L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

José Climent Barber

2017-02-16T09:35:11Z

Pantera:

'''José Climent Barber''' ('''Pare Climent'''), va naixer en Oliva, Valéncia el 28 d'agost de 1927, i va faltar el 15 de febrer de 2017 als 89 anys. Va ser organiste, director, compositor i musicoleg espanyol, membre i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. A lo llarc de la seua vida va ser guardonat en varis premis extraordinaris en els Jocs Florals de Lo *Rat *Penat i l'Ajuntament de Valéncia ho ha nomenat fill adoptiu de la ciutat en l'any 2010.

El pare José Climent va ser organiste de la Catedral de Valéncia i de la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desamparats durant 30 anys, fins que ser nomenat Prefecte de música sacra. Ha segut director del desaparegut Institut Valencià de Musicologia, de la Coral Infantil Juan Bautista Menges, i de la Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats, abans de fundar i començar a dirigir la Coral Catedralicia. També és reconegut com a fundador i director del Conservatori Municipal José Iturbi, director de la secció de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnànim, durant dotze anys ha colaborat en Diputació Provincial dirigint el “Retrobem la nostra música” aixina com dirigint la part musical de “La Llum de les Imagens” des de la primera exposició en Sogorp.

Entre els seus múltiples treballs destaquen els Fondos Musicals de la Regió Valenciana, l'Opera Omnia vocal i els cinc últims volums de l'obra orgànica de Juan Cabanilles, aixina com el Llibre de Tocatas de Vicente Rodríguez Monllor.

== Autor d'importants llibres ==

* La Catedral de Valéncia: devindre musical en el sigle XX Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana-Secció de Musicologia, 2005.

*Orguens i organistes catedralicis de la Valéncia del Sigle XIX Valéncia: Lo Rat Penat, 2002.

* L'Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats Valéncia: Diputació provincial, 1999.

* Villancico barroc valència Valéncia: Generalitat Valenciana, 1997.

* El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció Valéncia: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996.

* El Cançoner musical d'Ontinyent; transcripció i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valencià de Cultura, 1996.

* La coral infantil "Juan Bautista Menges" Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 1996

* Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de Valéncia Valéncia: Institució Alfonso el Magnànim, 1979

* Cançoner diocesà Valéncia: Imp. Nàcher, 1959. Cantos en llatí i castellà.

José Climent Barber

2017-02-16T09:34:42Z

Pantera: /* Autor d'importants llibres */

'''José Climent Barber''' ('''Pare Climent'''), va naixer en Oliva, Valéncia el 28 d'agost de 1927, i va faltar el 15 de febrer de 2017 als 89 anys. Va ser organiste, director, compositor i musicoleg espanyol, membre i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. A lo llarc de la seua vida va ser guardonat en varis premis extraordinaris en els Jocs Florals de Lo *Rat *Penat i l'Ajuntament de Valéncia ho ha nomenat fill adoptiu de la ciutat en l'any 2010.

El pare José Climent va ser organiste de la Catedral de Valéncia i de la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desamparats durant 30 anys, fins que ser nomenat Prefecte de música sacra. Ha segut director del desaparegut Institut Valencià de Musicologia, de la Coral Infantil Juan Bautista Menges, i de la Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats, abans de fundar i començar a dirigir la Coral Catedralicia. També és reconegut com a fundador i director del Conservatori Municipal José Iturbi, director de la secció de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnànim, durant dotze anys ha colaborat en Diputació Provincial dirigint el “Retrobem la nostra música” aixina com dirigint la part musical de “La Llum dels Imagens” des de la primera exposició en Sogorp.

Entre els seus múltiples treballs destaquen els Fondos Musicals de la Regió Valenciana, l'Opera Omnia vocal i els cinc últims volums de l'obra orgànica de Juan Cabanilles, aixina com el Llibre de Tocatas de Vicente Rodríguez Monllor.

== Autor d'importants llibres ==

* La Catedral de Valéncia: devindre musical en el sigle XX Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana-Secció de Musicologia, 2005.

*Orguens i organistes catedralicis de la Valéncia del Sigle XIX Valéncia: Lo Rat Penat, 2002.

* L'Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats Valéncia: Diputació provincial, 1999.

* Villancico barroc valència Valéncia: Generalitat Valenciana, 1997.

* El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció Valéncia: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996.

* El Cançoner musical d'Ontinyent; transcripció i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valencià de Cultura, 1996.

* La coral infantil "Juan Bautista Menges" Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 1996

* Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de Valéncia Valéncia: Institució Alfonso el Magnànim, 1979

* Cançoner diocesà Valéncia: Imp. Nàcher, 1959. Cantos en llatí i castellà.

José Climent Barber

2017-02-15T22:05:52Z

Pantera:

'''José Climent Barber''' ('''Pare Climent'''), va naixer en Oliva, Valéncia el 28 d'agost de 1927, i va faltar el 15 de febrer de 2017 als 89 anys. Va ser organiste, director, compositor i musicoleg espanyol, membre i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. A lo llarc de la seua vida va ser guardonat en varis premis extraordinaris en els Jocs Florals de Lo *Rat *Penat i l'Ajuntament de Valéncia ho ha nomenat fill adoptiu de la ciutat en l'any 2010.

El pare José Climent va ser organiste de la Catedral de Valéncia i de la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desamparats durant 30 anys, fins que ser nomenat Prefecte de música sacra. Ha segut director del desaparegut Institut Valencià de Musicologia, de la Coral Infantil Juan Bautista Menges, i de la Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats, abans de fundar i començar a dirigir la Coral Catedralicia. També és reconegut com a fundador i director del Conservatori Municipal José Iturbi, director de la secció de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnànim, durant dotze anys ha colaborat en Diputació Provincial dirigint el “Retrobem la nostra música” aixina com dirigint la part musical de “La Llum dels Imagens” des de la primera exposició en Sogorp.

Entre els seus múltiples treballs destaquen els Fondos Musicals de la Regió Valenciana, l'Opera Omnia vocal i els cinc últims volums de l'obra orgànica de Juan Cabanilles, aixina com el Llibre de Tocatas de Vicente Rodríguez Monllor.

== Autor d'importants llibres ==

* La Catedral de Valéncia: devindre musical en el sigle XX Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana-Secció de Musicologia, 2005.

*Orguens i *organistes *catedralicis de la Valéncia del *Sigle XIX Valéncia: Lo *Rat *Penat, 2002.

* L'Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats Valéncia: Diputació provincial, 1999.

* Villancico barroc valència Valéncia: Generalitat Valenciana, 1997.

* El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció Valéncia: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996.

* El Cançoner musical d'Ontinyent; transcripció i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valencià de Cultura, 1996.

* La coral infantil "Juan Bautista Menges" Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 1996

* Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de Valéncia Valéncia: Institució Alfonso el Magnànim, 1979

* Cançoner diocesà Valéncia: Imp. Nàcher, 1959. Cantos en llatí i castellà.

José Climent Barber

2017-02-15T22:05:15Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «José Climent Barber (Pare CLiment), va naixer en Oliva, Valéncia el 28 d'agost de 1927, i va faltar el 15 de febrer de 2017 als 89 anys. Va ser organiste, dir...»

José Climent Barber (Pare CLiment), va naixer en Oliva, Valéncia el 28 d'agost de 1927, i va faltar el 15 de febrer de 2017 als 89 anys. Va ser organiste, director, compositor i musicoleg espanyol, membre i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. A lo llarc de la seua vida va ser guardonat en varis premis extraordinaris en els Jocs Florals de Lo *Rat *Penat i l'Ajuntament de Valéncia ho ha nomenat fill adoptiu de la ciutat en l'any 2010.

El pare José Climent va ser organiste de la Catedral de Valéncia i de la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desamparats durant 30 anys, fins que ser nomenat Prefecte de música sacra. Ha segut director del desaparegut Institut Valencià de Musicologia, de la Coral Infantil Juan Bautista Menges, i de la Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats, abans de fundar i començar a dirigir la Coral Catedralicia. També és reconegut com a fundador i director del Conservatori Municipal José Iturbi, director de la secció de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnànim, durant dotze anys ha colaborat en Diputació Provincial dirigint el “Retrobem la nostra música” aixina com dirigint la part musical de “La Llum dels Imagens” des de la primera exposició en Sogorp.

Entre els seus múltiples treballs destaquen els Fondos Musicals de la Regió Valenciana, l'Opera Omnia vocal i els cinc últims volums de l'obra orgànica de Juan Cabanilles, aixina com el Llibre de Tocatas de Vicente Rodríguez Monllor.

== Autor d'importants llibres ==

* La Catedral de Valéncia: devindre musical en el sigle XX Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana-Secció de Musicologia, 2005.

*Orguens i *organistes *catedralicis de la Valéncia del *Sigle XIX Valéncia: Lo *Rat *Penat, 2002.

* L'Escolanía de La nostra Senyora dels Desamparats Valéncia: Diputació provincial, 1999.

* Villancico barroc valència Valéncia: Generalitat Valenciana, 1997.

* El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció Valéncia: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996.

* El Cançoner musical d'Ontinyent; transcripció i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valencià de Cultura, 1996.

* La coral infantil "Juan Bautista Menges" Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 1996

* Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de Valéncia Valéncia: Institució Alfonso el Magnànim, 1979

* Cançoner diocesà Valéncia: Imp. Nàcher, 1959. Cantos en llatí i castellà.

WWOOF

2017-02-01T23:08:06Z

Pantera:

'''World-Wide Opportunities on Organic Farms''' (també conegut com Willing Workers on Organic Farms, "Treballadors voluntaris en granges ecològiques") (WWOOF) és una ret d'organisacions nacionals que faciliten el treball de voluntariat en granges ecològiques de tot lo món.

A pesar de que existixen grups en gran cantitat de paisos, no hi ha una membresía en un llistat oficial. Totes les organisacions reconegudes en WWOOF mantenen uns estàndarts similars i treballen conjuntament per a promoure els ideals d'ecologisme i vida saludable.

== Història ==

L'associació va començar en 1971 en Anglaterra en el significat "Working Weekends on Organic Farms" (Treballant les fins de semana en granges ecològiques). Sue Coppard, una dòna que treballava com a secretària en Londres, va voler donar a conéixer als seus companyers de treball, urbans, cóm era la vida en el mig rural i en qué consistia l'agricultura ecològica.

== Com treballa ==

Els objectius de WWOOF és proveir de voluntaris en experiència de primera mà en temes de métodos de cultiu ecològic per a recolzar al moviment de cultiu ecològic i oferir una experiència a voluntaris en un mig rural i un país diferent.

El paper de les organisacions WWOOF proveïxen el contacte entre voluntaris interessats i els llocs. Respon si hi ha problemes i mija si existix un dubte o un tema d'interés entre l'organisació d'acolliment i els voluntaris. Els llocs d'acolliment deuen oferir un ambient d'acolliment i experiència en métodos de cultiu ecològic i els voluntaris deuen tindre ganes de deprendre en les tasques diàries del camp.

Els voluntaris (WWOOFFers) no reben generalment un pago en diners, sino en alimentació, acomodo per a la vida diària i oportunitats per a deprendre. Solen variar des d'estudiants de vacacions fins a persones interessades en conéixer el funcionament de l'agricultura ecològica per a crear la seua pròpia granja ecològica o hort orgànic. En trams d'edat existixen voluntaris menors d'edat en els seus pares fins a jubilats.

== Granges ==

Les granges poden variar entre un menut jardí privat fins a grans granges comercials.

