L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Josep Nebot i Pérez

2025-06-26T01:52:42Z

Nores:

{{Biografia|
| nom = Josep Nebot i Pérez
| image = [[Archiu:JoseNebot.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Llingüiste, farmacèutic i bibliotecari
| data_naix = [[1853]]
| lloc_naix = [[Vilarreal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1914]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Nebot Pérez''' ([[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]], [[1853]] - † [[Valéncia]], [[1914]]). Fon un llingüiste [[Valencians|valencià]], farmacèutic de professió.

== Biografia ==

Josep Nebot naixqué en la ciutat de [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]], en la comarca de la [[Plana Baixa]]. Fon llicenciat en [[Farmàcia]], membre del cos d'archivers, bibliotecaris i antiquaris es feu càrrec de la biblioteca de la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]], també fon vicepresident de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]]. Nebot era tot un intelectual en una preparació i activitat universitària ben important.

En temes filològics és autodidacte, com [[Constantí Llombart]], en qui tenía depositades grans esperances per a solucionar el problema que generava l'anarquia ortogràfica en la qual es movien els escritors valencians del moment.

== Obra ==

Despuix de la mort de Constantí Llombart publicà els ''Apuntes para una gramática valenciana popular'' (1894) en l'objecte de contribuir a posar solució a l'anarquia ortogràfica que considerava ben negativa per al progrés de la [[llengua valenciana]]. Abans de publicar esta ''Gramática'' ya demostrà la preocupació que sentia per la falta d'un criteri ortogràfic en un artícul titulat ''¿Quousque tandem?'', publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1887]] i reproduit precisament en l'obra citada. En ell comentava que demanar una solució per tal de conseguir un únic criteri ortogràfic era com una veu que clama en el desert, a soles escoltada en aquell moment per Llombart.

Josep Nebot escrigué dos noveles i [[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular]] en [[1894]]. Al final de tota una vida d'estudi sobre la [[llengua valenciana]] i, alvançant-se a tots, publicà el ''[[Tratado de Ortografía Valenciana Clásica]] '' en [[1910]], obra en la que escrigué el seu preàmbul [[Teodor Llorente]].

* ''Apuntes para una Gramática Valenciana Popular'' (Valéncia, 1894)
* ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' (Valéncia, 1910), en el preàmbul de [[Teodor Llorente]].

Si en la ''Gramática'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia clásica valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.

Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes [[Normes d'El Puig]], també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'[[idioma valencià]] i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors més populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.

Josep Nebot també confeccionà el ''[[Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultad de Medicina de Valencia]]'' en l'any [[1898]].

== Premis ==

Nebot fon premiat en els [[Jocs Florals]] de l'any [[1885]], rebé el Premi de l'[[Institut Mèdic Valencià]] en [[1896]] per la memòria ''Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el Reino de Valencia'' ([[1897]]), Josep Nebot era el bibliotecari de la Facultat de Medicina.

== Defensa de la llengua valenciana ==
[[Archiu:Nebot7.jpg|thumb|250px|Artícul en Valénciahui]]

{{Cita|''... los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.''|''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' (Valéncia, 1910) per Josep Nebot i Pérez, obra prologada per [[Teodor Llorente]]}}

{{Cita|Josep Nebot, considera que la llengua culta s'ha de construir, a no ser que es pretenga seguir escrivint i parlant com es feya quatre sigles arrere, o be adoptar directament el catala lliterari com pretenen uns atres.|[[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

{{Cita|Josep Nebot defengué l'independència de la Llengua Valenciana en 1910.|Manolo Matas (''[[Valéncia Hui]]'', 04.06.2008)}}

== Denúncia al pancatalanisme ==

Nebot fon el primer que denuncià, des de les pàgines del periòdic ''[[Las Províncias]]'' en [[1887]], l'introducció del catalanisme llingüístic en [[Valéncia]] de mà d'alguns escritors en estes paraules:

{{Cita|''... los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la literatura valenciana y la catalana deben ser una sola.''}}

Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de [[1910]] a on diu:

{{Cita|''... los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.''}}

{{Cita|Nebot proclama la nostra independència llingüística, i califica de tan greu heregia el catalanisar el valencià com el castellanisar-lo|[[Teodor Llorente]], en el pròlec del llibre ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' ([[1910]]) de [[Josep Nebot i Pérez]]}}

== Primeres normes del valencià ==
{{AP|Tratado de Ortografía Valenciana Clásica}}
El seu llibre titulat ''[[Tratado de Ortografía Valenciana Clásica]]'', foren les primeres normes ortogràfiques de la llengua valenciana publicades en l'any 1910 per '''Josep Nebot i Pérez'''.

Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]'' de [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]].

== Referències ==

* [https://clubjaimeprimero.org/content/nebot-i-perez-i-la-seua-obra-gramatical ''Nebot i Pérez i la seua obra gramatical'' - [[Juli Moreno]] - Club de Opinión Jaime I]

== Enllaços externs ==

* [https://www.bvfe.es/component/mtree/autor/10314-nebot-perez-jose.html Registre de Josep Nebot i Pérez en la web Biblioteca Virtual de la Filología Española]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/01/sabies-que-en-lany-1910-es-feren-unes-normes-per-al-valencia-i-que-eren-independents-del-catala/ ¿Sabies que en l’any 1910 es feren unes normes per al valencià i que eren independents del català? - Cultura Valenciana]
* [http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-context-de-les-normes-del-14-i-j-masia El context de les normes del 14 (I) / J. Masia - Accio Nacionalista Valenciana]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Senyal Real d'Aragó

2025-05-29T00:42:59Z

Nores: Vila-real -> Vilarreal, i enllaç directe

[[Archiu:Royal arms of Aragon.svg|thumb|150px|Senyal Real d'Aragó.]]
El '''Senyal real''' o '''quatribarrada''' era l'insígnia personal dels reis aragonesos i representava a la [[Corona d'Aragó]].
En orige, esta insígnia no tenia un número definit de barres roges sobre fondo groc, i es coneixen molts eixemples en una, dos, tres, quatre o sis barres.
{|id=toc
|[[Archiu:Portola1476.jpg|thumb|right|200px|En este mapa de l'any 1476 s'aprecien la bandera aragonesa, la bandera catalana o de la casa de Barcelona i la bandera del Regne de Valéncia. Tant la Senyera com la bandera de la casa de Barcelona tenen una barra mentres que la bandera aragonesa en té dos.]]
|[[Image:Senyeres a latlas de martines 1578.jpg|thumb|right|200px|En este mapa de l'any 1578 apreciem com la Real Senyera Coronada, la bandera dels valencians, té quatre barres, mentres que la de la Casa de Barcelona encara en té tres.]]
|[[Archiu:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|200px|[[Batalla d'El Puig]] de [[Marçal de Sax]]. La pintura tracta de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I. En els trages apareixen les barres duplicades, mentres que en les banderes a lo alt de les torres i la bandera que porta el page du dos barres]]
|}

== La quatribarrada en l'actualitat ==
Encara que històricament la titularitat de la quatribarrada li pertocaria a [[Aragó]], actualment representa a la Comunitat Autònoma de [[Catalunya]] (històricament el [[Comtat de Barcelona]] i el restant de comtats catalans), en conte de la Bandera de la Casa de Barcelona, la bandera que per tradició li correspondria.

Encara que la quatribarrada també és bandera oficial de per eixemple localitats valencianes com [[Ontinyent]], [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] o [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], la província francesa dels Pirineus Orientals (bassada principalment en el comtat català del [[Roselló]]), ademés de que les quatre barres estan integrades en la majoria d'escuts i banderes dels territoris que conformen l'antiga [[Corona d'Aragó]] com són les banderes d'[[Aragó]], la de la [[Casa de Barcelona]], la bandera [[Real Senyera|Real Senyera valenciana]], la bandera de les [[Illes Balears]], la bandera nacionalista siciliana, la bandera del [[Roselló]], etc.

{|id=toc
|[[Image:Flag of Catalonia.svg|thumb|right|Quatribarrada]]
|[[Image:Senyera valenciana.png|thumb|left|Senyera del Regne de Valéncia]]
|[[Image:Flag of Barcelona.svg|thumb|left|Bandera de la Casa de Barcelona]]
|[[Image:Flag of the Balearic Islands.svg|thumb|left|Bandera de les Illes Balears]]
|[[Image:Flag of Aragon.svg|thumb|left|Bandera d'Aragó]]
|}

== Cites ==

{{Cita|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''|'La trampa catalanista en la Corona de Aragón', per Pere Martí i Martínez, membre i professor de Llengua i Cultura de Lo Rat Penat}}

== Vore també ==

* [[Real Senyera]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Coats of arms of the crown of Aragon}}

[[Categoria:Banderes]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Escacs

2025-05-28T16:02:43Z

Nores: correccions de lèxic i sintaxis

[[File:Staunton chess set.jpg|right|thumb|Tauler d'escacs en les seues peces]]

L''''escacs''' (del [[persa]] ''šah'', rei)<ref>{{DGLV|Escacs}}</ref> és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat.
Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''escac i mat''' al rei de l'oponent, pel que el rei està baix atac immediat i no hi ha cap manera de llevarlo o de defendre l'atac el pròxim pas.

