L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Manuel de Montoliu i de Togores

2026-01-23T20:54:35Z

YoSocChe: /* Biografia */ L'image usada en esta pagina de Manuel de Montoliu va ser furtada d'un vídeo de yosocche.com. Despuix va ser manipulada borrant el logotip de yosocche.com de l'image per a despuix usar-la sense preguntar-me ni mencionar l'orige. És plagi pur i dur. Podeu posar-vos en contacte en mi en info@yosocche.com. Tinc molta informació i imàgens que oferir per a utilisar pero per favor pregunteu! Orige: https://youtube.com/shorts/E50N0jTFP8s?si=oVtG2ARNvfRiULwu

{{Biografia|
| nom = Manuel de Montoliu i de Togores
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec
| data_naix = [[30 d'abril]] de [[1877]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[18 de maig]] de [[1961]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Manuel de Montoliu i de Togores''' ([[Barcelona]], [[30 d'abril]] de [[1877]] - † [[18 de maig]] de [[1961]]), fon un filòlec, llingüiste, historiador i professor. Catedràtic de Lliteratura. Treballà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Fon el millor filòlec català del [[sigle XX]]. Manuel de Montoliu, ademés de filòlec, fon un erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitari, escrigué diverses obres i artículs sobre lliteratura i llingüística.

== Biografia ==
[[Archiu:Manuel Montoliu.jpg|thumb|300px|alt=Image propietat de yosocche.com de la secció d'Illustres Parlen|Esta image es propietat de yosocche.com. El autor ha llevat el nom de yosocche.com d'esta image en copyright? Em pregunta i estic encantat en donar-la pero furtar-la d'un vídeo, manipular-la i expondre-la en un atre lloc sense preguntar ni mencionar l'orige es diu plagi.]]

Humaniste fecunt i polifacètic, va contribuir en els seus estudis al coneiximent de numeroses parceles de les lliteratures hispàniques, pero va destacar especialment per les seues valioses aportacions a l'història de les Lletres catalanes de tots els temps.

Impulsat des de la seua primerenca joventut per una ferma vocació humanística que va orientar la seua curiositat intelectual cap al camp de la creació lliterària, va cursar estudis superiors en la seua Barcelona natal i despuix en [[Madrit]], per a completar la seua brillant formació acadèmica en l'Universitat de Trobe ([[Alemanya]]). Familiarisat en l'idioma i els métodos de treball alemans, va treballar com a llector de [[Castellà|castellà]] i [[Català|català]] en l'Universitat d'[[Hamburc]], i, ya consagrat com una de les figures més prometedores de la filologia hispànica contemporànea, va retornar a [[Espanya]] per a ocupar una càtedra de lliteratura en l'Universitat de Barcelona. El restant de la seua fructífera llabor docent es va desenrollar a partir de l'any [[1925]] en [[Argentina]], a on va ser nomenat director de l'Institut de Filologia de [[Buenos Aires]], i, finalment, de nou en la seua ciutat natal, a la que va retornar per a recuperar la seua càtedra universitària.

==Obra ==

Autor de numerosos artículs i ensajos monogràfics centrats en la lliteratura espanyola i catalana de qualsevol época, va deixar impresos alguns volums d'obligada consulta en les facultats de Lletres de tot l'àmbit hispànic.

*''Estudis de Literatura catalana'' (1912)
*''Las mejores poesías'' (1923). El pròlec d'una selecció de poemes de l'autora chilena [[Gabriela Mistral]].
*''Manual d'història crítica de la literatura catalana. Edad Moderna (1823-1900)'' (1922)
*''Breviari crític (1926-1933)''. Una selecció dels seus treballs en crítica periodística.
* ''La cançó popular'' (1926)
*''Manual de literatura castellana'' (1929)
*''Lo que España debe a un libro'' (1931)
*''Goethe en la literatura catalana'' (1935)
*''Aribau i la Catalunya del seu temps'' (1936)
*''El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro'' (1942)
*''Elucidario crítico'' (1947)
* ''Les grans personalitats de la literatura catalana''. Varis toms.
*''Llibre de Tarragona'' (1953)
*''Llibre de Poblet'' (1955)
*''Pizarro'' (1958), de caràcter biogràfic.
*''Ramon Llull i Arnau de Vilanova'' (1958)
*''Ausias March'' (1959)
* ''Les quatre grans cròniques'' (1959)

