L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Usuari:Traca

2009-03-12T20:38:52Z

Traca: /* Artículs que he creat */ Nou artícul dels percebes

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]
#[[Escut de Valéncia]]
#[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
#[[Mistela]]
#[[Percebe]]

==Artículs en els que he colaborat==
#[[Mare de Deu dels Desamparats]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Percebe

2009-03-12T20:37:13Z

Traca: Percebes

El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') es un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta.

== Anatomia ==
El cos està protegit per una serie de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té ulls.

== Cicle de vida ==
Al igual que la resta dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]].

Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una serie de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer.

== Larves ==
Presenta [[nauplius]] de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una [[larva]] [[cipris]]. Abdós son [[pelàgic|pelàgiques]], i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al [[plàncton]] (concretament al [[meroplàncton]]).

== Gastronomia ==
S'explota sobre tot des de [[Galícia]] i [[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Euskadi]], [[Portugal]], [[Chile]], [[Canadà]] i [[França]] (especialment en [[Belle Isle]]) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa [[Gastronomia de Galícia|gastronomia]]; se recull manualment en las roques situades en la zona [[intermareal]] de les [[ria|ries]], [[acantiat]]s, [[illa|illes]], etc., en risc considerable per als operaris, localment cridats ''''percebeiros'' o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.

La part comestible és la que forma el pedúncul.

El seu equivalent comestible americà és el [[Megabalanus psittacus|picoroco]].

== Creències ==
En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]]'') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.

[[Categoria:Invertebrats comestibles]]

Usuari discussió:Traca

2009-03-12T20:04:03Z

Traca: /* ¡Hola! */ contestació

¡Hola, tu! Pots deixar-me ací tot lo que vullgues dir-me per a que puga vore-lo. Assegurat de deixar-lo damunt just de l'últim comentari per a que siga més fàcil vore-lo; si veus que és massa llarc enrecorda't de ficar-li una ==capçalera== per a separar-lo dels demés. Pots, ademés, contestar a preguntes ficant tantes vegades dos puntets (:) com siga necessari en cada nova resposta. Eixemple:
:¡Hola!, ¿cóm va tot?
:: ¡Be nano, de categoria!
Res més, passeu-ho be i colaboreu en la Uiquipèdia per a fer entre tots una enciclopèdia cada vegada més gran. Salut.
----

== ¡Hola! ==

¡Yee! Veig que estàs contribuint molt a uiquipedia, be pues te recomane que faces els articuls que tota wikipedia ha de tindre, aci està el link:

http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia ;)

Si això més tart t'ocupes d'atres artículs, pero ajuda-mos a fer estos que ne son mes importants. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:58, 12 març 2009 (UTC)
::¡Hola nano! Vaig vore'l dels primers dies que vaig començar a colaborar, lo tinc a la pàgina d'usuari per enrecordar-me. Vaig a vore qué n'hi ha per ahí. :) --[[Usuari:Traca|traca]] 20:04, 12 març 2009 (UTC)

Usuari:Traca

2009-03-12T19:07:41Z

Traca: /* Artículs que he creat */ afegit el nou artícul de la Mistela

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]
#[[Escut de Valéncia]]
#[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
#[[Mistela]]

==Artículs en els que he colaborat==
#[[Mare de Deu dels Desamparats]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Categoria:Begudes alcohòliques

2009-03-12T19:06:50Z

Traca: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Begudes».

[[Categoria:Begudes]]

Rom

2009-03-12T19:05:41Z

Traca: Nova categoria afegida

{{Esbos}}

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilació i maduració en bota de roure, del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachaça en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduració una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (“Cubalibre”, “Mojito”, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduració uns 5 anys. També se nomena Rom Vell, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color fusta dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclar-ho tindria que ser delicte.

==Denominacions d'Orige==

Hi ha diferents denominacions d'orige pero ací només anem a nomenar algunes, les més importants:

'''Rom Cubà:'''Es tracta de un rom molt potent i prou sec, per lo que és ideal per a les mescles.

'''Rom Veneçolà:''' Es un rom en molt de caràcter, ideal per a fer rom vell, no és molt sec, per lo que no té tant d'èxit en les mescles.

'''Rom Valencià:''' Destaca que la canya es importada, pero té un procés d'elaboració diferent.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició. Es molt paregut al Veneçolà, pero en matisos diferents.

'''Rom Bahamenc:''' El més consumit del món presenta les mateixes característiques que el cubà, pero sense l'embarc comercial que te el cubà.

==Diferents Combinats en Rom:==

Primer n'hi ha que saber que per a fer un combinat en rom lo més important és utilisar rom blanc:

'''Cubalibre:''' Es el combinat més senzill. Se posa una quarta part de rom blanc en un got de tubo y se plena lo que queda en coca-cola, s'afegix el gèl i ya està preparat.

'''Mojito:''' És un combinat fet en herbassana i rom, primer s'afegix rom i aigua mitat a mitat, després se li afegix sucre, suc de llima i gèl picat.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]

Cassalla

2009-03-12T19:04:47Z

Traca: Enllaç al nou artícul de la Mistela i una nova categoria afegida

{{esbos}}

La cassalla és una beguda alcohòlica que va des de els 40º als 45º, és una beguda tradicional en Valéncia.

És una maceració de fenoll i matafaluga. Se diferència de l'anís sec en que la cassalla porta matafaluga i l'anís sec no.

La manera tradicional de beure-la es rebaixant-la en aigua, un quart del got en cassalla i lo que sobra en aigua.

També un atra manera de beurela sobre tot en l'horta Sur, es barrejantla ab [[Mistela]], Beguda que s'anomena "Barrejat", tipic de les partidetes, de Dominó, de truc, o bé en les vespraes que els yayos dels pobles se reunixen sencillament per a charrar.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]

Mistela

2009-03-12T19:02:50Z

Traca: Mistela, licor típic valencià

[[Image:Mistela.jpg|thumb|200 px|Mistela en [[Dénia]].]]
'''Mistela''' (del [[llatí]] ''mixtella'', es a dir: ''mesclilla'') és el nom que reben diversos [[licor]]s elaborats mediant la mescla d'[[alcohol]] en ingredients vegetals que afigen sabor, com el [[most]] de [[raïm]] o diverses classes d'[[herbes aromàtiques]]. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca [[fermentació]].

La mistela (també cridada [[rom]] en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de [[Valéncia]]; entre elles la [[Marina Alta]], [[Torís]], [[Utiel]], [[Requena]] i [[Chest]]; en la [[província de Granada]], més concretament els pobles del voltant de [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]] com els del [[Marquesat del Zenete]] i els de la comarca de l'[[Alpujarra Granadina]]; també en la [[província d'Almeria]], en l'[[Alpujarra Almeriense]] i en municipis de la [[comarca de l'Almanzora]] i [[Serra dels Filabres]] com [[Chercos]]; i el surest de la [[província d'Albacete]].

El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació ([[aiguardent]], generalment) i el suc de raïm ([[most]]), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants ([[sucre blanc]], [[sucre moreno]], [[mel]]) i adobat en aromes naturals ([[clau]], [[canella]] en rama, grans de [[café]], peladures de [[llima]] i [[taronja]], herbes i espècies varies).

== Elaboració ==

S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un suc net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el café mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.

Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta dies, agitant dit recipient a poder ser tots els dies.

Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.

La mistela ya està llista per a prendre, i pot ser embotellada.

== Vi de mistela ==
El [[vi]] mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un [[most]] molt ric en [[glucosa]], se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "[[vins de missa]]" de la [[llitúrgia]] [[Iglésia catòlica apostòlica romana|catòlica]].

==Referències==
{{traduït de|es|Mistela}}

[[Categoria:Vins d'Espanya]]
[[Categoria:Vins de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]

Archiu:Mistela.jpg

2009-03-12T19:02:11Z

Traca: Mistela

Mistela

Usuari:Traca

2009-03-11T22:46:28Z

Traca: Nova colaboració: Mare de Deu dels Desamparats

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]
#[[Escut de Valéncia]]
#[[Escut de la Comunitat Valenciana]]

==Artículs en els que he colaborat==
#[[Mare de Deu dels Desamparats]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Mare de Deu dels Desamparats

2009-03-11T22:44:57Z

Traca: Afegida la secció de referències

[[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La Mare de Deu dels Desamparats és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una ma i en el Chiquet Jesús portant la creu, en els seus braços. La image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se li coneix carinyosament entre els valencians com '''La Geperudeta''', o en llengua valenciana per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.

== Orige del cult ==

El vintiquatre de febrer de 1409 el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un [[loco|malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment cridat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a enferms mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels bojos i inocents).

L'objectiu de la germandat fon atendre als bojos, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.

Dos anys després nomenaren patrona de la germandat a la Verge com mare dels desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.

En el any 1414 aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li van dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.

Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren la image de la [[Verge Maria]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".

El vintiú d'abril de 1885, el papa [[León XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Verge dels Desamparats.

== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==

El vintiquatre de giner de 1789 el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].

El vinticinc de maig de 1809 no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.

En la [[Guerra de la Independència]], el sis de març de 1810, en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].

El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.

Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de 1854 i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en 1947<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.

== Coronació de la Verge ==
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de la idea de la coronació de la Verge.

El quinze d'octubre de 1921, el papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.

== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, de un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en 1966 per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Verge dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que la image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el Maremòvil''.

== La Confraria ==
El vintiquatre de febrer de 1409, després d'un sermó del pare Jofré, un grup de comerciants de Valéncia encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benedicto XIII]] en data de vintissís de febrer de 1410.

L'u d'agost de 1414, [[Fernando de Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.

Els objectius de la confraria se foren ampliant al llarc dels segles i adaptant-se a les noves relalitats.

== [[Himne de la Coronació]] ==

"La pàtria valenciana

s´ampara baix ton mant

¡Oh, Verge Sobirana

de terres de Llevant!".

La terra llevantina reviu en ta Capella

al fer-vos homenage de pur i ver amor.

Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella

pareix que està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística assussena,

Lo seu verger formaren als peus de ton altar.

I fervorós en elles lo valencià t´ofrena

La devoció més santa que es puga professar.

En terres valencianes

La fe per Vós no mor

I vostra Image Santa

Portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;

Salve, Verge dels Desamparats;

Salve, sempre adorada Patrona;

Salve, Mare del bons valencians.

Musica: Romeu
Lletra: José María Juan Garcia (Retor valencià)

== Enllaços externs ==
*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]

==Referències==
* {{Traduït de|es|Virgen_de_los_Desamparados}}

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Mare de Deu dels Desamparats

2009-03-11T22:42:28Z

Traca: Ampliant l'artícul

[[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La Mare de Deu dels Desamparats és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una ma i en el Chiquet Jesús portant la creu, en els seus braços. La image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se li coneix carinyosament entre els valencians com '''La Geperudeta''', o en llengua valenciana per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.

== Orige del cult ==

El vintiquatre de febrer de 1409 el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un [[loco|malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment cridat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a enferms mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels bojos i inocents).

L'objectiu de la germandat fon atendre als bojos, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.

Dos anys després nomenaren patrona de la germandat a la Verge com mare dels desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.

En el any 1414 aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li van dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.

Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren la image de la [[Verge Maria]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".

El vintiú d'abril de 1885, el papa [[León XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Verge dels Desamparats.

== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==

El vintiquatre de giner de 1789 el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].

El vinticinc de maig de 1809 no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.

En la [[Guerra de la Independència]], el sis de març de 1810, en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].

El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.

Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de 1854 i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en 1947<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.

== Coronació de la Verge ==
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de la idea de la coronació de la Verge.

El quinze d'octubre de 1921, el papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.

== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, de un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en 1966 per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Verge dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que la image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el Maremòvil''.

== La Confraria ==
El vintiquatre de febrer de 1409, després d'un sermó del pare Jofré, un grup de comerciants de Valéncia encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benedicto XIII]] en data de vintissís de febrer de 1410.

L'u d'agost de 1414, [[Fernando de Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.

Els objectius de la confraria se foren ampliant al llarc dels segles i adaptant-se a les noves relalitats.

== [[Himne de la Coronació]] ==

"La pàtria valenciana

s´ampara baix ton mant

¡Oh, Verge Sobirana

de terres de Llevant!".

La terra llevantina reviu en ta Capella

al fer-vos homenage de pur i ver amor.

Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella

pareix que està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística assussena,

Lo seu verger formaren als peus de ton altar.

I fervorós en elles lo valencià t´ofrena

La devoció més santa que es puga professar.

En terres valencianes

La fe per Vós no mor

I vostra Image Santa

Portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;

Salve, Verge dels Desamparats;

Salve, sempre adorada Patrona;

Salve, Mare del bons valencians.

Musica: Romeu
Lletra: José María Juan Garcia (Retor valencià)

== Enllaços externs ==
*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Himne de la Coronació

2009-03-11T21:40:28Z

Traca: Afegit enllaç extern a un mp3 en l'himne i reorganisades les categories

'''L'himne de la Coronació''' és un cant dedicat a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. La seua lletra fon creada en 1921 pel retor valencià [[José María Juan García]] i la música va ser composta per Lluís Romeu, organiste de la [[Catedral de Vich]]. Va ser adoptat com a oficial el 12 de maig de 1923 en motiu de les festes de la coronació.

==Lletra de l'himne==
La pàtria valenciana

s'ampara baix ton mant

¡Oh, Verge Sobirana

de terres de Llevant!.

La terra llevantina reviu en ta Capella

al fer-vos homenage de pur i ver amor.

Puix sou la nostra Reina i vostra image bella

pareix que està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística assussena,

Lo seu verger formaren als peus de ton altar.

