L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Faust Hernández Casajuana

2023-05-20T17:03:10Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un [[sainet]] líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, com es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra [[comèdia]] intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un [[apropòsit]] estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''[[Tra-ca-trac]]'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Comèdia

2023-05-20T17:00:01Z

Vicent Tomàs: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''comèdia''' és una peça teatral dramàtica, normalment de caràcter festiu i humorístic. Els seus personages són de lo més variats, predo…»

Una '''comèdia''' és una peça [[Teatre|teatral]] dramàtica, normalment de caràcter festiu i humorístic. Els seus personages són de lo més variats, predominen els graciosos i cómics.
El desenllaç de l'obra és feliç, els bons guanyen i els roïns perden o són castigats.

Entre els autors valencians més destacats en este gènero trobem a: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] i [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

* [[Revista El Fallero]]
* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Nostre Teatro]]
* [[La Comedia Llevantina]]
* [[Eduart Escalante i Mateu]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Comèdia}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Comèdia]]

Faust Hernández Casajuana

2023-05-20T16:45:25Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un [[sainet]] líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, com es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un [[apropòsit]] estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''[[Tra-ca-trac]]'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Apropòsit

2023-05-20T16:43:55Z

Vicent Tomàs: Pàgina nova, en el contingut: «Un '''apropòsit''' és una obra teatral de curta duració feta a propòsit d'una circunstància, un acontenyment, etc. Molt a sovint la seua trama…»

Un '''apropòsit''' és una obra [[Teatre|teatral]] de curta duració feta a propòsit d'una circunstància, un acontenyment, etc.

Molt a sovint la seua trama és de caràcter jocós.

Entre els autors valencians més destacats en este gènero trobem a: [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Nostre Teatro]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Apropósit}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Aporopòsit]]

Faust Hernández Casajuana

2023-05-20T16:33:25Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, como es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un [[apropòsit]] estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''[[Tra-ca-trac]]'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Farsa

2023-05-20T16:31:33Z

Vicent Tomàs: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''farsa''' és una peça teatral cómica, en un acte, a on s'utilisa molt l'ironia. Este tipo d'obra no representa necessariament situacions d…»

Una '''farsa''' és una peça [[Teatre|teatral]] cómica, en un acte, a on s'utilisa molt l'ironia.

Este tipo d'obra no representa necessariament situacions de la vida real.

Entre els autors valencians més destacats en este gènero trobem a: [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Nostre Teatro]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Farsa}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Farsa]]

Entremés

2023-05-20T16:22:20Z

Vicent Tomàs: Pàgina nova, en el contingut: «Un '''entremés''' és una peça teatral popular i de trama jocosa, en un acte, que es representa en els intermijos d'una obra. Els Sainet|sainet…»

Un '''entremés''' és una peça [[Teatre|teatral]] popular i de trama jocosa, en un acte, que es representa en els intermijos d'una obra.

Els [[Sainet|sainets]] substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], [[sigle XIX|XIX]] i [[Sigle XX|XX]].

Entre els autors valencians més destacats en este gènero trobem a: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] i [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

* [[Revista El Fallero]]
* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Nostre Teatro]]
* [[La Comedia Llevantina]]
* [[Eduart Escalante i Mateu]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Entremés}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Entremés]]

Sainet

2023-05-20T16:03:59Z

Vicent Tomàs: /* Sainet valencià */

[[Archiu:Bufar en caldo chelat.JPG|thumb|''Bufar en caldo chelat'' (1869), sainet en [[valencià]] d'[[Eduart Escalante]].]]
Un '''sainet''' (del [[castellà]] ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del [[Sigle d'Or]] fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]].

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del cridat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians.

== Sainet valencià ==

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del [[Regne de Valéncia]] d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven [[valencià]], mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]], [[Francisco Palanca i Roca]] i [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

* [[Revista El Fallero]]
* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Nostre Teatro]]
* [[La Comedia Llevantina]]
* [[Eduart Escalante i Mateu]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Sainet}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67928401092370563454679/index.htm El sainet valencià durant el sigle XX] (Cervantes Virtual)
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sainete Sainet en Wikipedia]

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Sainet]]

Germanies

2023-05-20T15:13:52Z

Vicent Tomàs: /* Causes i inici del conflicte */

[[File:Gerpaz.jpg|right|thumb|left|400px|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre els anys [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

== Causes i inici del conflicte ==
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de [[pesta]] en l'any [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'us d'armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==
La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre's de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el [[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en [[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l'infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

== Derrota dels agermanats ==
Despuix de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L'encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d'una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

== Germanies en el Regne de Mallorca ==
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en l'any [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l'any i mig que els agermanats dominen l'illa. En [[agost]] de [[1522]], l'emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d'esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts atres fugiren a [[Catalunya]].

== Vore també ==
*[[Segona Germania]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]
*[[Guillem Sorolla]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]]

Usuari discussió:Jose2

2023-05-20T15:06:05Z

Vicent Tomàs: Nova secció: /* Pujar fotos */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa de l'estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència devall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si be atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV {{DGLV|Alquímia}} ho posa en accent. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [{{DGLV|}}/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, pero no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? encara que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [https://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és l'únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al proyecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, empero, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, pero vaig recordar-me del proyecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
{{DGLV|}}/general/consulta?t=almirall
{{DGLV|}}/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més be pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque l'únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix be, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', els enllaços s'han caigut o no funcionen, excepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i el resultat és el següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç, est enllaç no redirigix al gràfic aixina que ho intente d'atra manera empotran-te l'image:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resultat]
[[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)

Ya he modificat els enllaços. En el sext enllaç hi ha un problema i és que que no carrega la pàgina, no l'he tocat perque no tinc clar si és bo o que, t'ho deixe a tu per a que ho repasses.
I l'image que he empotrat, si vols retocar-la per a que quede millor en la pàgina, és tota teua.
Un salut i gràcies.--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:39 11 abr 2020 (CEST)

== Imàgens ==

L'image del [[Grup Cultural Alcoya Regne de Valencia]] ya està pujada. No se que ha passat en moltes de les imàgens. O s'han borrat o n'hi han problemes tècnics en elles. Crec que l'usuari [[Usuari:Admin|Admin]] podrà aclarir-nos que ha passat exactament i si es poden reparar totes les imàgens de colp o n'hi ha que restaurar una a una. Gràcies pel teu treball. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:01 21 maig 2021 (UTC)
-----------------
Perfecte, moltes gràcies per l'aclaració sobre les imàgens, anirem restaurant-les. En les imàgens de l'artícul [[Real Senyera]] és una faena, n'hi havia molt de treball, poc a poc. L'estrela de l'artícul destacat ya està carregada i funcionant, aixina com algunes atres bàsiques. Vore en temps lo de la plantilla “Valéncia”. ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:01 21 maig 2021 (UTC)

== Plantilla para municipios ==
¿Sabes si hay alguna forma de crear una plantilla que actualice automáticamente los datos de las localidades a partir de Wikidatos? Del estilo usado [https://ie.wikipedia.org/wiki/Avise:Municipio aquí]? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 12:45 26 maig 2021 (UTC)

== Plantilles, imàgens i números ==

Bona vesprada Jose: Ya veig estàs donant-li de valent a les imàgens i que estàs copiant els títuls de les imàgens de wikipedia, és més pràctic i ràpit que pujar-les ací. L'únic problema es que si ells canvien el títul d'una image, no es vorà ací en L'Enciclopèdia. Te de positiu, que si torna a haver un problema com el que hem tingut mosatros, puix no passaria absolutament res, no perdríem imàgens. Respecte a les plantilles, estan ya funcionant totes be en les imàgens. Si veus alguna plantilla que no va be, m'avises. He restaurat també les capçaleres dels artículs de les principals poblacions valencianes (els escuts i banderes) i imàgens d'artículs interns sobre L'Enciclopèdia. Respecte als números, estic escomençant des del principi i la meua idea és arribar fins al 499, imagine que la teua idea és arribar fins al 1.000. Si et pareix be, es repartim esta faena aixina. Si vols que s'ho repartim d'atra manera, no tens més que dir-me-ho. Ya anem comentant. Moltes gràcies de tot. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:43 26 maig 2021 (UTC)

== Dialectes del valencià ==
[[Archiu:Dialectes valencià.jpg|100px|miniaturadeimagen]]
Hola José: ¡Perfecte tot lo que em comentes, gràcies!. Anem fent marcheta. Comentar-te que he pujat el mapa dels dialectes del valencià del llibre que cites de Manuel Gimeno. Crec que a pesar de que de moment no el tinc en més resolució, seria igual convenient que fora l'image que ilustre els 3-4 artículs sobre els dialectes del valencià. Els gràfics de l'image de wikipedia estan molt be pero si et dones conte, en el cantó superior dret, en chicotet, nomena al valencià com a "català occidental" i molt segurament eixe mapa està fet per filòlecs no valencians. Crec que deuríem de fiar-nos més de Manuel Gimeno. Si et pareix be, canvia tu mateixa l'image. Intentaré conseguir el mapa a major resolució. Gràcies de tot. Saludets: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 11:59 27 maig 2021 (UTC)

== Valenciafreedom ==
Hola, ¿qué tal? ¿Sabes qué le ha pasado al foro de Valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:38 3 jun 2021 (UTC)

== Plantillas ==
No funcionan las plantillas para personas:
* Plantilla:Infotaula persona
* Plantilla:Infobox persona

¿Sabes qué es lo que podría ocurrir? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 09:55 17 jun 2021 (UTC)

== Lliteratura valencia ==
¿Uep, com va tot? ¿Saps si existex alguna antologia de texts de la lliteratura valenciana? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 10:29 11 nov 2021 (UTC)

: Hola, ¿por casualidad podrías decirme cuales son los poemas en valenciano más conocidos? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 10:09 26 nov 2021 (UTC)

== Gràcies ==
Hola, Jose. Moltíssimes gràcies per la teua benvinguda. Salutacions. [[Usuari:Coca antoñina|Coca antoñina]] ([[Usuari Discussió:Coca antoñina|discussió]]) 17:12 24 gin 2022 (UTC)

== Literatura valenciana moderna y contemporánea ==
Hola, ¿qué tal todo? Perdona que te moleste pero te quería preguntar si sabes dónde puedo encontrar información sobre obras literarias publicadas en valenciano (pero no aquellas publicadas por quienes pensaban que el valenciano era lo mismo que el catalán) después de la Renaixença. El artículo [[Història contemporànea de la llengua valenciana]] habla de acontecimientos históricos pero no de literatura o publicaciones literarias, por eso te quería preguntar. --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 15:06 19 maig 2022 (UTC)

: Ok, gracias. Acabo de terminar un artículo en interlingue sobre el [https://ie.wikipedia.org/wiki/Valencian valenciano]. Es de los pocos que habla del valenciano como lengua y no como un dialecto del catalán. --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 06:56 20 maig 2022 (UTC)

== Gràcies ==

Hola. Moltes gràcies per tot. [[Usuari:Coca antoñina|Coca antoñina]] ([[Usuari Discussió:Coca antoñina|discussió]]) 18:57 26 maig 2022 (UTC)

== Guia de l'editor visual ==
S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris utilisar esta nova forma d'edició. L'editor visual està especialment recomanat per a usuaris novells, ya que no requerix que coneguen o utilisen el còdic font del llenguage wiki (l'editor clàssic). Per atra part, l'editor visual encara no permet editar totes les seccions de L'Enciclopèdia, pero si la gran majoria.

Esta guia estarà sempre disponible dins del botó d'ajuda de l'editor visual i en la secció d'[[Ajuda:Índex|Ajuda de L'Enciclopèdia]]. ¡Gràcies! --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:47 7 jun 2022 (UTC)

== Plantilles i apostrofació ==

Gràcies pel llistat de plantilles. No soc un expert, pero intentaré en paciència vore-ho tot i arreglar tot lo que puga. A voltes és més senzill, atres voltes, es fa impossible per la quantitat de subplantilles i coses tècniques que demana o requerix una plantilla.

