L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Don Pio

2020-06-27T16:49:50Z

Posmo:

{{Biografia|
| nom = Manuel Melià Fuster
| image = [[Image:Donpio.JPG|200px|Manuel Melià, caracterisat com Don Pio]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Humoriste
| data_naix = [[1951]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1994]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Manuel Melià Fuster''' ([[Valéncia]], [[1951]] - [[1994]]), fon un humoriste [[Comunitat Valenciana|valencià]], conegut artísticament com '''Don Pio'''. Va faltar en la ciutat de [[Valéncia]] en l'any [[1994]], als 43 anys.

== La Década dels 80 ==

'''Don Pío''' saltà a la fama a principis de la década dels [[anys 80]] en moltes actuacions en les sales de festa valencianes, que propiciaren que gravara multitut de cassetes en els seus chistes, en els que habitualment barrejava la [[llengua valenciana]] i expressions valencianes de [[L'Horta]]. Les numeroses actuacions i espectàculs li valgueren una més que mereixcuda fama en tota [[Valéncia]] durant els [[anys 80]].

== La Década dels 90 ==

Si la década dels 80 li valgué la fama en tot el territori valencià, la década dels [[anys 90]] serà el seu bot a la fama en tota [[Espanya]]. Vestit en el clàssic blusó negre [[valencià]] i les seues característiques ulleres redones, '''Don Pío''' participà en numerosos programes de la [[Televisió Valenciana]] ([[Canal 9]]), entre els que destacà ''"Rialto Bar"'', en el que tingué un espai fix semanal i en el programa ''"No te rías, que es peor"'', que emitia [[TVE]] a nivell nacional, en el [[anys 90]].

Colaborà durant anys en l'emissió local de Valéncia Ciutat de Onda Cero Radio i en l'antiga Radio Color. Les seues aparicions i colaboracions en televisions i emisores de radio foren molt numeroses. Inclus colabora en alguna pelicula per a la gran pantalla.

Creà numerosos personages en els seus chistes i succeïts pero els més coneguts eren "Ramonet" i "Motoret" o fases tant populars com ''"yeee, el del oli, ya està aci"''.

La seua gracia i ingeni tipicament valencià perdura en la memoria colectiva de molts valencians, que continuen recordant-lo en molt de carinyo.

Abans de faltar, '''Don Pio''' era comentariste i colaborador de l'antiga Radio Color, en un programa deportiu que retransmitia els encontres del [[Valencia CF]].

El [[25 de juny]] de [[1994]], als 43 anys, l'humoriste '''Don Pio''' va morir d'un infart en el Bar 501 del Carrer Marti l'Huma" de [[Valéncia]] capital, a on acodia tots els [[dissabte|dissabtes]]. Estava cassat i tenia dos fills.

De la seua personalitat, els que el conegueren, destacaven la seua humanitat.

== Homenages a Don Pio ==

La seua passió pel [[Valéncia CF]], del qual era fidel seguidor i soci incondicional, era notòria, contant entre els seus amics a futbolistes com [[Mario Alberto Kempes]], etc.

En l'any [[2002]] es va fundar una Penya del [[Valencia CF]] en el nom de '''Don Pio''', que li va rebre un sentit Homenage a l'humoriste el [[31 de març]] de [[2005]], en l'assistència de son germà '''Pepe Melia''' i d'una numerosíssima assistència de llegendes i directius del Valéncia CF, artistes, polítics, periodistes, etc. Assistiren 250 persones al citat Homenage.

En motiu del XV aniversari de la mort del popular humoriste "Don Pío", la [[Casa de l'Artiste de Valéncia]] realisà una gala-homenage el [[29 de juny]] de [[2009]], en la que participaren [[Arévalo]], "La Maña", Bigote Arrocet, "Marianico el Corto" i "Yalas", entre atres artistes i humoristes.

== Enllaços externs ==

*[http://www.softwarevalencia.com/musicaval/don-pio.php Mp3 en Chistes de Don Pio]
*[http://www.youtube.com/watch?v=CLn4dsEbO1I Video actuació Don Pio en Canal 9, anys 80]
*[http://www.elpais.com/articulo/agenda/Manuel/Melia/Don/Pio/humorista/valenciano/elpepigen/19940627elpepiage_4/Tes Noticia sobre Don Pio en “El Pais”]
*[http://www.penyesvalenciacf.com/downloads/revista/elpenyistaDic07.pdf Homenage a Don Pio]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/atres/noticies/221120032.htm Noticia sobre Don Pio]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090612/vida-ocio/gala-homenaje-humorista-20090612.html Homenage a Don Pio en l'any 2009]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Humoristes]]
[[Categoria:Humoristes valencians]]

Alexander von Humboldt

2020-06-27T07:48:39Z

Posmo:

{{Biografia
|nom = Alexander von Humboldt
|image = [[Image:Alexandre_humboldt.jpg|250px]]
|peu = Alexander von Humboldt, [[1806]]
|data_naix = {{Data naiximent|1769|14|9}}
|lloc_naix = [[Berlin]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1859|6|5|1769|14|9}}
|lloc_mort = [[Berlin]]
|ocupació = [[Geografia|Geograf]], [[Astronomia|astrònom]], [[Humanisme|humaniste]], [[naturaliste]] i [[explorador]]
|firma = Alexander von Humboldt signature.svg
}}
'''Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander Freiherr von Humboldt''' ([[Berlin]], [[14 de setembre]] de [[1769]]-Berlin, [[6 de maig]] de [[1859]]), conegut com '''Alexander von Humboldt''', fon un [[Geografia|geograf]], [[Astronomia|astrònom]], [[Humanisme|humaniste]], [[naturaliste]] i [[explorador]] [[Alemanya|alemà]], germà menor del llingüiste i ministre [[Wilhelm von Humboldt]].

Està considerat el «pare de la Geografia Moderna Universal». Fon un naturaliste d'una polivalencia extraordinaria, que no tornà a repetir-se despuix de la seua desaparició. Els viages d'exploració li portaren d'[[Europa]] a [[Amèrica del Sur]], part de l'actual territori de [[Mèxic]], [[Estats Units]], les [[Illes Canàries]] i a [[Asia Central]]. S'especialisà en diverses arees de la [[ciencia]] com l'[[etnografia]], [[antropologia]], [[física]], [[zoologia]], [[ornitologia]], [[climatologia]], [[oceanografia]], [[astronomia]], [[geografia]], [[geologia]], [[mineralogia]], [[botánica]], [[vulcanologia]] i l'[[humanisme]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alexander von Humboldt}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Exploradors d'Alemanya]]
[[Categoria:Astrònoms]]

Palau de la Granja

2020-06-22T09:55:32Z

Posmo:

[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja]]

[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja des de els jardins]]

[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG|thumb|250px|Pati de la Ferradura]]

[[File:Salón del Palacio Real de la Granja de San Ildefonso.jpg|thumb|250px|Saló interior del Palau]]

[[File:San Ildefonso - Palacio Real de la Granja 1.jpg|thumb|250px|Llantia en l'interior del Palau]]

El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.

El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].

El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que els seus restants descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.

El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).

En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.

Un atre dels edificis del complex palatí és la cridada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².

L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.

== Jardins ==
[[File:La Granja de San Ildefonso 011.jpg|thumb|250px|Jardins del Palau]]

En una extensió de cent quarantassís hectàrees, els jardins rodegen el palau i són un dels millors eixemples del disseny de jardins de l'[[Europa]] del [[sigle XVIII]].

Varen ser dissenyats pel jardiner francés René Carlier, que va usar les pendents naturals dels tossals que circunden el palau com a ajuda per a la perspectiva visual i com a font d'energia per a fer brotar l'aigua de cada una de les vintiuna fonts monumentals que decoren el parc.

Carlier va fallir en l'any [[1722]], i el seu treball va ser continuat pel seu compatriota Esteban Boutelou I (en [[francés]] Étienne Boutelou). Al contrari que en [[Versalles]], a on tenien molts problemes per a conseguir la pressió de l'aigua per a les fonts, en el Palau de la Granja es va utilisar la pròpia pendent natural del terreny per a conseguir una pressió no vista fins a llavors en l'época lo que permet que algunes fonts superen els 40 metros d'altura.

== Les fonts monumentals ==

[[File:San Ildefonso de la Granja-PM 16736.jpg|thumb|250px|Font dels bayns de Diana, una de les 21 fonts del jardí]]

[[File:La Granja de San Ildefonso 015.jpg|thumb|250px|Font de la cascada, front a l'entrada principal del Palau]]

[[File:Park La Granja Kaskade2.jpg|thumb|250px|Font de la cascada des de l'atra banda]]

[[File:El Mar (The Sea), Royal Palace of La granja de San Ildefonso, Segovia (Spain).jpg|thumb|250px|Estany conegut com La Mar, per a l'abastiment de l'aigua a les fonts]]

És, sense lloc a dubtes, la part més coneguda del Palau segovià. L'abastiment d'aigua de tot el sistema procedix de les rieres Morete, Moltons i Cacera de Peñalara o Chorranca que per mig de encanyat i caceres omplin l'estany conegut com La Mar, que es troba situat en la cota més alta del jardí i la capacitat del qual és de 216.000 m³, abastint-se d'ell la major part del sistema.

Per a suministrar l'aigua a les diverses fonts existixen atres huit estanys i depòsits més, El Chato, El Quadrat, Les Granotes, El Mig Celemín, Les Llagues, Els Huit Carrers, depòsit El Nou i depòsit d'Us Comú, que es troben situats a diferents cotes, en lo que es conseguixen les diferents pressions adequades per a les fonts, aixina estes poden conseguir chorros de diferents altures i s'evita que la pressió d'unes es veja afectada en encendre el restant.

Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros.

Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a ennoblirles, de la mateixa manera que en Versalles.

En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Royal Site of La Granja de San Ildefonso}}

* [http://www.lagranja-valsain.com/ Web del Ajuntamernt del Real Sitio de San Ildefonso]

* [https://web.archive.org/web/20100908052301/http://www.patrimonionacional.es/Home/Palacios-Reales/Palacio-Real-de-La-Granja-de-San-Ildefonso.aspx La Granja de San Ildefonso en Patrimoni Nacional]
* [https://web.archive.org/web/20090518094427/http://www.educa.madrid.org/web/ies.garciamorato.madrid/Dep_Griego/paseos.html Passeig pels jardins de La Granja]

* [https://web.archive.org/web/20070830133149/http://www.realsitio.com/ www.realsitio.com]

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Segòvia]]

Edip

2020-06-19T08:27:37Z

Posmo:

[[Archiu:IngresOdipusAndSphinx.jpg|miniaturadeimagen|''Edip i l'esfinge'', per [[Jean-Auguste-Dominique Ingres]] (1808)]]
'''Edip''' (en grec antic, Οἰδίπους: «peus unflats») fon un rei mític de la ciutat de [[Tebes]], fill de Layo i Yocasta que, sense saber-ho, va matar al seu propi pare i va despossar a la seua mare.

Edip

2020-06-19T08:23:11Z

Posmo:

[[Archiu:IngresOdipusAndSphinx.jpg|miniaturadeimagen]]
'''Edip''' (en grec antic, Οἰδίπους: «peus unflats») fon un rei mític de la ciutat de [[Tebes]], fill de Layo i Yocasta que, sense saber-ho, va matar al seu propi pare i va despossar a la seua mare.

Edip

2020-06-19T08:20:23Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «'''Edip''' (en grec antic, Οἰδίπους: «peus unflats») fon un rei mític de la ciutat de Tebes, fill de Layo i Yocasta que, sense saber-ho, va m…»

'''Edip''' (en grec antic, Οἰδίπους: «peus unflats») fon un rei mític de la ciutat de [[Tebes]], fill de Layo i Yocasta que, sense saber-ho, va matar al seu propi pare i va despossar a la seua mare.

