L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Punt Val

2012-06-16T19:26:52Z

Socarraet:

[[Image:Puntval.gif|thumb|175px|<center>Logotip de '''Punt Val'''</center>]]
'''PuntVal''', '''Punt Val''' o '''.val''' és una iniciativa naixcuda en [[2009]] que pretén que el Govern Valencià s’implique en la voluntat del [[Comunitat valenciana|poble valencià]] de tindre un domini per al [[valencià]] i per a la cultura valenciana.

L’objectiu de "Punt Val" és que la seua demanda arribe a les màximes persones possibles i fer pressió social a la [[Generalitat Valenciana]] per a que demane a l’[[ICANN]] la gestió d’un domini .VAL. En cas d'obtindre una negativa per part de la Generalitat Valenciana, PuntVal optaria per la via privada.

Segons l'organisació "Punt Val" el recolzament a la creació, publicació i promoció del valencià a través de les tecnologies de la comunicació i informació farien necessari el tindre un espai propi per a la llengua i la cultura valenciana.

Les facilitats que dona l'ICANN per a obtindre un domini genèric d'alt nivell (gTDL) reafermen la convicció que te esta organisació de reclamar un domini que identifique als valencians, el qual no està en funcionament actualment, per falta de voluntat política.

== Oportunitat perduda ==

El [[12 de giner]] de [[2012]] l'[[ICANN]] obrí un procés de solicituts de nous dominis genèrics de primer nivell (gTLD) que finalisà el [[12 de juny]] de 2012. <ref>Es poden consultar les solicituds en la uep de l'[http://newgtlds.icann.org/en/program-status/application-results/strings-1200utc-13jun12-en ICANN].</ref> Dit procés requeria una inversió de 20.000 [[Dólar estadounidenc|dólars estadounidencs]] per a optar a un nou domini i 180.000 $ per a la creació en cas d'acceptació. L'iniciativa Puntval.org no se presentà, perdent aixina una oportunitat molt valiosa.

[[Image:Puntval200.gif|thumb|180px|'''Campanya de Punt Val''' en l'any 2009]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.puntval.org/ Portal de PuntVal.org]
*[http://www.facebook.com/group.php?gid=44043296729 Grup oficial de Facebook de PuntVal.org]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090130/politica/plataforma-lanza-internet-campana-20090130.html Una plataforma llança en internet una campanya pel ".val"]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060429/prensa/noticias/Politica/200604/29/VAL-POL-188.html La Diputació de Valéncia demana al Consell un domini ".val" en internet]

==Referències==
{{listaref|n|ancho=xxx}}

[[Categoria:Internet]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Punt Val

2012-06-16T19:24:29Z

Socarraet: Oportunitat perduda

[[Image:Puntval.gif|thumb|175px|<center>Logotip de '''Punt Val'''</center>]]
'''PuntVal''', '''Punt Val''' o '''.val''' és una iniciativa naixcuda en [[2009]] que pretén que el Govern Valencià s’implique en la voluntat del [[Comunitat valenciana|poble valencià]] de tindre un domini per al [[valencià]] i per a la cultura valenciana.

L’objectiu de "Punt Val" és que la seua demanda arribe a les màximes persones possibles i fer pressió social a la [[Generalitat Valenciana]] per a que demane a l’[[ICANN]] la gestió d’un domini .VAL. En cas d'obtindre una negativa per part de la Generalitat Valenciana, PuntVal optaria per la via privada.

Segons l'organisació "Punt Val" el recolzament a la creació, publicació i promoció del valencià a través de les tecnologies de la comunicació i informació farien necessari el tindre un espai propi per a la llengua i la cultura valenciana.

Les facilitats que dona l'ICANN per a obtindre un domini genèric d'alt nivell (gTDL) reafermen la convicció que te esta organisació de reclamar un domini que identifique als valencians, el qual no està en funcionament actualment, per falta de voluntat política.

== Oportunitat perduda ==

El [[12 de giner]] de 2012 l'[[ICANN]] obrí un procés de solicituts de nous dominis genèrics de primer nivell (gTLD) que finalisà el [[12 de juny de 2012]. <ref>Es poden consultar les solicituds en la uep de l'[http://newgtlds.icann.org/en/program-status/application-results/strings-1200utc-13jun12-en ICANN].</ref> Dit procés requeria una inversió de 20.000 [[Dólar estadounidenc|dólars estadounidencs]] per a optar a un nou domini i 180.000 $ per a la creació en cas d'acceptació. L'iniciativa Puntval.org no se presentà, perdent aixina una oportunitat molt valiosa.

[[Image:Puntval200.gif|thumb|180px|'''Campanya de Punt Val''' en l'any 2009]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.puntval.org/ Portal de PuntVal.org]
*[http://www.facebook.com/group.php?gid=44043296729 Grup oficial de Facebook de PuntVal.org]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090130/politica/plataforma-lanza-internet-campana-20090130.html Una plataforma llança en internet una campanya pel ".val"]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060429/prensa/noticias/Politica/200604/29/VAL-POL-188.html La Diputació de Valéncia demana al Consell un domini ".val" en internet]

==Referències==
{{listaref|n|ancho=xxx}}

[[Categoria:Internet]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives

2010-05-16T18:45:01Z

Socarraet:

La '''Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives''' , abreviat '''XVU''' (en [[Idioma català|català]]: ''Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives'') és una associació d'universitats de marcada ideologia [[catalanista]] dels suposts [[català|territoris de parla catalana]].

Creada inicialment baix el nom d’'''Institut Joan Lluís Vives''', en honor a l’humanista valencià, la Xarxa va constituir-se el [[28 d'octubre]] de [[1994]] en [[Morella]] ([[Els Ports]]). Els rectors de 13 universitats -publiques i privades- firmaren l’acta de constitució.

Actualment, la Xarxa Vives està formada per 20 universitats, de les quals 12 universitats son [[Catalunya| catalanes]].

== Estructura ==
Els òrguens de la Xarxa Vives són el Consell General, la Presidència, la Comissió Permanent, les comissions de treball i la Secretaria Eixecutiva. La composició i el funcionament dels òrguens de govern i de les comissions de la Xarxa es rigen per un sistema democràtic que respecta l’equitat entre totes les universitats. Tots els òrguens de govern i comissions de l'institució tenen 20 membres, un per cada universitat associada.

La presidència de la Xarxa és semestral i rotatòria entre totes les universitats membres i l’orgue suprem és el Consell General, compost pels 20 rectors. 11 comissions organisen la prestació de servicis i el desenroll d'activitats: Llengua Catalana, Política Llingüística, Publicacions, Comunicació i Image, Coordinació d’Activitats Culturals, Coordinació d’Activitats d’Estiu, Estudis de Postgrau, Programes de Movilitat, Relacions Internacionals, Solidaritat i Cooperació Internacional, Comissió Científica de la Biblioteca Virtual «Joan Lluís Vives».

=== Llengua Catalana ===
* En el mes de febrer de l'any [[2005]] es va activar el portal de recursos llingüístics universitaris Llengua.info, que incorpora un motor de busca de les ferramentes de les universitats en matèria de llingüística catalana.
* La Xarxa Vives ha editat un total de 10 vocabularis bàsics en [[català]], [[castellà]], [[francés]] i [[anglés]], sobre les següents matèries: enfermeria, botànica, ciència política, didàctica de l’educació física, ingenieria industrial, fotoquímica, internet, història de l’art, didàctica de l’educació musical i dret romà.
* Impulsats per la Comissió de Llengua, es desenrolla anualment una trobada dels servicis llingüístics de les universitats membres. Així mateix, s’organisen seminaris de formació dirigits als servicis llingüístics universitaris.

=== Cultura ===
* La biblioteca virtual Joan Lluís Vives, fruit d’un conveni de la Xarxa i la [[Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]], incorpora més de 500 títuls que es poden consultar en el portal.
* La [[Mostra de Teatre Universitari]] reunix anualment els grups de teatre de les universitats en una universitat de la Xarxa. En una semana, s’exhibixen obres de tots els grups simultàneament en diversos espais de la ciutat d’acollida.
* La [[Lliga de Debat Universitari]] enfronta cada any, durant quatre dies, diferents equips de les universitats de la Xarxa en una competició de dialèctica en català, en que es valoren les habilitats comunicatives dels alumnes.

=== Relacions internacionals ===
* El [[Programa Algèria Universitats]] és un programa de cooperació al desenvolupament que va ser impulsat l’any [[2007]] per la Xarxa Vives i la [[Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria]], amb l’objectiu d’afavorir la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l’arc mediterrani, alhora que potenciar-lo com a referent en educació superior. Un total de 34 institucions d’educació superior desenvolupen conjuntament accions de formació, recerca i sensibilització.
* La Xarxa Vives forma part de la [[Xarxa Universitària Pirineus-Mediterrània]], creada al juliol de [[2005]] en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Xarxa Vives exerceix les funcions de la secretaria general de la XUPM.
* La Xarxa Vives és membre del [[Forum Permanent d’Universitats Euromed]] i de l’[[Associació Europea d’Universitats]].

== Reconeiximents ==
El 14 de decembre de 2004, la Xarxa Vives va rebre la [[Creu de Sant Jordi]] que otorga la [[Generalitat de Catalunya]], «en reconeiximent al seu paper rellevant en la recuperació, en l'àmbit acadèmic, d'uns lligams històrics, culturals i llingüístics que són garantia del nostre futur».

==Universitats que integren la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives ==

=== Catalunya ===
*Universitat Abat Oliba
*Universitat de Vic
*Universitat Autònoma de Barcelona
*Universitat de Barcelona
*Universitat de Girona
*Universitat Internacional de Catalunya
*Universitat de Lleida
*Universitat Pompeu Fabra
*Universitat Ramon Llull
*Universitat Rovira i Virgili
*Universitat Oberta de Catalunya
*Universitat Politècnica de Catalunya

=== Illes Balears ===
*Universitat de les Illes Balears

=== Andorra ===
*Universitat d'Andorra

=== França ===
*Universitat de Perpinyà

=== Valéncia ===
*[[Universitat Jaume I]]
*[[Universitat d'Alacant]]
*[[Universitat Miguel Hernández d'Elig]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.vives.org/ Xarxa Vives d'Universitats]
* [http://www.estiu.info/ Guia de cursos d'Estiu de la XVU]
* [http://www.e-buc.com/ e-BUC, Catàlec de publicacions universitàries]
* [http://www.llengua.info/ Llengua.info, Portal de recursos llingüístics catalans de la XVU]
* [http://www.vivesvirtual.net/ Biblioteca virtual Joan Lluís Vives]
* [http://www.vives.org/pcc/ Premi de Comunicació Científica de la XVU]

[[Categoria:Universitats de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives

2010-05-16T18:42:56Z

Socarraet: Nom en valencià

La '''Xàrcia Vives d'Universitats''' o '''XVU''' (en [[Idioma català|català]]: ''Xarxa Vives d'Universitats'') és una associació d'universitats de marcada ideologia [[catalanista]] dels suposts [[català|territoris de parla catalana]].

Creada inicialment baix el nom d’'''Institut Joan Lluís Vives''', en honor a l’humanista valencià, la Xarxa va constituir-se el [[28 d'octubre]] de [[1994]] en [[Morella]] ([[Els Ports]]). Els rectors de 13 universitats -publiques i privades- firmaren l’acta de constitució.

Actualment, la Xarxa Vives està formada per 20 universitats, de les quals 12 universitats son [[Catalunya| catalanes]].

== Estructura ==
Els òrguens de la Xarxa Vives són el Consell General, la Presidència, la Comissió Permanent, les comissions de treball i la Secretaria Eixecutiva. La composició i el funcionament dels òrguens de govern i de les comissions de la Xarxa es rigen per un sistema democràtic que respecta l’equitat entre totes les universitats. Tots els òrguens de govern i comissions de l'institució tenen 20 membres, un per cada universitat associada.

La presidència de la Xarxa és semestral i rotatòria entre totes les universitats membres i l’orgue suprem és el Consell General, compost pels 20 rectors. 11 comissions organisen la prestació de servicis i el desenroll d'activitats: Llengua Catalana, Política Llingüística, Publicacions, Comunicació i Image, Coordinació d’Activitats Culturals, Coordinació d’Activitats d’Estiu, Estudis de Postgrau, Programes de Movilitat, Relacions Internacionals, Solidaritat i Cooperació Internacional, Comissió Científica de la Biblioteca Virtual «Joan Lluís Vives».

=== Llengua Catalana ===
* En el mes de febrer de l'any [[2005]] es va activar el portal de recursos llingüístics universitaris Llengua.info, que incorpora un motor de busca de les ferramentes de les universitats en matèria de llingüística catalana.
* La Xarxa Vives ha editat un total de 10 vocabularis bàsics en [[català]], [[castellà]], [[francés]] i [[anglés]], sobre les següents matèries: enfermeria, botànica, ciència política, didàctica de l’educació física, ingenieria industrial, fotoquímica, internet, història de l’art, didàctica de l’educació musical i dret romà.
* Impulsats per la Comissió de Llengua, es desenrolla anualment una trobada dels servicis llingüístics de les universitats membres. Així mateix, s’organisen seminaris de formació dirigits als servicis llingüístics universitaris.

