https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Vixca+Valencia 2026-04-10T04:01:26Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lleng%C3%BCes_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3&diff=37286 2010-03-25T18:17:16Z

<p>Vixca Valencia: /* Idioma valencià */</p> <hr /> <div>[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].&lt;/center&gt;]]<br /> Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].<br /> <br /> == Idioma aragonés ==<br /> {{AP|Idioma aragonés}}<br /> L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.<br /> <br /> == Idioma català ==<br /> {{AP|Idioma català}}<br /> Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.&lt;ref&gt;[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosselló y Sardanya. pag. 21]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Idioma valencià ==<br /> [[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Extensió del [[Regne de Valéncia]].&lt;/center&gt;]]<br /> {{AP|Idioma valencià}}<br /> Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Segle d'Or valencià|Segle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].<br /> <br /> == Idioma mallorquí ==<br /> {{AP|Idioma balear}}<br /> Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.<br /> <br /> == Idioma italià ==<br /> {{AP|Idioma italià}}<br /> {{AP|Idioma sicilià}}<br /> {{AP|Idioma napolità}}<br /> Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].<br /> <br /> == Idioma grec ==<br /> Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.<br /> <br /> == Idioma occità ==<br /> Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Corona d'Aragó]]<br /> * [[Regne de Valéncia]]<br /> * [[Comtats Catalans]]<br /> * [[Nàpols]]<br /> * [[Sicília]]<br /> * [[Aragó]]<br /> * [[Illes Balears]]<br /> * [[Regne de Mallorca]]<br /> * [[Comtat d'Atenes]]<br /> * [[Occitània]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lleng%C3%BCes_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3&diff=37285 2010-03-25T18:16:47Z

<p>Vixca Valencia: /* Idioma valencià */</p> <hr /> <div>[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].&lt;/center&gt;]]<br /> Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].<br /> <br /> == Idioma aragonés ==<br /> {{AP|Idioma aragonés}}<br /> L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.<br /> <br /> == Idioma català ==<br /> {{AP|Idioma català}}<br /> Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.&lt;ref&gt;[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosselló y Sardanya. pag. 21]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Idioma valencià ==<br /> [[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Extensió del [[Regne de Valéncia]].&lt;/center&gt;]]<br /> {{AP|Idioma valencià}}<br /> Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Segle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].<br /> <br /> == Idioma mallorquí ==<br /> {{AP|Idioma balear}}<br /> Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.<br /> <br /> == Idioma italià ==<br /> {{AP|Idioma italià}}<br /> {{AP|Idioma sicilià}}<br /> {{AP|Idioma napolità}}<br /> Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].<br /> <br /> == Idioma grec ==<br /> Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.<br /> <br /> == Idioma occità ==<br /> Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Corona d'Aragó]]<br /> * [[Regne de Valéncia]]<br /> * [[Comtats Catalans]]<br /> * [[Nàpols]]<br /> * [[Sicília]]<br /> * [[Aragó]]<br /> * [[Illes Balears]]<br /> * [[Regne de Mallorca]]<br /> * [[Comtat d'Atenes]]<br /> * [[Occitània]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lleng%C3%BCes_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3&diff=37284 2010-03-25T18:14:36Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].&lt;/center&gt;]]<br /> Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].<br /> <br /> == Idioma aragonés ==<br /> {{AP|Idioma aragonés}}<br /> L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.<br /> <br /> == Idioma català ==<br /> {{AP|Idioma català}}<br /> Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.&lt;ref&gt;[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosselló y Sardanya. pag. 21]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Idioma valencià ==<br /> [[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;Extensió del [[Regne de Valéncia]].&lt;/center&gt;]]<br /> {{AP|Idioma valencià}}<br /> Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].<br /> <br /> == Idioma mallorquí ==<br /> {{AP|Idioma balear}}<br /> Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.<br /> <br /> == Idioma italià ==<br /> {{AP|Idioma italià}}<br /> {{AP|Idioma sicilià}}<br /> {{AP|Idioma napolità}}<br /> Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].<br /> <br /> == Idioma grec ==<br /> Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.<br /> <br /> == Idioma occità ==<br /> Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Corona d'Aragó]]<br /> * [[Regne de Valéncia]]<br /> * [[Comtats Catalans]]<br /> * [[Nàpols]]<br /> * [[Sicília]]<br /> * [[Aragó]]<br /> * [[Illes Balears]]<br /> * [[Regne de Mallorca]]<br /> * [[Comtat d'Atenes]]<br /> * [[Occitània]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cimera_de_la_Casa_d%27Arag%C3%B3&diff=37282 2010-03-25T18:10:04Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional Cimera Real d'Aragó&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta vibra, provablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'Aragó, ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», &lt;ref&gt;[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&amp;path=1270&amp;forma=&amp;config_zoom=S&amp;presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.&lt;/ref&gt; que aludía a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.&lt;ref&gt;''Cfr.'' <br /> <br /> [http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}&lt;/ref&gt; <br /> <br /> [[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|&lt;center&gt;Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.&lt;ref&gt;Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución &quot;Fernando el Católico&quot;, 1995.&lt;/ref&gt; Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.&lt;ref&gt;[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&amp;dsqIni=imagens.ini&amp;dsqApp=Archive&amp;dsqCmd=show.tcl&amp;dsqDb=Images&amp;dsqPos=0&amp;dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], mandat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> *MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101<br /> *MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.<br /> *REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Corona d'Aragó]]<br /> *[[Sant Jordi]]<br /> *[[Llengües de la Corona d'Aragó]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]<br /> <br /> [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Heràldica d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cimera_de_la_Casa_d%27Arag%C3%B3&diff=37281 2010-03-25T18:09:31Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional Cimera Real d'Aragó&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta vibra, provablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'Aragó, ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», &lt;ref&gt;[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&amp;path=1270&amp;forma=&amp;config_zoom=S&amp;presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.&lt;/ref&gt; que aludía a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.&lt;ref&gt;''Cfr.'' <br /> <br /> [http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}&lt;/ref&gt; <br /> <br /> [[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|&lt;center&gt;Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.&lt;ref&gt;Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución &quot;Fernando el Católico&quot;, 1995.&lt;/ref&gt; Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeiçao das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.&lt;ref&gt;[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&amp;dsqIni=imagens.ini&amp;dsqApp=Archive&amp;dsqCmd=show.tcl&amp;dsqDb=Images&amp;dsqPos=0&amp;dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], mandat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> *MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101<br /> *MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.<br /> *REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Corona d'Aragó]]<br /> *[[Sant Jordi]]<br /> *[[Llengües de la Corona d'Aragó]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]<br /> <br /> [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Heràldica d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escut_de_Terol&diff=37279 2010-03-25T18:07:02Z

<p>Vixca Valencia: La &quot;i&quot; de &quot;Categoria&quot; no du accent.</p> <hr /> <div>L' '''Escut de la [[Teruel|Ciutat de Terol]]''', consistix en un escut partit d'[[or (heràldica)|or]] (groc) en quatre [[Pal (heràldica)|pals]] de [[gules]] (roig), i d'[[assur]] (blau) en un [[bou]] pasant d'[[or (heràldica)|or]] sobre terra de [[sínople]] (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi han un [[canó]] i un [[obús]] de [[argent|plata]], en forma d'[[Creu de Sant Andreu|aspa]], sobre una pila de bales de [[Sable (heràldica)|sable]] (negre), i surmontats d'una [[Magrana de mà|magrana]] negra i gules.<br /> <br /> La [[corona real]] (o timbre), és oberta i sense diademes, i forma un circul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenía la antiga corona real, usada fins al XVI, i hui s'emplea freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies.<br /> <br /> Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del [[Aragó|Regne d'Aragó]].<br /> <br /> El canó, l'obús, la magrana i les bales, foren incorporades a l'escut en reconeiximent a la defensa de la ciutat per part de sos habitants durant el sege al que la someteren les tropes del Tinent General [[Manuel Enna]] en [[1843]], durant les [[Guerres Carlistes]].<br /> <br /> <br /> <br /> == Escut de la Provincia de Terol ==<br /> <br /> [[Image:Escut provincial de Terol anterior a 1957.jpg|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Escut provincial de Terol anterior a [[1957]]&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> L' '''escut de la [[provincia de Terol]]''' fon modificat per decret el [[10 de maig]] de [[1957]], i consistix en un escut quartellat:<br /> <br /> <br /> *En el primer quart, d'or, els quatre pals de gules que representen al Regne d'Aragó.<br /> <br /> *En el segon quart, sobre assur, un bou surmontat d'una estrela de huit puntes de plata, que representa a la ciutat de Terol.<br /> <br /> *En el tercer quart, de plata, [[Santa María]] al natural, en una túnica d'assur que representa l'escut d'[[Albarracín]].<br /> <br /> *En el quart, de plata, un castell d'or custodiat per dos canyes, que representa l'escut d'[[Alcanyís]].<br /> <br /> <br /> Sobre el conjunt de quarts, en un circul de gules, un cavaller armat en una llança i montat sobre un cavall rampant de plata en sella i ramaleres argentades sobre un [[dragó]] pasant. De timbre, la [[Corona real|corona real aragonessa]], oberta i sense diademes, en forma de circul d'or engastat de pedres precioses i compost de florons interpolats (dels quals són visibles cinc).<br /> <br /> En anterioritat, a lo manco des del sigle XIX, l'escut provincial de Terol estava format pels elements dels dos primers quarts i una [[corona real|corona real tancada]] surmontada per un [[mosseguello]] negre que representava a la tradicional [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real D'Aragó]].<br /> <br /> <br /> <br /> == Vore ademés ==<br /> <br /> *[[Corona d'Aragó]]<br /> *[[Escut de Valéncia]]<br /> *[[Escut de Palma de Mallorca]]<br /> <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> http://www.pasapues.es/aragonesasi/escudos/teescudo.php<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Escuts de la provincia de Terol]]<br /> [[Categoria:Terol]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&diff=37275 2010-03-25T15:26:34Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>{{Ficha de país<br /> | nom_oficial = Corona d'Aragó<br /> | image_bandera = Senyeraarago.png<br /> | image_escut = Escutarago.png<br /> | image_escut_tamany = 100px<br /> | image_mapa = Mapacoronaarago.png<br /> | lema_nacional = <br /> | himne_nacional = <br /> | capital = Itinerant<br /> | capital_població = <br /> | capital_coord = <br /> | ciutat_principal = <br /> | principals ciutats= Saragossa, Barcelona, Valencia, Mallorca, Atenes i Roma.<br /> | festa_nacional= <br /> | idioma_oficial = [[Idioma aragonés|Aragonés]], [[Llengua catalana|Català]], [[Llengua valenciana|Valencià]], [[Idioma espanyol|Castellà]], [[Llatí]], [[Llengua italiana|Italià]], [[Llengua siciliana|Sicilià]], [[Occità]], [[Idioma grec|Grec]]<br /> | govern = [[Monarquia]]<br /> | dirigents_títuls = <br /> | dirigents_noms = <br /> | fundació = <br /> | fundació_hites =<br /> | fundació_dates = <br /> | superfície = <br /> | superfície_lloc = <br /> | superfície_aigua = <br /> | fronteres = <br /> | costes = <br /> | població = 300,000 <br /> | població_any = <br /> | població_lloc = <br /> | població_densitat = 1,2/km2<br /> | PIB_nominal= <br /> | PIB_nominal_any = <br /> | PIB_nominal_lloc = <br /> | PIB_nominal_per_cápita = <br /> | PIB = <br /> | PIB_any = 2<br /> | PIB_lloc = <br /> | PIB_per_cápita = <br /> | IDH = <br /> | IDH_any = <br /> | IDH_lloc = <br /> | IDH_categoria = <br /> | moneda = Varia segons la zona<br /> | gentilici = Aragonés, Valencià, Català, Mallorquí, Napolità, Rosellonés...<br /> | horari = <br /> | horari_estiu = <br /> | cctld = <br /> | còdic_telefònic = <br /> | prefix_radiofònic = <br /> | còdic_ISO = <br /> | membre_de = <br /> |Ciutats importants<br /> |División administrativa: <br /> | nota1 = <br /> | nota3 = <br /> | nota4 = .<br /> | nota5 = <br /> | matrícula_coche= <br /> | matrícula_avió= <br /> }}<br /> La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].<br /> <br /> El 13 de novembre de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.<br /> <br /> Petronila va prendre el títul de &quot;Reina d'Aragó&quot; i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.<br /> <br /> Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[Còrcega]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.<br /> <br /> En la boda dels [[Reis Catòlics]] en [[1469]], es realisà la unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que després es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.<br /> <br /> Alguns historiadors actuals se solen referir als monarques per el seu alies i no per la seua numeració, degut a que alguns d'ells tenien una numeració diferent segons el territori al que es fea referència. Per eixemple, &quot;Pere el Catòlic&quot; en lloc de &quot;Pere II d'Aragó&quot;.<br /> <br /> == La formació de la Corona d'Aragó ==<br /> [[Image:Portada de los Anales de la Corona de Aragon.jpg|thumb|right|Portà dels ''Anales de la Corona de Aragón'']]<br /> <br /> La formació de la Corona té el seu orige en la unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].<br /> <br /> Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.<br /> <br /> Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. En tot i això, eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per sa part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.<br /> <br /> El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Cid]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en la unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].<br /> <br /> Alfons VII presentà la candidatura de son fill Sancho, futur [[Sancho III]] de Castella, pero la noblea aragonesa acabà triant a la Casa de Barcelona, en la que se negociaren detalladament els térmens del acort, pels quals Ramon Berenguer IV rebria el títul de &quot;príncip&quot; i &quot;dominador&quot; d'Aragó. S'especificava que si morira la reina Petronila ans que Berenguer, el regne no quedaria en mans del comte fins a després de la mort de Ramir. Ademés, el Regne si aniria a mans de Berenguer si Petronila moria sense descendència, o tenia sols filles, o fills varons pero estos morien sense descendència.<br /> <br /> Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com &quot;dominador&quot; o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.<br /> <br /> La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Alfons d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.<br /> <br /> En [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de &quot;rei d'Aragó&quot; i de &quot;comte de Barcelona&quot;. Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.<br /> <br /> La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]]. <br /> <br /> El terme &quot;Corona d'Aragó&quot; obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: &quot;els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul&quot;.<br /> <br /> == Els territoris de la nova Corona ==<br /> [[Image:Expansiopeninsularibaledaricadelacoronadarago.png|thumb|300px|right|Expansió peninsular i baleàrica de la corona d'Aragó.]]<br /> <br /> Els territoris que passaren a formar part e la Corona d'Aragó foren els següents:<br /> <br /> * El [[Regne d'Aragó]] <br /> * Comtats Catalans<br /> ** [[Comtat de Barcelona]]<br /> ** Herència provençal de la casa de Barcelona, de sobirania directa durant tranta anys del reinat de Alfonso II d'Aragó entre 1166 i 1196.<br /> ** Els territoris feudataris i vassalls de la Corona: [[Béarn]], [[Bigorra]], [[Cominges]], [[Pallars Sobirà]], [[Pallars Jussà]], [[Urgel]], [[Carcasona]], [[Rasès]], [[Roseló]] i [[Comtat d'Ampúries]].<br /> * Les conquistes de Ramon Berenguer IV: [[Daroca]], [[Monreal del Campo]], [[Montbalà]], [[Caspe]], [[Fraga]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].<br /> <br /> En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i després perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]].<br /> <br /> En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despres d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.<br /> <br /> Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] hasda el [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.<br /> <br /> * El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló &quot;tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos&quot; per la fe deposità en el seu sobirà Alfons II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.<br /> <br /> * El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.<br /> <br /> *El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a &quot;''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''&quot; a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó desde fa més d'un sigle.<br /> <br /> El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.<br /> <br /> * Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de [[1120]], que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el [[sigle XIV]] s'incorporaren ad ella definitivament.<br /> <br /> == L'expansió de la Corona d'Aragó ==<br /> [[Image:Escut d'armes d'arago i sicilia.png|thumb|right|&lt;center&gt;Armes d'[[Aragó]] i [[Sicília]].&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]].<br /> <br /> Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis &lt;ref&gt;Veja's els [[Furs de Valéncia]]&lt;/ref&gt;, moneda pròpia &lt;ref&gt;Veja's [[Diner Valencià]]&lt;/ref&gt;, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]&lt;ref&gt;Veja's [[Real Senyera Coronada]]&lt;/ref&gt;. Aixina mateix, despres de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].<br /> <br /> Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini al llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.<br /> <br /> Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps.<br /> <br /> == Del canvi de dinastia a la unió dinàstica en Castella ==<br /> Despres de la mort de [[Martí l'Humà]], la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix fallix sense haver nomenat successor. En eixe context deprengueren quatre candidats al tro: l'Infant Federic, Lluís d'Anjou, Jaume d'Urgel i Ferrando d'Antequera, de les quals les seues aspiracions al tro se dilucidaren per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionaria de manera favorable a Ferrando d'Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]]. <br /> <br /> Ajudà a allò l'actuació del Papa [[Benedicte XIII]], que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, [[Alfons V]], conquistaria el Regne de Nàpols en [[1443]].<br /> <br /> La boda entre [[Ferrando el Catòlic]] i [[Isabel la Catòlica]], celebrada en [[1469]], en [[Valladolit]] i la aliança consegüent va permetre que els castellans recolzaren la política expansionista d'Aragó en el [[Mediterràneu]], al tindre una política exterior comú. El duc d'Alba anexà el regne de [[Navarra]] a la corona d'Aragó en [[1512]]. En tot i això en [[1515]] Navarra fon cedida a [[Castella]].<br /> <br /> A pesar del matrimoni dels [[Reixos Catòlics]] de [[1460]], abdos regnes conservaren les seues institucions polítiques i mantingueren les corts, les lleis, les administracions públiques i la moneda encara que unificaren la política exterior, la facenda real i el eixèrcit. Reservaren per a la Corona els temes polítics, i actuaren conjuntament en política interior. La unió efectiva dels regnes de Castella, Aragó i [[Navarra]] es va fer baix el regnat de [[Carles I]], que fon el primer en adoptar, junt a sa mare Joana, el títul abreviat de Rei de les Espanyes i de les Índies.<br /> <br /> == Els territoris de la Corona d'Aragó en l'Edat Moderna ==<br /> [[Image:Constitucions catalanesbasaesen.jpg|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]<br /> <br /> L'integració dels territoris de la Corona d'Arago en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de [[Castella]] en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en [[1494]], a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per [[Ferrando el Catòlic]], que des de [[1522]] estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al [[regne de Valéncia]] i dos per als comtats Catalans, Mallorca i Sardenya. Per sa part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.<br /> <br /> Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En [[1521]] tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any 1523. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en [[1569]], tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En [[1591]], tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].<br /> <br /> Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Després d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Regne de Valéncia]]<br /> * [[Catalunya]]<br /> * [[Aragó]]<br /> * [[Sardenya]]<br /> * [[Atenes]]<br /> * [[Illes Balears]]<br /> * [[Cimera de la Casa d'Aragó]]<br /> * [[Llengües de la Corona d'Aragó]]<br /> * [[Sant Jordi]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> [[Categoria:Corona d'Aragó]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chiquets_en_la_plaja&diff=37274 2010-03-25T15:24:20Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:Sorolla-Chiquets.JPG|thumb|right|350px|&lt;center&gt;Quadro de [[Joaquim Sorolla]] &quot;Chiquets en la plaja&quot;, [[Museu del Prado]], Madrit.&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> '''''Chiquets en la plaja''''' és una coneguda obra del [[Postimpresionisme|pintor postimpressioniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla]]. Data de l'any [[1910]], està eixecutat [[Pintura a l'oli|a l'oli]] sobre [[llenç]] i mida 118 [[centímetro]]s d'alt per 127 cm d'ample. Pertany al [[Museu del Prado]] de [[Madrit]], a on va arribar procedent del [[Museu d'Art Modern]], al qual ho va donar el propi pintor en [[1919]]; no obstant, no està expost sino en el Depòsit 3.<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> <br /> *[http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/ninos-en-la-playa-sorolla/ Ficha en la web del Museu del Prado]<br /> *[http://www.museodelprado.es/coleccion/que-ver/3-horas-en-el-museo/obra/chicos-en-la-playa/ Un atra resenya de l'obra en la mateixa web]<br /> <br /> [[Categoria:Quadros del sigle XX]]<br /> [[Categoria:Escenes de gènero]]<br /> [[Categoria:Pintura espanyola del Museu del Prado]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Actualitat&diff=37251 2010-03-24T21:44:53Z

