L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Morella

2010-09-23T11:32:01Z

Silla Blava:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Comarca_Morella.png‎|95px]]
|image_província = [[Image: Morella.png‎|100px]]
|nom = Morella
|image_escut = [[Image: Escudo_de_Morella.svg.png|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Els Ports]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Vinaròs]]
|coor = 40°37′9″N 0°6′2″O
|superfície = 413,5 km²
|altitut = 984 msnm
|població = 2822 hab.
|densitat = 6,82 hab./km²
|gentilici = Morellà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12300
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|alcalde = Joaquim Puig Ferrer ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|notes =
}}

'''Morella''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]]. El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]]. Conta en 2.822 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2009]]).

== Geografia ==
Morella, ciutat de la [[província de Castelló]] llimítrof en les de [[província de Terol|Terol]] i [[província de Tarragona|Tarragona]], apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metros d'altitut i en accessos a través dels ports de montanya de Torre Miró (1259 m.) i Querol (1020 m.).

El relleu abrupte i montanyós de la comarca d'[[Els Ports de Morella]] sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscs de pins, carrasques, roures, [[rambla|rambles]] i [[mola|moles]].

El seu clima és [[Clima mediterràneu continentalisat|mediterràneu]] d'alta montanya, en estius frescs i hiverns molt frets en gelades freqüents i abundants nevades. Durant els mesos més centrals de l'hivern, el fort vent de [[mestral]] (NO), que sovint bufa en esta zona, provoca que la sensació tèrmica descendixca en numeroses ocasions d'uns -20[[°C]].

La [[N-232]] és l'eix de comunicació de Morella en [[Saragossa]] i [[Logronyo]]. Aixina mateix, esta carretera conecta Morella en els destins turístics valencians del litoral, en l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]]) i en la carretera [[N-340]]. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la [[N-238]] que enllaça posteriorment en la [[N-232]] en direcció a Morella.

=== Pedanies ===

En el terme municipal de Morella es troben les següents [[pedanies]], ordenades per població segons l'INE 2008:<ref>[http://www.Ine.es/nomen2/index.Do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=080&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - unitats poblacionals de Morella] i [http://www.civis.Gva.es/pls/civisc/p_civis.Detall1?ent=1208000000&codigo=nucleo&codcat=12080&tabla=NUCLIS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Nucleos+de+Población Portal CIVIS-Información municipal de la Generalitat Valenciana]</ref>

* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab.
* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab.
* [[coll i Moll]], 65 hab.
* [[Ortells]], 56 hab.
* [[Chiva de Morella]], 42 hab.
* [[La Bespa]], 30 hab.
* [[La Roca (Morella)]], 27 hab.
* [[Muixacre]], 24 hab.
* [[Morella la Vella]], 17 hab.
* [[Els Llivis]], 16 hab.
* [[Castellons (Morella)|Castellons]], 13 hab.
* [[Font en Torres]], 12 hab.
* [[La Pobla d'Alcolea]], 10 hab.
* [[Herbeset]], 6 hab.
* [[Vallivana]], 3 hab.

=== Localitats llimítrofes ===
<center>
''Localitats llimítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="75%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Sorita del Maestrat]], [[Palanques]]
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Herbés]]
| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata de Morella]]
| width="30%" align="center"|'''Morella'''
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[Cinctorres]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Castellfort]], [[Ares del Mestre]]
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Catí]]

|}
</center>

== Història ==
[[Image:800px-Morella Panorama1.jpg|thumb|280px|<center>Vista general</center>]]
Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el paisage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.

=== Prehistòria ===
En la seua comarca s'han trobat numeroses i interessants recialles arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per estes terres. En ''Els Solanes'' van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'[[Edat de Bronze]] i hipogeus en ''Hostal Nou'', relíquies prehistòriques que foren lamentablement destruïdes. Morella fon un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ya que es considera que la seua fundació data del periodo [[eneolític]], que se situa entre l'any [[2500 a. C.|2500 a. C.]] i el [[200 a. C.|200 a. C.]] En l'arribada dels [[celta|celtes]] s'establí en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces.

=== Antiguetat ===
De l'estada dels [[Grècia antiga|grecs]] per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tesor de Morella, les valioses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut.
Els [[cartaginesos]] no varen conseguir sometre els ilercavons, descendents dels beribraces. [[Aníbal]] pactà en ells i els va convertir en aliats seus. [[Mandonio]], règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons lluitaren unes vegades al costat dels cartaginesos i atres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.
Després de la mort del general [[Quinto Sertorio]], que s'havia rebelat contra el poder de [[Roma]], tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella fon profundament romanisada i els seus habitants seguiren els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títul de municipi romà i es va integrar en la província [[Tarraconense]].

=== Alta Edat Mija ===
El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s van prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]].

[[Image:800px-Morella-castle.jpg|thumb|left|220px|<center>Castillo de Morella</center>]]
=== Periodo àrap ===
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el cridat ''[[Pla del Rei]]'', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.

=== Baixa Edat Mija ===
L'any [[1117]] el rei Don [[Alfonso I el Batallador]] va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]] intentà apoderar-se d'ella l'any [[1157]], després de la conquista d'[[Alcanyís]], pero no ho va conseguir. Havia de ser [[Jaume I el Conquistador]] qui, l'any [[1232]], expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor [[Blasco d'Alagó]] -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el [[16 d'abril]] de [[1233]] la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de [[Sepúlveda]] i [[Extremadura]]. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el [[16 de febrer]] de [[1249]]. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

=== Edat Moderna ===
L'any [[1672]] va patir els estragos d'una epidèmia que els documents de l'época denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses [[Festes Sexenals]], en commemoració de la decisió presa el [[14 de febrer]] de [[1673]] de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Deu de Vallivana quan Morella patí esta epidèmia de pesta.

Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

[[Image:800px-Morella Panorama.jpg|800px|Vista panoràmica de la localitat des del castell.]]

En [[1808]] es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs van ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], van conseguir reconquistar-la.

=== Edat Contemporànea ===
En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

Al morir Fernando VII en [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítol II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.
[[Image:800px-Morella-Calbo.jpg|200px|thumb]]
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.

== Demografia ==
*

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>

![[1860]] !! [[1877]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 6.563 || align=center| 7.190 || align=center| 6.812 || align=center| 7.335 || align=center| 6.722 || align=center| 5.498 || align=center| 5.832 || align=center| 5.037 || align=center| 4.786 || align=center| 4.132 || align=center| 3.652 || align=center| 3.337 || align=center| 2.717 || align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822
|}

== Política ==
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = Rafael Sabater - Francisco Blasco
| Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
| Alcalde_2 = Francisco Blasco - Ramón Tena
| Partido_2 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
| Alcalde_3 = José Vives Borrás
| Partido_3 = [[PP]]
| Alcalde_4 = Javier Fabregat Antolí
| Partido_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Economia ==

Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha sigut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. Mentres que l'agricultura i la ganaderia (porcina i avícola) complementen la seua activitat econòmica.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
[[Image:800px-SantaMariaMorella.jpg|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>]]
* '''[[Església de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]]'''. L'església Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Gloria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.

* '''convent de San Francesc'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'església del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en el [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original.
* '''Església de Sant Nicolau'''. La que fon Església de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

=== Monuments civils ===
[[Image:398px-Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>]]
* '''[[Castillo de Morella|Castillo]]'''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per on van entrar en [[1838]] els carlins, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Aqüeducte de Santa Lluïa'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.

* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són només uns eixemples més.

== Llocs d'interés ==

* '''Cuevas prehistòriques de Morella La Vella''' (pintures rupestres [[Patrimoni de la Humanitat]]).
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un paisage aspre i accidentat.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[Cid Campeador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.

== Gastronomia ==

La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[vaqueta]]s, [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|robellones]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], flaons.

== Festes ==
La majoria tenen orige en el cult religiós.

* Sant Julià, patró de la ciutat (7 giner).
* Sant Antoni (cap de semana posterior al 17 de giner).
* Carnestoltes
* Cicle de rollos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
* Pregària en el santuari de [[Vallivana]] (primera fi de semana de maig).
* Corpus Christi.
* Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
* Bous de Sant Roc (agost).
* Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre).
* [[Sexeni de Morella]]: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi ([[torn d'alfarer|torners]], teixidors, llauradors, arts i oficis, [[pelegrí]]ns, ''gitanetes'') realisa la seua dansa. La pròxima, en agost de l'any 2012.
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.

== Persones celebres naixcudes en esta localitat ==

* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.

* [[Joaquín Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del sigle XIX.

* [[Juan Francisco Cruella]]: pintor muraliste del sigle XIX.

* José Segura Barreda: sacerdot i historiador del sigle XIX.

* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.

* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, 1503 – [[Sàser]] [[Sardenya]] 1568) arquebisbe de Sàser des de 1524.

* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].

== Agermanament ==
* [[Baler]], [[Filipines]]

== Veja també ==
* [[Aqüeducte de Morella]]
* [[Sexeni de Morella]]
* [[Jaciment icnològic del Barranc de Vallivana]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.
* [http://www.morella.Net Morella.Net]
* [http://www.morellaturistica.Com Web Turística de Morella]
* [http://morella.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Morella realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
* [http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [http://www.todosobremorella.Com/ Tot Sobre Morella - Fotos de Morella. Més de 3000 fotos de Morella]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [http://www.caminodelcid.Org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]

== Notes ==
<references />

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Terminator II: El juí final

2010-09-23T11:16:14Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «'''''Terminator II: El juí final''''' (1991) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per James Cameron. La seqüela de ''The Terminator'...».

'''''Terminator II: El juí final''''' (1991) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per [[James Cameron]]. La seqüela de ''[[The Terminator]]'' (1984), que precedix a ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]]'' (2003), esta protagonisada, entre atres, per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Edward Furlong]], [[Linda Hamilton]], [[Robert Patrick]], [[Earl Boen]] i [[Joe Morton]].

Després de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'[[Arnold Schwarzenegger]], [[James Cameron]] repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'historia en el seu moment, recaptant en tot el mon 520 millons de dólars, següent només superada per ''[[E. T., el extraterrestre]]''.

La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre [[Premi Òscar|Oscars]]: [[Anex:Òscar als millors efectes visuals|Millors efectes visuals]], [[Anex:Òscar al millor sò|Millor sò]], [[Anex:Òscar al millor maquillage|Millor maquillage]] i [[Anex:Òscar a la millor edició de sò|Millor edició de sò]].

== Sinopsis ==
Les maquines, en el seu intent fallit per matar a la encinta [[Sarah Connor]] ([[Linda Hamilton]]), decidixen continuar en el seu comés, pero esta vegada decidixen canviar d'objectiu: l'adolescent [[John Connor]] ([[Edward Furlong]]). Per açò envien l'avançat [[T-1000]] ([[Robert Patrick]]), un prototip de metal líquit que és capaç de transformar-se en qualsevol persona. Pero el jove Connor rebrà l'ajuda d'un [[T-800]] ([[Arnold Schwarzenegger]]), que ve des del futur per a salvar-lo.

== Argument ==
Després del fracàs de Skynet, gràcies a l'intervenció d'un humà enviat per la resistència per a salvar a [[Sarah Connor]] -el soldat i fidel seguidor de [[John Connor]], [[Kyle Reese]]- les maquines no se rendiren, i esta vegada envien a atre [[cyborg]] en una nova missió; si la vegada anterior no conseguiren acabar en Sarah, esta vegada l'objectiu és el propi John Connor, següent encara un chiquet.

La resistència captura a un [[T-800 CSM-101]], i John Connor el reprograma i l'envia al present per a protegir i obeir en tot al seu jove "yo" del passat.

Les maquines envien a l'avançat [[T-1000]] (''Robert Patrick''), un prototip d'''aleació mimètica'' o metal líquit, capaç de copiar formes del mateix tamany i d'eixa forma poder assessinar molt més subtilment a John Connor.

Sarah Connor (''Linda Hamilton'') se troba tancada en el hospital siquiàtric de [[Pescadero]], en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'historia del fi dels temps i de les maquines al [[Dr. Peter Silberman]] (''Earl Boen'').

El jove John Connor (''Edward Furlong'') és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, després de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'industria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; després d'haver vixcut molts anys en [[Mèxic]] i [[Centroamèrica]] aprenent tècniques militars.

El futur ha canviat; els humans havien recuperat del T-800, un braç i un chip, els quals estaven fabricats en una tecnologia molt superior i desconeguda. L'objectiu de ''Sistemes Cyberdyne'', una empresa que desenrollaria posteriorment a [[Skynet]], és estudiar i comprendre com funcionen eixos estranys elements avançats i d'eixa forma aplicar-los en la construcció de maquinaria civil i militar, décades més avançades de les que existixen.

Abdós exterminadors apleguen llavors al present, el T-800 i el T-1000. Mentres el primer conseguix robes, armes i transport d'igual apariència del seu antecessor, el segon se fa passar per oficial de policia, per així buscar més fàcilment a John Connor.

Abdós comencen la seua busca següent el T-1000 qui dona primer en John Connor en una galeria de videojocs. John hauria sigut assessinat si no haguera sigut per l'intervenció del T-800, que aplega just a temps.

Els exterminadors comencen a pelear entre si, pero en seguida se nota la superioritat del T-1000 sobre el T-800. El T-1000 conseguix desfer-se del T-800 i reprén la cacera de John Connor, qui fuig en la seua chicoteta motocicleta. El T-1000 seqüestra un camió i se llança a la persecució de John, qui novament es salvat pel T-800 conduint una motocicleta.

En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vingut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han sigut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.

Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia sigut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vingut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'historia de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.

Després de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de ''Skynet'', el dr. Miles Bennett Dyson (''Joe Morton'').

Després d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (''Castulo Guerra''), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Després d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.

Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'historia i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'''Skynet''. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.

L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants son els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.

Mentres estan colocant els explosius en la seu central de Sistemes Cyberdyne, la policia rodeja l'edifici i se produïx un enfrontament entre el terminator i els policies els quals el prenen pel seu "yo de 1984" buscat per l'assessinat de policies en una central, en el que Miles Dyson resulta ferit, en lo que se queda darrere voluntàriament per a volar l'edifici. Mentres tant, el [[T-1000]] aplega a l'edifici i comença a perseguir a John, Sarah i a [[T-800]], primer en helicòpter i més tart en un camió carregat de [[nitrogen líquit]].

La persecució acaba en una cacera, en la qual el camió bolca i el nitrogen se derrama, congelant al [[T-1000]], el qual se torna sòlit, lent i molt fràgil. El [[T-800]] li diu ''Hasta la vista, baby'' i li dispara, trencant-lo com un cristal. Pero el [[T-1000]], degut al calor de la fundició, se regenera per a, minuts després, enfrontar-se en una brutal lluita contra el seu rival de metal. Lluita que acaba quant el T-1000 clava una vara de ferro en el tórax del [[T-800]] i al paréixer l'extermina danyant la seua "cèlula d'energia". Quant tot pareix perdut, el T-800 ''resucita'' (degut a una bateria de reserva) i salva a Sarah i al seu fill disparant-li al [[T-1000]] en un llançagranades, la granada s'introduïx dins del cos del robot partint-lo en dos en sentit vertical, lo que fa que perda l'equilibri i caiga en una cuba de la fundició, derretint-se.

Després de llançar el braç i el chip a la cuba, Sarah i John creuen que tot ha acabat, pero el T-800 els recorda que queda atre chip: el que esta en el seu cap. Degut a que els T-800 no estan programats per a autodestruir-se, li demana a Sarah que el baixe fins la cuba, a pesar de les negatives de John.

Se supon que el da del Juí i el govern de les maquines mai arribara. En el final normal, Sarah parla, mentres se veu la carretera per la que sen va junt en John, en l'esperança de que si una maquina és capaç d'entendre el valor d'una vida humana potser l'humanitat també.

== Repartiment ==
* [[Arnold Schwarzenegger]] és el [[Terminator T-800|Terminator]]: és un terminator model T-800 CSM-101 capturat per John Connor i enviat al passat per a protegir a [[Sarah Connor]] i a ell mateix de jove.
* [[Linda Hamilton]] és [[Sarah Connor]]: mare de John Connor, se troba en un hospital siquiàtric baix la supervisió del Dr. Silberman fins l'aplegada del Terminator i del seu fill.
* [[Edward Furlong]] és [[John Connor]] de jove: és el John Connor de l'época actual. És un chic rebel que fa cas omís dels seus pares adoptius, fins l'aplegada del Terminator, després tindra que esquivar i fugir del T-1000.
* [[Robert Patrick]] és el [[T-1000]]: un cyborg polimimètic de metal líquit enviat per Skynet des de el futur. La seua missió, matar a Sarah Connor i al seu fill, el líder de la resistència humana, John Connor.
* [[Earl Boen]] és el [[Dr. Peter Silberman]]: ex-siquiatra de la policia. Després de lo ocorregut en ''The Terminator'', ara treballa en un centre siquiàtric on entre els seus pacients se troba Sarah Connor.
* [[Joe Morton]] és el Dr. Miles Bennett Dyson: ingenier de Sistemes Cyberdine. Se dedica a l'investigació civil i militar. Gràcies al chip i al braç que deixa el Terminator en la fabrica, sera la peça angular per al desenroll de Skynet.

Atres personages que apareixen son:
* [[Michael Biehn]] és [[Kyle Reese]]: apareix en l'edició completa de la película, en ''[[flashback]]s''.
* [[Leslie Hamilton Gearren]] és Sarah Connor de jove: apareix quant se veu en l'espill i quant el T-1000 se fa passar per ella.
* [[Michael Edwards]] és John Connor d'adult: és el John Connor del futur. Apareix breument.
* [[S. Epatha Merkerson]] és Tarissa Dyson: esposa del Dr. Miles Bennett Dyson.
* [[Castulo Guerra]] és Enrique Salceda: amic mexicà de Sarah Connor. L'ajuda en la lluita contra el T-1000.
* [[Danny Cooksey]] és Tim: amic de l'infància de John Connor, se divertixen mentres fan les seues malifetes.
* [[Jenette Goldstein]] és Janelle Voight: mare adoptiva de John Connor. Se creua en el camí del T-1000.
* [[Xander Berkeley]] és Tod Voight: pare adoptiu de John Connor. També se creua con el T-1000.
* [[Ken Gibbel]] és Douglas: treballador del centre siquiàtric on esta Sarah Connor.

Com curiositat, cap dir que [[Michael Biehn]] i [[Jenette Goldstein]], així com [[Lance Henriksen]] i [[Bill Paxton]] que apareixen en la primera película de [[The Terminator|Terminator]] treballaren junts en atra de les grans películes de James Cameron: [[Aliens]].

== Final alternatiu ==
El sol esta brillant en un cel sense núvols. Mirant cap baix se veu un parc, molt vert. La gent esta vestida de carrer, divertint-se, anant en bicicleta, llegint, etc. Hi ha uns chiquets en un parc de jocs. Més allà de la llínea d'arbres se veu la llínea del cel de [[Washington D.C.]], en el [[Capitoli]] i el monument a [[George Washington]]. La llínea del cel esta subtilment canviada, en molts edificis nous.

Se veu una carta: ''[[11 de juliol]] de 2029''

Se veu un parc infantil. Hi ha chiquets engrunsant-se i esgolant-se pes tobogans. Coses atemporals que 4 décades d'avanços tècnics no han canviat.

''El 29 d'agost de 1997 vingué i se'n va anar. No passà gran cosa. Michael Jackson complí els quaranta. No hagué Juí Final. La gent anà al treball com sempre, rigué, se queixà, va vore la TV, feu l'amor.''

''Volia córrer pel carrer chillant... agarreu-los a tots i dieu-los "cada dia a partir d'este és un regal. Gasteu-lo be!". En lloc d'açò m'emborrache.''

Se veu a una dona major, assentada en un banc. És Sarah, ara en 64 anys. El mon la ha envellit, pero pareix en pau en este moment. Parla a una gravadora de microcassettes.

''Això fon fa trenta anys. Pero el futur obscur que mai vingué encara existix per a mi i sempre existirà, com el recort d'un somi persistent a la llum del matí. I la guerra contra les maquines seguix. O, per a ser més precisos, la guerra contra aquells que construïxen les maquines equivocades.''

Hi ha un home d'uns quaranta anys jugant en dos chiquets chicotets prop, se gira. És [[John Connor]]. Encara que té el mateix aspecte sever de la seua madurea, no du un pegat en l'ull, ni té cicatrius. Esta llunt de l'home demacrat de ombriu destí que estigué en el mon que pogué haver sigut. Encara així, hi ha una inteligència penetrant, inclús sabiduria, en els seus ulls.

''John lluita la guerra de manera diferent a com fon predit. Ací, en el camp de batalla del Senat, les armes son el sentit comú... i l'esperança.''

Una chiqueta de quatre anys corre cap a ella per a que li nugue els cordons.

''Nuga-me-los, yaya, Nuga-me-los.''

La yaya Sarah somriu. És la única vegada que se li mostra somriure. S'inclina mentres la chiqueta, posa el peu en el banc i li nuga els cordons mentres s'escolta.

''El lux de l'esperança me'l dona el Terminator. Perque si una maquina pot dependre el valor de la vida humana... tal vegada nosatres també pugam.''

Sarah acaricia el pel de la chiqueta i esta corre a jugar en son pare.

== Producció ==
S'utilisà la tècnica de ''Morphing'' en el terminator de metal líquit (el [[T-1000]], interpretat per [[Robert Patrick]]), obligant a l'actor a córrer nuet en quadrats dibuixats per tot el cos per a que la computadora el recreara després digitalment. L'escena que mostra al [[T-800]] votant al camió de nitrogen líquit i tirotejant al seu enemic, fon feta en miniatures i maquetes.

== Veja's també ==
* [[The Terminator]]
* [[Terminator 3: La rebelió de les maquines]]
* [[Terminator Salvation]]

== Enllaços externs ==
* [http://es.youtube.com/watch?v=hj27QajgMqs Final alternatiu]

[[Categoria:Películes de Terminator]]

Categoria:Películes de Terminator

2010-09-21T21:40:36Z

Silla Blava: S'està suprimint tot el contingut de la pàgina

Categoria:Películes de Terminator

2010-09-21T21:40:20Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «[Categoria:The Terminator]».

[Categoria:The Terminator]

The Terminator

2010-09-21T21:34:46Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «'''''Terminator''''' és una película estat unidenca de 1984, dirigida per James Cameron i protagonisada per Arnold Schwarzenegger, [[Linda Hamilton]...».

'''''Terminator''''' és una [[película]] estat unidenca de 1984, dirigida per [[James Cameron]] i protagonisada per [[Arnold Schwarzenegger]], [[Linda Hamilton]] i [[Michael Biehn]] en els papers principals.

Guardonada en el [[Premi Saturn]] 1985, al millor maquillage, a la millor película de ciència ficció i al millor guió. Guardonada en el premi ''Grand Prize'' 1985, (James Cameron) en el ''[[Avoriaz Fantastic Film Festival]]''.

Preservada des de 2008 en el [[National Film Registry]] de la [[Biblioteca del Congres dels Estats Units]]

== Argument ==
En l'any 2029, després de devastar la Terra i esclavisar a l'Humanitat, les maquines, governades per ''[[Skynet (Terminator)|Skynet]]'', estan a punt de perdre la guerra contra ''la resistència'' humana liderada per [[John Connor]]. Front a eixa situació, les maquines entenen que assessinar a John Connor en el presente, seria irrellevant, donat que ya ha conduït la resistència a la victorià. Per lo tant, ''Skynet'' elabora la seua estratègia decidint eliminar al líder enemic abans de que este naixca, de modo que no puga complir-se la seua missió de conducció futura. Per açò envia al passat (any 1984) a un ''Terminator'' [[Terminator T-800 (personage)|T-800]] model Cyber Dyne 101, un [[cyborg]] assessí (''Arnold Schwarzenegger''), a través d'una [[maquina del temps]], en la missió de ''exterminar'' a [[Sarah Connor (personage)|Sarah Connor]], mare de John, abans que este siga concebut. El Terminator és una eficient maquina de matar que no té emocions, i ademés posseïx un poderós [[endosquelet]] metàlic que esta recobert en una capa exterior de teixit viu, per a que se parega a un ser humà.

Enterats del pla per a assessinar a la dona que donara a llum a l'únic home capaç de salvar a l'Humanitat, ''la resistència'' també conseguix accedir a la maquina del temps i conseguir enviar a un soldat humà, [[Kyle Reese]] (''Michael Biehn''), en la missió de protegir-la del ''Terminator''.

Quant el cyborg aplega a 1984, nuet, ràpidament conseguix roba i armament, assessinant i robant, i comença a realisar la seua missió. Assessina sistemàticament a dos ''"Sarah Connor"'', de les quals troba la seua direcció en la guia telefònica de [[Los Ángeles]]. La policia esta sorpresa per la coincidència de que els assessinats passaren el mateix da, pel nom similar de les víctimes, i perque no tenien ninguna relació entre elles.

Al aplegar Sarah (''Linda Hamilton'') al seu treball com cambrera d'un restaurant, la seua companyera de treball, Ginger Ventura (''Bess Motta'') li mostra el noticier de televisió on anuncien que una ''Sarah Connor'' havia sigut assessinada.

Kyle Reese conseguix aplegar a 1984, nuet també, i li arrebata els seus pantalons a un vagabunt. Una patrullera de policia passa pel lloc, i davant els chillits del vagabunt, perseguixen a Reese. Este conseguix introduir-se en una una tenda de roba ya tancada, on agarra un parell de sabates i una gavardina. Després conseguix robar una escopeta des de una patrullera estacionada i se allunta del lloc.

Eixa nit, després d'anular una cita, Sarah abandona el seu apartament, que compartix en la seua companyera de treball Ginger. Esta espera la visita del seu nóvio Matt Buchanan (''Rick Rossovich''). Sarah decidix llavors anar a un bar per a passar el temps. Allí s'entera per la televisió, de la noticia del assessinat de la segona ''Sara Connor'', i decidix revisar el catàlec telefònic, trobant que ella és la següent ''Sarah Connor'' en la llista. Intenta cridar a Ginger per a advertir-la, pero el teléfon del bar no funciona i ix a buscar atre. En el camí ve que Kyle Reese l'esta seguint, i cree que ell és el assessí. Decidix llavors entrar al primer local públic que troba, la discoteca ''Tech Noir'', i intenta cridar des d'allí novament, al no obtindre resposta, li deixa un mensage i després intenta cridar a la policia. Finalment conseguix conectar-se en el tinent Ed Traxler (''Paul Winfield''), que li diu que li enviarà una patrullera per a recollir-la. Llavors Sarah se senta a esperar.

El ''Terminator'' aplega al apartament de Sarah i assessina a Ginger, confonent-la en Sarah, i al seu nóvio Matt, qui intenta detindre-lo. Estant per retirar-se, escolta la cridada telefònica i el mensage de Sarah donant-li la seua ubicació. Després de buscar en els caixons, troba una foto de Sarah i ix per a trobar-la en la discoteca ''Tech Noir'', on se supon que ella estava. Després de passejar-se entre els assistents, conseguix trobar-la i li dispara, provocant el pànic i una massacre entre el públic de la discoteca. Quant pareix que conseguira assessinar a Sarah, apareix Kyle Reese, i li dispara en la poderosa escopeta, deixant al ''Terminator'' temporalment neutralisat. Reese conseguix convéncer a Sarah de fugir en ell. El ''Terminator'' se recupera i comença a perseguir-los. Reese havia robat un automòvil i se disponia a fugir junt a l'aterrorisada Sarah, que no entenia lo que estava passant, quant apareix el ''Terminator''. La persecució acaba quant Reese conseguix disparar-li novament, neutralisant-lo novament per uns instants. Moments després el ''Terminator'' se recupera novament i assessina a un policia que s'havia detingut a investigar, puja a la seua patrullera i continua la persecució.

Sarah i Reese s'oculten en un estacionament. Allí, Kyle li comença a explicar a Sarah que ell ve del futur i té la missió de protegir-la dels intents d'assessinat del ''Terminator''. Continua explicant-li que en el futur, els militars estat unidencs crearan una inteligència nomenada ''Skynet'', per a pendre decisions estratègiques, pero que ''Skynet'' havia pres consciencia de sí mateixa i decidí que la raça humana era una amenaça, per lo que decidí destruir-la. Per això, havia iniciat un atac termonuclear total, resultant posteriorment en una guerra entre els supervivents humans i les maquines. El paper de Sarah era procrear a John Connor, qui seria el futur líder de la resistència i dirigira als humans a la victòria.

El ''Terminator'', aprofitant l'informació que obté de la ràdio policial, apareix novament i torna a perseguir-los. Després d'una violenta carrera, seguits també per vehículs policials, el ''Terminator'' choca i conseguix escapar-se. Reese i Sarah son detinguts i duts a un quarter de policia. Allí, Reese és interrogat pel doctor Peter Silberman (''Earl Boen''), que després definix a Kyle com un llunàtic i que el seu extrany relat son deliris que no tenen proba alguna. Mentres tant en un motel, el ''Terminator'' repara el seu braç dret i se extirpa el seu ull esquerre biològic, danyats en la persecució. Després de colocar-se unes ulleres de sol per a cobrir el seu ull electrònic, se dirigix a la comissaria de policia.

Quant aplega allí, pregunta en la recepció de la comissaria per Sarah Connor, de qui diu ser el seu amic. Al ser-li negada la visita, el ''Terminator'' se retira dient ''Tornaré'', cosa que fa moments després conduint a alta velocitat un pesat vehícul, destruint l'entrada i esclafant al recepcionista. Sense donar temps a res, entra en la comissaria i busca a Sarah, assessina a cada oficial de policia que apareix en el seu camí tractant de detindre-lo. Per a facilitar la seua missió, arranca els cables d'alimentació i deixa el quarter a obscures, seguix en la seua mascare utilisant la seua capacitat per a vore en l'obscuritat. Al sentir el tiroteig, Sarah s'amaga i es rescatada per Kyle que aprofita l'obscuritat per a escapar d'allí. Ya de nit en la carretera, deuen abandonar el seu vehícul per falta de combustible i se refugien baix d'un pont. En un [[flashback]] se mostra el passat de Reese (el futur). En eixe futur post-nuclear, Reese té una foto de Sarah que resulta cremada en un violent atac sorpresa d'un ''Terminator'' a una base humana.

Al dia següent, Sarah i Kyle s'oculten en un motel. Kyle ix a comprar i torna en material per a fabricar bombes de tubo per a estar preparats davant una nova aparició del ''Terminator''. Sarah li pregunta a Kyle si alguna vegada ha tingutt una amant i ell li respon que no, i després li revela a Sarah que la ama. Al principi, Kyle se sent algo panoli per haver-li revelat això, pero Sarah el besa i fan l'amor.

Per la nit, el ''Terminator'' aplega fins al motel montat en una motocicleta i es rebut pels lladruscs d'un gos. Kyle sap per experiència pròpia que el cyborg assessí els ha alcançat i junt a Sarah conseguixen fugir, següent perseguits en una autopista pel ''Terminator''. Comença un combat a alta velocitat. Sarah pren el volant i Kyle tira les bombes que havia preparat, el ''Terminator'' dispara i conseguix ferir-lo. Sarah conseguix fer chocar al ''Terminator'' en una camioneta, pero al tractar d'evitar una colisió, se bolca. El ''Terminator'' se recupera i seqüestra un camió cisterna en combustible, per a seguir la persecució. Sarah i Kyle conseguixen escapar, i Kyle prepara una emboscada, refugiant-se en un contenidor de basura. Al passar el camió conduït pel ''Terminator'', ix d'ell i conseguix introduir algunes bombes restants en el vehícul, provocant una gran explosió i incendi, reduint-lo a escombres.

Quant creuen que finalment el ''Terminator'' esta destruit, l'[[endosquelet]] metàlic d'este ix de les flames i els perseguix fins una fabrica automatisada. En la fabrica, Kyle encén les maquines per a evitar que el endosquelet els rastrege, pero este els troba i Kyle l'enfronta, sense conseguir danyar-lo i resultant ferit. Conseguix encendre una bomba i la coloca en el tors de l'endosquelet, volant-li les cames. Per l'explosió, Sarah és ferida per un tros de metal que se li clava en una cama, i que la impossibilita de caminar. Arrastrant-se, aplega al costat de Kyle, pero este ya esta mort. L'endosquelet conseguix reactivar-se i comença a perseguir a Sarah, arrastrant-se. Sarah per a fugir, també deu arrastrar-se degut a la seua ferida, i s'introduïx en una gran [[prensa hidràulica]], creent que d'esta manera evitarà ser alcançada, pero l'endosquelet la seguix a l'interior de la prensa. Sarah conseguix passar a l'atre costat de la prensa i veu en terror com l'endosquelet estira el seu braç en el fi d'estrangular-la, pero ella conseguix posar en funcionament la prensa, i la maquina assessina és esclafada i destruïda.

Temps després, Sarah viaja en un vell jeep per [[Mèxic]], gravant varies audiocintes que després donarà al seu futur fill quant este estiga preparat. Sarah ya esta encinta del futur [[John Connor]]. Les cintes revelen que Kyle és el seu pare i que el conceberen en la nit que passaren junts en el motel.

Sarah se deté uns minuts per a repondre gasolina, quant un chiquet (''Anthony Trujillo'') li fa una fotografia en una càmara [[Polaroid]] i li demana cinc dólars per ella. La foto és la mateia que Kyle dura damunt en el futur. Després, el chiquet menciona que se ve una tormenta, a lo que Sarah respon ''Ho sé'', referint-se als obscurs acontenyiments futurs.

== Repartiment ==
* Arnold Schwarzenegger és el Terminator T-800: un cyborg (organisme cibernètic) assessí model Cyberdyne 1.0.1. enviat des del futur per assessinar a Sarah J. Connor, mare de John Connor, líder de la resistència humana en el futur.
* Michael Biehn és Kyle Reese: sargent i membre de la resistència enviat al passat per a protegir a Sarah Connor i ser el pare de John Connor.
* Linda Hamilton és Sarah J. Connor: cambrera d'un bar de Los Ángeles, la seua vida transcorre en normalitat fins l'aplegada de Kyle Reese. Mare de John Connor, deurà d'escapar del seu enemic, ''Terminator''.
* Paul Winfield és el Tinent Ed Traxler: treballa en el departament d'homicidis en la Comissaria de Los Ángeles. Du el cas sobre els assessinats en torn a Sarah Connor.
* [[Lance Henriksen]] és el Detectiu Vukovich: ajudant del tinent Traxler en el departament d'homicidis en la Comissaria de Los Ángeles. Investiga els assessinats en torn al nom de Sarah Connor.
* Earl Boen és el [[Dr. Peter Silberman]]: siquiatra de la policia de Los Ángeles, evaluarà si lo que diu Kyle Reese sobre el futur és cert.

Atres personages que apareixen son:

* Bess Motta és Ginger Ventura: companyera de pis de Sarah Connor, se creua en el camí del ''Terminator''.
* Rick Rossovic és Matt Buchanan: nóvio de Ginger, també tindrà un destí fatal al trobar-se en el ''Terminator''.
* Dick Miller és el Dependent de la tenda d'armes: li proporciona al ''Terminator'' les armes necessàries per a eliminar a Sarah Connor.
* Franco Columbo és el Terminator en el futur que entra en el refugi on se troba Kyle Reese.
* [[Bill Paxton]] és el Líder Punk: líder d'un grup de punks que se creuen en el ''Terminator''.
* Brian Thompson és el Punk 2: membre del grup de punks que se riuen del ''Terminator''. Mor al arrancar-li ''Terminator'' el cor.
* Brad Rearden és el Punk 3: membre del grup de punks que se riuen del ''Terminator''. Li entrega la seua roba per a evitar ser assessinat.

== Comentaris ==
L'historia esta basada en varios relats i idees d'[[Harlan Ellison]], qui no fon acreditat en la película fins molts anys més tart. La forma de l'Exterminador, el [[ciborc]] assessí, esta basada en diferents malensomis que Cameron tingué estant mal, participant després en l'idea en varios ''storyboards''. La película va supondre tota una revolució pels seus [[efectes especials]] innovadors per a l'época i el disseny del ciborc.

L'èxit de la película donaria orige a ''[[Terminator 2: El juí final]]'', ''[[Terminator 3: La rebelió de les maquines]]'', i l'ultima entrega ''[[Terminator Salvation]]'' que s'estrenà en maig del 2009, en les que se desenrolla el [[viage a través del temps|viage en el temps]] i el paper de Connor en la futura resistència post-nuclear.

''Terminator'' significà un punt de inflexió en el mon de les películes de ciència ficció i en el cine en general pels mencionats efectes especials, els quals foren idea i obra de [[Stan Winston]], productor i dissenyador de robots per a películes: formà part de l'equip en la 2ª, 3ª i 4ª part de ''Terminator'', dissenyà els robots per a ''[[Jurassic Park]]'', ''[[Doom (película)|Doom]]'' (basada en el popular [[videojoc]] [[Doom|del mateix nom]]), ''[[Constantine]]'', ''[[Big Fish]]'', ''[[Inteligència Artificial (película)|Inteligència Artificial]]'', ''[[Aliens]]'' i ''[[Edward Scissorhands]]'' entre atres.

El disseny de l'endosquelet del ''Terminator'' fon realisat en metal i necessità d'un mando a distancia per a poder controlar-lo. En les escenes que se veu al [[robot]] en cos sancer, este estava animat a través de la tècnica de ''[[stop-motion]]''.

== Producció ==
Cameron pensà originalment en ''Terminator'' com un ser indestructible, pero que, a la vegada, és capaç d'ocultar-se fàcilment. Com resultat, la seua primera elecció per al paper fon [[Lance Henriksen]]. [[O.J. Simpson]] estava en la llista, pero Cameron, que no creïa que "el chic fora un desapiadat assessí" el descartà. D'acort en ell i co-escritor [[William Wisher]], a Schwarzenegger se li oferí el paper de ''Kyle Reese''. A pesar d'açò, se donaren conter de que ell s'adaptava millor al paper de ''Terminator'', que com conseqüència se convertí en gran i musculat. Michael Biehn també estava en la llista per al ''Terminator'', i no par a l'héroe Kyle Reese.