== Paisos en organisació WWOOF ==

Els següents paisos o estats conten en organisació WWOOF pròpia i publiquen el seu propi llistat de llocs:

Alemània, Argentina, Austràlia, Àustria, Belize, Brasil, Bulgària, Camerún, Canadà, Chile, China, Costa Rica, República Checa, Dinamarca, Equador, Estònia, França, Ghana, Hawái, Hongria, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Corea del Sur, Mèxic, Nepal, Noruega, Nova Zelanda, Illes Filipines, Portugal, Romania, Serra Leona, Espanya, Suècia, Suïssa, Taiwan, Turquia, Uganda, Regne Unit, Estats Units.

== Referències ==

* http://wwoof.net/

WWOOF

2017-02-01T23:07:30Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «'''World-Wide Opportunities on Organic Farms''' (també conegut com Willing Workers on Organic Farms, "Treballadors voluntaris en granges ecològiques") (WWOOF)...»

Pilar García Comeche, 'Pilareta'

2017-01-19T22:26:04Z

Pantera:

'''Pilar García Comeche, «Pilareta'''», va naixer l'any 1930 al barri de Russafa de la ciutat de Valéncia, i va faltar el dia 14 de giner de 2017, als 87 anys d'edat.
Va ser un dels grans referents del "cant valencià" durant mes de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les jotes aragoneses, lloc del que era originari el seu pare.

Es va cultivar en l'art folklòric valencià a partir de mediats dels anys cinquanta. Va ser son pare qui li va ensenyar de molt chiqueta a cantar jotes aragoneses. Durant els anys 1940, de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la Fira de Julio a grans cantadors d'estil com la Blanqueta i el Torrentí.
Les ensenyances del Chiquet de Mislata l'influiren moltisim i ya no abandonaria, sent un dels grans pilars en el que s'ha sostingut este art, la supervivència del qual és precària des de fa décades.

En 1950 es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.

Durant una nit de ronda en Rocafort, en l'any 1952, el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.

Des de 1974, i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.

Des dels anys 1960 va portar el cant valencià per tota Espanya i Europa en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de 1976 en el Grup de Danses La Senyera fundat per ella mateixa. En 1983, en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del papa Juan Pablo II. En 1984 varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Peixcara. Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme (1972) i Pastoret (1973), en el seu propi grup (1981, 1986, 1993) i ha intervingut en l’Antologia del Cant Valéncia d’Estil. En novembre de 2015, i ya en 85 anys, va entusiasmar a un Palau de la Música abarrotat on encara va mostrar les seues grans facultats.

Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.

En novembre de 2015, i ya en 85 anys, va entusiasmar a un Palau de la Música ple en un festival dedicat a Joaquín Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983. Queda un llegat de gravacions sonores de la seua chorrada de veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.
"Gràcies per totes les voltes que m'has posat els pèls de punta, gràcies per totes les voltes que has compartit escenari en mi, per la teua veu i per la forma d'entendre el folclore", sigueren paraules de Raúl Gómez Soler, un dels membres del Grup de Danses.

Pilar García Comeche, 'Pilareta'

2017-01-19T22:25:39Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Pilar García Comeche, «Pilareta», va naixer l'any 1930 al barri de Russafa de la ciutat de Valéncia, i va faltar el dia 14 de giner de 2017, als 87 anys d'e...»

Pilar García Comeche, «Pilareta», va naixer l'any 1930 al barri de Russafa de la ciutat de Valéncia, i va faltar el dia 14 de giner de 2017, als 87 anys d'edat.
Va ser un dels grans referents del "cant valencià" durant mes de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les jotes aragoneses, lloc del que era originari el seu pare.

Es va cultivar en l'art folklòric valencià a partir de mediats dels anys cinquanta. Va ser son pare qui li va ensenyar de molt chiqueta a cantar jotes aragoneses. Durant els anys 1940, de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la Fira de Julio a grans cantadors d'estil com la Blanqueta i el Torrentí.
Les ensenyances del Chiquet de Mislata l'influiren moltisim i ya no abandonaria, sent un dels grans pilars en el que s'ha sostingut este art, la supervivència del qual és precària des de fa décades.

En 1950 es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.

Durant una nit de ronda en Rocafort, en l'any 1952, el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.

Des de 1974, i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.

Des dels anys 1960 va portar el cant valencià per tota Espanya i Europa en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de 1976 en el Grup de Danses La Senyera fundat per ella mateixa. En 1983, en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del papa Juan Pablo II. En 1984 varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Peixcara. Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme (1972) i Pastoret (1973), en el seu propi grup (1981, 1986, 1993) i ha intervingut en l’Antologia del Cant Valéncia d’Estil. En novembre de 2015, i ya en 85 anys, va entusiasmar a un Palau de la Música abarrotat on encara va mostrar les seues grans facultats.

Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.

En novembre de 2015, i ya en 85 anys, va entusiasmar a un Palau de la Música ple en un festival dedicat a Joaquín Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983. Queda un llegat de gravacions sonores de la seua chorrada de veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.
"Gràcies per totes les voltes que m'has posat els pèls de punta, gràcies per totes les voltes que has compartit escenari en mi, per la teua veu i per la forma d'entendre el folclore", sigueren paraules de Raúl Gómez Soler, un dels membres del Grup de Danses.

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:13:25Z

Pantera:

En '''Vicente Gimeno''' va establir el mític acte d'autorisar el dispar de les mascletaes en la plaça de l'Ajuntament en el moment just. Si ell no donava la senyal, les falleres majors no pronunciaven la fòrmula de «Senyor pirotècnic, pot començar la mascletá'». Des d'avall i en la mirada fixa en les manetes del rellonge del 'cap i casal', Gimeno esperava a les dos en punt per a posar-se el caixco vert, sense importar-li els xiulits dels impacients... mirava al balcó on aguarden les falleres i donava aixina el peu a la frase que tot lo món espera sentir. En ell va començar el rito, que des de fa més de dèu anys continua de la mà de Juan Picazo, conegut com 'El Algarrobo'.

José Vicente Gimeno Viñas era auxiliar de protocol en l'Ajuntament de Valéncia des de fa més de 35 anys. Es va incorporar casi des del primer moment a l'àrea de Festes, on es va convertir en un dels més fidels colaboradors del regidor Enrique Real en els anys 80 i posteriorment es va mantindre sempre vinculat a les festes josefines i a unes atres que estan presents en el calendari local, com el Corpus o els dos sants Vicente que la capital té com a patrons.

En l'any 2012 va rebre el Bunyol d'Argent honorífic de la Junta Central Fallera per la seua llabor. En els últims temps, no obstant, estava centrat en la gestió del Palau de l'Exposició, sèu d'events públics i privats que és propietat de l'Ajuntament de Valéncia. Ha segut un home molt volgut dins del món faller i de la Casa Consistorial i la seua figura estava sempre en un discret pero eficient segon pla. Vicente Gimeno ha fallit als 68 anys en l'Hospital General, en el que havia ingressat per un encharcament dels pulmons. La seua capella ardent quedà instalada en el Tanatori Mémora de Valéncia.

== Referencies ==
* Officialpress: http://officialpress.net/muere-vicente-gimeno-autor-del-ritual-de-senyor-pirotecnic-pot-comencar-la-mascleta/

[[Categoria:Falles]]

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:13:10Z

Pantera:

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:12:59Z

Pantera:

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:10:53Z

Pantera:

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:09:36Z

Pantera:

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:09:14Z

Pantera:

En '''Vicente Gimeno''' va establir el mític acte d'autorisar el dispar de les mascletaes en la plaça de l'Ajuntament en el moment just. Si ell no donava la senyal, les falleres majors no pronunciaven la fòrmula de «Senyor pirotècnic, pot començar la*mascletá'». Des d'avall i en la mirada fixa en les manetes del rellonge del 'cap i casal', Gimeno esperava a les dos en punt per a posar-se el caixco vert, sense importar-li els xiulits dels impacients... mirava al balcó on aguarden les falleres i donava aixina el peu a la frase que tot lo món espera sentir. En ell va començar el rito, que des de fa més de dèu anys continua de la mà de Juan Picazo, conegut com 'El Algarrobo'.

José Vicente Gimeno Viñas era auxiliar de protocol en l'Ajuntament de Valéncia des de fa més de 35 anys. Es va incorporar casi des del primer moment a l'àrea de Festes, on es va convertir en un dels més fidels colaboradors del regidor Enrique Real en els anys 80 i posteriorment es va mantindre sempre vinculat a les festes josefines i a unes atres que estan presents en el calendari local, com el Corpus o els dos sants Vicente que la capital té com a patrons.

En l'any 2012 va rebre el Bunyol d'Argent honorífic de la Junta Central Fallera per la seua llabor. En els últims temps, no obstant, estava centrat en la gestió del Palau de l'Exposició, sèu d'events públics i privats que és propietat de l'Ajuntament de Valéncia. Ha segut un home molt volgut dins del món faller i de la Casa Consistorial i la seua figura estava sempre en un discret pero eficient segon pla. Vicente Gimeno ha fallit als 68 anys en l'Hospital General, en el que havia ingressat per un encharcament dels pulmons. La seua capella ardent quedà instalada en el Tanatori Mémora de Valéncia.

Josep Vicent Gimeno Viñas

2016-12-27T22:08:55Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «En '''Vicente Gimeno''' va establir el mític acte d'autorisar el dispar de les mascletaes en la plaça de l'Ajuntament en el moment just. Si ell no donava la s...»

En '''Vicente Gimeno''' va establir el mític acte d'autorisar el dispar de les mascletaes en la plaça de l'Ajuntament en el moment just. Si ell no donava la senyal, les falleres majors no pronunciaven la fòrmula de «Senyor pirotècnic, pot començar la*mascletá'». Des d'avall i en la mirada fixa en les manetes del rellonge del 'cap i casal', Gimeno esperava a les dos en punt per a posar-se el caixco vert, sense importar-li els xiulits dels impacients... mirava al balcó on aguarden les falleres i donava aixina el peu a la frase que tot lo món espera sentir. En ell va començar el rito, que des de fa més de dèu anys continua de la mà de Juan Picazo, conegut com 'El Algarrobo'.

José Vicente Gimeno Viñas era auxiliar de protocol en l'Ajuntament de Valéncia des de fa més de 35 anys. Es va incorporar casi des del primer moment a l'àrea de Festes, on es va convertir en un dels més fidels colaboradors del regidor Enrique Real en els anys 80 i posteriorment es va mantindre sempre vinculat a les festes josefines i a unes atres que estan presents en el calendari local, com el Corpus o els dos sants Vicente que la capital té com a patrons.

En l'any 2012 va rebre el Bunyol d'Argent honorífic de la Junta Central Fallera per la seua llabor. En els últims temps, no obstant, estava centrat en la gestió del Palau de l'Exposició, sèu d'events públics i privats que és propietat de l'Ajuntament de Valéncia. Ha segut un home molt volgut dins del món faller i de la Casa Consistorial i la seua figura estava sempre en un discret pero eficient segon pla. Vicente Gimeno ha fallit als 68 anys en l'Hospital General, en el que havia ingressat per un encharcament dels pulmons. La seua capella ardent quedà instalada en el Tanatori Mémora de Valéncia.

Cartó pedra

2016-12-03T18:18:00Z

Pantera:

El '''cartó pedra''' és una tècnica similar al paper maché usant paper o cartó i algeps o escayola, utilisada per a confeccionar caraces, títaros i els coneguts ninots de les falles de Valéncia i les fogueres de Sant Joan (Alacant) en Espanya, aixina com s'usa per a fer escenaris i el "atrezzo" de teatre i películes.

