L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Jiddu Krishnamurti

2016-02-18T21:52:02Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Jiddu Krishnamurti''' (Telegú:'''జిడ్డు కృష్ణమూర్తి''') o '''J. Krishnamurti''' (12 de maig de 1895, en [[Madanapalle]...»

'''Jiddu Krishnamurti''' (Telegú:'''జిడ్డు కృష్ణమూర్తి''') o '''J. Krishnamurti''' (12 de maig de [[1895]], en [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], [[India]] – 17 de febrer de [[1986]], en [[Ojai]], [[California]], [[Estats Units]]), fon un escritor i orador en matèria filosòfica i espiritual. Els seus principals temes incloïen la revolució psicológica, el propòsit de la meditació, les relacions humanes, la naturalea de la ment i com portar a terme un canvi positiu en la societat global.
Krishnamurti naixqué en la ciutat de [[Madanapalle]], [[Andhra Pradesh]], en l'[[India colonial]], i fon descobert en [[1909]], quan encara era un adolescent, per [[Charles Webster Leadbeater]] en les plages privades del centre de la [[Societat Teosòfica d'Adyar]] en [[Madrás]], [[India]]. Posteriorment fon adoptat i criat baix la tutela d'[[Annie Besant]] y [[C.W. Leadbeater]] dins de la Societat Teosòfica, quins van vore en ell a un possible Lider Espiritual. No obstant, refusà ser el mesías d'una nova religió, fins que en [[1929]] va dissoldre l'orde creada per a eixe fi. Alegava no tindre nacionalitat, ni pertànyer a ninguna religió, classe social, o pensament filosòfic. Passà tota la seua vida com conferenciant i professor, viajant pel mon i ensenyant sobre la ment humana, tant a grans com a menuts grups. Fon autor de varis llibres, entre ells La llibertat primera i ultima llibertat, L'única revolució i Les notes de Krishnamurti. A l'edat de 90 anys donà una conferencia en l'[[ONU]] al voltant de la pau i la consciencia, i rebé la [[Medalla de la Pau]] de l'[[ONU]] en [[1984]]. La seua última conferencia fon donada un mes abans de la seua mort en [[1986]].
Els seus continuadors fundaren varies escoles, en l'[[India]], [[Anglaterra]] i [[Estats Units]]; i traduïren a varis idiomes molts dels seus discursos, publicant-los com llibres filosòfics.

Maximilien Robespierre

2016-02-18T21:23:32Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' (Arras, 6 de maig de 1758 - París, 28 de juliol de 1794) conegut com '''Maximilien Robe...»

'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], 6 de maig de [[1758]] - [[París]], 28 de juliol de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels mes prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció mes radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periode revolucionari conegut com "el terror".

Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors mes desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels mes poderosos lìders de la [[Revolució]].

Entre [[1793]] i [[1794]], liderá el denominat «[[Regne del terror]]», durant el qual governà [[França]] de forma autocràtica, sumint al païs en un periodo de perseguiments politics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a [[França]] de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.

Finalment, després de la mort de [[Danton]], se desencadenaren una serie de divisions polítiques dins de la [[Convenció Nacional]], i Robespierre reaccionà concentrant cada volta mes poder en el [[Comité de Salut Pública]]. Açó soles agravà encara mes la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'[[Ajuntament de París]], a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de [[1794]] (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.

Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter mes conservador.

Lluís XVI de França

2016-02-16T19:36:04Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluïs XVI de França''' (en frances '''Louis XVI de France''') (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de giner de 1793) fon rei de Fr...»

'''Lluïs XVI de França''' (en frances '''Louis XVI de France''') ([[Versalles]], 23 d'agost de [[1754]] - [[París]], 21 de giner de [[1793]]) fon rei de [[França]] i de [[Navarra]] entre [[1774]] i [[1789]], Coprincip d'[[Andorra]] entre [[1774]] i [[1793]], i rei dels francesos entre [[1789]] i [[1792]].

Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué mes èxit, debilitant a [[Gran Bretanya]] i mantenint la pau en [[Europa]].

Intentà en sis ocasions ([[1774]]-[[1776]], [[1781]] i quatre en [[1787]]) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituirà a la talla heretada del [[feudalisme]]. La [[noblea de toga]] del [[Parlament de París]] i la cort de [[Versalles]] se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i mes tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de [[1789]], el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá [[Assamblea Nacional]], jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a [[França]]. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat mes tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes. Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detingut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions. A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el 20 d'agost fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Austria]] i [[Prusia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traïció.

Ròmul i Rem

2016-02-08T14:19:58Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar Roma. Finalment seria...»

Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del segle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destruccio de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades després de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre segles després vindria el temps del rei [[Numitor]].
[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà fins i tot a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).

Tarquini el Soberp

2016-02-08T14:01:20Z

Millonety:

'''Luci Tarquini el Soberp''' (llatí: '''Lucius Tarquinius''' o '''Tarquinius Superbus''') va ser el sèptim i últim rei de [[Roma]] ([[534 a.C.]]-[[509 a.C.]]). Fon fill o possiblement net, de [[Lluci Tarquini Prisc]] i gendre del rei anterior [[Servi Tuli]], a qui va assessinar. Eixercí un govern despòtic. Va ser derrocat l'any [[509 a.C.]] i es va instaurar la república romana.

Tarquini el Soberp

2016-02-08T13:58:36Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Luci Tarquini el Soberp''' (llatí: '''Lucius Tarquinius''' o '''Tarquinius Superbus''') va ser el sèptim i últim rei de Roma (534 a.C.-[[510 a.C.]...»

'''Luci Tarquini el Soberp''' (llatí: '''Lucius Tarquinius''' o '''Tarquinius Superbus''') va ser el sèptim i últim rei de [[Roma]] ([[534 a.C.]]-[[510 a.C.]]). Fon fill o possiblement net, de [[Lluci Tarquini Prisc]] i gendre del rei anterior [[Servi Tuli]], a qui va assessinar. Eixercí un govern despòtic. Va ser derrocat l'any [[509 a.C.]] i es va instaurar la república romana.

Estat Modern

2016-01-08T12:01:38Z

Millonety:

'''Estat Modern''' es un terme per a denominar els primers estats centralisats de les monarquies europees que s'urgiren després d'un predomini del sistema feudal en la [[edat mija]].
[[Portugal]], [[Castella]], [[França]] i [[Anglaterra]] encapçalen els primers estats en solidificar-se. [[Italia]] encara esta formada per chicotets estats, siguen el papat un dels mes importants pero en estat de decadència. En el centre i orient d'[[Europa]], encara estaven enclavats en el [[feudalisme]] que en els següents segles aniran desapareguen y convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi als estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts y parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits.
Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases:
* '''Monarquia Autoritària''' (Finals del segle XV i XVI) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder.
* '''Monarquia Absoluta''' (Segle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
* '''Despotisme Ilustrat''' (Segle XVIII) El poder monàrquic y la centralisació es major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".

Estat Modern

2016-01-08T11:59:53Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Estat Modern''' es un terme per a denominar els primers estats centralisats de les monarquies europees que s'urgiren després d'un predomini del sistema feud...»

'''Estat Modern''' es un terme per a denominar els primers estats centralisats de les monarquies europees que s'urgiren després d'un predomini del sistema feudal en la [[edat mija]].
[[Portugal]], [[Castella]], [[França]] i [[Anglaterra]] encapçalen els primers estats en solidificar-se. [[Italia]] encara esta formada per chicotets estats, siguen el papat un dels mes importants pero en estat de decadència. En el centre i orient d'[[Europa]], encara estaven enclavats en el [[feudalisme]] que en els següents segles aniran desapareguen y convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi als estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts y parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits.
Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases:
* '''Monarquia Autoritària''' (Finals del segle XV i XVI) Es caracterisa per ser la primera. Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder.
* '''Monarquia Absoluta''' (Segle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
* '''Despotisme Ilustrat''' (Segle XVIII) El poder monàrquic y la centralisació es major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".

