https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&user=Lo%C3%ADs&feedformat=atomL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [es]2024-03-29T09:06:51ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.35.2https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Igl%C3%A9sia_ortodoxa&diff=249619Iglésia ortodoxa2022-11-04T07:47:15Z<p>Loís: Veu activa. Explicitar subjecte.</p>
<hr />
<div>[[File:Iglesia ortodoxa en el mundo.png|thumb|right|240px|Iglésia ortodoxa en el [[món]]. ]]<br />
L''''Iglésia Catòlica Apostòlica Ortodoxa''' és l'hereua de les comunitats cristianes del [[Mediterràneu]] oriental. Esta se separà de l'[[Iglésia Catòlica]] en la divisió de l'[[Imperi Romà]], s'estengué per l'[[Imperi Bizantí]] i fon en l'any [[1054]] quan es separà definitivament.<br />
<br />
{| class="wikitable"<br />
|-<br />
| Religió || [[Cristianisme]]<br />
|-<br />
| Deïtat || [[Trinitat]], [[Deu Pare]], [[Deu Fill]] i [[Deu Esperit Sant]]<br />
|-<br />
| Líder || El de cada [[Iglésia (lloc de cult)|Iglésia]]<br />
|-<br />
| Text sagrat || La [[Biblia]]<br />
|-<br />
| Llengües || [[Grec]], [[àrap]] i [[eslau]]<br />
|-<br />
| Número de seguidors || Aproximadament 250 millons<br />
|-<br />
| País en més seguidors || [[Rússia]]<br />
|}<br />
<br />
== Països que ocupa ==<br />
Els països en majoria ortodoxa són: [[Grècia]], [[Chipre]], [[Bulgària]], [[Montenegro]], [[Rússia]], [[Bielorrússia]], [[Moldàvia]], [[República de Macedònia]], [[Romania]], [[Ucrània]] [[Sèrbia]], [[Geòrgia]].<br />
Atres països en un número elevat de cristians ortodoxos són: [[Kazakstan]], [[Bòsnia i Herzegovina]], [[Letònia]], [[Albània]], [[Kirguistan]], [[Estònia]] i [[Líban]].<br />
<br />
[[Categoria:Religió]]<br />
[[Categoria:Cristianisme]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jacint_Verdaguer&diff=249352Jacint Verdaguer2022-11-02T15:45:51Z<p>Loís: Orige de l'autor</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Jacint Verdaguer<br />
| image = [[Archiu:Jacint Verdaguer.gif|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Religiós, escritor i poeta.<br />
| data_naix = [[17 de maig]] de [[1845]] <br />
| lloc_naix = [[Folgarolas]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[10 de juny]] de [[1902]]<br />
| lloc_mort = [[Vallvidrera]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Jacint Verdaguer i Santaló''' ([[Folgarolas]], [[Barcelona]], [[17 de maig]] de [[1845]] - † [[Vallvidrera]], [[Barcelona]], [[10 de juny]] de [[1902]]) fon un religiós, escritor i poeta [[Catalunya|català]], sacerdot que va escriure la seua obra en [[llengua catalana]], en la lliteratura de la qual va influir especialment el bisbe Torras i Bagés que el va calificar de «Príncip dels poetes catalans». També se'l coneix com a «Mossén Cinto Verdaguer» per la seua condició de clerc. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jacinto_Verdaguer Jacint Verdaguer en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Religiosos]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Poetes]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=J._R._R._Tolkien&diff=249350J. R. R. Tolkien2022-11-02T15:43:48Z<p>Loís: Heroic sense accent.</p>
<hr />
<div>{{infobox escritor<br />
| nom = J. J. R. Tolkien<br />
| image = J._R._R._Tolkien,_ca._1925.jpg<br />
| grandària = 200px<br />
| descripció = J. R. R. Tolkien en l'any [[1920]]<br />
| pseudònim = <br />
| naixcut = {{data naiximent|1892|01|3}} <br />
| nascuda =<br />
| lloc_de_naiximent = [[Bloemfontein]], [[Suràfrica]]<br />
| mort = {{data defunció i edat|1973|09|2|1892|01|3}} <br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = [[Bournemouth]], [[Anglaterra]]<br />
| ocupació = Profesor universitari i escritor<br />
| país = [[Regne Unit|Britànic]]<br />
| periodo = <br />
| gènero = [[Fantasia heròica]]<br />
| temàtica = <br />
| moviment = [[Inklings]]<br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = [[El hobbit|''El hobbit'']], [[El Senyor dels Anells|''El Senyor dels Anells'']] i ''[[El Silmarillion]]''<br />
| influències = <br />
| influenciat =<br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''John Ronald Reuel Tolkien''' [[Orde de l'Imperi Britànic|CBE]] ([[Bloemfontein]], [[Suràfrica]], [[3 de giner]] de [[1892]] - † [[Bournemouth]], [[Anglaterra]], [[2 de setembre]] de [[1973]]), freqüentment citat com a '''J. R. R. Tolkien''' o '''JRRT''', fon un professor universitari, poeta, filòlec i noveliste [[Regne Unit|britànic]]. És conegut principalment per ser l'autor de les [[Novela|noveles]] clàssiques de fantasia heroica [[El hobbit|''El hobbit'']], [[El Senyor dels Anells|''El Senyor dels Anells'']] i ''[[El Silmarillion]]''. Era amic propenc del també escritor [[C. S. Lewis]] i abdós eren membres d'un informal grup de debat lliterari conegut com els ''[[Inklings]]''.<br />
<br />
== Obra científica ==<br />
En llicenciar-se en l'Exeter College, Tolkien participa en la redacció de l'''Oxford English Dictionary''. Fon el seu primer treball, just abans d'iniciar la seua carrera acadèmica en [[Leeds]] i posteriorment en [[Oxford]].<br />
<br />
Com a professor universitari, publicà numeroses obres, artículs i ensaigs, sobre lliteratura i filologia, anglesa i anglosaxona, entre els que destaquen títuls com ''A Middle-English Vocabulary'' ([[1922]]), ''Chaucer as a Philologist'' ([[1934]]) o ''Beowulf: the Monster and Critics''.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|John Ronald Reuel Tolkien}}<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Autors de lliteratura fantàstica]]<br />
[[Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic]]<br />
[[Categoria:Creadors de sistemes d'escritura]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guinea_Equatorial&diff=243515Guinea Equatorial2022-10-03T11:15:58Z<p>Loís: Espais que sobren.</p>
<hr />
<div>{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = República de Guinea Ecuatorial<br/>''République de Guinée équatoriale''<br />
| image_bandera = Flag of Equatorial Guinea.svg<br />
| image_escut = Coat of arms of Equatorial Guinea.svg<br />
| image_escut_tamany = 100px<br />
| image_mapa = GNQ orthographic.svg<br />
| lema_nacional = ''Unidad, paz, justicia'' <br />
| himne_nacional = ''[[Caminemos Pisando la Senda de Nuestra Inmensa Felicidad]] ''<br />
| capital = [[Malabo]]<br />
| capital_població = 100.000 aprox. <br />
| capital_coord =<br />
| ciutat_principal =[[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]]<br /><small>173.036 aprox.<ref>[http://www.mae.es/NR/rdonlyres/6FE663CC-C88E-4017-851F-DA37786A22D6/0/GuineaEcuatorial.pdf Según estimación del Ministerio de Asuntos Exteriores de España.]</ref></small><br /><br />
| principals ciutats= <br />
| festa_nacional= <br />
| idioma_oficial =[[idioma espanyol|Espanyol]] (us principal).<br/> També és oficial, encara que escassament gastat, el [[idioma francés|francés]].¹<br />
| govern =[[República presidencialista]] dins d'un marc [[dictadura|dictatorial]]<br />
| dirigents_títuls =President<br />Primer ministre<br />
| dirigents_noms =[[Teodoro Obiang Nguema]]<br />[[Ignacio Milam Tang]]<br />
| fundació =[[Independència]]<br />
| fundació_hites =d'[[Espanya]]<br />
| fundació_dates = <br />[[12 d'octubre]] de [[1968]]<br />
| superfície = 28.051<br />
| superfície_lloc =145<br />
| superfície_aigua = Despreciable<br />
| fronteres = 539 [[quilómetro|km]]<br />
| costes = 296 km<br />
| població = 1.014.999 (616,459 CIA factbook, 2008)''<small>(2001)</small>'' <br />
([http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html])<br />
| població_any = <br />
| població_lloc = 159<br />
| població_densitat = 18,65<br />
| PIB_nominal= US$ 25.439 millons<br />
| PIB_nominal_any = 2005<br />
| PIB_nominal_lloc = 102<br />
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 23.154 <br />
| IDH = 0.717<br />
| IDH_any = 2008<br />
| IDH_lloc = 115<br />
| IDH_categoria = =<font color="#ffcc00">Mig</font><br />
| moneda =[[Franco CFA|Franco]] (f, <code>[[ISO 4217|XAF]]</code>)<br />
| gentilici = equatoguineà,-ana<br />
| horari =([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)<br />
| cctld =.gq <br />
| còdic_telefònic = 240<br />
| prefix_radiofònic = 3CA-3CZ<br />
| còdic_ISO = 226 / GNQ / GQ<br />
| membre_de =[[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[OEI]]<br />
|Ciutats importants= [[Malabo]], [[Bata]]<br />
|nota1= També se parlen llengües locals, destaquen el[[idioma fang|fang]], [[idioma bubi|bubi]] i [[crioll annobonense|annobonés]]. Por sa part, el[[idioma portugués|portugués]] sería introduit com a idioma optatiu en el sistema educatiu del país.<ref>[[http://www.elconfidencial.com/cache/2009/01/16/62 guinea ecuatorial portugal refuerzan lazos economicos.html]]</ref><br />
}}<br />
La '''República de Guinea Equatorial''' és un país de l'[[Àfrica Central]], i u dels països més chicotets de l'[[Àfrica]] continental. Llimita en [[Camerun]] al nort, [[Gabó]] al sur i el [[golf de Guinea]] a l'oest, on les illes de [[São Tomé i Príncipe]] s'ubiquen al suroest.<br />
<br />
Antigament fon una [[colònia (administrativa)|colònia]] [[Espanya|espanyola]] coneguda com [[Guinea Espanyola]], encara que posteriorment fon considerada com a província espanyola, i obtingué la seua independència el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El territori del país (conegut continentalment com [["Rio Muni" o "Mbini"]]) inclou un gran número d'illes, entre les que es troben l'illa de [[Bioko]] (antiga Fernando Poo), on s'ubica la capital, [[Malabo]] (nomenada antigament [[Santa Isabel]]). La ciutat de [[Cocobeach]] <nowiki>[</nowiki>al sur-oest (SOTA) de la [[províncies de Guinea Ecuatorial|provincia]] del [[província Litoral|Litoral]]<nowiki>]</nowiki> és, des de [[2006]], de sobirania conjunta en el veí [[Gabó]] (país original de la ciutat). Guinea Equatorial és u dels territoris en Àfrica a on l'[[idioma espanyol|espanyol]] és un idioma oficial, ademés dels enclavaments [[espanyols]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], i la parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] ([[Sàhara Occidental]]).<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
El nom que adoptà el país despuix d'obtindre la seua independència es deu a estar situat en el [[golf de Guinea]] i a la seua proximitat l' [[equador terrestre|equador]].<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
L'actual territori de [[Guinea Equatorial]] s'assenta sobre migevals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgit per l'influència de l'estructures protoestatals més alvançades que es varen desenrollar contemporàneament en la zona: el [[Regne Oyo]], el [[Regne del Congo]], el regne Benga de l'illa [[Mandj]] (despuix nomenada [[Corisco]]), el [[regne Bubi]] de l'illa de [[Bioko]] i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.<br />
<br />
Cap la possibilitat que la zona del golf de Guinea fora visitada per [[Hanón]], un general [[cartaginés]] que va realisar un viage vorejant les costes d'[[Àfrica]] cap a finals del [[siglo&nbsp;VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] o començaments del [[siglo&nbsp;V&nbsp;a.&nbsp;C.]]<br />
<br />
=== Domini portugués ===<br />
Foren navegants portuguesos els primers europeus que en certea varen explorar el golf de Guinea en [[1471]]. Eixe any, el portugués [[Fernão do Po]] (que buscava una ruta cap a l'[[Índia]]) situà l'illa de [[Bioko]] en els mapes europeus. La va batejar Formosa (‘bella'). No obstant, pronte fon coneguda pel nom del seu descobridor). L'1 de giner de [[1472]] els portuguesos descobriren l'illa de [[Pagalú]], a la que varen denominar [[Annobón]] (any bo, o any nou).<br />
<br />
Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.<br />
Els portuguesos varen colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en [[1494]], que els convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.<br />
<br />
En [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos varen tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.<br />
<br />
Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.<br />
<br />
Les illes varen permaneixer en mans [[Portugal|portugueses]] fins a març de [[1778]], despuix del [[tractat de Sant Ildefons (1777)]] i [[tractat d'El Pardo|el Pardo]] (1778), pels que se cedien a Espanya les illes, junt en drets de lliure comerç en un sector de la costa del [[golf de Guinea]] entre els rius [[riu Níger|Níger]] i [[Ogooué]], a canvi de la disputada [[Colònia del Sacramento]] (en [[Uruguai]]). A partir d'eixe moment, Guinea Equatorial fon part del [[virregnat del Riu de la Plata]] (fundat en [[1776]]) fins al seu desmembrament definitiu en la [[Revolució de maig de 1810]]).<br />
<br />
=== Domini hispà-britànic ===<br />
<br />
El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos més tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.<br />
<br />
Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant vàries dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública varen conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).<br />
<br />
=== Domini espanyol ===<br />
[[File:1729 West Africa map (Cameroon & Nigeria).jpg|thumbnail|250px|Mapa de l'any [[1729]] mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea a on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]]<br />
<br />
El [[13 de setembre]] de [[1845]] és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la regio a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren.<br />
<br />
A partir de [[1855]] és produïx una agitada época de lluites intestines entre els bengues per la qüestió de les direccions locals, lluites que acaben en [[1858]] en l'arribada del primer governador espanyol, [[Carlos de Chacón i Michelena]], que en 1858 va nomenar tinent governador de [[Corisco]] a Munga I (enfrontat a Bonkoro II). De [[1859]] a [[1875]] deixà una guarnició espanyola en l'illa, que despuix seria traslladada a l'illa de [[Elobey Chic]]. Dins esta política d'intervencionisme en [[1864]] el governador Ayllón nomena al ReI de [[Elobey Gran]], Bodumba.<br />
<br />
El [[20 de juny]] de [[1861]] es publica la Real Orde per la qual es convertix l'illa de [[Bioko]] en presidi espanyol; en octubre del mateix any es dicta la Real Orde per la qual, al no oferir-se voluntàriament negres emancipats de [[Cuba]] per a immigrar a Guinea, es dispon que de no presentar-se voluntaris és procedixca a l'embarcament, sense el seu consentiment, de 260 negres cubans, als que s'uniran posteriorment represaliats polítics. La regió serà àmpliament explorada per [[Manuel d'Iradier i Bulfy]], a càrrec de dos expedicions (en [[1875]] i [[1884]]) que també tindria per missió acabar en els alçaments de diverses viles-estat Fang. Durant el periodo 1887-1897, diversos representants espanyols establixen relacions en el rei Moka de Bioko, qui en la segona mitat del [[siglo&nbsp;XIX]] va unificar a tots els clans bubi (li seguiran [[Sas Ebuera]] entre [[1899]]-[[1904]] i [[Malabo Lopelo Melaka|Malabo]] entre [[1904]]-[[1937]], any este últim en que el rei fon empresonat pels autoritats espanyoles). La porció continental, [[Riu Muni]], es convertí en protectorat en 1885 i en colònia en [[1900]], any en que un tractat firmat en París va determinar els llímits del territori reconegut a [[Espanya]].<br />
<br />
El [[30 de decembre]] de [[1916]] —En el marc de la [[Primera Guerra Mundial]]— Espanya va enviar una companyia expedicionària d'infanteria de marina per a fer-se càrrec de tropes alemanyes que, procedents de [[Camerun]], s'havien internat en [[Guinea Espanyola]] fugint de la pressió britànica. El gros va tornar en [[1917]], quedant-se oficials junt en els internats fins que va acabar la guerra.<br />
<br />
==== Colònia de Guinea Espanyola ====<br />
[[File:Reymalabo1930.PNG|thumb|El rei Malabo de Bioko en l'any [[1930]]]]<br />
<br />
Abdós territoris (insular i continental) foren units en [[1926]] com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols.<br />
<br />
No obstant, Espanya no tenia la riquea i l'interés necessaris per a desenrollar una infraestructura econòmica important durant la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant, Espanya desenrollà grans plantacions de [[cacau]] en l'illa de Bioko en mils de treballadors [[Nigeria|nigerians]] importats com a bracers.<br />
<br />
En els [[anys 1930|anys trenta]] Guinea Equatorial permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola]] fins a setembre de [[1936]] quan, iniciada ya la [[Guerra Civil espanyola]] fon presa pels militars alçats contra la democràcia.<br />
<br />
Fins a [[1956]], les Illes de [[Fernando Poo]] i [[Annobón]], formaren part del Territori de [[Guinea Espanyola]]. El [[21 d'agost]] de [[1956]] els dits territoris foren organisats en províncies en el nom de províncies del golf de Guinea.<br />
<br />
==== diputacions provincials de la regió Equatorial Espanyola ====<br />
<br />
En [[1959]], els territoris espanyols del golf de Guinea varen adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarines, similar al de les províncies metropolitanes. Per la llei de 30 de juliol de 1959, varen adoptar oficialment la denominació de regió Equatorial Espanyola i s'organisaren en dos províncies: [[Fernando Poo]] i [[Riu Muni]]. Com a tal regió, fon regida per un governador general eixercint tots els poders civils i militars. Les primeres eleccions locals es varen celebrar en 1959, i se triaren els primers procuradors en Corts equatoguineans. <br />
<br />
==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====<br />
<br />
El [[15 de decembre]] de [[1963]], El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris varen ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.<br />
<br />
En [[novembre]] de [[1965]], la IV Comissió de l'Assamblea de la [[ONU]], aprovà un proyecte de resolució en que es demanava a [[Espanya]] que fixara quan més pronte millor la data per a la independència de Guinea Equatorial. En decembre de [[1966]] el Consell de ministres del Govern espanyol va acordar preparar la Conferència Constitucional. En [[octubre]] de [[1967]] s'inagurà la dita Conferència, presidida per [[Fernando María Castiella]], ministre espanyol d'Assunts Exteriors; al front de la delegació guineana figurava [[Federico Ngomo]].<br />
<br />
=== Estat independent ===<br />
==== Proclamació de la independència ====<br />
<br />
En març de [[1968]], baix la pressió dels nacionalistes equatoguineans i de les nacions Unides, Espanya va anunciar que concediria l'independència. Es formà una convenció constituent que va produir una llei electoral i un borrador de constitució. Acabada la segona fase de la Conferència Constitucional ([[17 d'abril]] - [[22 de juny]] de [[1968]]) se dugué a terme la consulta. El referèndum sobre la constitució és va produir el [[11 d'agost]] de [[1968]], baix la supervisió d'un equip d'observadors de les [[nacions Unides]]. Un 63% de l'electorat va votar a favor de la constitució, que preveïa un govern en una Assamblea General i un Tribunal Suprem en juges nomenats pel president.<br />
<br />
El [[22 de setembre]] se celebraren els primeres eleccions presidencials i cap dels quatre candidats va obtindre majoria absoluta. Una semana despuix fon triat president de Guinea Equatorial [[Francisco Macías Nguema]]; el seu immediat seguidor en l'elecció fon [[Bonifacio Ondó Edu]].<br />
<br />
En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en la ONU com a membre 126 de l'Organisació.<br />
<br />
En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.<br />
<br />
En març de [[1969]], Macías va anunciar que havia dominat un intent de colp d'estat encapçalat per l'opositor [[Anastasio Ndongo]] (les versions varien: encara que alguns autors asseguren que mai havia existit, atres afirmen que la tentativa és produí). El president guineà va aprofitar este pretext per a acabar en tota l'oposició i instaurar una dictadura. Els seguidors de [[Anastasio Ndongo]] foren arrestats o assessinats. El fallit colp o fals colp generà una onada d'indignació popular antiespanyola (estimulada pel govern), per lo qual la comunitat espanyola es sentí amenaçada.<br />
<br />
El [[28 de març]] de [[1969]] es reembarcaren les tropes espanyoles estacionades en [[Riu Muni]]. Ocorrerà el mateix el [[5 d'abril]] abandonant l'illa de [[Fernando Poo]]. La presència espanyola en [[Guinea Equatorial]] havia acabat.<br />
<br />
==== La dictadura de Macías ====<br />
Macías no va tardar molt en concentrar en la seua persona tots els poders de l'estat (en juliol de 1970 creà un règim de partit únic, el PUNT ([[Partido Único Nacional de los Trabajadores]]); en maig de 1971 parts crucials de la constitució foren abrogades; i en juliol de 1972 s'autoproclamava president vitalici).<br />
<br />
En 1973 promulgà una nova constitució (la segona del país), rellisada a la seua mida, que creava un estat unitari, anulant l'estatus anterior de federació entre Fernando Poo i Riu Muni. Va dur a terme una repressió implacable contra els seus oponents polítics. A causa dels seus métodos dictatorials, més de 100.000 persones escaparen a països veïns; almenys 50.000 dels que permaneixqueren en el país moriren, i atres 40.000 varen ser sentenciats a treballs forçats.<br />
<br />
El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko varen ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans més qualificats i els estrangers varen deixar el país.<br />
<br />
Les escoles foren tancades en 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.<br />
<br />
==== La dictadura de Teodoro Obiang ====<br />
El [[3 d'agost]] de [[1979]], Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia segut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.<br />
<br />
En [[juliol]] de [[1982]], el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc despuix, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 varen tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.<br />
<br />
En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (giner-febrer de 1992).<br />
<br />
Encara que alguns mesos despuix foren llegalisades diverses formacions polítiques de l'oposició, en els eleccions llegislatives de 1993 foren prohibits deu dels catorze partits inscrits, lo qual es va traduir en una abstenció de vot entorn del 80%. Els resultats oficials donaren com a guanyador al PDGE, en lo qual Obiang va seguir en el poder com a cap d'Estat i de govern. Despuix d'estes eleccions, el règim no sols no és va democratisar, sino que en 1995, el líder opositor [[Severo Moto Nsá]] fon empresonat devall l'acusació de corrupció i calúmnies. Tampoc és va permetre participar en els presidencials de febrer 1996 al candidat de la [[Plataforma d'Oposició Conjunta]] (POC), [[Amancio Nsé]], utilisant per ad això una llei electoral feta a mida del president. Conseqüentment Obiang fon reelegit en el 98% dels vots.<br />
<br />
[[File:Teodoro Obiang detail, 1650FRP051.jpg|200px|thumb|El dictador Teodoro Obiang]]<br />
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).<br />
<br />
Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de [[març]] [[1999]] veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig dev l'any [[2000]] varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.<br />
<br />
En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).<br />
<br />
En l'any [[2003]], es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detenguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En [[2004]], el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.<br />