La producció estava prevista que s'iniciara per a la primavera de [[1983]] en [[Toronto]], pero després de que [[Dino de Laurentis]] elegira a Schwarzenegger per a la película [[Conan el Destructor]], la filmació se retarda fins [[març]] de [[1984]] en Los Ángeles.

Varies escenes tallades de la película estan disponibles en alguns DVD. Una escena en particular que implica la destrucció de [[Cyberdyne]] inspirà una trama molt similar per a la seqüela. En esta escena, Reese sugerix a Sarah que troben Cyberdyne Systems i destruir-lo abans de que puguen inventar ''Skynet'', la prevenció de la guerra. Al final de la película, quant Sarah esta següent duta per l'ambulància, dos treballadors de la fabrica troben els restos del Terminator i decidixen dur-los a Investigació i Desenroll, en la càmara reduint el zoom se revela el nom de la fabrica: [[Cyberdyne Systems]]. Estes dos escenes establixen els punts principals de l'argument de [[Terminator 2]].

El ''Terminator'' "protector" comunica a Sarah i a John que s'ha lograt recuperar la [[CPU]] i un braç quant acaben en ell (el propi ''Terminator'') la primera vegada, i que utilisant [[ingeniera inversa]] sobre la CPU i el braç de ''Terminator'' en el futur, se conseguix crear ''Skynet'', per lo que Sarah, John i ''Terminator'' decidixen volar Cyberdyne per a evitar la guerra.

[[James Cameron]] digué una vegada que lo que l'inspirà per a fer ''Terminator'' foren dos episodis de la década de 1960, de la serie de televisió de ciència ficció [[The Outer Limits |The Outer Limits (en Espanya: Més Allà del Llímit]]: [[Soldat (The Outer Limits)|Soldat]] i [[El Dimoni en la Ma de Cristal]]. No donant-se conte de que abdós episodis foren escrits per l'autor de ciència-ficció, Harlan Ellison. Ellison demandà l'estudi per a que en la película original se reconeguera l'aportació d'Ellison, també deuen incloure's en totes les futures versions de la película.

== Veja's també ==
* [[Terminator 2: El juí final]]
* [[Terminator 3: La rebelió de les maquines]]
* [[Terminator 4]] (Terminator Salvation)
* [[Terminator: The Sarah Connor Chronicles]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|The_Terminator}}

[[Categoria:Películes de Terminator]]

Categoria:Pobles de la Província de Valéncia

2009-11-20T11:47:57Z

Silla Blava:

{{catmás|Anex:Municipis de la província de Valéncia}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

L'Alqueria de la Comtesa

2009-11-20T11:47:04Z

Silla Blava: /* Referències */

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_l'Alqueria_de_la_Comtesa_respecte_de_CV.png]]
|image_província = [[Image: Alquería_de_la_Condesa-Mapa_de_Safor.svg.png]]
|nom = L'Alqueria de la Comtesa
|image_escut = [[Image: Escut_alqueria_de_la_comtessa.svg.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Safor]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Gandia]]
|coor = 38°56′41″N 0°9′36″O
|superfície = 2,10 km²
|altitut = 16 msnm
|població = 1.506 hab.
|densitat = 717,14 hab./km²
|gentilici = Alquerià/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46715
|festes = 29 de juny
|alcalde = Salvador Femenía Peiró ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.lalqueriadelacomtessa.es/ Web oficial de L'Alqueria de la Comtesa]
|notes =
}}

'''L'Alqueria de la Comtesa''' (en [[castellà]] ''Alquería de la Condesa'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].

== Geografia ==
Situat entre les ciutats de [[Gandia]] i [[Oliva]], pròxim a la costa. La superfície es plana, a excepció d'un chicotet cerro de 176 metros en el Mont Rabat al sur del terme. El terreny és argilós. D'oest a est creua el barranc de ''Seret'' o més conegut com ''Beneitijir''.

El clima és [[clima mediterràneu]], els vents dominants son els del nort i est i es este últim és el que produïx les pluges. De noroest a surest passa la carretera de [[Gandia]] a [[Oliva]], i transversalment a esta, la de [[Piles]] a [[Rafelcofer]].

Des de [[Valéncia]] s'accedix a través de la [[N-332]].

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de L'Alqueria de la Comtesa llimita en les següents localitats:
[[Bellreguart]], [[La Font d'En Carròs]], [[Oliva]], [[Palmera]], [[Piles]] i [[Rafelcofer]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
En el mateix llímit d'este terme en el de [[La Font d'En Carròs]] se troba la ''Montanya del Rabat'' en la que hi ha restos d'un poblat [[ibèric]].

L'orige del lloc és una [[alqueria]] [[morisca]] que pertanyia al [[ducat de Gandia]]. En [[1562]] s'agregà l'[[Alqueria]] dels Frares. És una parròquia independent des de l'any [[1773]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Tormos
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 = Juan Tormos
| Partit_2 = n/d
| Alcalde_3 = Juan Tormos
| Partit_3 = n/d
| Alcalde_4 = Juan Tormos
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Gonzales Escriva
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.605 || align=center| 1.541 || align=center| 1.557 || align=center| 1.487 || align=center| 1.457 || align=center| 1.382 || align=center| 1.414 || align=center| 1.462 || align=center| 1.486 || align=center| 1.506
|}

== Economia ==
Bassada tradicionalment en l'[[agricultura]], la superfície cultivada ocupa la major part de terme. En el seca hi ha plantats oliveres i garroferes. En el regadiu que ocupa la major part del terreny, i és la [[taronja]] el cultiu més important.

L'industria, de menor importància que l'[[agricultura]], estava representada pel [[moble]], el [[calçat]] i fabricació d'envasos per a la taronja. A finals del segle XX i fins ara, el sector servicis un centre comercial en el que s'ubiquen diverses activitats.

== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada als sants Pere i Pau. S'acaba en 1909, construïda sobre el solar d'atra més antiga. La pila batismal fon donada fa anys per Adolf Castelló, hui en dia els seus besnets i gents del poble son batejats en eixa pila de marbre.

* Molí d'arròs data de 1850.

== Festes locals ==
*'''Festes Patronals'''. Celebra estes festes el 29 de juny en honor a Sant Pere i Sant Pau. I durant els tres dies següents, dia 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en Honor del Santíssim Crist, la Divina Aurora i Sant Lluís respectivament.

En la segona semana de setembre se celebra el tradicional "Porrat de l'Alqueria de la Comtesa" en honor dels Sants Abdon i Senén o també conegut com "Sants de la Pedra".

== Enllaços externs ==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia i La Safor]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alquería_de_la_Condesa}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

L'Alqueria de la Comtesa

2009-11-20T11:45:49Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = Image: Localisació_de_l'Alqueria_de_la_Comtesa_respecte_de_CV.png |image_província = [[Image: Alquería_de_la_Condesa-Mapa_...».

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_l'Alqueria_de_la_Comtesa_respecte_de_CV.png]]
|image_província = [[Image: Alquería_de_la_Condesa-Mapa_de_Safor.svg.png]]
|nom = L'Alqueria de la Comtesa
|image_escut = [[Image: Escut_alqueria_de_la_comtessa.svg.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Safor]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Gandia]]
|coor = 38°56′41″N 0°9′36″O
|superfície = 2,10 km²
|altitut = 16 msnm
|població = 1.506 hab.
|densitat = 717,14 hab./km²
|gentilici = Alquerià/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46715
|festes = 29 de juny
|alcalde = Salvador Femenía Peiró ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.lalqueriadelacomtessa.es/ Web oficial de L'Alqueria de la Comtesa]
|notes =
}}

'''L'Alqueria de la Comtesa''' (en [[castellà]] ''Alquería de la Condesa'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].

== Geografia ==
Situat entre les ciutats de [[Gandia]] i [[Oliva]], pròxim a la costa. La superfície es plana, a excepció d'un chicotet cerro de 176 metros en el Mont Rabat al sur del terme. El terreny és argilós. D'oest a est creua el barranc de ''Seret'' o més conegut com ''Beneitijir''.

El clima és [[clima mediterràneu]], els vents dominants son els del nort i est i es este últim és el que produïx les pluges. De noroest a surest passa la carretera de [[Gandia]] a [[Oliva]], i transversalment a esta, la de [[Piles]] a [[Rafelcofer]].

Des de [[Valéncia]] s'accedix a través de la [[N-332]].

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de L'Alqueria de la Comtesa llimita en les següents localitats:
[[Bellreguart]], [[La Font d'En Carròs]], [[Oliva]], [[Palmera]], [[Piles]] i [[Rafelcofer]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
En el mateix llímit d'este terme en el de [[La Font d'En Carròs]] se troba la ''Montanya del Rabat'' en la que hi ha restos d'un poblat [[ibèric]].

L'orige del lloc és una [[alqueria]] [[morisca]] que pertanyia al [[ducat de Gandia]]. En [[1562]] s'agregà l'[[Alqueria]] dels Frares. És una parròquia independent des de l'any [[1773]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Tormos
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 = Juan Tormos
| Partit_2 = n/d
| Alcalde_3 = Juan Tormos
| Partit_3 = n/d
| Alcalde_4 = Juan Tormos
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Gonzales Escriva
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Salvador Femenía Peiró
| Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.605 || align=center| 1.541 || align=center| 1.557 || align=center| 1.487 || align=center| 1.457 || align=center| 1.382 || align=center| 1.414 || align=center| 1.462 || align=center| 1.486 || align=center| 1.506
|}

== Economia ==
Bassada tradicionalment en l'[[agricultura]], la superfície cultivada ocupa la major part de terme. En el seca hi ha plantats oliveres i garroferes. En el regadiu que ocupa la major part del terreny, i és la [[taronja]] el cultiu més important.

L'industria, de menor importància que l'[[agricultura]], estava representada pel [[moble]], el [[calçat]] i fabricació d'envasos per a la taronja. A finals del segle XX i fins ara, el sector servicis un centre comercial en el que s'ubiquen diverses activitats.

== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada als sants Pere i Pau. S'acaba en 1909, construïda sobre el solar d'atra més antiga. La pila batismal fon donada fa anys per Adolf Castelló, hui en dia els seus besnets i gents del poble son batejats en eixa pila de marbre.

* Molí d'arròs data de 1850.

== Festes locals ==
*'''Festes Patronals'''. Celebra estes festes el 29 de juny en honor a Sant Pere i Sant Pau. I durant els tres dies següents, dia 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en Honor del Santíssim Crist, la Divina Aurora i Sant Lluís respectivament.

En la segona semana de setembre se celebra el tradicional "Porrat de l'Alqueria de la Comtesa" en honor dels Sants Abdon i Senén o també conegut com "Sants de la Pedra".

== Enllaços externs ==
*[http://www.turisafor.com Web turística de Gandia i La Safor]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alquería de la Condesa}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província Valéncia]]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

2009-11-20T11:34:54Z

Silla Blava:

'''Llista de municipis de la [[província de Valéncia]]''':

[[Image:Mapa municipal de valencia.png|thumb|250px|Mapa municipal]]

{| class="wikitable" border="1"
|-
! Valencià
! Castellà
! Oficial
! Població (2007)
|-
| [[Ademús]]
| Ademuz
| Ademuz
| align="right" | 1.463
|-
| [[Ador]]
| Ador
| Ador
| align="right" | 1.346
|-
| [[Atzeneta d'Albaida]]
| Adzaneta de Albaida
| Atzeneta d'Albaida
| align="right" | 1.285
|-
| [[Agullent]]
| Agullent
| Agullent
| align="right" | 2.364
|-
| [[Alaquàs]]
| Alacuás
| Alaquàs
| align="right" | 30.177
|-
| [[Albaida]]
| Albaida
| Albaida
| align="right" | 6.269
|-
| [[Albal]]
| Albal
| Albal
| align="right" | 14.840
|-
| [[Albalat de la Ribera]]
| Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera
| align="right" | 3.429
|-
| [[Albalat dels Tarongers]]
| Albalat de Taronchers
| Albalat dels Tarongers
| align="right" | 1.070
|-
| [[Albalat dels Sorells]]
| Albalat dels Sorells
| Albalat dels Sorells
| align="right" | 3.708
|-
| [[Alberich]]
| Alberique
| Alberic
| align="right" | 10.330
|-
| [[Alboraig]]
| Alborache
| Alborache
| align="right" | 1.038
|-
| [[Alboraya]]
| Alboraya
| Alboraya
| align="right" | 21.582
|-
| [[Albuixech]]
| Albuixech
| Albuixech
| align="right" | 3.646
|-
| [[Alcàsser]]
| Alcácer
| Alcàsser
| align="right" | 8.716
|-
| [[Alcàntera]]
| Alcántara de Júcar
| Alcàntera de Xúquer
| align="right" | 1.397
|-
| [[Alzira]]
| Alcira
| Alzira
| align="right" | 43.038
|-
| [[Les Alcubles]]
| Alcublas
| Alcublas
| align="right" | 829
|-
| [[L'Alcúdia de Carlet]]
| Alcúdia de Carlet
| L'Alcúdia
| align="right" | 11.105
|-
| [[L'Alcúdia de Crespins]]
| Alcúdia de Crespins
| L'Alcúdia de Crespìns
| align="right" | 4.929
|-
| [[Aldaya]]
| Aldaya
| Aldaia
| align="right" | 28.138
|-
| [[Alfafar]]
| Alfafar
| Alfafar
| align="right" | 20.321
|-
| [[Alfauir]]
| Alfahuir
| Alfauir
| align="right" | 437
|-
| [[Alfara de la Baronia]]
| Alfara de Algimia
| Alfara d'Algimia
| align="right" | 515
|-
| [[Alfara del Patriarca]]
| Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca
| align="right" | 2.858
|-
| [[Alfarp]]
| Alfarp
| Alfarp
| align="right" | 1.423
|-
| [[Alfarrasí]]
| Alfarrassí
| Alfarrasí
| align="right" | 1.297
|-
| [[Algar]]
| Algar de Palancia
| Algar de Palancia
| align="right" | 542
|-
| [[Algemesí]]
| Algemesí
| Algemesí
| align="right" | 27.272
|-
| [[Algímia d'Alfara]]
| Algimia de Alfara
| Algímia d'Alfara
| align="right" | 1.039
|-
| [[Alginet]]
| Alginet
| Alginet
| align="right" | 12.605
|-
| [[Almàssera]]
| Almácera
| Almàssera
| align="right" | 6.928
|-
| [[Almiserà]]
| Almiserat
| Almiserà
| align="right" | 291
|-
| [[Almoines]]
| Almoines
| Almoines
| align="right" | 2.086
|-
| [[Almussafes]]
| Almusafes
| Almussafes
| align="right" | 7.967
|-
| [[Alpont]]
| Alpuente
| Alpuente
| align="right" | 828
|-
| [[L'Alqueria de la Comtesa]]
| Alquería de la Condesa
| L'Alqueria de la Comtessa
| align="right" | 1.506
|-
| [[Andilla]]
| Andilla
| Andilla
| align="right" | 325
|-
| [[Anna]]
| Anna
| Anna
| align="right" | 2.718
|-
| [[Antella]]
| Antella
| Antella
| align="right" | 1.526
|-
| [[Ares dels Olms]]
| Aras de los Olmos
| Aras de los Olmos
| align="right" | 393
|-
| [[Ayelo de Malferit]]
| Ayelo de Malferit
| Aielo de Malferit
| align="right" | 4.532
|-
| [[Ayelo de Rugat]]
| Ayelo de Rugat
| Ayelo de Rugat
| align="right" | 197
|-
| [[Ayora]]
| Ayora
| Ayora
| align="right" | 5.489
|-
| [[Barcheta]]
| Barcheta
| Barxeta
| align="right" | 1.650
|-
| [[Barig]]
| Bárig
| Barx
| align="right" | 1.423
|-
| [[Bèlgida]]
| Bélgida
| Bèlgida
| align="right" | 701
|-
| [[Bellreguart]]
| Bellreguart
| Bellreguard
| align="right" | 4.349
|-
| [[Bellús]]
| Bellús
| Bellús
| align="right" | 387
|-
| [[Benaixeve]]
| Benagéber
| Benagéber
| align="right" | 159
|-
| [[Benaguasil]]
| Benaguacil
| Benaguasil
| align="right" | 10.374
|-
| [[Benavites]]
| Benavites
| Benavites
| align="right" | 624
|-
| [[Beneixida]]
| Benegida
| Beneixida
| align="right" | 670
|-
| [[Benetússer]]
| Benetúser
| Benetússer
| align="right" | 14.283
|-
| [[Beniarjó]]
| Beniarjó
| Beniarjó
| align="right" | 1.641
|-
| [[Beniajar]]
| Beniatjar
| Beniatjar
| align="right" | 260
|-
| [[Benicolet]]
| Benicolet
| Benicolet
| align="right" | 577
|-
| [[Benicull]]
| Benicull|Benicull de Júcar
| Benicull de Xúquer
| align="right" | 904
|-
| [[Benifairó de la Valldigna]]
| Benifairó de la Valldigna
| Benifairó de la Valldigna
| align="right" | 1.695
|-
| [[Benifairó de les Valls]]
| Benifairó de los Valles
| Benifairó de les Valls
| align="right" | 2.011
|-
| [[Benifayó]]
| Benifayó
| Benifaió
| align="right" | 12.204
|-
| [[Beniflà]]
| Beniflá
| Beniflá
| align="right" | 375
|-
| [[Benigànim]]
| Benigánim
| Benigànim
| align="right" | 6.150
|-
| [[Benimodo]]
| Benimodo
| Benimodo
| align="right" | 2.141
|-
| [[Benimuslem]]
| Benimuslem
| Benimuslem
| align="right" | 605
|-
| [[Beniparrell]]
| Beniparrell
| Beniparrell
| align="right" | 1.896
|-
| [[Benirredrà]]
| Benirredrá
| Benirredrà
| align="right" | 1.586
|-
| [[Benissanó]]
| Benisanó
| Benisanó
| align="right" | 2.064
|-
| [[Benissoda]]
| Benisoda
| Benissoda
| align="right" | 361
|-
| [[Benissuera]]
| Benisuera
| Benisuera
| align="right" | 199
|-
| [[Bétera]]
| Bétera
| Bétera
| align="right" | 19.491
|-
| [[Bicorp]]
| Bicorp
| Bicorp
| align="right" | 603
|-
| [[Bocairent]]
| Bocairente
| Bocairent
| align="right" | 4.444
|-
| [[Bolbait]]
| Bolbaite
| Bolbaite
| align="right" | 1.507
|-
| [[Bonrepòs i Mirambell]]
| Bonrepós y Mirambell
| Bonrepòs i Mirambell
| align="right" | 3.047
|-
| [[Bufalí]]
| Bufali
| Bufalí
| align="right" | 203
|-
| [[Bugarra]]
| Bugarra
| Bugarra
| align="right" | 826
|-
| [[Bunyol]]
| Buñol
| Buñol
| align="right" | 9.720
|-
| [[Burjassot]]
| Burjasot
| Burjassot
| align="right" | 37.402
|-
| [[Calles]]
| Calles
| Calles
| align="right" | 449
|-
| [[Camporrobles]]
| Camporrobles
| Camporrobles
| align="right" | 1.405
|-
| [[Canals]]
| Canals
| Canals
| align="right" | 13.771
|-
| [[Canet d'En Berenguer]]
| Canet de Berenguer
| Canet d'En Berenguer
| align="right" | 5.060
|-
| [[Carcaixent]]
| Carcagente
| Carcaixent
| align="right" | 21.695
|-
| [[Càrcer]]
| Cárcer
| Càrcer
| align="right" | 2.095
|-
| [[Carlet]]
| Carlet
| Carlet
| align="right" | 15.189
|-
| [[Carrícola]]
| Carrícola
| Carrícola
| align="right" | 94
|-
| [[Cases Altes]]
| Casas Altas
| Casas Altas
| align="right" | 178
|-
| [[Cases Baixes]]
| Casas Bajas
| Casas Bajas
| align="right" | 244
|-
| [[Casinos]]
| Casinos
| Casinos
| align="right" | 2.560
|-
| [[Castelló de les Guerres]]
| Castellón de Rugat
| Castelló de Rugat
| align="right" | 2.391
|-
| [[Castellonet]]
| Castellonet
| Castellonet de la Conquesta
| align="right" | 173
|-
| [[Castielfabit]]
| Castellfabib
| Castielfabib
| align="right" | 244
|-
| [[Catadau]]
| Catadau
| Catadau
| align="right" | 2.619
|-
| [[Catarroja]]
| Catarroja
| Catarroja
| align="right" | 25.650
|-
| [[Capdet de las Font]]
| Caudete de las Fuentes
| Caudete de las Fuentes
| align="right" | 773
|-
| [[Cerdà]]
| Cerdá
| Cerdà
| align="right" | 348
|-
| [[Chella]]
| Chella
| Chella
| align="right" | 2.776
|-
| [[Chelva]]
| Chelva
| Chelva
| align="right" | 1.839
|-
| [[Chera]]
| Chera
| Chera
| align="right" | 664
|-
| [[Chest]]
| Cheste
| Cheste
| align="right" | 7.872
|-
| [[Chirivella]]
| Chirivella
| Xirivella
| align="right" | 30.212
|-
| [[Chiva]]
| Chiva
| Chiva
| align="right" | 12.890
|-
| [[Chulilla]]
| Chulilla
| Chulilla
| align="right" | 786
|-
| [[Cofrents]]
| Cofrentes
| Cofrentes
| align="right" | 978
|-
| [[Corbera]]
| Corbera
| Corbera
| align="right" | 3.249
|-
| [[Cortes de Pallars]]
| Cortes de Pallás
| Cortes de Pallás
| align="right" | 962
|-
| [[Cotes]]
| Cotes
| Cotes
| align="right" | 373
|-
| [[Quart de les Valls]]
| Cuart de les Valls
| Quart de les Valls
| align="right" | 1.100
|-
| [[Quart de Poblet]]
| Cuart de Poblet
| Quart de Poblet
| align="right" | 25.340
|-
| [[Quartell]]
| Cuartell
| Quartell
| align="right" | 1.431
|-
| [[Quatretonda]]
| Cuatretonda
| Quatretonda
| align="right" | 2.513
|-
| [[Cullera]]
| Cullera
| Cullera
| align="right" | 23.406
|-
| [[Daimús]]
| Daimuz
| Daimús
| align="right" | 2.862
|-
| [[Domenyo]]
| Domeño
| Domeño
| align="right" | 688
|-
| [[Dosaigües]]
| Dos Aguas
| Dos Aguas
| align="right" | 439
|-
| [[L'Eliana]]
| La Eliana
| L'Eliana
| align="right" | 16.349
|-
| [[Emperador]]
| Emperador
| Emperador
| align="right" | 467
|-
| [[Énguera]]
| Enguera
| Enguera
| align="right" | 5.762
|-
| [[Énova]]
| Énova
| L'Ènova
| align="right" | 1.011
|-
| [[Estivella]]
| Estivella
| Estivella
| align="right" | 1.252
|-
| [[Estubeny]]
| Estubeny
| Estubeny
| align="right" | 142
|-
| [[Faura]]
| Faura
| Faura
| align="right" | 3.183
|-
| [[Favara]]
| Favareta
| Favara
| align="right" | 2.048
|-
| [[Fontanars]]
| Fontanares
| Fontanars dels Alforins
| align="right" | 1.014
|-
| [[Fortaleny]]
| Fortaleny
| Fortaleny
| align="right" | 991
|-
| [[Foyos]]
| Foyos
| Foios
| align="right" | 6.358
|-
| [[La Font d'En Carròs]]
| Fuente Encarroz
| La Font d'En Carròs
| align="right" | 3.899
|-
| [[La Font de la Figuera]]
| Fuente la Figuera
| La Font de la Figuera
| align="right" | 2.237
|-
| [[Fuenterrobles]]
| Fuenterrobles
| Fuenterrobles
| align="right" | 731
|-
| [[Gavarda]]
| Gabarda
| Gavarda
| align="right" | 1.171
|-
| [[Gandia]]
| Gandía
| Gandia
| align="right" | 77.421
|-
| [[Gàtova]]
| Gátova
| Gátova
| align="right" | 466
|-
| [[Genovés]]
| Genovés
| Genovés
| align="right" | 2.731
|-
| [[Chestalgar]]
| Gestalgar
| Gestalgar
| align="right" | 761
|-
| [[Gilet]]
| Gilet
| Gilet
| align="right" | 2.561
|-
| [[Godella]]
| Godella
| Godella
| align="right" | 12.993
|-
| [[Godelleta]]
| Godelleta
| Godelleta
| align="right" | 3.038
|-
| [[La Granja de la Costera]]
| La Granja de la Costera
| La Granja de la Costera
| align="right" | 339
|-
| [[Guadasséquies]]
| Guadasequies
| Guadasséquies
| align="right" | 430
|-
| [[Guadassuar]]
| Guadasuar
| Guadassuar
| align="right" | 5.943
|-
| [[Guardamar]]
| Guardamar de la Safor
| Guardamar de la Safor
| align="right" | 343
|-
| [[Figueroles dels Serrans]]
| Figueroles
| Higueruelas
| align="right" | 531
|-
| [[Xalans]]
| Jalance
| Jalance
| align="right" | 1.059
|-
| [[Xeraco]]
| Jeraco
| Xeraco
| align="right" | 5.871
|-
| [[Xarafull]]
| Jarafuel
| Jarafuel
| align="right" | 837
|-
| [[Xàtiva]]
| Játiva
| Xátiva
| align="right" | 28.597
|-
| [[Xeresa]]
| Jeresa
| Xeresa
| align="right" | 2.141
|-
| [[Llíria]]
| Líria
| Llíria
| align="right" | 21.638
|-
| [[Llanera de Ranes]]
| Llanera de Ranes
| Llanera de Ranes
| align="right" | 1.077
|-
| [[Llaurí]]
| Llaurí
| Llaurí
| align="right" | 1.318
|-
| [[Llombay]]
| Llombay
| Llombai
| align="right" | 2.600
|-
| [[La Llosa de Ranes]]
| Llosa de Ranes
| La Llosa de Ranes
| align="right" | 3.748
|-
| [[Loriguilla]]
| Loriguilla
| Loriguilla
| align="right" | 1.256
|-
| [[La Llosa del Bisbe|La Llosa del Bisbe]]
| Losa del Obispo
| Losa del Obispo
| align="right" | 523
|-
| [[Lluchent]]
| Luchente
| Llutxent
| align="right" | 2.571
|-
| [[Lloc Nou d'En Fenollet]]
| Lugar Nuevo de Fenollet
| Llocnou d'En Fenollet
| align="right" | 855
|-
| [[Lloc Nou de la Corona]]
| Lugar Nuevo de la Corona
| Llocnou de la Corona
| align="right" | 120
|-
| [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]
| Lugar Nuevo de San Jerónimo
| Llocnou de Sant Jeroni
| align="right" | 581
|-
| [[Macastre]]
| Macastre
| Macastre
| align="right" | 1.299
|-
| [[Manises]]
| Manises
| Manises
| align="right" | 29.778
|-
| [[Manuel]]
| Manuel
| Manuel
| align="right" | 2.570
|-
| [[Marines]]
| Marines
| Marines
| align="right" | 1.566
|-
| [[Massalavés]]
| Masalavés
| Massalavés
| align="right" | 1.652
|-
| [[Massalfassar]]
| Masalfassar
| Massalfassar
| align="right" | 1.880
|-
| [[Massamagrell]]
| Masamagrell
| Massamagrell
| align="right" | 14.568
|-
| [[Massanassa]]
| Masanasa
| Massanassa
| align="right" | 8.325
|-
| [[Meliana]]
| Meliana
| Meliana
| align="right" | 9.827
|-
| [[Millars]]
| Millares
| Millares
| align="right" | 517
|-
| [[Miramar]]
| Miramar
| Miramar
| align="right" | 1.984
|-
| [[Mislata]]
| Mislata
| Mislata
| align="right" | 43.336
|-
| [[Moixent]]
| Mogente
| Moixent / Mogente
| align="right" | 4.646
|-
| [[Moncada]]
| Moncada
| Moncada
| align="right" | 21.109
|-
| [[Montserrat]]
| Montserrat
| Montserrat
| align="right" | 5.452
|-
| [[Montaverner]]
| Montaverner
| Montaverner
| align="right" | 1.833
|-
| [[Montesa]]
| Montesa
| Montesa
| align="right" | 1.425
|-
| [[Montichelvo]]
| Montichelvo
| Montichelvo
| align="right" | 626
|-
| [[Montroy]]
| Montroy
| Montroy
| align="right" | 2.500
|-
| [[Museros]]
| Museros
| Museros
| align="right" | 4.834
|-
| [[Nàquera]]
| Náquera
| Nàquera
| align="right" | 4.814
|-
| [[Navarrés]]
| Navarrés
| Navarrés
| align="right" | 3.068
|-
| [[Novelé]]
| Novelé
| Novetlè / Novelé
| align="right" | 774
|-
| [[Oliva]]
| Oliva
| Oliva
| align="right" | 27.374
|-
| [[L'Olleria]]
| Ollería
| L'Olleria
| align="right" | 8.106
|-
| [[Olocau]]
| Olocau
| Olocau
| align="right" | 1.338
|-
| [[Ontinyent]]
| Onteniente
| Ontinyent
| align="right" | 36.695
|-
| [[Otos]]
| Otos
| Otos
| align="right" | 520
|-
| [[Paiporta]]
| Paiporta
| Paiporta
| align="right" | 22.374
|-
| [[Palma de Gandia]]
| Palma de Gandía
| Palma de Gandia
| align="right" | 1.850
|-
| [[Palmera]]
| Palmera
| Palmera
| align="right" | 813
|-
| [[Palomar]]
| Palomar
| El Palomar
| align="right" | 555
|-
| [[Paterna]]
| Paterna
| Paterna
| align="right" | 59.043
|-
| [[Pedralba]]
| Pedralba
| Pedralba
| align="right" | 2.637
|-
| [[Petrés]]
| Petrés
| Petrés
| align="right" | 951
|-
| [[Picanya]]
| Picaña
| Picanya
| align="right" | 10.543
|-
| [[Picassent]]
| Picasent
| Picassent
| align="right" | 18.556
|-
| [[Piles]]
| Piles
| Piles
| align="right" | 2.664
|-
| [[Pinet]]
| Pinet
| Pinet
| align="right" | 190
|-
| [[Polinyà]]
| Poliñá de Júcar
| Polinyà de Xúquer
| align="right" | 2.404
|-
| [[Potries]]
| Potríes
| Potries
| align="right" | 911
|-
| [[La Pobla de Farnals]]
| Puebla de Farnals
| La Pobla de Farnals
| align="right" | 6.752
|-
| [[La Pobla de Sant Miquel]]
| Puebla de San Miguel
| Puebla de San Miguel
| align="right" | 107
|-
| [[La Pobla de Vallbona]]
| Puebla de Vallbona
| La Pobla de Vallbona
| align="right" | 18.790
|-
| [[La Pobla del Duc]]
| Puebla del Duc
| La Pobla del Duc
| align="right" | 2.561
|-
| [[La Pobla Llarga]]
| Puebla Larga
| La Pobla Llarga
| align="right" | 4.420
|-
| [[El Puig]]
| Puig
| El Puig
| align="right" | 8.197
|-
| [[Puçol]]
| Puzol
| Puçol
| align="right" | 17.947
|-
| [[Quesa]]
| Quesa
| Quesa
| align="right" | 740
|-
| [[Rafelbunyol]]
| Rafelbuñol
| Rafelbunyol
| align="right" | 7.103
|-
| [[Rafelcofer]]
| Rafelcofer
| Rafelcofer
| align="right" | 1.505
|-
| [[Rafelguaraf]]
| Rafelguaraf
| Rafelguaraf
| align="right" | 2.453
|-
| [[Ràfol de Salem]]
| Ráfol de Salem
| Ràfol de Salem
| align="right" | 421
|-
| [[Real de Gandia]]
| Real de Gandía
| Real de Gandia
| align="right" | 2.110
|-
| [[Real de Montroy]]
| Real de Montroy
| Real de Montroi
| align="right" | 2.150
|-
| [[Requena]]
| Requena
| Requena
| align="right" | 20.440
|-
| [[Ribarroja del Túria]]
| Ribarroja del Túria
| Riba-roja de Túria
| align="right" | 19.083
|-
| [[Riola]]
| Riola
| Riola
| align="right" | 1.824
|-
| [[Rocafort]]
| Rocafort
| Rocafort
| align="right" | 6.259
|-
| [[Roglà i Corbera]]
| Rotglá y Corberà
| Rotglà i Corberà
| align="right" | 1.120
|-
| [[Ròtova]]
| Rótova
| Ròtova
| align="right" | 1.320
|-
| [[Rugat]]
| Rugat
| Rugat
| align="right" | 174
|-
| [[Sagunt]]
| Sagunto
| Sagunt
| align="right" | 63.359
|-
| [[Salem]]
| Salem
| Salem
| align="right" | 482
|-
| [[Sant Antoni de Benaixeve]]
| San Antonio de Benagéber
| San Antonio de Benagéber
| align="right" | 4.985
|-
| [[Sant Joan d'Énova]]
| San Juan de Énova
| San Juan de Énova
| align="right" | 413
|-
| [[Sedaví]]
| Sedaví
| Sedaví
| align="right" | 9.575
|-
| [[Segart]]
| Segart
| Segart
| align="right" | 139
|-
| [[Sellent]]
| Sellent
| Sellent
| align="right" | 454
|-
| [[Sempere]]
| Sant Pere
| Sempere
| align="right" | 38
|-
| [[Senyera]]
| Señera
| Senyera
| align="right" | 1.141
|-
| [[Serra]]
| Serra
| Serra
| align="right" | 2.838
|-
| [[Setaigües]]
| Siete Aguas
| Siete Aguas
| align="right" | 1.349
|-
| [[Silla]]
| Silla
| Silla
| align="right" | 18.597
|-
| [[Simat de Valldigna]]
| Simat de la Valldigna
| Simat de la Valldigna
| align="right" | 3.419
|-
| [[Sinarques]]
| Sinarcas
| Sinarcas
| align="right" | 1.201
|-
| [[Sollana]]
| Sollana
| Sollana
| align="right" | 4.708
|-
| [[Sot de Chera]]
| Sot de Chera
| Sot de Chera
| align="right" | 428
|-
| [[Sueca]]
| Sueca
| Sueca
| align="right" | 28.112
|-
| [[Sumacàrcer]]
| Sumacárcel
| Sumacàrcer
| align="right" | 1.296
|-
| [[Tavernes Blanques]]
| Tabernes Blanques
| Tavernes Blanques
| align="right" | 9.270
|-
| [[Tavernes de Valldigna]]
| Tabernes de Valldigna
| Tavernes de la Valldigna
| align="right" | 18.004
|-
| [[Teresa de Cofrents]]
| Teresa de Cofrentes
| Teresa de Cofrentes
| align="right" | 698
|-
| [[Terrateig]]
| Terrateig
| Terrateig
| align="right" | 343
|-
| [[Titagües]]
| Titagas
| Titaguas
| align="right" | 541
|-
| [[Torrebaixa]]
| Torre Baja
| Torrebaja
| align="right" | 418
|-
| [[Torrella]]
| Torrella
| Torrella
| align="right" | 158
|-
| [[Torrent]]
| Torrente
| Torrent
| align="right" | 75.131
|-
| [[Torres Torres]]
| Torres Torres
| Torres Torres
| align="right" | 518
|-
| [[Tous]]
| Tous
| Tous
| align="right" | 1.152
|-
| [[Toixa]]
| Tuéjar
| Tuéjar
| align="right" | 1.300
|-
| [[Torís]]
| Turís
| Turís
| align="right" | 6.053
|-
| [[Utiel]]
| Utiel
| Utiel
| align="right" | 12.053
|-
| [[Valéncia]]
| Valencia
| València / Valencia
| align="right" | 797.654
|-
| [[Vallada]]
| Vallada
| Vallada
| align="right" | 3.409
|-
| [[Vallanca]]
| Vallanca
| Vallanca
| align="right" | 172
|-
| [[Vallés]]
| Vallés
| Vallés
| align="right" | 133
|-
| [[Venta del Moro]]
| Venta del Moro
| Venta del Moro
| align="right" | 1.455
|-
| [[Vilamarchant]]
| Villamarchante
| Vilamarxant
| align="right" | 7.761
|-
| [[Vilallonga]]
| Villalonga
| Villalonga
| align="right" | 4.141
|-
| [[Vilanova de Castelló]]
| Villanueva de Castellón
| Vilanova de Castelló
| align="right" | 7.493
|-
| [[El Vilar]]
| Villar del Arzobispo
| Villar del Arzobispo
| align="right" | 3.828
|-
| [[Villargordo del Cabriel]]
| Villargordo del Cabriel
| Villargordo del Cabriel
| align="right" | 664
|-
| [[Vinalesa]]
| Vinalesa
| Vinalesa
| align="right" | 2.783
|-
| [[Yàtova]]
| Yátova
| Yàtova
| align="right" | 2.123
|-
| [[La Yesa]]
| La Yesa
| La Yesa
| align="right" | 264
|-
| [[Zarra]]
| Zarra
| Zarra
| align="right" | 543
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.dival.es Diputació de Valéncia]
* [http://pci204.cindoc.csic.es/tesauros/Toponimo/Toponimo.htm Tesauro ISOC de Topónimos]
* [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística. Sifres oficials de població]

== Veja's també ==
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis d'Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Anexo:Municipios_de_la_Provincia_de_Valencia}}

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

2009-11-20T00:28:15Z

Silla Blava:

'''Llista de municipis de la [[província de Valéncia]]''':