I fervorós en elles lo valencià t'ofrena

La devoció més santa que es puga professar.

En terres valencianes

La fe per Vós no mor

I vostra image santa

Portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;

Salve, Verge dels Desamparats;

Salve, sempre adorada Patrona;

Salve, Mare del bons valencians.

== Enllaços externs ==
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Mare de Deu dels Desamparats]]

Discussió:Mare de Deu dels Desamparats

2009-03-11T21:36:23Z

Traca: Aclaració sobre redireccionaments

Per a unificar temes les pàgines [[Verge dels Desamparats]] i [[Nostra Senyora dels Desamparats]] redireccionen ací ([[Mare de Deu dels Desamparats]]). --[[Usuari:Traca|traca]] 21:36, 11 març 2009 (UTC)

Nostra Senyora dels Desamparats

2009-03-11T21:34:04Z

Traca: Unificant temes

#REDIRECT [[Mare de Deu dels Desamparats]]

Verge dels Desamparats

2009-03-11T21:32:24Z

Traca: Unificant temes

#REDIRECT [[Mare de Deu dels Desamparats]]

Usuari:Traca

2009-03-11T14:41:14Z

Traca: /* Artículs que he creat */ nou artícul de l'escut de la Comunitat Valenciana

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]
#[[Escut de Valéncia]]
#[[Escut de la Comunitat Valenciana]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Escut de la Comunitat Valenciana

2009-03-11T14:39:46Z

Traca: Escut de la Comunitat

{{Plantilla:esbos}}

[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|right|150px|thumb| Diseny oficial de l'escut de la Comunitat Valenciana]]

L'escut de la [[Comunitat Valenciana]] està descrit en el [[Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]] (DOGV) número 211, de data 13 de decembre de 1984, i de títul '''Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, del 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació'''.

L'escut, queda descrit de la següent manera:

''1. El emblema de la [[Generalitat Valenciana]] se constituïx en la heràldica del Rei [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], representativa del històric [[Regne de Valéncia]], tal com és blasonat a continuació:''

''1.1. Escut: Inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de gules.''

''1.2. Timbre: elm de plata coronat; mantellet que penja en assur, en una creu paté curvilínea i fixada en punta acunçada de plata, forrat de gules; per cimera, un dragó naixent d'or, alat, llinguat de gules i dentat de plata.''

== Veja's també ==
* [[Escut de Valéncia]]''

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_la_Comunidad_Valenciana}}

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Valéncia

2009-03-11T14:25:27Z

Traca: /* Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII) */ afig enllaç del nou artícul de l'escut de Valéncia

{{atresusos}}

La ciutat de ''' Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, es la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

==Activitats econòmiques==
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[Horta|hortes]].

També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.

==Clima==
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/>
<span> [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';</span>
</div>
{|id=toc style="text-align:right"
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SEP||OCT||NOV||DEC||Total<ref><small>Mija sobre lo total anual.</small></ref>
|- style="border-bottom:solid 3px grey;"
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</small></ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|  ''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|  ''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:center"| ||||||||||||||||||||||||||
|-
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</small></ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
|-
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']</span>
|}
<div style="text-align:left">
<references/>
</div>
<span style="font-size:80%">'''Font:[http://www.inm.es/ Institut Nacional de Meteorología]'''</span>
</div>
<div id=toc style="font-size:8pt">
'''Nota:'''

Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
</div>

==Comarca: Ciutat de Valéncia==
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].

==Demografia==
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
|-
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
|-
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]
|-
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
|}

<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos).
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

==[[Urbanisme]]==
===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
|La Seu - La Xerea - [[Barrio del Carmen (Valencia)|El Carme]] - El Pilar - El Mercat - Sant Francesc
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
|[[Ruzafa|Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
|[[Campanar (Valencia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
|Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
|Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
|La Rayosa - L'Hort De Senabre - La Creu Coberta - [[San Marcelino (Valencia)|Sant Marceli]] - Cami Real
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
|[[Montolivet (Valencia)|Monteolivete]] - En Corts - Malilla - [[Fuente San Luis (Valencia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - El Cabanyal - El Canyamelar - [[Malva-rosa (Valencia)|La Malva-Rosa]] - Betero - Nazaret
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera
|}
{|{{tablabonita}}
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nord
|Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Barcena - Mahuella - Massarrochos - Borboto
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
|[[Benimámet|Benimamet]] - Beniferri
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
|El Forn d'Alcedo - [[Castellar-Oliveral]] - [[Pinedo (Valencia)|Pinedo]] - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar
|}

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].

===Parcs i jardins===
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del [[Túria|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>

*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.

*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].

*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.

===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.

En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".

===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]] , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Turia XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.

En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

===Llocs d'interés turístic===

Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del [[Túria|riu Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

==Història==
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}

===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br />

En [[138 a.C]] es fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].

Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.

Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de "godi", "suevi" als sueus, "romani" als hispà romans normals, i si eren rics "senatore". Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'Iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>

===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br />

A principis del [[sigle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.

Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari pera negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues casa, el respecte pera la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el de [[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].

En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].

===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===

'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />

Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].

En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo [[Rei Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]].

En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].

<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u>

El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', y al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En 1502 se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom de ''Estudi General''.

<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u>

A principis del sigle XVIII, durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===

En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).

En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===

Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i es convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.

En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eixe que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].

Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] se terminen les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].

En [[1936]] Valéncia, durant lo conflicte de la guerra civil, se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].

En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions, i l'antic caixer es va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).

En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).

En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].

{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}

==Art i cultura==

===Museus i sales d'exposicions===

{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}

La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').

Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.

Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibányez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibányez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.

A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des de el 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el museu faller (principalment en horari faller).

El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.

S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].

==Oci en la ciutat==
===Activitats culturals===
Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.
====Cine i teatre====
'''[[Cine]]:'''
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterrani''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este acontecimiento és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.

*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.

*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.

:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i es membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].

*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''"La Filmoteca"'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].

*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en lo Cap i Casal , se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.

'''[[Arts escèniques]]:'''

*<u>[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)''].</u> Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].

*<u>'''Encontre Internacional de Performance'''</u>. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.

===='''Música'''====
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot lo món, i durant el mes de juliol se ve celebrant des de 1886 un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].

'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle es celebrarà durant els dijous de lo mes de setembre, com ve seent habitual d'edicions anteriors des de 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.

'''El concurs internacional de piano "[[José Iturbi]]"''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]], i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'ajuntament.

===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}

En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot lo món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això manco importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons sa celebració.

*'''Giner:''' Sant Antoni Abat, i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i lo [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].

===Gastronomia===

La gastronomia de la ciutat és reflex de sa cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.

*Cuina
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.

<u>'''Arrossos'''</u><br/>
La [[paella]] es el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. Es complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''"arròs en fesols i naps"'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).

* Begudes
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.

* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats, i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]] ([[Alacant]]).

===A la Lluna de Valéncia===

La Ciutat de Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva "escapades" de cap de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga “ruta del bacalao” o [[Ruta Destroy]].

Lo que crida l'atenció de la ciutat i son ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe, i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.

Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja ad alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.

Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.

La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.

===Events internacionals===

*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>

:Lo V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].

:Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies ans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.

:L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] lo [[9 de juliol]].

*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
:Durant lo congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.

:Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, seent la seua sèu lo [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].

*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos "Ciutat de Valéncia" (2007)]'''</u>
:El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el mes d'abril. Mos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
:Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club- i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.

====Deportius====

*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]]'''</u>
:Lo dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]

*<u>'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''</u>
:Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]]'', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].

*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
:Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició de este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.

*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
:Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]]''', coneguda oficialment com '''''"America's Cup"''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.

:Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.

:Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.

:Com a comissionat de lo govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.

*<u>'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''</u>
:Cada any un festival aéreu, que es celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
:En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.

*'''<u>XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)</u>'''
:Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment es celebra el dia 30 de Decembre.

*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta (2008)'''</u>
:Des d'el 12 de març de 2006, la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisarà Valéncia i que se celebrarà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].

*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
:Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en 2009.

*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
:A partir de 2008 la ciutat de Valéncia serà sèu d'un Gran Premi de Fòrmula 1 que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].

*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]]'''</u>
:A banda de estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].

== Ciutats agermanades ==
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de 1978, a soles dos mesos després en decembre de 1978 aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].

La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de 1982 i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de 1984.

L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.

<center>
{| id=toc
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
|
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
| style="width:2em;"| 
|
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
|}</center>
<center>
{| id=toc
|+

{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades nacionals'''

| style="width:2em;"| 
|
*[[Alacant]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Múrcia]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Burgos]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Xàtiva]]
| style="width:2em;"| 
|<center>

|}</center>

== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Veja-se també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]

=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]], i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]]'' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]]''.

==Referències==
{{Traduït de|es|Valencia}}
{{listaref}}

==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

==Veja-se també==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Bandera de Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Plajes de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plajes de la Ciutat de Valéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

==Enllaços externs==

===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]

===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]
===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]

===Cultura===
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Usuari:Traca

2009-03-11T14:22:56Z

Traca: /* Artículs que he creat */ nou artícul de l'escut de Valéncia

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]
#[[Escut de Valéncia]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Escut de Valéncia

2009-03-11T14:21:14Z

Traca: I collo... dos més...

[[Image:Escut de Valencia.png|thumb|right|300px|Escut de la ciutat de [[Valéncia]]]]
L''''escut de la ciutat de [[Valéncia]]''' se basa en la [[Senyal Real d'Aragó]], després de la concessió de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], qui incorporà la ciutat a la [[Corona d'Aragó|Corona]], i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'[[Ajuntament de Valéncia]] garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]] (DOGV).

== Blasonat ==

{{cita|En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un [[rat penat]], vist de front i en las ales esteses, de sabre.}}

== Història ==

Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' (1356-1365), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

{{Cita|«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»|''Manual de Consells'' de 1377 ([[Archiu Històric Municipal de Valéncia]], anys 1375-1383, n. 17, sig. A)}}

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].

En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del [[rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo [[rat penat]] en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]](1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].

== Veja's també ==
* [[Escut de la Comunitat Valenciana]]''

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_Valencia}}

[[Categoria:Escuts de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Escut de Valéncia

2009-03-11T14:19:56Z

Traca: Dos errates mínimes

[[Image:Escut de Valencia.png|thumb|right|300px|Escut de la ciutat de [[Valéncia]]]]
L''''escut de la ciutat de [[Valéncia]]''' se basa en la [[Senyal Real d'Aragó]], després de la concessió de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], qui incorporà la ciutat a la [[Corona d'Aragó|Corona]], i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'[[Ajuntament de Valéncia]] garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]] (DOGV).

== Blasonat ==

{{cita|En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un [[rat penat]], vist de front i en las ales esteses, de sabre.}}

== Història ==

Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' (1356-1365), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

{{Cita|«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»|''Manual de Consells'' de 1377 ([[Archiu Històric Municipal de Valéncia]], anys 1375-1383, n. 17, sig. A)}}

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].

En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del [[rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo [[rat penat]] en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]](1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].

== Veja's també ==
* [[Escut de la Comunitat Valenciana]]''

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_Valencia}}

[[Categoría:Escuts de la Província de Valéncia]]
[[Categoría:Valéncia]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Escut de Valéncia

2009-03-11T14:17:23Z

Traca: Nou artícul de l'escut del nostre Cap i Casal.

[[Image:Escut de Valencia.png|thumb|right|300px|Escut de la ciutat de [[Valéncia]]]]
L''''escut de la ciutat de [[Valéncia]]''' se basa en la [[Senyal Real d'Aragó]], després de la concessió de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], qui incorporà la ciutat a la [[Corona d'Aragó|Corona]], i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'[[Ajuntament de Valéncia]] garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]] (DOGV).

== Blasonado ==

{{cita|En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un [[rat penat]], vist de front i en las ales esteses, de sabre.}}

== Historia ==

Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' (1356-1365), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

{{Cita|«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»|''Manual de Consells'' de 1377 ([[Archiu Històric Municipal de Valéncia]], anys 1375-1383, n. 17, sig. A)}}

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].

En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del [[rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo [[rat penat]] en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]](1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].

== Veja's també ==
* [[Escut de la Comunitat Valenciana]]''

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_Valencia}}

[[Categoría:Escuts de la Província de Valéncia]]
[[Categoría:Valéncia]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Archiu:Escut de Valencia.png

2009-03-11T13:45:52Z

Traca: Escut de la ciutat de Valéncia, cap i casal de la Comunitat Valenciana.

Escut de la ciutat de Valéncia, cap i casal de la Comunitat Valenciana.

Usuari:Traca

2009-03-11T05:41:03Z

Traca: /* Artículs que he creat */ nou artícul creat de la falla Plaça de la Moreria

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]
#[[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Falla Plaça de la Moreria]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Mislata

2009-03-11T05:39:27Z

Traca: /* Festes locals */ afegit l'enllaç al nou artícul de la falla Plaça de la Moreria

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_Mislata_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎‎‎|95px]]
|image_província = [[Image:‎ Localisació_de_Mislata_respecte_de_l'Horta_Oest.png]]
|nom = Mislata
|image_escut = [[Image: Escut_de_Mislata.png|90px]]
|país = Espanya
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]
|coor = 39°28′N 0°24′O
|superfície = 2,1 km²
|altitut = 29 msnm
|població = 43.740 hab.
|densitat = 20.828,57 hab./km²
|gentilici = Mislater/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46920
|festes = Última semana d'Agost
|alcalde = Manuel Corredera Sanchis ([[PP]])
|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|notes =
}}

'''Mislata''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en el [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta en 43.740 habitants ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2008]]).