=== Cultura ===
* La biblioteca virtual Joan Lluís Vives, fruit d’un conveni de la Xarxa i la [[Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]], incorpora més de 500 títuls que es poden consultar en el portal.
* La [[Mostra de Teatre Universitari]] reunix anualment els grups de teatre de les universitats en una universitat de la Xarxa. En una semana, s’exhibixen obres de tots els grups simultàneament en diversos espais de la ciutat d’acollida.
* La [[Lliga de Debat Universitari]] enfronta cada any, durant quatre dies, diferents equips de les universitats de la Xarxa en una competició de dialèctica en català, en que es valoren les habilitats comunicatives dels alumnes.

=== Relacions internacionals ===
* El [[Programa Algèria Universitats]] és un programa de cooperació al desenvolupament que va ser impulsat l’any [[2007]] per la Xarxa Vives i la [[Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria]], amb l’objectiu d’afavorir la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l’arc mediterrani, alhora que potenciar-lo com a referent en educació superior. Un total de 34 institucions d’educació superior desenvolupen conjuntament accions de formació, recerca i sensibilització.
* La Xarxa Vives forma part de la [[Xarxa Universitària Pirineus-Mediterrània]], creada al juliol de [[2005]] en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Xarxa Vives exerceix les funcions de la secretaria general de la XUPM.
* La Xarxa Vives és membre del [[Forum Permanent d’Universitats Euromed]] i de l’[[Associació Europea d’Universitats]].

== Reconeiximents ==
El 14 de decembre de 2004, la Xarxa Vives va rebre la [[Creu de Sant Jordi]] que otorga la [[Generalitat de Catalunya]], «en reconeiximent al seu paper rellevant en la recuperació, en l'àmbit acadèmic, d'uns lligams històrics, culturals i llingüístics que són garantia del nostre futur».

==Universitats que integren la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives ==

=== Catalunya ===
*Universitat Abat Oliba
*Universitat de Vic
*Universitat Autònoma de Barcelona
*Universitat de Barcelona
*Universitat de Girona
*Universitat Internacional de Catalunya
*Universitat de Lleida
*Universitat Pompeu Fabra
*Universitat Ramon Llull
*Universitat Rovira i Virgili
*Universitat Oberta de Catalunya
*Universitat Politècnica de Catalunya

=== Illes Balears ===
*Universitat de les Illes Balears

=== Andorra ===
*Universitat d'Andorra

=== França ===
*Universitat de Perpinyà

=== Valéncia ===
*[[Universitat Jaume I]]
*[[Universitat d'Alacant]]
*[[Universitat Miguel Hernández d'Elig]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.vives.org/ Xarxa Vives d'Universitats]
* [http://www.estiu.info/ Guia de cursos d'Estiu de la XVU]
* [http://www.e-buc.com/ e-BUC, Catàlec de publicacions universitàries]
* [http://www.llengua.info/ Llengua.info, Portal de recursos llingüístics catalans de la XVU]
* [http://www.vivesvirtual.net/ Biblioteca virtual Joan Lluís Vives]
* [http://www.vives.org/pcc/ Premi de Comunicació Científica de la XVU]

[[Categoria:Universitats de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives

2010-05-16T18:40:27Z

Socarraet: Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives s'ha renomenat com Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives: Nom en valencià

#REDIRECT [[Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives]]

Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives

2010-05-16T18:40:26Z

Socarraet: Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives s'ha renomenat com Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives: Nom en valencià

La '''Xarxa Vives d'Universitats''' ('''XVU''') és una associació d'universitats de marcada ideologia [[catalanista]] dels suposts [[català|territoris de parla catalana]].

Creada inicialment baix el nom d’'''Institut Joan Lluís Vives''', en honor a l’humanista valencià, la Xarxa va constituir-se el [[28 d'octubre]] de [[1994]] en [[Morella]] ([[Els Ports]]). Els rectors de 13 universitats -publiques i privades- firmaren l’acta de constitució.

Actualment, la Xarxa Vives està formada per 20 universitats, de les quals 12 universitats son [[Catalunya| catalanes]].

== Estructura ==
Els òrguens de la Xarxa Vives són el Consell General, la Presidència, la Comissió Permanent, les comissions de treball i la Secretaria Eixecutiva. La composició i el funcionament dels òrguens de govern i de les comissions de la Xarxa es rigen per un sistema democràtic que respecta l’equitat entre totes les universitats. Tots els òrguens de govern i comissions de l'institució tenen 20 membres, un per cada universitat associada.

La presidència de la Xarxa és semestral i rotatòria entre totes les universitats membres i l’orgue suprem és el Consell General, compost pels 20 rectors. 11 comissions organisen la prestació de servicis i el desenroll d'activitats: Llengua Catalana, Política Llingüística, Publicacions, Comunicació i Image, Coordinació d’Activitats Culturals, Coordinació d’Activitats d’Estiu, Estudis de Postgrau, Programes de Movilitat, Relacions Internacionals, Solidaritat i Cooperació Internacional, Comissió Científica de la Biblioteca Virtual «Joan Lluís Vives».

=== Llengua Catalana ===
* En el mes de febrer de l'any [[2005]] es va activar el portal de recursos llingüístics universitaris Llengua.info, que incorpora un motor de busca de les ferramentes de les universitats en matèria de llingüística catalana.
* La Xarxa Vives ha editat un total de 10 vocabularis bàsics en [[català]], [[castellà]], [[francés]] i [[anglés]], sobre les següents matèries: enfermeria, botànica, ciència política, didàctica de l’educació física, ingenieria industrial, fotoquímica, internet, història de l’art, didàctica de l’educació musical i dret romà.
* Impulsats per la Comissió de Llengua, es desenrolla anualment una trobada dels servicis llingüístics de les universitats membres. Així mateix, s’organisen seminaris de formació dirigits als servicis llingüístics universitaris.

=== Cultura ===
* La biblioteca virtual Joan Lluís Vives, fruit d’un conveni de la Xarxa i la [[Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]], incorpora més de 500 títuls que es poden consultar en el portal.
* La [[Mostra de Teatre Universitari]] reunix anualment els grups de teatre de les universitats en una universitat de la Xarxa. En una semana, s’exhibixen obres de tots els grups simultàneament en diversos espais de la ciutat d’acollida.
* La [[Lliga de Debat Universitari]] enfronta cada any, durant quatre dies, diferents equips de les universitats de la Xarxa en una competició de dialèctica en català, en que es valoren les habilitats comunicatives dels alumnes.

=== Relacions internacionals ===
* El [[Programa Algèria Universitats]] és un programa de cooperació al desenvolupament que va ser impulsat l’any [[2007]] per la Xarxa Vives i la [[Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria]], amb l’objectiu d’afavorir la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l’arc mediterrani, alhora que potenciar-lo com a referent en educació superior. Un total de 34 institucions d’educació superior desenvolupen conjuntament accions de formació, recerca i sensibilització.
* La Xarxa Vives forma part de la [[Xarxa Universitària Pirineus-Mediterrània]], creada al juliol de [[2005]] en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Xarxa Vives exerceix les funcions de la secretaria general de la XUPM.
* La Xarxa Vives és membre del [[Forum Permanent d’Universitats Euromed]] i de l’[[Associació Europea d’Universitats]].

== Reconeiximents ==
El 14 de decembre de 2004, la Xarxa Vives va rebre la [[Creu de Sant Jordi]] que otorga la [[Generalitat de Catalunya]], «en reconeiximent al seu paper rellevant en la recuperació, en l'àmbit acadèmic, d'uns lligams històrics, culturals i llingüístics que són garantia del nostre futur».

==Universitats que integren la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives ==

=== Catalunya ===
*Universitat Abat Oliba
*Universitat de Vic
*Universitat Autònoma de Barcelona
*Universitat de Barcelona
*Universitat de Girona
*Universitat Internacional de Catalunya
*Universitat de Lleida
*Universitat Pompeu Fabra
*Universitat Ramon Llull
*Universitat Rovira i Virgili
*Universitat Oberta de Catalunya
*Universitat Politècnica de Catalunya

=== Illes Balears ===
*Universitat de les Illes Balears

=== Andorra ===
*Universitat d'Andorra

=== França ===
*Universitat de Perpinyà

=== Valéncia ===
*[[Universitat Jaume I]]
*[[Universitat d'Alacant]]
*[[Universitat Miguel Hernández d'Elig]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.vives.org/ Xarxa Vives d'Universitats]
* [http://www.estiu.info/ Guia de cursos d'Estiu de la XVU]
* [http://www.e-buc.com/ e-BUC, Catàlec de publicacions universitàries]
* [http://www.llengua.info/ Llengua.info, Portal de recursos llingüístics catalans de la XVU]
* [http://www.vivesvirtual.net/ Biblioteca virtual Joan Lluís Vives]
* [http://www.vives.org/pcc/ Premi de Comunicació Científica de la XVU]

[[Categoria:Universitats de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Discussió:Mercat de Colon

2010-03-03T21:23:34Z

Socarraet:

== Nom del Mercat ==
Be, ya que alguns usuaris de uiquipèdia tenim certa discrepància sobre el verdader nom d'este mercat, en conte de les nostres discussions, deuriem intentar discutir-ho ací, que per a algo està la discussió, i a vore si finalment traem alguna conclusió. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 27 febr 2010 (UTC)
:Un apunt sobre Colom o Colón: Valencian me comentava que pot ser una traducció al valencià del nom Colón, el mercat a part de ser valencià i tindre el nom que vullgam, obviament, en valencià, Colom és més.. "pur" que Colón, ya que vé del llatí "Columbus" que és com se li coneixia a Cristóbal Colón, per tant, independentment del nom en el que se li conega EN CASTELLÀ, en valencià seria Colom, tant el mascle de la Coloma com este llinage. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:13, 27 febr 2010 (UTC)
::I ya per últim he mirat el artícul de Colom en atres wikipedies i en cada idioma el traduïen al equivalent en el seu idioma, per tant no fem res roïn si diguem Colom, i manco si mos referim a un mercat valencià, que no té perque referir-se a este home. Per tant, yo opine que deuriem deixar-ho com a "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:16, 27 febr 2010 (UTC)

:::[http://www.uiquipedia.org/Usuari_Discussi%C3%B3:Jose2#Mercat_de_Colom.2FCol.C3.B3n Ací un poquet de la discussió del tema, en els últims apunts que he posat crec que deuriem deixar el nom de "Mercat de Colom"] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:10, 3 març 2010 (UTC)

--------------------------------------------------------------------------------

Be , com yo no estic segur de com és més correcte, vosatros voreu. Si averigüe algo més del tema ya ho comentaré.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 19:28, 3 març 2010 (UTC)

En tot cas, seria "Mercat de Colon" i no "Mercat de Colón", perque sino segur que "Colón" és castellà i no valencià:

{{cita|1.- S'accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u , en vocal tònica més s (- as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc . per no ser tònica l'última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.}}

Esta és la normativa actual, pero en l'antiga igualment seria "Colon" ya que se diferenciaria del nom comú "còlon" al ser nom propi.

De totes maneres, en valencià és "Colom". --[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 21:23, 3 març 2010 (UTC)

Discussió:Països Baixos

2009-12-14T12:59:59Z

Socarraet:

No funciona la ficha de país! :S --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:50, 12 dec 2009 (UTC)
:Sí que funciona, n'hi havia un error --[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 12:59, 14 dec 2009 (UTC)

Països Baixos

2009-12-14T12:57:41Z

Socarraet: Ya està

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Nederland'' 
| image_bandera = Flag of Nederland.png
| image_escut = Escut_de_Nederland.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = paisosbaixoseuropa.png
| lema_nacional = ''Je maintendrai'' (''Mantindré'')
| himne_nacional = ''Het Wilhelmus''
| capital = [[Àmsterdam]]
| capital_població =
| capital_coord = 52°22' N 4°54' E
| ciutat_principal = [[Àmsterdam]]
| principals ciutats= Àmsterdam
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma neerlandés|Neerlandés]] i [[Idioma frisó|Frisó]]
| govern = [[monarquia constitucional]]
| dirigents_títuls = [[Monarquia|Reina]] [[Primer ministre]]
| dirigents_noms = [[S.M. Beatriu I]] [[Jan Peter Balkenende]]
| fundació =
| fundació_hites =
| fundació_dates =
| superfície = 41.526 km²
| superfície_lloc = 131
| superfície_aigua = 18,41%
| fronteres = 1.027 km
| costes =
| població = 16.785.088 hab.
| població_any = 2008
| població_lloc = 59º
| població_densitat = 393 hab/km2
| PIB_nominal= $ 657.590 mil
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 16º
| PIB_nominal_per_cápita = $ 43.386 mil
| PIB = € 530.564 mill
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 23º
| PIB_per_cápita = € 32.500
| IDH = 0,953
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 6º
| IDH_categoria = Molt Alt
| moneda = [[Euro]]
| gentilici = Neerlandés/a
| horari = [[Hora central europea|CET]] (+1)
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .nl
| còdic_telefònic = +31
| prefix_radiofònic = PAA-PIZ
| còdic_ISO = 528 / NLD / NL
| nota1 =
| nota3 =
| nota4 =
| nota5 =
| matrícula_coche= NL
| matrícula_avió= NL
}}

'''Països Baixos''' (en [[idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es compon d'aquells, de les [[Antilles Neerlandeses]] i de [[Aruba]]. És membre de la [[Unió Europea]] (UE).

Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per davall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]]''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]]'', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]].

Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del món i és un dels estats més desenrollats: en 2008 estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenvolupament Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref>

Sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]]''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en la història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.

== Institucions i Organismes ==

El país és seu de la [[Cort Internacional de Justícia]].
Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de la Unió Europea, Europol.

=== Organisació polític-administrativa ===

Els Països Baixos estan formats per dotze províncies:

* [[Groninga]] (''Groningen'') - [[Groninga (ciutat)|Groninga]] (''Groningen'')
* [[Frísia]] (''Friesland'') - [[Leeuwarden]]
* [[Drente]] (''Drenthe'') - [[Assen]]
* [[Overijssel]] - [[Zwolle]]
* [[Güeldres]] (''Gelderland'') - [[Arnhem]]
* [[Utrecht]] - [[Utrecht (ciutat)|Utrecht]]
* [[Flevolanda]] (''Flevoland'') - [[Lelystad]]
* [[Holanda Septentrional]] (''Noord-Holland'') - [[Haarlem]]
* [[Holanda Meridional]] (''Zuid-Holland'') - [[L'Haja]] (''Donen Haag'')
* [[Zelanda]] (''Zeeland'') - [[Middelburg|Midelburgo]] (''Middelburg'')
* [[Brabant Septentrional]] (''Noord-Brabant'') - [[Bolduque]] (''s-Hertogenbosch'')
* [[Limburg (Països Baixos)|Limburgo]] (''Limburg'') - [[Mastrique]] (''Maastricht'')

== Demografia ==

L'any [[2007]], Països Baixos té una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de 30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetissada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].

El govern encorajà l'emigració després de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.

La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>

* 80,9% neerlandesos
* 2,4% [[Indonesia|indonesios]]
* 2,4% [[Alemania|alemanes]]
* 2,2% [[Turquía|turcos]]
* 2,0% [[Surinam|surinameses]]
* 1,9% [[Marruecos|marroquíes]]
* 0,8% [[Antilles Neerlandesas|antillanos]] i [[aruba]]nos
* 6,0% atres
== Veja també ==
* [[Cronologia de la Unió Europea]]
* [[Tractat d'Àmsterdam]]
* [[Referèndum sobre la Constitució Europea en els Països Baixos]]
* [[Operació Market Garden]]

== Referències ==

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.minbuza.nl/es/home Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Asunts Exteriors]
* [http://www.online-translator.com/url/tran_url.asp?lang=es&direction=es&template=General&transliterate=&autotranslate=on&url=http://www.koninklijkhuis.nl/english/index.jsp Casa Real Neerlandesa]
* [http://www.holland.Com/és/ Oficina de Turisme i Congressos]
* [http://www.informarn.nl/ Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos]
* [http://www.holandalatina.Com Holandalatina.Com, web sobre Holanda en castellà]
* [http://www.noticiasholanda.Com Notícies d'Holanda, Notícies dels Països Baixos en espanyol]
* [http://www.sababa.nl/es Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos]

[[Categoria:Països Baixos]]
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]

Alemanya

2009-11-13T21:05:50Z

Socarraet: En valencià la principal conjunció és una i llatina

{{Artícul destacat}}

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Bundesrepublik Deutschland'' República Federal d'Alemanya
| image_bandera = Flag_of_Germany.png
| image_escut = Coat_of_Arms_of_Germany.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Location_Germany_EU_Europe.png
| lema_nacional = ''Einigkeit und Recht und Freiheit ("Unitat, justícia i llibertat")''
| himne_nacional = tercera estrofa del vers ''[[Das Lied der Deutschen]]''
(també nomenat "Einigkeit und Recht und Freiheit")
| capital =[[Berlin]]
| capital_població = 3.410.000 hab. (09/2007)
| capital_coord. = 52_31_N_13_24_E_ 52°31′ N 13°24′ E
| ciutat_principal = Berlin
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma alemà|Alemà]] {{Infobox ref|1}}
| govern = [[Federació|República federal]] [[parlamentarisme|parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[President d'Alemanya|President]] [[Canceller d'Alemanya|Canceller federal]]
| dirigents_noms = [[Horst Köhler]] [[Angela Merkel]]
| fundació = [[Història d'Alemanya|Fundació]]
| fundació_hites = Unificació República Federal Reunificació
| fundació_dates = [[18 de giner]] de [[1871]] [[23 de maig]] de [[1949]] [[3 d'octubre]] de [[1990]]
| superfície = 357.050
| superfície_lloc = 62
| superfície_aigua = 2,416%
| fronteres = .621 [[quilómetro|km]]
| costes = 2.389 km
| població = 82.604.000 {{Infobox ref|2}}
| població_any =
| població_lloc = 14
| població_densitat = 230
| PIB_nominal= US$ 3.322.147 millons
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 3
| PIB_nominal_per_càpita= US$ 40.415 (2007)
| PIB = US$ 2.809.693 millons
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 5
| PIB_per_càpita= 34.181 (2007){{Infobox ref|3}}
| IDH = 0,935
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 22
| IDH_categoria = 0,932
| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Alemà, alemana
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld= [[.de]]
| còdic_telefònic = 49
| prefix_radiofònic = DAA-DRZ, Y2A-Y9Z
| còdic_ISO = 276 / DEU / DE
| membre_de = {{EU}}, [[ONU]], [[OTAN]], [[CBSS]], [[OSCE]], [[OCDE]], [[G-8]], [[Consell d'Europa|COE]]
| nota1 = També estan oficialment reconeguts i protegits com idiomes minoritaris el [[idioma danés|danés]], el [[baix alemà]], el [[idioma sórabo|sórabo]], el [[idioma romaní|romaní]] i el [[idioma frisó|frisó]].
| nota2 = Segons estimacions de [http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/EN/press/pr/2008/01/PE08__019__12411,templateId=renderPrint.psml DESTATIS]
| nota3 = [[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|Lloc 24º]]
| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].
}}

'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya compren 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[segle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en varies associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

== Història ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
=== Abans del Sacre Imperi Romà Germànic ===
[[Image:Germanic_tribes_(750BC-1AD).png|thumb|right|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història primerenca dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren en les tàctiques de guerra romanes, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades pels [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamà|Alamans]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varis segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
[[Image:Martin_Luther_by_Lucas_Cranach_der_Ältere.jpeg|thumb|right|Martín Lutero (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}

L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, i va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des del riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] i [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d'[[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemans aumentaren la seua influencia cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà creixqueren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en 1517, provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] (1648) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===
[[Image:Map-Rheinbund-1812.png|thumb|right|[[Confederació del Rin]] en [[1812]].]]
[[Image:Nationalversammlung.jpg|thumb|right|[[Parlament de Fráncfort]] en [[1848]].]]
{{AP|Confederació Germànica}}

Després d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta després de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prussia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern és va resoldre en la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».

=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]
{{AP|Imperi Alemà}}

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varis territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].

L'[[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austro-hongarés, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>

[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa en diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]

=== República de Weimar (1919-1933) ===
{{AP|República de Weimar}}

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===
[[Image:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|Hitler inspecciona una desfilada de les [[Sturmabteilung|tropes SA]] (1935).]]
[[Image:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|La [[Potsdamer Platz]] després de la [[Batalla de Berlin]] en 1945.]]
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En 1936 les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemans i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marí, El Vaticà i Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a Moscou i l'atre a Ucrània i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Romania i Hongria entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i 1942 (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
[[Image:Deutschland_Besatzungszonen_-_1945_1946.svg.png|thumb|Zones d'ocupació en 1946.]]
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]

Després d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana després la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en 1871, estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

== Govern ==
{{AP|Política d'Alemanya}}
[[Image:Berlin reichstag CP.jpg|thumb|right|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]
[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President d'Alemanya]].]]

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

El ''[[Bundeskanzler]]'' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]]'' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]]'' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident després d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.

=== Estats ===
{{AP|Organisació territorial d'Alemanya}}

Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que comprenen Alemanya se subdividixen en 439 [[districte]]s (Kreise) i [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte).

{| {{tablabonita}}
|-
|
{|
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa
|-
|'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 |  [[Image:Karte_Deutsche_Bundesländer_(nummeriert).svg.png|center|]] 
|-
|'''2''' [[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]
|-
|'''3''' [[Berlin]] || style="text-align:right"| 0,25 || style="text-align:right" |    3.812 || [[Berlin]]
|-
|'''4''' [[Brandeburc]] || style="text-align:right" | 8,26 || style="text-align:right" | 87 || [[Potsdam]]
|-
|'''5''' [[Bremen (estat)|Bremen]] || style="text-align:right" | 0,11 || style="text-align:right" | 1.642 || [[Bremen (ciutat)|Bremen]]
|-
|'''6''' [[Hamburc]] || style="text-align:right" | 0,21 || style="text-align:right" | 2.317 || [[Hamburc]]
|-
|'''7''' [[Hesse]] || style="text-align:right" | 5,91 || style="text-align:right" | 288 || [[Wiesbaden]]
|-
|'''8''' [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]]  || style="text-align:right" | 6,49 || style="text-align:right" | 73 || [[Schwerin]]
|-
|'''9''' [[Baixa Saxònia]] || style="text-align:right" | 13,34 || style="text-align:right" | 168 || [[Hanóver]]
|-
|'''10''' [[Renania del Nort-Westfalia]] || style="text-align:right" | 9,55 || style="text-align:right" | 529 || [[Düsseldorf]]
|-
|'''11''' [[Renania-Palatinado]] || style="text-align:right" | 5,56 || style="text-align:right" | 204 || [[Maguncia]]
|-
|'''12''' [[Sarre]] || style="text-align:right" | 0,72 || style="text-align:right" | 407 || [[Sarrebruck]]
|-
|'''13''' [[Saxònia]] || style="text-align:right" | 5,16 || style="text-align:right" | 231 || [[Dresde]]
|-
|'''14''' [[Saxonia-Anhalt]] || style="text-align:right" | 5,73 || style="text-align:right" | 120 || [[Magdeburc]]
|-
|'''15''' [[Schleswig-Holstein]] || style="text-align:right" | 4,41 || style="text-align:right" | 180 || [[Kiel]]
|-
|'''16''' [[Turingia]] || style="text-align:right" | 4,53 || style="text-align:right" | 144 || [[Érfurt]]
|}
|-
| '''% S=''' ''% de superfície sobre el total de la superfície d'Alemanya.'' '''H/km²=''' ''Es considera el promig d'habitants per km²''.
|}

=== Relacions exteriors ===
[[Image:Frank-Walter_Steinmeier.jpg|thumb|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre d'Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1er sem. de 2007]])''.]]
==== Unió Europea ====

En el pla de l'[[Unió Europea]], conta en la representació més numerosa en el [[Parlament Europeu]], en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, l'alemà [[Hans-Gert Pöttering]] és el [[President del Parlament Europeu]] i [[Günter Verheugen]] és un dels [[Plantilla:Taula Comissió Europea 2004-2009|vicepresidents]] de la [[Comissió Europea]] per a el període [[2004]]-[[2009]].

La [[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya assumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> així com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]]'',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Text íntegre de la Declaració de Berlin]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

==== Forces Armades ====
{{AP|Bundeswehr}}
[[Image:Bundeswehr-German_War_Graves_Commission_01.jpg|thumb|right|Membres de la [[Bundeswehr]] treballant en un [[cementeris dels caiguts de guerra alemans|cementeri dels caiguts de guerra alemans]].]]

Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]].

El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos i el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Pel seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en l'àmbit de l'[[Ingeniera nuclear]] i [[aero-espacial]], és capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produïx [[arma|armes]] que van des de [[Carro de combat|tancs]], i [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarí]]ns i [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes son manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en l'[[OTAN]].

Segons l'artícul 24 [[Grundgesetz|GG]] Alemanya pot llimitar-se en la seua [[sobirania]] per a conservar la pau europea o mundial i treballar en conjunt en una organisació internacional. Alemanya forma part de l'OTAN i com tal ha participat en [[Afganistan]], [[Kosovo]] i en la [[Segona Guerra del Golfo]], entre atres. Ademés, junt a l'[[Unió Europea]] treballa per la pau en [[Darfur]].

