L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

VilaWeb

2020-02-18T05:54:18Z

Teniente:

'''VilaWeb''' és un portal informatiu [[pancatalaniste]], el més antic en [[Idioma català|català]]. Creat en el nom de l'Infopista en l'any [[1995]] pel periodiste [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Vicent Partal]],<ref name=JaumeI>Fernando Vilar Moreno (2003). ''Radio y televisión en el ámbito local''. Castelló: Universitat Jaume I. p. 501. ISBN 9788480214544</ref> promou la creació dels hipotètics i inexistents «[[països catalans]]».<ref>Alberto Caparrós (2016).[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-gobierno-ximo-puig-subvenciona-45400-euros-foro-independentismo-catalan-201601190948_noticia.html «El Gobierno de Ximo Puig subvenciona con 45.400 euros a un foro del independentismo catalán»]. ''ABC''</ref>

En uns anys ha passat de tindre uns cent accessos per semana a una mija diària de casi quatre mil, convertint-se en l'estandart del [[pancatalanisme]] en Internet.<ref name=JaumeI/>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/VilaWeb VilaWeb en Wikipedia]

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Maria del Mar Bonet

2020-02-14T15:56:55Z

Teniente: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer
| image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG|thumb|240px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Cantant i compositora
| data_naix = [[27 d'abril]] de [[1947]]
| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Illes Balears]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].

== Biografia ==

Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.

En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.

Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.

== Discografia ==

La seua discografia és molt extensa, destaquem:

* ''Cançons de festa'' [[1976]]
* ''Alenar'' [[1977]]
* ''Saba de terrer'' [[1979]]
* ''Sempre'' [[1981]]
* ''L'àguila negra'' [[1981]]
* ''Jardí tancat'' [[1981]]
* ''Breviari d'amor'' [[1982]]
* ''Cançons de la nostra mediterrània'' (junt al grup [[Al Tall]]) [[1982]]
* ''Anells d'aigua'' [[1985]]
* ''Gavines i dragons'' [[1987]]
* ''Ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[1989]]
* ''Bon viatge faci la cadernera'' [[1990]]
* ''Coreografies'' [[1990]]
* ''El·las'' [[1993]]
* ''Salmaia'' [[1995]]
* ''El cor del temps'' [[1997]]
* ''Cavall de foc'' [[1999]]
* ''Raixa'' [[2001]]
* ''Collita pròpia'' [[2003]]
* ''Amic, amat'' [[2004]]
* ''Terra Secreta'' [[2007]]
* ''Bellver'' [[2010]]
* ''Blaus de l'ànima. Més de 20 anys ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[2011]]
* ''Fira encesa. Canta Bartomeu Rosselló-Pòrcel'' [[2013]]
* ''Esencial'' (recopilatorio 2 CD's) [[2014]]
* ''Ultramar'' [[2017]]

== Premis ==

Ha rebut numerosos premis, com:

* [[1984]]: Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
* [[1990]]: Premi Gabriel Alomar i Villalonga dels Premis 31 de Desembre de l'[[Obra Cultural Balear]].
* [[1992]]: Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
* [[1995]]: Premi Arts Magna de la Casa Catalana de Mallorca.
* [[1997]]: Medalla de la Ciutat de l'Ajuntament de Palma de Mallorca.
* [[1999]]: Premi [[Ramon Llull]] del [[Govern de les Illes Balears]].
* [[2004]]: Medalla d'Or de la ciutat de [[Mallorca]].
* [[2005]]: Premi de Música Ciutat de [[Barcelona]] per "Amic, Amat"
* [[2006]]: Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
* [[2007]]: Medalla d'Or del Parlament de Catalunya a ''Els Setze Jutges''.
* [[2009]]: Doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat de Lleida]].
* [[2010]]: Socarrada Major 2010 per la Associació Cultural "Socarrats" de Vilarreal.
* [[2011]]: Miquelet d'Honor per la [[Societat Coral el Micalet]] de Valéncia.
* [[2017]]: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares.

== Cites ==

{{Cita|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}}

Que en valencià vol dir:

{{Cita|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucraren en el procés cap a l'independència"''}}

== Vore també ==

* [[Nova Cançó]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Mar_Bonet Maria del Mar Bonet en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Maria del Mar Bonet

2020-02-14T15:55:18Z

Teniente:

{{Biografia|
| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer
| image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG|thumb|240px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Cantant i compositora
| data_naix = [[27 d'abril]] de [[1947]]
| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Illes Balears]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]].

== Biografia ==

Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' (Els Setze Juges) i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.

Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].

Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'' (¿Qué volen esta gent?), la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.

Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), arreplegades en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.

En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.

En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.

Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.

== Discografia ==

La seua discografia és molt extensa, destaquem:

* ''Cançons de festa'' [[1976]]
* ''Alenar'' [[1977]]
* ''Saba de terrer'' [[1979]]
* ''Sempre'' [[1981]]
* ''L'àguila negra'' [[1981]]
* ''Jardí tancat'' [[1981]]
* ''Breviari d'amor'' [[1982]]
* ''Cançons de la nostra mediterrània'' (junt al grup [[Al Tall]]) [[1982]]
* ''Anells d'aigua'' [[1985]]
* ''Gavines i dragons'' [[1987]]
* ''Ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[1989]]
* ''Bon viatge faci la cadernera'' [[1990]]
* ''Coreografies'' [[1990]]
* ''El·las'' [[1993]]
* ''Salmaia'' [[1995]]
* ''El cor del temps'' [[1997]]
* ''Cavall de foc'' [[1999]]
* ''Raixa'' [[2001]]
* ''Collita pròpia'' [[2003]]
* ''Amic, amat'' [[2004]]
* ''Terra Secreta'' [[2007]]
* ''Bellver'' [[2010]]
* ''Blaus de l'ànima. Més de 20 anys ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[2011]]
* ''Fira encesa. Canta Bartomeu Rosselló-Pòrcel'' [[2013]]
* ''Esencial'' (recopilatorio 2 CD's) [[2014]]
* ''Ultramar'' [[2017]]

== Premis ==

Ha rebut numerosos premis, com:

* [[1984]]: Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
* [[1990]]: Premi Gabriel Alomar i Villalonga dels Premis 31 de Desembre de l'[[Obra Cultural Balear]].
* [[1992]]: Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
* [[1995]]: Premi Arts Magna de la Casa Catalana de Mallorca.
* [[1997]]: Medalla de la Ciutat de l'Ajuntament de Palma de Mallorca.
* [[1999]]: Premi [[Ramon Llull]] del [[Govern de les Illes Balears]].
* [[2004]]: Medalla d'Or de la ciutat de [[Mallorca]].
* [[2005]]: Premi de Música Ciutat de [[Barcelona]] per "Amic, Amat"
* [[2006]]: Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
* [[2007]]: Medalla d'Or del Parlament de Catalunya a ''Els Setze Jutges''.
* [[2009]]: Doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat de Lleida]].
* [[2010]]: Socarrada Major 2010 per la Associació Cultural "Socarrats" de Vilarreal.
* [[2011]]: Miquelet d'Honor per la [[Societat Coral el Micalet]] de Valéncia.
* [[2017]]: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de Baleares.

== Cites ==

{{Cita|''Maria del Mar Bonet: "Voldria que tots els Països Catalans s'involucressin en el procés cap a la independència"''|(''[[Vilaweb]]'', 19.02.2015)}}

== Vore també ==

* [[Nova Cançó]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Mar_Bonet Maria del Mar Bonet en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Regne de Valéncia

2020-02-11T09:42:15Z

Teniente:

{{Estat desaparegut
| nom_oficial = "Regne de Valencia"
| nom_complet = Regne de Valéncia
| nom_comú = Regne de Valéncia
| status =
| status_text =
| empire =
| forma_de_govern = [[Monarquia]]
| p1 = Taifa de Valéncia
| bandera_p1 = Mosque02.svg
| p2 = Regne de Murcia (Corona de Castella)
| bandera_p2 = Banner_of_the_Castilian_Realm_of_Murcia.svg
| p3 =
| bandera_p3 =
| s1 = Reformisme borbònic
| bandera_s1 = Bandera_de_España_1701-1760.svg
| s2 =
| bandera_s2 =
| s3 =
| bandera_s3 =
| s4 =
| bandera_s4 =
| s5 =
| bandera_s5 =
| s6 =
| bandera_s6 =
| imatge_bandera = Flag of the Land of Valencia (swallowtailed).svg
| bandera =
| imatge_escut = Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg
| símbol =
| map = Regne_valencia_1441.svg
| map_descripció =
| capital = Valéncia
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW =
| lema_nacional =
| himne_nacional =
| idioma = [[Idioma valencià|valencià]]
| idioma_no_oficial = [[idioma aragonés|aragonés]], [[idioma espanyol|castellà]]<br> [[àrap andalusí]]
| moneda =
| era =
| esdeveniment_inici = [[Conquista de Valéncia per Jaume I|Conquista de la ciutat de Valéncia]]
| data_inici = 28 de setembre
| any_inici = 1238
| esdeveniment_fi = [[Decrets de Nova Planta]]
| data_fi = 29 de juny
| any_fi = 1707
| esdeveniment1 =
| any_esdeveniment1 =
| data_esdeveniment1 =
| esdeveniment2 =
| any_esdeveniment2 =
| data_esdeveniment2 =
| esdeveniment3 =
| any_esdeveniment3 =
| data_esdeveniment3 =
| esdeveniment4 =
| any_esdeveniment4 =
| data_esdeveniment4 =
| esdeveniment_anterior1 =
| any_esdeveniment_anterior1 =
| data_esdeveniment_anterior1 =
| esdeveniment_anterior2 =
| any_esdeveniment_anterior2 =
| data_esdeveniment_anterior2 =
| event_post =
| data_esdeveniment_posterior1 =
| títol_líder =
| líder1 =
| any_líder1 =
| líder2 =
| any_líder2 =
| líder3 =
| any_líder3 =
| títol_governant =
| governant1 =
| any_governant1 =
| governant2 =
| any_governant2 =
| governant3 =
| any_governant3 =
| dades_any1 =
| dades_superfície1 =
| dades_població1 =
| dades_any2 =
| dades_superfície2 =
| dades_població2 =
| membre_de =
| religió = [[Iglésia Catòlica|catòlica]]
| notes =
}}

El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>

Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la corona pero en una administració pròpia.

La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.

== Història ==
=== Edat Mija ===
{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}
Despuix d'haver segut el breçol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaume I el Conquistador]] inicià la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifes de [[taifa de Valéncia|Balànsiya]], [[Taifa d'Alpont|Alpont]], [[taifa de Dénia|Dénia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].

Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] se va planificar la campanya d'[[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregori IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] se va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunísia]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell d'[[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaume I i [[Alfons X el Sabi]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres en el sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (ab totes les terres alacantines en el sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats en el nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaume II el Just|Jaume II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).

En l'any [[1283]] el rei [[Pere III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i per a [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].

El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, italians...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels moriscs, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaume I no aplegaven ni al 5% del total. És necessari aclarir que ademés este 5% de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.

<center>{{Galería de imágenes
|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI
|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII]
|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real
|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real
}}</center>

=== Edat Moderna ===
[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[sigle XVI]]]]
[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de [[Carles I de Espanya]]

En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels moriscs|moriscs]] del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En [[1700]], en la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felip d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carles VI]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va acabar, Felip V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], pels que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven a la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevacions i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatents del bando dels Àustria, els [[micalets]].

== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==
{{AP|Institucions del Regne de Valéncia}}
El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

En [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, se va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que fon el detonant de la [[Guerra de les Germanies]].

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.

== Administració ==
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

=== Càrrecs i oficis majors ===

* Justícia (l'actual alcalde)
* Consellers (els actuals regidors)

Els oficis majors en l'época foral:

* Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
* Escrivà del Consell (l'actual secretari)
* Clavari (l'actual interventor)
* Peyter, la persona encarregada dels imposts.
* Manobrer, encarregat del control de les obres.
* Sacristà, s'encarregava de les ermites.
* Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
* Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
* Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
* Assessors (els actuals advocats)
* Oïdors de contes
* Taxadors de la peyta

Tots els oficis cobraven un sou o salari i els corresponia un any de càrrec.

== Vore també ==
* [[Reis de Valéncia|Llista de monarques de Valéncia]]
* [[Història de la ciutat de Valéncia]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Institucions del Regne de Valéncia]]

== Notes i referències ==
{{llistaref}}

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]
[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]

{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}

Ramon Llull

2020-02-03T21:35:40Z

Teniente:

[[Image:Llull3.1.JPG|thumb|Ramon Llull]]
'''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Tunis]], [[Tunísia]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.

== Biografia ==
===1235 - 1257===

La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.

===1257 - 1265===
En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tronada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.

===1265 - 1287===
Entre els anys [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'àrap en [[Mallorca]], utilisant com a mestre a un esclau moro àrap. Estudialà també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no es sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre àrap per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.

Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat.

===1287 - 1315===
En l'any [[1287]] viajà a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. El Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà.

En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].

En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].

'''Ramon Llull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».

== Obres (Selecció) ==
[[Image:Houghton SC.L9695.482ab - Ramon Llull, 1505.jpg|thumb|Arbre de ciència, 1505]]
* ''Llibre del gentil i dels tres sabis'' ([[1272]])
* ''Llibre de contemplació de Deu'' ([[1272]])
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal)
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]])
* ''Llibre d'amic i amant'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Arbre de ciència'' ([[1295]])
* ''El desconsol'' ([[1295]])
* ''Llibre dels animals''
* ''Arbre de filosofia d'amor'' ([[1298]]) (Poesia)
* ''Cant de Ramon'' ([[1299]])
* ''Plantó de la Verge'' ([[1300]])
* ''Ars Magna'' ([[1306]]) (Filosofia)
* ''Vida Coetànea'' ([[1311]])

== Llengües ==

Les seues primeres obres conegudes estan escrites en [[àrap]]: una ''Llògica'', el ''Llibre de la contemplació'', i el ''Diàlec del gentil en els tres sabis''; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|mallorquí]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en mallorquí, la seua llengua natal.

A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, Ramón Llull fon el primer en utilisar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.

== Llengua mallorquina o balear ==

[[Archiu:Cita201.jpg|thumb|250px]]

{{Cita|''Es beato Ramón Llull y sa llengo mallorquina.''

''A día d'avúy som mols es ciutadans que mos demanam qui éra y com escrivía es Beato Ramón Llull degud a sa teoría equivocada y molt estesa dins ets habits
catalanistes que mos conta qu’ell escrivia en català y no en mallorquí.''

''Aqui contestarem an aquesta pregunta sobre un personatje tant important y conegud com ês es nostro Beato Ramón Llull Heril. Segons mos consta éra fíy d'en Ramón Llull y de na María Heril, tots dos ciutadans de Montpelier, territòri de sa Corona d'Aragó y de llengo llemosina y llatina. Nascud a sa Ciutad de Mallorca y batiad a s'iglesi de Santa Eulari es 25 de desembre de 1235, passand gran part de sa séva vida entre Montpelier y Mallorca (may a Cataluña), per lo cual es més que llògic que sa séva llengo matèrna éra s'occitana-provensal.''

''S'històri tambe mos conta que tant som pare com éll varen sê personas de confiansa d'es pròpi Réy En Jaume I, ja que cuand contava emb tant sols 14 añs eu va nombra preceptó d'es séu fiy, es príncep Jaume, que més tard sería es Réy de Mallorca, es cual eu va nombra Senescal y Majordom de Sa Casa Real, passand d'aquesta manéra a formà part d'es sequit de conseyés y allegads intims d'el Réy, es cuals éran càsi esclusivament monpellerins y aragonesos.''

''Segons mos consta es Beato Ramón Llull va escriure sas sévas òbras pensand emb sos séus lettós, per axò eu va fé en Llatí perque éra sa llengo oficial de sa cristiandat, en Àrabé perque tenía s'intenció y de fet axí eu va fé de cristianisa es nort d'Africa, y en vulga perque axí eu poguéssin lliggí es séus paisans mallorquins que xerravan es baléàric-occità.''

''Segurament aquí sê demanaràn, ¿com ês qu'un hòmo tant cult com éll no anomenava català a sa manéra d'escriure a n'es séus paisans?. Resposta: perque sa paraula català no està a n’es séu vocabulari, per éll no etzistêx tal terme referid a sa llengo. Éll escrivía emb una estruttura llingüística mallorquina y no catalana, per axò mirand es séus escrits vorà com empleyava artículs pròpis de Baléàs com “sa” y “ses”, o pronoms també pròpis de Baléàs, com per etzemple: l ey (l’hey), qu ey (qu'hey), noy (no'y), nostro, ta (ta mare), o de sas disecsacions pròpis de Baléàs: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. Y com es natural també feya us de s'estruttura Occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc, que també se tròban a sa mallorquina, per lo cual crêg qu'està més que cla que Ramón Llull escrivía en “vulga” p'es séus paisans vulgas, perque p'es cults de tot el mon ja empleyava es Llatí.''

''Cercant sa séva trayectori hêm pogud trobà que sa primera òbra impresa a Mallorca d'en Ramón Llull Heril va sê es “Llibre del Orde de Cavaylería”, impresa a s'añ
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.''

''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito]] }}

Nota: Text en mallorquí o llengua balear.

== Enllaços ==

*[http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-v-01/ramon_llull-v.htm Artícul original en la pàgina de Joan Benet, "Ma Vida"]
*[http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico]

[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòsofs]]

Antonio Mingote

2020-01-30T07:08:51Z

Teniente:

'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.

== Biografia ==

Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente (1891-1961), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]].

Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''.

En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

O

2020-01-29T13:20:39Z

Teniente: /* Fonètica */

La '''O''', '''o''' en minúscula, és la dècima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''o'''. També pot dur accent greu ('''ò''') i accent agut ('''ó''').

== Fonètica ==
En [[valencià]] la lletra o en posició tònica representa el sò tancat [o] (jove, món...), pero també el sò obert [ɔ] (home, açò...). Quan la o és àtona sempre es pronuncia tancada (gorila, hospital...).

En moltes zones algunes os àtones poden tancar-se en u (''Juan'', ''Jusep'', ''mun pare'', ''juvenil''... en conte de: Joan, Josep, mon pare, jovenil...), considerada com a pronunciació coloquial. Una atra forma coloquial amplament estesa és la pronunciació com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...), cap d'estes pronunciacions són correctes en un valencià estàndart.

En quant a la paraula ''ho'', té diverses pronunciacions: normalment se pronuncia ''hu'' (ho entenc, pronunciat: ''hu entenc''; porta-ho, pronunciat: ''porta-hu''); despuix dels pronoms ''me'', ''te'', ''se'' i ''ne'' es pronuncia ''heu'' (m'ho diran, pronunciat: ''m'heu diran''; dis-m'ho, pronunciat: ''dis-m'heu''); abans de verp començat per consonant se pot pronunciar ''heu'' o ''hu'' (ho duré, pronunciat: ''heu duré'' o ''hu duré'') i, finalment, despuix de verb acabat en consonant, se pronuncia ''ho'' (vullc portar-ho, pronunciat: ''vullc portar-ho'').

=== Regles de la o oberta ===

a. Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal [[i]]: prosòdia, hidrofòbic, glòria, història, òptim, oli, odi… Excepte nóvio i nóvia.

b. Quan la o tònica vaja seguida per una u en la sílaba següent: sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul…

c. Tindrem una o oberta quan en [[llatí]] hi ha un [[diftonc]] au o una o (o breu). Quan nosatres tenim una o oberta, el castellà sol tindre ue. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la e oberta. En o tancada: pobre-pobre, cosa-cosa, poc-poco, tesor-tesoro, or-oro... En o oberta: nou-nuevo, roda-rueda, coll-cuello, sol-suelo... No obstant, podem trobar casos de o oberta en valencià que tenen o tancada en castellà i no ue: home-hombre, nom-nombre...

d. En el diftonc decreixent ou, quan la u ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins -v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-: moure (mŏvěre), còure (cŏcěre), jou (iǔgu), roure (rǒbǒre), pou (pǔtěu) (la forma [pọu] en o tancada és una pronunciació dialectal), bou (bǒve)...

e. Generalment tenim o oberta, quan la o tònica va seguida per una consonant que no siga labial (b, m, p): agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom… pero tenim paraules en o + labial que presenten la o oberta: hòmens, nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre…

f. Quan la o va seguida dels grups -ct, -pt i -ort la o es oberta: autòcton, còctel, òctuple, coleòpter...

g. És també o oberta, en les terminacions -ol, ola, ot, ota: escola, corriola... excepte gola, farigola, bola, hola, chabola, carambola...

h. I és o obeta quan la o va seguida de -c o del grup -ort (menys soc del verp ser i toca, foca, moca, boca i coco): còctel, coleòpter, escola, fòc, tort (de tordo), sort (de sordo), còca...

== Ortografia ==
=== S'escriu o ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En paraules com jovenil (no ''juvenil''), Joan (no ''Juan''), Josep (no ''Jusep'')...

=== S'escriu ó o ò ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]

Idioma vasc

2020-01-29T11:15:21Z

Teniente:

{{llengua|
|nom= Eusquera
|nomnatiu= Euskara
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]] i [[França]]
|regió=[[Euskadi]], [[Navarra]] i [[País Vasc Francés]]
|parlants= 883.146 parl.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengua aïllada]]
|nació=[[Euskadi]] i [[Navarra]]
|fontcolor=
|regulat= [[Euskaltzaindia]]
|iso1= eu
|iso2= baq (B) eus (T)
|iso3= eus
|sil=
|mapa=
}}
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

== Introducció ==
[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]
L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'[[Europa]] Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la década de [[1950]] i principi de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on a poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==
Dins d'[[Espanya]], se parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]], se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

===Us actual de l'eusquera ===
Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.
En [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==
Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres.

* Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dòlmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
* Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals només queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més extesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.)
* A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parient alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el método lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allo neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
* Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipótesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandía reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”
* Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son acceptats per molts dels especialistes en llingüística.

== Unificació de l'eusquera ==
L'[[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de [[1950]] quan se volgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si es volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué d'utilisar com a base el “labortà clàssic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la [[llengua italiana]] i en les décades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la major part dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua.

En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (''Euskaltzaindia''), s’establiren les llínees mestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més amprat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua.
Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'[[esperanto]], i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, perquè la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la major part sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com que l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia.

== Dialectes ==
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
L'eusquera és una llengua prou dialectalisada arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment l'idioma està unificat per l'[[eusquera batua]].

