Vore font per a Pompeu Fabra i Poch

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - Prada de Conflent, [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].
 
== Infància ==
Pompeu Fabra va nàixer l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero van morir-se deu i van quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i el son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>
 
== Uns inicis polèmics ==
[[Fabra]] inicià estudis d’[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.
 
En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].
 
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
 
Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==
Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, mes decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".
  
En un articul publicat, en [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliteraria-, per damunt de tota la fragmentacio dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana. 
 
"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".
 
''Traducció del text en Llengua Valenciana:''

"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt mes encara: el Catala se convertira, ara aci, en '''una variant mes de la gran Llengua Occitana''' retrobada".

Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).

== Diccionari del Català ==
A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.
 
La seua obra ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel de Fabra de divulgar les seues reflexions llingüístiques. Es tracta d'artículs breus que plantegen dubtes idiomàtics molt freqüents.
 
L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament a la càtedra de [[llengua catalana]] de l’Universitat de Barcelona. En ell entrava oficialment la [[llengua catalana]] en una Universitat catalana per primera volta en l’història. En [[1933]], [[Fabra]] fon nomenat president del [[Patronat universitari]].
 
El Diccionari general de la llengua catalana de [[1932]] fon pensat com l'esbós del futur Diccionari de la llengua catalana de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que van presidir la seua confecció poden resumir-se en:

# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.
# Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc.
# Copiar la forma d'escriure de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que contava en un Segle d'Or, en l'intenció de tractar d'incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple fonetic: cat. "Furné" val. "Forner". Fabra, efectivament, copia l'escritura de la [[llengua valenciana]].
# Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants.
# Previsió de les paraules que, en el temps, pergueren vigència.
# No admissió de paraules forasteres d'atres llengües que substituirien paraules pròpies del català o be que impossibilitaren crear atres noves.
# Incorporació de paraules tècniques, prèviament catalanisades, d'orige grecollatí i d'abast universal.

== En la guerra civil ==
[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. Després va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de decembre de [[1948]], després d'haver segut, entre el [[14 de setembr]]e de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]].

== Cites ==
{{Cita|¿Pompeu Fabra?, un mal aprendiz de filólogo que ha fabricado una lengua bombarda, inúndandola de galicismos.|Miguel de Unamuno sobre Pompeu Fabra i Poch}}

== Vore també ==
*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant mes de l'Occità”]
*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

==Enllaços externs==
*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant mes de l'Occità”]
*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]
* Pompeu Fabra. «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», ''La Vanguardia'' (23 III 1892; any XII, núm 3183), p. 4 [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1892/03/22/pagina-4/33420539/pdf.html?search=Pompeyo%20Fabra (Text complet)]
*Pompeu Fabra. «J. Saroïhandy. Remarques sur la conjugaison catalane. ''Bulletin hispanique'' de Bordeaux, 1905, VII, pp. 128=139», ''Revue Hispanique'' (1905) tom 13, núm. 43: 269-276 [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?O=30000054265222 (Text complet)]
* Pompeu Fabra. «Sobre diferents problemes pendents en l'actual catalá lliterari», ''Anuari MCMVII'', pp. 352-369. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans,  1908. [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/p234/01316153100682859646802/ima0356.htm (Text complet)]
* Pompeu Fabra. ''Gramática de la lengua catalana''. Barcelona: L'Avenç, 1912. [http://books.google.com/books?id=ZQ9dAAAAMAAJ&dq=editions:075vSJk32YYrrHKv7h&hl=ca&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Gramàtica catalana''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006 (3a reimpr. de la 7a ed. de 1933).  [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf (Text complet)]
* Pompeu Fabra. ''Converses filològiques. Primera sèrie''. Barcelona: Regina, 1924. [http://books.google.com/books?id=ruKDupadSBwC&hl=ca&source=gbs_book_other_versions_r&cad=1_2&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Abregé de grammaire catalane''. Paris: Les Belles Lettres, 1928. [http://books.google.com/books?id=EnMWAAAAMAAJ&dq=inauthor:fabra+intitle:grammaire&lr=&as_brr=0&hl=ca&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Grammaire catalane''. Paris: Les Belles Lettres, 1946. [http://books.google.com/books?id=BeMqAAAAIAAJ&dq=editions:0suAWPe8f-vKT&hl=ca&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Gramàtica catalana'', a càrrec de Joan Coromines. Barcelona: Teide, 1956. [http://books.google.com/books?id=83QWAAAAMAAJ&dq=editions:OCLC4324244&lr=&hl=ca&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Converses filològiques'', vol. II, a càrrec de Joaquim Rafel. Barcelona: Edhasa, 1984. [http://books.google.com/books?id=nR5dAAAAMAAJ&dq=editions:09X0ylbbcnvXltWiZx&hl=ca&pgis=1 (Visualisació de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Textos desconeguts de Pompeu Fabra'', a càrrec de Josep Murgades. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005. [http://books.google.com/books?id=So2h2mohqCUC&printsec=frontcover&dq=inauthor:fabra&lr=&as_brr=0&hl=ca (Visualisació llimitada)]
* Joan Solà. ''Pompeu Fabra. Semblança biogràfica''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005. [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000031.pdf (Text complet)]
*[http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)]
*[http://www.racocatala.cat/cat1714/converses.htm “Tria de converses filològiques de Pompeu Fabra”]


[[Categoria:Pancatalanisme]]