Marca Hispànica

2020-06-03T15:54:52Z

Posmo: Vejau https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=matalaf

[[File:Marca Hispanica Longnon 806.png|thumb|250px|Territori de la Marca Hispànica]]

La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'[[Imperi Carolingi]] en [[al-Àndalus]] (al sur dels [[Pirineus]]), des de finals del [[sigle VIII]] fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del [[Tractat de Corbeil]] de l'any [[1258]].

Fon una zona matalap creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.

Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.

El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.

L'estat d'[[Andorra]] és l'única pervivència actual de la '''Marca Hispànica'''.

== Regne de Valéncia ==

El Regne moro de Valéncia es conquista per a la [[corona d'Aragó]], en l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el [[4 de decembre]] de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la [[Corona de Castella]].

En un [[comtat]] baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava l'[[aragonés]] perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del [[regne d'Aragó]] se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]].

== Vore també ==

* [[Tractat de Corbeil]]
* [[Corona d'Aragó]]
* [[Regne de Valéncia]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]
* [https://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/1298520/cinco-siglos-marca-hispanica Los cinco siglos de la Marca Hispánica - ''El Monárquico'']

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Edat Mija]]
[[Categoria:Imperi Carolingi]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Victor Loret

2020-06-01T14:43:05Z

Posmo:

[[Archiu:Victor Loret.jpg|miniaturadeimagen|Victor Loret en 1920]]
'''Victor Clement Georges Philippe Loret''' ([[París]], [[1 de setembre]] de [[1859]] - París [[3 de febrer]] de [[1946]]) fon un [[egiptòlec]] i [[naturaliste]] [[França|francés]].

== Obres ==
* ''L'Égypte aux temps des pharaons'', 1898.
* ''Le tombeau d'Aménophis II et la cachette royale de Biban el-Molouk'', n°3, pp.98-112, BIE, El Cairo, 1899.
* ''Le tombeau de Thoutmès III à Biban el-Molouk'', n°3, pp.91-97, BIE, El Cairo, 1899.
* ''L'oryx dans l'ancienne Égypte, étude sur le nom égyptien de l'oryx'' (junt A. Bonnet), H. Georg, Lyon, 1908.

[[Categoria:Egiptòlecs]]
[[Categoria:Biografies]]

Victor Loret

2020-06-01T14:40:43Z

Posmo:

'''Victor Clement Georges Philippe Loret''' ([[París]], [[1 de setembre]] de [[1859]] - París [[3 de febrer]] de [[1946]]) fon un [[egiptòlec]] i [[naturaliste]] [[França|francés]].

== Obres ==
* ''L'Égypte aux temps des pharaons'', 1898.
* ''Le tombeau d'Aménophis II et la cachette royale de Biban el-Molouk'', n°3, pp.98-112, BIE, El Cairo, 1899.
* ''Le tombeau de Thoutmès III à Biban el-Molouk'', n°3, pp.91-97, BIE, El Cairo, 1899.
* ''L'oryx dans l'ancienne Égypte, étude sur le nom égyptien de l'oryx'' (junt A. Bonnet), H. Georg, Lyon, 1908.

[[Categoria:Egiptòlecs]]
[[Categoria:Biografies]]

Victor Loret

2020-06-01T14:38:10Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «'''Victor Clement Georges Philippe Loret''' ( 1 de setembre de 1859 - 3 de febrer de 1946) fon un egiptòlec i naturaliste França|fra…»

'''Victor Clement Georges Philippe Loret''' ( [[1 de setembre]] de [[1859]] - [[3 de febrer]] de [[1946]]) fon un [[egiptòlec]] i [[naturaliste]] [[França|francés]].

== Obres ==
* ''L'Égypte aux temps des pharaons'', 1898.
* ''Le tombeau d'Aménophis II et la cachette royale de Biban el-Molouk'', n°3, pp.98-112, BIE, El Cairo, 1899.
* ''Le tombeau de Thoutmès III à Biban el-Molouk'', n°3, pp.91-97, BIE, El Cairo, 1899.
* ''L'oryx dans l'ancienne Égypte, étude sur le nom égyptien de l'oryx'' (junt A. Bonnet), H. Georg, Lyon, 1908.

[[Categoria:Egiptòlecs]]
[[Categoria:Naturalistes]]

Jomo Kenyatta

2020-05-31T13:26:50Z

Posmo:

[[Archiu:Jomo Kenyatta.jpg|miniaturadeimagen|Jomo Kenyatta en 1966]]
'''Jomo Kenyatta''', el nom original del qual fon '''Kamau wa Ngengiro''' ([[Ichaweri]], [[20 d'octubre]] de [[1892]] - [[Mombasa]], [[22 d'agost]] de [[1978]]), fon un polític [[kenia]]ta, el primer ciutadà de Kènia en ser nomenat [[Primer ministre de Kènia|primer ministre]] (entre els antes 1963 i 1964) i [[President de la República de Kènia|president]] (entre 1964 i 1978) despuix de l'independència d'este país.

És considerat el pare fundador de Kènia.

[[Categoria:Polítics]]

Jomo Kenyatta

2020-05-31T13:26:09Z

Posmo:

[[Archiu:Jomo Kenyatta.jpg|miniaturadeimagen|Jomo Kenyatta en 1966]]
'''Jomo Kenyatta''', el nom original del qual fon '''Kamau wa Ngengiro''' ([[Ichaweri]], [[20 d'octubre]] de [[1892]] - [[Mombasa]], [[22 d'agost]] de [[1978]]), fon un polític [[kenia]]ts, el primer ciutadà de Kènia en ser nomenat [[Primer ministre de Kènia|primer ministre]] (entre els antes 1963 i 1964) i [[President de la República de Kènia|president]] (entre 1964 i 1978) despuix de l'independència d'este país.

És considerat el pare fundador de Kènia.

[[Categoria:Polítics]]

Jomo Kenyatta

2020-05-31T13:25:26Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Jomo Kenyatta en 1966 '''Jomo Kenyatta''', el nom original del qual fon '''Kamau wa Ngengiro''' (Ichaweri, …»

[[Archiu:Jomo Kenyatta.jpg|miniaturadeimagen|Jomo Kenyatta en 1966]]
'''Jomo Kenyatta''', el nom original del qual fon '''Kamau wa Ngengiro''' ([[Ichaweri]], [[20 d'octubre]] de [[1892]] - [[Mombasa]], [[22 d'agost]] de [[1978]]), fon un polític [[kenia]]ts, el primer ciutadà de Kènia en ser nomenat [[Primer ministre de Kènia|primer ministre]] (entre els antes 1963 i 1964) i [[President de la República de Kènia|president]] (entre 1964 i 1978) despuix de l'independència d'est país.

És considerat el pare fundador de Kènia.

[[Categoria:Polítics]]

Sirimavo Bandaranaike

2020-05-30T20:41:01Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Sirimavo Bandaranaike en 1961 '''Sirimavo Ratwatte Dias Bandaranaike''' (Colombo, …»

[[Archiu:Sirimavo Bandaranaike 1961 (cropped) 4.PNG|miniaturadeimagen|Sirimavo Bandaranaike en 1961]]
'''Sirimavo Ratwatte Dias Bandaranaike''' ([[Colombo]], [[17 d'abril]] de [[1916]] - ''[[ibídem]]'', [[10 d'octubre]] de [[2000]]) fon una [[polític|política]] de [[Sri Lanka]]. En 1960, va alcançar notorietat en ser la primera dòna en el món en assumir el càrrec de primer ministre d'un país.

[[Categoria:Polítics]]

Dos anys de vacacions

2020-05-15T16:26:20Z

Posmo: /* Relació en atres noveles */

[[Image:Dwalat 01.jpg|thumb|250px|Portada original de ''Dos anys de vacacions'' ([[1886]]-[[1887|87]])]]
'''''Dos anys de vacacions''''' (en [[Idioma francés|francés]]: '''''Deux ans de vacances''''') és una [[novela]] escrita pel [[França|francés]] [[Jules Verne]]. Fon prepublicada per entregues en el ''Magasin d’Éducation et de Récréation'' des del [[1 de giner]] fins al [[15 de decembre]] de l'any [[1888]] i publicada en dos toms el [[18 de juny]] i el [[8 de novembre]] del mateix any.<ref>[http://jgverne.cmact.com/VE/2avac.htm ''Viaje al centro del Verne desconocido''.]</ref>

Quinze chics i chiquets sofrixen un accident marítim que els tira a una illa deserta, a on en inteligència i valor conseguiran sobreviure, afrontar una situació adversa i derrotar a perillosos malfactors.

=== Relació en atres noveles ===
* La novela de Verne presenta moltes similituts en la seua atra novela [[L'illa misteriosa|''L'illa misteriosa'']] i en la de [[Daniel Defoe]], [[Robinson Crusoe|''Robinson Crusoe'']].
* És el segon llibre de Verne que té com a protagonistes a chiquets i el més conegut i exitós d'ells. Els atres són:
** ''Un capità de quinze anys'' ([[1878]]),
** ''Aventures d'un chiquet irlandés'' ([[1894]])
** ''Els pirates del Halifax'' ([[1903]]).

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Two Years' Vacation}}

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Llibres]]

Sant Sepulcre

2020-05-15T16:24:15Z

Posmo:

[[Archiu:Jerusalem Grabeskirche Fassade 1.JPG|250px|miniaturadeimagen|L'Iglésia del Sant Sepulcre en Jerusalem]]
L''''iglésia del Sant Sepulcre''' (en [[llatí]] Ecclesia Sancti Sepulchri), també coneguda com a '''basílica del Sant Sepulcre''', '''iglésia de la Resurrecció''' o '''iglésia de l'Anastasis''' (en [[àrap]] كنيسة القيامة‎‎ [''Kaneesat al-Qeyaamah''], en [[Idioma hebreu|hebreu]] כנסיית הקבר [''Knesiyat ha-Kever''], en [[grec]] Ναός της Αναστάσεως [''Naos tes Anastaseos''], en [[armeni]] Սուրբ Յարութեան տաճար [''Surb Harut'ian Tachar'']), és un santuari religiós del [[cristianisme]] situat en la ciutat de [[Jerusalem]].

Es troba baix la custòdia de diverses confessions cristianes entre elles, [[Iglésia catòlica|catòlics]], [[Iglésia apostòlica armènia|armenis ortodoxos]] i [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]].<ref>Kochav, Sarah: «[http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-191046_ITM La busca per a un protestant en el temple del Sant Sepulcre]». ''Revista d'Història Eclesiàstica'', 1 d'abril de 1995 (en anglés).</ref>

El lloc, nomenat també [[Gólgota]] (en [[idioma arameu|arameu]], ''Golgotha'', 'calavera'), és el punt exacte a on —segons els [[Evangelis]]— es va produir la [[Crucifixió de Jesús|Crucifixió]], sepultura i [[Resurrecció]] de [[Crist]]. Es troba dins de la [[Ciutat Vella (Jerusalem)|Ciutat Vella]] de Jerusalem, la qual ademés s'ubica en la llínea de confluència entre la [[Jerusalem Este|Jerusalem oriental]] ([[Aràbia|àrap]]) i [[Jerusalem Oest|occidental]] ([[Poble judeu|judeua]]).

És un dels centres més sagrats del [[Cristianisme]] i ha segut un important centre de [[pelegrinage]] des del [[sigle IV]]. Hui dia alberga la sèu del [[Iglésia Ortodoxa de Jerusalem|Patriarca Ortodox de Jerusalem]] i és la catedral del [[Patriarcat Llatí de Jerusalem]].

