Edició de «Regla de l'octet»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són inerts, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo d'[[enllaç químic|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]]. | els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són inerts, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo d'[[enllaç químic|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]]. | ||
| − | Existixen diferents tipos d'[[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels | + | Existixen diferents tipos d'[[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels gassos nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres: |
* [[Enllaç iònic]] | * [[Enllaç iònic]] | ||
* [[Enllaç covalent]] | * [[Enllaç covalent]] | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen. | Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen. | ||
| − | L'hidrogen té un | + | L'hidrogen té un només orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells. |
| − | Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central | + | Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central només té sis electrons al seu entorn. |
La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>. | La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalents i molècules hipervalents. | També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalents i molècules hipervalents. | ||
És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència. | És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència. | ||
| − | Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels | + | Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels gassos nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons. |
== Referències == | == Referències == | ||
| − | {{ | + | {{Llistaref}} |
== Vore també == | == Vore també == | ||