Els seus dialectes son:
*[[Dialecte viscaí]]
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarrés]]
*[[Dialecte Baix navarrés]]
*[[Dialecte labortà]]
*[[Dialecte Suletí]]
*[[Dialecte Roncalés]] †

== Vore també ==
*[[País Vasc Francés]]
*[[Navarra]]
*[[País Vasc]]
*[[Euskal Herria]]
*[[Aquitània]]

{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües de França}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües aïllades]]

Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana

2020-01-16T19:18:02Z

Teniente:

[[Image:2encontre.jpg|thumb|300px|Cartell del '''II Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana''' celebrat en Octubre de 2009.]]

L''''Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana''' fon una trobada cultural que naixqué de la necessitat de diverses persones, portals i associacions que treballen en el desenroll de les noves tecnologies per a la [[Llengua Valenciana|llengua valenciana]] de reunir-se per a dialogar i debatre sobre l'actualitat, el present i el futur de les noves tecnologies aplicades al [[valencià]].

L'Encontre pretenia servir també de nexe d'unió entre tots els proyectes, portals i persones que treballaven per a que la llengua valenciana ocupe un lloc digne dins de l'era de les noves tecnologies (TIC) i actuar de dinamisador i aglutinador de tots els agents implicats en este desenroll tant necessari per al present i el futur del valencià.

L'Encontre també servix per a que cada portal, persona o entitat presente públicament les novetats i proyectes en que treballa o ha treballat recentment.

== Edicions ==
L'Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana tenia una periodicitat [[any|anual]], havent-se realisat fins al moment dos edicions:

*La I edició tingué lloc el [[25 d'octubre]] de l'any [[2008]] en Valéncia Ciutat, en el teatre del [[Grup d'Accio Valencianista]].
*La II edició fon celebrada el [[30 d'octubre]] de l'any [[2009]] en la Sala Cultural Llongeta de la [[CAM]] de Valéncia Ciutat i co-organisada per l'[[Institut d'Estudis Valencians]].

== Consell Assessor ==
L'Encontre de Noves Tecnologies en Llengua Valenciana dispon d'un Consell Assessor que és el que organisa i dirigix totes les edicions dels Encontres.

El Consell Assessor està format pels següent portals:
*Valencian.org
*LlenguaValencianaSi.com
*[[Software Valencià]]
*Vaavant.org

== Enllaços externs ==
*[http://www.valencian.org/ Valencian.org]

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Educació en valencià]]
[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Internet]]

Vall d'Aran

2020-01-16T19:16:09Z

Teniente: Chicotetes correccions ortogràfiques, majorment d'accentuació.

La '''Vall d'Aran''' (en [[aranés]], ''Val d'Aran'', que és la seua denominació oficial), també conegut simplement com a Aran, és una comarca catalana situada en els Pirineus centrals ([[província de Lleida]], [[Espanya]]).

Llimita al nort en [[França]] (departament d'Alt Garona), al suroest en la província aragonesa d'[[Osca]] (Baixa Ribagorça), al sur en la comarca catalana d'Alta Ribagorça i a l'est en la de Pallars Sobirà. Conta en 10.194 habitants i la seua capital és la localitat de Viella (Vielha).

El seu himne oficial es "Montanhes araneses", una cançó típica occitana encara viva en la vall. Es coneguda en els terrtoris de les llengües d'Oc en el nom de "Aqueres Montanhas" o més popularment, "Se canta".

En esta comarca conviuen tres llengües cooficials: l'[[aranés]] (dialecte [[Occità|occità]] vernàcul de la vall), el [[Idioma català|català]] i el [[castellà]].

El seu gentilici és:
* aranés/a ([[Aranés]])
* aranès/a (o aranés/a) ([[Idioma català|Català]])
* aranés/a ([[Castellà]])
* aranés/a ([[Llengua valenciana|Valencià]])

[[Categoria:Geografia d'Espanya]]
[[Categoria:Catalunya]]

Dia festiu

2020-01-09T19:27:59Z

Teniente:

El '''dia festiu''', és aquell que no és dia faener, en l'àmbit laboral, que no és dia hàbil, en l'àmbit processal, podent ser el [[Dumenge|dumenge]] (en la major part dels països del món), el [[Dissabte|dissabte]] (en els països influïts per la cultura judeua) o el [[Divendres|divendres]] (en els països influïts per la cultura islàmica), ademés d'atres dies declarats festius.

Ademés, un dia festiu és una data del calendari que és resaltada de forma especial i habitualment sol ser també feriat.

La diferència entre dia festiu i dia feriat és que el dia feriat és un dia en el que no es treballa i pot ser festiu o no, mentres que els dies festius, habitualment solen ser també feriats.

Totes les cultures i nacions celebren diferents events durant l'any, en dates específiques en relació a la cultura, la política o la religió. Estes dates són senyalades per les llegislacions dels països respectius.

En general, els dies festius no es consideren per al còmput dels térmens processals. Tampoc per al còmput de dies hàbils en el cas de l'Administració.

A banda dels dumenges, en el cas d'[[Espanya]], existixen uns dies que són considerats festius durant l'any i ademés, en el cas autonòmic, existixen uns atres dies del calendari anual que són considerats festius per a la Comunitat Autonòma. Ademés en cada municipi també existixen dos dies a l'any que són considerats com a festa local.

== Vore també ==

* [[Fi de semana]]

[[Categoria:Unitats de temps]]

Dia festiu

2020-01-09T15:40:01Z

Teniente: Correccions principalement de térmens no aplegats al diccionari de la RACV (firat, per lo general...)

El '''dia festiu''', és aquell que no és dia faener, en l'àmbit laboral, que no és dia hàbil, en l'àmbit processal, podent ser el [[Dumenge|dumenge]] (en la major part dels països del món), el [[Dissabte|dissabte]] (en els països influïts per la cultura judeua) o el [[Divendres|divendres]] (en els països influïts per la cultura islàmica), ademés d'atres dies declarats festius.

Ademés, un dia festiu és una data del calendari que és resaltada de forma especial i habitualment sol ser festiu.

Totes les cultures i nacions celebren diferents events durant l'any, en dates específiquesen relació a la cultura, la política o la religió. Estes dates són senyalades per les llegislacions dels països respectius.

En general, els dies festius no es consideren per al còmput dels térmens processals. Tampoc per al còmput de dies hàbils en el cas de l'Administració.

A banda dels dumenges, en el cas d'[[Espanya]], existixen uns dies que són considerats festius durant l'any i ademés, en el cas autonòmic, existixen uns atres dies del calendari anual que són considerats festius per a la Comunitat Autonòma. Ademés en cada municipi també existixen dos dies a l'any que són considerats com a festa local.

== Vore també ==

* [[Fi de semana]]

[[Categoria:Unitats de temps]]

Germanies

2020-01-05T20:20:52Z

Teniente: En valencià diem "molts atres", no "atres molts"

[[Image:germanies.jpg|right|thumb|left|400px|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

== Causes i inici del conflicte ==
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==
La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el [[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en [[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

== Derrota dels agermanats ==
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

== Germanies en el Regne de Mallorca ==
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts atres fugiren a [[Catalunya]].

== Vore també ==
*[[Segona Germania]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]
*[[Guillem Sorolla]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]]

Germanies

2020-01-04T22:35:04Z

Teniente: /* Germanies en el Regne de Mallorca */ Us incorrecte del gerundi: no poden ser eixecutats i fugir a l'hora, per tant ací no pot anar un gerundi, se té de posar un atre temps.

[[Image:germanies.jpg|right|thumb|left|400px|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

== Causes i inici del conflicte ==
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==
La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el [[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en [[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

== Derrota dels agermanats ==
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

== Germanies en el Regne de Mallorca ==
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats i molts fugiren a [[Catalunya]].

== Vore també ==
*[[Segona Germania]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]
*[[Guillem Sorolla]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]]

Junta dels Tretze

2020-01-03T09:34:05Z

Teniente: Chicotet canvi d'estil: "únicament" pel més tradicional "solament"

La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.

En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia solament un caràcter de lluita política local.

A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

== Vore també ==
*[[Germanies]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]

[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Junta dels Tretze

2020-01-03T09:32:25Z

Teniente: Chicotetes correccions de sintaxis: preposicions "de" tradicionals de que faltaven

La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.

En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local.

A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

== Vore també ==
*[[Germanies]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]

[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Germanies

2020-01-03T09:28:53Z

Teniente: /* Germanies en el Regne de Mallorca */ Us incorrecte del gerundi corregit

[[Image:germanies.jpg|right|thumb|left|400px|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

== Causes i inici del conflicte ==
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==
La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el [[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en [[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

== Derrota dels agermanats ==
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

== Germanies en el Regne de Mallorca ==
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats, molts fugiren a [[Catalunya]].

== Vore també ==
*[[Segona Germania]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]
*[[Guillem Sorolla]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]]

Germanies

2020-01-03T09:27:21Z

Teniente: /* Germanies en el Regne de Mallorca */ Chicotetes correccions: *realisar un sege > sitiar, *Palma de Mallorca (nom modern castellà i sense tradició) > Palma/Ciutat

[[Image:germanies.jpg|right|thumb|left|400px|<center>''La pau de les Germanies'', per [[Marcelino de Unceta]].</center>]]

La '''rebelió de les Germanies''' o simplement '''Germanies''', fon el conflicte armat, el primer gran enfrontament entre la burguesia i la noblea, que es va produir en el [[Regne de Valéncia]] en l'escomençament del regnat de [[Carles I d'Espanya|Carles I]], paralelament a la rebelió de les [[Comunitats de Castella]], entre [[1519]] i [[1523]]. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els [[Furs]], l'igualtat i la participació ciutadana en el govern i futur del [[Regne de Valéncia]].

== Causes i inici del conflicte ==
Els artesans del [[Regne de Valéncia]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

== La Junta dels Tretze ==
La [[Junta dels Tretze]] provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]].

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[Valéncia]], a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [[Valéncia]] pel sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], varen ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies despuix, el [[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en [[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a [[Batalla del Vernissa]].

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. A soles [[Xàtiva]] i [[Alzira]] resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]].

== Derrota dels agermanats ==
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.

== Germanies en el Regne de Mallorca ==
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l'empresonament de sèt menestrals. Igual que en [[Valéncia]], se va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] se refugien en [[l’Alcúdia]], única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] sitien la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats, fugint molts a [[Catalunya]].

== Vore també ==
*[[Segona Germania]]
*[[Junta dels Tretze]]
*[[Joan Llorens]]
*[[Vicent Peris]]
*[[Germana de Foix]]
*[[Guillem Sorolla]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.lonostre.es/rv/guerra-germanies-regne-valencia/ Quan deixà d'existir esperança. Les Germanies - ''Lo Nostre'']

[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]]

Llibre de Mormó

2019-12-13T07:56:38Z

Teniente:

{{Llibre de Mormó}}

El '''Llibre de Mormó''' és u dels quatre llibres sagrats acceptats per l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], la [[Comunitat de Crist]] i atres branques del [[moviment dels Sants dels Últims Dies]] (comunament dit el [[mormonisme]]). El llibre mateixa diu de ser una traducció dels escrits d'hòmens sants de l'antiga [[Amèrica]] escrit en una manera similar a la [[Bíblia]]. Pren el seu nom d'u dels últims profetes que, d'acort al llibre, escrigueren en ell, [[Mormó]], qui al voltant del [[390 a.d.]] hauria resumit en un compendi alguns escrits i archius donant alcanç a 2.500 anys d'història.