== Tècnica ==
A partir de la modelació en fanc de la figura, s'obté un negatiu en escayola, dividit en dos. Es trossegen fulls de cartó, es mullen i piquen en la finalitat de tornar-les dúctils, i s'empapen en pastetes, colocant-les despuix, formant successives capes, en els recovecos del mòle. Quan se seca dit cartó, pot extraure's la peça que es troba llista per a unir-la a unes atres i compondre la figura preestablida.

Una volta construïda esta, es repassa la seua superfície exterior de nou en pastetes rebaixada, es peguen menudes tires de paper de periòdic per a cobrir els buits i desnivells, es re modela de pasteta en la finalitat de conseguir l'expressió o gest pretés i es prepara per a ser pintada. Esta operació rep el nom de donar de pa-et: la superfície del cartó es recobrix en quatre capes successives de pasta o de coa. Despuix es procedix a l'escatat de la figura per a eliminar rugosidades o coàguls i finalment s'entona i pinta en pintura plàstica o a l'oli.

== Enllaços externs ==
* Tanca l'única fàbrica de cartó pedra de la Comunitat: http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/03/cierra-unica-fabrica-carton-20161203000627-v.html
* http://www.parro.com.ar/definicion-de-cart%F3n+piedra

Cartó pedra

2016-12-03T18:17:19Z

Pantera: /* Enllaços externs */

Cartó pedra

2016-12-03T18:16:09Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «El '''cartó pedra''' és una tècnica similar al paper maché usant paper o cartó i algeps o escayola, utilisada per a confeccionar caraces, títaros i els co...»

El '''cartó pedra''' és una tècnica similar al paper maché usant paper o cartó i algeps o escayola, utilisada per a confeccionar caraces, títaros i els coneguts ninots de les falles de Valéncia i les fogueres de Sant Joan (Alacant) en Espanya, aixina com s'usa per a fer escenaris i el "atrezzo" de teatre i películes.

== Tècnica ==
A partir de la modelació en fanc de la figura, s'obté un negatiu en escayola, dividit en dos. Es trossegen fulls de cartó, es mullen i piquen en la finalitat de tornar-les dúctils, i s'empapen en pastetes, colocant-les despuix, formant successives capes, en els recovecos del mòle. Quan se seca dit cartó, pot extraure's la peça que es troba llista per a unir-la a unes atres i compondre la figura preestablida.

Una volta construïda esta, es repassa la seua superfície exterior de nou en pastetes rebaixada, es peguen menudes tires de paper de periòdic per a cobrir els buits i desnivells, es re modela de pasteta en la finalitat de conseguir l'expressió o gest pretés i es prepara per a ser pintada. Esta operació rep el nom de donar de pa-et: la superfície del cartó es recobrix en quatre capes successives de pasta o de coa. Despuix es procedix a l'escatat de la figura per a eliminar rugosidades o coàguls i finalment s'entona i pinta en pintura plàstica o a l'oli.

== Enllaços externs ==
Tanca l'única fàbrica de cartó pedra de la Comunitat: http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/03/cierra-unica-fabrica-carton-20161203000627-v.html

Carlos Osoro Sierra

2016-11-19T10:54:40Z

Pantera: /* Enllaços externs */

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|<center>L'Arquebisbe Carles Osoro</center>]]
'''Carlos Osoro Sierra''' és un [[bisbe]] espanyol naixcut el [[16 de maig]] de [[1945]] en [[Castañeda]], en [[Cantabria]], que va ser nomenat pel [[Papa]] [[Benet XVI]] per a succeir al [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] com Arquebisbe Metropolità de [[Valéncia]]. Actualment es Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la Conferencia Episcopal Espanyola.

==Primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogia, matemàtiques i va obtindre també el títul d'instructor elemental d'educació física. Va eixercir de Mestre en [[Santander]] en el colege "La Salle".

Ingressa en el Seminari per a Vocacions tardanes "Colege Major El Salvador" en [[Salamanca]] i despuix de realisar els estudis eclesiàstics es ordenat prevere per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo]] assistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parròquia santanderina de la Ben Apareguda el [[29 de juliol]] de [[1973]].

==Carrera eclesiàstica==

El primer destí fon la Parroquia de l'Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors i treballant preferentment en el camp de la pastoral jovenil. Es professor d'institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fon professor de l'Escola Universitaria de Formació del Professorat "Sagrats Cors", dependent de l'Iglésia i adscrita a l'[[Universitat]] de Cantabria.

En [[1975]] es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diocesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En [[1976]] s'unifiquen les Vicaries General de Pastoral i l'Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diòcesis, mantenint-se en el carrec fins [[1994]].

En [[1993]] es nomenat Canonge de la Santa iglésia Catedral Basilica de [[Santander]]. En [[1994]] el Capitul de la Catedral l'elegix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], a on inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantenint-se en el càrrec fins [[1997]].
En [[1996]] es nomenat Director del centre Associat de l'Institut Internacional de Teologia a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciències Religioses "[[San Agustí]]", dependent de l'Institut Internacional i de l'Universitat Pontifícia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santitat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Orense]] el dia [[22 de febrer]] de [[1997]], rebent l'ordenació episcopal en la Santa Iglésia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Orense]] pel Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santitat en [[Espanya]], acompanyat pels arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr. [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El [[7 de giner]] de [[2002]] el [[Papa]] [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolità d'[[Oviedo]], prenent possessió el [[23 de febrer]] de [[2002]], acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comité eixecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni [[2005]]-[[2008]].

El 7 de giner de [[2009]] el Papa [[Benet XVI]] el designà Arquebisbe de [[Valéncia]], i la seua presa de possessió va ser el [[18 d'abril]] de [[2009]].

==Obres==

* A la Iglesia que amo, 1989, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-0868-6.
* Cartas desde la Fe, 1995, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-1135-8.
* Beato Manuel González, el obispo de la Eucaristía, visto por tres obispos, en cooperació en Carlos Amigo Vallejo, Manuel Sánchez Mongo i Rafael Palmero Ramos. Publicat en 2001, Edibesa, Madrid, ISBN 978-84-8407-233-1.
* Siguiendo las huellas de Pedro Poveda: sacerdotes en la entraña de nuestra cultura, 2003, Madrid, Narcea. ISBN 978-84-277-1425-0.
* Ahí tienes a tu Madre, 2005, Ed. La raíz, ISBN 978-84-609-7952-4.

'''Textos pastorals'''
* Una familia que se quiere como la de Nazaret, 2006, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.
* La Iglesia, memoria y presencia de Jesucristo: siempre provocados y convertidos a la misión. 2006, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.
* A la misión desde la conversión: carta pastoral ante el Sínodo de la Iglesia en Asturias para el Tercer Milenio, en la solemnidad de la Natividad del Señor, 25 de diciembre de 2006, 2007, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.

==Enllaços externs==

*El Papa nomena Cardenal a Carlos Osoro: http://www.lasprovincias.es/comunitat/201611/19/papa-nombra-cardenal-carlos-20161119000359-v.html
* Home propenc al poble i al clero: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/01/09/comunitat-valenciana-curas-progresistas-piden-osoro-hombre-cercano-pueblo-clero/540349.html
* L'Arquebisbe Carlos Osoro s'entrevista en l'entitat GAV: http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=print&sid=60

[[Categoria:Arquebisbes d'Oviedo|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Càntabres|Osoro Sierra, Carlos]]

Carlos Osoro Sierra

2016-11-17T20:26:34Z

Pantera: /* Obres */

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|<center>L'Arquebisbe Carles Osoro</center>]]
'''Carlos Osoro Sierra''' és un [[bisbe]] espanyol naixcut el [[16 de maig]] de [[1945]] en [[Castañeda]], en [[Cantabria]], que va ser nomenat pel [[Papa]] [[Benet XVI]] per a succeir al [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] com Arquebisbe Metropolità de [[Valéncia]]. Actualment es Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la Conferencia Episcopal Espanyola.

==Primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogia, matemàtiques i va obtindre també el títul d'instructor elemental d'educació física. Va eixercir de Mestre en [[Santander]] en el colege "La Salle".

Ingressa en el Seminari per a Vocacions tardanes "Colege Major El Salvador" en [[Salamanca]] i despuix de realisar els estudis eclesiàstics es ordenat prevere per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo]] assistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parròquia santanderina de la Ben Apareguda el [[29 de juliol]] de [[1973]].

==Carrera eclesiàstica==

El primer destí fon la Parroquia de l'Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors i treballant preferentment en el camp de la pastoral jovenil. Es professor d'institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fon professor de l'Escola Universitaria de Formació del Professorat "Sagrats Cors", dependent de l'Iglésia i adscrita a l'[[Universitat]] de Cantabria.

En [[1975]] es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diocesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En [[1976]] s'unifiquen les Vicaries General de Pastoral i l'Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diòcesis, mantenint-se en el carrec fins [[1994]].

En [[1993]] es nomenat Canonge de la Santa iglésia Catedral Basilica de [[Santander]]. En [[1994]] el Capitul de la Catedral l'elegix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], a on inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantenint-se en el càrrec fins [[1997]].
En [[1996]] es nomenat Director del centre Associat de l'Institut Internacional de Teologia a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciències Religioses "[[San Agustí]]", dependent de l'Institut Internacional i de l'Universitat Pontifícia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santitat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Orense]] el dia 22 de Febrer de [[1997]], rebent l'ordenació episcopal en la Santa Iglésia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Orense]] pel Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santitat en [[Espanya]], acompanyat pels arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr. [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El [[7 de giner]] de [[2002]] el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolità d'[[Oviedo]], prenent possessió el [[23 de febrer]] de [[2002]], acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comité eixecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni [[2005]]-[[2008]].

El 7 de giner de [[2009]] el Papa [[Benet XVI]] el designà Arquebisbe de [[Valéncia]], i la seua presa de possessió va ser el [[18 d'abril]] de [[2009]].

==Obres==

* A la Iglesia que amo, 1989, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-0868-6.
* Cartas desde la Fe, 1995, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-1135-8.
* Beato Manuel González, el obispo de la Eucaristía, visto por tres obispos, en cooperació en Carlos Amigo Vallejo, Manuel Sánchez Mongo i Rafael Palmero Ramos. Publicat en 2001, Edibesa, Madrid, ISBN 978-84-8407-233-1.
* Siguiendo las huellas de Pedro Poveda: sacerdotes en la entraña de nuestra cultura, 2003, Madrid, Narcea. ISBN 978-84-277-1425-0.
* Ahí tienes a tu Madre, 2005, Ed. La raíz, ISBN 978-84-609-7952-4.

'''Textos pastorals'''
* Una familia que se quiere como la de Nazaret, 2006, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.
* La Iglesia, memoria y presencia de Jesucristo: siempre provocados y convertidos a la misión. 2006, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.
* A la misión desde la conversión: carta pastoral ante el Sínodo de la Iglesia en Asturias para el Tercer Milenio, en la solemnidad de la Natividad del Señor, 25 de diciembre de 2006, 2007, Arquebisbe d'Oviedo, Oviedo.

