L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Josep Lluís Torró Micó

2010-12-04T18:04:38Z

Ontinyent:

[[Image:Jose_luis_torro.jpg‎|right|thumb|El periodiste JL Torró]]
'''Josep Lluis Torró Micó''' va naixer en [[Ontinyent]] en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] en [[1950]] i cursà estudis de Periodisme en l'Escola de l'Esglesia de [[Valencia]], llicenciant-se tambe en Ciencies de l'Informacio per l'Universitat de La Laguna. Com a periodiste ha traballat en numeroses publicacions, com [[Levante-EMV]], [[Mediterraneo]] [[Las Provincias]] o [[Diario de Valencia]].
== Televisio ==
A mes, ha segut cap d'informatius del Centre Territorial de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana ([[1979]]-[[1981]]), director del periódic Mediterráneo, de [[Castelló de la plana]] ([[1981]]-[[1984]]), de Canarias 7 ([[1984]]-[[1997]]). En televisio ha dirigit i presentat el programa '[[El poder valenciano]]' en [[Valencia TeVe]] i ha participat en programes de radio, com 'De dalt a baix', de [[RNE]] o en [[Radio Valencia]]-Cadena SER. A [[RTVV]] destaquen els programes 'Hui debat'; 'Bon dia Comunitat Valenciana' o '24.2 Noticies"
== Editor ==
També com a editor ha publicat "[[El libro del ceremonial de la ciudad de Valencia]]" i "El llibre d[[els furs]]". Aixina com el periodic 'Loclar' que tambe dirigix en el seu poble natal.
[[Categoria: Biografies]]
{{Traduït de|es|José_Luís_Torró}}

Emilio Attard Alonso

2010-12-04T17:58:24Z

Ontinyent: ampliacio

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort (Valéncia)|Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).

Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en [[1936]] com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]]'') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]].

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en [[1965]], i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre [[1962]] i [[1968]].

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en [[1975]] va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD).

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de [[1977]]]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]] bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste volien impondre.

En [[1981]] va deixar la direcció de la UCD a [[Valéncia]] com fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament.

Entre [[1981]] i [[1982]] fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] ([[1982]]-[[1985]]), professor de dret polític i doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]] en [[1993]].

Dona nom al consell d'Atard, la que fora la seua casa de camp a [[Fontanars dels Alforins]]

== Obres ==
* ''Vida y muerte de UCD'' ([[1983]])
* ''Conviviendo en libertad'' ([[1986]])
* ''La constitución española por dentro''
* ''Constitucionalismo español: [[1808]]-[[1978]]'' ([[1988]])
* ''Mi razón política'' (1994)]]* ''Diccionario ideológico político de la transición'' ([[1995]])
* ''Bosquejo histórico-político de la España contemporánea'' ([[1996]]).

== Enllaços externs ==
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]]'', 17 de desembre de 1997.
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnanim.

{{Traduït de|es|Emilio_Attard}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Advocats d'Espanya]]
[[Categoria:Juristes valencians]]
[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]

Lluis Fullana Mira

2010-12-04T17:55:46Z

Ontinyent: /* Catedràtic */ enllaç

[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]

R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. va nàixer en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i puja al Cel el [[21 de Juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat.

== Infància ==
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels [[franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.

== Ordenació Sacerdotal ==

El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Ordre dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc després és traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudia els cursos de Teologia. En [[1876]] va rebre la gràcia de l'ordenació sacerdotal.

== Catedràtic ==
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- va ser el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] va ser professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús va ser requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].

En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la [[Llengua Valenciana]] alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la [[Llengua Valenciana]] en [[1928]].

La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. '''Lluís Fullana i Mira''' va tocar fi en este món el [[21 de juny]] de [[1948]], en [[Madrit]], a l'edat de 77 anys.

== Acadèmic de la R.A.E. ==

El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], es mana ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.

El silló representatiu de la [[Llengua Valenciana]] devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la [[Real Acadèmia Espanyola]], del dia [[10 de març]] de [[1927]], van ser triats els nous acadèmics, conforme al citat [[Real Decret]] del [[26 de novembre]] de [[1926]], quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la [[Llengua Valenciana]].

La presa oficial de possessió es va celebrar el [[11 de novembre]] de [[1928]]. El [[Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola]], de [[decembre]] de [[1928]], en "Acuerdos y noticias", va deixar constància de l'acte:

{{cita|"Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el [[11 de Noviembre]], presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma".}}

{{cita|"Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante".}}

{{cita|"Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don [[José Alemany]], quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos".}}

En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'[[Ontinyent]]. La [[província franciscana]] va celebrar en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de [[Valéncia]], [[Ontinyent]] i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de [[Valéncia]], "[[Lo Rat Penat]]" va celebrar una solemne velà, l'any [[1929]], en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la [[Real Acadèmia Espanyola]].

Una volta establit en [[Madrit]], l'any [[1934]], el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.

== Homenages ==
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Cocentaina]] el 21 de Juliol de [[1920]].
*Nomenat Fill Predilecte de [[Benimarfull]] el 22 de Maig de [[1927]].
*Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
*Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
*Homenage en el [[Palau de Musica]] i en els [[Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l’any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la [[Llengua Valenciana]].

== Publicacions ==
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.

[[1907]]. Morfologia del verp en la [[Llengua Valenciana]].

[[1908]]. Ullada general a la Morfologia Valenciana.

[[1909]]. Estudi sobre Filologia Valenciana.

[[1914]]. Normes ortogràfiques.

[[1915]]. Gramàtica elemental de la [[Llengua Valenciana]].

[[1915]]. La Palatalisació Valenciana.

[[1915]]. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el [[Valencià]] i el [[Català]].

[[1916]]. Diferencies dialectals en la [[Llengua Valenciana]].

[[1918]]. Gramàtica elemental de la [[Llengua Valenciana]]. (2ª edició).

[[1921]]. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.

[[1922]]. Compendi de la Gramàtica Valenciana.

[[1925]]. Evolució Fonogràfica de la [[Llengua Valenciana]].

[[1926]]. Temes pràctics per a l'ensenyança de la [[Llengua Valenciana]].

[[1928]]. Evolució del verp en la [[Llengua Valenciana]].

[[1932]]. Ortografia Valenciana.

[[1933]]. Ortografia Valenciana. ( 2ª edició).

==Bibliografía==
* [[Federico Martinez Roda]]. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari. [[2006]]. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1

== Enllaços externs ==
*[http://www.elpalleter.com/formacio/valencianisme/documents/fullana.htm Documentació en "El Palleter"]
*[http://www.cfullana.org/ Colectiu Lluís Fullana]
*[http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/documents.htm Discurs d'ingrés del pare Fullana i la contestació de Josep Alemany]
*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/fullana.htm Biografia del Pare Fullana en Colectiu Aitana]
*[http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/introduccio.htm Càtedra Fullana]
*[http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/lluis_fullana-v.htm Biografia en Llengua Valenciana Si]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria: Escritors valencians]]
[[Categoria: Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria: Biografies]]

Ontinyent

2010-12-04T17:40:28Z

Ontinyent: /* Festes */ redireccio erronea

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Ontinyent''' (en [[castellà]] Ontinyent i antigament fins [[1982]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]].
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

== Festes==
La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent.
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda i embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==
[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.

[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.

[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.

[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.

[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
{{Capitals comarques}}

Dansa de la Moma

2010-12-04T17:38:15Z

Ontinyent: nova poblacio

La '''dansa de la Moma''' és una dansa popular [[Regne de Valéncia|valenciana]]. La música és molt senzilla, una [[dolçaina]] toca la melodia i un [[tabalet]] li acompanya en un ritme ternari. Se fa en diverses poblacions de [[Valéncia]], com [[Valéncia]] cap i casal,[[Ontinyent]], [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Silla]] i [[Benetússer]]. Te orige medieval i procedixen de [[França]], en [[Valéncia]] apareixen en [[1459]] en les entrades del rei [[Joan II]] i de la seua dona.

La dansa és la representació de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals, soberba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i perea (Momos), que en la dansa significa la lluita, i al final el triumfo d'aquella sobre estos.

La Virtut o La Moma, es el personage central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i en la cara totalment tapada per un vel i un antifaç, porta en el cap una corona dorada en flors blanques. La Moma porta guants blancs, en la mà dreta un palmito, i la mà esquerra un ceptre dorat arrematat per l'escut de la ciutat.

Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, miges blanque, espardenyes d'espart, cobrint-los el cap un gorro que intenta representar a un dragó, també porten un antifaç negre i uns bastons.

La Moma és una dansa en caràcter didàctic religiós en gran contingut simbòlic i que millor quadra dins de l'entorn religiós de la Festivitat del [[Corpus Christi]].

La Moma, --que curiosament sempre esta representada per un home-- és, junt en la del Cirialot, la més coneguda i representativa del [[Corpus valencià]].

==Enllaços externs==
* [http://www.corpusvalenciaamics.com Associació Amics del Corpus]

[[Categoria:Danses i balls valencians]]

La Vall d'Albaida

2010-03-05T18:12:49Z

Ontinyent:

[[Image: Mapa_del_Valle_de_Albaida.png|thumb|right|180px|Mapa de La Vall d'Albaida]]
[[Image: Localisacio_de_la_Vall_Albaida_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de La Vall d'Albaida respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]

'''La Vall d'Albaida''' (en [[castellà]]: ''Valle de Albaida''), és una comarca de la [[província de Valéncia]], [[España]], situada en [[Comunitat Valenciana]]. El seu centre administratiu és el municipi d'[[Ontinyent]].

És una de les comarques valencianes més industrials, en una important tradició de textil, vidre, cera..., encara que manté activitats agrícoles i ganaderes de manera notable. També s'observa un creiximent del sector servicis i comerç.

== Etimologia ==
Rep el seu nom perque fon formada pel [[riu Albaida]] que dona nom al primer poble pel que passa el riu, el poble d'[[Albaida]].

El nom d'Albaida es d'orige àrap, i el seu significat es referix al color de la seua terra (lliteralment significa ''terra blanca'').

Per esta mateixa rao la seua marca de promocio es "vallblanca".

== Geografia ==
Llimita al nort en les comarques de [[La Costera]], a l'est en [[La Safor]] i al sur en [[El Comtat]] i [[L'Alcoyà]] i a l'oest en [[L'Alt Vinalopó]] (estes últimes tres, pertanyents a la [[província d'Alacant]]).

El [[riu Albaida]] travessa de sur a nort tota la comarca.

