L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Infanteria de marina

2018-03-12T03:06:41Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «Historicament, i tradicionalment, l'infanteria de marina consistix en tropes terrestres en barcos militars per a defendre'ls, lliberant a la tripulacio del barc...»

Historicament, i tradicionalment, l'infanteria de marina consistix en tropes terrestres en barcos militars per a defendre'ls, lliberant a la tripulacio del barco dels tasques de combat, o aterrisant-los en operacions amfibies. En l'antiguetat grec-llatina i cartaginesa, l'infanteria de marina lluità en el pont de les galeres, com en l'armada de vela durant els enfrontaments.

Durant el curs de l'historia, se formaren unitats militars especialisades en les conquistas colonials, principalment fetes per l'infanteria de marina, seguides per atres tropes en reforç i seguiment. L'especialitat d'estes unitats es, per lo tant, lluitar en terra des d'una base d'assalt maritim, barcos o barcaces de desembarc.

L'evolucio de la guerra en el segle XX, l'escala d'operacions d'aterrisage aumentà; aço portà conseguixc una major provabilitat d'oposicio i una necessitat de coordinacio de diversos elements militars. Les forces marines evolucionaren per a especialisar-se en les habilitats i capacitats requerides per a la guerra amfibia.

==HISTORIA==
En els inicis de la guerra naval , havia poca distincio entre mariners i soldats en un buc de guerra . Els remers de les naus gregues i romanes antigues tenien que ser capaços de lluitar ma a ma contra els remers de les naus enemigues; encara que les hoplites escomençaren a apareixer en barcos grecs especificament per al abordage de naus enemigues.

La Republica romana fon la primera en comprendre l'importancia dels soldats professionals dedicats al combat cos a cos a bordo dels bucs. Durant la Primera Guerra Punica , les tripulacions romanes foren inferiors front a l'experiencia naval dels cartaginesos i no podien esperar igualar als cartaginesos en tactiques navals, lo que requeria un gran maniobrabilitat de la flota i experiencia tactica. Per lo tant, els romans ampraren una nova arma que canvià la guerra naval en el seu benefici: equiparen les seues naus en el CORVUS , un llarc taulo pivotant en una caragol en forma de bec en la part inferior per a enganchar-se a les naus enemigues, possiblement desenrollat anteriorment pels siracusans contra els Atenencs durant l'expedicio siciliana de la guerra del Peloponeso.

Utilisant-ho com un pont d'embarcament, els soldats d'infanteria romans pogueren invadir una nau enemiga, transformant el combat naval en una versio de combat terrestre, a on els llegionaris romans eren imbatibles.
El primer cos organisat d'infants de marina fon creat en Veneça pel Dux Enrico Dandolo quan va crear el primer regiment de deu companyies repartides en varis barcos. Eixe Cos participà en la conquista de Bisanci (1203-1204), mes tart oficialment cridat "FANTI dona Mar" (infanteria de mar) en 1550.

[[Categoria: Forces Armades]]

Armada (Forces Armades)

2018-03-12T02:34:01Z

Peterguason:

L''''armada''' és la [[Marina (navegació)|marina]] militar o de guerra, és dir, aquella branca de les [[forces armades]] que desenrolla la seua activitat en el mig aquàtic, habitualment el mar, pero també en llacs i rius.
Es el servici armat encarregat de la defensa d'un païs per mar o terra. Per a aço opera en [[destructors]], [[fragates]], corbetes, bucs balisadors, remolcadors, bucs d'assalt amfibi i algunes en [[portaavions]] i submarins. Ademes posseixen una aviacio naval, una força d'infanteria de marina utilisada per a operacions amfibies, mijos de comunicacions, d'entrenament, etc., sumat aço a tot el seu personal, tant militar com civil.

[[Categoria:Eixèrcit]]
[[Categoria:Marina]]

Armada (Forces Armades)

2018-03-12T02:31:49Z

Peterguason:

L''''armada''' és la [[Marina (navegació)|marina]] militar o de guerra, és dir, aquella branca de les [[forces armades]] que desenrolla la seua activitat en el mig aquàtic, habitualment el mar, pero també en llacs i rius.
Es el servici armat encarregat de la defensa d'un païs per mar o terra. Per a aço opera en destructors, fragates, corbetes, bucs balisadors, remolcadors, bucs d'assalt amfibi i algunes en portaavions i submarins. Ademes posseixen una aviacio naval, una força d'infanteria de marina utilisada per a operacions amfibies, mijos de comunicacions, d'entrenament, etc., sumat aço a tot el seu personal, tant militar com civil.

[[Categoria:Eixèrcit]]
[[Categoria:Marina]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-29T16:14:28Z

Peterguason: /* Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. El [[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alemà obrí un segon foc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

També hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos després, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia.

A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc després Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el [[11 de novembre]] de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].
- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per republiques.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes internes i sobre tot externes, aixina com una emissió de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.

Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reducció del mercat intern).

Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissió devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-29T16:13:42Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. El [[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alemà obrí un segon foc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

També hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos després, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia.

A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc després Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el [[11 de novembre]] de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polonia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].
- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per republiques.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes internes i sobre tot externes, aixina com una emissió de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.

Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reducció del mercat intern).

Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissió devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Joomla

2014-09-27T12:57:46Z

Peterguason:

'''Joomla''' es un sistema administrador de continguts (CMS), o Content Management System (CMS), li permet als usuaris publicar facilment continguts en internet. Està escrit en llenguage PHP i desenrollat per un gran equip de programadors. Es un CMS molt senzill d'instalar i configurar. En el seu paquet d'instalacio basic venen inclosos un potent gestor de continguts, un sistema d'enquestes, un sistema de blogs, calendaris, etc.

Joomla es gratuït, basat en la filosofia del codic obert, tal com sermonen en el seu lloc: because open source matters”. “Perque el codic obert importa”.
¿Quins poden trobar joomla util? En el disseny web tradicional existix un coll de botella a on tot el contingut deu passar pel desenrrollador web, aço pot ser impractic quan se busca administrar un lloc en molt contingut. La ventaja de joomla es que qualsevol usuari pot administrar els continguts sense tindre ningun coneiximent de disseny o programacio web.

L'administracio, una instalada volta el paquet, es molt senzilla i practica. Els comentaris en la comunitat d'usuaris es que per a aquells que no tenen una nocio minima gestio de bases de senyes l'instalacio pot resultar un tant complicada. Si conseguim instalar-ho exitosament (¡Ningu digue que fora impossible!), joomla mos atraparà en la seua sensefi de ferramentes. Lo millor es que ho puguen vore en les seues propis ulls, per a aixo els deixem en un link per a vore-ho en accio a través d'un demo.

La comunitat de desenrrolladors de joomla! es molt ampla i existixen centenars de components i plugins (tant gratuïts com de pagament) que permeten afegir infinitat de funcionalitats als llocs web creats en joomla!

Ademes, deu assegurar-te de que el modul PHP tinga instalat el soport per a MYSQL, XML i ZLIB per a que joomla! funcione de manera exitosa. Encara que tenim informacio de que joomla! corre en el servidor IIS recomanem l'us d'un servidor Apache per a instalar joomla! en [[Windows]].

El codic joomla! es madur, estable, i segur. No obstant, no està exclos de noves vulnerabilitats i fallos. L'equip de desenrrolladors de joomla! es altament responsable, solucionant habitualment els problemes de seguritat en un periodo d'hores o dies. Se presenten nous pegats regularment (un pegat es un llançament de joomla! que conte solament aquells archius que necessiten posar-se al dia, i que se poden incorporar d'un modo senzill a l'instalacio de joomla! actual).