== Vore també ==
* [[Sudari de Torí]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Church of the Holy Sepulchre (Jerusalem)}}

[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Iglésia catòlica]]

Napoleó Bonaparte

2020-05-15T16:22:12Z

Posmo:

{{Biografia
| nom = Napoleó I
| image = [[Imagen:Napoleon in His Study.jpg|250px]]
| peu =
| data_naix = {{data naiximent|1769|8|15}}
| lloc_naix = [[Ajaccio]], [[Còrsega]]
| data_mort = {{data defunció i edat|1821|5|5|1769|8|15}}
| lloc_mort = [[Santa Helena]], [[Imperi britànic]]
| títul = [[Llista de reis de França|Emperador dels francesos]] (Primer mandat)<br />[[Llista de reis de França|Emperador dels francesos]] (Segon mandat)<br />Rei d'Itàlia
| mandat =
| partit =
| nacionalitat = Francesa
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
| firma = Firma Napoleón Bonaparte.svg
}}
'''Napoleó Bonaparte''' ([[Ajaccio]], [[Còrsega]], [[15 d'agost]] de [[1769]] – [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]], [[5 de maig]] de [[1821]]) fon un militar i home d'estat [[França|francés]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Napoleon}}
* {{DGLV|Napoleònic}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Coprínceps laics d'Andorra]]
[[Categoria:Corsos]]
[[Categoria:Militars francesos]]
[[Categoria:Reis d'Itàlia]]
[[Categoria:Dinastia Bonaparte|Napoleó Bonaparte]]
[[Categoria:Persones de la Revolució Francesa]]
[[Categoria:Monarques destronats]]
[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]

Napoleó III

2020-05-15T16:21:03Z

Posmo:

{{Biografia
|nom = Napoleó III
|image = [[Imagen:Franz Xaver Winterhalter Napoleon III.jpg|250px]]
|peu = Retrat de Napoleó III, [[Segon Imperi frances|Emperador dels Francesos]], per [[Franz Xaver Winterhalter]], [[1852]]
|data_naix = {{Data naiximent|1808|20|4}}
|lloc_naix = [[París]], [[França]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1873|1|9|1808|20|4}}
|lloc_mort = [[Londres]], [[Regne Unit]]
|títul = Emperador dels Francesos
|mandat = [[2 de decembre]] de [[1852]]-[[4 de setembre]] de [[1870]]
|signatura =
}}
'''Charles Louis Napoleó Bonaparte''' ([[París]], [[França]]; [[20 d'abril]] de [[1808]]–[[Londres]], [[Regne Unit]]; [[9 de giner]] de [[1873]]) fon l'únic president de la [[Segona Republica Francesa]] en l'any [[1848]] i despuix el segon [[Segon Imperi francés|emperador dels francesos]] en [[1852]], baix el nom de '''Napoleó III''', sent l'últim [[monarca]] que regnà sobre [[França|este país]].

Naixcut en el si de la [[Casa de Bonaparte|dinastia Bonaparte]], fon fill de [[Lluïs Bonaparte]], rei d'[[Holanda]], i de [[Hortensia de Beauharnais]], filla de l'[[Josefina de Beauharnais|emperatriu Josefina]]. Degut al seu parentesc en [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]], se convertí en l'hereu llegítim dels drets dinàstics despuix de les morts successives del seu germà major i [[Napoleó II]].

La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]].

Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare se converté en el cap de la familia i fon cridat pels seus partidaris com Napoleó IV.

Napoleó III muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]).

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre [https://commons.wikimedia.org/wiki/Napoleon_III Napoleó III]

[[Categoria:Polítics de França]]
[[Categoria:Reis]]

Napoleó III

2020-05-15T16:19:14Z

Posmo:

{{Biografia
|nom = Napoleó III
|image = [[Imagen:Franz Xaver Winterhalter Napoleon III.jpg|250px]]
|peu = Retrat de Napoleó III, [[Segon Imperi frances|Emperador dels Francesos]], per [[Franz Xaver Winterhalter]], [[1852]]
|data_naix = {{Data naiximent|1808|20|4}}
|lloc_naix = [[París]], [[França]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1873|1|9|1808|20|4}}
|lloc_mort = [[Londres]], [[Regne Unit]]
|títul = Emperador dels Francesos
|mandat = [[2 de decembre]] de [[1852]]-[[4 de setembre]] de [[1870]]
|signatura =
}}
'''Charles Louis Napoleó Bonaparte''' ([[París]], [[França]]; [[20 d'abril]] de [[1808]]–[[Londres]], [[Regne Unit]]; [[9 de giner]] de [[1873]]) fon l'únic president de la [[Segona Republica Francesa]] en l'any [[1848]] i despuix el segon [[Segon Imperi francés|emperador dels francesos]] en [[1852]], baix el nom de '''Napoleó III''', sent l'últim [[monarca]] que regnà sobre [[França|este país]].

Naixcut en el si de la [[Casa de Bonaparte|dinastia Bonaparte]], fon fill de [[Lluïs Bonaparte]], rei d'[[Holanda]], i de [[Hortensia de Beauharnais]], filla de l'[[Josefina de Beauharnais|emperatriu Josefina]]. Degut al seu parentesc en [[Napoleó|Napoleó I]], se convertí en l'hereu llegítim dels drets dinàstics despuix de les morts successives del seu germà major i [[Napoleó II]].

La seua filosofia política és una barreja de [[romanticisme]], de [[lliberalisme]] autoritari i de [[socialisme utòpic]], encara que en els últims anys fon insigne defensor del [[tradicionalisme]] i de la civilisació [[Catolicisme|catòlica]]. Volgué significar una reparació front al [[anticlericalisme]] i el [[ateisme]] de la [[Revolució francesa]]. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels [[Estats Units]] i [[Alemanya]], potencies emergents de tipo [[Protestantisme|protestant]].

Estava casat en [[Eugenia de Montijo]] (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, [[Eugéne Bonaparte]] ([[1856]]-[[1879]]), qui a la mort de son pare se converté en el cap de la familia i fon cridat pels seus partidaris com Napoleó IV.

Napoleó III muigué exiliat en el [[Regne Unit]] el [[9 de giner]] de [[1873]]. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael ([[Anglaterra]]).

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre [https://commons.wikimedia.org/wiki/Napoleon_III Napoleó III]

[[Categoria:Polítics de França]]
[[Categoria:Reis]]

Acció Cultural del País Valencià

2020-05-11T17:21:45Z

Posmo: /* Activitats */

[[Image:Mani ACPV-09-05-09.jpg|thumb|right|350px|Manifestació del dia 9 de maig de 2009 pels '''"Països Catalans i la TV3"''' organisada per ACPV en Valéncia]]

'''Acció Cultural del País Valencià''' ('''ACPV''') és una associació d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] que fon fundada en [[1978]] per [[Joan Fuster]]. L'actual president és [[Joan Francesc Mira i Casterà]] que substituí a [[Eliseu Climent]], qui fon el seu president durant molts anys (1999-2016). L'associació té com a sol objectiu la catalanisació total de la [[Comunitat Valenciana]] i emetre illegalment els canals de televisió i ràdio autonòmics de [[Catalunya]] ([[TV3]], [[K3/33]], 3|24, 300 i [[Catalunya Ràdio]]) per a conseguir que els valencians, mallorquins i aragonesos<ref>http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=print&sid=141</ref> s'aveen a escoltar [[català]] creant un ''espai de cohesió comunicatiu nacional''<ref>L'entrevista - 3/24 - 14/01/2010, minut 10:30 tv3.cat/videos/2337659/El-debat-cultural-al-Pais-Valencia</ref> dels inexistents [[països catalans]]. Emeté illegalment estes cadenes durant més de vint anys i en la actualitat continua emetent sense llicència per [[Televisió Digital Terrestre]].

Acció Cultural del País Valencià és una de les norantahuit associacions que formen part de la [[Fundació puntCAT]].<ref>http://web.archive.org/web/20070206061026/www.puntcat.org/quisom_cat.asp</ref> Ademés, esta societat s'ha mostrat a favor de l'independència de Catalunya<ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-diputacion-valencia-inyecta-17000-euros-fundacion-catalanista-201511201106_noticia.html «La Diputación de Valencia inyecta 17.000 euros a una fundación catalanista»]. ''ABC''</ref> i és sòcia de l'organisació independentista [[Òmnium Cultural]], en la qual ha acordat «potenciar la seua activitat conjunta» en l'objectiu de «conseguir un futur compartit per als països catalans».<ref name=homenaje>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-banderas-cataluna-para-rendir-homenaje-valencia-201603271856_noticia.html El PSPV y Compromís ceden la plaza de toros para un «homenaje a Valencia» con banderas de Cataluña.] ''ABC''</ref>

==Presidents==

* [[Joan Francesc Mira]] (1992-1999)
* [[Eliseu Climent]] (1999-2016)
* [[Joan Francesc Mira]] (2016-2020)
* [[Anna Oliver Borràs|Anna Oliver]] (2020-¿?)

==Subvencions==
Eliseu Climent és l'ideòlec del pancatalanisme valencià i entitats afins ad ell han obtengut subvencions per import de millons d'euros de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat Catalana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Cataluna/concede/632/000/euros/compra/edificio/Siglo/elpepiautval/20050222elpval_22/Tes/ Cataluña concede 632.000 euros para la compra del edificio de El Siglo]</ref> Entre [[1999]] i [[2001]], l'eixecutiu de [[Jordi Pujol]] entregà vora un milló trescents quarantamil euros al semanari [[El Temps|''El Temps'']], editat per Climent, en concepte d'insercions de publicitat, subscripcions i subvencions<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html Maragall otorga 1,2 millones de euros al ideólogo del pancatalanismo valenciano]</ref>. En 2004 i 2005, entitats d'Eliseu Climent han obtengut un milló doscents mil euros<ref>http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html</ref> d'euros del govern català. Entre 2003 i 2008 acumulà dèu millons en subvencions d'euros per part de Catalunya.<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_19_432704__ComunitatValenciana-Eliseu-Climent-recibe-cinco-millones-subvenciones Eliseu Climent recibe en cinco años 10 millones de Cataluña en subvenciones]</ref> En [[2010]] rebé quatrecents mil euros de la Generalitat Catalana per a promocionar el català.<ref>http://www.gencat.cat/diari_c/5594/10074079.htm</ref> Ademés, en el segon semestre de l'any 2014, rebé en subvencions de la Generalitat de Catalunya un total de mil quarantadós millons d'euros, dels quals, siscents setantamil setantatrés euros en vintisset cèntims se destinaren al pagament de la quota anual d'hipoteca de la sèu en la ciutat de Valéncia de l'ACPV.<ref>[http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150429/abci-artur-hipoteca-acpv-201504290934.html «Artur Mas paga 670.000 euros de la hipoteca de un entidad catalanista en Valencia»]. ABC.</ref>

Acció Cultural del País Valencià és l'entitat valenciana més subvencionada per part de la Generalitat Catalana, seguida per [[Escola Valenciana]].
[[Archiu:Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 81.jpg|250px|miniaturadeimagen|El president d'Acció Cultural del País Valencià, [[Eliseu Climent]], en una manifestació en Barcelona reclamant l'independència de Catalunya]]

==Ideologia==
Oficialment, ACPV no es troba vinculada a cap partit polític, encara que defén el concepte cultural i polític<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=197 Vore portada de la reviste Temps, en un papa Borja (valencià) i el Barcelona FC. Parla d'una nació, "...dies de glòria d'una nació"]</ref> dels [[països catalans]], del qual formaria part la [[Comunitat Valenciana]]. Definixen com al seu propòsit treballar per la llengua i cultura catalanes i per la "identitat nacional".<ref>[http://www.acpv.cat/php/pagina.php?id_sec=2&sessio= Qué és ACPV] de la pàgina web d'ACPV.</ref> Les seues manifestacions solen convocar individus i organisacions partidàries de la plasmació política d'eixe concepte cultural.<ref>[http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av21553186.htm País, llengua i territori' (País, llengua i territori), 'Ja n'hi ha prou de suportar Espanya' (Basta ya de soportar Espanya), 'Independència' (Independència)...]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042600_1_438382__Portada-de-Valencia-manifestacion-recorre-calles-Alicante-para-reclamar-emisiones-Comunitat Manifestació a Alacant organisada per ACPV en banderes independentistes catalanes]</ref> Ademés, destacats dirigents de [[Esquerra Republicana del País Valencià]] han ocupat càrrecs directius de l'entitat, com [[Agustí Cerdà]], que fon gerent entre 1992 i 1996 i del bolletí del qual se feu càrrec com a director durant octubre de 1989.

