L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Regne de Mallorca

2026-03-02T19:00:09Z

Xusito: Orografía Corregida

{{Estat desaparegut
| nom_oficial = Regne de Mallorca
| nom_complet = Regne de Mallorca
| nom_comú = Regne de Mallorca
| status =
| status_text =
| empire =
| forma_de_govern = [[Monarquia]]
| p1 = Imperi almohade
| bandera_p1 = Flag_of_Morocco_1147_1269.svg
| p2 =
| bandera_p2 =
| p3 =
| bandera_p3 =
| s1 = Reformisme borbònic
| bandera_s1 = Bandera_de_España_1701-1760.svg
| s2 =
| bandera_s2 =
| s3 =
| bandera_s3 =
| s4 =
| bandera_s4 =
| s5 =
| bandera_s5 =
| s6 =
| bandera_s6 =
| image_bandera = Bandera del Reino de Mallorca.svg|60px
| bandera =
| image_escut = Coat of Arms of the Kingdom of Majorca and the Balearic Islands (14th-20th Centuries).svg|60px
| símbol =
| map = Crown of majorca.jpg
| map_descripció =
| capital = [[Palma de Mallorca|Ciutat de Mallorca]] i [[Perpinyà]]
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW =
| lema_nacional =
| himne_nacional =
| idioma = [[Idioma balear|balear]]
| idioma_no_oficial = [[àrap andalusí]], [[Llenguadocià]]{{cr}} y [[Idioma provençal|provençal]]{{cr}}
| moneda =
| era =
| esdeveniment_inici = [[Conquista de Mallorca pel rei Jaume I|Conquista de Mallorca]]
| data_inici =
| any_inici = 1231
| esdeveniment_fi = [[Decrets de Nova Planta]]
| data_fi =
| any_fi = 1715
| esdeveniment1 = 25 de giner
| any_esdeveniment1 =
| data_esdeveniment1 =
| esdeveniment2 =
| any_esdeveniment2 =
| data_esdeveniment2 =
| esdeveniment3 =
| any_esdeveniment3 =
| data_esdeveniment3 =
| esdeveniment4 =
| any_esdeveniment4 =
| data_esdeveniment4 =
| esdeveniment_anterior1 =
| any_esdeveniment_anterior1 =
| data_esdeveniment_anterior1 =
| esdeveniment_anterior2 =
| any_esdeveniment_anterior2 =
| data_esdeveniment_anterior2 =
| event_post =
| data_esdeveniment_posterior1 =
| títol_líder =
| líder1 =
| any_líder1 =
| líder2 =
| any_líder2 =
| líder3 =
| any_líder3 =
| títol_governant =
| governant1 =
| any_governant1 =
| governant2 =
| any_governant2 =
| governant3 =
| any_governant3 =
| dades_any1 =
| dades_superfície1 =
| dades_població1 =
| dades_any2 =
| dades_superfície2 =
| dades_població2 =
| membre_de =
| religió = [[Iglésia Catòlica|catòlica]]
| notes =
}}
El '''Regne de Mallorca''' va ser creat per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] despuix de la seua [[Conquista de Mallorca pel rei Jaume I|conquista]] en l'any [[1231]]. En [[1260]]<ref>http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/monarquia/jaime_i.shtml</ref> va morir Alfonso, el primogènit del rei (qui anava a heretar Aragó i Valéncia). Llavors, Jaume va redactar un nou testament pel que otorgava Mallorca al seu fill [[Jaume II de Mallorca|Jaume]]. Esta disposició constituïx l'orige del Regne privatiu de Mallorca, estructurat de forma definitiva en el testament de l'any [[1272]]. Aixina, quan Jaume I va fallir en [[1276]], la [[Corona d'Aragó]] va quedar per al fill major, [[Pedro III d'Aragó|Pedro]] (conegut com Pedro ''el Gran''), i el regne de Mallorca per al següent, Jaume, que regnaria en el nom de [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]].

El regne de Mallorca comprenia les [[illes Balears]]; [[Mallorca]], [[Menorca]] —baix domini musulmà i enfeudada al rei de Mallorca des de l'any 1231 fins a l'any [[1287]]— [[Eivissa (illa)|Eivissa]] i [[Formentera]]. Aixina mateix, durant la [[monarquia privativa]], la Corona de Mallorca comprenia el regne de Mallorca aixina com els comtats del [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], el [[senyoriu de Montpeller]], el vescomtat de [[Carladés]], en [[Auvernia]], i la baronia de [[Omeladés]], contigua a [[Montpellier]]. En quant titulars d'estos dominis continentals, els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Aragó.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Regnes d'Espanya]]
[[Categoria:Corona de Mallorca| ]]
[[Categoria:Regne de Mallorca]]
[[Categoria:Delimitacions històriques en la Corona d'Aragó]]

Per la República Valenciana

2026-01-25T21:18:20Z

Xusito: Actualisació del contingut

'''Per la República Valenciana''' (RV) fon una coalició electoral de la [[Comunitat Valenciana]] formada per [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV), [[Estat Valencià-Sobirania Valenciana]] (EV) i [[República Valenciana-Estat Valencià]] de cara a les [[eleccions generals espanyoles de 2008]]. Ha convocat diverses manifestacions d'ideologia republicana i independentista de la Comunitat Valenciana. Els principals candidats foren Joan Vicent Cuenca, Mònica Martínez i Vicent Bosch al [[Congrés dels Diputats]], i Víctor Baeta, [[Vicent Gisbert Miró]] i [[Joan Salvador Sorribes]] al [[Senat d'Espanya]]. Només va obtindre 645 vots.

== Enllaços externs ==
* [http://www.perlarepublicavalenciana.eu/ Pàgina electoral de RV]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

República Valenciana-Estat Valencià

2026-01-25T21:17:37Z

Xusito: Actualisació del contingut

{{Partit Polític |
| nom = República Valenciana-Estat Valencià (RV-EV)
| color = #FF0000
| logo = [[Archiu:Logobo_invertit.jpg|miniatura|centre|150px]]
| president =
| líder = Víctor Baeta i Subías
| portaveu =
| fundació = 2007
| dissolució =
| ideologia = [[independentisme]], [[nacionalisme]]
| sèu = Valéncia
| internacional = |
| partits =
| web = |
}}
[[Archiu:Logo_PVE.jpg|miniatura|150px|Logo PVE]]
'''República Valenciana-Estat Valencià (RV/EV)''' és un partit polític valencià sobiranista, europeista i republicà fundat el 26 de novembre del 2007 per Josep Alamar, Josep Algarra, Víctor Baeta i Subías i Vicent Gisbert Miró que consideraren que el [[Bloc Nacionalista Valencià]] renunciava a una acció política sobiranista i republicana i calia una oferta política valenciana en este sentit.

El Coordinador de RV/EV és Chimo Cunyà Alcover i el representant llegal de la formació és Víctor Baeta.

El partit utilisa com a simbol la bandera [[estrelada valenciana]] i gasta la normativa catalana per a escriure en valencià.