[[Image:Mapa municipal de valencia.png|thumb|250px|Mapa municipal]]

{| class="wikitable" border="1"
|-
! Valencià
! Castellà
! Oficial
! Població (2007)
|-
| [[Ademús]]
| Ademuz
| Ademuz
| align="right" | 1.463
|-
| [[Ador]]
| Ador
| Ador
| align="right" | 1.346
|-
| [[Atzeneta d'Albaida]]
| Adzaneta de Albaida
| Atzeneta d'Albaida
| align="right" | 1.285
|-
| [[Agullent]]
| Agullent
| Agullent
| align="right" | 2.364
|-
| [[Alaquàs]]
| Alacuás
| Alaquàs
| align="right" | 30.177
|-
| [[Albaida]]
| Albaida
| Albaida
| align="right" | 6.269
|-
| [[Albal]]
| Albal
| Albal
| align="right" | 14.840
|-
| [[Albalat de la Ribera]]
| Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera
| align="right" | 3.429
|-
| [[Albalat dels Tarongers]]
| Albalat de Taronchers
| Albalat dels Tarongers
| align="right" | 1.070
|-
| [[Albalat dels Sorells]]
| Albalat dels Sorells
| Albalat dels Sorells
| align="right" | 3.708
|-
| [[Alberich]]
| Alberique
| Alberic
| align="right" | 10.330
|-
| [[Alboraig]]
| Alborache
| Alborache
| align="right" | 1.038
|-
| [[Alboraya]]
| Alboraya
| Alboraya
| align="right" | 21.582
|-
| [[Albuixech]]
| Albuixech
| Albuixech
| align="right" | 3.646
|-
| [[Alcàsser]]
| Alcácer
| Alcàsser
| align="right" | 8.716
|-
| [[Alcàntera]]
| Alcántara de Júcar
| Alcàntera de Xúquer
| align="right" | 1.397
|-
| [[Alzira]]
| Alcira
| Alzira
| align="right" | 43.038
|-
| [[Les Alcubles]]
| Alcublas
| Alcublas
| align="right" | 829
|-
| [[L'Alcúdia de Carlet]]
| Alcúdia de Carlet
| L'Alcúdia
| align="right" | 11.105
|-
| [[L'Alcúdia de Crespins]]
| Alcúdia de Crespins
| L'Alcúdia de Crespìns
| align="right" | 4.929
|-
| [[Aldaya]]
| Aldaya
| Aldaia
| align="right" | 28.138
|-
| [[Alfafar]]
| Alfafar
| Alfafar
| align="right" | 20.321
|-
| [[Alfauir]]
| Alfahuir
| Alfauir
| align="right" | 437
|-
| [[Alfara de la Baronia]]
| Alfara de Algimia
| Alfara d'Algimia
| align="right" | 515
|-
| [[Alfara del Patriarca]]
| Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca
| align="right" | 2.858
|-
| [[Alfarp]]
| Alfarp
| Alfarp
| align="right" | 1.423
|-
| [[Alfarrasí]]
| Alfarrassí
| Alfarrasí
| align="right" | 1.297
|-
| [[Algar]]
| Algar de Palancia
| Algar de Palancia
| align="right" | 542
|-
| [[Algemesí]]
| Algemesí
| Algemesí
| align="right" | 27.272
|-
| [[Algímia d'Alfara]]
| Algimia de Alfara
| Algímia d'Alfara
| align="right" | 1.039
|-
| [[Alginet]]
| Alginet
| Alginet
| align="right" | 12.605
|-
| [[Almàssera]]
| Almácera
| Almàssera
| align="right" | 6.928
|-
| [[Almiserà]]
| Almiserat
| Almiserà
| align="right" | 291
|-
| [[Almoines]]
| Almoines
| Almoines
| align="right" | 2.086
|-
| [[Almussafes]]
| Almusafes
| Almussafes
| align="right" | 7.967
|-
| [[Alpont]]
| Alpuente
| Alpuente
| align="right" | 828
|-
| [[L'Alqueria de la Comtesa]]
| Alquería de la Condesa
| L'Alqueria de la Comtessa
| align="right" | 1.506
|-
| [[Andilla]]
| Andilla
| Andilla
| align="right" | 325
|-
| [[Anna]]
| Anna
| Anna
| align="right" | 2.718
|-
| [[Antella]]
| Antella
| Antella
| align="right" | 1.526
|-
| [[Ares dels Olms]]
| Aras de los Olmos
| Aras de los Olmos
| align="right" | 393
|-
| [[Ayelo de Malferit]]
| Ayelo de Malferit
| Aielo de Malferit
| align="right" | 4.532
|-
| [[Ayelo de Rugat]]
| Ayelo de Rugat
| Ayelo de Rugat
| align="right" | 197
|-
| [[Ayora]]
| Ayora
| Ayora
| align="right" | 5.489
|-
| [[Barcheta]]
| Barcheta
| Barxeta
| align="right" | 1.650
|-
| [[Barig]]
| Bárig
| Barx
| align="right" | 1.423
|-
| [[Bèlgida]]
| Bélgida
| Bèlgida
| align="right" | 701
|-
| [[Bellreguart]]
| Bellreguart
| Bellreguard
| align="right" | 4.349
|-
| [[Bellús]]
| Bellús
| Bellús
| align="right" | 387
|-
| [[Benaixeve]]
| Benagéber
| Benagéber
| align="right" | 159
|-
| [[Benaguasil]]
| Benaguacil
| Benaguasil
| align="right" | 10.374
|-
| [[Benavites]]
| Benavites
| Benavites
| align="right" | 624
|-
| [[Beneixida]]
| Benegida
| Beneixida
| align="right" | 670
|-
| [[Benetússer]]
| Benetúser
| Benetússer
| align="right" | 14.283
|-
| [[Beniarjó]]
| Beniarjó
| Beniarjó
| align="right" | 1.641
|-
| [[Beniajar]]
| Beniatjar
| Beniatjar
| align="right" | 260
|-
| [[Benicolet]]
| Benicolet
| Benicolet
| align="right" | 577
|-
| [[Benicull]]
| Benicull|Benicull de Júcar
| Benicull de Xúquer
| align="right" | 904
|-
| [[Benifairó de la Valldigna]]
| Benifairó de la Valldigna
| Benifairó de la Valldigna
| align="right" | 1.695
|-
| [[Benifairó de les Valls]]
| Benifairó de los Valles
| Benifairó de les Valls
| align="right" | 2.011
|-
| [[Benifayó]]
| Benifayó
| Benifaió
| align="right" | 12.204
|-
| [[Beniflà]]
| Beniflá
| Beniflá
| align="right" | 375
|-
| [[Benigànim]]
| Benigánim
| Benigànim
| align="right" | 6.150
|-
| [[Benimodo]]
| Benimodo
| Benimodo
| align="right" | 2.141
|-
| [[Benimuslem]]
| Benimuslem
| Benimuslem
| align="right" | 605
|-
| [[Beniparrell]]
| Beniparrell
| Beniparrell
| align="right" | 1.896
|-
| [[Benirredrà]]
| Benirredrá
| Benirredrà
| align="right" | 1.586
|-
| [[Benissanó]]
| Benisanó
| Benisanó
| align="right" | 2.064
|-
| [[Benissoda]]
| Benisoda
| Benissoda
| align="right" | 361
|-
| [[Benissuera]]
| Benisuera
| Benisuera
| align="right" | 199
|-
| [[Bétera]]
| Bétera
| Bétera
| align="right" | 19.491
|-
| [[Bicorp]]
| Bicorp
| Bicorp
| align="right" | 603
|-
| [[Bocairent]]
| Bocairente
| Bocairent
| align="right" | 4.444
|-
| [[Bolbait]]
| Bolbaite
| Bolbaite
| align="right" | 1.507
|-
| [[Bonrepòs i Mirambell]]
| Bonrepós y Mirambell
| Bonrepòs i Mirambell
| align="right" | 3.047
|-
| [[Bufalí]]
| Bufali
| Bufalí
| align="right" | 203
|-
| [[Bugarra]]
| Bugarra
| Bugarra
| align="right" | 826
|-
| [[Bunyol]]
| Buñol
| Buñol
| align="right" | 9.720
|-
| [[Burjassot]]
| Burjasot
| Burjassot
| align="right" | 37.402
|-
| [[Calles]]
| Calles
| Calles
| align="right" | 449
|-
| [[Camporrobles]]
| Camporrobles
| Camporrobles
| align="right" | 1.405
|-
| [[Canals]]
| Canals
| Canals
| align="right" | 13.771
|-
| [[Canet d'En Berenguer]]
| Canet de Berenguer
| Canet d'En Berenguer
| align="right" | 5.060
|-
| [[Carcaixent]]
| Carcagente
| Carcaixent
| align="right" | 21.695
|-
| [[Càrcer]]
| Cárcer
| Càrcer
| align="right" | 2.095
|-
| [[Carlet]]
| Carlet
| Carlet
| align="right" | 15.189
|-
| [[Carrícola]]
| Carrícola
| Carrícola
| align="right" | 94
|-
| [[Cases Altes]]
| Casas Altas
| Casas Altas
| align="right" | 178
|-
| [[Cases Baixes]]
| Casas Bajas
| Casas Bajas
| align="right" | 244
|-
| [[Casinos]]
| Casinos
| Casinos
| align="right" | 2.560
|-
| [[Castelló de les Guerres]]
| Castellón de Rugat
| Castelló de Rugat
| align="right" | 2.391
|-
| [[Castellonet]]
| Castellonet
| Castellonet de la Conquesta
| align="right" | 173
|-
| [[Castielfabit]]
| Castellfabib
| Castielfabib
| align="right" | 244
|-
| [[Catadau]]
| Catadau
| Catadau
| align="right" | 2.619
|-
| [[Catarroja]]
| Catarroja
| Catarroja
| align="right" | 25.650
|-
| [[Capdet de las Font]]
| Caudete de las Fuentes
| Caudete de las Fuentes
| align="right" | 773
|-
| [[Cerdà]]
| Cerdá
| Cerdà
| align="right" | 348
|-
| [[Chella]]
| Chella
| Chella
| align="right" | 2.776
|-
| [[Chelva]]
| Chelva
| Chelva
| align="right" | 1.839
|-
| [[Chera]]
| Chera
| Chera
| align="right" | 664
|-
| [[Chest]]
| Cheste
| Cheste
| align="right" | 7.872
|-
| [[Chirivella]]
| Chirivella
| Xirivella
| align="right" | 30.212
|-
| [[Chiva]]
| Chiva
| Chiva
| align="right" | 12.890
|-
| [[Chulilla]]
| Chulilla
| Chulilla
| align="right" | 786
|-
| [[Cofrents]]
| Cofrentes
| Cofrentes
| align="right" | 978
|-
| [[Corbera]]
| Corbera
| Corbera
| align="right" | 3.249
|-
| [[Cortes de Pallars]]
| Cortes de Pallás
| Cortes de Pallás
| align="right" | 962
|-
| [[Cotes]]
| Cotes
| Cotes
| align="right" | 373
|-
| [[Quart de les Valls]]
| Cuart de les Valls
| Quart de les Valls
| align="right" | 1.100
|-
| [[Quart de Poblet]]
| Cuart de Poblet
| Quart de Poblet
| align="right" | 25.340
|-
| [[Quartell]]
| Cuartell
| Quartell
| align="right" | 1.431
|-
| [[Quatretonda]]
| Cuatretonda
| Quatretonda
| align="right" | 2.513
|-
| [[Cullera]]
| Cullera
| Cullera
| align="right" | 23.406
|-
| [[Daimús]]
| Daimuz
| Daimús
| align="right" | 2.862
|-
| [[Domenyo]]
| Domeño
| Domeño
| align="right" | 688
|-
| [[Dosaigües]]
| Dos Aguas
| Dos Aguas
| align="right" | 439
|-
| [[L'Eliana]]
| La Eliana
| L'Eliana
| align="right" | 16.349
|-
| [[Emperador]]
| Emperador
| Emperador
| align="right" | 467
|-
| [[Énguera]]
| Enguera
| Enguera
| align="right" | 5.762
|-
| [[Énova]]
| Énova
| L'Ènova
| align="right" | 1.011
|-
| [[Estivella]]
| Estivella
| Estivella
| align="right" | 1.252
|-
| [[Estubeny]]
| Estubeny
| Estubeny
| align="right" | 142
|-
| [[Faura]]
| Faura
| Faura
| align="right" | 3.183
|-
| [[Favara]]
| Favareta
| Favara
| align="right" | 2.048
|-
| [[Fontanars]]
| Fontanares
| Fontanars dels Alforins
| align="right" | 1.014
|-
| [[Fortaleny]]
| Fortaleny
| Fortaleny
| align="right" | 991
|-
| [[Foyos]]
| Foyos
| Foios
| align="right" | 6.358
|-
| [[La Font d'En Carròs]]
| Fuente Encarroz
| La Font d'En Carròs
| align="right" | 3.899
|-
| [[La Font de la Figuera]]
| Fuente la Figuera
| La Font de la Figuera
| align="right" | 2.237
|-
| [[Fuenterrobles]]
| Fuenterrobles
| Fuenterrobles
| align="right" | 731
|-
| [[Gavarda]]
| Gabarda
| Gavarda
| align="right" | 1.171
|-
| [[Gandia]]
| Gandía
| Gandia
| align="right" | 77.421
|-
| [[Gàtova]]
| Gátova
| Gátova
| align="right" | 466
|-
| [[Genovés]]
| Genovés
| Genovés
| align="right" | 2.731
|-
| [[Chestalgar]]
| Gestalgar
| Gestalgar
| align="right" | 761
|-
| [[Gilet]]
| Gilet
| Gilet
| align="right" | 2.561
|-
| [[Godella]]
| Godella
| Godella
| align="right" | 12.993
|-
| [[Godelleta]]
| Godelleta
| Godelleta
| align="right" | 3.038
|-
| [[La Granja de la Costera]]
| La Granja de la Costera
| La Granja de la Costera
| align="right" | 339
|-
| [[Guadasséquies]]
| Guadasequies
| Guadasséquies
| align="right" | 430
|-
| [[Guadassuar]]
| Guadasuar
| Guadassuar
| align="right" | 5.943
|-
| [[Guardamar]]
| Guardamar de la Safor
| Guardamar de la Safor
| align="right" | 343
|-
| [[Figueroles dels Serrans]]
| Figueroles
| Higueruelas
| align="right" | 531
|-
| [[Xalans]]
| Jalance
| Jalance
| align="right" | 1.059
|-
| [[Xeraco]]
| Jeraco
| Xeraco
| align="right" | 5.871
|-
| [[Xarafull]]
| Jarafuel
| Jarafuel
| align="right" | 837
|-
| [[Xàtiva]]
| Játiva
| Xátiva
| align="right" | 28.597
|-
| [[Xeresa]]
| Jeresa
| Xeresa
| align="right" | 2.141
|-
| [[Llíria]]
| Líria
| Llíria
| align="right" | 21.638
|-
| [[Llanera de Ranes]]
| Llanera de Ranes
| Llanera de Ranes
| align="right" | 1.077
|-
| [[Llaurí]]
| Llaurí
| Llaurí
| align="right" | 1.318
|-
| [[Llombay]]
| Llombay
| Llombai
| align="right" | 2.600
|-
| [[La Llosa de Ranes]]
| Llosa de Ranes
| La Llosa de Ranes
| align="right" | 3.748
|-
| [[Loriguilla]]
| Loriguilla
| Loriguilla
| align="right" | 1.256
|-
| [[La Llosa del Bisbe|La Llosa del Bisbe]]
| Losa del Obispo
| Losa del Obispo
| align="right" | 523
|-
| [[Lluchent]]
| Luchente
| Llutxent
| align="right" | 2.571
|-
| [[Lloc Nou d'En Fenollet]]
| Lugar Nuevo de Fenollet
| Llocnou d'En Fenollet
| align="right" | 855
|-
| [[Lloc Nou de la Corona]]
| Lugar Nuevo de la Corona
| Llocnou de la Corona
| align="right" | 120
|-
| [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]
| Lugar Nuevo de San Jerónimo
| Llocnou de Sant Jeroni
| align="right" | 581
|-
| [[Macastre]]
| Macastre
| Macastre
| align="right" | 1.299
|-
| [[Manises]]
| Manises
| Manises
| align="right" | 29.778
|-
| [[Manuel]]
| Manuel
| Manuel
| align="right" | 2.570
|-
| [[Marines]]
| Marines
| Marines
| align="right" | 1.566
|-
| [[Massalavés]]
| Masalavés
| Massalavés
| align="right" | 1.652
|-
| [[Massalfassar]]
| Masalfassar
| Massalfassar
| align="right" | 1.880
|-
| [[Massamagrell]]
| Masamagrell
| Massamagrell
| align="right" | 14.568
|-
| [[Massanassa]]
| Masanasa
| Massanassa
| align="right" | 8.325
|-
| [[Meliana]]
| Meliana
| Meliana
| align="right" | 9.827
|-
| [[Millars]]
| Millares
| Millares
| align="right" | 517
|-
| [[Miramar]]
| Miramar
| Miramar
| align="right" | 1.984
|-
| [[Mislata]]
| Mislata
| Mislata
| align="right" | 43.336
|-
| [[Moixent]]
| Mogente
| Moixent / Mogente
| align="right" | 4.646
|-
| [[Moncada]]
| Moncada
| Moncada
| align="right" | 21.109
|-
| [[Montserrat]]
| Montserrat
| Montserrat
| align="right" | 5.452
|-
| [[Montaverner]]
| Montaverner
| Montaverner
| align="right" | 1.833
|-
| [[Montesa]]
| Montesa
| Montesa
| align="right" | 1.425
|-
| [[Montichelvo]]
| Montichelvo
| Montichelvo
| align="right" | 626
|-
| [[Montroy]]
| Montroy
| Montroy
| align="right" | 2.500
|-
| [[Museros]]
| Museros
| Museros
| align="right" | 4.834
|-
| [[Nàquera]]
| Náquera
| Nàquera
| align="right" | 4.814
|-
| [[Navarrés]]
| Navarrés
| Navarrés
| align="right" | 3.068
|-
| [[Novelé]]
| Novelé
| Novetlè / Novelé
| align="right" | 774
|-
| [[Oliva]]
| Oliva
| Oliva
| align="right" | 27.374
|-
| [[L'Olleria]]
| Ollería
| L'Olleria
| align="right" | 8.106
|-
| [[Olocau]]
| Olocau
| Olocau
| align="right" | 1.338
|-
| [[Ontinyent]]
| Onteniente
| Ontinyent
| align="right" | 36.695
|-
| [[Otos]]
| Otos
| Otos
| align="right" | 520
|-
| [[Paiporta]]
| Paiporta
| Paiporta
| align="right" | 22.374
|-
| [[Palma de Gandia]]
| Palma de Gandía
| Palma de Gandia
| align="right" | 1.850
|-
| [[Palomar]]
| Palomar
| El Palomar
| align="right" | 555
|-
| [[Paterna]]
| Paterna
| Paterna
| align="right" | 59.043
|-
| [[Pedralba]]
| Pedralba
| Pedralba
| align="right" | 2.637
|-
| [[Petrés]]
| Petrés
| Petrés
| align="right" | 951
|-
| [[Picanya]]
| Picaña
| Picanya
| align="right" | 10.543
|-
| [[Picassent]]
| Picasent
| Picassent
| align="right" | 18.556
|-
| [[Piles]]
| Piles
| Piles
| align="right" | 2.664
|-
| [[Pinet]]
| Pinet
| Pinet
| align="right" | 190
|-
| [[Polinyà]]
| Poliñá de Júcar
| Polinyà de Xúquer
| align="right" | 2.404
|-
| [[Potries]]
| Potríes
| Potries
| align="right" | 911
|-
| [[La Pobla de Farnals]]
| Puebla de Farnals
| La Pobla de Farnals
| align="right" | 6.752
|-
| [[La Pobla de Sant Miquel]]
| Puebla de San Miguel
| Puebla de San Miguel
| align="right" | 107
|-
| [[La Pobla de Vallbona]]
| Puebla de Vallbona
| La Pobla de Vallbona
| align="right" | 18.790
|-
| [[La Pobla del Duc]]
| Puebla del Duc
| La Pobla del Duc
| align="right" | 2.561
|-
| [[La Pobla Llarga]]
| Puebla Larga
| La Pobla Llarga
| align="right" | 4.420
|-
| [[El Puig]]
| Puig
| El Puig
| align="right" | 8.197
|-
| [[Puçol]]
| Puzol
| Puçol
| align="right" | 17.947
|-
| [[Quesa]]
| Quesa
| Quesa
| align="right" | 740
|-
| [[Rafelbunyol]]
| Rafelbuñol
| Rafelbunyol
| align="right" | 7.103
|-
| [[Rafelcofer]]
| Rafelcofer
| Rafelcofer
| align="right" | 1.505
|-
| [[Rafelguaraf]]
| Rafelguaraf
| Rafelguaraf
| align="right" | 2.453
|-
| [[Ràfol de Salem]]
| Ráfol de Salem
| Ràfol de Salem
| align="right" | 421
|-
| [[Real de Gandia]]
| Real de Gandía
| Real de Gandia
| align="right" | 2.110
|-
| [[Real de Montroy]]
| Real de Montroy
| Real de Montroi
| align="right" | 2.150
|-
| [[Requena]]
| Requena
| Requena
| align="right" | 20.440
|-
| [[Ribarroja del Túria]]
| Ribarroja del Túria
| Riba-roja de Túria
| align="right" | 19.083
|-
| [[Riola]]
| Riola
| Riola
| align="right" | 1.824
|-
| [[Rocafort]]
| Rocafort
| Rocafort
| align="right" | 6.259
|-
| [[Roglà i Corbera]]
| Rotglá y Corberà
| Rotglà i Corberà
| align="right" | 1.120
|-
| [[Ròtova]]
| Rótova
| Ròtova
| align="right" | 1.320
|-
| [[Rugat]]
| Rugat
| Rugat
| align="right" | 174
|-
| [[Sagunt]]
| Sagunto
| Sagunt
| align="right" | 63.359
|-
| [[Salem]]
| Salem
| Salem
| align="right" | 482
|-
| [[Sant Antoni de Benaixeve]]
| San Antonio de Benagéber
| San Antonio de Benagéber
| align="right" | 4.985
|-
| [[Sant Joan d'Énova]]
| San Juan de Énova
| San Juan de Énova
| align="right" | 413
|-
| [[Sedaví]]
| Sedaví
| Sedaví
| align="right" | 9.575
|-
| [[Segart]]
| Segart
| Segart
| align="right" | 139
|-
| [[Sellent]]
| Sellent
| Sellent
| align="right" | 454
|-
| [[Sempere]]
| Sant Pere
| Sempere
| align="right" | 38
|-
| [[Senyera]]
| Señera
| Senyera
| align="right" | 1.141
|-
| [[Serra]]
| Serra
| Serra
| align="right" | 2.838
|-
| [[Setaigües]]
| Siete Aguas
| Siete Aguas
| align="right" | 1.349
|-
| [[Silla]]
| Silla
| Silla
| align="right" | 18.597
|-
| [[Simat de Valldigna]]
| Simat de la Valldigna
| Simat de la Valldigna
| align="right" | 3.419
|-
| [[Sinarques]]
| Sinarcas
| Sinarcas
| align="right" | 1.201
|-
| [[Sollana]]
| Sollana
| Sollana
| align="right" | 4.708
|-
| [[Sot de Chera]]
| Sot de Chera
| Sot de Chera
| align="right" | 428
|-
| [[Sueca]]
| Sueca
| Sueca
| align="right" | 28.112
|-
| [[Sumacàrcer]]
| Sumacárcel
| Sumacàrcer
| align="right" | 1.296
|-
| [[Tavernes Blanques]]
| Tabernes Blanques
| Tavernes Blanques
| align="right" | 9.270
|-
| [[Tavernes de Valldigna]]
| Tabernes de Valldigna
| Tavernes de la Valldigna
| align="right" | 18.004
|-
| [[Teresa de Cofrents]]
| Teresa de Cofrentes
| Teresa de Cofrentes
| align="right" | 698
|-
| [[Terrateig]]
| Terrateig
| Terrateig
| align="right" | 343
|-
| [[Titagües]]
| Titagas
| Titaguas
| align="right" | 541
|-
| [[Torrebaixa]]
| Torre Baja
| Torrebaja
| align="right" | 418
|-
| [[Torrella]]
| Torrella
| Torrella
| align="right" | 158
|-
| [[Torrent]]
| Torrente
| Torrent
| align="right" | 75.131
|-
| [[Torres Torres]]
| Torres Torres
| Torres Torres
| align="right" | 518
|-
| [[Tous]]
| Tous
| Tous
| align="right" | 1.152
|-
| [[Toixa]]
| Tuéjar
| Tuéjar
| align="right" | 1.300
|-
| [[Torís]]
| Turís
| Turís
| align="right" | 6.053
|-
| [[Utiel]]
| Utiel
| Utiel
| align="right" | 12.053
|-
| [[Valéncia]]
| Valencia
| València / Valencia
| align="right" | 797.654
|-
| [[Vallada]]
| Vallada
| Vallada
| align="right" | 3.409
|-
| [[Vallanca]]
| Vallanca
| Vallanca
| align="right" | 172
|-
| [[Vallés]]
| Vallés
| Vallés
| align="right" | 133
|-
| [[Venta del Moro]]
| Venta del Moro
| Venta del Moro
| align="right" | 1.455
|-
| [[Vilamarchant]]
| Villamarchante
| Vilamarxant
| align="right" | 7.761
|-
| [[Vilallonga]]
| Villalonga
| Villalonga
| align="right" | 4.141
|-
| [[Vilanova de Castelló]]
| Villanueva de Castellón
| Vilanova de Castelló
| align="right" | 7.493
|-
| [[El Vilar]]
| Villar del Arzobispo
| Villar del Arzobispo
| align="right" | 3.828
|-
| [[Villargordo del Cabriel]]
| Villargordo del Cabriel
| Villargordo del Cabriel
| align="right" | 664
|-
| [[Vinalesa]]
| Vinalesa
| Vinalesa
| align="right" | 2.783
|-
| [[Yàtova]]
| Yátova
| Yàtova
| align="right" | 2.123
|-
| [[La Yesa]]
| La Yesa
| La Yesa
| align="right" | 264
|-
| [[Zarra]]
| Zarra
| Zarra
| align="right" | 543
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.dival.es Diputació de Valéncia]
* [http://pci204.cindoc.csic.es/tesauros/Toponimo/Toponimo.htm Tesauro ISOC de Topónimos]
* [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística. Sifres oficials de població]

== Veja's també ==
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis d'Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Anexo:Municipios_de_la_Provincia_de_Valencia}}

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

2009-11-20T00:26:53Z

Silla Blava:

'''Llista de municipis de la [[província de Valéncia]]''':

[[Image:Mapa municipal de valencia.png|thumb|250px|Mapa municipal]]

