https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&user=Chabi&feedformat=atomL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [es]2024-03-29T13:21:40ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.35.2https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_rom%C3%A0&diff=176370Imperi romà2021-06-04T08:38:52Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{Infobox països<br />
|nom = Imperi Romà<br />
''Imperivm Romanvm''<br />
|image_Senyera = [[Image:Senyeraimperiromà3.png|Senyera]]<br />
|image_escut = [[Image:escutromà2.png|Escut]]<br />
|image_situacio = [[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|197px]]<br />
|capital = [[Roma]]<br />
|població = 88,000,000 <br />
|ciutat més poblada = <br />
|forma de Govern = [[Monarquia]]<br />
|president = Al<br />
|llengües = [[Llatí]], [[Grec]]<br />
|coor = <br />
|altitut = <br />
|superfície = 6,000,000 km2<br />
|densitat = <br />
|gentilici = Romà/Romana<br />
|Moneda = [[Denari]], [[Sesterci]], [[Sòlit bizantí]]<br />
|Us Horari =<br />
|Domini = <br />
|Membre de: = <br />
}}<br />
L''''imperi romà''' començà en l'any [[27 a. C.]], a l'otorgar-se-li a Octavi el títul d'August. El Senat li va concedir el caràcter d'Imperator a perpetuïtat, pare de la pàtria i primer dels senadors (Prínceps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consular a perpetuïtat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va alvançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.<br />
<br />
Tenia potestat censora, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la autoritats, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites constitucions imperials, acunyava moneda i proponia candidats per a les magistratures (que van desapareixent, a mida que les seues funcions van anar eixercint-se per nous funcionaris designats per l'emperador).<br />
<br />
Els Comicis pràcticament desaparegueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduïda a consagrar, per aclamació, a l'Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme.<br />
Ad este periodo se li coneix en el nom d'Alt Imperi, succeint-se en acabant d'August, quatre dinasties d'emperadors: la dels Julius-Claudius, conformada per els successors d'August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs.<br />
Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en l'eixèrcit. Les fronteres de l'imperi s'anaren expandint, anexionant-se, [[Mauritània]], en el nort d' [[Àfrica]] en el any [[37]], [[Anglaterra]] en l'any [[84]] i [[Dàcia]] en l'any [[105]].<br />
Durant el govern d'August, se posà fi a les guerres civils, i començà a viure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floriment artístic i cultural, coneixent-se esta etapa com de la "pax romana".<br />
<br />
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].<br />
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.<br />
A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.<br />
<br />
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.<br />
En la mort d'Alexandre, en l'any [[235]], termina la dinastia dels Svers, i l' imperi es va sumergir en l' narquia. El govern en molts casos, estigué a càrrec de caps militars, que governaven poc de temps, succeint-se gran cantitat de governants que de seguida eren derrocats, per atre cap militar més poderós.<br />
El Baix Imperi, o Dominat, dit aixina, perque al front del poder se trobava un Dominus (amo i senyor), un rei en característiques de divinitat, escomença en Dioclecià, que governà entre els anys [[284]] i [[305]], establint el sistema de la tetrarquia i pacificant el territori. L'imperi fon dividit en una zona occidental, baix el seu govern, i en atra oriental, a càrrec de Maximí, abdós en el títul de Augusts, pero triant un César, cada u, configurant-se quatre poders imperials.<br />
<br />
Despuix de vint anys de govern o a causa de sa mort, els Augusts foren reemplaçats pels Césars, que al mateix temps, trien els seus Césars. Per a evitar les disputes entre els poders polítics i militars, posà en la conducció dels eixèrcits, que duplicaren sos membres, a militars, independents del govern civil de les províncies.<br />
Aumentà la burocràcia i centralisà. Acreixentà, al subdividir-les, el número de províncies, totes dependents del Dominus, agrupades en diòcesis governades per vicaris.<br />
<br />
Durant el seu govern se va perseguir als cristians feroçment, disponent-se per edicte l'obligació del cult imperial. Temples i llibres foren destruïts i el cristians varen patir la presó i tortures.<br />
En l'any [[311]], Galerio, dictà l'Edicte de tolerància, i en any [[313]], se promulgà l'Edicte de Milà que proclamava la neutralitat de l'estat en matèria religiosa.<br />
<br />
En Constantí es dividix l'Imperi, per al seu millor govern, en quatre prefectures: Orient, Iliria, [[Itàlia]] i les Gàlies.<br />
Est emperador va seguir l'avanç cap a la Roma cristiana convocant al Concili de Nicea, primer concili ecumènic.<br />
En l'any [[395]], Teodosi I, dividix l'Imperi entre els seus dos fills: Honori, a qui li va correspondre l'imperi d'Occident, en capital en Roma i Arcadi, a qui li va correspondre el d'Orient, en capital en Costantinoble.<br />
La crisis va sobrevindre a arrel de l'aument dels gastos originats en un estat burocràtic i militarisat i la presó dels pobles bàrbars per ingressar a les fronteres imperials, els que foren en molts casos admesos per a tasques rurals i prestar servicis militars.<br />
En l'any [[476]], l'Imperi d'Occident, caigué en poder dels pobles bàrbars. El d'Orient, més sòlit econòmicament, va subsistir fins a l'any [[1453]], en que Costantinoble caigué en poder dels turcs otomans.<br />
<br />
== Economia ==<br />
[[File:Moneda romana (16186885828).jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]]<br />
L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.<br />
<br />
Encara que la vida es centrava en les ciutats, la majoria dels habitants vivien en el [[camp]], a on cultivaven la terra i cuidaven el ganado. Els cultius més importants eren el [[blat]], la [[raïm|vinya]] i les [[oliva|oliveres]], també arbres frutals, hortalices, llegums i lli. Els romans milloraren les tècniques agrícoles introduint l' aladre romà, molins més eficaços, com el gra, el prensat d'oli, tècniques de regadiu i l'us de fem..<br />
<br />
== Societat ==<br />
[[File:Patricio Romano.svg|thumb|right|350px|<center>Patricio romà</center>]]<br />
La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:<br />
<br />
*Drets polítics:<br />
**Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.<br />
**Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.<br />
**Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.<br />
<br />
*Drets civils:<br />
**Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.<br />
**Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-<br />
**Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.<br />
<br />
Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.<br />
<br />
Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, despuix de llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.<br />
<br />
Despuix de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.<br />
<br />
A l'equiparar-se políticament patricis i plebeus, l'antiga noblea de sanc pert gradualment la seua importància i deixa pas a la noblea dels càrrecs públics (ordo senatorius -orde senatorial-) i a la noblea dels diners (ordo equester - classe dels cavallers -). L'ordo senatorius o nobilitas (accés al Senat), creat per August com a categoria jurídica tancada i caràcter hereditari, està constituït tant per patricis com per plebeus, dels quals els seus antepassats havien eixercit una magistratura del corsus honorum (cuestor, edil, pretor o cònsul). El plebeu que conseguia arribar a edil curul es convertia en homo novus, i fundava la nobilitas de sa família. Esta classe senatorial denominava als seus membres optimates i boni cives, i representa la primera classe de la societat.<br />
<br />
L'ordo equester integrà una rica burguesia dedicada a les activitats econòmiques i judicials. Com els senadors no podien dedicar-se al comerç´ ni als negocis, els cavallers es dedicaren al comerç a gran escala, al cobro d'imposts públics, a contractistes d'obres públiques, etc.<br />
<br />
Atra categoria dins dels hòmens lliures la constituïen els dits clients. Es tractava de ciutadans lliures que voluntàriament es posaven baix la protecció d'una persona rica (patronus -patró-). En els primers temps, la clientela havia supost la relació íntima i casi sagrada entre patró i client, pero es va convertir durant l'imperi en una relació de lloguer: el client passà a ser una figura decorativa, mal pagada i pijor tractada, en el sèquit de son senyor. En el [[sigle II]] d. C. hi han uns 150.000 clients en Roma, procedents dels proletaris.<br />
<br />
La immensa majoria de la població de Roma pot ser englobada baix el nom de tercer estat (plebeus pobres), i en ella predominava en molt, sense dubte algú, el proletariat, del qual la seua existència girava en torn al lema panem et circenses. Pero al costat d'esta pobrea, hi havia entre les gents d'humil condició quins fruïen de benestar i riquea.<br />
<br />
Els esclaus eren a soles coses, no sers humans. El poder dels seus amos sobre ells era illimitat, podent inclús donar-los mort, si be en l'época de la república sa situació se fa més humana. L'esclau carix de bens personals i no pot contraure matrimoni llegal; podien triar una companyera d'esclavitut per a celebrar en ella un matrimoni entre esclaus (contubernium). Els esclaus treballaren en obres públiques, mines, pedreres, explotacions rurals, etc. Al costat dels serviprivati estaven també els servi publici, propietat del estat, que estaven empleats en els servicis públics, com personal de bomber, aigües, remers, ajudants de retors i magistrats, etc.<br />
<br />
Els esclaus podien recuperar sa llibertat (manumissió), be com recompensa a una bona conducta be perque el propi esclau li la comprava al seu amo. L'esclau manumitit se denominava liberto, que goja de drets llimitats i contínua devent al seu antic amo respecte i fidelitat.<br />
<br />
Les activitats comercials, com també les artesanals, estaven en sa major part en mans dels esclaus i libertos, perque els hòmens lliures, encara que foren pobres, consideraven estes professions com indignes d'ells.<br />
<br />
=== La situació de la dòna ===<br />
En Roma, en els primers temps, el pater familias tenia un complet control sobre sa esposa i sa família, pero en general la llei romana concedia a la dòna més drets que la grega. No vivien recloses en casa i menjaven en els seus esposos, eren lliures per a abandonar la casa i visitar no soles botigues, sino també llocs públics com teatres i jujats. Moltes dònes romanes de classe elevada eren influents i prenien part activa en els assunts sobre els que es discutia en ses cases.<br />
<br />
La dòna romana se casava generalment entre els tretze i els dèsset anys. Una vegada dins de sa casa, la dòna ocupava una posició prou independent, sobre tot en época imperial, quan es considerà a la dona com propietària dels bens que ella havia aportat al matrimoni. Aixina era llògic que les dònes empunyaren en freqüència els ramals de la casa, manant en elles més que el marit i inclús sobre ell.<br />
<br />
La posició independent que la dòna ocupava en [[Roma]] baix l'Imperi portava aparellada una forta tentació que la espentejava a voltes a trencar les traves impostes al seu sexe. Encara que no arribarien a fer-se freqüents els casos de dònes que participaven en tornejos gimnàstics o que barallaren com gladiadors, si foren més freqüents els casos de dones interessades per la marcha dels assunts del món i que prenien part activa d'ells.<br />
<br />
== Cultura romana ==<br />
Les majors contribucions que Roma ha fet a la cultura han segut el dret i el [[llatí]], orige de moltes llengües modernes, i de moltes paraules en llengües no romàniques. Durant la república, i despuix de la conquista de [[Grècia]], la cultura romana patix una profunda transformació, caracterisada per l'introducció de la civilisació helenística, no la grega clàssica, en la mentalitat romana. Entre les classes acomodades l'educació està en mans dels grecs.<br />
<br />
Aixina, entren en Roma les últimes tendències de la filosofia grega, com els estoics de la mà de Paneci i Posidini. Historiadors grecs com Polibi, Estrabí i Plini. Els majors filòsofs romans serien Ciceró, Horaci, Séneca, Epicteto i Marc aureli. En Aleixandria destaquen Plotí i Ammoni Saccas. I ya en el [[sigle III]] Aleixandre de Afrodisisa, Simplici, Ammoni, Joan de Filòpon, etc. Tots ells comentaristes dels grans filòsofs grecs.<br />
<br />
Destacaren matemàtics com, Papo, Teó de Hipatia en Aleixandria, Nicòmac de Gerasa, Boeci i Diofant en Roma; meges com Heròfil i Erasistrato en Aleixandria, [[Asclepiades]], Aulo Corneli i Galé en Roma; i geógrafs com Pomponi Mela i Claudi Tolomeu, el més influent en l'antiguetat.<br />
<br />
=== Art Romà ===<br />
[[File:Mosaico romano (nueva versión HR) (13032909593).jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà</center>]]<br />
[[File:Boscoreale fresco woman kithara.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana del [[sigle I a. C.]]</center>]]<br />
<br />
L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del [[Mar Mediterràneu]], sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.<br />
<br />
L'art romà afona les seues arrels en diverses influències, especialment del món etrusc i del grec.<br />
En la lliteratura tingueren gran importància les lletres gregues. Es va traduir molt del grec. Pero destacaren Andrònic, Nervi, César, Plaut, Terenci, Eni, Virgili, Lucreci, etc.<br />
<br />
La forta organisació i personalitat de l'Imperi Romà exigix un art i una arquitectura que unix el caràcter funcional en el propagandístic. D'esta forma naix un art molt centralisat i unitari que abarca tot l'imperi, no a soles Roma, sino, la major part o menor mida, a totes les seues províncies.<br />
<br />
No cap dubte de que l'art romà és la manifestació artística més significativa de l'història del món occidental, ya que la seua influència mai s'ha deixat de percebre a lo llarc dels molts sigles des de la seua desaparició en tota [[Europa]]. No ha hagut moment històric (a lo millor el gòtic és l'art i arquitectura més alluntat del cànon romà) que no haja patit en major o menor mida la seua influència.<br />
<br />
Els romans penetraren en la [[Península Ibèrica]] en el 218 a. C. i sobre tot, a partir de la mitat del sigle II a. C. començaren a crear-se assentaments estables. No tardà en generar-se una pronta i intensa romanisació que durà més de cinc sigles i que ha deixat en la nostra terra rests arqueològics de primer orde.<br />
<br />
L'Art Romà té sa principal manifestació en l'arquitectura, tant religiosa, com civil. Pero atres manifestacions de primer orde son la seua magnífica escultura i en menor mida la pintura.<br />
<br />
El mosaic és atra de les arts més brillants del món romà. Les viles tardorromanes tingueren freqüentment ses terres cobertes per fermosos mosaics en figures geomètriques, escenes de caça, mitològiques, etc.<br />
<br />
=== Arquitectura Romana ===<br />
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]]<br />
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]<br />
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].<br />
<br />
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.<br />
<br />
L'art en Roma se posà al servici de noves necessitats. Açò explica el naiximent de noves manifestacions i també l'aparició d'un art en gran centralisació i unitarisme, no a soles en Roma sino també en el restant de l'Imperi.<br />
<br />
Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:<br />
<br />
*Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.<br />
*Arquitectura molt més colossal.<br />
*Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].<br />
*Se va a crear el retracte en la escultura.<br />
*Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.<br />
<br />
Les principals característiques de l'arquitectura romana són:<br />
<br />
*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.<br />
Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.<br />
*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.<br />
<br />
*És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us de alguns elements constructius com l' [arc]] i la [[revolta]].<br />
*Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic|mosaics]] o [[pintura]].<br />
*Se gasta l'orde [[Toscana|toscà]] i també el [[Jònic|jònic]] i el [[Coríntia|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.<br />
Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.<br />
*També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].<br />
<br />
==== Els [[Temple|temples]] romans ====<br />
[[File:Pantheon11.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó d'Agripa|Panteó]]</center>]]<br />
El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.<br />
<br />
En l'Imperi Romà va existir una gran relació entre el món religiós i el polític, de manera que el Sum Pontífice serà el propi emperador.<br />
<br />
Atres figures destacades en el temple foren les vestals, figures femenines dedicades als temples, especialment en aquells que estaven dedicats a [[Deu|deeses]] femenines.<br />
<br />
El temple romà s'alça sobre un pòdium i per a accedir a la cella existia una escalinata en la part de davant. La cella se desenrollava en sentit llongitudinal i podia ser única o triple.<br />
En els temples s'utilisaven especialment els órdens compost i corinti. Els frontons solien ser llisos en inscripcions en la part de davant del entaulament.<br />
<br />
Progressivament se'n anà imponent la revolta per a la coberta interior de la cella. També hi hagueren temples circulars, generalment dedicats a [[Vesta]]. En etapes tardanes se varen construir temples d'estructura més complicada, com temples dobles, de planta poligonal, etc.<br />
<br />
== Religió ==<br />
La religió dels romans era [[Politeisme|politeista]] (adoraven a un gran número de deus). Els més venerats eren [[Júpiter]], [[Minerva]] i [[Juno]]. En honor ad ells es varen construir temples i se oferiren sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un deu i en tot l'Imperi se practicava el cult imperial.<br />
<br />
També veneraven, en casa, als deus protectors de la llar i de la família; en cada casa hi havia un altar dedicat a eixos deus. Ademés, els romans eren molt supersticiosos, i, ans de pendre una decisió consultaven la voluntat dels deus, expressada per mig dels oràculs.<br />
<br />
=== Festes Religioses ===<br />
El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de [[Roma]] front als cults i divinitats dels territoris conquistats. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues sobrevixqueren fins al final de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritos propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. A pesar d'això, se varen introduir noves festes que senyalaren la assimilació dels nous deus. Arribaren a incorporar-se'n tantes festes que els dies festius eren més numerosos que els laborals. Les més importants eren les [[festes lupercals]], [[festes saturnals|saturnals]], [[equíria]] i dels [[jocs seculars]]. <br />
<br />
Temps despuix, acabades les persecucions contra els cristians, el [[cristianisme]] es va convertir en la religió oficial de l'imperi, en l'emperador Constantí que tolerà les dos religions, ya que segons la llegenda, ans d'una gran batalla va vore una creu en el cel, baix la qual una inscripció dia <<baix este símbol venceràs>>. A l'endemà gravà en els escuts de tots els seus soldats la creu i obtingué una gran victòria, si be assoles se batejà uns dies ans de sa mort. Algunes festivitats cristianes que se celebren actualment se basen en les festivitats que ya se celebraven en temps romans, soles que cristianisades per a fer-les compatibles en la nova religió. Inclús, en països de cultura cristiana, se mantenen algunes completament paganes com les [[Carnestoltes|carnestoltes]].<br />
<br />
== Extensió de l'Imperi Romà ==<br />
[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]<br />
En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
*[http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (en anglés).<br />
<br />
[[Categoria:Història]]<br />
[[Categoria: Edat Antiga]]<br />
[[Categoria:Imperis]]<br />
[[Categoria: Imperi Romà]]<br />
[[Categoria:Història d'Europa]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia&diff=176369Economia2021-06-04T08:38:26Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>[[Image:Banco Hispano Americano (Madrid) 03.jpg|thumb|250px|Alegoria de l'economia, de [[José Alcoverro]] (1902-1905), en Madrit]]<br />
L''''economia''' (del [[grec]] οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")<ref name="etymology"> Harper, Douglas (2001). [http://www.etymonline.com/index.php?term=economy "Economia"]. ''Online Etymology Dictionary''. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]</ref> és la ciència social que estudia els [[procés de producció|processos de producció]], la [[distribució]], el [[comerç]] i el [[consum]] de [[be (economia)|bens]] i [[servici]]s en el context de l'assignació competitiva de recursos.<br />
<br />
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposta per [[Lionel Robbins]], en el seu "Ensaig sobre la Naturalea i el Significat de la Ciència Econòmica" de l'any [[1932]]: "''[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mijos escassos que tenen usos alternatius.''"<ref>Robbins, Lionel (1945). [http://www.mises.org/books/robbinsessay2.pdf ''An Essay on the Nature and Significance of Economic Science'']. Londres, Regne Unit.</ref> Atres, aixina i tot, han propost una definició més ampla de l'economia, atesa la seua aplicació en diversos camps que no són considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per eixemple, [[David Friedman]], va definir l'economia com la ''manera d'entendre el comportament que comença en la suposició que les persones tenen objectius i que tendixen a triar la manera correcta per conseguir-los''.<ref name=friedman>Friedman, David D (1990). ''Price Theory. An Intermediate Text.'' South-Western Publishing Co. [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units]].</ref> La manera correcta d'assolar estos objectius és la "racionalitat".<ref name=friedman/> Aixina puix, l'economia estudia la manera racional de conseguir algun objectiu en particular, normalment en recursos escassos.<br />
<br />
== Història ==<br />
L'història de l'economia és el registre de les activitats econòmiques a lo llarc de l'història i prehistòria humanes en tot lo món.<br />
<br />
== Factors productius ==<br />
=== Terra ===<br />
'''Terra''', en [[economia]], és el concepte que comprén a tots els [[recursos naturals]] el suministrament dels quals està inherentement fixat (és dir, no canvia responent a les variacions de les seues [[preu]]s en el [[mercat]]).<br />
<br />
En eixe conjunt s'inclouen les '''terres''' pròpiament dites, definides per la seua [[localisació geogràfica]] en la [[superfície terrestre]] (concepte que exclou les millores degudes a les [[Obra pública|infraestructures]] i el [[capital natural]], que pot ser degradat per les accions humanes -factors [[biogeogràfic]]s, com el [[sol]], el [[clima]], la [[hidrologia]], etc.-), els [[depòsits minerals]] del [[subsol]], i fins i tot les localisacions en [[òrbita geoestacionària]] i una part del [[espectre electromagnètic]].<br />
<br />
En [[economia clàssica]] es considera la terra com un dels tres [[factors de producció]], sent els atres el [[capital (economia)|capital]] i el [[treball (economia)|treball]]; la remuneració derivada de la [[propietat]] o el [[Possessió|control]] de la terra (o dels [[recursos naturals]] en ella inclosos) se sol denominar [[Benefici econòmic|renda]] o [[renda de la terra]].<br />
<br />
La terra, particularment els jaciments miners i els [[camp (agricultura)|camps]] o localisacions geogràfiques d'especial valor per al seu us [[agricultura|agrícola]] ([[terres de cultiu]]), [[ganader]] o [[forestal]] (el [[sector primari]] que identifica principalment al [[paisage rural]]); ha segut històricament la causa de tot tipo de [[conflictes socials]], [[conflicte polític|polítics]] i [[conflicte bèlic|bèlics]].<br />
<br />
=== Treball ===<br />
El '''treball''' o '''llabor''' és l'activitat que les persones realisen ya siga com deure o activitat depenent de la professió, [[necessitats humanes fonamentals|necessitats]] i [[desige|desijos]] d'una comunitat més àmplia. Alternativament, el treball pot vore's com l'activitat humana que contribuïx (junt en uns atres [[factors de producció]]) cap als [[ben econòmic|bens]] i [[sector servicis|servicis]] dins d'una [[economia]]. <br />