<br />
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.<br />
Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (despuix d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).<br />
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca(present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.<br />
<br />
[[File:Mbini-es.PNG|thumb|Mapa de Mbini]]<br />
[[File:Annobón Bioko-es.png|thumb|Mapa d'Annobón i Bioko]]<br />
<br />
== Geografia ==<br />
<br />
'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.<br />
<br />
Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses cridades "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans cridat Benito).<br />
<br />
L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.<br />
<br />
L'illa d'Annobón (18 icm), cridada aixina a causa de ser descoberta el dia d'Any Nou de 1472, està situada a uns 640 quilòmetros al suroest de la costa de [[Gabó]] i 595 al suroest de Bioko.<br />
<br />
Les Illes de la [[Baïa de Corisco]] formen part de la municipalitat de [[Corisco]], la qual esta situada a 25 km. de l'estuari del Riu Muni, mentres que les [[Elobey]]esta situades a menys de 10 km de Gabó.<br />
<br />
Mes del 45% del territori és forestal (46'2%) i està format per boscs, en els que destaca la seua biodiversitat. A pesar dels beneficis que produïx el petròleu, la superfície agrària està aumentant en la consegüent deforestació (8'2%).<br />
[[File:Gorilla 019.jpg|thumb|280px|Gorila de plana]]<br />
[[File:Leopard on a horizontal tree trunk.jpg|thumb|280px|Lleopart]]<br />
'''Clima'''<br />
<br />
Guinea Equatorial té clima equatorial. La temperatura mija anual és al voltant de 25 °C i les precipitacions miges anuals de més de 2.000 mm en la major part del país. En l'illa de Bioko l'estació plujosa comprén el periodo de juliol a giner, mentres que en el continent, els pluges són una miqueta més llaugeres i tenen lloc d'abril a maig i d'octubre a decembre.<br />
<br />
'''Flora i fauna'''<br />
<br />
Destaquen espècies típiques dels ecosistemes equatorials africans. Entre elles podríem citar el [[drill]] (Mandrillus leucophaeus), el [[mandril]], [[picathartes]], [[gorila]] de plana, [[sitatunga]], [[lleopart]], [[cercopitec]]s, chimpansé, elefant, la rara farda de Zenker (Idiurus zenkeri)... És molt elevat el número de '''endemismes''' en l'illa de Bioko.<br />
<br />
== Ecologia ==<br />
Els [[biomes]] presents en Guinea Equatorial són la [[selva umbròfila]] i el [[manglar]].<br />
<br />
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], la regió continental de Guinea Equatorial pertany íntegrament a la [[ecorregió]] de [[selva costera equatorial atlàntica]], en l'excepció de l'[[estuari]] del [[Riu Muni (riu)|riu Muni]], en la frontera en Gabó, que està inclòs en el [[manglar d'Àfrica central]], igual que les Illes de Corisco, Elobey Gran i Elobey Chic. L'illa d'Annobón forma part de la [[selva de terres baixes de Sant Tomé, príncep i Annobón]], mentres que Bioko es repartix entre la [[selva costera del Cross-Sanaga i Bioko]] i la [[selva montanyesa de Bioko i el mont Camerun]], esta última per damunt dels 800 [[msnm]].<br />
<br />
== Política ==<br />
<br />
Nominalment, Guinea Equatorial és una democràcia constitucional senyes de [[1991]]. No obstant, la realitat política del país és la dictadura unipartidista i personal de [[Teodoro Obiang Nguema]], en el poder des de'l [[3 d'agost]] de [[1979]], quan va liderar un colp d'Estat contra son tio, [[Francisco Macías Nguema]], i que es perpetua en la presidència falsejant els resultats electorals. El sistema polític de Guinea Equatorial ha segut definit com "Democratura" pel professor [[Max Liniger-Gourmaz]], mentres que atres analistes coincidixen a senyalar que és tracta d'una dinastia de facto.<br />
<br />
Un grup d'exiliats, radicats principalment en [[Espanya]] i liderats per [[Severo Moto Nsá]] líder del Partido del Progreso ([[Partido del Progreso de Guinea Ecuatorial|PPGE]]) de tendència centredreta, reclamen la democratisació del país. El partit [[Convergencia para la Democràcia Social]] (CPDS), de tendència socialista i liderat per [[Plácido Mikó Advoque]] és la segona força de l'oposició a qui li seguix el [[Movimento para la Autodeterminación de la isla de Bioko]] ([[MAIB]]) dirigit per [[Weja Chicampo Puye]] partit [[Bubi]] de caràcter ètnic nacionaliste; i, finalment el [[Fuerza Demócrata Republicana]] (FDR), liderat per [[Guillermo Nguema Elá]], el qual no ha segut reconegut pel govern.<br />
<br />
Les eleccions presidencials es rellisen cada set anys (l'última d'elles va tindre lloc el [[15 de decembre]] de [[2002]], i la pròxima serà en [[decembre]] de [[2009]]) i en elles voten totes les persones majors de 18 anys. El president, al seua vegada, nomena el primer ministre (actualment, [[Ignacio Milam Tang]]). Hi ha una sola càmara llegislativa, pràcticament decorativa i sense poder real (la Càmara de Representants del Poble), composta per 100 representants triats sobre el paper, per vot popular directe per a una llegislatura de cinc anys. Dels 100 bancs, 99 corresponen en l'actual llegislatura al partit únic de la dictadura, el [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) i l'atre a l'opositor [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) que acusà al procés de votació com fraudulent.<br />
<br />
Des de la presa del poder per part de [[Teodoro Obiang]] se succeïxen els assessinats polítics i les desaparicions aixina com les paròdies de juïns que destaquen per l'absència de garanties processals. Els informes de [[Amnistia Internacional]] i atres organismes independents arrepleguen i informen, des de fa anys, d'una aborronadora realitat quant a detencions arbitràries, horribles tortures, pallices i morts en detenció.<br />
<br />
== Organisació politicoadministrativa ==<br />
[[File:Political map of Guinea-es.svg|thumb|Províncies de Guinea Equatorial]]<br />
<br />
Guinea Equatorial està dividida administrativament en set [[províncies de Guinea Ecuatorial|provincias]] (en els seus respectives capitals):<br />
<br />
#[[província d'Annobón|Annobón]] ([[San Antonio de Palé]])<br />
#[[província de Bioko Norte|Bioko Nort]] ([[Malabo]])<br />
#[[província de Bioko Sur|Bioko Sur]] ([[Luba]])<br />
#[[província Centre Sur|Centro Sur]] ([[Evinayong]])<br />
#[[província Kié-Ntem|Kié-Ntem]] ([[Ebebiyín]])<br />
#[[província Litoral (Guinea Equatorial)|Litoral]] ([[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]])<br />
#[[província Wele-Nzas|Wele-Nzas]] ([[Mongomo]])<br />
<br />
== Economia ==<br />
<br />
[[File:Old Equatorial Guinean 1000 pesetas banknote, 1969.jpg|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de l'any [[1975]]]]<br />
És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el [[cacau]], [[cotó]], [[café]], la [[sucre|canya de sucre]], fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al [[vaca|vacú]], i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable.<br />
<br />
Des de finals del [[sigle XX]], en l'explotació de jaciments petrolífers, la renda per càpita ha aumentat espectacularment, encara que no el repartiment de la dita renda ya que la riquea procedent del petròleu, segons l'Associació per la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial, es canalisa en un 98% cap als companyies mineres, principalment nortamericanes i franceses, aixina com a la família de [[Teodoro Obiang Nguema]], actual dictador del país. L'exportació de barrils per habitant és similar a la de Kuvait.<br />
<br />
A pesar de l'alta renda per càpita relativa, l'immensa majoria dels ciutadans de Guinea Equatorial viuen baix llindars de misèria, destacant l'escassa o nula atenció mèdica. La dictadura de [[Teodoro Obiang Nguema]] ha convertit a Guinea Equatorial en el centre del tràfic de drogues d'Àfrica Occidental i ha portat al país al ranking dels més corruptes del planeta.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
[[File:Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1els anys [[1961]] i [[2003]] (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants]]<br />
<br />
'''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15&nbsp;anys) en una taxa de natalitat entorn del 42&nbsp;por&nbsp;mil i una mortalitat del 16&nbsp;por&nbsp;mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té més de 65 anys.<br />
<br />
La taxa d'alfabetisació en els adults estava en 1992 en el 52%, pero hauria pujat a un 80% per a [[1999]].<br />
<br />
La majoria de la població viu en els zones rurals.<br />
<br />
=== Etnografia ===<br />
<br />
És l'únic país hispà en el món en majoria negra.<br />
<br />
La població nacional, que representa el 99% de la població, és essencialment [[bantú]] ([[fang]]) en [[Riu Muni]] i [[bubi]] en [[Bioko]]. Els principals grups ètnics es distribuïxen de la manera següent: fang (72% de la població, en Rio Muni), bubi (15%, en Bioko), [[fernandino]]s (en Bioko), bisios i [[NDOWÉ]] en la regió Continental, antiga província de Riu Muni i annobonesos en l'Illa d'[[Annobón]], l'únic territori del país en l'hemisferi Sur. La minoria predominant d'una atra raça la constituïxen els blancs europeus d'ascendència espanyola. Guinea Equatorial va rebre [[Asia|asiàtics]] i negreafricans d'atres països perque treballaren en les plantacions de [[cacau]] i [[café]]. Atres negreafricans procedixen de [[Libèria]], [[Angola]] i [[Moçambic]], i asiàtics que són majoritàriament [[China|chinencs]]. Aixina mateix, han arribat al país comunitats [[Regne Unit|britàniques]], [[França|franceses]] i [[Alemanya|alemanes]]. De totes estes comunitats, els únics que no es varen adaptar òptimament a la llengua espanyola foren els francesos, ya que el seu idioma és cooficial.<br />
<br />
Despuix de la independència, mils d'equatoguineans partiren a [[Espanya]]. Al voltant de 100.000 equatoguineans anaren a [[Camerun]], [[Gabó]] i [[Nigèria]] a causa de la dictadura de [[Francisco Macías Nguema]]. Moltes dels seues comunitats viuen en [[Brasil]], molts països [[Hispanoamèrica]]ns, [[Estats Units]], [[Portugal]] i [[França]].<br />
<br />
=== Llengües ===<br />
<br />
L'idioma oficial és l'[[idioma espanyol|espanyol]], tal com ho reflectix la Constitució del país. La gran majoria dels equatoguineans parlla espanyol, especialment aquells que són [[Malabo]]ensos o viuen prop d'allí. L'espanyol ha segut idioma oficial des de 1844 i a pesar d'això, en Guinea Equatorial no hi ha cap Acadèmia de la Llengua Espanyola com en el restant de països que els tenen al tindre l'espanyol com a llengua oficial. Aixina i tot, hui en dia Guinea Equatorial ha apostat per la creació en el país d'una Acadèmia per a la Llengua espanyola; l'establiment d'un programa que reforce la difusió de l'espanyol en els mijos de comunicació social i el reforçament dels cursos d'espanyol per a estrangers ya establits per l'[[Universitat Nacional de Guinea Equatorial]].<ref>{{cita web|<br />
|apellido=<br />
|nombre=<br />
|enlaceautor=Real Acadèmia de la Llengua Espanyola<br />
|título=Congresos internacionals de la llengua espanyola: Guinea Equatorial<br />
|año=<br />
|Edición=<br />
|ubicación=[[Valladolid]], Espanya<br />
|editorial=<br />
|ID=<br />
|url=http://64.233.183.104/search?q=cache:Lfpw_8aEeBUJ:www.congresosdelalengua.es/valladolid/inauguracion/obiang_t.htm+guinea+ecuatorial+academia+de+la+lengua+espa%C3%B1ola&hl=es&ct=clnk&cd=2&gl=es<br />
}}</ref><br />
<br />
La llei constitucional, que modifica l'artícul 4 de la Llei Fonamental de l'Estat, establix que les llengües oficials de la República de Guinea Equatorial són l'espanyol i el francés. Es reconeixen les llengües aborígens com a integrants de la cultura nacional (Llei constitucional NÚM. 1/1998 del 21 de giner): [[idioma fang|fang]] parlat també en zones de Camerun, Gabó i República Democràtica del Congo; [[idioma bubi|bubi]] (Bioko); [[Idioma annobonense|annobonés]] en l'Illa d'Annobón; [[Idioma balengue|balengue]] en la regió Continental; [[idioma ibo|ibo]] i anglés [[llengua criolla|criollo]] (''Pidgin English''), també en Bioko. La llengua [[ndowé]] pertany al grup dels ndowé situats en la zona costera de la part continental del país. En juliol del 2007, el dictador Teodoro Obiang va anunciar la decisió del seu govern per a que el [[idioma portugués|portugués]] es convertixca en idioma cooficial de Guinea Equatorial, per a satisfer els requisits per a solicitar la calitat de membre ple de la [[Comunitat de Països de Llengua Portuguesa]] (CPLP).<br />
<br />
=== Religió ===<br />
<br />
La gran majoria de la població és formalment [[catolicisme|catòlica]] (80,1%), encara que es professen atres religions cristianes (6,8%), les religions dels antics habitants denominades baix l'apelatiu de [[animisme]] són practicades en divers grau per la majoria, i hi ha una minoria [[Islam|islàmica]] (4%).<br />
<br />
=== Ciutats ===<br />
[[File:Aeropuerto Malabo.jpg|250px|thumb|Aeropot de Malabo]]<br />
Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta més de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón).<br />
<br />
=== Noms ===<br />
<br />
Els equatoguineans tendixen a tindre un nom espanyol i un nom africà. Quan ho escriuen, el nom espanyol és seguit per l'africà i pel llinage d'un germà del pare, el yayo del qual ya s'havia encarregat a posar distints llinages als seus fills. És dir, cada família te uns 7 llinages, i al nàixer un descendent, el pare tria entre eixos llinages. És rar que dos germans tinguen el mateix llinage.<br />
<br />
== Cultura i Educació ==<br />
<br />
<br />
El país posseïx una universitat, la [[Universidad Nacional de Guinea Ecuatorial]] (UNGIX) en campus en [[Malabo]] i una Facultat de Medicina en [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]]. La Facultat de Medicina de Bata està recolzada principalment per [[Cuba]], el govern de la qual cedix als professors i meges del centre{{citarequerida}}. L' [Universidad Nacional de Educación a Distancia]] espanyol conta també en una seu en [[Malabo]] i una atra en [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]].<br />
<br />
En el país estan actives diverses organisacions culturals (el [[Centre Cultural Hispà-Guineà]], [[Centre Cultural Espanyol de Malabo]] i atres) el fi principal del qual és l'alfabetisació i promoció cultural de la població. La majoria del soport econòmic en este sentit prové del govern [[Espanya|espanyol]].<br />
<br />
=== Lliteratura ===<br />
<br />
Els principals autors del país són:<br />
*[[María Nsué Angüe]] (1945 –)<br />
*[[Juan Balboa Boneke]] (1938 –)<br />
*[[Juan Tomás Àvila Llorer]] (1966 –)<br />
*[[Donato Ndongo-Bidyogo]] (1950 –)<br />
*[[Raquel Ilonbé]] (193? – 1992)<br />
*[[Constantino Ocha'a Mve Bengobesama]] (19?? - 1991)<br />
*[[Justo Bolekia Boleká]]<br />
*[[Guillermina Mekuy]] (1982-)<br />
<br />
=== Mijos de comunicació ===<br />
<br />
Els principals [[mijos de comunicació]] en el país són tres [[Ràdio|Emissores de ràdio]] [[Freqüència Modulada|FM]] en participació estatal. Existixen també dos emissors de [[ona curta]].<br />
<br />
En un artícul de [[juliol del 2003]] de la [[BBC]]<ref>{{cita noticia|url=http://news.Bbc.CO.uk/2/hi/Àfrica/3098007.stm|título=El "Déu" de Guinea Ecuatorial|editorial=BBC News|fecha=[[2003]]}}</ref> senyala que no hi ha periòdics [[diari]]s en el país i descriu que un programa en [[idioma fang]] cridat ''Bidze-Nduan'' (‘sepultat pel foc') en una emissora estatal àmpliament escoltada, es va declarar que [[Teodoro Obiang]] estava «en contacte permanent en el [[Deu|Altíssim]]».<br />
Aixina mateix, un assistent presidencial afegí: «Ell [Obiang] pot decidir matar sense donar contes a ningú i sense anar a l'infern perque és el mateix Deu, en qui ell està en permanent contacte, i qui li dona la seua força».<br />
<br />
La majoria de mijos de comunicació practica una férrea [[autocensura]], i està prohibit per llei criticar a figures públiques. L'estat controla els mijos públics i la principal cadena de ràdio privada està dirigida per [[Teodorin Nguema Obiang]], el fill del president.<br />
<br />
Algunes senyes sobre comunicació en Guinea, segons el ''[[The World Factbook]]:''<br />
*Sistema de teléfons (Considerat un sistema pobre pero en adequats servicis governamentals):<br />
**[[Teléfon]]s - llínies en us: 10.000 (2005)<br />
**Mòvils: 220.000 (2007)<br />
**Comunicacions internacionals de veu:<br />
***De [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]] i [[Malabo]] en països [[África|africanos]] i [[Europa|europeus]]<br />
***Estació de terra de [[satèlit artificial|satèlit]] - 1 [[INTELSAT]] ([[oceà Índic]]<br />
*[[Ràdio]]:<br />
**Emissors d'AM:0, FM:2, Ona curta:5 (2001)<br />
**Aparats de Ràdio: 180.000 (1997)<br />
*[[Televisió]]:<br />
**Emissors de TV: 1 (2001)<br />
**Aparats de TV: 4.000 (1997)<br />
*[[Internet]]<br />
**Dominis d'Internet: 81 (2007)<br />
**Usuaris d'Internet: 8.000 (2006)<br />
<br />
{|align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"<br />
|+<font size="+1">'''Festes Nacionals'''</font><br />
|-<br />
|---bgcolor="#EEEEEE"<br />
<br />
! Data<br />
! Nom en castellà<br />
! Nom local<br />
! Referències<br />
|-<br />
|1 de giner<br />
|Any Nou<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|1 de maig<br />
|Dia del Treball<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|5 de juny<br />
|Natalici del president de la República<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|3 d'agost<br />
|Dia del Colp de Llibertat<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|15 d'agost<br />
|Dia de la Constitució<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|12 d'octubre<br />
|Dia de la Independència<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|8 de decembre<br />
|Festivitat de la Immaculada Concepció<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|10 de decembre<br />
|Dia dels Drets Humans<br />
|<br />
|<br />
|-<br />
|25 de decembre<br />
|Nadal<br />
|<br />
|<br />
|}<br />
<br />
== Deports ==<br />
*[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]<br />
*[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]<br />
<br />
''Guinea Equatorial ha segut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de [[2012]] conjuntament en el país veí [[Gabó]].''<br />
<br />
*[[Éric Moussambani]]: nadador<br />
*[[Emilia Mikue Ondo]]: atleta, abanderada de la delegació del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]<br />
*[[José Mba Nchama]]: judoka, un dels 3 representants del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]<br />
*Michandong Reginaldo, atleta de Beijing 2008 d'atletisme.<br />
*[[Gus Envela Jr.]]: esprínter<br />
*[[Selecció de fútbol de Guinea Equatorial]]<br />
*[[Javier Ángel Balboa]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)<br />
*[[Rodolfo Bodipo]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)<br />
*[[Benjamí Zarandona Esono]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)<br />
*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.<br />
<br />
== Bibliografía ==<br />
*ABAGA EDJANG, Fernando: ''La ayuda externa en el desarrollo de Guinea Ecuatorial: revisión crítica''. España: Los Libros de la Catarata, 1997. ISBN 84-8319-013-3.<br />
*BALBOA BONEKE, Juan; y Fermín NGUEMA ESONO: ''La transición de Guinea Ecuatorial: història d'un fracaso''. Madrid: Labrys 54, 1996. ISBN 84-88070-09-8.<br />
*BOLEKIA BOLEKÁ, Justo: ''Antroponimia bubi: estudio lingüístico''. Bolekia, J., 1994<br />
*BUALE BORIKÓ, Emiliano: ''Guinea Ecuatorial: las aspiraciones bubis al autogobierno''. Iepala Editorial (Instituto de Estudios Políticos para América Latina y África), 1988.<br />
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de, Geografía de Guinea Ecuatorial (1985)Prog. Colab. Educ. M. Educ. C<br />
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de; y María Luisa DE LA CALLE: ''Origen de la colonización española en Guinea Ecuatorial''. España: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones, 1992.<br />
*CREUS, Jacint: ''Identidad y conflicto: aproximación a la tradición oral de Guinea Ecuatorial''. Asociación Los Libros de la Catarata, 1997.<br />
*''Geografía e història de Guinea Ecuatorial''. Guinea Ecuatorial: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1982.<br />
*''Guinea Ecuatorial: una realidad viva''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1997.<br />
*''Guinea Ecuatorial, un país sometido al terror y al hostigamiento''. Editorial Amnistía Internacional, 1999.<br />
*IYANGA PENDI, Augusto: ''Bibliografía de las lenguas de Guinea Ecuatorial y africanas''. Nau Llibres, 1996.<br />
*LINIGER GOUMAZ, Max: ''Bibliografía general n.º 9 de Guinea Ecuatorial''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.<br />
*MEDINA DOMÉNECH, Rosa María: [http://www.asodegue.org/hcp0039.htm «Paludismo, explotación y racismo científico en Guinea Ecuatorial»]. En: Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J: ''La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX'' (pág.&nbsp;383-427). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003.<br />
*NDONGO BIDGOYO, Donato: «Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial». En revista ''[[Cambio 16]] '', 1977.<br />
*NERÍN ABAD, Gustau: ''Guinea Ecuatorial, història en blanco y negro: hombres blancos y mujeres negras en Guinea Ecuatorial (1843-1968)''. España: Península, 1997.<br />
*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.<br />
*''Reseña estadística de la República de Guinea Ecuatorial''. Instituto Nacional de Estadística, 1981.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{referències}}<br />
{{Traduït de|es|Guinea_Ecuatorial}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Equatorial Guinea}}<br />
*[http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.angelfire.com/sk2/guineaecuatorial/ angelfire.Com/sk2/guineaecuatorial] (lloc cultural de Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.asodegue.org/ ASoDeGuE.Org] (Associació per a la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.asodegue.org/portafotos.Htm fotografies en el lloc d'ASODEGUE).<br />
*[http://www.cpds-gq.Org CPDS-GQ.Org] (lloc del partit opositor Convergencia para la Democracia Social).<br />
*[http://www.ecaligiuri.Com Ecaligiuri.Com] consolat Honorari de la República de Guinea Equatorial en Romania.).<br />
*[http://www.elmundo.es/1999/03/13/internacional/13N0047.Html ElMundo.És] (critiques d'un observador internacional respecte dels eleccions a la Cambra de Representants del Poble, celebrades en 1999).<br />
*[http://www.embarege-londres.org/index.cfm Embarege-Londres.Org] (embaixada de la República de Guinea Equatorial en Londres).<br />
*[http://www.guinea-ecuatorial.Org Guinea-Equatorial.Org] (pàgina web del Govern de Guinea Equatorial en l'exili. En realitat, una part de l'oposició popular, representativa i majoritària).<br />
*[http://www.guineaonline.Com GuineaOnline.Com] La teua porta a Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.itice-gc.Com Itice-Gc.Com] (progrés en ingenieria en Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.maib.org/ Maib.Org] (pàgina del Movimento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko).<br />
*[http://www.muhloindex.Com MuhloIndex.Com] (lloc web d'irredentistes guineans que es basen en presunts acorts [[Mussolini]]-[[Francisco Franco|Franco]], per a anexionar-se Camerun i Gabó, resposta a l'ocupació ilegal per part de Gabó de Mabañe/Mbñe).<br />