== Activitats ==
ACPV és propietària de sèus (denominades "Casal Jaume I") en una vintena de localitats de la [[Comunitat Valenciana]] (que també reben finançament per part de la Generalitat de Catalunya).<ref>[http://www.gencat.cat/diari_c/4792/06335184.htm Acció Cultural del País Valencià. Casal Jaume I de Fraga.Import: 16.200,00 euros.]</ref> Les seues sèus se poden trobar també en atres zones fòra de la geografia valenciana, com en [[Perpinyà]] i [[Ria-Sirach]] (en el [[Rosselló (França)|Rosselló francés]]) o [[Fraga (Osca)|Fraga]] en [[Aragó]]. En elles se realisen ben a sovint activitats pancatalanistes com charrades, conferències, ponències o presentacions de llibres ideològics. L'associació també s'encarrega de l'organisació de la ''[[Correllengua]]'', una manifestació per a la promoció de la [[llengua catalana]] i la consciència nacional catalana, en la Comunitat Valenciana.

En l'àmbit audiovisual, ACPV és la responsable des de fa més de vint anys de l'emissió illegal del senyal analògic de les cadenes de televisió catalanes en territori valencià, en l'objectiu de que TV3 siga un ''espai de cohesió comunicatiu nacional''<ref>L'entrevista - 3/24 - 14/01/2010, minut 10:30 tv3.cat/videos/2337659/El-debat-cultural-al-Pais-Valencia</ref>

== Condenes judicials ==

Esta associació ha segut condenada a pagar una multa de la [[Generalitat Valenciana]] de trescents mil euros per les seues emissions illegals i la seua desobediència al no complir l'orde de tancament dels seus repetidors illegals. Els repetidors de la Carrasqueta, en Xixona, i el de El Monduver, en Valéncia, han segut tancats i precintats per funcionaris de la Generalitat Valenciana autorisats per una orde judicial.

El Repetidor del Bartolo, en Castelló, encara continua emetent perque el jujat de Castelló ha denegat l'entrada fins a que es resolga el recurs que ACPV ha interpost davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

==Cas Pretòria==

Dins de les investigacions del cas de corrupció conegut com a "[[Cas Pretòria]]", tot el conglomerat d'entitats liderades per ACPV i el seu promotor [[Eliseu Climent]], apareix vinculat en suposts cobraments d'ajudes, subvencions públiques i subscripcions a publicacions per part d'ajuntaments governats pel PSC, amparades en una suposta llínea editorial crítica en el govern valencià i en una intenció política de desgastar al [[PPCV]].
<ref>[http://www.noticiesdevalencia.com/1687/eliseo-climent-investigado-por-el-caso-pretoria-y-adicto-a-los-dineros-publicos/ Caso Pretoria]</ref><ref>[http://www.abc.es/20100528/valencia-valencia/fundacion-catalanista-financiada-pspv-20100528.html Fundación catalanista financiada por el PSC]</ref><ref>[http://www.abc.es/20100529/valencia-valencia/climent-recabo-fondos-trama-20100529.html Climent recabó fondos de la trama para «desarticular» la política del Consell]</ref>. La trama de corrupció revela que les subvencions concedides per a difondre el català en la Comunitat Valenciana arribaren als dèsset millons doscents mil euros entre [[1999]] i [[2009]], per conexions d'Eliseu Climent en el [[PSC]], [[ERC]] i [[CiU]] i la relació d'amistat d'este en [[Jordi Pujol]].<ref>http://www.libertaddigital.com/nacional/un-editor-obtiene-172-millones-en-subvenciones-para-difundir-el-catalan-en-valencia-1276394536/</ref>

== Vínculs en organisacions terroristes ==
ACPV ha organisat diversos concerts de rock on actuen grups pròxims a l'entorn d'[[ETA]]. Entre els concerts organisats per esta entitat, està el del grup [[Berri Txarrak]]<ref>[http://www.acpv.cat/php/arxius/imatgeconcert09.jpg Cartell del concert de Barri Txarrak organisat per ACPV]</ref> (colaborador en el disc ''18/98 auzolanean'' en favor dels presoners d'ETA),<ref>[http://www.gara.net/idatzia/20061124/art190480.php Crean un disco para ayudar a los imputados en el macrosumario 18/98]</ref> el de la [[Banda Bassotti]],<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=221 En el concierto que ACP organizó tocaron grupos en favor de ETA]</ref> grup que entre els seus temes se poden trobar lletres en que es vitoreja la banda terrorista ETA.<ref>http://eu.musikazblai.com/traducciones/etxamendi-eta-larralde/yup-la-la/</ref>

La relació d'esta entitat pancatalanista en grups radicals vascs també es fa present en manifestacions, a les quals han assistit membres d'estos grups.<ref>[http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Manifestacion-abril-Valencia/5311/2.html Manifestació organisada per ACPV en gent arribada de Catalunya]</ref>

== Joventuts ==
Actualment l'organisació conta en una secció jovenil denominada ''Joves d'Acció'' (''Jóvens d'Acció'' en [[valencià]]).

== Federació Llull ==

Acció Cultural del País Valencià se federà junt ad atres dos entitats [[Catalanisme|catalanistes]], [[Òmnium Cultural]] de [[Catalunya]] i [[Obra Cultural Balear]] de les [[Illes Balears]] per a formar la [[Federació Llull]] en maig de l'any [[1990]]. Els seus objectius, com expliquen en la web de ACPV, són:

{{Cita|... les tres principals entitats culturals dels Països Catalans (sic) - per a coordinar el nostre treball i multiplicar la nostra capacitat d'incidència a favor de la llengua i la cultura catalanes.}}

== Vore també ==
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]
* [[Eliseu Climent]]
* [[Joan Francesc Mira]]
* [[Assamblea Nacional Catalana]]
* [[Òmnium Cultural]]
* [[Obra Cultural Balear]]
* [[Federació Llull]]
* [[Cas Pretòria]]

==Referències==
<references />

==Enllaços externs==

*[http://e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=11113 Nota de prensa]
*[https://nacionespanola.org/actualidad/revista-de-prensa/el-tripartito-ha-concedido-113-millones-a-entidades-que-apoyan-el-pancatalanismo/ El tripartito ha concedido 11,3 millones a entidades que apoyan el pancatalanismo - ''La Razón'']
*[https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2012-04-08/el-chollo-de-hablar-catalan-en-valencia-eliseu-climent-recibio-casi-12-millones-en-solo-5-anos_226953/ El chollo de hablar catalán en Valencia: Eliseu Climent recibió casi 12 millones en sólo 5 años - ''El Confidencial'']
*[https://somatemps.me/2015/10/30/uno-muy-listo-climent-cazador-de-subvenciones-17-millones-para-difundir-el-catalan-en-valencia/ Uno muy listo: Climent, ‘cazador’ de subvenciones: 17 millones para difundir el catalán en Valencia - Somatemps]
*[https://laverdadofende.blog/2015/11/22/desvelamos-el-entramado-asociativo-y-empresarial-del-catalanismo-valenciano/ Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - ''La verdad ofende'']
*[https://www.lasprovincias.es/politica/accio-cultural-catalanismo-valencia-20180924081808-nt.html Acció Cultural lleva recibidos 30 millones para implantar el catalanismo en Valencia - ''Las Provincias'']
*[https://www.lasprovincias.es/politica/accio-cultural-presiona-20190218235710-ntvo.html Acció Cultural presiona al Consell para que TV3 se pueda ver en la Comunitat - ''Las Provincias'']
*[https://www.lasprovincias.es/politica/fiscalia-investiga-millones-ayudas-generalitat-cataluna-accio-cultural-20190403201941-nt.html La Fiscalía investiga los más de 10 millones de ayudas del Govern catalán a Acció Cultural - ''Las Provincias'']
*[https://www.lasprovincias.es/politica/repartirse-subvenciones-publicas-20190811184443-nt.html Una red para repartirse subvenciones públicas - ''Las Provincias'']
*[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/08/16/entidades-culturales-dinero-reciben-fomento/1912002.html Las entidades culturales que más dinero reciben por el fomento del valenciano - ''Levante-EMV'']
*[https://www.lasprovincias.es/politica/accio-cultural-pide-20200214232624-ntvo.html Acció Cultural pide en el Congreso que al valenciano se le llame catalán - ''Las Provincias'']
*[https://www.esdiario.com/11545679/gobierno-torra-vuelve-regar-subvenciones-entidades-valencianas.html El Gobierno de Torra vuelve a regar con subvenciones a entidades valencianas - ''Es Diario'']

[[Categoria:Associacions de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Tàcit

2020-04-21T21:18:26Z

Posmo: /* Obres */

{{Biografia|
| nom = Cornelius Tacitus
| image = [[File:Wien- Parlament-Tacitus.jpg|250px]]
| peu =
| data_naix = [[56]]
| lloc_naix = [[Interamnas]], [[Imperi Romà]]
| data_mort = [[118]]
| lloc_mort =
| altres_noms =
| conegut_per =
| coneguda_per =
| ocupació = Historiador, senador, cònsul i governador
}}
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].

Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.

Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant despuix de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i despuix abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.

El seu método històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>

== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual despuix s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprés entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nazaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.

==Referències==
<references/>

== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Tàcit}}

[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90|Tacit]]
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]]
[[Categoria:Geógrafs romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]

H. P. Lovecraft

2019-05-06T07:22:27Z

Posmo:

[[Archiu:H. P. Lovecraft, June 1934.jpg|250px|miniaturadeimagen|H. P. Lovecraft en l'any [[1934]]]]
'''Howard Phillips Lovecraft''' ([[Providence (Rhode Island)|Providence]], [[Rhode Island]]; [[20 d'agost]] de [[1890]]-[[ibídem]]; [[15 de març]] de [[1937]]), més conegut com a '''H. P. Lovecraft''', fon un [[escritor]] [[Estats Units|nortamericà]], autor de noveles i relats de [[terror]] i [[ciència ficció]].

Se li considera un gran innovador del conte de terror, al que va aportar una mitologia pròpia (els ''[[Mits de Cthulhu]]''), desenrollada en colaboració en atres autors i encara vigent.

La seua obra constituïx un clàssic de l'[[Cosmicisme|horror còsmic]], una corrent que s'aparta de la temàtica tradicional del terror sobrenatural, incorporant elements de ciència ficció (alienígenes, viages en el temps, existència d'atres dimensions).

Lovecraft va cultivar aixina mateix la [[poesia]], l'[[ensaig]] i la lliteratura [[epistolografia|epistolar]].

