L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Illa de Tabarca

2010-11-15T19:50:33Z

Valencia es llengua:

[[Image:Illa de Tabarca.jpg|thumb|300px|<center>'''Illa de Tabarca''', enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]

L''''illa de Tabarca''', '''de Nova Tabarca''' o '''Plana''' és una [[illa]] del [[Mar Mediterràneu]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada.

== Geografia ==
Se situa a 38é 10' [[latitut]] nort i 0é 28' [[llongitut]] oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 [[msnm]]. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.

Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138.

Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part este només es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.

Destaca la seua església i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'església mencionada i el far.

== Història ==
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.

Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].

Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.

El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.

Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.

D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.

== Llengua ==
Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del valencià, ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del castellà no ha segut tan acusada com en la capital. La situació de Tabarca és semblant a la de [[Tàrbena]] ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven [[Idioma ligur|ligur]] pero que al igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el mallorquí pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. En tot i això la llengua valenciana en esta illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.

== Economia ==
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'[[Alacant]] i sobretot des de [[Santa Pola]] efectuen viages durant tot el dia.

== Vore també ==
* [[Plaja de Tabarca]]

== Enllaços externs ==
* [http://maps.google.com/maps?ll=38.164255,-0.475159&spn=0.063725,0.120352&t=k&hl=en Tabarca en Google Maps]
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]

[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
[[Categoria:Alacant]]

Idioma valencià

2010-11-15T19:34:51Z

Valencia es llengua:

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any [[2004]].<ref>[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]</ref><ref>[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>

== Orige del valencià ==
{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del Valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Història del Valencià ==

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d’una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Lliteratura ===
{{AP|Segle d'or valencià}}
La '''Llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià va tindre grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Política ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ==
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
* Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.

== Dialectes del Valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del Valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.

== Documentació general sobre la Llengua Valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la Llengua Valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.uiquipedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del Valencià en Uiquipèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de Valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en Valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en Valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en Llengua Valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Bibliografia ==
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valencia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.

*Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valencia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senla al Segura. Valencia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. València 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valencia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valencia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valencia 1979.

------------------------ Gramatica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellonenca de Cultura. Castello 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra de un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valencia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramatica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVIT (Un capitul de l’historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valencia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo de un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valencia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels segles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valencia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valencia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valencia 2000. Valencia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valencia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellonenca de Cultura. Castello 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valencia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprende un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la Llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valencia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valencia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciacio al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Referències ==
{{reflist|2}}

== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Segle d'Or Valencià]]
*[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]
*[[El Carche]]
*[[Cultura valenciana]]

== Enllaços Externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la Llengua Valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La Llengua Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

República de Kastela

2010-11-14T15:46:35Z

Valencia es llengua:

La '''República de Kastela''' (en [[esperanto]]: Kastela Respubliko o Kastelio) és una [[micronació]] fundada el 21 d'octubre de 2010 per joyes esperantistes que van decidir crear-la en unes 16 hectàrees en la província de Segòvia, a Castella i Lleó, Espanya, que pertany als pares del Ministre de Governació. La micronació no solament té terreny propi sino que ademés conta en una diàspora en diverses nacions a les quals pretén expandir-se en el pas del temps per mig d'activitats culturals en la "república". La república està envolada d'Espanya en la qual encara no ha establit relacions diplomàtiques.

Fins hui, la micronació solament funciona per mig de Internet en un grup i perfil propis en Facebook i una pàgina web en informacions bàsiques. Segons la web "... la República de Kastelia naix en la idea de promocionar i enriquir la cultura i us de l'esperanto, pero també per a lluitar pels nostres drets culturals i llingüístics. El nostre país i govern informaran sobre la nostra activitat per mig del nostre lloc oficial i les trobades que realisarem".

[[Categoria:Micronacions]]

Alaska

2010-11-14T01:42:11Z

Valencia es llengua:

[[Image:Map of USA AK full.png|thumb|right|200px|Mapa d'Alaska en Amèrica del Nort]]
'''Alaska''' és un estat dels [[Estats Units d'Amèrica]] (el 3 de giner de 199 passa a ser l'estat número 49), situat en l'extrem noroest del continent americà, en capital en [[Juneau]]. Fon el penúltim en incorporar-se'n als Estats Units, aixina substituïnt a [[Texas]] com a més gran de la nació. Es troba rodejat pels oceans [[Oceà Àrtic|Àrtic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]], compartix frontera en [[Canadà]], i està separat de [[Rússia]] pel [[estret de Bering]].

[[Categoria:EEUU]]

Alaska

2010-11-14T01:41:44Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Mapa d'Alaska en Amèrica del Nort '''Alaska''' és un estat dels Estats Units d'Amèrica (el 3 de giner de...».

Llegenda

2010-11-14T01:33:40Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «'''Llegenda''' és una narració oral o escrita, en una major o menor proporció d'elements imaginatius i que generalment vol fer-se passar per vertadera o bassad...».

'''Llegenda''' és una narració oral o escrita, en una major o menor proporció d'elements imaginatius i que generalment vol fer-se passar per vertadera o bassada en la veritat, o lligada en tot cas a un element de la realitat. Es transmet habitualment de generació en generació, casi sempre de forma oral, i en freqüència experimenta supresions, afegits o modificacions.

[[Categoria:Géneros lliteraris]]
[[Categoria:Llegendes]]

Mitologia

2010-11-14T01:32:01Z

Valencia es llengua:

[[Image:Jupiter Tonans.jpg|300px|thumb|right|Estàtua de Júpiter, deïtat romana, en el [[Museo del Prado]].]]
La '''mitologia''' és un conjunt de [[mit|mits]] relativament cohesionats: relats que formen part d'una determinada [[religió]] o cultura. També se li denomina mit als discursos, narracions o expressions culturals d'orige sagrat, i que posteriorment foren secularisats i tractats com a discursos relatius a una cultura, a una época o a una série de creències de caràcter imaginari.

Els mits son relats bassats en la tradició i en la [[llegenda]] creats per a explicar l'[[univers]], l'orige del [[món]], els fenòmens naturals i qualsevol cosa per a la que no hi hasca una explicació simple. En tot i això, no tots els mits tenen per qué tindre este propòsit expicatiu. Igualment, la majoria dels mits estan relacionats en uan força natural o deïtat, pero molts són simplement històries i llegendes que s'han anat transmetent oralment de generació en generació.

[[Categoria:Mitologia]]

Mitologia

2010-11-14T01:30:48Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Estàtua de Júpiter, deïtat romana, en el [[Museo del Prado.]] La '''mitologia''' és un conjunt de mits relativa...».

[[Image:Jupiter Tonans.jpg|300px|thumb|right|Estàtua de Júpiter, deïtat romana, en el [[Museo del Prado]].]]
La '''mitologia''' és un conjunt de mits relativament cohesionats: relats que formen part d'una determinada religió o cultura. També se li denomina mit als discursos, narracions o expressions culturals d'orige sagrat, i que posteriorment foren secularisats i tractats com a discursos relatius a una cultura, a una época o a una série de creències de caràcter imaginari.

Els mits son relats bassats en la tradició i en la llegenda creats per a explicar l'univers, l'orige del món, els fenòmens naturals i qualsevol cosa per a la que no hi hasca una explicació simple. En tot i això, no tots els mits tenen per qué tindre este propòsit expicatiu. Igualment, la majoria dels mits estan relacionats en uan força natural o deïtat, pero molts són simplement històries i llegendes que s'han anat transmetent oralment de generació en generació.

[[Categoria:Mitologia]]

Serrahí

2010-10-17T15:34:09Z

Valencia es llengua: S'està redirigint a Sarraí

#REDIRECT [[Sarraí]]

Repoblació del Regne de Valéncia

2010-10-17T15:32:58Z

Valencia es llengua: /* Ciutats d'Alcoy, Albaida, Cocentaina i Xàtiva */

La '''repoblació''' en el [[Regne de Valéncia]] consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'[[Europa]] occidental durant la conquista de [[Valéncia]].

== Rendició de Valéncia ==
El Regne de Valéncia mai tingué que ser assaltat, i no fon aixina ya que son rei àrap fon el que li la entregà a el rei [[Jaume I]] d'Aragó, naixcut en [[Montpellier]].

== Població valenciana ==
[[Image:Taifa de Valencia.jpg|thumb|right|400px|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]
Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.