L'Olleria

2015-10-28T12:16:22Z

Millonety:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-22.jpg|105px]]
|nom = L'Olleria
|image_escut = [[Image:EscutOlleria.jpg|100px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor =
|superfície = 31'75 km²
|altitut =425 msnm
|població = 8630 hab.
|densitat = 261,01 hab./km²
|gentilici = ollerià/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46850
|festes = 1er cap de semana de setembre.
|alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís)
|uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de [[Valencia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
===Localitats llimítrofs===
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
==Història==

===Prehistoria===
En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistoria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

===Edat Antiga===
En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda.

===Edat Mija===
[[Image:OlleriaXVIII.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria segle XVIII]]
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En 1522, la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Manuel Garrido i García
| Partit_1 = [[MCPV]]
| Alcalde_2 = José Such Martínez
| Partit_2 = [[PSOE]]
| Alcalde_3 = José Such Martínez
| Partit_3 = [[PSOE]]
| Alcalde_4 = José Such Martínez
| Partit_4 = [[PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Bernardo Llop Moliner
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Vicente Bernardo Llop Moliner
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Vicente Bernardo Llop Moliner
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra
| Partit_8 = [[PPCV]] [[BNV]] GdO
| Alcalde_9 = José Vidal Oltra
| Partit_9 = GdO
| Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
| Partit_10 = [[Compromís]]

}}

==Demografia==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]]
|-
| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379
|}

==Economia==

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tingut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en 2007 ha vaixat la industria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

==Monuments==

*'''Ermita de San Cristóbal.''' En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
*'''Ermita de San Juan Bautista.''' En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
*'''Ermita del Crist de la Palma.'''
*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal.
*'''Castellet del Porquet''', poblat Neolitic fortificat en muralla.
*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels segles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del segle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.
*'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del segle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademes en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla.
*'''Convent dels Dominics''', fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

*'''Hospital de San Juan Bautista''', del segle XIX, en capella neogótica i claustres.
*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena]] ''', Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el segle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del segle XIII.
*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del segle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el segle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el segle XXI com bell teatre romantic.
*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.
*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del segle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del segle XIX. Espai iconografic unic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Historia local i artesanies.
*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

==Festes locals==
[[Image:FilaValenciansOlleria.jpg|thumb|270px|Fila Valencians, Entrà de Moros i Cristians de l'Olleria]]
*'''Sant Antoni Abat''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
*'''Carnestoltes''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
*'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
*'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al segle XVII.
*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
*'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.

==Gastronomia==

*'''Arros al forn''', lo que es coneix com "La Cassola".
*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa".
*'''Pastes''' en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
*'''Pastiços de nadal''', en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
*'''Embutits''' tradicionals de porc.

==Enllaços externs==
[http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria]

[http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria]

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Triple Aliança

2015-10-28T11:46:50Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Triple Aliança''' (Dreibund, en alemà)(1882) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'Imperi alemà i l'Imperi austro-hon...»

La '''Triple Aliança''' (Dreibund, en alemà)([[1882]]) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'[[Imperi alemà]] i l'[[Imperi austro-hongarés]] per iniciativa d'[[Otto Von Bismarck]], a la que posteriorment s'uniria [[Italia]], també s'invità a l'[[Imperi rus]] a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta.

Per un costat, [[Otto Von Bismarck]] considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de [[França]]; per atre costat, [[Italia]] pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a [[Alemanya]] eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. [[Italia]] estava despagada per l'actitut francesa (i mes tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en [[Tunez]] i el Corn d'[[África]], i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del [[Trentino]] entre [[Austria]]-[[Hongria]] i [[Italia]].

Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per [[França]] o per [[Rússia]]. El tractat fon reafirmat varies voltes fins [[1913]], encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta mes incomoda. Finalment, el [[Regne d'Italia]] decidí combatre del costat dels aliats en [[1915]], trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la [[Triple Entente]].

A [[Italia]] se li prometeren varis territoris a través del [[Tractat de Londres]] que no foren otorgats en la [[Conferencia de Paris]] generant un despagat nacionaliste (raó per la qual [[Benet Mussolini]] ingressà al costat de l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]), mentres que l'[[Imperi otomà]] es va unir als [[imperis centrals]]. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre.

Després de la [[Primera Guerra Mundial]] les potencies centrals foren someses a sancions abusives mentres que [[Italia]] no fon intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliança en les atres dos.

Entente Cordiale

2015-10-28T11:22:15Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Entente Cordiale''' (del francés "enteniment cordial") es la denominació d'un tractat de no agressió i regulació de l'expansió colonial entre el Regne...»

'''Entente Cordiale''' (del francés "enteniment cordial") es la denominació d'un tractat de no agressió i regulació de l'expansió colonial entre el [[Regne Unit]] i [[França]] el 8 d'abril de [[1904]], ratificat mediant una serie d'acorts firmats posteriorment. Mes allà de la preocupació immediata per l'expansió colonial inclosa en el tractat, la firma de l'Entente Cordiale marcà el fi de segles de conflictes intermitents entre les dos nacions i l'inici d'una coexistència pacifica que continua en el present.

L'expressió Entente Cordiale apareix utilisada per [[Guizot]] en [[1830]] i poc després de la proclamació de [[Lluïs Felip d'Orleans]] com rei dels francesos ([[1830]]-[[1848]]). Una primera Entente Cordiale entre [[França]] i el [[Regne Unit]] fon portada a bon terme en el fet de les dos visites de la [[reina Victòria]] en el sobirà francés en [[1843]] i [[1845]], en el castell d'Eu, en [[Normandia]]. Baix la Tercera República, es fa una nova aproximació entre els dos països baix el mateix nom.

Este tractat fon la base per a la formació d'un sistema d'aliances entre el [[Regne Unit]] i [[França]] (als que se sumarien [[Rússia]] i mes tart [[Estats Units]]) durant la [[I Guerra Mundial]], que se coneix com [[Triple Entente]].

Triple Entente

2015-10-28T11:06:34Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Triple Entente''' fon una coalició conformada per l'aliança franc-rusa de 1893, l'Entente Cordiale franc-britànica de 1904 i l'acort an...»

La '''Triple Entente''' fon una coalició conformada per l'[[aliança franc-rusa]] de [[1893]], l'[[Entente Cordiale]] franc-britànica de [[1904]] i l'acort anglo-rus de [[1907]].

[[Eric J. Hobsbawm]], en el seu llibre Historia del [[segle XX]], la definix d'esta manera: La Triple Entente, constituïda per [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] i l'[[Imperi Rus]]. El [[Regne de Serbia]] i [[Bélgica]] s'incorporaren a la Triple Entente immediatament com conseqüencia de l'atac austriac contra [[Serbia]] (que, de fet, desencadenà l'inici de les hostilitats) i l'atac d'[[Alemanya]] contra [[Bélgica]].

La nova potencia mundial, [[Alemanya]], governada per [[Guillem II]] d'Alemanya, en [[1890]] conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]]; i l'[[Imperi Rus]], s'aproximaren i acabaren associant-se per a fer front a la [[Triple Aliança]] de l'[[Imperi alemà]], [[Imperi Austro-Hongarés]] i el [[Regne d'Italia]].

En [[1907]], encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la [[I Guerra Mundial]] anaven fent cada volta mes solida l'Entente.

La crisis definitiva de l'estiu de [[1914]] demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries.

Després de que el [[Regne d'Italia]] abandonara la [[Triple Aliança]] en [[1915]], esta s'uniria a l'Entente per els seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les [[Potencies Centrals]].

Mesopotàmia

2015-07-08T09:53:23Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Mesopotamia''' (del grec: Μεσοποταμία, meso-potamía, ‘entre rius’, aràbic الرافدين bilād al-rāfidayn, traducció persa antic Miyan...»

'''Mesopotamia''' (del grec: Μεσοποταμία, meso-potamía, ‘entre rius’, aràbic الرافدين bilād al-rāfidayn, traducció persa antic Miyanrudan, ‘la terra entre rius’, o del siríac ܒܝܬ ܢܗܪܝܢ beth nahrin, ‘entre dos rius’) es el nom pel qual es coneix a la zona de l'Orient Pròxim ubicada entre els rius Tigris i Éufrates, si be s'estén a les zones fèrtils contigües a la franja entre els 2 rius, i que coincidix aproximadament en les àrees no desèrtiques de l'actual Irak i la zona llimítrofa del nordest de Siria.