{{VT|Eurocos|EUFOR|GSG 9}}

=== Dret ===
[[Image:HH_Polizeihauptmeister_MZ.jpg|thumb|right|Oficial de la [[policia]] d'[[Hamburc]].]]

El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta en dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]s i [[penal]]s, el més alt tribunal d'apelació és el Tribunal Federal de Justícia, en seu en Karlsruhe i [[Leipzig]]. La sala és d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals son el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] i el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.

El [[dret penal]] i [[dret privat]] estan codificats en el pla nacional en el [[Strafgesetzbuch]] i el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal és dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 de abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] i [[crims de guerra]].

El [[poder llegislatiu]] esta dividit entre la federació i els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La [[llei federal]] preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El [[Bundesrat]] es l'orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.

== Geografia ==
{{AP|Geografia d'Alemanya}}
[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|Principals ciutats d'Alemanya.]]

Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) i el sèptim país mes gran. El seu territori compren 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962 [[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No posseïx territoris d'[[ultramar]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

=== Clima ===
La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima és moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que és l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten en el Mar del Nort incloent la [[península de Jutlandia]] i la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest i el nort, el [[Clima oceànic|clima és oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|pluges]] es produïxen durant tot l'any en un màxim durant l'[[estiu]]. Els [[hivern]]s son suaus i els estius tendixen a ser frescs, encara que les temperatures poden superar els 30° C (86° F) durant periodos prolongats. En l'est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs periodos secs. La part central i el sur son regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>

=== Fauna ===
[[Image:Rød_ræv_(Vulpes_vulpes).jpg|thumb|right|El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]].]]

La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cérvol comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces i llops de [[Polonia]] i la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop i l'orso és molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

L'[[Aquila chrysaetos|àguila real]] és troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] i el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent son el [[Buteo buteo|ratoner comú]] i el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

=== Flora ===
Com el país esta en una zona en [[clima templat]] la seua flora és caracterisa per amplis boscs de [[fusta]] i coníferes. L'amplia fusta existent és sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica|faigs rojes]]. Ademés son comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Betula|abedul]] o el [[Pinus|pi]]. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

[[Image:Loreley.jpg|thumb|right|'''[[Loreley]]''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea i deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin i en el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renania]].]]

Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal és boscós. En ell és un dels països més rics en bosc de l'[[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Robinia pseudoacacia|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] i principalment [[cereal]]s ([[Hordeum vulgare|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale|centeno]], [[Triticum|blat]]), [[Solanum tuberosum|creïlles]] i [[Zea mays|dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr i el Rin, el paisage va ser reformat per a la producció del [[vi]].

=== Hidrografia ===
Els tres rius principals son:

*[[Rin]] (Rhein en Alemà) en una part alemana de 865 quilómetros conta en varis tributaris importants com el [[Riu Neckar|Neckar]], el [[Riu Meno|Meno]] i el [[Riu Mosela|Mosela]].
*[[Riu Elba|Elba]] en una part alemana de 727 quilómetros que desemboca en el [[Mar del Nort]].
*[[Danubi]] (Donau) en una part alemana de 687 quilómetros.

Atres rius importants son els citats [[Riu Neckar|Neckar]] i [[Riu Meno|Meno]] i atres com el [[Riu Isar|Isar]] en el surest, o el [[Weser]] en el nort.

=== Entorn ===
[[Image:Windgermany.JPG|thumb|right|El major [[parc eòlic]] i la major capacitat d'[[energia solar]] en el mon s'han instalat en Alemanya. L'[[energia]] renovable genera el 14% del total del consum d'[[electricitat]] del país en [[2007]].<ref>[http://www.economist.com/business/displaystory.cfm?story_id=10961890 German lessons], The Economist, Retrieved 2008, April 29.</ref>]]

És un país conegut per la seua consciencia mig ambiental.<ref> [http://209.85.135.104/search?q=cache:zXGikuS_5GIJ:www.dzforum.de/downloads/020101311.pdf+germany+%22environmental+consciousness%22&hl=en&ct=clnk&cd=3&client=news Starting points and focus of environmental communication] German Federal Environmental Foundation, Retrieved 2007, November 25.</ref> Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes [[Antropogénesis|antropogéniques]] son un factor important en el [[calfament global]] i son casi unànims en pensar que l'acció és necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció.<ref>{{cite web| url = http://www.worldpublicopinion.org/pipa/pdf/sep07/BBCClimate_Sep07_rpt.pdf| title = All Countries Need to Take Major Steps on Climate Change: Global Poll| accessdate = 2008-02-11 | author = PIPA| date =2007-09-24| format = PDF| work = BBC World service Poll, carried out by Globescan| publisher = Program on International Policy Attitudes at the University of Maryland, College Park}} </ref> Esta compromesa en el [[Protocol de Kioto]] i varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el [[reciclage]], l'us d'energies renovables i recolza el desenroll sostenible a nivell mundial.<ref>[http://www.umweltbundesamt.de/uba-info-presse-e/2004/pe04-056.htm Reinforcing Germany's environmental protection industry] Umweltbundesamt, Retrieved 2007, November 25.</ref> A pesar d'açò, el país te una de les emissions de [[diòxit de carbono]] per càpita més altes de l'[[Unió Europea]].

Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] i les [[industrie]]s de servicis públics contribuïxen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com a conseqüència de les emissions de [[diòxit de sofre]] està danyant els [[bosc]]s. La contaminació de les aigües negres en el Mar Bàltic i els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l'[[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].

== Economia ==
[[Image:Eurotower_in_Frankfurt.jpg|thumb|right|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}

Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más de un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>

[[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref>

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa son els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].

=== Infraestructures ===
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|right|L'[[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Image:Two_Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.

Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.

== Demografia ==
[[Image:Germany_demography.png|thumb|right|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1961]] (en mils d'habitants).]]
{{AP|Demografia d'Alemanya}}

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una serie de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

== Cultura ==
[[Image:Beethoven.jpg|thumb|right|[[Ludwig van Beethoven]].]]
{{AP|Cultura d'Alemanya}}

El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s i [[pensador]]s).<ref>{{Cita web| url = http://www.spiegel.de/international/0,1518,410135,00.html | título = Germans and indians | año = 2006 | obra = [[Der Spiegel|Spiegel Online International]] 06.04.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> La cultura alemana escomençà molt abans del sorgiment d'Alemanya com nació-estat i compren a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues raïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals i populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, és difícil identificar una determinada tradició alemana separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies és el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] i [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.

En Alemanya s'han desenrollat alguns dels més renomenats compositors de la [[Música clàssica europea]], en l'inclusió de [[Johann Sebastian Bach]], [[Ludwig van Beethoven]], [[Johannes Brahms]] i [[Richard Wagner]]. A partir de l'any [[2006]], Alemanya és el quint mercat de la [[música]] en el mon i ha influït en la música [[pop]] i [[música rock|rock]] a través d'artistes com [[Kraftwerk]], [[Scorpions]], [[Rammstein]] i [[Tokio Hotel]].

Numerosos [[Pintura|pintors]] alemans han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], i [[Albert Durero]] eren importants artistes del [[Renaiximent]], [[Caspar Davit Friedrich]] del [[Romanticisme]], i [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] i Otonià, que son importants precursors del [[romànic]]. La regió més tart es convertí en el lloc de les obres importants en estils com el [[gòtic]], [[renaixentiste]] i [[barroc]]. És especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment [[Bauhaus]] fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] es convertí en un dels més renomenats arquitectes del mon en la segona mitat del [[segle XX]]. La frontera de [[vidrie]] en els [[arrapacels]] va ser idea seua.<ref>2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (en inglés), Oxford University Press, 880. ISBN 0-19-860678-8</ref>

=== Ciència ===
[[Image:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|[[Alexander von Humboldt]]]]
[[Image:1885Benz.jpg|thumb|right|Vehícul [[Benz]] de [[1885]].]]

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Numerosos importants [[Matemàtics|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha sigut també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] i la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] és concedix a deu científics i acadèmics cada any. En una adjudicació màxima de 2,5 millons d'[[euro]]s, és un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.<ref>[http://www.dfg.de/en/research_funding/scientific_prizes/gw_leibniz_prize.html Gottfried Wilhelm Leibniz Prize], DFG, Accessed March 12, 2007</ref>

=== Educació ===
{{AP|Educació en Alemanya}}
[[Image:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya.]]

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, després, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes son de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals son entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Les universitats son reconegudes a escala internacional, lo que indica l'elevat nivell d'educació en el país. En el ranking ''THES 2006'', deu universitats alemanes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.<ref>[http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/ World University Rankings] — A 2006 ranking from ''THES - QS'' of the world's research universities.</ref>

=== Religió ===
{{AP|Religions d'Alemanya}}
[[Image:Kölner_Dom_von_Deutzer_Seite.jpg|thumb|right|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]].]]

El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.

El [[protestantisme]] és concentra en el nort i l'est i el [[Catòlic|catolicisme]] romà és concentra en el sur i l'oest. Cada una d'elles compren entorn del 31% de la població; el 1,7% de la població total és declara a sí mateixos cristians [[ortodoxo]]s, entre ells els [[Sèrvia|servis]] i els [[Grècia|grecs]] son els més numerosos.<ref>{{cite web|url=http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html|title=www.ekd.de/statistik/mitglieder.html}}</ref> L'actual Papa, [[Benedicte XVI]], naixqué en Baviera.

El número de persones sense religió, entre ells els [[ateu]]s i [[agnòstic]]s ascendixen a 29,6% de la població, i son especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est i les principals àrees metropolitanes.<ref>[http://www.remid.de/remid_info_zahlen.htm Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen] Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. November 4, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> Dels 3,3 millons de musulmans la majoria son sunites i alevites de [[Turquia]], pero hi ha un chicotet número de [[chiite]]s.<ref>[http://www.euro-islam.info/pages/germany.html Germany] Euro-Islam.info. Retrieved 2006, November 30.</ref>

Segons l'enquesta de l'Eurobarómetre de [[2005]], el 47% dels ciutadans alemans respongueren "Crec que hi ha un Dèu", mentres que el 25% respongué "Crec que hi ha una espècie d'esperit o força vital" i el 25% digué "No crec que existixca ningun tipo d'esperit, dèu, la vida o la força".<ref name=EUROBAROMETER>{{cite web|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|title=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 (page 11)|accessdate=2007-05-05}}</ref>

=== Idiomes ===
{{AP|Idioma alemà}}
[[Image:Knowledge_German_EU_map.png|thumb|right|Coneiximent de l'alemà en l'[[Unió Europea]], [[Suïssa]] i [[Turquia]].]]

L'alemà es l'oficial i principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> És tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l'[[Unió Europea]], i un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt en l'[[Idioma anglés|anglés]] i l'[[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l'[[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l'[[Idioma romaní|romaní]] i l'[[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l'[[Idioma turc|turc]], l'[[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] i l'[[Idioma rus|rus]].

L'alemà estandart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estandart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, així com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.

En tot el mon, l'alemà és parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius i també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà és l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}} {{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>

=== Filosofia ===
[[Image:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|[[Friedrich Nietzsche]].]]

La lliteratura alemana és remonta a l'[[Edat Mija]] i les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] i [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors i poetes alemans han guanyat gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] i [[Friedrich Schiller]]. Les coleccions de contes populars publicats pels [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] i [[Günter Grass]].

L'influencia d'Alemanya en la filosofia és històricament significativa i molt notables filòsofs alemans han contribuït a donar forma a la [[filosofia occidental]] des de l'Edat Mija. [[Gottfried Leibniz]] i les seues contribucions al [[racionalisme]], [[Immanuel Kant]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]], [[Friedrich Wilhelm Joseph Schelling]] i [[Johann Gottlieb Fichte]] que forjaren l'[[idealisme]], [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] formularen la teoria [[comunista]], [[Arthur Schopenhauer]] desenrolla la composició de [[pessimisme]] metafísic, [[Friedrich Nietzsche]] desenrolla el [[Perspectivisme]], l'obra de [[Martin Heidegger]] en Ser i Temps, i el de les teories socials [[Jürgen Habermas]] foren especialment influents.

=== Mijos de comunicació ===
[[Image:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|[[El gabinet del Doctor Caligari]].]]
Alemanya és el mercat de [[televisió]] més gran d'Europa, en uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals i nacionals s'organisen d'acort en l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemans tenen [[televisió per cable]] o [[televisió per satèlit]], i els tele-espectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic i als canals comercials.

El país és la llar d'alguns dels més grans conglomerats de mijos de comunicació, incloent [[Bertelsmann]] i l'editorial [[Axel Springer]].

