L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:José Melchor Gomis

2016-08-22T15:03:40Z

Lyra: Pàgina nova, en el contingut: «El títul d'est artícul té un error ortogràfic més que evident: '''José''' en castellà porta tilde en l´'''e'''. Algú deuria traslladar-ho. Una salutaci...»

El títul d'est artícul té un error ortogràfic més que evident: '''José''' en castellà porta tilde en l´'''e'''. Algú deuria traslladar-ho. Una salutació. --[[Usuari:Lyra|Lyra]] ([[Usuari Discussió:Lyra|discussió]]) 17:03, 22 ago 2016 (CEST)

José Melchor Gomis

2016-08-22T14:58:20Z

Lyra:

[[Image:Gomis.jpg|right|thumb|250px|'''José Melchor Gomis''' i Colomer, music romantic valencià]]
'''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], [[6 de giner]] de [[1791]] – [[París]], [[27 de juliol]] de [[1836]]), compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[romanticisme]].

== Biografia ==
=== Primers anys ===
Naixqué en la ciutat d'[[Ontinyent]] lo 6 de giner de [[1791]]. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'[[Ontinyent]]. Una de les capellanies més importants econòmicament de lo [[Regne de Valéncia]]. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica de lo [[Regne de Valéncia]], resident a [[Ontinyent]]. A la edat de 10 anys, Gomis marcha a [[Valéncia]].

Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En [[Valéncia]] vixqué en Masarnau. Des de [[Valéncia]] eren diversos els viages que realisava a [[Ontinyent]] i a [[Els Alforins]]; on descansava a les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], on estrenà el drama unipersonal (en només un personage i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit.

=== Vida entre Paris i Londres ===
Exiliat en [[França]] al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], l'any [[1823]]. Viajà a [[París]]. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs.

El [[1827]] viajà a [[Londres]] on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.

=== Retorn a Paris ===
Retornat a [[París]] compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en el [[2001]], que posteriorment es representà en lo [[Teatre de la Sarsuela]] de [[Madrit]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] aixina com en la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per [[Rossini]].

També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós a l'época que s'utilisà en [[Mèxic]] i en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.

Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]] '', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que només lo adaptà per a música de banda.

'''Josep Melchor Gomis''' és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]].

En l'any [[2005]] s'identificà en l'archiu històric d'[[Ontinyent]] un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.

== Òperes ==
*''Sensibilisat i prudència o l'Aldeana'', [[Madrit]], [[1821]]
*''Le Favori'', no estrenada, [[1829]]
*''La Damnée'', no estrenada, [[1831]]
*''Le Diable à Seville'', [[París]], [[1831]]
*''Botany Bay'', no estrenada, [[1832]]
*''Le Revenant'', [[París]], [[1833]]
*''Le Portefaix'', [[París]], [[1834]]
*''Le Comte Julien'', no estrenada, [[1836]]
*''Rock le Barbu'', [[París]], [[1836]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]

Sant Vicent Màrtir

2016-08-22T14:54:54Z

Lyra:

[[Image:Sanvtemartir.jpg|right]]
''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes.

Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".

Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.

Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.

En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.

Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu".

Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames.

Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Despuix presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist.

Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner del [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumfo de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat.

'''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]).

== Enllaços externs ==
[http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria: Sants d'Espanya]]
[[Categoria: Sants valencians]]

Vicent Lleó i Balbastre

2016-07-11T10:28:09Z

Lyra:

[[Image:Vicent Lleo i Balbastre.jpg|thumb|rigth|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón]] ''.

== Biografia ==

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].

Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].

La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.

== Bibliografia ==

* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2

==Referències==
{{traduït de|ca|Vicent_Lleó_i_Balbastre}}

==Enllaços externs==
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]

[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Compositors]]

Torrent (Valéncia)

2016-06-08T11:15:18Z

Lyra:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet ([[PPCV]])
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
|notes =
}}

'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].

== Història==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

== Monuments ==
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus==
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== Festes==
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
*'''15 al 19 de març''': [[Falles]].
*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[Maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Sant Vicent Màrtir

2015-11-30T00:19:59Z

Lyra:

[[Image:Sanvtemartir.jpg|right]]
''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que van donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes.

Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".

Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.

Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.

En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.

Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu".

Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames.

Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Després presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist.

Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el més de giner del [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumfo de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat.

'''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]).

== Enllaços externs ==
[http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria: Sants d'Espanya]]
[[Categoria: Sants valencians]]

Basili Magno

2015-11-30T00:18:26Z

Lyra:

[[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|<center>Sant Basili Magno</center>]]
'''Basili Magno''' va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de [[Niça]]. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, [[Sant Gregori|Gregori]], bisbe de Nacianzo o Nacianceno, quina festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'[[any]] [[358]], en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, ''Basili'' no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Despuix de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la [[diòcesis de Cesàrea de Capadocia|diòcesis de Cesàrea de Capadocia]], i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. ''Basili'' rebré aixina la herència de [[Sant Atanasi]], i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero el seu compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesàrea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat en hospicis, orfandats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

[[Sant Gregori|Sant Gregori Nacianceno]] naixqué el mateix any de '''Sant Basili''', en el [[330]]. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar [[Constantinopla]], de la que era bisbe des de l'any [[381]], a causa dels diversos bandos que dividien sa Iglésia. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a [[Nacianzo]], on muigué l'any [[389]] o [[390]], deu anys despuix que el seu amic ''Basili''.

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Sants]]

Processó del Corpus Christi

2015-11-30T00:16:32Z

Lyra: /* Ontinyent */

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]
La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent [[dijous]] al octau [[dumenge]] despuix del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies despuix del Dumenge de Pasqua.

== Orige ==
Segons l'historia va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous despuix de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

=== Ciutat de Valéncia ===
[[Image:Corpus1.jpg|thumb|right]][[Image:Corpus3.jpg|thumb|right]]

Històricament la festivitat del Corpus Christi em [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[sigle XIV]] fins a finals del [[sigle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys ([[1348]]-[[1356]]) Hugo de Fenollet és qui el [[4 de juny]] de [[1355]] promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el [[8 d'agost]] de [[1416]], anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat en Valéncia va batejar en l'Iglésia de Sant Esteve el dia [[23 de giner]] de [[1350]], al fill de Guillem Ferrer que posteriorment seria el famós [[Sant Vicent Ferrer]]. També va fundar l'escola major de cant en [[1351]], possiblement va ser el primer conservatori de música creat en [[Valéncia]].