No sabia lo de NO apostrofar davant de sigles (ONU, INE). Perfecte, em queda clar i ho he corregit. En realitat deuríem de posar totes estes qüestions i dubtes de redacció reflexades en el [[Proyecte:Manual d'estil|Manual d'estil]]. Em referixc a paraules recomanades en conte d'expressions no recomanades (inclús/fins i tot), apostrofació (conte/conté, te/té), etc. Seria pràctic per a tots els usuaris. En fi, poc a poc. Gràcies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06 16 jun 2022 (UTC)
---------------
Sobre les plantilles: He solucionat lo més greu, que son els problemes que tenien les 2 plantilles "Plantilla:Infotaula persona" i "Plantilla:Infobox persona" passant les 40 biografies aproximadament que utilisaven estes 2 plantilles a la <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Biografia]]<nowiki>}}</nowiki>. La plantilla "Biografia" és la que hi ha que utilisar sempre per a totes les biografies i persones i era ya la majoritària. Les atres 2 plantilles han quedat sense us i millor oblidar-se d'elles. La plantilla "Biografia" servix exactament igual per a tots eixos artículs.

Respecte a les plantilles de deportistes (Pilot carreres, deportiste, àrbit, etc), hi han erros i no funcionen be, les revisaré i aniré donant-li una solució per a cadascuna, dependent del seu us. També és molt cert que per eixemple en el cas d'una nadadora [[Mercedes Peris]], crec que és l'unic nadador que tenim o dels pocs. No val la pena crear una plantilla nova només per a 1-2 persones o artículs. S'utilisa la plantilla "Biografia" que servix per a tots en general i prou. Tenim que ser un poc pràctics. El problema és que hi ha usuaris copien una plantilla d'atres wikis i si no la tenim ben desenrollada o no existix en la nostra wiki, ya tenim els erros de visualisació i les queixes. Les plantilles estan molt be i milloren molt la presentació i visualisació d'un artícul pero valen la pena per a que s'usen massivament. Per a uns pocs artículs no val la pena enredrar-se perque normalment és prou de faena i no sempre es visualisen be.

Respecte a la plantilla "Otros usos" està sense us ya i redirigida a la plantilla "Atres usos", la qual funciona be, no veig que funcione mal. Yo no trobe l'erro. Atra cosa és que l'artícul al que faça referencia el "desdoblament" o redundància en el nom, estiga creat o no. Eixe es atre cantar, perque a voltes es copia d'atra wiki, i l'artícul al que fa referencia la plantilla "atres usos" no està creat encara ací.

Respecte a la plantilla "Afegir referencies" no se si et referixes a la plantilla "Referencies", que si existix i funciona be. No m'apareix exactament en eixe nom. ¿Tal volta et referixes a <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Cita web]]<nowiki>}}</nowiki>? No estic segur.

Respecte a les plantilles "Medalcountry, Medalgold i Medalbotton" només s'utilisen en 1 artícul, el d'[[Almudena Muñoz]]. Vore si la solució és fàcil i si no en la plantilla "Biografia", li servirà. Moltes gràcies de tot. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:29 16 jun 2022 (UTC)

== Noms en castellà ==

Al contrari, estic posant els noms en castellà en les poblacions valencianes que no ho tenien en l'artícul i en les que hi han variacions. Fixa't en els canvis i voràs que els estic afegint i no llevant. Estic totalment d'acort en tu. És útil per moltes raons, es útil com molt be dius, per als castellà-parlants, és útil per a buscar informació en atres wikis quan la població no és molt coneguda i el nom en castellà diferix molt del valencià i és útil per a proporcionar fotos d'una població, ya que facilita el conectar en les imàgens de Wimimedia Commons, ya que a voltes el nom en Wikimedia està en castellà. Gràcies pel teu mensage. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:59 15 jul 2022 (UTC)

== Categories ==

¡Hola José!: El tema de les categories és un poquet complicat arribar a un criteri clar. Intentaré explicar-me. Tens raó en lo que dius i yo també pensava aixina i he passat anys posant categories generosament als artículs, tal i com tu dius, si les categories ya estaven creades. Pero ara que he posat un poc en orde els artículs dels municipis valencians i atres temes, crec que per a facilitar la tasca de revisar artículs de manera sistemàtica o massiva (continguts, imàgens, maquetació, etc) quan més exacta siga la categoria i que no estiga duplicada '''en el seu propi arbre de categories (subcategories)''', és realment molt millor per als editors.

Yo per eixemple, a voltes utilise les categories per a revisar artículs en grup, de manera sistemàtica. Eixemples que m'he trobat últimament: Pedanies valencianes que estan en la categoria pedanies de la Comunitat Valenciana i no en la categoria de pedanies de la seua província o al revés, plantes, aus i animals que es troben en categories redundants, del seu mateix arbre de categories. Això complica molt a l'hora de revisar artículs, per la senzilla raó de que si hi han categories redundants en els que els artículs es troben majoritàriament repetits o duplicats, no saps si eixos artículs els has revisat ya o encara no, o si realment estan tots duplicats o en realitat no estan duplicats, o només una part estan duplicats. Una volta tanques la sessió, les cookies ya no t'indiquen si has visitat eixe artícul o no. És impossible saber al sendemà si ya ho has revisat o no, si es troben duplicats en distintes categories.

Per eixemple, en el cas més clar de les pedanies, he tingut que revisar quines pedanies estaven en el llistat de Comunitat Valenciana pero no en les de la seua província, lo mateix en monuments, animals, etc. Pedanies de la ciutat de Valéncia que estaven dins de les pedanies de la província de Valéncia o en la categoria de les pedanies de la Comunitat Valenciana, pero no dins de les pedanies de la ciutat de Valéncia, etc, etc. Al final no ajuda gens a l'hora de revisar els artículs i tampoc ajuda per a que estiguen ben classificats els artículs. Quan més categories, més fàcil de que es creen destarifos. No poques voltes fa molt més difícil treballar en revisar artículs, es pert temps.

Veig que en l'apartat número 13 de la teua pàgina de discussió, que ya parlarem d'este tema de les categories en l'any 2010. Et copie açò d'eixa conversació, Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

La majoria de la gent no busca els artículs en L'Enciclopèdia per les categories, per tant, crec que hem de posar-les de la manera que nos siga mes útil als editors per a revisar tots els artículs. Gràcies pel teu treball ací i bon estiu. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 22:41 16 ago 2022 (UTC)

== Correu electrònic ==

Per cert, t'he enviat un correu electrònic intern, per ací, si no t'arriba, m'ho dius i t'ho torne a enviar. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 00:01 17 ago 2022 (UTC)

== Borrat d'archius i artículs en problemes d'imàgens ==
¡Hola!: Ya està finalisat el borrat d'imàgens. Totes les imàgens de L'Enciclopèdia funcionen ya sense cap problema. La categoria a on estan llistats els artículs en problemes d'imàgens és esta: [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_en_enlla%C3%A7os_a_archius_trencats Pàgines en enllaços a archius trencats]. Llevant algunes plantilles i userbox o caselles d'usuari en poc d'us, no arriben a 200 artículs, és assequible solucionar-ho, i ara si, estan tots localisats. ¡Gràcies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:08 16 set 2022 (UTC)

== Guatemala i artículs en problemes d'imàgens ==
¡Hola Jose!: Gràcies pel teu mensage. El problema de la plantilla "Etimologia" en l'artícul [[Guatemala]] està solucionat, gràcies per avisar. De totes formes, eixe artícul no ix de la llista de [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_en_enlla%C3%A7os_a_archius_trencats Pàgines en enllaços a archius trencats] per que hi ha un icon o image de bandera chicoteta en la plantilla de capçalera de senyes del país. De fet,la majoria d'artículs que queden en esta llista ya son només per problemes en els icons de banderetes i de les 2 plantilles: "Bandera" i "flagicon". En agost arreglí tot lo que vaig poder este tema de les banderes, pero hi han més de 200 països en el món, 17 comunitats autònomes, ciutats d'Espanya, clubs de fútbol, etc, molts icons chicotets de banderes i no se quin embolic es forma entre les 2 plantilles que afecten a banderes i a voltes si ho arregles per a uns països, ho fastidies en atres.

Es cert, que els archius que demanen les plantilles van canviant a voltes de nom en la central de Commons i si no es soluciona, et dona erro en eixos artículs en els que el nom de l'image ha canviat. Resumint, només queden en esta llista uns 15 artículs que si els falten algunes imàgens dins de l'artícul. Tots els demés artículs de la llista, son fallos chicotets d'icons de banderes que no afecten a la visualisació de l'artícul, excepte en algun cas molt concret. En liquidar eixos 15 artículs, haurem conseguint que ya no queden en tota L'Enciclopèdia artículs en problemes d'imàgens. Lo de les banderetes intentaré solucionar-ho en quan puga, en paciència, és prou embolicat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 17:21 21 set 2022 (UTC)

== Artículs i imàgens a eliminar ==

He marcat uns artículs en esta [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:Proyecte:Borrar_(definitiu) Llista d'Artículs per a Borrar]. Per favor, pega-li una ulladeta a estos 5 artículs i em dius. Les 2 plantilles que apareixen en la llista NO conten, estan ahí per redirecció, es inevitable. Els 3 artículs de micronacions inventades no son enciclopèdics i no queden seris en una enciclopèdia, tampoc en la nostra. Per a micronacions ya estan els artículs [[Micronació]] i [[Sealand]], que son més seris i estan presents en moltes wikipedies. Els atres 2 artículs son de la parella que fa el canal de youtube [[El Món de Juan i Patri]]. No crec que un canal de youtube done dret a ningú a posar-se un artícul al seu nom si no és molt famós, es auto-publicitari i no és seri. Ho han fet en bona intenció pero yo crec que en l'artícul sobre el seu canal de youtube, és suficient. Ya em dius lo que opines, si estem els dos d'acort, els eliminem. Si no estem d'acort, ya demanem opinió al admin Xavier o als demés per a que siga consensuat.

Respecte a les imàgens que veus en esta llista, estan ahi perque el sistema no deixa borrar-les i d'algunes ya he pujat atres copies en millor resolució. Per cert, m'ha donat problemes de visualisació al carregar imàgens noves en el mateix nom en la que ya existix eixa image, es dir, carregant versions noves del mateix archiu o foto. Si et passa això, hi ha que posar-li un títul nou distint a l'archiu i enviar a la plantilla borrar l'archiu en el nom antic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 17:47 21 set 2022 (UTC)

== Imàgens Real Senyera i imàgens sense us ==

Per últim, disculpa la tabarra de hui, comentar-te que en l'artícul [[Real Senyera]] he arreglat, en la secció d'enllaços externs, els enllaços trencats que hi havien a portolans antics i més fotos de Senyera, per a que es puga seguir pujant imàgens des d'ahi a la galeria. Segons puga, aniré pujant més imàgens de la Senyera.

En esta [https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Especial:Im%C3%A1genesSenseUs&limit=500&offset=0 Llista d'Imàgens sense us], tens tots els archius que no s'estan utilisant en este moment en cap d'artícul de L'Enciclopèdia. Una bona part els has pujat tu, si veus que no vas o no anem a utilisar-los, podriem borrar els que clarament no anem a utilisar. En les imàgens, quan menys embolics millor. De fet, excepte per a temes valencians que en Commons no puga estar, lo millor es enllaçar als archius de Commons ¡Gràcies de tot!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:02 21 set 2022 (UTC)

== Imàgens i artículs ==
¡Hola!: D'acort, respecte a les imàgens sense us, he borrat hui només les que no se sap d'a on son i no es poden identificar, he borrat només unes 30-40. Les atres 50, les he deixat ya que son de llibres en valencià, algun escritor i persones fàcilment identificables que poden ser molt útils per a ilustrar artículs. Feres un esforç molt gran en el tema de les imàgens ací, no només per pujar eixes 1.000 imàgens que és tot una faenaça, sino per anar canviant tots els artículs que tenien problemes en les fotos. Yo ara només estic arrematant la faena, ya que vaig trobar la solució pegant voltes i provant varies possibles solucions i al final va eixir be, al crear eixa categoria nova, si borraves les imàgens que tenien problemes (incendi), eixien en el llistat els artículs en problemes, pero s'havia de borrar tots els archius que no funcionaven, u per u. Si no els borraves, els artículs en archius en mala visualisació no els detecta, com has vist només ixen en el llistat si els falta l'archiu (enllaç trencat). Ara estem molt millor, abans hi havien 5.400 imàgens de les quals no funcionaven unes 3.500 i només s'usaven 1.800. Ara utilisem el 99% de les que tenim i no tenim ya imàgens en problemes i en breu ya sense artículs en problemes d'imàgens.