El terme aludix principalment a esta zona en l'Edat Antiga que se dividia en Asiria al nort i Babilònia al sur. Babilònia (també coneguda com Caldea), a la seua volta, es dividia en Acadia (part alta) i Sumeria (part baixa). Els seues governants eren coneguts com "patesi".

Els noms de ciutats com Ur o Nippur, d'héroes llegendaris com Gilgameš, del Còdic Hammurabi, dels impressionants edificis coneguts com Zigurats, provenen de la Mesopotamia Antiga. I episodis mencionats en la Bíblia o en la Torá, com els del diluvi o la pèrdua d'idiomes de la Torre de Babel, es produïren en esta zona.

Ontinyent

2015-04-06T20:56:27Z

Millonety:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36.974 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[PSPV-PSOE]]
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}
'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa
| Partit_6 = [[PPCV]] [[BNV]]
| Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] [[Compromís]]

}}

==Demografia==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]]
|-
| align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 || align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 36.974
|}

== Monuments==
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]].
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
*Palaus i Cases Senyorials.
*Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==
*Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
*Museu Fester - (96 238 02 52).
*Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

== Festes==
La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent.
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
*[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
{{Capitals comarques}}

Albaida

2015-04-06T20:37:51Z

Millonety:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaAlbaida.jpg|95px]]
|nom = Albaida
|image_escut = [[Image:EscudoAlbaida.gif|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°50′13″N, 0°30′56″O
|superfície = 35'26 km2
|altitut = 315 msnm
|població = 6.335 hab.
|densitat = 177,04 hab./km²
|gentilici = Albaidí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46860
|festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei
|alcalde = Josep Antoni Albert i Quilis ([[Compromís]])
|uep = [http://www.albaida.org Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Albaida''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], que dona nom a la [[comarca]] de la [[vall d'Albaida]]. Conta en 6.335 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]).

== Geografia ==
Se troba situat en la vora esquerra del [[riu Albaida]] entre el riu [[Clariano]] i la [[serra d'Agullent]]. El territori és ondulat, sense grans altures per terme mig, a excepció de la part sur on se eleva la nomenada serra d'Agullent. La ciutat està situada sobre un alter, posseïx carrers amples, de moderna traça i atres antics on queden casones senyorials.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'[[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]]. També se pot accedir des de [[Xàtiva]] per la [[N-340]] a través de la [[serra Grossa]] en un paisage típic mediterràneu digne d'admirar.
Des de [[Gandia]], accedim a través de la nova [[CV-60]]
Des de [[Alacant]], el camí més ràpit és a través de l'[[A-7]] que naix en [[Sant Vicent del Raspeig]] i, encara que de moment acaba en la zona del [[barranc de la Batalla]] en [[Alcoy]], s'estan iniciant ya les obres de circumvalació.

'''Albaida''' se troba a uns 85 quilómetros de la ciutat de [[Valéncia]] cap al sur, en la que se troba comunicada per [[autovia]]. Actualment habiten unes 6.269 persones (dades del padró de [[2007]]) oferint una localisació estratègica per damunt del marge esquerre del [[riu Albaida]] i a una altitut mija sobre el nivell del mar d'uns 320 m aproximadament. El terme municipal compren aproximadament uns 36 km2.

Ara mateix el principal eix de comunicació per carretera en la [[vall d'Albaida]] és la carretera/autovia que entra pels túnels de [[L'Olleria]] i que passa prop de L'Olleria, d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]], [[Benissoda]], Albaida i [[Atzeneta d'Albaida]] per a continuar pel port d'Albaida buscant [[Alcoy]] i [[Alacant]].

Atres vies de circulació importants son: la carretera que conecta Albaida en [[La Safor]], l'antiga [[N-340]] que passa per [[Bellús]], [[Alfarrasí]], [[Montaverner]] i Albaida, la que l'acosta a [[Villena]] per [[Ontinyent]] i [[Bocairent]] i atres que tenen un us més local. Actualment està proyectada la variant que conectarà l'autovia central en [[Gandia]] per [[Montaverner]].

La llínea de [[ferrocarril]] conecta Albaida en ciutats tan importants com [[Alcoy]], [[Xàtiva]] i [[Valéncia]]. Esta llínea mante el seu recorregut i part de la seu infraestructura des de la seua construcció a finals del [[segle XIX]].

També dispon de llínea d'autobús que diàriament passa pel poble per a fer el trayecte [[Alcoy]]-[[Valéncia]] per una part i [[Gandia]]-[[Ontinyent]] per atra.

=== [[Barri]]s i [[Pedania|pedanies]] ===
Consta del núcleu urbà i del barri de l'Aljorf al nort.

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de Albaida llimita en les següents localitats:
[[Atzeneta d'Albaida]], [[Agullent]], [[Ayelo de Malferit]], [[Benissoda]], [[Bufalí]], [[L'Olleria]], i [[Palomar]] en la [[província de Valéncia]] i [[Agres]] i [[Muro]] en la [[província d'Alacant]].

== Història ==
Referint-nos al topònim ''Albaida'', l'etimologia nos duria a l'àrap /al-baydà/ ''la blanca'', referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.

L'assentament se remonta a l'época [[iber|ibera]] de la qual s¡han descobert restos arqueològics.

La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la [[Corona d'Aragó]] des de [[1244]], any en el que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] l'incorporà, repoblant-la en [[1258]] en cristians, al haver tingut que expulsar als musulmans. En [[1604]], passà a denominar-se ''[[Marquesat d'Albaida]]" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En [[1906]] el rei [[Alfons XIII]] li concedí la denominació de ciutat.

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Ignacio Monzó
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José Bellver Juliá
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = José Bellver Juliá
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Joan Antoni Bodi i Quilis
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joan Antoni Bodi i Quilis
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Joan Antoni Bodi i Quilis
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Juan José Beneyto Galbis
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Juan José Beneyto Galbis
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Josep Antoni Albert i Quilis
| Partit_9 = [[Compromís]]
}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]]
|-
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044|| align=center| 6.267|| align=center| 6.273 || align=center| 6.269 || align=center| 6.335
|}

== Economia ==
L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de segles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.

S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[segle XV]] l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]].

Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'industria textil.

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armelers]], [[taronja|tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en 2005, esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes.

== Cultura ==
=== Monuments ===

*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora'''. Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del [[segle XIX]].
L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[segle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts.
La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).
En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, així com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|segles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.
Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.
Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.
Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en [[1460]] en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).
En els últims anys del [[segle XVI]] i principis del [[segle XVII]], se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del segle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa.
Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.
En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del [[segle XVII]]). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.
En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.
Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en on també instalà una biblioteca pública.
Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en [[1943]]. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava.
En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.
Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.
En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].

=== Música ===
'''Albaida''' és una ciutat que conta en una gran tradició musical, fomentada, sense dubte, per l'existència de varies entitats musicals en la població, entre les que cap destacar:

*'''Agrupació Vocal Eduardo Torres'''
Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat ([[2006]]) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha obtingut diversos premis nacionals. Realisa la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'ensaigs, concerts i participació en Certàmens Corals.

*'''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''' (''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)'').

*'''Círcul Musical Primitiva Albaidí (El Gamell)'''
En molta tradició. La primitiva té numerosos guanys en certàmens com el de Valéncia.

*'''Colla de Chirimites La Pedrera'''.

*'''Banda de metal i percussió Raval Jussà'''.

=== Atres llocs d'interés ===
Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[segle XVIII|segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]] que ho rodegen.

*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).

*'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del [[segle XIII]], i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del [[segle XX]] la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.

*'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.

*'''Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins''': està situat en la plaça del convent. Fundat en [[1598]] en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment només queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat.

*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.

* De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[segle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[segle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.

=== Excursions pel terme municipal ===
Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou ([[segle XVIII]]). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.
Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]] i [[Bocairent]]. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de l'Escaleta, Senda d'Agres).

En la ciutat d'Albaida cap destacar:
*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de [[1994]]. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.
*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.

