https://lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=XavierL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]2026-09-22T15:11:01ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.45.1https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A9sar_Vidal&diff=1438002César Vidal2026-09-22T10:50:20Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = César Vidal Manzanares<br />
| image = [[Image:Cesar_Vidal_en_la_manifestacion_convocada_por_la_AVT_el_25_noviembre_de_2006_contra_cualquier_negociacion_con_ETA.jpg|300px|'''César Vidal''' en la manifestació convocada per l'[[Associació Víctimes del Terrorisme|AVT]] en [[Madrit]] en contra del Govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i qualsevol negociació en [[ETA]]]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Advocat, historiador, periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1958]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''César Vidal Manzanares''', conegut popularment com '''César Vidal''', ([[Madrit]], [[1958]]) és un historiador, advocat, periodiste i escritor espanyol, autor de numeroses obres de divulgació històrica, ensajos i noveles. Doctor en Història, Teologia i Filosofia. Llicenciat en Dret. Parla varis idiomes i ha escrit més de 100 llibres. César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
César Vidal està nacionalisat [[Estats Units|nortamericà]] i resident en els [[Estats Units]] des de l'any [[2013]]. En Espanya alcançà gran popularitat per dirigir i presentar programes de ràdio com ''La Linterna'' en la [[COPE]] i ''Es la noche de César'' en [[esRadio]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
És Doctor en Història (Premi Extraordinari de fi de carrera), Doctor en Filosofia i Teologia (abdós doctorats obtinguts en els [[Estats Units]]). Llicenciat en Dret. Ha ensenyat en distintes universitats d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i és membre de prestigioses entitats acadèmiques, entre elles la Society of Oriental Research o el Oriental Institute of [[Chicago]]. Parla diversos idiomes i ha escrit més de 130 llibres.<br />
<br />
Durant un periodo de més de dèu anys va eixercir l'advocacia. <br />
<br />
Durant uns anys dirigí i presentà els programes ''[[La Linterna (programa COPE)|La Linterna]]'' (2004-2009) i ''Camino del Sur'' (2005-2009) en la [[COPE|Cadena COPE]]. També ha dirigit els programes ''Es la Noche de César'' (2010-2013) i ''Regreso a Camino del Sur'' (2010-2013) en la cadena [[esRadio]]. En l'any [[2013]] abandona l'emissora. <br />
<br />
César Vidal és articuliste en diversos periòdics, com ''La Razón'', i revistes com ''Muy Interesante'' i ''Historia de Iberia Vieja'' i en els periòdics digitals ''Libertad Digital'' i ''Protestante Digital''. <br />
<br />
També ha participat com a tertulià en diversos programes de [[Televisió|TV]] en [[Telecinco]] i [[Antena 3]].<br />
<br />
César Vidal és un escritor molt prolífic especialment sobre temàtica relacionada en l'història. Ha obtingut diversos premis lliteraris aixina com distincions internacionals.<br />
<br />
== Editorials ==<br />
<br />
Han segut famosos, els seus editorials, al començament del seu programa ''La Linterna'' de la Cadena COPE, en defensa de la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[Llengua Valenciana|llengua valencianes]], durant els anys que ha estat com a director d'eixe programa.<br />
<br />
Podem destacar alguns d'ells:<br />
<br />
* '''15 de setembre de 2004''', César Vidal, parla sobre l'archiu de Salamanca i els documents tant catalans com valencians que foren traslladats a Catalunya per concesió del president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero. També sobre el dret de la llengua valenciana a ser oficial en l'Unió Europea conforme ho va conseguir el català:<br />
<br />
{{Cita|''¿Por qué Cataluña sí puede tener una lengua oficial en l'Unión Europea y Valencia no, si el propio Jaime I El Conquistador habla de esa lengua valenciana? ¿Por qué el Archivo de Salamanca tiene que ir parte a Cataluña y el de la Corona de Aragón no va a Aragón sino que también tiene que quedarse en Cataluña?''}}<br />
<br />
També parla sobre la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que fon aprovat pel govern el PP d'Aznar, per part del govern socialiste de Zapatero, entre atres coses.<br />
<br />
* '''5 de novembre de 2004''', César Vidal, parla sobre la Carta Pobla d'Uxó que estava firmada:<br />
<br />
{{Cita|por lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia e compte de Barcelona y de Urgell e señor de Montpellier}}<br />
<br />
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana. <br />
<br />
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualment, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}} <br />
<br />
També cita diverses cites de personages célebres i intelectuals que han defés la llengua valenciana: <br />
<br />
{{Cita|''Salvador de Madariaga decía por ejemplo: "La lengua valenciana difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios", Azorín señalaba: "El valenciano tiene su medida y sabor, la concisión del valenciano se ve cuando se compara texto con texto con otro idioma", el Padre Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española, aseveraba: "La existencia independiente del valenciano como lengua que no es, como dicen algunos, una variante del catalán", e incluso Pi i Margall, catalán, federalista, no dudaba en escribir: "Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas, se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, y en valenciano.''}} <br />
<br />
També denúncia l'extermini de la llengua valenciana per part del nacionalisme català i els colaboracionistes valencians per mig de l'imposició del català:<br />
<br />
{{Cita|''Esta verdad innegable ha intentado ser ocultada en las últimas décadas por los nacionalistas catalanes, con la ayuda inestimable de la izquierda. Mediante un gasto escandaloso, que se ha granjeado voluntades, y que ha intentado atropellar, laminar y exterminar el valenciano como lengua distinta, el nacionalismo catalán se ha permitido la altiva desfachatez de querer imponer incluso sus reglas gramaticales en otra lengua. Y hoy en día, en no pocos lugares del Reino de Valencia, reducido por la izquierda catalana a "País Valencià", a los niños valencianos se les corrige a la catalana y, por ejemplo, les tachan el valenciano "aixina" para cambiárselo por el "així" catalán, o incluso en los centros docentes les obligan a llevar a clase diccionarios catalán-castellano para aprender valenciano''.}} <br />
<br />
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.<br />
<br />
== ''Los Palos de Aragón'' ==<br />
<br />
És també molt famós l'artícul titulat ''Los Palos de Aragón'' a on parla sobre la senyera catalana i la seua llegenda:<br />
<br />
{{Cita|''La historia normal que cuentan, historia entre comillas, sobretodo los nacionalistas catalanes, es la de Vifredo El Velloso y Ludovico Pío, que era el Rey franco, mojó en la herida de Vifredo El Velloso cuatro dedos y la pasó por su estandarte que era dorado y entonces quedaron así las cuatro barras sobre el fondo dorado. Y ésta es una versión que incluso se recogió en una historia de Cataluña que escribió Bernardo Boadas en el siglo XV, y por supuesto, es la que se ha seguido contando añadiendo incluso que de esa manera Aragón tuvo un estandarte, porqué claro, al casarse Petronila, que era la princesa aragonesa, con Ramón Berenguer IV, que era el Conde de Barcelona, pues ese estandarte catalán pasó a la Corona. Bueno, esto es un cuento chino, o si usted lo prefiere, un cuento catalán por varias razones.''<br />
<br />
''¿Por qué es falso?''<br />
<br />
''Porque d'entrada Ludovico Pío murió en el año 840 y Vifredo El Velloso nació en el año 873, es decir, que con 33 años de diferencia entre la muerte de uno y el nacimiento de otro, salvo que Ludovico Pío se le apareciera en una sesión espiritista a Vifredo El Velloso, mal pudo ser el padre de las barras.''}}<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
César Vidal és autor de més de 130 llibres que han segut traduits a una dotzena de llengües, entre elles el rus, el polac i el georgià. Entre les seues obres històriques dels últims anys podem citar:<br />
<br />
* ''Los textos que cambiaron la Historia'' ([[1998]])<br />
* ''Las Brigadas Internacionales'' (1998)<br />
* ''Diccionario histórico del Cristianismo'' ([[1999]])<br />
* ''Breve historia global del siglo XX'' (1999)<br />
* ''El legado del Cristianismo'' ([[2000]]) <br />
* ''Enigmas históricos al descubierto'' ([[2002]])<br />
* ''Checas de Madrid: Las cárceles republicanas al descubierto'' ([[2003]])<br />
* ''España frente al Islam'' ([[2004]])<br />
<br />
== Reconeiximents ==<br />
<br />
Defensor incansable dels drets humans ha segut distinguit en el premi "Hebráica" pels seus llibres sobre l'[[Holocaust]] i també ha rebut reconeiximent d'organisacions com Yad-Vashem, Supervivent de l'Holocaust, de [[Veneçuela]], ORT de [[Mèxic]] o Jóvens Contra l'Intolerància, entre atres. <br />
<br />
== Discurs com a mantenedor en els Jocs Florals ==<br />
<br />
Fon mantenedor en els CXXIV [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de [[Valéncia]] i pronuncià el següent discurs:<br />
<br />
{{Cita|Haguera volgut poder pronunciar el meu discurs en valencià en obediència al preciós lema d'este acte que fa referència a l'amor a la pàtria i a la fe. <br />
<br />
A l'amor perque yo vullc entranyablement a Valéncia, la terra a on, com un chiquet de a soles nou anys, vaig descobrir la mar.<br />
<br />
A la pàtria perque sempre vaig sentir a Valéncia com a part especial de la pàtria comuna que és Espanya i..<br />
<br />
A la fe, perque la meua no tremola a l'hora de creure que Valéncia vencerà davant d'un dels atacs més injusts i terribles que ha patit en els últims anys.<br />
<br />
I ara, permeteu-me que d'esta llengua dolça a la que se va referir Cervantes torne a la meua estoica llengua castellana.<br />
<br />
Decía yo antes que Valencia es objeto de un ataque injusto y terrible. Me refería, por supuesto, a la sarta de mentiras que continuamente propala el nacionalismo catalán y, en concreto, a una de las más falsas y dañinas.<br />
<br />
La mentira oficial del nacionalismo catalán sobre el valenciano es la que afirma que el catalán fue llevado a Valencia por las tropas de Jaime I el conquistador. Según esta versión, esas tropas eran catalanoparlantes y se establecieron en la tierra reconquistada dejando su lengua. La realidad histórica es bien diferente. De entrada, cuando las huestes aragonesas de Jaime I el Conquistador reconquistaron Valencia de manos de los invasores islámicos -una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano- encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán.<br />
<br />
En contra de lo afirmado por los nacionalistas catalanes que insisten en que el romance había desaparecido durante el dominio islámico, las fuentes árabes afirman lo contrario. El célebre naturista árabe Ibu-Albathar, por ejemplo, dice claramente y sin ningún empacho que los mozárabes, o sea los cristianos viejos, conservan su lengua sin interrupción alguna. Y de la misma manera se expresan los demás escritores árabes.<br />
<br />
Por otra parte, hay aun hoy muchos códices, escritos en romanç - en lengua romance -de los siglos IX, X, XI y XII que hablan de contratos, ventas, etc. efectuadas entre cristianos y entre moros y los mismos cristianos. Pero, de manera relevante, existe constancia de la correspondencia entre los cristianos que vivían bajo el poder musulmán, sujetos a sus leyes y los cristianos libres del norte de España y de la Galia gótica, "i que la llengua parlada pels moçarabes era coneguda per lo nom de Al-Romía o llengua romana" ....<br />
<br />
Como ha señalado J. Ribera: "Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... . Y no deja de ser bien revelador que una de las disposiciones de Jaime I estableciera: "Els jutges diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran". ¿Qué romance podía ser ése si los catalanes, según la mentira nacionalista, aún no habían enseñado a hablar a los valencianos? Pues obviamente la lengua valenciana que existía desde hacía siglos como derivación del latín.<br />
<br />
Por si fuera poco lo anterior, un examen cuidadoso del «Llibre del Repartiment» -estudiado entre otros por Huici, Cabanes y Ubieto- deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se<br />
<br />
asentaron en las áreas valenciano parlantes. "Consideramos dice A. Ubieto-que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el ´Valenciano medieval´. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del reino de Valencia no llegó a un 5 % con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad....." ( Archivo del Reino de Valencia: libre del Repartiment ).<br />
<br />
Partiendo de esa base, no resulta extraño que el gallardo monarca hiciera referencia a la «llengua valenciana» de aquellos valencianos y que nunca pretendiera identificarla con el catalán. Como dejó escrito el profesor San Valero: «Los filòlecs deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medioeval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior». Este punto de vista ha sido claramente reafirmado por Manuel Mourella de Lema, autor de la obra La identidad etnolingüística de Valencia (1996), quien afirma de manera acertada: «No se puede sostener como hace F. de B. Moll que la conquista catalana del Reino de Valencia introdujo íntegramente el catalán cuando ya no quedaban mozárabes en estos territorios». Y añade: «No fue la conquista de Valencia una ocupación en el vacío, ya que había aquí núcleos de población de habla romance. La lengua valenciana surgió indudablemente en suelo mediterráneo, d'igual modo que las restantes lenguas románicas peninsulares: sobre el caldo de cultivo del habla de los habitantes hispanogodos, continuada (durante la sumisión a los árabes) en el habla de aquellos habitantes sometidos». Es una tesis magníficamente apoyada también en los estudios de Leopoldo Peñarroja que escribió en 1990 El mozárabe de Valencia, o de Manuel Mourelle de Lema, autor de La identidad etnolingüística de Valencia desde la antigüedad hasta el siglo XIV, obras ambas que demuestran la originalidad, la independencia y la importancia de una de las lenguas más cultas del Renacimiento español. Y es que, de manera que no sorprende, el valenciano - lengua diferente de la catalana según el propio rey Jaime I -alcanzó una verdadera edad áurea a finales de la Edad Media precediendo en ese esplendor a las propias ciudades italianas donde resplandecería el Renacimiento.<br />
<br />
Ya en la Edad Moderna, la conciència de que el valenciano era algo totalment distinto del catalán aparece en los propios historiadores. Fijémonos en lo que al respecto dice Martín de Viciana:<br />
<br />
La noble ciudad de valencia a 28 de septiembre, año de 1238, fue presa y entrada por el venturoso rey don Jaime y poblada de nueva gente cristiana con diversas y no bien entendidas lenguas por que había italiános, franceses, alemanes, catalanes, aragoneses, navarros, vizcainos y castellanos y porque cada cual hablaba su lengua, había en la ciudad otra confusión que en Babel. Enpero cómo el rey y los de su casa, y corte, y muchos de sus vasallos hablaban lengua de Provenza, y aquella cómo más común prevalesció, pero no sin grande mixtura de otras lenguas y toda en conjunto fue nombrada lengua lemosina con la cual tenemos escripto el libro de las leyes forales del reino y las obras de Ausias March y otros muchos libros que nos han dado testimonio de aquella primera lengua. Y cómo el suelo de esta ciudad ora sea por el clima, planeta, signo, vientos, aguas, mantenimientos o alguna secreta influencia, tiene gracia incógnita y sobrenatural, tanto que todas las cosas humanas y plantas produce con grande perfección, primor y delicadeza. Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta muy esclarecido lustre. […] Pasaron algunos años y ya los moradores de la ciudad fueron naturales, nascidos, y criados en este suelo que deiximos y con su juicio muy claro y de grande vivacidad, con discreta corrección borraron y apartaron de su lengua todos aquellos vocablos bárbaros, toscos, impertinentes y groseros, y hablan del presente. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron … de la griega … de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.<br />
<br />
(Martín de Viciana. "Alabança de las lenguas hebrea, griega, castellana, latina y valenciana". Publicado alrededor de mediados del siglo XVI y reeditado en 1877)<br />
<br />
¡Texto tremendo el de Viciana! El catalán era un simple dialecto del provenzal - algo innegable, por otra parte - y durante un tiempo se pretendió su uso como lengua franca en Valencia. Sin embargo, ese intento no prevaleció sobresaliendo finalment el valenciano.<br />
<br />
Por supuesto, tan claro resultaba a la sazón que valenciano y catalán eran distintos que el valenciano de Gandía ,Joanot Martorell señala en su obra maestra «Tirant lo Blanch» que escribe en «valenciano vulgar» pero no en catalán. Martorell -que causó la admiración del alcalaíno Cervantes hasta el punto de que su novela es uno de los pocos libros que se salvó de ser expurgado de la biblioteca de don Quijote- ha sido objeto de la codicia del nacionalismo catalán desde hace tiempo y por ello no extraña que en alguna edición de su libro publicada en Cataluña se haya suprimido sin el menor reparo su referencia a la lengua valenciana. Es sólo un botón de muestra del delirio al que se puede llegar empeñados en convertir un reino en sucursal de Cataluña que nunca alcanzó esa categoría. Porque durante la Edad Media y la Edad Moderna se multiplicaron los testimonios de cómo valenciano y catalán eran consideradas - con toda razón - lenguas diferentes.<br />
<br />
Por ejemplo, el canónigo de la catedral de Mallorca, Gregorio Genovar, se duele de que bien entrado el siglo XVI, la gran novela Blanquerna, del filósofo mallorquín Raimundo Lulio, no haya sido traducida todavía a la más culta de las lenguas romances de la España oriental, es decir, al valenciano. Y encarga de esta misión a un doctor en artes y teología de nombre Juan Bonbalij, más no por ser valenciano, sino por considerar que era el más experto conocedor de la obra liuliana de la época. El presbítero Juan Bonbalij era catalán de origen y de segundo apellido, natural de Queralt, hoy província de Tarragona. Cumple puntualment el encargo que se le hace y publica la traducción al valenciano de Blanquerna, en Valencia, en 1552. Y en su prólogo dirigido al canónigo de la catedral de Mallorca que le encomendó la misión, le escribe estas esclarecedoras palabras: «...el cual libro ahora se ha traducido y dado a la prensa en lengua valenciana, según que, conociéndome apasionado de la ciència luliana, me rogó tomara yo de esto el encargo aunque no sea docto ni muy limado en dicho idioma por serme peregrino y extranjero». Difícilment se puede dar un mentís mayor a esa mentira histórica de la denominada "unidad de la lengua" que pretende que la lengua de Valencia y Baleares es un mero dialecto del catalán. El catalán Bonbalij si algo sabía era ciertamente lo contrario, que eran lenguas diferentes que el catalán y que por ello exigían traducción, tanto que denomina al valenciano "idioma... peregrino y extranjero".<br />
<br />
De hecho, a esta ´lengua romance´ la llaman valenciana-nunca catalana -los escritores que la utilizan ya sea Antonio Canals, Jaume Roig, Roiç de Corella, Ausias March, Vicente Ferre o, Sor Isabel de Villena. Joanot Martorell y los literatos valencianos incluso adoptan el término: ´la vulgar valenciana lingua´.<br />
<br />
Esta realidad ha sido reconocida vez tras vez por aquellos especialistas atraídos no por los motivos más nobles hacia el campo de la mentira nacionalista. Si Azorín podía afirmar que «El valenciano tiene su medida y su sabor. La concisión del valenciano se ve cuando se compara, texto con texto, con otro idioma», el P. Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española afirmaría acertadamente: «La existencia independiente del valenciano como lengua, que no es como dicen algunos una variante del catalán». Por cierto que resulta oportuno recordar que en 1925, el citado erudito señaló cortésmente que las siguientes lenguas ´romançs´ conocidas hoy por lenguas italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal y mallorquina, tuvieron su origen en la lengua romana vulgar, traída por los ejércitos romanos a casi todas las partes occidentales de Europa, sobre todo a Francia, España y África, al ser conquistadas. Fue también el P.Lluis Fullana Mira el que recorrió todo el Reino de Valencia para recoger su Diccionario de la Lengua Valenciana toda la amplitud y riqueza del valenciano.<br />
<br />
Extraordinario personaje este clérigo valenciano. En el colegio "La Concepción", de Onteniente, enseñó francés, principalment, y en la Universidad de Valencia, valenciano. Valenciano, sí, no catalán. Fullana dominaba el latín, el francés, el italiano, el inglés, el griego .... En octubre de 1940, con motivo de la visita a España, del Gran visir del Protectorado Español en Marruecos, Fullana actuó d'intérprete requerido por el Ministerio de Asuntos Exteriores, por que dominaba ni más ni menos que los dialectos rifeños. Pero su gran amor era su lengua valenciana - que no catalana - y así cuando en la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se creó una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del ´Centre de Cultura Valenciana´, fue ocupada por el padre Lluis Fullana. Fue así como nació el ´Patronat de Llengües´ del mencionado centro docente y como, a propuesta de este centro, el P. Fullana se convirtió en el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia.<br />
<br />
Y es que la clara diferencia entre valenciano y catalán la dejó de manifiesto un catalán tan poco sospechoso como Pi y Margall cuando afirmó: «Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano»?.<br />
<br />
También debe decirse que el poder de los nacionalistas catalanes estaba en mantillas y precisamente por ello la mentira histórica no era enarbolada por nadie. Por ejemplo, en virtud de un Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas peninsulares. Como era de esperar, la valenciana es considerada autóctona y diferente de la catalana. El artículo 1º. del referido Decreto dice así:<br />
<br />
"La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence".<br />
<br />
Difícilment, podía haberse expresado con más claridad si bien es cierto que por aquel entonces ningún gobierno en España estaba dispuesto a escuchar los dislates de los nacionalistas catalanes. Quizá por ello, los que representaban a la lengua valenciana tenían una altura extraordinaria: "Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martinez Ruiz, (Azorín), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D.Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano." (Las Provincias, Nº. 18957, 12-12-1926).<br />
<br />
De manera bien significativa, en la toma de posesión que tuvo lugar el día 11 de noviembre de 1928, el P. Fullana pronunció un discurso sobre "Evolución del verbo en llengua valenciana", y sus diferencias en relación con el castellano y el catalán, precedido de unas apropiadas palabras sobre el origen del valenciano y de las otras lenguas románicas, afirmando entre otras cosas,<br />
<br />
"..... la existencia independiente del valenciano como lengua; que no es, como dicen algunos, una variante del catalán.... "<br />
<br />
Tenía toda la razón. Miguel de Cervantes, el mayor genio de la literatura española, cuando señaló en Persiles y Segismunda que<br />
<br />
"La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable". A su testimonio - artísticamente insuperable - sumemos el erudito de Menéndez Pidal, posiblemente el mayor historiador de la Historia española, quien señaló: "es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos". Y es que afirmar lo contrario, pese a quien le pese, no pasa de ser una gigantesca - e interesada - mentira histórica.<br />
<br />
Decía yo al inicio de esta exposición que deseaba que fuera un testimonio de amor, de Patria y de fe. De amor, porque siempre he amado a Valencia de manera entrañable, de Patria porque siempre vi en los valencianos a mis hermanos que contaban con la fortuna de embriagarse con el aroma del azahar y escuchar la cercanía de la mar; y de fe porque estoy seguro de que esa ofensiva lanzada contra su cultura y contra la lengua valenciana no prevalecerá.<br />
<br />
Muchas gracias.|César Vidal. Mantenedor de los CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Valencia, 21 de enero de 2008}}<br />
<br />
== Cites ==<br />
[[Archiu:Cice.jpg|thumb|200px]]<br />
<br />
{{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} <br />
<br />
{{Cita|''Algún día se sabrá el dinero que el nacionalismo catalán ha gastado en intentar subyugar a la lengua valenciana como también lo intenta con la balear o con los dialectos aragoneses de la denominada Franja''.|'En defensa del valenciano' per César Vidal (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''El catalán es un dialecto del provenzal y así se enseña en todas las universidades del mundo. Es una lengua distinta del valenciano''|Entrevista a César Vidal (''[[Valéncia Hui]]'', 27.4.2007)}}<br />
<br />
== Exili ==<br />
<br />
César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
{{Cita|''¿Qué le motivó a marcharse a los Estados Unidos en 2013?''<br />
<br />
''Había salido de esRadio y al día siguiente, el mismo en que llegué a Estados Unidos de vacaciones, me comunicaron de manera confidencial que, a la otra semana, iban a perpetrar un atentado contra mi domicilio en Madrid. Reflexioné el tema y, a pesar de que tenía ofertas para irme a otros países, decidí quedarme en Estados Unidos.''|''Moncloa.com'' (26.12.2018)}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1317 Discurs de César Vidal com a mantenedor dels CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia - Cardona Vives]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|César Vidal}}<br />
* [http://www.cesarvidal.com/ Pàgina web oficial de César Vidal]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=236&tit=Editoriales%20en%20defensa%20del%20valenciano%20de%20C%E9sar%20Vidal Editorials en defensa de la Llengua Valenciana - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2591&tit=Los%20Palos%20de%20Arag%F3n ''Los Palos de Aragón'' - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [https://www.moncloa.com/cesar-vidal-entrevista/ César Vidal tras cinco años de exilio: “Me fui porque iban a atentar contra mi domicilio” - ''Moncloa.com'']<br />
<br />
=== Audios ===<br />
<br />
* [https://www.facebook.com/GAValencianista/videos/961991167191261 César Vidal denúncia al catalanisme per l'adoctrinament nacionaliste - Grup d'Acció Valencianista (GAV) - Facebook]<br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc El dialecto catalán es una mezcla de provenzal arcaico y lengua valenciana clásica - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=ihMMkgXh9mU César Vidal revela por primera vez por qué se fue de España - Esta Noche Mariasela - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=9MYv1il1quw La Lengua Valenciana defendida por César Vidal y Jiménez Losantos - YouTube]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Historiadors]]<br />
[[Categoria:Advocats]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A9sar_Vidal&diff=1438001César Vidal2026-09-22T10:49:58Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = César Vidal Manzanares<br />
| image = [[Image:Cesar_Vidal_en_la_manifestacion_convocada_por_la_AVT_el_25_noviembre_de_2006_contra_cualquier_negociacion_con_ETA.jpg|300px|'''César Vidal''' en la manifestació convocada per l'[[Associació Víctimes del Terrorisme|AVT]] en [[Madrit]] en contra del Govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i qualsevol negociació en [[ETA]]]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Advocat, historiador, periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1958]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''César Vidal Manzanares''', conegut popularment com '''César Vidal''', ([[Madrit]], [[1958]]) és un historiador, advocat, periodiste i escritor espanyol, autor de numeroses obres de divulgació històrica, ensajos i noveles. Doctor en Història, Teologia i Filosofia. Llicenciat en Dret. Parla varis idiomes i ha escrit més de 100 llibres. César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
César Vidal està nacionalisat [[Estats Units|nortamericà]] i resident en els [[Estats Units]] des de l'any [[2013]]. En Espanya alcançà gran popularitat per dirigir i presentar programes de ràdio como ''La Linterna'' en la [[COPE]] i ''Es la noche de César'' en [[esRadio]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
És Doctor en Història (Premi Extraordinari de fi de carrera), Doctor en Filosofia i Teologia (abdós doctorats obtinguts en els [[Estats Units]]). Llicenciat en Dret. Ha ensenyat en distintes universitats d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i és membre de prestigioses entitats acadèmiques, entre elles la Society of Oriental Research o el Oriental Institute of [[Chicago]]. Parla diversos idiomes i ha escrit més de 130 llibres.<br />
<br />
Durant un periodo de més de dèu anys va eixercir l'advocacia. <br />
<br />
Durant uns anys dirigí i presentà els programes ''[[La Linterna (programa COPE)|La Linterna]]'' (2004-2009) i ''Camino del Sur'' (2005-2009) en la [[COPE|Cadena COPE]]. També ha dirigit els programes ''Es la Noche de César'' (2010-2013) i ''Regreso a Camino del Sur'' (2010-2013) en la cadena [[esRadio]]. En l'any [[2013]] abandona l'emissora. <br />
<br />
César Vidal és articuliste en diversos periòdics, com ''La Razón'', i revistes com ''Muy Interesante'' i ''Historia de Iberia Vieja'' i en els periòdics digitals ''Libertad Digital'' i ''Protestante Digital''. <br />
<br />
També ha participat com a tertulià en diversos programes de [[Televisió|TV]] en [[Telecinco]] i [[Antena 3]].<br />
<br />
César Vidal és un escritor molt prolífic especialment sobre temàtica relacionada en l'història. Ha obtingut diversos premis lliteraris aixina com distincions internacionals.<br />
<br />
== Editorials ==<br />
<br />
Han segut famosos, els seus editorials, al començament del seu programa ''La Linterna'' de la Cadena COPE, en defensa de la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[Llengua Valenciana|llengua valencianes]], durant els anys que ha estat com a director d'eixe programa.<br />
<br />
Podem destacar alguns d'ells:<br />
<br />
* '''15 de setembre de 2004''', César Vidal, parla sobre l'archiu de Salamanca i els documents tant catalans com valencians que foren traslladats a Catalunya per concesió del president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero. També sobre el dret de la llengua valenciana a ser oficial en l'Unió Europea conforme ho va conseguir el català:<br />
<br />
{{Cita|''¿Por qué Cataluña sí puede tener una lengua oficial en l'Unión Europea y Valencia no, si el propio Jaime I El Conquistador habla de esa lengua valenciana? ¿Por qué el Archivo de Salamanca tiene que ir parte a Cataluña y el de la Corona de Aragón no va a Aragón sino que también tiene que quedarse en Cataluña?''}}<br />
<br />
També parla sobre la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que fon aprovat pel govern el PP d'Aznar, per part del govern socialiste de Zapatero, entre atres coses.<br />
<br />
* '''5 de novembre de 2004''', César Vidal, parla sobre la Carta Pobla d'Uxó que estava firmada:<br />
<br />
{{Cita|por lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia e compte de Barcelona y de Urgell e señor de Montpellier}}<br />
<br />
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana. <br />
<br />
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualment, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}} <br />
<br />
També cita diverses cites de personages célebres i intelectuals que han defés la llengua valenciana: <br />
<br />
{{Cita|''Salvador de Madariaga decía por ejemplo: "La lengua valenciana difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios", Azorín señalaba: "El valenciano tiene su medida y sabor, la concisión del valenciano se ve cuando se compara texto con texto con otro idioma", el Padre Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española, aseveraba: "La existencia independiente del valenciano como lengua que no es, como dicen algunos, una variante del catalán", e incluso Pi i Margall, catalán, federalista, no dudaba en escribir: "Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas, se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, y en valenciano.''}} <br />
<br />
També denúncia l'extermini de la llengua valenciana per part del nacionalisme català i els colaboracionistes valencians per mig de l'imposició del català:<br />
<br />
{{Cita|''Esta verdad innegable ha intentado ser ocultada en las últimas décadas por los nacionalistas catalanes, con la ayuda inestimable de la izquierda. Mediante un gasto escandaloso, que se ha granjeado voluntades, y que ha intentado atropellar, laminar y exterminar el valenciano como lengua distinta, el nacionalismo catalán se ha permitido la altiva desfachatez de querer imponer incluso sus reglas gramaticales en otra lengua. Y hoy en día, en no pocos lugares del Reino de Valencia, reducido por la izquierda catalana a "País Valencià", a los niños valencianos se les corrige a la catalana y, por ejemplo, les tachan el valenciano "aixina" para cambiárselo por el "així" catalán, o incluso en los centros docentes les obligan a llevar a clase diccionarios catalán-castellano para aprender valenciano''.}} <br />
<br />
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.<br />
<br />
== ''Los Palos de Aragón'' ==<br />
<br />
És també molt famós l'artícul titulat ''Los Palos de Aragón'' a on parla sobre la senyera catalana i la seua llegenda:<br />
<br />
{{Cita|''La historia normal que cuentan, historia entre comillas, sobretodo los nacionalistas catalanes, es la de Vifredo El Velloso y Ludovico Pío, que era el Rey franco, mojó en la herida de Vifredo El Velloso cuatro dedos y la pasó por su estandarte que era dorado y entonces quedaron así las cuatro barras sobre el fondo dorado. Y ésta es una versión que incluso se recogió en una historia de Cataluña que escribió Bernardo Boadas en el siglo XV, y por supuesto, es la que se ha seguido contando añadiendo incluso que de esa manera Aragón tuvo un estandarte, porqué claro, al casarse Petronila, que era la princesa aragonesa, con Ramón Berenguer IV, que era el Conde de Barcelona, pues ese estandarte catalán pasó a la Corona. Bueno, esto es un cuento chino, o si usted lo prefiere, un cuento catalán por varias razones.''<br />
<br />
''¿Por qué es falso?''<br />
<br />
''Porque d'entrada Ludovico Pío murió en el año 840 y Vifredo El Velloso nació en el año 873, es decir, que con 33 años de diferencia entre la muerte de uno y el nacimiento de otro, salvo que Ludovico Pío se le apareciera en una sesión espiritista a Vifredo El Velloso, mal pudo ser el padre de las barras.''}}<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
César Vidal és autor de més de 130 llibres que han segut traduits a una dotzena de llengües, entre elles el rus, el polac i el georgià. Entre les seues obres històriques dels últims anys podem citar:<br />
<br />
* ''Los textos que cambiaron la Historia'' ([[1998]])<br />
* ''Las Brigadas Internacionales'' (1998)<br />
* ''Diccionario histórico del Cristianismo'' ([[1999]])<br />
* ''Breve historia global del siglo XX'' (1999)<br />
* ''El legado del Cristianismo'' ([[2000]]) <br />
* ''Enigmas históricos al descubierto'' ([[2002]])<br />
* ''Checas de Madrid: Las cárceles republicanas al descubierto'' ([[2003]])<br />
* ''España frente al Islam'' ([[2004]])<br />
<br />
== Reconeiximents ==<br />
<br />
Defensor incansable dels drets humans ha segut distinguit en el premi "Hebráica" pels seus llibres sobre l'[[Holocaust]] i també ha rebut reconeiximent d'organisacions com Yad-Vashem, Supervivent de l'Holocaust, de [[Veneçuela]], ORT de [[Mèxic]] o Jóvens Contra l'Intolerància, entre atres. <br />
<br />
== Discurs com a mantenedor en els Jocs Florals ==<br />
<br />
Fon mantenedor en els CXXIV [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de [[Valéncia]] i pronuncià el següent discurs:<br />
<br />
{{Cita|Haguera volgut poder pronunciar el meu discurs en valencià en obediència al preciós lema d'este acte que fa referència a l'amor a la pàtria i a la fe. <br />
<br />
A l'amor perque yo vullc entranyablement a Valéncia, la terra a on, com un chiquet de a soles nou anys, vaig descobrir la mar.<br />
<br />
A la pàtria perque sempre vaig sentir a Valéncia com a part especial de la pàtria comuna que és Espanya i..<br />
<br />
A la fe, perque la meua no tremola a l'hora de creure que Valéncia vencerà davant d'un dels atacs més injusts i terribles que ha patit en els últims anys.<br />
<br />
I ara, permeteu-me que d'esta llengua dolça a la que se va referir Cervantes torne a la meua estoica llengua castellana.<br />
<br />
Decía yo antes que Valencia es objeto de un ataque injusto y terrible. Me refería, por supuesto, a la sarta de mentiras que continuamente propala el nacionalismo catalán y, en concreto, a una de las más falsas y dañinas.<br />
<br />
La mentira oficial del nacionalismo catalán sobre el valenciano es la que afirma que el catalán fue llevado a Valencia por las tropas de Jaime I el conquistador. Según esta versión, esas tropas eran catalanoparlantes y se establecieron en la tierra reconquistada dejando su lengua. La realidad histórica es bien diferente. De entrada, cuando las huestes aragonesas de Jaime I el Conquistador reconquistaron Valencia de manos de los invasores islámicos -una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano- encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán.<br />
<br />
En contra de lo afirmado por los nacionalistas catalanes que insisten en que el romance había desaparecido durante el dominio islámico, las fuentes árabes afirman lo contrario. El célebre naturista árabe Ibu-Albathar, por ejemplo, dice claramente y sin ningún empacho que los mozárabes, o sea los cristianos viejos, conservan su lengua sin interrupción alguna. Y de la misma manera se expresan los demás escritores árabes.<br />
<br />
Por otra parte, hay aun hoy muchos códices, escritos en romanç - en lengua romance -de los siglos IX, X, XI y XII que hablan de contratos, ventas, etc. efectuadas entre cristianos y entre moros y los mismos cristianos. Pero, de manera relevante, existe constancia de la correspondencia entre los cristianos que vivían bajo el poder musulmán, sujetos a sus leyes y los cristianos libres del norte de España y de la Galia gótica, "i que la llengua parlada pels moçarabes era coneguda per lo nom de Al-Romía o llengua romana" ....<br />
<br />
Como ha señalado J. Ribera: "Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... . Y no deja de ser bien revelador que una de las disposiciones de Jaime I estableciera: "Els jutges diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran". ¿Qué romance podía ser ése si los catalanes, según la mentira nacionalista, aún no habían enseñado a hablar a los valencianos? Pues obviamente la lengua valenciana que existía desde hacía siglos como derivación del latín.<br />
<br />
Por si fuera poco lo anterior, un examen cuidadoso del «Llibre del Repartiment» -estudiado entre otros por Huici, Cabanes y Ubieto- deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se<br />
<br />
asentaron en las áreas valenciano parlantes. "Consideramos dice A. Ubieto-que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el ´Valenciano medieval´. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del reino de Valencia no llegó a un 5 % con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad....." ( Archivo del Reino de Valencia: libre del Repartiment ).<br />
<br />
Partiendo de esa base, no resulta extraño que el gallardo monarca hiciera referencia a la «llengua valenciana» de aquellos valencianos y que nunca pretendiera identificarla con el catalán. Como dejó escrito el profesor San Valero: «Los filòlecs deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medioeval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior». Este punto de vista ha sido claramente reafirmado por Manuel Mourella de Lema, autor de la obra La identidad etnolingüística de Valencia (1996), quien afirma de manera acertada: «No se puede sostener como hace F. de B. Moll que la conquista catalana del Reino de Valencia introdujo íntegramente el catalán cuando ya no quedaban mozárabes en estos territorios». Y añade: «No fue la conquista de Valencia una ocupación en el vacío, ya que había aquí núcleos de población de habla romance. La lengua valenciana surgió indudablemente en suelo mediterráneo, d'igual modo que las restantes lenguas románicas peninsulares: sobre el caldo de cultivo del habla de los habitantes hispanogodos, continuada (durante la sumisión a los árabes) en el habla de aquellos habitantes sometidos». Es una tesis magníficamente apoyada también en los estudios de Leopoldo Peñarroja que escribió en 1990 El mozárabe de Valencia, o de Manuel Mourelle de Lema, autor de La identidad etnolingüística de Valencia desde la antigüedad hasta el siglo XIV, obras ambas que demuestran la originalidad, la independencia y la importancia de una de las lenguas más cultas del Renacimiento español. Y es que, de manera que no sorprende, el valenciano - lengua diferente de la catalana según el propio rey Jaime I -alcanzó una verdadera edad áurea a finales de la Edad Media precediendo en ese esplendor a las propias ciudades italianas donde resplandecería el Renacimiento.<br />
<br />
Ya en la Edad Moderna, la conciència de que el valenciano era algo totalment distinto del catalán aparece en los propios historiadores. Fijémonos en lo que al respecto dice Martín de Viciana:<br />
<br />
La noble ciudad de valencia a 28 de septiembre, año de 1238, fue presa y entrada por el venturoso rey don Jaime y poblada de nueva gente cristiana con diversas y no bien entendidas lenguas por que había italiános, franceses, alemanes, catalanes, aragoneses, navarros, vizcainos y castellanos y porque cada cual hablaba su lengua, había en la ciudad otra confusión que en Babel. Enpero cómo el rey y los de su casa, y corte, y muchos de sus vasallos hablaban lengua de Provenza, y aquella cómo más común prevalesció, pero no sin grande mixtura de otras lenguas y toda en conjunto fue nombrada lengua lemosina con la cual tenemos escripto el libro de las leyes forales del reino y las obras de Ausias March y otros muchos libros que nos han dado testimonio de aquella primera lengua. Y cómo el suelo de esta ciudad ora sea por el clima, planeta, signo, vientos, aguas, mantenimientos o alguna secreta influencia, tiene gracia incógnita y sobrenatural, tanto que todas las cosas humanas y plantas produce con grande perfección, primor y delicadeza. Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta muy esclarecido lustre. […] Pasaron algunos años y ya los moradores de la ciudad fueron naturales, nascidos, y criados en este suelo que deiximos y con su juicio muy claro y de grande vivacidad, con discreta corrección borraron y apartaron de su lengua todos aquellos vocablos bárbaros, toscos, impertinentes y groseros, y hablan del presente. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron … de la griega … de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.<br />
<br />
(Martín de Viciana. "Alabança de las lenguas hebrea, griega, castellana, latina y valenciana". Publicado alrededor de mediados del siglo XVI y reeditado en 1877)<br />
<br />
¡Texto tremendo el de Viciana! El catalán era un simple dialecto del provenzal - algo innegable, por otra parte - y durante un tiempo se pretendió su uso como lengua franca en Valencia. Sin embargo, ese intento no prevaleció sobresaliendo finalment el valenciano.<br />
<br />
Por supuesto, tan claro resultaba a la sazón que valenciano y catalán eran distintos que el valenciano de Gandía ,Joanot Martorell señala en su obra maestra «Tirant lo Blanch» que escribe en «valenciano vulgar» pero no en catalán. Martorell -que causó la admiración del alcalaíno Cervantes hasta el punto de que su novela es uno de los pocos libros que se salvó de ser expurgado de la biblioteca de don Quijote- ha sido objeto de la codicia del nacionalismo catalán desde hace tiempo y por ello no extraña que en alguna edición de su libro publicada en Cataluña se haya suprimido sin el menor reparo su referencia a la lengua valenciana. Es sólo un botón de muestra del delirio al que se puede llegar empeñados en convertir un reino en sucursal de Cataluña que nunca alcanzó esa categoría. Porque durante la Edad Media y la Edad Moderna se multiplicaron los testimonios de cómo valenciano y catalán eran consideradas - con toda razón - lenguas diferentes.<br />
<br />
Por ejemplo, el canónigo de la catedral de Mallorca, Gregorio Genovar, se duele de que bien entrado el siglo XVI, la gran novela Blanquerna, del filósofo mallorquín Raimundo Lulio, no haya sido traducida todavía a la más culta de las lenguas romances de la España oriental, es decir, al valenciano. Y encarga de esta misión a un doctor en artes y teología de nombre Juan Bonbalij, más no por ser valenciano, sino por considerar que era el más experto conocedor de la obra liuliana de la época. El presbítero Juan Bonbalij era catalán de origen y de segundo apellido, natural de Queralt, hoy província de Tarragona. Cumple puntualment el encargo que se le hace y publica la traducción al valenciano de Blanquerna, en Valencia, en 1552. Y en su prólogo dirigido al canónigo de la catedral de Mallorca que le encomendó la misión, le escribe estas esclarecedoras palabras: «...el cual libro ahora se ha traducido y dado a la prensa en lengua valenciana, según que, conociéndome apasionado de la ciència luliana, me rogó tomara yo de esto el encargo aunque no sea docto ni muy limado en dicho idioma por serme peregrino y extranjero». Difícilment se puede dar un mentís mayor a esa mentira histórica de la denominada "unidad de la lengua" que pretende que la lengua de Valencia y Baleares es un mero dialecto del catalán. El catalán Bonbalij si algo sabía era ciertamente lo contrario, que eran lenguas diferentes que el catalán y que por ello exigían traducción, tanto que denomina al valenciano "idioma... peregrino y extranjero".<br />
<br />
De hecho, a esta ´lengua romance´ la llaman valenciana-nunca catalana -los escritores que la utilizan ya sea Antonio Canals, Jaume Roig, Roiç de Corella, Ausias March, Vicente Ferre o, Sor Isabel de Villena. Joanot Martorell y los literatos valencianos incluso adoptan el término: ´la vulgar valenciana lingua´.<br />
<br />
Esta realidad ha sido reconocida vez tras vez por aquellos especialistas atraídos no por los motivos más nobles hacia el campo de la mentira nacionalista. Si Azorín podía afirmar que «El valenciano tiene su medida y su sabor. La concisión del valenciano se ve cuando se compara, texto con texto, con otro idioma», el P. Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española afirmaría acertadamente: «La existencia independiente del valenciano como lengua, que no es como dicen algunos una variante del catalán». Por cierto que resulta oportuno recordar que en 1925, el citado erudito señaló cortésmente que las siguientes lenguas ´romançs´ conocidas hoy por lenguas italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal y mallorquina, tuvieron su origen en la lengua romana vulgar, traída por los ejércitos romanos a casi todas las partes occidentales de Europa, sobre todo a Francia, España y África, al ser conquistadas. Fue también el P.Lluis Fullana Mira el que recorrió todo el Reino de Valencia para recoger su Diccionario de la Lengua Valenciana toda la amplitud y riqueza del valenciano.<br />
<br />
Extraordinario personaje este clérigo valenciano. En el colegio "La Concepción", de Onteniente, enseñó francés, principalment, y en la Universidad de Valencia, valenciano. Valenciano, sí, no catalán. Fullana dominaba el latín, el francés, el italiano, el inglés, el griego .... En octubre de 1940, con motivo de la visita a España, del Gran visir del Protectorado Español en Marruecos, Fullana actuó d'intérprete requerido por el Ministerio de Asuntos Exteriores, por que dominaba ni más ni menos que los dialectos rifeños. Pero su gran amor era su lengua valenciana - que no catalana - y así cuando en la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se creó una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del ´Centre de Cultura Valenciana´, fue ocupada por el padre Lluis Fullana. Fue así como nació el ´Patronat de Llengües´ del mencionado centro docente y como, a propuesta de este centro, el P. Fullana se convirtió en el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia.<br />
<br />
Y es que la clara diferencia entre valenciano y catalán la dejó de manifiesto un catalán tan poco sospechoso como Pi y Margall cuando afirmó: «Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano»?.<br />
<br />
También debe decirse que el poder de los nacionalistas catalanes estaba en mantillas y precisamente por ello la mentira histórica no era enarbolada por nadie. Por ejemplo, en virtud de un Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas peninsulares. Como era de esperar, la valenciana es considerada autóctona y diferente de la catalana. El artículo 1º. del referido Decreto dice así:<br />
<br />
"La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence".<br />
<br />
Difícilment, podía haberse expresado con más claridad si bien es cierto que por aquel entonces ningún gobierno en España estaba dispuesto a escuchar los dislates de los nacionalistas catalanes. Quizá por ello, los que representaban a la lengua valenciana tenían una altura extraordinaria: "Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martinez Ruiz, (Azorín), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D.Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano." (Las Provincias, Nº. 18957, 12-12-1926).<br />
<br />
De manera bien significativa, en la toma de posesión que tuvo lugar el día 11 de noviembre de 1928, el P. Fullana pronunció un discurso sobre "Evolución del verbo en llengua valenciana", y sus diferencias en relación con el castellano y el catalán, precedido de unas apropiadas palabras sobre el origen del valenciano y de las otras lenguas románicas, afirmando entre otras cosas,<br />
<br />
"..... la existencia independiente del valenciano como lengua; que no es, como dicen algunos, una variante del catalán.... "<br />
<br />
Tenía toda la razón. Miguel de Cervantes, el mayor genio de la literatura española, cuando señaló en Persiles y Segismunda que<br />
<br />
"La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable". A su testimonio - artísticamente insuperable - sumemos el erudito de Menéndez Pidal, posiblemente el mayor historiador de la Historia española, quien señaló: "es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos". Y es que afirmar lo contrario, pese a quien le pese, no pasa de ser una gigantesca - e interesada - mentira histórica.<br />
<br />
Decía yo al inicio de esta exposición que deseaba que fuera un testimonio de amor, de Patria y de fe. De amor, porque siempre he amado a Valencia de manera entrañable, de Patria porque siempre vi en los valencianos a mis hermanos que contaban con la fortuna de embriagarse con el aroma del azahar y escuchar la cercanía de la mar; y de fe porque estoy seguro de que esa ofensiva lanzada contra su cultura y contra la lengua valenciana no prevalecerá.<br />
<br />
Muchas gracias.|César Vidal. Mantenedor de los CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Valencia, 21 de enero de 2008}}<br />
<br />
== Cites ==<br />
[[Archiu:Cice.jpg|thumb|200px]]<br />
<br />
{{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} <br />
<br />
{{Cita|''Algún día se sabrá el dinero que el nacionalismo catalán ha gastado en intentar subyugar a la lengua valenciana como también lo intenta con la balear o con los dialectos aragoneses de la denominada Franja''.|'En defensa del valenciano' per César Vidal (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''El catalán es un dialecto del provenzal y así se enseña en todas las universidades del mundo. Es una lengua distinta del valenciano''|Entrevista a César Vidal (''[[Valéncia Hui]]'', 27.4.2007)}}<br />
<br />
== Exili ==<br />
<br />
César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
{{Cita|''¿Qué le motivó a marcharse a los Estados Unidos en 2013?''<br />
<br />
''Había salido de esRadio y al día siguiente, el mismo en que llegué a Estados Unidos de vacaciones, me comunicaron de manera confidencial que, a la otra semana, iban a perpetrar un atentado contra mi domicilio en Madrid. Reflexioné el tema y, a pesar de que tenía ofertas para irme a otros países, decidí quedarme en Estados Unidos.''|''Moncloa.com'' (26.12.2018)}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1317 Discurs de César Vidal com a mantenedor dels CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia - Cardona Vives]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|César Vidal}}<br />
* [http://www.cesarvidal.com/ Pàgina web oficial de César Vidal]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=236&tit=Editoriales%20en%20defensa%20del%20valenciano%20de%20C%E9sar%20Vidal Editorials en defensa de la Llengua Valenciana - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2591&tit=Los%20Palos%20de%20Arag%F3n ''Los Palos de Aragón'' - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [https://www.moncloa.com/cesar-vidal-entrevista/ César Vidal tras cinco años de exilio: “Me fui porque iban a atentar contra mi domicilio” - ''Moncloa.com'']<br />
<br />
=== Audios ===<br />
<br />
* [https://www.facebook.com/GAValencianista/videos/961991167191261 César Vidal denúncia al catalanisme per l'adoctrinament nacionaliste - Grup d'Acció Valencianista (GAV) - Facebook]<br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc El dialecto catalán es una mezcla de provenzal arcaico y lengua valenciana clásica - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=ihMMkgXh9mU César Vidal revela por primera vez por qué se fue de España - Esta Noche Mariasela - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=9MYv1il1quw La Lengua Valenciana defendida por César Vidal y Jiménez Losantos - YouTube]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Historiadors]]<br />
[[Categoria:Advocats]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=C%C3%A9sar_Vidal&diff=1438000César Vidal2026-09-22T10:47:31Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = César Vidal Manzanares<br />
| image = [[Image:Cesar_Vidal_en_la_manifestacion_convocada_por_la_AVT_el_25_noviembre_de_2006_contra_cualquier_negociacion_con_ETA.jpg|300px|'''César Vidal''' en la manifestació convocada per l'[[Associació Víctimes del Terrorisme|AVT]] en [[Madrit]] en contra del Govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i qualsevol negociació en [[ETA]]]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Advocat, historiador, periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1958]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''César Vidal Manzanares''', conegut popularment com '''César Vidal''', ([[Madrit]], [[1958]]) és un historiador, advocat, periodiste i escritor espanyol, autor de numeroses obres de divulgació històrica, ensajos i noveles. Doctor en Història, Teologia i Filosofia. Llicenciat en Dret. Parla varis idiomes i ha escrit més de 100 llibres. César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
César Vidal està nacionalisat [[Estats Units|nortamericà]] i resident en els [[Estats Units]] des de l'any [[2013]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
És Doctor en Història (Premi Extraordinari de fi de carrera), Doctor en Filosofia i Teologia (abdós doctorats obtinguts en els [[Estats Units]]). Llicenciat en Dret. Ha ensenyat en distintes universitats d'[[Europa]] i [[Amèrica]] i és membre de prestigioses entitats acadèmiques, entre elles la Society of Oriental Research o el Oriental Institute of [[Chicago]]. Parla diversos idiomes i ha escrit més de 130 llibres.<br />
<br />
Durant un periodo de més de dèu anys va eixercir l'advocacia. <br />
<br />
Durant uns anys dirigí i presentà els programes ''[[La Linterna (programa COPE)|La Linterna]]'' (2004-2009) i ''Camino del Sur'' (2005-2009) en la [[COPE|Cadena COPE]]. També ha dirigit els programes ''Es la Noche de César'' (2010-2013) i ''Regreso a Camino del Sur'' (2010-2013) en la cadena [[esRadio]]. En l'any [[2013]] abandona l'emissora. <br />
<br />
César Vidal és articuliste en diversos periòdics, com ''La Razón'', i revistes com ''Muy Interesante'' i ''Historia de Iberia Vieja'' i en els periòdics digitals ''Libertad Digital'' i ''Protestante Digital''. <br />
<br />
També ha participat com a tertulià en diversos programes de [[Televisió|TV]] en [[Telecinco]] i [[Antena 3]].<br />
<br />
César Vidal és un escritor molt prolífic especialment sobre temàtica relacionada en l'història. Ha obtingut diversos premis lliteraris aixina com distincions internacionals.<br />
<br />
== Editorials ==<br />
<br />
Han segut famosos, els seus editorials, al començament del seu programa ''La Linterna'' de la Cadena COPE, en defensa de la [[Cultura Valenciana|cultura]] i [[Llengua Valenciana|llengua valencianes]], durant els anys que ha estat com a director d'eixe programa.<br />
<br />
Podem destacar alguns d'ells:<br />
<br />
* '''15 de setembre de 2004''', César Vidal, parla sobre l'archiu de Salamanca i els documents tant catalans com valencians que foren traslladats a Catalunya per concesió del president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero. També sobre el dret de la llengua valenciana a ser oficial en l'Unió Europea conforme ho va conseguir el català:<br />
<br />
{{Cita|''¿Por qué Cataluña sí puede tener una lengua oficial en l'Unión Europea y Valencia no, si el propio Jaime I El Conquistador habla de esa lengua valenciana? ¿Por qué el Archivo de Salamanca tiene que ir parte a Cataluña y el de la Corona de Aragón no va a Aragón sino que también tiene que quedarse en Cataluña?''}}<br />
<br />
També parla sobre la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que fon aprovat pel govern el PP d'Aznar, per part del govern socialiste de Zapatero, entre atres coses.<br />
<br />
* '''5 de novembre de 2004''', César Vidal, parla sobre la Carta Pobla d'Uxó que estava firmada:<br />
<br />
{{Cita|por lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia e compte de Barcelona y de Urgell e señor de Montpellier}}<br />
<br />
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana. <br />
<br />
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualment, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}} <br />
<br />
També cita diverses cites de personages célebres i intelectuals que han defés la llengua valenciana: <br />
<br />
{{Cita|''Salvador de Madariaga decía por ejemplo: "La lengua valenciana difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios", Azorín señalaba: "El valenciano tiene su medida y sabor, la concisión del valenciano se ve cuando se compara texto con texto con otro idioma", el Padre Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española, aseveraba: "La existencia independiente del valenciano como lengua que no es, como dicen algunos, una variante del catalán", e incluso Pi i Margall, catalán, federalista, no dudaba en escribir: "Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas, se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, y en valenciano.''}} <br />
<br />
També denúncia l'extermini de la llengua valenciana per part del nacionalisme català i els colaboracionistes valencians per mig de l'imposició del català:<br />
<br />
{{Cita|''Esta verdad innegable ha intentado ser ocultada en las últimas décadas por los nacionalistas catalanes, con la ayuda inestimable de la izquierda. Mediante un gasto escandaloso, que se ha granjeado voluntades, y que ha intentado atropellar, laminar y exterminar el valenciano como lengua distinta, el nacionalismo catalán se ha permitido la altiva desfachatez de querer imponer incluso sus reglas gramaticales en otra lengua. Y hoy en día, en no pocos lugares del Reino de Valencia, reducido por la izquierda catalana a "País Valencià", a los niños valencianos se les corrige a la catalana y, por ejemplo, les tachan el valenciano "aixina" para cambiárselo por el "així" catalán, o incluso en los centros docentes les obligan a llevar a clase diccionarios catalán-castellano para aprender valenciano''.}} <br />
<br />
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.<br />