En les eleccions generals del 9 de març del 2008 RV/EV formà part de la coalició [[Per la República Valenciana]] (plRV) junt a [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i [[Estat Valencià-Sobirania Valenciana|Estat Valencià]] i va obtindre 645 vots (0.08%).

En les eleccions autonòmiques del 22 maig del 2011, RV/EV es presentà en ENV en coalició,<ref>{{Ref-web|url=https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/05/19/sonadores-republica-valenciana/808237.html|títul=Soñadores de la república valenciana - Levante-EMV|consulta=2017-02-24|llinage=Levante-EMV}}</ref> i va obtindre 677 vots (0.03%).

En les eleccions autonòmiques del 24 de maig del 2015 RV/EV es va presentar dins de la Coalició Junts<ref>{{Ref-publicació|artícul=La coalició JUNTS es presenta en les tres circumscripcions de la Comunitat Valenciana. En Castelló la Junta Electoral accepta dos tipos de papereta.|publicació=ANNA notícies|url=http://www.annanoticies.com/la-coalicio-junts-es-presenta-a-les-tres-circumscripcions-de-la-cv/|data=2015-05-23}}</ref> en ENV i [[Los Verdes-Ecopacifistas|Los Verdes Ecopacifistas]] i va obtindre 1.476 vots (0.06%).

El 4 de febrer del 2017 fon un dels partits que promogué una Coordinadora de partits Republicans<ref>{{Ref-web|url=https://www.coordinadorarepublicana.org/|títul=Coordinadora de Partidos Republicanos|consulta=2017-02-24|llengua=es-ES}}</ref> en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), [[Esquerra Nacionalista Valenciana]], Bloque Aragonés, Tierra Aragonesa i Izquierda Republicana.

== Referències ==
{{Referències}}

==Enllaços externs ==
* [https://republicavalenciana.org/ Portal web de Republica Valenciana]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Institut d'Estudis Valencians

2026-01-25T21:13:39Z

Xusito: /* Cites */Ortografia corregida

[[Archiu:Logoinsti2.jpg|thumb|300px|Escut de l''''Institut d'Estudis Valencians'''.]]

L''''Institut d'Estudis Valencians''' (IEV) és una institució fundada en l'any [[1937]] en la ciutat de [[Valéncia]], a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, en temps de la [[II República Espanyola|República]].

L'Institut d'Estudis Valencians té com a finalitat l'investigació i divulgació de les disciplines que formen la cultura valenciana i que van des de la ciència i la tecnologia fins a l'arqueologia, l'història o la llengua.

Fon el primer organisme valencià en competències normativisadores. La Conselleria de Cultura li va adscriure el [[Museu de Prehistòria]] i el [[Centre d'Estudis Econòmics Valencians]]. Va promoure la fundació d'una Biblioteca, pero la [[Guerra Civil]] espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué en l'any [[1939]], en l'arribada de [[Franco]] al poder.

== Història ==
[[Archiu:Cavaormon.png|thumb|250px|Els cavallers del Regne de Valencia]]

L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) fon creat en [[febrer]] de l'any 1937, en plena [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la Cultura valenciana, i en la finalitat de ser base ‘de la nostra renaixença cultural’.

L´Institut s'estructurava en quatre seccions, la Històrica-Arqueològica, que entendrà en la publicació d'obres de caràcter històric i arqueològic; la Filològica, que s'ocuparà de l¡estudi i conreu de la [[Llengua Valenciana]]; la de Ciències i la d'Estudis Econòmics ‘que s'ocuparà de l'estudi dels problemes econòmics’.

El seu inspirador fon el Conseller de cultura [[Francesc Bosch i Morata]], del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].

L'Institut d'Estudis Valencians fon fundat en l'any [[1937]]. El seu primer director fon el rector de l'[[Universitat de Valéncia]] [[José Puche Álvarez]].

En el moment de la seua fundació es varen formar quatre seccions:

* Secció Històrica-Arqueològica.
* Secció Filològica.
* Secció de Ciències.
* Secció d'Estudis Econòmics.

=== Entitat normativa ===

L'Institut d'Estudis Valencians (INEV) fon una entitat fundada durant la [[II República Espanyola|II República]] i tingué, provissionalment, la potestat, la llegalitat i l'autoritat normativa de la [[llengua valenciana]] durant el règim republicà tenint la consideració d'acadèmia i els seus membres reconeguts com a acadèmics.

=== Refundació ===

No serà fins a l'any [[1980]] quan el IEV recupere la seua activitat i siga refundat per diversos intelectuals valencianistes, entre els que podem destacar a Pasqual Barrachina, [[Emili Beüt]], Jesus Lopez i Sancho, Josep Senis, [[J. Mari Montañana]], Bono i Barber, Agustí Alaman, etc. En eixe any inicia una fecunda activitat de cursos, excursions i estudis de la geografia valenciana.

=== Actualitat ===
[[Archiu:Iev7.jpg|thumb|250px]]

En l'actualitat l'Institut d'Estudis Valencians consta de tres seccions<ref>[http://www.inev.org/index.php/val/l-institut-hui L'institut hui]</ref>:

* Història, Llengua i Etnografia.
* Mig ambient, Desenroll sostenible i Salut.
* Comunicació i Noves tecnologies.

Actualment l'Institut d'Estudis Valencians està presidit per [[Ferran Ribes i Blasco|Ferran Ribes]], sent el seu vicepresident [[Rafael Medina i Ferrandis]].

Aixina mateix, l'Institut se compon de 25 membres de número, de la figura de membres colaboradors que s'incorporen a les distintes seccions i de membres corresponents en quantes poblacions s'estime oportú.

Entre les activitats que realisa l'Institut d'Estudis Valencians tenen interés prioritari les següents:

* Cultiu de la [[llengua valenciana]] per mig del seu estudi.
* Sessions de treball.
* Viages en l'objectiu de conéixer les característiques geogràfiques, les costums i tota classe de manifestacions artístiques i folclòriques,
* Seminaris i cursos de divulgació i conferències, entre ells, els cursos de llengua i cultura valenciana.
* Proyeccions, concursos i actes de caràcter anàlec.
* Publicacions, etc...

Actualment el IEV desenrolla un Cicle de conferències sobre temàtiques valencianes, un Curs sobre Història Valenciana, un Curs de Llengua Valenciana i unes Jornades Mig Ambientals, totes en una periodicitat anual, junt a la promoció d'atres actes culturals diversos.

=== Membres ===

El capítul segon dels Estatuts de l'Institut d'Estudis Valencians regula les modalitats de membres: numeraris, colaboradors, corresponents i protectors.

* Els membres numeraris tenen caràcter llimitat, no excedint de vinticinc. Integren l'Assamblea General i participen de l'orgue de representació: Junta Directiva.
* Els membres colaboradors s'agregaran a les seccions, per caràcter permanent o per a determinats estudis.
* Els membres corresponents són de caràcter illimitat. Es designaran per població.
* Els membres protectors són els que ajuden a l'IEV econòmicament de forma periòdica o, be, per donatius.

== Presidents ==

* José Puche i Álvarez, Rector de l'Universitat de Valéncia, fon el primer president de l'Institut.
** Isidre Ballester Tormo, President de la Secció Històric-Arqueològica.
** Lluis Gonzalvo, President de la Secció Filològica.
** Rafael Font de Mora, Presidente de la Secció d'Estudios Econòmics.