L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell ([[Atzeneta d'Albaida]], [[Salem]], [[Castelló de les Guerres]], [[Rugat]], [[Montichelvo]], [[Beniajar]], [[Otos]], [[Carrícola]] i [[Bèlgida]]). Esta ruta té com punt de referència i principal atractiu la serra del Benicadell, encara que tant en els núcleus urbans com en el terme d'estos pobles abans nomenats, podem trobar palaus, cases senyorials, campanarius, fonts, coves, pous de neu, iglésies, ademés d'unes vistes espectaculars. Recorrerem numerosos PR (sendes de chicotet recorregut) i SLV (sendes locals) com la senda "dels Fontanars", PRV de la senda del Benicadell, senda general d'Otos, PRV de la font de la Gota, senda de Casa Penalma, senda de "les Fontetes", senda del Mingo, senda de "les Planisses", senda d'Alcoy, senda "del Portet", senda de "les Fonts" i de "les Pedres Lises".

L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en [[Ontinyent]], recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la serra d'Agullent, així com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites.

Ademés gojarem de tot açò passejant pel PRV de la senda dels Ingeniers, pel PRV de la senda de "l'Assagador", pel PRV de la senda d'Agres, pel PRV-10 de la "Covalta-font de Donat".

== Festes locals ==
*'''Festes Patronals i de [[Moros i Cristians]] en Honor a la Santíssima Verge del Remei'''.

Se celebren durant els dies 6 i 7 d'[[octubre]] en honor de la Verge del Remei. Les festes principals de la ciutat d'Albaida giren al voltant de la Verge del Remei, patrona de tots los albaidins.

Comencen el dia [[29 de setembre]] en la ''arbolà'' de [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel]] i acaben el dia 11 d'octubre en els últims actes de les festes de moros i cristians que seguixen a les festes patronals.

Abans del dia de Sant Miquel, se solen celebrar alguns actes de caràcter cultural com per eixemple: concursos de pintura, presentacions de llibres i atres actes de caràcter més popular com el pregó de festes o alguna carrera de motos.

== Gastronomia ==
Els principals plats que se cuinen en Albaida son:
*'''Arròs al forn '''.
*'''Arròs caldós en conill'''.
*'''Arròs en bledes'''.
*'''Arròs en fesols i naps'''.
*'''Paella en faves, carchofes i conill'''.
*'''Coca de tomata'''
*'''Carquinyols. (Pasta d'ou, farina, sucre i armela)'''
*'''Pasticets de moniato'''.
*'''Dolç de codony'''
*'''Rovells i anous al fondant'''

== Personages célebres ==
*'''José Segrelles''', pintor ([http://www.ctv.es/USERS/f.tormo/]).

* '''Isidro Ballester Tormo''' (1876-1927) iniciador de la moderna arqueologia científica valenciana.

*'''Elías Tormo''', historiador i crític d'art (1869-1957).

*'''Eduardo Torres Pérez''', músic i insigne compositor. Fil de la Ciutat d'Albaida. Faltà en l'any 1936, fon Catedràtic de Composició del Conservatori de Música de Sevilla, Director - Fundador de l'Orquesta Bètica de Càmara i Mestre de Capella de la Catedral Hispalense de Sevilla. D'entre infinitat de peces musicals per a cor, solistes, orquesta i orgue, és compositor del universalment conegut "SALVE, MADRE", que cada matí del dia 15 d'agost entona la Ciutat de Sevilla com cant d'alabança a la seua Excelsa Patrona, la Verge dels Reis.

* '''Excm. y Rvdmo. Sr. D. Manuel Ureña Pastor''', Arquebisbe de Saragossa i Fill Predilecte de la Ciutat d'Albaida.

== Enllaços externs ==
*[http://www.albaida.org/ Ajuntament d'Albaida]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://albaida.com Pàgina privada d'Albaida]
*[http://albaida.comunitatvalenciana.com Web Turisme Albaida en la Comunitat Valenciana]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46006 Albaida en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.cpvalbaida.org/ Club de Pilota Valenciana ''Ciutat d'Albaida'']
*[http://www.motoalbaida.com/ Moto Club ''Ciutat d'Albaida'']

== Referències ==
{{Traduït de|es|Albaida}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Cultisme

2015-03-28T14:20:19Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''cultismes''' o '''paraules cultes''' son paraules d'orige etimològic que procedixen del grec o llatí i han sofrit poca o ninguna transformació...»

Els '''cultismes''' o '''paraules cultes''' son paraules d'orige etimològic que procedixen del [[grec]] o [[llatí]] i han sofrit poca o ninguna transformació.

En alguns casos, els cultismes s'utilisen per a introduir terminologia tècnica o especialisada, que estan presents en la [[llengua clàssica]], pero no apareixen en el [[romanç]] pel seu descostum; es el cas de molts dels térmens lliteraris, jurídics i filosòfics de la cultura clàssica, com per eixemple llegislar (construïda a partir del [[llatí]] legislator). En atres casos, construïxen [[neologismes]], com el nom de la majoria de les disciplines científiques.

El cultisme no deu confondre's en el [[llatinisme]], ya que es una paraula o expressió llatina utilisada en atra llengua pero no pròpia d'ella, en contexts cults o elevats.

== Enllaços externs ==

*{{DGLV|Cultismes}}

[[Categoria:Llingüística]]

Semàntica

2015-03-28T13:59:41Z

Millonety:

La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[segle XIX]].

Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

==Escoles teòriques==
En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en les corrents teòrics sobre la gramàtica en general. La semàntica estructuralista i els seus derivats proponen analisar el significat d'un terme per trets o característiques, de manera que es puguen establir classes, categories o camps que distinguixen els mots que compartixen unes determinades propietats referencials dels que no les tenen, seguint la teoria de conjunts.

Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a atres persones, centrant-se en la relació en l'exterior.

La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes.

La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per a cada llengua segons les característiques dels mots, la seua [[funció sintàctica]] i el paper temàtic que juguen en l'oració. La derivació d'esta teoria és la corrent que supedita la semàntica a la [[llògica formal]] i per tant analisa les condicions de veritat dels enunciats, i no els mots en ells mateixos.

La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Semàntica| ]]

Thomas Edward Lawrence

2015-03-28T11:17:33Z

Millonety:

'''Thomas Edward Lawrence''', també conegut com '''Lawrence d'Aràbia''' ([[Tremadoc]], [[Gales]], 16 de agosto de 1888 - [[Bovington Camp]], [[Dorset]], [[Anglaterra]]; 19 de mayo de 1935), fon un arqueóleg i escritor, tinent coronel de l'eixercit britànic durant la [[Primera Guerra Mundial]], reconegut per la seua participació en la [[Rebelió Àrap]] del 1916 al 1918 contra el domini Otomà. Les notes autobiogràfiques, juntament en l'extraordinària amplitut i varietat de les seues activitats i associacions, l'han convertit en objecte de fascinació i l'han popularisat com a Lawrence d'Aràbia, un nom que va ser donat a conèixer per tot el món l'any 1962 en la publicació de la película [[Lawrence d'Aràbia]], que esta basà en la seua participació en la [[Rebelió Àrap]].

La proyecció pública de la image de Lawrence es va deure en gran part al reportage de la [[Rebelió Àrap]] del periodista americà Lowell Thomas, com també a l'obra autobiogràfica de Lawrence, que titulà "Els set pilars de la sabuderia"(1922).

