L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:Algemesí

2007-12-07T15:36:43Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «Tens que incloure informació objetiva: informació facilitada per les administracions...».

Tens que incloure informació objetiva: informació facilitada per les administracions...

Basili Magno

2007-12-07T15:33:59Z

Vlc1217:

[[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|Sant Basili Magno]]

Podríem dir que Basili va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de Niza. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, Gregori, bisbe de Nacianzo o Nacianceno, cuya festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A Sant Basili se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'any 358, en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, Basili no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Després de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la diòcesis de Cesarea de Capadocia, i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. Basili rebré aixina la herència de Sant Atanasi, i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero son compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesarea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat en hospicis, orfelinats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

Sant Gregori Nacianceno naixqué el mateix any de Sant Basili, el 330. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar Constantinopla, de la que era bisbe desde l'any 381, a causa dels diversos bandos que dividien sa Església. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a Nacianzo, on muigué l'any 389 o 390, deu anys després que el seu amic Basili.

[[Categoria:Religió]]

Montcabrer

2007-12-07T15:30:12Z

Vlc1217:

{{Esbos}}

El '''Montcabrer''' es la cima més alta de la Serra de Mariola. Situada en el municipi de Cocentaina, té 1.389 metres d'altura, sent la tercera major montanya de la província d'Alacant [[http://www.uiquipedia.org/Comunitat_Valenciana Comunitat Valenciana]]

El seu nom prové de que antigament els pastors portaven a pastar les cabres al '''Montcabrer'''.

{{Internacional}}

[[Categoria:Geografia]]

Daimús

2007-12-03T14:22:09Z

Vlc1217:

Daimús o Daimuz es un municipi de la província de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de La Safor.

==Geografia==

Situada en el Sur de la província de Valéncia, a vora mar.

La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar en la N-337 i finalisar en la CV-670.

El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.

D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens "Cordó Litoral". Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.

L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitaments agrícoles que se nutrixen d'una ret de séquies com la Séquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.

El Clima del municipi a l'igual que per al conjunt de la Safor és Termomediterràneu humit. Precipitacions miges anuals compreses entre 500-800 mm, i temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut tèrmica: 15-16º.

===Localitats llindants===

El terme municipal de Daimús fita en les següents localitats: Gandia al nordest, Guardamar de la Safor (Alquerieta de Guardamar) al sur i Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.

==Història==

Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.

Fon part de Gandia de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer i més tart el Comte d'Almenara.

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 1.218 || align=center| 1.277 || align=center| 1.293 || align=center| 1.389 || align=center| 1.438 || align=center| 1.674 || align=center| 1.855 || align=center| 2.242 || align=center| 2.353
|}

==Economia==

*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
*U dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.

Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal en edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitut per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència (que encara conserva). De totes forme se pot vore únicament un menut desenroll del sector servicis.

==Monuments==

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el lloc on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.

==Festes locals==

*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble.
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.

==Enllaços externs==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia y la Safor]
*[http://www.ayuntamientodedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.ajuntamentdedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.safornoticias.com Safor Notícies]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.gandiaactiv.com Directorio Web de La Safor]

{{Internacional}}

[[Categoria: Pobles]]

Discussió:Rom

2007-12-02T16:51:43Z

Vlc1217:

Per favor, l'enciclipèdia com esta se caracterisa pel seu caràcter científic i objectiu. No pots fer publicitat gratuïta, no pots donar la teua opinió...i millora la teua ortografia.

Puc vore que no ha canviar gens de lo que havia ans... Vlc1217

Discussió:Rom

2007-12-02T14:21:55Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «Per favor, l'enciclipèdia com esta se caracterisa pel seu caràcter científic i objectiu. No pots fer publicitat gratuïta, no pots donar la teua opinió...i mi...».

Per favor, l'enciclipèdia com esta se caracterisa pel seu caràcter científic i objectiu. No pots fer publicitat gratuïta, no pots donar la teua opinió...i millora la teua ortografia.