[[Categoria:Informàtica]]

Joomla

2014-09-27T12:51:09Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «'''Joomla''' es un sistema administrador de continguts (CMS), o Content Management System (CMS), li permet als usuaris publicar facilment continguts en interne...».

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T12:36:04Z

Peterguason: /* Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polonia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduit practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].
- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldans turcs), que foren reemplaçats per republiques.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes interns i sobre tot externes, aixina com una emissio de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.

Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reduccio del mercat intern).

Se crec la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissio devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este païs jamai ratificà l'acort del seu president.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T12:26:17Z

Peterguason: /* Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia.

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduit practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].
- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldans turcs), que foren reemplaçats per republiques.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T12:16:39Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T12:15:50Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres BULGARIA demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T12:14:15Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polonya]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i null obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

A partir d'aci les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despres BULGARIA demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà es desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota es irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergue Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polonia.- El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspire en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparicio de la monarquia dual Austro-Hunfara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:54:10Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alema obri un segon foc d'atac contra Russia (front Oriental). Alli derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments tambe en la frontera entre Russia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Aci els eixercits se valieren de les seues cavalleries com principal tactica de combat.L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

Tambe hague operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en Canal de la Taca, Mar del Nort, Mar Mediterraneu, Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulacio estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els Estats Units entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despres, Russia (en plena Revolucio Bolchevica), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despres de la rendicio russa, Alemanya ocupa Polonya, Ucrania, Finlandia, els Països Baltics i part de Bielorussia. La seua estrategia es enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria rapida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitats i cansades- no aplegaren a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i null obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviacio prenen crucial importancia.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:45:44Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat */

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:44:42Z

Peterguason: /* Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat */

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:35:53Z

Peterguason: /* Aliances de la Primera Guerra Mundial */

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:35:22Z

Peterguason: /* Aliances de la Primera Guerra Mundial */

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:29:37Z

Peterguason: /* La crisis de l'estiu de 1914 */

Primera Guerra Mundial

2014-09-27T11:24:26Z

Peterguason: /* La crisis de l'estiu de 1914 */

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:45:18Z

Peterguason: /* La crisis de l'estiu de 1914 */

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:41:08Z

Peterguason: /* La crisis de l'estiu de 1914 */

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:30:16Z

Peterguason:

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:28:22Z

Peterguason: /* Orige de la guerra */

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:25:10Z

Peterguason: /* Orige de la guerra */

Primera Guerra Mundial

2014-09-26T17:20:52Z

Peterguason:

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T17:08:51Z

Peterguason: /* Antecedents de la guerra */

[[Image:Segona Guerra Mundial.gif|300px|right]]
[[Image:1944 Normandia.jpg|300px|right|thumb|Desembarc de Normandia. Les forces dels [[EUA]] el matí del 6 de juny de 1944.]]

La '''Segona Guerra Mundial''' fon un conflicte armat a escala planetària que es va estendre des de [[setembre]] de [[1939]] a [[agost]] de [[1945]].

Fon el resultat de la convergència de diferents conflictes regionals començats respectivament en juliol de [[1936]] en [[Espanya]] ([[Guerra Civil Espanyola]]), juliol de [[1937]] en [[Àsia]] (Guerra entre [[Japó]] i [[China]]) i el [[1 de setembre]] de [[1939]] (Invasió de [[Polònia]]).

Esquemàticament el conflicte va enfrontar als Aliats ([[Regne Unit]] i la Commonwealth, [[URSS]], [[França]], [[China]], [[Estats Units]]...) i als països de l'Eix ([[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Japó]]). S'acabà el [[2 de setembre]] de [[1945]] en la rendició de l'[[Imperi Japonés]]. La '''Segona Guerra Mundial''' causà la mort de '''62 millons de persones''' i és el conflicte armat més gran de l'història de l'humanitat.

El conflicte escomençà el 1 de setembre de 1939, en l'invasio alemana de [[Polonya]], el primer pas belic de l'[[Alemanya]] nazi en la seua pretensió de fundar un gran imperi en [[Europa]], que produi l'immediata declaració de guerra de [[França]] i la major part dels països de l'[[Imperi Britanic]] i la [[Commonwealt]] al [[Tercer Reich]].

La guerra acabà en una victoria total dels Aliats sobre l'Eix en 1945. La Segona Guerra Mundial alterà les relacions politiques i l'estructura social del mon.

==Antecedents de la guerra==
'''Alemanya'''

El dur tracte patit a arraïl de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], baix les disposicions del [[Tractat de Versalles]], les dificultats economiques subsegüents, causà un profunt despagat entre el poble alemà i facilità la propagació de l'idees nacional-socialiste d'[[Adolf Hitler]] i el seu moviment politic.

Despres del rapit ascens al poder politic, el moviment nazi se feu carrec de les ramaleres del poder en Alemanya, prenent el control total de l'estat. La politica exterior d'Hitler se feu cada volta mes agressiva, fent cas omís de les llimitacions impostes pel [[Tractat de Versalles]], en el curs d'uns pocs anys l'eixercit se rearmà, el 7 de març de 1936 fon remilitarisada la zona nort de la frontera en França, el 12 de març de 1938 se sancionà l'anexio d'[[Austria]]; en la Conferencia de [[Mónac]], el 1 d'octubre de 1938, fon anexat els [[Sudetes]], i el 13 de març de 1939, la de [[Bohemia]] i [[Moravia]].

'''Italia'''

El 31 d'octubre de 1922 pujà al govern [[Benet Mussolini]]. El 2 d'octubre 1935 s'inicià la campanya d'[[Etiopia]]. El 9 de maig de 1936 fon proclamat l'Imperi. El 7 d'abril de 1939 Italia ocupà [[Albanya]], i dos dies despres se sancionà l'anexio. A pesar de la tensio entre [[Italia]] i [[Alemanya]] creat en el moment de l'anexio d'[[Austria]], en maig de 1939 Mussolini firmà el "[[Pacte d'Acer]]" en Alemanya. Durant els anys vint promogue un bloc llati que, dins de l'Eix, per a contrapondre a l'Alemanya nazi per a igualar l'equilibri de poder.

'''Japó'''

L'Imperi de [[Japo]] invadi [[China]] en setembre de 1931, mediant la posada en escena de Mukden sabotage ferroviari com pretext per a l'invasio de [[Manchuria]]. Encara que el govern japones s'opongue a l'accio, l'eixercit fon capaç d'actuar de forma independent i establi un govern titaro, la creacio d'un estat independent: el [[Manchuoko]].

'''Espanya'''

L'[[Espanya]] de [[Francesc Franco]], acaba d'eixir d'una cruenta guerra civil durant la qual fon ajudat per Italia i Alemanya, decidi mantindre la seua neutralitat front als beligerants de la Segona Guerra Mundial, pero oferint, per eixemple, l'us de bases navals en bucs alemans, per a tornar a la neutralitat completa en 1943, quan la marea de la guerra apareixque decididament desfavorable per al Eix. Franco envià tropes (Divisio Blava o, cridat aixina pel color del partit de la Falange Espanyola, qui membres foren cridats "camises blaves") per a lluitar en el front oriental contra l'[[Unio Sovietica]]. Les tropes espanyoles se sumaren pels [[Estats Units]] en la lliberacio de les [[Filipines]] de l'ocupacio japonesa.