===== Pobles de La Vall d'Albaida =====
* [[Ontinyent]]. Població: 36.695 hab. Superfície: 125,40 km². Densitat: 292,62 hab./km².
* [[L'Olleria]]. Població: 8.106 hab. Superfície: 32,20 km². Densitat: 251,73 hab./km².
* [[Albaida]]. Població: 6.269 hab. Superfície: 35,40 km². Densitat: 177,09 hab./km².
* [[Benigànim]]. Població: 6.150 hab. Superfície: 33,40 km². Densitat: 184,13 hab./km².
* [[Ayelo de Malferit]]. Població: 4.532 hab. Superfície: 27,10 km². Densitat: 167,23 hab./km².
* [[Bocairent]]. Població: 4.444 hab. Superfície: 97,00 km². Densitat: 45,81 hab./km².
* [[Lluchent]]. Població: 2.571 hab. Superfície: 40,10 km². Densitat: 64,11 hab./km².
* [[La Pobla del Duc]]. Població: 2.561 hab. Superfície: 18,90 km². Densitat: 135,50 hab./km².
* [[Quatretonda]]. Població: 2.513 hab. Superfície: 43,20 km². Densitat: 58,17 hab./km².
* [[Castelló de les Guerres]]. Població: 2.391 hab. Superfície: 19,10 km². Densitat: 125,18 hab./km².
* [[Atzeneta d'Albaida]]. Població: 2.364 hab. Superfície: 16,20 km². Densitat: 145,92 hab./km².
* [[Montaverner]]. Població: 1.833 hab. Superfície: 7,40 km². Densitat: 247,70 hab./km².
* [[Alfarrasí]]. Població: 1.297 hab. Superfície: 6,40 km². Densitat: 202,65 hab./km².
* [[Agullent]]. Població: 1.285 hab. Superfície: 6,10 km². Densitat: 210,65 hab./km².
* [[Fontanars]]. Població: 1.014 hab. Superfície: 74,70 km². Densitat: 13,57 hab./km².
* [[Bèlgida]]. Població: 701 hab. Superfície: 17,30 km². Densitat: 40,52 hab./km².
* [[Montichelvo]]. Població: 626 hab. Superfície: 8,20 km². Densitat: 76,34 hab./km².
* [[Benicolet]]. Població: 577 hab. Superfície: 11,30 km². Densitat: 51,06 hab./km².
* [[Palomar]]. Població: 555 hab. Superfície: 7,80 km². Densitat: 71,15 hab./km².
* [[Otos]]. Població: 520 hab. Superfície: 11,10 km². Densitat: 46,84 hab./km².
* [[Salem]]. Població: 482 hab. Superfície: 8,60 km². Densitat: 56,04 hab./km².
* [[Guadasséquies]]. Població: 430 hab. Superfície: 3,30 km². Densitat: 130,30 hab./km².
* [[Ràfol de Salem]]. Població: 421 hab. Superfície: 4,30 km². Densitat: 97,90 hab./km².
* [[Bellús]]. Població: 387 hab. Superfície: 9,50 km². Densitat: 40,73 hab./km².
* [[Benissoda]]. Població: 361 hab. Superfície: 4,00 km². Densitat: 90,00 hab./km².
* [[Terrateig]]. Població: 343 hab. Superfície: 6,30 km². Densitat: 54,44 hab./km².
* [[Beniajar]]. Població: 260 hab. Superfície: 11,40 km². Densitat: 22,80 hab./km².
* [[Bufalí]]. Població: 203 hab. Superfície: 3,20 km². Densitat: 63,43 hab./km².
* [[Benissuera]]. Població: 199 hab. Superfície: 1,90 km². Densitat: 104,73 hab./km².
* [[Ayelo de Rugat]]. Població: 197 hab. Superfície: 7,80 km². Densitat: 25,25 hab./km².
* [[Pinet]]. Població: 190 hab. Superfície: 11,90 km². Densitat: 15,96 hab./km².
* [[Rugat]]. Població: 174 hab. Superfície: 3,10 km². Densitat: 56,12 hab./km².
* [[Carrícola]]. Població: 94 hab. Superfície: 4,60 km². Densitat: 20,43 hab./km².
* [[Sant Pere]]. Població: 38 hab. Superfície: 3,80 km². Densitat: 10,00 hab./km².
* Total població: 90.783 hab.
* Total superfície: 721,64 km².
* Total densitat: 125,80 hab./km².

==Comunicacions==
La [[CV-40]] en forma d'autovia: de la [[N-340]] i passa per [[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]] i [[Benissoda]], unint-se a la N-340 camí d'[[Alcoy]].
De la carretera CV-40 partix la [[CV-60]], que nos acosta a [[Montaverner]], [[Montichelvo]], etc...
Una ampla ret de carreteres comarcals unixen tota La Vall d'Albaida. La N-340 va paralela a la CV-40, passant per les poblacions de [[Bellús]], [[Guadasséquies]], [[Alfarrasí]], [[Montaverner]], [[Palomar]], [[Albaida]] i posteriorment [[Alcoy]].
La llínea férrea [[Valéncia]]-[[Alcoy]] té estacions i parades en la comarca, la primera [[Benigànim]] i l'última d'elles la d'[[Ontinyent]]. Les llínees regulars d'autobusos [[Valéncia]]-[[Villena]] [[Valéncia]]-[[Alcoy]]-[[Ontinyent]]-[[Gandia]] recorren molts pobles de la comarca.

La rica i ampla oferta gastronòmica, natural, artística i cultural juntament a activitats deportives o d'aventura faran que el viager fruïxca de la visita d'estes terres.

== Llengua ==
{{VT|Predomini llingüístic}}
La comarca se troba situada dins de l'àmbit llingüístic valenciaparlant.

== Comarca històrica ==
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
La Vall d'Albaida és una comarca històrica que ya apareixia en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]], sense cap modificació en la seua delimitació comarcal.

== Veja's també ==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.saudites.com/ Comparsa Saudites d'Ontinyent]
* [http://www.mancovall.com Web de la Mancomunitat de Municipis de La Vall d'Albaida]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Valle_de_Albaida}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]

Emili Casanova Herrero

2010-03-05T14:22:29Z

Ontinyent: /* Estudis i càrrecs */

[[Image:casanova.jpg|right|thumb|<center>'''Emili Casanova'''</center>]]
'''Emili Casanova Herrero''' és un filòlec [[valencià]] naixcut en [[Agullent]] l'any [[1956]].

==Estudis i càrrecs==

Doctorat en Filologia Hispànica per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1981]] ab una tesis sobre "El lèxic de Antoni Canals", dirigida per el Dr. [[Manuel Sanchis Guarner]], en la que obtingué el premi Extraordinari de Doctorat.

Professor ajudant de l'[[Universitat de Navarra]] ([[1978]]-[[1980]]), ajudant de la de [[Valéncia]] ([[1980]]-[[1981]]), encarregat de curs ([[1981]]-[[1984]]) i titular des del curs [[1984]]-[[1985]]. Ha segut també professor de Ciències de l'informació del [[CEU]] San Pablo de [[Valéncia]] del curs [[1986]]-[[1987]] al [[1999]]-[[2000]]. Promotor del Institut d'Estudis de la [[Vall d'Albaida]], membre de l'associació [[La Nostra Terra]], es també membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i membre de la [[Junta Calificadora de Coneiximents del Valencià]]. Ha segut membre del Consell General del Institut Interuniversitari de [[Filologia Valenciana]] des de l'any [[1982]] fins al [[2000]] i president de la [[Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals]].

==Publicacions==
Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes: Onomàstica, Gramàtica històrica, Lèxic històric, Dialectologia sincrònica, especialment centrada en les comarques centrals Valencians, Llengua dels mijos de comunicació i el seu model Llingüístic i edicions de texts, de diverses époques.

[[Categoria: Biografies]]

Antonio Vilaplana Molina

2010-01-24T22:14:54Z

Ontinyent: image

{esboç}
[[Image:VilaplanaMolina.jpg|right|thumb|Msr. Antoni Vilaplana Molina]]
'''Antonio Vilaplana Molina''' [[bisbe]]emerit de [[Lleó]] espanyol naixcut el 28 de Febrer de 1926 en [[Alcoy]], [[Alacant]], puja a la casa del Pare el dijous 14 de Giner de 2009 a [[Valéncia]], als 83 anys.

==Carrera eclesiàstica==

Va ser ordenat prevere el 18 de Decembre de 1949. El Papa [[Pau VI]] el va nomenar bisbe de la diocesis de Plasencia el 17 de Setembre de 1976. rebe l'rdenacio episcopal el 31 d'Octubre del mateix any. [[Joan Pau II]] el trasllada a la seu de [[Lleó]] el 9 de Febrer de 1987, acepta la seua renuncia al gobern pastoral de la diocesis el 19 de Març de de 2002

==Defuncio==
Va faltar el dijous 14 de Giner de 2009 a a la ciutat de Valencia, el funeral es va celebrar el dissabte 16 i va ser soterrat a la Catedral de [[Lleo]].

==Enllaç==
http://www.diocesisdeleon.org/PRENSA/NOTICIAS/2010/062_FallecemonsVilaplana.htm

[[Bisbes d'España]]

Antonio Vilaplana Molina

2010-01-24T22:10:15Z

Ontinyent: enllaç

{esboç}
[[Image:vilaplanamolina.jpg|right|thumb|Msr. Antoni Vilaplana Molina]]
'''Antonio Vilaplana Molina''' [[bisbe]]emerit de [[Lleó]] espanyol naixcut el 28 de Febrer de 1926 en [[Alcoy]], [[Alacant]], puja a la casa del Pare el dijous 14 de Giner de 2009 a [[Valéncia]], als 83 anys.

==Carrera eclesiàstica==

Va ser ordenat prevere el 18 de Decembre de 1949. El Papa [[Pau VI]] el va nomenar bisbe de la diocesis de Plasencia el 17 de Setembre de 1976. rebe l'rdenacio episcopal el 31 d'Octubre del mateix any. [[Joan Pau II]] el trasllada a la seu de [[Lleó]] el 9 de Febrer de 1987, acepta la seua renuncia al gobern pastoral de la diocesis el 19 de Març de de 2002

==Defuncio==
Va faltar el dijous 14 de Giner de 2009 a a la ciutat de Valencia, el funeral es va celebrar el dissabte 16 i va ser soterrat a la Catedral de [[Lleo]].

==Enllaç==
http://www.diocesisdeleon.org/PRENSA/NOTICIAS/2010/062_FallecemonsVilaplana.htm

[[Bisbes d'España]]

Antonio Vilaplana Molina

2010-01-24T22:00:57Z

Ontinyent: Bisbe emerit de Lleó

[[Image:amolina.jpg|right|thumb|Msr. Antoni Vilaplana Molina]]
'''Antonio Vilaplana Molina''' [[bisbe]]emerit de [[Lleó]] espanyol naixcut el 28 de Febrer de 1926 en [[Alcoy]], [[Alacant]], puja a la casa del Pare el dijous 14 de Giner de 2009 a [[Valéncia]], als 83 anys.

==Carrera eclesiàstica==

Va ser ordenat prevere el 18 de Decembre de 1949. El Papa [[Pau VI]] el va nomenar bisbe de la diocesis de Plasencia el 17 de Setembre de 1976. rebe l'rdenacio episcopal el 31 d'Octubre del mateix any. [[Joan Pau II]] el trasllada a la seu de [[Lleó]] el 9 de Febrer de 1987, acepta la seua renuncia al gobern pastoral de la diocesis el 19 de Març de de 2002
==Defuncio==
Va faltar el dijous 14 de Giner de 2009 a a la ciutat de Valencia, el funeral es va celebrar el dissabte 16 i va ser soterrat a la Catedral de [[Lleo]].