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per a on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.

Esta processó com tal només va durar un any, ya que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de [[Pere El Ceremoniós|Pere "El Ceremoniós"]] és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en [[Saragossa]], en [[1415]] és el [[Papa Luna]] qui assistix a esta, en [[1427]] despuix és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en [[1827]], la reina Isabel II en el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en [[1888]] la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del [[dijous]]. Fins a [[1506]] era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de [[1677]], el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el [[5 de juliol]] del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any [[1835]]. D'atra banda, despuix de la desamortisació de Mendizábal en [[1836]], la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de [[1931]] fins a [[1935]].

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís a lo que significava la tradició valenciana, la varen centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Cabets, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com a alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década despuix de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

=== Ontinyent ===

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, per a donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguany en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat.

També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

En [[Ontinyent]] són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del [[sigle XX]], només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Despuix d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els Jagants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta.

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació són danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i són interpretades, habitualment, en els següents llocs:

*Plaça de la Vila.
*Plaça de Sant Pere de Verona.
*Plaça de Baix.
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).
*Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).
*Placeta Latonda.
*Plaça Major.
*Plaça de la Vila.

== Vore també ==
*[[Corpus Christi]]
*[[Casa de les roques]]
*[[Dansa de la Moma]]
*[[Dansa de la Magrana]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.corpusvalenciaamics.com/index_v.html Web de amics del Corpus]

[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria: Religió]]
[[Categoria: Festes de la Comunitat Valenciana]]

Discussió:José Labuiga Teodoro

2015-11-30T00:13:58Z

Lyra: Nova secció: /* Tilde */

== Tilde ==

¿Est artícul no deuria titular-se José, en tilde en la e? --[[Usuari:Lyra|Lyra]] ([[Usuari Discussió:Lyra|discussió]]) 01:13, 30 nov 2015 (CET)

José Labuiga Teodoro

2015-11-30T00:11:00Z

Lyra: /* Estudis */

'''Jose Labuiga Teodoro''' naixqué el [[7 d'agost]] de [[1936]], compositor de música, [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de Josep Labuiga Marco, escritor i actor de obres escrites en [[valencià]] que acata les [[Normes d'El Puig]].

==Estudis==
Escomença als 8 anys els estudies de solfeig en el mestre En Ramón Ramirez Caldés (professor de clarinet de la banda municipal de [[Valéncia]]); i el mateix professor li dona els estudis de clarinet en els que va acabar la carrera. Despuix estudià harmonia en Salvador Silla (compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(sub-oficial de la marina i compositor).

==Obres compostes==

'''Als antics biberons''': Passodoble, interpreta per primera vegada per la SAM de [[Picassent]] en Febrer del [[1983]].

'''Duo per a clarinet en mi bemol''': Un duo per a clarinets.

'''Al so del treball''': Passodoble, compost en [[1997]].

'''Sonata per a piano en mi menor'''.

'''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.

'''Mercedes Albert''': Passodoble, en l'any [[2004]].

'''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Passodoble taurí; any [[2005]].

'''Marcha mora els omeya''': Marcha mora, composta en l'any [[2006]].

'''Obra per a quartet de cordà i flauta travessera: Fuente de Banyos''': En l'any [[2002]].

'''Andante i vals per a piano''': Composta en l'any [[1985]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]

José Labuiga Teodoro

2015-11-30T00:10:24Z

Lyra: /* Estudis */

'''Jose Labuiga Teodoro''' naixqué el [[7 d'agost]] de [[1936]], compositor de música, [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de Josep Labuiga Marco, escritor i actor de obres escrites en [[valencià]] que acata les [[Normes d'El Puig]].

==Estudis==
Escomença als 8 anys els estudies de solfeig en el mestre En Ramón Ramirez Caldés (professor de clarinet de la banda municipal de [[Valéncia]]); i el mateix professor li dona els estudis de clarinet en els que va acabar la carrera. Després estudià harmonia en Salvador Silla (compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(sub-oficial de la marina i compositor).

==Obres compostes==

'''Als antics biberons''': Passodoble, interpreta per primera vegada per la SAM de [[Picassent]] en Febrer del [[1983]].

'''Duo per a clarinet en mi bemol''': Un duo per a clarinets.

'''Al so del treball''': Passodoble, compost en [[1997]].

'''Sonata per a piano en mi menor'''.

'''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.

'''Mercedes Albert''': Passodoble, en l'any [[2004]].

'''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Passodoble taurí; any [[2005]].

'''Marcha mora els omeya''': Marcha mora, composta en l'any [[2006]].

'''Obra per a quartet de cordà i flauta travessera: Fuente de Banyos''': En l'any [[2002]].

'''Andante i vals per a piano''': Composta en l'any [[1985]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]

Misteri d'Elig

2015-11-30T00:07:41Z

Lyra:

[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]

El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>

L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].

Tots i cadascun dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]].

El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

==Obra==
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].

===Jornada Primera===
També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].

Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.

[[Sant Joan Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que conduïx el cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li dona a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristea.

Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant les claus del cel, es mostra sorprés pels succesos. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentres sis apòstols més pugen per la rampa. En este moment, tres [[apòstol]]s (que entren en l'iglésia per tres portes diferents) se saluden en l'andador i canten sorpresos per esta coincidència en el cèlebre Ternari. Més tart, pugen al cadafal i, ya junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaran una [[Salve]] a la Mare de Déu.

Finalisat el cant, Sant Pere es dirigix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'esta congregació. El seguici de la Mare es reunix entorn de Maria i, esta demana als seus fills que l'enterren a la [[Vall de Josafat]]. En les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, en espelmes enceses, entonen un cant funeral.

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.

===Jornada Segona===

També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.

Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa entrega, demanant-li que el duga. Est accepta i, tot seguit, tots els díscipuls, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant, preparant aixina el seu soterrament.