==Vore també ==
*[[Batalla d'Anglaterra]]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T17:04:07Z

Peterguason: /* Antecedents de la guerra */

[[Image:Segona Guerra Mundial.gif|300px|right]]
[[Image:1944 Normandia.jpg|300px|right|thumb|Desembarc de Normandia. Les forces dels [[EUA]] el matí del 6 de juny de 1944.]]

La '''Segona Guerra Mundial''' fon un conflicte armat a escala planetària que es va estendre des de [[setembre]] de [[1939]] a [[agost]] de [[1945]].

Fon el resultat de la convergència de diferents conflictes regionals començats respectivament en juliol de [[1936]] en [[Espanya]] ([[Guerra Civil Espanyola]]), juliol de [[1937]] en [[Àsia]] (Guerra entre [[Japó]] i [[China]]) i el [[1 de setembre]] de [[1939]] (Invasió de [[Polònia]]).

Esquemàticament el conflicte va enfrontar als Aliats ([[Regne Unit]] i la Commonwealth, [[URSS]], [[França]], [[China]], [[Estats Units]]...) i als països de l'Eix ([[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Japó]]). S'acabà el [[2 de setembre]] de [[1945]] en la rendició de l'[[Imperi Japonés]]. La '''Segona Guerra Mundial''' causà la mort de '''62 millons de persones''' i és el conflicte armat més gran de l'història de l'humanitat.

El conflicte escomençà el 1 de setembre de 1939, en l'invasio alemana de [[Polonya]], el primer pas belic de l'[[Alemanya]] nazi en la seua pretensió de fundar un gran imperi en [[Europa]], que produi l'immediata declaració de guerra de [[França]] i la major part dels països de l'[[Imperi Britanic]] i la [[Commonwealt]] al [[Tercer Reich]].

La guerra acabà en una victoria total dels Aliats sobre l'Eix en 1945. La Segona Guerra Mundial alterà les relacions politiques i l'estructura social del mon.

==Antecedents de la guerra==
'''Alemanya'''

El dur tracte patit a arraïl de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], baix les disposicions del [[Tractat de Versalles]], les dificultats economiques subsegüents, causà un profunt despagat entre el poble alemà i facilità la propagació de l'idees nacional-socialiste d'[[Adolf Hitler]] i el seu moviment politic.

Despres del rapit ascens al poder politic, el moviment nazi se feu carrec de les ramaleres del poder en Alemanya, prenent el control total de l'estat. La politica exterior d'Hitler se feu cada volta mes agressiva, fent cas omís de les llimitacions impostes pel [[Tractat de Versalles]], en el curs d'uns pocs anys l'eixercit se rearmà, el 7 de març de 1936 fon remilitarisada la zona nort de la frontera en França, el 12 de març de 1938 se sancionà l'anexio d'[[Austria]]; en la Conferencia de [[Mónac]], el 1 d'octubre de 1938, fon anexat els [[Sudetes]], i el 13 de març de 1939, la de [[Bohemia]] i [[Moravia]].

'''Italia'''

El 31 d'octubre de 1922 pujà al govern [[Benet Mussolini]]. El 2 d'octubre 1935 s'inicià la campanya d'[[Etiopia]]. El 9 de maig de 1936 fon proclamat l'Imperi. El 7 d'abril de 1939 Italia ocupà [[Albanya]], i dos dies despres se sancionà l'anexio. A pesar de la tensio entre [[Italia]] i [[Alemanya]] creat en el moment de l'anexio d'[[Austria]], en maig de 1939 Mussolini firmà el "[[Pacte d'Acer]]" en Alemanya. Durant els anys vint promogue un bloc llati que, dins de l'Eix, per a contrapondre a l'Alemanya nazi per a igualar l'equilibri de poder.

'''Japó'''

L'Imperi de Japo invadi [[China]] en setembre de 1931, mediant la posada en escena de Mukden sabotage ferroviari com pretext per a l'invasio de [[Manchuria]]. Encara que el govern japones s'opongue a l'accio, l'eixercit fon capaç d'actuar de forma independent i establi un govern titaro, la creacio d'un estat independent: el [[Manchuoko]].

==Vore també ==
*[[Batalla d'Anglaterra]]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T16:48:27Z

Peterguason: /* Antecedents de la guerra */

[[Image:Segona Guerra Mundial.gif|300px|right]]
[[Image:1944 Normandia.jpg|300px|right|thumb|Desembarc de Normandia. Les forces dels [[EUA]] el matí del 6 de juny de 1944.]]

La '''Segona Guerra Mundial''' fon un conflicte armat a escala planetària que es va estendre des de [[setembre]] de [[1939]] a [[agost]] de [[1945]].

Fon el resultat de la convergència de diferents conflictes regionals començats respectivament en juliol de [[1936]] en [[Espanya]] ([[Guerra Civil Espanyola]]), juliol de [[1937]] en [[Àsia]] (Guerra entre [[Japó]] i [[China]]) i el [[1 de setembre]] de [[1939]] (Invasió de [[Polònia]]).

Esquemàticament el conflicte va enfrontar als Aliats ([[Regne Unit]] i la Commonwealth, [[URSS]], [[França]], [[China]], [[Estats Units]]...) i als països de l'Eix ([[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Japó]]). S'acabà el [[2 de setembre]] de [[1945]] en la rendició de l'[[Imperi Japonés]]. La '''Segona Guerra Mundial''' causà la mort de '''62 millons de persones''' i és el conflicte armat més gran de l'història de l'humanitat.

El conflicte escomençà el 1 de setembre de 1939, en l'invasio alemana de [[Polonya]], el primer pas belic de l'[[Alemanya]] nazi en la seua pretensió de fundar un gran imperi en [[Europa]], que produi l'immediata declaració de guerra de [[França]] i la major part dels països de l'[[Imperi Britanic]] i la [[Commonwealt]] al [[Tercer Reich]].

La guerra acabà en una victoria total dels Aliats sobre l'Eix en 1945. La Segona Guerra Mundial alterà les relacions politiques i l'estructura social del mon.

==Antecedents de la guerra==
'''Alemanya'''

El dur tracte patit a arraïl de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], baix les disposicions del [[Tractat de Versalles]], les dificultats economiques subsegüents, causà un profunt despagat entre el poble alemà i facilità la propagació de l'idees nacional-socialiste d'[[Adolf Hitler]] i el seu moviment politic.

Despres del rapit ascens al poder politic, el moviment nazi se feu carrec de les ramaleres del poder en Alemanya, prenent el control total de l'estat. La politica exterior d'Hitler se feu cada volta mes agressiva, fent cas omís de les llimitacions impostes pel [[Tractat de Versalles]], en el curs d'uns pocs anys l'eixercit se rearmà, el 7 de març de 1936 fon remilitarisada la zona nort de la frontera en França, el 12 de març de 1938 se sancionà l'anexio d'[[Austria]]; en la Conferencia de [[Mónac]], el 1 d'octubre de 1938, fon anexat els [[Sudetes]], i el 13 de març de 1939, la de [[Bohemia]] i [[Moravia]].

'''Italia'''

El 31 d'octubre de 1922 pujà al govern [[Benet Mussolini]]. El 2 d'octubre 1935 s'inicià la campanya d'[[Etiopia]]. El 9 de maig de 1936 fon proclamat l'Imperi. El 7 d'abril de 1939 Italia ocupà [[Albanya]], i dos dies despres se sancionà l'anexio. A pesar de la tensio entre [[Italia]] i [[Alemanya]] creat en el moment de l'anexio d'[[Austria]], en maig de 1939 Mussolini firmà el "[[Pacte d'Acer]]" en Alemanya. Durant els anys vint promogue un bloc llati que, dins de l'Eix, per a contrapondre a l'Alemanya nazi per a igualar l'equilibri de poder.