=== Cine ===
El cine alemà va ser especialment influent durant els anys de la República de Weimar en els expressionistes alemans com [[Robert Wiene]] ''(El gabinet del Doctor Caligari)'' i [[Friedrich Wilhelm Murnau]]. L'época nazi produí obres significatives com la película ''[[Baró de Münchhausen|Münchhausen]]'' (1943) o el controvertit treball de la directora [[Leni Riefenstahl]].

Durant el periodo 1970–1980 directors com [[Volker Schlöndorff]], [[Werner Herzog]], [[Wim Wenders]], [[Rainer Werner Fassbinder]] colocaren el cine alemà atra vegada en l'escena internacional en les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com ''[[Das Boot]]'' (1981), ''[[Lola rennt]]'' (1998), ''[[Good bye, Lenin!]]'' (2003), ''[[Contra la paret|Gegen die Wand]]'' (2004), ''[[Der Untergang]]'' (2004) i ''[[Das Leben der Anderen]]'' (2007) han gojat d'èxit internacional.

El [[Festival de Cine de Berlin]], celebrat anualment des de 1951, és un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels [[Premis del Cine Europeu]] és celebra cada dos anys en la ciutat de Berlin, on és troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis [[Babelsberg]], en Potsdam, son els més antics de gran escala en el mon i constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

=== Deport ===
[[Image:Michael_Schumacher_sk.jpg|thumb|right|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]].]]
{{AP|Deport en Alemanya}}

La participació d'[[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha segut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] i en [[Jocs Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocs Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta en més de 27 millons de membres.<ref name="dosb"/> Segons senyes d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori i en els 2.400 clubs del país.<ref name="dosb">[http://www.dosb.de/de/organisation/organisation/ Daten und Fakten], dosb.de, Consultat el [[25 de setembre de [[2008]]</ref>

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta en més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía més gran de qualsevol federació deportiva en el mon.<ref>{{Cita web| url = http://www.deutschland.de/link.php?lang=4&category1=4&category2=218&category3=234&link_id=264 | título = Federació Alemana de Fútbol | año = 2006 | obra = deutschland.de | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) i tres [[eurocope]]s (1972; 1980 i 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyar-la ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] i [[Eurocopa 2008|2008]]). Així mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] i [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

A nivell de clubs destaquen equips com el [[Bayer Múnich]], el més llorejat del país i al mateix temps, un dels clubs més grans d'Europa. El seu major fita va ser el guanyar tres [[Lligues de Campeons de la UEFA|copes d'Europa]] de forma consecutiva (1974, 1975 i 1976. Posteriorment guanyaria en 2001). També estan l'[[Hamburc SV]], el [[Borussia Dortmund]], clubs que també guanyaren la Copa d'Europa, en 1983 i 1997, respectivament; a banda d'atres campeons europeus com el [[Bayer Leverkusen]], [[Borussia Mönchengladbach]], [[Werder Bremen]] i [[Schalke 04]].

Alemanya també destaca en el [[fútbol femení]], categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del mon [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2003|2003]] i [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2007|2007]].

En quant a l'automovilisme, Alemanya és una de les nacions principals a nivell mundial, en numerosos automòvils guanyadors de carreres en conductors alemans. Precisament el més exitós conductor de [[Fòrmula 1]] en l'història és l'alemà [[Michael Schumacher]].

També el [[ciclisme]] és un deport popular en Alemanya i un dels millors ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanyà el [[Tour de França]] en 1997 i finalisa segon en cinc ocasions.

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] i atra en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; i atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 i atra en 1981.

=== Gastronomia ===
{{AP|Gastronomia d'Alemanya}}
[[Image:currywurst.jpg|thumb|right|[[Currywurst]].]]
[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|[[Coca de la Selva Negra]].]]

La [[cuina]] alemana varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] i [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària en [[Suïssa]] i [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], i [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, en la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn és menja en freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches és produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% i és preveu que seguixca una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra = organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

El [[desdejuni]] és usualment una selecció de [[cereal]]s i [[mel]] o [[melada]] en [[pa]]. Alguns alemans mengen [[embotit]]s o [[formage]] en pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans son coneguts en tot el país. Al ser un país d'immigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] i [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] i [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] i [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

Encara que el vi és cada vegada més popular en moltes parts d'Alemanya, la [[beguda]] nacional és la [[cervesa]]. El consum de cervesa per persona en el país esta disminuint, pero en 116 litros per any esta encara entre els més alts del mon. De 18 països occidentals enquestats, el consum per capita de [[refresc]]s resulta ser inferior a la mija (14ª en la llista), mentres que el consum de suc de frutes és un dels més alts (tercer en la llista).

=== Societat ===
{| {{fichabonita}}
|+ '''Festes'''
! Data !! Nom en valencià !! Nom local
|-
| 1 de giner || [[Any Nou]] || ''Neujahr''
|-
|   || [[Semana Santa|Divendres Sant]] || ''Karfreitag''
|-
|   || [[Pasqua|Dilluns de Pasqua]] || ''Ostermontag''
|-
| 1 de maig || [[Dia Internacional del Treball|Dia del Treball]] || ''Tag der Arbeit''
|-
|   || [[Ascensió de Jesucrist|Ascensió de Jesucrist]] || ''(Christi) Himmelfahrt''
|-
|   || [[Pentecostés]] || ''Pfingstmontag''
|-
| 3 d'octubre || [[Reunificació alemanya|Día de la Unitat Alemanya]] || ''Tag der Deutschen Einheit''
|-
| 25 de decembre || [[Nadal|1er dia de Nadal]] || 1. ''Weihnachtstag''
|-
| 26 de decembre || [[Nadal|2º dia de Nadal]] || 2. ''Weihnachtstag''
|}

Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «[[Walk of Ideas|Terra de les idees]]». Una campanya que s'inicia en l'any [[2006]] que acompanya a la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol]] te la seua continuació en [[2008]]. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques i privades, [[universitat]]s i [[institut]]s d'[[investigació]], empresess, aixina com [[proyecte]]s [[social]]s i [[cultural]]s.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna i externa de l'image del país ha canviat.<ref>{{Cita web| url = http://www.brandovation.net/ | título = How Germany won the World Cup of Nation Branding | año = 2006 | obra = BrandOvation | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició després de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble i el seu atractiu per als turistes.<ref>{{Cita web| url = http://www.nationbrandindex.com/nbi_q306-uk-press-release.phtml | título = Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand | año = 2006 | obra = BrandOvation 12.11.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permitit des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del segle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.

En un gast de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemans han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] i [[França]].<ref>{{Cita web| url = http://www.goethe.de/ins/sg/sin/ges/sur/en1314184.htm | título = The Germans are world champions in travelling | año = 2006 | obra = Goethe Institut Singapore 03.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

== Referències ==
{{Listaref|2}}

{{Traduït de|es|Alemania}}

== Vore també ==
*[[Llengües d'Alemanya]]
*[[Relacions franc-alemanes]]
*[[Cronologia de l'Unió Europea]]
*[[Símbols d'Alemanya]]
*[[Alemanya Occidental]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]
*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]
*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]
*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials de Espanya en Alemanya]

{{UE}}

[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Alemanya]]

Usuari discussió:Socarraet

2009-10-28T20:38:09Z

Socarraet:

{|width="100%" align="left"
|bgcolor="#ddddff" align="left"|'''''Si vols deixar-me un mensage fes-ho al final d'esta pàgina per favor'''''

Valencià catalanisat

2009-09-29T19:07:30Z

Socarraet: /* Característiques */ Valencianohablante --> valenciaparlant; valencianófono --> valenciàfon

'''"Catlencià"''' (o "catancià") és la denominació popular a la llengua barreja de [[valencià]], [[català]] i [[mallorquí]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (coleges, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. En conseqüència, esta denominació és utilisada sobre tot pels més jóvens, pero també entre la gent major.
El catlencià, naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de [[català]]) i lencià/ncià (de [[valencià]])

El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià".
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

==Característiques==
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.
*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
*''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)
*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)
*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.
*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero la AVL sols admet les que primer hem mencionat)

==Atres dades==

Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la [[llengua valenciana]].

==Institucions que utilisen el catlencià==

*[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)
*[[Generalitat Valenciana]].
*Atres associacions.

[[Categoria:Valencià]]

Usuari discussió:Cavaller de la Ploma

2009-05-17T12:45:23Z

Socarraet: Desacort.

Yo soc u dels administradors de Uiquipèdia.

En realitat Uiquipèdia no és un proyecte que haja llançat cap associació, sino un proyecte d'una o varies persones que decidiren crear-la, a causa de la negativa del portal Wikipedia de crear un Wiki en Valencià.

Referent a l'escritura, ací s'usen les Normes del Puig, com pots contemplar en portada (que està protegida per a evitar vandalismes, que ya mos ha passat).

¡Un salut!

Per cert, estem temporalment inactius, ya s'informarà de canvis. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 09:14, 16 abr 2008 (PDT)

::'''Benvingut a la Uiquipèdia, Cavaller de la Ploma.'''

::Primer que tot, dir-te que sí, que soc u del administradors. Vaig a contestar-te.

::1. - Els/Els propietari/propietaris de la Uiquipèdia és/són privat/s. No rep cap subvenció. Els “admins” pots vore-los en el llistat d'usuaris.

::2.- La paraula escrita "uep" ixqué del II Congrés de Llengua Valenciana, i encara que no està normativisada pel moment, ya se fa us d'ella fa temps coloquialment. Ya se sap que la Llengua la fa el Poble, anem fent camí.

::3,- Com persones que som els usuaris, també cometem erros. Pero per ad això, tot lo món pot contribuir en la Uiquipèdia, només publicant artículs, també corregint les faltes ortogràfiques. Ací s'escriu segons les Normes del Puig. Per atra banda, respectem a la www.idiomavalencia.com, per la seua llavor de conscienciació i per lluitar per la continuïtat de la autèntica i genuïna Llengua Valenciana, encara que no seguixca les normes de la RACV.

::Espere haver segut d'ajuda i aclarit les teues dubtes.

::Salutacions. --Ssurfer 04:28, 17 abr 2008 (PDT)

Els canvis tècnics s'han aplacat fins a Juliol, no obstant, tots els canvis/edicions/aportacions es recuperaran. Si vols anar contribuint, pots fer-ho, pero Uiquipèdia no carregarà ràpit fins que fem els canvis tècnics. --[[Usuari:Admin|Admin]] 08:21, 20 maig 2008 (PDT)

== Enllaços protada ==

A partir d'ara les millores per a la portada es debatran en la discussió de la portada. Respecte als enllaços, dir-te que es llevaran quan creem els portals temàtics, pots escomençar pero yo volia esperar a tindre artículs sobre totes les temàtiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 7 jul 2008 (PDT)

== Discussió portada ==

Si no podies editar la discussió era perque només la poden editar els usuaris registrats per a evitar vandalisme.--[[Usuari:Admin|Admin]] 13:31, 12 jul 2008 (UTC)

== Tildes ==
Les tildes se poden utilisar en tot, el problema en la teua image ha segut una excepció, no sé el motiu, pots vore eixemples on sí que funciona la tilde: [[Llengua valenciana]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 16:48, 14 jul 2008 (UTC)

== ¿Plagi o no plagi? ==

Tenim autorisació per a copiar el contingut de www.idiomavalencia.com, ara bè, veig que hi ha artículs d'esta web que no son propietat de l'autor de la web, com el que tu has marcat d'un tal Domingo Gimeno Peña ¿Saps algo d'este autor? --[[Usuari:Admin|Admin]] 09:45, 17 jul 2008 (UTC)
:El principi de qualsevol Wikipedia és crear una enciclopèdia online. Si els artículs son compatibles en la llicència de Uiquipèdia ¿Per qué no utilisar-los? Està clar que eixos artículs, que ya porten mesos en Uiquipèdia, no reunixen les condicions d'estil, pero només hi ha que uiquificar-los i afegir informació o alguna image, poden ser un perfecte punt de partida per a un artícul de calitat.--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:11, 17 jul 2008 (UTC)

== Ho sento ==
Caldría aprofondir en les raons de la negativa de la wikipedia i assumir la crua realitat

== Dubtes ==

Hola!

Com se creen noves categories?? Yo ho faig d'una forma pero no se si es la correcta.

Atra pregunta: Com o qui pot crear noves plantilles??

Gracies![[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:06, 19 dec 2008 (UTC)

Vale puix seguire fento com ho fea fins ara.

De les plantilles no saps res no??[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:14, 19 dec 2008 (UTC)

Seria questio de diro als administradors.
Per cert que ningu s'espante de vore que escric tant en uiquipedia, es lo que te estar en el paro i haver descubert que m'agrada prou aixo de traduir textos al valencià. Ne tinc un fum preparats per a pujar-los.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:20, 19 dec 2008 (UTC)

Aixo espere yo tambe, trobar faena pronte. Mirar la wiki en català i aixo? Puix en aixo del Salt ixe me llevara molta faena. Tu no saps les "panchaes" a traduir frase a frase que me pegat.

