https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Llunablava 2026-05-04T02:49:45Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Isidret&diff=113014 2017-01-16T14:31:32Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «{{benvingut}}--~~~~»</p> <hr /> <div>{{benvingut}}--[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 15:31, 16 gin 2017 (CET)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lacreu&diff=113013 2017-01-16T14:30:47Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «{{benvingut}} --~~~~»</p> <hr /> <div>{{benvingut}} --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 15:30, 16 gin 2017 (CET)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falles&diff=110808 2016-11-30T14:25:08Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> [[Image:Falleres2008.jpg|thumb|right|300px|Les falleres de Valéncia durant un acte en el balcó de l'Ajuntament.]]<br /> <br /> Les '''Falles''' són una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia ciutat]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional i el dia 30 de novembre del 2016 foren declarades Patrimoni Inmaterial de l'Humanitat per l'[[UNESCO]]<br /> <br /> La denominació de ''falles'' correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures ([[ninot|ninots]]) i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.<br /> <br /> == La festa d'una ciutat ==<br /> <br /> [[Image:Falla Ajuntament 2008.jpg|300px|thumb|&lt;center&gt;Falla de la Plaça de l'Ajuntament en l'any 2008.&lt;/center&gt;]]<br /> És una festa en una arraïlada tradició en la ciutat de [[Valéncia]] i diferents poblacions de la [[Comunitat Valenciana]]. Actualment, esta festivitat s'ha convertit en un atractiu turístic molt important.<br /> <br /> Els seus orígens són realment senzills, una simple cremà de desfets dels tallers de fusteria. Pero l'inventiva del poble valencià li ha anat aglutinant tots els traços propis de la seua cultura i història.<br /> <br /> Es podria dir que són els carnestoltes de la ciutat de Valéncia, a on tota la picaresca i crítica se volcà en els cadafals (de tal manera que, al cremar-los, es pensa que s'eliminen els problemes i mals), també en esta festa s'unixen varis aspectes que definixen una cultura, ells son el foc, la música, la pólvora, el carrer, i bunyols.<br /> <br /> Casi en cada carrer de la ciutat hi ha un [[Casal faller]], que durant tot l'eixercici busca fonts d'ingrés per a poder pagar la festa i el seu propi monument. Ademés, normalment cada comissió consta també d'una comissió infantil, formada únicament per chiquets i chiquetes, que també planten la seua pròpia falla. Les falles infantils medixen, com a màxim, 3 metros de diàmetro i estan compostes per figures d'estètica més pròxima al món dels chiquets i generalment no mostren temes crítics.<br /> <br /> Des del [[15 de març]] fins al [[19 de març]] els dies i nits en Valéncia són una festa contínua. Pero ya des del 1 de [[març]] es fan [[Mascletà|mascletades]], espectàcul de petarts i fòcs artificials, en el que s'obtenen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora. Estos espectàculs tenen lloc en la [[Plaça de l'Ajuntament]], en el centre de la ciutat, a les 14:00 hores. Algunes [[comissions falleres]] disparen [[Mascletà|mascletades]] junt als seus [[casal faller|casals]] durant la semana fallera.<br /> <br /> El total de falles (370 grans i 368 infantils en [[2016]]) es classifiquen en categories ordenades per presupost i dins de cada categoria s'organisa un concurs en el que es tria la millor falla. Per a allò es valoren les diferents qualitats: monumentalitat, risc, temàtica, colorit, etcétera. També es tria el millor [[ninot indultat]], que es salvarà de la foguera. Estos premis no suponen cap recompensa material, sols la satisfacció del premi obtingut, que s'indicarà en un banderí en la falla fins al dia de la [[cremà]]. Encara que els premis són un orgull per a les comissions de totes les categories, la protagonista en els mijos de comunicació és la Secció Especial. En esta participen les falles més cares de la ciutat, en sumes que ya han superat els milló d'euros. Diners que es recapten entre els [[fallers]] de cada falla i d'atres elements com per eixemple: premis rebuts, exposicions en el carrer (carrers decorats i/o aluminats), visites per el recint interior de la falla o la venda de loteries. En els últims anys els patrocinadors comercials han cobrat gran importància en l'economia de les comissions falleres que, sobre tot en les categories més importants (Especial i RbD), constituïxen la principal font de finançació dels monuments fallers.<br /> <br /> Encara que el objectiu de les comissions és construir la falla per a la festa de [[Sant Josep]], durant el rest del any en cada casal es realisen actes festius, culturals i socials de tot tipo, que fan de les comissions falleres u dels principals eixos de la vida associativa i el entramat social de [[Valéncia]] i els demés municipis a on es celebra esta festa.<br /> <br /> === Les falles com a monuments ===<br /> [[Image:Valenciana.jpg|thumb|right|200px]]<br /> Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d'actualitat. Les falles solen constar d'una figura o composició central de varis metros d'altura, les més grans superen els 30 metros (Exactament la [[Falla Nou Campanar]] [[2007]], en 32 metros, fon la més alta i voluminosa de l'història) rodejats de numeroses figures o [[ninot|ninots]] de cartó pedra (material que en els últims anys està sent substituït per atres més moderns com el [[poliestiré expandit]], més llauger i molejable, també més tòxic, sostingudes per un armassó de fusta. Inclouen lletrers escrits en [[valencià]] explicant el significat de cada escenografia, sempre en sentit crític i satíric.<br /> <br /> Els artistes i artesans, escultors, pintors i atres molts professionals es dediquen durant mesos a construir monuments que les diferents comissions (en Valéncia hi ha 386) contracten. Les falles s'instalen en el carrer el [[15 de març]] per la nit, el dia de la [[plantà]]. Últimament, i donades les dimensions d'algunes falles, l'acte de la plantà s'alvança varies semanes (en [[2008]], Nou Campanar començà la seua [[plantà]] el 27 de [[Febrer]]) i necessita de l'ajuda de grues. L'acte en el que se crema la falla es denomina [[Cremà|la cremà]].<br /> <br /> Com a complement als lletrers, algunes comissions editen un [[llibret]] en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor [[Sueca|suecà]] Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]].<br /> <br /> === Espectàculs pirotècnics ===<br /> La [[pólvora]] i [[pirotècnia]] arribaren en els musulmans, des de llavors sempre ha anat lligada en les festivitats del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]]. Sent estes unes festes representatives de dit poble, s'entén que tal element no podria faltar en tot festeig popular.<br /> <br /> ==== La despertà ====<br /> Les falles comencen cada dia en la [[despertà]]. Els [[faller|fallers]] desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a [[tro de bac]], que exploten al colpejar en terra.<br /> <br /> ==== La mascletà ====<br /> {{AP|Mascletà}}<br /> [[Image:Mascleta2 final earthquake.jpg|right|200px|thumb|Mascletà en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.]]<br /> Són les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necessari estar pròxims al lloc a on s'explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel soroll i el brogit conseguixes unes sensacions similars a l'audició d'un concert, conseguint que l'estrèpit torne i tot açò en qüestió d'escassos minuts (5-7).<br /> <br /> Bàsicament es componen de material terrestre i d'un principi i final aéreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, conseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També es conseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el pis o nugats a les cordes que subjecten les meches.<br /> <br /> Actualment les mascletades que se disparen en la Plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que té un presupost aproximat entre 6.000 i 9.000 euros, no obstant alguns pirotècnics posen de la seua part per a satisfacció del públic. El pirotècnic que més públic atrau és V. Caballer.<br /> <br /> ==== Els castells de fòcs artificials ====<br /> Durant les festes falleres, del 15 al 19 de març, el Ajuntament programa un Castell de [[Fòcs artificials]] cada nit, que es dispara, depenent del dia, entre les 1:00 i la 1:30 hores en la zona de l'Albereda junt al antic llit del [[riu Túria]].<br /> <br /> El més important i espectacular dels castells és el conegut com &quot;La [[nit del Fòc]]&quot; que es dispara la nit del 18 al 19 de [[març]], a on milers de quilógrams de pólvora allumenen el cel de [[Valéncia]], aplegant a congregar-se'n més d'un milló de persones per a presenciar-ho. Els castells son com un preparatiu per a lo que va a vindre el dia 18 ('''La Nit del Fòc''') a on més de 20 minuts no deixen de tirar coets.<br /> <br /> Per últim dir, que les festes falleres no s'entenen sense [[bunyol|bunyols]], llepolia, típic menjar de les tres províncies valencianes.<br /> <br /> == Actes fallers ==<br /> A pesar de múltiples i variats actes que es realisen per tota la ciutat, existixen alguns que son fixos, estos els organisa la [[Junta Central Fallera]], els descriurem a continuació per orde cronològic.<br /> <br /> === Ans de la Semana Fallera ===<br /> ==== Últim dumenge de febrer: La Cridà ====<br /> La [[Cridà]] és el acte en el que la [[Fallera Major de Valéncia|Fallera Major]] de la Ciutat, reunix en les portes de la mateixa les [[Torres dels Serrans]], a totes les comissions falleres i realisa una cridada, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants.<br /> <br /> ==== L'exposició del [[Ninot]] ====<br /> [[Image:exposicion del ninto 2008.jpg|thumb|right|&lt;center&gt;Exposició del Ninot, en 2008.&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> ==== Cavalcada del Ninot ====<br /> <br /> ==== Cavalcada del Regne ====<br /> <br /> === Semana Fallera ===<br /> ==== Dia 15: La [[Plantà]] ====<br /> {{AP|Plantà}}<br /> [[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|&lt;center&gt;Retocs durant la plantà&lt;/center&gt;]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.<br /> Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.<br /> El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.<br /> <br /> ==== Dia 16: '''Arreplegada de premis''' ====<br /> En este dia s'inicia l'arreplegada de premis de les falles infantils, sent per a el dia següent l'entrega del rest de categories. Comencen els castells en el vell caixer del [[riu Túria]] (dies 15, 16, 17 i 18).<br /> <br /> ==== Dies 17 i 18: '''L'Ofrena''' ====<br /> [[Image:Ofrenda Fallas.jpg|right|250px|thumb|&lt;center&gt;Plaça de la Verge despuix de l'[[Ofrena]]&lt;/center&gt;]]<br /> En este dia s'inicia l'[[Ofrena]] a la [[Verge dels Desamparats]], patrona de la ciutat de [[Valéncia]]. L'ofrena es realisa per la vesprada fins be entrada la nit, continuant-se al dia següent. En un principi es realisava durant el dia 18, pero degut al gran número de comissions s'amplià a dos dies, alvançant-se esta al dia anterior. En ella, cada [[faller]] oferix un ram de flors en el que es confecciona un espectacular tapís de flors a modo de mant que cobrix el cos de la Verge, de la quina la seua estructura de fusta permet anar realisant els rams per a formar impressionants dissenys. Açò, sumant als 14 metros d'altura de la Verge, doten a l'ofrena d'una gran vistositat.<br /> <br /> La [[Fallera Major de Valéncia]] despuix d'haver presidit l'ofrena de flors clausurarà el acte sent l'última en desfilar front a la Verge.<br /> <br /> ==== Nit del 18 al 19: '''La Nit del Fòc''' ====<br /> La [[Nit del Fòc]] és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys se traslladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pólvora repartits per tot tipo de carcasses de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atényer fàcilment més d'un milló de persones.<br /> <br /> ==== Dia 19: '''La Nit de la Cremà''' ====<br /> {{AP|La Cremà}}<br /> [[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|&lt;center&gt;Falla durant la [[cremà]].&lt;/center&gt;]]<br /> La '''Cavalcada del Fòc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, despuix de retirar els [[ninot|ninots]] de la falla, es portaven en cavalcada fins al [[Museu faller]]. De recent instauració, és una proposta de la [[Junta Central Fallera]] i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del [[sigle XX]], i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de [[Març]] per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la [[Cremà]] de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la [[Comunitat Valenciana]], constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de [[Valéncia]].<br /> <br /> La [[cremà]] és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de fòcs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la [[plaça de l'Ajuntament]] que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€) <br /> Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el [[2009]], la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.