L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Maria Ibars

2026-06-16T16:43:57Z

Reval:

{{Biografia|
| nom = Ana Maria Ibars i Ibars
| image = [[File:Retrat fotogràfic Maria Ibars (cropped).jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mestra i escritora
| data_naix = [[29 de febrer]] de [[1892]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[9 de giner]] de [[1965]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Ana Maria Ibars Ibars''' ([[Valéncia]], [[29 de febrer]] de [[1892]] - † [[Valéncia]], [[9 de giner]] de [[1965]]) fon una escritora i mestra [[Valencians|valenciana]], coneguda com '''Maria Ibars''' o '''Maria Ibars i Ibars'''.

== Biografia ==

Maria Ibars vixqué la seua infància i adolescència en la població valenciana de [[Dénia]], en la mateixa població, pero son pare tenía també una casa de la partida del Saladar, a on també vixqué.

Un dels seus llibres fa relació a la seua infància i les seues vivències: ''Poemes de Penyamar: a l'ombra del Montgó'' (sic) ([[1949]]). Fon mare de la pedagoga [[Raquel Payà]]. Escrigué poemes i narracions en [[castellà]] i en [[valencià]].

En la década dels anys [[1930|30]] estigué relacionada en l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]] i participava en activitats d'esta institució.

Segons nos conta Pilar Navarro i Borràs sobre Maria Ibars:

{{Cita|Ubicada la seua obra lliterària per Tomàs Llopis en el creuament del romanticisme, el costumari i el naturalisme, en la seua obra se nos mostra la complexitat d'una societat a on encara estaven vives les tradicions populars. Descriu en precisió tant un paisage, el de l'ombra del [[Mongó]], com la vida quotidiana que transcorre en ell, a través d'uns retrats cuidadosos dels personages que ho habiten i de les costums, utilisant un llenguage poètic, pla i de fàcil compressió per al llector, en el que es reflectix el seu apreci pel seu País.

Si el paisage com a tema reflectix el seu caràcter valencianiste, la seua és també una lliteratura de dònes. Maria Ibars no va explicar mai per escrit el seu posicionament respecte al [[Feminisme|moviment feministe]] ni respecte a les seues reivindicacions, per lo que devem basar-nos en els indicis que nos aporta l'obra, per a extraure la seua consideració. Pese al seu conservadurisme relatiu que la fa decantar-se pels models propis de la societat tradicional que vea en recessió i els condicionaments morals de la seua forta religiositat, la qüestió de l'abús sexual masculí és una de les constants lliteràries ibarsianes; en conseqüència, l'escritora devia vore en simpatia les accions de les dònes encaminades a conseguir mijos de defensa al respecte. La seua perspectiva femenina, el compromís implícit i permanent en les desiguals condicions de vida de les dònes, resulta potser l'aspecte més sugerent i viu.

Maria Ibars és una de les escasses escritores valencianes, en un temps en el que la dòna lluitava per obrir-se pas en tot l'àmbit cultural i social, i que en el seu cas té com a traces característiques ser dòna, valencianista i catòlica.}}

== Obra ==

* Ibars y Ibars, María. ''Flor de nisperer'' : acabamiento. Sicània, 1962.
* Ibars y Ibars, María. ''La fe de los otros.'' Sicània, 1965.
* Camp de Os / María Ibars Ibars. ''Fantasías / Beatriu Civera. ''La semana valenciana / Nicolau-Primitivo / Dibujos de Nunyez y Tony Valencia : Sicània, 1961
* El demonio se hace fallero / Josep Marcarell y Gosp. ''Los pañales / Barrote de Ribalmaig. ''Camp de uso (acabamiento) / María Ibars y Ibars ; ilustraciones de Soriano y Núnyez Valencia : Sicània, 1961
* ''Como una garra'' : novela Valencia : Guerri, 1961.
* La descalumniada / María Ibars y Ibars. ''Avioneta 23 / Peris Aragón. ''La Prenda / Soleriestruch ; dibujos de Nunyez, Peris Aragón y Soleriestruch Valencia : Sicània, 1961.
* ''Flor de nisperer María Ibars y Ibars.'' ''La Trampa / Enric Soler y Godes. ¿Levante?¡No!¡Valencia, siempre! ''/ Nicolau Primitivo / Ilustraciones para. Peris, Tony y Nunyez Valencia : Sicània, 1962.
* El gigante enamorado / Josep Bea Izquierdo. ''La fe de los otros / María Ibars y Ibars. ''Cronistas del reino de Valencia / Nicolau-Primitivo ; ilustraciones de Hernàndez Valls y Soriano Izquierdo, fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1965.
* ''Graciamar'' Valencia : [Unicrom], 1963.
* ''La presa'' : (Obra póstuma) / María Ibars y Ibars. ''El muerto té la palabra / Juli Ferrer y Rueda. ''Recordances de Masarrojos / Nicolau-Primitivo ; ilustraciones de Nuñez, fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1966.
* ''El último serv'' : a la sombra del Montgó (novela social) / María Ibars y Ibars ; ilustraciones de Antoni Ferrer ; fotograbados de Vilaseca Valencia : Sicània, 1965.
* Vidas planas / María Ibars y Ibars Instituto de Estudios Comarcales de la Marina Alta, 1999.
* Vidas planas / María Ibars y Ibars ; edición, introducción y notas de Tomàs Llopis Alicante : Aguaclara, 1992.

== Reconeiximents ==

En la localitat de Dénia hi ha un Institut d'Educació Secundària que du el seu nom, des de febrer de [[2016]], també Maria Ibars és filla adoptiva d'esta localitat de la [[Marina Alta]].

== Referències ==
* [https://dbd.vives.org/ «Diccionari Biogràfic de Dones». dbd.vives.org]
* [https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2025/mariaibars Maria Ibars. Correos.es]

== Biliografia ==

* Civera, Beatriu (1991). ''«La contribución de María Ibars»''. En: El Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenaje a María Ibars, p. 7-8.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Maria Ibars}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Mar%C3%ADa_Ibars_Ibars Maria Ibars en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]

III milenari

2026-06-16T16:43:45Z

Reval:

{{milenari|3}}

Formalment el '''III milenari''' comprén els anys [[2001]] al [[3000]], abdós inclosos.

== Característiques del III milenari ==

'''Demografia i estadística'''
*

== Acontenyiments rellevants ==
*

== Personalitats rellevants ==
*

[[Categoria:Milenaris]]

Morente

2026-06-16T16:43:39Z

Reval:

[[File:Bujalance centro ciudad.jpg|thumb|250px|Bujalance]]

'''Morente''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Bujalance]], situada en la [[Comarca del Alto Guadalquivir]]‎, en la [[província de Córdova]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 87 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Córdova]]
* [[Bujalance]]

== Referències ==
* [https://bujalance.es/ Ajuntament de Bujalance]
* [https://dipucordoba.es/ Diputació provincial de Córdova]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Morente INE. Població de Morente]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14012 Bujalance. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://www.juntadeandalucia.es/organismos/turismoculturaydeporte/areas/cultura/bienes-culturales/catalogo-pha/consulta.html?estado=All&items_per_page=10&items_per_page=10&items_per_page=10&municipio=BUJALANCE&provincia=CORDOBA&sort_by=bien&sort_by=bien&sort_by=bien&text=&tipo_patrimonio=All&tipologia=All Bujalance. Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz]

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bujalance}}

* [https://web.archive.org/web/20121213061459/http://www.altoguadalquivir.com/ Mancomunidad del Alto Guadalquivir]

{{Comarca del Alto Guadalquivir}}

[[Categoria:Municipis de la província de Córdova]]

Joan Antoni Alapont

2026-06-16T16:43:21Z

Reval:

{{Biografia|
| nom = Joan Antoni Alapont i Pérez
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor i poeta
| data_naix = 1 de novembre de [[1940]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Joan Antoni Alapont i Pérez''' ([[Valéncia]], [[1 de novembre]] de [[1940]]) és un escritor i poeta [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Joan Antoni Alapont naix en el [[barri de Russafa]] de la ciutat de Valéncia el 1 de novembre de l'any 1940. És un poeta autòcton, s'inicià en la poesia festiva, escrivint el seu primer [[llibret]] infantil de [[falla]] en l'any [[1982]], obtenint el segon premi. Dos anys despuix conseguix el primer guardó i en [[1986]], el primer de novells.

En la secció general ha obtingut, entre els més de 200 llibrets que ha escrit, numerosos premis extraordinaris, ademés d'atres, entre ells, el Premi "[[Bernat i Baldoví]]", màxim guardó que s'otorga entre els autors de llibrets de [[Falles]] en la ciutat de Valéncia.

En l'any [[1995]] és guardonat en l'Englantina d'Or en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], organisats per [[Lo Rat Penat]].

Com a coautor té publicats, alguns llibres de poemes, entre ells, els Recitals de Primavera, que organisa l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) i té pendent de publicació un poemari.

Escrigué el llibret conmemoratiu del 150 aniversari de la falla Bolseria.

En el camp de la prosa, s'inicia escrivint relats curts i contes d'ambient valencià publicats en la AELLVA.