==Enllaços externs==

* Home propenc al poble i al clero: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/01/09/comunitat-valenciana-curas-progresistas-piden-osoro-hombre-cercano-pueblo-clero/540349.html
* L'Arquebisbe Carlos Osoro s'entrevista en l'entitat GAV: http://www.gav-valencianistes.com/modules.php?name=News&file=print&sid=60

[[Categoria:Arquebisbes d'Oviedo|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Càntabres|Osoro Sierra, Carlos]]

Carlos Osoro Sierra

2016-11-17T20:20:50Z

Pantera:

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|<center>L'Arquebisbe Carles Osoro</center>]]
'''Carlos Osoro Sierra''' és un [[bisbe]] espanyol naixcut el [[16 de maig]] de [[1945]] en [[Castañeda]], en [[Cantabria]], que va ser nomenat pel [[Papa]] [[Benet XVI]] per a succeir al [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] com Arquebisbe Metropolità de [[Valéncia]]. Actualment es Arquebisbe de Madrid i Vicepresident de la Conferencia Episcopal Espanyola.

==Primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogia, matemàtiques i va obtindre també el títul d'instructor elemental d'educació física. Va eixercir de Mestre en [[Santander]] en el colege "La Salle".

Ingressa en el Seminari per a Vocacions tardanes "Colege Major El Salvador" en [[Salamanca]] i despuix de realisar els estudis eclesiàstics es ordenat prevere per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo]] assistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parròquia santanderina de la Ben Apareguda el [[29 de juliol]] de [[1973]].

==Carrera eclesiàstica==

El primer destí fon la Parroquia de l'Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors i treballant preferentment en el camp de la pastoral jovenil. Es professor d'institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fon professor de l'Escola Universitaria de Formació del Professorat "Sagrats Cors", dependent de l'Iglésia i adscrita a l'[[Universitat]] de Cantabria.

En [[1975]] es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diocesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En [[1976]] s'unifiquen les Vicaries General de Pastoral i l'Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diòcesis, mantenint-se en el carrec fins [[1994]].

En [[1993]] es nomenat Canonge de la Santa iglésia Catedral Basilica de [[Santander]]. En [[1994]] el Capitul de la Catedral l'elegix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], a on inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantenint-se en el càrrec fins [[1997]].
En [[1996]] es nomenat Director del centre Associat de l'Institut Internacional de Teologia a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciències Religioses "[[San Agustí]]", dependent de l'Institut Internacional i de l'Universitat Pontifícia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santitat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Orense]] el dia 22 de Febrer de [[1997]], rebent l'ordenació episcopal en la Santa Iglésia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Orense]] pel Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santitat en [[Espanya]], acompanyat pels arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr. [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El [[7 de giner]] de [[2002]] el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolità d'[[Oviedo]], prenent possessió el [[23 de febrer]] de [[2002]], acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comité eixecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni [[2005]]-[[2008]].

El 7 de giner de [[2009]] el Papa [[Benet XVI]] el designà Arquebisbe de [[Valéncia]], i la seua presa de possessió va ser el [[18 d'abril]] de [[2009]].

==Obres==

* A la Iglesia que amo, 1989, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-0868-6.
* Cartas desde la Fe, 1995, Narcea, Madrid. ISBN 978-84-277-1135-8.
* Beato Manuel González, el obispo de la Eucaristía, visto por tres obispos, en cooperación con Carlos Amigo Vallejo, Manuel Sánchez Mongo y Rafael * Palmero Ramos. Publicado en 2001, Edibesa, Madrid, ISBN 978-84-8407-233-1.
* Siguiendo las huellas de Pedro Poveda: sacerdotes en la entraña de nuestra cultura, 2003, Madrid, Narcea. ISBN 978-84-277-1425-0.
* Ahí tienes a tu Madre, 2005, Ed. La raíz, ISBN 978-84-609-7952-4.

'''Textos pastorals'''
* Una familia que se quiere como la de Nazaret, 2006, Arzobispado de Oviedo, Oviedo.
* La Iglesia, memoria y presencia de Jesucristo: siempre provocados y convertidos a la misión. 2006, Arzobispado de Oviedo, Oviedo.
* A la misión desde la conversión: carta pastoral ante el Sínodo de la Iglesia en Asturias para el Tercer Milenio, en la solemnidad de la Natividad del Señor, 25 de diciembre de 2006, 2007, Arzobispado de Oviedo, Oviedo.
[[Categoria:Arquebisbes d'Oviedo|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia|Osoro Sierra, Carlos]]
[[Categoria:Càntabres|Osoro Sierra, Carlos]]

Carlos Osoro Sierra

2016-11-17T20:18:00Z

Pantera:

Carlos Osoro Sierra

2016-11-17T20:17:22Z

Pantera:

Brighton

2016-11-17T15:38:36Z

Pantera:

'''Brighton''' és una ciutat situada en la costa sur d'Anglaterra. Constituïx la major part de la conurbació coneguda com Brighton & Hove (formada per l'unió dels poblats de Brighton, Hove, Portslade i atres comunitats).

Conegut en l'antiguetat com Brighthelmston, Brighton data des de molt abans de la creació del llibre Domesday. Va emergir com a centre turístic durant el sigle XVIII i es va convertir en un destí principal per a viagers despuix de l'arribada del Ferrocarril en 1841. Com a conseqüència, Brighton va experimentar un ràpit creiximent de la població alcançant els 160.000 habitants en 1961. Hui en dia, Brighton és llar de més de 156.000 persones sense contar les perifèries del poblat, que en conjunt alcancen els 480.000 habitants.

Brighton rep un promig de 8 millons de turistes a l'any i posseïx una sòlida indústria financera, és també llar de dos universitats i una escola de medicina. Brighton es troba aproximadament a 1 hora en tren des de Londres.

== Punts d'interés ==

* '''El Royal Pavilion''' (Pabelló Real), és una antiga residència real construïda per mandat del Príncip Regente que més tart es convertiria en el rei Jorge IV del Regne Unit. Jorge IV va visitar per primera volta Brighton en 1786 i va ordenar la construcció del palau. El seu interior és un creuament delirant d'estils asiàtics. El Príncip Regente, en 1786, va llogar Brighton House, una casa de camp. Este tipo de casa era molt popular a finals del sigle XVIII perque encaixava en l'idea de romanticisme. Era una casa menuda en vistes a la mar. En 1787 va començar a millorar i engrandir la casa. Va ser molt influït per l'arquitectura francesa neo-clàssica, açò era molt diferent a l'idea de romanticisme. En aquells temps estava de moda per a les persones riques realisar un ‘gran viage’ per Europa. El príncip va ser influït també per les ruïnes de Roma i va incorporar estes idees de simetria, harmonia i simplicitat. En estes idees va construir lo que va anar el Marina Pavilion. Entre 1802 i 1804 l'interior va ser decorat en l'estil cridat chinoiserie. Això estava molt de moda durant el sigle XVIII. En 1803 es varen construir els estables. Ara els estables són el Dome. En 1815 el Marine Pavilion va ser ampliat. El nou exterior va ser influït per l'estètica índia. Les obres varen finalisar en 1823, i es va convertir en el Royal Pavilion.

* '''El Brighton Pier''' (Moll de Brighton) és un dels molls més antics i llarcs del món. Medix aproximadament 524 metros. La seua construcció va començar en 1891 i va ser obert al públic en maig de 1899. És també un dels molls més visitats del món.

* '''El West Pier''' (Moll Oest) ya no és accessible des de la vora per la caiguda de la passarela que ho unia en la terra. En 2003 la sala de concerts del Moll va sofrir un incendi per causes desconegudes. En l'actualitat, el moll és pràcticament inexistent i només es pot vore l'esquelet de lo que alguna volta va ser el moll més famós del món.

* '''L'i360''' (Ull 360) és una torre d'observació de 183 metros que serà construïda com a tongada de l'antic West Pier. La moderna torre va ser dissenyada pels mateixos arquitectes del London Eye en Londres. En funcionament i oberta al public des de l'any 2015.

* '''El Brighton Museum and Art Gallery''' (Museu i Galeria d'Art de Brighton) està situat en el Quarter Cultural junt al Pabelló Real, allí s'exhibixen diferents tesors de l'art Britànic i Europeu, aixina com també atres peces provinents d'Amèrica i atres paisos.

== Geografia ==
* Altitut: 22 metros.
* Latitut: 50º 49' 42" N
* Llongitut: 000º 08' 22" O

Russafa

2016-11-17T15:37:32Z

Pantera: /* Patrimoni */

{{Infobox pobles
|nom = Russafa<br>''Ruzafa''
|image_país =
|image_escut = [[Archiu:Escudo de Ruzafa.svg|60px]]
|image_província = [[Archiu:Valencia-Barris-Clau-Russafa.png|209px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia|Valéncia]]
|comarca =
|partit_judicial =
|coor =
|superfície = 0,878
|altitut =
|població = 25.134
|densitat = 28.626,4
|gentilici = russafí, russafenc /a, russafer /a
|llengua =
|còdic_postal =
|festes =
|alcalde =
|uep = www.ayto-valencia.es
|notes =
}}
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a [[1877]]. La seua població en [[2009]] era de 25.134 habitants, segons l'[[Ajuntament de Valéncia]].

== Topònim ==
El topònim "Ruzafa" és una castellanisació de Russafa, a la seua volta derivat de l'[[àrap]] (رصافة ''Ruṣāfatu''). En este idioma significa «jardí» i és un possible préstam del acadio rasapa, 'residència d'un governador'. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Ruṣāfa en el món àrap, entre les que destaquen les edificades en les rodalies de Basora, Bagdad i Damasc.

== Història ==
L'orige de Russafa es troba en una finca de recreació construïda per Abd Allah al-Balansi en el [[sigle IX]] a uns 2 km de la ciutat de Valéncia, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderramán I, en les proximitats de Còrdova. Dita finca va deure desaparéixer prou pronte, ya que els fills d'Al-Balansi no varen continuar residint en Valéncia, pero la zona ajardinada de la seua entorn es va conservar i va ser amprada com a lloc d'espargiment i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns atres. Al voltant de dits jardins es va originar una [[alqueria]], que és el núcleu del posterior poblat.

Pla de Russafa entre [[1811]] i [[1883]] superpost a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de Valéncia, al que va influir notablement.
El pla de Russafa va constituir una de les posicions claus per a la presa de Valéncia, com ho demostra el fet de que Álvar Fáñez acampara en els seus mesnades en ell, quan va acompanyar al destronat al-Qadir de [[Toledo]] cap a Valéncia en l'any [[1085]], o posteriorment les tropes de [[Jaume I]] en [[1238]], que varen sitiar la ciutat des d'este punt. Consta que en este lloc va residir el rei durant la campanya, i es va celebrar la capitulació de la ciutat entre Zayyan ibn Mardanish i Jaume I.

Despuix de la conquista cristiana els jardins varen ser transformats en terres de llabor, i les edificacions musulmanes transformades en alqueríes, ocupades pels conquistadors o els vassalls dels mateixos. La posterior eixamplada de la muralla de la ciutat de Valéncia, efectuat en el [[sigle XIV]], va deixar extramurs a este núcleu rural, que no va perdre el seu caràcter agrícola pese a quedar convertit en arraval. En les proximitats de la porta de Russafa de la ciutat de Valéncia es va construir al voltant de [[1860]] la Plaça de Bous de Valéncia i cinc anys despuix de la seua terminació es va procedir al derrocament de les muralles, lo que supondria el desbordament de la ciutat en direcció sur.