[[Categoria:Militars]]

John Hanning Speke

2015-03-28T11:16:27Z

Millonety:

{{Plantilla:Infotaula persona
|nom = John Hanning Speke
|image = JH Speke.jpg
|peu = Speke en 1863
|data_naix = {{Data naiximent|1827|5|4}}
|lloc_naix = [[Bideford]], [[Devon]], [[Anglaterra]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1864|9|15|1827|5|4}}
|lloc_mort = [[Neston Park]], [[Wiltshire]], Anglaterra
|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànic]]
|ocupació = Explorador i militar
|signatura =
}}
'''John Hanning Speke''' ([[Bideford]], [[Devon]]; [[4 de maig]] de [[1827]] - [[Neston Park]], [[Wiltshire]]; [[15 de setembre]] de [[1864]]) fon un militar i explorador [[Regne Unit|britànic]] d'[[Àfrica]]. Fon el descobridor del [[llac Victòria]] i del naiximent del [[riu Nil]].<ref name=>{{ref-llibre |autor= Cristina Morató|títul=Las reinas de África: Viajeras y exploradoras por el continente negro|editorial= Penguin Random House Grupo Editorial España|data=2010|isbn=9788401390753|llengua=Espanyol}}</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|John Hanning Speke}}

[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Exploradors del Regne Unit]]

Richard Francis Burton

2015-03-28T11:15:23Z

Millonety:

[[Image:RichardFrancisBurton.jpeg|thumb|250px|Richard Francis Burton retratat per Frederick Leighton, [[National Portrait Gallery]], [[Londres]]]]
'''Richard Francis Burton''' ([[Torquay]], [[Regne Unit]]; [[19 de març]] de [[1821]] – [[Trieste]], [[Imperi Austrohongarès]]; [[20 d'octubre]] de [[1890]]), fon un explorador, cònsul, antropòlog, etnòlec, geógraf, militar, cartógraf, llingüista, escritor, diplomàtic, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.

Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobrí el [[llac Tanganyika]].

També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasc]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Fernando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Richard Francis Burton}}

[[Categoria:Exploradors del Regne Unit]]
[[Categoria:Militars]]

Thomas Edward Lawrence

2015-03-28T10:44:06Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Thomas Edward Lawrence''', també conegut com '''Lawrence d'Aràbia''' (Tremadoc, Gales, 16 de agosto de 1888 - Bovington Camp, Dorset, Ang...»

Richard Francis Burton

2015-03-27T21:19:35Z

Millonety:

'''Richard Francis Burton''' (Torquay, [[Regne Unit]], 19 de març de 1821 – Trieste, [[Imperi Austrohongarès]], 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.

Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].

També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.

Richard Francis Burton

2015-03-27T21:17:11Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Richard Francis Burton''' (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 – Trieste, Imperi Austrohungar, 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic...»

'''Richard Francis Burton''' (Torquay, [[Regne Unit]], 19 de març de 1821 – Trieste, [[Imperi Austrohungar]], 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.

Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].

També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.

Lexicologia

2015-03-27T19:23:40Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''lexicologia''' es una disciplina llingüística que s'ocupa del estudi del lèxic o vocabulari i del seu orige y procedència.»

La '''lexicologia''' es una disciplina llingüística que s'ocupa del estudi del lèxic o vocabulari i del seu orige y procedència.

Morfosintaxis

2015-03-27T19:15:06Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''morfosintaxis''' es el conjunt d'elements i regles que permeten construir oracions en sentit i carents d'ambigüitat mediant les relacions gramaticals, co...»

La '''morfosintaxis''' es el conjunt d'elements i regles que permeten construir oracions en sentit i carents d'ambigüitat mediant les relacions gramaticals, concordances, indexacions i estructura jeràrquica de constituents sintàctics. Esta integra la morfologia i la sintaxis, ademés la morfologia i la sintaxis son dos components de la gramàtica que, per utilitat didàctica, s'analisen per separat, pero deu prendre's en conte que en realitat son dos unitats indeslligables.

Anex:Refranys valencians

2015-02-20T19:46:29Z

Millonety:

Este artícul pretén arreplegar els refranys valencians en una llista. Si voleu una explicació d'algú refrany, seleccioneu el refrany corresponent.

* "Plou poc pero per a lo poc que plou, plou prou."
* "Salut i força al canut!."
* "A la taula i al llit, al primer crit."
* "Home roig i gos pelut, primer mort que conegut."
* Qui furta un ou, pot furtar un bou.
* "Quan el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell."
* Quan per la mar se arrasa, ficat en casa.
* "Els diners i els collons per a les ocasions"
* "Qui en roba gasta massa te el cap de carabassa"
* "En més sucre més dolç"
* "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança"
* "Tota pedra fa paret"
* "Tot pot ser digué Caliu, menys que una rata faça el seu niu baix del rabo d'un gat viu"
* "Qui no guarda quan té, no menja quan vol"
* "Cabra que pert el mos, bela"
* "Joans, Joseps i burros n'hi ha en totes les cases"
* "El riu d'Alcoy boirejat, als tres dies banyat".
* "Gallina vella, fa bon caldo"
* "De nit, tots els gats son pardos"
* "La fava, la figa la fot"
* "Ontinyent, bona terra i mala gent"
* "Canals, borts i criminals; pero follem com animals"
* "Ayelo naps i Olleria chirivies"
* "La figa li fa palmes"
* "Qui es burla, el dimoni li furga"
* "De les coses del piu, Deu es riu"
* "Dels pecats del piu, Deu es riu, i dels pecats de la chona la Mare de Deu les perdona"
* "Si en falles no folles, en pasqües no falles"
* "Quan Benicadell porta capell, pica espart i fes cordell."
* "Quan el Montgó té corona, si no plou, trona."
* "Quan fa ponent, l'aigua fresca i el vi calent."
* "¿Qué t'ha paregut, fill de chufa cabut?"
* "Qui no té faena, Déu li’n dóna"
* "Qui no treballa, que no menge, ni vaja mudat el dumenge."
* "Qui no vullga pols, que no vaja a l’era."
* "Qui té pel al nas i a les orelles, ni li agraden figues ni mamelles."
* "Faena feta no corre pressa"
* "Algemesí ni dona ni rossí"
* "De fora vindràn que de casa mos tiraràn."

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Anex:Refranys valencians

2015-01-22T22:56:36Z

Millonety:

Anex:Refranys valencians

2015-01-19T11:43:04Z

Millonety:

Est artícul pretén arreplegar els refranys valencians en una llista. Si voleu una explicació d'algú refrany, seleccioneu el refrany corresponent.

* "Plou poc pero per a lo poc que plou, plou prou."
* "Salut i força al canut!."
* "A la taula i al llit, al primer crit."
* "Home roig i gos pelut, primer mort que conegut."
* Qui furta un ou, pot furtar un bou.
* "Quan el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell."
* Quan per la mar se arrasa, ficat en casa.
* "Els diners i els collons per a les ocasions"
* "Qui en roba gasta massa te el cap de carabassa"
* "En més sucre més dolç"
* "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança"
* "Tota pedra fa paret"
* "Tot pot ser digué Caliu, menys que una rata faça el seu niu baix del rabo d'un gat viu"
* "Qui no guarda quan té, no menja quan vol"
* "Cabra que pert el mos, bela"
* "Joans, Joseps i burros n'hi ha en totes les cases"
* "El riu d'Alcoy boirejat, als tres dies banyat".
* "Gallina vella, fa bon caldo"

[[Categoria:Cultura valenciana]]

Panteisme

2015-01-18T17:50:57Z

Millonety:

El '''panteisme''' es una creència o concepció del mon i una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalea i Deu son equivalents. La llei natural, l'existència i l'univers (la suma de tot lo que fon, es i serà) se representa per mig del concepte teològic de "Deu". La paraula està composta del terme grec ΠΑ͂Ν (pa), que significa tot, i ΘΕΌΣ (THEOS), que significa Deu; aixina es forma una frase que afirma: tot es Deu i Deu es tot.

Panteisme

2015-01-18T17:49:28Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «El panteisme es una creència o concepció del mon i una doctrina filosòficasegons la qual l'Univers, la naturalea i Deu son equivalents. La llei natural, l'e...».

El panteisme es una creència o concepció del mon i una doctrina filosòficasegons la qual l'Univers, la naturalea i Deu son equivalents. La llei natural, l'existència i l'univers (la suma de tot lo que fon, es i serà) se representa per mig del concepte teològic de "Deu". La paraula està composta del terme grec ΠΑ͂Ν (pa), que significa tot, i ΘΕΌΣ (THEOS), que significa Deu; aixina es forma una frase que afirma: tot es Deu i Deu es tot.

Sal

2014-01-02T19:37:27Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''sal comuna''', coneguda popularment com '''sal''', correspon a la sal denominada clorur sòdic o clorur de sodi, quina formula química es NaCl. Existixe...».