[[Bisbes d'España]]

Bisbes i Arquebisbes de Valéncia

2010-01-24T21:35:12Z

Ontinyent: Ciriaco Sacha enllaç

== Bisbes de Valencia==
* Justinià (527 - 548)
* Celsino (ca. 587 cap a 589)
* Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
* [[Sant Eutropi]] (fins del sigle VI)
* Marino (en 610)
* Musitacio (en 633 – cap a 646?)
* Anesio o Anià (en 646 i 652)
* Félix (entre 652 i 656)
* Suinterico (cap a 675)
* Hospital (cap a 681)
* Sàrmata (cap a 682 und 688)
* Ubiticisclo (viu en 693)
* Zaet al-Matran (10..-1094)
:''Conquista pel [[Sit]]''
* [[Jerónimo de Perigord]], [[O.S.B.]] (1092? O 1098?–1102?, després [[Diòcesis de Salamanca|Bisbe de Salamanca]])
:''Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per [[Jaume I d'Aragó]].''
* [[Guillermo de Savoya]] (1226–1239, nomenat bisbe de [[Lüttich]])
* [[Felipe de Savoya]] (1229, nomenat [[Archidiòcesis de Lyón|Arquebisbe de Lyón]], 1246–1267)
* [[Ferrer de Pallarés]] (1240–1243, nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Arnaldo de Peralta]] (1243–1248)
* [[Andrés d'Albalat]], [[O.P.]] (1248–1276)
* Jazperto de Botonach (1276–1288)
* [[Ramón Despont]], [[O.P.]] (1289–1312)
* Ramón de Gastón (1312–1348)
* [[Hugo de Fenollet]] (1348–1356)
* [[Vidal de Blanes]] (1356–1369)
* [[Jerónimo d'Aragó]], Cardenal (1369–1396)
* [[Hugo de Llúpia i Bages]] (1398–1427)
* [[Calixt III|Alfonso de Borja]] (1429–1458, triat papa [[Calixt III]])
* [[Aleixandre VI|Rodrigo de Borja]] (1458–1492, triat papa [[Aleixandre VI]])
:Conversió en Archidiòcesis en 1492

==Arquebisbes de Valéncia==
* [[César Borgia|César Borja]] o César Borja, Cardenal (1492–1498) (primer arquebisbe)
* [[Joan de Borja (arquebisbe)|Joan de Borja]], Cardenal (1499–1500)
* [[Pere-Lluís de Borja]], Cardenal (1500–1511)
* [[Alfons d'Aragó]] (1512–1520, nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Erardo de la Marca]], Cardenal (1520–1538)
* [[Jorge d'Àustria]] (1538–1544) (després príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
* Sant [[Tomàs de Vilanova]], O.E.S.A. (1544–1555)
* [[Francesc de Navarra]] (1556–1563)
* [[Acisclo de Moya i Contreras]] (1564)
* [[Martín Pérez d'Ayala]] (1564–1566)
* [[Fernando de Loazes]] (1567–1569, també [[Patriarca d'Antioquia]])
* Sant [[Joan de Ribera]] (1569–1611, també [[Patriarca d'Antioquia]])
* [[Isidoro d'Aliaga]], O.P. (1612–1648)
* [[Pedro d'Urbina Montoya]], O.F.M. (1649–1658, nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Martín López d'Ontiveros]] (1659–1666)
* [[Ambrosio Ignacio Spínola|Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán]] (1667–1668, nomenat [[Archidiòcesis de Santiago de Compostela|Arquebisbe de Santiago de Compostela]])
* [[Luis Alfonso dels Cameros]] (1668–1676)
* [[Juan Tomás de Rocabertí]], O.P. (1667–1699)
* [[Antonio Folch de Cardona]], O.F.M. (1700–1724)
* [[Andrés Orbe Larreátegui]] (1725–1736)
* [[Andrés Majoral Alonso de Mosa]] (1738–1769)
* [[Tomás d'Azpuru]] (1770–1772)
* [[Francisco Fabián i Fuero]] (1773–1794)
* [[Antonio Despuig i Dameto]] (1795, nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Joan-Francesc Ximénez del Riu]] (1796–1800)
* [[Joaquín Company Soler]], O.F.M. (1800–1813)
* [[Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez]] (1815–1824)
* [[Simón López i García]] (1824–1831)
* [[Joaquín López i Sicília]] (1832–1848)
* [[Pablo García i Abella]] (1848–1860)
* [[Marià Barri Fernández]] (1861–1876)
* [[Antolín Monescillo i Aparença]] (1877–1892, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Ciriaco Sacha]] [[Ciríc María Sancha i Hervás|beat Ciríac María Sancha i Hervás]] (1892–1898, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]] (1898–1903)
* [[Victorià Guisasola i Menéndez]] (1906–1914, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Valeriano Menéndez Conde i Álvarez]] (1914–1916)
* [[Josep-Maria Salvador i Barrera]] (1917–1919)
* [[Enrique Reig Casanova]] (1920–1923, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Prudencio Melo i alcalde]] (1923–1945)
* [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], S.D.B. (1946–1966)
* [[José María García Lahiguera]] (1969–1978)
* [[Miguel Roca Cabanellas]] (1978–1992)
* [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] (1992-2009)
* [[Carlos Osoro Sierra]] (des de 2009)

[[Categoria:Bisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:arquebisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:Arxidiòcessi de Valéncia]]
[[Categoria:anexos:Bisbes d'España|Valencia]]

Furs de Valéncia

2010-01-24T21:26:34Z

Ontinyent:

{{destacat}}

[[Image:Furs_copia.jpg||right|thumb|300px|Primera fulla del llibre dels '''Furs de Valéncia'''. Destaca la lletra capitular.]]

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]]''' o '''Furs Valencians''' van ser la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], després de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en Juny del mateix any, perguérem els furs.

'''Els Furs''' de Valéncia son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valéncia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del 22 de Març de 1251, ans es nomenava '''Costum'''.

La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.

'''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.

Açò va succeir en abril de 1261, en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell hi havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també avant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat.

== Orige ==
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de Valéncia. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a Valéncia el [[Justícia]].

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''.

Durant un temps les aspiracions de les "costums" depenien de la voluntat del rei que les havia promulgat, i per tant podien ser revocades per este. La ciutat de Valéncia i algunes viles van tractar d'obtindre la irrevocabilitat del dret valencià per part del rei, per lo que es va solicitar que el rei jurara els furs. Açò va succeir finalment el [[7 d'abril]] de [[1261]]. Jaume I va jurar en Valéncia, davant de les [[Corts Valencianes]] els furs de Valéncia. Quatre dies més tart va promulgar un privilegi al nou regne, segons el qual, tots els successors del monarca també havien de jurar-los en Valéncia abans de complit el mes del seu regnat. Esta supeditació del rei als Furs va supon la constitució del Regne de Valéncia com a estat sobirà.

El text dels furs es va conservar en un registre redactat per l'escrivà [[Boronat de Penya]].'''

== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==
El jurament dels furs per Jaume I i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] va obtindre contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho va fer el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona (Castelló)|Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

És important aclarir que estos furs no van ser inicialment els furs de tot el Regne de Valéncia. És molt destacat l'absència en les Corts de 1261 de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i Xàtiva.

Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], la [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]], la [[Penya de l'Aranyol]], en [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], Burriana, [[Benicarló]], [[Almassora]], [[La Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

En 1263 els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Càlig]], [[Cervera del Mestre]], [[Rosell]] i [[Sant Mateu (Castelló)|San Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Com a mostra d'interés de Jaume I en els furs, en [[1270]] Jaume I va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de Jaume I jurara també els furs en 1277, en la seua coronació. Pero va tindre un impacte important el fet que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i Aragó, pero especialment per Valéncia, per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]]'', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en Valéncia li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.

L'any 1283 el rei Pere III autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de Valéncia, que fon el primer d'Espanya.

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als furs de Valéncia i davant del risc que la resta del territori es pogueren aplicar els furs d'Aragó, la corona i les Corts Valencianes van ser consolidant a poc a poc els furs de Valéncia, com a normes per a tot el territori del Regne de Valéncia.

De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] van acceptar els furs de Valéncia i es van incorporar a les Corts Valencianes. Fins aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==
Les circumstàncies pròpies del regne de Valéncia van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de la resta de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]]'' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]]'' per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota Europa a la busca d'una millor qualitat de vida, i Valéncia va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'or espanyol]].

Els furs van establir també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mesures, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

== El conflicte de 1333 ==
En [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dona, Leonor, va donar els senyorius de Xàtiva, Alzira, Morvedre (Sagunt), [[Alacant]], Morella, Castelló de la Plana i Burriana a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò va provocar un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mesura i una atra porció junt en el poble pla que van reaccionar contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de Valéncia, [[Francesc de Vinatea]], es va entrevistar numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que va conseguir l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.

== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==
Després de la seua victòria sobre el [[Archiduc Carles d'Àustria]] en la [[Guerra de Successió Espanyola]], el primer rei Borbó d'Espanya, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va promulgar els [[decrets de Nova Planta]] que van posar fi a tot el sistema llegislatiu i polític valencià. Segons estos decrets els funcionaris eren nomenats pel rei i el [[Llengua valenciana|valencià]] fon prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyança i de la predicació.

{{cita|'''(...)Considerant haver perdut els Regnes d'Aragó i de Valéncia, i tots els seus habitadores pel rebelió que van cometre, [...] i tocant-me el domini absolut dels referits regnes [...], puix a la circumstància de ser compresos en els atres que tan llegítimament posseïxc en esta monarquia, s'afig ara la del just dret de la conquista que d'ells han fet últimament les meues Armes en el motiu de la seua rebelió;''' (..)}}

{{cita|'''He jujat convenient (aixina per açò com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'univers) abolir i derogar sancerament, com per descontat Done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací observades en els referits regnes d'Aragó i Valéncia; sent la meua voluntat, que estos es reduïxquen a les lleis de Castella, i a l'us, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res'' (...)}}
::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'Aragó i Valéncia'''''

== Edicions Fascimil ==
Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'Ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de la [[Universitat de Valéncia]], cada un d'ells doctor en la seua disciplina.

Atres edicions no han tingut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que va ser furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[Segle XX]].

== Bibliografia ==
*Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2
*Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0

== Enllaços externs ==
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]
*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià]
*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

== Referencies ==
{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}}

[[Categoria:Institucions i drets forals]]
[[Categoria:Edat mija valenciana]]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]

Ontinyent

2009-11-03T13:55:53Z

Ontinyent: Capitals comarques

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Ontinyent''' (en [[castellà]] Ontinyent i antigament fins 1982''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

== Festes==
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==
[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.

[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.

[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.

[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.

[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
{{Capitals comarques}}

Ciriaco Sancha

2009-10-07T22:55:07Z

Ontinyent: Categoria:arquebisbes de Valéncia

[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|El cardenal Ciriaco Sancha ]]
El cardenal '''Ciriaco María Sancha y Hervás''' va naixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en [[Teología]]. Ordenat prevere en 1858, se'n anà en 1862 a [[Santiago de Cuba]] com a canciller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diócesis.

En l'illa caribenya, funda en 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regresa a [[Espanya]] quan es nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en [[Madrit]].

=== Arquebisbe de Valencia ===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valencia]] el 6 d' octubre de 1892. Dos anys despres, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarc de sa trayectoria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiástics crea les facultats de [[Teología]], [[Filosofía]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontificia de Valencia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valencia]] del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creacio d'institucions i asociacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.

També organisa el Montepío del Clergat Valencia, institució de carácter benéfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malats.

En 1897, despres d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrigue les portes del Palau Arquebisbal de Valencia i hostajà en ell a les families que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.

===Primat d'Espanya===
El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de [[Toledo]], Primat d'[[Espanya]] i Patriarca de les Indies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en [[Toledo]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:arquebisbes de Valéncia]]

Ontinyent

2009-10-07T22:48:39Z

Ontinyent:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Ontinyent''' (en [[castellà]] Ontinyent i antigament fins 1982''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

== Festes==
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==
[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.

[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.

[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. En breu tindrà un carrer dedicat.

[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.