La forma actual del joc va sorgir en [[Europa]] durant la segona mitat del [[sigle XV]] despuix de desenrollar l'antic joc nomenat [[Shatranj]], que es d'orige hindu.
Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metes dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs.

La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el [[sigle XVI]]. El primer campeó oficial d'escacs del món fon [[Wilhelm Steinitz]] en l'any [[1886]].

== Introduccio al joc ==
[[File:Portuguese Descriptive Chess Notation.svg|right|thumb|Tauler d'escacs en la denotacio de les files i columnes]]

L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cada u dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors poden considerar totes les seues contingencies.

Es juga per tandes, i comença el que juga en peces blanques, lo que li concedix una chicoteta pero substancial ventaja, si be cada jugador intenta obtindre certes ventages en la seua posició, que freqüentment consistixen en la captura de les peces del contrari, l'objectiu final es atacar al rei contrari de manera tal que no puga ser defés, lo que es coneix com donar escac i mat al rei enemic.

La victòria es pot obtindre per mig de l'escac i mat, abandonament d'u dels jugadors, o en el consum del temps total de la partida per part de l'adversari. L'atre possible resultat es l'empat, conegut com taules.

== Història ==
[[File:Shatranj.jpg|right|thumb|Peces d'escacs araps]]
La llegenda més famosa sobre l'orige del joc d'escacs tracta l'història del rei [[Belkib]] ([[India]], 3000 anys ans de la nostra era) que pretenia a tota costa resoldre un difícil problema, prometent puix una recompensa excepcional a qui li propondria una distracció. Quan el sabi [[Sissa]], fill del [[Brahmine Dahír]], li presentà el joc d'escacs, el sobirà molt entusiasmat, demanà a Sissa lo que volguera a canvi per este regal extraordinari.
Humilment, [[Sissa]] demanà al príncip depositar un gra de forment sobre la primera casella, dos sobre el segon, quatre sobre el tercer, i aixina succesivament fins omplir el tauler duplicant la cantitat de gra a cada casella. El príncip va concedir immediatament esta recompensa aparentment modesta, pero el seu conseller l'explicà que acabava de firmar la mort del regne ya que les collites de l'any no bastarien per a pagar el preu del joc. En efecte, sobre l'última casella del tauler, seria necessari depositar més de 9.223.372.036 854.775.808 grans precisament, i hi ha en total depositats sobre les caselles anteriors, un total de 18.446.744 073.709.551 615 grans.

Existixen variants d'esta llegenda, una que sugerix que el rei acceptà a condició de que el sabi conte els grans per si mateix, l'atra afirmant que [[Sissa]] tingué el cap tallat per tal descortesia. Unes atres versions diuen que [[Sissa]] no demanà res, sino que el rei va insistir, [[Sissa]] llavors hauria decidit burlar-se del rei demanant-li una recompensa que no podria donar.

Una atra llegenda diu de l'invenció del joc durant la [[Guerra de Troya]]. Un dels héroes grecs, [[Palamedes]], hauria inventat el joc per a remontar la moral de les tropes durant el siti de Troya, aixina com d'atres jocs: “Els Grecs l'assignaven a [[Palamedes]] l'invenció de diferents lletres del seu alfabet, la moneda, els daus i el joc d'escacs”.

[[File:Chaturanga.png|right|thumb|El tauler de chaturanga, en la disposicio de cadascuna de les peces]]
S'admitix generalment que el seu antepassat conegut més antic és un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Les senyes més antigues es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permeten tindre coneiximent de les parts del joc que són les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants.

El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats.

== Arribada a Europa i evolució ==

L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any [[1000]] per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el ''[[Libro de los Juegos]]'', manat fer en el [[sigle XIII]] per [[Alfons X el Sabi]], qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment.

El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit del segorbí [[Francesch Vicent]], imprés i publicat en la ciutat de [[Valéncia]] a finals del [[sigle XV]] (15 de maig de [[1495]]) en el titul ''Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de [[Valéncia]]''.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chees}}
* [http://es.chessbase.com/post/siglo-xv-valencia-y-ajedrez]

[[Categoria: Jocs]]

Escacs

2025-05-25T03:08:40Z

Nores: "jaque mate" per escac i mat https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/Escac

[[File:Staunton chess set.jpg|right|thumb|Tauler d'escacs en les seues peces]]

L''''escacs''' (del [[persa]] ''šah'', rei)<ref>{{DGLV|Escacs}}</ref> és un joc de taula jugat entre dos persones. Es juga en un tauler en 64 quadrats disposts en forma de reixeta de huit quadrats per costat.
Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''escac i mat''' al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas.