Ademés, Manuel de Montoliu alcançà gran notorietat en la seua época per la seua magnífica traducció al català dels texts més representatius de l'obra de [[Dant Alighieri|Dant]].

==Cites==
[[Archiu:Manuelmonto.jpg|thumb|300px|Entrevista de J. Ferrer en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]'']]

{{Cita|''La costumbre de llamar valenciana a la lengua popular de Valencia la vemos seguida constantemente por los escritores valencianos de los siglos XIV y XV. Lo más cuerdo y prudente es aceptar sin discusión esta costumbre que ha perdurado hasta el presente. Aunque parezca una paradoja quiero declarar que el elogio que escribió Cervantes (en 'Persiles y Segismunda') de la lengua valenciana tiene para mi más peso que la opinión de tres o cuatro sabios. ¡Salve, pues, dulce lengua valenciana!''|Manuel de Montoliu i de Togores}}

{{Cita|L'individualitat de la llengua valenciana dins de la família de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.|''La llengua valenciana en perill'', per [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] (Valéncia, 1982, [[GAV]])}}

{{Cita|''Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España''|Manuel de Montoliu citat per [[Joan Ignaci Culla]]. ''El català, ¿ciencia o acte de fe?'' (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}

{{Cita|El millor filòlec català del sigle XX defengué l'Idioma Valencià. Manuel Montoliu considerà que el valencià era una llengua independent i que el català n'era una atra. L'elogi que feu [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] cap a la [[llengua valenciana]] té més pes que l'opinió de tres o quatre sabis|J. Ferrer (''[[Valéncia Hui]]'', 25.3.2007)}}

==Referències==

*[http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=montoliu-de-togores-manuel-de Biografía de Manuel de Montoliu - La web de las biografías]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Normes de Castelló

2021-12-12T22:38:01Z

YoSocChe: He inclós que les "Normes" de Castelló no tenen llegitimitat normativa. Són bases...

[[Archiu:Catanor.jpg|thumb|right|Portada del llibre ''La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932'', de [[Emili Miedes]]]]
'''Normes Ortogràfiques de Castelló''' (Normes de Castelló, Normes del 32 o ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') són unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del [[Llengua catalana|català]] i el [[Llengua valenciana|valencià]], al contrari que les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren creades de manera provisional, en l'any [[1932]] pel català [[Pompeu Fabra]] i l'adaptació d'estes per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. A conseqüència del caràcter provisional de les bases de Castelló de 1932 no tenen llegitimitat normativa i no es poden denominar Normes.

==Història==

=== Sanchis Guarner i l'intenció de les bases ===
Citarem unes paraules textuals del professor En [[Manuel Sanchis Guarner]]. Este passage guarnerià està pres del seu llibre intitulat ''La Llengua dels Valencians'' pàgina num. 60 tant en l'edició de l'any [[1967]] com en la de [[1972]]. En la primera edició d'este llibre supraindicat, res diu de Les Normes de Castelló de [[1932]], i fon ya publicat en l'any [[1933]].

Sanchis Guarner: "En un aplec tengut a [[Castelló de la Plana]] el 21 de [[decembre]] de 1932, animades per un plausible esperit de concòrdia, totes les entitats i publicacions valencianes acceptaren unes Normes Ortogràfiques unificades, el primer signant de les quals accedí a ser el [[Pare Fullana]], i que són una adaptació de les de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]". ([[1911]]-[[1913]])

=== Pare Fullana ===
[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|right|Firma del [[Pare Fullana]] a on especifica que eren unes normes provisionals]]
Si que es cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les "Normes del 32" com diuen...