<br />
A lo llarc de l'història i coexistint entre elles hi ha hagut moltes formes d'organisació del treball i de la producció com, per eixemple, el [[treball domèstic|treball de casa]] o des d'un establiment, des de la [[esclavitut]] al menut [[taller|taller artesà]], passant per la [[servitut]] i la [[aparcería]] . Pero des del sigle XIX i la [[Revolució industrial|revolució industrial]] i sense desaparéixer atres formes, el [[mà d'obra assalariada|treball assalariat]] és la forma dominant. Actualment encara coexistixen el [[treball assalariat]], el [[treball autònom]] (professions lliberals, comerciants i uns atres), el [[treball irregular|treball informal o irregular]] (el qual seguix sent salari pero sense control del [[fisc]]), la [[servitut]] , aixina com un nivell de [[desocupació]] (persones que busquen i no conseguixen [[ocupació]]).<br />
<br />
El [[salari]] és el valor del treball del pago en el [[mercat de treball]], determinat en un [[contracte]] de treball que pot realisar-se en forma individual ([[contracte individual de treball]]) o colectiva ([[contracte colectiu de treball]]).<br />
<br />
=== Capital ===<br />
En [[economia]], s'entén per capital un component material de la producció, bàsicament constituït per [[maquinària]], utillage o instalacions, que, en combinació en atres factors, com el [[Treball (economia)|treball]], [[Matèria primera|matèries primeres]] i els [[Ben intermig|bens intermijos]], permet crear [[Be de consum|bens de consum]]. Segons [[Michael Parkin]], el capital són les ferramentes, els instruments, la maquinària, els edificis i demés construccions que s'utilisen per a produir bens i servicis.<br />
<br />
En sentit contable, es concreta en els bens i drets (elements patrimonials de l'actiu) menys els deutes i obligacions (passiu), de tot la qual cosa és titular el capitaliste;Aixina es diu que es capitalisa o s'amplia capital quan aumenta el seu actiu o disminuïx el seu passiu o s'incorporen noves aportacions de socis o es reduïx l'endeutament en tercers. Quan el passiu és superior a l'actiu es resol que l'unitat econòmica està en situació de capital negatiu (''negative equity'', en anglés).<br />
<br />
El capital deu distinguir-se analíticament de l'empresa en sí i de la gerència, encara que en molts casos els papers socials de [[Capitalisme|capitaliste]] o [[empresari]] i [[gerent]] es puguen donar simultàneament en una mateixa persona, com sol succeir en les unitats productives més menudes.<br />
<br />
Igualment deu diferenciar-se el [[interés]] que obté el prestamiste de la [[Benefici econòmic|guany]] que s'obté per una exitosa activitat empresarial en el mercat, aixina com del [[salari]] que es rep pel [[treball]].<br />
<br />
=== Organisació ===<br />
Les '''organisacions''' són [[Organigrama|estructures administratives]] i [[Fluix de treball|sistemes administratius]] creades per a conseguir metes o objectius en el respal de les pròpies [[persona]]s, o en respal del talent humà o d'atres característiques similars. Són entitats socials que permeten l'associació de persones que interactuen entre sí per a contribuir per mig de les seues experiències i relacions al guany d'objectius i metes determinades.<br />
<br />
Les organisacions són l'objecte d'estudi de la ciència de la [[Administració]], a la seua volta d'atres disciplines tals com la [[Comunicació]], la [[Sociologia]], la [[Economia]] i la [[Psicologia]].<br />
<br />
Grup de persones i mijos organisats en un fi determinat. Tota organisació conta en components bàsics o essencials, entre els que es troben:<br />
<br />
* Un grup de persones que interactuen entre sí.<br />
* Un conjunt de tasques o activitats que es realisen de forma coordinada en la finalitat d'alcançar algun objectiu.<br />
* Objectius i metes.<br />
* Recursos o materials.<br />
* Normes o convencions que definixen la relació de les persones i el seu rol en l'organisació.<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references/><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Economics}}<br />
<br />
{{Ciències socials}}<br />
<br />
[[Categoria:Economia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formaci%C3%B3_territorial_d%27Espanya&diff=176368Formació territorial d'Espanya2021-06-04T08:28:53Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'Espanya com a país (nació o Estat), fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu. <br />
<br />
Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels regnes visigots; l'unió de Corones a partir dels Reis Catòlics; l'existència d'un primer monarca comú, Carlos I; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de Felipe V va supondre; i la promulgació de la Constitució de Càdis.<br />
<br />
== Edat antiga ==<br />
L'orige del nom [[Iberia]], referit a la península en la que es troben actualment Andorra, Espanya, Portugal i el territori britànic d'ultramar de Gibraltar, és d'orige desconegut. La teoria majoritària manifesta que prové del grec, provablement en alusió al riu ''Iber'', actual [[Ebre]].<br />
<br />
Quan els romans ocupen ''Iberia'' i la denominen ''[[Hispania]]'', l'orige dels quals també és desconegut, inclinant-se la tesis majoritària per considerar-ho un vocable derivat del [[Idioma fenici|púnic]] que possiblement significa "''terra de conills''". Durant el [[Imperi romà]], la diòcesis d'Hispania (depenent de la prefectura de les Galies) va ser dividida administrativament en diferents províncies, que varen ser variant en número i delimitacions, i varen sobrepassar els llímits geogràfics de la península ibèrica. Cap d'eixes províncies coincidix en les actuals fronteres entre Portugal i Espanya més allà de la frontera natural del [[riu Guadiana]]. No obstant, per als portuguesos, Portugal i [[Lusitània]] són sinònims, i consideren que les seues raïls estan en l'antiga Lusitania, que, segons [[Estrabón]], ocupava l'actual Portugal i l'actual [[Galícia]].<br />
<br />
[[Categoria:Història territorial d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Història territorial de Portugal]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formaci%C3%B3_territorial_d%27Espanya&diff=176367Formació territorial d'Espanya2021-06-04T08:26:00Z<p>Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen…»</p>
<hr />
<div>A lo llarc de l'història, diversos Estats i multitut de pobles varen assentar en la península ibèrica les seues institucions polítiques. Ya que alguns varen desaparéixer i uns atres varen evolucionar, no existix consens historiogràfic a l'hora de precisar en quin moment temporal es pot situar l'orige o fundació d'Espanya com a país (nació o Estat), fins al punt de que fins i tot es baralla la possibilitat de que tal moment no es puga precisar, per entendre que Espanya és el frut d'un procés evolutiu. <br />
<br />
Existixen cinc propostes principals per a situar el moment a partir del com es pot parlar d'Espanya com a país: l'época dels regnes visigots; l'unió de Corones a partir dels Reis Catòlics; l'existència d'un primer monarca comú, Carlos I; el canvi organisatiu i polític que el centralisme de Felipe V va supondre; i la promulgació de la Constitució de Càdis. <br />
<br />
[[Categoria:Història territorial d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Història territorial de Portugal]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_migeval_d%27Espanya&diff=176366Història migeval d'Espanya2021-06-04T08:22:45Z<p>Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «'''Història medieval d'Espanya''' és la denominació historiogràfica d'un periodo de més de mil anys, entre els sigles V i XV, en el marc territorial comple…»</p>
<hr />
<div>'''Història medieval d'Espanya''' és la denominació historiogràfica d'un periodo de més de mil anys, entre els sigles V i XV, en el marc territorial complet de la [[península ibèrica]], l'identificació de la qual en l'[[Espanya]] actual ha segut objecte de debat essencialista sobre [[Ser d'Espanya|quin siga Espanya]]. <br />
<br />
Com a fites inicial i final solen considerar-se les invasions germàniques de 409 i la conquista de Granada de 1492.<br />
<br />
El regne visigot, a partir de la batalla de Vouillé (507), va abandonar la seua presència en Galia i es va centrar en les antigues províncies romanes d'Hispania. Fracassat l'intent de construir una societat dual, en la que la minoria visigoda es mantinguera rígidament separada de la majoria hispanorromana, a partir de l'III Concilie de Toledo (589) es va fomentar la construcció d'una societat i cultura comunes, en un gran pes de les institucions eclesiàstiques, ben adaptades a les estructures *pre-feudals que es venien imponent paulatinament des de l'época tardorromana. Les debilitats internes no varen desaparéixer, permetent el ràpit èxit de l'invasió àrap de 711, que va inaugurar una prolongada presència musulmana en Espanya, *redenominada com al-Àndalus. En el periodo del Califat de Còrdova (929-1031) va alcançar el seu cim, convertint-se en una potència econòmica i militar i iniciant una verdadera "edat d'or" cultural que es va prolongar molt més allà de la seua desaparició com a entitat política. <br />
<br />
El sorgiment, consolidació i creiximent dels regnes hispanocristians varen convertir eixe periodo de huit sigles, des del seu punt de vista, en una "Reconquista" i "Repoblament" de tot l'espai peninsular, al que ya es denominava "Espanya" en les naixents llengües romançades. Es va construir una societat segregada en comunitats definides de forma ètnic-religiosa (cristians, moros i judeus, en expressió d'Amèrico Castro); i fortament militarisada (com el paisage, que es va omplir de castells); per a la que l'us del terme "feudalisme" és objecte de debat historiográfic. En lo que sí hi ha un consens generalisat és en destacar el fet de que, per a la configuració de la seua personalitat històrica, va ser decisiva la condició fronteriça canviant que totes les zones varen viure en una o una atra ocasió. No obstant, les relacions no varen anar sempre violentes: varen oscilar entre l'enfrontament i la tolerància, permetent actius intercanvis demogràfics, econòmics i culturals. Molt freqüentment, hostes cristianes varen ser amprades per musulmans, i viceversa. Només en algunes ocasions decisives es varen produir enfrontaments entre extenses coalicions que responien nítidament a la divisió religiosa.<br />
<br />
Fins al sigle XI el predomini va ser clarament musulmà. En la Plena Edat Mija (el periodo de les creuades), entre la conquista de Toledo (1085) i la batalla de les Navas de Tolosa (1212) la situació va passar per distints punts d'equilibri, puix els espectaculars alvanços cristians conseguits davant la divisió andalusí en taifes varen ser frenats i fins i tot revertits en els moments en que els imperis norteafricà almoràvide i almohade varen impondre la seua unificació baixe un rigorisme religiós. Les décades centrals del sigle XIII varen presenciar decisives conquistes cristianes, que varen deixar el territori musulmà reduït a l'emirat nazarí de Granada, mentres que l'estructura territorial peninsular conformava la denominada "Espanya dels cinc regnes" (el de Granada, el de Portugal, el de Navarra i les Corones de Castella i d'Aragó). En els següents dos sigles el procés reconquistador pràcticament es va detindre, en un context de crisis general que va incloure transformacions estructurals d'envergadura (l'inici de la transició del feudalisme al capitalisme), greus conflictes socials i contínues guerres civils; mentres sorgien les institucions espanyoles de l'Antic Règim, de gran proyecció posterior.<br />
<br />
L'unió dels Reis Catòlics i la seua complexa política matrimonial va permetre, en el trànsit de l'Edat Mija a l'Edat Moderna, la construcció d'una Monarquia Hispànica la naturalea de la qual i nivells d'integració són, en sí mateixes, un atre problema historiogràfic. Simultàneament es desenrollava l'Era dels Descobriments, el primer beneficiari dels quals va ser Portugal, que per a eixa época podia ser vista com la primera monarquia autoritària d'Europa occidental en constituir un Estat modern (o nació-Estat), condició que es disputa en la pròpia Espanya (del destí comú de la qual no es va separar fins a 1640) i els regnes d'Anglaterra i França.<br />
<br />
[[Categoria:Història d'Espanya]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_Bulg%C3%A0ria&diff=176365Història de Bulgària2021-06-04T08:11:57Z<p>Chabi: /* El periodo @de entreguerras */</p>
<hr />
<div>L''''història de Bulgària''' com a país independent va començar en el [[sigle VII]] en l'arribada dels [[Bulgària|búlgars]], i la fundació del [[Primer Imperi Búlgar]], reconegut en l'any [[681]] pel [[Imperi bizantí]].<br />
<br />
== Prehistòria i Edat Antiga ==<br />
=== Prehistòria ===<br />
En el territori de l'actual Bulgària es varen desenrollar durant el [[Neolític]] cultures com la [[cultura de Hamangia]] i la [[cultura de Vinča]] (entre el VI i l'III mileni a. de C.), durant el [[Eneolític]] la [[cultura de Varna]] (V mileni a. de C.), i durant la [[Edat de Bronze]] la [[cultura d'Ezero]]. La [[Cultura de Karanovo|cronologia Karanovo]] servix de referència per a la prehistòria de tot el territori dels [[Balcans]].<br />
<br />
=== Els tracis ===<br />
{{AP|Traci}}<br />
El primer poble històricament documentat que es va instalar en el territori de l'actual [[Bulgària]] varen ser els [[tracis]], poble [[indoeuropeu]], procedent de les estepes d'Eurasia, que va aplegar a la zona possiblement entorn a l'any [[sigle XXXVI a. C.|3500 a.C.]]<br />
<br />
=== Colonisació grega i conquista macedoni ===<br />
Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més chicotets.<br />
<br />
Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.<br />
<br />
== El Primer Imperi Búlgar ==<br />
[[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]<br />
{{AP|Primer Imperi Búlgar}}<br />
Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.<br />
<br />
Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.<br />
<br />
A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bisantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]).<br />
<br />
Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].<br />
<br />
== Segon Imperi Búlgar ==<br />
{{AP|Segon Imperi Búlgar}}<br />
[[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del *REI Iván Agarren II.]]<br />
Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.<br />
<br />
En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Constantinopla, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].<br />
<br />
Durant el [[sigle XIV]], la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en [[1354]]. En l'any [[1362]] varen conquistar [[Plovdiv]], i en [[1382]] [[Sofia]]. En l'any [[1396]], els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.<br />
<br />
== Dominació otomana ==<br />
{{VT|Imperi otomà}}<br />
Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Constantinopla, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.<br />
<br />
A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.<br />
<br />
Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Constantinopla, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.<br />
<br />
== Despertar nacional ==<br />
Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos de el sigle {{sigle XIX|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Constantinopla va respondre a la creació del exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.<br />
<br />
En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.<br />
<br />
== De l'autonomia a l'independència ==<br />
La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Constantinopla.<br />
<br />
El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat per el que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.<br />
<br />
Encara que el Tractat de Sant *Stefano mai es va materialisar més allà del paper, es va convertir en una referència per als nacionalistes búlgars, perque remetia a l'antic regne de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]]. En les décades següents Bulgària va conseguir nomenar bisbes búlgars en Macedònia (en poder otomà durant esta época).<br />
<br />
En l'any [[1879]] una assamblea constituent reunida en la ciutat de *Tarnovo va adoptar una constitució per a Bulgària (molt democràtica per a l'época, pero que a penes va ser aplicada) i va elegir com a príncip a [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro de *Battenberg]], nebot de la sarina de Rússia. En la província de *Rumelia Oriental, les potències europees varen elaborar els estatuts orgànics del Congrés de Berlín i va ser nomenat un governador en representació del sultà otomà i que va ser acceptat per l'assamblea.<br />
<br />
Les ambicions nacionalistes no es varen conformar en l'autonomia i es varen estendre als territoris búlgars encara en poder de l'Imperi otomà: en [[1885]] l'Eixèrcit de Bulgària va ocupar la província de *Rumelia Oriental, al mateix temps que va esclatar la guerra contra [[Sèrbia]], de la que els búlgars varen eixir victoriosos. Poc despuix el rei Alejandro I va cessar al seu Consell de Ministres russos, lo que va provocar l'intervenció de Rússia en represàlia i defensa de la seua influència. Els russos varen organisar un complot militar en contra del rei búlgar. A pesar del respal dels nacionalistes, [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro I]] va ser obligat a abdicar per una conspiració orquestada pel Govern de Rússia. [[Stefan Stambolov]] va prendre el poder i l'assamblea búlgara va elegir en 1887 un nou príncip: Fernando de *Sajonia-*Coburgo, que en 1894 va conseguir la caiguda de *Stambolov, que havia constituït una dictadura (i que moria assessinat en 1895). El [[22 de setembre]] de [[1908]], en el respal de l'emperador d'Àustria-Hongria, [[Fernando I de Bulgària|Fernando I]] va proclamar en *Tarnovo l'independència de Bulgària i va prendre el títul de sar.<br />
<br />
== Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial ==<br />
{{AP|Bulgària durant la Primera Guerra Mundial}}<br />
{{VT|Guerres Balcàniques}}<br />
[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]<br />
Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Constantinopla, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].<br />
<br />
El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.<br />
<br />
Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit serbi es va retirar cap a la mar a través de [[@Albania]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[*Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front @macedonio|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[*Dobruja Meridional|*Dobruja meridional]], cedit en 1913.<br />
<br />
No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].<br />
<br />
== El periodo @de entreguerras ==<br />
{{AP|Bulgària durant el periodo d'entreguerres}}<br />
[[Archiu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|right|thumb|Stamboliski firma el Tractat de Pau de Neuilly.]]<br />
Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].<br />
<br />
Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemània]].<br />
<br />
== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==<br />
[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexións de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]<br />
{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}<br />
Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemània, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.<br />
<br />
Durant la Segona Guerra Mundial, es varen ser acreixent les operacions de la guerrilla @antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.<br />
<br />
== El periodo socialiste ==<br />
{{AP|República Popular de Bulgària}}<br />
A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemània]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.<br />
<br />
A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, a els que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].<br />
<br />
== Anys recents ==<br />
En el començ de la política reformista ([[@perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen escomençar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.<br />
<br />
En [[novembre]] de [[1989]], *Todor *Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de la URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, *Petar *Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho *multipartidista. En les eleccions de [[juny]] de [[1990]], els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (*UFD). En [[juliol]] de [[1991]], el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la *UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i *pomacos (búlgars musulmans). *Jeliou *Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.<br />
<br />
Com atres antics països socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va @privatizar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en [[1995]] el socialiste *Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.<br />
<br />
En [[1996]] va ser elegit president *Pétar *Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en [[1997]]. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.<br />
<br />
Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, *Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de *Simeón *Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real *Sajonia-*Coburgo-*Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional *Simeón II (*MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].<br />
<br />
En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor *Simeón *Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.<br />
<br />
[[Categoria:Història]]<br />
[[Categoria:Història d'Europa]]<br />
[[Categoria:Història de Bulgària| ]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_Fran%C3%A7a&diff=176364Història de França2021-06-04T08:11:24Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Història de França}}<br />
'''França''' és un dels estats més antics de [[Europa]], encara que solament apareix en tal nom a partir de la [[Edat Mija]] en una data difícil de precisar de manera irrefutable. Es reconeix a la [[Gàlia]] com a antecedent històric de [[França]], si be la Gàlia ocupava una superfície europea llaugerament més extensa que la França actual.<br />
<br />
En les guerres hegemòniques europees França va intentar impondre's vàries voltes i per això en distintes époques va haver d'enfrontar-se a casi tota Europa (per separat, o junta com a contrapes a l'expansionisme francés). Aixina va succeir en [[Carlomagno]] (Carlos I, "El Magne") en el [[sigle IX]], [[Luis XIV]] ("El Rei Sol") en el [[sigle XVII]], i [[Napoleó Bonaparte]] (Napoleón "El Gran") en el [[sigle XIX]].<br />
<br />
== Prehistòria ==<br />
S'ha trobat utillage de l'indústria achelense del homo erectus de fa 900 000 anys en la gruta Li Vallonnet,(generació de la clarisa) en el sur de França.<br />
<br />
Existixen importants restants del paleolític inferior en el riu Somme i els Pirineus tradicionals (Home de Neanderthal), aixina com en La Chapelle-aux-Saints, Li Moustier i La Ferrasie. Del paleolític superior hi ha abundants vestigis dels hòmens de Cro-Magnon, Grimaldi i Chancelade, datats en uns 25 000 anys d'antiguetat, els quals estan ubicats en la vall de Dordonya. Entre les més famoses pintures rupestres del món estan les de Lascaux i de Font de Gaume, en els Pirineus francesos.<br />
<br />
En el mesolític algunes activitats agropecuaries varen ser reemplaçant en importància a les coves, i en el neolític (des de l'III mileni a. C.) va sorgir la cultura megalítica (que va amprar menhirs, dolmens i enterraments). Des d'al voltant de 1500 a. C. s'inicia l'edat del bronze, desenrollant-se rutes comercials.<br />
<br />
L'edat del ferro i les cultures celtes s'ubiquen dins de l'I mileni a.C.<br />
<br />
{{Història d'Europa}}<br />
<br />
[[Categoria:Història de França]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_B%C3%A8lgica&diff=176362Història de Bèlgica2021-06-04T08:08:29Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.<br />
<br />
== Generalitats ==<br />
L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures França i Alemània haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en 1384 i no va finalisar sino fins a en 1443. Els territoris varen ser cridats Paisos Baixos (cridats "Bèlgica" durant la dominació romana). <br />
<br />
En el sigle XVI i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre:<br />
<br />
* Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més vesprada seria Paisos Baixos.<br />
* Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a 1789 (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre 1789 i 1830, estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en 1839, una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc.<br />