També és autor de dos apropòsits estrenats en èxit en [[Carcaixent]] i Valéncia, aixina com també és coautor en l'obra colectiva, ''Clams de Vida'', en el relat, "La dama de l'escollera".

Ademés ha escrit en diverses publicacions, com la revista de lliteratura en llengua valenciana; [[Revista Cresol|Cresol]].

Pertany a l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA), de la que és tesorer, i forma part de la Junta de Govern de [[Lo Rat Penat]], des d'a on organisa el concurs de [[Milacres de Sant Vicent|Milacres de Sant Vicent Ferrer]], el Recital Poètic a la Mare de Deu dels Dolors, Patrona dels poetes valencians, aixina com el floral concurs de les [[Creus de maig]].

Junt al poeta [[Pere Delmonte]], inicià els cursos d'introducció a la poesia valenciana, que des de fa sèt anys es celebren en Lo Rat Penat en bon aprofitament i dels quals ya comença a eixir una nova generació de poetes valencians.

En l'any [[2007]] guanya el premi "Elvira Carles" otorgat al millor poema dedicat a [[Sant Vicent Ferrer]] en [[Llengua Valenciana]].

== Referències ==

* [http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/alapont-v.htm Joan Antoni Alapont - Ma Vida - Llengua Valenciana Sí]

[[categoria:Biografies]]
[[categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Valencianistes]]

François Guizot

2026-06-16T16:43:04Z

Reval:

[[Image:Félix Nadar 1820-1910 portraits François Guizot.jpg|thumb|250px|François Pierre Guillaume Guizot per [[Nadar]]]]
'''François Pierre Guillaume Guizot''' ([[Nimes]], [[4 d'octubre]] de [[1787]] - † [[Saint-Ouen-li-Pin]], [[Calvados]], [[12 de setembre]] de [[1874]]) fon un [[historiador]] i [[polític]] [[França|francés]].

Participà en el govern durant la monarquia de [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip d'Orleans]] i fon líder dels [[doctrinari]]s.

== Obres ==

* ''Dictionnaire des synonymes de la langue française'' 1809
* ''De l’état des beaux-arts en France'' 1810
* ''Annales de l’éducation,'' 1811-1815 6 vol.
* ''Vie des poètes français du siècle de Louis XIV'' 1813
* ''Quelques idées sur la liberté de la presse'' 1814
* ''Du gouvernement représentatif de l’état actuel de la France'' 1816
* ''Essai sur l’état actuel de l’instruction publique en France'' 1817
* ''Du gouvernement de la France depuis la Restauration. Des conspirations et de la justice politique'' 1820
* ''Des moyens de gouvernement et d’opposition dans l’état actuel de la France. Du gouvernement de la France et du ministère actuel. Histoire du gouvernement représentatif en Europe,'' 1821 2 vol.
* ''De la souveraineté" 1822
* ''De la peine de mort en matière politique'' 1822
* ''Essai sur l’histoire de France du Ve au Xe siècle'' 1823
* ''Histoire de Charles Ier,'' 1827 2 vol.
* ''Histoire générale de la civilisation en Europe'' 1828
* ''Histoire de la civilisation en France,'' 1830 4 vol.
* ''Le presbytère au bord de la mer'' 1831
* ''Rome et ses papes'' 1832
* ''Le ministère de la réforme et le parlement réformé'' 1833
* ''Essais sur l’histoire de France'' 1836
* ''Monk, étude historique'' 1837
* ''De la religion dans les sociétés modernes'' 1838
* ''Vie, correspondance et écrits de Washington'' 1839-1840
* ''Washington'' 1841
* ''Madame de Rumfort'' 1842
* ''Des conspirations et de la justice politiques'' 1845
* ''Des moyens de gouvernement et d’opposition dans l’état actuel de la France'' 1846
* ''M. Guizot et ses amis. De la démocratie en France'' 1849
* ''Pourquoi la révolution d’Angleterre a-t-elle réussi ? Discours sur l’histoire de la révolution d’Angleterre'' 1850
* ''Études biographiques sur la révolution d’Angleterre. Études sur les beaux-arts en général'' 1851
* ''Shakespeare et son temps. [[Pierre Corneille|Corneille]] et son temps'' 1852
* ''Abélard et Héloïse'' 1853
* ''Édouard III et les bourgeois de Calais'' 1854
* ''Histoire de la république d’Angleterre,'' 1855 2 vol. Sir Robert Peel
* ''Histoire du protectorat de [[Oliver Cromwell|Cromwell]] et du rétablissement des Stuarts,'' 1856 2 vol.
* ''Mémoires pour servir à l’histoire de mon temps,'' 1858-1867 8 vol.
* ''L’amour dans le mariage'' 1860
* ''L’Église et la société chrétienne en 1861''. Discours académiques 1861
* ''Un projet de mariage royal'' 1862
* ''Histoire parlementaire de France, recueil de discours,'' 1863 5 vol. Trois générations
* ''Médiations sur l’essence de la religion chrétienne'' 1864
* ''Guillaume le Conquérant'' 1865
* ''Méditations sur l’état actuel de la religion chrétienne'' 1866
* ''La France et la Prusse responsables devant l’Europe'' 1868
* ''Méditations sur la religion chrétienne dans ses rapports avec l’état actuel des sociétés et des esprits. Mélanges biographiques et littéraires'' 1868
* ''Mélanges politiques et historiques'' 1869
* ''L’histoire de France depuis les temps les plus reculés jusqu’en 1789'' 1870-1875 5 vol.
* ''Le duc de Broglie'' 1872
* ''Les vies de quatre grands chrétiens français'' 1873

== Referències ==
* «François Guizot. Editorial Universidad de Cantabria». www.editorialuc.es
* Wood, Ian (2013). ''The Modern Origins of the Early Middle Ages''. Oxford University Press

== Bibliografia ==
* A. Bardoux. ''Guizot''. Hachette, 1894
* A. Gayot. ''François Guizot et Madame Laure de Gasparin''. Grasset, 1934
* Ch.-H. Pouthas. ''Guizot pendant la Révolution''. Plon, 1923
* Ch.-H. Pouthas. ''La Jeunesse de Guizot''. Alcan, 1936
* P. Rosanvallon. ''Le Moment Guizot''. Gallimard, 1985

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|François Guizot}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Polítics de França]]
[[Categoria:Francesos]]
[[Categoria:Sigle XVIII]]
[[Categoria:Sigle XIX]]

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:42:49Z

Reval:

[[File:Santuario da Nosa Señora de Cadeiras (3423681254).jpg|thumb|300px|Santuari de Nostra Senyora de Cadeiras (Pinol)]]

'''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Vicente de Pinol]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:42:43Z

Reval:

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:42:37Z

Reval:

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:42:32Z

Reval:

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:42:25Z

Reval:

Campo (San Vicente de Pinol)

2026-06-16T16:40:53Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Santuari de Nostra Senyora de Cadeiras (Pinol) '''Campo''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Vicente de Pinol), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 4 habitants.…»

[[File:Santuario da Nosa Señora de Cadeiras (3423681254).jpg|thumb|300px|Santuari de Nostra Senyora de Cadeiras (Pinol)]]

'''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Vicente de Pinol]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Campo INE. Població de Campo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Campo

2026-06-16T16:39:32Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Campo (Burgos)]] ...........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Burgos]]
* [[Campo (San Cibrao de Vilamelle)]] ................................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (San Martiño de Bascós)]] .................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Martiño de Piñeira)]] ..................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Bulso)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Ribas Altas)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Sindrán)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Reigada)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Xoán de Tor)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Vicente de Pinol)]] .....................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Santa Comba de Fornelas)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Santo André de Ribeiras de Miño)]] ..................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Santo Estevo das Nocedas)]] ...........................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Páramo)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Ferreiros)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Taboada)]] .........................................................................Parròquia de la província de Lugo
* [[Campo (Trabada)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Vicedo)]] ............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Villaframil)]] ........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Campo

2026-06-16T16:38:10Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Campo (Burgos)]] ...........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Burgos]]
* [[Campo (San Cibrao de Vilamelle)]] ................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Martiño de Bascós)]] .................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Martiño de Piñeira)]] ..................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Bulso)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Ribas Altas)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Sindrán)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Reigada)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Xoán de Tor)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Santa Comba de Fornelas)]] .............................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Santo André de Ribeiras de Miño)]] ..................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Santo Estevo das Nocedas)]] ...........................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Páramo)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Ferreiros)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Taboada)]] .........................................................................Parròquia de la província de Lugo
* [[Campo (Trabada)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Vicedo)]] ............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Villaframil)]] ........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Campo (San Pedro de Bulso)

2026-06-16T16:37:15Z

Reval: Reval pàgina traslladada Campo (Sober) a Campo (San Pedro de Bulso) sense deixar una redirecció

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Bulso]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Termodinàmica

2026-06-16T16:35:47Z

Reval:

[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]

La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].

Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.

Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.
<ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref>

== Referències ==
<references />

== Bibliografia ==
* Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X
* Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9
* Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X
* Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5

[[Categoria:Física]]

Bronchales

2026-06-16T16:35:39Z

Reval:

[[File:La fuente del Caño, Bronchales.jpg|thumb|250px|La font del Canyo en Bronchales]]

'''Bronchales''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Sierra de Albarracín]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 454 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bronchales INE. Població de Bronchales]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bronchales}}

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Club de Fútbol La Nucia

2026-06-16T16:35:31Z

Reval:

El '''Club de Fútbol La Nucia''' és un equip de fútbol de [[La Nucia]], en la comarca de [[La Marina Baixa]], [[província d'Alacant]].