<br /> <br /> == Història ==<br /> En el valencià mijà, la paraula falla (del [[llatí]] ''fac[u]la'', diminutiu de ''fax'', [[antorcha]]) servia per a nomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí &quot;facula&quot;, antorcha. En el [[Llibre dels Fets]], se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a allumenar-se.<br /> <br /> Este terme s'utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s'encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.<br /> <br /> La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa practica ritual el nom de [[falla]].<br /> <br /> La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, borumballes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.<br /> <br /> Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anuncia l'entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.<br /> <br /> En el [[sigle XVIII]] algunes de les falles que s'encenien en [[Valéncia]] no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que penjaven els cresols que donaven llum) donat que en l'arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l'[[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.<br /> <br /> La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant ''una estoreta velleta'', que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers [[ninot|ninots]]. En el pas del temps s'incorporà la gent del barri al procés de confecció dels cadafals, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.<br /> <br /> Fins a principis del [[sigle XX]] les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l'actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l'art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en [[remat|remats]] que raspen els 30 metros d'altura.<br /> <br /> Hui les falles mouen prop un milló de turistes anualment. Es planten 385 monuments en la ciutat de Valéncia i més de 250 en el rest de la província. El [[Gremi d'Artistes Fallers]] subsistix com a entitat encarregada d'ensenyar el antic ofici de producció de monuments fallers. La [[Junta Central Fallera]] és la entitat que organisa la festa i la manté viva durant tot el eixercici faller.<br /> <br /> [[Image:123297866_55fce6f4e5_o.jpg|thumb|250px|Detall de la [[Falla Nou Campanar|Falla de Nou Campanar 2006]] - Guanyadora de la Secció Especial d'eixe any.]]<br /> <br /> No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en la seua emblemàtica i enyorada branca de llorer.<br /> Joan B. Vinyals Cebrià. ''&quot;Recorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la componia la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el devantal blanc almidonat, manguets blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pogué immortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, nos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més típics a on es plantava un cadafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i l'esclafit d'algun petart disparat per la chicalla del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera tinguérem que identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en l'Espill. L'arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a cavall entre els [[sigles XII]] i [[XIII]]) a on apareix una aproximadísima recepta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any [[1928]], en la més important publicació faller d'aquells lluntans temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:&quot;Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer&quot;''.<br /> <br /> == Classificació de falles i guardons ==<br /> [[Image:Carrer iluminat de Sueca-liberato azorin 2008.jpg|thumb|right|Allumenació del carrer de Sueca-Lliterat Azorín en l'any 2008.]]<br /> La secció Especial agrupa a les comissions falleres que planten les Falles que tenen més presupost de la ciutat de Valéncia i que competixen per el que se pot considerar com el premi de la millor falla de cada any de la ciutat. Se sol considerar com a la primera divisió en el món de les falles. En el any [[2009]] hi ha un total de 14 falles en esta Secció Especial, mentres que el número de monuments plantats en la Ciutat és de casi 400. Esta secció se creà per primera vegada en [[1942]] i en aquell any sols tres comissions prengueren part en la categoria, les de Barques, Reina-Pau i [[Plaça del Mercat]] i hui en dia cap de les tres pertany ad esta secció. La més antiga en esta secció es la de Na Jordana que suma 56 participacions en esta secció en [[2008]], li seguixen de prop Convent Jerusalén en 53, la Plaça del Pilar en 50 i la Plaça de la Mercé en 45 participacions.<br /> <br /> &lt;gallery&gt;<br /> Image:Fallas 2006 Nou Campanar (Valencia).jpg|Primer premi del 2006: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).<br /> Image:Falla Nou Campanar 2007.jpg|Primer premi del 2007: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).<br /> Image:Falla Nou Campanar.jpg|Primer premi del 2008: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).<br /> Image:Campanar - Falla de Campanar.JPG|Primer premi del 2009: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).<br /> Image:Falles 2010 - Falla de Covent de Jerusalem.jpg|Primer premi del 2010: Convent de Jerusalén-Matemático Marzal.<br /> Image:Falla Convento Jerusalen 2.JPG|Primer premi del 2011: Convent de Jerusalén-Matemátio Marzal.<br /> Image:10 Falla Pediatra J Comín-Nou Campanar 2012 (3).JPG|Primer premi del 2012: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona (Nou Campanar).<br /> Image:Convento Jerusalén-Matemàtic Marçal 2013.jpg|Primer premi del 2013: Convent de Jerusalén-Matemátic Marzal.<br /> Image:Falla El Pilar 2014 (2).JPG|Primer premi del 2014: Plaça del Pilar.<br /> Image:Plaza del Pilar 2015.png|Primer premi del 2015: Plaça del Pilar.<br /> Image:Fallas Cuba-Literato Azorín 2016.jpg|Primer premi del 2016: Cuba-Lliterat Azorín.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> === Atres Guardons ===<br /> El rest de les comissions de Valéncia competixen en categories inferiors a esta que van des de la Secció Primera A, Primera B, fins a la sèptima C, la més baixa de totes les seccions en [[2016]]. A la seua vegada els monuments grans competixen entre ells, mentres que els monuments infantils lluiten per el premi a la millor falla infantil. Estos monuments també estan classificats en diferents categories o seccions.<br /> <br /> ==== La falla municipal ====<br /> La falla que planta l'[[Ajuntament de Valéncia]] en la Plaça de l'Ajuntament és l'única que no competix per cap guardó ya que participa fora de concurs de la festa fallera.<br /> <br /> &lt;gallery&gt;<br /> Archiu:Falla del Ayuntamiento Valencia 2007.jpg|Falla municipal de l'any 2007. <br /> Archiu:Falla del Ayuntamiento 2008.jpg|Falla municipal de l'any 2008.<br /> Archiu:Falla Ayuntamiento 2010.jpg|Falla municipal de l'any 2010.<br /> Archiu:Falla Plaza del Ayuntamiento.JPG|Falla municipal de l'any 2011.<br /> Archiu:6 Falla Plaza del Ayuntamiento 2012.JPG|Falla municipal de l'any 2012.<br /> Archiu:Municipal 2013.jpg|Falla municipal de l'any 2013.<br /> Archiu:Falla Ayuntamiento 2014 (2).JPG|Falla municipal de l'any 2014.<br /> Archiu:Falla Plaza del Ayuntamiento 2015 (1).jpg|Falla municipal de l'any 2015.<br /> Archiu:Falla Plaza del Ayuntamiento 2016 (1).jpg|Falla municipal de l'any 2016.<br /> &lt;/gallery&gt;<br /> <br /> == Les Falles en el món ==<br /> [[Image:Falles Mar de Plata.jpg|thumb|right|250px|Una de les primeres [[falles]] plantades en la década dels [[anys 1950]] en Mar del Plata (Argentina) per la colónia valenciana.]]<br /> La festa valenciana de les Falles també es celebra fora de les fronteres valencianes, celebrant-se en diverses localitats d'[[Espanya]] i del mon, allà a on residixen valencians.<br /> <br /> === Falles en les Illes Balears ===<br /> '''L'Associació Cultural Valenciana''' de Sant Antoni de Portmany en l'illa balear d'[[Eivissa]] celebra regularment la festa de les falles, en una gran varietat d'actes i celebracions típiques. Igualment celebren les falles des de l'any [[1991]] la '''Falla El Toro''' de [[Calvià]] ([[Mallorca]]) i des de l'any [[2002]] l''''Associació Cultural Valenciana Falla Coll d'en Rabassa''', en [[Palma de Mallorca]].<br /> <br /> === Falles en Argentina ===<br /> En la ciutat de [[Mar del Plata]] ([[Argentina]]) existix una numerosa colónia [[Comunitat Valenciana|valenciana]] degut a la forta immigració de valencians que es produí a a lo llarc del [[sigle XX]]. Degut a este fet en Mar del Plata es celebra la festa de les Falles en el nom de '''Fiesta Fallera Valenciana Marplatense''' que es organisada per l'[http://unionregionalvalenciana.blogspot.com/ Unió Regional Valenciana], institució que agrupa a la colónia valenciana de Mar del Plata. Les Falles de Mar del Plata es celebren ininterrompudament des de l'any [[1954]] fins a l'actualitat.<br /> <br /> També en [[Buenos Aires]], la [http://www.fallaelturia.com.ar/ Falla Valenciana &quot;El Turia&quot;] plantà a lo llarc dels [[anys 1950]] i [[anys 1960|1960]] diverses falles en la capital argentina, que arribaren a ser cremades en una ocasió en el famós camp de fútbol del [[Boca Juniors]]. Actualment celebren les falles i organisen l'&quot;avió faller&quot; per a que els valencians i els seus descendents residents en Buenos Aires puguen conéixer de primera ma les Falles de Valéncia, pero ya no es planta cap monument faller en la capital argentina.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Artista Faller]]<br /> *[[Casal faller]]<br /> *[[Cant de l'estoreta]]<br /> *[[Comissió fallera]]<br /> *[[Cordà]]<br /> *[[Cort d'Honor]]<br /> *[[Cremà]]<br /> *[[Cridà]]<br /> *[[Despertà]]<br /> *[[Falla]]<br /> *[[Faller]]<br /> *[[Fallera Major de Valéncia]]<br /> *[[Falleres Majors]]<br /> *[[Fòc d'artifici]]<br /> *[[Fogueres]]<br /> *[[Lletrafaller]]<br /> *[[Llibret]]<br /> *[[Mascletà]]<br /> *[[Ninot]]<br /> *[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]<br /> *[[Ofrena]]<br /> *[[Plantà]]<br /> *[[Presentació fallera]]<br /> *[[Remat]]<br /> *[[Traca]]<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> {{Commonscat|Fallas de Valencia}}<br /> *[http://www.fallas.com Portal de la Junta Central Fallera]<br /> *[http://www.fallasvalencia.es/ Portal Fallasvalencia.es]<br /> *[http://www.ciberfallas.com/ Portal Ciberfallas.com]<br /> *[http://unionregionalvalenciana.blogspot.com/ Falla de l'Unió Regional Valenciana de Mar de Plata (Argentina)]<br /> *[http://www.fallaelturia.com.ar/ Falla Valenciana &quot;El Turia&quot; de Buenos Aires (Argentina)]<br /> *[http://www.lapaginademmm.com/smiguel.htm Falla San Miguel-Vte. Iborra]<br /> <br /> [[Categoria: Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Falles]]<br /> [[Categoria:Festes]]<br /> [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Luis_Pedro_Brines_Garc%C3%ADa&diff=86512 2015-07-09T19:40:47Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{Plantilla:uiquificar}}<br /> <br /> Luis Pedro Brines García o Lluis Pere Brines García, és el creador d'un blog i un fòrum catalaniste en el qual inclou una llista dels personages, empreses i partits polítics valencians, &quot;enemics ideològics públics&quot;, de lo que este blog autodenomina paisos catalans.<br /> <br /> &quot;Els nostres enemics es acojonan pel simple fet d'estar en la llista, si no volen estar, ya veuen que és molt fàcil: que desapareguen de la vida pública...&quot;, cita Lluís Brines en el fòrum.<br /> <br /> El periòdic La Gaceta es fa eco d'este personage en el següent enllaç: http://www.gaceta.es/noticias/piedad-totalitarisme-fasciste-22102014-2020 , i d'algunes de les denúncies que li han interpost, com és el cas de la política Cristina Seguí, que segons declaciones al citat diari assegura que &quot;no em deixe amedrentar per esta gentola&quot;. Aixina, li ha posat una denúncia per amenaces i coacció -ya que este parla de la seua vida privada i diu tindre-la vigilada en les rets- i per a que &quot;esta gent deixe de rebre diners públics dels valencians&quot;.<br /> <br /> <br /> <br /> '''Es beneficien dels diners dels ciutadans'''<br /> <br /> Lluis Brines va ser subvencionat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el passat 16 de juny de 2009 en concepte de beca per una &quot;Biografia documentada de Francesc Eiximenis&quot; pel valor de 4.000 euros, sent esta una de les de major quantia http://www.docv.gva.es/datos/2009/06/29/pdf/2009_7528.pdf .<br /> <br /> Esta acadèmia va ser creada i pactada pel Partit Popular i Jordi Pujol en l'any 96, i cuyo acadèmics cobren 6000 euros al més.<br /> <br /> <br /> <br /> El portal “Punt de Mira” en data del passat 23 de novembre de 2009, cita una conferència dins de la semana cultural dels premis Micalet 2009 (del 23 al 28 de novembre de 2009), on Lluis Brines participe en els &quot;Aplecs al Micalet&quot;, poc en acabant de que li anara otorgada la beca de 4.000 euros per part de l'AVL.<br /> <br /> Casualment este mateix portal desvela una colaboració entre *Lluis *Brines i l'acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Albert Hauf, on citem textualment, referint-se a Lluis Brines, &quot;Dones de fa mesos treballa amb el professor Wittlin i el professor Hauf en l’edició del Psalterium àlies Laudatorium&quot;.<br /> <br /> Comparant les dates de la beca otorgada a Lluis *Brines per part de l'AVL (16/06/2009) i lo escrit en el portal dels &quot;Aplecs al Micalet&quot; (&quot;..fa mesos ...