Atra qüestió és que eixa llista d'artículs en problemes d'imàgens haurem de revisar-la per lo menys unes voltes a l'any. És cert que la majoria d'erros eren per lo de l'incendi, pero també hi han molts erros per canvis fets directament des de Commoms en els títuls dels archius, per canvis nostres al substituir text en la ferramenta de "Reemplaçar text" (tindrem que anar a espai en esta ferramenta per tal de no tocar text que siga de títuls d'archius), imàgens en títuls originalment en castellà que estaven canviats al valencià o el nom originalment en anglés de llocs i països traduïts al valencià. Tindrem que revisar-la de tant en tant ya que estos erros son inevitables tant per canvis fets des de Commons com per canvis involuntaris nostres, pero per lo menys ara tenim localisats tots els artículs en erros, que ho facilita molt.

D'acort, respecte als artículs de micronacions i els de Juan i Patri, vaig a vore si trobe una plantilla "d'irrellevant" i si no ho deixem com està, en la de borrar. Més en avant, si això ya consultem als demés que fer en este tipo de casos, no és una cosa que correga presa. Gràcies de tot. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:51 22 set 2022 (UTC)

== Domingo de Petrés/Eliminar ==

Hola Jose2.

Si pots eliminar l'artícul actual, millor. Estic refent la traducció i quan la tinga completa (i sense erros) la publicaré ací de nou.

Gràcies de bestreta. --[[Usuari:Sarier|Sarier]] ([[Usuari Discussió:Sarier|discussió]]) 12:50 19 feb 2023 (UTC)

== Pujar fotos ==

Hola.
Estic interessat en pujar fotos als meus artículs, ¿és possible que no puga degut a la falta de permissos?
Gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] ([[Usuari Discussió:Vicent Tomàs|discussió]]) 15:06 20 maig 2023 (UTC)

Lluís Martí Alegre

2023-05-14T18:38:44Z

Vicent Tomàs:

'''Lluís Martí Alegre''' ([[1890]] - † [[1972]]). músic, escritor, comerciant, filàntrop i membre d'importants organisacions en [[Valéncia]]. Era tio matern de [[Lluís García Berlanga|Lluís García-Berlanga Martí]].

Despuix de la [[Guerra Civil espanyola]], el [[Círcul de Belles Arts de Valéncia]] va ser reobert baix la presidència del [[Marqués de Montortal]] i la presidència d'honor de Lluís Martí Alegre. També va estar al front de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], la [[Societat d'Autors Valencians|Societat d'Autors Valencians]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia|Ateneu de Valéncia]] i la [[Caixa d'Aforros de Valéncia|Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia]].
Soci de la [[Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports]].<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1parte_4.pdf La Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports a través dels seus presidents, pàgina 43]</ref> Se li va concedir la Medalla d'Or de Valéncia.

Lluís Martí Alegre fon tio de [[Luis García Berlanga]].

== Obra ==
* [[El fava de Ramonet]] ([[1933]]), basada en el seu sainet del mateix títul, primera película sonora en [[valencià]]. Es va tornar a proyectar en la primera edició de la [[Mostra de Valéncia]]<ref>http://hemeroteca.abc.es/nav/navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/11/07/080.html http://hemeroteca.abc.es/nav/navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/11/07/081.html
Notícia en l'ABC sobre la primera edició de la Mostra de Valéncia</ref> de l'any [[1980]].
* El passodoble [[La Valencianeta]]<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=q03ivb_wmvq Passodoble La Valencianeta en YouTube]</ref>

== Enllaços externs ==

*[http://obrasocial.bancaja.es/cultura/coleccion/obras.aspx?recid=5&ids=6&idc=1 Retrat de Luis Martí Alegre pintat per [[Genaro Lahuerta López]]]

== Referències ==
{{listaref}}

{{NF|1890|1972|Marti Alegre, Luis}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Cine valencià]]

Tra-ca-trac

2023-05-14T18:12:14Z

Vicent Tomàs:

'''Tra-ca-trac''' és una obra de teatre escrita per [[Faust Hernández Casajuana]] estrenada el 10 de decembre de 1932 en el Salón Novedades de Valéncia.

En esta obra es pot vore la preocupació de l'autor per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana.

Destaca la dedicatòria que fa l'autor a [[Vicent Miquel Carceller]]: ''Per el seu entusiasme en publicar «[[Nostre Teatro]]»''.

== Ficha de l'obra ==

Títul: ''Tra-ca-trac. Revista en un acte y huit cuadros, orichinal de F. Hernández - Casajuana''

Autor: [[Faust Hernández Casajuana]]

Género: Revista.

Any: Escrita en octubre de 1932, estrenada el 10 de decembre del mateix any en el Salón Novedades de [[Valéncia]]

== Cites ==
Sobre el caràcter dels valencians:
{{Cita|''Esta Valensia bonica es terra del tracatrac, del pensat y fet, qu'es marca que fa forts als valensiáns. [...] En un bufit, festa feta; pasió ensesa en un esclat; en un minut, gran desori, y en molt manco, tirs y sanc. Después pasen cuatro dies y tot se queda olvidat. ''|Del primer quadro: Traqueta d'alegria, del Tra-ca-trac}}

En defensa de la [[llengua valenciana]], paper interpretat per l'actriu [[Carmen Casesnoves]]:
{{Cita|''Parleu valensiana llengua, qu'es la llengua de més grasia, més bonica, més florida, més rica, la més galana. [...] Y aquell que tinga vergoña de la llengua valensiana y s'amague cuant la parle o sols la parle en sa casa, o fasa burla y se riga preferintla per un'atra, mereix quedar sinse llengua, sinse llengua valensiana.''|Del sèptim quadro: Parléu valensiá, del Tra-ca-trac}}

L'unió fa la força:
{{Cita|''Soc el Poble que vos parla en respecte y en amor Castelló, Alacant, Valensia, feu l'Estatut en unió; doneuse les mans, aixina, en señal de chermanor, que unides serem molt fortes [...]. La Señera mos ampara, mos fa lliures y els més forts. Vixca Valensia, vixca!... Vixca!.. Vixca!!!''|Últim acte: Apoteosis ¡Vixca'l Estatut!, del Tra-ca-trac}}

== Vore també ==

* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Revista El Fallero]]
* [[La Comedia Llevantina]]

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Teatre Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]

Tra-ca-trac

2023-05-14T18:11:51Z

Vicent Tomàs: Pàgina nova, en el contingut: «= Tra-ca-trac = '''Tra-ca-trac''' és una obra de teatre escrita per Faust Hernández Casajuana estrenada el 10 de decembre de 1932 en el Salón Novedades…»

= Tra-ca-trac =

'''Tra-ca-trac''' és una obra de teatre escrita per [[Faust Hernández Casajuana]] estrenada el 10 de decembre de 1932 en el Salón Novedades de Valéncia.

En esta obra es pot vore la preocupació de l'autor per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana.

Destaca la dedicatòria que fa l'autor a [[Vicent Miquel Carceller]]: ''Per el seu entusiasme en publicar «[[Nostre Teatro]]»''.

== Ficha de l'obra ==

Títul: ''Tra-ca-trac. Revista en un acte y huit cuadros, orichinal de F. Hernández - Casajuana''

Autor: [[Faust Hernández Casajuana]]

Género: Revista.

Any: Escrita en octubre de 1932, estrenada el 10 de decembre del mateix any en el Salón Novedades de [[Valéncia]]

== Cites ==
Sobre el caràcter dels valencians:
{{Cita|''Esta Valensia bonica es terra del tracatrac, del pensat y fet, qu'es marca que fa forts als valensiáns. [...] En un bufit, festa feta; pasió ensesa en un esclat; en un minut, gran desori, y en molt manco, tirs y sanc. Después pasen cuatro dies y tot se queda olvidat. ''|Del primer quadro: Traqueta d'alegria, del Tra-ca-trac}}

En defensa de la [[llengua valenciana]], paper interpretat per l'actriu [[Carmen Casesnoves]]:
{{Cita|''Parleu valensiana llengua, qu'es la llengua de més grasia, més bonica, més florida, més rica, la més galana. [...] Y aquell que tinga vergoña de la llengua valensiana y s'amague cuant la parle o sols la parle en sa casa, o fasa burla y se riga preferintla per un'atra, mereix quedar sinse llengua, sinse llengua valensiana.''|Del sèptim quadro: Parléu valensiá, del Tra-ca-trac}}

L'unió fa la força:
{{Cita|''Soc el Poble que vos parla en respecte y en amor Castelló, Alacant, Valensia, feu l'Estatut en unió; doneuse les mans, aixina, en señal de chermanor, que unides serem molt fortes [...]. La Señera mos ampara, mos fa lliures y els més forts. Vixca Valensia, vixca!... Vixca!.. Vixca!!!''|Últim acte: Apoteosis ¡Vixca'l Estatut!, del Tra-ca-trac}}

== Vore també ==

* [[El Cuento del Dumenche]]
* [[Revista El Fallero]]
* [[La Comedia Llevantina]]

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Teatre Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-05-14T17:20:54Z

Vicent Tomàs: /* Obres */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, como es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''[[Tra-ca-trac]]'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Faust Hernández Casajuana

2023-05-14T17:19:44Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital, como es pot vore en la seua obra [[Tra-ca-trac]].

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Usuari discussió:Xavier

2023-05-14T16:40:54Z

Vicent Tomàs: /* Permissos */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

== Bon dia ==

Bon dia. He vist que est administrador, i voldria saber cóm puc ser-ho yo també, ¿qué és lo que he de fer per a ser-ho? També, ¿cóm puc conseguir eixes notes que apareixen en la pàgina d'usuari d'alguns usuaris? Me referixc a les que diuen "el valencià és la llengua materna d'est usuari" o coses aixina. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 11:34 14 jun 2019 (CEST)

== Hola ==

Hola, [[Usuari:Nabet|Nabet]]. Soc administrador pero no és la meua competència, i tampoc sé com va el tema, donar d'alta a nous administradors. Te tindras que dirigir, per eixemple, a [[Usuari:Jose2|Jose2]]. Salutacions. [[Usuari:Xavier|Xavier]] 20:35 15 jun 2019 (CEST)

== Lluís Dubón ==

Hola, aplegue ara del treball i he vist que has fet una página que ya existix com a [[Lluís Dubón]]. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:56 30 jun 2019 (CEST)

Val, puix elimina-la. No m'havia donat conter. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 23:01 30 jun 2019 (CEST)

== Raül Albiol ==

Hola. Hi ha una página creada com a Raúl Albiol molt completa, lo que crec que es deuria de fer és afegir l'informació de la teua a la pàgina ya existent i posteriorment ficar-li be el nom. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:59 22 març 2020 (CET)

Perfecte --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:20 23 març 2020 (CET)

== Guia de l'editor visual ==
S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris utilisar esta nova forma d'edició. L'editor visual està especialment recomanat per a usuaris novells, ya que no requerix que coneguen o utilisen el còdic font del llenguage wiki (l'editor clàssic). Per atra part, l'editor visual encara no permet editar totes les seccions de L'Enciclopèdia, pero si la gran majoria.

