https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Ssurfer 2026-04-15T15:50:45Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nicol%C3%A1s_Terol&diff=43459 2010-07-14T18:58:44Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>[[Image:Nicolas_Terol.jpg|thumb|right|300px|El motocicliste valencià '''Nico Terol''' en el circuit de Jerez en març de 2007.]]<br /> <br /> '''Nicolás &quot;Nico&quot; Terol Peidro''' és un pilot [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[motociclisme]] naixcut el [[27 de setembre]] de [[1988]] en [[Alcoy]]. Corre actualment en el mundial de 125cc.<br /> <br /> == Carrera Deportiva ==<br /> === Inicis ===<br /> En [[1999]] va tindre l'oportunitat de competir per primera vegada. Fon en la fòrmula [[Airtel]] de minimotos.<br /> <br /> Pero fon [[2000]] l'any definitiu de la conexió de Nico en la competició. Eixe any va competir en el &quot;Team Xavi racing&quot; en el campeonat territorial de la [[Comunitat Valenciana]], quedant subcampeó.<br /> <br /> En [[2001]] va disputar la Copa Bancaixa 70cc, a nivell nacional, quedant quart classificat. També va debutar en el Campeonat d'Espanya, en la cilindrada de 50cc.<br /> <br /> Per a [[2002]] va disputar la Copa [[Aprilia]] Bancaixa 125cc, també a nivell nacional en que va quedar subcampeó, en un disputat final de temporada. En l'última carrera, Nico va trencar el motor i va perdre les opcions de quedar campeó.<br /> <br /> [[2003]] fon el primer any en que va disputar el Campeonat d'Espanya (CEV) de 125cc, en el recolzament del [[Circuit Ricardo Tormo]] i [[Sergio Gadea]]. Va quedar 16º en la classificació, i 5t en la formula Bancaixa que també va disputar eixe any.<br /> <br /> L'any següent, en [[2004]], va formar part de l'equip de [[Jorge Martínez &quot;Aspiar&quot;]], per a disputar el CEV, quedant quart classificat, i 2n en la fòrmula Bancaixa. Eixe mateix any, en el GP de la [[Comunitat Valenciana]] va poder disputar la seua primera carrera en el Mundial, al realisar la substitució de Mike doní Meglio per lesió d'este. Va quedar classificat en la posició 23.<br /> <br /> === 125cc ===<br /> [[2005]] fon l'any en que va donar el bot al Mundial de 125cc, en l'equip [[Derbi]] Caja Madrid finalisant en 36º posició.Temporada realment difícil ya que va patir una lesió entrenant físicament en la qual li fon extirpat la melsa, minvant la seua progressió en el final del campeonat.<br /> <br /> En [[2006]] va formar part de l'equip Derbi Racing, tenint un millor rendiment. Va conseguir 56 punts i va finalisar en 14é posició.<br /> <br /> En la temporada [[2007]] forma part de l'equip Valsir Seedorf Racing com a companyó del [[chec]] [[Lukas Pesek]] mantenint com a montura una Derbi pero no conseguix els resultats tan bons de la temporada anterior i finalisa en 22é posició.<br /> <br /> Per a [[2008]] decidix canviar de marca i pilota una Aprilia en el Team Jack &amp; Jones WRB tenint com a companyó a l'[[Italià]] Simone Corsi. En eixa temporada conseguix el seu primer podi del mundial en el GP d'Espanya en el circuit de [[Circuit permanent de Jerez|Jerez]] al acabar en segona posició. Conseguix la seua primera victòria en el GP d'Indianàpolis.<br /> <br /> La Temporada [[2009]] va seguir en l'estructura Jack&amp;Jones, esta vegada en una Aprilia RSA.125cc. La temporada va començar en verdaders problemes de presupost que retardaren l'inici de pretemporada, circumstàncies que van minvar els resultats en les primeres carreres. Nico i el seu equip van conseguir donar la volta a la temporada, acabant en tercera posició del campeonat, en una victòria en el circuit de [[Brno]] i tres segons llocs.<br /> A falta de quatre carreres espera seguir en esta llinea ascendent.<br /> <br /> == Palmares ==<br /> {|class=&quot;wikitable&quot;<br /> !Temporada<br /> !Categoria<br /> !Moto<br /> !Carreres<br /> !Victòries<br /> !Pòdiums<br /> ![[Pole position|Pole]]<br /> !Punts<br /> !Posició<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! [[2005]]<br /> | [[centímetro cúbic|125cc]]<br /> | [[Derbi]]<br /> | 13<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 1<br /> | 36º<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! [[Campeonat de motociclisme de 2006|2006]]<br /> | [[centímetro cúbic|125cc]]<br /> | [[Derbi]]<br /> | 16<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 53<br /> | 14º<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! [[Campeonat del món de motociclisme de 2007|2007]]<br /> | [[centímetro cúbic|125cc]]<br /> | [[Derbi]]<br /> | 17<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 0<br /> | 19<br /> | 22º<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! [[2008]]<br /> | [[centímetro cúbic|125cc]]<br /> | [[Aprilia]]<br /> | 17<br /> | 1<br /> | 5<br /> | 0<br /> | 176<br /> | 5º<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! [[2009]]<br /> | [[centímetro cúbic|125cc]]<br /> | [[Aprilia]]<br /> | 16<br /> | 1<br /> | 4<br /> | 0<br /> | 179,5<br /> | 3º<br /> |- align=&quot;right&quot;<br /> ! Total<br /> |<br /> |<br /> | '''80'''<br /> | '''2'''<br /> | '''9'''<br /> | '''0'''<br /> |}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.nicoterol.com - Pàgina web oficial de Nico Terol]<br /> <br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Deportistes valencians]]<br /> [[Categoria:Pilots de motociclisme de Espanya]]<br /> [[Categoria:Alcoyans]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerrer_de_Moixent&diff=43458 2010-07-14T18:53:03Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>[[Image:Guerrer_Moixent.jpg|thumb|right|200px|El [[Guerrer de Moixent]], figura ibèrica datada cap al 400 a.C., descoberta en la Bastida de les Alcusses, [[Moixent]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]])]]<br /> '''El guerrer de [[Moixent]]''' és una manifestació escultòrica en bronze feta pels ibers valencians.<br /> <br /> És una figura prou chicoteta , de 7'3 centímetros, la trobaren en [[1932]] en la Bastida de las Alcusses de [[Moixent]].<br /> <br /> Actualment se troba en el [[Museu de Prehistòria de Valéncia]].<br /> <br /> La funció de la figura era votiva i està datada entre els [[sigles V]] i VI abans de [[Crist]]. Està realisada en molta perfecció i gust per a les tècniques del moment. Porta tres armes, una ofensiva l'[[espasa]] o [[falcata]] i dos defensives caixquerola i escut. <br /> <br /> El cavall és de raça hispana-bereber, que és una de les que havia en aquell temps i que era una miqueta més gran que les atres. El seu us com element guerrer està datat no més llunt del [[sigle XII]] abans de [[Crist]]. Se'l considera com un dels elements distintius de la classe social,puix no tots tenien accés a ells.<br /> <br /> ==Vore també==<br /> *[[Ibers]]<br /> <br /> ==Bibliografia==<br /> *Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Història]]<br /> [[Categoria:Història Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melic&diff=43457 2010-07-14T18:50:16Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>[[Image:Melic.jpg|220px|thumb|Un melic.]]<br /> El '''melic''' és una marca que deixa el [[cordó umbilical]] en l'[[abdomen]] dels [[mamífer|mamífers]]. En els humans, en un 90% es una chicoteta depressió en el centre de l'abdomen i en la resta de casos una protuberància de pell que sobreïx (les dones prenyades també solen tindre el melic eixit). Servix com a via d'accés de la [[lamparoscopia]].<br /> <br /> El melic pot resultar eròtic i per això n'hi havia moltes restriccions a la seua exposició per part de la dona. Es pot decorar en arracades o atres joyes per a resaltar-ho.<br /> <br /> [[Categoria:Parts del cos]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Benifl%C3%A0&diff=43456 2010-07-14T18:48:37Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Localisació_de_Beniflà_respecte_del_Regne_Valencia.png|95px]]<br /> |nom = Beniflà<br /> |image_escut = [[Image:Escudo_Carricola.gif]]<br /> |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br /> |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Safor]]<br /> |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Valéncia]]<br /> |coor = <br /> |superfície = 0,6<br /> |altitut = 50<br /> |població = 407 hab. (INE 2009)<br /> |densitat = 678,33 hab./km²<br /> |gentilici = Beniflater/a<br /> |llengua = [[Valencià]]<br /> |còdic_postal = 46722<br /> |festes = 25 de juliol<br /> |alcalde = [[Salvador Castella Navarro| Salvador Castella Navarro]] ([[Coalicio_Valenciana|Coalició Valenciana]])<br /> |uep = [http://http://www.benifla.es Web Oficial de Beniflà]<br /> |notes = <br /> }}<br /> '''Beniflà''' (en [[Castellano|espanyol]], ''Beniflá'') és un [[municipi]] de la [[Comunidad_Valenciana|Comunitat Valenciana]], [[España|Espanya]]. Pertany la [[Valéncia|província de Valéncia]], en la [[Comarca|comarca]] de [[Safor|la Safor]].<br /> <br /> == Geografia ==<br /> <br /> Situat en el marge dret del riu [[Serpis]]. La superfície del terme és completament plana. El riu [[Serpis]] seguix el perfil del llímit occidental.<br /> <br /> El clima és mediterràneu: els vents més freqüents són el ponent i el nort; este últim és el que porta les pluges.<br /> <br /> Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta localitat a través de la [[N-332]] per a enllaçar en la [[CV-680]].<br /> <br /> El municipi es caracterisa per ser pla i fèrtil, el 85% de la seua extensió està dedicat al monocultiu cítric. El sector més important és el dels servicis en un 42%. <br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> Antiga [[Alqueria|alqueria]] d'orige musulmà, el territori del qual pertanyia al terme general del Rebollet. Després de la conquista va mantindre la seua població musulmana fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]], data en que tenia un poc més de 100 habitants. Va pertànyer a la família dels Carroç i al ducat de [[Gandia]]. Fins a finals del sigle XVII va estar pràcticament deshabitada, iniciant llavors una recuperació demogràfica que la va portar a conseguir els 360 habitants en [[1794]]. Quan, a principis, del sigle XIX es va abandonar el cultiu de la morera, i a conseqüència de la recessió econòmica que va supondre, la població va patir un descens progressiu.<br /> <br /> == Festes locals ==<br /> <br /> Celebra festes patronals per Sant Jaume el 25 de juliol.<br /> <br /> == Enllaços ==<br /> <br /> *[http://www.turisafor.com Web turística de Gandía y la Safor ]<br /> *[http://www.benifla.es Ajuntament de Beniflà ]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Traduït de|es|Beniflá}}</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ssurfer&diff=35633 2010-02-20T14:08:02Z

<p>Ssurfer: Se desfà la revisió 35625 de Ssurfer (Discussió)</p> <hr /> <div>{{·Usuaris per idioma (va)}}<br /> &lt;br&gt;<br /> <br /> &lt;br&gt;<br /> {{·Usuaris per idioma (es)}}<br /> &lt;br&gt;<br /> <br /> &lt;br&gt;<br /> {{Contra PPCC}}<br /> &lt;br&gt;<br /> <br /> &lt;br&gt;<br /> {{Pompeu}}<br /> &lt;br&gt;</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ssurfer&diff=35625 2010-02-20T13:58:52Z

<p>Ssurfer: S&#039;està suprimint tot el contingut de la pàgina</p> <hr /> <div></div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=J%C3%BApiter_(planeta)&diff=24527 2009-08-23T22:28:19Z