Gracies![[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:32, 19 dec 2008 (UTC)

== Subcategories i categories ==

Si un artícul està en una categoria que és subcategoria d'atre artícul, no és precís ficar l'artícul en la supercategoria i en la subcategoria, només seria precís ficar-lo en la subcategoria més concreta. --[[Usuari:Admin|Admin]] 14:08, 19 dec 2008 (UTC)

== Us de les discussions ==

L'us de les discussions dels artículs està reservat per a discutir els possibles desacorts d'edicions, aixina que no tingues por en editar els artículs aportant punts de vista i referències verificables.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:22, 31 dec 2008 (UTC)
:Sí que la tenim, és <nowiki>{{noneutral}}</nowiki>, pero com t'he dit, no poden existix desacorts si no existix atra proposta de redacció, per lo tant esta plantilla està reservada per a guerres d'edicions, en les quals se bloqueja l'artícul.--[[Usuari:Admin|Admin]] 17:07, 1 gin 2009 (UTC)

== Convencions de Uiquipèdia ==

Totes les convencions d'estil o de lo que siga, son les mateixes que les de wikipedia en castellà, per eixemple, per a les convencions de títuls: http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Convenciones_de_t%C3%ADtulos. Pròximament seran traduïdes a Uiquipèdia, pero mentrestant... --[[Usuari:Admin|Admin]] 22:16, 8 gin 2009 (UTC)

== Respecte a lo de la normativa. ==

Si la qüestio tampoc es que siga la forma d'accentuar o deixar d'accentuar, que es una cosa que molts valencians se plantegen, si no que la RACV deuria admitir certs castellanismes que son hui per hui generals i simplificar un poquet l'escritura (ademes de l'admissio de mes -D- mudes com -ADET (i derivants) o -ADOR (i derivants)).
En realitat esta proposicio esta molt recolzà per valencianisme, inclus Coalicio Valenciana, que te un filolec propi que parla en la RACV per a vore que fem en la accentuacio i la actualisacio. Resulta que un alt carrec de la seccio de Llengua de la RACV te certes relacions en certs partits politics (i no es Coalicio Valenciana) i certes "academies" si es que es pot dir aixina a una cosa comla AVLLp (Academia Valenciana de la Llengua panocha).

Yo crec que com a minim lo de Fero en conte de Fer-ho o lo de ficar "hu i heu" en conte de "ho" no te tanta importancia, pero si que s'admitixquen verps com admitir o concluir ademes del admetre i concloure i com ya he dit abans, certs castellanismes que son totalment generals en el valencià parlàt hui per hui.

Gracies per la teua resposta. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 01:44, 10 gin 2009 (UTC)

El castellanismes que tu dius, segons tu no es troben en el parlar valencià, no se si parles valencià de veritat, pero el castellanismes que gasten (casi se poden contar en els dits de la ma) estan totalment inclosos dins del valencià parlàt hui per hui, estos serien: Hasta/hasda, menos, Entonces, recibir, 4 verps en les que se canvia la terminacio -cloure per -cluir, 4 verps en els que canvia la terminacio -metre per mitir i yo diria que no n'hi han mes castellanismes.

A part, no se canviaria la llengua, sino la normativa, de fet, acostantla mes al valencià parlàt, que es lo important. Resulta que m'enviaren un mensage en un articul parlant sobre un problema que n'hi ha en u dels caps de la seccio de llingüistica que te alguna cosa a vore en la AVL (Solament cal vore que aceptà les seues normes d'accentuacio poguent gastar atres, i que incluix "Nosatres" en conter dels tipics i valencians "Nosatros, Mosatros".

¿Filolec? En el cas de Coalicio no es EXACTAMENT la normativa, pero (crec) que esta normativa es basa en la que va fer la RACV fa ya molt de temps (que despres actualisà acostantse a la AVL, i no parle soles de l'accentuacio), aixo si, Coalicio te un filolec propi, no em digueren el nom, pero bah. I com ya he dit, lo que importa no es el filolec, o la normativa ni modificar cap llengua (ya que no se modifica) sino acostarse ad esta. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 18:06, 15 gin 2009 (UTC)

== Corrector ==

Hola, lo d'instalar el corrector ortogràfic, se que existix un plugin per a dokuwiki, pero no he trobat cap per a mediawiki, de totes formes, ho miraré a partir de febrer, després de migrar Uiquipèdia a un nou servidor (per fi anirà ràpida). Estic al tant sobre el usuaris que no utilisen cap normativa oficial, se tindria que donar un toc d'atenció. Gràcies per les sugerències--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:57, 19 gin 2009 (UTC)

== Respecte a la normativa ==

Hola, a mi crec que ya em coneixes soc "Valencia es llengua" ¿t'enrecordes qeu vaig proposar eixa normativa? Deixí aço durant un temps i me digueren que se podien usar estes normes i dic, torne, pero ya no m'enrecordava de la meua contrasenya jajaja.
En fi, pues tornaré a utilisar la RACV, pero n'hi han castellanismes als quals no vaig a deixar a una banda (hasda, menos, recivir i crec que res mes) ya que no em pots dir que no els has sentit mai. Respecte a Carlemany o bisbe això es directament que no aní al diccionari i per tant vaig utilisar castellanismes. En fi, respecte a lo que em digueres de si accentuacio i no accentuacio, ¿com ham quedat al final? ¿Es permet el no gastar els accents?. I atra cosa mes, torne a dir que encara que la RACV es molt recolzada, les actualisacions son encara mes recolzades. ATRA COSA MES, necesite que m'ajudes en aço, tinc aci una llista dels articuls que HA DE TINDRE QUALSEVOL WIKIPEDIA, t'el pase:

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Lista_de_art%C3%ADculos_que_toda_Wikipedia_deber%C3%ADa_tener

Aixina que termine Andorra i me fique en aço, ajuda'm, i anem a seguir un orde. S'ho dire a Admin --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:17, 20 gin 2009 (UTC)

Home per a mi la iniciativa de Idioma valencià, que no és l'únic grup o web la gasta i la té com a pròpia, s'acosta moltíssim, moltíssim més a el que yo parle, en canvi la RACV que també s'acosta molt al meuparlar, te unes cosetes (quatre cosetes eh, no son tantes) que bah, s'allunta un poc més del meu parlar, i de tots els parlar valencians que conec, a part de que esta normativa que yo te dic, si que se gasta en fer llibres, alguns en conte de llibres son articuls, nose, alguns esque ya els llig publicats en inernet. En fí, la qüestió no és esta, com ya t'he dit, tenim que començar a fer els artículs que qualsevol wikipedia ha de tindre i preucpar-se manco de la normativa que és un tema que hui per hui està entre el Congrés de la Llengua alenciana o algo aixina i la RACV. ¡Aixina que a trebalalr chic! ¡A ficarse en els artículs! ;)--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:05, 24 gin 2009 (UTC)

== Ya ha terminat. ==

Bo, finalment ya ha terminat l'artícul d'Andorra, que després d'un temps si conectar-me l'he terminat. Ara em ficaré en la llista que t'he deixat ací i que espere que tu o atres persones s'hagen ficat en ell. Comence YA.

Salutacions! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:10, 9 febr 2009 (UTC)

== Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia ==

Hola, estem treballant en completar la [[Proyecte:Llista_d'artículs_imprescindibles_en_tota_enciclopèdia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]. ¿Mos ajudes?[[Usuari:RoX|RoX]] 13:52, 22 març 2009 (UTC)

== ayuda ==
Hola, he hecho [[Comarques de Sòria|este artículo]]. Mira a ver si es´tá en correcto valenciano, por favor. son sólo dos líneas.
: Creo que se traducen los nombres de CCAA y de provincias así como algunas ciudades importantes y que hayan tenido referencia escrita en valenciano. El resto, en su nombre original. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 23:11, 28 març 2009 (UTC)

== Esbozos ==
Por favor, si puedes. Intenta hacer unos cuantos esbozos (terminar la categoría de compositores, por ejemplo). Mañana no podré hacer nada así que me despido hasta el lunes.

Siento no poder ser de más ayuda, la verdad es que sólo puedo poner plantillas y pedir que se traduzca este u otro artículo para ir haciendo que este proyecto sea cada vez más fuerte. A ver si podemos ir añadiendo más artículos y llegar pronto a los 1000. Bona nit i fins el dilluns. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 23:21, 28 març 2009 (UTC)

== Gràcies ==

Gràcies a tu, home! ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 23:38, 28 març 2009 (UTC)

==Romanç valencià==
No estic d'acort en els últims canvis que has fet en [[romanç valencià]]. Pots vore-ho en [[Discussió:Romanç valencià]].
[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 12:45, 17 maig 2009 (UTC)

Discussió:Romanç valencià

2009-05-17T12:40:17Z

Socarraet: Desacort en el últims canvis en l'artícul.

No estic molt d'acort en els últims canvis de [[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]].

# ¿Per qué s'ha eliminat la categoria? Tot artícul deu tindre'n una.
# ¿Qué vol dir que el valencià es pot considerar ''part d'una llengua major segons els criteris extrallingüístics que s'apliquen''? ¿Tenim referències vàlides?
[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 12:40, 17 maig 2009 (UTC)

Valéncia

2009-04-11T19:01:09Z

Socarraet: /* Clima */ SEP --> SET

{{Artícul destacat}}
{{atresusos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localisacio_de_Ciutat_de_Valencia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]]
|nom = Valéncia
|image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Valéncia]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Valéncia]]
|coor = 39°28′12″N 0°22′36″O
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|població = 810.064 hab. (INE 2008)
|densitat = 6.016,07 hab./km²
|gentilici = Valencià/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46000
|festes = [[Festes de Valéncia]]
|alcalde = [[Rita Barberá Nolla]] ([[PPCV|PP]])
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|notes =
}}
La ciutat de ''' Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, es la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

==Activitats econòmiques==
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[Horta|hortes]].

També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.

==Clima==
[[Image:Vista de la Serra Calderona des del Micalet, amb les Torres de Serrans en primer terme.jpg|thumb|left|200px|Vista de la Serra Calderona des d'el Micalet, en les Torres dels Serrans en primer terme.]]
[[Image:albuferadevalencia.jpg|thumb|right|200px|Albufera de Valéncia.]]
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia''' 
 [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';
</div>
{|id=toc style="text-align:right"
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SET||OCT||NOV||DEC||Total<ref>Mija sobre lo total anual.</ref>
|- style="border-bottom:solid 3px grey;"
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|  ''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|  ''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:center"| ||||||||||||||||||||||||||
|-
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
|-
|colspan=14| [http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']
|}
<div style="text-align:left">
<references/>
</div>
'''Font:[http://www.inm.es/ Institut Nacional de Meteorología]'''
</div>
<div id=toc style="font-size:8pt">
'''Nota:'''

Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
</div>

==Comarca: Ciutat de Valéncia==
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].

==Demografia==
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
|-
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
|-
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]
|-
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
|}

<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos).
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

==[[Urbanisme]]==
===[[:Categoria:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
|La Seu - La Xerea - [[Barrio del Carmen (Valencia)|El Carme]] - El Pilar - El Mercat - Sant Francesc
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
|[[Ruzafa|Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
|[[Campanar (Valencia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
|Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
|Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
|La Rayosa - L'Hort De Senabre - La Creu Coberta - [[San Marcelino (Valencia)|Sant Marceli]] - Cami Real
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
|[[Montolivet (Valencia)|Monteolivete]] - En Corts - Malilla - [[Fuente San Luis (Valencia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - El Cabanyal - El Canyamelar - [[Malva-rosa (Valencia)|La Malva-Rosa]] - Betero - Nazaret
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera
|}
{|{{tablabonita}}
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nord
|Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Barcena - Mahuella - Massarrochos - Borboto
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
|[[Benimámet|Benimamet]] - Beniferri
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
|El Forn d'Alcedo - [[Castellar-Oliveral]] - [[Pinedo (Valencia)|Pinedo]] - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar
|}

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].

===Parcs i jardins===
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del [[Túria|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>

*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.

*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].

*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.

===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.

En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".

===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]] , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Turia XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.

En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

===Llocs d'interés turístic===

Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del [[Túria|riu Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

==Història==
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}

===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
'''Fundació de la ciutat''' 

En [[138 a.C]] es fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].

Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.

Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de "godi", "suevi" als sueus, "romani" als hispà romans normals, i si eren rics "senatore". Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'Iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>

===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''Ordenació urbana, política i social de la ciutat''' 

A principis del [[sigle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.

Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari pera negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues casa, el respecte pera la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el de [[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].

En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].

===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===

'''La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista''' 

Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].

En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, lo [[Rei Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]].

En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].

'''La Renaixença Valenciana'''

El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', y al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En 1502 se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom de ''Estudi General''.

'''Pèrdua dels Furs'''

A principis del sigle XVIII, durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===

En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).

En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===

Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i es convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.

En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eixe que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].

Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] se terminen les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].

En [[1936]] Valéncia, durant lo conflicte de la guerra civil, se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].