[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Fontanars dels Alforins

2009-10-07T22:46:33Z

Ontinyent: Fontanars dels Alforins

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-17Fonatanars.jpg |95px]]
|nom = Fontanars
|image_escut = [[Image:EscudFontanars.gif|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
|coor = 38°47′0″N, 0°47′6″O
|superfície Terme municipal= 73'8 km2
|altitut = 630 m.
|població = 990 hab.
|densitat = 13,23 hab./km²
|gentilici = alforiner, alforinera
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46635
|festes = fianls d'agost i primers de Setembre
|alcalde = Vicent Ribera Lladosa
|uep = [ http://www.fontanars.es Web Oficial de l'Ajuntament]
|notes =
}}
'''Fontanars dels Alforins''' (en [[castellà]] ''Fontanares'' o be Hondanares de los Alorines) és un municipi de la província de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

== Geografia ==
Situat entre la [[Serra Grossa]] y la Serra d'[[Agullent]].

La superfície del terme forma una meseta, nomenada Els Alforins. Les alturas principals son: Ponsenet (968 m.), la Lloma Plana (989 m. ), (vértices geodèsics de tercer orde) i l'Alt del Moro (971 m.), la Replana (994 m.), i l'Alt de la Creu (729 m.).

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de Fontanars llimita en: [[La Font de la Figuera]], [[Moixent]], [[Ontinyent]], totes elles de la [[província de Valéncia]] i [[Banyeres]], [[Beneixama]], [[Campet de Mirra]] i [[Villena]] de la [[província d'Alacant]].

== Història ==
== Administració ==

== Demografia ==

== Economia ==
Tradicionalment en la agricultura, i en especial el vi. Turisme rural.

== Monuments==
Església Parroquial de la Verge del Roser.
Campanar de la Vila.

== Festes Locals ==
Pel mes de giner, Sant Antoni Abat (festa del patró local).
A finals de maig i principis de juny, Festa de la Immaculada o Festa de les chiques.
Per l'agost, i primers de setembre Festes de [[Moros i Cristians]].

== Viticultura==
Fontanars esta obtenint una important industria bodeguera al seu terme impulsada per enòlecs.

== Proyectes ==

== Enllaços externs ==

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

María Carmen Crespo Roig

2009-06-05T11:25:22Z

Ontinyent: hiperlink

[[Image:CRESPO_ROIG.jpg|thumb|rigth| María Carmen Crespo Roig ]].
Sierva de Deu María Carmen Crespo Roig MM. Carmelita al convent d'[[Ontinyent]] C Monges, 4 aon es prega a qui obtingua gracies d'intercesio les comunique.

== primers anys ==

Teresa Encarnacio (el seu nom de bateig) va naixer a [[Beniarres]] en la provincia d'[[Alacant]] el 25 de [[Març]] de [[1912]]. de Molt chiqueta viu plenament integrada a la seua parroquia, treballant de valent en els diferents moviment de la mateixa.
Mes el seu cel es desborda en el anys de la guerra Civil espanyola, aon exposa la seua vida per retors y religioses que necesiten la seua ajuda.

== Clausura ==

En l'any [[1941]] logra al fi el seu ingres en el convent de clausura de les MM. Cermelites d'[[Ontinyent]]aon oculta en Crist Deu, viura inmolanse per l'Esglesia i la salvacio de les animes fins la seua mort en 4 de [[febrer]] de [[2006]].

== Paraules ==

Son paraules de Sor María Carmen: < ''Jesús meu: "voret sempre i en tot... "I que et pugues valer de qui tu vullgues".>''

== Gracies rebudes ==
Es prega a qui obtinga gracies per la seua intercesio, les comunique al que fora el seu convent:
MM. Carmelitas C/ Monges, 4 C.P.46870 -Ontinyent.

[[Categoria:Biografies]]

Processó del Corpus Christi

2009-06-05T11:18:42Z

Ontinyent: /* Ontinyent */ actualitzacio 2009

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]
La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent dijous al octau dumenge després del Dumenge de Pasqua, 60 dies després del Dumenge de Pasqua.

== Orige ==
Segons l'historia va ser l'any 1263 quan el Papa Urbà IV va instituir la festa del Corpus Christi, per mijà de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous després de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de maig i el 24 de juny (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa Clemente V en el Concili General de Vienne en 1311 i pel Papa Joan XXII en 1317. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen mes que el Sol al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijousos de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

=== Ciutat de Valéncia ===
[[Image:Corpus1.jpg|thumb|right]][[Image:Corpus3.jpg|thumb|right]]

Històricament la festivitat del Corpus Christi a Valéncia, ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del segle XIV fins a finals del segle XIX, la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys (1348-1356) Hugo de Fenollet és qui el 4 de Juny de 1355 promou d'acort ab el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el 8 d'agost de 1416, anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat a Valéncia va batejar en l'Iglésia de Sant Esteve el dia 23 de Giner de 1350, al fill de Guillem Ferrer que posteriorment seria el famós Sant Vicent Ferrer. També va fundar l'escola major de cant en 1351, possiblement va ser el primer conservatori de música creat en Valéncia.

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.

Esta processó com tal només va durar un any, ja que en 1356 va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat se celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.

L'any 1372 sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, així com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, així com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any 1401 Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en 1414 durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en 1415 és el Papa Luna qui assistix a esta, en 1427 després és solicitada pel Rei Alfons el Magnànim, en 1466 la presència el rei Joan II d'Aragó, els Reis Catòlics en 1481, posteriorment en 1501 la Reina Joana de Nàpols, novament en 1528 l'emperador Carlos V, al Giner de 1585 per Felip II, en 1612 pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en 1815, Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur Alfons XII en 1858, en 1888 la va presenciar Alfons XIII i de nou finalment l'any 1893 ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del dijous. Fins a 1506 se cap a al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera a la vesprada. En juny de 1677, el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar al matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mesura i el 5 de juliol del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a 1835. D'atra banda, després de la desamortisació de Mendizábal en 1836, la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo van omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament que esta es realisara en l'interior de les esglésies, fent-se des de 1931 fins a 1935.

Acabada la guerra civil, els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís al que significava la tradició valenciana, la van centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Nanos, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, així com alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de Valéncia, reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

=== Ontinyent ===

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguanys en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
En Ontinyent són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els Jagants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta.
Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i son interpretades, habitualment, en els següents llocs:

*Plaça de la Vila.
*Plaça de Sant Pere de Verona.
*Plaça de Baix.
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
*Carrer de Mayans (creuament ab el Trinquet i el Delme).
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Placeta Latonda.
*Plaça Major.
*Plaça de la Vila.

== Enllaços externs ==
*[http://www.corpusvalenciaamics.com/index_v.html Web de amics del Corpus]

[[Categoria: Religió]]

Salvador Giménez Valls

2009-05-25T10:32:33Z

Ontinyent: image

[[Image:Gimenez_valls.jpg|right|thumb|Msr. Salvador Giménez Valls bisbe electe de Menorca ]]
Msr. '''Salvador Giménez Valls''' bisbe electe de Menorca va naixer el el 31 de maig de [[1948]] en [[Muro d'Alcoy]]. Cursa els estudis eclesiástics al Seminari Metropolita de Valencia. Fou ordenat prevere el 9 de juny de 1973. Es llicenciat en Filosofía i Lletres, ab especializacio en Historia per l'[[Universitat de Valencia]].

Inicia seu ministeri sacerdotal com párroco de Jaume Apóstol de [[Alborache]], de 1973 a 1977. Ha segut director del Colegi Diocesa “Claret” en [[Xàtiva]], entre 1977 y 1980. Fou rector del Seminari Menor, en [[Moncada]] entre 1980 y 1982. Desde 1982 fins a 1989 fou cap d'Estudis de l'Escola Universitaria del profesorat “Edetania”.

Fou tambe director de la Seccio de Ensenyament Religios, del Secretariat de la Comisio Episcopal de Ensenyament i Catequesis de la CEE, entre 1987 i 1989. De 1989 a 1996 fou párroc de Sant Maure i Sant Francesc en [[Alcoy]] ([[Alacant]]). Igualment fou arcipreste del Arciprestag Verge dels Lliris i Sant Jordi en [[Alcoy]] ([[Alicante]]), entre 1993 y 1996. Mimbre del Colegi de Consultors entre 1994 y 2001. Desde 1996 vicari episcopal de la Vicaría II Valencia Centre y Suroest, fins al seu nomenamnet como bisbe per el Papa.

Salvador Giménez Valls

2009-05-25T10:10:26Z

Ontinyent: esboç

Msr. "Salvador Giménez Valls" bisbe electe de Menorca va naixer el el 31 de maig de [[1948]] en [[Muro d'Alcoy]]. Cursa els estudis eclesiástics al Seminari Metropolita de Valencia. Fou ordenat prevere el 9 de juny de 1973. Es llicenciat en Filosofía i Lletres, ab especializacio en Historia per l'[[Universitat de Valencia]].

Inicia seu ministeri sacerdotal com párroco de Jaume Apóstol de [[Alborache]], de 1973 a 1977. Ha segut director del Colegi Diocesa “Claret” en [[Xàtiva]], entre 1977 y 1980. Fou rector del Seminari Menor, en [[Moncada]] entre 1980 y 1982. Desde 1982 fins a 1989 fou cap d'Estudis de l'Escola Universitaria del profesorat “Edetania”.

Fou tambe director de la Seccio de Ensenyament Religios, del Secretariat de la Comisio Episcopal de Ensenyament i Catequesis de la CEE, entre 1987 i 1989. De 1989 a 1996 fou párroc de Sant Maure i Sant Francesc en [[Alcoy]] ([[Alacant]]). Igualment fou arcipreste del Arciprestag Verge dels Lliris i Sant Jordi en [[Alcoy]] ([[Alicante]]), entre 1993 y 1996. Mimbre del Colegi de Consultors entre 1994 y 2001. Desde 1996 vicari episcopal de la Vicaría II Valencia Centre y Suroest, fins al seu nomenamnet como bisbe per el Papa.

Ontinyent

2009-04-20T14:15:29Z

Ontinyent:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície Terme municipal= 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí, ontinyentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [ http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}
'''Ontinyent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==

Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==

Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
== Festes==
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==

[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.

[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.

[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. En breu tindrà un carrer dedicat.

[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.

[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Chimo (música)

2009-04-15T12:34:59Z

Ontinyent: marcha mora

[[Image:chimo.jpg|right|thumb|250px|Caratura de la grabació feta en motiu del veinticinc aniversari de la composició de la Marcha Mora, per parte de En José Mª Ferrero Pastor. Es el primer disc compacte (CD) que se graba ab Música Festera. Se efectua als estudis de grabacio "Tabalet", en [[Alboraya]], Valencia, baix la direccio de En Daniel Juan Ferrero Silvaje.]]
'''Chimo''',composicio musical dins del genere de marcha Mora del compositor [[José Maria Ferrero Pastor]]Composta en 1964, fou l'obra que li dona el vertader espento al autor.
Esta dedicada al membre de la comparsa Kabiles d'[[Ontinyent]], Joaquín Sanz Aura "Chimo".
La marcha mora "chimo" esta considerada com l'himne de la Festa de [[moros i Cristians]].

José Maria Ferrero Pastor

2009-04-15T12:18:54Z

Ontinyent: Pàgina nova, en el contingut: «El mestre Ferrero'''José María Ferrero Pastor''' ==compositor de Musica festera== Com a compositor s'inicia en l'...».