El club fon fundat en l'any [[1995]] en una iniciativa liderada per l'ajuntament de La Nucia, que ajudà a un grup d'aficionats que volien fer tornar el fútbol al municipi. Actualment competix en la [[Segona Federació]].

En febrer de [[2023]], el club fon adquirit formalment per ''ISMX Group'', una agència deportiva en sèu en [[Los Àngeles]] ([[EUA]]) i propietària també del conjunt ''Los Cabos United'' de la segona divisió [[Mèxic|mexicana]]. ISMX Group participa també en la gestió de la Ciutat Deportiva del club.

== Uniforme ==
* '''1ª equipació''': Camiseta roja, pantaló negre i calçes negres.
* '''2ª equipació''': Camiseta blanca, pantaló blanc i calçes blanques.
* '''3ª equipació''': Camiseta antracita, pantaló antracita i calçes antracita.

== Estadi ==
{{AP|Estadi Olímpic Camilo Cano}}
El Club de Fútbol La Nucia disputa els seus encontres en l'[[Estadi Olímpic Camilo Cano]], en capacitat per a 5.000 persones.

== Senyes del club ==
* '''Temporades en [[Primera divisió espanyola|1ª]]''': 0
* '''Temporades en [[Segona divisió espanyola|2ª]]''': 0
* '''Temporades en [[Segona divisió B espanyola|2ªB]]''': 2
* '''Temporades en [[Primera Divisió RFEF|1ªRFEF]]''': 1
* '''Temporades en [[Segona Divisió RFEF|2ªRFEF]]''': 1
* '''Temporades en [[Tercera divisió espanyola|3ª]]''': 7

== Categories ==
* Primer equip masculí: [[Primera Federació]]
* Primer equip femení: [[Lliga Autonòmica Valenta]]
* Jovenil: [[Lliga Nacional Jovenil d'Espanya]]

== Enllaços externs ==
* [https://www.cflanucia.futbol/ Portal del CF La Nucia]

{{Equips de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Fútbol Valencià]]

Clítoris

2026-06-16T16:35:21Z

Reval:

El '''clítoris''' (del [[grec]] ''κλειτορίς'')<ref>{{DGLV|Clítoris}}</ref> és l'orgue erèctil que es troba en la part superior de la [[vulva]] de la dona.

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Sexualitat]]
[[Categoria:Anatomia]]

Pere Aguilar Pascual

2026-06-16T16:35:13Z

Reval:

{{Biografia|
| nom = Pere Aguilar Pascual
| image = [[Archiu:Pere Aguilar.jpg|200px|<center>'''Pere Aguilar''', dirigent valencianiste.</center>]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Empresari
| data_naix = 6 de giner de [[1953]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Pere Aguilar Pascual''' ([[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1953]]) és un empresari, escritor i dirigent [[Valencians|valencià]] i valencianiste, que ocupà la presidència del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1994]], substituint-li en el seu càrrec, [[Joan Garcia Sentandreu]].

== Biografia ==
Pere Aguilar fon director de l'entitat [[Valencia 2000]] i expresident del Grup d'Acció Valencianista (GAV).

D'ideologia valencianista, nacionalista i republicana, es caracterisà pel seu caràcter dialogant i obert en tots els sectors del [[valencianisme]] i per dur a terme una efectiva revitalisació de l'institució, despuix d'uns anys difícils. Conseguí també mantindre l'independència del GAV respecte de qualsevol partit polític o institució.

A nivell personal, fundà l'editorial "Pere Aguilar Editor" per a editar llibres en [[llengua valenciana]]. De professió comerciant, és pare de 2 fills.

Ha segut cap de vendes de diverses empreses, tals com Ionsa, Krodonis, Sher Quimica o Fuster i Matosas. És inventor, conferenciant i excolumniste del diari valencià ''[[Las Provincias]]''. Fon empresari en els sectors textil i de la construcció. També ha segut empresari de l'empresa editorial Ecologia i Edicions.

== Obra ==
[[Image:Nostreid.jpg|thumb|right|250px|Portada del llibre]]
És autor o coautor, guioniste i editor dels llibres:

* ''En torn a la llengua valenciana'', junt a [[Josep Maria Guinot]].
* ''Nuestra historia en cómic'' (9 volumns editats per Aramo Edicions)
* ''Historia del pueblo valenciano'' (Editat per Vicent Garcia Editors)
* ''[[Nostre Idioma]]'' (Valéncia, 1984)
* ''Historia del 9 d'octubre''
* ''Historia del 75 aniversari de l'himne''
* ''Historia de l'orchata i la chufa''
* ''El oro de Moscú. El oro de Valencia''
* ''Biblia Parva. Sant Pere Pasqual''
* ''La llepra catalanista i el tifus madrileny''
* ''Epitome valencianista'', junt a [[Manuel Latorre|Manuel Latorre i Castillo]].

== Vore també ==
* [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)

== Enllaços externs ==
* [http://www.pjvalencianista.org/forum/revista-espenta-9-d-octubre-1991-vt1200.html Entrevista a Pere Aguilar en la Revista "Espenta", numero 9 d'octubre de 1991]

{{Successió
|títul = [[Image:escutgav.jpg|30px]] President del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]]
|periodo = [[1989]]-[[1994]]
|predecessor = [[Jogim Romero]]
|successor = [[Juan García Sentandreu]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Empresaris valencians]]
[[Categoria:Presidents del Grup d'Acció Valencianista]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Rodís

2026-06-16T16:34:42Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Rodís (As Nogais)]] .........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Rodís (Taboada)]] ............................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

2020

2026-06-16T16:34:33Z

Reval:

{{any}}
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
* [[10 de març]]: Se suspenen tots els actes [[Falles|fallers]] i les [[Festes de la Magdalena]] de [[Castelló]] per la [[pandèmia]] del [[Covid-19]] que patia [[Espanya]].
* [[14 de març]]: Se decreta l'[[Estat d'Alarma]] en Espanya pel govern de [[Pedro Sánchez]].
* [[27 de setembre]]: Chiqueta de 14 anys violada en la Vall d'Albaida.<ref>[https://www.levante-emv.com/sucesos/2025/07/01/prision-principales-implicados-violacion-grupal-manada-vall-albaida-119250785.html Condenados a 20 y 12 años de prisión los dos principales implicados en la violación grupal a la niña de la Vall d'Albaida]</ref>

== Naiximents ==
*

== Decesos ==

* [[Carmelo Lozano Serrano]], juriste, catedràtic de Dret Financer i Tributari valencià (n. [[1956]])
* [[Diego Armando Maradona]], futboliste argentí (n. [[1960]])
* [[Emili Tortosa Cosme]], economiste i financer valencià, exdirector general de la Caixa d'Aforros de Valéncia (n. [[1941]])
* [[Enrique Castellón Vargas]], conegut popularment com el Príncip gitano, fon un actor, ballarí i cantant valencià (n. [[1932]])
* [[Quino|Joaquín Salvador Lavado Tejón]], dibuixant, creador de Mafalda, conegut baix el pseudònim de Quino (n. [[1932]])
* [[José Soler Carnicer]], escritor valencià (n. 1931)
* [[Juan Cotino]], empresari i polític valencià (n. [[1950]])
* [[Juan Genovés Candel]], pintor i escultor valencià (n. [[1930]])
* [[Kirk Douglas]], actor [[nortamericà]] (n.[[1916]])
* [[Lucía Bosè]], actriu [[Italia|italiana]] (n. 1931)
* [[Manuel Iborra Sánchez]], empresari, gelader i torroner valencià (n. [[1933]])
* [[Olivia de Havilland]], actriu nortamericana (n. 1916)
* [[Pau Donés]], cantant, guitarriste i compositor espanyol (n. [[1966]])
* [[Wenley Palacios]], advocat i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] (n.[[1931]])

== Referències ==

[[Categoria:Sigle XXI]]

Faxinalzinho

2026-06-16T16:34:25Z

Reval:

'''Faxinalzinho''' és un [[municipi]] [[Brasil|brasiler]] de l'estat de Rio Gran do Sul. Ocupa una superfície de 143,4 km².

== Demografia ==
La seua població estimada per a l'any [[2004]] era de 2.845 habitants.

[[Categoria:Brasil]]

Guitarra

2026-06-16T16:33:51Z

Reval:

[[Image:Classical Guitar two views.jpg|thumb|200px|Guitarra]]
La '''guitarra''' és un [[instrument musical de corda]], compost d'una caixa de [[fusta]] -d'una forma que recorda al número huit-, en un forat circular en el centre de la tapa, sis [[corda|cordes]] i un mànec, damunt del qual està el [[diapasó]], dividit en dèneu compartiments o [[trasts]].

