L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Categoria:Pioners de l'astronàutica

2023-06-08T18:34:54Z

Xavi Dengra:

[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astronàutica]]

Categoria:Pioners de l'astronàutica

2023-06-08T18:34:34Z

Xavi Dengra:

[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astronàurica]]

Walter Hohmann

2023-06-08T18:31:25Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Walter Hohmann.JPG|miniaturadeimagen|Walter Hohmann]]
'''Walter Hohmann''' ([[18 de març]] de [[1880]], [[Hardheim]], [[Alemània]] - † [[11 de març]] de [[1945]], [[Essen]], Alemània) fon un [[ingenier]] alemà que va contribuir de forma molt important a la [[Òrbita|dinàmica orbital]]. En un llibre publicat en l'any [[1925]], Hohmann va demostrar una maniobra altament eficient per a la transferència coplanar d'un [[vehícul espacial]] entre dos òrbites circulares per mig d'una òrbita de transferència elíptica, ara nomenada [[Òrbita de transferència de Hohmann]]. Va rebre el seu doctorat en l'[[Universitat Tècnica d'Aquisgrà]] (''RWTH Aachen University'') en l'any [[1920]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Ingeniers]]
[[Categoria:Astronàutica]]

Regió de Múrcia

2023-06-08T15:40:00Z

Xavi Dengra: /* Història */

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Regió de Múrcia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de Múrcia]]
|bandera = Flag of the Region of Murcia.svg
|escut = Escudo-ca-murcia.svg
|mapa = Region de Murcia in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya
|capital = [[Múrcia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor = 38º N 1º50' W
|subdivisió = Comarques
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Murcià/na
|dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]])
|superfície = 11.313 km²
|superfície_lloc = 9
|superfície_post = (2,9%)
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = MU
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom =
|camp1 =
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Regne de Múrcia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]])
|població = 1.511.251
|població_lloc = 10
|població_any = 2020
|població_post = 10% aprox
|densitat = 126,06 hab/km²
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = www.carm.es
}}
La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el surest de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].

Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.

== Història ==
Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capital en [[Carthago Spartaria]] (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.

Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]].

=== Llengua ===
En part de la Regió de Múrcia, sobretot en la conca del Segura, se parla un castellà en algunes particularitats al que el folclorisme decimononic donà en nomenar ''panocho'', que no està present en atres zones del territori, en les seues pròpies varietats dialectals.

Diu Zamora Vicente en la seua Dialectologia espanyola:
''El murcià és la parla de trànsit del extrem sur-oriental de la Península. Sobre ell operen corrents històriques castellanes i aragoneses, i modernament, el valencià per l'est i el castellà d'Andalusia per l'oest, deixen sentir el seu pes sobre la parla viva.''

Lo més característic de la parla de Múrcia és l'influència posterior de l'espanyol meridional, donat lo veïnal de Múrcia en Andalusia. Aixina en l'obertura del diftonc ai per ei: sais. O la aspiració de -s final, que deixa la paraula en una vocal molt oberta.

Per un atre costat, tant en el camp de Cartagena com en zones llindants en Valéncia se dona el seseu d'orige valencià (ya que en castellà se utilisa el so de la ''th'' semblant a la th de ''three'' en anglés).

"''En lo relatiu a la morfologia''", diu Zamora Vicente, "''l'aire castellà total de la parla difícilment deixa observar algo diferenciador''".

En el lèxic de la Regió de Múrcia es perceben, cada volta manco ya en la llengua present, els arcaismes el castellà i mossàrap, aixina com en la proximitat de l'espanyol d'Andalusia. L'influix dels arabismes se deixa sentir en la mateixa proporció que en castellà d'atres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortana.

En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Region of Murcia}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Regió de Múrcia]]

Regió de Múrcia

2023-06-08T15:38:46Z

Xavi Dengra:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Regió de Múrcia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de Múrcia]]
|bandera = Flag of the Region of Murcia.svg
|escut = Escudo-ca-murcia.svg
|mapa = Region de Murcia in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya
|capital = [[Múrcia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor = 38º N 1º50' W
|subdivisió = Comarques
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Murcià/na
|dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]])
|superfície = 11.313 km²
|superfície_lloc = 9
|superfície_post = (2,9%)
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = MU
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom =
|camp1 =
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Regne de Múrcia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]])
|població = 1.511.251
|població_lloc = 10
|població_any = 2020
|població_post = 10% aprox
|densitat = 126,06 hab/km²
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = www.carm.es
}}
La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el surest de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].

Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.

== Història ==
Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.

Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]].

=== Llengua ===
En part de la Regió de Múrcia, sobretot en la conca del Segura, se parla un castellà en algunes particularitats al que el folclorisme decimononic donà en nomenar ''panocho'', que no està present en atres zones del territori, en les seues pròpies varietats dialectals.

Diu Zamora Vicente en la seua Dialectologia espanyola:
''El murcià és la parla de trànsit del extrem sur-oriental de la Península. Sobre ell operen corrents històriques castellanes i aragoneses, i modernament, el valencià per l'est i el castellà d'Andalusia per l'oest, deixen sentir el seu pes sobre la parla viva.''

Lo més característic de la parla de Múrcia és l'influència posterior de l'espanyol meridional, donat lo veïnal de Múrcia en Andalusia. Aixina en l'obertura del diftonc ai per ei: sais. O la aspiració de -s final, que deixa la paraula en una vocal molt oberta.

Per un atre costat, tant en el camp de Cartagena com en zones llindants en Valéncia se dona el seseu d'orige valencià (ya que en castellà se utilisa el so de la ''th'' semblant a la th de ''three'' en anglés).

"''En lo relatiu a la morfologia''", diu Zamora Vicente, "''l'aire castellà total de la parla difícilment deixa observar algo diferenciador''".

En el lèxic de la Regió de Múrcia es perceben, cada volta manco ya en la llengua present, els arcaismes el castellà i mossàrap, aixina com en la proximitat de l'espanyol d'Andalusia. L'influix dels arabismes se deixa sentir en la mateixa proporció que en castellà d'atres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortana.

En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Region of Murcia}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Regió de Múrcia]]

Cartagena

2023-06-08T15:37:36Z

Xavi Dengra:

[[Image:AytoCartagena.jpg|thumb|300px|Ajuntament de Cartagena]]
'''Cartagena''' és una [[ciutat]] i un [[municipi]] [[Espanya|espanyols]] situats junt a la [[mar Mediterrànea]] en la [[comunitat autònoma]] de la [[Regió de Múrcia]]. La ciutat és la seu de la [[Assamblea Regional de Múrcia|Assamblea Regional]], orgue llegislatiu de la Comunitat Autònoma, i capital municipal.<REF>[HTTP://SSWEB.MPT.es/REL/FRONTEND/inici/municipis/14/30 Registre d'Entitats Locals]</REF> El municipi conte en 218.244 habitants, segons el seu ajuntament, a [[1 de giner]] de [[2013]],<REF>HTTP://WWW.CARTAGENA.es/FRONTEND/ciutat/POBLACI%C3%83%C2%B3N/DCYR4-T6FUZJKKBZ5DIBH_PYUYJPHMEIZML9AMKQFRLO2C_VBRPERG</REF> repartits en un terme municipal de 558,08 KM². Se troba al sur de la planura denominada [[Camp de Cartagena]], comarca natural que forma la seua area metropolitana i que conta en una població total de 407.751 habitants.

La ciutat de Cartagena fon fundada com ''Qart Hadasht'' pel [[imperi cartaginés|cartaginés]] [[Asdrubal el Bell]] en l'any [[227 a. C.]], sobre un anterior assentament [[Ibers|ibèric]] o [[Tartesos|tartesic]],

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [http://www.apc.es Autoritat Portuaria de Cartagena]
* [http://www.cartagena.es/ Ajuntament de Cartagena]

[[Categoria:Municipis de la Regió de Múrcia]]

Carthago Spartaria

2023-06-08T15:36:27Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:España bizantina 5.svg|397px|right]]
'''Carthago Spartaria''', també nomenada '''Carthago Spartia''', va ser la denominació que va rebre la ciutat [[Espanya|espanyola]] de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] durant la dominació [[Imperi bizantí|bizantina]] de la ciutat, des de mitan [[sigle VI]] fins a l'any [[622]]. Durant este periodo es va convertir en capital de la [[província de Spania]].

[[Categoria:Ciutats bizantines en Espanya]]
[[Categoria:Ciutats destruïdes]]
[[Categoria:Història de Cartagena]]
[[Categoria:Història medieval de la Regió de Múrcia]]

Usuari:Xavi Dengra

2023-06-08T15:27:01Z

Xavi Dengra:

<div style="float:left;border:solid #ff3300 1px;margin:1px">
<table cellspacing="0" style="width:238px;background:#ffff00"><tr>
<td style="width:45px;height:45px;background:#ff3300;text-align:center;font-size:13pt;color: yellow;">'''Valencià mai català '''</td>
<td style="font-size:0.9em;padding:4pt;line-height:1.25em">Est{{{1|}}} usuari no reconeix la falsa unitat del [[català]] i el [[valencià]].</td></tr></table></div>

=== Artículs iniciats: 8 ===
[[Èric Bertran]], [[Amical Wikimedia]], [[Quimono]], [[La Torreta (Alacant)]], [[Joan Pau II (Alacant)]], [[Benacantil]], [[Port d'Alacant]], [[Walter Hohmann]].

[[Categoria:Enciclopedistes de la Comunitat Valenciana|Xavi Dengra]]

Walter Hohmann

2023-06-08T15:26:13Z

Xavi Dengra: Pàgina nova, en el contingut: «Walter Hohmann '''Walter Hohmann''' (18 de març de 1880, Hardheim, Alemània – [[11 de març]…»

[[Archiu:Walter Hohmann.JPG|miniaturadeimagen|Walter Hohmann]]
'''Walter Hohmann''' ([[18 de març]] de [[1880]], [[Hardheim]], [[Alemània]] – [[11 de març]] de [[1945]], [[Essen]], Alemània) fon un [[ingenier]] alemà que va contribuir de forma molt important a la [[Òrbita|dinàmica orbital]]. En un llibre publicat en [[1925]], Hohmann va demostrar una maniobra altament eficient per a la transferència coplanar d'un [[vehícul espacial]] entre dos òrbites circulares per mig d'una òrbita de transferència elíptica, ara nomenada [[Òrbita de transferència de Hohmann]]. Va rebre el seu doctorat en l'[[Universitat Tècnica d'Aquisgrà]] (''RWTH Aachen University'') en l'any [[1920]].

Yuki Hashioka

2023-06-05T11:42:17Z

Xavi Dengra:

{{Biografia|
| nom = Yuki Hashioka
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Japó]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[23 de giner]] de [[1999]]
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Yuki Hashioka''' ([[23 de giner]] de [[1999]]) és un deportiste de [[Japó]] que competix en [[atletisme]]. Va guanyar una medalla d'[[or]] en el Campeonat Mundial d'Atletisme Sub-20 de l'any [[2018]], en la prova de bot de llongitut.

== Referències ==
* [https://worldathletics.org/athletes/_/14719623 «Yuki Hashioka». World Athletics (en [[anglés]])]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Atletisme]]

Seth

2023-06-05T11:41:02Z

Xavi Dengra: /* Noms teóforos */

[[File:Set.svg|thumb|250px|Representació de Seth]]

'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].

El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].

Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

== Iconografia ==
És un ser animalesc cuadrúpet (o bípet) que resistix de tota classificació zoològica, indici d'haver-se tornado estrany per als egipcíacs des dels primers temps. Posseïx morro curvat, orelles rectangulars i coa alçada, o forma humana en cap de llebrer o [[gos]]. La primera representació coneguda es troba en el cap de maza del rei Horus Escorpió, un monarca de la dinastia 0 o periodo predinàstic tardà.

Apareix com a [[porc]], lebrel, [[ase]], órix, [[cocodril]], [[hipopótam]], [[serp]] i [[peix]], els seus animals sagrats. A voltes, portava ceptre uas i [[anj]].

S'ha interpretat la béstia que va representar a Seth de moltes formes i, encara que no s'ha pogut determinar en exactitut, lo més provable és que siga un ser imaginari.

== Mitologia ==
És un antiquíssim deu, originari de Nubt (Ombos), que posteriorment va ser considerat deitat del desert, un dels dos ambients que constituïxen Egipte, que va rebre com a herència de Geb. Venerat, temut i odiat per la seua qualitat de protector-destructor, Seth va eixercitar el paper de germà envejós representant del mal, en integrar-se en el mit d'Osiris, i incrementar-se la devoció i popularitat al deu Osiris.

Durant l'Imperi Nou se li va considerar benévol, sent patró de les armes, la guerra i de la producció dels oasis, fent-se popular perque podia sembrar la confusió i la discòrdia entre els enemics d'Egipte.

== Cult ==
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-Ramsés.

Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

== Noms teòfors ==
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Las divas del norte (2004), en Ediciones del Signo, Una Lectura de la Contienda Entre Horus Y Seth. ISBN 987-1074-14-X [1]
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seth}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Seth

2023-06-05T11:40:15Z

Xavi Dengra: /* Cult */

[[File:Set.svg|thumb|250px|Representació de Seth]]

'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].

El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].

Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

== Iconografia ==
És un ser animalesc cuadrúpet (o bípet) que resistix de tota classificació zoològica, indici d'haver-se tornado estrany per als egipcíacs des dels primers temps. Posseïx morro curvat, orelles rectangulars i coa alçada, o forma humana en cap de llebrer o [[gos]]. La primera representació coneguda es troba en el cap de maza del rei Horus Escorpió, un monarca de la dinastia 0 o periodo predinàstic tardà.

Apareix com a [[porc]], lebrel, [[ase]], órix, [[cocodril]], [[hipopótam]], [[serp]] i [[peix]], els seus animals sagrats. A voltes, portava ceptre uas i [[anj]].

S'ha interpretat la béstia que va representar a Seth de moltes formes i, encara que no s'ha pogut determinar en exactitut, lo més provable és que siga un ser imaginari.

== Mitologia ==
És un antiquíssim deu, originari de Nubt (Ombos), que posteriorment va ser considerat deitat del desert, un dels dos ambients que constituïxen Egipte, que va rebre com a herència de Geb. Venerat, temut i odiat per la seua qualitat de protector-destructor, Seth va eixercitar el paper de germà envejós representant del mal, en integrar-se en el mit d'Osiris, i incrementar-se la devoció i popularitat al deu Osiris.

Durant l'Imperi Nou se li va considerar benévol, sent patró de les armes, la guerra i de la producció dels oasis, fent-se popular perque podia sembrar la confusió i la discòrdia entre els enemics d'Egipte.

== Cult ==
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-Ramsés.

Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

== Noms teóforos ==
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Las divas del norte (2004), en Ediciones del Signo, Una Lectura de la Contienda Entre Horus Y Seth. ISBN 987-1074-14-X [1]
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seth}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Seth

2023-06-05T11:38:39Z

Xavi Dengra:

[[File:Set.svg|thumb|250px|Representació de Seth]]

'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].

El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].

Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

== Iconografia ==
És un ser animalesc cuadrúpet (o bípet) que resistix de tota classificació zoològica, indici d'haver-se tornado estrany per als egipcíacs des dels primers temps. Posseïx morro curvat, orelles rectangulars i coa alçada, o forma humana en cap de llebrer o [[gos]]. La primera representació coneguda es troba en el cap de maza del rei Horus Escorpió, un monarca de la dinastia 0 o periodo predinàstic tardà.

Apareix com a [[porc]], lebrel, [[ase]], órix, [[cocodril]], [[hipopótam]], [[serp]] i [[peix]], els seus animals sagrats. A voltes, portava ceptre uas i [[anj]].

S'ha interpretat la béstia que va representar a Seth de moltes formes i, encara que no s'ha pogut determinar en exactitut, lo més provable és que siga un ser imaginari.

== Mitologia ==
És un antiquíssim deu, originari de Nubt (Ombos), que posteriorment va ser considerat deitat del desert, un dels dos ambients que constituïxen Egipte, que va rebre com a herència de Geb. Venerat, temut i odiat per la seua qualitat de protector-destructor, Seth va eixercitar el paper de germà envejós representant del mal, en integrar-se en el mit d'Osiris, i incrementar-se la devoció i popularitat al deu Osiris.

Durant l'Imperi Nou se li va considerar benévol, sent patró de les armes, la guerra i de la producció dels oasis, fent-se popular perque podia sembrar la confusió i la discòrdia entre els enemics d'Egipte.

== Cult ==
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-*Ramsés.

Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

== Noms teóforos ==
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Las divas del norte (2004), en Ediciones del Signo, Una Lectura de la Contienda Entre Horus Y Seth. ISBN 987-1074-14-X [1]
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seth}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Antonio Gala

2023-05-30T08:12:57Z

Xavi Dengra: /* Comentaris */

{{Biografia|
| nom = Antonio Gala Velasco
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor i poeta.
| data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1930]]
| lloc_naix = [[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[Castella-La Mancha]], [[Espanya]]
| data_mort = [[28 de maig]] de [[2023]]
| lloc_mort = [[Córdova]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
}}
'''Antonio Gala Velasco''' ([[Brazatortas]], [[Ciutat Real]], [[2 d'octubre]] de [[1930]] - † [[Córdova]], [[28 de maig]] de [[2023]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.

== Biografia ==

De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'[[Universitat de Madrit]], obtenint llicenciatures en totes elles.

En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia, ''Ahora hablaré de mí'' (2000), fon expulsat de l'orde.

Es va mudar llavors a [[Portugal]], a on dugué una vida bohemia. En [[1959]] començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra ''Enemigo íntimo'', escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de l'any [[1963]] viure només de l'escritura. A mitan de [[1962]] es va marchar a [[Itàlia]], instalant-se en [[Florència]], a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual ''Cuadernos Hispanoamericanos'' poemes del seu llibre ''La deshonra''.

En l'any [[1973]] va sofrir en Madrit una perforació del [[duodé]] que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.

Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic ''[[El País]]'', des de la seua fundació en l'any [[1976]] fins a l'any [[1998]], com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.

Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en ''El manuscrito carmesí'', una novela històrica sobre [[Boabdil]], l'últim rei nazarí de [[Granada]], en el que guanyà el [[Premi Planeta]] en [[1990]].

També ha colaborat en el diari ''[[El Mundo]]'', entre els anys [[1992]] i [[2015]], en artículs d'opinió breus publicats en el nom de ''troneras''. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que ''El pedestal de las estatuas'' podria ser la seua última novela.

Creà la [[Fundació Antonio Gala]] per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.

El [[14 de decembre]] de [[2011]] va rebre el Premi Quixot d'Honor [[2011]] a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).

El [[5 de juliol]] de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció ''troneras'' del diari ''El Mundo'' que patia «un [[càncer]] de difícil extirpació». En [[febrer]] de [[2015]], durant l'homenage que li va brindar la ciutat de [[Màlaga]] en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».

== Obra ==

Gala és un autor de gran èxit entre els llectors en qualsevol dels gèneros que cultiva: teatre, columnisme, novela o lírica. El seu estil abunda en imàgens i recursos lírics, i és molt elaborat en lo formal, pero no li falten detractors per les seues crítiques a personages de l'actualitat o a personages històrics.

Va cultivar tots els gèneros lliteraris possibles, inclosos el periodisme, el relat, l'ensaig i el guió televisiu, i ha segut guardonat en numerosos premis, no solament en l'àmbit de la poesia, sino també com a resultat de la seua valiosa contribució al teatre i l'òpera.

=== Teatre ===

* Los verdes campos del Edén, 1963
* El caracol en el espejo, 1964
* El sol en el hormiguero, 1966
* Noviembre y un poco de hierba, 1967
* Spain's strip-tease, 1970
* Los buenos días perdidos, 1972
* ¡Suerte, campeón!, 1973
* Anillos para una dama, 1973
* Las cítaras colgadas de los árboles, 1974
* ¿Por qué corres, Ulises?, 1975
* Petra regalada, 1980
* La vieja señorita del paraíso, 1980
* El cementerio de los pájaros, 1982
* Trilogía de la libertad, 1983
* Samarkanda, 1985
* El hotelito, 1985
* Séneca o el beneficio de la duda, 1987
* Carmen, Carmen, 1988
* Cristóbal Colón, 1989
* La truhana, 1992
* Los bellos durmientes, 1994
* Café cantante, 1997
* Las manzanas del viernes, 1999
* Inés desabrochada, 2003

=== Poesia ===

* Enemigo íntimo, 1959
* 11 sonetos de La Zubia, 1981
* 27 sonetos de La Zubia, 1987
* Poemas cordobeses, 1994
* Testamento andaluz, 1994
* Poemas de amor, 1997
* El poema de Tobías desangelado, 2005
* Desde el Sur te lo digo, edició de Pedro J. Plaza, 2019

=== Narrativa ===

* El manuscrito carmesí, 1990 (novela)
* La pasión turca, 1993 (novela)
* Siete cuentos, 1993 (relats)
* Granada de los nazaríes, 1994 (novela)
* Más allá del jardín, 1995 (novela)
* La regla de tres, 1996 (novela)
* El corazón tardío, 1998 (relats)
* Las afueras de Dios, 1999 (novela)
* Ahora hablaré de mí, 2000 (autobiografia)
* El imposible olvido, 2001 (novela)
* Los invitados al jardín, 2002 (relats)
* El dueño de la herida, 2003 (relats)
* El pedestal de las estatuas, 2007 (novela)
* Los papeles de agua, 2008 (novela)

=== Guions de televisió ===

* Y al final esperanza, 1967
* Cantar del Santiago para todos, 1971
* Si las piedras hablaran, 1972
* Paisaje con figuras, 1976
* Trece noches, 1999

=== Artículs ===

* Texto y pretexto, 1977
* Charlas con Troylo, 1981
* En propia mano, 1985
* Cuadernos de la Dama de Otoño, 1985
* Dedicado a Tobías, 1988
* La soledad sonora, 1989
* Proas y troneras, 1993
* El águila bicéfala, 1993
* Córdoba de Gala, 1993
* A quien conmigo va, 1994
* Andaluz, 1994
* Carta a los herederos, 1995
* Troneras, 1996
* La casa sosegada, 1998
* Quintaesencia, 2012 (aforismes)

=== Ensaig ===

* Finisterre. Sobre viajes, travesías, naufragios y navegaciones junt a [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Fernando Savater]], [[Luis Racionero]], [[Ramón Buenaventura]], [[José María Álvarez]], [[José María Poveda]], [[Luis Paniagua]], [[José María de Areilza]], [[Pedro Martínez Montálvez]], [[Marcos-Ricardo Barnatán]], [[Xavier Domingo]], [[Valentín Paz Andrade]] (Editorial Planeta, 1984).

== Premis i guardons ==

Antonio Gala ha obtingut innumerables premis i guardons, citem ací uns quants:

* Accésit del Premi Adonáis de Poesia per ''Enemigo íntimo'' (1959)
* Premi Las Albinas, pel seu relat ''Solsticio de verano'' (1963)
* Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca per la comèdia ''Los verdes campos del edén'' (1963)
* Premi Ciutat de Barcelona de teatre per ''Los verdes campos del edén'' (1965)
* Premi Mayte de teatre per ''Los buenos días perdidos'' (1973)
* Premi César González Ruano de periodisme per ''Los ojos de Troylo'' (1975)
* Medalla de Castella-La Mancha
* Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Córdova (1982)
* Llibre d'Or dels Llibrers Espanyols (1984)
* Fill Predilecte d'Andalusia (1985)
* Premio Andalusia de les Lletres (1989)
* Premi León Felipe als valors cívics (1989)
* Premio Planeta de novela per ''El manuscrito carmesí'' (1990)
* Premi de la Fundació Ibn al-Jatib d'Estudis i Cooperació Cultural (2005), dependent de l'Ajuntament de Loja, [[Granada]].
* Premi En Quixot d'Honor (2011)
* Premi de les Lletres Andaluces [[Elio Antonio de Nebrija]] (2011)
* Fill Adoptiu de Málaga (2015)
* Premi Turisme de Granada (2015)
* Premi Nacional de Teatre [[Pepe Isbert]] (2020)

== Reconeiximents ==

* [[2011]].- En el municipi cordovés de [[Guadalcázar]] la Biblioteca Municipal du el nom de l'escritor, que la va inaugurar en [[2011]].
* [[2021]].- En l'any [[2021]], es va inaugurar en [[Alhaurín el Grande]] la Casa-Museu d'Antonio Gala "La Baltasara", lloc que l'autor va fixar com la seua residència d'estiu des dels anys huitanta i que li va servir com a refugi per a escriure gran part de la seua obra.

== Comentaris ==

Antonio Gala ha segut un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Gala Antonio Gala en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Sigle XX]]
[[Categoria:Sigle XXI]]

Bellea del Fòc

2023-05-26T12:15:02Z

Xavi Dengra: /* Bellees del Fòc */

[[Archiu:Pregón Alicante 2018 (48139367236).jpg|350px|miniaturadeimagen|Les Bellees del Fòc de l'any 2018 en el pregó de les Fogueres.]]
La '''Bellea del Fòc'''<ref>{{DGLV|Bellea}}</ref> és la regina de les festes d'[[Alacant]], les [[Fogueres de Sant Joan]]. Va mudada en el trage de novia alacantina i és la representant honorífica dels festejos santjoaners. Conta en sis Dames d'Honor que reben el nom de Dama d'Honor de la Bellea del Fòc o '''Dama del Fòc'''. És elegida des de l'any [[1932]] en un festival d'Elecció entre les representants de les distintes comissions de fogueres. El seu paper, que dura un any, és merament representatiu encara que conta en gran notorietat i soport popular, en especial entre els festers. Té dedicada una avinguda en el barri de [[Garbinet]].

