L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Rozas (Paradela)

2026-04-28T18:44:49Z

Reval:

[[File:Río Miño.jpg|thumb|300px|[[Riu Miño]] al seu pas per Francos]]

'''Rozas''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Paradela]], (parròquia de [[Santa María de Francos]]), situada en la [[comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 9 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.paradela.es/gl Ajuntament de Paradela]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rozas INE. Població de Rozas]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Francos, Paradela}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Jagants i cabuts

2026-04-28T18:44:42Z

Reval:

[[Archiu:Geon.jpg|thumb|right|250px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]]</center>]]

Els '''jagants i cabuts''' o '''jagants i nanos''' són una tradició popular celebrada en moltes festes locals d'[[Europa]] occidental i [[Amèrica Llatina]]. La tradició consistix en fer desfilar certes figures ballant i animant, els jagants, o perseguint a la gent que acodix a la celebració, els cabuts són també nomenats en les poblacions valencianes nanos.

[[Image:Jagantscs.jpg|thumb|250px|Jagants de [[Castelló]]]]

== Jagants ==

Els jagants són figures de varis metros d'altura portats per una persona. El portador fa girar i ballar el jagant al són d'una [[Banda de música|banda popular de música]]. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagant i jaganta. Lo més habitual és que les figures representen arquetips populars o figures històriques de rellevància local.

Les figures estan realisades en cartó-pedra, polièster o fibra de vidre en un armassó de [[fusta]], [[ferro]] o [[alumini]] que es cobrix en amplis robages. Els jagants, són nomenats de diferents maneres en [[Espanya]] ''gigantones'' o ''gigantillas'' en [[Santander]], per eixemple, tenen una altura desproporcionada, creant un efecte de noblea.

== Cabuts o nanos ==

Mentres que en els cabuts (també nomenats en algunes parts d'Espanya ''kilikis''), de menor altura, es destaca la proporció del [[cap]], donant un efecte més còmic.

== Cavallets ==

També existixen els cavallets (nomenats ''zaldikos'' en [[Navarra]] i el [[País Vasc]]), personages mitat [[cavall]] (el cap, part del disfràs) mitat [[humà]] (restant del [[cos]]).

== Tradició valenciana ==

És costum i tradició del [[Regne de Valéncia]] traure els jagants i cabuts o nanos, i també els cavallets, en les principals festes de les poblacions valencianes, igualment, sol ser costum que desfilen durant la celebració del [[Corpus Christi]] o en atres acontenyiments d'especial rellevància de la població.

== Vore també ==

* [[Cultura Valenciana]]
* [[Corpus Christi]]
* [[Processó del Corpus Christi]]
* [[Casa de les roques]]
* [[Dansa dels Arquets]]
* [[Dansa dels Cavallets]]
* [[Dansa de la Magrana]]
* [[Dansa de la Moma]]
* [[Dansa dels Nanos]]
* [[Dansa dels Pastorets]]
* [[Dansa de les Vetes]]

== Referències ==
* Corpus de Valencia. “La procesión”. Antonio Cortés Latre. Ayuntamiento de Valencia. 2009. Pág 5
* Llorca Ulzurrun de Asanza, Pau. De les roque a les dansetes. La dolçaina en la festa del Corpus de Valéncia. Els Papers del Corpus 4. Ajuntament de Valéncia 2018
* Pardo, Fermín. «Les danses del Corpus de Valéncia en les últimes dècades del sigle XX. Crònica d'una recuperació». A: Els Papers del Corpus 2. Valéncia: Regidoria de Cultura Festiva. Ajuntament de Valéncia, juny 2018, p. 11-27

== Bibliografia ==
* Ariño Villarroya, Antonio (D.L. 2012). La Festa mare : les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d'Etnologia-Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-650-1. OCLC 843864062
* Bueno Tárrega, Baltasar (imp. 2016). La procesión de Corpus Christi de Valencia. B. Bueno. ISBN 978-84-608-5066-3. OCLC 948786081
* Català Gorgues , Ricard. El ressò de la festa grossa a Europa i al món durant el segle XIX. ELs Papers del Corpus 1. Ajuntament de Valéncia 2017

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Corpus Christi solemnity in València}}

* [http://www.amicscorpusvalencia.com/ «Amics del Corpus de la ciutat de Valéncia»]
* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/milagro-que-esconde-procesion-corpus-christi-valencia_20240602665beaf68fd521000109ba4e.html El milagro que se esconde tras la procesión del Corpus Christi de Valencia - [[Baltasar Bueno]] - ''La Razón'']

[[Categoria:Festivitats]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Corpus Christi]]

Torre defensiva

2026-04-28T18:44:31Z

Reval:

[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]]

Les '''Torres defensives''' són construccions que formaven part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia|horta]] i protegia els accessos de les ciutats. Existixen referències escrites sobre estes torres en el [[Llibre dels fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]).