El primer instrument que asseguren que donà orige a la guitarra fon el [[llaüt#El llaüt àrap|llaüt àrap]]. És possible que l'unió de la [[citara]] i el llaüt favoriren el posterior desenroll de l'instrument.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Guitars}}
{{DGLV|Guitarra}}

[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Instruments musicals]]
[[Categoria:Instruments de corda]]

Bronze

2026-06-16T16:33:39Z

Reval:

[[File:Bronze-Augustus-Fabius Maximus-RPC 2941.jpg|thumb|250px|[[Moneda|Monedes de bronze]]]]

El '''bronze''' (de l'[[italià]] ''bronzo'') és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]] (encara que pot incloure atres metals), és de color [[roig|rogenc]] i molt sonor.

Les aleacions constituïdes per coure i [[zinc]] es denominen pròpiament [[llautó]]; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en [[estany]] i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no especialisat la diferència entre bronze i llautó és prou imprecisa.

El bronze va ser la primera aleació d'importància obtinguda per l'home i dona el seu nom a l'[[Edat del Bronze]].

== Usos ==
[[File:Kamakura Budda Daibutsu right 1879.jpg|thumb|250px|Estàtua de bronze de [[Buda]]]]

S'utilisa en l'indústria per a fer estàtues, campanes i anteriorment canons. Durant milenis va ser l'aleació bàsica per a la fabricació d'armes i utensilis, i orfebres de totes les époques ho han utilisat en joyeria, medalles i escultura. Les [[monedes]] falcades en aleacions de bronze varen tindre un protagonisme rellevant en el comerç.

Cal destacar entre les seues aplicacions actuals el seu us en parts mecàniques resistents al contacte i a la corrosió, en instruments musicals de bona calitat com a campanes, gongs, platillo d'acompanyament, saxofons, i en la fabricació de cordes d'arpes, [[Guitarra|guitarres]] i [[Piano|pianos]].

== Simbologia ==
* Les medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions deportives.
* Representa els huit anys de matrimoni en vàries cultures occidentals: Bodes de bronze.
* És l'octau nivell en la progressió de la cerbatana deportiva.

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20070517211012/http://www.archaeometallurgie.de/impressum/glossar.en.html#b Glosario de arqueometalúrgica]
* [http://omega2.inin.mx/publicaciones/documentospdf/35%20SUPERALEACIONES.pdf Historia de las aleaciones]
* Louis Frédéric. «Kara kane». Japan encyclopedia (en [[anglés]])

== Bibliografia ==
* Ardohain, Sergio Javier, 2018, La restauración de la República, Editorial de la Universidad Nacional de La Plata (EDULP), Universidad Nacional de La Plata (UNLP) - Facultad de Bellas Artes (FBA), ISBN 978-987-4127-64-8
* Bronze – unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2003
* Fichas informativas i15 y i25 del Instituto alemán del cobre (DKI), Düsseldorf 2004
* Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Schön, Berlín 1986, ISBN 3-7949-0444-3
* Lexikon der Metalltechnik. Handbuch für alle Gewerbetreibenden und Künstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigido por J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig
* T. L. Kienlin: Frühes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten früher Metallurgie anhand der Gefüge frühbronzezeitlicher Beile. En: Información arqueológica. 27, 2004, Pgs. 187–194

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bronze}}

{{DGLV|Bronze}}

[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Indústria]]

Tinter

2026-06-16T16:33:31Z

Reval:

[[File:Tinte1.JPG|thumb|250px|3 tinters i una ploma d'escriure]]

Un '''tinter''' és un chicotet recipient que conté [[tinta]] per a escriure, habitualment en una ploma.

Els tinters a sovint estan fabricats en [[vidre]], porcelana, [[argent]] o [[bronze]] que s'utilisa per a conservar la tinta en un lloc pròxim i accessible a la persona que escriu. L'usuari introduïx la punta de la ploma en el tinter per a escriure en ella sobre el paper repetint l'operació cada volta que consumix la dosis arreplegada. El tinter conta generalment en una tapa en la finalitat d'evitar la contaminació, evaporament, derrame accidental i excessiva exposició a l'aire.

El tinter va ser la forma habitual de proporcionar tinta a les plomes abans de la difusió de la ploma estilogràfica en un sistema fiable d'expulsió a finals del [[sigle XIX]]. L'estilogràfica, i en menor medida el llapis, varen reemplaçar l'us relativament complicat del paliller, un tipo de ploma sense depòsit de tinta que necessitava ser mullat en el tinter, que s'utilisava per a l'escritura. Aixina i tot, les primeres plomes varen seguir utilisant el tinter per a reblir els depòsits flexibles de tinta per mig d'un sistema d'absorció.

El tinter s'ha utilisat des de temps inmemorials, pero hui en dia estan en desús i s'utilisen sobre tot com a part de la decoració. En el Museu de Nàpols es troben preciosos tinters romans (atramentarium) cilíndrics i poligonals, de bronze i en incrustacions d'argent que produïxen sobre el fondo dibuixos i figures artístiques.

En l'actualitat, per extensió es diuen tinters als recipients que contenen la tinta en les impressores dels diversos sistemes d'impressió: flexografia, ófset, huecograbat, entre uns atres.

== Vore també ==

* [[Tinta]]
* [[Bolígraf]]
* [[Clarió]]
* [[Goma de borrar]]
* [[Llapis]]

== Referències ==
* Edwardian Shopping 1898-1913 selection facsimile, Army & Navy Stores, David & Charles ISBN 0-7153-7068-5
* Inkbottles & Inkwells, William E Covill Jnr, William S Sullwold 1971
* Western Writing Implements, Michael Finlay, Plains Books ISBN 1-872477-00-3

== Bibliografia ==
* Doulton Ink Wares, Colin Roberts, BEE Publications ISBN 0-9520547-0-1
* Handbook of Pottery & Porcelain Marks, J P Cushion, Faber & Faber Ltd ISBN 0-571-04922-2
* The Collector's World of Inkwells, Jean & Franklin Hunting, Schiffer Publishing Ltd ISBN 0-7643-1102-6
* The Write Stuff Inkwells Pens & Desk Accessories, Ray & Bevy Jaegers, Krause Publications ISBN 0-930625-86-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Inkwells}}
{{DGLV|Tinter}}

[[Categoria:Papereria]]
[[Categoria:Material d'oficina]]
[[Categoria:Escritura]]
[[Categoria:Instruments d'escritura]]

Paret celular

2026-06-16T16:33:23Z

Reval:

[[File:Parede celular vegetal.png|thumb|Paret celular vegetal]]

La '''paret celular''' és una estructura de la [[cèlula]], que la protegix i a l'hora per uns poros deixa que es produïxca l'intercanvi de sustàncies. Està present en les cèlules vegetals i en les bacterianes, en les que pot estar coberta per una [[càpsula]].

[[Categoria: biologia]]
[[Categoria: cèlula]]

Animal

2026-06-16T16:33:13Z

Reval:

[[Archiu:Bronx zoo montage.JPG|thumb|right|220px|Animals]]
Els '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organisme|organismes]] [[eucariota|eucariotes]] casi sempre pluricelulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Se tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títul=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglés}}</ref> que generalment [[digestió|digerixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, lo que els diferencia de les [[planta|plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'atres grups [[eucariota|eucariotes]] com les plantes, les algues i els [[fonc|foncs]] perque manquen de [[paret celular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títul=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglés}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títul=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglés}}</ref> encara que alguns a soles ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.

== Referències ==
{{referències|2}}

== Bibliografia ==
* Klaus Nielsen. ''Animal Evolution: Interrelationships of the Living Phyla'' (2a edició). [[Oxford University Press]], 2001.
* Knut Schmidt-Nielsen. ''Animal Physiology: Adaptation and Environment''. (5a edició). [[Cambridge University Press]], 1997.

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals| ]]
[[Categoria:Sis regnes]]

Cor

2026-06-16T16:33:05Z

Reval:

[[Image:Surface anatomy of the heart.svg|thumb|200px|Localisació del cor]]
El '''cor''' és l'[[orgue (biologia)|orgue]] muscular principal de l'[[aparat circulatori]] en tots els [[animal]]s que posseïxen un sistema circulatori (incloent tots els [[vertebrat]]s).<ref>[http://www.seymoursimon.com/index.php/science_dictionary/heart_/ «Heart»]. SeymourSimon.com.</ref>

En l'home és un [[múscul]] tou i piramidal situat en la [[cavitat toràcica]]. Funciona com una bomba aspirant i impelent, impulsant la [[sanc]] a tot el cos.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Human heart}}
{{DGLV|Cor}}

[[Categoria:Anatomia humana]]
[[Categoria:Parts del cos]]
[[Categoria:Sistemes d'òrguens]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Freqüència

2026-06-16T16:32:54Z

Reval:

{{atres usos|Freqüència estadística|l'us d'este terme en Estadística}}
{{referències|t=20130515}}
[[Archiu:FrequencyAnimation.gif|thumb|right|Tres llums parpallejant cíclicament, en freqüències (f) de 0,5[[Hz]] (dalt), 1Hz (centre) i 2Hz (avall). El [[periodo d'oscilació|periodo]]&*nbsp;(T), mostrat en segons és [[recíproc]] a la freqüència.]]