== 75 Aniversari (1937-2012) ==

L'Institut d'Estudis Valencians fon creat en [[febrer]] de l'any [[1937]], en plena [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la [[Cultura valenciana]], i en la finalitat de ''ser base de la nostra renaixença cultural''. L'Institut d'Estudis Valencians celebrà en l'any [[2012]] el seu 75 Aniversari.

== Cites ==

{{Cita|La llei de creació de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]] diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la [[Llengua Valenciana|llengua Valenciana]], en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i aixina ho reconeix el seu president [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]]. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del [[Sigle XIII|s.XIII]]. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en [[1493]] i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent açò a arbitre del jutge". Està clar en este text que existix una clara diferència entre com es pronuncia i llig la x i la ch de la mateixa manera que es fa en el Valencià actual i no com fan els científics de la AVLl que li apliquen la "x" a tot i es queden tan panchos, i lo mateix passa en l'artícul "Lo" tant utilisat actualment en l'Idioma Valencià. Des d'ací retem a qualsevol filòlec a que afirme lo contrari...|Font del text ''Lo Caballer: Els Caballers del [[Regne de Valéncia]]'' (Institut d'Estudis Valencians) 2013}}

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [https://www.inev.org/ Portal de l'IEV]
=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=YF2piKLbdlM Institut d'Estudis Valencians - Conferencia en el Grup d'Accio Valencianista - YouTube]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Llengües d'Oc

2026-01-25T21:06:26Z

Xusito: Afegit contingut

{{llengua|
|nom= Llengües d'Oc, Occità
|nomnatiu= Lenga d'Òc, Occitan.
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Catalunya]], [[Occitania]], [[Itàlia]] i [[Mònac]]
|regió=
|parlants= 1.939.000
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers.
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llatí]] 
    [[Romanç]] 
     Occidental 
      [[Galo-ibèric]] 
       [[Galo-romanç]] 
        [[Occitano-romànic]] 
          '''Occità'''
|nació= En la [[Vall d'Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]]
|fontcolor=
|regulat= Conselh de la Lenga Occitana
|iso1= oc
|iso2= oci
|iso3= oci
|sil=
|mapa=[[File:Idioma occitano.png|300px|center]]
}}
Les '''Llengües d'Oc''' ''(occitan, lenga d'òc pronunciat: uksi'ta, 'lengɔ dɔk)'' son les llengües romàniques pròpies de la zona Sur de [[França]]. El domini llingüístic actual de les Llengües d'Oc s'estén per quatre estats:
* El terç sur de [[França]]
* La [[Vall d'Aran]] en [[Catalunya]] ([[Espanya]])
* Les [[Valls Occitanes]], en [[Itàlia]] (una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
* El Principat de [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])

== Introducció i definició ==
De forma genèrica, es denomina ''occità'' al conjunt de llengües [[romàniques]] que es parlen en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés, la falta d'un estàndart suficientment escampat i l'evolució i diferenciació natural que patix tota llengua del món han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero manco forta que en francés o en italià. Aixina una part de filòlecs especialistes de l''''occità''' no dubten de la unitat d'esta llengua, mentres que una atra part no prenen a l'occità com a una única llengua sino com a un conjunt de llengües molt paregudes pero diferenciades. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{citació necessària}} en el conjunt de llengües occitanes, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}

Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic".
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del [[sigle XIII]]: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l''''occità''' és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llògicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana.

== Extensió ==
L''''occità''' no a soles es parla en els antics territoris de l'Occitània i terres veïnes, sino també en atres llocs a on varen emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el [[catarisme]]) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones a on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
* [[Aquitània]]: exceptuant la part [[vasc|vascofona]] i una chicoteta àrea al nort del departament de la [[Gironda]]. Convé fer notar que des de l'edat mija les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, pero en els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment vasc, passà a predominar el [[vasc]].
* [[Migdia-Pirineus]].
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]].
* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia a soles es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
* [[Alvèrnia]].
* [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
* [[Piamont]]: a soles algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].
* [[Vall d'Aran]].
* [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])

En la següent llista es detallen zones a on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), en [[Calàbria]], al sur d'[[Itàlia]].
* [[Sant Sebastià]] en el [[País Vasc]]. Ací desaparegué a la primeria del [[sigle XX]].
* En les contornades de Heilbronn en [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]].
* [[Argentina]].
* [[Uruguai]].
* [[Idaho]] i [[Oregon]] en els [[Estats Units d'Amèrica]].

== Ortografia ==
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità migeval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] en la seua variant dita ''febusiana'' pero ara ha casi desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència en la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.

L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre l'unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l''''occità''' no és una varietat del [[francés]]. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), pero en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escritor. Ademés, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.

En canvi, l'ortografia mistralenca té la ventaja de no forçar els parlants alfabetisats en francés a dependre un sistema completament nou. També l'han utilisada un gran número d'escritors eminents, particularment en el dialecte [[provençal]].

Com a mostra de la diferència entre les dos grafies, podem vore un fragment del cant de la ''Copa Santa'', de Frederic Mistral (en l'artícul [[Copa Santa]] estan els dos texts complets):

En grafia mistralenca (original):
«''Prouvençau, veici la Coupo / Que nous vèn di Catalan : / A-de-rèng beguen en troupo /Lou vin pur de noste plan''
(tornada) ''Coupo Santo / E versanto / Vuejo à plen bord, / Vuejo abord / Lis estrambord / E l'enavans di fort ! (...)''»

En grafia clàssica:
«''Provençaus, vaicí la copa / Que nos ven dei catalans : / A de reng beguem en tropa / Lo vin pur de nòstre plant !''
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''»

L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnes]] i al gascó en general se diu grafia febusiana i fon establida a final del [[sigle XIX]]; actualment ha reculat prou davant la norma clàssica.

== Lèxic ==
Taula de comparació de llengües romàniques:
{| {{taulabonica}}
|----- bgcolor="#eeeeee"
||''[[Llatí]] ''|| ''[[Francés]] '' || ''[[Italià]] ''|| ''[[Castellà]] ''|| ''[[Occità]] ''|| ''[[Català]] ''|| ''[[Valencià]] ''|| ''[[Portugués]] ''|| ''[[Rumà]] ''|| ''[[Sart]] ''|| ''[[Cors]] '' || ''[[Francoprovençal]] ''
|-----
||'''clave'''
||'''clef'''
||'''chiave'''
||'''llave'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''chave'''
||'''cheie'''
||'''crae'''
||'''chjave/chjavi'''
||'''clâ'''
|-----
||'''noctem'''
||'''nuit'''
||'''notte'''
||'''noche'''
||'''nuèch (nuèit, net)'''
||'''nit'''
||'''nit'''
||'''noite'''
||'''noapte'''
||'''notte'''
||'''notte/notti'''
||'''nuet'''
|-----
||'''cantare'''
||'''chanter'''
||'''cantare'''
||'''cantar'''
||'''cantar (chantar)'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cânta'''
||'''cantare'''
||'''cantà'''
||'''chantar'''
|-----
||'''capra'''
||'''chèvre'''
||'''capra'''
||'''cabra'''
||'''cabra (chabra, craba)'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''capra'''
||'''cabra'''
||'''capra'''
||'''cabra / chiévra'''
|-----
||'''lingua'''
||'''langue'''
||'''lingua'''
||'''lengua'''
||'''lenga (lengua)'''
||'''llengua'''
||'''llengua'''
||'''língua'''
||'''limbă'''
||'''limba'''
||'''lingua'''
||'''lenga'''
|-----
||'''platea'''
||'''place'''
||'''piazza'''
||'''plaza'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''praça'''
||'''piaţă'''
||'''pratza''', '''pratha'''
||'''piazza'''
||'''place'''
|-----
||'''pons'''
||'''pont'''
||'''ponte'''
||'''puente'''
||'''pont (pònt)'''
||'''pont'''
||'''pont'''
||'''ponte'''
||'''pod'''
||'''ponte'''
||'''ponte/ponti'''
||'''pont'''