==Vore també ==
*[[Batalla d'Anglaterra]]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T16:48:04Z

Peterguason: /* Antecedents de la guerra */

[[Image:Segona Guerra Mundial.gif|300px|right]]
[[Image:1944 Normandia.jpg|300px|right|thumb|Desembarc de Normandia. Les forces dels [[EUA]] el matí del 6 de juny de 1944.]]

La '''Segona Guerra Mundial''' fon un conflicte armat a escala planetària que es va estendre des de [[setembre]] de [[1939]] a [[agost]] de [[1945]].

Fon el resultat de la convergència de diferents conflictes regionals començats respectivament en juliol de [[1936]] en [[Espanya]] ([[Guerra Civil Espanyola]]), juliol de [[1937]] en [[Àsia]] (Guerra entre [[Japó]] i [[China]]) i el [[1 de setembre]] de [[1939]] (Invasió de [[Polònia]]).

Esquemàticament el conflicte va enfrontar als Aliats ([[Regne Unit]] i la Commonwealth, [[URSS]], [[França]], [[China]], [[Estats Units]]...) i als països de l'Eix ([[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Japó]]). S'acabà el [[2 de setembre]] de [[1945]] en la rendició de l'[[Imperi Japonés]]. La '''Segona Guerra Mundial''' causà la mort de '''62 millons de persones''' i és el conflicte armat més gran de l'història de l'humanitat.

El conflicte escomençà el 1 de setembre de 1939, en l'invasio alemana de [[Polonya]], el primer pas belic de l'[[Alemanya]] nazi en la seua pretensió de fundar un gran imperi en [[Europa]], que produi l'immediata declaració de guerra de [[França]] i la major part dels països de l'[[Imperi Britanic]] i la [[Commonwealt]] al [[Tercer Reich]].

La guerra acabà en una victoria total dels Aliats sobre l'Eix en 1945. La Segona Guerra Mundial alterà les relacions politiques i l'estructura social del mon.

==Antecedents de la guerra==
'''Alemanya'''

El dur tracte patit a arraïl de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], baix les disposicions del [[Tractat de Versalles]], les dificultats economiques subsegüents, causà un profunt despagat entre el poble alemà i facilità la propagació de l'idees nacional-socialiste d'[[Adolf Hitler]] i el seu moviment politic.

Despres del rapit ascens al poder politic, el moviment nazi se feu carrec de les ramaleres del poder en Alemanya, prenent el control total de l'estat. La politica exterior d'Hitler se feu cada volta mes agressiva, fent cas omís de les llimitacions impostes pel [[Tractat de Versalles]], en el curs d'uns pocs anys l'eixercit se rearmà, el 7 de març de 1936 fon remilitarisada la zona nort de la frontera en França, el 12 de març de 1938 se sancionà l'anexio d'[[Austria]]; en la Conferencia de [[Mónac]], el 1 d'octubre de 1938, fon anexat els [[Sudetes]], i el 13 de març de 1939, la de [[Bohemia]] i [[Moravia]].

'''Italia'''
El 31 d'octubre de 1922 pujà al govern [[Benet Mussolini]]. El 2 d'octubre 1935 s'inicià la campanya d'[[Etiopia]]. El 9 de maig de 1936 fon proclamat l'Imperi. El 7 d'abril de 1939 Italia ocupà [[Albanya]], i dos dies despres se sancionà l'anexio. A pesar de la tensio entre [[Italia]] i [[Alemanya]] creat en el moment de l'anexio d'[[Austria]], en maig de 1939 Mussolini firmà el "[[Pacte d'Acer]]" en Alemanya. Durant els anys vint promogue un bloc llati que, dins de l'Eix, per a contrapondre a l'Alemanya nazi per a igualar l'equilibri de poder.

==Vore també ==
*[[Batalla d'Anglaterra]]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T16:36:57Z

Peterguason: /* Antecedents de la guerra */

Segon Guerra Mundial

2014-09-26T15:26:01Z

Peterguason:

Italià

2014-09-26T14:54:16Z

Peterguason: /* Dialectologia */

{{llengua|
|nom= Italià
|nomnatiu= Italiano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
|regió= [[Europa]] meridional
|parlants= 70-125 millones
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 11-19º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Italo-dàlmata]] 
      '''Italià''' 
|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]
|fontcolor=
|regulat= [[Accademia della Crusca]]
|iso1= it
|iso2= ita
|iso3= ita
|sil=
|mapa=
}}

L''''italià''' (''italiano'', ''lingua italiana'') és una [[llengua]] romanç. Hi ha un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil [[Inteligibilitat mútua|inteligibilitat]].

== Història ==
El italià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia de una regió mol més vasta que sa regió dialectal. En este cas es tracta del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure ''La Divina Comedia'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

== Fonètica i pronunciació ==
L'italià, al igual que el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en la antepenúltima.

Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà que afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per ad obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no se pronuncia).

De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u
Se pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.
Les consonants dobles es diferencien de les simples en la pronunciació.

== Gramàtica ==
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

=== Sustantius ===
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.

Les principals terminacions, per gènere i número són:

masculino en -o, plural en -i: libro, libri
masculino en -e, plural en -i: fiore, fiori
masculino en -a, plural en -i: poeta, poeti
femenino en -a, plural en -e: scala, scale
femenino en -e, plural en -i: luce, luci

Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terminen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.

Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

== Pronoms personals ==

{| class="wikitable"
|-
| bgcolor="#eeeeee" |
!Singular !!Plural
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 1a persona
| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Informal)
| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Cortesia)
| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Literaria)
| '''egli''' - ell (animat) '''esso''' - ell (inanimat) '''ella''' - ella (animada) '''essa''' - ella (inanimada) || '''essi''' - ells '''esse''' - elles
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Usual)
| '''lui''' - ell '''lei''' - ella || '''loro''' - ells/es
|}

== Dialectologia ==
L'italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
El dialecte base de l'italià és el [[Toscà]]. Dialectes propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

== Sistema d’escritura ==
L'italià utilisa 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige estranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, l'italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).
L'italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.

{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Italià

2014-09-26T14:52:10Z

Peterguason: /* Sistema d’escritura */

{{llengua|
|nom= Italià
|nomnatiu= Italiano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
|regió= [[Europa]] meridional
|parlants= 70-125 millones
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 11-19º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Italo-dàlmata]] 
      '''Italià''' 
|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]
|fontcolor=
|regulat= [[Accademia della Crusca]]
|iso1= it
|iso2= ita
|iso3= ita
|sil=
|mapa=
}}

L''''italià''' (''italiano'', ''lingua italiana'') és una [[llengua]] romanç. Hi ha un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil [[Inteligibilitat mútua|inteligibilitat]].

== Història ==
El italià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia de una regió mol més vasta que sa regió dialectal. En este cas es tracta del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure ''La Divina Comedia'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

== Fonètica i pronunciació ==
L'italià, al igual que el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en la antepenúltima.

Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà que afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per ad obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no se pronuncia).

De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u
Se pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.
Les consonants dobles es diferencien de les simples en la pronunciació.

== Gramàtica ==
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

=== Sustantius ===
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.

Les principals terminacions, per gènere i número són:

masculino en -o, plural en -i: libro, libri
masculino en -e, plural en -i: fiore, fiori
masculino en -a, plural en -i: poeta, poeti
femenino en -a, plural en -e: scala, scale
femenino en -e, plural en -i: luce, luci

Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terminen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.

Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

== Pronoms personals ==

{| class="wikitable"
|-
| bgcolor="#eeeeee" |
!Singular !!Plural
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 1a persona
| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Informal)
| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Cortesia)
| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Literaria)
| '''egli''' - ell (animat) '''esso''' - ell (inanimat) '''ella''' - ella (animada) '''essa''' - ella (inanimada) || '''essi''' - ells '''esse''' - elles
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Usual)
| '''lui''' - ell '''lei''' - ella || '''loro''' - ells/es
|}

== Dialectologia ==
El italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
El dialecte base del italià és el [[Toscà]]. Dialectes propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

== Sistema d’escritura ==
L'italià utilisa 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige estranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, l'italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).
L'italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba.

{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Italià

2014-09-26T13:55:16Z

Peterguason: /* Gramàtica */

{{llengua|
|nom= Italià
|nomnatiu= Italiano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
|regió= [[Europa]] meridional
|parlants= 70-125 millones
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 11-19º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Italo-dàlmata]] 
      '''Italià''' 
|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]
|fontcolor=
|regulat= [[Accademia della Crusca]]
|iso1= it
|iso2= ita
|iso3= ita
|sil=
|mapa=
}}

L''''italià''' (''italiano'', ''lingua italiana'') és una [[llengua]] romanç. Hi ha un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil [[Inteligibilitat mútua|inteligibilitat]].

== Història ==
El italià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia de una regió mol més vasta que sa regió dialectal. En este cas es tracta del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure ''La Divina Comedia'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

== Fonètica i pronunciació ==
L'italià, al igual que el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en la antepenúltima.

Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà que afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per ad obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no se pronuncia).

De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u
Se pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.
Les consonants dobles es diferencien de les simples en la pronunciació.

== Gramàtica ==
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

=== Sustantius ===
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singular i plural.

Les principals terminacions, per gènere i número són:

masculino en -o, plural en -i: libro, libri
masculino en -e, plural en -i: fiore, fiori
masculino en -a, plural en -i: poeta, poeti
femenino en -a, plural en -e: scala, scale
femenino en -e, plural en -i: luce, luci

Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terminen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.

Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

== Pronoms personals ==

{| class="wikitable"
|-
| bgcolor="#eeeeee" |
!Singular !!Plural
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 1a persona
| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Informal)
| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Cortesia)
| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Literaria)
| '''egli''' - ell (animat) '''esso''' - ell (inanimat) '''ella''' - ella (animada) '''essa''' - ella (inanimada) || '''essi''' - ells '''esse''' - elles
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Usual)
| '''lui''' - ell '''lei''' - ella || '''loro''' - ells/es
|}

== Dialectologia ==
El italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
El dialecte base del italià és el [[Toscà]]. Dialectes propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

== Sistema d’escritura ==
El italià utilisa 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige estranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, el italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).
El italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en la última sílaba.

{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Italià

2014-09-26T13:49:12Z

Peterguason: /* Fonètica i pronunciació */

{{llengua|
|nom= Italià
|nomnatiu= Italiano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]]
|regió= [[Europa]] meridional
|parlants= 70-125 millones
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 11-19º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Italo-dàlmata]] 
      '''Italià''' 
|nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]]
|fontcolor=
|regulat= [[Accademia della Crusca]]
|iso1= it
|iso2= ita
|iso3= ita
|sil=
|mapa=
}}

L''''italià''' (''italiano'', ''lingua italiana'') és una [[llengua]] romanç. Hi ha un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil [[Inteligibilitat mútua|inteligibilitat]].

== Història ==
El italià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia de una regió mol més vasta que sa regió dialectal. En este cas es tracta del dialecte toscà de [[Florència]], [[Pisa]] i [[Siena]], que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocórrer, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure ''La Divina Comedia'', que es considera la primera obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren [[Dante Alighieri]], [[Francesco Petrarca]] i [[Giovanni Boccacio]], considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

== Fonètica i pronunciació ==
L'italià, al igual que el [[castellà]] o l'[[asturià]], té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronunciació de les consonants geminades (consonants dobles). L'accent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en l'última o en la antepenúltima.

Algunes regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà que afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per ad obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afig una i: ''ciao'' es pronuncia "chao" (la i no se pronuncia).

De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronuncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u
Se pronunciarà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'utilisarà també la h i la i per a definir la seua pronunciació.
Les consonants dobles es diferencien de les simples en la pronunciació.

== Gramàtica ==
[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió del italià en [[Europa]].</center>]]
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, la espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances.

=== Sustantius ===
Els sustantius tenen dos gènres: masculí i femení, aixina com dos números: singula ri plural.

Les principals terminacions, per gènere i número són:

masculino en -o, plural en -i: libro, libri
masculino en -e, plural en -i: fiore, fiori
masculino en -a, plural en -i: poeta, poeti
femenino en -a, plural en -e: scala, scale
femenino en -e, plural en -i: luce, luci

Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige estranger) que terinen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.

Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions que deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, que en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

== Pronoms personals ==

{| class="wikitable"
|-
| bgcolor="#eeeeee" |
!Singular !!Plural
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 1a persona
| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Informal)
| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Cortesia)
| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Literaria)
| '''egli''' - ell (animat) '''esso''' - ell (inanimat) '''ella''' - ella (animada) '''essa''' - ella (inanimada) || '''essi''' - ells '''esse''' - elles
|-
| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Usual)
| '''lui''' - ell '''lei''' - ella || '''loro''' - ells/es
|}

== Dialectologia ==
El italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
El dialecte base del italià és el [[Toscà]]. Dialectes propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

== Sistema d’escritura ==
El italià utilisa 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige estranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, el italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).
El italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en la última sílaba.

{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Idioma vasc

2014-09-26T13:42:08Z

Peterguason: /* Introducció */

{{llengua|
|nom= Eusquera
|nomnatiu= Euskara
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]] i [[França]]
|regió=[[Euskadi]], [[Navarra]] i [[País Vasc Francés]]
|parlants= 883.146 parl.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengua aïllada]]
|nació=[[Euskadi]] i [[Navarra]]
|fontcolor=
|regulat= [[Euskaltzaindia]]
|iso1= eu
|iso2= baq (B) eus (T)
|iso3= eus
|sil=
|mapa=
}}

L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

== Introducció ==
[[Image:extensioeuskara.png|thumb|right|200px|Suposta extensió del eusquera arcaic en el any 1 d.C.]]
L'eusquera és l'única llengua no indoeuropea de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una marcà influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==
Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

El eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

===Us actual del eusquera ===
Segons senyes del estudi realisat en 2006 pel Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant.
En [[2008]] es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==
Encara que n’hi han moltes hipótesis sobre el orige i parentescs del eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.

* Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige del eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. El eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes del eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
* Durant la major part del [[sigle XX]], se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el [[idioma íber]] era el antecesor del eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat del eusquera.
* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que el eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre el eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.)
* A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.
* Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sa llengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
* Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialistes en llingüistica.

== Unificació del eusquera ==
El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de [[1950]] quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.

En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.

== Dialectes ==
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
El eusquera és una llengua prou dialectalisà arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel [[eusquera batua]].