{| class="wikitable" border="1"
|-
! Valencià
! Castellà
! Oficial
! Població (2007)
|-
| [[Ademús]]
| Ademuz
| Ademuz
| align="right" | 1.463
|-
| [[Ador]]
| Ador
| Ador
| align="right" | 1.346
|-
| [[Atzeneta d'Albaida]]
| Adzaneta de Albaida
| Atzeneta d'Albaida
| align="right" | 1.285
|-
| [[Agullent]]
| Agullent
| Agullent
| align="right" | 2.364
|-
| [[Alaquàs]]
| Alacuás
| Alaquàs
| align="right" | 30.177
|-
| [[Albaida]]
| Albaida
| Albaida
| align="right" | 6.269
|-
| [[Albal]]
| Albal
| Albal
| align="right" | 14.840
|-
| [[Albalat de la Ribera]]
| Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera
| align="right" | 3.429
|-
| [[Albalat dels Tarongers]]
| Albalat de Taronchers
| Albalat dels Tarongers
| align="right" | 1.070
|-
| [[Albalat dels Sorells]]
| Albalat dels Sorells
| Albalat dels Sorells
| align="right" | 3.708
|-
| [[Alberich]]
| Alberique
| Alberic
| align="right" | 10.330
|-
| [[Alboraig]]
| Alborache
| Alborache
| align="right" | 1.038
|-
| [[Alboraya]]
| Alboraya
| Alboraya
| align="right" | 21.582
|-
| [[Albuixech]]
| Albuixech
| Albuixech
| align="right" | 3.646
|-
| [[Alcàsser]]
| Alcácer
| Alcàsser
| align="right" | 8.716
|-
| [[Alcàntera]]
| Alcántara de Júcar
| Alcàntera de Xúquer
| align="right" | 1.397
|-
| [[Alzira]]
| Alcira
| Alzira
| align="right" | 43.038
|-
| [[Les Alcubles]]
| Alcublas
| Alcublas
| align="right" | 829
|-
| [[L'Alcúdia de Carlet]]
| Alcúdia de Carlet
| L'Alcúdia
| align="right" | 11.105
|-
| [[L'Alcúdia de Crespins]]
| Alcúdia de Crespins
| L'Alcúdia de Crespìns
| align="right" | 4.929
|-
| [[Aldaya]]
| Aldaya
| Aldaia
| align="right" | 28.138
|-
| [[Alfafar]]
| Alfafar
| Alfafar
| align="right" | 20.321
|-
| [[Alfauir]]
| Alfahuir
| Alfauir
| align="right" | 437
|-
| [[Alfara de la Baronia]]
| Alfara de Algimia
| Alfara d'Algimia
| align="right" | 515
|-
| [[Alfara del Patriarca]]
| Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca
| align="right" | 2.858
|-
| [[Alfarp]]
| Alfarp
| Alfarp
| align="right" | 1.423
|-
| [[Alfarrasí]]
| Alfarrassí
| Alfarrasí
| align="right" | 1.297
|-
| [[Algar]]
| Algar de Palancia
| Algar de Palancia
| align="right" | 542
|-
| [[Algemesí]]
| Algemesí
| Algemesí
| align="right" | 27.272
|-
| [[Algímia d'Alfara]]
| Algimia de Alfara
| Algímia d'Alfara
| align="right" | 1.039
|-
| [[Alginet]]
| Alginet
| Alginet
| align="right" | 12.605
|-
| [[Almàssera]]
| Almácera
| Almàssera
| align="right" | 6.928
|-
| [[Almiserà]]
| Almiserat
| Almiserà
| align="right" | 291
|-
| [[Almoines]]
| Almoines
| Almoines
| align="right" | 2.086
|-
| [[Almussafes]]
| Almusafes
| Almussafes
| align="right" | 7.967
|-
| [[Alpont]]
| Alpuente
| Alpuente
| align="right" | 828
|-
| [[L'Alqueria de la Comtesa]]
| Alquería de la Condesa
| L'Alqueria de la Comtessa
| align="right" | 1.506
|-
| [[Andilla]]
| Andilla
| Andilla
| align="right" | 325
|-
| [[Anna]]
| Anna
| Anna
| align="right" | 2.718
|-
| [[Antella]]
| Antella
| Antella
| align="right" | 1.526
|-
| [[Ares d'Alpont]]
| Aras de los Olmos
| Aras de los Olmos
| align="right" | 393
|-
| [[Ayelo de Malferit]]
| Ayelo de Malferit
| Aielo de Malferit
| align="right" | 4.532
|-
| [[Ayelo de Rugat]]
| Ayelo de Rugat
| Ayelo de Rugat
| align="right" | 197
|-
| [[Ayora]]
| Ayora
| Ayora
| align="right" | 5.489
|-
| [[Barcheta]]
| Barcheta
| Barxeta
| align="right" | 1.650
|-
| [[Barig]]
| Bárig
| Barx
| align="right" | 1.423
|-
| [[Bèlgida]]
| Bélgida
| Bèlgida
| align="right" | 701
|-
| [[Bellreguart]]
| Bellreguart
| Bellreguard
| align="right" | 4.349
|-
| [[Bellús]]
| Bellús
| Bellús
| align="right" | 387
|-
| [[Benaixeve]]
| Benagéber
| Benagéber
| align="right" | 159
|-
| [[Benaguasil]]
| Benaguacil
| Benaguasil
| align="right" | 10.374
|-
| [[Benavites]]
| Benavites
| Benavites
| align="right" | 624
|-
| [[Beneixida]]
| Benegida
| Beneixida
| align="right" | 670
|-
| [[Benetússer]]
| Benetúser
| Benetússer
| align="right" | 14.283
|-
| [[Beniarjó]]
| Beniarjó
| Beniarjó
| align="right" | 1.641
|-
| [[Beniajar]]
| Beniatjar
| Beniatjar
| align="right" | 260
|-
| [[Benicolet]]
| Benicolet
| Benicolet
| align="right" | 577
|-
| [[Benicull]]
| Benicull|Benicull de Júcar
| Benicull de Xúquer
| align="right" | 904
|-
| [[Benifairó de la Valldigna]]
| Benifairó de la Valldigna
| Benifairó de la Valldigna
| align="right" | 1.695
|-
| [[Benifairó de les Valls]]
| Benifairó de los Valles
| Benifairó de les Valls
| align="right" | 2.011
|-
| [[Benifayó]]
| Benifayó
| Benifaió
| align="right" | 12.204
|-
| [[Beniflà]]
| Beniflá
| Beniflá
| align="right" | 375
|-
| [[Benigànim]]
| Benigánim
| Benigànim
| align="right" | 6.150
|-
| [[Benimodo]]
| Benimodo
| Benimodo
| align="right" | 2.141
|-
| [[Benimuslem]]
| Benimuslem
| Benimuslem
| align="right" | 605
|-
| [[Beniparrell]]
| Beniparrell
| Beniparrell
| align="right" | 1.896
|-
| [[Benirredrà]]
| Benirredrá
| Benirredrà
| align="right" | 1.586
|-
| [[Benissanó]]
| Benisanó
| Benisanó
| align="right" | 2.064
|-
| [[Benissoda]]
| Benisoda
| Benissoda
| align="right" | 361
|-
| [[Benissuera]]
| Benisuera
| Benisuera
| align="right" | 199
|-
| [[Bétera]]
| Bétera
| Bétera
| align="right" | 19.491
|-
| [[Bicorp]]
| Bicorp
| Bicorp
| align="right" | 603
|-
| [[Bocairent]]
| Bocairente
| Bocairent
| align="right" | 4.444
|-
| [[Bolbait]]
| Bolbaite
| Bolbaite
| align="right" | 1.507
|-
| [[Bonrepòs i Mirambell]]
| Bonrepós y Mirambell
| Bonrepòs i Mirambell
| align="right" | 3.047
|-
| [[Bufalí]]
| Bufali
| Bufalí
| align="right" | 203
|-
| [[Bugarra]]
| Bugarra
| Bugarra
| align="right" | 826
|-
| [[Bunyol]]
| Buñol
| Buñol
| align="right" | 9.720
|-
| [[Burjassot]]
| Burjasot
| Burjassot
| align="right" | 37.402
|-
| [[Calles]]
| Calles
| Calles
| align="right" | 449
|-
| [[Camporrobles]]
| Camporrobles
| Camporrobles
| align="right" | 1.405
|-
| [[Canals]]
| Canals
| Canals
| align="right" | 13.771
|-
| [[Canet d'En Berenguer]]
| Canet de Berenguer
| Canet d'En Berenguer
| align="right" | 5.060
|-
| [[Carcaixent]]
| Carcagente
| Carcaixent
| align="right" | 21.695
|-
| [[Càrcer]]
| Cárcer
| Càrcer
| align="right" | 2.095
|-
| [[Carlet]]
| Carlet
| Carlet
| align="right" | 15.189
|-
| [[Carrícola]]
| Carrícola
| Carrícola
| align="right" | 94
|-
| [[Cases Altes]]
| Casas Altas
| Casas Altas
| align="right" | 178
|-
| [[Cases Baixes]]
| Casas Bajas
| Casas Bajas
| align="right" | 244
|-
| [[Casinos]]
| Casinos
| Casinos
| align="right" | 2.560
|-
| [[Castelló de les Guerres]]
| Castellón de Rugat
| Castelló de Rugat
| align="right" | 2.391
|-
| [[Castellonet]]
| Castellonet
| Castellonet de la Conquesta
| align="right" | 173
|-
| [[Castielfabit]]
| Castellfabib
| Castielfabib
| align="right" | 244
|-
| [[Catadau]]
| Catadau
| Catadau
| align="right" | 2.619
|-
| [[Catarroja]]
| Catarroja
| Catarroja
| align="right" | 25.650
|-
| [[Capdet de las Font]]
| Caudete de las Fuentes
| Caudete de las Fuentes
| align="right" | 773
|-
| [[Cerdà]]
| Cerdá
| Cerdà
| align="right" | 348
|-
| [[Chella]]
| Chella
| Chella
| align="right" | 2.776
|-
| [[Chelva]]
| Chelva
| Chelva
| align="right" | 1.839
|-
| [[Chera]]
| Chera
| Chera
| align="right" | 664
|-
| [[Chest]]
| Cheste
| Cheste
| align="right" | 7.872
|-
| [[Chirivella]]
| Chirivella
| Xirivella
| align="right" | 30.212
|-
| [[Chiva]]
| Chiva
| Chiva
| align="right" | 12.890
|-
| [[Chulilla]]
| Chulilla
| Chulilla
| align="right" | 786
|-
| [[Cofrents]]
| Cofrentes
| Cofrentes
| align="right" | 978
|-
| [[Corbera]]
| Corbera
| Corbera
| align="right" | 3.249
|-
| [[Cortes de Pallars]]
| Cortes de Pallás
| Cortes de Pallás
| align="right" | 962
|-
| [[Cotes]]
| Cotes
| Cotes
| align="right" | 373
|-
| [[Quart de les Valls]]
| Cuart de les Valls
| Quart de les Valls
| align="right" | 1.100
|-
| [[Quart de Poblet]]
| Cuart de Poblet
| Quart de Poblet
| align="right" | 25.340
|-
| [[Quartell]]
| Cuartell
| Quartell
| align="right" | 1.431
|-
| [[Quatretonda]]
| Cuatretonda
| Quatretonda
| align="right" | 2.513
|-
| [[Cullera]]
| Cullera
| Cullera
| align="right" | 23.406
|-
| [[Daimús]]
| Daimuz
| Daimús
| align="right" | 2.862
|-
| [[Domenyo]]
| Domeño
| Domeño
| align="right" | 688
|-
| [[Dosaigües]]
| Dos Aguas
| Dos Aguas
| align="right" | 439
|-
| [[L'Eliana]]
| La Eliana
| L'Eliana
| align="right" | 16.349
|-
| [[Emperador]]
| Emperador
| Emperador
| align="right" | 467
|-
| [[Énguera]]
| Enguera
| Enguera
| align="right" | 5.762
|-
| [[Énova]]
| Énova
| L'Ènova
| align="right" | 1.011
|-
| [[Estivella]]
| Estivella
| Estivella
| align="right" | 1.252
|-
| [[Estubeny]]
| Estubeny
| Estubeny
| align="right" | 142
|-
| [[Faura]]
| Faura
| Faura
| align="right" | 3.183
|-
| [[Favara]]
| Favareta
| Favara
| align="right" | 2.048
|-
| [[Fontanars]]
| Fontanares
| Fontanars dels Alforins
| align="right" | 1.014
|-
| [[Fortaleny]]
| Fortaleny
| Fortaleny
| align="right" | 991
|-
| [[Foyos]]
| Foyos
| Foios
| align="right" | 6.358
|-
| [[La Font d'En Carròs]]
| Fuente Encarroz
| La Font d'En Carròs
| align="right" | 3.899
|-
| [[La Font de la Figuera]]
| Fuente la Figuera
| La Font de la Figuera
| align="right" | 2.237
|-
| [[Fuenterrobles]]
| Fuenterrobles
| Fuenterrobles
| align="right" | 731
|-
| [[Gavarda]]
| Gabarda
| Gavarda
| align="right" | 1.171
|-
| [[Gandia]]
| Gandía
| Gandia
| align="right" | 77.421
|-
| [[Gàtova]]
| Gátova
| Gátova
| align="right" | 466
|-
| [[Genovés]]
| Genovés
| Genovés
| align="right" | 2.731
|-
| [[Chestalgar]]
| Gestalgar
| Gestalgar
| align="right" | 761
|-
| [[Gilet]]
| Gilet
| Gilet
| align="right" | 2.561
|-
| [[Godella]]
| Godella
| Godella
| align="right" | 12.993
|-
| [[Godelleta]]
| Godelleta
| Godelleta
| align="right" | 3.038
|-
| [[La Granja de la Costera]]
| La Granja de la Costera
| La Granja de la Costera
| align="right" | 339
|-
| [[Guadasséquies]]
| Guadasequies
| Guadasséquies
| align="right" | 430
|-
| [[Guadassuar]]
| Guadasuar
| Guadassuar
| align="right" | 5.943
|-
| [[Guardamar]]
| Guardamar de la Safor
| Guardamar de la Safor
| align="right" | 343
|-
| [[Figueroles dels Serrans]]
| Figueroles
| Higueruelas
| align="right" | 531
|-
| [[Xalans]]
| Jalance
| Jalance
| align="right" | 1.059
|-
| [[Xeraco]]
| Jeraco
| Xeraco
| align="right" | 5.871
|-
| [[Xarafull]]
| Jarafuel
| Jarafuel
| align="right" | 837
|-
| [[Xàtiva]]
| Játiva
| Xátiva
| align="right" | 28.597
|-
| [[Xeresa]]
| Jeresa
| Xeresa
| align="right" | 2.141
|-
| [[Llíria]]
| Líria
| Llíria
| align="right" | 21.638
|-
| [[Llanera de Ranes]]
| Llanera de Ranes
| Llanera de Ranes
| align="right" | 1.077
|-
| [[Llaurí]]
| Llaurí
| Llaurí
| align="right" | 1.318
|-
| [[Llombay]]
| Llombay
| Llombai
| align="right" | 2.600
|-
| [[La Llosa de Ranes]]
| Llosa de Ranes
| La Llosa de Ranes
| align="right" | 3.748
|-
| [[Loriguilla]]
| Loriguilla
| Loriguilla
| align="right" | 1.256
|-
| [[La Llosa del Bisbe|La Llosa del Bisbe]]
| Losa del Obispo
| Losa del Obispo
| align="right" | 523
|-
| [[Lluchent]]
| Luchente
| Llutxent
| align="right" | 2.571
|-
| [[Lloc Nou d'En Fenollet]]
| Lugar Nuevo de Fenollet
| Llocnou d'En Fenollet
| align="right" | 855
|-
| [[Lloc Nou de la Corona]]
| Lugar Nuevo de la Corona
| Llocnou de la Corona
| align="right" | 120
|-
| [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]
| Lugar Nuevo de San Jerónimo
| Llocnou de Sant Jeroni
| align="right" | 581
|-
| [[Macastre]]
| Macastre
| Macastre
| align="right" | 1.299
|-
| [[Manises]]
| Manises
| Manises
| align="right" | 29.778
|-
| [[Manuel]]
| Manuel
| Manuel
| align="right" | 2.570
|-
| [[Marines]]
| Marines
| Marines
| align="right" | 1.566
|-
| [[Massalavés]]
| Masalavés
| Massalavés
| align="right" | 1.652
|-
| [[Massalfassar]]
| Masalfassar
| Massalfassar
| align="right" | 1.880
|-
| [[Massamagrell]]
| Masamagrell
| Massamagrell
| align="right" | 14.568
|-
| [[Massanassa]]
| Masanasa
| Massanassa
| align="right" | 8.325
|-
| [[Meliana]]
| Meliana
| Meliana
| align="right" | 9.827
|-
| [[Millars]]
| Millares
| Millares
| align="right" | 517
|-
| [[Miramar]]
| Miramar
| Miramar
| align="right" | 1.984
|-
| [[Mislata]]
| Mislata
| Mislata
| align="right" | 43.336
|-
| [[Moixent]]
| Mogente
| Moixent / Mogente
| align="right" | 4.646
|-
| [[Moncada]]
| Moncada
| Moncada
| align="right" | 21.109
|-
| [[Montserrat]]
| Montserrat
| Montserrat
| align="right" | 5.452
|-
| [[Montaverner]]
| Montaverner
| Montaverner
| align="right" | 1.833
|-
| [[Montesa]]
| Montesa
| Montesa
| align="right" | 1.425
|-
| [[Montichelvo]]
| Montichelvo
| Montichelvo
| align="right" | 626
|-
| [[Montroy]]
| Montroy
| Montroy
| align="right" | 2.500
|-
| [[Museros]]
| Museros
| Museros
| align="right" | 4.834
|-
| [[Nàquera]]
| Náquera
| Nàquera
| align="right" | 4.814
|-
| [[Navarrés]]
| Navarrés
| Navarrés
| align="right" | 3.068
|-
| [[Novelé]]
| Novelé
| Novetlè / Novelé
| align="right" | 774
|-
| [[Oliva]]
| Oliva
| Oliva
| align="right" | 27.374
|-
| [[L'Olleria]]
| Ollería
| L'Olleria
| align="right" | 8.106
|-
| [[Olocau]]
| Olocau
| Olocau
| align="right" | 1.338
|-
| [[Ontinyent]]
| Onteniente
| Ontinyent
| align="right" | 36.695
|-
| [[Otos]]
| Otos
| Otos
| align="right" | 520
|-
| [[Paiporta]]
| Paiporta
| Paiporta
| align="right" | 22.374
|-
| [[Palma de Gandia]]
| Palma de Gandía
| Palma de Gandia
| align="right" | 1.850
|-
| [[Palomar]]
| Palomar
| El Palomar
| align="right" | 555
|-
| [[Paterna]]
| Paterna
| Paterna
| align="right" | 59.043
|-
| [[Pedralba]]
| Pedralba
| Pedralba
| align="right" | 2.637
|-
| [[Petrés]]
| Petrés
| Petrés
| align="right" | 951
|-
| [[Picanya]]
| Picaña
| Picanya
| align="right" | 10.543
|-
| [[Picassent]]
| Picasent
| Picassent
| align="right" | 18.556
|-
| [[Piles]]
| Piles
| Piles
| align="right" | 2.664
|-
| [[Pinet]]
| Pinet
| Pinet
| align="right" | 190
|-
| [[Polinyà]]
| Poliñá de Júcar
| Polinyà de Xúquer
| align="right" | 2.404
|-
| [[Potries]]
| Potríes
| Potries
| align="right" | 911
|-
| [[La Pobla de Farnals]]
| Puebla de Farnals
| La Pobla de Farnals
| align="right" | 6.752
|-
| [[La Pobla de Sant Miquel]]
| Puebla de San Miguel
| Puebla de San Miguel
| align="right" | 107
|-
| [[La Pobla de Vallbona]]
| Puebla de Vallbona
| La Pobla de Vallbona
| align="right" | 18.790
|-
| [[La Pobla del Duc]]
| Puebla del Duc
| La Pobla del Duc
| align="right" | 2.561
|-
| [[La Pobla Llarga]]
| Puebla Larga
| La Pobla Llarga
| align="right" | 4.420
|-
| [[El Puig]]
| Puig
| El Puig
| align="right" | 8.197
|-
| [[Puçol]]
| Puzol
| Puçol
| align="right" | 17.947
|-
| [[Quesa]]
| Quesa
| Quesa
| align="right" | 740
|-
| [[Rafelbunyol]]
| Rafelbuñol
| Rafelbunyol
| align="right" | 7.103
|-
| [[Rafelcofer]]
| Rafelcofer
| Rafelcofer
| align="right" | 1.505
|-
| [[Rafelguaraf]]
| Rafelguaraf
| Rafelguaraf
| align="right" | 2.453
|-
| [[Ràfol de Salem]]
| Ráfol de Salem
| Ràfol de Salem
| align="right" | 421
|-
| [[Real de Gandia]]
| Real de Gandía
| Real de Gandia
| align="right" | 2.110
|-
| [[Real de Montroy]]
| Real de Montroy
| Real de Montroi
| align="right" | 2.150
|-
| [[Requena]]
| Requena
| Requena
| align="right" | 20.440
|-
| [[Ribarroja del Túria]]
| Ribarroja del Túria
| Riba-roja de Túria
| align="right" | 19.083
|-
| [[Riola]]
| Riola
| Riola
| align="right" | 1.824
|-
| [[Rocafort]]
| Rocafort
| Rocafort
| align="right" | 6.259
|-
| [[Roglà i Corbera]]
| Rotglá y Corberà
| Rotglà i Corberà
| align="right" | 1.120
|-
| [[Ròtova]]
| Rótova
| Ròtova
| align="right" | 1.320
|-
| [[Rugat]]
| Rugat
| Rugat
| align="right" | 174
|-
| [[Sagunt]]
| Sagunto
| Sagunt
| align="right" | 63.359
|-
| [[Salem]]
| Salem
| Salem
| align="right" | 482
|-
| [[Sant Antoni de Benaixeve]]
| San Antonio de Benagéber
| San Antonio de Benagéber
| align="right" | 4.985
|-
| [[Sant Joan d'Énova]]
| San Juan de Énova
| San Juan de Énova
| align="right" | 413
|-
| [[Sedaví]]
| Sedaví
| Sedaví
| align="right" | 9.575
|-
| [[Segart]]
| Segart
| Segart
| align="right" | 139
|-
| [[Sellent]]
| Sellent
| Sellent
| align="right" | 454
|-
| [[Sempere]]
| Sant Pere
| Sempere
| align="right" | 38
|-
| [[Senyera]]
| Señera
| Senyera
| align="right" | 1.141
|-
| [[Serra]]
| Serra
| Serra
| align="right" | 2.838
|-
| [[Setaigües]]
| Siete Aguas
| Siete Aguas
| align="right" | 1.349
|-
| [[Silla]]
| Silla
| Silla
| align="right" | 18.597
|-
| [[Simat de Valldigna]]
| Simat de la Valldigna
| Simat de la Valldigna
| align="right" | 3.419
|-
| [[Sinarques]]
| Sinarcas
| Sinarcas
| align="right" | 1.201
|-
| [[Sollana]]
| Sollana
| Sollana
| align="right" | 4.708
|-
| [[Sot de Chera]]
| Sot de Chera
| Sot de Chera
| align="right" | 428
|-
| [[Sueca]]
| Sueca
| Sueca
| align="right" | 28.112
|-
| [[Sumacàrcer]]
| Sumacárcel
| Sumacàrcer
| align="right" | 1.296
|-
| [[Tavernes Blanques]]
| Tabernes Blanques
| Tavernes Blanques
| align="right" | 9.270
|-
| [[Tavernes de Valldigna]]
| Tabernes de Valldigna
| Tavernes de la Valldigna
| align="right" | 18.004
|-
| [[Teresa de Cofrents]]
| Teresa de Cofrentes
| Teresa de Cofrentes
| align="right" | 698
|-
| [[Terrateig]]
| Terrateig
| Terrateig
| align="right" | 343
|-
| [[Titagües]]
| Titagas
| Titaguas
| align="right" | 541
|-
| [[Torrebaixa]]
| Torre Baja
| Torrebaja
| align="right" | 418
|-
| [[Torrella]]
| Torrella
| Torrella
| align="right" | 158
|-
| [[Torrent]]
| Torrente
| Torrent
| align="right" | 75.131
|-
| [[Torres Torres]]
| Torres Torres
| Torres Torres
| align="right" | 518
|-
| [[Tous]]
| Tous
| Tous
| align="right" | 1.152
|-
| [[Toixa]]
| Tuéjar
| Tuéjar
| align="right" | 1.300
|-
| [[Torís]]
| Turís
| Turís
| align="right" | 6.053
|-
| [[Utiel]]
| Utiel
| Utiel
| align="right" | 12.053
|-
| [[Valéncia]]
| Valencia
| València / Valencia
| align="right" | 797.654
|-
| [[Vallada]]
| Vallada
| Vallada
| align="right" | 3.409
|-
| [[Vallanca]]
| Vallanca
| Vallanca
| align="right" | 172
|-
| [[Vallés]]
| Vallés
| Vallés
| align="right" | 133
|-
| [[Venta del Moro]]
| Venta del Moro
| Venta del Moro
| align="right" | 1.455
|-
| [[Vilamarchant]]
| Villamarchante
| Vilamarxant
| align="right" | 7.761
|-
| [[Vilallonga]]
| Villalonga
| Villalonga
| align="right" | 4.141
|-
| [[Vilanova de Castelló]]
| Villanueva de Castellón
| Vilanova de Castelló
| align="right" | 7.493
|-
| [[El Vilar]]
| Villar del Arzobispo
| Villar del Arzobispo
| align="right" | 3.828
|-
| [[Villargordo del Cabriel]]
| Villargordo del Cabriel
| Villargordo del Cabriel
| align="right" | 664
|-
| [[Vinalesa]]
| Vinalesa
| Vinalesa
| align="right" | 2.783
|-
| [[Yàtova]]
| Yátova
| Yàtova
| align="right" | 2.123
|-
| [[La Yesa]]
| La Yesa
| La Yesa
| align="right" | 264
|-
| [[Zarra]]
| Zarra
| Zarra
| align="right" | 543
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.dival.es Diputació de Valéncia]
* [http://pci204.cindoc.csic.es/tesauros/Toponimo/Toponimo.htm Tesauro ISOC de Topónimos]
* [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística. Sifres oficials de població]

== Veja's també ==
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis d'Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Anexo:Municipios_de_la_Provincia_de_Valencia}}

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Alfarp

2009-11-20T00:24:17Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = |image_província = Image: Localisació_d'Alfarp_respecte_de_la_Ribera_Alta.png |nom = Alfarp |image_escut = |país = {{f...».

{{Infobox pobles
|image_país =
|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfarp_respecte_de_la_Ribera_Alta.png]]
|nom = Alfarp
|image_escut =
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Ribera Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
|coor = 39°16′92″N 0°33′22″O
|superfície = 20,60 km²
|altitut = 95 msnm
|població = 1.441 hab.
|densitat = 69,95 hab./km²
|gentilici = Alfarbí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46197
|festes = 25 de juliol
|alcalde = Carmen Añó Sanz ([[PPCV]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46026 Web Oficial de Alfarp]
|notes =
}}

'''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].

== Geografia ==
Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]]'', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este riu, molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, trobablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el castell i despoblat d'Aledua, encara que ya en el terme municipal de [[Llombay]]. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la sequia d'Aledua.

El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]].

El clima és templat. El Puntal del Besorí (Serra de Falaguera) presenta la seua [[vertent]] de [[solana]] cap a '''El Almaguer''' en el terme municipal d'Alfarp. Este nom de Almaguer, també d'orige àrap, està representat en [[Toledo]] ([[Corral de Almaguer]]) i també en la Vila de Almaguer en [[Colòmbia]]. Almaguer significa en àrap, '''''Canal''''' lo qual pot deure's a que forma un vall tectònic orientat d'oest a est tancat entre els restos calcàreus de dos files de relleus residuale, com pot vore's en el mapa tectònic de la zona.

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] d'Alfarp llimita en les següents localitats:
Al nort en [[Llombay]] i [[Picassent]], a l'est en [[Alginet]] i [[Benifayó]], a l'oest en [[Catadau]] i al sur en [[Carlet]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

=== Accessos ===
*Autovia [[Valéncia]]- [[Albacete]], (per interior) [[A-7]] eixida 883, agarrant després la [[CV-520]].
*[[CV-50]] ([[Llíria]] - [[Tavernes de Valldigna]]) Agarrant la [[CV-520]] per l'eixida de [[Llombay]].
*Estació de Metro: Font de l'Almaguer (Llínea 1) [[Bétera]]-[[Vilanova de Castelló]], situada a 8 quilómetros de la població.

== Història ==
Encara que en el terme municipal d'Alfarp hi ha importants jaciments prehistòrics, l'orige de l'actual població, pareix ser una [[alqueria]] islàmica, encara que inclús el seu topònim (''Al-khárb'' significa "despoblat o ruïnes") pareix indicar l'existència d'un poblament anterior.

L'antic lloc d'Alfarp fon donat per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el 7 de juliol de l'any [[1238]], tres meses abans de la rendició de Valéncia, a Pere de Montagud. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi otorgat pel rei [[Alfons II d'Aragó]] a 23 de decembre de [[1330]], pel qual consta, que trobant-se dit monarca en Valéncia, dona en dita data a [[Pere de Montagud]] i als seus per a sempre la mitat de les calines o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o en els seus llocs de [[Carlet]], [[Benimodo]], [[Magaler]], [[Xenguer]], [[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alharb]] i [[Recelán]]; i que també li dona el coneiximent i castic de tots els crims que se cometeren en dits pobles, a excepció d'aquells en que hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre.

En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.

El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus termes, situats en els termes i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i termes, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].

El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a 8 d'abril de [[1391]].

Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Així ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pagina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia 14 de març de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, així, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.

En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia 21 de maig de 1451 i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i Catadau, nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles.

[[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el 7 de juliol de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, Aledua i Catadau.

En l'[[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], quedà despoblat. En [[1611]] Carles Borja el repoblà en 32 famílies.

=== Escut Heràldic ===
Per Decret 3517/1972, de 14 de decembre (B.O.E. núm.311 de 28 de decembre de 1972) dictat a proposta del Ministeri de la Governació, i prèvia delliberació del Consell de Ministres, en la seua reunió del dia / de decembre de 1972 en el dictamen favorable de la Real Acadèmia de l'Història, s'aprovà l'escut heràldic d'Alfarp.

Corona Ducal, un recort de la Carta Pobla donada el 29 de maig de 1611 per al lloc de ALFARB – observant-se que s'escrivia en B final -, figurant com otorgant Don Domingo Carles de Borja i Centelles, [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], Marqués de Llombay, Comte d'Oliva i Senyor del lloc, en tota la jurisdicció civil i militar. Dita carta pobla, fon otorgada per al repoblament d'Alfarp després de l'[[expulsió dels moriscs]] del [[Regne de Valéncia]], dita orde se pregonà el 22 de setembre de 1609.

El camp de goles sense quartejar, en les huit garbes d'espigues, representa la reconeguda laboriositat dels pobladors d'Alfarp.

La torre massiça, quadrada, d'or, simbolisa la fortalea d'Alfarp, entroncada en estirp romana.

El bou, l'escut d'armes dels [[Borgia|Borjes]], senyors del lloc des de 1494.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Añó Roig
| Partit_1 = [[Independent]]
| Alcalde_2 = Miguel Añó Asensi
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = Miguel Añó Asensi
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = José Sanz Sanz / José Antonio Gimeno Bisbal
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Joaquin Monleón Barberá
| Partit_5 = [[Candidatura Unitària d'Esquerres]]
| Alcalde_6 = Carmen Añó Sanz
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Carmen Añó Sanz
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

*En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del PPCV, 3 regidors del PSPV-PSOE i 1 regidor del BLOC.

== Desmografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423
|}

== Economia ==
[[Image: ALFARP_-_ALJUB_DEL_MACO.jpg|thumb|250 px|right|Depòsit d'aigua de 1900.]]

Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofera|garroferes]], [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i [[cep]]; és important la superfície cultivada en raïm [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva blat, dacsa, faves, cigrons, creïlles, melons, taronges i melocotons. El rec s'efectua en aigües de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.

La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado vacu destinat a la producció lletera, així com l'oví i el porcí.

== Monuments ==
=== Castell ===
[[Image: ALFARP_-_CASTELL.jpg‎|thumb|250 px|right|Castell migeval en fase de restauració.]]

*'''Castell.''' [[Segle XII]] (en fase de restauració)
La torre del castell se troba en la part més alta de la població, davant del riu [[Magre]] i concretament en el número 7 de la Plaça de Dalt, rodejada i encaixonada per vivendes particulars que l'oculten parcialment.

Declarat BIC, del que fora castell d'Alfarp només queda una sòlida torre rectangular, en relatiu bon estat, construïda a base d'argamassa i mamposteria. En la seua base s'aprecien varies làpides en inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se 'Hercule Invicto'), lo que fa pensar en un possible orige roma, encara que lo més provable és que se tracte de material antic d'atra procedència utilisat per a esta obra.

Casi en tota provabilitat deu ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el que fora una edificació feudal que utilisara materials i ma d'obra musulmana.

Igualment, només podem fer conjectures sobre l'aspecte i tamany del castell al que pertanyia esta torre; degué tractar-se d'una chicoteta fortificació que defendria l'[[alqueria]] i els seus habitants.

=== Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] ===
*'''Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' S. XVIII (restaurada en 2003).

L'iglésia Sant Jaume Apòstol d'Alfarp, és una construcció del [[segle XVIII]], esta ubicada sobre una antiga iglésia dedicada a Santa Maria, en el llibre publicat per l'Ajuntament de Llombay, titulat “[[Marquesat de Llombay]]” apareix: ''allà per l'any 1600, la parròquia d'Alfarp esta dedicada a Santa Maria i es pobre de solemnitat a l'igual que els seus pobladors.''

En les obres de restauració del vestíbul en 1963, aparegueren restos d'una edificació més antiga, que per desgracia tornaren a desaparéixer baix els ciments del nou pòrtic.

No és possible demostrar en la documentació que posseïx la [[parròquia]], la data de construcció del nou edifici, a pesar d'açò, en motiu de la reforma de la frontera aparegué en una pedra ubicada en un lateral de la finestra del cor els següents números “1699”, i se sap de la costum de posar la data de les edificacions en l'última pedra, i perfectament podria ser esta.

El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.

L'iglésia ha sofrit varies modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en 1931, quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.

== Llocs d'interés ==
[[Image: ALFARP_-_FALAGUERA.jpg|thumb|250 px|right|Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp.]]

=== Pintures Rupestres ===
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'Universitat de Valéncia, Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.

El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.

El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.

El 2 de decembre de 1998 després de varies sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En 1999 La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del Museu del Barranc de la Valltorta de Tírig, s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.

La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes (ostres). També és un parage de gran riquea mig ambiental.

=== Jaciments arqueològics ===
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, així pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions llatines.

== Personages Ilustres ==
*'''Honorato Gil''' Dolçainer.
*'''Conrado, Sopetes i Agustín''' Pilotaris.
*'''Manuel Tomas Boix''' Músic.

== Festes locals ==
*'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del mes de Juliol.
*'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble).
*'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol.

== Gastronomia ==
Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de sucre" elaborats per Nadal, "les mones de pasqua" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].

== Enllaços externs ==
*CEIP SANT JAUME APÒSTOL[http://intercentres.cult.gva.es/ceipsantjaumeapostol/]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alfarp}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitats Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

L'Alcúdia

2009-11-19T11:38:30Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = Image: Localisació_de_l'Alcúdia_respecte_de_CV.png |image_província = [[Image: Localisació_de_l'Alcúdia_respecte_de_la_R...».

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_l'Alcúdia_respecte_de_CV.png]]
|image_província = [[Image: Localisació_de_l'Alcúdia_respecte_de_la_Ribera_Alta.png]]
|nom = L'Alcúdia de Carlet
|image_escut =
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Ribera Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Carlet]]
|coor = 39°29′3″N 0°30′46″O
|superfície = 23,70 km²
|altitut = 40 msnm
|població = 11.331 hab.
|densitat = 478,10 hab./km²
|gentilici = Roscà/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46250
|festes = 8 de setembre
|alcalde = Robert Martínez Correcher ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.lalcudia.com Web Oficial de L'Alcúdia de Carlet]
|notes =
}}

'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. Conta en 11.331 habitants.

== Etimologia ==
El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el segle XVIII en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Així mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en valencià.

== Geografia ==
Municipi situat en la vora esquerra del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en 1842). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].

Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la llínea de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
[[Image: Montortal2.jpg|thumb|right|300px|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en 1842.]]
En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:
* '''Les Comes'''.
* '''Montortal'''
* '''Batallar'''

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet llimita en les següents localitats:
[[Benimodo]], [[Carlet]], [[Guadassuar]], [[Massalavés]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el 17 de giner de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

En [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[segle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de raïm de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de vi, 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

El [[segle XVIII]] és una época propenca per a la vila que, gràcies a l'artesania de la [[seda]], propicia una burguesia agrícola i l'ilustrada que controlava el govern municipal i inicià, en [[1730]], un pleit contra el comte per incorporar la vila al Real Patrimoni. Este esplendor se va vore reflexat en la construcció de l'iglésia parroquial, començada el [[1746]] i que, per la seua grandiositat –tan només menor que la [[Catedral de Valéncia]] i la Seu de [[Xàtiva]]– és coneguda com ''la Catedral de La Ribera''. Este temple, pel Decret 146/2006, de 6 d'octubre, el govern de la Generalitat Valenciana el declara Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument. En [[1812]], aprofitant els decrets de les [[Corts de Cadis]] sobre els senyorius, pleitejà de nou contra el comte. El [[senyoriu]] passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodóvar i al comte d'Albalat.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Celio Crespo i Almela
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Celio Crespo i Almela
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Celio Crespo i Almela,
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Francesc Signes i Núñez
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Francesc Signes i Núñez
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Francesc Signes i Núñez
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francesc Signes i Núñez
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Robert Martínez Correcher
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de L'Alcúdia de Carlet

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]]
|-
| align=center| 10.313 || align=center| 10.584 || align=center| 10.648 || align=center| 10.511 || align=center| 10.455 || align=center| 10.584 || align=center| 10.692 || align=center| 10.654 || align=center| 10.838 || align=center| 11.105 || align=center | 11.331
|}

La població femenina és majoritària, com correspon a les característiques urbanes del municipi (activitats industrials, comercials i de servicis) i al fet de que el creiximent demogràfic és relativament lent (encara que casi constant), en lo qual, la major natalitat de varons no incidix molt en la diferencia en el número d'habitants entre els dos sexes la qual queda compensada en creixents, per la major mortalitat de la població masculina, que se traduïx en una major esperança de vida de les dones.

== Economia ==
Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el segle XIX era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els olivars i la garrofera. En el segle XX s'introduí el cultiu de la taronja, com en el resto de la comunitat i després se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[segle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.

En els anys 60 i 70 del [[segle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]]''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]]''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

Se té a principis del segle XXI un equilibri entre la producció agrícola, l'industrial i l'economia de servicis.

== Monuments ==
[[Image: Iglesia_de_Alcudia_de_Carlet.JPG|thumb|left|300 px|Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet]]
* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

== Festes locals ==
Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de setembre, en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia de Carlet, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en 1275. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en 1955.

=== Música i dansa ===
* Durant els dies de festes, tots els anys pars, els dies 2, 3, 4 i 5 de setembre, se celebra la ''Bienal Mostra Internacional de Dansa de L'Alcúdia'', en la que participen ademés del Grup organisador, ''"El Grup de Dansa de L'Alcúdia"'', distints grups folclòrics d'Espanya i de distints països dels cinc continents. En els últims anys s'ha instaurat en les festes patronals els [[Correfocs]] a càrrec dels [[Dimonis Enroscats de L'Alcúdia]].
* El Bolero de L'Alcúdia de Carlet és un bell ball que se representa en moltes ocasions de festa<ref>El Bolero de L'Alcúdia de Carlet en You Tube [http://www.youtube.com/watch?v=cWUeXai1UzU&feature=related]</ref>
* En el mes d'agost se celebra en la localitat el [[COTIF]], un torneig de fútbol internacional sub-20, en el que participen equips i seleccions de tot el mon.

== Personages célebres ==
* [[Andrés Palop]], [[guardameta]] de fútbol ([[1973]]) Valéncia, Sevilla.
* [[Salvador González Marco]] "Voro", ex jugador del Valéncia C.F. i actualment vinculat al club.
* [[Manuel Boix]], artista.

== Enllaços externs ==
* [http://www.lalcudia.com Web Oficial de L'Alcúdia de Carlet]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/poblaciones/homonimas/elpepuespval/20030118elpval_33/Tes '''Huit poblacions homònimes'''. El País, 18/01/2003]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Alcudia_de_Carlet}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Archiu:Montortal2.jpg

2009-11-19T11:33:26Z

Silla Blava:

Llista de municipis de la província de Valéncia

2009-11-18T23:22:11Z

Silla Blava: Llista de municipis de la província de Valéncia s'ha renomenat com Anex:Municipis de la província de Valéncia

#REDIRECT [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

2009-11-18T23:22:11Z

Silla Blava: Llista de municipis de la província de Valéncia s'ha renomenat com Anex:Municipis de la província de Valéncia

'''Llista de municipis de la [[província de Valéncia]]''':

[[Image:Mapa municipal de valencia.png|thumb|250px|Mapa municipal]]