== Bellees del Fòc ==
[[Image:Belén Mora, Bellesa del Foc 2023.jpg|miniaturadeimagen|Belén Mora, bellea del foc 2023.]]
Les Bellees del Fòc de l'història de les [[Fogueres de Sant Joan]] són:

*[[1932]] Amparito Quereda Bernabeu
*[[1933]] Carmen Hernández Flores, de [[Benalúa]]
*[[1934]] Paquita Santos Albadalejo, de Carrer Sant Vicent
*[[1935]] Angelita Ramírez López, de Alfons el Sabi
*[[1936]] Carmela Ramos Ramos, de Benalúa
*[[1940]] Matilde Nadal Bolino, de Benalúa
*[[1941]] Teresa Penalva Mora, de Benalúa
*[[1942]] Rosita Asensi Devesa, de Hernán Cortés
*[[1943]] Finita Cremades Torá, de [[Plaça de Ruperto Chapí]]
*[[1944]] Solita Sabater Jover, de Pozo-Díaz Moreu
*[[1945]] Maruja Rigo Such, de [[Carolines Altes]]
*[[1946]] Elena García Mira, de San Antoni Alt
*[[1947]] Conchita Cano Mata, de Benito Pérez Galdós
*[[1948]] Rosita Candela Santonja, de Carolines Altes
*[[1949]] Maruja Guillén García, de La Florida
*[[1950]] Paquita Ribes Bas, de Rambla de Méndez Núñez
*[[1951]] Conchita Gimeno Giménez, de Carolines Altes
*[[1952]] Pepita Sanguino Llovet, de Alfons el Sabi
*[[1953]] Maruja Sabater Jover, de Plaça de Ruperto Chapí
*[[1954]] Herminia Guillén García, de San Antoni Alt
*[[1955]] María Elena Pérez Pastor, de Plaça de Ruperto Chapí
*[[1956]] Solita Valls García, de Mercat Central
*[[1957]] Mercedes Valero Teruel, de Carolines Altes
*[[1958]] Mari Carmen González Giménez, de Hernán Cortés
*[[1959]] Margarita Ferrándiz Quiles, de Plaça de Pío XII
*[[1960]] Juana Casado Guardiola, de Hernán Cortés
*[[1961]] Mari Sol Ribelles Mazón, de Hernán Cortés
*[[1962]] Genoveva Ribelles Mazón, de Rambla de Méndez Núñez
*[[1963]] Aurora Martínez García, de Santa Isabel
*[[1964]] Paquita Montoya López, de Plaça de Pío XII
*[[1965]] María Rosario Álvarez Tardón, de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya
*[[1966]] Mari Carmen Martínez Baños, de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya
*[[1967]] Pepita Mira Navarro, de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya
*[[1968]] Mari Carmen Navarro Fernández, de La Florida
*[[1969]] Trinidad Bueno Navarro, de Sant Blai
*[[1970]] Marisén Morales Antón, de Plaça 18 de juliol
*[[1971]] Consuelo Rico Andreu, de Rambla de Méndez Núñez
*[[1972]] Concha Berenguer Fuster, de Rambla de Méndez Núñez
*[[1973]] Remedios Serna González, de Mercat Central
*[[1974]] Inmaculada Beltrán García, de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya
*[[1975]] Eva María Martínez Martí, de Pla-Metal
*[[1976]] María Remedios Sirvent Quiñonero, de [[Ciutat d'Asís]]
*[[1977]] Consuelo González Selfa, de José María Py
*[[1978]] Maribel Álvarez Abad, de Maestria Industrial
*[[1979]] Terete Caturla Puebla, de Rambla de Méndez Núñez
*[[1980]] Ana María Sánchez Pérez, de Francisco Franco-La Pau
*[[1981]] Pilar Valencia Ganga, de Barri José Antonio
*[[1982]] Cristina Zapata García, de Calderón de la Barca-Plaça d'Espanya
*[[1983]] María Vicenta Martín-Zarco Marín, de [[Florida Alta|Florida-Portage]]
*[[1984]] Mercedes Martínez de Mata, de Plaça de Gabriel Miró
*[[1985]] Marisa Negrete Torroba, de [[Polígon de Sant Blai]]
*[[1986]] Ascensión Samaniego Navarro, de Plaça del Mediterràneu
*[[1987]] Aranzazu García Espinosa, de [[Polígon Baver]]
*[[1988]] Paloma Llavador López, de Santa Isabel
*[[1989]] Eva Isabel Oltra Moyano, de Doctor Bergez-Carolines
*[[1990]] Nuria Larrosa Costa, de Santa Isabel
*[[1991]] Mari Trini Amorós Fillol, de Plaça de Ruperto Chapí
*[[1992]] Alicia Crevillén González, de Florida Sur
*[[1993]] Sonia Molina Ortega, de Doctor Bergez-Carolines
*[[1994]] Verónica Pastor Antolinez, de Florida-Portage
*[[1995]] Mar Argilés Esteve, de La Goteta
*[[1996]] Nuria Terol Terol, de Villafranqueza
*[[1997]] María del Mar Martínez Sánchez, de Pla-Metal
*[[1998]] Estefanía Ruiz Jiménez, de Hernán Cortés
*[[1999]] Natalia Candela Castillo, de La Goteta
*[[2000]] María del Mar Rodrigo Redondo, de Carolines Altes
*[[2001]] María Rueda Gómez, de Florida-Portage
*[[2002]] Maite Pérez Marco, de Pla del Bon Repòs
*[[2003]] Vanesa Sánchez Serrano, de Sant Blai Alt
*[[2004]] Ana Guillén Pastor, de Hernán Cortés
*[[2005]] Laura Chorro Diéguez, de Avinguda de Loring-Estació
*[[2006]] Raquel Alcaraz Villaescusa, de Sant Domenge-Plaça de Tomás Valcárcel
*[[2007]] Blanca Ortiz Díaz, de Avenguda de Loring-Estació
*[[2008]] Inés Quesada García, de Sant Blai Alt
*[[2009]] Miriam Toré Navalón, de Florida Sur
*[[2010]] María Ángeles Guijarro Mira, de Carrer Sant Vicent
*[[2011]] Raquel Sánchez Martín, de Gran Via-Garbinet
*[[2012]] Elena García Caballero, de Diputació-Renfe
*[[2013]] Beatriz Botella Gil, de Port d'Alacant
*[[2014]] Patricia Gadea Martínez, de Doctor Bergez-Carolines
*[[2015]] Carmen Caballero Serra, de Calvo Sotelo
*[[2016]] Ana Belén Castelló Ríos, de Carrer Sant Vicent<ref>[http://www.diarioinformacion.com/alicante/2016/05/08/ana-belen-castello-rios-distrito/1759054.html «Ana Belén Castelló Ríos, Bellea del Foc 2016»]. ''Diario Información''</ref>
*[[2017]] Sofía Escoda Navarro, de Hernán Cortés
*[[2018]] Aleida González Martín-Zarco, de Port d'Alacant
*[[2019]] Isabel Bartual Fernández, de Carrer Sant Vicent
*[[2020]] Suspeses per la pandèmia de [[Coronavirus|COVID-19]]
*[[2021]] Suspeses per la pandèmia de COVID-19
*[[2022]] Marina Niceto Valera, de Sant Blas

== Vore també ==
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Fallera Major de Valéncia]]

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [https://www.hogueras.es/belleses-del-foc/ La Bellea del Fòc en la pàgina oficial de les Fogueres de Sant Joan]
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/bellea_del_foc Informe sobre l'us de l'expressió "Bellea del Fòc"]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
* [https://www.diarioinformacion.com/hogueras/2019/04/02/proximo-4-mayo-conocera-bellea/2134640.html Curiositats de les Bellees del Fòc]

[[Categoria:Alacant]]
[[Categoria:Fogueres de Sant Joan]]

Protist

2023-04-12T18:00:47Z

Xavi Dengra:

[[File:Amoeba proteus 2.jpg|thumb|right|200px|Una [[ameba]]. ]]
'''Protist''' és el regne que conté a tots aquells organismes [[eucariota|eucariotes]] que no poden clasificar-se dins d'algun dels atres tres regnes eucariotes: [[Fungi]] (hongos), [[Animalia]] (animales) o [[Vegetal]].

És un grup altament [[parafilètic]] que també se definix com eucariotas unicelulares (Cavalier-Smith 2013) descendents d'una eucariota ancestral que també era unicelular, pero, ademés d'encontrar-se entre els tradicionals "protists" multicelulars com les [[alga parda|algues pardes]], se troben distribuits en los regnes d'animals, foncs i plantes, que també poseïxen membres unicelulars derivats dels seus grups més basals, grups que ya tenien el plan corporal bàsic pero no havien arribat a la multicelularitat com aument de la complejitat.

En l'[[arbre filogenètic]] dels organismes eucariontes, els protistes formen varis grups monofiléticos separats, o incluïxen membres que estan estretament emparentats en algun dels tres regnes citats. Se'ls designa en noms que han perdut valor filogenètic en [[biologia]], pero us del qual seria impossible desterrar, com «[[alga|algues]]», «[[protozoo|protozoos]]» o «[[moho mucos|mohos mucosos]]».

== Referències ==
{{Traduït de |es| Protista}}

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Protist}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Sis regnes]]
[[Categoria:Protists]]

Sejmet

2023-04-11T19:49:21Z

Xavi Dengra:

[[File:Sekhmet.svg|thumb|250px|Representació de Sejmet]]

'''Sejmet''' (també nomenada '''Sekhmet''', '''Sacmis''' o '''Nesert''') va ser una [[Deu|deesa]] de la [[mitologia egipcíaca]], símbol de la força i el poder. Era considerada la deesa de la guerra i de la venjança, pero també la deesa de la curació. Es dia que el seu alé va crear el [[desert]]. Era la protectora dels [[Faraó|faraons]] i els guiava en la guerra.

El seu cult estava tan expandit en la cultura egipcíaca, que quan el primer faraó de la [[dinastia XII]], [[Amenemhat I]], va instaurar la capital en Itjtawy, el seu cult principal també es va traslladar allí.

Sejmet és considerada també una deesa solar, reconeguda en moltes ocasions com la filla primogènita del deu solar [[Ra]] i relacionada en les deeses [[Hathor]] i [[Bastet]].

== Iconografia ==
Va ser representada en cos de dòna i cap de [[Lleó (animal)|lleona]], encara que en cabellam, generalment coronada en el disc solar, l'[[uraeus]] que la relacionava en la realea, portant el [[Anj]], una flor de [[papir]] o [[loto]], i fleches. A voltes també en l'[[Ull d'Horus]]. La seua vestimenta solia ser de color [[roig]], representant la [[sanc]] i moltes voltes apareix mostrant els pits, símbol de poder.

== Mitologia ==
Era filla primogènita del deu Ra, el seu espós era [[Ptah]] i el seu fill, [[Nefertum]] en els que formaven l'anomenada tríade de Menfis. Se la considera un álter-ego d'Hathor, en la que està freqüentment identificada, i sobretot en la deesa gata Bastet, que es considerava una forma dolç de Sejmet, quan esta no estava furiosa.

La seua ira era temible pero, si es conseguia assossegar-la, otorgava als seus adoradors el domini sobre els seus enemics i el vigor i l'energia per a véncer la debilitat i la malaltia.

En alguns casos va ser considerada aliada i protectora de Ra, ya que donava mort a els qui gosaren enfrontar-se o atacar a la monarquia divina o terrenal.

== Cult ==

Va ser venerada com Senyora de l'Asheru, en el temple de Mut, en Karnak. També en Luxor, Menfis, Letópolis i la regió de la Delta. En alguns temples se li oferia sanc d'animals sacrificats en la finalitat d'evitar el seu còlera.

Els sacerdots realisaven un ritual davant una estàtua diferent de la deesa tots els dies per a aplacar la seua ira. Est és el motiu pel que s'han conservat tantes imàgens de la deesa. La majoria de les estàtues no mostren cap expressió ni dinamisme (hieratismo típic en l'art egipcíac), es realisaven d'esta manera pensant que duraren molt temps. Es pensa que hi havia més de 700 estàtues de Sejmet en el Temple d'[[Amenhotep III]]. Inclús hi havia alguns lleons domesticats en els temples dedicats a Sejmet en Leontópolis.

== Epítets ==
Va ser coneguda com ''La gran deesa mare'', ''La més poderosa'', ''L'invencible'', ''La terrible'', pel seu caràcter violent, ''La Senyora de l'oest, La gran senyora amada per Ptah i mare de Nefertum&, la Deesa de la guerra, la Dama de les montanyes de ponent, La que frena l'obscuritat'' en el seu aspecte funerari. Era cridada experta en màgia, com sanadora. ''La Deesa de l'amor'', puix provocava passions. ''La Sobirana del desert'', ''La perfecta'', ya que tenia totes les qualitats per ser la primogènita del gran Ra i per lo tant la torna una gran regna faraó .