<p>Vixca Valencia: /* Traductors */</p> <hr /> <div>{|style=&quot;float: right; margin-left: 2em; width: 100%&quot; cellpadding=&quot;8&quot; cellspacing=&quot;8&quot; <br /> |width=100% div style=&quot;background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;&quot;|<br /> {{CURRENTTIME}} ([[Temps universal coordinat|UTC]]); [[{{CURRENTDAYNAME}}]], [[{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}]] de [[{{CURRENTYEAR}}]]<br /> {{març}}<br /> <br /> *Benvingut al '''Portal Actualitat''' de [[Uiquipèdia|Uiquipèdia en valencià]]. <br /> *Consulta l'evolució actual, les dates històriques, el &quot;ranking&quot; i atres senyes d'actualitat sobre [[Uiquipèdia]].<br /> *Consulta informació útil que sempre està actualisada.<br /> <br /> <br /> = Portal Actualitat =<br /> <br /> <br /> = Evolució actual =<br /> <br /> L'evolució actual de [[Uiquipèdia en valencià]] és la següent:<br /> <br /> ===Contingut actual===<br /> *Actualment Uiquipèdia en valencià té:<br /> **'''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs.<br /> **'''{{NUMBEROFPAGES}}''' pàgines totals.<br /> **'''{{NUMBEROFEDITS}}''' edicions.<br /> **'''{{NUMBEROFFILES}}''' imàgens.<br /> **'''{{NUMBEROFUSERS}}''' usuaris registrats.<br /> **'''{{NUMBEROFADMINS}}''' administradors.<br /> <br /> <br /> *Per a mes informació, consulteu les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Ranking de Uiquipèdia =<br /> *[[Uiquipèdia]] en llengua valenciana té actualment '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs i es troba classificat per número d'artículs editats en el puesto '''nº 105''' d'un total de '''271''' [[wiki]]s en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] per davant del [http://yo.wikipedia.org/ Yorùbá] i per darrere del [http://zh-min-nan.wikipedia.org/ Bân-lâm-gú]. <br /> <br /> *Pots consultar les estadístiques en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] (en anglés).<br /> *Pots consultar les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Uiquipèdia en Facebook =<br /> *[[Uiquipèdia]] en Llengua Valenciana també està present en [[Facebook]]. Puncha en l'enllaç [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Usuaris de Uiquipèdia] i unix-te al Grup de Uiquipèdia en Facebook.<br /> <br /> *¿A que esperes per a unir-te?. Ya som mes de '''240 membres''' en el grup de Uiquipèdia en [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Facebook].<br /> <br /> *¿Sabies que n'hi ha un grup per a la traducció de [[Facebook]] al [[Idioma valencià|valencià]]?. ¡ [http://www.facebook.com/group.php?gid=28681120910&amp;ref=ts Unix-te ací] a la causa!.<br /> <br /> <br /> = Dates històriques de Uiquipèdia =<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia5000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''5.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 31 de Decembre de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''6.000 artículs''' en l'artícul [[Goma de borrar]].<br /> <br /> === 18 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''5.000 artículs''' en l'artícul [[Segle d'Or valencià]].<br /> <br /> === 3 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''4.000 artículs''' en l'artícul [[Idioma Sicilià]].<br /> <br /> === 28 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''3.000 artículs''' en l'artícul [[Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia‎]].<br /> <br /> === 25 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''2.000 artículs''' en l'artícul [[Aleixandre VI‎]].<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia1000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''1.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 7 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''1.000 artículs''' en l'artícul [[Milacres de Sant Vicent‎]].<br /> <br /> === 12 de Març de 2009 ===<br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''500 artículs''' en l'artícul [[Himne de la Coronació]].<br /> <br /> === 2 de Decembre de 2007 === <br /> *Es crea Uiquipèdia en llengua valenciana en el '''primer artícul''' [[Rom]].<br /> <br /> === Novembre de 2007 ===<br /> *S'inicia Uiquipèdia en fase de proves a finals del mes de [[Novembre]] de [[2007]].<br /> <br /> <br /> <br /> = Informació sempre actual =<br /> <br /> === Eleccions Europees 2009 ===<br /> *http://resultados2009.mir.es<br /> <br /> === Eleccions Generals 2008 ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/generales2008/v_votar.html<br /> <br /> === Archiu de Resultats Electorals ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/<br /> <br /> === Seguritat en la Ret ===<br /> *http://red.es/index.action Entitat encarregada d'impulsar el desenroll de la S. I. en Espanya depén del ''Ministerio de Industria, Turismo y Comercio''. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> *http://www.policia.es/ Web oficial de la Policia i la Guàrdia Civil. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> <br /> <br /> === Institucions de la Comunitat Valenciana ===<br /> *http://www.gva.es/ Portal de la Generalitat Valenciana<br /> *http://www.ladipu.com/ Portal de la Diputació d'Alacant<br /> *http://www.dipcas.es/ Portal de la Diputació de Castelló<br /> *http://www.dival.es/ Portal de la Diputació de Valéncia<br /> <br /> <br /> === Cryptome ===<br /> Una pagina crítica en el Govern dels Estats Units, en Google, en Wikipedia, en..(en anglés)<br /> *http://cryptome.org<br /> <br /> <br /> === La CIA ===<br /> El World Factbook de la CIA<br /> *http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html<br /> <br /> <br /> === Enciclopèdies i diccionaris ===<br /> *'''En valencià'''<br /> *http://www.softwarevalencia.com<br /> *http://www.racv.es<br /> *http://www.llenguavalenciana.com<br /> *http://www.llenguavalencianasi.com<br /> *http://www.vaavant.org<br /> *'''En castellà'''<br /> *http://www.rae.es<br /> *http://enciclopedia.us.es<br /> *http://es.wikipedia.org<br /> *'''En anglés'''<br /> *http://www.wikipedia.org<br /> *http://pilot.citizendium.org/wiki/Main_Page<br /> <br /> === Traductors ===<br /> ==== Traductor de valencià a atres llengües ====<br /> * http://www.softwarevalencia.com/google/traductor.html#<br /> <br /> === Actualitat científica ===<br /> *Dos portals de ''Los Alamos National Laboratory'', Estats Units. Anglés.<br /> *http://xxx.lanl.gov En esta pagina no està permés buscar informació en robots en grans quantitats<br /> *http://www.lanl.gov<br /> *Actualitat científica comentada<br /> *Des de Valéncia [http://www.gaulia.com Gaulia.com]<br /> <br /> <br /> === La Marina de Guerra dels Estats Units ===<br /> *Portal en anglés<br /> *http://www.navy.mil/<br /> <br /> <br /> === China i l'actualitat ===<br /> *http://spanish.xinhuanet.com/spanish/index.htm<br /> <br /> <br /> === Deports ===<br /> *Diaris deportius valencians<br /> *[http://www.superdeporte.com Super Deporte]<br /> <br /> *Pàgines oficials d'equips de fútbol de la Comunitat Valenciana<br /> *[http://www.selecciovalenciana.com Selecció Valenciana]<br /> *[http://www.cdalcoyano.com C.D. Alcoyà]<br /> *[http://www.valenciacf.es Valéncia C.F.]<br /> *[http://www.herculescf.es Hèrcules C.F.]<br /> *[http://www.elchecf.es/ Elig CF]<br /> *[http://www.villarrealcf.es/ Vila-real CF]<br /> *[http://www.cdcastellon.com/ C.D. Castelló]<br /> *[http://www.levanteud.es Llevant U.D.]<br /> *[http://www.alicantecf.info/ Alacant C.F.]<br /> <br /> <br /> === TV ===<br /> *http://www.rtvv.es<br /> <br /> <br /> === Ràdio ===<br /> *http://www.radionou.com<br /> *http://www.siradio.com<br /> <br /> <br /> === Notícies en la Web ===<br /> *http://www.panorama-actual.es<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> *http://www.noticiesdevalencia.com<br /> <br /> <br /> === Prensa Valenciana ===<br /> *http://www.diarioinformacion.com<br /> *http://www.elperiodicomediterraneo.com<br /> *http://www.levante-emv.com<br /> *http://www.lasprovincias.es<br /> *http://www.ciudaddealcoy.com<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> <br /> <br /> === Bolletins oficials === <br /> *http://www.boe.es/g/es/ Bolletí Oficial de l'Estat.<br /> *http://www.boe.es/g/ben/boe_valenciano/anyos/2008.php Suplement en valencià.<br /> *http://www.cde.ua.es/cde/legis.htm Universitat d'Alacant, pagina en enllaços als bolletins Autonòmics i Provincials d'Espanya.<br /> *http://www.docv.gva.es/portal/ Diari Oficial de Comunitat Valenciana. N'hi ha un enllaç a una versió en castellà. <br /> *http://seguro.dip-alicante.es/ Oficina Virtual Diputació d'Alacant.<br /> *http://www.dipcas.es/bop Bolletí Oficial de la Província de Castelló.<br /> <br /> <br /> === L'Orage ===<br /> *http://www.ceam.es/ceamet/index.html<br /> *http://www.meteovalencia.es<br /> *http://www.rtvv.es/informa/oratgev.asp?idioma=0<br /> *http://www.oratgenet.com<br /> *http://www.aemet.es/va/portada<br /> <br /> <br /> === Pagina sobre seguritat global ===<br /> *http://www.globalsecurity.org/index.html (Esta pagina descarrega publicitat)<br /> <br /> <br /> === Seguritat en Internet ===<br /> *http://www.virustotal.com/<br /> *http://alerta-antivirus.inteco.es<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria:Uiquipèdia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Actualitat&diff=37250 2010-03-24T21:44:29Z

<p>Vixca Valencia: /* Enciclopèdies i diccionaris */</p> <hr /> <div>{|style=&quot;float: right; margin-left: 2em; width: 100%&quot; cellpadding=&quot;8&quot; cellspacing=&quot;8&quot; <br /> |width=100% div style=&quot;background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;&quot;|<br /> {{CURRENTTIME}} ([[Temps universal coordinat|UTC]]); [[{{CURRENTDAYNAME}}]], [[{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}]] de [[{{CURRENTYEAR}}]]<br /> {{març}}<br /> <br /> *Benvingut al '''Portal Actualitat''' de [[Uiquipèdia|Uiquipèdia en valencià]]. <br /> *Consulta l'evolució actual, les dates històriques, el &quot;ranking&quot; i atres senyes d'actualitat sobre [[Uiquipèdia]].<br /> *Consulta informació útil que sempre està actualisada.<br /> <br /> <br /> = Portal Actualitat =<br /> <br /> <br /> = Evolució actual =<br /> <br /> L'evolució actual de [[Uiquipèdia en valencià]] és la següent:<br /> <br /> ===Contingut actual===<br /> *Actualment Uiquipèdia en valencià té:<br /> **'''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs.<br /> **'''{{NUMBEROFPAGES}}''' pàgines totals.<br /> **'''{{NUMBEROFEDITS}}''' edicions.<br /> **'''{{NUMBEROFFILES}}''' imàgens.<br /> **'''{{NUMBEROFUSERS}}''' usuaris registrats.<br /> **'''{{NUMBEROFADMINS}}''' administradors.<br /> <br /> <br /> *Per a mes informació, consulteu les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Ranking de Uiquipèdia =<br /> *[[Uiquipèdia]] en llengua valenciana té actualment '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs i es troba classificat per número d'artículs editats en el puesto '''nº 105''' d'un total de '''271''' [[wiki]]s en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] per davant del [http://yo.wikipedia.org/ Yorùbá] i per darrere del [http://zh-min-nan.wikipedia.org/ Bân-lâm-gú]. <br /> <br /> *Pots consultar les estadístiques en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] (en anglés).<br /> *Pots consultar les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Uiquipèdia en Facebook =<br /> *[[Uiquipèdia]] en Llengua Valenciana també està present en [[Facebook]]. Puncha en l'enllaç [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Usuaris de Uiquipèdia] i unix-te al Grup de Uiquipèdia en Facebook.<br /> <br /> *¿A que esperes per a unir-te?. Ya som mes de '''240 membres''' en el grup de Uiquipèdia en [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Facebook].<br /> <br /> *¿Sabies que n'hi ha un grup per a la traducció de [[Facebook]] al [[Idioma valencià|valencià]]?. ¡ [http://www.facebook.com/group.php?gid=28681120910&amp;ref=ts Unix-te ací] a la causa!.<br /> <br /> <br /> = Dates històriques de Uiquipèdia =<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia5000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''5.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 31 de Decembre de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''6.000 artículs''' en l'artícul [[Goma de borrar]].<br /> <br /> === 18 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''5.000 artículs''' en l'artícul [[Segle d'Or valencià]].<br /> <br /> === 3 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''4.000 artículs''' en l'artícul [[Idioma Sicilià]].<br /> <br /> === 28 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''3.000 artículs''' en l'artícul [[Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia‎]].<br /> <br /> === 25 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''2.000 artículs''' en l'artícul [[Aleixandre VI‎]].<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia1000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''1.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 7 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''1.000 artículs''' en l'artícul [[Milacres de Sant Vicent‎]].<br /> <br /> === 12 de Març de 2009 ===<br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''500 artículs''' en l'artícul [[Himne de la Coronació]].<br /> <br /> === 2 de Decembre de 2007 === <br /> *Es crea Uiquipèdia en llengua valenciana en el '''primer artícul''' [[Rom]].<br /> <br /> === Novembre de 2007 ===<br /> *S'inicia Uiquipèdia en fase de proves a finals del mes de [[Novembre]] de [[2007]].<br /> <br /> <br /> <br /> = Informació sempre actual =<br /> <br /> === Eleccions Europees 2009 ===<br /> *http://resultados2009.mir.es<br /> <br /> === Eleccions Generals 2008 ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/generales2008/v_votar.html<br /> <br /> === Archiu de Resultats Electorals ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/<br /> <br /> === Seguritat en la Ret ===<br /> *http://red.es/index.action Entitat encarregada d'impulsar el desenroll de la S. I. en Espanya depén del ''Ministerio de Industria, Turismo y Comercio''. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> *http://www.policia.es/ Web oficial de la Policia i la Guàrdia Civil. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> <br /> <br /> === Institucions de la Comunitat Valenciana ===<br /> *http://www.gva.es/ Portal de la Generalitat Valenciana<br /> *http://www.ladipu.com/ Portal de la Diputació d'Alacant<br /> *http://www.dipcas.es/ Portal de la Diputació de Castelló<br /> *http://www.dival.es/ Portal de la Diputació de Valéncia<br /> <br /> <br /> === Cryptome ===<br /> Una pagina crítica en el Govern dels Estats Units, en Google, en Wikipedia, en..(en anglés)<br /> *http://cryptome.org<br /> <br /> <br /> === La CIA ===<br /> El World Factbook de la CIA<br /> *http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html<br /> <br /> <br /> === Enciclopèdies i diccionaris ===<br /> *'''En valencià'''<br /> *http://www.softwarevalencia.com<br /> *http://www.racv.es<br /> *http://www.llenguavalenciana.com<br /> *http://www.llenguavalencianasi.com<br /> *http://www.vaavant.org<br /> *'''En castellà'''<br /> *http://www.rae.es<br /> *http://enciclopedia.us.es<br /> *http://es.wikipedia.org<br /> *'''En anglés'''<br /> *http://www.wikipedia.org<br /> *http://pilot.citizendium.org/wiki/Main_Page<br /> <br /> == Traductors ==<br /> === Traductor de valencià a atres llengües ===<br /> * http://www.softwarevalencia.com/google/traductor.html#<br /> <br /> === Actualitat científica ===<br /> *Dos portals de ''Los Alamos National Laboratory'', Estats Units. Anglés.<br /> *http://xxx.lanl.gov En esta pagina no està permés buscar informació en robots en grans quantitats<br /> *http://www.lanl.gov<br /> *Actualitat científica comentada<br /> *Des de Valéncia [http://www.gaulia.com Gaulia.com]<br /> <br /> <br /> === La Marina de Guerra dels Estats Units ===<br /> *Portal en anglés<br /> *http://www.navy.mil/<br /> <br /> <br /> === China i l'actualitat ===<br /> *http://spanish.xinhuanet.com/spanish/index.htm<br /> <br /> <br /> === Deports ===<br /> *Diaris deportius valencians<br /> *[http://www.superdeporte.com Super Deporte]<br /> <br /> *Pàgines oficials d'equips de fútbol de la Comunitat Valenciana<br /> *[http://www.selecciovalenciana.com Selecció Valenciana]<br /> *[http://www.cdalcoyano.com C.D. Alcoyà]<br /> *[http://www.valenciacf.es Valéncia C.F.]<br /> *[http://www.herculescf.es Hèrcules C.F.]<br /> *[http://www.elchecf.es/ Elig CF]<br /> *[http://www.villarrealcf.es/ Vila-real CF]<br /> *[http://www.cdcastellon.com/ C.D. Castelló]<br /> *[http://www.levanteud.es Llevant U.D.]<br /> *[http://www.alicantecf.info/ Alacant C.F.]<br /> <br /> <br /> === TV ===<br /> *http://www.rtvv.es<br /> <br /> <br /> === Ràdio ===<br /> *http://www.radionou.com<br /> *http://www.siradio.com<br /> <br /> <br /> === Notícies en la Web ===<br /> *http://www.panorama-actual.es<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> *http://www.noticiesdevalencia.com<br /> <br /> <br /> === Prensa Valenciana ===<br /> *http://www.diarioinformacion.com<br /> *http://www.elperiodicomediterraneo.com<br /> *http://www.levante-emv.com<br /> *http://www.lasprovincias.es<br /> *http://www.ciudaddealcoy.com<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> <br /> <br /> === Bolletins oficials === <br /> *http://www.boe.es/g/es/ Bolletí Oficial de l'Estat.<br /> *http://www.boe.es/g/ben/boe_valenciano/anyos/2008.php Suplement en valencià.<br /> *http://www.cde.ua.es/cde/legis.htm Universitat d'Alacant, pagina en enllaços als bolletins Autonòmics i Provincials d'Espanya.<br /> *http://www.docv.gva.es/portal/ Diari Oficial de Comunitat Valenciana. N'hi ha un enllaç a una versió en castellà. <br /> *http://seguro.dip-alicante.es/ Oficina Virtual Diputació d'Alacant.<br /> *http://www.dipcas.es/bop Bolletí Oficial de la Província de Castelló.<br /> <br /> <br /> === L'Orage ===<br /> *http://www.ceam.es/ceamet/index.html<br /> *http://www.meteovalencia.es<br /> *http://www.rtvv.es/informa/oratgev.asp?idioma=0<br /> *http://www.oratgenet.com<br /> *http://www.aemet.es/va/portada<br /> <br /> <br /> === Pagina sobre seguritat global ===<br /> *http://www.globalsecurity.org/index.html (Esta pagina descarrega publicitat)<br /> <br /> <br /> === Seguritat en Internet ===<br /> *http://www.virustotal.com/<br /> *http://alerta-antivirus.inteco.es<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria:Uiquipèdia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comissi%C3%B3_fallera&diff=37153 2010-03-22T16:59:22Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:DSC07101.JPG|thumb|right|400px|&lt;center&gt;'''Comissió fallera'''&lt;/center&gt;]]<br /> Una '''comissió fallera''' és una associació de persones que s'unixen en l'objectiu de plantar un monument faller.<br /> <br /> Els membres d'una '''comissió fallera''' es nomenen fallers i falleres i es reunixen en el [[casal faller]] que és la sede social de la comissió.<br /> <br /> Les comissions falleres poden estar formadas des de 20-30 [[faller|fallers]] (les més chicotetes) fins més de 400 fallers les més grans.<br /> <br /> Les comissions falleres tenen un nom que normalment coincidix en l'encreuament o proximitat dels carrers en els que es troba, per eixemple la [http://www.lapaginademmm.com/smiguel.htm ''falla Sant Miquel-Vicent Iborra''], es troba en la plaça de Vicent Iborra molt prop del carrer de San Miquel.<br /> <br /> Tenen també un estandart que sol reproduir característics de l'imaginari valencià, la [[Senyera]] valenciana [[Lo Rat Penat]], la [[barraca]] o el foc i el llorer. Algunes comissions també tenen himne propi.<br /> <br /> == Organisació ==<br /> Les comissions falleres solen tindre uns estatuts aprovats per la majoria dels [[fallers]] i s'organisen al voltant d'una Junta Directiva formada pel President i quants fallers més establixquen els estatuts. De manera general hi ha delegats que s'encarreguen de cadascuna de les diferents àrees; infantils, festejos, cultura, tesoreria.<br /> <br /> Les juntes directives se solen reunir una vegada per semana i tracten diversos temes que repercutixen en l'organisació de la falla, actes culturals, la organisació de la semana fallera, elecció de la [[Fallera Major]], etc.... i comuniquen a la junta general a on participen tots els ''fallers'' tots els temes tractats i les possibles alternatives per prendre tots junts i per votació la decisió final.<br /> <br /> Les '''comissions falleres''' estan repartides per tota la ciutat de [[Valéncia]] i es dividixen en sectors agrupats, en la [[Junta Central Fallera]] que es encarrega de coordinar els principals actes comuns de les distintes comissions.<br /> <br /> == Actes ==<br /> Les '''comissions falleres''' organisen la gran majoria dels actes fallers que es fan durant l'any faller, aixina com exposicions culturals, concursos de belems, declamació, obres de teatre....etc.<br /> <br /> Des de mijans d'octubre a febrer s'organisa la presentació de la [[Fallera Major]] i de la Fallera Major infantil. Es fan berenars per als chiquets i sopars per als majors que es fan de manera general el mateix dia de la junta general. Ademés moltes vegades durant l'any es celebren atres acontenyiments com Sant Joan, Halloween, Carnavals, o el Dia de Reis.<br /> <br /> Les '''comissions falleres''' solen contribuir, si no organisar, al allumenat artístic durant Nadal i allumenen els carrers durant les festes falleres.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Cort d'Honor]]<br /> *[[Cremà]]<br /> *[[Plantà]]<br /> *[[Ofrena]]<br /> *[[Despertà]]<br /> *[[Ninot]]<br /> *[[Falleres Majors]]<br /> *[[Cridà]]<br /> *[[Mascletà]]<br /> *[[Traca]]<br /> *[[Foc d'artifici]]<br /> *[[Nit del Foc de València|Nit del Foc]]<br /> *[[Fogueres]]<br /> *[[Cordà]]<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria:Falles]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bes&diff=37126 2010-03-21T22:34:38Z