{| class="wikitable" border="1"
|-
! Valencià
! Castellà
! Oficial
! Població (2007)
|-
| [[Ademús]]
| Ademuz
| Ademuz
| align="right" | 1.463
|-
| [[Ador]]
| Ador
| Ador
| align="right" | 1.346
|-
| [[Atzeneta d'Albaida]]
| Adzaneta de Albaida
| Atzeneta d'Albaida
| align="right" | 1.285
|-
| [[Agullent]]
| Agullent
| Agullent
| align="right" | 2.364
|-
| [[Alaquàs]]
| Alacuás
| Alaquàs
| align="right" | 30.177
|-
| [[Albaida]]
| Albaida
| Albaida
| align="right" | 6.269
|-
| [[Albal]]
| Albal
| Albal
| align="right" | 14.840
|-
| [[Albalat de la Ribera]]
| Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera
| align="right" | 3.429
|-
| [[Albalat dels Tarongers]]
| Albalat de Taronchers
| Albalat dels Tarongers
| align="right" | 1.070
|-
| [[Albalat dels Sorells]]
| Albalat dels Sorells
| Albalat dels Sorells
| align="right" | 3.708
|-
| [[Alberich]]
| Alberique
| Alberic
| align="right" | 10.330
|-
| [[Alboraig]]
| Alborache
| Alborache
| align="right" | 1.038
|-
| [[Alboraya]]
| Alboraya
| Alboraya
| align="right" | 21.582
|-
| [[Albuixech]]
| Albuixech
| Albuixech
| align="right" | 3.646
|-
| [[Alcàsser]]
| Alcácer
| Alcàsser
| align="right" | 8.716
|-
| [[Alcàntera]]
| Alcántara de Júcar
| Alcàntera de Xúquer
| align="right" | 1.397
|-
| [[Alzira]]
| Alcira
| Alzira
| align="right" | 43.038
|-
| [[Les Alcubles]]
| Alcublas
| Alcublas
| align="right" | 829
|-
| [[L'Alcúdia de Carlet]]
| Alcúdia de Carlet
| L'Alcúdia
| align="right" | 11.105
|-
| [[L'Alcúdia de Crespins]]
| Alcúdia de Crespins
| L'Alcúdia de Crespìns
| align="right" | 4.929
|-
| [[Aldaya]]
| Aldaya
| Aldaia
| align="right" | 28.138
|-
| [[Alfafar]]
| Alfafar
| Alfafar
| align="right" | 20.321
|-
| [[Alfauir]]
| Alfahuir
| Alfauir
| align="right" | 437
|-
| [[Alfara d'Algímia]]
| Alfara de Algimia
| Alfara de Algimia
| align="right" | 515
|-
| [[Alfara del Patriarca]]
| Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca
| align="right" | 2.858
|-
| [[Alfarp]]
| Alfarp
| Alfarp
| align="right" | 1.423
|-
| [[Alfarrasí]]
| Alfarrassí
| Alfarrasí
| align="right" | 1.297
|-
| [[Algar]]
| Algar de Palancia
| Algar de Palancia
| align="right" | 542
|-
| [[Algemesí]]
| Algemesí
| Algemesí
| align="right" | 27.272
|-
| [[Algímia de la Baronia]]
| Algimia de Alfara
| Algímia de Alfara
| align="right" | 1.039
|-
| [[Alginet]]
| Alginet
| Alginet
| align="right" | 12.605
|-
| [[Almàssera]]
| Almácera
| Almàssera
| align="right" | 6.928
|-
| [[Almiserà]]
| Almiserat
| Almiserà
| align="right" | 291
|-
| [[Almoines]]
| Almoines
| Almoines
| align="right" | 2.086
|-
| [[Almussafes]]
| Almusafes
| Almussafes
| align="right" | 7.967
|-
| [[Alpont]]
| Alpuente
| Alpuente
| align="right" | 828
|-
| [[L'Alqueria de la Comtesa]]
| Alquería de la Condesa
| L'Alqueria de la Comtessa
| align="right" | 1.506
|-
| [[Andilla]]
| Andilla
| Andilla
| align="right" | 325
|-
| [[Anna]]
| Anna
| Anna
| align="right" | 2.718
|-
| [[Antella]]
| Antella
| Antella
| align="right" | 1.526
|-
| [[Ares d'Alpont]]
| Aras de los Olmos
| Aras de los Olmos
| align="right" | 393
|-
| [[Ayelo de Malferit]]
| Ayelo de Malferit
| Aielo de Malferit
| align="right" | 4.532
|-
| [[Ayelo de Rugat]]
| Ayelo de Rugat
| Ayelo de Rugat
| align="right" | 197
|-
| [[Ayora]]
| Ayora
| Ayora
| align="right" | 5.489
|-
| [[Barcheta]]
| Barcheta
| Barxeta
| align="right" | 1.650
|-
| [[Barig]]
| Bárig
| Barx
| align="right" | 1.423
|-
| [[Bèlgida]]
| Bélgida
| Bèlgida
| align="right" | 701
|-
| [[Bellreguart]]
| Bellreguart
| Bellreguard
| align="right" | 4.349
|-
| [[Bellús]]
| Bellús
| Bellús
| align="right" | 387
|-
| [[Benaixeve]]
| Benagéber
| Benagéber
| align="right" | 159
|-
| [[Benaguasil]]
| Benaguacil
| Benaguasil
| align="right" | 10.374
|-
| [[Benavites]]
| Benavites
| Benavites
| align="right" | 624
|-
| [[Beneixida]]
| Benegida
| Beneixida
| align="right" | 670
|-
| [[Benetússer]]
| Benetúser
| Benetússer
| align="right" | 14.283
|-
| [[Beniarjó]]
| Beniarjó
| Beniarjó
| align="right" | 1.641
|-
| [[Beniajar]]
| Beniatjar
| Beniatjar
| align="right" | 260
|-
| [[Benicolet]]
| Benicolet
| Benicolet
| align="right" | 577
|-
| [[Benicull]]
| Benicull|Benicull de Júcar
| Benicull de Xúquer
| align="right" | 904
|-
| [[Benifairó de la Valldigna]]
| Benifairó de la Valldigna
| Benifairó de la Valldigna
| align="right" | 1.695
|-
| [[Benifairó de les Valls]]
| Benifairó de los Valles
| Benifairó de les Valls
| align="right" | 2.011
|-
| [[Benifayó]]
| Benifayó
| Benifaió
| align="right" | 12.204
|-
| [[Beniflà]]
| Beniflá
| Beniflá
| align="right" | 375
|-
| [[Benigànim]]
| Benigánim
| Benigànim
| align="right" | 6.150
|-
| [[Benimodo]]
| Benimodo
| Benimodo
| align="right" | 2.141
|-
| [[Benimuslem]]
| Benimuslem
| Benimuslem
| align="right" | 605
|-
| [[Beniparrell]]
| Beniparrell
| Beniparrell
| align="right" | 1.896
|-
| [[Benirredrà]]
| Benirredrá
| Benirredrà
| align="right" | 1.586
|-
| [[Benissanó]]
| Benisanó
| Benisanó
| align="right" | 2.064
|-
| [[Benissoda]]
| Benisoda
| Benissoda
| align="right" | 361
|-
| [[Benissuera]]
| Benisuera
| Benisuera
| align="right" | 199
|-
| [[Bétera]]
| Bétera
| Bétera
| align="right" | 19.491
|-
| [[Bicorp]]
| Bicorp
| Bicorp
| align="right" | 603
|-
| [[Bocairent]]
| Bocairente
| Bocairent
| align="right" | 4.444
|-
| [[Bolbait]]
| Bolbaite
| Bolbaite
| align="right" | 1.507
|-
| [[Bonrepòs i Mirambell]]
| Bonrepós y Mirambell
| Bonrepòs i Mirambell
| align="right" | 3.047
|-
| [[Bufalí]]
| Bufali
| Bufalí
| align="right" | 203
|-
| [[Bugarra]]
| Bugarra
| Bugarra
| align="right" | 826
|-
| [[Bunyol]]
| Buñol
| Buñol
| align="right" | 9.720
|-
| [[Burjassot]]
| Burjasot
| Burjassot
| align="right" | 37.402
|-
| [[Calles]]
| Calles
| Calles
| align="right" | 449
|-
| [[Camporrobles]]
| Camporrobles
| Camporrobles
| align="right" | 1.405
|-
| [[Canals]]
| Canals
| Canals
| align="right" | 13.771
|-
| [[Canet d'En Berenguer]]
| Canet de Berenguer
| Canet d'En Berenguer
| align="right" | 5.060
|-
| [[Carcaixent]]
| Carcagente
| Carcaixent
| align="right" | 21.695
|-
| [[Càrcer]]
| Cárcer
| Càrcer
| align="right" | 2.095
|-
| [[Carlet]]
| Carlet
| Carlet
| align="right" | 15.189
|-
| [[Carrícola]]
| Carrícola
| Carrícola
| align="right" | 94
|-
| [[Cases Altes]]
| Casas Altas
| Casas Altas
| align="right" | 178
|-
| [[Cases Baixes]]
| Casas Bajas
| Casas Bajas
| align="right" | 244
|-
| [[Casinos]]
| Casinos
| Casinos
| align="right" | 2.560
|-
| [[Castelló de les Guerres]]
| Castellón de Rugat
| Castelló de Rugat
| align="right" | 2.391
|-
| [[Castellonet]]
| Castellonet
| Castellonet de la Conquesta
| align="right" | 173
|-
| [[Castielfabit]]
| Castellfabib
| Castielfabib
| align="right" | 244
|-
| [[Catadau]]
| Catadau
| Catadau
| align="right" | 2.619
|-
| [[Catarroja]]
| Catarroja
| Catarroja
| align="right" | 25.650
|-
| [[Capdet de las Font]]
| Caudete de las Fuentes
| Caudete de las Fuentes
| align="right" | 773
|-
| [[Cerdà]]
| Cerdá
| Cerdà
| align="right" | 348
|-
| [[Chella]]
| Chella
| Chella
| align="right" | 2.776
|-
| [[Chelva]]
| Chelva
| Chelva
| align="right" | 1.839
|-
| [[Chera]]
| Chera
| Chera
| align="right" | 664
|-
| [[Chest]]
| Cheste
| Cheste
| align="right" | 7.872
|-
| [[Chirivella]]
| Chirivella
| Xirivella
| align="right" | 30.212
|-
| [[Chiva]]
| Chiva
| Chiva
| align="right" | 12.890
|-
| [[Chulilla]]
| Chulilla
| Chulilla
| align="right" | 786
|-
| [[Cofrents]]
| Cofrentes
| Cofrentes
| align="right" | 978
|-
| [[Corbera]]
| Corbera
| Corbera
| align="right" | 3.249
|-
| [[Cortes de Pallars]]
| Cortes de Pallás
| Cortes de Pallás
| align="right" | 962
|-
| [[Cotes]]
| Cotes
| Cotes
| align="right" | 373
|-
| [[Quart de les Valls]]
| Cuart de les Valls
| Quart de les Valls
| align="right" | 1.100
|-
| [[Quart de Poblet]]
| Cuart de Poblet
| Quart de Poblet
| align="right" | 25.340
|-
| [[Quartell]]
| Cuartell
| Quartell
| align="right" | 1.431
|-
| [[Quatretonda]]
| Cuatretonda
| Quatretonda
| align="right" | 2.513
|-
| [[Cullera]]
| Cullera
| Cullera
| align="right" | 23.406
|-
| [[Daimús]]
| Daimuz
| Daimús
| align="right" | 2.862
|-
| [[Domenyo]]
| Domeño
| Domeño
| align="right" | 688
|-
| [[Dosaigües]]
| Dos Aguas
| Dos Aguas
| align="right" | 439
|-
| [[L'Eliana]]
| La Eliana
| L'Eliana
| align="right" | 16.349
|-
| [[Emperador]]
| Emperador
| Emperador
| align="right" | 467
|-
| [[Énguera]]
| Enguera
| Enguera
| align="right" | 5.762
|-
| [[Énova]]
| Énova
| L'Ènova
| align="right" | 1.011
|-
| [[Estivella]]
| Estivella
| Estivella
| align="right" | 1.252
|-
| [[Estubeny]]
| Estubeny
| Estubeny
| align="right" | 142
|-
| [[Faura]]
| Faura
| Faura
| align="right" | 3.183
|-
| [[Favara]]
| Favareta
| Favara
| align="right" | 2.048
|-
| [[Fontanars]]
| Fontanares
| Fontanars dels Alforins
| align="right" | 1.014
|-
| [[Fortaleny]]
| Fortaleny
| Fortaleny
| align="right" | 991
|-
| [[Foyos]]
| Foyos
| Foios
| align="right" | 6.358
|-
| [[La Font d'En Carròs]]
| Fuente Encarroz
| La Font d'En Carròs
| align="right" | 3.899
|-
| [[La Font de la Figuera]]
| Fuente la Figuera
| La Font de la Figuera
| align="right" | 2.237
|-
| [[Fuenterrobles]]
| Fuenterrobles
| Fuenterrobles
| align="right" | 731
|-
| [[Gavarda]]
| Gabarda
| Gavarda
| align="right" | 1.171
|-
| [[Gandia]]
| Gandía
| Gandia
| align="right" | 77.421
|-
| [[Gàtova]]
| Gátova
| Gátova
| align="right" | 466
|-
| [[Genovés]]
| Genovés
| Genovés
| align="right" | 2.731
|-
| [[Chestalgar]]
| Gestalgar
| Gestalgar
| align="right" | 761
|-
| [[Gilet]]
| Gilet
| Gilet
| align="right" | 2.561
|-
| [[Godella]]
| Godella
| Godella
| align="right" | 12.993
|-
| [[Godelleta]]
| Godelleta
| Godelleta
| align="right" | 3.038
|-
| [[La Granja de la Costera]]
| La Granja de la Costera
| La Granja de la Costera
| align="right" | 339
|-
| [[Guadasséquies]]
| Guadasequies
| Guadasséquies
| align="right" | 430
|-
| [[Guadassuar]]
| Guadasuar
| Guadassuar
| align="right" | 5.943
|-
| [[Guardamar]]
| Guardamar de la Safor
| Guardamar de la Safor
| align="right" | 343
|-
| [[Figueroles dels Serrans]]
| Figueroles
| Higueruelas
| align="right" | 531
|-
| [[Xalans]]
| Jalance
| Jalance
| align="right" | 1.059
|-
| [[Xeraco]]
| Jeraco
| Xeraco
| align="right" | 5.871
|-
| [[Xarafull]]
| Jarafuel
| Jarafuel
| align="right" | 837
|-
| [[Xàtiva]]
| Játiva
| Xátiva
| align="right" | 28.597
|-
| [[Xeresa]]
| Jeresa
| Xeresa
| align="right" | 2.141
|-
| [[Llíria]]
| Líria
| Llíria
| align="right" | 21.638
|-
| [[Llanera de Ranes]]
| Llanera de Ranes
| Llanera de Ranes
| align="right" | 1.077
|-
| [[Llaurí]]
| Llaurí
| Llaurí
| align="right" | 1.318
|-
| [[Llombay]]
| Llombay
| Llombai
| align="right" | 2.600
|-
| [[La Llosa de Ranes]]
| Llosa de Ranes
| La Llosa de Ranes
| align="right" | 3.748
|-
| [[Loriguilla]]
| Loriguilla
| Loriguilla
| align="right" | 1.256
|-
| [[La Llosa del Bisbe|La Llosa del Bisbe]]
| Losa del Obispo
| Losa del Obispo
| align="right" | 523
|-
| [[Lluchent]]
| Luchente
| Llutxent
| align="right" | 2.571
|-
| [[Lloc Nou d'En Fenollet]]
| Lugar Nuevo de Fenollet
| Llocnou d'En Fenollet
| align="right" | 855
|-
| [[Lloc Nou de la Corona]]
| Lugar Nuevo de la Corona
| Llocnou de la Corona
| align="right" | 120
|-
| [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]
| Lugar Nuevo de San Jerónimo
| Llocnou de Sant Jeroni
| align="right" | 581
|-
| [[Macastre]]
| Macastre
| Macastre
| align="right" | 1.299
|-
| [[Manises]]
| Manises
| Manises
| align="right" | 29.778
|-
| [[Manuel]]
| Manuel
| Manuel
| align="right" | 2.570
|-
| [[Marines]]
| Marines
| Marines
| align="right" | 1.566
|-
| [[Massalavés]]
| Masalavés
| Massalavés
| align="right" | 1.652
|-
| [[Massalfassar]]
| Masalfassar
| Massalfassar
| align="right" | 1.880
|-
| [[Massamagrell]]
| Masamagrell
| Massamagrell
| align="right" | 14.568
|-
| [[Massanassa]]
| Masanasa
| Massanassa
| align="right" | 8.325
|-
| [[Meliana]]
| Meliana
| Meliana
| align="right" | 9.827
|-
| [[Millars]]
| Millares
| Millares
| align="right" | 517
|-
| [[Miramar]]
| Miramar
| Miramar
| align="right" | 1.984
|-
| [[Mislata]]
| Mislata
| Mislata
| align="right" | 43.336
|-
| [[Moixent]]
| Mogente
| Moixent / Mogente
| align="right" | 4.646
|-
| [[Moncada]]
| Moncada
| Moncada
| align="right" | 21.109
|-
| [[Montserrat]]
| Montserrat
| Montserrat
| align="right" | 5.452
|-
| [[Montaverner]]
| Montaverner
| Montaverner
| align="right" | 1.833
|-
| [[Montesa]]
| Montesa
| Montesa
| align="right" | 1.425
|-
| [[Montichelvo]]
| Montichelvo
| Montichelvo
| align="right" | 626
|-
| [[Montroy]]
| Montroy
| Montroy
| align="right" | 2.500
|-
| [[Museros]]
| Museros
| Museros
| align="right" | 4.834
|-
| [[Nàquera]]
| Náquera
| Nàquera
| align="right" | 4.814
|-
| [[Navarrés]]
| Navarrés
| Navarrés
| align="right" | 3.068
|-
| [[Novelé]]
| Novelé
| Novetlè / Novelé
| align="right" | 774
|-
| [[Oliva]]
| Oliva
| Oliva
| align="right" | 27.374
|-
| [[L'Olleria]]
| Ollería
| L'Olleria
| align="right" | 8.106
|-
| [[Olocau]]
| Olocau
| Olocau
| align="right" | 1.338
|-
| [[Ontinyent]]
| Onteniente
| Ontinyent
| align="right" | 36.695
|-
| [[Otos]]
| Otos
| Otos
| align="right" | 520
|-
| [[Paiporta]]
| Paiporta
| Paiporta
| align="right" | 22.374
|-
| [[Palma de Gandia]]
| Palma de Gandía
| Palma de Gandia
| align="right" | 1.850
|-
| [[Palomar]]
| Palomar
| El Palomar
| align="right" | 555
|-
| [[Paterna]]
| Paterna
| Paterna
| align="right" | 59.043
|-
| [[Pedralba]]
| Pedralba
| Pedralba
| align="right" | 2.637
|-
| [[Petrés]]
| Petrés
| Petrés
| align="right" | 951
|-
| [[Picanya]]
| Picaña
| Picanya
| align="right" | 10.543
|-
| [[Picassent]]
| Picasent
| Picassent
| align="right" | 18.556
|-
| [[Piles]]
| Piles
| Piles
| align="right" | 2.664
|-
| [[Pinet]]
| Pinet
| Pinet
| align="right" | 190
|-
| [[Polinyà]]
| Poliñá de Júcar
| Polinyà de Xúquer
| align="right" | 2.404
|-
| [[Potries]]
| Potríes
| Potries
| align="right" | 911
|-
| [[La Pobla de Farnals]]
| Puebla de Farnals
| La Pobla de Farnals
| align="right" | 6.752
|-
| [[La Pobla de Sant Miquel]]
| Puebla de San Miguel
| Puebla de San Miguel
| align="right" | 107
|-
| [[La Pobla de Vallbona]]
| Puebla de Vallbona
| La Pobla de Vallbona
| align="right" | 18.790
|-
| [[La Pobla del Duc]]
| Puebla del Duc
| La Pobla del Duc
| align="right" | 2.561
|-
| [[La Pobla Llarga]]
| Puebla Larga
| La Pobla Llarga
| align="right" | 4.420
|-
| [[El Puig]]
| Puig
| El Puig
| align="right" | 8.197
|-
| [[Puçol]]
| Puzol
| Puçol
| align="right" | 17.947
|-
| [[Quesa]]
| Quesa
| Quesa
| align="right" | 740
|-
| [[Rafelbunyol]]
| Rafelbuñol
| Rafelbunyol
| align="right" | 7.103
|-
| [[Rafelcofer]]
| Rafelcofer
| Rafelcofer
| align="right" | 1.505
|-
| [[Rafelguaraf]]
| Rafelguaraf
| Rafelguaraf
| align="right" | 2.453
|-
| [[Ràfol de Salem]]
| Ráfol de Salem
| Ràfol de Salem
| align="right" | 421
|-
| [[Real de Gandia]]
| Real de Gandía
| Real de Gandia
| align="right" | 2.110
|-
| [[Real de Montroy]]
| Real de Montroy
| Real de Montroi
| align="right" | 2.150
|-
| [[Requena]]
| Requena
| Requena
| align="right" | 20.440
|-
| [[Ribarroja del Túria]]
| Ribarroja del Túria
| Riba-roja de Túria
| align="right" | 19.083
|-
| [[Riola]]
| Riola
| Riola
| align="right" | 1.824
|-
| [[Rocafort]]
| Rocafort
| Rocafort
| align="right" | 6.259
|-
| [[Roglà i Corbera]]
| Rotglá y Corberà
| Rotglà i Corberà
| align="right" | 1.120
|-
| [[Ròtova]]
| Rótova
| Ròtova
| align="right" | 1.320
|-
| [[Rugat]]
| Rugat
| Rugat
| align="right" | 174
|-
| [[Sagunt]]
| Sagunto
| Sagunt
| align="right" | 63.359
|-
| [[Salem]]
| Salem
| Salem
| align="right" | 482
|-
| [[Sant Antoni de Benaixeve]]
| San Antonio de Benagéber
| San Antonio de Benagéber
| align="right" | 4.985
|-
| [[Sant Joan d'Énova]]
| San Juan de Énova
| San Juan de Énova
| align="right" | 413
|-
| [[Sedaví]]
| Sedaví
| Sedaví
| align="right" | 9.575
|-
| [[Segart]]
| Segart
| Segart
| align="right" | 139
|-
| [[Sellent]]
| Sellent
| Sellent
| align="right" | 454
|-
| [[Sempere]]
| Sant Pere
| Sempere
| align="right" | 38
|-
| [[Senyera]]
| Señera
| Senyera
| align="right" | 1.141
|-
| [[Serra]]
| Serra
| Serra
| align="right" | 2.838
|-
| [[Setaigües]]
| Siete Aguas
| Siete Aguas
| align="right" | 1.349
|-
| [[Silla]]
| Silla
| Silla
| align="right" | 18.597
|-
| [[Simat de Valldigna]]
| Simat de la Valldigna
| Simat de la Valldigna
| align="right" | 3.419
|-
| [[Sinarques]]
| Sinarcas
| Sinarcas
| align="right" | 1.201
|-
| [[Sollana]]
| Sollana
| Sollana
| align="right" | 4.708
|-
| [[Sot de Chera]]
| Sot de Chera
| Sot de Chera
| align="right" | 428
|-
| [[Sueca]]
| Sueca
| Sueca
| align="right" | 28.112
|-
| [[Sumacàrcer]]
| Sumacárcel
| Sumacàrcer
| align="right" | 1.296
|-
| [[Tavernes Blanques]]
| Tabernes Blanques
| Tavernes Blanques
| align="right" | 9.270
|-
| [[Tavernes de Valldigna]]
| Tabernes de Valldigna
| Tavernes de la Valldigna
| align="right" | 18.004
|-
| [[Teresa de Cofrents]]
| Teresa de Cofrentes
| Teresa de Cofrentes
| align="right" | 698
|-
| [[Terrateig]]
| Terrateig
| Terrateig
| align="right" | 343
|-
| [[Titagües]]
| Titagas
| Titaguas
| align="right" | 541
|-
| [[Torrebaixa]]
| Torre Baja
| Torrebaja
| align="right" | 418
|-
| [[Torrella]]
| Torrella
| Torrella
| align="right" | 158
|-
| [[Torrent]]
| Torrente
| Torrent
| align="right" | 75.131
|-
| [[Torres Torres]]
| Torres Torres
| Torres Torres
| align="right" | 518
|-
| [[Tous]]
| Tous
| Tous
| align="right" | 1.152
|-
| [[Toixa]]
| Tuéjar
| Tuéjar
| align="right" | 1.300
|-
| [[Torís]]
| Turís
| Turís
| align="right" | 6.053
|-
| [[Utiel]]
| Utiel
| Utiel
| align="right" | 12.053
|-
| [[Valéncia]]
| Valencia
| València / Valencia
| align="right" | 797.654
|-
| [[Vallada]]
| Vallada
| Vallada
| align="right" | 3.409
|-
| [[Vallanca]]
| Vallanca
| Vallanca
| align="right" | 172
|-
| [[Vallés]]
| Vallés
| Vallés
| align="right" | 133
|-
| [[Venta del Moro]]
| Venta del Moro
| Venta del Moro
| align="right" | 1.455
|-
| [[Vilamarchant]]
| Villamarchante
| Vilamarxant
| align="right" | 7.761
|-
| [[Vilallonga]]
| Villalonga
| Villalonga
| align="right" | 4.141
|-
| [[Vilanova de Castelló]]
| Villanueva de Castellón
| Vilanova de Castelló
| align="right" | 7.493
|-
| [[El Vilar]]
| Villar del Arzobispo
| Villar del Arzobispo
| align="right" | 3.828
|-
| [[Villargordo del Cabriel]]
| Villargordo del Cabriel
| Villargordo del Cabriel
| align="right" | 664
|-
| [[Vinalesa]]
| Vinalesa
| Vinalesa
| align="right" | 2.783
|-
| [[Yàtova]]
| Yátova
| Yàtova
| align="right" | 2.123
|-
| [[La Yesa]]
| La Yesa
| La Yesa
| align="right" | 264
|-
| [[Zarra]]
| Zarra
| Zarra
| align="right" | 543
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.dival.es Diputació de Valéncia]
* [http://pci204.cindoc.csic.es/tesauros/Toponimo/Toponimo.htm Tesauro ISOC de Topónimos]
* [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística. Sifres oficials de població]

== Veja's també ==
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis d'Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Anexo:Municipios_de_la_Provincia_de_Valencia}}

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

2009-11-18T01:24:34Z

Silla Blava:

'''Llista de municipis de la [[província de Valéncia]]''':

[[Image:Mapa municipal de valencia.png|thumb|250px|Mapa municipal]]

{| class="wikitable" border="1"
|-
! Valencià
! Castellà
! Oficial
! Població (2007)
|-
| [[Ademús]]
| Ademuz
| Ademuz
| align="right" | 1.463
|-
| [[Ador]]
| Ador
| Ador
| align="right" | 1.346
|-
| [[Atzeneta d'Albaida]]
| Adzaneta de Albaida
| Atzeneta d'Albaida
| align="right" | 1.285
|-
| [[Agullent]]
| Agullent
| Agullent
| align="right" | 2.364
|-
| [[Alaquàs]]
| Alacuás
| Alaquàs
| align="right" | 30.177
|-
| [[Albaida]]
| Albaida
| Albaida
| align="right" | 6.269
|-
| [[Albal]]
| Albal
| Albal
| align="right" | 14.840
|-
| [[Albalat de la Ribera]]
| Albalat de la Ribera
| Albalat de la Ribera
| align="right" | 3.429
|-
| [[Albalat dels Tarongers]]
| Albalat de Taronchers
| Albalat dels Tarongers
| align="right" | 1.070
|-
| [[Albalat dels Sorells]]
| Albalat dels Sorells
| Albalat dels Sorells
| align="right" | 3.708
|-
| [[Alberich]]
| Alberique
| Alberic
| align="right" | 10.330
|-
| [[Alboraig]]
| Alborache
| Alborache
| align="right" | 1.038
|-
| [[Alboraya]]
| Alboraya
| Alboraya
| align="right" | 21.582
|-
| [[Albuixech]]
| Albuixech
| Albuixech
| align="right" | 3.646
|-
| [[Alcàsser]]
| Alcácer
| Alcàsser
| align="right" | 8.716
|-
| [[Alcàntera]]
| Alcántara de Júcar
| Alcàntera de Xúquer
| align="right" | 1.397
|-
| [[Alzira]]
| Alcira
| Alzira
| align="right" | 43.038
|-
| [[Les Alcubles]]
| Alcublas
| Alcublas
| align="right" | 829
|-
| [[L'Alcúdia de Carlet]]
| Alcúdia de Carlet
| L'Alcúdia
| align="right" | 11.105
|-
| [[L'Alcúdia de Crespins]]
| Alcúdia de Crespins
| L'Alcúdia de Crespìns
| align="right" | 4.929
|-
| [[Aldaya]]
| Aldaya
| Aldaia
| align="right" | 28.138
|-
| [[Alfafar]]
| Alfafar
| Alfafar
| align="right" | 20.321
|-
| [[Alfauir]]
| Alfahuir
| Alfauir
| align="right" | 437
|-
| [[Alfara d'Algímia]]
| Alfara de Algimia
| Alfara de Algimia
| align="right" | 515
|-
| [[Alfara del Patriarca]]
| Alfara del Patriarca
| Alfara del Patriarca
| align="right" | 2.858
|-
| [[Alfarp]]
| Alfarp
| Alfarp
| align="right" | 1.423
|-
| [[Alfarrasí]]
| Alfarrassí
| Alfarrasí
| align="right" | 1.297
|-
| [[Algar]]
| Algar de Palancia
| Algar de Palancia
| align="right" | 542
|-
| [[Algemesí]]
| Algemesí
| Algemesí
| align="right" | 27.272
|-
| [[Algímia de la Baronia]]
| Algimia de Alfara
| Algímia de Alfara
| align="right" | 1.039
|-
| [[Alginet]]
| Alginet
| Alginet
| align="right" | 12.605
|-
| [[Almàssera]]
| Almácera
| Almàssera
| align="right" | 6.928
|-
| [[Almiserà]]
| Almiserat
| Almiserà
| align="right" | 291
|-
| [[Almoines]]
| Almoines
| Almoines
| align="right" | 2.086
|-
| [[Almussafes]]
| Almusafes
| Almussafes
| align="right" | 7.967
|-
| [[Alpont]]
| Alpuente
| Alpuente
| align="right" | 828
|-
| [[L'Alqueria de la Comtesa]]
| Alquería de la Condesa
| L'Alqueria de la Comtessa
| align="right" | 1.506
|-
| [[Andilla]]
| Andilla
| Andilla
| align="right" | 325
|-
| [[Anna]]
| Anna
| Anna
| align="right" | 2.718
|-
| [[Antella]]
| Antella
| Antella
| align="right" | 1.526
|-
| [[Ares d'Alpont]]
| Aras de los Olmos
| Aras de los Olmos
| align="right" | 393
|-
| [[Ayelo de Malferit]]
| Ayelo de Malferit
| Aielo de Malferit
| align="right" | 4.532
|-
| [[Ayelo de Rugat]]
| Ayelo de Rugat
| Ayelo de Rugat
| align="right" | 197
|-
| [[Ayora]]
| Ayora
| Ayora
| align="right" | 5.489
|-
| [[Barcheta]]
| Barcheta
| Barxeta
| align="right" | 1.650
|-
| [[Barig]]
| Bárig
| Barx
| align="right" | 1.423
|-
| [[Bèlgida]]
| Bélgida
| Bèlgida
| align="right" | 701
|-
| [[Bellreguart]]
| Bellreguart
| Bellreguard
| align="right" | 4.349
|-
| [[Bellús]]
| Bellús
| Bellús
| align="right" | 387
|-
| [[Benaixeve]]
| Benagéber
| Benagéber
| align="right" | 159
|-
| [[Benaguasil]]
| Benaguacil
| Benaguasil
| align="right" | 10.374
|-
| [[Benavites]]
| Benavites
| Benavites
| align="right" | 624
|-
| [[Beneixida]]
| Benegida
| Beneixida
| align="right" | 670
|-
| [[Benetússer]]
| Benetúser
| Benetússer
| align="right" | 14.283
|-
| [[Beniarjó]]
| Beniarjó
| Beniarjó
| align="right" | 1.641
|-
| [[Beniajar]]
| Beniatjar
| Beniatjar
| align="right" | 260
|-
| [[Benicolet]]
| Benicolet
| Benicolet
| align="right" | 577
|-
| [[Benicull]]
| Benicull|Benicull de Júcar
| Benicull de Xúquer
| align="right" | 904
|-
| [[Benifairó de la Valldigna]]
| Benifairó de la Valldigna
| Benifairó de la Valldigna
| align="right" | 1.695
|-
| [[Benifairó de les Valls]]
| Benifairó de los Valles
| Benifairó de les Valls
| align="right" | 2.011
|-
| [[Benifayó]]
| Benifayó
| Benifaió
| align="right" | 12.204
|-
| [[Beniflà]]
| Beniflá
| Beniflá
| align="right" | 375
|-
| [[Benigànim]]
| Benigánim
| Benigànim
| align="right" | 6.150
|-
| [[Benimodo]]
| Benimodo
| Benimodo
| align="right" | 2.141
|-
| [[Benimuslem]]
| Benimuslem
| Benimuslem
| align="right" | 605
|-
| [[Beniparrell]]
| Beniparrell
| Beniparrell
| align="right" | 1.896
|-
| [[Benirredrà]]
| Benirredrá
| Benirredrà
| align="right" | 1.586
|-
| [[Benissanó]]
| Benisanó
| Benisanó
| align="right" | 2.064
|-
| [[Benissoda]]
| Benisoda
| Benissoda
| align="right" | 361
|-
| [[Benissuera]]
| Benisuera
| Benisuera
| align="right" | 199
|-
| [[Bétera]]
| Bétera
| Bétera
| align="right" | 19.491
|-
| [[Bicorp]]
| Bicorp
| Bicorp
| align="right" | 603
|-
| [[Bocairent]]
| Bocairente
| Bocairent
| align="right" | 4.444
|-
| [[Bolbait]]
| Bolbaite
| Bolbaite
| align="right" | 1.507
|-
| [[Bonrepòs i Mirambell]]
| Bonrepós y Mirambell
| Bonrepòs i Mirambell
| align="right" | 3.047
|-
| [[Bufalí]]
| Bufali
| Bufalí
| align="right" | 203
|-
| [[Bugarra]]
| Bugarra
| Bugarra
| align="right" | 826
|-
| [[Bunyol]]
| Buñol
| Buñol
| align="right" | 9.720
|-
| [[Burjassot]]
| Burjasot
| Burjassot
| align="right" | 37.402
|-
| [[Calles]]
| Calles
| Calles
| align="right" | 449
|-
| [[Camporrobles]]
| Camporrobles
| Camporrobles
| align="right" | 1.405
|-
| [[Canals]]
| Canals
| Canals
| align="right" | 13.771
|-
| [[Canet d'En Berenguer]]
| Canet de Berenguer
| Canet d'En Berenguer
| align="right" | 5.060
|-
| [[Carcaixent]]
| Carcagente
| Carcaixent
| align="right" | 21.695
|-
| [[Càrcer]]
| Cárcer
| Càrcer
| align="right" | 2.095
|-
| [[Carlet]]
| Carlet
| Carlet
| align="right" | 15.189
|-
| [[Carrícola]]
| Carrícola
| Carrícola
| align="right" | 94
|-
| [[Cases Altes]]
| Casas Altas
| Casas Altas
| align="right" | 178
|-
| [[Cases Baixes]]
| Casas Bajas
| Casas Bajas
| align="right" | 244
|-
| [[Casinos]]
| Casinos
| Casinos
| align="right" | 2.560
|-
| [[Castelló de les Guerres]]
| Castellón de Rugat
| Castelló de Rugat
| align="right" | 2.391
|-
| [[Castellonet]]
| Castellonet
| Castellonet de la Conquesta
| align="right" | 173
|-
| [[Castielfabit]]
| Castellfabib
| Castielfabib
| align="right" | 244
|-
| [[Catadau]]
| Catadau
| Catadau
| align="right" | 2.619
|-
| [[Catarroja]]
| Catarroja
| Catarroja
| align="right" | 25.650
|-
| [[Capdet de las Font]]
| Caudete de las Fuentes
| Caudete de las Fuentes
| align="right" | 773
|-
| [[Cerdà]]
| Cerdá
| Cerdà
| align="right" | 348
|-
| [[Chella]]
| Chella
| Chella
| align="right" | 2.776
|-
| [[Chelva]]
| Chelva
| Chelva
| align="right" | 1.839
|-
| [[Chera]]
| Chera
| Chera
| align="right" | 664
|-
| [[Chest]]
| Cheste
| Cheste
| align="right" | 7.872
|-
| [[Chirivella]]
| Chirivella
| Xirivella
| align="right" | 30.212
|-
| [[Chiva]]
| Chiva
| Chiva
| align="right" | 12.890
|-
| [[Chulilla]]
| Chulilla
| Chulilla
| align="right" | 786
|-
| [[Cofrents]]
| Cofrentes
| Cofrentes
| align="right" | 978
|-
| [[Corbera]]
| Corbera
| Corbera
| align="right" | 3.249
|-
| [[Cortes de Pallars]]
| Cortes de Pallás
| Cortes de Pallás
| align="right" | 962
|-
| [[Cotes]]
| Cotes
| Cotes
| align="right" | 373
|-
| [[Quart de les Valls]]
| Cuart de les Valls
| Quart de les Valls
| align="right" | 1.100
|-
| [[Quart de Poblet]]
| Cuart de Poblet
| Quart de Poblet
| align="right" | 25.340
|-
| [[Quartell]]
| Cuartell
| Quartell
| align="right" | 1.431
|-
| [[Quatretonda]]
| Cuatretonda
| Quatretonda
| align="right" | 2.513
|-
| [[Cullera]]
| Cullera
| Cullera
| align="right" | 23.406
|-
| [[Daimús]]
| Daimuz
| Daimús
| align="right" | 2.862
|-
| [[Domenyo]]
| Domeño
| Domeño
| align="right" | 688
|-
| [[Dosaigües]]
| Dos Aguas
| Dos Aguas
| align="right" | 439
|-
| [[L'Eliana]]
| La Eliana
| L'Eliana
| align="right" | 16.349
|-
| [[Emperador]]
| Emperador
| Emperador
| align="right" | 467
|-
| [[Énguera]]
| Enguera
| Enguera
| align="right" | 5.762
|-
| [[Énova]]
| Énova
| L'Ènova
| align="right" | 1.011
|-
| [[Estivella]]
| Estivella
| Estivella
| align="right" | 1.252
|-
| [[Estubeny]]
| Estubeny
| Estubeny
| align="right" | 142
|-
| [[Faura]]
| Faura
| Faura
| align="right" | 3.183
|-
| [[Favara]]
| Favareta
| Favara
| align="right" | 2.048
|-
| [[Fontanars]]
| Fontanares
| Fontanars dels Alforins
| align="right" | 1.014
|-
| [[Fortaleny]]
| Fortaleny
| Fortaleny
| align="right" | 991
|-
| [[Foyos]]
| Foyos
| Foios
| align="right" | 6.358
|-
| [[La Font d'En Carròs]]
| Fuente Encarroz
| La Font d'En Carròs
| align="right" | 3.899
|-
| [[La Font de la Figuera]]
| Fuente la Figuera
| La Font de la Figuera
| align="right" | 2.237
|-
| [[Fuenterrobles]]
| Fuenterrobles
| Fuenterrobles
| align="right" | 731
|-
| [[Gavarda]]
| Gabarda
| Gavarda
| align="right" | 1.171
|-
| [[Gandia]]
| Gandía
| Gandia
| align="right" | 77.421
|-
| [[Gàtova]]
| Gátova
| Gátova
| align="right" | 466
|-
| [[Genovés]]
| Genovés
| Genovés
| align="right" | 2.731
|-
| [[Chestalgar]]
| Gestalgar
| Gestalgar
| align="right" | 761
|-
| [[Gilet]]
| Gilet
| Gilet
| align="right" | 2.561
|-
| [[Godella]]
| Godella
| Godella
| align="right" | 12.993
|-
| [[Godelleta]]
| Godelleta
| Godelleta
| align="right" | 3.038
|-
| [[La Granja de la Costera]]
| La Granja de la Costera
| La Granja de la Costera
| align="right" | 339
|-
| [[Guadasséquies]]
| Guadasequies
| Guadasséquies
| align="right" | 430
|-
| [[Guadassuar]]
| Guadasuar
| Guadassuar
| align="right" | 5.943
|-
| [[Guardamar]]
| Guardamar de la Safor
| Guardamar de la Safor
| align="right" | 343
|-
| [[Figueroles dels Serrans]]
| Figueroles
| Higueruelas
| align="right" | 531
|-
| [[Xalans]]
| Jalance
| Jalance
| align="right" | 1.059
|-
| [[Xeraco]]
| Jeraco
| Xeraco
| align="right" | 5.871
|-
| [[Xarafull]]
| Jarafuel
| Jarafuel
| align="right" | 837
|-
| [[Xàtiva]]
| Játiva
| Xátiva
| align="right" | 28.597
|-
| [[Xeresa]]
| Jeresa
| Xeresa
| align="right" | 2.141
|-
| [[Llíria]]
| Líria
| Llíria
| align="right" | 21.638
|-
| [[Llanera de Ranes]]
| Llanera de Ranes
| Llanera de Ranes
| align="right" | 1.077
|-
| [[Llaurí]]
| Llaurí
| Llaurí
| align="right" | 1.318
|-
| [[Llombay]]
| Llombay
| Llombai
| align="right" | 2.600
|-
| [[La Llosa de Ranes]]
| Llosa de Ranes
| La Llosa de Ranes
| align="right" | 3.748
|-
| [[Loriguilla]]
| Loriguilla
| Loriguilla
| align="right" | 1.256
|-
| [[La Llosa del Bisbe|La Llosa del Bisbe]]
| Losa del Obispo
| Losa del Obispo
| align="right" | 523
|-
| [[Lluchent]]
| Luchente
| Llutxent
| align="right" | 2.571
|-
| [[Lloc Nou d'En Fenollet]]
| Lugar Nuevo de Fenollet
| Llocnou d'En Fenollet
| align="right" | 855
|-
| [[Lloc Nou de la Corona]]
| Lugar Nuevo de la Corona
| Llocnou de la Corona
| align="right" | 120
|-
| [[Lloc Nou de Sant Jeroni]]
| Lugar Nuevo de San Jerónimo
| Llocnou de Sant Jeroni
| align="right" | 581
|-
| [[Macastre]]
| Macastre
| Macastre
| align="right" | 1.299
|-
| [[Manises]]
| Manises
| Manises
| align="right" | 29.778
|-
| [[Manuel]]
| Manuel
| Manuel
| align="right" | 2.570
|-
| [[Marines]]
| Marines
| Marines
| align="right" | 1.566
|-
| [[Massalavés]]
| Masalavés
| Massalavés
| align="right" | 1.652
|-
| [[Massalfassar]]
| Masalfassar
| Massalfassar
| align="right" | 1.880
|-
| [[Massamagrell]]
| Masamagrell
| Massamagrell
| align="right" | 14.568
|-
| [[Massanassa]]
| Masanasa
| Massanassa
| align="right" | 8.325
|-
| [[Meliana]]
| Meliana
| Meliana
| align="right" | 9.827
|-
| [[Millars]]
| Millares
| Millares
| align="right" | 517
|-
| [[Miramar]]
| Miramar
| Miramar
| align="right" | 1.984
|-
| [[Mislata]]
| Mislata
| Mislata
| align="right" | 43.336
|-
| [[Moixent]]
| Mogente
| Moixent / Mogente
| align="right" | 4.646
|-
| [[Moncada]]
| Moncada
| Moncada
| align="right" | 21.109
|-
| [[Montserrat]]
| Montserrat
| Montserrat
| align="right" | 5.452
|-
| [[Montaverner]]
| Montaverner
| Montaverner
| align="right" | 1.833
|-
| [[Montesa]]
| Montesa
| Montesa
| align="right" | 1.425
|-
| [[Montichelvo]]
| Montichelvo
| Montichelvo
| align="right" | 626
|-
| [[Montroy]]
| Montroy
| Montroy
| align="right" | 2.500
|-
| [[Museros]]
| Museros
| Museros
| align="right" | 4.834
|-
| [[Nàquera]]
| Náquera
| Nàquera
| align="right" | 4.814
|-
| [[Navarrés]]
| Navarrés
| Navarrés
| align="right" | 3.068
|-
| [[Novelé]]
| Novelé
| Novetlè / Novelé
| align="right" | 774
|-
| [[Oliva]]
| Oliva
| Oliva
| align="right" | 27.374
|-
| [[L'Olleria]]
| Ollería
| L'Olleria
| align="right" | 8.106
|-
| [[Olocau]]
| Olocau
| Olocau
| align="right" | 1.338
|-
| [[Ontinyent]]
| Onteniente
| Ontinyent
| align="right" | 36.695
|-
| [[Otos]]
| Otos
| Otos
| align="right" | 520
|-
| [[Paiporta]]
| Paiporta
| Paiporta
| align="right" | 22.374
|-
| [[Palma de Gandia]]
| Palma de Gandía
| Palma de Gandia
| align="right" | 1.850
|-
| [[Palomar]]
| Palomar
| El Palomar
| align="right" | 555
|-
| [[Paterna]]
| Paterna
| Paterna
| align="right" | 59.043
|-
| [[Pedralba]]
| Pedralba
| Pedralba
| align="right" | 2.637
|-
| [[Petrés]]
| Petrés
| Petrés
| align="right" | 951
|-
| [[Picanya]]
| Picaña
| Picanya
| align="right" | 10.543
|-
| [[Picassent]]
| Picasent
| Picassent
| align="right" | 18.556
|-
| [[Piles]]
| Piles
| Piles
| align="right" | 2.664
|-
| [[Pinet]]
| Pinet
| Pinet
| align="right" | 190
|-
| [[Polinyà]]
| Poliñá de Júcar
| Polinyà de Xúquer
| align="right" | 2.404
|-
| [[Potries]]
| Potríes
| Potries
| align="right" | 911
|-
| [[La Pobla de Farnals]]
| Puebla de Farnals
| La Pobla de Farnals
| align="right" | 6.752
|-
| [[La Pobla de Sant Miquel]]
| Puebla de San Miguel
| Puebla de San Miguel
| align="right" | 107
|-
| [[La Pobla de Vallbona]]
| Puebla de Vallbona
| La Pobla de Vallbona
| align="right" | 18.790
|-
| [[La Pobla del Duc]]
| Puebla del Duc
| La Pobla del Duc
| align="right" | 2.561
|-
| [[La Pobla Llarga]]
| Puebla Larga
| La Pobla Llarga
| align="right" | 4.420
|-
| [[El Puig]]
| Puig
| El Puig
| align="right" | 8.197
|-
| [[Puçol]]
| Puzol
| Puçol
| align="right" | 17.947
|-
| [[Quesa]]
| Quesa
| Quesa
| align="right" | 740
|-
| [[Rafelbunyol]]
| Rafelbuñol
| Rafelbunyol
| align="right" | 7.103
|-
| [[Rafelcofer]]
| Rafelcofer
| Rafelcofer
| align="right" | 1.505
|-
| [[Rafelguaraf]]
| Rafelguaraf
| Rafelguaraf
| align="right" | 2.453
|-
| [[Ràfol de Salem]]
| Ráfol de Salem
| Ràfol de Salem
| align="right" | 421
|-
| [[Real de Gandia]]
| Real de Gandía
| Real de Gandia
| align="right" | 2.110
|-
| [[Real de Montroy]]
| Real de Montroy
| Real de Montroi
| align="right" | 2.150
|-
| [[Requena]]
| Requena
| Requena
| align="right" | 20.440
|-
| [[Ribarroja del Túria]]
| Ribarroja del Túria
| Riba-roja de Túria
| align="right" | 19.083
|-
| [[Riola]]
| Riola
| Riola
| align="right" | 1.824
|-
| [[Rocafort]]
| Rocafort
| Rocafort
| align="right" | 6.259
|-
| [[Roglà i Corbera]]
| Rotglá y Corberà
| Rotglà i Corberà
| align="right" | 1.120
|-
| [[Ròtova]]
| Rótova
| Ròtova
| align="right" | 1.320
|-
| [[Rugat]]
| Rugat
| Rugat
| align="right" | 174
|-
| [[Sagunt]]
| Sagunto
| Sagunt
| align="right" | 63.359
|-
| [[Salem]]
| Salem
| Salem
| align="right" | 482
|-
| [[Sant Antoni de Benaixeve]]
| San Antonio de Benagéber
| San Antonio de Benagéber
| align="right" | 4.985
|-
| [[Sant Joan d'Énova]]
| San Juan de Énova
| San Juan de Énova
| align="right" | 413
|-
| [[Sedaví]]
| Sedaví
| Sedaví
| align="right" | 9.575
|-
| [[Segart]]
| Segart
| Segart
| align="right" | 139
|-
| [[Sellent]]
| Sellent
| Sellent
| align="right" | 454
|-
| [[Sempere]]
| Sant Pere
| Sempere
| align="right" | 38
|-
| [[Senyera]]
| Señera
| Senyera
| align="right" | 1.141
|-
| [[Serra]]
| Serra
| Serra
| align="right" | 2.838
|-
| [[Setaigües]]
| Siete Aguas
| Siete Aguas
| align="right" | 1.349
|-
| [[Silla]]
| Silla
| Silla
| align="right" | 18.597
|-
| [[Simat de Valldigna]]
| Simat de la Valldigna
| Simat de la Valldigna
| align="right" | 3.419
|-
| [[Sinarques]]
| Sinarcas
| Sinarcas
| align="right" | 1.201
|-
| [[Sollana]]
| Sollana
| Sollana
| align="right" | 4.708
|-
| [[Sot de Chera]]
| Sot de Chera
| Sot de Chera
| align="right" | 428
|-
| [[Sueca]]
| Sueca
| Sueca
| align="right" | 28.112
|-
| [[Sumacàrcer]]
| Sumacárcel
| Sumacàrcer
| align="right" | 1.296
|-
| [[Tavernes Blanques]]
| Tabernes Blanques
| Tavernes Blanques
| align="right" | 9.270
|-
| [[Tavernes de Valldigna]]
| Tabernes de Valldigna
| Tavernes de la Valldigna
| align="right" | 18.004
|-
| [[Teresa de Cofrents]]
| Teresa de Cofrentes
| Teresa de Cofrentes
| align="right" | 698
|-
| [[Terrateig]]
| Terrateig
| Terrateig
| align="right" | 343
|-
| [[Titagües]]
| Titagas
| Titaguas
| align="right" | 541
|-
| [[Torrebaixa]]
| Torre Baja
| Torrebaja
| align="right" | 418
|-
| [[Torrella]]
| Torrella
| Torrella
| align="right" | 158
|-
| [[Torrent]]
| Torrente
| Torrent
| align="right" | 75.131
|-
| [[Torres Torres]]
| Torres Torres
| Torres Torres
| align="right" | 518
|-
| [[Tous]]
| Tous
| Tous
| align="right" | 1.152
|-
| [[Toixa]]
| Tuéjar
| Tuéjar
| align="right" | 1.300
|-
| [[Torís]]
| Turís
| Turís
| align="right" | 6.053
|-
| [[Utiel]]
| Utiel
| Utiel
| align="right" | 12.053
|-
| [[Valéncia]]
| Valencia
| València / Valencia
| align="right" | 797.654
|-
| [[Vallada]]
| Vallada
| Vallada
| align="right" | 3.409
|-
| [[Vallanca]]
| Vallanca
| Vallanca
| align="right" | 172
|-
| [[Vallés]]
| Vallés
| Vallés
| align="right" | 133
|-
| [[Venta del Moro]]
| Venta del Moro
| Venta del Moro
| align="right" | 1.455
|-
| [[Vilamarchant]]
| Villamarchante
| Vilamarxant
| align="right" | 7.761
|-
| [[Vilallonga]]
| Villalonga
| Villalonga
| align="right" | 4.141
|-
| [[Vilanova de Castelló]]
| Villanueva de Castellón
| Vilanova de Castelló
| align="right" | 7.493
|-
| [[El Vilar]]
| Villar del Arzobispo
| Villar del Arzobispo
| align="right" | 3.828
|-
| [[Villargordo del Cabriel]]
| Villargordo del Cabriel
| Villargordo del Cabriel
| align="right" | 664
|-
| [[Vinalesa]]
| Vinalesa
| Vinalesa
| align="right" | 2.783
|-
| [[Yàtova]]
| Yátova
| Yàtova
| align="right" | 2.123
|-
| [[La Yesa]]
| La Yesa
| La Yesa
| align="right" | 264
|-
| [[Zarra]]
| Zarra
| Zarra
| align="right" | 543
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.dival.es Diputació de Valéncia]
* [http://pci204.cindoc.csic.es/tesauros/Toponimo/Toponimo.htm Tesauro ISOC de Topónimos]
* [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística. Sifres oficials de població]