&quot;.) el passat 23 de novembre de 2009, es podria donar a entendre que a Lluis Brines se li va otorgar la beca de 4.000 euros per part de l'AVL, quan estava treballant en l'acadèmic de l'AVL Albert Hauf, be just abans de començar a treballar en ell.<br /> <br /> Albert Hauf catedràtic de llengua catalana i acadèmic de l'AVL segons la pròpia pàgina web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha eixit a la palestra informativa despuix de qüestionar l'autoria única de Joanot Martorell en el &quot;Tirant lo Blanch&quot;.<br /> <br /> <br /> <br /> Lluis Brines, este personage ya públic per les seues entrevistes i conferències públiques. Si un es passa per la web de la que este personage és responsable podrà trobar algun dels següents apartats:<br /> Entre atres apartats té un denominat “blaverisme d'ara” on com si d'una llista negra es tractara, califica a empreses, entitats culturals, partits polítics i sindicats, aixina com a persones en noms, llinages i fotos, de &quot;blaveros&quot;. En la pròpia presentació de l'apartat, s'explica que esta llista és per a conéixer-los millor i poder actuar conseqüentment.<br /> <br /> Pero són sense dubte els seus fòrums des d'on es destilen greus amenaces i insults cap a lo que esta web i els seus usuaris consideren com &quot;blaveros&quot;. És curiós que la forma d'escriure estes amenaces i a els qui van dirigides sempre són fetes per un o varis usuaris d'eixa web, que solament es registren per a escriure un únic mensage i d'idèntica forma.<br /> <br /> Aixina podem vore mensages amenazadores o d'agressions de &quot;Soldat valència&quot;, de &quot;Benet de l´Horta&quot;, o &quot;Saltador de *Margues&quot; entre uns atres, cap a casualment els mateixos valencianistes a els que el &quot;webmaster&quot; de la web o &quot;webmestre&quot; com es fa cridar, té autèntica fixació. Com a igual de curiosa és la resposta d'este responsable de la web, en tots els mensages on s'amenaça o comet alguna agressió dirigida cap a un valencianiste. &quot;12- Els moderadors d´aquest fòrum no és fan responsables del contingut dels missatges publicats pels usuaris de la web. Només els usuaris són responsables dels seus missatges&quot;. No obstant el propi webmaster a pesar d'estar en vigor la llei de protecció de senyes, es nega a eliminar estos mensages amenaçants.<br /> <br /> <br /> <br /> Luis Pedro Brines García a segut denunciat en diferents ocasions i sentat davant la Justícia, sent condenat en diferents ocasions.<br /> cal destacar la denúncia interposta per la família de Don Pascual Martín Villalba a Lluis Brines, per obrir un fil en el seu fòrum on el mateix reïa i insultava al fallit Villalba, va ser condenat i obligat a pagar a la família la cantitat de 1.500 euros en concepte de danys i perjuïns ocasionats a la viuda com apareix en l'auto públic 566/14 en Valéncia el 3 de decembre de 2014 del Jujat número 3 de Primera Instància de Valéncia.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> Una atra de les condenes Judicials a este personage va ser el passat any 2011, on l'administrador de dita pàgina, Lluis Brines Garcia, qui en ocasió de la notícia publicada respecte als possibles successors de Juan Garcia Sentandreu a la Presidència de Coalició Valenciana, va publicar diversos comentaris despectius cap a una de les persones anomenades a substituir-ho, Vicent Boluda Crespo. Entre els insults proferits per Brines a Boluda caldria destacar “advocat de terroristes” o “jove pijo repugnant”.<br /> <br /> La reacció del jove advocat no es va fer esperar. Despuix de solicitar a l'administrador de la web que retirara tota alusió a la seua persona, i davant la negativa d'este a fer-ho, va interpondre una querella criminal per tòrt contra Lluis Brines Garcia, que va ser admesa a tràmit pel Jujat d'Instrucció nº 21 de Valéncia, senyalant-se data per a juí i celebrant-se este en el més de març de l'any 2011.<br /> <br /> La sentència penal, dictada a finals d'abril, entén provat que Lluis Brines va injuriar a Vicente *Boluda en les mencionades expressions, i ho condena, com a autor criminalmente responsable de tals tòrt, a una pena de multa i a indemnisar a Vicent Boluda pels danys morals causats.<br /> <br /> Despuix de conéixer la sentència i atendre les preguntes d'este mig, Boluda va manifestar estar “satisfet” en la mateixa, i esperava que sentencies com esta serviren per a frenar a tots aquells radicals que “baixe el pretext de la llibertat d'expressió, atenten contra l'honor de totes aquelles persones que no pensen com ells”.<br /> <br /> <br /> <br /> Un atre condena més cap a esta persona per part de la Justícia, els fets es remonten al passat més de giner de 2014, on l'administrador de la catalanista, Luís Pedro Brines García, va publicar diversos comentaris despectius cap a un jove valencià. Entre atres afirmacions (Lluis Brines García), li va cridar “enormement covard” i li va atribuir una agressió a una persona en proporció cinc a un.<br /> <br /> El jove va interpondre l'oportuna denúncia en el Jujat de Guàrdia, sent finalment el Jujat d'Instrucció nº 13 de Valéncia el que, despuix de practicar determines diligències en orden a la desburgació dels fets i el seu presunt responsable (Lluis Brines García), va acordar la celebració del corresponent juí el passat 3 de juny, i en on va comparéixer el denunciant, acompanyat del seu advocat, En Vicent Boluda, i el denunciat (Lluis Brines García), que va acodir en una multitut de jòvens ultres. <br /> <br /> La Sentència Penal entén provat que Luís Pedro Brines García va injuriar a este jove en les mencionades expressions, i ho condena, com a autor criminalmente responsable de tals tòrt, a una pena de multa i publicar en la pàgina web de la que és administrador, la sentència que li condena.<br /> <br /> Despuix de conéixer el contingut de la resolució i atendre a les preguntes d'este mig, el denunciant va manifestar estar “satisfet” en la mateixa, i espera que la justícia seguixca actuant i perseguixca a tots aquells radicals que “baixe el pretext de la llibertat d'expressió, atenten contra l'honor de totes aquelles persones que no pensen com ells”.</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sistema_auditiu&diff=86494 2015-07-09T13:53:28Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Anatomia del Oido humano.svg.png|thumb|Sistema auditivo]]<br /> <br /> El '''sistema auditiu''' és el sistema que permet l'[[audició]]. La funció del sistema és captar i transformar ones <br /> sonores en impulsos nerviosos. Posteriorment, este senyal és transportat a través del sistema nerviós perifèric fins a ser processat en l'[[encéfal]] que decidix quina resposta efectuar, de vegades de forma conscient i d'atres de forma inconscient o instintiva. Està present en molts animals inclosos els humans.<br /> <br /> [[Categoria:Anatomia humana]]<br /> [[Categoria:Parts del cos]]<br /> [[Categoria:Sistemes d'òrguens]]<br /> [[Categoria:Òrguens dels sentits]]<br /> [[Categoria:Sistema auditiu| ]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Rudyweiss&diff=84437 2015-05-26T20:29:59Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{benvingut}} --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 22:28, 26 maig 2015 (CEST)<br /> <br /> Perdona por tardar, se me lía todo, ahora te aparecen ahí todos los enlaces que te he dicho para que vayas trasteando lo que quieras. --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 22:29, 26 maig 2015 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Rudyweiss&diff=84436 2015-05-26T20:28:33Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «{{benvingut}} --~~~~»</p> <hr /> <div>{{benvingut}} --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 22:28, 26 maig 2015 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Contaminaci%C3%B3_llum%C3%ADnica&diff=81809 2015-03-26T18:48:28Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>[[Image:Contaminacióllumínica.png|300px|thumb| Comparació de la contaminació llumínica en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] entre 1992 i 2010.]]<br /> <br /> La '''contaminació llumínica''' pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.<br /> <br /> Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i [[Cano laser|canons làser]], l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.<br /> <br /> La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la [[llum]] artificial en els [[gas|gasos]] i en les partícules de l'[[aire]] urbà ''([[smog]], [[contaminació]]...)'', de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.<br /> <br /> == Inconvenients de la contaminació llumínica ==<br /> És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la quantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.<br /> <br /> Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als [[Ecosistema|ecosistemes]] nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'[[Univers]] i els problemes causats als [[Observatori astronòmic|observatoris astronòmics]].<br /> <br /> Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de [[Quilómetro|quilómetros]] des del seu orige.<br /> Ademés, la contaminació llumínica pot provocar [[Plaga|plagues]] i canvis persistents en el [[mig ambient]].<br /> <br /> Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les [[Estrela|estreles]], en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la [[Lluna]] resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.<br /> <br /> === Contaminació llumínica i CO&lt;sub&gt;2&lt;/sub&gt; ===<br /> [[Image:Centraltèrmica.jpg|200px|thumb| Fumerals d'una central tèrmica. Contaminació del mig mentres s'obté energia elèctrica.]]<br /> Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics ([[Televisió|televisors]], [[Llavadora|llavadores]], [[Ordenador|ordenadors]]...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del [[tercer món]]. <br /> La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO&lt;sub&gt;2&lt;/sub&gt; degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, [[centrals tèrmiques]] i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.<br /> <br /> == Propostes per a possibles solucions ==<br /> Des de començaments dels anys [[1980|80]] existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de [[Allumenat públic|llum]], portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents:<br /> <br /> # Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall.<br /> # Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de [[Llàntia de vapor de sodi|vapor de sodi]] a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us.<br /> # Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones<br /> # Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'[[Institut Astrofísic de Canàries]]&lt;ref&gt;[http://www.iac.es Institut Astrofísic de Canàries]&lt;/ref&gt; o la Comissió Internacional de l'Allumenació.&lt;ref&gt;[http://www.cie.co.at Comissió Internacional de l'Allumenació]&lt;/ref&gt;<br /> # Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries.<br /> # Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.<br /> # Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries.<br /> <br /> Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'[[escala de cel oscur de Bortle]].<br /> <br /> El [[20 d'abril]] de [[2007]] es promulgà la [[Declaració de la Palma]] pel dret a observar les estreles, en el soport de la [[Unesco]].&lt;ref&gt;[http://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_la_Palma Declaració de la Palma]]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Intrusió llumínica ==<br /> L'intrusió llumínica es produïx quan la [[llum artificial]] procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminació total és impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, açò pot provocar falta de descans aixina com possibilitat d'algunes alteracions en la vida de la ciutat. Açò resulta en una gran agressió tant al mig com al ciutadà.<br /> <br /> === Efectes sobre la salut ===<br /> No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectació de la [[llum artificial]] sobre l'[[Homo Sapiens|home]], encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexió entre l'us de [[Pera|peres]] de Vapor de [[mercuri (element)|Mercuri]] (llum blanca) i l'exteriorizació de majors índexs d'agressivitat.{{cita requerida}}<br /> <br /> Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo &quot;[[LED]]&quot; en habitacions de chiquets menuts és desaconsellable perque produïx alteracions en la sòn.&lt;ref&gt;[http://www.medicalpress.es/la-luz-de-las-pantallas-electronicas-en-la-noche-vinculada-a-la-perdida-de-sueno La llum de les pantalles electròniques en la nit vinculada a la pèrdua de ña sòn]&lt;/ref&gt; Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminós front ad ella. Açò produïx alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles síntomes de la falta de sòn gràcies a les llums massa potents són, usualment: sòn inquieta, absència de repòs, [[insomni]], [[cansanci]] i [[nerviosisme]].