L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Eduart buil

2026-03-26T21:15:11Z

Revert:

{{fusionar|Eduard Buil}}
'''Eduart Buil i Navarro'''

Nacionalitat: Espanyola

Ocupació: periodiste i poeta, autor de teatre en Llengua Valenciana.

Naiximent: 8 de decembre de 1898. Carrer Norte, de Valéncia.

Defunció: 10 d'agost de 1973, Valéncia, Regne de Valéncia. Espanya.

'''Eduart Buil i Navarro (Valéncia, 8 de decembre de 1898- + Valéncia, 10 d'agost de 1973).'''

Fon un escritor, periodiste, poeta, autor teatral celebrat, recitador, cuentiste, crític, articuliste i croniste de guerra.

Nombrat Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat, en 1931.

'''Biografía''':

Eduart Buil naixqué en el carrer Nort de Valéncia, de pares aragonesos, va sentir des de chicotet l'atracció per les lletres i la lliteratura clàssica, les arts, la música, la poesia i el teatre.

Estudià en les Escoles Píes i començà a treballar sent ben menut, sense parar de escriure, de llegir i de cultirvar-se intelectualment; deprengué francés i contabilitat, sense saber que anys despuix li serviria per a sobreviure en l'estranger.

En una carrera profesional estesa i profunda i, segons paraules de D. Miguel Dominguez, "u dels periodistes més ilustres que donà Valéncia" (Aniversari de El Mercantil Valenciano-27 maig 1992); per millars se contarien els artículs, cròniques, entrevistes, reportages i contes que publicà. El lirisme dorava les seues cròniques ciutadanes i la seua passió per Valéncia li va dur a crear una pàgina en llengua vernàcula -País Valencià- se rotulà, en el citat diari "El Mercantil Valenciano".

En 1931 va ser nombrat Mestre en Gai Saber al guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Valéncia.

Començà escrivint uns "Pensaments" en el semanari festiu La Traca; el seu director era D. Vicent Miguel Carceller.
Despuix és nombrat redactor de "Valéncia al dia".

El conte, un gènero llavors molt en auge, té en Buil un cultivador privilegiat. Y, com no, la poesia de la que escriu en sa biografia: "la poesia està en nosatres, dins de nosatres i és llum que es proyecta cap l'exterior i ho vivifica tot"

Escriu, ademés, sainets, comèdies i sarsueles.

Va ser ex-redactor de "El Mercantil Valenciano"; ex-co-director del diari "Verdad"; ex-director de "Adelante" (Diari del partit socialiste); Director de "La Correspondencia de Valencia", la popular "Corres" i de la "Agencia España"; colaborador del periòdic "La Voz", de Madrid.

Home de prestigi i fidelitat provada, ocupà càrrecs polítics i sindicals dins del gremi periodístic. Va ser membre de la "Federation Internationale des Journalistes" i soci d'honor de varies Entitats Culturales valencianes i estrangeres.

Al terminar la guerra civil espanyola, hagué de patir en sa carn els avatars dramàtics en que a molts sumí la pugna armada, l'angustia de l'exili forçat, la separació de la familia, el sofriment dels camps de concentració, la llarga permanència en terra estranya (Argèlia i Marroc), estranyant la Pàtria chica i la Pàtria gran, fins a que, ya en els últims anys de sa vida pogué tornar als seus orígens (en 1966), a la seua terra desigada, per a iniciar una segona joventut professional.

Escrigué en "La Hoja del Lunes" i en revistes. En 1972, publicà el llibre de versos "A travers d'una vida", en el que recollia prou d'aquella vida tremendament activa, gojosa i accidentà que li tocà viure.

Li dedicaren grates paraules: Manuel González Martí, Eduardo López Chavarri, Carlos Salvador, Vicente Lozar Gomez, Luis de Val, José Royo de León, Vicente Viñals, Maestro Manuel Palau, Jesús Morante Borrás, Josep Mª Bayarri, Enrique Fagoaga, Ireneo Gomez de Linares, Vicente Tomás y Martí, entre atres.

Fallí el 10 d'agost de 1973, en sa casa, el chalet dels periodistes, front als Jardins dels Vivers de la ciutat de Valéncia.

L'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, en Benimaclet, el seu poble amat, el de la seua amada Ampar, li dedicà un carrer: Poeta i periodiste Eduart Buil.

'''Obra''':

- '''Periodisme''': Més de 2000 artículs, contes, cròniques, reportages i entrevistes.

- '''Monografies''': viages, investigacions, història de llocs, pobles i comarques del Regne de Valéncia, publicades en sa major part en "Valencia Atracción". Unes 30, aproximadament.

- '''Noveles publicades''':

La darrera fada.

El bateig.

Mentres la vida riu.

El dolor de triumfar.

Baix la còlera del Deu.

Fanc en les ànimes. 1930.

El miracle de la rosa marcida

- '''Noveles inèdites''':

En castellà

Entre la mezquita y la sinagoga (Españoles en Orán)

¡Madres!

- '''Noveles en preparació''':

La llamada del silencio

Las palomas del Corán

El gran naufragio

- '''Poesia''':

Versos Valencians (que comprenen: “Versos dels vint anys”, “Versos dels treinta anys” y “Versos dels xixanta als setanta anys”)

En lengua de Castilla (Libro al que se añade “El alma de las cosas”)

Antología de la guerra y el exilio.

“A travérs d’una vida” 1972

- '''Teatre estrenat''':

El crit de la sanc. 1 acte, en prosa.

Les dos germanes. 1 acte.

La neta del guarda-agulla. 1 acte.

El celós. Entremés en vers.

Ganes d’agradar. Entremés en prosa.

Les Creus de Maig. Revista en colaboració en Paco Barchino. Música del Mestre Juan Manuel Izquierdo.

El sò Rafel torna a Valéncia. Revista. Música del Mestre Pons.

El gancho. Entremés líric en música del Mestre Mariano Baró Bori.

No et fies de l’aigua mansa. Comèdia 1 acte, en prosa. 1927.

La nina de cristal. Comèdia 1 acte, en prosa i vers.

Comença la festa. Sainete. 1 acte, en prosa.

¿Quin hora és ... Peret?. Comedia 1 acte en prosa. 1931.

Amor en amor es paga. Comèdia 1 acto, en prosa.

Rodeta de sanc. Comèdia 1 acte, en vers. 1930.

Cançó de breçol. Coral. Música del Mestre Pedro Sosa. Cantat.

Rosa de Valéncia. Comèdia 1 acte, en prosa. En José Jover. 1926.

Cadena de flors. Alta comèdia 2 actes, en prosa. 1928.

Doña Inés de Ulloa. Poema 2 actes, en vers.

Ampar, la Clavariesa. Poema 2 actes, en vers. En Jesús Morante Borrás. 1932.

La casa de doña Andrea. Comèdia 3 actes, en prosa. En Felip Meliá. Estrenada en Madrid.

¡Desperta, Perez!. Comèdia 3 actes, en prosa.

El tenorio del carrer. Comèdia 1 acte, en prosa.

Els pícaros nyervis. Entremés en prosa.

L'indigna farsa. Comèdia 1 acte. En prosa.

El miracle de l’art i de l’amor. Poema 2 actes, en vers.

Oronetes d’estiu. Comèdia 1 acte, en prosa. 1934.

La leyenda del romero. Zarzuela grande 2 actes, en vers. Música dels Mestres Puig i Cerquera.

- '''Teatre inèdit''':

Amalia, la carasera. Sainet 1 acte, vers. Música del Mestre Ramón Puig.

Dogal d'amor. Poema 2 actes, en vers. Música del Mestre Vicente Estarelles.

Tres refugiados en Orán. Comèdia 1 acte, en prosa. En castellà.

La dolorosa. Comèdia 1 acte, en vers.

El chic es tenor. Comèdia 1 acte, en prosa. En don Salvador Bueso.

- '''Atres treballs''':

Breu reportage gràfic de la Segona Guerra Mundial.

Apunts per a l’historia del Teatre Valencià (Conferència donada en París).

Mis amigos muertos (Inèdit).

Chavito –película de la guerra- (Inèdita).

Cuadernos de viaje. En castellà

Íntims no publicables.-

Versos a los míos

Mi vida. Autobiografia.

Memorias del exilio.

Existixen publicacions d'atres autors de l'época, dedicades al meu yayo pels seus creadors.

Estadi Ciutat de Valéncia

2026-03-17T13:51:07Z

Revert:

[[Archiu:Het stadion van Levante, vanaf de noordtribune.JPG|300px|thumb|Estadi Ciutat de Valéncia]]

L' '''Estadi Ciutat de Valéncia''' és el nom de l'[[estadi]] de [[fútbol]] de la ciutat de [[Valéncia]] a on juga els seus partits oficials el [[Llevant Unió Deportiva]]. Es troba situat en el carrer Sant Vicent de Paúl, 44, del [[Sant Llorenç|barri de Sant Llorenç]], popularment conegut com a part del barri d'[[Els Orriols|Orriols]], i junt a l'avinguda Germans Machado, que forma part de la [[Ronda Nort de Valéncia|Ronda Nort]] de la ciutat.

En els últims anys, l'estadi ha mampés una transformació radical, convertint-se en un dels camps més moderns i sostenibles de la categoria, destacant la seua nova coberta d'enginyeria d'avantguarda.

== Història i construcció ==
L'estadi fon proyectat per l'arquitecte [[Juan José Estellés]] i se construí en uns terrenys coneguts com els d'Orriols. Fon inaugurat oficialment el '''9 de setembre de 1969''' en un partit entre el Llevant UD i el [[Valéncia CF]].

=== Els noms de l'estadi ===
A lo llarc de la seua història, el recinte ha tengut diferents denominacions oficials:
* '''Estadi Antonio Román:''' En honor al president que impulsà la seua construcció (1969-1972).
* '''Nou Estadi:''' Nom popular i oficial durant moltes decades (1972-1999).
* '''Estadi Ciutat de Valéncia:''' Denominació actual adoptada per a reforçar el lligam del club en la capital del Túria.

== La gran remodelació del sigle XXI ==
En l'any 2020, el club mamprengué una ambiciosa reforma integral de l'estadi, dividida en diverses fases per a moure'l cap a l'elit del futbol europeu.

=== La nova coberta ===
L'element més distintiu és la seua coberta metallica llaugera, que cobrix tot l'aforament de l'estadi. Esta estructura no només protegix als aficionats, sino que millora la calitat de la llum per a les retransmissions televisives i incorpora dos video-marcadors de gran tamany.

=== Tecnologia i sostenibilitat ===
L'estadi dispon de sistemes d'iluminació LED de d'última generació i una conectivitat total per als seguidors. S'ha treballat especialment en l'eficiència energètica, fent del Ciutat de Valéncia un edifici més amable en el mig ambient.

== Acontenyiments destacats ==
L'estadi ha albergat diversos acontenyiments de rellevància nacional i internacional:
* '''Partits de la selecció espanyola:''' Ha segut seu de diversos encontres oficials i amistosos del combinat nacional.
* '''Copes de la Reina:''' Albergà finals del torneig de futbol femení, impulsant el deport femení en la ciutat.
* '''Events internacionals:''' En l'any 2024 i 2025, el camp fon utilisat per a competicions de rugbi i atres disciplines gràcies a la seua versatilitat.