== Veja's també ==
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis d'Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Anexo:Municipios_de_la_Provincia_de_Valencia}}

[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Venta del Moro

2009-11-18T00:08:46Z

Silla Blava:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_CV.png]]
|image_província = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_la_Plana_d'Utiel.png]]
|nom = Venta del Moro
|image_escut = [[Image: Escudo_Venta_del_Moro_Diag_CM_version1.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Requena]]
|coor = 39°29′3′′N 1°21′99′′O
|superfície = 272,60 km²
|altitut = 730 msnm
|població = 1.401 hab.
|densitat = 5,14 hab./km²
|gentilici = Venturreny/a
|llengua = [[Castellà]]
|còdic_postal = 46310
|festes = Del 5 al 10 de decembre
|alcalde = Luis Beltrán Jiménez ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.ventadelmoro.es/ Web oficial de Venta del Moro]
|notes =
}}

[[Image: Venta_del_moro.jpg|thumb|right|450px|Vista de Venta del Moro]]

'''Venta del Moro''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Plana d'Utiel-Requena]]. Conta en 1.401 habitants.

== Geografia ==
El seu territori és el tercer en extensió de la província de Valéncia. La capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des de els, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu [[Cabriel]] fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans on se troben les principals zones agrícoles. Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de cep, esguitades de chicotetes extensions de pinars i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el segle XVI sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de l'[[A-3]] per a enllaçar en la [[CV-465]].

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
En el [[terme municipal]] de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:
*'''Casas de Moya'''.
*'''Casas de Pradas'''.
*'''Casas del Rey'''.
*'''Jaraguas'''.
*'''Las Monjas'''.
*'''Los Marcos'''.

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de Venta del Moro llimita en les següents localitats:
[[Capdet de les Fonts]], [[Fuenterrobles]], [[Requena]] i [[Villargordo del Cabriel]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. [[Casas-Ibáñez]], [[Villamalea]] en la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].

== Història ==
La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia [[Valéncia]] en [[Toledo]] i que travessava el riu [[Cabriel]] pel pont de Vadocañas.
En l'abric de la ''Hoz de Vicente'' del riu Cabriel se descobriren en 1987 més de 100 representacions pictòriques rupestres del Neolític. També son varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels ibers en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les ''Salinas de Jaraguas''.

Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha sigut aldea fins a la seua definitiva segregació en 1836. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any 1021, Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de Toledo i Valéncia. El Tractat de Cazola en 1179 entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com així succeí en Ferrando III entre 1237 i 1238. Alfons X entregà la seua carta de població a Requena en 1257. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en 1264 i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], on devien tributar les mercaderies en trànsit.
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de 1588 se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.
L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.
En el cens de 1699, Venta del Moro era encara un poblà de només 15 veïns, pero serà en la segona mitat del segle XVIII quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
En 1.787, el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el 13 d'octubre de 1798 quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a Carles IV solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

Per Real Orde del 26 de juny de 1851, Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada [[Sinarques]]) passaven a incorporar-se a la [[província de Valéncia]], fixant-se el llímit en Conca en el riu Cabriel.
En el Nomenclàtor de 1870 el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En 1900 eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de 1950.

És en la primera mitat del segle XX quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta de unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren només caseríos en el segle XIX (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).

A partir de 1927, tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària Utiel-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En 1936, en la Guerra Civil, se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.

== Demografia ==
Venta del Moro conta en 1.401 habitants.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.952 || align=center| 1.728 || align=center| 1.659 || align=center| 1.636 || align=center| 1.601 || align=center| 1.567 || align=center| 1.543 || align=center| 1.493 || align=center| 1.413 || align=center | 1.455
|}
== Economia ==
En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del [[cep]], [[oliveres]] i [[armeler|armelers]], havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris caldos que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia de Cristo Rey'''. Edifici d'interés arquitectònic en Casas del Rey.
*'''Iglésia de Nostra Senyora de Loreto'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Iglésia de Nostra Senyora del Carmen'''. Edifici d'interés arquitectònic en Las Monjas.
*'''Iglésia de Sant Antoni Abat'''. Edifici d'interés arquitectònic de Casas de Moya.
*'''Iglésia de San Francisco Javier'''. Edifici d'interés arquitectònic en Jaraguas.
*'''Iglésia de Sant Gregori'''. Edifici d'interés arquitectònic en Casas de Pradas.
*'''Iglésia de San Isidro Labrador'''. Edifici d'interés arquitectònic de Los Marcos.

=== Monuments civils ===
*'''Jaciment Paleontològic'''. Descobert a principis dels anys xixanta del passat segle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
*'''Puente Vadocañas'''. D'interés arquitectònic.
*'''Puente Viejo'''. D'interés arquitectònic.
*'''Plaça de Bous'''. Edifici d'interés arquitectònic.

== Llocs d'interés ==
*'''Rutes''':

*Vereda de la Mancha.
*Vereda de San Antón.
*Línea Férrea Baeza-Utiel (conserva túnels, ponts, etc.).
*Descens del Riu Cabriel.

*'''Microreserves i parajes d'alt valor migambiental''':

*Los Cuchillos i las Hoces del Cabriel.
*La Derrubiada.

En tot el territori existixen diverses fonts naturals, destacant las de Medrano, Julianazo, Solar, Rebollo, de l'Oliva, del Piojo, Gadea, de la Víbora, etc., algunes d'elles de molt saludables aigües, com en el cas de la "Fuente de la Zorra" i la "Fuente del Hambre".

== Festes locals ==
*'''[[Semana Santa]]'''.
*'''[[Los Mayos]]'''. Tradició ancestral molt arraïlada en el poble i en algunes de les seues aldees, son los "Mayos" (cants populars), que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
*'''[[Sant Isidre Llaurador]]'''. Té lloc el 15 de maig.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren del 5 al 10 de decembre en commemoració de la seua Patrona la Verge de Loreto.

== Gastronomia ==
Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productor naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.

Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.

Atres plats típics venturrenys son el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.

Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els bunyols, les magdalenes borraches, els mantecats, les llesques en ous i les molles dolces.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = n/d
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 = Cecilio García Onielfa
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Cecilio García Onielfa
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Luis Beltrán Jiménez
| Partit_4 = [[PSOE]]
| Alcalde_5 = Luis Beltrán Jiménez
| Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Mª Amparo Cárcel Castillo
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Mª Amparo Cárcel Castillo
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Luis Beltrán Jiménez
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.ventadelmoro.org Web no oficial de Venta del Moro]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Venta_del_Moro}}
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Venta del Moro

2009-11-17T23:49:08Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox_pobles |image_país = Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_CV.png |image_província = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_...».

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_CV.png]]
|image_província = [[Image: Localisació_de_Venta_del_Moro_respecte_de_la_Plana_d'Utiel.png]]
|nom = Venta del Moro
|image_escut = [[Image: Escudo_Venta_del_Moro_Diag_CM_version1.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Requena]]
|coor = 39°29′3′′N 1°21′99′′O
|superfície = 272,60 km²
|altitut = 730 msnm
|població = 1.401 hab.
|densitat = 5,14 hab./km²
|gentilici = Venturreny/a
|llengua = [[Castellà]]
|còdic_postal = 46310
|festes = Del 5 al 10 de decembre
|alcalde = Luis Beltrán Jiménez ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.ventadelmoro.es/ Web oficial de Venta del Moro]
|notes =
}}

[[Image: Venta_del_moro.jpg|thumb|right|450px|Vista de Venta del Moro]]

'''Venta del Moro''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Plana d'Utiel-Requena]]. Conta en 1.401 habitants. Dona nom a la Fulla 719 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

== Geografia ==
El seu territori és el tercer en extensió de la província de Valéncia. La capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des de els, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu [[Cabriel]] fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans on se troben les principals zones agrícoles. Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de cep, esguitades de chicotetes extensions de pinars i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el segle XVI sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta població a través de l'[[A-3]] per a enllaçar en la [[CV-465]].

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
En el [[terme municipal]] de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:
*'''Casas de Moya'''.
*'''Casas de Pradas'''.
*'''Casas del Rey'''.
*'''Jaraguas'''.
*'''Las Monjas'''.
*'''Los Marcos'''.

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de Venta del Moro llimita en les següents localitats:
[[Capdet de les Fonts]], [[Fuenterrobles]], [[Requena]] i [[Villargordo del Cabriel]] totes elles de la [[província de Valéncia]]. [[Casas-Ibáñez]], [[Villamalea]] en la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].

== Història ==
La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia [[Valéncia]] en [[Toledo]] i que travessava el riu [[Cabriel]] pel pont de Vadocañas.
En l'abric de la ''Hoz de Vicente'' del riu Cabriel se descobriren en 1987 més de 100 representacions pictòriques rupestres del Neolític. També son varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels ibers en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les ''Salinas de Jaraguas''.

Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha sigut aldea fins a la seua definitiva segregació en 1836. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any 1021, Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de Toledo i Valéncia. El Tractat de Cazola en 1179 entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com així succeí en Ferrando III entre 1237 i 1238. Alfons X entregà la seua carta de població a Requena en 1257. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en 1264 i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], on devien tributar les mercaderies en trànsit.
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de 1588 se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.
L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.
En el cens de 1699, Venta del Moro era encara un poblà de només 15 veïns, pero serà en la segona mitat del segle XVIII quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
En 1.787, el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el 13 d'octubre de 1798 quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a Carles IV solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

Per Real Orde del 26 de juny de 1851, Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada [[Sinarques]]) passaven a incorporar-se a la [[província de Valéncia]], fixant-se el llímit en Conca en el riu Cabriel.
En el Nomenclàtor de 1870 el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En 1900 eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de 1950.

És en la primera mitat del segle XX quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta de unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren només caseríos en el segle XIX (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).

A partir de 1927, tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària Utiel-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En 1936, en la Guerra Civil, se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.

== Demografia ==
Venta del Moro conta en 1.401 habitants.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.952 || align=center| 1.728 || align=center| 1.659 || align=center| 1.636 || align=center| 1.601 || align=center| 1.567 || align=center| 1.543 || align=center| 1.493 || align=center| 1.413 || align=center | 1.455
|}
== Economia ==
En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del [[cep]], [[oliveres]] i [[armeler|armelers]], havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris caldos que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia de Cristo Rey'''. Edifici d'interés arquitectònic en Casas del Rey.
*'''Iglésia de Nostra Senyora de Loreto'''. Edifici d'interés arquitectònic.
*'''Iglésia de Nostra Senyora del Carmen'''. Edifici d'interés arquitectònic en Las Monjas.
*'''Iglésia de Sant Antoni Abat'''. Edifici d'interés arquitectònic de Casas de Moya.
*'''Iglésia de San Francisco Javier'''. Edifici d'interés arquitectònic en Jaraguas.
*'''Iglésia de Sant Gregori'''. Edifici d'interés arquitectònic en Casas de Pradas.
*'''Iglésia de San Isidro Labrador'''. Edifici d'interés arquitectònic de Los Marcos.

=== Monuments civils ===
*'''Jaciment Paleontològic'''. Descobert a principis dels anys xixanta del passat segle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
*'''Puente Vadocañas'''. D'interés arquitectònic.
*'''Puente Viejo'''. D'interés arquitectònic.
*'''Plaça de Bous'''. Edifici d'interés arquitectònic.

== Llocs d'interés ==
*'''Rutes''':

*Vereda de la Mancha.
*Vereda de San Antón.
*Línea Férrea Baeza-Utiel (conserva túnels, ponts, etc.).
*Descens del Riu Cabriel.

*'''Microreserves i parajes d'alt valor migambiental''':

*Los Cuchillos i las Hoces del Cabriel.
*La Derrubiada.

En tot el territori existixen diverses fonts naturals, destacant las de Medrano, Julianazo, Solar, Rebollo, de l'Oliva, del Piojo, Gadea, de la Víbora, etc., algunes d'elles de molt saludables aigües, com en el cas de la "Fuente de la Zorra" i la "Fuente del Hambre".

== Festes locals ==
*'''[[Semana Santa]]'''.
*'''[[Los Mayos]]'''. Tradició ancestral molt arraïlada en el poble i en algunes de les seues aldees, son los "Mayos" (cants populars), que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
*'''[[Sant Isidre Llaurador]]'''. Té lloc el 15 de maig.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren del 5 al 10 de decembre en commemoració de la seua Patrona la Verge de Loreto.

== Gastronomia ==
Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productor naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.

Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.

Atres plats típics venturrenys son el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.

Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els bunyols, les magdalenes borraches, els mantecats, les llesques en ous i les molles dolces.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = n/d
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 = Cecilio García Onielfa
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Cecilio García Onielfa
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Luis Beltrán Jiménez
| Partit_4 = [[PSOE]]
| Alcalde_5 = Luis Beltrán Jiménez
| Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Mª Amparo Cárcel Castillo
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Mª Amparo Cárcel Castillo
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Luis Beltrán Jiménez
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.ventadelmoro.org Web no oficial de Venta del Moro]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Venta_del_Moro}}
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Palau de la Música de Valéncia

2009-10-11T14:14:55Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Vista lateral del Palau de la Música des de el [[passeig de l'Albereda]] El '''Palau de la Mús...».

[[Image: Valéncia_Palau_de_la_Música_2.jpg|thumb|right|221px|Vista lateral del Palau de la Música des de el [[passeig de l'Albereda]]]]

El '''Palau de la Música de Valéncia''' (en [[castellà]], '''''Palacio de la Música de Valencia''''') és un [[edifici]] de la ciutat de [[Valéncia]] situat en l'antic [[llit]] del [[riu Túria]]. '''El Palau''' (com se li coneix popularment) conté unes quantes sales per a audicions musicals, [[congrés|congressos]], [[exposició|exposicions]], [[espectàcul]]s i proyeccions de [[cine]], entre atres [[activitat]]s.

== Trayectòria ==
Des de la seua [[inauguració]], el [[25 d'abril]] de [[1987]], s'ha consolidat com un dels centres musicals més importants d'Espanya. Actualment, el Palau és [[seu]] de l'[[Orquesta de Valéncia]].

Ademés, l'[[acústica]] del Palau, i de la seua [[sala]] [[José Iturbi]] en particular (la més important de l'[[auditori]]), ha sigut elogiada per molts dels [[músic]]s que han actuat en ella.

== L'edifici ==
[[Image: Valéncia_Palau_de_la_Música.jpg|thumb|right|121px|Vista des del [[Jardí del Túria]]]]

L'edifici, dissenyat per [[José María García de Paredes]], [[Premi Nacional d'Arquitectura]], està format per dos [[frontera|fronteres]]. Una mira al [[jardí]] del [[Túria]] i està coberta en una [[volta]] de [[vidre]] que transforma el [[vestíbul]] del Palau en un [[hivernàcul]] en [[taronger]]s. Les deu [[columna|columnes]] exteriors recreen un doble [[pentagrama]]. La part posterior, pero actual entrada al [[públic]], dona al [[passeig]] de l'[[Albereda]].

Gràcies a una [[ampliació]] posterior, hi ha una tercera part subterrànea, que conta en unes quantes sales d'[[ensaig]], [[vestuari]]s, sales de gravació, i un nou espai destinat també a exposicions.

== Polítiques del Palau ==
Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha sigut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en Valencià [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.

== Enllaços externs ==
*[http://www.palaudevalencia.com/home.php?lang=v Pàgina del Palau de la Música i Congressos de Valéncia].
*[http://teatres.gva.es/compania.php?laId=2549 Orquesta de Valéncia (Teatres de la Generalitat Valenciana)].

== Referències==
{{Traduït de|es|Palau_de_la_Música_de_València}}

[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2009-10-09T11:46:01Z

Silla Blava:

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que cregen que la Uiquipèdia en valencià ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]

=== Polítics ===
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Vicente González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[José Manuel Miralles]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]

== Història ==
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Rat-Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[La jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de Juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de San Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

L'Hemisfèric

2009-10-06T18:06:43Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «L'Hemisfèric en la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]] L'hemisfèric fon el primer edifici obert ...».

[[Image: ValenciaHemisphere2corr.jpg|thumb|right|180px|L'Hemisfèric en la [[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]]]

L'hemisfèric fon el primer edifici obert al públic de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el 16 d'abril de 1998. És un edifici dissenyat per [[Santiago Calatrava]], com el resto d'edificis de la Ciutat de les arts i les ciències, en forma d'ull que en el seu interior conta en una gran sala en una pantalla concava de 900 m² i 24 metros de diàmetro, en tecnologia IMAX.

La programació oferix temes de ciència i tecnologia i canvia periòdicament. Dispon d'una superfície aproximada de 13.000 m².

== Enllaços externs ==
* [http://www.cac.es/hemisferic Web oficial de l'hemisfèric]

== Referències ==
{{Traduït de|es|L'Hemisfèric}}

[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Construccions de Santiago Calatrava]]

Usuari discussió:Valencian

2009-10-06T17:56:06Z

Silla Blava: /* Perdo */ new section

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

== Vandalisme ==

Te recomane que bloquejes la teua pàgina d'usuari perque pareix que tenen una especial simpatia en tu. Revertir els seus canvis no costa molt, vaig a investigar alguna forma per a revertir redireccions més fàcilment, si la trobe te la comente.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:02, 8 ag 2009 (UTC)

[[Correccions portada]]

En la image destacada diu "custodiava a la Real Senyera" i hauria de dir "custodiava la Real Senyera", sense preposició. La preposició "a" s'usa en valencià i castellà davant de complements directes de persona, pero no de cosa. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 14:12, 21 ag 2009 (UTC)

== Sobre Banyeres ==

Espere que no teu hages pres a mal, yo ho he dit en bona intencio. Dius que Banyeres de Mariola es el nom oficial, cosa que no te discutix, pero si se fiquen a posar coses oficials en l'enciclopedia, puix tota ella sencera no es oficial ya que no esta escrita en catlencia, no se si saps lo que vuic dir.
Me pareix be lo de ficar-ho com a redireccio.
Un salut!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 18:37, 9 set 2009 (UTC)

Vinga gracies a tu tambe. Per ad aixo estem el companyers de uiquipedia.

Un abraç. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:34, 9 set 2009 (UTC)

== 6000 artículs ==

Puix la veritat és que seria una boníssima idea. A vore si ara després de vacacions en algun ratet tot lo mon colabora un poc a ampliar Uiquipédia :D [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 21:09, 9 set 2009 (UTC)

: Perfecte. Intentaré ajudar, pero esta vegà lo tinc una miqueta mes complicat, per a Nadal arriba un nou membre a la família i no se el temps com lo portaré. Pero tot es possible en ganes i treball. Salutacions. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:57, 10 set 2009 (UTC)

Es una gran idea. A vore si ara despres d'estiu me vaig posant les piles i me fique en marcha, jeje. De segur que ho conseguirem. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 09:35, 10 set 2009 (UTC)

== El repte dels 6000 articuls ==

Yo crec que si que arribarem, yo ajudare en tot lo que puga. Lo que estic vejent ultimament es que sempre som el mateixos el que pujem nous articuls a uiquipedia. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 13:35, 10 set 2009 (UTC)

== Salt modificat ==

Per cert tu saps algo d'una versio del modificada del Salt?? Es que ya fa uns mesos m'aplega un e-mail dels admins que dia que si el volia. Digui que si, pero el meu PC no anava be y es veu que no s'envia el correu. Podires fer algo al respecte?

==Puuf. Sorry==

Pense que m'he fet la picha un lio i te borrat la teua pagina de discussió. Mira a vore si lo he arreglat be. Sorry un atra vegà.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:57, 10 set 2009 (UTC)

== El repte dels 6000 artículs ==

A vore si ho aconseguim, pero yo crec que serà ans de Nadal, a lo millor per a Nadal tenim 7000 o 8000 artículs, tenim molt de temps. I pense que si finalment se termina (imagine que ya s'haurà escomençat) un traductor per al valencià segons l'estàndart de la RACV, puix per a Nadals tindrem moltíssims més artículs. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 11 set 2009 (UTC)

Per mi be, encara que no se si tindré molt de temps--[[Usuari:Joan85|RoX]] 11:03, 19 set 2009 (UTC)

== Els meus erros ==

Com ben saps Valencian, yo he estat durant molt de temps en contra de l'actual estàndart de la RACV, i recurria a paraules tan vives en valencià i utilisades per mi mateix, Hasda el gaste principalment com a "perfecció" o "valencianisació" del "Hasta", bàsicament. Ara he comprés, que hem de cuidar la nostra llengua i seguir un estàndart, que ya el tenim (dona lo mateix que ara uns gasten els accents i atres no, lo millor seria que tots els gastarem) i he comprés que la llabor de la RACV és simplement fer lo millor pel valencià i no per això he de buscar una atra forma d'escriure, i per això, ara, confie plénament en el estàndart de la RACV i el veig com l'únic estàndart viable per al valencià.

Ara llegiré lo del "Lo" i la RACV i te comente, per cert, a mi el corrector no me funciona, tinc el OpenOffice i quan agarre una cosa en la wikipèdia per a pegar-la i aixina anar traduïnt d'avall el corrector es com si deixara d'existir, puc posar "dkljskd" pero en tot i això el corrector no dirà res, nosé perqué al copiar algo es quan deixa de funcionar, i finalment he optat per deixar d'utilisar-ho ya que no em servix per a res (pero clar, si tu coneixes alguna forma de solucionar-ho o d'utilisar un atre corrector, sempre serà benvinguda la idea). Yo com veus, els artículs que faig, els faig tots seguint la noramtiva i estàndart actual de la RACV, a lo millor en algun localisme que se m'escapa per costum ya que es aixina com parle com pot ser "puesto" en conte de "lloc" o "raere" en conte de "darrere".

En fi, vaig a llegir l'artícul eixe que em dies tu ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:01, 19 set 2009 (UTC)
:M'ho he llegit per damunt, i sé perfèctament com funciona el "Lo" en la RACV i com l'utilisem tots. El LO té una funció fixa i en alguns casos substituïx al "El" en "Tot lo mon", "Tot lo dia", "Lo Carrer" o noms aixina més clàssics com "Lo Regne de Valéncia" o "Lo Rat Penat". Dir-te també, i açò crec que ho fem tots i que alguns castellanoparlants ho cofundixen es que.. El LO no se gasta de la mateixa manera que en castellà, se gasta manco, es a dir: Yo dic "Lo que tu digues", "Lo que tu vullgues", "Lo que siga"... Pero yo no dic "Eixe gavinet (o ganivet, a mi el corrector em deixa posar "gavinet" tranquilament, que és com ho dic yo) "Eixe gavinet '''el''' vaig comprar yo" i no "Eixe gavinet lo vaig comprar yo". I crec que la RACV es com ho té aixina, que s'ha de dir com t'he dit yo i és aixina com l'utilisem tots. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:06, 19 set 2009 (UTC)

== Correctors ==

A vore, ya se a lo que te referixes, yo tinc tant el OpenOffice en valencià (tot, no tinc "Herramientas" tinc "Ferramentes" :D) com el Mozilla Firefox. Intentí instalar-me el corrector per al Mozilla pero esque yo resulta que tinc el Mozilla 3.5 (pense que es dia aixina) i este no admet el corrector, tenen que renovar-ho perque el corrector està per a la versió 3.0 o 3.2. Llavors yo tinc el Mozilla Firefox en valencià pero el corrector no es pot instalar.

El openoffice yo vaig a les ferramentes i allí busque entre els idiomes que estan disponibles i avall del tot em possa "Valencià" a mi ni "Català" ni osties en vinagreta, VALENCIÀ (de la RACV per supost ;D) i es lo que te dic, a mi em funciona el corrector, pero si vaig copiant coses en castellà per a copiar avall en valencià, com que deixa de funcionar-me, pero pense que no necessite corrector, a dia de hui ya no tinc pràcticament ninguna falta.

Salutacions --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:13, 21 set 2009 (UTC)
:Perfecte Valencian, acabe de buscar el corrector ortogràfic OFICIAL elaborat per la RACV per al Mozilla i esta volta m'ha funcionat a la perfecció, ya estic ací veent les paraules no admeses pel diccionari de la RACV. En fi, tranquil que a partir d'ara, faltes ZERO. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:31, 21 set 2009 (UTC)

== O.O ==

¿Perqué tants usuaris nous derrepent? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:08, 29 set 2009 (UTC)

==Hola==

Bona vesprà amic. Vaig una miqueta mal de temps. ¿Podries posar este [http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Juan_de_Juanes_003.jpg] quadre en [[Sant Caliç]]? O traduir [http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Juanes Joan de Juanes]? A vore si agarre mija horeta i traduïxc alguna cosa. Salutacions.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:58, 1 oct 2009 (UTC)

== Traductor modificat ==

Perdo per no firmar el comentari, va ser un despiste jeje.

Puix ya fa prou de temps que li vaig enviar un correu al admin i enara no m'han contestat.
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 14:09, 4 oct 2009 (UTC)

== Perdo ==

Perdo per les catalanades del articul de la Calderona, pero es lo que passa quant gastes la versio modificada del Salt, que ho he revisat i no les he vist.
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 17:56, 6 oct 2009 (UTC)

Serra de la Calderona

2009-10-06T14:15:53Z

Silla Blava: Serra de la Calderona s'ha renomenat com Parc Natural de la Serra Calderona

#REDIRECT [[Parc Natural de la Serra Calderona]]

Parc Natural de la Serra Calderona

2009-10-06T14:15:53Z

Silla Blava: Serra de la Calderona s'ha renomenat com Parc Natural de la Serra Calderona

#REDIRECT [[Parc Natural de la Serra de la Calderona]]

Parc Natural de la Serra Calderona

2009-10-06T14:15:34Z

Silla Blava: Serra de la Calderona s'ha renomenat com Parc Natural de la Serra de la Calderona

#REDIRECT [[Parc Natural de la Serra de la Calderona]]

Parc natural de la Serra de la Calderona

2009-10-06T14:15:34Z

Silla Blava: Serra de la Calderona s'ha renomenat com Parc Natural de la Serra de la Calderona

[[Parc natural]] situat entre la [[província de Castelló]] i la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]].

== Dades bàsiques ==
Este parage de 17.772 hectàrees fon declarat parc natural pel govern valencià el [[15 de giner]] de [[2002]].
El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del [[Sistema Ibèric]] d'una extensió aproximada de 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius [[Palància]] al nort i [[Túria]] al sur.
Per la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]], uns 20 quilómetros, és considerada com el principal pulmó vert d'esta.
Ocupa els termes municipals de les poblacions següents: [[Albalat dels Tarongers]], [[Les Alcubles]], [[Algímia d'Alfara]], [[Estivella]], [[Gàtova]], [[Gilet]], [[Llíria]], [[Marines]], [[Nàquera]], [[Olocau]], [[El Puig]], [[Puçol]], [[Sagunt]], [[Serra]], [[Torres Torres]], [[Altura]] i [[Sogorp]]

== Orografia ==
[[Image:MiradorDelGarbí.JPG|thumb|left|250px|Mirador del Garbí]]
Esta serra ocupa una vasta superfície que es desenrolla principalment per davall dels 1000 metros d'altitut, a excepció del Montemayor, en l'extrem nort-occidental, on és conseguix una cota de 1.015 metros sobre el nivell del mar. Atres altures importants són el Gorgo (907 metres), Rebalsadors (802 metres), Oronet (742 metros) i el Garbí (600 metros).

Com a trets més excelents de l'orografia de la zona, cal destacar d'una banda el núcleu triàsic oriental, on és pot trobar la presència de moles calcaries com la Mola de Segart, Chocainet o la Redona i una part del territori en predomini del silici en que apareixen espectaculars crestes d'arenoses roges (Gorgo, Garbí, Picaio) que emboliquen núcleus carbonatats com Rebalsadors, L'Alt del Pi, Oronet i Penyes blanques.

== Clima ==
Este parc natural és caracterisa pel típic clima mediterràneu, en una oscilació moderada de les temperatures, en una mijana anual de 17 graus i una forta irregularitat en les precipitacions en valors que oscilen entre els 350 mm. i els 600 mm., en màxims en la primavera d'hivern que sovint tenen característiques torrencials i una pronunciada sequia estival. Puntuals nevades els dies més frets de l'hivern (2-4 dies a l'any).

== Rius ==
La ret hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu [[Palància]] al nort i el [[barranc del Carraixet]] i el riu [[Túria]] al sur.

== Flora ==
Les zones boscoses es troben dominades per la pinada, sobretot el [[pi blanc]] i acompanyat d'un matoll d'[[estepa negra]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[argilaga]] i [[petarrell]], predominant el pi roig en terres descarbonatades junt en espècies de matoll silicícola. Els boscs de [[carrasca]] també conseguixen cert desenroll, encara que la seua presència és molt fragmentària i escassa, en l'estrat inferior de la qual és pot trobar a la [[mareselva]], [[matavelles]], [[aladierno]] i [[margalló]], entre atres espècies.
A causa dels numerosos incendis declarats en el conjunt de la serra hi ha diverses zones en vegetació degradada, en les quals abunda el romer, el [[petarrell]] i l'[[argilaga]], i els pastisals frescs, sent el [[espartar]], [[lastonar termòfil]] i el [[lastonar continental]] els de major cobertura.

== Fauna ==
La serra presenta una fauna molt diversa, trobant-se espècies de gran interés, sobretot quant a les rapaços es referix. L'ornitofauna és extraordinàriament diversa, destacant espècies com ara l'[[azor]] i l'[[àguila culebrera]] o el [[trepador blau]] en zones arborades; els [[roquers]], el [[muçol real]], els [[muçols]], el [[falcó pelegrí]] i l'[[àguila perdiguera]], en zones rocoses. Chicotets reptils com les cullebrilles.
D'atra banda, cal destacar entre els mamífers el [[gat salvage]], la [[gineta]], la farda roja o el [[teixó]].
També és important la població d'espècies cinegètiques en la [[perdiu]], la [[llebre]] i el [[javalí]].