Segons conta el "Llibre dels fets", [[Jaume I]] no va expulsar a ningun resident del Regne sino que deixà que ses gents seguiren vivint en les seues poblacions ademés de les cases que serien entregades a cristians (independentment de que estos cristians després les agarraren o no).

De fet, els serrahins foren els que feren treua en el rei en la conquista de viles i castells tal com podem vore en dos cites:

* ''[...]E axi mateix ab molts barõs ''(varons)''Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]''<ref>Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer foli VIII</ref>

* ''[...]E axi estant ell en aytal deport, los Serrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues, e en paus, pensant quel dit senyor Rey los era luny[...]''<ref>Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer foli IX</ref>

== Índex de repoblacions ==
Segons nos conta el historiador [[E. Vidal]] en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre [[1387]] i [[1396]]són<ref>http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218</ref>:

*Valéncia________36%
*Castelló________30%
*Terol___________28%
*Saragossa_______1,2%
*Catalunya_______1,2%
*Estranger_______1,2%
*Rest península__2,4%

N'hi ha un atre reconte de [[1401]] a [[1450]]:

*Valencians________51,64%
*Aragonesos________15,72%
*Castellans________11,50%
*Extra-peninsulars_11,50%
*Catalans___________4,23%
*Per determinar_____5,41%

En [[1475]] el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:

*Castellans___63,5%
*Valencians___27,6%
*Aragonesos___5,9%
*Catalans_____2,5%
*Baleàrics____0,5%

Segons el profesor [[Antonio Ubieto Arteta]] els repobladors de la reconquista serien entre dos mil i tres mil vinguts principalment d'[[Aragó]] i [[Catalunya]] pero també mesclats en gent d'atres països europeus al tractar-se la conquista d'una creuada.

== Cases ==
En el any [[1510]] en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].

== Ciutat de Valéncia ==
Segons el llibre "''De la conquista del Regne de Valencia''", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:

* ''"E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."''<ref>http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg Pàgina del llibre ''De la conquesta del regne de Valéncia'' en el capítul 9.</ref>

== Ciutat de Castelló ==
No se sap el dia de la rendicio del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que van ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castelló van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.

Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians van repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

== Governació d'Oriola ==
[[Image:Division administrativa del Reino de Valencia durante los siglos XIV a XVII copia.png|thumb|right|300px|Governació del Regne de Valéncia i Oriola dins del [[Regne de Valéncia]].]]

Segons mos conten en el llibre ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya|catalans]] son els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona.

En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes (ademés dels mossàraps), i de que en el full XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=60&aceptar=Aceptar&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer]</ref> de la chronica diu:

* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

== Ciutats d'[[Alcoy]], [[Albaida]], [[Cocentaina]] i [[Xàtiva]] ==
Segons el foli VIII del llibre de ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?aceptar=Aceptar&posicion=47&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Pàgina VIII de la chronica</ref> els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona (mossàraps i [[Serrahí|serrahins]]) en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània:

* ''E puix pres lo castell de Xativa, e la vila lo qual castell es lo pus real castell que nengu Rey haja, e la vila bona e gran, e de gran valor, e fort be murada. E pres lo castell de Cocentayna, e la vila de Alcoy, e Albayda, e Penaguila [...] E axi mateix ab molts barõs ''(varons)''Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]''

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Història Valenciana]]

Repoblació del Regne de Valéncia

2010-10-17T15:31:49Z

Valencia es llengua: /* Governació d'Oriola */

La '''repoblació''' en el [[Regne de Valéncia]] consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'[[Europa]] occidental durant la conquista de [[Valéncia]].

== Rendició de Valéncia ==
El Regne de Valéncia mai tingué que ser assaltat, i no fon aixina ya que son rei àrap fon el que li la entregà a el rei [[Jaume I]] d'Aragó, naixcut en [[Montpellier]].

== Població valenciana ==
[[Image:Taifa de Valencia.jpg|thumb|right|400px|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]
Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.

Segons conta el "Llibre dels fets", [[Jaume I]] no va expulsar a ningun resident del Regne sino que deixà que ses gents seguiren vivint en les seues poblacions ademés de les cases que serien entregades a cristians (independentment de que estos cristians després les agarraren o no).

De fet, els serrahins foren els que feren treua en el rei en la conquista de viles i castells tal com podem vore en dos cites:

* ''[...]E axi mateix ab molts barõs ''(varons)''Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]''<ref>Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer foli VIII</ref>

* ''[...]E axi estant ell en aytal deport, los Serrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues, e en paus, pensant quel dit senyor Rey los era luny[...]''<ref>Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer foli IX</ref>

== Índex de repoblacions ==
Segons nos conta el historiador [[E. Vidal]] en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre [[1387]] i [[1396]]són<ref>http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218</ref>:

*Valéncia________36%
*Castelló________30%
*Terol___________28%
*Saragossa_______1,2%
*Catalunya_______1,2%
*Estranger_______1,2%
*Rest península__2,4%

N'hi ha un atre reconte de [[1401]] a [[1450]]:

*Valencians________51,64%
*Aragonesos________15,72%
*Castellans________11,50%
*Extra-peninsulars_11,50%
*Catalans___________4,23%
*Per determinar_____5,41%

En [[1475]] el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:

*Castellans___63,5%
*Valencians___27,6%
*Aragonesos___5,9%
*Catalans_____2,5%
*Baleàrics____0,5%

Segons el profesor [[Antonio Ubieto Arteta]] els repobladors de la reconquista serien entre dos mil i tres mil vinguts principalment d'[[Aragó]] i [[Catalunya]] pero també mesclats en gent d'atres països europeus al tractar-se la conquista d'una creuada.

== Cases ==
En el any [[1510]] en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].

== Ciutat de Valéncia ==
Segons el llibre "''De la conquista del Regne de Valencia''", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:

* ''"E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."''<ref>http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg Pàgina del llibre ''De la conquesta del regne de Valéncia'' en el capítul 9.</ref>

== Ciutat de Castelló ==
No se sap el dia de la rendicio del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que van ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castelló van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.

Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians van repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

== Governació d'Oriola ==
[[Image:Division administrativa del Reino de Valencia durante los siglos XIV a XVII copia.png|thumb|right|300px|Governació del Regne de Valéncia i Oriola dins del [[Regne de Valéncia]].]]

Segons mos conten en el llibre ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya|catalans]] son els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona.

En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes (ademés dels mossàraps), i de que en el full XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=60&aceptar=Aceptar&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer]</ref> de la chronica diu:

* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

== Ciutats d'[[Alcoy]], [[Albaida]], [[Cocentaina]] i [[Xàtiva]] ==
Segons el foli VIII del llibre de ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?aceptar=Aceptar&posicion=47&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Pàgina VIII de la chronica</ref> els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània:

* ''E puix pres lo castell de Xativa, e la vila lo qual castell es lo pus real castell que nengu Rey haja, e la vila bona e gran, e de gran valor, e fort be murada. E pres lo castell de Cocentayna, e la vila de Alcoy, e Albayda, e Penaguila [...] E axi mateix ab molts barõs ''(varons)''Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]''

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Història Valenciana]]

Odissea

2010-10-07T22:37:56Z

Valencia es llengua:

[[Image:Odysseus bjuder cyklopen vin, Nordisk familjebok.png|thumb|right|250px|[[Odiseu]] oferint vi a [[Polifem]].]]
La '''Odisea''' (en [[Idioma grec|grec]]: Ὀδύσσεια, Ódýsseia) és un poema èpic grec compost per 24 cants, atribuït al poeta grec [[Homer]]. Es creu que va ser escrit en el segle VIII a. C., en els asentaments que grècia tenia en la costa oest de l'Àsia Menor (actual Turquia asiàtica). Segons atres autors, l'Odisea es completa en el segle VII a. C. a partir de poemes que sols descrivien parts de l'obra actual. Fon originalment escrita en lo que hera dit [[dialecte homèric]]. Narra el retorn a casa del héroe grec Odiseu (Ulises en [[Idioma llatí|llatí]]) després de la [[Guerra de Troya]]. Odiseu tarda deu anys en tornar a l'illa d'Ítaca, on poseia el títul de rei, período durant el qual el seu fill Telèmac i la seua dona Penélope han de tolerar en el seu palau als pretendents que busquen desposar-la (puix ya creïen mort a Odiseu), al mateix temps que consumixen els bens de la família.