*[http://www.nuestra-guinea.com/Galeria/ La nostra-Guinea.Com] (galeria de fotos actuals i antigues de Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.organnobon.Htm organnobon.HTM] (pàgina federal del Frente de Liberación para la Autodeterminación de la Isla de Pagalú, o illa Annobón).<br />
*[http://www.profesionalespcm.org/_php/MuestraArticulo2.php?id=11664 profesionalespcm.Org] («dimonis en el paraís», de [[Fernando Codony]], sobre la dictadura en Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).<br />
*[http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).<br />
<br />
{{Països d'Àfrica}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria: Països d'Àfrica]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Confederaci%C3%B3_Nacional_del_Treball&diff=243514Confederació Nacional del Treball2022-10-03T11:13:59Z<p>Loís: Gerundi «desapareixent» (conjugació RACV), «pero» sense accent en valencià.</p>
<hr />
<div>[[Archiu:Logo CNT.svg|250px|miniaturadeimagen|Logotip de la CNT]]<br />
La '''Confederació Nacional del Treball''', '''CNT''' (en [[castellà]] ''Confederación Nacional del Trabajo''), és una [[central sindical]] [[Espanya|espanyola]] d'estructura confederal d'[[ideologia]] [[Anarquisme|anarcosindicalista]], fundada en el Saló de les Belles Arts de [[Barcelona]] el [[30 d'octubre]] de [[1910]]. Fon el major [[sindicat]] [[classe obrera|obrer]] en [[Espanya]] fins a l'arribada de la dictadura franquista i actualment és la principal [[organisació]] [[anarquisme|anarquista]] del país.<br />
<br />
Desempenyà un paper fonamental en la consolidació de l'[[anarquisme]] en [[Espanya]] en el primer terç del [[sigle XX]], creant un contrast en el restant de països a on el moviment anarquiste tingué alguna incidència pero que estava desapareixent. <br />
<br />
Històricament ha estat adherida a l'[[Associació Internacional de Treballadors|Associació Internacional del Treball]] (AIT), pero en l'any 2018 impulsà la creació d'una nova internacional, junt en la FAU ([[Alemanya]]), USI ([[Itàlia]]), ESE ([[Grècia]]) i IP ([[Polònia]]), la nomenada [[Confederació Internacional del Treball]] (CIT).<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Confederación Nacional del Trabajo}}<br />
* [https://www.cnt.es/ CNT, Confederació Nacional del Treball], portal web oficial del sindicat que poseeix el registre llegal en Espanya.<br />
* [https://valencia.cnt.es/ CNT Valéncia]<br />
* [https://www.cnt-ait.org/ CNT-AIT, Confederació Nacional del Treball - AIT], portal web oficial del sindicat reconegut internacionalment per la AIT.<br />
[[Categoria:Anarquisme]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caloveto&diff=243513Caloveto2022-10-03T11:12:30Z<p>Loís: No es posa coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Map of comune of Caloveto (province of Cosenza, region Calabria, Italy).svg|thumb|200px|Localisació de Caloveto]]<br />
<br />
'''Caloveto''' és un municipi d'[[Italia]], situat en la regió de Calàbria, en la província de Cosenza. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 1.361 habitants.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
[[Categoria:Itàlia]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carles_Bori&diff=243512Carles Bori2022-10-03T11:11:24Z<p>Loís: Mayúscules innecessàries, accentuació.</p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Carles Bori i Escuriet<br />
| image = Carles Bori.jpg|250px|Carles Bori<br />
| grandària = 250px<br />
| descripció = <br />
| seudònim = <br />
| naixcut = 13 de novembre de 1966<br />
| nascuda = <br />
| lloc_de_naiximent = Valéncia<br />
| mort = <br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| ocupació = Escritor<br />
| país = [[Espanya]]<br />
| periodo = Sigle XX<br />
| gènero = Teatre, apropòsits fallers i poesia<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = ''En atre mon''<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| lloc web = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
<br />
<br />
'''Carles Vicent Bori i Escuriet''' és un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] que va nàixer el [[13 de novembre]] de [[1966]] en el barri d'[[Orriols]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Està casat en Germana Glòria Oltra i Aranaz i en dos fills, Jaume i Germana. Prové d'una família d'ideologia [[republicanisme|republicana]] i [[valencianisme|valencianista]].<br />
<br />
Estudià formació professional i té el títul de Rellonger Artesà, Oficial de 1à.És tècnic Superior en Consum.<br />
<br />
Té el títul d'''honorable escritor'' pels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València, ademés del títul de professor dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]]. Va ser 4 anys membre de la Junta de Govern de [[Lo Rat Penat]] com a president de la secció de teatre. Fon jurat dels CIX Jocs Florals de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]] en el premi Tramoya de Teatre. És membre de la [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] i "Poetes del Món", i director d'Aaacema Teatre.<br />
<br />
== Obra lliterària ==<br />
<br />
===Teatre===<br />
En en el món de la dramatúrgia, va ser fundador de "Enchis Teatre", grup que fon, baix la seua presidència, la secció teatral de [[Lo Rat Penat]]. <br />
<br />
Membre de "Efecte 2 Teatre" ([[1993]]-[[1996]]), grup en el qual participà en diverses ocasions en distintes Olimpiades de l'Humor de Valéncia (entre [[1992]] i [[1994]])<br />
<br />
Fundador de "Caramba Teatre" ([[1996]]-[[1997]]), a on va protagonisar dos curt-metrages de producció per a video. <br />
<br />
Baix la seua direcció, li han estrenat tres montages teatrals; i ell mateix ha estrenat obres d'uns atres autors valencians contemporàneus, actuant en els distints teatres de [[Valéncia]]<br />
Director i professor d'Aaacema Teatre.<br />
<br />
=== Obres premiades o estrenades ===<br />
<br />
*"En atre mon": Dos monòlecs, u d'una chicona que acaba de tindre un bebé i està en un sanatori i un atre monòlec d'un chic que te una malaltia terminal. Al remat se barregen abdós monòlecs. <br />
<br />
*"Aparentar lo que no es": Monòlec. Una dona jove está en el seu apartament i manté una conversació telefònica en un amic desfogant-se puix ha segut tachada de "puta" i defén la seua dignitat. <br />
<br />
*"Blues en blau": Comèdia. Una neboda i la seua tia viuen uns dies juntes en el pis d'estudiant de la més . Allí una d'elles pren un brevage i se torna invisible per unes hores.<br />
<br />
*La decisió d'Adrià": Drama. Triàngul amorós de dos chicons i una chica poc abans de la boda de dos d'ells. <br />
<br />
*"La gàbia de l'art": Comedia. En un pis compartit conviuen gent jove. Cada u representará una branca de l'art. Aixina puix podrem vore la relació que mantenen per eixemple la música i la poesia. <br />
<br />
*"Nit de noces": Comèdia. La nit de la boda que passen una parella en l'habitació d'un hotel plena de gent que no les deixen viure ni consumar el seu matrimoni.<br />
<br />
"La quarta proba": Intriga. En una mansió una sicòloga posa a proba a uns chics i chiques per a dessifrar un enigma i donar-los una molt bona recompensa si descobrixen la quarta proba. <br />
<br />
*"[[Bilbao]] esta darrere del sofà": Comedia. En una casa dos parelles compartixen una velada que escomença divertida i acaba en un "mort" apareixent i desapareixent a caprig. <br />
<br />
"D'una ullada": Intriga. Un home d'una posició social elevada, demana a un amic seu mege que li torne la vista, puix està cego, en la casa hi han més habitants i tots ronden al ric senyor per a quedar-se en la seua fortuna. <br />
<br />
*"Tortugues buscant la llum". Comèdia. Un pobre que viu en un suburbi de la ciutat es rescatat per uns dies per una muller rica i bella i l'introduïx en l'alta societat.<br />
*" Consol Diví".<br />
Comèdia. Homenage al teatre espanyol dels anys 50. Monges, lladres, humor i picardia en l'essència d'un sainet.<br />
<br />
=== Apropòsits fallers ===<br />
*A la lluna del Valencia. <br />
*El Coloqui dels [[Ninots]].<br />
*[[Valéncia]] Mora, Cristiana i [[Fallera]]. <br />
*L'esperit [[Faller]]. <br />
*La falla per dins. <br />
*[[Valéncia]], Balansilla [[fallera]]. <br />
*Les tres llàgrimes daurades.<br />
*L'estació de l'emoció.<br />
*Se busca [[Fallera Major]].<br />
<br />
<br />
===Poesia===<br />
Te publicada la següent obra poètica i relats curts: <br />
<br />
*Co-autoria IV i V Corones Poètiques a la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de [[Lo Rat Penat]].<br />
*Revista Cresol de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. <br />
<br />
*Diversos llibrets de falla. <br />
<br />
=== Articuliste ===<br />
* Colaborà en "Lo Rat revista", des de la seua aparició, en la secció "Butaca de pati", columna d'opinió teatral. <br />
* Colaborà de la revista "Consumerismo", en artículs lliteraris de sàtira reivindicativa.<br />
* Colabora en llibrets de falla en artículs sobre temes culturals o fallers.<br />
<br />
== Premis ==<br />
*Premi "TRAMOYA" de teatre en els CXII JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA [[1995]], en "La Gabia de l'Art". <br />
<br />
*1º Premi del I CERTAMEN TAULA VALENCIANA D'AUTORS TEATRALS [[1997]], en "La decisió d'Adrià".<br />
<br />
*Premi "TRAMOYA" de teatre en els CXIV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA [[1997]], en "Bilbao està darrere del sofà".<br />
<br />
*Premi "INSTITUT VALÉNCIA DE LA JOVENTUT" en els CXIV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA [[1997]], en "Ablamor de Cor".<br />
<br />
*Premi Finaliste d'obra inèdita en el concurs lliterari de JUNTA CENTRAL FALLERA, otorgat per la SGAE, [[1999]], en "Un atre mon".<br />
<br />
*Premi "EXCELENTISIMA CONSELLERIA DE CULTURA EDUCACIO I CIENCIA" en els CXVI JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA [[1999]], en el treball d'investigació "El teatre valencià més popular". Coautor en GERMANA G.OLTRA I ARANAZ.<br />
<br />
* Premi Finaliste d'obra inèdita en el concurs lliterari de [[JUNTA CENTRAL FALLERA]], otorgat per la SOCIEDAD GENERAL DE AUTORES Y EDITORES,any [[2000]], en "La quarta proba". <br />
<br />
* Quint premi de [[JUNTA CENTRAL FALLERA]] pel apropòsit "La [[falla]] per dins" representat per la falla Cami de Barcelona Travessia de Moncada. Any [[2000]].<br />
<br />
* Premi "JAUME I" en els CXX JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA [[2003]], en el treball d'investigació "Juli Oltra, fundador de [[Lo Rat Penat]]". Coautor en GERMANA G.OLTRA I ARANAZ.<br />
<br />
*Premi accèssit primer de [[LO RAT PENAT]] a l'artiste NOVELL INFANTIL pel llibret de la [[falla]] SANT JOAN BOSCO- DUC DE MANDAS. ANY [[2005]].<br />
<br />
*Premi accéssit segón de [[LO RAT PENAT]] al ARTISTE NOVELL INFANTIL pel llibret de la [[falla]] DR MANUEL CANDELA-AVG DEL PORT. Any [[2007]].<br />
<br />
*Premi accèssit quint de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTA NOVEL pel libret infantil de la [[falla]] SERRANS-PLAÇA DESL FURS. Any [[2007]].<br />
<br />
*Premi accèssit segon de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTA NOVEL pel libret infantil de la[[ falla]] EN SENDRA-PLAÇA COLL. Any [[2007]].<br />
<br />
*Premi accèssit segon de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTE NOVELL pel llibret infantil de la [[falla]] EN SENDRA-PLAÇA COLL. Any [[2007]].<br />
<br />
*Premi accèssit tercer de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTE NOVELL pel llibret de la [[falla]] SANT JOAN BOSCO-DUC DE MANDAS. Any [[2007]].<br />
<br />
*Premi quart de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTE NOVELL pel llibret infantil de la [[falla]] MURILLO-PALOMAR Compartit en JOAN JOSEP SERRA I MARTÍ. Any [[2008]].<br />
<br />
*Premi accèssit tercer de [[LO RAT PENAT]] a l'artiste NOVELL pel llibret infantil de la [[falla]] DR MANUEL CANDELA-AV. DEL PORT. Any [[2008]].<br />
<br />
*Premi accèssit segon de [[LO RAT PENAT]] a l'artiste NOVELL pel llibret de la [[falla]] PINTOR EN SENDRA-PL.DEL COLL. Any [[2008]].<br />
<br />
*Premi accèssit segon de [[LO RAT PENAT]] a l'ARTISTA NOVELL pel llibret de la [[falla]] PINTOR EN SENDRA-PL.DEL COLL. Any [[2008]].<br />
<br />
*Premi "TRAMOYA" de teatre en els CXXV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALÉNCIA [[2008]], en "TORTUGUES, BUSCANT LA LLUM".<br />
<br />
*Premi tercer de [[LO RAT PENAT]] en REGNE pel llibret de la [[falla]] L'AVINGUDA DE TORRENT. Any [[2009]].<br />
<br />
==Publicacions==<br />
*Ablamor de Cor. Novela. Colecció Jove Lliteratura de Lo Rat Penat.<br />
*Colps en la Paret."Bel, Marc i uns guants". Ed. L'Oronella. ([[1998]]).Nova Narrativa Valenciana.[[1998]]. Varis autors.<br />
*Clams de Vida. "Com mana la tradició" Narrativa. AELLVA. Ed. L'Oronella ([[2000]]). Varis autors.<br />
*Revista Cresol nº 14. "Tocar el cel".(Acció Bibliogràfica Valenciana). [[2001]]. Varis autors. <br />
*Goles en Clam. "Regal de Reixos". Narrativa. [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. Ed. L'Oronella ([[2005]]). <br />
*Llibret Associació "El Clau". (Beato Gaspar Bono): "Del[[ Regne de Valéncia]] al Regne del Cel". Narrativa ([[2006]]). <br />
*"El Sant dels milacres, [[Sant Vicent Ferrer]]". [[Universitat Politècnica de Valéncia]]. Coautora, Germana Oltra i Aranaz. Biografia. Ed. [[Universitat Politècnica de Valéncia]]. [[2006]]. <br />
*Clams de vida. Narrativa. [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. Ed. L'Oronella ([[2009]]). <br />
<br />
'''Poesia:'''<br />
* "Nano del Cor". "Carta". "Sempre...ahir, hui i demà". "Pensaments: Pàtria i precs".<br />
* IV Corona Poètica.[[1995]]. Varis autors, en "D'un alcoyà a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]".<br />
* V Corona Poètica. [[1998]]. Varis autors, en "Mare que estàs al meu costat".<br />
* Més de 100 llibrets de [[Falla]] de [[Valéncia]], [[Xàtiva]], [[Benetússer]] i [[Torrent]].<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://www.galeon.com/carlesbori Pàgina de Carles Bori]<br />
*[http://www.lliteralia.com/ Lliteraria.com]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_Val%C3%A9ncia&diff=241585Museu d'Història de Valéncia2022-09-27T13:54:46Z<p>Loís: /* Antecedents */ Nomenar, Jaume</p>
<hr />
<div>[[File:MHV Exterior 012.jpg|thumb|350px|Entrada principal del museu]]<br />
<br />
El '''Museu d'Història de Valéncia''', conegut també com a '''MhV''', està situat en el Cami Vell de Chirivella nº 1 (prolongació del [[Passeig de la Pechina]], en front del [[Parc de Capçalera]], a l’entrada de [[Mislata]]. Fon inaugurat el [[7 de maig]] de l'any [[2003]], és un museu dedicat al desenroll de l'història de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). L'objectiu de la seua exposició permanent és presentar els processos històrics de forma accessible i didàctica, partint dels conceptes generals per a expressar-ho a través de senyes quotidianes, i ensenyant a interpretar els fets quotidians del passat per a entendre els processos generals. Fa us per a això dels fondos arqueològics, artístics i culturals municipals.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
=== Antecedents ===<br />
<br />
L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.<br />
<br />
L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que per ad ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.<br />
<br />
Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.<br />
<br />
No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera nomenada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don [[Jaume I]].<br />
<br />
En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".<br />
<br />
Pese a realisar-se una ampliació de l'espai disponible en les pròpies dependències de l'Ajuntament, l'espai no era suficient, problema que es va acréixer en l'inici de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]), ya que en eixe moment s'escomencen a rebre més fondos ya que es realisen aportes patrimonials procedents de les iglésies que havien segut assaltades a raïl dels enfrontaments bèlics i que, posteriorment no serien reclamats. Entre tant, la concepció del museu que Vicente Blasco Ibáñez s'havia propost va quedar paralisada i despuix de la victòria franquista va ser definitivament abortada. Ademés, l'adquisició de la colecció Almenar en l'any [[1949]] i de la Martí Esteve en [[1951]] unides a l'inici de les excavacions arqueològiques pel recent creat SIAM, varen contribuir a nutrir en gran manera tant els fondos del museu com el seu caos organisatiu.<br />
<br />
=== Proyecte ===<br />
[[File:Construccion deposito 1932.jpg|thumb|250px|Construcció del depòsit d'aigües potables en l'any [[1932]], en l'edifici que actualment alberga el museu]]<br />
<br />
La situació no va manifestar cap canvi important fins als [[Anys 1970|anys setanta]] i el seu desenroll va començar a ser més notori en la transició democràtica. En l'any [[1973]] la Delegació d'Archius, Biblioteques i Museus, propon l'adquisició del recentment declarat monument històric-artístic d'interés local, palau de Berbedel; compra que es va materialisar un any despuix, passant a portar-se a terme unes reparacions d'urgència i obres de remodelació per a adaptar l'edifici per al seu us com a pinacoteca municipal.<br />
<br />
D'esta manera el Museu de la Ciutat vea possible la seua ubicació en el palau de Berbedel, que es va inaugurar com a Museu de la Ciutat el [[3 de novembre]] de [[1989]], presentant una exposició sobre els orígens de la ciutat i la "Valentia romana d'época republicana", en materials arqueològics procedents d'excavacions i atres fondos del Museu.<br />
<br />
Es va continuar, en els anys següents, realisant successives exposicions monogràfiques sobre la Valentia tarde-romana i visigótica, época islàmica i Reconquista fins al [[sigle XIV]]. Exposicions que posaven de manifest la riquea patrimonial que disponia el Consistori i que no estava degudament exposta per falta d'una ubicació adequada per al Museu d'Història de la Ciutat.<br />
<br />
En el seu orige, el montage expositiu va estar marcat per una orientació arqueològica en un estil i un llenguage depurat. Les sales dedicades a l'[[Edat Mija]], inaugurades en [[1993]], varen manifestar el seu agotament expositiu per l'escassea de peces arqueològiques en les que recolzar el discurs del museu. El concepte que Catalá volia integrar en estes sales vinculades al periodo històric, comprenia des d'obres d'art, documents, llibres, etc., no va aplegar a materialisar-se.<br />
<br />
D'esta manera nos trobem en dos entitats distintes, per un costat el Museu Històric Municipal, situat en la Casa Consistorial de la Plaça de l'Ajuntament, que correspon a l'antiga Casa d'Ensenyança, fundada per l'Arquebisbe Mayoral en el [[sigle XVIII]], i a la part a on es trobava l'Iglésia de Santa Rosa de Lima. Este museu seguix conservant els fondos inicials, orige del desig i necessitat de creació d'un Museu que arreplegara l'història de la ciutat de Valéncia. I per un atre el Museu de la Ciutat, en un contingut variat que conta en seccions de: pintura, escultura, forja, ceràmica, objectes d'art religiós, numismàtica i de peses i mides.<br />
<br />
En l'any [[1990]] l'Ajuntament de Valéncia firma un Conveni en la Direcció general de Belles arts i Archius del Ministeri de Cultura, que incorporava tant el Museu de la Ciutat, com els restants museus municipals, al Sistema Municipal de museus que quedava regulat pel Real Decret 620/87.25<br />
<br />
També a nivell autonòmic el Museu de la Ciutat és reconegut com a Museu estable de la Comunitat Valenciana als efectes de l'Orde del 6 de febrer de 1991 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, motiu pel qual apareix també registrat en la Guia de Museus de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
A principis del [[sigle XXI]], en l'any [[2001]], l'Ajuntament de Valéncia crea el "Museu d'Història de Valéncia" (MhV), en l'objectiu de difondre l'història de la ciutat. Dos anys despuix, el 7 de maig de 2003, es va inaugurar el Museu en l'edifici del primer depòsit d'aigües potables de la ciutat (construït en [[1850]] per Ildefons Cerdá i Leodegario Marchessaux, a partir d'un proyecte dissenyat per Calixto Santa Creu). Constituïx un eixemple d'arquitectura industrial dins el periodo decimonònic. L'idea de rehabilitació va contar en el respal de l'Ajuntament de Valéncia i es va procedir a portar-les a terme respectant la morfologia inicial de l'edifici que varen permetre recuperar la gran bellea que alberga, a dia de hui el museu. En l'any 2003 va ser guardonat per la [[Diputació de Valéncia]] com a millor proyecte cultural. La nova sèu tornava obrir l'oportunitat de plantejar una nova idea de museu i de discurs de les exposicions<br />
<br />
== Edifici ==<br />
[[File:Hall entrada.jpg|thumb|250px|Vestibul d'entrada]]<br />
L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz, dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.<br />
<br />
El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].<br />
<br />
El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de [[rajola]] recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.<br />
<br />
En el temps, la demanda es va incrementar i va ser necessari construir nous depòsits, com el del Collado en l’any [[1932]], passant este depòsit a un segon pla dins del sistema d'abastiment, fins que en la segona mitat del [[sigle XX]] va quedar fòra de servici i casi abandonat. <br />
La rehabilitació es va portar a terme entre els anys [[1998]] i [[2001]] i va ser molt respectuosa en l'edifici original.<br />
El MhV es va crear per acort municipal de [[Giner]] de l’any [[2001]] en el mandat d'estudiar i difondre l'història de la ciutat. La moció manifestava la voluntat de crear un museu d'història integral, que comprenguera des de la fundació de la ciutat a l'actualitat, i fera us de recursos expositius de vanguarda, inclosa la tecnologia audiovisual.<br />
Es va inaugurar com a Museu d’Història de Valéncia el 7 de Maig de 2003.<br />
L'emplaçament està una un poc allunyat del centre històric, pero la seua connexió en el Parc de Capçalera, del qual el separen solament 100 metros, li retorna tota la seua centralitat.<br />
En el complex del Parc de Capçalera, ademés del MhV, s'ubica el [[Bioparc]], un dels parcs zoològics de concepció més avançada del món, a on poden vore els animals en aparent llibertat. L'entorn es configura aixina com un espai dedicat a l'oci en oferta cultural i mediambiental, un pol d'atracció per l'habitant de Valéncia o el turista.<br />
<br />
== Exposicions ==<br />
<br />
L'exposició permanent que alberga el Museu d'Història de Valéncia es dividix en huit periodos històrics que inicien el recorregut des de la seua fundació en época romana fins a l'actualitat.<br />
<br />
[[File:Vitrinas Balansiya.jpg|thumb|250px|Vitrines dedicades a Balansiya]]<br />
<br />
* Valentia Edetanorum (Valentia) ([[138 a. C.]]-[[711]])<br />
* Balansiya (711-[[1238]])<br />
* Valéncia en l'Edat Mija (1238-[[1519]])<br />
* De les Germanies a la Nova Planta (1519-[[1707]])<br />
* Municipi Borbònic (1707-[[1833]])<br />
* La ciutat de Vapor (1899-[[1917]])<br />
* La Modernitat truncada (1917-[[1975]])<br />
* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])<br />
<br />
L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant menudes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat<br />
<br />
=== Exposició permanent ===<br />
<br />
[[File:La màquina del temps.jpg|thumb|250px|La màquina del temps]]<br />
<br />