<br /> <br /> En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientífics de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts llumíniques, com pantalles d'ordenador o televisió alteraria el cicle llum-oscuritat provocant desajusts que serien causa de [[depressió]], ademés de modificacions en l'[[hipocamp (anatomia)|hipocamp]], disminució de la densitat de les espines [[dendrita|dendrítiques]] i aument del [[factor de necrosis tumoral]] (TNF). Estudis anteriors trobaren relació entre contaminació llumínica nocturna i major risc de [[càncer de mamella]]&lt;ref&gt;{{cita noticia |título=La llum artificial per la nit estimula el càncer de mamella |url=http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/12/22/oncologia/1135261396.html |fechaacceso=24 de juliol de 201}}&lt;/ref&gt; i [[obesitat]].&lt;ref&gt;{{cita noticia |url=http://www.solociencia.com/medicina/10110401.htm |título=Massa llum per la nit pot promoure l'obesitat |fechaacceso=24 de juliol de 201}}&lt;/ref&gt; L'informe diu ademés que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relació en l'increment de la contaminació llumínica nocturna en les ciutats durant els últims 50 anys.<br /> .&lt;ref&gt;{{cita publicacio |autor=Tracy A. Bedrosiana, Laura K. Fonkena, James C. Waltona, Abraham Haimb, Randy J. Nelsona |título=Dim light at night provokes depression-like behaviors and reduixes CA1 dendritic spine density in female hamsters |publicación=Psychoneuroendocrinology |volumen=36 |número=7 |año=2011 |página=1062?1069 |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;{{cita noticia |url=http://www.abc.es/20120724/sociedad/abci-navegar-tele-depresion-201207241630.html |título=Navegar o vore la tv per la nit aumenta la provabilitat de patir depressió |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == [[Anex:Comunitats autonomes d'Espanya per poblacio|Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya]] ==<br /> Espanya&lt;ref&gt;http://www.consumer.es/web/es/medioambiente/energia_y_ciencia/2010/12/02/197418.php&lt;/ref&gt; és un dels països d'[[Europa]] més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de [[KWh|KWh per habitant]]. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en [[Alemanya]], un habitant gasta 45 KWh, en [[Espanya]] se gasten 110 KWh per habitant.<br /> Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la [[UE]] que menys [[Pera de baix consum|peres de baix consum]] usa.<br /> <br /> === [[Cantàbria]] ===<br /> [[Cantàbria]]&lt;ref&gt;http://www.espacioverde.org/?p=65&lt;/ref&gt; és una de les províncies més afectades per la contaminació llumínica degut a que la contaminació en la capital és molt intensa. <br /> <br /> === [[Comunitat Valenciana]] ===<br /> La Comunitat Valenciana&lt;ref&gt;http://www.astrogea.org/celfosc/contaminacio_luminica.htm&lt;/ref&gt; té récort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de [[Valéncia]] en la mitat de població que [[Barcelona]] emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de [[Alacant]], en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de [[Barcelona]].<br /> <br /> Valencia&lt;ref&gt;http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Valencia/capital/europea/contaminacion/luminica/elpepiespval/20090510elpval2/Tes&lt;/ref&gt; és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (''127 [[KWh]] front a 61,5 KWh per habitant de la capital, [[Madrit]]'')<br /> <br /> === [[Comunitat de Madrit]] ===<br /> La polució en [[Madrit]]&lt;ref&gt;http://www.aulauruguay.com.ar/15/index.php?option=comcontent&amp;view=article&amp;id=2724:la-contaminacion-luminica&amp;catid=241:76&amp;Itemid=300077&lt;/ref&gt; és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les [[Província|províncies]] de: [[Província de Toledo|Toledo]], [[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Terol|Terol]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] i fins i tot en les [[Província|províncies de]] [[Província de Burcs|Burcs]] i [[Província de Ciutat Real|Ciutat Real]]. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran [[Electricitat|despesa elèctrica]]; és més, Madrit gastà en [[2007]] 45 millons de € en encesa dels carrers.<br /> <br /> === [[Regió de Múrcia]] ===<br /> Pràcticament tots els habitants de la [[Regió de Múrcia]] viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del [[Camp de Cartagena]] i del [[Mar Menor]], [[municipi de Múrcia]] i llimítrofs, [[Llorca]], [[Totana]], [[Yecla]] i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la [[Via Lactea]] directament en l'ull.&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.um.es/eubacteria/contaminacionluminica.html|título=Contaminación lluminica en Murcia}}&lt;!--Titul generat per Mur Bot--&gt;&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Esfera celest]]<br /> * [[L'hora del planeta]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{listaref}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.celfosc.org/indique.html ''Cel Fosc'', Associació contra la Contaminació Lumínica]<br /> * [http://www.gpc-cl.org Grupo para la Protección del Cielo]<br /> * [http://astrogranada.org/cieloscuro/principal_cielo_oscuro.htm Cielo Oscuro], pàgina de la Sociedad Astronómica Granadina dedicada al problema de la contaminació llumínica<br /> * [http://www.um.es/cieloscuro Campaña Cielo Oscuro en la Región de Murcia - España]<br /> * [http://www.darksky.org ''International Dark-Sky Association'']<br /> * [http://www.cielobuio.org ''CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno'']<br /> * [http://www.lightpollution.it/istil/index.html ''Istituto di Scienza e Tecnologia dell'Inquinamento Luminoso -ISTIL-'']<br /> * [http://www.starlight2007.net ''Iniciativa Starlight'']<br /> * [http://itc.napier.ac.uk/i-Petition/bundestag/viewpetition.asp?PetitionID=565 There was a petition available in Germany against light pollution until 27 December 2007]<br /> * [http://www.arcosingenieros.es/real-decret-1890-2008-eficiencia-energetica.html REAL DECRET 1890/2008]: Normativa espanyola d'[[eficiència energètica]] de l'[[allumenat públic]].<br /> * [http://www.noticiascientificas.info/2011/11/contaminacion-luminica.html Efectes de la contaminació lluminica]<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Conceptes astronòmics]]<br /> [[Categoria:Contaminació]]<br /> [[Categoria:Òptica]]<br /> [[Categoria:Aforro d'energia]]<br /> [[Categoria:Canvi climàtic]]<br /> [[Categoria:Mig Ambient]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:M%C3%B3naco&diff=69113 2014-05-15T21:34:07Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «A partir d&#039;un fil obert per l&#039;amic Chabi hem vist que el nom segons la RACV és Mónaco. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consu...».</p> <hr /> <div>A partir d'un fil obert per l'amic [[Usuari:Chabi|Chabi]] hem vist que el nom segons la RACV és Mónaco. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=monegasc ¿Se pot canviar el nom de l'artícul o hi ha que traslladar-ho tot a un atre en el nom correcte? --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 23:34, 15 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=68710 2014-05-05T18:28:58Z

<p>Llunablava: /* Sistema vocàlic */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]]<br /> |regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;<br /> {{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any [[2004]].&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige del valencià ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Història del valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Segle d'Or ===<br /> {{AP|Segle d'or valencià}}<br /> La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> <br /> El valencià va tindre grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> <br /> == Fonètica ==<br /> === Sistema vocàlic ===<br /> El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:<br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> |-<br /> ! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica<br /> |-<br /> | a || [a] || a, à<br /> |-<br /> | e tancada || [e] || e, é<br /> |-<br /> | e oberta || [ę] || e, è<br /> |-<br /> | i || [i] || i, í<br /> |-<br /> | o tancada || [o] || o, ó<br /> |-<br /> | o oberta || [ǫ] || o, ò<br /> |-<br /> | u || [u] || u, ú<br /> |}<br /> <br /> El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.<br /> <br /> === Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===<br /> * La terminació -ig es pronuncia com a una &quot;ch&quot; o com &quot;ich&quot; per tant, &quot;Despaig&quot; s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.<br /> * El dígraf &quot;ny&quot; se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.<br /> * Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.<br /> * Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense &quot;D&quot;, que es suprimix.<br /> <br /> == Gramàtica ==<br /> === Alfabet consonàntic valencià ===<br /> Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:<br /> <br /> b&lt;br&gt;<br /> c&lt;br&gt;<br /> ch&lt;br&gt;<br /> d&lt;br&gt;<br /> f&lt;br&gt;<br /> g&lt;br&gt;<br /> h&lt;br&gt;<br /> j&lt;br&gt;<br /> k&lt;br&gt;<br /> l&lt;br&gt;<br /> ll&lt;br&gt;<br /> m&lt;br&gt;<br /> n&lt;br&gt;<br /> ny&lt;br&gt;<br /> p&lt;br&gt;<br /> q&lt;br&gt;<br /> r&lt;br&gt;<br /> rr&lt;br&gt;<br /> s&lt;br&gt;<br /> t&lt;br&gt;<br /> v&lt;br&gt;<br /> w&lt;br&gt;<br /> x&lt;br&gt;<br /> y&lt;br&gt;<br /> z<br /> <br /> === Els possessius ===<br /> Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.<br /> <br /> * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa<br /> ** mon, ton, son, per al masculísingular;<br /> ** ma, ta, sa, per al femení singular;<br /> *** mos, tos, sos, per al masculí plural;<br /> *** mes, tes, ses, per al femení plural.<br /> * Formes plenes:<br /> ** un ''únic posseïdor''':<br /> *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;<br /> *** la meua, la teua i la seua per al femení singular;<br /> *** els meus, els teus, els seus per al masculi plural;<br /> *** les meues, les teues i les seues per al femení plural.<br /> ** més d’un posseïdor:<br /> *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;<br /> *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;<br /> *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;<br /> *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.<br /> <br /> == Extensió del valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|&lt;center&gt;Extensió del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Dialectes del valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|&lt;center&gt;Dialectes del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br /> El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === [[Valencià castellonenc]] ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === [[Valencià Apichat]] ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem<br /> <br /> === [[Valencià Meridional]] ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El pronom de primera persona &quot;et/te&quot; passa a ser &quot;el&quot;. &quot;yo te done això&quot; &gt;&gt; &quot;yo el done això&quot;<br /> <br /> Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat &quot;es&quot; &quot;sa&quot;, fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.<br /> <br /> === [[Valencià Alacantí]] ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Documentació general sobre la llengua valenciana ==<br /> <br /> === Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.uiquipedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en Uiquipèdia]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]<br /> <br /> === Correctors de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]<br /> *[[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]]<br /> *[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]<br /> <br /> === Diccionaris en llinea de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]<br /> *[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/movadic.html &quot;Movadic&quot;, diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> === Els Verps en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> <br /> === Topònims en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]<br /> <br /> === Els números en valencià ===<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]<br /> <br /> === Els noms en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]<br /> *[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> '''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''<br /> <br /> *Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.<br /> <br /> *Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valencia, 1993.<br /> <br /> ----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.<br /> <br /> *Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.<br /> <br /> *Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995.<br /> <br /> *Carreras Candi, F. &quot;El lenguaje valenciano&quot;, en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.<br /> <br /> ------------------------- &quot;Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana&quot;, en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.<br /> <br /> *Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1997.<br /> <br /> *Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senla al Segura. Valencia 1992.<br /> <br /> *Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987. <br /> <br /> *FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.