La forma actual del joc va sorgir en [[Europa]] durant la segona mitat del [[sigle XV]] despuix de desenrollar l'antic joc nomenat [[Shatranj]], que es d'orige hindu.
Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs.

La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el [[sigle XVI]]. El primer campeó oficial d'escacs del món fon [[Wilhelm Steinitz]] en l'any [[1886]].

== Introduccio al joc ==
[[File:Portuguese Descriptive Chess Notation.svg|right|thumb|Tauler d'escacs en la denotacio de les files i columnes]]

L'escacs es juga en un tauler quadrat de huit files (denotades en els numeros 1 al 8) i huit columnes (denotades en les lletres A a H). Els colors de cada u dels quadrats alternen i es referixen com blancs i negres. L'escacs no és un joc de ventura, sino un joc racional. El desenroll del joc es tan complex que ningu dels millors jugadors puguen considerar totes les seues contingencies.

Es juga per tandes, i comença el que juga en peces blanques, lo que li concedix una chicoteta pero substancial ventaja, si be cada jugador intenta obtindre certes ventages en la seua posició, que freqüentment consistixen en la captura de les peces del contrari, l'objectiu final es atacar al rei contrari de manera tal que no puga ser defés, lo que es coneix com donar jaque mate al rei enemic.

La victòria es pot obtindre per mig del jaque mate, abandonament d'u dels jugadors, o en el consum del temps total de la partida per part de l'adversari. L'atre possible resultat es l'empate, conegut com taules.

== Història ==
[[File:Shatranj.jpg|right|thumb|Peces d'escacs araps]]
La llegenda més famosa sobre l'orige del joc d'escacs tracta l'història del rei [[Belkib]] ([[India]], 3000 anys ans de la nostra era) que pretenia a tota costa resoldre un difícil problema, prometent puix una recompensa excepcional a qui li propondria una distracció. Quando el sabi [[Sissa]], fill del [[Brahmine Dahír]], li presentà el joc d'escacs, el sobirà molt entusiasmà, demanà a Sissa lo que volguera a canvi per este regal extraordinari.
Humilment, [[Sissa]] demanà al príncip depositar un gra de forment sobre la primera casella, dos sobre el segon, quatre sobre el tercer, i aixina succesivament fins omplir el tauler duplicant la cantitat de gra a cada casella. El príncip va concedir immediatament esta recompensa aparentment modesta, pero el seu conseller l'explicà que acabava de firmar la mort del regne ya que les collites de l'any no bastarien per a pagar el preu del joc. En efecte, sobre l'última casella del tauler, seria necessari depositar més de 9.223.372.036 854.775.808 grans precisament, i hi ha en total depositats sobre les caselles anteriors, un total de 18.446.744 073.709.551 615 grans.

Existixen variants d'esta llegenda, una que sugerix que el rei acceptà a condició de que el sabi conte els grans per si mateix, l'atra afirmant que [[Sissa]] tingué el cap tallat per tal descortesia. Uns atres versions diuen que [[Sissa]] no demanà res, sino que el rei va insistir, [[Sissa]] llavors hauria decidit burlar-se del rei demanant-li una recompensa que no podria donar.

Una atra llegenda diu de l'invenció del joc durant la [[Guerra de Troya]]. Un dels héroes grecs, [[Palamedes]], hauria inventat el joc per a remontar la moral de les tropes durant el siti de Troya, aixina com d'atres jocs: “Els Grecs l'assignaven a [[Palamedes]] l'invenció de diferents lletres del seu alfabet, la moneda, els daus i el joc d'escacs”.

[[File:Chaturanga.png|right|thumb|El tauler de chaturanga, en la disposicio de cadascuna de les peces]]
S'admitix generalment que el seu antepassat conegut més antic és un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes més antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permeten tindre coneiximent de les parts del joc que són les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants.

El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats.

== Arribada a Europa i evolució ==

L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any [[1000]] per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el ''[[Libro de los Juegos]]'', manat fer en el [[sigle XIII]] per [[Alfons X el Sabi]], qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment.

El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit del segorbí [[Francesch Vicent]], imprés i publicat en la ciutat de [[Valéncia]] a finals del [[sigle XV]] (15 de maig de [[1495]]) en el titul ''Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de [[Valéncia]]''.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chees}}
* [http://es.chessbase.com/post/siglo-xv-valencia-y-ajedrez]

[[Categoria: Jocs]]