L'exposició permanent del museu s'inicia en la presentació de la Valéncia vixcuda, una mostra, a través de proyeccions del passat recent de la ciutat, que servix de preàmbul de la que es coneix com a Màquina del Temps.<br />
<br />
La Màquina del temps és una ferramenta que permet conéixer l'aspecte de la ciutat a lo llarc de la seua història. És com un gran volant que permet conéixer els espais urbans més rellevants en cada una d'eixos huit periodos històrics i, permet conéixer les circumstàncies de cada u d'ells. També aborda atres aspectes de l'història com poden ser l'urbanisme, l'economia o la societat, a lo llarc de les successives etapes històriques.<br />
<br />
L'exposició permanent comença en época romana (Valentia), i continuarà, mostrant tant a través d'escenografies com a través de vitrines, les huit etapes històriques mencionades inicialment. Les escenografies proyecten escenes dramatisades en les que es recreen moments quotidians del passat. La trama argumental de cada una d'elles està explicada en una consola correguda que, ademés d'explicar els personages, permet triar les diferents escenes. Per la seua banda les vitrines exhibixen una àmplia colecció d'objectes, obres d'art i documents representatius de cada una de les époques.<br />
<br />
==== Peces destacables ====<br />
[[File:Vestit de Moma, Museu d'Història de València.JPG|thumb|250px|Vestit de la Moma]]<br />
Entre les peces que formen part de l'exposició permanent del museu podem destacar:<br />
<br />
* Tesor de [[Chest]]. Trobat casualment en l'Horta de la Safa, Chest, Valéncia en l'any [[1865]]<br />
* Mosaic de la medusa. Trobat casualment en la calle Rellonge Vell de Valéncia en [[1949]]<br />
* Tesor de l'Avinguda Constitució. Trobat en l'any [[2009]] en Valéncia<br />
* Ménsula en escena de Filis cavalcant a Aristóteles. Estil gòtic, mediats [[sigle XIV]]<br />
* Vestit de la Moma, pertanyent a la colecció de Victoria Liceas<br />
* Got del "cicle de la vida", got ceràmic ibèric d'época sertoriana<br />
* El Juí Final de Vrancke van der Stockt, pintura adquirida pels jurats de la ciutat de Valéncia en [[1494]]<br />
* Fragment de pintura mural de la coneguda com Domus de Terpsícore, de la segona mitat del [[sigle II]]<br />
<br />
=== Exposicions temporals ===<br />
<br />
El Museu d'història de Valéncia realisa exposicions temporals sobre temes que comprenen des de temes directament relacionats en l'història de la ciutat com en temes travessers que formen part de l'història de la humanitat. Com a eixemple, cal destacar:<br />
<br />
* ''La veu de la ciutat'' , exposició dedicada als bandos realisats per diversos [[Alcalde de Valéncia|alcaldes]] de la ciutat de Valéncia des de l'inici d'este tipo de comunicació oficial.<br />
<br />
=== Atres espais ===<br />
<br />
El museu conta també en una sala temporal en la que es realisen diverses exposicions temporals relacionades en l'història de la ciutat de Valéncia. Un atre dels seus espais és la sala multiusos que conta en en ella es poden realisar events (Jornades d'Arqueologia organisades pel Colege de Llicenciats i Doctors en l'any [[2012]]) relacionats en el patrimoni, la cultura i l'història de la ciutat. Per últim, el museu conta en un espai diàfan denominat com mediateca, a on es dispon d'una [[biblioteca]] en obres destacades de l'història de la ciutat, audiovisuals, fotografies, etc., ordenadors i taules i cadires per a la consulta d'estos materials.<br />
<br />
== Transport ==<br />
És possible aplegar al museu per mig de:<br />
* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.<br />
* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia] <br />
* [https://www.worldcat.org/oclc/41649493 Miguel-Angel., Catalá Gorgues, (1997). El Museo de la Ciudad : su historia y sus colecciones. Ajuntament de Valencia. ISBN 8489747237. OCLC 41649493]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/historia-del-edificio «Historia del edificio | Museu d'Història de València»]<br />
* [https://www.valencia.es/cas/infociudad «Ayuntamiento de Valencia. MUSEO DE HISTORIA DE VALÈNCIA». www.valencia.es ]<br />
* [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/xvi-1864/museo-de-historia-de-valencia/ «MUSEO DE HISTORIA DE VALENCIA». Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/conoce-el-museo «Conoce el museo | Museu d'Història de Valéncia». mhv.valencia.es]<br />
* [https://www.academia.edu/11907528/El_tesoro_de_Cheste Alegre, Pere Pau Ripollès. El tesoro de Chest (en anglés)]<br />
* [http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ «Museos, monumentos y más cultura en Valencia: Museo de Historia de Valencia». www.museosymonumentosvalencia.com]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/el-museo-de-historia-exhibe-un-tesoro-de-mas-de-1500-monedas-arabes-del-siglo-xi-hallado-en-valencia «El Museo de Historia exhibe un tesoro de más de 1500 monedas árabes del siglo XI hallado en Valencia | Museu d'Història de València». mhv.valencia.es]<br />
* [https://mhv.valencia.es/va/historia-viva Història viva del Museu d'Història de Valéncia]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* BLASCO IBÁÑEZ, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.<br />
* CATALÁ GORGUES, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d’Història de la ciutat de València (s. XIX-XX), València, t. II.<br />
* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976<br />
* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
{{commonscat|Museu d'Història de València}}<br />
<br />
* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]<br />
* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]<br />
* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]<br />
<br />
<br />
{{Museus de Valéncia}}<br />
<br />
[[Categoria: Museus]]<br />
[[Categoria: Museus de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_Val%C3%A9ncia&diff=241584Museu d'Història de Valéncia2022-09-27T13:53:27Z<p>Loís: Castellà "para" > valencià "per a"</p>
<hr />
<div>[[File:MHV Exterior 012.jpg|thumb|350px|Entrada principal del museu]]<br />
<br />
El '''Museu d'Història de Valéncia''', conegut també com a '''MhV''', està situat en el Cami Vell de Chirivella nº 1 (prolongació del [[Passeig de la Pechina]], en front del [[Parc de Capçalera]], a l’entrada de [[Mislata]]. Fon inaugurat el [[7 de maig]] de l'any [[2003]], és un museu dedicat al desenroll de l'història de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). L'objectiu de la seua exposició permanent és presentar els processos històrics de forma accessible i didàctica, partint dels conceptes generals per a expressar-ho a través de senyes quotidianes, i ensenyant a interpretar els fets quotidians del passat per a entendre els processos generals. Fa us per a això dels fondos arqueològics, artístics i culturals municipals.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
=== Antecedents ===<br />
<br />
L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.<br />
<br />
L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que per ad ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.<br />
<br />
Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.<br />
<br />
No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.<br />
<br />
En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".<br />
<br />
Pese a realisar-se una ampliació de l'espai disponible en les pròpies dependències de l'Ajuntament, l'espai no era suficient, problema que es va acréixer en l'inici de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]), ya que en eixe moment s'escomencen a rebre més fondos ya que es realisen aportes patrimonials procedents de les iglésies que havien segut assaltades a raïl dels enfrontaments bèlics i que, posteriorment no serien reclamats. Entre tant, la concepció del museu que Vicente Blasco Ibáñez s'havia propost va quedar paralisada i despuix de la victòria franquista va ser definitivament abortada. Ademés, l'adquisició de la colecció Almenar en l'any [[1949]] i de la Martí Esteve en [[1951]] unides a l'inici de les excavacions arqueològiques pel recent creat SIAM, varen contribuir a nutrir en gran manera tant els fondos del museu com el seu caos organisatiu.<br />
<br />
=== Proyecte ===<br />
[[File:Construccion deposito 1932.jpg|thumb|250px|Construcció del depòsit d'aigües potables en l'any [[1932]], en l'edifici que actualment alberga el museu]]<br />
<br />
La situació no va manifestar cap canvi important fins als [[Anys 1970|anys setanta]] i el seu desenroll va començar a ser més notori en la transició democràtica. En l'any [[1973]] la Delegació d'Archius, Biblioteques i Museus, propon l'adquisició del recentment declarat monument històric-artístic d'interés local, palau de Berbedel; compra que es va materialisar un any despuix, passant a portar-se a terme unes reparacions d'urgència i obres de remodelació per a adaptar l'edifici per al seu us com a pinacoteca municipal.<br />
<br />
D'esta manera el Museu de la Ciutat vea possible la seua ubicació en el palau de Berbedel, que es va inaugurar com a Museu de la Ciutat el [[3 de novembre]] de [[1989]], presentant una exposició sobre els orígens de la ciutat i la "Valentia romana d'época republicana", en materials arqueològics procedents d'excavacions i atres fondos del Museu.<br />
<br />
Es va continuar, en els anys següents, realisant successives exposicions monogràfiques sobre la Valentia tarde-romana i visigótica, época islàmica i Reconquista fins al [[sigle XIV]]. Exposicions que posaven de manifest la riquea patrimonial que disponia el Consistori i que no estava degudament exposta per falta d'una ubicació adequada per al Museu d'Història de la Ciutat.<br />
<br />
En el seu orige, el montage expositiu va estar marcat per una orientació arqueològica en un estil i un llenguage depurat. Les sales dedicades a l'[[Edat Mija]], inaugurades en [[1993]], varen manifestar el seu agotament expositiu per l'escassea de peces arqueològiques en les que recolzar el discurs del museu. El concepte que Catalá volia integrar en estes sales vinculades al periodo històric, comprenia des d'obres d'art, documents, llibres, etc., no va aplegar a materialisar-se.<br />
<br />
D'esta manera nos trobem en dos entitats distintes, per un costat el Museu Històric Municipal, situat en la Casa Consistorial de la Plaça de l'Ajuntament, que correspon a l'antiga Casa d'Ensenyança, fundada per l'Arquebisbe Mayoral en el [[sigle XVIII]], i a la part a on es trobava l'Iglésia de Santa Rosa de Lima. Este museu seguix conservant els fondos inicials, orige del desig i necessitat de creació d'un Museu que arreplegara l'història de la ciutat de Valéncia. I per un atre el Museu de la Ciutat, en un contingut variat que conta en seccions de: pintura, escultura, forja, ceràmica, objectes d'art religiós, numismàtica i de peses i mides.<br />
<br />
En l'any [[1990]] l'Ajuntament de Valéncia firma un Conveni en la Direcció general de Belles arts i Archius del Ministeri de Cultura, que incorporava tant el Museu de la Ciutat, com els restants museus municipals, al Sistema Municipal de museus que quedava regulat pel Real Decret 620/87.25<br />
<br />
També a nivell autonòmic el Museu de la Ciutat és reconegut com a Museu estable de la Comunitat Valenciana als efectes de l'Orde del 6 de febrer de 1991 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, motiu pel qual apareix també registrat en la Guia de Museus de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
A principis del [[sigle XXI]], en l'any [[2001]], l'Ajuntament de Valéncia crea el "Museu d'Història de Valéncia" (MhV), en l'objectiu de difondre l'història de la ciutat. Dos anys despuix, el 7 de maig de 2003, es va inaugurar el Museu en l'edifici del primer depòsit d'aigües potables de la ciutat (construït en [[1850]] per Ildefons Cerdá i Leodegario Marchessaux, a partir d'un proyecte dissenyat per Calixto Santa Creu). Constituïx un eixemple d'arquitectura industrial dins el periodo decimonònic. L'idea de rehabilitació va contar en el respal de l'Ajuntament de Valéncia i es va procedir a portar-les a terme respectant la morfologia inicial de l'edifici que varen permetre recuperar la gran bellea que alberga, a dia de hui el museu. En l'any 2003 va ser guardonat per la [[Diputació de Valéncia]] com a millor proyecte cultural. La nova sèu tornava obrir l'oportunitat de plantejar una nova idea de museu i de discurs de les exposicions<br />
<br />
== Edifici ==<br />
[[File:Hall entrada.jpg|thumb|250px|Vestibul d'entrada]]<br />
L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz, dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.<br />
<br />
El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].<br />
<br />
El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de [[rajola]] recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.<br />
<br />
En el temps, la demanda es va incrementar i va ser necessari construir nous depòsits, com el del Collado en l’any [[1932]], passant este depòsit a un segon pla dins del sistema d'abastiment, fins que en la segona mitat del [[sigle XX]] va quedar fòra de servici i casi abandonat. <br />
La rehabilitació es va portar a terme entre els anys [[1998]] i [[2001]] i va ser molt respectuosa en l'edifici original.<br />
El MhV es va crear per acort municipal de [[Giner]] de l’any [[2001]] en el mandat d'estudiar i difondre l'història de la ciutat. La moció manifestava la voluntat de crear un museu d'història integral, que comprenguera des de la fundació de la ciutat a l'actualitat, i fera us de recursos expositius de vanguarda, inclosa la tecnologia audiovisual.<br />
Es va inaugurar com a Museu d’Història de Valéncia el 7 de Maig de 2003.<br />
L'emplaçament està una un poc allunyat del centre històric, pero la seua connexió en el Parc de Capçalera, del qual el separen solament 100 metros, li retorna tota la seua centralitat.<br />
En el complex del Parc de Capçalera, ademés del MhV, s'ubica el [[Bioparc]], un dels parcs zoològics de concepció més avançada del món, a on poden vore els animals en aparent llibertat. L'entorn es configura aixina com un espai dedicat a l'oci en oferta cultural i mediambiental, un pol d'atracció per l'habitant de Valéncia o el turista.<br />
<br />
== Exposicions ==<br />
<br />
L'exposició permanent que alberga el Museu d'Història de Valéncia es dividix en huit periodos històrics que inicien el recorregut des de la seua fundació en época romana fins a l'actualitat.<br />
<br />
[[File:Vitrinas Balansiya.jpg|thumb|250px|Vitrines dedicades a Balansiya]]<br />
<br />
* Valentia Edetanorum (Valentia) ([[138 a. C.]]-[[711]])<br />
* Balansiya (711-[[1238]])<br />
* Valéncia en l'Edat Mija (1238-[[1519]])<br />
* De les Germanies a la Nova Planta (1519-[[1707]])<br />
* Municipi Borbònic (1707-[[1833]])<br />
* La ciutat de Vapor (1899-[[1917]])<br />
* La Modernitat truncada (1917-[[1975]])<br />
* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])<br />
<br />
L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant menudes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat<br />
<br />
=== Exposició permanent ===<br />
<br />
[[File:La màquina del temps.jpg|thumb|250px|La màquina del temps]]<br />
<br />
L'exposició permanent del museu s'inicia en la presentació de la Valéncia vixcuda, una mostra, a través de proyeccions del passat recent de la ciutat, que servix de preàmbul de la que es coneix com a Màquina del Temps.<br />
<br />
La Màquina del temps és una ferramenta que permet conéixer l'aspecte de la ciutat a lo llarc de la seua història. És com un gran volant que permet conéixer els espais urbans més rellevants en cada una d'eixos huit periodos històrics i, permet conéixer les circumstàncies de cada u d'ells. També aborda atres aspectes de l'història com poden ser l'urbanisme, l'economia o la societat, a lo llarc de les successives etapes històriques.<br />
<br />
L'exposició permanent comença en época romana (Valentia), i continuarà, mostrant tant a través d'escenografies com a través de vitrines, les huit etapes històriques mencionades inicialment. Les escenografies proyecten escenes dramatisades en les que es recreen moments quotidians del passat. La trama argumental de cada una d'elles està explicada en una consola correguda que, ademés d'explicar els personages, permet triar les diferents escenes. Per la seua banda les vitrines exhibixen una àmplia colecció d'objectes, obres d'art i documents representatius de cada una de les époques.<br />
<br />
==== Peces destacables ====<br />
[[File:Vestit de Moma, Museu d'Història de València.JPG|thumb|250px|Vestit de la Moma]]<br />
Entre les peces que formen part de l'exposició permanent del museu podem destacar:<br />
<br />
* Tesor de [[Chest]]. Trobat casualment en l'Horta de la Safa, Chest, Valéncia en l'any [[1865]]<br />
* Mosaic de la medusa. Trobat casualment en la calle Rellonge Vell de Valéncia en [[1949]]<br />
* Tesor de l'Avinguda Constitució. Trobat en l'any [[2009]] en Valéncia<br />
* Ménsula en escena de Filis cavalcant a Aristóteles. Estil gòtic, mediats [[sigle XIV]]<br />
* Vestit de la Moma, pertanyent a la colecció de Victoria Liceas<br />
* Got del "cicle de la vida", got ceràmic ibèric d'época sertoriana<br />
* El Juí Final de Vrancke van der Stockt, pintura adquirida pels jurats de la ciutat de Valéncia en [[1494]]<br />
* Fragment de pintura mural de la coneguda com Domus de Terpsícore, de la segona mitat del [[sigle II]]<br />
<br />
=== Exposicions temporals ===<br />
<br />
El Museu d'història de Valéncia realisa exposicions temporals sobre temes que comprenen des de temes directament relacionats en l'història de la ciutat com en temes travessers que formen part de l'història de la humanitat. Com a eixemple, cal destacar:<br />
<br />
* ''La veu de la ciutat'' , exposició dedicada als bandos realisats per diversos [[Alcalde de Valéncia|alcaldes]] de la ciutat de Valéncia des de l'inici d'este tipo de comunicació oficial.<br />
<br />
=== Atres espais ===<br />
<br />
El museu conta també en una sala temporal en la que es realisen diverses exposicions temporals relacionades en l'història de la ciutat de Valéncia. Un atre dels seus espais és la sala multiusos que conta en en ella es poden realisar events (Jornades d'Arqueologia organisades pel Colege de Llicenciats i Doctors en l'any [[2012]]) relacionats en el patrimoni, la cultura i l'història de la ciutat. Per últim, el museu conta en un espai diàfan denominat com mediateca, a on es dispon d'una [[biblioteca]] en obres destacades de l'història de la ciutat, audiovisuals, fotografies, etc., ordenadors i taules i cadires per a la consulta d'estos materials.<br />
<br />
== Transport ==<br />
És possible aplegar al museu per mig de:<br />
* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.<br />
* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia] <br />
* [https://www.worldcat.org/oclc/41649493 Miguel-Angel., Catalá Gorgues, (1997). El Museo de la Ciudad : su historia y sus colecciones. Ajuntament de Valencia. ISBN 8489747237. OCLC 41649493]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/historia-del-edificio «Historia del edificio | Museu d'Història de València»]<br />
* [https://www.valencia.es/cas/infociudad «Ayuntamiento de Valencia. MUSEO DE HISTORIA DE VALÈNCIA». www.valencia.es ]<br />
* [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/xvi-1864/museo-de-historia-de-valencia/ «MUSEO DE HISTORIA DE VALENCIA». Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/conoce-el-museo «Conoce el museo | Museu d'Història de Valéncia». mhv.valencia.es]<br />
* [https://www.academia.edu/11907528/El_tesoro_de_Cheste Alegre, Pere Pau Ripollès. El tesoro de Chest (en anglés)]<br />
* [http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ «Museos, monumentos y más cultura en Valencia: Museo de Historia de Valencia». www.museosymonumentosvalencia.com]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/el-museo-de-historia-exhibe-un-tesoro-de-mas-de-1500-monedas-arabes-del-siglo-xi-hallado-en-valencia «El Museo de Historia exhibe un tesoro de más de 1500 monedas árabes del siglo XI hallado en Valencia | Museu d'Història de València». mhv.valencia.es]<br />
* [https://mhv.valencia.es/va/historia-viva Història viva del Museu d'Història de Valéncia]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* BLASCO IBÁÑEZ, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.<br />
* CATALÁ GORGUES, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d’Història de la ciutat de València (s. XIX-XX), València, t. II.<br />
* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976<br />
* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
{{commonscat|Museu d'Història de València}}<br />
<br />
* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]<br />
* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]<br />
* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]<br />
<br />
<br />
{{Museus de Valéncia}}<br />
<br />
[[Categoria: Museus]]<br />
[[Categoria: Museus de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_Val%C3%A9ncia&diff=241583Museu d'Història de Valéncia2022-09-27T13:52:18Z<p>Loís: /* Antecedents */ "A mitan" sense preposició.</p>
<hr />
<div>[[File:MHV Exterior 012.jpg|thumb|350px|Entrada principal del museu]]<br />
<br />
El '''Museu d'Història de Valéncia''', conegut també com a '''MhV''', està situat en el Cami Vell de Chirivella nº 1 (prolongació del [[Passeig de la Pechina]], en front del [[Parc de Capçalera]], a l’entrada de [[Mislata]]. Fon inaugurat el [[7 de maig]] de l'any [[2003]], és un museu dedicat al desenroll de l'història de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). L'objectiu de la seua exposició permanent és presentar els processos històrics de forma accessible i didàctica, partint dels conceptes generals per a expressar-ho a través de senyes quotidianes, i ensenyant a interpretar els fets quotidians del passat per a entendre els processos generals. Fa us per a això dels fondos arqueològics, artístics i culturals municipals.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
=== Antecedents ===<br />
<br />
L'idea de formar un museu d'estes característiques en la ciutat de Valéncia ve donada per la custòdia, des d'época foral, d'un conjunt archivístic documental que, en el temps, va adquirint objectes d'una importància singular per a l'història de la ciutat per la seua càrrega simbòlica com són el [[Penó de la Conquista]], l'espasa de [[Jaume I]] o les claus de la ciutat, entre unes atres. A estos s'afigen els bens recuperats de la destrucció i l'espoli de l'antiga casa de la ciutat a mitan [[sigle XIX]]. Es va tractar, llavors, d'otorgar-li a estos documents, i objectes que formen part de la cultura i, del patrimoni cultural de la ciutat, una forma museística, pero esta idea no va forjar.<br />
<br />
L'escàs respal en el que va contar este proyecte, tal volta es deguera a l'existència d'un dibuix previ d'un atre proyecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore de Valéncia, promogut per [[Vicente Blasco Ibáñez]] en [[1921]]. La base sobre la que Vicente Blasco Ibáñez va cimentar la concepció d'este museu era la de reunir “les glòries de la nostra raça, tot el nostre passat i tot el nostre present” (Blasco Ibáñez, 1931 cit. per Gregori, 1997: 464) davant lo que para ell era la desaparició de les formes de vida tradicionals valencianes. En esta idea va conseguir implicar a l'ajuntament de Valéncia que va cedir el [[Palau de l'Exposició]] i va prometre que en el futur museu s'integraria una part de les coleccions municipals.<br />
<br />
