Edició de «Alamans»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Karte limes.jpg|right|thumb|250px|Image del [[Limes Germanicus]].]] | [[Image:Karte limes.jpg|right|thumb|250px|Image del [[Limes Germanicus]].]] | ||
− | Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] | + | Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
− | Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any 213. | + | Segons [[Asini Quadrat (historiador)|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any [[213]]. |
== Història == | == Història == | ||
− | Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix | + | Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial. |
− | En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en | + | En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques. |
=== Orígens de l'unió alamana === | === Orígens de l'unió alamana === |