La '''sal comuna''', coneguda popularment com '''sal''', correspon a la sal denominada clorur sòdic o clorur de sodi, quina formula química es NaCl. Existixen quatre tipos de sal, segons la seua procedència: la sal marina i la d'alvertent, que s'obtenen per evaporament; la sal gema, que procedix de l'extracció minera d'una roca mineral denominada halita i la sal vegetal que s'obté per concentració, al bollir una planta gramínea (mètodo també utilisat per a l'obtenció de sucre a partir d'atra planta gramínea) que creix en el desert de Kalahari.

Poblat Iber de la Bastida de les Alcusses (Moixent)

2013-11-25T19:35:34Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Poblat Iber de la Bastida de les Alcusses''' es un assentament del segle IV a. C. ubicat en l'extrem suroest de la Serra Grossa. Està situat en ...».

El '''Poblat Iber de la Bastida de les Alcusses''' es un assentament del [[segle IV a. C.]] ubicat en l'extrem suroest de la [[Serra Grossa]]. Està situat en el terme de [[Moixent]] ([[província de Valéncia]], [[Espanya]]), damunt d'un cerro allargat i aïllat, a 741 m. sobre el nivell del mar. S'accedix per la carretera CV-652 [[Moixent]]-[[Fontanars]], en accés senyalisat en el KM 10,5. Es pot pujar en vehícul fins casi l'entrada del poblat.

El jaciment, situat sobre una lloma, ocupa una extensió de 650 m. de llongitut i uns 150 m. d'amplaria. Està a mes de 720 m. sobre el nivell del mar, i a uns 200 m. per damunt de les terres circumdants del Pla de les Alcusses, que es una menuda meseta elevada per la que s'accedix i de la qual rep el nom. Està considerat com un dels principals poblats ibèrics de la [[Comunitat Valenciana]].

L'entorn actual del jaciment es un espai forestal, en bosc de pi i arbusts mediterràneus. I encara que el cultiu actual de frutals i cereals en el pla ha transformat moltes parceles, encara es pot apreciar un païsage marcat, fonamentalment, pel ritme tradicional dels treballs agrícoles al no existir un fort impacte de construccions modernes.

Meló d'Or

2013-11-22T10:51:33Z

Millonety:

[[Image:Meló_d'or_d'Ontinyent.jpg|thumb|right|Meló d'Or d'Ontinyent]]
El '''Meló d'Or''' és una varietat de meló autòcton de la ciutat d'[[Ontinyent]], [[província de Valéncia]]. Es cultiva des de fa mes de 700 anys en el terme de la localitat, i es caracterisa per ser un meló groc de carn compacta, dolç i blanca, en un equilibrat contingut en sucres.

El Meló d'Or d'[[Ontinyent]] te unes característiques genètiques excepcionals conseguides després de més de set segles de cultiu ininterromput al terme de la ciutat durant els quals ha mantingut la seua purea, segons han avalat estudis científics realisats per l'[[Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana]] (COMAV).
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Fruites]]

Meló d'Or

2013-11-22T10:36:00Z

Millonety:

[[Image:Meló_d'or_d'Ontinyent.jpg|thumb|right|Meló d'Or d'Ontinyent]]
El '''Meló d'Or''' és una varietat de meló autòcton de la ciutat d'[[Ontinyent]], [[província de Valéncia]]. Es cultiva des de fa mes de 700 anys en el terme de la localitat, i es caracterisa per ser un meló groc de carn compacta, dolç i blanca, en un equilibrat contingut en sucres.

El Meló d'Or d'[[Ontinyent]] te unes característiques genètiques excepcionals conseguides després de mes de set segles de cultiu ininterromput al terme de la ciutat durant els quals ha mantingut la seua purea, segons han avalat estudis científics realisats per l'[[Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana]] (COMAV). L'estudi assegura que el meló d'[[Ontinyent]] es una varietat genètica única en el món en més de set segles de cultiu ininterromput al territori particular d'[[Ontinyent]].
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Fruites]]

Meló d'Or

2013-11-22T10:35:07Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Meló d'Or d'Ontinyent El '''Meló d'Or''' és una varietat de meló autòcton de la ciutat d'Ontinyent, [...».

[[Image:Meló_d'or_d'Ontinyent.jpg|thumb|right|Meló d'Or d'Ontinyent]]
El '''Meló d'Or''' és una varietat de meló autòcton de la ciutat d'[[Ontinyent]], [[província de Valéncia]]. Es cultiva des de fa mes de 700 anys en el terme de la localitat, i es caracterisa per ser un meló groc de carn compacta, dolç i blanca, en un equilibrat contingut en sucres.

El Meló d'Or d'[[Ontinyent]] te unes característiques genètiques excepcionals conseguides després de mes de set segles de cultiu ininterromput al terme de la ciutat durant els quals ha mantingut la seua purea, segons han avalat estudis científics realisats per l'[[Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana]] (COMAV). L'estudi assegura que el meló d'[[Ontinyent]] es una varietat genètica única en el món en més de set segles de cultiu ininterromput al territori particular d'[[Ontinyent]].

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2013-11-21T09:30:08Z

Millonety: /* Festes */

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que cregen que la Uiquipèdia en valencià ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat Valenciana]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSOE]]
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[ENV]]
*[[Unió Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]] (partit de [[Lluís Lucia Lucia]])
*[[PURA]] (partit de [[Vicent Blasco Ibañez]])
*[[PP]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[Unitat del Poble Valencià]]
*[[PCE]]
*[[PCPV]]
*[[Izquierda Unida]]
*[[EUPV]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]
*[[UPyD]]
*[[Los Verdes]]
*[[UDPV]]
*[[PNPV]]
*[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]

=== Polítics ===
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
*[[Lluís Lucia Lucia]]
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Carlos Fabra]]
*[[Ricardo Costa]]
*[[Joaquín Ripoll]]
*[[Vicent González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Ciprià Ciscar]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[Miquel Ramón Izquierdo]]
*[[Fernando Giner]]
*[[José Manuel Miralles]]
*[[Clementina Ródenas]]
*[[Carme Alborch]]
*[[Enric Monsonís]]
*[[Enric Morera]]
*[[Pere Mayor]]
*[[Hector Villaba]]
*[[Ricart Perez Casado]]
*[[Eduardo Zaplana]]

== Institucions econòmiques ==
*[[Fira d'Alacant]]
*[[Fira de Valéncia]]
*[[Bossa de Valéncia]]
*[[CIERVAL]]
*[[Institut Valencià de Finances]]

== Empreses ==
*[[CAM]]
*[[Bancaixa]]
*[[Air Nostrum]]
*[[Pamesa Ceramica]]
*[[Porcelanosa]]
*[[Mercadona]]
*[[Famosa]]
*[[Lladró]]
*[[Aigües de Valéncia]]
*[[Grefusa]]
*[[Ford]]
*[[Kelme]]
*[[Consum]]
*[[Colebega]]
*[[Ros Casares]]
*[[CIEGSA]]
*[[Marina d'Or]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Natra]]
*[[Balearia]]
*[[EMT]]
*[[Banc de Valéncia]]
*[[Caixa Ontinyent]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Luanvi]]
*[[Honsuy]]
*[[Avidesa]]
*[[Torre Oria]]
*[[Saggas]]
*[[Cafés Valiente]]
*[[Pirotècnia Caballer]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]
*[[Hervero]]
*[[Arròs al forn]]
*[[Puchero]]
*[[Esgardat]]
*[[Aigua de Valéncia]]
*[[Café licor]]
*[[Aiguamel]]
*[[Allioli]]
*[[Arnadí]]
*[[Pericana]]
*[[Arrop i tallaetes]]
*[[Arròs caldós]]
*[[Espardenyà]]
*[[Meló d'Or]]
*[[Arròs a banda]]

== Història ==
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Rat-Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[La jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de Juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]
*[[Foguera de Sant Antoni de Canals]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2013-11-20T12:56:51Z

Millonety: /* Gastronomia */

Be d'Interés Cultural

2013-11-20T10:52:23Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «'''Be d'Interés Cultural''' (també conegut per les sigles '''BIC''') es una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com i...».