[[Archiu:Sine waves different frequencies.svg|thumb|300px|Eixemples d'ones de distintes freqüències; s'observa la relació inversa en la [[llongitut d'ona]].]]

'''Freqüència''' és una magnitut que medix el número de repeticions per unitat de [[temps]] de qualsevol fenomen o succés periòdic.

Per a calcular la freqüència d'un succés, es contabilisen un número d'ocurrències d'est tenint en conte un interval temporal, despuix estes repeticions es dividixen pel temps transcorregut. Segons el [[Sistema Internacional]] (SI), la freqüència es medix en [[hertzi|hertzis]] (Hz), en honor a [[Heinrich Rudolf Hertz]]. Un herzi és la freqüència d'un succés o fenomen repetit una volta per [[segon (unitat de temps)|segon]]. Aixina, un fenomen en una freqüència de dos herzis es repetix dos voltes per segon. Esta unitat es va cridar originalment «cicle per segon» (cps). 
Atres unitats per a indicar freqüències són revolucions per minut (rpm o '''r/min''' segons la notació del [[Sistema Internacional| SI]]. Les pulsacions del [[cor]] es medixen en [[Freqüència cardíaca|clapits per minut (lat/min)]] i el [[temps musical|''temps'' musical]] es medix en «polsos per minut» (bpm, de l'anglés “beats per minute”).

:<math>1 \,\mathrm{Hz} = \frac{1}{\mathrm{s}}</math>

Un método alternatiu per a calcular la freqüència és medir el temps entre dos repeticions ([[periodo d'oscilació|periodo]]) i despuix calcular la freqüència (f) recíproca d'esta manera:

:<math>f = \frac{n}{T}</math>

on T és el periodo de la senyal.

== Freqüències d'ones ==
{{AP|Llongitut d'ona}}

[[Archiu:Frecuencia.svg|thumb|Dos freqüències i , una de «ritme» superior a l'atra.]]

La freqüència té una relació inversa en el concepte de [[llongitut d'ona]] (vore gràfic), a major freqüència menor llongitut d'ona i viceversa. La freqüència ''f'' és igual a la [[velocitat]] ''v'' de l'ona, dividit per la llongitut d'ona λ (lambda):

:<math>f = \frac{v}{\lambda}</math>

Quan les ones viagen d'un mig a un atre, com per eixemple de [[aire]] a [[aigua]], la freqüència de l'ona es manté constant, canviant a soles la seua llongitut d'ona i la velocitat.

== Freqüència de la corrent alterna ==

[[Archiu:Weltkarte der Netzspannungen und Netzfrequenzen.svg|right|thumb|350px|[[Voltage]] i freqüència:{{Leyenda|#00E000|220-240 V/60 Hz}}
{{Leyenda|#0040E0|220-240 V/50 Hz}}
{{Leyenda|#E00000|100-127 V/60 Hz}}
{{Leyenda|#E08000|100-127 V/50 Hz}}]]

En [[Europa]], [[Àsia]], [[Oceania]], [[Àfrica]] i gran part d'[[Amèrica del Sur]], la freqüència de [[corrent alterna]] per a us domèstic (en [[electrodomèstic]]s, etc.) és de 50 Hz. En canvi en [[Amèrica del Nort]] de 60 Hz.

Per a determinar la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric s'utilisa la següent equació:

<math>F=\frac {P\cdot V_g}{120}</math>

On:
: F: freqüència (en [[herzis|Hz]])
: P: número de pols (sempre deuen ser parells)
: Vg: velocitat de gir (en [[revolucions per minut|rpm]]).

una atra manera de calcular la freqüència de la corrent alterna produïda per un generador elèctric:

<math>F=\frac {P\cdot V_g}{60}</math>

On:
: F: freqüència (en [[herzis|Hz]])
: P: número de parells de pols.
: Vg: velocitat de gir (en [[revolucions per minut|rpm]]).

== Llongituts d'ona ==
{{AP|Llongitut d'ona}}

D'acort a lo indicat anteriorment, la llongitut d'ona té una relació inversa en la freqüència, a major freqüència, menor llongitut d'ona, i viceversa. La llongitut d'ona λ (lambda) és igual a la velocitat ''v'' de l'ona, dividit per la freqüència ''f'':

:<math>{\lambda} = \frac{v} f </math>

Una ona electromagnètica de 2 [[*milihercio]]s té una llongitut d'ona aproximadament igual a la distància de la Terra al Sol (150 millons de quilómetros).
Una ona electromagnètica de 1;[[microhercio]] té una llongitut d'ona de 0,0317[[anys llum]].
Una ona electromagnètica d'1 [[nanohercio]] té una llongitut d'ona de 31,69&anys llum.

== Física de la llum ==
{{AP|Llum|Radiació electromagnètica}}

[[Archiu:EM_spectrum_es.svg|thumb|450px|El [[espectre electromagnètic]] complet senyalant la part visible de la [[radiació electromagnètica]].]]

La llum visible és una ona electromagnètica, que consistix en oscilacions elèctriques i camps magnètics que viagen per l'espai. La freqüència de l'ona determina el color: 4×1014Hz és la llum roja, 8×1014Hz és la llum violeta, i entre estos (en el ranc de 4-8×1014Hz) estan tots els atres colors del [[arc de Sant Martí]]. Una ona electromagnètica pot tindre una freqüència de menys de 4×1014Hz, pero no serà visible per a l'[[ull]] humà, tals ones es diuen [[infrarrojos]] (ANAR). Per a freqüències menors, l'ona es diu [[microones]], i en les freqüències encara més baixes tenim les ones de ràdio. De la mateixa manera, una ona electromagnètica pot tindre una freqüència major que 8×1014Hz, pero serà invisible per a l'ull humà, tals ones es diuen [[ultravioleta]] (UV). Les ones de freqüència major que el ultravioleta es diuen [[rajos X]], i en freqüències més altes encara trobem els [[rajos gamma]].

Totes estes ones, les ones de radi de baixa freqüència fins als rajos gamma d'alta freqüència, són fonamentalment les mateixes, i totes elles són nomenades [[radiació electromagnètica]]. Totes elles viagen a través del buit a la velocitat de la llum.

Una atra característica d'una ona electromagnètica és la [[llongitut d'ona]]. La llongitut d'ona és inversament proporcional a la freqüència, per lo que una ona electromagnètica en una freqüència més alta té una llongitut d'ona més curta, i viceversa.

== Vore també ==
* [[Freqüència dúplex]]

== Referències ==
<references />
* Adolphe Danhauser (auteur) et H. Rabaud (révision), Théorie de la musique, Lemoine, 1929 (1re éd. 1870), note (a), p. 119 apud Pierre
* Schaeffer, Traité des objets musicaux : Essai interdisciplines, Paris, Seuil, 1977, 2e éd. (1re éd. 1966), 713 p., p. 164.
* Schaeffer 1977 ; Laurent Demany, « Perception de la hauteur tonale », dans Botte & alii, Psychoacoustique et perception auditive, Paris, Tec & Doc, 1999.

=== Bibliografia ===
* {{cita libro|autor = Ortega, Manuel R.|título = Lecciones de Física (4 volúmenes)|año = 1989-2006|editorial = Monytex|id = ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7|idioma=español}}
* {{cita libro|autor = Resnick,Robert & Krane, Kenneth S.|título = Physics|ubicación = New York|editorial = John Wiley & Sons|año = 2001|ISBN= 0-471-32057-9|idioma=inglés}}
* {{cita libro|autor = Serway, Raymond A.|coautores = Jewett, John W.|título = Physics for Scientists and Engineers|edición = 6ª|editorial = Brooks/Cole|año = 2004|isbn = 0-534-40842-7|idioma=inglés}}
* {{cita libro|autor = Tipler, Paul A.|título = Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes)|año = 2000|editorial = Barcelona: Ed. Reverté|id = ISBN 84-291-4382-3|idioma=español}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.wavelengthcalculator.com/ WaveLengthCalculator.com] (calculadora de freqüència i llongitut d'ona).
* [http://www.sengpielaudio.com/calculator-wavelength.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir la freqüència en llongitut d'ona i viceversa; en anglés).
* [http://www.sengpielaudio.com/calculator-period.htm SengpielAudio.com] (ferramenta per a convertir el periodo en freqüència).

[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Cinemàtica]]
[[Categoria:Vibració mecànica]]
[[Categoria:Magnituts físiques]]
[[Categoria:Paràmetros de sò]]

Ràdio

2026-06-16T16:32:40Z

Reval:

[[Archiu:Tyholt taarnet.jpg|thumb|200px|Una emissora de ràdio.]]
La '''ràdio''' és la transmissió de senyals per mig de la [[Modulació (telecomunicacions)|modulació]] d'[[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]] en [[freqüència|freqüències]] per baix de les de la [[llum]] visible.<ref> Diccionari d'Electrònica de Rudolf. F. Graf (1974). Pàgina 467 </ref> La radiació electromagnètica es propaga per mig de [[camp electromagnètic|camps electromagnètics]] oscilants que travessen l'aire i el buit de l'espai.