[[Image:MestreFerrero.jpg|right|thumb|250px|El mestre Ferrero]]'''José María Ferrero Pastor'''
==compositor de Musica festera==
Com a compositor s'inicia en l'any 1945 ab el pasdoble titulat "Onteniente". El fet de naixer i viurer en un lloc tan marcadament fester, va ser sense dubte u dels principlas factors que influiren en el Mestre Ferrero per dedicarse casi per complet al estudi, composicio i perfeccionamient de la música composada per a la festa de [[Moros i Cristians]]. Considerat com el mes prolífic, vanguardiste i perfeccioniste dels compositors de Música Festera, arribant una de les seues obres a estar considerada como el verdader himne de la fiesta, "[[Chimo]]".
La seua gran pasio per la festa de [[Moros i Cristians]] i la música, fa que despres de conseguri varitas premis en l'any 1972 composara la primera peça sinfonica basada en l¡historia de la domicacio Arab i la reconquesta creat aixina el poema sinfónic "Els Morocristians d’[[Ontinyent]]". Posteriorment va fer l'instrumentacio de la que sería la primera Missa Festera, composta por el P. [[Vicente Pérez-Jorge]] O.F.M.

En 1985 composa sa segona obra sinfónica basada en la festa, en este caso "Fantasía Muladiana". Estrenada junt en atres 4 de renombrats autors en el II Congres de la Festa de [[Moros i Cristians]] celebrado en [[Ontinyent]] eixe any.
==Produccio Musical==
Sa produccio queda resumida de la seguent manera:
Va composar, 18 pasdobles, 19 marches mores, 3 marches cristianes, 1 marcha fúnebre, 1 vals, 1 madrigal, 1 bocet sinfónic, 1 fantasía 1 poema sinfónic. Deixa incomplets una marcha cristiana i un pasdoble".
==Vida==
Va faltar en trágic accident de tráfic, en 1987.

Ontinyent

2009-04-15T11:50:24Z

Ontinyent: /* Fills ilustres */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície Terme municipal= 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí, ontinyentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [ http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}
'''Ontinyent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Abaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==

Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==

Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
== Festes==
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent.
Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==

[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.

[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.

[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.

[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. En breu tindrà un carrer dedicat.

[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.

[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des de lo sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

José Melchor Gomis

2009-04-15T11:33:33Z

Ontinyent: image

'''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], 6 de giner de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), compositor [[valencià]] del [[romanticisme]].[[Image:Gomis.jpg|right|thumb|250px|José Melchor Gomis i Colomer, music romantic valencià]]

== Biografia ==
=== Primers anys ===
Naixqué en la ciutat d'Ontinyent lo 6 de giner de 1791. Fill de músic i pintor Josef Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament de lo Regne de Valéncia. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica de lo Regne de Valencià, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marcha a [[Valéncia]].

Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En Valéncia vixqué en Masarnau. Des de Valéncia eren diversos els viages que realisava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], on estrenà el drama unipersonal (en només un personage i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit.

=== Vida entre Paris i Londres ===
Exiliat en França al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], l'any [[1823]]. Viajà a París. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs.

El 1827 viajà a [[Londres]] on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.

=== Retorn a Paris ===
Retornat a París compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en el 2001, que posteriorment es representà en lo [[Teatre de la Sarsuela]] de [[Madrit]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] aixina com en la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per Rossini.

També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós a l'época que s'utilisà en Mèxic i en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.

Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]]'', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que només lo adaptà per a música de banda.

Josep Melchor Gomis és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.

En l'any 2005 s'identificà en l'archiu històric d'[[Ontinyent]] un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.

== Òperes ==
*''Sensibilisat i prudència o l'Aldeana'', Madrit, 1821
*''Le Favori'', no estrenada, 1829
*''La Damnée'', no estrenada, 1831
*''Le Diable à Seville'', París, 1831
*''Botany Bay'', no estrenada, 1832
*''Le Revenant'', París, 1833
*''Le Portefaix'', París, 1834
*''Le Comte Julien'', no estrenada, 1836
*''Rock le Barbu'', París, 1836

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]

Sant Vicent Ferrer

2009-03-06T11:27:47Z

Ontinyent: enllaços

{{Plantilla:uiquificar}}
{{esbos}}
[[Image:Sant_vicent_ferrer.jpg‎|right|thumb|Sant Vicent Ferrer, patro del regne de Valencia]]
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de 1350 i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de 1419. Reb el seu nou per naixer el dia de la festivitat d'altre sant valencia: Sant [[Vicent Martir]] el 23 de Giner. Fill del Notari Guillem Ferrer, i Constancia Miguel, que tingueren tres filles i tres fills ([[Bonifaci Ferrer]]) i Vicent Ferrer. este ultim va naixer a acabar de patir la ciutat la pesta negra. Pertenyien a una familia acomodada del cap i casal. Estaben ben relacionats enn les classes altes, i alllo li va permetre un bauteig ab ilustres padrins i el "benefici de Santa Anna" en la Parroquia de Sant Tomás.

==Biografia==
Els seus primers estudis foren en Valencia, aon s'inicia en "estudis de latinitat".

En febrer de 1367 pren l'habit tras ingresar al convent dels Domenec (ordre de predicadors OP).

De 1368 a 1375 els seus superiros lenvien a ampliar estudis en [[Lerida]], [[Barcelona]] i [[Toulouse]]. En [[Lerida]] dona classes com professor de Lógica, ja que en aquella epoca s'encontraba en esta ciutat l'Estudi General de la Corona de Arago. Sant Vicent Ferrer fon qui fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’[[Universitat de Valencia]], que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.

Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorreguent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.
==sa vida==
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deju tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de Valencia, preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell segle XV i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valencia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil.
==Creacio d' Espanya==
Gracies a Sant Vicent Ferrer exisitix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Mes, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de valencià, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acudir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.
==Cisma d'Occident==
I fon la decisiva intervencio de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."
==testament==
Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.
==Profecia==
Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre valencià, el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

== Enllaços externs ==
http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm sent la font el Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]

[[es:Vicente_ Ferrer_(santo)]]
[[ast:Vicente Ferrer (santu)]]
[[be:Вінцэнт Ферэр]]
[[be-x-old:Вінцэнт Фэрэр]]
[[ca:Sant Vicent Ferrer]]
[[de:Vinzenz Ferrer]]
[[en:Vincent Ferrer]]

Sant Vicent Ferrer

2009-03-05T13:48:18Z

Ontinyent: imatge

{{Plantilla:en desenroll}}
{{Plantilla:uiquificar}}
{{esbos}}
[[Image:Sant_vicent_ferrer.jpg‎|right|thumb|Sant Vicent Ferrer, patro del regne de Valencia]]
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de 1350 i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de 1419. Reb el seu nou per naixer el dia de la festivitat d'altre sant valencia: Sant [[Vicent Martir]] el 23 de Giner.
==Biografia==
Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorreguent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.
==sa vida==
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deju tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de Valencia, preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell segle XV i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valencia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil. Una cosa que ara descaradament se continua ignorant es que Sant Vicent Ferrer fon que fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’Universitat de Valencia, que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.
==Creacio d' Espanya==
Gracies a Sant Vicent Ferrer exisitix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Mes, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de valencià, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acudir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.
==Cisma d'Occident==
I fon la decisiva intervencio de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."
==testament==
Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.
==Profecia==
Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre valencià, el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

== Enllaços externs ==
http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm sent la font el Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega.

Sant Vicent Ferrer

2009-03-05T13:47:32Z

Ontinyent:

{{Plantilla:en desenroll}}
{{Plantilla:uiquificar}}
{{esbos}}
[[Image:Sant_vicent_ferrer.JPG|right|thumb|Sant Vicent Ferrer, patro del regne de Valencia]]
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de 1350 i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de 1419. Reb el seu nou per naixer el dia de la festivitat d'altre sant valencia: Sant [[Vicent Martir]] el 23 de Giner.
==Biografia==
Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorreguent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.
==sa vida==
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deju tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de Valencia, preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell segle XV i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valencia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil. Una cosa que ara descaradament se continua ignorant es que Sant Vicent Ferrer fon que fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’Universitat de Valencia, que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.
==Creacio d' Espanya==
Gracies a Sant Vicent Ferrer exisitix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Mes, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de valencià, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acudir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.
==Cisma d'Occident==
I fon la decisiva intervencio de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."
==testament==
Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.
==Profecia==
Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre valencià, el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

== Enllaços externs ==
http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm sent la font el Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega.

Sant Vicent Ferrer

2009-03-05T13:40:18Z

Ontinyent:

{{Plantilla:en desenroll}}
{{Plantilla:uiquificar}}
{{esbos}}
[[Image:Ausias_march.JPG|right|thumb|Sant Vicent Ferrer, patro dle regne de Valencia]]
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de 1350 i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de 1419. Reb el seu nou per naixer el dia de la festivitat d'altre sant valencia: Sant [[Vicent Martir]] el 23 de Giner.
==Biografia==
Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorreguent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.
==sa vida==
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deju tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de Valencia, preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell segle XV i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valencia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil. Una cosa que ara descaradament se continua ignorant es que Sant Vicent Ferrer fon que fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’Universitat de Valencia, que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.
==Creacio d' Espanya==
Gracies a Sant Vicent Ferrer exisitix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Mes, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de valencià, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acudir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.
==Cisma d'Occident==
I fon la decisiva intervencio de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."
==testament==
Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.
==Profecia==
Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre valencià, el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

== Enllaços externs ==
http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm sent la font el Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega.

Sant Vicent Ferrer

2009-03-05T13:29:26Z

Ontinyent: en desenroll

{{Plantilla:en desenroll}}
{{Plantilla:uiquificar}}
Sant Vicent Ferrer, flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de 1350 i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de 1419. Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorreguent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de Sant Vicent Ferrer es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.

Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deju tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de Valencia, preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell segle XV i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valencia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil. Una cosa que ara descaradament se continua ignorant es que Sant Vicent Ferrer fon que fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any 1411 i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per Sant Vicent Ferrer, ha segut ocultat i silenciat per l’Universitat de Valencia, que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.

Gracies a Sant Vicent Ferrer exisitix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Mes, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament valencià estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de valencià, i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acudir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.

I fon la decisiva intervencio de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a Sant Vicent Ferrer quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."

Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.

Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre valencià, el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

Tret: http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm sent la font el Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega.
Articul en desenroll (i ampliacio corregint els drets d'autor) i per uiquificar

Bonifaci Ferrer

2009-03-05T13:11:25Z

Ontinyent: enllaç germa

'''Bonifaci Ferrer''' fon un flare valencià ([[Valéncia]] 1355- ?), germà de Sent [[Vicent Ferrer]] i autor de la primera Bíblia traduïda del llatí (1478) ad una llengua romanç, el valencià; raó per la qual molts dels eixemplars foren cremats per l'Inquisició (esta pensava que les traduccions podien desvirtuar el mensage original i ser causa d'heregia) excepte unes quantes fulles que es guardaren en la Cartoixa de [[Porta Coeli]] fins a 1835, i després d'aplegar a les Alqueríes de Bellver ([[Benicalap]]) se vengueren a la [[Hispanic Society]] de Nova York aon hui se conserven i exhibixen.

== Cita de la Bíblia de Bonifaci Ferrer ==

La Bíblia de Bonifaci Ferrer constituïx una de les primeres mencions de la llengua valenciana com a tal, puix en el epílec que es conserva en la Hipanic Society, Bonifaci escrigué: ''"fon arromançada en lo monasteri de portaceli de llengua llatina en la nostra valenciana".''