Finalisat, tornen a alçar-se entonant esta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'Egipto'', propi de la llitúrgia d'[[exèquies]]. De sobte, intrigats pels cants, un grup de [[jueu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als atres el motiu de la intriga. Estos, alterats, decidixen atacar al grup de discipuls en la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tart.

El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i escomencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però estos, més numerosos, aconseguixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralisen, com per milacre. Els atres, testimonis d'este milacre, cauen de genolls arrepenedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.

Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria.

L'orgue de l'església sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'església per a recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta.

El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!".

La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Gloria Patri]]''.

==Museu i Casa de la Festa==

El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la coneixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.

Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, a on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinàries prèvies que es realisen els dies 11, 12 i 13.

D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que compta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-.

==Vore també==
*[[Antonio de Ribera]]
*[[Elig]]

==Referències==
{{referències}}

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Misteri d'Elx}}
*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig]
*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]
*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]

[[Categoria:Elig]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Teatre Valencià]]

Dama d'Elig

2015-11-30T00:03:57Z

Lyra: /* Conflicte sobre la seua propietat */

[[Archiu:Dama de Elche.jpg|250px|thumb|Dama d'Elig, que es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit]]

La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà|romans]] o dels [[Antiga Grècia|helenístics]].

Aixina, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos [[abellament|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

==Descripció de l'escultura==

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'orige fenici, i coincidixen en els collarets que formen part del [[Tesor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any [[600 a. C.]], que també apareixen en la Dama de Baza i atres escultures iberes, be en pedra o be en bronze. De fet, esta barreja d'elements procedents de diferents orígens és una de les característiques de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va vore durant el seu viage per les costes d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], allà per l'any [[100 a. C.]], que coincidix en gran part en la descripció de la Dama d'Elig:

:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duyen una mantelleta que fea de parasol i els cobrien el semblant. Pero atres dones es posaven un chicotet ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven en força al bascoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere''

==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentres estava fent tasques d'aplanament del tossal de L'Alcúdia, en finalitats agrícoles. Llavors, ''Manolico'' la batejà en el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques semanes despuix i l'envià a [[França]], a on es mostrà en el [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial]] la peça va ser amagada per a protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn en el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy la entregà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fon traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrit]]) i, a la seua volta, fon traslladada en [[1972]] una atra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, a pesar de les reclamacions populars per a que tornara a Elig, a on hi ha una reproducció d'imitació en el lloc a on fon trobada.

En la Dama d'Elig es promogué l'interés per la cultura ibera prerromana, i aparegué en l'any [[1948]] en els billets espanyols d'una pesseta. Les mobilisacions socials per la seua tornada escomençaren en la [[década del 1960|década dels anys 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'Orde de la Dama d'Elig per a reivindicar-ne el seu retorn a la [[Comunitat Valenciana]].

==Conflicte sobre la seua propietat==
[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg|thumb|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del [[sigle XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

== Vore també ==
*[[Época Ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Ibers]]
* [[Guerrer de Moixent]]
*[[Dama de Guardamar]]
*[[Dama de Capdet]]
* [[Hispània]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, La Dama d'Elig a l'any 2000 : Anàlisis tecnològic i artístic]

[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]]
[[Categoria:Elig]]

Dama d'Elig

2015-11-30T00:02:30Z

Lyra: /* Descripció de l'escultura */

[[Archiu:Dama de Elche.jpg|250px|thumb|Dama d'Elig, que es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit]]

La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà|romans]] o dels [[Antiga Grècia|helenístics]].

Aixina, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos [[abellament|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

==Descripció de l'escultura==

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[sigle IV a. C.]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'orige fenici, i coincidixen en els collarets que formen part del [[Tesor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any [[600 a. C.]], que també apareixen en la Dama de Baza i atres escultures iberes, be en pedra o be en bronze. De fet, esta barreja d'elements procedents de diferents orígens és una de les característiques de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va vore durant el seu viage per les costes d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], allà per l'any [[100 a. C.]], que coincidix en gran part en la descripció de la Dama d'Elig:

:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duyen una mantelleta que fea de parasol i els cobrien el semblant. Pero atres dones es posaven un chicotet ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven en força al bascoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere''

==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentres estava fent tasques d'aplanament del tossal de L'Alcúdia, en finalitats agrícoles. Llavors, ''Manolico'' la batejà en el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques semanes despuix i l'envià a [[França]], a on es mostrà en el [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial]] la peça va ser amagada per a protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn en el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy la entregà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fon traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrit]]) i, a la seua volta, fon traslladada en [[1972]] una atra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, a pesar de les reclamacions populars per a que tornara a Elig, a on hi ha una reproducció d'imitació en el lloc a on fon trobada.

En la Dama d'Elig es promogué l'interés per la cultura ibera prerromana, i aparegué en l'any [[1948]] en els billets espanyols d'una pesseta. Les mobilisacions socials per la seua tornada escomençaren en la [[década del 1960|década dels anys 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'Orde de la Dama d'Elig per a reivindicar-ne el seu retorn a la [[Comunitat Valenciana]].

==Conflicte sobre la seua propietat==
[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg|thumb|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del sigle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

== Vore també ==
*[[Época Ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Ibers]]
* [[Guerrer de Moixent]]
*[[Dama de Guardamar]]
*[[Dama de Capdet]]
* [[Hispània]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, La Dama d'Elig a l'any 2000 : Anàlisis tecnològic i artístic]

[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]]
[[Categoria:Elig]]

Nacho Vidal

2015-11-29T23:58:49Z

Lyra: /* Biografia */

[[Image:Nacho Vidal en el FICEB 2007.jpg|thumb|250px|Nacho Vidal en 2007]]
'''Nacho Vidal''' es el nom artístic de '''Ignacio Jordà González''' ([[Barcelona]]; [[30 de decembre]] de [[1973]], actor espanyol de cine pornogràfic.

==Biografia==

Sent chiquet la seua família es traslladà a [[Enguera]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]), localitat en la que va viure la seua infància i d'on es natural la seua família per part de son pare, propietaris llavors d'una important empresa textil. Nacho sempre ha manifestat sentir-se d'Enguera, on residix en l'actualitat quan el treball s'ho permet.