== El futur de l'estadi ==
A diferència de Mestalla, el Ciutat de Valéncia té un futur plenament consolidat en la seua ubicació actual. El club proyecta continuar en la segona fase de la reforma, que inclou:
* '''Frontera exterior:''' Una nova "pell" que envoltarà tot l'edifici per a donar-li una image unitària i moderna.
* '''Zones comercials:''' Millora de les àrees de restauració i tendes oficials en els baixos de l'estadi per a generar activitat durant tota la semana.
* '''Museu del Llevant UD:''' Un espai dedicat a la rica història de l'equip "granota", des de la Copa de l'Espanya Lliure fins a l'actualitat.

== Vore també ==
* [[Llevant Unió Deportiva]]
* [[Història de Valéncia]]
* [[Estadi de Mestalla]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Estadi Ciutat de València}}
* [https://www.levanteud.com/oficinas L'estadi en el portal del Llevant UD]

[[Categoria:Estadis de futbol de Valéncia]]
[[Categoria:Llevant Unió Deportiva]]
[[Categoria:Estadis de fútbol de la Comunitat Valenciana]]

Mestalla

2026-03-17T13:45:49Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «L''''estadi de Mestalla''' és la seu històrica del Valéncia Club de Fútbol i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Valéncia. Inaugurat en la decada dels anys 20, és el camp en actiu més antic de la Primera Divisió Espanyola. El seu nòmine rendix tribut a la sèquia de Mestalla, que formava part de l'infraestructura de rec de l'horta valenciana i que passava oficialment per baix de lo que hui és el terreny de joc. Est…»

L''''estadi de Mestalla''' és la seu històrica del [[Valéncia Club de Fútbol]] i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de [[Valéncia]]. Inaugurat en la decada dels anys 20, és el camp en actiu més antic de la [[Primera Divisió Espanyola]]. El seu nòmine rendix tribut a la sèquia de Mestalla, que formava part de l'infraestructura de rec de l'[[horta valenciana]] i que passava oficialment per baix de lo que hui és el terreny de joc.

Este recinte no és només un camp de futbol, sino un icona cultural que ha mampés la representació de la passió esportiva valenciana durant més d'un sigle.

== Història i evolució arquitectònica ==
El 20 de maig de 1923 fon la data clau de la seua estrena, en un partit contra el [[Llevant UD]]. En aquell moment, l'estadi era una modesta construcció de fusta i terra.

=== Reformes i transformacions ===
* '''L'ampliació de 1950:''' Coneguda com el "gran Mestalla", fon l'obra que donà a l'estadi la seua image imponent, incloent la mítica gradà de la Mar.
* '''La Riuada de 1957:''' El desbordament del riu Túria inundà el camp, destruint el sistema elèctric i les oficines. La solidaritat del valencianisme fon vital per a la seua recuperació en temps rècord.
* '''Modernisació de 1982:''' En motiu del Mundial de futbol celebrat en Espanya, se realisaren millores estructurals i se canvià l'aspecte exterior per a complir en les exigències de la FIFA.

== Aconteiximents clau en la seua trayectòria ==
Mestalla ha segut l'escenari de nombrosos '''aconteiximents''' que formen part de la memòria coléctiva:

# '''Seu de la selecció espanyola:''' Especialment recordada és la seua participació en el Mundial de 1982.
# '''Finals de la Copa del Rey:''' Per la seua situació geogràfica i capacitat, ha segut la seu neutral preferida per a les finals nacionals durant décadas.
# '''Jocs Olímpics de 1992:''' Albergà partits decisius on la selecció d'Espanya conseguiria finalment la medalla d'or.
# '''Events socials:''' També ha segut lloc d'encontres polítics, religiosos i concerts de grans estreles internacionals.

== El futur de Mestalla: derrocament i reconversió ==
El destí de l'estadi de Mestalla està estretament lligat a la finalisació del [[Nou Mestalla]]. Segons els acorts urbanístics vigents en l'ajuntament de Valéncia, la parcela actual té els dies contats.

=== El proyecte de demolició ===
Una volta el club es trasllade al nou recinte de [[Benicalap]] ([[Nou Mestalla]] previsió per a l'estiu de 2027), l'antic Mestalla serà derrocat. El proyecte urbanístic preveu:
* '''Residencial de lluxe:''' La construcció de torres d'edificis de vivendes en la zona que actualment ocupa la gespa i les grades.
* '''Zones verdes:''' La creació de jardins i espais públics per al [[barri de l'Exposició]].
* '''Espai de memòria:''' S'ha demanat que se conserve algun element simbòlic o plaça que recorde el lloc exacte on estigué el punt central del camp durant 100 anys.

=== Controversia i sentimentalisme ===
El futur del terreny és motiu de debat constant. Molts aficionats s'oposen a la destrucció d'un monument històric, mentres que les necessitats financeres de l'entitat i els compromisos en la ciutat obliguen a la seua venta i posterior transformació en un centre neuràlgic de vivendes i comerç.

== Característiques tècniques actuals ==
L'estadi manté una de les estructures més verticals d'Europa, lo que genera una acústica i una pressió ambiental úniques:
* '''Capacitat:''' 49.430 persones.
* '''Orientació:''' Nord-Sur, clàssica en els estadis de l'època.
* '''Accesos:''' Situat en ple casc urbà, lo que facilita l'arribada a peu de milers de seguidors.

== Vore també ==
* [[Valéncia Club de Futbol]]
* [[Nou Mestalla]]
* [[Sèquia de Mestalla]]

[[Categoria:Estadis de futbol de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

Colló

2026-03-17T13:08:56Z

Revert: Pàgina redirigida a Collons

#REDIRECT [[Collons]]

Collons

2026-03-17T13:06:34Z

Revert:

La paraula '''collons''' (del llatí ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la [[llengua valenciana]]. Encara que el seu significat primigeni es referix als [[òrgans genitals]] masculins ([[testículs]]), el seu ús ha transcendit l'anatomia per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià.

== Significat anatòmic ==
En el seu sentit lliteral, ''collons'' designa els testículs. En la cultura popular valenciana, esta part del cos s'ha associat històricament en conceptes com la virilitat, el corage o la força.

'''Eixemple:''' "Eixe home en té uns collons com a canastes" (referint-se a la seua valentia o atreviment).

== Usos com a interjecció i expressió ==
La riquera de la paraula residix en la seua capacitat per a canviar de significat segons l'entonació i el context. És una "paraula comodí" que pot expressar quasi qualsevol estat d'ànim:

* '''Sorpresa o Admiració:''' "¡Collons, quina bellea!"
* '''Enfado o Indignació''': "¡Anem a vore, collons, fés lo que te dic!"
* '''Cansanci''': "¡Quins collons... atra volta la mateixa cançoneta!"
* '''Èmfasi o Afirmació''': "¡I tant que sí, collons!"

== Expressions típiques valencianes ==
L'idiosincràsia valenciana ha generat una sèrie de frases fetes i locucions que fan referència a esta paraula:

# '''Tindre collons:''' Ser valent o tindre molt de morro.
# '''Tocar els collons:''' Molestar o fastidiar a algú de manera insistent.
# '''Eixir dels collons:''' Expressió d'autoritat o voluntat pròpia ("Ho faig perqué m'ix dels collons").
# '''Fins als collons:''' Estar saturat d'una situació.
# '''Això val un colló:''' Referit a un preu molt elevat o a un gran valor material.
# '''¡A fer la mà els collons!:''' Expressió de ruptura o enviament a pastar fanc de manera contundent.

== Orige i etimologia ==
L'orige és clarament [[llatí]]. La paraula ha evolucionat de manera natural en el [[romanç valencià]], mantenint la doble "l" que la diferencia de les formes d'atres llengües veïnes en la seua pronúnciació tradicional. Històricament, apareix en textos de l'època clàssica valenciana ([[Segle d'Or]]) en contextos de sàtira o llenguage col·loquial.

== Aspectes sociollingüístics ==
Encara que fòra de [[Valéncia]] pot considerar-se una paraula grossera o malsonant, en el territori valencià ha perdut gran part de la seua càrrega ofensiva en contexts informals. S'utilisa de manera natural entre amics i familiars, actuant com un element de cohesió i reafirmació de l'identitat.

== Referències ==
* {{DGLV|Collons}}

[[Categoria:Llengua valenciana]]
[[Categoria:Cultura de Valéncia]]

Collons

2026-03-17T13:03:21Z

Revert:

La paraula '''collons''' (del llatí ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la [[llengua valenciana]]. Encara que el seu significat primigeni es referix als [[òrgans genitals]] masculins ([[testículs]]), el seu ús ha transcendit l'anatomia per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià.

== Significat anatòmic ==
En el seu sentit lliteral, ''collons'' designa els testículs. En la cultura popular valenciana, esta part del cos s'ha associat històricament en conceptes com la virilitat, el corage o la força.

'''Eixemple:''' "Eixe home en té uns collons com a canastes" (referint-se a la seua valentia o atreviment).

== Usos com a interjecció i expressió ==
La riquera de la paraula residix en la seua capacitat per a canviar de significat segons l'entonació i el context. És una "paraula comodí" que pot expressar quasi qualsevol estat d'ànim:

* '''Sorpresa o Admiració:''' "¡Collons, quina bellea!"
* '''Enfado o Indignació''': "¡Anem a vore, collons, fés lo que te dic!"
* '''Cansanci''': "¡Quins collons... atra volta la mateixa cançoneta!"
* '''Èmfasi o Afirmació''': "¡I tant que sí, collons!"

== Expressions típiques valencianes ==
L'idiosincràsia valenciana ha generat una sèrie de frases fetes i locucions que fan referència a esta paraula:

# '''Tindre collons:''' Ser valent o tindre molt de morro.
# '''Tocar els collons:''' Molestar o fastidiar a algú de manera insistent.
# '''Eixir dels collons:''' Expressió d'autoritat o voluntat pròpia ("Ho faig perqué m'ix dels collons").
# '''Fins als collons:''' Estar saturat d'una situació.
# '''Això val un colló:''' Referit a un preu molt elevat o a un gran valor material.
# '''¡A fer la mà els collons!:''' Expressió de ruptura o enviament a pastar fanc de manera contundent.

== Orige i etimologia ==
L'orige és clarament [[llatí]]. La paraula ha evolucionat de manera natural en el [[romanç valencià]], mantenint la doble "l" que la diferencia de les formes d'atres llengües veïnes en la seua pronúnciació tradicional. Històricament, apareix en textos de l'època clàssica valenciana ([[Segle d'Or]]) en contextos de sàtira o llenguage col·loquial.

== Aspectes sociollingüístics ==
Encara que fòra de [[Valéncia]] pot considerar-se una paraula grossera o malsonant, en el territori valencià ha perdut gran part de la seua càrrega ofensiva en contexts informals. S'utilisa de manera natural entre amics i familiars, actuant com un element de cohesió i reafirmació de l'identitat.

== Referències ==
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). ''Diccionari General de la Llengua Valenciana''.

[[Categoria:Llengua valenciana]]
[[Categoria:Cultura de Valéncia]]

Collons

2026-03-17T13:02:49Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''collons''' (del llatí ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la llengua valenciana. Encara que el seu significat primigeni es referix als òrgans genitals masculins (testículs), el seu ús ha transcendit l'anatomia per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià. == Significat anatò…»

La paraula '''collons''' (del llatí ''coleus'', que significa "sac" o "bolsa") és, sense dubte, una de les expressions més icòniques, versàtils i identitàries de la [[llengua valenciana]]. Encara que el seu significat primigeni es referix als [[òrgans genitals]] masculins ([[testículs]]), el seu ús ha transcendit l'anatomia per a convertir-se en un pilar fonamental de la pragmàtica i la comunicació oral del poble valencià.