<p>Ssurfer: chicoteta ampliació de l&#039;artícul</p> <hr /> <div>'''Júpiter''' és el quint [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels denominats planetes exteriors o gaseosos. Rep el seu nom del deu romà [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] ([[Zeus]] en la mitologia grega).<br /> <br /> Es tracta del planeta que oferix un major brillantor al llarc de l'any depenent de la seua fase. És, ademés, després del [[Sol]], el major cos celest del Sistema Solar, en una massa quasi dos vegades i mija la dels atres planetes junts (318 vegades més pesat que la [[Terra]] i 3 vegades més que [[Saturn (planeta)|Saturn]]).<br /> <br /> Júpiter és un cos massiu [[gas]]eós, format principalment per [[hidrogen]] i [[heli]], sense una superfície interior definida. Entre els detalls atmosfèrics es destaquen la ''[[Gran Mancha Roja|Gran taca roja]]'', un enorme [[anticicló]] situat en les latituts tropicals de l'hemisferi sur, l'estructura de núvols en bandes i zones, i la forta dinàmica de vents zonals en velocitats de fins a 140 [[m/s]] (504 [[qums/h]]), se pensa que pot ser una [[&quot;Estrela fallida&quot;]] degut a les seues grans cantitats d'[[hidrogen]] i heli.<br /> <br /> <br /> == Característiques generals ==<br /> <br /> Júpiter és el planeta en major massa del Sistema Solar: equival a unes 2,47 vegades la suma de les masses de tots els demés planetes junts. Més d'un centenar de [[planeta extra-solar|planetes extra-solars]] han segut descoberts en masses similars o superiors a la seua massa. Júpiter també posseix la velocitat de [[rotació]] més ràpida dels planetes del Sistema Solar: gira en torn del seu eix en manco de 10 hores. Esta velocitat de rotació se deduïx a partir de les mides del [[camp magnètic]] del planeta. La atmòsfera es dividix per regions en forts vents zonals en periodos de rotació que van des de les 9h 50m 30s, en la zona equatorial, a les 9h 55m 40s en el restant del planeta.<br /> <br /> El planeta és conegut per una enorme formació meteorològica, la [[Gran Taca Roja]], fàcilment besllumenable per astrònoms aficionats degut el seu tamany, superior al de la [[Terra]]. La seua atmòsfera està permanentment coberta de núvols que permeten traçar la dinàmica atmosfèrica i mostren un alt grau de turbulència.<br /> <br /> Prenent com a referència la distància cap al [[Sol]], Júpiter és el quint planeta del [[Sistema Solar]]. La seua òrbita es situa aproximadament en 5 [[Unitat astronòmica|UA]], uns 750 millons de qums. del Sol.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Planetes]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Categories&diff=7378 2009-03-22T20:36:27Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>&lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències naturals|Ciències Naturals]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Astronomia|Astronomia]] - [[:Categoria:Biologia|Biologia]] - [[:Categoria:Física|Física]] - [[:Categoria:Geologia|Geologia]] - [[:Categoria:Matemàtiques|Matemàtiques]] - [[:Categoria:Química|Química]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències humanes|Ciències Humanes]] i [[:Categoria:Ciències socials|Ciències Socials]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Antropologia|Antropologia]] - [[:Categoria:Dret|Dret]] - [[:Categoria:Economia|Economia]] - [[:Categoria:Educació|Educació]] - [[:Categoria:Filosofia|Filosofia]] - [[:Categoria:Mitologia|Mitologia]]- [[:Categoria:Geografia|Geografia]] - [[:Categoria:Història|Història]] - [[:Categoria:Llingüística|Llingüística]] - [[:Categoria:Política|Política]] - [[:Categoria:Sicologia|Sicologia]] - [[:Categoria:Sociologia|Sociologia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Biografies|Biografies]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Actors|Actors]] - [[:Categoria:Científics|Científics]] - [[:Categoria:Deportistes|Deportistes]] - [[:Categoria:Escritors|Escritors]] - [[:Categoria:Historiadors|Historiadors]] - [[:Categoria:Informàtics|Informàtics]] - [[:Categoria:Músics|Músics]] - [[:Categoria:Polítics|Polítics]] - [[:Categoria:Arquitectes|Arquitectes]] - [[:Categoria:Ingeniers|Ingeniers]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències aplicades|Ciències Aplicades]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Agricultura|Agricultura]] - [[:Categoria:Ciències de la salut|Ciències de la salut]] - [[:Categoria:Comunicacions|Comunicacions]] – [[:Categoria:Informàtica|Informàtica]] - [[:Categoria:Ingenieria|Ingenieria]] - [[:Categoria:Internet|Internet]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Art|Art]] i [[:Categoria:Cultura|Cultura]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Arquitectura|Arquitectura]] - [[:Categoria:Artesania|Artesania]] -[[:Categoria:Religió|Religió]] - [[:Categoria:Arts gràfiques|Arts gràfiques]] - [[:Categoria:Cine|Cine]] - [[:Categoria:Dansa|Dansa]] - [[:Categoria:Escultura|Escultura]] - [[:Categoria:Fotografia|Fotografia]] - [[:Categoria:Còmic|Còmic]] - [[:Categoria:Lliteratura|Lliteratura]] - [[:Categoria:Música|Música]] - [[:Categoria:Pintura|Pintura]] - [[:Categoria:Gastronomia|Gastronomia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Societat|Societat]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Espectàculs|Espectàculs]] - [[:Categoria:Deports|Deports]] - [[:Categoria:Folgues|Folgues]] - [[:Categoria:Jocs|Jocs]] - [[:Categoria:Gent|Gent]]<br /> &lt;br clear=all&gt;<br /> __NOTOC__<br /> &lt;noinclude&gt;<br /> [[Categoria:Proyecte:Plantilles de Portada|{{PAGENAME}}]]<br /> &lt;/noinclude&gt;</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ajuda:Guia_per_a_crear_art%C3%ADculs&diff=7377 2009-03-22T20:32:43Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>Lo primer de tot, tens que tindre un artícul que traduir o que escriure en [[Uiquipèdia]]. Se pot traduir de la Wikipedia en castellà/anglés/francés... sense cap problema llegal, '''sempre que al final de l'artícul estiga la direcció de l'artícul d'orige.'''.<br /> <br /> Després escriu-lo en la barra de navegació. Eixemple: &quot;www.uiquipedia.org/Nom de l'artícul&quot; (en espais i minúscules totes menys la primera) <br /> <br /> Una vegada fet això el traduïxes, pots copiar el còdic font de l'artícul d'atra Uiquipèdia i anar traduint, pero tindràs que borrar les plantilles (o utilisar la ferramenta per a [[Especial:Export|exportar artículs]]) i les categories, ademés tindràs que pujar les imàgens corresponents (explicat posteriorment) <br /> <br /> En acabant, tens que trobar la categoria adequada, si no la trobes, pots crear-la de la mateixa manera que s'afig (explicat posteriorment) <br /> <br /> == Cóm pujar i afegir imàgens ==<br /> <br /> Tens que pujar-la pulsant en el menú [[Especial:Upload|Pujar image]] de la barra de l'esquerra.<br /> Una vegada pujada, la forma d'insertar-la és copiant el següent còdic: &lt;nowiki&gt;[[Image:NOM_IMAGE.gif]]&lt;/nowiki&gt; on &quot;NOM_IMAGE&quot; és el nom de l'archiu. No pots pujar les imàgens que trobes per Internet sense permís, tenen que tindre una llicència GFDL o tens que ser tu l'autor de l'image.<br /> <br /> == Cóm crear i afegir (sub)categories ==<br /> <br /> Tenim dos formes de crear categories:<br /> <br /> 1- Escrivint en la barra de direccions del navegador &quot;www.uiquipedia.org/Categoria:Nom de la categoria&quot; i guardant (sense escriure res).<br /> <br /> 2- Afegint en un artícul la categoria &quot;&lt;nowiki&gt;[[Categoria:Nom de la categoria]]&lt;/nowiki&gt;&quot; i en guardar l'artícul pulsar en la categoria i guardar sens escriure res.<br /> <br /> Per a crear subcategories, tens que crear una categoria, i en eixa categoria afegir la categoria mare. Eixemple: En el text de la categoria &quot;Pobles&quot; posa &lt;nowiki&gt;[[Categoria:Regne de Valéncia]]&lt;/nowiki&gt;.<br /> <br /> També es poden afegir [[Proyecte:Plantilles personalisades de manteniment|plantilles de manteniment]].<br /> <br /> == Més documentació sobre l'us de Uiquipèdia ==<br /> En l'ajuda de la Wikipedia en Espanyol trobaràs tota l'informació disponible: cóm crear plantilles, cóm funciona la discussió, cóm editar, normes, informació sobre la llicència dels artículs...<br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Contenidos Ajuda de la Wikipedia (en Espanyol)]<br /> &lt;br&gt;Per a ajuda ràpida en valencià visita [[Ajuda:Índex|l'Ajuda]].</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ajuda:Introducci%C3%B3&diff=7376 2009-03-22T20:20:24Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>&lt;center&gt;&lt;big&gt;&lt;big&gt;¡Benvingut a '''Uiquipèdia'''!&lt;/big&gt;&lt;/big&gt;&lt;/center&gt;<br /> <br /> Benvingut a '''Uiquipèdia''', l'enciclopèdia lliure en [[Valencià]].&lt;br&gt;<br /> Per a començar, et recomanem que te [[Especial:Userlogin&amp;type=signup|registres]]. Si ya ho estàs, ya estàs preparat per a començar.&lt;br&gt;<br /> <br /> == Llicència ==<br /> <br /> Tens que saber que [[Portada|Uiquipèdia]] està constituïda baix els termens d'una [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html|llicència GNU] de contingut lliure. És obvi que no pots utilisar material en drets d'autor sense permís, pero l'únic requisit per a usar material baix la mateixa llicència és citar la font d'us. Per a indicar d'una manera automàtica l'ús de material de l'artícul d'una Wikipedia, pots escriure la plantilla:&lt;br&gt;<br /> &lt;nowiki&gt;{{Traduït de|'''còdic_de_wiki'''|'''Nom_de_l'artícul_original'''}}&lt;/nowiki&gt;&lt;br&gt;<br /> A on '''còdic de wiki''' seria el còdic d'identificació de l'idioma del Wiki ''(per eixemple, el d'Espanyol és 'es'''), i '''Nom de l'artícul original''' seria el nom de l'enllaç de l'artícul original de la Wiki d'a on s'ha agarrat, per a que la plantilla creada puga enllaçar-lo.&lt;br&gt; Per eixemple:<br /> &lt;nowiki&gt;{{Traduït de|es|Puebla_del_Duc}}&lt;/nowiki&gt; mostraria {{Traduït de|es|Puebla_del_Duc}}.<br /> <br /> == Escriure artículs ==<br /> <br /> Ací tens una [[Proyecte:Guia_ràpida_per_a_crear_artículs|guia ràpida]] de cóm escriure artículs. Pots vore cóm ficar plantilles des de [[Ajuda:Plantilles|Plantilles]].</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Val%C3%A9ncia&diff=6183 2009-02-07T02:07:20Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>Yo crec que lo correcte seria titular l'artícul: '''Valéncia (ciutat)''', de manera paralela a l'artícul referit a tota la nostra terreta: '''Valéncia (comunitat autònoma)'''. No es pot titular l'artícul alegrement '''Ciutat de Valéncia''', perque eixe no és el nom oficial ni l'utilisat per la gent. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 20:45, 11 gin 2009 (UTC)<br /> :Estic d'acort, ho canvie. La redacció de l'artícul quedaria un poc ridícula si se canvia: &quot;''Valéncia és la capital de Valéncia''&quot; xD --[[Usuari:Castelloner|Castelloner]] 00:01, 12 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> ::Per lo general, la ciutat de Valéncia es diu &quot;Cap i Casal&quot;, crec que és més correcte &quot;Valéncia, (cap i casal)&quot; que &quot;Valéncia, (ciutat)&quot;.--Ssurfer 02:07, 7 febr 2009 (UTC)</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%AFsos_catalans&diff=4096 2008-12-12T13:41:38Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 88.19.21.158 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Revert</p> <hr /> <div></div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_valenci%C3%A0&diff=4095 2008-12-12T13:41:10Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 88.19.21.158 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Revert</p> <hr /> <div>Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&amp;req=listarticles&amp;secid=22]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%AFsos_catalans&diff=4088 2008-12-12T10:36:49Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 88.26.18.133 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Revert</p> <hr /> <div></div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell%C3%B3_de_Rugat&diff=4081 2008-12-11T14:38:25Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-16CastelloRugat.jpg|95px]]<br /> |nom = Castelló de Rugat<br /> |image_escut = [[Image:Escut_C_Rugat.jpg|65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38º 52' Nort 00º 23' Oest|<br /> |superfície Terme municipal= 19 km2<br /> |altitut = 320 m.<br /> |població = 2322 hab.<br /> |densitat = <br /> |gentilici = castellonenc, castellonenca<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46841 <br /> |festes = <br /> |alcalde = Jose Miguel Barranca Alborch<br /> |uep = [ http://www.castelloderugat.com Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = }}<br /> '''Castelló de Rugat''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> <br /> ==Geografia==<br /> <br /> <br /> ===Localitat llimítrofes===<br /> <br /> El terme municipal de Castelló de Rugat fita en las següents localitats: <br /> [[Ayelo de Rugat]], [[Beniajar]], [[Lluchent]], [[La Pobla del Duc]], [[El Ràfol de Salem]], [[Rugat]] i [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] i [[L'Orcha]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].<br /> <br /> ==Història==<br /> <br /> <br /> ==Administració==<br /> {{Alcaldes_Espanya<br /> || Alcalde_1 = Josep Maronda Alcaraz<br /> | Partido_1 = AI.AGRUPACIO INDEPENDENT<br /> | Alcalde_2 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_3 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_4 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_5 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_6 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_7 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_8 = Jose Miguel Barranca Alborch<br /> | Partido_8 = PARTIT POPULAR<br /> }}<br /> <br /> ==Demografia==<br /> <br /> {| align=&quot;center&quot; rules=&quot;all&quot; cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;4&quot; style=&quot;border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999&quot;<br /> |+ style=&quot;font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em&quot;| Evolució demogràfica<br /> <br /> ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] <br /> |-<br /> | align=center| 2.126 || align=center| 2.080 || align=center| 2.103 || align=center| 2.069 || align=center| 2.052 || align=center| 2.057 || align=center| 2.194 || align=center| 2.301 || align=center| 2.350<br /> |}<br /> ==Economia==<br /> <br /> ==Monuments==<br /> Parròquia de l'Assunció. <br /> Ermita de Sant Antoni Abat i de Santa Bàrbara. <br /> La Mesquita. <br /> La Casa del Fanc. <br /> El Forn de la Gerreria s. XVIII. <br /> La Cisterna Medieval. <br /> La Bassa de la Font. <br /> <br /> <br /> ==Festes locals==<br /> Per giner Sant Antoni Abat, junt la celebració del Porrat. <br /> El dumenge després del 15 d'agost, Festes Majors i Moros i Cristians. <br /> El dumenge després al 15 d'octubre, Festa de les Caçoletes, coincidint en Santa Teresa. <br /> Del 6 al 8 de decembre Festes de la Mare de Deu del Remei (en la commemoració del Milacre), el Crist de la Fe i la Puríssima. <br /> <br /> <br /> ==Gastronomia==<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *[http://es.wikipedia.org/wiki/Castellón_de_Rugat Artícul en Wikipedia en espanyol]<br /> *[http://www.castelloderugat.com Ajuntament de Castelló de Rugat]<br /> *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castello_de_Rugat&diff=4080 2008-12-11T14:35:02Z