En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions, i l'antic caixer es va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).

En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).

En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].

{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}

==Art i cultura==

===Museus i sales d'exposicions===

{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}

La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').

Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.

Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibányez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibányez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.

A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des de el 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el museu faller (principalment en horari faller).

El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.

S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].

==Oci en la ciutat==
===Activitats culturals===
Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.
====Cine i teatre====
'''[[Cine]]:'''
*[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu'''''] En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este acontecimiento és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.

*[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito'''''] Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.

*[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove'''''] El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.

:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i es membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].

*[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007'''''] En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''"La Filmoteca"'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].

*'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]''''', en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en lo Cap i Casal , se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.

'''[[Arts escèniques]]:'''

*[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)'']. Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].

*'''Encontre Internacional de Performance'''. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.

===='''Música'''====
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot lo món, i durant el mes de juliol se ve celebrant des de 1886 un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].

'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle es celebrarà durant els dijous de lo mes de setembre, com ve seent habitual d'edicions anteriors des de 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.

'''El concurs internacional de piano "[[José Iturbi]]"''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]], i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'ajuntament.

===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}

En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot lo món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això manco importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons sa celebració.

*'''Giner:''' Sant Antoni Abat, i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i lo [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].

===Gastronomia===

La gastronomia de la ciutat és reflex de sa cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.

*Cuina
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.

'''Arrossos''' 
La [[paella]] es el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. Es complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''"arròs en fesols i naps"'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).

* Begudes
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.

* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats, i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]] ([[Alacant]]).

===A la Lluna de Valéncia===

La Ciutat de Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva "escapades" de cap de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga “ruta del bacalao” o [[Ruta Destroy]].

Lo que crida l'atenció de la ciutat i son ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe, i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.

Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja ad alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.

Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.

La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.

===Events internacionals===

*'''V Encontre Mundial de les Famílies'''

:Lo V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].

:Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies ans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.

:L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] lo [[9 de juliol]].

*'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''
:Durant lo congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.

:Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, seent la seua sèu lo [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].

*'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos "Ciutat de Valéncia" (2007)]'''
:El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el mes d'abril. Mos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
:Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club- i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.

====Deportius====

*'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]]'''
:Lo dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]

*'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''
:Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]]'', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].

*'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''
:Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició de este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.

*'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''
:Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]]''', coneguda oficialment com '''''"America's Cup"''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.

:Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.

:Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.

:Com a comissionat de lo govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.

*'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''
:Cada any un festival aéreu, que es celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
:En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.

*'''XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)'''
:Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment es celebra el dia 30 de Decembre.

*''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta (2008)'''
:Des d'el 12 de març de 2006, la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisarà Valéncia i que se celebrarà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].

*'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''
:Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en 2009.

*'''Gran Premi d'Europa de F1'''
:A partir de 2008 la ciutat de Valéncia serà sèu d'un Gran Premi de Fòrmula 1 que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].

*'''[[Jocs Olímpics de 2020]]'''
:A banda de estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].

== Ciutats agermanades ==
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de 1978, a soles dos mesos després en decembre de 1978 aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].

La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de 1982 i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de 1984.

L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.

<center>
{| id=toc
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
|
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
| style="width:2em;"| 
|
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
|}</center>
<center>
{| id=toc
|+

{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades nacionals'''

| style="width:2em;"| 
|
*[[Alacant]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Múrcia]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Burgos]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Xàtiva]]
| style="width:2em;"| 
|<center>

|}</center>

== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Veja-se també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]

=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]], i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]]'' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]]''.

==Referències==
{{Traduït de|es|Valencia}}
{{listaref}}

==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

==Veja-se també==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Bandera de Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Plajes de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plajes de la Ciutat de Valéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

==Enllaços externs==

===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]

===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]
===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]

===Cultura===
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]
{{Pobles de Valéncia}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Noruega

2008-09-04T12:23:29Z

Socarraet: font

'''Noruega''' (en [[noruec]]: ''Norge'' ([[bokmål]]) o ''Noreg'' ([[nynorsk]])), oficialment el '''Regne de Noruega''', és un dels [[països nòrdics]], situat a la península d'[[Escandinàvia]]. Té una forma molt allargada en una extensa costa a l'[[oceà Atlàntic]] (que pren el nom de [[mar de Noruega]] al nort i [[mar del Nort]] al sur), on es troben els seus famosos fiorts. Llimita a l'est en [[Suècia]] i al nordest en [[Rússia]] i [[Finlàndia]]. L'[[Skagerrak]] la separa de [[Dinamarca]] al sur.

==Referències==
{{Traduït de|ca|Noruega}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Estats]]

Noruega

2008-09-04T12:17:25Z

Socarraet: nou artícul

Usuari:Socarraet

2008-04-09T12:06:06Z

Socarraet:

Soc de [[Valéncia]], el Cap-i-Casal.

VIXCA VALÉNCIA

Usuari discussió:Mixalberto

2007-12-06T19:13:34Z

Socarraet:

Hola.
He vist la plantilla d'Internacional, i està genial. T'escric per a dir-te que la he retocat, per a que siga un poquet més chicoteta i crec que queda millor aixina, pero tu manes. Ya me dius.

--Ssurfer 14:07, 2 des 2007 (PST)

== Perfecte ==

Perfecte, aixina está en horizontal i no en vertical que ocupava més. Gràcies per la teua ajuda :D [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 14:11, 2 des 2007 (PST)

::::No faces polèmica. Ara sí que borre. Si vols algo, privat per VF, en el teu usuari. Aixina sabré que eres tú. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 10:12, 6 des 2007 (PST)

==Tenim un problema==
Ací tenim un problema i gros. Algú pot entrar en els usuaris i suplantarlos.

L'única contribució que he fet hui ha segut advertir a l'infiltrat 55urfer. Tots esos mensages de "a fer la ma", "faches" i demés no els he escrit yo. Algú m'ha suplantat. Mireu el meu registre de contribucións [http://www.uiquipedia.org/Especial:Contributions/Mixalberto?limit=50&title=Especial%3AContributions&contribs=user&target=Socarraet&namespace=&year=&month=-1], no apareix res d'hui. ¡Açò es realment perillós!

Esque hem actualisat en una copia de seguretat que teniem. De totes formes, m'estranya lo dels mensages. A vore que podrem fer. Un salut! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 11:00, 6 des 2007 (PST)

Ara ho vaig entenent. El panca ha creat un usuari aparentment igual que el meu pero diferent. Ha substituit la "e" de Socarraet per %D0%B5 Des pres ha redirigit el seu cap al meu i pareix que siga yo. Ara veig les seues contribucions: [http://www.uiquipedia.org/Especial:Contributions/Socarra%D0%B5t] Fixeuse que son diferents de les meues que he posat ades. Per favor, borreu a l'usuari <nowiki>[[Usuari:Socarra%D0%B5t]]</nowiki> --[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 11:13, 6 des 2007 (PST)

Usuari:Socarraet

2007-12-06T19:00:47Z

Socarraet: Revertisc. ¡¡¡¡¡Els canvis no els he fet yo!!!!!

Soc de [[Valéncia]], el Cap-i-Casal.

Usuari discussió:Mixalberto

2007-12-06T18:58:22Z

Socarraet:

Discussió:Normes d'El Puig

2007-12-03T09:53:46Z

Socarraet:

Se tindria que reanomenar atra volta a [[Normes del Puig]]. Mireu lo que diu la pàgina del corrector de la RACV [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html ací]. --[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 05:08, 2 des 2007 (PST)

== Canviat ==

Ya està canviat :D
Ara tant entrant al artícul Normes d'El Puig com a este, entren al mateix ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 05:25, 2 des 2007 (PST)

Normes d'El Puig

2007-12-03T08:06:34Z

Socarraet: Pose les fonts

Les '''Normes del Puig'''1 són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.

==Normes ortogràfiques==

'''S'escriu B (batre)'''

1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.

2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.

3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.

4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:

- arap, no arab, pero arabisar
- verp, no verb, pero verbal
- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme

'''S'escriu C'''

1. En so de [k] (colp)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:

- atac, no atag, pero ataca
- prolec, no proleg, pero prologa
- fanc, no fang, pero fangos

2. En so de [s] (cendra)

2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:

- capaç, capacitat
- comerç, comerciar

2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia): bonaç, malaltuç, pastiç.

'''S'escriu Ç'''

(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)

'''S'escriu CH'''

1. En so de [c] (chic)

.1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clochina, archiu.
1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).

2. En so de [k] (March)

2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.

'''S'escriu D (dit)'''

1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.

3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:

- vert, no verd pero verdor.
- reverent, no reverend pero reverenda.

'''S'escriu F (farina)'''

1. Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.

2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:

- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.

'''S'escriu G'''

1. En so de [g] (gat)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.

1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.

1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia: aigües, llingüistic.

1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL: gracies, glop, agrana, regle.

1.5. Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificancia. Excepte en cultismes com: acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.

1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:

- amic, no amig, pero amigar.
- rec, no reg, pero regar.
- amarc, no amarg, pero amargar.
- sanc, no sang, pero sangonera.

2. En so de [g] (girar)

2,1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. Excepte davant de -ecc-, -ect- (objeccio, objectiu i algunes mes), i en uns atres noms de procedencia grega o biblica: Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.

2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): afigga, rigga, frigga.

2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:

- mig, pero miger.
- oreig, pero orejar.

2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:

- viage, no viatge.
- juge, no jutge.
- llenguage, no llenguatge.
- correja, no corretja.

3. En so de [c] (roig)

3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)

3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: desig, frig.

3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):

- trepig, trepigen.
- mig, mija.
- despaig, despachar.

'''S'escriu H (heretar)'''

No te cap de so.

l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.

2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.

'''S'escriu J (jardi)'''

1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U: jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.

2. Davant de -ecc-, -ect-: objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).

3. Davant de E (vore G, 2.1.)

4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:

- plaja, no platja.
- mija, no mitja.

5.- Darrere del prefix AD: adjacent.

'''S'escriu K (York)'''

1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: Kant, kilo.

'''S'escriu L (lenta)'''

1. En inicial de paraula: local, liquit.

2. En interior i fi de paraula: almagasen, dol.

3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

'''S'escriu LL (llanda)'''

1. En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.

'''S'escriu M (mana)'''

1. En inicial, interior i final de paraula: mar, mestre, flama, cami, fum, estem.

2. Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.

4. Mal davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).

5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.

- semana, no setmana.
- sometre, no sotmetre.

6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:

- atentar, no atemptar.
- pronte, no prompte.

'''S'escriu N (nas)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, mon.

2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar. Excepte els cultismes: emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.

3. Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.

4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

'''S'escriu NY (pany)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyo, riny.

'''S'escriu P (posar)'''

1. En posicio inicial de paraula: puny.

2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.

3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:

- cap, no cab, pero cabut.
- llop, no llob, pero lloba.
- colp, no colb, pero colpejar.
- adop, no adob, pero adobar.

'''S'escriu Q (quinze)'''

1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alquería, sequía. Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.

2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc: quatre, quocient. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.

3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis: qüestio, obliqüitat.

'''S'escriu R'''

1. En so de [r] (carreter)

1.1. En inicial de paraula: roda, rajola.

1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: somris, enriquir, israeli.

2. En so de [r] (cara)

2.1. En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.

2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.

'''S'escriu RR (guerra)'''

1. En posicio intervocalica: carro, errar.

'''S'escriu S'''

1. En so de [s] (sap)

1.1. En inicial de paraula: solt, sabut.

1.2. Darrere de consonant: ansa, dacsa.

1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la A- en valor negatiu: asilabic.

____1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:

- mes, mesos.
- nas, nassos.

2. En so de [z] (cosa)

2.1. En posicio intervocalica: casa, promesa.

2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.

2.3. En els participis: d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.

2.4. En derivats de gentilicis:

- andalus, andalusos.
- frances, francesos.

2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.

- abat, abadesa.
- duc, duquesa.
- princip, princesa.
- mestre, mestresa.

'''S'escriu SS (passar)'''

1. En posicio intervocalica: posseir, massa.

2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: assimilar. Excepte: ase, Asia, asil; tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): asimetric.

3. En els sufixos -issim, -issima: bonissim, cregudissima.

4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.

- fracas, fracassos.
- castis, castissos.
- gos, gossos.
- tramus, tramussos.
- espes, espessos.

5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: dessecat, dissoldre.

'''S'escriu T (tornar)'''

1. Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.

2. En el grup consonantic TR: truc, atraure.

3. En el prefix grec AT- : atmosfera (vore D, 1).

4. Davant de Z: dotze.

5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:

- fort, fortalea.
- cert, certea.
- calit, no calid pero caliditat.
- abat, no abad pero abadia.

'''S'escriu V (vindre)'''

1. En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.

2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en -AR.

3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V: serf, no serv, pero servir.