== Significat anatòmic ==
En el seu sentit lliteral, ''collons'' designa els testículs. En la cultura popular valenciana, esta part del cos s'ha associat històricament en conceptes com la virilitat, el corage o la força.

'''Eixemple:''' "Eixe home en té uns collons com a canastes" (referint-se a la seua valentia o atreviment).

== Usos com a interjecció i expressió ==
La riquera de la paraula residix en la seua capacitat per a canviar de significat segons l'entonació i el context. És una "paraula comodí" que pot expressar quasi qualsevol estat d'ànim:

* '''Sorpresa o Admiració:''' "¡Collons, quina bellea!"
* '''Enfado o Indignació''': "¡Anem a vore, collons, fés lo que te dic!"
* '''Cansanci''': "¡Quins collons... atra volta la mateixa cançoneta!"
* '''Èmfasi o Afirmació''': "¡I tant que sí, collons!"

== Expressions típiques valencianes ==
L'idiosincràsia valenciana ha generat una sèrie de frases fetes i locucions que fan referència a esta paraula:

# '''Tindre collons:''' Ser valent o tindre molt de morro.
# '''Tocar els collons:''' Molestar o fastidiar a algú de manera insistent.
# '''Eixir dels collons:''' Expressió d'autoritat o voluntat pròpia ("Ho faig perqué m'ix dels collons").
# '''Fins als collons:''' Estar saturat d'una situació.
# '''Això val un colló:''' Referit a un preu molt elevat o a un gran valor material.
# '''¡A fer la mà els collons!:''' Expressió de ruptura o enviament a pastar fanc de manera contundent.

== Orige i Etimologia ==
L'orige és clarament [[llatí]]. La paraula ha evolucionat de manera natural en el [[romanç valencià]], mantenint la doble "l" que la diferencia de les formes d'atres llengües veïnes en la seua pronúnciació tradicional. Històricament, apareix en textos de l'època clàssica valenciana ([[Segle d'Or]]) en contextos de sàtira o llenguage col·loquial.

== Aspectes Sociollingüístics ==
Encara que fòra de [[Valéncia]] pot considerar-se una paraula grossera o malsonant, en el territori valencià ha perdut gran part de la seua càrrega ofensiva en contexts informals. S'utilisa de manera natural entre amics i familiars, actuant com un element de cohesió i reafirmació de l'identitat.

== Referències ==
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). ''Diccionari General de la Llengua Valenciana''.

[[Categoria:Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Cultura de Valéncia]]

Nou Mestalla

2026-03-16T15:58:17Z

Revert:

[[Archiu:Nou_Mestalla_2013_cropped.jpg|thumb|300px|Estat de les obres en 2013]]
El '''Nou Mestalla''' és el futur recinte deportiu del [[Valéncia Club de Futbol]], situat en l'[[Avinguda de les Corts Valencianes]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Este proyecte, que naixqué en l'aspiració de ser un dels millors estadis d'[[Europa]], ha patit un llarc procés de paràlisis de vora dos decades.

En l'actualitat, l'estadi és una peça clau per a la celebració de la '''Copa del Món de Futbol de 2030''', sent una de les seus confirmades per la [[FIFA]] per a albergar encontres de la fase de grups i eliminatòries de semifinals.

== Context històric i bloqueig ==
El proyecte fon presentat en societat en l'any [[2006]] pel president [[Juan Soler]]. Les obres arrancaren en gran entusiasme en agost de [[2007]], peró la forta [[crisis immobiliària]] i el deute asfixiant de l'entitat provocaren la parada total dels treballs en febrer de [[2009]].

Durant més de quinze anys, l'estructura de formigó fon coneguda mediàticament com "l'esquelet de Benicalap". No fon fins a l'any 2025 quan, gràcies a l'impuls dels fondos de [[CVC]] i un nou pla de finançament de 322 milions d'euros, se pogué mampendre la represa definitiva de les obres.

== Seu de la Copa del Món 2030 ==
L'elecció d'[[Espanya]], [[Portugal]] i [[Marroc]] com a organisadors del [[Mundial de Futbol 2030]] ha segut el motor definitiu per a la finalisació del recinte.

=== Requisits de la FIFA ===
Per a que Valéncia puga ser seu mundialista, el Nou Mestalla té de complir unes condicions molt estrictes:
* '''Capacitat Bruta:''' L'estadi dispondrà de '''70.044 places''', superant de llarc els 60.000 exigits per a les semifinals.
* '''Accessibilitat:''' Millora de les conexions en metro (parada de [[Beniferri]] i [[Empalme]]) i autobusos urbans.
* '''Tecnologia:''' Implementació de tecnologies de conectivitat 5G i sistemes de video-vigilància d'última generació.

=== Impacte en la ciutat ===
La designació com a seu mundialista supondrà una inversió addicional en infraestructures hoteleres i de transport en la zona nord de la ciutat, consolidant a Valéncia com un referent del turisme deportiu a nivell internacional.

== Característiques del proyecte final ==
El disseny actual, revisat en [[2024]] i [[2025]], dista lleugerament del proyecte original per a fer-lo més funcional i rentable:

* '''La Coberta:''' Una estructura de cables i tensostats que cobrix el cent per cent de l'aforament, protegint als aficionats de la pluja i el sol.
* '''Façana Ventilada:''' Una "pell" exterior que permet la circulació de l'aire, reduint el gast energètic de l'edifici.
* '''Zones VIP:''' S'ha augmentat el número de lojes i zones de ''hospitality'' per a generar ingressos atípics durant tot l'any.
* '''Museu i Tenda:''' El trasllat del museu històric del club i la megatenda oficial a la planta baixa del nou estadi.

== Aspectes urbanístics ==
L'acort entre el Valéncia CF i l'[[Ajuntament de Valéncia]] inclou:
# La construcció del '''[[Polideportiu de Benicalap]]''', demanat pels veïns durant décades.
# El desenroll de la zona terciària (comerços i hotels) en les parceles adjacents.
# La posterior demolició de l'antic [[Mestalla]] una volta s'haja produït el trasllat definitiu.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [https://www.valenciacf.com/ Pàgina oficial del Valéncia CF]

[[Categoria:Estadis de futbol de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valéncia Club de Futbol]]
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

Valéncia Club de Futbol

2026-03-16T15:49:56Z

Revert: Pàgina redirigida a Valéncia Club de Fútbol

#REDIRECT [[Valéncia Club de Fútbol]]

Nou Mestalla

2026-03-16T15:48:57Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «Estat de les obres en 2026 El '''Nou Mestalla''' és el futur recinte deportiu del Valéncia Club de Futbol, situat en l'Avinguda de les Corts Valencianes de la ciutat de Valéncia. Este proyecte, que naixqué en l'aspiració de ser un dels millors estadis d'Europa, ha patit un llarc procés de paràlisis de vora dos decades. En l'actualitat, l'estadi és una peça clau per a la celebra…»

[[Archiu:Nou_Mestalla_2013_cropped.jpg|thumb|300px|Estat de les obres en 2026]]
El '''Nou Mestalla''' és el futur recinte deportiu del [[Valéncia Club de Futbol]], situat en l'[[Avinguda de les Corts Valencianes]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Este proyecte, que naixqué en l'aspiració de ser un dels millors estadis d'[[Europa]], ha patit un llarc procés de paràlisis de vora dos decades.

En l'actualitat, l'estadi és una peça clau per a la celebració de la '''Copa del Món de Futbol de 2030''', sent una de les seus confirmades per la [[FIFA]] per a albergar encontres de la fase de grups i eliminatòries de semifinals.

== Context històric i bloqueig ==
El proyecte fon presentat en societat en l'any [[2006]] pel president [[Juan Soler]]. Les obres arrancaren en gran entusiasme en agost de [[2007]], peró la forta [[crisis immobiliària]] i el deute asfixiant de l'entitat provocaren la parada total dels treballs en febrer de [[2009]].

Durant més de quinze anys, l'estructura de formigó fon coneguda mediàticament com "l'esquelet de Benicalap". No fon fins a l'any 2025 quan, gràcies a l'impuls dels fondos de [[CVC]] i un nou pla de finançament de 322 milions d'euros, se pogué mampendre la represa definitiva de les obres.

== Seu de la Copa del Món 2030 ==
L'elecció d'[[Espanya]], [[Portugal]] i [[Marroc]] com a organisadors del [[Mundial de Futbol 2030]] ha segut el motor definitiu per a la finalisació del recinte.

=== Requisits de la FIFA ===
Per a que Valéncia puga ser seu mundialista, el Nou Mestalla té de complir unes condicions molt estrictes:
* '''Capacitat Bruta:''' L'estadi dispondrà de '''70.044 places''', superant de llarc els 60.000 exigits per a les semifinals.
* '''Accessibilitat:''' Millora de les conexions en metro (parada de [[Beniferri]] i [[Empalme]]) i autobusos urbans.
* '''Tecnologia:''' Implementació de tecnologies de conectivitat 5G i sistemes de video-vigilància d'última generació.

=== Impacte en la ciutat ===
La designació com a seu mundialista supondrà una inversió addicional en infraestructures hoteleres i de transport en la zona nord de la ciutat, consolidant a Valéncia com un referent del turisme deportiu a nivell internacional.

== Característiques del proyecte final ==
El disseny actual, revisat en [[2024]] i [[2025]], dista lleugerament del proyecte original per a fer-lo més funcional i rentable:

* '''La Coberta:''' Una estructura de cables i tensostats que cobrix el cent per cent de l'aforament, protegint als aficionats de la pluja i el sol.
* '''Façana Ventilada:''' Una "pell" exterior que permet la circulació de l'aire, reduint el gast energètic de l'edifici.
* '''Zones VIP:''' S'ha augmentat el número de lojes i zones de ''hospitality'' per a generar ingressos atípics durant tot l'any.
* '''Museu i Tenda:''' El trasllat del museu històric del club i la megatenda oficial a la planta baixa del nou estadi.

== Aspectes urbanístics ==
L'acort entre el Valéncia CF i l'[[Ajuntament de Valéncia]] inclou:
# La construcció del '''[[Polideportiu de Benicalap]]''', demanat pels veïns durant décades.
# El desenroll de la zona terciària (comerços i hotels) en les parceles adjacents.
# La posterior demolició de l'antic [[Mestalla]] una volta s'haja produït el trasllat definitiu.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [https://www.valenciacf.com/ Pàgina oficial del Valéncia CF]

[[Categoria:Estadis de futbol de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valéncia Club de Futbol]]
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

Ensaïmada

2025-10-01T08:08:55Z

Revert:

[[Archiu:Ensaimada 3.jpg|miniaturadeimagen|Ensaïmades]]
L’'''ensaïmada''' (del mallorquí ''ensaïmada'', derivat de ''saïm'' o ''sagí'') és un dolç típic de l’illa de [[Mallorca]], en les [[Illes Balears]]. Està elaborada principalment en farina de forment, ous, sucre, rent, aigua i saïm de porc, que li dóna el seu nom característic.

== Descripció ==
La massa de l’ensaïmada es treballa a mà i es deixa reposar durant hores, formant-se en un llarc cordó que es cargola en forma d’espiral. Després es cou en forn fins que queda dorada. La seua textura és esponjosa i llagera, i la superfície sol empolvorar-se en sucre en pols.

== Varietats ==
Hi ha dos grans tipos d’ensaïmada:
* '''Ensaïmada llisa''', sense farcit.
* '''Ensaïmada farcida''', que pot portar cabell d’àngel, crema, chocolat o atres ingredients.

Una varietat famosa és l’'''ensaïmada de Mallorca en cabell d’ángel''', molt popular tant en les Illes Balears com en la [[Península Ibèrica]].