== Russafa com a municipi independent ==
Pla de Valéncia i les seues afores entorn a [[1840]]. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres.
En l'any [[1811]], la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes d'[[Eixample]], [[Quatre Carreres]] i [[Poblats del Sur]]) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en [[1849]] la següent descripció sobre Russafa:

{{Cita|"''L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...]''"|'''Diccionario de Madoz'''}}

Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.

Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.

== La Russafa actual ==
Durant molt temps li la va conéixer com "la terra del ganxo", degut a que molts dels seus habitants varen treballar en la recollida dels troncs de [[fusta]] que aplegaven a Valéncia provinents dels Serrans a través del [[riu Turia]], per a lo cual usaven ganchos. Actualment, esta denominació encara està palesa en molts dels noms de comerços i [[casal faller|casals fallers]] del barri.

'''Saturació despuix de la reurbanisació.'''

Despuix d'un periodo de precarisació i abandó es va efectuar una reurbanisació completa en lo que va passar de ser un lloc denostat pels mijos de comunicació a promocionar-se com a barri de moda. En l'actualitat sofrix un problema de saturació acústica per l'oci nocturn i la massificació de terrats.

== Patrimoni ==
'''Patrimoni religiós'''
* '''Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir''': Destaca l'Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir que s'alça sobre una atra anterior incendiada en [[1415]]. El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentres que a Juan Bautista Pérez i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, hui casi desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de José Mingues, es termina en [[1740]]. Incendiada en [[1936]] pels republicans, es reconstruïx en 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor. Li la coneix en el sobrenom de "Catedral de Russafa".

* '''Convent La nostra Senyora dels Àngels''': Un atre monument religiós en matisos històrics és el Convent La nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El [[22 d'abril]] de [[1238]], Jaume I d'Aragó va instalar el seu campament en Russafa, per a sitiar la ciutat de Valéncia; el [[14 de setembre]] iniciava conversacions en Zayán, rei moro de Valéncia, culminant en la rendició de Valéncia el 29 del mateix més, firmant dita rendició en el lloc que ocupa hui este convent. El rei Jaume I i el seu eixèrcit varen fer la seua entrada en Valéncia el [[9 d'octubre]]. Es pot vore en la seua frontera principal una placa commemorativa de dit acontenyiment històric.

'''Patrimoni civil'''
* '''Mercat Municipal de Russafa''': Un atre dels monuments més característics d'este barri valencià, és el Mercat Municipal de Russafa. Va ser proyectat per Julio Bellot Senet, segons acort de l'Ajuntament de [[1954]] i iniciades les obres a fins de maig de [[1957]]. Es troba situat en el núcleu de la barriada de Russafa, front a l'iglésia barroca de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir.

* '''Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó''': Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Russafa}}

[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

Brighton

2016-11-17T15:32:56Z

Pantera:

Brighton és una ciutat situada en la costa sur d'Anglaterra. Constituïx la major part de la conurbació coneguda com Brighton & Hove (formada per l'unió dels poblats de Brighton, Hove, Portslade i atres comunitats).

Conegut en l'antiguetat com Brighthelmston, Brighton data des de molt abans de la creació del llibre Domesday. Va emergir com a centre turístic durant el sigle XVIII i es va convertir en un destí principal per a viagers despuix de l'arribada del Ferrocarril en 1841. Com a conseqüència, Brighton va experimentar un ràpit creiximent de la població alcançant els 160.000 habitants en 1961. Hui en dia, Brighton és llar de més de 156.000 persones sense contar les perifèries del poblat, que en conjunt alcancen els 480.000 habitants.

Brighton rep un promig de 8 millons de turistes a l'any i posseïx una sòlida indústria financera, és també llar de dos universitats i una escola de medicina. Brighton es troba aproximadament a 1 hora en tren des de Londres.

== Punts d'interés ==

* '''El Royal Pavilion''' (Pabelló Real), és una antiga residència real construïda per mandat del Príncip Regente que més tart es convertiria en el rei Jorge IV del Regne Unit. Jorge IV va visitar per primera volta Brighton en 1786 i va ordenar la construcció del palau. El seu interior és un creuament delirant d'estils asiàtics. El Príncip Regente, en 1786, va llogar Brighton House, una casa de camp. Este tipo de casa era molt popular a finals del sigle XVIII perque encaixava en l'idea de romanticisme. Era una casa menuda en vistes a la mar. En 1787 va començar a millorar i engrandir la casa. Va ser molt influït per l'arquitectura francesa neo-clàssica, açò era molt diferent a l'idea de romanticisme. En aquells temps estava de moda per a les persones riques realisar un ‘gran viage’ per Europa. El príncip va ser influït també per les ruïnes de Roma i va incorporar estes idees de simetria, harmonia i simplicitat. En estes idees va construir lo que va anar el Marina Pavilion. Entre 1802 i 1804 l'interior va ser decorat en l'estil cridat chinoiserie. Això estava molt de moda durant el sigle XVIII. En 1803 es varen construir els estables. Ara els estables són el Dome. En 1815 el Marine Pavilion va ser ampliat. El nou exterior va ser influït per l'estètica índia. Les obres varen finalisar en 1823, i es va convertir en el Royal Pavilion.

* '''El Brighton Pier''' (Moll de Brighton) és un dels molls més antics i llarcs del món. Medix aproximadament 524 metros. La seua construcció va començar en 1891 i va ser obert al públic en maig de 1899. És també un dels molls més visitats del món.

* '''El West Pier''' (Moll Oest) ya no és accessible des de la vora per la caiguda de la passarela que ho unia en la terra. En 2003 la sala de concerts del Moll va sofrir un incendi per causes desconegudes. En l'actualitat, el moll és pràcticament inexistent i només es pot vore l'esquelet de lo que alguna volta va ser el moll més famós del món.

* '''L'i360''' (Ull 360) és una torre d'observació de 183 metros que serà construïda com a tongada de l'antic West Pier. La moderna torre va ser dissenyada pels mateixos arquitectes del London Eye en Londres. En funcionament i oberta al public des de l'any 2015.

* '''El Brighton Museum and Art Gallery''' (Museu i Galeria d'Art de Brighton) està situat en el Quarter Cultural junt al Pabelló Real, allí s'exhibixen diferents tesors de l'art Britànic i Europeu, aixina com també atres peces provinents d'Amèrica i atres paisos.

== Geografia ==
* Altitut: 22 metros.
* Latitut: 50º 49' 42" N
* Llongitut: 000º 08' 22" O

Brighton

2016-11-17T15:32:01Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Brighton és una ciutat situada en la costa sur d'Anglaterra. Constituïx la major part de la conurbació coneguda com Brighton & Hove (formada per l'unió dels...»

MasterChef Celebrity

2016-11-16T13:01:36Z

Pantera: /* Format */

'''MasterChef Celebrity''' és un programa de [[televisió]] gastronòmic que busca al millor cuiner famós d'[[Espanya]]. El format està basat en un espai de televisió britànic de cuina en el mateix títul. Televisió Espanyola produïx el programa en colaboració en Shine Iberia. El seu esteno va ser ell [[6 de novembre]] de [[2016]], esta presentat per Eva González actual presentadora de la versió amateur, i en el jurat també present en l'atre programa Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samanta Vallejo-Nágera.

== Història ==

A principis de l'any 2016 es va confirmar que [[TVE 1|La 1]] estava preparant una nova edició del programa MasterChef (Espanya) pero que esta volta contaria en famosos exponent els seus dots culinàries. Varen passar uns mesos fins que el dia [[13 de juny]] de 2016 es varen confirmar les primeres participacions oficials, la de l'actora Loles León i la de l'actor Fernando Tejero, abdós coneguts per les exitoses séries Ací no hi ha qui vixca i La que se avecina.

Uns dies despuix es varen confirmar les participacions de la cantant Chiqueta Pastori i de l'actora Guillén Cuervo. El dia [[15 de juny]] de 2016 es va confirmar la participació de la cantant María del Monte , encara que es va posar en dubte la seua participació per problemes d'agenda i va ser substituïda per la model Estefanía Luyk. No obstant, abdós participaren en el programa.

El dia [[16 de juny]] de 2016 es confirma la participació de Fonsi Nieto. Un dia més tart, el [[17 de juny]] de 2016 es varen confirmar les participacions del matrimoni compost pel Cordobés i Virginia Troconis, ademés de la de l'actor i cantant Miguel Ángel Muñoz.

== Format ==
Les proves a les que tindran que fer front els participants són:

* Caixa misteriosa (prova inicial): Els concursants rebran un o més ingredients que deuen utilisar en el plat a cuinar d'alguna forma, be al seu estil, o ben seguint les indicacions o consells que haja donat el jurat. Una volta terminat el temps els juges «delliberen» i els dos o tres millors plats seran els capitans de la següent prova. El millor aspirant serà recompensat d'alguna forma, generalment en l'immunitat, assegurant-se la seua permanència en el concurs una semana més.
* Prova per equips: Esta prova es realisarà fòra de les cuines de Masterchef, generalment per a cuinar per a personalitats públiques o reconegudes. Els concursants es dividixen en dos equips, roig i blau, i el capità de cadascun deu triar als integrants i el menú a cuinar, començant el millor de la prova inicial. Els concursants tindran que cuinar de forma organisada per a conseguir traure tots els plats a temps. L'equip pijor valorat tindrà que enfrontar-se a la prova d'eliminació.
* Prova d'eliminació: L'equip o els concursants que millor ho hagen fet en la prova anterior estaran exents d'esta prova i observaran als seus companyers que han perdut. Els concursants perdedors deuran cuinar la recepta que indique el jurat. El jurat «delliberarà» i l'amo/a de el «pijor» plat abandonarà el programa definitivament.
* Prova de pressió (prova inicial): És la prova més dura. Una o vàries estreles importants de la cuina visitarà el programa, els ensenyarà una de les seues creacions mestres i la tindran que reproduir de la manera més fidedigna possible a l'original seguint les indicacions i els passos del mestre.
* Repte creatiu (prova inicial): Els aspirants seran llimitats a usar uns ingredients, i en ells deuran cuinar el plat que decidixquen, tractant de que els ingredients proposts combinen de forma adequada. El jurat pot donar-los indicacions.

== Presentadora ==

La presentadora d'esta primera edició és:
Eva González, gales semanals i gala final en plató.

== Referències ==

* http://www.formulatv.com/noticias/61109/audiencias-6-noviembre-masterchef-celebrity-estreno-lidera/
* http://www.vanitatis.elconfidencial.com/television/2016-07-01/maria-del-monte-abandona-masterchef-celebrity-estefania-luyk_1227007/

[[Categoria:Televisió]]

MasterChef Celebrity

2016-11-16T13:00:49Z

Pantera:

'''MasterChef Celebrity''' és un programa de [[televisió]] gastronòmic que busca al millor cuiner famós d'[[Espanya]]. El format està basat en un espai de televisió britànic de cuina en el mateix títul. Televisió Espanyola produïx el programa en colaboració en Shine Iberia. El seu esteno va ser ell [[6 de novembre]] de [[2016]], esta presentat per Eva González actual presentadora de la versió amateur, i en el jurat també present en l'atre programa Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samanta Vallejo-Nágera.

== Història ==

A principis de l'any 2016 es va confirmar que [[TVE 1|La 1]] estava preparant una nova edició del programa MasterChef (Espanya) pero que esta volta contaria en famosos exponent els seus dots culinàries. Varen passar uns mesos fins que el dia [[13 de juny]] de 2016 es varen confirmar les primeres participacions oficials, la de l'actora Loles León i la de l'actor Fernando Tejero, abdós coneguts per les exitoses séries Ací no hi ha qui vixca i La que se avecina.