Se li considera un dels autors més influents del [[sigle XX]] en el gènero de la lliteratura fantàstica.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|H. P. Lovecraft}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]

Tàcit

2019-05-06T07:19:30Z

Posmo:

{{Biografia|
| nom = Cornelius Tacitus
| image = [[File:Wien- Parlament-Tacitus.jpg|250px]]
| peu =
| data_naix = [[56]]
| lloc_naix = [[Interamnas]], [[Imperi Romà]]
| data_mort = [[118]]
| lloc_mort =
| altres_noms =
| conegut_per =
| coneguda_per =
| ocupació = Historiador, senador, cònsul i governador
}}
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].

Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.

Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant despuix de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i despuix abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.

El seu método històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>

== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual despuix s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.

==Referències==
<references/>

== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Tàcit}}

[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90|Tacit]]
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]]
[[Categoria:Geógrafs romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]

Tàcit

2019-05-06T07:15:57Z

Posmo:

{{Biografia|
| nom = Cornelius Tacitus
| image = [[File:G.C.Tacito.jpg|thumb]]
| peu =
| data_naix = [[56]]
| lloc_naix = [[Interamnas]], [[Imperi Romà]]
| data_mort = [[118]]
| lloc_mort =
| altres_noms =
| conegut_per =
| coneguda_per =
| ocupació = Historiador, senador, cònsul i governador
}}
'''Publi''' o '''Gaius Corneli Tàcit''' ([[56]] - [[118]]), [[historiador]] [[Antiga Roma|romà]], fon un [[senador romà|senador]], [[cònsul romà|cònsul]] i [[governador]] [[Imperi Romà|romà]].

Naixqué en [[Interamnas]]. Fill de [[patricis]], rebé una bona educació en [[Roma]], i va ser discípul de [[Quintilià]]. Auster i ingeniós, es casà en la filla de [[Gneu Juli Agrícola]], conquistador de [[Britània]], pel lo que se supon que pertanyia a una família rica.

Eixercí diverses magistratures en els periodos de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], i fon [[pretor]] en [[Domicià]], en época del qual era també membre del colegie sacerdotal (''quindecimvir sacrorum'') i en esta qualitat dirigí les festes seculars ordenades pel Emperador mencionat.
Viajà per Britània i [[Germania (regió)|Germania]] ([[89]]), i en [[Nerva]] fon nomenat ''consul suffectus'' (cònsul suplent), dignitat vacant despuix de la mort de [[Virgini Ruf]], de qui Tàcit feu el [[Panegírics vells|panegíric]] en el [[Fòrum]]. En l'any [[99]] eixercí diverses funcions inherents a la seua magistratura de cònsul suplent, i despuix abandonà la política i es dedicà a la compilació de les seues històries.

No se sap quan morí pero sobrevixqué a [[Trajà]]. La majoria de les referències sobre la seua vida provenen de la correspondència que mantingué en [[Plini el jove]] i dels seus propis escrits.

El seu método històric es caracterisa per l'intent de conseguir l'imparcialitat. Utilisa com a fonts testimonis orals o escrits als quals pero no sempre dona crèdit i aixina ho fa constar expressament. La seua locució ''[[sine ira et studio]]'' (sense ira i sense parcialitat) inspira encara hui a historiadors i científics, encara que el mateix no sempre respectà este principi.<ref>Ferran Soldevila, ''op.cit.'', pàgines X-XII</ref>

== Obres ==
Entre els seus escrits històrics cal citar:
* ''[[De vita et moribus Iulii Agricolae]]'' (Vida de Cneu Juli Agrícola), una biografia del seu sogre Juli Agrícola
* ''Historiarum libri'' (Llibre d'Història), relat de l'época entre [[Galba]] i Domicià (a la qual despuix s'havia propost afegir una continuació en l'época de [[Nerva]] i Trajà, que pel que sembla no es portà a terme)
* ''Annales'', obra històrica sobre el periodo comprès entre la mort d'[[August]] i la de [[Neró]] la qual potser que siga l'obra més coneguda ya que en ella s'explica l'orige dels cristians: "''El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de [[Tiberi]] havia estat eixecutat per orde de [[Ponç Pilat]], procurador de [[Judea]]''" i és considerada una de les proves de l'existència real de [[Jesús de Nasaret]]
* ''Dialogus de oratoribus'' obra que data de l'any [[81]] aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educació romana i l'[[oratòria]]
* ''De origine ac situ Germanorum'', monografia sobre l'[[etnografia]] de Germania.

==Referències==
<references/>

[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Historiadors romans]]
[[Categoria:Cònsuls romans de la década del 90|Tacit]]
[[Categoria:Governadors romans d'Àsia]]
[[Categoria:Geógrafs romans]]
[[Categoria:Senadors romans]]
[[Categoria:Sacerdots romans]]
[[Categoria:Pretors del segle I]]

Usuari:Posmo

2019-05-06T07:12:09Z

Posmo: /* 30pxAtres cites */

[[Archiu:Destacat.png|15px|link=Rudyard Kipling‎]]
{| width=100% style="background:#F2F5FD; padding:4px; font-size:100%; margin-top:0.5em; border:1px solid #C7D0F8; border-radius:10px"
| style="width:58%; vertical-align:middle; font-size:170%; line-height:1.1; margin-left:5px" | Benvinguts a la meua pàgina d'usuari.
| Actualment tenim <br>'''[[Especial:Statistics|<big>{{NUMBEROFARTICLES}}</big> artículs]]''' en la wikipedia en [[Idioma valencià|valencià]].
|}

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{Usuari:Userbox/Espanya}}
{{Contra PPCC}}
{{Usuari:Userbox/No català}}
{{Usuari:Userbox/No volem TVC}}
{{Plantilla:No Compromís}}
{{Usuari:Userbox/Zoologia}}
{{Usuari:Userbox/Història}}
{{Usuari:Userbox/Prehistòria}}
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
{{Usuari:Userbox/Cine}}
{{Usuari:Userbox/Numismàtica}}
{{Usuari:Userbox/Art}}
</div>
[[Archiu:Ninot Artur Mas Fogueres 2014.jpg|380px|centre|thumb|<center>Artur Mas en les [[Fogueres d'Alacant|Fogueres]] de 2014</center>]]

== [[Archiu:Nuvola apps bookcase.png|30px]]Cites ==
<center><gallery>
Image:El sueño de jacob.jpg|«Solament uns pocs somis es complixen, la gran majoria es ronquen»<br>[[Enrique Jardiel Poncela|Jardiel Poncela]]
Image:Paul Cézanne - Les Joueurs de cartes.jpg|«El desti barreja les cartes, i nosatros juguem» <center>[[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]</center>
Image:Sophocles pushkin.jpg|«Es guanya l'atenció aquell que conclou tot lo que es propon»<br> [[Sòfocles]]
Image:Chaplin the gold rush boot.jpg|«El verdader significat de les coses es troba en dir les mateixes coses en atres paraules»<br>[[Charles Chaplin]]
Image:Reagan Mitterrand 1984 (cropped).jpg|«El nacionalisme és la guerra»<br>[[François Mitterrand]]
Image:Sir Winston Churchill - 19086236948 (cropped).jpg|«A sovint m'he tingut que menjar les meues paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada»<br>[[Winston Churchill|Churchill]]
Image:JohannesPaul2-portrait.jpg|«Es pot definir, puix, a l'home com ''aquell que busca la veritat''»<br>[[Sant Joan Pau II]]
Image:Domboscopensador.jpg|«Dissimula les faltes alienes i mai et burles de ningú»<br>[[Sant Joan Bosco]]
</gallery>
</center>

{| width="100%" align="center"
|bgcolor="Lavender" align="center"|[[Image:Crystal Clear app package settings.png|30px]]'''Ajuda i ferramentes'''
|}
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Diccionaris'''</font></div>
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionari General de la Llengua Valenciana]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/ Diccionari Bilingüe Valencià-Castellà]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/sinonims/ Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Traductors'''</font></div>
* [http://traductor.llenguavalenciana.com/ Traductor Castellà-Valencià de la RACV]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Atres documents normatius'''</font></div>
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_valenciana Topònims Valencians]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_espanyola Topònims Espanyols]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica Onomàstica Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/elsverps El Verps en Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/start Ortografia de la Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/ortografia_i_estandart_oral Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/vocals_obertes_i_tancades_en_valencia Regles de les Vocals E i O Obertes i Tancades en Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/metrica Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana]

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Enciclopedistes]]
[[Categoria:Enciclopedistes de la Comunitat Valenciana|Posmo]]

Caragolà

2019-05-06T07:06:19Z

Posmo:

La '''caragolà''' és un plat típic i molt apreciat de la gastronomia valenciana. La caragolà es pot cuinar de diferents maneres, afegim una d'elles.

== Ingredients ==

* [[Caragol (molusc)|Caragols]]
* [[Ceba]]
* [[Pernil]]
* [[Choriç]]
* [[Tomata]]
* [[Pebrera]]
* [[Pimentó|Pimentó dolç]]
* [[Herbasana]]

== Elaboració ==

Els caragols se deuen de tindre un temps en repós per a que ells mateixos es netegen i abans de cuinar-los deuen de netejar-se u a u.

Els caragols els posarem en una caçola i els courem. Sofregirem una ceba chicoteta junt a trocets de pernil i choriç. Despuix afegirem la tomata, un poc d'herbasana i la pebrera al gust. Afegirem també el pimentó dolç i esperarem a que bullga. Quan ya estiga bollint afegirem els caragols (ya nets i cuits) i ho deixarem còure tot junt uns dèu minuts.

== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Caragolada}}

[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]

Catàstrofe

2019-05-02T08:12:01Z

Posmo:

Un '''desastre''', '''calamitat''' o '''catàstrofe natural''' és un acontenyiment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del [[planeta]] [[Terra]], que produïxen una gran cantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat. Fa referència a enormes pèrdues humanes i materials ocasionades per acontenyiments o fenòmens com els [[terratrémol]]s, [[inundacions]], [[deforestació]], [[contaminació]] ambiental i atres.

== Enllaços externs ==
*{{DGLV|Catàstrofe}}

[[Categoria:Catàstrofes naturals| ]]
[[Categoria: Catàstrofes]]

ExxonMobil

2019-05-02T08:11:00Z

Posmo:

{{Ficha de organisació
|nombre = ExxonMobil
|eslogan = ''Taking on the world's toughest energy challenges''<br />(''Assumint els reptes energétics més difícils del món'')
|logo = Exxon_Mobil_Logo.svg
|pie_logo =
|imagen =
|pie_imagen =
|tipo = [[Public company|Capital obert]]
|indústria = Petròleu i gas
|actividad =
|estatus_legal = corporació
|fundación = [[1984]] (fusió)<br />[[1911]] ([[Esso|Standard Oil of New Jersey]])<br />[[1911]] ([[Mobil|Standard Oil of New York]])<br />[[1870]] ([[Standard Oil]])
|fundador = [[John D. Rockefeller]]<br />([[Standard Oil]])
|sede_central =
|presidente =
|personas_clave =
|productos =
|ingresos =
|sitio_web =
}}
'''ExxonMobil Corporation''' ({{NYSE|XOM}}) és una empresa [[petròleu|petrolera]] [[Estats Units|nortamericana]]. Va ser fundada com [[Standard Oil|Standard Oil Company]] en l'any [[1870]] per [[John D. Rockefeller]], reorganisada com ''[[trust]]'' de [[1882]] a [[1892]], agrupada posteriorment com la ''Standard Oil Co. of New Jersey'' a partir de l'any [[1899]] i finalment fraccionada en l'any [[1911]] en virtut de la [[Acta Sherman|Llei Sherman Antimonopolios (o Sherman Antitrust Act)]].