El [[Pare Fullana]], pressionat, firmà quan estava en [[Madrit]], l'únic representant de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], des de l'any [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la [[Real Acadèmia Espanyola]].

Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ''ad cedere'', o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.

Acceptar les Normes de Castelló de [[1932]] no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el [[Pare Lluis Fullana]]..."

Mes això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i anima lo que firmava.

El Pare Fullana havia publicat recentment, en este mateix any de [[1932]], una "Ortografia Valenciana", en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s´havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L´onze de novembre d'este present i mateix any de [[1932]], el Pare [[Andreu Ivars i Cardona]], frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa "Ortografia Valenciana", que eixiria a llum publica, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.

==== La firma ====
Resulta indignant que alguns catalanistes hagen intentat fer creure que el pare Fullana considerava al [[Valencià]] i [[Català]] una mateixa llengua, negant que el valencià siga la llengua pròpia i autòctona valenciana, diferent i diferencià del català.

El [[pare Fullana]] es va desvincular totalment de les catalanisants normes del 32 que havia firmat de mala gana "atés lo caràcter provisional"<ref>[http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/docs/normes32.jpg Firma de Fullana]</ref> de les normes (bases), tal i com va anotar damunt de la seua firma. La mes evident prova de la seua desvinculació d'estes normes de [[Pompeu Fabra]] per a catalanisar la llengua valenciana està en el fet de que el pare Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en l'any [[1933]] reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de [[Castelló]] de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer despuix de la tramposa farsa de l'Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d'Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades despuix en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d'Unificació"

== Una estratègia catalanista ==
[[Archiu:Placanc.jpg|thumb|250px|Placa commemorativa]]

Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En l'any [[1932]], encara li aplicaven este adjectiu...

"Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del [[País Valencià]], etc. Mai diran la [[idioma valencià|llengua valenciana]] o L´idioma valencià com li diu l’[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'[[Castellà|Idioma Castellà]]. Si que li diran la llengua del País Valencià, ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de [[Barcelona]], o siga, en eixa variant de la Koine catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la llengua valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la llengua valenciana ve i vingué del Contat de [[Barcelona]]..."

== Firmants ==
Dels 52 firmants de les Normes de Castelló de 1932 cap d'ells era filòlec, excepte el Pare Fullana que les va firmar en una anotació al costat, ficant que les firmava perque eren de caràcter provisional i mostrant el seu desacort en eixes normes. Es dir l'únic filòlec que les va firmar ho va fer mostrant el seu desacort en estes normes i perque eren provisionals i els demés firmants ni tan se vol eren filòlecs. <ref>[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 Firmants de les Bases de Castelló]</ref> Sanchis Guarner, que més tart sería també filòlec, en aquell temps tenia 21 anys.

== Declaració BIC ==

A finals de l'any [[2010]], l'[[Ajuntament de Castelló]], en majoria del [[PPCV]], a proposta del partit polític [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Bloc Nacionaliste Valencià|Bloc]], decidí demanar a la Conselleria de Cultura la declaració com a Be d'Interés Cultural (BIC) per a les ‘Bases per a la unificació de l'Ortografia valenciana’, conegudes com a ‘Normes del 32 o de Castelló’.

Per a la referida declaració és demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] (AVL), a l'[[Universitat Jaume I de Castelló]] (UJI) i al [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables.

En decembre de l'any [[2016]] el Consell de la [[Generalitat Valenciana]] aprovà un decret en el qual es declaraven [[Be d'Interés Cultural]] Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.