En l'actualitat estan integrades casi totes en el païsage urbà. Durant el [[sigle XX]], algunes de les torres varen ser derrocades, encara que se sap de l'existència documentada de moltes d'elles.

== Ubicació ==

Les torres estan situades prop de la ret de camins que comunicaven tant internament l'horta, com externament en el restant de l'antic [[Regne de Valéncia]].

== Característiques ==

Existien tres tipos de torres: les de vigilància, situades prop de la llínea costera i que tenien com a objectiu vigilar i avisar de l'arribada d'enemics per la mar; les de refugi, localisades més a l'interior i prop de la població, en la finalitat de refugiar als habitants que vivien als voltants; i les de defensa, que servien també com a refugi i es localisaven prop de núcleus de població a protegir. Estes últimes disponien d'elements constructius que permetien atacar a l'enemic ([[Merla|merles]], espilleres, sageteres i troneres).

== Referències ==

* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Alqueries]]
[[Categoria:Torres defensives]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Els Borja

2026-04-28T18:44:16Z

Reval:

[[File:C o a Callistus III.svg|thumb|right|200px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja]]

Els '''Borja''' (també coneguts com ''Borgia'' per l'italianisació escrita del llinage) foren una família [[Regne de Valéncia|valenciana]] establida en [[Xàtiva]] ([[Regne de Valéncia]]) i posteriorment en [[Gandia]], foren molt influents durant el [[Renaiximent]].

La famosa família valenciana, Borja, era originària de la ciutat de Xàtiva (procedents de [[Borja]], [[Aragó]]) i va transformar en [[Itàlia]] el seu llinage per l'afamat llinage ''Borgia''. Els orígens de la família es troben units a l'història de l'històric Regne de Valéncia, la família, també vinculada a la ciutat de Gandia, havia rebut favors des de l'época de la reconquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]]. L'arrancada del poder en Itàlia dels Borja es remonta a l'any de [[1455]], quan el cardenal [[Alfons de Borja]], que havia segut bisbe de [[Mallorca]] i [[Valéncia]], fon nomenat Papa en el nom de [[Calixt III]].

== Els papes valencians ==

La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], que governaren la Cristandat durant el [[sigle XV]], els dos de la família valenciana d'Els Borja una de les més poderoses de l'història.

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un inmens poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. Tenia tant de poder que podia unir a tot lo món cristià en una Nació, idea que ya duya son tio, pero la negativa de la Cúria i famílies reals li ho impediren.

== Llegat històric ==

Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són [[Alfons de Borja]], [[Papa]] en el nom de [[Calixt III]]; [[Roderic Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Aleixandre VI]]; [[César Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Roderic.

L'arribada al papat de [[Roderic Borja]] dugué a la família a participar en una série d'intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida [[Itàlia]] en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual [[Itàlia]] i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'[[Aleixandre VI]], en l'any [[1503]] (provablement enverinat pel que despuix seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de [[Roma]] i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de [[Navarra]]. Per la seua part, [[Lucrècia Borja]], en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.

== Vore també ==

* [[Papa]]
* [[Calixt III]]
* [[Aleixandre VI]]
* [[Sant Francesc de Borja]]
* [[Lucrècia Borja]]
* [[Palau dels Borja]]
* [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Història del Regne de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4353&posicion=6 Biblioteca Valenciana - Presencia Valenciana en los Estados Unidos (ss. XVI – XIX) - IV. California: Borja, nobleza obliga]
* [https://cvc.cervantes.es/actcult/borja/introduccion_02.htm Centro Virtual Cervantes: Los Borja. Introducción. Instituto Cervantes. España]
* Fernández de Béthencourt, Francisco (1902). Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, Casa Real y grandes de España, volumen 4, Casa de Borja. Madrid - España: Enrique Teodoro-Jaime Ratés
* [https://www.mgh-bibliothek.de/dokumente/b/b062289.pdf [[Felipe Garín|Garín Llombart, Felipe V.]]ː La comitencia artística de Alejandro VI en Italia. Comitato Nazionale Incontri di Studio per il V centenario del pontificato di Alessando VI (1492-1503) - Generalitat Valenciana - Paulino Iradiel - José María Cruselles (coords.). Valencia, 23-26 de febrero de 2000]
* 'Historia, mito y leyenda', sense autor (Revista ''Idea'', novembre 2006).