La millor arma d'Odiseu és el seu mētis o astúcia. Gràcies a la seua inteligència -ademés de l'ajuda provista per Pales Atenea, filla de Zeus Cronida- és capaç de fugir dels continus problemes als que ha d'enfontar-se per designe dles deus. Per a açò, planeja diverses artimanyes, be siguen físiques -com poden ser-ho disfrassos. o en audaços i enganys discursos dels que se val per a conseguir els seus objectius.

El poema és, junt a l'[[Ilíada]], un dels primers texts de l'èpica greco-llatina i per tant de la lliteratura occidental. Es creu que el poema original fon transmés per via oral durant segles per aedos que recitaven el poema de memòria, alterant-lo conscient o inconscientment. Era transmesa en dialectes de l'Antiga Grècia. Ya en el segle IX a. C., en la recent aparició de l'alfabet, tant l'Odisea com l'Ilíada pogueren ser les primeres obres en ser transcrites, encara que la majoria de la crítica s'inclina per datar-les en el segle VIII a. C. El text homèric més antic que coneguem és la versió d'Aristarc de Samotràcia (segle II a. C.). El poema està escrit usant una mètrica dita hexàmetro dactílica. Cada llínia de l'Odisea original estava formada per sis unitats o peus, sent cada peu dàctil o espondeu. Els primers cinc peus eren dàctils i l'últim podia ser un espondeu o be un troqueu. Els distints peus van separats per cesures o pauses.

[[Categoria:Odisea]]
[[Categoria:Lliteratura grega]]

Categoria:Lliteratura llatina

2010-10-07T22:37:02Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Lliteratura».

[[Categoria:Lliteratura]]

Categoria:Eneida

2010-10-07T22:36:14Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Lliteratura llatina».

[[Categoria:Lliteratura llatina]]

Eneida

2010-10-07T22:35:55Z

Valencia es llengua:

[[Image:BarocciAeneas.jpg|thumb|right|300px|''Enees eixint de Troya'' per [[Federico Barocci]], 1598]]
La '''Eneida''' (en [[Idioma llatí|llatí]]: ''Aeneis'') és una epopeya romana escrita per [[Publi Virgili Maron]], més conegut com Virgilo, en el segle I a. C. L'obra fon escrita per encàrrec de l'emperador August, en la fi de glorificar, atribuïnt un orige mític, al Imperi que en ell s'iniciava. En esta fi, Virgili elabora una reescritura, més que una continuació dels poemes homèrics, prenent com a punt de partida la guerra de Troya i la seua destrucció, i colocant la fundació de Roma com un acontenyiment ocorregut a la manera dels llegendaris mites grecs.

Se sol dir que Virgili, a la seua mort, encarregà cremar l'Eneida, ya fora perque desijava desvincular-se de la propaganda política d'August, o be perque no considerava que l'obra havera alcançat la perfecció que el poeta volia.

[[Categoria:Eneida]]
[[Categoria:Lliteratura llatina]]

Eneida

2010-10-07T22:35:18Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «''Enees eixint de Troya'' per [[Federico Barocci, 1598]] La '''Eneida''' (en llatí: ''Aeneis'') é...».

[[mage:BarocciAeneas.jpg|thumb|right|300px|''Enees eixint de Troya'' per [[Federico Barocci]], 1598]]
La '''Eneida''' (en [[Idioma llatí|llatí]]: ''Aeneis'') és una epopeya romana escrita per [[Publi Virgili Maron]], més conegut com Virgilo, en el segle I a. C. L'obra fon escrita per encàrrec de l'emperador August, en la fi de glorificar, atribuïnt un orige mític, al Imperi que en ell s'iniciava. En esta fi, Virgili elabora una reescritura, més que una continuació dels poemes homèrics, prenent com a punt de partida la guerra de Troya i la seua destrucció, i colocant la fundació de Roma com un acontenyiment ocorregut a la manera dels llegendaris mites grecs.

Se sol dir que Virgili, a la seua mort, encarregà cremar l'Eneida, ya fora perque desijava desvincular-se de la propaganda política d'August, o be perque no considerava que l'obra havera alcançat la perfecció que el poeta volia.

[[Categoria:Eneida]]
[[Categoria:Lliteratura llatina]]

Categoria:Ilíada

2010-10-07T22:30:04Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Lliteratura grega».

[[Categoria:Lliteratura grega]]

Ilíada

2010-10-07T22:29:38Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Portada de l'edició Rihel cap al 1572 La '''Ilíada''' (en grec antic: Ἰλιάς: ...».

[[Image:Homer Ilias Griphanius c1572.jpg|thumb|right|300px|Portada de l'edició Rihel cap al 1572]]
La '''Ilíada''' (en [[Idioma grec|grec antic]]: Ἰλιάς: Iliás; en [[grec modern]]: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.

Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.

Tant l'Ilíada com l'Odisea foren considerades pels grecs de l'època clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; en tot i això, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.

[[Categoria:Lliteratura grega]]
[[Categoria:Ilíada]]

Categoria:Lliteratura clàssica

2010-10-07T22:24:24Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Lliteratura».

[[Categoria:Lliteratura]]

Categoria:Lliteratura grega

2010-10-07T22:24:05Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Lliteratura Categoria:Lliteratura clàssica».

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura clàssica]]

Odissea

2010-10-07T22:23:21Z

Valencia es llengua: Pàgina nova, en el contingut: «[[Odiseu oferint vi a Polifem.]] La '''Odisea''' (en grec: ...».

[[Image:Odysseus bjuder cyklopen vin, Nordisk familjebok.png|thumb|right|250px|[[Odiseu]] oferint vi a [[Polifem]].]]
La '''Odisea''' (en [[Idioma grec|grec]]: Ὀδύσσεια, Ódýsseia) és un poema èpic gre compost per 24 cants, atribuït al poeta grec [[Homer]]. Es creu que va ser escrit en el segle VIII a. C., en els asentaments que grècia tenia en la costa oest de l'Àsia Menor (actual Turquia asiàtica). Segons atres autors, l'Odisea es completa en el segle VII a. C. a partir de poemes que sols descrivien parts de l'obra actual. Fon originalment escrita en lo que hera dit [[dialecte homèric]]. Narra el retorn a casa del héroe grec Odiseu (Ulises en [[Idioma llatí|llatí]]) després de la [[Guerra de Troya]]. Odiseu tarda deu anys en tornar a l'illa d'Ítaca, on poseia el títul de rei, período durant el qual el seu fill Telèmac i la seua dona Penélope han de tolerar en el seu palau als pretendents que busquen desposar-la (puix ya creïen mort a Odiseu), al mateix temps que consumixen els bens de la família.

La millor arma d'Odiseu és el seu mētis o astúcia. Gràcies a la seua inteligència -ademés de l'ajuda provista per Pales Atenea, filla de Zeus Cronida- és capaç de fugir dels continus problemes als que ha d'enfontar-se per designe dles deus. Per a açò, planeja diverses artimanyes, be siguen físiques -com poden ser-ho disfrassos. o en audaços i enganys discursos dels que se val per a conseguir els seus objectius.

El poema és, junt a l'[[Ilíada]], un dels primers texts de l'èpica greco-llatina i per tant de la lliteratura occidental. Es creu que el poema original fon transmés per via oral durant segles per aedos que recitaven el poema de memòria, alterant-lo conscient o inconscientment. Era transmesa en dialectes de l'Antiga Grècia. Ya en el segle IX a. C., en la recent aparició de l'alfabet, tant l'Odisea com l'Ilíada pogueren ser les primeres obres en ser transcrites, encara que la majoria de la crítica s'inclina per datar-les en el segle VIII a. C. El text homèric més antic que coneguem és la versió d'Aristarc de Samotràcia (segle II a. C.). El poema està escrit usant una mètrica dita hexàmetro dactílica. Cada llínia de l'Odisea original estava formada per sis unitats o peus, sent cada peu dàctil o espondeu. Els primers cinc peus eren dàctils i l'últim podia ser un espondeu o be un troqueu. Els distints peus van separats per cesures o pauses.

[[Categoria:Odisea]]
[[Categoria:Lliteratura grega]]

2010-08-17T19:35:35Z

Valencia es llengua:

{{metaplantilla de avisos
| tipo = aviso
| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.| No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}| No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
[[Image:Flag of the First Spanish Republic.svg|thumb|right|300px|Bandera de la Primera República Espanyola]]
La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en [[Espanya]] des de la seua proclamació per les Corts, el [[11 de febrer]] de [[1873]], fins al [[29 de decembre]] de [[1874]], quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en Espanya.

El primer intent republicà en l'Història d'Espanya fon una experiència curta, caracterisada per la profunda inestabilitat política i social i la violència. La República fon governada per quatre presidents distints fins que, tan sols onze mesos després de la seua proclamació, es va produir el colp d'Estat del general Pavía i l'instauració d'una república unitària dominada pel Duc de la Torre.

El periodo estigué marcat per tres guerres civils simultànees: la [[Tercera Guerra Carlista]], la sublevació [[Cantonalisme|cantonal]] en la [[península Ibèrica]] i la [[Guerra dels Deu Anys]] en [[Cuba]]. Els problemes més greus per a la consolidació del règim varen ser la falta de verdaders republicans, la divisió d'estos entre federalistes i unitaris i la falta de recolzament popular.

== Proclamació de la Primera República ==
El rei [[Amadeu I]] renuncià al tro d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. Esta renúncia estigué motivada per les dificultats a les que hagué d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra en [[Cuba]], l'esclafit de la Tercera Guerra Carlista, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfons de Borbó, fill d'[[Isabel II]], les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.

El Congrés, en inclusió del Senat, estava reunit en sessió conjunta i permanent, i, mentres esperava alguna comunicació final del rei, es va erigir en Assamblea Nacional. Imperava en esta una amplissima majoria de parlamentaris monàrquics, pertanyents als dos partits monàrquics i dinàstics que fins llavors s'havien turnat en el govern: el partit radical de Manuel Ruiz Zorilla i el partit constitucional de Práxedes Mateo Sagasta. Junt a l'abrumadora majoria monàrquica s'assentava en l'Assamblea Nacional una minoria republicana, molt dividida entre federals i unitaris. Un d'ells, el federaliste Francisco Pi y Margall, va presentar a l'Assamblea la següent proposició:

"L'Assamblea Nacional assumix els poders i declara com a forma de govern la República, deixant a les Corts Constituents l'organisació d'esta forma de govern."

Pi y Margall, en la seua defensa de la proposta -de la que era firmant junt en Figueras, Salmerón i atres diputats-, encara que se reafirmava com a federaliste, renunciava en eixe moment a impondre com a forma de govern la República federal en l'esperança de que foren les Corts Constituents que devien convocar-se quines la declararen, i anunciava el seu acatament a atra decisió distinta si aixina s'adoptava democràticament. Emilio Castelar va pujar al estrat i va pronunciar este discurs:

"Senyors, en Ferran VII muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'Isabel II, la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."

Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i només 32 en contra:

"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."

En esta mateixa sessió, es va triar el primer govern de la República. El republicà federal Estanislao Figueras resultà triat "President del Poder Eixecutiu" (cap d'estat i Govern) i no "President de la República" puix mai es va arribar a aprovar la nova Constitució que creava eixe càrrec; en el seu discurs, va dir que l'arribada de la República era "com l'iris de pau i de concòrdia de tots els espanyols de bona voluntat".

L'aprovació d'eixes resolucions va sorprendre i desconcertar a tota Espanya, ya que en les Corts, triades pocs messos abans, els republicans eren una minoria. Ruiz Zorrilla afirmava en plena Asamblea:

"Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana."

Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur Alfons XII, la República és l'única eixida possible, encara que només siga com a mida porivisonal, en raó del fracàs invetibale que l'aguarda.

== La república federal ==
El 1 de juny de 1873 es va obrir la primera sessió de les Corts Constituyents i va començar la presentació de propostes. El 7 de juny es va debatir la primera d'elles, subscrita per set diputats, que dia:

"Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal."

El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia 8 de juny es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i només 2 en contra, proclamant-se eixe dia la República federal. Al mateix temps, els federalistes apostaven per un model confederal de tipo helvètic, constituïnt-se directament en cantons independents.

Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:

"Les sessions de les Constituyents m'atraïen, i les més de les vesprades les passava en la tribuna de la prensa, entretingut en l'espectàcul d'indescriptible confussió que donaven els pares de la Pàtria. L'individualisme sense fre, el fluix i refluix d'opinions, des de les més sesudes a les més extravagants, i la funesta espontaneitat de tants oradors, enbojaven al espectador i impossibilitaven les funcions històriques. Dies i nits varen transcórrer sense que les Corts dilucidaren en quina forma s'havia de nomenar Ministeri: si els ministres devien ser triats separadament pel vot de cada diputat, o si era més convenent autorisar a Figueras o a Pi per a presentar la llista del nou Govern. Acordats i rebujats varen ser tots els sistemes. Era un joc pueril, que causaria rialla si no nos moguera a grandíssima pena."

Presidint un Consell de Ministres, fart de debats estèrils, arribà Estanislao Figueras a cridar en català: ''"Senyors, ya no aguante més. Vaig a ser-los franc: ¡estic fins els collons de tots nosatros!" Tan fart que el 10 de juny deixà disimuladament la seua dimissió en el seu despaig en la Presidència se'n anà a donar un passeig pel parc del Retiro i, sense dir una paraula a ningú, va prendre el primer tren que ixqué de l'estació d'Atocha. No es va baixar fins arribar a París.

=== Govern de Francisco Pi y Margall ===
Després de la fugida a França de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyament obligatori i debades, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.

El 16 de juny es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.

El 28 de juny, Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El 30 de juny l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el 9 de juliol, Alcoy es declara independent: des del 7 de juliol estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era només el començament. Poc després, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts.

Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de Valéncia, Múrcia i Andalusia fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i Màlaga, atres més localisats com Alcoy, Cartagena, Sevilla, Càdis, Almansa, Torrevella, Castelló de la Plana, Granada, Salamanca, Bailen, Andújar, Tarifa i Algeciras, i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de Camuñas i el murcià de Jumilla. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós:

"La nació jumillana desija viure en pau en totes les nacions veïnes i, sobre tot en la nació murciana, la seua veïna; pero si lanació murciana, la seua veïna, s'atrevix a desconéixer la seua autonomia i a traspasar les seues fronteres, Jumilla es defendrà, com els héroes del Dos de Maig, i triumfarà en la demanda, resolta completament al arribar, en els seus justíssims desquits, fins Múrcia, i a no deixar en Múrcia pedra sobre pedra."

No obstant, no existix constància en l'archiu municipal de la localitat ni de tal manifest ni de proclamació alguna, discurrint al paréixer les sessions del periodo dins dels cauces normals. Tal circunstància ha dut a alguns historiadors a negar l'autenticitat de tal manifest i la pròpia existència del Cantó de Jumilla, de la qual la seua invenció atribuïen a mera propaganda antirrepublicana.

El més conegut i actiu de tots els cantons fon el de Cartagena, que va esclatar el 12 de juliol en aquella basse militar i naval, baix l'inspiració del diputat federal hortà Antonio Gálvez Arce, conegut com Antonete.

La primera gesta dels cantonals cartageners fon apoderar-se del Castell de San Julián, lo que va motivar un curiós telegrama del capità general del departament al ministre de Marina: "Castell San Julián enarbola bandera turca". Eixa "bandera turca" era en realitat la bandera roja de la República Federal, la primera bandera roja en l'història d'Espanya. Gálvez apasionà a la marineria en la seua inflamada oratòria i es va apoderar de l'esquadra fonejada en el port, que en eixe moment es componia de lo millor de l'Armada. En la flota en el seu poder va sembrar el terror en la costa mediterrànea pròxima, i fon declarat pirata i bona presa per decret del govern de Madrit. Ya en terra, va dirigir una marcah sobre Madrit que va ser desbaratada en Chinchilla. El cantó de Cartagena va acunyar la seua moneda pròpia, el "duro cantonal", i va resistir sis messos de guerra i independència.

Dos fragates cantonals, l'Almansa i la Vitòria, ixqueren de Cartagena "cap a una potència estrangera" (és a dir, a Almeria), per a recaudar fondos. Al negar-se la ciutat a pagar, fon bombardejada i presa pels cantonalistes, quins se cobraren ells mateixos el tribut. El general Contreras, al mando de la flota, es va fer rendir honors al desembarcar, curiosament al son de la Marcha Real. A continuació, varen repetir gesta en Alacant i, de tornada a Cartagena, foren apressats com a pirates per les fragates acorassades HMS Swiftsure i SMS Friedrich Karl, britànica i alemanya respectivament.

Segons Emilio Castelar:

"Hi hagué dies d'aquell estiu en que creïem completament disolta la nostra Espanya. L'idea de la legalitat s'havia perdut en tals térmens que un empleat qualsevol de Guerra asumia tots els poders i ho notificava a les Corts, i els encarregats de donar i complir les lleis les desacataven sublevant-se o tanyent arrebat contra la legalitat. No es tractava allí, com en atres ocasions, de substituïr un Ministeri existent ni una forma de Govern a la forma admesa; es tractava de dividir en mil porcions la nostra pàtira, semblants a les que seguiren a la caiguda del califat de Còrdoba. De províncies arribaven les idees més estranyes i els principis més descabellats. Uns dien que anaven a resucitar l'antiga coronilla d'Aragó, com si les fòrmules del Dret modern foren conjurs de l'Edat Mija. Atres dien que anaven a construir una Galícia independent baix el protectorat d'Anglaterra. Jaén s'apercivia a una guerra en Granada. Salamanca tremolava per la clausura de la seua gloriosa universitat i l'eclipse del seu predomini científic [...] La sublevació vingué contra el més federal de tots els Ministeris possibles, i en el moment mateix en que l'Asamblea traçava un proyecte de Constitució, del qual el seus majors defectes provenien de la falta de temps en la Comissió i de la sobra d'impaciència en el Govern."

Més grau inclús era el problema de la Tercera Guerra Carlista, que campava pels seus respectes en total llibertat en les Vascongades, Navarra i Catalunya, i estesa la seua acció a tota la península a través de partides, mentres que el pretendent Carlos VII havia format en Estella un govern en el seus propis ministeris, que començava inclús a acunyar moneda, mentres que la connivència dels francesos els permetia rebre ajuda externa.

Sense temps per a que la Constitució de la República Federal poguera ser aprovada en les Corts, Pi y Margall es va vore en una situació crítica. Es negava a reprimir la rebelió dels cantons perque declarava, en tota lògica, que els sublevats no feen més que seguir la doctrina que ell havia proclamat, en vista d'allò, es va vore forçat a demetre el 18 de juliol, després de 37 dies de manament. D'esta forma va descriure les decepcions que li havia donat la política:

"Han segut tantes les meues amargures en el poder, que no puc codiciar-ho. He perdut en el govern la meua tranquilitat, el meu repós, les meues ilusions, la meua confiança en els hòmens, que constituïa el fondo del meu caràcter. Per cada home agraït, cent ingrats; per cada home desinteressat i patriòtic, cents que no buscaven en la política sino la satisfacció dels seus apetits. He rebut mal per be..."

=== Proyecte de Constitució Federal ===
El proyecte de Constitució Federal de la Primera República Espanyola se desenrollava a lo llarc de 117 artículs organisats en 17 títuls.

En el seu primer artícul fixava lo següent:
"Componen la Nació Espanyola els estats d'[[Andalusia Alta]], [[Andalusia Baixa]], [[Aragó]], [[Astúries]], [[Balears]], [[Canàries]], [[Castella la Nova]], [[Castella la Vella]], [[Catalunya]], [[Cuba]], [[Extremadura]], [[Galícia]], [[Múrcia]], [[Navarra]], [[Puerto Rico]], [[Valéncia]], [[Regions Vascongades]]. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seues necessitats territorials.

Estos estats tindrien una "completa autonomia econòmic-administrativa i tota l'autonomia política compatible en l'existència de la Nació", aixina com "la facultat de donar-se una Constitució política" (artículs 92º i 93º)

El proyecte de Constitució preveïa en el seu Títul IV, ademés dels clàssics [[Poder Llegislatiu]], [[Poder Eixecutiu]] i [[Poder Judicial]], un quart [[Poder de Relació]] que seria eixercit pel President de la República.

El Poder Llegislatiu estaria en mans de les Corts Federals, que se compondríen de: Congrés i Senat, sent el Congrés una cambra de representació proporcional en un diputat "per cada 50.000 ànimes" que se renovaria cada dos anys, i el Senat una cambra de representació territorial sent triats quatre senadors per les Corts de cada u dels Estats.

El Poder Eixecutiu seria eixercit pel Consell de Ministres, del qual el seu President seria triat pel President de la República.

L'artícul 40 del proyecte disponia: "En l'organisació política de la Nació espanyola tot lo individual és de la pura competència del individu; tot lo municipal és del Municipi; tot lo regional és de l'Estat, i tot lo nacional, de la Federació". L'artícul següent declarava que "Tots els poders són electius, amovibles i responsables", i l'artícul 42 que "La sobirania residix en tots els ciutadans, i s'eixercix en representació seua pels organismes polítics de la República, constituïda per mig del sufragi universal".

El Poder Judicial residiria en el Tribunal Suprem Federal, que es compondria "de tres magistrats per cada Estat de la Federació" (artícul 73º) que mai serien triats pel Poder Eixecutiu ni el Poder Llegislatiu. Ademés establia que tots els tribunals serien colegiats i l'institució del Jurat per a tota classe de delictes.

El Poder de relació seria eixercit pel President de la República del qual el seu manament duraria "quatre anys, no sent inmediatament reelegible", com diu l'artícul 81º del proyecte.

=== Govern de Nicolás Salmerón ===
Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu Nicolás Salmerón, en 119 vots a favor i 93 vots en contra.

El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, només gastava un arma: l'artilleria. Antonio Maura caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete".

Ya durant la seua etapa com a Ministre de Gràcia i Justícia en el govern d'Estanisalo Figueras, va promoure l'abolició de la pena de mort, aixina com l'independència del poder judicial front al polític.

El seu nomenament va produïr una intensificació del moviment cantonaliste, per a el seu control tingué que recurrir a generals obertament contraris a la República Federal, manant sendes expedicions militars a Andalusia i Valéncia, al manament dels generals Pavia i Martínez Campos respectivament, que u tras atre anaren sometint als distints cantons, excepte el de Cartagena que resistiria fins al 12 de giner de 1874.

Els seus generals li solicitaren el "enterat" del govern i la seua firma per a eixecutar vàries sentències de mort a vàrios soldats desertors en el front carliste, imprescindible, segons ells, per a la recuperació de la disciplina de l'eixèrcit. Salmerón, home de principis lliberals molt avançats, es va negar a concedir el "enterat", i, tal com figura inscrit a la pedra del seu mausoleu, "bandonà el poder per no firmar una sentència de mort". De tal modo, va demetre el 6 de setembre.

[[Categoria:Història contemporànea d'Espanya]]

Primera República Espanyola

2010-08-17T15:51:42Z

Valencia es llengua:

Primera República Espanyola

2010-08-17T15:50:10Z

Valencia es llengua:

Primera República Espanyola

2010-08-17T15:49:19Z

Valencia es llengua: /* Proclamació de la Primera República */

[[Image:Bandera primera republica espanyola.png|thumb|right|300px|Bandera de la Primera República Espanyola]]
La '''Primera República Espanyola''' (''Primera República Española'' en [[Idioma castellà|castellà]]) fon el règim polític que hi hagué en [[Espanya]] des de la seua proclamació per les Corts, el [[11 de febrer]] de [[1873]], fins al [[29 de decembre]] de [[1874]], quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la Restauració borbònica en Espanya.

El primer intent republicà en l'Història d'Espanya fon una experiència curta, caracterisada per la profunda inestabilitat política i social i la violència. La República fon governada per quatre presidents distints fins que, tan sols onze mesos després de la seua proclamació, es va produir el colp d'Estat del general Pavía i l'instauració d'una república unitària dominada pel Duc de la Torre.

El periodo estigué marcat per tres guerres civils simultànees: la [[Tercera Guerra Carlista]], la sublevació [[Cantonalisme|cantonal]] en la [[península Ibèrica]] i la [[Guerra dels Deu Anys]] en [[Cuba]]. Els problemes més greus per a la consolidació del règim varen ser la falta de verdaders republicans, la divisió d'estos entre federalistes i unitaris i la falta de recolzament popular.

== Proclamació de la Primera República ==
El rei [[Amadeu I]] renuncià al tro d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. Esta renúncia estigué motivada per les dificultats a les que hagué d'enfrontar-se durant el seu curt regnat, com la guerra en [[Cuba]], l'esclafit de la Tercera Guerra Carlista, l'oposició dels monàrquics alfonsins, que aspiraven a la restauració borbònica en la figura d'Alfons de Borbó, fill d'[[Isabel II]], les diverses insurreccions republicanes i la divisió entre els seus propis partidaris.

El Congrés, en inclusió del Senat, estava reunit en sessió conjunta i permanent, i, mentres esperava alguna comunicació final del rei, es va erigir en Assamblea Nacional. Imperava en esta una amplissima majoria de parlamentaris monàrquics, pertanyents als dos partits monàrquics i dinàstics que fins llavors s'havien turnat en el govern: el partit radical de Manuel Ruiz Zorilla i el partit constitucional de Práxedes Mateo Sagasta. Junt a l'abrumadora majoria monàrquica s'assentava en l'Assamblea Nacional una minoria republicana, molt dividida entre federals i unitaris. Un d'ells, el federaliste Francisco Pi y Margall, va presentar a l'Assamblea la següent proposició:

"L'Assamblea Nacional assumix els poders i declara com a forma de govern la República, deixant a les Corts Constituents l'organisació d'esta forma de govern."

Pi y Margall, en la seua defensa de la proposta -de la que era firmant junt en Figueras, Salmerón i atres diputats-, encara que se reafirmava com a federaliste, renunciava en eixe moment a impondre com a forma de govern la República federal en l'esperança de que foren les Corts Constituents que devien convocar-se quines la declararen, i anunciava el seu acatament a atra decisió distinta si aixina s'adoptava democràticament. Emilio Castelar va pujar al estrat i va pronunciar este discurs:

"Senyors, en Ferran VII muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'Isabel II, la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."

Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i només 32 en contra:

"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."

En esta mateixa sessió, es va triar el primer govern de la República. El republicà federal Estanislao Figueras resultà triat "President del Poder Eixecutiu" (cap d'estat i Govern) i no "President de la República" puix mai es va arribar a aprovar la nova Constitució que creava eixe càrrec; en el seu discurs, va dir que l'arribada de la República era "com l'iris de pau i de concòrdia de tots els espanyols de bona voluntat".

L'aprovació d'eixes resolucions va sorprendre i desconcertar a tota Espanya, ya que en les Corts, triades pocs messos abans, els republicans eren una minoria. Ruiz Zorrilla afirmava en plena Asamblea:

"Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana."

Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur Alfons XII, la República és l'única eixida possible, encara que només siga com a mida porivisonal, en raó del fracàs invetibale que l'aguarda.

== La república federal ==
El 1 de juny de 1873 es va obrir la primera sessió de les Corts Constituyents i va començar la presentació de propostes. El 7 de juny es va debatir la primera d'elles, subscrita per set diputats, que dia:

"Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal."

El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia 8 de juny es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i només 2 en contra, proclamant-se eixe dia la República federal. Al mateix temps, els federalistes apostaven per un model confederal de tipo helvètic, constituïnt-se directament en cantons independents.

Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:

"Les sessions de les Constituyents m'atraïen, i les més de les vesprades les passava en la tribuna de la prensa, entretingut en l'espectàcul d'indescriptible confussió que donaven els pares de la Pàtria. L'individualisme sense fre, el fluix i refluix d'opinions, des de les més sesudes a les més extravagants, i la funesta espontaneitat de tants oradors, enbojaven al espectador i impossibilitaven les funcions històriques. Dies i nits varen transcórrer sense que les Corts dilucidaren en quina forma s'havia de nomenar Ministeri: si els ministres devien ser triats separadament pel vot de cada diputat, o si era més convenent autorisar a Figueras o a Pi per a presentar la llista del nou Govern. Acordats i rebujats varen ser tots els sistemes. Era un joc pueril, que causaria rialla si no nos moguera a grandíssima pena."

Presidint un Consell de Ministres, fart de debats estèrils, arribà Estanislao Figueras a cridar en català: ''"Senyors, ya no aguante més. Vaig a ser-los franc: ¡estic fins els collons de tots nosatros!" Tan fart que el 10 de juny deixà disimuladament la seua dimissió en el seu despaig en la Presidència se'n anà a donar un passeig pel parc del Retiro i, sense dir una paraula a ningú, va prendre el primer tren que ixqué de l'estació d'Atocha. No es va baixar fins arribar a París.

=== Govern de Francisco Pi y Margall ===
Després de la fugida a França de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyament obligatori i debades, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.

El 16 de juny es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.

El 28 de juny, Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El 30 de juny l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el 9 de juliol, Alcoy es declara independent: des del 7 de juliol estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era només el començament. Poc després, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts.

Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de Valéncia, Múrcia i Andalusia fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i Màlaga, atres més localisats com Alcoy, Cartagena, Sevilla, Càdis, Almansa, Torrevella, Castelló de la Plana, Granada, Salamanca, Bailen, Andújar, Tarifa i Algeciras, i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de Camuñas i el murcià de Jumilla. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós:

"La nació jumillana desija viure en pau en totes les nacions veïnes i, sobre tot en la nació murciana, la seua veïna; pero si lanació murciana, la seua veïna, s'atrevix a desconéixer la seua autonomia i a traspasar les seues fronteres, Jumilla es defendrà, com els héroes del Dos de Maig, i triumfarà en la demanda, resolta completament al arribar, en els seus justíssims desquits, fins Múrcia, i a no deixar en Múrcia pedra sobre pedra."

No obstant, no existix constància en l'archiu municipal de la localitat ni de tal manifest ni de proclamació alguna, discurrint al paréixer les sessions del periodo dins dels cauces normals. Tal circunstància ha dut a alguns historiadors a negar l'autenticitat de tal manifest i la pròpia existència del Cantó de Jumilla, de la qual la seua invenció atribuïen a mera propaganda antirrepublicana.

El més conegut i actiu de tots els cantons fon el de Cartagena, que va esclatar el 12 de juliol en aquella basse militar i naval, baix l'inspiració del diputat federal hortà Antonio Gálvez Arce, conegut com Antonete.

La primera gesta dels cantonals cartageners fon apoderar-se del Castell de San Julián, lo que va motivar un curiós telegrama del capità general del departament al ministre de Marina: "Castell San Julián enarbola bandera turca". Eixa "bandera turca" era en realitat la bandera roja de la República Federal, la primera bandera roja en l'història d'Espanya. Gálvez apasionà a la marineria en la seua inflamada oratòria i es va apoderar de l'esquadra fonejada en el port, que en eixe moment es componia de lo millor de l'Armada. En la flota en el seu poder va sembrar el terror en la costa mediterrànea pròxima, i fon declarat pirata i bona presa per decret del govern de Madrit. Ya en terra, va dirigir una marcah sobre Madrit que va ser desbaratada en Chinchilla. El cantó de Cartagena va acunyar la seua moneda pròpia, el "duro cantonal", i va resistir sis messos de guerra i independència.

[[Categoria:Història contemporànea d'Espanya]]

Unió Valenciana

2010-08-13T15:26:00Z

Valencia es llengua:

{{Partit Polític |
| nom = Unió Valenciana (UV)
| color = #0089CE
| logo = [[Image:28885 1330900151819 1210448448 30997102 5054628 n.jpg|Logo d'Unió Valenciana|150px]]|
| president = [[Josep Manuel Miralles]]
| fundació = 1982
| ideologia = [[nacionalisme]], [[progressisme]] i [[valencianisme]]
| sèu = Plaça de l'Ajuntament 13 ([[Valéncia]])
|internacional = |
| web = http://www.uniovalenciana.org|
}}
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]], [[lliberalisme|lliberal]] [[progressisme|progressista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicent González Lizondo]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent Ramos]], entre atres. El partit s'emmarca en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]]. El seu actual president és [[Josep Manuel Miralles]].

L'organisació jovenil del partit rep el nom de [[Jovens Nacionalistes]], definint-se com valencianista, [[democràcia|democràtica]] i progressista.

== Ideologia ==

D'ideologia progressista i valencianista, situat en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> i en el nacionalisme moderat<ref>[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-unio-valenciana-asegura-no-reeditara-pacto-socios-coalicion-europea-20090415212851.html Unio Valenciana no reeditarà el pacte en els seus socis de Coalició Europea]</ref> aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el [[Llengua valenciana|valencià]] estandardisat segons les [[Normes del Puig]].

Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada [[Regne de Valéncia]], contrari a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]], la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels [[Països catalans]]. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la [[Nació Valenciana]].

== Història ==
Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit [[Unió Regional Valenciana]] creat en [[1977]], del que, després del seu I Congres celebrat en octubre de [[1979]], en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en [[Esquerra Nacionalista Valenciana]], que integrava al sector mes nacionaliste i d'esquerres i la corrent mes moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, mes tart, fundar el partit [[Unió Valenciana]].

El [[1 de novembre]] de [[1980]] es reuniren en el local de l'associacio "[[Valencia-2000]]" representants de varies entitats culturals que formaren una '''Junta Permanent d'Unio Valenciana''', en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicente Ramos]] - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, [[Francesc Domingo Ibáñez]] -president de [[Valencia 2000]]-, [[Pasqual Martín Villalba]] -president del [[Grup d'Accio Valencianista]]-, Francisco Nieto Edo -president de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]]- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.

En decembre de [[1980]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] remarcaria que Unio Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valencia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unio Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit
polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.<ref> Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980</ref>.

En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en [[Benimantell]], a on [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicent González Lizondo]] i [[Vicente Ramos]] acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana.

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Coalició Popular]] (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].

Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[Josep Manuel Miralles]].

El partit ha rebujat una coalició electoral en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], presentant-se en canvi en ''[[Los Verdes-Ecopacifistas]]'' i ''[[Unión de Centro Liberal]]'',<ref>[http://www.eleccions2007.gva.es/index.php?id=488&L=2&L=2 Candidatures a las eleccions a les Cortes Valencianes de 2007].</ref> , on ha obtingut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots<ref>http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4267&&&keyword=&auditoria=F</ref>. No se presentaren a les eleccions generals de 2008.<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3779_19_393070__Comunitat-Valenciana-Unio-Valenciana-presentara-elecciones-reestructurara-partido Unió Valenciana no se presentará a las elecciones y reestructurará el partido], ''[[Levante-EMV]]'', 11 de Giner de 2008.</ref>
En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians<ref>[http://www.diariocriticocv.com/noticias/elecciones/europeas/uv/valencianismo/not294661.html UV se presenta como la "única representación del valencianismo" a las europeas]</ref>.

{| {{tablabonita}}
|-
| colspan="9" bgcolor="#D8D8D8" |''' Evolució del vot en les eleccions autonòmiques'''
|- bgcolor="#EAEAEA"
| '''Any'''
| align="right" | '''1983 (coalició)'''
| align="right" | '''1987'''
| align="right" | '''1991'''
| align="right" | '''1995 (coalició)'''
| align="right" | '''1999'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007 (coalició)'''
|-
|'''Número de vots'''
| align="right" | 609.519 (32,11 %)
| align="right" | 183.541 (9,24)
| align="right" | 208.126 (10,5 %)
| align="right" | 165.956 (7,1 %)
| align="right" | 106.119 (4,76 %)
| align="right" | 72.594 (3,03 %)
| align="right" | 22.781 (0,95 %)
|-
|'''[[Diputat|Diputats]]'''
| align="right" | 32*
| align="right" | 6
| align="right" | 7
| align="right" | 5
| align="right" | 0
| align="right" | 0
| align="right" | 0
|}

== Escissions ==
A partir de [[1994]] UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana]], integrats en el [[PP]], i [[Opció Nacionalista Valenciana]].

A pesar de totes estes escissions, [[Josep Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionaliste, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

==Referències==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
*[http://www.jovensnacionalistes.com/ Jovens Nacionalistes d'Unio Valenciana].
*[http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/86.pdf Sobre la fundació d'UV en l'archiu de l'Universitat d'Alacant.]
*[http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n92p197.pdf "Unió Valenciana (1982-2008). Una aproximación", per Anselm Bodoque Arribas, professor de l'Universitat de Valéncia. Revista "Papers" número 92, any 2009. Pàgines 197-225].

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Unió Valenciana

2010-08-13T15:25:18Z

Valencia es llengua:

{{Partit Polític |
| nom = Unió Valenciana (UV)
| color = #0089CE
| logo = [[Image:28885 1330900151819 1210448448 30997102 5054628 n.jpg|Logo d'Unió Valenciana|135px]]|
| president = [[Josep Manuel Miralles]]
| fundació = 1982
| ideologia = [[nacionalisme]], [[progressisme]] i [[valencianisme]]
| sèu = Plaça de l'Ajuntament 13 ([[Valéncia]])
|internacional = |
| web = http://www.uniovalenciana.org|
}}
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]], [[lliberalisme|lliberal]] [[progressisme|progressista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicent González Lizondo]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent Ramos]], entre atres. El partit s'emmarca en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]]. El seu actual president és [[Josep Manuel Miralles]].

L'organisació jovenil del partit rep el nom de [[Jovens Nacionalistes]], definint-se com valencianista, [[democràcia|democràtica]] i progressista.

== Ideologia ==

D'ideologia progressista i valencianista, situat en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> i en el nacionalisme moderat<ref>[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-unio-valenciana-asegura-no-reeditara-pacto-socios-coalicion-europea-20090415212851.html Unio Valenciana no reeditarà el pacte en els seus socis de Coalició Europea]</ref> aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el [[Llengua valenciana|valencià]] estandardisat segons les [[Normes del Puig]].

Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada [[Regne de Valéncia]], contrari a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]], la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels [[Països catalans]]. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la [[Nació Valenciana]].

== Història ==
Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit [[Unió Regional Valenciana]] creat en [[1977]], del que, després del seu I Congres celebrat en octubre de [[1979]], en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en [[Esquerra Nacionalista Valenciana]], que integrava al sector mes nacionaliste i d'esquerres i la corrent mes moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, mes tart, fundar el partit [[Unió Valenciana]].

El [[1 de novembre]] de [[1980]] es reuniren en el local de l'associacio "[[Valencia-2000]]" representants de varies entitats culturals que formaren una '''Junta Permanent d'Unio Valenciana''', en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicente Ramos]] - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, [[Francesc Domingo Ibáñez]] -president de [[Valencia 2000]]-, [[Pasqual Martín Villalba]] -president del [[Grup d'Accio Valencianista]]-, Francisco Nieto Edo -president de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]]- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.

En decembre de [[1980]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] remarcaria que Unio Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valencia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unio Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit
polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.<ref> Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980</ref>.

En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en [[Benimantell]], a on [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicent González Lizondo]] i [[Vicente Ramos]] acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana.

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Coalició Popular]] (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].

Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[Josep Manuel Miralles]].

El partit ha rebujat una coalició electoral en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], presentant-se en canvi en ''[[Los Verdes-Ecopacifistas]]'' i ''[[Unión de Centro Liberal]]'',<ref>[http://www.eleccions2007.gva.es/index.php?id=488&L=2&L=2 Candidatures a las eleccions a les Cortes Valencianes de 2007].</ref> , on ha obtingut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots<ref>http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4267&&&keyword=&auditoria=F</ref>. No se presentaren a les eleccions generals de 2008.<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3779_19_393070__Comunitat-Valenciana-Unio-Valenciana-presentara-elecciones-reestructurara-partido Unió Valenciana no se presentará a las elecciones y reestructurará el partido], ''[[Levante-EMV]]'', 11 de Giner de 2008.</ref>
En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians<ref>[http://www.diariocriticocv.com/noticias/elecciones/europeas/uv/valencianismo/not294661.html UV se presenta como la "única representación del valencianismo" a las europeas]</ref>.

{| {{tablabonita}}
|-
| colspan="9" bgcolor="#D8D8D8" |''' Evolució del vot en les eleccions autonòmiques'''
|- bgcolor="#EAEAEA"
| '''Any'''
| align="right" | '''1983 (coalició)'''
| align="right" | '''1987'''
| align="right" | '''1991'''
| align="right" | '''1995 (coalició)'''
| align="right" | '''1999'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007 (coalició)'''
|-
|'''Número de vots'''
| align="right" | 609.519 (32,11 %)
| align="right" | 183.541 (9,24)
| align="right" | 208.126 (10,5 %)
| align="right" | 165.956 (7,1 %)
| align="right" | 106.119 (4,76 %)
| align="right" | 72.594 (3,03 %)
| align="right" | 22.781 (0,95 %)
|-
|'''[[Diputat|Diputats]]'''
| align="right" | 32*
| align="right" | 6
| align="right" | 7
| align="right" | 5
| align="right" | 0
| align="right" | 0
| align="right" | 0
|}

== Escissions ==
A partir de [[1994]] UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana]], integrats en el [[PP]], i [[Opció Nacionalista Valenciana]].

A pesar de totes estes escissions, [[Josep Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionaliste, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

==Referències==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
*[http://www.jovensnacionalistes.com/ Jovens Nacionalistes d'Unio Valenciana].
*[http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/86.pdf Sobre la fundació d'UV en l'archiu de l'Universitat d'Alacant.]
*[http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n92p197.pdf "Unió Valenciana (1982-2008). Una aproximación", per Anselm Bodoque Arribas, professor de l'Universitat de Valéncia. Revista "Papers" número 92, any 2009. Pàgines 197-225].

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Unió Valenciana

2010-08-13T15:22:50Z

Valencia es llengua:

{{Partit Polític |
| nom = Unió Valenciana (UV)
| color = #0089CE
| logo = [[Image:nouUnio-valenciana.jpg|Logo d'Unió Valenciana|135px]]|
| president = [[Josep Manuel Miralles]]
| fundació = 1982
| ideologia = [[nacionalisme]], [[progressisme]] i [[valencianisme]]
| sèu = Plaça de l'Ajuntament 13 ([[Valéncia]])
|internacional = |
| web = http://www.uniovalenciana.org|
}}
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]], [[lliberalisme|lliberal]] [[progressisme|progressista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicent González Lizondo]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent Ramos]], entre atres. El partit s'emmarca en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]]. El seu actual president és [[Josep Manuel Miralles]].

L'organisació jovenil del partit rep el nom de [[Jovens Nacionalistes]], definint-se com valencianista, [[democràcia|democràtica]] i progressista.

== Ideologia ==

D'ideologia progressista i valencianista, situat en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> i en el nacionalisme moderat<ref>[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-unio-valenciana-asegura-no-reeditara-pacto-socios-coalicion-europea-20090415212851.html Unio Valenciana no reeditarà el pacte en els seus socis de Coalició Europea]</ref> aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el [[Llengua valenciana|valencià]] estandardisat segons les [[Normes del Puig]].

Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada [[Regne de Valéncia]], contrari a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]], la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels [[Països catalans]]. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la [[Nació Valenciana]].

== Història ==
Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit [[Unió Regional Valenciana]] creat en [[1977]], del que, després del seu I Congres celebrat en octubre de [[1979]], en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en [[Esquerra Nacionalista Valenciana]], que integrava al sector mes nacionaliste i d'esquerres i la corrent mes moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, mes tart, fundar el partit [[Unió Valenciana]].

El [[1 de novembre]] de [[1980]] es reuniren en el local de l'associacio "[[Valencia-2000]]" representants de varies entitats culturals que formaren una '''Junta Permanent d'Unio Valenciana''', en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicente Ramos]] - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, [[Francesc Domingo Ibáñez]] -president de [[Valencia 2000]]-, [[Pasqual Martín Villalba]] -president del [[Grup d'Accio Valencianista]]-, Francisco Nieto Edo -president de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]]- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.

En decembre de [[1980]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] remarcaria que Unio Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valencia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unio Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit
polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.<ref> Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980</ref>.

En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en [[Benimantell]], a on [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicent González Lizondo]] i [[Vicente Ramos]] acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana.

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Coalició Popular]] (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.

Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].

Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[Josep Manuel Miralles]].

El partit ha rebujat una coalició electoral en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], presentant-se en canvi en ''[[Los Verdes-Ecopacifistas]]'' i ''[[Unión de Centro Liberal]]'',<ref>[http://www.eleccions2007.gva.es/index.php?id=488&L=2&L=2 Candidatures a las eleccions a les Cortes Valencianes de 2007].</ref> , on ha obtingut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots<ref>http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4267&&&keyword=&auditoria=F</ref>. No se presentaren a les eleccions generals de 2008.<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3779_19_393070__Comunitat-Valenciana-Unio-Valenciana-presentara-elecciones-reestructurara-partido Unió Valenciana no se presentará a las elecciones y reestructurará el partido], ''[[Levante-EMV]]'', 11 de Giner de 2008.</ref>
En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians<ref>[http://www.diariocriticocv.com/noticias/elecciones/europeas/uv/valencianismo/not294661.html UV se presenta como la "única representación del valencianismo" a las europeas]</ref>.

{| {{tablabonita}}
|-
| colspan="9" bgcolor="#D8D8D8" |''' Evolució del vot en les eleccions autonòmiques'''
|- bgcolor="#EAEAEA"
| '''Any'''
| align="right" | '''1983 (coalició)'''
| align="right" | '''1987'''
| align="right" | '''1991'''
| align="right" | '''1995 (coalició)'''
| align="right" | '''1999'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007 (coalició)'''
|-
|'''Número de vots'''
| align="right" | 609.519 (32,11 %)
| align="right" | 183.541 (9,24)
| align="right" | 208.126 (10,5 %)
| align="right" | 165.956 (7,1 %)
| align="right" | 106.119 (4,76 %)
| align="right" | 72.594 (3,03 %)
| align="right" | 22.781 (0,95 %)
|-
|'''[[Diputat|Diputats]]'''
| align="right" | 32*
| align="right" | 6
| align="right" | 7
| align="right" | 5
| align="right" | 0
| align="right" | 0
| align="right" | 0
|}

== Escissions ==
A partir de [[1994]] UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana]], integrats en el [[PP]], i [[Opció Nacionalista Valenciana]].

A pesar de totes estes escissions, [[Josep Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionaliste, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.

==Referències==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
*[http://www.jovensnacionalistes.com/ Jovens Nacionalistes d'Unio Valenciana].
*[http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/86.pdf Sobre la fundació d'UV en l'archiu de l'Universitat d'Alacant.]
*[http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n92p197.pdf "Unió Valenciana (1982-2008). Una aproximación", per Anselm Bodoque Arribas, professor de l'Universitat de Valéncia. Revista "Papers" número 92, any 2009. Pàgines 197-225].

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Socialisme

2010-07-31T21:31:49Z

Valencia es llengua:

El '''socialisme''' és una [[ideologia]] de [[economia política]] que designa aquelles teories i accions polítiques que defenen en principi un sistema econòmic i polític, basat en la propietat o possessió democràtica dels sistemes de producció, el seu control administratiu colectiu, no-estatal o estatal, i del control democràtic de les estructures polítiques civils per part dels ciutadans. Per això el socialisme s'associa, sense ser necessàriament, a idees que van des de la busca del [[be comú]] i la [[igualtat social]] fins al [[socialisme d'Estat]] o el [[intervencionisme]], definicions de socialisme o dels seus mètodos que poden variar dràsticament segons l'interlocutor.

En resum apoderar als que realisen la vida social i economia d'una societat en compte de donar-li poder només a aquells que les puguen comprar o concentrar el control d'ella (i inclús elaborar mecanismes per a evitar-ho d'arrel), d'ací el seu caràcter originàriament [[anticapitalisme|anticapitaliste]]. En principi és a açò al que en el [[segle XIX]], en el context d'un procés de proletarisació massiu produït per l'ascens del capitalisme industrial, es va denominar moviment socialiste i en alguns llocs moviment de reforma del treball.

És un terme polític, que Roman fortament vinculat en l'establiment d'una classe treballadora organisada, creada ya siga per mig de revolució o evolució social o per mig de reformes institucionals, en el propòsit de construir una societat sense classes estratificades o subordinades unes a atres. La radicalitat del socialisme no es referix tant als mètodos per a conseguir-ho sino més aïna als principis que es perseguixen.

Al socialisme se li atribuïx el principi següent: "de cada u, segons la seua capacitat; a cada u, segons les seues necessitats".

== Veja's també ==
*[[Anarquisme]]
*[[Anticapitalisme]]
*[[Autonomisme]]
*[[Comunisme]]
*[[Crítica social]]
*[[Economia ecològica]]
*[[Internacional Socialista]]
*[[Marxisme]]
*[[Moviment obrer]]; [[Moviment sindical|sindical]] i [[Moviment social|social]].
*[[Socialdemocràcia]]
*[[Socialisme democràtic]]
*[[Socialisme de mercat]]
*[[Socialisme del sigle XXI]]
*[[Socialisme utòpic]]
*[[Societat Fabiana]]

[[Categoria:Socialisme| ]]