<br />
== Bèlgica: 1830-1914 ==<br />
[[Archiu:Belgie territorriumclaims 1919.jpg|thumb|left|200px|Reivindicacions territorials de Bèlgica (en un cartell de [[1919]])]]<br />
<br />
=== Un estat en formació ===<br />
El [[4 d'octubre]] de l'any [[1830]], un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el [[3 de novembre]] va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El [[7 de febrer]] de l'any [[1831]] es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el [[Idioma francés|francés]] va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En [[Flandes]], aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals.<br />
<br />
{{Història d'Europa}}<br />
<br />
[[Categoria:Història]]<br />
[[Categoria:Història de Bèlgica| ]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Georges_Simenon&diff=176361Georges Simenon2021-06-04T08:07:12Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>'''Georges Joseph Christian Simenon''' ([[Lieja]], [[13 de febrer]] de [[1903]] - [[Lausana]], [[4 de setembre]] de [[1989]]) va ser un [[escritor]] [[Bèlgica|belga]] en [[llengua francesa]].<br />
<br />
La seua vida comença regida pel misteri, puix en realitat va nàixer el divendres 13 de febrer, pero va ser declarat com naixcut el 12, per superstició. Simenon va ser un noveliste d'una fecunditat extraordinària, en 192 noveles publicades baix el seu nom i una trentena d'obres aparegudes baix 27 seudònim. Les tirades acumulades dels seus llibres alcancen 550 millons d'eixemplars. <br />
<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors belgues en francés]]<br />
[[Categoria:Bèlgica]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tom%C3%A0s_d%27Aquino&diff=176358Tomàs d'Aquino2021-06-04T08:02:08Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>[[Archiu:St-thomas-aquinas.jpg|250px|miniaturadeimagen|Retrat de Tomàs d'Aquino, per [[Carlo Crivelli]]]]<br />
'''Tomàs d'Aquino''' (Rocasecca, [[Laci]], [[1225]] - [[Fossanova]], [[7 de març]] de [[1274]]) fon u dels filòsofs-teòlecs més important de l'[[edat mija]]. Proporcionà bases importants per a la [[teologia]] [[Cristianisme|cristiana]], en incorporar gran part del [[llenguage]] i les idees [[Aristòtil|aristotèliques]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
=== Joventut ===<br />
Tomás d'Aquino va nàixer en 1224 o 1225 en el castell de Roccasecca, prop d'Aquino, en el sí d'una numerosa i noble família de sanc germana. El seu pare, Landolfo, descendent a la seua volta dels comtes d'Aquino, estava emparentat en l'emperador Federico II. La seua mare, Teodora, era filla dels comtes de Taete i Chieti. Va ser el menor de nou germans. Ans que naixquera, es diu que un sant eremita, cridat Bonus, va compartir a la seua mare la predicció de que el seu fill es faria dominic i alcançaria la seua santitat.<br />
<br />
[[Categoria:Religió]]<br />
[[Categoria:Sants]]<br />
[[Categoria:Sants catòlics]]<br />
[[Categoria:Doctors de l'Iglésia]]<br />
[[Categoria:Sants de la província de Frosinone]]<br />
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]<br />
[[Categoria:Filòsofs]]<br />
[[Categoria:Filòsofs italians]]<br />
[[Categoria:Filòsofs catòlics]]<br />
[[Categoria:Professors de teologia]]<br />
[[Categoria:Professors de la Universitat de París]]<br />
[[Categoria:Alquimistes]]<br />
[[Categoria:Catolicisme]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Liechtenstein&diff=176357Liechtenstein2021-06-04T07:56:42Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox països<br />
|nom = Liechtenstein<br />
|image_Senyera = [[File:Flag of Liechtenstein.svg|110px|Senyera]]<br />
|image_escut = [[File:Staatswappen-Liechtensteins.svg|110px|Escut]]<br />
|image_situacio = [[File:Europe-Liechtenstein.svg|250px]]<br />
|capital = Vaduz<br />
|població = 38.749 (2019)<br />
|ciutat més poblada = <br />
|forma de Govern = República Parlamentària<br />
|llengües = [[Idioma alemà|Alemà]]<br />
|superfície = 160<br />
|gentilici = <br />
|Moneda = Franc suís<br />
}}<br />
[[Archiu:Schlossvaduz.jpg|300px|thumbnail|Castell de Vaduz]]<br />
'''Liechtenstein''' és una nació del centre d'[[Europa]] situat entre [[Àustria]] i [[Suïssa]], que té molt poc de tamany. La seua capital es [[Vaduz]] i actualment està considerat per les autoritats europees com un paraís fiscal.<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Microestats]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Liechtenstein&diff=176356Liechtenstein2021-06-04T07:56:30Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox països<br />
|nom = Liechtenstein<br />
|image_Senyera = [[File:Flag of Liechtenstein.svg|110px|Senyera]]<br />
|image_escut = [[File:Staatswappen-Liechtensteins.svg|110px|Escut]]<br />
|image_situacio = [[File:Europe-Liechtenstein.svg|250px]]<br />
|capital = Vaduz<br />
|població = 38.749 (2019)<br />
|ciutat més poblada = <br />
|forma de Govern = República Parlamentària<br />
|llengües = [[Idioma alemà|Alemà]]<br />
|superfície = 160<br />
|gentilici = <br />
|Moneda = Franc suís<br />
}}<br />
<br />
<br />
[[Archiu:Schlossvaduz.jpg|300px|thumbnail|Castell de Vaduz]]<br />
'''Liechtenstein''' és una nació del centre d'[[Europa]] situat entre [[Àustria]] i [[Suïssa]], que té molt poc de tamany. La seua capital es [[Vaduz]] i actualment està considerat per les autoritats europees com un paraís fiscal.<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Microestats]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=It%C3%A0lia&diff=176355Itàlia2021-06-04T07:55:56Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox països<br />
|nom = Repubblica Italiana<br />
República Italiana<br />
|image_Senyera = [[File:Flag of Italy.svg|110px]]<br />
|image_escut = [[File:Italy-Emblem.svg|110px]]<br />
|image_situacio = [[File:EU-Italy.svg|250px]]<br />
|capital = Roma<br />
|població = 59.762.887<br />
|ciutat més poblada = Roma<br />
|forma de Govern = República Parlamentària<br />
|president = Giorgio Napolitano<br />
|llengües = Llengua Italiana|Italià<br />
|coor = 41°54′ N 12°29′ E<br />
|altitut = <br />
|superfície = 301 338 <br />
|densitat = 198 hab/km2<br />
|gentilici = Italià/ana<br />
|Moneda = Euro<br />
|Prefix Telefònic = +39<br />
|Us Horari = CET (UTC+1)<br />
|Domini = .it<br />
|Membre de: = [[Unió Europea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[G-8]], [[COE]]<br />
}}<br />
<br />
'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).<br />
<br />
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'història de les bases de la civilisacio occidental.<br />
<br />
'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].<br />
<br />
== Orige etimologic ==<br />
La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.<br />
<br />
Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Mapa de Italia.png|thumb|right|<center>Mapa de '''Itàlia'''.</center>]]<br />
[[Image:Coliseu.jpg|thumb|right|<center>Coliseu Romà.</center>]]<br />
[[Image:Plaça San Marcs.jpg|thumb|right|<center>Plaça de Sant Marc en [[Venècia|Venecia]].</center>]]<br />
[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]<br />
<br />
L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].<br />
<br />
Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].<br />
<br />
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[Amèrica]], [[França]] y [[Alemanya]].<br />
<br />
El 2 de junio de [[1946]], un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de [[1948]]. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de [[2003]], cuando pudieron regresar a Itàlia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.<br />
<br />
Los Tratados de [[Roma]] de [[1957]] firmados por seis países europeos han hecho de Itàlia uno de los miembros fundadores de la [[Unió Europea]].[1<br />
<br />
El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitucio el 1 de igner de [[1948]]. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regresar a '''Itàlia''' graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.<br />
<br />
Els Tratats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis paíssos europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].<br />
<br />
== Govern i Politica ==<br />
La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.<br />
<br />
'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.<br />
<br />
Encara que '''Itàlia''' ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.<br />
<br />
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Itàlia.<br />
<br />
La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).<br />
<br />
El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).<br />
<br />
== Ecologia ==<br />
La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que també estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bos temperàt de coniferes en els [[Alpes]].<br />
<br />
Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:<br />
<br />
*Bosc temperàt de frondoses<br />
* Bosc mixt de els [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovència|Eslovenia]].<br />
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.<br />
* Bosc montà caducifoli dels [[Apenins]].<br />
*Bosc temperàt de coniferes<br />
* Bosc dels [[Alps]].<br />
*Bosc mediterraneu<br />
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].<br />
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.<br />
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicilia]]. Inclou també la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Corcega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.<br />
* Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.<br />
<br />
== Economia ==<br />
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"<br />
! colspan="2" | Exportacions a<br />
! colspan="2" | Importacions de<br />
|-<br />
! Pais<br />
! Percentage<br />
! Pais<br />
! Percentage<br />
|-<br />
| Alemanya<br />
| 14,5%<br />
| Alemanya<br />
| 17,7%<br />
|-<br />
| França<br />
| 12,2%<br />
| França<br />
| 11,1%<br />
|-<br />
| EEUU<br />
| 9,7%<br />
| Paisos Baixos<br />
| 6,2%<br />
|-<br />
| Regne Unit<br />
| 6,7%<br />
| Regne Unit<br />
| 5,1%<br />
|-<br />
| Espanya<br />
| 6%<br />
| EEUU<br />
| 4,9%<br />
|-<br />
| Atres<br />
| 50,9%<br />
| Atres<br />
| 55%<br />
|-<br />
|}<br />
<br />
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentàt un considerable retrocés, trant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abasteix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicilia]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.<br />
<br />
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.<br />
<br />
Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del [[Trieste]].<br />
<br />
Atres grups minoritares en lenguages parcialment oficials incluixen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sards, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].<br />
<br />
A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.<br />
<br />
Italia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.<br />
<br />
== Cultura ==<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+ '''Festes'''<br />
! Fecha !! Nom en valencià !! Nombre local<br />
|-<br />
| 1 de enero || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''<br />
|-<br />
| 6 de enero || [[Epifania]] || ''Epifanía''<br />
|-<br />
| ''Móvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''<br />
|-<br />
| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''<br />
|-<br />
| 25 de abril || [[Resistencia italiana|Aniversari&nbsp;de&nbsp;la&nbsp;Lliberacio]] || ''Liberazione''<br />
|-<br />
| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''<br />
|-<br />
| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''<br />
|-<br />
| 15 de agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''<br />
|-<br />
| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''<br />
|-<br />
| 8 de diciembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata&nbsp;Concezione''<br />
|-<br />
| 25 de diciembre || [[Nadal]] || ''Natale''<br />
|-<br />
| 26&nbsp;de&nbsp;diciembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''<br />
|}<br />
<br />
[[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]<br />
'''Itàlia''' és reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.<br />
<br />
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].<br />
<br />
=== Gastronomia ===<br />
La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.<br />
<br />
=== Lliteratura ===<br />
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.<br />
<br />
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.<br />
<br />
=== Deports ===<br />
'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.<br />
<br />
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[fútbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el únic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren títuls europeus.<br />
<br />
La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].<br />
<br />
També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de '''Itàlia'''. És la sèu de la famosa escuderia [[Ferrari]], la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la [[Formula 1]]. També, el Gran Premí de Itàlia és una de les competencies més importants a escala internacional.<br />
<br />
El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este país també poseix la seua propia competició, com es el Giro d'Itàlia.<br />
<br />
=== Llengües d'Itàlia ===<br />
[[Image:Llengues deitalia.png|thumb|right|300px|<center>Mapa llingüístic d'Itàlia</center>]]<br />
El [[idioma italià]] és el idioma oficial de Itàlia, que és una llengua neolatina formà a base d'una série de llengües del mateix grup tals com: [[Sicilià]], [[Napolità]], [[Toscà]]... <br />
El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[esloveny]], [[franco-provençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].<br />
[[Itàlia en els Jocs Olímpics|Italia en els Jocs Olimpics]].<br />
<br />
{{traduït de|es|Italia}} <br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Itàlia]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_d%27Irlanda&diff=176354República d'Irlanda2021-06-04T07:55:49Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{atresusos|Irlanda}}<br />
{{Infobox països<br />
|nom = Éire Ireland<br />
''República d'Irlanda''<br />
|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]]<br />
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]]<br />
|image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg|250px]]<br />
|capital = Dublin<br />
|població = 4.062.235 hab.<br />
|ciutat més poblada = Dublin<br />
|forma de Govern = República<br />
|president = Mary McAleese<br />
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].<br />
|coor = 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O<br />
|altitut = ??<br />
|superfície = 70.237 km2<br />
|densitat = 47 hab/km2 (2007)<br />
|gentilici = Irlandés/ Irlandesa<br />
|Moneda = Euro<br />
|Prefix Telefònic = +353<br />
|matrícula_coche=IRL<br />
|matrícula_avió=EI<br />
|códic_ISO=372 / IRL / IE<br />
|Us Horari = CET (([[UTC]]) <br />
|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)<br />
|Domini = .ie<br />
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].<br />
}}<br />
'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] se declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia a l'intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].<br />
<br />
L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental de la [[Mar d'Irlanda]], a l'oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars d'illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.<br />
<br />
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (l'occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').<br />
<br />
== Història == <br />
{{AP|Historia d'Irlanda|Historia de la República d'Irlanda}}<br />
<br />
=== Prehistòria i Edat Antiga === <br />
[[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]]<br />
Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]]s domèstics i fabricant [[arma|armes]], ferramentes i [[joyeria]] de [[bronze]]. Al començament del [[sigle XXI a. C.|2000 a.C.]], varen construir grans [[santuari]]s i [[tomba|tombes]] de [[pedra]] ([[megalits]]), encara observables en el païsage irlandés. En el [[sigle I a. C.]] estava baix el control dels [[pictos]], gent del [[Neolític]] descrita en el [[folclore]] irlandés com [[Fir Bolg]].<br />
<br />
[[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref name="Encyclopedia Americana">The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti"<ref name="Encyclopedia Americana" />. Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia<ref name="Encyclopedia Americana" />.<br />
[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]<br />
<br />
Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].<br />
<br />
La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.<br />
<br />
Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].<br />
<br />
[[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que es celebrava l'[[1 de maig]]. Per als celtes, Beltane marcava el començament de la temporada d'[[estiu]] [[pastor]]al, quan les manades de [[ganado]] es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les [[montanya|montanyes]]. En irlandés modern ''Mi na Bealtaine'' (més de Bealtaine) és el nom del més de [[maig]]. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre [[foguera|fogueres]] en les montanyes i [[tossal]]s en ritual i significat polític en ''Oidhche Bhealtaine'' (La vespra de Bealtaine). En gaèlic [[Escòcia|escocés]] modern, s'usa sol ''Lá Buidhe Bealtaine'' (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig.<br />
<br />
[[Patrici d'Irlanda|Sant Patrici]] ([[384]]-[[461]]), un [[arquebisbe]] i [[missioner]] vengut d'[[Escòcia]], va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al [[cristianisme]]. Va poder realisar importants conversions dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en [[llatí]]). A la mort de Sant Patrici, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i [[cultura]], pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions [[Viking|vikingues]] dels sigles [[Sigle IX|IX]] i [[Sigle X|X]].<br />
<br />
== Idioma ==<br />
Els idiomes oficials són l'[[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.<br />
Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.<br />
Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.<br />
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) se troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en zones aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref><br />
<br />
== Música ==<br />
En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).<br />
<br />
== Mitologia ==<br />
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].<br />
<br />
Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref><br />
<br />
== Referències==<br />
<references/><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]<br />
*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]<br />
*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]<br />
*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]<br />
*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]<br />
*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]<br />
*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]<br />
*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Irlanda]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Isl%C3%A0ndia&diff=176353Islàndia2021-06-04T07:55:34Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox països<br />
|nom = Islàndia<br />
|image_Senyera = [[File:Flag of Iceland.svg|110px|Senyera]]<br />
|image_escut = [[File:Coat of arms of Iceland.svg|110px|Escut]]<br />
|image_situacio = [[File:Iceland (orthographic projection).svg|250px]]<br />
|capital = [[Reikiavik]]<br />
|població = 357.050 hab. ([[2018]])<br />
|ciutat més poblada = Reikiavik<br />
|forma de Govern = [[República parlamentaria]]<br />
|llengües = [[Idioma islandés|Islandés]]<br />
|superfície = 103.000 km2<br />
|gentilici = Islandés<br />
|Moneda = Corona islandesa<br />
}}<br />
<br />
'''Islàndia''' és un país situat en una illa pertanyent a [[Europa]], sent el seu punt més occidental. Està situada en el [[Oceà Atlàntic]], entre la [[Europa]] continental i [[Groenlàndia]]. El seu idioma és l'[[islandés]] i la seua capital és [[Reikiavik]].<br />
<br />
== Història ==<br />
[[File:Map of Iceland.svg|thumb|230px|Mapa d'Islàndia]]<br />
Els primers en arrivar a l'illa foren uns monges en el [[sigle VIII]] que se n'anaren en l'arribada dels escandinaus. A partir d'ací els [[Vikingo|vikings]] anaren establint-se en l'illa i fundaren la ciutat de [[Reikiavik]]. Cap a l'any [[1000]] es produí la cristianizasió d'Islàndia.<br />
<br />
En [[1262]] les disputes internes els obligaren a firmar un tractat que els situava baix la corona de [[Noruega]]-[[Dinamarca]]. En el [[sigle XVI]], el rei danés [[Cristian III]] impongué el luteranisme en l'illa.<br />
<br />
En acabant de les [[guerres napoleòniques]], se separaren [[Dinamarca]] i [[Noruega]] i Islàndia continuà baix [[Dinamarca]]. Durant el [[sigle XIX]] es crearen idees nacionalistes degut a les emigracions a [[Amèrica]] i a les corrents europees de l'época.<br />
<br />
En l'any [[1918]] se li donà l'estatus d'estat baix el rei de [[Dinamarca]]. Finalment en [[1944]] els islandesos es feren idependents creant la república d'Islàndia.<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
<br />
[[Categoria:Islàndia]]<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Àrtic]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_d%27Irlanda&diff=176352República d'Irlanda2021-06-04T07:54:58Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{atresusos|Irlanda}}<br />
{{Infobox països<br />
|nom = Éire Ireland<br />
''República d'Irlanda''<br />
|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif|110px|Senyera]]<br />
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg|110px|Escut]]<br />
|image_situacio = EU-Ireland.svg<br />
|capital = Dublin<br />
|població = 4.062.235 hab.<br />
|ciutat més poblada = Dublin<br />
|forma de Govern = República<br />
|president = Mary McAleese<br />
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]].<br />
|coor = 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O<br />
|altitut = ??<br />
|superfície = 70.237 km2<br />
|densitat = 47 hab/km2 (2007)<br />
|gentilici = Irlandés/ Irlandesa<br />
|Moneda = Euro<br />
|Prefix Telefònic = +353<br />
|matrícula_coche=IRL<br />
|matrícula_avió=EI<br />
|códic_ISO=372 / IRL / IE<br />
|Us Horari = CET (([[UTC]]) <br />
|horari_estiu=[[WEST]] ([[UTC]]+1)<br />
|Domini = .ie<br />
|Membre de: = [[ONU]], [[UE]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].<br />
}}<br />
'''Irlanda''' (''Éire'' {{IPA|[ˈeːrʲə]}}, en [[idioma irlandés|irlandés]]; ''Ireland'', en [[idioma anglés|anglés]]), és un [[país]] del noroest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). La seua capital és [[Dublin]] (en [[idioma irlandés|irlandés]]: ''Baile Átha Cliath'' i en [[idioma anglés|anglés]]: ''Dublin''). En l'any [[1949]] se declarà l'estat irlandés com a la [[República Irlandesa|República d'Irlanda]] (en [[idioma anglés|anglés]] Republic of Ireland, en [[idioma irlandés|irlandés]]: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia a l'intens color vert dels [[Parc Fènix|camps irlandesos]].<br />
<br />
L'illa d'[[Irlanda]] és pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] és la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'[[Europa Continental]], en la vertent occidental de la [[Mar d'Irlanda]], a l'oest de l'[[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars d'illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.<br />
<br />
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (l'occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d'[[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l'[[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain'').<br />
<br />
== Història == <br />
{{AP|Historia d'Irlanda|Historia de la República d'Irlanda}}<br />
<br />
=== Prehistòria i Edat Antiga === <br />
[[Archiu:Newgrange.JPG|thumb|[[Newgrange]], un dels [[passage funerari|passages funeraris]] del complex ''[[Brú na Bóinne]]''.]]<br />
Els habitants originaris d'Irlanda eren [[Caça-recolecció|caçadors i recolectors]] durant el periodo [[Mesolític]] i usaven ferramentes de pedra. Al voltant de l'any [[sigle XXX a. C.|3000 a.C.]] varen evolucionar a la [[Edat de Bronze]], cultivant grans, criant [[animal]]s domèstics i fabricant [[arma|armes]], ferramentes i [[joyeria]] de [[bronze]]. Al començament del [[sigle XXI a. C.|2000 a.C.]], varen construir grans [[santuari]]s i [[tomba|tombes]] de [[pedra]] ([[megalits]]), encara observables en el païsage irlandés. En el [[sigle I a. C.]] estava baix el control dels [[pictos]], gent del [[Neolític]] descrita en el [[folclore]] irlandés com [[Fir Bolg]].<br />