== Geografia ==
Mislata està situada en el marge dret del riu [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[segle XVIII]].

Llimita en els municipis de [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].

=== Accessos ===
Mislata se troba junt a la autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. El accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des del [[9 d'Octubre]]; per la Avda. Gregorio Gea des del Carrer [[Alcàsser]] i des de la Avda. del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.

En quant al transporte en autobús, la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet|Quart]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Torís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[Província de Conca]] i la [[Província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i La [[Manchuela]].

El accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer van substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el 1 juliol de 1964 (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de Llíria deixà de passar per Mislata en 1969, per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de 1999 se inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].

En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i 'Mislata Almassil', prop del [[Nou Llit del Túria]]. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen [[Rafelbunyol]] i el Port, passant pels municipis de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]], en el [[Aeroport de Valéncia]], i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.

[[Image:Linea3metrovalencia.gif]] [[Image:Linea5metrovalencia.gif]]

== Història ==
S'observen en el terme algunes senyes de la ocupació humana durant l'época romana. En l'[[Alqueria]] Alta, prop de la [[Presó Model (Valéncia)|Presó Model]], aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de [[César Augusto]], i al fer els ciments d'una casa en el carrer del [[Bisbe Irurita]] se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adriano]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]).

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] repartí cases y terres a alguns caballers (tal volta en pago de sa aportació per a sufragar els gasts de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.

En la traducció del ''"[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]"'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:
<cite>
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''

* ''<<¿A on estan els parages del seu [[Russafa]], del Djisr, de la seua Manzil'Ata (Mislata) i de la seua Manzil Nasr ([[Massanassa]])?.>>''
</cite>
En el [[Dret Foral Valencià]] el [[Jaume I d'Aragó|Rei Jaume I]] anava a determinar a quins li corresponien els bens presos als musulmans. En el cas de l'alqueria de Mislata, passà a ser directament domini real. Moltes de las terres a la banda del riu Túria, passarien al ya mencionat Sanz Llopiç d'Albero i, més tart, a atres famílies.

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i [[Valéncia (ciutat)|la capital]], l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de sa capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per "la batalla de Mislata", que tingué lloc en [[1348]], la qual ficà fi a la rebelió de Valéncia contra [[Pedro el Ceremonioso]].

En el segle XV fon construïda la creu coberta, que fea la funció de aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el segle XVII n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com "El Cerdanet".

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] lo deixà despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el segle XIX. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mijans del segle XVIII se incorporà a Mislata.

En la matinà del 28 de juny de 1808 el mariscal francés Moncey en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, seent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. [[Moncey]] optà per la retirada. En decembre de 1811, el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de decembre una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el 10 de giner de 1812 va capitular Valéncia davant Suchet.

[[Image:MislataEn1848.JPG|300px|right|thumb|Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions de Ultramar.
Escrit per Pascual Madoz-1848]]

En époques més recents, i durant l'insurrecció cantonal -any 1.873- el general [[Arsenio Martínez-Campos Antón]] s'estajà en la 'Casa Gran' durant el sege a Valéncia. La 'Casa Gran' era un palau fortificat del baró de Mislata. Llamentablement en 1972 fon derruït per a construir el nou Ajuntament.

El 27 de maig de 1952 s'inaugurà l'Hospital Militar, en terrenys de [[Quart de Poblet]] i Mislata. Fon un acontenyiment que movilisà Mislata post que tal acte fon presidit per [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] a la saó Cap del Estat.

Més recentment, en [[1969]] en motiu de les obres del [[Pla Sur]] de Valéncia, tingué lloc l'eliminació de les vies del tren de Valéncia a Llíria que partien Mislata en dos. Els terrenys que ocupaven fon desdits per [[Ret Nacional de los Ferrocarrils Espanyols|RENFE]] al municipi, donant lloc a la urbanisació en 1973 de la Avda. de Gregorio Gea, arteria principal de la població. La cessió s'originà a principis dels anys setanta, baix l'alcaldia de D. Vicente Porcar Grafiá.

== Demografia ==

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'horta valenciana que fon en un passat no mmolt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins el punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'Europa. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen la impossibilitat de estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.

A data de [[2008]], conta en una població de 43.740 habitants. En 20.828 habitants por quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la de la resta de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tokio]] han alcançat. Ni que dir té que es netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

<div align="center">
{| {{taulabonica}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]]
|-
| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384 || align=center| 38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740
|}
</div>

La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta por cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de Valéncia n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en 1848. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió pues, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre la estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar sa residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

== Economia ==

En els seus camps, regats en aigua del [[Túria]] a través de la [[Sequia de Mislata]] i la [[Sequia de Favara]], se produïen una gran varietat d'[[hortaliça|hortalices]] destinades al consum diari, tales com creïlles, pésols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'[[agricultura|activitat agrícola]] es residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en la activitat econòmica, fonamentalment comerços y servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de Valéncia.

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antonio, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui sa presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica continua la seua activitat normal i en la actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la fachada principal el seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del segle XX.

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

== Monuments i llocs d'interés ==
Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:

=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===

Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en 1755. És un temple de fachada senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La fachada i campanar se restauraren en 1978. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar al original desaparegut en 1936 que era de fusta, realisat pel arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; es anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el hueco cara al convento, se fundió en 1970. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en 1798. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en 1942 i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

* Volteig penjat en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=K7nJ6xV9IKQ de les campanes]

=== La Creu Coberta ===
[[Archivo:CreuCobertaMislata.jpg|200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, ans de sa rehabilitació]]
Construcció d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tingut una afortunada rehabilitació.

{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

''“La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'abril de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el 28 de març de 1432 fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..”''

I més avant continua escrivint:

''“El 31 d'octubre de 1433 se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el 17 de decembre del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….”}}''
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

=== El "''Pou del Quint''" ===

Edifici construït en [[1915]] per a administrar les aigües que s'obtenien de un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i sa titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En 2007 fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic 'El Quint'.

=== Atres llocs d'interés ===
[[Image:PAYA.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral]]
El carrer del Porche en el porche que li dona sa nom, dona entrada al Barri de La Moreria.
El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en la arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del segle XX. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

== Cultura ==
=== Centre Instructiu Musical ===
En els aspectes culturals cap destacar que en l'any 1908 se fundà la "Banda Nova". Esta banda de música en el temps passà a denominar-se [[Centre Instructiu i Musical de Mislata]] que en l'actualitat és el principal foc de cultura d'esta població.
=== Coral Ramón Ibars ===
Els arts musicals de Mislata conten en el grup coral Ramón Ibars, seent ses activitats més destacades ses actuacions en les festes nadalenques i l'organisació de les Trobades de Cant Coral Vila de Mislata patrocinades pel Ajuntament.

* Actuació de la Coral penjat en YouTube [http://www.youtube.com/v/tLlmQpElArM Nadal 2007]

=== Activitats culturals municipals ===
Dins de les activitats culturals organisades per l'Ajuntament se destaquen les següents:

* '''Concurs de teatre Vila de Mislata en llengua valenciana''', que comença en la segona semana de setembre, actuant diferents grups teatrals d'aficionats tots els caps de semana fins el 15 de decembre. Des del seu començ, aproximadament en 1980 fins els nostres dies, se ha consolidat com un dels més prestigiosos de nostre àmbit llingüístic.

* '''Premis de Lliteratura Breu''', certamen que pretén fomentar l'hàbit d'escriure entre els més jóvens. Conta en set categories: Narrativa en [[llengua valenciana]], narrativa en [[castellà]], poesia en [[llengua valenciana]], poesia en [[castellà]], autor jove (12 a 15 anys), autor local i el premi jove Comedia de Monòlec. La primera convocatòria tingué lloc en l'any [[1992]].

=== Persones célebres de Mislata. ===
* [[Gregorio Gea Miquel]], educador, fundador del [[Patronat de la Joventut Obrera]].
* [[Joaquín Martí Gadea]], llingüista. Encara que naixcut en [[Balones]], localitat alacantina propenca a [[Cocentaina]], desenrollà el seu principal treball en Mislata de a on era retor.
* [[Manuel Monleón Burgos]], pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en [[Andilla]], des de l'any 1962 fon un mislater més.
* [[Miquel Navarro, escultor]].
* [[José Mir Pallardo]], Cirugià especialisat en transplants hepàtics.
* [[Ramón Ibars Monsell]], naixcut en [[Burjassot]], pero resident en Mislata en els anys 80. Compositor autor del Himne de Mislata.
* [[Esteban Esteve Jorge]], ([[Sot de Chera]], 1937 - † Mislata, 2006) músic, director i compositor.
* Amadeo Tortajada Ferrándis, archiver y bibliotecari del [[CSIC]], que dona nom a un Colege Públic.
* Matías Ruiz Esteve, poeta.
* Manuel Marzal Barberá (1918 - † 1993), mestre de cant valencià d'estil, conegut com "el Chiquet de Mislata".

== Deports ==

=== Associacions i instalacions Deportives ===

Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills.
Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:

Zona 1: Piscina coberta, fundada en 1980, encara que en principi era descoberta en l'any 1992 se climatisà i fon una de les primeres piscines cobertes de la província de Valéncia, en l'actualitat s'està ampliant esta instalació i pròximament serà una de les més modernes de Valéncia. En esta instalació entrena el Club de Natació Piscis.

Zona 2 El Quint, conta en un Pabelló de 1600m2 de pista coberta i en atres tantes de pistes polideportives, a on entrenen habitualment els Clubs de Bàsquet, Patinage Artístic, Fútbol Sala i Escacs.

Zona 3: La Canaleta, consta de pista d'Atletisme de 200m. a on entrena el Club d'Atletisme, quatre camps de fútbol (dos de F7 i dos de F11) a on entrenen els dos clubs de fútbol de Mislata, pistes polideportives, a on entrena la escola de Tenis; piscina d'estiu, a on entrena el club de natació en l'época estival, i Pabelló de la Canaleta en una pista central de 800m2 a on entrenen els clubs de Baló a mà, hockey sobre patins, i l'Escola Municipal de Gimnàsia Rítmica; també té varis gimnasis i sales de musculatura per a utilisació dels ciutadans i de un tatami a on entrena el Club de Judo.

Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte

=== Escola de Fútbol ===
N'hi ha una escola de fútbol, el Mislata U.F, que té com sede el camp municipal de LA CANALETA situat junt al [[Parc de Capçalera]] y el nou zoològic (llit vell del [[Riu Túria]]). Que la componen cinccents chiquets. Enquadrada en els millors grups de la Comunitat Valenciana obtenint grans resultats i competint en èxit en tornejos per tota Espanya, dirigida per Ricardo Sanmartin i presidida per José Asensio. La seua pàgina uep és http://www.mislatauf.com

També conta en la escola decana en el municipi de Mislata, fundada en 1932, és el club del Mislata C.F., una escola en manco equips ya que conta en l'actualitat en 23 equips, pero en un equip amateur en la Preferent Valenciana sempre candidat a la promoció a la Tercera Divisió. Una escola de valors basats en el treball i l'humiltat i que en ell creix a passos ajagantats, seent un dels clubs més importants en la Comunidad Valenciana a nivell d'escola. Club dirigit pel president Juan García i des de la direcció deportiva per Sergio Piqueres, assistits per una junta directiva jove i en gran proyecció de futur, la seua uep és http://www.mislatacf.com

== Social ==

En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà la '''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica la accessibilitat total en el municipi.

== Festes locals ==
Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i ampla tradició en festejos, de les quals podem destacar les festes en honor a:
* [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] (en setembre),
* [[Sant Francesc d'Asís]] (en octubre),
* [[Verge dels Dolors]] (en setembre),
* La [[Creu de Mislata]] (en abril),
* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en agost.

::Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.

::Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.

::Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en 2007 [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc de la paella jagant]

Al igual que en [[Valéncia]], en Mislata també son típiques [[Falles|Les Falles]], festa per excelència, i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de març, de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze comissions falleres: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid; y [[Falla Plaça de la Moreria (Mislata)|Plaça de la Moreria]].

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el mes de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aporte que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

== Gastronomia ==
Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes se han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. ''"La [[paella]]", el "[[arròs al forn]]", el "congret valencià", "l'[[arròs en bledes]]", "els [[caragols]]" ("caragolada") o el "[[all i oli]]"'' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre la rest, al igual que els dolços: "pastiços de moniato", "rossencs", "rosquilles del músic", la "coca boba" i la "mona de pasqua".

== Política ==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Alcaldes anteriors a 1979
! style="background:#efefef;" | Anys mandat
! style="background:#efefef;" | Nom de l'Alcalde
|-
| align="center"|[[1905]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Agustín Cerveró</div>
|-
| align="center"|[[1915]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Esteve</div>
|-
| align="center"|[[1933]]-[[1939]]?
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Juan Llorens</div>
|-
| align="center"|[[1939]]-[[1942]]
| <div class="hiddenStructure{{{Nombre}}}">
D. Juan Bautista Francés

D. Salvador Miquel
D. Leandro Cervera</div>
|-
| align="center"|[[1942]]-[[1950?]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Sanmartín</div>
|-
| align="center"|[[1950?]]-[[1963]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Ballester</div>
|-
| align="center"|[[1963]]-[[1965]]?
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. José Juan Aparisi</div>
|-
| align="center"|[[1965]]-[[1979]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Grafiá</div>
|}<noinclude>

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = D. José Morales Gracia
| Partit_1 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = D. José Morales Gracia
| Partit_2 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = D. José Morales Gracia
| Partit_3 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = D. José Morales Gracia
| Partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = D. José Morales Gracia
| Partit_5 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = D. José Morales Gracia <br /> Manuel Corredera Sanchis (moción de censura)
| Partit_6 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]] <br /> [[PP]]
| Alcalde_7 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_7 = [[Partido Popular|PP]]
| Alcalde_8 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_8 = [[Partido Popular|PP]]
}}

== Notas ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]
* [http://www.mislatauf.com/ Pàgina del club de fútbol Mislata UF]
* [http://www.infomislata.com/ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Mislata]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] De a on s'han extret part de l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.fallas.com/comisiones/sectores/mislata.htm Falles de Mislata]
* [http://www.agrupaciofallesmislata.es Agrupació de Falles de Mislata]
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]
*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços de Mislata]

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Mislata}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Categoria:Agrupació de Falles de Mislata

2009-03-11T05:37:10Z

Traca: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Falles Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana Categoria:Mislata».