Poc a poc, gràcies a l'espenta de [[Maximilià Thous]] i d'Enric Durán i Tortajada, es va anar materialisant en fets este proyecte pero enfocant-ho des d'un punt de vista més nacionalista que del regionalisme inicial en el que s'havia format. A finals dels [[Anys 1920|anys vint]], concretament en l'any [[1927]], es crea el Museu Artístic i Arqueològic, generalment conegut com a Museu Històric de la Ciutat, dependent de la secció de Museus i Monuments, integrada en el Servici de Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de Valéncia; a instancia del regidor d'estos anys, Enric Durán i Tortajada, en l'intenció de reunir en una sèu comuna tot el patrimoni municipal.<br />
<br />
No se li va conseguir assignar una sèu o un edifici comú, per lo que va passar a ser una dependència més de l'Archiu Històric i els fondos registrats varen seguir dispersos per les diverses dependències municipals a tal efecte. Esta concepció de museu no posseïa la força i el carisma necessaris per a fer front a l'idea de Vicente Blasco Ibáñez que havia passat de l'imaginari a ser alguna cosa tangible. No obstant, pese a l'escassea dels mijos més elementals, a finals de l'any [[1935]] es va aumentar la superfície destinada a l'archiu i al museu històric municipal en l'incorporació de la capella contigua de Santa Rosa de Lima. Pese a això este primer Museu Històric Municipal va contar com a exposició permanent el núcleu originari del Museu, que estava format per: el "Llibre dels Furs", el "Llibre del Consolat de la Mar", la bandera cridada "Real Senyera", el "Peno de la Conquista", les claus de la ciutat o l'espasa del rei don Jaime I.<br />
<br />
En l'any 1935 es va reconéixer que una part dels fondos de l'Archiu Municipal eren la base constitutiva del Museu de la Ciutat, i aixina ho arreplegava Miquel Durán i Tortaja en el seu llibre "La personalitat valenciana en el Museu Històric de la Ciutat".<br />
<br />
Pese a realisar-se una ampliació de l'espai disponible en les pròpies dependències de l'Ajuntament, l'espai no era suficient, problema que es va acréixer en l'inici de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]), ya que en eixe moment s'escomencen a rebre més fondos ya que es realisen aportes patrimonials procedents de les iglésies que havien segut assaltades a raïl dels enfrontaments bèlics i que, posteriorment no serien reclamats. Entre tant, la concepció del museu que Vicente Blasco Ibáñez s'havia propost va quedar paralisada i despuix de la victòria franquista va ser definitivament abortada. Ademés, l'adquisició de la colecció Almenar en l'any [[1949]] i de la Martí Esteve en [[1951]] unides a l'inici de les excavacions arqueològiques pel recent creat SIAM, varen contribuir a nutrir en gran manera tant els fondos del museu com el seu caos organisatiu.<br />
<br />
=== Proyecte ===<br />
[[File:Construccion deposito 1932.jpg|thumb|250px|Construcció del depòsit d'aigües potables en l'any [[1932]], en l'edifici que actualment alberga el museu]]<br />
<br />
La situació no va manifestar cap canvi important fins als [[Anys 1970|anys setanta]] i el seu desenroll va començar a ser més notori en la transició democràtica. En l'any [[1973]] la Delegació d'Archius, Biblioteques i Museus, propon l'adquisició del recentment declarat monument històric-artístic d'interés local, palau de Berbedel; compra que es va materialisar un any despuix, passant a portar-se a terme unes reparacions d'urgència i obres de remodelació per a adaptar l'edifici per al seu us com a pinacoteca municipal.<br />
<br />
D'esta manera el Museu de la Ciutat vea possible la seua ubicació en el palau de Berbedel, que es va inaugurar com a Museu de la Ciutat el [[3 de novembre]] de [[1989]], presentant una exposició sobre els orígens de la ciutat i la "Valentia romana d'época republicana", en materials arqueològics procedents d'excavacions i atres fondos del Museu.<br />
<br />
Es va continuar, en els anys següents, realisant successives exposicions monogràfiques sobre la Valentia tarde-romana i visigótica, época islàmica i Reconquista fins al [[sigle XIV]]. Exposicions que posaven de manifest la riquea patrimonial que disponia el Consistori i que no estava degudament exposta per falta d'una ubicació adequada per al Museu d'Història de la Ciutat.<br />
<br />
En el seu orige, el montage expositiu va estar marcat per una orientació arqueològica en un estil i un llenguage depurat. Les sales dedicades a l'[[Edat Mija]], inaugurades en [[1993]], varen manifestar el seu agotament expositiu per l'escassea de peces arqueològiques en les que recolzar el discurs del museu. El concepte que Catalá volia integrar en estes sales vinculades al periodo històric, comprenia des d'obres d'art, documents, llibres, etc., no va aplegar a materialisar-se.<br />
<br />
D'esta manera nos trobem en dos entitats distintes, per un costat el Museu Històric Municipal, situat en la Casa Consistorial de la Plaça de l'Ajuntament, que correspon a l'antiga Casa d'Ensenyança, fundada per l'Arquebisbe Mayoral en el [[sigle XVIII]], i a la part a on es trobava l'Iglésia de Santa Rosa de Lima. Este museu seguix conservant els fondos inicials, orige del desig i necessitat de creació d'un Museu que arreplegara l'història de la ciutat de Valéncia. I per un atre el Museu de la Ciutat, en un contingut variat que conta en seccions de: pintura, escultura, forja, ceràmica, objectes d'art religiós, numismàtica i de peses i mides.<br />
<br />
En l'any [[1990]] l'Ajuntament de Valéncia firma un Conveni en la Direcció general de Belles arts i Archius del Ministeri de Cultura, que incorporava tant el Museu de la Ciutat, com els restants museus municipals, al Sistema Municipal de museus que quedava regulat pel Real Decret 620/87.25<br />
<br />
També a nivell autonòmic el Museu de la Ciutat és reconegut com a Museu estable de la Comunitat Valenciana als efectes de l'Orde del 6 de febrer de 1991 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, motiu pel qual apareix també registrat en la Guia de Museus de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
A principis del [[sigle XXI]], en l'any [[2001]], l'Ajuntament de Valéncia crea el "Museu d'Història de Valéncia" (MhV), en l'objectiu de difondre l'història de la ciutat. Dos anys despuix, el 7 de maig de 2003, es va inaugurar el Museu en l'edifici del primer depòsit d'aigües potables de la ciutat (construït en [[1850]] per Ildefons Cerdá i Leodegario Marchessaux, a partir d'un proyecte dissenyat per Calixto Santa Creu). Constituïx un eixemple d'arquitectura industrial dins el periodo decimonònic. L'idea de rehabilitació va contar en el respal de l'Ajuntament de Valéncia i es va procedir a portar-les a terme respectant la morfologia inicial de l'edifici que varen permetre recuperar la gran bellea que alberga, a dia de hui el museu. En l'any 2003 va ser guardonat per la [[Diputació de Valéncia]] com a millor proyecte cultural. La nova sèu tornava obrir l'oportunitat de plantejar una nova idea de museu i de discurs de les exposicions<br />
<br />
== Edifici ==<br />
[[File:Hall entrada.jpg|thumb|250px|Vestibul d'entrada]]<br />
L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz, dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.<br />
<br />
El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].<br />
<br />
El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de [[rajola]] recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.<br />
<br />
En el temps, la demanda es va incrementar i va ser necessari construir nous depòsits, com el del Collado en l’any [[1932]], passant este depòsit a un segon pla dins del sistema d'abastiment, fins que en la segona mitat del [[sigle XX]] va quedar fòra de servici i casi abandonat. <br />
La rehabilitació es va portar a terme entre els anys [[1998]] i [[2001]] i va ser molt respectuosa en l'edifici original.<br />
El MhV es va crear per acort municipal de [[Giner]] de l’any [[2001]] en el mandat d'estudiar i difondre l'història de la ciutat. La moció manifestava la voluntat de crear un museu d'història integral, que comprenguera des de la fundació de la ciutat a l'actualitat, i fera us de recursos expositius de vanguarda, inclosa la tecnologia audiovisual.<br />
Es va inaugurar com a Museu d’Història de Valéncia el 7 de Maig de 2003.<br />
L'emplaçament està una un poc allunyat del centre històric, pero la seua connexió en el Parc de Capçalera, del qual el separen solament 100 metros, li retorna tota la seua centralitat.<br />
En el complex del Parc de Capçalera, ademés del MhV, s'ubica el [[Bioparc]], un dels parcs zoològics de concepció més avançada del món, a on poden vore els animals en aparent llibertat. L'entorn es configura aixina com un espai dedicat a l'oci en oferta cultural i mediambiental, un pol d'atracció per l'habitant de Valéncia o el turista.<br />
<br />
== Exposicions ==<br />
<br />
L'exposició permanent que alberga el Museu d'Història de Valéncia es dividix en huit periodos històrics que inicien el recorregut des de la seua fundació en época romana fins a l'actualitat.<br />
<br />
[[File:Vitrinas Balansiya.jpg|thumb|250px|Vitrines dedicades a Balansiya]]<br />
<br />
* Valentia Edetanorum (Valentia) ([[138 a. C.]]-[[711]])<br />
* Balansiya (711-[[1238]])<br />
* Valéncia en l'Edat Mija (1238-[[1519]])<br />
* De les Germanies a la Nova Planta (1519-[[1707]])<br />
* Municipi Borbònic (1707-[[1833]])<br />
* La ciutat de Vapor (1899-[[1917]])<br />
* La Modernitat truncada (1917-[[1975]])<br />
* La Valéncia vixcuda (1975-[[2003]])<br />
<br />
L'exposició de cada u d'ells es realisa a través de restants arqueològics, documents, obres d'art més representatives, documents d'archiu, llibres, gravats, mapes, cartells, màquines, vehículs o joguets —per al periodo contemporàneu— de cada estadi cronològic. Tot això entorn a un gran aparat audiovisual que permet la substitució de gran part de l'informació textual sense deixar d'introduir conceptes històrics, lo que ajuda en la comunicació en el visitant. L'objectiu que es perseguix és presentar l'Història analisant i presentant menudes històries, que a chicoteta escala són les que conformen l'Història a gran escala, i que en el museu de presenten el devindre històric de la ciutat<br />
<br />
=== Exposició permanent ===<br />
<br />
[[File:La màquina del temps.jpg|thumb|250px|La màquina del temps]]<br />
<br />
L'exposició permanent del museu s'inicia en la presentació de la Valéncia vixcuda, una mostra, a través de proyeccions del passat recent de la ciutat, que servix de preàmbul de la que es coneix com a Màquina del Temps.<br />
<br />
La Màquina del temps és una ferramenta que permet conéixer l'aspecte de la ciutat a lo llarc de la seua història. És com un gran volant que permet conéixer els espais urbans més rellevants en cada una d'eixos huit periodos històrics i, permet conéixer les circumstàncies de cada u d'ells. També aborda atres aspectes de l'història com poden ser l'urbanisme, l'economia o la societat, a lo llarc de les successives etapes històriques.<br />
<br />
L'exposició permanent comença en época romana (Valentia), i continuarà, mostrant tant a través d'escenografies com a través de vitrines, les huit etapes històriques mencionades inicialment. Les escenografies proyecten escenes dramatisades en les que es recreen moments quotidians del passat. La trama argumental de cada una d'elles està explicada en una consola correguda que, ademés d'explicar els personages, permet triar les diferents escenes. Per la seua banda les vitrines exhibixen una àmplia colecció d'objectes, obres d'art i documents representatius de cada una de les époques.<br />
<br />
==== Peces destacables ====<br />
[[File:Vestit de Moma, Museu d'Història de València.JPG|thumb|250px|Vestit de la Moma]]<br />
Entre les peces que formen part de l'exposició permanent del museu podem destacar:<br />
<br />
* Tesor de [[Chest]]. Trobat casualment en l'Horta de la Safa, Chest, Valéncia en l'any [[1865]]<br />
* Mosaic de la medusa. Trobat casualment en la calle Rellonge Vell de Valéncia en [[1949]]<br />
* Tesor de l'Avinguda Constitució. Trobat en l'any [[2009]] en Valéncia<br />
* Ménsula en escena de Filis cavalcant a Aristóteles. Estil gòtic, mediats [[sigle XIV]]<br />
* Vestit de la Moma, pertanyent a la colecció de Victoria Liceas<br />
* Got del "cicle de la vida", got ceràmic ibèric d'época sertoriana<br />
* El Juí Final de Vrancke van der Stockt, pintura adquirida pels jurats de la ciutat de Valéncia en [[1494]]<br />
* Fragment de pintura mural de la coneguda com Domus de Terpsícore, de la segona mitat del [[sigle II]]<br />
<br />
=== Exposicions temporals ===<br />
<br />
El Museu d'història de Valéncia realisa exposicions temporals sobre temes que comprenen des de temes directament relacionats en l'història de la ciutat com en temes travessers que formen part de l'història de la humanitat. Com a eixemple, cal destacar:<br />
<br />
* ''La veu de la ciutat'' , exposició dedicada als bandos realisats per diversos [[Alcalde de Valéncia|alcaldes]] de la ciutat de Valéncia des de l'inici d'este tipo de comunicació oficial.<br />
<br />
=== Atres espais ===<br />
<br />
El museu conta també en una sala temporal en la que es realisen diverses exposicions temporals relacionades en l'història de la ciutat de Valéncia. Un atre dels seus espais és la sala multiusos que conta en en ella es poden realisar events (Jornades d'Arqueologia organisades pel Colege de Llicenciats i Doctors en l'any [[2012]]) relacionats en el patrimoni, la cultura i l'història de la ciutat. Per últim, el museu conta en un espai diàfan denominat com mediateca, a on es dispon d'una [[biblioteca]] en obres destacades de l'història de la ciutat, audiovisuals, fotografies, etc., ordenadors i taules i cadires per a la consulta d'estos materials.<br />
<br />
== Transport ==<br />
És possible aplegar al museu per mig de:<br />
* La llínea 7 dels autobusos urbans té parada junt al Museu, i les 3, 70, 81, 20, 17, 29, 95 parades en un radi de 100 metros.<br />
* En Metro pot aplegar-se per mig de la llínea 3, Estació 9 d'Octubre.<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://www.marqalicante.com/contenido/particulos/pub_7.pdf Martí Oltra, Javier (2005); El Museu d’Història de Valéncia. Nuevos formatos para una nueva didáctica de la historia] <br />
* [https://www.worldcat.org/oclc/41649493 Miguel-Angel., Catalá Gorgues, (1997). El Museo de la Ciudad : su historia y sus colecciones. Ajuntament de Valencia. ISBN 8489747237. OCLC 41649493]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/historia-del-edificio «Historia del edificio | Museu d'Història de València»]<br />
* [https://www.valencia.es/cas/infociudad «Ayuntamiento de Valencia. MUSEO DE HISTORIA DE VALÈNCIA». www.valencia.es ]<br />
* [http://arquitectosdevalencia.es/arquitectura-de-valencia/xvi-1864/museo-de-historia-de-valencia/ «MUSEO DE HISTORIA DE VALENCIA». Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/conoce-el-museo «Conoce el museo | Museu d'Història de Valéncia». mhv.valencia.es]<br />
* [https://www.academia.edu/11907528/El_tesoro_de_Cheste Alegre, Pere Pau Ripollès. El tesoro de Chest (en anglés)]<br />
* [http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ «Museos, monumentos y más cultura en Valencia: Museo de Historia de Valencia». www.museosymonumentosvalencia.com]<br />
* [https://mhv.valencia.es/es/el-museo-de-historia-exhibe-un-tesoro-de-mas-de-1500-monedas-arabes-del-siglo-xi-hallado-en-valencia «El Museo de Historia exhibe un tesoro de más de 1500 monedas árabes del siglo XI hallado en Valencia | Museu d'Història de València». mhv.valencia.es]<br />
* [https://mhv.valencia.es/va/historia-viva Història viva del Museu d'Història de Valéncia]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* BLASCO IBÁÑEZ, V. (1922): El Museo de Etnografía y Folklore de Valencia, Valencia Atracción, 64, Valencia.<br />
* CATALÁ GORGUES, M. A. (1988): “El museo de la ciudad de Valencia. Sus orígenes, desarrollo y proyección de futuro”, I Congrés d’Història de la ciutat de València (s. XIX-XX), València, t. II.<br />
* Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976<br />
* Museo Etnográfico de Valencia. Comité organizador (1922): Museo de etnografía y folklore de Valencia. Informe del secretario del Comité organizador Maximiliano Thous Orts. La correspondencia de Valencia, Valencia.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
{{commonscat|Museu d'Història de València}}<br />
<br />
* [http://www.valencia.es/mhv Pàgina oficial del museu]<br />
* [http://www.valencia.es/mhv/recursos/RevMarq00_MhV_8653.pdf Artícul de Javier Martí Oltra "El Museu d’Història de Valéncia. Nous formatos per a una nova didàctica de l’història"]<br />
* [https://web.archive.org/web/20130608175416/http://www.museosymonumentosvalencia.com/museos/museo-de-historia-de-valencia/ Pàgina del museu en museosymonumentosvalencia.com]<br />
<br />
<br />
{{Museus de Valéncia}}<br />
<br />
[[Categoria: Museus]]<br />
[[Categoria: Museus de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria: Museus de la ciutat de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ucr%C3%A0nia&diff=240997Ucrània2022-09-26T08:04:19Z<p>Loís: Mitan, permanéixer</p>
<hr />
<div>{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = Україна<br /><br />
Ukraïna<br /><br />
Ucrània<br /><br />
| image_bandera = Flag of Ukraine.svg<br />
| image_escut = Lesser Coat of Arms of Ukraine.svg<br />
| image_escut_tamany = 90px<br />
| image_mapa = Europe-Ukraine (и не контролируемые).png<br />
| lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small><br />
| himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció llingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'')<br />
| capital =[[Kíev]]<br />
| capital_població = 2.660.401 hab.<br />
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E<br />
| ciutat_principal = [[Kíev]]<br />
| festa_nacional= <br />
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]]<br />
| govern =[[República semipresidencialista]]<br />
| dirigents_títuls = [[President]]<br />[[Primera Ministra]]<br />
| dirigents_noms =[[Víktor Yushchenko]]<br />[[Yuliya Tymoshenko]]<br />
| fundació = [[Independència]]<br />
| fundació_hites =&nbsp;• Data<br />
| fundació_dates =Del [[URSS]]<br />[[24 d'agost]] de [[1991]]<br />
| superfície =603.700 km²<br />
| superfície_lloc =44*<br />
| superfície_aigua = despreciable<br />
| fronteres =40.558 km<br />
| costes = <br />
| població = 46.710.816<br />
| població_any = <br />
| població_lloc = <br />
| població_densitat = 77,3 hab/km²<br />
| PIB_nominal= <br />
| PIB_nominal_any = <br />
| PIB_nominal_lloc = <br />
| PIB_nominal_per_càpita= <br />
| PIB = US$ 325.648 millons<br />
| PIB_any = 2008<br />
| PIB_lloc = 46<br />
| PIB_per_càpita=US$ 344.766<br />
| IDH = <br />
| IDH_any = <br />
| IDH_lloc =<br />
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font><br />
| moneda = [[Grívnia]] <br />
| gentilici = Ucranià, -ana<br />
| horari = EET<br />
| horari_estiu = EEST<br />
| cctld= .ua<br />
| còdic_telefònic = +380<br />
| prefix_radiofònic = EMA-EOZ / URA-UZZ<br />
| còdic_ISO = 804 / UKR / UA<br />
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]<br />
| nota1 = L'[[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}<br />
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Україна'', ''Ucraïna'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia a l'est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] a l'oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i la [[mar Negra]] i la [[mar d'Azov]] al sur.<br />
<br />
El nort és una regió boscosa. El 90% de la seua extensió és una àmplia planura, inclinà cara a la mar Negra i la mar d'Azov. Abarca la major part de les abans mencionades terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.<br />
<br />
El [[24 d'agost]] de l'any [[1991]] el parlament ucranià declarà l'independència, decisió que sigué ratificada l'[[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
Ucrània: en ucranià Україна (Ucraïna); en [[rus]] Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (craïa) vol dir "país".<br />
<br />
== Història ==<br />
[[File:Emblem of the Ukrainian SSR.svg|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana]]<br />
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort de la [[Mar Negra]] des del sigle VII a. C. i que desapareixeria exterminat pels sàrmates vora el sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa de la [[Mar Negra]].<br />
<br />
L'orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrússia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre l'Oder-Vístula en l'oest fins al Dniéper en l'est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nómades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikings]], convertint-la en el centre de [[Rússia]], l'estat més pròsper de la zona.<br />
<br />
L'actual territori que forma Ucrània fon el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kíev]]. La seua capital fon [[Kíev]]. Eixe estat fon fundat pels vikings varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara a l'any [[860]] fundà la República de Novgorod. Ad este li succeí son fill Oleg que conquistà Kiev i la feu la seua capital. Més tart els varecs foren assimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.<br />
<br />
El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus de la regió. Kíev i la Rus de Kíev pertanyia al Gran Príncip de la dinastia ruríkida, governat sobre el restant de principats Russos. Encara que, este estat arribà al seu fi a causa de l'invasió i la destrucció de Kíev per part des mongols i tàrtars.<br />
<br />
L'estat rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en l'estat de Halych-Volynia, en el que el príncip Danylo fon coronat rei en l'any [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent fins a l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El restant més tart fon absorbida per Lituània i Polònia. <br />
<br />
A mitan [[sigle XVII]], esclaus fugits de l'esclavitut als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit llauradors per la seua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de l'esclavitut, molts oficials (especialment Hetmanes) eren membres de l'aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentres l'orient fon assimilat a l'Imperi Rus.<br />
<br />
L'atra mitat d''''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Permaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austríaques i es convertí en la província de Galitzia. L'aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] d'un resorgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys més tart naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en l'any [[1876]] els [[sar]]s prohibiren l'idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.<br />
<br />
El seu desenroll fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en l'any [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat de l'Imperi Austrohúngar.<br />
<br />
Despuix del trencament de l'imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] se generaren nous estats. En l'any [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprovà una llei que fa de l'idioma ucranià la llengua oficial de l'estat.<br />
<br />
El govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental s'uní a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la presa de Lviv per l'eixèrcit polac, s'exilia en [[Àustria]].<br />
<br />