Els seus dialectes son:
*[[Dialecte viscaí]]
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarro]]
*[[Dialecte Baix navarro]]
*[[Dialecte labortà]]
*[[Dialecte Suletí]]
*[[Dialecte Roncalés]] †

== Vore també ==
*[[País Vasc Francés]]
*[[Navarra]]
*[[País Vasc]]
*[[Euskal Herria]]
*[[Aquitània]]

{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües de França}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües aïllades]]

Idioma vasc

2014-09-26T13:39:14Z

Peterguason: /* Introducció */

{{llengua|
|nom= Eusquera
|nomnatiu= Euskara
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]] i [[França]]
|regió=[[Euskadi]], [[Navarra]] i [[País Vasc Francés]]
|parlants= 883.146 parl.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengua aïllada]]
|nació=[[Euskadi]] i [[Navarra]]
|fontcolor=
|regulat= [[Euskaltzaindia]]
|iso1= eu
|iso2= baq (B) eus (T)
|iso3= eus
|sil=
|mapa=
}}

L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.

== Introducció ==
[[Image:extensioeuskara.png|thumb|right|200px|Suposta extensió del eusquera arcaic en el any 1 d.C.]]
L'eusquera és la única llengua no indoeuropea de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En la arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==
Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

El eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

===Us actual del eusquera ===
Segons senyes del estudi realisat en 2006 pel Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant.
En [[2008]] es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==
Encara que n’hi han moltes hipótesis sobre el orige i parentescs del eusquera, totes elles carixen de fundaments sòlits. L’única probà és la que heu relaciona en el antic aquità parlat en la regió inmediatament al nort del País Vasc, del qual sols es conserven breus inscripcions fúnebres.

* Històricament, una de les primeres hipótesis mítiques del orige del eusquera es el tubalisme. La teoría entronca en la creencia de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i sa famosa [[torre]]. El eusquera seria el idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes del eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una lengua tan perfecta sols podría haver segut inspirà pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curisoament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on es trova la major concentració de dòlmens del Pirineu (n’hi han censats més de 400) i sigué el mont Ararat, a on Noé posà la seua arca, que es trova el riu també dit Araxes, lo que ha donaat lloc a no poques interpretacions sobre el orige del idioma.
* Durant la major part del [[sigle XX]], se li considerà emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les que sols queden inscripcions en bronces i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no sigué el seu creador, el més conegut defensor d’esta teoría sigué el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que el [[idioma íber]] era el antecesor del eusquera. Hui dia la teoría torna a tindre vigencia, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües íbera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que el íber no seria el antepassat del eusquera.
* En les dècades finals del sigle XX, prengué cos la hipótesis de que el eusquera era el únic supervivent d’una familia, quisà més extesa, de les llengües d’[[Europa]] que sigué granejà en l’arribà dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara limitaes- trobaes entre el eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoría. De fet, l'idea arribà inclus a recevir respalt polític en detallscom el germanament entre la capital viscaina, [[Bilbao]] i la georgiana, Tiflis (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: cest, mosatros, hermós.)
* A partir del [[sigle XX]], ha hagut una explosió de possibles origens i relacions llingüístiques. Les que més difusio han tengut hn segut la caucásica i la bereber, encara que alguns llingüistes lo que han relacinat també en les llengües fino-ugries com el finlandes i el hungar. La primer relaciona el eusquera en les llengües caucasiques i la segon en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat la aceptacio de la comunitat científica. El desig de trovar un parient alluntat al eusquera ha fet inclus que alguns investigaors estrangers hagen realisat investigacions de dubtosa calitat, en tal d’arribar a la conclusio desijà. Certs estudis han arribat inclus a aplicar el método lexic-estadistic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, utilsiant per a allo neologismes i prestams del [[llati]]; pese a existir alguna similitut en certs vocables, la sintaxis i la gramatica no tenen paregut algu.
* Existix diversitat de teories que emparenten el eusquera en atres moltes llengües europees i la trobà de toponomia vasca en diverses zones europees inclus provocà la hipótesis de que la seua extensio fora a nivel europeu. El rus Karl Bouda emparentà el eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i el argenti Gandía reflexà que “El poble vasc es el pobles mes vell d’[[Europa]]. Sa llengua es la que es parlava des de el [[Càucaso]] al [[Atlàntic]] i des de el nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolitic i neolitic. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat son posteriors als vascs.”
* Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del [[sigle XIX]] exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la [[Península Iberica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialistes en llingüistica.

== Unificació del eusquera ==
El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de [[1950]] quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.

En el Congres de Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua és una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espaís en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.

== Dialectes ==
[[Image:Dialectesdelvasc.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]]
El eusquera és una llengua prou dialectalisà arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel [[eusquera batua]].

Els seus dialectes son:
*[[Dialecte viscaí]]
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarro]]
*[[Dialecte Baix navarro]]
*[[Dialecte labortà]]
*[[Dialecte Suletí]]
*[[Dialecte Roncalés]] †

== Vore també ==
*[[País Vasc Francés]]
*[[Navarra]]
*[[País Vasc]]
*[[Euskal Herria]]
*[[Aquitània]]

{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües de França}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües aïllades]]

Obi

2014-06-23T20:25:34Z

Peterguason: /* Curs del riu */

El riu Obi o riu Ob (en russo: РЕКА ОБЬ) es un llarc riu de Russia en una conca d'aproximadament 3.000.000 de km², s'esten tambe pel territori de Kazajistán, de Mongolia i de Chinenca. Es el mes occidental dels tres grans cursos d'aigua de Siberia. A semblança del Jeniséi i del Lena, l'Obi, que naix en el massiç d'Altai i desemboca en un extens estuari en el mar de Kara, corre en direccio sur-nort i drena una gran regio caracterisada fonamentalment per les seues baixes altituts.
En el seu afluent mes llarc, l'IRTYSH, el curs d'aigua siberia es una de les mes llarga via fluvial del mon que oferix un recorregut de mes de 5.400 km.
La conca del gran riu es, en les ultimes decades, se converti en el principal lloc d'extraccio d'hidrocarburs de la Federacio de Russia.

==Curs del riu==
L'OB es com un dels rius mes llarcs d'Àsia i el mon, no obstant, les senyes estadistiques sobre la seua llongitut total poden variar depenent de la font considerada fortament. El curs principal de l'Obi, mida aigües avall en les estribacions de les montanyes d'Altai, en la confluencia dels rius Katun i Biia al cap de l'estuari aigües avall de Salejard, alcançà 3 650 quilometros que hi ha que afegir 800 quilometros del seu estuari, o 4.450 quilometros.

==Referencies==
[[Categoria: Rius d'Àsia]]

Obi

2014-06-23T20:09:41Z

Peterguason:

Obi

2014-06-23T20:09:13Z

Peterguason:

El riu Obi o riu Ob (en russo: РЕКА ОБЬ) es un llarc riu de Russia en una conca d'aproximadament 3.000.000 de km², s'esten tambe pel territori de Kazajistán, de Mongolia i de Chinenca. Es el mes occidental dels tres grans cursos d'aigua de Siberia. A semblança del Jeniséi i del Lena, l'Obi, que naix en el massiç d'Altai i desemboca en un extens estuari en el mar de Kara, corre en direccio sur-nort i drena una gran regio caracterisada fonamentalment per les seues baixes altituts.
En el seu afluent mes llarc, l'IRTYSH, el curs d'aigua siberia es una de les mes llarga via fluvial del mon que oferix un recorregut de mes de 5.400 km.
La conca del gran riu es, en les ultimes decades, se converti en el principal lloc d'extraccio d'hidrocarburs de la Federacio de Russia.