== Parages d'interés ==
D'entre tots els cims de la serra, sense dubte el més visitat és el Garbí, entre els termes municipals de [[Serra]], [[Estivella]] i [[Albalat dels Tarongers]], a causa de la facilitat d'accés i al mirador existent que permet una bella panoràmica sobre les comarques de l'[[Horta de Valéncia]] i el [[Camp de Morvedre]] i de ser una de les zones més pròximes a [[Valéncia]] per als que busquen alguna nevada de l'hivern.
Dins de la serra es troben tres importants construccions religioses: la [[Cartoixa de Portaceli]], on [[Fra Bonifaci Ferrer]] va realisar la primera traducció a una llengua romanç de la bíblia, la [[Cartoixa de Vall de Crist]] en la localitat d'[[Altura]] i el monasteri del Sant Esperit, en [[Gilet]].

També són destacables tota una serie de restes històriques com el castell de [[Serra]] o el poblat ibèric del puntal del llop en [[Olocau]]. Ademés en els llímits de la serra se situen tres històriques localitats valencianes, [[Llíria]], [[Sagunt]] i [[Sogorp]].

== Accessos ==
A causa de la seua proximitat a la ciutat de [[Valéncia]] es troba molt ben comunicada, en dos autovies, la [[A-23]] (Sagunt-Somport) al nort i la [[CV-35]] (Valéncia-Ademús) a l'oest, ademés d'estar solcada per diverses carreteres secundàries sent la [[CV-310]] (Burjassot-Torres Torres) la que més tràfic soporta.

== Incendis des de 1997 ==
La major problemàtica en esta serra, ha sigut el número d'incendis patits en els últims 10 anys. Mostra d'això és esta relació d'incendis que ha assolat gran part de la serra.

{| {{tablabonita}}
|align="center"|'''Lloc'''
|align="center"|'''Data'''
|align="center"|'''Superfície'''
|align="center"|'''Tipos de vegetació'''
|align="center"|'''Motiu'''
|align="center"|'''Mijans d'extinció'''
|-
| Partida de Les Llomes (El Garbí, Serra)
|align="right"|6/04/1997
|align="right"|100 m²
|Pinar adult i jove
|Negligència (paellers)
|Sense confirmar; una avioneta i voluntaris pròxims
|-
|La Pobleta (Serra)
|align="right"|Junio de 1997
|align="right"|3 hi ha
|Xara i mont baix
|Negligència (possible crema de la poda d'un camp de tarongers)
|Sense determinar
|-
| La Vella (termes d'Olocau i Serra)
|align="right"|21/07/1997
|align="right"|100 hi ha
|Barrancs de difícil accés repoblat en brots d'uns 8 anys
|Possible negligència al fer foc dins d'una Cova, sense descartar que fora intencionat
|6 hores; 2 avionetes drómader, 3 helicòpters, 1 hidroavió, brigades forestals i voluntaris
|-
|Terme municipal de Serra
|align="right"|23/07/1997
|align="right"|500 m²
|Xara i mont baix
|Raig (tempestat seca)
|Apagat per la pròpia pluja
|-
| Terme municipal de Torres Torres
|align="right"|6/09/1997
|align="right"|50 m²
|Xara
|Sense determinar
|3 hores, brigades forestals
|-
|Terme municipal de Nàquera
|align="right"|8/08/1998
|align="right"|1 hi ha
|20 pins 40 brots i xara
|Sense determinar
|90 minuts, mijans aéreus i terrestres
|-
|Torres de Porta Coeli
|align="right"|13/09/1998
|align="right"|1000 m²
|Pinada i xara
|Negligència
|Brigades forestals i voluntaris
|-
|Terme municipal de Marines
|align="right"| 28/10/1998
|align="right"| Sense confirmar (15 hi ha.)
|Xara i arbraç
|Proyectil en camp de tir
|3 dies, mijans aéreus
|-
| La Lloma (Olocau)
|align="right"|27/07/1999
|align="right"|5 hi ha
|Sense confirmar
|Sense confirmar
|Sense confirmar
|-
|La Lloma (Olocau)
|align="right"|5/09/1999
|align="right"|300 m²
|Sense determinar
|Sense determinar
|3 hores, sense determinar
|-
|Rebalsadors (Serra)
|align="right"|18/03/2000
|align="right"|3 hi ha
|Arborat jove
|Sense determinar
|3,5 hores, 5 brigades i mijans aéreus
|-
| Sabató (Estivella)
|align="right"|7/06/2000
|align="right"|3 hi ha
|Pi adult i xara
|Crema de restes vegetals
|1 hora, mijans aéreus i terrestres
|-
| Bco. Del Sirer (Nàquera-Serra)
|align="right"|12/11/2000
|align="right"|1 hi ha
|Sense confirmar
|Desconegudes
|Brigades forestals i helicòpters
|-
| Albalat dels Tarongers
|align="right"|18/03/2001
|align="right"|1 hi ha
|Garroferes i pinada
|Negligència (petarts)
|Brigades, bombers, helicòpter, 2 Air Tractors
|-
| Gàtova-Altura
|align="right"|24/03/2001
|align="right"|2 hi ha
|Mont baix
|Negligència (crema de poda)
|3 hores; 2 brigades forestals, bombers, 1 helicòpter
|-
| Olocau, Sagunt i El Puig
|align="right"|5/09/2001
|align="right"|Sense qualificar
|Sense qualificar
|Raig (tempestat)
|Conat apagat per la pluja
|-
| Estivella
|align="right"|18/06/2002
|align="right"|1,5 hi ha
|Arborat
|Purnes ferrocarril
|1 hora; helicòpter, camió bota i brigades forestals
|-
| Olocau
|align="right"|4/09/2002
|align="right"|1200 m²
|Pinar vell
|Tormenta elèctrica
|Sense determinar
|-
| Marines
|align="right"|4/09/2002
|align="right"|Sense determinar
|Xara i arborat
|Tormenta elèctrica
|Actiu en 2 fronts
|-
|Gilet
|align="right"|7/01/2003
|align="right"|Sense determinar
|Xara
|Sense determinar
|Sense determinar
|-
|El Garbí
|align="right"|17/02/2003
|align="right"|4 hi ha
|Xara i arborat
|Intencionat
|Sense determinar
|-
|Torres-Torres
|align="right"|18/02/2003
|align="right"|2 hi ha
|Arbusts
|Sense determinar
|Sense confirmar
|-
|Gàtova
|align="right"|14/06/2003
|align="right"|1 hi ha
|Xara i brots
|Tormenta elèctrica
|Sense determinar
|-
| Sagunt i Torres Torres
|align="right"|21/08/2003
|align="right"|Conat sense determinar
|Sense determinar
|Tormenta elèctrica (apagat per pluja)
|No apreciat
|-
| Serra
|align="right"|25/07/2004
|align="right"|1 hi ha
|Xara i pins
|Intencionat
|1 hora, diversos mijans
|-
| Serra-Nàquera-Segart
|align="right"|12/08/2004
|align="right"|720 hi ha
|Mont adult
|Intencionat
|Tots els mijans de la C.V.
|-
| Olocau (La Teuleria)
|align="right"|20/11/2004
|align="right"|12 hi ha
|Mont adult i xara
|Negligència, crema rastolls
|4 hores, mijans diversos
|-
|Albalat dels Tarongers
|align="right"|28/11/2004
|align="right"|3000 m²
|Pinar
|Sense determinar
|2 hores, mijans diversos
|-
|Gàtova-Sogorp
|align="right"|24/04/2005
|align="right"|18,5 hi ha
|Pinar i mont baix
|Sense determinar
|1 dia, mijans diversos
|-
|Olocau
|align="right"|20/06/2005
|align="right"|Sense apreciar
|Mont baix
|Tormenta elèctrica
|Voluntaris
|-
|Nàquera
|align="right"|Juliol de 2005
|align="right"|Sense apreciar
|Sense apreciar
|Tormenta elèctrica
|Voluntaris
|-
|Gilet-Olocau
|align="right"|12/08/2005
|align="right"|20-350 m²
|Mont baix
|Tormenta elèctrica
|Apagat per la pluja
|-
|Serra
|align="right"|13/09/2005
|align="right"|600 m²
|Pinar
|Sense determinar
|Sense determinar
|-
|Gilet
|align="right"|11/04/2006
|align="right"|3000 m²
|Pinar i xara
|Intencionat
|Apagat en el mateix dia
|-
|Nàquera
|align="right"|04/10/2006
|align="right"|2,5 hi ha
|Pinar i xara
|Castell pirotècnic
|Mijos terrestres
|}

== Enllaços externs ==
*[http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.Htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.upv.es/~csahuqui/ Pàgina de l'UPV sobre la Serra Calderona]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Sierra_Calderona}}

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]

Parc natural de la Serra de la Calderona

2009-10-06T14:14:43Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Parc natural situat entre la província de Castelló i la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. == Dades bàsiques == Este parage ...».

Penyagolosa

2009-10-05T15:10:26Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Penyagolosa (al fons a la dreta) des de [[Vistabella del Maestrat]] El '''Penyagolosa''' és una montanya del ma...».

[[Image:Vistabella_Peñagolosa.png|250px|thumb|Penyagolosa (al fons a la dreta) des de [[Vistabella del Maestrat]]]]

El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], només superat pel [[Cerro Calderón]] (1.839 m.), localisat en el [[Racó d'Ademús]].

És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].

En el seu cim s'ajunten els termes de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].

* Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la Generalitat Valenciana en 2006.

== Veja's també ==
* [[Parc Natural del Penyagolosa]]
* [[L'Alcalatén]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.penyagolosa.Net Senderisme en Castelló].
* [http://www.penyagolosa.Es Cases rurals en encant].
* [http://www.comunitatvalenciana.com/natura/natura3.htm?idnat=12&idioma_sess=1 Parc Natural del Penyagolosa].
* [http://www.comunitatvalenciana.com/rutas/castellano/rint_py.Htm Rutes per la Comunitat Valenciana: Penyagolosa]
* [http://www.castellonprovincia.Com Diari d'un senderiste]
* [http://webs.ono.com/penyagolosa_vb ''Penyagolosa, El Jagant de Pedra'']
* [http://www.gva.es/cidaj/pdf/5239.pdf#page=00009 Declaració del parc Natural del Penyagolosa]
* [http://www.fotosvalencia.es/thumbnails-6.Html Fotografies del parc Natural del Penyagolosa]
* [http://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.Html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Peñagolosa}}

[[Categoria:Província de Castelló]]

Idioma valencià

2009-10-05T14:46:44Z

Silla Blava: /* Valencià Apichat */

{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]]
|regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Mossàrap-Pirinenc]] 
      '''Valencià''' 
|nació=[[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|center]]
}}
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

== Orige de la Llengua Valenciana ==
{{AP|Orige del valencià}}
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref>

== Extensió del Valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]

La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

== Història del Valencià ==

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Lliteratura ===

La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:

* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)

Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Política ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic valencià<ref>'''''Font:''''' [http://www.cult.gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociollingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.Html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 49,6%
| 30,2%
|-
| Generalment
| 4,7%
| 2,2%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,4%
| 1,2%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Dialectes del Valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]

=== Valencià de Transició ===
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== Valencià Septentrional ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== Valencià Apichat ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

=== Valencià Meridional ===
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

=== Valencià Alacantí ===
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.

== Referències ==
{{reflist|2}}

== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Segle d'Or Valencià]]

== Diccionaris i correctors en valencià ==
*http://www.softwarevalencia.com
*[http://www.racv.es RACV]
*[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]
*http://www.llenguavalencianasi.com
*http://www.vaavant.org
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

== Enllaços Externs ==
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Parc natural del Massiç del Mongó

2009-10-04T19:15:29Z

Silla Blava: /* Referències */

El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

== Dades bàsiques ==
Este parage de 2.117 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[16 de març]] de [[1987]] se troba en la comarca de [[La Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]].

En l'any 2002 s'aprovà el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals, que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7.500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro d'amortiguació d'impactes, en l'objetiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, se crea la figura de reserva dels fondos marins del Cap de Sant Antoni, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos litorals.

Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar.

A la seua importància paisagística se li unix un gran valor botànic i cultural.

==Municipis compresos==
[[Dénia]], [[Gata de Gorgos]] i [[Xàbia]]

== Orografia ==
[[Image: Montgo.jpg|thumb|right|250px|El Montgó vist des de [[Dénia]]]]
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

== Clima ==
El parc presenta un típic [[clima mediterràneu]].

==Flora==
Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito.

- Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual paisage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna.

En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]].

== Fauna ==
El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

== Cultura ==
El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

==Accessos==
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

== Enllaços externs ==
* [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_del_Montgó}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]

Montgó

2009-10-04T18:19:40Z

Silla Blava: Montgó s'ha renomenat com Parc Natural del Massiç del Montgó

#REDIRECT [[Parc Natural del Massiç del Montgó]]

Parc natural del Massiç del Mongó

2009-10-04T18:19:40Z

Silla Blava: Montgó s'ha renomenat com Parc Natural del Massiç del Montgó

El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

== Dades bàsiques ==
Este parage de 2.117 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[16 de març]] de [[1987]] se troba en la comarca de [[La Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]].

En l'any 2002 s'aprovà el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals, que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7.500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro d'amortiguació d'impactes, en l'objetiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, se crea la figura de reserva dels fondos marins del Cap de Sant Antoni, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos litorals.

Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar.

A la seua importància paisagística se li unix un gran valor botànic i cultural.

==Municipis compresos==
[[Dénia]], [[Gata de Gorgos]] i [[Xàbia]]

== Orografia ==
[[Image: Montgo.jpg|thumb|right|250px|El Montgó vist des de [[Dénia]]]]
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

== Clima ==
El parc presenta un típic [[clima mediterràneu]].

==Flora==
Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito.

- Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual paisage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna.

En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]].

== Fauna ==
El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

== Cultura ==
El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

==Accessos==
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

== Enllaços externs ==
* [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_Montgó}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]

Parc natural del Massiç del Mongó

2009-10-04T18:19:04Z

Silla Blava: /* Referències */

El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

== Dades bàsiques ==
Este parage de 2.117 hectàrees que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[16 de març]] de [[1987]] se troba en la comarca de [[La Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]].

En l'any 2002 s'aprovà el Pla d'Ordenació dels recursos Naturals, que regula la condició de fer un desenroll sostenible en una superfície de 7.500 hectàrees. El PORN propon la creació d'un perímetro d'amortiguació d'impactes, en l'objetiu d'evitar l'aïllament biològic del massiç. En eixe mateix any, se crea la figura de reserva dels fondos marins del Cap de Sant Antoni, que protegix els fondos de Posidonia oceànica i els fondos rocosos litorals.

Hui en dia los ciutadans que viuen en l'entorn del parc poden fruir d'un mig ambient digne per al desenroll del seu benestar.

A la seua importància paisagística se li unix un gran valor botànic i cultural.

==Municipis compresos==
[[Dénia]], [[Gata de Gorgos]] i [[Xàbia]]

== Orografia ==
[[Image: Montgo.jpg|thumb|right|250px|El Montgó vist des de [[Dénia]]]]
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

== Clima ==
El parc presenta un típic [[clima mediterràneu]].

==Flora==
Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

En les planures de major superfície se desenrolla la Sabina negra i el Palmito.

- Els cultius. L'agricultura tradicional ha conformat l'actual paisage de vinyes, armelers i tarongers. Actualment este sistema rodeja al parc natural i servix de refugi i aliment a numeroses espècies de fauna.

En els tallats del [[cap de Sant Antoni]] s'observen espècies com el [[fenoll marí]], la [[sempreviva]], la [[violeta roquera]] o l'[[escabiosa rupestre]].

== Fauna ==
El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

== Cultura ==
El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

==Accessos==
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

== Enllaços externs ==
* [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_Montgó}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]

Parc natural del Massiç del Mongó

2009-10-04T18:17:05Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Massiç del Montgó''' constituïx un parc natural situat en el nordest de la província d'Alacant, en 753 metros d'altitut. == Dades bàsiques == ...».

Usuari discussió:Valencian

2009-10-04T14:09:00Z

Silla Blava: /* Traductor modificat */ new section

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2009-09-22T22:16:50Z

Silla Blava:

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que cregen que la Uiquipèdia en valencià ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillén de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Juan de Juanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicente Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquín Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]

=== Polítics ===
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Vicente González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[José Manuel Miralles]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]

== Història ==
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Rat-Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[La jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de Juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de San Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Usuari discussió:Valencian

2009-09-10T13:39:11Z

Silla Blava: /* Salt modificat */ new section

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

{{Pobles de Valéncia}} --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

== Vandalisme ==

Te recomane que bloquejes la teua pàgina d'usuari perque pareix que tenen una especial simpatia en tu. Revertir els seus canvis no costa molt, vaig a investigar alguna forma per a revertir redireccions més fàcilment, si la trobe te la comente.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:02, 8 ag 2009 (UTC)

[[Correccions portada]]

En la image destacada diu "custodiava a la Real Senyera" i hauria de dir "custodiava la Real Senyera", sense preposició. La preposició "a" s'usa en valencià i castellà davant de complements directes de persona, pero no de cosa. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 14:12, 21 ag 2009 (UTC)

== Sobre Banyeres ==

Espere que no teu hages pres a mal, yo ho he dit en bona intencio. Dius que Banyeres de Mariola es el nom oficial, cosa que no te discutix, pero si se fiquen a posar coses oficials en l'enciclopedia, puix tota ella sencera no es oficial ya que no esta escrita en catlencia, no se si saps lo que vuic dir.
Me pareix be lo de ficar-ho com a redireccio.
Un salut!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 18:37, 9 set 2009 (UTC)

Vinga gracies a tu tambe. Per ad aixo estem el companyers de uiquipedia.

Un abraç. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:34, 9 set 2009 (UTC)

== 6000 artículs ==

Puix la veritat és que seria una boníssima idea. A vore si ara després de vacacions en algun ratet tot lo mon colabora un poc a ampliar Uiquipédia :D [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 21:09, 9 set 2009 (UTC)

: Perfecte. Intentaré ajudar, pero esta vegà lo tinc una miqueta mes complicat, per a Nadal arriba un nou membre a la família i no se el temps com lo portaré. Pero tot es possible en ganes i treball. Salutacions. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:57, 10 set 2009 (UTC)

Es una gran idea. A vore si ara despres d'estiu me vaig posant les piles i me fique en marcha, jeje. De segur que ho conseguirem. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 09:35, 10 set 2009 (UTC)

== El repte dels 6000 articuls ==

Yo crec que si que arribarem, yo ajudare en tot lo que puga. Lo que estic vejent ultimament es que sempre som el mateixos el que pujem nous articuls a uiquipedia. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 13:35, 10 set 2009 (UTC)

== Salt modificat ==

Per cert tu saps algo d'una versio del modificada del Salt?? Es que ya fa uns mesos m'aplega un e-mail dels admins que dia que si el volia. Digui que si, pero el meu PC no anava be y es veu que no s'envia el correu. Podires fer algo al respecte?

Usuari discussió:Valencian

2009-09-10T13:35:12Z

Silla Blava: /* El repte dels 6000 articuls */ new section

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

{{Pobles de Valéncia}} --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

== Vandalisme ==

Te recomane que bloquejes la teua pàgina d'usuari perque pareix que tenen una especial simpatia en tu. Revertir els seus canvis no costa molt, vaig a investigar alguna forma per a revertir redireccions més fàcilment, si la trobe te la comente.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:02, 8 ag 2009 (UTC)

[[Correccions portada]]

En la image destacada diu "custodiava a la Real Senyera" i hauria de dir "custodiava la Real Senyera", sense preposició. La preposició "a" s'usa en valencià i castellà davant de complements directes de persona, pero no de cosa. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 14:12, 21 ag 2009 (UTC)

== Sobre Banyeres ==

Espere que no teu hages pres a mal, yo ho he dit en bona intencio. Dius que Banyeres de Mariola es el nom oficial, cosa que no te discutix, pero si se fiquen a posar coses oficials en l'enciclopedia, puix tota ella sencera no es oficial ya que no esta escrita en catlencia, no se si saps lo que vuic dir.
Me pareix be lo de ficar-ho com a redireccio.
Un salut!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 18:37, 9 set 2009 (UTC)

Vinga gracies a tu tambe. Per ad aixo estem el companyers de uiquipedia.

Un abraç. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:34, 9 set 2009 (UTC)

== 6000 artículs ==

Puix la veritat és que seria una boníssima idea. A vore si ara després de vacacions en algun ratet tot lo mon colabora un poc a ampliar Uiquipédia :D [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 21:09, 9 set 2009 (UTC)

: Perfecte. Intentaré ajudar, pero esta vegà lo tinc una miqueta mes complicat, per a Nadal arriba un nou membre a la família i no se el temps com lo portaré. Pero tot es possible en ganes i treball. Salutacions. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:57, 10 set 2009 (UTC)

Es una gran idea. A vore si ara despres d'estiu me vaig posant les piles i me fique en marcha, jeje. De segur que ho conseguirem. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 09:35, 10 set 2009 (UTC)

== El repte dels 6000 articuls ==

Yo crec que si que arribarem, yo ajudare en tot lo que puga. Lo que estic vejent ultimament es que sempre som el mateixos el que pujem nous articuls a uiquipedia. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 13:35, 10 set 2009 (UTC)

Usuari discussió:Valencian

2009-09-09T20:34:45Z

Silla Blava:

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

{{Pobles de Valéncia}} --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

== Vandalisme ==

Te recomane que bloquejes la teua pàgina d'usuari perque pareix que tenen una especial simpatia en tu. Revertir els seus canvis no costa molt, vaig a investigar alguna forma per a revertir redireccions més fàcilment, si la trobe te la comente.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:02, 8 ag 2009 (UTC)

[[Correccions portada]]

En la image destacada diu "custodiava a la Real Senyera" i hauria de dir "custodiava la Real Senyera", sense preposició. La preposició "a" s'usa en valencià i castellà davant de complements directes de persona, pero no de cosa. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 14:12, 21 ag 2009 (UTC)

== Sobre Banyeres ==

Espere que no teu hages pres a mal, yo ho he dit en bona intencio. Dius que Banyeres de Mariola es el nom oficial, cosa que no te discutix, pero si se fiquen a posar coses oficials en l'enciclopedia, puix tota ella sencera no es oficial ya que no esta escrita en catlencia, no se si saps lo que vuic dir.
Me pareix be lo de ficar-ho com a redireccio.
Un salut!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 18:37, 9 set 2009 (UTC)

Vinga gracies a tu tambe. Per ad aixo estem el companyers de uiquipedia.

Un abraç. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:34, 9 set 2009 (UTC)

Usuari discussió:Valencian

2009-09-09T18:37:03Z

Silla Blava: /* Sobre Banyeres */ new section

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

{{Pobles de Valéncia}} --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

== Vandalisme ==

Te recomane que bloquejes la teua pàgina d'usuari perque pareix que tenen una especial simpatia en tu. Revertir els seus canvis no costa molt, vaig a investigar alguna forma per a revertir redireccions més fàcilment, si la trobe te la comente.--[[Usuari:Admin|Admin]] 10:02, 8 ag 2009 (UTC)

[[Correccions portada]]

En la image destacada diu "custodiava a la Real Senyera" i hauria de dir "custodiava la Real Senyera", sense preposició. La preposició "a" s'usa en valencià i castellà davant de complements directes de persona, pero no de cosa. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 14:12, 21 ag 2009 (UTC)

== Sobre Banyeres ==

Espere que no teu hages pres a mal, yo ho he dit en bona intencio. Dius que Banyeres de Mariola es el nom oficial, cosa que no te discutix, pero si se fiquen a posar coses oficials en l'enciclopedia, puix tota ella sencera no es oficial ya que no esta escrita en catlencia, no se si saps lo que vuic dir.
Me pareix be lo de ficar-ho com a redireccio.
Un salut!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 18:37, 9 set 2009 (UTC)

Discussió:Banyeres de Mariola

2009-09-09T13:48:25Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Segons el vocabulari de la RACV, es Banyeres no Banyeres de Mariola. —~~~~».

Segons el vocabulari de la RACV, es Banyeres no Banyeres de Mariola. —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 13:48, 9 set 2009 (UTC)

MetroValencia

2009-09-04T09:54:42Z

Silla Blava:

[[Image: PlanodelMetrodeValencia.jpg|thumb|right|300px|Llínees de MetroValencia hui en dia]]
[[Image: FuturoPlanodeMetroValenciaV8.png|thumb|right|300px|Llínees de MetroValencia en el futur]]

'''Metrovalencia''', és la marca comercial en la que l'empresa pública ''[[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]'' (FGV) dependent de la [[Generalitat Valenciana]] gestiona les llínees de [[metro (ferrocarril)|ferrocarril metropolità]] i [[tramvia]] de la [[Ciutat de Valéncia]] i la seua àrea metropolitana.

L'actual ret de ''Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana'' en Valéncia es heretera de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el [[Trenet de Valéncia]], que unia la capital en les poblacions propenques. Dita ret de via estreta havia sigut construïda en la seua major part durant el final del segle XIX, i fon gestionada successivament per la [[Societat Valenciana de Tramvies]], més tart per la [[Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia]] i finalment per [[FEVE|Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta]].

La modernisació de l'antiga ret, durant els anys 80 del segle XX, i la seua ampliació i conversió en un modern ferrocarril metropolità, han donat orige a la ret de Metrovalencia que en l'actualitat ([[2009]]) dispon de tres llínees de metro i dos de [[tramvia]] en superfície. En l'inauguració de les llínees subterrànees 1 i 2, Valéncia se convertí en la tercera ciutat espanyola en posar en marcha un servici de [[metro (ferrocarril)|ferrocarril metropolità]].

En 2006 aplegà tristament a les primeres pàgines dels diaris del mon al sofrir [[Accident MetroValencia de 2006|u dels pijors accidents]] de ferrocarril en l'història ferroviària d'[[Espanya]] en el que 43 persones moriren i 47 resultaren ferides.

[[Image: Logo_MetroValencia.JPG|thumb|250px|Logotip de la Ret de Metrovalencia]]

== Llínees en funcionament ==
{| {{tablabonita}}
|- style="background:#DDDDDD;"
! Llínea|| Terminals||Llongitut||Parades||Viagers en 2008
|- style="text-align:center;"
| <imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea1.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 1 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap>
| [[Llínea 1 (MetroValencia)|Llíria/Bétera - Torrent Avinguda/Vilanova de Castelló]] 
| 98,159 km.
| 59
| 20.650.928
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea3.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 3 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 3 (MetroValencia)|Rafelbunyol - Aeroport]]
| 24,691 km.
| 26
| 27.306.347
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea4.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 4 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 4 (MetroValencia)|Mas del Rosari/Fira - Dr. Lluch/Lloma Llarga/Terramelar]]
| 15,921 km.
| 33
| 4.506.164
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea5.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 5 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 5 (MetroValencia)|Marítim Serrería - Aeroport/Torrent Avinguda]]
| 26,502 km.
| 30
| 15.057.074
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea6.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 6 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 6 (MetroValencia)|Tossal del Rei - Marítim Serrería]]
| 10,067 km.
| 21
| 432.654
|- style="text-align:center;" - bgcolor="#EEEEEE"
| colspan="2" align="center" |'''TOTAL''' (llínees de Metro i Tramvia)
|175,34 km.||169||67.953.163
|}

== Llínees en proyecte o construcció ==
{| {{tablabonita}}
|- style="background:#DDDDDD;"
! Llínea|| Nom||Llongitut||Estacions||Estat
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea2.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 2 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 2 (MetroValencia)|Museus - Nazaret]]
| 7,5 km.
| 12
| En construcció
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea2.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 2 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 2 (MetroValencia)|Tavernes Blanques - Museus]]
| -
| -
| En proyecte
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea6.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 6 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 6 (MetroValencia)|Tramvia Circular]]
| -
| -
| En proyecte
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea7.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 7 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 7 (MetroValencia)|Metro Ribera]][http://www.fgv.es/fgv/html/fgv_crece/fgv_crece_metroval.htm]
| 64,7 km.
| 31
| En proyecte
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Imagen:Valencia-MetroLinea8.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[L.ínea 8 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 8 (MetroValencia)|Tramvia de L'Horta Sur]]
| -
| -
| En proyecte
|- style="text-align:center;"
| <center><imagemap>
Image: Valencia-MetroLinea10.png|20x20px
rect 0 0 500 500 [[Llínea 10 (MetroValencia)]]
desc none
</imagemap></center>
| [[Llínea 10 (MetroValencia)|Tramvia de la Costa]]
| -
| -
| En proyecte
|- style="text-align:center;" - bgcolor="#EEEEEE"
| colspan="2" align="center" |'''TOTAL''' (llínees de Metro i Tramvia)
|236,8 km||—||—
|}

== La ret ==
=== Línea 1 ===
[[Image: Linea1metrovalencia.gif‎]]
{{AP|Llínea 1 (MetroValencia)}}

[[Image: L1-Metrovalencia.GIF|thumb|Llínea 1 en 2009.]]
Històricament la llínea 1 prove de les llínees de ''Valéncia-Jesús'' a ''Vilanova de Castelló'', i de ''Valéncia-Pont de Fusta'' a ''Bétera i Llíria''.

En '''1986''' començaren els treballs de construcció d'un túnel que passara baix Valéncia per a unir les antigues llínees que discorrien entre [[Vilanova de Castelló]] i l'estació de ''Jesús'' (en el sur de la Ciutat de Valéncia) en la que comunicava la ciutat en les localitats de [[Llíria]] i [[Bétera]]. Dit túnel s'inaugurà el '''[[8 d'octubre]] de [[1988]]''' i compren la secció entre les estacions d'''Ademús'' ('Empalme' abans de 1988 i després de març de 2001) i ''Sant Isidre''.

Després de l'inauguració se decidí gestionar els ramals de Bétera i Llíria de manera independent següent conegut el segon d'ells com llínea 2 identificada en el color vert encara que posteriorment se decidí explotar tota ella com una única llínea.

Degut a l'inauguració del túnel se modificà el trayecte de les antigues llínees a Llíria i Bétera ya que les dos tenien com capçalera l'estació del ''Pont de fusta'', en el centre de la ciutat per lo que després d'un breu periodo el tram entre l'''Empalme'' i el ''Pont de fusta'' fon tancat el [[1 de febrer]] de [[1991]] per a ser convertit en un modern tramvia que actualment constituïx la llínea T-4 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

La Llínea 1 discorre pràcticament en superfície excepte en els trams compresos entre Hospital i Beniferri i el ramal d'accés a Torrent-Avinguda.

Els trens que presten el servici de la llínea 1 son les unitats '''UTA''' (Unitat de Tren Articulada) serie 3700 i les unitats '''UT''' (Unitat de Tren) serie 3600 i les noves '''UTE''' (Unitat de Tren Elèctric) serie 4300 construïdes per Vossloh. En un futur estes unitats seran substituïdes en la seua totalitat per les noves unitats 4300 que construïx Vossloh en la factoria d'[[Albuixech]].

La prolongació en forma de ramal entre les estacions de ''Torrent'' i ''Torrent Avinguda'', inaugurat el [[22 de setembre]] de [[2004]] oferix una conexió directa en el centre de la ciutat de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]].

La [[Generalitat Valenciana]] anuncà que a principis de '''2007''' se procediria a l'incorporació de noves unitats per a substituir els que actualment presten servici en la llínea 1.

A finals de setembre de 2007, només s'havien rebut 6 noves unitats serie 4300 per a la llínea 1, que presten servici en els següents trens:
# Torrent Avinguda -> Llíria
# Torrent Avinguda -> Paterna
# Torrent -> Seminari-CEU
# Torrent -> Bétera
# Vilanova de Castelló -> Seminari-CEU
# Vilanova de Castelló -> Bétera
# Vilanova de Castelló -> Empalme
# Seminari-CEU -> L'Alcúdia
# Bétera -> L'Alcúdia
# Seminari-CEU -> Picassent
# Bétera -> Picassent
# Valéncia-Sur -> Bétera / Llíria
# Valéncia-Sur -> Seminari-CEU / Paterna
També l'apertura del tram de la llínea 5 de ''Mislata Almassil'' a ''Aeroport'' (en tota l'infraestructura preparada per a entrar en servici immediatament) se està veent afectat pel retràs en l'entrega de les unitats serie 4300, donat que en l'actual número d'unitats serie 3900 (només 18 unitats a compartir entre 2 llínees) és impossible mantindre un gràfic de circulació en trens fins més allà d'''Avinguda del Cid'' cada menys de 15 minuts.

Al estar necessitats els nous trens serie 4300 per la llínea 5 per a poder inaugurar l'ampliació fins a ''Aeroport'', la llínea 1 tindrà que esperar fins a que el número de trens de la serie 4300 aplegue a les 15 unitats i permeta obrir el tram fins a ''Aeroport'' en freqüències cada 20 minuts.
Se preveu que les unitats serie 3600 se mantinguen en servici fins més allà de 2008 i que les unitats serie 3700 se mantinguen en servici fins 2011, ya que a pesar dels nous trens serie 4300, no van a ser suficients per a la tan ansiada millora de freqüències en la llínea 1, que actualment circula en les mateixes freqüències que en l'época del ''[[Trenet de Valéncia]]'' .

El '''[[3 de juliol]] de [[2006]]''' en el tram compres entre les estacions de ''Jesús'' i ''Plaça d'Espanya'' se produí [[Accident MetroValencia de 2006|u dels més greus accidents]] de ferrocarril en [[Espanya]], que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració.
Actualment s'ha iniciat el proyecte per al soterrament del tram compres entre les estacions d'Empalme i Burjassot i entre Burjassot i Godella.

El dia '''[[22 de setembre]] de [[2007]]''' s'inaugurà l'abaixador "Torre del Virrei" de la Llínea 1 que situat entre les estacions de "L'Eliana" i "La Pobla de Vallbona" dona servici a l'urbanisació de similar nom.

La Llínea 1 conta en 58 estacions de les quals només 9 les fa baix terra. Huit d'elles corresponen al tram entre Beniferri i Hospital i la novena és l'estació de Torrent-Avinguda.

És la llínea del metropolità de Valéncia més antiga, estant composta per l'unió de lo que antigament era la llínea 1 a Bétera i la llínea 2 a Llíria. Posteriorment s'unificaren les línees i passà a tindre dos ramals.
És també l'única llínea en abaixadors per lo que els seus coches de passagers conten en un sistema per a solicitar parades en els abaixadors. Estos abaixadors corresponen en la seua majoria a estacions situades en urbanisacions o pobles alluntats de la capital i en un número escàs d'usuaris concentrats en hores punta.

Ademés de Llíria, Bétera i Vilanova de Castelló, la Llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions situades en trams en major demanda de viagers.
Estes atres estacions en final de trayecte son: Seminari-CEU, Empalme, Torrent, Torrent Avinguda, Paterna, Picassent, L'Alcúdia i Valéncia-Sur (I esporàdicament alguns servicis tenen com final de trayecte les estacions de La Canyada o L'Eliana).

Les estacions en major afluència de passagers son Empalme (correspondència en la llínea T-4, tramvia i MetroBus), Àngel Guimerà (correspondència en les llínees 3 i 5) i Jesús (correspondència en la llínea 5).

'''Esta llínea dona servici a:'''
* Fira de Mostres de Valéncia - ''Les Carolines-Fira/Benimàmet (Fira)''
* Palau de Congressos de Valéncia - ''Beniferri i Empalme''
* C.C. Nuevo Centro, estació central d'Autobusos - ''Túria''
* Comandància Central de Policia i Biblioteca pública general - ''Àngel Guimerà''
* Estació del Nort - ''Plaça d'Espanya''
* Comandància Central de Tràfic - ''Jesús''
* Hospital Doctor Peset Aleixandre - ''Hospital i Patraix''
* Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - ''Sant Isidre''

'''Canvis de denominació :'''
* Ademús -> Empalme'

=== Llínea 2 ===
[[Image: L2-metrovalencia.JPG]]
{{AP|Llínea 2 (MetroValencia)}}

[[Image: L2-MetroValencia.GIF|thumb|Llínea 2 en construcció.]]
Actualment, la llínea T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en construcció.
S'estan construint les estacions del Carrer Alacant (paralela a l'Estació del Nort i de nom 'Alacant') i l'estació del Mercat Central (de nom 'Mercat Central'), que s'ubica en la Plaça de Bruixes, les dos son subterrànees.
També s'està construint el tram sur, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'explanació s'està construint en superfície en paralel al Cento Comercial El Saler i la seua extensió pel camí de les Moreres fins a Nazaret.

La construcció de la llínea 2 se dividix en 4 fases:

* '''Nort''': Transcorre des de ''Pont de Fusta'' fins a ''Sant Miquel dels Reis'' i la seua prolongació cap a Tavernes Blanques. Este tram, fins a Sant Miquel dels Reis està actualment operatiu i en ell presta servici la llínea T-6. En el futur les dos llínees compartiran llínea en este tram. Tota esta part se construïx en superfície al tractar-se de tramvia integrat en la via públic a través de la plataforma reservada per a tramvia.

* '''Centre I''': Transcorre entre les estacions de Pont de Fusta i l'estació d'''Alacant'' (en construcció). Este tram circula pel centre històric de Valéncia següent per complet realisat per "el topo" i a 30m de profunditat, tractant-se de la llínea de ferrocarril a major profunditat de Valéncia. Transcorrerà baix edificacions i també travessarà el vell llit del riu Túria. Este tram serà l'últim en realisar-se, pese a que han començat ya les obres de distintes estacions com l'estació de ''Mercat Central''.

*'''Centre II''': Esta fase ix des de l'estació d'''Alacant'' fins a l'estació de ''General Urrutia''. Està actualment en obres i se esta realisant a través de pantalles i a cel obert. Estes obres estan afectant significantment al tràfic de Valéncia i al túnel de la Gran Via.