== Història ==
Segons la tradició del moviment dels Sants dels Últims Dies, El '''Llibre del Mormó''' conté els registres de dos grans civilisacions que varen poblar el continent americà, una procedent de [[Jerusalem]] per l'any [[600 a. C.]] i l'atra havent arribat molts sigles abans, quan l'episodi bíblic de la Torre de Babel. Estos registres haurien segut mantenguts per profetes que varen viure entre estos pobles, fins que Mormó, un d'estos profetes, feu una compilació dels anals en un sol volum, gravat en planches de metal.

En la narrativa de Joseph Smith, fundador de l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], Moroni, un personage per llavors angelical, li va visitar el [[21 de setembre]] de l'any [[1823]], instruint-li sobre l'antic registre i el pla de traducció d'este. Smith explica que, quatre anys més tart, les planches li varen ser lliurades finalment en les seues mans, traduint-les de seguida, acreditant tindre auxili diví en esta llabor. La llabor de traducció de conceptes es va realisar per mig de l'us d'un pectoral sacerdotal nomenat Urim i Tumim que permetia a Smith interpretar els caràcters de l'[[egipci reformat]] a l'anglés usat en l'época. En dita llabor cooperaren Martin Harris i posteriorment Oliver Cowdery, abdós signants com testimonis originals de les nomenades Planches d'Or lliurades a Smith per l'àngel Moroni. Els tres testimonis varen declarar haver vists dites planches i que sobre elles hi havia un exquisit gravat de caràcters no comprensibles desposat a manera de llibre i units per gruixuts anells a manera de llibre. Dit testimoni està escrit en els següents térmens(extractes):

:Conste a totes les nacions, llengües i pobles, a qui arribaré esta obra, que nosatres, per la gràcia de Deu el Pare, i del nostre Senyor Jesucrist, hem vist les planches que contenen esta relació...També testifiquem haver vists els gravats sobris les planches(d'or), i que se'ns han mostrat pel poder de Deu i no pel de cap home. I que delarem en paraules solemnes que un àngel de Deu va baixar del cel, i que va portar i nos va posar les planches davant els nostres ulls, de manera que les vam vore i contemplem, aixina com els gravats que contenien...
:Signen: Oliver Cowdery, David Whitmer, Martin Harris.

Joseph Smith va publicar la seua obra per primera vegada en l'any [[1830]], en el títul ''The Book of Mormon'', en referència al personage del llibre responsable de la seua compilació. Com resultat del treball missioner dels membres de l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]], i atres denominacions afins, el llibre s'ha publicat en 78 idiomes, en parts del mateix traduïdes a atres 32 llengües, imprimint més de 120 millons de còpies, cobrint l'idioma natiu del 99% dels seus membres i el 87% de la població mundial total. En l'any [[1998]] l'Iglésia SUD va deixar de traduir seccions resumides del Llibre del Mormó, anunciant que la traducció del llibre a cada nou idioma serà una edició completa.

[[Categoria:Mormonisme]]

Chilaba

2019-12-11T14:25:37Z

Teniente:

Una '''chilaba''' (de l'[[llengua àrap|àrap]] جلابة, ''gil-laba'', per via del castellà ''chilaba'') és una [[túnica]] tradicional [[Marroc|marroquina]] provista en [[capucha (indumentària)|capucha]].

Les chilabes cobrixendel coll fins al tormell. S'usen per a eixir al carrer i es porten damunt de la roba de casa o de festa, i es lleven quan s'arriba al lloc de destí. Se confeccionen tradicionalment en chicotets tallers artesanals i es fabriquen en una gran varietat de materials, de [[cotó]] per a les d'[[estiu]] a [[llana]] rígida per a les d'[[hivern]].

Les duen tant els hòmens com les dònes, havent-ne en diferents formes i colors. Les masculines són peces més amples, fosques i llises. Les femenines són més ajustades i poden portar brodats decoratius en certa varietat de colors a les vores de la túnica i les mànegues. Les chilabes duen dos obertures laterals en la part inferior al final de les costures que poden ser substituïdes per una de frontal.

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Indumentària]]

Chilaba

2019-12-11T14:25:10Z

Teniente: Chicotets retocs.

Una '''chilaba''' (en [[llengua àrap|àrap]] جلابة, ''gil-laba'', per via del castellà ''chilaba'') és una [[túnica]] tradicional [[Marroc|marroquina]] provista en [[capucha (indumentària)|capucha]].

Les chilabes cobrixendel coll fins al tormell. S'usen per a eixir al carrer i es porten damunt de la roba de casa o de festa, i es lleven quan s'arriba al lloc de destí. Se confeccionen tradicionalment en chicotets tallers artesanals i es fabriquen en una gran varietat de materials, de [[cotó]] per a les d'[[estiu]] a [[llana]] rígida per a les d'[[hivern]].

Les duen tant els hòmens com les dònes, havent-ne en diferents formes i colors. Les masculines són peces més amples, fosques i llises. Les femenines són més ajustades i poden portar brodats decoratius en certa varietat de colors a les vores de la túnica i les mànegues. Les chilabes duen dos obertures laterals en la part inferior al final de les costures que poden ser substituïdes per una de frontal.

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Indumentària]]

Alguerés

2019-11-26T22:30:03Z

Teniente:

[[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]]
L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que parlen en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]].

Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés.
L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i [[castellà]]. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català.

Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.

== Fonètica i fonologia ==
*Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
*Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
*Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
*La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
*Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
*Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
*Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
*Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]

ADN

2019-11-19T08:36:10Z

Teniente:

[[File:DNA chemical structure.svg|right|thumb|190px]]El ADN ([[àcit nucleic|àcit desoxiribonucleic]]) és l'almagasén de l'informació genètica i la molècula encarregada de transmetre a la descendència les instruccions necesàries per a que fabrique per lo manco una [[proteïna]], per a que expresse un determinat caràcter. En el seu interior se troben els [[gen|gens]].

== Components ==
El ADN està compost per [[nucleòtit|nucleòtits]]:

-Per un grup de fosfat, compost per [[fòsfor]] i [[oxigen]].

-Una pentosa de cinc àtoms de [[carbono]].

-Una base nitrogenada, que pot ser [[adenina]] en [[timina]] per dos enllaços d'[[hidrogen]] i la [[guanina]] en la [[citosina]] per tres enllaços d'[[hidrogen]].

El ADN forma dos cadenes (bicatenàreu) antiparaleles, que estan de forma paralela pero seguixen sentits oposts.

== Replicació ==
{{AP|Duplicació de l'ADN}}
Per a la reproducció per [[mitosis]] o [[meiosis]] és necesari que es produïxca la [[duplicació del ADN]].

Primer el ADN s'obri i es separen les bases nitrogenades, en acabant se van colocant en la cadena les bases complementàries i al final tenim dos cadenes de ADN idèntiques de classe semiconservativa perque conserva la mitat de la cadena anterior. Per si han hagut errors també es repasa i corrig.

== Descodificació ==
{{AP|Descodificació del ADN}}
[[File:DNA transcription.jpg|right|thumb|200px]]
Per a fabricar les [[proteïna|proteïnes]] se fa el següent procediment:
El ADN s'obri i comença a passar una cadena de [[ARN]] [[ARN mensager|mensager]] que còpia en les bases complementàries la sequència de bases nitrogenades que estan en [[triplet|triplets]], tres bases nitrogenades, pero en conte de [[timina]] còpia [[uracil]] al [[triplet]] copiat en el [[ARN mensager]] se li diu [[codó]]. Ad este procés se li diu [[transcripció]].

[[File:Protein synthesis-fr.svg|right|thumb|200px]]
Est el transporta fòra del [[núcleu (biologia)|núcleu]], en el [[citoplasma]] a on el [[ARN ribosòmic]] el recorre i en els dos, s'inserta el [[ARN transferent]], que en un extrem poseix l'[[anticodó]] i en l'atre, s'inserten els [[aminoàcit|aminoàcits]], segons indiquen les bases nitrogenades, que formaran les [[proteïna|proteïnes]] per a que l'organisme expresse un determinat caràcter. Ad este procés se li diu [[traducció (biologia)]]. El [[còdic genètic universal]] és la correspondència entre els [[codó|codons]] del [[ARN mensager|ARN(m)]] i els [[aminoàcit|aminoàcits]] de la [[proteïna]] resultant.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|DNA}}
* {{DGLV|ADN}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Genètica]]
[[Categoria:Cèlula]]
[[Categoria:Anatomia]]

Núcleu (biologia)

2019-11-19T08:26:16Z

Teniente: Substituït terme més genèric (en el que) per un de més específic (a on)

[[Archiu:Leeuwenhoek1719RedBloodCells.jpg|thumb|right|upright=1.5|Ilustració més antiga coneguda de cèlules i el seu núcleu, d'[[Antonie van Leeuwenhoek]], 1719.]]

El '''núcleu''' és l'estructura de forma esfèrica a on se troba el material genètic contingut. En la [[cèlula]] [[animal]] ocupa la posició central mentres que en la [[planta|vegetal]] està desplaçat degut a la [[vacuola]]. També hi ha [[cèlula|cèlules]] polinucleades.

== Parts del núcleu ==
=== Envoltura nuclear ===
La membrana és doble, una d'interna i una atra d'externa, conectades en el [[retícul endoplasmàtic]] i té poros.

=== Nucleoplasma ===
És un mig aquós a on se troba la [[cromatina]] en el [[ADN]] i els atres components del núcleu.

=== Nucleol ===
És una esfera que té la funció de fabricar [[ribosoma|ribosomes]].

=== Cromatina ===
Està formada per [[ADN]] i [[proteïna|proteïnes]] disolts pel nucleoplasma. En la divisió ([[mitosis]] o [[meiosis]]) se condensa i forma els [[cromosoma|cromosomes]].

[[Categoria: Biologia]]
[[Categoria: Cèlula]]
[[Categoria:Genètica]]

Aljup

2019-11-18T18:17:59Z

Teniente: Substituït terme més genèric (guardar) per un de més específic (almagasenar)

[[File:Aljibe Daimuz.jpg|thumb|250px|Aljup]]

Un '''aljup''' (de [[Àrap|l'àrap]] al-yubb, el pou.) és un depòsit subterràneu que servix per a arreplegar i almagasenar l'[[aigua]] de [[pluja]]; pot estar excavat en terra o fet d'obra i sol tapar-se en volta.

Les seues formes i tècniques de construcció són diverses segons les zones o comarques.

[[Categoria:Arquitectura]]

Lluís Revest

2019-11-18T18:14:12Z

Teniente:

{{Biografia|
| nom = Lluís Revest Corzo
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador, escritor i croniste
| data_naix = [[1892]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1963]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Lluís Revest Corzo''' ([[Valéncia]], [[1892]] - [[Castelló]], [[1963]]) fon un historiador, escritor en [[llengua valenciana]], archiver i croniste oficial de la ciutat de [[Castelló]].

== Biografia ==

A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, se va traslladar de ben menut a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], on va ser ajudant de l'archiver de la [[Catedral de Valéncia]], [[Roc Chabás]]. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.

Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, [[Gaeta Huguet i Breva]], Joan Carbó Doménech i [[Salvador Guinot Vilar]], fon un dels fundadors de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.