==Curs del riu==L'OB es com un dels rius mes llarcs d'Àsia i el mon, no obstant, les senyes estadistiques sobre la seua llongitut total poden variar depenent de la font considerada fortament.

==Referencies==
[[Categoria: Rius d'Àsia]]

Obi

2014-06-23T19:59:15Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «El riu Obi o riu Ob (en russo: РЕКА ОБЬ) es un llarc riu de Russia en una conca d'aproximadament 3.000.000 de km², s'esten tambe pel territori de Kazaj...».

Espanyol argentí

2013-10-18T20:58:22Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «L'espanyol argentí (o castellà argentí) es el variant de l'espanyol utilisat en argentina i Uruguai . Està fortament influenciat per l'italià , degut a la...».

L'espanyol argentí (o castellà argentí) es el variant de l'espanyol utilisat en argentina i Uruguai . Està fortament influenciat per l'italià , degut a la forta immigració italiana del segle XIX i principis del segle XX .
==PRONUNCIACIÓ==
La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol es la pronunciació estandart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".
La "Y" en Argentina i Uruguai se pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").
La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".
També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.
==GRAMÀTICA==
===PRONOMS===
El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu es casi sempre reemplaçat pel vos.
Eixemple
verps ser:
yo soy
vos sos
el/ ella es
nosotros somos
ustedes, ellos, ellas son
Tinga en conte que en l'espanyol argentí, sos reemplaça a eres.
Tu se substituïx per vos, per eixemple:
Argentina/ Uruguai Espanya
Es para vos Es para ti
Voy con vos Voy contigo
==PRESENT==
La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència adesaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.
==IMPERATIU==
En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars son diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple:

Espanya Argentina/ Uruguai
Canta Cantá
Haz Hacé
Pon Poné
Sal Salí
Di Decí
Ven Vení
==PASSAT, FUTUR==
El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per a el futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.
==VOCABULARI==
Moltes paraules amprades en Argentina i Uruguai no existixen en el vocabulari utilisat en Espanya. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules son generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulariactual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.
Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'usd'agarrar, prendre i terminar.

==EXTENSIO TOTAL DEL DIALECTE I VARIANTS==
L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt mes de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de radi i televisió en Buenos Aires, a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser mes culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. En quant a les demes regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( Jujuy, Salta i Tucumán), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i es una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.

==Referències==[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]

Idioma espanyol

2013-10-18T19:21:08Z

Peterguason: /* Varietats del espanyol */

{{ortografia}}
{{llengua|
|nom= Espanyol o Castellà
|nomnatiu=Español o castellano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref> 
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref> 
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref> 
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref> 
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref> 
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref> 
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref> 
[[Equador]], 
[[El Salvador]], 
[[Espanya]], 
[[Guatemala]], 
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref> 
[[Hondures]], 
[[Mèxic]], 
[[Nicaragua]], 
[[Panamà]], 
[[Paraguai]], 
[[Perú]], 
[[Puerto Rico]], 
[[República Dominicana]], 
[[Uruguai]] y 
[[Veneçuela]]. 
De manera minoritària: 
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref> 
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]] ''.</ref> 
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]] ''.</ref> 
[[Filipines]], 
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref> 
[[Marroc]], 
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref> 
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].
|regió=
|parlants= 450 a 500 millons de persones
|parlantsnatius= 400 millons de persones
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas
|rank= 2.º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]] 
 [[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]] 
  [[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]] 
   [[Llengües romance|Romance]] 
    [[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]] 
     [[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]] 
      [[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]] 
       [[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]] 
        '''Espanyol / Castellà'''
|nació=
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]
|iso1=es
|iso2=spa
|iso3=spa
|sil=SPN
|mapa=
}}
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.

== Orige i Nom ==
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.

L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".

Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de [[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estreig de Magallanes]].

=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.

Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.

Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.

En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).

== Història ==
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.

La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.

El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.

El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.

== Distribució Geogràfica ==
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze països en Amèrica, ademés de en Espanya i en [[Guinea Equatorial]], pero se parla en els cinc continents.

=== Amèrica ===
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).

En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

=== Amèrica no Hispano-parlant ===
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.

El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".

El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.

=== Europa ===
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]
El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).

En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).

=== Àsia ===
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.

La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).

=== Àfrica ===
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).

En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.

Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.

Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.

Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en països com [[Gabó]], [[Camerú]] i [[Nigèria]].

=== Oceania ===
Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]].

Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.

=== Total de parlants per país ===
Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.

== Espanyol, un idioma en expansió ==
En [[1994]] parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre [[1986]] i [[1990]] se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma que el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importància de l'idioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts països diferents, cosa que no succeïx en l'idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.

== Varietats del espanyol ==
[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]
Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.

Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata([[espanyol argentí]] ). Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].

Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.

== Enllaços Externs ==
*http://www.rae.es
*http://www.cervantes.es
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}

==Referències==
{{Reflist}}

{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Rellonge

2013-02-13T19:53:23Z

Peterguason: /* Historia del Rellonge */

El rellonge es un instrument que s'utilisa per a mesurar el temps des de l'antigor, en formats variats. Es una de les mes antigues invencions de l'home.

==Historia del Rellonge==
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del sol, estimant-se que els chinencs ho usaren aproximadament 3000 anys abans de Crist, també fon empleat pels egipcíacs i incas. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els [[romans]] marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en [[Babilonia]], [[Egipte]], [[Grecia]] i [[Roma]]. Se guiaven per mig d'aigua que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.

Els rellonges d'arena apareixqueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de cristal perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les estreles.
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis segles. Se conserva el rellonge fabricat en 1364 per al palau de [[Carles V]], en [[Paris]]. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines cridades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.

Falta encara que fem referencia al tercer sistema o part essencial d'un rellonge, l'oscilador, que controla els moviments d'escap. En el primitiu rellonge que descrivim, esta funció estava a càrrec d'una palanqueta fixada en l'extrem de l'eix d'escap, que oscilava mercé a l'impuls que eixercien les dents de l'arbre de volant. La duració de l'oscilació, i per açò de l'escap, era compassada mediant una pesa rescolosa fixa a la palanqueta. Estos rellonges resultaven insegurs degut als seus primitius mecanismes d'escap i oscilació.

Sorgí la necessitat de donar exactitut a la mida del temps. Es dir, dividir-ho en fraccions exactes, en ritme constant.
Fon necessari recórrer a un pèndul o balancí en resort o pes, mogut per un mecanisme regulador, aixina es com s'inventa el "escap", i se deu agregar una agulla o element que senyale les medicions, i que deu moure's regularment, per a lo que s'agrega un sistema de rodes.
El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals mes importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de [[Dijón]], el del palau de justícia de [[París]] i el de la catedral de [[Salsbury]]. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el sigle XIII, i apareix citat per [[Alfons X El Sabi]] en la seua "[[Llibre del Saber d'Astronomia]]", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins.

El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Núremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Núremberg». En 1647, Christian Huygens aplicà en 1665 el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En 1647, el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la menuda cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys després s'inventaren els rellonges de repetida.

[[Categoria:Física]]

Rellonge

2013-02-13T19:49:48Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «El rellonge es un instrument que s'utilisa per a mesurar el temps des de l'antigor, en formats variats. Es una de les mes antigues invencions de l'home. ==His...».

El rellonge es un instrument que s'utilisa per a mesurar el temps des de l'antigor, en formats variats. Es una de les mes antigues invencions de l'home.