Despuix de la [[Revolució Russa de 1917]], Ucrània alcançà breument l'independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i l'[[Unió Soviètica]]. La part soviètica patí dos fams: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última delliberada nomenada [[Holodomor]], en la que moriren diversos millons de persones (entre quatre i dèu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimades.<br />
<br />
En l'any [[1939]] l'Ucrània polaca fon ocupada per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació massiva de polacs i l'extermini de tota l'inteligència polaca i ucraniana que no havia fugit, l'experiència de repressió predispongué a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevic. En [[1941]] l'invasió d'[[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [[Kíev]], a on caigueren presoners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la població, percentage a soles igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminada, i la política de terra cremada iniciada pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.<br />
<br />
Entre els anys [[1943]] i [[1952]] en els territoris recentment incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevic nomenat UPA lluità contra: les SS alemanes; contra l'Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, proseguint la lluita despuix de la lliberació de l'eixèrcit roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions massives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses en tota Ucrània i provocant la mort d'un milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].<br />
<br />
== Organisació político-administrativa ==<br />
'''Ucrània''' està dividida en 24 províncies (traduït algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipis: [[Kíev]] i [[Sebastopol]].<br />
<br />
[[File:Mapa politico de Ucrania (en español).png|thumb|420px|right]]<br />
<br />
{| border="0"<br />
|-----<br />
|<br />
# [[Óblast de Cherkasy|Cherkásy]] <br />
# [[Óblast de Chernihiv|Cherníhiv]] <br />
# [[Óblast de Chernivtsi|Chernívtsi]] <br />
# [[República Autònoma de Crimea]]<br />
# [[Óblast de Dnipropetrovsk|Dnipropetróvsk]]<br />
# [[Óblast de Donetsk|Donétsk]]<br />
# [[Óblast de Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankívsk]] <br />
# [[Óblast de Kharkiv|Járkiv]] <br />
# [[Óblast de Jerson|Jérson]]<br />
# [[Óblast de Jmelnitsky|Jmelnítsky]] <br />
# [[Óblast de Kirovogrado|Kirovohrád]] <br />
# [[Óblast de Kiev|Kýiv]] <br />
# [[Óblast de Luhansk|Luhánsk]] <br />
# [[Óblast de Lviv|Lviv]] <br />
| valign="top" |<br />
<ol start=15><br />
<li>[[Óblast de Mykolaiv|Mykoláiv]] <br />
<li>[[Óblast de Odesa|Odesa]]<br />
<li>[[Óblast de Poltava|Poltava]]<br />
<li>[[Óblast de Rivne|Rivne]] <br />
<li>[[Óblast de Sumy|Súmy]] <br />
<li>[[Óblast de Ternopil|Ternópil]] <br />
<li>[[Óblast de Vinnytsia|Vínnytsia]] <br />
<li>[[Óblast de Vólyn|Vólyn]] <br />
<li>[[Óblast de Transcarpacia|Zakarpáttia]] <br />
<li>[[Óblast de Zaporizhia|Zaporízhia]] <br />
<li>[[Óblast de Zhytomyr|Zhytómyr]] <br />
|}<br />
<br />
== Cultura ==<br />
[[File:Carpatho-Rusyn sub-groups - Transcarpathian Rusyns in original goral folk-costumes from Maramureş ..jpg|thumb|right|250px|<center>Exhibició folclòrica.</center>]]<br />
Ucrània té un llegat històric important; Lviv la quarta ciutat més important de l'imperi Austrohúngar en arquitectura migeval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental de l'est, puix despuix de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franc-espanyola que té la ciutat permet ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, russa i bielorrussa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacades a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac a l'esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestada, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escrigueren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que constituí la fundació de la lliteratura russa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.<br />
<br />
== Les festes d'Ucrània ==<br />
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%"<br />
|- bgcolor="#ececec"<br />
!Fecha !! Festa<br />
|-<br />
|[[1 de giner]]||[[Any Nou]]<br />
|-<br />
|[[7 de giner]]||[[Nadal]]<br />
|-<br />
|[[8 de març]]||[[Dia Internacional de la Dòna]]<br />
|-<br />
|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]<br />
|-<br />
|[[9 de maig]]||[[Dia de la Victòria]]<br />
|-<br />
|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució<br />
|-<br />
|[[24 de agost]]||[[Dia de l'Independència d'Ucrània]]<br />
|-<br />
|Fecha mòbil||[[Pasqua]]<br />
|-<br />
|Fecha mòbil||[[Trinitat]]<br />
|}<br />
<br />
== Política ==<br />
D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un estat sobirà i independent, compost per tres branques: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui té que ser ratificat pel Poder Llegislatiu.<br />
<br />
Fins a hui en dia '''Ucrània''' ha tengut set presidents: <br />
<br />
* Leonid Kravtxuk ([[decembre]] de [[1991]] – [[juliol]] de [[1994]])<br />
* Leonid Kutxma (juliol de 1994 – [[giner]] de [[2005]])<br />
* Víktor Iúsxenko (giner de 2005 - [[febrer]] de [[2010]])<br />
* Víktor Ianukòvitx (febrer de 2010 - febrer de [[2014]])<br />
* Oleksandr Turtxínov (interinament, febrer de 2014 - [[maig]] de 2014)<br />
* Petrò Poroixenko (maig de 2014 - maig de [[2019]])<br />
* Volodímir Zelenski (maig de 2019 - actualitat)<br />
<br />
El Poder Llegislatiu està representat per una sola cambra, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.<br />
<br />
El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Ukraine}}<br />
{{traduït de|es|Ucrania}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Idioma ucranià]]<br />
* [[URSS]]<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
{{Països URSS}}<br />
<br />
[[Categoria:Ucrània]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mija%C3%ADl_Gorbachov&diff=240996Mijaíl Gorbachov2022-09-26T08:00:04Z<p>Loís: Mort de Gorbachov</p>
<hr />
<div>[[Image:RIAN archive 850809 General Secretary of the CPSU CC M. Gorbachev (crop).jpg|thumb|Gorbachov en l'any [[1987]]]]<br />
'''Mikhaïl Serguéievich Gorbachov''' (en [[rus]]: Михаи́л Серге́евич Горбачёв, [[IPA]]: [gərbəˈtɕof]) ([[Privólnoie]], [[Rússia]], [[URSS]], [[2 de març]] de [[1931]] - [[Moscou]], 30 d'agost de [[2022]]) fon un [[polític]] soviètic que va eixercir com a secretari general del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comuniste de la Unió Soviètica]] ([[PCUS]]) entre els anys [[1985]] i [[1989]], i com a president eixecutiu de la [[Unió Soviètica]] entre [[1989]] i [[1991]]. Les seues polítiques reformistes conduïren al final de la [[guerra freda]] i per això, en l'any [[1990]] va ser guardonat en el [[Premi Nobel de la Pau]].<br />
<br />
[[Categoria:Persones del territori de Stàvropol]]<br />
[[Categoria:Polítics]]<br />
[[Categoria:Polítics russos]]<br />
[[Categoria:Comunistes soviètics]]<br />
[[Categoria:Membres del Politburó del Comité Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica]]<br />
[[Categoria:Caps de govern de la Unió Soviètica]]<br />
[[Categoria:Caps d'Estat de la Unió Soviètica]]<br />
[[Categoria:Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]]<br />
[[Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou]]<br />
[[Categoria:Premis Nobel de la Pau]]<br />
[[Categoria:Guanyadors del premi Grammy]]<br />
[[Categoria:Orde de Lenin]]<br />
[[Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat]]<br />
[[Categoria:Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ximo_Puig&diff=226878Ximo Puig2022-07-29T07:25:15Z<p>Loís: Neutralitat i cita a font.</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
|nom = Ximo Puig<br />
|image = [[Archiu:XimoPuig01_(Recortada).jpg|230px]]<br />
|peu = <br />
|data_naix = [[4 de giner]] de [[1959]]<br />
|lloc_naix = [[Morella]]<br />
|data_mort = <br />
|lloc_mort = <br />
|títul = [[President de la Generalitat Valenciana]]<br />
|mandat = [[26 de juny]] de [[2015]]<br />
|predecessor = [[Alberto Fabra]]<br />
|successor =<br />
|partit = [[PSOE]]<br />
|ocupació = [[Periodiste]]<br />
|firma = Signatura de Ximo Puig.svg<br />
}}<br />
'''Joaquín Francisco Puig Ferrer'''<ref>[http://boe.es/boe/dias/2011/10/25/pdfs/BOE-A-2011-16745.pdf Candidatures proclamades per a les eleccions generals d'Espanya de 2011, en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE)]</ref> ([[Morella]], [[4 de giner]] de [[1959]]), més conegut com '''Ximo Puig''' (en valencià, '''Chimo Puig'''), és un periodiste i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], secretari general del [[Partit Socialiste del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]], federació [[Comunitat Valenciana|valenciana]] del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]], i [[president de la Generalitat Valenciana]] des del [[26 de juny]] de [[2015]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2015/06/27/pdfs/BOE-A-2015-7128.pdf ''BOE'']</ref> Està casat i té dos fills.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
En les eleccions municipals de l'any [[1995]] fon elegit alcalde de [[Morella]], càrrec que ha revalidat en les convocatòries de [[1999]], [[2003]], [[2007]] i [[2011]]. En eixe mateix any, 1995, es va estrenar com a portaveu del grup socialiste en la [[Diputació de Castelló]], presidida pel president [[Carlos Fabra]]. Ademés, des de [[1999]] és diputat en les [[Corts Valencianes]] per [[Castelló]], eixercitant càrrecs d'especial rellevància, tals com el de portaveu parlamentari, despuix de la renúncia de [[Antoni Asunción]], en l'any [[1999]], o de vicepresident de les Corts Valencianes, a partir de l'any [[2003]].<br />
<br />
Des de [[decembre]] de l'any [[2011]] és diputat en les [[Corts Generals]] per la província de [[Castelló]]. El [[25 de juny]] de [[2012]] va renunciar a l'alcaldia de [[Morella]] per a centrar-se en la seua llabor com [[secretari general]] del [[PSPV]] i diputat nacional. El [[30 de juny]] fa efectiva la seua dimissió en un ple el que [[Rhamsés Ripollés]] és elegit nou alcalde.<br />
<br />
El [[9 de març]] de l'any [[2014]] va guanyar les primàries obertes convocades pel [[PSPV]] per a la candidatura del seu partit a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] en el 69% dels vots front al 31 % de l'alcalde de [[Faura]], [[Antoni Gaspar Ramos]].<br />
<br />
== Any de Joan Fuster ==<br />
<br />
En [[novembre]] de l'any [[2021]] el [[Consell de la Generalitat Valenciana]], per mig del Decret 186/2021, de 19 de novembre, declarà l'any [[2022]] com a ''Any de Joan Fuster'' en commemoració del centenari del seu naiximent. [[Joan Fuster]] fon un escritor d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] i està considerat el creador dels antiestatutaris, anticonstitucionals i ficticis ''[[Països catalans]]''.<br />
<br />
== ''Fent País'' ==<br />
<br />
En [[decembre]] de l'any [[2021]] el [[Consell de la Generalitat Valenciana]], per mig del Decret 201/2021, de 10 de desembre, per a la commemoració del quaranta aniversari de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], entre atres coses, se dispon de crear una marca commemorativa. L'1 de juliol de [[2022]] se compliren quaranta anys de l'aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia valencià, efemèrides que oficialment se celebrà en l'eslògan ''Fent País'', que provocà el boicot i l'absència del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|Partit Popular]] en la celebració, per considerar que no representava als ciutadans valencians i insinuava la pertinença als Països Catalans<ref>«[https://www.lasprovincias.es/politica/boicot-mazon-fent-20220530173834-nt.html Boicot del PP de Mazón al 'fent país', la campaña del cuarto aniversario del Estatuto]», J. C. Ferriol Moya, 30-5-2022, ''Las Provincias''</ref>. <br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
<references /><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20140131/abci-ximo-puig-carod-rovira-201401310942.html El pasado catalanista de Ximo Puig - ''ABC'']<br />
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-catalanizacion-gobierno-valenciano-apellidos-bebes-acoso-espanol-aulas-202204300851_noticia.html La 'catalanización' del Gobierno valenciano: de los apellidos de los bebés al acoso del español en las aulas - ''ABC'']<br />
* [https://www.gva.es/es/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=979968 El Consell declara 2022 como Año Joan Fuster en conmemoración del centenario del nacimiento del escritor valenciano - Generalitat Valenciana]<br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-consell-declara-2022-ano-joan-fuster-centenario-nacimiento-escritor-valenciano-20211119141818.html El Consell declara 2022 'Año Joan Fuster' por el centenario del nacimiento del escritor valenciano - ''Europa Press'']<br />
* [https://presidencia.gva.es/es/web/campanyes/anyfuster Cent de Fuster - Presidència - Generalitat Valenciana]<br />
* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/20220211/ennkwdnxafgknbi7z2ek3pkbyy.html “Fent País”, el lema de la Comunidad Valenciana para conmemorar el 40 aniversario del Estatuto que ha sublevado al PP - ''La Razón'']<br />
<br />
{{Commonscat|}}<br />
<br />
{{Successió<br />
| predecessor = [[Javier Fabregat Antolí]]<br />
| títul =[[Image:Escudo de Morella.svg|35px]]<br>Alcalde de Morella<br />
| periodo = [[1995]] – [[2012]]<br />
| successor = [[Rhamsés Ripollés]]<br />
| títul2 =[[Image:PSPV-PSOE.svg|35px]]<br>Secretari General del PSPV-PSOE<br />
| periodo2 = [[2012]] - actualitat<br />
| predecessor2 = [[Jorge Alarte]]<br />
| successor2 = en el càrrec<br />
| títul3=[[Image:Emblema de la Generalitat Valenciana.svg|40px]]<br>President de la Generalitat Valenciana<br />
| predecessor3=[[Alberto Fabra]]<br />
| successor3=en el càrrec<br />
| periodo3=[[2015]]-actualitat<br />
}}<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]<br />
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:PSPV-PSOE]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Peny%C3%B3_d%27Ifach&diff=226877Penyó d'Ifach2022-07-29T07:15:24Z<p>Loís: /* Fauna */ Colònia en accent obert (és tancat quan se referix a un perfum) i atres canvis menors.</p>
<hr />
<div>[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 16.JPG|miniaturadeimagen|El Penyó d'Ifach]]<br />
[[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]]<br />
[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]]<br />
El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]].<br />
<br />
Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees.<br />
<br />
== Geografia == <br />
<br />
El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la [[província d'Alacant]], constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]]. <br />
<br />
Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]].<br />
<br />
== Clima ==<br />
<br />
El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm., en fortes irregularitats. Temperatura mija anual entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en [[agost]].<br />
<br />
== Flora ==<br />
<br />
Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana.<br />
<br />
En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el [[llentiscle]], el bayó, la [[mareselva]], l'[[esparreguera]], la ginebrera o el [[gesmil|gesmiler]]. <br />
<br />
== Fauna ==<br />
El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falcia]] pàlida.<br />
<br />
Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants. <br />
<br />
Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines.<br />
<br />
== Accés ==<br />
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Calp]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Penyal d'Ifac Natural Park}}<br />
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Pe%C3%B1%C3%B3n_de_Ifach Penyó d'Ifach en Wikipedia]<br />
<br />
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}<br />
<br />
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223412Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:32:53Z<p>Loís: /* Relats */ donyet, botella</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''[[L'illa del tesor]]'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de numerosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Plaja de Falesa''<br />
* ''El donyet de la botella''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223409Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:32:27Z<p>Loís: /* Obra */ numerosos</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''[[L'illa del tesor]]'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de numerosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Plaja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223406Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:31:25Z<p>Loís: Enllaç a novela</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''[[L'illa del tesor]]'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Plaja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223404Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:31:01Z<p>Loís: /* Relats */ plaja</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Plaja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223400Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:21:49Z<p>Loís: Sur</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sur, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Platja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223399Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:21:12Z<p>Loís: decembre</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de decembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sud, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Platja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223398Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:20:56Z<p>Loís: /* Assaig */ Ensaig</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sud, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Platja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_Louis_Stevenson&diff=223396Robert Louis Stevenson2022-07-19T10:20:41Z<p>Loís: Creació d'artícul sobre Robert Louis Stevenson</p>
<hr />
<div><br />
<br />
'''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques.<br />
<br />
Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sud, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894.<br />
<br />
La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món.<br />
<br />
== Vida ==<br />
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages.<br />
<br />
Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua.<br />
<br />
Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc.<br />
<br />
A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana.<br />
<br />
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea.<br />
<br />
També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut.<br />
<br />
== Obra ==<br />
Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges.<br />
<br />
De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895).<br />
<br />
Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles.<br />
<br />
=== Noveles ===<br />
<br />
* ''L'illa del tesor (Treasure Island)''<br />
* ''Prince Otto''<br />
* ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)''<br />
* ''Kidnapped''<br />
* ''La flecha negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)''<br />
* ''The Master of Ballantrae''<br />
* ''The Wrong Box'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''The Wrecker'' (coautor)<br />
* ''Catriona''<br />
* ''Marea minvant (The Ebb-Tide)'' (coautor en Lloyd Osbourne)<br />
* ''L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant)''<br />
<br />
=== Relats ===<br />
<br />
* ''Olalla''<br />
* ''La Platja de Falesa''<br />
* ''El follet de l'ampolla''<br />
* ''Markheim''<br />
* Guillem del molí<br />
<br />
=== Assaig ===<br />
<br />
* ''En defensa dels ociosos''</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ostrov_(Trnava)&diff=222381Ostrov (Trnava)2022-07-18T09:55:54Z<p>Loís: /* Història */ No es posa coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>'''Ostrov (Trnava)''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Trnava]], a l'oest del país.<br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.214 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1113]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oko%C4%8D&diff=222379Okoč2022-07-18T09:55:36Z<p>Loís: /* Història */ No hi ha coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Ekecs038.JPG|thumb|180px|Iglésia d'Okoč]]<br />
<br />
'''Okoč''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Trnava]], a l'oest del país.<br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2021]], conta en una població de 3.704 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1268]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Benifair%C3%B3_de_Valldigna&diff=222376Benifairó de Valldigna2022-07-18T09:54:48Z<p>Loís: /* Geografia */ Capital valenciana.</p>
<hr />
<div>[[File:Benifairo 03.jpg|thumb|250 px|Benifairó de Valldigna]]<br />
'''Benifairó de Valldigna''' (en [[castellà]] ''Benifairó de la Valldigna''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[Safor]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
'''Benifairó de la Valldigna''' és un dels 4 pobles que integren la vall de la [[Valldigna]] junt en [[Tavernes de la Valldigna]], [[Simat de Valldigna]] i [[Barig]]. Situat en la comarca de [[Safor]], es troba a 55 [[km]] de la [[Ciutat de Valéncia|capital valenciana]].<br />
<br />
== Administració ==<br />
<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = <br />
| Partit_1 = <br />
| Alcalde_2 = <br />
| Partit_2 = <br />
| Alcalde_3 = <br />
| Partit_3 = <br />
| Alcalde_4 = <br />
| Partit_4 = <br />
| Alcalde_5 = <br />
| Partit_5 = <br />
| Alcalde_6 = <br />
| Partit_6 = <br />
| Alcalde_7 = Jesús Ferrando Peris<br />
| Partit_7 = [[Bloc Nacionalista Valencià|BLOC]]-[[Esquerra Verda|EV]]<br />
| Alcalde_8 = Jesús Ferrando Peris<br />
| Partit_8 = [[Bloc Nacionalista Valencià|BLOC]]-[[Esquerra Verda|EV]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.542 habitants.<br />
<br />
La població aumentà molt llentament des del [[sigle XVIII]] fins a l'any [[1950]] en que s'estabilisà, havent passat de 1.035 habitants a finals del sigle XVIII a [[1646]] en l'any [[1994]].<br />
<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] <br />
|-<br />
| align=center| 1.645 || align=center| 1.652 || align=center| 1.646 || align=center| 1.669 || align=center| 1.634 || align=center| 1.635 || align=center| 1.675 || align=center| 1.692 || align=center| 1.708 || align=center| 1.695 || align=center| 1.596<br />
|}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Benifairó de la Valldigna}}<br />
*[https://www.benifairo.org Ajuntament de Benifairó de Valldigna]<br />
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]<br />
<br />
{{Municipis de La Safor}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Benirredr%C3%A0&diff=222372Benirredrà2022-07-18T09:53:46Z<p>Loís: /* Geografia */ Correcció en punts cardinals.</p>
<hr />
<div>[[File:L'eglise " las esclavas " a gandia - panoramio.jpg|thumb|250 px|Convent de les esclaves de Benirredrà]]<br />
'''Benirredrà''' (en [[idioma espanyol|castellà]] ''Benirredrá''), és un [[municipi]] situat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la [[comarca]] de la [[Safor]] i pertany al partit judicial de [[Gandia]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Situat en l'[[Horta de Gandia]], en la part est de la serra de Falconera. La superfície del terme és plana, en chicotetes ondulacions per l’oest.<br />