<br />
== ''Los Palos de Aragón'' ==<br />
<br />
És també molt famós l'artícul titulat ''Los Palos de Aragón'' a on parla sobre la senyera catalana i la seua llegenda:<br />
<br />
{{Cita|''La historia normal que cuentan, historia entre comillas, sobretodo los nacionalistas catalanes, es la de Vifredo El Velloso y Ludovico Pío, que era el Rey franco, mojó en la herida de Vifredo El Velloso cuatro dedos y la pasó por su estandarte que era dorado y entonces quedaron así las cuatro barras sobre el fondo dorado. Y ésta es una versión que incluso se recogió en una historia de Cataluña que escribió Bernardo Boadas en el siglo XV, y por supuesto, es la que se ha seguido contando añadiendo incluso que de esa manera Aragón tuvo un estandarte, porqué claro, al casarse Petronila, que era la princesa aragonesa, con Ramón Berenguer IV, que era el Conde de Barcelona, pues ese estandarte catalán pasó a la Corona. Bueno, esto es un cuento chino, o si usted lo prefiere, un cuento catalán por varias razones.''<br />
<br />
''¿Por qué es falso?''<br />
<br />
''Porque d'entrada Ludovico Pío murió en el año 840 y Vifredo El Velloso nació en el año 873, es decir, que con 33 años de diferencia entre la muerte de uno y el nacimiento de otro, salvo que Ludovico Pío se le apareciera en una sesión espiritista a Vifredo El Velloso, mal pudo ser el padre de las barras.''}}<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
César Vidal és autor de més de 130 llibres que han segut traduits a una dotzena de llengües, entre elles el rus, el polac i el georgià. Entre les seues obres històriques dels últims anys podem citar:<br />
<br />
* ''Los textos que cambiaron la Historia'' ([[1998]])<br />
* ''Las Brigadas Internacionales'' (1998)<br />
* ''Diccionario histórico del Cristianismo'' ([[1999]])<br />
* ''Breve historia global del siglo XX'' (1999)<br />
* ''El legado del Cristianismo'' ([[2000]]) <br />
* ''Enigmas históricos al descubierto'' ([[2002]])<br />
* ''Checas de Madrid: Las cárceles republicanas al descubierto'' ([[2003]])<br />
* ''España frente al Islam'' ([[2004]])<br />
<br />
== Reconeiximents ==<br />
<br />
Defensor incansable dels drets humans ha segut distinguit en el premi "Hebráica" pels seus llibres sobre l'[[Holocaust]] i també ha rebut reconeiximent d'organisacions com Yad-Vashem, Supervivent de l'Holocaust, de [[Veneçuela]], ORT de [[Mèxic]] o Jóvens Contra l'Intolerància, entre atres. <br />
<br />
== Discurs com a mantenedor en els Jocs Florals ==<br />
<br />
Fon mantenedor en els CXXIV [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de [[Valéncia]] i pronuncià el següent discurs:<br />
<br />
{{Cita|Haguera volgut poder pronunciar el meu discurs en valencià en obediència al preciós lema d'este acte que fa referència a l'amor a la pàtria i a la fe. <br />
<br />
A l'amor perque yo vullc entranyablement a Valéncia, la terra a on, com un chiquet de a soles nou anys, vaig descobrir la mar.<br />
<br />
A la pàtria perque sempre vaig sentir a Valéncia com a part especial de la pàtria comuna que és Espanya i..<br />
<br />
A la fe, perque la meua no tremola a l'hora de creure que Valéncia vencerà davant d'un dels atacs més injusts i terribles que ha patit en els últims anys.<br />
<br />
I ara, permeteu-me que d'esta llengua dolça a la que se va referir Cervantes torne a la meua estoica llengua castellana.<br />
<br />
Decía yo antes que Valencia es objeto de un ataque injusto y terrible. Me refería, por supuesto, a la sarta de mentiras que continuamente propala el nacionalismo catalán y, en concreto, a una de las más falsas y dañinas.<br />
<br />
La mentira oficial del nacionalismo catalán sobre el valenciano es la que afirma que el catalán fue llevado a Valencia por las tropas de Jaime I el conquistador. Según esta versión, esas tropas eran catalanoparlantes y se establecieron en la tierra reconquistada dejando su lengua. La realidad histórica es bien diferente. De entrada, cuando las huestes aragonesas de Jaime I el Conquistador reconquistaron Valencia de manos de los invasores islámicos -una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano- encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán.<br />
<br />
En contra de lo afirmado por los nacionalistas catalanes que insisten en que el romance había desaparecido durante el dominio islámico, las fuentes árabes afirman lo contrario. El célebre naturista árabe Ibu-Albathar, por ejemplo, dice claramente y sin ningún empacho que los mozárabes, o sea los cristianos viejos, conservan su lengua sin interrupción alguna. Y de la misma manera se expresan los demás escritores árabes.<br />
<br />
Por otra parte, hay aun hoy muchos códices, escritos en romanç - en lengua romance -de los siglos IX, X, XI y XII que hablan de contratos, ventas, etc. efectuadas entre cristianos y entre moros y los mismos cristianos. Pero, de manera relevante, existe constancia de la correspondencia entre los cristianos que vivían bajo el poder musulmán, sujetos a sus leyes y los cristianos libres del norte de España y de la Galia gótica, "i que la llengua parlada pels moçarabes era coneguda per lo nom de Al-Romía o llengua romana" ....<br />
<br />
Como ha señalado J. Ribera: "Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... . Y no deja de ser bien revelador que una de las disposiciones de Jaime I estableciera: "Els jutges diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran". ¿Qué romance podía ser ése si los catalanes, según la mentira nacionalista, aún no habían enseñado a hablar a los valencianos? Pues obviamente la lengua valenciana que existía desde hacía siglos como derivación del latín.<br />
<br />
Por si fuera poco lo anterior, un examen cuidadoso del «Llibre del Repartiment» -estudiado entre otros por Huici, Cabanes y Ubieto- deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se<br />
<br />
asentaron en las áreas valenciano parlantes. "Consideramos dice A. Ubieto-que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el ´Valenciano medieval´. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del reino de Valencia no llegó a un 5 % con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad....." ( Archivo del Reino de Valencia: libre del Repartiment ).<br />
<br />
Partiendo de esa base, no resulta extraño que el gallardo monarca hiciera referencia a la «llengua valenciana» de aquellos valencianos y que nunca pretendiera identificarla con el catalán. Como dejó escrito el profesor San Valero: «Los filòlecs deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medioeval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior». Este punto de vista ha sido claramente reafirmado por Manuel Mourella de Lema, autor de la obra La identidad etnolingüística de Valencia (1996), quien afirma de manera acertada: «No se puede sostener como hace F. de B. Moll que la conquista catalana del Reino de Valencia introdujo íntegramente el catalán cuando ya no quedaban mozárabes en estos territorios». Y añade: «No fue la conquista de Valencia una ocupación en el vacío, ya que había aquí núcleos de población de habla romance. La lengua valenciana surgió indudablemente en suelo mediterráneo, d'igual modo que las restantes lenguas románicas peninsulares: sobre el caldo de cultivo del habla de los habitantes hispanogodos, continuada (durante la sumisión a los árabes) en el habla de aquellos habitantes sometidos». Es una tesis magníficamente apoyada también en los estudios de Leopoldo Peñarroja que escribió en 1990 El mozárabe de Valencia, o de Manuel Mourelle de Lema, autor de La identidad etnolingüística de Valencia desde la antigüedad hasta el siglo XIV, obras ambas que demuestran la originalidad, la independencia y la importancia de una de las lenguas más cultas del Renacimiento español. Y es que, de manera que no sorprende, el valenciano - lengua diferente de la catalana según el propio rey Jaime I -alcanzó una verdadera edad áurea a finales de la Edad Media precediendo en ese esplendor a las propias ciudades italianas donde resplandecería el Renacimiento.<br />
<br />
Ya en la Edad Moderna, la conciència de que el valenciano era algo totalment distinto del catalán aparece en los propios historiadores. Fijémonos en lo que al respecto dice Martín de Viciana:<br />
<br />
La noble ciudad de valencia a 28 de septiembre, año de 1238, fue presa y entrada por el venturoso rey don Jaime y poblada de nueva gente cristiana con diversas y no bien entendidas lenguas por que había italiános, franceses, alemanes, catalanes, aragoneses, navarros, vizcainos y castellanos y porque cada cual hablaba su lengua, había en la ciudad otra confusión que en Babel. Enpero cómo el rey y los de su casa, y corte, y muchos de sus vasallos hablaban lengua de Provenza, y aquella cómo más común prevalesció, pero no sin grande mixtura de otras lenguas y toda en conjunto fue nombrada lengua lemosina con la cual tenemos escripto el libro de las leyes forales del reino y las obras de Ausias March y otros muchos libros que nos han dado testimonio de aquella primera lengua. Y cómo el suelo de esta ciudad ora sea por el clima, planeta, signo, vientos, aguas, mantenimientos o alguna secreta influencia, tiene gracia incógnita y sobrenatural, tanto que todas las cosas humanas y plantas produce con grande perfección, primor y delicadeza. Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta muy esclarecido lustre. […] Pasaron algunos años y ya los moradores de la ciudad fueron naturales, nascidos, y criados en este suelo que deiximos y con su juicio muy claro y de grande vivacidad, con discreta corrección borraron y apartaron de su lengua todos aquellos vocablos bárbaros, toscos, impertinentes y groseros, y hablan del presente. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron … de la griega … de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.<br />
<br />
(Martín de Viciana. "Alabança de las lenguas hebrea, griega, castellana, latina y valenciana". Publicado alrededor de mediados del siglo XVI y reeditado en 1877)<br />
<br />
¡Texto tremendo el de Viciana! El catalán era un simple dialecto del provenzal - algo innegable, por otra parte - y durante un tiempo se pretendió su uso como lengua franca en Valencia. Sin embargo, ese intento no prevaleció sobresaliendo finalment el valenciano.<br />
<br />
Por supuesto, tan claro resultaba a la sazón que valenciano y catalán eran distintos que el valenciano de Gandía ,Joanot Martorell señala en su obra maestra «Tirant lo Blanch» que escribe en «valenciano vulgar» pero no en catalán. Martorell -que causó la admiración del alcalaíno Cervantes hasta el punto de que su novela es uno de los pocos libros que se salvó de ser expurgado de la biblioteca de don Quijote- ha sido objeto de la codicia del nacionalismo catalán desde hace tiempo y por ello no extraña que en alguna edición de su libro publicada en Cataluña se haya suprimido sin el menor reparo su referencia a la lengua valenciana. Es sólo un botón de muestra del delirio al que se puede llegar empeñados en convertir un reino en sucursal de Cataluña que nunca alcanzó esa categoría. Porque durante la Edad Media y la Edad Moderna se multiplicaron los testimonios de cómo valenciano y catalán eran consideradas - con toda razón - lenguas diferentes.<br />
<br />
Por ejemplo, el canónigo de la catedral de Mallorca, Gregorio Genovar, se duele de que bien entrado el siglo XVI, la gran novela Blanquerna, del filósofo mallorquín Raimundo Lulio, no haya sido traducida todavía a la más culta de las lenguas romances de la España oriental, es decir, al valenciano. Y encarga de esta misión a un doctor en artes y teología de nombre Juan Bonbalij, más no por ser valenciano, sino por considerar que era el más experto conocedor de la obra liuliana de la época. El presbítero Juan Bonbalij era catalán de origen y de segundo apellido, natural de Queralt, hoy província de Tarragona. Cumple puntualment el encargo que se le hace y publica la traducción al valenciano de Blanquerna, en Valencia, en 1552. Y en su prólogo dirigido al canónigo de la catedral de Mallorca que le encomendó la misión, le escribe estas esclarecedoras palabras: «...el cual libro ahora se ha traducido y dado a la prensa en lengua valenciana, según que, conociéndome apasionado de la ciència luliana, me rogó tomara yo de esto el encargo aunque no sea docto ni muy limado en dicho idioma por serme peregrino y extranjero». Difícilment se puede dar un mentís mayor a esa mentira histórica de la denominada "unidad de la lengua" que pretende que la lengua de Valencia y Baleares es un mero dialecto del catalán. El catalán Bonbalij si algo sabía era ciertamente lo contrario, que eran lenguas diferentes que el catalán y que por ello exigían traducción, tanto que denomina al valenciano "idioma... peregrino y extranjero".<br />
<br />
De hecho, a esta ´lengua romance´ la llaman valenciana-nunca catalana -los escritores que la utilizan ya sea Antonio Canals, Jaume Roig, Roiç de Corella, Ausias March, Vicente Ferre o, Sor Isabel de Villena. Joanot Martorell y los literatos valencianos incluso adoptan el término: ´la vulgar valenciana lingua´.<br />
<br />
Esta realidad ha sido reconocida vez tras vez por aquellos especialistas atraídos no por los motivos más nobles hacia el campo de la mentira nacionalista. Si Azorín podía afirmar que «El valenciano tiene su medida y su sabor. La concisión del valenciano se ve cuando se compara, texto con texto, con otro idioma», el P. Fullana, en su discurso d'ingreso en la Real Academia Española afirmaría acertadamente: «La existencia independiente del valenciano como lengua, que no es como dicen algunos una variante del catalán». Por cierto que resulta oportuno recordar que en 1925, el citado erudito señaló cortésmente que las siguientes lenguas ´romançs´ conocidas hoy por lenguas italiana, francesa, portuguesa, gallega, castellana, valenciana, catalana, provençal y mallorquina, tuvieron su origen en la lengua romana vulgar, traída por los ejércitos romanos a casi todas las partes occidentales de Europa, sobre todo a Francia, España y África, al ser conquistadas. Fue también el P.Lluis Fullana Mira el que recorrió todo el Reino de Valencia para recoger su Diccionario de la Lengua Valenciana toda la amplitud y riqueza del valenciano.<br />
<br />
Extraordinario personaje este clérigo valenciano. En el colegio "La Concepción", de Onteniente, enseñó francés, principalment, y en la Universidad de Valencia, valenciano. Valenciano, sí, no catalán. Fullana dominaba el latín, el francés, el italiano, el inglés, el griego .... En octubre de 1940, con motivo de la visita a España, del Gran visir del Protectorado Español en Marruecos, Fullana actuó d'intérprete requerido por el Ministerio de Asuntos Exteriores, por que dominaba ni más ni menos que los dialectos rifeños. Pero su gran amor era su lengua valenciana - que no catalana - y así cuando en la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se creó una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del ´Centre de Cultura Valenciana´, fue ocupada por el padre Lluis Fullana. Fue así como nació el ´Patronat de Llengües´ del mencionado centro docente y como, a propuesta de este centro, el P. Fullana se convirtió en el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia.<br />
<br />
Y es que la clara diferencia entre valenciano y catalán la dejó de manifiesto un catalán tan poco sospechoso como Pi y Margall cuando afirmó: «Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también d'idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano»?.<br />
<br />
También debe decirse que el poder de los nacionalistas catalanes estaba en mantillas y precisamente por ello la mentira histórica no era enarbolada por nadie. Por ejemplo, en virtud de un Real Decreto del 26 de Noviembre de 1926 se da entrada en la Real Academia Española de la Lengua a los representantes de las diferentes lenguas peninsulares. Como era de esperar, la valenciana es considerada autóctona y diferente de la catalana. El artículo 1º. del referido Decreto dice así:<br />
<br />
"La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento o cultivo de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence".<br />
<br />
Difícilment, podía haberse expresado con más claridad si bien es cierto que por aquel entonces ningún gobierno en España estaba dispuesto a escuchar los dislates de los nacionalistas catalanes. Quizá por ello, los que representaban a la lengua valenciana tenían una altura extraordinaria: "Para ocupar el sitial correspondiente al idioma valenciano en la Real Academia de la Lengua Española se propuso el ilustre filólogo R.P. Lluis Fullana i Mira por tres académicos de grandísimo prestigio, D. Josep Martinez Ruiz, (Azorín), el poeta arabista D. Julià Ribera, y el también ilustre D.Francisco Rodriguez Marín. Esta propuesta fue muy bien acogida en el seno de la Academia al reconocer un gran merecimiento en los estudios filológicos del susodicho Padre franciscano." (Las Provincias, Nº. 18957, 12-12-1926).<br />
<br />
De manera bien significativa, en la toma de posesión que tuvo lugar el día 11 de noviembre de 1928, el P. Fullana pronunció un discurso sobre "Evolución del verbo en llengua valenciana", y sus diferencias en relación con el castellano y el catalán, precedido de unas apropiadas palabras sobre el origen del valenciano y de las otras lenguas románicas, afirmando entre otras cosas,<br />
<br />
"..... la existencia independiente del valenciano como lengua; que no es, como dicen algunos, una variante del catalán.... "<br />
<br />
Tenía toda la razón. Miguel de Cervantes, el mayor genio de la literatura española, cuando señaló en Persiles y Segismunda que<br />
<br />
"La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable". A su testimonio - artísticamente insuperable - sumemos el erudito de Menéndez Pidal, posiblemente el mayor historiador de la Historia española, quien señaló: "es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos". Y es que afirmar lo contrario, pese a quien le pese, no pasa de ser una gigantesca - e interesada - mentira histórica.<br />
<br />
Decía yo al inicio de esta exposición que deseaba que fuera un testimonio de amor, de Patria y de fe. De amor, porque siempre he amado a Valencia de manera entrañable, de Patria porque siempre vi en los valencianos a mis hermanos que contaban con la fortuna de embriagarse con el aroma del azahar y escuchar la cercanía de la mar; y de fe porque estoy seguro de que esa ofensiva lanzada contra su cultura y contra la lengua valenciana no prevalecerá.<br />
<br />
Muchas gracias.|César Vidal. Mantenedor de los CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Valencia, 21 de enero de 2008}}<br />
<br />
== Cites ==<br />
[[Archiu:Cice.jpg|thumb|200px]]<br />
<br />
{{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} <br />
<br />
{{Cita|''Algún día se sabrá el dinero que el nacionalismo catalán ha gastado en intentar subyugar a la lengua valenciana como también lo intenta con la balear o con los dialectos aragoneses de la denominada Franja''.|'En defensa del valenciano' per César Vidal (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''El catalán es un dialecto del provenzal y así se enseña en todas las universidades del mundo. Es una lengua distinta del valenciano''|Entrevista a César Vidal (''[[Valéncia Hui]]'', 27.4.2007)}}<br />
<br />
== Exili ==<br />
<br />
César Vidal està des de l'any [[2013]] fòra d'[[Espanya]], en els [[Estats Units]], com diu ell està "exiliat" degut a les fortes amenaces que sofrí en la seua persona. <br />
<br />
{{Cita|''¿Qué le motivó a marcharse a los Estados Unidos en 2013?''<br />
<br />
''Había salido de esRadio y al día siguiente, el mismo en que llegué a Estados Unidos de vacaciones, me comunicaron de manera confidencial que, a la otra semana, iban a perpetrar un atentado contra mi domicilio en Madrid. Reflexioné el tema y, a pesar de que tenía ofertas para irme a otros países, decidí quedarme en Estados Unidos.''|''Moncloa.com'' (26.12.2018)}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1317 Discurs de César Vidal com a mantenedor dels CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia - Cardona Vives]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|César Vidal}}<br />
* [http://www.cesarvidal.com/ Pàgina web oficial de César Vidal]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=236&tit=Editoriales%20en%20defensa%20del%20valenciano%20de%20C%E9sar%20Vidal Editorials en defensa de la Llengua Valenciana - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2591&tit=Los%20Palos%20de%20Arag%F3n ''Los Palos de Aragón'' - César Vidal - Cardona Vives]<br />
* [https://www.moncloa.com/cesar-vidal-entrevista/ César Vidal tras cinco años de exilio: “Me fui porque iban a atentar contra mi domicilio” - ''Moncloa.com'']<br />
<br />
=== Audios ===<br />
<br />
* [https://www.facebook.com/GAValencianista/videos/961991167191261 César Vidal denúncia al catalanisme per l'adoctrinament nacionaliste - Grup d'Acció Valencianista (GAV) - Facebook]<br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc El dialecto catalán es una mezcla de provenzal arcaico y lengua valenciana clásica - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=ihMMkgXh9mU César Vidal revela por primera vez por qué se fue de España - Esta Noche Mariasela - Vídeo - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=9MYv1il1quw La Lengua Valenciana defendida por César Vidal y Jiménez Losantos - YouTube]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Historiadors]]<br />
[[Categoria:Advocats]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fra_Antoni_Canals&diff=1437999Fra Antoni Canals2026-09-22T10:19:10Z<p>Xavier: /* Valeri Màxim */</p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Fra Antoni Canals<br />
| image = Factorum et dictorum memorabilium. Valerio Máximo.jpg<br />
| grandària = 250px<br />
| descripció = Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim<br />
| seudònim = <br />
| naixcut = [[1352]]<br />
| nascuda = <br />
| lloc_de_naiximent = [[Canals]], [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]<br />
| mort = [[1419]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = [[Canals]], [[Regne de Valéncia]]<br />
| ocupació = Religiós i escritor<br />
| país = [[Regne de Valéncia]]<br />
| periodo = [[Sigle XIV]]-[[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])<br />
| gènero = Traducció d'obres al [[valencià]]<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = ''Traducció del Valeri Màxim'' <br />
''<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| lloc web = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Fra Antoni Canals''' o '''Antoni Canals''' ([[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[1352]] - † [[1419]]), fon un religiós, teòlec, escritor, traductor i prosiste [[Regne de Valéncia|valencià]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Fra Antoni Canals, pel seu llinage, es creu que naixqué en la població valenciana de [[Canals]]. Fon un frare de l'Orde dels Predicadors, frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul.<br />
<br />
Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any [[1395]] de la seua traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya l'han feta en [[llengua catalana]], lo que ya de per sí és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents: <br />
<br />
{{Cita|''... perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...''}}<br />
<br />
En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral de Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del [[Regne de Valéncia|regne]].<br />
<br />
Ademés de la seua inquietut per l'escritura tingué molta fama com a orador. <br />
<br />
==L'escritor==<br />
<br />
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, ''De providentia'', de [[Séneca]], i d'una part del poema de [[Petrarca]], ''Àfrica'' i el seu, ''''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''''.<br />
<br />
Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del ''[[Valeri Màxim]]'', en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:<br />
<br />
{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."|Antoni Canals en el ''Valeri Màxim''. Pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l'Universitat Lliterària de Valéncia}}<br />
<br />
== Obra de Canals ==<br />
<br />
La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, ''De Providentia'', de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei. <br />
<br />
{{cita|''Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà aixina ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.''}}<br />
<br />
===Originals===<br />
<br />
* ''Scala de contemplació'' <br />
* ''Tractat de confessió''<br />
<br />
===Traduccions=== <br />
<br />
* ''Valeri Màxim''<br />
* ''De providentia''<br />
* ''Pater Noster''<br />
* ''Salve Regina''<br />
* ''Exposició del Ave Maria''<br />
* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''<br />
* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''<br />
* ''De arrha animae''<br />
<br />
Atres títuls s'han perdut.<br />
<br />
== Valeri Màxim ==<br />
[[Archiu:Vmaxim.jpg|thumb|250px|Pròlec de la traducció del Valeri Màxim ([[1395]])]]<br />
{{AP|Valeri Màxim}}<br />
Se tracta d'una obra de brot humaniste d'Antoni Canals, ''Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim''. Esta traducció és coneguda en el nom de, ''[[Valeri Màxim]]''. La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu brot humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.<br />
<br />
En el pròlec diferència entre les dos llengües, el [[valencià]] i el [[català]]: ''tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana''. Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la [[llengua valenciana]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Valeri Màxim]]<br />
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
* [[Ruta dels Clàssics]]<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5323289915&view=1up&seq=425 «Carta de San Bernardo a su hermana traducida por fray Antonio Canals maestro de Sagrada Teología», en Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, t. XIII, Barcelona, 1857, p. 415]<br />
* [https://dbe.rah.es/biografias/33669/antoni-canals Hinojosa Montalvo, José. «Antoni Canals» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Religiosos]]<br />
[[Categoria:Religiosos valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria:Lliteratura]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
[[Categoria:Regne de Valéncia]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fra_Antoni_Canals&diff=1437998Fra Antoni Canals2026-09-22T10:17:48Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Fra Antoni Canals<br />
| image = Factorum et dictorum memorabilium. Valerio Máximo.jpg<br />
| grandària = 250px<br />
| descripció = Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim<br />
| seudònim = <br />
| naixcut = [[1352]]<br />
| nascuda = <br />
| lloc_de_naiximent = [[Canals]], [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]<br />
| mort = [[1419]]<br />
| morta = <br />
| lloc_de_mort = [[Canals]], [[Regne de Valéncia]]<br />
| ocupació = Religiós i escritor<br />
| país = [[Regne de Valéncia]]<br />
| periodo = [[Sigle XIV]]-[[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])<br />
| gènero = Traducció d'obres al [[valencià]]<br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = ''Traducció del Valeri Màxim'' <br />
''<br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| lloc web = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Fra Antoni Canals''' o '''Antoni Canals''' ([[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[1352]] - † [[1419]]), fon un religiós, teòlec, escritor, traductor i prosiste [[Regne de Valéncia|valencià]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Fra Antoni Canals, pel seu llinage, es creu que naixqué en la població valenciana de [[Canals]]. Fon un frare de l'Orde dels Predicadors, frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul.<br />
<br />
Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any [[1395]] de la seua traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya l'han feta en [[llengua catalana]], lo que ya de per sí és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents: <br />
<br />
{{Cita|''... perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...''}}<br />
<br />
En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral de Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del [[Regne de Valéncia|regne]].<br />
<br />
Ademés de la seua inquietut per l'escritura tingué molta fama com a orador. <br />
<br />
==L'escritor==<br />
<br />
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, ''De providentia'', de [[Séneca]], i d'una part del poema de [[Petrarca]], ''Àfrica'' i el seu, ''''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''''.<br />
<br />
Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del ''[[Valeri Màxim]]'', en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:<br />
<br />
{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."|Antoni Canals en el ''Valeri Màxim''. Pròlec-dedicatòria, fol. 4 del còdex de la Biblioteca de l'Universitat Lliterària de Valéncia}}<br />
<br />
== Obra de Canals ==<br />
<br />
La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, ''De Providentia'', de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei. <br />
<br />
{{cita|''Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà aixina ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.''}}<br />
<br />
===Originals===<br />
<br />
* ''Scala de contemplació'' <br />
* ''Tractat de confessió''<br />
<br />
===Traduccions=== <br />
<br />
* ''Valeri Màxim''<br />
* ''De providentia''<br />
* ''Pater Noster''<br />
* ''Salve Regina''<br />
* ''Exposició del Ave Maria''<br />
* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''<br />
* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''<br />
* ''De arrha animae''<br />
<br />
Atres títuls s'han perdut.<br />
<br />
== Valeri Màxim ==<br />
{{AP|Valeri Màxim}}<br />
Se tracta d'una obra de brot humaniste d'Antoni Canals, ''Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim''. Esta traducció és coneguda en el nom de, ''[[Valeri Màxim]]''. La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu brot humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.<br />
<br />
En el pròlec diferència entre les dos llengües, el [[valencià]] i el [[català]]: ''tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana''. Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la [[llengua valenciana]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Valeri Màxim]]<br />
* [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
* [[Ruta dels Clàssics]]<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5323289915&view=1up&seq=425 «Carta de San Bernardo a su hermana traducida por fray Antonio Canals maestro de Sagrada Teología», en Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, t. XIII, Barcelona, 1857, p. 415]<br />
* [https://dbe.rah.es/biografias/33669/antoni-canals Hinojosa Montalvo, José. «Antoni Canals» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Religiosos]]<br />
[[Categoria:Religiosos valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria:Lliteratura]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
[[Categoria:Regne de Valéncia]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1436772Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T17:52:04Z<p>Xavier: /* Vore també */</p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Benimaclet]]<br />
* [[Jocs Florals]]<br />
* [[Premi Flor Natural]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Premis]]<br />
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1435176Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:53:06Z<p>Xavier: /* Vore també */</p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Jocs Florals]]<br />
* [[Premi Flor Natural]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Premis]]<br />
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1435162Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:52:24Z<p>Xavier: /* Vore també */</p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Jocs Florals]]<br />
* [[Flor Natural]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Premis]]<br />
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1435153Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:51:50Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Jocs Florals]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Premis]]<br />
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1435123Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:50:36Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Jocs Florals]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1435079Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:49:02Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]]. Els Jocs Florals de Benimaclet són un certamen lliterari. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Benimaclet experimentà durant les primeres décades del [[sigle XX]] una notable activitat cultural. En el poble residiren o desenrollaren part de la seua activitat diversos escritors i intelectuals valencians, entre els quals es troben [[Josep Maria Bayarri]], [[Pasqual Asins]], [[Carles Salvador]], [[Emili Baró]], [[Prudenci Alcón]] i [[Eduart Buil]].<br />
<br />
En l'any [[1928]] ya es té constància d'una festa lliterària celebrada en Benimaclet en el marc de les festes organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet. En aquella celebració actuà com a mantenedor el poeta Eduart Buil. Esta activitat cultural és considerada un precedent de l'ambient lliterari que, pocs anys més<br />
tart, donaria lloc als Jocs Florals de Benimaclet.<br />
<br />
Els primers Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en [[1931]], en el marc de l'intensa activitat cultural i valencianista que es desenrollà en el poble durant les primeres décades del [[sigle XX]]. L'iniciativa estigué vinculada especialment a l'escritor Josep Maria Bayarri i Hurtado, en la colaboració de diversos intelectuals i<br />
activistes culturals vinculats a Benimaclet.<br />
<br />
El certamen tingué continuïtat en els anys [[1934]] i [[1935]], abans de quedar interromput com a conseqüència de la [[Guerra Civil Espanyola]]. En acabant de més de huit décades sense celebrar-se, els Jocs Florals foren recuperats en l'any [[2024]] per iniciativa de l'[[Associació Cultural Poble de Benimaclet]], en colaboració en entitats festives i culturals del poble.<br />
<br />
== Etapes ==<br />
<br />
* I Jocs Florals de Benimaclet (1931)<br />
<br />
Els I Jocs Florals de Benimaclet se celebraren en 1931. La convocatòria fon impulsada principalment per Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins, en la participació d'un grup d'intelectuals vinculats al poble.<br />
<br />
La convocatòria aparegué en la prensa valenciana durant l'estiu de 1931 i establia diversos premis per a composicions poètiques i treballs relacionats en la cultura, la història i la vida de Benimaclet. Entre els temes proposts figuraven qüestions relacionades en el [[valencianisme]], la [[Real Senyera|Senyera]], les tradicions valencianes i les millores del poble. Els treballs havien d'estar escrits en valencià.<br />
<br />
El guanyador de la Flor Natural fon Prudenci Alcón. La festa de lliurament dels premis estava prevista per al 30 d'agost de 1931 en el Centre Instructiu Benèfic de Benimaclet. La documentació conservada permet identificar diversos lemes premiats, aixina com una important participació, en més de trenta treballs guardonats.<br />
<br />
* II Jocs Florals (1934)<br />
<br />
Els Jocs Florals tornaren a convocar-se en 1934, coincidint en les Festes Patronals de Benimaclet. La convocatòria estigué vinculada a la publicació lliterària ''El Vers Valencià'' i a la [[Dreta Regional Valenciana]].<br />
<br />
En esta edició obtingué la Flor Natural [[Xavier Casp]], que tenia díhuit anys i que iniciava aixina una extensa trayectòria de reconeiximents lliteraris.<br />
<br />
* III Jocs Florals (1935)<br />
<br />
Els Jocs Florals se celebraren novament en 1935, constituint la tercera edició documentada de la primera etapa del certamen. El guanyador de la Flor Natural fon Josep Vecina i va assistir [[Nicolau Primitiu]], president de [[Lo Rat Penat]].<br />
<br />
La Guerra Civil interrompé esta activitat cultural i els Jocs Florals deixaren de celebrar-se durant les décades següents.<br />
<br />
=== Recuperació dels Jocs Florals ===<br />
<br />
* IV Jocs Florals (2024)<br />
<br />
En acabant de més de huitanta anys d'interrupció, l'Associació Cultural Poble de Benimaclet impulsà la recuperació dels Jocs Florals en l'any 2024, en colaboració en la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició.<br />
<br />
La convocatòria recuperà el nom i l'estructura general del certamen històric i incorporà diferents premis lliteraris. Els treballs podien presentar-se en valencià o castellà segons les característiques de cada premi. El poeta guanyador de la Flor Natural fon [[Joan Josep Serra]].<br />
<br />
* V Jocs Florals (2025)<br />
<br />
En 2025 se celebrà la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la segona de l'etapa contemporànea. La convocatòria fon organisada per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet en colaboració en la Clavaria Festers Crist 2025.<br />
<br />
La cerimònia de lliurament tingué lloc el 18 de setembre de 2025 en el Centre de Majors de Benimaclet. L'acte reuní representants de diverses institucions i entitats culturals, aixina com escritors i veïns del poble. Josep Furió actuà com a mantenedor. La Flor Natural anà a parar a la reconeguda poeta [[Ampar Cabrera]].<br />
<br />
* VI Jocs Florals (2026)<br />
<br />
En 2026 se celebrà la sexta edició dels Jocs Florals de Benimaclet i la tercera consecutiva des de la recuperació del certamen.<br />
<br />
La cerimònia tingué lloc en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. En esta edició fon nomenada VI Regina dels Jocs Florals a Sònia Escrich i Andreu. La poeta guanyadora fon Alexandrina Fornas Buil, neta del reconegut periodiste i poeta Eduart Buil.<br />
<br />
== Importància cultural ==<br />
<br />
Els Jocs Florals de Benimaclet formen part de la història cultural i lliterària del poble. La seua primera etapa coincidí en un periodo d'intensa activitat valencianista en Benimaclet, en la presència de diversos autors i entitats vinculades a la cultura valenciana.<br />
<br />
La recuperació del certamen en 2024 permeté restablir una tradició lliterària documentada des de 1931 i donar-li continuïtat en el [[sigle XXI]].<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Giner i Bayarri, Pau. Benimaclet, poble de poetes. Estudi sobre l'activitat cultural i lliterària de Benimaclet i els Jocs Florals celebrats entre 1931 i 1935.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «IV Jocs Florals de Benimaclet», 2 de maig de 2024.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases dels IV Jocs Florals de Benimaclet», 2024.<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «Crònica V Jocs Florals de Benimaclet», 19 de setembre de 2025.<br />
* Jocs Florals de Benimaclet. «Bases 2025».<br />
* Associació Cultural Poble de Benimaclet. «VI Jocs Florals de Benimaclet», 7 de setembre de 2026.</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1434567Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:14:18Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrat el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]].<br />
<br />
== Història ==</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jocs_Florals_de_Benimaclet&diff=1434553Jocs Florals de Benimaclet2026-09-21T16:13:41Z<p>Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns Jocs Florals que es realisen en la població valenciana de Benimaclet, actualment integrada en el municipi en la ciutat de Valéncia des de l'any 1931. == Història ==»</p>
<hr />
<div>Els '''Jocs Florals de Benimaclet''' són uns [[Jocs Florals]] que es realisen en la població valenciana de [[Benimaclet]], actualment integrada en el municipi en la [[ciutat de Valéncia]] des de l'any [[1931]].<br />
<br />
== Història ==</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Refranys_valencians&diff=1431670Anex:Refranys valencians2026-09-21T10:57:12Z<p>Xavier: /* E */</p>
<hr />
<div>[[Image:Pulles.jpg|thumb|300px|Portada del llibre ''[[Pulles del Cabanyal]]'', en refranys valencians del barri d'[[El Cabanyal]] de [[Valéncia]], 2019.]]<br />
Este artícul pretén arreplegar els '''refranys valencians''' i frases fetes en [[Idioma valencià|valencià]], en una llista. Si voleu una explicació d'algun [[refrany]], seleccioneu el refrany corresponent.<br />
<br />
==¡==<br />
* [[¡ “Ma” que t'agrada fer-me parlar !]] <br />
* [[¡ “Ma” que té collons la cosa !]]<br />
* [[¡ … I lo que te rondaré morena… !]]<br />
* [[¡ A bona hora ixqué el sol !]]<br />
* [[¡ A quin sant ! ¡ Clar que no !]]<br />
* [[¡ Afanyat, al final t'agafarà el bou !]]<br />
* [[¡ Ara mare !]]<br />
* ¡ Au, cacau !<br />
* [[¡ Bo està el porc !]]<br />
* ¡ Che, que bo !<br />
* [[¡ Che, ves a fer la mà !]]<br />
* [[¡ Chica, no sigues romancera. ¡ Quin romanç !]]<br />
* [[¡ Chica, que hi ha roba estesa !]]<br />
* [[¡ Este/a chiquet/a és un trenca braços !]]<br />
* [[¡ Te vullc més que a un bon cagar !]]<br />
* [[¡ I “dale”, torna-li la trompa al chic !]]<br />
* [[¡ La figa de ta germana !]]<br />
* [[¡ La figa de ta mare !]]<br />
* [[¡ La figa de ta tia !]]<br />
* [[¡ Mira-la, la delicada de Gandia !]]<br />
* [[¡ No te caurà la figa en terra, no !]]<br />
* [[¡ Que “guapa” ! Com el cul de l'aca]]<br />
* [[¡ Que fill de puta eres !]]<br />
* [[¡ Quin pato ! ¡ Quin avorriment !]]<br />
* [[¡ Salut i força al canut !]]<br />
* [[¡ Salut i força en el canut !]]<br />
* [[¡ Te deixarà en una mà davant i un atra darrere !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta germana !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta mare !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta tia !]]<br />
* [[¡ Ya està !... la cama “trencà”]]<br />
<br />
==¿==<br />
* [[¿ Aigua cau ? Senyal de pluja]]<br />
* [[¿ Això ho has dit tu ?]]<br />
* [[¿ Com quedarem en la compra del burro ?]]<br />
* [[¿ Parle yo o passa un carro ?]]<br />
* [[¿ Que t'ha paregut, morrut ?]]<br />
* [[¿ Qui t'ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat]]<br />
* [[¿ Tens set ? Pixa i beu al gallet]]<br />
<br />
==A==<br />
* A beure vi i viure bona vida<br />
* [[A bona hora ixqué el sol]]<br />
* [[A bona son no hi ha llit dur]]<br />
* [[A burro vell, albarda nova]]<br />
* [[A cada porc li arriba el seu Sant Martí]]<br />
* A carnestoltes, bones voltes<br />
* [[A fam de llop, dent de gos]]<br />
* [[A gallina forastera tots la piquen]]<br />
* [[A gos flac tot són puces]]<br />
* [[A grans mals, grans remeis]]<br />
* [[A l'amic reconciliat, mira'l en un ull obert i l'atre tancat]]<br />
* [[A l'arbre jovenet, si està tort, se'l pot fer dret]] <br />
* A l'Ascensió, els hòmens se lleven la capa i les dònes el gipó<br />
* A l'eixir, tanca la porta<br />
* A l'estiu, bones figues<br />
* [[A l'estiu, tot lo món viu]]<br />
* A l'hivern, el millor amic és un bon abric<br />
* [[A la dona i a la cabra, corda llarga]]<br />
* [[A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res]]<br />
* A la mar que te'n vages no passes pena, deixa'm farina i oli, diners i llenya<br />
* [[A la primera cullerada, mosca]]<br />
* [[A la taula i al llit, al primer crit]]<br />
* [[A la tercera, va la vençuda]]<br />
* A la vellea, bony i forat<br />
* [[A la vora del riu no faces niu]]<br />
* A lo regalat, no li mires el forat<br />
* [[A mal d'orella, llet de femella]]<br />
* [[A Nadal creix el dia un pas de pardal]]<br />
* [[A on donen molt, no vages]]<br />
* [[A on hi ha gall, no hi canten gallines]]<br />
* [[A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu]]<br />
* [[A on hi ha hagut, sempre queda]]<br />
* [[A on hi ha patró, no manen mariners]]<br />
* [[A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres]]<br />
* A on no hi ha vi, no va el fadrí <br />
* A on no hi han soques, no hi han bajoques<br />
* [[A on tingues el niu, no poses el piu]]<br />
* [[A on va la corda, va el poal]]<br />
* [[A pardal vell, gàbia nova]]<br />
* [[A paraules nècies, orelles sordes]]<br />
* A punt i hora<br />
* [[A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots]]<br />
* [[A qui és burro, que l’albarden]]<br />
* [[A qui li pique, que es rasque]]<br />
* [[A qui no li agrade, que no mire]]<br />
* [[A qui no li agrade, que no s'ho menge]]<br />
* [[A qui no paga tots els saluden]]<br />
* [[A qui no té faena, Deu li'n dona]]<br />
* A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores<br />
* A San Joan bacores, verdes o madures pero segures<br />
* [[A Sant Antoni, un pas de dimoni]]<br />
* [[A Santa Llúcia, s'allarga el dia el pas d'una puça]] <br />
* [[A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]<br />
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça]]<br />
* [[Abans d'ensenyar, deprén]]<br />
* [[Abans els porcs que la casa]]<br />
* Abril, abriló, de cada cent, u bo<br />
* Adormir-se guardant l'era, no és bona manera<br />
* [[Afortunat en el joc, desgraciat en amors]]<br />
* [[Aigua passada, no mou molí]]<br />
* Aigua, que fa la vista clara<br />
* [[Al amor el pinten cego]]<br />
* [[Al bon entenedor, poques paraules basten]]<br />
* [[Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo]]<br />
* [[Al cel que vages, no vages davant]]<br />
* Al gos pel seu collar el coneixes<br />
* [[Al llit i a la taula, a la primera paraula]]<br />
* [[Al mal temps, bona cara]]<br />
* [[Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara]]<br />
* [[Al pobre, el sol se'l menja]]<br />
* [[Al preguntador, mentires en ell]]<br />
* Al que li sàpia mal, que s'arranque un quixal<br />
* [[Al que poc li costa, poc li dol]]<br />
* Al qui es burla, el dimoni li furga<br />
* Al revés, tots saben<br />
* [[Al saber, li diuen sort]]<br />
* [[Al sant enfadat, no resant-li està pagat]]<br />
* Al veí, donar-li pero no llevar-li<br />
* [[Alegria secreta, alegria incompleta]]<br />
* Allà a on aniràs, lo que veges fer, faràs<br />
* [[Allà a on mengen dos, hi mengen tres]]<br />
* Allà vas, cabaç<br />
* Almorza com un rei, menja com un senyor i sopa com un pobre <br />
* [[Amor de monja i pet de frare, tot és aire]]<br />
* [[Anem anant, els uns darrere i els atres davant]]<br />
* [[Animal que no conegues, no li toques les orelles]]<br />
* Animal que no conegues, no li vages per darrere<br />
* [[Animal que vola, cap a la caçola]]<br />
* [[Aprenent de tot, mestre de res]]<br />
* [[Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó]]<br />
* [[Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc]]<br />
* [[Arrancà de cavall i parà de burro]]<br />
* [[Arrancada de cavall i parada de somera]]<br />
* Arruixa, que plou<br />
<br />
==B==<br />
* [[Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n'hi ha? Una]]<br />
* [[Barca vella no aguanta vela nova]]<br />
* [[Barca vella, bony o forat]]<br />
* [[Be està lo que be acaba]]<br />
* [[Bellea i flors de maig, en un dia me'n vaig]]<br />
* [[Benvingut siga qui a sa casa ve]]<br />
* Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa<br />
* [[Bon pit, bon cànem]]<br />
* [[Bon vent i barca nova]]<br />
* [[Bon vent i bona barca]]<br />
* Bona nit cresol que la llum s'apaga<br />
* [[Bufar en caldo gelat]]<br />
* [[Busca qui t'ha pegat, rabo de gat]]<br />
<br />
==C==<br />
* Cabró i col<br />
* [[Cada casa és un món]]<br />
* [[Cada cosa al seu temps]]<br />
* Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost<br />
* [[Cada dia no és Nadal]]<br />
* [[Cada olleta té la seua tapadoreta]]<br />
* [[Cada ovella, en la seua parella]]<br />
* [[Cada persona és un món]]<br />
* Cada u a lo seu, i tu a lo teu<br />
* [[Cada u en sa casa, i Deu en la de tots]]<br />
* [[Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol]]<br />
* [[Cada u és cada u]]<br />
* [[Cada u és fill de sa mare]]<br />
* [[Cada u s'apanya com pot]]<br />
* [[Cada u sap a on li apreta la sabata]]<br />
* Cadascú en sa casa i Deu en la de tots<br />
* Caga l'espina, qui es menja la sardina<br />
* [[Cal tindre amics fins en l'infern]]<br />
* Cap de suro<br />
* Carnestoltes, moltes voltes <br />
* Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més <br />
* Carnestoltes poques o moltes<br />
* [[Carrer banyat, calaix eixut]]<br />
* [[Casa de dos portes, mala és de guardar]]<br />
* [[Casa robada, casa assegurada]]<br />
* Català rabut, fill de Barcelona, que no té prou diners per a fer ballar la mona<br />
* [[Català si no te l'ha fet, te la farà]]<br />
* [[Caure del fóc a les brases]]<br />
* [[Cel rogenc, o pluja o vent]]<br />
* [[Cel roig al matí, pluja en camí]]<br />
* [[Chics i polls, caguen la casa]] <br />
* [[Cobra fama i posa't a dormir]] <br />
* [[Com el gos de l'hortolà que ni menja ni deixa menjar]]<br />
* [[Com en casa no hi ha res]]<br />
* Com si menjares peres i les cagares sanceres<br />
* [[Com un barral entre dos pedres]]<br />
* [[Companyia de dos, el meu gos i yo]]<br />
* [[Comprar barat és comprar dos voltes]]<br />
* [[Confia en Deu, pero corre]] <br />
* [[Conte contat, conte acabat]]<br />
* Córrer més que una llebre<br />
* [[Cria corps i et trauran els ulls]]<br />
* [[Cria fama i posa't a dormir]]<br />
* [[Criada nova, perol trencat]] <br />
* [[Cul que veig, cul que vullc]]<br />
<br />
== D ==<br />
* D'a on manco ho esperes, ix la llebre<br />
* [[D'a on no hi ha no es pot traure]]<br />
* [[D'ací a cent anys, tots pelats]]<br />
* [[D'ilusions també es viu]]<br />
* [[Darrere de l'u ve el dos]]<br />
* Darrere del meló, vi a montó; i si és d'Alger en picher<br />
* [[De chicotet se cria l'arbre dret]]<br />
* [[De desagraïts, l'infern està ple]]<br />
* [[De donar ningú es fa ric]]<br />
* [[De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs]]<br />
* [[De gotes d'aigua es fan els rius]]<br />
* [[De la festa, la vespra]]<br />
* [[De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu]]<br />
* [[De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només]]<br />
* [[De lo que et menges, es cria]]<br />
* [[De lo que et menges, et creix]]<br />
* [[De mal arbre ixen males rames]]<br />
* [[De més alt n'han caigut]]<br />
* [[De moliner canviaràs, pero de lladre no t'escaparàs]]<br />
* [[De nit, al rei mate, i de dia l'acate]]<br />
* [[De nit, tots els gats són negres]]<br />
* [[De riquea i de santitat, la mitat de la mitat]]<br />
* [[De tal pare, tal fill]]<br />
* [[De tot hi ha en la vinya del Senyor]]<br />
* De Tots Sants a l'Advent, molta pluja i poc vent<br />
* [[De treballar, ningú es fa ric]]<br />
* [[De visita, tots som bons]]<br />
* [[Decembre mullat i giner ben gelat]]<br />
* [[Deixar córrer el carro]]<br />
* [[Deixa't estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu]]<br />
* [[Del dit al fet, hi ha gran tret]]<br />
* [[Del ric el remei, del vell el consell]]<br />
* [[Del vell, el consell]]<br />
* [[Demà, més i millor]]<br />
* [[Despuix d'Ibi, Tibi]]<br />
* [[Deu ajuda a qui s'ajuda]]<br />
* [[Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa]]<br />
* Dia de molt, vespra de no res<br />
* [[Dia que passa, dia que no torna]]<br />
* [[Dichosa és la cara que s'hi coneix la màscara]]<br />
* [[Dient les veritat es perden les amistats]]<br />
* [[Dimarts, ni embarcats ni casats]]<br />
* [[Dins del mal, el be]]<br />
* Dis-me que no vaig a poder alcançar-ho i tindré una raó més per a intentar-ho<br />
* [[Dona balconera, gossa i malfaenera]]<br />
* Donar gat per llebre<br />
* [[Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran]]<br />
* [[Dos dones i un pato, mercat]]<br />
* [[Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare]]<br />
* [[Dos per al sac, i el sac en terra]]<br />
* [[Dumenge de Rams, qui no estrena no té mans]]<br />
<br />
== E ==<br />
* [[Eixa albarda per a un atre ase]]<br />
* [[Eixa és més puta que les gallines]]<br />
* [[Eixa es quedarà per a vestir sants]]<br />
* [[Eixe és un faba, aniria a la mar i no trobaria aigua]]<br />
* [[Eixe és un me'n hi fot]]<br />
* [[Eixe guanya menys diners que les putes en Quaresma]]<br />
* [[Eixe no té “chicha” ni llimonada]]<br />
* [[Eixe no té vergonya ni la coneix]]<br />
* [[Eixe se ho tira tot a l'esquena]]<br />
* [[Eixe sempre fa la seua]]<br />
* [[Eixe sempre va a la seua]]<br />
* [[Eixe té cap de suro]]<br />
* [[Eixe, s'ofega en un got d'aigua]]<br />
* [[Eixir del foc i caure en les brases]]<br />
* [[El braç, al pit; i la cama, al llit]]<br />
* El burro mal esquilat, als huit dies igualat<br />
* [[El burro sempre va davant]]<br />
* [[El casat, casa vol]]<br />
* [[El convit de sant Bru se'l paga cada ú]]<br />
* El cossi badat fa mal sò.<br />
* [[El diner fa diner]]<br />
* [[El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit]]<br />
* [[El fill de la gata, la rata mata]]<br />
* El fòc de Cap d'Any, no fa cap dany<br />
* [[El forn, per Nadal, no para un instant]]<br />
* [[El gat escaldat, de l'aigua freda fuig]]<br />
* [[El gos mort no mossega]]<br />
* [[El gos que vol pa ha de llepar la mà]]<br />
* [[El llop muda les dents, pero no els pensaments]]<br />
* [[El mentirós ha de tindre bona memòria]]<br />
* [[El millor mege és el mateix malalt]]<br />
* [[El món pega moltes voltes]]<br />
* [[El paper és molt sofrit]]<br />
* [[El pare dolçainer, el fill, tabaleter]]<br />
* [[El peix gran es menja al chicotet]]<br />
* El piu és com la corbella si no el gastes es rovella<br />
* [[El porc més roí es menja sempre la millor bellota]]<br />
* [[El que a pressa viu, a pressa mor]]<br />
* El que cull l'oliva abans del Nadal se deixe l'oli al bancal<br />
* [[El que és desgraciat en els collons s'entropeça]]<br />
* [[El que espera, es desespera]]<br />
* [[El que juga per necessitat, pert per obligació]]<br />
* [[El que faltava “pal duro”]]<br />
* [[El que la fa, la paga]]<br />
* [[El que naix desgraciat, en els collons entropeça]]<br />
* [[El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues]]<br />
* El que no paga lloguer, al carrer<br />
* [[El que no plora, no mama]]<br />
* [[El que no sap, que vaja a l'escola]]<br />
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més]]<br />
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més encara]]<br />
* [[El que paga, mana]]<br />
* [[El que pega primer, pega dos voltes]]<br />
* [[El que rega en giner, ni ompli la taleca ni fa paller]]<br />
* [[El que sap, sap, i el que no a l'escola]]<br />
* [[El que té diners, té vicis]]<br />
* [[El que té el cul llogat no caga quan vol]]<br />
* [[El que tinga cucs que pele fulla]]<br />
* [[El que treballa en la pedra, ni menja ni medra]]<br />
* [[El que va en un coixo, a l'any coixo i mig]]<br />
* [[El que val, val]]<br />
* [[El qui és desgraciat, en els collons estropece]]<br />
* El qui fa lo que pot, no està obligat a més<br />
* [[El qui no té cap, cames]] <br />
* El qui no vol saber, no sap<br />
* El qui té fam, ensomia en rollos<br />
* [[El ratolí que només coneix un forat, pronte és atrapat]]<br />
* [[El saber no ocupa lloc]]<br />
* [[El sol ix per a tots]]<br />
* [[El tambor també és tropa]]<br />
* [[El temps, tot ho cura]]<br />
* El valencianisme és amor a lo valencià<br />
* El vi fa sanc i l'aigua fanc<br />
* [[Els bous, es veuen molt be des de la barrera]]<br />
* [[Els consells, en diners]]<br />
* [[Els diners i els collons són per a les ocasions]]<br />
* [[Els diners van a on n'hi ha]]<br />
* Els erros dels meges la terra els tapa<br />
* [[Els pecats dels pares els paguen els fills]]<br />
* [[Els que estan junts són els que es barallen]]<br />
* [[Els ulls se rasquen en el colze]]<br />
* [[Els valents cauen de cul]]<br />
* [[En amics com eixos, no fan falta enemics]]<br />
* [[En boca tancada no entren mosques]]<br />
* [[En casa del bo, el roí prop del fòc]]<br />
* [[En casa del ferrer, ganivet de fusta]]<br />
* [[En casa del paleta, mai la faina està feta]]<br />
* [[En dir les veritats s'acaben les amistats]]<br />
* [[En diners, torrons]]<br />
* [[En febrer, possat prop del braser]]<br />
* [[En giner, tanca la porta i encén el braser]]<br />
* [[En la casa a on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura]]<br />
* En la pancha del bou, que ni trone ni plou<br />
* [[En la terra dels cegos, el tort és rei]]<br />
* En les pluges d'abril, cada gota val per mil<br />
* [[En l'estiu, tot lo món viu]]<br />
* En paciència i una canya, peixcaràs en la montanya<br />
* En raó o sense raó, va el pobre a la presó<br />
* [[En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants]]<br />
* [[En Valéncia tinc uns òrguens]]<br />
* En [[Vilarreal]], arròs en pilotes el dia de Nadal<br />
* [[Encara que es vista de seda, la mona, mona es queda]]<br />
* Encara no ha eixit de l'ou i ya es pensa que és un bou<br />
* [[Entre marit i muller, no et fiques a faroler]]<br />
* [[Érem pocs i va parir l'auela]]<br />
* [[Érem pocs i va parir la burra]]<br />
* [[Eres més fals que un chavo de Negrín]]<br />
* [[Eres un espirit de contradicció]]<br />
* [[Eres un pardal de mal “agüero”]]<br />
* [[Es diu el pecat, pero no el pecador]]<br />
* És més antic que cagar achupit<br />
* És més difícil que pegar-li a un pare<br />
* És més llarc que un dia sense pa<br />
* [[És més roïn que un dolor]]<br />
* És més vell que cagar achupit<br />
* És millor estar a soles que mal acompanyat<br />
* [[Es trau més llepant que mossegant]]<br />
* Espavil, que ve l'alguasil<br />
* [[Esperant que enviudes no m'he casat]]<br />
* [[Esta es pensa que té l'or per vendre]]<br />
* [[Esta és una arregladora de parròquies]]<br />
* [[Està mal, pero descansa l'animal]]<br />
* [[Esta té la figa com un cabaç]]<br />
* [[Este és un pardal de mal “agüero”]]<br />
* [[Este no ha fet mai un brot en sa vida]]<br />
* [[Este no ha pegat brot en sa vida]]<br />
* [[Estic més fart que Mahoma de la cansalada]]<br />
* [[Evita l'ocasió i evitaràs el perill]]<br />
<br />
== F ==<br />
* [[Fa més el que vol que el que pot]]<br />
* [[Faena de dos, merda de gos]]<br />
* Faena feta fa goig. <br />
* [[Faena feta no corre pressa]]<br />
* [[Faena feta no estorba]]<br />
* Farem lo que podrem<br />
* Faves contades<br />
* Febrer, febreret, el més curtet<br />
* Febrer, febreret, sèt capes i un barret<br />
* [[Fent-se el tòfol te fotrà]]<br />
* [[Fent-se l'ansa te fotrà]]<br />
* [[Fent i desfent s'ensenya la gent]]<br />
* [[Fer com fan no és pecat]]<br />
* [[Fer faena debades]]<br />
* [[Ferrant, ferrant, pergué l'ofici]]<br />
* [[Fes el llit al matí, que no saps lo que ha de vindre]]<br />
* [[Feta la gàbia, mor el pardal]]<br />
* [[Feta la llei, feta la trampa]]<br />
* [[Fill no tenim i ya el bategem]]<br />
* Fins a morir, tot és viure.<br />
* [[Fins el setanta d'abril, al cos no li lleves ni un fil]]<br />
* [[Fòc de figuera, fòc de quimera]]<br />
* [[Fòc de palla, fòc de canalla]]<br />
* [[Fòc de rama, fòc de flama]]<br />
* [[Fora de la vista, fora del pensament]]<br />
* [[Forasters vindran que de casa nos trauran]]<br />
* [[Fugir del foc per a caure en les brases]]<br />
* [[Fum sense fòc dura molt poc]]<br />
<br />
== G ==<br />
* [[Gàbia nova, pardal mort]]<br />
* [[Gallina vella, fa bon caldo]]<br />
* [[Gat escaldat d'aigua freda fuig]]<br />
* Gata que no mossega, arrapa<br />
* [[Giner gelà a sa mare en lo llavaner]]<br />
* [[Gos que lladra, no mossega]]<br />
<br />
== H ==<br />
* Hi ha gent que si el món fora un ou, se'l menjarien<br />
* [[Hi ha més dies que llonganices, i més hores que botifarres]]<br />
* Hi ha que donar-li de menjar apart<br />
* [[Home de molts oficis, pocs beneficis]]<br />
* Home parat, no fa guerra<br />
* [[Home pobre no pot criar gos]]<br />
* [[Home previngut val per dos]]<br />
* Home refraner... gos i malfaener<br />
* [[Home roig i gos pelut, abans mort que conegut]]<br />
* Hui, farem peixet i la cueta per al gatet<br />
* [[Hui per mi, demà per tu]]<br />
<br />
== J ==<br />
* [[Justícia, pero no per ma casa]]<br />
<br />
== L ==<br />
<br />
* L'aigua és vida<br />
* [[L'aigua fa cucs]]<br />
* [[L'aigua no es pert tota per un sol forat]]<br />
* [[L'aigua, per als patos]]<br />
* [[L'amor és cego]]<br />
* [[L'arbre de chicotet s'endreça que de major no es pot]]<br />
* [[L'arbre s'ha d'adreçar de jove]]<br />
* [[L'arbre tort, de chicotet s'endreça]]<br />
* [[L'edat no perdona]]<br />
* [[L'experiència és la mare de la ciència]]<br />
* [[L'home es casa quan vol, i la dòna quan pot]]<br />
* [[L'home és l'únic animal que es tropeça dos voltes en la mateixa pedra]]<br />
* [[L'home és un animal de costums]]<br />
* [[L'ignorància és molt atrevida]]<br />
* [[L'ocasió fa al lladre]]<br />
* [[L'ocasió fa el pecat]]<br />