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
* Jetsu, L.; Porceddu, S. (2015). "Shifting Milestones of Natural Sciences: The Ancient Egyptian Discovery of Algol's Period Confirmed". PLOS ONE. 10(12): e.0144140 (23pp). doi:10.1371/journal.pone.0144140.
* Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa, Sejmet, egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

==Bibliografia ==
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sekhmet}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]

Idioma chinenc

2023-04-09T14:09:16Z

Xavi Dengra:

{{llengua||nom=Chinenc|nomnatiu= '中国语言 (''ZhōngGuóYǔYán'')<br /> / 汉语 (''Hànyǔ'')<br /> / 普通话 (''PǔTōngHuà'') '|pronunciació=|atresdenominacions=|estats= [[China]]|regió= [[Àsia]]|parlants= 1.325 millons|parlantsnatius= 885 millons|parlantsnonatius= 440 millons|rank= 1 |família=|nació= [[China]]|fontcolor=|regulat=|iso1= zh|iso2= chi, zho|iso3= zho|sil= CHN|mapa= [[File:Map-Sinophone World.png|300px|right]]
}}
El '''chinenc'''<ref>{{DGLV|Chinenc}}</ref> o '''chinés'''<ref>{{DGLV|Chinés}}</ref> ([[chinenc simplificat]]: 汉语, [[pinyin]]: Hànyǔ) és una [[macrollengua]] que pot considerar-se de fet una [[família de llengües]] (família sinítica) estretament emparentades. Conforma en este segon cas una de les dos branques de les [[llengües sino-tibetanes]]. Uns 1.200 millons de persones tenen com a llengua nativa alguna forma del chinenc: a soles el [[chinenc mandarí|mandarí]] posseïx prop de 885 millons de parlants materns, per damunt de qualsevol atre idioma del món.
El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el més estés és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com a ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit.

La forma estandardisada del chinenc parlat és el [[mandarí estàndart]], basat en el dialecte de [[Pekin]]: est és l'idioma oficial de la [[República Popular de China]] i de [[Taiwan]], aixina com una de les quatre llengües oficials de [[Singapur]]. El chinenc –de fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la [[ONU]]. De les atres varietats, el [[cantonés estàndart]] és comú i influent en les comunitats [[idioma cantonés|cantonés]]-parlants d'ultramar, i resta com una de les llengües oficials de [[Hong Kong]] (junt en l'[[idioma anglés|anglés]]) i de [[Macau]] (junt en el [[idioma portugués|portugués]]). El [[min del sur]], part del [[dialectes min|grup llingüístic min]], és àmpliament parlat en el sur de [[Fujian]], [[Taiwan]] i el [[surest asiàtic]].

==Referències==
{{Ref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chinese languages}}

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Chinenc]]

L'Havana

2023-04-09T14:05:53Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:HavanaMontage.png|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de L'Havana]]
'''L'Havana'''<ref>{{DGLV|Havaner}}</ref> és la capital de [[Cuba]], la seua urbs més gran, el principal port, el seu centre econòmic-cultural i el seu principal pol turístic. És la ciutat més poblada del país en una població de 2.492.618 habitants en [[2022]], i la més poblada de la regió del [[Carip]]. Com a capital de [[Cuba]], la ciutat és la sèu oficial dels òrguens superiors de l'Estat i el Govern cubà, de tots els organismes centrals i de casi la totalitat d'empreses i associacions d'àmbit nacional. Ademés, reunix la major cantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres radicades en Cuba.

Fundada en [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pánfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de Vila de Sant Cristóbal de La Habana, fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies), construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics, convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.

El [[20 de decembre]] de [[1592]], [[Felip II]] conferix a la vila el títul de ciutat, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.

En [[1634]] per Decret Real se li va declarar Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals.

En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.

El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Amèrica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.

El seu patrimoni històric, arquitectònic i sobretot cultural, expressat en la fusió entre europeus, africans i aborígens en un inici, junt a atres components ètnics i culturals més contemporàneus, convertixen a la ciutat en una important receptora de turisme internacional i en el centre de la vida nacional. El seu centre històric, declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]] en [[1982]], és hui un de conjunts arquitectònics millor conservats d'[[Amèrica Llatina]]. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral de L'Havana, la plaça d'Armes, el Castell del Morro, el Museu de la Revolució, el Palau Nacional de Belles arts, el Gran Teatre de L'Havana, el Capitolio, la plaça de la Revolució i el Malecón, potser el símbol més reconegut a nivell internacional de la ciutat.

El 7 de decembre de 2014, L'Havana és considerada com una de les Noves sèt ciutats maravelles del món.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Havana}}
{{DGLV|Havaner}}

{{Capitals Amèrica}}

[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
[[Categoria:Cuba]]

L'Havana

2023-04-09T14:04:10Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:HavanaMontage.png|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de L'Havana]]
'''L'Havana'''<ref>{{DGLV|Havaner}}</ref> és la capital de [[Cuba]], la seua urbs més gran, el principal port, el seu centre econòmic-cultural i el seu principal pol turístic. És la ciutat més poblada del país en una població de 2.492.618 habitants en [[2022]], i la més poblada de la regió del [[Carip]]. Com a capital de [[Cuba]], la ciutat és la sèu oficial dels òrguens superiors de l'Estat i el Govern cubà, de tots els organismes centrals i de casi la totalitat d'empreses i associacions d'àmbit nacional. Ademés, reunix la major cantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres radicades en Cuba.

Fundada en [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pánfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de &*quot;Vila de Sant Cristóbal de La Habana&*quot;, fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies), construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics, convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.

El [[20 de decembre]] de [[1592]], [[Felip II]] conferix a la vila el títul de &*quot;ciutat&*quot;, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.

En [[1634]] per Decret Real se li va declarar &*quot;Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals&*quot;.

En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.

El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Amèrica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.

El seu patrimoni històric, arquitectònic i sobretot cultural, expressat en la fusió entre europeus, africans i aborígens en un inici, junt a atres components ètnics i culturals més contemporàneus, convertixen a la ciutat en una important receptora de turisme internacional i en el centre de la vida nacional. El seu centre històric, declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]] en [[1982]], és hui un de conjunts arquitectònics millor conservats d'[[Amèrica Llatina]]. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral de L'Havana, la plaça d'Armes, el Castell del Morro, el Museu de la Revolució, el Palau Nacional de Belles arts, el Gran Teatre de L'Havana, el Capitolio, la plaça de la Revolució i el Malecón, potser el símbol més reconegut a nivell internacional de la ciutat.

El 7 de decembre de 2014, L'Havana és considerada com una de les Noves sèt ciutats maravelles del món.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Havana}}
{{DGLV|Havaner}}

{{Capitals Amèrica}}

[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
[[Categoria:Cuba]]

Plantilla:Barris d'Alacant

2023-04-04T17:40:43Z

Xavi Dengra:

{{Navbox
|name = Barris d'Alacant
|state = {{{state|autocollapse}}}
|title = [[Alacant|Barris d'Alacant]]
|image = [[image:Escut d'Alacant.png|right|75px]]
|list1= [[Albufereta]] {{·}} [[Alipark]] {{·}} [[Altozano-Comte Lumiares]] {{·}} [[Caixco antic-Santa Creu-Ajuntament]] {{·}} [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] {{·}} [[Campoamor (Alacant)|Campoamor]] {{·}} [[Cap de l'Horta (barri d'Alacant)|Cap de l'Horta]] {{·}} [[Carolines Altes]] {{·}} [[Carolines Baixes]] {{·}} [[Centre_(Alacant)|Centre]] {{·}} [[Ciutat d'Asís]] {{·}} [[Ciutat Elegida]] {{·}} [[Ciutat Jardí (Alacant)|Ciutat Jardí]] {{·}} [[Colònia Requena]] {{·}} [[Divina Pastora]] {{·}} [[Eixample Diputació]] {{·}} [[El Palmeral-Urbanova-Tabarca]] {{·}} [[Els Àngels (Alacant)|Els Àngels]] {{·}} [[Garbinet]] {{·}} [[Joan XXIII (Alacant)|Joan XXIII]] {{·}} [[Joan Pau II (Alacant)|Joan Pau II]] {{·}} [[Florida Alta]] {{·}} [[Florida Baixa]] {{·}} [[La Torreta (Alacant)|La Torreta]] {{·}} [[Lo Morant-Sant Nicolàs de Bari]] {{·}} [[Mare de Deu del Carme (Alacant)|Mare de Deu del Carme]] {{·}} [[Mare de Deu del Remei (Alacant)|Mare de Deu del Remei]] {{·}} [[Mercat (Alacant)|Mercat]] {{·}} [[Pla del Bon Repòs (Alacant)|Pla del Bon Repòs]] {{·}} [[Plaja de Sant Joan]] {{·}} [[Polígon de Sant Blai]] {{·}} [[Polígon Baver]] {{·}} [[Quatrecentes Vivendes]] {{·}} [[Rabassa (Alacant)|Rabassa]] {{·}} [[Raval Roig-Mare de Deu del Socors]] {{·}} [[Sant Agustí (Alacant)|Sant Agustí]] {{·}} [[Sant Antoni (Alacant)|Sant Antoni]] {{·}} [[Sant Blai-Sant Dumenge]] {{·}} [[Sant Ferrando-Princesa Mercé]] {{·}} [[Sant Gabriel (Alacant)|Sant Gabriel]] {{·}} [[Sidi Ifni-Nou Alacant]] {{·}} [[Tómbola (Alacant)|Tómbola]] {{·}} [[Villafranqueza-Santa Faç]] {{·}} [[Vistahermosa]]
}}

Discussió:Idioma aimara

2023-04-04T17:37:57Z

Xavi Dengra: Nova secció: /* Títul */

== Títul ==

El títul correcte d'est artícul és "Idioma aimara". Vejau: [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/aimara?l=1]. [[Usuari:Xavi Dengra|Xavi Dengra]] ([[Usuari Discussió:Xavi Dengra|discussió]]) 17:37 4 abr 2023 (UTC)

Idioma aimara

2023-04-04T17:34:42Z

Xavi Dengra:

{{llengua|
|nom= Aimara
|nomnatiu= Aymara aru
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Bolívia]], [[Chile]] i [[Perú]]
|regió=[[Cordillera dels Andes]]
|parlants= 2,2 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 120º
|família=[[Llengües aimares]]
|nació=[[Bolívia]] i [[Perú]]
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= ay
|iso2= aym
|iso3= aym
|sil=
|mapa=[[File:Aymara-language-domain-es-001.svg|300px]]Domini llingüístic de l'idioma Aimara
}}
L''''aimara''' o '''aymara''' és la principal llengua pertanyent a la família llingüística del mateix nom. Este idioma és parlat en diverses variants, pl poble aimara en [[Bolívia]], en el [[Perú]] i [[Chile]]. El idioma és cooficial en Bolívia i en el Perú junt en el [[espanyol]]. Constituix la primera llengua d'un terci de la població de Bolívia i és el principal idioma amerindi del sur peruà i el nort chileny.

El aimara té atres dos llengües germanes: el [[kawki]], que se dona per extinte i [[xacaru]], parlat en el districte de Tupe (província de Yauyos, Lima) per uns pocs millars de persones.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Aymara language}}
{{DGLV|Aimara}}

{{Llengües indígenes d'Amèrica}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]

Llengües quèchua

2023-03-29T18:28:37Z

Xavi Dengra: /* Enllaços externs */

{{llengua|
|nom= Llengües quèchua
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Bolívia]], [[Colòmbia]], [[Perú]] i [[Chile]]
|regió= [[Amèrica del Sur]]
|parlants= 14~9 mill.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)
|fontcolor=
|regulat=
|iso1= qu
|iso2= que
|iso3=
|sil=
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]]
}}
El '''quèchua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]].

Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Quechuan languages}}
{{DGLV|Quèchua}}

[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Tòkio

2023-03-29T18:25:51Z

Xavi Dengra: /* Història */

[[Image:Tokyo Montage 2015.jpg|250px|thumb|right|Tòkio]]
'''Tòkio''' <ref>{{DGLV|Tokiota}}</ref> és la capital de [[Japó]] i la ciutat més poblada del [[món]]. La ciutat està situada en l'illa de [[Honshū]] a la vora de l'[[Oceà Pacífic]].

== Història ==
La baïa de Tòkio sempre ha tengut diferents poblacions pero la fundació de la ciutat es considera en [[1457]] quan es construí el castell d'[[Edo]]. En [[1590]] el [[Shogunat Tokugawa]] establí en [[Edo]] la capital del [[Japó]]. La noblea i l'emperador seguiren en [[Kioto]], que continuà sent capital protocolària. En els sigles posteriors Edo patí molts desastres com erupcions volcàniques, incendis, inundacions, i terremots.