<br />
El clima és clima mediterràneu; els vents dominants són els del nordest i surest. El poble forma quasi un a soles núcleu urbà en [[Gandia]]. <br />
<br />
Des de [[Valéncia]], s’accedix a esta localitat a través de la [[N-332]].<br />
<br />
=== Localitats limítrofs ===<br />
El [[terme municipal]] de Benirredrà està rodejat totalment pel de [[Gandia]] de la [[província de Valéncia]].<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Agustín Mafé<br />
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_2 = Agustín Mafé<br />
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_3 = Agustín Mafé<br />
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_4 = Joaquín Carbó Camarena <br />
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Joaquin Carbó Camarena <br />
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_6 = Joaquin Carbó Camarena<br />
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_7 = Pascual Ivars Ivars <br />
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_8 = Cristina Gutierrez </br> Loles Cardona Llopis (febrer de 2010)<ref> [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/PSPV/Els/Verds/desalojan/PP/alcaldia/Benirredra/elpepuespval/20100228elpval_2/Tes El PSPV i Els Verds lleven al PP l'alcaldia de Benirredrà]</ref><br />
| Partit_8 = [[PP]] </br> [[PSPV-PSOE]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.547 habitants.<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2017]] <br />
|- <br />
|-<br />
| align=center| 944 || align=center| 887 || align=center| 999 || align=center| 1.008 || align=center| 1.035 || align=center| 1.177 || align=center| 1.330 || align=center| 1.460 || align=center| 1.584 || align=center| 1.566 || align=center| 1642 || align=center| 1570<br />
|}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|Benirredrà}}<br />
*[https://www.benirredra.es Web de l'ajuntament de Benirredrà]<br />
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]<br />
<br />
{{Municipis de La Safor}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=L%27Alqueria_de_la_Comtesa&diff=222370L'Alqueria de la Comtesa2022-07-18T09:52:41Z<p>Loís: /* Geografia */ Cerro (castellà) > tossal (valencià)</p>
<hr />
<div>{{Infobox pobles<br />
|image_país = [[ File:Localització de l'Alqueria de la Comtessa respecte del País Valencià.png|170px]] <br />
|image_província = [[File: Alquería de la Condesa-Mapa de Safor.svg|170px]] <br />
|nom = L'Alqueria de la Comtesa <br />
|image_escut = [[File:Escut de l'Alqueria de la Comtessa.svg|70px]] <br />
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[La Safor]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Gandia]] <br />
|coor = 38°56′41″N 0°9′36″O <br />
|superfície = 2,10 km²<br />
|altitut = 16 msnm<br />
|població = 1.481 hab. (2021)<br />
|densitat = 675,23 hab./km²<br />
|gentilici = Alquerià/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46715 <br />
|festes = 29 de juny <br />
|alcalde = Salvador Femenía Peiró ([[PSPV-PSOE]]) <br />
|web = [https://www.lalqueriadelacomtessa.com/ Web oficial de L'Alqueria de la Comtesa]<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''L'Alqueria de la Comtesa''' (en [[castellà]] ''Alquería de la Condesa''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Situat entre les ciutats de [[Gandia]] i [[Oliva (Valéncia)|Oliva]], pròxim a la costa. La superfície és plana, a excepció d'un chicotet tossal de 176 metros en el Mont Rabat al sur del terme. El terreny és argilós. D'oest a est creua el barranc de ''Seret'' o més conegut com ''Beneitijir''.<br />
<br />
El clima és [[clima mediterràneu]], els vents dominants són els del nort i est i és este últim és el que produïx les pluges. De noroest a surest passa la carretera de [[Gandia]] a [[Oliva (Valéncia)|Oliva]], i transversalment a esta, la de [[Piles]] a [[Rafelcofer]].<br />
<br />
Des de [[Valéncia]] s'accedix a través de la [[N-332]].<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
El terme municipal de L'Alqueria de la Comtesa llimita en les següents localitats:<br />
[[Bellreguart]], [[La Font d'En Carròs]], [[Oliva (Valéncia)|Oliva]], [[Palmera]], [[Piles]] i [[Rafelcofer]], totes elles de la [[província de Valéncia]].<br />
<br />
== Història ==<br />
En el mateix llímit d'este terme en el de [[La Font d'En Carròs]] se troba la ''Montanya del Rabat'' en la que hi ha restos d'un poblat [[ibèric]].<br />
<br />
L'orige del lloc és una [[alqueria]] [[morisca]] que pertanyia al [[ducat de Gandia]]. En l'any [[1562]] s'agregà l'[[Alqueria]] dels Frares. És una parròquia independent des de l'any [[1773]].<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Juan Tormos<br />
| Partit_1 = n/d<br />
| Alcalde_2 = Juan Tormos<br />
| Partit_2 = n/d<br />
| Alcalde_3 = Juan Tormos<br />
| Partit_3 = n/d<br />
| Alcalde_4 = Juan Tormos<br />
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Vicente Gonzales Escriva<br />
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_6 = Salvador Femenía Peiró<br />
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_7 = Salvador Femenía Peiró<br />
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_8 = Salvador Femenía Peiró<br />
| Partit_8 =[[PSPV-PSOE]] <br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.481 habitants.<br />
{| align="center" {{tablabonita}}<br />
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica<br />
|-<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]<br />
|-<br />
| align=center| 1.605 || align=center| 1.541 || align=center| 1.557 || align=center| 1.487 || align=center| 1.457 || align=center| 1.382 || align=center| 1.414 || align=center| 1.462 || align=center| 1.486 || align=center| 1.506 || align=center| 1.418<br />
|}<br />
<br />
== Economia ==<br />
Bassada tradicionalment en l'[[agricultura]], la superfície cultivada ocupa la major part de terme. En el seca hi ha plantats [[oliva|oliveres]] i [[garrofa|garroferes]]. En el regadiu que ocupa la major part del terreny, i és la [[taronja]] el cultiu més important.<br />
<br />
L'indústria, de menor importància que l'[[agricultura]], estava representada pel [[moble]], el [[calçat]] i fabricació d'envasos per a la taronja. A finals del [[sigle XX]] i fins ara, el sector servicis un centre comercial en el que s'ubiquen diverses activitats.<br />
<br />
== Monuments ==<br />
[[File:Iglesia de San Pedro y San Pablo en la Alquería de la condesa 02.jpg|thumb|209 px|Iglesia de Sant Pere i Sant Pau]]<br />
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada als sants Pere i Pau. S'acaba en [[1909]], construïda sobre el solar d'atra més antiga. La pila batismal fon donada fa anys per Adolf Castelló, hui en dia els seus besnets i gents del poble són batejats en eixa pila de marbre.<br />
<br />
* Ermita de Sant Miquel Arcàngel<br />
<br />
* Molí d'arròs data de [[1850]].<br />
<br />
== Festes locals ==<br />
*'''Festes Patronals'''. Celebra estes festes el 29 de [[juny]] en honor a Sant Pere i Sant Pau. I durant els tres dies següents, dia 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en Honor del Santíssim Crist, la Divina Aurora i Sant Lluís respectivament.<br />
<br />
En la segona semana de setembre se celebra el tradicional "Porrat de l'Alqueria de la Comtesa" en honor dels Sants Abdon i Senén o també conegut com "Sants de la Pedra".<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Alquería_de_la_Condesa}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commonscat|L'Alqueria de la Comtessa}}<br />
*[https://www.lalqueriadelacomtessa.com Ajuntament d'Alqueria de la Comtesa]<br />
*[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]<br />
*[https://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br />
*[https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]<br />
<br />
{{Municipis de La Safor}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Serra_d%27Aitana&diff=219763Serra d'Aitana2022-07-12T09:05:09Z<p>Loís: Correcció llingüística (RACV)</p>
<hr />
<div>[[Image:Aitana.jpg|thumb|250px|La cima d'Aitana]]<br />
La '''serra d'Aitana''' és un conjunt montanyós que forma part del [[sistema Bètic]], en el seu extrem més oriental dins de la [[península Ibèrica]]. Està enquadrada en el nort de la [[província d'Alacant]], en una disposició [[est]]. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 [[msnm]]. <br />
<br />
La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a a soles uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el païsage de la serra predomina el roqueral, sobretot en els nivells superiors de l'alvertent septentrional. És precisament en esta part a on es troben les altures principals: a banda del pic que dona nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 [[msnm]]), la Penya Galta (1.467 [[msnm]]), la Penya del Mulater (1.308 [[msnm]]) i l'Alt del Carrascal (1.208 [[msnm]]).<br />
<br />
== Poblament i usos actuals ==<br />
Actualment, un total de huit pobles es situen en els voltants de la serra: [[Alcoleja]], al nort-oest; al nort, i en la [[Vall de Guadalest]] es troben [[Confrides]], [[Benifato]], [[Beniardà]], [[Benimantell]], [[Abdet]] i [[Guadalest]]; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix [[Sella (Alacant)|Sella]]. Tots estos municipis es troben en les comarques de [[Comtat de Cocentaina]] i la [[Marina Baixa]].<br />
<br />
== Fauna ==<br />
[[Aquila fasciata]], [[Accipiter nisus|gavilans]], [[Falcó|falcons]], [[muçol]]s i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien [[muçol]]s, [[òbila|òbile]]s, [[Corvus corone|cornelles]], [[Corvidae|corps]], [[Turdus merula|torts]], [[pit-roig]]s, [[merla|merle]]s, falzies i [[Oroneta|oronelles]]. Sobre un relleu caprichós que eleva el sol a les més altes cimes i cingles per a despuix afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el [[Lynx pardinus|gat cerval]], el [[javalí|porc javalí]], la [[farda]], la [[Genetta genetta|gineta]], el [[lliró]], el [[teixó]], la [[Mustela nivalis|mustela]], el [[Oryctolagus cuniculus|conill]] i el [[rabosot]].<br />
<br />
== Flora ==<br />
La serra està encatifada de mates de [[llentiscle]], romer i timó, es cobrixen de [[Pinus|pi]], [[carrasques|carrasca]], fleixos, [[Olivera|oliveres]], [[Prunus dulcis|armelers]], [[Garrofera|garroferes]], [[fruiters]] i [[Hortaliça|hortalices]] en estes terres que a pesar d'adinsar-se en les montanyes, inclús conserven el seu sabor mediterràneu.<br />
<br />
== Marc geològic ==<br />
La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials [[Pedra calcàrea|calcàreus]] i en menor grau [[dolomític]]s. Estratigràficament, els materials que ixen en la serra es troben des del [[Cretaci]] fins al [[miocé]]. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metros d'altura es troba el ''Safari Aitana''.<br />
<br />
== Sol i vegetació ==<br />
L'estructuració del [[Relleu terrestre|relleu]], i una variada [[litologia]] en la que predominen les calcàrees en els ataluses i en els sectors més elevats, mentres que les margues ho fan en els tarussos i fondo de [[vall]], determinen:<br />
<br />
*Un modelage [[kàrstic|càrstic]] i processos en l'evolució dels tarussos en despreniments de grans blocs, solsides i fenòmens de [[clima fret]] (sobretot en el passat) que han generat erosions estratificades i penyons.<br />
<br />
Els dominis potencials de [[vegetació]] se cenyixen als pisos [[bioclimàtic]]s:<br />
<br />
*[[Termomediterráneu]]: coscollar<br />
*[[Mesomediterráneu]]: carrasquer sublitoral<br />
*[[Supramediterraneu]]: carrasquer supramediterraneu<br />
<br />
== Clima ==<br />
El clima de la Serra d'Aitana és molt variable en totes les estacions de l'any. En [[hivern]] les mínimes temperatures poden arribar inclús als -7,5 [[ºC]] en nevades que poden superar els 30 [[cm]] de grossària i no deixar l'accés a la [[cima]]. Normalment les primeres nevades se solen efectuar a principis del més de novembre, encara que a conseqüència del [[canvi climàtic]]{{cita requerida}} les nevades comencen a finals del mateix, no obstant, a finals del més d'octubre de [[2008]] ya varen caure les primeres nevades en la serra. La serra alberga precipitacions que oscilen entre els 400 [[mm]] i 900 [[mm]] a l'any.<br />
<br />
== Característiques climàtiques ==<br />
El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijos presenten llògicament variacions importants: les miges anuals oscilen entre els 13,8 [[ºC]] de [[Alcoleja]] (739 [[Altitud|msnm]]) i els 15,6 [[ºC]] de [[Callosa d'En Sarrià]] (247 msnm), en la part nort. A pesar d'això, resulta llògic supondre que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metros, han de superar els 11 ºC. El més més càlit és juliol en [[Alcoleja]] i agost en Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 [[ºC]], respectivament), mentres el més fret és decembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 [[ºC]], respectivament).<br />
<br />
Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.<br />
<br />
Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per a disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa d'En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella (Alacant)|Sella]] s'arrepleguen una mija de 424 mm/any, mentres que en [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com el de [[Benifallim]] es superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, l'incidència de les nevades no només és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.<br />
<br />
==Referències==<br />
{{traduït de|es|Sierra_de_Aitana}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://age.ieg.csic.es/recur_didacticos/menu/paisa/menu/natu/menu/aitan/ini.Htm La Serra d'Aitana en l'Institut Nacional d'Economia i Geografia]<br />
<br />
[[Categoria:Montanyes valencianes]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rafael_Villar_i_Belenguer&diff=205527Rafael Villar i Belenguer2022-05-31T07:40:48Z<p>Loís: /* Biografia */ Accents.</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Rafael Villar i Belenguer <br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc<br />
| data_naix = [[1931]] <br />
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[1983]] <br />
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] <br />
}}<br />
'''Rafael Villar i Belenguer''' ([[Valéncia]], [[1931]] - [[1983]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians|valencià]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Rafael Villar naixqué en el barri del [[Canyamelar]] de la [[ciutat de Valéncia]], en l'any 1931. Fon membre del [[Grup Torre]] creat per [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]], eixe grup també creà una editorial en el mateix nom ([[1943]]-[[1966]]), a on publicarien les seues obres alguns intelectuals de l'época.<br />
<br />
Obtingué el títul de Mestre en Gai Saber, guardonat en quatre ocasions en la Flor Natural en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Valéncia]] de [[Lo Rat Penat]] ([[1971]], [[1974]], [[1978]] i [[1982]]). Obtingué també la Flor Natural en els Jocs Florals d'Algemesí en l'any [[1960]]. En tres ocasions guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de l'Ateneu Cultural de Paterna (en [[1970]], [[1977]] i [[1983]] –en esta última convocatòria a títul pòstum, en el poema “Reportages del meu poble”, puix havia mort apenes uns dies abans de la celebració i entrega de premis–).<br />
<br />
Uns atres premis i concursos lliteraris són el ‘Premi Valencia de Lliteratura-Poesia’ en l'any [[1962]]; el ‘Joan Senent Ibáñez de Teatre’ de [[1969]]; el premi al concurs<br />
lliterari d'Alcoy de 1969; el ‘Marisa Picó’ del Centre Excursionista d'Alcoy en [[1971]]; l'accèssit al ‘Badenes Dalmau’ d'Alberich de [[1974]] i el ‘Premi Ausias March’<br />
de poesia de Gandia en [[1981]].<br />
<br />
Rafael Villar mor de repent la nit del 25 al 26 de juliol de 1983 en el seu domicili familiar de l'Avinguda de Suècia, enfront del camp de Mestalla. Tenia 52 anys i estava en plena madurea humana i intelectual per a aportar encara molt més i millor si cap.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
És autor d'alguns llibres, sobretot de poemaris. <br />
<br />
* ''Cendra'' ([[1949]])<br />
* ''L'alba als ulls'' ([[1951]])<br />
* ''Entre la set i els llavis'' ([[1958]])<br />
* ''Història d'unes hores'' ([[1970]], premi Valéncia de poesia [[1962]])<br />
* ''La lluna dins d'un càntir'' ([[1982]]). <br />
<br />
La seua poesia fon influïda pel també poeta valencià [[Xavier Casp]]. <br />
<br />
De la seua producció teatral, destacar el drama ''Crònica d’un desesper'', reescrita i representada com ''Un lladre sense pistola'', i més avant com ''Vençut per la ironia'' ([[1959]]).<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{Cita|…lo que si puc afirmar, sempre des de la meua perspectiva d’escritor, es que la llengua escrita es el pont que unix als llectors en els autors, i acceptant estes normes els autors i els llectors estan més prop els uns dels atres…, des de la meua modestia personal, crec que en estos moments soc yo qui dec arrimar-me al poble, i no obligar al poble a que s’arrime a mi…|Intervenció de Rafael Villar durant l'acte d'afirmació de les [[Normes d'El Puig]] en el Monasteri d'El Puig de Santa Maria (1981)}}<br />
<br />
== Premis ==<br />
<br />
El llibre titulat ''Història d'unes hores'' obtingué el premi Valéncia de poesia en l'any [[1962]]. També obtingué la flor natural en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] ([[1971]])<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Normes d'El Puig]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Activitat "Tots els dies 9" de [[Convencio Valencianista]] dedicada a Rafael Villar i Belenguer, 19 de febrer de 2022.<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Poetes valencians]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Ruiz_Negre&diff=205526Antoni Ruiz Negre2022-05-31T07:37:36Z<p>Loís: Afegida portadella d'obra.</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Antoni Ruiz Negre<br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1938]] <br />
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Antoni Ruiz Negre''' ([[Valéncia]], [[1938]]), és un periodiste i escritor [[Valencians|valencià]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Antoni Ruiz Negre naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], i encara que s'ha desenrollat en el camp del periodisme i la narrativa, ha dedicat la major part de sa vida professional a la creació de lliteratura dramàtica.<br />
<br />
És membre de l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya i de l'Associació d'Autors de Teatre. Antoni manifestà la seua inquietut pel fet escènic lo que li va portar a crear la [[Taula Valenciana d’Autors Teatrals]] en l'any [[1990]], presidint-la fins a l'any [[1996]], i pertany aixina mateix a l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). <br />
<br />
Autor prolífic, la seua producció s'acosta al centenar d'obres escrites de les quals, ne porta estrenades quarantanou, que contemplen de la comèdia al drama, passant per l'intriga, la série negra, o el café-teatre. Conta en dotze premis lliteraris de diverses categories. Una trentena de llibres editats fins al moment, contenen cinquanta obres de la seua autoria, algunes d'elles traduïdes a diversos idiomes.<br />
<br />
Ha obtingut onze premis lliteraris per la seua obra escrita. En l'any [[2010]] fon guardonat per l'Associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]] en el [[Premis Fadrí|premi Fadrí]] "Josep Mª Guinot a les lletres valencianes".<br />
<br />
És autor dels diccionaris de [[llengua valenciana]]: ''Diccionari de sinonims, idees afins i contraris'' ([[Editorial del Senia al Segura]]) i ''Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims'', editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br />
[[Archiu:1993 Kiel Fidela Hundo 2.jpeg|thumb|Portadella de ''Kiel Fidela Hundo'']]<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
=== Teatre ===<br />
<br />
==== En valencià ====<br />
<br />
* 1992 - ''Tres comedies curtes (I): ¡A mi, no!; Navellos, 18; L'hostal del Llorer''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 978-84-604-2679-0<br />
* 1993 - ''Seqüestrades: comedia dramatica en dos actes''. Junta Central Fallera. ISBN: 978-84-606-1578-1<br />
* 1993 - ''Com un gos fidel: comedia en dos actes''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-48-3<br />
* 1994 - ''Tres comedies curtes (II) La foto; Que estem esperant-la; Paella de marisc''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals.<br />
* 1995 - ''Blanc de negre''. Acció Bibliogràfica Valenciana. ISBN: 978-84-920569-2-7<br />
* 1999 - ''Teatre d'intriga: Com un dolç molt amarc; Ad este costat de la llinia; En tot el cor''. Acció Bibliogràfica Valenciana. ISBN: 978-84-95245-02-1<br />
* 2001 - ''¡Quína familia!'' Taula Valenciana d’Autors Teatrals. ISBN: 84-931034-1-1<br />
* 2003 - ''Trilogia de la coentor: La foto; Felisa; Benibufit''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 84-931034-7-0<br />
* 2005 - «Quant més amigues», dins ''15 anys, monolecs''. Taula Valenciana d’Autors Teatrals - [[Diputación Provincial de Valencia|Diputación de Valencia]]. ISBN: 978-84-932597-7-8<br />
* 2005 - «Selena», dentro de ''Goles en clam''. Editorial L'Oronella. ISBN: 978-84-89737-77-8<br />
* 2006 - ''Tres comèdies curtes (III): Divorciades; Fondos reservats: L'infern''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 84-935513-0-9<br />
* 2012 - ''Antologia de comèdies teatrals d'Antoni Ruiz Negre''. Edicions Mosseguello. ISBN: 978-84-940548-2-2<br />
<br />
==== En castellà ====<br />
<br />
* 1993 - ''Un denario de cobre: comedia en dos actos''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-01-9<br />
* 1995 - ''Él no lo haría''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-12-5<br />
* 2002 - «La broma», dentro de ''Maratón de monólogos 2002''. Asociación de Autores de Teatro. ISBN: 978-84-88659-28-6<br />
* 2003 - «Selena», dentro de ''Maratón de monólogos 2003''. Asociación de Autores de Teatro. ISBN: 978-84-88659-39-2<br />
* 2000 - ''Trío de hecho''. Albufera literaria, S.L. ISBN: 978-84-607-0604-5<br />
* 2002 - ''Me vuelvo a casa''. Asociación Autores Teatro. ISBN: 84-88659-33-4<br />
<br />
==== En esperanto ====<br />
<br />
* 1993 - ''Kiel fidela hundo''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-05-7<br />
* 2003 - ''Intrigo-teatro''. Grupo Esperanto de Valencia. ISBN: 978-84-607-8334-3<br />
<br />
=== Narrativa ===<br />
<br />
* 2000 - ''Del meu recort''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-65-0<br />
* 2000 - «¿Que no coneix a Ramon?» dentro de ''Clams de vida''. AELLVA, L'Oronella. ISBN: 978-84-89737-71-6<br />
* 2009 - «Assistenta per hores», dentro de ''Clams en llibertat''. L'Oronella. ISBN: 978-84-96472-34-1<br />
<br />
=== Llingüística ===<br />
<br />
* 1994 - ''Diccionari de sinònims, idees afins i contraris''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-51-3<br />
* 2004 - ''Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims''. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. ISBN: 978-84-96068-56-8<br />
<br />
=== Atres publicacions ===<br />
<br />
* 2014 - ''Efemèrides i curiositats valencianes''. Edicions Mosseguello. ISBN: 978-84-940548-6-0<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Taula Valenciana d’Autors Teatrals]] (TVAT)<br />