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]

Ball dels Cavallets (Ontinyent)

2009-02-11T12:00:34Z

Ontinyent: /* Enllaços externs */

'''El Ball de Cavallets d’Ontinyent''' és una festa tradicional d'[[Ontinyent]] ([[Comunitat Valenciana]]) responsabilitat de la Colla de Campaners d’Ontinyent (Associació Campanera i Cultural) que manté la tradició gremial.

==Història==
[[Image:Ball_copia.jpg|right|thumb|Cavallets d'Ontinyent]]
La dansa dels Cavallets, representa el recort de les antigues milícies efectives, l'eixèrcit de la belicosa Vila Reial d'Ontinyent que no dubtava en defendre la comarca dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates.

En Ontinyent són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varios motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i son interpretades, habitualment, en els següents llocs:

*Plaça de la Vila.
*Plaça de Sant Pere de Verona.
*Plaça de Baix.
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
*Carrer de Mayans (creuament ab el Trinquet i el Delme).
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Placeta Latonda.
*Plaça Major.
*Plaça de la Vila.

== Enllaços externs ==

*[http://www.competic.es/colladecampaners/ball_dels_cavallets.html Pagina oficial dins de la Colla de Campaners: gremi propietari del ball dels cavallets]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Discussió:Riu d'Agres

2009-02-11T11:36:45Z

Ontinyent: redirecio incorrecta

Agres es una poblacio del nord d'Alacant que llinda en el sut de Valencia, pero es rederigeix al riu d'Agres, ¿es por corregir la redireccio?
Gracies

L'Alqueria Blanca

2009-02-03T18:54:42Z

Ontinyent: /* Personages de la série */

'''L'Alqueria Blanca''' és una série produïda per [[Ràdio Televisió Valenciana]] (RTVV), filmada en els estudis de [[Ciudad de la luz]] ([[Alacant]])Aixina com alguns exteriors com el carrers proxim a l'esglesia o el bar esta rodats en la [[Colonia Santa Eulalia]] en el terme de [[Sax]] ([[Alacant]]); ambientada en poble chicotet de la comarca de [[l'Alcoyà]], que s'emet per [[Canal 9]]. Fon estrenada el [[2007]].

La série transcorre en els [[anys 60]] en un ambient poblerenc narra un conflicte que generen unes terres entre dos famílies: els Pedreguer, actuals propietaris d’eixes terres (La Pedrera) i els Falcó, adinerats i en pretensions de donar atre us ad eixes terres. Durant la série predomina una trama on el tema principal és l'amor per damunt de la diferència de classes, l'[[enveja]], la [[celosia]] i les disputes familiars.

== Personages de la série ==
;Família Pedreguer
* Josep Pedreguer (Bernat Llobell)
* Dora Pedreguer (Lola Moltó)
* Rafel Sanchis (Juan Gea)
* Jaume Sanchis Pedreguer (Miguel Barberá)
* Raquel Cunyat(María Maroto)
* Robert Sanchis Pedreguer (Óskar Ramos)

;Família Falcó
* Joaquim Falcó (Joan Gadea)
* Maria Martínez (Remedios Cervantes)
* Assunció Falcó Martínez (Nani Jiménez)
* Víctor Simó (Juanjo Prats)
* Chimet Simó Falcó (Alejandro Esteso)

;Veïns
* Miquel Falcó (Joan Molina)
* Cipriano (Guillermo Montesinos)
* Tonet (Ferran Gadea)
* Empar (Elisa Lledó)
* Sento (Oscar Pastor)
* Blanca (Carme Juan)
* Teresa Martínez (Raquel Escribano)
* Tomy (Manuel Maestro)
* Ferri (Paco Sarro)
* Concheta (Cristina Fernández)
* Lluís Falcó (Javier Enguix)
* Julia (Ampar Canet)
* Paqui (Inma Sáncho)

== Enllaços externs ==
* [http://www.alqueriablanca.tv/ Web oficial de l'Alqueria Blanca]

[[Categoria:Séries de televisió]]
[[Categoria:Canal 9]]

L'Alqueria Blanca

2009-01-23T13:13:56Z

Ontinyent: exteriors

'''L'Alqueria Blanca''' és una série produïda per [[Ràdio Televisió Valenciana]] (RTVV), filmada en els estudis de [[Ciudad de la luz]] ([[Alacant]])Aixina com alguns exteriors com el carrers proxim a l'esglesia o el bar esta rodats en la [[Colonia Santa Eulalia]] al terme de [[Sax]] ([[Alacant]]); ambientada en poble chicotet de la comarca de [[l'Alcoyà]], que s'emet per [[Canal 9]]. Fon estrenada el [[2007]].

La série transcorre en els [[anys 60]] en un ambient poblerenc narra un conflicte que generen unes terres entre dos famílies: els Pedreguer, actuals propietaris d’eixes terres (La Pedrera) i els Falcó, adinerats i en pretensions de donar atre us ad eixes terres. Durant la série predomina una trama on el tema principal és l'amor per damunt de la diferència de classes, l'[[enveja]], la [[celosia]] i les disputes familiars.

== Personages de la série ==
;Família Pedreguer
* Josep Pedreguer (Bernat Llobell)
* Dora Pedreguer (Lola Moltó)
* Rafel Sanchis (Juan Gea)
* Jaume Sanchis Pedreguer (Miguel Barberá)
* Raquel (María Maroto)
* Robert Sanchis Pedreguer (Óskar Ramos)

;Família Falcó
* Joaquim Falcó (Joan Gadea)
* Maria Martínez (Remedios Cervantes)
* Assunció Falcó Martínez (Nani Jiménez)
* Víctor Simó (Juanjo Prats)
* Chimet Simó Falcó(Alejandro Esteso)

;Veïns
* Miquel Falcó (Joan Molina)
* Cipriano (Guillermo Montesinos)
* Tonet (Ferran Gadea)
* Empar (Elisa Lledó)
* Sento (Oscar Pastor)
* Blanca (Carme Juan)
* Teresa Martínez (Raquel Escribano)
* Tomy (Manuel Maestro)
* Ferri (Paco Sarro)
* Concheta (Cristina Fernández)
* Lluís Falcó (Javier Enguix)
* Julia (Ampar Canet)
* Paqui (Inma Sáncho)

== Enllaços externs ==
* [http://www.alqueriablanca.tv/ Web oficial de l'Alqueria Blanca]

[[Categoria:Séries de televisió]]
[[Categoria:Canal 9]]

L'Alqueria Blanca

2009-01-23T13:06:28Z

Ontinyent: /* Personages de la série */

'''L'Alqueria Blanca''' és una série produïda per [[Ràdio Televisió Valenciana]] (RTVV), filmada en els estudis de [[Ciudad de la luz]] ([[Alacant]]) ambientada en poble chicotet de la comarca de [[l'Alcoyà]], que s'emet per [[Canal 9]]. Fon estrenada el [[2007]].

La série transcorre en els [[anys 60]] en un ambient poblerenc narra un conflicte que generen unes terres entre dos famílies: els Pedreguer, actuals propietaris d’eixes terres (La Pedrera) i els Falcó, adinerats i en pretensions de donar atre us ad eixes terres. Durant la série predomina una trama on el tema principal és l'amor per damunt de la diferència de classes, l'[[enveja]], la [[celosia]] i les disputes familiars.

== Personages de la série ==
;Família Pedreguer
* Josep Pedreguer (Bernat Llobell)
* Dora Pedreguer (Lola Moltó)
* Rafel Sanchis (Juan Gea)
* Jaume Sanchis Pedreguer (Miguel Barberá)
* Raquel (María Maroto)
* Robert Sanchis Pedreguer (Óskar Ramos)

;Família Falcó
* Joaquim Falcó (Joan Gadea)
* Maria Martínez (Remedios Cervantes)
* Assunció Falcó Martínez (Nani Jiménez)
* Víctor Simó (Juanjo Prats)
* Chimet Simó Falcó(Alejandro Esteso)

;Veïns
* Miquel Falcó (Joan Molina)
* Cipriano (Guillermo Montesinos)
* Tonet (Ferran Gadea)
* Empar (Elisa Lledó)
* Sento (Oscar Pastor)
* Blanca (Carme Juan)
* Teresa Martínez (Raquel Escribano)
* Tomy (Manuel Maestro)
* Ferri (Paco Sarro)
* Concheta (Cristina Fernández)
* Lluís Falcó (Javier Enguix)
* Julia (Ampar Canet)
* Paqui (Inma Sáncho)

== Enllaços externs ==
* [http://www.alqueriablanca.tv/ Web oficial de l'Alqueria Blanca]

[[Categoria:Séries de televisió]]
[[Categoria:Canal 9]]

Josep Lluís Torró Micó

2009-01-21T14:29:49Z

Ontinyent:

[[Image:Jose_luis_torro.jpg‎|right|thumb|El periodiste JL Torró]]
'''Josep Lluis Torró Micó''' va naixer en [[Ontinyent]] a la comarca de la [[Vall d'Albaida]] en 1950 i cursa estudis de Periodisme en l'Escola de l'Esglesia de [[Valencia]], llicenciantse tambe en Ciencies de l'Informacio per l'Universitat de La Laguna. Com periodiste ha traballat en nombroses publicacions, como [[Levante-EMV]], [[Las Provincias]] o [[Diario de Valencia]].
== Televisio ==
Ames, ha segut cap d'informatius del Centre Territorial de [[TVE]] a la comunitat Valenciana (1979-1981), director del periódic Mediterráneo, de [[Castello de la plana]] (1981-1984), de Canarias 7 (1984-1997). En televisio ha dirigit i presentat el programa '[[El poder valenciano]]' en [[Valencia TeVe]] y ha participat en programes mítics de la radio, como 'De dalt a baix', de [[RNE]] o en [[Radio Valencia]]-Cadena SER. A [[RTVV]] destaquen els programs 'Hui debat'; 'Bon dia Comunitata Valenciana' o '24.2 Noticies"
== Editor ==
Tambe com editor ha publicat "[[El libro del ceremonial de la ciudad de Valencia]]" i "El llibre d[[els furs]]". Aixina com el periodic 'Loclar' que tambe dirigeix al seu poble natal
[[Categoria: Biografies]]
{{Traduït de|es|José_Luís_Torró}}

Josep Lluís Torró Micó

2009-01-21T13:50:53Z

Ontinyent: image

[[Image:Jose_luis_torro.jpg‎|right|thumb|El periodiste JL Torró]]
'''Josep Lluis Torró Micó''' va naixer en [[Ontinyent]]a la comarca de la [[Vall d'Albaida]] en 1950 i cursa estudis de Periodisme en l'Escola de l'Esglesia de [[Valencia]], llicenciantse tambe en Ciencies de l'Informacio per l'Universitat de La Laguna. Com periodiste ha traballat en nombroses publicacions, como [[Levante-EMV]], [[Las Provincias]] o [[Diario de Valencia]].
== Televisio ==
Ames, ha segut cap d'informatius del Centre Territorial de TVE ala comunitat Valenciana (1979-1981), director del periódic Mediterráneo, [[Castello de la plana]] (1981-1984), de Canarias 7 (1984-1997). En televisio ha dirigit i presentat el programa '[[El poder valenciano]]' en [[Valencia TeVe]] y ha participat en programes mítics de la radio, como 'De dalt a baix', de RNE o en Radio Valencia-Cadena SER. A [[RTVV]] destaquen els programs 'Hui debat'; 'Bon dia Comunitata Valenciana' o '24.2 Noticies"
== Editor ==
Tambe com editor ha publicat "[[El libro del ceremonial de la ciudad de Valencia]]" i "El llibre d[[els furs]]". Aixina com el periodic 'Loclar' que tambe dirigeix al seu poble natal
[[Categoria: Biografies]]

Ciriaco Sancha

2009-01-21T11:57:20Z

Ontinyent: Categoria:Biografies

{{Esbós}}
[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|El cardenal Ciriaco Sancha ]]
El cardenal '''Ciriaco María Sancha y Hervás''' va naixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, aon es grada en [[Teología]]. Ordenat prevere en 1858, sen ana en 1862 a [[Santiago de Cuba]] comocanciller-secretari de monsenyor [[Primo Calvo]], que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diócesis.