* [[L'u per l'atre i la casa per agranar]]<br />
* [[L'ull s'enamora de la lleganya]]<br />
* L'últim que es pert, l'esperança<br />
* [[L'últim tanca la porta]]<br />
* [[L'unió fa la força]]<br />
* [[La cama al llit i el braç al pit]]<br />
* [[La curiositat matà al gat]]<br />
* [[La curiositat va matar al gat]]<br />
* [[La faena del matalafer: fer i desfer]]<br />
* [[La fe mou montanyes]]<br />
* [[La flor de febrer no veu el fruter]]<br />
* [[La gallina de dalt caga a la de baix]]<br />
* [[La lluna porta galdufa, aigua segura]]<br />
* [[La llengua no té os]]<br />
* [[La mar no va mai al riu]]<br />
* [[La mare que et va parir, que descansà es va quedar]]<br />
* [[La mentira té les cames molt curtes]]<br />
* [[La merda, quant més es remena més pudor fa]]<br />
* La meua chiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i de la flor de taronger<br />
* [[La migranya, dormint s'apanya]]<br />
* [[La millor paraula és la que no es diu]]<br />
* [[La mort, a tots nos iguala]]<br />
* [[La nit de Sant Joan, la més curta de l'any]]<br />
* [[La paraula és argent; el silenci, or]]<br />
* [[La paraula és l'home]]<br />
* [[La paraula fa l'home]]<br />
* [[La por és lliure]]<br />
* [[La pràctica fa mestres]]<br />
* [[La processó va per dins]]<br />
* [[La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai]]<br />
* La sòrt no és per a qui la busca, sino per a qui la troba<br />
* [[La roba bruta s'ha de rentar en casa]]<br />
* La roba de Nadal s'eixuga al fumeral.<br />
* La vergonya cria ronya<br />
* [[Les apariències enganyen]]<br />
* [[Les armes de fòc, el dimoni les carrega i el dimoni les dispara]]<br />
* [[Les coses no es fan soles]]<br />
* [[Les coses, clares, i el chocolate, espés]]<br />
* [[Les costums es fan lleis]]<br />
* [[Les criatures diuen en la plaça lo que senten en casa]]<br />
* [[Les criatures fan lo que veuen fer als grans]]<br />
* [[Les desgràcies, mai vanen soles]]<br />
* [[Les granotes es crien, en l'aigua]]<br />
* Les manies no les curen els meges<br />
* [[Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan]]<br />
* [[Les mosques van a la mel]]<br />
* [[Les paraules, se les emporta el vent]]<br />
* Les veritats ofenen<br />
* [[Llaurador i burro, creïlles grosses]]<br />
* Llebeig, aigua veig<br />
* Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar<br />
* [[Llibre deixat, perdut o destripat]]<br />
* [[Llibre que deixaràs, llibre que perdràs]]<br />
* [[Llibre tancat, mestre callat]]<br />
* [[Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixes, que no se'n torna cap]]<br />
* [[Lluïx més el fum en la meua terra que el fòc en l'aliena]]<br />
* [[Lo meu és meu, i lo teu, dels dos]]<br />
* [[Lo que cou, cura]]<br />
* [[Lo que està fet, fet està]]<br />
* [[Lo que la mar dona, la mar s'ho emporta]]<br />
* [[Lo que no passa en un any, passa en un dia]]<br />
* [[Lo que no pot ser, no pot ser, i ademés és impossible]]<br />
* [[Lo que poc costa, poc dol]]<br />
* [[Lo que pugues fer hui no ho deixes per a demà]]<br />
* [[Lo que sembraràs, això recolliràs]]<br />
* [[Lo que va davant, va davant]]<br />
<br />
== M ==<br />
* [[Mai plou a gust de tots]]<br />
* [[Mal dilluns, mala semana]]<br />
* [[Mala bomba t'arreplegue]]<br />
* Malpensa i encertaràs<br />
* Marra, que és botifarra<br />
* [[Massa és mal]]<br />
* Massa per a la carabassa<br />
* [[Me dus com a cagalló per séquia]]<br />
* Mel de romer<br />
* Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort <br />
* Menjant albercocs i figues, vi no en begues<br />
* [[Mentira. ¿ Mentira ?, agarra un cagalló i estira]]<br />
* Mentres vas i vens, t'entretens.<br />
* [[Més caga un bou que cent oronetes]]<br />
* Més clar, aigua<br />
* [[Més estira un pèl de figa que una maroma de barco]]<br />
* Més llenya al fòc<br />
* [[Més sap el dimoni per vell que per dimoni]]<br />
* [[Més val caure en gràcia que ser graciós]]<br />
* [[Més val estar a soles que mal acompanyat]]<br />
* [[Més val llepar que mossegar]]<br />
* [[Més val pardal en la mà que cent volant]]<br />
* [[Més val pelat, que amortallat]]<br />
* Més val perdre que més perdre <br />
* [[Més val previndre que curar]]<br />
* [[Més val que sobre que no que falte]]<br />
* [[Més val roïn conegut, que bo per conéixer]]<br />
* [[Més val sumar que dividir]]<br />
* [[Més val tart que mai]]<br />
* Més val una llapissera curta que una memòria llarga<br />
* [[Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua]]<br />
* [[Més veuen quatre ulls que dos]]<br />
* [[Millor un ou hui que una gallina demà]]<br />
* [[Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel]]<br />
* Mira't a tu, i mai no diràs mal de ningú<br />
* [[Molts anys que vaja per davant]]<br />
* Mongó en mantellina, aigua veïna<br />
* [[Mort el gos, s'acabà la ràbia]]<br />
* Mut i a la gàbia<br />
<br />
== N ==<br />
* N'hi han més dies que llonganices<br />
* [[Nadar i guardar la roba]]<br />
* [[Nevada abans de Nadal, per mija femada val]]<br />
* [[Ni mege jove ni barber vell]]<br />
* [[Ni sopem ni es mor el pare]]<br />
* [[Ni sopem ni parix l'auela]]<br />
* [[Ni sopem ni parix la burra]]<br />
* [[Ni un be, ni un mal, dura cent anys]]<br />
* Ni una, ni mija, ni cap<br />
* Ningú caça sense gos<br />
* [[Ningú dona els duros a quatre pessetes]]<br />
* [[Ningú és perfecte]]<br />
* [[Ningú és profeta en el seu poble]]<br />
* [[Ningú naix ensenyat]]<br />
* [[Ningú pot repicar i anar en la processó]]<br />
* [[Ningú se veu sa gepa]]<br />
* [[Ningú se'n recorda de santa Bàrbara més que quan trona]]<br />
* [[Ningun geperut es coneix la gepa]]<br />
* [[Ningun tonto tira pedres al seu terrat]]<br />
* No digues blat, que no estiga en el sac encara i ben lligat<br />
* [[No digues mai d'esta aigua no beuré]]<br />
* [[No es pot clavar els claus per la cabota]]<br />
* [[No es pot estar en missa i repicant]]<br />
* [[No et deixes senda vella per novella]]<br />
* No farem res i la gent parlarà<br />
* [[No hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer]]<br />
* [[No hi ha pijor sort que el que no vol oir/sentir]]<br />
* [[No jugues en foc que te cremaràs]]<br />
* [[No moriràs de “cornà” de burro]]<br />
* No ofén qui vol, sino qui pot<br />
* [[No patixques, que ella te farà la explicació i relació de la falla]]<br />
* No sap fer la O en un canut <br />
* [[No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase]]<br />
* [[No, si me faries creure que un burro vola]]<br />
* [[No té pa ni vi, i convida el veí]]<br />
<br />
== O ==<br />
<br />
* [[Octubre finit, mor la mosca i el mosquit]].<br />
* [[Olla vella, bony o forat]]<br />
* [[Ovella de molts, el llop se la menja]]<br />
* [[Ovella que bela pert bocí]]<br />
<br />
== P ==<br />
* [[Paciència i una canya]]<br />
* [[Pactes trenquen lleis]]<br />
* Paraula de peixcador, mentira de caçador<br />
* Paraula de valencià, paraula d'honor<br />
* Paraula donada, paraula sagrada<br />
* Pareix Maria Grenya, una sabata i una espardenya <br />
* [[Pareix que l'ha vestit l'enemic]]<br />
* [[Parlant, la gent s'entén]]<br />
* [[Parlar be no costa una merda]]<br />
* [[Passa més fam que un mestre d'escola]]<br />
* [[Pensa mal i encertaràs]]<br />
* [[Pensa mal i no erraràs]]<br />
* [[Pensat i fet]]<br />
* Per a cagar-se i no torcar-se (Pa cagar-se i no torcar-se)<br />
* [[Per a gusts, colors]]<br />
* Per a mostra, un botó<br />
* [[Per ací m'entra i per ací m'ix]]<br />
* [[Per any nou, un pas de bou]]<br />
* [[Per carnestoltes, més vi que pa]]<br />
* [[Per demanar, que no siga]]<br />
* [[Per esta m'entra i per esta m'ix]]<br />
* [[Per l'abril, cada gota en val per mil]]<br />
* [[Per l'abril, cada pardal canta en son niu]]<br />
* [[Per l'abril, espigues mil]]<br />
* [[Per l'abril, no et lleves ni un fil]]<br />
* [[Per l'abril, pardals a mil]]<br />
* [[Per l'abril, venen els pardals a mils]]<br />
* [[Per la boca mor el peix]]<br />
* [[Per la Mare de Deu d'agost, a les set ya està fosc]]<br />
* [[Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral]]<br />
* [[Per la Verge del Pilar, faves a sembrar]]<br />
* Per Nadal, cada ovella al seu bancal. <br />
* Per Nadal, capa no en cal.<br />
* [[Per Nadal, creix el dia un pas de pardal]].<br />
* [[Per Nadal, tots els animals al corral]]<br />
* Per Nadal coques, per Sant Joan bacores.<br />
* Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs.<br />
* Per no fer, no fa ni ombra<br />
* [[Per Sant Andreu, aigua o neu]]<br />
* Per Sant Blai, sembra el teu all<br />
* [[Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix]]<br />
* Per Sant Joan, bacores<br />
* [[Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures]]<br />
* Per Sant Joan fins a Sant Pere, l'era el blat espera<br />
* [[Per Sant Martí, iguals el dia i la nit]]<br />
* [[Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu]]<br />
* [[Per Sant Maties, ya són llarcs els dies]]<br />
* [[Per Sant Narcís, cada mosca en val sis]]<br />
* Per Sant Sebastià, creix el dia un pas de milà<br />
* [[Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]<br />
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça|Per Santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça]]<br />
* [[Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants]]<br />
* Peus frets i cap calent, que vinga el mege corrent <br />
* [[Ploreu, chiquets, que pardalets tindreu]]<br />
* [[Ploure a bots i barrals]]<br />
* [[Poquet i bo]]<br />
* [[Primer es l'a que l'o]]<br />
* [[Primer és l'obligació que la devoció]]<br />
* [[Pujar-se'n al carro]]<br />
* [[Punt i final]]<br />
<br />
== Q ==<br />
* [[Quan arribes, escriu]]<br />
* Quan bufa el ponent, l'aigua freda i el vi calent <br />
* [[Quan dormim, tots som bons]]<br />
* [[Quan el gat no està, les rates ballen]]<br />
* [[Quan el gat no està, les rates van per la cuina]]<br />
* [[Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança]]<br />
* [[Quan es tanca una porta, se n'obri una atra]]<br />
* Quan ixques, tanca la porta<br />
* [[Quan l'ase no pot, la somera ajuda]]<br />
* [[Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent]]<br />
* [[Quan la merita va per l'horta, fes fòc i tanca la porta]]<br />
* [[Quan li veges els collons, digues mascle]]<br />
* Quan més es remeneja la merda, més pudor<br />
* Quan més sucre, més dolç<br />
* [[Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una]]<br />
* [[Quan no hi ha pa, bones són coques]]<br />
* Quan pel març trona, l'armela ix bona<br />
* Quan per l'abril trona, la collita es bona<br />
* Quan repiquen les castanyetes i puntege el guitarró, no poden estar-se quetes les chiques en reunió<br />
* Quan se sap, tot és fàcil<br />
* [[Quan sigues pare menjaràs ous]]<br />
* [[Quan te descuides te pegarà un “escamó”]]<br />
* [[Quan te descuides te tirarà la “barrilà”]]<br />
* [[Quan un no vol, dos no es barallen]]<br />
* [[Quan uns riuen, atres ploren]]<br />
* [[Quan uns van, uns atres tornen]]<br />
* [[Quant més gran, més animal]]<br />
* [[Quant més sucre, més dolç]]<br />
* Quatre pets i una bufa calfen més que una estufa<br />
* [[Que Santa Llúcia et conserve la vista]]<br />
* [[Qui a dos amics vol servir, en un o atre no podrà cumplir]]<br />
* [[Qui a mi em vullga vore tort, yo el vullc vore cego]]<br />
* [[Qui canta en la taula i chiula en el llit no té l'enteniment complit]]<br />
* [[Qui canta, el seu mal espanta]]<br />
* [[Qui de casa fuig, a casa torna]]<br />
* [[Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla]]<br />
* [[Qui de la tenda va i ve, dos cases manté]]<br />
* [[Qui deixa un llibre, pert un llibre i un amic]]<br />
* [[Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol]]<br />
* [[Qui en chiquets se gita, pixat s'alça]]<br />
* [[Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna]]<br />
* [[Qui es vist en roba d'atre, al mig del carrer el despullen]]<br />
* [[Qui està be no se'n recorda de qui està mal]]<br />
* [[Qui està prop de la vaca, la mama]]<br />
* [[Qui estiga be, que no es menege]]<br />
* [[Qui et vol be, et farà plorar]]<br />
* [[Qui fa lo que pot, no està obligat a més]]<br />
* [[Qui furta un ou, pot furtar un bou]]<br />
* [[Qui guarda quan té, menja quan vol]]<br />
* [[Qui juga en fòc acaba cremant-se]]<br />
* [[Qui juga en foc es crema]]<br />
* [[Qui l'entorta, se l'emporta]]<br />
* [[Qui la cera ha d'ablanir, les ungles s'ha de cremar]]<br />
* [[Qui la fa, la paga]]<br />
* [[Qui la paella té pel mànec, roda l'oli cap a on vol]]<br />
* [[Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al braç]]<br />
* [[Qui mal va, mal acaba]]<br />
* [[Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells]]<br />
* [[Qui molt corre, pronte para]]<br />
* [[Qui molt parla, molt erra]]<br />
* [[Qui no és agraït, és un malparit]]<br />
* [[Qui no es fia no és de fiar]]<br />
* [[Qui no pot pegar a l'ase pega a l'albarda]]<br />
* [[Qui no pot sembrar, espigola]]<br />
* [[Qui no sembra, espigola]]<br />
* [[Qui no sembra, no cull]]<br />
* Qui no tapa la gotera, la casa ha de fer sancera<br />
* Qui no té cap, cames. <br />
* [[Qui no té cap, que tinga cames]]<br />
* [[Qui no té faena, se la busca]]<br />
* [[Qui no té res que fer, el gat pentina]]<br />
* [[Qui no vullga pols, que no vaja a l'era]]<br />
* Qui paga per a aplegar. Aplega per a furtar<br />
* [[Qui passa fam, somia en rollos]] <br />
* [[Qui peixet vullga menjar, el culet s'ha de banyar]]<br />
* Qui pert els seus orígens, pert la seua identitat<br />
* Qui res dubta, res sap<br />
* [[Qui s'ajunta en un coixo, al cap de l'any coixo i mig]]<br />
* Qui s'alça enjorn, veu eixir el sol<br />
* [[Qui s'arrima a bon arbre, té bona ombra]]<br />
* [[Qui s'enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se]]<br />
* [[Qui té boca s'equivoca]]<br />
* Qui té el cul llogat, no s'assenta quan vol<br />
* [[Qui té fam somia rollos]]<br />
* [[Qui té filles menja bunyols]]<br />
* [[Qui té padrins, es bateja]]<br />
* [[Qui té un burro i el ven, ell s'entén]]<br />
* [[Qui té vinya i no la veu es fa pobre i no s'ho creu]]<br />
* [[Qui tinga pressa que arranque a córrer]]<br />
* [[Qui tot ho vol, tot ho pert]]<br />
* [[Qui tot s'ho menja d'una fartà, tot ho caga d'una caguerà]]<br />
* Qui vitoreja al llop, condena a les ovelles<br />
* [[Qui vullga saber, que vaja a escola]]<br />
* [[Quin cul si no cagara]]<br />
<br />
== R ==<br />
* [[Respon sempre en gran prudència a qui li falta la ciència]]<br />
* [[Reunió de pastors, ovella morta]]<br />
<br />
== S ==<br />
<br />
* [[S'agafen més mosques en mel que en vinagre]]<br />
* [[S'atrapa abans a un mentirós que a un coixo]]<br />
* [[S'atrapen més mosques en mel que en vinagre]]<br />
* Salut i força al canut<br />
* Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les jóvens fa l'ullet<br />
* [[Sant Antoni mullat, bo per a les creïlles i roïn per al blat]]<br />
* [[Sant Blai Gloriós, deixam al chic i emportat la tós]]<br />
* [[Sant Blai Gloriós, deixa'm al chiquet i emporta't la tós]]<br />
* [[Sant Joan, el dia més gran]]<br />
* [[Sant Roc, als quinze anys digué: albercoc]]<br />
* [[Sant Roc i el gos, que cacen pels dos]]<br />
* Santa Llúcia et conserve la vista<br />
* [[Sarna en gust, no pica]]<br />
* [[Secrets en reunió, és de mala educació]]<br />
* [[Secrets en reunió, falta d'educació]]<br />
* [[Sempre paguen justs per pecadors]]<br />
* [[Sempre parla qui més té que callar]]<br />
* [[Sempre plou quan no hi ha escola]]<br />
* [[Sempre plou sobre mullat]]<br />
* Ser molts gats per a la llebre<br />
* Setembre de secà, rovellons per a menjar<br />
* [[Si bons raïms vols menjar, en setembre la vinya has de podar]]<br />
* [[Si el món fora un ou, se'l beuria]]<br />
* Si fas una llista d'amics, fes-la a llapis <br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fòra]]<br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fora, si no plora, ni dins ni fora]]<br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern fora i si riu ni hivern ni estiu]]<br />
* [[Si l'enveja fora tinya, quants de tinyosos hi hauria]]<br />
* [[Si la montanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la montanya]]<br />
* Si no vols caldo, dos tasses<br />
* [[Si no vols caldo, tres tasses]]<br />
* [[Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces]]<br />
* [[Si plou, la deixarem caure]]<br />
* [[Si tens diners, menjaràs bunyols]]<br />
* Si tens set, pixa i beu al gallet<br />
* [[Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit]]<br />
* [[Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna]]<br />
* Si vols més, para el cabaç<br />
* [[Si vols saber qui és algú, dona-li poder]]<br />
* Si vols tindre bona col, planta-la al juliol<br />
* [[Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner]]<br />
<br />
== T ==<br />
* [[T'ha bufat o t'ha fet aire]]<br />
* Tal com te portes, tindràs les portes<br />
* [[Tal faràs, tal trobaràs]]<br />
* Tancat a clau, pany i forrellat<br />
* [[Tant tens, tant vals]]<br />
* [[Te'n vas del fanc i te fiques en el tarquim]]<br />
* Té collons la cosa<br />
* [[Té més merda que un pal de galliner]]<br />
* [[Té més tecles que un piano]]<br />
* Temps per vindre, futur<br />
* Tens més cara que esquena<br />
* Tens un morro que t'ho chafes<br />
* [[Tinc faena “pa” donar, vendre i regalar]]<br />
* Tira-li que és guala<br />
* [[Torna-li la trompa al chic]]<br />
* [[Tota pedra fa paret]]<br />
* [[Tots els camins duen a Roma]]<br />
* [[Tots els cànters nous fan l'aigua fresca]]<br />
* [[Tots els sants tenen huitada]]<br />
* [[Tots fan llenya de l'arbre caigut]]<br />
* [[Tots som bons quan dormim]]<br />
* [[Tranquilitat i bons aliments]]<br />
* [[Treballar per al dimoni]]<br />
* [[Tres capes té Joan, dos que li n'han de fer i una que li'n faran]]<br />
<br />
== U ==<br />
* [[Ull per ull i dent per dent]]<br />
* [[Un ull al plat i un ull al gat]]<br />
* Una agüela a genollons, collint codonys... a la punta dels dits, codonys collits...<br />
* [[Una de calç i atra de arena]]<br />
* Una i només<br />
* [[Una image val més que mil paraules]]<br />
* [[Una paraula dita a temps val més que despuix cent]]<br />
* Una poma podrida, llança a perdre tota una partida<br />
* [[Ungles de gat, i cara de beat]]<br />
* [[Uns naixen en estrela i uns atres, estrelats]]<br />
* [[Untar el carro]]<br />
<br />
== V ==<br />
* Vaig a dirte-ho i no t'ho dic, qui no té pancha no té melic<br />
* Val més perdre que més perdre<br />
* [[Val més estar a soles que mal acompanyat]]<br />
* [[Val més previndre que curar]]<br />
* [[Val més sort que ser fill de rei]]<br />
* [[Val més un llapis curt que una memòria llarga]]<br />
* [[Val més un pren que dos et donaré]]<br />
* Valen més els fets que les paraules <br />
* [[Valen més llibres que lliures]]<br />
* [[Valéncia és bona si la bossa sona]]<br />
* [[Valéncia no es va fer en un dia]]<br />
* [[Ves, qui no te conega que et compre]]<br />
* [[Viste'm espai, que tinc pressa]]<br />
* [[Viu i deixa viure]]<br />
* Volen ser merda i no arriben ni a pet<br />
* [[Vore la palla en l'ull de l'atre i no vore la biga en el propi]]<br />
<br />
== Y ==<br />
* [[Ya que has fet el sant, fes l'altar]]<br />
* Ya voràs quina mos vindrà<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Refrany]]<br />
* [[Pulles del Cabanyal]]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* [[Josep Lluís Alapont i Raga|Alapont i Raga, Josep Lluís]]. ''Expressions i refrans valencians'' (2019)<br />
* [[Estanislau Alberola Serra|Alberola Serra, Estanislau]] i [[Manuel Peris Fuentes|Peris Fuentes, Manuel]]. ''El refraner valenciá'' ([[1928]])<br />
* [[Joan Benet|Benet, Joan]]. ''En trellat i en saó (El refraner valencià)'' ([[2009]])<br />
* Duart Grau, Amparo i García Gadea, Leo. ''A la taula i al llit al primer crit. 10.000 trosets de cultura de la nostra terra'' (2025)<br />
* [[Lluís Galiana|Fra Lluís Galiana]]. ''Rondalla de rondalles'' ([[1769]])<br />
* [[Emili Miedes i Bisbal|Miedes i Bisbal, Emili]]. ''Refranyer en llengua valenciana. Inclou la reordenacio i actualisacio del 'Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana' de Carles Ros, 1736'' ([[1986]]).<br />
* [[Vicenta Plaza Valls|Plaza Valls, Vicenta]]. ''[[Pulles del Cabanyal]]'' ([[2019]])<br />
* [[Carles Ros|Ros, Carles]]. ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]])<br />
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Breu refraner de dies, mesos i santets; Recull folkloric'' (Editor Obra CAM, [[1984]])<br />
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Refraneret musical'' ([[1986]])<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Refranys]]<br />
[[Categoria:Refranys valencians]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencià]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Salvador_J._Vendrell_i_Matoses&diff=1431621Salvador J. Vendrell i Matoses2026-09-21T10:52:04Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Salvador J. Vendrell i Matoses<br />
| image = [[Archiu:Salvador Vendrell.jpg|200px|Boro Vendrell]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Escritor i poeta.<br />
| data_naix = [[1970]] <br />
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[19 de setembre]] de [[2026]]<br />
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Salvador J. Vendrell i Matoses''', conegut per '''Boro Vendrell''' ([[Sueca]], [[1970]] - [[19 de setembre]] de [[2026]]), fon un [[sociologia|sociòlec]], escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Boro Vendrell, naixqué en la població valenciana de Sueca, en la comarca de [[La Ribera Baixa]], en l'any [[1970]]. <br />
<br />
Fon llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per l'[[UNED]] i també ha cursat estudis de Ciencies Químiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Estudis d'Antropologia Social i Cultural (UNED). Cursà estudis de Doctorat en [[Ciències Polítiques]]. Fon membre del Departament d'Història Política i del Pensament de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). <br />
<br />
Fon secretari de l'associació "Ciència Jove" del Campus de Burjassot, i frut d'està associació fon Congresiste en el I Congres Interuniversitari d'Estudiants, de les huit universitats valencianes, sobre el Voluntariat Universitari. Integrat en la Ponència de Voluntariat Cultural, ponència marc que refeu completa, i en matiços fon aprovada, traduïda al [[català]]. Fon Congresiste del [[Congrés Internacional de Llengües Minoritaries d'Europa]], organisat per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]]. També fon congresiste del I Encontre Internacional de la [[Batalla d'Almansa]], organisat per l'[[Universitat de Castella-La Mancha]].<br />
<br />
Fon president fundador de l'associació ''[[Flors de Marche]]'' de Sueca.<br />
<br />
Formà part del consell de redacció de la revista ''Ribera Jove'' i fundà la revista ''Klam'' del sindicat universitari [[Valéncia Universitària]]. Del que fon Secretari. També fon secretari Nacional de [[JUV-JNV]]. Representant en el Congrés Assamblea del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, representant a Joventuts d'Unió Valenciana, com a Secretari Nacional de JUV-JNV o també JJNN. Desgraciadament en est Congrés s'aprovà la Creació del Consell de la Joventut dels Països Catalans (sic), en el beneplàcit del [[PPCV]] i [[PSPV-PSOE]].<br />
<br />
Boro Vendrell fon director de la ''[[Revista REVERS]]'' i fon president refundador del Partit polític valencià [[Acció Nacionalista Valenciana]] (ACNV).<br />
<br />
En l'aspecte lliterari ha escrit diversos artículs apareguts en ''[[Revista Lo Rat|''Lo Rat'' Revista]]'' i en el número 25 de la revista ''[[Lletraferit]]'' un artícul seu sobre la missogínia en l'espill; i té publicats alguns contes i poesies en la revista lliterària ''[[Revista Cresol|Cresol]]''. <br />
<br />
Ademés, la poesia seua ha segut publicada en [[Bèlgica]] en la revista ''Mic-Romania'' en tres números diferents.<br />
<br />
== Obra ==<br />
[[Archiu:Salvador desesperació.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Poemes de la desesperació"]]<br />
* En l'apartat periodístic, ha publicat algun artícul en el semanari local ''Sueca''.<br />
* Publicà son ensaig ''Iniciació al Valencianisme'' (1998) editat per [[Lo Rat Penat]] en dos edicions en portada a tot color conjuntamnt en l'IVAJ i la segona dins de la colecció Quaderns de Cultura nº14 de Lo Rat Penat. Conta l'ensaig en tres edicions ''on line'' en distints portals. Tenia més ensajos, pero estaven refent-se.<br />
* ''Jofre de Rocamora'' (1998), novela que guanyà el premi de l'IVAJ extraordinari dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] (1998).<br />
* També publicà un conte, l'Accessit del Cristòfol Aguado en el llibre conjunt ''Clams de vida'' ([[L'Oronella]], [[2000]]).<br />
* L'editorial [[GOM llibres]], ([[2011]]) publicà la seua segon novela ''Entre Boires'', una novela policiaca molt socarrona.<br />
* També publicà una tercera novela històrica, d'aventures, titulada ''El secret del Nihill'' en Gom llibres [[2013]].<br />
* Ha publicat també poemaris: un en [[2011]] en GOM llibres ''Monolec a duo'' un poemari des del Yo al nosatres, molt introspectiu.<br />
* També publicà un atre poemari en GOM llibres, en l'any [[2013]] ''Sols de Tu'', un poema que canta el poeta al desamor de dos dònes.<br />
* Un tercer poemari patriòtic ''La Patria en vers 1986-2014'', també en GOM llibres en [[2014]].<br />
* I ''Poemes de la desesperacio'' en COM llibres en [[2017]]. <br />
* Ha publicat en prensa ''Retalls poetics''.<br />
* Un llibre de contes heterogéneu i urbà molt actual titulat ''Urbania'' (GOM llibres, 2012).<br />
<br />
Ha publicat en revistes:<br />
<br />
* Relats i poemes, i un esqueix teatral en la revista de lletres ''Lliteralia.com''. <br />
* Ademés d'un atre relat en cada un dels llibres conjunts de relats ''Klam'' en els 5 publicats el sext en prenses.<br />
<br />
==Premis i guardons==<br />
<br />
* Obtingué un mereixcut accèssit en els XX premis "Cristòfol Aguado" organisats per l'Ajuntament de [[Picassent]] en l'apartat de narrativa curta.<br />
* Guanyà el Premi IVAJ de novela per a jóvens en la novela ''Jofre de Rocamora'' premi extraordinari del [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] ([[1998]]).<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://bromera.com/1796-salvador-vendrell Salvador J. Vendrell i Matoses. Edicions Bromera]<br />
* [https://www.todostuslibros.com/creador/vendrell-i-matoses-salvador-j_3033229 Salvador J. Vendrell i Matoses. Todostuslibros.com]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Poetes valencians]]<br />
[[Categoria:Valencianistes]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Salvador_J._Vendrell_i_Matoses&diff=1431614Salvador J. Vendrell i Matoses2026-09-21T10:51:25Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Salvador J. Vendrell i Matoses<br />
| image = [[Archiu:Salvador Vendrell.jpg|200px|Boro Vendrell]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Escritor i poeta.<br />
| data_naix = [[1970]] <br />
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Salvador J. Vendrell i Matoses''', conegut per '''Boro Vendrell''' ([[Sueca]], [[1970]] - [[19 de setembre]] de [[2026]]), fon un [[sociologia|sociòlec]], escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Boro Vendrell, naixqué en la població valenciana de Sueca, en la comarca de [[La Ribera Baixa]], en l'any [[1970]]. <br />
<br />
Fon llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per l'[[UNED]] i també ha cursat estudis de Ciencies Químiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Estudis d'Antropologia Social i Cultural (UNED). Cursà estudis de Doctorat en [[Ciències Polítiques]]. Fon membre del Departament d'Història Política i del Pensament de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). <br />
<br />
Fon secretari de l'associació "Ciència Jove" del Campus de Burjassot, i frut d'està associació fon Congresiste en el I Congres Interuniversitari d'Estudiants, de les huit universitats valencianes, sobre el Voluntariat Universitari. Integrat en la Ponència de Voluntariat Cultural, ponència marc que refeu completa, i en matiços fon aprovada, traduïda al [[català]]. Fon Congresiste del [[Congrés Internacional de Llengües Minoritaries d'Europa]], organisat per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]]. També fon congresiste del I Encontre Internacional de la [[Batalla d'Almansa]], organisat per l'[[Universitat de Castella-La Mancha]].<br />
<br />
Fon president fundador de l'associació ''[[Flors de Marche]]'' de Sueca.<br />
<br />
Formà part del consell de redacció de la revista ''Ribera Jove'' i fundà la revista ''Klam'' del sindicat universitari [[Valéncia Universitària]]. Del que fon Secretari. També fon secretari Nacional de [[JUV-JNV]]. Representant en el Congrés Assamblea del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, representant a Joventuts d'Unió Valenciana, com a Secretari Nacional de JUV-JNV o també JJNN. Desgraciadament en est Congrés s'aprovà la Creació del Consell de la Joventut dels Països Catalans (sic), en el beneplàcit del [[PPCV]] i [[PSPV-PSOE]].<br />
<br />
Boro Vendrell fon director de la ''[[Revista REVERS]]'' i fon president refundador del Partit polític valencià [[Acció Nacionalista Valenciana]] (ACNV).<br />
<br />
En l'aspecte lliterari ha escrit diversos artículs apareguts en ''[[Revista Lo Rat|''Lo Rat'' Revista]]'' i en el número 25 de la revista ''[[Lletraferit]]'' un artícul seu sobre la missogínia en l'espill; i té publicats alguns contes i poesies en la revista lliterària ''[[Revista Cresol|Cresol]]''. <br />
<br />
Ademés, la poesia seua ha segut publicada en [[Bèlgica]] en la revista ''Mic-Romania'' en tres números diferents.<br />
<br />
== Obra ==<br />
[[Archiu:Salvador desesperació.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Poemes de la desesperació"]]<br />
* En l'apartat periodístic, ha publicat algun artícul en el semanari local ''Sueca''.<br />
* Publicà son ensaig ''Iniciació al Valencianisme'' (1998) editat per [[Lo Rat Penat]] en dos edicions en portada a tot color conjuntamnt en l'IVAJ i la segona dins de la colecció Quaderns de Cultura nº14 de Lo Rat Penat. Conta l'ensaig en tres edicions ''on line'' en distints portals. Tenia més ensajos, pero estaven refent-se.<br />
* ''Jofre de Rocamora'' (1998), novela que guanyà el premi de l'IVAJ extraordinari dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] (1998).<br />
* També publicà un conte, l'Accessit del Cristòfol Aguado en el llibre conjunt ''Clams de vida'' ([[L'Oronella]], [[2000]]).<br />
* L'editorial [[GOM llibres]], ([[2011]]) publicà la seua segon novela ''Entre Boires'', una novela policiaca molt socarrona.<br />
* També publicà una tercera novela històrica, d'aventures, titulada ''El secret del Nihill'' en Gom llibres [[2013]].<br />
* Ha publicat també poemaris: un en [[2011]] en GOM llibres ''Monolec a duo'' un poemari des del Yo al nosatres, molt introspectiu.<br />
* També publicà un atre poemari en GOM llibres, en l'any [[2013]] ''Sols de Tu'', un poema que canta el poeta al desamor de dos dònes.<br />
* Un tercer poemari patriòtic ''La Patria en vers 1986-2014'', també en GOM llibres en [[2014]].<br />
* I ''Poemes de la desesperacio'' en COM llibres en [[2017]]. <br />
* Ha publicat en prensa ''Retalls poetics''.<br />
* Un llibre de contes heterogéneu i urbà molt actual titulat ''Urbania'' (GOM llibres, 2012).<br />
<br />
Ha publicat en revistes:<br />
<br />
* Relats i poemes, i un esqueix teatral en la revista de lletres ''Lliteralia.com''. <br />
* Ademés d'un atre relat en cada un dels llibres conjunts de relats ''Klam'' en els 5 publicats el sext en prenses.<br />
<br />
==Premis i guardons==<br />
<br />
* Obtingué un mereixcut accèssit en els XX premis "Cristòfol Aguado" organisats per l'Ajuntament de [[Picassent]] en l'apartat de narrativa curta.<br />
* Guanyà el Premi IVAJ de novela per a jóvens en la novela ''Jofre de Rocamora'' premi extraordinari del [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] ([[1998]]).<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://bromera.com/1796-salvador-vendrell Salvador J. Vendrell i Matoses. Edicions Bromera]<br />
* [https://www.todostuslibros.com/creador/vendrell-i-matoses-salvador-j_3033229 Salvador J. Vendrell i Matoses. Todostuslibros.com]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Poetes valencians]]<br />
[[Categoria:Valencianistes]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Belles_Arts&diff=1420287Belles Arts2026-09-20T18:38:03Z<p>Xavier: /* Referències */</p>
<hr />
<div>El terme '''Belles Arts''' es va popularisar en el [[sigle XVII]] per a referir-se a les principals arts i bon us de la tècnica. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
El primer llibre que es coneix que les classifica és ''Les Beaux-Arts réduits à un même principe'' (Les belles arts, [[1746]]) de [[Charles Batteux]], qui va pretendre unificar les numeroses teories sobre bellea i gust que existien en eixa época. Batteux va incloure en les belles arts originalment a l'arquitectura, la dansa, l'escultura, la música, la pintura i la poesia; i es va afegir posteriorment l'eloqüència.<br />
<br />
En el temps, la llista sofriria canvis segons els distints autors que afegirien o llevarien arts ad esta llista (es va eliminar l'eloqüència). En [[1911]], [[Ricciotto Canudo]] és el primer teòric del cine en calificar ad este com el sèptim art, en el seu ensaig ''Manifest de les Sèt Arts'', que es publicà en l'any [[1914]].<br />
<br />
També per l'evolució històrica del terme, és habitual que l'us de belles arts s'associe, en institucions educatives i en museus de belles arts, casi exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals. En este sentit, la paraula art també és moltes voltes sinònima d'arts visuals, en amprar-se en térmens com a galeria d'art.<br />
<br />
== Divisió clàssica ==<br />
<br />
Les arts són un fenomen social, un mig de comunicació, una necessitat del ser humà d'expressar-se i comunicar-se per mig de formes, colors, sons i moviments; l'art és un producte o acte creatiu. Els grecs antics dividien les arts en arts superiors i arts menors.<br />
<br />
Les arts superiors eren aquelles que permetien gojar les obres per mig dels sentits superiors (vista i oït), en els que no fa falta entrar en contacte físic en l'objecte observat. Les belles arts eren sis: arquitectura, escultura, pintura, música, declamació i dansa. La declamació inclou la poesia, i en la música s'inclou el teatre (actualment partix de la Lliteratura). Eixa és la raó per la que el cine es considera en l'actualitat el sèptim art.<br />
<br />
Les arts menors, en canvi, són aquelles que impressionen als sentits menors (gust, olfat i tacte), en els que és necessari entrar en contacte en l'objecte: gastronomia, perfumeria i artesania. També es considera al còmic com una expressió artística, sent denominat com "el Nové Art". El seu llenguage propi ya establit i la seua mescla de narrativa lliterària i visual ho convertixen, sense dubte en una manifestació artística.<br />
<br />
== Sèt belles arts ==<br />
<br />
* [[Arquitectura]]: És l'art i ciència de proyectar i construir edificacions.<br />
* [[Dansa]]: És l'art a on s'utilisa el moviment del cos, usualment en música, com una forma d'expressió de sentiments i emocions, i d'interacció social, en fins d'entreteniment, o religiosos.<br />
* [[Escultura]]: És l'art de crear formes en l'espai, tant exentes com en relleu.<br />
* [[Música]]: És l'art que combina els sons conforme als principis de la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre.<br />
* [[Pintura]]: És l'art de la representació gràfica utilisant pigments, mesclats en atres substàncies aglutinants, orgàniques o sintètiques.<br />
* [[Lliteratura]]: És l'art que té per instrument la paraula escrita.<br />
* [[Teatre]]: El teatre és la branca de les arts escèniques relacionada en l'actuació. Representa històries actuades front als espectadors o front a una cambra usant una combinació de discurs, gests, escenografia, música, sò i espectàcul.<br />
<br />
== Noves belles arts ==<br />
<br />
En el pas del temps s'han afegit noves belles arts a les clàssiques:<br />
<br />
* Art floral<br />
* Diorama<br />
* Cine o cinematografia<br />
* Fotografia<br />
* Còmic<br />
* Videojocs<br />
* Origami o papiroflèxia<br />
* Dibuix<br />
* Ilustració<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Arino, Alfredo (2006). Cine argentino y latinoamericano: una mirada crítica. Argentina. p. 22<br />
* Batteux, Charles (MDCXLVII). De l'Imprimerie de CH. J. B. Delspine, ed. Les Beaux Arts réduits à un même principe. Libros Google. pp. 6<br />
* [https://enciclopedias.com/historia-del-arte/ «Historia del Arte». Encilopedia.com]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* McArthur, Meher (2012). Folding Paper: The Infinite Possibilities of Origami. Tuttle Publishing. ISBN 978-0804843386<br />
* McArthur, Meher (2020). New Expressions in Origami Art. Tuttle Publishing. ISBN 978-0804853453<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bellas_artes Belles Arts en Wikipedia]<br />
* [https://www.vanessagould.com/ Gould, Vanessa. «Between the Folds, a documentary film»]<br />
<br />
[[Categoria:Belles Arts]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carme_Miquel_Diego&diff=1420258Carme Miquel Diego2026-09-20T18:33:26Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>'''Carme Miquel Diego''' ([[La Nucia]], [[14 d'abril]] de [[1944]] - [[Valéncia]], [[18 de juny]] de [[2019]]), fon una professora i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Carme Miquel naixqué en la població alacantina de La Nucia, en la comarca valenciana de la [[Marina Baixa]], el 14 d'abril de l'any 1944. Si be la major part de la seua vida ha transcorregut en la [[ciutat de Valéncia]] i en pobles de la [[Marina Alta]] i de l'[[Horta Sur]]. <br />
<br />
Fon filla de mestres, es dedicà a l'ensenyança durant trentanou anys en [[Tavernes de la Valldigna]], [[Torrent]], [[Alcàsser]] i la mateixa [[Valéncia]]. <br />
<br />
A lo llarc de la seua trayectòria ha participat en diferents moviments professionals i sindicals. Fon pionera en l'introducció del català en els centres d'ensenyança de la [[Comunitat Valenciana]] entre els anys [[1980]] i [[1990]]. <br />
<br />
Participà en la fundació de la Secció de Pedagogia de [[Lo Rat Penat]] en [[1964]], i en la creació de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyança Pública en Valencià (CAPPEPV) en [[1984]], que donaria lloc a l'actual [[Federació Escola Valenciana]], la qual presidí Carme Miquel de [[1990]] a [[1994]]. <br />
<br />
Coordinadora i professora de Didàctica dels cursos de llingüística valenciana de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), de l'[[Universitat de Valéncia]], baix la direcció de [[Manuel Sanchis Guarner]], formà part de l'equip tècnic del Pla experimental de l'ensenyança del valencià en el primer [[Consell del País Valencià]] (1978-1980).<br />
<br />
Començà a introduir el català en les aules, primerament de manera discreta per a no despertar sospites, en cançons, contes tradicionals, etc... Com els materials escolars en català eren inexistents per als valencians, els dissenyaven, els escrivien i els imprimien ells mateixos; en precaució, els compartien en atres docents i aixina escomençaven a circular.<br />
<br />
Ella tenia un víncul molt estret en [[Ontinyent]] i participà en la fundació d'[[Escola Valenciana]] en l'edifici que fon la sèu de la UV, en dinamisar la Coordinadora de la [[Vall d'Albaida]].<br />
<br />
El 15 de juny de [[2016]], a proposta del Ple de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), fon nomenada acadèmica de dita institució. <br />
<br />
Carme Miquel fallí en juny de l'any 2019 i, mesos despuix, la Generalitat Valenciana li va otorgar *postúmamente la Distinció de la Generalitat «com a reconeiximent a la seua dedicació com a docent, i a l'activisme cívic, llingüístic i pedagògic a lo llarc de la seua vida, convençuda de que ser mestra obliga a lluitar per una societat diferent».<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Carme Miquel ha realisat escrits de caràcter divulgatiu i didàctic i també narracions lliteràries i obres d'ensaig. Ha publicat més de 1.500 artículs al voltant de l'ensenyança, la llingüística i el mig ambient, tant en revistes pedagògiques com d'informació general. <br />
<br />
Fon també autora de material didàctic i coautora de llibres de text per a l'ensenyança del català, com ''Vola Topi'', ''Milotxa'' i ''Micalet'', i d'una trentena d'obres de lliteratura infantil, jovenil i per a tots els públics.<br />
<br />
* ''Un verano en la Marina Alta'' (1970)<br />
* ''Aigua en cistella'', obra guanyadora del Premi Novela Ciutat D'Alzira, en l'any 1998.<br />
<br />
== Reconeiximents ==<br />
<br />
* La Generalitat Valenciana li otorgà postumament la Distinció de la Generalitat «com a reconeiximent a la seua dedicació com a docent, i a l'activisme cívic, llingüístic i pedagògic a lo llarc de la seua vida, convençuda de que ser mestra obliga a lluitar per una societat diferent».<br />
* La Biblioteca del Campus d'Ontinyent, que oferix els seus servicis a les titulacions de Grau en Administració i Direcció d'empreses, Grau en mestre en Educació Infantil, Grau en Ciències de l'Activitat Física i del Deport i Grau en Enfermeria, rep el nom de Carme Miquel i Diego en homenage a l'escritora valenciana.<br />
<br />
(Secció per completar)</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua&diff=1417114Acadèmia Valenciana de la Llengua2026-09-20T11:34:22Z<p>Xavier: /* Acadèmics */</p>
<hr />
<div>[[Image:Avl7.jpg|right|thumb|250px|<center>Logo de la AVL</center>]]<br />
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) o (AVLl) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el [[16 de setembre]] de l'any [[1998]], que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]] la declara com a organisme competent per a la normativisació del [[valencià]].<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
{{AP|Pacte de Reus}}<br />
[[Archiu:Pactereus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]<br />
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]<br />
Fon pactada per [[Jordi Pujol]] conjuntament en la [[Generalitat Valenciana]] durant el govern d'[[Eduardo Zaplana]]<ref>http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html</ref>, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130118/politica/diputado-exige-cierre-academia-20130118.html</ref> per mig de subvencions millonàries.<ref>http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/</ref>.<br />
<br />
Posteriorment ad este pacte [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.<ref>Zaplana va dir que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d'[[octubre]] del [[2004]]</ref><br />
<br />
Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les [[Corts Valencianes]] i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionaris de la AVL]</ref><br />
<br />
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa en res, al genuí [[valencià]] parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.<br />
<br />
En un dictamen publicat en l'any [[2005]], l'Acadèmia defén la denominació "[[valencià]]" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el [[català]] i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i [[balear]], i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada. <br />
<br />
el [[Poble Valencià]] no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].<br />
<br />
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] subvenciona econòmicament la publicació oficial ''Unitat Jove'' de l'organisació política jovenil del [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Bloc Jove]] <ref>http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_8353619_root_folder/dotlrn_fs_8353619_shared_folder/unitatjove01b.pdf</ref>.<br />
<br />
{{Cita|L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}<br />
<br />
== Creació ==<br />
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el [[DOGV]] núm. 3.334, de 2 de setembre. <br />
<br />
La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu: <br />
<br />
{{Cita|''Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] que dictaminara sobre las "cuestiones lingüísticas" valencianas.''}}<br />
<br />
el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. <br />
<br />
Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les [[Normes de Castelló]] o del 32). <br />
<br />
El CVC, davant l'encàrrec del president [[Eduardo Zaplana]], va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de [[1998]], que entre atres coses, diu: <br />
<br />
{{Cita|''El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:''}} <br />
<br />
{{Cita|''I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.'' <br />
''II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.''<br />
''III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.''<br />
''IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.''<br />
''V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado''}} <br />
<br />
{{Cita|''Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia''}} <br />
<br />
En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:<br />
<br />
{{Cita|El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}<br />
<br />
Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans ([[Pacte de Reus]]) entre el president de la Generalitat catalana, [[Jordi Pujol]], [[José María Aznar]] que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i [[Francisco Camps]] que sería més tart president de la [[Generalitat Valenciana]].<br />
<br />
== El seu estàndart ==<br />
El seu estàndart és una barreja entre el [[valencià]] parlat i la parla de [[Barcelona]] tenint com a referència les ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'', nomenades com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]]. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:<br />
<br />
* 1er. eixemple:<br />
**AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les [[falles]].<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.<br />
**[[Idioma català|Català]]: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.<br />
<br />
* 2on. eixemple:<br />
**AVL: Nosaltres anirem avant.<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Nosatres anirem avant.<br />
**[[Idioma català|Català]]: Nosaltres anirem endavant/avant.<br />
<br />
* 3er. eixemple:<br />
**AVL: el [[valencià]] ens acosta.<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: El valencià nos acosta.<br />
**[[Idioma català|Català]]: El valencià ens acosta.<br />
<br />
== Comunicat de Lo Rat Penat ==<br />
{{Cita|1. L'Associacio Cultural “Lo Rat Penat”, entitat fundada en 1878 i declarada d'Utilitat Publica manifesta la seua més profunda preocupacio davant la composicio de la AVLL, ya que entenem que eixa composicio no garantisa la personalitat propia i autoctona de la llengua valenciana, reconeguda en el nostre Estatut d'Autonomia i en l'articul 3 de la llei de creacio de l'AVLL, ni reflectix el sentir majoritari del Poble Valencià. Lo Rat Penat no admetra mai l'unitat de la llengua valenciana en la catalana.<br />
<br />
2. Lo Rat Penat vol fer sabedor al Poble Valencià de que, sent la més antiga institucio cultural valenciana i potser la que més ha fet per l'ensenyança, recuperacio, promocio i difusio de la llengua valenciana, no ha participat, no ha segut consultada ni se li ha demanat opinio en cap moment en el proces de seleccio dels components de la citada AVLL.<br />
<br />
3. Lo Rat Penat reafirma i expressa la seua adhesio a la Real Academia de Cultura Valenciana a la que considera acreditada cientificament per a ser el referent normatiu de la llengua valenciana.<br />
<br />
4. Lo Rat Penat denuncia novament l'injusticia i discriminacio que supon que es continue sense tornar la validea oficial als tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.<br />
<br />
5. Lo Rat Penat vol fer igualment publica la seua ferma voluntat de seguir en la llinea d'estricte valencianisme i de continuar la llabor d'ensenyança, promocio i difusio de la llengua valenciana i encorajar ad eixos milers de valencians que ara es troben confosos i desconcertats a continuar treballant des de l'unio de tot el mon valencianiste en la defensa de la llengua valenciana, igual que Lo Rat Penat continuarà – des del dialec i la tolerancia, des de la seua independencia politica i ideologica i sense renunciar a res de la que nos fa ser i sentir-nos valencians – en el seu mestrage i quefer cultural.<br />
<br />
6. Lo Rat Penat rebuja i lamenta les actuacions de certes persones i colectius que per mig de l'insult expressen el seu sentir ya que en el seu comportament no sols es desacrediten ells si no tambe desacrediten a tot el moviment valencianiste que es majoritariament dialogant, tolerant i respectuos en totes les formes de pensar.<br />
<br />
La Junta de Govern de Lo Rat Penat<br />
Valencia, juliol de [[2001]].|Publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}} <br />
<br />
== Manifest de la RACV ==<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un manifest que se publicà en el periòdic ''[[Diario de Valencia]]'' el 15 de decembre de l'any [[2000]] que, entre atres coses, diu:<br />
<br />
{{Cita|Es cert que sa condicio oficial ha sofert i sofrix totes les alternatives politiques que s'han succeit en el nostre territori, pero no ha patit jamai l'abandó del poble. Lo que ha estat i seguix estant en crisis -crisis ya cronica- es l'indecisio governamental per a otorgar l'autoritat llingüistica tal i com ho han decidit atres jerarquies conscients de la seua obligacio, sense inventar cap d'institucio, sino afirmant aquella que el poble reconeix i aprecia com a propia. [...] Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|Xavier Casp. President de la Real Academia de Cultura Valenciana}} <br />
<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (''Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana''), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la [[Generalitat Valenciana]] i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.}}<br />
<br />
{{Cita|Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.}}<br />
<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un decàlec (''Decàlec presentat per la RACV a la AVL''), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l'independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.<br />
<br />
2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s'han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d'ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.<br />
<br />
5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l'Estatut d'Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.<br />
<br />
7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s'arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural. <br />
<br />
9. És inacceptable que la AVL faça del valencià un dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.}}<br />
<br />
== Manifest de la Plataforma Normes d'El Puig ==<br />
[[Archiu:Plataf5.jpg|thumb|200px|Publicació]]<br />
{{AP|Plataforma Normes d'El Puig}}<br />
la [[Plataforma Normes d'El Puig]] (PNP) fon una entitat cultural fundada a mitan dels [[anys 1990|anys 90]] i estava formada per més de xixanta associacions valencianes i [[valencianiste|valencianistes]] de tot tipo. En un principi esta Plataforma fon creada per a la realisació d'una ampla campanya en defensa de les [[Normes d'El Puig]] que va donar pas a un "Manifest per l'Identitat i l'Idioma Valencià" i la posterior arreplegada de firmes en favor del mateix manifest. L'intenció era respondre de forma contundent al Dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que donà pas a la Llei de Creació de l'[[AVL]] en l'any [[1998]].<br />
<br />
{{Cita|Manifest per l'identitat i l'idioma valencians.<br />
<br />
Una vegada mes, el Poble valencià -entitats i particulars- hem d'eixir publicament a defendre el signe que millor definix la nostra identitat com a Poble: la multisecular Llengua valenciana.<br />
<br />
El deure de qualsevol valencià es arreplegar el testimoni de la llengua dels pares i entregar-lo als fills. Igualment, el deure dels politics valencians es que esta transmissio llingüistica es puga fer en normalitat. Per ultim, les entitats i associacions culturals tenen el deure d'ajudar a les persones en este quefer i exigir als politics que la cultura valenciana i l'Idioma valencià no es perguen ni es distorsionen.<br />
<br />
Els darrere firmants:<br />
<br />
Constatem que:<br />
<br />
S'ha creat un nou organisme normativisador, l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] -A.V.LL-, pero el nom no diu quína llengua va a normativisar<br />
<br />
La llei que crea esta academia es una nova manipulacio contra el Poble valencià i una gran mentira perque:<br />
<br />
no reconeix el nom exclusiu de Llengua valenciana per al nostre Idioma, per lo que atenta contra l'Estatut d'Autonomia, permet que se puga dir catala al valencià, inclou la Llengua valenciana dins de la catalana, partix de les [[Normes del 32]], el "cavall de Troya" de la catalanisacio de la Llengua valenciana; per este motiu, mai poden ser el "punt de partida" de la normativisacio de l'Idioma valencià com es prete, puix son una adaptacio de les normes fabrianes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] admet que la nova academia puga quedar subordinada en les seues decisions a uns atres organismes similars, no reconeix els esforços de dignificacio i normativisacio que ha fet la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] per a la Llengua valenciana, o donades les especials caracteristiques dels futurs membres d'eixa academia, una volta nomenats, els danys per a l'Idioma valencià, per a la nostra cultura i per al Poble valencia, poden ser irreversibles pel fet de que si la majoria es catalanista, esta, triarà els futurs relleus dins del si de la A.V.LL.<br />
<br />
Com en moltes atres ocasions, la nova academia i la llei naixen d'un pacte exclusivament politic que no te en conte els interessos del Poble valencià, sino uns atres motius estranys i, ara per ara, inconfessables. <br />
<br />
Per tot lo expost,<br />
<br />
Manifestem:<br />
<br />
La mes energica repulsa al text de la Llei de Creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua- A.V.LL.- per la seua calculada ambigüetat , per la manipulacio que fa i per les nefastes conseqüencies que pot tindre per a l'Idioma valencià i la nostra cultura com a Poble diferenciat.<br />
<br />
Per tractar-se d'aspiracions llegitimes del Poble valencià que han segut reiteradament expressades per centenars de millers de valencians i valencianes junt a les entitats culturals en totes les manifestacions populars des de l'any 1978 fins a l'ultima del 13 de juny del 1997, nos reafirmem en l'oficialisacio de les normes ortografiques d'El Puig, fetes per valencians i per als valencians, per ser les actualment mes adequades per a la nostra llengua, les quals varen ser propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana -RACV-,<br />
<br />
I, en conseqüencia,<br />
<br />
Demanem:<br />
<br />
La derogacio de la llei de creacio de la A.V.LL.<br />
<br />
El reconeiximent oficial de l'ortografia de la Llengua valenciana (normes d'El Puig o de la RACV) i la seua incorporacio al sistema educatiu i administratiu: reconeiximent dels tituls de valencià de Lo Rat Penat. ("Ningu podra ser discriminat per rao de la seua llengua". Art. 7.3 de l'Estatut d'Autonomia)<br />
<br />
La reclamacio per part de la Generalitat Valenciana al Ministeri de Cultura, d'un I.S.B.N. propi per als llibres en Llengua valenciana/Idioma valencià.<br />
<br />
Que es reconega la singularitat de l'Idioma valencià dins de la Carta Europea de Llengües Minoritaries pendent encara de ratificacio per part de l'Estat Espanyol,<br />
<br />
Que el Govern Valencià es plante davant l'importacio del conflicte llingüistic entorn a l'Idioma valencià i es prenguen les mides precises per a la pervivencia i normalisacio de la Llengua valenciana.}}<br />
<br />
Editaren algunes publicacions en relació a la defensa de la [[llengua valenciana]], entre elles, la titulada ''[[Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la llei de creacio de la Academia Valenciana de la llengua -AVLl-. Apunts de futur.]]'', de [[Joan Sancho]], secretari de la Plataforma, a on s'explicava el moment actual i situacio de la [[llengua valenciana]], el dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), un analisis de dit dictamen i els vots particulars i la llei de creacio de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], uns apunts de futur acompanyat d'una bibliografia recomanada, un recull de prensa i el manifest de la Plataforma.<br />
<br />
== Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005 ==<br />
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l'any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:<br />
<br />
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}<br />
<br />
{{Cita|''... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...''}}<br />
<br />
== Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana ==<br />
la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat ''Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana'', que, entre coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|La RACV, vist i estudiat el dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius:<br />
<br />
1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l'Estatut d'Autonomia ni la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià definiren l'identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l'Estatut parle d'idioma valencià i la Llei d'Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l'entitat i l'identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.}}<br />
<br />
{{Cita|El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d'un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d'ell unes variants s'alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l'occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d'Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l'Estatut d'Autonomia balear.}}<br />
<br />
== Modificació de l'Estatut ==<br />
[[Archiu:Moes.jpg|thumb|280px|Comunicat de la RACV]]<br />
<br />
la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.<br />
<br />
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005). <br />
<br />
Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:<br />
<br />
Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.<br />
<br />
Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.<br />
<br />
Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...}} <br />
<br />
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).<br />
<br />
[[Archiu:Presupavl.jpg|thumb|200px|Subvencions]]<br />
<br />
== Presuposts de la Generalitat Valenciana ==<br />
Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la [[Generalitat Valenciana]] en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any [[2009]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any [[2019]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros). <br />
<br />
Segons l'associació [[Junts front a l'AVL]], des de la seua creació en [[1999]], en [[2014]] ascendia el cost total de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a '''49.552.731,32 €''' i fins a l'any [[2019]], l'Acadèmia Valenciana de la Llengua superava els '''65,7 millons d'euros''' gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.<br />
<br />
== Acadèmics ==<br />
<br />
2001 - Elegits per les Corts Valencianes:<br />
<br />
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (primera Presidenta de l'Acadèmia, 2001-2011)<br />
* [[Pere Maria Orts i Bosch]]<br />
* [[Rafael Alemany Ferrer]] <br />
* [[Manuel Pérez Saldanya]] (President interí, 2011) <br />
* [[Joan Alfons Gil Albors]]<br />
* Miquel Navarro Sorní<br />
* [[Xavier Casp|Xavier Casp Verger]] (President provisional en 2001)<br />
* Alfred Ayza Roca<br />
* [[Marisol González Felip|Maria Soledat González Felip]]<br />
* [[Ricard Bellveser|Ricard Bellveser Icardo]]<br />
* Josep Lluís Doménech Zornoza<br />
* Vicent Gascón Pelegrí<br />
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (President de 2011 a 2022)<br />
* Artur Ahuir López <br />
* [[Àngel Calpe i Climent]] <br />
* [[Verònica Cantó Doménech]] (Presidenta de 2022 al 15 de juny de 2026)<br />
* [[Emili Casanova Herrero]] <br />
* [[Jordi Colomina Castanyer]] <br />
* [[Antoni Ferrando Francés]] (A)<br />
* [[Albert-Guillem Hauf i Valls|Albert Hauf Valls]] (A)<br />
* [[Lluís Meseguer Pallarés]] (A)<br />
* [[Josep Palomero i Almela]] <br />
* Honorat Ros Pardo (A)<br />
* [[Alfons Vila Moreno]] <br />
* [[Ramón Arnau García]]<br />
* [[Carme Barceló Torres]]<br />
* Eduard Mira González (A)<br />
<br />