* [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Ruiz_Negre Antoni Ruiz Negre en Wikipedia]<br />
* [http://www.ruiznegre.com/paginas/autor.htm Pàgina web d'Antoni Ruiz Negre]<br />
* [http://valenciana.tv/tertulies-lliteraries-en-antoni-ruiz-negre-presentacio Entrevista a Antoni Ruiz Negre - Valenciana TV]<br />
<br />
[[Categoria: Biografies]]<br />
[[Categoria: Valencians]]<br />
[[Categoria: Escritors]]<br />
[[Categoria: Escritors valencians]]<br />
[[Categoria: Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria: Teatre]]<br />
[[Categoria: Valencianisme]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Homo_sapiens&diff=204901Homo sapiens2022-05-23T14:48:49Z<p>Loís: /* Etimologia de home */ Foto de lavabo d'hòmens</p>
<hr />
<div>{{Ficha de taxó<br />
| color = <br />
| textcolor = black<br />
| nom = ''Homo sapiens''<br />
| image = Human.svg<br />
| llegenda = Image de la [[Pioneer 11]] i [[Voyager]] I y II, representant un home i una dòna<br />
| regnum = [[Animalia]]<br />
| phylum = [[Chordata]]<br />
| classis = [[Mammalia]]<br />
| ordo = [[Primates]]<br />
| familia = [[Hominidae]]<br />
| genus = ''[[Homo]] ''<br>Linnaeus, 1758<br />
| mapa = Homo Sapien range.png<br />
| llegenda_mapa = Distribució d'''Homo sapiens''<br />
}}<br />
El '''ser humà''' ('''''Homo sapiens''''', del [[llatí]] homo ‘home’ i sapiens ‘sabi’) és una [[espècie]] de [[primat]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[homínit|homínits]]. També són coneguts baix la denominació genèrica d'«'''hòmens'''», encara que eixe terme és ambigu i s'usa també per a referir-se als individus de [[varó|sexe masculiní]] i, en particular, als varons adults. <br />
<br />
Els sers humans poseïxen capacitats mentals que els permeten [[inventar]], [[dependre]] i utilisar [[idioma|estructuras llingüístiques]] complexes, [[llògica|llògiques]], [[matemàtica|matemàtiques]], [[escritura]], [[ciència]] i [[tecnologia]]. <br />
<br />
Els humans són [[animals social]]s, capaços de concebre, transmetre i dependre conceptes totalment abstractes. No se té evidència de que existixca atra forma de [[vida]] en dites capacitats —o superiors— en l'[[univers]].<br />
<br />
== Etimologia de ''home'' ==<br />
La paraula ''home'' i el pronom antic ''hom'' provenen de la paraula en llatí ''homo'' (''homo, hominis''), que significa ser humà. La paraula ''home'' té en valencià el plural ''hòmens'', en la forma clàssica en ''n'' etimològica.<br />
[[File:Toilet Sign Men Valencian Homens.jpg|thumb|Cartell d'un lavabo d'hòmens]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de |es| Homo sapiens}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Homo sapiens}}<br />
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens Homo sapiens]'''<br />
<br />
[[Categoria:Biologia]]<br />
[[Categoria:Animals]]<br />
[[Categoria:Primats]]<br />
[[Categoria:Homínits]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Homo_sapiens&diff=204900Homo sapiens2022-05-23T14:47:12Z<p>Loís: Etimologia de "home" i plural "hòmens"</p>
<hr />
<div>{{Ficha de taxó<br />
| color = <br />
| textcolor = black<br />
| nom = ''Homo sapiens''<br />
| image = Human.svg<br />
| llegenda = Image de la [[Pioneer 11]] i [[Voyager]] I y II, representant un home i una dòna<br />
| regnum = [[Animalia]]<br />
| phylum = [[Chordata]]<br />
| classis = [[Mammalia]]<br />
| ordo = [[Primates]]<br />
| familia = [[Hominidae]]<br />
| genus = ''[[Homo]] ''<br>Linnaeus, 1758<br />
| mapa = Homo Sapien range.png<br />
| llegenda_mapa = Distribució d'''Homo sapiens''<br />
}}<br />
El '''ser humà''' ('''''Homo sapiens''''', del [[llatí]] homo ‘home’ i sapiens ‘sabi’) és una [[espècie]] de [[primat]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[homínit|homínits]]. També són coneguts baix la denominació genèrica d'«'''hòmens'''», encara que eixe terme és ambigu i s'usa també per a referir-se als individus de [[varó|sexe masculiní]] i, en particular, als varons adults. <br />
<br />
Els sers humans poseïxen capacitats mentals que els permeten [[inventar]], [[dependre]] i utilisar [[idioma|estructuras llingüístiques]] complexes, [[llògica|llògiques]], [[matemàtica|matemàtiques]], [[escritura]], [[ciència]] i [[tecnologia]]. <br />
<br />
Els humans són [[animals social]]s, capaços de concebre, transmetre i dependre conceptes totalment abstractes. No se té evidència de que existixca atra forma de [[vida]] en dites capacitats —o superiors— en l'[[univers]].<br />
<br />
== Etimologia de ''home'' ==<br />
La paraula ''home'' i el pronom antic ''hom'' provenen de la paraula en llatí ''homo'' (''homo, hominis''), que significa ser humà. La paraula ''home'' té en valencià el plural ''hòmens'', en la forma clàssica en ''n'' etimològica.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de |es| Homo sapiens}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Homo sapiens}}<br />
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens Homo sapiens]'''<br />
<br />
[[Categoria:Biologia]]<br />
[[Categoria:Animals]]<br />
[[Categoria:Primats]]<br />
[[Categoria:Homínits]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ampar_Cabrera_i_Sanf%C3%A8lix&diff=200112Ampar Cabrera i Sanfèlix2022-02-02T11:29:03Z<p>Loís: /* Biografia */ Dividir oracions.</p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Ampar Cabrera i Sanfelix<br />
| image = <br />
| grandària = <br />
| descripció = <br />
| seudònim = <br />
| naixcut = [[1964]]<br />
| naixcuda = <br />
| lloc_de_naiximent = [[Énova]] ([[Valéncia]])<br />
| mort = <br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = <br />
| ocupació = Escritora<br />
| país = [[Espanya]]<br />
| periodo = [[Sigle XX]]<br />
| gènero = Prosa i poesia<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = <br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = Escritora de l'any [[2008]] en [[llengua valenciana]] d'[[AELLVA]]<br />
| lloc web = <br />
| signatura = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Ampar Cabrera i Sanfèlix''' és una escritora en [[llengua valenciana]]. Naix en [[Énova]], [[La Ribera]] ([[Valéncia]]), en l'any [[1964]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
De chicoteta estudià en els coleges de Els Salesians i Luz Casanova i Calicanto i en acabant va estudiar la carrera de Ciències biològiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. En l'actualitat se dedica al comerç en l'empresa familiar de la que es fa càrrec en companyia de la seua germana.<br />
<br />
Dòna compromesa en el seu temps i sempre al costat de tot lo valencià. Ha participat en els tallers de prosa que mensualment organisa l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]].<br />
<br />
S'introduí en el món de la lliteratura a través de l'escritura de [[llibrets]] de [[falla]] en l'any [[2005]], formant-se en els cursos d'Iniciació a la Poesia que impartix [[Lo Rat Penat]], sent u dels seus professors, [[Joan Antoni Alapont]].<br />
<br />
Participa en diversos certàmens poètics. Fon l'escritora de l'any [[2008]], guardó oferit per [[AELLVA]]. A nivell professional, es dedica al comerç seguint la tradició familiar. Està casada i és mare de dos fills.<br />
<br />
== Obres ==<br />
<br />
=== Poesia ===<br />
<br />
* Més de 75 llibrets de falla.<br />
* Jocs florals de Valéncia, edita Lo Rat Penat.<br />
* Certamens lliteraris de Paterna, edita l'Ateneu Cultural de Paterna.<br />
* Recitals de primavera de l'associació d'escritors en llengua valenciana.<br />
<br />
=== Novela ===<br />
<br />
* 24/4, editorial L'Oronella<br />
* Colecció Clams: Clamor de llibertat, Clamor de futur, Jornades del XXV aniversari de la AELLVA.<br />
<br />
=== Teatre ===<br />
<br />
* La campana de la Fe (Junta Vicentina Altar del Tossal)<br />
* Los tres sermones de Granada (Junta Vicentina Altar del Tossal)<br />
<br />
=== Artículs i colaboracions ===<br />
<br />
Ampar Cabrera colabora en diferents periòdics, revistes culturals i llibrets de festes.<br />
<br />
== Premis ==<br />
<br />
*Flor Natural de Paterna en l'any [[2007]].<br />
*Viola d'Or en els CXXIV [[Jocs Florals]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]], en l'edició de 2007.<br />
*Premi extraordinari “Josep Bea Izquierdo” (autor novell) en [[2008]].<br />
*Premi Extraordinari “Raül Alapont” (infantil novell) en 2008.<br />
*Premi Torre de Paterna en 2008.<br />
*Escritora de l'any 2008 en [[llengua valenciana]] d'[[AELLVA]].<br />
*Obté numerosos premis extraordinaris en els llibrets de falla fins que en 2011 guanya el seu primer Bernat i Baldoví.<br />
*Premi coves de Paterna en 2010<br />
*Premi "Aldert" de novela dels jocs florals de Valéncia 2010.<br />
*Viola d'or de la ciutat i regne de Valéncia 2011<br />
*Flor natural de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013<br />
*Englantina d'or de la ciutat i regne de Valéncia en l'any 2013<br />
*se la nomena '''''Mestra en Gai Saber''''' en l'any 2013<br />
*Premi Aldert de novela de Paterna en l'any 2014.<br />
*Premi Bernat i Baldoví 2015.<br />
*Premi al milacre inèdit 2015 de la junta Vicentina<br />
*Premi Bernat i Baldovi 2016<br />
*[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].<br />
*Guanyadora del III concurs de poesia satírica Anfós Ramon en l'any 2017<br />
*Premi Maximilià Thous 2017.<br />
*Premi Bernat i Baldoví 2018.<br />
<br />
== Poemes ==<br />
<br />
'''UN SOMI PER A SORTS'''<br />
<br />
Imagina si entengueren<br />
<br />
perque faig de cap i causa,<br />
<br />
i lo món fera una pausa<br />
<br />
per a sentir-me un moment.<br />
<br />
Que nostres vides no foren<br />
<br />
sol foscor, sordera i brega,<br />
<br />
si no rebals i arreplega<br />
<br />
d'un amor foll i valent.<br />
<br />
<br />
Goig seria si poguérem<br />
<br />
per a tots versar i escriure,<br />
<br />
tindre una cultura lliure<br />
<br />
i uns furs acallant rampants.<br />
<br />
Una terra que dir nostra<br />
<br />
en el cap alt i veu ferma,<br />
<br />
i no pols en renda i erma<br />
<br />
que nos tracta d'ignorants.<br />
<br />
<br />
Poder vore als nostres fills<br />
<br />
recolzant la nostra història,<br />
<br />
i no burlant la memòria<br />
<br />
ni el passat dels seus majors.<br />
<br />
Que de l'orgull de Valéncia<br />
<br />
se parlara en les escoles,<br />
<br />
i no trobar-nos a soles<br />
<br />
defenent nostres valors.<br />
<br />
<br />
Que estos murs que la veu ceguen<br />
<br />
feren resò de creències<br />
<br />
i que nostres diferències<br />
<br />
no foren cruel aixovar.<br />
<br />
Lluitant units, muscle en muscle,<br />
<br />
sens ningú que ens amordace<br />
<br />
puix ni som de segon classe<br />
<br />
ni tenim perque callar.<br />
<br />
<br />
Imagina... imagina...<br />
<br />
tanca els ulls, alça la cara,<br />
<br />
ou la veu segura i clara,<br />
<br />
oblida els odis d'abans.<br />
<br />
I unix-te al crit que nos dicta,<br />
<br />
embolcat en fe i encomi,<br />
<br />
este pur i utòpic somi<br />
<br />
que ens nomena a tots germans.<br />
<br />
<br />
***<br />
<br />
<br />
Ya sé que molts cridaren els seus somis<br />
<br />
i sé que més ne feren oïts sorts,<br />
<br />
també sé de qui mut fon a la força<br />
<br />
i de qui per callar; hui és gran senyor.<br />
<br />
<br />
Que molts diran que escric en lletra inútil,<br />
<br />
que tinc l'ànim romàntic sense més,<br />
<br />
que no n'hi ha cap destí per molt que lluite,<br />
<br />
que vixc en el passat d'un bru present.<br />
<br />
<br />
Pot ser no facen mossa els meus desijos;<br />
<br />
vulgars, per dur passions dins de la sanc,<br />
<br />
pot ser que tal quimera i utopia<br />
<br />
sol siguen ganes flaques d'abraçar.<br />
<br />
<br />
Tampoc és molt provable que un poema<br />
<br />
urdixca una corona de llorers<br />
<br />
embolicant les pors en la senyera<br />
<br />
per fer-les lletanies del voler.<br />
<br />
<br />
Pero yo sé que en cent que m'escoltaren<br />
<br />
encara que calara a a soles u,<br />
<br />
completaria el rogle que este coma<br />
<br />
m'ha dut durant mil nits com un embruix.<br />
<br />
<br />
També sé que parint tots estos versos<br />
<br />
m'acabe de jugar el meu futur,<br />
<br />
que menjaré del pa sol els mostachos<br />
<br />
dient que el valencià manca de llum.<br />
<br />
<br />
I ara és quan m'apleguen les galtades<br />
<br />
quan tinc pels dos costats durs detractors;<br />
<br />
els uns tiren la culpa a dèsset lletres<br />
<br />
i els atres a que he dit de la foscor.<br />
<br />
<br />
I és just este moment quan se desperta<br />
<br />
i cau tot lo parlat en pes de plom,<br />
<br />
quan molts se donen conte de que sacse<br />
<br />
l'encoentada, el pànic i el temor.<br />
<br />
<br />
Una ànsia frustrada en lo que és;<br />
<br />
un poble dividit en dos mitats<br />
<br />
a l'aire meninfot que va engrunsant-lo<br />
<br />
i que confon l'abúlia en la pau.<br />
<br />
<br />
Al que, imitant a grans hòmens del món,<br />
<br />
no puc si no assotar-lo en veu cridant:<br />
<br />
¡¡Yo tinc un somi!!<br />
<br />
i en ell ¡Valencians! Som tots igual.<br />
<br />
<br />
(Flor natural de Paterna, 2015)<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [http://www.aellva.org/content/cabrera-i-sanf%C3%A8lix-ampar Ampar Cabrera i Sanfèlix en AELLVA]<br />
* [http://amparcabrera.blogspot.com.es/p/blog-page.html Blog d'Ampar Cabrera]<br />
* [http://www.levante-emv.com/fallas/2016/03/02/ampar-cabrera-gana-vez-concurso/1386468.html Ampar Cabrera gana otra vez el concurso de «llibrets» - ''Levante'']<br />
* [http://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/201603/02/ampar-cabrera-poetisa-vetada-20160302002023-v.html Ampar Cabrera, la poetisa vetada, triunfa en los llibrets de Lo Rat Penat - ''Las Provincias'']<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Poetes valencians]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=2_de_febrer&diff=2001112 de febrer2022-02-02T11:15:08Z<p>Loís: /* Acontenyiments */ Accents.</p>
<hr />
<div>{{febrer}}<br />
<br />
== Acontenyiments ==<br />
*[[1518]]: Les Corts de [[Valladolit]] acordaren l'incorporació de les Índies a la [[Corona de Castella]]<br />
*[[1913]]: S'inaugurà en [[Nova York]] la Grand Central Terminal, la major estació ferroviaria del [[Terra|món]]<br />
<br />
<br />
<br />
== Naiximents ==<br />
*[[1208]]: [[Jaume I]], el Conquistador, Rei d'[[Aragó]] i de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] ([[1239]]-[[1276]]) i de [[Mallorca]] ([[1229]]-[[1276]]) (f. 1276)<br />
*[[1425]]: [[Leonor de Foix]], Reina de [[Navarra]] (f. [[1479]])<br />
*[[1649]]: [[Papa]] [[Benedicto XIII]] (f. [[1730]])<br />
*[[1946]]: [[Ferran Colomo]], director de cine [[Espanya|espanyol]]<br />
*[[1947]]: [[Farrah Fawcett]], actriu [[USA|nortamericana]] <br />
*[[1950]]: [[Bàrbara Rey]], actriu espanyola<br />
*[[1961]]: [[Emma Ozores]], actriu espanyola<br />
*[[1977]]: [[Shakira]], cantant rock-pop [[Colombia|colombiana]]<br />
<br />
== Decesos ==<br />
*[[1592]]: [[Ana de Mendoza de la Cerda]], princesa d'Éboli, aristócrata [[Espanya|espanyola]] (n. [[1540]])<br />
*[[1769]]: [[Clemente XIII]], [[Papa]] [[Itàlia|italià]] ([[1758]]-1769) (n. [[1693]])<br />
*[[1897]]: Infanta [[Lluisa Fernanda]], duquesa de Montpensier (n. [[1832]])<br />
*[[1969]]: [[Boris Karloff]], actor [[Anglaterra|britànic]] (n. [[1887]])<br />
*[[1996]]: [[Gene Kelly]], ballarí i actor [[USA|nortamericà]] (n. [[1912]])<br />
<br />
<br />
== Festes ==<br />
*[[USA|Estats Units]]: Dia de la marmota <br />
*[[Tenerife]] ([[Illes Canaries]], [[Espanya]]) festa insular: Verge de la Candelària (Patrona de les [[Illes Canaries|Illes Canàries]])<br />
<br />
<br />
=== Santoral catòlic ===<br />
*Presentació del Senyor<br />
*Purificació [[Festa de la Candelària|Mª Candelària]]<br />
<br />
== Vore també ==<br />
{{mesos}}<br />
<br />
[[Categoria:Febrer]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dia_de_Churra&diff=200110Dia de Churra2022-02-02T10:57:40Z<p>Loís: Preposició "com a", artícul "el".</p>
<hr />
<div>Se coneix com a '''Dia de Churra''', celebrat normalment el [[dijous]], el dia en el que les criades d'orige castellaparlant eixien a festejar per [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]. El nom fa referència al coloquialisme de nomenar ''[[Churro|churres]]'' a les persones que no parlen [[valencià]].<br />
<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Churro&diff=200109Churro2022-02-02T10:54:03Z<p>Loís: /* Orige del terme */ Correcció: sonit > sò (vejau Diccionari General de la Llengua Valenciana)</p>
<hr />
<div>Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de la [[Comunitat Valenciana]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona.<br />
<br />
Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians. <br />
<br />
== Orige del terme ==<br />
L´orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...<br />
<br />
Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.<br />
<br />
L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.<br />
<br />
Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:<br />
<br />
''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs?<br />
''<br />
U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:<br />
<br />
''¡Juro!''<br />
<br />
Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats.<br />
<br />
El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, [[Jaume I]], dels tradicionals d'Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai.<br />
<br />
Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué:<br />
<br />
''Digan: Juro''<br />
<br />
Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:<br />
<br />
''Churro''<br />
<br />
Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.<br />
<br />
L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: ''Churros''.<br />
<br />
* Text traduït al [[Valencià|valencià]].<br />
<br />
Font: ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
<br />
* [http://valenciabonita.es/2015/09/28/yo-no-soy-churro-y-tu/ Yo no soy churro ¿Y tú? - Valencia Bonita]<br />
<br />
[[Categoria:Societat]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%A0em%C5%A1a&diff=200076Šemša2022-02-01T15:04:01Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Šemša, Kostol sv. Ondreja, apoštola.jpg|thumb|180px|Iglésia de Šemša]]<br />
<br />
'''Šemša''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 829 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1280]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%A0t%C3%ADtnik&diff=200075Štítnik2022-02-01T15:03:39Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Evanjelicky kostol-Stitnik.jpg|thumb|180px|Iglésia de Štítnik]]<br />
<br />
'''Štítnik''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.520 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1243]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%A0t%C3%B3s&diff=200074Štós2022-02-01T15:03:23Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Stos11Slovakia14.JPG|thumb|180px|Iglésia de Štós]]<br />
<br />
'''Štós''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 746 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1341]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%A0vedl%C3%A1r&diff=200073Švedlár2022-02-01T15:03:07Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Švedliar.JPG|thumb|250px|Švedlár]]<br />
<br />
'''Švedlár''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 2.083 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1255]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%BDakarovce&diff=200072Žakarovce2022-02-01T15:02:48Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Zakarovce11Slovakia21.jpg|thumb|250px|Žakarovce]]<br />
<br />
'''Žakarovce''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 725 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1368]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%BDarnov&diff=200071Žarnov2022-02-01T15:02:28Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Zakarovce11Slovakia21.jpg|thumb|180px|Iglésia de Žarnov]]<br />
<br />
'''Žarnov''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 412 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1332]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%BDda%C5%88a&diff=200070Ždaňa2022-02-01T15:02:10Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Zdana evanj kostol.jpg|thumb|180px|Iglésia de Ždaňa]]<br />
<br />
'''Ždaňa''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.422 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1222]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C5%BDehra&diff=200069Žehra2022-02-01T15:01:54Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Kostol Ducha Svätého a Spišský hrad Žehra.jpg|thumb|250px|Žehra]]<br />
<br />
'''Žehra''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 2.399 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1245]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vajkovce&diff=200068Vajkovce2022-02-01T15:01:36Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Vajkovce, pohled na obec II.jpg|thumb|250px|Vajkovce]]<br />
<br />
'''Vajkovce''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.630 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1342]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tu%C5%A1ick%C3%A1_Nov%C3%A1_Ves&diff=200067Tušická Nová Ves2022-02-01T15:01:19Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>'''Tušická Nová Ves''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Košice]], a l'[[est]] del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 527 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1342]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
{{Municipis i ciutats de la regió de Košice}}<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andovce&diff=200066Andovce2022-02-01T15:01:03Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>'''Andovce''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Nitra]], al suroest del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.472 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1424]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alek%C5%A1ince&diff=200065Alekšince2022-02-01T15:00:48Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Elecske templom 2.JPG|thumb|250px|Iglésia d'Alekšince]]<br />
<br />
'''Alekšince''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Nitra]], al suroest del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2021]], conta en una població de 1.699 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1113]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ardanovce&diff=200064Ardanovce2022-02-01T15:00:30Z<p>Loís: /* Història */ Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Kostol - Ardanovce.jpg|thumb|180px|Iglésia d'Ardanovce]]<br />
<br />
'''Ardanovce''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Nitra]], al suroest del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 203 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1317]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loíshttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bajka&diff=200063Bajka2022-02-01T15:00:12Z<p>Loís: Llevar coma entre subjecte i predicat.</p>
<hr />
<div>[[File:Bajka.JPG|thumb|250px|Bajka]]<br />
<br />
'''Bajka''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Nitra]], al suroest del país. <br />
<br />
Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 321 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1286]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eslovàquia]]</div>Loís