En l'illa caribenya, funda en 1869 la congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la caritata del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regresa a [[Espanya]] nomenat bisbe auxiliar de Toledo, ab residencia a [[Madrit]].
===Arquebisbe de Valencia===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valencia]] el 6 d' octubre de 1892. Dos anys despres, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarg de sa trajectoria, destaca sa preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiástics crea les facultats de [[Teología]], [[Filosofía]] y [[Dret]] en l'[[Universitat Pontificia de Valencia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer congres eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valencia]] del 19 al 26 de novembre de 1893, e impulsa la creacio de institucions i asociacions religioses aixina com círculs i corporacions obreres.

Tanmateix, organitza el Montepío del Clergat valencia, institució de carácter benéfic cooperatiu mitjant la cual es crea un fons capital permanent i productiu per ajudar als capellans vells i malats.

En 1897, despres d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrigue les portes de sa palau arquebisbal i hospeda en ell a les families que pergueren els seus bens i pertenencies. Ames ames, entrega un dels seus pectorals per a ser rifat.
===Primat d'Espanya===
El 24 de març de 1898 fou nomenat arquebisbe de [[Toledo]], Primat d' [[Espanya]] i Patriarca de les Indies, va faltar el 25 de febrer de 1909 en [[Toledo]].
[[Categoria:Biografies]]

Ciriaco Sancha

2009-01-20T13:09:08Z

Ontinyent:

{Esboç}
[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|El cardenal Ciriaco Sancha ]]
El cardenal '''Ciriaco María Sancha y Hervás''' va naixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, aon es grada en [[Teología]]. Ordenat prevere en 1858, sen ana en 1862 a [[Santiago de Cuba]] comocanciller-secretari de monsenyor [[Primo Calvo]], que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diócesis.

En l'illa caribenya, funda en 1869 la congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la caritata del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regresa a [[Espanya]] nomenat bisbe auxiliar de Toledo, ab residencia a [[Madrit]].
===Arquebisbe de Valencia===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valencia]] el 6 d' octubre de 1892. Dos anys despres, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarg de sa trajectoria, destaca sa preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiástics crea les facultats de [[Teología]], [[Filosofía]] y [[Dret]] en l'[[Universitat Pontificia de Valencia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer congres eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valencia]] del 19 al 26 de novembre de 1893, e impulsa la creacio de institucions i asociacions religioses aixina com círculs i corporacions obreres.

Tanmateix, organitza el Montepío del Clergat valencia, institució de carácter benéfic cooperatiu mitjant la cual es crea un fons capital permanent i productiu per ajudar als capellans vells i malats.

En 1897, despres d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrigue les portes de sa palau arquebisbal i hospeda en ell a les families que pergueren els seus bens i pertenencies. Ames ames, entrega un dels seus pectorals per a ser rifat.
===Primat d'Espanya===
El 24 de març de 1898 fou nomenat arquebisbe de [[Toledo]], Primat d' [[Espanya]] i Patriarca de les Indies, va faltar el 25 de febrer de 1909 en [[Toledo]].

Ciriaco Sancha

2009-01-20T13:00:01Z

Ontinyent: biografia

{Esboç}
[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|El cardenal Ciriaco Sancha ]]
El cardenal '''Ciriaco María Sancha y Hervás''' va naixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, aon es grada en [[Teología]]. Ordenat prevere en 1858, sen ana en 1862 a [[Santiago de Cuba]] comocanciller-secretari de monsenyor [[Primo Calvo]], que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diócesis.

En l'illa caribenya, funda en 1869 la congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la caritata del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regresa a [[España]] nomenat bisbe auxiliar de Toledo, ab residencia a [[Madrit]].
===Arquebisbe de Valencia===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valencia]] el 6 d' octubre de 1892. Dos anys despres, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el título de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarg de sa trajectoria, destaca sa preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiástics crea les facultats de [[Teología]], [[Filosofía]] y [[Dret]] en l'[[Universitat Pontificia de Valencia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer congres eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en Valencia del 19 al 26 de novembre de 1893, e impulsa la creacio de institucions i asociacions religioses aixina com círculs i corporacions obreres.

Tanmateix, organitza el Montepío del Clergat valencia, institució de carácter benéfic cooperatiu mitjant la cual es crea un fons capital permanent i productiu per ajudar als capellans vells i malats.

En 1897, tras unas “inundacions atroces en les hortes valencianes”, obrigue les portes de sa palau arquebisbal i hospeda en ell a les families que pergueren els seus bens i pertenencies. Ames ames, entrega un dels seus pectorals per a ser rifat.
===Primat d'Espanya===
El 24 de març de 1898 fou nomenat arquebisbe de [[Toledo]], [[Primat d' Espanya]]i Patriarca de les Indies, va faltar el 25 de febrer de 1909 en [[Toledo]].

El Fadri

2009-01-15T18:04:55Z

Ontinyent: /* Enllaç */

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
'''El Fadri''' es una torre campanari de la ciutat de [[Castello de la Plana]], [[Espanya]]. Es una propietat municipal i se caracterisa perque està separà de la catedral, a diferencia d'atres campanaris que se troben integrats en el mateix edifici eclesiastic. Situàt en la Plaça major, en el centre de la ciutat, junt a l'[[iglesia de Santa Maria]] i al [[ajuntament]].

es un edifici de planta octogonal, de quatre corps que corresponen en la camara del rellonge, la prisio, la vivenda del campaner i la camara de les campanes (dispon de huit campanes de volteu i tres fixes ubicaes en el capitel per a senyalar els quatre i les hores).

Ses obres començarenen 1440. En 1457 va intervindre el maestre Saera construint aproximadament el primer corp. Tras una llarga paralisacio i varies propostes en 1593 intervingueren i finalisaren la torre Francisc Galiança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segon les traces que habia presentàt el portugues Damián Méndez en 1591.

El Fadri es, actualment, el simbol de la Ciutat de Castello.
==Enllaç==
El Blog d'un campaner del Fadri[[http://www.elracocampaner.blogspot.com/]]

El Fadri

2009-01-15T18:03:12Z

Ontinyent: Enllaç

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
'''El Fadri''' es una torre campanari de la ciutat de [[Castello de la Plana]], [[Espanya]]. Es una propietat municipal i se caracterisa perque està separà de la catedral, a diferencia d'atres campanaris que se troben integrats en el mateix edifici eclesiastic. Situàt en la Plaça major, en el centre de la ciutat, junt a l'[[iglesia de Santa Maria]] i al [[ajuntament]].

es un edifici de planta octogonal, de quatre corps que corresponen en la camara del rellonge, la prisio, la vivenda del campaner i la camara de les campanes (dispon de huit campanes de volteu i tres fixes ubicaes en el capitel per a senyalar els quatre i les hores).

Ses obres començarenen 1440. En 1457 va intervindre el maestre Saera construint aproximadament el primer corp. Tras una llarga paralisacio i varies propostes en 1593 intervingueren i finalisaren la torre Francisc Galiança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segon les traces que habia presentàt el portugues Damián Méndez en 1591.

El Fadri es, actualment, el simbol de la Ciutat de Castello.
==Enllaç==
[[El Blog d'un campaner del Fadri| http://www.elracocampaner.blogspot.com/]]

Carlos Osoro Sierra

2009-01-08T15:08:41Z

Ontinyent:

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Arquebisbe Carles Osoro]]
Excm. i Rvdm. Sr. En '''Carlos Osoro Sierra''', arquebisbe de Valencia.
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).

==primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogia, matematiques i va obtindre tambe el títul d'instructor elemental d'educació física. Va eixercir de Mestre en [[Santander] en el colege "La Salle".

Ingressa en el Seminari per a Vocacions tardanes "Colege Major El Salvador" en Salamanca i despres de realisar els estudis eclesiastics es ordenat prevere per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] assistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

==carrera eclesiastica==

El primer desti fon la Parroquia de l'Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors i treballant preferentment en el camp de la pastoral jovenil. Es professor d'institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fon professor de l'Escola Universitaria de Formacio del Professorat "Sagrats Cors", dependent de l'Esglesia i adscrita a l'[[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diocesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaries General de Pastoral i l'Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diocesis, mantenint-se en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canonge de la Santa esglesia Catedral Basilica de [[Santander]]. En 1994 el Capitul de la Catedral l'elegix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], a on inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantenint-se en el carrec fins 1997.
En 1996 es nomenat Director del centre Associat de l'Institut Internacional de Teologia a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santitat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Orense]] el dia 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Orense]] pel Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santitat en [[Espanya]], acompanyat pels arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr. [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent possessio el 23 de febrer de 2002, acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comite eixecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni 2.005-2.008.

El 7 de Giner de 2009 el Papa [[BenetXVI]] el designa Arquebisbe de [[Valencia]], i sent la seua toma de possessio el 18 d'Abril de 2009,

Carlos Osoro Sierra

2009-01-08T15:08:08Z

Ontinyent: Arquebisbe de Valencia

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Arquebisbe Carles Osoro]]
Excm. i Rvdm. Sr. En '''Carles Osoro Sierra''', arquebisbe de Valencia.
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).

==primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogia, matematiques i va obtindre tambe el títul d'instructor elemental d'educació física. Va eixercir de Mestre en [[Santander] en el colege "La Salle".

Ingressa en el Seminari per a Vocacions tardanes "Colege Major El Salvador" en Salamanca i despres de realisar els estudis eclesiastics es ordenat prevere per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] assistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

==carrera eclesiastica==

El primer desti fon la Parroquia de l'Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors i treballant preferentment en el camp de la pastoral jovenil. Es professor d'institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fon professor de l'Escola Universitaria de Formacio del Professorat "Sagrats Cors", dependent de l'Esglesia i adscrita a l'[[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diocesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaries General de Pastoral i l'Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diocesis, mantenint-se en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canonge de la Santa esglesia Catedral Basilica de [[Santander]]. En 1994 el Capitul de la Catedral l'elegix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], a on inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantenint-se en el carrec fins 1997.
En 1996 es nomenat Director del centre Associat de l'Institut Internacional de Teologia a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santitat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Orense]] el dia 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Orense]] pel Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santitat en [[Espanya]], acompanyat pels arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr. [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent possessio el 23 de febrer de 2002, acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comite eixecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni 2.005-2.008.

El 7 de Giner de 2009 el Papa [[BenetXVI]] el designa Arquebisbe de [[Valencia]], i sent la seua toma de possessio el 18 d'Abril de 2009,

Carlos Osoro Sierra

2009-01-07T12:40:14Z

Ontinyent:

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Arquebisbe Carles Osoro]]
Excmo. y Rvdmo. Sr. D. '''Carles Osoro Sierra'''; Arquebisbe
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).