La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.

Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any [[1929]] fon nomenat archiver municipal, i en [[1944]], en morir [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], fon nomenat croniste de la ciutat.

Professor de Lletres en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Francesc Ribalta]] de Castelló des de l'any [[1917]] i de Filosofia de [[1948]] a [[1959]].

Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc [[Gaeta Huguet i Breva]].

Lluís Revest fon l'autor de la lletra dels goigs a la [[Mare de Deu del Lledó]] que encara es canten en la seua [[Basílica del Lledó|Basílica]].

Entre les seues obres destaca: ''La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' (Castelló, [[1930]]) a on demostra grans coneiximents llingüístics.

== Obra ==

* ''Madona santa María del Lledó''
* ''Aportación a la bibliografía de Mossén Betí''
* ''La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400''
* ''Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos''
* ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' ([[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). Castelló, [[1930]])
* ''Castellón y los venecianos''
* ''La ermita de Santa Magdalena''
* ''Libre d'Ordinacions de la Vila de Castellón de la Plana''

També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'[[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Iglésia Major de Santa Maria]] i el Convent de les monges clarises de Castelló.

== Goigs a la Mare de Deu del Lledó ==

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

''de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó.''
(tornada)

Sou l'hort tancat ahon creixia

la flor del Déu humanat;

de la eterna Caritat

sou la Esposa ¡oh verge pia!

Vós sola en la Concepció

sou de l'infern triunfadora,
(tornada)

Sou clar estrel, llum i guía

que mostra'l port a la nau;

sou l'arc-iris de la pau

¡oh Santa Verge Maria!

Sou la dorada Mansió

en que Deu complagut mora,
(tornada)

D'amor puríssim la mel

en Vós trobem dolça Mare;

sou l'escut qui nos ampare

i sou la porta del Cel.

Sou de Deu la bendició,

Sou del día etern l'aurora,
(tornada)

Del vostre amor un cantar

és tota la nostra historia;

Castelló ha begut sa glòria

ací al peu del vostre altar.

Es la vostra protección

de sa grandea penyora,
(tornada)

Vostra santa mà deté

de Deu la justa vengança;

Vós sou la nostra esperança

i el sol de la nostra Fe.

Sou bàlsem i curació

del qui vostre auxili implora,
(tornada)

A la plan beneïx

vostra mà, i del vostre amor

és un cantar cada flor

que'n esta terra florix.

Sancera la creació

vos diu ací triunfadora,
(tornada)

¡Doneu vostre amor en signe

de salvació als vostres fills!

¡Trobe en Vós en los perills

tot home auxili benigne!

Trobe oìt tota oració

i conhort tot lo qui plora,
(tornada)

Per a tota enfermetat

sigau Vós la medicina;

¡oh sanadora piscina

de la lepra del pecat!

¡Trobe en Vós consolació

lo cor qui del Cel s'anyora!
(tornada)

Protegiu los nostres camps,

beneiu la nostra terra,

aparteu d'ací la guerra,

la fam, la pesta i los llamps.

Tot treball honrat i bo

trobe en Vós sa protectora,
(tornada)

En Vós valor lo soldat

trobe, i lo qui estudia ciencia,

trobe el pobre en Vos paciencia

i vega el ric Caritat.

Trobe'l sacerdot la unció

de nostra fe defensora,
(tornada)

Beneiu nostra alegria,

consoleu nostra tristor

i sempre del vostre amor

ompliu-nos, Verge María.

Tingam vostra protección

ara i de la mort a l'hora,
(tornada)

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó.

Lletra: D. Lluís Revest i Corzo
Música: D. Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Detector de metals

2019-11-13T20:47:21Z

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «Detector de metal. Un '''detector de metals''' és un instrument que per mig d'una série d'impulsos...»

[[Archiu:Detecteur de metal 501607 fh000007.jpg|miniatura|Detector de metal.]]
Un '''detector de metals''' és un instrument que per mig d'una série d'impulsos electromagnètics és capaç de detectar objectes metàlics. S'usa com a mig de seguritat, per a la busca de mines o en la busca d'objectes [[Arqueologia|arqueològics]].

== El seu us ==

Els seus primers usos foren a nivell [[militar]] per a detectar la presència de [[mines terrestres]], [[mines antipersones]] o qualsevol atre sistema explosiu que tinguera metal. S'usen en la [[seguritat]] dels aeroports o en llocs de vigilància especial. També s'usen en l'indústria civil, per a la detecció de cables elèctrics, canonades d'aigua, etc. En l'actualitat, el seu us s'estén entre els afeccionats a la detecció de [[Tesor|tesors]] i relíquies antigues. Hi ha un gran mercat d'aparats especialisats en la busca d'or, monedes antigues o relíquies arqueològiques, sent un mercat emergent tant en [[Amèrica]] com en [[Europa]]. Pero l'us d'estos instruments de detecció, a voltes, poden ser conflictius en les Lleis del [[Patrimoni Històric]] d'alguns països.

Des de la década de 1970 començà a fer-se cada camí més freqüent l'us d'esta tecnologia per al control de calitat dels productes en les indústries farmacèutica i alimentària. Sent actualment esta classe d'inspecció un requisit per a moltes de les operacions comercials d'exportació o importació d'aliments i medicaments. Els detectors de metals permeten inspeccionar tota classe de productes assegurant que estiguen lliures de contaminació en partícules metàliques o magnètiques de qualsevol classe.

El seu us per organismes públics com policia per a trobar pistes en la localisació de persones desaparegudes o en esclariments de delits en els quals pogueren hi haure bales perdudes, o joyes arrancades en forcejaments és de gran utilitat per l'aportació de proves durant els juïns.
[[Archiu: Flughafenkontrolle.jpg|miniatura|Detector de metal en un aeroport.]]

== Com a afecció ==

Algunes persones per l'afany de fer-se rics i atres per a passar un bon moment, rastregen plages i montanyes a la busca de monedes, relíquies antigues, objectes militars, etc. No obstant, les lleis del [[Patrimoni Nacional]], són contundents en este quefer: tota prospecció té de tindre un permís i sense este permís s'interpreta que l'usuari de detectors comet un delit contra el patrimoni. No obstant això, no són pocs els afeccionats que creen associacions a la busca d'una regulació que els permeta usar els seus aparats en condicions controlades.

En [[Andalusia]] en concret, la nova Llei 14/2007 del Patrimoni Històric d'Andalusia, arreplega en el seu artícul 60 una regulació de l'us d'aparats detectors de metals, la qual permet un us controlat sense riscs d'afecció al Patrimoni Històric.

== Detecció de metals d'us industrial ==

Els detectors de metals no considerats com a portàtils (seguritat personal i antimines), se componen d'Arcs o Túnels de detecció coneguts com a "Capçals de Detecció de Metals". Estos són comunament usats en sectors alimentaris, químics, farmacèutics, miners, fusters, o fins processos de reciclage.

Estos túnels que generen un camp electromagnètic en el seu interior, poden ser quadrats, rectangulars o fins circulars. Els túnels circulars s'usen per a inspeccionar el pas dels productes a través de canonades, mentres que els rectangulars s'usen en les cintes de transport.

A l'inici de la década dels 90, estos equips, per la seua alta demanda, foren millorats tecnològicament, avançant de la seua primera generació electrònica analògica a una nova tecnologia digital, aportant excelents resultats en la detecció tant de metals fèrrics i magnètics com dels no fèrrics i no magnètics.

Actualment estos equips formen part dels controls de calitat en empreses que apliquen normatives internacionals com ISO, HACCP, BRC, IFS, FDA ... entre moltes atres, i que formen part de rigorosos protocols, la finalitat dels quals és garantisar tant la seguritat dels seus productes com els de la maquinària i el personal que els manipulen.

En un entorn industrial en velocitats de producció cada volta més vertiginoses, la detecció de metals per mig d'esta classe d'equips, capaços de processar senyals digitals per l'escaneig dels productes a gran velocitat, és un avanç tecnològic per a la seguritat preventiva i el control de calitat.

== Vore també ==
* [[Sonar]]
* [[Radar]]

Euskal Herria

2019-11-13T20:21:30Z

Teniente: Correccions ortogràfiques, gramaticals i d'estil.

[[Image:Euskal Herria.png|thumb|right|300px|''Euskal Herria'']]
'''''Euskal Herria''''' (que vol dir ''país de l'eusquera'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és el terme éuscar en el qual se fa referència, segons la Societat d'Estudis Vascs, a "un espai o regió cultural [[Europa|europea]], situat a abdós costats dels [[Pirineus]] i que comprén territoris dels estats espanyol i francés. Per lo tant, se coneix com ''Euskal Herria'' o Vascònia a l'espai en el qual la cultura vasca es manifesta en tota la seua dimensió".

El terme ''Euskal Herria'' està documentat en distintes formes des del [[sigle XVI]], fins l'unificació de la grafia eusquera proposta per Koldo Mitxelena en [[1968]]. Apareix en el manuscrit de l'alavés Juan Pérez de Lazarraga datat de [[1564]]-[[1567]] escrit com a ''Eusquel Erria'' i ''Eusquel Erriau'' i en la traducció de la [[Bíblia]] del labortà Joanes Leizarraga publicada en [[1571]] com ''Heuscal Herrian'' o ''Heuscal-Herrian''. Comença a ser usat en el restant d'idiomes romànics fonamentalment a partir del [[sigle XIX]], si be en idiomes com el [[castellà]], [[valencià]] entre d'atres ha segut més freqüent històricament la forma '''Vascònia'''.

Dit territori es troba repartit en diferents organisacions polítiques-administratives: [[Àlava]] (en eusquera, Araba), [[Viscaya]] (Bizkaia), [[Guipúscoa]] (Gipuzkoa), que conformen l'autonomia del [[País Vasc]], i [[Navarra]] (Nafarroa), en [[Espanya]]; i Baixa Navarra (Nafarroa Beherea), Labort (Lapurdi) i Sola (Zuberoa), en [[França]].

Sectors del nacionalisme vasc i part del vasquisme deriven els seus proyectes polítics d'este concepte, desbordant l'àmbit cultural, sent estos proyectes altament controvertits. Atres autors, llimitant-se solament a la seua concepció antropològica o cultural, utilisen com a equivalent les formes castellanes i més antigues de "Vasconia" o "País Vasco".

Com a ''Basque Country'' (Spain and France), és citada per la guia de viages Lonel i Planet en tant que un dels dèu destins turístics favorits per a l'any [[2009]], dins del seu ''blue list''.

[[Categoria:Nacionalisme vasc]]
[[Categoria:Regions llingüístiques]]

Nacionalisme vasc

2019-11-13T20:14:06Z

Teniente: Chicoteta correcció

{{Nacionalisme vasc}}
El '''nacionalisme vasc''' (en [[vasc]], ''eusko abertzaletasuna'') és un conjunt heterogéneu d'ideologies polítiques que tenen en comú la defensa del caràcter nacional del poble vasc i la reivindicació del seu dret d'autodeterminació i, freqüentment, de la seua independència, i invoca a [[Euskal Herria]] o [[Euskadi]] com a concepte polític.