Les seues activitats s'estenen per més de 40 països de tot lo món i inclouen, entre unes atres, l'explotació, elaboració i comercialisació de productes petrolers i [[gas natural]], aixina com la fabricació de productes químics, plàstics i [[fertilisant]]s.

[[Categoria:Empreses petroleres d'Estats Units]]
[[Categoria:Empreses de Virginia]]
[[Categoria:Empreses cotisades en la Bossa de Nova York]]

Lluís Companys

2019-04-25T20:13:26Z

Posmo:

{{Biografia|
|nom = Lluís Companys
|image = [[Archiu:Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg|250px]]
|peu =
|títul = President de la Generalitat de Catalunya
|mandat = [[29 de febrer]] de [[1936]]-[[15 d'octubre]] de [[1940]]
|predecessor = [[Francesc Macià]]
|successor = [[Francisco Jiménez Arenas]]
|partit =[[Unión Republicana (Espanya, 1903)|Unión Republicana]]<br />[[Unió Federal Nacionalista Republicana]]<br />[[Partido Reformista (Espanya)|Partido Reformista]]<br />[[Bloc Republicà Autonomista]]<br />[[Partit Republicà Català]]<br />[[Esquerra Republicana de Catalunya]]<br />
|ocupació = Advocat, periodiste i polític
|data_naix = {{Data naiximent|1882|6|21}}
|lloc_naix = [[Tarrós]], [[Lleida]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1940|10|15|1882|6|21}}
|lloc_mort = [[Barcelona]]
|nacionalitat = Espanyol
|firma =
}}
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].

Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>

Actualment està considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre |autor=Sergi Alegre |títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias|data=1993|isbn=9788447702046|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre |autor=César Vidal |títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda|editorial=Libroslibres |data=2005|isbn=9788496088320|llengua=castellà}}</ref> i fins i tot [[Genocidi|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Roberto Centeno |títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero|url=|editorial=Editorial Planeta|data=2011|isbn=9788408104803|llengua=castellà}}</ref>

== Primers anys ==
Companys va nàixer en [[Tarrós]], localitat pertanyent al municipi de [[Tornabous]] ([[província de Lleida]]).<ref name=Bonet>{{ref-llibre |autor=Carles Bonet Revés i Carlos Rojas|títul=Lluís Companys|editorial=Ediciones B|data=2004|isbn=9788466614450|llengua=castellà}}</ref> Era fill d'una família de propietaris rurals de bona posició. Son pare, Josep Companys i Fontanet, era un home ilustrat i d'idees [[lliberalisme|lliberals]]. Sa mare, María Luisa de Jover, era d'orige noble i ascendència [[Aragó|aragonesa]]. Lluís fon el segon de dèu germans, d'els que varen sobreviure huit, cinc varons i tres dònes. En huit anys, sos pares li varen enviar a estudiar, [[internat|intern]], a Barcelona en el prestigiós ''Liceu Polyglota''. Allí va cursar el bachillerat i va conéixer a [[Francesc Layret]], dos anys major que ell.

En l'any [[1898]] va ingressar en l'[[Universitat de Barcelona]] per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'universitat barcelonesa.<ref name =SC>Sánchez Cervelló, Josep (2012). «Lluís Companys i Jover». En Viñas, Ángel. En el combate por la Historia. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente. ISBN 978-84-939143-9-4.</ref> En 1900 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana en l'universitat junt en Layret. També varen publicar un semanari, ''La defensa escolar'', en el que Companys escomençà a escriure els seus primers artículs. Per llavors va prendre la paraula en el seu primer mítin polític, un acte de marcat caràcter [[anticlericalisme|anticlerical]] celebrat en la [[plaça de bous de Barcelona]].

== Inici de la seua activitat política ==
Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>

El [[17 d'octubre]] de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en [[1911]], i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición|editorial=Flor del Viento Ediciones|data=2005|isbn=9788496495050|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>

L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>

En l'any [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>

Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>

En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>

Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els de els partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lluís Companys}}

{{Successió
| títul = [[Archiu:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|25px]]<br />President de la Generalitat de Catalunya
| periodo = [[1933]]-[[1934]]
| predecessor = [[Francesc Macià]]
| successor = [[Francisco Jiménez Arenas]]
| títul2 = [[Archiu:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|25px]]<br />President de la Generalitat de Catalunya
| periodo2 = [[1936]]-[[1940]]
| predecessor2 = [[Juan Moles Ormella]]<br><small>Gobernador general</small>
| successor2 = [[Josep Irla]]
}}

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Biografies]]

Lluís Companys

2019-04-25T20:12:17Z

Posmo:

{{Biografia|
|nom = Lluís Companys
|image = [[Archiu:Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg|250px]]
|peu =
|títul = President de la Generalitat de Catalunya
|mandat = [[29 de febrer]] de [[1936]]-[[15 d'octubre]] de [[1940]]
|predecessor = [[Francesc Macià]]
|successor = [[Francisco Jiménez Arenas]]
|partit =[[Unión Republicana (Espanya, 1903)|Unión Republicana]]<br />[[Unió Federal Nacionalista Republicana]]<br />[[Partido Reformista (Espanya)|Partido Reformista]]<br />[[Bloc Republicà Autonomista]]<br />[[Partit Republicà Català]]<br />[[Esquerra Republicana de Catalunya]]<br />
|ocupació = Advocat, periodiste i polític
|data_naix = {{Data naiximent|1882|6|21}}
|lloc_naix = [[Tarrós]], [[Lleida]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1940|10|15|1882|6|21}}
|lloc_mort = [[Barcelona]]
|nacionalitat = Espanyol
|firma =
}}

'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].

Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>

Actualment està considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre |autor=Sergi Alegre |títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias|data=1993|isbn=9788447702046|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre |autor=César Vidal |títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda|editorial=Libroslibres |data=2005|isbn=9788496088320|llengua=castellà}}</ref> i fins i tot [[Genocidi|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Roberto Centeno |títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero|url=|editorial=Editorial Planeta|data=2011|isbn=9788408104803|llengua=castellà}}</ref>

== Primers anys ==
Companys va nàixer en [[Tarrós]], localitat pertanyent al municipi de [[Tornabous]] ([[província de Lleida]]).<ref name=Bonet>{{ref-llibre |autor=Carles Bonet Revés i Carlos Rojas|títul=Lluís Companys|editorial=Ediciones B|data=2004|isbn=9788466614450|llengua=castellà}}</ref> Era fill d'una família de propietaris rurals de bona posició. Son pare, Josep Companys i Fontanet, era un home ilustrat i d'idees [[lliberalisme|lliberals]]. Sa mare, María Luisa de Jover, era d'orige noble i ascendència [[Aragó|aragonesa]]. Lluís fon el segon de dèu germans, d'els que varen sobreviure huit, cinc varons i tres dònes. En huit anys, sos pares li varen enviar a estudiar, [[internat|intern]], a Barcelona en el prestigiós ''Liceu Polyglota''. Allí va cursar el bachillerat i va conéixer a [[Francesc Layret]], dos anys major que ell.

En l'any [[1898]] va ingressar en l'[[Universitat de Barcelona]] per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'universitat barcelonesa.<ref name =SC>Sánchez Cervelló, Josep (2012). «Lluís Companys i Jover». En Viñas, Ángel. En el combate por la Historia. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente. ISBN 978-84-939143-9-4.</ref> En 1900 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana en l'universitat junt en Layret. També varen publicar un semanari, ''La defensa escolar'', en el que Companys escomençà a escriure els seus primers artículs. Per llavors va prendre la paraula en el seu primer mítin polític, un acte de marcat caràcter [[anticlericalisme|anticlerical]] celebrat en la [[plaça de bous de Barcelona]].

== Inici de la seua activitat política ==
Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>

El [[17 d'octubre]] de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en [[1911]], i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición|editorial=Flor del Viento Ediciones|data=2005|isbn=9788496495050|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>

L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>

En l'any [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>

Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>

En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>

Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els de els partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lluís Companys}}

{{Successió
| títul = [[Archiu:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|25px]]<br />President de la Generalitat de Catalunya
| periodo = [[1933]]-[[1934]]
| predecessor = [[Francesc Macià]]
| successor = [[Francisco Jiménez Arenas]]
| títul2 = [[Archiu:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|25px]]<br />President de la Generalitat de Catalunya
| periodo2 = [[1936]]-[[1940]]
| predecessor2 = [[Juan Moles Ormella]]<br><small>Gobernador general</small>
| successor2 = [[Josep Irla]]
}}

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Biografies]]

El món perdut (película de 1925)

2019-04-20T17:58:59Z

Posmo:

[[Image:The Lost World (1925) - film poster.jpg|thumb|250px|Pòster original de la película]]
'''''El món perdut''''' (''The Lost World'') és una película [[Cine mut|muda]] [[Cine d'els Estats Units|nortamericana]] de [[Cine de ciència ficció|ciència ficció]] de l'any [[1925]] basada en la [[El món perdut|novela homònima]] escrita per [[Arthur Conan Doyle]] i publicada en l'any [[1912]]. La película fon dirigida per [[Harry Hoyt]], en rodage exterior en [[Veneçuela]].

== Argument ==
Una expedició dirigida pel professor Challenger va de [[Londres]] a [[Brasil]] en la finalitat de trobar el món perdut que es menciona en el diari del desaparegut explorador Maple White. L'equip està format pel professor Summerlee, Sir John Roxton, el [[periodiste]] Edward Malone i Paula White, la filla de l'explorador.

Els viagers apleguen a un replanell misteriós en la selva amazònica. Un espectàcul excepcional se'ls oferix: el lloc ha permaneixcut com en l'época dels [[dinosauri]]s.

== Repartiment ==
[[Image:The Lost World (1925) 1.jpg|thumb|250px|[[Lewis Stone]] i [[Bessie Love]] en una escena de la película]]
* [[Arthur Conan Doyle]]: Ell mateixa
* [[Bessie Love]]: Paula White
* [[Lewis Stone]]: Sir John Roxton
* [[Lloyd Hughes]]: Edward Malone
* [[Wallace Beery]]: Professor Challenger
* [[Arthur Hoyt]]: Professor Summerlee
* [[Alma Bennett]]: Gladys Hungerford
* [[Virginia Browne Faire]]: La chicona mestiça
* [[Bull Montana]]: Home mona / Gómez
* [[Francis Finch-Smiles]]: Austin
* [[Jules Cowes]] Zambo (en la cara pintada per a simular ser de raça negra)
* [[Margerette McWade]]: Sra. Challenger
* [[George Bunny]]: Colin McArdle
* [[Charles Wellesly]]: Alcalde Hibbard

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|The Lost World (1925 film)}}
* [http://www.imdb.com/title/tt0016039/ Ficha en IMDb]

[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Calendari gregorià

2019-04-20T09:16:47Z

Posmo: /* Característiques */

El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juli Cèsar]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref>
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''.
El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de [[Crist]].

== Característiques ==
* Día en duració de 24 hores.
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]; est últim día és el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
* Any repartit en 12 mesos: [[giner]] (31 díes), [[febrer]] (28 ó 29), [[març]] (31), [[abril]] (30), [[maig]] (31), [[juny]] (30), [[juliol]] (31), [[agost]] (31), [[setembre]] (30), [[octubre]] (31), [[novembre]] (30) i [[decembre]] (31).
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]].
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys són de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
* Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten com a bisexts ([[1800]], [[1900]]...); excepte quan l'any és multiple de 400, com el [[2000]].