==primers estudis universitaris==

Estudia magisteri, pedagogía, matemátiques i va obtindrer tambe el títul d'Instructor elemental de Educació Física. Ve ejercir de Mestre en [[Santander] en el Col.legi La Salle.

Ingresa en el Seminari per a Vocacions tardíes "Col.legi Major El Salvador" en Salamanca i tras realitzar els estudis eclesiástics es ordenat prever per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] asistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

==carrera eclesiastica==

El primer desti fou la Parroquia de la Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors, i traballant preferentement en el camp de la pastoral jovenil. Es profesor d' Institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fou profesor de la Escola Universitaria de Formació del Profesorat "Sagrats Cors", dependient de l'Esglesia i adscrita a l' [[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diócesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaríes General de Pastoral i l' Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diócesis, mantinguense en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canónge de la Santa esglesia Catedral Basílica de [[Santander]]. En 1994 el Cabildo de la Catedral l'eligeix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], aon inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantinguense en el carrec fins 1997.
En 1996 es nomenat Director del centre Asociat de l'Institut Internacional de Teología a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==

Sa Santetat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Ourense]] el día 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Ourense]] por el Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santetat en [[Espanya]], acompanyat per els arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent posesio el 23 de febrer de 2002, acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comité ejecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni 2.005-2.008.

Antonio Cañizares

2009-01-07T12:37:12Z

Ontinyent:

[[Image:Canizares.jpg‎ |thumb|rigth| Antonio Cañizares, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya]].
EMMO. i RVDM cardenal '''Antonio Cañizares Llovera''', arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya, va naixer a la localitat valenciana d'[[Utiel]] el 15 d'octubre de 1945. Cursó els estudis eclesiastics en el Seminari diocesa de [[Valencia] i en l'Universitat Pontificia de Salamanca, aon obtingue el doctorat en Teología, ab especialitat
en Catequética. Fou ordenat prevere el 21 de juny de 1970 en [[Sinarcas]] (Valencia), per l'Arquebibe En [[José María García de la Higuera]].

== primers anys ==

Els seus primers anys com a capella van trascorrer en [[Valencia]]. Despres es trasllada a Madrit aon es dedica especialment a la docencia. Profesor de Teología de la Paraula en l'Universitat Pontificia de Salamanca, entre 1972 i 1992; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de Madrit, entre 1974 y 1992; profesor, desde 1975, del Institut Superior de Ciencies Religioses y Catequesis, del que tambe fou director, entre 1978 i 1986. Eixe any l'institut pasa a denominarse «San Dámaso» i seguis sent el seu maxim responsables fins a 1992. A mes, fou coadjutor de la parroquia de "[[San Gerard]]", de Madrit, entre 1973 i 1992. Entre 1985 i 1992 director del Secretariat de la Comisio Episcopal para la Doctrina de la Fe de la Conferencia Episcopal Espanyola.

==Cardenal en març de 2006==

Fou nomenat bisbe d'Ávila el 6 de març de 1992. Rebe l'ordenacio episcopal el 25 d'abril de eixe mateix any. L'1 de febrer de 1997 toma posesio de la diócesis de Granada. Entre giner i octubre de 1998 fou Administrador Apostólic de la diócesis de Cartagena. El 24 d'octubre de 2002 fou nomenat arquebusbe de Toledo, seu de la que toma posesio el 15 de decembre de eixe mateix any. Fou creat cardenal per el papa [[Benet XVI]] en el Consistori Ordinari Públic, el primer de sa pontificat, el 24 de março de 2006.

==Carrecs a la CEE i la Santa Sede==

En la CEE ha segut vicepresident (2005-2008), membro del Comité Ejecutiu (2005-2008), membro de la Comisio Permanent (1999-2008), president de la Subcomisio Episcopal de Universidats (1996-1999) i de la Comisio Episcopal d'Ensenyançza i Catequesis (1999-2005).

El papa [[Joan Pau]] II el nomena membre de la Congregacio per a la Doctrina de la Fe el 10 de novembre de 1995. El 6 de maig de 2006, el papa [[Benet XVI]] le asigna esta mateixa Congregacio, ja com cardenal. Tambe com cardenal, el Papa el nomena, el 8 d'abril de 2006, membro de la Comisión Pontificia “Ecclesia Dei”.

El cardenal Cañizares ha segut fundador i primer President de la Asociación Española de Catequetas, membro del Equip Europeo de Catequesis i director de la revista "Teología y Catequesis".

Es membre de la Real Academia de la Historia desde el 24 de febrer de 2008.
Nomenat 9 de diciembre de 2008, Prefecte de la Congregació per el Culte Divi e la Disciplina dels Sacraments.
== enllaços ==
http://www.architoledo.org/arzobispo/Mos%20Canizares1.htm
[[Categoria:Biografies]]

Carlos Osoro Sierra

2009-01-07T12:28:50Z

Ontinyent:

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Arquebisbe Carles Osoro]]
Excmo. y Rvdmo. Sr. D. '''Carles Osoro Sierra'''; Arquebisbe
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).
==primers estudis universitaris==
Estudia magisteri, pedagogía, matemátiques i va obtindrer tambe el títul d'Instructor elemental de Educació Física. Ve ejercir de Mestre en [[Santander] en el Col.legi La Salle.

Ingresa en el Seminari per a Vocacions tardíes "Col.legi Major El Salvador" en Salamanca i tras realitzar els estudis eclesiástics es ordenat prever per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] asistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

==carrera eclesiastica==
El primer desti fou la Parroquia de la Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors, i traballant preferentement en el camp de la pastoral jovenil. Es profesor d' Institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fou profesor de la Escola Universitaria de Formació del Profesorat "Sagrats Cors", dependient de l'Esglesia i adscrita a l' [[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diócesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaríes General de Pastoral i l' Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diócesis, mantinguense en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canónge de la Santa esglesia Catedral Basílica de [[Santander]]. En 1994 el Cabildo de la Catedral l'eligeix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], aon inicia la reapertura del mateix i el consolida, mantinguense en el carrec fins 1997.
En 1996 es nomenat Director del centre Asociat de l'Institut Internacional de Teología a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==
Sa Santetat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Ourense]] el día 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Ourense]] por el Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santetat en [[Espanya]], acompanyat per els arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa [[Joan Pau II]] el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent posesio el 23 de febrer de 2002, acompanyat de 37 bisbes.

Es membre del Comité ejecutiu de la Conferencia Episcopal per al trieni 2.005-2.008.

Carlos Osoro Sierra

2009-01-07T12:26:28Z

Ontinyent:

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Aruquebisbe Carles Osoro]]
Excmo. y Rvdmo. Sr. D. '''Carles Osoro Sierra'''; Arquebisbe
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).
==primers estudis universitaris==
Estudia magisteri, pedagogía, matemátiques i va obtindrer tambe el títul d'Instructor elemental de Educació Física. Ve ejercir de Mestre en [[Santander] en el Col.legi La Salle.

Ingresa en el Seminari per a Vocacions tardíes "Col.legi Major El Salvador" en Salamanca i tras realitzar els estudis eclesiástics es ordenat prever per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] asistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

==carrera eclesiastica==
El primer desti fou la Parroquia de la Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors, i traballant preferentement en el camp de la pastoral jovenil. Es profesor d' Institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fou profesor de la Escola Universitaria de Formació del Profesorat "Sagrats Cors", dependient de l'Esglesia i adscrita a l' [[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diócesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaríes General de Pastoral i l' Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diócesis, mantinguense en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canónge de la Santa esglesia Catedral Basílica de [[Santander]]. En 1994 el Cabildo de la Catedral l'eligeix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], aon inicia la reapertura del mateix i el consolida su consolidación, mantinguense en el carrec fins 1997.

En 1996 es nomenat Director del centre Asociat de l'Institut Internacional de Teología a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

===Nomenat Bisbe===
Sa Santetat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Ourense]] el día 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Ourense]] por el Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santetat en [[Espanya]], acompanyat per els arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent posesio el 23 de febrer de 2002, acompanyatde 37 bisbes.

Es membre del Comité ejecutiu de la Conferencia Episcopal para el trieni 2.005-2.008.

Carlos Osoro Sierra

2009-01-07T12:25:25Z

Ontinyent: estil

[[Image:Carlososoro.jpg|right|thumb|L'Aruquebisbe Carles Osoro]]
Excmo. y Rvdmo. Sr. D. '''Carles Osoro Sierra'''; Arquebisbe
Va naixer el 16 de Maig de 1945 en Castañeda ([[Cantabria]]).
===primers estudis universitaris===
Estudia magisteri, pedagogía, matemátiques i va obtindrer tambe el títul d'Instructor elemental de Educació Física. Ve ejercir de Mestre en [[Santander] en el Col.legi La Salle.

Ingresa en el Seminari per a Vocacions tardíes "Col.legi Major El Salvador" en Salamanca i tras realitzar els estudis eclesiástics es ordenat prever per Mons. [[Juan Antonio del Val Gallo] asistit per Mons. [[José María Setién Alberro]], en la parroquia santanderina de la Ben Apareguda el 29 de juliol de 1973.

===carrera eclesiastica===
El primer desti fou la Parroquia de la Asunció de [[Torrelavega]] ([[Cantabria]]), formant part de l'equip de retors, i traballant preferentement en el camp de la pastoral jovenil. Es profesor d' Institut, director de la "[[Casa de los muchachos]]".
Fou profesor de la Escola Universitaria de Formació del Profesorat "Sagrats Cors", dependient de l'Esglesia i adscrita a l' [[Universitat]] de Cantabria.

En 1975 es nomenat Secretari General de Pastoral de la Diócesis, Delegat d'Apostolat Seglar, Delegat Episcopal de Seminaris i Pastoral Vocacional i Vicari General de Pastoral.

En 1976 s'unifiquen les Vicaríes General de Pastoral i l' Administratiu-jurídica i es nomenat Vicari General de la Diócesis, mantinguense en el carrec fins 1994.

En 1993 es nomenat Canónge de la Santa esglesia Catedral Basílica de [[Santander]]. En 1994 el Cabildo de la Catedral l'eligeix President. Eixe mateix any es nomenat Rector del Seminari santanderi de [[Monte Corbán]], aon inicia la reapertura del mateix i el consolida su consolidación, mantinguense en el carrec fins 1997.

En 1996 es nomenat Director del centre Asociat de l'Institut Internacional de Teología a Distancia i Director de l'Institut Superior de Ciencies Religioses "[[San Agustí]]", dependent del Institut Internacional i de l'Universitat Pontificia de [[Comillas]].

==Nomenat Bisbe==
Sa Santetat [[Joan Pau II]] el nomena Bisbe d'[[Ourense]] el día 22 de Febrer de 1997, rebent l'ordenació episcopal en la Santa Esglesia Catedral-Basílica de San Martí d'[[Ourense]] por el Excm. i Rvdm. Msr [[Lajos Kada]], Nunci de sa Santetat en [[Espanya]], acompanyat per els arquebisbes Msr. [[Julián Barrio Barrio]], de [[Sant Jaume Compostela]], Msr [[Gabino Díaz Merchán]], d'[[Oviedo]]), i entre atres bisbes Msr. [[Juan Antonio del Val Gallo]], [[José Diéguez Reboredo]],i [[José Vilaplana Blasco]].

El 7 de Giner de 2002 el Papa el designa Arquebisbe Metropolita d'[[Oviedo]], prenent posesio el 23 de febrer de 2002, acompanyatde 37 bisbes.

Es membre del Comité ejecutiu de la Conferencia Episcopal para el trieni 2.005-2.008.