<p>Ssurfer: Castello de Rugat s&#039;ha renomenat com Castelló de Rugat</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Castelló de Rugat]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell%C3%B3_de_Rugat&diff=4079 2008-12-11T14:35:02Z

<p>Ssurfer: Castello de Rugat s&#039;ha renomenat com Castelló de Rugat</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-16CastelloRugat.jpg|95px]]<br /> |nom = Castello de Rugat<br /> |image_escut = [[Image:Escut_C_Rugat.jpg|65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38º 52' Nort 00º 23' Oeste|<br /> |superfície Terme municipal= 19 km2<br /> |altitut = 320 m.<br /> |població = 2322 hab.<br /> |densitat = <br /> |gentilici = castellonenc, castellonenca<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46841 <br /> |festes = <br /> |alcalde = Jose Miguel Barranca Alborch<br /> |uep = [ http://www.castelloderugat.com Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = }}<br /> '''Castello de Rugat''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> <br /> ==Geografia==<br /> <br /> <br /> ===Localitat llimítrofes===<br /> <br /> El terme municipal de Castello de Rugat fita en las següents localitats: <br /> [[Ayelo de Rugat]], [[Beniatjar]], [[Lluchent]], [[La Pobla del Duc]], [[El Ràfol de Salem]], [[Rugat]] i [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] i [[Lorcha]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].<br /> <br /> ==Història==<br /> <br /> <br /> ==Administració==<br /> {{Alcaldes_Espanya<br /> || Alcalde_1 = Josep Maronda Alcaraz<br /> | Partido_1 = AI.AGRUPACIO INDEPENDENT<br /> | Alcalde_2 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_3 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_4 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_5 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_6 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_7 = Vicent Moreno i Montañés<br /> | Partido_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]<br /> | Alcalde_8 = Jose Miguel Barranca Alborch<br /> | Partido_8 = PARTIT POPULAR<br /> }}<br /> <br /> ==Demografia==<br /> <br /> {| align=&quot;center&quot; rules=&quot;all&quot; cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;4&quot; style=&quot;border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999&quot;<br /> |+ style=&quot;font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em&quot;| Evolució demogràfica<br /> <br /> ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] <br /> |-<br /> | align=center| 2.126 || align=center| 2.080 || align=center| 2.103 || align=center| 2.069 || align=center| 2.052 || align=center| 2.057 || align=center| 2.194 || align=center| 2.301 || align=center| 2.350<br /> |}<br /> ==Economia==<br /> <br /> ==Monuments==<br /> Parroquia de l'Assumpció. <br /> Ermita de Sant Antoni Abat i de Santa Bàrbara. <br /> La Mesquita. <br /> La Casa del Fang. <br /> El Forn de la Gerreria s. XVIII. <br /> La Cisterna Medieval. <br /> La Bassa de la Font. <br /> <br /> <br /> ==Festes locals==<br /> Per giner Sant Antoni Abat, junt la celebració del Porrat. <br /> El dumenge després del 15 d'agost, Festes Majors i Moros i Cristians. <br /> El dumenge després al 15 d'octubre, Festa de les Cassoletes, coincidint en Santa Teresa. <br /> Del 6 al 8 de decembre Festes de la Mare de Deu del Remei (en la commemoració del Milacre), el Crist de la Fe i la Puríssima. <br /> <br /> <br /> ==Gastronomia==<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *[http://es.wikipedia.org/wiki/Castellón_de_Rugat Artícul en Wikipedia en espanyol]<br /> *[http://www.castelloderugat.com Ajuntament de Castello de Rugat]<br /> *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beniatjar&diff=4078 2008-12-11T14:31:29Z

<p>Ssurfer: Beniatjar s&#039;ha renomenat com Beniajar en una redirecció: Topònim en Llengua Valenciana</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Beniajar]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beniajar&diff=4077 2008-12-11T14:31:29Z

<p>Ssurfer: Beniatjar s&#039;ha renomenat com Beniajar en una redirecció: Topònim en Llengua Valenciana</p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:mapa-8beniatjar.jpg|95px]]<br /> |nom = Beniajar|image_escut = [[Image:Escut_beniatjar.jpg|65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br /> |coor = 38º 50' N 00º 25' O<br /> |superfície =11'53 km2<br /> |altitut = 396 m.<br /> |població = 249 hab.<br /> |densitat = <br /> |gentilici = beniagí, beniagina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46844|<br /> |festes = L'última semana d'agost <br /> |alcalde = Francisco Giner Monzó <br /> |uep = [http://www.Beniatjar.es Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = }}<br /> '''Beniajar''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> <br /> == Geografia ==<br /> <br /> Situat al nort de la Serra del [[Benicadell]], al sector sur de la comarca de la vall d'Albaida. El riu [[Micena]] travessa el terme.<br /> <br /> ===Localitat llimítrofes===<br /> <br /> El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: [[Castelló de Rugat]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[El Ràfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] aixina com en [[Beniarrés]] i [[Gayanes]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> Reste de l'época de bronze, pero l'orige es una alqueria musulmana.<br /> <br /> == Administració ==<br /> <br /> == Demografia ==<br /> <br /> {| align=&quot;center&quot; rules=&quot;all&quot; cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;4&quot; style=&quot;border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999&quot;<br /> |+ style=&quot;font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em&quot;| Evolució demogràfica<br /> <br /> ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] <br /> |-<br /> | align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235 <br /> |}<br /> <br /> == Economia ==<br /> L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat. <br /> <br /> == Monuments ==<br /> Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.<br /> <br /> == Festes locals ==<br /> El segon dia de Pasqua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador. <br /> L'última semana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assunció i la Divina Aurora. <br /> El 26 de decembre la Festa de l'Aguinaldo. <br /> <br /> == Gastronomia ==<br /> Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> *[http://es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar Text original de la Wikipedia en espanyol]<br /> *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]<br /> *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46056 Informació generalitat valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%AFsos_catalans&diff=3829 2008-11-30T13:36:22Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 83.32.60.204 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Ssurfer</p> <hr /> <div></div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=3812 2008-11-26T10:45:40Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 213.99.155.141 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Revert</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> Segons la teoria mossàrap de l'orige del valencià, este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista. Mostra d'això és que Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs (&quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot; ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç). <br /> <br /> La teoria de la repoblació (pancatalanista). Postula que lo Regne de Valéncia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.<br /> <br /> Segons la teoria occitanista, el valencià forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un grau d'inteligibilitat que permet classificar-les baix la categoria de llengües occità-romàniques. <br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]] <br /> <br /> === Lliteratura ===<br /> [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]]<br /> [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]]<br /> Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br /> <br /> * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br /> * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br /> * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br /> * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482) <br /> <br /> === Política ===<br /> Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana.<br /> Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]]<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br /> === Valencià de Transició ===<br /> El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, sent &gt; sento, córrec &gt; corro.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.<br /> <br /> === Valencià Septentrional ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.<br /> * -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === Valencià Apichat ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> <br /> === Valencià Meridional ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br /> <br /> === Valencià Alacantí ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bloc_d%27Estudiants_Agermanats&diff=3768 2008-11-20T09:47:22Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 213.162.200.18 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Revert</p> <hr /> <div>El '''Bloc d'Estudiants Agermanats''' (BEA-Itaca) és un grup d'estudiants [[pancatalanisme|pancatalanista]] de l'[[Universitat de Valéncia]] i de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], segons la seua web compromesos en la nostra educació i el nostre país. En este sindicat han militat personages del pancatalanisme més radical com Agustí Cerdà, president de [[Esquerra Republicana del País Valencià]]<br /> <br /> [[Categoria:Sindicats d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Pancatalanisme]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=3709 2008-11-13T09:53:14Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 213.99.134.20 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Ssurfer</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> L'orige del valencià conta en diverses teories, la més inteligent es la de els mossàraps. Es la [[llengua romanç]] parlada per la zona de la Comunitat Valenciana. Esta llengua després de l'invasió àrap va ser parlada per els [[mossàrap|mossàraps]] (Que eren una majoria) i va seguir evolucionant fins que Jaume I va lliberar als mossàraps dels musulmans i li va conferir la categoria de Regne sent oficial el romanç que hui coneixem com Valencià. Este valencià li va donar gran part de la seua estructura al [[provençal]] dels [[comtats catalans]] (que ya era molt paregut) i este provençal li va donar un realç a la llengua Valenciana. El català més paregut al valencià es el parlat a [[Lleida]]. Es tan semblat perque hi havia un gran comerç entre lo [[regne valencià]]i [[Lleida]].<br /> <br /> També hi ha una teoria (pancatalanista) que afirma que el valencià es el català occidental que van traure els catalans durant la conquista. Una teoria que es contradiu ya que la teoria diu que valència va ser repoblada en catalans orientals i per ho tant el valencià seria &quot;salat&quot; i no ho es, per ho tant no té sentit i es contradiu.<br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]] <br /> <br /> === Lliteratura ===<br /> [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]]<br /> [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]]<br /> Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br /> <br /> * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br /> * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br /> * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br /> * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482) <br /> <br /> === Política ===<br /> Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana.<br /> Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]]<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br /> === Valencià de Transició ===<br /> El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, sent &gt; sento, córrec &gt; corro.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.<br /> <br /> === Valencià Septentrional ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.<br /> * -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === Valencià Apichat ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> <br /> === Valencià Meridional ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br /> <br /> === Valencià Alacantí ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3600 2008-11-10T07:01:57Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 213.99.139.223 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Tonifranro</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br /> <br /> == Orige de la Llengua Catalana ==<br /> <br /> L'orige del català encara no està molt clar pero la teoria més inteligent es la del Provençal parlat als comtats catalans (ya que eren part del regne Franco) barrejada després en castellanismes i valencianismes després del afegiment de lo regne valencià al català.<br /> <br /> -Eixemples:<br /> *Provençalisme: Si us plau i article (terminació -cle)<br /> *Valencianisme: Molt i amb (En valencià antigament &quot;ab&quot;)<br /> *Castellanisme: Robar i espantar<br /> <br /> == Extensió del Català ==<br /> <br /> El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br /> <br /> ===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br /> <br /> Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br /> <br /> ===Postura pancatalanista===<br /> <br /> Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br /> <br /> == Característiques del Català ==<br /> <br /> === Vocalisme ===<br /> <br /> === Consonantisme ===<br /> <br /> === Morfologia ===<br /> <br /> === Sistema d'escritura ===<br /> <br /> <br /> == Dialectes de Català ==<br /> <br /> === Català septentrional, o rossellonés ===<br /> <br /> Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula &quot;pas&quot; per a les negacions i té la característica &quot;Salat&quot;.<br /> <br /> === Català central ===<br /> <br /> Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br /> <br /> === Català nort-occidental ===<br /> <br /> Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.<br /> <br /> === Català de transició o Tortosí ===<br /> <br /> Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> <br /> [[Categoria: Català]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=3599 2008-11-10T07:01:22Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 213.99.139.223 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Valencia es llengua</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> L'orige del valencià conta en diverses teories, la més inteligent es la de els mossàraps. Es la [[llengua romanç]] parlada per la zona de la Comunitat Valenciana. Esta llengua després de l'invasió àrap va ser parlada per els [[mossàrap|mossàraps]] (Que eren una majoria) i va seguir evolucionant fins que Jaume I va lliberar als mossàraps dels musulmans i li va conferir la categoria de Regne sent oficial el romanç que hui coneixem com Valencià. Este valencià li va donar gran part de la seua estructura al [[provençal]] dels [[comtats catalans]] (que ya era molt paregut) i este provençal li va donar un realç a la llengua Valenciana. El català més paregut al valencià es el parlat a [[Lleida]]. Es tan semblat perque hi havia un gran comerç entre lo [[regne valencià]]i [[Lleida]].<br /> <br /> També hi ha una teoria (pancatalanista) que afirma que el valencià es el català occidental que van traure els catalans durant la conquista. Una teoria que es contradiu ya que la teoria diu que valència va ser repoblada en catalans orientals i per ho tant el valencià seria &quot;salat&quot; i no ho es, per ho tant no té sentit i es contradiu.<br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]] <br /> <br /> === Lliteratura ===<br /> [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]]<br /> [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]]<br /> Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br /> <br /> * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br /> * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br /> * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br /> * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482) <br /> <br /> === Política ===<br /> Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana.<br /> Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]]<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br /> === Valencià de Transició ===<br /> El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, sent &gt; sento, córrec &gt; corro.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.<br /> <br /> === Valencià Septentrional ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.<br /> * -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === Valencià Apichat ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> <br /> === Valencià Meridional ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br /> <br /> === Valencià Alacantí ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Categories&diff=3309 2008-10-04T10:24:14Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de Ssurfer (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Admin</p> <hr /> <div>&lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències naturals|Ciències naturals]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Astronomia|Astronomia]] - [[:Categoria:Biologia|Biologia]] - [[:Categoria:Física|Física]] - [[:Categoria:Geologia|Geologia]] - [[:Categoria:Matemàtiques|Matemàtiques]] - [[:Categoria:Química|Química]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències humanes|Ciències humanes]] i [[:Categoria:Ciències socials|ciències socials]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Antropologia|Antropologia]] - [[:Categoria:Dret|Dret]] - [[:Categoria:Economia|Economia]] - [[:Categoria:Educació|Educació]] - [[:Categoria:Filosofia|Filosofia]] - [[:Categoria:Mitologia|Mitologia]]- [[:Categoria:Geografia|Geografia]] - [[:Categoria:Història|Història]] - [[:Categoria:Llingüística|Llingüística]] - [[:Categoria:Política|Política]] - [[:Categoria:Sicologia|Sicologia]] - [[:Categoria:Sociologia|Sociologia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Biografies|Biografies]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Actors|Actors]] - [[:Categoria:Científics|Científics]] - [[:Categoria:Deportistes|Deportistes]] - [[:Categoria:Escritors|Escritors]] - [[:Categoria:Historiadors|Historiadors]] - [[:Categoria:Informàtics|Informàtics]] - [[:Categoria:Músics|Músics]] - [[:Categoria:Polítics|Polítics]] - [[:Categoria:Arquitectes|Arquitectes]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències aplicades|Ciències aplicades]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Agricultura|Agricultura]] - [[:Categoria:Ciències de la salut|Ciències de la salut]] - [[:Categoria:Comunicacions|Comunicacions]] – [[:Categoria:Informàtica|Informàtica]] - [[:Categoria:Ingenieria|Ingenieria]] - [[:Categoria:Internet|Internet]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Art|Art]] i [[:Categoria:Cultura|Cultura]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Arquitectura|Arquitectura]] - [[:Categoria:Artesania|Artesania]] -[[:Categoria:Religió|Religió]] - [[:Categoria:Arts gràfiques|Arts gràfiques]] - [[:Categoria:Cine|Cine]] - [[:Categoria:Dansa|Dansa]] - [[:Categoria:Escultura|Escultura]] - [[:Categoria:Fotografia|Fotografia]] - [[:Categoria:Còmic|Còmic]] - [[:Categoria:Lliteratura|Lliteratura]] - [[:Categoria:Música|Música]] - [[:Categoria:Pintura|Pintura]] - [[:Categoria:Gastronomia|Gastronomia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Societat|Societat]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Espectàculs|Espectàculs]] - [[:Categoria:Deports|Deports]] - [[:Categoria:Folgues|Folgues]] - [[:Categoria:Jocs|Jocs]] - [[:Categoria:Gent|Gent]]<br /> &lt;br clear=all&gt;<br /> __NOTOC__<br /> &lt;noinclude&gt;<br /> [[Categoria:Proyecte:Plantilles de Portada|{{PAGENAME}}]]<br /> &lt;/noinclude&gt;</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Categories&diff=3308 2008-10-04T10:23:35Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>&lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències naturals|Ciències naturals]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Astronomia|Astronomia]] - [[:Categoria:Biologia|Biologia]] - [[:Categoria:Física|Física]] - [[:Categoria:Geologia|Geologia]] - [[:Categoria:Matemàtiques|Matemàtiques]] - [[:Categoria:Química|Química]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències humanes|Ciències humanes]] i [[:Categoria:Ciències Socials|Ciències Socials]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Antropologia|Antropologia]] - [[:Categoria:Dret|Dret]] - [[:Categoria:Economia|Economia]] - [[:Categoria:Educació|Educació]] - [[:Categoria:Filosofia|Filosofia]] - [[:Categoria:Mitologia|Mitologia]]- [[:Categoria:Geografia|Geografia]] - [[:Categoria:Història|Història]] - [[:Categoria:Llingüística|Llingüística]] - [[:Categoria:Política|Política]] - [[:Categoria:Sicologia|Sicologia]] - [[:Categoria:Sociologia|Sociologia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Biografies|Biografies]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Actors|Actors]] - [[:Categoria:Científics|Científics]] - [[:Categoria:Deportistes|Deportistes]] - [[:Categoria:Escritors|Escritors]] - [[:Categoria:Historiadors|Historiadors]] - [[:Categoria:Informàtics|Informàtics]] - [[:Categoria:Músics|Músics]] - [[:Categoria:Polítics|Polítics]] - [[:Categoria:Arquitectes|Arquitectes]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Ciències aplicades|Ciències aplicades]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Agricultura|Agricultura]] - [[:Categoria:Ciències de la salut|Ciències de la salut]] - [[:Categoria:Comunicacions|Comunicacions]] – [[:Categoria:Informàtica|Informàtica]] - [[:Categoria:Ingenieria|Ingenieria]] - [[:Categoria:Internet|Internet]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Art|Art]] i [[:Categoria:Cultura|Cultura]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Arquitectura|Arquitectura]] - [[:Categoria:Artesania|Artesania]] -[[:Categoria:Religió|Religió]] - [[:Categoria:Arts gràfiques|Arts gràfiques]] - [[:Categoria:Cine|Cine]] - [[:Categoria:Dansa|Dansa]] - [[:Categoria:Escultura|Escultura]] - [[:Categoria:Fotografia|Fotografia]] - [[:Categoria:Còmic|Còmic]] - [[:Categoria:Lliteratura|Lliteratura]] - [[:Categoria:Música|Música]] - [[:Categoria:Pintura|Pintura]] - [[:Categoria:Gastronomia|Gastronomia]]<br /> <br /> &lt;span style=&quot;font-size:120%; font-weight:bold; padding-left:4px&quot;&gt;[[:Categoria:Societat|Societat]]&lt;/span&gt;<br /> :[[:Categoria:Espectàculs|Espectàculs]] - [[:Categoria:Deports|Deports]] - [[:Categoria:Folgues|Folgues]] - [[:Categoria:Jocs|Jocs]] - [[:Categoria:Gent|Gent]]<br /> &lt;br clear=all&gt;<br /> __NOTOC__<br /> &lt;noinclude&gt;<br /> [[Categoria:Proyecte:Plantilles de Portada|{{PAGENAME}}]]<br /> &lt;/noinclude&gt;</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%AFsos_catalans&diff=3027 2008-07-29T10:18:12Z