Uns dies despuix es varen confirmar les participacions de la cantant Chiqueta Pastori i de l'actora Guillén Cuervo. El dia [[15 de juny]] de 2016 es va confirmar la participació de la cantant María del Monte , encara que es va posar en dubte la seua participació per problemes d'agenda i va ser substituïda per la model Estefanía Luyk. No obstant, abdós participaren en el programa.

El dia [[16 de juny]] de 2016 es confirma la participació de Fonsi Nieto. Un dia més tart, el [[17 de juny]] de 2016 es varen confirmar les participacions del matrimoni compost pel Cordobés i Virginia Troconis, ademés de la de l'actor i cantant Miguel Ángel Muñoz.

== Format ==
Les proves a les que tindran que fer front els participants són:

* Caixa misteriosa (prova inicial): Els concursants rebran un o més ingredients que deuen utilisar en el plat a cuinar d'alguna forma, be al seu estil, o ben seguint les indicacions o consells que haja donat el jurat. Una volta terminat el temps els juges «delliberen» i els dos o tres millors plats seran els capitans de la següent prova. El millor aspirant serà recompensat d'alguna forma, generalment en l'immunitat, assegurant-se la seua permanència en el concurs una semana més.
* Prova per equips: Esta prova es realisarà fòra de les cuines de Masterchef, generalment per a cuinar per a personalitats públiques o reconegudes. Els concursants es dividixen en dos equips, roig i blau, i el capità de cadascun deu triar als integrants i el menú a cuinar, començant el millor de la prova inicial. Els concursants tindran que cuinar de forma organisada per a conseguir traure tots els plats a temps. L'equip pijor valorat tindrà que enfrontar-se a la prova d'eliminació.
* Prova d'eliminació: L'equip o els concursants que millor ho hagen fet en la prova anterior estaran exents d'esta prova i observaran als seus companyers que han perdut. Els concursants perdedors deuran cuinar la recepta que indique el jurat. El jurat «delliberarà» i l'amo/a de el «pijor» plat abandonarà el programa definitivament.
* Prova de pressió (prova inicial): És la prova més dura. Una o vàries estreles importants de la cuina visitarà el programa, els ensenyarà una de les seues creacions mestres i la tindran que reproduir de la manera més fidedigna possible a l'original seguint les indicacions i els passos del mestre.
Repte creatiu (prova inicial): Els aspirants seran llimitats a usar uns ingredients, i en ells deuran cuinar el plat que decidixquen, tractant de que els ingredients proposts combinen de forma adequada. El jurat pot donar-los indicacions.

== Presentadora ==

La presentadora d'esta primera edició és:
Eva González, gales semanals i gala final en plató.

== Referències ==

* http://www.formulatv.com/noticias/61109/audiencias-6-noviembre-masterchef-celebrity-estreno-lidera/
* http://www.vanitatis.elconfidencial.com/television/2016-07-01/maria-del-monte-abandona-masterchef-celebrity-estefania-luyk_1227007/

[[Categoria:Televisió]]

MasterChef Celebrity

2016-11-16T00:29:29Z

Pantera: /* Presentadora */

MasterChef Celebrity és un programa de televisió gastronòmic que busca al millor cuiner famós d'Espanya. El format està basat en un espai de televisió britànic de cuina en el mateix títul. Televisió Espanyola produïx el programa en colaboració en Shine Iberia. La seua estrena va ser ell 6 de novembre de 2016, esta presentat per Eva González actual presentadora de la versió amateur, i en el jurat també present en l'atre programa Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samanta Vallejo-Nágera.

== Història ==

A principis de l'any 2016 es va confirmar que La 1 estava preparant una nova edició del programa MasterChef (Espanya) pero que esta volta contaria en famosos exponent els seus dots culinàries. Varen passar uns mesos fins que el dia 13 de juny de 2016 es varen confirmar les primeres participacions oficials, la de l'actora Loles León i la de l'actor Fernando Tejero, abdós coneguts per les exitoses séries Ací no hi ha qui vixca i La que se avecina.

Uns dies despuix es varen confirmar les participacions de la cantant Chiqueta Pastori i de l'actora Guillén Cuervo. El dia 15 de juny de 2016 es va confirmar la participació de la cantant María del Monte , encara que es va posar en dubte la seua participació per problemes d'agenda i va ser substituïda per la model Estefanía Luyk. No obstant, abdós participaren en el programa.

El dia 16 de juny de 2016 es confirma la participació de Fonsi Nieto. Un dia mes vesprada, el 17 de juny de 2016 es varen confirmar les participacions del matrimoni compost pel Cordobés i Virginia Troconis, ademés de la de l'actor i cantant Miguel Ángel Muñoz.

== Presentadora ==

El presentadora d'esta primera edició és:
Eva González, gales semanals i gala final en plató.

MasterChef Celebrity

2016-11-16T00:29:09Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «MasterChef Celebrity és un programa de televisió gastronòmic que busca al millor cuiner famós d'Espanya. El format està basat en un espai de televisió bri...»

MasterChef Celebrity és un programa de televisió gastronòmic que busca al millor cuiner famós d'Espanya. El format està basat en un espai de televisió britànic de cuina en el mateix títul. Televisió Espanyola produïx el programa en colaboració en Shine Iberia. La seua estrena va ser ell 6 de novembre de 2016, esta presentat per Eva González actual presentadora de la versió amateur, i en el jurat també present en l'atre programa Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samanta Vallejo-Nágera.

== Història ==

A principis de l'any 2016 es va confirmar que La 1 estava preparant una nova edició del programa MasterChef (Espanya) pero que esta volta contaria en famosos exponent els seus dots culinàries. Varen passar uns mesos fins que el dia 13 de juny de 2016 es varen confirmar les primeres participacions oficials, la de l'actora Loles León i la de l'actor Fernando Tejero, abdós coneguts per les exitoses séries Ací no hi ha qui vixca i La que se avecina.

Uns dies despuix es varen confirmar les participacions de la cantant Chiqueta Pastori i de l'actora Guillén Cuervo. El dia 15 de juny de 2016 es va confirmar la participació de la cantant María del Monte , encara que es va posar en dubte la seua participació per problemes d'agenda i va ser substituïda per la model Estefanía Luyk. No obstant, abdós participaren en el programa.

El dia 16 de juny de 2016 es confirma la participació de Fonsi Nieto. Un dia mes vesprada, el 17 de juny de 2016 es varen confirmar les participacions del matrimoni compost pel Cordobés i Virginia Troconis, ademés de la de l'actor i cantant Miguel Ángel Muñoz.

== Presentadora ==

El presentadora d'esta primera edició és:

Eva González, gales semanals i gala final en plató.

Big Fish

2016-11-08T03:18:17Z

Pantera:

Big Fish —coneguda en Espanya pel seu títul original i en Hispanoamèrica com El gran pez (El gran peix)— és una película de 2003 dirigida per Tim Burton i escrita per John August. Està basada en la novela Big Fish: A Novell of Mythic Proportions de Daniel Wallace i protagonisada per Ewan McGregor, Albert Finney, Billy Crudup, Jessica Lange, Marion Cotillard, Alison Lohman, Steve Buscemi, Helena Bonham Carter i Danny DeVito, entre uns atres.

La película anava a ser dirigida per Steven Spielberg abans que Burton s'encarregara del proyecte, despuix de la mort del seu propi pare. Es va filmar en Alabama i té menys elements gòtics que atres películes de Burton com Edward Scissorhands i Sleepy Hollow. La película va rebre quatre nominacions per als Globos d'Or i una nominació per als Oscar.

Big Fish

2016-11-08T03:17:39Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Big Fish —coneguda en Espanya pel seu títul original i en Hispanoamèrica com El gran peix— és una película de 2003 dirigida per Tim Burton i escrita per...»

Big Fish —coneguda en Espanya pel seu títul original i en Hispanoamèrica com El gran peix— és una película de 2003 dirigida per Tim Burton i escrita per John August. Està basada en la novela Big Fish: A Novell of Mythic Proportions de Daniel Wallace i protagonisada per Ewan McGregor, Albert Finney, Billy Crudup, Jessica Lange, Marion Cotillard, Alison Lohman, Steve Buscemi, Helena Bonham Carter i Danny DeVito, entre uns atres.

La película anava a ser dirigida per Steven Spielberg abans que Burton s'encarregara del proyecte, despuix de la mort del seu propi pare. Es va filmar en Alabama i té menys elements gòtics que atres películes de Burton com Edward Scissorhands i Sleepy Hollow. La película va rebre quatre nominacions per als Globos d'Or i una nominació per als Oscar.

Nacionalisme catòlic

2016-10-10T19:46:34Z

Pantera: /* Doctrina */

: No deu confondre's en ''[[Nacionalcatolicisme]].
El '''nacionalisme catòlic''' és una [[doctrina]] i un moviment polític [[Nacionalisme|nacionaliste]] i [[Catolicisme|catòlic]] fundat en la filosofia tomista, la [[Doctrina Social de l'Iglésia]] i el [[catolicisme social]].

== Doctrina ==
* En general, les seues posicions coincidixen en les de la [[Iglésia catòlica]]. I, en particular, en la visió social i política dels Papes [[León XIII]], Sant [[Pío X]], [[Pío XI]], [[Pío XII]] i [[Juan XXIII]].
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
* És [[Dret natural|iusnaturalista]].
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per la qual cosa rebuja el [[abort]].
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat.
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a la [[anarquia]].
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]).
* Propicia un [[corporativisme]] [[Horisontalitat|horisontal]].
* Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
* És [[Anticomunisme|anticomunista]].
* S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]].
* És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells paisos en que es realisa).
* En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]].
* Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]].
* No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del [[nazisme]]. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica ''Mit brennender Sorge'', dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, ''Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques.'' El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
* No té cap relació en el [[separatisme]].
* S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]].
* Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic.
* En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.

[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Història política]]
[[Categoria:Nacionalisme]]

Pirotècnia

2016-10-08T20:25:28Z

Pantera:

Es diu pirotècnia als dispositius que estan preparats per a que ocórreguen reaccions pirotècniques en el seu interior. Les reaccions pirotècniques ocorren per combustió no explosiva de materials, que poden generar llames, purnes i fums. Els dispositius pirotècnics poden contindre també elements per a que ocórreguen algunes reaccions explosives controlades. Les reaccions pirotècniques poden estar iniciades per elements elèctrics, i després encendre dispositius pirotècnics que permeten programar l'ocurrència d'atres reaccions pirotècniques. Els dispositius pirotècnics que tenen efectes visuals, sonors i fumigens en una finalitat lúdica i d'espectàcul són coneguts com a "fòcs artificials", "fòcs d'artifici" o "jocs pirotècnics", l'expressió última és en ocasions reemplaçada incorrectament per «fòcs pirotècnics» la qual cosa és un pleonasme. S'ampren en exhibicions, festejos, festivitats, celebracions, natalicis, commemoracions, etc. Es considera tot un art, ya que són múltiples les variacions, jocs i tècniques en que conta l'artesà pirotècnic, i sempre en constant innovació. Pero la pirotècnia inclou ademés tota una gama per a us agrícola, industrial, etc.

== Matèries primeres ==

* Pólvora negra.
* Pols d'acer, zinc i cobre.
* Clorat de potassi.
* Clorur de calci.
* Nitrat de coure, de bari, d'estronci.
* Clorur de liti.