<br />
[[Escòcia]] pren el seu nom de "Scotus", terme [[Llatí|llatí]] que significa "irlandés" (la forma plural és "Scoti", "irlandesos")<ref name="Encyclopedia Americana">The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison</ref>. Açò fa referència als colonisadors gaèlics d'Irlanda, país que els romans inicialment varen cridar "Scotia" (forma femenina de "Scotus"). Els irlandesos que varen colonisar l'actual Escòcia eren coneguts com "Scoti"<ref name="Encyclopedia Americana" />. Els romans de la fase del baix imperi utilisaven el nom "Caledònia" per a referir-se a l'actual Escòcia<ref name="Encyclopedia Americana" />.<br />
[[Archiu:Celtic round dogs.svg|thumb|upright|left|[[Beltane]].]]<br />
<br />
Els primers [[celta|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda|Gran Rei]].<br />
<br />
La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament menudes i autònomes.<br />
<br />
Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.|2242 a.C.]] i el [[1616|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].<br />
<br />
[[Beltane]] o [[Bealtaine]] (en irlandés ‘Bon Foc’) era un antic dia festiu irlandés que es celebrava l'[[1 de maig]]. Per als celtes, Beltane marcava el començament de la temporada d'[[estiu]] [[pastor]]al, quan les manades de [[ganado]] es portaven cap a les pastures d'estiu i a les terres de pastura de les [[montanya|montanyes]]. En irlandés modern ''Mi na Bealtaine'' (més de Bealtaine) és el nom del més de [[maig]]. A sovint, s'abrevia el nom del més com Bealtaine, coneixent al dia festiu com Lá Bealtaine. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre [[foguera|fogueres]] en les montanyes i [[tossal]]s en ritual i significat polític en ''Oidhche Bhealtaine'' (La vespra de Bealtaine). En gaèlic [[Escòcia|escocés]] modern, s'usa sol ''Lá Buidhe Bealtaine'' (el dia groc de Bealltain) per a descriure el primer dia de maig.<br />
<br />
[[Patrici d'Irlanda|Sant Patrici]] ([[384]]-[[461]]), un [[arquebisbe]] i [[missioner]] vengut d'[[Escòcia]], va aplegar a Irlanda per a convertir als habitants al [[cristianisme]]. Va poder realisar importants conversions dins de les famílies reals i, a través de les escoles monacals, va introduir la paraula escrita (en [[llatí]]). A la mort de Sant Patrici, l'èlit irlandesa ya era lletrada i registrava la seua història per escrit. Irlanda es va transformar casi exclusivament en cristiana i en centre d'erudició i [[cultura]], pero la major part d'este llegat va ser destruït durant les incursions [[Viking|vikingues]] dels sigles [[Sigle IX|IX]] i [[Sigle X|X]].<br />
<br />
== Idioma ==<br />
Els idiomes oficials són l'[[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l'[[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari.<br />
Deprendre irlandés és obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés és amplament predominant.<br />
Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés.<br />
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) se troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en zones aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref><br />
<br />
== Música ==<br />
En Irlanda es cuida molt la [[Música d'Irlanda|música tradicional irlandesa]], pero a banda destaquen figures musicals de finals del [[sigle XX]] com [[Christy Moore]], [[Pat Ingolsby]], [[Shane MacGowan]] i [[Sinéad O'Connor]]. També destaca la banda de rock [[U2 (grup musical)|U2]], [[The Corrs]], [[The Cranberries]], [[Bob Geldof]], [[Gary Moore]], [[Thin Lizzy]], [[Horslips]], [[Rory Gallagher]], [[Westlife]], [[Chris De Burgh]] i [[Van Morrison]]. En música més tradicional destaquen [[Enya]], [[The Dubliners]], [[Tara Blaise]] i [[The Chieftains]] entre atres, a banda de [[James Galway]] (flautiste clàssic).<br />
<br />
== Mitologia ==<br />
Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].<br />
<br />
Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref><br />
<br />
== Referències==<br />
<references/><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]<br />
*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]<br />
*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]<br />
*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]<br />
*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]<br />
*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]<br />
*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]<br />
*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Irlanda]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ge%C3%B2rgia_(Pa%C3%ADs)&diff=176351Geòrgia (País)2021-06-04T07:54:30Z<p>Chabi: Chabi pàgina traslladada Geòrgia (País) a Geòrgia (país)</p>
<hr />
<div>#REDIRECCIÓ [[Geòrgia (país)]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ge%C3%B2rgia_(pa%C3%ADs)&diff=176350Geòrgia (país)2021-06-04T07:54:30Z<p>Chabi: Chabi pàgina traslladada Geòrgia (País) a Geòrgia (país)</p>
<hr />
<div>{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = ''Georgia''<br />
| image_bandera = Flag of Georgia.svg<br />
| image_escut = Greater_coat_of_arms_of_Georgia.svg<br />
| image_escut_tamany = 100px<br />
| image_mapa = Georgia (orthographic projection with inset).svg<br />
| lema_nacional = La força està en l'unitat<br />
| capital = [[Tiflis]]<br />
| capital_població = 1.081.679 ([[2014]])<br />
| capital_coord.= 48_49_N_2_29_E_ 48°49′ N 2°29′ E<br />
| ciutat_principal = [[Tiflis]]<br />
| idioma_oficial = [[Idioma georgià|Georgia]]<br />
| govern = [[República Parlamentaria]]<br />
| superfície = 69.700<br />
| població = 3.718.200<br />
| moneda = [[Lari]]<br />
}}<br />
<br />
<br />
'''Geòrgia''' és una nació en el llimit d'[[Europa]] i [[Àsia]] que està situada en el [[Caucas]] i fon membre de l'[[URSS]].<br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
<br />
{{Països URSS}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria: Països d'Europa]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filosofia&diff=176349Filosofia2021-06-04T07:53:11Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>La '''filosofia''' (del [[grec]] ''Φιλοσοφία'')<ref>{{DGLV|filosofia}}</ref> és l'estudi de certs problemes fonamentals sobre qüestions com la [[existència]], el [[coneiximent]], la [[veritat]], la [[moral]], la [[bellea]], la [[ment]] i el [[llenguage]].<br />
<br />
La '''filosofia''' es distinguix d'atres maneres d'abordar estos problemes (com el [[misticisme]] i la [[mitologia]]) pel seu método crític i generalment sistemàtic, aixina com pel seu émfasis en els arguments racionals.<br />
<br />
En abordar els problemes, la filosofia es distinguix del misticisme, l'esoterisme, la mitologia i la religió pel seu émfasis en els arguments racionals sobre els arguments d'autoritat, i de la ciència perque generalment realisa les seues investigacions d'una manera no empírica, siga per mig de l'anàlisis conceptual, els experiments mentals,12 l'especulació o atres métodos a priori, encara que sense desconéixer l'importància de les senyes empíriques. Històricament, la filosofia comprenia tots els cossos de coneiximent i un practicant era conegut com a «filòsof». Des de l'época del filòsof grec Aristóteles fins al sigle XIX, la «filosofia natural» comprenia l'astronomia, la medicina i la física; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural (1687) d'Isaac Newton.<br />
<br />
La filosofia occidental ha influït sobre atres branques del coneiximent humà, per eixemple, en l'àmbit de la ciència, la religió i la política. Molts filòsofs importants varen ser al mateix temps grans científics, teòlecs o polítics i algunes nocions fonamentals d'estes disciplines encara són objecte d'estudi filosòfic. Esta superposició entre disciplines es deu a que la filosofia és una disciplina molt àmplia. En el sigle XIX, el creiximent de les universitats d'investigació modernes va portar a la filosofia acadèmica i atres disciplines a profesionalisar-se i especialisar-se. Des de llavors, vàries àrees d'investigació que tradicionalment formaven part de la filosofia s'han convertit en disciplines acadèmiques separades, com la psicologia, la sociologia, la biologia, la llingüística i l'economia.<br />
<br />
Hui en dia, els principals subcamps de la filosofia acadèmica inclouen la metafísica, que s'ocupa de la naturalea fonamental de l'existència i la realitat; epistemologia, que estudia la naturalea del coneiximent i les creències; l'ètica, que s'ocupa del valor moral; i llògica, que estudia les regles d'inferència que permeten deduir conclusions a partir de premisses verdaderes. Atres subcamps notables inclouen la filosofia de la ciència, la filosofia de la tecnologia i la filosofia política.<br />
<br />
== Història ==<br />
=== Occident ===<br />
L'història de la filosofia occidental és l'història de la tradició filosòfica en Occident, en contrast en l'història de la filosofia oriental, que es va desenrollar de manera relativament independent. Es remonta a més de 2500 anys a l'Antiga Grècia i li la pot dividir en cinc grans periodos: filosofia antiga, filosofia medieval, filosofia renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporànea,188189 que es corresponen en la periodisasió convencional de l'història universal en Edat Antiga, Edat Mija, Renaixença, Edat Moderna i Edat Contemporànea.<br />
<br />
==== Edat Antiga ====<br />
La filosofia antiga de l'any a.c és el periodo de l'història de la filosofia occidental que correspon a l'Edat Antiga. Comprén la filosofia grega (presocràtica i helenística) i la filosofia romana.190 Va durar més de 1100 anys, des d'al voltant de l'any 600 a. C. (en Tals de Milet) fins al sigle VI d.C., quan els últims neoplatònics estaven actius. Les seues principals ubicacions varen ser l'antiga Grècia i l'Imperi Romà.<br />
<br />
La filosofia de l'antiguetat va ser llimitada geogràficament en el Mediterràneu. Els filòsofs de l'antiguetat poden dividir-se a grans traces en diferents grups. Primer, els filòsofs anteriors a Sòcrates, cridats «presocràticos» (al voltant del 600 - 400 a.C.) i coneguts per donar «el pas del mit al logos». Després, el periodo clàssic grec, que comença en Sòcrates (al voltant del 500 - 300 a. C.). Platón, alumne de Sòcrates, i Aristòteles, alumne de Platón, es varen convertir en dos dels filòsofs més importants i influents, coneguts com els «socràtics majors». Atres contemporàneus varen ser els sofistes i els «socràticos menors» (megàrics, cínics i cirenaics). Finalment, la filosofia del periodo helenístic va seguir al periodo clàssic, seguida per la filosofia de l'antiguetat tardana, que inclouen als epicúreos, els estoics, els escèptics i els neoplatònics.<br />
<br />
Atres tradicions filosòfiques importants de l'antiguetat varen ser la filosofia chinenca i la filosofia índia, influents varen ser les cultures del judaisme, l'antic Egipte, l'Imperi Persa i Mesopotamia. En les regions del Creixent Fèrtil, Iran i Aràbia va sorgir la lliteratura filosòfica dels llibres sapiencials i que hui domina la cultura islàmica. La lliteratura sapiencial primerenca del Creixent Fèrtil era un gènero que buscava instruir a les persones sobre l'acció ètica, la vida pràctica i la virtut a través d'històries i proverbis. En l'Antic Egipte, estos texts eren coneguts com ''sebayt'' («ensenyances») i són fonamentals per a la nostra comprensió de la filosofia de l'Antic Egipte. L'astronomia babilònica també va incloure moltes especulacions filosòfiques sobre la cosmologia que varen poder haver influït en els antics grecs.<br />
<br />
La filosofia judeua i la filosofia cristiana són tradicions religio-filosòfiques que es varen desenrollar tant en Orient Mig com en Europa, que compartixen certs texts judaics primitius (principalment el Tanakh) i creències monoteistes. Els pensadors judeus com els Geonim de les Acadèmies Talmúdiques en Babilonia i el filòsof Maimònides estudiaven la filosofia grega i islàmica. Més vesprada, la filosofia judeua va estar baix fortes influències intelectuals occidentals i inclou les obres de Moisés Mendelssohn, qui va marcar el començ de la Haskalá (també coneguda com l'ilustració judeua), l'existencialisme judeu i el judaisme reformiste.<br />
La filosofia persa preislàmica comença en el treball de Zoroastre, un dels primers promotors del monoteisme i del dualisme entre el ben i el mal. Esta cosmogonia dualiste va influir en els desenrolls iranís posteriors, com el maniqueísme, el mazdakisme i el zurvanisme.<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Filosofia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=It%C3%A0lia&diff=176348Itàlia2021-06-04T07:47:39Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox països<br />
|nom = Repubblica Italiana<br />
República Italiana<br />
|image_Senyera = [[File:Flag of Italy.svg|110px]]<br />
|image_escut = [[File:Italy-Emblem.svg|110px]]<br />
|image_situacio = [[File:EU-Italy.svg|110px]]<br />
|capital = Roma<br />
|població = 59.762.887<br />
|ciutat més poblada = Roma<br />
|forma de Govern = República Parlamentària<br />
|president = Giorgio Napolitano<br />
|llengües = Llengua Italiana|Italià<br />
|coor = 41°54′ N 12°29′ E<br />
|altitut = <br />
|superfície = 301 338 <br />
|densitat = 198 hab/km2<br />
|gentilici = Italià/ana<br />
|Moneda = Euro<br />
|Prefix Telefònic = +39<br />
|Us Horari = CET (UTC+1)<br />
|Domini = .it<br />
|Membre de: = [[Unió Europea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[G-8]], [[COE]]<br />
}}<br />
<br />
'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).<br />
<br />
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'història de les bases de la civilisacio occidental.<br />
<br />
'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].<br />
<br />
== Orige etimologic ==<br />
La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.<br />
<br />
Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Mapa de Italia.png|thumb|right|<center>Mapa de '''Itàlia'''.</center>]]<br />
[[Image:Coliseu.jpg|thumb|right|<center>Coliseu Romà.</center>]]<br />
[[Image:Plaça San Marcs.jpg|thumb|right|<center>Plaça de Sant Marc en [[Venècia|Venecia]].</center>]]<br />
[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]<br />
<br />
L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].<br />
<br />
Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].<br />
<br />
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[Amèrica]], [[França]] y [[Alemanya]].<br />
<br />
El 2 de junio de [[1946]], un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de [[1948]]. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de [[2003]], cuando pudieron regresar a Itàlia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.<br />
<br />
Los Tratados de [[Roma]] de [[1957]] firmados por seis países europeos han hecho de Itàlia uno de los miembros fundadores de la [[Unió Europea]].[1<br />
<br />
El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitucio el 1 de igner de [[1948]]. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regresar a '''Itàlia''' graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.<br />
<br />
Els Tratats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis paíssos europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].<br />
<br />
== Govern i Politica ==<br />
La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.<br />
<br />
'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.<br />
<br />
Encara que '''Itàlia''' ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.<br />
<br />
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Itàlia.<br />
<br />
La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).<br />
<br />
El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).<br />
<br />
== Ecologia ==<br />
La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que també estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bos temperàt de coniferes en els [[Alpes]].<br />
<br />
Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:<br />
<br />
*Bosc temperàt de frondoses<br />
* Bosc mixt de els [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovència|Eslovenia]].<br />
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.<br />
* Bosc montà caducifoli dels [[Apenins]].<br />
*Bosc temperàt de coniferes<br />
* Bosc dels [[Alps]].<br />
*Bosc mediterraneu<br />
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].<br />
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.<br />
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicilia]]. Inclou també la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Corcega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.<br />
* Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.<br />
<br />
== Economia ==<br />
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"<br />
! colspan="2" | Exportacions a<br />
! colspan="2" | Importacions de<br />
|-<br />
! Pais<br />
! Percentage<br />
! Pais<br />
! Percentage<br />
|-<br />
| Alemanya<br />
| 14,5%<br />
| Alemanya<br />
| 17,7%<br />
|-<br />
| França<br />
| 12,2%<br />
| França<br />
| 11,1%<br />
|-<br />
| EEUU<br />
| 9,7%<br />
| Paisos Baixos<br />
| 6,2%<br />
|-<br />
| Regne Unit<br />
| 6,7%<br />
| Regne Unit<br />
| 5,1%<br />
|-<br />
| Espanya<br />
| 6%<br />
| EEUU<br />
| 4,9%<br />
|-<br />
| Atres<br />
| 50,9%<br />
| Atres<br />
| 55%<br />
|-<br />
|}<br />
<br />
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentàt un considerable retrocés, trant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abasteix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicilia]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.<br />
<br />
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.<br />
<br />
Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del [[Trieste]].<br />
<br />
Atres grups minoritares en lenguages parcialment oficials incluixen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sards, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].<br />
<br />
A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.<br />
<br />
Italia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.<br />
<br />
== Cultura ==<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+ '''Festes'''<br />
! Fecha !! Nom en valencià !! Nombre local<br />
|-<br />
| 1 de enero || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''<br />
|-<br />
| 6 de enero || [[Epifania]] || ''Epifanía''<br />
|-<br />
| ''Móvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''<br />
|-<br />
| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''<br />
|-<br />
| 25 de abril || [[Resistencia italiana|Aniversari&nbsp;de&nbsp;la&nbsp;Lliberacio]] || ''Liberazione''<br />
|-<br />
| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''<br />
|-<br />
| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''<br />
|-<br />
| 15 de agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''<br />
|-<br />
| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''<br />
|-<br />
| 8 de diciembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata&nbsp;Concezione''<br />
|-<br />
| 25 de diciembre || [[Nadal]] || ''Natale''<br />
|-<br />
| 26&nbsp;de&nbsp;diciembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''<br />
|}<br />
<br />
[[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]<br />
'''Itàlia''' és reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.<br />
<br />
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].<br />
<br />
=== Gastronomia ===<br />
La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.<br />
<br />
=== Lliteratura ===<br />
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.<br />
<br />
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.<br />
<br />
=== Deports ===<br />
'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.<br />
<br />
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[fútbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el únic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren títuls europeus.<br />
<br />
La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].<br />
<br />
També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de '''Itàlia'''. És la sèu de la famosa escuderia [[Ferrari]], la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la [[Formula 1]]. També, el Gran Premí de Itàlia és una de les competencies més importants a escala internacional.<br />
<br />
El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este país també poseix la seua propia competició, com es el Giro d'Itàlia.<br />
<br />
=== Llengües d'Itàlia ===<br />
[[Image:Llengues deitalia.png|thumb|right|300px|<center>Mapa llingüístic d'Itàlia</center>]]<br />
El [[idioma italià]] és el idioma oficial de Itàlia, que és una llengua neolatina formà a base d'una série de llengües del mateix grup tals com: [[Sicilià]], [[Napolità]], [[Toscà]]... <br />
El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[esloveny]], [[franco-provençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].<br />
[[Itàlia en els Jocs Olímpics|Italia en els Jocs Olimpics]].<br />
<br />
{{traduït de|es|Italia}} <br />
<br />
{{Països Europa}}<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Itàlia]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gal%C3%ADcia&diff=176347Galícia2021-06-04T07:47:04Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Ficha d'entitat subnacional<br />
|nom = <br />
|nom complet = Galícia<br /><br />
Galicia<br /><br />
Galiza<br /><br />
|país = Espanya<br />
|unitat = [[Comunitat autònoma]]<br />
|himne = Os Pinos<br />
|bandera = <br />
|escut = <br />
|mapa = <br />
|tamany_mapa = 200px<br />
|peu_mapa = <small>Galícia en Espanya</small><br />
|capital = [[Santiago de Compostela]]<br />
|coor = <br />
|subdivisió = 4 províncies<br />
|dirigents_títuls = President<br />
|gentilici = Val: Gallec/ga<br /><br />
Esp: Gallego/a<br /><br />
Glg: Galego/a<br /><br />
|dirigents_nom = [[Alberto Núñez Feijóo]] ([[PPdG]] - [[PP]])<br />
|superficie = 29.574<br />
|superfície_lloc = 7<br />
|superfície_post = (5,8%)<br />
|superfície_terra = <br />
|superfície_aigua = <br />
|còdic ISO = <br />
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]<br />
|camp1_nom = Consideració<br />
|camp1 = [[Nacionalitat]]<br />
|camp2_nom = Llengües oficials<br />
|camp2 = [[Idioma gallec|Gallec]] i [[Idioma castellà|Castellà]]<br />
|camp3_nom = Festa oficial<br />
|camp3 = 25 de juliol ([[Dia de Galícia]])<br />
|camp4_nom = <br />
|camp4 = <br />
|població = 2.794.796 hab.<br />
|població_lloc = 5<br />
|població_any = 2008<br />
|població_post = <br />
|densitat = 93,78 hab/km²<br />
|densitat_post = <br />
|tipo_superior_X = <br />
|superior_X = <br />
|pàgina web = http://www.xunta.es <br />
}}<br />
'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).<br />
<br />
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.<br />
<br />
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.<br />
<br />
El himne de Galícia, Os Pinos, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Les etapes més importants de Galícia son:<br />
<br />
=== Cultura megalítica ===<br />
La primera clarament identificada, es caracterisa per la seua capacitat constructora i arquitectònica, junt en el seu sentit religiós, fonamentat en el cult als morts com mediadors entre l'home i els deus deus. Este sentit religiós té la seua importància fins l'actualitat.<br />
Estaven constituïts en clans. D'eixa época donen testimoni milers de túmuls i medorres esparcides per tot lo territori.<br />
<br />
=== Edat de Bronze ===<br />
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que per els canvis climàtics, varis pobles de la meseta es varen traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.<br />
<br />
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Perineus.<br />
<br />
=== Etapa Castrenya ===<br />
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.<br />
<br />
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al sigle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en [[Bretanya]] i [[Anglaterra]]. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.<br />
<br />
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.<br />
<br />
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.<br />
<br />
En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes menudes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers. <br />
<br />
Des de finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).<br />
<br />
=== La romanisació ===<br />
<br />
Els romans varen sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.<br />
<br />