<br /> <br /> ------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valencia 1985. <br /> <br /> ----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valencia 1980 (2ª edicio). <br /> <br /> *FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1.987. <br /> <br /> *FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1984. <br /> <br /> *FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valencia 1979. <br /> <br /> ------------------------ Gramatica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915. <br /> <br /> *GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1993. <br /> <br /> --------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933. <br /> <br /> *GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1993. <br /> <br /> ---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> --------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra de un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.<br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valencia 1980. <br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1976. <br /> <br /> *GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramatica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1987. <br /> <br /> ----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVIT (Un capitul de l’historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valencia 1994. <br /> <br /> *GULSOY, J. “Lexicologia valenciana&quot;. En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.<br /> <br /> *LAMARCA, L. Ensayo de un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859. <br /> <br /> *LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1983.<br /> <br /> *LÓPEZ I VERDEJO, Voro. &quot;Introduccio a la lexicografia valenciana&quot;. En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1994. <br /> <br /> --------------------------- Proposta d’un &quot;standar&quot; oral valencià. Ed. L'Oronella. Valencia 1997. <br /> <br /> -------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> ------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1999. <br /> <br /> ------------------------- &quot;Aproximacio a la lexicografía valenciana dels segles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa&quot;. En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> *MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valencia 1983. <br /> <br /> *MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891. <br /> <br /> --------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valencia 1915. <br /> <br /> *MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891. <br /> <br /> *MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valencia 2000. Valencia 1983. <br /> <br /> *NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. <br /> <br /> *Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981). <br /> <br /> *Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990. <br /> <br /> ----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993. <br /> <br /> *PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1981 (quarta edicio). <br /> <br /> *RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valencia 1998. <br /> <br /> *REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930. <br /> <br /> *Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia 1994 en avant. <br /> <br /> *Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valencia 1994 en avant.<br /> <br /> *RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant. <br /> <br /> *ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979. <br /> <br /> *ROSANES, M. Miscelánea que comprende un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864. <br /> <br /> *RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1994.<br /> <br /> *SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la Llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valencia 2000. <br /> <br /> *SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957. <br /> <br /> *S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valencia 1999. <br /> <br /> *UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979. <br /> <br /> *VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciacio al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]<br /> *[[Conflicte llingüístic valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> *[[Cultura valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]<br /> *[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]<br /> <br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=68707 2014-05-05T16:10:25Z

<p>Llunablava: /* Sistema vocàlic */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]]<br /> |regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;<br /> {{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any [[2004]].&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige del valencià ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Història del valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Segle d'Or ===<br /> {{AP|Segle d'or valencià}}<br /> La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> <br /> El valencià va tindre grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> <br /> == Fonètica ==<br /> === Sistema vocàlic ===<br /> El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:<br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> |-<br /> ! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica<br /> |-<br /> | a || [a] || a, à<br /> |-<br /> | e tancada || [e] || e, é<br /> |-<br /> | e oberta || [ę] || e, è<br /> |-<br /> | i || [i] || i, í<br /> |-<br /> | o tancada || [o] || o, ó<br /> |-<br /> | o oberta || [ǫ] || o, ò<br /> |-<br /> | u || [u] || u<br /> |}<br /> <br /> El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.<br /> <br /> === Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===<br /> * La terminació -ig es pronuncia com a una &quot;ch&quot; o com &quot;ich&quot; per tant, &quot;Despaig&quot; s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.<br /> * El dígraf &quot;ny&quot; se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.<br /> * Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.<br /> * Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense &quot;D&quot;, que es suprimix.<br /> <br /> == Gramàtica ==<br /> === Alfabet consonàntic valencià ===<br /> Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:<br /> <br /> b&lt;br&gt;<br /> c&lt;br&gt;<br /> ch&lt;br&gt;<br /> d&lt;br&gt;<br /> f&lt;br&gt;<br /> g&lt;br&gt;<br /> h&lt;br&gt;<br /> j&lt;br&gt;<br /> k&lt;br&gt;<br /> l&lt;br&gt;<br /> ll&lt;br&gt;<br /> m&lt;br&gt;<br /> n&lt;br&gt;<br /> ny&lt;br&gt;<br /> p&lt;br&gt;<br /> q&lt;br&gt;<br /> r&lt;br&gt;<br /> rr&lt;br&gt;<br /> s&lt;br&gt;<br /> t&lt;br&gt;<br /> v&lt;br&gt;<br /> w&lt;br&gt;<br /> x&lt;br&gt;<br /> y&lt;br&gt;<br /> z<br /> <br /> === Els possessius ===<br /> Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.<br /> <br /> * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa<br /> ** mon, ton, son, per al masculísingular;<br /> ** ma, ta, sa, per al femení singular;<br /> *** mos, tos, sos, per al masculí plural;<br /> *** mes, tes, ses, per al femení plural.<br /> * Formes plenes:<br /> ** un ''únic posseïdor''':<br /> *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;<br /> *** la meua, la teua i la seua per al femení singular;<br /> *** els meus, els teus, els seus per al masculi plural;<br /> *** les meues, les teues i les seues per al femení plural.<br /> ** més d’un posseïdor:<br /> *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;<br /> *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;<br /> *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;<br /> *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.<br /> <br /> == Extensió del valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|&lt;center&gt;Extensió del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Dialectes del valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|&lt;center&gt;Dialectes del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br /> El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === [[Valencià castellonenc]] ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === [[Valencià Apichat]] ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem<br /> <br /> === [[Valencià Meridional]] ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El pronom de primera persona &quot;et/te&quot; passa a ser &quot;el&quot;. &quot;yo te done això&quot; &gt;&gt; &quot;yo el done això&quot;<br /> <br /> Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat &quot;es&quot; &quot;sa&quot;, fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.<br /> <br /> === [[Valencià Alacantí]] ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Documentació general sobre la llengua valenciana ==<br /> <br /> === Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.uiquipedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en Uiquipèdia]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]<br /> <br /> === Correctors de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]<br /> *[[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]]<br /> *[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]<br /> <br /> === Diccionaris en llinea de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]<br /> *[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/movadic.html &quot;Movadic&quot;, diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> === Els Verps en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> <br /> === Topònims en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]<br /> <br /> === Els números en valencià ===<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]<br /> <br /> === Els noms en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]<br /> *[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> '''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''<br /> <br /> *Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.<br /> <br /> *Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valencia, 1993.<br /> <br /> ----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.<br /> <br /> *Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.<br /> <br /> *Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995.<br /> <br /> *Carreras Candi, F. &quot;El lenguaje valenciano&quot;, en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.<br /> <br /> ------------------------- &quot;Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana&quot;, en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.<br /> <br /> *Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1997.<br /> <br /> *Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senla al Segura. Valencia 1992.<br /> <br /> *Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987. <br /> <br /> *FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.<br /> <br /> ------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valencia 1985. <br /> <br /> ----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valencia 1980 (2ª edicio). <br /> <br /> *FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1.987. <br /> <br /> *FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1984. <br /> <br /> *FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valencia 1979. <br /> <br /> ------------------------ Gramatica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915. <br /> <br /> *GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1993. <br /> <br /> --------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933. <br /> <br /> *GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1993. <br /> <br /> ---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> --------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra de un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.<br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valencia 1980. <br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1976. <br /> <br /> *GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramatica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1987. <br /> <br /> ----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVIT (Un capitul de l’historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valencia 1994. <br /> <br /> *GULSOY, J. “Lexicologia valenciana&quot;. En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.<br /> <br /> *LAMARCA, L. Ensayo de un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859. <br /> <br /> *LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1983.