Despuix d'una infància difícil degut a problemes econòmics familiars i un acostament a les drogues, s'allistà en la Llegió Espanyola en [[Melilla]], per a més avant, iniciar-se en lo món de la pornografia als 21 anys en la Sala “Bagdad” en [[Barcelona]], on anava a realisar espectàculs en la seua nóvia, per a intentar que esta deixara lo món de la prostitució.. Ahí conegué al director del "Festival de Cine Erótico de [[Barcelona]]", José María Ponce, qui lo va introduir en lo món de la cinematografia pornogràfica, no a soles pel tamany del seu pene (25 cm. en erecció, sino també pel grossor)

Passà més tart a ser discípul de Rocco Siffredi, qui l'emportà a [[Hollywood]] en [[1998]]. En la seua carrera ha protagonisat unes 1.500 películes, ademés de treballar com productor i director de moltes atres. En [[2004]] estava considerat com l'actor porno més important del moment. És reconegut, principalment, pel tamany del seu membre i de l'agressivitat que demostra en les gravacions.

El 31 de maig de [[2005]] assegurà que se retirava del cine porno, quan anuncià el seu compromís matrimonial en la model de [[Colòmbia]], Franceska Jaime, encara que despuix de deixar abdós la relació, ha tornat a protagonisar diverses películes.

En [[2006]] apareix en una película dirigida per Joaquín Oristrell titulada ''Va a ser que nadie es perfecto''.

== Enllaços externs ==
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Nacho_Vidal Artícul original en Wikipedia en espanyol]
*[http://www.NachosKillerPussy.com NachosKillerXXX.com] web oficial de Nacho Vidal.
*[http://www.revistateina.com/teina/web/teina12/cine2.htm Nacho Vidal: el príncipe del porno mundial]

[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Actors valencians]]
[[Categoria:Biografies]]

Dama d'Elig

2015-10-29T12:29:54Z

Lyra:

[[Archiu:Dama de Elche.jpg|250px|thumb|Dama d'Elig, que es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit]]

La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al sur d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]], datada en el [[sigle IV a. C.]], o potser en el [[sigle V a. C.|sigle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà|romans]] o dels [[Antiga Grècia|helenístics]].

Aixina, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos [[abellament|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

==Descripció de l'escultura==

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[segle IV aC]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'orige fenici, i coincidixen en els collarets que formen part del [[Tesor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any [[600 aC]], que també apareixen en la Dama de Baza i atres escultures iberes, be en pedra o be en bronze. De fet, esta barreja d'elements procedents de diferents orígens és una de les característiques de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va vore durant el seu viage per les costes d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], allà per l'any [[100 aC]], que coincidix en gran part en la descripció de la Dama d'Elig:

:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duyen una mantelleta que fea de parasol i els cobrien el semblant. Pero atres dones es posaven un chicotet ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven en força al bascoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere''

==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentres estava fent tasques d'aplanament del tossal de L'Alcúdia, en finalitats agrícoles. Llavors, ''Manolico'' la batejà en el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques semanes despuix i l'envià a [[França]], a on es mostrà en el [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial]] la peça va ser amagada per a protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn en el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy la entregà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fon traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrit]]) i, a la seua volta, fon traslladada en [[1972]] una atra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, a pesar de les reclamacions populars per a que tornara a Elig, a on hi ha una reproducció d'imitació en el lloc a on fon trobada.

En la Dama d'Elig es promogué l'interés per la cultura ibera prerromana, i aparegué en l'any [[1948]] en els billets espanyols d'una pesseta. Les mobilisacions socials per la seua tornada escomençaren en la [[década del 1960|década dels anys 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'Orde de la Dama d'Elig per a reivindicar-ne el seu retorn a la [[Comunitat Valenciana]].

==Conflicte sobre la seua propietat==
[[Archiu:Dama d'Elx (ampliació).jpg|thumb|La Dama d'Elig, exposta en la vitrina]]

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del sigle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de l'Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer plaç es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort en incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop.

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

== Vore també ==
*[[Época Ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Ibers]]
* [[Guerrer de Moixent]]
*[[Dama de Guardamar]]
*[[Dama de Capdet]]
* [[Hispània]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, La Dama d'Elig a l'any 2000 : Anàlisis tecnològic i artístic]

[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana| ]]
[[Categoria:Elig]]

Usuari:Lyra

2015-10-29T12:27:48Z

Lyra:

{| align=right style="background: #ffffff"
|-
|{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
|-
|{{Usuari:Userbox/Elig}}
|-
|{{Contra PPCC}}
|-
|{{Usuari:Userbox/No català}}
|}
[[Image:Dama de Elche.jpg|thumb|450px|center|La [[dama d'Elig]]]]

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Lyra]]

Elig

2015-10-29T12:23:25Z

Lyra: /* Toponímia */

[[Archiu:Elx panoramica.jpg|thumbnail|350px|right|Panoràmica de la ciutat d'Elig]]
'''Elig''' (en [[castellà]], ''Elche'') és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] situada en la [[província d'Alacant]], a la vora del riu [[Vinalopó]]. Capçalera de la comarca del [[Baix Vinalopó]], la seua població alcança els 228.348 habitants (INE 2008), sent la segona [[ciutat]] de la [[província d'Alacant]] i tercera de la [[Comunitat Valenciana]] en població. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]], que agrupa a Elig en la conurbanisació d'[[Alacant]] i en les localitats propenques de [[Santa Pola]] i [[Crevillent]], és una de les més poblades d'[[Espanya]], en uns 725.000 habitants.

== Toponímia ==
El primer nom que se te constància documentada es el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>

Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|ﺍﻟﺶ]] (pronunciat ''Elsh''), com el nom arabic d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] es quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des d'amijanats del [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.