== Reconeiximent ==
L’ensaïmada de Mallorca compta en la denominació d’[[Indicació Geogràfica Protegida]] (IGP), que garantix la seua producció tradicional i l’orige insular.

== Cultura i consum ==
És habitual consumir l’ensaïmada en desdejuni o berenar, acompanyada de café, chocolat o llet. També és un recort típic que els visitants s’emporten de Mallorca, venent-se en caixes redones de cartó.

== Vore també ==
* [[Sobrassada]]
* [[Pasticeria]]
* [[Gastronomia de Mallorca]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Ensaïmada}}
{{DGLV|Ensaïmada}}

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Gastronomia de Mallorca]]

Ensaïmada

2025-10-01T08:07:16Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «Ensaïmades L’'''ensaïmada''' (del mallorquí ''ensaïmada'', derivat de ''saïm'' o ''sagí'') és un dolç tí…»

[[Archiu:Ensaimada 3.jpg|miniaturadeimagen|Ensaïmades]]
L’'''ensaïmada''' (del mallorquí ''ensaïmada'', derivat de ''saïm'' o ''sagí'') és un dolç típic de l’illa de [[Mallorca]], en les [[Illes Balears]]. Està elaborada principalment en farina de forment, ous, sucre, rent, aigua i saïm de porc, que li dóna el seu nom característic.

== Descripció ==
La massa de l’ensaïmada es treballa a mà i es deixa reposar durant hores, formant-se en un llarc cordó que es cargola en forma d’espiral. Després es cou en forn fins que queda dorada. La seua textura és esponjosa i llagera, i la superfície sol empolvorar-se en sucre en pols.

== Varietats ==
Hi ha dos grans tipos d’ensaïmada:
* '''Ensaïmada llisa''', sense farcit.
* '''Ensaïmada farcida''', que pot portar cabell d’àngel, crema, chocolat o atres ingredients.

Una varietat famosa és l’'''ensaïmada de Mallorca en cabell d’ángel''', molt popular tant en les Illes Balears com en la [[Península Ibèrica]].

== Reconeiximent ==
L’ensaïmada de Mallorca compta en la denominació d’[[Indicació Geogràfica Protegida]] (IGP), que garantix la seua producció tradicional i l’orige insular.

== Cultura i consum ==
És habitual consumir l’ensaïmada en desdejuni o berenar, acompanyada de café, chocolat o llet. També és un recort típic que els visitants s’emporten de Mallorca, venent-se en caixes redones de cartó.

== Vore també ==
* [[Sobrassada]]
* [[Pasticeria]]
* [[Gastronomia de Mallorca]]

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Gastronomia de Mallorca]]

Cigrons

2025-03-25T09:05:48Z

Revert: Pàgina redirigida a Cigró

#REDIRECT [[Cigró]]

Paella de fege de bou

2025-03-25T09:04:06Z

Revert:

La '''paella de fege de bou''' és una varietat tradicional de [[paella]] originària de l'[[Horta Nort]] de [[Valéncia]]. Este plat, considerat un acontenyiment festiu en la comarca, es caracterisa per ser lleugerament melós i no sec.

=== Orige i història ===

L'orige d'esta paella es remonta a l'época en que els [[llauradors]] de l'Horta Nort criaven [[bous]] en casa com a inversió. Quan portaven l'animal a l'[[escorchador]], rebien com a regal el [[fege]] i atres parts de poc valor comercial pero d'alt valor nutritiu. Estos talls de carn, que es feyen malbé ràpidament, s'aprofitaven per a fer un dinar comunal en amics i familiars[^1].

=== Ingredients ===

Els ingredients principals d'esta paella són:

* 400 g d'arròs
* 300 g de fege de bou (o [[vedella]])
* 200 g de lleterola de bou (o vedella)
* 100 g de [[cigrons]]
* 1 escarola gran
* 1 [[tomaca]]
* Caldo de [[carn]]
* [[Pebre roig]]
* [[Oli d'oliva]]
* [[Safrà]]
* [[Sal]]

=== Preparació ===

La preparació d'esta paella seguix els passos típics de les paelles valencianes, pero destaca per l'us del fege de bou i la lleterola, que li donen un sabor característic i intens.

=== Importància cultural ===

La paella de fege de bou és un plat poc conegut fòra de l'Horta Nort, pero representa un autèntic tros d'història gastronòmica valenciana. La seua elaboració i consum continuen sent una tradició important en la comarca, vinculada a celebracions i reunions familiars[^1].

=== Referències ===
[^1] À Punt. "Paella de fege de bou - Receptes de La cuina de Morera". À Punt, 17 de giner de 2023. https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/paella-fetge-bou_138_1576735.html

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Paelles]]
[[Categoria:Plats d'arròs]]
[[Categoria:Plats de carn]]

Paella de fege de bou

2025-03-25T09:01:55Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «La '''paella de fege de bou''' és una varietat tradicional de paella originària de l'Horta Nort de Valéncia. Este plat, considerat un esdeveniment festiu en…»

La '''paella de fege de bou''' és una varietat tradicional de paella originària de l'Horta Nort de Valéncia. Este plat, considerat un esdeveniment festiu en la comarca, es caracterisa per ser lleugerament melós i no sec.

=== Orige i història ===

L'orige d'esta paella es remonta a l'época en que els llauradors de l'Horta Nort criaven bous en casa com a inversió. Quan portaven l'animal a l'escorchador, rebien com a regal el fege i atres parts de poc valor comercial pero d'alt valor nutritiu. Estos talls de carn, que es feyen malbé ràpidament, s'aprofitaven per a fer un dinar comunal en amics i familiars[^1].

=== Ingredients ===

Els ingredients principals d'esta paella són:

* 400 g d'arròs
* 300 g de fege de bou (o vedella)
* 200 g de lleterola de bou (o vedella)
* 100 g de cigrons
* 1 escarola gran
* 1 tomaca
* Caldo de carn
* Pebre roig
* Oli d'oliva
* Safrà
* Sal

=== Preparació ===

La preparació d'esta paella seguix els passos típics de les paelles valencianes, pero destaca per l'us del fege de bou i la lleterola, que li donen un sabor característic i intens.

=== Importància cultural ===

La paella de fege de bou és un plat poc conegut fòra de l'Horta Nort, pero representa un autèntic tros d'història gastronòmica valenciana. La seua elaboració i consum continuen sent una tradició important en la comarca, vinculada a celebracions i reunions familiars[^1].

=== Referències ===
[^1] À Punt. "Paella de fege de bou - Receptes de La cuina de Morera". À Punt, 17 de giner de 2023. https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/receptes/paella-fetge-bou_138_1576735.html

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Paelles]]
[[Categoria:Plats d'arròs]]
[[Categoria:Plats de carn]]

Lladró

2025-02-14T22:41:42Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «Lladró '''Lladró''' és una empresa valenciana de prestigi internaciona…»

[[Archiu:Fàbrica de Lladró - Tavernes Blanques.jpg|miniaturadeimagen|dreta|Lladró]]
'''Lladró''' és una [[empresa]] [[valenciana]] de prestigi internacional dedicada a la fabricació de figures de [[porcellana]] d'alta qualitat. La seua seu central es troba en [[Tavernes Blanques]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Història ==

L'empresa va ser fundada en [[1953]] pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró Cortina en la localitat d'[[Almàssera]]. Inicialment fabricaven només gerres i gerrons, pero tres anys més tart començaren a elaborar les figures de porcellana que els farien famosos.

En [[1958]] traslladaren la producció a una nau industrial en Tavernes Blanques per a poder atendre la creixent demanda. Durant els anys 60 iniciaren la seua expansió internacional:

* En 1965 començaren a exportar al [[Canadà]] i als [[Estats Units]]
* En els anys 70 experimentaren un gran creiximent en el mercat americà
* A mitan dels 70 entraren en el mercat [[japonés]]

== Expansió i reconeiximents ==

En els anys 80 i 90, Lladró va continuar la seua expansió global:

* En 1986 obriren filials en [[Japó]] i [[China]]
* En 1988 inauguraren el seu primer museu i galeria en [[Nova York]]
* En els 90 obriren tendes en [[Tòquio]] (1995), [[Madrit]] (1996) i [[Beverly Hills]] (1997)

L'empresa ha rebut diversos premis, com el [[Premi Príncep Felip]] a l'Internacionalisació (1993) i a la Competitivitat (1997).

== Situació actual ==

En 2017, l'empresa deixà de ser familiar quan el fondo d'inversió PHI Industrial adquirí el 100% del capital. En la seua época de major esplendor, Lladró tenia presència en 123 països i una plantilla de 2.500 empleats.

[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Porcellana]]

PayPal

2025-01-23T16:08:31Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «'''PayPal''' és una empresa estatunidenc de servici de pagament en llínea a nivell internacional. La plataforma servix d'alternati…»

'''PayPal''' és una empresa [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]] de servici de pagament en llínea a nivell internacional. La plataforma servix d'alternativa al pagament per chec o per [[targeta bancària]].

== Història ==
PayPal fon fundada en 1998 en [[Palo Alto]], [[Califòrnia]]. Originalment creada baix el nom de [[Confinity]] per Peter Thiel i Max Levchin, se fusionà en X.com d'[[Elon Musk]] en [[2000]]. En [[2002]], l'empresa ixqué a borsa i fon adquirida per [[eBay]]. En [[2015]], PayPal se separà d'eBay, convertint-se en una empresa independent.

== Funcionament ==
El servici principal de PayPal permet als usuaris:
* Enviar i rebre diners en llínea
* Realisar pagaments en comerços electrònics
* Gestionar transferències bancàries

Els usuaris poden pagar en llocs web que accepten PayPal sense compartir la seua informació financera, utilisantse només un correu electrònic i una contrasenya.

== Expansió i innovació ==
PayPal ha experimentat un creiximent significatiu:

* Opera en més de 200 països
* Gestiona millons de transaccions diàries
* Ha adquirit diverses companyies com Braintree, Venmo i Zettle

== Controvèrsies ==

* En 2013, una investigació mostrà com PayPal evitava pagar imposts en França1
* En 2016, els palestins protestaren contra la discriminació en l'us del servici en els territoris palestins
* PayPal ha bloquejat contes d'organisacions pro-palestines, generant polèmica

== Enllaços externs ==

*[https://www.paypal.com Lloc web oficial]

[[Categoria:Empreses dels Estats Units]]
[[Categoria:Servicis financers]]
[[Categoria:Comerç electrònic]]

Patrimoni Cultural Inmaterial

2024-12-24T14:32:20Z

Revert:

El '''Patrimoni Cultural Inmaterial''' (PCI) fa referència a les pràctiques, representacions, expressions, coneiximents i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Este concepte va sorgir en els [[anys 1990]] com a contrapartida al [[Patrimoni de la Humanitat]], que se centra en aspectes materials de la cultura.

=== Definició ===
El patrimoni cultural inmaterial es definix com: "El conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup". Inclou elements com:

* [[Llengua]] i [[Lliteratura]]
* [[Música]] i [[Dança]]
* [[Jocs]] i [[Deports]]
* Tradicions culinàries
* Rituals i mitologies
* Coneiximents i usos relacionats en l'univers
* Coneiximents tècnics relacionats en l'artesania

=== Característiques ===
El patrimoni cultural inmaterial té les següents característiques principals:

*'''Tradicional, contemporani i viu al mateix temps''': no sols inclou tradicions heretades del passat, sino també usos rurals i urbans moderns.
* '''Integrador''': pot ser compartit per diferents comunitats i contribuïx a la cohesió social.
* '''Representatiu''': floreix en les comunitats i depén d'aquells que transmeten els coneiximents i tradicions.
* '''Basat en la comunitat''': sols pot ser reconegut com a tal per les comunitats, grups o individus que el creen, mantenen i transmeten.