== Normativa per a Espanya ==

En Espanya recentment va entrar en vigor el Nou Reglament d'Artículs Pirotècnics i Cartuchería RD 563/20101 i posterior modificació pel Real decret 1335-20122 en el que s'adapta a la Directiva 2007/23/CE, i deroga l'anterior normativa. Este nou text separa els explosius de la pirotècnia, que fins hui es regien per la mateixa llei. També determina les restriccions i llegislació per a l'us, comerç i fabricació d'artículs de pirotècnia, aixina com otorga a les entitats locals autoritat per a autorisar el dispar i l'us dels fòcs artificials.

Els particulars solament tenen permesa l'utilisació d'artículs de pirotècnia de Categoria I (usuaris majors de 12 anys), II (majors de 16 anys) i III (majors de 18).

Tradicionalment la gama pirotècnica apta per a particulars es llimitava a petarts més o menys potents i vengales, pero actualment es comercialisen fonts i bateries de conseguits efectes visuals. En estos dispositius s'activen, encenent una sola mecha, múltiples proyectils que van esclatant de manera rítmica i en garanties de seguritat, sempre que es manegen de manera racional i guardant la deguda distància.

== Referències ==

* Reglament d'Artículs Pirotècnics i Cartuchería @RD 563/2010. http://www.pirofan.com/normativa/
* Posterior modificació pel Real decret 1335-2012. http://www.stbseguros.com/pdf/RD-1335-2012.pdf

Pirotècnia

2016-10-08T20:25:01Z

Pantera:

Pirotècnia

2016-10-08T20:21:48Z

Pantera:

Pirotècnia

2016-10-08T20:21:29Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Es diu pirotècnia als dispositius que estan preparats per a que ocórreguen reaccions pirotècniques en el seu interior. Les reaccions pirotècniques ocorren p...»

Rafael Conde (el Titi)

2016-10-06T15:06:29Z

Pantera: /* El seu amor per Valéncia */

Rafael Conde Santiago (Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1938 - Valéncia, 19 d'agost de 2002), conegut pel nom artístic del Titi, va anar un artiste de varietats espanyol.

== Biografia ==
Despuix de viure en Màlaga, als 19 anys va aplegar a Valéncia, on va fer la seua primera actuació en el teatre Alkázar, en l'espectàcul Pluja d'estreles.

Alguns èxits seus, com Llibera't (cançó que reivindicava les llibertats homosexuals) o El gitano Colorines, junt a No em crides titi que li va donar el renom, ho varen fer passar a l'imaginari colectiu de la cançó de varietats en la Comunitat Valenciana, tornant-se una referència ineludible d'escenaris i festejos.

Va viure en Valéncia fins a la seua mort, en l'any 2002. Va fallir en l'Hospital Doctor Peset de Valéncia, de «una cardiopatia severa complicada en una malaltia bronquial i hepàtica». Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat.

== El seu amor per Valéncia ==

Rafael Conde, el Titi, va residir 43 anys en la ciutat de Valéncia, era un personage molt popular del món artístic valencià dels anys 60/70/80/90.

" Valéncia lo volia i ho adorava
pel seu art generós sense igual,
era el rei famós de la cançó
en la millor época del seu apogeu,
Valéncia ho adopte com un fill,
guanyant-se a les seues gent en carinyo,
fent-se l'artiste més famós
d'aquells millors anys gloriosos,
de la nostra Espanya *emperaora,
en tots els racons s'escoltava
la veu del *Titi en gran emoció
en totes les seues boniques cançons
les transmetia al nostre cor. "

Encara que naixcut en Talavera de la Reina, Rafael Conde "El Titi" sempre es va considerar un Valencià més i com a tal, Valéncia ho va acollir i ho va fer fill seu. Sense negar jamai la seua homosexualitat, el Titi va saber fer-se respectar i Valéncia ho va respectar. Rafael Conde, "El Titi" es va guanyar el carinyo d'este poble. Era allà pels anys xixanta quan en Valéncia li vaig conéixer, que actuava en un dels teatres Valencians, quede molt sorprés de la forma tan gran que ténia de guanyar-se al publique en les seues cançons, el seu nom corria per tot Valéncia com un divo adorable en aquells anys xixanta, es parlava d'ell com un dels millors artiste que va donar el genere de la cançó Espanyola.
Algunes cançons dedicades a Valéncia son: "Noche de fallas", "A Valencia" o "La Maredeueta".

== Referències ==

* L'art de viure el flamenc: http://www.elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola33.html
* El Pais: http://elpais.com/diario/2002/08/20/cvalenciana/1029871088_850215.html

Rafael Conde (el Titi)

2016-10-06T15:05:59Z

Pantera:

Rafael Conde Santiago (Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1938 - Valéncia, 19 d'agost de 2002), conegut pel nom artístic del Titi, va anar un artiste de varietats espanyol.

== Biografia ==
Despuix de viure en Màlaga, als 19 anys va aplegar a Valéncia, on va fer la seua primera actuació en el teatre Alkázar, en l'espectàcul Pluja d'estreles.

Alguns èxits seus, com Llibera't (cançó que reivindicava les llibertats homosexuals) o El gitano Colorines, junt a No em crides titi que li va donar el renom, ho varen fer passar a l'imaginari colectiu de la cançó de varietats en la Comunitat Valenciana, tornant-se una referència ineludible d'escenaris i festejos.

Va viure en Valéncia fins a la seua mort, en l'any 2002. Va fallir en l'Hospital Doctor Peset de Valéncia, de «una cardiopatia severa complicada en una malaltia bronquial i hepàtica». Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat.

== El seu amor per Valéncia ==

Rafael Conde, el Titi, va residir 43 anys en la ciutat de Valéncia, era un personage molt popular del món artístic valencià dels anys 60/70/80/90.

Valéncia lo volia i ho adorava
pel seu art generós sense igual,
era el rei famós de la cançó
en la millor época del seu apogeu,
Valéncia ho adopte com un fill,
guanyant-se a les seues gent en carinyo,
fent-se l'artiste més famós
d'aquells millors anys gloriosos,
de la nostra Espanya *emperaora,
en tots els racons s'escoltava
la veu del *Titi en gran emoció
en totes les seues boniques cançons
les transmetia al nostre cor.

Encara que naixcut en Talavera de la Reina, Rafael Conde "El Titi" sempre es va considerar un Valencià més i com a tal, Valéncia ho va acollir i ho va fer fill seu. Sense negar jamai la seua homosexualitat, el Titi va saber fer-se respectar i Valéncia ho va respectar. Rafael Conde, "El Titi" es va guanyar el carinyo d'este poble. Era allà pels anys xixanta quan en Valéncia li vaig conéixer, que actuava en un dels teatres Valencians, quede molt sorprés de la forma tan gran que ténia de guanyar-se al publique en les seues cançons, el seu nom corria per tot Valéncia com un divo adorable en aquells anys xixanta, es parlava d'ell com un dels millors artiste que va donar el genere de la cançó Espanyola.
Algunes cançons dedicades a Valéncia son: "Noche de fallas", "A Valencia" o "La Maredeueta".

== Referències ==

* L'art de viure el flamenc: http://www.elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola33.html
* El Pais: http://elpais.com/diario/2002/08/20/cvalenciana/1029871088_850215.html

Rafael Conde (el Titi)

2016-10-06T15:05:44Z

Pantera:

Rafael Conde Santiago (Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1938 - Valéncia, 19 d'agost de 2002), conegut pel nom artístic del Titi, va anar un artiste de varietats espanyol.

== Biografia ==
Despuix de viure en Màlaga, als 19 anys va aplegar a Valéncia, on va fer la seua primera actuació en el teatre Alkázar, en l'espectàcul Pluja d'estreles.

Alguns èxits seus, com Llibera't (cançó que reivindicava les llibertats homosexuals) o El gitano Colorines, junt a No em crides titi que li va donar el renom, ho varen fer passar a l'imaginari colectiu de la cançó de varietats en la Comunitat Valenciana, tornant-se una referència ineludible d'escenaris i festejos.

Va viure en Valéncia fins a la seua mort, en l'any 2002. Va fallir en l'Hospital Doctor Peset de Valéncia, de «una cardiopatia severa complicada en una malaltia bronquial i hepàtica». Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat.

== El seu amor per Valéncia ==

Rafael Conde, el Titi, va residir 43 anys en la ciutat de Valéncia, era un personage molt popular del món artístic valencià dels anys 60/70/80/90.

Valéncia lo volia i ho adorava
pel seu art generós sense igual,
era el rei famós de la cançó
en la millor época del seu apogeu,
Valéncia ho adopte com un fill,
guanyant-se a les seues gent en carinyo,
fent-se l'artiste més famós
d'aquells millors anys gloriosos,
de la nostra Espanya *emperaora,
en tots els racons s'escoltava
la veu del *Titi en gran emoció
en totes les seues boniques cançons
les transmetia al nostre cor.

Encara que naixcut en Talavera de la Reina, Rafael Conde "El Titi" sempre es va considerar un Valencià més i com a tal, Valéncia ho va acollir i ho va fer fill seu. Sense negar jamai la seua homosexualitat, el Titi va saber fer-se respectar i Valéncia ho va respectar. Rafael Conde, "El Titi" es va guanyar el carinyo d'este poble. Era allà pels anys xixanta quan en Valéncia li vaig conéixer, que actuava en un dels teatres Valencians, quede molt sorprés de la forma tan gran que ténia de guanyar-se al publique en les seues cançons, el seu nom corria per tot Valéncia com un divo adorable en aquells anys xixanta, es parlava d'ell com un dels millors artiste que va donar el genere de la cançó Espanyola.
Algunes cançons dedicades a Valéncia son: "Noche de fallas", "A Valencia" o "La Maredeueta".

== Referències ==

* L'art de viure el flamenc: http://www.elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola33.html
* El Pais: http://elpais.com/diario/2002/08/20/cvalenciana/1029871088_850215.html

Rafael Conde (el Titi)

2016-10-06T15:05:01Z

Pantera: Pàgina nova, en el contingut: «Rafael Conde Santiago (Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1938 - Valéncia, 19 d'agost de 2002), conegut pel nom artístic del Titi, va anar un art...»

Rafael Conde Santiago (Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1938 - Valéncia, 19 d'agost de 2002), conegut pel nom artístic del Titi, va anar un artiste de varietats espanyol.

== Biografia ==
Despuix de viure en Màlaga, als 19 anys va aplegar a Valéncia, on va fer la seua primera actuació en el teatre Alkázar, en l'espectàcul Pluja d'estreles.

Alguns èxits seus, com Llibera't (cançó que reivindicava les llibertats homosexuals) o El gitano Colorines, junt a No em crides titi que li va donar el renom, ho varen fer passar a l'imaginari colectiu de la cançó de varietats en la Comunitat Valenciana, tornant-se una referència ineludible d'escenaris i festejos.

Va viure en Valéncia fins a la seua mort, en l'any 2002. Va fallir en l'Hospital Doctor Peset de Valéncia, de «una cardiopatia severa complicada en una malaltia bronquial i hepàtica». Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat.

== El seu amor per Valéncia ==

RAFAEL CONDE, el TITI, va residir 43 anys en la ciutat de Valéncia, era un personage molt popular del món artístic valencià dels anys 60/70/80/90.