<br /> <br /> *LÓPEZ I VERDEJO, Voro. &quot;Introduccio a la lexicografia valenciana&quot;. En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1994. <br /> <br /> --------------------------- Proposta d’un &quot;standar&quot; oral valencià. Ed. L'Oronella. Valencia 1997. <br /> <br /> -------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> ------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1999. <br /> <br /> ------------------------- &quot;Aproximacio a la lexicografía valenciana dels segles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa&quot;. En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> *MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valencia 1983. <br /> <br /> *MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891. <br /> <br /> --------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valencia 1915. <br /> <br /> *MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891. <br /> <br /> *MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valencia 2000. Valencia 1983. <br /> <br /> *NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. <br /> <br /> *Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981). <br /> <br /> *Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990. <br /> <br /> ----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993. <br /> <br /> *PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1981 (quarta edicio). <br /> <br /> *RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valencia 1998. <br /> <br /> *REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930. <br /> <br /> *Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia 1994 en avant. <br /> <br /> *Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valencia 1994 en avant.<br /> <br /> *RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant. <br /> <br /> *ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979. <br /> <br /> *ROSANES, M. Miscelánea que comprende un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864. <br /> <br /> *RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1994.<br /> <br /> *SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la Llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valencia 2000. <br /> <br /> *SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957. <br /> <br /> *S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valencia 1999. <br /> <br /> *UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979. <br /> <br /> *VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciacio al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]<br /> *[[Conflicte llingüístic valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> *[[Cultura valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]<br /> *[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]<br /> <br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=68706 2014-05-05T16:09:20Z

<p>Llunablava: /* Dígrafs i pronunciació especial valenciana */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]]<br /> |regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;<br /> {{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any [[2004]].&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige del valencià ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Història del valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Segle d'Or ===<br /> {{AP|Segle d'or valencià}}<br /> La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> <br /> El valencià va tindre grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> <br /> == Fonètica ==<br /> === Sistema vocàlic ===<br /> El valencià consta d'un sistema vocàlic a tònic en sèt vocals:<br /> {| class=&quot;wikitable&quot;<br /> |-<br /> ! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica<br /> |-<br /> | a || [a] || a, à<br /> |-<br /> | e tancada || [e] || e, é<br /> |-<br /> | e oberta || [ę] || e, è<br /> |-<br /> | i || [i] || i, í<br /> |-<br /> | o tancada || [o] || o, ó<br /> |-<br /> | o oberta || [ǫ] || o, ò<br /> |-<br /> | u || [u] || u<br /> |}<br /> <br /> El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. <br /> <br /> === Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===<br /> * La terminació -ig es pronuncia com a una &quot;ch&quot; o com &quot;ich&quot; per tant, &quot;Despaig&quot; s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.<br /> * El dígraf &quot;ny&quot; se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.<br /> * Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.<br /> * Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense &quot;D&quot;, que es suprimix.<br /> <br /> == Gramàtica ==<br /> === Alfabet consonàntic valencià ===<br /> Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:<br /> <br /> b&lt;br&gt;<br /> c&lt;br&gt;<br /> ch&lt;br&gt;<br /> d&lt;br&gt;<br /> f&lt;br&gt;<br /> g&lt;br&gt;<br /> h&lt;br&gt;<br /> j&lt;br&gt;<br /> k&lt;br&gt;<br /> l&lt;br&gt;<br /> ll&lt;br&gt;<br /> m&lt;br&gt;<br /> n&lt;br&gt;<br /> ny&lt;br&gt;<br /> p&lt;br&gt;<br /> q&lt;br&gt;<br /> r&lt;br&gt;<br /> rr&lt;br&gt;<br /> s&lt;br&gt;<br /> t&lt;br&gt;<br /> v&lt;br&gt;<br /> w&lt;br&gt;<br /> x&lt;br&gt;<br /> y&lt;br&gt;<br /> z<br /> <br /> === Els possessius ===<br /> Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.<br /> <br /> * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa<br /> ** mon, ton, son, per al masculísingular;<br /> ** ma, ta, sa, per al femení singular;<br /> *** mos, tos, sos, per al masculí plural;<br /> *** mes, tes, ses, per al femení plural.<br /> * Formes plenes:<br /> ** un ''únic posseïdor''':<br /> *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;<br /> *** la meua, la teua i la seua per al femení singular;<br /> *** els meus, els teus, els seus per al masculi plural;<br /> *** les meues, les teues i les seues per al femení plural.<br /> ** més d’un posseïdor:<br /> *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;<br /> *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;<br /> *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;<br /> *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.<br /> <br /> == Extensió del valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|&lt;center&gt;Extensió del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Dialectes del valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|&lt;center&gt;Dialectes del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br /> El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === [[Valencià castellonenc]] ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === [[Valencià Apichat]] ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem<br /> <br /> === [[Valencià Meridional]] ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El pronom de primera persona &quot;et/te&quot; passa a ser &quot;el&quot;. &quot;yo te done això&quot; &gt;&gt; &quot;yo el done això&quot;<br /> <br /> Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat &quot;es&quot; &quot;sa&quot;, fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.<br /> <br /> === [[Valencià Alacantí]] ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Documentació general sobre la llengua valenciana ==<br /> <br /> === Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.uiquipedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en Uiquipèdia]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]<br /> <br /> === Correctors de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]<br /> *[[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]]<br /> *[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]<br /> <br /> === Diccionaris en llinea de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]<br /> *[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/movadic.html &quot;Movadic&quot;, diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> === Els Verps en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> <br /> === Topònims en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]<br /> <br /> === Els números en valencià ===<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]<br /> <br /> === Els noms en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]<br /> *[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> '''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''<br /> <br /> *Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.<br /> <br /> *Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valencia, 1993.<br /> <br /> ----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.<br /> <br /> *Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.<br /> <br /> *Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995.<br /> <br /> *Carreras Candi, F. &quot;El lenguaje valenciano&quot;, en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.<br /> <br /> ------------------------- &quot;Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana&quot;, en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.<br /> <br /> *Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1997.<br /> <br /> *Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senla al Segura. Valencia 1992.<br /> <br /> *Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987. <br /> <br /> *FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.<br /> <br /> ------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valencia 1985. <br /> <br /> ----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valencia 1980 (2ª edicio). <br /> <br /> *FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1.987. <br /> <br /> *FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1984. <br /> <br /> *FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valencia 1979. <br /> <br /> ------------------------ Gramatica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915. <br /> <br /> *GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1993. <br /> <br /> --------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933. <br /> <br /> *GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1993. <br /> <br /> ---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> --------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra de un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.<br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valencia 1980. <br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1976. <br /> <br /> *GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramatica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1987. <br /> <br /> ----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVIT (Un capitul de l’historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valencia 1994. <br /> <br /> *GULSOY, J. “Lexicologia valenciana&quot;. En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.<br /> <br /> *LAMARCA, L. Ensayo de un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859. <br /> <br /> *LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1983.<br /> <br /> *LÓPEZ I VERDEJO, Voro. &quot;Introduccio a la lexicografia valenciana&quot;. En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1994. <br /> <br /> --------------------------- Proposta d’un &quot;standar&quot; oral valencià. Ed. L'Oronella. Valencia 1997. <br /> <br /> -------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> ------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1999. <br /> <br /> ------------------------- &quot;Aproximacio a la lexicografía valenciana dels segles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa&quot;. En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> *MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valencia 1983. <br /> <br /> *MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891. <br /> <br /> --------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valencia 1915. <br /> <br /> *MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891. <br /> <br /> *MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valencia 2000. Valencia 1983. <br /> <br /> *NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. <br /> <br /> *Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981). <br /> <br /> *Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990. <br /> <br /> ----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993. <br /> <br /> *PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1981 (quarta edicio). <br /> <br /> *RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valencia 1998. <br /> <br /> *REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930. <br /> <br /> *Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia 1994 en avant. <br /> <br /> *Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valencia 1994 en avant.<br /> <br /> *RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant. <br /> <br /> *ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979. <br /> <br /> *ROSANES, M. Miscelánea que comprende un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864. <br /> <br /> *RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1994.<br /> <br /> *SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la Llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valencia 2000. <br /> <br /> *SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957. <br /> <br /> *S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valencia 1999. <br /> <br /> *UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979. <br /> <br /> *VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciacio al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]<br /> *[[Conflicte llingüístic valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> *[[Cultura valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]<br /> *[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]<br /> <br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_valenci%C3%A0&diff=68705 2014-05-05T15:44:32Z