== Bibliografia ==
* Batllori, Miguel; Miguel, Jerónimo (1999). La familia de los Borja. Madrid: Real Academia de Historia. ISBN 8489512345
* Cloulas, Iván (2003). Los Borgia: fama e infamia en el Renacimiento. Barcelona: Vergara/Grupo Zeta. ISBN 8466610456
* Villarroel González, Óscar (2005). Los Borgia: Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Madrid: Sílex. ISBN 847737144X
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española: grandeza inmemorial 1520. Visión Libros. ISBN 8498861799

== Enllaços externs ==

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Papes]]

Llibre dels fets

2026-04-28T18:43:50Z

Reval:

[[Archiu:Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg|thumb|right|250px|''Llibre dels fets'']]
El '''Llibre dels fets''' o '''Llibre dels feyts''', de títul original ''Libre dels feyts del rey en Jacme'' (Llibre dels fets del rei en Jaume), també denominat '''Crònica de Jaume I''' és la primera de les denominades quatre grans cròniques de la [[Corona d'Aragó]]. Pareix ser que la conquista de [[Mallorca]] ([[1229]]) va impulsar la seua redacció. [[Jaume I]] va morir en l'any [[1276]], per lo que l'obra devia estar pràcticament acabada poc abans. No obstant, les còpies que han aplegat fins als nostres dies són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de l'any [[1343]]).

En el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I se conta la vida de Jaume I des del seu naiximent fins a la seua mort. Jaume I va regnar més de xixanta anys i va conquistar tres regnes (Mallorca, Valéncia i Múrcia) i va gojar d'una vida molt completa. Jaume I es dedica a relatar sobretot els fets d'armes. La conquista de Mallorca, en la seua joventut, és a la que li dedica més espai, despuix serà el [[Regne de Valéncia]] i més tart, el [[Múrcia|Regne de Múrcia]]. També conta uns atres episodis relacionats en la seua vida familiar com el rei [[Sancho de Navarra]], les sublevacions dels [[Mudéixar|mudéixars]] valencians o el seu gendre, [[Alfons X de Castella]]. Va ser redactat molt posteriorment als fets ocorreguts. Jaume I, va dictar els fets ajudant-se d'atra persona, possiblement d'un escrivent, i també en l'ajuda dels documents de la seua [[Cancelleria real aragonesa|Cancelleria]].

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I, es dividix en quatre parts:

* 1208 - 1228
* 1228 - 1240
* 1242 - 1265
* 1265 - 1276

== Cites ==

{{Cita|''Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica: "E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312). Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairen, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'.''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995)}}

{{Cita|Des de fa decades, el catalanisme ha escrit l'historia bassant-se en les quatre croniques: Llibre dels fets (de Jaume I), Cronica de Bernat Desclot (de Pere II), Cronica de Ramón Muntaner i Cronica de Pere IV (el Ceremonios); les croniques són relats lliteraris que busquen engrandir les gestes de qui les encarregave o directament les dictave (Jaume I), barrejaven informacio real en atra exagerada quan no falsa, per lo tant, sent ferramentes molt importants per als investigadors, es necessari contrastar l'informacio que d'elles traem, en documents coetaneus i aixina arribar a la veritat historica.|''Privilegi de trasllat de la Vila de Castello'', per [[Domingo Gimeno Peña]]}}

== Vore també ==

* [[Quatre grans cròniques]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Llibre dels fets}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Llibre_dels_feits Llibre dels feits en Wikipedia]
* [http://arquehistoria.com/el-llibre-del-fets-del-rey-jaime-i-18738 El Llibre del Fets, la obra póstuma del Rey Jaime I - Arquehistoria]
* [http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/03/16/secretos-ocultos-llibre-dels-fets/1090397.html Los otros secretos ocultos del ´Llibre dels fets´ - Levante]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/05/04/sabies-que-el-libre-del-feyts-aludix-a-la-llengua-dels-mossaraps-del-regne-de-valencia/ ¿Sabies que el “Libre del Feyts” aludix a la llengua dels mossàraps del Regne de Valéncia? - Cultura Valenciana]

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]

L'Almodí

2026-04-28T18:43:32Z

Reval:

[[File:203 L'Almodí (València), façana est, pl. Sant Lluís Bertran.jpg|250px|thumb|Exterior de L'Almodí]]

Està ubicat en la Plaça de S. Lluís Bertran nº 1 de [[Valéncia]], en front mateix de la casa natalicia de S. Lluís Bertran i en la mateixa plaça que el [[Palau dels Escrivà]].