<p>Ssurfer: Comentari sense sentit.</p> <hr /> <div></div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Utiel&diff=2400 2008-05-19T21:30:40Z

<p>Ssurfer: Faltes d&#039;ortografia</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006).<br /> <br /> És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínia Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.<br /> <br /> <br /> == Geografia ==<br /> El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.<br /> <br /> == Clima ==<br /> El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.<br /> <br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color: #000080&quot; height=&quot;17&quot; | Mes<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Gin<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Feb<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Mar<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Abr<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Mai<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Jun<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Jul<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Ago<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Set<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Oct<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Nov<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Des<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Any<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Promig Màx °C<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 5,8<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 7,5<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color:#000080;&quot; | 9,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 14,3<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 18,0<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 25,2<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 28,2<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 30,8<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 27,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 21,4<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color:#000080;&quot; | 14,2<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 8,1<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 13,4<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; height=&quot;16;&quot; | Promig Mín °C<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -5,2<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -3,5<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | 0,7<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 9,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 11,2<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 13,5<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 15,1<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 16,0<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 13,9<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 10,4<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | 4,7 <br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -2,6 <br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 5,3<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Pluges mm<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 46<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 29<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 50<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 39<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 28<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 24<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 29<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 56<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 70<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 541<br /> |}<br /> <br /> ===Barris i pedanies===<br /> En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:<br /> <br /> *'''Las Casas'''.<br /> *'''Los Corrales'''.<br /> *'''Las Cuevas'''.<br /> *'''Estenas'''.<br /> *'''La Torre'''.<br /> *'''El Remedio'''.<br /> *'''Casas de Medina'''.<br /> *'''El Hortanar'''.<br /> <br /> ===Localitats limítrofes===<br /> '''Sinarques, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], i [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valéncia]], excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella &quot;El Justicier&quot; li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.<br /> <br /> En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.<br /> <br /> La inauguració en 1885 de la llínia ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínia Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.<br /> <br /> <br /> == Demografia ==<br /> <br /> Utiel conta en 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellaparlant.<br /> {| {{tablabonita}}<br /> !bgcolor=black colspan=20 style=&quot;color:white;&quot;|Evolució demogràfica d'Utiel&lt;ref&gt;&lt;small&gt;'''Font''': [[Població de fet]] segons l' [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&amp;divi=DPOP&amp;his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] &lt;/small&gt;&lt;/ref&gt;<br /> |-<br /> ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] <br /> |-<br /> | align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384|| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012<br /> |}<br /> <br /> <br /> <br /> == Economia ==<br /> <br /> L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.<br /> <br /> El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.<br /> La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.<br /> <br /> <br /> == Monuments ==<br /> <br /> === Monuments religiosos ===<br /> '''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut bordats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la <br /> <br /> '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. <br /> <br /> '''Iglésia de Sant Francesc''' (segle XVIII) neoclàssica. <br /> <br /> '''Iglésia de La Mercé''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835. <br /> <br /> '''Ermita del Remei''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic. <br /> <br /> === Monuments civils ===<br /> '''Caixco Històric''' en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà. <br /> <br /> '''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA. <br /> <br /> '''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de Valéncia. <br /> <br /> '''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica. <br /> <br /> '''Museu de la Mel i de la Cera'''.<br /> <br /> <br /> == Oci i cultura ==<br /> <br /> Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.<br /> <br /> <br /> == Festes locals ==<br /> <br /> '''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.<br /> <br /> '''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny. <br /> <br /> '''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos. <br /> <br /> '''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos. <br /> <br /> '''Carnestoltes'''. <br /> <br /> ==Política==<br /> <br /> Llista d' alcaldes <br /> &lt;center&gt;<br /> {| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5<br /> | '''Any'''<br /> | '''Alcalde'''<br /> | '''Força Política'''<br /> |-<br /> | 1979-1983<br /> | <br /> | <br /> |-<br /> | 1983-1987<br /> | <br /> |<br /> |-<br /> | 1987-1991<br /> | Luis Pérez<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1991-1995<br /> | José Yague<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1995-1999<br /> | Vicente Sánchez<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1999-2003<br /> | Enrique Luján Castro<br /> | PP<br /> |-<br /> | 2003-2007<br /> | Enrique Luján Castro<br /> | PP<br /> |-<br /> | 2007-2011<br /> | José Luis Ramirez<br /> | PP<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> == Image de satèlit i mapa ==<br /> [es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]<br /> <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]<br /> *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana]<br /> *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]<br /> [http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena<br /> <br /> Extret de Wikipedia en castellà [es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Utiel&diff=2399 2008-05-19T21:26:50Z