La informació és transportada ''canviant de forma sistemàtica'' ([[Modulació (telecomunicacions)|modulant]]) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'[[amplitut]], la [[freqüència]], la [[Fase (ona)|fase]], o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins un conductor elèctric, els [[camp electromagnètic|camps electromagnètics]] oscilants induïxen una corrent alterna en el conductor. Això pot ser [[demodulació|detectat]] i transformat en senyals de so o en atres senyals que porten informació.

== Vore també ==

* [[Dia Mundial de la Ràdio]]
* [[Telecomunicacions]]
* [[Juli Cervera i Baviera]]

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Ràdio]]
[[Categoria:Telecomunicacions]]

Ràdio

2026-06-16T16:32:27Z

Reval:

[[Archiu:Tyholt taarnet.jpg|thumb|200px|Una emissora de ràdio.]]
La '''ràdio''' és la transmissió de senyals per mig de la [[Modulació (telecomunicacions)|modulació]] d'[[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]] en [[freqüència|freqüències]] per baix de les de la [[llum]] visible.<ref> Diccionari d'Electrònica de Rudolf. F. Graf (1974). Pàgina 467 </ref> La radiació electromagnètica es propaga per mig de [[camp electromagnètic|camps electromagnètics]] oscilants que travessen l'aire i el buit de l'espai.

La informació és transportada ''canviant de forma sistemàtica'' ([[Modulació (telecomunicacions)|modulant]]) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'[[amplitut]], la [[freqüència]], la [[Fase (ona)|fase]], o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins un conductor elèctric, els [[camp electromagnètic|camps electromagnètics]] oscilants induïxen una corrent alterna en el conductor. Això pot ser [[demodulació|detectat]] i transformat en senyals de so o en atres senyals que porten informació.

== Referències ==
<references/>

== Vore també ==

* [[Dia Mundial de la Ràdio]]
* [[Telecomunicacions]]
* [[Juli Cervera i Baviera]]

[[Categoria:Ràdio]]
[[Categoria:Telecomunicacions]]

Actor

2026-06-16T16:32:21Z

Reval:

Un '''actor''' o una '''actriu''' és una persona que [[acció física|actua]] en una producció d'[[arts escèniques]] o [[arts visuals|visuals]]. Esta paraula es referix normalment a algú que treballa en una [[película]], [[televisió]], [[teatre]], o la [[ràdio]], i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o dansar.

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Actor}}

[[Categoria:Ocupacions]]
[[Categoria:Ocupacions artístiques]]
[[Categoria:Actors|Actors]]

Persona física

2026-06-16T16:32:12Z

Reval:

La '''persona física''' o '''persona natural''' és un [[concepte]] estrictament [[jurídic]], elaborat pels [[Dret romà|juristes romans]] i que es definix diferentment segons cada [[sistema jurídic]]. En alguns casos se pot fer referència ad estes com a [[persones]] d'[[existència]] [[visibilitat|visible]], d'existència [[real]], [[Natura|naturals]] o qualsevol [[ser humà]].

== Etimologia ==
El seu orige [[etimologia|etimològic]] ve del [[llatí]] ''persona'' (genitiu, ''personae''), que era aquella [[màixquera]] ''per sonare'' (és dir, per a fer-se escoltar), que portaven els [[actor]]s de l'[[Antiguetat clàssica|antiguetat]] i que ocultava la seua cara al mateix temps que conseguia fer ressonar la seua [[veu]]. És dir, una [[ficció]] sobre el ser que la portava.

Esta consideració ve del [[fet]] de que no tots els [[ser]]s [[humans]] podien ser considerats persones, com era el cas dels [[esclavitut|esclaus]]. Actualment, les persones [[físiques]] tenen, a soles pel fet d'existir, est [[atribut]] donat per [[dret]], és dir, la [[personalitat]] comporta la titularitat de drets.

== Inici de l'existència de la persona física ==

Segons cada sistema jurídic concret, la personalitat pot ser determinada pel [[naiximent]] ([[teoria de la vitalitat]]), o be el recent naixcut ha de complir una série de requisits afegits ([[teoria de la viabilitat]]).

Per eixemple, en [[Argentina]], el [[Còdic Civil]] reconeix la seua existència des del moment de la [[concepció]] i nomena 'persones per nàixer' a les que, una volta concebudes, encara no han naixcut. Si la persona per nàixer mor abans d'estar completament separada del [[cos humà|cos]] de la [[mare]], és considerada com si mai haguera existit.

En [[Espanya]], el Còdic Civil, en els artículs 29 i 30, establix un règim que seguix la teoria de la [[viabilitat]], i exigix haver naixcut en forma humana i haver sobrevixcut vintiquatre hores fòra de la mare. D'esta manera, un [[bebé]] que [[mort|mor]] a les poques hores del seu naiximent no es tindria en consideració, per eixemple, en la repartició d'una [[herència]].

S'ha de valorar que en dret espanyol els [[fetos]] en l'úter de la mare es nomenen ''nasciturus'', i que gogen d'una protecció jurídica específica, per si naixen finalment que puguen tindre personalitat jurídica plena. Aixina, un chiquet que encara no ha naixcut pot arribar a heretar els bens de son pare, si este muiguera durant la seua gestació. A efectes [[constitució|constitucionals]] sobre la protecció del feto davant la possibilitat de pràctiques [[abort|abortives]], existix una sentència del [[Tribunal Constitucional]] (STC 53/85) que declara al feto com un be jurídicament protegit i exigix la seua protecció, a tots els efectes civils (per la consideració com a persona nos remet a la legislació civil). Per este motiu, encara que un feto no tinga personalitat jurídica pròpia, pot ser objecte d'una protecció específica.

== Fi de l'existència de la persona física ==
L'existència de les persones físiques finalisa en la [[mort]] d'estes, o la seua presunció per absència o accident. En les antigues [[llegislació|llegislacions]] se contemplaven atres formes de finalisació, com ara l'esclavitut, la [[mort civil]] per [[condena perpètua]] o professió religiosa.

== Independència del concepte de dret penal ==
La personalitat jurídica té efectes dins l'esfera del [[dret privat]] de la persona jurídica, i per això es regula, generalment, al corresponent còdic civil. Pero el tractament de la persona en el [[dret penal]] és independent.

Per això, en Espanya, encara que fins a les 24 hores un bebé no és considerat persona, segons el còdic civil, un [[homicidi]] es considera com a tal només que el bebé haja naixcut. Si no haguera naixcut, se consideraria un possible [[delicte]] d'abort, pero mai d'homicidi.

Com a conseqüència, se poden donar casos a on una persona humana és persona des del punt de vista penal pero no civil, si només ha naixcut unes hores abans. El seu homicidi o [[assessinat]] comportaria conseqüències penals, pero no civils, com l'exclusió d'herència, per eixemple.

== Relació entre el concepte de persona física i els drets humans ==

Els drets de la personalitat pertanyien inicialment al camp del [[dret civil]], ausades, el [[Còdic de Napoleó]] que serví de model per a molts atres no va desenrollar esta categoria essencial de drets.

Els drets de la persona física han conseguit el seu reconeiximent gràcies a documents tals com la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de la [[ONU]] i posteriorment en la seua inclusió com a [[dret positiu]] en les diferents constitucions, lo que ha impulsat el seu respecte pels poders públics.

En el cas del dret espanyol el més ampli catàlec dels mateixos se troben en el Títul Primer de la [[Constitució Espanyola]] i, especialment, en el seu ''artícul 10'': "la dignitat de la persona, els drets individuals que li són inherents, el lliure desenroll de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels demés són el fonament de l'orde polític i de la pau social".

== Vore també ==
* [[Persona jurídica]]
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Persona Fisica}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Personalitat i capacitat]]
[[Categoria:Fiscalitat]]

Comerç

2026-06-16T16:32:02Z

Reval:

[[Archiu:Caduceus large.jpg|thumb|El [[caduceo]] és el símbol del comerç.]]

Es denomina '''comerç''' a l'activitat socioeconòmica consistent en l'intercanvi d'alguns materials que siguen lliures en el mercat de [[contracte de compravenda|compra i venda]] de [[ben econòmic|bens]] i servicis, siga per al seu us, per a la seua venda o la seua transformació. És el canvi o transacció d'alguna cosa a canvi d'una atra cosa d'igual valor.

Per activitats comercials o industrials entenem tant intercanvi de bens o de servicis que s'efectuen a través d'un comerciant o un mercader.

El [[comerciant]] és la [[persona física]] o [[persona jurídica|jurídica]] que es dedica al comerç en forma habitual, com les [[societat mercantil|societats mercantils]]. També s'usa la paraula comerç per a referir-se a un [[establiment comercial]] o [[tenda]].