== Història ==

'''L'Almodí''' es va construir sobre l'alcàsser musulmà a principis del [[sigle XIV]] com a lloc d'almagasenage i venda de [[forment]]. En el seu orige tindria unes dimensions molt més reduïdes i se fon ampliant a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fins a adquirir l'aspecte que té hui.

== Descripció ==
[[File:181 L'Almodí (València), vista de l'interior des de l'entrada.jpg|250px|right|thumb|Interior de L'Almodí]]

De planta trapezoidal en un gran pati central porticat protegit per merles que encara hui en dia són visibles, es va incorporar la coberta en el [[sigle XVII]], obtenint un edifici de tres naus separades per arcs, donant-li l'image de planta basilical que té en l'actualitat.

En l'interior, en la nau central, destaquen les inscripcions i pintures murals de caràcter popular relacionades en el comerç del forment, aixina com representacions dels sants patrons dels gremis que operaven en el comerç del gra.

Durant molts anys va ser la seu del Museu Paleontològic de Valéncia, hui en dia incorporat al [[Museu de Ciències Naturals]] i en l'actualitat alberga exposicions temporals d'art.

== Vore també ==

* [[Almodí]]

== Referències ==
* [https://www.valencia.es/val/cultura/inici L'Almodí. Ajuntament de Valéncia]
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1412 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Generalitat Valenciana]

== Bibliografia ==
* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos L'Almodí. Generalitat Valenciana]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Almodí de València}}

{{Museus de Valéncia}}

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]

Acadèmia del Parnàs

2026-04-28T18:43:19Z

Reval:

L''''Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs''' (en castellà, ''Academia de los Montañeses del Parnaso''), o simplement, '''Acadèmia del Parnàs''', fon una acadèmia fundada en fins lliteràris per [[Guillem de Castro]] en l'any [[1616]], per a continuar la tradició imposta per l'[[Acadèmia dels Nocturns]], ya disolta. Tingué una vida molt curta.

{{Cita|Después de impreso este poema me mandó la academia nuevamente resucitada en la insigne ciudad de Valencia por el conocido, por el superior ingenio Guillem de Castro, debajo el nombre de los Montañeses del Parnaso, lo resumiere desnudo de episodios, en las octavas abajo escritas; y se leyeron en la segunda junta, aviendose favorecido con admitirme por académico della, por el nombre de 'Píndaro'.|''Los Amantes de Teruel'', Juan Yagüe de Salas, 1616}}

== Temàtica ==

La temàtica fon variada tractant temes banals, pero també didàctics: dret, medicina, història i matemàtiques. L'assunt més singular és el tema dels Amants, Isabel de Segura i Juan Diego de Marcilla, les mòmies dels quals varen ser descobertes en l'any [[1555]].

Segons [[Vicent Lluís Simó Santonja]]:

{{Cita|els Acadèmics reconeguts és evident que tendixen a l'autoglorificació per considerar-se en el Parnàs convivint en els deus de l'Olimp.}}

== Acadèmics ==

* [[Guillem de Castro]], Secreto. El mateix seudònim que, una miqueta més d'una década abans, en [[1592]] havia utilisat en l'[[Acadèmia dels Nocturns]].
* [[Andrés Rey de Artieda]], Artemidoro.
* [[Manuel Ledesma]], Recogimiento.
* [[Juan Yagüe de Salas]], Píndaro o Pindauro. Notari, escrivà, secretari i archiver del [[Consell de Terol|Consell de la ciutat de Terol]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Academia_del_Parnaso Acadèmia del Parnàs en Wikipedia]

[[Categoria:Acadèmies]]
[[Categoria:Acadèmies valencianes]]
[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
[[Categoria:Cultura]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura]]

Penyó d'Ifach

2026-04-28T18:42:36Z

Reval:

[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 16.JPG|miniaturadeimagen|El Penyó d'Ifach]]
[[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]]
[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]]
El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al [[nort]] de la [[província d'Alacant]].

Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees.

== Geografia ==

El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la [[província d'Alacant]], constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]].

Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]].

== Clima ==

El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm., en fortes irregularitats. Temperatura mija anual entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en [[agost]].

== Flora ==

Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana.

En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el [[llentiscle]], el bayó, la [[mareselva]], l'[[esparreguera]], la ginebrera o el [[gesmil|gesmiler]].

== Fauna ==
El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falzia]] pàlida.

Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol (molusc)|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants.

Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines.

== Accés ==
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.

== Vore també ==

* [[Calp]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Penyal d'Ifac Natural Park}}
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Pe%C3%B1%C3%B3n_de_Ifach Penyó d'Ifach en Wikipedia]

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]

Moradela

2026-04-28T18:42:12Z

Reval:

[[File:Igrexa de San Pedro de Canabal, Sober, Galiza.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Canaval]]

'''Moradela''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Canaval]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 14 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moradela INE. Població de Moradela]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Canaval, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Moradela

2026-04-28T18:42:06Z

Reval:

Moradela

2026-04-28T18:41:55Z

Reval:

Moradela

2026-04-28T18:41:50Z

Reval:

Moradela

2026-04-28T18:41:45Z

Reval:

Moradela

2026-04-28T18:41:39Z

Reval:

Moradela

2026-04-28T18:40:57Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Iglésia de San Pedro de Canaval '''Moradela''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Pedro de Canaval), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 6 habitants. == Vore també…»

[[File:Igrexa de San Pedro de Canabal, Sober, Galiza.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Canaval]]

'''Moradela''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Canaval]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 6 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moradela INE. Població de Moradela]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Canaval, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Comarques de Toledo

2026-04-28T18:38:55Z

Reval:

La [[província de Toledo]] de la Comunitat Autònoma de [[Castella-La Mancha]] està formada per 204 [[municipis]], que es poden agrupar en les 15 comarques següents:

* [[La Campana de Oropesa y las Cuatro Villas]]
* [[Campo de San Juan]]
* [[La Jara]]
* [[La Sisla]]
* [[Mancha Alta de Toledo]]
* [[Mesa de Ocaña]]
* [[La Sagra]]
** [[Alta Sagra]]
** [[Baja Sagra]]
* [[Montes de Toledo]]
* [[Sierra de San Vicente]]
* [[Tierras de Talavera|Talavera]]
* [[Comarca de Toledo]]
* [[Comarca de Torrijos]]

[[Categoria:Geografia de la província de Toledo]]
[[Categoria:Comarques de la província de Toledo]]

Vilaver (Cervantes)

2026-04-28T18:38:47Z

Reval:

[[File:Casa do Concello - San Román - Cervantes 2007 - panoramio.jpg|thumb|250px|Cervantes]]

'''Vilaver''', (oficialment '''San Xusto de Vilaver'''), és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Cervantes (Lugo)|Cervantes]], situada en la [[Comarca de los Ancares]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 24 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Cervantes (Lugo)|Cervantes]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/cervantes/ Ajuntament de Cervantes]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilaver INE. Població de Vilaver]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cervantes (Lugo)}}

{{Comarca de los Ancares}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Obe

2026-04-28T18:38:40Z

Reval:

[[File:Igrexa parroquial de Ove, Ribadeo.JPG|thumb|250px|Iglésia de San Xoan de Ove]]

'''Obe''', (oficialment '''San Xoán de Ove'''), és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Ribadeo (Municipi)|Ribadeo]], situada en la [[Comarca de la Marinya Oriental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia está formada per 36 [[Pedania|pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], la parròquia conta en una població de 326 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.ribadeo.gal/ Ajuntament de Ribadeo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ove INE. Població d'Obe]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ove, Ribadeo}}

{{Comarca de la Marinya Oriental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Ponte Pousada

2026-04-28T18:38:29Z

Reval:

[[File:Mondoñedo desde Couto do Outeiro.jpg|thumb|250px|Nuestra Senyora del Carmen de Afuera de Mondonyedo]]

'''Ponte Pousada''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Mondonyedo]], (parròquia de [[Nosa Señora do Carme]]) situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 7 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellomondonedo.es/portal_localweb/p_97_principal_ayto_mondonedo.jsp?codResi=5&language=gl Ajuntament de Mondonyedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pousada INE. Població de Ponte Pousada]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Carme, Mondoñedo}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Nava del Barco

2026-04-28T18:38:23Z

Reval:

[[File:Nava del Barco.jpg|thumb|250px|Nava del Barco]]

'''Nava del Barco''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 85 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/nava-del-barco/ Ajuntament de Nava del Barco]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Barco INE. Població de Nava del Barco]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nava del Barco}}

{{Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

Couso (Puebla del Brollón)

2026-04-28T18:38:17Z

Reval:

[[File:Rio Saa na Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Riu Saa al seu pas per Puebla del Brollón]]

'''Couso''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[Santa Einés de Parada dos Montes]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 3 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Couso INE. Població de Couso]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Regne d'Armènia

2026-04-28T18:38:10Z

Reval:

{{Estat desaparegut
|nom = Regne d'Armènia Մեծ Հայք ''Metz Hayk''
|image_bandera = Artaxiad.svg
|image_escut =
|any_inici = 331 a. C.
|any_fi = 428 d. C.
|map = Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg
|capital = [[Yervandashat]]
|idioma = [[Llengües aramees|arameu]] [[Idioma armeni|armeni clàssic]]
|govern =
|superfície =
|població =
|moneda =
|notes =
}}
El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.