*'''Sur''': Per últim, de nou en superfície transcorrerà des de ''General Urrutia'' fins a ''Nazaret'' per via urbana en plataforma reservada per a tramvia. Estes obres se troben en una fase avançada i s'adapta a les noves edificacions i barris de nova construcció de la zona del Camí de les Moreres i Nazaret.

'''Esta llínea donarà servici a:'''
* Centre Cultural de Sant Miquel dels Reis - ''Sant Miquel dels Reis''
* Estadi Ciutat de València - ''Estadi del Llevant''
* Comandància Policia Comunitat Valenciana - ''Pont de Fusta''
* Institut Valencià d'Art Modern IVAM (Centre del Carme)- ''Museus''
* Mercat Central i Llonja - ''Mercat''
* Ajuntament de Valéncia - ''Alacant''
* Estació del Nort i Plaça de Bous - ''Alacant''
* C.C. El Saler, Ciutat de la Justícia i Ciutat de les Arts i les Ciències - ''Ciutat de les Arts i les Ciències''
* Parc Oceanogràfic - ''Oceanogràfic''

=== Llínea 3 ===
[[Image: Linea3metrovalencia.gif‎]]
{{AP|Llínea 3 (MetroValencia)}}

[[Image: L3-MetroValencia.GIF|thumb|Llínea 3 en 2009.]]
La llínea 3, està basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart ''Pont de Fusta'') i la localitat de [[Rafelbunyol]].

En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la ciutat de Valéncia i així conectar importants núcleus comercials, i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el [[5 de maig]] de [[1995]] entre l'estació de ''Palmaret'' (encara en l'exterior i situada en la localitat d'[[Alboraya]] i la de l'''Alameda'' situada baix el [[Pont de l'exposició]] (conegut popularment com la ''Pinta'') construït per [[Santiago Calatrava]].

Posteriorment esta llínea fon ampliada el [[16 de setembre]] de [[1998]] fins a l'estació de ''Avinguda del Cid''. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de ''Colon'' i ''Jesús'' que l'unia a la llínea 1.

El [[20 de maig]] de [[1999]] se dugué a cap la prolongació fins a l'estació de 'Mislata-Almassil' en la veïna localitat de [[Mislata]].

En [[Abril]] de [[2007]] s'obri al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i el Aeroport de Manises. El nou tram conta en sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l'Aigua, Roses i Aeroport).

A principis de [[2008]] començà el soterrament de les vies de la Llínea 3 de MetroValencia al seu pas per la localitat d'[[Alboraya]], donant lloc a dos estacions subterrànees (''Palmaret'' i ''Alboraya''), deguen-se abans demolir la recent (11 anys de funcionament) estació de ''Palmaret''. La llínea tornarà a eixir a la superfície al passar la localitat, a l'altura del [[Barranc del Carraixet]].
Este proyecte està denominat com: ''Baix els teus peus, la Llínea 3''.

La llínea 3 (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se manté fins a l'estació de Av. del Cid on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.

Les unitats UTE ('''Unitat de Tren Elèctric''') serie 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les voltes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.

'''Esta llínea dona servici a:'''
* Campus de Blasco Ibañez (Universitat de Valéncia), Hospital Clínic i Clínica Quirón - ''Facultats''
* Zona Comercial - ''Colon''
* Estació del Nort i Plaça de Bous - ''Xàtiva''
* Comandància Central de Policia, Biblioteca General - ''Àngel Guimerà''
* Hospital General - ''Avinguda del Cid''
* Aeroport de Valéncia - ''Aeroport''

=== Llínea 4 ===
[[Image: L4-metrovalencia.GIF]]
{{AP|Llínea 4 (MetroValencia)}}

[[Image: L4-MetroValencia.GIF|thumb|Llínea 4 en 2009.]]
Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'''Ademús'' i la del ''Pont de fusta'' degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del ''trenet'' que conectava esta última estació en el barri del [[Grau (Valéncia)|Grau]]. L'inauguració d'esta llínea se produí el [[21 de maig]] de [[1994]].

Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de [[1999]] fins a la [[Radio-televisió Valenciana|TVV]] que cobria la demanda del campus de [[Burjassot]] de l'''[[Universitat de Valéncia]]''. En setembre de [[1999]] s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El [[23 de setembre]] de [[2005]] s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de ''Mas del Rosari'' en el barri de la ''Coma'' en [[Paterna]] de uns 3 quilómetros de llongitut i el [[20 de decembre]] de [[2005]] el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.

En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:
* Siemens-Düwag UT-3800 (Monocabina)
* Bombardier Flexity Outlook (Bicabina)

'''Esta llínea dona servici a:'''
* Fira de Mostres de Valéncia - ''Fira''
* Campus de Burjassot (Universitat de Valéncia) - ''Vicent Andrés Estellés'' i ''Campus de Burjassot''
* Radio-Televisió Valenciana - ''TVV''
* Campus de Paterna (Universitat de Valéncia) - ''Santa Gemma''
* Palau de Congressos - ''Palau de Congressos''
* Comandància Policia Autonòmica - ''Pont de Fusta''
* Universitat Politècnica de Valéncia i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- ''Universitat Politècnica'', ''La Carrasca'' i ''Tarongers''
* Plaja de Les Arenes - ''Les Arenes'' i ''Eugènia Viñes''

=== Llínea 5 ===
[[Image:Linea5metrovalencia.gif]]
{{AP|Llínea 5 (MetroValencia)}}

[[Image: L5-MetroValencia.GIF|thumb|Llínea 5 en 2009.]]

La llínea 5 unix el [[Port de Valéncia|port]] en l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport]]. El primer tram que s'inaugurà fon el compres entre l'estació de l'Alameda i la d'Ayora el [[30 de abril]] de [[2003]]. El [[22 de setembre]] de [[2004]] s'inaugurà un ramal compartit en la llínea 1 que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] partint de l'estació en superfície de ''Torrent'' fins a la nova estació de ''Torrent Avinguda'' molt més cèntrica que l'anterior. Un any després, el [[3 d'octubre]] de [[2005]] se creà l'estació de Bailén en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colon i Jesús. El [[2 d'abril]] de [[2007]] entrà en servici l'estació Marítim-Serreria, una estació intermodal dissenyada per a unir la llínea 5 en el tramvia al port i a la llínea 4. Per últim, el [[18 d'abril]] de [[2007]] s'obri el tram compres entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises.

Actualment està en fase de redacció de proyecte el tram ''Roses'' - ''Ribarroja del Túria'' - ''Vilamarchant'' que permetrà als habitants de [[Ribarroja del Túria]] i [[Vilamarchant]] recuperar el tren directe a Valéncia, perdut en la primera població en l'any 2005 i en el 1985 en la segona població.
Donat que l'estació d'''Aeroport'' és subterrànea i esta situada baix la terminal regional, no permet la seua continuació per baix de la pista 04/22 de l'Aeroport, ni pel carrer de rodament H ('Hotel'), ni baix la rampa de carrega; esta prolongació deurà eixir d'un ''culató'' contigu a l'estació ''Aeroport'' per a continuar per la traça del ya desmantellat ferrocarril de Valéncia a Llíria de Renfe, que fins als nostres dies ha aplegat en forma de [[Llínea C-4 (Rodalies Valéncia)|llínea C-4]] de [[Rodalies Valéncia|Rodalies Renfe]].

'''Esta llínea dona servici a:'''
* Port de Valéncia - ''Neptú'' i ''Grau''
* Jardí d'Ayora (Ayora i amistat) - ''Ayora''
* Estadi de Fútbol del Valéncia-CF (Mestalla) - ''Aragó''
* Zona Comercial - ''Colon''
* Estació del Nort i Plaça de Bous - ''Xàtiva'' i ''Bailén''
* Comandància Central de Policia, Biblioteca General - ''Àngel Guimerà''
* Hospital General - ''Nou d'Octubre''
* Aeroport de Valéncia - ''Aeroport''
* Comandància Central de Tràfic - ''Jesús''
* Hospital Peset Aleixandre - ''Hospital i Patraix''
* Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - ''Sant Isidre''

=== Llínea 6 ===
[[Image: L6-metrovalencia.GIF]]
{{AP|Llínea 6 (MetroValencia)}}

[[Image: L6-MetroValencia.gif|thumb|Llínea 6 en 2009.]]

La Llínea T-6 unix els barris d'Orriols i Torrefiel en el barri marítim de Valéncia. El primer tram que s'ha inaugurat, de 9,2 quilómetros, ha sigut el tram "Tossal del Rei - Marítim Serrería" (compartint via en la T4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch). Se preveu que esta llínea siga circular en un futur.

La nova llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que s'ha obert en la capital valenciana, servix d'unió entre Torrefiel i la plaja i entre este barri i el Carrer Colon, a la que se pot aplegar en algo més de 25 minuts, sempre que se realise transbordo a la llínea 3 en l'estació de Benimaclet.
Torrefiel i Orriols tingueren estació en ''Sant Llorenç'' , fins que se tancà la llínea 3 en superfície.

'''Esta llínea dona servici a:'''
* Estadi del Llevant - ''Estadi del Llevant''
* Universitat Politècnica i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- ''Universitat Politècnica'', ''La Carrasca'' i ''Tarongers''
* Plaja de Les Arenes - ''Les Arenes'' i ''Eugènia Viñes''

=== Atres llínees ===
Ací pots obtindre informació sobre atres llínees de MetroValencia que no estan obertes encara.

Llínea 7: {{AP|Llínea 7 (MetroValencia)}}
Llínea 8: {{AP|Llínea 8 (MetroValencia)}}
Llínea 10: {{AP|Llínea 10 (MetroValencia)}}

== Cronologia ==
Fins 1988 lo que ara és la Llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana estava funcionant com llínea de suburbà i rodalies entre els pobles del nort de la ciutat de Valéncia. En 1988 en la inauguració del túnel passant baix la ciutat de Valéncia, s'unix l'aïllat tram nort de la llínea 1 (nomenat popularment ''El Trenet'') en el traçat actual del Ferrocarril de Valéncia a Vilanova de Castelló i a les Mines de Torís i Dosaigües. Sorgint així l'actual llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, continuant prestant servici de '''suburbà''', com sempre, puix així està concebuda la concessió i el règim d'explotació per a dita llínea.

*'''[[8 d'octubre]] de [[1988]]'''. Inauguració del túnel de 6,7 quilómetros entre ''Hospital'' i ''Ademús'' (ara 'Empalme') en la llínea 1.
*'''[[21 de maig]] de [[1994]]'''. Inauguració de la llínea 4. El tram entre ''Ademús'' i ''Doctor Lluch'' en una llongitut de 9,7 quilómetros
*'''[[5 de maig]] de [[1995]]'''. Inauguració del túnel de 3 quilómetros entre l'estació de ''el Palmaret'' i la de Alameda en la llínea 3.
*'''[[16 de setembre]] de [[1998]]'''. Inauguració del túnel de 3,2 quilómetros entre l'Alameda i ''Avinguda del Cid'' i de la posta en servici del ramal de 2,4 quilómetros entre Colon i Jesús, abdós en la llínea 3.
*'''Març de [[1999]]'''. Ampliació de la llínea 4 des de el Empalme fins a 'RTVV' ([[Radio Televisió Valenciana]])
*'''[[20 de maig]] de 1999'''. Inauguració del túnel de 2,4 quilómetros entre l'''Avinguda del Cid'' i ''Mislata-Almassil'' en la llínea 3.
*'''Setembre de 1999'''. Construcció del ramal del tramvia entre RTVV i ''Fira de València''.
*'''[[30 d'abril]] de [[2003]]'''. Inauguració del primer tram de la llínea 5 entre l'Alameda i Ayora en una llongitut de 2,3 quilómetros.
*'''[[22 de setembre]] de [[2004]]'''. Inauguració del ramal entre l'estació de ''Torrent'' i ''Torrent Avinguda'' de 2,3 quilómetros.
*'''[[23 de setembre]] de [[2005]]'''. Inauguració del ramal de la llínea 4 entre TVV i ''Mas del Rosari'' de 3 quilómetros.
*'''[[3 d'octubre]] de 2005'''. Inauguració de l'estació de Bailén entre les de Colon i Jesús.
*'''[[20 de decembre]] de 2005'''. Inauguració del ramal entre TVV i ''Lloma Larga''/''Terramelar''
*'''[[3 de juliol]] de 2006'''. Greu [[Accident MetroValencia de 2006|accident]] entre les estacions de Jesús i ''Plaça d'Espanya''. El número de víctimes mortals ascendix a 43 i el de ferits a 46. El ''teloc'' (registrador de paràmetros o [[caixa negra]]) revelà que el tren circulava en una curva a una velocitat de 80km/h, el doble de la velocitat permesa per a eixe tram i a la velocitat màxima permesa per a este tipo de unitats.
*'''[[2 d'abril]] de [[2007]]'''. Inauguració de l'estació "Maritim-Serrería" de la llínea 5.
*'''[[16 d'abril]] de [[2007]]'''. Posta en servici del tram tramviari de la llínea 5 " ''Marítim-Serreria'' - ''Neptú'' ".
*'''[[18 d'abril]] de [[2007]]'''. Posta en servici del tram de 4,9 quilómetros "Mislata Almassil-Aeroport" de les llínees 3 i 5.
*'''[[27 de setembre]] de [[2007]]'''. Inauguració de la Llínea 6 (tramvia) de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que en un principi cobrix el trayecte entre Tossal del Rei i Maritim Serrería passant les universitats junt en la llínea 4 i aplegant al recentment estrenat tramvia de la llínea 5. En un futur la llínea s'ampliara i serà circular (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i de les Ciències).
*'''[[1 de giner]] de [[2009]]'''. Posta en funcionament de les targetes inteligents en chip ''Móbilis''.

== Passagers ==
[[Image: Pasajeros_metro_valencia_2008.gif|350px|thumb|Evolució dels passagers en la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en la Ciutat de Valéncia]]
La cantitat de viagers transportats per MetroValencia en l'any 2008 és de 68.275.486.<ref>{{cita web
|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20090104/alicante/cuatro-millones-alicantinos-utilizaron-20090104.html
|título=Cuatro millones de alicantinos utilizaron el TRAM en 2008. Las Provincias 
|añoacceso=2009
|autor=
|enlaceautor=
|idioma=
}}</ref> Les estacions en més volum de passagers (en millons) durant dit any son:<ref>{{cita web
|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20090104/tema-dia/ferrocarril-autonomico-supera-millones-20090104.html
|título=El ferrocarril autonòmic supera els 72 millons de viagers. Las Provincias 
|añoacceso=2009
|autor=
|enlaceautor=
|idioma=
}}</ref>

#''Xàtiva'': Aproximadament 6.000.000
#''Colon'': Més de 5.600.000
#''Benimaclet'': Més de 3.200.000

L'us de la ret de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] està en continu creiximent en un creiximent del 154% acumulat en els últims anys degut tant a les continues inauguracions de nous trams, la supressió i empijorament de llínees d'autobusos de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|Metrobús]] i l'EMT i el creiximent del número d'habitants de l'àrea metropolitana de Valéncia. Durant 2008 se produí un llauger creiximent d'un 0'84% del número de passagers que fon condicionat per les diverses folgues convocades durant l'any pels maquinistes de MetroValencia.

El total de viagers per anys:
#''2008'': 68.275.900
#''2007'': 67.745.200
#''2006'': 64.588.903
#''2005'': 61.395.294
#''2004'': 57.586.069
#''2003'': 51.026.260

== Dades ==
Propietari de l'infraestructura: Generalitat Valenciana 
Empresa explotadora de la ret: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 
Marca comercial per a l'explotació de la ret de FGV en la Ciutat de Valéncia: MetroValencia 
Empresa propietaria de tots els vehículs ferroviaris: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril (sense incloure tramvies): Ferrocarril metropolità o suburbà 
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril tramviari : Tramvia 
Sistemes de seguritat utilisats:
* Llínea 1: FAP/DIMFAP (Frenat Automàtic Puntual)
* Llínees 3 i 5: ATP (Automatic Train Protection) en preinstalació de ATO i soport de FAP en tots els trens que circulen per elles.
* Llínees T4,T5 i T6: SAE (Sistema d'Ajuda a l'Explotació), instalada prioritat semafòrica, pero sense us en la Ciutat de Valéncia.
* Comunicacions tren-terra segons normes UIC
* Comunicacions tren-terra per mig de sistema [[TETRA]] o [[GSM]]-R

Bloquejos utilisats (per llínea i tram):
* Llínea 1:
** Tram Vilanova de Castelló - Torrent: BAU en CTC.
** Tram Torrent-Paterna/Seminari-CEU: BAD en CTC.
** Tram Seminari-CEU-Bétera: BAU en CTC.
** Tram Paterna-Entrepins: BAU en CTC.
** Tram Entrepins-L'Eliana: BAD con CTC.
** Tram L'Eliana-Llíria: BAU en CTC i BTC.

* Llínea 3:
** Tram Rafelbunyol - Palmaret: BAU en CTC.
** Tram Palmaret - Aeroport: BAD en CTC.

* Llínees T4, T5 i T6: ''Marcha a la vista''.

* Llínea 5:
** Tota la llínea: BAD en CTC.

Explicació d'abreviatures de bloquejos:
* BAU -> Bloqueig Automàtic en Via Única.
* BAD -> Bloqueig Automàtic en Via Doble (sense balisar).
* CTC -> Control de Tràfic Centralisat.
* BTC -> Bloqueig Telefònic Centralisat.

Trens per series:
* [[Serie 3600 de FGV|UT 3600]]: 10 unitats, 2 d'elles reformades. Desguaixada tota la serie excepte la 3602 (reformada), la 3604 i la 3609 (en estat original), estant apartades en els antics tallers de Torrent.
* [[Serie 3700 de FGV|UTA 3700]]: 40 unitats, 36 en servici. Desguaixades les UTA 3729, 3736 i 3739 i apartada del servici la 3722.
* [[Serie 3800 de FGV|UT 3800]] (tramvia): 25 unitats, 25 en servici.
* [[Serie 3900 de FGV|UTE 3900]]: 18 unitats, 18 en servici.
* [[Serie 4200 de FGV|UT 4200]] (tramvia): 30 unitats, 19 en servici (Les 11 unitats restants presten servici en la ret de FGV Alacant).
* [[Serie 4300 de FGV|UTE 4300]]: 60 unitats, 25 unitats en servici (en espera de rebre unitats de fàbrica).
* Billard 2100 (vehículs de treballs-taller): 3 automotors (2 motors i 1 remolque) 15-01 a 15-03
* Locomotora Rolls-Roice Naval serie 1300 ex-FEVE.
* Dresines de manteniment de via i catenària: 2 unitats.
* Tolves procedents del Ferrocarril ''Serra Menera'': 5 tolves, en servici.
** Material històric: Prop de 30 vehículs de diferents series i en diferents estats de conservació.

*Número de llínees: 5 (Tres llínees de ferrocarril metropolità (L1, L3 i L5) i 2 de tramvia (T4 i T6).
*Quilómetros de ret: 146,797.
*Quilómetros en túnel: 24,178.
*Quilómetros en superfície: 122,619.
*Nº d'estacions i abaixadors: 133.
*Nº d'estacions subterrànees: 31.
*Nº d'estacions en superfície: 102.
*Nº d'escales mecàniques: 130.
*Nº d'ascensors: 65.

== Curiositats ==
* En els seus inicis, el tram que conectava les estacions de Colon i Jesús se nominava ''Ramal Tècnic'', pero al donar-se conte del potencial que oferia este curt ramal, s'incorporà a la llínea 3. Al inaugurar el tram entre Alameda i Ayora, la gestió de les llínees canvia i el recorregut que fea la llínea 3 des de Colon fins a Jesús passà a realisar-se per la llínea 5.
* El recorregut del tramvia esta preparat per a que al aproximar-se als semàfors, estos canvien a vert i detinga el tràfic dels innumerables carrers que creuen el seu recorregut (no és un tramvia integrat en el tràfic) i que fa que, en moltes ocasions, recórrer el recorregut siga més lent de lo recomanable. L'ajuntament de Valéncia no ha considerat oportú activar este sistema per a millorar la rapidea de la llínea (en Burjassot sí esta activat el sistema).
* En Valéncia el nivell freàtic és tan alt, que en la majoria de zones deuen d'utilisar constantment bombes d'aigua durant la seua construcció. A diferencia d'atres llocs com Madrit on la terra és de roca, en Valéncia és argila i complica moltes vegades les llabors d'estanqueitat i resistència.
* L'actual llínea 1 (''Vilanova de Castelló''/''Torrent''.-''Llíria''/''Bétera'') està formada per les primitives llínees 1 i 2 de ''[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]'' i que seguiren esta denominació fins a setembre de 1998 (inauguració de la prolongació de la llínea 3 des de Alameda fins a ''Avinguda del Cid'' i canvi a denominació MetroValencia).
Estant formades per les següents llínees
:* L1: Vilanova de Castelló-Bétera.
:* L2: ''Llíria''- ''València-Sur'' – ''Torrent''.

== Futur<ref>{{cita web
|url=http://www.fgv.es/fgv/html/fgv_crece/fgv_crece_metroval.htm
|título=FGV - Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 
|añoacceso=2009
|autor=
|enlaceautor=
|idioma=
}}</ref> ==

[[Image:Nueva1metrovalencia.gif]]

Amijanat de '''2009''' és possible que s'inaugure el túnel que soterra les vies del Ramal de Llíria des de l'Empalme (Beniferri - Paterna). Ademés s'estan realisant obres de millora i soterrament en els ramals nort d'esta llínea.

Se suprimix la nomenada ''curva de la mort'' entre ''Plaça d'Espanya'' i ''Jesús'' i se prolonga cap a les estacions de ''Bailén'' (T2,L5,L7,Rodalies) ''Peris i Valero'', ''Ausiàs March'' i ''Nova La Fe'' (T6,T8). Este nou tram no se realisarà fins a la realisació de la nova estació central de trens en Valéncia ya que les obres d'este nou tram passen per baix de les actuals vies i del futur Parc Central.
Este túnel passa baix el futur Parc Central i modifica per complet la primera llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana donant servici ademés als barris de Malilla, La Plata i La Fonteta de Sant Lluís.
'''Dates''': s'acordà que la llínea 1 deuria aplegar a ''Nova La Fe'' a la vegada que s'acabaren les obres del nou hospital, que aproximadament acabaran en 2009. Algo totalment impossible a estes altures.

[[Image: Nueva2metrovalencia.gif]]

Nou tramvia que unirà el nort, centre i sur de la ciutat.
Des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant per ''Museus, El Carme, Xàtiva, Alacant, Russafa ''o'' Ciutat de les Arts i les Ciències'' entre atres estacions.

El seu recorregut és en superfície excepte en el tram central entre ''Museus'' i ''General Urrutia''. Este serà el túnel a major profunditat de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Està previst, encara que posteriorment puga ser utilisat per atres llínees, la creació de dos ramals nort (''Empalme - Marchalenes - Museus'' i ''Tavernes Blanques - Pont de Fusta-Museus'') i dos sur (''C.A.C. - Marítim Serrería'' i ''C.A.C. - Natzaret'') quedant la T2 com:
''Empalme'' (L1,T4,T6)/''Tavernes Blanques'' - ''Marítim Serrería'' (L5,T6,T10)/''Nazaret'' (T10))

[[Image: Nueva3Metrovalencia.png]]

El metro continuarà soterrat des de Machado fins a eixir de la localitat d'Alboraya. Açò significa que les estacions de Palmaret i Alboraya quedaran baix terra.

Així mateix, el pas a nivell d'Alboraya quedarà eliminat a finals de l'any 2009, principis de 2010.

[[Image: Nueva5metrovalencia.gif]]

Prolongació de la llínea 5 fins a Ribarroja del Túria (inauguració durant 2010) i possible ampliació posterior fins a Vilamarchant i Llíria per l'antic traçat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviari de ''Marítim Serrería'' (L5,T6) passarà a formar part de la llínea T10.

[[Image: Nueva6metrovalencia.gif]]

Tramvia orbital. ''Empalme'' (L1,T2,T4) ''Orriols''(T2), ''Tarongers''(T4), Bulevar Sur, ''Nova La Fe''(L1), ''Nou D'Octubre'' (L3,L5), ''Campanar'' (L1)... entre atres estacions.

Se tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevars i avingudes perifèriques de la ciutat.

[[Image: Nueva7metrovalencia.gif]]

MetroRibera: suprimida la curva entre ''Plaça d'Espanya'' i ''Jesús'' se millorarà el servici entre ''Palmaret'' i ''Vilanova de Castelló'' a través d'esta modificació de l'actual llínea 3.

[[Image: Nueva8metrovalencia.gif]]

La nova Ret de [[Llínea 8 (MetroValencia)|tramvia de L’Horta Sur]] estarà a punt per a l'any 2010 i recorrerà 19 pobles de la comarca des de Manises fins a Silla passant per Quart de Poblet, Aldaya, Mislata, Alaquàs, Chirivella, la Ciutat de Valéncia, Torrent, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar (barri Orba), Massanassa, Albal, Catarroja i Alcàsser.

[[Image: Nueva9metrovalencia.gif]]

De moment no hi ha ningun proyecte pensat per a la Llínea 9 de MetroValencia, encara que segurament siga de metro subterràneu per diverses zones sense comunicar de la Ciutat de Valéncia. Pero se sospita que siga una llínea de metro fins al port.

[[Image: Nueva10metrovalencia.gif]]

Tramvia de la costa: Recorre per complet la costa valenciana, des de ''Port Saplaya'' fins a ''El Palmar'' passant per la ''Malvarrosa'', ''Les Arenes'' (T4), ''Grau'', ''Nazaret'' (T2),''Pinedo'', ''El Saler'', ''El Palmar'' i ''El Perellonet''.

Actualment una part del seu recorregut l'efectua la T5.

Les primeres obres de la fase nort entre ''Serrería'' (T4) i ''Port Saplaya'' s'efectuaran baix la denominació de T4.

Tindrà 4 finals de llínea: ''Port Saplaya'', ''Neptú'', ''Marítim Serreria'' i ''El Palmar''.
El tram sur finalisarà en ''Nazaret'' (T2) que posteriorment passara per les plages de Pinedo, El Saler i l'Albufera, per a passar per ''El Palmar'' i acabar en ''El Perellonet''.

== Veja's també ==
* [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]
* [[EMT Valéncia]]
* [[Rodalies Valéncia]]
* [[Trenet de Valéncia]]
* [[Transports en Espanya]]
* [[Metro de Barcelona]]
* [[Metro de Sevilla]]
* [[Metro de Madrit]]
* [[Metro de Màlaga]]
* [[Metro de Bilbao]]
* [[Metro de Palma de Mallorca]]

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|es|MetroValencia}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.metrovalencia.es/ Web oficial de Metrovalencia]
*[http://www.metrovalencia.es/moverse-con-metrovalencia-descargas?page=145 Plans i horaris de Metrovalencia]
*[http://www.fgv.es/ Web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.linea2metrovalencia.com/ Web oficial de la Llínea 2 de Metrovalencia]
*[http://www.tranviadelacosta.com Web oficial del Tramvia de la Costa]
*[http://www.fgvalicante.com/ Web oficial de Tram (Metropolità d'Alacant)]
*[http://www.tramvia.org/tranvias-spain/valencia.htm Web no oficial del Tramvia de Valéncia]
*[http://www.urbanrail.net/eu/val/valencia.htm Urbanrail]
*[http://www.youtube.com/watch?v=WDGzi1pSZ4U La Màquina del Metro (Toni A. Martínez)]
 

[[Categoria:MetroValencia]]

Estació de Ferroñes

2009-09-03T23:23:58Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «L''''abaixador de Ferroñes''' és un abaixador d'ADIF situat en la localitat llanerense de Ferroñes, Astúries. == [[Rodalies Astú...».

L''''abaixador de Ferroñes''' és un [[abaixador]] d'[[ADIF]] situat en la localitat [[Llanera|llanerense]] de [[Ferroñes]], [[Astúries]].

== [[Rodalies Astúries]] ==
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[Rodalies Astúries]] que presten servici en l'estació'''
! destí/orige !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí
|- align=center
| [[Estació de Llamaquique|Llamaquique]] || [[Estació de Villabona|Villabona]] || [[Image: LogoC3asturias.png|25px]] || [[Estació de Cancienes|Cancienes]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]]
|}

== Veja's també ==
* [[Rodalies Astúries]]
* [[Ferroñes]], [[Astúries]], {{flagicon|Asturias}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.renfe.es/cercanias/asturias/ Horaris, mapa i tarifes de Rodalies Astúries]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Apeadero_de_Ferroñes}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Astúries]]

Estació de Cancienes

2009-09-03T23:17:21Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «L''''abaixador de Cancienes''' és un abaixador d'ADIF situat en la localitat corverana de Cancienes, Astúries. == [[Rod...».

L''''abaixador de Cancienes''' és un [[abaixador]] d'[[ADIF]] situat en la localitat [[Corvera de Asturias|corverana]] de [[Cancienes]], [[Astúries]].

== [[Rodalies Astúries]] ==
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[Rodalies Astúries]] que presten servici en l'estació'''
! destí/orige !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí
|- align=center
| [[Estació de Llamaquique|Llamaquique]] || [[Estació de Ferroñes|Ferroñes]] || [[Image: LogoC3asturias.png|25px]] || [[Estació de Nubledo|Nubledo]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]]
|}

== Veja's també ==
* [[Rodalies Astúries]]
* [[Cancienes]], [[Astúries]], {{flagicon|Asturias}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.renfe.es/cercanias/asturias/ Horaris, mapa i tarifes de Rodalies Astúries]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Apeadero_de_Cancienes}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Astúries]]

Estació d'Avilés

2009-09-03T23:15:16Z

Silla Blava: /* Enllaços externs */

[[Image: 100añosV-SJDN.jpg|thumb|right|250px|Placa commemorativa del centenari de la llínea Villabona-San Juan de Nieva (Astúries) en l'estació d'Avilés]]

L''''Estació d'Avilés''' és una [[estació de ferrocarril]] d'[[ADIF]] i [[FEVE]] localisada en [[Avilés]] [[Astúries]].

== [[Rodalies Astúries]] ==
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[Rodalies Astúries]] que presten servici en l'estació'''
! destí/orige !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí
|- align=center
| [[Estació de Llamaquique|Llamaquique]] || [[Estació de La Rocica|La Rocica]] || [[Image: LogoC3asturias.png|25px]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]]
|- align=center
| [[Estació de Gijón-Cercanías|Gijón-Cercanías]] || [[Abaixador d'Avilés|Avilés (abaixador)]] || <big>'''F-4'''</big> || [[Estació de Cristalería|Cristalería]] || [[Estació de Cudillero|Cudillero]]
|}

== Veja's també ==
* [[Rodalies Astúries]]
* [[Avilés]], [[Astúries]], {{flagicon|Asturias}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.renfe.es/cercanias/asturias/ Horaris, mapa i tarifes de Rodalies Astúries]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Estación_de_Avilés}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Astúries]]

Estació d'Avilés

2009-09-03T23:07:34Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Placa commemorativa del centenari de la llínea Villabona-San Juan de Nieva (Astúries) en l'estació d'Avilés L...».

[[Image: 100añosV-SJDN.jpg|thumb|right|250px|Placa commemorativa del centenari de la llínea Villabona-San Juan de Nieva (Astúries) en l'estació d'Avilés]]

L''''Estació d'Avilés''' és una [[estació de ferrocarril]] d'[[ADIF]] i [[FEVE]] localisada en [[Avilés]] [[Astúries]].

== [[Rodalies Astúries]] ==
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[Rodalies Astúries]] que presten servici en l'estació'''
! destí/orige !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí
|- align=center
| [[Estació de Llamaquique|Llamaquique]] || [[Estació de La Rocica|La Rocica]] || [[Image: LogoC3asturias.png|25px]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]] || [[Estació de San Juan de Nieva|San Juan de Nieva]]
|- align=center
| [[Estació de Gijón-Cercanías|Gijón-Cercanías]] || [[Abaixador d'Avilés|Avilés (abaixador)]] || <big>'''F-4'''</big> || [[Estació de Cristalería|Cristalería]] || [[Estació de Cudillero|Cudillero]]
|}

== Veja's també ==
* [[Rodalies Astúries]]
* [[Avilés]], [[Astúries]], {{flagicon|Asturias}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.renfe.es/cercanias/asturias/ Horaris, mapa i tarifes de Rodalies Astúries.]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Estación_de_Avilés}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Astúries]]

Estació de Llorca-Sutullena

2009-09-03T22:52:30Z

Silla Blava: /* Rodalies Múrcia/Alacant */

[[Image: Lorcasutullena(frontal)-LetreroADIF2008-.jpg|thumb|right|250px|Edifici de l'estació]]

'''Llorca-Sutullena''' és una de les dos estacions de ferrocarril del casc urbà de [[Llorca]], [[Regió de Múrcia]], junt a la [[estació de Llorca-San Diego|Llorca-San Diego]], inclosa dins de la ret d'estacions d'[[ADIF]] i ix de la llínea [[Múrcia]]-[[Águilas]] del [[Ferrocarril de l'Almanzora]]. Està situada junt a la Plaça de Carruajes, pròxima al centre de [[Llorca]] i junt a la Plaça de Bous de Sutullena.

Té parada dels trens de la [[Llínea C-2 (Rodalies Múrcia/Alacant)|llínea C-2]] de [[Rodalies Múrcia/Alacant]] i és estació terme d'un tren [[Talgo]] procedent de [[Barcelona]], ya que les vies que continuen en direcció a [[Águilas]] no estan preparades per a que circule este tren. Tres dels 16 trens de rodalies que passen per ací procedents de [[Múrcia]] sí continuen fins al final de la llínea en [[Águilas]].

== Història ==
En 1876 se solicita una concessió del tram entre [[Alcantarilla]] i [[Llorca]]. No aplega esta secció fins [[Múrcia]], perque en eixa data està ya construït i en explotació la llínea [[Chinchilla de Monte-Aragón|Chinchilla]]-[[Cartagena]], que passa per [[Alcantarilla (Múrcia)|Alcantarilla]] i [[Múrcia]], i el tram compres entre estos dos punts podia així utilisar-se. La concessió s'otorga, puix, només d'Alcantarilla a [[Llorca]] i en el títul del ferrocarril d'este nom se constituïx una companyia que el construïx. En este moment s'inaugura l'estació de Llorca-Sutullena.

L'estació era terminal fins que s'inaugurà el tram [[Almendricos]]-[[Llorca]] en [[1890]] que permeté que els trens circularen entre [[Llorca]] i [[Águilas]]. Dos anys més tart, en [[1892]], s'inaugurà un breu tram de 171 metros que permeté la continuïtat de la llínea des de [[Múrcia]] fins [[Águilas]], que després del tancament del [[Ferrocarril de l'Almanzora]] se convertí en una llínea de rodalies.

== Servicis ferroviaris ==
=== Llarc Recorregut ===
{| {{tablabonita}}
! tren !! destí !! estacions servides !! freqüència !! observacions
|- align=center
| '''[[Talgo]]''' || [[Estació de Montpellier Saint-Roch|Montpellier]] || [[Totana]] · [[Alhama de Múrcia]] · [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] · [[Oriola]] · [[Estació d'Elig-Parc|Elig-Parc]] · [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] · [[Elda]]-[[Petrer]] · [[Villena]] · [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] · [[Estació del Nort (Valéncia)|Valéncia-Nort]] · [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] · [[Benicàssim]] · [[Benicarló]]-[[Peníscola]] · [[Vinaròs]] · [[L'Aldea]]-[[Amposta]]-[[Tortosa]] · [[Salou]] · [[Estació de Tarragona|Tarragona]] · [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona-Sants]] · [[Girona]] · [[Figueres]] · [[Portbou]] · [[Cerbère]] · [[Perpinyà]] · [[Narbona]] · [[Béziers]] || 1 tren al dia || en sentit contrari procedix de Barcelona-Sants, ya que el procedent de Montpellier se dirigix a [[Cartagena]]<ref>[http://www.laverdad.es/murcia/20080614/cartagena/renfe-suprime-tren-directo-20080614.html Tren directe de Llorca a Montpellier]</ref>
|}

=== [[Rodalies Múrcia/Alacant]] ===
[[Image: Lorcasutullena(frontal).jpg|250px|thumb|Edifici de l'estació en l'antic lletrer de [[RENFE]]]]
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Línees de [[Rodalies Múrcia/Alacant]] que presten servici en l'estació'''
! destí/orige !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí
|- align=center
| ''terminal'', [[Estació d'Águilas|Águilas]] || ''terminal'', [[Estació de Puerto Lumbreras|Puerto Lumbreras]] || [[Image: Madrid-CercaniasC2.png|25px]] || [[Estació de Llorca-San Diego|Llorca-San Diego]] || [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]]
|}

== Veja's també ==
* [[Llínea C-2 (Rodalies Múrcia/Alacant)]]
* [[Anex:Estacions de Rodalies Múrcia/Alacant]]
* [[Llorca]], [[Regió de Múrcia]], {{flagicon|Murcia}}, {{flagicon|Spain}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/estaciones/6006/informacion_000023.shtml Ficha de l'estació en adif.es]
* [http://www.renfe.es/cercanias/murcia/index.html Pàgina oficial de Rodalies Múrcia/Alacant]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Estación_de_Lorca-Sutullena}}

[[Categoria:Estacions de Rodalies Múrcia/Alacant]]

Categoria:Estacions de Rodalies Astúries

2009-09-03T22:46:42Z

Silla Blava:

{{Catmás|Rodalies Astúries}}
[[Categoria:Rodalies Astúries]]

Categoria:Estacions de Rodalies Astúries

2009-09-03T22:45:56Z

Silla Blava: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Rodalies Astúries».

[[Categoria:Rodalies Astúries]]