'''S'escriu X'''

1. En so de [s](eixida)

1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, creixer, coixo, afluixar.
1.2. Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
1.4. En final de paraula: exigix, ix.

2. En so de [ks] (text)

2.1. Entre vocals: reflexio, axial.
2.2. En posicio final, en algunes paraules: perplex, prefix.

3. En so de [gz] (exacte)

3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, exlibris.

'''S'escriu Y (yo)'''

1. En posicio inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.

2. Entre vocals: epopeya, apoyar.

3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : pinya, puny.

4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): inyeccio, abyeccio, proyecte.

5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Alcoy, Montroy, Gay.

'''S'escriu Z (zero)'''

1. En inicial i interior de paraula: zona, atzucac.

2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: zoologia.

3. En les terminacions -zoari, -zoic: protozoari, benzoic.

'''Apostrof'''

Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:

1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.

1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: porta'm, penja'n.
1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: s'enten, s'haguera.
1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: se'n va, se'ls hi menja.

2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l'home, l'industrial, l'espiritista. Excepte:

a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.

3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d'estar, d'ahir, d'haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui.

'''Dieresi'''

Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.

Colocacio:

1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: veïnat, raïmer, aürtar.

2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: següent, llingüistica.

No la posarém en els següents casos.

1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:

agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
beneixca (be-ne-ix-ca)
conduirem (con-du-i-rem)

2. Quan va darrere dels prefixos:

coincidix (co-in-ci-dix)
reimprimir (re-im-pri-mir)
contraindicar (con-tra-in-di-car)

3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:

egoisme (e-go-is-me).
altruista (al-tru-is-ta).
altruiste (al-tru-is-te).
conduible (con-du-i-ble).

4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:

europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
europeisat (eu-ro-pe-i-sat).

5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:

simposium (sim-po-si-um).
harmonium (har-mo-ni-um).

'''Accents'''

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.

Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.

2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:

2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).

Atres eixemples:

a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).

b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).

dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).

c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).

d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
(é)sta (adjectiu pronominal)

3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:

¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
Dis-me de qué he parlat
Tu saps en qué penses.

'''Guió'''

El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.

Usarém el guio:

1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.

2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.

2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se'n.
2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te'l, prengau-ne.
2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho, porta-hi.

3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: critic-bibliografic, historic-cientific.

'''Interrogació i admiració'''

Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.

El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.

La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.

==Referències==
1 [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.

==Enllaços externs==
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]

[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Discussió:Normes d'El Puig

2007-12-03T07:58:50Z

Socarraet: Discussió:Normes d'El Puig s'ha renomenat com Discussió:Normes del Puig en una redirecció: Arguments a Discussió:Normes del Puig

Se tindria que reanomenar altra volta a [[Normes del Puig]]. Mireu lo que diu la pàgina del corrector de la RACV [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html ací]. --[[Usuari:Socarraet|Socarraet]] 05:08, 2 des 2007 (PST)

== Canviat ==

Ya està canviat :D
Ara tant entrant al artícul Normes d'El Puig com a este, entren al mateix ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 05:25, 2 des 2007 (PST)

Normes d'El Puig

2007-12-03T07:58:50Z

Socarraet: Normes d'El Puig s'ha renomenat com Normes del Puig en una redirecció: Arguments a Discussió:Normes del Puig

Les Normes Ortogràfiques d'El Puig són les normes creades per la RACV, creades en els anys '70.

==Normes ortogràfiques==

'''S'escriu B (batre)'''

1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.

2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.

3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.

4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:

- arap, no arab, pero arabisar
- verp, no verb, pero verbal
- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme

'''S'escriu C'''

1. En so de [k] (colp)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:

- atac, no atag, pero ataca
- prolec, no proleg, pero prologa
- fanc, no fang, pero fangos

2. En so de [s] (cendra)

2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:

- capaç, capacitat
- comerç, comerciar

2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia): bonaç, malaltuç, pastiç.

'''S'escriu Ç'''

(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)

'''S'escriu CH'''

1. En so de [c] (chic)

.1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clochina, archiu.
1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).

2. En so de [k] (March)

2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Albuixech, Albiach.

'''S'escriu D (dit)'''

1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).

2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.

3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:

- vert, no verd pero verdor.
- reverent, no reverend pero reverenda.

'''S'escriu F (farina)'''

1. Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.

2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:

- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.

'''S'escriu G'''

1. En so de [g] (gat)

1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.

1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.

1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia: aigües, llingüistic.

1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL: gracies, glop, agrana, regle.

1.5. Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificancia. Excepte en cultismes com: acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.

1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:

- amic, no amig, pero amigar.
- rec, no reg, pero regar.
- amarc, no amarg, pero amargar.
- sanc, no sang, pero sangonera.

2. En so de [g] (girar)

2,1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. Excepte davant de -ecc-, -ect- (objeccio, objectiu i algunes mes), i en uns atres noms de procedencia grega o biblica: Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.

2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): afigga, rigga, frigga.

2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:

- mig, pero miger.
- oreig, pero orejar.

2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:

- viage, no viatge.
- juge, no jutge.
- llenguage, no llenguatge.
- correja, no corretja.

3. En so de [c] (roig)

3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)

3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica: desig, frig.

3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):

- trepig, trepigen.
- mig, mija.
- despaig, despachar.

'''S'escriu H (heretar)'''

No te cap de so.

l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.

2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.

'''S'escriu J (jardi)'''

1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U: jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.

2. Davant de -ecc-, -ect-: objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).

3. Davant de E (vore G, 2.1.)

4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:

- plaja, no platja.
- mija, no mitja.

5.- Darrere del prefix AD: adjacent.

'''S'escriu K (York)'''

1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: Kant, kilo.

'''S'escriu L (lenta)'''

1. En inicial de paraula: local, liquit.

2. En interior i fi de paraula: almagasen, dol.

3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

'''S'escriu LL (llanda)'''

1. En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.

'''S'escriu M (mana)'''

1. En inicial, interior i final de paraula: mar, mestre, flama, cami, fum, estem.

2. Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.

4. Mal davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).

5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.

- semana, no setmana.
- sometre, no sotmetre.

6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:

- atentar, no atemptar.
- pronte, no prompte.

'''S'escriu N (nas)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, mon.

2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar. Excepte els cultismes: emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.

3. Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.

4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

'''S'escriu NY (pany)'''

1. En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyo, riny.

'''S'escriu P (posar)'''

1. En posicio inicial de paraula: puny.

2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.

3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:

- cap, no cab, pero cabut.
- llop, no llob, pero lloba.
- colp, no colb, pero colpejar.
- adop, no adob, pero adobar.

'''S'escriu Q (quinze)'''

1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alquería, sequía. Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.

2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc: quatre, quocient. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.

3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis: qüestio, obliqüitat.

'''S'escriu R'''

1. En so de [r] (carreter)

1.1. En inicial de paraula: roda, rajola.

1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: somris, enriquir, israeli.

2. En so de [r] (cara)

2.1. En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.

2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.

'''S'escriu RR (guerra)'''

1. En posicio intervocalica: carro, errar.

'''S'escriu S'''

1. En so de [s] (sap)

1.1. En inicial de paraula: solt, sabut.

1.2. Darrere de consonant: ansa, dacsa.

1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la A- en valor negatiu: asilabic.

____1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:

- mes, mesos.
- nas, nassos.

2. En so de [z] (cosa)

2.1. En posicio intervocalica: casa, promesa.

2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.

2.3. En els participis: d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.

2.4. En derivats de gentilicis:

- andalus, andalusos.
- frances, francesos.

2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.

- abat, abadesa.
- duc, duquesa.
- princip, princesa.
- mestre, mestresa.

'''S'escriu SS (passar)'''

1. En posicio intervocalica: posseir, massa.

2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: assimilar. Excepte: ase, Asia, asil; tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): asimetric.

3. En els sufixos -issim, -issima: bonissim, cregudissima.

4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.

- fracas, fracassos.
- castis, castissos.
- gos, gossos.
- tramus, tramussos.
- espes, espessos.

5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: dessecat, dissoldre.

'''S'escriu T (tornar)'''

1. Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.

2. En el grup consonantic TR: truc, atraure.

3. En el prefix grec AT- : atmosfera (vore D, 1).

4. Davant de Z: dotze.

5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:

- fort, fortalea.
- cert, certea.
- calit, no calid pero caliditat.
- abat, no abad pero abadia.

'''S'escriu V (vindre)'''

1. En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.

2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en -AR.

3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V: serf, no serv, pero servir.

'''S'escriu X'''

1. En so de [s](eixida)

1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, creixer, coixo, afluixar.
1.2. Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
1.4. En final de paraula: exigix, ix.

2. En so de [ks] (text)

2.1. Entre vocals: reflexio, axial.
2.2. En posicio final, en algunes paraules: perplex, prefix.

3. En so de [gz] (exacte)

3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, exlibris.

'''S'escriu Y (yo)'''

1. En posicio inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.

2. Entre vocals: epopeya, apoyar.

3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : pinya, puny.

4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): inyeccio, abyeccio, proyecte.

5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: Alcoy, Montroy, Gay.

'''S'escriu Z (zero)'''

1. En inicial i interior de paraula: zona, atzucac.

2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: zoologia.

3. En les terminacions -zoari, -zoic: protozoari, benzoic.

'''Apostrof'''

Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:

1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.

1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: porta'm, penja'n.
1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: s'enten, s'haguera.
1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: se'n va, se'ls hi menja.

2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l'home, l'industrial, l'espiritista. Excepte:

a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.

3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d'estar, d'ahir, d'haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui.

'''Dieresi'''

Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.

Colocacio:

1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: veïnat, raïmer, aürtar.

2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: següent, llingüistica.

No la posarém en els següents casos.

1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:

agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
beneixca (be-ne-ix-ca)
conduirem (con-du-i-rem)

2. Quan va darrere dels prefixos:

coincidix (co-in-ci-dix)
reimprimir (re-im-pri-mir)
contraindicar (con-tra-in-di-car)

3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:

egoisme (e-go-is-me).
altruista (al-tru-is-ta).
altruiste (al-tru-is-te).
conduible (con-du-i-ble).

4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:

europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
europeisat (eu-ro-pe-i-sat).

5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:

simposium (sim-po-si-um).
harmonium (har-mo-ni-um).

'''Accents'''

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.

Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.

2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:

2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).

Atres eixemples:

a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).

b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).

dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).

c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).

d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
(é)sta (adjectiu pronominal)

3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:

¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
Dis-me de qué he parlat
Tu saps en qué penses.

'''Guió'''

El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.

Usarém el guio:

1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.

2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.

2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se'n.
2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te'l, prengau-ne.
2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho, porta-hi.

3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: critic-bibliografic, historic-cientific.

'''Interrogació i admiració'''

Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.

El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.

La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.

==Enllaços externs==
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]

[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Normes d'El Puig

2007-12-02T13:18:10Z

Socarraet:

Discussió:Normes d'El Puig

2007-12-02T13:08:18Z

Socarraet: M'he dixat de firmar

Discussió:Normes d'El Puig

2007-12-02T12:59:13Z

Socarraet: Pàgina nova, en el contingut: «Se tindria que reanomenar altra volta a Normes del Puig. Mireu lo que diu la pàgina del corrector de la RACV [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.ht...».

Se tindria que reanomenar altra volta a [[Normes del Puig]]. Mireu lo que diu la pàgina del corrector de la RACV [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html ací]

Comunitat Valenciana

2007-12-02T00:40:04Z

Socarraet: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Comunitat Valenciana''' és una comunitat autónoma d'Espanya situada a l'est de la Península Ibérica. Banyada pel mar Mediterráneu, est...».

La '''Comunitat Valenciana''' és una [[comunitat autónoma]] d'[[Espanya]] situada a l'est de la [[Península Ibérica]]. Banyada pel [[mar Mediterráneu]], està formada per les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Murcia]].

Usuari:Socarraet

2007-12-02T00:30:38Z

Socarraet: Pàgina nova, en el contingut: «Soc de Valéncia, el Cap-i-Casal.».

Soc de [[Valéncia]], el Cap-i-Casal.

Plantilla:·Usuaris per idioma (en-2)

2007-12-02T00:27:03Z

Socarraet:

{{babel2|en|Este usuari pot contribuir en un grau mig d'anglés.}}

Plantilla:·Usuaris per idioma (en-2)

2007-12-02T00:26:44Z

Socarraet: Ortografia

{{babel2|en|Este usuari pot contribuir en un grau mig de anglés.}}

Plantilla:Contra PPCC

2007-12-02T00:23:57Z

Socarraet: Ese sonora

<div style="float:left;border:solid red 1px;margin:1px">
{| cellpadding="1" cellspacing="0" style="width:238px;background-color:gold;"
|-
| style="width:45px;height:45px;background-color:#0099FF;text-align:center;font-size:14pt" | [[Image:Antippcc.png|35px]]
| style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em" align="center" |Este usuari està en contra dels Països Catalans.
|}
</div>