El [[cristianisme]] aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el [[llatí]] i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme prerromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es varen impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans. <br />
<br />
L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, despuix de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.<br />
<br />
=== Edat Mijana ===<br />
L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.<br />
<br />
=== Edat Moderna ===<br />
A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant per els cridats Sigles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.<br />
<br />
=== Sigle XIX ===<br />
En [[1833]] Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el sigle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder.<br />
<br />
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtirs per la Llibertat o Màrtirs de Carral.<br />
<br />
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'auto-pertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.<br />
<br />
== Denominació ==<br />
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).<br />
<br />
== Divisió Administrativa ==<br />
Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:<br />
<br />
*Província d'A Corunya<br />
*Província d'Orense<br />
*Província de Lugo<br />
*Província de Pontevedra<br />
<br />
Aixina mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).<br />
<br />
== Economia ==<br />
[[Archiu:Ría de Arousa GFDL Barraña-Boiro.jpg|thumb|right|[[Ria d'Arousa]] ([[província de Pontevedra|Pontevedra]]), que és la més gran de tot Espanya.]]<br />
L'[[economia]] de Galícia és fortament enllaçada als [[recursos naturals]]; de fet, històricament, les activitats del [[sector primari]] han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupació. No obstant això, com és la tendència de les economies desenrollades, la seua importància ha estat disminuint a poc a poc. El [[1930]], el [[valor agregat brut]] de l'[[agricultura]] i la [[peixca]] representava el 31,3% del total; el [[2005]] s'havia reduït al 4,75% del total.<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España. Base 2000]</ref> La productivitat, no obstant, és baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la població econòmicament activa. <br />
<br />
El [[sector secundari]] aporta el 28,8% del [[Producte interior brut]] gallec. Hi destaquen les contribucions de la generació d'energia i la indústria de la construcció. També cal destacar la [[construcció naval]] a [[Vigo]] i [[Ferrol]], la [[automòvil|indústria automovilística]] i la [[textil]], aixina com la indústria relacionada en la manipulació del [[granit]].<br />
<br />
Quant al [[sector terciari]], en l'actualitat, Galícia es troba en un fort procés de renovació turística.<br />
<br />
== Cultura ==<br />
<br />
=== Llengües ===<br />
Els dos idiomes oficials de Galícia son el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). L'independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al [[sigle XV]].<br />
<br />
=== Tradicions Religioses ===<br />
*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen les seues despulles devall de la catedral que porta el seu mateix nom.<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references/><br />
<br />
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br />
<br />
[[Categoria:Galícia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filosofia&diff=176346Filosofia2021-06-04T07:46:59Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>La '''filosofia''' (del [[grec]] ''Φιλοσοφία'')<ref>{{DGLV|filosofia}}</ref> és l'estudi de certs problemes fonamentals sobre qüestions com la [[existència]], el [[coneiximent]], la [[veritat]], la [[moral]], la [[bellea]], la [[ment]] i el [[llenguage]].<br />
<br />
La '''filosofia''' es distinguix d'atres maneres d'abordar estos problemes (com el [[misticisme]] i la [[mitologia]]) pel seu método crític i generalment sistemàtic, aixina com pel seu émfasis en els arguments racionals.<br />
<br />
En abordar els problemes, la filosofia es distinguix del misticisme, l'esoterisme, la mitologia i la religió pel seu émfasis en els arguments racionals sobre els arguments d'autoritat, i de la ciència perque generalment realisa les seues investigacions d'una manera no empírica, siga per mig de l'anàlisis conceptual, els experiments mentals,12 l'especulació o atres métodos a priori, encara que sense desconéixer l'importància de les senyes empíriques. Històricament, la filosofia comprenia tots els cossos de coneiximent i un practicant era conegut com a «filòsof». Des de l'época del filòsof grec Aristóteles fins al sigle XIX, la «filosofia natural» comprenia l'astronomia, la medicina i la física; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural (1687) d'Isaac Newton.<br />
<br />
La filosofia occidental ha influït sobre atres branques del coneiximent humà, per eixemple, en l'àmbit de la ciència, la religió i la política. Molts filòsofs importants varen ser al mateix temps grans científics, teòlecs o polítics i algunes nocions fonamentals d'estes disciplines encara són objecte d'estudi filosòfic. Esta superposició entre disciplines es deu a que la filosofia és una disciplina molt àmplia. En el sigle XIX, el creiximent de les universitats d'investigació modernes va portar a la filosofia acadèmica i atres disciplines a profesionalisar-se i especialisar-se. Des de llavors, vàries àrees d'investigació que tradicionalment formaven part de la filosofia s'han convertit en disciplines acadèmiques separades, com la psicologia, la sociologia, la biologia, la llingüística i l'economia.<br />
<br />
Hui en dia, els principals subcamps de la filosofia acadèmica inclouen la metafísica, que s'ocupa de la naturalea fonamental de l'existència i la realitat; epistemologia, que estudia la naturalea del coneiximent i les creències; l'ètica, que s'ocupa del valor moral; i llògica, que estudia les regles d'inferència que permeten deduir conclusions a partir de premisses verdaderes. Atres subcamps notables inclouen la filosofia de la ciència, la filosofia de la tecnologia i la filosofia política.<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Filosofia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pancatalanisme&diff=176345Pancatalanisme2021-06-04T07:43:48Z<p>Chabi: /* Pancatalanisme en l'Aragó oriental */</p>
<hr />
<div>{{Pancatalanisme2}}<br />
El '''pancatalanisme''' és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana<ref>[http://www.larazon.es/noticia/5748-carod-da-un-aguinaldo-de-8-4-millones-en-subvenciones-al-pancatalanismo Carod da un aguinaldo de 8,4 millones en subvenciones al pancatalanismo]</ref><ref>[http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2012/05/11/negocio-redondo-amigo-valenciano-pujol-restringe-distribucion-el-temps.shtml Eliseu Climent ha recibido más de 17 millones de euros desde 1999]</ref><ref>[http://www.elconfidencial.com/espana/2012/04/06/la-soberanista-omnium-cultural-ha-ganado-13-millones-en-fondos-publicos-desde-2005-95699/ La soberanista Òmnium Cultural ha ganado 13 millones en fondos públicos]</ref>, que busca l'imposició de la [[llengua catalana]] i l'anexió territorial i cultural<ref>[http://www.abc.es/20110205/comunidad-valencia/abcp-gobierno-catalan-apropia-ahora-20110205.html El gobierno catalán se apropia ahora de la repostería valenciana]</ref><ref>[http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/cataluna-se-apropia-las-fallas-y-las-hogueras-alicante Cataluña se apropia de las Fallas y las Hogueras de Alicante]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/20100910/comunitatvalenciana/comunitat/gobierno-catalan-apropia-abufera-201009101622.html El Gobierno catalán se apropia de l'Albufera y las Fallas]</ref> de la [[Comunitat Valenciana]] i les [[Illes Balears]], ademés de zones d'[[Aragó]], el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'[[Andorra]], [[el Carche]] i la ciutat italiana d'[[Alguer]], al proyecte d'[[independència]] nomenat [[Països Catalans]]<ref>[http://www.lasprovincias.es/prensa/20061130/valencia/alcalde-barcelona-nombra-valencia_20061130.html El alcalde de Barcelona nombra a Valencia "segona ciutat dels Països Catalans"]</ref>, "Gran Catalunya",<ref name=>{{ref-llibre |autor=Sebastián Quesada Marco |títul=Diccionario de civilización y cultura españolas|editorial=Ediciones AKAL|data=1997|isbn=9788470903052|llengua=espanyol}}</ref> "Nació Catalana" o simplement Catalunya.<br />
<br />
El nom de la corrent política és anàlec al de [[pangermanisme]]<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/314995/heribert-barrera-por-la-boca-muere-el-pez-nacionalista-y-racista/1 Heribert Barrera: por la boca muere el pez nacionalista y racista]</ref> i la seua relació històrica en el [[nazisme]]. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat [[substitució llingüística]], l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.<br />
<br />
Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la [[llengua valenciana]] i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es coloquial, mentres que la que se parla en Catalunya es formal i correcta.<br />
<br />
== Història ==<br />
El pancatalanisme va nàixer com una corrent del catalanisme que buscava estendre l'influència de Catalunya per territoris de l'antiga Corona d'Aragó.<br />
<br />
== Actualitat ==<br />
=== Pancatalanisme en Catalunya ===<br />
El pancatalanisme sorgí com a moviment oficialment en l'any [[1892]] en les [[Bases de Manresa]], en les quals ya se parla de la "Catalunya Gran", en el mateix sentit en el que hui es parla de Països Catalans. Actualment el pancatalanisme està representat especialment per [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, per [[Convergència i Unió]], encara que d'una forma mes velada i subtil, i per atres partits molt més minoritaris com [[Estat Català]] (d'ideologia nacional-socialista), [[Candidatures d'Unitat Popular]], i el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN).<br />
<br />
=== Pancatalanisme en Valéncia ===<br />
L'iniciador del pancatalanisme valencià fon [[Joan Fuster]], el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la [[Llengua balear]], estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes valencians com [[Unitat del Poble Valencià]], actualment integrat en el [[Bloc Nacionalista Valencià]] i [[Coalició Compromís]]. Atres sucursals de partits [[catalunya|catalans]] autoploclamats pancatalanistes serien [[Esquerra Republicana del País Valencià]] i [[Alternativa per Valéncia-CUP]].<br />
<br />
Els grups pancatalanistes afincats en terres valencianes s'autodenominen erròneament [[nacionalisme|nacionalistes]], [[Nacionalisme català|catalanistes]] o inclús valencianistes, encara que atenent a la seua idea de que la [[Comunitat Valenciana]] siga una regió de [[Catalunya]] o un país dins dels [[països catalans]], se'ls pot considerar com a [[regionalisme|regionalistes]].<br />
<br />
A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'[[Eixèrcit Popular Català]] i [[Terra Lliure]], han pretés la creació dels [[països catalans]] per mig d'atentats [[terrorisme|terroristes]], amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".<br />
<br />
=== Pancatalanisme en les Illes Balears ===<br />
En l'Illes Balears el pancatalanisme està encara més alvançat que en la Comunitat Valenciana ya que el balear està totalment fora del sistema educatiu, casi ningú sap escriure-ho, ademés de que es proclama el català com a llengua oficial del territori.<br />
<br />
José Ramón Bauzá, president de les illes entre 2011 i 2015, va intentar promoure l'us de les "varietats dialectals" del balear, adaptant l'ortografia catalana, pero el canvi de govern va impedir que açò es portara a terme.<br />
<br />
=== Pancatalanisme en l'Aragó oriental ===<br />
<br />
== Galeria fotogràfica ==<br />
<gallery><br />
Image:IEC.jpg|L'Institut d'Estudis Catalans denigra al [[valencià]].<br />
Image:Epoca.jpg|Reportage de la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.<br />
Image:Epoca-Subvencions.JPG|Llistat de subvencions de principis de l'any 2006 a institucions pro-catalanes en Valéncia, segons la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.<br />
Image:Falles-Llull.jpg|Portal web de l'Institut Raimon Llull, institució catalana encarregada de la promoció exterior del català, a on les Falles de Valéncia apareixien com una part mes de la "Cultura Catalana" (sic).<br />
Image:Murcia Catalana.jpg|Portal web que animava al pancatalanisme i a la catalanisació de la chicoteta comarca murciana d'[[El Carche]] llimítrof en la [[Comunitat Valenciana]], a on es parla [[valencià]] i a [[Múrcia]].<br />
</gallery><br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[País Valencià]]<br />
*[[Països Catalans]]<br />
*[[Bases de Manresa]]<br />
*[[Regles d'esquivar vocables]]<br />
*[[Panoccitanisme]]<br />
*[[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{reflist|2}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* [[Vicente Ramos|RAMOS, Vicente]]. ''"Pancatalanismo entre valencianos"'' (Quiles, Valéncia, 1978). ISBN: 84-400-4815-7<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{DGLV|Pancatalanisme}}<br />
* [http://catalancountries.com/ Catalan Countries]<br />
* [https://laverdadofende.blog/2015/11/22/desvelamos-el-entramado-asociativo-y-empresarial-del-catalanismo-valenciano/ Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - La verdad ofende]<br />
* [https://josueferrer.com/2018/01/17/secta/ El catalanisme és una secta (i de les perilloses) - Josué Ferrer] <br />
* [https://elmanifiesto.com/tribuna/786050093/La-hez-de-Espana.html La hez de España]<br />
<br />
{{Pancatalanisme}}<br />
<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Política]]<br />
[[Categoria:Nacionalisme català]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pancatalanisme&diff=176344Pancatalanisme2021-06-04T07:42:57Z<p>Chabi: /* Pancatalanisme en les Illes Balears */</p>
<hr />
<div>{{Pancatalanisme2}}<br />
El '''pancatalanisme''' és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana<ref>[http://www.larazon.es/noticia/5748-carod-da-un-aguinaldo-de-8-4-millones-en-subvenciones-al-pancatalanismo Carod da un aguinaldo de 8,4 millones en subvenciones al pancatalanismo]</ref><ref>[http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2012/05/11/negocio-redondo-amigo-valenciano-pujol-restringe-distribucion-el-temps.shtml Eliseu Climent ha recibido más de 17 millones de euros desde 1999]</ref><ref>[http://www.elconfidencial.com/espana/2012/04/06/la-soberanista-omnium-cultural-ha-ganado-13-millones-en-fondos-publicos-desde-2005-95699/ La soberanista Òmnium Cultural ha ganado 13 millones en fondos públicos]</ref>, que busca l'imposició de la [[llengua catalana]] i l'anexió territorial i cultural<ref>[http://www.abc.es/20110205/comunidad-valencia/abcp-gobierno-catalan-apropia-ahora-20110205.html El gobierno catalán se apropia ahora de la repostería valenciana]</ref><ref>[http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/cataluna-se-apropia-las-fallas-y-las-hogueras-alicante Cataluña se apropia de las Fallas y las Hogueras de Alicante]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/20100910/comunitatvalenciana/comunitat/gobierno-catalan-apropia-abufera-201009101622.html El Gobierno catalán se apropia de l'Albufera y las Fallas]</ref> de la [[Comunitat Valenciana]] i les [[Illes Balears]], ademés de zones d'[[Aragó]], el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'[[Andorra]], [[el Carche]] i la ciutat italiana d'[[Alguer]], al proyecte d'[[independència]] nomenat [[Països Catalans]]<ref>[http://www.lasprovincias.es/prensa/20061130/valencia/alcalde-barcelona-nombra-valencia_20061130.html El alcalde de Barcelona nombra a Valencia "segona ciutat dels Països Catalans"]</ref>, "Gran Catalunya",<ref name=>{{ref-llibre |autor=Sebastián Quesada Marco |títul=Diccionario de civilización y cultura españolas|editorial=Ediciones AKAL|data=1997|isbn=9788470903052|llengua=espanyol}}</ref> "Nació Catalana" o simplement Catalunya.<br />
<br />
El nom de la corrent política és anàlec al de [[pangermanisme]]<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/314995/heribert-barrera-por-la-boca-muere-el-pez-nacionalista-y-racista/1 Heribert Barrera: por la boca muere el pez nacionalista y racista]</ref> i la seua relació històrica en el [[nazisme]]. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat [[substitució llingüística]], l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.<br />
<br />
Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la [[llengua valenciana]] i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es coloquial, mentres que la que se parla en Catalunya es formal i correcta.<br />
<br />
== Història ==<br />
El pancatalanisme va nàixer com una corrent del catalanisme que buscava estendre l'influència de Catalunya per territoris de l'antiga Corona d'Aragó.<br />
<br />
== Actualitat ==<br />
=== Pancatalanisme en Catalunya ===<br />
El pancatalanisme sorgí com a moviment oficialment en l'any [[1892]] en les [[Bases de Manresa]], en les quals ya se parla de la "Catalunya Gran", en el mateix sentit en el que hui es parla de Països Catalans. Actualment el pancatalanisme està representat especialment per [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, per [[Convergència i Unió]], encara que d'una forma mes velada i subtil, i per atres partits molt més minoritaris com [[Estat Català]] (d'ideologia nacional-socialista), [[Candidatures d'Unitat Popular]], i el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN).<br />
<br />
=== Pancatalanisme en Valéncia ===<br />
L'iniciador del pancatalanisme valencià fon [[Joan Fuster]], el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la [[Llengua balear]], estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes valencians com [[Unitat del Poble Valencià]], actualment integrat en el [[Bloc Nacionalista Valencià]] i [[Coalició Compromís]]. Atres sucursals de partits [[catalunya|catalans]] autoploclamats pancatalanistes serien [[Esquerra Republicana del País Valencià]] i [[Alternativa per Valéncia-CUP]].<br />
<br />
Els grups pancatalanistes afincats en terres valencianes s'autodenominen erròneament [[nacionalisme|nacionalistes]], [[Nacionalisme català|catalanistes]] o inclús valencianistes, encara que atenent a la seua idea de que la [[Comunitat Valenciana]] siga una regió de [[Catalunya]] o un país dins dels [[països catalans]], se'ls pot considerar com a [[regionalisme|regionalistes]].<br />
<br />
A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'[[Eixèrcit Popular Català]] i [[Terra Lliure]], han pretés la creació dels [[països catalans]] per mig d'atentats [[terrorisme|terroristes]], amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".<br />
<br />
=== Pancatalanisme en les Illes Balears ===<br />
En l'Illes Balears el pancatalanisme està encara més alvançat que en la Comunitat Valenciana ya que el balear està totalment fora del sistema educatiu, casi ningú sap escriure-ho, ademés de que es proclama el català com a llengua oficial del territori.<br />
<br />
José Ramón Bauzá, president de les illes entre 2011 i 2015, va intentar promoure l'us de les "varietats dialectals" del balear, adaptant l'ortografia catalana, pero el canvi de govern va impedir que açò es portara a terme.<br />
<br />
== Pancatalanisme en l'Aragó oriental ==<br />
<br />
== Galeria fotogràfica ==<br />
<gallery><br />
Image:IEC.jpg|L'Institut d'Estudis Catalans denigra al [[valencià]].<br />
Image:Epoca.jpg|Reportage de la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.<br />
Image:Epoca-Subvencions.JPG|Llistat de subvencions de principis de l'any 2006 a institucions pro-catalanes en Valéncia, segons la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.<br />
Image:Falles-Llull.jpg|Portal web de l'Institut Raimon Llull, institució catalana encarregada de la promoció exterior del català, a on les Falles de Valéncia apareixien com una part mes de la "Cultura Catalana" (sic).<br />
Image:Murcia Catalana.jpg|Portal web que animava al pancatalanisme i a la catalanisació de la chicoteta comarca murciana d'[[El Carche]] llimítrof en la [[Comunitat Valenciana]], a on es parla [[valencià]] i a [[Múrcia]].<br />
</gallery><br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[País Valencià]]<br />
*[[Països Catalans]]<br />
*[[Bases de Manresa]]<br />
*[[Regles d'esquivar vocables]]<br />
*[[Panoccitanisme]]<br />
*[[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{reflist|2}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* [[Vicente Ramos|RAMOS, Vicente]]. ''"Pancatalanismo entre valencianos"'' (Quiles, Valéncia, 1978). ISBN: 84-400-4815-7<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* {{DGLV|Pancatalanisme}}<br />
* [http://catalancountries.com/ Catalan Countries]<br />
* [https://laverdadofende.blog/2015/11/22/desvelamos-el-entramado-asociativo-y-empresarial-del-catalanismo-valenciano/ Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - La verdad ofende]<br />
* [https://josueferrer.com/2018/01/17/secta/ El catalanisme és una secta (i de les perilloses) - Josué Ferrer] <br />
* [https://elmanifiesto.com/tribuna/786050093/La-hez-de-Espana.html La hez de España]<br />
<br />
{{Pancatalanisme}}<br />
<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Política]]<br />
[[Categoria:Nacionalisme català]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi/Uni%C3%B3_Ib%C3%A8rica&diff=176216Usuari:Chabi/Unió Ibèrica2021-06-03T14:59:17Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><div style="float: right; border: 1px solid #000; margin: 1px;"><br />
{| cellspacing="0" style="width: 238px; background: #ffff00;"<br />
| style="width: 45px; height: 45px; background: #ffff00; text-align: center; font-size: 18pt; color: #ffffff;" | [[Image:EscudoIberia.JPG|47px]]<br />
| style="font-size: 10pt; padding: 4pt; line-height: 1.25em; color: #fffff;" | Este [[L'Enciclopèdia|enciclopediste]] se sent ciutadà de l'[[Unió Ibèrica]].<br />
|}</div></div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi/Uni%C3%B3_Ib%C3%A8rica&diff=176215Usuari:Chabi/Unió Ibèrica2021-06-03T14:59:06Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><div style="float: right; border: 1px solid #000; margin: 1px;"><br />
{| cellspacing="0" style="width: 238px; background: #ffff00;"<br />
| style="width: 45px; height: 45px; background: #ffff00; text-align: center; font-size: 18pt; color: #ffffff;" | [[Image:EscudoIberia.JPG|100px]]<br />
| style="font-size: 10pt; padding: 4pt; line-height: 1.25em; color: #fffff;" | Este [[L'Enciclopèdia|enciclopediste]] se sent ciutadà de l'[[Unió Ibèrica]].<br />
|}</div></div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi/Uni%C3%B3_Ib%C3%A8rica&diff=176214Usuari:Chabi/Unió Ibèrica2021-06-03T14:58:08Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><div style="float: right; border: 1px solid #000; margin: 1px;"><br />
{| cellspacing="0" style="width: 238px; background: #ffff00;"<br />
| style="width: 45px; height: 45px; background: #ffff00; text-align: center; font-size: 18pt; color: #ffffff;" | [[Image:Bandeira Federalista Ibérica (1854).svg|100px]]<br />
| style="font-size: 10pt; padding: 4pt; line-height: 1.25em; color: #fffff;" | Este [[L'Enciclopèdia|enciclopediste]] se sent ciutadà de l'[[Unió Ibèrica]].<br />
|}</div></div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi&diff=176213Usuari:Chabi2021-06-03T14:56:46Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><br />
* [[Usuari:Chabi/Taller]]<br />
{| width=100% cellpadding="2" cellspacing="2" align="top" style="background:#f2faff"<br />
|-<br />
! style="background:#006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid Black; text-align:top" |<br />
{|width="100%" border="1" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background:transparent; color:white"<br />
|-<br />
!width="100%"|<big><big><big>'''Chabi'''</big></big></big><br />
|}<br />
|}<br />
<br />
{| style="float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px"<br />
|-<br />
| <center><big>'''Yo'''</big></center><br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/corrector}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Chabi/Unió Ibèrica}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/Iberia}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/No català}}<br />
|}<br />
Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.<br />
<br />
== Sobre la llengua valenciana ==<br />
Defenc el valencià com a llengua diferent del català i crec que l'única acadèmica que pot normalisar esta llengua es la RACV. També defenc l'us de l'accentuació en valencià.<br />
<br />