<p>Vixca Valencia: No cal possar que &quot;besada&quot; es pronuncia &quot;besà&quot; perque la normativa fonètica del valencià diu que -ADA i -ADES se pronucnien -À i -AES sempre</p> <hr /> <div>El '''bes''' és l'acte de tocar a qualsevol en els [[llavi]]s, generalment a un atra persona. Alguns [[primats]] presenten esta costum. El bes pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del [[cos (anatomia)|cos]]. Depén del [[país]] i la [[cultura]] es realisarà de diferents maneres. En algunes zones la [[salutació]] a persones afins es fa en dos besos, un en cada [[galta]], mentres que en els desconeguts se'ls saluda verbalment. El bes entre hòmens que mantenen una gran [[amistat]] és comú en algunes parts com [[Andalusia]], [[França]] o [[Argentina]], encara que generalment a on es practica la cultura del bes a l'hora de realisar-ho entre dos hòmens queda reduït al reducte familiar.<br /> == Tipos de besos ==<br /> <br /> <br /> === Besos com a salutacions ===<br /> Generalment el bes s'utilisa com una salutació informal per a demostrar afinitat en la persona que es besa.<br /> ;Bes en la galta<br /> :Usual com a salutació informal generalment cap a dones, encara que en [[França]] i en algunes zones d'[[Argentina]] i [[Espanya]] és també usual entre hòmens.<br /> ;Bes en les dos galtes<br /> :Comú en [[Brasil]], [[Espanya]], [[Paraguai]] i algunes zones d'[[Argentina]], és una salutació informal excepte entre hòmens, els quals només s'estrenyen les mans.<br /> ;Bes en la mà<br /> :Formalisme molt estés des de l'antiguetat per a demostrar subordinació o respecte, després utilisat generalment només per hòmens per a saludar a les dones considerades de ''[[classe social|classe alta]]''. Actualment només s'utilisa en persones que posseïxen títuls nobiliaris o eclesiàstics.<br /> <br /> [[Categoria:Sexualitat]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Creu_Coberta_o_de_X%C3%A0tiva&diff=37083 2010-03-20T19:44:57Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Creu Coberta o de Xàtiva (Valéncia)</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Creu Coberta o de Xàtiva (Valéncia)]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Creu_Coberta_o_de_X%C3%A0tiva_(Val%C3%A9ncia)&diff=37081 2010-03-20T19:42:02Z

<p>Vixca Valencia: Per a moltes fotografies és millor utilisar la &quot;Galeria&quot;</p> <hr /> <div>[[Image:Creu Coberta o de Xativa en Valencia.JPG|thumb|200px|&lt;center&gt;Creu Coberta o de Xàtiva de [[Valéncia ciutat]].&lt;/center&gt;]]<br /> '''La Creu Coberta o de Xàtiva''' és un peiró d'estil gòtic que dona nom al barri del mateix nom ([[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]]) situat en el districte de Jesús del Cap i Casal del [[Regne de Valéncia]].<br /> <br /> La seua situació es deguda a l'antic creuament de la Senda de la Rambleta en el Camí de Torrent, una de les entrades més importants a la [[ciutat de Valéncia]].<br /> <br /> Se té constància de la seua existència des del segle XIV, passant de ser una senzilla creu de fusta en un principi a ser substituïda en [[1432]]-[[1435]] per una feta de pedra per l'imaginer Juan Lobet, en un templet del mestre Juan del Poyo.<br /> <br /> En [[1940]] fon restaurada després de sofrir diferents actes vandàlics durant la [[Guerra Civil Espanyola]].<br /> <br /> La creu està feta de pedra tallada en ornamentació de l'época, el seus braços estan representats per fulles tallades que subjecten a [[Jesucrist]] crucificat i en el seus peus la [[Verge Maria]] i [[Sant Joan]].<br /> <br /> En el capitell figura l'escut de la ciutat i diferents personages, destacant l'Àngel Custodi. <br /> <br /> Destaquen en l'intradós les franges de pintura blava entorn als elements.<br /> <br /> El templet està format per arcs ogivals i cúpula en forma de piràmide, les teules són blaves i dorades, figurant en el remat una veleta. Tot el conjunt està sustentat en quatre pilars de selleria en senzills adorns terminals.<br /> <br /> <br /> {|id=toc<br /> |[[Image:Creu Coberta o de Xativa en Valencia 3.JPG|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de la creu.&lt;/center&gt;]]<br /> |[[Image:Creu Coberta o de Xativa en Valencia 4.JPG|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall lateral de la creu.&lt;/center&gt;]]<br /> |[[Image:Creu Coberta o de Xativa en Valencia 6.JPG|thumb|200px|&lt;center&gt;Exterior del pilar en l'escut de [[Valéncia]].&lt;/center&gt;]]<br /> |[[Image:Creu Coberta o de Xativa en Valencia 5.JPG|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de l'intradòs.&lt;/center&gt;]]<br /> |}</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escut_de_Palma_de_Mallorca&diff=37080 2010-03-20T19:37:48Z

<p>Vixca Valencia: /* Bibliografía */</p> <hr /> <div>[[Image:Escut de Palma de Mallorca.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Escut actual de Palma de Mallorca&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> == Heràldica ==<br /> <br /> L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en [[1269]]. Es dividix en quatre quartells aon figuren, en el segon i tercer sobre [[azur]], un castell de plata i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.<br /> <br /> La forma de l'escut és caironada (és dir, &quot;en cairó&quot;, formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és probablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules, <br /> <br /> era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Identificada la cimera en [[Jaume I]] i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.<br /> <br /> Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne. <br /> <br /> L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del [[sigle XX]] per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut. <br /> <br /> En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.<br /> <br /> == Vore ademés ==<br /> <br /> *[[Cimera de la Casa D'Aragó]]<br /> <br /> == Bibliografía ==<br /> <br /> *Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.<br /> *Consejo General Interinsular, ''Recull de dades sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.<br /> *Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985.<br /> *Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976.<br /> *Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981.<br /> *Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Palma de Mallorca]]<br /> [[Categoria:Escuts de les Balears]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escut_de_Palma_de_Mallorca&diff=37079 2010-03-20T19:37:21Z

<p>Vixca Valencia: /* Història */</p> <hr /> <div>[[Image:Escut de Palma de Mallorca.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Escut actual de Palma de Mallorca&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> == Heràldica ==<br /> <br /> L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en [[1269]]. Es dividix en quatre quartells aon figuren, en el segon i tercer sobre [[azur]], un castell de plata i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.<br /> <br /> La forma de l'escut és caironada (és dir, &quot;en cairó&quot;, formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és probablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules, <br /> <br /> era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la vibra real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà la divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Identificada la cimera en [[Jaume I]] i representada des del [[sigle XVII]] com un mosseguello o rat penat, es un símbol presente tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.<br /> <br /> Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició dels dos escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne. <br /> <br /> L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (és dir, dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del [[sigle XX]] per una més senzilla, dorada pero separada dels margens de l'escut. <br /> <br /> En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.<br /> <br /> == Vore ademés ==<br /> <br /> *[[Cimera de la Casa D'Aragó]]<br /> <br /> == Bibliografía ==<br /> <br /> *Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.<br /> *Consejo General Interinsular, ''Recull de dades sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.<br /> *Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985.<br /> *Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976.<br /> *Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981.<br /> *Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983.<br /> <br /> <br /> [[Categoría:Palma de Mallorca]]<br /> [[Categoría:Escuts de les Balears]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Actualitat&diff=37052 2010-03-18T15:05:50Z

<p>Vixca Valencia: /* Notícies en la Web */</p> <hr /> <div>{|style=&quot;float: right; margin-left: 2em; width: 100%&quot; cellpadding=&quot;8&quot; cellspacing=&quot;8&quot; <br /> |width=100% div style=&quot;background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;&quot;|<br /> {{CURRENTTIME}} ([[Temps universal coordinat|UTC]]); [[{{CURRENTDAYNAME}}]], [[{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}]] de [[{{CURRENTYEAR}}]]<br /> {{març}}<br /> <br /> *Benvingut al '''Portal Actualitat''' de [[Uiquipèdia|Uiquipèdia en valencià]]. <br /> *Consulta l'evolució actual, les dates històriques, el &quot;ranking&quot; i atres senyes d'actualitat sobre [[Uiquipèdia]].<br /> *Consulta informació útil que sempre està actualisada.<br /> <br /> <br /> = Portal Actualitat =<br /> <br /> <br /> = Evolució actual =<br /> <br /> L'evolució actual de [[Uiquipèdia en valencià]] és la següent:<br /> <br /> ===Contingut actual===<br /> *Actualment Uiquipèdia en valencià té:<br /> **'''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs.<br /> **'''{{NUMBEROFPAGES}}''' pàgines totals.<br /> **'''{{NUMBEROFEDITS}}''' edicions.<br /> **'''{{NUMBEROFFILES}}''' imàgens.<br /> **'''{{NUMBEROFUSERS}}''' usuaris registrats.<br /> **'''{{NUMBEROFADMINS}}''' administradors.<br /> <br /> <br /> *Per a mes informació, consulteu les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Ranking de Uiquipèdia =<br /> *[[Uiquipèdia]] en llengua valenciana té actualment '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs i es troba classificat per número d'artículs editats en el puesto '''nº 105''' d'un total de '''271''' [[wiki]]s en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] per davant del [http://yo.wikipedia.org/ Yorùbá] i per darrere del [http://zh-min-nan.wikipedia.org/ Bân-lâm-gú]. <br /> <br /> *Pots consultar les estadístiques en el [http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table Ranking de Wikipedies] (en anglés).<br /> *Pots consultar les '''[[Especial:Statistics|Estadístiques]] de Uiquipèdia en valencià'''.<br /> <br /> <br /> = Uiquipèdia en Facebook =<br /> *[[Uiquipèdia]] en Llengua Valenciana també està present en [[Facebook]]. Puncha en l'enllaç [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Usuaris de Uiquipèdia] i unix-te al Grup de Uiquipèdia en Facebook.<br /> <br /> *¿A que esperes per a unir-te?. Ya som mes de '''230 membres''' en el grup de Uiquipèdia en [http://www.facebook.com/group.php?gid=54818038340 Facebook].<br /> <br /> *¿Sabies que n'hi ha un grup per a la traducció de [[Facebook]] al [[Idioma valencià|valencià]]?. ¡ [http://www.facebook.com/group.php?gid=28681120910&amp;ref=ts Unix-te ací] a la causa!.<br /> <br /> <br /> = Dates històriques de Uiquipèdia =<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia5000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''5.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 31 de Decembre de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''6.000 artículs''' en l'artícul [[Goma de borrar]].<br /> <br /> === 18 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''5.000 artículs''' en l'artícul [[Segle d'Or valencià]].<br /> <br /> === 3 de Juny de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''4.000 artículs''' en l'artícul [[Idioma Sicilià]].<br /> <br /> === 28 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''3.000 artículs''' en l'artícul [[Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia‎]].<br /> <br /> === 25 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''2.000 artículs''' en l'artícul [[Aleixandre VI‎]].<br /> <br /> [[Image:Uiquipedia1000.png|thumb|200px|Logotip commemoratiu dels '''1.000 artículs''' en [[Uiquipèdia]] en valencià.]]<br /> <br /> === 7 de Maig de 2009 === <br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''1.000 artículs''' en l'artícul [[Milacres de Sant Vicent‎]].<br /> <br /> === 12 de Març de 2009 ===<br /> *Uiquipèdia en llengua valenciana alcança els '''500 artículs''' en l'artícul [[Himne de la Coronació]].<br /> <br /> === 2 de Decembre de 2007 === <br /> *Es crea Uiquipèdia en llengua valenciana en el '''primer artícul''' [[Rom]].<br /> <br /> === Novembre de 2007 ===<br /> *S'inicia Uiquipèdia en fase de proves a finals del mes de [[Novembre]] de [[2007]].<br /> <br /> <br /> <br /> = Informació sempre actual =<br /> <br /> === Eleccions Europees 2009 ===<br /> *http://resultados2009.mir.es<br /> <br /> === Eleccions Generals 2008 ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/generales2008/v_votar.html<br /> <br /> === Archiu de Resultats Electorals ===<br /> *http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/<br /> <br /> === Seguritat en la Ret ===<br /> *http://red.es/index.action Entitat encarregada d'impulsar el desenroll de la S. I. en Espanya depén del ''Ministerio de Industria, Turismo y Comercio''. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> *http://www.policia.es/ Web oficial de la Policia i la Guàrdia Civil. Sembla que no n'hi ha una versió en valencià.<br /> <br /> <br /> === Institucions de la Comunitat Valenciana ===<br /> *http://www.gva.es/ Portal de la Generalitat Valenciana<br /> *http://www.ladipu.com/ Portal de la Diputació d'Alacant<br /> *http://www.dipcas.es/ Portal de la Diputació de Castelló<br /> *http://www.dival.es/ Portal de la Diputació de Valéncia<br /> <br /> <br /> === Cryptome ===<br /> Una pagina crítica en el Govern dels Estats Units, en Google, en Wikipedia, en..(en anglés)<br /> *http://cryptome.org<br /> <br /> <br /> === La CIA ===<br /> El World Factbook de la CIA<br /> *http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html<br /> <br /> <br /> === Enciclopèdies i diccionaris ===<br /> *'''En valencià'''<br /> *http://www.softwarevalencia.com<br /> *http://www.racv.es<br /> *http://www.llenguavalenciana.com<br /> *http://www.llenguavalencianasi.com<br /> *http://www.vaavant.org<br /> *'''En castellà'''<br /> *http://www.rae.es<br /> *http://enciclopedia.us.es/index.php/Enciclopedia_Libre_Universal_en_Espanyol<br /> *'''En anglés''': Una plana lliure<br /> *http://pilot.citizendium.org/wiki/Main_Page<br /> <br /> <br /> === Actualitat científica ===<br /> *Dos portals de ''Los Alamos National Laboratory'', Estats Units. Anglés.<br /> *http://xxx.lanl.gov En esta pagina no està permés buscar informació en robots en grans quantitats<br /> *http://www.lanl.gov<br /> *Actualitat científica comentada<br /> *Des de Valéncia [http://www.gaulia.com Gaulia.com]<br /> <br /> <br /> === La Marina de Guerra dels Estats Units ===<br /> *Portal en anglés<br /> *http://www.navy.mil/<br /> <br /> <br /> === China i l'actualitat ===<br /> *http://spanish.xinhuanet.com/spanish/index.htm<br /> <br /> <br /> === Deports ===<br /> *Diaris deportius valencians<br /> *[http://www.superdeporte.com Super Deporte]<br /> <br /> *Pàgines oficials d'equips de fútbol de la Comunitat Valenciana<br /> *[http://www.selecciovalenciana.com Selecció Valenciana]<br /> *[http://www.cdalcoyano.com C.D. Alcoyà]<br /> *[http://www.valenciacf.es Valéncia C.F.]<br /> *[http://www.herculescf.es Hèrcules C.F.]<br /> *[http://www.elchecf.es/ Elig CF]<br /> *[http://www.villarrealcf.es/ Vila-real CF]<br /> *[http://www.cdcastellon.com/ C.D. Castelló]<br /> *[http://www.levanteud.es Llevant U.D.]<br /> *[http://www.alicantecf.info/ Alacant C.F.]<br /> <br /> <br /> === TV ===<br /> *http://www.rtvv.es<br /> <br /> <br /> === Ràdio ===<br /> *http://www.radionou.com<br /> *http://www.siradio.com<br /> <br /> <br /> === Notícies en la Web ===<br /> *http://www.panorama-actual.es<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> *http://www.noticiesdevalencia.com<br /> <br /> === Prensa Valenciana ===<br /> *http://www.diarioinformacion.com<br /> *http://www.elperiodicomediterraneo.com<br /> *http://www.levante-emv.com<br /> *http://www.lasprovincias.es<br /> *http://www.elpalleter.com<br /> <br /> <br /> === Bolletins oficials === <br /> *http://www.boe.es/g/es/ Bolletí Oficial de l'Estat.<br /> *http://www.boe.es/g/ben/boe_valenciano/anyos/2008.php Suplement en valencià.<br /> *http://www.cde.ua.es/cde/legis.htm Universitat d'Alacant, pagina en enllaços als bolletins Autonòmics i Provincials d'Espanya.<br /> *http://www.docv.gva.es/portal/ Diari Oficial de Comunitat Valenciana. N'hi ha un enllaç a una versió en castellà. <br /> *http://seguro.dip-alicante.es/ Oficina Virtual Diputació d'Alacant.<br /> *http://www.dipcas.es/bop Bolletí Oficial de la Província de Castelló.<br /> <br /> <br /> === L'Orage ===<br /> *http://www.oratgenet.com<br /> <br /> <br /> === Pagina sobre seguritat global ===<br /> *http://www.globalsecurity.org/index.html (Esta pagina descarrega publicitat)<br /> <br /> <br /> === Seguritat en Internet ===<br /> *http://www.virustotal.com/<br /> *http://alerta-antivirus.inteco.es<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria:Uiquipèdia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_Monegasc&diff=37048 2010-03-17T20:46:54Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «El &#039;&#039;&#039;monegasc&#039;&#039;&#039; és la llengua vernàcula del Principat de Mònac. És una llengua llatina, pròxima al dialecte genovés enca...».</p> <hr /> <div>El '''monegasc''' és la llengua vernàcula del [[Principat de Mònac]]. És una [[Llengües romàniques|llengua llatina]], pròxima al [[dialecte genovés]] encara que en una fort influència del [[Idioma occità|occità]]. La llengua està més relacionada en el [[Idioma piamontés|piamontés]], [[Idioma llombart|llombart]] i el [[Idioma francés|francés]] que en el [[Idioma italià|italià]] normatiu.<br /> <br /> Llingüísticament se considera un dialecte del [[Idioma ligur|ligur]] junt en els dialectes de [[Gènova]] i les llengües parlades en alguns chicotets enclaus en [[França]], concretament en [[Còrsega]] i en la [[Niçarda]] regió fronteriça de l'actual França, Mònac i Itàlia. En el s. XIX el monegasc fon llengua parlada oficialment en &quot;Mentone/Menton&quot; i &quot;Roccabruna/Roquebune-Cap-Martin&quot;, ya que eixes poblacions varen pertànyer a Mònac fins la seua anexió a França.<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Idioma llombart|Llombart]]<br /> * [[Idioma ligur|Ligur]]<br /> * [[Principat de Mònac]]<br /> <br /> <br /> {{Llengües romàniques}}<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torres_de_Quart&diff=37047 2010-03-17T20:40:40Z

<p>Vixca Valencia: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|Torres de Quart]]<br /> <br /> Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. <br /> <br /> La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també &quot;portal&quot; o &quot;portes&quot;) és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mijana|medieval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en lo [[carrer de Quart]].<br /> <br /> La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. <br /> <br /> Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó.<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de València, junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.<br /> <br /> A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones. <br /> <br /> <br /> La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de &quot;cal i canto&quot;, encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de Napoleó. <br /> <br /> El 1931 van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.<br /> <br /> Durant el 2007 han estat restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part <br /> superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.<br /> <br /> == Arquitectura ==<br /> <br /> <br /> El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].<br /> <br /> A diferència de les hexagonals [[Torres de Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat pera dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.<br /> <br /> <br /> Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, a sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pera llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.<br /> <br /> Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat. <br /> <br /> La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament oblíqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.<br /> <br /> L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].<br /> <br /> <br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal]<br /> *[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&amp;file=viewtopic&amp;t=11425&amp;sid=ada271a59b40cb8a6dd2fa428fffd107 Valenciafreedom Moncey y las Torres]<br /> <br /> {{Traduït de|es|Torres_de_Quart}}<br /> {{Traduït de|ca|Torres_de_Quart}}<br /> [[categoria:Valéncia]]<br /> [[categoria:Edificis de Valéncia]]<br /> [[Categoria:Arquitectura gòtica]]<br /> [[Categoria:Portes|Quart]]<br /> [[Categoria: Monuments del Regne de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Palau_de_la_Generalitat_Valenciana&diff=37046 2010-03-17T20:38:16Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> <br /> [[Image:Palau de la generalitat valenciana.jpg|thumb|right|300px|Fotografia del Palau de la Generalitat]]<br /> <br /> El '''Palau de la Generalitat''' de [[Valencia]], és un edifici [[arquitectura gòtica|tart-gótic]] en intervencions [[arquitectura renaixentiste|renaixentistes]] que data del [[sigle XV]]. És la seu de la [[Generalitat Valenciana]], el govern de la [[Comunitat Valenciana]]. <br /> <br /> En l'història de Valéncia l'edifici ha segut seu de les següents institucions, de les que ha pres nom: <br /> * Casa de la [[Diputació del General]] del [[Regne de Valéncia]] (1421-1705). <br /> * Real Audiència (1750-1923). <br /> * [[Diputació Provincial]] (1923-1982). <br /> * [[Generalitat Valenciana]] (1982-actualitat).<br /> <br /> Ademés del seu simbolisme polític, constituïx un dels millors exponents de l'arquitectura civil valenciana del periodo foral, intervenint en ella els principals mestres del seu temps.<br /> <br /> == Localisació ==<br /> El palau de la Generalitat es troba situat en el centre de [[Valéncia]], al final del carrer Cavallers, junt a la [[Plaça de la Mare de Deu]], junt en la [[Plaça de Manises]], (antigament nomenada plaça de Sant Bartomeu), molt pròxima a la [[catedral de Valéncia]].<br /> <br /> == L'edifici ==<br /> El palau va iniciar la seua construcció en 1421, ampliant-se en el [[sigle XVI]] en una gran torre per l'arquitecte Muntanyés. En 1831 es va instalar l'audiència territorial, que en 1922 va passar a ser la Diputació província Des de 1947 a 1951 es va iniciar una restauració.<br /> <br /> L'arquitectura d'este edifici representa una complexa mescla d'estils artístics que van des del [[gòtic]] al [[herrerià]], passant pel [[renaixentiste]] de diverses époques. El primitiu casal és gòtic mediterràneu en el pati descobert i en la seua escala volada, en porta ogival en l'entresol, igual que en la frontera, en finestrals allindats en l'entresol i trilobats en l'altura principal, igual que en les finestres situades davall del ràfol. Les portes falconeres i els cantons són renaixentistes i els finestrals del segon pis '''classicistes'''. La balustrada que corona les torres és de caràcter escurialense.<br /> <br /> En l'interior del palau s'accedix per la porta principal, on hi ha un pati descobert d'estil gòtic en una escala de 1525 per la que s'accedix al pis principal de 1482. Hi ha una atra escala que dona accés a l'entresol de la torrasa que posseïx un ric teginat policromat, en molt d'or, pel quin es nomena a esta estada la '''sala dorada''', dissenyada per '''Ginés Linares''' en 1534 i finalisada per diferents pintors, '''[[Joan de Joanes]]''' entre ells. De la sala dorada es passa a una atra més chicoteta obra de '''[[Marià Benlliure]]'''. En el pis principal entrem davall un arc gòtic coronat per un bell fris renaixentiste. A la dreta s'ha instalat l'oratori, en un retaule de 1606, de '''Fondestald''', en el que es representen els patrons dels tres braços del Regne. És molt cridaner el frontal de brocat i un crucifix de '''[[Ribalta]]'''. En el solemne saló de les Corts es representen en els llenços de les parets els seus estaments. El fresc és de '''Juan Zariñena'''. Els taulellets del magnífic sòcol procedixen de fàbriques valencianes que van imitar la taulelleria de '''[[Triana]]''' i de '''[[Talavera]]'''. Més important són el sostre i la galeria. Fon llaurada en fusta per Ginés Linares, en 1540, i '''Gaspar Gregori''', des de 1563 a 1566.<br /> <br /> En el corredor o saló de reis hi ha una interessant galeria de retrats dels reis de Valéncia, des de [[Jaume I el Conquistador]] a [[Alfons XIII]]. Este saló s'alça sobre la crugia de bigues del vestíbul i s'aguaita al carrer Cavallers a través dels seus quatre finestrals partits per fines columnes. La construcció de l'estada, iniciada en 1511, es deu a Joan Monçano. El teginat original va desaparéixer en el sigle XIX i fon substituït per l'actual. Este saló és utilisat en l'actualitat per a recepcions. En els atres salons del palau, la Diputació de Valéncia conserva un extraordinari patrimoni d'art en què figuren obres capitals dels més destacats artistes valencians. La torrasa nova es va construir en els anys 50, obra de '''Luis Albert Ballesters''', que ha conseguit una inteligent compenetració de la novetat en l'antic. Junt en la fatada que presenta el primitiu torrasa a l'est, s'estén un chicotet jardí que ocupa el solar que va deixar l'antiga Casa de la Ciutat.<br /> <br /> == Descripció cronològica ==<br /> <br /> === L'edifici primitiu (1422-1480) ===<br /> <br /> L'any 1418 els diputats de la Generalitat van decidir buscar un lloc fix per a realisar les seues reunions periòdiques, en la qual cosa en 1421 llogarien al notari Jaume Desplà dos dependències d'una casa «alberch» en l'actual carrer Cavallers per a usar-les com a sales de reunions i escrivania. El lloc triat era propici per ser prou cèntric, molt pròxim a l'antiga Casa de la Ciutat i a la catedral, seus del poder temporal i espiritual, respectivament. L'any següent, en 1422, es realisaria la compra de tota la vivenda. L'edifici tenia unes dimensions molt modestes, en les nomenades sales de reunions i escrivania, ademés d'un estudi sobre l'estable. <br /> <br /> En esta época es duen a terme diferents obres d'adaptació i embelliment que no han arribat fins als nostres dies. En 1450 se cega una porta menor que existia junt en la principal en El carrer Cavallers i en 1456 es renova la frontera posterior, que dona a l'actual Plaça de Manises, en l'obertura d'una gran porta i dos finestres. Alguns anys més tart, en 1476, es construiria un porche sobre la coberta plana, en un potent volada a imitació del de la pròxima Casa de la Ciutat. <br /> <br /> ==== Primeres intervencions importants (1481-1511) ====<br /> <br /> L'any 1481 es va posar en venda la casa contigua a la seu de la Generalitat i els diputats van decidir adquirir-la per a poder ampliar l'edifici. Les obres de condicionament van ser dutes a terme pel «obrer de vila» Francesc Martínez «Biulaygua», qui havia segut també autor d'algunes de les obres realisades anteriorment. A més del treball d'obra, es realisa una importantíssima obra de cantereria a càrrec de Pere Compte i Joan Yvarra, els que en la mateixa data havien contractat l'obra de la Llonja. La seua actuació es concretaria en una escala de pedra, actualment perduda, i en la realisació de les fronteres exteriors de l'edifici. La seua distribució en aquella época era la següent: vestíbul al carrer Cavallers, en estables a l'esquerra i paller a la dreta. Sobre els estables estava l'escrivania, en un entresol, a que s'accedia des d'una escaleta, junt en un archiu. En el pis principal estaven la sala de reunions i una saleta, a les que s'accedia per l'escala de pedra abans comentada. Junt en esta última es va construir una capella de planta quadrada i coberta en una volta de nou claus, com la de la Llonja, l'única finestra de la qual donava a un estret carreró. El retaule es contractaria, en 1483, en el pintor Pere Cabanes. <br /> <br /> En 1494 s'incorpora a l'obra l'experimentat pedrapiquer Joan Corbera, que en esta época realisaria la portada de pedra de l'estudi o escrivania i, en 1504 la del seu archiu en arcs mixti-llineals d'influència castellana. També seria l'autor dels escuts de la sala que donen al carrer Cavallers. Respecte als mestres obrers d'esta primera etapa cal citar, ademés de Francesc Martínez, a Miquel Ruvio, substituït en 1502 per Joan Mançano. També és important l'intervenció dels pintors Simón de Gurrea i García de Carcastillo, els que van decorar el sostre de l'archiu en figures «vulgarment dites del romà».<br /> <br /> === La gran renovació (1511-1515) ===<br /> <br /> La distribució interna de l'edifici primitiu, que aprofitava les dependències de les antigues vivendes més o menys adaptades, canviaria totalment a partir de 1511. Estes obres serien dutes a terme pel mestre pedrapiquer Joan Corbera, al mestre obrer Joan Mançano i a Alegret com a fuster, substituït al poc de temps per Joan de Bas. <br /> <br /> La intervenció consistiria a desmantellar l'antic i heterogéneu pati, fruit d'unir els espais lliures de dos vivendes, per a donar lloc a l'actual. Es van desmontar els cinc arcs de pedra i l'escala realisada per Pere Compte, sent venuts posteriorment. En el seu lloc es construirien els dos amplis arcs i la bella escala que encara es conserven en el seu lloc. També es pensava ampliar la porta de la Plaça de Manises per a donar-li una amplària igual a la del carrer Cavallers i afegir sobre les fronteres un «apitrador en murons». També s'obririen noves finestres i es realisarien les noves estades, de les que es conserva bona part. En El carrer Cavallers es va construir la gran sala i la capella, mentres que a la Plaça de Manises recauen tres estades en el pis principal, més atres menors en els estudis i planta baixa. D'esta época és la coberta en cassetons del cridat estudi dorat, començada per Joan Bas i acabada, a la seua mort, per Jordi Llobet. Joan Corbera donaria traces per a les dos portades d'este estudi, quedant l'obra escultòrica a càrrec de Jaume Vicent. La capella, actualment desapareguda, responia als cànons de l'arquitectura renaixentiste, intervenint en la seua decoració l'escultor Lluís Monyós a partir de 1514. <br /> <br /> === Obra de la Torre i atres intervencions (1516-1600) ===<br /> <br /> A finals de 1513 es va posar a la venda un atre edifici situat entre el palau de la Generalitat i el carreró que separava la Casa de la Ciutat. Alguns anys més tard es va adquirir una atra casa contigua, que completava l'espai hui en dia ocupat per la torrasa. Les obres comencen a càrrec de Joan Corbera i Joan Mançano, en la colaboració d'escultors com Jordi Llobet i Lluís Monyós i dauradors com Pere Bustamant i Martí Eiximenis. Es va alçar la planta baixa i els dos estudis de l'entresòl, coneguts posteriorment com «sala gran dorada» i «sala chica dorada», que es van cobrir abans de 1520. El conflicte de les Germanies (1520-1524) marcarà un periodo d'inactivitat en les obres, que no es reprendrien fins a 1533. A partir d'esta data es farà càrrec de les obres el sacerdot i mestre constructor mossén Joan Baptista Corbera, fill de Joan Corbera. Les obres d'obra correran per conte de Joan Navarro, realisant-se ademés la decoració dels teginats dels dos estudis, excelent labor de talla dirigida pel fuster oriolà Genís Llinares. <br /> <br /> Sobre els dos estudis es continuaria construint la «Sala Nova», per a la que mossén Corbera realisaria set finestres en 1538 emmarcades per una molura perimetrals i arrematades per frontons avenerados, semblants als del pati del palau de l'embaixador Vich. Sobre estes es construirien atres tantes finestres menors, de forma quadrada i en una decoració plenament renaixentiste, influïdes pel tractat de Serlio. A finals de 1540 s'encarrega a Genís Llinares la realisació del sostre d'esta gran sala, en un corredor o galeria perimetral que evoca el Saló del Tron del palau dels Reis Catòlics en l'Aljafería de Saragossa. La presència destacada de columnes en forma de canelobre delata la influència del tractat de [[Diego de Sagredo]], publicat en 1526, ademés de la tradició escultòrica del primer renaiximent castellà. A la mort de Llinares en 1543 serien els seus fills, Pere i Martí Llinares Blasco, els que es farien càrrec de continuar l'obra, finalisant-la, entre 1562 i 1565, el també fuster i escultor Gaspar Gregori. Als membres de la família Llinares i a Gregori s'atribuïx la rica decoració de talla i els plafons de fusta en escenes que es repartixen per tota la coberta. Sobre la «Sala Nova» es va construir un porche i una coberta plana en barana, que es desmontaria alguns anys després, sent el mestre encarregat de les obres Joan Vergara. <br /> <br /> En 1568 es realisarien els importants sòcols i el paviment en ceràmica de Manises, elaborada per Joan Elies segons dissenys de «Joannes el pintor», segurament Joan de Joanes. En 1572 es contractaria el mestre Hernando de Santiago, nouvingut a la ciutat i coneixedor dels nous models que s'estaven introduint en les manufactures sevillanes. Després de 1575 seria Juan de Villalba, procedent de Talavera, el qual continuara la realisació de decoració ceràmica per a l'edifici. <br /> <br /> L'any 1574 es decidix encarregar a «stall» la finalisació de les obres de la torrasa, ya que s'està allargant massa, nomenant el mestre fuster Gaspar Gregori «architector», encarregat de dirigir i gestionar les obres que s'estan realisant en l'edifici. Gregori serà autor de les traces i dels motles, en l'assessorament tècnic del pedrapiquer Miquel Porcar, qui eixecutaria materialment l'obra en la seua quadrella. La arrematada de la torre, de caràcter netament renaixentiste, està inspirat en les làmines del tractat de Serlio i presenta un nou cos de finestres quadrades, cornisa, àtic i balustrada clàssica arrematada en boles i pinàculs. Es va afegir també un balcó de ferro perimetral sobre la cornisa que queda davall l'àtic, realisat per Joan Armaholea i Josep Monseu, aixina com un atre molt més elaborat, eixecutat per Baptista Cerdà, per a la «Sala Nova» en el cantó del carrer Cavallers. <br /> <br /> Alguns anys després els escultors Joan Marià i Baptista April van realisar la portada que comunicava la «capella» i «Sala Nova» (1590), seguint les traces proporcionades en 1584 per Pere de Gorssari, encara que van introduir algunes modificacions basades en el tractat de Vignola en la cara que dona a la «Sala Nova». El mateix any es decidirà decorar en pintures les parets d'esta sala, arribant un any més tart a l'acort de representar els retrats dels diputats, llabor que eixerciria el pintor Joan de Sarinyena. L'any següent van decidir incorporar els retrats dels components dels tres estaments, eclesiàstic, real i militar, obres que s'encarregarien als pintors Vicent Requena, Joan de Sarinyena i Francesc Poço, respectivament. Estes pintures patirien al llarc dels sigles múltiples retocs a causa dels problemes d'humitat i deterioraments diversos. Uns anys més tart es va encarregar un quadro de la Mare de Deu, que va concloure el pintor Bernadí Çamora en 1638, emmarcat per Josep Pedrós. La porta de la Sala seria realisada per Gregori en 1593. <br /> <br /> Pareix que en 1592 es va decidir comprar l'atra casa confrontant al palau, en el costat de Sant Esteve, pero finalment no es va arribar a cap acort. Es desconeix també com s'hauria resolt l'ampliació de l'edifici. A este respecte alguns autors propondrien l'hipòtesis de la segona torre, que es construiria en el sigle XX i que guardaria una relació evident en l'edifici contigu de la Casa de la Ciutat. Atres, com a Salvador Aldana, consideren que simplement s'haguera prolongat el cos de menor altura. <br /> <br /> === L'última época (1600-1700) ===<br /> <br /> A principis de sigle es realisaria un nou retaule per a la capella, substituint a l'antic de Pere Cabanes. L'autor de les pintures fon novament Joan de Sarinyena, mentres que l'escultura del marc va anar a càrrec del fuster Jaume Fontestat. També es realisaran obres menors de manteniment i condicionament, com la intervenció en els dos estudis dorats per al seu us com a presó de cavallers, en 1611. L'any 1655 es construiria una sacristia per a la capella, aprofitant per a això part de la cuina de la casa de l'escrivà, així com un gran cancell i noves portes acorts en la «Sala Nova», realisats pel fuster Joan Cassanya a partir de dibuixos de Llorenç Parella i Gregori German. Finalment, en 1656 es construiria una nova portada en la frontera del carrer Cavallers, segons disseny del pintor Jeroni Espinosa, inspirat en la sacristia del Colege del Corpus Christi. Els pedrapiquers Josep Escrivá i Esteve Girardo s'encarregarien del treball, usant pedra negra de les Alcublas, marbre blanc de la Valldigna i pedra de Riba-roja. També es van realisar nous fulls de fusta per a les portes i es va allargar el balcó del cantó. En 1690 es decidirà substituir la portada gòtica de la Plaça de Manises per una atra de similar a la del carrer Cavallers. <br /> <br /> En 1718 es produïx l'abolició definitiva de la institució de la Generalitat i en 1750 es decidix el trasllat de l'Audiència al Palau de la Generalitat i per eixe motiu es realisa una reforma per a adequar-la a l'us, el mestre d'obres fon Vicente Clemente. La reforma va consistir principalment a compartimentar les sales de la planta principal, inclosa la sala nova i construir un balcó o galeria que dona al pati de la sala de la capella. <br /> <br /> === Atres intervencions ===<br /> En 1830 l'arquitecte contractat per l'Audiència, Franco Calataiud, informa que una part de l'edifici presenta un estat ruïnós i que el perill és imminent. Entre les obres que es van realisar destaquen: <br /> <br /> Rebaixa dels porches del pis últim. <br /> <br /> Es realisen noves compartimentacions en barandats de les diverses sales. <br /> <br /> Es forma una escala entre l'entresol i l'antesala de Les Sales del Crim i Civils. <br /> <br /> Es lluïx la frontera principal i es posen balcons. <br /> <br /> Escala per a pujar a l'últim pis sobre la principal. <br /> <br /> En el pis principal, antesala de la Capella es coloquen tres balcons grans de ferro i quatre portes en finestres noves. <br /> <br /> En el pis segon que recau al carrer Cavallers s'han de colocar quatre balcons i en la part de la plaça de Manises tres balcons. En el pati, dos baranes de ferro en dos portes finestres. <br /> <br /> En 1871 el president de l'Audiència solicita a la Diputació la seua cooperació per a la reparació i restauració de la sala nova, desconeixent-se si esta obra fon duta a terme. <br /> <br /> A partir d'esta data es van realisant obres de manteniment i reparació dirigides pels arquitectes provincials. <br /> <br /> A partir de la segona década del sigle XX, l'Audiència prepara el seu trasllat a l'Antiga Duana, actual Palau de Justícia i la Diputació ubicada en el Palau del Tremp, es trasllada al Palau de la Generalitat. A partir d'este moment s'ocupa de les obres l'arquitecte Vicente Rodríguez, que consistiran a recuperar l'edifici original, eliminant les transformacions realisades en etapes anteriors i consolidar l'estructura de l'edifici. <br /> <br /> A partir del 1941 es redacta l'ante-proyecte de restauració i ampliació del Palau per l'arquitecte de la Diputació Luis Albert. Les obres suponen l'ampliació del cos central i la creació d'una nova torre que arremata el costat oest del volum. Es propon la creació en part de la seua crugia central d'un pati descobert. Es crega un accés nou des de la plaça de Manises. Els elements arquitectònics de l'ampliació van ser «a l'estil» dels originals existents en la part antiga: escales de pedra, portades de pedra tallada, fusteria de fusta, teginades i sotanes no estructurals, aplacat de pedra i panelat de fusta en les parets. Les obres van ser concloses en 1953. <br /> <br /> A partir de 1982, quan l'edifici passa a ser seu de la [[president de la Generalitat Valenciana|Presidència de la Generalitat Valenciana]], l'arquitecte Alberto Peñín realisa el proyecte de condicionament de l'edifici per a les noves dependències. Les actuacions d'este periodo en repercussió en l'exterior de l'edifici suponen el cobriment dels dos patis, la creació d'escales d'emergència i pas i la instalació d'un nou ascensor. En els anys que resten del sigle XX, principis del sigle XXI es procedix a la realisació de diverses intervencions de rehabilitació i restauració de l'edifici.<br /> <br /> == Referències ==<br /> [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&amp;id=2008/01703&amp;txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana.]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> {{Monuments de Valéncia}}<br /> [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]<br /> [[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br /> [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_la_Mare_de_Deu_dels_Desamparats&diff=37045 2010-03-17T20:36:52Z

<p>Vixca Valencia: /* Enllaçoes externes */</p> <hr /> <div>[[Image:Plazadelavirgen.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat i, la plaça de la Verge en el aspecte de va tindre en el sigle XIX]]<br /> <br /> La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat per el papa [[Pius XII]] el 21 d'[[abril]] de [[1948]].<br /> <br /> És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei. <br /> <br /> ==Arquitectura==<br /> <br /> Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.<br /> <br /> La basílica de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]]. <br /> <br /> Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys [[1652]]-[[1667]]. L'espai central ovalat guarda, davall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.<br /> <br /> ==Atres basíliques valencianes==<br /> <br /> En la [[Comunitat Valenciana]] són basíliques menors les tres catedrals: [[Valéncia]], [[Sogorp]] i [[Oriola]]. <br /> <br /> En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Església Archiprestal de Santa Maria de Morella]].<br /> [[Categoria:Valéncia]] [[Categoria:Cultura Valenciana]][[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br /> [[Categoria:Religió]][[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]<br /> {{Monuments de Valéncia}}<br /> [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Almussafes&diff=37043 2010-03-16T17:49:37Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>{{Infobox pobles<br /> |image_país = [[Image: Localisació_d'Almussafes_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]] <br /> |image_província = [[Image: Almusafes-Mapa_de_la_Ribera_Baja.svg.png‎|160px]] <br /> |nom = Almussafes<br /> |image_escut = [[Image: ALMUSSAFES.jpg‎|90px]] <br /> |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br /> |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[La Ribera Baixa]]<br /> |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Carlet]] <br /> |coor = 39°17′40″N 0°24′41″O <br /> |superfície = 10,77 km²<br /> |altitut = 30 msnm<br /> |població = 8.189 hab.<br /> |densitat = 760,35 hab./km²<br /> |gentilici = Almussafeny/a <br /> |llengua = [[Valencià]]<br /> |còdic_postal = 46440<br /> |festes = Del 13 al 17 de juliol<br /> |alcalde = Mª Carmen Santos-Juanes Fuster ([[PPCV]]) <br /> |uep = [http://www.almussafes.org Web Oficial d'Almussafes]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> '''Almussafes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'est de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Baixa]]. Conta en 8.189 habitants.<br /> <br /> En la localitat d'Almussafes se troba una de las majors fàbriques d'[[automòvil]]s d'Espanya, propietat de la [[Ford Motor Company]].<br /> <br /> == Geografia ==<br /> Situat al suroest del llac de l'[[Albufera]]. La seua superfície és completament plana i de terres argiloses. El clima és mediterràneu i els vents dominants son els del nort, oest i est i és este últim el que ocasiona les pluges. Dispon de gran varietat de camps de tarongers.<br /> <br /> Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[V-31]] continuant per la [[AP-7]] direcció [[Alacant]] i desviant-se en la eixida 532 agarrant la carretera [[CV-42]]. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de [[Rodalies Valéncia]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]). Tenint en conte que l'estació realment està l'atre extrem del poble llimítrof ([[Benifayó]])<br /> <br /> === Localitats llimítrofs ===<br /> El [[terme municipal]] d'Almussafes llimita en les següents localitats:<br /> [[Alginet]], [[Benifayó]], [[Picassent]], [[Silla]], [[Sollana]] i [[Valéncia]] totes elles de la [[província de Valéncia]].<br /> <br /> == Història ==<br /> Fon originalment un caserío musulmà, format per varies alqueries i una torre. Existia ací una aduana (en àrap ''mazaf'', d'on prove el nom de la vila: ''Almazaf'') per a cobrar els drets de trànsit de les mercaderies que entraven i eixien de la veïna ciutat de [[Valéncia]]. En [[1672]] fon separada del terme de [[Benifayó]].<br /> <br /> == Demografia ==<br /> Durant la segona mitat del segle XX aumentà la població en més de 50 per cent.<br /> <br /> {| {{tablabonita}}<br /> !bgcolor=black colspan=20 style=&quot;color:white;&quot;|Evolució demogràfica d'Almussafes&lt;ref&gt;&lt;small&gt;'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&amp;divi=DPOP&amp;his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] &lt;/small&gt;&lt;/ref&gt;<br /> |-<br /> ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] <br /> |-<br /> | align=center| 6.249 || align=center| 6.471 || align=center| 6.676 || align=center| 6.881 || align=center| 7.030 || align=center| 7.256 || align=center| 7.318 || align=center| 7.459 || align=center| 7.836 || align=center| 7.967 || align=center| 8.189<br /> |}<br /> <br /> == Economia ==<br /> La superfície cultivada representa la major part del terme. Els terrenys son en la seua majoria de regadiu, se cultiven cebes, creïlles, [[taronger]]s, [[arròs]], [[dacsa]] i diverses varietats de [[fruta]] i hortalices. El rec se realisa en les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]]; també s'utilisa, des del [[segle XVIII]], el cabal de la font del Vicari, i el de varios pous existents. Hi ha ganado vacu, porcí i avícola. <br /> <br /> Fins al [[segle XIX]] fon molt important la cria de cucs de [[seda]]. Hi ha industries de confecció de peses de vestir, un molí arrosser i un matador. <br /> <br /> ==== Factoria Ford i industries auxiliars ====<br /> L'activitat econòmica d'Almussafes i de les poblacions llimítrofs se concentra al voltant de la factoria d'[[automòvil]]s [[Ford]], inaugurada el [[18 d'octubre]] de [[1976]], on s'han fabricat més de 9 millons de vehículs. Esta factoria fabrica en l'actualitat els models: [[Ford Focus|Focus]] i [[Ford Fiesta|Fiesta]] de la marca Ford. La producció mija diària és de 1.500 unitats.<br /> <br /> La factoria de [[Ford]] oferix ocupació directa a 7.000 persones, mentres que l'industria auxiliar ocupa a uns 21.000 treballadors adicionals.<br /> L'orige de la fàbrica se remonta a [[1973]], quant la multinacional estadounidense llavors dirigida per [[Henry Ford II]] decidí adquirir 636 horts en la comarca en una extensió total de 270 hectàrees.<br /> <br /> Més allà de l'importància de la companyia en caràcter local, la quota de [[Ford Motor Company]] en el Producte Interior Brut de la [[Comunitat Valenciana]] ascendix al 8,2%.<br /> <br /> == Monuments ==<br /> *'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Bertomeu Apòstol|Sant Bertomeu Apòstol]], és d'estil [[churrigueresc]], i en ella hi ha varies escultures d'Esteve ([[1782]]).<br /> *'''Túnels'''. La torre àrap, junt en les atres dos, tenen un túnel, el qual permetia una conexió subterrànea entre les 3 torres àraps guaites; que també servia com medida de protecció. Estos túnels conserven restos d'époques musulmanes com armes, o gerres plenes d'oli per a les conserves.<br /> <br /> == Festes locals ==<br /> *'''Festes Patronals'''. Se celebren festes en honor del patró, Sant Bertomeu del 13 al 17 de juliol.<br /> <br /> == Política ==<br /> {{Alcaldes_Espanya<br /> | Alcalde_1 = Vicente Escrivà Ribes<br /> | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]<br /> | Alcalde_2 = Vicente Escrivà Ribes<br /> | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]<br /> | Alcalde_3 = Vicente Escrivà Ribes<br /> | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]<br /> | Alcalde_4 = Vicente Escrivà Ribes<br /> | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]<br /> | Alcalde_5 = Escrivà (95-97) / Chaqués (97-99)<br /> | Partit_5 = n/d<br /> | Alcalde_6 = Josep Chaqués Pérez<br /> | Partit_6 = [[BNV]]<br /> | Alcalde_7 = Mª Ángeles Lorente Iglesias<br /> | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]<br /> | Alcalde_8 = Mª Carmen Santos-Juanes Fuster<br /> | Partit_8 = [[PPCV]]<br /> }}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.almussafes.org Ajuntament d'Almussafes]<br /> *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Traduït de|es|Almusafes}}<br /> {{Municipis de La Ribera Baixa}}<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Corts_Valencianes&diff=37029 2010-03-14T22:52:48Z

<p>Vixca Valencia: /* Veja també */</p> <hr /> <div>[[Image:Situacio corts 2007.png|thumb|right|400px|Actual situació de les Corts Valencianes.]]<br /> Les '''Corts Valencianes''' (Oficialment '''Les Corts''') són l'òrgan llegislatiu principal de la [[Generalitat Valenciana]] i, per tant, de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Actualment les Corts tenen com a seu el [[Palau de Benicarló]] també conegut com '''Palau dels [[Borja]] a Valéncia'''.<br /> <br /> == Organisació, normativa i composició == <br /> <br /> Segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], les Corts Valencianes són la institució de la [[Generalitat Valenciana]] que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, triats per la via de sufragi universal directe, lliure i secret. <br /> <br /> La denominació ''Corts Valencianes'' s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, pero el sistema de representació, competències i funcionament no són semblants a les de les Corts Valencianes històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblea) i real-. <br /> <br /> L'Estatut d'Autonomia menciona fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítul, títul III, encara que també hi ha referències en atres artículs. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenrollen l'Estatut, el [[Reglament de les Corts Valencianes]] regula l'organisació i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament s'ha modificat en diverses ocasions. El Reglament actual és del 18 de decembre del 2006. <br /> <br /> Segons l'Estatut les Corts Valencianes es componen d'un número no inferior a 99 diputats (la [[Llei Electoral valenciana]] fixa eixe número en 99 diputats). La província és la circumscripció electoral. En la VI llegislatura van correspondre 30 diputats per la circumscripció de [[província d'Alacant|Alacant]], 33 diputats per la de [[província de Castelló|Castelló]] i 36 diputats per la de [[província de Valéncia|Valéncia]]. L'Estatut d'Autonomia també establix que per a poder obtindre un banc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en número de vots, l'exigit per la Llei Electoral valenciana (5% del total de vots emesos en tota la Comunitat). Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utilisa és el [[Sistema d'Hondt]].<br /> <br /> La seua representació actual, d'acort en els resultats de les [[Eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques]] celebrades el 27 de maig de [[2007]], és la següent:<br /> <br /> * [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV), 54 diputats.<br /> * [[Partit Socialista del País Valencià-Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSPV-PSOE), 38 diputats.<br /> * [[Compromís]] (CPV), 7 diputats.<br /> <br /> == Història == <br /> Després de la conquiste i durant el regnat de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei en representants de les tres classes socials (noblea, que controlava la base militar, el clero i la burguesia), per a obtindre prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven estes reunions, i a principi del [[sigle XIV]] ya es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts Valencianes. <br /> <br /> No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]]. <br /> <br /> Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]]. <br /> <br /> En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer mes de cada regnat. <br /> <br /> Estes eren les úniques reunions preceptives pero el rei reunia les Corts a vegades en atres ocasions, segons tinguera necessitat. <br /> <br /> El [[1302]], [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] va establir l'obligació de la seua celebració cada tres anys. Més tart, [[Pere el Cerimoniós]], en les Corts de Valéncia de [[1336]], va confirmar esta celebració trienal, precisant que s'havia de fer per [[Tots Sants]] ([[1 de novembre]]). <br /> <br /> És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es van afegir la resta de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne. <br /> <br /> A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, a les Corts de Valéncia, de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabib]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Penyíscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]]. <br /> <br /> Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del sigle XV quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades. <br /> <br /> En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en 1645. Finalment, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià. <br /> <br /> Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en 2006 en la ciutat d'Elig.<br /> <br /> Actualment les presidix la [[Novelda|noveldera]] [[Miraculosa Martínez Navarro]] del [[PP]].<br /> <br /> == Veja també ==<br /> * [[Parlament Autonòmic]]<br /> * [[Palau de Benicarló]]<br /> * [[El palau dels Borja a Valéncia ]]<br /> * [[Eleccions a les Corts Valencianes de 2007]]<br /> <br /> == Enllaços externs == <br /> *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Corts_Valencianes Commons|Corts Valencianes]<br /> *[http://www.cortsvalencianes.Es Web de les Corts Valencianes]<br /> <br /> == Referencies ==<br /> {{Traduït de|es|Cortes_Valencianas}}<br /> <br /> [[Categoria:Generalitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eleccions_a_les_Corts_Valencianes_de_2007&diff=37028 2010-03-14T22:52:11Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «El &#039;&#039;&#039;27 de maig de 2007&#039;&#039;&#039; se celebraren en Valéncia eleccions autonòmiques, segons lo establit per la Llei Orgànica del Règim Elect...».</p> <hr /> <div>El '''27 de maig de 2007''' se celebraren en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] eleccions autonòmiques, segons lo establit per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Se celebraren conjuntament en les eleccions municipals.<br /> <br /> == Partits que se presenten a les Corts ==<br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> |-<br /> ! Candidatura !! Tipo !! Candidat !! Pàgina web<br /> |-<br /> | [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PP) || Partit || [[Francisco Camps]] || http://www.ppcv.org/<br /> |-<br /> | [[Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV) || Partit || [[Joan Ignasi Pla]] || http://www.pspv-psoe.net/<br /> |-<br /> | [[Compromís pel País Valencià]] (EU-Bloc-Verds: Compromís)|| Coalició || [[Glòria Marcos]] || http://www.compromispelpaisvalencia.org/<br /> |-<br /> | [[Unió Valenciana]] - [[Els Verds-Ecopacifistes]] (UV-EVE) || Coalició || [[José Manuel Miralles]] || http://www.uniovalenciana.org/<br /> |-<br /> | [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV) || Partit || [[Agustí Cerdà]] || http://www.esquerra.cat/paisvalencia/<br /> |-<br /> | [[Units per Valéncia]] (UxV) || Coalició || [[Carles Chovi Año]] || http://www.unitspervalencia.org/<br /> |-<br /> | [[Coalició Valenciana]] (CV) || Partit || [[Mª Dolores García Brosch]] || http://www.coaliciovalenciana.com/<br /> |-<br /> | [[Democracia Nacional]] (DN) || Partit || Manuel Canduela Serrano || http://www.democracianacional.org/dn/index.php<br /> |-<br /> | [[Partit Social Demòcrata (2005)|Partit Social Demòcrata]] (PSD) || Partit || Fernando Piera Giménez || http://www.partidosocialdemocrata.es/<br /> |-<br /> | [[España 2000]] (E2000) || Partit || [[José Luis Roberto Navarro]] || http://www.esp2000.org/<br /> |-<br /> | [[Falange Auténtica]] || Partit || Ramón Villena Diaz || http://www.falange-autentica.org/<br /> |-<br /> | [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS) || Partit || Jesús de Paredes Teruel || http://www.falange.es/fejons/<br /> |-<br /> | [[Los Verdes de Europa]] || Partit || Daniel Hernández Ruiz || <br /> |-<br /> | Movimiento por la Unidad del Pueblo–Republicanos (MUP-R) || Partit || Juan Lacomba Villarroya || http://www.ciudadanosporlarepublica.info/<br /> |-<br /> | [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) || Partit || Fernando Ferraz Pumares || http://www.pcpe.es/<br /> |-<br /> | [[Partido Humanista]] (PH) || Partit || Josefa Robles Garrido || http://partidohumanistaes.blogspot.com/<br /> |-<br /> | Unión Centrista Liberal (UCL) || Partit || || <br /> |}<br /> <br /> == Resultats ==<br /> {| {{taulabonica}}<br /> |-<br /> | colspan=&quot;5&quot; bgcolor=&quot;#C0C0C0&quot; | &lt;p align=&quot;center&quot;&gt;[[Eleccions a les Corts Valencianes de 2003|←]] '''[[Eleccions a les Corts Valencianes]] [[27 de maig]] de [[2007]]''' [[Eleccions a les Corts Valencianes de 2011|→]]&lt;/p&gt;<br /> |-<br /> | colspan=&quot;5&quot; bgcolor=&quot;#C0C0C0&quot; | &lt;p align=&quot;center&quot;&gt;[[Corts Valencianes]]&lt;/p&gt;<br /> |- bgcolor=&quot;#D8D8D8&quot;<br /> | '''Candidatura'''<br /> | align=&quot;right&quot; | '''Vots'''<br /> | align=&quot;right&quot; | '''%'''<br /> | align=&quot;right&quot; | '''Escons'''<br /> | align=&quot;right&quot; | '''Dif.'''<br /> |-<br /> | [[Partit Popular]] (PP)<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.272.369<br /> | align=&quot;right&quot; | 53,28<br /> | align=&quot;right&quot; | '''54'''<br /> | align=&quot;right&quot; | +6<br /> |-<br /> | [[Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE)<br /> | align=&quot;right&quot; | 833.737<br /> | align=&quot;right&quot; | 34,91<br /> | align=&quot;right&quot; | '''38'''<br /> | align=&quot;right&quot; | +3<br /> |-<br /> | [[Compromís pel País Valencià]] (EU-BLOC-VERDS-IR)<br /> | align=&quot;right&quot; | 194.359 <br /> | align=&quot;right&quot; | 8,14<br /> | align=&quot;right&quot; | '''7'''<br /> | align=&quot;right&quot; | +1<br /> |-<br /> | [[Unió Valenciana]]-[[Los Verdes Ecopacifistas]] (UV-LVE)<br /> | align=&quot;right&quot; | 22.615<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,95 <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; |<br /> |-<br /> | [[Coalició Valenciana]] (CV)<br /> | align=&quot;right&quot; | 17.305<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,72<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV)<br /> | align=&quot;right&quot; | 11.756<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,49<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; |<br /> |-<br /> | [[Partit Social Demòcrata (2005)|Partit Social Demòcrata]] (PSD)<br /> | align=&quot;right&quot; | 10.077<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,42<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; |<br /> |-<br /> | [[España 2000]] (E-2000)<br /> | align=&quot;right&quot; | 5.893<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,25<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; |<br /> |- <br /> | [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE)<br /> | align=&quot;right&quot; | 3.982<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,17<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Partido Humanista]] (PH)<br /> | align=&quot;right&quot; | 2.493<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,10<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Units per València]] (UxV)<br /> | align=&quot;right&quot; | 2.485<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,10<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Falange Auténtica]] (FA)<br /> | align=&quot;right&quot; | 2.461<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,10<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos]] (MUP-R)<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.512<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,06<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Centro Liberal]] (CL)<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.503<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,06<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Centro Liberal Renovador]] (CLR)<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.449<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,06<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS)<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.010<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,04<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Centre Democràtic Liberal]] (CDL)<br /> | align=&quot;right&quot; | 770<br /> | align=&quot;right&quot; | 0,03<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |- <br /> | [[Democracia Nacional]] (DN)<br /> | align=&quot;right&quot; | 669 <br /> | align=&quot;right&quot; | 0,03<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |-<br /> | [[Unión Centrista Liberal]] (UCL)<br /> | align=&quot;right&quot; | 417 <br /> | align=&quot;right&quot; | 0,02<br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> | align=&quot;right&quot; | <br /> |}<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[PPCV]]<br /> * [[PSPV]]<br /> * [[Compromís pel País Valencià]]<br /> * [[EU]]<br /> * [[BLOC]]<br /> * [[Coalició Valenciana]]<br /> * [[Unió Valenciana]]<br /> * [[Esquerra Republicana del País Valencià]]<br /> * [[Units x Valéncia]]<br /> <br /> [[Categoria:Generalitat Valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estudiants_Valencianistes_de_la_Polit%C3%A8cnica&diff=37024 2010-03-14T18:48:08Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Estudiants Valencianistes de la Politecnica</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Estudiants Valencianistes de la Politecnica]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Demografia_de_Val%C3%A9ncia&diff=36979 2010-03-13T10:48:28Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Demografia de la Comunitat Valenciana</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Demografia de la Comunitat Valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Demografia_del_Regne_de_Val%C3%A9ncia&diff=36978 2010-03-13T10:48:00Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Demografia de la Comunitat Valenciana</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Demografia de la Comunitat Valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Demografia_de_la_Comunitat_Valenciana&diff=36977 2010-03-13T10:46:57Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «La &#039;&#039;&#039;Comunitat Valenciana&#039;&#039;&#039; conta en 4.885.029 habitants censats a 1 de giner de 2007 segons l&#039;INE, lo que representa un 10,81% de la població d&#039;Espanya i ...».</p> <hr /> <div>La '''Comunitat Valenciana''' conta en 4.885.029 habitants censats a 1 de giner de 2007 segons l'INE, lo que representa un 10,81% de la població d'[[Espanya]] i la convertix en la quarta reigó de l'estat per número d'habitants. La seua població es troba molt desigualment distribuïda, estant concentrada en la franja costera i presentant una densitat de població mija de 210,1 hab/km2. La regió presenta un fort creiximent demogràfic des dels anys 1960; un 15,0% de la seua població és de nacionalitat estrangera (INE 2007)<br /> <br /> == Distribució de la població ==<br /> [[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|&lt;center&gt;Densitat de població per comarques&lt;/center&gt;]]<br /> La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].<br /> <br /> D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle XX en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].<br /> <br /> En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.<br /> <br /> Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clara i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costeres.<br /> <br /> == Els 10 municipis més poblats ==<br /> * [[Valéncia]]<br /> * [[Alacant]] <br /> * [[Elig]]<br /> * [[Castelló de la Plana]]<br /> * [[Torrevella]]<br /> * [[Oriola]]<br /> * [[Gandia]]<br /> * [[Torrent]]<br /> * [[Benidorm]]<br /> * [[Sagunt]]<br /> <br /> == Principals àrees metropolitanes ==<br /> * [[Àrea metropolitana de Valéncia]]<br /> * [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]<br /> * [[Àrea metropolitana de Castelló de la Plana]]<br /> * [[Àrea metropolitana d'Elda]]<br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_de_X%C3%A0tiva&diff=36913 2010-03-09T22:18:07Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «Divisió provincial d&#039;Espanya en el 1822 La &#039;&#039;&#039;Província de Xàtiva&#039;&#039;&#039; fon una província valenciana creada el 27...».</p> <hr /> <div>[[Image:divisioprovincial1822.png|thumb|right|Divisió provincial d'Espanya en el 1822]]<br /> La '''Província de Xàtiva''' fon una província valenciana creada el 27 de giner de 1822, durant el Trieni Lliberal, en el [[segle XIX]].<br /> <br /> La seua població era de 164.795 habitants, lo que representava el 1,41% de la població total d'Espanya de l'època. La seua capital era [[Xàtiva]]. En la restauració del absolutisme, es revoca esta divisió territorial el 1 d'octubre de 1823, tornant a la divisió anterior.<br /> <br /> La Reforma de Javier de Burgos en 1833 recuperà la divisió anterior, de 1822, excepte les províncies de '''Xàtiva''', [[Província del Vierzo|el Vierzo]] i [[Província de Calatayud|Calatayud]]. En esta divisió el territori de Xàtiva quedà dividit entre les províncies de [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]], quedant per a la primera l'antiga capital i Cofrents, i per a Alacant ciutats com [[Gandia]], [[Dénia]], [[Ontinyent]] i [[Albaida]]. En els canvis en els llímits de 1836 Alacant va perdre el nort del seu territori a favor de Valéncia, per lo que l'antiga província de Xàtiva forma part hui dia de la de Valéncia a excepció de Dénia.<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Província del Vierzo]]<br /> * [[Província de Calatayud]]<br /> <br /> [[Categoria:Províncies d'Espanya]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caixa_d%27estalvis&diff=36912 2010-03-09T22:12:52Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Caixa d&#039;aforros</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Caixa d'aforros]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caixa_d%27alforros&diff=36911 2010-03-09T22:11:07Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Caixa d&#039;aforros</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Caixa d'aforros]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plana_de_Requena-Utiel&diff=36411 2010-03-04T00:32:15Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a La Plana d&#039;Utiel-Requena</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[La Plana d'Utiel-Requena]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comarques_de_l%27Interior&diff=36409 2010-03-04T00:21:00Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «&lt;center&gt;&#039;&#039;&#039;Comarques del Interior&#039;&#039;&#039;&lt;/center&gt; Les &#039;&#039;&#039;comarques del interior&#039;&#039;&#039; és la regió més occidental d...».</p> <hr /> <div>[[Image:comarquedelinterior.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Comarques del Interior'''&lt;/center&gt;]]<br /> Les '''comarques del interior''' és la regió més occidental de la [[Comunitat Valenciana]], totes les comarques que aglutina son castellà-parlants, inclús d'orige castellà en el cas de la comarca de [[la Plana de Requena-Utiel]]. Les comarques que aglutina esta regió són:<br /> <br /> * [[L'Alt Millars]]<br /> * [[La Foya de Bunyol]]<br /> * [[L'Alt Palància]]<br /> * [[Plana de Requena-Utiel]]<br /> * [[Racó d'Ademús]]<br /> * [[Els Serrans]]<br /> * [[Vall de Cofrents]]<br /> <br /> [[Categoria:Geografia valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comarques_del_T%C3%BAria-X%C3%BAquer&diff=36407 2010-03-04T00:09:53Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «&lt;center&gt;&#039;&#039;&#039;Comarques del Túria-Xúquer&#039;&#039;&#039;&lt;/center&gt; Les &#039;&#039;&#039;comarques del Túria-Xúquer&#039;&#039;&#039; és una regió de ...».</p> <hr /> <div>[[Image:comarquesturiaxuquer.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Comarques del Túria-Xúquer'''&lt;/center&gt;]]<br /> Les '''comarques del Túria-Xúquer''' és una regió de la [[Comunitat Valenciana]] que abarca bona part de l'àrea metropolitana de Valéncia llevant la pròpia ciutat de Valéncia que constituïx una regió a part. Abarca també les comarques de dialecte apichat, que és parlat en tota la regió excepte el sur de [[la Ribera]]. Les comarques que formen esta regió són:<br /> <br /> * [[Camp de Morvedre]]<br /> * [[Camp de Túria]]<br /> * [[L'Horta Nort]]<br /> * [[L'Horta Oest]]<br /> * [[L'Horta Sur]]<br /> * [[La Ribera Alta]]<br /> * [[La Ribera Baixa]]<br /> <br /> [[Categoria:Geografia valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comarques_del_nort&diff=36405 2010-03-04T00:04:30Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «&lt;center&gt;&#039;&#039;&#039;Comarques del nort&#039;&#039;&#039;&lt;/center&gt; Les &#039;&#039;&#039;comarques del nort&#039;&#039;&#039; constituïxen una regió valenciana bassad...».</p> <hr /> <div>[[Image:comarquesdelnort.png|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Comarques del nort'''&lt;/center&gt;]]<br /> Les '''comarques del nort''' constituïxen una regió valenciana bassada en la ''Governació dellà d'Uxó'' de l'antic regne de Valéncia, esta governació va ser suprimida en els [[Decrets de Nova Planta]] de [[Felip V el Borbó]].<br /> <br /> Les comarques que constituïxen esta regió són:<br /> <br /> * [[L'Alcalatén]] <br /> * [[L'Alt Maestrat]]<br /> * [[El Baix Maestrat]]<br /> * [[La Plana Alta]]<br /> * [[La Plana Baixa]]<br /> * [[Els Ports]]<br /> <br /> [[Categoria:Geografia valenciana]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=3_de_mar%C3%A7&diff=36404 2010-03-03T23:55:39Z

