Edició de «Sant Jordi (sant)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Sant_Jordi_Alcoy.jpg|thumb|275px|Iglésia de '''Sant Jordi''' d'[[Alcoy]] en l'image del sant al fondo.]] |
'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | '''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]]. | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
− | Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. | + | Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (despuix Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill despuix d'enviudar. Aixina i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi. |
− | El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc despuix d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]]''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[ | + | El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc despuix d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]] ''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre l'any [[284]] i l'any [[305]]). |
− | En l'any [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (de l'any [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre | + | En l'any [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (de l'any [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar. |
− | + | Després de diverses tortures, Jordi fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] de l'any [[303]]. Els testimonis dels seus patiments varen convéncer l'emperatriu Aleixandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganisme|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que passarien a unir-se a Jordi en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat. | |
== Veneració com a màrtir == | == Veneració com a màrtir == | ||
− | L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una iglésia construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[ | + | L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una iglésia construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del cult oriental a Jorge. |
− | Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de | + | Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap a l'any [[570]]. |
− | L'iglésia fon destruïda en [[1010]] i més tart reconstruïda pels [[ | + | L'iglésia fon destruïda en [[1010]] i més tart reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'iglésia fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova iglésia fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu. |
− | Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] al restant | + | Durant el [[sigle IV]], la veneració al sant es va estendre des de [[Palestina (regió)|Palestina]] al restant del [[Imperi Romà d'Orient]]. En el [[sigle V]] la seua popularitat va arribar a la part occidental de l'imperi. |
== Canonisació == | == Canonisació == | ||
− | En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[ | + | |
+ | En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''». | ||
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | ||
− | Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)| | + | Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]]. |
− | En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir | + | En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s. |
El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''. | El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''. | ||
Llínea 44: | Llínea 45: | ||
== La llegenda del dragó == | == La llegenda del dragó == | ||
+ | |||
En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | ||
Llínea 59: | Llínea 61: | ||
* Alguns historiadors laics consideren que l'història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecessor de Jorge de Capadòcia és el deu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. | * Alguns historiadors laics consideren que l'història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecessor de Jorge de Capadòcia és el deu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. | ||
− | * D'atra banda, l'història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic | + | * D'atra banda, l'història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós casos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós casos se situa en distents regnes «màgics». |
* Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al cap de les hosts celestials. | * Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al cap de les hosts celestials. | ||
Llínea 78: | Llínea 80: | ||
== Jordi de Capadòcia en [[Euràsia]] == | == Jordi de Capadòcia en [[Euràsia]] == | ||
=== [[Alemanya]] === | === [[Alemanya]] === | ||
− | En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † despuix de [[870]]), encara que a soles es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[ | + | En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † despuix de [[870]]), encara que a soles es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i dissecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franc (poble)|francs]]. |
No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi. | No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi. | ||
− | Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de | + | Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]]. |
=== [[França]] === | === [[França]] === | ||
Llínea 107: | Llínea 109: | ||
===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ||
− | En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat d'[[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. | + | En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat d'[[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca despuix d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu [[cavall]] a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. |
Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | ||
Llínea 123: | Llínea 125: | ||
:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. | :Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. | ||
− | :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i | + | :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens varen lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], varen ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). |
:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]]. | :[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]]. | ||
Llínea 155: | Llínea 157: | ||
− | La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[ | + | La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país. |
− | L'[[Iglésia | + | L'[[Iglésia Ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de l'Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]]. |
=== [[Ucrània]] === | === [[Ucrània]] === | ||
Llínea 163: | Llínea 165: | ||
=== [[Malta]] === | === [[Malta]] === | ||
− | En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. | + | En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]]. |
== Sant Jordi en el món == | == Sant Jordi en el món == | ||
Llínea 182: | Llínea 184: | ||
En [[1969]], el [[Papa]] [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut. | En [[1969]], el [[Papa]] [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut. | ||
− | En l'[[Iglésia | + | En l'[[Iglésia Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major. |
En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]]. | En [[1930]] es va traslladar al [[23 d'abril]] la Festa del Llibre Espanyol, que portava celebrant-se en [[Barcelona]] des de [[1926]]. La idea inicial de [[Vicent Clavell Andrés]], escriptor i editor valencià, fon acceptada per [[Miguel Primo de Rivera]] i el [[6 de febrer]] de 1926 [[Alfons XIII d'Espanya]] va firmar el [[Real Decret]]. | ||
Llínea 188: | Llínea 190: | ||
El fet que [[Miguel de Cervantes]] (segons el [[calendari gregorià]]) i [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]) moriren el [[23 d'abril]] (també [[Inca Garcilaso de la Vega]] i [[Josep Pla]]), unit a la ya tradicional Fira del Llibre (en [[Espanya]]), ha portat a la [[UNESCO]] a declarar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. | El fet que [[Miguel de Cervantes]] (segons el [[calendari gregorià]]) i [[William Shakespeare]] (segons el [[calendari julià]]) moriren el [[23 d'abril]] (també [[Inca Garcilaso de la Vega]] i [[Josep Pla]]), unit a la ya tradicional Fira del Llibre (en [[Espanya]]), ha portat a la [[UNESCO]] a declarar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. | ||
− | [[Image:Icon8.jpg|thumb|[[ | + | [[Image:Icon8.jpg|thumb|[[Icona]], Museu Cristià-Bisantí, Atenes]] |
== Patronage == | == Patronage == | ||
− | Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc. | + | Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calabria|Reggio doní Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc. |
− | És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat | + | És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]]. |
Diverses [[Orde militar|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres. | Diverses [[Orde militar|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres. | ||
Llínea 225: | Llínea 227: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
*En valencià: | *En valencià: | ||
**[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi en la formació del Regne de Valencia] | **[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi en la formació del Regne de Valencia] | ||
− | **[ | + | **[http://www.associaciosantjordi.org Associació de Sant Jordi d'Alcoy] |
* En espanyol: | * En espanyol: | ||
− | ** [http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sant Jordi en Aragó] | + | ** [http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sant Jordi en Arago] |
+ | ** [http://www.ediciona.com/sant_jordi.php Sant Jordi i el dia del llibre en Catalunya] | ||
+ | ** [http://www.chunta.com/especial.htm Chunta.Com] (Sant Chorche, dia d'Aragó) | ||
+ | ** [http://perso.wanadoo.es/antonio.jaraba/sanjorge.htm Antonio.Jaraba/SanJorge] (Sant Jordi, dia d'Aragó) | ||
+ | |||
+ | * En anglés: | ||
+ | ** [http://www.pinetreeweb.com/stgeorge.htm Pinetreeweb.Com] (Sant Jordi i els scouts-escoltes) | ||
+ | |||
+ | * En alemany: | ||
+ | ** [http://www.rittersbach.de/st_georg/index.html Rittersbach.De] (l'iglésia de sant Jordi en [[Reichenau|Reichenau-Oberzell]] i en [[Rittersbach]]) | ||
− | |||
[[categoria:Religió]] | [[categoria:Religió]] | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Sants]] | [[Categoria:Sants]] | ||
+ | [[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]] | ||
[[Categoria:Sants catòlics|Jordi]] | [[Categoria:Sants catòlics|Jordi]] | ||
− | [[Categoria:Sants de | + | [[Categoria:Sants de Turquia|Jordi]] |
+ | [[Categoria:Sants de Geòrgia]] | ||
[[Categoria:Màrtirs cristians]] | [[Categoria:Màrtirs cristians]] |