== Administració ==
{{Alcaldes_España
|Alcalde_1 = [[Ramón Pastor Castell]]
|Partit_1 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
|Alcalde_2 = Ramón Pastor Castell
|Partit_2 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_3 = [[Manuel Rodríguez Maciá]]
|Partit_3 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_4 = Manuel Rodríguez Maciá
|Partit_4 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_5 = [[Diego Maciá Antón]]
|Partit_5 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_6 = Diego Maciá Antón
|Partit_6 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_7 = Diego Maciá Antón
|Partit_7 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_8 = [[Alejandro Soler Mur]]
|Partit_8 = [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
|Alcalde_9 = [[Mercedes Alonso García]]
|Partit_9 = [[Image:PP 2015.png|20px]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
|Alcalde_10= [[Carlos González Serna]]
|Partit_10= [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE
}}

== Vore també ==
*[[Dama d'Elig]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Institució Firal Alacantina]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Elche}}
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Elche}}

{{Municipis d'El Baix Vinalopó}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Elig]]

Usuari:Lyra

2015-10-29T12:21:22Z

Lyra:

[[Image:Dama de Elche.jpg|thumb|300px|center|La [[dama d'Elig]]]]
<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
{{Usuari:Userbox/Elig}}
{{Contra PPCC}}
{{Usuari:Userbox/No català}}
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Lyra]]

Fragata

2015-10-29T12:14:48Z

Lyra:

La '''fragata''' és un buc de guerra en un desplaçament d'entre 3.000 i 5.000 tonelades, concebut per ad actuar en misions de guerra naval, encara que pot actuar com buc de recolçament en atres misions.
En el [[sigle XVIII]], el terme es referia als bucs de tres mastils, rapids i en armament llauger, usats per a patrullar i escoltar.
En el [[sigle XIX]] la fragata blindada era un buc de guerra, propulsada per motors a vapor, i durant un temps fon el tipo de barco més poderós que navegava.

Desaparegudes a mitat del XIX, en la [[Segona Guerra Mundial]] torna a denominar-se d'esta forma a un tipo de nau gens menut que el [[destructor]], de 1.500-2.000 tonelades, especialisant-se en lluita antisubmarina, com els [[destructors]] de la [[Primera Guerra Mundial]].

Despuix de la guerra passà a designar-se com fragata a qualsevol buc fins el tamany d'un [[destructor]] (encara que normalment son gens més reduïdes) i especialisat en una missió. En les flotes europees, les fragates es popularisaren durant la guerra freda en faenes antisubmarines i antiaerees per a protegir la flota. Inclos els [[USA|nortamericans]] construïren fragates, per ser més barates que els [[creuers]] i [[acorassats]] i ideals per a faenes d'escolta de portaavions.

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Bucs de guerra]]
[[Categoria:Barcos]]

Revolució russa

2015-06-05T22:19:10Z

Lyra: /* Periodo Interrevolucionari */

{{en desenroll}}
[[Archiu:Lenin.gif|thumb|290px|[[Lenin]] arengant el poble durant la Revolució (1917).]]

La '''Revolució Russa de 1917''' fon un procés polític que culminà el mateix any en l'establiment d'una república que substituí el sistema [[sar|sarista]] anterior i que porta a l'establiment de la [[Unió Soviètica]]. La revolució es dividí en dos fases. La primera, «la [[revolució de Febrer]]», en la qual es derrocà el règim [[autocràcia|autocràtic]] del [[sar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] i s'establix una república de caràcter lliberal. En la segona, «[[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]]», fon una revolució de tipo [[socialisme|socialista]] en la qual els [[Sòviet]]s (controlats principalment pel partit [[bolchevic]]) prengueren el poder. Si be els principals foc de la revolució foren [[Petrograt]] i [[Moscou]], pronte s'estengué a les àrees rurals a on els llauradors colectivisaren i redistribuïren la terra.

== Causes de la Revolució Russa ==
La Revolució Russa va ser un dels més importants fets ocorreguts en l'época contemporànea. El seu impacte va ser palpable tant en [[Amèrica]] com en [[Europa]]. Encara que la Revolució no feu expandir el comunisme immediatament, donà a atres països convulsos del tercer món un eixemple a seguir. Décades més tart, el model filosòfic-governamental prendria renovada notorietat a mesura que Rússia, convertida en un estat socialista i en una superpotència econòmica i militar, s'enfrontara als [[USA|Estats Units]] en la Guerra Freda.

En qualsevol cas, les dos revolucions de [[1917]] se dividiren en dos grans parts: la caiguda del règim sarista (Revolució de Febrer) i la creació del primer estat comuniste del món (Revolució d'Octubre). Les causes d'estes dos revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia en l'época. No hi ha una causa detonant de la revolució, sino que la suma de causes de curta, mijana i llarga duració desembocaren en l'insurrecció definitiva.

=== Causes polítiques ===
El poble rus odiava el règim autoritari del sar Nicolau II, membre de la dinastia dels Romanov. Les baixes que els russos patiren durant la [[Primera Guerra Mundial]] debilitaren encara més la image del sar i durgué al descontentament de la massa social, desmoralisada i en situació d'una profunda crisis. El règim despòtic del sar havia estat oprimint als llauradors durant sigles, i quedava clar que es trobava antiquat, encara que ell no s'enterava. Això provocà tensions dins de la classe baixa rural que desembocà en altercats i revoltes. Econòmicament, la inflació i la fam per tota Rússia contribuí aixina a la revolució.

Una combinació d'estos tres factors, combinats en el liderage de personages tan carismàtics com [[Lenin|Vladímir Lenin]] i [[Lev Trotski]], conduiren irremissiblement a la Revolució Russa.

=== Causes econòmiques ===
Les causes econòmiques de la Revolució Russa s'atribuïxen en gran mesura a la mala gestió del sar, sumada a la Primera Guerra Mundial. Més de quinze millons d'hòmens es varen unir a l'eixèrcit, que va deixar un número insuficient de treballadors en les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassea generalisada d'aliments i matèries primeres. Els obrers degueren de soportar terribles condicions de treball, incloent jornades de dotze a catorze hores i baixos salaris. Es varen desencadenar quantioses revoltes i vagues reivindicant millors condicions i millors salaris. Encara que algunes fàbriques varen accedir a les peticions per elevar els salaris, la inflació de guerra va anular el seu efecte. Hi va haver una protesta davant la qual Nicolau respongué en violència (vore Causes polítiques), en resposta, els treballadors de la indústria anaren a la folga i varen paralisar el ferrocarril i el restant de rets de transport. Les poques mercaderies que existien no es podien portar al seu lloc de destinació. Els preus es dispararen a mesura que els bens essencials eren cada vegada més escassos. El 1917, la fam amenaçava a moltes de les grans ciutats. El fracàs de Nicolau a resoldre els problemes econòmics del seu país i la promesa del comunisme per a aplacar la fam compongué el núcleu d'esta revolució.