Discussió:Nacho Vidal

2007-12-02T12:41:40Z

Vlc1217:

Per favor, serietat. Borre [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 04:29, 2 des 2007 (PST)

ya està modificada

Nacho Vidal

2007-12-02T12:40:07Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «'''Nacho Vidal''' es el nomb artístic de '''Ignacio Jordà González''' (Barcelona; 30 de Decembre de 1973, actor espanyol de cine pornogràfic. ==Biografí...».

'''Nacho Vidal''' es el nomb artístic de '''Ignacio Jordà González''' ([[Barcelona]]; 30 de Decembre de 1973, actor espanyol de cine pornogràfic.

==Biografía==

Sent chiquet la seua família es traslladà a Enguera (Valéncia), localitat es en la que va viure la seua infància i d'on es natural la seua família per part de son pare, propietaris llavors d'una important empresa textil. Nacho sempre ha manifestat sentir-se d'Enguera, on residix en l'actualitat quan el traball s'ho permitix.

Tras una infància difícil degut a problemes econòmics familiars i un acostament a les drogues, s'allistà en la Llegió Espanyola en Melilla, per a més endavant iniciar-se en lo món de la pornografia als 21 anys en la Sala Bagdad en Barcelona, on anava a realisar espectàculs én la seua novia per a intentar que ésta deixara lo món de la prostitució.. -Ahí conegué al director del "Festival de Cine Erótico de Barcelona", José María Ponce, qui lo va introduir en lo món de la cinematografia pornogràfica, no a soles pel tamany del seu pene(25 cm en erecció, sino també pel grossor)

Passà més tart a ser discípul de Rocco Siffredi, qui l'emportà a Hollywood en 1998. En la seua carrera ha protagonisat unes 1.500 pelíqueles, ademés de treballar com productor i director de moltes atres pelíqueles. En 2004 estava considerat com l'actor porno més important del moment. Es reconegut, principalment, pel tamany del seu membre i de la agresivitat que demostra en les grabacions.

El 31 de maig de 2005 asegurà que se retirava del cine porno tras anunciar el seu compromís matrimonial én la modelo de Colòmbia Franceska Jaime, encara que tras deixar abdós la relació, ha tornat a protagonisar diverses películes.

En 2006 apareix en una película dirigida per Joaquín Oristrell titulada ''Va a ser que nadie es perfecto''.

== Enllaços externs ==
*{{imdb name|id=0896380|name=Nacho Vidal}}
*[http://www.NachosKillerPussy.com NachosKillerXXX.com] web oficial de Nacho Vidal.
*[http://www.revistateina.com/teina/web/teina12/cine2.htm Nacho Vidal: el príncipe del porno mundial]

[[Categoría:Actores porno de España|Vidal, Nacho]]
[[Categoría:Actores porno (hombres)]]
[[Categoría:Directores de cine pornográfico|Vidal, Nacho]]
[[categoría:Nacidos en 1973|Vidal, Nacho]]

[[en:Nacho Vidal]]
[[fi:Nacho Vidal]]
[[fr:Nacho Vidal]]
[[it:Nacho Vidal]]
[[nl:Nacho Vidal]]
[[sv:Nacho Vidal]]
{{esbozo|actores}}

Categoria discussió:Dansa

2007-12-02T12:25:11Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «es dança».

es dança

Fem

2007-12-02T12:19:16Z

Vlc1217:

És el sobrant de la digestió de tots els sers humans i animals, té utilisacions en el sector agrícola

També servix d'aliment a molts insectes en estat larvari (mosques, escarabats, etc..)

També rep el nom de fem.

==Insults Relacionats==

-'''Veste'n a la merda''': Vol dir que te'n vages.

-'''Eres un merda''': Vol dir que eres una persona en molta pobrea personal i/o economica.

-'''Fa pudor a merda''': Vol dir que fa molt mala aulor.

-'''Menjamerdes''': Persona que no té ganes de treballar i va per la vida intentant no pegar un palo a l¡aigua.

-'''Merder''': Habitacul plé de brutiçia.

== Us de la merda coma fem: ==

A les cultures orientals el us de la merda com a fem prove de molt antic, els romans adoptaren esta practica pero els barbars que entren depues no utilisaràn esta tecnica hasta el segle XIII.
Des daquell moment sa anat utilizant diferetns tipos de merda, pero ha quedat demostrat per experiençia que la mes productiva es el guano, y la mes utilizà el fem de vaca, perques es mes economic.