Esta guia estarà sempre disponible dins del botó d'ajuda de l'editor visual i en la secció d'[[Ajuda:Índex|Ajuda de L'Enciclopèdia]]. ¡Gràcies! --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:47 7 jun 2022 (UTC)

== Borrat d'archius i artículs en problemes d'imàgens ==

Hola Xavier: Ya està finalisat el borrat d'imàgens. Totes les imàgens de L'Enciclopèdia funcionen ya sense cap problema. La categoria a on estan llistats els artículs en problemes d'imàgens és esta: [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_en_enlla%C3%A7os_a_archius_trencats Pàgines en enllaços a archius trencats]. Llevant algunes plantilles i userbox o caselles d'usuari en poc d'us, no arriben a 200 artículs, és assequible solucionar-ho, i ara si, estan tots localisats. ¡Gràcies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:08 16 set 2022 (UTC)

Conforme, gràcies a tots pel gran treball. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 12:46 17 set 2022 (UTC)

== Votació ==
¿Podríes votar [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Proyecte:Art%C3%ADculs_destacats#Louis_Couturat ací] per favor? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 18:40 16 abr 2023 (UTC)

== Permissos ==

Hola.
Estic interessat en poder pujar imàgens a alguns artículs que tinc en ment, pero pareix que no ne tinc prou de permissos per a fer-ho.
¿És aixina o estic fent mal algunes coses?
Gràcies.
[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] ([[Usuari Discussió:Vicent Tomàs|discussió]]) 18:47 13 maig 2023 (UTC)

Usuari discussió:Xavier

2023-05-14T16:40:33Z

Vicent Tomàs: /* Permissos */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

== Bon dia ==

Bon dia. He vist que est administrador, i voldria saber cóm puc ser-ho yo també, ¿qué és lo que he de fer per a ser-ho? També, ¿cóm puc conseguir eixes notes que apareixen en la pàgina d'usuari d'alguns usuaris? Me referixc a les que diuen "el valencià és la llengua materna d'est usuari" o coses aixina. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 11:34 14 jun 2019 (CEST)

== Hola ==

Hola, [[Usuari:Nabet|Nabet]]. Soc administrador pero no és la meua competència, i tampoc sé com va el tema, donar d'alta a nous administradors. Te tindras que dirigir, per eixemple, a [[Usuari:Jose2|Jose2]]. Salutacions. [[Usuari:Xavier|Xavier]] 20:35 15 jun 2019 (CEST)

== Lluís Dubón ==

Hola, aplegue ara del treball i he vist que has fet una página que ya existix com a [[Lluís Dubón]]. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:56 30 jun 2019 (CEST)

Val, puix elimina-la. No m'havia donat conter. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 23:01 30 jun 2019 (CEST)

== Raül Albiol ==

Hola. Hi ha una página creada com a Raúl Albiol molt completa, lo que crec que es deuria de fer és afegir l'informació de la teua a la pàgina ya existent i posteriorment ficar-li be el nom. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:59 22 març 2020 (CET)

Perfecte --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:20 23 març 2020 (CET)

== Guia de l'editor visual ==
S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris utilisar esta nova forma d'edició. L'editor visual està especialment recomanat per a usuaris novells, ya que no requerix que coneguen o utilisen el còdic font del llenguage wiki (l'editor clàssic). Per atra part, l'editor visual encara no permet editar totes les seccions de L'Enciclopèdia, pero si la gran majoria.

Esta guia estarà sempre disponible dins del botó d'ajuda de l'editor visual i en la secció d'[[Ajuda:Índex|Ajuda de L'Enciclopèdia]]. ¡Gràcies! --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:47 7 jun 2022 (UTC)

== Borrat d'archius i artículs en problemes d'imàgens ==

Hola Xavier: Ya està finalisat el borrat d'imàgens. Totes les imàgens de L'Enciclopèdia funcionen ya sense cap problema. La categoria a on estan llistats els artículs en problemes d'imàgens és esta: [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_en_enlla%C3%A7os_a_archius_trencats Pàgines en enllaços a archius trencats]. Llevant algunes plantilles i userbox o caselles d'usuari en poc d'us, no arriben a 200 artículs, és assequible solucionar-ho, i ara si, estan tots localisats. ¡Gràcies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:08 16 set 2022 (UTC)

Conforme, gràcies a tots pel gran treball. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 12:46 17 set 2022 (UTC)

== Votació ==
¿Podríes votar [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Proyecte:Art%C3%ADculs_destacats#Louis_Couturat ací] per favor? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 18:40 16 abr 2023 (UTC)

== Permissos ==

Hola.
Estic interessat en poder pujar imàgens a alguns artículs que tinc en ment, pero pareix que no ne tinc prou de permissos per a fer-ho.
¿És aixina o estic fent mal algunes coses?
Gracies.
[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] ([[Usuari Discussió:Vicent Tomàs|discussió]]) 18:47 13 maig 2023 (UTC)

Usuari discussió:Xavier

2023-05-13T18:47:19Z

Vicent Tomàs: Nova secció: /* Permissos */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

== Bon dia ==

Bon dia. He vist que est administrador, i voldria saber cóm puc ser-ho yo també, ¿qué és lo que he de fer per a ser-ho? També, ¿cóm puc conseguir eixes notes que apareixen en la pàgina d'usuari d'alguns usuaris? Me referixc a les que diuen "el valencià és la llengua materna d'est usuari" o coses aixina. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 11:34 14 jun 2019 (CEST)

== Hola ==

Hola, [[Usuari:Nabet|Nabet]]. Soc administrador pero no és la meua competència, i tampoc sé com va el tema, donar d'alta a nous administradors. Te tindras que dirigir, per eixemple, a [[Usuari:Jose2|Jose2]]. Salutacions. [[Usuari:Xavier|Xavier]] 20:35 15 jun 2019 (CEST)

== Lluís Dubón ==

Hola, aplegue ara del treball i he vist que has fet una página que ya existix com a [[Lluís Dubón]]. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:56 30 jun 2019 (CEST)

Val, puix elimina-la. No m'havia donat conter. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 23:01 30 jun 2019 (CEST)

== Raül Albiol ==

Hola. Hi ha una página creada com a Raúl Albiol molt completa, lo que crec que es deuria de fer és afegir l'informació de la teua a la pàgina ya existent i posteriorment ficar-li be el nom. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:59 22 març 2020 (CET)

Perfecte --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:20 23 març 2020 (CET)

== Guia de l'editor visual ==
S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris utilisar esta nova forma d'edició. L'editor visual està especialment recomanat per a usuaris novells, ya que no requerix que coneguen o utilisen el còdic font del llenguage wiki (l'editor clàssic). Per atra part, l'editor visual encara no permet editar totes les seccions de L'Enciclopèdia, pero si la gran majoria.

Esta guia estarà sempre disponible dins del botó d'ajuda de l'editor visual i en la secció d'[[Ajuda:Índex|Ajuda de L'Enciclopèdia]]. ¡Gràcies! --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:47 7 jun 2022 (UTC)

== Borrat d'archius i artículs en problemes d'imàgens ==

Hola Xavier: Ya està finalisat el borrat d'imàgens. Totes les imàgens de L'Enciclopèdia funcionen ya sense cap problema. La categoria a on estan llistats els artículs en problemes d'imàgens és esta: [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_en_enlla%C3%A7os_a_archius_trencats Pàgines en enllaços a archius trencats]. Llevant algunes plantilles i userbox o caselles d'usuari en poc d'us, no arriben a 200 artículs, és assequible solucionar-ho, i ara si, estan tots localisats. ¡Gràcies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:08 16 set 2022 (UTC)

Conforme, gràcies a tots pel gran treball. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Xavier|discussió]]) 12:46 17 set 2022 (UTC)

== Votació ==
¿Podríes votar [https://www.lenciclopedia.org/wiki/Proyecte:Art%C3%ADculs_destacats#Louis_Couturat ací] per favor? --[[Usuari:Caro de Segeda|Caro de Segeda]] ([[Usuari Discussió:Caro de Segeda|discussió]]) 18:40 16 abr 2023 (UTC)

== Permissos ==

Hola.
Estic interessat en poder pujar imàgens a alguns artículs que tinc en ment, pero pareix que no ne tinc prou de permissos per a fer-ho.
¿És aixina o estic fent mal alguna cosas?
Gracies.
[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] ([[Usuari Discussió:Vicent Tomàs|discussió]]) 18:47 13 maig 2023 (UTC)

Usuari discussió:Admin

2023-04-26T20:04:11Z

Vicent Tomàs: Nova secció: /* Pujar imàgens i plantilles */

= Archius =
'''Si vols consultar algun mensage antic de la meua pàgina de discussió consulta ací:'''
*[[Usuari_Discussió:Admin/Archiu 2008-2013|Archiu anys 2008-2013]]

----
== Reeemplaç de text ==
Si, gracies, ya ho se. Ara ho solucione. Volia llevar el català-castellà "literatura" per "lliteratura" pero no m'ha eixit be. Ara ho arreglare substituit "lll" (3 eles) per "ll" (2 eles)". Sempre que canvie alguna cosa ho revise i intente anar a espai per a no tocar coses que no correspon tocar. Per cert, moltes gracies per estes ferramentes. Servix i molt per a netejar Uiquipedia de catalanismes i castellanismes i atres erros. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:28, 10 juny 2013 (CEST)

:Moltes gracies per revertir lo de "lliteratura". M'ha tornat a passar en 2 pagines en atra paraula, pero tranquil en este sentit perque despres ho revise i ho corregixc. Tens rao, fa temps que hi ha problema en els '''enllaços interns en negreta'''. Apareixen unes cometes al final. No se dir-te exactament perque ocorrix. Imagine que igual té que haver una o dos plantilles que afecten als enllaços o que s'han desconfigurat i algu de nosatros les ha canviat sense voler i han afectat a este tema. Lo que pareix haver es un conflicte entre signes de "cometes". El major conflicte de maquetacio es quan n'hi han negretes i dins d'eixe text un enllaç intern. Ahi ya es destarifa tot i apareix un paragraf sancer en negreta, quan no toca. Si vols, en temps, podem revisar totes les possibles plantilles que poden afectar a aço. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:35, 10 juny 2013 (CEST)

:Si ya està solucionat, de maravella, perfecte. Si mes en avant veig alguna plantilla que afectara a aço, ho revise i t'avise. L'aplicacio de reemplaçar text que has ficat nos va a ajudar molt a revisar i corregir els articuls i a banda tambe servix per a conservar un estil unitari en tota la Uiquipedia. Per eixample, l'atre dia vaig canviar lo de "Veja's també" per "Vore també" que d'alguna manera es l'estil nostre. Lo de "Veja's", encara que tambe es correcte en valencià es mes inusual i ve de basar-se en articuls de la Wiki catalana. Estic pensant en passar tambe tots els "aixi" a "aixina". Igual cas que l'anterior de veja's, pero "aixina" es exclusiu del valencià, mes nostre i molt mes usual. Es una forma de tindre un mateix estil propi per a tota la Uiquipedia. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 20:03, 10 juny 2013 (CEST)
:Lo que comentes de l'extensio o bot per a agarrat articuls, trauiduir-los i passar-los aci, estaria molt be. Seria una forma de creixer facilment i en "Reemplaçar text" es podrien corregir les traduccions automatiques en certa facilitat. Per cert, lo de les imàgens directes de MediaWiki tambe esta de categoria. Facilita molt i fa mes rapida l'edicio. Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 20:16, 10 juny 2013 (CEST)

== Nominació com administrador ==
Gràcies per deixar-me ser administrador en la Uiquipedia. D'esta forma, podré ajudar més a la llengua.

== Test centrat ==

O.K. Aixina millor ya no fara falta corregir-lo artícul a artícul. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:49, 14 juny 2013 (CEST)

== Redacció artícul PLATAFORMA VALENCIANISTA PLV ==

Estimats amics de Uiquipèdia, nos fiquem en contacte en vosatros per a demanar-vos autorisació per a fer aparéixer l´artícul o tema informatiu respecte a la PLATAFORMA VALENCIANISTA PLV. Si és aixina, digau-nos el procediment i preparem la redacció. Moltes gràcies i salutacions.
:Hola, l'artícul que menciones ya existix: [[Plataforma Valencianista]], afegir informació és molt fàcil, lo millor seria que te registres i aixina poder guiar-te en les teues edicions. Ací tens els manuals més importats que te guiaran en l'estil i utilisació de Proyecte:
:*[[Ajuda:Guia per a crear artículs|Guia per a crear artículs]]
:*[[Ajuda:Casos pràctics|Casos pràctics]]
:*[[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià en Uiquipèdia]]
:*[[Proyecte:Manual d'estil|Manual d'estil]]--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 12:18, 17 juny 2013 (CEST)

== Logo de la Plataforma Valencianista PLV ==

Amics, m´agradaria saber com es pot pujar per a que aparega el logo de la Plataforma Valencianista en el mateix artícul. Espere contestació. Un fort abraç¡¡

== Vandalisme ==

¡ Hola !

En la categoria de Quimica, ya fa temps que hi ha un artícul que és: "Vd está consultando un sitio bavero de mierda+++" i a pesar de haber borrat l'artícul continua eixint el títul dins de la categoria de Quimica i no se com puc llevar-ho.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:11, 24 juny 2013 (CEST)

== Filtre Spam ==

Pegalí una miraeta al filtre de spam que bloqueja al modificar alguns artículs (com el de: http://www.lenciclopedia.org/Tony_Hawk) i fica:

La pàgina que volies guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Provablement per un enllaç a un lloc extern.
El següent text es el que va disparar el nostre filtre de spam: Ahí fica la lletra a i un corchete

Gràcies --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:44, 5 jul 2013 (CEST)

== pujar imàgens ==

Hola
Necessite que ixquen en la meua pàgina dos imàgens de dos llibres meus...he entrat i les he pujat des del meu disc dur en jpg , apareixen en color roig els noms o tituls pero no estàn les imàgens, no sé si ho het be o es que tinc que esperar-me a que les aproveu.

att
Rico Sogorb

== Llengua de les Balears ==

Com ja sabem el viquipedia és una enciclopèdia de lliure configuració.

Per això mateix vull indicar amb tot el meu respecte que aquesta llengua que apareix aquí, El Balear, no la reconeix l'Estatut d'Autonomia.
A l'article 4 de l'EA diu que la llengua de la Comunitat de les Illes Balears és la llengua catalana.
Tothom reconeix el diccionari d'Alcover Moll on contempla curiosament totes les variants de la nostra llengua.
No hem d'oblidar la gran feina de Pompeu Fabra (unificant criteris)

Darrerament apareixen grups que intenten arraconar la identitat històrico cultural de les nostres illes
La constitució oficial per a tot el que es refereix a la llengua catalana és la Universitat de les Illes balears.
S'intenta confondre a la població.
És important afegir que tenim moltes paraules semblants, d'altres de diferenst entre les illes. Per exemple:
Mentre a mallorca deim al·lot, diuen boix a Eivissa i fillet a Menorca.
A Eivissa i a Sóller no diuen com a Mallorca noltros ni voltros, diuen naltrus com a Figueres i Tarragona i un llarg etc que vé molt ben explicat a l'article "a Andalusia en bon andalús" de Jordi Caldentey

== Canviar títul ==

Hola, Admin. He intentat canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic" pel correcte, "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme, pero no he pogut. Se ho he comentat a Jose2 pero a ell tampoc li ha deixat. ¿Podries arreglar este "problema"? Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:40, 29 set 2014 (CEST)

:OK, moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:27, 29 set 2014 (CEST)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:05, 28 oct 2014 (CET)

== Error 500 ==

Hola, no puc editar en el portal comunitari ni en les pàgines de discursió, m'ix error 500. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 18:50, 29 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:45, 30 dec 2014 (CET)

Moltes gràcies. Deixa-ho com està, no vullc causar molèsties. En que se sàpia que soc yo, suficient. Gràcies de nou i a vore si puc ajudar una mica, que en el treball, no tinc temps per a res xd. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:54, 2 maig 2015 (CEST)

== Plantilla ==

M'han enviat açò pero yo no se fer plantilles:

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor, ¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo. Aquí esta el link de la plantilla mal hecha: http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema
Saludos. Y gracias por tu atención. EirVal (discussió) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)
Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:05, 29 ago 2016 (CEST)

== Enciclopedia en balear ==

Bon día

Crec que seria bona idea que ya que tenim una wikipedia en valencià s'ajudara també a crear una wikipedia en balear, aixina ajudem a que es puguen difondre idiomes distints al català i ajudem als territoris de l'antiga Corona d'Aragó que el pancatalanisme vol colonisar a conservar el seu idioma.

Escric açò perque crec que seria una gran idea.
Salutacions.

Ya creé la [http://es.llengo-balea.wikia.com Wikipedia en balear] hace tiempo. Me puse en contacto con Toni Ballester, del GAB y con un miembro de S'Academi de Sa Lllengo Baléà --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:35, 15 oct 2016 (CEST)

== MENSAGES D'ERROR ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"?

¡ Hola !

Gaste en el treball Explorer i ahi el problema és al entrar com https me dona el mensage d'error fa 3 dias no sempre pero casi sempre. En casa gaste Chrome i ahi va més lenta la página i a voltes no conecta.

Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:58 16 març 2017 (CET)

== Un dubte ==

¡ Hola !
Un dubte, estos dies estic afegint a la Uiqui, Palaus de Valéncia i m'he donat conte de que si entre a la categoria de Palaus de la Comunitat Valenciana sense identificar-me a soles es veuen el 7 que ya hi havien, pero si primer m'identifique i en acabant entre si que es veuen els 22 que hi ha en total i clar no se si això és normal o que passa, per que si els visitants no poden vore tota l'informació en les categories sino estan identificats es perden molta informació. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:34 17 abr 2017 (CEST)

== Una atra cosa ==

Com des dels últims canvis que vares fer de plantilles, la uiqui a mi em va més lenta i me desconecta a sovint i me diu que la contrasenya és molt curta pero al intentar canviar-la em dona error:

S'ha produït un error en la base de senyes
Ocorregué un erro de consulta en la base de senyes. Açò pot indicar un fallo en el software.[WPSa1z8sJAfhQeKeJFjjSgAAAAc] 2017-04-17 10:37:12: Excepció greu de tipo "DBQueryError"

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:40 17 abr 2017 (CEST)

== Plantilles mal fetes ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Una volta estiguen ben fetes, ya se traduirán al valencià, pero crec que es importante que funcionen no?
Gràcies.

--------------------------------
== Nou usuari ==
Per favor podeu mirar açò:

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de Uiquipèdia pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--Amparginer (discussió) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:20 8 ago 2017 (CEST)

== Erro en identificació ==
¡ Hola !

Hi ha algun problema en la Uiqui perque desde ahir al intentar identificar-me des de 2 ordenadors diferents em diu:

Error: Tu reloj esta adelantado

NET:ERR_CERT_DATE_INVALID

He probat en atres navegadors i solament em deixa identificar-me en el Opera. En la tablet em passa igual. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:12 21 ago 2017 (CEST)

M'acaba de dir Xavier en un foro que li passa lo mateix des de fa 2 dies e inclús que no pot ni entrar. --Jose2 (discussió) 21:23 21 ago 2017 (CEST)
....................................................

O.k. Solucionat. Moltes gràcies. Jose2

== El teu E-mail..... ==
Em torna el correu i dona error, t'he contestat al teu E-mail que m'has enviat pero me l'ha tornat.

- These recipients of your message have been processed by the mail server: Failed; 5.4.0 (other or undefined network or routing status)

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 14:49 12 oct 2017 (CEST)

== Erro al editar artículs ==
¡ Hola !

Des de fa 2-3 dies l'enciclopedia no deixa editar els artículs la majoria de voltes i dona este error:
La página www.lenciclopedia.org no funciona

www.lenciclopedia.org ha cerrado la conexión de forma inesperada.
ERR_INCOMPLETE_CHUNKED_ENCODING

Crec que a Xavier també l'ocurrix lo mateix. A voltes deixa editar pero la majoria de voltes dona error.
Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:48 31 oct 2017 (CET)

O.K. Crec que si, que ya ho has solucionat perque ya em deixa editar. Moltes gràcies. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:46 31 oct 2017 (CET)

== Guia de l'editor visual ==
S'ha creat una [[Ajuda:Guia de l'editor visual|Guia de l'editor visual]] per a que siga més fàcil per a tots els usuaris utilisar esta nova forma d'edició. L'editor visual està especialment recomanat per a usuaris novells, ya que no requerix que coneguen o utilisen el còdic font del llenguage wiki (l'editor clàssic). Per atra part, l'editor visual encara no permet editar totes les seccions de L'Enciclopèdia, pero si la gran majoria.

Esta guia estarà sempre disponible dins del botó d'ajuda de l'editor visual i en la secció d'[[Ajuda:Índex|Ajuda de L'Enciclopèdia]]. ¡Gràcies! --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:09 7 jun 2022 (UTC)

== Pujar imàgens i plantilles ==

Estic interessat en poder pujar imàgens a alguns artículs que tinc en ment, pero pareix que no ne tinc prou de permissos per a fer-ho.

Per atra banda, no trobe una plantilla pareguda a la plantilla '''ficha de libro''' de la wikipedia, es dir, una plantilla per a documentar un llibre o obra lliterària. ¿Seria possible colaborar en l'elaboració de plantillas que actualment no estan disponibles?

Gràcies.

--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] ([[Usuari Discussió:Vicent Tomàs|discussió]]) 20:04 26 abr 2023 (UTC)

Proyecte:Proves

2023-04-26T19:09:13Z

Vicent Tomàs:

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los

Proyecte:Proves

2023-04-26T19:02:15Z

Vicent Tomàs: /* {{Plantilla:Biografia}} */

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los.'''

<nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Biografia]]<nowiki>}}</nowiki>

[[Categoria:Ajuda de L'Enciclopèdia]]

Proyecte:Proves

2023-04-26T19:01:50Z

Vicent Tomàs:

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los.'''

== <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Biografia]]<nowiki>}}</nowiki> ==

[[Categoria:Ajuda de L'Enciclopèdia]]

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:54:33Z

Vicent Tomàs:

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los.'''

{{Ficha de llibre
| nombre = La barraca
| traductor =
| imagen_caption
|Título traducción=La barraca| autor =[[Vicente Blasco Ibáñez]]
| ilustrador =
| artista_cubierta =
| país ={{ESP}}
| lengua =[[Idioma español|Español]]
| serie =
| tema = drama rural
| genero =[[Novela]]
| editorial =
| fecha publicacion = [[1898]]
| premios =
| formato =
| páginas =
| isbn =
| precedido_por =
| seguido_por =
}}

[[Categoria:Ajuda de L'Enciclopèdia]]

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:53:46Z

Vicent Tomàs:

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los.'''

{{Biografia|
| nom = Hans-Josef Niederehe
| image = [[Archiu:Niederehe.jpg|250px]]
| peu = Entrevista en [[Valéncia Hui]]
| nacionalitat = [[Alemanya|alemana]]
| ocupació = Llingüiste.
| data_naix = [[28 de maig]] de [[1937]]
| lloc_naix = [[Köln]], [[Alemanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
{{Ficha de libro
| nombre = La barraca
| traductor =
| imagen_caption
|Título traducción=La barraca| autor =[[Vicente Blasco Ibáñez]]
| ilustrador =
| artista_cubierta =
| país ={{ESP}}
| lengua =[[Idioma español|Español]]
| serie =
| tema = drama rural
| genero =[[Novela]]
| editorial =
| fecha publicacion = [[1898]]
| premios =
| formato =
| páginas =
| isbn =
| precedido_por =
| seguido_por =
}}

[[Categoria:Ajuda de L'Enciclopèdia]]

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:52:49Z

Vicent Tomàs:

*En esta pàgina podràs fer les proves que vullgues, des de còdics ''wiki'' fins a qualsevol tipo de redacció.

*'''Recorda borrar els canvis en acabant de provar-los.'''

{{Ficha de libro
| nombre = La barraca
| traductor =
| imagen_caption
|Título traducción=La barraca| autor =[[Vicente Blasco Ibáñez]]
| ilustrador =
| artista_cubierta =
| país ={{ESP}}
| lengua =[[Idioma español|Español]]
| serie =
| tema = drama rural
| genero =[[Novela]]
| editorial =
| fecha publicacion = [[1898]]
| premios =
| formato =
| páginas =
| isbn =
| precedido_por =
| seguido_por =
}}

[[Categoria:Ajuda de L'Enciclopèdia]]

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:51:32Z

Vicent Tomàs:

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:49:43Z

Vicent Tomàs:

Proyecte:Proves

2023-04-26T18:48:52Z

Vicent Tomàs:

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T20:52:37Z

Vicent Tomàs: /* = Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia=
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!'', comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''La bella codoñ: apropósit de un despropósit'' (1916) junt a [[Maximilià Thous]]
*''!Eh, la beta!'' (1917)
*''El carreró de la LLanda'' (1917)
*''La sombra del Miguelete'' (1917)
*''Capitulé tonico: Sainete de cría, orichinal y en prosa (1918)
*''El pati dels Cañarets'' (1918)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¡M'he deixat les espardenyes! (1921) junt a [[Maximilià Thous]]
*''El ingenioso hidalgo' (1923) junt a Ramón Peña.
*''El solar de la pobrea'' (1925)
*''La Dóna fa la casa'' (1925)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''L'airet de la matinà'' (1926)
*''Pagar el pato'' (1926)
*''¡No es per ahí...!'' (1927)
*''Melchor, Gaspar y Baltasar'' (1927)
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''El portalet de la chunga'' (1928)
*''El tenedor de culler'' (1928)
*''¿Qué pasa, ché?'' (1928)
*''Valensia a la garsón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''La flor del voler'' (1930)
*''La Marcelina'' (1931)
*''La vista causa de Mary Hetta'' (1931)
*''Pilareta... miramos'' (1931)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''La pandilla'' (1936)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''El sol de la bolseria'' (1962)
*''Valéncia és teua'' (1962)
*''La bella dona'' (1963)
*''La Masia de Masià'' (1964)
*''Gildo'' (1965)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T20:31:03Z

Vicent Tomàs: /* = Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia=
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!, comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri, en [[Ampar Rivelles]] i Pilar Martí.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
*''¡No es per ahí...!''
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T20:29:52Z

Vicent Tomàs: /* = Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia=
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!, comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el [[Teatre Alkázar de Valéncia]], la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
*''¡No es per ahí...!''
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T20:27:19Z

Vicent Tomàs: /* = Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia=
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!, comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri.

La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
*''¡No es per ahí...!''
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T20:01:56Z

Vicent Tomàs: /* = Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia=
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

==Obres==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

*''Marcelo'' (en castellà, 1903)
*''L'amor que Torna'' (1909)
*''¡Quina Animeta!'' (1910)
*''La Bella Codony'' (1913)
*''El Pati dels canyarets'' (1914)
*''El tercio Extranjero'' (1921)
*''¿Qué passa, che?'' (1926)
*''¡No es per ahí...!''
*''Valencia a la garçón'' (1928)
*''Valencia la Bonica'' (1929)
*''Arros en Res'' (1930)
*''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
*''Tra-ca-trac'' (1932)
*''Al Capone'' (1933)
*''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
*''La Masia de Masiá'' (1952)
*''Casa dels obrers'' (1962)
*''Bomba Va'' (1968)

==Enllaços externs==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T19:55:08Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que es sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

== Obres ==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

* ''Marcelo'' (en castellà, 1903)
* ''L'amor que Torna'' (1909)
* ''¡Quina Animeta!'' (1910)
* ''La Bella Codony'' (1913)
* ''El Pati dels canyarets'' (1914)
* ''El tercio Extranjero'' (1921)
* ''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''¡No es per ahí...!''
* ''Valencia a la garçón'' (1928)
* ''Valencia la Bonica'' (1929)
* ''Arros en Res'' (1930)
* ''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
* ''Tra-ca-trac'' (1932)
* ''Al Capone'' (1933)
* ''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
* ''La Masia de Masiá'' (1952)
* ''Casa dels obrers'' (1962)
* ''Bomba Va'' (1968)

== Enllaços externs ==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-24T19:53:51Z

Vicent Tomàs: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Faust Hernández Casajuana
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Dramaturc
| data_naix = [[13 de novembre]] de [[1888]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[29 de juliol]] de [[1972]]
| lloc_mort = [[Valéncia]]
}}
'''Faust Hernández Casajuana''' ([[Valéncia]], [[13 de novembre]] de [[1888]] - † [[29 de juliol]] de [[1972]]) va ser un dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]]. La major part de la seua obra va ser produïda en [[llengua valenciana]].

== Biografia ==
L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en [[castellà]], ''Marcelo'', que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any [[1909]] escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, ''L'amor que torna'' en música del mestre Francesc Cuesta. Est obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de [[Lo Rat Penat]].

Captà perfectament l'idiosincràsia social del barri a on va nàixer, el [[Barri del Carme]] de Valéncia. La seua lliteratura va estar molt influenciada per la forma de parlar de la seua família i veïns, de la que se sentia molt orgullós.

Reiteradament demostrà la seua preocupació per la pèrdua de les tradicions valencianes en general i més concretament de la llengua valenciana, la del seus ''agüelos'', sobretot en la capital.

Referent ente els dramaturcs de la seua época, deixà constància en els seus escrits de la realitat social del moment a travès d'un vocabulari coloquial i pròxim al públic.

A partir de l'any [[1913]] va iniciar una colaboració en [[Maximilià Thous]] i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en diverses representacions. Durant la [[Guerra Civil]] espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en [[Burjassot]]. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].

La primera obra en valenciá de la posguerra és ''Els Reis vagos'', un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en [[1945]].

En l'any [[1952]], Hernández Casajuana, en l'obra ''La Masia de Masiá'' és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà dèu anys més en pujar a un escenari. L'obra no seria escenificada fins a [[1962]].

Un grup d'aficionats estrenà el [[8 d'abril]] de [[1962]] en el Teatre Talia de Valéncia, ''Casa dels Obrers'', baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En l'any [[1968]] s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería l'última obra de Faust Hernández Casajuana ''Bomba Va'' i com els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'èxit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment ne té dedicada una plaça en el seu nom en l'emblemàtic [[Barri del Carme]] de Valéncia.

== Obres ==

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals són:

* ''Marcelo'' (en castellà, 1903)
* ''L'amor que Torna'' (1909)
* ''¡Quina Animeta!'' (1910)
* ''La Bella Codony'' (1913)
* ''El Pati dels canyarets'' (1914)
* ''El tercio Extranjero'' (1921)
* ''¿Qué passa, che?'' (1926)
* ''¡No es per ahí...!''
* ''Valencia a la garçón'' (1928)
* ''Valencia la Bonica'' (1929)
* ''Arros en Res'' (1930)
* ''Arros en Fesols i Naps'' (1932)
* ''Tra-ca-trac'' (1932)
* ''Al Capone'' (1933)
* ''Dona'm un bes i ves-te'' (1943)
* ''La Masia de Masiá'' (1952)
* ''Casa dels obrers'' (1962)
* ''Bomba Va'' (1968)

== Enllaços externs ==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Fausto_Hern%C3%A1ndez_Casajuana Fausto Hernández Casajuana en Wikipedia]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2016/12/20/fausto-hernandez-casajuana/ “Pagar el Pato” Fausto Hernández Casajuana - Templers Burjassot]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

Faust Hernández Casajuana

2023-04-23T10:27:03Z

Vicent Tomàs: Algunes correccions ortogràfiques menors.

Usuari:Vicent Tomàs

2023-04-23T09:59:41Z

Vicent Tomàs: M'he donat d'alta.

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
</div>Hola a tots, soc Vicent Tomàs.

Alqueria

2014-08-28T15:05:56Z

Vicent Tomàs: /* Orige */

'''L'«alqueria»''' (de l'[[àrap]] hispànic alqaríyya, i este del clàssic qaryah), és una construcció típica de [[L'Horta de Valéncia|l'horta valenciana]] junt en la [[masia]]. L'Alqueria normalment està integrada per un conjunt d'edificacions.

La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora.

==Orige==
És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] després de la creació de la [[taifa de Valéncia]] (s. [[XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]].

==Reconquista==
Després de la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] després de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que van sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.
==Esplendor foral==
Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].

Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, van possibilitar la seua continuïtat en el temps.

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la Ribera]] i de la mateixa época.

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magíster|Magíster]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]],[[Alqueria de Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...

Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, van ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.

==Decliu==
El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui només queden en peu unes poques edificacions.

Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, van assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.

==Enllaços externs==
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El paisage rural valencià: l'alqueria]

== Vore també ==
*[[Mas]]
*[[Barraca]]
*[[Miramar (arquitectura)]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Comarques de la Comunitat Valenciana

2014-08-28T14:54:38Z

Vicent Tomàs:

L'estructuració comarcal de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar que se van fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en [[1987]].

En [[1987]], com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], es va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En l'esmenada proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en el que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és a dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

:''Per a més informació, vore [[Història de les comarques valencianes]].''

== Comarques ==

{|
| valign="top" | [[Image:Mapa_comarcal_de_la_Comunitat_Valenciana.svg|thumb|345px|none|Demarcacions territorials definides per la [[Generalitat Valenciana]]]]
|
{| {{tablabonita}}
|+ <big>'''Comunitat Valenciana (2002)'''</big>
|-
! Comarca !! Població !! Extensió !! Densitat
|-
| [[L'Alacantí]]
| align="right" | 403.128
| align="right" | 673,20
| align="right" | 598,82
|-
| [[L'Alcoyà]]
| align="right" | 106.345
| align="right" | 539,70
| align="right" | 197,04
|-
| [[L'Alcalatén]]
| align="right" | 15.320
| align="right" | 648,70
| align="right" | 23,62
|-
| [[L'Alt Maestrat]]
| align="right" | 8.127
| align="right" | 662,90
| align="right" | 12,26
|-
| [[L'Alt Millars]]
| align="right" | 4.060
| align="right" | 667,40
| align="right" | 6,08
|-
| [[L'Alt Palància]]
| align="right" | 22.830
| align="right" | 964,90
| align="right" | 23,66
|-
| [[L'Alt Vinalopó]]
| align="right" | 49.878
| align="right" | 645,00
| align="right" | 77,33
|-
| [[El Baix Maestrat]]
| align="right" | 69.371
| align="right" | 1.221,40
| align="right" | 56,80
|-
| [[El Baix Vinalopó]]
| align="right" | 248.350
| align="right" | 489,20
| align="right" | 507,67
|-
| [[El Camp de Morvedre]]
| align="right" | 74.992
| align="right" | 271,10
| align="right" | 276,62
|-
| [[El Camp de Túria]]
| align="right" | 106.482
| align="right" | 814,90
| align="right" | 130,67
|-
| [[El Canal de Navarrés]]
| align="right" | 16.997
| align="right" | 709,30
| align="right" | 23,96
|-
| [[El Comtat]]
| align="right" | 26.072
| align="right" | 376,40
| align="right" | 69,27
|-
| [[La Costera]]
| align="right" | 67.528
| align="right" | 528,10
| align="right" | 127,87
|-
| [[L'Horta Nort]]
| align="right" | 187.892
| align="right" | 140,40
| align="right" | 1.338,26
|-
| [[L'Horta Oest]]
| align="right" | 299.401
| align="right" | 187,30
| align="right" | 1.598,51
|-
| [[L'Horta Sur]]
| align="right" | 142.741
| align="right" | 165,70
| align="right" | 861,44
|-
| [[La Foya de Bunyol]]
| align="right" | 34.747
| align="right" | 817,30
| align="right" | 42,51
|-
| [[La Marina Alta]]
| align="right" | 154.438
| align="right" | 759,30
| align="right" | 203,40
|-
| [[La Marina Baixa]]
| align="right" | 147.039
| align="right" | 578,80
| align="right" | 254,04
|-
| [[La Plana Alta]]
| align="right" | 211.593
| align="right" | 957,30
| align="right" | 221,03
|-
| [[La Plana Baixa]]
| align="right" | 164.745
| align="right" | 605,20
| align="right" | 272,22
|-
| [[La Plana d'Utiel-Requena]]
| align="right" | 38.366
| align="right" | 1.725,90
| align="right" | 22,23
|-
| [[Els Ports]]
| align="right" | 5.191
| align="right" | 903,90
| align="right" | 5,74
|-
| [[La Ribera Alta]]
| align="right" | 207.030
| align="right" | 1011,50
| align="right" | 204,68
|-
| [[La Ribera Baixa]]
| align="right" | 76.559
| align="right" | 280,36
| align="right" | 273,07
|-
| [[El Racó d'Ademús]]
| align="right" | 2.477
| align="right" | 370,10
| align="right" | 6'69
|-
| [[La Safor]]
| align="right" | 146.228
| align="right" | 429,60
| align="right" | 340,38
|-
| [[Els Serrans]]
| align="right" | 17.128
| align="right" | 1.400,10
| align="right" | 12,23
|-
| [[L'Horta de Valéncia]]
| align="right" | 805.304
| align="right" | 134,60
| align="right" | 5.982,94
|-
| [[La Vall d'Albaida]]
| align="right" | 85.078
| align="right" | 721,60
| align="right" | 117,90
|-
| [[La Vall d'Ayora]]
| align="right" | 10.354
| align="right" | 1.141,20
| align="right" | 9,07
|-
| [[La Vega Baixa del Segura]]
| align="right" | 267.239
| align="right" | 957,30
| align="right" | 279,16
|-
| [[El Mig Vinalopó]]
| align="right" | 155.479
| align="right" | 798,60
| align="right" | 194,69
|-
! Total
! align="right" | 4.326.708
! align="right" | 3.253,30
! align="right" | 186,07
|}
|}

==També==
* [[Història de les comarques valencianes]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Comarcas_de_la_Comunidad_Valenciana}}
* '''''Proposta de demarcacions territorials homologades''''', Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0.

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

Estació del Nort (Valéncia)

2012-12-06T20:11:16Z

Vicent Tomàs: /* Situació */

[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]

== Història ==
Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

== L'edifici ==
L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

=== Plans ===
<gallery>
Image: Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera.
Image: Estacion del norte.seccion.Jpg|Secció transversal.

</gallery>

== Situació ==
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

== Servicis ferroviaris ==
=== Distribució de les vies ===
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

{| {{tablabonita}}
! Via !! Trens i destins
|-
| 1 || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]]'''MD-L7''' [[Tortosa]]
|-
| 2-3 || '''Llarga distancia'''
|-
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]
|-
| 7-8-9 || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]
|-
| 21-22 || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]
|}

=== Llarga Distancia ===
{| {{tablabonita}}
! tipo de tren !! << destí !! destí >> !! observacions
|- align=center
| rowspan=6 | '''[[Alaris (Renfe)|Alaris]]''' || ''terminal'' || Madrit Chamartín ||
|- align=center
| [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| Gandia || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
|- align=center
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
|- align=center
| ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| '''[[Euromed]]''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| '''[[Arco (Renfe)|Arco]]''', ''García Lorca'', (4 rames) || [[Estació de Santa Justa|Sevilla-Santa Justa]], [[Badajoz]], [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-Maria Zambrano]], [[Estació d'Almeria|Almeria]], [[Estació de Granada|Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
|- align=center
| '''[[Talgo]]''', ''Mare Nostrum'' || Cartagena || Montpellier ||
|- align=center
| rowspan=2 | '''[[Talgo]]''' || [[Estació de Llorca-Sutullena|Llorca-Sutullena]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| '''[[Trenhotel]]''', ''Gibralfaro'' || [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-María Zambrano]], [[Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|}

=== [[Mija Distancia Renfe]] ===
{| {{tablabonita}}
! Llínea !! Destí !! Material Mòvil
|- align=center
| bgcolor=#1486fe | <big>'''L-1''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]], [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]], [[Cartagena]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
|- align=center
| bgcolor=#b9cf1e | <big>'''L-3</big>''' || [[Albacete]], [[Estació d'Alcázar de San Juan|Alcázar de San Juan]], [[Ciutat Real]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]]
|- align=center
| bgcolor=#9f0ace | <big>'''L-4 || [[Alcoy]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
|- align=center
| bgcolor=#23d384 | <big>'''L-6 || [[Terol]], [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]], [[Huesca]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 594 de Renfe|594 (TRD)]]
|- align=center
| bgcolor=#6172ce | <big>'''L-7 || L'Aldea-[[Amposta]]-[[Tortosa]], [[Estació de França (Barcelona)|Barcelona-Estació de França]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]] / [[Serie 447 de Renfe|447]]<ref>Les unitats de la [[Serie 447 de Renfe]] en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats [[Valéncia]]-[[Oropesa]] que circulen en periodo estival</ref>
|}

=== [[Rodalies Valéncia]] ===
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de [[Rodalies Valéncia]] que presten servici en l'estació'''
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]
|}

== Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants ==
=== [[MetroValencia]] ===
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Xàtiva'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Rafelbunyol|Rafelbunyol]] || rowspan=2 | [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Estació de Aeroport (MetroValencia)|Aeroport]]
|- align=center
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]
|}

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Bailén'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] || [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
|}

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Llíria|Llíria]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] || rowspan=2 | [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
|- align=center
| [[Estació de Bétera|Bétera]] || [[Estació de Vilanova de Castelló|Vilanova de Castelló]]
|}

=== Autobusos [[EMT Valéncia|EMT]] ===
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.
*'''5''' Circular interior.
*'''6''' Torrefiel – Malilla.
*'''7''' [[Mislata]] – Fonteta de Sant Lluís.
*'''8''' Estació d'Autobusos – Malilla.
*'''10''' Benimaclet - Sant Marcelí.
*'''14''' Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
*'''17''' Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
*'''15''' Pinedo - Marqués de Sotelo.
*'''19''' La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
*'''32''' Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
*'''35''' Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
*'''40''' Universitats - Estació del Nort.
*'''63''' Noves Facultats – Xàtiva.
*'''N1''' Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
*'''N7''' Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

=== Metrobús ([[FGV]]) i atres ===
* Aerobús
* > [[El Perelló]]
* > [[Aldaya]] - [[Bonaire]]
* > [[Catarroja]]

== Vore també ==
* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Anex:Estacions de Rodalies Valéncia]]
* [[Mija Distancia Renfe]]
* [[Euromed]]
* [[Arco (Renfe)|Arco]]
* [[Talgo]]
* [[Alaris]]
* [[Renfe Operadora]]
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}

{{Monuments de Valéncia}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Estació del Nort (Valéncia)

2012-12-06T20:06:59Z

Vicent Tomàs: /* Història */

[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]

== Història ==
Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

== L'edifici ==
L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

=== Plans ===
<gallery>
Image: Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera.
Image: Estacion del norte.seccion.Jpg|Secció transversal.

</gallery>

== Situació ==
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén al est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

== Servicis ferroviaris ==
=== Distribució de les vies ===
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

{| {{tablabonita}}
! Via !! Trens i destins
|-
| 1 || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]]'''MD-L7''' [[Tortosa]]
|-
| 2-3 || '''Llarga distancia'''
|-
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]
|-
| 7-8-9 || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]
|-
| 21-22 || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]
|}

=== Llarga Distancia ===
{| {{tablabonita}}
! tipo de tren !! << destí !! destí >> !! observacions
|- align=center
| rowspan=6 | '''[[Alaris (Renfe)|Alaris]]''' || ''terminal'' || Madrit Chamartín ||
|- align=center
| [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| Gandia || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
|- align=center
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
|- align=center
| ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
|- align=center
| '''[[Euromed]]''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| '''[[Arco (Renfe)|Arco]]''', ''García Lorca'', (4 rames) || [[Estació de Santa Justa|Sevilla-Santa Justa]], [[Badajoz]], [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-Maria Zambrano]], [[Estació d'Almeria|Almeria]], [[Estació de Granada|Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
|- align=center
| '''[[Talgo]]''', ''Mare Nostrum'' || Cartagena || Montpellier ||
|- align=center
| rowspan=2 | '''[[Talgo]]''' || [[Estació de Llorca-Sutullena|Llorca-Sutullena]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|- align=center
| '''[[Trenhotel]]''', ''Gibralfaro'' || [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-María Zambrano]], [[Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
|}

=== [[Mija Distancia Renfe]] ===
{| {{tablabonita}}
! Llínea !! Destí !! Material Mòvil
|- align=center
| bgcolor=#1486fe | <big>'''L-1''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]], [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]], [[Cartagena]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
|- align=center
| bgcolor=#b9cf1e | <big>'''L-3</big>''' || [[Albacete]], [[Estació d'Alcázar de San Juan|Alcázar de San Juan]], [[Ciutat Real]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]]
|- align=center
| bgcolor=#9f0ace | <big>'''L-4 || [[Alcoy]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
|- align=center
| bgcolor=#23d384 | <big>'''L-6 || [[Terol]], [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]], [[Huesca]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 594 de Renfe|594 (TRD)]]
|- align=center
| bgcolor=#6172ce | <big>'''L-7 || L'Aldea-[[Amposta]]-[[Tortosa]], [[Estació de França (Barcelona)|Barcelona-Estació de França]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]] / [[Serie 447 de Renfe|447]]<ref>Les unitats de la [[Serie 447 de Renfe]] en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats [[Valéncia]]-[[Oropesa]] que circulen en periodo estival</ref>
|}

=== [[Rodalies Valéncia]] ===
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de [[Rodalies Valéncia]] que presten servici en l'estació'''
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
|- align=center
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]
|}

== Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants ==
=== [[MetroValencia]] ===
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Xàtiva'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Rafelbunyol|Rafelbunyol]] || rowspan=2 | [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Estació de Aeroport (MetroValencia)|Aeroport]]
|- align=center
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]
|}

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Bailén'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] || [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
|}

{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de [[MetroValencia]] que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
|- align=center
| [[Estació de Llíria|Llíria]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] || rowspan=2 | [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
|- align=center
| [[Estació de Bétera|Bétera]] || [[Estació de Vilanova de Castelló|Vilanova de Castelló]]
|}

=== Autobusos [[EMT Valéncia|EMT]] ===
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.
*'''5''' Circular interior.
*'''6''' Torrefiel – Malilla.
*'''7''' [[Mislata]] – Fonteta de Sant Lluís.
*'''8''' Estació d'Autobusos – Malilla.
*'''10''' Benimaclet - Sant Marcelí.
*'''14''' Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
*'''17''' Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
*'''15''' Pinedo - Marqués de Sotelo.
*'''19''' La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
*'''32''' Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
*'''35''' Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
*'''40''' Universitats - Estació del Nort.
*'''63''' Noves Facultats – Xàtiva.
*'''N1''' Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
*'''N7''' Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

=== Metrobús ([[FGV]]) i atres ===
* Aerobús
* > [[El Perelló]]
* > [[Aldaya]] - [[Bonaire]]
* > [[Catarroja]]

== Vore també ==
* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)]]
* [[Anex:Estacions de Rodalies Valéncia]]
* [[Mija Distancia Renfe]]
* [[Euromed]]
* [[Arco (Renfe)|Arco]]
* [[Talgo]]
* [[Alaris]]
* [[Renfe Operadora]]
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}

{{Monuments de Valéncia}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Llonja de Valéncia

2012-12-06T19:59:38Z

Vicent Tomàs: /* Descripció exterior */

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de la Llonja de la Seda.</center>]]
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco, es troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.

=== Història ===
La Llonja fon construida entre [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció se pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre parts lindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo obscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

== Descripció exterior ==
[[Image:Llonjaconsolat.jpg|thumb|left|300px|Pis superior de la Llonja. S'aprecia la magestruosa decoració que conté este monument valencià.]]
Des de la [[Plaça del Mercat]] i situats front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses.

El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals de l'home representats per varies figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

== Veja's també ==
*[[Valéncia]]
*[[Llonja]]

== Enllaços Externs ==
* [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Lonja.html La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea]
* [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html Llonja de la Seda]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090919/valencia/lonja-mercaderes-20090919.html Llotja dels Mercaders]

{{traduït de|es|Lonja de Valencia}}

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Llonja de Valéncia

2012-12-06T19:57:28Z

Vicent Tomàs: /* El Saló Columnari o Sala de Contratació */

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de la Llonja de la Seda.</center>]]
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco, es troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.

=== Història ===
La Llonja fon construida entre [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció se pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre parts lindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo obscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

== Descripció exterior ==
[[Image:Llonjaconsolat.jpg|thumb|left|300px|Pis superior de la Llonja. S'aprecia la magestruosa decoració que conté este monument valencià.]]
Des de la [[Plaça del Mercat]] i situats front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també son un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses.

El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals del home representats per varies figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

== Veja's també ==
*[[Valéncia]]
*[[Llonja]]

== Enllaços Externs ==
* [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Lonja.html La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea]
* [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html Llonja de la Seda]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090919/valencia/lonja-mercaderes-20090919.html Llotja dels Mercaders]

{{traduït de|es|Lonja de Valencia}}

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Llonja de Valéncia

2012-12-06T19:52:06Z

Vicent Tomàs: /* Història */

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de la Llonja de la Seda.</center>]]
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco, es troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.

=== Història ===
La Llonja fon construida entre [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció se pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostengudes sobre esbeltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

La llonja sigué disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vengudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici en el nou Regne sorgit d ela unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I el humà, per a realisar les operacions bancàries del noment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre partes lindant en les revoltes existixen unes inscripicions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo oscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

== Descripció exterior ==
[[Image:Llonjaconsolat.jpg|thumb|left|300px|Pis superior de la Llonja. S'aprecia la magestruosa decoració que conté este monument valencià.]]
Des de la [[Plaça del Mercat]] i situats front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també son un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses.

El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals del home representats per varies figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

== Veja's també ==
*[[Valéncia]]
*[[Llonja]]

== Enllaços Externs ==
* [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Lonja.html La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea]
* [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html Llonja de la Seda]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090919/valencia/lonja-mercaderes-20090919.html Llotja dels Mercaders]

{{traduït de|es|Lonja de Valencia}}

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Llonja de Valéncia

2012-12-06T19:50:52Z

Vicent Tomàs: /* Història */

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de la Llonja de la Seda.</center>]]
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco, es troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.

=== Història ===
La Llonja fon construida entre [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció se pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduits els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

== El Saló Columnari o Sala de Contratació ==
[[Image:Vistaexteriorllonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des d'en front. Es pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici.]]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostengudes sobre esbeltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

La llonja sigué disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vengudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici en el nou Regne sorgit d ela unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en [[1407]] per privilegi del rei Martí I el humà, per a realisar les operacions bancàries del noment del [[sigle XV]], a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre partes lindant en les revoltes existixen unes inscripicions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo oscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

== Descripció exterior ==
[[Image:Llonjaconsolat.jpg|thumb|left|300px|Pis superior de la Llonja. S'aprecia la magestruosa decoració que conté este monument valencià.]]
Des de la [[Plaça del Mercat]] i situats front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també son un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses.

El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals del home representats per varies figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.

== Veja's també ==
*[[Valéncia]]
*[[Llonja]]

== Enllaços Externs ==
* [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Lonja.html La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea]
* [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html Llonja de la Seda]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090919/valencia/lonja-mercaderes-20090919.html Llotja dels Mercaders]

{{traduït de|es|Lonja de Valencia}}

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Plaça de la Mare de Deu

2012-12-06T19:43:35Z

Vicent Tomàs:

[[Image:vista aere de la placa de la mare de deu.jpg|thumb|right|300px|Vista de la Plaça de la Mare de Déu vista des d'el [[Micalet]].]]
La '''Plaça de la Mare de Deu''' o ''Plaça de la Sèu'' o ''Plaça de la Catedral'' és una plaça de la ciutat valenciana de [[Valéncia]]. Situada en un lloc central de la ciutat, és la heredera de l'antic fòrum de la Valentia romana. Al seu voltant s'encontren tres dels edificis emblemàtics de la ciutat: la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria]], la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i el [[Palau de la Generalitat]].

== Localisació i descripció ==
La Plaça de la Verge s'encontra en el districte de ''Ciutat Vella'', en el barri de la Sèu. La plaça té forma irregular, encara que tendix a ser un quadrilàter. És totalment peatonal. Està llimitada, al est, per la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]]; a l'oest, pels jardins del [[Palau de la Generalitat]] i per un edifici de vivendes particulars; al nort, també per edificis de vivendes particulars; al sur, per la Catedral i per la dita [[Casa Vestuari]], que servix de lloc de reunió als membres del [[Tribunal de les Aigües]] abans i després de les seues sessions front a la Porta dels Apòstols de la catedral. En la frontera de la [[Casa Vestuari]] s'encontra una placa conmemorativa de la visita a la plaça del papa [[Juan Pablo II]], el 8 de decembre de [[1982]].

{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]]

Torres dels Serrans

2012-12-06T19:12:15Z

Vicent Tomàs:

[[Image:Serrans i riu.JPG|right|275px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]
[[Image:Serrans laurentTorres de Serranos (1895).JPG|right|275px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]
[[Image:Torres de Serrans.jpg|right|275px|thumb|<center>Torres dels Serrans</center>]]
[[Image:Senyera e Serrans.JPG|right|275px|thumb|<center>Senyera en Serrans</center>]]
Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.
La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

== Introducció ==

El monument, és una mostra del [[gòtic]] militar i va ser declarat [[Monument Històric Artístic Nacional]] el 3 de [[juny]] de [[1931]]. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.

:Un eixemple lo tenim en este fragment d'En [[Ricart Garcia Moya]]:

::“ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lansquenets alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia.
::Precisament, els alemanys van tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya.
::Hi ha molts detalls que han sigut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit."(...)

::"Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; després "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, ab oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes.

::Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".[[Image:Real Senyera Coronada.jpg|right|thumb|<center>Real Senyera Coronada</center>]]

Per tant, en [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."

== L'edifici. ==

[[Image:Escut Real Serrans.jpg|rigth|thumb|<center>Escut Real.</center>]]
[[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]
Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el [[sigle XIV]]. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera utilisar-les contra la ciutat. Lo mateix passà després en la construcció de les [[Torres de Quart]].

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

[[Image:Mènsula.jpg|rigth|thumb|<center>Mènsula.</center>]]En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, Estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.

En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.

== Atres funcions ==

===Presó===

En [[juliol]] de [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].
A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

===Funció simbòlica i avís de guerra.===

"EI 7 de [[juny]] s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia|Regne]] en la protocolària colocació de la [[Real Senyera]] en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".[[Image:Planta noble.jpg|right|thumb|<center>Detall de la planta noble</center>]]
Pareix que no existia en la [[Corona d'Espanya]] -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real Senyera]]." (RGM)

===Pistes de la llabor defensiva===
“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].

Esta campana va patir una mossa en [[1813]] durant el sege de les tropes franceses en la [[Guerra de la Independència]], per lo que està fora d' us.
(...)

== Per a rematar ==
[[Image:Gàrgola1.jpg|thumb|<center>Una de les gàrgoles</center>]]
[[Image:Cos central.jpg|rigth|thumb|<center>Cos central vist des de terra</center>]]
La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels [[monuments històrics]] i artístics mes bells de [[Valéncia]].

Les Torres dels Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta una de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.

En els durs anys de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fondos pictòrics del [[Museu del Prat]].
Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.

Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)

==Referències==
{{Reflist}}
{{Reflist}}

==Bibiografia==
*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8

==Vore també==

*[[Muralla àrap de Valéncia]]
*[[Torres de Quart]]
==Enllaços externs==
*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria: Arquitectura valenciana]][[Categoria:Arquitectura gòtica]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Torres de Quart

2012-12-06T18:54:05Z

Vicent Tomàs:

[[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]]

Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.

La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mija|migeval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en lo [[carrer de Quart]].

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].

Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó.

== Història ==

La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres dels Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del [[segle XIX]], en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.

A partir del [[1626]] i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones.

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]].

En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.

== Arquitectura ==

El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].

A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.

Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].

==Enllaços externs==
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciatorrescuarte.html J.D.Arnal]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11425&sid=ada271a59b40cb8a6dd2fa428fffd107 Valenciafreedom Moncey y las Torres]

{{Traduït de|es|Torres_de_Quart}}
{{Traduït de|ca|Torres_de_Quart}}
{{Monuments de Valéncia}}
[[categoria:Valéncia]]
[[categoria:Edificis de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica]]
[[Categoria:Portes|Quart]]
[[Categoria: Monuments del Regne de Valéncia]]

Vicent Peris

2010-06-03T14:56:15Z

Vicent Tomàs:

'''Vicent Peris''', ([[Sogorp]], [[1478]]- [[Valéncia]], [[1522]]), capità general de l'eixercit agermanat, durant de la [[revolta de les Germanies]] del [[Regne de Valéncia]].

Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat [[Joan Llorenç]]. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de [[Xàtiva]] el [[14 de juliol]] de [[1521]] i la victòria de la [[batalla de Gandia]], el [[23 de juliol]] del mateix any.

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. Peris, després de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] la nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en l'objectiu de reactivar la revolta, pero en la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada.

En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de [[Valéncia]], fins a que un grup de soldats conseguí incendiar la sa casa. Peris acabà entregant-se al capità [[Diego Ladrón de Guevara]]. El [[3 de març]] de [[1522]] entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims.

== Vore també ==
*[[Germanies]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]

[[Categoria:Militars valencians]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Sogorbins]]
[[Categoria:Valencians històrics]]

Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana

2010-06-03T14:54:37Z

Vicent Tomàs:

'''Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana''' (APEV) fon una entitat creada en [[Valéncia]] en l'any [[1934]] a partir d'una proposta de [[Carles Salvador]] feta el [[1921]].

El proyecte sorgí en el II Aplec de l'Assamblea de Solitaris Nacionalistes el [[31 de juliol]] de [[1921]], a on Carles Salvador va expondre la seua idea de crear una associació per tal de demanar l'ensenyança del valencià en les escoles de la mateixa manera que fea en Catalunya l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]], la creació d'una editorial per a fer llibres i formar els mestres. Va rebre el recolzament de la [[Lliga de Solitaris Nacionalistes]] i de l'[[IEC]], va obrir una oficina en [[Benassal]] i publicà un fullet de 17 pàgines. Aixina mateix, la proclamació de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] va fer suspendre el proyecte.

El [[7 de febrer]] de [[1934]] es va constituir novament en [[Antoni Tarín i Sales]] (president), Carles Salvador, [[Enric Orts i Ausina]], [[Robert Moròder i Molina]], [[Enric Valor i Vives]], [[Lambert Castelló]], [[Gaietà Huguet i Segarra]], [[Emili Beüt i Belenguer]], [[Pasqual Asins i Lerma]], [[Ismael Rosselló]] i [[Enric Soler i Godes]], en el recolzament del [[Centre d'Actuació Valencianista]]. Convocaren un curset de valencià per correspondència i un curset de morfologia, adoptant com a pròpies les [[Normes de Castelló]], i es propongueren crear una xàrcia de biblioteques i publicar un bolletí. Durant els anys següents organisaren una Associació per a Mestres i concursos, conferències i una Escola en [[Llengua Valenciana]], a on assistiren 139 alumnes. Durant la [[guerra civil espanyola]] decaigué la seua activitat i en l'any [[1938]] es va dissoldre.

== Referències ==
* '''Valencià a l’escola. 75 anys de reivindicacions''': http://medias.levante-emv.com/documentos/2009-06-12_DOC_2009-06-05_00_31_40_posdata.pdf

[[Categoria:Educació en valencià]]
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]