2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
[[Archiu:Notpren5.jpg|thumb|250px|Nota de prensa, març de 2016]]<br />
<br />
[[Archiu:Avl71.jpg|thumb|250px|Nota de prensa en ''Las Provincias'']]<br />
<br />
* [[Inma Cerdà Sanchis]] (A)<br />
* [[Josep Martínes Peres]] (A)<br />
* [[Carme Miquel Diego]] <br />
* [[Abelard Saragossà Alba]] (A)<br />
* [[Joan Francesc Mira i Casterà]] (A)<br />
* [[Brauli Montoya Abat]] (A)<br />
* [[Rafael Ramos Alfajarín]] (A)<br />
<br />
2017 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
* [[Maria Isabel Guardiola Savall|Maria Isabel Guardiola]] (A)<br />
<br />
2021 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en compliment de la Llei d'Igualtat: <br />
<br />
* Rosa Agost (A)<br />
* Àngels Gregori (A)<br />
* Maria Josep Marín (A)<br />
* Sandra Montserrat (A)<br />
* Maria Àngels Francés (A)<br />
* Carme Manuel Cuenca (A)<br />
* Vicenta Tasa (A)<br />
<br />
2025 - Nomenada per Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana:<br />
<br />
* Mar Iglesias (A)<br />
<br />
2026 - Elegits per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en març de 2026 i a partir del 15 juny de 2026:<br />
<br />
* [[Vicent Beltran Calvo|Vicent Beltran]] (A)<br />
* [[Miquel Àngel Pradilla Cardona|Miquel Àngel Pradilla]] (A)<br />
* [[Antonio Sabater Pérez|Toni Sabater]] (A)<br />
* [[Josep Carles Segura Llopez Segundo|Carles Segura]] (A)<br />
* [[Enric Albert Josep Guinot Rodríguez|Enric Guinot]] (A)<br />
* [[Susanna Lliberós|Susanna Lliberós Cubero]] (A)<br />
<br />
(A) Actuals acadèmics.<br />
<br />
=== Presidents ===<br />
<br />
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (2001-2011)<br />
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (2011-2022)<br />
* [[Verònica Cantó Doménech]] (2022-2026)<br />
* [[Maria Àngels Francés Díez]] (2026-En el càrrec)<br />
<br />
== Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua==<br />
L'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de [[2001]]. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional ''llengua catalana''; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.<br />
<br />
== Cites ==<br />
* Un eixemple de la trampa en la que caigué el [[valencianisme]] quan la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
{{Cita|¿Que opina voste de l'[[Academia Valenciana de la Llengua]]? <br />
<br />
Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la [[llengua valenciana]].<br />
<br />
¿Per que te eixa esperança?<br />
<br />
La presencia de persones com [[Ramón Ferrer Navarro|Ramon Ferrer]] o [[Xavier Casp]], personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Lo Rat'', Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)}}<br />
<br />
* Declaracions de [[Jordi Pujol]] al periòdic ''[[El País]]'':<br />
<br />
{{Cita|''[[Jordi Pujol|Pujol]] revela que pactó en 1996 con [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la [[Generalitat Valenciana|Generalitat valenciana]], Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de [[José María Aznar]]....''|(''[[El País]]'', 10.11.2004)}}<br />
<br />
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de la [[Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà|Real Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:<br />
<br />
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}<br />
<br />
* Extracte de l'artícul d'opinió de [[Pere Martínez Lloret]], archiver i bibliotecari, publicat en el ''[[Diario de Valencia]]'': <br />
<br />
{{Cita|Tant el president del Govern de la Comunitat Valenciana com tot el seu voltant demostren no tindre vergonya ni res que se li parega, traicionant a la Llengua Valenciana, mantenint obert un femer com l'AVL, sobre tot despres de defendre-la en l'ultim congres i tambe abans, puix anaven a desfer-la si duyen avant el dictamen. I el dugueren avant (encara que no servixca per a res, puix està ple de mentires). I no la deroguen, ni dimitixen als sinistres personages, seguint donant-los corda i traicionant-la alevosament. [...] A Rajoy vullc dir-li tambe que els valencians estem farts de ser moneda de canvi, que no fa res per Valéncia ni per la Llengua Valenciana. I quan arribe a la presidencia d'Espanya (si arriba) fara com els anteriors presidents, s'ajuntarà en els separatistes catalans, i millor si no tenen problemes per causa de la llengua. Ya parlarém quan arribe el moment, puix els valencians tambe sabem fer-ho.¡I Vixca Valéncia, la Cultura, Historia i Llengua Valenciana!|‘¿A que esperes Camps per a desfer-la?’, per Pere A. Martínez i Lloret (''[[Diario de Valencia]]'', 14.4.2005)}} <br />
<br />
* La filòloga, [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]], explica en un cicle de conferències en l'any 2005, el pacte polític per a crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, líder del PP, pacta un text en Joan Romero, líder del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:<br />
<br />
"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó"<br />
<br />
El 19 de juliol de 1998 ''Levante'' publicava l'artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.<br />
<br />
O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la política barataria:<br />
<br />
Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br />
<br />
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.<br />
<br />
En cap moment apareix la denominacio 'Llengua Valenciana'. El mateix humillant nom 'Academia Valenciana de la Llengua', en lloc de 'Academia de la Llengua Valenciana', entra en confrontacio en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la Llengua Valenciana; sent una llei de categoria inferior, entra, puix, en contradiccio en una superior.<br />
<br />
En la dita 'Llei' hi ha una obsessiva referencia a les antidemocratiques 'Normes del 32' de les que, equivocadament, diu que: 'constituiren i contituixen un consens necessari', ocultant que les 'Bases (no normes) del 32' eren: 'unas 'normas ortográficas' unificadoras que son una adaptación de las del 'Institut d'Estudis Catalans'' (M. Sanchis Guarner dixit) i que consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d'una codificacio basada en l'establida per el privat IEC. Inclus l'obsoleta normativa ortografica del 32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC.<br />
<br />
La 'Llei de la AVL' ignora la llinea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüistes valencians del sigle XX, com els filolecs P. Lluïs Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa, L. Penyarroja, J. Boronat,... i es centra en les opinions, gens rigoroses, d'una serie de colaboradors de l'ambit catala que a soles busquen la subordinacio encoberta de la Llengua Valenciana al dominant dialecte barceloni (neocatala). Alguns dels colaboradors, de perfil netament politic, carixen del necessari bagage filologic que la seua condicio requerix.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}<br />
<br />
* L'Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], explica les raons polítiques del pacte per a crear la AVL:<br />
<br />
{{Cita|''Y es que, efectivament, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.''<br />
<br />
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}<br />
<br />
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Leopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL: <br />
<br />
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.<br />
<br />
Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i improndre la del vei. <br />
<br />
El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Peñarroja i [[Eliseo Forcada]]}}<br />
<br />
* Extracte de l'artícul publicat per [[Pere Martí i Martínez]] en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]'' el 7 de novembre de l'any 2007:<br />
<br />
{{Cita|[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la '[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]' (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la del '[[Institut d'Estudis Catalans]]' (IEC). <br />
<br />
[...]<br />
<br />
La 'Acadèmia Valenciana de la Llengua' (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La 'Conselleria de Cultura, Educació i Esports', no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
La '[[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià]]', inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de 'valencià' en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, 'cultismes' per a depurar el valencià de vulgarismes i 'castellanismes' impropis, en l'unic fi d'eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]|'La vergonya de la 'Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià'' ([[Valéncia Hui]], 7.11.2007), per [[Pere Martí i Martínez]]}}<br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en les següents editorials de la [[Revista Rogle]], lo següent:<br />
<br />
{{Cita|[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d'estranyar-nos, al cap i a la fi la [[RAE]] no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l'edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, [[Julio Casares]]. (Recomanem ad este respecte la llectura de [[La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana]], del [[Colectiu Valldaura]]. Ed. [[Lo Rat Penat]]. [[Burriana]], [[1992]]).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se'ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la [[RACV]]. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s'accepte incorporar els termens [[foguera]], [[gayata]] o [[tomatina]] quan -com diu l'informe de la RACV- figura la paraula [[falla]] des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme [[Llevant espanyol|Levante]] per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s'accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, [[Fideuà|fideuá]] o [[Saragüells|zaragüelles]] per a que s'ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d'un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d'una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura]], des de que se creà l'[[AVL]] està pendent d'un fil.[...] La proyectada destruccio del [[Valencians|Poble Valencià]] -de la que la desaparicio de la [[llengua valenciana]] nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l'ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l'ambit espanyol, i inclus en l'internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.|'Joc d'academies'. Extracte de l'editorial de la [[Revista Rogle]] (nº 93, juny 2014) editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}<br />
<br />
{{Cita|I, encara sense acabar en estes calors, i en l'esperança de que arribe la pluja, nos trobem en les ultimes declaracions d'alguns liders del partit de la gavina demanant a la AVL que faça lo que no ha fet mai, defendre la llengua valenciana. I la AVL complirà obedientment la missio per a la que fon creada, aço es, rebre totes les critiques mentres els autentics responsables del proces de destruccio de la llengua valenciana se fan passar pels seus defensors. En esta pugna en la AVL, que faran durar fins a les eleccions, i la crida contra l'amenaça del tripartit, esperen conservar el vot dels valencians pijor informats.|'Un estiu molt calent' ([[Revista Rogle]], nº 96, setembre 2014). Editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}} <br />
<br />
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de l'[[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').<br />
<br />
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.<br />
<br />
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].<br />
<br />
de [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.<br />
<br />
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}<br />
<br />
{{Cita|El passat mes de juliol es donava publicitat en la prensa al “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària” que l'AVLl havia signat en el mes de giner de l'any en curs i el “Protocol general d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears” que firmaven el mes de juliol. <br />
<br />
Alguns academics han manifestat, en una serie de vots particulars, la seua disconformitat. Resumint, en ells venien a queixar-se del procediment que s'havia seguit, puix el text del “Acord” fon redactat per l'IEC sense donar la possibilitat de discutir-lo, ni d'esmenar-lo. Es queixaven de que no se tenien en conte determinades particularitats i inclus de que s'invadien competencies que la llei de creacio de la dita academia li otorgava –tambe ad ells. ¡Fum de boja!<br />
<br />
En conte de tant de vot particular, si realment creuen en la singularitat de la llengua valenciana i en la subordinacio a la que est acort la somet, ¿per qué no dimitixen? No, no ho faran, perque el pesebre es el pesebre i una volta que alguns ya hipotecaren el seu passat “valencianiste”, ara, ¿qué els anava a quedar?|'El "Acord", l'AVLl i els autentics culpables' ([[Revista Rogle]], nº 168, Setembre 2020)}} <br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Círcul Cívic Valencià]] (CCV), denunciava en l'any [[2013]] els diners que s'utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes: <br />
<br />
{{Cita|''El coste del [[Pancatalanisme|catalanismo]] en [[Valencia]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la [[Comunitat Valenciana|Comunidad Valenciana]] por parte del Gobierno del [[Partit Popular|PP]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la [[Generalitat Valenciana|Generalidad Valenciana]] ha asignado en 2013 a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|Academia Valenciana de la Lengua (AVL)]] y al [[Consell Valencià de Cultura|Consejo Valenciano de Cultura (CVC)]], dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para "la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano", despreciando al valenciano.''<br />
<br />
''Según los presupuestos per a [[2013]], la dotación económica para la Academia, "la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano", según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de "personal", 1.384.400 euros para "gasto corriente", y 189.430, para "operaciones de capital".''<br />
<br />
''Para Círculo Cívico, llama la atención, "un año más", la partida dedicada a personal, ya que "obviament, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana" salen caros. "Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario" denuncia CCV, y añade tajante: "la mentira necesita siempre complicitat, y esta complicitat, a los valencianos, no es muy cara".''<br />
<br />
''Sobre la partida "gasto corriente", explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como l'[[Associació d'Editors del País Valencià]], [[Escola Valenciana]], [[Fundació Bromera]] "y similares". En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el "entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano".''<br />
<br />
''Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a "personal", 894.000 a "gasto corriente", y 50.980 euros a "operaciones de capital".''<br />
<br />
''El Consell tiene, según el CCV, "la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana". Algunos ejemplos "paradigmáticos" son el ensayista [[Joan Fuster]], el escritor [[Ferran Torrent]], el escultor [[Andreu Alfaro]], la política socialista [[Pepa Frau]] y el filólogo e historiador [[Manuel Sanchis Guarner|Manuel Sanchis]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del [[Govern d'Espanya|Gobierno de España]] y de la [[Generalitat de Catalunya|Generalidad de Cataluña]].''|Círcul Cívic Valencià (''[[El Palleter]]'', 08.02.2013)}}<br />
<br />
* L'Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], parla sobre la suplantació de la llengua valenciana per part de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l'absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l'Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d'una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d'una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l'aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d'Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d'identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d'autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d'un politic s'omplirà la boca parlant de la recuperacio de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?|''300 anys de suplantacions llingüistiques'' (''[[Las Provincias]]'', 22.4.2007), per Joan Ignaci Culla}} <br />
<br />
{{Cita|En l'aprovació del 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV), en el que definix 'valencià' com un 'idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d'Aragó i que també rep el nom de català', l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.|''La traïció de la AVL'' (''Las Provincias'', 24.2.2014), per Joan Ignaci Culla}} <br />
<br />
* [[Maria Jesús Coves]], filòloga i escritora valenciana, escriu sobre [[Xavier Casp]] i l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):<br />
<br />
{{Cita|Com també s'expressà en tota claritat en l'entrevista que li feu [[Felip Bens]] per a la revista Lletraferit, en la que dia: "... ho vaig advertir. Si yo no veig una actuació valencianista de l'[[AVL]], me n'aniré i faré una declaració pública de perqué me'n vaig...".|'Xavier Casp' per [[Maria Jesús Coves|Mª Jesús Coves]]. [[Revista Renou]], nº 78, març 2014, editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cardona i Vives de Castelló]]}}<br />
<br />
* El filòlec i acadèmic de la RACV, [[Voro López]], explica l'orige de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}<br />
<br />
* L'escritor i professor, [[Òscar Rueda]], comenta l'acort de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en atres entitats per a l'unitat de les llengües:<br />
<br />
{{Cita|S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, nomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.|''La sumissió de la AVL'', per [[Òscar Rueda]] (''[[Las Provincias]]'', 7.2.2020)}}<br />
<br />
* Comunicat de [[Lo Rat Penat]]:<br />
<br />
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}<br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques del 32]]: <br />
<br />
{{Cita|Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el<br />
preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l'original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d'entitats i personalitats del moment que s'adheriren.[...]No es necessari repetir que l'elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l'idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l'element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d'impondre l'ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.|Extracte de l'artícul ''90 aniversari de les bases del 32'' per [[Juli Moreno]] (''[[Revista Rogle]]'', nº 196, giner 2023)}}<br />
<br />
== Notícies en prensa ==<br />
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|280px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el [[Pacte de Reus]] i la creació de la AVL]]<br />
{{Cita|La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}<br />
<br />
{{Cita|Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l'Estatut d'Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s'hauria d'haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unió Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}<br />
<br />
[[Archiu:Notavl.jpg|thumb|280px|Modificació de la normativa de la AVL]]<br />
<br />
[[Archiu:AVLmm.jpg|thumb|280px|La AVL pacta una normativa unitaria de valencià i catalá]]<br />
<br />
[[Archiu:Avlpuig.jpg|thumb|280px|Respal de la AVL al català]]<br />
<br />
[[Archiu:Avl.Valencia.hui.jpg|thumb|280px|Portada de prensa]]<br />
<br />
[[Archiu:150escritv.jpg|thumb|280px|Manifest]]<br />
<br />
* La creació de l'[[AVL]] no ha contentat ni ad uns ni ad atres. el [[valencianisme]] considera que ya existix una entitat normativa de la [[llengua valenciana]], la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la [[llengua valenciana]] (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). el [[pancatalanisme]] també rebuja la AVL perque diu que ya està l'[[Institut d'Estudis Catalans]], no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la [[llengua catalana]].<br />
<br />
{{Cita|''Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.''|(''[[Levante-EMV]]'', 22.12.2002)}}<br />
<br />
* Sobre el [[Pacte de Reus]]:<br />
<br />
{{Cita|''[[Jordi Pujol]]: "[[Eduardo Zaplana|Zaplana]] dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.''|(''Levante-EMV'', 30.11.2004)]}} <br />
<br />
{{Cita|''[[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"''|(''[[Las Provincias]]'', 9.12.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''[[Francisco Camps]] celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.''|(''Levante-EMV'', 8.3.2005)}} <br />
<br />
{{Cita|''[[Esteban González Pons|González Pons]] (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).''|(''Levante-EMV'', 13.3.2005)}}<br />
<br />
* Sobre el dictamen de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|''La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene "unas señas d'identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... [[Esteban González Pons|González Pons]] asegura que el contenido del consenso "avala la posición" del Gobierno de la Generalitat.''|(''[[Heraldo de Castellón]]'', 10.2.2005)}} <br />
<br />
* Sobre un informe de l'[[Unió Europea]], que a continuació referenciem:<br />
<br />
{{Cita|''Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.''|(''Las Provincias'', 22.9.2005)}}<br />
<br />
La resposta de la AVL en la prensa: <br />
<br />
{{Cita|''La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.''|(''Las Provincias'', 1.10.2005)}} <br />
<br />
* La AVL sobre el topònim del [[Cap i Casal]]:<br />
<br />
{{Cita|''La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".''|(''La Razón'', 20.6.2006)}}<br />
<br />
* Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:<br />
<br />
{{Cita|La AVL lamenta que baix l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.|(''[[Valéncia Hui]]'', 30.6.2007)}}<br />
<br />
* Sobre la ret de mijos en català.<br />
<br />
{{Cita|''La AVL respalda la red de medios en catalán del hermano de Puig. La entidad normativa colabora con la firma subvencionada por la Generalitat de Cataluña.''|(''[[ABC]]'', 30.4.2015)}}<br />
<br />
* Sobre les senyes d'identitat valencianes.<br />
<br />
{{Cita|''Los nuevos miembros de la AVL cuestionan la Senyera y el nombre de la Comunitat.''|(''[[Las Provincias]]'', 16.3.2016)}} <br />
<br />
* Sobre el català i els seus dialectes (segons la notícia)<br />
<br />
{{Cita|''De hecho, la Academia Valenciana de la Lengua puso fin a este debate hace casi una década al considerar que el valenciano y el catalán son nombres diferentes para el mismo idioma. Sus pequeñas diferencias no suelen reflejarse en el lenguaje escrito.''|'Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?)' (''[[La Razón]]'', 02.01.2023)}}<br />
<br />
* Sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua<br />
<br />
{{Cita|''l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] es un antro de destrucción de las señas de los valencianos.''|José María Llanos, síndic de Vox, declaracions en el plenari de [[Corts Valencianes|Les Corts]], 18.9.2024 (''[[Mediterráneo]]'', 19.9.2024)}}<br />
<br />
* Sobre el topònim: Valéncia<br />
<br />
{{Cita|''150 escritores firman un manifiesto en defensa de la [[RACV]] i el topónimo 'Valéncia'''|(''[[Las Provincias]]'', 28.8.2025)}}<br />
<br />
== Xavier Casp ==<br />
En [[juny]] de l'any [[2001]] l'escritor i poeta '''[[Xavier Casp]]''' accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] de [[2001]] a les portes de la sèu de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).<br />
<br />
{{Cita|III. la [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, [[Institut d'Estudis Catalans]], etc...).<br />
<br />
Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la [[Llengua Valenciana]], l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br />
<br />
No obstant, poc més d'un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de l'[[AVL]], aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.<br />
<br />
{{Cita|''Acadèmia de la llengua. Casp afirma que "si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL". El escritor dice que las editoriales catalanas quieren "aniquilarla" para tener más mercado. El poeta llama "fascistas" a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br />
<br />
{{Cita|''... la AVL "ha nacido" para defender la singularidad del valenciano, por lo que "si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia" y los académicos "aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo". En este punto, el poeta desvela que hay "discusiones" en el seno de la AVL porque "varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está"... Para Casp la AVL debería "limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea". Así defiende que la ortografía "ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br />
<br />
=== Carta de dimissió de l'AVL ===<br />
{{cita|<br />
:Honorable Sra. Presidenta de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] <br />
:[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]<br />
:Av. de la Constitucio, 284<br />
:46019 - Valencia<br />
<br />
Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l'haver d'escriure't esta carta que, per rao de consciencia, te l'he d'expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.<br />
<br />
Des del dia 24 de decembre de l'any [[2001]], en la meua salut física se m'han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m'han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.<br />
<br />
Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l'existencia de l'Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l'Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l'Academia.<br />
<br />
'''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre'm a la pregunta que m'inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m'impon la propia edat? Si soc vell d'anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?<br />
<br />
Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d'emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l'Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m'han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l'Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s'havia ni insinuat.<br />
<br />
'''Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l'Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d'us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''<br />
<br />
Com el meu callar des del 24-12-2001, ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d'Academic de l'Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l'any 2001 en la nostra Generalitat.<br />
<br />
Espere, perque aixina t'ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d'ara ya me considere desvinculat.<br />
<br />
'''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l'evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d'eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l'enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l'espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d'identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l'actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d'articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''<br />
<br />
Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de<br />
<br />
Xavier Casp<br />
<br />
P. D.- Me prenc la llibertat d'escriure't aci mateix, perque m'interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T'exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.<br />
<br />
'''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...<br />
<br />
En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t'escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s'expressa ex cathedra...'''<br />
<br />
I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa 1.999 anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»<br />
<br />
Perdona'm, Ascensio, l'haver-te escrit llargament. No m'he atrevit a acurtar res.}}<br />
<br />
== Enquestes ==<br />
En febrer de l'any [[2014]], els dos periòdics en paper més importants del [[Regne de Valéncia]] oferiren al poble valencià dos enquestes, ací deixem els seus resultats:<br />
<br />
{{Cita|''¿Crees que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) debería suprimirse?''<br />
<br />
* Si - 81,8 % <br />
* No - 18,2 %<br />
<br />
|(''[[Las Provincias]]'', 11.2.2014)}}<br />
<br />
{{Cita|¿Apruebas que el Diccionari de la AVL certifique la unidad del valenciano y el catalán?<br />
<br />
* Si - 36 % (12.131 votos)<br />
* No - 64 % (21.653 votos)<br />
<br />
|(''[[Levante-EMV]]'', 11.2.2014)}}<br />
<br />
En estos resultats se pot demostrar que l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no és acceptada per la majoria del poble valencià.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Valencianofòbia]]<br />
* [[Pacte de Reus]]<br />
* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]<br />
* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]<br />
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://www.libertaddigital.com/cultura/2001-06-15/elegidos-los-primeros-21-miembros-de-la-academia-valenciana-de-la-lengua-33611/ Elegidos los primeros 21 miembros de la Academia Valenciana de la Lengua - ''Libertad Digital'']<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2522&tit=Comunicat%20de%20Lo%20Rat%20Penat Comunicat de Lo Rat Penat - Cardona Vives]<br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifestciutadans Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]<br />
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/catalunya/1100052447_850215.html Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - ''El País'']<br />
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - ''El País'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20041109/51262800577/pujol-dice-que-sello-con-zaplana-la-unidad-del-catalan-a-cambio-de-apoyar-al-pp.html Pujol dice que selló con Zaplana la unidad del catalán a cambio de apoyar al PP - ''La Vanguardia''] <br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/decalec_avl Decàlec presentat per la RACV a la AVL]<br />
* [http://www.avl.gva.es/documents/31983/0/Dictamen+sobre+la+denominaci%C3%B3n+y+entidad+del+valenciano.pdf/a37d5637-6e48-4d27-b9e7-599c9650286b Dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (9.2.2005)]<br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/informes/respdictamen.pdf Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=55 Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives] <br />
* [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html La AVL, història d'una traïció - Baltasar Bueno]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/baltasaravl.pdf 'AVL, Historia de una Traición' per Baltasar Bueno, en llibre pdf] <br />
* [https://ondavalencia.es/actualidad/3276-desmontant-l-avl Desmontant l'AVL - Conferència de [[Baltasar Bueno]] en la sèu de Lo Rat Penat - Onda Valencia]<br />
* [http://www.racv.es/racv-dictamen-AVL-2.htm Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la Llengua Valenciana]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=481&tit=Supressi%F3%20de%20qualsevol%20refer%E8ncia%20a%20L%92Acad%E8mia%20Valenciana%20de%20la%20Llengua%20en%20el%20text%20del%20nou%20Estatut Esmena presentada per la RACV als portaveus dels grups polítics supressió AVL en el text del nou Estatut - Cardona Vives] <br />
* [http://www.valenciahui.com/noticia.php/2007/12/18/la_avl_donara_50_000_per_a_fomentar_el_c L'AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20071111/politica/algunos-hecho-modus-vivendi-20071111.html Joan Ignasi Culla parla al voltant de l'AVL]<br />
* [https://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón]<br />
* [https://ccvalenciano.blogspot.com/2012/11/la-avl-es-la-unica-academia-linguistica.html La AVL es la única academia lingüística de España que paga sueldo a sus miembros, ¿por qué será? - Círcul Cívic Valencià]<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/07/01/avl-afirma-propuesta-pp-origen/1012205.html La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]<br />
* [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/138126/la-generalitat-contra-los-mileuristas-de-la-avl-las-razones-por-las-que-no-se-puede-tocar-el-presupuesto.html La Generalitat contra los mileuristas de la AVL: las razones por las que no se puede tocar el presupuesto - Valencia Plaza]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/politica/201412/26/academicos-reparten-euros-indemnizaciones-20141225233843-v.html Los académicos de la AVL se reparten 383.700 euros en indemnizaciones - Las Provincias]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/vdocsd.htm Artículs sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/val/avlgramatica.htm La gramàtica de l'AVL, una còpia, prou cara, de la catalana]<br />
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/02/12/52fba3c6268e3efe4d8b4578.html El CJC dinamita la AVL al negarle competencias para definir el valenciano - El Mundo]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/opinion/donde-puedo-estudiar-filologia-20140214.html ¿Dónde puedo estudiar Filología en lengua valenciana? - Esteban García Villamarín - Las Provincias]<br />
* [https://russafi.blogspot.com/2015/01/el-valenciano-no-es-catalan-segun-la.html El valenciano no es catalán según la comisión de expertos de la Unión Europea - Russafi]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201603/14/nuevos-academicos-cuestionan-nombre-20160314002538-v.html Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias] <br />
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/07/05/577bd92822601d601d8b4648.html La AVL apuesta por colaborar con el Institut d'Estudis Catalans - El Mundo]<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160929/41666566492/diccionari-normatiu-valencia-avl-ramon-ferrer-jordi-colomina-pp.html La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - La Vanguardia]<br />
* [http://valenciaplaza.com/maria-isabel-guardiola-elegida-como-nueva-academica-de-la-avl Maria Isabel Guardiola elegida como nueva académica de la AVL - Valencia Plaza]<br />
* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics Acadèmics AVLL - Acadèmia Valenciana de la Llengua]<br />
* [https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000090.pdf Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]<br />
* [https://clubjaimeprimero.org/content/el-dictamen-de-lacademia-sobre-la-denominacio-del-valencia El "dictamen" de l'Acadèmia sobre la denominació del valencià - Agustí Galbis - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/sumissio-20200207010356-ntvo.html La sumissió de la AVL - Òscar Rueda - Las Provincias]<br />
* [https://elfarodevalencia.es/sabias-que-la-avl-es-la-unica-academia-linguistica-de-espana-cuyos-academicos-cobran-un-sueldo/ ¿Sabías que la AVL es la única academia lingüística de España cuyos académicos cobran un sueldo? - El Faro de Valencia]<br />
* [https://loratpenat.org/noticies/comunicat-de-lo-rat-penat-sobre-la-sentencia-del-ts-i-lactitut-de-la-avl/ Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/comunitat-cataluna-baleares-20200716174344-nt.html La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/lespillisme-bases-castello-20201114005715-ntvo.html L'espillisme de les bases de Castelló - Alejandro Agustín Nogués - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.hispanidad.com/opinion/cartas-al-director/lamentable-herencia-francisco-camps_12026610_102.html La lamentable herencia de Francisco Camps - Hispanidad]<br />
* [https://valenciaplaza.com/primer-pleno-de-las-siete-nuevas-academicas-de-la-academia-valenciana-de-la-llengua Primer pleno de las siete nuevas académiques de la Academia Valenciana de la Llengua - ''Cultur Plaza''] <br />
* [https://www.esdiario.com/valencia/424273282/filologos-catalanes-veronica-canto-avl.html Filòlecs catalanes dirigirán la AVL: Verònica Cantó, nueva presidenta - ''Es Diario'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/empar-marco-jefa-gabinete-presidenta-avl La exdirectora de À Punt Empar Marco, nombrada jefa de gabinete de la presidenta de la AVL - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.larazon.es/cataluna/20230102/7yklovrfdfbwrkrt5gdaq7hawy.html Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?) - ''La Razón'']<br />
* [https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20230422/catalan-2032-nuevo-diccionario-comun-valencia-catalunya-baleares-86343847 El catalán tendrá en 2032 un nuevo diccionario "sin ninguna variedad por encima de la otra" - ''El periódico'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20230822/9179987/zaplana-creador-academia-valenciana-llengua-defiende-validez-institucion.html Zaplana, creador de la Academia Valenciana de la Llengua, defiende la validez de la institución - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://www.culturavalenciana.es/voro-lopez-acusa-a-la-avl-de-ser-una-academia-politica-i-politisada/ Voro López acusa a la AVL de ser una acadèmia «política i politisada» - Cultura Valenciana]<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-ahonda-en-su-catalanismo/ La AVL integra al presidente de ACPV o a la fundadora de Escola Valenciana ahondando en su catalanismo - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20210312/6374219/avl-siete-nuevas-academicas-ley-igualdad.html La AVL elige a siete nuevas académiques para cumplir la Ley de Igualdad - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://valencianews.es/politica/el-iec-impon-la-normativa-unitaria-del-catala-fruit-del-consens-en-lacademia-valenciana-de-la-llengua/ El IEC impon la «normativa unitaria del catala» fruit del consens en l’Academia Valenciana de la Llengua - ''Valencia News'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/pp-y-vox-aumentan-presupuesto-de-la-avl/ PP y Vox aumentan el presupuesto de la catalanista y política AVL (Academia Valenciana de la Lengua) - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.culturavalenciana.es/el-dialogo-de-la-apisonadora/ El diálogo de la apisonadora - [[Carles Recio]] - Cultura Valenciana]<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/colectiu-lluis-fullana-avl-acientifica/ El Colectiu Lluís Fullana de professors universitaris i doctors defén les Normes d’El Puig i tacha a la AVL d’acientífica - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250505/10647274/vox-pacta-pp-recorte-829-000-avl-le-dejara-mitad-presupuesto.html Vox pacta con el PP otro recorte de 829.000 € a la AVL que le dejará sin la mitad del presupuesto - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/pp-y-vox-pactan-un-recorte-extra-del-255-a-la-avl-e-incluyen-las-pruebas-de-edad-a-menores-migrantes PP y Vox pactan un recorte 'extra' a la AVL, que apenas mantiene presupuesto para el pago de nóminas - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/lestafa-de-la-avl-i-les-normes-iso/368473 L'Estafa de la AVL i les normes ISO - Josep Vicent Navarro i Raga es President de Lo Rat Penat - ''El Periódico de Aquí'']<br />
* [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mazon-nombra-academica-faltaba-academia-valenciana-llengua-cien-dias-bloqueo_1_12419448.html Mazón nombra a la académica que faltaba en la Acadèmia Valenciana de la Llengua tras cien días de bloqueo - ''El Diario'']<br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-sindic-pide-defensor-pueblo-acuda-constitucional-defensa-autonomia-avl-20250701130227.html El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional "en defensa de la autonomía de la AVL" - ''Europa Press'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-sindic-pide-al-defensor-del-pueblo-que-acuda-al-constitucional-en-defensa-de-la-autonomia-de-la-avl El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional "en defensa de la autonomía de la AVL" - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/presidenta-avl-reclama-unidad-valenciano-ataques-recortes-parieron-seguiremos_1_12444923.html La presidenta de la AVL reclama unidad por el valenciano - ''El Diario'']<br />
* [https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/08/18/mas-de-300-escritores-valencianos-firman-un-manifiesto-en-defensa-de-la-avl-y-para-exigir-que-el-valenciano-quede-fuera-del-debate-partidista-radio-valencia/ Más de 300 escritores valencianos firman un manifiesto en defensa de la AVL y para exigir que el valenciano "quede fuera del debate partidista" - ''Cadena Ser'']<br />
* [https://valencianews.es/opinion/javier-navarro-andreu-lo-verdaderament-impensable-en-el-valencia/ Lo verdaderament impensable en el valencià - [[Javier Navarro Andreu]] - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2025/08/22/actividades-avl-amenazadas-canceladas-recorte-presupuestario-valenciano-120811650.html Todas las actividades de la AVL amenazadas con el recorte presupuestario de PP y Vox - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://valencianews.es/opinion/desmontando-la-avl/ Desmontando la AVL - Fernando Sanfelix - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.lasprovincias.es/politica/informe-parlamento-europeo-valenciano-catalan-20250904132523-nt.html Un informe del Parlamento Europeo reconoce que el valenciano es una lengua diferente del catalán - ''Las Provincias'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/morant-anuncia-una-subvencion-de-200000-euros-del-gobierno-para-rescatar-a-la-avl-de-los-recortes-del-consell Morant anuncia una subvención de 200.000 euros del Gobierno para "rescatar" a la AVL de los "recortes" del Consell - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-defensor-del-pueblo-no-llevara-al-tc-el-recorte-a-la-avl-y-recomienda-al-consell-que-reintegre-el-presupuesto El Defensor del Pueblo no llevará al TC el recorte a la AVL y recomienda al Consell que reintegre el presupuesto - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2025/09/23/academia-valenciana-llengua-responde-anuncio-121877171.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua responde que el anuncio de Mazón para modificarla es "un brindis al sol" - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20251017/11169964/morant-hablamos-valenciano-lengua-catalunya-llama-catalan.html Apertura AVL. Morant: “Hablamos valenciano, que es la misma lengua que en Catalunya se llama catalán” - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/academia-valenciana-lengua-frena-cambio-denominacion-oficial-valencia-aprobada-pp-vox_390534.html La Academia Valenciana de la Lengua frena el cambio de denominación oficial de Valencia aprobado por el PP y Vox - ''El Debate'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2026/02/28/academia-valenciana-llengua-rechaza-cambio-127361582.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua rechaza el cambio de nombre de València a "Valéncia/Valencia" - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-preocupada-por-lautores-catalanes/ La AVL preocupada por la eliminación de autores catalanes de la asignatura «Lliteratura valenciana» - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - ''El Debate'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260410/avl-organo-blindado-imponer-lengua-politica_404044.html La AVL: un órgano blindado para imponer una lengua política - Juan García Sentandreu - ''El Debate''] <br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-presupuesto-avl-2026-sube-51-314-millones-euros-encima-298-2025-20260529153410.html El presupuesto para la AVL de 2026 sube un 5,1% hasta los 3,14 millones de euros, por encima de los 2,98 de 2025 - ''Europa Press'']<br />
* [https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2026-06-14/claves-normalizacion-valenciano-25-anos-avl_4372155/ Las claves del reto (persistente) de 'normalitzar' la lengua valenciana: 25 años de institución - ''El Confidencial'']<br />
* [https://castellonplaza.com/castellonplaza/comunitat/los-nuevos-academicos-de-la-avl-toman-posesion-para-continuar-haciendo-del-valenciano-lengua-viva-fuerte-y-estimada Los nuevos académicos de la AVL toman posesión para "continuar haciendo del valenciano lengua viva, fuerte y estimada" - ''Castellón Plaza'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/25-anys-de-lavl-imposicio-divisio/ 25 anys de l’AVL: un quart de sigle d’imposició, divisió i alluntament del valencià real - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260630/academia-valenciana-lengua-otorga-maxima-distincion-revista-catalanista_434403.html La Academia Valenciana de la Lengua otorga su máxima distinción a una revista catalanista - ''El Debate'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/07/04/maria-angels-frances-feminismo-pasion-132105151.html Maria Àngels Francés: feminismo y pasión por la lengua para cuidar de los nombres de las cosas - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/llorca-se-declara-defensor-de-la-avl-y-asegura-que-el-pp-rechazara-algunas-enmiendas-de-vox-a-los-presupuestos Llorca se declara "defensor" de la AVL y asegura que el PP rechazará algunas enmiendas de Vox a los presupuestos - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/pp-rompe-con-vox-sobre-la-avl-rechaza-apoyar-el-recorte-de-casi-un-millon-de-euros PP rompe con Vox sobre la AVL: rechaza apoyar el recorte de casi un millón de euros - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-gobierno-aprueba-subvencion-333000-euros-academia-valenciana-llengua-20260714154449.html El Gobierno aprueba una subvención de 333.000 euros para la Acadèmia Valenciana de la Llengua - ''Europa Press'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/opinion/2026/07/04/volviendo-lengua-132083429.html Volviendo con la lengua - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://elpais.com/espana/catalunya/2026-08-24/treinta-anos-del-pacto-del-majestic-aznar-y-pujol-tenian-muchas-ganas-de-escenificarlo.html Treinta años del pacto del Majestic: “Aznar y Pujol tenían muchas ganas de escenificarlo” - ''El País'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/09/03/nueva-presidenta-avl-pide-apoyo-133910311.html Llorca mantiene su apoyo a la AVL con "más diálogo que nunca" pese a la presión de Vox - ''Levante-EMV''] <br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=cQixj21lTIY Convocatòria concentració AVL Derogació - 22 de febrer de 2014 - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=iPbkRHg_A5o AVL: Cavall de Troya Catalaniste del PP - [[Som Valencians]] - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=bS6brr-86lQ Yo luche contra la ley - [[Juan García Sentandreu]] - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=5RwSj_2tJvg ¿Qué és la AVL? - [[El Món de Juan i Patri]] - YouTube] <br />
<br />
{{Generalitat Valenciana}}<br />
<br />
[[Categoria:Institucions]]<br />
[[Categoria:Institucions de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:AVLL]]<br />
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua&diff=1417113Acadèmia Valenciana de la Llengua2026-09-20T11:33:06Z<p>Xavier: /* Acadèmics */</p>
<hr />
<div>[[Image:Avl7.jpg|right|thumb|250px|<center>Logo de la AVL</center>]]<br />
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) o (AVLl) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el [[16 de setembre]] de l'any [[1998]], que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]] la declara com a organisme competent per a la normativisació del [[valencià]].<br />
<br />
== Antecedents ==<br />
{{AP|Pacte de Reus}}<br />
[[Archiu:Pactereus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]<br />
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]<br />
Fon pactada per [[Jordi Pujol]] conjuntament en la [[Generalitat Valenciana]] durant el govern d'[[Eduardo Zaplana]]<ref>http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html</ref>, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130118/politica/diputado-exige-cierre-academia-20130118.html</ref> per mig de subvencions millonàries.<ref>http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/</ref>.<br />
<br />
Posteriorment ad este pacte [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.<ref>Zaplana va dir que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d'[[octubre]] del [[2004]]</ref><br />
<br />
Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les [[Corts Valencianes]] i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionaris de la AVL]</ref><br />
<br />
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa en res, al genuí [[valencià]] parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.<br />
<br />
En un dictamen publicat en l'any [[2005]], l'Acadèmia defén la denominació "[[valencià]]" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el [[català]] i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i [[balear]], i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada. <br />
<br />
el [[Poble Valencià]] no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].<br />
<br />
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] subvenciona econòmicament la publicació oficial ''Unitat Jove'' de l'organisació política jovenil del [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Bloc Jove]] <ref>http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_8353619_root_folder/dotlrn_fs_8353619_shared_folder/unitatjove01b.pdf</ref>.<br />
<br />
{{Cita|L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}<br />
<br />
== Creació ==<br />
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el [[DOGV]] núm. 3.334, de 2 de setembre. <br />
<br />
La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu: <br />
<br />
{{Cita|''Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] que dictaminara sobre las "cuestiones lingüísticas" valencianas.''}}<br />
<br />
el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. <br />
<br />
Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les [[Normes de Castelló]] o del 32). <br />
<br />
El CVC, davant l'encàrrec del president [[Eduardo Zaplana]], va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de [[1998]], que entre atres coses, diu: <br />
<br />
{{Cita|''El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:''}} <br />
<br />
{{Cita|''I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.'' <br />
''II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.''<br />
''III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.''<br />
''IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.''<br />
''V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado''}} <br />
<br />
{{Cita|''Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia''}} <br />
<br />
En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:<br />
<br />
{{Cita|El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}<br />
<br />
Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans ([[Pacte de Reus]]) entre el president de la Generalitat catalana, [[Jordi Pujol]], [[José María Aznar]] que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i [[Francisco Camps]] que sería més tart president de la [[Generalitat Valenciana]].<br />
<br />
== El seu estàndart ==<br />
El seu estàndart és una barreja entre el [[valencià]] parlat i la parla de [[Barcelona]] tenint com a referència les ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'', nomenades com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]]. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:<br />
<br />
* 1er. eixemple:<br />
**AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les [[falles]].<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.<br />
**[[Idioma català|Català]]: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.<br />
<br />
* 2on. eixemple:<br />
**AVL: Nosaltres anirem avant.<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Nosatres anirem avant.<br />
**[[Idioma català|Català]]: Nosaltres anirem endavant/avant.<br />
<br />
* 3er. eixemple:<br />
**AVL: el [[valencià]] ens acosta.<br />
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: El valencià nos acosta.<br />
**[[Idioma català|Català]]: El valencià ens acosta.<br />
<br />
== Comunicat de Lo Rat Penat ==<br />
{{Cita|1. L'Associacio Cultural “Lo Rat Penat”, entitat fundada en 1878 i declarada d'Utilitat Publica manifesta la seua més profunda preocupacio davant la composicio de la AVLL, ya que entenem que eixa composicio no garantisa la personalitat propia i autoctona de la llengua valenciana, reconeguda en el nostre Estatut d'Autonomia i en l'articul 3 de la llei de creacio de l'AVLL, ni reflectix el sentir majoritari del Poble Valencià. Lo Rat Penat no admetra mai l'unitat de la llengua valenciana en la catalana.<br />
<br />
2. Lo Rat Penat vol fer sabedor al Poble Valencià de que, sent la més antiga institucio cultural valenciana i potser la que més ha fet per l'ensenyança, recuperacio, promocio i difusio de la llengua valenciana, no ha participat, no ha segut consultada ni se li ha demanat opinio en cap moment en el proces de seleccio dels components de la citada AVLL.<br />
<br />
3. Lo Rat Penat reafirma i expressa la seua adhesio a la Real Academia de Cultura Valenciana a la que considera acreditada cientificament per a ser el referent normatiu de la llengua valenciana.<br />
<br />
4. Lo Rat Penat denuncia novament l'injusticia i discriminacio que supon que es continue sense tornar la validea oficial als tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.<br />
<br />
5. Lo Rat Penat vol fer igualment publica la seua ferma voluntat de seguir en la llinea d'estricte valencianisme i de continuar la llabor d'ensenyança, promocio i difusio de la llengua valenciana i encorajar ad eixos milers de valencians que ara es troben confosos i desconcertats a continuar treballant des de l'unio de tot el mon valencianiste en la defensa de la llengua valenciana, igual que Lo Rat Penat continuarà – des del dialec i la tolerancia, des de la seua independencia politica i ideologica i sense renunciar a res de la que nos fa ser i sentir-nos valencians – en el seu mestrage i quefer cultural.<br />
<br />
6. Lo Rat Penat rebuja i lamenta les actuacions de certes persones i colectius que per mig de l'insult expressen el seu sentir ya que en el seu comportament no sols es desacrediten ells si no tambe desacrediten a tot el moviment valencianiste que es majoritariament dialogant, tolerant i respectuos en totes les formes de pensar.<br />
<br />
La Junta de Govern de Lo Rat Penat<br />
Valencia, juliol de [[2001]].|Publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}} <br />
<br />
== Manifest de la RACV ==<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un manifest que se publicà en el periòdic ''[[Diario de Valencia]]'' el 15 de decembre de l'any [[2000]] que, entre atres coses, diu:<br />
<br />
{{Cita|Es cert que sa condicio oficial ha sofert i sofrix totes les alternatives politiques que s'han succeit en el nostre territori, pero no ha patit jamai l'abandó del poble. Lo que ha estat i seguix estant en crisis -crisis ya cronica- es l'indecisio governamental per a otorgar l'autoritat llingüistica tal i com ho han decidit atres jerarquies conscients de la seua obligacio, sense inventar cap d'institucio, sino afirmant aquella que el poble reconeix i aprecia com a propia. [...] Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|Xavier Casp. President de la Real Academia de Cultura Valenciana}} <br />
<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (''Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana''), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la [[Generalitat Valenciana]] i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.}}<br />
<br />
{{Cita|Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.}}<br />
<br />
* la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un decàlec (''Decàlec presentat per la RACV a la AVL''), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l'independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.<br />
<br />
2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s'han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d'ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.<br />
<br />
5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l'Estatut d'Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.<br />
<br />
7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s'arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural. <br />
<br />
9. És inacceptable que la AVL faça del valencià un dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.}}<br />
<br />
== Manifest de la Plataforma Normes d'El Puig ==<br />
[[Archiu:Plataf5.jpg|thumb|200px|Publicació]]<br />
{{AP|Plataforma Normes d'El Puig}}<br />
la [[Plataforma Normes d'El Puig]] (PNP) fon una entitat cultural fundada a mitan dels [[anys 1990|anys 90]] i estava formada per més de xixanta associacions valencianes i [[valencianiste|valencianistes]] de tot tipo. En un principi esta Plataforma fon creada per a la realisació d'una ampla campanya en defensa de les [[Normes d'El Puig]] que va donar pas a un "Manifest per l'Identitat i l'Idioma Valencià" i la posterior arreplegada de firmes en favor del mateix manifest. L'intenció era respondre de forma contundent al Dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que donà pas a la Llei de Creació de l'[[AVL]] en l'any [[1998]].<br />
<br />
{{Cita|Manifest per l'identitat i l'idioma valencians.<br />
<br />
Una vegada mes, el Poble valencià -entitats i particulars- hem d'eixir publicament a defendre el signe que millor definix la nostra identitat com a Poble: la multisecular Llengua valenciana.<br />
<br />
El deure de qualsevol valencià es arreplegar el testimoni de la llengua dels pares i entregar-lo als fills. Igualment, el deure dels politics valencians es que esta transmissio llingüistica es puga fer en normalitat. Per ultim, les entitats i associacions culturals tenen el deure d'ajudar a les persones en este quefer i exigir als politics que la cultura valenciana i l'Idioma valencià no es perguen ni es distorsionen.<br />
<br />
Els darrere firmants:<br />
<br />
Constatem que:<br />
<br />
S'ha creat un nou organisme normativisador, l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] -A.V.LL-, pero el nom no diu quína llengua va a normativisar<br />
<br />
La llei que crea esta academia es una nova manipulacio contra el Poble valencià i una gran mentira perque:<br />
<br />
no reconeix el nom exclusiu de Llengua valenciana per al nostre Idioma, per lo que atenta contra l'Estatut d'Autonomia, permet que se puga dir catala al valencià, inclou la Llengua valenciana dins de la catalana, partix de les [[Normes del 32]], el "cavall de Troya" de la catalanisacio de la Llengua valenciana; per este motiu, mai poden ser el "punt de partida" de la normativisacio de l'Idioma valencià com es prete, puix son una adaptacio de les normes fabrianes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] admet que la nova academia puga quedar subordinada en les seues decisions a uns atres organismes similars, no reconeix els esforços de dignificacio i normativisacio que ha fet la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] per a la Llengua valenciana, o donades les especials caracteristiques dels futurs membres d'eixa academia, una volta nomenats, els danys per a l'Idioma valencià, per a la nostra cultura i per al Poble valencia, poden ser irreversibles pel fet de que si la majoria es catalanista, esta, triarà els futurs relleus dins del si de la A.V.LL.<br />
<br />
Com en moltes atres ocasions, la nova academia i la llei naixen d'un pacte exclusivament politic que no te en conte els interessos del Poble valencià, sino uns atres motius estranys i, ara per ara, inconfessables. <br />
<br />
Per tot lo expost,<br />
<br />
Manifestem:<br />
<br />
La mes energica repulsa al text de la Llei de Creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua- A.V.LL.- per la seua calculada ambigüetat , per la manipulacio que fa i per les nefastes conseqüencies que pot tindre per a l'Idioma valencià i la nostra cultura com a Poble diferenciat.<br />
<br />
Per tractar-se d'aspiracions llegitimes del Poble valencià que han segut reiteradament expressades per centenars de millers de valencians i valencianes junt a les entitats culturals en totes les manifestacions populars des de l'any 1978 fins a l'ultima del 13 de juny del 1997, nos reafirmem en l'oficialisacio de les normes ortografiques d'El Puig, fetes per valencians i per als valencians, per ser les actualment mes adequades per a la nostra llengua, les quals varen ser propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana -RACV-,<br />
<br />
I, en conseqüencia,<br />
<br />
Demanem:<br />
<br />
La derogacio de la llei de creacio de la A.V.LL.<br />
<br />
El reconeiximent oficial de l'ortografia de la Llengua valenciana (normes d'El Puig o de la RACV) i la seua incorporacio al sistema educatiu i administratiu: reconeiximent dels tituls de valencià de Lo Rat Penat. ("Ningu podra ser discriminat per rao de la seua llengua". Art. 7.3 de l'Estatut d'Autonomia)<br />