==Historia del Rellonge==
El primer rellonge creat per l'home fon el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del sol, estimant-se que els chinencs ho usaren aproximadament 3000 anys abans de Crist, també fon empleat pels egipcíacs i incas. Estos rellonges tenien l'inconvenient de ser nuls en el dia, crepúscul, dies nuvolats i nit. Els romans marcaven veles en forma de regla per a controlar el temps en la nit. Les clepsidres s'usaren en babilonis, Egipte, grecia i roma. Se guiaven per mig d'aigua que passava d'un recipient graduat a atre. Sent este sistema l'antecessor al rellonge d'arena.

Els rellonges d'arena apareixqueren quan l'home conseguí fabricar dos botelles de cristal perfectament iguals. També existiren instruments astronòmics com els astrolabis i els nocturlabios que prenien com referencia el sol o de les estreles.
Els rellonges mecànics, en manetes que alvancen llentament per l'acció d'engranages, apareixqueren fa varis segles. Se conserva el rellonge fabricat en 1364 per al palau de Carles V, en Paris. En estos primitius rellonges el moviment s'originava per un pes penjadiç que impulsava una roda dentada o arbre de volant quals dents estaven disposts en forma perpendicular al diàmetro de la mateixa. Dos lamines cridades “paletes”, dispostes sobre un eix horisontal que oscilava, endentaven en les dents de l'arbre del volant i regulaven el seu moviment. Este fon el primer sistema d'escap empleat en els rellonges, del mateix modo que la pesa constituí el primer sistema motriu.

Falta encara que fem referencia al tercer sistema o part essencial d'un rellonge, l'oscilador, que controla els moviments d'escap. En el primitiu rellonge que descrivim, esta funció estava a càrrec d'una palanqueta fixada en l'extrem de l'eix d'escap, que oscilava mercé a l'impuls que eixercien les dents de l'arbre de volant. La duració de l'oscilació, i per açò de l'escap, era compassada mediant una pesa rescolosa fixa a la palanqueta. Estos rellonges resultaven insegurs degut als seus primitius mecanismes d'escap i oscilació.

Sorgí la necessitat de donar exactitut a la mida del temps. Es dir, dividir-ho en fraccions exactes, en ritme constant.
Fon necessari recórrer a un pèndul o balancí en resort o pes, mogut per un mecanisme regulador, aixina es com s'inventa el "escap", i se deu agregar una agulla o element que senyale les medicions, i que deu moure's regularment, per a lo que s'agrega un sistema de rodes.
El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals mes importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de Dijón, el del palau de justícia de París i el de la catedral de Salsbury. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el Segle XIII, i apareix citat per Alfons X El Sabi en la seua "Llibre del Saber d'Astronomia", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins.

El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de Núremberg; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Núremberg». En 1647, Christian Huygens aplicà en 1665 el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En 1647, el ginebrí Gruet, resident en Londres, aplicà al rellonge la menuda cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys després s'inventaren els rellonges de repetida.

[[Categoria:Física]]

Formage

2012-12-15T22:31:08Z

Peterguason:

Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtingut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro.

Les llets que s'utilisen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage mes suau, cabra u ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella.
El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.

La greixosa de la llet es el nutrient que mes influix en el tast del formage. La llet sancera es la mes rica en greixoses, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixos dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.

[[Categoria: Aliments]]

Formage

2012-12-15T22:27:00Z

Peterguason:

Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtingut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall u atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del suro.

Les llets que s'utilisen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage mes suau, cabra u ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfal i en atres casos de camella.
El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya) utilisa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.

Lagreixosa de la llet es el nutrient que mes influix en el tast delformage. La llet sancera es la mes rica en greixoses, pero en certscasos per a poder reduir el contingut greixos dels formages s'usa laseua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tastdel producte final.

[[Categoria: Aliments]]

Formage

2012-12-15T22:21:20Z

Peterguason: Pàgina nova, en el contingut: «Sedefinix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit,obtingut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acciódel quall u atres coagu...».

Flam

2012-12-15T22:11:58Z

Peterguason:

Flames una crema coberta en una capa de caramelo. El plat se menja en totel mon.

Flam d'ou està present en tots els restaurants europeus,l'historiador gastronòmic Alan Davidson senyala:

En l'ultima part del sigle XX el flam ha ocupat una quantitat descompassadament gran de territori en Europa en els menús de postres dels restaurants. Açò es provablement degut a la cominència, per als restauradors, de ser capaç de preparar un lot d'antemà i mantindre'ls fins que se necessite.

==La preparació, cuita i presentació==

Preparació

Flames un variant de flam ordinari a on se vertix l'aixarop de sucre cuiten l'etapa de caramelo en el mole abans de que s'afig la crema a basede postres. Per lo general se cuina en un bany MARÍA en una tapa del'estufa o en el forn al bany maria. S'elabora i se servix en salsade caramelo en la part superior, d'ahí el nom flam invertit.

Imitacions

Una imitació de flam se poden preparar a partir de "flam instantàneu en pols ", que s'espessa en agar o carragenina en lloc d'ous. En alguns països d'Amèrica Llatina, la versió sopada se coneix com "llet flam" (flam de llet) o fins i tot "formage de llet", i la versió substitut es conegut simplement com "flam".

==Historia==

Se remonta a l'época de l'[[Imperi romà]], a on era cridat tyropatina, se tornà molt popular durant l'Edat Mija, ya que era degustat en época de Quaresma.

Fon al voltant del [[sigle VII]] que se popularisà el terme flam per a nomenar a este platet, provinent de la paraula francesa flam derivada a la seua volta de l'alt alemana ''flado'', que significava coca u objecte pla, i també fon per eixa época que se deixà de polsejar pebrera en la seua superfície, com acostumaven els romans, i se substituí per sucre.

[[Categoria:Aliments]]

Flam

2012-12-15T22:09:42Z

Peterguason: /* Historia */

Flames una crema coberta en una capa de caramelo. El plat se menja en totel mon.

Flam d'ou està present en tots els restaurants europeus,l'historiador gastronòmic Alan Davidson senyala:

En l'ultima part del sigle XX el flam ha ocupat una quantitat descompassadament gran de territori en Europa en els menús de postres dels restaurants. Açò es provablement degut a la cominència, per als restauradors, de ser capaç de preparar un lot d'antemà i mantindre'ls fins que se necessite.

==La preparació, cuita i presentació==
Preparació

Flames un variant de flam ordinari a on se vertix l'aixarop de sucre cuiten l'etapa de caramelo en el mole abans de que s'afig la crema a basede postres. Per lo general se cuina en un bany MARÍA en una tapa del'estufa o en el forn al bany maria. S'elabora i se servix en salsade caramelo en la part superior, d'ahí el nom flam invertit.

Imitacions

Una imitació de flam se poden preparar a partir de "flam instantàneu en pols ", que s'espessa en agar o carragenina en lloc d'ous. En alguns països d'Amèrica Llatina, la versió sopada se coneix com "llet flam" (flam de llet) o fins i tot "formage de llet", i la versió substitut es conegut simplement com "flam".

==Historia==

Se remonta a l'época de l'[[Imperi romà]], a on era cridat tyropatina, se tornà molt popular durant l'Edat Mija, ya que era degustat en época de Quaresma.

Fon al voltant del [[sigle VII]] que se popularisà el terme flam per a nomenar a este platet, provinent de la paraula francesa flam derivada a la seua volta de l'alt alemana ''flado'', que significava coca u objecte pla, i també fon per eixa época que se deixà de polsejar pebrera en la seua superfície, com acostumaven els romans, i se substituí per sucre.

[[Categoria:Aliments]]