|-----
||'''ecclesia'''
||'''église'''
||'''chiesa'''
||'''iglesia'''
||'''glèisa (glèia)'''
||'''església'''
||'''iglésia (església)'''
||'''igreja'''
||'''biserică'''
||'''creia''', '''cresia'''
||'''ghjesgia'''
||'''églésé'''
|-----
||'''hospitalis'''
||'''hôpital'''
||'''ospedale'''
||'''hospital'''
||'''espital (espitau)'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''spital'''
||'''ispidale'''
||'''spedale/uspidali'''
||'''hèpetâl'''
|-----
||'''caseus''' [[llatí vulgar]] ''formaticum''
||'''fromage'''
||'''formaggio'''
||'''queso'''
||'''formatge (hormatge)'''
||'''formatge'''
||'''formage'''
||'''queijo'''
||'''caş'''
||'''casu'''
||'''casgiu'''
||'''tôma / fromâjo'''
|}

== Pronunciació de l'occità ==
{{AP|Pronunciació de l'occità}}{{AP|Característiques fonètiques de l'occità}}
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa conforme a regles de llectura constants i regulars, en ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronunciació de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndart. A banda de les lletres bases, l''''occità''' té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la diéresis (¨).

===Vocals===
*'''a''':
** '''-a-''', '''a-''' i '''à''' es pronuncia [a].
** '''-a''' final àtona es pronuncia {{IPA|[ɔ / o̞]}}.
** '''á''' final es pronuncia {{IPA|[ɔ]}}.
*'''e''':
** '''e''' o '''é''' es pronuncia [e].
** '''è''' es pronuncia {{IPA|[ɛ]}}.
*'''i''' o '''í''' es pronuncia [i] o [j].
*'''o'''
** '''o''' o '''ó''' es pronuncia [u] o [w].
** '''ò''' es pronuncia {{IPA|[ɔ]}}.
*'''u''' es pronuncia [y] o {{IPA|[ɥ]}} en posició semivocàlica excepte quan va darrere d'una vocal [w].

===Consonants===
*'''b''': [b]/{{IPA|[β]}}
*'''c''': [k]. [s] davant "e" i "i". Quan és doble '''cc''', [ts].
*'''ch''': {{IPA|[tʃ]}}
*'''ç''': [s]
*'''d''': [d]/{{IPA|[ð]}}
*'''f''': [f]
*'''g''': [g]/{{IPA|[ɣ]}} davant "a", "o", "u". {{IPA|[dʒ]}} davant "e" i "i". Quan és final, es pronuncia [k] i en certes paraules {{IPA|[tʃ]}}. '''gu''' davant "e" i "i" és [g]/{{IPA|[ɣ]}}
*'''h''': muda, [h] en gascó
*'''j''': {{IPA|[dʒ]}}, [dz]
*'''k''': [k]
*'''l''': [l]. Quan és doble '''ll''', es pronuncia [ll].
*'''lh''': {{IPA|[ʎ]}}, a final de paraula [l].
*'''m''': [m], a final de paraula [n]. Quan és doble '''mm''', [mm].
*'''n''': [n]. Muda a final de paraula. [m] davant "p", "b" i "m". {{IPA|[ŋ]}} davant c/qu i g/gu. {{IPA|[ɱ]}} davant "f". '''nd''' i '''nt''' [n]
*'''nh''': {{IPA|[ɲ]}}. En posició final [n]
*'''p''': [p]
*'''qu''': [k] davant "e" i "i". [kw] el restant.
*'''r''': [r] i {{IPA|[ɾ]}}. En posició final és muda en la majoria de paraules. '''rn''' i '''rm''' {{IPA|[ɾ]}}.
*'''s''': [s]. [z] entre vocals. '''ss''' és [s].
*'''t''': [t]. '''tg'''/'''tj''' és {{IPA|[tʃ]}}. '''tl''' és [ll]. '''tn''' és [nn]. '''tm''' és [mm]. '''tz''' és [ts]
*'''v''': [b]/{{IPA|[β]}}, [v] en nord-occità i occità oriental
*'''w''': [w], [b]/{{IPA|[β]}}
*'''x''': [ts], [s] davant una consonant.
*'''y''': [i]/[j]
*'''z''': [z], [s] en posició final.

==Dialectes de l'occità==
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El gascó es diferencia del restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
*[[Nort-occità]]
**[[Llemosí (occità)|Llemosí]]
***Alt llemosí
***Baix llemosí
**[[Alvernés]]
***Alt alvernés
***Baix alvernés
**[[Vivaro-alpí]] o gavot
***Delfinés
***Nort-vivarés
***Transalpí
*[[Occità meridional]]
**[[Llenguadocià]]
***Baix llenguadocià
***Llenguadocià mig
***Alt llenguadocià
***Guienés
**[[Provençal]]
***[[Niçart]]
***Marítim
***Rodanenc
***[[Shoadit]] o Judeuprovençal (extingit en [[1977]])
*[[Gascó]]
**Landés
**Bearnés
**Gascó oriental
***[[Aranés]]

== Història de la llengua ==
=== Orígens de l'occità ===
L''''occità''' és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria llingüística romànica'', esta zona central ha anat rebent manco influències, i aixina ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l''''occità''' pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa en Europa) com són:
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: el [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massíç Central]] i els [[Alps]].
* Abundància de zones poc tendents a l'agricultura, lo que va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
* L'immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, lo que generà un substrat prou homogéneu.
* Una menor [[celta|celtisació]] que les regions veïnes.
* Una antiga i llarga [[romanisació (història)|romanisació]].
* Una dèbil germanisació.

=== L'occità en l'Edat Mija ===
L'esplendor de la ''civilisació'' occitana anà des del [[sigle XI]] fins al [[sigle XIII|XIII]]. Al llarc d'este periodo, l''''occità''' era una llengua unificada, i no a soles era una llengua vehicular, sino que també era una llengua jurídica i administrativa, utilisada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com pogué ser que una llengua estiguera tan normalisada en aquella época.