== Vore també ==
* [[Negocis internacionals]]
* [[Caduceo]]

== Referències ==
* [http://econ.worldbank.org/files/1820_dollar.pdf Dollar D. , Kraay A. (2004). «Trade, Growth, and Poverty». The Economic Journal 114 (493): F22-F49. S2CID 62781399]
* Federico, Giovanni; Tena-Junguito, Antonio (2019). «World Trade, 1800-1938: Una nueva síntesis». Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History 37 (1): 9-41. ISSN 0212-6109. doi:10.1017/S0212610918000216
* David Christian: Maps of Time. An Introduction to Big History. Foreword by William H. McNeill. University of California Press, Berkeley 2005, ISBN 0-520-24476-1. (en [[anglés]])

== Bibliografia ==
* Beckwith, Christopher I (2011, 2009). Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present. Princeton: University Press. ISBN 978-0-691-15034-5. (en anglés)
* Bernstein, William; A Splendid Exchange: How Trade Shaped the World from Prehistory to Today. Atlantic Books, 2008, ISBN 1-84354-668-X. (en anglés)
* Nomani, Farhad; Rahnema, Ali (1994). Islamic Economic Systems. New Jersey: Zed Books. ISBN 978-1-85649-058-0. (en inglés)
* Paine, Lincoln (2013). The Sea and Civilisation: a Maritime History of the World. Atlantic. (Covers sea-trading over the whole world from ancient times.) (en anglés)

[[Categoria:Comerç| ]]

Edat Antiga

2026-06-16T16:31:53Z

Reval:

{{Història}}
L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.

L'Edat antiga conté dos époques:
# Antic Orient, en l'auge de les primeres civilisacions a l'[[Extrem Orient]] ([[China]], [[Índia]]) i a l'[[Orient Pròxim]] ([[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Egipte]]).
# [[Antiguetat Clàssica]], en el predomini de l'[[Antiga Grècia]] i [[Imperi Romà|Roma]].

L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.

Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, a soles veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* Gordon Childe, Vere: ''Los orígenes de la civilización''. 1936
* Kramer, Samuel Noah: ''La historia empieza en Sumer''. 1965
* Montenegro, Ángel (coord.): ''Egipto y los grandes imperios y Antiguos imperios orientales'', vols. 4 y 5 de Gran Historia Universal, 1986. Madrid: Nájera. ISBN 8474616549
* Starr, Chester G.; Benites, Esther: ''Historia del mundo antiguo''. Madrid: Akal, 1974. ISBN 9788473390323

[[Categoria:Edat Antiga]]

Mar Mediterrànea

2026-06-16T16:31:44Z

Reval:

[[File:Mediterranean Relief.jpg|thumb|right|400px|<center>La '''Mar Mediterrànea'''
</center>]]
 

La '''Mar Mediterrànea''' (del [[llatí]] ''Mare Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és una mar continental situada entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Té una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].

L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en la '''Mar Mediterrànea''' siguen apenes imperceptibles.

== Característiques biològiques ==

El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40.

La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).

La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tunis]] a [[Sicília]] dividix la Mediterrànea en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida de la Mediterrànea; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que la Mediterrànea siga molt més salí que l'[[oceà Atlàntic]].

La Mediterrànea és una mar càlida, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions de la mar Mediterrànea és de 630 milímetros per any.

== Illes principals ==

* [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a l'est

* [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Sicília]], i [[Malta]] en el centre, i

* [[Mallorca]] i [[Menorca]] cap a l’oest.

== Subdivisions ==

La Mar Mediterrànea està subdividida en chicotets mars, cada u en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):

* La [[mar d'Alborán]] entre [[Espanya]] i [[Marroc]].

* La [[mar Balear]] entre la costa est d'Espanya i les [[Illes Balears]].

* La [[mar de Ligúria]] entre [[Còrsega]] i [[Liguria]] ([[Itàlia]])

* La [[mar Tirrena]] rodejat per [[Sardenya]], la [[Península Itàlica]] i [[Sicília]]

* La [[mar Adriàtica]] entre la Península Itàlica i les costes de [[Croàcia]], [[Bòsnia]] i [[Montnegre]].

* La [[mar Jònica]] entre Itàlia, [[Grècia]] i [[Albània]].

* La [[mar Egeu]] entre Grècia i [[Turquia]].

* La [[mar de Líbia]]

* La [[mar de Màrmara]] entre l'[[Egeu]] i el [[Mar Negre]]

* La [[mar de Cilia]] entre Turquia i [[Chipre]].

* La [[mar Menor]] al surest d'[[Espanya]] pertanyent a [[Cartagena]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mediterranean Sea}}

{{DGLV|Mediterràneu}}

[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Geografia d'Àfrica]]
[[Categoria:Geografia d'Àsia]]
[[Categoria:Mars]]

Clavell

2026-06-16T16:31:28Z

Reval:

[[File:Gartennelke 1.jpg|thumb|250px|Clavell en planta]]

El '''clavell''' és la flor de la [[Clavellinera|clavellinera]], (Dianthus caryophyllus) que són un gènero de plantes en flor de la família de les cariofilàcies. Poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada i les seues flors són molt vistoses.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet.

== Distribució i hábitat ==

Són originaries principalment d'[[Euràsia]] i tota la conca del [[Mediterràneu]]. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'[[Amèrica]] subàrtica.

== Característiques ==
Generalment, són plantes herbàcees perennes. Les fulles són de disposició oposta i simples. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors. El frut és una càpsula.

En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta [[aigua]] i [[sol]].

Les flors tenen una fragància molt olorosa i són usades en perfumeria.

Les formes obtingudes per a jardineria tenen les flors molt més grosses i vistoses que les silvestres.

== Galeria fotogràfica ==
Diferents tipos de clavells:
<gallery>
<center>
File:Carnation flower.jpg
File:BBC Gardeners World - 2017-06-15 - Andy Mabbett - 23.jpg
File:BBC Gardeners World - 2017-06-15 - Andy Mabbett - 19.jpg
File:康乃馨(香石竹) Dianthus caryophyllus -香港花展 Hong Kong Flower Show- (9229875484).jpg
File:Гвоздика en face (Dianthus caryophyllus).jpg
File:康乃馨 Dianthus caryophyllus Marie Chabaud -香港花展 Hong Kong Flower Show- (9216082536).jpg

</center>
</gallery>

== Referències ==
* Bianchini, Francesco slatan ibraimivich; Carrara Pantano, Azzurra (1975). Guía de Planta y Flores (4ª edición). Barcelona, España: Grijalbo. pp. 333-334. ISBN 84-253-0558-6
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
* [http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=101378&PTRefFk=7200000 The Euro+Med Plantbase Project]

== Bibliografia ==
* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Dianthus caryophyllus}}
{{Wikispecies|Dianthus caryophyllus}}
{{DGLV|Clavell}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Flors]]

Valverde

2026-06-16T10:40:31Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Valverde (La Rioja)]] ..........................................................[[Pedania]] de la [[província de Logronyo]]
* [[Valverde (Monforte de Lemos)]] .........................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Valverde (Riotorto)]] ............................................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Valverde (Salamanca)]] .......................................................Pedania de la [[província de Salamanca]]

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Kapišová

2026-06-16T10:40:23Z

Reval:

[[File:Kapisova.jpg|thumb|250px|Kapišová]]

'''Kapišová''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Prešov]], al norest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 431 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1548]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Vert

2026-06-16T10:40:15Z

Reval:

[[File:Color icon green.svg|thumb|200px|right|<center>Color vert</center>]]

El color '''vert''' (del [[llatí]] ''vĭrĭde'')<ref>{{DGLV|Vert}}</ref> és el color de la majoria de les [[Planta|plantes]] i és el resultat de mesclar els colors bàsics [[blau]] i [[groc]]. És un dels colors que millor percep l'[[ull]] humà.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Green}}

[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Llum]]
[[Categoria:Colors]]

Raïm

2026-06-16T10:40:06Z

Reval:

[[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]]

[[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]]

[[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]]

[[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]]

El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]].

Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.

Com a fruita seca se li diu [[pansa]].

== Classificació i tipos de raïms ==
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.

== Usos, propietats, contingut i formes de consum ==

Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.

Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]].

Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions, des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.

== Referències ==
* [https://agrobit.com/Documentos/G_2_Microemp%5C431_mi000001uv%5B1%5D.htm Cultiu de raïm]
* [https://frutas.consumer.es/uva/origen-y-variedades Orige i varietarts de raïm]
* [https://carlosserres.com/origen-historia-y-evolucion-del-cultivo-de-la-vid/ Origen, historia y evolución del cultivo de la vid]
* «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5

== Bibliografia ==
* Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en [[anglés]])
* Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vitis vinifera}}
{{Wikispecies|Vitis}}
{{DGLV|Raïm}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]
[[Categoria:Bayes]]

Champany

2026-06-16T10:39:54Z

Reval:

[[Image:Verre Champagne.jpg|thumb|Copa de champany]]

El '''champany''' (del [[francés]] ''champagne'') és un tipo de [[vi]] espumós elaborat segons el método champanyés en la regió francesa de [[Champagne]].<ref>{{DGLV|Champany}}</ref> Bàsicament, es tracta d'un vi blanc, encara que també n'hi ha de rosat, que s'elabora a partir de diversos tipos de [[raïm]], normalment negres.

== Denominació ==

Encara que la denominació de champany és exclusiva de la ''regió de Champaña'' protegida per règims de calitat en l'[[Unió Europea]], popularment s'utilisa el terme champany per a denominar als vins espumosos elaborats en moltes regions del món, entre ells el [[cava]].

== Productors de Champany==

La producció del champany en [[França]] es concentrada fonamentalment en les afores de les ciutats de [[Reims]] i [[Épernay]]. Les grans marques posseïxen grans pagaments i una gran producció lo que els permet polítiques mercantils d'exportació i publicitat molt potents, entre elles estan Moët et Chandon, Mercier, Ruinart, Pommery, Canard-Duchêne, Veuve Clicquot, Bollinger i Krug.