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Mislata]]

Categoria:Comissions falleres de Valéncia

2009-03-11T05:35:32Z

Traca: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Falles Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana».

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

Falla Plaça de la Moreria (Mislata)

2009-03-11T05:33:16Z

Traca: Nou artícul de a Falla Plaça de la Moreria de Mislata

{{Infobox comissions falleres
|nom = Plaça de la Moreria
|image_escut = [[Image:Falla-plmoreria-mislata.png|150px]]
|comissió = 357
|fmajor = Concepción Ferrando Ruíz
|president = Pascual Fernández Sáez
|fmajori = Amparo Sáez Alepuz
|presidenti = Sergio Ruíz Manzano
|anyfundació = 1983
|casal = Plaça de la Moreria, 9
|cp = 46920
|població = Mislata
}}
La '''Falla Plaça de la Moreria''' és una [[comissió fallera]] del municipi valencià de [[Mislata]] fundada el 28 de juliol de 1983 de la mà d'Enric Pérez Guillot i d'Emili Martí Valiente (membres fundadors de la comissió).

En el primer eixercici com a comissió aprovada per [[Junta Central Fallera|JCF]] se plantaren dos monuments fets per la mateixa comissió: una barraca que va obtindre un 9é premi d'ingeni i gràcia en la secció 2ªB i la falla infantil en el remat d'un platet volador.

A partir d'ací comença una llarga història plena de recorts com els diferents casals que ha tingut la falla. El primer se situà al carrer Sant Martí nº 8, després va passar a la Plaça la Moreria nº 8, més tart al carrer Bon Pastor nº 19 i l'actual ubicació, de nou en la plaça que dona nom a la falla. Al mateix temps són moltes les activitats en les que esta comissió ha participat en estos anys: nit de [[Moros i Cristians]], participació en el [[Concurs Provincial de Teatre en Llengua Valenciana]], [[Cordà]], concursos de truites, bevedors de cervesa en porró, premis taronja i llima, [[mascletà]] nocturna, celebració del mig any...

Com a fets destacats podem nomenar: els campeonats de [[truc]] del sector en els anys 1985, 89 i 90, i de l'Agrupació en el 92; la participació en el [[Concurs de Carrers Adornats]] en un 5é premi (1988) i un 2n accèssit (1989). La fallera major del 92 Gema Monfort formà part de la [[Cort d'Honor de la Fallera Major de Valéncia]] de l'any 1993.

Artistes tan coneguts com Joan Roig, Làzaro Chuecos, Joan Castelblanque o Rosa Blasco han plantat monument, deixant dos primers premis, cinc segons i dos d'ingeni i gràcia en la falla gran, i tres segons premis en la falla infantil.

L'any 2008 ha segut molt especial al celebrar '''el XXV aniversari''', destacant la Gala celebrada el 15 de Febrer i que contà en la [[Fallera major de Valéncia]] de 1983 Begoña de la Concepción com a mantenidora; també estigueren presents les Falleres Majors de València i les seues Corts d'Honor. Per celebrar com calia este aniversari la falla edità un llibret commemoratiu molt especial, que contà en la participació de gent vinculada al món de les falles com Quino Puig, Miquel Prim, Félix Crespo o Mikel Pagola, conseguint tres premis est llibret (dos de [[Junta Central Fallera|JCF]] i un premi de Conselleria).

==Escut de la Falla==
És el més fidel reflex de la història com falla. L'escut de la comissió consta, començant per la part alta, d'un [[rat penat]], símbol de la heràldica valenciana i de l'[[escut de Valéncia]]; baix ell la real senyera coronada, i a continuació el anterior escut de nostra població, tot ell rodejat de foc, símbol purificador per excelència de la festa fallera. En el centre de l'escut trobem una mija lluna en posició horisontal, dins de la qual està inscrit el nom de la comissió. En la part baixa de l'escut i just debaix de la mija lluna, trobem dos coets creuats entre si i just en el centre d'ells un bunyol junt a dos fulles de llorer.

Este escut fon encarregat en 1983 i és el condicionant de diferents peces com el faixí del faller, l'estandart, la banda de la fallera, aixina com de la documentació oficial de la comissió: nomenaments, saludes, pergamins, plaques, etc.

Durant nostra història, s'han confeccionat insígnies en diferents alegories i celebracions. En el X aniversari, s'acompanyà l'insígnia en un chicotet bunyol de plata en la part inferior. També durant un eixercici faller un destacat membre fundador de nostra comissió regalà una insígnia totalment confeccionada en plata de llei.

[[Categoria:Agrupació de Falles de Mislata]]
[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Comissions falleres de Valéncia]]

Plantilla:Infobox comissions falleres

2009-03-11T04:54:17Z

Traca: Un poc d'organisació (és lo que té ser la primera plantilla que faig) xD

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2" | '''{{{nom}}}'''
|-
| align=center colspan="2" |
{| style="background: none;"
|- align=center
| {{{image_escut}}}
|}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comissió no.:'''
| {{{comissió}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major:'''
| {{{fmajor}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President:'''
| {{{president}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major Inf.:'''
| {{{fmajori}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President Inf.:'''
| {{{presidenti}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Any de fundació:'''
| {{{anyfundació}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Direcció casal:'''
| {{{casal}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{comarca|}}}"
| '''Comarca:'''
| {{{comarca}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{barri|}}}"
| '''Barri:'''
| {{{barri}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{cp|}}}"
| '''Còdic postal:'''
| {{{cp}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{població|}}}"
| '''Població:'''
| {{{població}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{web|}}}"
| '''Pàgina web:'''
| {{{web}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{correu|}}}"
| '''Correu electrònic:'''
| {{{correu}}}
|}</div>
<noinclude>
Còpia el còdic este i pega'l en l'artícul insertant després del "=" lo que té que aparéixer:
<pre>
{{Infobox comissions falleres
|image_escut =
|nom =
|comissió =
|fmajor =
|president =
|fmajori =
|presidenti =
|anyfundació =
|casal =
|comarca = (opcional)
|barri = (opcional)
|cp = (opcional)
|població = (opcional)
|web = (opcional)
|correu = (opcional)
}}
</pre>
[[Categoria:Proyecte:Fiches de comissions falleres|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>

Plantilla:Infobox comissions falleres

2009-03-11T04:47:13Z

Traca:

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2" | '''{{{nom}}}'''
|-
| align=center colspan="2" |
{| style="background: none;"
|- align=center
| {{{image_escut}}}
|}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comissió no.:'''
| {{{comissió}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{comarca|}}}"
| '''Comarca:'''
| {{{comarca}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{barri|}}}"
| '''Barri:'''
| {{{barri}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major:'''
| {{{fmajor}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President:'''
| {{{president}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major Inf.:'''
| {{{fmajori}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President Inf.:'''
| {{{presidenti}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Any de fundació:'''
| {{{anyfundació}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Direcció casal:'''
| {{{casal}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Còdic postal:'''
| {{{cp}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{població|}}}"
| '''Població:'''
| {{{població}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{web|}}}"
| '''Pàgina web:'''
| {{{web}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{correu|}}}"
| '''Correu electrònic:'''
| {{{correu}}}
|}</div>
<noinclude>
Còpia el còdic este i pega'l en l'artícul insertant després del "=" lo que té que aparéixer:
<pre>
{{Infobox comissions falleres
|nom =
|comissió =
|comarca = (opcional)
|barri = (opcional)
|fmajor =
|president =
|fmajori =
|presidenti =
|anyfundació =
|casal =
|cp =
|població = (opcional)
|web = (opcional)
|correu = (opcional)
}}
</pre>
[[Categoria:Proyecte:Fiches de comissions falleres|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>

Proyecte:Portal

2009-03-09T21:09:36Z

Traca:

== Portal Comunitari ==
Benvingut al Portal Comunitari de Uiquipèdia, un lloc on podràs enterar-te de tot lo que sucedix en la Uiquipèdia. Ademés, pots descobrir i colaborar el les tarees programades o unir-te als proyectes de colaboració.

Pots vore les últimes editions en '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]]''' o en '''[[Especial:Newpages|artículs nous]]'''.
----

¡Hola a tots! Escric ací per a preguntar-vos que vos pareixeria l'idea de, dins de la categoria de Falles, anar creant artículs de les comissions falleres que cada u conegam i ficar dins d'ells la seua història, lo que significa el seu escut, l'himne, etc. Se podria separar en seccions, per a una localisació més fàcil, les del Cap i Casal per zones, i les demés per pobles d'on venen cada qual. Pense que és una cosa molt nostra i que, de pas, donaríem una alegria a cada falla al vore's ací. Salut.--[[Usuari:Traca|traca]] 16:18, 8 març 2009 (UTC)
:A mi me pareix be donant prioritat a les comissions més importants, avant. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 16:36, 8 març 2009 (UTC)
::Acabe de fer una ficha per a poder ficar-la en les comissions. És la primera que faig i no sé cóm haurà eixit. Si podeu tireu-li un ull: http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Infobox_comissions_falleres Si està ve va avant. Gràcies. --[[Usuari:Traca|traca]] 21:09, 9 març 2009 (UTC)
----

Hola, tinc un dubte, a vore si m'ho podeu resoldre.
He vist que molts usuaris tenen una espècie d'etiquetes que diuen per eixemple:
"El valencià és la llengua materna d'est usuari"
"Ad est usuari li agrada traduïr artículs"
Entre atres...

I ara yo pregunte, ¿com puc trobar o fer més d'eixos per a ficar-los ací en la uiquipèdia? Ya he possat quatre, pero se'ls he copiat a u, aixina és que....

Espere resposta. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 02:29, 24 dec 2008 (UTC)
::Me sume a la petició, yo en la Wikipedia en espanyol ne tinc més per son plantilles ya creades, si dieu cóm se fan estaria be començar a currar-mos unes quantes a gust de cadascú. No servix per a molt, pero per al perfil mola... xD --[[Usuari:Traca|Traca]] 05:24, 7 març 2009 (UTC)
::::http://www.uiquipedia.org/Especial:Unusedtemplates Ací ho teniu. En relitat són les no usades, pero si veeu alguna que vos agrada a soles teniu que ficar el nom de la plantilla (podeu vore el còdic a vore com s'ha ficat. Podeu vore-ho per eixemple en el meu perfil. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 14:45, 7 març 2009 (UTC)
::::: Gràcies tío. :D --[[Usuari:Traca|traca]] 15:36, 7 març 2009 (UTC)

----
Hola a tots! El proyecte Uiquipèdia em pareix molt interessant. Pero abans de decidir si colabore en ell m'agradaria saber unes coses:

1. Quines persones o entitats han tingut la iniciativa de crear Uiquipèdia? Té propietari/s? Qui l'administra?

2. Per qué no es pot editar la pàgina de discussió de la portada de la Uiquipèdia?

3. La Uiquipèdia, en la portada, afirma seguir les Normes del Puig. Estes, no obstant, no contemplen formes escrites pels administradors, com ''donat'' (dona't), ''sucedix'' (succeïx), ''termes'' (térmens), ''uep'' (web), ''hi han'' (hi ha), ''tarees'' (tasques), etc. Preteneu seguir les actuals normes de la R.A.C.V. (i eixes formes que he citat serien errors a corregir), o sou en realitat partidaris dels consells de www.idiomavalencia.com, que ya no són les Normes del Puig?

Gràcies!

--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 18:26, 13 abr 2008 (PDT)

----

Hola a tots!
Enhorabona als administradors per la nova portada, que té un aspecte més seriós i professional. S'han acabat aquelles reformes que vau anunciar? Ya podem posar-nos en ple a escriure artículs? Voldria fer notar unes cosetes. Per una banda, s'han colat un quants d'errors en la portada: en "Búsque'''de'''s i consult'''a'''s" (correcte seria "busques i consultes"), en “L'enciclopèdia de contingut lli'''b'''re que tots poden editar” (correcte seria “lliure”), i en “Escriu el títul de'''l a'''rtícul i puncha el botó” (correcte seria “de l'artícul”). Si la portada tinguera una pàgina de discussió els usuaris podríem avisar als administradors de coses aixina.

He observat que, a diferència de la portada antiga, ara el nom de la nostra llengua apareix escrit en minúscula, com consta en el diccionari de la RACV i en harmonia en la tradició escrita de les llengües romàniques (són les germàniques les que escriuen tantes mayúscules). No obstant, en el logotip de dalt a l'esquerre encara apareix “L'enciclopèdia en '''V'''alencià”, i caldria corregir-ho.

Per un atre costat voldria fer vore que cap de les grans wikipèdies té en la seua portada enllaços a pàgines web exteriors. La wikipedia espanyola, per eixemple, no enllaça ni a la Real Acadèmia Española ni a cap organisació cultural espanyola. I la viquipèdia catalana no enllaça ni a l'Institut d'Estudis Catalans ni a cap associació d'escritors ni grup nacionalista, ni a res per l'estil. Per tant caldria replantejar-se la inclusió d'eixe tipo d'enllaços/anuncis en la Uiquipèdia en valencià, ya que posen en dubte l'objectivitat del proyecte. A més, algunes de les associacions anunciades no respecten les normes de la RACV.