<p>Llunablava: /* Organisació */</p> <hr /> <div>Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&amp;req=listarticles&amp;secid=22]<br /> <br /> ----<br /> <br /> Est artícul, com atres relatius als típis temes conflictius de la Batalla de Valéncia, mostra encara una greu falta d'objectivitat. En les circumstàncies actuals (en la AVL oficial, etc.) calificar el valencià taxativament de llengua és partidista. Faig la següent proposta:<br /> <br /> Tenint en conte que els territoris que parlen llengües romàniques formen un contínuum dialectal i que segons la llingüítica actual allò que considerem &quot;llengües&quot; romàniques són en realitat grups de varietats romàniques agrupades baix un mateix model de llengua estàndart per raons extrallingüístiques, crec que l'única cosa realment objectiva (i en la que tot lo món estaria d'acort) seria calificar al valencià de &quot;grup de varietats romàniques&quot; i després aclarir que alguns volen que eixes varietats siguen considerades una llengua independent i altres no. Al parlar de català es pot fer el mateix: dir que és un grup de varietats romàniques que alguns consideren llengua independent i altres un dialecte de l'occità. Açò mateix passa en el gascó, el gallec, l'asturià, etc.<br /> <br /> --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:35, 31 dec 2008 (UTC)<br /> :El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: '''Política''': Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, '''geogràfica''': Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. '''Històrica''': L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot després que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. '''Lliterària''': A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura medieval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els segles XIV i XV. '''Social''': La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, '''llingüística''': Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:20, 1 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> RoX, yo també soc de l'opinió que el valencià pot funcionar perfectamet com a llengua utònoma. No obstant, per a que una enciclopèdia puga afirmar taxativament que el valencià és una llengua (com ho és el noruec, l'eslovac, o el croata -en l'actualitat-) caldria que hi haguera un consens al respecte entre els seus parlants. Per desgràcia no hi ha un consens social al respecte en l'actualitat. Les Corts Valencianes (i la seua AVLL), els intelectuals i el sistema educatiu preferixen una cosa, i el poble pla en general una atra. En este circumstàncies veig més objectiu que la uiquipèdia califique al valencià de &quot;grup de varietats romàniques&quot; (que és lo que realment és, igual que el català, el castellà, el francés, etc.). Que la uiquipèdia estiga escrita en valencià no vol dir que puga ser partidista. Tota enciclopèdia deu tractar de ser neutral, i per tant nosatres hem de ser objectius, i a poder ser més que les atres wikipèdies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:03, 4 gin 2009 (UTC)<br /> :: Ni uiquipèdia ni wikipedia son una plasmació de les lleis ni una sucursal del BOE, ademés, segons la definició de Manuel Alvar una llengua és: &quot;''sistema lingüístico del que se vale una comunidad hablante, y que se caracteriza por estar fuertemente diferenciado, por poseer un alto grado de nivelación, por ser vehículo de una importante tradición literaria y por haberse impuesto a sistemas lingüísticos de su mismo origen''.&quot;. De tal manera que no és incorrecte dir que el valencià és una llengua perque realment ho és.--[[Usuari:RoX|RoX]] 17:59, 4 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Denominació de l'artícul ==<br /> <br /> ¿quw vos pareix renomenar est artícul a '''Idioma valencià''' per a mantindre l'estil de tots els demés artículs d'idiomes?--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:01, 19 juny 2009 (UTC)<br /> :Ya ho he canviat, si algú té algun inconvenient, que ho comente--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:41, 21 juny 2009 (UTC)<br /> <br /> Com he exposat en el meu comentari a l'articul &quot;idioma català&quot; és una pràctica pintoresca que no és pròpia d'una enciclopèdia, no utiliza ningú en les atres llengües de Wikipedia i desacredita el contingut de l'articul.--[[Usuari:Tarquim|Tarquim]] 13:56, 17 ag 2009 (UTC)<br /> <br /> == Usuari en IP 83.56.136.69 ==<br /> Añado: El Cardenal Tarancón (valenciano, de Burriana), Rafael Lapesa (filólogo, de Valencia ciudad), Tovar (filólogo),los tres miembros de la R.A.E., junto a otros académicos escritores (Cela, Delibes,Buero, etc,)emitieron informe en 1.976 afirmando que el valenciano es una variante dialectal del catalán, sin ningún tipo de duda, y como cualquiera con un mínimo de cultura conoce. Por cierto, Tovar, de orígenes falangistas, no creo que fuera sospechoso de catalanismo. Ni Tarancón tampoco, ¡vamos! Otra cosa son los deseos políticos de algunos. Y ciertos complejos de inferioridad absurdos e inmotivados. Ningún estadounidense ha reivindicado jamás que su idioma sea el &quot;estadounidense&quot;, si no el inglés, y no por ello se siente inferior a cualquier británico. Y hay bastantes más diferencias entre el inglés de Londres y el de Chicago que entre el valenciano-catalán de Burjassot y el de Lleida. Por último: eso de que &quot;la lengua la hace el pueblo&quot; es una idea romántica del XIX, más que otra cosa. No creo que la filología se deba hacer a golpe de referéndums. Sobrarían las academias, las universidades, y los profesores de cualquier lengua. Se empieza escribiendo &quot;Elig&quot; para referirse a Elx porque a alguien &quot;del pueblo&quot; le apetece, otro (ya puestos) escribe Ilig (al fin y al cabo, tan del pueblo como el anterior, y con tanto derecho, pues), y al final alguien dice xxx para referirse a lo mismo, pero nadie sabe de qué habla. ¡Al fin y al cabo, todos somos pueblo!. Afirmaciones tan absurdas como decir que las matemáticas o los embalses &quot;los hace el pueblo&quot;. Un poco de rigor y seriedad, por favor.<br /> <br /> == Usuari IP en 147.83.59.134 ==<br /> Quina mania en que el valencià és una altra llengua, teniu dues paraules diferents del català. Això només ho fan els que es senten espanyols per fotre. Evidentment, feu el que vulgueu.<br /> <br /> :¿Qué sabràs tu de les diferències entre valencià i català? No tenim només dues paraules, sino centenars (per eixemple, totes les d'orige àrap), tampoc utilisem les mateixes lletres (perque el valencià no utilisa la tx, tg i tj basques, sino la ch, g i j). Ademés, està demostrat que el català no és res més que un dialecte de l'antic provençal (aixina se deya en la primera gramàtica catalana del sigle XIX: &quot;esta es una gramática del provenzal&quot;). Me pareix que confons massa coses. Sentir-se espanyol i diferenciar llengües no té res a vore. Hi han molts valencianistes que no se senten espanyols i defenen la llengua valenciana. I no, no es per fotre. Els que foteu sou vosatros, negant-mos la nostra identitat com a poble. La nostra senyera és la Real Senyera Coronada; la nostra llengua, la valenciana. Gràcies a gent com tu cada volta hi han més valencianistes. --[[Usuari:Xavi21992|Xavi21992]] ([[Usuari Discussió:Xavi21992|discussió]]) 16:04, 21 abr 2012 (PDT)<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''&quot;Si trobes alguna mostra d'ideologia partidista en alguna de les pàgines especials, per favor denúncia-ho als administradors i ho retiraran lo més ràpit que els siga possible.&quot;'''<br /> <br /> Exemple: a l'entrada de &quot;idioma valencià&quot; s'afirma que <br /> <br /> ...&quot; està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].&quot;<br /> <br /> La font és un artícul del Mundo ( [http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html] ) <br /> -no és una font científica ni acadèmica- i a més, cita unes afirmacions del &quot;presidente de la Diputación de Valencia, Fernando Giner&quot;, tampoc no és una font científica ni acadèmica. I és totalment falsa la seva afirmació (recollit a l'artícul) en el sentit que &quot;el valenciano es Lengua Oficial Europea desde el 28 de febrero de 1994&quot;! No consta als Tractats ni al Reglament núm. 1 de 1957.<br /> <br /> A més, confón el tema de la denominació amb el tema de la identitat de la llengua, definitivament clos amb les declaracions del Consell de Cultura Valenciana i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:<br /> <br /> Consell: «El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.»<br /> <br /> El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del 19 de decembre del 2003, va aprovar una Declaració institucional sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent, ernm què diu: <br /> <br /> «La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una image fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.»<br /> <br /> &quot;la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de l'universitat valenciana de les últimes dècades.&quot;<br /> <br /> Font: Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s’aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià. [http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf]<br /> <br /> '''CONCLUSIÓ: La citada frase s'ha de transformar de dalt a baix!'''<br /> --[[Usuari:Mstrubell|Mstrubell]] ([[Usuari Discussió:Mstrubell|discussió]]) 14:16, 3 jul 2012 (PDT)<br /> <br /> == Organisació ==<br /> <br /> He vist una mica per dalt l'artícul i la veritat és que té moltes falles:<br /> * La secció de lliteratura hauria de estar separada de la d'història.<br /> * La part de la gramàtica és molt curta.<br /> * No entenc com està organisada la bibliografia, en totes les llínies de separació.<br /> * La secció ''dígrafs i pronunciació especial valenciana'' no la comprenc molt be. Hauria d'estar en la secció de fonètica.<br /> * Les seccions d'extensió i dialectes haurien d'estar una seguida de l'atra.<br /> * A més, no n'hi ha cap artícul sobre lliteratura en valencià.<br /> * La secció de gramàtica hauria de fer menció a: l'accentuació, la conjugació verbal, la ortografia (i parlar de les Normes del Puig i les de Castelló, explicant la raó d'existir d'abdós), el pronoms, les diferencies en el &quot;catlencià&quot; i el català i una secció de &quot;falsos amics&quot;.<br /> <br /> Hi ha molt treball per a fer. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 02:03, 4 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> Bones propostes, a vore si està vesprada trac temps i li pegue un chicotiu repàs a l'artícul. --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 13:45, 5 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> : A vore, estic pegant-li voltes a algunes coses que no tinc clares. M'explique:<br /> * La secció de lliteratura hauria de estar separada de la d'història. '''(Tenint en conte que parla del Segle d'Or crec que està ben escrita, lo que vaig a fet és canviar el nom de Lliteratura a Segle d'Or)'''<br /> * No entenc com està organisada la bibliografia, en totes les llínies de separació. '''Reconec que yo tampoc, no sé que fer ahí'''<br /> * La secció ''dígrafs i pronunciació especial valenciana'' no la comprenc molt be. Hauria d'estar en la secció de fonètica. '''Com no existix la vaig a crear i aixina clave ahí el sistema vocàlic que també falta, etc.'''<br /> * Les seccions d'extensió i dialectes haurien d'estar una seguida de l'atra. '''Perfecte''' <br /> * A més, no n'hi ha cap artícul sobre lliteratura en valencià. '''Cert, això hi ha que fer-ho a banda'''<br /> * La secció de gramàtica hauria de fer menció a: l'accentuació, la conjugació verbal, la ortografia (i parlar de les Normes del Puig i les de Castelló, explicant la raó d'existir d'abdós), el pronoms, les diferencies en el &quot;catlencià&quot; i el català i una secció de &quot;falsos amics&quot;. '''Ací és on més problema tinc, ¿qué faig? ¿Enllace a la pàgina de la RACV a on o explica tot, tema per tema posant el seu enllaç? És que si no posar-ho tot és massa pero no pots posar unes coses i atres no. ¿Qué penseu? --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 17:44, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=68704 2014-05-05T15:41:46Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]]<br /> |regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;<br /> {{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any [[2004]].&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige del valencià ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Història del valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a [[Venècia]] en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Segle d'Or ===<br /> {{AP|Segle d'or valencià}}<br /> La '''llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> <br /> El valencià va tindre grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> <br /> == Dígrafs i pronunciació especial valenciana ==<br /> * La terminació -ig es pronuncia com a una &quot;ch&quot; o com &quot;ich&quot; per tant, &quot;Despaig&quot; s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.<br /> * El dígraf &quot;ny&quot; se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.<br /> * Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.<br /> * Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense &quot;D&quot;, que es suprimix.<br /> * Els començaments de paraula en &quot;ps&quot; s'ha de pronunciar com a /s/, aixina &quot;sicològic&quot; s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.