A causa de la situació que patix la llengua valenciana, crec que l'us d'internet és la millor ferramenta per a evitar l'extinció i la glotofàgia de la llengua per part del català. Ademés, com tota llengua chicoteta, i en l'avanç de l'anglés en tots els àmbits, és necessari impulsar la creació de tot tipo de productes llingüístics (software en valencià, per eixemple) i utilisar la llengua valenciana en tots el àmbits possibles (des de la llectura de noveles fins a la creació de artículs sobre física quàntica). <br />
<br />
=== Defensa de la llengua ===<br />
La millor manera de defendre la llengua valenciana és parlant-la sempre que es puga, llegint en valencià, escoltant música en valencià i estudiant la llengua.<br />
<br />
Crec que estaria be fer una llista comparativa dels termes que existixen en valencià i en catlencià aixina com un diccionari que establixca les diferències en les atres llengües romàniques, especialment, el català i el balear.<br />
<br />
També pense que la RACV deuria escriure diccionaris especialisats, sobre tot de ciències per a expandir el valencià en totes les àrees del saber.</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi&diff=176212Usuari:Chabi2021-06-03T14:56:37Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><br />
* [[Usuari:Chabi/Taller]]<br />
{| width=100% cellpadding="2" cellspacing="2" align="top" style="background:#f2faff"<br />
|-<br />
! style="background:#006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid Black; text-align:top" |<br />
{|width="100%" border="1" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background:transparent; color:white"<br />
|-<br />
!width="100%"|<big><big><big>'''Katxis'''</big></big></big><br />
|}<br />
|}<br />
<br />
{| style="float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px"<br />
|-<br />
| <center><big>'''Yo'''</big></center><br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/corrector}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Chabi/Unió Ibèrica}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/Iberia}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/No català}}<br />
|}<br />
Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.<br />
<br />
== Sobre la llengua valenciana ==<br />
Defenc el valencià com a llengua diferent del català i crec que l'única acadèmica que pot normalisar esta llengua es la RACV. També defenc l'us de l'accentuació en valencià.<br />
<br />
A causa de la situació que patix la llengua valenciana, crec que l'us d'internet és la millor ferramenta per a evitar l'extinció i la glotofàgia de la llengua per part del català. Ademés, com tota llengua chicoteta, i en l'avanç de l'anglés en tots els àmbits, és necessari impulsar la creació de tot tipo de productes llingüístics (software en valencià, per eixemple) i utilisar la llengua valenciana en tots el àmbits possibles (des de la llectura de noveles fins a la creació de artículs sobre física quàntica). <br />
<br />
=== Defensa de la llengua ===<br />
La millor manera de defendre la llengua valenciana és parlant-la sempre que es puga, llegint en valencià, escoltant música en valencià i estudiant la llengua.<br />
<br />
Crec que estaria be fer una llista comparativa dels termes que existixen en valencià i en catlencià aixina com un diccionari que establixca les diferències en les atres llengües romàniques, especialment, el català i el balear.<br />
<br />
També pense que la RACV deuria escriure diccionaris especialisats, sobre tot de ciències per a expandir el valencià en totes les àrees del saber.</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi&diff=176211Usuari:Chabi2021-06-03T14:56:09Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div><br />
* [[Usuari:Chabi/Taller]]<br />
{| width=100% cellpadding="2" cellspacing="2" align="top" style="background:#f2faff"<br />
|-<br />
! style="background:#006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid Black; text-align:top" |<br />
{|width="100%" border="1" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background:transparent; color:white"<br />
|-<br />
!width="100%"|<big><big><big>'''Katxis'''</big></big></big><br />
|}<br />
|}<br />
<br />
{| style="float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px"<br />
|-<br />
| <center><big>'''Yo'''</big></center><br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/corrector}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Chabi/Unió Ibèrica}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/Iberia}}<br />
|-<br />
|{{Contra PPCC}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/No català}}<br />
|}<br />
Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.<br />
<br />
== Sobre la llengua valenciana ==<br />
Defenc el valencià com a llengua diferent del català i crec que l'única acadèmica que pot normalisar esta llengua es la RACV. També defenc l'us de l'accentuació en valencià.<br />
<br />
A causa de la situació que patix la llengua valenciana, crec que l'us d'internet és la millor ferramenta per a evitar l'extinció i la glotofàgia de la llengua per part del català. Ademés, com tota llengua chicoteta, i en l'avanç de l'anglés en tots els àmbits, és necessari impulsar la creació de tot tipo de productes llingüístics (software en valencià, per eixemple) i utilisar la llengua valenciana en tots el àmbits possibles (des de la llectura de noveles fins a la creació de artículs sobre física quàntica). <br />
<br />
=== Defensa de la llengua ===<br />
La millor manera de defendre la llengua valenciana és parlant-la sempre que es puga, llegint en valencià, escoltant música en valencià i estudiant la llengua.<br />
<br />
Crec que estaria be fer una llista comparativa dels termes que existixen en valencià i en catlencià aixina com un diccionari que establixca les diferències en les atres llengües romàniques, especialment, el català i el balear.<br />
<br />
També pense que la RACV deuria escriure diccionaris especialisats, sobre tot de ciències per a expandir el valencià en totes les àrees del saber.</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi/Taller&diff=176209Usuari:Chabi/Taller2021-06-03T14:55:39Z<p>Chabi: Chabi pàgina traslladada Usuari:Katxis/Taller a Usuari:Chabi/Taller</p>
<hr />
<div>== Enllaç extern ==<br />
* [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br />
* [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br />
* [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br />
* [https://www.larazon.es/historico/3250-valencia-cierra-sus-embajadas-en-el-exterior-y-las-integra-en-la-red-estatal-GLLA_RAZON_447494/ Valencia cierra sus «embajadas» en el exterior y las integra en la red estatal]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Chabi&diff=176208Usuari:Chabi2021-06-03T14:55:30Z<p>Chabi: S'eliminà la redirecció cap a Usuari:Katxis</p>
<hr />
<div><br />
* [[Usuari:Katxis/Taller]]<br />
{| width=100% cellpadding="2" cellspacing="2" align="top" style="background:#f2faff"<br />
|-<br />
! style="background:#006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid Black; text-align:top" |<br />
{|width="100%" border="1" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background:transparent; color:white"<br />
|-<br />
!width="100%"|<big><big><big>'''Katxis'''</big></big></big><br />
|}<br />
|}<br />
<br />
{| style="float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px"<br />
|-<br />
| <center><big>'''Yo'''</big></center><br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/corrector}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Chabi/Unió Ibèrica}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/Iberia}}<br />
|-<br />
|{{Contra PPCC}}<br />
|-<br />
|{{Usuari:Userbox/No català}}<br />
|}<br />
Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.<br />
<br />
== Sobre la llengua valenciana ==<br />
Defenc el valencià com a llengua diferent del català i crec que l'única acadèmica que pot normalisar esta llengua es la RACV. També defenc l'us de l'accentuació en valencià.<br />
<br />
A causa de la situació que patix la llengua valenciana, crec que l'us d'internet és la millor ferramenta per a evitar l'extinció i la glotofàgia de la llengua per part del català. Ademés, com tota llengua chicoteta, i en l'avanç de l'anglés en tots els àmbits, és necessari impulsar la creació de tot tipo de productes llingüístics (software en valencià, per eixemple) i utilisar la llengua valenciana en tots el àmbits possibles (des de la llectura de noveles fins a la creació de artículs sobre física quàntica). <br />
<br />
=== Defensa de la llengua ===<br />
La millor manera de defendre la llengua valenciana és parlant-la sempre que es puga, llegint en valencià, escoltant música en valencià i estudiant la llengua.<br />
<br />
Crec que estaria be fer una llista comparativa dels termes que existixen en valencià i en catlencià aixina com un diccionari que establixca les diferències en les atres llengües romàniques, especialment, el català i el balear.<br />
<br />
També pense que la RACV deuria escriure diccionaris especialisats, sobre tot de ciències per a expandir el valencià en totes les àrees del saber.</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Interlingua&diff=176206Interlingua2021-06-03T14:54:40Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{llengua|<br />
|nom=Interlingua<br />
|nomnatiu=<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=Interlingua de IALA<br />
|estats=<br />
|regió=<br />
|parlants=<br />
|parlantsnatius=<br />
|parlantsnonatius=<br />
|rank=No està entre els 100 primers<br />
|família=[[Llengües artificials]]<br />
|nació=<br />
|fontcolor=lawngreen<br />
|regulat=[[Union Mundial pro Interlingua]]<br />
|iso1=ia<br />
|iso2=ina<br />
|iso3=ina<br />
|sil=<br />
|mapa=<br />
}}<br />
L''''interlingua''' és una llengua artificial internacional basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]]. <br />
<br />
Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]<br />
<br />
[[Categoria:Llengües artificials]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Interlingua&diff=176205Interlingua2021-06-03T14:53:46Z<p>Chabi: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>L''''interlingua''' és una llengua artificial internacional basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]]. <br />
<br />
Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]<br />
<br />
[[Categoria:Llengües artificials]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Interlingua&diff=176204Interlingua2021-06-03T14:53:32Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>L''''interlingua''' és una llengua artificial internacional basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]]. <br />
<br />
Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana]<br />
<br />
[[Categoria:Llengües artificials]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renaixen%C3%A7a_valenciana&diff=176202Renaixença valenciana2021-06-03T14:50:58Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>La '''Renaixença''' valenciana va ser un moviment lliterari, cultural i social que va sorgir en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].<br />
<br />
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar. <br />
<br />
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.<br />
<br />
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].<br />
<br />
En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] d'[[Eduart Escalante]].<br />
<br />
En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.<br />
<br />
En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].<br />
<br />
També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Carles Ros i Hebrera]]<br />
* [[Constantí Llombart]]<br />
* [[Teodor Llorente]]<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Categoria:Lliteratura_valenciana&diff=176201Categoria:Lliteratura valenciana2021-06-03T14:50:40Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Lliteratura]]<br />
[[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_isabelina&diff=176200Lliteratura isabelina2021-06-03T14:50:08Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg|thumb|Isabel I, retratada 1587.]]<br />
El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre. <br />
<br />
[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]<br />
[[Categoria:Història de la lliteratura|Isabelina]]<br />
[[Categoria:Época Isabelina]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_isabelina&diff=176199Lliteratura isabelina2021-06-03T14:50:00Z<p>Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Isabel I, retratada 1587. El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en Anglaterra…»</p>
<hr />
<div>[[Archivo:Nicholas Hilliard 017.jpg|thumb|Isabel I, retratada 1587.]]<br />
El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre. <br />
<br />
[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]<br />
[[Categoria:Història de la lliteratura|Isabelina]]<br />
[[Categoria:Época Isabelina]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=176196Atzeneta d'Albaida2021-06-03T14:42:16Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Adzaneta de Albaida-Mapa del Valle de Albaida.svg|95px]]<br />
|nom = Atzeneta d'Albaida<br />
|image_escut = [[Image:Escut d'Atzeneta d'Albaida-2.svg|65px]]<br />
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Vall d'Albaida]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br />
|coor = 38°50′6′′N, 0°29′47′′O<br />
|superfície = 6,10 km²<br />
|altitut = 450 msnm<br />
|població = 1115 hab.<br />
|densitat = 189,34 hab./km²<br />
|gentilici = Atzenetí/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46869<br />
|festes = Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre<br />
|alcalde = Jose H. Descals Guerrero ([[PSPV-PSOE]]) <br />
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46003 Web d'Atzeneta d'Albaida]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Atzeneta d'Albaida ''' (en [[castellà]] ''Adzaneta de Albaida'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades són: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Séquia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.<br />
<br />
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:<br />
<br />
[[Albaida]], [[Carrícola]], i [[Palomar]] en la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] en la [[província d'Alacant]].<br />
<br />
== Història ==<br />
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en l'any [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. A partir de l'any [[1787]], va ser [[baronia]] independent.<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Hermelando Nacher<br />
| Partit_1 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_2 = Andrés Amoros<br />
| Partit_2 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_3 = Vicente Nacher<br />
| Partit_3 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_4 = Juan García<br />
| Partit_4 = [[PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Rafael Mompó Sanchis<br />
| Partit_5 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_6 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_6 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_7 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_7 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_8 = Jose H. Descals Guerrero<br />
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]] !! [[2017]] <br />
|-<br />
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285 || align=center| 1.155<br />
|}<br />
<br />
== Economia ==<br />
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Séquia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població. <br />
<br />
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. <br />
<br />
La fundició de campanes, iniciada en el [[sigle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Monuments i llocs d'interés ==<br />
[[File:Atzeneta d'Albaida (03).jpg|thumb|250px|Calvari i [[ermita]] del Crist de la Fe]]<br />
<br />
*'''Iglésia de [[Sant Joan Batiste]] '''. Va ser reedificada a principis del sigle XVIII. <br />
<br />
*'''Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari'''. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.<br />
<br />
*'''Nevera de ''Dalt'''''. <br />
<br />
*'''Nevera de ''Baix'''''. (pous de neu).<br />
<br />
*'''Font dels 21 chorros'''.<br />
<br />
*'''Camp de Fútbol el Regit'''<br />
<br />
== Festes locals ==<br />
En [[giner]], [[Sant Antoni Abat]]; en [[setembre]] se celebren les festes de [[Moros i Cristians]] i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i [[Sant Roc]]. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia]<br />
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. <br />
*[http://www.panoramio.com/map/#lt=38.831869&ln=-0.49616&z=2&k=2&tab=2 Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Adzaneta_de_Albaida}}<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=176195Atzeneta d'Albaida2021-06-03T14:41:48Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Mapa-5adzaneta.jpg|95px]]<br />
|nom = Atzeneta d'Albaida<br />
|image_escut = [[Image:Escut d'Atzeneta d'Albaida-2.svg|65px]]<br />
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Vall d'Albaida]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br />
|coor = 38°50′6′′N, 0°29′47′′O<br />
|superfície = 6,10 km²<br />
|altitut = 450 msnm<br />
|població = 1115 hab.<br />
|densitat = 189,34 hab./km²<br />
|gentilici = Atzenetí/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46869<br />
|festes = Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre<br />
|alcalde = Jose H. Descals Guerrero ([[PSPV-PSOE]]) <br />
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46003 Web d'Atzeneta d'Albaida]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Atzeneta d'Albaida ''' (en [[castellà]] ''Adzaneta de Albaida'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades són: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Séquia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.<br />
<br />
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:<br />
<br />
[[Albaida]], [[Carrícola]], i [[Palomar]] en la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] en la [[província d'Alacant]].<br />
<br />
== Història ==<br />
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en l'any [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. A partir de l'any [[1787]], va ser [[baronia]] independent.<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Hermelando Nacher<br />
| Partit_1 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_2 = Andrés Amoros<br />
| Partit_2 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_3 = Vicente Nacher<br />
| Partit_3 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_4 = Juan García<br />
| Partit_4 = [[PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Rafael Mompó Sanchis<br />
| Partit_5 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_6 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_6 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_7 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_7 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_8 = Jose H. Descals Guerrero<br />
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]] !! [[2017]] <br />
|-<br />
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285 || align=center| 1.155<br />
|}<br />
<br />
== Economia ==<br />
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Séquia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població. <br />
<br />
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. <br />
<br />
La fundició de campanes, iniciada en el [[sigle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Monuments i llocs d'interés ==<br />
[[File:Atzeneta d'Albaida (03).jpg|thumb|250px|Calvari i [[ermita]] del Crist de la Fe]]<br />
<br />
*'''Iglésia de [[Sant Joan Batiste]] '''. Va ser reedificada a principis del sigle XVIII. <br />
<br />
*'''Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari'''. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.<br />
<br />
*'''Nevera de ''Dalt'''''. <br />
<br />
*'''Nevera de ''Baix'''''. (pous de neu).<br />
<br />
*'''Font dels 21 chorros'''.<br />
<br />
*'''Camp de Fútbol el Regit'''<br />
<br />
== Festes locals ==<br />
En [[giner]], [[Sant Antoni Abat]]; en [[setembre]] se celebren les festes de [[Moros i Cristians]] i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i [[Sant Roc]]. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia]<br />
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. <br />
*[http://www.panoramio.com/map/#lt=38.831869&ln=-0.49616&z=2&k=2&tab=2 Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Adzaneta_de_Albaida}}<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=176194Atzeneta d'Albaida2021-06-03T14:41:29Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Mapa-5adzaneta.jpg|95px]]<br />
|nom = Atzeneta d'Albaida<br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Atzeneta.svg|65px]]<br />
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Vall d'Albaida]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br />
|coor = 38°50′6′′N, 0°29′47′′O<br />
|superfície = 6,10 km²<br />
|altitut = 450 msnm<br />
|població = 1115 hab.<br />
|densitat = 189,34 hab./km²<br />
|gentilici = Atzenetí/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46869<br />
|festes = Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre<br />
|alcalde = Jose H. Descals Guerrero ([[PSPV-PSOE]]) <br />
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46003 Web d'Atzeneta d'Albaida]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Atzeneta d'Albaida ''' (en [[castellà]] ''Adzaneta de Albaida'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades són: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Séquia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.<br />
<br />
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:<br />
<br />
[[Albaida]], [[Carrícola]], i [[Palomar]] en la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] en la [[província d'Alacant]].<br />
<br />
== Història ==<br />
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en l'any [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. A partir de l'any [[1787]], va ser [[baronia]] independent.<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Hermelando Nacher<br />
| Partit_1 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_2 = Andrés Amoros<br />
| Partit_2 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_3 = Vicente Nacher<br />
| Partit_3 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_4 = Juan García<br />
| Partit_4 = [[PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Rafael Mompó Sanchis<br />
| Partit_5 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_6 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_6 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_7 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_7 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_8 = Jose H. Descals Guerrero<br />
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]] !! [[2017]] <br />
|-<br />
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285 || align=center| 1.155<br />
|}<br />
<br />
== Economia ==<br />
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Séquia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població. <br />
<br />
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. <br />
<br />
La fundició de campanes, iniciada en el [[sigle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Monuments i llocs d'interés ==<br />
[[File:Atzeneta d'Albaida (03).jpg|thumb|250px|Calvari i [[ermita]] del Crist de la Fe]]<br />
<br />
*'''Iglésia de [[Sant Joan Batiste]] '''. Va ser reedificada a principis del sigle XVIII. <br />
<br />
*'''Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari'''. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.<br />
<br />
*'''Nevera de ''Dalt'''''. <br />
<br />
*'''Nevera de ''Baix'''''. (pous de neu).<br />
<br />
*'''Font dels 21 chorros'''.<br />
<br />
*'''Camp de Fútbol el Regit'''<br />
<br />
== Festes locals ==<br />
En [[giner]], [[Sant Antoni Abat]]; en [[setembre]] se celebren les festes de [[Moros i Cristians]] i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i [[Sant Roc]]. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia]<br />
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. <br />
*[http://www.panoramio.com/map/#lt=38.831869&ln=-0.49616&z=2&k=2&tab=2 Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Adzaneta_de_Albaida}}<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=176193Atzeneta d'Albaida2021-06-03T14:41:18Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Mapa-5adzaneta.jpg|95px]]<br />
|nom = Atzeneta d'Albaida<br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Atzeneta.png |65px]]<br />
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Vall d'Albaida]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br />