L''''occità''' havia segut la llengua de la [[lírica]] dels [[trobador|trobadors]] en l'[[Edat Mija]], i durant d'un temps fon considerada la llengua més apta per a la [[poesia]] en molts llocs d'[[Europa]]. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català en fortes influències occitanes (cosa ben llògica ya que el [[català]] naix com a dialecte de l''''occità''').

Finalment, quan Occitània passà baix el domini francés (vore l'artícul sobre el [[catarisme]] per a més informació sobre este fet), l''''occità''' pergué protagonisme en la llengua escrita en favor del [[francés]].

=== La decadència ===
La decadència de l''''occità''' com a llengua administrativa i lliterària va des del final del [[sigle XV]] fins al [[sigle XIX|XIX]], en que l'occità anà perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en l'any [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en [[1550]] el divorç era patent.

El [[francés]] acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], aixina com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon en els escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.

La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l''''occità''', perque els [[jacobins]], baix el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i a soles es va utilisant en el nivell oral, l''''occità''' s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fora ben entesa pel poble.

La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[sigle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins el [[sigle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]].

Per a una gran majoria, l''''occità''' era l'única llengua parlada fins el començament del [[sigle XX]], fins que l'escola republicana francesa escomença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants.

=== Les renaixences ===
==== Primera Renaixença ====
Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
* El moviment dels sabis
:Despuix de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.
* El moviment obrer
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
* El moviment burgués i esteta
:Al contrari que els "sabis", que es dedicaren al passat en un sentit d'investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es situaren entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
* El moviment utilitari
:El Dr. [[Simon Honnorat]] comprengué la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i l'indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Aixinana, Honnorat publicà el seu diccionari provençal-francés en [[1840]]. Actualment se'l considera un precussor que dotà a l'occità de coherència.

==== Segona Renaixença ====
La segona renaixença lliterària de l'occità tingué lloc en el [[sigle XIX]], baix el liderage de [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus retornaren el prestigi perdut, dotaren l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció estigué barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres digueren: «una nació que solament té una lliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L''''occità''', baix la forma del provençal i la grafia avinyonesa, fon difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la lliteratura mistraliana és estudiada en els [[Escandinàvia|països escandinaus]] i en [[Japó]].

Mistral ha segut l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li fon otorgat el [[premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]], compartit en el [[teatre|dramaturc]] [[Madrit|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Restauraren la grafia clàssica i porgaren l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart [[Loïs Alibert]] publicà en [[1935]], en [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', a on perfecciona la grafia.

==== Época contemporànea ====
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, inclús en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l''''occità''' era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en [[francés]] als seus fills.

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:
** L'anti-narcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
** La llògica anti-unitarista.
** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
** Recordà l'importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
* atres jóvens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per [[Catalunya]], que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l''''occità''', ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola breçol|escoles breçol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jóvens.

=== Situació actual de la llengua ===
A on més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la [[Vall d'Aran]] ([[Catalunya]]), [[Mónaco]] i el Piemont (Itàlia). Tant en la [[Comunitat Autònoma de Catalunya]] (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en [[Mónaco]], l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En [[França]], l''''occità''' no és cooficial i és prou complicat que algun dia ho aplegue a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols l'intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].

Com ya s'ha dit en la introducció, en [[França]] encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants en l'Occitània baix jurisdicció francesa, conforme a una enquesta publicada per Baldit en [[1980]], era:{{cal citació}}
* 1.500.000 (13%) són parlants habituals.
* 3.500.000 (30%) el parlen a sovint.
* 4.500.000 (38%) el parlen rarament.
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.

Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, encara que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}

L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}

Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era:
*64 % Aranés
*28 % Castellà
*8 % Català

== Notícies recents sobre l'occità ==
* El [[17 de març]] té lloc en [[Besièrs]] la manifestació per la llengua occitana. La policia dona una sifra d'uns 18.000 manifestants i l'organisació uns 21.000.
* El [[27 de giner]] de [[2007]] te lloc en diverses ciutats occitanes i en Barcelona la [[Dictada Occitana]].
* Convocada la manifestació d'enguany per a demanar el reconeiximent de la llengua en [[Besièrs]], el 17 de Març de [[2007]], en el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
* El [[22 d'octubre]] de [[2005]] en Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant el reconeiximent de la llengua.
* El govern francés reduïx el número d'escoles a on s'ensenya l''''occità''' (febrer [[2004]]): per problemes en la reducció dels presuposts en l'ensenyança, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents colectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francés.
* '''Occità''', llengua olímpica (març de [[2004]]): els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] del [[2006]] se celebraren en valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, en la província de [[Torí]]). L''''occità''' fon "llengua olímpica", pero no oficial.
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] escomencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, en el [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en '''occità''', en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].

== Vore també ==
* [[Vall d'Aran]]
* [[Aranés]]
* [[Provençal]]
* [[Panoccitanisme]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Occitan language}}
* [http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm “Occitanismo y Catalanismo:elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano” per [[Philippe Blanchet]]]
* [https://www.oc-valencia.org/ Òc-Valéncia] Associació occitanòfila valenciana.

{{Llengües romàniques}}
{{Llengües de França}}

[[Categoria:Occità]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Occitània]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Prehistòria en la Comunitat Valenciana

2026-01-25T20:52:38Z

Xusito: Afegit contingut

{{Història de la Comunitat Valenciana}}
[[Archiu:Valltorta Albocàsser.jpg|thumb|225px|[[Pintura rupestre]] en el [[Barranc de la Valltorta]], [[Província de Castelló|Castelló]].]]

La '''prehistòria en la Nació Valenciana''' fa referència al periodo que comprén des del [[Paleolític]] (entorn del 350.000 a. C.), en l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonisadors ([[grecs]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]]; al voltant del 500 a. C.), en l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

Entorn de l'any 350.000 a. C. es documenta la presència dels primers pobladors en l'actual territori de la Comunitat Valenciana, en la "[[Cova de Bolomor]]". Sobre el 50.000 a. C. els [[Neandertal|neandertals]] varen ocupar la regió, portant una vida completament [[nómada]]. La "[[Cova Negra]]" representa be este periodo. Entorn del 30.000 a. C. els neandertals es varen extinguir, sent la regió llevantina un dels últims territoris que varen ocupar, donant pas al [[Cromanyó|ser humà anatòmicament modern]]. Este canvi va supondre una millora en l'economia i en la tecnologia amprada, i l'[[art]] va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en atres regions de la [[Península Ibèrica]], com en la [[cornisa Cantàbrica]], a on el [[Art paleolític#Art parietal|art parietal]] va ser predominant, en el territori valencià l'[[art paleolític]] més comú va ser l'[[art moble]], sent la "[[Cova del Parpalló]]" un referent a nivell mundial.

En l'arribada de l'[[agricultura]] i la [[ganaderia]] va començar el [[Neolític]] (5.500 a. C. aprox.), sent la Comunitat Valenciana un dels seus primers testimonis. Es va introduir la [[ceràmica]], destacant la [[ceràmica cardial]] en el Mediterràneu, i es varen poblar assentaments importants com la ''Cova de l'Or'' o el ''Mes d'Is''. També l'[[art rupestre]] es troba ben representat, sent abundant en regions com la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] o [[Pla de Petracos]], este últim [[Patrimoni de l'Humanitat]].