== Cites ==

* [[Manuel Sanchis Guarner]]:

{{Cita|''En una reunión celebrada en [[Castelló|Castellón de la Plana]] el 21 de diciembre de [[1932]], los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes [[Normes de Castelló|Normes Ortografiques]] que son una adaptación de las del [[Institut d'Estudis Catalans]]''|[[Manuel Sanchis Guarner]], [[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]] (Valéncia, 1973)}}

* En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:

{{Cita|L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.}}

{{Cita|Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desaparéixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.}}

{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}

{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'', per Josep Mª Guinot}}

* En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: [[Germà Colón|Germán Colón]]'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:

{{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}

* [[Joan Costa i Català]]:

{{Cita|Es vol conseguir "l'unitat" per reduccio pura i simple al catala, i borrar del mapa inclus el nom i el recòrt del valencià. Esta extorsio i desnaturalisacio de la llengua viva, acompanyada del despull del nostre patrimoni historic i cultural, que es l'arrel de la nostra personalitat, es lo que els valencians no podem admetre, no admetrem mai.|''De la "Normalitzacio" ortografia a la "Codificacio"'', per Joan Costa i Català}}

== Vore també ==

* [https://www.lenciclopedia.org/Hist%C3%B2ria_contempor%C3%A0nea_de_la_llengua_valenciana#1932_-_Les_bases_d.27ortografia_valenciana Les bases d'ortografia valenciana - Història contemporànea de la llengua valenciana]
* [[Lluís Fullana i Mira]]
* [[Josep Maria Guinot]]

== Bibliografia ==

* GUINOT I GALAN, Josep Maria. ''Les Normes de Castello de 1932'' (1992). (S. Filologica nº 13)

* GUINOT I GALAN, Josep Maria. ''Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la RACV) comparades (1997)''. Editada per [[Lo Rat Penat]].

==Enllaços externs==

*[http://www.idiomavalenciano.com/archius/bases-normas-castellon-1932.pdf Bases de las bases ortogràfiques del 32 (Reproducció completa original)]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 Referencia 1]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1235 Referencia 2]
*[http://www.cardonavives.com Cardona Vives]
*[http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana]
*[http://www.idiomavalencia.com/docs/var/farsanormes.htm La Farsa de les Normes de Castelló]
*[http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/03/las-bases-acientificas-de-la-unidad-de.html Las bases acientíficas de la unidad de las Lenguas Valenciana y la Catalana - Lo Regne de Valéncia]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=226 Falsetat documental - Domingo Gimeno - Cardona Vives]
*[https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/consell-declara-bic-normes-castello_1037146.html El Consell declara BIC les Normes de Castelló - ''Mediterráneo'']

==Referències==
{{listaref}}

[[Categoria: Valencià]]
[[Categoria:AVLL]]

Parc natural del Massiç del Mongó

2021-11-28T12:49:43Z

YoSocChe:

[[Archiu:Montgó7.jpg|thumb|350px|El Mongó]]

El '''Massiç del Mongó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

== Senyes bàsiques ==
Este parage de 2.117 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[16 de març]] de l'any [[1987]] se troba en la comarca de [[La Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]].

En l'any [[2002]] s'aprovà el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals, que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7.500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro d'amortiguació d'impactes, en l'objetiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, se crea la figura de reserva dels fondos marins del Cap de Sant Antoni, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos litorals.

Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar.

A la seua importància paisagística se li unix un gran valor botànic i cultural.

==Municipis compresos==
[[Dénia]], [[Gata de Gorgos]] i [[Xàbia]]

== Orografia ==
[[File:Montgó i vista cap al nord.jpg|thumb|right|250px|Parc natural del Mongó]]
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Mongó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

== Clima ==
El parc presenta un típic [[clima mediterràneu]].

==Flora==
[[File:Margallonar al Montgó.jpg|thumb|right|250px|Flora del Mongó]]
[[File:Bosquet de pins per les planes, Xàbia.JPG|thumb|right|250px|Pinar en el Mongó]]
[[File:Espígol al Montgó.jpg|thumb|right|250px|[[Espigol]] en el Mongó]]

Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Mongó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito.

- Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual païsage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna.

En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]].

== Fauna ==
El Mongó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

== Cultura ==
El Mongó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

==Accessos==
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

== Enllaços externs ==
* [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_del_Mongó}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]