Atentament,--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:57, 1 jul 2008 (PDT)

----
Hola a tots! Gràcies als administradors per tindre en conte algunes de les sugerències que vaig fer. Pero insistixc en que caldria, de veres, evitar els enllaços a associacions i institucions, com tan les atres wikipèdies.
Voldria fer notar un atre punt: Cal renomenar (no reAnomenar) el "Registre de reanomenaments". Segons el diccionari de la RACV "nomenar" es "nombrar" en castellà, i "anomenar" és "mencionar", per lo que "reanomenar" significa "volver a mencionar" i no "volver a nombrar". O siga, el registre mencionat cal renomenar-lo "Registre de renomenaments".
Gràcies de nou,
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:41, 5 jul 2008 (PDT)

----

Hola de nou! He creat un artícul ([[Vicent Lleó i Balbastre]], adaptant-lo de la Viquipèdia) pero no sé com se pugen images. La Uiquipèdia en valencià també pot utilisar ''Wikimedia Commons''? Em podria explicar algú com es fa? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 16:38, 8 jul 2008 (PDT)
:Commons no es pot utilisar per a Uiquipèdia, pero hi ha un problema en la pàgina de pujada i només se pot utilisar des de Internet Explorer: http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload
::Encara no m'he pogut aclarir per a pujar imàgens, i ho he intentat en l'Internet Explorer, com m'has indicat. Per lo que veig, les imàgens que apareixen en els artículs són enllaços d'atres pàgines del tipo image:nom de la image.format He tractat de crear una pàgina d'eixe tipo ab la foto que vullc utilisar, pero al punchar en el botó dret del ratolí no m'ix l'opció de pegar l'image. Em podries explicar pas per pas com ho tinc que fer? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:30, 10 jul 2008 (UTC)
:::Primer tens que pujar la image des de ací: http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload (indicant en comentaris la llicència, (pot ser Copyright, Creativecommons o GNU FDL), i després dins de l'artícul la fiques d'esta manera: <nowiki>[[Image:NOMIMAGE.JPG|150px|right]]</nowiki> (no fa falta que estiga en mayúscules, té que ser el nom de la image pujada, el paràmetro 150px indica el tamany de ample, i right indica que la image anirà alineada a la dreta)--[[Usuari:Admin|Admin]] 09:50, 11 jul 2008 (UTC)
::::Ya he solucionat l'erro que no mostrava el formulari d'upload, ara es veu en tots els navegadors.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:42, 11 jul 2008 (UTC)
----
Hi ha unes quantes correccions a fer en el text que apareix en tota pàgina d'edició:

En l'advertència que comença "No incorpores a Uiquipèdia material...", cal en la última frase fer els següents canvis marcats en negreta: "'''A l''''incorporar contingut en Uiquipèdia acceptes que atres persones '''l''''utilisen lliuremen'''t''' segons lo expressat en la llic'''è'''ncia de documentació lliure GNU (GFDL)".

Baix d'això, hi ha una casella que deuria dir: "Vigila '''est''' artícul"

En l'advertència sobre drets d'autor, que apareix baix d'eixes pàgines, cal fer les següents correccions:

"Totes les contribucions a Uiquipèdia se publique'''n''' baix la Llicencia de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos a'''ss'''egures que estàs llegalment autorisat a dispodre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haber-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que la immensa majoria del contingut disponible en Internet no complix estos requisits; llig Uiquipèdia:Drets d' autor per a més detalls."

Baix del tot de la pàgina, cal afegir un accent:

"¡No utilises sense perm'''í'''s escrits en drets d'autor!"

Així mateix, al mostrar una vista prèvia apareix una advertència que cal corregir i millorar (possibles millores en cursiva):

"Don'''a't''' conte que ''açò'' només es una vista prèvia, els canvis '''de la qual''' encara no s'han publicat!"

Gràcies!--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:44, 15 jul 2008 (UTC)
:He corregit els erros, l'artícul ''lo'' neutre crec que no s'apostrofa--[[Usuari:Admin|Admin]] 09:55, 15 jul 2008 (UTC)

----

::Efectivament, l'artícul neutre "lo" no s'apostrofa, com en "segons lo expressat". Pero unes paraules més avant hi ha un atre "lo" que cal apostrofar perque no és neutre, sino un pronom masculí que fa referència a "contingut":
:::A l'incorporar '''contingut''' en Uiquipèdia acceptes que atres persones '''l'utilisen''' lliurement segons lo expressat en la llicència de documentació lliure GNU (GFDL)".

A més hi ha un atre avís que cal millorar (apareix en algunes pàgines d'edició):

"Esta pàgina de discussió deu ser usada exclusivament per a propondre i debatre sobre millores '''de l''''artícul xxxxxxxx.
No escrigues reflexions no enfocades al desenroll de l'artícul ya que Uiquipèdia no és un f'''ò'''rum.

* No oblides firmar els '''teus''' comentaris usant <nowiki>~~~~</nowiki> o el botó corresponent.
* Pots agregar un nou tema al final de la pàgina.

¿Nou en Uiquipèdia? ¡Benvingut! (preguntes freqüents)
Sigues cortés · Presumix de fe · Evita atacs personals · Ajuda als '''usuaris novells'''

Gràcies de nou! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:04, 15 jul 2008 (UTC)

== [[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]] ==

Per favor, demane a tots els participants que ajuden en l'edició dels artículs que apareixen en la present pàgina puix són de gran importància. Gràcies per la seua colaboració. [Traducció de --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:40, 27 gin 2009 (UTC). La versió original a continuació]

Por favor, pido a todos los participantes que ayuden en la edición de los artículos que aparecen en la presente página pues son de suma importancia. Gracias por su colaboración. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 17:32, 27 gin 2009 (UTC)
:Se fa lo que se pot, quan tingam el traductor automàtic de softwarevalencia.com ya voràs com s'anima açò--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 18:29, 27 gin 2009 (UTC)

Plantilla:Infobox comissions falleres

2009-03-09T21:07:33Z

Traca: Un erroret.

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2" | '''{{{nom}}}'''
|-
| align=center colspan="2" |
{| style="background: none;"
|- align=center
| {{{image_escut}}}
|}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comissió no.:'''
| {{{comissió}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comarca:'''
| {{{comarca}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Barri:'''
| {{{barri}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major:'''
| {{{fmajor}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President:'''
| {{{president}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major Inf.:'''
| {{{fmajori}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President Inf.:'''
| {{{presidenti}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Any de fundació:'''
| {{{anyfundació}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Direcció casal:'''
| {{{casal}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Còdic postal:'''
| {{{cp}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{població|}}}"
| '''Població:'''
| {{{població}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{uep|}}}"
| '''Pàgina uep:'''
| {{{uep}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{correu|}}}"
| '''Correu electrònic:'''
| {{{correu}}}
|}</div>
<noinclude>
Còpia el còdic este i pega'l en l'artícul insertant després del "=" lo que té que aparéixer:
<pre>
{{Infobox comissions falleres
|nom =
|comissió =
|comarca = (opcional)
|barri = (opcional)
|fmajor =
|president =
|fmajori =
|presidenti =
|anyfundació =
|casal =
|cp =
|població = (opcional)
|uep = (opcional)
|correu = (opcional)
}}
</pre>
[[Categoria:Proyecte:Fiches de comissions falleres|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>

Plantilla:Infobox comissions falleres

2009-03-09T21:05:47Z

Traca: Ficha per a comissions falleres

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2" | '''{{{nom}}}'''
|-
| align=center colspan="2" |
{| style="background: none;"
|- align=center
| {{{image_escut}}}
|}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comissió no.:'''
| {{{comissió}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Comarca:'''
| {{{comarca}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Barri:'''
| {{{barri}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major:'''
| {{{fmajor}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President:'''
| {{{president}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Fallera major Inf.:'''
| {{{fmajori}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''President Inf.:'''
| {{{presidenti}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Any de fundació:'''
| {{{anyfundació}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Direcció casal:'''
| {{{casal}}}
|- style="vertical-align: top;"
| '''Còdic postal:'''
| {{{cp}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{població|}}}"
| '''Població:'''
| {{{població}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{uep|}}}"
| '''Pàgina uep:'''
| {{{uep}}}
|- style="vertical-align: top;" class="hiddenStructure{{{correu|}}}"
| '''Correu electrònic:'''
| {{{correu}}}
|}</div>
<noinclude>
Còpia el còdic este i pega'l en l'artícul insertant després del "=" lo que té que aparéixer:
<pre>
{{Infobox comissions falleres
|nom =
|comissió =
|comarca = (opcional)
|barri = (opcional)
|fmajor =
|president =
|fmajori =
|presidenti =
|anyfundació =
|casal =
|cp =
|població = (opcional)
|uep = (opcional)
|correu = (opcional)
}}
[[Categoria:Proyecte:Fiches de comissions falleres|{{PAGENAME}}]]
</noinclude>

Proyecte:Portal

2009-03-08T16:18:44Z

Traca: Proposta per a crear artículs per a les comissions falleres.

== Portal Comunitari ==
Benvingut al Portal Comunitari de Uiquipèdia, un lloc on podràs enterar-te de tot lo que sucedix en la Uiquipèdia. Ademés, pots descobrir i colaborar el les tarees programades o unir-te als proyectes de colaboració.

Pots vore les últimes editions en '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]]''' o en '''[[Especial:Newpages|artículs nous]]'''.
----

¡Hola a tots! Escric ací per a preguntar-vos que vos pareixeria l'idea de, dins de la categoria de Falles, anar creant artículs de les comissions falleres que cada u conegam i ficar dins d'ells la seua història, lo que significa el seu escut, l'himne, etc. Se podria separar en seccions, per a una localisació més fàcil, les del Cap i Casal per zones, i les demés per pobles d'on venen cada qual. Pense que és una cosa molt nostra i que, de pas, donaríem una alegria a cada falla al vore's ací. Salut.--[[Usuari:Traca|traca]] 16:18, 8 març 2009 (UTC)
----

Hola, tinc un dubte, a vore si m'ho podeu resoldre.
He vist que molts usuaris tenen una espècie d'etiquetes que diuen per eixemple:
"El valencià és la llengua materna d'est usuari"
"Ad est usuari li agrada traduïr artículs"
Entre atres...

I ara yo pregunte, ¿com puc trobar o fer més d'eixos per a ficar-los ací en la uiquipèdia? Ya he possat quatre, pero se'ls he copiat a u, aixina és que....

Espere resposta. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 02:29, 24 dec 2008 (UTC)
::Me sume a la petició, yo en la Wikipedia en espanyol ne tinc més per son plantilles ya creades, si dieu cóm se fan estaria be començar a currar-mos unes quantes a gust de cadascú. No servix per a molt, pero per al perfil mola... xD --[[Usuari:Traca|Traca]] 05:24, 7 març 2009 (UTC)
::::http://www.uiquipedia.org/Especial:Unusedtemplates Ací ho teniu. En relitat són les no usades, pero si veeu alguna que vos agrada a soles teniu que ficar el nom de la plantilla (podeu vore el còdic a vore com s'ha ficat. Podeu vore-ho per eixemple en el meu perfil. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 14:45, 7 març 2009 (UTC)
::::: Gràcies tío. :D --[[Usuari:Traca|traca]] 15:36, 7 març 2009 (UTC)

----
Hola a tots! El proyecte Uiquipèdia em pareix molt interessant. Pero abans de decidir si colabore en ell m'agradaria saber unes coses:

1. Quines persones o entitats han tingut la iniciativa de crear Uiquipèdia? Té propietari/s? Qui l'administra?

2. Per qué no es pot editar la pàgina de discussió de la portada de la Uiquipèdia?

3. La Uiquipèdia, en la portada, afirma seguir les Normes del Puig. Estes, no obstant, no contemplen formes escrites pels administradors, com ''donat'' (dona't), ''sucedix'' (succeïx), ''termes'' (térmens), ''uep'' (web), ''hi han'' (hi ha), ''tarees'' (tasques), etc. Preteneu seguir les actuals normes de la R.A.C.V. (i eixes formes que he citat serien errors a corregir), o sou en realitat partidaris dels consells de www.idiomavalencia.com, que ya no són les Normes del Puig?

Gràcies!

--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 18:26, 13 abr 2008 (PDT)

----

Hola a tots!
Enhorabona als administradors per la nova portada, que té un aspecte més seriós i professional. S'han acabat aquelles reformes que vau anunciar? Ya podem posar-nos en ple a escriure artículs? Voldria fer notar unes cosetes. Per una banda, s'han colat un quants d'errors en la portada: en "Búsque'''de'''s i consult'''a'''s" (correcte seria "busques i consultes"), en “L'enciclopèdia de contingut lli'''b'''re que tots poden editar” (correcte seria “lliure”), i en “Escriu el títul de'''l a'''rtícul i puncha el botó” (correcte seria “de l'artícul”). Si la portada tinguera una pàgina de discussió els usuaris podríem avisar als administradors de coses aixina.

He observat que, a diferència de la portada antiga, ara el nom de la nostra llengua apareix escrit en minúscula, com consta en el diccionari de la RACV i en harmonia en la tradició escrita de les llengües romàniques (són les germàniques les que escriuen tantes mayúscules). No obstant, en el logotip de dalt a l'esquerre encara apareix “L'enciclopèdia en '''V'''alencià”, i caldria corregir-ho.