=== Importància ===
El PCI és un important factor per al manteniment de la diversitat cultural front a la creixent globalisació. La seua importància no radica en la manifestació cultural en sí, sino en l'acerv de coneiximents i tècniques que es transmeten de generació en generació.

=== Salvaguarda ===
En l'any [[2003]], la UNESCO va adoptar la [[Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial]]. Entre els seus objectius estan:

* Salvaguardar el patrimoni cultural inmaterial
* Assegurar el respecte del patrimoni cultural inmaterial
* Sensibilisar sobre la seua importància
* Fomentar la cooperació i assistència internacionals

La Convenció establix un sistema de dos llistes i un registre per a donar major visibilitat al PCI:

* La [[Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat]].
* La [[Llista del Patrimoni Cultural Inmaterial que requerix Mides Urgents de Salvaguarda]].
* El [[Registre de Bones Pràctiques]].

=== Eixemples ===
Alguns eixemples de Patrimoni Cultural Inmaterial reconeguts per la UNESCO inclouen:

* Les [[Falles]] ([[Espanya]])
* L'[[òpera]] de [[Pequín]] ([[China]])
* El [[tango]] ([[Argentina]] i [[Uruguay]])
* La [[dieta mediterrànea]] (diversos països)

== Vore també ==
* [[Patrimoni de la Humanitat]]
* [[UNESCO]]
* [[Cultura]]

[[Categoria:Patrimoni cultural]]
[[Categoria:UNESCO]]

Rio de Janeiro

2024-12-24T14:31:31Z

Revert:

[[File:Rio Collage.png|thumb|300px|Vistes de Rio de Janeiro]]
'''Rio de Janeiro''' fundada com a '''São Sebastião do Rio de Janeiro''', és una ciutat, municipi brasiler i capital de l'estat homònim, ubicada en el surest del país. És la segona ciutat més poblada de [[Brasil]] despuix de [[São Paulo]].

== Història ==
Rio de Janeiro fon fundada en 1565 pels portuguesos. Durant molts anys, fon la capital del Brasil fins que [[Brasília]] prengué eixe títul en 1960. Hui en dia, Rio és una de les ciutats més visitades de l'hemisferi sud.

Fon la capital de l'[[Imperi portugués]] entre els anys [[1808]] i [[1822]] i, més tart, la capital de Brasil des de 1822, quan la nació va declarar la seua independència del país [[Portugal|lusità]]. Va conservar eixe ranc fins a l'inauguració de [[Brasília]], en l'any [[1960]].

== Cultura ==
Rio és reconeguda internacionalment pel seu [[Carnaval de Rio de Janeiro|carnaval]], una de les celebracions més grans i famoses del món. La ciutat també és un centre cultural i musical important, conegut pel [[samba]] i la [[bossa nova]].

=== Patrimoni Mundial ===
En 2012, algunes parts de la ciutat, incloent el bosc de [[Tijuca]], la badia de [[Guanabara]] i atres paisages culturals, foren declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]].

== Economia ==

És un dels principals centres econòmics, de recursos culturals i financers de Brasil. És coneguda internacionalment pels seus icons culturals i païsages, com el Pa de Sucre, l'estàtua del [[Crist Redentor (Brasil)|Crist Redentor]] (una de les sèt maravelles del món modern), les plages de [[Plaja de Copacabana|Copacabana]] i [[Plaja d'Ipanema|Ipanema]], l'[[Estadi de Maracanà]], el [[parc nacional de Tijuca]] (el major bosc urbà del món), la Quinta da Boa Vista, l'illa de Paquetà, les Festes de final d'Any en Copacabana i la celebració del [[Carnestoltes]].

Representa el segon major [[Producte Interior Brut|PIB]] en el país i el 30 major del món, ademés de ser sèu de dos de les més importants empreses brasileres —[[Petrobras]] i Vale do Rio Doce, ara privatisada— i les principals empreses de petròleu i la telefonia, aixina com del major conglomerat de companyies de mijos i comunicacions d'[[Amèrica Llatina]]. És el segon centre més gran d'investigació i desenroll en Brasil, alcançant el 17% de la producció científica nacional (segons senyes de [[2005]]).

Rio de Janeiro també és considerada una ciutat ''global beta'' per l'inventari de [[2018]] de l'Universitat de Loughborough (GaWC).

== Ciutat Maravellosa ==

És coneguda mundialment com la "Ciutat Maravellosa" (''Cidade Maravilhosa''), en [[portugués]], va albergar la [[Copa Mundial de Fútbol]] de [[1950]], la [[Copa Confederacions de Fútbol|Copa Confederacions]] [[2013]], la [[Jornada Mundial de la Joventut]] 2013, la Copa Mundial de Fútbol de [[2014]] i els [[Jocs Olímpics]] de Rio de Janeiro [[2016]]. Fon sèu de la [[Copa Amèrica de Fútbol|Copa Amèrica]] [[2019]], en l'[[Estadi de Maracaná]] es va disputar la final de la Copa, resultant guanyador [[Selecció nacional d'Argentina de fútbol|Argentina]].

== Toponimia ==
El dia d'any nou de [[1502]] (''janeiro'' significa 'giner') el navegant portugués [[Gaspar de Lemos]] va entrar en el seu barco en una baïa el nom natiu de la qual seguix sent hui Guanabara en la costa brasilera. En l'idioma portugués de l'época, les baïes també eren nomenades "rius" o "ries", per la qual cosa ell la va denominar Rio de Janeiro ('Riu de giner').

== Transport ==
Rio compta en un sistema extens de [[metro]], [[autobusos]] i atres mijos de transport, a més de l'[[Aeroport Internacional de Galeão|aeroport internacional]].

== Demografia ==
En 2020, la ciutat tenia una població de més de 6 millons d'habitants, fet que la convertix en la segona ciutat més gran del Brasil, després de [[São Paulo]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Rio de Janeiro}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%ADo_de_Janeiro Rio de Janeiro en Wikipedia]

[[Categoria:Brasil]]

Festes de Sant Vicent Ferrer

2024-10-23T09:29:29Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «Les '''Festes de Sant Vicent Ferrer''' són una celebració popular que se celebra en Valéncia i en atres localitats de la Comunitat Valenciana en hono…»

Les '''Festes de Sant Vicent Ferrer''' són una celebració popular que se celebra en [[Valéncia]] i en atres localitats de la [[Comunitat Valenciana]] en honor al patró de la ciutat, [[Sant Vicent Ferrer]]. Esta festivitat té lloc cada any durant el mes d'abril, coincidint en el dia del sant, el 5 d'abril.

== Orige i història ==
L'orige de les festes se remonta al segle XV, quan Sant Vicent Ferrer va ser canonisat. La seua figura és molt venerada en Valéncia, a on se considera u dels màrtirs més importants. Les festes s'han celebrat tradicionalment en actes religiosos i festius que reflectixen la devoció del poble valencià.

== Activitats destacades ==
Les Festes de Sant Vicent Ferrer inclouen una sèrie d'activitats que combinen tradició religiosa i celebració popular:

*Processó: Una processó solemne que recorre els carrers de Valéncia, en l'image del sant portada pels fidels.
*Missa: Cerimònia religiosa en honor a Sant Vicent, a on se reunixen els devots per a rendir homenage.
*Actes festius: [[Concerts]], espectàculs i activitats per als més chicotets que animen l'ambient festiu.

== Gastronomia ===
Durant les festes, és comú degustar plats típics de la regió, com ara:

*[[Arròs al forn]]: Un plat tradicional valencià que se prepara especialment durant les festivitats.
*Dolços típics: Com les [[mones de pasqua]] i atres postres tradicionals.

== Importància cultural ==
Les Festes de Sant Vicent Ferrer no només són un esdeveniment religiós, sinó també una manifestació cultural que reforça l'identitat valenciana. La seua celebració atrau tant a locals com a turistes, contribuint al [[patrimoni cultural]] de la Comunitat Valenciana.

== Vore també ==

*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Cultura valenciana]]
*[[Festivals en Espanya]]

[[Categoria:Cultura de Valéncia]]
[[Categoria:Festes tradicionals valencianes]]
[[Categoria:Turisme en Valéncia]]

Les Festes de Moros i Cristians

2024-10-23T09:17:54Z

Revert: Pàgina redirigida a Moros i Cristians

#REDIRECT [[Moros i Cristians]]

Ruta de la seda valenciana

2024-10-23T09:15:28Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Ruta de la seda valenciana''' és un recorregut històric i cultural que destaca l'importància de la producció de seda en la Comunitat Valenciana du…»

La '''Ruta de la seda valenciana''' és un recorregut històric i cultural que destaca l'importància de la producció de seda en la [[Comunitat Valenciana]] durant els segles XV al XVIII. Esta ruta inclou diversos municipis a on se desenrollaren activitats relacionades en l'indústria sedera, que va ser u dels motors econòmics de la regió.

== Orige i història ==
La producció de seda en Valéncia té les seues arraïls en l'arribada dels [[àraps]] al territori, qui introduïren tècniques d'elaboració i cultiu de [[moreres]] per a alimentar els [[cucs de seda]]. A lo llarc dels segles, l'indústria sedera se va expandir, convertint-se en una de les més importants d'[[Europa]].

== Municipis destacats ==
La Ruta de la Seda Valenciana abarca diversos pobles i ciutats, entre els quals destaquen:

*Valéncia: Capital de la seda, a on se troben numeroses [[llonges]] i [[museus]] dedicats a esta indústria.
*Alzira: U dels centres més importants de producció de seda, en el seu patrimoni arquitectònic relacionat.
*Xàtiva: A on se conserven edificis històrics vinculats a l'activitat sedera.
*Bétera: En una rica tradició en el cultiu de moreres i producció de seda.

== Patrimoni cultural ==
La Ruta de la Seda inclou elements arquitectònics com [[molins]], [[fàbriques]] i [[cases]] tradicionals que reflectixen l'esplendor d'esta indústria. Ademés, s'organisen rutes turístiques que permeten als visitants conéixer l'història i les tècniques d'elaboració de la seda. === Actualitat === En l'actualitat, la Ruta de la Seda Valenciana busca revitalisar el patrimoni cultural associat a esta indústria per mig d'activitats formatives, exposicions i fires. La seda valenciana continua sent un producte apreciat, en marques que recuperen tècniques tradicionals.

== Vore també ==
*[[Indústria sedera]]
*[[Cultura valenciana]]
*[[Turisme en Valéncia]]
*[[Ruta de la Seda]]

[[Categoria:Cultura de Valéncia]]
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Turisme en Valéncia]]

La Casa de Papel

2024-10-23T09:09:06Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «'''La Casa de Papel''' és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per Álex Pina. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de 2017 e…»

'''La Casa de Papel''' és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per [[Álex Pina]]. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de [[2017]] en la cadena espanyola [[Antena 3]], i posteriorment va ser adquirida per [[Netflix]], que la va distribuir internacionalment.

== Argument ==
La sèrie seguix a un grup de lladres liderats per un home misteriós conegut com "El Professor". El grup planeja i executa dos atracos ambiciosos: primer a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i després al [[Banc d'Espanya]]. Els membres de la banda utilisen noms de ciutats com a àlies per a mantindre les seues identitats en secret.