|coor = 38°50′6′′N, 0°29′47′′O<br />
|superfície = 6,10 km²<br />
|altitut = 450 msnm<br />
|població = 1115 hab.<br />
|densitat = 189,34 hab./km²<br />
|gentilici = Atzenetí/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46869<br />
|festes = Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre<br />
|alcalde = Jose H. Descals Guerrero ([[PSPV-PSOE]]) <br />
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46003 Web d'Atzeneta d'Albaida]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Atzeneta d'Albaida ''' (en [[castellà]] ''Adzaneta de Albaida'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de [[Pi (arbre)|pins]]; les més destacades són: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Séquia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.<br />
<br />
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:<br />
<br />
[[Albaida]], [[Carrícola]], i [[Palomar]] en la [[província de Valéncia]] i [[Muro]] en la [[província d'Alacant]].<br />
<br />
== Història ==<br />
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en l'any [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. A partir de l'any [[1787]], va ser [[baronia]] independent.<br />
<br />
== Administració ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Hermelando Nacher<br />
| Partit_1 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_2 = Andrés Amoros<br />
| Partit_2 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_3 = Vicente Nacher<br />
| Partit_3 = [[UCD]]<br />
| Alcalde_4 = Juan García<br />
| Partit_4 = [[PSOE]]<br />
| Alcalde_5 = Rafael Mompó Sanchis<br />
| Partit_5 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_6 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_6 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_7 = Rafael Mompó Sanchis <br />
| Partit_7 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_8 = Jose H. Descals Guerrero<br />
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />
}}<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"<br />
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<br />
<br />
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2007]] !! [[2017]] <br />
|-<br />
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044 || align=center| 1.285 || align=center| 1.155<br />
|}<br />
<br />
== Economia ==<br />
El terreny és de secà i produïx principalment, [[cereals]], [[garrofa|garrofes]], [[oliva|olives]] i [[armela|armeles]], a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, [[taronges]] i frutes. Els recs provenen de la ''Séquia del Port'' i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població. <br />
<br />
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. <br />
<br />
La fundició de campanes, iniciada en el [[sigle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
== Monuments i llocs d'interés ==<br />
[[File:Atzeneta d'Albaida (03).jpg|thumb|250px|Calvari i [[ermita]] del Crist de la Fe]]<br />
<br />
*'''Iglésia de [[Sant Joan Batiste]] '''. Va ser reedificada a principis del sigle XVIII. <br />
<br />
*'''Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari'''. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.<br />
<br />
*'''Nevera de ''Dalt'''''. <br />
<br />
*'''Nevera de ''Baix'''''. (pous de neu).<br />
<br />
*'''Font dels 21 chorros'''.<br />
<br />
*'''Camp de Fútbol el Regit'''<br />
<br />
== Festes locals ==<br />
En [[giner]], [[Sant Antoni Abat]]; en [[setembre]] se celebren les festes de [[Moros i Cristians]] i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i [[Sant Roc]]. <br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia]<br />
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. <br />
*[http://www.panoramio.com/map/#lt=38.831869&ln=-0.49616&z=2&k=2&tab=2 Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Adzaneta_de_Albaida}}<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_franco-proven%C3%A7al&diff=176191Idioma franco-provençal2021-06-03T14:40:47Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{llengua|<br />
|nom= Franco-Provençal<br />
|nomnatiu= arpitan, patouès<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats= [[França]], [[Itàlia]] i [[Suissa]]<br />
|regió=<br />
|parlants= 77.000<br />
|parlantsnatius= <br />
|parlantsnonatius= <br />
|rank= No està entre els 100 primers<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-ibèric]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup oïl]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Franco-Provençal'''<br />
|nació= No té oficialitat en cap lloc, pero si que està protegit en [[Itàlia]]<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= No té regulació<br />
|iso1= No en té<br />
|iso2= roa<br />
|iso3= frp<br />
|sil=<br />
|mapa=[[Image:FRP-Map4.png|center|200px]]<br />
}}<br />
El idioma '''francoprovençal''' o arpità (en [[francés]] i en arpità: arpitan) és una [[llengua romànica]] que es parla en algunes parts de [[França]], [[Itàlia]] i [[Suïssa]]. La seua zona de distribució autòctona és coneguda com Arpitania.<br />
<br />
S'estima que el seu número de parlants ronda els 77.000. No té estatuts oficials en cap país ni es ensenyat en cap centre d'ensenyança. La [[Unesco]] l'ha declarat llengua en perill.<br />
<br />
[[Categoria:Llengües_romàniques]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
<br />
{{Llengües romàniques}}</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_franc%C3%A9s&diff=176190Idioma francés2021-06-03T14:40:15Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{llengua|<br />
|nom= Francés<br />
|nomnatiu= Français<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]<br />
|regió= Mundial<br />
|parlants= 127 millons<br />
|parlantsnatius= <br />
|parlantsnonatius= <br />
|rank= 13º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües d'oïl]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Francés'''<br /><br />
|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Acadèmia Francesa]]<br />
|iso1= fr<br />
|iso2= fre/fra<br />
|iso3= fra<br />
|sil=<br />
|mapa=[[Image:Map-Francophone World.png|300px]]<br />
}}<br />
<br />
El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.<br />
<br />
== Història de la llengua ==<br />
=== Orige ===<br />
El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al voltant del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.<br />
<br />
Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu de l'[[Imperi Romà]], una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].<br />
<br />
Durant molt de temps, l'idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cap al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínea de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.<br />
<br />
=== El francés antic ===<br />
Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.<br />
<br />
L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.<br />
<br />
== Eixemple de francés ==<br />
Francés:<br />
'''Notre Père''':<br />
Notre Père, qui es aux cieux,<br />
Que ton nom soit sanctifié,<br />
Que ton règne vienne,<br />
Que ta volonté soit faite<br />
Sur la terre comme au ciel.<br />
Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour<br />
Perdonne-nous nos offenses,<br />
Comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés<br />
Et ne nous coumets pas à la tentation,<br />
Mais délivre-nous du mal.<br />
<br />
Amen.<br />
<br />
Valencià:<br />
'''Pare nostre''':<br />
Pare nostre, que estàs en lo cel:<br />
santificat siga el teu nom.<br />
Vinga a nosatres el teu Regne.<br />
Faça’s la teua voluntat,<br />
aixina en la terra com en lo cel.<br />
El pa nostre de cada dia,<br />
dona-nos, Senyor, el dia de hui.<br />
I perdona les nostres deutes,<br />
aixina com nosatres perdonem als nostres deutors.<br />
I no nos deixes caure en la tentació,<br />
i lliura-nos del mal.<br />
<br />
Amen.<br />
<br />
== Chicotet vocabulari ==<br />
* Hola: Salut, Bonjour<br />
* Adeu: Adieu, Au revoir<br />
* ¿Com te diuen?: Comment tu t'appelles ?<br />
* ¿Com estàs?: Comment vas-tu ?, Comment allez-vous ?, Ça va ?<br />
* ¿Quants anys tens?: Quel âge as-tu ?<br />
* Tinc... anys: J'ai ... ans.<br />
* Francés, Francesa: Français, française.<br />
* Valencià, valenciana: Valencien, valencienne.<br />
* Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.<br />
* ¿Parles castellà, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencien/italien ?<br />
* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est ?<br />
* És...: C'est....<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Fonologia del francés]]<br />
* [[França]]<br />
* [[Lliteratura francesa]]<br />
{{traduït de|es|Idioma francés}}<br />
{{Llengües de França}}<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Lleng%C3%BCes_de_Fran%C3%A7a&diff=176189Plantilla:Llengües de França2021-06-03T14:40:00Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{| style="text-align: center;clear:both; font-size: 90%;" align="center" class="toccolours" cellspacing="0" width=50%<br />
! style="background:#ccccff; font-size: 110%;"|[[Llengua|Llengües]] de [[França]] [[Image:Flag_of_France.svg|20px]]<br />
|- <br />
| [[Idioma francés|Francés]] · [[Idioma occità|Occità]] · [[Idioma vasc|Vasc]] · [[Idioma bretó|Bretó]] · [[Idioma francoprovençal|Franco-Provençal]] · [[Idioma català|Català]] · [[Idioma alemà|Alemà]] · [[Idioma neerlandés|Neerlandés]]<br />
|}<br />
<noinclude><br />
[[Categoria:Plantilles de llengües]]<br />
</noinclude></div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Jose2&diff=176188Usuari discussió:Jose22021-06-03T14:38:08Z<p>Chabi: /* Dialectes del valencià */</p>
<hr />
<div>{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
Moltes gràcies<br />
<br />
== Artícul [[Fallera Major]] ==<br />
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.<br />
<br />
== Per a redireccionar ==<br />
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:<br />
<br />
*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]] <br />
*[[Ajuda:Casos pràctics]]<br />
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]<br />
*[[Proyecte:Manual d'estil]]<br />
*[[Proyecte:Polítiques]]<br />
<br />
<br />
== Sobre l'ortografia i correctors ==<br />
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia. <br />
<br />
Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.<br />
<br />
Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.<br />
<br />
Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous. <br />
<br />
Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Ara eres administrador ==<br />
<br />
En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)<br />
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Enhorabona i Normes Administradors ==<br />
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament. <br />
<br />
Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:<br />
<br />
*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]<br />
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.<br />
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.<br />
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.<br />
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.<br />
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.<br />
<br />
Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:<br />
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]<br />
*[[Proyecte:Administradors]]<br />
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]<br />
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]<br />
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]<br />
<br />
¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Categoria Pobles de Valencia ==<br />
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Categoria Museus Valencians ==<br />
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)<br />
<br />
== Anglaterra i Gran Bretanya ==<br />
<br />
Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)<br />
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)<br />
<br />
== Mercat de Colom/Colón ==<br />
<br />
El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)<br />
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)<br />
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)<br />
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)<br />
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)<br />
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)<br />
<br />
== Erros en Valencià ==<br />
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.<br />
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?<br />
Moltes gràcies.<br />
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)<br />
<br />
== D'aixo, res de res ==<br />
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)<br />
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)<br />
<br />
== ¿Repoblacions castellanes? ==<br />
<br />
I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)<br />
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)<br />
<br />
== Categories ==<br />
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament. <br />
<br />
'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.<br />
<br />
Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat. <br />
<br />
Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc. <br />
<br />
:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
== ¿Qué fas? ==<br />
<br />
Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.<br />
<br />
Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
<br />
== Corrector i faltes d'ortografia ==<br />
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
==Hola==<br />
<br />
Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)<br />
<br />
== Llicència de les imàgens ==<br />
<br />
Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)<br />
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)<br />
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)<br />
<br />
==Sant Vicent==<br />
<br />
Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.<br />
<br />
Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)<br />
<br />
== Gracies ==<br />
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)<br />
<br />
== Articul i enhorabona ==<br />
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)<br />
<br />
:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)<br />
<br />
== Els 7.000 artículs ==<br />
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)<br />
<br />
<br />
== Direccions IP, etc ==<br />
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore. <br />
<br />
La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".<br />
<br />
Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)<br />
<br />
<br />
:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio. <br />
<br />
Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)<br />
<br />
<br />
== Historial de l'articul ==<br />
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)<br />
<br />
De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)<br />
<br />
==Ya vore,va dir el cego==<br />
<br />
Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)<br />
<br />
== 1 articul per als 7.000 ==<br />
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat. <br />
<br />
La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!. <br />
<br />
Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)<br />
<br />
== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==<br />
<br />
Nomes comentar-vos 2 coses:<br />
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]]. <br />
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)<br />
--------------<br />
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot. <br />
<br />
Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)<br />
<br />
=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==<br />
<br />
Hola, {{PAGENAME}}.<br />
<br />
Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.<br />
<br />
Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.<br />
<br />
Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).<br />
<br />
Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.<br />
<br />
Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)<br />
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)<br />
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==ARTICUL D'ALACANT==<br />
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo<br />
<br />
== Moviment rastafari ==<br />
<br />
Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.<br />
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?<br />
<br />
Un salut.<br />
<br />
----<br />
Hola<br />
<br />
Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.<br />
<br />
Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)<br />
<br />
== [[Alacant]] ==<br />
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)<br />
<br />
Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.<br />
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine <br />
GAB (Grupo d´acció Baléà)<br />
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.<br />
<br />
Le dejo la pagina principal nuestra:<br />
<br />
http://www.grupodacciobalea.com/<br />
<br />
Esta escrita en balear, pero se entiende.<br />
<br />
Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.<br />
<br />
== filtre ==<br />
<br />
Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)<br />
<br />
== Error antispam ==<br />
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)<br />
<br />
== Ferramentes per a facilitar les edicions ==<br />
<br />
Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText<br />
<br />
Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)<br />
<br />
== Gràcies ==<br />
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)<br />
<br />
== Canvis en articuls ==<br />
<br />
Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.<br />
<br />
Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)<br />
<br />
== Centrat del text ==<br />
<br />
Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)<br />
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)<br />
<br />
== Modificación ==<br />
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)<br />
<br />
== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==<br />
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.<br />
<br />
Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.<br />
<br />
La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.<br />
<br />
Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.<br />
<br />
Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.<br />
<br />
No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.<br />
<br />
Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.<br />
<br />
En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.<br />
<br />
Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)<br />
<br />
<br />
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)<br />
<br />
== Alquímia ==<br />
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)<br />
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
== Vot ==<br />
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
== Catedral de Jaén ==<br />
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].<br />
<br />
Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)<br />
<br />
== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria ==<br />
<br />
Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)<br />
<br />
:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)<br />
<br />
::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)<br />
<br />
== Mytilidae ==<br />
<br />
Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)<br />
<br />
-----------------------------<br />
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)<br />
<br />
== Història de l'electricitat ==<br />
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)<br />
<br />
== Canviar títul ==<br />
<br />
Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)<br />
<br />
== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==<br />
<br />
Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.<br />
<br />
== Artícul corregit ==<br />
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
== Varias cosas ==<br />
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:<br />
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.<br />
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?<br />
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.<br />
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.<br />
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.<br />
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.<br />
<br />
Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:<br />
* GAV<br />
* VFreedom<br />
* Lo Rat Penat<br />
* AELLVA<br />
* Associacions culturals<br />
<br />
Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
== Foto ==<br />
<br />
Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==<br />
<br />
He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)<br />
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
== Artícul duplicat ==<br />
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)<br />
<br />
== Tornell ==<br />
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)<br />
<br />
== Debat ==<br />
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)<br />
<br />
== Té/te ==<br />
<br />
Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)<br />
<br />
== Artiste faller ==<br />
<br />
En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)<br />
---------------------------------------------------------------------------------<br />
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)<br />
------<br />
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)<br />
<br />
== Debat ==<br />
<br />
Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)<br />
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)<br />
<br />
== Falleres ==<br />
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)<br />
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?<br />
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?<br />
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?<br />
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?<br />
<br />
--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)<br />
<br />
== Plantilles ==<br />
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)<br />
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)<br />
<br />
== Dubte ==<br />
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.<br />
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.<br />
<br />
¿No deuria usar-se la preposició ''en''?<br />
<br />
Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)<br />
<br />
== Chabi ==<br />
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)<br />
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)<br />
<br />
== Plantilla ==<br />
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)<br />
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):<br />
<br />
<nowiki>{{Infobox persona<br />
| nom = <br />
| image = <br />
| peu = <br />
| data_naix = <br />
| lloc_naix = <br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
| títul = <br />
| mandat = <br />
| partit =<br />
| nacionalitat = <br />
| atres_noms = <br />
| conegut_per = <br />
| ocupació = <br />
}}</nowiki><br />
<br />
--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)<br />
<br />
<br />
Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)<br />
<br />
== Reconeiximent ==<br />
<br />
{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"<br />
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]<br />
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''<br />
|-<br />
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)<br />
|}<br />
<br />
== Urbs ==<br />
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)<br />
<br />
== Plantilla ==<br />
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)<br />
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)<br />
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)<br />
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)<br />
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)<br />
<br />
== Nacionalisme valencià ==<br />
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)<br />
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)<br />
<br />
== Antàrtic ==<br />
<br />
Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)<br />
<br />
== Software valencia ==<br />
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi<br />
<br />
== Plantillas de los paises ==<br />
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)<br />
<br />
== Hola ==<br />
<br />
Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor, <br />