'''Be d'Interés Cultural''' (també conegut per les sigles '''BIC''') es una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
==Descripció==
Segons la pròpia Llei, un '''BIC''' es qualsevol immoble u objecte moble d'interés artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, que hi haja segut declarat com tal per l'administració competent. També pot ser declarat com BIC, el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, aixina com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguen valor artístic, històric o antropològic.

Monasteri de Santa Llúcia (Alzira)

2013-11-19T20:35:45Z

Millonety:

El '''Monasteri de Santa Lucia''', també conegut com '''Convent dels Llúcies''', es un conjunt conventual renaixentiste, erigit durant el [[segle XVI]] en [[Alzira]], del que subsistixen el claustre, la nau i la frontera de l'iglésia. Està declarat [[Be d'Interés Cultural]].
En la frontera es pot contemplar un escut protegit com [[Be d'Interés Cultural]], que representa l'escut heràldic de la ciutat d'[[Alzira]]. El Convent de Santa Lucia, es troba situat en el número 26 del carrer Major de Santa María. Es tracta d'un antic convent i Hospital de l'Orde de Sant Agustí, pertanyent al [[segle XVI]]. Front a l'edifici es troben les ruines de la Casa Real, del [[segle XIII]], a on residí [[Jaume I]] d'[[Aragó]].
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Muralla d'Alzira

2013-11-19T20:34:39Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Muralla d'Alzira La '''Muralla d'Alzira''' (província de Valéncia), de la que actualment soles subsistixen rest...».

[[Image:MuralladeAlzira.JPG|thumb|270px|Muralla d'Alzira]]
La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
==Descripció==
Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.

Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.

A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers segles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».

La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.

Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Monasteri de Santa Llúcia (Alzira)

2013-11-19T20:00:59Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Monasteri de Santa Lucia''', també conegut com '''Convent dels Llúcies''', es un conjunt conventual renaixentiste, erigit durant el segle XVI en [[...».

Iglésia de Santa Catalina (Alzira)

2013-11-18T12:39:46Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Iglésia Santa Catalina d'Alzira L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Al...».

[[Image:Santacatalina.JPG|thumb|275px|Iglésia Santa Catalina d'Alzira]]
L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Alzira]] ([[província de Valéncia]]) es un temple d'estils gòtic i barroc.
Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.
==Descripció==
Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.

En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i només s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau es a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]].

En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.

En [[1776]] s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de [[Valéncia]]. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.

En la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades després de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Cova de les Maravelles d'Alzira

2013-11-18T12:17:33Z

Millonety: /* Història */

La '''Cova''' o '''Torre de les Maravelles''' es troba en la partida de Vilella d'[[Alzira]], prop del llímit en el terme municipal de [[Carcaixent]]. Esta cova te la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en [[1912]] per a tancar i controlar el seu accés.

La cova està inclosa en el Catàlec de Coves de la Comunitat Valenciana. En l'any 2006 la Comunitat Econòmica Europea l'incloïa en la llista de llocs d'importància Comunitària de la regió biogeogràfica mediterrànea (LIC), per lo que l'entrada a la cova està restringida de l'1 de març a l'1 de decembre.
==Història==
La torre fon dissenyada per l'arabiste carcaixentí Juliàn Ribera Tarragó. Crida l'atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats en mosaics els seus murs exteriors, un dels quals, situat en el mur de ponent, en una mija lluna blava, es conserva casi intacte.

La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'''Anillochlamys tropicus'', descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].

Cova de les Maravelles d'Alzira

2013-11-18T12:15:28Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Cova''' o '''Torre de les Maravelles''' es troba en la partida de Vilella d'Alzira, prop del llímit en el terme municipal de Carcaixent. Esta co...».

La '''Cova''' o '''Torre de les Maravelles''' es troba en la partida de Vilella d'[[Alzira]], prop del llímit en el terme municipal de [[Carcaixent]]. Esta cova te la peculiaritat de posseir una torre quadrangular erigida en [[1912]] per a tancar i controlar el seu accés.

La cova està inclosa en el Catàlec de Coves de la Comunitat Valenciana. En l'any 2006 la Comunitat Econòmica Europea l'incloïa en la llista de llocs d'importància Comunitària de la regió biogeogràfica mediterrànea (LIC), per lo que l'entrada a la cova està restringida de l'1 de març a l'1 de decembre.
==Història==
La torre fon dissenyada per l'arabiste carcaixentí Juliàn Ribera Tarragó. Crida l'atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats en mosaics els seus murs exteriors, un dels quals, situat en el mur de ponent, en una mija lluna blava, es conserva casi intacte.

La cova presenta dos boques separades per pocs metros. L'utilisada per a la seua entrada es troba en l'interior de la torre quadrangular i dona pas a una galeria descendent de 10 metros, que dona accés a una sala de 35 X 20 X 7 metros, en abundants formacions litogéniques i material clàstic. Explorada en 1880 per Ehlers i Martínez Escalera, es trobà una nova espècie de ratpenat, l'Anillochlamys tropicus, descrita en [[1881]]. Posteriorment, la cavitat fon topografíada per V. Ajado en l'any [[1968]].

Muralles d'Albaida

2013-11-18T12:12:05Z

Millonety: /* Historia */

[[Image:Porta_de_la_Vila,Albaida.JPG|thumb|270px|Porta de la Vila]]
La '''muralla urbana d'Albaida''' es troba en la localitat d'[[Albaida]], en la comarca de la [[Vall d'Albaida]], en la [[província de Valéncia]]. Els seus restos es localisen fonamentalment en les proximitats de l'iglésia parroquial.

Està catalogada com [[Be d'Interes Cultural]], el 15/3/2011.

Entre els escasses restos d'esta muralla d'orige [[almohade]] ([[segle XIII]]) es troben tres de les seues portes: la '''Porta de Valéncia''' o '''Porta D’Aljorf''', la '''Porta d'Ontinyent''' i la '''Porta de Vila''', la més majestuosa.

==Història==
[[Albaida]] mostra vestigis de poblament des d'[[epoca íbera]], encara que la ciutat com tal te orige musulmà, passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]] en [[1244]], expulsant al poc temps als musulmans de la vila i repoblant-se de cristians. En [[1604]], passà a formar part del [[Marquesat d'Albaida]] del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. Adquirí un gran protagonisme durant la [[Guerra de l'Independència]] per la seua resistència contra els francesos.

La '''muralla d'Albaida''' és de mijans del [[segle XII]], encara que fon reformada en els [[segle XIII|segles XIII]]-[[segle XVII|XVII]]. El seu orige es situa en el [[periodo almohade]], quan és dispon la construcció d'una fortificació més solida i emplaçada en un lloc més baix com és el Tossal de la Vila. Reconquistada [[Albaida]] en [[1244]], [[Jaume I]] en [[1248]] manà construir les primeres cases en el menut recint amurallat, cridat Clos de la Vila, aixina com també en la part inferior del Tossal, a on és forma el [[Raval Jussà]]. És una estructura defensiva d'àmbit urbà. La construcció està datada cronològicament en la primera mitat del [[segle XIII]], en [[época islàmica]], encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'[[época feudal]]. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns restos de torres i murs integrats en espais arquitectònics posteriors, com poden ser edificis de vivendes.