== Creacions de Sabino Arana ==
* Ikurriña
* Els noms ''vasc'' i ''Euskadi''
* L'himne del País Vasc
* Noms propis en vasc

== Enllaços externs ==
* [https://www.abc.es/espana/pais-vasco/abci-ikurrina-y-otros-inventos-sabino-arana-201605072007_noticia.html La ikurriña y otros inventos de Sabino Arana]

[[Categoria:Nacionalisme vasc]]

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

2019-11-12T12:25:19Z

Teniente: En valencià, a diferència del català (que diu soles "en") i el castellà (que diu soles "al") fa diferència entre "al" (mentres) i "en" (despuix de). En este cas va "en".

[[Image:Xenofobia_catalanista_SEPC.jpg|right|thumb|<center>Pegatina xenofòba del SEPC</center>]]
El '''''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans''''' (SEPC) és un sindicat d'estudiants d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] calificat de proterrorista<ref>[http://www.elperiodic.com/valencia/noticias/70997_abascal-conferencia-aveu-sindicato-sepc-proterrorista.html Abascal, en una conferencia de AVEU: "El sindicato SEPC es proterrorista"]</ref> que té presencia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Balears]] i [[Catalunya]]. naixqué a partir de les organisacions estudiantils ''Alternativa Estel'' i la ''Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans'' (''CEPC''). La seua ideologia se n'ix de l'àmbit acadèmic, sent un sindicat d'ultraesquerra i independentista que es dedica a fomentar l'odi i a impondre idees [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Jingoisme|jingoistes]] i [[antiespanyolisme|antiespanyolistes]].

La seua manera de fer catalanisme és embrutant els voltants dels coleges en pegatines i cartells d'ideologia pancatalanista, antisistema i [[xenofòbia|xenòfoba]]<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/ciudadanobaleares.html Xenofobia en las aulas] (en castellà)</ref>, on a voltes, apareix la silueta dels seus utòpics [[Països Catalans]]. El seu discurs, està marcat per l'us de la paraula catalana ''Feixistes'' (en [[valencià]], ''fascistes''), la qual utilisen per a cridar a tot lo món que no pensa com ells.

Els seus eixos de treball se basen en ''lluitar'' per una educació catalana, antipatriarcal, popular, de calitat i pública. Segons la seua pàgina web, el SEPC centra els seus objectius en la contrucció d'un marc educatiu per als països catalans d'una òptica d'esquerra.

== Accions ==
El ''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'' sempre ha estat en el centre de la polémica, les seues actuacions solen estar dirigides contra persones o materials calificats com a capitalistes, espanyolistes o [[valencianisme|valencianistes]], habitualment centrats en l'àmbit universitari i cultural.

En [[Catalunya]] ha protagonisat la cremada de fotos del rei [[Joan Carles I]] en repetides ocasions<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/04/espana/1191505618.html</ref><ref>http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53397774326&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false</ref>, a vegades ocultant el rostre dels seus membres durant la consecussió del delicte.

Durant les protestes contra el [[Procés de Bolonya]] de l'any [[2009]], el SEPC va assaltar el rectorat de l'Universitat de Valéncia<ref>[http://www.lasprovincias.es/v/20100502/comunitat/asalto-rectorado-apoyo-quema-20100502.html Del asalto al Rectorado al apoyo de la quema de fotos del Rey]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090326/local/valencia/unos-estudiantes-antibolonia-ocupan-200903261507.html Unos 300 estudiantes 'antiBolonia' ocupan el Rectorado de l'Universitat de Valéncia]</ref>

En [[febrer]] de l'any [[2008]], durant un acte electoral de la vicepresidenta [[Maria Teresa Fernández de la Vega]] en l'Universitat, la candidata per [[Valéncia]] fon ahucada per una decena de membres del SEPC. Portaven una pancarta que deya: «açò no és Espanya. Fòra polítics de l'Universitat». Les diverses actuacions antidemocràtiques de l'entitat o grups pancatalanistes pròxims s'han repetit contra la ministra Garmendia o contra Rosa Díez de [[UPyD]]<ref>http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=693062&idseccio_PK=1008</ref> entre atres.

Durant el rectorat de Pedro Ruiz, el SEPC intenta organisar una charrada de Pepe Rei, periodiste de 'Egin', el diari d'ideologia abertzale, en una sala del colege major Lluís Vives, depenent de l'Universitat de Valéncia rebent una negativa de l'equip rectoral en conéixer l'identitat del ponent.

El [[27 d'abril]] de [[2010]], el SEPC organisà una conferència a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista [[Terra Lliure]] condenat per assessinat, baix el títul ''La lluita clandestina per l'independència''.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/60403/la-universidad-de-valencia-acoge-una-charla-de-un-ex-terrorista-de-terra-lliure La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref><ref>[http://valencianisme.wordpress.com/2010/04/19/el-sepc-organisa-una-charla-on-participara-u-dels-fundadors-de-la-banda-terrorista-terra-lliure/ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure]</ref><ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html La Universitat de Valéncia acoge este martes una conferencia de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref>

Eudald Calvo, un dels líders del SEPC, fon detengut pels Mossos d'Esquadra per diversos atacs contra l'estació de l'[[Universitat Autónoma de Barcelona]], fon lliberat el [[25 d'agost]] de 2010 en els carrecs d'associació ilícita, danys, lesions i desórdens públics. <ref>http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Detenido/lider/estudiantil/varios/ataques/estacion/UAB/elpepuespcat/20100826elpcat_7/Tes</ref>

==Vore també==
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià]]
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]]
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html

[[Categoria:Sindicats d'Espanya]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

2019-11-12T12:19:13Z

Teniente: "Paísos Catalans" va en mayúscula perque és un nom propi

[[Image:Xenofobia_catalanista_SEPC.jpg|right|thumb|<center>Pegatina xenofòba del SEPC</center>]]
El '''''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans''''' (SEPC) és un sindicat d'estudiants d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] calificat de proterrorista<ref>[http://www.elperiodic.com/valencia/noticias/70997_abascal-conferencia-aveu-sindicato-sepc-proterrorista.html Abascal, en una conferencia de AVEU: "El sindicato SEPC es proterrorista"]</ref> que té presencia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Balears]] i [[Catalunya]]. naixqué a partir de les organisacions estudiantils ''Alternativa Estel'' i la ''Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans'' (''CEPC''). La seua ideologia se n'ix de l'àmbit acadèmic, sent un sindicat d'ultraesquerra i independentista que es dedica a fomentar l'odi i a impondre idees [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Jingoisme|jingoistes]] i [[antiespanyolisme|antiespanyolistes]].

La seua manera de fer catalanisme és embrutant els voltants dels coleges en pegatines i cartells d'ideologia pancatalanista, antisistema i [[xenofòbia|xenòfoba]]<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/ciudadanobaleares.html Xenofobia en las aulas] (en castellà)</ref>, on a voltes, apareix la silueta dels seus utòpics [[Països Catalans]]. El seu discurs, està marcat per l'us de la paraula catalana ''Feixistes'' (en [[valencià]], ''fascistes''), la qual utilisen per a cridar a tot lo món que no pensa com ells.

Els seus eixos de treball se basen en ''lluitar'' per una educació catalana, antipatriarcal, popular, de calitat i pública. Segons la seua pàgina web, el SEPC centra els seus objectius en la contrucció d'un marc educatiu per als països catalans d'una òptica d'esquerra.

== Accions ==
El ''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'' sempre ha estat en el centre de la polémica, les seues actuacions solen estar dirigides contra persones o materials calificats com a capitalistes, espanyolistes o [[valencianisme|valencianistes]], habitualment centrats en l'àmbit universitari i cultural.

En [[Catalunya]] ha protagonisat la cremada de fotos del rei [[Joan Carles I]] en repetides ocasions<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/04/espana/1191505618.html</ref><ref>http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53397774326&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false</ref>, a vegades ocultant el rostre dels seus membres durant la consecussió del delicte.

Durant les protestes contra el [[Procés de Bolonya]] de l'any [[2009]], el SEPC va assaltar el rectorat de l'Universitat de Valéncia<ref>[http://www.lasprovincias.es/v/20100502/comunitat/asalto-rectorado-apoyo-quema-20100502.html Del asalto al Rectorado al apoyo de la quema de fotos del Rey]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090326/local/valencia/unos-estudiantes-antibolonia-ocupan-200903261507.html Unos 300 estudiantes 'antiBolonia' ocupan el Rectorado de l'Universitat de Valéncia]</ref>

En [[febrer]] de l'any [[2008]], durant un acte electoral de la vicepresidenta [[Maria Teresa Fernández de la Vega]] en l'Universitat, la candidata per [[Valéncia]] fon ahucada per una decena de membres del SEPC. Portaven una pancarta que deya: «açò no és Espanya. Fòra polítics de l'Universitat». Les diverses actuacions antidemocràtiques de l'entitat o grups pancatalanistes pròxims s'han repetit contra la ministra Garmendia o contra Rosa Díez de [[UPyD]]<ref>http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=693062&idseccio_PK=1008</ref> entre atres.

Durant el rectorat de Pedro Ruiz, el SEPC intenta organisar una charrada de Pepe Rei, periodiste de 'Egin', el diari d'ideologia abertzale, en una sala del colege major Lluís Vives, depenent de l'Universitat de Valéncia rebent una negativa de l'equip rectoral al conéixer l'identitat del ponent.

El [[27 d'abril]] de [[2010]], el SEPC organisà una conferència a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista [[Terra Lliure]] condenat per assessinat, baix el títul ''La lluita clandestina per l'independència''.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/60403/la-universidad-de-valencia-acoge-una-charla-de-un-ex-terrorista-de-terra-lliure La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref><ref>[http://valencianisme.wordpress.com/2010/04/19/el-sepc-organisa-una-charla-on-participara-u-dels-fundadors-de-la-banda-terrorista-terra-lliure/ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure]</ref><ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html La Universitat de Valéncia acoge este martes una conferencia de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref>

Eudald Calvo, un dels líders del SEPC, fon detengut pels Mossos d'Esquadra per diversos atacs contra l'estació de l'[[Universitat Autónoma de Barcelona]], fon lliberat el [[25 d'agost]] de 2010 en els carrecs d'associació ilícita, danys, lesions i desórdens públics. <ref>http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Detenido/lider/estudiantil/varios/ataques/estacion/UAB/elpepuespcat/20100826elpcat_7/Tes</ref>

==Vore també==
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià]]
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]]
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html

[[Categoria:Sindicats d'Espanya]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Discussió:Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

2019-11-12T12:12:44Z

Teniente:

Té llicencia la fotografía? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 22:12, 20 març 2009 (UTC)
................................................................................
lo
(Del llatí ĭllu, aquell, allò, el.)
pron. Pronom masculí de tercera persona singular, usat com a enclític (voler-lo) i antigament també com a proclític (lo li diguí tot). // Artícul neutre: Lo millor del món. Lo meu. Lo més gran. Lo que podem fer. // ant. i hui dialect. Artícul definit masculí singular, utilisat davant de paraula escomençada per consonant: Lo chiquet. Lo camí. El seu us és prou general darrere de l’adverbi tot, de la preposició en de lloc i companyia o la preposició per, en expressions com:

'''Tot lo món,''' tot lo sant dia, tots los dies, en lo carrer, en lo mig, per lo matí, per lo mig, en lo meu cosí, en los meus amics.