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo. <br />
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha: <br />
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema<br />
<br />
Saludos. <br />
Y gracias por tu atención.<br />
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)<br />
<br />
== Plantilles ==<br />
<br />
Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)<br />
<br />
== Jacobo en valenciano ==<br />
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)<br />
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)<br />
<br />
Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)<br />
<br />
== Articul destacat ==<br />
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)<br />
<br />
== Plantilles de països ==<br />
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)<br />
<br />
== Gràcies ==<br />
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)<br />
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)<br />
<br />
== Articul destacat ==<br />
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)<br />
<br />
== Articul destacat ==<br />
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)<br />
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)<br />
<br />
== Borrat de la meua edició ==<br />
<br />
Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?<br />
Gràcies.<br />
<br />
== Bona Vesprà! ==<br />
<br />
Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.<br />
<br />
Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...<br />
<br />
O si puc les dues coses!!!<br />
<br />
Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.<br />
<br />
Saluts!<br />
<br />
== Pujar image ==<br />
<br />
Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)<br />
<br />
¡Moltes gracies!<br />
<br />
== Castell de Cabres ==<br />
<br />
He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies<br />
<br />
Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)<br />
<br />
== Camp d'Algirós ==<br />
<br />
M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.<br />
<br />
== Foto dels Banys de l'almirant ==<br />
<br />
Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)<br />
<br />
== Articul de Soternes ==<br />
<br />
Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)<br />
<br />
== Actualisació de MediaWiki ==<br />
<br />
Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)<br />
<br />
== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==<br />
<br />
Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.<br />
<br />
GRACIES<br />
<br />
--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)<br />
<br />
== Hola ==<br />
<br />
Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]<br />
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]<br />
<br />
per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament. <br />
Gràcies.<br />
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)<br />
<br />
== Banys i Palau de l'Almirant ==<br />
<br />
¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore: <br />
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall<br />
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant<br />
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)<br />
<br />
== Artícul Os Belenenses ==<br />
<br />
Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)<br />
<br />
== Últims artículs ==<br />
<br />
Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)<br />
<br />
== Canvi en la capçalera de les fotos ==<br />
<br />
Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)<br />
<br />
Jaraguas<br />
Ferencváros TC<br />
Quentin Tarantino<br />
<br />
== Enllaços ==<br />
<br />
He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)<br />
<br />
¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)<br />
<br />
== Error i canvis en artículs ==<br />
<br />
Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)<br />
<br />
== Alta nova ==<br />
<br />
Hola Jose2,<br />
<br />
M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.<br />
<br />
La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.<br />
<br />
¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?<br />
<br />
Gràcies de bestreta.<br />
<br />
--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)<br />
<br />
== Certificat ==<br />
<br />
Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)<br />
<br />
== Erro a l'editar ==<br />
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)<br />
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)<br />
<br />
== Contengut ==<br />
<br />
Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)<br />
<br />
== L'artícul masculí "lo" ==<br />
<br />
L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)<br />
<br />
== Esta i aquesta ==<br />
<br />
En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)<br />
<br />
== Bloqueig de pàgines ==<br />
<br />
¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.<br />
<br />
== Doncs, paraula valenciana ==<br />
<br />
No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)<br />
<br />
== Ficha per a militars ==<br />
<br />
M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)<br />
<br />
== Resposta ==<br />
<br />
Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.<br />
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.<br />
<br />
== Creació de Plantilles ==<br />
<br />
Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)<br />
<br />
== Problema en la plantilla de biografia ==<br />
<br />
Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)<br />
<br />
:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)<br />
<br />
== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==<br />
<br />
Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.<br />
<br />
--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)<br />
<br />
Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)<br />
<br />
== Duplicats ==<br />
<br />
Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)<br />
<br />
== Canvi del nom del municipi d´Ona ==<br />
<br />
Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Comuna ==<br />
<br />
https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú<br />
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Artículs no enciclopèdics ==<br />
<br />
Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)<br />
........................................................<br />
<br />
Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
-----------------<br />
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
-----------------<br />
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)<br />
----<br />
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Fussionar pàgina ==<br />
<br />
Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.<br />
Gràcies per davant.<br />
<br />
== Definició de valencià segons la RAE. ==<br />
<br />
Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==<br />
<br />
Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.<br />
<br />
<br />
No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Redirigir Computador a Ordenador. ==<br />
<br />
Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)<br />
<br />
== Fins i tot ==<br />
<br />
Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)<br />
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)<br />
<br />
== Fins i inclús ==<br />
<br />
Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)<br />
<br />
== Tengut/tingut i vengut/vingut ==<br />
<br />
Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer<br />
<br />
La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut". <br />
<br />
Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia. <br />
<br />
Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST)<br /><br />
<br />
..............................<br />
<br />
LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.<br />
Pàgina 303. Tindre: <br />
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES<br />
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......<br />
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)<br />
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)<br />
<br />
== Tabarnia ==<br />
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)<br />
<br />
Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)<br />
<br />
Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)<br />
<br />
Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)<br />
<br />
== Idioma Valencià ==<br />
<br />
Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', els enllaços s'han caigut o no funcionen, excepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.<br />
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]<br />
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]<br />
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]<br />
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i el resultat és el següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç, est enllaç no redirigix al gràfic aixina que ho intente d'atra manera empotran-te l'image:<br />
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resultat]<br />
[[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]<br />
<br />
--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)<br />
<br />
Ya he modificat els enllaços. En el sext enllaç hi ha un problema i és que que no carrega la pàgina, no l'he tocat perque no tinc clar si és bo o que, t'ho deixe a tu per a que ho repasses.<br />
I l'image que he empotrat, si vols retocar-la per a que quede millor en la pàgina, és tota teua.<br />
Un salut i gràcies.--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:39 11 abr 2020 (CEST)<br />
<br />
== Imàgens ==<br />
<br />
L'image del [[Grup Cultural Alcoya Regne de Valencia]] ya està pujada. No se que ha passat en moltes de les imàgens. O s'han borrat o n'hi han problemes tècnics en elles. Crec que l'usuari [[Usuari:Admin|Admin]] podrà aclarir-nos que ha passat exactament i si es poden reparar totes les imàgens de colp o n'hi ha que restaurar una a una. Gràcies pel teu treball. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:01 21 maig 2021 (UTC)<br />
-----------------<br />
Perfecte, moltes gràcies per l'aclaració sobre les imàgens, anirem restaurant-les. En les imàgens de l'artícul [[Real Senyera]] és una faena, n'hi havia molt de treball, poc a poc. L'estrela de l'artícul destacat ya està carregada i funcionant, aixina com algunes atres bàsiques. Vore en temps lo de la plantilla “Valéncia”. ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:01 21 maig 2021 (UTC)<br />
<br />
== Plantilla para municipios ==<br />
¿Sabes si hay alguna forma de crear una plantilla que actualice automáticamente los datos de las localidades a partir de Wikidatos? Del estilo usado [https://ie.wikipedia.org/wiki/Avise:Municipio aquí]? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 12:45 26 maig 2021 (UTC)<br />
<br />
== Plantilles, imàgens i números ==<br />
<br />
Bona vesprada Jose: Ya veig estàs donant-li de valent a les imàgens i que estàs copiant els títuls de les imàgens de wikipedia, és més pràctic i ràpit que pujar-les ací. L'únic problema es que si ells canvien el títul d'una image, no es vorà ací en L'Enciclopèdia. Te de positiu, que si torna a haver un problema com el que hem tingut mosatros, puix no passaria absolutament res, no perdríem imàgens. Respecte a les plantilles, estan ya funcionant totes be en les imàgens. Si veus alguna plantilla que no va be, m'avises. He restaurat també les capçaleres dels artículs de les principals poblacions valencianes (els escuts i banderes) i imagens d'artículs interns sobre L'Enciclopèdia. Respecte als números, estic escomençant des del principi i la meua idea és arribar fins al 499, imagine que la teua idea és arribar fins al 1.000. Si et pareix be, es repartim esta faena aixina. Si vols que s'ho repartim d'atra manera, no tens més que dir-me-ho. Ya anem comentant. Moltes gràcies de tot. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:43 26 maig 2021 (UTC)<br />
<br />
== Dialectes del valencià ==<br />
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|100px|miniaturadeimagen]]<br />
Hola José: ¡Perfecte tot lo que em comentes, gràcies!. Anem fent marcheta. Comentar-te que he pujat el mapa dels dialectes del valencià del llibre que cites de Manuel Gimeno. Crec que a pesar de que de moment no el tinc en més resolució, seria igual convenient que fora l'image que ilustre els 3-4 artículs sobre els dialectes del valencià. Els gràfics de l'image de wikipedia estan molt be pero si et dones conte, en el cantó superior dret, en chicotet, nomena al valencià com a "català occidental" i molt segurament eixe mapa està fet per filòlecs no valencians. Crec que deuríem de fiar-nos més de Manuel Gimeno. Si et pareix be, canvia tu mateixa l'image. Intentaré conseguir el mapa a major resolució. Gràcies de tot. Saludets: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 11:59 27 maig 2021 (UTC)<br />
<br />
== Valenciafreedom ==<br />
Hola, ¿qué tal? ¿Sabes qué le ha pasado al foro de Valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:38 3 jun 2021 (UTC)</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enoch_Powell&diff=176187Enoch Powell2021-06-03T14:37:01Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>[[Archiu:Enoch Powell 6 Allan Warren.jpg|197px|dreta]]<br />
'''John Enoch Powell''' OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador (1950-1974), després diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-1987) i ministre de Salut (1960-1963).<br />
<br />
Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de grec antic a l'edat de 25 anys en Austràlia. Durant la Segona Guerra Mundial, va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en 1937), aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.<br />
<br />
Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del 20 d'abril de 1968 davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'anglés original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el Regne Unit, especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra (1965-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa. Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".<br />
<br />
Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell. Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de 1970, i potser els va costar les eleccions generals de febrer de 1974, quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.<br />
<br />
Powell va tornar a la Cámara en octubre de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de 1987.<br />
<br />
[[Categoria:Polítics de Regne Unit]]<br />
[[Categoria:Cristians del Regne Unit]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enoch_Powell&diff=176186Enoch Powell2021-06-03T14:36:39Z<p>Chabi: Pàgina nova, en el contingut: « '''John Enoch Powell''' OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, solda…»</p>
<hr />
<div><br />
'''John Enoch Powell''' OBE (Birmingham, 16 de juny de 1912-Londres, 8 de febrer de 1998) fon un polític britànic, erudit clàssic, autor, llingüiste, soldat, filòlec i poeta. Fon diputat conservador (1950-1974), després diputat del Partit Unioniste del Ulster (1974-1987) i ministre de Salut (1960-1963).<br />
<br />
Abans d'entrar en política, Powell va ser un erudit clàssic, aplegant a ser professor titular de grec antic a l'edat de 25 anys en Austràlia. Durant la Segona Guerra Mundial, va servir en llocs de personal i d'inteligència, alcançant el ranc de brigadier als trenta anys. També va escriure poesia influenciat per A.E. Housman (publicada ya en 1937), aixina com molts llibres sobre temes clàssics i polítics.<br />
<br />
Powell va atraure una gran atenció despuix del seu discurs del 20 d'abril de 1968 davant l'Assamblea General del Centre Polític Conservador de la zona de West Midlands, que es va conéixer com el discurs "Rius de sanc" (Rivers of Blood en l'anglés original). En ell criticava les taxes d'immigració actuals en el Regne Unit, especialment les procedents de la Nova Commonwealth, i s'oponia a la llegislació antidiscriminatoria proposta llavors en la Race Relations Act 1968. En resposta, el líder del Partit Conservador, Edward Heath, va destituir a Powell del seu càrrec de Secretari de Defensa del Gabinet en l'ombra (1965-1968) en l'oposició conservadora. El discurs va ser considerat immediatament per molts com una flagrant demostració de racisme, lo que li va valdre fortes crítiques del seu propi partit i de la prensa. Encara que Powell no es considerava raciste, The Economist afirmava en un editorial en el 50º aniversari del discurs que la seua retòrica havia tingut un "efecte durador i maligne... en la forma en que es discutixen, o no, la raça i la migració".<br />
<br />
Despuix del discurs "Rius de sanc", vàries enquestes varen sugerir que entre el 67 i el 82% de la població britànica estava d'acort en les opinions de Powell. Els seus partidaris varen afirmar que el gran número de seguidors que va atraure Powell va ajudar als conservadors a guanyar les eleccions generals de 1970, i potser els va costar les eleccions generals de febrer de 1974, quan Powell va donar l'esquena als conservadors recolzant als laboristes, que varen tornar a formar un govern en minoria a principis de març despuix d'un parlament indecís.<br />
<br />
Powell va tornar a la Cámara en octubre de 1974 com a diputat del Partit Unioniste del Ulster per la circumscripció norirlandesa de South Down. Va representar la circumscripció fins que va ser derrotat en les eleccions generals de 1987.<br />
<br />
[[Categoria:Polítics de Regne Unit]]<br />
[[Categoria:Cristians del Regne Unit]]</div>Chabihttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Vall_d%27Albaida&diff=176180La Vall d'Albaida2021-06-03T14:21:15Z<p>Chabi: </p>
<hr />
<div>{{Comarca<br />
|nom = La Vall d'Albaida<br />
|escut = <br />
|image = [[Archiu:Mapa del Valle de Albaida.svg|190px]]<br />
|mapa = [[Image:Localització de la Vall d'Albaida respecte del País Valencià.png|100px]]<br>Localisació de '''La Vall d'Albaida''' respecte de la [[Comunitat Valenciana]]<br />
|país = [[Espanya]]<br />
|província = [[Província de Valéncia|Valéncia]]<br />
|habitants = 90.783<br />
|cens = <br />
|àrea = 721,60<br />
|densitat = <br />
|capital = [[Ontinyent]]<br />
|municipis = <br />
|Pàgina_web = <br />
}}<br />
'''La Vall d'Albaida''' és una comarca de la [[província de Valéncia]], [[Espanya]], situada en [[Comunitat Valenciana]]. El seu centre administratiu és el municipi d'[[Ontinyent]].<br />
<br />
És una de les comarques valencianes més industrials, en una important tradició de textil, vidre, cera..., encara que manté activitats agrícoles i ganaderes de manera notable. També s'observa un creiximent del sector servicis i comerç.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
Rep el seu nom perque fon formada pel [[riu Albaida]] que dona nom al primer poble pel que passa el riu, el poble d'[[Albaida]].<br />
<br />
El nom d'Albaida es d'orige àrap, i el seu significat es referix al color de la seua terra (lliteralment significa ''terra blanca'').<br />
<br />
Per esta mateixa rao la seua marca de promoció es "vallblanca".<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Llimita al nort en les comarques de [[La Costera]], a l'est en [[La Safor]] i al sur en [[El Comtat]] i [[L'Alcoyà]] i a l'oest en [[L'Alt Vinalopó]] (estes últimes tres, pertanyents a la [[província d'Alacant]]).<br />
<br />
El [[riu Albaida]] travessa de sur a nort tota la comarca.<br />
<br />
===== Pobles de La Vall d'Albaida =====<br />
* [[Ontinyent]]. Població: 36.695 hab. Superfície: 125,40 km². Densitat: 292,62 hab./km². <br />
* [[L'Olleria]]. Població: 8.630 hab. Superfície: 32,20 km². Densitat: 251,73 hab./km². <br />
* [[Albaida]]. Població: 6.269 hab. Superfície: 35,40 km². Densitat: 177,09 hab./km².<br />
* [[Benigànim]]. Població: 6.150 hab. Superfície: 33,40 km². Densitat: 184,13 hab./km².<br />
* [[Ayelo de Malferit]]. Població: 4.532 hab. Superfície: 27,10 km². Densitat: 167,23 hab./km².<br />
* [[Bocairent]]. Població: 4.444 hab. Superfície: 97,00 km². Densitat: 45,81 hab./km².<br />
* [[Lluchent]]. Població: 2.571 hab. Superfície: 40,10 km². Densitat: 64,11 hab./km².<br />
* [[La Pobla del Duc]]. Població: 2.561 hab. Superfície: 18,90 km². Densitat: 135,50 hab./km².<br />
* [[Quatretonda]]. Població: 2.513 hab. Superfície: 43,20 km². Densitat: 58,17 hab./km².<br />
* [[Castelló de les Guerres]]. Població: 2.391 hab. Superfície: 19,10 km². Densitat: 125,18 hab./km².<br />
* [[Atzeneta d'Albaida]]. Població: 2.364 hab. Superfície: 16,20 km². Densitat: 145,92 hab./km².<br />
* [[Montaverner]]. Població: 1.833 hab. Superfície: 7,40 km². Densitat: 247,70 hab./km².<br />
* [[Alfarrasí]]. Població: 1.297 hab. Superfície: 6,40 km². Densitat: 202,65 hab./km².<br />
* [[Agullent]]. Població: 1.285 hab. Superfície: 6,10 km². Densitat: 210,65 hab./km².<br />
* [[Fontanars]]. Població: 1.014 hab. Superfície: 74,70 km². Densitat: 13,57 hab./km².<br />
* [[Bèlgida]]. Població: 701 hab. Superfície: 17,30 km². Densitat: 40,52 hab./km².<br />
* [[Montichelvo]]. Població: 626 hab. Superfície: 8,20 km². Densitat: 76,34 hab./km². <br />
* [[Benicolet]]. Població: 577 hab. Superfície: 11,30 km². Densitat: 51,06 hab./km². <br />
* [[Palomar]]. Població: 555 hab. Superfície: 7,80 km². Densitat: 71,15 hab./km².<br />
* [[Otos]]. Població: 520 hab. Superfície: 11,10 km². Densitat: 46,84 hab./km².<br />
* [[Salem]]. Població: 482 hab. Superfície: 8,60 km². Densitat: 56,04 hab./km².<br />
* [[Guadasséquies]]. Població: 430 hab. Superfície: 3,30 km². Densitat: 130,30 hab./km².<br />
* [[Ràfol de Salem]]. Població: 421 hab. Superfície: 4,30 km². Densitat: 97,90 hab./km².<br />
* [[Bellús]]. Població: 387 hab. Superfície: 9,50 km². Densitat: 40,73 hab./km². <br />
* [[Benissoda]]. Població: 361 hab. Superfície: 4,00 km². Densitat: 90,00 hab./km². <br />
* [[Terrateig]]. Població: 343 hab. Superfície: 6,30 km². Densitat: 54,44 hab./km².<br />
* [[Beniajar]]. Població: 260 hab. Superfície: 11,40 km². Densitat: 22,80 hab./km².<br />
* [[Bufalí]]. Població: 203 hab. Superfície: 3,20 km². Densitat: 63,43 hab./km².<br />
* [[Benissuera]]. Població: 199 hab. Superfície: 1,90 km². Densitat: 104,73 hab./km².<br />
* [[Ayelo de Rugat]]. Població: 197 hab. Superfície: 7,80 km². Densitat: 25,25 hab./km².<br />
* [[Pinet]]. Població: 190 hab. Superfície: 11,90 km². Densitat: 15,96 hab./km². <br />
* [[Rugat]]. Població: 174 hab. Superfície: 3,10 km². Densitat: 56,12 hab./km².<br />
* [[Carrícola]]. Població: 94 hab. Superfície: 4,60 km². Densitat: 20,43 hab./km².<br />
* [[Sant Pere]]. Població: 38 hab. Superfície: 3,80 km². Densitat: 10,00 hab./km².<br />
* Total població: 90.783 hab.<br />
* Total superfície: 721,64 km².<br />
* Total densitat: 125,80 hab./km².<br />
<br />
==Comunicacions==<br />
La [[CV-40]] en forma d'autovia: de la [[N-340]] i passa per [[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]] i [[Benissoda]], unint-se a la N-340 camí d'[[Alcoy]]. <br />
De la carretera CV-40 partix la [[CV-60]], que nos acosta a [[Montaverner]], [[Montichelvo]], etc... <br />
Una ampla ret de carreteres comarcals unixen tota '''La Vall d'Albaida'''. La N-340 va paralela a la CV-40, passant per les poblacions de [[Bellús]], [[Guadasséquies]], [[Alfarrasí]], [[Montaverner]], [[Palomar]], [[Albaida]] i posteriorment [[Alcoy]].<br />
La llínea férrea [[Valéncia]]-[[Alcoy]] té estacions i parades en la comarca, la primera [[Benigànim]] i l'última d'elles la d'[[Ontinyent]]. Les llínees regulars d'autobusos [[Valéncia]]-[[Villena]] [[Valéncia]]-[[Alcoy]]-[[Ontinyent]]-[[Gandia]] recorren molts pobles de la comarca.<br />
<br />
La rica i ampla oferta gastronòmica, natural, artística i cultural juntament a activitats deportives o d'aventura faran que el viager fruïxca de la visita d'estes terres.<br />
<br />
== Llengua ==<br />
{{VT|Predomini llingüístic}} <br />
La comarca se troba situada dins de l'àmbit llingüístic valenciaparlant.<br />
<br />
== Comarca històrica ==<br />
{{AP|Història de les comarques valencianes}}<br />
'''La Vall d'Albaida''' és una comarca històrica que ya apareixia en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] ''Comarques naturals del [[Regne de Valéncia]] '' publicat en l'any [[1934]], sense cap modificació en la seua delimitació comarcal.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [http://www.saudites.com/ Comparsa Saudites d'Ontinyent]<br />
* [http://www.mancovall.com Web de la Mancomunitat de Municipis de La Vall d'Albaida]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Valle_de_Albaida}}<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
<br />
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}<br />
<br />
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]</div>Chabi