Baix el mandat de [[Neró]], els [[Antiga Roma|romans]] varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''Apollinaris'', encapçalada pel general Gnaeus Domitius Corbulus, des de [[Panònia]] a [[Síria]]. Corbulus va entrar als territoris de [[Vologases I de Partia|Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates I]].

El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.

== Referències ==
* Aram, Proudian H.: ''The Armenians in past and present''. Los Ángeles, 1896.
* Chahin, M.: ''The Kingdom of Armenia'', 1987.
* Kurkjian, Vahan: ''Tigran the Great'', 1958.
* Kalantar, Ashkharbek: [https://www.eisenbrauns.com/ECOM/_21A04ZQ0L.HTM ''Armenia: from the Stone Age to the Middle Ages''.] Civilisations du Proche Orient, Serie 1, vol. 2, París: Recherches et Publications, 1994.
* Kalantar, Ashkharbek: [https://www.eisenbrauns.com/ECOM/_21A050SWB.HTM ''Materials on Armenian and Urartian History (with a contribution by Mirjo Salvini)''.] Civilisations du Proche-Orient: Series 4 - Hors Série - CPOHS 3. París, 2004.
* Kalantar, Ashkharbek: [https://www.eisenbrauns.com/ECOM/_21A04U5VQ.HTM ''The Mediaeval Inscriptions of Vanstan (Armenia)''. Civilisations du Proche-Orient: Series 2 - Philologie - CDPOP 2, Vol. 2, París: Recherches et Publications, 1999.]

[[Categoria:Estats i territoris fundats en el sigle II a. C.|Armènia]]
[[Categoria:Estats i territoris desapareguts en el sigle II]]
[[Categoria:Antics regnes d'Àsia|Armènia]]
[[Categoria:Estats helenístics]]
[[Categoria:Antic Orient Pròxim]]
[[Categoria:Estats desapareguts d'Orient Mig]]
[[Categoria:Estats i territoris desapareguts de Síria]]
[[Categoria:Estats i territoris desapareguts de Turquia]]
[[Categoria:Història d'Armènia]]

Albolote

2026-04-28T18:37:52Z

Reval:

[[Archiu:Iglesia_de_la_Encarnación,_en_Albolote_(Granada,_España).jpg|thumb|250px|Albolote]]

'''Albolote''', és un [[municipi]] de la [[Comarca de Vega de Granada]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 19.128 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Vega de Granada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

El Chaparral (Granada)

2026-04-28T18:37:42Z

Reval:

[[File:Vista_de_El_Chaparral.jpg|thumb|250px|El Chaparral]]

'''El Chaparral''', és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Albolote]], en la [[Comarca de Vega de Granada]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 1.326 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]
* [[Albolote]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Vega de Granada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

Sangive

2026-04-28T18:37:36Z

Reval:

En la [[Mit Artúric|leyenda artúrica]], '''Sangive''' o '''Morgause''' (també coneguda com '''Margawse, Norcadet, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija germana del [[Rei Arturo]] i reina de Orkney.

Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady [[Igraine]] junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació.

Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio.

Morgause apareix breument en ''El conte del Grial'' de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un [[castell]] molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet.

Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en [[Antiga Roma|Roma]]. Esta estranya història s'arreplega en el poema ''Rise of Sir Gawain''.

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* Christopher Bruce (2000). «Morholt» (en [[anglés]])
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Diccionario Akal de Historia Medieval». 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]

Juzbado

2026-04-28T18:37:27Z

Reval:

[[File:Panoramica de juzbado desde la ribera del río Tormes.JPG|thumb|350px|Juzbado]]

'''Juzbado''' és un [[municipi]] de la [[comarca de Tierra de Ledesma]], ([[Mancomunitat de Comarca de Ledesma]]), en la [[província de Salamanca]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 199 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Salamanca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Salamanca]]

Cent huitantaú

2026-04-28T18:37:15Z

Reval:

{{atres usos|181|este=el número 181}}
El '''cent huitantaú''' (181) és el [[número natural]] que seguix al [[cent huitanta]] i precedix al [[cent huitantadós]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:37:02Z

Reval:

[[File:Igrexa de San Pedro de Canabal, Sober, Galiza.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Canaval]]

'''San Pedro de Canabal''' o també '''Canabal''' (oficialment '''San Pedro de Canaval'''), és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 9 pedanies.