<br />
La reclamacio per part de la Generalitat Valenciana al Ministeri de Cultura, d'un I.S.B.N. propi per als llibres en Llengua valenciana/Idioma valencià.<br />
<br />
Que es reconega la singularitat de l'Idioma valencià dins de la Carta Europea de Llengües Minoritaries pendent encara de ratificacio per part de l'Estat Espanyol,<br />
<br />
Que el Govern Valencià es plante davant l'importacio del conflicte llingüistic entorn a l'Idioma valencià i es prenguen les mides precises per a la pervivencia i normalisacio de la Llengua valenciana.}}<br />
<br />
Editaren algunes publicacions en relació a la defensa de la [[llengua valenciana]], entre elles, la titulada ''[[Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la llei de creacio de la Academia Valenciana de la llengua -AVLl-. Apunts de futur.]]'', de [[Joan Sancho]], secretari de la Plataforma, a on s'explicava el moment actual i situacio de la [[llengua valenciana]], el dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), un analisis de dit dictamen i els vots particulars i la llei de creacio de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], uns apunts de futur acompanyat d'una bibliografia recomanada, un recull de prensa i el manifest de la Plataforma.<br />
<br />
== Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005 ==<br />
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l'any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:<br />
<br />
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}<br />
<br />
{{Cita|''... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...''}}<br />
<br />
== Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana ==<br />
la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat ''Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana'', que, entre coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|La RACV, vist i estudiat el dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius:<br />
<br />
1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l'Estatut d'Autonomia ni la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià definiren l'identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l'Estatut parle d'idioma valencià i la Llei d'Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l'entitat i l'identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.}}<br />
<br />
{{Cita|El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d'un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d'ell unes variants s'alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l'occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d'Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l'Estatut d'Autonomia balear.}}<br />
<br />
== Modificació de l'Estatut ==<br />
[[Archiu:Moes.jpg|thumb|280px|Comunicat de la RACV]]<br />
<br />
la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:<br />
<br />
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.<br />
<br />
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005). <br />
<br />
Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:<br />
<br />
Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.<br />
<br />
Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.<br />
<br />
Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...}} <br />
<br />
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).<br />
<br />
[[Archiu:Presupavl.jpg|thumb|200px|Subvencions]]<br />
<br />
== Presuposts de la Generalitat Valenciana ==<br />
Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la [[Generalitat Valenciana]] en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any [[2009]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any [[2019]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros). <br />
<br />
Segons l'associació [[Junts front a l'AVL]], des de la seua creació en [[1999]], en [[2014]] ascendia el cost total de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a '''49.552.731,32 €''' i fins a l'any [[2019]], l'Acadèmia Valenciana de la Llengua superava els '''65,7 millons d'euros''' gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.<br />
<br />
== Acadèmics ==<br />
<br />
2001 - Elegits per les Corts Valencianes:<br />
<br />
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (primera Presidenta de l'Acadèmia, 2001-2011)<br />
* [[Pere Maria Orts i Bosch]]<br />
* [[Rafael Alemany Ferrer]] <br />
* [[Manuel Pérez Saldanya]] (President interí, 2011) <br />
* [[Joan Alfons Gil Albors]]<br />
* Miquel Navarro Sorní<br />
* [[Xavier Casp|Xavier Casp Verger]] (President provisional en 2001)<br />
* Alfred Ayza Roca<br />
* [[Marisol González Felip|Maria Soledat González Felip]]<br />
* [[Ricard Bellveser|Ricard Bellveser Icardo]]<br />
* Josep Lluís Doménech Zornoza<br />
* Vicent Gascón Pelegrí<br />
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (President de 2011 a 2022)<br />
* Artur Ahuir López <br />
* [[Àngel Calpe i Climent]] <br />
* [[Verònica Cantó Doménech]] (Presidenta de 2022 al 15 de juny de 2026)<br />
* [[Emili Casanova Herrero]] <br />
* [[Jordi Colomina Castanyer]] <br />
* [[Antoni Ferrando Francés]] (A)<br />
* [[Albert-Guillem Hauf i Valls|Albert Hauf Valls]] (A)<br />
* [[Lluís Meseguer Pallarés]] (A)<br />
* [[Josep Palomero i Almela]] <br />
* Honorat Ros Pardo (A)<br />
* [[Alfons Vila Moreno]] <br />
* [[Ramón Arnau García]]<br />
* [[Carme Barceló Torres]]<br />
* Eduard Mira González (A)<br />
<br />
2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
[[Archiu:Notpren5.jpg|thumb|250px|Nota de prensa, març de 2016]]<br />
<br />
[[Archiu:Avl71.jpg|thumb|250px|Nota de prensa en ''Las Provincias'']]<br />
<br />
* [[Inma Cerdà Sanchis]] (A)<br />
* [[Josep Martínes Peres]] (A)<br />
* [[Carme Miquel Diego]] <br />
* [[Abelard Saragossà Alba]] (A)<br />
* [[Joan Francesc Mira i Casterà]] (A)<br />
* [[Brauli Montoya Abat]] (A)<br />
* [[Rafael Ramos Alfajarín]] (A)<br />
<br />
2017 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
* [[Maria Isabel Guardiola Savall|M. Isabel Guardiola]] (A)<br />
<br />
2021 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en compliment de la Llei d'Igualtat: <br />
<br />
* Rosa Agost (A)<br />
* Àngels Gregori (A)<br />
* Maria Josep Marín (A)<br />
* Sandra Montserrat (A)<br />
* Maria Àngels Francés (A)<br />
* Carme Manuel Cuenca (A)<br />
* Vicenta Tasa (A)<br />
<br />
2025 - Nomenada per Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana:<br />
<br />
* Mar Iglesias (A)<br />
<br />
2026 - Elegits per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en març de 2026 i a partir del 15 juny de 2026:<br />
<br />
* [[Vicent Beltran Calvo|Vicent Beltran]] (A)<br />
* [[Miquel Àngel Pradilla Cardona|Miquel Àngel Pradilla]] (A)<br />
* [[Antonio Sabater Pérez|Toni Sabater]] (A)<br />
* [[Josep Carles Segura Llopez Segundo|Carles Segura]] (A)<br />
* [[Enric Albert Josep Guinot Rodríguez|Enric Guinot]] (A)<br />
* [[Susanna Lliberós|Susanna Lliberós Cubero]] (A)<br />
<br />
(A) Actuals acadèmics.<br />
<br />
=== Presidents ===<br />
<br />
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (2001-2011)<br />
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (2011-2022)<br />
* [[Verònica Cantó Doménech]] (2022-2026)<br />
* [[Maria Àngels Francés Díez]] (2026-En el càrrec)<br />
<br />
== Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua==<br />
L'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de [[2001]]. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional ''llengua catalana''; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.<br />
<br />
== Cites ==<br />
* Un eixemple de la trampa en la que caigué el [[valencianisme]] quan la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
{{Cita|¿Que opina voste de l'[[Academia Valenciana de la Llengua]]? <br />
<br />
Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la [[llengua valenciana]].<br />
<br />
¿Per que te eixa esperança?<br />
<br />
La presencia de persones com [[Ramón Ferrer Navarro|Ramon Ferrer]] o [[Xavier Casp]], personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Lo Rat'', Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)}}<br />
<br />
* Declaracions de [[Jordi Pujol]] al periòdic ''[[El País]]'':<br />
<br />
{{Cita|''[[Jordi Pujol|Pujol]] revela que pactó en 1996 con [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la [[Generalitat Valenciana|Generalitat valenciana]], Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de [[José María Aznar]]....''|(''[[El País]]'', 10.11.2004)}}<br />
<br />
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de la [[Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà|Real Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:<br />
<br />
{{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}<br />
<br />
* Extracte de l'artícul d'opinió de [[Pere Martínez Lloret]], archiver i bibliotecari, publicat en el ''[[Diario de Valencia]]'': <br />
<br />
{{Cita|Tant el president del Govern de la Comunitat Valenciana com tot el seu voltant demostren no tindre vergonya ni res que se li parega, traicionant a la Llengua Valenciana, mantenint obert un femer com l'AVL, sobre tot despres de defendre-la en l'ultim congres i tambe abans, puix anaven a desfer-la si duyen avant el dictamen. I el dugueren avant (encara que no servixca per a res, puix està ple de mentires). I no la deroguen, ni dimitixen als sinistres personages, seguint donant-los corda i traicionant-la alevosament. [...] A Rajoy vullc dir-li tambe que els valencians estem farts de ser moneda de canvi, que no fa res per Valéncia ni per la Llengua Valenciana. I quan arribe a la presidencia d'Espanya (si arriba) fara com els anteriors presidents, s'ajuntarà en els separatistes catalans, i millor si no tenen problemes per causa de la llengua. Ya parlarém quan arribe el moment, puix els valencians tambe sabem fer-ho.¡I Vixca Valéncia, la Cultura, Historia i Llengua Valenciana!|‘¿A que esperes Camps per a desfer-la?’, per Pere A. Martínez i Lloret (''[[Diario de Valencia]]'', 14.4.2005)}} <br />
<br />
* La filòloga, [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]], explica en un cicle de conferències en l'any 2005, el pacte polític per a crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):<br />
<br />
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, líder del PP, pacta un text en Joan Romero, líder del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:<br />
<br />
"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó"<br />
<br />
El 19 de juliol de 1998 ''Levante'' publicava l'artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.<br />
<br />
O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la política barataria:<br />
<br />
Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}<br />
<br />
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.<br />
<br />
En cap moment apareix la denominacio 'Llengua Valenciana'. El mateix humillant nom 'Academia Valenciana de la Llengua', en lloc de 'Academia de la Llengua Valenciana', entra en confrontacio en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la Llengua Valenciana; sent una llei de categoria inferior, entra, puix, en contradiccio en una superior.<br />
<br />
En la dita 'Llei' hi ha una obsessiva referencia a les antidemocratiques 'Normes del 32' de les que, equivocadament, diu que: 'constituiren i contituixen un consens necessari', ocultant que les 'Bases (no normes) del 32' eren: 'unas 'normas ortográficas' unificadoras que son una adaptación de las del 'Institut d'Estudis Catalans'' (M. Sanchis Guarner dixit) i que consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d'una codificacio basada en l'establida per el privat IEC. Inclus l'obsoleta normativa ortografica del 32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC.<br />
<br />
La 'Llei de la AVL' ignora la llinea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüistes valencians del sigle XX, com els filolecs P. Lluïs Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa, L. Penyarroja, J. Boronat,... i es centra en les opinions, gens rigoroses, d'una serie de colaboradors de l'ambit catala que a soles busquen la subordinacio encoberta de la Llengua Valenciana al dominant dialecte barceloni (neocatala). Alguns dels colaboradors, de perfil netament politic, carixen del necessari bagage filologic que la seua condicio requerix.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}<br />
<br />
* L'Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], explica les raons polítiques del pacte per a crear la AVL:<br />
<br />
{{Cita|''Y es que, efectivament, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.''<br />
<br />
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}<br />
<br />
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Leopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL: <br />
<br />
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.<br />
<br />
Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i improndre la del vei. <br />
<br />
El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Peñarroja i [[Eliseo Forcada]]}}<br />
<br />
* Extracte de l'artícul publicat per [[Pere Martí i Martínez]] en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]'' el 7 de novembre de l'any 2007:<br />
<br />
{{Cita|[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la '[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]' (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la del '[[Institut d'Estudis Catalans]]' (IEC). <br />
<br />
[...]<br />
<br />
La 'Acadèmia Valenciana de la Llengua' (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La 'Conselleria de Cultura, Educació i Esports', no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text.<br />
<br />
[...]<br />
<br />
La '[[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià]]', inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de 'valencià' en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, 'cultismes' per a depurar el valencià de vulgarismes i 'castellanismes' impropis, en l'unic fi d'eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]|'La vergonya de la 'Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià'' ([[Valéncia Hui]], 7.11.2007), per [[Pere Martí i Martínez]]}}<br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en les següents editorials de la [[Revista Rogle]], lo següent:<br />
<br />
{{Cita|[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d'estranyar-nos, al cap i a la fi la [[RAE]] no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l'edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, [[Julio Casares]]. (Recomanem ad este respecte la llectura de [[La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana]], del [[Colectiu Valldaura]]. Ed. [[Lo Rat Penat]]. [[Burriana]], [[1992]]).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se'ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la [[RACV]]. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s'accepte incorporar els termens [[foguera]], [[gayata]] o [[tomatina]] quan -com diu l'informe de la RACV- figura la paraula [[falla]] des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme [[Llevant espanyol|Levante]] per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s'accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, [[Fideuà|fideuá]] o [[Saragüells|zaragüelles]] per a que s'ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d'un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d'una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura]], des de que se creà l'[[AVL]] està pendent d'un fil.[...] La proyectada destruccio del [[Valencians|Poble Valencià]] -de la que la desaparicio de la [[llengua valenciana]] nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l'ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l'ambit espanyol, i inclus en l'internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.|'Joc d'academies'. Extracte de l'editorial de la [[Revista Rogle]] (nº 93, juny 2014) editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}<br />
<br />
{{Cita|I, encara sense acabar en estes calors, i en l'esperança de que arribe la pluja, nos trobem en les ultimes declaracions d'alguns liders del partit de la gavina demanant a la AVL que faça lo que no ha fet mai, defendre la llengua valenciana. I la AVL complirà obedientment la missio per a la que fon creada, aço es, rebre totes les critiques mentres els autentics responsables del proces de destruccio de la llengua valenciana se fan passar pels seus defensors. En esta pugna en la AVL, que faran durar fins a les eleccions, i la crida contra l'amenaça del tripartit, esperen conservar el vot dels valencians pijor informats.|'Un estiu molt calent' ([[Revista Rogle]], nº 96, setembre 2014). Editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}} <br />
<br />
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de l'[[AVL]] i iniciava una absurda politica d'obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà ''Bancaja'').<br />
<br />
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d'esta circumstancia.<br />
<br />
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d'alienacio al servici d'una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense's en els citrics) o erem utilisats com a conillets d'indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].<br />
<br />
de [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s'haja dit ya. Negocià una renovacio de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.<br />
<br />
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l'editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}<br />
<br />
{{Cita|El passat mes de juliol es donava publicitat en la prensa al “Acord de cooperació per una normativa inclusiva i unitària” que l'AVLl havia signat en el mes de giner de l'any en curs i el “Protocol general d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears” que firmaven el mes de juliol. <br />
<br />
Alguns academics han manifestat, en una serie de vots particulars, la seua disconformitat. Resumint, en ells venien a queixar-se del procediment que s'havia seguit, puix el text del “Acord” fon redactat per l'IEC sense donar la possibilitat de discutir-lo, ni d'esmenar-lo. Es queixaven de que no se tenien en conte determinades particularitats i inclus de que s'invadien competencies que la llei de creacio de la dita academia li otorgava –tambe ad ells. ¡Fum de boja!<br />
<br />
En conte de tant de vot particular, si realment creuen en la singularitat de la llengua valenciana i en la subordinacio a la que est acort la somet, ¿per qué no dimitixen? No, no ho faran, perque el pesebre es el pesebre i una volta que alguns ya hipotecaren el seu passat “valencianiste”, ara, ¿qué els anava a quedar?|'El "Acord", l'AVLl i els autentics culpables' ([[Revista Rogle]], nº 168, Setembre 2020)}} <br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Círcul Cívic Valencià]] (CCV), denunciava en l'any [[2013]] els diners que s'utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes: <br />
<br />
{{Cita|''El coste del [[Pancatalanisme|catalanismo]] en [[Valencia]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la [[Comunitat Valenciana|Comunidad Valenciana]] por parte del Gobierno del [[Partit Popular|PP]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la [[Generalitat Valenciana|Generalidad Valenciana]] ha asignado en 2013 a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|Academia Valenciana de la Lengua (AVL)]] y al [[Consell Valencià de Cultura|Consejo Valenciano de Cultura (CVC)]], dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para "la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano", despreciando al valenciano.''<br />
<br />
''Según los presupuestos per a [[2013]], la dotación económica para la Academia, "la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano", según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de "personal", 1.384.400 euros para "gasto corriente", y 189.430, para "operaciones de capital".''<br />
<br />
''Para Círculo Cívico, llama la atención, "un año más", la partida dedicada a personal, ya que "obviament, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana" salen caros. "Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario" denuncia CCV, y añade tajante: "la mentira necesita siempre complicitat, y esta complicitat, a los valencianos, no es muy cara".''<br />
<br />
''Sobre la partida "gasto corriente", explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como l'[[Associació d'Editors del País Valencià]], [[Escola Valenciana]], [[Fundació Bromera]] "y similares". En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el "entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano".''<br />
<br />
''Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a "personal", 894.000 a "gasto corriente", y 50.980 euros a "operaciones de capital".''<br />
<br />
''El Consell tiene, según el CCV, "la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana". Algunos ejemplos "paradigmáticos" son el ensayista [[Joan Fuster]], el escritor [[Ferran Torrent]], el escultor [[Andreu Alfaro]], la política socialista [[Pepa Frau]] y el filólogo e historiador [[Manuel Sanchis Guarner|Manuel Sanchis]].''<br />
<br />
''Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del [[Govern d'Espanya|Gobierno de España]] y de la [[Generalitat de Catalunya|Generalidad de Cataluña]].''|Círcul Cívic Valencià (''[[El Palleter]]'', 08.02.2013)}}<br />
<br />
* L'Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], parla sobre la suplantació de la llengua valenciana per part de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l'absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l'Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d'una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d'una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l'aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d'Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d'identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d'autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d'un politic s'omplirà la boca parlant de la recuperacio de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?|''300 anys de suplantacions llingüistiques'' (''[[Las Provincias]]'', 22.4.2007), per Joan Ignaci Culla}} <br />
<br />
{{Cita|En l'aprovació del 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV), en el que definix 'valencià' com un 'idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d'Aragó i que també rep el nom de català', l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.|''La traïció de la AVL'' (''Las Provincias'', 24.2.2014), per Joan Ignaci Culla}} <br />
<br />
* [[Maria Jesús Coves]], filòloga i escritora valenciana, escriu sobre [[Xavier Casp]] i l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):<br />
<br />
{{Cita|Com també s'expressà en tota claritat en l'entrevista que li feu [[Felip Bens]] per a la revista Lletraferit, en la que dia: "... ho vaig advertir. Si yo no veig una actuació valencianista de l'[[AVL]], me n'aniré i faré una declaració pública de perqué me'n vaig...".|'Xavier Casp' per [[Maria Jesús Coves|Mª Jesús Coves]]. [[Revista Renou]], nº 78, març 2014, editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cardona i Vives de Castelló]]}}<br />
<br />
* El filòlec i acadèmic de la RACV, [[Voro López]], explica l'orige de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d'Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 31.10.2019}}<br />
<br />
* L'escritor i professor, [[Òscar Rueda]], comenta l'acort de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en atres entitats per a l'unitat de les llengües:<br />
<br />
{{Cita|S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, nomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.|''La sumissió de la AVL'', per [[Òscar Rueda]] (''[[Las Provincias]]'', 7.2.2020)}}<br />
<br />
* Comunicat de [[Lo Rat Penat]]:<br />
<br />
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)}}<br />
<br />
* L'entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques del 32]]: <br />
<br />
{{Cita|Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l'acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d'aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el<br />
preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l'original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d'entitats i personalitats del moment que s'adheriren.[...]No es necessari repetir que l'elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l'idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l'element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d'impondre l'ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.|Extracte de l'artícul ''90 aniversari de les bases del 32'' per [[Juli Moreno]] (''[[Revista Rogle]]'', nº 196, giner 2023)}}<br />
<br />
== Notícies en prensa ==<br />
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|280px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el [[Pacte de Reus]] i la creació de la AVL]]<br />
{{Cita|La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}<br />
<br />
{{Cita|Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l'Estatut d'Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s'hauria d'haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unió Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.|''El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista'' (nº 1, setembre 2001)}}<br />
<br />
[[Archiu:Notavl.jpg|thumb|280px|Modificació de la normativa de la AVL]]<br />
<br />
[[Archiu:AVLmm.jpg|thumb|280px|La AVL pacta una normativa unitaria de valencià i catalá]]<br />
<br />
[[Archiu:Avlpuig.jpg|thumb|280px|Respal de la AVL al català]]<br />
<br />
[[Archiu:Avl.Valencia.hui.jpg|thumb|280px|Portada de prensa]]<br />
<br />
[[Archiu:150escritv.jpg|thumb|280px|Manifest]]<br />
<br />
* La creació de l'[[AVL]] no ha contentat ni ad uns ni ad atres. el [[valencianisme]] considera que ya existix una entitat normativa de la [[llengua valenciana]], la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la [[llengua valenciana]] (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). el [[pancatalanisme]] també rebuja la AVL perque diu que ya està l'[[Institut d'Estudis Catalans]], no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la [[llengua catalana]].<br />
<br />
{{Cita|''Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.''|(''[[Levante-EMV]]'', 22.12.2002)}}<br />
<br />
* Sobre el [[Pacte de Reus]]:<br />
<br />
{{Cita|''[[Jordi Pujol]]: "[[Eduardo Zaplana|Zaplana]] dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.''|(''Levante-EMV'', 30.11.2004)]}} <br />
<br />
{{Cita|''[[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"''|(''[[Las Provincias]]'', 9.12.2004)}}<br />
<br />
{{Cita|''[[Francisco Camps]] celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.''|(''Levante-EMV'', 8.3.2005)}} <br />
<br />
{{Cita|''[[Esteban González Pons|González Pons]] (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).''|(''Levante-EMV'', 13.3.2005)}}<br />
<br />
* Sobre el dictamen de la AVL:<br />
<br />
{{Cita|''La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene "unas señas d'identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... [[Esteban González Pons|González Pons]] asegura que el contenido del consenso "avala la posición" del Gobierno de la Generalitat.''|(''[[Heraldo de Castellón]]'', 10.2.2005)}} <br />
<br />
* Sobre un informe de l'[[Unió Europea]], que a continuació referenciem:<br />
<br />
{{Cita|''Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.''|(''Las Provincias'', 22.9.2005)}}<br />
<br />
La resposta de la AVL en la prensa: <br />
<br />
{{Cita|''La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.''|(''Las Provincias'', 1.10.2005)}} <br />
<br />
* La AVL sobre el topònim del [[Cap i Casal]]:<br />
<br />
{{Cita|''La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".''|(''La Razón'', 20.6.2006)}}<br />
<br />
* Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:<br />
<br />
{{Cita|La AVL lamenta que baix l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.|(''[[Valéncia Hui]]'', 30.6.2007)}}<br />
<br />
* Sobre la ret de mijos en català.<br />
<br />
{{Cita|''La AVL respalda la red de medios en catalán del hermano de Puig. La entidad normativa colabora con la firma subvencionada por la Generalitat de Cataluña.''|(''[[ABC]]'', 30.4.2015)}}<br />
<br />
* Sobre les senyes d'identitat valencianes.<br />
<br />
{{Cita|''Los nuevos miembros de la AVL cuestionan la Senyera y el nombre de la Comunitat.''|(''[[Las Provincias]]'', 16.3.2016)}} <br />
<br />
* Sobre el català i els seus dialectes (segons la notícia)<br />
<br />
{{Cita|''De hecho, la Academia Valenciana de la Lengua puso fin a este debate hace casi una década al considerar que el valenciano y el catalán son nombres diferentes para el mismo idioma. Sus pequeñas diferencias no suelen reflejarse en el lenguaje escrito.''|'Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?)' (''[[La Razón]]'', 02.01.2023)}}<br />
<br />
* Sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua<br />
<br />
{{Cita|''l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] es un antro de destrucción de las señas de los valencianos.''|José María Llanos, síndic de Vox, declaracions en el plenari de [[Corts Valencianes|Les Corts]], 18.9.2024 (''[[Mediterráneo]]'', 19.9.2024)}}<br />
<br />
* Sobre el topònim: Valéncia<br />
<br />
{{Cita|''150 escritores firman un manifiesto en defensa de la [[RACV]] i el topónimo 'Valéncia'''|(''[[Las Provincias]]'', 28.8.2025)}}<br />
<br />
== Xavier Casp ==<br />
En [[juny]] de l'any [[2001]] l'escritor i poeta '''[[Xavier Casp]]''' accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] de [[2001]] a les portes de la sèu de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).<br />
<br />
{{Cita|III. la [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l'institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s'ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l'establida, d'acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, [[Institut d'Estudis Catalans]], etc...).<br />
<br />
Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la [[Llengua Valenciana]], l'atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s'integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d'esta declaracio.|'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}<br />
<br />
No obstant, poc més d'un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de l'[[AVL]], aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.<br />
<br />
{{Cita|''Acadèmia de la llengua. Casp afirma que "si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL". El escritor dice que las editoriales catalanas quieren "aniquilarla" para tener más mercado. El poeta llama "fascistas" a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br />
<br />
{{Cita|''... la AVL "ha nacido" para defender la singularidad del valenciano, por lo que "si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia" y los académicos "aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo". En este punto, el poeta desvela que hay "discusiones" en el seno de la AVL porque "varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está"... Para Casp la AVL debería "limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea". Así defiende que la ortografía "ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.''|(''[[Levante-EMV]]'', 23.9.2002)}}<br />
<br />
=== Carta de dimissió de l'AVL ===<br />
{{cita|<br />
:Honorable Sra. Presidenta de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] <br />
:[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]<br />
:Av. de la Constitucio, 284<br />
:46019 - Valencia<br />
<br />
Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l'haver d'escriure't esta carta que, per rao de consciencia, te l'he d'expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.<br />
<br />
Des del dia 24 de decembre de l'any [[2001]], en la meua salut física se m'han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m'han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.<br />
<br />
Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l'existencia de l'Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l'Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l'Academia.<br />
<br />
'''He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me''', pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. '''Pero ya no puc ni dec fugir''' de respondre'm a la pregunta que m'inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m'impon la propia edat? Si soc vell d'anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?<br />
<br />
Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d'emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l'Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m'han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l'Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s'havia ni insinuat.<br />
<br />
'''Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l'Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d'us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»'''<br />
<br />
Com el meu callar des del 24-12-2001, ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d'Academic de l'Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l'any 2001 en la nostra Generalitat.<br />
<br />
Espere, perque aixina t'ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d'ara ya me considere desvinculat.<br />
<br />
'''I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix''' entranyada en l'evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d'eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l'enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l'espera del nostre poble, '''solidificarà en primicia certes senyes d'identitat llingüistica valenciana''', pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l'actualitat constant, '''com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d'articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...'''<br />
<br />
Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de<br />
<br />
Xavier Casp<br />
<br />
P. D.- Me prenc la llibertat d'escriure't aci mateix, perque m'interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T'exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.<br />
<br />
'''Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;''' i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...<br />
<br />
En veritat, '''vullc que consideres que el valencià que t'escric es el que respon a les meues conviccions,''' fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint. '''Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s'expressa ex cathedra...'''<br />
<br />
I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa 1.999 anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»<br />
<br />
Perdona'm, Ascensio, l'haver-te escrit llargament. No m'he atrevit a acurtar res.}}<br />
<br />
== Enquestes ==<br />
En febrer de l'any [[2014]], els dos periòdics en paper més importants del [[Regne de Valéncia]] oferiren al poble valencià dos enquestes, ací deixem els seus resultats:<br />
<br />
{{Cita|''¿Crees que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) debería suprimirse?''<br />
<br />
* Si - 81,8 % <br />
* No - 18,2 %<br />
<br />
|(''[[Las Provincias]]'', 11.2.2014)}}<br />
<br />
{{Cita|¿Apruebas que el Diccionari de la AVL certifique la unidad del valenciano y el catalán?<br />
<br />
* Si - 36 % (12.131 votos)<br />
* No - 64 % (21.653 votos)<br />
<br />
|(''[[Levante-EMV]]'', 11.2.2014)}}<br />
<br />
En estos resultats se pot demostrar que l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no és acceptada per la majoria del poble valencià.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Valencianofòbia]]<br />
* [[Pacte de Reus]]<br />
* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]<br />
* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]<br />
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [https://www.libertaddigital.com/cultura/2001-06-15/elegidos-los-primeros-21-miembros-de-la-academia-valenciana-de-la-lengua-33611/ Elegidos los primeros 21 miembros de la Academia Valenciana de la Lengua - ''Libertad Digital'']<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2522&tit=Comunicat%20de%20Lo%20Rat%20Penat Comunicat de Lo Rat Penat - Cardona Vives]<br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifestciutadans Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]<br />
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/catalunya/1100052447_850215.html Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - ''El País'']<br />
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - ''El País'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20041109/51262800577/pujol-dice-que-sello-con-zaplana-la-unidad-del-catalan-a-cambio-de-apoyar-al-pp.html Pujol dice que selló con Zaplana la unidad del catalán a cambio de apoyar al PP - ''La Vanguardia''] <br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/decalec_avl Decàlec presentat per la RACV a la AVL]<br />
* [http://www.avl.gva.es/documents/31983/0/Dictamen+sobre+la+denominaci%C3%B3n+y+entidad+del+valenciano.pdf/a37d5637-6e48-4d27-b9e7-599c9650286b Dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (9.2.2005)]<br />
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/informes/respdictamen.pdf Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=55 Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives] <br />
* [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html La AVL, història d'una traïció - Baltasar Bueno]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/baltasaravl.pdf 'AVL, Historia de una Traición' per Baltasar Bueno, en llibre pdf] <br />
* [https://ondavalencia.es/actualidad/3276-desmontant-l-avl Desmontant l'AVL - Conferència de [[Baltasar Bueno]] en la sèu de Lo Rat Penat - Onda Valencia]<br />
* [http://www.racv.es/racv-dictamen-AVL-2.htm Resposta de la RACV al dictamen de l'AVL sobre la Llengua Valenciana]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=481&tit=Supressi%F3%20de%20qualsevol%20refer%E8ncia%20a%20L%92Acad%E8mia%20Valenciana%20de%20la%20Llengua%20en%20el%20text%20del%20nou%20Estatut Esmena presentada per la RACV als portaveus dels grups polítics supressió AVL en el text del nou Estatut - Cardona Vives] <br />
* [http://www.valenciahui.com/noticia.php/2007/12/18/la_avl_donara_50_000_per_a_fomentar_el_c L'AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20071111/politica/algunos-hecho-modus-vivendi-20071111.html Joan Ignasi Culla parla al voltant de l'AVL]<br />
* [https://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón]<br />
* [https://ccvalenciano.blogspot.com/2012/11/la-avl-es-la-unica-academia-linguistica.html La AVL es la única academia lingüística de España que paga sueldo a sus miembros, ¿por qué será? - Círcul Cívic Valencià]<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/07/01/avl-afirma-propuesta-pp-origen/1012205.html La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]<br />
* [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/138126/la-generalitat-contra-los-mileuristas-de-la-avl-las-razones-por-las-que-no-se-puede-tocar-el-presupuesto.html La Generalitat contra los mileuristas de la AVL: las razones por las que no se puede tocar el presupuesto - Valencia Plaza]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/politica/201412/26/academicos-reparten-euros-indemnizaciones-20141225233843-v.html Los académicos de la AVL se reparten 383.700 euros en indemnizaciones - Las Provincias]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/vdocsd.htm Artículs sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)]<br />
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/val/avlgramatica.htm La gramàtica de l'AVL, una còpia, prou cara, de la catalana]<br />
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/02/12/52fba3c6268e3efe4d8b4578.html El CJC dinamita la AVL al negarle competencias para definir el valenciano - El Mundo]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/opinion/donde-puedo-estudiar-filologia-20140214.html ¿Dónde puedo estudiar Filología en lengua valenciana? - Esteban García Villamarín - Las Provincias]<br />
* [https://russafi.blogspot.com/2015/01/el-valenciano-no-es-catalan-segun-la.html El valenciano no es catalán según la comisión de expertos de la Unión Europea - Russafi]<br />
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201603/14/nuevos-academicos-cuestionan-nombre-20160314002538-v.html Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias] <br />
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/07/05/577bd92822601d601d8b4648.html La AVL apuesta por colaborar con el Institut d'Estudis Catalans - El Mundo]<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160929/41666566492/diccionari-normatiu-valencia-avl-ramon-ferrer-jordi-colomina-pp.html La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - La Vanguardia]<br />
* [http://valenciaplaza.com/maria-isabel-guardiola-elegida-como-nueva-academica-de-la-avl Maria Isabel Guardiola elegida como nueva académica de la AVL - Valencia Plaza]<br />
* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics Acadèmics AVLL - Acadèmia Valenciana de la Llengua]<br />
* [https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000090.pdf Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]<br />
* [https://clubjaimeprimero.org/content/el-dictamen-de-lacademia-sobre-la-denominacio-del-valencia El "dictamen" de l'Acadèmia sobre la denominació del valencià - Agustí Galbis - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/sumissio-20200207010356-ntvo.html La sumissió de la AVL - Òscar Rueda - Las Provincias]<br />
* [https://elfarodevalencia.es/sabias-que-la-avl-es-la-unica-academia-linguistica-de-espana-cuyos-academicos-cobran-un-sueldo/ ¿Sabías que la AVL es la única academia lingüística de España cuyos académicos cobran un sueldo? - El Faro de Valencia]<br />
* [https://loratpenat.org/noticies/comunicat-de-lo-rat-penat-sobre-la-sentencia-del-ts-i-lactitut-de-la-avl/ Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/comunitat-cataluna-baleares-20200716174344-nt.html La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/lespillisme-bases-castello-20201114005715-ntvo.html L'espillisme de les bases de Castelló - Alejandro Agustín Nogués - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.hispanidad.com/opinion/cartas-al-director/lamentable-herencia-francisco-camps_12026610_102.html La lamentable herencia de Francisco Camps - Hispanidad]<br />
* [https://valenciaplaza.com/primer-pleno-de-las-siete-nuevas-academicas-de-la-academia-valenciana-de-la-llengua Primer pleno de las siete nuevas académiques de la Academia Valenciana de la Llengua - ''Cultur Plaza''] <br />
* [https://www.esdiario.com/valencia/424273282/filologos-catalanes-veronica-canto-avl.html Filòlecs catalanes dirigirán la AVL: Verònica Cantó, nueva presidenta - ''Es Diario'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/empar-marco-jefa-gabinete-presidenta-avl La exdirectora de À Punt Empar Marco, nombrada jefa de gabinete de la presidenta de la AVL - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.larazon.es/cataluna/20230102/7yklovrfdfbwrkrt5gdaq7hawy.html Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?) - ''La Razón'']<br />
* [https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20230422/catalan-2032-nuevo-diccionario-comun-valencia-catalunya-baleares-86343847 El catalán tendrá en 2032 un nuevo diccionario "sin ninguna variedad por encima de la otra" - ''El periódico'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20230822/9179987/zaplana-creador-academia-valenciana-llengua-defiende-validez-institucion.html Zaplana, creador de la Academia Valenciana de la Llengua, defiende la validez de la institución - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://www.culturavalenciana.es/voro-lopez-acusa-a-la-avl-de-ser-una-academia-politica-i-politisada/ Voro López acusa a la AVL de ser una acadèmia «política i politisada» - Cultura Valenciana]<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-ahonda-en-su-catalanismo/ La AVL integra al presidente de ACPV o a la fundadora de Escola Valenciana ahondando en su catalanismo - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20210312/6374219/avl-siete-nuevas-academicas-ley-igualdad.html La AVL elige a siete nuevas académiques para cumplir la Ley de Igualdad - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://valencianews.es/politica/el-iec-impon-la-normativa-unitaria-del-catala-fruit-del-consens-en-lacademia-valenciana-de-la-llengua/ El IEC impon la «normativa unitaria del catala» fruit del consens en l’Academia Valenciana de la Llengua - ''Valencia News'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/pp-y-vox-aumentan-presupuesto-de-la-avl/ PP y Vox aumentan el presupuesto de la catalanista y política AVL (Academia Valenciana de la Lengua) - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.culturavalenciana.es/el-dialogo-de-la-apisonadora/ El diálogo de la apisonadora - [[Carles Recio]] - Cultura Valenciana]<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/colectiu-lluis-fullana-avl-acientifica/ El Colectiu Lluís Fullana de professors universitaris i doctors defén les Normes d’El Puig i tacha a la AVL d’acientífica - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250505/10647274/vox-pacta-pp-recorte-829-000-avl-le-dejara-mitad-presupuesto.html Vox pacta con el PP otro recorte de 829.000 € a la AVL que le dejará sin la mitad del presupuesto - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/pp-y-vox-pactan-un-recorte-extra-del-255-a-la-avl-e-incluyen-las-pruebas-de-edad-a-menores-migrantes PP y Vox pactan un recorte 'extra' a la AVL, que apenas mantiene presupuesto para el pago de nóminas - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/lestafa-de-la-avl-i-les-normes-iso/368473 L'Estafa de la AVL i les normes ISO - Josep Vicent Navarro i Raga es President de Lo Rat Penat - ''El Periódico de Aquí'']<br />
* [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L'Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mazon-nombra-academica-faltaba-academia-valenciana-llengua-cien-dias-bloqueo_1_12419448.html Mazón nombra a la académica que faltaba en la Acadèmia Valenciana de la Llengua tras cien días de bloqueo - ''El Diario'']<br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-sindic-pide-defensor-pueblo-acuda-constitucional-defensa-autonomia-avl-20250701130227.html El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional "en defensa de la autonomía de la AVL" - ''Europa Press'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-sindic-pide-al-defensor-del-pueblo-que-acuda-al-constitucional-en-defensa-de-la-autonomia-de-la-avl El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional "en defensa de la autonomía de la AVL" - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/presidenta-avl-reclama-unidad-valenciano-ataques-recortes-parieron-seguiremos_1_12444923.html La presidenta de la AVL reclama unidad por el valenciano - ''El Diario'']<br />
* [https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/08/18/mas-de-300-escritores-valencianos-firman-un-manifiesto-en-defensa-de-la-avl-y-para-exigir-que-el-valenciano-quede-fuera-del-debate-partidista-radio-valencia/ Más de 300 escritores valencianos firman un manifiesto en defensa de la AVL y para exigir que el valenciano "quede fuera del debate partidista" - ''Cadena Ser'']<br />
* [https://valencianews.es/opinion/javier-navarro-andreu-lo-verdaderament-impensable-en-el-valencia/ Lo verdaderament impensable en el valencià - [[Javier Navarro Andreu]] - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2025/08/22/actividades-avl-amenazadas-canceladas-recorte-presupuestario-valenciano-120811650.html Todas las actividades de la AVL amenazadas con el recorte presupuestario de PP y Vox - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://valencianews.es/opinion/desmontando-la-avl/ Desmontando la AVL - Fernando Sanfelix - ''Valencia News'']<br />
* [https://www.lasprovincias.es/politica/informe-parlamento-europeo-valenciano-catalan-20250904132523-nt.html Un informe del Parlamento Europeo reconoce que el valenciano es una lengua diferente del catalán - ''Las Provincias'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/morant-anuncia-una-subvencion-de-200000-euros-del-gobierno-para-rescatar-a-la-avl-de-los-recortes-del-consell Morant anuncia una subvención de 200.000 euros del Gobierno para "rescatar" a la AVL de los "recortes" del Consell - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-defensor-del-pueblo-no-llevara-al-tc-el-recorte-a-la-avl-y-recomienda-al-consell-que-reintegre-el-presupuesto El Defensor del Pueblo no llevará al TC el recorte a la AVL y recomienda al Consell que reintegre el presupuesto - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2025/09/23/academia-valenciana-llengua-responde-anuncio-121877171.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua responde que el anuncio de Mazón para modificarla es "un brindis al sol" - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20251017/11169964/morant-hablamos-valenciano-lengua-catalunya-llama-catalan.html Apertura AVL. Morant: “Hablamos valenciano, que es la misma lengua que en Catalunya se llama catalán” - ''La Vanguardia'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/academia-valenciana-lengua-frena-cambio-denominacion-oficial-valencia-aprobada-pp-vox_390534.html La Academia Valenciana de la Lengua frena el cambio de denominación oficial de Valencia aprobado por el PP y Vox - ''El Debate'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2026/02/28/academia-valenciana-llengua-rechaza-cambio-127361582.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua rechaza el cambio de nombre de València a "Valéncia/Valencia" - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-preocupada-por-lautores-catalanes/ La AVL preocupada por la eliminación de autores catalanes de la asignatura «Lliteratura valenciana» - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - ''El Debate'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260410/avl-organo-blindado-imponer-lengua-politica_404044.html La AVL: un órgano blindado para imponer una lengua política - Juan García Sentandreu - ''El Debate''] <br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-presupuesto-avl-2026-sube-51-314-millones-euros-encima-298-2025-20260529153410.html El presupuesto para la AVL de 2026 sube un 5,1% hasta los 3,14 millones de euros, por encima de los 2,98 de 2025 - ''Europa Press'']<br />
* [https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2026-06-14/claves-normalizacion-valenciano-25-anos-avl_4372155/ Las claves del reto (persistente) de 'normalitzar' la lengua valenciana: 25 años de institución - ''El Confidencial'']<br />
* [https://castellonplaza.com/castellonplaza/comunitat/los-nuevos-academicos-de-la-avl-toman-posesion-para-continuar-haciendo-del-valenciano-lengua-viva-fuerte-y-estimada Los nuevos académicos de la AVL toman posesión para "continuar haciendo del valenciano lengua viva, fuerte y estimada" - ''Castellón Plaza'']<br />
* [https://noticiasciudadanas.com/25-anys-de-lavl-imposicio-divisio/ 25 anys de l’AVL: un quart de sigle d’imposició, divisió i alluntament del valencià real - ''Noticias Ciudadanas'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260630/academia-valenciana-lengua-otorga-maxima-distincion-revista-catalanista_434403.html La Academia Valenciana de la Lengua otorga su máxima distinción a una revista catalanista - ''El Debate'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/07/04/maria-angels-frances-feminismo-pasion-132105151.html Maria Àngels Francés: feminismo y pasión por la lengua para cuidar de los nombres de las cosas - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/llorca-se-declara-defensor-de-la-avl-y-asegura-que-el-pp-rechazara-algunas-enmiendas-de-vox-a-los-presupuestos Llorca se declara "defensor" de la AVL y asegura que el PP rechazará algunas enmiendas de Vox a los presupuestos - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/pp-rompe-con-vox-sobre-la-avl-rechaza-apoyar-el-recorte-de-casi-un-millon-de-euros PP rompe con Vox sobre la AVL: rechaza apoyar el recorte de casi un millón de euros - ''Valencia Plaza'']<br />
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-gobierno-aprueba-subvencion-333000-euros-academia-valenciana-llengua-20260714154449.html El Gobierno aprueba una subvención de 333.000 euros para la Acadèmia Valenciana de la Llengua - ''Europa Press'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/opinion/2026/07/04/volviendo-lengua-132083429.html Volviendo con la lengua - ''Levante-EMV'']<br />
* [https://elpais.com/espana/catalunya/2026-08-24/treinta-anos-del-pacto-del-majestic-aznar-y-pujol-tenian-muchas-ganas-de-escenificarlo.html Treinta años del pacto del Majestic: “Aznar y Pujol tenían muchas ganas de escenificarlo” - ''El País'']<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/09/03/nueva-presidenta-avl-pide-apoyo-133910311.html Llorca mantiene su apoyo a la AVL con "más diálogo que nunca" pese a la presión de Vox - ''Levante-EMV''] <br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=cQixj21lTIY Convocatòria concentració AVL Derogació - 22 de febrer de 2014 - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=iPbkRHg_A5o AVL: Cavall de Troya Catalaniste del PP - [[Som Valencians]] - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=bS6brr-86lQ Yo luche contra la ley - [[Juan García Sentandreu]] - YouTube]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=5RwSj_2tJvg ¿Qué és la AVL? - [[El Món de Juan i Patri]] - YouTube] <br />
<br />
{{Generalitat Valenciana}}<br />
<br />
[[Categoria:Institucions]]<br />
[[Categoria:Institucions de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:AVLL]]<br />
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Salvador_J._Vendrell_i_Matoses&diff=1414386Salvador J. Vendrell i Matoses2026-09-19T10:58:40Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Salvador J. Vendrell i Matoses<br />
| image = [[Archiu:Salvador Vendrell.jpg|200px|Boro Vendrell]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Escritor i poeta.<br />
| data_naix = [[1970]] <br />
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Salvador J. Vendrell i Matoses''', conegut per '''Boro Vendrell''' ([[Sueca]], [[1970]]), és un [[sociologia|sociòlec]], escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Boro Vendrell, naixqué en la població valenciana de Sueca, en la comarca de [[La Ribera Baixa]], en l'any [[1970]]. <br />
<br />
És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per l'[[UNED]] i també ha cursat estudis de Ciencies Químiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Estudis d'Antropologia Social i Cultural (UNED). Ha cursat estudis de Doctorat en CC Polítiques. Ex-membre del Departament d'Història Política i del Pensament de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UNED). Fon secretari de l'associació "Ciencia Jove" del Campus de Burjassot, i frut d'està associació fon Congresiste en el I Congres Interuniversitari d'Estudiants, de les huit universitats valencianes, sobre el Voluntariat universitari. Integrat en la Ponencia de Voluntariat Cultural, ponencia marc que refeu completa, i en matiços fon aprovada, traduïda al [[català]]. Fon Congresiste del [[Congrés Internacional de Llengües Minoritaries d'Europa]], organisat per la secció de Llengua i Lliteratura de la [[RACV]]. També fon congresiste del I Encontre Internacional de la [[Batalla d'Almansa]], organisat per l'[[Universitat de Castella-La Mancha]].<br />
És president fundador de l'associació [[Flors de Marche]] (Sueca).<br />
<br />
Formà part del consell de redacció de la revista "Ribera Jove" i fundà la revista "Klam" del sindicat universitari [[Valéncia Universitària]]. Del que fon Secretari. També fon secretari Nacional de [[JUV-JNV]]. Representant en el Congrés assamblea del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, representant a Joventuts d'Unió Valenciana, com a Secretari Nacional de JUV-JNV o també JJNN. Desgraciadament en est Congres s'aprovà la Creació del Consell de la Joventut dels Països Catalans, en el beneplacit del PP i PSOE.<br />
<br />
En l'aspecte lliterari ha escrit diversos artículs apareguts en ''[[Revista Lo Rat|Lo Rat Revista]]'' i en el numero 25 del ''[[Lletraferit]]'' un artícul seu sobre la missoginia en l'espill; i té publicats alguns contes i poesies en la revista lliterària ''[[Revista Cresol|Cresol]]''. Poesia seua ha segut publicada en [[Bèlgica]] en la revista Mic-Romania en tres números diferents.<br />
<br />
==Premis i publicacions==<br />
<br />
[[Archiu:Salvador desesperació.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Poemes de la desesperació"]]<br />
<br />
* Va obtindre un mereixcut accèssit en els XX premis "Cristòfol Aguado" organisats per l'Ajuntament de [[Picassent]] en l'apartat de narrativa curta.<br />
* Guanyà el Premi IVAJ de novela per a jóvens en la novela "Jofre de Rocamora" premi extraordinari del [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] ([[1998]]).<br />
* En l'apartat periodistic ha publicat algun artícul en el semanari local "Sueca".<br />
* Publicà son ensaig "Iniciació al Valencianisme"(1998) editat per [[Lo Rat Penat]] en dos edicions portada a tot color conjuntamnt en IVAJ i la segon dins de la colecció Quaderns de Cultura nº14 de Lo Rat Penat. Te est ensaig tres edicions on line en distints portals. Te més ensaigs, pero estan refent-se.<br />
* Director de la [[Revista REVERS]].<br />
* President Refundador del Partit [[Acció Nacionalista Valenciana]].<br />
* També ha aparegut un conte seu, l'Accessit del Cristòfol Aguado en el llibre conjunt "Clams de vida" ([[L'Oronella]], [[2000]]).<br />
* Recentment en l'editorial [[GOM llibres]], ([[2011]]) ha publicat la seua segon novela "Entre Boires" novela policiaca molt socarrona.<br />
* Te una tercera novela històrica, d'aventures, titulada "El secret del Nihill" en Gom llibres [[2013]].<br />
* Te dos poemaris un del [[2011]] en GOM llibres "Monolec a duo" un poemari des del Yo al nosatres, molt introspectiu, i en la mateixa editorial en l'any [[2013]] "Sols de Tu" un poema que canta el poeta al desamor de dos Dones. I un tercer poemari patriotic "La Patria en vers [[1986]]-[[2014]]" en Gom llibres 2014. I "Poemes de la desesperacio" en Gom llibres [[2017]]. En prenses "Retalls poetics".<br />
* Te publicat un llibre de contes heterogéneu i urbà molt actual dit "Urbania" (Gom llibres, [[2012]]).<br />
* Te publicats relats i poemes, i un esqueix teatral en la revista de lletres Lliteralia.com. <br />
* També te un relat en cada un dels llibres conjunts de relats Klam en els 5 publicats el sext en prenses.<br />
<br />
== Referències ==<br />
* [https://bromera.com/1796-salvador-vendrell Salvador J. Vendrell i Matoses. Edicions Bromera]<br />
* [https://www.todostuslibros.com/creador/vendrell-i-matoses-salvador-j_3033229 Salvador J. Vendrell i Matoses. Todostuslibros.com]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Poetes]]<br />
[[Categoria:Poetes valencians]]<br />
[[Categoria:Valencianistes]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comprom%C3%ADs&diff=1414381Compromís2026-09-18T17:51:45Z<p>Xavier: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>{{Partit Polític |<br />
nom = Compromís |<br />
color = orange |<br />
logo = [[Image:Logo coalicio compromis.png|300px]]|<br />
president = [[Enric Morera]] |<br />
portaveu = [[Mónica Oltra]]<br>[[Enric Morera]] |<br />
fundació = [[25 de giner]] de [[2010]] | <br />
sèu = Plaça del Pilar, 1<br>46001 [[Valéncia]] | <br />
ideologia = [[pancatalanisme]], [[ecosocialisme]], [[progressisme]] |<br />
internacional = | <br />
partits = [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Iniciativa del Poble Valencià]], [[Els Verds-Esquerra Ecologista]]-[[Equo]]- [[Més País]] i [[Gent de Compromís]]|<br />
web = www.coaliciocompromis.net|<br />
diputats Congrés = 4 | <br />
diputats Corts Valencianes = 19 |<br />
diputats Diputacio de Valéncia = 1 | <br />
diputats Diputacio de Castello = 1 | <br />
}}<br />
{{atres usos|Compromís (desambiguació)}}<br />
[[Archiu:Bloc Nacionalista Valencià.jpg|315px|miniaturadeimagen|Acte del [[Bloc Nacionalista Valencià]] en la quatribarrada catalana independentista.]]<br />