Per un atre costat voldria fer vore que cap de les grans wikipèdies té en la seua portada enllaços a pàgines web exteriors. La wikipedia espanyola, per eixemple, no enllaça ni a la Real Acadèmia Española ni a cap organisació cultural espanyola. I la viquipèdia catalana no enllaça ni a l'Institut d'Estudis Catalans ni a cap associació d'escritors ni grup nacionalista, ni a res per l'estil. Per tant caldria replantejar-se la inclusió d'eixe tipo d'enllaços/anuncis en la Uiquipèdia en valencià, ya que posen en dubte l'objectivitat del proyecte. A més, algunes de les associacions anunciades no respecten les normes de la RACV.

Atentament,--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:57, 1 jul 2008 (PDT)

----
Hola a tots! Gràcies als administradors per tindre en conte algunes de les sugerències que vaig fer. Pero insistixc en que caldria, de veres, evitar els enllaços a associacions i institucions, com tan les atres wikipèdies.
Voldria fer notar un atre punt: Cal renomenar (no reAnomenar) el "Registre de reanomenaments". Segons el diccionari de la RACV "nomenar" es "nombrar" en castellà, i "anomenar" és "mencionar", per lo que "reanomenar" significa "volver a mencionar" i no "volver a nombrar". O siga, el registre mencionat cal renomenar-lo "Registre de renomenaments".
Gràcies de nou,
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:41, 5 jul 2008 (PDT)

----

Hola de nou! He creat un artícul ([[Vicent Lleó i Balbastre]], adaptant-lo de la Viquipèdia) pero no sé com se pugen images. La Uiquipèdia en valencià també pot utilisar ''Wikimedia Commons''? Em podria explicar algú com es fa? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 16:38, 8 jul 2008 (PDT)
:Commons no es pot utilisar per a Uiquipèdia, pero hi ha un problema en la pàgina de pujada i només se pot utilisar des de Internet Explorer: http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload
::Encara no m'he pogut aclarir per a pujar imàgens, i ho he intentat en l'Internet Explorer, com m'has indicat. Per lo que veig, les imàgens que apareixen en els artículs són enllaços d'atres pàgines del tipo image:nom de la image.format He tractat de crear una pàgina d'eixe tipo ab la foto que vullc utilisar, pero al punchar en el botó dret del ratolí no m'ix l'opció de pegar l'image. Em podries explicar pas per pas com ho tinc que fer? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:30, 10 jul 2008 (UTC)
:::Primer tens que pujar la image des de ací: http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload (indicant en comentaris la llicència, (pot ser Copyright, Creativecommons o GNU FDL), i després dins de l'artícul la fiques d'esta manera: <nowiki>[[Image:NOMIMAGE.JPG|150px|right]]</nowiki> (no fa falta que estiga en mayúscules, té que ser el nom de la image pujada, el paràmetro 150px indica el tamany de ample, i right indica que la image anirà alineada a la dreta)--[[Usuari:Admin|Admin]] 09:50, 11 jul 2008 (UTC)
::::Ya he solucionat l'erro que no mostrava el formulari d'upload, ara es veu en tots els navegadors.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:42, 11 jul 2008 (UTC)
----
Hi ha unes quantes correccions a fer en el text que apareix en tota pàgina d'edició:

En l'advertència que comença "No incorpores a Uiquipèdia material...", cal en la última frase fer els següents canvis marcats en negreta: "'''A l''''incorporar contingut en Uiquipèdia acceptes que atres persones '''l''''utilisen lliuremen'''t''' segons lo expressat en la llic'''è'''ncia de documentació lliure GNU (GFDL)".

Baix d'això, hi ha una casella que deuria dir: "Vigila '''est''' artícul"

En l'advertència sobre drets d'autor, que apareix baix d'eixes pàgines, cal fer les següents correccions:

"Totes les contribucions a Uiquipèdia se publique'''n''' baix la Llicencia de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos a'''ss'''egures que estàs llegalment autorisat a dispodre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haber-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que la immensa majoria del contingut disponible en Internet no complix estos requisits; llig Uiquipèdia:Drets d' autor per a més detalls."

Baix del tot de la pàgina, cal afegir un accent:

"¡No utilises sense perm'''í'''s escrits en drets d'autor!"

Així mateix, al mostrar una vista prèvia apareix una advertència que cal corregir i millorar (possibles millores en cursiva):

"Don'''a't''' conte que ''açò'' només es una vista prèvia, els canvis '''de la qual''' encara no s'han publicat!"

Gràcies!--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:44, 15 jul 2008 (UTC)
:He corregit els erros, l'artícul ''lo'' neutre crec que no s'apostrofa--[[Usuari:Admin|Admin]] 09:55, 15 jul 2008 (UTC)

----

::Efectivament, l'artícul neutre "lo" no s'apostrofa, com en "segons lo expressat". Pero unes paraules més avant hi ha un atre "lo" que cal apostrofar perque no és neutre, sino un pronom masculí que fa referència a "contingut":
:::A l'incorporar '''contingut''' en Uiquipèdia acceptes que atres persones '''l'utilisen''' lliurement segons lo expressat en la llicència de documentació lliure GNU (GFDL)".

A més hi ha un atre avís que cal millorar (apareix en algunes pàgines d'edició):

"Esta pàgina de discussió deu ser usada exclusivament per a propondre i debatre sobre millores '''de l''''artícul xxxxxxxx.
No escrigues reflexions no enfocades al desenroll de l'artícul ya que Uiquipèdia no és un f'''ò'''rum.

* No oblides firmar els '''teus''' comentaris usant <nowiki>~~~~</nowiki> o el botó corresponent.
* Pots agregar un nou tema al final de la pàgina.

¿Nou en Uiquipèdia? ¡Benvingut! (preguntes freqüents)
Sigues cortés · Presumix de fe · Evita atacs personals · Ajuda als '''usuaris novells'''

Gràcies de nou! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:04, 15 jul 2008 (UTC)

== [[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]] ==

Per favor, demane a tots els participants que ajuden en l'edició dels artículs que apareixen en la present pàgina puix són de gran importància. Gràcies per la seua colaboració. [Traducció de --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:40, 27 gin 2009 (UTC). La versió original a continuació]

Por favor, pido a todos los participantes que ayuden en la edición de los artículos que aparecen en la presente página pues son de suma importancia. Gracias por su colaboración. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 17:32, 27 gin 2009 (UTC)
:Se fa lo que se pot, quan tingam el traductor automàtic de softwarevalencia.com ya voràs com s'anima açò--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 18:29, 27 gin 2009 (UTC)

Usuari discussió:Traca

2009-03-08T01:16:29Z

Traca: Benvinguda

Usuari:Traca

2009-03-08T01:06:21Z

Traca: /* Artículs que he creat */ afegits els artículs Nit de l'Albà i Himne de la Coronació

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]
#[[Nit de l'Albà]]
#[[Himne de la Coronació]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Nit de l'Albà

2009-03-08T01:03:46Z

Traca: /* Enllaços externs */

La '''Nit de l'Albà''' és un acte festiu realisat en la ciutat [[Alacant|alacantina]] d'[[Elig]], ([[Comunitat Valenciana]]) en motiu de les festes patronals de la ciutat, en honor a la [[Verge de l'Asunció]]. Se celebra el dia 13 d'agost.

[[Image:albaelig.jpg|thumb|La '''Nit de l'Albà''' en [[Elig]].]]
A les 23:00 de la nit, els ilicitans disparen contínuament [[focs d'artifici]] des de les terraces dels edificis, creant un espectàcul [[pirotècnic]] sense igual. Esta tradició, que se remonta a l'Edat Mija, era en el seu orige un modo que tenien les famílies d'agrair a la Verge els fills que havien tengut (llançant un coet per cada fill).

A las 23:55, l'Ajuntament talla el suministre elèctric del centre de la ciutat, per a crear la total obscuritat. Un par de minuts després comença a sonar, embolicat en esta obscuritat l'[[Himne de la Coronació]], el del [[Misteri d'Elig]], i a les 00:00, se llança des de la [[basílica de Santa Maria (Elig)|basílica de Santa Maria]] milers de [[palmera (pirotècnia)|palmeres]] de [[coet]]s, que ascendixen uns trescents metros i se despleguen en un radi de siscents metros, allumenant gran part de la ciutat, com si fora de dia. D'ahí ve el seu nom. La lluminositat se manté al voltant d'un minut, i seguidament, des de la torre de la basílica, se mostra una image de la [[Verge de l'Asunció]] realisada en bengales, mentres sona la havanera [[Aromas Ilicitanos]] (himne extraoficial d'Elig) per uns altaveus de gran potència. Es tradició menjar [[Meló de tot l'any]] després.

Al finalisar este espectàcul, cents de jóvens se llancen als carrers per a seguir tirant [[petart (pirotècnia)|petarts]], en lo que se denomina '''guerra de [[Carretilla (pirotècnia)|carretilles]]''', en diversos punts de la ciutat, degudament acotats. Ans de aplegar al centre, és tradicional que estos "carretillers" vagen demanant aigua a la gent aguaitada als balcons, alguns dels quals els arruixen en poals. Actualment i per la seguritat dels veïns, esta guerra de carretilles se produïx en "La glorieta", plaça situada en el centre de la ciutat, la qual serà tancada a on en el seu interior se concentraran els denominats "carretillers" que donaran lloc a dita "guerra".

== Enllaços externs ==
* {{traduït de|es|Nit_de_l'Albà}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=YHgTuRAec1A Llançament de la Palmera de la Verge]
* [http://album.cuesta-arriba.com/thumbnails-81.html Fotografies de l'Albada]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pirotècnia]]
[[Categoria:Elig]]

Nit de l'Albà

2009-03-08T01:02:05Z

Traca: /* Enllaços externs */

La '''Nit de l'Albà''' és un acte festiu realisat en la ciutat [[Alacant|alacantina]] d'[[Elig]], ([[Comunitat Valenciana]]) en motiu de les festes patronals de la ciutat, en honor a la [[Verge de l'Asunció]]. Se celebra el dia 13 d'agost.

[[Image:albaelig.jpg|thumb|La '''Nit de l'Albà''' en [[Elig]].]]
A les 23:00 de la nit, els ilicitans disparen contínuament [[focs d'artifici]] des de les terraces dels edificis, creant un espectàcul [[pirotècnic]] sense igual. Esta tradició, que se remonta a l'Edat Mija, era en el seu orige un modo que tenien les famílies d'agrair a la Verge els fills que havien tengut (llançant un coet per cada fill).

A las 23:55, l'Ajuntament talla el suministre elèctric del centre de la ciutat, per a crear la total obscuritat. Un par de minuts després comença a sonar, embolicat en esta obscuritat l'[[Himne de la Coronació]], el del [[Misteri d'Elig]], i a les 00:00, se llança des de la [[basílica de Santa Maria (Elig)|basílica de Santa Maria]] milers de [[palmera (pirotècnia)|palmeres]] de [[coet]]s, que ascendixen uns trescents metros i se despleguen en un radi de siscents metros, allumenant gran part de la ciutat, com si fora de dia. D'ahí ve el seu nom. La lluminositat se manté al voltant d'un minut, i seguidament, des de la torre de la basílica, se mostra una image de la [[Verge de l'Asunció]] realisada en bengales, mentres sona la havanera [[Aromas Ilicitanos]] (himne extraoficial d'Elig) per uns altaveus de gran potència. Es tradició menjar [[Meló de tot l'any]] després.

Al finalisar este espectàcul, cents de jóvens se llancen als carrers per a seguir tirant [[petart (pirotècnia)|petarts]], en lo que se denomina '''guerra de [[Carretilla (pirotècnia)|carretilles]]''', en diversos punts de la ciutat, degudament acotats. Ans de aplegar al centre, és tradicional que estos "carretillers" vagen demanant aigua a la gent aguaitada als balcons, alguns dels quals els arruixen en poals. Actualment i per la seguritat dels veïns, esta guerra de carretilles se produïx en "La glorieta", plaça situada en el centre de la ciutat, la qual serà tancada a on en el seu interior se concentraran els denominats "carretillers" que donaran lloc a dita "guerra".

== Enllaços externs ==
* {{traduït de|es|Nit de l'Albà}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=YHgTuRAec1A Llançament de la Palmera de la Verge]
* [http://album.cuesta-arriba.com/thumbnails-81.html Fotografies de l'Albada]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pirotècnia]]
[[Categoria:Elig]]

Himne de la Coronació

2009-03-08T00:58:54Z

Traca: Himne de la Coronació

'''L'himne de la Coronació''' és un cant dedicat a la [[Verge dels Desamparats]]. La seua lletra fon creada en 1921 pel retor valencià [[José María Juan García]] i la música va ser composta per Lluís Romeu, organiste de la [[Catedral de Vich]]. Va ser adoptat com a oficial el 12 de maig de 1923 en motiu de les festes de la coronació.

==Lletra de l'himne==
La pàtria valenciana

s'ampara baix ton mant

¡Oh, Verge Sobirana

de terres de Llevant!.

La terra llevantina reviu en ta Capella

al fer-vos homenage de pur i ver amor.

Puix sou la nostra Reina i vostra image bella

pareix que està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística assussena,

Lo seu verger formaren als peus de ton altar.

I fervorós en elles lo valencià t'ofrena

La devoció més santa que es puga professar.

En terres valencianes

La fe per Vós no mor

I vostra image santa

Portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra;

Salve, Verge dels Desamparats;

Salve, sempre adorada Patrona;

Salve, Mare del bons valencians.