Existixen multitut de productors de champany més artesanals, les produccions del qual són molt menors pero poden alcançar una alta calitat.

== El champany en la cultura popular ==

El consum de champany s'associa a celebracions. És habitual descorchar una botella de gran format durant l'entrega de trofeus en competicions deportives. La primera competició automovilística a on es va usar el champany va ser en l'any [[1907]] en la carrera Pequín - París. En esta ocasió el premi va consistir, únicament en una botella de champany. Més tart Moët Chandon va oferir el seu champany al guanyador del Gran Premi de França de [[1950]], disputat en la província de Champaña-Ardenas. Donen Gurney va iniciar la tradició de banyar al públic i als demés pilots en festejar la seua victòria en les 24 Hores de Le Mans de l'any [[1967]], encara que Graham Hill havia fet lo mateix en vi espumant en el Gran Premi d'Austràlia de [[1966]].

També és tradicional estrelar una botella de champany contra el caixco del barco en la seua botadura per a demostrar la seua solidea; és de mal auguri que la botella no es trenque. En la celebració d'[[Any Nou]] es brinda en champany, encara que també es brinda en cava espanyol o atres espumosos fabricats segons el método champenoise.

Es recomana beure el champany a una temperatura entre 5 i 7 graus, en copa de vi o copa alta en forma de tulipa, es desaconsella la copa plana tipo pompadour.

== Referències ==
<references />

* J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" Third Edition pg 267-269 Oxford University Press 2006 ISBN 0198609906
* J. Robinson Jancis Robinson's Wine Course Third Edition pg 74-84 Abbeville Press 2003 ISBN 0789208830

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Champagne (drink)}}

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Begudes]]
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
[[Categoria:Vins]]

Yugoslàvia

2026-06-16T10:39:44Z

Reval:

[[Archiu:Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg|250px|miniaturadeimagen|Bandera de Yugoslàvia (1946-1992).]]
'''Yugoslàvia''' (en [[Idioma croata|croat]], [[Idioma serbi|serbi]] i [[Idioma eslové|eslové]]: ''Jugoslavija''; en [[Idioma macedoni|macedoni]] i [[serbi|serbi cirílic]]: Југославија) és un terme que descriu genèricament diverses entitats polítiques que existiren successivament en la part occidental de la [[península Balcànica]] d'[[Europa]], durant la majoria del [[sigle XX]].

El primer país a ser conegut en este nom fon el [[Regne de Yugoslàvia]], que abans del 3 d'octubre del 1929 es coneixia com a [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens]]. Este s'havia establit l'1 de decembre del 1918 a través de l'unió de l'[[Estat dels Eslovens, Croats i Serbis]] i el [[Regne de Sèrbia]] (al qual el [[Regne de Montenegro]] s'havia unit el 13 de novembre del 1918). El Regne de Yugoslàvia fon invadit per les potències de l'[[Potències de l'Eix|Eix]] el 1941 i, a causa dels acontenyiments posteriors, fon oficialment abolit entre l'any 1943 i el 1945.

Després del triumf de les forces aliades i [[Partisans yugoslaus|partisanes]] en la [[Segona Guerra Mundial]], el territori rebé les denominacions de República Democràtica Federal de Yugoslàvia en 1945 i República Federal Popular de Yugoslàvia en l'any 1946. En 1963 passà a dir-se República Federal Socialista de Yugoslàvia (RFSI), que fon l'estat yugoslau de major duració.

Est estat estava compost per sis Repúbliques Socialistes i dos províncies autònomes: la República Socialista de Bòsnia i Herzegovina, la República Socialista de Croàcia, la República Socialista d'Eslovènia, la República Socialista de Macedònia, la República Socialista de Montenegro i la República Socialista de Sèrbia (que incloïa les províncies autònomes de Vojvodina i Kosovo i Metohija).

A partir del 1991, la República Socialista Federativa [[dissolució de Yugoslàvia|es desintegrà]] a causa de la [[Guerra dels Balcans (1991-2001)|guerra dels Balcans]] que seguí en la secessió de la majoria d'entitats constitutives del país. El següent estat nomenat Yugoslàvia, la República Federal de Yugoslàvia, ya en una diferent composició geogràfica, existí fins a l'any 2003, en que passà a denominar-se Sèrbia i Montenegro.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Yugoslavia}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]

Huitcents xixantatrés

2026-06-16T10:39:36Z

Reval:

{{atres usos|863|este=el número 863}}
El '''huitcents xixantatrés''' (863) és el [[número natural]] que seguix al [[huitcents xixantadós]] i precedix al [[huitcents xixantaquatre]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Aldeaquemada

2026-06-16T10:39:28Z

Reval:

[[Archiu:Aldeaquemada, en Jaén (España).jpg|thumb|250px|Aldeaquemada]]

'''Aldeaquemada''' és un [[municipi]] situat en la [[Comarca de Serra Morena]]‎, en la [[província de Jaén]], ([[Espanya]]), en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 463 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

== Referències ==
* [http://www.aldeaquemada.com/ Ajuntament d'Aldeaquemada]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Aldeaquemada INE. Població d'Aldeaquemada]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23004 Aldeaquemada. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://www.juntadeandalucia.es/organismos/turismoculturaydeporte/areas/cultura/bienes-culturales/catalogo-pha/consulta.html?estado=All&items_per_page=10&items_per_page=10&items_per_page=10&municipio=ALDEAQUEMADA&provincia=JAEN&sort_by=bien&sort_by=bien&sort_by=bien&text=&tipo_patrimonio=All&tipologia=All Aldeaquemada. Catalogo General del Patrimonio Histórico Andaluz]

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Aldeaquemada (village)}}

{{Comarca de Serra Morena}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]

Linyares de Vilafurada

2026-06-16T10:39:19Z

Reval:

[[File:DSC01526 iglesia de San Martín de Robledo, Fonsagrada, Lugo, Galicia.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Martín de Robledo (Veiga de Logares)]]

'''Linyares de Vilafurada''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Fonsagrada (Municipi)|Fonsagrada]], (parròquia de [[Santa María da Veiga de Logares]]) situada en la [[Comarca de Fonsagrada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 14 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Fonsagrada (Municipi)|Fonsagrada]]

== Referències ==
* [https://concellodenegueira.es/ Ajuntament de Negueira de Munyiz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilafurada INE. Població de Linyares de Vilafurada]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Veiga de Logares, A Fonsagrada}}

{{Comarca de Fonsagrada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Linyares de Vilafurada

2026-06-16T10:38:55Z

Reval:

[[File:DSC01526 iglesia de San Martín de Robledo, Fonsagrada, Lugo, Galicia.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Martín de Robledo (Veiga de Logares)]]

'''Linyares de Vilafurada''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Fonsagrada]], (parròquia de [[Santa María da Veiga de Logares]]) situada en la [[Comarca de Fonsagrada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 14 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Fonsagrada]]

== Referències ==
* [https://concellodenegueira.es/ Ajuntament de Negueira de Munyiz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilafurada INE. Població de Linyares de Vilafurada]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Veiga de Logares, A Fonsagrada}}

{{Comarca de Fonsagrada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Linyares de Vilafurada

2026-06-16T10:38:38Z

Reval:

[[File:DSC01526 iglesia de San Martín de Robledo, Fonsagrada, Lugo, Galicia.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Martín de Robledo (Veiga de Logares)]]

'''Linyares de Vilafurada''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Fonsagrada]], (parròquia de [[Santa María da Veiga de Logares]]) situada en la [[Comarca de Fonsagrada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 14 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://concellodenegueira.es/ Ajuntament de Negueira de Munyiz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilafurada INE. Població de Linyares de Vilafurada]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Veiga de Logares, A Fonsagrada}}

{{Comarca de Fonsagrada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Villatorres

2026-06-16T10:38:32Z

Reval:

[[File:Torrequebradilla, en el municipio de Villatorres (Jaén, España).jpg|thumb|250px|[[Torrequebradilla]], [[pedania]] de Villatorres]]

'''Villatorres''' és un [[municipi]] situat en la [[Comarca Metropolitana de Jaén]]‎, en la [[província de Jaén]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Comprén també diversos diseminats.

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 4.293 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

== Referències ==
* [https://www.villatorres.es/ Ajuntament de Villatorres]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Villatorres INE. Població de Villatorres]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23903 Villatorres. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Torrequebradilla}}

{{Comarca Metropolitana de Jaén}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]

Vados de Torralba

2026-06-16T10:38:24Z

Reval:

[[File:Vados de Torralba04.jpg|thumb|250px|Iglésia de Vados de Torralba]]

'''Vados de Torralba''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Villatorres]], situada en la [[Comarca Metropolitana de Jaén]]‎, en la [[província de Jaén]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 169 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]
* [[Villatorres]]

== Referències ==
* [https://www.villatorres.es/ Ajuntament de Villatorres]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torralba INE. Població de Vados de Torralba]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23903 Villatorres. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vados de Torralba}}

{{Comarca Metropolitana de Jaén}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]