En l'inici de l'[[Edat dels Metals]], el número d'assentaments en el territori va aumentar, i varen sorgir les coves d'enterrament. En l'inici de l'[[Edat del Bronze]] (entorn del 2.000 a. C.) es va diferenciar una cultura nomenada "Bronze Valencià", independent de la [[cultura argàrica]] provinent del sur, encara que la [[província d'Alacant|província alacantina]] va prendre influències d'abdós. Encara que escassa, va sorgir la [[metalúrgia]], sent el seu major exponent el [[Tesor de Villena]], el segon conjunt d'[[orfebreria]] més gran d'[[Europa]]. Els assentaments presentaven [[muralla|amurallaments]], i estaven situats en zones de difícil accés. Alguns assentaments importants són els poblats de ''[[Cabezo Redondo]]'' o ''Montanya Assolada''.

Al final de l'Edat del Bronze, els assentaments varen escomençar a despoblar-se progressivament, encara que molts d'ells varen resorgir en l'[[Edat del Ferro]], periodo en el qual els [[íbers]] i les cultures prerromanes es varen desenrollar en el territori.

== Vore també ==
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.museuprehistoriavalencia.es/ Museu de Prehistòria de Valéncia].
* [http://www.arterupestre.es/ Art rupestre en l'arc mediterràneu].
* [http://www.museovillena.com/noticia.asp?idnoticia=59079 Tesoro de Villena], en la pàgina del Museu Arqueològic José Mª Soler, el seu descobridor.
* [http://www.avec.com/pageID_8726831.html Història de la ceràmica valenciana].

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Prehistòria]]
[[Categoria:Prehistòria en la península ibèrica|Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana per periodo‎|Prehistòria]]

Esquerra Republicana de Catalunya

2026-01-25T20:49:17Z

Xusito: Ortografia corregida

[[Image:LogoERC.PNG|280px|thumb|Logotip d'ERC]]
'''Esquerra Republicana de Catalunya''' (abreviat tradicionalment '''ERC''' i de forma oficial '''Esquerra'''), és un [[partit polític]] fundat en [[Barcelona]] ([[Catalunya]]) en 1931 i actualment també en presència molt minoritària, en la [[Nació Valenciana]] (en la seua filial [[Esquerra Republicana del País Valencià]]), en les [[Illes Balears]] i en el [[Roselló (França)|Rosselló francés]]. D'ideologia [[independentisme català|independentista catalana]], encara que originàriament [[federalisme|federalista]], defén els postulats del [[pancatalanisme]] apostant per l'independència de lo que ells nomenen com a [[països catalans]].

En Esquerra, han militat polítics catalans com [[Francesc Macià]], [[Lluís Companys]] o [[Josep Tarradellas]], va desenrollar un important paper en la política catalana i espanyola durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]], durant la lluita antifranquista i la Transició a la democràcia. La majoria dels membres de la seua eixecutiva són ex-militants de l'organisació terrorista [[Terra Lliure]]<ref>[http://www.elmundo.es/papel/2005/12/03/espana/1897757.html Ex militantes de Terra Lliure son miembros de la Ejecutiva de ERC]</ref>.

Esquerra conta actualment en aproximadament 10.000 militants. El president del partit és [[Oriol Junqueras]] i la secretaria general [[Marta Rovira]].

== Accions i condenes judicials ==

Les accions atribuïdes a ERC estaven dirigides contra objectius personals o materials qualificats de "espanyolistes", habitualment centrats en l'àmbit cultural, universitari i polític, discrepant en el nacionalisme català. Distintes accions contra intelectuals com [[Albert Boadella]], [[Arcadi Espada]], catedràtics com [[Félix de Azúa]], [[Francisco Caja]], o polítics com [[Albert Rivera]], acusats de "espanyolistes", han buscat amenaçar o coaccionar, en boicots a actes públics o amenaces de mort per carta, com les protagonisades per dos membres d'ERC en 2007, que finalment han segut condenats a penes de presó.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/16/barcelona/1245147538.Html Els acusats d'amenaçar a Rivera accepten un any i 10 mesos de presó]</ref>.

Josep Maria E. V. i Jordi G. F. varen amenaçar a [[Albert Rivera]], president de [[Ciutadans]] el 19 de setembre del 2007. Els dos membres d'ERC li varen enviar una carta anònima en una fotografia, colocant una bala sense percutir en el front en un escorrim de sanc pintada.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/16/barcelona/1245147538.Html Els acusats d'amenaçar a Rivera accepten un any i 10 mesos de presó]</ref>.

En el diari "Avui", diari de marcat biaix independentiste escrit en [[català]], [[Oriol Malló]] que és un ex-militant de [[Terra Lliure]], del [[MDT]] ([[Moviment de Defensa de la Terra]]), de [[Catalunya Lliure]], pròxim a ERC, i biógraf de Joan Puigcercós (destacat diligent de la formació) dedica un artícul a Boadella, Azúa i Espada, on els qualifica per eixemple de “comissari Espada, fill de portera”, “fotut Félix”, o “diablet”, abans de pujar el to i escriure el que alguns mijos qualifiquen d'amenaces "...Durant la Segona República i haver-vos expost que gent com yo, gent millor que yo, perdó, vos ficara el tir de gràcia..."<ref>[http://www.periodistadigital.com/periodismo/object.php?o=111622&pag=2 Boadella, Azúa i Espada es querellen contra diari Avui per calúmnies i amenaces]</ref>

Oriol, també vincula a ERC en la banda terroriste [[Terra Lliure]].

{{cita|"Que tots els biografiats [els de Terra Lliure] siguen hui militants d'Esquerra Republicana de Catalunya és, o deuria ser, un honor per al partit. Per tant, estan avisats. Este llibre serà lo que Deu vullga, pero d'una cosa poden estar segurs: no els deixarà indiferents".<ref>[http://www.periodistadigital.com/periodismo/object.php?o=111622&pag=2 El periodiste activiste]</ref>}}

Despuix d'una sentència del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]], que obligava a la [[Generalitat de Catalunya]] a incloure en els impresos de pre-matriculació una caseta a on es pregunta per la llengua habitual de l'escolar, per a que este poguera solicitar l'ensenyança en la mateixa, el professor Francisco Caja va patir una série d'intents d'agressió i amenaces, que el docent va vincular en l'entorn d'ERC i organisacions independentistes <ref>[http://www.paralalibertad.Org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=8335 Sempre és lo mateix. Els que convoquen a tractar «com es mereixen» als que ells criden «fascistes anticatalans» són els grups independentistes, de l'entorn d'ERC, Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans.]</ref>.

