L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Josep Estellés i Caballer

2023-05-24T16:03:22Z

Miquelantoni:

{{Biografia|
| nom = Josep Estellés i Caballer
| image = [[Archiu:Josepestelles.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Sacerdot i músic
| data_naix = 17 de febrer de [[1925]]
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 4 de febrer de [[1984]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial de Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].

==Biografia==

Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia [[11 de juny]] de [[1933]].

El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El [[18 d'octubre]] de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Christi]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa.

Als quinze anys, el [[27 de setembre]] de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries.

En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un [[1 d'octubre]] de [[1944]].

El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.

El [[3 d'abril]] de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], celebrant la primera Missa el [[8 d'abril]] en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.

Cursà ampliació d'estudis musicals en Roma, a proposta de l'arquebisbe de Valéncia, durant tres cursos en el Pontifici Institut de Música Sacra, conseguint la llicenciatura en Música gregoriana el [[27 de juny]] de [[1951]] en la calificació “''magna cum laude probatus''”.

Durant la seua estància en Roma, perteneixqué a la ''Schola Cantorum'' del Colege Espanyol i a la del Pontifici Institut, dirigint la primera durant el seu últim curs.

En Setembre de [[1952]] pren possessió de la parròquia de l'Assunció i santa Bàrbera de [[Massarrojos]], a on estigué cinc anys, durant els quals va fundar l'[[Orfeó Parroquial San Pio X]] i una l'escolania.

Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.

L'1 d'octubre de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.

El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.

En l'any [[1983]] fundà i va dirigir el cor de cant gregorià ''Laetentur'', format per antics escolans, que feu la seua presentació en motiu de la celebració de les bodes de plata de l'Escolania.

Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].

Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.

Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.

==Cites==

{{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

==Bibliografía==

* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 [[2009]]) ISSN: 1695-839X

==Enllaços externs==
*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index Taller de història de Godella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Músics]]

Josep Estellés i Caballer

2023-05-23T19:07:23Z

Miquelantoni: He creat un nou artícul

{{Biografia|
| nom = Josep Estellés i Caballer
| image = [[Archiu:JEstellesCaballer|miniaturadeimagen|Primera despedida]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Sacerdot i músic
| data_naix = [[17 de febrer de 1925]]
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1984]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el 17 de febrer de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el 4 de febrer de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial]] de [[Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].

==Biografia==

Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de [[Godella]]. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la [[Guerra Civil]], pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia 11 de juny de [[1933]].

El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en ''Ca la senyora Barbereta'', com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític [[Derecha Regional Valenciana|''Derecha Regional Valenciana'']] tenia en el poble. El 18 d'octubre de [[1934]], en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del [[Real Colege del Corpus Chisti]], també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa.

Als quinze anys, el 27 de setembre de [[1939]], superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de [[Valéncia]] a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries.

En 19 anys crea i dirigix l'[[Orfeó Parroquial]] de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la [[Coral Polifònica Valentina]], iniciant les seues actuacions un 1 d'octubre de [[1944]].

El 21 de març de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.

El 3 d'abril de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea y Loizaga]], celebrant la primera Missa el 8 d'abril en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.

Cursà ampliació d'estudis musicals en Roma, a proposta de l'arquebisbe de Valéncia, durant tres cursos en el Pontifici Institut de Música Sacra, conseguint la llicenciatura en Música gregoriana el 27 de juny de [[1951]] en la calificació “''magna cum laude probatus''”.

Durant la seua estància en Roma, perteneixqué a la ''Schola Cantorum'' del Colege Espanyol i a la del Pontifici Institut, dirigint la primera durant el seu últim curs.

En Setembre de [[1952]] pren possessió de la parròquia de l'Assunció i santa Bàrbera de [[Massarrojos]], a on estigué cinc anys, durant els quals va fundar l'[[Orfeó Parroquial San Pio X]] i una l'escolania.

Des de [[1952]] fins a [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.

L'1 d'octubre de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la riuada que Valéncia havia patit en aquell octubre de [[1957]] feu que no fora possible fins al 7 de decembre, vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el 25 d'octubre de [[1979]] i incorporant-se el 29 d'Octubre com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.

El 16 de setembre de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.

En [[1983]] fundà i va dirigir el cor de cant gregorià ''Laetentur'', format per antics escolans, que feu la seua presentació en motiu de la celebració de les bodes de plata de l'Escolania.

Va morir el 4 de febrer de [[1984]] a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].

Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.

Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.
==Cites==

{{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}

==Bibliografía==

*GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

*LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

==Enllaços externs==
*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index]

Bíblia Valenciana

2023-05-18T17:55:05Z

Miquelantoni:

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única fulla que se'n conserva a on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]
La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna. Només se conserva una fulla d'esta Bíblia. Encara que [[Baltasar Bueno]] en un artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' (28.04.2014) comenta que en la [[Biblioteca Nacional de França]], en [[París]], es conserva un eixemplar de la Bíblia valenciana, el pare [[Joan Costa i Català]], en l'artícul "No és tan simple la cosa" publicat en eixe mateix diari (19.06.1994), afirmava que "Respecte al manuscrit de París d'una Bíblia sancera, com en atres llocs del mateix París, de Londres, Sevilla, inclús Barcelona, de parts de la Bíblia, ni el senyor Tarancon ni el P. Costa han afirmat en ningún moment que siga certament la de Bonifaci Ferrer. Podria ser-ho, i això és lo que es tracta d'investigar". I també el pare [[Josep Alminyana i Vallés]], en el seu discurs d'ingrés com a acadèmic en la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] diu aixina: "Com be es pot comprovar, ab tants i tants valuosos manuscrits i incunables, no sense una revisió oportuna i al dia, podria ser publicada la Bíblia valenciana completa". Com podem vore, en ningun moment s'afirma l'existència d'un volum sancer de la mateixa Bíblia valenciana impressa de la que estem tractant en este artícul.

== Història ==
Fon trelladada<ref>{{DGLV|Trelladar}}</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], al [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:

{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}

Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]] i mamprengué la crema dels eixemplars existents, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La porga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..

Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] (croniste de la Cartoixa de Porta Coeli entre els sigles XVI i XVII) mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):

{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}

En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.

== L'alqueria de Bellver ==
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]

Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment anà a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.

Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].

[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver|alt=|dreta]]

S'ha publicat en algun lloc sobre l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí l'edifici en l'any 1697, pero en ningun cas consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]].

Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.

==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==

<blockquote>Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.</blockquote>

== Bibliografia ==

* SIMÓ SANTONJA, Vicent Lluís. ''"¿Valenciano o catalán?"'' (Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975) ISBN: 84-400-9370-5.
* COSTA I CATALÀ, Joan. ''Full d'una biblia manuscrita valenciana''. Revista de filologia valenciana, ISSN: 1135-1896, Nº. 4, [[1997]], pàgs. 41-54
* COSTA I CATALÀ, Joan. ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN: 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pàgs. 61-76

== Vore també ==

* [[Bíblia Parva]]
* [[Bonifaci Ferrer]]
* [[Hispanic Society of America]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/04/28/paris-custodia-biblia-valenciana/1105159.html París custodia la Biblia valenciana - [[Baltasar Bueno]] - Levante-EMV]
* [https://enriquepallas.wordpress.com/2011/02/19/la-biblia-valenciana/ La Biblia Valenciana - Enrique Pallás]
* [https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001468 Revista de archivos, bibliotecas y museos - Lluís Tramoyeres]
* [https://www.youtube.com/watch?v=TWT9hQINsbM&t=187s Documental "La Bíblia valenciana" d'Enrique Pallás]

[[Categoria:Bíblies]]
[[Categoria:Incunables]]
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]

Bíblia Valenciana

2023-05-14T11:44:24Z

Miquelantoni: correcció gramatical

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]
La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna. Només se conserva una pàgina d'esta Bíblia. Encara que [[Baltasar Bueno]] en un artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' (28.04.2014) comenta que en la Biblioteca Nacional de París es conserva un eixemplar complet de la Bíblia valenciana.

== Història ==
Fon trelladada<ref>{{DGLV|Trelladar}}</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], al [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:

{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}

Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]] i mamprengué la crema dels eixemplars existents, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La porga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..

Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):

{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}

En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.

== L'alqueria de Bellver ==
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]

Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment anà a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.

Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].

[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver|alt=|esquerra]]

Pareix que es té notícies de l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí en l'any 1697, pero no consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]].

Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.

==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==

<blockquote>Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.</blockquote>

== Bibliografia ==

*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5

== Vore també ==

* [[Bíblia Parva]]
* [[Bonifaci Ferrer]]
* [[Hispanic Society of America]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/04/28/paris-custodia-biblia-valenciana/1105159.html París custodia la Biblia valenciana - [[Baltasar Bueno]] - Levante-EMV]
* [https://enriquepallas.wordpress.com/2011/02/19/la-biblia-valenciana/ La Biblia Valenciana - Enrique Pallás]
* [https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001468 Revista de archivos, bibliotecas y museos - Lluís Tramoyeres]
* [https://www.youtube.com/watch?v=TWT9hQINsbM&t=187s Documental "La Bíblia valenciana" d'Enrique Pallás]

[[Categoria:Bíblies]]
[[Categoria:Incunables]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
[[Categoria:Valencià]]

Bíblia Valenciana

2023-05-14T11:40:32Z

Miquelantoni: error lèxic

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]
La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna. Només se conserva una pàgina d'esta Bíblia. Encara que [[Baltasar Bueno]] en un artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' (28.04.2014) comenta que en la Biblioteca Nacional de París es conserva un eixemplar complet de la Bíblia valenciana.

