Edició de «Espectre de freqüències»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 20: | Llínea 20: | ||
''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses intensitats de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''. | ''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses intensitats de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''. | ||
− | Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta | + | Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta anomenada [[transformada de Fourier]] o anàlisis de Fourier. Donada una senyal o fenomen ondultori d'amplitut <math>scriptstyle s(t)</math> esta es vaig poder escriure matemàticament com la següent combinació llineal generalisada: |
{{equació| | {{equació| | ||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
− | És dir, la senyal pot ser concebuda com la transformada de Fourier de l'amplitut <math>scriptstyle A=A(nu)</math>. Eixe anàlisis pot portar-se a terme per a | + | És dir, la senyal pot ser concebuda com la transformada de Fourier de l'amplitut <math>scriptstyle A=A(nu)</math>. Eixe anàlisis pot portar-se a terme per a menuts intervals de temps, o menys freqüentment per a intervals llarcs, o fins i tot pot realisar-se l'anàlisis espectral d'una funció determinista (tal com <math>\begin{matrix} \frac{\sin (t) }{t} \end{matrix}\,</math>). |
− | Ademés la [[transformada de Fourier]] d'una funció no solament permet fer una descomposició espectral dels formants d'una ona o senyal oscilatòria, sino que en l'espectre generat per l'anàlisis de Fourier | + | Ademés la [[transformada de Fourier]] d'una funció no solament permet fer una descomposició espectral dels formants d'una ona o senyal oscilatòria, sino que en l'espectre generat per l'anàlisis de Fourier fins i tot es pot reconstruir (''sintetisar'') la funció original per mig de la transformada inversa. Per a poder fer això, la transformada no solament conté informació sobre l'intensitat de determinada freqüència, sino també sobre la seua [[fase (ona)|fase]]. Esta informació es pot representar com un vector bidimensional o com un número complexo. En les representacions gràfiques, freqüentment només es representa el mòdul a la garrofa d'eixe número, i el gràfic resultant es coneix com a '''espectre de potència''' o '''densitat espectral de potència''' (SP): |
{{equació| | {{equació| | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
||left}} | ||left}} | ||
− | És important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]]. | + | És important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]]. |
== Vore també == | == Vore també == |