== Notícies en prensa ==

{{Cita|''La diputada de Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) Montserrat Bassa ha defendido este jueves en la tribuna de oradores del Congreso de los Diputados que «Existe una realidad lingüística, que llamamos países catalanes. Países, porque somos tres: País Valenciano, Islas Baleares y Cataluña». Y ha agregado que «les llamamos catalanes porque son los países de lengua catalana». Para añadir, a continuación que: «Aunque le digan catalán o valenciano, sabemos que es la misma lengua».''|(Ok Diario, 21.9.2023)}}

==Vore també==

*[[Terra Lliure]]
*[[Candidatura d'Unitat Popular]] (CUP)

== Referències ==
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Esquerra_Republicana_de_Catalunya}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Esquerra Republicana de Catalunya}}
* [https://www.esquerra.cat/ Portal web d'ERC]

{{Pancatalanisme}}

[[Categoria:Partits polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Republicanisme]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Puçol

2025-12-30T11:25:54Z

Xusito: Ortografia corregida

[[Archiu:Platja de Puçol. (Puçol).jpg|300px|miniaturadeimagen|Plaja de Puçol]]
'''Puçol''' (en [[castellà]] ''Puzol''), és un [[municipi]] de la [[Nació Valenciana]]. Pertany a la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]], al norest de la província de Valéncia. És la capital comarcal de l'Horta Nort.

== Geografia ==

El relleu està definit per una zona escarpada de mont baix a l'[[oest]], en alguns barrancs, la planura prellitoral, a on s'assenta el caixco urbà, i la [[plaja]]. La zona montanyosa forma partix de les estribacions de [[Serra Calderona]]. L'altitut oscila entre els 182 metros en l'extrem oest i el nivell de la mar en la plaja de Puzol. El poble s'alça a 8 metros sobre el nivell de la mar.

=== Localitats limítrofes ===
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" width="60%" align="center" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;"
| width="35%" align="center" |'''Noroest:''' [[Sagunt]]
| width="30%" align="center" |'''Nort:''' [[Sagunt]]
| width="35%" align="center" |'''Norest:''' [[Sagunt]]
|-
| width="35%" align="center" |'''Oest:''' [[Sagunt]]
| width="30%" align="center" |'''[[Archiu:Rosadelsvents.jpg|75x75px]]'''
| width="35%" align="center" |'''Est:''' [[Mar Mediterrànea]]
|-
| width="35%" align="center" |'''Suroest:''' [[El Puig de Santa Maria]]
| width="30%" align="center" |'''Sur:''' [[El Puig de Santa Maria]]
| width="35%" align="center" |'''Surest:''' [[El Puig de Santa Maria]]
|}

=== Plaja ===
També cal destacar la transformació de la plaja de pedres en una moderna plaja d'arena, inaugurada en l'any [[2004]], la qual posseïx un passeig marítim que recorre els més de dos quilómetros de costa, els principals accessos a la plaja són el Camí La Mar i la Vereda Mangraners, que varen ser reformades en l'any [[2014]] en un pla per al desenroll turístic de la plaja posat que ara permet el trànsit dels peatons. Estes reformes, finançades íntegrament per la [[Generalitat Valenciana]], varen ser d'un cost superior als 3,5 millons d'euros.

Conta en bandera blava, Q de calitat turística i el sagell de Qualitur de calitat de l'aigua. Dispon de Lavapeus, duches, papereres, rets de vóley-plaja, passeig peatonal i accés per a persones minusvàlides.

En la plaja durant l'estiu s'oferixen vàries activitats lúdiques i servicis, des de ludoteca, atenció sanitària i socorristes, mercat ambulant, parasols gratuïts, paradetes i varis restaurants accessibles des del mateix passeig marítim. Ademés es pot practicar submarinisme ya que hi ha fondos marins rocosos a un centenar de metros de la plaja.

Actualment la plaja conta en més de 1.000 habitants, dels quals més de 300 són de primera residència o de segona en temps parcial d'a lo manco cinc mesos de l'any.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Vicente Cuello
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = José Vicente Cuello
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José Vicente Cuello
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José Vicente Cuello
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José María Iborra
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = José María Iborra
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = José María Iborra (2003-2004) Moció de Censura
Juan Manuel Busto Díaz (2004-2007)
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
[[EUPV]]
| Alcalde_8 = Mariano Sanchis (2007-2009) Moción de Censura24
José Vicente Martí (2009-2011)
| Partit_8 = [[PPCV]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Mercedes Sanchis Montañana
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Enric Esteve Ramon (2015-2017)
Dolores Sánchez Parra (2017-2019
| Partit_10 = [[Compromís]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Paz Carceller Llaneza
| Partit_11 = [[PPCV]]
| Alcalde_12 = Paz Carceller Llaneza
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

==Demografia ==
Conta en una població de 20.191 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1857]] !! [[1900]] !! [[1950]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2018]] !! [[2020]] !! [[2022]]

|-
| align=center| 3.113 || align=center| 3.702 || align=center| 5.456 || align=center| 11.466 || align=center| 12.432 || align=center| 13.662 || align=center| 13.930 || align=center| 14.529 || align=center| 15.057 || align=center| 16.018 || align=center| 17.249 || align=center| 18.482 || align=center| 19.295 || align=center| 19.421 || align=center| 19.341 || align=center| 19.438 || align=center| 19.455 || align=center| 19.737 || align=center| 20.191
|}
</center>

== Economia ==

La seua riquea econòmica, principalment agrícola fins a l'any [[1950]] s'ha vist posteriorment transformada per una série d'indústries de tot tipo, des de la confecció de materials de construcció i forns de [[fanc]], fins a l'indústria electrodomèstica que conta en tres polígons industrials que integren indústria alimentària, d'automoció, gasos i producció de cosmètics, entre uns atres.

Dins de l'horta es trobaven en secà [[armelers]], [[oliveres]], [[Garrofer|garroferes]] i [[Vinya|vinyes]]. La vinya va ser en sigles passats el principal dels seus cultius junt en l'[[arròs]], que va deixar de cultivar-se per les febres que provocava l'aire de les aigües estancades. En l'actualitat els cítrics ocupen la major part del terreny que hi ha de regadiu. El restant de l'horta es dedica a frutals, destaquen els [[Pera|perals]] i els [[tarongers]], hi ha [[hortalices]] vàries, com a [[tomata]], [[carchofes]], [[creïlles]] i [[Moniato|moniatos]]. En l'horta també podem trobar oms i garroferes. En el territori que no està cultivat destaca l'abundància de [[Pi (arbre)|pins]], ginebrera, [[llentiscle]], [[baladre]], petorra i zarzaparrilla.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.pucol.es/ Ajuntament de Puçol]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Puçol INE. Població de Puçol]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Puçol}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Puçol]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Comarques de la Comunitat Valenciana

2025-12-15T09:39:07Z

Xusito: Hem posat el nom correcte del nostre territori

L'estructuració comarcal de la [[Nació Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar de que es varen fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en l'any [[1987]].

En l'any 1987, com a conseqüència del Decret del Govern Valencià número 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], se va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En aquella proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en lo que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és dir, que tinguen òrguens polítics o administratius de nivell comarcal des d'a on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per ad això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

:''Per a més informació, vore [[Història de les comarques valencianes]].''