<p>Ssurfer: Traduït en Llengua Valenciana</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> Utiel és un municipi de la província de València (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.012 habitants (INE 2006).<br /> <br /> És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínia Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una xàrcia de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.<br /> <br /> <br /> == Geografia ==<br /> El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.<br /> <br /> == Clima ==<br /> El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.<br /> <br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color: #000080&quot; height=&quot;17&quot; | Mes<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Gin<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Feb<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Mar<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Abr<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Mai<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Jun<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Jul<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Ago<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Set<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Oct<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Nov<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Des<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Any<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Promig Màx °C<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 5,8<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 7,5<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color:#000080;&quot; | 9,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 14,3<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 18,0<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 25,2<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 28,2<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 30,8<br /> | style=&quot;background: #FF9900; color:#000080;&quot; | 27,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 21,4<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color:#000080;&quot; | 14,2<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color:#000080;&quot; | 8,1<br /> | style=&quot;background: #FFCC00; color:#000080;&quot; | 13,4<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; height=&quot;16;&quot; | Promig Mín °C<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -5,2<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -3,5<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | 0,7<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 9,9<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 11,2<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 13,5<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 15,1<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 16,0<br /> | style=&quot;background: #FFCC66; color: black;&quot; | 13,9<br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 10,4<br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | 4,7 <br /> | style=&quot;background: #FFFFCC; color: black;&quot; | -2,6 <br /> | style=&quot;background: #FFFF99; color: black;&quot; | 5,3<br /> |-<br /> ! style=&quot;background: #99CCCC; color:#000080;&quot; | Pluges mm<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 46<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 29<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 50<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 39<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 28<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 24<br /> | style=&quot;background: #66CCFF;&quot; | 29<br /> | style=&quot;background: #44AADD;&quot; | 56<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 58<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 70<br /> | style=&quot;background: #2288BB;&quot; | 541<br /> |}<br /> <br /> ===Barris i pedanies===<br /> En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:<br /> <br /> *'''Las Casas'''.<br /> *'''Los Corrales'''.<br /> *'''Las Cuevss'''.<br /> *'''Estenas'''.<br /> *'''La Torre'''.<br /> *'''El Remedio'''.<br /> *'''Casas de Medina'''.<br /> *'''El Hortanar'''.<br /> <br /> ===Localitats limítrofes===<br /> '''Sinarques, [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Requena]], [[Benagéber]], i [[Chelva]]''' totes de la [[província de Valéncia]], excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella &quot;El Justicier&quot; li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.<br /> <br /> En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.<br /> <br /> La inauguració en 1885 de la llínia ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínia Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.<br /> <br /> <br /> == Demografia ==<br /> <br /> Utiel conta en 12.012 habitants (INE 2006). El municipi és completament castellaparlant.<br /> {| {{tablabonita}}<br /> !bgcolor=black colspan=20 style=&quot;color:white;&quot;|Evolució demogràfica d'Utiel&lt;ref&gt;&lt;small&gt;'''Font''': [[Població de fet]] segons l' [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&amp;divi=DPOP&amp;his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] &lt;/small&gt;&lt;/ref&gt;<br /> |-<br /> ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] <br /> |-<br /> | align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384|| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012<br /> |}<br /> <br /> <br /> <br /> == Economia ==<br /> <br /> L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.<br /> <br /> El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí.<br /> La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.<br /> <br /> <br /> == Monuments ==<br /> <br /> === Monuments religiosos ===<br /> '''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut bordats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la <br /> <br /> '''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic. <br /> <br /> '''Iglésia de Sant Francesc''' (segle XVIII) neoclàssica. <br /> <br /> '''Iglésia de La Mercé''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835. <br /> <br /> '''Ermita del Remei''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic. <br /> <br /> === Monuments civils ===<br /> '''Caixco Històric''' en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà. <br /> <br /> '''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA. <br /> <br /> '''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de Valéncia. <br /> <br /> '''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica. <br /> <br /> '''Museu de la Mel i de la Cera'''.<br /> <br /> <br /> == Oci i cultura ==<br /> <br /> Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.<br /> <br /> <br /> == Festes locals ==<br /> <br /> '''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.<br /> <br /> '''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny. <br /> <br /> '''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos. <br /> <br /> '''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos. <br /> <br /> '''Carnestoltes'''. <br /> <br /> ==Política==<br /> <br /> Llista d' alcaldes <br /> &lt;center&gt;<br /> {| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5<br /> | '''Any'''<br /> | '''Alcalde'''<br /> | '''Força Política'''<br /> |-<br /> | 1979-1983<br /> | <br /> | <br /> |-<br /> | 1983-1987<br /> | <br /> |<br /> |-<br /> | 1987-1991<br /> | Luis Pérez<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1991-1995<br /> | José Yague<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1995-1999<br /> | Vicente Sánchez<br /> | PSPV-PSOE<br /> |-<br /> | 1999-2003<br /> | Enrique Luján Castro<br /> | PP<br /> |-<br /> | 2003-2007<br /> | Enrique Luján Castro<br /> | PP<br /> |-<br /> | 2007-2011<br /> | José Luis Ramirez<br /> | PP<br /> |}<br /> &lt;/center&gt;<br /> <br /> == Image de satèlit i mapa ==<br /> [es.wikipedia.org/wikimapa Pla d'Utiel]<br /> <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]<br /> *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana]<br /> *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]<br /> *[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena<br /> <br /> * Extret de Wikipedia en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Utiel Utiel]<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Cavaller_de_la_Ploma&diff=2384 2008-04-17T11:28:19Z

<p>Ssurfer: Resposta de Ssurfer</p> <hr /> <div>Yo soc u dels administradors de Uiquipèdia.<br /> <br /> En realitat Uiquipèdia no és un proyecte que haja llançat cap associació, sino un proyecte d'una o varies persones que decidiren crear-la, a causa de la negativa del portal Wikipedia de crear un Wiki en Valencià.<br /> <br /> Referent a l'escritura, ací s'usen les Normes del Puig, com pots contemplar en portada (que està protegida per a evitar vandalismes, que ya mos ha passat).<br /> <br /> ¡Un salut!<br /> <br /> <br /> Per cert, estem temporalment inactius, ya s'informarà de canvis. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 09:14, 16 abr 2008 (PDT)<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ::'''Benvingut a la Uiquipèdia, Cavaller de la Ploma.'''<br /> <br /> ::Primer que tot, dir-te que sí, que soc u del administradors. Vaig a contestar-te.<br /> <br /> ::1. - Els/Els propietari/propietaris de la Uiquipèdia és/són privat/s. No rep cap subvenció. Els “admins” pots vore-los en el llistat d'usuaris.<br /> <br /> ::2.- La paraula escrita &quot;uep&quot; ixqué del II Congrés de Llengua Valenciana, i encara que no està normativisada pel moment, ya se fa us d'ella fa temps coloquialment. Ya se sap que la Llengua la fa el Poble, anem fent camí.<br /> <br /> ::3,- Com persones que som els usuaris, també cometem erros. Pero per ad això, tot lo món pot contribuir en la Uiquipèdia, només publicant artículs, també corregint les faltes ortogràfiques. Ací s'escriu segons les Normes del Puig. Per atra banda, respectem a la www.idiomavalencia.com, per la seua llavor de conscienciació i per lluitar per la continuïtat de la autèntica i genuïna Llengua Valenciana, encara que no seguixca les normes de la RACV.<br /> <br /> ::Espere haver segut d'ajuda i aclarit les teues dubtes.<br /> <br /> ::Salutacions. --Ssurfer 04:28, 17 abr 2008 (PDT)</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Normes_d%27El_Puig&diff=2340 2008-03-24T22:32:52Z