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Casa Consistorial d'Alzira

2013-11-18T11:54:32Z

Millonety:

[[Image:Ayuntamientoalzira.jpg|thumb|275px|Casa Consistorial d'Alzira]]

La '''Casa Consistorial d'Alzira''', en la [[província de Valéncia]], es un edifici administratiu que està situat en l'eix de l'antiga Vila d'[[Alzira]], en el carrer Sant Roc. Es d'estil renaixentiste i fon construït entre els [[Segles XVI i XVII]]. Fon declarada Monument Històric Artístic el 17-12-1930 i també [[Be d'Interés Cultural]]. El palau alberga una important colecció artística, en la que destaquen diverses obres pictòriques, com les de Teodoro Andreu.
==Descripció==
Es tracta d'un edifici quadrangular, cobert a tres aigües en teula àrap i organisat en torn a una galeria rectangular, al voltant de la qual es disponen les diferents dependències. En la planta baixa destaca el vestíbul que queda dividit per un arc carpanell en dos espais; en el primer d'ells es troba l'escala que porta al primer pis, mentres que en el segon espai del vestíbul s'ha construït una escala per a comunicar en la part nova de l'ajuntament. En el primer pis es situa el Saló Noble, rectangular i paralel a la fachada, allumenat per tres finestrals. L'accés a este saló es realisa per una porta ricament decorada en elements alegòrics. En el saló de sessions es conserva un retaule renaixentiste de Sant Silvestre (1597); treginat mudéixar. En el archiu municipal es conserva valiosa documentació des de el segle XIII.

En fachada, la planta baixa presenta motius renaixentistes, mentres que la planta principal presenta finestrals gòtics. Aço ha portat a pensar en la possibilitat de que estos finestrals siguen una reutilisació d'atre edifici. Es tracta d'una fachada simètrica, a on la planta baixa presenta una portada central d'arc de mig punt en dos finestres allindades als seus costats.

En la planta noble es disponen tres finestrals gòtics que es corresponen verticalment en els de la planta inferior. Els dos laterals son originals. Abdós han perdut les columnilles. El central fon engrandit per a colocar un balcó, si be després de la seua restauració s'ha tornat la fachada a la seua disposició original. El tercer cos realisat en rajola, es desenrolla en 14 arcs de mig punt en una menuda molura.
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Casa Consistorial d'Alzira

2013-11-18T11:53:49Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Casa Consistorial d'Alzira La '''Casa Consistorial d'Alzira''', en la província de Valéncia, es un edifici ...».

El virgo de Vicenteta (pelicula)

2013-11-17T20:45:12Z

Millonety:

'''El virgo de Vicenteta''' és una película dirigida per [[Vicente Escrivà]] inspirada en el [[sainet]] [[El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara|homònim]] escrit per [[Josep Bernat i Baldoví]] en [[1845]]. Quan s'estrenà (l'any [[1979]]), es va fer molt popular, i continua sent un mit de l'imaginari colectiu valencià.

Va haver una segona part, nomenada "Vicenteta, estigues queta".

== Ficha tècnica ==
* Intérprets: María Rosaria Omaggio, [[José Sancho]], Josele Romá, José María Angelat, [[Queta Claver]], [[Antoni Ferrandis]], Luis Barbero, José Yepes, Tony Valento, Emilio Fornet, Miguel Monrabal, Pedro del Río, Ramón Pons, Verónica Llimera, Enrique Marzal, [[Joan Monleon]], Eva Robin, Bárbara Lys, [[Rosita Amores]], Paco Sanz, José Albiach, Enriqueta Delas, Andrea del Boca
* Guió: Vicente Escrivá, Antonio Fos
* Argument: "Escrita en vers i una poqueta de brossa per una musa més puta que les gallines" Inspirada en l'obra de José Bérnat i Baldoví, escrita en [[1845]] i titulada: "El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara o el parlar bé no costa un pacho"
* Director de fotografia: Raúl Pérez Cubero
* Música: Antón García Abril, Temes musicals: música de dolçaina interpretada per Juan Antonio Blasco Ribera
* Montador: Pedro del Rey
* Productor: Vicente Escrivá
* Director de Producció: Vicente Escrivá (fill)
* Direcció artística: José María Morera
* Decorats: Adolfo Cofiñó
* Figurins i ambientació de vestuari: María Eugenia Escrivá
* Disseny de caretes: Emilio Burgos
* Coreografia: Esteban Greco
* Gènero: Comèdia costumista
* Durada: 95 minuts
* Llocs de rodage: Valéncia i província
* Estrena: 15-02-1979 Madrit: Paz, Richmond
* Empresa distribuïdora: [[Warner]] Espanyola SA
* Espectadors: 1.010.657
* Recaptació: 716.727,63 ptes
* 35 milímetros. Color. Panoràmic

==Vore també==
*[[El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara]]

[[Categoria:Películes en valencià]]
[[Categoria:Películes valencianes]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

El fava de Ramonet

2013-11-17T20:41:57Z

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «El fava de Ramonet (Julio Espí) '''El fava de Ramonet''' (1933) es un curtmetrage rodat i dirigit en Valéncia p...».

[[Image:ElFavaDeRamonet.jpg|thumb|250px|El fava de Ramonet (Julio Espí)]]
'''El fava de Ramonet''' ([[1933]]) es un curtmetrage rodat i dirigit en Valéncia per Juan Andreu Moragas. Es tracta de la primera película sonora en [[valencià]], basada en un [[sainet]] de Luis Martí (tio de Luis Garcia Berlanga) i Ismael Serneguet sobre la no-violència, a on es juga en elements populars.
En un presupost de 11.000 [[pessetes]], dura 39 minuts i està protagonisada per: Paco Fernàndez com Chuano, Julio Espí com Ramonet, Carmen Casesnoves com Rosario, Concha Reyes com Pepita 'La Malagueña', Amparo Gregori com Trini, Mode Calandín com Consuelo, Soto com Els Guayabos, Valero com Els Guayabos, Vicente Talón com Ballarí, Ramón Serneguet com Flamenc, Monfort com Micalet, Cruz com Cambrer, Campitos com Cambrer, E.Pascual com Ferrara, C. Espí com Chiqueta Ferrara i Juan Frontera.

En la película apareixen sales de ball de moda en aquell moment, el barri de la Malvarrosa i els barracons de la plaja. Mos ensenya la [[Valéncia]] de l'época.
==Argument==
Ramonet es un chic de 17 anys, extrovertit i loquaç. Sa mare, propietària d'un taller de confecció, està preocupada per ell, aixina que deixa en mans d'un peluquer descarat i vividor, que li diuen Chuano, la tasca d'espavilar al seu fill. Chuano porta a Ramonet a un cabaret, a on es succeïxen una serie correlativa de numerós musicals en la pista de ball ([[tango]], [[passodoble]], [[claqué]], etc.). Mentres tant, Ramonet no para de fer tonteries i de clavar-se i burlar-se de alguns espectadors, per eixemple en «la malagueña», una valenciana que se fa passar artísticament per andalusa, i en el seu acompanyant. Este s'enfada finalment en Ramonet i Chuano, els amenaça i els cita en un barracó al costat de la plaja per a vengarse de les ofenses. Per fí, en el lloc dels fets, l'intervenció de la mare de Ramonet evita un final tràgic i posa un final positiu a l'historia.
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Castell Palau de la Baronia

2013-11-17T14:57:52Z

Millonety:

[[Image:CastellpalaulaBaronia.jpg|thumb|270px|Castell Palau de la Baronia d'Alcasser]]
El '''Castell Palau de la Baronia''' es troba en la plaça del Castell del municipi d'[[Alcàsser]]. Fon construït en el [[segle XV]] sobre els fonaments del castell aràbic d'[[Alcàsser]].
Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. Es [[Be d'Interés Cultural]].
==Historia==
Durant la dominació musulmana, la població d'[[Alcàsser]] estava dotada d'un castell aràbic i que en els seus basaments serien utilisats en el [[segle XV]], per a l'edificació del '''palau de la Baronia'''.

La població musulmana fon conquistada per [[Jaume I]] d'[[Aragó]], qui la cedí en [[1248]] a Artal de Foces. El seu senyoriu passà per diverses famílies fins que en l'any [[1443]] fon elevada a la categoria de baronia, sent el seu primer titular Joan Català i Sanoguera. Mantingué una dependència continua de la veïna [[Picassent]] fins [[1784]].

Residencia dels nobles i símbol del poder del senyoriu, després d'uns primers segles d'esplendor fon caent en descostum, i finalment semiabandonat i en runes. L'Ajuntament rescatà lo que quedava de l'edifici i ho restaurà i rehabilità per a convertir-ho en seu del consistori, per lo que encara que es troba en un perfecte estat ha perdut llògicament bona part del seu aspecte original i molts dels seus elements, especialment els fortificats i defensius.
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]