== Personages principals ==

*El Professor (Álvaro Morte): El cervell darrere dels atracos.
*Tòquio (Úrsula Corberó): La narradora i una de les atracadores més impulsives.
*Berlín (Pedro Alonso): El líder del grup dins de la Fàbrica de Moneda.
*Nairobi (Alba Flores): L'experta en falsificació.
*Río (Miguel Herrán): El jove hacker del grup.
*Denver (Jaime Lorente): El fill d'un atre membre de la banda.
*Moscou (Paco Tous): El pare de Denver i expert en mineria.
*Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García): Els musculosos del grup.

== Producció i emissió ==
La sèrie va ser produïda inicialment per [[Atresmedia]] en colaboració en Vancouver Media. Després de l'èxit internacional en Netflix, la plataforma de streaming va adquirir els drets globals i va produir noves temporades.

== Recepció ==
"La Casa de Papel" va rebre aclamació crítica i es va convertir en un fenomen global. Va guanyar diversos premis, incloent el Premi [[Emmy]] Internacional a la [[Millor Sèrie Dramàtica]] en [[2018]].

== Impacte cultural ==
La sèrie ha tingut un impacte significatiu en la cultura popular. Els vestits rojos i les màscares de [[Salvador Dalí]] utilisats pels atracadors s'han convertit en icones reconegudes mundialment, i s'han utilisat en diverses manifestacions i protestes com a símbol de resistència.

== Vore també ==
*[[Sèries de televisió d'Espanya]]
*[[Netflix]]

[[Categoria:Sèries de televisió]]
[[Categoria:Cultura d'Espanya]]

Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat

2024-10-23T09:01:53Z

Revert: Pàgina redirigida a Patrimoni Cultural Inmaterial

#REDIRECT [[Patrimoni Cultural Inmaterial]]

Patrimoni de l'Humanitat

2024-10-23T09:01:13Z

Revert:

El '''Patrimoni de l'Humanitat''' o '''Patrimoni Mundial''' (en [[anglés]] ''World Heritage'') és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, propost per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ([[UNESCO]]), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat en l'any [[1972]]. També és conegut en atres noms com ara '''Patrimoni Mundial de l'Humanitat''', '''Patrimoni Comú de l'Humanitat''', '''Patrimoni Cultural de l'Humanitat''' (en el cas dels béns culturals) o '''Patrimoni Natural de l'Humanitat''' (respecte als béns naturals).

En data de [[25 de juny]] de [[2014]], conformen la llista del Patrimoni de l'Humanitat 1007 béns, dels quals 779 són culturals, 197 naturals i 31 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 161 [[estat]]s. Des de la seua instauració en l'any [[1977]], a soles dos béns han perdut la distinció de la [[UNESCO]]: la reserva de l'[[òrix|òrix blanc]] d'[[Oman]] (en [[2007]]) i la Vall de l'Elba en Dresden ([[Alemanya]]) en [[2009]].

Un cas a part són les '''Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''', proclamades en els anys [[2001]], [[2003]] i [[2005]]; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del món, de les quals forma part la [[Patum de Berga]] o el [[Misteri d'Elig]]. La llista fon ampliada en l'any [[2009]] en 88 nous elements, com el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]], i ampliada en [[novembre]] de l'any [[2010]] en elements com el [[Cant de la Sibila]]. Tots formen part de la llista del '''[[Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat]]''' (en anglés ''Intangible Cultural Heritage'', ICH).

[[Categoria:UNESCO]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat

2024-10-23T08:58:53Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat''' és una iniciativa de la UNESCO per a salvaguardar i donar visibilitat al p…»

La '''Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat''' és una iniciativa de la [[UNESCO]] per a salvaguardar i donar visibilitat al patrimoni cultural inmaterial de diverses cultures del món. Esta llista forma part d'un sistema més ampli que inclou atres dos llistes relacionades en el patrimoni inmaterial.

=== Orige i objectius ===
La llista es va establir en 2008, quan va entrar en vigor la [[Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial]]. Els seus principals objectius són:

*Garantisar una millor visió del patrimoni cultural inmaterial
*Conscienciar sobre la seua importància
*Fomentar el diàlec que respecte la diversitat cultural

=== Definició de patrimoni cultural inmaterial ===
Segons la UNESCO, el patrimoni cultural inmaterial es definix com: "El conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup". Inclou elements com:

*[[Llengua]] i [[Literatura]]
*[[Música]] i [[Dança]]
*[[Jocs]] i [[Deports]]
*Tradicions culinàries
*Rituals i mitologies
*Coneiximents i usos relacionats en l'univers
*Coneiximents tècnics relacionats en l'artesania

=== Procés d'inscripció ===
Cada any, el Comité Intergovernamental es reunix per a avaluar les candidatures i decidir sobre les inscripcions de les pràctiques i expressions culturals propostes. Els elements inscrits han de complir diversos criteris i demostrar la seua importància com a patrimoni viu de les comunitats.

== Vore també ==
*[[Patrimoni de la Humanitat]]
*[[UNESCO]]
*[[Cultura]]

[[Categoria:Patrimoni cultural]]
[[Categoria:UNESCO]]

Provins

2024-05-27T13:26:48Z

Revert:

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió d'[[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni migeval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de l'[[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant l'[[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el [[sigle XIII]], Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni migeval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutes de Provins''': Subterràneus migevals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Migeval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic migeval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat de França]]
[[Categoria:Ciutats migevals de França]]

Provins

2024-05-27T13:25:50Z

Revert:

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió de [[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni migeval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant la [[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el sigle XIII, Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni migeval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutes de Provins''': Subterràneus migevals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Migeval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic migeval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat de França]]
[[Categoria:Ciutats migevals de França]]

Provins

2024-05-27T13:24:12Z

Revert:

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió de [[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni medieval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant la [[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el sigle XIII, Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni medieval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutes de Provins''': Subterràneus medievals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Medieval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic medieval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat de França]]
[[Categoria:Ciutats medievals de França]]

Patrimoni de la Humanitat

2024-05-27T13:22:34Z

Revert: Pàgina redirigida a Patrimoni de l'Humanitat

#REDIRECT [[Patrimoni de l'Humanitat]]

Categoria:Patrimoni de l'Humanitat en França

2024-05-27T13:21:38Z

Revert: Pàgina blanquejada

Provins

2024-05-27T13:21:17Z

Revert:

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió de [[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni medieval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant la [[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el sigle XIII, Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni medieval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutas de Provins''': Subterràneus medievals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Medieval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic medieval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat de França]]
[[Categoria:Ciutats medievals de França]]

Categoria:Patrimoni de l'Humanitat en França

2024-05-27T13:20:45Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Patrimoni de l'Humanitat»

[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Provins

2024-05-27T13:20:29Z

Revert:

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió de [[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni medieval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant la [[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el sigle XIII, Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni medieval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutas de Provins''': Subterràneus medievals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Medieval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic medieval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat en França]]
[[Categoria:Ciutats medievals de França]]

Provins

2024-05-27T13:19:53Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «dreta dreta '''Provins'…»

[[Archiu:0 Provins - Tour César et collégiale Saint-Quiriace (8).JPG|miniaturadeimagen|dreta]]
[[Archiu:Pano_Provins.jpg|miniaturadeimagen|dreta]]
'''Provins''' és una comuna francesa situada en el departament de [[Sena i Marne]], en la regió de [[Illa de França]]. Coneguda per la seua ben conservat patrimoni medieval, Provins és famosa pels seus festivals històrics i la seua inclusió en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Història ==
Provins té una rica història que es remonta a l'época romana. Durant la [[Edat Mija]], va anar un important centre de comerç i una de les principals ciutats de la regió de [[Champagne]]. Provins va prosperar gràcies a les seues fires de comerç, que atreen a comerciants de tota Europa. Estes fires eren de tal importància que la ciutat va falcar la seua pròpia moneda.

En el sigle XIII, Provins va alcançar el seu apogeu baix el patrocini dels comtes de Champagne. No obstant, el seu decliu va començar en el sigle XIV per la [[Guerra dels Cent Anys]] i la competència d'atres ciutats comercials.

== Patrimoni ==
Provins és reconeguda pel seu excepcional patrimoni medieval. Entre els seus monuments més destacats s'inclouen:

* '''La Torre César''': Esta torre del sigle XII és un dels emblemes de la ciutat. Originalment construïda com una fortalea, oferix vistes panoràmiques de Provins i les seues afores.
* '''Les Muralles''': Les impressionants muralles que rodegen la ciutat varen ser construïdes en el sigle XIII i s'estenen a lo llarc de 5 quilómetros.
* '''La Colegiata de Sant Quiriace''': Esta iglésia, començada en el sigle XII i mai completament terminada, és un testimoni de l'importància religiosa de la ciutat.
* '''Grutas de Provins''': Subterràneus medievals que varen servir com a cellers i refugis en temps de guerra.

== Cultura ==
Provins és famosa pels seus festivals històrics, com la '''Festa Medieval de Provins''', que recrea l'atmòsfera de les antigues fires de comerç en espectàculs, mercats i desfilades. La ciutat també organisa numerosos events culturals i té una vibrant vida artística.

== Patrimoni de la Humanitat ==
En 2001, Provins va ser inscrita en la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] per la seua ben conservat conjunt arquitectònic medieval i la seua importància històrica en el desenroll del comerç en Europa.

== Enllaços externs ==
* [http://www.mairie-provins.fr/ web oficial de Provins]

[[Categoria:Localitats de Sena i Marne]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat en França]]
[[Categoria:Ciutats medievals de França]]

Sant Antonio de Benagéber

2024-05-23T13:22:20Z

Revert: Pàgina redirigida a Sant Antoni de Benaixeve

#REDIRECT [[Sant Antoni de Benaixeve]]

Parc natural del Túria

2024-05-23T13:21:15Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Parc Natural del Túria''' és un espai protegit situat en la Província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya. Va ser declarat pa…»

El '''Parc Natural del Túria''' és un espai protegit situat en la [[Província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 2007 i comprén una superfície d'aproximadament 4.692 hectàrees que s'estenen a lo llarc de varis municipis com [[Quart de Poblet]], [[Manises]], [[Paterna]], [[Riba-roja de Túria]], [[L'Eliana]], [[Benaguasil]], [[Sant Antonio de Benagéber]] i [[Vilamarchant]].

== Geografia ==
El parc seguix el curs del [[riu Túria]], des de la seua eixida de la ciutat de Valéncia fins a l'embassament de Benagéber. La geomorfología de l'àrea es caracterisa per una planura fluvial que ha segut modelada pel riu a lo llarc de milenis, creant un paisage variat en zones de ribera, boscs de galeria, horts i àrees de mont baix mediterràneu.

== Ecosistemes i Biodiversitat ==
El Parc Natural del Turia alberga una gran diversitat d'ecosistemes, des d'àrees humides i boscs de ribera fins a xares i pinades.

=== Flora ===
La vegetació del parc inclou espècies típiques de la ribera mediterrànea com l'àlber blanc, el sauce, el chop i l'om. En les zones de mont baix predominen el [[pi carrasc]], la [[coscolla]], el [[llentiscle]] i el [[romer]].

=== Fauna ===
El parc és llar d'una rica varietat de fauna. Entre els mamífers es troben el javalí, el rabosot, la gineta i el conill. Les aus són especialment variades, en espècies com el martinete, la garza real, el blauet i diverses rapaces com el cernícalo i l'àguila calçada. També habiten en el parc reptils com el fardacho ocelado i amfibis com la granota comuna.