<p>Ssurfer: Revertides les edicions de 81.202.249.244 (discussió); s&#039;ha recuperat la última versió de Admin</p> <hr /> <div>Les '''Normes del Puig'''&lt;sup&gt;1&lt;/sup&gt; són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.<br /> <br /> <br /> <br /> == Normes Ortogràfiques ==<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ===El nom de les lletres===<br /> <br /> <br /> <br /> '''L’ALFABET'''<br /> <br /> <br /> En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:<br /> <br /> b, be<br /> <br /> c, ce<br /> <br /> ch, che<br /> <br /> ç, cedeta<br /> <br /> d, de<br /> <br /> f , efe<br /> <br /> g, ge<br /> <br /> h, haig<br /> <br /> j, jota<br /> <br /> k, ca<br /> <br /> l, ele<br /> <br /> ll, elle<br /> <br /> m, eme<br /> <br /> n, ene<br /> <br /> ny, enye<br /> <br /> p, pe<br /> <br /> q, cu<br /> <br /> r, ere<br /> <br /> rr, erre<br /> <br /> s, esse<br /> <br /> t, te<br /> <br /> v, ve<br /> <br /> w, ve doble<br /> <br /> x, xe o equis<br /> <br /> y, i grega<br /> <br /> z, zeta<br /> <br /> <br /> En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:<br /> <br /> a de &quot;''[[Dacsa|dacsa]]''&quot;<br /> <br /> ẹ tancada de &quot;''[[Fe|fe]]''&quot;<br /> <br /> ę oberta de &quot;''[[Mel|mel]]''&quot;<br /> <br /> i de &quot;''[[Melic|melic]]''&quot;<br /> <br /> ọ tancada de &quot;''[[Sorolla|Sorolla]]''&quot;<br /> <br /> ǫ oberta de &quot;''[[Por|por]]''&quot;<br /> <br /> u de &quot;''[[Tramús|tramús]]''&quot;<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu B (batre)'''<br /> <br /> 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.<br /> <br /> 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.<br /> <br /> 3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.<br /> <br /> 4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:<br /> <br /> :::- arap, no arab, pero arabisar<br /> :::- verp, no verb, pero verbal<br /> :::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme<br /> <br /> <br /> '''S'escriu C'''<br /> <br /> 1. En so de [k] (colp)<br /> <br /> ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.<br /> ::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.<br /> ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.<br /> ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:<br /> <br /> :::- atac, no atag, pero ataca<br /> :::- prolec, no proleg, pero prologa<br /> :::- fanc, no fang, pero fangos<br /> <br /> 2. En so de [s] (cendra)<br /> <br /> ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.<br /> ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.<br /> ::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:<br /> <br /> :::- capaç, capacitat<br /> :::- comerç, comerciar<br /> <br /> ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):<br /> <br /> :::- bonaç, malaltuç, pastiç.<br /> <br /> '''S'escriu Ç'''<br /> <br /> (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)<br /> <br /> <br /> '''S'escriu CH'''<br /> <br /> 1. En so de [c] (chic)<br /> <br /> ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:<br /> <br /> :::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.<br /> <br /> ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).<br /> <br /> 2. En so de [k] (March)<br /> <br /> ::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:<br /> <br /> :::- Albuixech, Albiach.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu D (dit)'''<br /> <br /> 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).<br /> <br /> 2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.<br /> <br /> 3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:<br /> <br /> :::- vert, no verd pero verdor.<br /> :::- reverent, no reverend pero reverenda.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu F (farina)'''<br /> <br /> 1. Inicial, interior i fi de paraula:<br /> <br /> :::- fer, corfa, bufa, baf.<br /> <br /> 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:<br /> <br /> :::- serf, no serv, pero servir.<br /> :::- tuf, no tuv, pero atufar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu G'''<br /> <br /> 1. En so de [g] (gat)<br /> <br /> ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):<br /> <br /> :::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.<br /> <br /> ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):<br /> <br /> :::- guerra, guisar, figuera, esguita.<br /> <br /> ::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:<br /> <br /> :::- aigües, llingüistic.<br /> <br /> ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL: <br /> <br /> :::- gracies, glop, agrana, regle.<br /> <br /> ::1.5. Davant de D, M, N:<br /> <br /> ::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.<br /> <br /> ::Excepte en cultismes com:<br /> <br /> :::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.<br /> <br /> ::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:<br /> <br /> :::- amic, no amig, pero amigar.<br /> :::- rec, no reg, pero regar.<br /> :::- amarc, no amarg, pero amargar.<br /> :::- sanc, no sang, pero sangonera.<br /> <br /> 2. En so de [g] (girar)<br /> <br /> ::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:<br /> <br /> :::- argila, gel, giner.<br /> <br /> ::Excepte davant de -ecc-, -ect-:<br /> <br /> :::- objeccio, objectiu i algunes mes <br /> <br /> ::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica: <br /> <br /> :::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.<br /> <br /> <br /> ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): <br /> <br /> :::- afigga, rigga, frigga.<br /> <br /> <br /> ::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:<br /> <br /> :::- mig, pero miger.<br /> :::- oreig, pero orejar.<br /> <br /> ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:<br /> <br /> :::- viage, no viatge.<br /> :::- juge, no jutge.<br /> :::- llenguage, no llenguatge.<br /> :::- correja, no corretja.<br /> <br /> 3. En so de [c] (roig)<br /> <br /> ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: <br /> <br /> :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)<br /> <br /> ::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: <br /> <br /> :::- desig, frig.<br /> <br /> ::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):<br /> <br /> :::- trepig, trepigen.<br /> :::- mig, mija.<br /> :::- despaig, despachar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu H (heretar)'''<br /> <br /> No te cap de so.<br /> <br /> l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.<br /> <br /> 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu J (jardi)'''<br /> <br /> 1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:<br /> <br /> :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.<br /> <br /> 2. Davant de -ecc-, -ect-:<br /> <br /> :::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).<br /> <br /> 3. Davant de E (vore G, 2.1.)<br /> <br /> 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:<br /> <br /> :::- plaja, no platja.<br /> :::- mija, no mitja.<br /> <br /> 5.- Darrere del prefix AD: adjacent.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu K (York)'''<br /> <br /> 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:<br /> <br /> :::- Kant, kilo.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu L (lenta)'''<br /> <br /> 1. En inicial de paraula:<br /> <br /> :::- local, liquit.<br /> <br /> 2. En interior i fi de paraula:<br /> <br /> :::- almagasen, dol.<br /> <br /> 3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL: <br /> <br /> :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu LL (llanda)'''<br /> <br /> 1. En inicial, interior i final de paraula:<br /> <br /> :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu M (mana)'''<br /> <br /> 1. En inicial, interior i final de paraula: <br /> <br /> :::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.<br /> <br /> 2. Davant de P, B, M: <br /> <br /> :::- rompre, gamba, immortal. <br /> <br /> ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: <br /> <br /> :::- enmig, granment.<br /> <br /> 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:<br /> <br /> :::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.<br /> <br /> 4. Mal davant de V ni F:<br /> <br /> :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).<br /> <br /> 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.<br /> <br /> :::- semana, no setmana.<br /> :::- sometre, no sotmetre.<br /> <br /> 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:<br /> <br /> :::- atentar, no atemptar.<br /> :::- pronte, no prompte.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu N (nas)'''<br /> <br /> 1. En inicial, interior i fi de paraula: <br /> <br /> :::- niu, lluna, mon.<br /> <br /> 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: <br /> <br /> :::- confiar, enfadar, inflamar. <br /> <br /> ::Excepte els cultismes: <br /> <br /> :::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.<br /> <br /> 3. Davant de consonant, excepte B, M, P: <br /> <br /> :::- enveja, confit, planta, gandul.<br /> <br /> 4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:<br /> <br /> :::- enmig, granment.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu NY (pany)'''<br /> <br /> 1. En inicial, interior i fi de paraula: <br /> <br /> :::- nyespla, pinyo, riny.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu P (posar)'''<br /> <br /> 1. En posicio inicial de paraula: <br /> <br /> :::- puny.<br /> <br /> 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: <br /> <br /> :::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.<br /> <br /> 3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:<br /> <br /> :::- cap, no cab, pero cabut.<br /> :::- llop, no llob, pero lloba.<br /> :::- colp, no colb, pero colpejar.<br /> :::- adop, no adob, pero adobar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu Q (quinze)'''<br /> <br /> 1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:<br /> <br /> :::- queixa, quilat, alquería, sequía. <br /> <br /> ::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.<br /> <br /> 2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:<br /> <br /> :::- quatre, quocient. <br /> <br /> ::Excepte: <br /> <br /> :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.<br /> <br /> 3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:<br /> <br /> :::- qüestio, obliqüitat.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu R'''<br /> <br /> 1. En so de [r] (carreter)<br /> <br /> ::1.1. En inicial de paraula: <br /> <br /> :::- roda, rajola.<br /> <br /> ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: <br /> <br /> :::- somris, enriquir, israeli.<br /> <br /> 2. En so de [r] (cara)<br /> <br /> ::2.1. En interior i final de paraula: <br /> <br /> :::- mira, cura, cor, dolor.<br /> <br /> ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: <br /> <br /> :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu RR (guerra)'''<br /> <br /> 1. En posicio intervocalica: <br /> <br /> :::- carro, errar.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu S'''<br /> <br /> 1. En so de [s] (sap)<br /> <br /> ::1.1. En inicial de paraula: <br /> <br /> :::- solt, sabut.<br /> <br /> ::1.2. Darrere de consonant: <br /> <br /> :::- ansa, dacsa.<br /> <br /> ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: <br /> <br /> :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc. <br /> <br /> ::i de la A- en valor negatiu: <br /> <br /> :::- asilabic.<br /> <br /> ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:<br /> <br /> :::- mes, mesos.<br /> :::- nas, nassos.<br /> <br /> 2. En so de [z] (cosa)<br /> <br /> ::2.1. En posicio intervocalica: <br /> <br /> :::- casa, promesa.<br /> <br /> ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: <br /> <br /> :::- desaiguar, desheretar, desviure.<br /> <br /> ::2.3. En els participis: <br /> <br /> :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.<br /> <br /> ::2.4. En derivats de gentilicis:<br /> <br /> :::- andalus, andalusos.<br /> :::- frances, francesos.<br /> <br /> ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.<br /> <br /> :::- abat, abadesa.<br /> :::- duc, duquesa.<br /> :::- princip, princesa.<br /> :::- mestre, mestresa.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu SS (passar)'''<br /> <br /> 1. En posicio intervocalica: <br /> <br /> :::- posseir, massa.<br /> <br /> 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:<br /> <br /> :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil<br /> <br /> ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): <br /> <br /> :::- asimetric.<br /> <br /> 3. En els sufixos -issim, -issima: <br /> <br /> :::- bonissim, cregudissima.<br /> <br /> 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.<br /> <br /> :::- fracas, fracassos.<br /> :::- castis, castissos.<br /> :::- gos, gossos.<br /> :::- tramus, tramussos.<br /> :::- espes, espessos.<br /> <br /> 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: <br /> <br /> :::- dessecat, dissoldre.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu T (tornar)'''<br /> <br /> 1. Inicial i interior de paraula: <br /> <br /> :::- toca, costella, setze.<br /> <br /> 2. En el grup consonantic TR: <br /> <br /> :::- truc, atraure.<br /> <br /> 3. En el prefix grec AT- : <br /> <br /> :::- atmosfera (vore D, 1).<br /> <br /> 4. Davant de Z: <br /> <br /> :::- dotze.<br /> <br /> 5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:<br /> <br /> :::- fort, fortalea.<br /> :::- cert, certea.<br /> :::- calit, no calid pero caliditat.<br /> :::- abat, no abad pero abadia.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu V (vindre)'''<br /> <br /> 1. En inicial i interior de paraula: <br /> <br /> :::- velocitat, cavall.<br /> <br /> 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: <br /> <br /> ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN<br /> <br /> ::De tots els verps acabats en -AR.<br /> <br /> 3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V: <br /> <br /> :::- serf, no serv, pero servir.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu X'''<br /> <br /> 1. En so de [s](eixida)<br /> <br /> ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: <br /> <br /> :::- caixa, creixer, coixo, afluixar.<br /> <br /> ::1.2. Darrere de I: <br /> <br /> :::- pixar, seguixen, vixca.<br /> ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-): <br /> <br /> :::- oferixca, servixques.<br /> <br /> ::1.4. En final de paraula: <br /> <br /> :::- exigix, ix.<br /> <br /> 2. En so de [ks] (text)<br /> <br /> ::2.1. Entre vocals: <br /> <br /> :::- reflexio, axial.<br /> <br /> ::2.2. En posicio final, en algunes paraules: <br /> <br /> :::- perplex, prefix.<br /> <br /> 3. En so de [gz] (exacte)<br /> <br /> ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: <br /> <br /> :::- examinar, exhortar, exlibris.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu Y (yo)'''<br /> <br /> 1. En posicio inicial de paraula davant de vocal: <br /> <br /> :::- yuxtaposar.<br /> <br /> 2. Entre vocals: <br /> <br /> :::- epopeya, apoyar.<br /> <br /> 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : <br /> <br /> :::- pinya, puny.<br /> <br /> 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): <br /> <br /> :::- inyeccio, abyeccio, proyecte.<br /> <br /> 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: <br /> <br /> :::- Alcoy, Montroy, Gay.<br /> <br /> <br /> <br /> '''S'escriu Z (zero)'''<br /> <br /> 1. En inicial i interior de paraula: <br /> <br /> :::- zona, atzucac.<br /> <br /> 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: <br /> <br /> :::- zoologia.<br /> <br /> 3. En les terminacions -zoari, -zoic: <br /> <br /> :::- protozoari, benzoic.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Apostrof'''<br /> <br /> Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:<br /> <br /> 1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.<br /> <br /> ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:<br /> <br /> :::- porta'm, penja'n<br /> <br /> ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: <br /> <br /> :::- s'enten, s'haguera.<br /> <br /> ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: <br /> <br /> :::- se'n va, se'ls hi menja.<br /> <br /> 2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: <br /> <br /> :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. <br /> <br /> ::Excepte:<br /> <br /> :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.<br /> :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).<br /> :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.<br /> :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.<br /> <br /> :::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.<br /> <br /> 3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: <br /> <br /> :::- d'estar, d'ahir, d'haver. <br /> <br /> ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:<br /> <br /> ::- de hui.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Dieresi'''<br /> <br /> Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.<br /> <br /> Colocacio:<br /> <br /> 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:<br /> <br /> :::- veïnat, raïmer, aürtar.<br /> <br /> 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: <br /> <br /> :::- següent, llingüistica.<br /> <br /> No la posarém en els següents casos.<br /> <br /> 1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:<br /> <br /> :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)<br /> :::- beneixca (be-ne-ix-ca)<br /> :::- conduirem (con-du-i-rem)<br /> <br /> 2. Quan va darrere dels prefixos:<br /> <br /> :::- coincidix (co-in-ci-dix)<br /> :::- reimprimir (re-im-pri-mir)<br /> :::- contraindicar (con-tra-in-di-car)<br /> <br /> 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:<br /> <br /> :::- egoisme (e-go-is-me).<br /> :::- altruista (al-tru-is-ta).<br /> :::- altruiste (al-tru-is-te).<br /> :::- conduible (con-du-i-ble).<br /> <br /> 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:<br /> <br /> :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).<br /> :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).<br /> :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).<br /> <br /> 5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:<br /> <br /> :::- simposium (sim-po-si-um).<br /> :::- harmonium (har-mo-ni-um).<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Accents''' &lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;&lt;br&gt;<br /> 1. '''Classificació de l'accent:'''&lt;br&gt;<br /> L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, <br /> segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella <br /> vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de- <br /> nomina accent fonètic o prosòdic). <br /> <br /> L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, <br /> quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes <br /> s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera <br /> sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o <br /> tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran <br /> gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.<br /> <br /> <br /> 2. '''Regles d'accentuació:'''&lt;br&gt;<br /> a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, <br /> en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, <br /> perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les <br /> acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc . <br /> per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. <br /> <br /> b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions <br /> anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, <br /> hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, <br /> cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. <br /> <br /> c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, <br /> sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. <br /> <br /> d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, <br /> les... <br /> <br /> e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: <br /> monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en <br /> -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: <br /> contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, <br /> amplament. <br /> <br /> f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren <br /> una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una <br /> cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo. <br /> <br /> 3. '''Accentuació diacrítica:'''&lt;br&gt;<br /> La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de <br /> les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu <br /> diacrítica. <br /> <br /> 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''&lt;br&gt;<br /> a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran <br /> els de major tonicitat: <br /> M’agrada el més de maig, mes no el que més . <br /> Te vol donar un té que té guardat. <br /> Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. <br /> <br /> b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal <br /> tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: <br /> El forment no està molt ben mòlt . <br /> No sòlc fer mai un solc dret. <br /> Lo que aquella dòna li dona no és bo. <br /> <br /> c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i <br /> diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa <br /> general. <br /> Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. <br /> El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol . <br /> Li roba la poca roba que té. <br /> Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. <br /> <br /> 4. Antigues regles d'accentuació:&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;&lt;br&gt;<br /> <br /> &lt;small&gt;1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.<br /> <br /> Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.<br /> <br /> 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:<br /> <br /> ::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).<br /> <br /> ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).<br /> <br /> :::Atres eixemples:<br /> <br /> :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).<br /> :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).<br /> <br /> :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).<br /> :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).<br /> <br /> :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).<br /> :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).<br /> <br /> :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).<br /> :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).<br /> <br /> :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).<br /> :::(é)sta (adjectiu pronominal)<br /> <br /> 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:<br /> <br /> :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?<br /> :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?<br /> :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?<br /> :::Dis-me de qué he parlat<br /> :::Tu saps en qué penses.&lt;/small&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> '''Guió'''<br /> <br /> El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.<br /> <br /> Usarém el guio:<br /> <br /> 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.<br /> <br /> 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.<br /> <br /> ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:<br /> <br /> ::: mireu-les, penjar-se'n.<br /> <br /> ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: <br /> <br /> ::: menja-te'l, prengau-ne.<br /> <br /> ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: <br /> <br /> ::: mira-ho, porta-hi.<br /> <br /> 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:<br /> <br /> ::: critic-bibliografic, historic-cientific.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''Interrogació i admiració'''<br /> <br /> Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.<br /> <br /> El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.<br /> <br /> La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.<br /> <br /> ==Referències==<br /> &lt;sup&gt;1&lt;/sup&gt; [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.&lt;br&gt;<br /> &lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003.&lt;br&gt;<br /> &lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt; Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]<br /> <br /> [[Categoria:Llengua Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_valenci%C3%A0&diff=2082 2008-02-02T15:16:28Z

<p>Ssurfer: editat el comentari d&#039;un troll</p> <hr /> <div>Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&amp;req=listarticles&amp;secid=22]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Labuiga_Teodoro&diff=1973 2008-01-29T11:16:04Z