// S’utilisava antigament davant noms propis personals: lo Joan.
:Conec bé l'artícul "lo", yo soc del nort valencià i el dic, no dic "el pare" ni "el chic", sino "lo pare" i "lo chic", pero en l'Enciclopèdia, no sé per qué, no s'usa ni en articles de pobles del nort. No em pareix coherent que l'artícul de Benicarló o Vinaròs (on diuen "lo" per a tot) hagen d'estar escrits en "el", pero despuix un article arreu sí que puga usar "tot lo món". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:12 12 nov 2019 (CET)

Discussió:Muçol (Malaltia de l'ull)

2019-11-12T11:30:25Z

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: « == Enfermetat == La paraula "enfermetat" és un arcaisme conservat soles dialectalment. Tindríem de canviar el nom de l'artícul a "malaltia", que és la para...»

== Enfermetat ==
La paraula "enfermetat" és un arcaisme conservat soles dialectalment. Tindríem de canviar el nom de l'artícul a "malaltia", que és la paraula actual recomanada per la RACV. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:30 12 nov 2019 (CET)

Muçol (Malaltia de l'ull)

2019-11-12T11:28:20Z

Teniente:

[[File:Stye02.jpg|thumb|200 px|Muçol en el parpall superior]]

El '''muçol''' és un chicotet tumor que ix a la vora o dins del [[parpall]] de l'[[ull]].

És un chicotet abscés localisat superficialment d'alguna glàndula de Zeiss o de glàndula de Moll en la base de les [[Pestanya|pestanyes]].

No és una afecció greu, pero pot aplegar a ser prou dolorosa. Se tracta en mesures higieniques i a voltes en coliri o pomada en [[antibiotic|antibiotics]].

[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Malalties]]

Aixella

2019-11-12T09:42:34Z

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «Aixella d'un home L''''aixella''' és una regió del cos humà situada en la part inferior de l'unió del...»

[[Archiu:Shaved teen_boy_armpit.JPG|miniatura|Aixella d'un home]]
L''''aixella''' és una regió del [[cos humà]] situada en la part inferior de l'unió del [[tronc (anatomia)|tronc]] ab el [[braç (anatomia)|braç]]. L'aixella ve delimitada pel [[múscul pectoral major]] (per davant), pel [[múscul dorsal ample]] (per darrere), pel múscul serrat anterior (enmig) i per l'[[húmer]] (lateralment). Conté l'[[artèria axilar]] i la [[vena axilar]], vasos i [[gangli limfàtic|ganglis limfàtics]], [[teixit conectiu]] i [[teixit adipós]].

En esta zona creix [[pèl]] tant en hòmens com dònes, a partir de l'[[adolescència]]. Les dònes de diverses cultures com l'occidental a sovint l'eliminen per no estar ben vist, però està mal vist en la comunitat masculina no tindre pèl, puix que en diverses cultures això indica la seva falta de [[masculinitat]]. En independència de la qüestió estètica, les aixelles són propenses a acumular mala [[olor]] a causa de la [[suor]], existint mecanismes per a reduir, modificar o fins evitar-ho, com els productes [[desodorant]]s.

Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià

2019-11-12T09:35:13Z

Teniente:

'''Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià''' (JERPV) és una organisació radical, proterrorisme<ref>http://www.vozbcn.com/2013/01/29/137684/erc-terra-lliure-marco/</ref><ref>http://e-pesimo.blogspot.com.es/2009/01/terrorismo-erc-homenajea-un-fundador-de.html</ref>, separatista i [[pancatalanisme|pancatalanista]], són el braç jovenil del grup polític [[Esquerra Republicana del País Valencià|ERPV]]. Se dedica a actes vandàlics de carrer i ha estat involucrada en numerosos atentats [[antiespanyolisme|antiespanyolistes]]<ref>http://www.minutodigital.com/2011/07/18/las-jerc-queman-una-bandera-espanola-en-montblanc/</ref> i antivalencianistes.

La seua història, compartida en els orígens de la banda terrorista [[Terra Lliure]], els ha portat a fer homenages d'ex membres de la banda armada<ref>http://www.libertaddigital.com/nacional/las-jerc-homenajearan-a-un-fundador-de-terra-lliure-en-un-centro-municipal-de-barcelona-1276348574/</ref> calificant-los com a companyers de lluita i incorporant-los a les seues files al dissoldre's. En diverses ocasions s'ha fet pública l'existència de contactes en la banda terrorista vasca [[ETA]]. <ref>http://www.cincodias.com/articulo/economia/erc-admite-contactos-otegi-neutralizar-eta-cataluna/20020910cdscdieco_9/</ref>

L'organisació és una filial de les [[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]] (JERC).

== Ideologia ==

El principal objectiu de l'organisació és conseguir l'anexió de la [[Comunitat Valenciana]] com a part d'un utòpic proyecte polític denominat [[països catalans]]. Ademés reivindica l'imposició total del [[català]] eliminant totes les característiques pròpies de la [[llengua valenciana]].

JERPV s'adherix a les manifestacions que convoca [[Acció Cultural del País Valencià]], associació en una ideologia pròxima a JERPV.

== Vore també ==
[[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]]

==Referències==
{{Reflist}}

[[Categoria:Pancatalanisme]]

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

2019-11-12T09:32:41Z

Teniente: Corregides chicotetes faltes

[[Image:Xenofobia_catalanista_SEPC.jpg|right|thumb|<center>Pegatina xenofòba del SEPC</center>]]
El '''''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans''''' (SEPC) és un sindicat d'estudiants d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] calificat de proterrorista<ref>[http://www.elperiodic.com/valencia/noticias/70997_abascal-conferencia-aveu-sindicato-sepc-proterrorista.html Abascal, en una conferencia de AVEU: "El sindicato SEPC es proterrorista"]</ref> que té presencia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Balears]] i [[Catalunya]]. naixqué a partir de les organisacions estudiantils ''Alternativa Estel'' i la ''Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans'' (''CEPC''). La seua ideologia se n'ix de l'àmbit acadèmic, sent un sindicat d'ultraesquerra i independentista que es dedica a fomentar l'odi i a impondre idees [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Jingoisme|jingoistes]] i [[antiespanyolisme|antiespanyolistes]].

La seua manera de fer catalanisme és embrutant els voltants dels coleges en pegatines i cartells d'ideologia pancatalanista, antisistema i [[xenofòbia|xenòfoba]]<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/ciudadanobaleares.html Xenofobia en las aulas] (en castellà)</ref>, on a voltes, apareix la silueta dels seus utòpics [[països catalans]]. El seu discurs, està marcat per l'us de la paraula catalana ''Feixistes'' (en [[valencià]], ''fascistes''), la qual utilisen per a cridar a tot el món que no pensa com ells.

Els seus eixos de treball se basen en ''lluitar'' per una educació catalana, antipatriarcal, popular, de calitat i pública. Segons la seua pàgina web, el SEPC centra els seus objectius en la contrucció d'un marc educatiu per als Països Catalans d'una òptica d'esquerra.

== Accions ==
El ''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'' tothora ha estat en el centre de la polémica, les seues actuacions solen estar dirigides contra persones o materials calificats com a capitalistes, espanyolistes o [[valencianisme|valencianistes]], habitualment centrats en l'àmbit universitari i cultural.

En [[Catalunya]] ha protagonisat la cremada de fotos del rei [[Joan Carles I]] en repetides ocasions<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2007/10/04/espana/1191505618.html</ref><ref>http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53397774326&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false</ref>, a vegades ocultant el rostre dels seus membres durant la consecussió del delicte.

Durant les protestes contra el [[Procés de Bolonya]] de l'any [[2009]], el SEPC va assaltar el rectorat de l'Universitat de Valéncia<ref>[http://www.lasprovincias.es/v/20100502/comunitat/asalto-rectorado-apoyo-quema-20100502.html Del asalto al Rectorado al apoyo de la quema de fotos del Rey]</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090326/local/valencia/unos-estudiantes-antibolonia-ocupan-200903261507.html Unos 300 estudiantes 'antiBolonia' ocupan el Rectorado de l'Universitat de Valéncia]</ref>

En febrer de [[2008]], durant un acte electoral de la vicepresidenta [[Maria Teresa Fernández de la Vega]] en l'Universitat, la candidata per [[Valéncia]] fon ahucada per una decena de membres del SEPC. Portaven una pancarta que deya: «açò no és Espanya. Fòra polítics de l'Universitat». Les diverses actuacions antidemocràtiques de l'entitat o grups pancatalanistes pròxims s'han repetit contra la ministra Garmendia o contra Rosa Díez de [[UPyD]]<ref>http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=693062&idseccio_PK=1008</ref> entre atres.

Durant el rectorat de Pedro Ruiz, el SEPC provà d'organisar una charrada de Pepe Rei, periodiste de 'Egin', el diari d'ideologia abertzale, en una sala del colege major Lluís Vives, depenent de l'Universitat de Valéncia rebent una negativa de l'equip rectoral en conéixer l'identitat del ponent.

El [[27 d'abril]] de [[2010]], el SEPC organisà una conferència a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista [[Terra Lliure]] condenat per assessinat, baix el títul ''La lluita clandestina per l'independència''.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/60403/la-universidad-de-valencia-acoge-una-charla-de-un-ex-terrorista-de-terra-lliure La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref><ref>[http://valencianisme.wordpress.com/2010/04/19/el-sepc-organisa-una-charla-on-participara-u-dels-fundadors-de-la-banda-terrorista-terra-lliure/ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure]</ref><ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html La Universitat de Valéncia acoge este martes una conferencia de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref>

Eudald Calvo, un dels líders del SEPC, fon detengut pels Mossos d'Esquadra per diversos atacs contra l'estació de l'[[Universitat Autónoma de Barcelona]], fon lliberat el [[25 d'agost]] de 2010 en els carrecs d'associació ilícita, danys, lesions i desórdens públics. <ref>http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Detenido/lider/estudiantil/varios/ataques/estacion/UAB/elpepuespcat/20100826elpcat_7/Tes</ref>

==Vore també==
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià]]
*[[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]]
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/26/valencia/1272297363.html

[[Categoria:Sindicats d'Espanya]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Assucac

2019-11-11T16:05:49Z

Teniente:

[[Archiu:CentrePlace-rain.jpg|thumb|dreta|200px|Un assucac a [[Melbourne]]]]

Un '''assucac''',<ref>{{DGLV|assucac}}</ref> paraula que deriva de l'[[àrap]] ''az-zucac'' que vol dir ''carrer estret'', antigament escrit ''atzucac''<ref>{{DGLV|atzucac}}</ref> o ''açucac''<ref>{{DGLV|açucac}}</ref> és un carrer o camí sense eixida. Apareix documentat en [[llengua valenciana]] des dels primers testimonis (per eixemple, en el ''Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia'', de l'any [[1238]]) i és una paraula que s'ha conservat en la llengua comuna. També es pot nomenar '''carreró sense eixida'''.

Els assucacs en zones urbanes només són per al pas de viandants. Són més freqüents en les parts més antigues de les ciutats i la major part de les planificacions urbanes modernes no els incorporen. En l'actualitat, poden ser llocs perillosos pels atracaments.

En els [[Estats Units d'Amèrica]] els assucacs (''alleys'', paraula d'orige [[francés]]) existixen tant en les zones comercials més antigues com en les zones residencials, principalment les construïdes abans de la [[anys 1950|década de 1950]], ya siga en la finalitat de donar servicis com d'accés d'automòbils. Des de 1950 han desaparegut en gran part dels plans de desenroll per a nous habitages.