[[Categoria:Biologia]]

Daimús

2007-12-02T11:34:18Z

Vlc1217:

Daimús o Daimuz es un municipi de la província de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyint a la comarca de La Safor.

==Geografía==

Situada en el Sur de la província de Valéncia, a vora mar.

La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la sèquia d Daimús i la del Assagador, i servixen de llímit pel sut i en el terme de Guardamar.

Desde Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar én la N-337 i finalisar en la CV-670.

El municipi se composava de tres asentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més aprop de la llínea de costa i conformada per edificación en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el nucli urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem NW una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.

D'acort én el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda enmarcat dubs de l'extens "Cordó Litoral". Se trata d'un espai conformat llitològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials cuaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.

L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitamens agrícoles que se nutrix d'una xàrcia de sèquies com la Sèquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.

El Clima del municipi al igual que per al conjunt de la Safor es Termomediterraneu húmit. Precipitacions miges anuals comprengudes entre 500-800 mm, y temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut térmica: 15-16º.

===Localitats llimítrofes===

El terme municipal de Daimús llimita én les següents localitats: Gandía al norest, Guardamar de la Safor al sut y Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.

==Història==

Del poblament antic d'este terme no se coneiximent de dades anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué inciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.

Fon part de Gandía de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer y més tart el Comte d'Almenara.

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 1.218 || align=center| 1.277 || align=center| 1.293 || align=center| 1.389 || align=center| 1.438 || align=center| 1.674 || align=center| 1.855 || align=center| 2.242 || align=center| 2.353
|}

==Economia==

*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortaliçes. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
*Ú dels punts forts de l'economia es el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.

Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal én edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitud per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència(que encara conserva). De totes forme se pot vor únicament un menut desenroll del sector servicis.

==Monuments==

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el puesto on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.

==Festes locals==

*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos ultims anys, estes festes han creixcut especialmet el dia dedicat als mors i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius son especialment els dedicat al patró del poble.
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.

==Enllaços externs==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia y la Safor]
*[http://www.ayuntamientodedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.ajuntamentdedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.safornoticias.com Safor Noticíes]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.gandiaactiv.com Directorio Web de La Safor]

[[Categoria: Pobles]]

Daimús

2007-12-02T11:29:49Z

Vlc1217:

Daimús o Daimuz es un municipi de la província de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]], pertanyint a la comarca de La Safor.

==Geografía==

Situada en el Sur de la província de Valéncia, a vora mar.

La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la sèquia d Daimús i la del Assagador, i servixen de llímit pel sut i en el terme de Guardamar.

Desde Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar én la N-337 i finalisar en la CV-670.

El municipi se composava de tres asentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més aprop de la llínea de costa i conformada per edificación en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el nucli urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem NW una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.

D'acort én el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda enmarcat dubs de l'extens "Cordó Litoral". Se trata d'un espai conformat llitològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials cuaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.

L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitamens agrícoles que se nutrix d'una xàrcia de sèquies com la Sèquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.

El Clima del municipi al igual que per al conjunt de la Safor es Termomediterraneu húmit. Precipitacions miges anuals comprengudes entre 500-800 mm, y temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut térmica: 15-16º.

===Localitats llimítrofes===

El terme municipal de Daimús llimita én les següents localitats: Gandía al norest, Guardamar de la Safor al sut y Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.

==Història==

Del poblament antic d'este terme no se coneiximent de dades anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué inciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.

Fon part de Gandía de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer y més tart el Comte d'Almenara.

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 1.218 || align=center| 1.277 || align=center| 1.293 || align=center| 1.389 || align=center| 1.438 || align=center| 1.674 || align=center| 1.855 || align=center| 2.242 || align=center| 2.353
|}

==Economia==

*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortaliçes. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
*Ú dels punts forts de l'economia es el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.

Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal én edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitud per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència(que encara conserva). De totes forme se pot vor únicament un menut desenroll del sector servicis.