<p>Vixca Valencia: /* Decesos */</p> <hr /> <div>{{març}}<br /> <br /> == Acontenyiments ==<br /> *<br /> <br /> <br /> == Naiximents ==<br /> *<br /> <br /> <br /> == Decesos ==<br /> * Mort d'en [[Ausiàs March]]<br /> <br /> == Festes ==<br /> *<br /> <br /> <br /> === Santoral catòlic ===<br /> *<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> {{mesos}}<br /> <br /> [[Categoria:Març]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ordens_Militars_Religioses&diff=36403 2010-03-03T21:55:52Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>S’iniciaren com conseqüència de les [[Creuades]], a finals del [[sigle XII]]. El [[Papa]] [[Urbà II]] creïa que l'obligació dels creuats era obrir i conservar el camí dels [[Sants Llocs]], aixina naixqueren:<br /> <br /> * L'Orde dels [[Hospitalaris de Sant Joan]] de [[Jerusalem]] ([[1050]]).<br /> * Els [[Cavallers Templaris]] o de Temple ([[1119]]) <br /> * [[L’orde Teutònica]] ([[1187]]) <br /> * [[L'orde de Calatrava]] ([[1158]]) <br /> * [[L'orde d'Alcàntara]] ([[1156]] o [[1166]]) <br /> * [[L'orde de Santiago]] ([[1171]]).<br /> <br /> Pergueren la seua raó de ser al perdre’s [[Sant Joan d’Acre]], últim reducte cristià en [[1291]].<br /> <br /> Els [[hospitalaris de Sant Joan]] s’establiren en [[Chipre]], [[Rodes]] i [[Malta]]. En [[Jerusalem]] fundaren un hospital en [[1181]].<br /> <br /> La guerra contra els Musulmans continuà onsevol que foren. Solament els [[Templaris]] van carir d’objectius que els justificaren. Foren condenats en l’any [[1311]] desapareixent l’Orde i seus bens passaren als [[Hospitalaris]] i a la Corona Real.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Història d'Europa]]<br /> [[Categoria:Història d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Història Valenciana]]<br /> [[Categoria:Edat mija]]<br /> [[Categoria:Cristianisme]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ant%C3%A0rtida&diff=36394 2010-03-03T18:27:48Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>L''''Antàrtida''', també nomenada '''Continent Antàrtic''', te una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats, es troba al voltant del [[Polo Sur]] i esta circumscrita pel [[Círcul Polar Antàrtic]] als 66º 33' Sur, excepte la [[Península Antàrtica]], que enfilant cap al nort, enfronta a [[Amèrica de Sur]].<br /> <br /> Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.<br /> <br /> Les distancies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 quilómetros; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmania]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separacio del restant dels continents, a traves dels mars mes tempestuosos del mon, es un barrera infranquejable i explique la carencia total d'una fauna superior. L'existent es nomes fauna costera d'adaptacio aquatica o volatil i la seua font d'alimentacio es troba en el mar.<br /> <br /> L'aspecte general del Continent Antàrtic es el d'una gran meseta interior, la [[Meseta Polar]], que te una altura que en el mateix [[Polo Sur]], alcança als 3.000 metros, dels quals 2.700 metros correspon a l'espessor de gel. Esta cobertura, que fa de l'Antartida el continent de major altura mija del mon (2.000 metros sobre el nivell del mar), amaga el relleu subjacent, permetent que nomes sorgixen aquelles formacions montanyoses que superen en altura a l'espessor del gel que les cobrix.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Continents]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antartida&diff=36393 2010-03-03T18:27:25Z

<p>Vixca Valencia: Antartida s&#039;ha renomenat com Antàrtida</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Antàrtida]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ant%C3%A0rtida&diff=36392 2010-03-03T18:27:25Z

<p>Vixca Valencia: Antartida s&#039;ha renomenat com Antàrtida</p> <hr /> <div>L''''Antartida''', també nomenada '''Continent Antàrtic''', te una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats, es troba al voltant del [[Polo Sur]] i esta circumscrita pel [[Círcul Polar Antàrtic]] als 66º 33' Sur, excepte la [[Península Antàrtica]], que enfilant cap al nort, enfronta a [[Amèrica de Sur]].<br /> <br /> Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.<br /> <br /> Les distancies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 quilómetros; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmania]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separacio del restant dels continents, a traves dels mars mes tempestuosos del mon, es un barrera infranquejable i explique la carencia total d'una fauna superior. L'existent es nomes fauna costera d'adaptacio aquatica o volatil i la seua font d'alimentacio es troba en el mar.<br /> <br /> L'aspecte general del Continent Antàrtic es el d'una gran meseta interior, la [[Meseta Polar]], que te una altura que en el mateix [[Polo Sur]], alcança als 3.000 metros, dels quals 2.700 metros correspon a l'espessor de gel. Esta cobertura, que fa de l'Antartida el continent de major altura mija del mon (2.000 metros sobre el nivell del mar), amaga el relleu subjacent, permetent que nomes sorgixen aquelles formacions montanyoses que superen en altura a l'espessor del gel que les cobrix.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Continents]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mercat_de_Colon&diff=36390 2010-03-03T18:10:09Z

<p>Vixca Valencia: /* Nom del Mercat */</p> <hr /> <div>== Nom del Mercat ==<br /> Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d'este mercat, en conte de les nostres discussions, deuriem intentar discutir-ho ací, que per a algo està la discussió, i a vore si finalment traem alguna conclusió. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 27 febr 2010 (UTC)<br /> :Un apunt sobre Colom o Colón: Valencian me comentava que pot ser una traducció al valencià del nom Colón, el mercat a part de ser valencià i tindre el nom que vullgam, obviament, en valencià, Colom és més.. &quot;pur&quot; que Colón, ya que vé del llatí &quot;Columbus&quot; que és com se li coneixia a Cristóbal Colón, per tant, independentment del nom en el que se li conega EN CASTELLÀ, en valencià seria Colom, tant el mascle de la Coloma com este llinage. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:13, 27 febr 2010 (UTC)<br /> ::I ya per últim he mirat el artícul de Colom en atres wikipedies i en cada idioma el traduïen al equivalent en el seu idioma, per tant no fem res roïn si diguem Colom, i manco si mos referim a un mercat valencià, que no té perque referir-se a este home. Per tant, yo opine que deuriem deixar-ho com a &quot;Mercat de Colom&quot;. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:16, 27 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> :::[http://www.uiquipedia.org/Usuari_Discussi%C3%B3:Jose2#Mercat_de_Colom.2FCol.C3.B3n Ací un poquet de la discussió del tema, en els últims apunts que he posat crec que deuriem deixar el nom de &quot;Mercat de Colom&quot;] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:10, 3 març 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estats_Units_d%27Europa&diff=36277 2010-02-28T18:45:28Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>Els '''Estats Units d'Europa''' és un nom donat a una versió de la possible unificació de [[Europa]] com una federació nacional i sobirana d'estats similar als [[Estats Units d'Amèrica]]. A una versió alternativa d'unificació mediant una confederació d'estats sobirans se li ha donat el nom de '''Europa Unida''' o '''Europa Federal''', que va anar el nom proposat per [[Valéry Giscard d'Estaing]] per a el [[Tractat de Roma de 2004]], argumentant que això reforçaria el significat de ''unida''.<br /> <br /> == Orige del nom ==<br /> El terme 'Estats Units d'Europa' va ser usat en reiterades ocasions per [[Victor Hugo]], inclòs en un discurs en el [[Congrés Internacional de la Pau]] que va tindre lloc a Paris en [[1849]] i després en la [[Assamblea Nacional Francesa]] el [[1 de març]] de [[1871]]. [[Trotsky]] va crear el lema &quot;Per uns Estats Soviètics Units d'Europa&quot; en [[1923]]. Va ser, així mateix, el títul en [[1931]] d'un llibre del polític francés [[Édouard Herriot]].<br /> <br /> == Interpretació de la unificació europea ==<br /> La frase &quot;Estats Units d'Europa&quot; identifica habitualment una [[federació]]. Propugna un sistema federal de govern similar al dels [[Estats Units d'Amèrica]] on el poder és traspassat dels estats membres a una autoritat central de governació. Històricament, [[França]] ha segut la més forta defensora d'esta forma de govern per a mantindre independència respecte de la força militar i financera dels [[EE. UU.]] i de la desapareguda [[URSS]]. El punt de vista alternatiu de la unificació europea ha segut el pressionar per una [[Unió Europea]] com una confederació comercial i financera. Esta ha segut donada soport per el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units]].<br /> <br /> [[Categoria:Federalisme europeu]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_de_les_Ci%C3%A8ncies_Pr%C3%ADncip_Felipe&diff=36270 2010-02-27T22:26:10Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>[[Image:museudelesciencies.jpg|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Museu de les Ciències Príncep Felipe'''&lt;/center&gt;]]<br /> El '''Museu de les Ciències Príncep Felipe''' és un museu [[Comunitat Valenciana|valencià]], dedicat a les ciències naturals, es troba integrat dins del complex conegut com [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].<br /> <br /> Obert al públic 13 de Novembre de l'any 2000. Disponible en vàries plantes, també d'amples places tant interiors com exteriors on ademés s'utilisa per a la realisació de tallers didàctics i activitats. També ha segut sèu de diferents events socials i culturals de la ciutat.<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]]<br /> * [[CAC]]<br /> <br /> {{CAC}}<br /> [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]<br /> [[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br /> [[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_de_les_Ci%C3%A8ncies_Pr%C3%ADncip_Felipe&diff=36269 2010-02-27T22:25:30Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «&lt;center&gt;&#039;&#039;&#039;Museu de les Ciències Príncep Felipe&#039;&#039;&#039;&lt;/center&gt; El &#039;&#039;&#039;Museu de les Ciències Príncep Felipe&#039;&#039;&#039; ...».</p> <hr /> <div>[[Image:museudelesciencies.jpg|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Museu de les Ciències Príncep Felipe'''&lt;/center&gt;]]<br /> El '''Museu de les Ciències Príncep Felipe''' és un museu [[Comunitat Valenciana|valencià]], dedicat a les ciències naturals, es troba integrat dins del complex conegut com [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].<br /> <br /> Obert al públic 13 de Novembre de l'any 2000. Disponible en vàries plantes, també d'amples places tant interiors com exteriors on ademés s'utilisa per a la realisació de tallers didàctics i activitats. També ha segut sèu de diferents events socials i culturals de la ciutat.<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]]<br /> * [[CAC]]<br /> <br /> {{CAC}}<br /> [[Categoria:Monuments en la ciutat de Valéncia]]<br /> [[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br /> [[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=CAC&diff=36268 2010-02-27T22:23:29Z

<p>Vixca Valencia: S&#039;està redirigint a Ciutat de les Arts i de les Ciències</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Valencian&diff=36255 2010-02-27T17:21:43Z

<p>Vixca Valencia: /* Traducció de noms històrics */ new section</p> <hr /> <div>{{Benvingut}}<br /> <br /> = Archius =<br /> '''Si vols consultar algun mensage antic consulta ací:'''<br /> '''[[Usuari:Valencian/Archiu 2008-09|Archiu 2008-2009]]'''<br /> <br /> ==Hola==<br /> Te he mandado un correo--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:45, 19 nov 2009 (UTC)<br /> <br /> == Error a l'hora de pujar imàgens ==<br /> <br /> Quan tens que pujar una image el botó al que tens que punchar apareix &quot;Seleccionar Archivo&quot; en conte de &quot;Seleccionar Archiu&quot;, n'hi ha que solucionar-ho ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:03, 21 nov 2009 (UTC)<br /> :No no, a on a tu t'apareix Examinar a mi en el botó m'apareix &quot;Seleccionar Archivo&quot; i una volta li done se m'obri la finestreta a on busque la image i la puge. A lo millor és per us de navegadors diferents, a voltes gaste el Google Chrome en conte del Mozilla --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:21, 28 nov 2009 (UTC)<br /> <br /> == Felicitacions ==<br /> <br /> Si no m'enganye vas a rebre un premi per part de Valenciafreedom no? ¡Felicitats! :D --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:27, 10 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> == Pare nostre? ==<br /> <br /> Hola Valencian, per qué l'artícul sobre una llengua té que tindre el pare nostre? Ademés el [[Balear]] yo havia canviat la web perque ya no funciona.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:00, 25 dec 2009 (UTC)<br /> :Continue pensant que està de sobra. En canvi ho consideraria útil com a referència que ilustrara les diferencies entre les dos llengües (tema que no se te que mostrar en l'artícul en qüestió i se podria tractar en [[Conflicte llingüístic balear]])--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:41, 25 dec 2009 (UTC)<br /> ::Gràcies a tu, yo particularment ho ficaria en l'artícul [[Pare Nostre]], en el de nadal ficaria noms de cançons de nadal <br /> valencianes.<br /> :::Hola, he segut yo el que he posat el Pare nostre en balear, també ho he posat en [[Idioma francés|Francés]] i en [[Idioma aragonés|aragonés]] per a que se veja una comparació entre el valencià i l'atra llengua, siga el balear, francés o aragonés. És només per a posar un eixemple d'una llengua, yo en un artícul sobre una llengua sempre busque un eixemple per a saber com és més o manco l'idioma. He decidit posar el pare nostre perque és un text més internacional i conegut i que damunt tenia a mà una foto del Pare nostre en mallorquí en Jerusalem. Yo l'hauria deixat el pare nostre, pero bueno. Salutacions als dos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:11, 26 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Hola==<br /> <br /> Te he donat molta faena, pero lo tenim a un tir de pedra. Salutacions, Bon nadal i Ninou.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:04, 30 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> == Corrector ==<br /> <br /> Si, crec que ya coneixes la meua opinió fa temps respecte a la normativa del valencià i vaig fer artículs en unes normes no molt fiables, ademés de que durant son temps no tenia un corrector ortogràfic ya que havia de gastar el Google Chrome, pero això ha passat a l'història, els artículs que faig '''nous''' els faig seguint la normativa i estàndart de la RACV sense faltes i en un corrector, en fi, és possible que tinga faltes, pero intente evitar-les totes les que puga. Espere no donar ningun problema a l'enciclopèdia, salutacions! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:43, 14 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Sobre penjar imagens == <br /> <br /> A vore si els administradors feu un tutorial ben complet i facilet (que explique pas per pas) sobre com penjar imagens (encara que faríen falta tutorials de moltes més coses), perque les explicacions que n'hi ha actualment no ajuden molt que digam, puix estàn fora de l'abast de molts mortals. Porte temps intentant que alguns acadèmics de la RACV colaboren en esta enciclopèdia, i ells estaríen encantats de poder fer-ho, pero el problema és que moltes persones (i en especial les majors) no saben com, i terminen tirant la tovalla. Suponc que vosatros sereu informàtics o algo aixina, pero tingau en conter que molta gent (siga jove o major) no ho és, i com ya vos haureu donat conter, sempre que he intentat penjat una foto m'he tornat foll per a conseguir-ho, i tampoc he pogut fer-me un perfil d'usuari com els vostres.<br /> <br /> .........................................................................................<br /> <br /> Disculpeu-me sino ho faig be pero es la 1ª volta que escric açí i no se si es editant l'últim mensage com s'escriu uno nou.<br /> <br /> Tinc un dubte. Ahir vaig crear el articul [[Falleres Majors]] i voldria que quan en un atre articul yo escriga [[Fallera Major]], també redireccione al mateix articul pero a soles ho fa si escric &quot;[[Falleres Majors]]&quot;.<br /> <br /> Gracies<br /> <br /> [[Usuari:Jose2|jose2]] 18:26, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> ¡ Hola !<br /> <br /> Moltes gràcies per la teua ajuda i moltes gràcies també per les correccions. Yo en casa tinc instalat el Corrector Ortogràfic de la RACV i me va molt be, pero els artículs els he escrit en el treball i allí no puc tindre-lo instalat, pensava repassar-ho tot ara al aplegar a casa, pero m'has aforrat la faena.<br /> <br /> Tens molta raó en que hi ha que insistir molt en la ortografia per a donar la image de serietat que la Web mereix.<br /> <br /> Un saludet<br /> [[Especial:Contributions/84.123.68.211|84.123.68.211]] 20:27, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> No m'havia enrecordat de obrir sessió i no m'havia identificat correctament<br /> <br /> Coses de ser encara novat<br /> <br /> Un saludet i gràcies de tot<br /> <br /> [[Usuari:Jose2|jose2]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla de radio ==<br /> <br /> Hola Valencian, crec que deuriem crear una plantilla de radio per a fer els articuls de les emissores de radio. Moltes gracies ;)--[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 15:37, 24 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Artícul destacat ==<br /> Volia propondre l'artícul [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] com a artícul destacat, qué tinc que fer? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 12:48, 26 gin 2010 (UTC)<br /> : Muchas gracias. La verdad es que jamás pensé que pudiera hacer un artículo en valenciano y menos que fuera destacado. XD Si puede ser, por favor corregidlo porque yo ya no sé qué puede estar mal. Tengo problemas sobre todo con los acentos porque (¿es sensacion mía?) parece como si hubiera una norma ortográfica antigua del valenciano donde no existieran y luego se hubiera cambiado por otra donde sí que aparecen o al revés. Muchas gracias por tu ayuda y colaboración, espero poder seguir ayudando a la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 22:24, 27 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> <br /> Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he creat també la pàgina d'usuari com m'havies comentat.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:42, 28 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Guia administradors ==<br /> <br /> Tinc un dubte, espere que m'ho pugues resoldre... Si yo veig que n'hi ha un artícul que seguint la política és un artícul destacable.. ¿Simplement pose la categoria indicada en la guia? ¿O n'hi ha que fer un atra cosa més? (Lo mateix en les imàgens). Espere que si tinc algun dubte com a administrador te puga consultar, en el teu permís. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:45, 28 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> == Una sugerència ==<br /> He vist que hi ha una categoria que es pobles de Valéncia i atra que es municipis de Valéncia. ¿ No se podrien fusionar ? ¿ Que te pareix ?<br /> --[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:53, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == ¿Valenciano? ==<br /> <br /> ¿Perqué deuríem dirigir &quot;Valenciano&quot; a Valencià? A un idioma se li fan direccions en el nom de la llengua i com li diem nosatros a eixe idioma en valencià.. Pero no en un atre, encara que també se parle en al mateix puesto.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:41, 29 gin 2010 (UTC)<br /> :Home Valencian pero no és lo mateix, Espanya pots redirigir també España, Espainia i Espanha.. Estem parlant d'idiomes oficials de l'estat, si posses Comunitat Valenciana també pots posar Comunidad Valenciana perque el castellà és oficial també en Valéncia, i si poses el nom de qualsevol poble valencià ho pots redirigir també en castellà, perque tant valencià com castellà son idiomes oficials de Valéncia... En això estic d'acort pero per eixemple en lo de valencià no, en una llengua deuríem posar únicament el nom de l'idioma en el idioma i el nom en el idioma de la uiquipèdia (que en este cas és el mateix). A això me referixc, les atres wikipèdies normalment no posen alguns artículs en un nom en un atra llengua (exceptuant els casos de països o regions que tenen atres llengües, o d'artículs de llengües.. etc etc..). A això me referixc. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:33, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> == Atra cosa ==<br /> <br /> He vist que dins de la categoria de cultura hi ha un apartat per als museus valencians a on hi ha que ficar els museus de la comunitat i te 1 artícul (Museu del joguet), pero no apareix la subcategoria dels museus de Valéncia que te 13 artículs. ¿Ho podries arreglar es que yo encara no ho tinc molt clar com fer-ho ? --[[Usuari:Jose2|jose2]] 19:07, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Ups! Tinc un problema ==<br /> <br /> Valencian, volia bloquejar una IP per bandalisme, i no he desmarcat el quadradet de Bloquejar creació d'usuaris ya que no sabia exactament de que anava l'assunt, i ara s'ha bloquejat, ¿Com ho puc desbloquejar? És la primera volta que ho faig, perdó per l'error. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:48, 31 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == La proposta d'humor ==<br /> <br /> Hola, he vist que has llegit lo que posava en el portal i veig que t'interessa molt i que t'agrada. En primer lloc, gracies. En segon lloc, yo crec que mos deuriem de reunir tots els administradors algun dia d'estos i propondre-ho per ad una votacio i que votem els mes de 150 usuaris de Uiquipèdia. Aixina es com ho veig yo, no sé cóm ho voras tu.<br /> PD: Si se fa una votacio com proponc yo, que siga a les 6 de la vesprada, per favor, perque yo abans no puc :). --[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 21:51, 2 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Ajuda ==<br /> <br /> Per favor, ¿me pots ajudar a fer una plantilla de diari (periodic)? No se cóm pero encara no se fer plantilles i quan intente fer no me n'ix cap. Per favor, ajuda. Moltes gracies.<br /> <br /> == Dubte ==<br /> Volia preguntar-te si està bé lo que estic fent de centrar el texte baix de les imagens, quan el texte ocupa menys d'una llinea com per eixemple en el articul de Sant Valentí. [[Usuari:Jose2|jose2]] 09:40, 13 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Colon/Colom ==<br /> <br /> A vore, pero yo no sé d'a on era Christóbal Colón i yo no vaig a canviar-li el nom per supost, s'ha d'intentar gastar el nom real d'aquella persona, no se pot posar &quot;Joan Carles el Borbó&quot; quan en realitat es &quot;Juan Carlos el Borbón&quot; pero per eixemple Pere el Ceremoniós si que podem posar-ho en valencià perque a la fi i a la cap d'aquella època el rei tenia un nom segons l'idioma, i en el nostre cas és Pere el Ceremoniós. Pero la qüestió esque ara no estic parlant de persones, sino del Mercat de Colom, Colom pot fer referència al mascle de la Coloma o pot fer referència a algun nom, i la qüestió és que el mercat al estar en valencià el seu nom ha d'estar en valencià, per això, opine, que el nom és &quot;Mercat de Colom&quot; tal i com se mostra en els cartells en el Cap i Casal i com yo personalment sempre he sentit, excepte quan estic parlant en algú en castellà (principalment amics del Cap i Casal) i me diuen &quot;Mercado de Colón&quot;. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:01, 27 febr 2010 (UTC)<br /> :Passa't per la discussió de l'artícul [[Mercat de Colom]] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:17, 27 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Traducció de noms històrics ==<br /> <br /> Ya que ha eixit el tema, volia comentar que en la majoria dels idiomes, en enciclopèdies o llibres de text se coneix als personages històrics en el nom traduït a dita llengua, per eixemple en nostre cas Jaume I, Pere el Ceremoniós, Cristòfor Colom... etc. No se pot traduir el nom de l'actual rei d'Espanya Juan Carlos per Joan Carles, ni canviar el nom de Francesc Camps al castellà per Francisco Campos. Persones actuals no se traduïx, pero de personages històrics si, que se fa per norma general en la gran majoria de les llengües. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:21, 27 febr 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Valencian&diff=36254 2010-02-27T17:17:41Z