== Comarques ==

{|
| valign="top" | [[File:Mapa comarcal de la Comunidad Valenciana.svg |thumb|345px|none|Demarcacions territorials definides per la [[Generalitat Valenciana]]]]
|
{| {{tablabonita}}
|+ <big>'''Comunitat Valenciana (2002)'''</big>
|-
! Comarca !! Població !! Extensió !! Densitat
|-
| [[L'Alacantí]]
| align="right" | 403.128
| align="right" | 673,20
| align="right" | 598,82
|-
| [[L'Alcoyà]]
| align="right" | 106.345
| align="right" | 539,70
| align="right" | 197,04
|-
| [[L'Alcalatén]]
| align="right" | 15.320
| align="right" | 648,70
| align="right" | 23,62
|-
| [[L'Alt Maestrat]]
| align="right" | 8.127
| align="right" | 662,90
| align="right" | 12,26
|-
| [[L'Alt Millars]]
| align="right" | 4.060
| align="right" | 667,40
| align="right" | 6,08
|-
| [[L'Alt Palància]]
| align="right" | 22.830
| align="right" | 964,90
| align="right" | 23,66
|-
| [[L'Alt Vinalopó]]
| align="right" | 49.878
| align="right" | 645,00
| align="right" | 77,33
|-
| [[El Baix Maestrat]]
| align="right" | 69.371
| align="right" | 1.221,40
| align="right" | 56,80
|-
| [[El Baix Vinalopó]]
| align="right" | 248.350
| align="right" | 489,20
| align="right" | 507,67
|-
| [[El Camp de Morvedre]]
| align="right" | 74.992
| align="right" | 271,10
| align="right" | 276,62
|-
| [[El Camp de Túria]]
| align="right" | 106.482
| align="right" | 814,90
| align="right" | 130,67
|-
| [[La Canal de Navarrés]]
| align="right" | 16.997
| align="right" | 709,30
| align="right" | 23,96
|-
| [[El Comtat]]
| align="right" | 26.072
| align="right" | 376,40
| align="right" | 69,27
|-
| [[La Costera]]
| align="right" | 67.528
| align="right" | 528,10
| align="right" | 127,87
|-
| [[L'Horta Nort]]
| align="right" | 187.892
| align="right" | 140,40
| align="right" | 1.338,26
|-
| [[L'Horta Oest]]
| align="right" | 299.401
| align="right" | 187,30
| align="right" | 1.598,51
|-
| [[L'Horta Sur]]
| align="right" | 142.741
| align="right" | 165,70
| align="right" | 861,44
|-
| [[La Foya de Bunyol]]
| align="right" | 34.747
| align="right" | 817,30
| align="right" | 42,51
|-
| [[La Marina Alta]]
| align="right" | 154.438
| align="right" | 759,30
| align="right" | 203,40
|-
| [[La Marina Baixa]]
| align="right" | 147.039
| align="right" | 578,80
| align="right" | 254,04
|-
| [[La Plana Alta]]
| align="right" | 211.593
| align="right" | 957,30
| align="right" | 221,03
|-
| [[La Plana Baixa]]
| align="right" | 164.745
| align="right" | 605,20
| align="right" | 272,22
|-
| [[La Plana d'Utiel-Requena]]
| align="right" | 38.366
| align="right" | 1.725,90
| align="right" | 22,23
|-
| [[Els Ports]]
| align="right" | 5.191
| align="right" | 903,90
| align="right" | 5,74
|-
| [[La Ribera Alta]]
| align="right" | 207.030
| align="right" | 1011,50
| align="right" | 204,68
|-
| [[La Ribera Baixa]]
| align="right" | 76.559
| align="right" | 280,36
| align="right" | 273,07
|-
| [[El Racó d'Ademús]]
| align="right" | 2.477
| align="right" | 370,10
| align="right" | 6'69
|-
| [[La Safor]]
| align="right" | 146.228
| align="right" | 429,60
| align="right" | 340,38
|-
| [[Els Serrans]]
| align="right" | 17.128
| align="right" | 1.400,10
| align="right" | 12,23
|-
| [[L'Horta de Valéncia]]
| align="right" | 805.304
| align="right" | 134,60
| align="right" | 5.982,94
|-
| [[La Vall d'Albaida]]
| align="right" | 85.078
| align="right" | 721,60
| align="right" | 117,90
|-
| [[La Vall d'Ayora]]
| align="right" | 10.354
| align="right" | 1.141,20
| align="right" | 9,07
|-
| [[La Vega Baixa del Segura]]
| align="right" | 267.239
| align="right" | 957,30
| align="right" | 279,16
|-
| [[El Mig Vinalopó]]
| align="right" | 155.479
| align="right" | 798,60
| align="right" | 194,69
|-
! Total
! align="right" | 4.326.708
! align="right" | 3.253,30
! align="right" | 186,07
|}
|}

== Cites ==

{{Cita|Sobre la comarcalisació valenciana. Pareix ser que l'actual comarcalisació no se correspon en la tradicional i històrica valenciana. Deixem ací el comentari que nos enviaren, ya fa uns anys, a vore que vos pareix.

'Salutacions a tots. Hui volia parlar-vos sobre les actuals comarques que tan veem en [[Canal 9]], en mapes en les escoles i instituts, en llibres etc... Segurament, la majoria de la gent vorà les comarques actuals com les de sempre ya que duen molts anys presents en tots els àmbits. Lo que la majoria de gent no sap és que estes comarques foren creades per un home d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] nomenat "[[Joan Soler i Riber]]". Ell creà en un principi un mapa seguint el model comarcal català, a més de que separava municipis valenciaparlants de castellaparlants (com si fora un "[[apartheid]]") vullguent fer un mapa per a un "[[País Valencià]]" dins dels "[[Països Catalans]]". S'inventà comarques unint atres que sempre han existit (com en la Safor en la que uní les comarques històriques de la Valldigna i l'Horta de Gandia inventant-se la Safor), elimina el nom de la capital del nom comarcal (per eixemple la Vall d'Ayora passà a nomenar-se la Vall de Cofrents) o s'inventà un nom utilisant el gentilici tal i com es va fer en Catalunya (comarques de l'Alcoià o l'Alacantí).

El [[GAV]] va criticar el mapa comarcal perque no respectava les comarques històriques i optà per utilisar la proposta d'[[Emili Beüt]], que es corresponia més en les comarques tradicionals.

Al cap d'uns anys, durant el mandat del [[PSPV-PSOE]] s'elaborà un mapa comarcal basat en el del catalaniste Joan Soler fent alguns retocs i este és el que s'utilisa actualment. La veritat és que a mí em pareix una poca vergonya lo que s'ha fet en el tema comarcal, si s'hagueren respectat les comarques tradicionals actualment un home de Dénia diria que és del Marquesat i no de la Marina Alta o una dòna de Bellreguart diria que és de l'Horta de Gandia i no de la Safor o un home d'Ibi diria que és de la Foya de Castalla i no de l'Alcoyà. Crec que dins del valencianisme s'hauria de potenciar el coneiximent sobre les comarques tradicionals valencianes per a que no caiguen en l'oblit front a les impostes per un catalaniste. Esta és la meua opinió.'|Comentari anònim en la ret social [[Facebook]]}}

== Vore també ==

* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Emili Beüt]]
* [[Joan Soler i Riber]]

== Referències ==
* ''Proposta de demarcacions territorials homologades'', Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]