==Monuments==

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el puesto on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.

==Festes locals==

*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos ultims anys, estes festes han creixcut especialmet el dia dedicat als mors i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius son especialment els dedicat al patró del poble.
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.

==Enllaços externs==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia y la Safor]
*[http://www.ayuntamientodedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.ajuntamentdedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.safornoticias.com Safor Noticíes]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.gandiaactiv.com Directorio Web de La Safor]

[[Categoria: Pobles]]

Daimús

2007-12-02T11:28:59Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «Daimús o Daimuz es un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, España, pertanyint a la comarca de La Safor. ==Geografía== ...».

Daimús o Daimuz es un municipi de la província de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]], pertanyint a la comarca de La Safor.

==Geografía==

Situada en el Sur de la província de Valéncia, a vora mar.

La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la sèquia d Daimús i la del Assagador, i servixen de llímit pel sut i en el terme de Guardamar.

Desde Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar én la N-337 i finalisar en la CV-670.

El municipi se composava de tres asentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més aprop de la llínea de costa i conformada per edificación en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el nucli urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem NW una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.

D'acort én el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda enmarcat dubs de l'extens "Cordó Litoral". Se trata d'un espai conformat llitològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials cuaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.

L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitamens agrícoles que se nutrix d'una xàrcia de sèquies com la Sèquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.

El Clima del municipi al igual que per al conjunt de la Safor es Termomediterraneu húmit. Precipitacions miges anuals comprengudes entre 500-800 mm, y temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut térmica: 15-16º.

===Localitats llimítrofes===

El terme municipal de Daimús llimita én les següents localitats: Gandía al norest, Guardamar de la Safor al sut y Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.

==Història==

Del poblament antic d'este terme no se coneiximent de dades anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué inciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.

Fon part de Gandía de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer y més tart el Comte d'Almenara.

==Demografía==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
|-
| align=center| 1.218 || align=center| 1.277 || align=center| 1.293 || align=center| 1.389 || align=center| 1.438 || align=center| 1.674 || align=center| 1.855 || align=center| 2.242 || align=center| 2.353
|}

==Economia==

*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortaliçes. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
*Ú dels punts forts de l'economia es el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.

Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal én edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitud per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència(que encara conserva). De totes forme se pot vor únicament un menut desenroll del sector servicis.

==Monumentos==

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el puesto on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.

==Fiestas locales==

*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos ultims anys, estes festes han creixcut especialmet el dia dedicat als mors i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius son especialment els dedicat al patró del poble.
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.

==Enlaces externos==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia y la Safor]
*[http://www.ayuntamientodedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.ajuntamentdedaimus.com Ajuntament de Daimús]
*[http://www.safornoticias.com Safor Noticíes]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.gandiaactiv.com Directorio Web de La Safor]

[[Categoria: Pobles]]

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-02T10:40:57Z

Vlc1217:

Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la [[Comunitat Valenciana]] té el seu propi himne.

'''ORIGE'''

El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.

'''LLETRA OFICIAL'''

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu, germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

[[Image:Serrano.jpg|right|thumb|Mestre '''José Serrano Simeón''']]

¡Pas a la regió

que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envia

la riquea que atesora

i es la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen

ses victòries jagantines;

i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen

un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades

els paraisos de les riberes;

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres, palmeres...

[[Image:Thous.JPG|right|thumb|Monument a '''Maximilià Thous''']]

Sona la veu amada

i en potentíssim vibrant resò

notes de nostra albada

canten les glòries de la Regió.

Valencians: ¡en peu alcem-se!

Que nostra veu

la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire

nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!

¡Vixca Valéncia!

¡Vixca!

¡¡Vixca!!

¡¡¡Vixca!!!