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]], la parròquia conta en una població de 139 habitants i la pedania conta en 86 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Canaval INE. Població de San Pedro de Canabal]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Canaval, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:57Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:52Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:46Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:40Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:34Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:29Z

Reval:

San Pedro de Canabal

2026-04-28T18:36:09Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Iglésia de San Pedro de Canaval '''San Pedro de Canabal''' o també '''Canabal''' (oficialment '''San Pedro de Canaval'''), és una parròquia i una pedania del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). La parròquia conta en 9 pedanies. Segons el INE…»

Abelaira (Pantón)

2026-04-28T18:35:07Z

Reval:

[[Archiu:Igrexa parroquial de Acedre.jpeg|thumb|250px|Iglésia de San Romao de Acedre]]

'''Abelaira''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Pantón]], (parròquia de [[San Romao de Acedre]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 5 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Pantón]]

== Referències ==

* [https://concellodepanton.es/ Ajuntament de Pantón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Abelaira INE. Població d'Abelaira]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Acedre, Pantón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Garlitos

2026-04-28T18:34:58Z

Reval:

[[File:VistaGarlitos.jpg|thumb|250px|Garlitos]]

'''Garlitos''' és un municipi de la [[comarca de La Siberia]], ([[Mancomunitat de La Siberia]]), en la [[província de Badajoz]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Extremadura]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 565 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Badajoz]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Badajoz]]

Tlaltetecuin

2026-04-28T18:34:52Z

Reval:

[[File:Ixtlilton.jpg|thumb|250px|Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]]]]

'''Tlaltetecuin''' o també '''Ixtlilton''' (del [[nàhuatl]]: ixtlilton ‘rostre negret’‘ixtli, rostre; tliltic, [[negre]]; tontli, diminutu.’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la medicina, de les danses, dels festivals i dels jocs, i se li troba estretament associat en els [[Centzon Totochtin]]. '''Tlaltetecuin''' o Ixtlilton, és el senyor de l'aigua negra, que tenia propietats curatives i servia com a tinta en la confecció dels còdexs. El seu temple era conegut com el Tlacuilocan, lloc de l'escrivà. Sahagún conta que era el patró de músics i dansants professionals. Quan algú volia fer una festa, recorria als sacerdots d'Ixtlilton, els duya a la seua casa. Els músics i dansants anaven encapçalats per un que vestia els atavios del deu.

En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

== Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ixtlilton}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Penamaría

2026-04-28T18:34:42Z

Reval:

[[File:Casa do Concello da Fonsagrada, Lugo.jpg|thumb|250px|Fonsagrada]]

'''Penamaría''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Fonsagrada (Municipi)|Fonsagrada]], (parròquia de [[San Cibrán da Trapa]]) situada en la [[Comarca de Fonsagrada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 8 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Fonsagrada (Municipi)|Fonsagrada]]

== Referències ==
* [https://concellodenegueira.es/ Ajuntament de Negueira de Munyiz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Penamaría INE. Població de Penamaría]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Fonsagrada}}

{{Comarca de Fonsagrada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Perafort

2026-04-28T18:34:24Z

Reval:

'''Perafort''' és un [[municipi]] [[Catalunya|català]] situat en la [[província de Tarragona]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 1.261 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Tarragona]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Perafort}}

[[Categoria:Municipis de la província de Tarragona]]

Palau de Ripalda

2026-04-28T18:34:13Z

Reval:

El '''Palau Ripalda''' o '''Castell Ripalda''' era un edifici d'estil [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] dissenyat en l'any [[1889]] per l'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]] ([[1849]] - [[1906]]), en la ciutat de [[Valéncia]], exactament en el [[Pla del Real]], al principi de l'[[Albereda]] i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.

== Història ==
L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de Monforte]].

== Descripció ==
El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i [[arc ogival|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.