'''Compromís''' o '''Coalició Compromís''' és una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]]<ref>[http://www.larazon.es/historico/10038-verdes-a-cero-por-antonio-perez-henares-JLLA_RAZON_415597 Compromís, una formación izquierdista de carácter nacionalista y pancatalanista]</ref><ref>[http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2015/05/los-posibles-socios-del-psoe-en-valencia-celebran-el-resultado-del-24m-con-esteladas-20369.php «Los posibles socios del PSOE en Valencia celebran el resultado del 24M con 'esteladas'»]. ''Crónica Global''</ref><ref>[http://okdiario.com/espana/comunidad-valenciana/dolors-perez-senadora-de-podemos-compromis-los-valencianos-somos-catalanes-121160 «Dolors Pérez, senadora de Podemos-Compromís: “Los valencianos somos catalanes”»]. ''OK Diario''</ref> i d'[[esquerra|esquerres]], considerada com una ''versió valenciana d'[[ERC]]'',<ref>http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/politica/version-valenciana-esquerra-republicana-20130315</ref><ref>http://comunidad.levante-emv.com/entrevista-chat/4868/actualidad/encuentro-digital-con-toni-canto/entrevista.html</ref><ref>[https://www.elespanol.com/espana/politica/20180622/catalanismo-marginar-valencia-baleares-psoe-pp-complices/316969508_0.html «El catalanismo se propone marginar el español en Valencia y Baleares con PSOE y PP de cómplices»]. ''El Español''. Consultat el 26 de juny de 2018.</ref> fundada en l'any [[2010]] frut de la coalició entre [[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC),<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/04/14/tribunal-cuentas-carga-bloc-presentar-contabilidad-2007/897175.html El Tribunal de Cuentas carga contra el Bloc por no presentar la contabilidad de 2007]</ref> [[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV) i [[Els Verds-Esquerra Ecologista]]. Es proclama defensora del dret d'autodeterminació dels [[països catalans]], la bandera [[quatribarrada]], la denominació [[País Valencià]] i l'unió de les llengües catalana i valenciana<ref>[http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150429/abci-programa-oculto-compromis-201504291808.html El programa que «oculta» Compromís: autodeterminación, cuatribarrada y catalán]</ref>. Ha incorporat a militants individuals per mig de [[Gent de Compromís]] i ha mantengut conversacions per a pactar en [[Esquerra Republicana del País Valencià]]<ref>http://www.elperiodicodevalencia.com/885/esquerra-republicana-del-pais-valencia-anuncia-la-voluntad-un-acuerdo-electoral-con-coalicio</ref>.<br />
<br />
El principal partit de la coalició forma part de l'[[European Free Aliance]] (EFA), on també està [[ERC]], a la qual va entrar firmant un document a on es comprometia a reclamar l'independència dels [[països catalans]].<ref>http://www.abc.es/comunidad-valencia/20130418/abcp-bloc-entra-alianza-incluye-20130418.html</ref><ref>https://twitter.com/lesJERC/status/323026156251119616</ref><br />
<br />
== Militants de Compromís ==<br />
La militància de Compromís està representada majoritàriament pel [[Bloc Nacionalista Valencià]] (BNV), d'esta manera les decisions adoptades solen ser polèmiques tant internament com en la societat valenciana pel seu caràcter [[Pancatalanisme|pancatalaniste]].<br />
<br />
{| class="wikitable" style="font-size:97%; text-align:center;"<br />
|-<br />
| colspan="8"| Militància de Compromís<br />
|-<br />
! Partit<br />
! Militants<br />
! %<br />
|-<br />
! style="background-color:#EB6325;"|[[Bloc Nacionalista Valencià (BLOC)]]<br />
| 3.344<br />
| 59.2%<br />
|-<br />
! style="background-color:#E40612;"|[[Iniciativa]]<br />
| 1.052<br />
| 18.6%<br />
|-<br />
! style="background-color:#EB6325;"|[[Gent de Compromís]]<br />
| 965<br />
| 17.1%<br />
|-<br />
! style="background-color:#BBB001;"| [[Verds]]-[[Equo]]<br />
| 286<br />
| 5.1%<br />
|}<br />
<br />
== Eleccions ==<br />
[[Image:Compromís.jpg|250px|thumb|Equip de la Coalició Compromís.]]<br />
La coalició fon constituïda per a presentar-se en les eleccions de 2011, no obstant els tres partits que la formen ya varen presentar-se junt baix la marca electoral [[Bloc-Iniciativa-Verds]] obtenint a soles 1,09% dels vots.<br />
La coalició té el seu orige en la formació [[Compromís pel País Valencià]]<ref>[http://www.mediterraneodigital.com/comunidad-valenciana/valencia/5743-quiero-ser-de-izquierda-los-alucinantes-sueldos-progres-de-compromis.html Los alucinantes sueldos progres de Compromís]</ref>, alguns dels membres de la quan s'escindiren de la mateixa per a furtar-li vots a [[EUPV]] i aparéixer en les llistes de [[Bloc-Iniciativa-Verds]], no obstant a soles va obtindre 29.679 vots (1,09%) en les eleccions de [[2008]] front als 74.015 vots (2,71%) d'[[EUPV]].<br />
<br />
En les eleccions municipals valencianes de 2011 obtingué un 7% dels vots que li brindaren 384 regidors i 6 diputats en les [[Corts Valencianes]]. En les generals del mateix any se presenta junt a [[EQUO]] en la marca [[Compromís-Equo]] obtenint 1 diputat per [[Valéncia]].<br />
<br />
Actualment [[Més Compromís]] és la marca electoral de la coalició, el nou nom és fruit de l'aliança electoral junt a [[Más País]], una escisió de [[Podemos]].<br />
<br />
=== Evolució electoral ===<br />
Des de la fundació d'esta coalició pancatalanista en l'any 2010, esta s'ha presentat a totes les convocatòries electorals posteriors, obtenint en la [[Comunitat Valenciana]] els següents resultats electorals:<br />
<br />
{| class="wikitable"<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;" | Eleccions<br />
! style="background:#efefef;" | Vots<br />
! style="background:#efefef;" | % de vots en la Comunitat<br />
! style="background:#efefef;" | Escans<ref name="posicion" group="nota"/><br />
! style="background:#efefef;" | Posició en la Comunitat<ref name="posicion" group="nota">Només per a la Comunitat Valenciana.</ref><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions generales d'Espanya de 2008 || <center>29.760</center> || <center>1,09</center> || <center>-</center> || <center>4</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 || <center>175.087</center> || <center>7,03</center> || <center>6</center> || <center>3</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions municipals d'Espanya de 2011 || <center>180.913</center> || <center>7,23</center> || <center>345</center> || <center>3</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions generals d'Espanya de 2011 || <center>125.150</center> || <center>4,8</center> || <center>[[Joan Baldoví|1]]</center> || <center>5</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions al Parlament Europeu de 2014 || <center>138.488</center> || <center>7,94</center> || <center>[[Jordi Sebastià|1]]</center> || <center>6</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2015 || <center>452.654</center> || <center>18,19</center> || <center>19</center> || <center>3</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions municipals d'Espanya de 2015 || <center>381.533</center> || <center>15,26</center> || <center>722</center> || <center>3</center><br />
|- align="left"<br />
| Eleccions generals d'Espanya de 2015<sup>*</sup> || <center>671.071</center> || <center>25,09</center> || <center>9 (4)</center> || <center>2</center><br />
|}<br />
<small><br />
<sup>*</sup>Dins de la coalició [[Compromís-Podem-És el moment]].<br /><br />
</small><br />
<br />
==== Eleccions a les Corts Generals ====<br />
Els diputats obtenguts per la Coalició, per al [[Congrés dels Diputats]], en cada província han segut els següents:<br />
<center><br />
{| class="wikitable"<br />
|-<br />
| colspan="4" bgcolor="#C0C0C0" |'''Evolució del número d'escans en el Congrés dels Diputats'''<br />
|- bgcolor="#D8D8D8"<br />
| '''Circunscripció / Any'''<br />
| align="center" | '''2008'''<br />
| align="center" | '''2011'''<br />
| align="center" | '''2015'''<sup>*</sup><br />
|-<br />
| style="background: #73C2FB; color:#000080;"|[[Província d'Alacant|'''Alacant''']]<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | 3 (1)<br />
|-<br />
| style="background: #FF0000; color:#000080;" |[[Província de Castelló|'''Castelló''']]<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | 1 (1)<br />
|-<br />
| style="background: #FFDF00; color:#000080;" |[[Província de Valéncia|'''Valéncia''']]<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | 1<br />
| align="center" | 5 (2)<br />
|-<br />
| '''TOTAL'''<br />
| align="center" | 0<br />
| align="center" | '''1'''<br />
| align="center" | '''9 (4)'''<br />
|}<br />
</center><br />
<small><br />
<sup>*</sup>Dins de la coalició [[Compromís-Podemos-És el moment]].<br /><br />
</small><br />
<br />
==== Eleccions a les Corts Valencianes ====<br />
Des de que [[EUPV]] va deixar de formar part del grup parlamentari de la coalició Compromís pel País Valencià (sic), els [[Corts Valencianes|diputats autonòmics]] de la Coalició en cada província han segut els següents:<br />
<br />
<center><br />
{| class="wikitable"<br />
|-<br />
| colspan="9" bgcolor="#C0C0C0" |'''Evolució del número d'escans en les Corts Valencianes'''<br />
|- bgcolor="#D8D8D8"<br />
| '''Circunscripción / Año'''<br />
| align="center" | '''2007'''<sup>*</sup><br />
| align="center" | '''2011'''<br />
| align="center" | '''2015'''<br />
| align="center" | '''2019'''<br />
|-<br />
| style="background: #73C2FB; color:#000080;"|[[Província de Alacant|'''Alacant''']]<br />
| align="center" | 1<br />
| align="center" | 1<br />
| align="center" | 5<br />
| align="center" | <br />
<br />
|-<br />
| style="background: #FF0000; color:#000080;" |[[Província de Castelló|'''Castelló''']]<br />
| align="center" | 1<br />
| align="center" | 1<br />
| align="center" | 4<br />
| align="center" | <br />
|-<br />
| style="background: #FFDF00; color:#000080;" |[[Província de Valéncia|'''Valéncia''']]<br />
| align="center" | 2<br />
| align="center" | 4<br />
| align="center" | 10<br />
| align="center" | <br />
|-<br />
| '''TOTAL'''<br />
| align="center" | '''4'''<br />
| align="center" | '''6'''<br />
| align="center" | '''19'''<br />
| align="center" | <br />
|}<br />
</center><br />
<small><br />
<sup>*</sup>Escans dels actuals components de Coalició Compromís dins de l'anterior coalició [[Compromís pel País Valencià]].<br /><br />
</small><br />
<br />
==Activitat==<br />
Des de les seues regidories de cultura, destina presuposts municipals a organisar les conegudes ''Trobades d'Escoles en Valencià'', en les quals se dona cabuda a grups radicals com [[Maulets (organisació)|Maulets]] i [[Endavant]], per a l'adoctrinament de chiquets.<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/30/valencia/1341072071_043857.html El alcalde L'Orcha veta les Trobades porque hacen política.]</ref><ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/bou020512.htm Desenmascarando Les Trobades]</ref> Estos encontres animen a crear consciència nacional catalana en la participació d'escolars en activitats supostament culturals sobre costums catalanes i per l'[[idioma català]] com a llengua comuna d'una nació que portaria el nom de [[països catalans]].<br />
<br />
Ha participat en numeroses manifestacions i recaptació de donacions <ref>http://www.diariocriticocv.com/politica/compromis/multa/donaciones/accio-cultural/acpv/emisiones-de-tv3/358023</ref>organisades per [[ACPV]] per a reclamar que les emissions de la Televisió Pública Catalana ([[TV3]]) emeta en el territori valencià.<br />
<br />
Organisa puntualment concerts de grups [[pancatalanisme|pancatalanistes]], festivals de música en català i actuacions de teatre en contingut polític en les festes patronals dels pobles a on dispon de la regidoria de cultura.<br />
<br />
Ha solicitat reiteradament la retirada de subvencions a entitats centenàries [[valencianisme|valencianistes]] com [[Lo Rat Penat]] o la [[RACV]] per utilisar les [[Normes d'El Puig]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20121217/comunitat/compromis-pide-retiren-subvencion-20121217.html</ref> i en canvi ha demanat i otorgat més subvencions per a organisacions pancatalanistes com [[Escola Valenciana]], [[ACPV]] o l'[[AVL]].<br />
<br />
==Components de la coalició==<br />
;Membres fundadors<br />
Compromís és una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Esquerra política|d'esquerres]] i [[ecologisme polític|ecologistes]]. Els partits fundadors de la Coalició son:<br />
* '''[[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC)''':<br />
:Constituït l'any [[1998]] per l'unió d'[[Unitat del Poble Valencià]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] i [[Nacionalistes d'Alcoi]]. Es troba posicionat en la [[tercera via del nacionalisme valencià]] i el [[pancatalanisme]]. Històricament ha recolzat les tesis [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] d'unitat política dels denominats ″[[Països Catalans]]″ i ha defés l'unió de la Comunitat Valenciana en una hipotètica [[Catalunya]] independent.<ref>Ridaura Martínez, María Josefa (2016). [http://e-spacio.uned.es/fez/view/bibliuned:TeoriayRealidadConstitucional-2016-37-5050 «El proceso de independencia de Cataluña: su visión desde la Comunidad Valenciana».] Teoría y Realidad Constitucional (Universidad Nacional de Educación a Distancia. Facultad de Derecho) (37): 381-404. ISSN 1139-5583</ref><br />
* '''[[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV)''': <br />
:El seu orige és el corrent més catalaniste d'[[Esquerra Unida del País Valencià]] Esquerra i País, que representava en torn al 30% d'EUPV.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/Esquerra/Unida/ultima/encreuellada/elpepuespval/20070708elpval6/Tes Esquerra Unida en l'ultima encreuellada], ''[[El País (Espanya)|El País]] '', 8 de juliol de 2007.</ref> Se constituí en partit polític el [[20 d'octubre]] de [[2007]]. Este partit se definix com [[ecosocialiste]] i [[pancatalaniste]].<br />
* '''[[Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià]] (EV-EE o VERDS-EE)''': <br />
:Partit de caràcter [[ecologisme|ecologiste]]. Se fundà en [[2004]], despuix de que un grup de militants independentistes d'[[Els Verds del País Valencià]], despagats en el pacte estatal en el [[PSOE]] decidiren abandonar la coalició.<br />
<br />
== Casos de corrupció i enchufisme ==<br />
*En la festa de cap d'any del primer any de govern en l'[[Ajuntament de Valéncia]] otorgà el contracte d'iluminació a una empresa d'un militant de Compromís sense adjudicació pública, si be el valor del contracte no ho requeria segons l'adjudicatari [[Pere Fuset]]. <ref>[http://valenciaoberta.es/2016/01/la-empresa-contratada-la-nochevieja-esta-dirigida-militante-compromis/ Empresa contratada para la Nochevieja está dirigida por un militante de Compromís]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/valencia/2016/01/05/empresa-afin-compromis-diseno-iluminacion/1361955.html Una empresa afín a Compromís diseñó la iluminación de la fiesta de Fin de Año]</ref><br />
*La parella de la consellera de sanitat sigué l'elegit per a ser el gerent de l'empresa pública Egevasa. <ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201512/30/marido-monton-cobrara-euros-20151230131511.html El marido de Montón cobrará 59.000 euros como gerente de Egevasa]</ref><br />
* Contratació de sociólec [[Vicent Flor]], propenc al [[Bloc]]-[[Compromís]], al front de l'[[Institució Alfons el Magnànim]].<br />
* Contratació de la parella de l'[[alcalde de Valéncia]], [[Joan Ribó]], com asesora de la [[Conselleria d'Educació]]. <ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/01/05/pp-exige-oltra-explique-casos/1361995.html El PP exige que Oltra explique los casos de "enchufismo"]</ref><br />
* Subvencions a prensa digital afí al partit. Portal digital català [[VilaWeb]], editat per Partal Maresma i Associats (50.609 euros); Edicions La Veu del País Valencià (50.609 euros); Proyectos de Comunicación Ontinyent (46.372 euros); [[Edicions del País Valencià]], empresa vinculada a [[Eliseu Climent]] i [[ACPV]], y editora de la revista [[El Temps|''El Temps'']] (45.751 euros); Tirabol Produccions (45.439 euros), una empresa de desenroll de pàgines web.<ref>[http://valenciaoberta.es/2016/01/marza-da-12-millones-en-subvenciones-a-medios-que-fomentan-el-catalan/ Marzà da 1,2 millones en subvenciones a medios que fomentan el catalán]</ref><br />
*En novembre de 2015 l'alcalde de Valéncia [[Joan Ribó]] i atres regidors de Compromís, varen utilisar fondos públics del consistori per a pagar la seua assistència al "Cim d'Alcaldes pel Canvi" celebrada en [[La Corunya]]. En total, la factura va ascendir a un import de 7.212,98 euros.<ref>C. Toledo (2016). [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/19/56c7124022601d527d8b45f9.html «Ribó cargó 7.200 euros de un viaje para verse con los 'alcaldes por el cambio'»]. ''El Mundo''.</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/valencia/2016/02/19/pp-denuncia-ribo-pago-dinero/1381644.html «El PP denuncia que Ribó pagó con dinero público su viaje a unas jornadas de las ´mareas´»]. ''Levante''.</ref> No obstant a ocultar durant dos mesos les factures i l'identitat dels seus acompanyants, la fiscalia va obrir diligències el 7 de març de l'any següent pel seu viage.<ref>[http://www.periodistadigital.com/politica/autonomias/2016/03/07/la-fiscalia-empapela-al-alcade-ribo-compromis-a-galicia-que-costo-7-200-en-dinero-publico.shtml «La Fiscalía empapela al alcade Ribó (COMPROMIS) por el viaje a Galicia que costó 7.200€ en dinero público»]. ''Periodista Digital''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ribo-oculto-meses-facturas-viaje-galicia-para-participar-acto-podemos-201603110819_noticia.html «Joan Ribó ocultó dos meses las facturas de su viaje a Galicia para participar en un acto de Podemos»]. ''ABC''</ref><br />
*En febrer de 2016 el regidor de [[Burjassot]] i diputat de [[Compromís]] [[Emili Altur]] fon imputat en relació en la causa del supost amany de contractes i cobro de comissions en la Diputació de Valéncia.<ref>A. Rallo y F. Ricós (2016). [http://www.lasprovincias.es/politica/201602/18/tres-altos-cargos-compromis-20160218000033-v.html «Tres altos cargos de Compromís, EU y PSPV, imputados en la trama de Rus»]. ''Las Províncias''.</ref><br />
* En març de 2016 l'ajuntament d'[[Alcoy]] va considerar obrir expedient sancionador al secretari del Grup Municipal de Compromís, [[Màrius Ivorra]], «per la seua situació irregular en l'Ajuntament», degut a que, no obstant a que Ivorra cobra dedicació exclusiva en el seu grup municipal, és administrador de diferents empreses sense haver demanat la compatibilitat, infracció considerada greu o molt greu.<ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/alicante/abci-psoe-alcoy-estudia-destituir-secretari-compromis-acumular-sueldos-201603161729_noticia.html «El PSOE de Alcoy estudia expedientar al secretari de Compromís por acumular sueldos»]. ''ABC''</ref><ref>[http://www.elperiodic.com/alcoi/noticias/427260_ayuntamiento-estudia-abrir-expediente-sancionador-secretari-grupo-municipal-compromis.html «El Ayuntamiento estudia abrir expediente sancionador al secretari del Grupo Municipal de Compromís»]. ''El periodic''</ref><br />
* En maig de 2016 es va conéixer que la filla de Joan Ribó, alcalde de Valéncia, fon contractada per l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries seguint un procediment en greus irregularitats que, de no haver-se produït, hi haurien impedit que Marta Ribó conseguira el seu contracte d'investigadora.<ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/05/09/572f7b2be2704e435c8b4583.html «La hija del alcalde de Valencia logró su contrato al ser puntuada 2 veces»]. ''El Mundo''</ref><br />
* El [[11 de juliol]] de 2016, la secretària autonòmica valenciana de Salut Pública i Sistema Sanitari Públic, [[Dolores Salas]], va dimitir despuix de fer-se públic un informe de l'Inspecció General de Servicis, adscrita a la Conselleria de Transparència, en el que es qüestionava per múltiples irregularitats la contractació de la seua filla en la Fundació per al Foment de l'Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio).<ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201607/11/dimite-dolores-salas-presion-20160711163356.html Dimite Dolores Salas por la «presión» tras enchufar a su hija en Sanidad]. ''Las Provinicias''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-primera-dimision-alto-cargo-compromis-enchufar-familiares-generalitat-201607111650_noticia.html Primera dimisión de un alto cargo de Compromís por los «enchufes» a familiares en la Generalitat]. ''ABC''</ref><br />
*Finançació illegal <ref>http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-investigacion-financiacion-ilegal-acorrala-pspv-y-compromis-201804031706_noticia.html</ref><br />
<br />
==Irregularitats==<br />
*En [[2011]], un informe del [[Tribunal de Contes]] sobre els partits polítics, corresponent a la contabilitat electoral derivada de les eleccions de 2011, donà a conéixer unes despeses de 315.000 euros gastades de forma irregular. Ademés destapà l'intent de ficar un gasto de 17.000 euros en canapés com a gasto electoral. <ref>http://www.lasprovincias.es/20121015/mas-actualidad/politica/compromis-gastos-justificar-201210152346.html</ref><br />
*En maig de [[2013]] el partit anuncià una fallida que l'impedia pagar les nomines dels seus empleats, per lo que tingué que demanar als seus afiliats el pagament de les quotes d'afiliació que no devien ser cobrades fins a finals d'any. <ref>http://www.lasprovincias.es/20130503/mas-actualidad/politica/compromis-dinero-cuotas-afiliados-201305031150.html</ref><br />
*El partit fon condenat en juny de [[2013]] a pagar 16.000 € a [[Carlos Fabra]] per utilisació ilícita i sense permís de la seua image personal en paperetes de loteria.<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130628/politica/compromis-pagara-euros-carlos-20130628.html</ref><br />
*La pàgina web de la campanya de Compromís "Desenxufa'ls" fon clausurada poc despuix d'entrar en el govern de la [[Generalitat Valenciana]], evitant aixina denunciar els casos de corrupció de la coalició i dels seus socis de govern.<br />
*En [[octubre]] de [[2016]] la fiscalia provincial de Valéncia va obrir diligències d'investigació penal sobre la finançació de Compromís en les eleccions a les [[Corts Valencianes]] de [[2015]] a raïl d'una denúncia interposta pel [[PPCV]], en la que seguint un informe del Tribunal de Contes, considera que la coalició pancatalanista ha pogut incórrer en apropiació indeguda de fondos electorals i un atre delicte electoral per falsejament contable.<ref>[http://www.larazon.es/espana/la-fiscalia-investiga-a-compromis-GI13821421 «La Fiscalía investiga a Compromís»]. ''La Razón''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-fiscalia-valencia-abre-investigacion-sobre-financiacion-compromis-201610271217_noticia.html «La Fiscalía de Valencia abre una investigación sobre la financiación de Compromís»]. ''ABC''</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201610/28/fiscalia-investiga-como-compromis-20161028002936-v.html «La fiscalía investiga cómo Compromís pagó 800.000 euros sin tener saldo en su cuenta»]. ''Las Provincias''</ref><br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
==Referències==<br />
<references /><br />
=== Notes ===<br />
<references group="nota"/><br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Compromís}}<br />
*[http://es.scribd.com/doc/72495431/Coalicio-Compromis-La-realidad-ESP La realitat de Coalició Compromís]<br />
*[http://es.scribd.com/doc/138004097/Coalicio-Compromis-La-realitat-II La realitat de Coalició Compromís II]<br />
*[https://www.esdiario.com/valencia/573416115/compromis-policia-linguistica-generalitat.html Compromís entrega a las entidades catalanistas la Policía Lingüística de la GVa - ''Es Diario'']<br />
*[https://www.esdiario.com/valencia/932595676/compromis-censura-cultura-valenciana.html Compromís sí censuró la cultura valenciana: lo que no cuentan los de Baldoví - ''EsDiario'']<br />
*[https://www.esdiario.com/comunidad-valenciana/250410/156969/chiringuito-compromis-consell-l-horta.html El chiringuito de Compromís que impidió las obras del Poyo al descubierto: el 80% se lo gastó en sueldos de enchufados - ''EsDiario'']<br />
*[https://noticiasciudadanas.com/la-traicio-de-compromis/ La traïció de Compromís: un colp mortal a la dignitat i l’identitat valenciana - Associació Cultural Roc Chabàs - ''Noticias Ciudadanas''] <br />
*[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20250821/compromis-suma-curso-independentista-sobre-integracion-nacional-paises-catalanes_327117.html Compromís y la Universidad de Alicante se suman al foro independentista sobre la «integración nacional de los países catalanes» - ''El Debate'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20251211/compromis-promueve-ley-obliga-jueces-policias-guardias-civiles-respetar-ciudadanos-les-hablen-catalan_363785.html Compromís promueve una ley que obliga a jueces, policías y guardias civiles a «respetar» a los ciudadanos que les hablen en catalán - ''El Debate'']<br />
* [https://www.esdiario.com/comunidad-valenciana/260918/198061/compromis-congreso-fallero-enmiendas.html Golpe a Compromís en el Congreso Fallero: 109 votos a 1 contra su intento de quitar las falleras mayores o la lengua valenciana de las Fallas - ''EsDiario'']<br />
<br />
[[Categoria:Política]]<br />
[[Categoria:Partits polítics]]<br />
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Coalició Compromís]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Refranys_valencians&diff=1414376Anex:Refranys valencians2026-09-18T17:03:50Z<p>Xavier: /* C */</p>
<hr />
<div>[[Image:Pulles.jpg|thumb|300px|Portada del llibre ''[[Pulles del Cabanyal]]'', en refranys valencians del barri d'[[El Cabanyal]] de [[Valéncia]], 2019.]]<br />
Este artícul pretén arreplegar els '''refranys valencians''' i frases fetes en [[Idioma valencià|valencià]], en una llista. Si voleu una explicació d'algun [[refrany]], seleccioneu el refrany corresponent.<br />
<br />
==¡==<br />
* [[¡ “Ma” que t'agrada fer-me parlar !]] <br />
* [[¡ “Ma” que té collons la cosa !]]<br />
* [[¡ … I lo que te rondaré morena… !]]<br />
* [[¡ A bona hora ixqué el sol !]]<br />
* [[¡ A quin sant ! ¡ Clar que no !]]<br />
* [[¡ Afanyat, al final t'agafarà el bou !]]<br />
* [[¡ Ara mare !]]<br />
* ¡ Au, cacau !<br />
* [[¡ Bo està el porc !]]<br />
* ¡ Che, que bo !<br />
* [[¡ Che, ves a fer la mà !]]<br />
* [[¡ Chica, no sigues romancera. ¡ Quin romanç !]]<br />
* [[¡ Chica, que hi ha roba estesa !]]<br />
* [[¡ Este/a chiquet/a és un trenca braços !]]<br />
* [[¡ Te vullc més que a un bon cagar !]]<br />
* [[¡ I “dale”, torna-li la trompa al chic !]]<br />
* [[¡ La figa de ta germana !]]<br />
* [[¡ La figa de ta mare !]]<br />
* [[¡ La figa de ta tia !]]<br />
* [[¡ Mira-la, la delicada de Gandia !]]<br />
* [[¡ No te caurà la figa en terra, no !]]<br />
* [[¡ Que “guapa” ! Com el cul de l'aca]]<br />
* [[¡ Que fill de puta eres !]]<br />
* [[¡ Quin pato ! ¡ Quin avorriment !]]<br />
* [[¡ Salut i força al canut !]]<br />
* [[¡ Salut i força en el canut !]]<br />
* [[¡ Te deixarà en una mà davant i un atra darrere !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta germana !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta mare !]]<br />
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta tia !]]<br />
* [[¡ Ya està !... la cama “trencà”]]<br />
<br />
==¿==<br />
* [[¿ Aigua cau ? Senyal de pluja]]<br />
* [[¿ Això ho has dit tu ?]]<br />
* [[¿ Com quedarem en la compra del burro ?]]<br />
* [[¿ Parle yo o passa un carro ?]]<br />
* [[¿ Que t'ha paregut, morrut ?]]<br />
* [[¿ Qui t'ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat]]<br />
* [[¿ Tens set ? Pixa i beu al gallet]]<br />
<br />
==A==<br />
* A beure vi i viure bona vida<br />
* [[A bona hora ixqué el sol]]<br />
* [[A bona son no hi ha llit dur]]<br />
* [[A burro vell, albarda nova]]<br />
* [[A cada porc li arriba el seu Sant Martí]]<br />
* A carnestoltes, bones voltes<br />
* [[A fam de llop, dent de gos]]<br />
* [[A gallina forastera tots la piquen]]<br />
* [[A gos flac tot són puces]]<br />
* [[A grans mals, grans remeis]]<br />
* [[A l'amic reconciliat, mira'l en un ull obert i l'atre tancat]]<br />
* [[A l'arbre jovenet, si està tort, se'l pot fer dret]] <br />
* A l'Ascensió, els hòmens se lleven la capa i les dònes el gipó<br />
* A l'eixir, tanca la porta<br />
* A l'estiu, bones figues<br />
* [[A l'estiu, tot lo món viu]]<br />
* A l'hivern, el millor amic és un bon abric<br />
* [[A la dona i a la cabra, corda llarga]]<br />
* [[A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res]]<br />
* A la mar que te'n vages no passes pena, deixa'm farina i oli, diners i llenya<br />
* [[A la primera cullerada, mosca]]<br />
* [[A la taula i al llit, al primer crit]]<br />
* [[A la tercera, va la vençuda]]<br />
* A la vellea, bony i forat<br />
* [[A la vora del riu no faces niu]]<br />
* A lo regalat, no li mires el forat<br />
* [[A mal d'orella, llet de femella]]<br />
* [[A Nadal creix el dia un pas de pardal]]<br />
* [[A on donen molt, no vages]]<br />
* [[A on hi ha gall, no hi canten gallines]]<br />
* [[A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu]]<br />
* [[A on hi ha hagut, sempre queda]]<br />
* [[A on hi ha patró, no manen mariners]]<br />
* [[A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres]]<br />
* A on no hi ha vi, no va el fadrí <br />
* A on no hi han soques, no hi han bajoques<br />
* [[A on tingues el niu, no poses el piu]]<br />
* [[A on va la corda, va el poal]]<br />
* [[A pardal vell, gàbia nova]]<br />
* [[A paraules nècies, orelles sordes]]<br />
* A punt i hora<br />
* [[A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots]]<br />
* [[A qui és burro, que l’albarden]]<br />
* [[A qui li pique, que es rasque]]<br />
* [[A qui no li agrade, que no mire]]<br />
* [[A qui no li agrade, que no s'ho menge]]<br />
* [[A qui no paga tots els saluden]]<br />
* [[A qui no té faena, Deu li'n dona]]<br />
* A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores<br />
* A San Joan bacores, verdes o madures pero segures<br />
* [[A Sant Antoni, un pas de dimoni]]<br />
* [[A Santa Llúcia, s'allarga el dia el pas d'una puça]] <br />
* [[A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]<br />
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça]]<br />
* [[Abans d'ensenyar, deprén]]<br />
* [[Abans els porcs que la casa]]<br />
* Abril, abriló, de cada cent, u bo<br />
* Adormir-se guardant l'era, no és bona manera<br />
* [[Afortunat en el joc, desgraciat en amors]]<br />
* [[Aigua passada, no mou molí]]<br />
* Aigua, que fa la vista clara<br />
* [[Al amor el pinten cego]]<br />
* [[Al bon entenedor, poques paraules basten]]<br />
* [[Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo]]<br />
* [[Al cel que vages, no vages davant]]<br />
* Al gos pel seu collar el coneixes<br />
* [[Al llit i a la taula, a la primera paraula]]<br />
* [[Al mal temps, bona cara]]<br />
* [[Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara]]<br />
* [[Al pobre, el sol se'l menja]]<br />
* [[Al preguntador, mentires en ell]]<br />
* Al que li sàpia mal, que s'arranque un quixal<br />
* [[Al que poc li costa, poc li dol]]<br />
* Al qui es burla, el dimoni li furga<br />
* Al revés, tots saben<br />
* [[Al saber, li diuen sort]]<br />
* [[Al sant enfadat, no resant-li està pagat]]<br />
* Al veí, donar-li pero no llevar-li<br />
* [[Alegria secreta, alegria incompleta]]<br />
* Allà a on aniràs, lo que veges fer, faràs<br />
* [[Allà a on mengen dos, hi mengen tres]]<br />
* Allà vas, cabaç<br />
* Almorza com un rei, menja com un senyor i sopa com un pobre <br />
* [[Amor de monja i pet de frare, tot és aire]]<br />
* [[Anem anant, els uns darrere i els atres davant]]<br />
* [[Animal que no conegues, no li toques les orelles]]<br />
* Animal que no conegues, no li vages per darrere<br />
* [[Animal que vola, cap a la caçola]]<br />
* [[Aprenent de tot, mestre de res]]<br />
* [[Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó]]<br />
* [[Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc]]<br />
* [[Arrancà de cavall i parà de burro]]<br />
* [[Arrancada de cavall i parada de somera]]<br />
* Arruixa, que plou<br />
<br />
==B==<br />
* [[Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n'hi ha? Una]]<br />
* [[Barca vella no aguanta vela nova]]<br />
* [[Barca vella, bony o forat]]<br />
* [[Be està lo que be acaba]]<br />
* [[Bellea i flors de maig, en un dia me'n vaig]]<br />
* [[Benvingut siga qui a sa casa ve]]<br />
* Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa<br />
* [[Bon pit, bon cànem]]<br />
* [[Bon vent i barca nova]]<br />
* [[Bon vent i bona barca]]<br />
* Bona nit cresol que la llum s'apaga<br />
* [[Bufar en caldo gelat]]<br />
* [[Busca qui t'ha pegat, rabo de gat]]<br />
<br />
==C==<br />
* Cabró i col<br />
* [[Cada casa és un món]]<br />
* [[Cada cosa al seu temps]]<br />
* Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost<br />
* [[Cada dia no és Nadal]]<br />
* [[Cada olleta té la seua tapadoreta]]<br />
* [[Cada ovella, en la seua parella]]<br />
* [[Cada persona és un món]]<br />
* Cada u a lo seu, i tu a lo teu<br />
* [[Cada u en sa casa, i Deu en la de tots]]<br />
* [[Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol]]<br />
* [[Cada u és cada u]]<br />
* [[Cada u és fill de sa mare]]<br />
* [[Cada u s'apanya com pot]]<br />
* [[Cada u sap a on li apreta la sabata]]<br />
* Cadascú en sa casa i Deu en la de tots<br />
* Caga l'espina, qui es menja la sardina<br />
* [[Cal tindre amics fins en l'infern]]<br />
* Cap de suro<br />
* Carnestoltes, moltes voltes <br />
* Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més <br />
* Carnestoltes poques o moltes<br />
* [[Carrer banyat, calaix eixut]]<br />
* [[Casa de dos portes, mala és de guardar]]<br />
* [[Casa robada, casa assegurada]]<br />
* Català rabut, fill de Barcelona, que no té prou diners per a fer ballar la mona<br />
* [[Català si no te l'ha fet, te la farà]]<br />
* [[Caure del fóc a les brases]]<br />
* [[Cel rogenc, o pluja o vent]]<br />
* [[Cel roig al matí, pluja en camí]]<br />
* [[Chics i polls, caguen la casa]] <br />
* [[Cobra fama i posa't a dormir]] <br />
* [[Com el gos de l'hortolà que ni menja ni deixa menjar]]<br />
* [[Com en casa no hi ha res]]<br />
* Com si menjares peres i les cagares sanceres<br />
* [[Com un barral entre dos pedres]]<br />
* [[Companyia de dos, el meu gos i yo]]<br />
* [[Comprar barat és comprar dos voltes]]<br />
* [[Confia en Deu, pero corre]] <br />
* [[Conte contat, conte acabat]]<br />
* Córrer més que una llebre<br />
* [[Cria corps i et trauran els ulls]]<br />
* [[Cria fama i posa't a dormir]]<br />
* [[Criada nova, perol trencat]] <br />
* [[Cul que veig, cul que vullc]]<br />
<br />
== D ==<br />
* D'a on manco ho esperes, ix la llebre<br />
* [[D'a on no hi ha no es pot traure]]<br />
* [[D'ací a cent anys, tots pelats]]<br />
* [[D'ilusions també es viu]]<br />
* [[Darrere de l'u ve el dos]]<br />
* Darrere del meló, vi a montó; i si és d'Alger en picher<br />
* [[De chicotet se cria l'arbre dret]]<br />
* [[De desagraïts, l'infern està ple]]<br />
* [[De donar ningú es fa ric]]<br />
* [[De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs]]<br />
* [[De gotes d'aigua es fan els rius]]<br />
* [[De la festa, la vespra]]<br />
* [[De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu]]<br />
* [[De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només]]<br />
* [[De lo que et menges, es cria]]<br />
* [[De lo que et menges, et creix]]<br />
* [[De mal arbre ixen males rames]]<br />
* [[De més alt n'han caigut]]<br />
* [[De moliner canviaràs, pero de lladre no t'escaparàs]]<br />
* [[De nit, al rei mate, i de dia l'acate]]<br />
* [[De nit, tots els gats són negres]]<br />
* [[De riquea i de santitat, la mitat de la mitat]]<br />
* [[De tal pare, tal fill]]<br />
* [[De tot hi ha en la vinya del Senyor]]<br />
* De Tots Sants a l'Advent, molta pluja i poc vent<br />
* [[De treballar, ningú es fa ric]]<br />
* [[De visita, tots som bons]]<br />
* [[Decembre mullat i giner ben gelat]]<br />
* [[Deixar córrer el carro]]<br />
* [[Deixa't estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu]]<br />
* [[Del dit al fet, hi ha gran tret]]<br />
* [[Del ric el remei, del vell el consell]]<br />
* [[Del vell, el consell]]<br />
* [[Demà, més i millor]]<br />
* [[Despuix d'Ibi, Tibi]]<br />
* [[Deu ajuda a qui s'ajuda]]<br />
* [[Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa]]<br />
* Dia de molt, vespra de no res<br />
* [[Dia que passa, dia que no torna]]<br />
* [[Dichosa és la cara que s'hi coneix la màscara]]<br />
* [[Dient les veritat es perden les amistats]]<br />
* [[Dimarts, ni embarcats ni casats]]<br />
* [[Dins del mal, el be]]<br />
* Dis-me que no vaig a poder alcançar-ho i tindré una raó més per a intentar-ho<br />
* [[Dona balconera, gossa i malfaenera]]<br />
* Donar gat per llebre<br />
* [[Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran]]<br />
* [[Dos dones i un pato, mercat]]<br />
* [[Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare]]<br />
* [[Dos per al sac, i el sac en terra]]<br />
* [[Dumenge de Rams, qui no estrena no té mans]]<br />
<br />
== E ==<br />
* [[Eixa albarda per a un atre ase]]<br />
* [[Eixa és més puta que les gallines]]<br />
* [[Eixa es quedarà per a vestir sants]]<br />
* [[Eixe és un faba, aniria a la mar i no trobaria aigua]]<br />
* [[Eixe és un me'n hi fot]]<br />
* [[Eixe guanya menys diners que les putes en Quaresma]]<br />
* [[Eixe no té “chicha” ni llimonada]]<br />
* [[Eixe no té vergonya ni la coneix]]<br />
* [[Eixe se ho tira tot a l'esquena]]<br />
* [[Eixe sempre fa la seua]]<br />
* [[Eixe sempre va a la seua]]<br />
* [[Eixe té cap de suro]]<br />
* [[Eixe, s'ofega en un got d'aigua]]<br />
* [[Eixir del foc i caure en les brases]]<br />
* [[El braç, al pit; i la cama, al llit]]<br />
* El burro mal esquilat, als huit dies igualat<br />
* [[El burro sempre va davant]]<br />
* [[El casat, casa vol]]<br />
* [[El convit de sant Bru se'l paga cada ú]]<br />
* El cossi badat fa mal sò.<br />
* [[El diner fa diner]]<br />
* [[El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit]]<br />
* [[El fill de la gata, la rata mata]]<br />
* El fòc de Cap d'Any, no fa cap dany<br />
* [[El forn, per Nadal, no para un instant]]<br />
* [[El gat escaldat, de l'aigua freda fuig]]<br />
* [[El gos mort no mossega]]<br />
* [[El gos que vol pa ha de llepar la mà]]<br />
* [[El llop muda les dents, pero no els pensaments]]<br />
* [[El mentirós ha de tindre bona memòria]]<br />
* [[El millor mege és el mateix malalt]]<br />
* [[El món pega moltes voltes]]<br />
* [[El paper és molt sofrit]]<br />
* [[El pare dolçainer, el fill, tabaleter]]<br />
* [[El peix gran es menja al chicotet]]<br />
* El piu és com la corbella si no el gastes es rovella<br />
* [[El porc més roí es menja sempre la millor bellota]]<br />
* [[El que a pressa viu, a pressa mor]]<br />
* El que cull l'oliva abans del Nadal se deixe l'oli al bancal<br />
* [[El que és desgraciat en els collons s'entropeça]]<br />
* [[El que espera, es desespera]]<br />
* [[El que juga per necessitat, pert per obligació]]<br />
* [[El que faltava “pal duro”]]<br />
* [[El que la fa, la paga]]<br />
* [[El que naix desgraciat, en els collons entropeça]]<br />
* [[El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues]]<br />
* El que no paga lloguer, al carrer<br />
* [[El que no plora, no mama]]<br />
* [[El que no sap, que vaja a l'escola]]<br />
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més]]<br />
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més encara]]<br />
* [[El que paga, mana]]<br />
* [[El que pega primer, pega dos voltes]]<br />
* [[El que rega en giner, ni ompli la taleca ni fa paller]]<br />
* [[El que sap, sap, i el que no a l'escola]]<br />
* [[El que té diners, té vicis]]<br />
* [[El que té el cul llogat no caga quan vol]]<br />
* [[El que tinga cucs que pele fulla]]<br />
* [[El que treballa en la pedra, ni menja ni medra]]<br />
* [[El que va en un coixo, a l'any coixo i mig]]<br />
* [[El que val, val]]<br />
* [[El qui és desgraciat, en els collons estropece]]<br />
* El qui fa lo que pot, no està obligat a més<br />
* [[El qui no té cap, cames]] <br />
* El qui té fam, ensomia en rollos<br />
* [[El ratolí que només coneix un forat, pronte és atrapat]]<br />
* [[El saber no ocupa lloc]]<br />
* [[El sol ix per a tots]]<br />
* [[El tambor també és tropa]]<br />
* [[El temps, tot ho cura]]<br />
* El valencianisme és amor a lo valencià<br />
* El vi fa sanc i l'aigua fanc<br />
* [[Els bous, es veuen molt be des de la barrera]]<br />
* [[Els consells, en diners]]<br />
* [[Els diners i els collons són per a les ocasions]]<br />
* [[Els diners van a on n'hi ha]]<br />
* Els erros dels meges la terra els tapa<br />
* [[Els pecats dels pares els paguen els fills]]<br />
* [[Els que estan junts són els que es barallen]]<br />
* [[Els ulls se rasquen en el colze]]<br />
* [[Els valents cauen de cul]]<br />
* [[En amics com eixos, no fan falta enemics]]<br />
* [[En boca tancada no entren mosques]]<br />
* [[En casa del bo, el roí prop del fòc]]<br />
* [[En casa del ferrer, ganivet de fusta]]<br />
* [[En casa del paleta, mai la faina està feta]]<br />
* [[En dir les veritats s'acaben les amistats]]<br />
* [[En diners, torrons]]<br />
* [[En febrer, possat prop del braser]]<br />
* [[En giner, tanca la porta i encén el braser]]<br />
* [[En la casa a on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura]]<br />
* En la pancha del bou, que ni trone ni plou<br />
* [[En la terra dels cegos, el tort és rei]]<br />
* En les pluges d'abril, cada gota val per mil<br />
* [[En l'estiu, tot lo món viu]]<br />
* En paciència i una canya, peixcaràs en la montanya<br />
* En raó o sense raó, va el pobre a la presó<br />
* [[En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants]]<br />
* [[En Valéncia tinc uns òrguens]]<br />
* En [[Vilarreal]], arròs en pilotes el dia de Nadal<br />
* [[Encara que es vista de seda, la mona, mona es queda]]<br />
* Encara no ha eixit de l'ou i ya es pensa que és un bou<br />
* [[Entre marit i muller, no et fiques a faroler]]<br />
* [[Érem pocs i va parir l'auela]]<br />
* [[Érem pocs i va parir la burra]]<br />
* [[Eres més fals que un chavo de Negrín]]<br />
* [[Eres un espirit de contradicció]]<br />
* [[Eres un pardal de mal “agüero”]]<br />
* [[Es diu el pecat, pero no el pecador]]<br />
* És més antic que cagar achupit<br />
* És més difícil que pegar-li a un pare<br />
* És més llarc que un dia sense pa<br />
* [[És més roïn que un dolor]]<br />
* És més vell que cagar achupit<br />
* És millor estar a soles que mal acompanyat<br />
* [[Es trau més llepant que mossegant]]<br />
* Espavil, que ve l'alguasil<br />
* [[Esperant que enviudes no m'he casat]]<br />
* [[Esta es pensa que té l'or per vendre]]<br />
* [[Esta és una arregladora de parròquies]]<br />
* [[Està mal, pero descansa l'animal]]<br />
* [[Esta té la figa com un cabaç]]<br />
* [[Este és un pardal de mal “agüero”]]<br />
* [[Este no ha fet mai un brot en sa vida]]<br />
* [[Este no ha pegat brot en sa vida]]<br />
* [[Estic més fart que Mahoma de la cansalada]]<br />
* [[Evita l'ocasió i evitaràs el perill]]<br />
<br />
== F ==<br />
* [[Fa més el que vol que el que pot]]<br />
* [[Faena de dos, merda de gos]]<br />
* Faena feta fa goig. <br />
* [[Faena feta no corre pressa]]<br />
* [[Faena feta no estorba]]<br />
* Farem lo que podrem<br />
* Faves contades<br />
* Febrer, febreret, el més curtet<br />
* Febrer, febreret, sèt capes i un barret<br />
* [[Fent-se el tòfol te fotrà]]<br />
* [[Fent-se l'ansa te fotrà]]<br />
* [[Fent i desfent s'ensenya la gent]]<br />
* [[Fer com fan no és pecat]]<br />
* [[Fer faena debades]]<br />
* [[Ferrant, ferrant, pergué l'ofici]]<br />
* [[Fes el llit al matí, que no saps lo que ha de vindre]]<br />
* [[Feta la gàbia, mor el pardal]]<br />
* [[Feta la llei, feta la trampa]]<br />
* [[Fill no tenim i ya el bategem]]<br />
* Fins a morir, tot és viure.<br />
* [[Fins el setanta d'abril, al cos no li lleves ni un fil]]<br />
* [[Fòc de figuera, fòc de quimera]]<br />
* [[Fòc de palla, fòc de canalla]]<br />
* [[Fòc de rama, fòc de flama]]<br />
* [[Fora de la vista, fora del pensament]]<br />
* [[Forasters vindran que de casa nos trauran]]<br />
* [[Fugir del foc per a caure en les brases]]<br />
* [[Fum sense fòc dura molt poc]]<br />
<br />
== G ==<br />
* [[Gàbia nova, pardal mort]]<br />
* [[Gallina vella, fa bon caldo]]<br />
* [[Gat escaldat d'aigua freda fuig]]<br />
* Gata que no mossega, arrapa<br />
* [[Giner gelà a sa mare en lo llavaner]]<br />
* [[Gos que lladra, no mossega]]<br />
<br />
== H ==<br />
* Hi ha gent que si el món fora un ou, se'l menjarien<br />
* [[Hi ha més dies que llonganices, i més hores que botifarres]]<br />
* Hi ha que donar-li de menjar apart<br />
* [[Home de molts oficis, pocs beneficis]]<br />
* Home parat, no fa guerra<br />
* [[Home pobre no pot criar gos]]<br />
* [[Home previngut val per dos]]<br />
* Home refraner... gos i malfaener<br />
* [[Home roig i gos pelut, abans mort que conegut]]<br />
* Hui, farem peixet i la cueta per al gatet<br />
* [[Hui per mi, demà per tu]]<br />
<br />
== J ==<br />
* [[Justícia, pero no per ma casa]]<br />
<br />
== L ==<br />
<br />
* L'aigua és vida<br />
* [[L'aigua fa cucs]]<br />
* [[L'aigua no es pert tota per un sol forat]]<br />
* [[L'aigua, per als patos]]<br />
* [[L'amor és cego]]<br />
* [[L'arbre de chicotet s'endreça que de major no es pot]]<br />
* [[L'arbre s'ha d'adreçar de jove]]<br />
* [[L'arbre tort, de chicotet s'endreça]]<br />
* [[L'edat no perdona]]<br />
* [[L'experiència és la mare de la ciència]]<br />
* [[L'home es casa quan vol, i la dòna quan pot]]<br />
* [[L'home és l'únic animal que es tropeça dos voltes en la mateixa pedra]]<br />
* [[L'home és un animal de costums]]<br />
* [[L'ignorància és molt atrevida]]<br />
* [[L'ocasió fa al lladre]]<br />
* [[L'ocasió fa el pecat]]<br />
* [[L'u per l'atre i la casa per agranar]]<br />
* [[L'ull s'enamora de la lleganya]]<br />
* L'últim que es pert, l'esperança<br />
* [[L'últim tanca la porta]]<br />
* [[L'unió fa la força]]<br />
* [[La cama al llit i el braç al pit]]<br />
* [[La curiositat matà al gat]]<br />
* [[La curiositat va matar al gat]]<br />
* [[La faena del matalafer: fer i desfer]]<br />
* [[La fe mou montanyes]]<br />
* [[La flor de febrer no veu el fruter]]<br />
* [[La gallina de dalt caga a la de baix]]<br />
* [[La lluna porta galdufa, aigua segura]]<br />
* [[La llengua no té os]]<br />
* [[La mar no va mai al riu]]<br />
* [[La mare que et va parir, que descansà es va quedar]]<br />
* [[La mentira té les cames molt curtes]]<br />
* [[La merda, quant més es remena més pudor fa]]<br />
* La meua chiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i de la flor de taronger<br />
* [[La migranya, dormint s'apanya]]<br />
* [[La millor paraula és la que no es diu]]<br />
* [[La mort, a tots nos iguala]]<br />
* [[La nit de Sant Joan, la més curta de l'any]]<br />
* [[La paraula és argent; el silenci, or]]<br />
* [[La paraula és l'home]]<br />
* [[La paraula fa l'home]]<br />
* [[La por és lliure]]<br />
* [[La pràctica fa mestres]]<br />
* [[La processó va per dins]]<br />
* [[La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai]]<br />
* La sòrt no és per a qui la busca, sino per a qui la troba<br />
* [[La roba bruta s'ha de rentar en casa]]<br />
* La roba de Nadal s'eixuga al fumeral.<br />
* La vergonya cria ronya<br />
* [[Les apariències enganyen]]<br />
* [[Les armes de fòc, el dimoni les carrega i el dimoni les dispara]]<br />
* [[Les coses no es fan soles]]<br />
* [[Les coses, clares, i el chocolate, espés]]<br />
* [[Les costums es fan lleis]]<br />
* [[Les criatures diuen en la plaça lo que senten en casa]]<br />
* [[Les criatures fan lo que veuen fer als grans]]<br />
* [[Les desgràcies, mai vanen soles]]<br />
* [[Les granotes es crien, en l'aigua]]<br />
* Les manies no les curen els meges<br />
* [[Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan]]<br />
* [[Les mosques van a la mel]]<br />
* [[Les paraules, se les emporta el vent]]<br />
* Les veritats ofenen<br />
* [[Llaurador i burro, creïlles grosses]]<br />
* Llebeig, aigua veig<br />
* Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar<br />
* [[Llibre deixat, perdut o destripat]]<br />
* [[Llibre que deixaràs, llibre que perdràs]]<br />
* [[Llibre tancat, mestre callat]]<br />
* [[Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixes, que no se'n torna cap]]<br />
* [[Lluïx més el fum en la meua terra que el fòc en l'aliena]]<br />
* [[Lo meu és meu, i lo teu, dels dos]]<br />
* [[Lo que cou, cura]]<br />
* [[Lo que està fet, fet està]]<br />
* [[Lo que la mar dona, la mar s'ho emporta]]<br />
* [[Lo que no passa en un any, passa en un dia]]<br />
* [[Lo que no pot ser, no pot ser, i ademés és impossible]]<br />
* [[Lo que poc costa, poc dol]]<br />
* [[Lo que pugues fer hui no ho deixes per a demà]]<br />
* [[Lo que sembraràs, això recolliràs]]<br />
* [[Lo que va davant, va davant]]<br />
<br />
== M ==<br />
* [[Mai plou a gust de tots]]<br />
* [[Mal dilluns, mala semana]]<br />
* [[Mala bomba t'arreplegue]]<br />
* Malpensa i encertaràs<br />
* Marra, que és botifarra<br />
* [[Massa és mal]]<br />
* Massa per a la carabassa<br />
* [[Me dus com a cagalló per séquia]]<br />
* Mel de romer<br />
* Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort <br />
* Menjant albercocs i figues, vi no en begues<br />
* [[Mentira. ¿ Mentira ?, agarra un cagalló i estira]]<br />
* Mentres vas i vens, t'entretens.<br />
* [[Més caga un bou que cent oronetes]]<br />
* Més clar, aigua<br />
* [[Més estira un pèl de figa que una maroma de barco]]<br />
* Més llenya al fòc<br />
* [[Més sap el dimoni per vell que per dimoni]]<br />
* [[Més val caure en gràcia que ser graciós]]<br />
* [[Més val estar a soles que mal acompanyat]]<br />
* [[Més val llepar que mossegar]]<br />
* [[Més val pardal en la mà que cent volant]]<br />
* [[Més val pelat, que amortallat]]<br />
* Més val perdre que més perdre <br />
* [[Més val previndre que curar]]<br />
* [[Més val que sobre que no que falte]]<br />
* [[Més val roïn conegut, que bo per conéixer]]<br />
* [[Més val sumar que dividir]]<br />
* [[Més val tart que mai]]<br />
* Més val una llapissera curta que una memòria llarga<br />
* [[Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua]]<br />
* [[Més veuen quatre ulls que dos]]<br />
* [[Millor un ou hui que una gallina demà]]<br />
* [[Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel]]<br />
* Mira't a tu, i mai no diràs mal de ningú<br />
* [[Molts anys que vaja per davant]]<br />
* Mongó en mantellina, aigua veïna<br />
* [[Mort el gos, s'acabà la ràbia]]<br />
* Mut i a la gàbia<br />
<br />
== N ==<br />
* N'hi han més dies que llonganices<br />
* [[Nadar i guardar la roba]]<br />
* [[Nevada abans de Nadal, per mija femada val]]<br />
* [[Ni mege jove ni barber vell]]<br />
* [[Ni sopem ni es mor el pare]]<br />
* [[Ni sopem ni parix l'auela]]<br />
* [[Ni sopem ni parix la burra]]<br />
* [[Ni un be, ni un mal, dura cent anys]]<br />
* Ni una, ni mija, ni cap<br />
* Ningú caça sense gos<br />
* [[Ningú dona els duros a quatre pessetes]]<br />
* [[Ningú és perfecte]]<br />
* [[Ningú és profeta en el seu poble]]<br />
* [[Ningú naix ensenyat]]<br />
* [[Ningú pot repicar i anar en la processó]]<br />
* [[Ningú se veu sa gepa]]<br />
* [[Ningú se'n recorda de santa Bàrbara més que quan trona]]<br />
* [[Ningun geperut es coneix la gepa]]<br />
* [[Ningun tonto tira pedres al seu terrat]]<br />
* No digues blat, que no estiga en el sac encara i ben lligat<br />
* [[No digues mai d'esta aigua no beuré]]<br />
* [[No es pot clavar els claus per la cabota]]<br />
* [[No es pot estar en missa i repicant]]<br />
* [[No et deixes senda vella per novella]]<br />
* No farem res i la gent parlarà<br />
* [[No hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer]]<br />
* [[No hi ha pijor sort que el que no vol oir/sentir]]<br />
* [[No jugues en foc que te cremaràs]]<br />
* [[No moriràs de “cornà” de burro]]<br />
* No ofén qui vol, sino qui pot<br />
* [[No patixques, que ella te farà la explicació i relació de la falla]]<br />
* No sap fer la O en un canut <br />
* [[No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase]]<br />
* [[No, si me faries creure que un burro vola]]<br />
* [[No té pa ni vi, i convida el veí]]<br />
<br />
== O ==<br />
<br />
* [[Octubre finit, mor la mosca i el mosquit]].<br />
* [[Olla vella, bony o forat]]<br />
* [[Ovella de molts, el llop se la menja]]<br />
* [[Ovella que bela pert bocí]]<br />
<br />
== P ==<br />
* [[Paciència i una canya]]<br />
* [[Pactes trenquen lleis]]<br />
* Paraula de peixcador, mentira de caçador<br />
* Paraula de valencià, paraula d'honor<br />
* Paraula donada, paraula sagrada<br />
* Pareix Maria Grenya, una sabata i una espardenya <br />
* [[Pareix que l'ha vestit l'enemic]]<br />
* [[Parlant, la gent s'entén]]<br />
* [[Parlar be no costa una merda]]<br />
* [[Passa més fam que un mestre d'escola]]<br />
* [[Pensa mal i encertaràs]]<br />
* [[Pensa mal i no erraràs]]<br />
* [[Pensat i fet]]<br />
* Per a cagar-se i no torcar-se (Pa cagar-se i no torcar-se)<br />
* [[Per a gusts, colors]]<br />
* Per a mostra, un botó<br />
* [[Per ací m'entra i per ací m'ix]]<br />
* [[Per any nou, un pas de bou]]<br />
* [[Per carnestoltes, més vi que pa]]<br />
* [[Per demanar, que no siga]]<br />
* [[Per esta m'entra i per esta m'ix]]<br />
* [[Per l'abril, cada gota en val per mil]]<br />
* [[Per l'abril, cada pardal canta en son niu]]<br />
* [[Per l'abril, espigues mil]]<br />
* [[Per l'abril, no et lleves ni un fil]]<br />
* [[Per l'abril, pardals a mil]]<br />
* [[Per l'abril, venen els pardals a mils]]<br />
* [[Per la boca mor el peix]]<br />
* [[Per la Mare de Deu d'agost, a les set ya està fosc]]<br />
* [[Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral]]<br />
* [[Per la Verge del Pilar, faves a sembrar]]<br />
* Per Nadal, cada ovella al seu bancal. <br />
* Per Nadal, capa no en cal.<br />
* [[Per Nadal, creix el dia un pas de pardal]].<br />
* [[Per Nadal, tots els animals al corral]]<br />
* Per Nadal coques, per Sant Joan bacores.<br />
* Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs.<br />
* Per no fer, no fa ni ombra<br />
* [[Per Sant Andreu, aigua o neu]]<br />
* Per Sant Blai, sembra el teu all<br />
* [[Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix]]<br />
* Per Sant Joan, bacores<br />
* [[Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures]]<br />
* Per Sant Joan fins a Sant Pere, l'era el blat espera<br />
* [[Per Sant Martí, iguals el dia i la nit]]<br />
* [[Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu]]<br />
* [[Per Sant Maties, ya són llarcs els dies]]<br />
* [[Per Sant Narcís, cada mosca en val sis]]<br />
* Per Sant Sebastià, creix el dia un pas de milà<br />
* [[Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]<br />
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça|Per Santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça]]<br />
* [[Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants]]<br />
* Peus frets i cap calent, que vinga el mege corrent <br />
* [[Ploreu, chiquets, que pardalets tindreu]]<br />
* [[Ploure a bots i barrals]]<br />
* [[Poquet i bo]]<br />
* [[Primer es l'a que l'o]]<br />
* [[Primer és l'obligació que la devoció]]<br />
* [[Pujar-se'n al carro]]<br />
* [[Punt i final]]<br />
<br />
== Q ==<br />
* [[Quan arribes, escriu]]<br />
* Quan bufa el ponent, l'aigua freda i el vi calent <br />
* [[Quan dormim, tots som bons]]<br />
* [[Quan el gat no està, les rates ballen]]<br />
* [[Quan el gat no està, les rates van per la cuina]]<br />
* [[Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança]]<br />
* [[Quan es tanca una porta, se n'obri una atra]]<br />
* Quan ixques, tanca la porta<br />
* [[Quan l'ase no pot, la somera ajuda]]<br />
* [[Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent]]<br />
* [[Quan la merita va per l'horta, fes fòc i tanca la porta]]<br />
* [[Quan li veges els collons, digues mascle]]<br />
* Quan més es remeneja la merda, més pudor<br />
* Quan més sucre, més dolç<br />
* [[Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una]]<br />
* [[Quan no hi ha pa, bones són coques]]<br />
* Quan pel març trona, l'armela ix bona<br />
* Quan per l'abril trona, la collita es bona<br />
* Quan repiquen les castanyetes i puntege el guitarró, no poden estar-se quetes les chiques en reunió<br />
* Quan se sap, tot és fàcil<br />
* [[Quan sigues pare menjaràs ous]]<br />
* [[Quan te descuides te pegarà un “escamó”]]<br />
* [[Quan te descuides te tirarà la “barrilà”]]<br />
* [[Quan un no vol, dos no es barallen]]<br />
* [[Quan uns riuen, atres ploren]]<br />
* [[Quan uns van, uns atres tornen]]<br />
* [[Quant més gran, més animal]]<br />
* [[Quant més sucre, més dolç]]<br />
* Quatre pets i una bufa calfen més que una estufa<br />
* [[Que Santa Llúcia et conserve la vista]]<br />
* [[Qui a dos amics vol servir, en un o atre no podrà cumplir]]<br />
* [[Qui a mi em vullga vore tort, yo el vullc vore cego]]<br />
* [[Qui canta en la taula i chiula en el llit no té l'enteniment complit]]<br />
* [[Qui canta, el seu mal espanta]]<br />
* [[Qui de casa fuig, a casa torna]]<br />
* [[Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla]]<br />
* [[Qui de la tenda va i ve, dos cases manté]]<br />
* [[Qui deixa un llibre, pert un llibre i un amic]]<br />
* [[Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol]]<br />
* [[Qui en chiquets se gita, pixat s'alça]]<br />
* [[Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna]]<br />
* [[Qui es vist en roba d'atre, al mig del carrer el despullen]]<br />
* [[Qui està be no se'n recorda de qui està mal]]<br />
* [[Qui està prop de la vaca, la mama]]<br />
* [[Qui estiga be, que no es menege]]<br />
* [[Qui et vol be, et farà plorar]]<br />
* [[Qui fa lo que pot, no està obligat a més]]<br />
* [[Qui furta un ou, pot furtar un bou]]<br />
* [[Qui guarda quan té, menja quan vol]]<br />
* [[Qui juga en fòc acaba cremant-se]]<br />
* [[Qui juga en foc es crema]]<br />
* [[Qui l'entorta, se l'emporta]]<br />
* [[Qui la cera ha d'ablanir, les ungles s'ha de cremar]]<br />
* [[Qui la fa, la paga]]<br />
* [[Qui la paella té pel mànec, roda l'oli cap a on vol]]<br />
* [[Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al braç]]<br />
* [[Qui mal va, mal acaba]]<br />
* [[Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells]]<br />
* [[Qui molt corre, pronte para]]<br />
* [[Qui molt parla, molt erra]]<br />
* [[Qui no és agraït, és un malparit]]<br />
* [[Qui no es fia no és de fiar]]<br />
* [[Qui no pot pegar a l'ase pega a l'albarda]]<br />
* [[Qui no pot sembrar, espigola]]<br />
* [[Qui no sembra, espigola]]<br />
* [[Qui no sembra, no cull]]<br />
* Qui no tapa la gotera, la casa ha de fer sancera<br />
* Qui no té cap, cames. <br />
* [[Qui no té cap, que tinga cames]]<br />
* [[Qui no té faena, se la busca]]<br />
* [[Qui no té res que fer, el gat pentina]]<br />
* [[Qui no vullga pols, que no vaja a l'era]]<br />
* Qui paga per a aplegar. Aplega per a furtar<br />
* [[Qui passa fam, somia en rollos]] <br />
* [[Qui peixet vullga menjar, el culet s'ha de banyar]]<br />
* Qui pert els seus orígens, pert la seua identitat<br />
* Qui res dubta, res sap<br />
* [[Qui s'ajunta en un coixo, al cap de l'any coixo i mig]]<br />
* Qui s'alça enjorn, veu eixir el sol<br />
* [[Qui s'arrima a bon arbre, té bona ombra]]<br />
* [[Qui s'enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se]]<br />
* [[Qui té boca s'equivoca]]<br />
* Qui té el cul llogat, no s'assenta quan vol<br />
* [[Qui té fam somia rollos]]<br />
* [[Qui té filles menja bunyols]]<br />
* [[Qui té padrins, es bateja]]<br />
* [[Qui té un burro i el ven, ell s'entén]]<br />
* [[Qui té vinya i no la veu es fa pobre i no s'ho creu]]<br />
* [[Qui tinga pressa que arranque a córrer]]<br />
* [[Qui tot ho vol, tot ho pert]]<br />
* [[Qui tot s'ho menja d'una fartà, tot ho caga d'una caguerà]]<br />
* Qui vitoreja al llop, condena a les ovelles<br />
* [[Qui vullga saber, que vaja a escola]]<br />
* [[Quin cul si no cagara]]<br />
<br />
== R ==<br />
* [[Respon sempre en gran prudència a qui li falta la ciència]]<br />
* [[Reunió de pastors, ovella morta]]<br />
<br />
== S ==<br />
<br />
* [[S'agafen més mosques en mel que en vinagre]]<br />
* [[S'atrapa abans a un mentirós que a un coixo]]<br />
* [[S'atrapen més mosques en mel que en vinagre]]<br />
* Salut i força al canut<br />
* Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les jóvens fa l'ullet<br />
* [[Sant Antoni mullat, bo per a les creïlles i roïn per al blat]]<br />
* [[Sant Blai Gloriós, deixam al chic i emportat la tós]]<br />
* [[Sant Blai Gloriós, deixa'm al chiquet i emporta't la tós]]<br />
* [[Sant Joan, el dia més gran]]<br />
* [[Sant Roc, als quinze anys digué: albercoc]]<br />
* [[Sant Roc i el gos, que cacen pels dos]]<br />
* Santa Llúcia et conserve la vista<br />