<p>Vixca Valencia: /* Colon/Colom */</p> <hr /> <div>{{Benvingut}}<br /> <br /> = Archius =<br /> '''Si vols consultar algun mensage antic consulta ací:'''<br /> '''[[Usuari:Valencian/Archiu 2008-09|Archiu 2008-2009]]'''<br /> <br /> ==Hola==<br /> Te he mandado un correo--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:45, 19 nov 2009 (UTC)<br /> <br /> == Error a l'hora de pujar imàgens ==<br /> <br /> Quan tens que pujar una image el botó al que tens que punchar apareix &quot;Seleccionar Archivo&quot; en conte de &quot;Seleccionar Archiu&quot;, n'hi ha que solucionar-ho ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:03, 21 nov 2009 (UTC)<br /> :No no, a on a tu t'apareix Examinar a mi en el botó m'apareix &quot;Seleccionar Archivo&quot; i una volta li done se m'obri la finestreta a on busque la image i la puge. A lo millor és per us de navegadors diferents, a voltes gaste el Google Chrome en conte del Mozilla --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:21, 28 nov 2009 (UTC)<br /> <br /> == Felicitacions ==<br /> <br /> Si no m'enganye vas a rebre un premi per part de Valenciafreedom no? ¡Felicitats! :D --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:27, 10 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> == Pare nostre? ==<br /> <br /> Hola Valencian, per qué l'artícul sobre una llengua té que tindre el pare nostre? Ademés el [[Balear]] yo havia canviat la web perque ya no funciona.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:00, 25 dec 2009 (UTC)<br /> :Continue pensant que està de sobra. En canvi ho consideraria útil com a referència que ilustrara les diferencies entre les dos llengües (tema que no se te que mostrar en l'artícul en qüestió i se podria tractar en [[Conflicte llingüístic balear]])--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:41, 25 dec 2009 (UTC)<br /> ::Gràcies a tu, yo particularment ho ficaria en l'artícul [[Pare Nostre]], en el de nadal ficaria noms de cançons de nadal <br /> valencianes.<br /> :::Hola, he segut yo el que he posat el Pare nostre en balear, també ho he posat en [[Idioma francés|Francés]] i en [[Idioma aragonés|aragonés]] per a que se veja una comparació entre el valencià i l'atra llengua, siga el balear, francés o aragonés. És només per a posar un eixemple d'una llengua, yo en un artícul sobre una llengua sempre busque un eixemple per a saber com és més o manco l'idioma. He decidit posar el pare nostre perque és un text més internacional i conegut i que damunt tenia a mà una foto del Pare nostre en mallorquí en Jerusalem. Yo l'hauria deixat el pare nostre, pero bueno. Salutacions als dos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:11, 26 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Hola==<br /> <br /> Te he donat molta faena, pero lo tenim a un tir de pedra. Salutacions, Bon nadal i Ninou.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:04, 30 dec 2009 (UTC)<br /> <br /> == Corrector ==<br /> <br /> Si, crec que ya coneixes la meua opinió fa temps respecte a la normativa del valencià i vaig fer artículs en unes normes no molt fiables, ademés de que durant son temps no tenia un corrector ortogràfic ya que havia de gastar el Google Chrome, pero això ha passat a l'història, els artículs que faig '''nous''' els faig seguint la normativa i estàndart de la RACV sense faltes i en un corrector, en fi, és possible que tinga faltes, pero intente evitar-les totes les que puga. Espere no donar ningun problema a l'enciclopèdia, salutacions! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:43, 14 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Sobre penjar imagens == <br /> <br /> A vore si els administradors feu un tutorial ben complet i facilet (que explique pas per pas) sobre com penjar imagens (encara que faríen falta tutorials de moltes més coses), perque les explicacions que n'hi ha actualment no ajuden molt que digam, puix estàn fora de l'abast de molts mortals. Porte temps intentant que alguns acadèmics de la RACV colaboren en esta enciclopèdia, i ells estaríen encantats de poder fer-ho, pero el problema és que moltes persones (i en especial les majors) no saben com, i terminen tirant la tovalla. Suponc que vosatros sereu informàtics o algo aixina, pero tingau en conter que molta gent (siga jove o major) no ho és, i com ya vos haureu donat conter, sempre que he intentat penjat una foto m'he tornat foll per a conseguir-ho, i tampoc he pogut fer-me un perfil d'usuari com els vostres.<br /> <br /> .........................................................................................<br /> <br /> Disculpeu-me sino ho faig be pero es la 1ª volta que escric açí i no se si es editant l'últim mensage com s'escriu uno nou.<br /> <br /> Tinc un dubte. Ahir vaig crear el articul [[Falleres Majors]] i voldria que quan en un atre articul yo escriga [[Fallera Major]], també redireccione al mateix articul pero a soles ho fa si escric &quot;[[Falleres Majors]]&quot;.<br /> <br /> Gracies<br /> <br /> [[Usuari:Jose2|jose2]] 18:26, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> ¡ Hola !<br /> <br /> Moltes gràcies per la teua ajuda i moltes gràcies també per les correccions. Yo en casa tinc instalat el Corrector Ortogràfic de la RACV i me va molt be, pero els artículs els he escrit en el treball i allí no puc tindre-lo instalat, pensava repassar-ho tot ara al aplegar a casa, pero m'has aforrat la faena.<br /> <br /> Tens molta raó en que hi ha que insistir molt en la ortografia per a donar la image de serietat que la Web mereix.<br /> <br /> Un saludet<br /> [[Especial:Contributions/84.123.68.211|84.123.68.211]] 20:27, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> No m'havia enrecordat de obrir sessió i no m'havia identificat correctament<br /> <br /> Coses de ser encara novat<br /> <br /> Un saludet i gràcies de tot<br /> <br /> [[Usuari:Jose2|jose2]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla de radio ==<br /> <br /> Hola Valencian, crec que deuriem crear una plantilla de radio per a fer els articuls de les emissores de radio. Moltes gracies ;)--[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 15:37, 24 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Artícul destacat ==<br /> Volia propondre l'artícul [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] com a artícul destacat, qué tinc que fer? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 12:48, 26 gin 2010 (UTC)<br /> : Muchas gracias. La verdad es que jamás pensé que pudiera hacer un artículo en valenciano y menos que fuera destacado. XD Si puede ser, por favor corregidlo porque yo ya no sé qué puede estar mal. Tengo problemas sobre todo con los acentos porque (¿es sensacion mía?) parece como si hubiera una norma ortográfica antigua del valenciano donde no existieran y luego se hubiera cambiado por otra donde sí que aparecen o al revés. Muchas gracias por tu ayuda y colaboración, espero poder seguir ayudando a la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 22:24, 27 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> <br /> Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he creat també la pàgina d'usuari com m'havies comentat.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:42, 28 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Guia administradors ==<br /> <br /> Tinc un dubte, espere que m'ho pugues resoldre... Si yo veig que n'hi ha un artícul que seguint la política és un artícul destacable.. ¿Simplement pose la categoria indicada en la guia? ¿O n'hi ha que fer un atra cosa més? (Lo mateix en les imàgens). Espere que si tinc algun dubte com a administrador te puga consultar, en el teu permís. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:45, 28 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> == Una sugerència ==<br /> He vist que hi ha una categoria que es pobles de Valéncia i atra que es municipis de Valéncia. ¿ No se podrien fusionar ? ¿ Que te pareix ?<br /> --[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:53, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == ¿Valenciano? ==<br /> <br /> ¿Perqué deuríem dirigir &quot;Valenciano&quot; a Valencià? A un idioma se li fan direccions en el nom de la llengua i com li diem nosatros a eixe idioma en valencià.. Pero no en un atre, encara que també se parle en al mateix puesto.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:41, 29 gin 2010 (UTC)<br /> :Home Valencian pero no és lo mateix, Espanya pots redirigir també España, Espainia i Espanha.. Estem parlant d'idiomes oficials de l'estat, si posses Comunitat Valenciana també pots posar Comunidad Valenciana perque el castellà és oficial també en Valéncia, i si poses el nom de qualsevol poble valencià ho pots redirigir també en castellà, perque tant valencià com castellà son idiomes oficials de Valéncia... En això estic d'acort pero per eixemple en lo de valencià no, en una llengua deuríem posar únicament el nom de l'idioma en el idioma i el nom en el idioma de la uiquipèdia (que en este cas és el mateix). A això me referixc, les atres wikipèdies normalment no posen alguns artículs en un nom en un atra llengua (exceptuant els casos de països o regions que tenen atres llengües, o d'artículs de llengües.. etc etc..). A això me referixc. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:33, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> == Atra cosa ==<br /> <br /> He vist que dins de la categoria de cultura hi ha un apartat per als museus valencians a on hi ha que ficar els museus de la comunitat i te 1 artícul (Museu del joguet), pero no apareix la subcategoria dels museus de Valéncia que te 13 artículs. ¿Ho podries arreglar es que yo encara no ho tinc molt clar com fer-ho ? --[[Usuari:Jose2|jose2]] 19:07, 29 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == Ups! Tinc un problema ==<br /> <br /> Valencian, volia bloquejar una IP per bandalisme, i no he desmarcat el quadradet de Bloquejar creació d'usuaris ya que no sabia exactament de que anava l'assunt, i ara s'ha bloquejat, ¿Com ho puc desbloquejar? És la primera volta que ho faig, perdó per l'error. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:48, 31 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> == La proposta d'humor ==<br /> <br /> Hola, he vist que has llegit lo que posava en el portal i veig que t'interessa molt i que t'agrada. En primer lloc, gracies. En segon lloc, yo crec que mos deuriem de reunir tots els administradors algun dia d'estos i propondre-ho per ad una votacio i que votem els mes de 150 usuaris de Uiquipèdia. Aixina es com ho veig yo, no sé cóm ho voras tu.<br /> PD: Si se fa una votacio com proponc yo, que siga a les 6 de la vesprada, per favor, perque yo abans no puc :). --[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 21:51, 2 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Ajuda ==<br /> <br /> Per favor, ¿me pots ajudar a fer una plantilla de diari (periodic)? No se cóm pero encara no se fer plantilles i quan intente fer no me n'ix cap. Per favor, ajuda. Moltes gracies.<br /> <br /> == Dubte ==<br /> Volia preguntar-te si està bé lo que estic fent de centrar el texte baix de les imagens, quan el texte ocupa menys d'una llinea com per eixemple en el articul de Sant Valentí. [[Usuari:Jose2|jose2]] 09:40, 13 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Colon/Colom ==<br /> <br /> A vore, pero yo no sé d'a on era Christóbal Colón i yo no vaig a canviar-li el nom per supost, s'ha d'intentar gastar el nom real d'aquella persona, no se pot posar &quot;Joan Carles el Borbó&quot; quan en realitat es &quot;Juan Carlos el Borbón&quot; pero per eixemple Pere el Ceremoniós si que podem posar-ho en valencià perque a la fi i a la cap d'aquella època el rei tenia un nom segons l'idioma, i en el nostre cas és Pere el Ceremoniós. Pero la qüestió esque ara no estic parlant de persones, sino del Mercat de Colom, Colom pot fer referència al mascle de la Coloma o pot fer referència a algun nom, i la qüestió és que el mercat al estar en valencià el seu nom ha d'estar en valencià, per això, opine, que el nom és &quot;Mercat de Colom&quot; tal i com se mostra en els cartells en el Cap i Casal i com yo personalment sempre he sentit, excepte quan estic parlant en algú en castellà (principalment amics del Cap i Casal) i me diuen &quot;Mercado de Colón&quot;. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:01, 27 febr 2010 (UTC)<br /> :Passa't per la discussió de l'artícul [[Mercat de Colom]] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:17, 27 febr 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mercat_de_Colon&diff=36253 2010-02-27T17:16:32Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>== Nom del Mercat ==<br /> Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d'este mercat, en conte de les nostres discussions, deuriem intentar discutir-ho ací, que per a algo està la discussió, i a vore si finalment traem alguna conclusió. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 27 febr 2010 (UTC)<br /> :Un apunt sobre Colom o Colón: Valencian me comentava que pot ser una traducció al valencià del nom Colón, el mercat a part de ser valencià i tindre el nom que vullgam, obviament, en valencià, Colom és més.. &quot;pur&quot; que Colón, ya que vé del llatí &quot;Columbus&quot; que és com se li coneixia a Cristóbal Colón, per tant, independentment del nom en el que se li conega EN CASTELLÀ, en valencià seria Colom, tant el mascle de la Coloma com este llinage. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:13, 27 febr 2010 (UTC)<br /> ::I ya per últim he mirat el artícul de Colom en atres wikipedies i en cada idioma el traduïen al equivalent en el seu idioma, per tant no fem res roïn si diguem Colom, i manco si mos referim a un mercat valencià, que no té perque referir-se a este home. Per tant, yo opine que deuriem deixar-ho com a &quot;Mercat de Colom&quot;. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:16, 27 febr 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mercat_de_Colon&diff=36252 2010-02-27T17:13:13Z

<p>Vixca Valencia: </p> <hr /> <div>== Nom del Mercat ==<br /> Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d'este mercat, en conte de les nostres discussions, deuriem intentar discutir-ho ací, que per a algo està la discussió, i a vore si finalment traem alguna conclusió. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 27 febr 2010 (UTC)<br /> :Un apunt sobre Colom o Colón:<br /> Valencian me comentava que pot ser una traducció al valencià del nom Colón, el mercat a part de ser valencià i tindre el nom que vullgam, obviament, en valencià, Colom és més.. &quot;pur&quot; que Colón, ya que vé del llatí &quot;Columbus&quot; que és com se li coneixia a Cristóbal Colón, per tant, independentment del nom en el que se li conega EN CASTELLÀ, en valencià seria Colom, tant el mascle de la Coloma com este llinage. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:13, 27 febr 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mercat_de_Colon&diff=36251 2010-02-27T17:07:05Z

<p>Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «== Nom del Mercat == Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d&#039;este mercat, en conte de les nostres discussions, ...».</p> <hr /> <div>== Nom del Mercat ==<br /> Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d'este mercat, en conte de les nostres discussions, deuriem intentar discutir-ho ací, que per a algo està la discussió, i a vore si finalment traem alguna conclusió. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 27 febr 2010 (UTC)</div>

Vixca Valencia