== Patrimoni Cultural ==
El Parc Natural del Turia no solament és valiós per la seua biodiversitat, sino també pel seu patrimoni cultural. En els seus voltants es troben varis jaciments arqueològics i vestigis històrics que atesten l'ocupació humana des de temps prehistòrics. Ademés, hi ha numeroses construccions tradicionals, com a antigues séquies, molins i masos que reflectixen la relació entre el ser humà i el riu a lo llarc de l'història.

== Activitats ==
El parc oferix numeroses activitats recreatives i educatives. Entre elles, destaquen les rutes de senderisme i ciclisme, que permeten recórrer i gojar del paisage natural i del patrimoni cultural de l'àrea. Existixen vàries rutes senyalisades, com la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Azud, que oferixen diferents nivells de dificultat i atractius.

El parc també conta en àrees recreatives i zones de descans equipades per a l'us públic. Ademés, s'organisen activitats educatives i programes de sensibilisació ambiental dirigits a diferents públics, en l'objectiu de fomentar el coneiximent i la conservació dels valors naturals i culturals del parc.

== Conservació i Gestió ==
La gestió del Parc Natural del Turia corre a càrrec de la [[Generalitat Valenciana]], a través de la Conselleria d'Agricultura, Mig ambient, Canvi Climàtic i Desenroll Rural. El parc conta en un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i un Pla Rector d'Us i Gestió (*PRUG) que establixen les directrius per a la conservació dels ecosistemes i l'us sostenible dels recursos.

Es porten a terme diverses accions de conservació, com la restauració d'hàbitats, la protecció d'espècies amenaçades i el control d'espècies invasoras. També es treballa en la millora de la calitat de l'aigua del riu i en la prevenció d'incendis forestals.

== Enllaços externs ==
* [https://www.parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-turia Pàgina oficial del Parc Natural del Turia]

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Àrees protegides establides en 2007]]
[[Categoria:Riu Turia]]
[[Categoria:Geografia de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Turisme en la Comunitat Valenciana]]

Parc natural de Chera-Sot de Chera

2024-05-23T13:12:19Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Parc Natural Geològic de Chera-Sot de Chera''' és un espai protegit situat en la Província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, [[Espanya]…»

El '''Parc Natural Geològic de Chera-Sot de Chera''' és un espai protegit situat en la [[Província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Va ser declarat parc natural el 7 de febrer de 2007 i comprén una superfície de 6.451,17 hectàrees que inclouen terrenys dels municipis de [[Chera]] i [[Sot de Chera]].

== Geografia ==
El parc es troba en la comarca de la [[Serranía (Valéncia)|Serranía]] i és conegut per la seua singularitat geològica. L'orografia és accidentada, en serres i barrancs, destacant el [[Pico Ropé]] en 1.176 metros d'altura. La conca del riu Sot, afluent del [[Túria]], travessa el parc creant paisages de gran bellea i diversitat ecològica.

== Geologia ==
El parc és reconegut per la seua riquea geològica, sent un autèntic museu a l'aire lliure que mostra formacions rocoses que daten de diferents époques geològiques. En l'àrea es poden observar estrats del [[Mesozoic]] i [[Cenozoic]], aixina com una gran varietat de fòssils. És un lloc d'especial interés per a l'investigació científica i la divulgació geològica.

== Flora i fauna ==
La diversitat d'hàbitats en el parc permet l'existència d'una variada flora i fauna. La vegetació predominant inclou espècies com el pi carrasco, la carrasca, el alcornoque i diverses espècies de xara mediterrànea. Sobre la fauna, es poden trobar mamífers com el javalí, el rabosot i la cabra montesa, aixina com aus rapaces com l'àguila perdicera i el muçol real.

== Activitats ==
El parc oferix diverses activitats per als visitants, incloent rutes de senderisme, observació d'aus i activitats educatives relacionades en la geologia i la conservació del mig ambient. Existixen centres d'interpretació i àrees recreatives que faciliten l'accés i fruïment del parc.

== Conservació ==
El Parc Natural Geològic de Chera-Sot de Chera està gestionat per la [[Generalitat Valenciana]], que s'encarrega de la conservació i protecció dels seus valors naturals, aixina com de la promoció d'un us sostenible del territori. El parc conta en plans de gestió que busquen equilibrar la preservació del mig ambient en les activitats humanes.

== Enllaços externs ==
* [https://www.parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-chera-sot-de-chera Pàgina oficial del Parc Natural Geològic de Chera-Sot de Chera]

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Àrees protegides establides en 2007]]
[[Categoria:Geoparcs d'Espanya]]
[[Categoria:Serranía (Comunitat Valenciana)]]

Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació

2024-05-23T10:08:29Z

Revert:

La '''Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació''' ('''CVMC''') és una entitat pública de radiodifusió i televisió de la Comunitat Valenciana, Espanya. Creada en 2016, té com a objectiu principal oferir servicis de radi i televisió pública de calitat, en valencià, i en continguts que reflectixquen la diversitat cultural i social de la regió.

=== Història ===

==== Tancament de RTVV ====

L'antecedent de la CVMC és la [[Radiotelevisió Valenciana]] ('''*RTVV'''), que va operar des de 1989 fins al seu tancament en 2013. RTVV va ser clausurada per problemes financers i una gestió controvertida, lo que va deixar a la Comunitat Valenciana sense una radiotelevisió pública durant varis anys.

==== Creació de la CVMC ====

En 2016, la [[Generalitat Valenciana]] va aprovar la llei per a la creació de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació com a successora de RTVV. La CVMC es va establir en l'objectiu de renovar el model de radiodifusió pública, deprenent dels errors del passat i adaptant-se a les noves realitats tecnològiques i socials.

=== Estructura ===

La CVMC està organisada en varis departaments i divisions que s'encarreguen de diferents aspectes de la radiodifusió i la televisió. Entre ells s'inclouen:

* Presidència: Dirigix i representa la corporació.
* Consell Rector: Orgue colegiat de govern.
* Direcció general: Responsable de la gestió operativa diària.
* Departaments de Continguts, Informatius, Tècnica i Comercial: Encarregats de la producció i gestió dels programes, notícies, tecnologia i comercialisació.

=== Canals i Servicis ===

La CVMC opera varis canals i servicis destinats a diferents audiències:

* '''[[À Punt]]:''' Canal de televisió generalista que oferix una programació variada en valencià, incloent notícies, entreteniment, cultura i deports.
* '''À Punt Ràdio:''' Emissora de radi en una programació similar a la de televisió, centrada en l'informació i l'entreteniment.
* '''À Punt Mèdia:''' Plataforma digital que inclou servicis de streaming, notícies en llínea i contingut a la carta, accessible des de diferents dispositius.

=== Programació ===

La programació de la CVMC es caracterisa per la seua diversitat i el seu enfocament en la cultura i llengua valenciana. Inclou:

* Informatius: Notícies i programes d'actualitat regional, nacional i internacional.
* Entreteniment: Séries, películes, concursos i programes de varietats.
* Cultura: Documentals, programes sobre tradicions i events culturals de la Comunitat Valenciana.
* Deports: Cobertura d'events deportius locals i nacionals, en especial atenció als deports populars en la regió.

=== Financiamiento ===

La CVMC es finança principalment a través de subvencions públiques del govern autonòmic, aixina com per ingressos publicitaris i atres fonts comercials. La transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos són principis fonamentals de la corporació.

=== Impacte i Recepció ===

Des de la seua creació, la CVMC ha tingut un impacte significatiu en la societat valenciana en proporcionar contingut en valencià i promoure la cultura local. Encara que ha enfrontat desafius, com la competència d'atres mijos i les restriccions presupostàries, ha conseguit establir-se com una font important d'informació i entreteniment en la regió.

=== Vejau també ===
* [[Radiotelevisió Valenciana]]
* [[À Punt]]
* [[Generalitat Valenciana]]

=== Enllaços externs ===
* [https://apuntmedia.es À Punt Mèdia - Sitie oficial]
* [https://cvmc.es Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació - Lloc oficial]

[[Categoria: Generalitat Valenciana]]

Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació

2024-05-23T10:07:05Z

Revert:

La '''Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació''' ('''CVMC''') és una entitat pública de radiodifusió i televisió de la Comunitat Valenciana, Espanya. Creada en 2016, té com a objectiu principal oferir servicis de radi i televisió pública de calitat, en valencià, i en continguts que reflectixquen la diversitat cultural i social de la regió.

=== Història ===

==== Tancament de RTVV ====

L'antecedent de la CVMC és la [[Radiotelevisió Valenciana]] ('''*RTVV'''), que va operar des de 1989 fins al seu tancament en 2013. RTVV va ser clausurada per problemes financers i una gestió controvertida, lo que va deixar a la Comunitat Valenciana sense una radiotelevisió pública durant varis anys.

==== Creació de la CVMC ====

En 2016, la [[Generalitat Valenciana]] va aprovar la llei per a la creació de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació com a successora de RTVV. La CVMC es va establir en l'objectiu de renovar el model de radiodifusió pública, deprenent dels errors del passat i adaptant-se a les noves realitats tecnològiques i socials.

=== Estructura ===

La CVMC està organisada en varis departaments i divisions que s'encarreguen de diferents aspectes de la radiodifusió i la televisió. Entre ells s'inclouen:

* **Presidència:** Dirigix i representa la corporació.
* **Consell Rector:** Orgue colegiat de govern.
* **Direcció general:** Responsable de la gestió operativa diària.
* **Departaments de Continguts, Informatius, Tècnica i Comercial:** Encarregats de la producció i gestió dels programes, notícies, tecnologia i comercialisació.

=== Canals i Servicis ===

La CVMC opera varis canals i servicis destinats a diferents audiències:

* '''[[À Punt]]:''' Canal de televisió generalista que oferix una programació variada en valencià, incloent notícies, entreteniment, cultura i deports.
* '''À Punt Ràdio:''' Emissora de radi en una programació similar a la de televisió, centrada en l'informació i l'entreteniment.
* '''À Punt Mèdia:''' Plataforma digital que inclou servicis de streaming, notícies en llínea i contingut a la carta, accessible des de diferents dispositius.

=== Programació ===

La programació de la CVMC es caracterisa per la seua diversitat i el seu enfocament en la cultura i llengua valenciana. Inclou:

* *Informatius:** Notícies i programes d'actualitat regional, nacional i internacional.
* *Entreteniment:** Séries, películes, concursos i programes de varietats.
* *Cultura:** Documentals, programes sobre tradicions i events culturals de la Comunitat Valenciana.
* *Deports:** Cobertura d'events deportius locals i nacionals, en especial atenció als deports populars en la regió.

=== Financiamiento ===

La CVMC es finança principalment a través de subvencions públiques del govern autonòmic, aixina com per ingressos publicitaris i atres fonts comercials. La transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos són principis fonamentals de la corporació.

=== Impacte i Recepció ===

Des de la seua creació, la CVMC ha tingut un impacte significatiu en la societat valenciana en proporcionar contingut en valencià i promoure la cultura local. Encara que ha enfrontat desafius, com la competència d'atres mijos i les restriccions presupostàries, ha conseguit establir-se com una font important d'informació i entreteniment en la regió.

=== Vejau també ===
* [[Radiotelevisió Valenciana]]
* [[À Punt]]
* [[Generalitat Valenciana]]

=== Enllaços externs ===
* [https://apuntmedia.es À Punt Mèdia - Sitie oficial]
* [https://cvmc.es Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació - Lloc oficial]

[[Categoria: Generalitat Valenciana]]

Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació

2024-05-23T10:06:56Z

Revert:

La '''Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació''' ('''*CVMC''') és una entitat pública de radiodifusió i televisió de la Comunitat Valenciana, Espanya. Creada en 2016, té com a objectiu principal oferir servicis de radi i televisió pública de calitat, en valencià, i en continguts que reflectixquen la diversitat cultural i social de la regió.