=== Causes socials ===
Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. En [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

== Revolució de 1905 ==
{{AP|Revolució russa de 1905}}
Molts historiadors consideren les revoltes ocorregudes en l'any [[1905]] com a l'antecedent immediat de la revolució de 1917. Alguns fins i tot consideren com a periodo revolucionari el periodo 1905-1917.<ref>Haimson, ''Russia’s Revolutionary Experience, 1905-1917''.</ref> La "revolució" de 1905 fon un conjunt de revoltes antigovernamentals, espontànees i no organisades que tingueren lloc a lo llarc del 1905 en diversos punts de l'Imperi Rus. Els dos episodis més coneguts d'estes revoltes són el [[Dumenge Sagnant (1905)|Dumenge Sagnant]] a [[Sant Petersburc]] i la revolta del [[Blindat Potemkin]] a [[Odessa]]. Frut de les diferents revoltes el Sar es trobà obligat a dur a terme un seguit de reformes polítiques de tipo lliberal i accepta la constitució d'un [[parlament]], la [[Duma]].

== Revolució de Febrer ==
{{AP|Revolució de Febrer}}
[[Archiu:Nikolaus II. (Russland).jpg|thumb|[[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] en març de [[1917]], poc despuix d'haver abdicat.]]
La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].

Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar despuix del [[23 de febrer]].
El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.
Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.

Veritablement, la seua desgràcia, va ser precisament que esta vegada la punta de llança que tenia, l'[[Eixèrcit]], per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia politisat i no a favor. La insurrecció de l'[[Eixèrcit]], sense la qual no s'hauria liderat en suficient força el moviment per expulsar el [[sar]], fon el [[27 de febrer]]. Un dia abans, varen morir assessinats 50 manifestants en la [[plaça de Znamenskaya]] en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al [[26 de febrer]]. Aixina, el mateix [[27 de febrer]], la insurrecció de les tropes varen dur a l'incendi dels edificis [[Okhranka]] (la policia secreta de l'Eixèrcit Rus), fent que la guarnició de la capital s'adherira als revolucionaris, i també la creació del [[sòviet]] de [[Petrograt]].
Cal destacar que durant estos dies de revolucions constants, el sar Nicolau II es va vore obligat a dissoldre la Duma i nomenar un comité interí, ya que es va quedar sense mijos per governar.

Ademés el [[Príncep Lvov]], va encapçalar el mateix 27, un govern provisional, en [[Kérenski]] com a ministre de guerra. L'objectiu d'este govern provisional era el de crear una República parlamentària occidentalista, representaven sectors de la burguesia lliberal [[menchevics]] i fer de Rússia un país democràtic.

Cal destacar que el primer episodi de la revolució es va saldar en més d'un centenar de víctimes, principalment manifestants, més la caiguda del règim sarista i les poques pèrdues humanes que varen existir va provocar l'aument d'entusiasme i de lliberació per tot el país.

== Periodo Interrevolucionari ==
Després de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un mes i un dia despuix, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.
[[Archiu:Bolshevikki_juliste-It%C3%A4-Karjala.jpg|thumb|Cartell de [[propaganda]] [[Rússia|rus]]-[[bolchevic]] on apareix [[Finlàndia]], territori que se tornà independent arran la revolució: "''No volem lluitar, pero defendrem els sòviets''"]]

Aixina, del [[3 de juny]] al 24, es dona el [[Primer Congrés dels Sòviets russos]] en [[Petrograt]]; mentrestant, [[Kérenski]] farà les seues primeres maniobres militars: es decidix el [[16 de juny]] a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el [[2 de juliol]], casualment, dia en el que [[Trotski]] es fa [[Bolchevic]]. [[Kérenski]], a banda de no traure'n res, es guanya un enfrontament en el sector conservador de l'[[Eixèrcit]], liderat per [[Lavr Kornilov]]. Dos dies despuix, hi haurà protestes i manifestacions en contra del govern en [[Petrograt]]. Pero destaca que, alvançant dos dies més en el calendari, L'[[Imperi Austrohongarés]], juntament en els [[Alemanya|alemans]], contraataquen [[Rússia]], que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de [[Tarnopol]]. Aixina, s'ordena l'arrest de líders [[bolchevics]].

El [[7 de juliol]], el [[Príncep Lvov]], dimitix, despuix de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de [[Kérenski]], que el substituïx. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliació, ya va conseguir ser detingut, juntament en [[Lunacharskii]] ([[22 de juliol]]).
[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

El mes d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al mes previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Revolució Russa| ]]

Mahatma Gandhi

2015-03-08T00:08:44Z

Lyra:

[[Archiu:Gandhi smiling.jpg|right|190px]]
'''Mahatma Gandhi''' naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble cercà de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]].

Va tornar a l'Índia el [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.

Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que varen preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del [[Pakistan]] el va descorajar profundament.

Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els ''[[sudra]]'' o ‘treballadors', els ''[[pària]]s'' o ‘[[intocabilitat|intocable]]s' i els ''[[mleccha|mlecha]]'' o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que varen seguir la independència de l'Índia i va defendre els [[Islam|musulmans]] al territori [[hinduisme|hindú]], per lo que va ser assessinat per [[Nathuram Godse]], un fanàtic integrista indi, el [[30 de giner]] de [[1948]] a l'edat de 78 anys. Les seues cendres varen ser llançades al [[riu Ganges]].