== Galeria fotogràfica ==
<center>
<gallery>
Image:Ripalda00.jpg|Palau de Ripalda.
Image:CastilloRipalda.jpg|Palau de Ripalda.
Image:CastilloRipaldaAlameda.jpg|Palau de Ripalda.
Image:PalacioRipalda11a.jpg|Palau de Ripalda.
</gallery>
</center>

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* Benito Goerlich, D., ''La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925'', Ajuntament de Valéncia, 1992.
* Aldana Fernández, Salvador (coord.), ''Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana'', tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2

== Enllaços externs ==
* http://www.lasprovincias.es/valencia/20080427/cultura/silenciosa-muerte-palacio-ripalda-20080427.html

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Edificis desapareguts]]

Agros Chaos

2026-04-28T18:34:03Z

Reval:

[[Archiu:Igrexa de San Pedro de Miñotos.jpg|thumb|250px|Iglésia de Minyotos]]

'''Agros Chaos''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Orol]], (parròquia de [[San Pedro de Miñotos]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Orol]]

== Referències ==
* [https://concellodeourol.es/ Ajuntament d'Orol]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Agros INE. Població d'Agros Chaos]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Miñotos, Ourol}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Sri Lanka

2026-04-28T18:33:55Z

Reval:

{{Infobox països
|nom = ශ්‍රී ලංකා ප්‍රජාතාන්ත්‍රික සමාජවාදී ජනරජය ''Śrī Lankā Prajathanthrika Samajavadi Janarajaya'' இலங்கை சனநாயக சோஷலிசக் குடியரசு ''Ilaṅkai caṉanāyaka cōṣalisak Kuṭiyarasu'' República Democràtica Socialista de Sri Lanka
|image_Senyera = [[Archiu:Flag of Sri Lanka.svg|109px]]
|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Sri Lanka.svg|70px]]
|image_situacio = [[Archiu:Sri Lanka (orthographic projection).svg|209px]]
|capital = [[Sri Jayawardenapura Kotte|Sri Jayawardenapura Kotte]]
|ciutat més poblada = Colombo
|forma de Govern = República semipresidencialista
|president = Maithripala Sirisena
|llengües = Cingalés i tamil
|coor = 6_54_N_79_54_E 6°54′N 79°54′E
|ubicació =
|altitut =
|superfície = 65610
|població = 20277597
|densitat = 323
|gentilici = Singalés<ref>{{DGLV|Singalés}}</ref>
|Moneda = [[Rúpia de Sri Lanka]] (රු, <code>[[ISO 4217|LKR]]</code>)
|Prefix Telefònic = 94
|Us Horari = UTC +5:30
|Domini = .lk
|Membre de: =
}}
'''Sri Lanka''' és un [[estat]] [[Àsia|asiàtic]] de tradició milenària famós per ser un puntal de sabiduria en l'antiguetat i per ser hui un dels [[país|països]] més densament poblats. Abans de l'any [[1972]] era conegut en el nom de ''Ceilan'', és un [[país insular]] situat al surest de l'[[Índia]] en [[Àsia]]. La seua capital és [[Sri Jayawardenapura Kotte]].

Originalment conegut com '''Heladiva''', està habitada per més de vint millons de persones. L'illa va ser coneguda en l'Antiguetat com '''Lanka''', '''Lankadvīpa''', '''Simoundou''', '''Taprobane''', '''Serendib''' i '''Selan''', arribant a ser denominada popularment com l'«Illa dels mil noms». Durant la seua colonisació, l'illa va prendre el nom, en [[Idioma anglés|anglés]], de '''Ceylon''', que es va seguir utilisant posteriorment. La seua particular forma i la seua proximitat a l'[[Índia]] varen fer que la nomenaren la «Llàgrima de l'Índia».

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sri Lanka}}

{{Països d'Àsia}}
[[Categoria:Sri Lanka]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]

Gredilla

2026-04-28T18:33:41Z

Reval:

[[File:Gredilla de Sedano con nieve.jpg|thumb|250px|Gredilla]]

'''Gredilla''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Valle de Sedano]], situada en la [[comarca de Páramos]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 17 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Valle de Sedano]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:30Z

Reval:

[[File:Igrexa de San Pedro de Canabal, Sober, Galiza.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Canaval]]

'''San Pedro de Canaval''' o també '''Canabal''', és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 9 pedanies.

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]], la parròquia conta en una població de 139 habitants i la pedania conta en 86 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Canaval INE. Població de San Pedro de Canaval]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Canaval, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:26Z

Reval:

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:22Z

Reval:

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:18Z

Reval:

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:12Z

Reval:

San Pedro de Canaval

2026-04-28T18:33:03Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Iglésia de San Pedro de Canaval '''San Pedro de Canaval''' o també '''Canabal''', és una parròquia i una pedania del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). La parròquia conta en 9 pedanies. Segons el INE de l'any 2025, la parròquia conta e…»