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Verge dels Desamparats]]

Nit de l'Albà

2009-03-08T00:44:26Z

Traca: Artícul finalisat

La '''Nit de l'Albà''' és un acte festiu realisat en la ciutat [[Alacant|alacantina]] d'[[Elig]], ([[Comunitat Valenciana]]) en motiu de les festes patronals de la ciutat, en honor a la [[Verge de l'Asunció]]. Se celebra el dia 13 d'agost.

[[Image:albaelig.jpg|thumb|La '''Nit de l'Albà''' en [[Elig]].]]
A les 23:00 de la nit, els ilicitans disparen contínuament [[focs d'artifici]] des de les terraces dels edificis, creant un espectàcul [[pirotècnic]] sense igual. Esta tradició, que se remonta a l'Edat Mija, era en el seu orige un modo que tenien les famílies d'agrair a la Verge els fills que havien tengut (llançant un coet per cada fill).

A las 23:55, l'Ajuntament talla el suministre elèctric del centre de la ciutat, per a crear la total obscuritat. Un par de minuts després comença a sonar, embolicat en esta obscuritat l'[[Himne de la Coronació]], el del [[Misteri d'Elig]], i a les 00:00, se llança des de la [[basílica de Santa Maria (Elig)|basílica de Santa Maria]] milers de [[palmera (pirotècnia)|palmeres]] de [[coet]]s, que ascendixen uns trescents metros i se despleguen en un radi de siscents metros, allumenant gran part de la ciutat, com si fora de dia. D'ahí ve el seu nom. La lluminositat se manté al voltant d'un minut, i seguidament, des de la torre de la basílica, se mostra una image de la [[Verge de l'Asunció]] realisada en bengales, mentres sona la havanera [[Aromas Ilicitanos]] (himne extraoficial d'Elig) per uns altaveus de gran potència. Es tradició menjar [[Meló de tot l'any]] després.

Al finalisar este espectàcul, cents de jóvens se llancen als carrers per a seguir tirant [[petart (pirotècnia)|petarts]], en lo que se denomina '''guerra de [[Carretilla (pirotècnia)|carretilles]]''', en diversos punts de la ciutat, degudament acotats. Ans de aplegar al centre, és tradicional que estos "carretillers" vagen demanant aigua a la gent aguaitada als balcons, alguns dels quals els arruixen en poals. Actualment i per la seguritat dels veïns, esta guerra de carretilles se produïx en "La glorieta", plaça situada en el centre de la ciutat, la qual serà tancada a on en el seu interior se concentraran els denominats "carretillers" que donaran lloc a dita "guerra".

== Enllaços externs ==
* [http://www.youtube.com/watch?v=YHgTuRAec1A Llançament de la Palmera de la Verge]
* [http://album.cuesta-arriba.com/thumbnails-81.html Fotografies de l'Albada]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pirotècnia]]
[[Categoria:Elig]]

Nit de l'Albà

2009-03-08T00:12:26Z

Traca: Principi de la creació del artícul per a la "Nit de l'Albà"

{{en desenroll|Nom_del_artícul_original|Dia|Mes}}

La '''Nit de l'Albà''' és un acte festiu realisat en la ciutat [[Alacant|alacantina]] d'[[Elig]], ([[Comunitat Valenciana]]) en motiu de les festes patronals de la ciutat, en honor a la [[Verge de l'Asunció]]. Se celebra el dia 13 d'agost.

[[Image:Nit_de_L'Albà_Elig.jpg|thumb|La '''Nit de l'Albà''' en [[Elig]].]]

Usuari:Traca

2009-03-07T23:56:28Z

Traca: /* Artículs que he creat */ artícul "Bombetes" i "La manta al coll" creats

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]
#[[Bombetes]]
#[[La manta al coll]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

La manta al coll

2009-03-07T23:52:34Z

Traca: Artícul sobre la conegudíssima cançó "La manta al coll"

'''La manta al coll''' és una [[cançó popular]] de tradició festiva original d'[[Alacant]] ([[Espanya]]). A continuació la lletra per la que se la coneix en tot lo llarc i ample de la [[Comunitat Valenciana]].

La manta al coll i el cabasset<br />
mon anirem al Postiguet<br />
la manta al coll i el cabasset<br />
mon anirem mon anirem al Postiguet<br />
arreando a chim pam pum<br />
arreando a chim pam pum<br />

Una volta passejava<br />
un guàrdia 'monocipal'<br />
passejant-se per la plaça<br />
cap amunt i cap avall<br />
de la bragueta li faltava<br />
la mançaneta i un boto<br />
per allí se li mostrava<br />
Don Joaquin el director<br />

El tio Pep de l'horta<br />
es va trobar de casa<br />
oberta la porta<br />
pujant per l'escaleta<br />
es troba un senyoret<br />
que oberta la bragueta<br />
li ensenyava el cacauet

Les chicones de Xixona<br />
s'han comprat una romana<br />
per a pesar-se les mamelles<br />
dos voltes a la semana<br />
si vols que te la faça<br />
posat pancha cap amunt<br />
i voràs que polseguera<br />
que t'ix pel forat del cul

Per dos quinzets un puro<br />
per tres una pipa<br />
per quatre una guitarra<br />
per cinc una chica<br />
el puro pa fumar<br />
la pipa pa lluir<br />
la guitarra pa tocar<br />
i la chica pa dormir

[[Categoria:Cançons populars valencianes]]

Bombetes

2009-03-07T23:30:08Z

Traca: Nou artícul sobre les "Bombetes"

Se coneix com '''Bombetes''' al tipo de joc [[pirotècnia|pirotècnic]] molt comú entre els chiquets de breu edat, consistent en una chicoteta bossa de paper de seda replena de [[pólvora]] i pedres. Al ser llançades a terra produïxen una chicoteta purna i un fort soroll explosiu. Este sò se compara al d'un martell colpejant alguna superfície.

Son considerades com un dels jocs [[pirotècnia|pirotècnics]] més segurs ya que el risc de cremada és pràcticament nul. No obstant, deuen ser usades en conte ya que el seu contacte en la pell pot aplegar a produir cremades de segon grau i si son arruixades contra un líquit [[inflamable]] n'hi ha molta més provabilitat d'explosió que en atres elements.

Podria dir-se que les Bombetes son la versió per a chiquets dels coneguts [[Tro de Bac|Trons de Bac]] que s'utilisen en les [[despertà|despertaes]] valencianes.

== Veja's també ==
* [[Cremà]]
* [[Cordà]]
* [[Despertà]]
* [[Traca]]
* [[Mascletà]]
* [[Foc d'artifici]]
* [[Nit del Foc de Valéncia|Nit del Foc]]

[[Categoria:Pirotècnia]]

Usuari:Traca

2009-03-07T22:36:04Z

Traca: /* Artículs que he creat */ creat l'artícul "Traca" (cóm no...) :P

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]
#[[Traca]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Traca

2009-03-07T22:34:37Z

Traca: Creació de l'artícul "Traca".

Una '''traca''' és un producte [[pirotècnic]] consistent en una successió de [[Petarts (pirotècnia)|petarts]] o [[Coet (pirotècnia)|coets]] units per una [[mecha]] que exploten d'una manera continuada i rítmica terminant normalment en un tro final de major potencia, és un sò similar a una "ametralladora" de successius dispars. Son de llongitut variable seent comuns de deu metros fins a cent. No obstant també se fabriquen traques de varis centenars de metros per encàrrec.

Son originàries de la [[Comunitat Valenciana]] seent fonamentals en el desenroll de les [[mascletà|mascletaes]] (el màxim exponent d'una traca). També son sempre utilisades per tradició durant diverses celebracions com poden ser [[boda|bodes]], [[bateig|batejos]] o [[comunió|comunions]].

== Veja's també ==
* [[Cremà]]
* [[Cordà]]
* [[Despertà]]
* [[Mascletà]]
* [[Foc d'artifici]]
* [[Nit del Foc de Valéncia|Nit del Foc]]

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pirotècnia]]

Despertà

2009-03-07T22:22:49Z

Traca: Incloses les categories de "Festes de la Comunitat Valenciana" i "Pirotècnia" per a millor localisació.

Una '''despertà''' és un tipo de [[passacarrer]] que se sol fer de bon matí dins de les festes populars [[Comunitat Valenciana|valencianes]] que consistix en despertar al barri o al poble a on se celebra, fent us de [[Mascletà|masclet]]s o [[petart]]s.

Tradicionalment, les despertades, se feen en petards nomenats [[tro de bac|trons de bac]], que esclataven en el choc d'estos contra terra, pero l'alt perill que representaven per a la ciutadania, feu que es retiraren del mercat. Actualment, estan permesos només per a la celebració de les ''despertaes''.

== Veja's també ==
* [[Cremà]]
* [[Cordà]]
* [[Mascletà]]
* [[Traca]]
* [[Foc d'artifici]]
* [[Nit del Foc de València|Nit del Foc]]

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pirotècnia]]

Usuari:Traca

2009-03-07T18:55:51Z

Traca: /* Artículs que he creat */ afigc Mislata, nou artícul

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 3px">
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Babel en-2}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Contra PPCC}}
{{Pompeu}}
{{Usuari:Userbox/fan userboxes}}
{{Usuari:Userbox/uiquipèdiarellevant}}
</div>

==Sobre mi==
Per ací tots me coneixen com traca, encara que el meu nom és Javi. Estic ací per a colaborar en tot lo que puga per a fer d'esta Uiquipèdia una enciclopèdia més gran i un lloc a on tots els valencians estiguen més a gust. Estic registrat des de fa molt de temps, pero hui (7 de març de 2009) he ficat el meu primer artícul i m'he creat el perfil d'usuari. He colaborat en alguns artículs de la Wikipedia en castellà, pero ara és el torn d'agranar paca casa i colaborar ací.

==Artículs que he creat==
#[[Macastre]]
#[[Mislata]]

==Colabora==
#[[Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]

Mislata

2009-03-07T18:54:21Z

Traca: /* Festes locals */ una chicoteta errata

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_Mislata_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎‎‎|95px]]
|image_província = [[Image:‎ Localisació_de_Mislata_respecte_de_l'Horta_Oest.png]]
|nom = Mislata
|image_escut = [[Image: Escut_de_Mislata.png|90px]]
|país = Espanya
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Mislata]]
|coor = 39°28′N 0°24′O
|superfície = 2,1 km²
|altitut = 29 msnm
|població = 43.740 hab.
|densitat = 20.828,57 hab./km²
|gentilici = Mislater/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46920
|festes = Última semana d'Agost
|alcalde = Manuel Corredera Sanchis ([[PP]])
|uep = [http://www.mislata.es/ Ajuntament de Mislata]
|notes =
}}

'''Mislata''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en el [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta en 43.740 habitants ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2008]]).

== Geografia ==
Mislata està situada en el marge dret del riu [[Túria]]. El relleu terrestre no presenta cap [[Accident geogràfic|accident]] que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el [[segle XVIII]].

Llimita en els municipis de [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]] y [[Valéncia]].

=== Accessos ===
Mislata se troba junt a la autovia [[V-30]], que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu [[Túria]]. El accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la [[V-30]]; pel carrer Valéncia des del [[9 d'Octubre]]; per la Avda. Gregorio Gea des del Carrer [[Alcàsser]] i des de la Avda. del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.

En quant al transporte en autobús, la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia ([[EMT Valéncia|EMT]]), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de [[Quart de Poblet|Quart]], [[Manises]], [[Aldaya]], [[Alaquàs]] i atres més alluntats com [[Godelleta]] i [[Torís]]. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la [[Província de Conca]] i la [[Província d'Albacete]], comunicant en numeroses localitats de [[La Mancha]] i La [[Manchuela]].

El accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en la llínea 22; en [[Chirivella]], [[Alaquàs]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] en la llínea 21; i en [[Quart de Poblet]], [[Manises]], La Presa, [[Ribarroja del Túria]], [[Vilamarchant]] i [[Llíria]] en el ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. Primer van substituir-se en autobusos les llínees de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] i [[Manises]] el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com [[tramvia]] el 1 juliol de 1964 (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la [[CTFV]] y començà la [[SALTUV]]). També el tren de Llíria deixà de passar per Mislata en 1969, per la construcció del [[Pla Sur]]. Pero el 20 de maig de 1999 se inaugurà la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]], sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]].

En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i 'Mislata Almassil', prop del [[Nou Llit del Túria]]. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen [[Rafelbunyol]] i el Port, passant pels municipis de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]], en el [[Aeroport de Valéncia]], i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.

[[Image:Linea3metrovalencia.gif]] [[Image:Linea5metrovalencia.gif]]

== Història ==
S'observen en el terme algunes senyes de la ocupació humana durant l'época romana. En l'[[Alqueria]] Alta, prop de la [[Presó Model (Valéncia)|Presó Model]], aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de [[César Augusto]], i al fer els ciments d'una casa en el carrer del [[Bisbe Irurita]] se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador [[Adriano]] (117 a 138 de l'[[Era cristiana]]).

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] repartí cases y terres a alguns caballers (tal volta en pago de sa aportació per a sufragar els gasts de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.

En la traducció del ''"[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]"'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:
<cite>
* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''

* ''<<¿A on estan els parages del seu [[Russafa]], del Djisr, de la seua Manzil'Ata (Mislata) i de la seua Manzil Nasr ([[Massanassa]])?.>>''
</cite>
En el [[Dret Foral Valencià]] el [[Jaume I d'Aragó|Rei Jaume I]] anava a determinar a quins li corresponien els bens presos als musulmans. En el cas de l'alqueria de Mislata, passà a ser directament domini real. Moltes de las terres a la banda del riu Túria, passarien al ya mencionat Sanz Llopiç d'Albero i, més tart, a atres famílies.