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Calendari]]

AUna Comunitat Valenciana

2019-04-17T08:08:44Z

Posmo:

[[Archiu:Logo-auna-comunitat-valenciana.png|Logotip d'aUna|miniaturadeimagen|derecha]]
'''aUna Comunitat Valenciana''' és un [[partit polític]] valencianiste fundat el 22 de [[març]] de [[2019]]. El seu president és [[Aníbal Plà Boix]]. El partit va sorgir per una escisió de membres de [[Som Valencians]].<ref>[https://www.esdiario.com/112599942/Los-otrospartidos-que-tambien-quieren-presidir-la-Generalitat.html «Los 'otros' partidos que también quieren presidir la Generalitat»]. ''Esdiario''</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Howard Phillips Lovecraft

2019-04-17T08:04:33Z

Posmo: Pàgina redirigida a H. P. Lovecraft

#REDIRECT[[H. P. Lovecraft]]

H. P. Lovecraft

2019-04-17T08:04:05Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «H. P. Lovecraft en 1934 '''Howard Phillips Lovecraft''' (Providence (Rhode Island)|Providenc...»

[[Archiu:H. P. Lovecraft, June 1934.jpg|250px|miniaturadeimagen|H. P. Lovecraft en 1934]]
'''Howard Phillips Lovecraft''' ([[Providence (Rhode Island)|Providence]], [[Rhode Island]]; [[20 d'agost]] de [[1890]]-[[ibídem]]; [[15 de març]] de [[1937]]), més conegut com a '''H. P. Lovecraft''', fon un [[escritor]] [[Estats Units|nortamericà]], autor de noveles i relats de [[terror]] i [[ciència ficció]]. Se li considera un gran innovador del conte de terror, al que va aportar una mitologia pròpia (els ''[[Mits de Cthulhu]]''), desenrollada en colaboració en atres autors i encara vigent. La seua obra constituïx un clàssic del [[Cosmicisme|horror còsmic]], una corrent que s'aparta de la temàtica tradicional del terror sobrenatural, incorporant elements de ciència ficció (alienígenes, viages en el temps, existència d'atres dimensions). Lovecraft va cultivar aixina mateix la [[poesia]], l'[[ensaig]] i la lliteratura [[epistolografia|epistolar]].

Se li considera un dels autors més influents del [[sigle XX]] en el gènero de la lliteratura fantàstica.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|H. P. Lovecraft}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]

Usuari:Posmo

2019-04-16T15:07:41Z

Posmo:

[[Archiu:Destacat.png|15px|link=Rudyard Kipling‎]]
{| width=100% style="background:#F2F5FD; padding:4px; font-size:100%; margin-top:0.5em; border:1px solid #C7D0F8; border-radius:10px"
| style="width:58%; vertical-align:middle; font-size:170%; line-height:1.1; margin-left:5px" | Benvinguts a la meua pàgina d'usuari.
| Actualment tenim <br>'''[[Especial:Statistics|<big>{{NUMBEROFARTICLES}}</big> artículs]]''' en la wikipedia en [[Idioma valencià|valencià]].
|}

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{Usuari:Userbox/Espanya}}
{{Contra PPCC}}
{{Usuari:Userbox/No català}}
{{Usuari:Userbox/No volem TVC}}
{{Plantilla:No Compromís}}
{{Usuari:Userbox/Zoologia}}
{{Usuari:Userbox/Història}}
{{Usuari:Userbox/Prehistòria}}
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
{{Usuari:Userbox/Cine}}
{{Usuari:Userbox/Numismàtica}}
{{Usuari:Userbox/Art}}
</div>
[[Archiu:Ninot Artur Mas Fogueres 2014.jpg|380px|centre|thumb|<center>Artur Mas en les [[Fogueres d'Alacant|Fogueres]] de 2014</center>]]

== [[Archiu:Nuvola apps bookcase.png|30px]]Atres cites ==
<center><gallery>
Image:El sueño de jacob.jpg|«Solament uns pocs somis es complixen, la gran majoria es ronquen»<br>[[Enrique Jardiel Poncela|Jardiel Poncela]]
Image:Paul Cézanne - Les Joueurs de cartes.jpg|«El desti barreja les cartes, i nosatros juguem» <center>[[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]</center>
Image:Sophocles pushkin.jpg|«Es guanya l'atenció aquell que conclou tot lo que es propon» [[Sòfocles]]
Image:Chaplin the gold rush boot.jpg|«El verdader significat de les coses es troba en dir les mateixes coses en atres paraules»<br>[[Charles Chaplin]]
Image:Reagan Mitterrand 1984 (cropped).jpg|«El nacionalisme és la guerra»<br>[[François Mitterrand]]
Image:Sir Winston Churchill - 19086236948 (cropped).jpg|«A sovint m'he tingut que menjar les meues paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada»<br>[[Winston Churchill|Churchill]]
Image:JohannesPaul2-portrait.jpg|«Es pot definir, puix, a l'home com ''aquell que busca la veritat''»<br>[[Sant Joan Pau II]].
Image:Domboscopensador.jpg|«Dissimula les faltes alienes i mai et burles de ningú»<br>[[Sant Joan Bosco]]
</gallery>
</center>

{| width="100%" align="center"
|bgcolor="Lavender" align="center"|[[Image:Crystal Clear app package settings.png|30px]]'''Ajuda i ferramentes'''
|}
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Diccionaris'''</font></div>
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionari General de la Llengua Valenciana]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/ Diccionari Bilingüe Valencià-Castellà]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/sinonims/ Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Traductors'''</font></div>
* [http://traductor.llenguavalenciana.com/ Traductor Castellà-Valencià de la RACV]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Atres documents normatius'''</font></div>
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_valenciana Topònims Valencians]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_espanyola Topònims Espanyols]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica Onomàstica Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/elsverps El Verps en Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/start Ortografia de la Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/ortografia_i_estandart_oral Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/vocals_obertes_i_tancades_en_valencia Regles de les Vocals E i O Obertes i Tancades en Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/metrica Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana]

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Enciclopedistes]]
[[Categoria:Enciclopedistes de la Comunitat Valenciana|Posmo]]

Usuari:Posmo

2019-04-16T14:47:44Z

Posmo: /* 30pxAtres cites */

[[Archiu:Destacat.png|15px|link=Rudyard Kipling‎]]
{| width=100% style="background:#F2F5FD; padding:4px; font-size:100%; margin-top:0.5em; border:1px solid #C7D0F8; border-radius:10px"
| style="width:58%; vertical-align:middle; font-size:170%; line-height:1.1; margin-left:5px" | Benvinguts a la meua pàgina d'usuari.
| Actualment tenim <br>'''[[Especial:Statistics|<big>{{NUMBEROFARTICLES}}</big> artículs]]''' en la wikipedia en [[Idioma valencià|valencià]].
|}

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{Usuari:Userbox/Espanya}}
{{Contra PPCC}}
{{Usuari:Userbox/No català}}
{{Usuari:Userbox/No volem TVC}}
{{Plantilla:No Compromís}}
{{Usuari:Userbox/Zoologia}}
{{Usuari:Userbox/Història}}
{{Usuari:Userbox/Prehistòria}}
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
{{Usuari:Userbox/Cine}}
{{Usuari:Userbox/Numismàtica}}
{{Usuari:Userbox/Art}}
</div>
[[Archiu:Ninot Artur Mas Fogueres 2014.jpg|380px|centre|thumb|<center>Artur Mas en les [[Fogueres d'Alacant|Fogueres]] de 2014</center>]]
{{cita|<big>«'''A sovint m'he tingut que menjar les meues paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada.'''»</big>|[[Winston Churchill]]}}

== [[Archiu:Nuvola apps bookcase.png|30px]]Atres cites ==
<center><gallery>
Image:El sueño de jacob.jpg|«Solament uns pocs somis es complixen, la gran majoria es ronquen.»<br>[[Enrique Jardiel Poncela|Jardiel Poncela]].
Image:Paul Cézanne - Les Joueurs de cartes.jpg|«El desti barreja les cartes, i nosatros juguem.» <center>[[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]].</center>
Image:Sophocles pushkin.jpg|«Es guanya l'atenció aquell que conclou tot lo que es propon.» [[Sòfocles]].
Image:Chaplin the gold rush boot.jpg|«El verdader significat de les coses es troba en dir les mateixes coses en atres paraules.»<br>[[Charles Chaplin]].
Image:Reagan Mitterrand 1984 (cropped).jpg|«El nacionalisme és la guerra.»<br>[[François Mitterrand]].
Image:JohannesPaul2-portrait.jpg|«Es pot definir, puix, a l'home com ''aquell que busca la veritat''».<br>[[Sant Joan Pau II]].
</gallery>
</center>

{| width="100%" align="center"
|bgcolor="Lavender" align="center"|[[Image:Crystal Clear app package settings.png|30px]]'''Ajuda i ferramentes'''
|}
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Diccionaris'''</font></div>
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionari General de la Llengua Valenciana]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/ Diccionari Bilingüe Valencià-Castellà]
* [http://diccionari.llenguavalenciana.com/sinonims/ Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Traductors'''</font></div>
* [http://traductor.llenguavalenciana.com/ Traductor Castellà-Valencià de la RACV]
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 90%; text-align: justify;"><font style="color:black>'''Atres documents normatius'''</font></div>
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_valenciana Topònims Valencians]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_espanyola Topònims Espanyols]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica Onomàstica Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/elsverps El Verps en Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/start Ortografia de la Llengua Valenciana]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/ortografia_i_estandart_oral Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/vocals_obertes_i_tancades_en_valencia Regles de les Vocals E i O Obertes i Tancades en Valencià]
* [http://www.llenguavalenciana.com/documents/metrica Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana]

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Enciclopedistes]]
[[Categoria:Enciclopedistes de la Comunitat Valenciana|Posmo]]

Bernadette Soubirous

2019-04-16T14:36:10Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Santa Bernardeta '''Bernadette Soubirous''' o '''Bernardeta de Lourdes...»

[[Archiu:France-002034 - Bernadette Soubirous (15775013222).jpg|230px|miniaturadeimagen|Santa Bernardeta]]
'''Bernadette Soubirous''' o '''Bernardeta de Lourdes''' ([[Lourdes (Alts Pirineus)|Lourdes]], [[7 de giner]] de [[1844]] – [[Nevers]], [[16 d'abril]] de [[1879]]) fon una [[pastor]]a, mística i religiosa [[França|francesa]] [[canonisació|canonisada]] per l'[[Iglésia catòlica]] en l'any 1933. La seua festivitat es celebra el [[16 d'abril]], aniversari de la seua mort.

Una série de díhuit [[aparicions marianes]] que santa Bernardeta va afirmar haver tingut en [[1858]] en Lourdes, i els milacres que les varen succeir, varen terminar per conferir-li fama mundial ya al moment de la seua mort.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bernadette Soubirous}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]

Abdelaziz Buteflika

2019-04-15T07:34:38Z

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Bouteflika en 2006 '''Abdelaziz Bouteflika''' (عبد العزيز بوتفليقة) (O...»

[[Archiu:Bouteflika (Algiers, Feb 2006).jpeg|250px|miniaturadeimagen|Bouteflika en 2006]]
'''Abdelaziz Bouteflika''' (عبد العزيز بوتفليقة) ([[Oujda]], [[Marroc]], [[2 de març]] de [[1937]]) és un [[militar]] i [[polític]] [[Algèria|algerí]]. Fon el dècim segon president d'[[Algèria]]. El seu govern es va estendre des del 27 d'abril de 1999 fins al 2 d'abril de 2019. Fon ademés [[ministre]] de relacions exteriors d'Argèlia en l'any [[1963]] i ministre de joventut, turisme i deport en [[1964]] durant el govern del president [[Ahmed Ben Bella]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Abdelaziz Buteflika}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Polítics]]

Santomera

2019-04-14T21:12:59Z

Posmo:

[[Archiu:Embalse de Santomera.jpg|250px|miniaturadeimagen|Embassament de Santomera]]
'''Santomera''' és un municipi de la [[Regió de Múrcia]] pertanyent a la comarca murciana de l'[[Horta de Múrcia]].

[[Categoria:Municipis de la Regió de Múrcia]]

Crist del Corcovado

2019-04-14T21:08:57Z

Posmo: Posmo pàgina traslladada Crist de Corcovado a Crist del Corcovado sense deixar una redirecció

#REDIRECT[[Crist Redentor]]

Crist Redentor

2019-04-14T21:08:34Z

Posmo:

[[Archiu:Cristo redentor.jpg|197px|right]]
El '''Crist Redentor''' o '''Crist del Corcovado''' és una estàtua de 30 [[metro]]s, en el pedestal de 8 metros, de [[Jesucrist|Jesús de Nazaret]] en els braços oberts mostrant a la [[ciutat]] de [[Rio de Janeiro]], en [[Brasil]]. Està situada a 710 metros sobre el nivell de la mar en el [[Parc Nacional de la Tijuca]], en el cim del [[cerro del Corcovado]]. Va ser inaugurat el [[12 d'octubre]] de l'any [[1931]], despuix d'aproximadament cinc anys d'obres.

[[Categoria:Iglésia catòlica]]
[[Categoria:Estàtues de Brasil]]
[[Categoria:Escultures de Paul Landowski]]
[[Categoria:Noves maravelles del món|Crist Redentor (Rio de Janeiro)]]
[[Categoria:Rio de Janeiro]]
[[Categoria:Escultures del sigle XX]]
[[Categoria:Monuments catòlics de Brasil]]
[[Categoria:Iglésia catòlica en 1931]]

Crist del Corcovado

2019-04-14T21:07:55Z

Posmo: Pàgina redirigida a Crist Redentor

#REDIRECT[[Crist Redentor]]

Crist Redentor

2019-04-14T21:07:25Z

Posmo:

[[Archiu:Cristo redentor.jpg|197px|right]]
El '''Crist Redentor''' o '''Crist de Corcovado''' és una estàtua de 30 [[metro]]s, en el pedestal de 8 metros, de [[Jesucrist|Jesús de Nazaret]] en els braços oberts mostrant a la [[ciutat]] de [[Rio de Janeiro]], en [[Brasil]]. Està situada a 710 metros sobre el nivell de la mar en el [[Parc Nacional de la Tijuca]], en el cim del [[cerro del Corcovado]]. Va ser inaugurat el [[12 d'octubre]] de l'any [[1931]], despuix d'aproximadament cinc anys d'obres.

[[Categoria:Iglésia catòlica]]
[[Categoria:Estàtues de Brasil]]
[[Categoria:Escultures de Paul Landowski]]
[[Categoria:Noves maravelles del món|Crist Redentor (Rio de Janeiro)]]
[[Categoria:Rio de Janeiro]]
[[Categoria:Escultures del sigle XX]]
[[Categoria:Monuments catòlics de Brasil]]
[[Categoria:Iglésia catòlica en 1931]]

Crist Redentor

2019-04-14T21:06:50Z

Posmo:

[[Archiu:Cristo redentor.jpg|197px|right]]
El '''Crist Redentor''' o '''Crist de Corcovado''' és una estàtua de 30 metros, en el pedestal de 8 metros , de [[Jesucrist|Jesús de Nazaret]] en els braços oberts mostrant a la [[ciutat]] de [[Rio de Janeiro]], en [[Brasil]]. Està situada a 710 metros sobre el nivell de la mar en el [[Parc Nacional de la Tijuca]], en el cim del [[cerro del Corcovado]]. Va ser inaugurat el [[12 d'octubre]] de l'any [[1931]], despuix d'aproximadament cinc anys d'obres.

[[Categoria:Iglésia catòlica]]
[[Categoria:Estàtues de Brasil]]
[[Categoria:Escultures de Paul Landowski]]
[[Categoria:Noves maravelles del món|Crist Redentor (Rio de Janeiro)]]
[[Categoria:Rio de Janeiro]]
[[Categoria:Escultures del sigle XX]]
[[Categoria:Monuments catòlics de Brasil]]
[[Categoria:Iglésia catòlica en 1931]]

Discussió:Policia de la Generalitat

2019-04-14T21:04:21Z

Posmo:

Bona nit, el terme Policia de la Generalitat sé que existix pero no és correcte la seua denominació, ya que hauria de ser Unitat Adscrita del Cos de Policia Nacional a la Comunitat autònoma Valenciana. Llegalment es tracta de una unitat adsscrita, ya que depen funcionalment de al Generalitat pero orgànicament de Policia Nacional.
Hauria de fussionar-se lesa pàgines de Policia de la Generalitat en Unitat Adscrita del Cos de Policia Nacional en la Comunitat Valenciana.

----------------
No es poden fusionar dos artículs quan un d'ells no existix... A mi em sembla que el nom actual és correcte, com pot vore's en el següent enllaç és l'oficial: [http://www.presidencia.gva.es/va/web/seguridad/policia-de-la-generalitat]. Canviar-ho a Unitat Adscrita del Cos de Policia Nacional a la Comunitat autònoma Valenciana, ademés de que estaria escrit en català i no en valencià, seria complicar les coses innecessàriament. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:04 14 abr 2019 (CEST)

Beniparrell

2019-04-11T08:44:11Z

Posmo:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image:95px-Localisació_de_Beniparrell_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎]]
|image_província = [[Image:160px-Localisació_de_Beniparrell_respecte_de_l'Horta_Sur.png ]]
|nom = Beniparrell
|image_escut = [[Image:Escut_de_Beniparrell.jpg ]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
|coor = 39°22′50″N 0°24′41″O
|superfície = 3,7 km²
|altitut = 20 msnm
|població = 1.964 hab.
|densitat = 530,81 hab./km²
|gentilici = Beniparrellà/beniparrellera
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46469
|festes = 20 de giner i 6 d'agost
|alcalde = Vicent Josep Hernandis Costa ([[GIB]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46065 Web Oficial de Beniparrell]
|notes =
}}
'''Beniparrell''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==
Situat en la zona de transició de l'[[Horta de Valéncia]] a la Ribera del [[Xúquer]]. La superfície del terme és plana. Drena el terme el [[barranc de Picassent]].

El clima és mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.

=== Localitats llimítrofs ===
Beniparrell llimita en les següents localitats: [[Albal]], [[Alcàsser]] i [[Silla]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins a l'any [[1297]] quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, en l'any [[1314]] va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.

En els últims anys del [[sigle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En l'any [[1600]] se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].

Al voltant de l'any [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que despuix passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent
[[Maria Cristina de Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]] ([[1892]]).
A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = n/d
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 = n/d
| Partit_2 = n/d
| Alcalde_3 = n/d
| Partit_3 = n/d
| Alcalde_4 = Severino Casañ Planells
| Partit_4 = [[EUPV]]
| Alcalde_5 = Severino Casañ Planells
| Partit_5 = [[EUPV]]
| Alcalde_6 = Severino Casañ Planells
| Partit_6 = [[EUPV]]
| Alcalde_7 = Lucinda Daviu Martí
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Vicente José Hernandis Costa
| Partit_8 = [[GIB]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 1.964 habitants en [[2017]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
|-

| align=center| 503 || align=center| 581 || align=center| 683 || align=center| 748 || align=center| 819 || align=center| 901 || align=center| 1.016 || align=center| 1.044
|}

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|

![[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
|-

| align=center| 1.321 || align=center| 1.366 || align=center| 1.611 || align=center| 1.808 || align=center| 1.810 || align=center| 1.896 || align=center| 1.964
|}

== Economia ==
Tots els cultius son de regadiu. El [[taronja|taronger]] és la principal producció. Se cultiva també [[creïlla|creïlles]], [[cacau]], [[fesols]], [[hortalices]], [[cereals]] i frutals. Se rega en [[aigua|aigües]] del [[Xúquer]] a través de la [[Sequia Real del Xúquer]] i també en aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.

L'indústria se troba vinculada a la de la capital de la província ([[moble]]s, [[joguet]]s, [[paper]], etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.

== Monuments ==

[[File:Beniparrell 04.JPG|thumb|200px|Iglésia de Santa Bàrbara]]
*'''Iglésia Parroquial'''. En pintures del [[sigle XVIII]], esta dedicada a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bàrbara]].

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren les seues festes a la [[Verge del Carme]] el 15 i 16 de juliol.

*'''Santa Bàrbara'''. Se celebren del 3 al 4 de decembre.

== Accessos ==
Creua el terme la carretera de [[Valéncia]] a [[Gandia]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Beniparrell}}
{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Massanassa

2019-04-11T08:43:11Z

Posmo:

[[File:Iglesia parroquial de San Pedro (Massanassa).jpg|thumb|250px|Iglésia parroquial de Sant Pere]]

'''Massanassa''' (en [[castellà]] ''Masanasa'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. Conta segons el [[INE]] de l'any [[2018]] en una població de 0.538 habitants.

== Geografia ==
Situada en la comarca de L'Horta Sur, es troba a 8 quilómetros de [[Valéncia]].

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia agarrant la [[V-31]], o per la ''Ronda Sur'' o [[CV35]].
El terme municipal, de forma allargada té el nucli urbà en la part nort, seguit d'un polígon industrial, una zona d'horta i la marjal (camps d'arròs), en el punt més oriental del terme trobem el Motor del Barraquer (que conta en un chicotet embarcader per a barques albuferenques, i el Motor del Noi)

== Localitats llimítrofs ==
Massanassa llimita en les següents localitats: [[Alfafar]], [[Paiporta]], [[Valéncia]] i [[Catarroja]] totes de la [[província de Valéncia]]. El poble té especialment vínculs en els pobles d'[[Alfafar]], [[Albal]] i [[Catarroja]]

==Festes i tradicions==
Les festes majors que es celebren en honor al Santíssim Crist de la vida, cauen a finals del més de [[juny]] (Sant Joan), entre els actes que es celebren cal destacar la Semana Deportiva, concerts de música, cine i disco-mòbils en les plaçes del poble.
Atres festes destacables són les [[Falles]], Massanassa conta en 4 falles ( Falla lAlqueria, Falla Poble Massanassa, Falla JaumeI i Falla el Divendres)
El [[9 d'Octubre|9 d'octubre]], dia del [[Regne de Valéncia]] es celebren diversos actes.
La Semana de Música i Festa (que es realisa en finalisar les festes Majors) té gran importància entre els massanassers.

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Zinnia

2019-04-11T08:40:57Z

Posmo:

[[File:Cynia.JPG|thumb|Zinnia]]

'''''Zinnia''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de plantes en flor de la família [[Asteraceae]].

== Característiques ==

Són plantes anuals i perennes originàries d'[[Amèrica]] Central i del sur. Hi ha unes 20 espècies molt apreciades com a plantes de jardí i de test.

Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les [[palometa|palometes]].
El nom del gènero prové del botànic [[Alemanya|alemà]] [[Johann Gottfried Zinn]] ([[1727]]–[[1759]]).

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Flors]]

== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}

Blas Infante Pérez de Vargas

2019-04-05T08:30:09Z

Posmo: Pàgina redirigida a Blas Infante

#REDIRECT[[Blas Infante]]