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Advocats asiàtics]]
[[Categoria:Polítics indis]]
[[Categoria:Pacifistes]]
[[Categoria:Compromesos en la no-violència]]
[[Categoria:Alumnes de l'Universitat College de Londres]]
[[Categoria:Desobediència civil]]
[[Categoria:Assessinats]]

Usuari:Lyra

2014-11-09T12:57:47Z

Lyra:

[[Image:Lyra constelacion.jpg|600px|centre]]
<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
{{Usuari:Userbox/Elig}}
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Lyra]]

Usuari:Userbox/Elig

2014-11-09T12:56:40Z

Lyra: Pàgina nova, en el contingut: «<div style="float:left;border:solid #6ef7a7 3px;margin:1px;width:234px;"><table cellspacing="0"><tr><td style="width:45px;height:45px;text-align:center;font-si...».

<div style="float:left;border:solid #6ef7a7 3px;margin:1px;width:234px;"><table cellspacing="0"><tr><td style="width:45px;height:45px;text-align:center;font-size:14pt;">[[Image:Escut d'Elx.svg|35px|Elig]]</td><td style="font-size:8pt;text-align:center;padding:4pt;line-height:1.25em;">Est uiquipediste és originari d''''[[Elig]] '''</td></tr></table></div><noinclude>[[Categoria:Proyecte:Plantilles de uiquipedistes]]</noinclude>

Usuari:Lyra

2014-11-09T12:49:45Z

Lyra:

[[Image:Lyra constelacion.jpg|600px|centre]]
<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/Astronomia}}
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Lyra]]

Otos

2014-11-09T12:45:37Z

Lyra: /* Rellonges de sol */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Mapa-24Otos.jpg|95px]]
|nom = Otos
|image_escut = [[Image:65px-EscutOtos.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38º 51' N 00º 26' O
|superfície = 11'24 km2
|altitut = 326 m.
|població = 526 hab.
|densitat = 47,39 hab./km²
|gentilici = otosí, otosina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46844
|festes = Del 6 al 8 d'agost
|alcalde = Emilio José Mira Quilis
|uep = [http://www.otos.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Otos''' és un municipi de la província de [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

== Geografia ==

=== Localitats llimítrofs ===

== Història ==

== Administració ==

== Demografia ==

== Economia ==

== Monuments==
Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de [[Joan Olivares]].
Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
Palau del Marques d'Otos edifici del [[segle XVIII]].
Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del [[segle XVIII]].

== Festes Locals ==
Sant Antoni Abat el [[17 de giner]].
Lo Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra [[dijous]] del [[dimecres]] de Cendra.
Per Sant Josep se celebra una [[paella]] per a tot lo poble.
Festes patronals del 6 al 8 d'[[agost]] en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i la Immaculada Concepció.
El Proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.

== Rellonges de sol==
Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:

1. Títul: La norma no és un dogma.
Autor: Andreu Alfaro.
Ubicació. Plaça del Llaurador.
Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.

2. Títul: Rellonge de fanc.
Autor: Arcadi Blasco
Ubicació: Plaça del Llaurador.
Rellonge mural de fanc. Marca l’hora solar

3. Títul: Unió.
Autor: Elisa Martí
Rellonge mural de fanc. Marca l’hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a [[Mariano Seguí]], “El Gatet d’Otos” , bandoler del [[segle XIX]], en el centenari de la seua mort.

4. Títul: Rellonge dels pimentons
Autor: Rafael Armengol.
Rellonge mural de pedra i bronze.

5. Títul: Bici-rellonge
Autor: Antoni Miró
Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.

6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur
Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares
Rellonge mural de ceràmica esmaltada.

7. Títul: Polifem
Autor: Manuel Boix.
Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l’Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.

8. Títul: Meló-soleil.
Autor: Artur Heras.
Rellonge mural d’acer pintat al foc que representa un meló d’Alger i un [[gavinet]]. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional

A banda d’estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

== Proyectes ==

== Enllaços externs ==
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Illes Gimnesies

2014-10-21T10:52:55Z

Lyra:

Les '''Illes Gimnesies''' (en [[idioma grec|grec antic]] ''Gymnēsiai'') és el nom donat pels [[Grècia|antics grecs]] a les dos illes majors de les [[Balears]]: [[Mallorca]] i [[Menorca]]; habitades llavors pel poble [[Cultura talayótica|talayótic]]. Els grecs distinguien aixina estes illes de les [[Pitiuses]] (Eivissa i Formentera), despoblades fins al [[segle VII a. C.|segle VII a. C.]]

L'[[illa de Cabrera]] i algunes illes més chicotetes encara (com Dragonera, Conejera o l'Illa de l'Aire) poden entendre's com formant part de l'[[archipèlec]] de les Gimnesies o, en el cas de Cabrera i Conejera, de un sub-archipèlec nomenat ''archipèlec de Cabrera'' que conformen l'actual Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'Archipèlec de Cabrera).

== Vore també ==
*[[Mallorca]]
*[[Menorca]]
*[[Illa de Cabrera]]

[[Categoria:Illes Balears]]

Smilodon

2014-10-16T15:58:53Z

Lyra:

[[Image:Smilodon_fatalis_Sergiodlarosa.jpg|right|thumb|Reconstrucció del ''Smilodon fatalis'']]
'''''Smilodon''''' («[[dent]] de [[gavinet]]») és un [[genere (biologia)|genere]] [[extint]] de grans [[fèlid]]s de [[dents de sabre]] [[macairodontí|macairodontins]]. Els [[Mascle (biologia)|mascles]] més grans d'una de les espècies, [[Smilodon populator|S. populator]], arribaven a 300 kg, rivalisant en el [[tigre]] actual per la distinció de [[fèlit]] més gran de tots els temps. Aparegueren a [[Nort-amèrica]] a finals del periodo [[Pliocé]] i s'estengueren a [[Sud-amèrica]] durant el [[gran intercanvi americà]]. La seua característica més coneguda són les seues [[dents de sabre]], que en fan uns dels [[mamífers]] prehistòrics més coneguts pel públic general. A vegades se'ls denomina «gats de dents de sabre» (imprecís, car han existit atres felins de dents de sabre que no hi tenien relació) o «tigres de dents de sabre» (incorrecte, car no eren [[tigres]]). S'extinguiren a causa dels [[canvi climàtic|canvis climàtics]] que tingueren lloc a finals del [[Plistocé]] i la modificació dels [[ecosistemes]] que comportaren estes canvis, pero és possible que l'arribada dels humans també contribuí a la seua [[extinció]].