<p>Ssurfer: Correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> <br /> <br /> Naixqué el 7/8/1936, compositor de música valencià. Fill de Josep Labuiga Marco, escritor i actor de obres escrites en valencià que acata les Normes del Puig.<br /> <br /> ==Estudis==<br /> Escomença als 8 anys els estudies de solfeig en el mestre En Ramón Ramirez Caldés( professor de clarinet de la banda municipal de Valéncia); i el mateix professor li dona els estudis de clarinet en els que va acabar la carrera. Després estudià harmonia en Salvador Silla (compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(sub-oficial de la marina i compositor).<br /> <br /> ==Obres compostes==<br /> <br /> '''Als antics biberons''': Passodoble, interpreta per primera vegada per la SAM de Picassent en Febrer del 1983.<br /> <br /> '''Duo per a clarinet en mi bemol''': Un duo per a clarinets.<br /> <br /> '''Al so del treball''': Passodoble, compost en 1997.<br /> <br /> '''Sonata per a piano en mi menor'''.<br /> <br /> '''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.<br /> <br /> '''Mercedes Albert''': Passodoble, e l'any 2004.<br /> <br /> '''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Passodoble taurí; any 2005.<br /> <br /> '''Marcha mora els omeya''': Marcha mora, composta el 2006.<br /> <br /> '''Obra per a quartet de cordà i flauta travessera: Fuente de Banyos''': En l'any 2002.<br /> <br /> '''Andante i vals per a piano''': Composta en l'any 1985.<br /> <br /> [[Categoria:Lliteratura]]<br /> [[Categoria:Actors]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lo_Rat_Penat&diff=1972 2008-01-29T11:08:30Z

<p>Ssurfer: correcció de faltes</p> <hr /> <div>[[Image:Lo_rat_penat.gif|right|thumb|Logo de Lo Rat Penat]]<br /> '''Lo Rat Penat''' és una societat cultural [[Comunitat Valenciana|valenciana]], dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la [[Llengua Valenciana]] i la [[Cultura Valenciana]] . Propugna la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per al valencià, la RACV és una acadèmia del mateix ranc que la RAE. Fundada en [[1878]], és la decana de les entitats culturals valencianistes. Per a tindre una visió històrica des de la seua fundació es recomana el llibre ''Història del Rat Penat'' del catedràtic [[Antoni Igual i Úbeda]], publicada per l'Ajuntament de Valéncia (''Publicacions de l'Archiu Municipal'' [[1959]]).<br /> L'activitat més important va sorgir l'any [[1951]], seent president D.[[Manuel Gonzalez Martí]] en la creació dels [[Cursos de Llengua Valenciana]] ''Els Cursets'', quina Secretaria ostentà [[Matalí i Timoneda, Enric|Enric Matalí i Timoneda]].<br /> <br /> Des de mijans dels [[1970s|anys 70]] ha adoptat com pròpies les postures més beligerants del [[conflicte llingüístic valencià]], oponent-se a l'intent d'absorció del valencià per part del [[idioma català|català]]. És partidària de les [[Normes del Puig]], que reflectixen la forma de parlar dels valencians, i s'opon a les [[Normes de Castelló]]. En un manifest de [[23 de novembre]] de [[2004]] emplaçà a la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a &quot;complir en la seua missió de defensa de la llengua valenciana i, en cas contrari, a la seua dissolució&quot;.<br /> <br /> Lo Rat Penat rep subvencions en matèria llingüística de la [[Generalitat Valenciana]].<br /> <br /> Es pot entendre la seua postura a través dels seus diferents manifests i adhesions:<br /> <br /> :'''''2001'''''. Juan Lladró, és investit decà/president honorífic de l'associació. Entre les seues accions se li critica que la pàgina web de la seua empresa, disponible en diversos idiomes entre ells castellà, anglés, francés, alemany, italià, chinenc o japonés, no tinga versió en valencià. Així mateix, recentment ha mamprés un nou proyecte empresarial en el sector del periodisme, la presidència del consell editorial de lo diari &quot;[[Valéncia Hui]]&quot;.<br /> <br /> :'''''[[26 de febrer]] de 2004'''''. Conjuntament en atres entitats valencianes com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]], l'[[Associació Cardona i Vives de Castelló]], o l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] entre atres, firmen un manifest en defensa de la llengua, la cultura i territoris valencians. Manifesten la seua Llealtat a la [[Constitució Espanyola]] i a l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> :Denuncien el &quot;acatament a que se'ns està sometent des de sectors catalanistes, immiscuint-se en el nostre àmbit territorial, cultural i llingüístic en la pretensió d'incloure'ns en uns hipotètics [[Països Catalans]]&quot; (...) &quot;Una prova més d'açò és l'acte que lo dissabte que ve 28 organisarà en [[Valéncia]] el grup catalanista i independentista [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que coalicionat en atres partits catalans, ataca reiteradament la nostra llengua valenciana, la nostra cultura, història, societat i interessos econòmics&quot; (...)<br /> <br /> :'''''[[4 de febrer]] de [[2003]]'''''. Adhesió de Lo Rat Penat a la manifestació a favor del transvasament d'aigua a la [[Comunitat Valenciana]], convocada per l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]], per a &quot;expressar de manera clara davant de l'opinió pública valenciana, espanyola i europea, el total soport al transvasament d'aigua de l'Ebre a la nostra pàtria valenciana&quot;.<br /> <br /> <br /> El seu actual president és [[Enric Esteve i Mollà]].<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> * [http://www.loratpenat.org/ Pàgina Web oficial de l'entitat ''Lo Rat Penat''].La seua Història, els seus manifests, àlbum fotogràfic, revista Lo Rat i el restant de documents indispensables.<br /> * [http://www.loratpenat.org/historia/245-278.Pdf Document de l'entitat Lo Rat Penat que explica la seua posició davant del conflicte llingüístic valencià].<br /> <br /> [[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Portal&diff=1970 2008-01-29T01:14:52Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>== Portal Comunitari ==<br /> Benvingut al Portal Comunitari de Uiquipèdia, un lloc on podràs enterar-te de tot lo que sucedix en la Uiquipèdia. Ademés, pots descobrir i colaborar el les tarees programades o unir-te als proyectes de colaboració.<br /> <br /> Pots vore les últimes editions en '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]]''' o en '''[[Especial:Newpages|artículs nous]]'''.</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_valenci%C3%A0&diff=1955 2008-01-26T14:38:56Z

<p>Ssurfer: Discussió:Llengua valenciana s&#039;ha renomenat com Discussió:Llengua Valenciana</p> <hr /> <div><br /> Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&amp;req=listarticles&amp;secid=22]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=1953 2008-01-26T14:38:51Z

<p>Ssurfer: Llengua valenciana s&#039;ha renomenat com Llengua Valenciana</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> El '''Valencià''' es una llengua romanç parlada per mes de 2 millons de persones en l'històric [[Regne de Valéncia]]. Es oficial segons l'articul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritaries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.jpg|130px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> El valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en l'Antic Regne de Valéncia, tal i com afirmà [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels furs (&quot;''Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los''&quot; ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el [[romanç]]). La teoria de la repoblació (o dialectal) no es sustenta por no tindre, el [[contat d'Urgel]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], per esta raó existix una gran diferenciació respecte al lèxic i la semàntica respecte d'atres llengües romàniques.<br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carché|Carche murcià]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> El valencià evolucionà en l'antic Regne de Valéncia a partir de la llengua romanç parlada pels valencians ans de la conquista de [[Jaume I]], llengua que continuaren parlant els valencians ademés dels mossàraps que vivien en getos de la ciutat i a partir de la llengua que parlaven el poc percentage pobladors catalans provinent del [[Contat d'Urgel]] tras la conquista.<br /> === Denominació ===<br /> === Lliteratura ===<br /> === Política ===<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> === Valencià Tortosí ===<br /> === Valencià Castellonenc o de la Plana ===<br /> === Valencià Apichat ===<br /> === Valencià Meridional ===<br /> === Valencià Alicantí ===<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de la Llengua Valenciana]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centenar_de_la_Ploma&diff=1937 2008-01-25T16:04:51Z

<p>Ssurfer: Correccions</p> <hr /> <div>[[Image:Centenarploma.jpg|thumb|rigth Ballester del Centenar]]<br /> <br /> En 1365, [[Pere II de Valéncia]] i IV d'[[Aragó]] otorgà lo privilegi real de formar una milícia valenciana permanent per a defendre i custodiar la senyera del [[Regne de Valéncia]]. Esta milícia va rebre el nom de &quot;Centenar de la ploma&quot;, per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap.<br /> <br /> Lo &quot;Centenar de la Ploma&quot; passà a estar format per 200 hòmens a partir de 1390: 100 ballesters a peu més una força d'atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per [[&quot;Lo Justícia Criminal]] de Valéncia&quot;. A les seues ordens estaven els [[&quot;Caps del Centenar&quot;]] i, seguint la jerarquia, els [[&quot;Caps de decena&quot;]] que manaven sobre 10 hòmens.<br /> <br /> Lo &quot;Centenar de la Ploma&quot; acompanyava a la [[Real Senyera Valenciana]] en les batalles, pero també en les festes i celebracions.<br /> <br /> En 1470, lo rei [[Joan II]] amplià el privilegi otorgat al &quot;Centenar de la Ploma&quot; concedint un sou als seus membres i la facultat de dur tota classe d'armes. <br /> <br /> L'arma característica del Centenar era la [[ballesta]], pero també solien estar equipats en espasa, daga, llança o arcabús. Les milícies del &quot;Centenar de la Ploma&quot; practicaven el tir en el &quot;Muro de Quart&quot;, junt a les torres.<br /> <br /> En 1707, abolits els [[Furs]] de lo [[Regne de Valéncia]], també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca borbó [[Felip V]].<br /> <br /> [[Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi, o Centenar de la Ploma]], com vulgarment se'ls coneixia, eren d'una banda un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l´l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de Sant Jordi pintada en el pit i en l´esquena, i portaven en el caixco una ploma. El seu lema era &quot;In te Domine, speravi; non confundar&quot; (En tu, Senyor, confiem, no nos confongues). Creats per privilegi de Pere II de Valéncia per a defendre i custodiar la senyera del Regne de Valéncia<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> *[http://www.elpalleter.com/formacio/historia/centenarploma.jpg El Palleter]<br /> *[http://eltirant.blogcindario.com/2006/09/00096-el-centenar-de-la-ploma.html El Tirant]<br /> <br /> [[Categoria: Historia]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bocairent&diff=1935 2008-01-25T09:45:17Z

<p>Ssurfer: Esbós i Correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:BocairentComarca.jpg|95px]]<br /> |nom = Bocairent<br /> |image_escut = [[Image:BocairentEscut.gif|40px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |superfície Terme municipal = 97'34 km2<br /> |altitut = 660 m.<br /> |població = 4344 hab.<br /> |gentilici = bocairentí, bocairentina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |uep = [http://www.Bocairent.es Uep Oficial de Bocairent]<br /> |notes = <br /> }}<br /> '''Bocairent''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> == Monuments ==<br /> Barri Medieval. <br /> Covetes dels Moros. <br /> Cava de Sant Blai. <br /> Ponts. <br /> Neveres. <br /> Fonts. <br /> Ermites del Crist, de Sant Antoni de Pàdua, Sant Antoni del “Collao”, Sant Jaume i Santa Bàrbara. <br /> Plaça de Bous tallada en roca en l'any 1843. <br /> Església de l'Assunció s. XVI. <br /> <br /> == Museus ==<br /> Museu Parroquial en l'Iglésia de l'Assunció - 96 235 00 62 <br /> Museu d'Arqueologia - 96 290 50 62 <br /> Museu Fester - 96 290 50 62 <br /> Museu de la Neu &quot;Cava Sant Blai&quot; - 96 290 50 62 <br /> <br /> == Festes ==<br /> Per giner Sant Antoni Abat.<br /> <br /> Del 2 al 5 de febrer, Festes Patronals a Sant Blai en “entrà” (dia 2) i “desfilaes” de Moros i Cristians.<br /> <br /> Lo primer de maig Romeria a Sant Jaume.<br /> <br /> Del 23 al 27 d'agost Festes d'estiu a Sant Agustí en danses populars en la Plaça de l'Ajuntament. <br /> Festes de barris i Festes d'ermites a lo llarc de l'any.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.Bocairent.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament de Bocairent]<br /> <br /> {{Internacional}}<br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ayelo_de_Malferit&diff=1934 2008-01-25T09:40:51Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:AyeloMregio.png|95px]]<br /> |image_comarca = [[Image:AyeloMregio.png|95px]]<br /> |nom = Ayelo de Malferit<br /> |image_escut = [[Image:65px-Escudo_de_Ayelo_de_Malferit.png|40px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |superfície Terme municipal = 27'08 km2<br /> |altitut = 282 m.<br /> |població = 4502 hab.<br /> |gentilici = ayeloner, ayelonera<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |uep = [http://www.aielodemalferit.com Uep Oficial de l'ajuntament d'Ayelo de Malferit]<br /> |notes = <br /> }}<br /> '''Ayelo de Malferit''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> == Monuments ==<br /> Parròquia de Sant Pere Apòstol s. XVIII, Ermita del Calvari o de Sant Engraci s. XVIII, Palau dels Marquesos de Malferit, Portal del Carme, Fàbrica de licors, Centre d'Interpretació Ambiental <br /> <br /> == Festes ==<br /> En giner Sant Antoni Abat.<br /> <br /> El segon fi de semana de febrer Mig Any Moro-Cristià.<br /> <br /> Del 8 al 16 de maig novenari Santíssim Crist de la Pobrea.<br /> <br /> 28 i 30 de juliol Festa dels Sants de la Pedra.<br /> <br /> Del 5 al 8 d'agost Festes Patronals al Crist de la Pobrea i Sant Engraci en Moros i Cristians.<br /> <br /> El 12 i 13 d'agost Festa a Sant Llorenç.<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ayelo_de_Malferit&diff=1933 2008-01-25T09:36:25Z