== Referències ==
{{Referències}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Urbanisme]]
[[Categoria:Carrers]]

Capell

2019-11-11T15:33:53Z

Teniente:

[[File:Conjunto sombreros.jpg|thumb|250px|Capells]]

Un '''capell''' (del [[llatí]] vulgar ''cappĕllu'', mat. sign.), en castellà ''sombrero'', és una peça de vestir que cobrix el cap composta de copa i ala més o manco ampla, hi han de moltes formes i materials.

== Varietats ==

* Capell de [[ferro]], elm.
* Capell de teula, usat pels eclesiàstics, té alçades i enrollades les dos mitats laterals en forma de teula.
* Capell de palla, usat generalment en [[estiu]] quan fa calor i fet de palles entreteixides.
* Capell de [[sol]], el que és més ample per a protegir-se dels rajos del sol.
* Capell de copa, el d'ala estreta i copa alta, cilíndrica i plana en la part superior; sol ser [[negre]] i de [[seda]].

== Enllaços externs ==

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Capell Capell - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Roba]]
[[Categoria:Vestit]]

Discussió:Barco

2019-11-11T13:27:46Z

Teniente:

== Nau i barco ==

La paraula "barco" és un castellanisme, el terme tradicional valencià és "nau". Sí que és de veres que el castellanisme ha reeixit en valencià espontàneu, pero pense que tindríem de fer un chicotet esforç per a promoure els nostres térmens tradicionals, aixina que proponc canviar el nom de l'artícul per "Nau" i usar preferentement eixe terme en el cos. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:31 11 nov 2019 (CET)
.........................................................................

Yo he sentit dir en ma casa des de chicotet a la meua abuela que no parlava castellà "barco" mai va dir "nau".

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=barco --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:00 11 nov 2019 (CET)
:I tens raó, los meus yayos també dien "barco", és un castellanisme que fa unes quantes generacions que està en la llengua espontànea. Recordem que la major part de castellanismes varen entrar quan la població no parlava castellà: hasta, algo, después... I la RACV hui soles accepta la paraula genuïna: fins a, alguna cosa, despuix... Evidentment admet "barco" perque és molt comú, pero també admet "nau", la forma valenciana genuïna i que pense que tindríem dr potenciar. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 14:27 11 nov 2019 (CET)

Sal

2019-11-11T09:40:00Z

Teniente:

[[Image:Saltmine Sta Pola Alacant.jpg|thumb|250px|Salina en [[Santa Pola]], [[Alacant]]]]
La '''sal comuna''', coneguda popularment com a '''sal''', correspon a la sal denominada clorur sòdic o clorur de [[sodi]]. La seua fòrmula química és NaCl.

N'existix de quatre classes, segons la seua procedència: la sal marina i la d'alvertent, que s'obtenen per evaporament; la sal gema, que procedix de l'extracció minera d'una roca mineral denominada halita i la sal vegetal que s'obté per concentració, al bollir una planta gramínea (método també utilisat per a l'obtenció de [[sucre]] a partir d'una atra planta gramínea) que creix en el desert del [[Kalahari]].

== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Sal}}

[[Categoria:Aliments]]

Discussió:Barco

2019-11-11T09:31:08Z

Teniente: Nova secció: /* Nau i barco */

Idioma vasc

2019-11-06T21:19:18Z

Teniente: Eliminats térmens no normatius i corregits els que sí que ho són, però que tenien faltes

{{llengua|
|nom= Eusquera
|nomnatiu= Euskara
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]] i [[França]]
|regió=[[Euskadi]], [[Navarra]] i [[País Vasc Francés]]
|parlants= 883.146 parl.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengua aïllada]]
|nació=[[Euskadi]] i [[Navarra]]
|fontcolor=
|regulat= [[Euskaltzaindia]]
|iso1= eu
|iso2= baq (B) eus (T)
|iso3= eus
|sil=
|mapa=
}}
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

== Introducció ==
[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]
L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una marcà influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==
Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

El eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

===Us actual del eusquera ===
Segons senyes del estudi realisat en 2006 pel Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant.
En [[2008]] es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==
Encara que n’hi ha moltes hipótesis sobre el orige i parentescs del eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.

* Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige del eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. El eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes del eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
* Durant la major part del [[sigle XX]], se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el [[idioma íber]] era el antecesor del eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat del eusquera.
* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que el eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre el eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.)
* A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramàtica no tenen paregut algu.
* Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sa llengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
* Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialistes en llingüistica.

== Unificació del eusquera ==
El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de [[1950]] quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.

En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despuix seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisió publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.

== Dialectes ==
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
El eusquera és una llengua prou dialectalisà arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel [[eusquera batua]].

Els seus dialectes son:
*[[Dialecte viscaí]]
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarro]]
*[[Dialecte Baix navarro]]
*[[Dialecte labortà]]
*[[Dialecte Suletí]]
*[[Dialecte Roncalés]] †

== Vore també ==
*[[País Vasc Francés]]
*[[Navarra]]
*[[País Vasc]]
*[[Euskal Herria]]
*[[Aquitània]]

{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües de França}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües aïllades]]

Anou

2019-11-06T21:12:46Z

Teniente:

[[Image:nou.jpg|300px|thumb|right|<center>'''Anou'''</center>]]
L''''anou''', antigament dita també '''nou''', és un fruit sec obtengut com a sement de l'anouer comú. D'alt valor nutritiu, este fruit és ric en proteïnes, [[Vitamines|vitamines]] del grup B, oligoelements, olis, lecitina i àcits grasos omega 3 (poliinsaturats). Se li atribuix la capacitat de reduir el [[colesterol]].

Se consumix fresca o cuinada, aixina com en postres.

== Definició Botànica ==
Les anous, al contrari de lo que pareix, no entren dins de lo que en [[botànica]] es considera com núcula sino que a l'estar voltat d'una envoltura carnosa i una atra capa interior dura se la considera una drupa.

== Curiositats ==
Antigament se considerava que menjar anous fomentava l'inteligència per la similitut de la seua forma en el [[cervell]] humà.

Actualment, degut no a la seua forma, sino als seus valors nutricionals, s'ha demostrat que és cert.

== Vore també ==
*[[Núcula]]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruts secs]]
[[Categoria:Nutrició]]

Avellana

2019-11-06T21:12:03Z

Teniente:

[[Archiu:Corylus avellana.jpg|190px|right]]

L''''avellana''' és una classe d'[[anou]] comestible, [[fruita]] de l'[[Corylus avellana|avellaner comú]] (Corylus avellana L.). Té forma esferoidal, en un diàmetro aproximat de 10 a 15 milímetros Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'estaja la [[llavor]]. La closca fibrosa es seca durant la maduració.

== Nutrició ==
Té un alt valor nutricional: 16% de [[proteïnes]] i 62% d'[[àcit gras insaturable|olis insaturables]]. Ademés, conté significatius nivells de [[tiamina]], [[niacina]] i alt nivells de [[calci]], [[fòsfor]] i [[potassi]].

== Gastronomia ==
El núcleu de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sancer o [[trinchat]]). La pell fina fosca que recobrix la llavor pot tindre un gust amarc per lo que a vegades se retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades en els hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any<ref name=ls/> i es solen menjar crues, torrades, fregides o salades.<ref name=ls/> S'usen en profusió en [[pastiç|pastiços]],<ref name=ls/> [[picada|picades]], [[salsa|salses]],<ref name=ls/> [[gelat]]s<ref name=ls/> i en [[confiteria]], [[garrapinyades]] o barrejades en [[chocolate]]. També es poden usar per a fer [[oli]] alimentari.

En [[Àustria]], en especial en [[Viena]], les avellanes trinchades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu ''tort''.

També es produïx en cantitats comercials en atres llocs del sur d'[[Europa]] i al noroest dels [[Estats Units]].

== Cultura popular ==
* En l'antiguetat se li varen donar numeroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la [[fertilitat]].

== Vore també ==
* [[Fruita seca]]: [[armela]], [[Pinyó (botànica)|pinyons]], [[Anouer|nou]], etc.

== Referències ==
{{referències}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]
[[Categoria:Fruts secs]]

Anou

2019-11-06T21:11:24Z

Teniente:

[[Image:nou.jpg|300px|thumb|right|<center>'''Nou'''</center>]]
L''''anou''', antigament també '''nou''', és un fruit sec obtengut com a sement de l'anouer comú. D'alt valor nutritiu, este fruit és ric en proteïnes, [[Vitamines|vitamines]] del grup B, oligoelements, olis, lecitina i àcits grasos omega 3 (poliinsaturats). Se li atribuix la capacitat de reduir el [[colesterol]].

Se consumix fresca o cuinada, aixina com en postres.

== Definició Botànica ==
Les anous, al contrari de lo que pareix, no entren dins de lo que en [[botànica]] es considera com núcula sino que a l'estar voltat d'una envoltura carnosa i una atra capa interior dura se la considera una drupa.

== Curiositats ==
Antigament se considerava que menjar anous fomentava l'inteligència per la similitut de la seua forma en el [[cervell]] humà.

Actualment, degut no a la seua forma, sino als seus valors nutricionals, s'ha demostrat que és cert.

== Vore també ==
*[[Núcula]]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruts secs]]
[[Categoria:Nutrició]]

Pasqua

2019-11-06T20:45:05Z

Teniente: Afegida etimologia

[[Image:pasquaucrainesa.jpg|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la pasqua ucraniana</center>]]
La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''.

La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la primavera (començant el [[21 de març]])

== Etimologia ==

La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que a l'hora és un préstam de l'arameu ''פסחא'' (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea ''פסח'' (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".

La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".

== Vore també ==
*[[Semana Santa]]
*[[Mona de Pasqua]]
*[[Ou de Pasqua]]
*[[Llesques en ou]]
*[[Quaresma]]
*[[Dumenge de Rams]]

[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festivitats]]
[[Categoria: Celebracions internacionals]]
[[Categoria:Pasqua]]

Pasqua

2019-11-06T20:34:33Z

Teniente: Chicotetes correccions

Discussió:Llonganiça

2019-11-06T20:30:00Z

Teniente: Nova secció: /* Llangoniça */

== Llangoniça ==

No entenc per qué una variant tan usual com "llangoniça" no pot aparéixer en l'artícul. Entenc que és una forma més local i no tan tradicional ni etimològica i no és la recomanada, pero almenys pense que tindria d'estar nomenada, més quan té una entrada en el diccionari de la RACV. Tampoc dic que s'incloguen formes evidentment vulgars com "llanguaniça". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 21:29 6 nov 2019 (CET)

Llonganiça

2019-11-06T07:51:18Z

Teniente:

[[File:06606jfCandaba, Pampanga Market Fishes Foods Landmarksfvf 39.jpg|thumb|250px|Llonganices]]

La '''llonganiça''' o, localment, '''llangoniça'''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Llangoniça</ref> (del [[llatí]] longanīcia, derivat de longanum, budell recte.) és un embotit llarc originari d'Espanya, ple de carn de porc picada o d'un atre animal i adobada en espècies.

La [[Llonganiça de Pasqua]], és una classe especial de llonganiça, molt prima i seca i es menja tradicionalment en [[Pasqües]].

[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Embotits]]
[[Categoria:Gastronomia]]