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i [[Valéncia (ciutat)|la capital]], l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de sa capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per "la batalla de Mislata", que tingué lloc en [[1348]], la qual ficà fi a la rebelió de Valéncia contra [[Pedro el Ceremonioso]].

En el segle XV fon construïda la creu coberta, que fea la funció de aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el segle XVII n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com "El Cerdanet".

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] lo deixà despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el segle XIX. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mijans del segle XVIII se incorporà a Mislata.

En la matinà del 28 de juny de 1808 el mariscal francés Moncey en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, seent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. [[Moncey]] optà per la retirada. En decembre de 1811, el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de decembre una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el 10 de giner de 1812 va capitular Valéncia davant Suchet.

[[Image:MislataEn1848.JPG|300px|right|thumb|Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions de Ultramar.
Escrit per Pascual Madoz-1848]]

En époques més recents, i durant l'insurrecció cantonal -any 1.873- el general [[Arsenio Martínez-Campos Antón]] s'estajà en la 'Casa Gran' durant el sege a Valéncia. La 'Casa Gran' era un palau fortificat del baró de Mislata. Llamentablement en 1972 fon derruït per a construir el nou Ajuntament.

El 27 de maig de 1952 s'inaugurà l'Hospital Militar, en terrenys de [[Quart de Poblet]] i Mislata. Fon un acontenyiment que movilisà Mislata post que tal acte fon presidit per [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] a la saó Cap del Estat.

Més recentment, en [[1969]] en motiu de les obres del [[Pla Sur]] de Valéncia, tingué lloc l'eliminació de les vies del tren de Valéncia a Llíria que partien Mislata en dos. Els terrenys que ocupaven fon desdits per [[Ret Nacional de los Ferrocarrils Espanyols|RENFE]] al municipi, donant lloc a la urbanisació en 1973 de la Avda. de Gregorio Gea, arteria principal de la població. La cessió s'originà a principis dels anys setanta, baix l'alcaldia de D. Vicente Porcar Grafiá.

== Demografia ==

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'horta valenciana que fon en un passat no mmolt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins el punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'Europa. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen la impossibilitat de estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.

A data de [[2008]], conta en una població de 43.740 habitants. En 20.828 habitants por quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la de la resta de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tokio]] han alcançat. Ni que dir té que es netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

<div align="center">
{| {{taulabonica}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Mislata<ref><small>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]]
|-
| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384 || align=center| 38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740
|}
</div>

La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta por cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de Valéncia n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en 1848. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió pues, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre la estadística oficial i la realitat.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref> No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar sa residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

== Economia ==

En els seus camps, regats en aigua del [[Túria]] a través de la [[Sequia de Mislata]] i la [[Sequia de Favara]], se produïen una gran varietat d'[[hortaliça|hortalices]] destinades al consum diari, tales com creïlles, pésols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'[[agricultura|activitat agrícola]] es residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

El [[Sector servicis|sector terciari]] és el que predomina en la activitat econòmica, fonamentalment comerços y servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de Valéncia.

El [[Industria|sector secundari]] ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antonio, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui sa presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica continua la seua activitat normal i en la actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la fachada principal el seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del segle XX.

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el [[PAI d'El Quint]] (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del [[Pla Sur]].

== Monuments i llocs d'interés ==
Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:

=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===

Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en 1755. És un temple de fachada senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La fachada i campanar se restauraren en 1978. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar al original desaparegut en 1936 que era de fusta, realisat pel arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; es anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el hueco cara al convento, se fundió en 1970. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en 1798. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en 1942 i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

* Volteig penjat en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=K7nJ6xV9IKQ de les campanes]

=== La Creu Coberta ===
[[Archivo:CreuCobertaMislata.jpg|200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, ans de sa rehabilitació]]
Construcció d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tingut una afortunada rehabilitació.

{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

''“La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'abril de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el 28 de març de 1432 fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..”''

I més avant continua escrivint:

''“El 31 d'octubre de 1433 se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el 17 de decembre del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de [[Paterna]]; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….”}}''
*[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/25/pagina-9/33289744/pdf.html?search=Mislata] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

=== El "''Pou del Quint''" ===

Edifici construït en [[1915]] per a administrar les aigües que s'obtenien de un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i sa titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En 2007 fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic 'El Quint'.

=== Atres llocs d'interés ===
[[Image:PAYA.JPG|200px|right|thumb|Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral]]
El carrer del Porche en el porche que li dona sa nom, dona entrada al Barri de La Moreria.
El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en la arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del segle XX. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

== Cultura ==
=== Centre Instructiu Musical ===
En els aspectes culturals cap destacar que en l'any 1908 se fundà la "Banda Nova". Esta banda de música en el temps passà a denominar-se [[Centre Instructiu i Musical de Mislata]] que en l'actualitat és el principal foc de cultura d'esta població.
=== Coral Ramón Ibars ===
Els arts musicals de Mislata conten en el grup coral Ramón Ibars, seent ses activitats més destacades ses actuacions en les festes nadalenques i l'organisació de les Trobades de Cant Coral Vila de Mislata patrocinades pel Ajuntament.

* Actuació de la Coral penjat en YouTube [http://www.youtube.com/v/tLlmQpElArM Nadal 2007]

=== Activitats culturals municipals ===
Dins de les activitats culturals organisades per l'Ajuntament se destaquen les següents:

* '''Concurs de teatre Vila de Mislata en llengua valenciana''', que comença en la segona semana de setembre, actuant diferents grups teatrals d'aficionats tots els caps de semana fins el 15 de decembre. Des del seu començ, aproximadament en 1980 fins els nostres dies, se ha consolidat com un dels més prestigiosos de nostre àmbit llingüístic.

* '''Premis de Lliteratura Breu''', certamen que pretén fomentar l'hàbit d'escriure entre els més jóvens. Conta en set categories: Narrativa en [[llengua valenciana]], narrativa en [[castellà]], poesia en [[llengua valenciana]], poesia en [[castellà]], autor jove (12 a 15 anys), autor local i el premi jove Comedia de Monòlec. La primera convocatòria tingué lloc en l'any [[1992]].

=== Persones célebres de Mislata. ===
* [[Gregorio Gea Miquel]], educador, fundador del [[Patronat de la Joventut Obrera]].
* [[Joaquín Martí Gadea]], llingüista. Encara que naixcut en [[Balones]], localitat alacantina propenca a [[Cocentaina]], desenrollà el seu principal treball en Mislata de a on era retor.
* [[Manuel Monleón Burgos]], pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en [[Andilla]], des de l'any 1962 fon un mislater més.
* [[Miquel Navarro, escultor]].
* [[José Mir Pallardo]], Cirugià especialisat en transplants hepàtics.
* [[Ramón Ibars Monsell]], naixcut en [[Burjassot]], pero resident en Mislata en els anys 80. Compositor autor del Himne de Mislata.
* [[Esteban Esteve Jorge]], ([[Sot de Chera]], 1937 - † Mislata, 2006) músic, director i compositor.
* Amadeo Tortajada Ferrándis, archiver y bibliotecari del [[CSIC]], que dona nom a un Colege Públic.
* Matías Ruiz Esteve, poeta.
* Manuel Marzal Barberá (1918 - † 1993), mestre de cant valencià d'estil, conegut com "el Chiquet de Mislata".

== Deports ==

=== Associacions i instalacions Deportives ===

Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills.
Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:

Zona 1: Piscina coberta, fundada en 1980, encara que en principi era descoberta en l'any 1992 se climatisà i fon una de les primeres piscines cobertes de la província de Valéncia, en l'actualitat s'està ampliant esta instalació i pròximament serà una de les més modernes de Valéncia. En esta instalació entrena el Club de Natació Piscis.

Zona 2 El Quint, conta en un Pabelló de 1600m2 de pista coberta i en atres tantes de pistes polideportives, a on entrenen habitualment els Clubs de Bàsquet, Patinage Artístic, Fútbol Sala i Escacs.

Zona 3: La Canaleta, consta de pista d'Atletisme de 200m. a on entrena el Club d'Atletisme, quatre camps de fútbol (dos de F7 i dos de F11) a on entrenen els dos clubs de fútbol de Mislata, pistes polideportives, a on entrena la escola de Tenis; piscina d'estiu, a on entrena el club de natació en l'época estival, i Pabelló de la Canaleta en una pista central de 800m2 a on entrenen els clubs de Baló a mà, hockey sobre patins, i l'Escola Municipal de Gimnàsia Rítmica; també té varis gimnasis i sales de musculatura per a utilisació dels ciutadans i de un tatami a on entrena el Club de Judo.

Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte

=== Escola de Fútbol ===
N'hi ha una escola de fútbol, el Mislata U.F, que té com sede el camp municipal de LA CANALETA situat junt al [[Parc de Capçalera]] y el nou zoològic (llit vell del [[Riu Túria]]). Que la componen cinccents chiquets. Enquadrada en els millors grups de la Comunitat Valenciana obtenint grans resultats i competint en èxit en tornejos per tota Espanya, dirigida per Ricardo Sanmartin i presidida per José Asensio. La seua pàgina uep és http://www.mislatauf.com

També conta en la escola decana en el municipi de Mislata, fundada en 1932, és el club del Mislata C.F., una escola en manco equips ya que conta en l'actualitat en 23 equips, pero en un equip amateur en la Preferent Valenciana sempre candidat a la promoció a la Tercera Divisió. Una escola de valors basats en el treball i l'humiltat i que en ell creix a passos ajagantats, seent un dels clubs més importants en la Comunidad Valenciana a nivell d'escola. Club dirigit pel president Juan García i des de la direcció deportiva per Sergio Piqueres, assistits per una junta directiva jove i en gran proyecció de futur, la seua uep és http://www.mislatacf.com

== Social ==

En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà la '''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica la accessibilitat total en el municipi.

== Festes locals ==
Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i ampla tradició en festejos, de les quals podem destacar les festes en honor a:
* [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel Arcàngel]] (en setembre),
* [[Sant Francesc d'Asís]] (en octubre),
* [[Verge dels Dolors]] (en setembre),
* La [[Creu de Mislata]] (en abril),
* Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a [[Nostra Senyora dels Àngels]], en agost.

::Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.

::Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les [[mascletà|mascletaes]] disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube [http://es.youtube.com/watch?v=q4Aez-15WEQ de la traca correguda] de 2007 i de la [http://es.youtube.com/watch?v=brrh9o3Lm7A mascletà del Carrer Major] de 2006.

::Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la [[paella]] jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en 2007 [http://es.youtube.com/v/SXHOoRwr2Yc de la paella jagant]

Al igual que en [[Valéncia]], en Mislata també son típiques [[Falles|Les Falles]], festa per excelència, i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de març, de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze comissions falleres: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid; y Plaça de la Moreria.

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de [[Santa Cecília]] en el mes de novembre, que organisen els músics del [[Centre Instructiu i Musical de Mislata|Centre Instructiu i Musical]]; Les del ''carrer Bon Pastor'' i les del ''carrer Sant Carles'' ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aporte que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

== Gastronomia ==
Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes se han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. ''"La [[paella]]", el "[[arròs al forn]]", el "congret valencià", "l'[[arròs en bledes]]", "els [[caragols]]" ("caragolada") o el "[[all i oli]]"'' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre la rest, al igual que els dolços: "pastiços de moniato", "rossencs", "rosquilles del músic", la "coca boba" i la "mona de pasqua".

== Política ==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Alcaldes anteriors a 1979
! style="background:#efefef;" | Anys mandat
! style="background:#efefef;" | Nom de l'Alcalde
|-
| align="center"|[[1905]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Agustín Cerveró</div>
|-
| align="center"|[[1915]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Esteve</div>
|-
| align="center"|[[1933]]-[[1939]]?
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Juan Llorens</div>
|-
| align="center"|[[1939]]-[[1942]]
| <div class="hiddenStructure{{{Nombre}}}">
D. Juan Bautista Francés

D. Salvador Miquel
D. Leandro Cervera</div>
|-
| align="center"|[[1942]]-[[1950?]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Sanmartín</div>
|-
| align="center"|[[1950?]]-[[1963]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Molina Ballester</div>
|-
| align="center"|[[1963]]-[[1965]]?
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. José Juan Aparisi</div>
|-
| align="center"|[[1965]]-[[1979]]
| <div class="hiddenStructure{{{Presidente}}}">D. Vicente Porcar Grafiá</div>
|}<noinclude>

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = D. José Morales Gracia
| Partit_1 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = D. José Morales Gracia
| Partit_2 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = D. José Morales Gracia
| Partit_3 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = D. José Morales Gracia
| Partit_4 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = D. José Morales Gracia
| Partit_5 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = D. José Morales Gracia <br /> Manuel Corredera Sanchis (moción de censura)
| Partit_6 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]] <br /> [[PP]]
| Alcalde_7 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_7 = [[Partido Popular|PP]]
| Alcalde_8 = D. Manuel Corredera Sanchis
| Partit_8 = [[Partido Popular|PP]]
}}

== Notas ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [http://www.cnpiscis.com/ Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata]
* [http://www.mislatauf.com/ Pàgina del club de fútbol Mislata UF]
* [http://www.infomislata.com/ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Mislata]
* [http://www.mislatacf.com/ Pàgina del Mislata Club de Fútbol]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] De a on s'han extret part de l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.fallas.com/comisiones/sectores/mislata.htm Falles de Mislata]
* [http://www.agrupaciofallesmislata.es Agrupació de Falles de Mislata]
*[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=41 Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta]
*[http://www.comerciolocal.net Guia de comerços de Mislata]

== Referències ==
* {{Traduït de|es|Mislata}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]