=== Història ===

==== Tancament de RTVV ====

L'antecedent de la CVMC és la [[Radiotelevisió Valenciana]] ('''*RTVV'''), que va operar des de 1989 fins al seu tancament en 2013. RTVV va ser clausurada per problemes financers i una gestió controvertida, lo que va deixar a la Comunitat Valenciana sense una radiotelevisió pública durant varis anys.

==== Creació de la CVMC ====

En 2016, la [[Generalitat Valenciana]] va aprovar la llei per a la creació de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació com a successora de RTVV. La CVMC es va establir en l'objectiu de renovar el model de radiodifusió pública, deprenent dels errors del passat i adaptant-se a les noves realitats tecnològiques i socials.

=== Estructura ===

La CVMC està organisada en varis departaments i divisions que s'encarreguen de diferents aspectes de la radiodifusió i la televisió. Entre ells s'inclouen:

* **Presidència:** Dirigix i representa la corporació.
* **Consell Rector:** Orgue colegiat de govern.
* **Direcció general:** Responsable de la gestió operativa diària.
* **Departaments de Continguts, Informatius, Tècnica i Comercial:** Encarregats de la producció i gestió dels programes, notícies, tecnologia i comercialisació.

=== Canals i Servicis ===

La CVMC opera varis canals i servicis destinats a diferents audiències:

* '''[[À Punt]]:''' Canal de televisió generalista que oferix una programació variada en valencià, incloent notícies, entreteniment, cultura i deports.
* '''À Punt Ràdio:''' Emissora de radi en una programació similar a la de televisió, centrada en l'informació i l'entreteniment.
* '''À Punt Mèdia:''' Plataforma digital que inclou servicis de streaming, notícies en llínea i contingut a la carta, accessible des de diferents dispositius.

=== Programació ===

La programació de la CVMC es caracterisa per la seua diversitat i el seu enfocament en la cultura i llengua valenciana. Inclou:

* *Informatius:** Notícies i programes d'actualitat regional, nacional i internacional.
* *Entreteniment:** Séries, películes, concursos i programes de varietats.
* *Cultura:** Documentals, programes sobre tradicions i events culturals de la Comunitat Valenciana.
* *Deports:** Cobertura d'events deportius locals i nacionals, en especial atenció als deports populars en la regió.

=== Financiamiento ===

La CVMC es finança principalment a través de subvencions públiques del govern autonòmic, aixina com per ingressos publicitaris i atres fonts comercials. La transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos són principis fonamentals de la corporació.

=== Impacte i Recepció ===

Des de la seua creació, la CVMC ha tingut un impacte significatiu en la societat valenciana en proporcionar contingut en valencià i promoure la cultura local. Encara que ha enfrontat desafius, com la competència d'atres mijos i les restriccions presupostàries, ha conseguit establir-se com una font important d'informació i entreteniment en la regió.

=== Vejau també ===
* [[Radiotelevisió Valenciana]]
* [[À Punt]]
* [[Generalitat Valenciana]]

=== Enllaços externs ===
* [https://apuntmedia.es À Punt Mèdia - Sitie oficial]
* [https://cvmc.es Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació - Lloc oficial]

[[Categoria: Generalitat Valenciana]]

Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació

2024-05-23T10:06:05Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « La '''Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació''' ('''*CVMC''') és una entitat pública de radiodifusió i televisió de la Comunitat Valenciana, Espan…»

La '''Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació''' ('''*CVMC''') és una entitat pública de radiodifusió i televisió de la Comunitat Valenciana, Espanya. Creada en 2016, té com a objectiu principal oferir servicis de radi i televisió pública de calitat, en valencià, i en continguts que reflectixquen la diversitat cultural i social de la regió.

=== Història ===

==== Tancament de RTVV ====

L'antecedent de la CVMC és la [[Radiotelevisió Valenciana]] ('''*RTVV'''), que va operar des de 1989 fins al seu tancament en 2013. RTVV va ser clausurada per problemes financers i una gestió controvertida, lo que va deixar a la Comunitat Valenciana sense una radiotelevisió pública durant varis anys.

==== Creació de la CVMC ====

En 2016, la [[Generalitat Valenciana]] va aprovar la llei per a la creació de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació com a successora de RTVV. La CVMC es va establir en l'objectiu de renovar el model de radiodifusió pública, deprenent dels errors del passat i adaptant-se a les noves realitats tecnològiques i socials.

=== Estructura ===

La CVMC està organisada en varis departaments i divisions que s'encarreguen de diferents aspectes de la radiodifusió i la televisió. Entre ells s'inclouen:

* *Presidència:** Dirigix i representa la corporació.
* *Consell Rector:** Orgue colegiat de govern.
* *Direcció general:** Responsable de la gestió operativa diària.
* *Departaments de Continguts, Informatius, Tècnica i Comercial:** Encarregats de la producció i gestió dels programes, notícies, tecnologia i comercialisació.

=== Canals i Servicis ===

La CVMC opera varis canals i servicis destinats a diferents audiències:

* '''[[*À Punt]]:''' Canal de televisió generalista que oferix una programació variada en valencià, incloent notícies, entreteniment, cultura i deports.
* '''*À Punt Ràdio:''' Emissora de radi en una programació similar a la de televisió, centrada en l'informació i l'entreteniment.
* '''*À Punt Mèdia:''' Plataforma digital que inclou servicis de streaming, notícies en llínea i contingut a la carta, accessible des de diferents dispositius.

=== Programació ===

La programació de la CVMC es caracterisa per la seua diversitat i el seu enfocament en la cultura i llengua valenciana. Inclou:

* *Informatius:** Notícies i programes d'actualitat regional, nacional i internacional.
* *Entreteniment:** Séries, películes, concursos i programes de varietats.
* *Cultura:** Documentals, programes sobre tradicions i events culturals de la Comunitat Valenciana.
* *Deports:** Cobertura d'events deportius locals i nacionals, en especial atenció als deports populars en la regió.

=== Financiamiento ===

La CVMC es finança principalment a través de subvencions públiques del govern autonòmic, aixina com per ingressos publicitaris i atres fonts comercials. La transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos són principis fonamentals de la corporació.

=== Impacte i Recepció ===

Des de la seua creació, la CVMC ha tingut un impacte significatiu en la societat valenciana en proporcionar contingut en valencià i promoure la cultura local. Encara que ha enfrontat desafius, com la competència d'atres mijos i les restriccions presupostàries, ha conseguit establir-se com una font important d'informació i entreteniment en la regió.

=== Vejau també ===
* [[Radiotelevisió Valenciana]]
* [[À Punt]]
* [[Generalitat Valenciana]]

=== Enllaços externs ===
* [https://apuntmedia.es À Punt Mèdia - Sitie oficial]
* [https://cvmc.es Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació - Lloc oficial]

[[Categoria: Generalitat Valenciana]]

Categoria:Conflicte àrap-israelita

2024-05-23T09:59:20Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « Categoria:Guerres»

[[Categoria:Guerres]]

Categoria:Guerra Freda

2024-05-23T09:58:48Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « Categoria:Guerres»

[[Categoria:Guerres]]

Guerra dels cents anys

2024-05-23T09:58:41Z

Revert:

[[File:Hundred years war collage.jpg|thumb|250px|Colage de la Guerra dels cent anys]]

[[File:Hundred years war.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]]
La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]].

Com en qualsevol conflicte les causes són variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdós intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despuix intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics).

== Causes ==

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandia]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la nomenada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.

Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.
En este panorama de tensió i el benefici que podia supondre per als ingresos de la noblea el començament d'un conflicte, en [[1337]] donara començament la denominada '''Guerra dels Cent Anys'''.

== Primera etapa ==
[[File:Edward III of England (Order of the Garter).jpg|thumb|250px|Eduart III]]
En la primera etapa, que dura fins a l'any[[1360]], [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de [[França]] com hereu del seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produÍ una important batalla naval en Sluys que va supondre la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero més sanguinosa encara fon la successió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdós països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest.

[[File:BattleofSluys.jpeg|thumb|250px|Batalla de l'Eclusa]]

En [[1346]] el rei anglés desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil hòmens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el tràfic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada més favorable per als anglesos, inclús en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut fet presoner, pero la [[pesta negra]] aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei francés [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià als seus drets sobre la corona francesa.

En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haurà un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, e inclús començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] ([[1372]]).

En [[1380]] puja al tro en [[França]] el menor d'edat [[Carles VI]], que una vegada adult te accesos de locura que li incapacitarà per a governar; en qualsevol cas un nou matrimoni entre [[Ricart II]] en Isabel, filla de [[Carles VI]] donara en la firma de 28 anys de pau.

== Segona etapa ==
[[File:Patay.JPG|thumb|250px|Batalla de Patay en l'any [[1429]]]]

Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produïx un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés.

En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en [[1436]], [[Normandia]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el païs dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleria i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra són menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendia, lo que provocà el descens de preus. En el terreny polític derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarquia.

[[Categoria: Història]]
[[Categoria:Edat Mija]]
[[Categoria:Guerres]]

Guerra de l'Unió

2024-05-23T09:58:27Z

Revert:

L'Unió Aragonesa ([[1347]]-[[1348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV El Cerimoniós]].

A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[Regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan varen nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.

[[Valéncia]] va proclamar “L'Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals de l'any [[1347]]. “L'Unió” va tindre certa acceptació en [[Aragó]] pero [[Catalunya]] es va mantindre fidel al rei Pere IV.

Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.

Despuix d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En [[decembre]] de l'any [[1347]] es varen produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió despuix de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.

Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.

==L'Unió Aragonesa==
Els privilegis de l''''Unió d'Aragó''' varen ser concedits en l'any [[1287]] pel rei [[Alfons III el Franc]], a qui, lliteralment, li varen ser arrancats. En si, estos privilegis eren el resultat d'una llarga lluita de nobles, mesnaders i infançons dels regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], aixina com del [[comtat de Ribargoza]].

Varen ser producte d'una rebelió oberta per part de la noblea. A diferència de la de l'any [[1283]], no varen participar totes les fraccions integrants de la [[Corona d'Aragó]] ni les grans ciutats com [[Valéncia]] i [[Barcelona]], pero sí que va prendre part la ciutat de [[Saragossa]], capital de la Corona.

Les seues exigències radicals varen costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en l'any [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de l'Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].

== Referències==
{{Traduït de|es|Unión_de_Aragón}}

==Batalles==

*A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.
*A favor dels realistes: Épila i Mislata.
*[[Batalla de Mislata]]

==Enllaços externs==
*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm L'Unión Aragonesa (1.347-1.348)]
*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]

==Bibliografia==

*''Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet'' (Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia).

[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Guerres]]

Categoria:Guerra de l'Independència Espanyola

2024-05-23T09:58:02Z

Revert:

[[Categoria:Història d'Espanya]]

[[Categoria:Guerres]]

Categoria:Guerres dels Estats Units

2024-05-23T09:57:43Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « Categoria:Guerres»

[[Categoria:Guerres]]

Categoria:Guerres del Regne d'Anglaterra

2024-05-23T09:57:32Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « Categoria:Guerres»

[[Categoria:Guerres]]

Categoria:Guerra de Secessió

2024-05-23T09:57:25Z

Revert: Pàgina nova, en el contingut: « Categoria:Guerres»

[[Categoria:Guerres]]