A finals de l'any [[1868]] en el final del [[Shogunat Tokugawa]] i l'inici de la [[restauració Meiji]], l'emperador es mudà al castell d'Edo convertint-lo en un gran palau imperial. També li canvià el nom a Tòkio "la capital de l'est". En [[1871]] s'aboliren els feus i es creà la prefectura de Tòkio que s'estengué als 23 barris que hui ocupa. De [[1872]] a [[1927]] es construí el [[ferrocarril]], el [[tren]] i el [[metro (transport)|metro]] de la ciutat.

En l'any [[1923]] es produí el [[Gran terremot de Kantō]] encara aixina la ciutat continuà creixent fins a la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant esta, la ciutat fon molt bombardejada reduint-se la seua població a la mitat en [[1945]]. En est any la ciutat fon ocupada per les forces aliades. Durant la segona mitat del [[sigle XX]] [[Estats Units]] la convertí en un centre llogístic que encara contínua en l'actualitat. Durant esta mitat Tòkio es reconstruí i es transformà fins a convertir-se en la segona economia mundial. També es produí una arribada massiva de gent a Tòkio per lo que la ciutat creixqué fins a convertir-se en la ciutat més poblada del [[món]].

==Referències==
{{reflist}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Tokyo}}
{{DGLV|Tokiota}}

{{Capitals d'Àsia}}
[[Categoria:Capitals d'Àsia]]
[[Categoria:Japó]]

Portugal

2023-03-20T12:58:25Z

Xavi Dengra:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''República Portuguesa''<br />República Portuguesa
| image_bandera = Flag_of_Portugal.svg
| image_escut = Coat_of_arms_of_Portugal.svg
| image_escut_tamany = 120px
| image_mapa = EU-Portugal.svg
| lema_nacional = No té
| himne_nacional = ''[[A Portuguesa]] ''
| capital = [[Lisboa]]
| capital_població = 2.675.000 ([[2006]])
| capital_coord = 38_42_N_9_11_W 38° 42' N 9° 11' O
| ciutat_principal = [[Lisboa]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma portugués|Portugués]]
| govern = [[república parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[president de la República Portuguesa|President]]<br /> [[Primer ministre de Portugal|Primer ministre]]
| dirigents_noms = [[Aníbal Cavaco Silva]]<br />[[José Sòcrates]]
| fundació = Fundació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Independència del [[Regne de Lleó]]: [[24 de juny]] de [[1128]]<br />Instauració de la república: [[Revolució del 5 d'octubre de 1910]]
| superfície = 92.391
| superfície_lloc = 111
| superfície_aigua = 0,5 %
| fronteres = 1.214 km
| costes = 1.793 km
| població = 11.317.192
| població_any =
| població_lloc = 73
| població_densitat = 115,3
| PIB_nominal= US$ 219.542 millons (2007)
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 32
| PIB_nominal_per_cápita = $ 20.665 (2007)
| PIB = € 194.502 millons
| PIB_any = 2008
| PIB_lloc = 42
| PIB_per_cápita = US$ 22.190
| IDH = 0,900
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc = 33
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Alt'''</font>
| moneda = [[Euro]] (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Portugués, -a
| horari = [[WET]] ([[UTC]])
| horari_estiu = [[WEST]] (UTC+1)
| cctld = .pt
| còdic_telefònic =351
| prefix_radiofònic = CQA-CUZ / XXA-XXZ
| còdic_ISO = 620 / PRT / PT
| membre_de = {{EU}}, [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[Consell d'Europa|COE]], [[COET]]
| nota1 =
| nota2 =
| nota3 =
| nota4 =
| nota5 =
| matrícula_coche= P
| matrícula_avió= CS
}}
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].

Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[islam|musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.

Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.

== Història ==
=== Formació i consolidació del regne ===
{{AP|Comtat Portucalense|Independència de Portugal}}
[[Archiu:Castelo de Guimarães Castelo da Fundação.JPG|thumb|left|[[Castell de Guimarães]]. [[Guimarães]] és considerat el breçol de Portugal puix va anar allí a on va nàixer i es va batejar el primer rei portugués, [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]].]]

Despuix de la seua mort i l'arribada al poder del seu fill [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]], Portugal va conseguir l'independència en la firma en [[1143]] del [[tractat de Zamora]] i reconeguda pel [[papa Alejandro III]] en la bula ''[[Manifestis Probatum]]'' en l'any [[1179]]. Posteriorment, va conquistar localitats importants com [[Santarém]], [[Lisboa]], [[Palmela]] i [[Évora]]. Una volta acabada la [[Reconquista]] portuguesa en 1249, l'independència del nou regne va ser posada en dubte vàries voltes pel [[regne de Castella]]. La primera va ser deguda a la [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|crisis successòria]] oberta despuix de la mort de [[Fernando I de Portugal]], que va acabar en la victòria portuguesa en [[batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] en l'any [[1385]].

=== L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina ===
En el final de la guerra, Portugal va iniciar un procés d'exploració i expansió conegut com «Era dels Descobriments», les figures destacades dels quals varen ser l'infant [[Enrique el Navegant]] i el rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]. Despuix de la conquista de [[Ceuta]] en 1415 i el pas del [[cap Bojador]] per [[Gil Eanes]], l'exploració de la costa africana va continuar fins que [[Bartolomé Díaz]] va comprovar en 1488 la comunicació entre els oceans [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en doblar el [[veta de Bona Esperança]]. En poc temps els portuguesos varen descobrir rutes i terres en [[Illa de Terranova|Nortamèrica]], [[Descobriment de Brasil|Sudamèrica]] i [[Descobriment de la ruta marítima a l'Índia|Orient]], en la seua majoria durant el regnat de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], ''l'Aventurer''. L'expansió cap a Orient, sobretot gràcies a les conquistes de [[Alfonso d'Alburquerque]], va concentrar casi tots els esforços dels portuguesos, encara que en 1530 [[Juan II de Portugal|Juan III]] va iniciar la colonisació de Brasil. Les riquees allí encontrades varen fer que els portuguesos se centraren en el [[Nou Món]], en la consegüent pèrdua d'atres places en el [[Oceà Índic|Índic]], com [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]], front a atres potències europees.

El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.

L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a l'any [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.

=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===
El final del [[sigle XVII]] i la primera mitat del sigle [[XVIII]] varen ser testics de la florida de la [[mineria en Brasil]]: el descobriment d'[[or]] i pedres precioses va convertir a la cort de [[Juan V de Portugal|Juan V]] en una de les més opulentes d'[[Europa]]. Estes riquees varen servir per a pagar productes importats, en la seua majoria d'[[Anglaterra]], ya que no existia indústria textil en el regne i les teles eren importades de les Illes Britàniques. El comerç exterior es basava en l'indústria del vi i els esforços per a invertir la situació en grans reformes mercantils del [[marqués de Pombal]], ministre entre [[1750]] i [[1777]], varen impulsar el desenroll econòmic durant el regnat de [[José I de Portugal|José I]]. Va ser durant este regnat quan un [[terremot de Lisboa de 1755|terremot]] va devastar Lisboa i l'Algarve, l'[[1 de novembre]] de [[1755]].

Per a no trencar l'aliança en [[Anglaterra]], Portugal va rebujar unir-se al [[bloqueig continental]], per lo que va ser [[Guerra de l'Independència Espanyola|invadida]] pels eixèrcits [[Napoleón Bonapart|napoleònics]] en 1807. La [[Transferència de la Cort portuguesa a Brasil|talle de la família real es va refugiar en Brasil]] i la capital es va traslladar a [[Rio de Janeiro]] fins a [[1821]]. Eixe any, [[Juan VI de Portugal|Juan VI]], des de [[1816]] rei del [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], va retornar a Lisboa per a jurar la primera [[constitució portuguesa de 1822|constitució portuguesa]]. A l'any següent, el seu fill [[Pedro I de Brasil i IV de Portugal|Pedro]] va ser proclamat [[Imperi del Brasil|emperador de Brasil]] i va declarar la seua independència sobre la metròpolis.

Durant el restant del [[sigle XIX]], Portugal va viure periodos d'enorme destorbament polític i social, com la [[Guerres Lliberals|guerra civil]] i els repetits tumults i pronunciaments militars com la [[revolució de Setembre]], la de [[Revolució de Maria da Fonte|Maria da Fonte]], la de [[Patuleia]], etc. Gràcies a l'Acte Adicional a la [[Carta Constitucional]] de [[1852]] va ser possible un periodo de pau interna aixina com l'inici de les polítiques d'obres públiques liderades per [[Fontes Pereira de Melo]]. A finals del [[sigle XIX]] les ambicions colonials portugueses varen chocar en les angleses, lo que va provocar el [[ultimàtum britànic de 1890]]. La cessió a les exigències britàniques i els creixents problemes econòmics varen causar a la monarquia un descrèdit creixent, que va culminar en els assessinats de [[Carlos I de Portugal|Carlos I]] i el príncip hereu [[Luis Felipe de Bragança|Luis Felipe]] l'1 de febrer de 1908. La monarquia es va mantindre en el poder durant dos anys més, encapçalada per [[Manuel II de Portugal|Manuel II]], pero [[Revolució del 5 d'octubre de 1910|va ser abolida el 5 d'octubre de 1910]], implantant-se en el seu lloc la [[Primera República Portuguesa|república]].

=== República, Estat Nou i democràcia ===
El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].

Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

==Referències==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Portugal}}
{{Traduït de|es|Portugal}}

{{Països Europa}}
{{UE}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Portugal]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

León Trotsky

2023-03-18T11:59:44Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Лев Давидович Троцкий.jpg|miniaturadeimagen|Trotsky en l'any 1924]]
'''Lev Davídovich Bronstein''', més conegut com a '''''Lev Trotski''''', ([[transliterat]] també com a '''Leo''', '''Trockij''','''Trotskii''', '''Trotsky''', '''Trotskij''' o, '''Trotzky''') ([[Iànovka]], [[Ucrània]], [[Imperi Rus|Imperi rus]], [[1877]] - [[Coyoacán]], [[Mèxic]], [[1940]]) fon un revolucionari marxista [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]] i una de les figures més destacades de la [[Revolució Russa|Revolució russa]] de [[1917]].

[[Categoria:Comunistes soviètics]]
[[Categoria:Filòsofs de l'edat contemporània]]
[[Categoria:Judeus russos]]
[[Categoria:Komintern]]
[[Categoria:Marxistes]]
[[Categoria:Ministres de Defensa soviètics]]
[[Categoria:Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Polítics soviètics]]
[[Categoria:Revolucionaris]]
[[Categoria:Persones de la Guerra Civil Russa]]
[[Categoria:Revolució Russa]]
[[Categoria:Trotskistes]]
[[Categoria:Orde de la Bandera Roja]]

León Trotsky

2023-03-18T11:58:04Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Лев Давидович Троцкий.jpg|miniaturadeimagen|Trotsky en l'any 1924]]
'''Lev Davídovich Bronstein''', més conegut com a '''''Lev Trotski''''', ([[transliterat]] també com a '''Leo''', '''Trockij''','''Trotskii''', '''Trotsky''', '''Trotskij''' o, '''Trotzky''') ([[Iànovka]], [[Ucraïna]], [[Imperi Rus|Imperi rus]], [[1877]] - [[Coyoacán]], [[Mèxic]], [[1940]]) fon un revolucionari marxista [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]] i una de les figures més destacades de la [[Revolució Russa|Revolució russa]] de [[1917]].

[[Categoria:Comunistes soviètics]]
[[Categoria:Filòsofs de l'edat contemporània]]
[[Categoria:Judeus russos]]
[[Categoria:Komintern]]
[[Categoria:Marxistes]]
[[Categoria:Ministres de Defensa soviètics]]
[[Categoria:Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Polítics soviètics]]
[[Categoria:Revolucionaris]]
[[Categoria:Persones de la Guerra Civil Russa]]
[[Categoria:Revolució Russa]]
[[Categoria:Trotskistes]]
[[Categoria:Orde de la Bandera Roja]]

León Trotsky

2023-03-18T11:56:53Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Лев Давидович Троцкий.jpg|miniaturadeimagen]]
'''Lev Davídovitx Bronstein''', més conegut com a '''''Lev Trotski''''', ([[transliterat]] també com a '''Leo''', '''Trockij''','''Trotskii''', '''Trotsky''', '''Trotskij''' o, '''Trotzky''') ([[Iànovka]], [[Ucraïna]], [[Imperi Rus|Imperi rus]], [[1877]] - [[Coyoacán]], [[Mèxic]], [[1940]]) fon un revolucionari marxista [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]] i una de les figures més destacades de la [[Revolució Russa|Revolució russa]] de [[1917]].