== Enllaços externs ==
* [http://es.youtube.com/watch?v=KvbXioXDbf8 Vídeo de ''Smilodon''] al quint episodi de ''[[Walking with Beasts]]'' {{en}}
* [http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/454.shtml ''Smilodon'' a BBC Science and Nature] {{en}}
* [http://www.ucmp.berkeley.edu/mammal/carnivora/sabretooth.html ''Smilodon'' i atres dents de sabre] {{en}}
* [http://www.tarpits.org/ Web del Page Museum (Rancho La Brea)] {{en}}
* [http://w210.ub.uni-tuebingen.de/dbt/volltexte/2003/828/pdf/Diplomarbeit.pdf Anàlisis en profunditat de les potes de ''Smilodon''], de Jens Schmieder {{en}}
* [http://www.dinosoria.com/smilodon.htm Le Smilodon: Le Tigre aux dents de sabre] {{fr}}

[[Categoria:Smilodon| ]]
[[Categoria:Fèlits del Pliocé]]
[[Categoria:Fèlits del Plistocé]]

Usuari:Lyra

2014-10-16T15:55:35Z

Lyra:

[[Image:Lyra constelacion.jpg|600px|centre]]
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Lyra]]

Primera Guerra Mundial

2014-10-16T11:21:25Z

Lyra: /* La crisis de l'estiu de 1914 */

[[Image:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|300px|thumbnail|right|D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquistada per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme]]

La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala [[Terra|planetària]] que se desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat el [[11 de novembre]] de [[1918]].

Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovaquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]).

==Orige de la guerra==

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "[[Belle Époque]]", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en [[1815]] en la derrota final de la [[França]] de [[Napoleó]] i continuà a lo llarc del [[segle XIX]], en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

==La crisis de l'estiu de 1914==

El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Austria]] en [[Sarajevo]], [[Bósnia]].

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongary]] li declarà la guerra a [[Serbia]]. Al dia següent [[Russia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. El [[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongaria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otoma]] se sumà a les Potencies Centrals.

==Aliances de la Primera Guerra Mundial==

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:

*L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.

*Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.

==Desenroll de la Primera Guerra Mundial==
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.

Mentres tant, l'eixercit alemà obrí un segon foc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:

*el front Balcanic

*el front d'Orient Mig

*el front Italià

*el front Africà

També hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.

*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos després, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia.

A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc després Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el [[11 de novembre]] de 1918.

==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial==
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlandia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'[[Austria]], [[Hongaria]] i [[Checoslovaquia]].

L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'[[Asia]] i sorgiren els nous estats de [[Siria]], [[Iraq]], [[Libano]], [[Palestina]] i [[Transjordania]].
- Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslavia]].- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per republiques.

Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes internes i sobre tot externes, aixina com una emissió de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.

Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reducció del mercat intern).

Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissió devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix , el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]

Usuari:Lyra

2014-10-12T23:40:06Z

Lyra: Esta és la meua pàgina d'usuari

[[Image:Lyra constelacion.jpg|600px|centre]]

Feudalisme

2014-10-12T23:34:08Z

Lyra:

El '''feudalisme''' (del llatí ''feudum'' o prestam ) és un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde social en una obligació mutua de les valoracions de la llealtat, l'apoyo i el pagament se conseguirà per la disposició de les condicions del prestam. Fon un conjunt de costums jurídiques i militars en l'[[Edat mija]] d'[[Europa]], que floriren entre els sigles IX i XV, que, en sentit ample, era un sistema per a l'estructuració de la societat entorn de les relacions derivades de la tinencia de la terra a canvi de servici o de treball.

== El feudalisme classic ==

La versió classica de [[François-Louis Ganshof]] descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions recíproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus .

Un senyor, en termens generals, és un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedí la possessió de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisació del feu i la protecció del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal, que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relació feudal.

== Vassallage ==

Abans de que un senyor poguera concedir la terra (un feu) a algu, ell té que fer a eixa persona un vassall. Açò se cap a en una cerimonia formal i simbòlica cridada un acte de vassallage, que estava composta en dos parts: homenage i jurament de fidelitat. Durant l'homenage, el senyor i el vassall celebren un contracte en el que el vassall se compromet a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor està d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llatí ''fidelitas'' i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" també se referix a un jurament que reforç de manera més explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage.

Una volta que la cerimonia estava completa, el senyor i el vassall se trobaven ara en una relació feudal en les obligacions mutues entre sí. La principal obligació del vassall al senyor consistia en la "ajuda", o el servici militar. El vassall era el responsable de respondre a les cridades al servici militar en nom del Senyor. Esta seguritat de l'ajuda militar fon la raó principal del Senyor entrà en la relació feudal. Ademés, el vassall podria tindre atres obligacions a la seua senyor, com l'assistencia a la seua cort.

També podria considerar el vassall proporcionar "consell", per si el senyor s'enfronta a una decisió important, en este cas seria convocar a tots les seues vassalls i celebrar un concili. En quant a cort feudal del rei, la delliberació podria incloure la qüestio de la declaració de guerra.

== La societat feudal ==

La frase "societat feudal", segons la definició de Marc Bloch amplia la definició proposta per Ganshof i inclou dins de l'estructura feudal, no soles l'aristocràcia guerrera obligat per vassallage, sino també el campesinat, subjecte a senyoriu .

== L'historia del feudalisme ==

El feudalisme tradicional sorgix com resultat de la descentralisació d'un imperi. Este fon particularment el cas dins dels japonesos i la carolingia (Europea) els imperis que abdós carien de l'infraestructura burocràtica necessaria per a recolzar la cavalleria sense la capacitat d'assignar terres a estos cavallers. Els cavallers escomençaren a assegurar un sistema de dominació heretada de les seues terres assignades i el seu poder sobre el territori arribà a comprendre els àmbits socials, polític, judicial i econòmic.

Estos poders adquirits reduí significativament la presencia d'un poder centralisat en estos imperis. Soles quan l'infraestructura existent per a mantindre centralisat el poder - com en les monarquies, se feudalisme europeu comencen a cedir el pas a este nou poder organisat i en el temps desapareixen.

[[Categoria: Història]]
[[Categoria:Edat Mija]]