== Història ==
Fon trelladada<ref>{{DGLV|Trelladar}}</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], al [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:

{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}

Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La porga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..

Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):

{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}

En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.

== L'alqueria de Bellver ==
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]

Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment anà a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.

Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].

[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver|alt=|esquerra]]

Pareix que es té notícies de l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí en l'any 1697, pero no consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]].

Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.

==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==

<blockquote>Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.</blockquote>

== Bibliografia ==

*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5

== Vore també ==

* [[Bíblia Parva]]
* [[Bonifaci Ferrer]]
* [[Hispanic Society of America]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/04/28/paris-custodia-biblia-valenciana/1105159.html París custodia la Biblia valenciana - [[Baltasar Bueno]] - Levante-EMV]
* [https://enriquepallas.wordpress.com/2011/02/19/la-biblia-valenciana/ La Biblia Valenciana - Enrique Pallás]
* [https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001468 Revista de archivos, bibliotecas y museos - Lluís Tramoyeres]
* [https://www.youtube.com/watch?v=TWT9hQINsbM&t=187s Documental "La Bíblia valenciana" d'Enrique Pallás]

[[Categoria:Bíblies]]
[[Categoria:Incunables]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
[[Categoria:Valencià]]

Bíblia Valenciana

2023-05-14T11:25:45Z

Miquelantoni: error ortogràfic

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]
La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna. Només se conserva una pàgina d'esta Bíblia. Encara que [[Baltasar Bueno]] en un artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' (28.04.2014) comenta que en la Biblioteca Nacional de París es conserva un eixemplar complet de la Bíblia valenciana.

== Història ==
Fon trelladada<ref>{{DGLV|Trelladar}}</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], al [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:

{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}

Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La porga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..

Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):

{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}

En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.

== L'alqueria de Bellver ==
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]

Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment fon a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.

Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].

[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver]]

Pareix que es té notícies de l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí en l'any 1697, pero no consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]].

Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.

==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==

<blockquote>Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.</blockquote>

== Bibliografia ==

*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5

== Vore també ==

* [[Bíblia Parva]]
* [[Bonifaci Ferrer]]
* [[Hispanic Society of America]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/04/28/paris-custodia-biblia-valenciana/1105159.html París custodia la Biblia valenciana - [[Baltasar Bueno]] - Levante-EMV]
* [https://enriquepallas.wordpress.com/2011/02/19/la-biblia-valenciana/ La Biblia Valenciana - Enrique Pallás]
* [https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001468 Revista de archivos, bibliotecas y museos - Lluís Tramoyeres]
* [https://www.youtube.com/watch?v=TWT9hQINsbM&t=187s Documental "La Bíblia valenciana" d'Enrique Pallás]

[[Categoria:Bíblies]]
[[Categoria:Incunables]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
[[Categoria:Valencià]]

Bíblia Valenciana

2023-05-14T11:20:35Z

Miquelantoni: He reorganisat l'informació que ya existia en l'artícul.

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]
La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna. Només se conserva una pàgina d'esta Bíblia. Encara que [[Baltasar Bueno]] en un artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' (28.04.2014) comenta que en la Biblioteca Nacional de París es conserva un eixemplar complet de la Bíblia valenciana.

== Història ==
Fon trelladada<ref>{{DGLV|Trelladar}}</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], al [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que:

{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}

Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..

Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):

{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}

En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.

== L'alqueria de Bellver ==
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]

Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment fon a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.

Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].

[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver]]

Pareix que es té notícies de l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí en l'any 1697, pero no consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]].

Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.

==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==

<blockquote>Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada d'aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne d'alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.</blockquote>

== Bibliografia ==

*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5

== Vore també ==

* [[Bíblia Parva]]
* [[Bonifaci Ferrer]]
* [[Hispanic Society of America]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/04/28/paris-custodia-biblia-valenciana/1105159.html París custodia la Biblia valenciana - [[Baltasar Bueno]] - Levante-EMV]
* [https://enriquepallas.wordpress.com/2011/02/19/la-biblia-valenciana/ La Biblia Valenciana - Enrique Pallás]
* [https://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1001468 Revista de archivos, bibliotecas y museos - Lluís Tramoyeres]
* [https://www.youtube.com/watch?v=TWT9hQINsbM&t=187s Documental "La Bíblia valenciana" d'Enrique Pallás]

[[Categoria:Bíblies]]
[[Categoria:Incunables]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura en valencià]]
[[Categoria:Valencià]]