Valéncia lo volia i ho adorava
pel seu art generós sense igual,
era el rei famós de la cançó
en la millor época del seu apogeu,
Valéncia ho adopte com un fill,
guanyant-se a les seues gent en carinyo,
fent-se l'artiste més famós
d'aquells millors anys gloriosos,
de la nostra Espanya *emperaora,
en tots els racons s'escoltava
la veu del *Titi en gran emoció
en totes les seues boniques cançons
les transmetia al nostre cor.

Encara que naixcut en Talavera de la Reina, Rafael Conde "El Titi" sempre es va considerar un Valencià més i com a tal, Valéncia ho va acollir i ho va fer fill seu. Sense negar jamai la seua homosexualitat, el Titi va saber fer-se respectar i Valéncia ho va respectar. Rafael Conde, "El Titi" es va guanyar el carinyo d'este poble. Era allà pels anys xixanta quan en Valéncia li vaig conéixer, que actuava en un dels teatres Valencians, quede molt sorprés de la forma tan gran que ténia de guanyar-se al publique en les seues cançons, el seu nom corria per tot Valéncia com un divo adorable en aquells anys xixanta, es parlava d'ell com un dels millors artiste que va donar el genere de la cançó Espanyola.
Algunes cançons dedicades a Valéncia son: "Noche de fallas", "A Valencia" o "La Maredeueta".

== Referències ==

* L'art de viure el flamenc: http://www.elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola33.html
* El Pais: http://elpais.com/diario/2002/08/20/cvalenciana/1029871088_850215.html

Russafa

2016-09-21T17:45:33Z

Pantera: /* Patrimoni */

Russafa és un barri de la ciutat de Valencia pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a 1877. La seua població en 2009 era de 25.134 habitants, segons l'ajuntament de Valéncia.

== Topònim ==

El topònim Ruzafa és una castellanisació de Russafa, a la seua volta derivat de l'àrap ( رصافة (Ruṣāfatu). En este idioma significa «jardí» i és un possible préstam del acadio rasapa, 'residència d'un governador'. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Ruṣāfa en el món àrap, entre les que destaquen les edificades en les rodalies de Basora, Bagdad i Damasc.

== Història ==

L'orige de Russafa es troba en una finca de recreació construïda per Abd Allah al-Balansi en el sigle IX a uns 2 km de la ciutat de Valéncia, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderramán I, en les proximitats de Còrdova. Dita finca va deure desaparéixer prou pronte, ya que els fills d'Al-Balansi no varen continuar residint en Valéncia, pero la zona ajardinada de la seua entorn es va conservar i va ser amprada com a lloc d'espargiment i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns atres. Al voltant de dits jardins es va originar una alquería, que és el núcleu del posterior poblat.

Pla de Russafa entre 1811 i 1883 superpost a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de Valéncia, al que va influir notablement.
El pla de Russafa va constituir una de les posicions claus per a la presa de Valéncia, com ho demostra el fet de que Álvar Fáñez acampara en els seus mesnades en ell, quan va acompanyar al destronat al-Qadir de Toledo cap a Valéncia en l'any 1085, o posteriorment les tropes de Jaime I en 1238, que varen sitiar la ciutat des d'este punt. Consta que en este lloc va residir el rei durant la campanya, i es va celebrar la capitulació de la ciutat entre Zayyan ibn Mardanish i Jaime I.

Despuix de la conquista cristiana els jardins varen ser transformats en terres de llabor, i les edificacions musulmanes transformades en alqueríes, ocupades pels conquistadors o els vassalls dels mateixos. La posterior eixamplada de la muralla de la ciutat de Valéncia, efectuat en el sigle XIV, va deixar extramurs a este núcleu rural, que no va perdre el seu caràcter agrícola pese a quedar convertit en arraval. En les proximitats de la porta de Russafa de la ciutat de Valéncia es va construir al voltant de 1860 la Plaça de Bous de Valéncia i cinc anys despuix de la seua terminació es va procedir al derrocament de les muralles, lo que supondria el desbordament de la ciutat en direcció sur.

== Russafa com a municipi independent ==

Pla de Valéncia i les seues afores entorn a 1840. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres.
En l'any 1811, la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes d'Eixample, Quatre Carreres i Poblats del Sur) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en 1849 la següent descripció sobre Russafa:

" L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...] "

'''Diccionario de Madoz'''

Durant el S. XIX, el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en 1849 habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en 1977 pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.

Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de 1860 (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de 1870 (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el 16 de decembre de 1977 s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.

== La Russafa actual ==

Durant molt temps li la va conéixer com "la terra del ganxo", degut a que molts dels seus habitants varen treballar en la recollida dels troncs de fusta que aplegaven a Valéncia provinents dels Serrans a través del riu Turia, per a lo cual usaven ganchos. Actualment, esta denominació encara està palesa en molts dels noms de comerços i casals fallers del barri.

'''Saturació despuix de la reurbanisació.'''

Despuix d'un periodo de precarisació i abandó es va efectuar una reurbanisació completa en lo que va passar de ser un lloc denostat pels mijos de comunicació a promocionar-se com a barri de moda. En l'actualitat sofrix un problema de saturació acústica per l'oci nocturn i la massificació de terrats.

== Patrimoni ==

'''Patrimoni religiós'''

* Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir: Destaca l'Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir que s'alça sobre una atra anterior incendiada en 1415. El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentres que a Juan Bautista Pérez i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, hui casi desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de José Mingues, es termina en 1740. Incendiada en 1936 pels republicans, es reconstruïx en 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor. Li la coneix en el sobrenom de "Catedral de Russafa".

* Convent La nostra Senyora dels Àngels: Un atre monument religiós en matisos històrics és el Convent La nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de 1238, Jaime I d'Aragó va instalar el seu campament en Russafa, per a sitiar la ciutat de Valéncia; el 14 de setembre iniciava conversacions en Zayán, rei moro de Valéncia, culminant en la rendició de Valéncia el 29 del mateix més, firmant dita rendició en el lloc que ocupa hui este convent. El rei Jaime I i el seu eixèrcit varen fer la seua entrada en Valéncia el 9 d'octubre. Es pot vore en la seua frontera principal una placa commemorativa de dit acontenyiment històric.

'''Patrimoni civil'''

* Mercat Municipal de Russafa: Un atre dels monuments més característics d'este barri valencià, és el Mercat Municipal de Russafa. Va ser proyectat per Julio Bellot Senet, segons acort de l'Ajuntament de 1954 i iniciades les obres a fins de maig de 1957. Es troba situat en el núcleu de la barriada de Russafa, front a l'iglésia barroca de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir.

*Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó: Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians.

Russafa

2016-09-21T17:43:06Z

Pantera: /* Patrimoni */

Russafa

2016-09-21T17:42:26Z

Pantera:

Russafa és un barri de la ciutat de Valencia pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a 1877. La seua població en 2009 era de 25.134 habitants, segons l'ajuntament de Valéncia.

== Topònim ==

El topònim Ruzafa és una castellanisació de Russafa, a la seua volta derivat de l'àrap ( رصافة (Ruṣāfatu). En este idioma significa «jardí» i és un possible préstam del acadio rasapa, 'residència d'un governador'. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Ruṣāfa en el món àrap, entre les que destaquen les edificades en les rodalies de Basora, Bagdad i Damasc.

== Història ==

L'orige de Russafa es troba en una finca de recreació construïda per Abd Allah al-Balansi en el sigle IX a uns 2 km de la ciutat de Valéncia, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderramán I, en les proximitats de Còrdova. Dita finca va deure desaparéixer prou pronte, ya que els fills d'Al-Balansi no varen continuar residint en Valéncia, pero la zona ajardinada de la seua entorn es va conservar i va ser amprada com a lloc d'espargiment i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns atres. Al voltant de dits jardins es va originar una alquería, que és el núcleu del posterior poblat.

Pla de Russafa entre 1811 i 1883 superpost a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de Valéncia, al que va influir notablement.
El pla de Russafa va constituir una de les posicions claus per a la presa de Valéncia, com ho demostra el fet de que Álvar Fáñez acampara en els seus mesnades en ell, quan va acompanyar al destronat al-Qadir de Toledo cap a Valéncia en l'any 1085, o posteriorment les tropes de Jaime I en 1238, que varen sitiar la ciutat des d'este punt. Consta que en este lloc va residir el rei durant la campanya, i es va celebrar la capitulació de la ciutat entre Zayyan ibn Mardanish i Jaime I.

Despuix de la conquista cristiana els jardins varen ser transformats en terres de llabor, i les edificacions musulmanes transformades en alqueríes, ocupades pels conquistadors o els vassalls dels mateixos. La posterior eixamplada de la muralla de la ciutat de Valéncia, efectuat en el sigle XIV, va deixar extramurs a este núcleu rural, que no va perdre el seu caràcter agrícola pese a quedar convertit en arraval. En les proximitats de la porta de Russafa de la ciutat de Valéncia es va construir al voltant de 1860 la Plaça de Bous de Valéncia i cinc anys despuix de la seua terminació es va procedir al derrocament de les muralles, lo que supondria el desbordament de la ciutat en direcció sur.

== Russafa com a municipi independent ==

Pla de Valéncia i les seues afores entorn a 1840. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres.
En l'any 1811, la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes d'Eixample, Quatre Carreres i Poblats del Sur) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en 1849 la següent descripció sobre Russafa:

" L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...] "

'''Diccionario de Madoz'''

Durant el S. XIX, el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en 1849 habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en 1977 pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.

Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de 1860 (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de 1870 (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el 16 de decembre de 1977 s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.

== La Russafa actual ==

Durant molt temps li la va conéixer com "la terra del ganxo", degut a que molts dels seus habitants varen treballar en la recollida dels troncs de fusta que aplegaven a Valéncia provinents dels Serrans a través del riu Turia, per a lo cual usaven ganchos. Actualment, esta denominació encara està palesa en molts dels noms de comerços i casals fallers del barri.

'''Saturació despuix de la reurbanisació.'''

Despuix d'un periodo de precarisació i abandó es va efectuar una reurbanisació completa en lo que va passar de ser un lloc denostat pels mijos de comunicació a promocionar-se com a barri de moda. En l'actualitat sofrix un problema de saturació acústica per l'oci nocturn i la massificació de terrats.

== Patrimoni ==

'''Patrimoni religiós'''

Iglésia de Sant Valero.

Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir: Destaca l'Iglésia Parroquial de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir que s'alça sobre una atra anterior incendiada en 1415. El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentres que a Juan Bautista Pérez i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, hui casi desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de José Mingues, es termina en 1740. Incendiada en 1936 pels republicans, es reconstruïx en 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor. Li la coneix en el sobrenom de "Catedral de Russafa".

Convent La nostra Senyora dels Àngels: Un atre monument religiós en matisos històrics és el Convent La nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de 1238, Jaime I d'Aragó va instalar el seu campament en Russafa, per a sitiar la ciutat de Valéncia; el 14 de setembre iniciava conversacions en Zayán, rei moro de Valéncia, culminant en la rendició de Valéncia el 29 del mateix més, firmant dita rendició en el lloc que ocupa hui este convent. El rei Jaime I i el seu eixèrcit varen fer la seua entrada en Valéncia el 9 d'octubre. Es pot vore en la seua frontera principal una placa commemorativa de dit acontenyiment històric.

Russafa

2016-09-21T17:37:44Z

Pantera:

Russafa

2016-09-21T17:35:35Z

Pantera:

Russafa

2016-09-21T17:33:58Z

Pantera: /* Russafa com a municipi independent */

Russafa

2016-09-21T17:33:40Z

Pantera:

Russafa

2016-09-21T17:33:25Z

Pantera: