L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Castelló de la Plana

2009-05-29T17:20:48Z

Valencia Elig: /* Cultura i deports */

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Castello_de_la_Plana.png|120px]]
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Castelló de la plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.0330639°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.03306
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|població = 177.924 hab. (2008)
|densitat = 1.655,11 hab./km²
|gentilici = Castellonenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PP]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
}}
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== Clima ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|Climograma de Castelló (Almassora)]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofes ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda (Castelló)|Onda]] i [[Vilafamés]].

== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==

=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel Nort, Sur i Oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de circumvalació:
:*[[ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
:*[[ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
:*[[ronda Nort de Castelló| ''' ronda Nort ''']]
::Creguen un mig-anell que rodeja la capital, des de la [[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a la [[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de la [[AP-7]] Autopista del Mediterràneu.

::Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

:*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
::Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
:*[[avinguda Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
:*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
:*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
::Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona N de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
:*[[avinguda Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
:*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
:*[[avinguda Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
:*[[avinguda Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
::S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilarreal|Vilarreal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
:*[[avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
:*[[avinguda Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
::Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agafar una d'estes avinguda per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos per l'oest:
:*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
:*[[carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
:*[[passeig Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
:*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
:*[[avinguda L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
:*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
::Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
:*[[ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
:*[[ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
:*[[carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===

==== Bus ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínies oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vila-real, Almassora, Burriana, Benicàssim o El Grau).

====Bicicas====
El "'''Bicicas'''", és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*El "Àgora" de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L' [[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant del [[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La [[avinguda Benicàssim (Castelló)|Avinguda Benicàssim]] (front Hospital General).
*El passeig Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Proximitats Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent|Moixent]] i [[Utiel]] en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del sigle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el sigle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de [[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, cridat [[la Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[Image:Demografia Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, el [[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal (Castelló)|Vilarreal]], [[Burriana]], [[Almassora]] i [[les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Església de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Església]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Església de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Església de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de la [[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|[[Gaiata]].]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Vore també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Castelló de la Plana

2009-05-29T17:19:48Z

Valencia Elig: /* Festes */

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Castello_de_la_Plana.png|120px]]
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Castelló de la plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.0330639°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.03306
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|població = 177.924 hab. (2008)
|densitat = 1.655,11 hab./km²
|gentilici = Castellonenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PP]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
}}
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== Clima ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|Climograma de Castelló (Almassora)]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofes ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda (Castelló)|Onda]] i [[Vilafamés]].

== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==

=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel Nort, Sur i Oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de circumvalació:
:*[[ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
:*[[ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
:*[[ronda Nort de Castelló| ''' ronda Nort ''']]
::Creguen un mig-anell que rodeja la capital, des de la [[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a la [[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de la [[AP-7]] Autopista del Mediterràneu.

::Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

:*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
::Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
:*[[avinguda Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
:*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
:*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
::Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona N de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
:*[[avinguda Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
:*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
:*[[avinguda Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
:*[[avinguda Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
::S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilarreal|Vilarreal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
:*[[avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
:*[[avinguda Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
::Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agafar una d'estes avinguda per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos per l'oest:
:*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
:*[[carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
:*[[passeig Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
:*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
:*[[avinguda L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
:*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
::Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
:*[[ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
:*[[ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
:*[[carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===

==== Bus ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínies oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vila-real, Almassora, Burriana, Benicàssim o El Grau).

====Bicicas====
El "'''Bicicas'''", és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*El "Àgora" de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L' [[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant del [[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La [[avinguda Benicàssim (Castelló)|Avinguda Benicàssim]] (front Hospital General).
*El passeig Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Proximitats Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent|Moixent]] i [[Utiel]] en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del sigle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el sigle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de [[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, cridat [[la Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[Image:Demografia Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, el [[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal (Castelló)|Vilarreal]], [[Burriana]], [[Almassora]] i [[les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Església de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Església]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Església de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Església de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de la [[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en els seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|[[Gaiata]].]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Vore també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Castelló de la Plana

2009-05-29T17:19:14Z

Valencia Elig: /* Personagens ilustres */

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Castello_de_la_Plana.png|120px]]
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Castelló de la plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.0330639°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.03306
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|població = 177.924 hab. (2008)
|densitat = 1.655,11 hab./km²
|gentilici = Castellonenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PP]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
}}
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== Clima ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|Climograma de Castelló (Almassora)]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofes ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda (Castelló)|Onda]] i [[Vilafamés]].

== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==

=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel Nort, Sur i Oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de circumvalació:
:*[[ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
:*[[ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
:*[[ronda Nort de Castelló| ''' ronda Nort ''']]
::Creguen un mig-anell que rodeja la capital, des de la [[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a la [[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de la [[AP-7]] Autopista del Mediterràneu.

::Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

:*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
::Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
:*[[avinguda Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
:*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
:*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
::Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona N de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
:*[[avinguda Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
:*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
:*[[avinguda Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
:*[[avinguda Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
::S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilarreal|Vilarreal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
:*[[avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
:*[[avinguda Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
::Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agafar una d'estes avinguda per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos per l'oest:
:*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
:*[[carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
:*[[passeig Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
:*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
:*[[avinguda L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
:*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
::Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
:*[[ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
:*[[ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
:*[[carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===

==== Bus ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínies oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vila-real, Almassora, Burriana, Benicàssim o El Grau).

====Bicicas====
El "'''Bicicas'''", és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*El "Àgora" de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L' [[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant del [[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La [[avinguda Benicàssim (Castelló)|Avinguda Benicàssim]] (front Hospital General).
*El passeig Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Proximitats Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent|Moixent]] i [[Utiel]] en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del sigle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el sigle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de [[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, cridat [[la Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[Image:Demografia Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, el [[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal (Castelló)|Vilarreal]], [[Burriana]], [[Almassora]] i [[les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Església de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Església]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Església de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Església de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de la [[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en els seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|[[Gaiata]].]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissabte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Vore també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Castelló de la Plana

2009-05-29T17:18:50Z

Valencia Elig: /* Personages ilustres */

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Castello_de_la_Plana.png|120px]]
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Castelló de la plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.0330639°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.03306
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|població = 177.924 hab. (2008)
|densitat = 1.655,11 hab./km²
|gentilici = Castellonenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PP]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
}}
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== Clima ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|Climograma de Castelló (Almassora)]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofes ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda (Castelló)|Onda]] i [[Vilafamés]].

== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==

=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel Nort, Sur i Oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de circumvalació:
:*[[ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
:*[[ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
:*[[ronda Nort de Castelló| ''' ronda Nort ''']]
::Creguen un mig-anell que rodeja la capital, des de la [[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a la [[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de la [[AP-7]] Autopista del Mediterràneu.

::Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

:*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
::Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
:*[[avinguda Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
:*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
:*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
::Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona N de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
:*[[avinguda Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
:*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
:*[[avinguda Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
:*[[avinguda Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
::S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilarreal|Vilarreal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
:*[[avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
:*[[avinguda Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
::Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agafar una d'estes avinguda per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos per l'oest:
:*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
:*[[carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
:*[[passeig Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
:*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
:*[[avinguda L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
:*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
::Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
:*[[ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
:*[[ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
:*[[carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
:*[[carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===

==== Bus ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínies oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vila-real, Almassora, Burriana, Benicàssim o El Grau).

====Bicicas====
El "'''Bicicas'''", és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*El "Àgora" de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L' [[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant del [[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La [[avinguda Benicàssim (Castelló)|Avinguda Benicàssim]] (front Hospital General).
*El passeig Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Proximitats Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent|Moixent]] i [[Utiel]] en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del sigle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el sigle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de [[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, cridat [[la Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[Image:Demografia Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, el [[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal (Castelló)|Vilarreal]], [[Burriana]], [[Almassora]] i [[les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
. De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
. La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Església de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Església]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Església de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Església de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de la [[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en els seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|[[Gaiata]].]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissabte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personagens ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Vore també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]