<p>Ssurfer: Esbos i correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:AyeloMregio.png|95px]]<br /> |image_comarca = [[Image:AyeloMregio.png|95px]]<br /> |nom = Ayelo de Malferit<br /> |image_escut = [[Image:65px-Escudo_de_Ayelo_de_Malferit.png|40px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |superfície Terme municipal = 27'08 km2<br /> |altitut = 282 m.<br /> |població = 4502 hab.<br /> |gentilici = ayeloner, ayelonera<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |uep = [http://www.aielodemalferit.com Uep Oficial de l'ajuntament d'Ayelo de Malferit]<br /> |notes = <br /> }}<br /> '''Ayelo de Malferit''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].<br /> == Monuments ==<br /> Parròquia de Sant Pere Apòstol s. XVIII, Ermita del Calvari o de Sant Engraci s. XVIII, Palau dels Marquesos de Malferit, Portal del Carme, Fàbrica de licors, Centre d'Interpretació Ambiental <br /> <br /> == Festes ==Festes<br /> En giner Sant Antoni Abat <br /> El segon fi de semana de febrer Mig Any Moro-Cristià <br /> Del 8 al 16 de maig novenari Santíssim Crist de la Pobrea <br /> 28 i 30 de juliol Festa dels Sants de la Pedra <br /> Del 5 al 8 d'agost Festes Patronals al Crist de la Pobrea i Sant Engraci en Moros i Cristians <br /> El 12 i 13 d'agost Festa a Sant Llorenç<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=1932 2008-01-25T09:33:38Z

<p>Ssurfer: Correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-5adzaneta.jpg|95px]]<br /> |nom = Atzeneta d'Albaida<br /> |image_escut = [[Image:65px-Escudo_Atzeneta.png |65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38°50′N, 0°29′O<br /> |superfície = 6 km2<br /> |altitut = 400 m.<br /> |població = 1280 hab.<br /> |densitat = 209,84 hab./km²<br /> |gentilici = atzenetí, atzenetina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46869<br /> |festes = 20 y 3er cap de semana de setembre<br /> |alcalde = Descals Guerrero, Jose <br /> |uep = [ No n'hi ha Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Església de Sant Joan Batiste s. XVIII. <br /> Ermita del Crist del Calvari. <br /> Nevera de Dalt. <br /> Nevera de Baix. <br /> <br /> == Festes: ==<br /> Per giner Sant Antoni Abat.<br /> Per setembre se celebren les Festes de Moros i Cristians (segon fi de semana de setembre) i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Mare de Deu del Rosari i Sant Roc (tercer fi de semana de setembre).<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adzeneta_d%27Albaida&diff=1931 2008-01-25T09:29:25Z

<p>Ssurfer: Adzeneta d&#039;Albaida s&#039;ha renomenat com Atzeneta d&#039;Albaida</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Atzeneta d'Albaida]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atzeneta_d%27Albaida&diff=1930 2008-01-25T09:29:25Z

<p>Ssurfer: Adzeneta d&#039;Albaida s&#039;ha renomenat com Atzeneta d&#039;Albaida</p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-5adzaneta.jpg|95px]]<br /> |nom = Adzeneta d'Albaida<br /> |image_escut = [[Image:65px-Escudo_Atzeneta.png |65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38°50′N, 0°29′O<br /> |superfície = 6 km2<br /> |altitut = 400 m.<br /> |població = 1280 hab.<br /> |densitat = 209,84 hab./km²<br /> |gentilici = adzenetí, adzenetina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46869<br /> |festes = 20 y 3er cap de setmana de setembre<br /> |alcalde = Descals Guerrero, Jose <br /> |uep = [ No hi ha Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Església de Sant Joan Baptista s. XVIII. <br /> Ermita del Crist del Calvari. <br /> Nevera de Dalt. <br /> Nevera de Baix. <br /> <br /> == Festes: ==<br /> Per giner Sant Antoni Abat.<br /> Per setembre se celebren les Festes de Moros i Cristians (segon cap de setmana de setembre) i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Mare de Déu del Roser i Sant Roc (tercer cap de setmana de setembre).<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfarrasi&diff=1929 2008-01-25T09:28:27Z

<p>Ssurfer: Alfarrasi s&#039;ha renomenat com Alfarrasí</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Alfarrasí]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfarras%C3%AD&diff=1928 2008-01-25T09:28:27Z

<p>Ssurfer: Alfarrasi s&#039;ha renomenat com Alfarrasí</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-4.jpg|95px]]<br /> |nom = Alfarrasí<br /> |image_escut = [[Image:Escutalfarrasi.jpg|60px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38º 54' Nort 00º 29' Oest<br /> |superfície = 6'3 km2 <br /> |altitut = 197 m.<br /> |població = 1302 hab. <br /> |densitat = 200,16 hab./km²<br /> |gentilici = alfarrasiner, alfarrasinera<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46120<br /> |festes = tercer fi de semana d'agost <br /> |alcaldesa = Rosa Adelina Vidal Llorens, (PP)<br /> |uep = [http://www.alfarrasi.es Uep Oficial de l'ajuntament d'Alfarrasí]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Església de Sant Jeroni s. XVIII. A l'interior destaquen les pintures de Joaquim Oliet i el seu campanar de planta quadrangular.<br /> <br /> Ermita del Crist de l'Agonia a ella s'accedix a través d'un calvari de ciprers. Va ser construïda en l'any 1739. <br /> <br /> == Festes: ==<br /> Per giner Sant Antoni Abat. <br /> <br /> El dumenge de Pasqua Festa de l'Angelet de la Corda. <br /> <br /> En juny la festa del Corpus. <br /> <br /> Cap al tercer fi de semana d'agost, les Festes Patronals a Sant Roc, la Santa Creu i lo Crist de l'Agonia, en Moros i Cristians. <br /> <br /> El 22 de novembre Santa Cecilia.<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfarras%C3%AD&diff=1927 2008-01-25T09:27:52Z

<p>Ssurfer: Correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{esbos}}<br /> <br /> {{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:Mapa-4.jpg|95px]]<br /> |nom = Alfarrasí<br /> |image_escut = [[Image:Escutalfarrasi.jpg|60px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38º 54' Nort 00º 29' Oest<br /> |superfície = 6'3 km2 <br /> |altitut = 197 m.<br /> |població = 1302 hab. <br /> |densitat = 200,16 hab./km²<br /> |gentilici = alfarrasiner, alfarrasinera<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46120<br /> |festes = tercer fi de semana d'agost <br /> |alcaldesa = Rosa Adelina Vidal Llorens, (PP)<br /> |uep = [http://www.alfarrasi.es Uep Oficial de l'ajuntament d'Alfarrasí]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Església de Sant Jeroni s. XVIII. A l'interior destaquen les pintures de Joaquim Oliet i el seu campanar de planta quadrangular.<br /> <br /> Ermita del Crist de l'Agonia a ella s'accedix a través d'un calvari de ciprers. Va ser construïda en l'any 1739. <br /> <br /> == Festes: ==<br /> Per giner Sant Antoni Abat. <br /> <br /> El dumenge de Pasqua Festa de l'Angelet de la Corda. <br /> <br /> En juny la festa del Corpus. <br /> <br /> Cap al tercer fi de semana d'agost, les Festes Patronals a Sant Roc, la Santa Creu i lo Crist de l'Agonia, en Moros i Cristians. <br /> <br /> El 22 de novembre Santa Cecilia.<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albaida&diff=1926 2008-01-25T09:24:43Z

<p>Ssurfer: </p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:MapaAlbaida.jpg|95px]]<br /> |nom = Albaida<br /> |image_escut = [[Image:EscudoAlbaida.gif|65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38°50′N, 0°31′O<br /> |superfície Terme municipal= 35'26 km2<br /> |altitut = 323 m.<br /> |població = 6273 hab.<br /> |densitat = 177,15 hab./km²<br /> |gentilici = albaidí, albaidina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46860<br /> |festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei<br /> |alcalde = Juan José Beneyto Galbis<br /> |uep = [ http://www.albaida.org Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Parròquia de Santa Maria s. XVI, XVII. <br /> Palau dels Milà y Aragó s. XIII. <br /> Caixco antic (conjunt històric-artístic del raval morisc). <br /> Plaça de la Vila. <br /> Muralla y Torre de Guaita (antiga estructura defensiva y porta d'accés a la vila). <br /> Casa del Bisbe Tormo. <br /> <br /> == Museus:==<br /> Museu Internacional de Porritos - 96 239 01 86.<br /> <br /> Casa-Museu José Segrelles - 96 239 00 40.<br /> <br /> Museu de Diorames y Belems - 96 239 01 86. <br /> <br /> ==Festes: ==<br /> En giner Sant Antoni Abat en foguera en lo barri de Sant Antoni. <br /> En febrer les Carnestoltes. <br /> En maig la Festa de la Santa Creu y la Romeria en la Cova Alta. <br /> En juny la festa del Corpus. <br /> Pel 25 de juliol la Fira d'Albaida. <br /> Entre el 3 i el 6 d'agost festes de Sant Doménec de Guzmà en lo Barri-pedania de l'Aljorf. <br /> Les festes patronals dedicades a la Mare de Deu del Remei del 29 de setembre fins l'11 d'octubre, el dia 7 la Festa de la Mare de Deu del Remei i des del dia 8 fins l'11 comencen les Festes de Moros i Cristians en l'”Entrà” i les Embaixades. <br /> El dia 12 tenim la festa de lo Barri del Pilar o dels “Bichitos”.<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albaida&diff=1925 2008-01-25T09:22:49Z

<p>Ssurfer: Correcció de faltes</p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br /> |image_província = [[Image:MapaAlbaida.jpg|95px]]<br /> |nom = Albaida<br /> |image_escut = [[Image:EscudoAlbaida.gif|65px]]<br /> |país = [[Espanya]]<br /> |comunitat = [[Comunitat Valenciana]]<br /> |província = [[Província de Valéncia]]<br /> |comarca = [[Vall d'Albaida]]<br /> |partit_judicial = [[Ontinyent]]<br /> |coor = 38°50′N, 0°31′O<br /> |superfície Terme municipal= 35'26 km2<br /> |altitut = 323 m.<br /> |població = 6273 hab.<br /> |densitat = 177,15 hab./km²<br /> |gentilici = albaidí, albaidina<br /> |llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]<br /> |còdic_postal = 46860<br /> |festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei<br /> |alcalde = Juan José Beneyto Galbis<br /> |uep = [ http://www.albaida.org Uep Oficial de l'ajuntament]<br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> == Monuments: ==<br /> Parròquia de Santa Maria s. XVI, XVII. <br /> Palau dels Milà y Aragó s. XIII. <br /> Caixco antic (conjunt històric-artístic del raval morisc). <br /> Plaça de la Vila. <br /> Muralla y Torre de Guaita (antiga estructura defensiva y porta d'accés a la vila). <br /> Casa del Bisbe Tormo. <br /> <br /> == Museus:==<br /> Museu Internacional de Porritos - 96 239 01 86. <br /> Casa-Museu José Segrelles - 96 239 00 40. <br /> Museu de Diorames y Belems - 96 239 01 86. <br /> <br /> ==Festes: ==<br /> En giner Sant Antoni Abat en foguera en lo barri de Sant Antoni. <br /> En febrer les Carnestoltes. <br /> En maig la Festa de la Santa Creu y la Romeria en la Cova Alta. <br /> En juny la festa del Corpus. <br /> Pel 25 de juliol la Fira d'Albaida. <br /> Entre el 3 i el 6 d'agost festes de Sant Doménec de Guzmà en lo Barri-pedania de l'Aljorf. <br /> Les festes patronals dedicades a la Mare de Deu del Remei del 29 de setembre fins l'11 d'octubre, el dia 7 la Festa de la Mare de Deu del Remei i des del dia 8 fins l'11 comencen les Festes de Moros i Cristians en l'”Entrà” i les Embaixades. <br /> El dia 12 tenim la festa de lo Barri del Pilar o dels “Bichitos”.<br /> <br /> [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>

Ssurfer