[[Categoria:Comunistes soviètics]]
[[Categoria:Filòsofs de l'edat contemporània]]
[[Categoria:Judeus russos]]
[[Categoria:Komintern]]
[[Categoria:Marxistes]]
[[Categoria:Ministres de Defensa soviètics]]
[[Categoria:Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Polítics soviètics]]
[[Categoria:Revolucionaris]]
[[Categoria:Persones de la Guerra Civil Russa]]
[[Categoria:Revolució Russa]]
[[Categoria:Trotskistes]]
[[Categoria:Orde de la Bandera Roja]]

Llengües quèchua

2023-03-18T11:51:15Z

Xavi Dengra:

{{llengua|
|nom= Llengües quèchua
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Bolívia]], [[Colòmbia]], [[Perú]] i [[Chile]]
|regió= [[Amèrica del Sur]]
|parlants= 14~9 mill.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)
|fontcolor=
|regulat=
|iso1= qu
|iso2= que
|iso3=
|sil=
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]]
}}
El '''quèchua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]].

Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Quechuan languages}}

[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Discussió:Llengües quèchua

2023-03-18T11:50:21Z

Xavi Dengra: Pàgina nova, en el contingut: «== Títul == El títul d'est artícul deu canviar-se a "Llengües quèchua". Vejau: [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/qu%C3%A8chua?l=1]…»

== Títul ==
El títul d'est artícul deu canviar-se a "Llengües quèchua". Vejau: [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/qu%C3%A8chua?l=1]. [[Usuari:Xavi Dengra|Xavi Dengra]] ([[Usuari Discussió:Xavi Dengra|discussió]]) 11:50 18 març 2023 (UTC)

Atlas Lingüístico de la Península Ibérica

2023-03-18T11:45:12Z

Xavi Dengra: /* Enllaços externs */

[[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg|thumb|230px|Ramón Menéndez Pidal]]
L''''Atlas Lingüístico de la Península Ibérica''' (o ALPI) és el primer [[atles llingüístic]] estatal que es feu en la [[península Ibèrica]] i que dissortadament permaneix quasi inèdit hui (a soles se n'ha publicat un volum fins ara). L'idea de l'atles es deu al llingüiste i [[Filòolec|filòlec]] espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]]. Aixina es varen fer més de 500 enquestes en tot l'estat espanyol baix la direcció de [[Tomás Navarro Tomás]]. Els seus colaboradors i investigadors foren Aurelio M. Espinosa junior, Luís F. Lindley Cintra, [[Aníbal Otero]], Lorenzo Rodríguez-Castellano. Les enquestes es feren majoritàriament entre els anys [[1931]] i [[1935]]; el restant fon completada entre els anys [[1947]] i [[1957]].

Esta obra es va trobar despuix ocultada per l'arribada de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] i despuix la censura del [[Franquisme|franquisme]]. Navarro Tomás, que es va d'haver d'exiliar, va emportar en ell els quaderns en les senyes de les enquestes que a soles tornarien a l'estat espanyol en l'any [[1951]].

== La recuperació de les enquestes ==

Despuix de la publicació del primer volum, l'obra va caure en l'oblit fins a la recuperació dels quaderns, escampats en llocs diversos, pel llingüista canadenc de l'Universitat d'Ontario Occidental: David Heap entre els anys [[1999]] i [[2001]].

== El ALPI en Internet ==

El professor Heap ha iniciat un proyecte de digitalisació de les enquestes del ALPI permetent aixina la divulgació i l'anàlisis de la faena incompleta per tots els llingüistes anteriors.

Aixina mateix, Vicent Garcia Perales (autor d'una tesis sobre el ALPI valencià) actualisa informació sobre este proyecte en el [http://atlaslinguisticodelapeninsulaiberica.blogspot.co.uk/ bloc].

== Epistolari del ALPI (història interna) ==

[[Santi Cortés Carreres]] i Vicent Garcia Perales publiquen en l'any [[2009]] (PUV) la correspondència entre les persones implicades en el proyecte del ALPI, en el llibre:

CORTÉS, Santi – GARCIA PERALES, Vicent (2009): La historia interna del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Correspondencia ([[1910]]-[[1976]]), Valéncia, Publicacions de l'Universitat de Valéncia.

La publicació coincidix en la commemoració dels 125 anys del naiximent i 30 de la mort de Tomás Navarro Tomás.

== Vore també ==

* [[Ramón Menéndez Pidal]]
* [[Tomás Navarro Tomás]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.alpi.ca/more_info.php Les senyes de l'ALPI en format digital, gràcies a la perseverança i gentilea de David Heap]
* [http://ling.uwo.ca/publications/IberianDialectology2005/Vicent.pdf Garcia Perales, Vicent F. "Méthodologie comparée de l'ALPI"]
* [http://webspersoais.usc.es/export/sites/default/persoais/xulio.sousa/pdfs/notas_alpi_xsousa_2008.pdf Notas sobre o Atlas Lingüístico de la Península Ibérica en Galicia]
* [http://www.publicacions.ub.edu/revistes/dialectologiaSP2012/ Linguistic Atlas of the Iberian Peninsula (ALPI): Progress and Perspectives (''Dialectologia''. ''Special Issue III''. 2012)]
* [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/68e7339e1fbe1854c1257089003712a4/$FILE/Arag%C3%B3n%20en%20el%20ALPI.pdf Aragón en el ALPI (artícul d'Emili Casanova)]
* [http://atlaslinguisticodelapeninsulaiberica.blogspot.com Bloc de l'ALPI (Vicent Gª. Perales)]
* [http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24204&osCsid=a608c080a9be8c55cef5cc84d1a974e9 Epistolari de l'ALPI, Cortés-García Perales 2009]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Dialectologia]]

Golf de Finlàndia

2023-03-10T15:45:43Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Locatie Finse Golf.PNG|thumb|250px|Localisació del golf de Finlàndia ]]
El '''golf de Finlàndia''' (en [[finés]] ''Suomenlahti''; en [[rus]] Финский залив; en [[suec]] ''Finska viken''; en [[Idioma estonià|estonià]] ''Soome laht'') és el més oriental dels braços de la [[mar Bàltica]], i està situat en Europa del nort, entre [[Finlàndia]], al nort, i [[Estònia]], al sur. La vora oriental del golf pertany a [[Rússia]].

En l'extrem est del golf, a on desemboca el [[riu Neva]], està [[Sant Petersburc]], la segona ciutat més poblada de [[Rússia]]. Atres ciutats importants situades en la costa del golf són [[Helsinki]], la capital finlandesa, en la vora nort, i [[Tallin]], la capital estoniana, en la vora sur.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gulf of Finland}}

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Golf de Finlàndia

2023-03-10T15:44:37Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Locatie Finse Golf.PNG|thumb|250px|Localisació del golf de Finlàndia ]]
El '''golf de Finlàndia''' (en [[finés]] ''Suomenlahti''; en [[rus]] Финский залив; en [[suec]] ''Finska viken''; en [[Idioma estonià|estonià]] ''Soome laht'') és el més oriental dels braços de la [[mar Bàltica]], i està situat en Europa del nort, entre [[Finlàndia]], al nort, i [[Estònia]], al sur. La vora oriental del golf pertany a [[Rússia]].

En l'extrem est del golf, a on desemboca el [[riu Neva]], està [[Sant Petersburc]], la segona ciutat més poblada de [[Rússia]]. Atres ciutats importants situades en la costa del golf són [[Helsinki]], la capital finlandesa, en la vora nort, i [[Tallin]], la capital estònia, en la vora sur.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gulf of Finland}}

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Golf Pèrsic

2023-03-10T15:41:33Z

Xavi Dengra:

[[File:PersianGulf vue satellite du golfe persique.jpg|thumb|250px|Golf Pèrsic]]

El '''golf Pèrsic''' és un gran golf marí de poca profunditat (30 m de mija) situat entre [[Iran]] i la [[Península Aràbiga]]. Constituïx una extensió de l'[[oceà Índic]].

Esta massa d'[[aigua]] de 251 000 km² està conectada en la [[mar Aràbiga]] a l'[[est]] per mig de l'[[estret d'Ormuz]] i el [[golf d'Oman]], i el seu llímit occidental està marcat pel gran delta del riu 'Shatt al-Arab (riu Arvand dels iranís), format per la confluència dels rius [[Riu Éufrates|Éufrates]] i [[Riu Tigris|Tigris]].

El golf Pèrsic és ric en vida marina, en extensos secs de [[coral]] i [[Ostra|ostres]], pero la seua fauna i flora han estat en perill per les contínues abocades de [[petròleu]] i les guerres associades a estos, com la [[guerra del Golf]] i la guerra Iran-Irac.

Banya les costes d'Iran, [[Irac]], [[Kuwait]], [[Aràbia Saudita]], [[Barein]], [[Catar]], [[Emirats Àraps Units]] i [[Oman]].

Va donar nom a la guerra del Golf, que entre els anys [[1990]] i [[1991]] va enfrontar a la coalició internacional liderada per [[Estats Units]] contra Irac per l'invasió d'est últim de l'emirat de Kuwait.

[[Categoria:Geografia]]

Irac

2023-03-10T15:39:51Z

Xavi Dengra:

{{Infobox països
|nom = الجمهورية العراقية<br />(Al-Jumhuriyya al-Iraqiyya)<br />كۆماری عێراق<br />(Komara Iraqê)
|image_Senyera = [[Image:Flag of Iraq.svg|100px|Senyera]]
|image_escut = [[Image:Coat_of_arms_of_Iraq.svg|70px]]
|image_situacio = [[Image:Iraq in its region.svg|200px]]
|capital = [[Bagdat]]<ref>La capital de les regions autònomes kurdes és [[Arbil]]</ref>
|població =
|ciutat més poblada =
|forma de Govern = [[República]] [[federació|federal]]
|president = [[Jalal Talabani]]
|llengües = [[Llengua àrap|Àrap]], [[kurt]],<ref>És la primera llengua de tres regions kurdes</ref> [[turcoman]] i [[assiri]]
|ubicació =
|altitut =
|superfície = 437.072
|densitat = 59
|gentilici = iraquí<ref>{{DGLV|Iraquí}}</ref>
|Moneda = [[Dinar iraquí]]
|Prefix Telefònic = +964
|Us Horari = +3
|Domini = .iq
|Membre de: =
}}
'''Irac'''<ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[àrap]] '''عراق''', ''ʿIrāq''), o el seu nom oficial '''República d'Irac''' (en àrap '''الجمهورية العراقية''', ''al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya''), és un país majoritàriament [[musulmà]] de l'[[Orient Mig]], situat al [[nort]] de la [[Aràbia|península àrap]]. Comprenent la desembocadura dels rius [[Tigris]] i [[Èufrates]], és a sovint nomenat Bilad ar-Rafidain (el país dels dos rius, [[Mesopotàmia]]). [[Bagdat]] és la capital.

== Referències ==
<references />

{{Països d'Àsia}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]

Dardanels

2023-03-10T09:07:29Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Locatie Dardanellen.PNG|miniaturadeimagen|Localisació dels Dardanels ]]
Els '''Dardanels''' o '''estret dels Dardanels''' (en turc ''Çanakkale Boğazı''; en grec ''Δαρδανέλλια'', ''Dardanellia'') és un [[estret]] ubicat entre els continents d'[[Europa]] i [[Àsia]]. És l'antic '''Helespont''' (''λλήσποντος'') de la [[Grècia clàssica]]. Comunica la [[mar Egea]] en la mar interior de [[Mar de Màrmara|Màrmara]] i el seu archipèlec. Medix 61 km de llongitut, entre 1600 i 6500 m d'amplària i té una profunditat mija d'uns 50 m.

De la mateixa manera que l'estret del [[Bòsfor]] dividix la ciutat d'[[Estambul]] entre els [[continent]]s asiàtic i europeu, l'estret dels Dardanels separa [[Europa]] (en este cas la [[península de Galípoli]], ''Gelibolu'' en [[idioma turc|turc]]) i [[Àsia]]. La principal ciutat que llimita en l'estret és [[Çanakkale]], la qual pren el seu nom dels seus famosos castells (''kale'' significa "castell"). El nom de Helespont en el que era conegut en la Grècia clàssica significava ''"Mar de Hele"'', per ser est el lloc en el que, segons la [[mitologia grega]], [[Hele]] va caure mentres fugia junt al seu germà [[Frixo]] a lloms del moltó del [[velló d'or]]. El nom de Dardanels deriva de [[Dardània (Anatòlia)|Dardània]], una antiga ciutat [[frigia]] en la [[vora]] asiàtica de l'estret.

[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
[[Categoria:Estrets]]

Bòsfor

2023-03-10T09:05:55Z

Xavi Dengra:

[[Archiu:Locatie Bosporus.PNG|miniaturadeimagen|Localisació del Bòsfor]]
El '''Bòsfor''' (en turc: ''Boğaz''; en grec: ''Βόσπορος'', ''Vosporos''; en búlgar: ''Босфора'', ''Bosfora'') és un [[estret]] que separa la part [[Turquia europea|europea]] —englobada durant l'Imperi otomà en la província europea de [[Rumelia]] (en [[idioma turc|turc]]: ''Rumeli'')— de la part [[asiàtica]]: [[Anatòlia]] (en turc: ''Anadolu'') de [[Turquia]].