* [[Sarna en gust, no pica]]<br />
* [[Secrets en reunió, és de mala educació]]<br />
* [[Secrets en reunió, falta d'educació]]<br />
* [[Sempre paguen justs per pecadors]]<br />
* [[Sempre parla qui més té que callar]]<br />
* [[Sempre plou quan no hi ha escola]]<br />
* [[Sempre plou sobre mullat]]<br />
* Ser molts gats per a la llebre<br />
* Setembre de secà, rovellons per a menjar<br />
* [[Si bons raïms vols menjar, en setembre la vinya has de podar]]<br />
* [[Si el món fora un ou, se'l beuria]]<br />
* Si fas una llista d'amics, fes-la a llapis <br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fòra]]<br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fora, si no plora, ni dins ni fora]]<br />
* [[Si la Candelària plora, l'hivern fora i si riu ni hivern ni estiu]]<br />
* [[Si l'enveja fora tinya, quants de tinyosos hi hauria]]<br />
* [[Si la montanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la montanya]]<br />
* Si no vols caldo, dos tasses<br />
* [[Si no vols caldo, tres tasses]]<br />
* [[Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces]]<br />
* [[Si plou, la deixarem caure]]<br />
* [[Si tens diners, menjaràs bunyols]]<br />
* Si tens set, pixa i beu al gallet<br />
* [[Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit]]<br />
* [[Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna]]<br />
* Si vols més, para el cabaç<br />
* [[Si vols saber qui és algú, dona-li poder]]<br />
* Si vols tindre bona col, planta-la al juliol<br />
* [[Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner]]<br />
<br />
== T ==<br />
* [[T'ha bufat o t'ha fet aire]]<br />
* Tal com te portes, tindràs les portes<br />
* [[Tal faràs, tal trobaràs]]<br />
* Tancat a clau, pany i forrellat<br />
* [[Tant tens, tant vals]]<br />
* [[Te'n vas del fanc i te fiques en el tarquim]]<br />
* Té collons la cosa<br />
* [[Té més merda que un pal de galliner]]<br />
* [[Té més tecles que un piano]]<br />
* Temps per vindre, futur<br />
* Tens més cara que esquena<br />
* Tens un morro que t'ho chafes<br />
* [[Tinc faena “pa” donar, vendre i regalar]]<br />
* Tira-li que és guala<br />
* [[Torna-li la trompa al chic]]<br />
* [[Tota pedra fa paret]]<br />
* [[Tots els camins duen a Roma]]<br />
* [[Tots els cànters nous fan l'aigua fresca]]<br />
* [[Tots els sants tenen huitada]]<br />
* [[Tots fan llenya de l'arbre caigut]]<br />
* [[Tots som bons quan dormim]]<br />
* [[Tranquilitat i bons aliments]]<br />
* [[Treballar per al dimoni]]<br />
* [[Tres capes té Joan, dos que li n'han de fer i una que li'n faran]]<br />
<br />
== U ==<br />
* [[Ull per ull i dent per dent]]<br />
* [[Un ull al plat i un ull al gat]]<br />
* Una agüela a genollons, collint codonys... a la punta dels dits, codonys collits...<br />
* [[Una de calç i atra de arena]]<br />
* Una i només<br />
* [[Una image val més que mil paraules]]<br />
* [[Una paraula dita a temps val més que despuix cent]]<br />
* Una poma podrida, llança a perdre tota una partida<br />
* [[Ungles de gat, i cara de beat]]<br />
* [[Uns naixen en estrela i uns atres, estrelats]]<br />
* [[Untar el carro]]<br />
<br />
== V ==<br />
* Vaig a dirte-ho i no t'ho dic, qui no té pancha no té melic<br />
* Val més perdre que més perdre<br />
* [[Val més estar a soles que mal acompanyat]]<br />
* [[Val més previndre que curar]]<br />
* [[Val més sort que ser fill de rei]]<br />
* [[Val més un llapis curt que una memòria llarga]]<br />
* [[Val més un pren que dos et donaré]]<br />
* Valen més els fets que les paraules <br />
* [[Valen més llibres que lliures]]<br />
* [[Valéncia és bona si la bossa sona]]<br />
* [[Valéncia no es va fer en un dia]]<br />
* [[Ves, qui no te conega que et compre]]<br />
* [[Viste'm espai, que tinc pressa]]<br />
* [[Viu i deixa viure]]<br />
* Volen ser merda i no arriben ni a pet<br />
* [[Vore la palla en l'ull de l'atre i no vore la biga en el propi]]<br />
<br />
== Y ==<br />
* [[Ya que has fet el sant, fes l'altar]]<br />
* Ya voràs quina mos vindrà<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Refrany]]<br />
* [[Pulles del Cabanyal]]<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
<br />
* [[Josep Lluís Alapont i Raga|Alapont i Raga, Josep Lluís]]. ''Expressions i refrans valencians'' (2019)<br />
* [[Estanislau Alberola Serra|Alberola Serra, Estanislau]] i [[Manuel Peris Fuentes|Peris Fuentes, Manuel]]. ''El refraner valenciá'' ([[1928]])<br />
* [[Joan Benet|Benet, Joan]]. ''En trellat i en saó (El refraner valencià)'' ([[2009]])<br />
* Duart Grau, Amparo i García Gadea, Leo. ''A la taula i al llit al primer crit. 10.000 trosets de cultura de la nostra terra'' (2025)<br />
* [[Lluís Galiana|Fra Lluís Galiana]]. ''Rondalla de rondalles'' ([[1769]])<br />
* [[Emili Miedes i Bisbal|Miedes i Bisbal, Emili]]. ''Refranyer en llengua valenciana. Inclou la reordenacio i actualisacio del 'Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana' de Carles Ros, 1736'' ([[1986]]).<br />
* [[Vicenta Plaza Valls|Plaza Valls, Vicenta]]. ''[[Pulles del Cabanyal]]'' ([[2019]])<br />
* [[Carles Ros|Ros, Carles]]. ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]])<br />
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Breu refraner de dies, mesos i santets; Recull folkloric'' (Editor Obra CAM, [[1984]])<br />
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Refraneret musical'' ([[1986]])<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Refranys]]<br />
[[Categoria:Refranys valencians]]<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencià]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Llu%C3%ADs_Albi%C3%B1ana&diff=1412631Josep Lluís Albiñana2026-09-17T18:16:04Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Josep Lluís Albiñana i Olmos<br />
| image = [[File:President Albinyana en 2014.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]<br />
| ocupació = Juge i polític<br />
| data_naix = 25 d'abril de [[1943]]<br />
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Josep Lluís Albiñana i Olmos''' ([[Valéncia]], 25 d'abril de [[1943]]) és un juge i polític valencià d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], en l'actualitat està jubilat. <br />
<br />
Josep Lluís Albiñana fon el primer president del Consell de les Forces Polítiques del [[País Valencià]] (sic), [[Consell Preautonòmic del País Valencià]] (sic), orgue preautonòmic embrió de la futura [[Generalitat Valenciana]], entre [[1978]] i [[1979]]. Membre del [[PSPV-PSOE]]. Ha segut juge de vigilància penitenciària, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i en l'actualitat es troba jubilat.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Ingressà en el PSOE-PV en l'any [[1975]], sent nomenat membre de la Comissió Eixecutiva Federal resultant del seu XXVI Congrés. Fon el cap de llista del PSOE-PV per Valéncia al Congrés dels Diputats en [[1977]]. En 1978 fon elegit pel Plenari de Parlamentaris del País Valencià (sic) president del Consell del País Valencià (sic), institució creada el 17 de març de 1978 per un real decret-llei firmat pel Rei d'Espanya i el president del govern espanyol, en el que s'aprovava el règim preautonòmic del País Valencià (sic). <br />
<br />
Des de la presidència del Consell Preautonòmic va impulsar una política de compromís polític entre els diferents partits en representació parlamentària. En este sentit el president Albiñana va adoptar, com a programa d'actuació, els acorts entre la Junta Democràtica del País Valencià (sic) i el Consell democràtic del País Valencià (sic) de juny de 1976, a l'hora de constituir la Taula de Forces Polítiques i Sindicals per a la «ruptura democràtica». En abril de 1979 va renunciar a la presidència del Consell Preautonòmic davant la falta de respal de la direcció del ya PSPV-PSOE, el secretari general del qual era Joan Pastor.<br />
<br />
Va tornar a ocupar este càrrec breument, pero en decembre de 1979 -quan els socialistes, dirigits esta volta ya per [[Joan Lerma]], es varen retirar del Consell en protesta per la paralisació del procés autonòmic- ho va abandonar definitivament. Li succeiria en el càrrec [[Enrique Monsonís]]. Albiñana va dimitir el 22 de decembre d'eixe any, i també entregaria el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE, el número un per [[Valéncia]].<br />
<br />
En l'any [[2015]] va tornar a la política, presentant-se a les [[Eleccions generals d'Espanya de 2015]] com a número 1 al Senat per la [[província de Valéncia]] per la coalició Compromís-Podemos-És el moment.<br />
<br />
En l'any [[2019]] es presenta com a cap de llista pel partit ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià), filial del partit polític català ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), per la circunscripció de la província de Castelló a les [[Corts Valencianes]]. <br />
<br />
== Batalla de Valéncia ==<br />
[[Image:Marfega cremada.jpg|thumb|La quatribarrada catalana és cremada en l'Ajuntament de [[Valéncia]] el [[9 d'octubre]] de [[1979]]]]<br />
{{AP|Batalla de Valéncia}}<br />
Josep Lluís Albiñana fon un dels personages més representatius del conflicte identitari valencià denominat ''[[Batalla de Valéncia]]'', que enfrontà a la [[Poble Valencià|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisat per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.<br />
<br />
Josep Lluís Albiñana, sent president del govern preautonòmic, oficialisà la bandera quadribarrada en l'escut del Consell en el centre, denominada pel valencianisme com la ''[[Màrfega]]'', i la denominació per al territori valencià com a ''[[País Valencià]]''.<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{Cita|''El País Valenciano no puede permanecer indiferente a las cosas que pasan en Cataluña. Compartimos lengua, cultura, economía, historia ... ¡Muchas cosas!''|Declaracions de Josep Lluís Albiñana en una entrevista feta en el diari digital d'ideologia pancatalanista ''[[Vilaweb]]'', 27.3.2019}}<br />
<br />
{{Cita|''Los socialistas del Reino de Valencia, increiblement, se rindieron a la presión catalanista y el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana está escrito no en valenciano, sino en catalán... La lamentable división del centro-derecha en Valencia ha influido negativamente en el gobierno y la orientación cultural de la nueva comunidad... El frustrado presidente del primer Consell autonómico, el socialista Albiñana, famoso por sus extravagancias, adoptó la bandera catalana''.|[[Ricardo de la Cierva]] en el seu llibre ''Misterios de la Historia'' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[PSPV-PSOE]]<br />
* [[President de la Generalitat Valenciana]]<br />
* [[Batalla de Valéncia]]<br />
<br />
{{successió | títul = [[President de la Generalitat Valenciana|President del Consell del País Valencià]] | periodo = [[1978]] - [[1979]] | predecessor = Cap | successor = [[Enric Monsonís]] }}<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Albi%C3%B1ana Josep Lluís Albiñana en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Polítics]]<br />
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Federaci%C3%B3_Escola_Valenciana&diff=1412630Federació Escola Valenciana2026-09-17T18:13:43Z<p>Xavier: Pàgina redirigida a Escola Valenciana</p>
<hr />
<div>#Redirecció[[Escola Valenciana]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escola_Valenciana&diff=1412628Escola Valenciana2026-09-17T18:11:37Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>[[Archiu:Escovaltro.jpg|thumb|250px|right|Acte pancatalaniste d'Escola Valenciana]]<br />
<br />
'''Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la Llengua''', '''Federació Escola Valenciana''' o simplement '''Escola Valenciana''', és una entitat [[pancatalanisme|pancatalanista]] fundada en [[1990]] que agrupa vintiquatre associacions [[Comunitat Valenciana|valencianes]] en defensa de l'imposició del [[català]] i a favor dels inexistents "[[països catalans]]".<ref>[http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150506/abci-acto-senas-201505061937.html «Escola Valenciana y Compromís respaldan un acto a favor de los Países Catalanes»]. ''ABC''.</ref><ref>[https://www.escolavalenciana.com/agenda/detall/112/escola-valenciana-i-reviscola-collaboren-al-33e-aplec-excursionista-del-ppcc- «Escola Valenciana i Reviscola col·laboren al 33é Aplec Excursionista del PPCC»]. ''Escola Valenciana''.</ref><ref>[http://politica.e-noticies.cat/valencians-a-favor-dels-països-catalans-35779.html «Valencians, a favor dels Països Catalans»]. ''e-Notícies''.</ref><br />
<br />
L'entitat organisa les conegudes ''Trobades d'Escoles en Valencià'', en les quals se dona cabuda a grups radicals com [[Maulets (organisació)|Maulets]] i [[Endavant]], per a l'adoctrinament de chiquets.<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/30/valencia/1341072071_043857.html El alcalde L'Orxa veta les Trobades porque hacen política.]</ref><ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/bou020512.htm Desenmascarando Les Trobades]</ref> Estos encontres animen a crear consciència nacional catalana en la participació d'escolars en activitats supostament culturals sobre costums catalanes i per l'[[idioma català]] com a llengua comuna d'una nació que portaria el nom de [[països catalans]]. Se solen organisar en pobles a on [[Coalició Compromís]] obté regidors de cultura.<br />
<br />
Ha segut acusada de voler impondre l'eliminació del [[castellà]] i de l'[[anglés]] de les aules de la Comunitat Valenciana<ref>[http://www.elperiodic.com/noticias/39919_maira-barrieras-escola-valenciana-quiere-imponer-eliminacion-castellano-ingles-aulas-valencianas.html Escola Valenciana quiere imponer la eliminación del castellano y el inglés de las aulas valencianas]</ref> i de perseguir l'objectiu d'estendre els desfasats i imperialistes [[països catalans]]<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/politica/barrieras-critica-escola-valenciana-20090619.html Barrieras critica a Escola Valenciana]</ref>. La federació ha colaborat en ''Aplecs Excursionistes dels països catalans'', felicità a l'ajuntament [[Berga]] ([[província de Barcelona|Barcelona]]) per fer consulta independentista fent referencia als ''països catalans''<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=3237 Escola Valenciana agradeció a Berga que fuera la única capital de comarca que en su consulta por la independència hiciera referencia a los utopicos "Paisos Catalans".]</ref> i sol referir-se a la [[llengua valenciana]] com "llengua dels valencians" "parla catalana"<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=3237 Escola Valenciana agradeció a Berga que fuera la única capital de comarca que en su consulta por la independència hiciera referencia a los utopicos "Paisos Catalans".]</ref>.<br />
<br />
Escola Valenciana és una de les 98 associacions que formen part de la [[Fundació puntCAT]]<ref>http://web.archive.org/web/20070206061026/www.puntcat.org/quisom_cat.asp</ref>.<br />
<br />
==Subvencions==<br />
L'entitat ha rebut subvencions públiques per part de la [[Generalitat de Catalunya]] per valor de 145.000€ en [[2007]]<ref>http://www.gencat.cat/diari_c/4792/06335184.htm</ref>, 290.000€ a soles durant [[2009]]<ref>http://www.elconfidencial.com/espana/carod-reparte-600000-euros-ensenar-catalan-20100105.html</ref> i per part dels presuposts generals de l'Estat espanyol per valor de 543.972€<ref>http://museoreinasofia.mcu.es/ayudasSubvenciones/docs/cooperacion/ProyectosLenCatIslaValencia2007Concesion.pdf</ref> en [[2008]] i 300.000€<ref>http://www.boe.es/boe/dias/2009/08/01/pdfs/BOE-A-2009-12755.pdf</ref><ref>http://ecodiario.eleconomista.es/politica/noticias/1413148/07/09/Cultura-concede-mas-de-doce-millones-de-euros-en-subvenciones-a-24-entidades.html</ref>, 90.000€ pactats en el [[PSPV]] a soles en l'any 2009<ref>http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-11-2009/abc/Valencia/el-lider-de-escola-valenciana-admite-contactos-con-el-pspv-para-influir-en-sus-politicas_1131239772092.html</ref> 193.050€ en l'any [[2012]]<ref>http://politica.e-noticies.es/el-ppc-critica-los-12-millones-otorgados-a-entidades-catalanistas-66169.html</ref>. Ademés, puntualment rep subvencions locals que han arribat a la quantia de 20.000€.<ref>http://www.hortanoticias.com/noticia/30233/Foios/coalicio-valenciana-denuncia-destino-euros-ayuntamiento-subvencionar-acto-asociacion-escola-valenciana.html</ref> També ha rebut diferents premis per part d'entitats catalanes o la pròpia Generalitat catalana per la seua defensa, imposició i immersió del català en els coleges i instituts valencians.<br />
<br />
== Associacions ==<br />
<br />
* ''Col·lectius per la Llengua i la Cultura.'' [[Castelló]]<br />
* ''Coord. de la Plana Baixa per l'Ensenyament en Valencià''<br />
* ''Coord. per l'Ensenyament en Valencià'' - [[El Camp de Morvedre]]<br />
* ''Coordinadora pel Valencià'' - [[El Camp de Túria]]<br />
* ''Coordinadora pel Valencià'' - [[L'Horta Nort]]<br />
* ''Cappepv'' - [[Valéncia ciutat]]<br />
* ''Guaix - Coordinadora pel Valencià'' - [[L'Horta Sur]]<br />
* ''Coord. de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera''<br />
* ''Coordinadora d'Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Costera''<br />
* ''Coord. de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del valencià''<br />
* ''Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià'' <br />
* ''Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià''<br />
* ''Cappev'' - [[La Marina Alta]]<br />
* ''Coord. d'Escoles d'Ensenyament en Valencià'' - [[La Marina Baixa]]<br />
* ''La Cívica - Ass. per la Normalització del Valencià'' - [[L'Alacantí]]<br />
* ''Associació Cívica per la Llengua'' <br />
* ''Associació Cívica de Guardamar "La Gola"''<br />
* ''Ass. Cívica per la Normalitz. del Valencià - El Bull''<br />
* ''Associació per la Llengua "El Raig"''<br />
* ''Amics de l'Alguer''<br />
* ''Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc''<br />
* ''La Fàbrica de la Llum''<br />
* ''Espai País Valencià'' <br />
* ''Reviscola''<br />
<br />
== Notícies en prensa ==<br />
<br />
{{Cita|''El ministro de Cultura otorga 100.000 euros a [[Escola Valenciana]] y 200.000 euros a [[Acció Cultural del País Valencià]] para contrarrestar «los ataques de PP y Vox» tras cortar las subvenciones al separatismo desde la [[Generalitat Valenciana]].''|(''[[El Debate]]'', 12.9.2024)}}<br />
<br />
{{Cita|''El grueso del dinero se concentra en muy pocas entidades. De hecho, dos de ellas absorben por sí solas casi el 80% del total: [[Acció Cultural del País Valencià]] (4.214.300 euros) y [[Plataforma per la Llengua]] (2.802.500 euros). A bastante distancia aparecen [[Fundació Escola Valenciana]] (600.000 euros), [[Edicions del País Valencià|Edicions del País Valencià, SA]], editora de la [[El Temps|revista ''El Temps'']] (484.700 euros), y la [[Fundació Francesc Eiximenis]] (413.600 euros).''|(''The Objective'', 27.3.2026)}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist|2}}<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
<br />
*[http://www.escolavalenciana.com Escola Valenciana]<br />
*[https://www.dropbox.com/s/l5tbjif7bt7qd51/Dossier%20Escola%20Valenciana.pdf Dossier sobre Escola Valenciana] de [[Círcul Cívic Valencià]]<br />
*[https://www.lasprovincias.es/politica/repartirse-subvenciones-publicas-20190811184443-nt.html Una red para repartirse subvenciones públicas - ''Las Provincias'']<br />
*[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/08/16/entidades-culturales-dinero-reciben-fomento/1912002.html Las entidades culturales que más dinero reciben por el fomento del valenciano - ''Levante-EMV'']<br />
*[https://www.lasprovincias.es/politica/millones-ayudas-publicas-20210327203807-nt.html 3,1 millones de ayudas públicas al catalanismo en pandemia - ''Las Provincias'']<br />
*[https://www.lasprovincias.es/politica/diputacion-reparte-ayudas-catalanistas-niega-300000-20220516120727-nt.html La Diputación reparte casi 300.000 euros más en ayudas a entidades catalanistas y se las niega a la RACV - ''Las Provincias'']<br />
*[https://okdiario.com/comunidad-valenciana/socialista-puig-riega-mas-22-millones-chiringuitos-separatistas-guayem-sobiranies-9788744 El socialista Puig riega con más de 2,2 millones a los chiringuitos separatistas de ‘Guayem Sobiranies’ - ''Ok Diario'']<br />
*[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20240912/urtasun-rego-300000-euros-dos-entidades-fomentan-pancatalanismo-comunidad-valenciana_226663.html Urtasun regó con 300.000 euros a dos entidades que fomentan el pancatalanismo en la Comunidad Valenciana - ''El Debate'']<br />
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/entidad-organizadora-encuentros-escolares-reivindica-pais-valenciano-20241010152305-nt.html Una entidad organizadora de encuentros escolares reivindica el «país valenciano» y su validez en el Estatuto de Autonomía - ''ABC'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20250301/cataluna-inyecta-100000-anuales-entidad-nacionalista-valenciana-busca-imposicion-linguistica_273543.html Cataluña inyecta 100.000 € anuales a una entidad nacionalista valenciana que busca la imposición lingüística - ''El Debate'']<br />
* [https://www.europapress.es/catalunya/noticia-escola-valenciana-premi-prat-riba-2025-iec-20250422151818.html Escola Valenciana, Premi Prat de la Riba 2025 del IEC - ''Europa Press'']<br />
*[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20240912/urtasun-rego-300000-euros-dos-entidades-fomentan-pancatalanismo-comunidad-valenciana_226663.html Urtasun regó con 300.000 euros a dos entidades que fomentan el pancatalanismo en la Comunidad Valenciana - ''El Debate'']<br />
* [https://okdiario.com/espana/sanchez-riega-400-000-tres-entidades-catalanistas-implantadas-valencia-mientras-asfixia-mazon-15177808 Sánchez riega con 400.000 € a tres entidades catalanistas implantadas en Valencia mientras asfixia a Mazón - ''Ok Diario'']<br />
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20251212/catalanismo-valenciano-exige-sanciones-economicas-policias-guardias-civiles-hablarespanol_363937.html El catalanismo valenciano exige sanciones económicas a policías y guardias civiles por hablar en español - ''El Debate''] <br />
* [https://theobjective.com/espana/comunidad-valenciana/2026-03-27/cataluna-millones-2020-pancatalanismo-valencia/Cataluña inyecta nueve millones desde 2020 para el pancatalanismo en Valencia - ''The Objective'']<br />
*[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260619/tentaculos-soberanismo-catalan-llegan-hasta-matriculacion-escolares-valencianos_430113.html Los tentáculos del soberanismo catalán llegan hasta la matriculación de los escolares valencianos - ''El Debate''] <br />
*[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260708/generalitat-cataluna-subvenciona-110000-euros-escola-valenciana-promover-catalan_436782.html La Generalitat de Cataluña subvenciona con 110.000 euros a Escola Valenciana para promover «el uso del catalán» - ''El Debate'']<br />
<br />
[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carme_Miquel_Diego&diff=1412626Carme Miquel Diego2026-09-17T18:09:09Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>'''Carme Miquel Diego''' ([[La Nucia]], [[14 d'abril]] de [[1944]] - [[Valéncia]], [[18 de juny]] de [[2019]]), fon una professora i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Carme Miquel naixqué en la població alacantina de La Nucia, en la comarca valenciana de la [[Marina Baixa]], el 14 d'abril de l'any 1944. Si be la major part de la seua vida ha transcorregut en la [[ciutat de Valéncia]] i en pobles de la [[Marina Alta]] i de l'[[Horta Sur]]. <br />
<br />
Fon filla de mestres, es dedicà a l'ensenyança durant trentanou anys en [[Tavernes de la Valldigna]], [[Torrent]], [[Alcàsser]] i la mateixa [[Valéncia]]. <br />
<br />
A lo llarc de la seua trayectòria ha participat en diferents moviments professionals i sindicals. Fon pionera en l'introducció del català en els centres d'ensenyança de la [[Comunitat Valenciana]] entre els anys [[1980]] i [[1990]]. <br />
<br />
Participà en la fundació de la Secció de Pedagogia de [[Lo Rat Penat]] en [[1964]], i en la creació de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyança Pública en Valencià (CAPPEPV) en [[1984]], que donaria lloc a l'actual [[Federació Escola Valenciana]], la qual presidí Carme Miquel de [[1990]] a [[1994]]. <br />
<br />
Coordinadora i professora de Didàctica dels cursos de llingüística valenciana de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), de l'[[Universitat de Valéncia]], baix la direcció de [[Manuel Sanchis Guarner]], formà part de l'equip tècnic del Pla experimental de l'ensenyança del valencià en el primer [[Consell del País Valencià]] (1978-1980).<br />
<br />
(Secció per completar)</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ana_Mar%C3%ADa_Lajusticia&diff=1412625Ana María Lajusticia2026-09-17T17:57:16Z<p>Xavier: /* Obra */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Ana María Lajusticia Bergasa<br />
| image = [[Archiu:Anamaria5.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Bioquímica i escritora.<br />
| data_naix = [[26 de juliol]] de [[1924]] <br />
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[7 de novembre]] de [[2024]]<br />
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Ana María Lajusticia Bergasa''' ([[Bilbao]], [[26 de juliol]] de [[1924]] - † [[Barcelona]], [[7 de novembre]] de [[2024]]), fon una [[bioquímica]] i escritora espanyola creadora d'un negoci de distribució de productes dietètics entorn al [[magnesi]], en l'estudi i anàlisis de la nutrició recolzant-se en la [[química]] i la bioquímica.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla de Jesús Lajusticia Alonso i Delfina Bergasa Goyenechea, la seua infància feliç es va vore truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]). Despuix del decés de son pare en l'any [[1937]], sentí la necessitat de ser bona estudiant i aixina poder contribuir a l'economia familiar de la que llavors havia pres un tio matern. En 15 anys es va traslladar en la seua família a [[Madrit]], a on va estudiar bachillerat i, en el curs 1941-42, influenciada per la seua yaya, es va incorporar a la carrera de bioquímica. En [[1948]] se'n anà a viure a la [[província de Girona]], ya que allí havia trobat treball en les Mines d'Osor, i allí conegué al seu futur marit.<br />
<br />
Segons conta ella en 43 anys li fon diagnosticada una [[diabetis]] tipo II. Aplegà a la conclusió de que la seua alimentació era molt deficient. Caria d'aports [[Proteïna|proteics]] i [[vitamina C]], s'excedia en el consum d'[[hidrats de carbono]] i les [[verdures]] que consumia eren pobres en magnesi.<br />
<br />
Per mig d'un canvi en la dieta i un increment significatiu d'aportació de magnesi presuntament la seua vida va canviar. En 52 anys va poder deixar d'usar el corset de varetes que dugué durant 21 anys a raïl d'un accident i tingué que enfrontar-se a les conseqüències de l'atonia muscular que eixa bastida artificial havia provocat en la seua esquena. La seua suposta curació, va convertir a la vasca en el paladí de la causa del magnesi i d'atres elements que assegurava ser beneficiosos per a la salut a pesar de no posseir cap evidència científica.<br />
<br />
Fon llavors, en l'any [[1980]], quan creà la seua pròpia marca de complements alimenticis en el seu nom i image, en l'objectiu d'acostar a totes les persones aquells suplements.<br />
<br />
A principis dels [[Anys 1980|80]], acodí al programa de debat 'La Clave', presentat per [[José Luis Balbín]] en La 2 de [[TVE]]. En aquella tertúlia, el mege i nutricioniste [[Francisco Grande Covián]], va tractar de deixar-la en evidència. Covián, que despuix del seu pas pels [[Estats Units]] havia guanyat influència sobre temes de la [[nutrició]], la va nomenar en un llibre posterior "indocumentada i irresponsable".<br />
<br />
Els seus coneiximents teòrics i pràctics, varen dur a Ana María Lajusticia a escriure la seua primera obra ''L'alimentació equilibrada en la vida moderna''. Ha publicat dotze llibres, entre els que destaca ''El Magnesi, clau per a la salut'', ''L'artrosis i la seua solució'', ''Dietes a la carta'', ''Els problemes de l'adult'', ''Alimentació i Rendiment Intelectual'' o ''Colesterol i Triglicèrits''.<br />
<br />
D'entre els llibres publicats, destaca el seu primer llibre editat en [[1979]] ''El Magnesi, clau per a la salut'', un best seller de l'época, traduït al [[francés]], [[alemà]], [[holandés]], [[polac]], [[chec]], [[anglés]] i [[chinenc]], i del que en el mateix any es varen aplegar a fer sèt edicions.<br />
<br />
Ana María Lajusticia fallí en la ciutat de Barcelona, el 7 de novembre de 2024, als cent anys d'edat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Ana Maria Lajusticia ha publicat uns 12 llibres, resenyem alguns dels seus llibres:<br />
<br />
* ''La alimentación equilibrada en la vida moderna'' (1979)<br />
* ''Contestando a sus preguntas sobre el magnesio'' (1991)<br />
* ''Alimentación y rendimiento intelectual'' (1999)<br />
* ''Vencer la osteoporosis'' (2000)<br />
* ''El Magnesio, clave para la salud'' (2001)<br />
* ''La respuesta está en el colágeno'' (2006)<br />
* ''La artrosis y su solución'' (2011)<br />
* ''Colesterol, triglicéridos y su control'' (2011)<br />
* ''Dietas a la carta'' (2012)<br />
* ''El magnesio en el deporte'' (2014)<br />
<br />
== Premis i reconeiximents ==<br />
<br />
* Premi Muncunill com a reconeiximent a l'esforç innovador, [[2018]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Ana María Lajusticia}}<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Maria_Lajusticia Ana María Lajusticia en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Científics]]<br />
[[Categoria:Químics]]<br />
[[Categoria:Bioquímics]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors espanyols]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XXI]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ana_Mar%C3%ADa_Lajusticia&diff=1412624Ana María Lajusticia2026-09-17T17:56:55Z<p>Xavier: /* Obra */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Ana María Lajusticia Bergasa<br />
| image = [[Archiu:Anamaria5.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Bioquímica i escritora.<br />
| data_naix = [[26 de juliol]] de [[1924]] <br />
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[7 de novembre]] de [[2024]]<br />
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Ana María Lajusticia Bergasa''' ([[Bilbao]], [[26 de juliol]] de [[1924]] - † [[Barcelona]], [[7 de novembre]] de [[2024]]), fon una [[bioquímica]] i escritora espanyola creadora d'un negoci de distribució de productes dietètics entorn al [[magnesi]], en l'estudi i anàlisis de la nutrició recolzant-se en la [[química]] i la bioquímica.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla de Jesús Lajusticia Alonso i Delfina Bergasa Goyenechea, la seua infància feliç es va vore truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]). Despuix del decés de son pare en l'any [[1937]], sentí la necessitat de ser bona estudiant i aixina poder contribuir a l'economia familiar de la que llavors havia pres un tio matern. En 15 anys es va traslladar en la seua família a [[Madrit]], a on va estudiar bachillerat i, en el curs 1941-42, influenciada per la seua yaya, es va incorporar a la carrera de bioquímica. En [[1948]] se'n anà a viure a la [[província de Girona]], ya que allí havia trobat treball en les Mines d'Osor, i allí conegué al seu futur marit.<br />
<br />
Segons conta ella en 43 anys li fon diagnosticada una [[diabetis]] tipo II. Aplegà a la conclusió de que la seua alimentació era molt deficient. Caria d'aports [[Proteïna|proteics]] i [[vitamina C]], s'excedia en el consum d'[[hidrats de carbono]] i les [[verdures]] que consumia eren pobres en magnesi.<br />
<br />
Per mig d'un canvi en la dieta i un increment significatiu d'aportació de magnesi presuntament la seua vida va canviar. En 52 anys va poder deixar d'usar el corset de varetes que dugué durant 21 anys a raïl d'un accident i tingué que enfrontar-se a les conseqüències de l'atonia muscular que eixa bastida artificial havia provocat en la seua esquena. La seua suposta curació, va convertir a la vasca en el paladí de la causa del magnesi i d'atres elements que assegurava ser beneficiosos per a la salut a pesar de no posseir cap evidència científica.<br />
<br />
Fon llavors, en l'any [[1980]], quan creà la seua pròpia marca de complements alimenticis en el seu nom i image, en l'objectiu d'acostar a totes les persones aquells suplements.<br />
<br />
A principis dels [[Anys 1980|80]], acodí al programa de debat 'La Clave', presentat per [[José Luis Balbín]] en La 2 de [[TVE]]. En aquella tertúlia, el mege i nutricioniste [[Francisco Grande Covián]], va tractar de deixar-la en evidència. Covián, que despuix del seu pas pels [[Estats Units]] havia guanyat influència sobre temes de la [[nutrició]], la va nomenar en un llibre posterior "indocumentada i irresponsable".<br />
<br />
Els seus coneiximents teòrics i pràctics, varen dur a Ana María Lajusticia a escriure la seua primera obra ''L'alimentació equilibrada en la vida moderna''. Ha publicat dotze llibres, entre els que destaca ''El Magnesi, clau per a la salut'', ''L'artrosis i la seua solució'', ''Dietes a la carta'', ''Els problemes de l'adult'', ''Alimentació i Rendiment Intelectual'' o ''Colesterol i Triglicèrits''.<br />
<br />
D'entre els llibres publicats, destaca el seu primer llibre editat en [[1979]] ''El Magnesi, clau per a la salut'', un best seller de l'época, traduït al [[francés]], [[alemà]], [[holandés]], [[polac]], [[chec]], [[anglés]] i [[chinenc]], i del que en el mateix any es varen aplegar a fer sèt edicions.<br />
<br />
Ana María Lajusticia fallí en la ciutat de Barcelona, el 7 de novembre de 2024, als cent anys d'edat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Ana Maria Lajusticia ha publicat uns 12 llibres, resenyem alguns dels seus llibres:<br />
<br />
* ''La alimentación equilibrada en la vida moderna'' (1979)<br />
* ''Contestando a sus preguntas sobre el magnesio'' (1991)<br />
* ''Alimentación y rendimiento intelectual'' (1999)<br />
* ''Vencer la osteoporosis'' (2000)<br />
* ''El Magnesio, clave para la salud'' (2001)<br />
* ''La respuesta está en el colágeno'' (2006)<br />
* ''La artrosis y su solución'' (2011)<br />
* ''Colesterol, triglicéridos y su control'' (2011)<br />
* ''Dietas a la carta''(2012)<br />
* ''El magnesio en el deporte'' (2014)<br />
<br />
== Premis i reconeiximents ==<br />
<br />
* Premi Muncunill com a reconeiximent a l'esforç innovador, [[2018]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Ana María Lajusticia}}<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Maria_Lajusticia Ana María Lajusticia en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Científics]]<br />
[[Categoria:Químics]]<br />
[[Categoria:Bioquímics]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors espanyols]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XXI]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ana_Mar%C3%ADa_Lajusticia&diff=1412622Ana María Lajusticia2026-09-17T17:51:24Z<p>Xavier: /* Obra */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Ana María Lajusticia Bergasa<br />
| image = [[Archiu:Anamaria5.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Bioquímica i escritora.<br />
| data_naix = [[26 de juliol]] de [[1924]] <br />
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[7 de novembre]] de [[2024]]<br />
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Ana María Lajusticia Bergasa''' ([[Bilbao]], [[26 de juliol]] de [[1924]] - † [[Barcelona]], [[7 de novembre]] de [[2024]]), fon una [[bioquímica]] i escritora espanyola creadora d'un negoci de distribució de productes dietètics entorn al [[magnesi]], en l'estudi i anàlisis de la nutrició recolzant-se en la [[química]] i la bioquímica.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla de Jesús Lajusticia Alonso i Delfina Bergasa Goyenechea, la seua infància feliç es va vore truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]). Despuix del decés de son pare en l'any [[1937]], sentí la necessitat de ser bona estudiant i aixina poder contribuir a l'economia familiar de la que llavors havia pres un tio matern. En 15 anys es va traslladar en la seua família a [[Madrit]], a on va estudiar bachillerat i, en el curs 1941-42, influenciada per la seua yaya, es va incorporar a la carrera de bioquímica. En [[1948]] se'n anà a viure a la [[província de Girona]], ya que allí havia trobat treball en les Mines d'Osor, i allí conegué al seu futur marit.<br />
<br />
Segons conta ella en 43 anys li fon diagnosticada una [[diabetis]] tipo II. Aplegà a la conclusió de que la seua alimentació era molt deficient. Caria d'aports [[Proteïna|proteics]] i [[vitamina C]], s'excedia en el consum d'[[hidrats de carbono]] i les [[verdures]] que consumia eren pobres en magnesi.<br />
<br />
Per mig d'un canvi en la dieta i un increment significatiu d'aportació de magnesi presuntament la seua vida va canviar. En 52 anys va poder deixar d'usar el corset de varetes que dugué durant 21 anys a raïl d'un accident i tingué que enfrontar-se a les conseqüències de l'atonia muscular que eixa bastida artificial havia provocat en la seua esquena. La seua suposta curació, va convertir a la vasca en el paladí de la causa del magnesi i d'atres elements que assegurava ser beneficiosos per a la salut a pesar de no posseir cap evidència científica.<br />
<br />
Fon llavors, en l'any [[1980]], quan creà la seua pròpia marca de complements alimenticis en el seu nom i image, en l'objectiu d'acostar a totes les persones aquells suplements.<br />
<br />
A principis dels [[Anys 1980|80]], acodí al programa de debat 'La Clave', presentat per [[José Luis Balbín]] en La 2 de [[TVE]]. En aquella tertúlia, el mege i nutricioniste [[Francisco Grande Covián]], va tractar de deixar-la en evidència. Covián, que despuix del seu pas pels [[Estats Units]] havia guanyat influència sobre temes de la [[nutrició]], la va nomenar en un llibre posterior "indocumentada i irresponsable".<br />
<br />
Els seus coneiximents teòrics i pràctics, varen dur a Ana María Lajusticia a escriure la seua primera obra ''L'alimentació equilibrada en la vida moderna''. Ha publicat dotze llibres, entre els que destaca ''El Magnesi, clau per a la salut'', ''L'artrosis i la seua solució'', ''Dietes a la carta'', ''Els problemes de l'adult'', ''Alimentació i Rendiment Intelectual'' o ''Colesterol i Triglicèrits''.<br />
<br />
D'entre els llibres publicats, destaca el seu primer llibre editat en [[1979]] ''El Magnesi, clau per a la salut'', un best seller de l'época, traduït al [[francés]], [[alemà]], [[holandés]], [[polac]], [[chec]], [[anglés]] i [[chinenc]], i del que en el mateix any es varen aplegar a fer sèt edicions.<br />
<br />
Ana María Lajusticia fallí en la ciutat de Barcelona, el 7 de novembre de 2024, als cent anys d'edat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Ana Maria Lajusticia ha publicat uns 12 llibres, resenyem alguns dels seus llibres:<br />
<br />
* ''La alimentación equilibrada en la vida moderna'' (1979)<br />
* ''Contestando a sus preguntas sobre el magnesio'' (1991)<br />
* ''La artrosis y su solución'' (2011)<br />
* ''El Magnesio, clave para la salud'' (2011)<br />
* ''Colesterol, triglicéridos y su control'' (2011)<br />
* ''Vencer la osteoporosis'' (2011)<br />
* ''La respuesta está en el colágeno'' (2012)<br />
* ''Dietas a la carta''(2012)<br />
* ''El magnesio en el deporte'' (2014)<br />
* ''Alimentación y rendimiento intelectual'' (2017)<br />
<br />
== Premis i reconeiximents ==<br />
<br />
* Premi Muncunill com a reconeiximent a l'esforç innovador, [[2018]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Ana María Lajusticia}}<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Maria_Lajusticia Ana María Lajusticia en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Científics]]<br />
[[Categoria:Químics]]<br />
[[Categoria:Bioquímics]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors espanyols]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XXI]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ana_Mar%C3%ADa_Lajusticia&diff=1412619Ana María Lajusticia2026-09-17T17:46:19Z<p>Xavier: /* Obra */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Ana María Lajusticia Bergasa<br />
| image = [[Archiu:Anamaria5.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Bioquímica i escritora.<br />
| data_naix = [[26 de juliol]] de [[1924]] <br />
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[7 de novembre]] de [[2024]]<br />
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Ana María Lajusticia Bergasa''' ([[Bilbao]], [[26 de juliol]] de [[1924]] - † [[Barcelona]], [[7 de novembre]] de [[2024]]), fon una [[bioquímica]] i escritora espanyola creadora d'un negoci de distribució de productes dietètics entorn al [[magnesi]], en l'estudi i anàlisis de la nutrició recolzant-se en la [[química]] i la bioquímica.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla de Jesús Lajusticia Alonso i Delfina Bergasa Goyenechea, la seua infància feliç es va vore truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]). Despuix del decés de son pare en l'any [[1937]], sentí la necessitat de ser bona estudiant i aixina poder contribuir a l'economia familiar de la que llavors havia pres un tio matern. En 15 anys es va traslladar en la seua família a [[Madrit]], a on va estudiar bachillerat i, en el curs 1941-42, influenciada per la seua yaya, es va incorporar a la carrera de bioquímica. En [[1948]] se'n anà a viure a la [[província de Girona]], ya que allí havia trobat treball en les Mines d'Osor, i allí conegué al seu futur marit.<br />
<br />
Segons conta ella en 43 anys li fon diagnosticada una [[diabetis]] tipo II. Aplegà a la conclusió de que la seua alimentació era molt deficient. Caria d'aports [[Proteïna|proteics]] i [[vitamina C]], s'excedia en el consum d'[[hidrats de carbono]] i les [[verdures]] que consumia eren pobres en magnesi.<br />
<br />
Per mig d'un canvi en la dieta i un increment significatiu d'aportació de magnesi presuntament la seua vida va canviar. En 52 anys va poder deixar d'usar el corset de varetes que dugué durant 21 anys a raïl d'un accident i tingué que enfrontar-se a les conseqüències de l'atonia muscular que eixa bastida artificial havia provocat en la seua esquena. La seua suposta curació, va convertir a la vasca en el paladí de la causa del magnesi i d'atres elements que assegurava ser beneficiosos per a la salut a pesar de no posseir cap evidència científica.<br />
<br />
Fon llavors, en l'any [[1980]], quan creà la seua pròpia marca de complements alimenticis en el seu nom i image, en l'objectiu d'acostar a totes les persones aquells suplements.<br />
<br />
A principis dels [[Anys 1980|80]], acodí al programa de debat 'La Clave', presentat per [[José Luis Balbín]] en La 2 de [[TVE]]. En aquella tertúlia, el mege i nutricioniste [[Francisco Grande Covián]], va tractar de deixar-la en evidència. Covián, que despuix del seu pas pels [[Estats Units]] havia guanyat influència sobre temes de la [[nutrició]], la va nomenar en un llibre posterior "indocumentada i irresponsable".<br />
<br />
Els seus coneiximents teòrics i pràctics, varen dur a Ana María Lajusticia a escriure la seua primera obra ''L'alimentació equilibrada en la vida moderna''. Ha publicat dotze llibres, entre els que destaca ''El Magnesi, clau per a la salut'', ''L'artrosis i la seua solució'', ''Dietes a la carta'', ''Els problemes de l'adult'', ''Alimentació i Rendiment Intelectual'' o ''Colesterol i Triglicèrits''.<br />
<br />
D'entre els llibres publicats, destaca el seu primer llibre editat en [[1979]] ''El Magnesi, clau per a la salut'', un best seller de l'época, traduït al [[francés]], [[alemà]], [[holandés]], [[polac]], [[chec]], [[anglés]] i [[chinenc]], i del que en el mateix any es varen aplegar a fer sèt edicions.<br />
<br />
Ana María Lajusticia fallí en la ciutat de Barcelona, el 7 de novembre de 2024, als cent anys d'edat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Ana Maria Lajusticia ha publicat uns 12 llibres, resenyem alguns dels seus llibres:<br />
<br />
* ''Contestando a sus preguntas sobre el magnesio'' (1991)<br />
* ''La artrosis y su solución'' (2011)<br />
* ''El Magnesio, clave para la salud'' (2011)<br />
* ''Colesterol, triglicéridos y su control'' (2011)<br />
* ''Vencer la osteoporosis'' (2011)<br />
* ''La respuesta está en el colágeno'' (2012)<br />
* ''Dietas a la carta''(2012)<br />
* ''El magnesio en el deporte'' (2014)<br />
* ''La alimentación equilibrada en la vida moderna'' (2015)<br />
* ''Alimentación y rendimiento intelectual'' (2017)<br />
<br />
== Premis i reconeiximents ==<br />
<br />
* Premi Muncunill com a reconeiximent a l'esforç innovador, [[2018]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Ana María Lajusticia}}<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Maria_Lajusticia Ana María Lajusticia en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Científics]]<br />
[[Categoria:Químics]]<br />
[[Categoria:Bioquímics]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors espanyols]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XXI]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicenta_Mateu&diff=1412565Vicenta Mateu2026-09-17T17:32:22Z<p>Xavier: /* Batalla de Valéncia */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Vicenta Mateu Navarro<br />
| image = [[Archiu:VicentaMateu.jpg|200px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]<br />
| ocupació = Peluquera i activista cultural.<br />
| data_naix = [[9 de febrer]] de [[1953]]<br />
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[15 de setembre]] de [[2016]]<br />
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Vicenta Mateu Navarro''', més coneguda en els àmbits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix» ([[Valéncia]], [[9 de febrer]] de [[1953]] - † [[Valéncia]], [[15 de setembre]] de [[2016]]) fon de professió peluquera i una activista cultural i lluitadora pel [[valencianisme]]. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Vicenta Mateu naixqué el [[9 de febrer]] de l'any [[1953]], en el número 29 del carrer Miser Rabassa de la [[ciutat de Valéncia]].<br />
<br />
Filla de Vicenta i Salvador, va tindre dos germans: Salva i Enrique. Assistí al colege Rodríguez Fornós i feu els estudis de secundària en l'institut de la Fuensanta. <br />
<br />
Començà a treballar com a aprenent en la peluqueria ''Paquita'' del carrer Santander. <br />
<br />
Faltà el [[15 de setembre]] de l'any [[2016]] als 63 anys, despuix de passar una llarga malaltia de [[càncer]]. La missa-soterrar tingué lloc en el Tanatori Municipal de Valéncia el 16 de setembre, sent recordada pel dol i el sentit homenage dels centenars d'assistents que acompanyaren a la família, destacant el so d'un violí entonant la [[Himne de Lluita|cançó patriòtica de lluita]].<br />
<br />
== La lleona de Patraix ==<br />
<br />
El [[24 de novembre]] de [[1968]] va conéixer a Juan Jurado García i el 15 de setembre de [[1973]] es casà en la Basílica dels Desamparats en ell. Un any més tart tingueren al seu únic fill: Juan Enrique Jurado Mateu, el [[19 de novembre]] de [[1974]].<br />
<br />
Este matrimoni destacà per la seua lluita en defensa de les senyes d'identitat del poble valencià, especialment en els anys de la [[Batalla de Valéncia]].<br />
<br />
Vicenta Mateu a l'igual que «Paquita la Rebentaplenaris» mai varen guanyar res i eren idealistes despreses que li la jugaven sense importar-los les conseqüències, sent Vicenta una de les guerrilleres més audaces des del primer moment de la «Batalla de Valéncia». Ella i el seu marit varen entregar la seua vida sancera a la causa de la [[Real Senyera]].<br />
<br />
Els Jurado es reconeixen com una família popular de cort socialista, pero el conflicte valencianiste canvià el seu desti. Conéixer a [[Lo Rat Penat]] i al [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV), els va fer antepondre els seus ideals patriòtics als socials. No reconeixien la bandera catalana que el president [[Josep Lluís Albiñana|Albiñana]] penjà durant algunes semanes dels edificis municipals, i ya varen dedicar la seua vida sancera a la causa de la Senyera tricolor.<br />
<br />
== Batalla de Valéncia ==<br />
{{AP|Batalla de Valéncia}}<br />
Des del primer moment de la [[Batalla de Valéncia]], Visantica Jurado fon una de les guerrilleres més audaçes. No faltava en cap protesta, manifestació, sentada i tot tipo de protesta. <br />
<br />
{{Cita|Em vaig estrenar en el ministre de Cultura Pío Cabanillas. Vingue a inaugurar una exposició sobre [[Blasco Ibáñez]] i li vaig posar una insígnia en la Senyera. Despuix vaig participar en infinitat d'actuacions en defensa de la Personalitat Valenciana. Molts pensen que nos movia l'odi, pero nos movia la desesperació. No volíem fer mal a ningú, sino reivindicar lo nostre. Açò s'entén perfectament en [[Euskadi]] o [[Catalunya]], pero en Valéncia resulta inaudit. Per això nos varen condenar injustament. No érem terroristes, sino ciutadans indignats"}}<br />
<br />
, afirmà Vicenta en paraules al diari ''[[Levante-EMV]]''. <br />
<br />
Els Jurado impediren que la dòna de l'expresident de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], fora "Reina dels 100 Jocs Florals" en una replegada de firmes.<br />
<br />
== Mant Blau "Senyera" per als besamans de la Verge ==<br />
<br />
La família Jurado Mateu confeccionà i regalà el mant que portà la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'any [[2013]]. Segons declaracions en els mijos de comunicació d'eixe any, <br />
<br />
{{Cita|si alguna cosa tenia clara la família Jurado Mateu era el color del mant que volia regalar-li a la Mare de Déu dels Desamparats: el blau senyera}}<br />
<br />
El mant fon confeccionat per dos dònes de 85 i 67 anys.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.levante-emv.com/valencia/2016/09/12/leona-patraix/1465668.html La leona de Patraix (Levante - EMV)]<br />
* [http://www.levante-emv.com/valencia/2013/05/21/manto-azul-senyera-besamanos-virgen/999728.html Manto azul senyera para el besamanos de la Virgen (Levante - EMV)]<br />
* [http://gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=article&sid=819 Comunicat del Grup d'Accio Valencianista (GAV)]<br />
* [http://valenciaoberta.es/2016/09/falta-vicenta-mateu-la-lleona-de-patraix/ Noticia de la mort de Vicenta Mateu (Valencia Oberta)]<br />
* [https://www.youtube.com/watch?v=yD06ezUgtFg Intervencio de Vicenta Mateu en el III Certament Poetic "Parlant en Ausias March" de l'any 2014 (a partir del minut 17')]<br />
* [https://lasnoticiasdejaviermesareigcom.com/2016/09/20/la-mirada-personal-de-manuel-latorre-el-final-de-una-epoca/ El final de una época]<br />
* [http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/32169-ha-mort-vicenta-jurado.html Captures de pantalla i recopilacio d'informacio (valenciafreedom)]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Autònoms]]<br />
[[Categoria:Valencianistes]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ana_Mar%C3%ADa_Lajusticia&diff=1412153Ana María Lajusticia2026-09-17T16:33:09Z<p>Xavier: /* Obra */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Ana María Lajusticia Bergasa<br />
| image = [[Archiu:Anamaria5.jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Bioquímica i escritora.<br />
| data_naix = [[26 de juliol]] de [[1924]] <br />
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[7 de novembre]] de [[2024]]<br />
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Ana María Lajusticia Bergasa''' ([[Bilbao]], [[26 de juliol]] de [[1924]] - † [[Barcelona]], [[7 de novembre]] de [[2024]]), fon una [[bioquímica]] i escritora espanyola creadora d'un negoci de distribució de productes dietètics entorn al [[magnesi]], en l'estudi i anàlisis de la nutrició recolzant-se en la [[química]] i la bioquímica.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla de Jesús Lajusticia Alonso i Delfina Bergasa Goyenechea, la seua infància feliç es va vore truncada per la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] ([[1936]]-[[1939]]). Despuix del decés de son pare en l'any [[1937]], sentí la necessitat de ser bona estudiant i aixina poder contribuir a l'economia familiar de la que llavors havia pres un tio matern. En 15 anys es va traslladar en la seua família a [[Madrit]], a on va estudiar bachillerat i, en el curs 1941-42, influenciada per la seua yaya, es va incorporar a la carrera de bioquímica. En [[1948]] se'n anà a viure a la [[província de Girona]], ya que allí havia trobat treball en les Mines d'Osor, i allí conegué al seu futur marit.<br />
<br />
Segons conta ella en 43 anys li fon diagnosticada una [[diabetis]] tipo II. Aplegà a la conclusió de que la seua alimentació era molt deficient. Caria d'aports [[Proteïna|proteics]] i [[vitamina C]], s'excedia en el consum d'[[hidrats de carbono]] i les [[verdures]] que consumia eren pobres en magnesi.<br />
<br />
Per mig d'un canvi en la dieta i un increment significatiu d'aportació de magnesi presuntament la seua vida va canviar. En 52 anys va poder deixar d'usar el corset de varetes que dugué durant 21 anys a raïl d'un accident i tingué que enfrontar-se a les conseqüències de l'atonia muscular que eixa bastida artificial havia provocat en la seua esquena. La seua suposta curació, va convertir a la vasca en el paladí de la causa del magnesi i d'atres elements que assegurava ser beneficiosos per a la salut a pesar de no posseir cap evidència científica.<br />
<br />
Fon llavors, en l'any [[1980]], quan creà la seua pròpia marca de complements alimenticis en el seu nom i image, en l'objectiu d'acostar a totes les persones aquells suplements.<br />
<br />
A principis dels [[Anys 1980|80]], acodí al programa de debat 'La Clave', presentat per [[José Luis Balbín]] en La 2 de [[TVE]]. En aquella tertúlia, el mege i nutricioniste [[Francisco Grande Covián]], va tractar de deixar-la en evidència. Covián, que despuix del seu pas pels [[Estats Units]] havia guanyat influència sobre temes de la [[nutrició]], la va nomenar en un llibre posterior "indocumentada i irresponsable".<br />
<br />
Els seus coneiximents teòrics i pràctics, varen dur a Ana María Lajusticia a escriure la seua primera obra ''L'alimentació equilibrada en la vida moderna''. Ha publicat dotze llibres, entre els que destaca ''El Magnesi, clau per a la salut'', ''L'artrosis i la seua solució'', ''Dietes a la carta'', ''Els problemes de l'adult'', ''Alimentació i Rendiment Intelectual'' o ''Colesterol i Triglicèrits''.<br />
<br />
D'entre els llibres publicats, destaca el seu primer llibre editat en [[1979]] ''El Magnesi, clau per a la salut'', un best seller de l'época, traduït al [[francés]], [[alemà]], [[holandés]], [[polac]], [[chec]], [[anglés]] i [[chinenc]], i del que en el mateix any es varen aplegar a fer sèt edicions.<br />
<br />
Ana María Lajusticia fallí en la ciutat de Barcelona, el 7 de novembre de 2024, als cent anys d'edat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
* ''La alimentación equilibrada en la vida moderna''<br />
* ''La artrosis y su solución''<br />
* ''El Magnesio, clave para la salud''<br />
* ''Contestando a sus preguntas sobre el magnesio''<br />
* ''Dietas a la carta''<br />
* ''Alimentación y rendimiento intelectual''<br />
* ''Colesterol, triglicéridos y su control''<br />
* ''Vencer la osteoporosis''<br />
* ''La respuesta está en el colágeno''<br />
* ''El magnesio en el deporte''<br />
<br />
== Premis i reconeiximents ==<br />
<br />
* Premi Muncunill com a reconeiximent a l'esforç innovador, [[2018]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Ana María Lajusticia}}<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Maria_Lajusticia Ana María Lajusticia en Wikipedia]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Científics]]<br />
[[Categoria:Químics]]<br />
[[Categoria:Bioquímics]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors espanyols]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XXI]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arquebisbe&diff=1412152Arquebisbe2026-09-17T16:25:30Z<p>Xavier: /* Coronacions reals */</p>
<hr />
<div>Es coneix com a '''arquebisbe''' (del [[Idioma grec|grec]] ἀρχιεπίσκοπος , ''archiepískopos'')<ref>{{Cita DLE|arquebisbe}}</ref> a aquell [[bisbe]] que presidix una [[diòcesis]] particularment important, ya siga pel seu tamany, la seua rellevància històrica o per abdós, cridada [[archidiòcesis]], arquidiócesis o arzobispado. Els arquebisbes solen ser també els [[bisbe metropolità|metropolitans]] de la [[província eclesiàstica]] en la que es localisa la seua archidiòcesis. En la [[Iglésia catòlica]] el [[papa]] pugues també donar a un bisbe el títul d'arquebisbe ''ad personam'', és dir, a títul personal, encara que no siga el metropolità. Quan un bisbe es convertix en arquebisbe no està sent, de cap modo, ordenat ni està rebent cap [[Sacrament (religió)|sacrament]]; en contrast (en els ritos [[Iglésia copta|copto]], [[Anglicanisme|anglicà]], catòlic i [[Iglésia ortodoxa|ortodox]]) algú que és [[Orde Sacerdotal|ordenat]] bisbe està sent consagrat.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
[[Archiu:Sainta15.jpg|thumb|160px|Atanasio d'Aleixandria]][[San Atanasio]] sembla que va ser el primer que va amprar la denominació de ''arquebisbe'' en el bisbe d'[[Aleixandria]]. Pero si el títul és del {{sigle|IV||s}}, la dignitat i la [[Jurisdicció eclesiàstica|jurisdicció]] tenen un orige molt més antic. Segons la [[Bíblia]] i la [[tradició apostólica]], els [[apòstol]]s i els seus discípuls han residit en les grans ciutats des de les quals enviaven atres bisbes a les inferiors. Estes consideraven a les primeres com a les seues matrius. En el govern polític ya se'ls donava el nom de ''metròpolis'' i els bisbes que residien en elles es varen cridar també ''metropolitans''. L'Iglésia, en temps dels [[Emperador romà|emperadors romans]], va seguir la divisió de les [[Província romana|províncies]] d'aquell [[Imperi romà|imperi]]. Els bisbes establits en les ciutats majors o metròpolis varen prendre insensiblemente el títul de ''metropolitans'' i ''arquebisbes'', com que tenien en el seu territori i jurisdicció a atres bisbes. Les revolucions que va haver en l'imperi i l'establiment dels pobles del Nort, que varen repartir entre sí les seues províncies, no varen canviar en res esta divisió. Les ciutats que els romans havien cridat metròpolis han conservat casi totes el seu títul i els seus arquebisbes. Alguna atra solament es va erigir despuix en [[metròpoli]], com [[París]] i [[Albi (Tarn)|Albi]] en [[França]].<ref>''Diccionari de Teologia''. Nicolás Sylvestre Bergier, 1845.</ref><br />
<br />
== En les Iglésies orientals ==<br />
{{AP|Cristiandad oriental}}<br />
<br />
En les Iglésies eslaves orientals (tant [[Iglésia catòlica|catòlica]] com [[Iglésia ortodoxa|ortodox]]) els arquebisbes i els metropolitans estan diferenciats, encara que un metropolità pot ser cridat ''arquebisbe metropolità''. En la [[Iglésia ortodoxa]], els arquebisbes ostenten un ranc major que el dels metropolitans i tenen els mateixos drets que els metropolitans ortodoxos eslaus (orientals). La distinció entre arquebisbes / metropolitans seguix, generalment, el mateix patró en les [[Iglésia ortodoxa|Iglésies ortodoxes]].<br />
<br />
== En l'Iglésia catòlica ==<br />
{{VT|Iglésia catòlica}}<br />
<br />
L'administració de l'Iglésia catòlica es fa dividint el territori en diòcesis i agrupant estes en províncies eclesiàstiques distribuïdes en els països civils. Al front del pastoreig de cada diòcesis està el bisbe i ell i solament ell és el que eixercix en autoritat apostólica el govern pastoral d'eixa regió, en unió al romà pontífex. En la distribució de les diòcesis en províncies, sempre és una la que eixercix una espècie de capitalitat sobre el restant, que és la [[arquidiócesis]]. El bisbe que queda al front d'estes, té el títul d'arquebisbe metropolità, que tenen el deure organisar la cooperació entre les diòcesis, encara que, pròpiament, no tenen autoritat sobre atres diòcesis alienes a la seua. La seua insígnia és el ''pali'', una banda de [[llana]] blanca adornada en [[Cruz|creues]] negres. En ser el títul d'arquebisbe un títul, com uns atres, no vinculat al Sacrament de l'Orde, pot ser otorgat, com lo és, a atres prelats sense dirigir una sèu metropolitana siga per raó del seu càrrec, dignitat personal o de la diòcesis o atres motius, a decisió de la [[Santa Sèu|Sede Apostólica]]. Els [[Nuncio apostólico|nuncios apostólicos]] també tenen el títul d'arquebisbe "''ad personam''", aixina com atres càrrecs episcopals en la [[cúria romana]], normalment, els que complixen bisbes no moradures (per eixemple, el Mestre de Cerimònies Pontifici, entre uns atres). No obstant, sacramentalmente, el arzobispado no és un grau en l'Orde, puix estos seguixen sent bisbes, sino un títul a raó de la diòcesis o d'atres aspectes.<br />
<br />
<gallery mode="packed" heights="200"><br />