'''DECLARACIÓ COM HIMNE OFICIAL'''

El himne, ha segut cantat én la lletra original de Maximilià Thous, pero a causa d'algunes ideologies valencianes, aparegueren discrepàncies en algunes frases del himne com "Per a ofrenar, noves glòries a Espanya". El mateix Serrano reconegué haver intervingut directament donant instruccions a Maximilià Thous per a la redacció d'este primer vers:

"España, mis himnos y yo. Uno de mis grandes amores es esta tierra valenciana donde he nacido: pero siempre que he compuesto un himno he pedido a mis colaboradores que en el primer verso aparezca la palabra "España" [...] y así comienzan mis tres himnos. Himno a Valencia: Para ofrendar nuevas glorias a España; Valencia Canta: Madre de España, Sol de Valencia...; La canción del soldado: Soldado soy de España... Eso no es obstáculo porque mis hijos hablan perfectamente el valenciano. Así entiendo yo el regionalismo".

Maximilià Thous al diari "La Voz Valenciana" de maig de 1925

'''ENLLAÇOS EXTERNS'''

[http://www.gva.es/cidaj/cas/c-normas/8-1984.htm Llei 8/1984 de 4 de Decembre]
[http://www.gva.es/cidaj/pdf/a1-8-1984.pdf partitura del Himne Oficial de la Comunitat Valenciana]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-02T10:36:06Z

Vlc1217:

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-02T08:04:34Z

Vlc1217:

Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne.

'''ORIGE'''

El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.

'''LLETRA OFICIAL'''

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu, germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la regió

que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envia

la riquea que atesora

i es la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen

ses victòries jagantines;

i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen

un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades

els paraisos de les riberes;

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sona la veu amada

i en potentíssim vibrant resò

notes de nostra albada

canten les glòries de la Regió.

Valencians: ¡en peu alcem-se!

Que nostra veu

la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire

nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!

¡Vixca Valéncia!

¡Vixca!

¡¡Vixca!!

¡¡¡Vixca!!!

[[Image:Serrano.jpg]] [[Image:Thous.JPG]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-02T08:00:39Z

Vlc1217:

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-02T07:57:27Z

Vlc1217:

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-01T16:55:57Z

Vlc1217:

Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne

'''ORIGE'''

El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per a eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la comunitat autònoma valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.

'''LLETRA OFICIAL'''

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu, germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

cantics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la regió

que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envía

la riquea que atesora

i es la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen

ses victòries jagantines;

i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen

un tapis de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades

els paraïsos de les riberes;

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sóna la veu amada

í en potentíssím víbrant ressó

notes de nostra albada

canten les glories de la Regió.

Valencians: en peu alcem-nos

Que nostra veu

la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

tots a una veu germans, vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

cantics d'amor, himnes de pau!

¡Flameja en l'aire

nostra Senyera!

¡Gloria a la Patria!

¡Vixca Valencia!

¡Vixca, Vixca, Vixca!

Himne de la Comunitat Valenciana

2007-12-01T16:54:33Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne '''ORIGE''' El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va cel...».

Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne

'''ORIGE'''

El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per a eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la comunitat autònoma valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.

'''LLETRA OFICIAL'''

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la regió
que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envía
la riquea que atesora
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen
un tapis de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades
els paraïsos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sóna la veu amada
í en potentíssím víbrant ressó
notes de nostra albada
canten les glories de la Regió.

Valencians: en peu alcem-nos
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!

¡Flameja en l'aire
nostra Senyera!
¡Gloria a la Patria!
¡Vixca Valencia!
¡Vixca, Vixca, Vixca!

Dret

2007-12-01T15:09:02Z

Vlc1217: Pàgina nova, en el contingut: «'''DEFINICIÓ''' El Dret es l'ordre normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les rel...».

'''DEFINICIÓ'''

El Dret es l'ordre normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, es el conjunt de normes que regulen la convivència social i permitixen resoldre els conflictes interpersonals.

La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han proposat a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la Filosofia del Dret.

Desde el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, siguent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que ténen cadascú dels que integren eixa societat(dret subjetiu).

La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", es recollida per la definició de Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:
- Dimensió normativa
- Dimensió social(como s'accepta i s'aplica)
- Dimensió valorativa(millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

'''DIFERÉNCIA DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT'''

Les normes del Dret Civil son de Dret privat, eixa es la concepció tradicional(hui en dia la majoria de la Doctrina està convençuda de que no se pot fixar una llínia definitiva divisòria entre l'un i l'atre.
(articul no finalisat)