Dividix en dos parts la ciutat d'[[Estambul]] i conecta la [[mar de Màrmara]] en la [[mar Negra]]. Té una llongitut de 30 quilómetros, en una amplària màxima de 3700 m en l'entrada de la mar Negra, i una amplària mínima de 750 m entre [[Anadolu Hisarı]] i [[Rumeli Hisarı]] (castells otomans que s'alcen en els tossals de la seua ribera). La seua profunditat varia entre 36 i 124 m. Les vores de l'estret estan densament poblades, ya que la ciutat d'Estambul (en una població d'a lo manco 14 millons d'habitants) s'assenta entre este estret que dividix [[Europa]] d'[[Àsia]].

[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
[[Categoria:Estrets]]

Gallu

2023-03-08T20:26:15Z

Xavi Dengra:

Els '''gallu''' o '''galla''' són [[dimonis]] de l'inframon, segons l'antiga [[Mitologia mesopotàmica|mitologia de Mesopotàmia]].

Alguns texts enumeren als galla com sèt dimonis, açò és, sèt esperits malignes que assolen la terra i que en ocasions són descrits en formes taurines.

La principal funció d'estos sers era la de dur als esperits humans i deus a l'inframon. Aixina, per eixemple, en el poema del Descens d'[[Inanna]] als inferns, estos dimonis perseguixen i flanquegen a la deesa Innana quan escapa del món inferior i són ells, també, els qui arrastren ahí a [[Dumuzi]] quan aquella ho condena.

== Referències ==
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en [[anglés]]). Archeological Institute of America. pp. 359-361
* Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]

Cromosoma

2023-03-07T19:10:59Z

Xavi Dengra:

[[File:Mapa genético o cariograma.jpeg|thumb|right|200px|<center>'''Cromosomes d'una dòna'''</center>]]

Sabem que el [[ADN]], sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s'observa en la [[cèlula]] de repòs), està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d'estructures abastonejades cridades cromosomes.

Les unitats de [[ADN]] són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d'estos caràcters d'una cèlula a un atra. Estes reben el nom de [[gen|gens]] i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels cromosomes.

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Cromosoma}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Cèlula]]
[[Categoria:Genètica]]

Cromosoma

2023-03-07T19:10:29Z

Xavi Dengra:

[[File:Mapa genético o cariograma.jpeg|thumb|right|200px|<center>'''Cromosomes d'una dòna'''</center>]]

Sabem que l'[[ADN]], sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s'observa en la [[cèlula]] de repòs), està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d'estructures abastonejades cridades cromosomes.

Les unitats de [[ADN]] són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d'estos caràcters d'una cèlula a un atra. Estes reben el nom de [[gen|gens]] i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels cromosomes.

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Cromosoma}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Cèlula]]
[[Categoria:Genètica]]

Discussió:Ana Duato

2023-03-07T18:50:15Z

Xavi Dengra:

== Títul==
Crec que est artícul deuria titular-se "Ana Duato", perque aixina és com és coneguda esta actriu valenciana. [[Usuari:Xavi Dengra|Xavi Dengra]] ([[Usuari Discussió:Xavi Dengra|discussió]]) 18:48 7 març 2023 (UTC)

Discussió:Ana Duato

2023-03-07T18:48:36Z

Xavi Dengra: Pàgina nova, en el contingut: «Crec que est artícul deuria titular-se "Ana Duato", perque aixina és com és coneguda esta actriu valenciana. ~~~~»

Crec que est artícul deuria titular-se "Ana Duato", perque aixina és com és coneguda esta actriu valenciana. [[Usuari:Xavi Dengra|Xavi Dengra]] ([[Usuari Discussió:Xavi Dengra|discussió]]) 18:48 7 març 2023 (UTC)

Ana Duato Boix

2023-03-07T18:45:49Z

Xavi Dengra:

{{actors
|foto = Ana Duato.JPG
|nom de naiximent = Ana Consuelo Duato Boix
|data de naiximent = [[18 de juny]] de [[1968]]
|lloc de naiximent = [[Valéncia]], [[Espanya]]
|data de defunció =
|estatura = 1,73 m
|interpretacions notables =
|premis óscar =
|premis emmy =
|premis globo de oro =
|premis goya =
|lloc web =
|imdb =
}}
'''Ana Consuelo Duato Boix''' ([[Valéncia]], [[18 de juny]] de [[1968]]) és una important actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]].

Va debutar en el món cinematogràfic en "Madrid", de Martín Patiño i ha participat en moltes películes i series per a [[televisió]] com "Médico de familia", "Brigada central", "Celia" i des de l'any [[2001]] en la série "Cuentame".

Especialment fructífera ha segut la seua colaboració en Mario Camus, qui la dirigí en ‘Una cuestión de amor propio’ ([[1994]]), ‘Adosados’ ([[1995]]) i ‘El color de las nubes’ ([[1997]]).

En l'any [[2013]] i [[2014]] participà en els documentals gastronòmics ‘Un país para comérselo’, viajant entre atres llocs a Valéncia, la seua terra.

És embaixadora de bona voluntat de [[UNICEF]] des de fa ya 15 anys, implicant-se en proyectes humanitaris en països com [[Haití]] o [[Níger]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]

Enten

2023-03-07T13:06:50Z

Xavi Dengra:

'''Enten''' era un [[deu]] de la [[mitologia sumèria]]. Deu llaurador i agricultor mitològic de l'antiga [[Mesopotàmia]], Enten, i era el treballador de camp i pastor d'[[Enlil]], ya que tenia la responsabilitat específica de la fertilitat de les [[Ovella|ovelles]], [[Cabra|cabres]], [[Vaca|vaques]], [[Ruc|rucs]], [[aus]] i atres [[animal]]s. Es baralla en el seu germà [[Emesh]] (el deu de la vegetació), i fa una petició a [[Enki]], ell creïa meréixer ser el patró o deu de tots els agricultors o agricultor dels deus. Enlil juja el reclam, i fa gestions per a que abdós es reconcilien en Emesh.

== Referències ==

* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com]
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]

Francesc Vinatea

2023-03-07T10:08:03Z

Xavi Dengra: /* Defensa dels Furs */

{{Biografia|
| nom = Francesc de Vinatea
| image = [[Archiu:Vinatea.jpg|300px|rigth|]]
| peu = Estatua de Francesc Vinatea
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| ocupació = Juriste, cavaller i Jurat en cap
| data_naix = [[1273]]
| lloc_naix = [[Morella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1333]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Francesc de Vinatea''' (erròneament conegut com a '''Guillem de Vinatea'''), ''Francisco de Vinatea'' o ''Guillermo de Vinatea'', en [[castellà]] - ([[Morella]], [[1273]] - † [[Valéncia]], [[1333]]) fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en Cap (primer jurat) de la Ciutat i Regne.

S'opongué a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dòna ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en detriment de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

==Senyes biogràfiques==
Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], Francesc de Vinatea estudià lleis en la ciutat de [[Valéncia]].

Se casà en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de [[La Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor i a l'amant d'esta, que se resolgué d’una manera pròpia per a l’época en que succeí.

Anà de [[Morella]] a [[Valéncia]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix tornà a [[Morella]] i transferí el [[Senyoriu|senyoriu]] de la Todolella a sa filla Francisqueta.

Vinatea tornà a [[Valéncia]] a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

== Defensa dels Furs ==
Sent "'''Jurat en cap'''" de [[Valéncia]], quan en l'any [[1333]], el rei [[Alfons]] el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de [[Valéncia]] per a que assumiren la seua defensa.

Francesc de Vinatea fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Anfós a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes este relat dels fets:

[[Image:objuli.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Francesc de Vinatea"]]

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''', qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodiren a [[Valéncia]] per a demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.

Aixina ho conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.

Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

'''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''.

Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei, Vinatea que li diu:

"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>www.cardonavives.com cardona Vives</ref>}}

Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el [[Regne de Valéncia]], l'idea central del senyor Jaume.

{{cita|Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".

El Rei va mirar la Reina i li va dir:

-''"¿açò volíeu sentir?".''

Ella irada, plorant, li va dir:

-''"senyor, açò no consentiria el Rei Anfós de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".''

Alfons li va contestar:

-'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}}

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]]

Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]].

==Atres frases célebres==

També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons I de Valéncia), i que se considera una precisa formulació del [[pactisme]] constitucional de la [[Corona d'Aragó]] quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una [[monarquia autoritària]]:

{{cita|cada un de nos som tant com vós, pero tots junts molt més que vós.<ref>[[Gonzalo Anes Álvarez]] y Álvarez de Castrillón, Gonzalo (Coord.), ''Veinticinco años de la Constitución Española'' [http://books.google.com/books?id=icGoJb_f8JEC&pg=PA18&lpg=PA18&dq=Guillem+de+Vinatea+%22cada+uno+de+nos%22&source=web&ots=WWwWuPzEvY&sig=nV0A5DGRc6vPFuB1VC-NtkWIV4g&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA18,M1 pg. 18]</ref>}}

==La figura de Vinatea hui==
[[Archiu:Vinateacortes.jpg|thumb|180xpx|Escultura de Vinatea en les [[Corts Valencianes]], per [[Ignacio Pinazo Martínez]]]]
A partir del [[sigle XIX]] s'ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:

* [[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''.
* Un quadro de [[pintura d'història]] d'[[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]].
* En l'any [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
* En l'any [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]].
* Estudis i llibres d'historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]] o [[Juli Moreno]] i [[Mariví Ferrandis]].
* Les [[Corts Valencianes]] tenen uns premis en el seu nom, l'[[Alta Distinció parlamentària]].
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), oferix atres premis també en el nom de Vinatea.
* Té una estàtua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia de l'escultor [[Valencians|valencià]] [[Manolo Rodríguez]].

Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* FERRANDIS I OLMOS, Mariví i MORENO I MORENO, Juli. ''Francesc de Vinatea'' (Valéncia, [[1993]])

==Enllaços externs==
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=252 El rey sabio y prudente - Wenley Palacios -Cardona Vives]
*[http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201610/13/francesc-vinatea-hombre-salvo-20161013120342.html Francesc de Vinatea, el hombre que salvó el Reino de Valencia - Las Provincias]
*[http://pobledebenimaclet.blogspot.com.es/2017/05/vinatea-senyor-de-benimaclet2.html Vinatea, Senyor de Benimaclet - Poble de Benimaclet]
*[https://valencianews.es/valencia/ribo-y-sandra-gomez-retiraran-la-estatua-de-vinatea-defensor-de-los-fueros-de-valencia-y-luchador-contra-el-poder-absolutista-del-rey/ Ribó y Sandra Gómez retirarán la estatua de Vinatea, defensor de los Fueros de Valencia y luchador contra el poder absolutista del rey - Valencia News]
*[https://valencianews.es/cultura/la-permanencia-de-lestatua-de-vinatea/ La permanencia de l’estatua de Vinatea - Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana - Valencia News]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Morellans]]

Serra Grossa (Alacant)

2023-03-06T13:10:31Z

Xavi Dengra:

[[Image:La Serra Grossa desde el Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España.jpg|thumb|250px|Vista de la Serra Grossa darrere de la Cantera o Serra del Molinet (foto presa des del [[Castell de Santa Barbara]])]]

La '''Serra Grossa''' és el nom pel que se coneix a la serra [[alacant]]ina front a la [[mar Mediterrànea]], també nomenada '''Serra Sant Julià''', situada al noroest del centre.

En les seues 161 metros d'alçada ha segut utilisada per l'[[home]] des de la [[prehistoria]], i són coneguts jaciments allí trobats de l'[[Edat del Bronze]]. Junt al [[Benacantil]] i al Tossal, la Serra Grossa constituïx una fita geogràfica decisiva en la configuració i desenroll d'[[Alacant]], com aixina ho testimonien l'existència en ella de jaciments de la Edat del Bronze, l'explotació històrica d'arits a que ha estat somés en la seua vertent occidental, l'implantació de factories en les seues vertents, com "La Británica" en el [[sigle XIX]] o, ya en el [[Sigle XX|XX]], el tendit férreu del "trenet" o l'apertura de la carretera de la pedrera. Lo que antany, en definitiva, constituí una almenara per a ullar el mar i una horta tan pròdiga en fruits com en història, servix ara, per a observar el nou sistema urbanistic d'[[Alacant]].

[[Categoria:Alacant]]

Bamako

2023-03-06T12:15:23Z

Xavi Dengra: /* Història */

[[File:Bamako 037.jpg|thumb|250px|Bamako]]

'''Bamako''' o '''Bámako''' és la capital de [[Mali]], es troba a la vora del [[riu Níger]] en el suroest del país. Principal centre administratiu, important port fluvial i un centre comercial per a tota la regió circumdant, té la categoria de districte a nivell nacional i està a la seua volta dividida en sis comunes dirigides pels seus respectius alcaldes electes. Bamako és una estació del ferrocarril Dakar-Níger.