Archiu:Template-Archbishop.svg| Model d'escut dels arquebisbes catòlics no metropolitans. Archiu:Template-Metropolitan Archbishop.svg| Model d'escut dels arquebisbes metropolitans catòlics.<br />
</gallery><br />
<br />
En alguns casos, quan són designats bisbes de diòcesis i més encara quan no han segut elevades a archidiòcesis, se'ls denomina bisbe en dignitat d'arquebisbe o arquebisbe bisbe, tal com va ocórrer en els anys 1990 en [[Francisco de Borja Valenzuela]], qui anteriorment va ser arquebisbe d'[[Antofagasta]] i després va ser destinat primer a [[Diòcesis de Sant Felipe (Chile)|Sant Felipe]] com a arquebisbe bisbe de dita diòcesis i posteriorment a [[Valparaíso]], passant a ser arquebisbe bisbe de Valparaíso. En el cas de la Moradura [[Francisco Javier Errázuriz Ossa]], ell va ser nomenat bisbe arquebisbe de Valparaíso, tenint eixa mateixa dignitat, quan treballava com a Pro Prefecto de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostólica|Congregació d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostólica]] entre 1991 i 1996, pero ratificant-la quan va ser traslladat a [[Santiago de Chile]]. En els noticieros, estos casos en lloc de dir "El bisbe de Valparaíso" dia "L'arquebisbe de Valparaíso", en referir-se per eixemple al bisbe de la Capital de la Regió de Valparaíso.<br />
<br />
== En l'Iglésia anglicana ==<br />
{{AP|Anglicanisme}}<br />
<br />
La [[Comunió anglicana]] està constituïda per 38 províncies, cada una en un arquebisbe al cap. Les més conegudes són les de la [[Iglésia d'Anglaterra]], [[Província de Canterbury|Canterbury]] (cap espiritual de l'Iglésia d'Anglaterra i del [[anglicanisme]]) i [[Província de York|York]]. Estos dos arquebisbes són "nobles espirituals" (''spiritual peers'') i per lo tant, membres de la [[cambra dels Lores]] britànica.<br />
<br />
== En l'Iglésia luterana ==<br />
{{AP|Luteranisme}}<br />
<br />
Algunes iglésies luteranas tenen el títul d'arquebisbe. Dos casos particulars són la [[Iglésia de Suècia]] i la [[Iglésia Evangèlica Luterana de Finlàndia]], que abdós tenen un arquebisbe al cap, respectius d'[[arquebisbe d'Upsala|Upsala]] i de [[arquebisbe de Turku|Turku]].<br />
<br />
== Coronacions reals ==<br />
{{AP|Consagració real}}<br />
<br />
Durant l'Edat Mija i Moderna les cerimònies de coronació dels monarques varen ser presidides per una alta figura eclesiàstica catòlica, sempre un arquebisbe. Este jerarca ungía en sants oloreu-vos al monarca, reconeixent-ho en nom de Deu com a llegítim. En Anglaterra la figura que dirigia la coronació era el [[arquebisbe de Canterbury]]; en Hongria el [[arquebisbe d'Estrigonia]]; en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] els [[Arquebisbat de Colónia|Arquebisbes de Colónia]], [[Diòcesis de Magúncia|Magúncia]] i [[Diòcesis de Tréveris|Tréveris]]; en Polònia el [[Arquidiócesis de Gniezno|arquebisbe de Gniezno]]; en Suècia el [[arquebisbe d'Upsala]]; en Castella el [[arquebisbe de Toledo]]; en Bohèmia pel [[Arquidiócesis de Praga|arquebisbe de Praga]]; en Aragó el [[arquebisbe de Tarragona]]; i en França el [[Archidiòcesis de Reims|arquebisbe de Reims]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Bisbe]]<br />
* [[Patriarca]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Wikcionario}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eclesiología]]<br />
[[Categoria:Arquebisbes|Arquebisbes]]<br />
[[Categoria:Jerarquia catòlica]]<br />
[[Categoria:Càrrecs eclesiàstics dels cristians orientals]]<br />
<br />
<br />
{{Traduït ref|es|Arzobispo}}<br />
[[Categoria:Enciclopèdia]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arquebisbe&diff=1412151Arquebisbe2026-09-17T16:24:25Z<p>Xavier: /* Coronació reals */</p>
<hr />
<div>Es coneix com a '''arquebisbe''' (del [[Idioma grec|grec]] ἀρχιεπίσκοπος , ''archiepískopos'')<ref>{{Cita DLE|arquebisbe}}</ref> a aquell [[bisbe]] que presidix una [[diòcesis]] particularment important, ya siga pel seu tamany, la seua rellevància històrica o per abdós, cridada [[archidiòcesis]], arquidiócesis o arzobispado. Els arquebisbes solen ser també els [[bisbe metropolità|metropolitans]] de la [[província eclesiàstica]] en la que es localisa la seua archidiòcesis. En la [[Iglésia catòlica]] el [[papa]] pugues també donar a un bisbe el títul d'arquebisbe ''ad personam'', és dir, a títul personal, encara que no siga el metropolità. Quan un bisbe es convertix en arquebisbe no està sent, de cap modo, ordenat ni està rebent cap [[Sacrament (religió)|sacrament]]; en contrast (en els ritos [[Iglésia copta|copto]], [[Anglicanisme|anglicà]], catòlic i [[Iglésia ortodoxa|ortodox]]) algú que és [[Orde Sacerdotal|ordenat]] bisbe està sent consagrat.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
[[Archiu:Sainta15.jpg|thumb|160px|Atanasio d'Aleixandria]][[San Atanasio]] sembla que va ser el primer que va amprar la denominació de ''arquebisbe'' en el bisbe d'[[Aleixandria]]. Pero si el títul és del {{sigle|IV||s}}, la dignitat i la [[Jurisdicció eclesiàstica|jurisdicció]] tenen un orige molt més antic. Segons la [[Bíblia]] i la [[tradició apostólica]], els [[apòstol]]s i els seus discípuls han residit en les grans ciutats des de les quals enviaven atres bisbes a les inferiors. Estes consideraven a les primeres com a les seues matrius. En el govern polític ya se'ls donava el nom de ''metròpolis'' i els bisbes que residien en elles es varen cridar també ''metropolitans''. L'Iglésia, en temps dels [[Emperador romà|emperadors romans]], va seguir la divisió de les [[Província romana|províncies]] d'aquell [[Imperi romà|imperi]]. Els bisbes establits en les ciutats majors o metròpolis varen prendre insensiblemente el títul de ''metropolitans'' i ''arquebisbes'', com que tenien en el seu territori i jurisdicció a atres bisbes. Les revolucions que va haver en l'imperi i l'establiment dels pobles del Nort, que varen repartir entre sí les seues províncies, no varen canviar en res esta divisió. Les ciutats que els romans havien cridat metròpolis han conservat casi totes el seu títul i els seus arquebisbes. Alguna atra solament es va erigir despuix en [[metròpoli]], com [[París]] i [[Albi (Tarn)|Albi]] en [[França]].<ref>''Diccionari de Teologia''. Nicolás Sylvestre Bergier, 1845.</ref><br />
<br />
== En les Iglésies orientals ==<br />
{{AP|Cristiandad oriental}}<br />
<br />
En les Iglésies eslaves orientals (tant [[Iglésia catòlica|catòlica]] com [[Iglésia ortodoxa|ortodox]]) els arquebisbes i els metropolitans estan diferenciats, encara que un metropolità pot ser cridat ''arquebisbe metropolità''. En la [[Iglésia ortodoxa]], els arquebisbes ostenten un ranc major que el dels metropolitans i tenen els mateixos drets que els metropolitans ortodoxos eslaus (orientals). La distinció entre arquebisbes / metropolitans seguix, generalment, el mateix patró en les [[Iglésia ortodoxa|Iglésies ortodoxes]].<br />
<br />
== En l'Iglésia catòlica ==<br />
{{VT|Iglésia catòlica}}<br />
<br />
L'administració de l'Iglésia catòlica es fa dividint el territori en diòcesis i agrupant estes en províncies eclesiàstiques distribuïdes en els països civils. Al front del pastoreig de cada diòcesis està el bisbe i ell i solament ell és el que eixercix en autoritat apostólica el govern pastoral d'eixa regió, en unió al romà pontífex. En la distribució de les diòcesis en províncies, sempre és una la que eixercix una espècie de capitalitat sobre el restant, que és la [[arquidiócesis]]. El bisbe que queda al front d'estes, té el títul d'arquebisbe metropolità, que tenen el deure organisar la cooperació entre les diòcesis, encara que, pròpiament, no tenen autoritat sobre atres diòcesis alienes a la seua. La seua insígnia és el ''pali'', una banda de [[llana]] blanca adornada en [[Cruz|creues]] negres. En ser el títul d'arquebisbe un títul, com uns atres, no vinculat al Sacrament de l'Orde, pot ser otorgat, com lo és, a atres prelats sense dirigir una sèu metropolitana siga per raó del seu càrrec, dignitat personal o de la diòcesis o atres motius, a decisió de la [[Santa Sèu|Sede Apostólica]]. Els [[Nuncio apostólico|nuncios apostólicos]] també tenen el títul d'arquebisbe "''ad personam''", aixina com atres càrrecs episcopals en la [[cúria romana]], normalment, els que complixen bisbes no moradures (per eixemple, el Mestre de Cerimònies Pontifici, entre uns atres). No obstant, sacramentalmente, el arzobispado no és un grau en l'Orde, puix estos seguixen sent bisbes, sino un títul a raó de la diòcesis o d'atres aspectes.<br />
<br />
<gallery mode="packed" heights="200"><br />
Archiu:Template-Archbishop.svg| Model d'escut dels arquebisbes catòlics no metropolitans. Archiu:Template-Metropolitan Archbishop.svg| Model d'escut dels arquebisbes metropolitans catòlics.<br />
</gallery><br />
<br />
En alguns casos, quan són designats bisbes de diòcesis i més encara quan no han segut elevades a archidiòcesis, se'ls denomina bisbe en dignitat d'arquebisbe o arquebisbe bisbe, tal com va ocórrer en els anys 1990 en [[Francisco de Borja Valenzuela]], qui anteriorment va ser arquebisbe d'[[Antofagasta]] i després va ser destinat primer a [[Diòcesis de Sant Felipe (Chile)|Sant Felipe]] com a arquebisbe bisbe de dita diòcesis i posteriorment a [[Valparaíso]], passant a ser arquebisbe bisbe de Valparaíso. En el cas de la Moradura [[Francisco Javier Errázuriz Ossa]], ell va ser nomenat bisbe arquebisbe de Valparaíso, tenint eixa mateixa dignitat, quan treballava com a Pro Prefecto de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostólica|Congregació d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostólica]] entre 1991 i 1996, pero ratificant-la quan va ser traslladat a [[Santiago de Chile]]. En els noticieros, estos casos en lloc de dir "El bisbe de Valparaíso" dia "L'arquebisbe de Valparaíso", en referir-se per eixemple al bisbe de la Capital de la Regió de Valparaíso.<br />
<br />
== En l'Iglésia anglicana ==<br />
{{AP|Anglicanisme}}<br />
<br />
La [[Comunió anglicana]] està constituïda per 38 províncies, cada una en un arquebisbe al cap. Les més conegudes són les de la [[Iglésia d'Anglaterra]], [[Província de Canterbury|Canterbury]] (cap espiritual de l'Iglésia d'Anglaterra i del [[anglicanisme]]) i [[Província de York|York]]. Estos dos arquebisbes són "nobles espirituals" (''spiritual peers'') i per lo tant, membres de la [[cambra dels Lores]] britànica.<br />
<br />
== En l'Iglésia luterana ==<br />
{{AP|Luteranisme}}<br />
<br />
Algunes iglésies luteranas tenen el títul d'arquebisbe. Dos casos particulars són la [[Iglésia de Suècia]] i la [[Iglésia Evangèlica Luterana de Finlàndia]], que abdós tenen un arquebisbe al cap, respectius d'[[arquebisbe d'Upsala|Upsala]] i de [[arquebisbe de Turku|Turku]].<br />
<br />
== Coronacions reals ==<br />
{{AP|Consagració real}}<br />
<br />
Durant l'Edat Mija i Moderna les cerimònies de coronació dels monarques varen ser presidides per una alta figura eclesiàstica catòlica, sempre un arquebisbe. Este jerarca ungía en sants oloreu-vos al monarca, reconeixent-ho en nom de Deu com a llegítim. En Anglaterra la figura que dirigia la coronació era el [[arquebisbe de Canterbury]]; en Hongria el [[arquebisbe d'Estrigonia]]; en el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] els [[Arzobispado de Colónia|Arquebisbes de Colónia]], [[Diòcesis de Magúncia|Magúncia]] i [[Diòcesis de Tréveris|Tréveris]]; en Polònia el [[Arquidiócesis de Gniezno|arquebisbe de Gniezno]]; en Suècia el [[arquebisbe d'Upsala]]; en Castella el [[arquebisbe de Toledo]]; en Bohèmia pel [[Arquidiócesis de Praga|arquebisbe de Praga]]; en Aragó el [[arquebisbe de Tarragona]]; i en França el [[Archidiòcesis de Reims|arquebisbe de Reims]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Bisbe]]<br />
* [[Patriarca]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Wikcionario}}<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Eclesiología]]<br />
[[Categoria:Arquebisbes|Arquebisbes]]<br />
[[Categoria:Jerarquia catòlica]]<br />
[[Categoria:Càrrecs eclesiàstics dels cristians orientals]]<br />
<br />
<br />
{{Traduït ref|es|Arzobispo}}<br />
[[Categoria:Enciclopèdia]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casimir_Meli%C3%A0_Tena&diff=1412150Casimir Melià Tena2026-09-17T16:22:47Z<p>Xavier: /* Treballs científics */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Casimir Melià Tena <br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Ingenier i escritor. <br />
| data_naix = [[18 d'abril]] de [[1902]]<br />
| lloc_naix = [[Albocàsser]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[28 d'octubre]] de [[1991]]<br />
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
}}<br />
'''Casimir Melià Tena''' ([[Albocàsser]], [[18 d'abril]] de [[1902]] - † [[Castelló de la Plana]], [[28 d'octubre]] de [[1991]]) fon un ingenier industrial i escritor [[Valencians|valencià]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any [[1914]] es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a [[Madrit]] per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a [[Barcelona]] per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit.<br />
<br />
A l'acabar els seus estudis, Casimir treballà en l'empresa nortamericana Western Electric, participant activament en els inicis del cine sonor, tant en les proyeccions com en tot el procés electrotècnic. <br />
<br />
Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a [[Terol]] i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any [[1941]], el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea.<br />
<br />
Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com ''Comercio e industria en los productos de secano'', ''Industria de la alimentació'', ''Reactores nucleares'', ''La economía de Castellón'' o ''Industrias químiques y del papel''. <br />
<br />
Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en l'any [[1942]]. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria [[Espanya]], l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils.<br />
<br />
En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en l'any [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat'').<br />
<br />
== Reconeiximents ==<br />
<br />
Fon nomenat fill predilecte del seu poble natal, Albocàsser, en l'any [[1986]] i fill adoptiu de Castelló, en [[1989]]. L'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Fundació Huguet]] li concedí el premi "Valencià de l'Any" en [[1980]]. L'ajuntament d'Albocàsser creà un premi de lliteratura infantil i jovenil en el seu nom en [[1991]]. <br />
<br />
En Casimir Melià Tena va morir en Castelló el 28 d'octubre de 1992.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
=== Treballs científics ===<br />
<br />
* ''L'economia del regne de Valencia segons Cavanilles'' (1978)<br />
* ''Reactores nucleares''<br />
* ''Comercio e industria en los productos de secano''<br />
* ''Industria de la alimentación''<br />
* ''La economía de Castellón''<br />
* ''Industrias químiques y del papel''<br />
<br />
=== Ensaig i narrativa ===<br />
<br />
* ''Temas de nuestro tiempo'' (1973)<br />
* ''El sector menyspreat'' (1977)<br />
* ''El Mito de Prometeo''<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Casimiro%20Meli%E1%20Tena.pdf Casimiro Meliá Tena. Equilibrado humanista, científico y técnico - Salvador Bellés - Repositori UJI]<br />
* [http://elrinconcillodejuanjo.blogspot.com/2013/04/casimiro-melia-tena.html Biografia de Casimir Melià Tena - Blog El rinconcito de Juanjo]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors en valencià]]<br />
[[Categoria:Ingeniers]]<br />
[[Categoria:Ingeniers valencians]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carme_Miquel_Diego&diff=1411850Carme Miquel Diego2026-09-17T11:51:14Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>'''Carme Miquel Diego''' ([[La Nucia]], [[14 d'abril]] de [[1944]] - [[Valéncia]], [[18 de juny]] de [[2019]]), fon una professora i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
(Secció per completar)</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carme_Miquel_Diego&diff=1411848Carme Miquel Diego2026-09-17T11:50:50Z<p>Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Carme Miquel Diego''' (La Núcia, 14 d'abril de 1944 - Valéncia, 18 de juny de 2019), fon una professora i escritora valenciana d'ideologia pancatalanista. == Biografia == (Secció per completar)»</p>
<hr />
<div>'''Carme Miquel Diego''' ([[La Núcia]], [[14 d'abril]] de [[1944]] - [[Valéncia]], [[18 de juny]] de [[2019]]), fon una professora i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
(Secció per completar)</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411814Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:44:51Z<p>Xavier: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Maria Àngels Francés Díez<br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Filòloga i escritora.<br />
| data_naix = [[1976]] <br />
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga, professora universitària i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/07/04/maria-angels-frances-feminismo-pasion-132105151.html Maria Àngels Francés: feminismo y pasión por la lengua para cuidar de los nombres de las cosas - ''Levante-EMV'']<br />
<br />
=== Vídeos ===<br />
<br />
* [https://www.rtve.es/play/videos/linformatiu-comunitat-valenciana/filologa-alcoiana-maria-angels-frances-pren-possessio-com-presidenta-lavl/17211046/ La filòloga alcoiana Maria Àngels Francés pren possessió com a presidenta de l'AVL - RTVE]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Filòlecs]]<br />
[[Categoria:Filòlecs valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]<br />
[[Categoria:AVLL]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411785Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:41:25Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Maria Àngels Francés Díez<br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Filòloga i escritora.<br />
| data_naix = [[1976]] <br />
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga, professora universitària i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/07/04/maria-angels-frances-feminismo-pasion-132105151.html Maria Àngels Francés: feminismo y pasión por la lengua para cuidar de los nombres de las cosas - ''Levante-EMV'']<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Filòlecs]]<br />
[[Categoria:Filòlecs valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]<br />
[[Categoria:AVLL]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411774Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:40:39Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Maria Àngels Francés Díez<br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Filòloga i escritora.<br />
| data_naix = [[1976]] <br />
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2026/07/04/maria-angels-frances-feminismo-pasion-132105151.html Maria Àngels Francés: feminismo y pasión por la lengua para cuidar de los nombres de las cosas - ''Levante-EMV'']<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Filòlecs]]<br />
[[Categoria:Filòlecs valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]<br />
[[Categoria:AVLL]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torcuato_Luca_de_Tena&diff=1411568Torcuato Luca de Tena2026-09-17T11:25:02Z<p>Xavier: /* Premis i guardons */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Torcuato Luca de Tena Brunet<br />
| image = [[File:1914-02-21, La Esfera, Torcuato Luca de Tena, Gamonal (cropped).jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1923]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[1999]] <br />
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] <br />
}}<br />
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - † [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, es dedicà al periodisme i dirigí el periòdic ''[[ABC]]'' en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1973]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), [[Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]] —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste [[Guillermo Luca de Tena]].<br />
<br />
Fon un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sent elegit acàdemic numerari en febrer de l'any [[1972]] prenent possessió en juny de l'any [[1973]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''. <br />
<br />
Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.<br />
<br />
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.<br />
<br />
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.<br />
<br />
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.<br />
<br />
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.<br />
<br />
== Premis i guardons ==<br />
<br />
Ha rebut, entre atres, els premis: <br />
<br />
* Premi Nacional de Lliteratura ([[1961]])<br />
* Premi Planeta ([[1962]])<br />
* Premi Fastenrath ([[1971]])<br />
* Premi Espejo de España ([[1993]])<br />
<br />
== Els taulellets de Palestina ==<br />
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]<br />
{{AP|Iglésia del Pare Nostre}}<br />
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent: <br />
<br />
{{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}}<br />
<br />
=== El Pare Nostre en llengua valenciana ===<br />
<br />
Pare nostre, que estàs en el cel,<br />
<br />
Santificat siga el teu nom.<br />
<br />
Vinga a nosatres el teu regne.<br />
<br />
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.<br />
<br />
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.<br />
<br />
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem<br />
<br />
als qui nos ofenen.<br />
<br />
I no nos deixes caure en la tentació.<br />
<br />
Sino lliura-nos del mal.<br />
<br />
Amén.<br />
<br />
== Cites sobre la llengua valenciana ==<br />
[[Archiu:Lallentorc.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa de Torcuato Luca de Tena]]<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena (''Hoja del Lunes'', 20.2.1978). <br />
<br />
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}<br />
<br />
* 1978. ''El catalán, dialecto del valenciano'', per [[Torcuato Luca de Tena]], publicat en el periòdic ''[[ABC]]'', 22.4.1978.<br />
<br />
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 24.6.1978). <br />
<br />
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}<br />
<br />
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regions. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.'' <br />
<br />
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''<br />
<br />
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''<br />
<br />
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}<br />
<br />
* 1985. Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ''El Día de Baleares'', 22.9.1985. Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart.<br />
<br />
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''|(1985. Torcuato Luca de Tena)}}<br />
<br />
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}<br />
<br />
* 1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]''. Dimecres, 29 de març de 1995)<br />
<br />
{{Cita|''El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.''}}<br />
<br />
== Obres ==<br />
<br />
Entre les seues noveles, podem resenyar: ''Edad prohibida'' ([[1958]]), ''La mujer de otro'' ([[1961]]) i ''Embajador en el infierno'', per la que fon distinguit en el Premi Nacional de Lliteratura en [[1961]].<br />
<br />
=== Poesia ===<br />
<br />
*''Albor'' Chile: Tall. de la Edt. Nacimento, [[1941]]<br />
*''Espuma, nube, viento. (Poemas en prosa y verso)''. Madrid, [[1945]].<br />
*''Poemas para después de muerto y otras versificaciones'' Madrid: Rialp, [[1990]].<br />
*''Poemas inéditos'', Barcelona, Planeta, [[2000]]<br />
<br />
=== Artículs ===<br />
<br />
*''Crónicas parlamentarias'' ([[1967]]).<br />
<br />
=== Novela ===<br />
<br />
*''La otra vida del capitán Contreras'' ([[1953]])<br />
*''Edad prohibida'' ([[1958]])<br />
*''La mujer de otro'' (Premio Planeta, [[1961]])<br />
*''La brújula loca'' ([[1964]])<br />
*''Pepa Niebla'' (Premio Ateneo de Sevilla, [[1970]])<br />
*''Señor ex ministro'' ([[1976]])<br />
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).<br />
*''El Fabricante de Sueños'' (1978). <br />
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul. <br />
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).<br />
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])<br />
*''El futuro fue ayer'' ([[1987]])<br />
*''La llamada'' ([[1994]])<br />
*''Las tribulaciones de una chica decente'' ([[1995]])<br />
*''Paisaje con muñeca rota'' ([[1996]])<br />
*''Primer y último amor'' ([[1997]])<br />
*''¡Mercedes, Mercedes!'' ([[1999]])<br />
<br />
=== Memòries ===<br />
<br />
*''Mis amigos muertos'' Barcelona: Planeta, [[1972]]<br />
*''Papeles para la pequeña y la gran historia. Memorias de mi padre y mías'' ([[1991]])<br />
*''Franco si... pero. Confesiones profanas. Unos años decisivos de la vida de España vistos y narrados por un testigo excepcional'' ([[1993]])<br />
*''El tiempo congelado'', Madrid: Espasa Calpe, 1995.<br />
<br />
=== Reportages ===<br />
<br />
*''El Londres de la postguerra. Pinceladas sobre la vida en Londres''. Madrid: Espasa Calpe, [[1948]].<br />
*''Embajador en el infierno. Memorias del Capitán Palacios: (Once años de cautiverio en Rusia)'' ([[1956]]) (Premi Nacional de Lliteratura 1961)<br />
*''Escrito en las olas. El singular destino de un emigrante español en el Key West del fin de la Belle Epoque''. Barcelona, Planeta, 1983.<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
*''La prensa ante las masas'' ([[1952]])<br />
*''Mrs. Thompson, su mundo y yo'' ([[1952]]). <br />
*''Los mil y un descubrimientos de América y otros ensayos'' ([[1968]]). <br />
*''Las raíces de América''. Madrid: Instituto Español de Antropología Aplicada 1968.<br />
*''América y sus enigmas (y otra americanerías)'' ([[1992]]).<br />
*''Ciudad de México en tiempos de Maximiliano'', Barcelona, Planeta, [[1989]].<br />
*''La incógnita de la primera isla descubierta y otras incógnitas'', conferencia. Madrid: Patronato Doce de Octubre, 1968.<br />
*''La Literatura de testimonio en los albores de América'', discurso d'entrada en la RAE, [[1973]].<br />
*''La monarquía del futuro'', escrito en colaboración con [[José María Pemán]] y Gonzalo Fernández de la Mora ([[1960]])<br />
<br />
=== Teatre ===<br />
<br />
*''Hay una luz sobre la cama'' ([[1969]]).<br />
*''El triunfador'' ([[1971]]).<br />
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Pare Nostre]]<br />
* [[Iglésia del Pare Nostre]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2570&tit=Els%20taulellets%20de%20Palestina Els taulellets de Palestina]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]<br />
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]<br />
* [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1978/06/24/003.html «La Lengua Valenciana»]. Artícul de Torcuato Luca de Tena en ''ABC'' (1978)<br />
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/24/torcuato-luca-de-tena-defengue-que-el-valencia-era-diferent-del-catala-1/ Torcuato Luca de Tena defengué que el valencià era diferent del català - Cultura Valenciana]<br />
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-lengua-valenciana-una-lengua-anterior-a-la-reconquista/ “La lengua valenciana, una lengua anterior a la reconquista” - Cultura Valenciana]<br />
* [https://elmanifiesto.com/identidad/5802/el-catalan-dialecto-del-valenciano.html El catalán, dialecto del valenciano - Torcuato Luca de Tena - El Manifiesto]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Periodistes espanyols]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors en castellà]]<br />
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Polítics]]<br />
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torcuato_Luca_de_Tena&diff=1411555Torcuato Luca de Tena2026-09-17T11:23:43Z<p>Xavier: /* Obres */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Torcuato Luca de Tena Brunet<br />
| image = [[File:1914-02-21, La Esfera, Torcuato Luca de Tena, Gamonal (cropped).jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1923]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[1999]] <br />
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] <br />
}}<br />
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - † [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, es dedicà al periodisme i dirigí el periòdic ''[[ABC]]'' en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1973]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), [[Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]] —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste [[Guillermo Luca de Tena]].<br />
<br />
Fon un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sent elegit acàdemic numerari en febrer de l'any [[1972]] prenent possessió en juny de l'any [[1973]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''. <br />
<br />
Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.<br />
<br />
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.<br />
<br />
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.<br />
<br />
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.<br />
<br />
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.<br />
<br />
== Premis i guardons ==<br />
<br />
Ha rebut, entre atres, els premis: <br />
<br />
* Premi Planeta ([[1962]])<br />
* Premi Fastenrath ([[1971]])<br />
* Premi Espejo de España ([[1993]])<br />
<br />
== Els taulellets de Palestina ==<br />
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]<br />
{{AP|Iglésia del Pare Nostre}}<br />
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent: <br />
<br />
{{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}}<br />
<br />
=== El Pare Nostre en llengua valenciana ===<br />
<br />
Pare nostre, que estàs en el cel,<br />
<br />
Santificat siga el teu nom.<br />
<br />
Vinga a nosatres el teu regne.<br />
<br />
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.<br />
<br />
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.<br />
<br />
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem<br />
<br />
als qui nos ofenen.<br />
<br />
I no nos deixes caure en la tentació.<br />
<br />
Sino lliura-nos del mal.<br />
<br />
Amén.<br />
<br />
== Cites sobre la llengua valenciana ==<br />
[[Archiu:Lallentorc.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa de Torcuato Luca de Tena]]<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena (''Hoja del Lunes'', 20.2.1978). <br />
<br />
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}<br />
<br />
* 1978. ''El catalán, dialecto del valenciano'', per [[Torcuato Luca de Tena]], publicat en el periòdic ''[[ABC]]'', 22.4.1978.<br />
<br />
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 24.6.1978). <br />
<br />
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}<br />
<br />
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regions. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.'' <br />
<br />
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''<br />
<br />
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''<br />
<br />
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}<br />
<br />
* 1985. Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ''El Día de Baleares'', 22.9.1985. Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart.<br />
<br />
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''|(1985. Torcuato Luca de Tena)}}<br />
<br />
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}<br />
<br />
* 1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]''. Dimecres, 29 de març de 1995)<br />
<br />
{{Cita|''El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.''}}<br />
<br />
== Obres ==<br />
<br />
Entre les seues noveles, podem resenyar: ''Edad prohibida'' ([[1958]]), ''La mujer de otro'' ([[1961]]) i ''Embajador en el infierno'', per la que fon distinguit en el Premi Nacional de Lliteratura en [[1961]].<br />
<br />
=== Poesia ===<br />
<br />
*''Albor'' Chile: Tall. de la Edt. Nacimento, [[1941]]<br />
*''Espuma, nube, viento. (Poemas en prosa y verso)''. Madrid, [[1945]].<br />
*''Poemas para después de muerto y otras versificaciones'' Madrid: Rialp, [[1990]].<br />
*''Poemas inéditos'', Barcelona, Planeta, [[2000]]<br />
<br />
=== Artículs ===<br />
<br />
*''Crónicas parlamentarias'' ([[1967]]).<br />
<br />
=== Novela ===<br />
<br />
*''La otra vida del capitán Contreras'' ([[1953]])<br />
*''Edad prohibida'' ([[1958]])<br />
*''La mujer de otro'' (Premio Planeta, [[1961]])<br />
*''La brújula loca'' ([[1964]])<br />
*''Pepa Niebla'' (Premio Ateneo de Sevilla, [[1970]])<br />
*''Señor ex ministro'' ([[1976]])<br />
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).<br />
*''El Fabricante de Sueños'' (1978). <br />
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul. <br />
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).<br />
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])<br />
*''El futuro fue ayer'' ([[1987]])<br />
*''La llamada'' ([[1994]])<br />
*''Las tribulaciones de una chica decente'' ([[1995]])<br />
*''Paisaje con muñeca rota'' ([[1996]])<br />
*''Primer y último amor'' ([[1997]])<br />
*''¡Mercedes, Mercedes!'' ([[1999]])<br />
<br />
=== Memòries ===<br />
<br />
*''Mis amigos muertos'' Barcelona: Planeta, [[1972]]<br />
*''Papeles para la pequeña y la gran historia. Memorias de mi padre y mías'' ([[1991]])<br />
*''Franco si... pero. Confesiones profanas. Unos años decisivos de la vida de España vistos y narrados por un testigo excepcional'' ([[1993]])<br />
*''El tiempo congelado'', Madrid: Espasa Calpe, 1995.<br />
<br />
=== Reportages ===<br />
<br />
*''El Londres de la postguerra. Pinceladas sobre la vida en Londres''. Madrid: Espasa Calpe, [[1948]].<br />
*''Embajador en el infierno. Memorias del Capitán Palacios: (Once años de cautiverio en Rusia)'' ([[1956]]) (Premi Nacional de Lliteratura 1961)<br />
*''Escrito en las olas. El singular destino de un emigrante español en el Key West del fin de la Belle Epoque''. Barcelona, Planeta, 1983.<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
*''La prensa ante las masas'' ([[1952]])<br />
*''Mrs. Thompson, su mundo y yo'' ([[1952]]). <br />
*''Los mil y un descubrimientos de América y otros ensayos'' ([[1968]]). <br />
*''Las raíces de América''. Madrid: Instituto Español de Antropología Aplicada 1968.<br />
*''América y sus enigmas (y otra americanerías)'' ([[1992]]).<br />
*''Ciudad de México en tiempos de Maximiliano'', Barcelona, Planeta, [[1989]].<br />
*''La incógnita de la primera isla descubierta y otras incógnitas'', conferencia. Madrid: Patronato Doce de Octubre, 1968.<br />
*''La Literatura de testimonio en los albores de América'', discurso d'entrada en la RAE, [[1973]].<br />
*''La monarquía del futuro'', escrito en colaboración con [[José María Pemán]] y Gonzalo Fernández de la Mora ([[1960]])<br />
<br />
=== Teatre ===<br />
<br />
*''Hay una luz sobre la cama'' ([[1969]]).<br />
*''El triunfador'' ([[1971]]).<br />
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Pare Nostre]]<br />
* [[Iglésia del Pare Nostre]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2570&tit=Els%20taulellets%20de%20Palestina Els taulellets de Palestina]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]<br />
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]<br />
* [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1978/06/24/003.html «La Lengua Valenciana»]. Artícul de Torcuato Luca de Tena en ''ABC'' (1978)<br />
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/24/torcuato-luca-de-tena-defengue-que-el-valencia-era-diferent-del-catala-1/ Torcuato Luca de Tena defengué que el valencià era diferent del català - Cultura Valenciana]<br />
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-lengua-valenciana-una-lengua-anterior-a-la-reconquista/ “La lengua valenciana, una lengua anterior a la reconquista” - Cultura Valenciana]<br />
* [https://elmanifiesto.com/identidad/5802/el-catalan-dialecto-del-valenciano.html El catalán, dialecto del valenciano - Torcuato Luca de Tena - El Manifiesto]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Periodistes espanyols]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors en castellà]]<br />
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Polítics]]<br />
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torcuato_Luca_de_Tena&diff=1411446Torcuato Luca de Tena2026-09-17T11:16:05Z<p>Xavier: /* Premis */</p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Torcuato Luca de Tena Brunet<br />
| image = [[File:1914-02-21, La Esfera, Torcuato Luca de Tena, Gamonal (cropped).jpg|250px]]<br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Periodiste i escritor.<br />
| data_naix = [[1923]] <br />
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = [[1999]] <br />
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] <br />
}}<br />
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - † [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, es dedicà al periodisme i dirigí el periòdic ''[[ABC]]'' en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1973]].<br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), [[Torcuato Luca de Tena y Álvarez-Ossorio]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]] —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste [[Guillermo Luca de Tena]].<br />
<br />
Fon un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sent elegit acàdemic numerari en febrer de l'any [[1972]] prenent possessió en juny de l'any [[1973]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''. <br />
<br />
Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.<br />
<br />
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.<br />
<br />
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.<br />
<br />
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.<br />
<br />
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.<br />
<br />
== Premis i guardons ==<br />
<br />
Ha rebut, entre atres, els premis: <br />
<br />
* Premi Planeta ([[1962]])<br />
* Premi Fastenrath ([[1971]])<br />
* Premi Espejo de España ([[1993]])<br />
<br />
== Els taulellets de Palestina ==<br />
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]<br />
{{AP|Iglésia del Pare Nostre}}<br />
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent: <br />
<br />
{{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}}<br />
<br />
=== El Pare Nostre en llengua valenciana ===<br />
<br />
Pare nostre, que estàs en el cel,<br />
<br />
Santificat siga el teu nom.<br />
<br />
Vinga a nosatres el teu regne.<br />
<br />
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.<br />
<br />
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.<br />
<br />
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem<br />
<br />
als qui nos ofenen.<br />
<br />
I no nos deixes caure en la tentació.<br />
<br />
Sino lliura-nos del mal.<br />
<br />
Amén.<br />
<br />
== Cites sobre la llengua valenciana ==<br />
[[Archiu:Lallentorc.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa de Torcuato Luca de Tena]]<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena (''Hoja del Lunes'', 20.2.1978). <br />
<br />
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}<br />
<br />
* 1978. ''El catalán, dialecto del valenciano'', per [[Torcuato Luca de Tena]], publicat en el periòdic ''[[ABC]]'', 22.4.1978.<br />
<br />
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}<br />
<br />
* 1978. Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 24.6.1978). <br />
<br />
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}<br />
<br />
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}<br />
<br />
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regions. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.'' <br />
<br />
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''<br />
<br />
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''<br />
<br />
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}<br />
<br />
* 1985. Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ''El Día de Baleares'', 22.9.1985. Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart.<br />
<br />
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''|(1985. Torcuato Luca de Tena)}}<br />
<br />
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricament. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}<br />
<br />
* 1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]''. Dimecres, 29 de març de 1995)<br />
<br />
{{Cita|''El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.''}}<br />
<br />
== Obres ==<br />
<br />
=== Poesia ===<br />
<br />
*''Albor'' Chile: Tall. de la Edt. Nacimento, [[1941]]<br />
*''Espuma, nube, viento. (Poemas en prosa y verso)''. Madrid, [[1945]].<br />
*''Poemas para después de muerto y otras versificaciones'' Madrid: Rialp, [[1990]].<br />
*''Poemas inéditos'', Barcelona, Planeta, [[2000]]<br />
<br />
=== Artículs ===<br />
<br />
*''Crónicas parlamentarias'' ([[1967]]).<br />
<br />
=== Novela ===<br />
<br />
*''La otra vida del capitán Contreras'' ([[1953]])<br />
*''Edad prohibida'' ([[1958]])<br />
*''La mujer de otro'' (Premio Planeta, [[1961]])<br />
*''La brújula loca'' ([[1964]])<br />
*''Pepa Niebla'' (Premio Ateneo de Sevilla, [[1970]])<br />
*''Señor ex ministro'' ([[1976]])<br />
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).<br />
*''El Fabricante de Sueños'' (1978). <br />
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul. <br />
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).<br />
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])<br />
*''El futuro fue ayer'' ([[1987]])<br />
*''La llamada'' ([[1994]])<br />
*''Las tribulaciones de una chica decente'' ([[1995]])<br />
*''Paisaje con muñeca rota'' ([[1996]])<br />
*''Primer y último amor'' ([[1997]])<br />
*''¡Mercedes, Mercedes!'' ([[1999]])<br />
<br />
=== Memories ===<br />
<br />
*''Mis amigos muertos'' Barcelona: Planeta, [[1972]]<br />
*''Papeles para la pequeña y la gran historia. Memorias de mi padre y mías'' ([[1991]])<br />
*''Franco si... pero. Confesiones profanas. Unos años decisivos de la vida de España vistos y narrados por un testigo excepcional'' ([[1993]])<br />
*''El tiempo congelado'', Madrid: Espasa Calpe, 1995.<br />
<br />
=== Reportages ===<br />
<br />
*''El Londres de la postguerra. Pinceladas sobre la vida en Londres''. Madrid: Espasa Calpe, [[1948]].<br />
*''Embajador en el infierno. Memorias del Capitán Palacios: (Once años de cautiverio en Rusia)'' (Premi Nacional de Lliteratura 1961)<br />
*''Escrito en las olas. El singular destino de un emigrante español en el Key West del fin de la Belle Epoque''. Barcelona, Planeta, 1983.<br />
<br />
=== Ensaig ===<br />
<br />
*''La prensa ante las masas'' ([[1952]])<br />
*''Mrs. Thompson, su mundo y yo'' ([[1952]]). <br />
*''Los mil y un descubrimientos de América y otros ensayos'' ([[1968]]). <br />
*''Las raíces de América''. Madrid: Instituto Español de Antropología Aplicada 1968.<br />
*''América y sus enigmas (y otra americanerías)'' ([[1992]]).<br />
*''Ciudad de México en tiempos de Maximiliano'', Barcelona, Planeta, [[1989]].<br />
*''La incógnita de la primera isla descubierta y otras incógnitas'', conferencia. Madrid: Patronato Doce de Octubre, 1968.<br />
*''La Literatura de testimonio en los albores de América'', discurso d'entrada en la RAE, [[1973]].<br />
*''La monarquía del futuro'', escrito en colaboración con [[José María Pemán]] y Gonzalo Fernández de la Mora ([[1960]])<br />
<br />
=== Teatre ===<br />
<br />
*''Hay una luz sobre la cama'' ([[1969]]).<br />
*''El triunfador'' ([[1971]]).<br />
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Pare Nostre]]<br />
* [[Iglésia del Pare Nostre]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2570&tit=Els%20taulellets%20de%20Palestina Els taulellets de Palestina]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]<br />
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]<br />
* [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1978/06/24/003.html «La Lengua Valenciana»]. Artícul de Torcuato Luca de Tena en ''ABC'' (1978)<br />
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/24/torcuato-luca-de-tena-defengue-que-el-valencia-era-diferent-del-catala-1/ Torcuato Luca de Tena defengué que el valencià era diferent del català - Cultura Valenciana]<br />
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/la-lengua-valenciana-una-lengua-anterior-a-la-reconquista/ “La lengua valenciana, una lengua anterior a la reconquista” - Cultura Valenciana]<br />
* [https://elmanifiesto.com/identidad/5802/el-catalan-dialecto-del-valenciano.html El catalán, dialecto del valenciano - Torcuato Luca de Tena - El Manifiesto]<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Periodistes]]<br />
[[Categoria:Periodistes espanyols]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors en castellà]]<br />
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Polítics]]<br />
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]<br />
[[Categoria:Sigle XX]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411306Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:06:53Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Biografia|<br />
| nom = Maria Àngels Francés Díez<br />
| image = <br />
| peu = <br />
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br />
| ocupació = Filòloga i escritora.<br />
| data_naix = [[1976]] <br />
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br />
| data_mort = <br />
| lloc_mort = <br />
}}<br />
'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Filòlecs]]<br />
[[Categoria:Filòlecs valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]<br />
[[Categoria:AVLL]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411283Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:05:12Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Filòlecs]]<br />
[[Categoria:Filòlecs valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Pancatalanistes]]<br />
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]<br />
[[Categoria:AVLL]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411248Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T11:02:49Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga i escritora [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.<br />
<br />
== Obra ==<br />
<br />
Una part considerable de la producció investigadora de Francés s'ha concentrat en la lliteratura contemporànea i, particularment, en l'estudi de l'escritura de dònes i de la representació de les identitats des de la perspectiva de gènero.<br />
<br />
En diferents treballs ha abordat autores i autors com Maria Aurèlia Capmany, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Josep Pla, Maria Barbal, Imma Monsó o l'escritor alcoyà Jordi Valor. També ha treballat sobre lliteratura infantil i jovenil, didàctica de la lliteratura, promoció de la llectura, autobiografia i construcció dels cànons lliteraris.<br />
<br />
La pròpia Universitat d'Alacant resumix actualment les seues principals llínees d'investigació en tres camps: lliteratura autobiogràfica, crítica de gènero i estudi del paper de les rets socials en la difusió de la lliteratura i en la construcció del cànon no acadèmic.<br />
<br />
== Acadèmia Valenciana de la Llengua ==<br />
<br />
Francés participà com a assessora externa en la preparació de l'Any [[Carmelina Sánchez-Cutillas]], organisat per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) durant [[2020]] i [[2021]]. Aquella commemoració no es reduí als actes institucionals. Generà investigació, material didàctic, activitats divulgatives i, especialment, una nova edició de l'obra de l'escritora.<br />
<br />
Junt en Joan Borja, Francés treballà en l'edició de l'obra completa de Sánchez-Cutillas. El resultat aparegué en dos volums, dedicats respectivament a poesia i prosa, i permeté reunir tant obra publicada com materials menys coneguts i texts pràcticament inèdits. <br />
<br />
En l'any [[2021]] es produí un pas important en la trayectòria institucional de Maria Àngels Francés: la seua entrada en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La designació la situava dins de l'institució estatutària encarregada de determinar i elaborar la normativa llingüística oficial del valencià en la [[Comunitat Valenciana]]. La seua incorporació resultava coherent en el seu perfil acadèmic: procedia precisament del Departament de Filologia Catalana de l'Universitat d'Alacant i forma part també de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV). <br />
<br />
Francés s'inscriu acadèmicament en la tradició filològica que sosté la unitat llingüística del valencià i el català, posició assumida institucionalment per l'AVL. <br />
<br />
En l'any [[2026]], Francés ha donat un atre pas en eixa trayectòria assumint la presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maria_%C3%80ngels_Franc%C3%A9s_D%C3%ADez&diff=1411103Maria Àngels Francés Díez2026-09-17T10:50:15Z<p>Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Maria Àngels Francés Díez''' (Alcoy, 1976), és una filòloga valenciana d'ideologia pancatalanista. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). == Biografia == Es llicencià en Filologia Catalana en l'Universitat d'Alacant (UA) en l'any 1998 i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en …»</p>
<hr />
<div>'''Maria Àngels Francés Díez''' ([[Alcoy]], [[1976]]), és una filòloga [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. És l'actual presidenta de l'entitat pancatalanista, [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Es llicencià en Filologia Catalana en l'[[Universitat d'Alacant]] (UA) en l'any [[1998]] i posteriorment amplià la seua formació en una segona llicenciatura, Filologia Anglesa, acabada en [[2003]]. En setembre de [[2008]] obtingué el doctorat en Llengua i Lliteratura catalana. La seua tesis doctoral estigué dedicada a l'estudi de ''L'hora violeta, de Montserrat Roig, des d’una perspectiva feminista''.<br />
<br />
La seua carrera acadèmica supera les dos décades i ha combinat docència, investigació i responsabilitats de gestió universitària. Entre els anys [[2009]] i [[2014]] fon vicedecana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d’Alacant. Posteriorment assumí la direcció del Departament de Filologia Catalana, responsabilitat que eixercí entre [[2015]] i [[2019]]. En octubre de [[2017]] fon nomenada professora titular d’universitat i actualment el currículum institucional de l'UA ya la registra com a catedràtica d’universitat.</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Isabel_de_Villena&diff=1410897Isabel de Villena2026-09-17T10:36:25Z<p>Xavier: /* Sobre l'obra */</p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Isabel de Villena<br />
| image = Isabel de Villena.jpg<br />
| grandària = 250px<br />
| descripció = <br />
| seudònim = <br />
| naixcut = [[1430]]<br />
| naixcuda = <br />
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]<br />
| mort = [[1490]]<br />
| morta = [[1490]]<br />
| lloc_de_mort = [[Valéncia]]<br />
| ocupació = Religiosa, escritora<br />
| país = [[Espanya]]<br />
| periodo = <br />
| gènero = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = <br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| lloc web = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Elionor Manuel de Villena''', coneguda per '''Isabel de Villena''' o '''Sor Isabel de Villena''' ([[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), fon una religiosa, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]]. Fon l'abadesa del convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de Valéncia. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea. Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]).<br />
<br />
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /><br />
<br />
'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en l'any [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'últimaa notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.<br />
<br />
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.<br />
<br />
Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren.<br />
<br />
== Sobre l'obra ==<br />
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]<br />
{{AP|Vita Christi}}<br />
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. <br />
<br />
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}}<br />
<br />
{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}<br />
<br />
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de [[1688]] i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}<br />
<br />
{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a [[Juli Moreno]] (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Sigle d'Or Valencià]]<br />
* [[Vita Christi]]<br />
* [[Lluís Alcanyís]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Botella Nicolás, Ana María; Ramos Ahijado, Sonsoles (2018). «Música y enseñanzas de Isabel de Villena: perspectivas interdisciplinares sobre una mujer innovadora en el siglo xv». Las mujeres y la construcción cultural. Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 978-84-9012-968-5<br />
* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3<br />
* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com<br />
* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]] ]<br />
* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad<br />
* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit<br />
* Villalba, Mariano (2015). «El Tratado de Astrología atribuido a Enrique de Villena. Esoterismo en la corte de Juan II de Castilla». Magallánica: revista de historia moderna<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Alemany Ferrer, Rafael, «La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Murcia, Universidad de Murcia, 2012, pp. 131-140. ISBN 978-84-15463-31-3<br />
* Ferrando, Antoni «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d'Isabel de Villena». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna. pàg. 24-59. DOI: 10.7203. ISSN: - 4841 2340 - 4841<br />
* Massot i Muntaner, J. (coord.). Miscelanea Jordi Bruguera. 69. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015 ISBN 9788498837841.<br />
* Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Isabel de Villena}}<br />
<br />
* [http://www.edilan.es/hojas/0010.htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]<br />
* [http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]<br />
* [http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià]<br />
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rogle]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201503/22/isabel-villena-mujer-adelantada-20150321235607-v.html Sor Isabel de Villena, una mujer adelantada a su tiempo - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.esdiario.com/777139127/La-primera-feminista-de-Espana-fue-valenciana-y-monja.html La primera feminista de España fue valenciana y monja - ''Esdiario'']<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XV]]<br />
[[Categoria:Lliteratura migeval d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Religiosos valencians]]<br />
[[Categoria:Religiosos de la província de Valéncia]]<br />
[[Categoria:Casa d'Aragó]]</div>Xavierhttps://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Isabel_de_Villena&diff=1410878Isabel de Villena2026-09-17T10:34:36Z<p>Xavier: </p>
<hr />
<div>{{Infobox escritor<br />
| nom = Isabel de Villena<br />
| image = Isabel de Villena.jpg<br />
| grandària = 250px<br />
| descripció = <br />
| seudònim = <br />
| naixcut = [[1430]]<br />
| naixcuda = <br />
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]<br />
| mort = [[1490]]<br />
| morta = [[1490]]<br />
| lloc_de_mort = [[Valéncia]]<br />
| ocupació = Religiosa, escritora<br />
| país = [[Espanya]]<br />
| periodo = <br />
| gènero = <br />
| temàtica = <br />
| moviment = <br />
| primeres_obres = <br />
| obres_magnes = <br />
| influències = <br />
| influenciat = <br />
| influenciada = <br />
| premis = <br />
| lloc web = <br />
| firma = <br />
| notes a peu = <br />
}}<br />
'''Elionor Manuel de Villena''', coneguda per '''Isabel de Villena''' o '''Sor Isabel de Villena''' ([[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), fon una religiosa, escritora i poeta [[Valencians|valenciana]]. Fon l'abadesa del convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de Valéncia. <br />
<br />
== Biografia ==<br />
<br />
Filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea. Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]).<br />
<br />
La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /><br />
<br />
'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en l'any [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'últimaa notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda.<br />
<br />
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.<br />
<br />
Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren.<br />
<br />
== Sobre l'obra ==<br />
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]<br />
<br />
La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. <br />
<br />
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna.<br />
<br />
== Cites ==<br />
<br />
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}}<br />
<br />
{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}<br />
<br />
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de [[1688]] i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}}<br />
<br />
{{Cita|Raonaments en l'Historiador [[Juli Moreno]]. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a [[Juli Moreno]] (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Sigle d'Or Valencià]]<br />
* [[Vita Christi]]<br />
* [[Lluís Alcanyís]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
* Botella Nicolás, Ana María; Ramos Ahijado, Sonsoles (2018). «Música y enseñanzas de Isabel de Villena: perspectivas interdisciplinares sobre una mujer innovadora en el siglo xv». Las mujeres y la construcción cultural. Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 978-84-9012-968-5<br />
* Caballé, Anna. Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. Círculo de lectores. p. 63-64. ISBN 84-226-9863-3<br />
* «Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)». www.mujeresenlahistoria.com<br />
* [https://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/historico-exposiciones/sor-isabel-villena-div-primera-escritora-valenciano-/div-1285867465899/Activitat.html?id=1285969682792 Isabel de Villena. Universitat de Valéncia, en [[valencià]], [[castellà]] i [[anglés]] ]<br />
* «Sor Isabel de Villena». Real Monasterio de la Santísima Trinidad<br />
* Valero Moreno, Juan Miguel. «Enrique de Villena». Real Academia de la Historia. Madrit<br />
* Villalba, Mariano (2015). «El Tratado de Astrología atribuido a Enrique de Villena. Esoterismo en la corte de Juan II de Castilla». Magallánica: revista de historia moderna<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Alemany Ferrer, Rafael, «La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Murcia, Universidad de Murcia, 2012, pp. 131-140. ISBN 978-84-15463-31-3<br />
* Ferrando, Antoni «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d'Isabel de Villena». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna. pàg. 24-59. DOI: 10.7203. ISSN: - 4841 2340 - 4841<br />
* Massot i Muntaner, J. (coord.). Miscelanea Jordi Bruguera. 69. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015 ISBN 9788498837841.<br />
* Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Commonscat|Isabel de Villena}}<br />
<br />
* [http://www.edilan.es/hojas/0010.htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]<br />
* [http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]<br />
* [http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià]<br />
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rogle]<br />
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives]<br />
* [https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201503/22/isabel-villena-mujer-adelantada-20150321235607-v.html Sor Isabel de Villena, una mujer adelantada a su tiempo - ''Las Provincias'']<br />
* [https://www.esdiario.com/777139127/La-primera-feminista-de-Espana-fue-valenciana-y-monja.html La primera feminista de España fue valenciana y monja - ''Esdiario'']<br />
<br />
[[Categoria:Biografies]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]<br />
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]<br />
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]<br />
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XV]]<br />
[[Categoria:Lliteratura migeval d'Espanya]]<br />
[[Categoria:Religiosos valencians]]<br />
[[Categoria:Religiosos de la província de Valéncia]]<br />
[[Categoria:Casa d'Aragó]]</div>Xavier