== Etimologia ==

El nom de la ciutat prové de la llengua bambara bàmakɔ̌, "remanso del cocodril", ya que este animal era el fetiche local al que, segons relats de principis del [[sigle XX]], se li sacrificava anualment una verge.

== Història ==
La regió de Bamako ha estat habitada des de temps prehistòrics, com aixina ho confirmen les excavacions arqueològiques de Magnambougou. Bamako va ser fundada a finals del [[sigle XVI]] pels niaré, anteriorment cridats niakate, un grup d'ètnia soninké. Niaréla, el barri fundat pels niaré, és actualment una de les zones més antigues de la ciutat.

A finals del [[sigle XIX]], Bamako era una important ciutat fortificada de 600 habitants, i un centre d'estudi musulmà en l'época de l'imperi de Mali, fins que en l'any [[1883]], les tropes franceses, varen prendre la regió.

Ya baix domini francés, en l'any [[1895]] la ciutat es va convertir en la capital de la regió, per a finalment passar a ser la ciutat més important de la regió de l'Alt Senegal i Níger. Posteriorment va passar a nomenar-se el Sudan francés en l'any [[1920]].

Baix el domini francés es varen portar a terme en la regió i en la ciutat importants obres de millores d'infraestructures, aixina en l'any [[1904]] es va inaugurar la llínea ferroviària Dakar-Níger, unint les ciutats de Dakar en vàries de les més importants que actualment pertanyen a Mali.

Més tart en l'any [[1927]] es va construir la catedral. El gremi d'artesans va ser creat en [[1931]], uns anys més tart en [[1947]] es va terminar el primer pont de la ciutat sobre el riu Níger i ya en [[1948]] es va edificar la gran mesquita.

Bamako és una ciutat administrativament complexa, puix l'únic districte del país i a la seua volta està dividida en vàries comunes, açò és aixina des del 20 de decembre de 1918 en que es va decidir organisar la ciutat d'una forma mixta en un governador que a la seua volta feya les funcions d'alcalde.

== Geografia ==
Situada en les vores del riu Níger, la ciutat de Bamako va ser construïda en una curva del riu, rodejada de tossals. S'estén per una superfície de 267 km². Té una població d'1.809.106 habitants ([[2009]]) i un port fluvial sobre el riu Níger. És el major centre administratiu i comercial de Mali.

== Economia ==
Bamako és la capital de l'únic districte del país. Concentra el 70 % de la producció industrial nacional. Les principals produccions són les manufactures, incloent textils, carn, metals i peixca. Ademés, el sector terciari està molt desenrollat, sobretot l'artesanal i el comerç. Ademés, esta ciutat és la sèu de les grans empreses nacionals i de l'Administració de l'estat.

== Comunicacions ==
Una llínea de ferrocarril unix Bamako en Dakar, en la veïna [[Senegal]], passant per Kati, Négala, Kita i Kayes. Una bona forma de comunicar-se en l'entorn de la ciutat és el propi riu Níger. Ademés, existixen carreteres asfaltades que comuniquen la capital de Mali en les principals ciutats de les distintes regions del país. El proyecte de la Carretera Transaheliana dispondria que, procedent de Dakar, el vial passara per Bamako abans de dirigir-se cap a [[Burkina Faso]], [[Níger]], [[Nigèria]] i [[Chad]].

Per via aérea, l'Aeroport Internacional de Bamako-Sénou conecta la ciutat en múltiples destins africans, ademés d'en [[París]], a on volen les companyies Aigle Azur, Air France i Air Mali.

== Referències ==
* Albert Londres, Terre d'ébène (Tierra de Èbano) c. 4 « À Bamako », Albin Michel, 1929
* [https://web.archive.org/web/20070223215326/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT000380 BBC. «Weather Bamako, Mal]
* [https://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=129 World Weather Information Service – Bamako]
* [https://www.citypopulation.de/en/mali/cities/ Población Histórica de las ciudades de Malí]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bamako}}

{{Capitals d'Àfrica}}

[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Mali]]

Bamako

2023-03-06T12:14:43Z

Xavi Dengra:

[[File:Bamako 037.jpg|thumb|250px|Bamako]]

'''Bamako''' o '''Bámako''' és la capital de [[Mali]], es troba a la vora del [[riu Níger]] en el suroest del país. Principal centre administratiu, important port fluvial i un centre comercial per a tota la regió circumdant, té la categoria de districte a nivell nacional i està a la seua volta dividida en sis comunes dirigides pels seus respectius alcaldes electes. Bamako és una estació del ferrocarril Dakar-Níger.

== Etimologia ==

El nom de la ciutat prové de la llengua bambara bàmakɔ̌, "remanso del cocodril", ya que este animal era el fetiche local al que, segons relats de principis del [[sigle XX]], se li sacrificava anualment una verge.

== Història ==
La regió de Bamako ha estat habitada des de temps prehistòrics, com aixina ho confirmen les excavacions arqueològiques de Magnambougou. Bamako va ser fundada a finals del [[sigle XVI]] pels niaré, anteriorment cridats niakate, un grup d'ètnia soninké. Niaréla, el barri fundat pels niaré, és actualment una de les zones més antigues de la ciutat.

A finals del [[sigle XIX]], Bamako era una important ciutat fortificada de 600 habitants, i un centre d'estudi musulmà en l'época de l'imperi de Mali, fins que en l'any [[1883]], les tropes franceses, varen prendre la regió.

Ya baix domini francés, en l'any [[1895]] la ciutat es va convertir en la capital de la regió, per a finalment passar a ser la ciutat més important de la regió de l'Alt Senegal i Níger. Posteriorment va passar a nomenar-se el Sudan francés en l'any [[1920]].

Baix el domini francés es varen portar a terme en la regió i en la ciutat importants obres de millores d'infraestructures, aixina en l'any [[1904]] es va inaugurar la llínea ferroviària Dakar-Níger, unint les ciutats de Dakar en vàries de les més importants que actualment pertanyen a Mali.

Més tart en l'any [[1927]] es va construir la catedral. El gremi d'artesans va ser creat en [[1931]], uns anys més tart en [[1947]] es va terminar el primer pont de la ciutat sobre el riu Níger i ya en [[1948]] es va edificar la gran mesquita.

Bamako és una ciutat *administrativamente complexa, puix l'únic districte del país i a la seua volta està dividida en vàries *comunas, açò és aixina des del 20 de decembre de 1918 en que es va decidir organisar la ciutat d'una forma mixta en un governador que a la seua volta feya les funcions d'alcalde.

== Geografia ==
Situada en les vores del riu Níger, la ciutat de Bamako va ser construïda en una curva del riu, rodejada de tossals. S'estén per una superfície de 267 km². Té una població d'1.809.106 habitants ([[2009]]) i un port fluvial sobre el riu Níger. És el major centre administratiu i comercial de Mali.

== Economia ==
Bamako és la capital de l'únic districte del país. Concentra el 70 % de la producció industrial nacional. Les principals produccions són les manufactures, incloent textils, carn, metals i peixca. Ademés, el sector terciari està molt desenrollat, sobretot l'artesanal i el comerç. Ademés, esta ciutat és la sèu de les grans empreses nacionals i de l'Administració de l'estat.

== Comunicacions ==
Una llínea de ferrocarril unix Bamako en Dakar, en la veïna [[Senegal]], passant per Kati, Négala, Kita i Kayes. Una bona forma de comunicar-se en l'entorn de la ciutat és el propi riu Níger. Ademés, existixen carreteres asfaltades que comuniquen la capital de Mali en les principals ciutats de les distintes regions del país. El proyecte de la Carretera Transaheliana dispondria que, procedent de Dakar, el vial passara per Bamako abans de dirigir-se cap a [[Burkina Faso]], [[Níger]], [[Nigèria]] i [[Chad]].

Per via aérea, l'Aeroport Internacional de Bamako-Sénou conecta la ciutat en múltiples destins africans, ademés d'en [[París]], a on volen les companyies Aigle Azur, Air France i Air Mali.

== Referències ==
* Albert Londres, Terre d'ébène (Tierra de Èbano) c. 4 « À Bamako », Albin Michel, 1929
* [https://web.archive.org/web/20070223215326/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT000380 BBC. «Weather Bamako, Mal]
* [https://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=129 World Weather Information Service – Bamako]
* [https://www.citypopulation.de/en/mali/cities/ Población Histórica de las ciudades de Malí]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bamako}}

{{Capitals d'Àfrica}}

[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Mali]]

Bamako

2023-03-06T12:13:36Z

Xavi Dengra: /* Història */

[[File:Bamako 037.jpg|thumb|250px|Bamako]]

'''Bamako''' o '''Bámako''' és la capital de [[Mali]], es troba a la vora del [[riu Níger]] en el suroest del país. Principal centre administratiu, important port fluvial i un centre comercial per a tota la regió circumdant, té la categoria de districte a nivell nacional i està a la seua volta dividida en sis comunes dirigides pels seus respectius alcaldes electes. Bamako és una estació del ferrocarril Dakar-Níger.

== Etimologia ==

El nom de la ciutat prové de la llengua bambara bàmakɔ̌, "remanso del cocodril", ya que este animal era el fetiche local al que, segons relats de principis del [[sigle XX]], se li sacrificava anualment una verge.4

== Història ==
La regió de Bamako ha estat habitada des de temps prehistòrics, com aixina ho confirmen les excavacions arqueològiques de Magnambougou. Bamako va ser fundada a finals del [[sigle XVI]] pels niaré, anteriorment cridats niakate, un grup d'ètnia soninké. Niaréla, el barri fundat pels niaré, és actualment una de les zones més antigues de la ciutat.

A finals del [[sigle XIX]], Bamako era una important ciutat fortificada de 600 habitants, i un centre d'estudi musulmà en l'época de l'imperi de Mali, fins que en l'any [[1883]], les tropes franceses, varen prendre la regió.

Ya baix domini francés, en l'any [[1895]] la ciutat es va convertir en la capital de la regió, per a finalment passar a ser la ciutat més important de la regió de l'Alt Senegal i Níger. Posteriorment va passar a cridar-se el Sudan francés en l'any [[1920]].

Baix el domini francés es varen portar a terme en la regió i en la ciutat importants obres de millores d'infraestructures, aixina en l'any [[1904]] es va inaugurar la llínea ferroviària Dakar-Níger, unint les ciutats de Dakar en vàries de les més importants que actualment pertanyen a Mali.

Més tart en l'any [[1927]] es va construir la catedral. El gremi d'artesans va ser creat en [[1931]], uns anys més tart en [[1947]] es va terminar el primer pont de la ciutat sobre el riu Níger i ya en [[1948]] es va edificar la gran mesquita.

Bamako és una ciutat *administrativamente complexa, puix l'únic districte del país i a la seua volta està dividida en vàries *comunas, açò és aixina des del 20 de decembre de 1918 en que es va decidir organisar la ciutat d'una forma mixta en un governador que a la seua volta feya les funcions d'alcalde.

== Geografia ==
Situada en les vores del riu Níger, la ciutat de Bamako va ser construïda en una curva del riu, rodejada de tossals. S'estén per una superfície de 267 km². Té una població d'1.809.106 habitants ([[2009]]) i un port fluvial sobre el riu Níger. És el major centre administratiu i comercial de Mali.

== Economia ==
Bamako és la capital de l'únic districte del país. Concentra el 70 % de la producció industrial nacional. Les principals produccions són les manufactures, incloent textils, carn, metals i peixca. Ademés, el sector terciari està molt desenrollat, sobretot l'artesanal i el comerç. Ademés, esta ciutat és la sèu de les grans empreses nacionals i de l'Administració de l'estat.

== Comunicacions ==
Una llínea de ferrocarril unix Bamako en Dakar, en la veïna [[Senegal]], passant per Kati, Négala, Kita i Kayes. Una bona forma de comunicar-se en l'entorn de la ciutat és el propi riu Níger. Ademés, existixen carreteres asfaltades que comuniquen la capital de Mali en les principals ciutats de les distintes regions del país. El proyecte de la Carretera Transaheliana dispondria que, procedent de Dakar, el vial passara per Bamako abans de dirigir-se cap a [[Burkina Faso]], [[Níger]], [[Nigèria]] i [[Chad]].

Per via aérea, l'Aeroport Internacional de Bamako-Sénou conecta la ciutat en múltiples destins africans, ademés d'en [[París]], a on volen les companyies Aigle Azur, Air France i Air Mali.

== Referències ==
* Albert Londres, Terre d'ébène (Tierra de Èbano) c. 4 « À Bamako », Albin Michel, 1929
* [https://web.archive.org/web/20070223215326/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT000380 BBC. «Weather Bamako, Mal]
* [https://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=129 World Weather Information Service – Bamako]
* [https://www.citypopulation.de/en/mali/cities/ Población Histórica de las ciudades de Malí]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bamako}}

{{Capitals d'Àfrica}}

[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Mali]]