<br /> <br /> == Gramàtica ==<br /> === Alfabet consonàntic valencià ===<br /> Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:<br /> <br /> b&lt;br&gt;<br /> c&lt;br&gt;<br /> ch&lt;br&gt;<br /> d&lt;br&gt;<br /> f&lt;br&gt;<br /> g&lt;br&gt;<br /> h&lt;br&gt;<br /> j&lt;br&gt;<br /> k&lt;br&gt;<br /> l&lt;br&gt;<br /> ll&lt;br&gt;<br /> m&lt;br&gt;<br /> n&lt;br&gt;<br /> ny&lt;br&gt;<br /> p&lt;br&gt;<br /> q&lt;br&gt;<br /> r&lt;br&gt;<br /> rr&lt;br&gt;<br /> s&lt;br&gt;<br /> t&lt;br&gt;<br /> v&lt;br&gt;<br /> w&lt;br&gt;<br /> x&lt;br&gt;<br /> y&lt;br&gt;<br /> z<br /> <br /> === Els possessius ===<br /> Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.<br /> <br /> * Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa<br /> ** mon, ton, son, per al masculísingular;<br /> ** ma, ta, sa, per al femení singular;<br /> *** mos, tos, sos, per al masculí plural;<br /> *** mes, tes, ses, per al femení plural.<br /> * Formes plenes:<br /> ** un ''únic posseïdor''':<br /> *** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;<br /> *** la meua, la teua i la seua per al femení singular;<br /> *** els meus, els teus, els seus per al masculi plural;<br /> *** les meues, les teues i les seues per al femení plural.<br /> ** més d’un posseïdor:<br /> *** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;<br /> *** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;<br /> *** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;<br /> *** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.<br /> <br /> == Extensió del valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|&lt;center&gt;Extensió del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> <br /> La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Dialectes del valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|&lt;center&gt;Dialectes del valencià&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br /> El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === [[Valencià castellonenc]] ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === [[Valencià Apichat]] ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem<br /> <br /> === [[Valencià Meridional]] ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El pronom de primera persona &quot;et/te&quot; passa a ser &quot;el&quot;. &quot;yo te done això&quot; &gt;&gt; &quot;yo el done això&quot;<br /> <br /> Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat &quot;es&quot; &quot;sa&quot;, fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.<br /> <br /> === [[Valencià Alacantí]] ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> <br /> == Documentació general sobre la llengua valenciana ==<br /> <br /> === Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.uiquipedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en Uiquipèdia]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]<br /> <br /> === Correctors de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]<br /> *[[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]]<br /> *[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]<br /> <br /> === Diccionaris en llinea de valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]<br /> *[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/movadic.html &quot;Movadic&quot;, diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> === Els Verps en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]<br /> *[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]<br /> *[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]<br /> <br /> === Topònims en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]<br /> <br /> === Els números en valencià ===<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]<br /> <br /> === Els noms en valencià ===<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]<br /> *[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]<br /> <br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> '''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''<br /> <br /> *Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.<br /> <br /> *Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valencia, 1993.<br /> <br /> ----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Segle XIII). Ed. Diputacio de Valencia. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valencia, 1999.<br /> <br /> *Bolleti de la Seccio de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.<br /> <br /> *Boronat i Gisbert, J. Fono. Introduccio a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.<br /> <br /> *Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995.<br /> <br /> *Carreras Candi, F. &quot;El lenguaje valenciano&quot;, en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.<br /> <br /> ------------------------- &quot;Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana&quot;, en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.<br /> <br /> *Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1997.<br /> <br /> *Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1998.<br /> <br /> *Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senla al Segura. Valencia 1992.<br /> <br /> *Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987. <br /> <br /> *FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.<br /> <br /> ------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valencia 1985. <br /> <br /> ----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valencia 1980 (2ª edicio). <br /> <br /> *FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1.987. <br /> <br /> *FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1984. <br /> <br /> *FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valencia 1979. <br /> <br /> ------------------------ Gramatica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915. <br /> <br /> *GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1993. <br /> <br /> --------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933. <br /> <br /> *GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1993. <br /> <br /> ---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> --------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra de un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.<br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valencia 1980. <br /> <br /> *Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1976. <br /> <br /> *GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramatica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1987. <br /> <br /> ----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVIT (Un capitul de l’historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valencia 1994. <br /> <br /> *GULSOY, J. “Lexicologia valenciana&quot;. En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.<br /> <br /> *LAMARCA, L. Ensayo de un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859. <br /> <br /> *LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1983.<br /> <br /> *LÓPEZ I VERDEJO, Voro. &quot;Introduccio a la lexicografia valenciana&quot;. En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1994. <br /> <br /> --------------------------- Proposta d’un &quot;standar&quot; oral valencià. Ed. L'Oronella. Valencia 1997. <br /> <br /> -------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 1998. <br /> <br /> ------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1999. <br /> <br /> ------------------------- &quot;Aproximacio a la lexicografía valenciana dels segles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa&quot;. En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> ------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001. <br /> <br /> *MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valencia 1983. <br /> <br /> *MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891. <br /> <br /> --------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valencia 1915. <br /> <br /> *MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891. <br /> <br /> *MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valencia 2000. Valencia 1983. <br /> <br /> *NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910. <br /> <br /> *Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981). <br /> <br /> *Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994. <br /> <br /> *PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990. <br /> <br /> ----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993. <br /> <br /> *PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1981 (quarta edicio). <br /> <br /> *RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valencia 1998. <br /> <br /> *REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930. <br /> <br /> *Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia 1994 en avant. <br /> <br /> *Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valencia 1994 en avant.<br /> <br /> *RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant. <br /> <br /> *ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979. <br /> <br /> *ROSANES, M. Miscelánea que comprende un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864. <br /> <br /> *RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valencia 1994.<br /> <br /> *SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la Llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valencia 2000. <br /> <br /> *SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979. <br /> <br /> *SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957. <br /> <br /> *S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valencia 1999. <br /> <br /> *UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979. <br /> <br /> *VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciacio al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998. <br /> <br /> *VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]<br /> *[[Conflicte llingüístic valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> *[[Cultura valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> *[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]<br /> *[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]<br /> <br /> <br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengua valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Chabi&diff=68687 2014-05-05T14:36:13Z

<p>Llunablava: /* Gran treball */</p> <hr /> <div>{{Benvingut}}<br /> <br /> NO soy catalán, soy soriano. La verdad es que no domino el valenciano y por eso puede que lo mezcle con el catalán, el cual tampoco es que domine mucho. Me gustaría ayudar a esta wikipedia, pues se encuentra en la misma situación que la wikia murciana, rechazada porque un puñado quiere que se piense A. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 19:51, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> Entonces hablas castellano?? Eres catalan?? Porque eso de parlo es catalan[[Especial:Contributions/81.203.165.225|81.203.165.225]] 19:48, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> Me parece muy bien que quieras ayudarnos, para traducir usa el traductor que te he pasado, lo que no pongas bien, pues nosotros lo corregiremos.<br /> <br /> Si hay una plantilla de pueblos, mira en totes les categories, y ahi en pobles de la comunitat valenciana, pinchas en cualquier pueblo le das a editar y te saldra la plantilla. <br /> <br /> Si no te aclaras no tienes mas que decirlo.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:08, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Artículos esbozo ==<br /> <br /> Por favor, añade a los artículos que sean un esbozo la plantilla &lt;nowiki&gt;{{esbos}}&lt;/nowiki&gt;, para ayudar a otros uiquipedistas a saber que ese artículo debe ser ampliado. --[[Usuari:Admin|Admin]] 13:59, 19 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Biblia en valencià ==<br /> <br /> No heu se suponc que si que hi haura una. Entra en www.valenciafreedom.com i pregunta per alli. Per cert, la paraula &quot;amb&quot; es catalana en valencià es &quot;ab&quot; o &quot;en&quot;.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:10, 28 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla Països ==<br /> <br /> Si, no quería hacerlo así, creo que ha tenido algun problema técnico, es la primera que hago, si puedes cambiarlo, muchas grácias. Por cierto, es &quot;Yo no parle valencià&quot;, no &quot;Yo no parlo valencià&quot; :P<br /> <br /> Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:18, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traduccion articulo ==<br /> <br /> Hola<br /> En cuanto pueda te traduzco yo mismo el articulo ese que quieres. [[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:39, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traduccion ==<br /> <br /> == Traducción ==<br /> <br /> Por su puesto que si :)<br /> <br /> <br /> Wycliffe Bible Translators es una organisacio sense anim de lucre dedicà a traduir la Biblia a tota llengua viva en el mon, especialment per a cultures en una chicoteta infulencia cristiana. Wycliffe fon fundà en l'any 1942 per William Cameron Townsend. Actualment hi han rames en 50 països. L'organisacio porta el nom de John Wycliffe, la primera persona en iniciar una traduccio de tota la Biblia al angles mig.<br /> <br /> Filosofia i Metots<br /> Wycliffe basa la seua filosofia en el portestantisme de Townsend que comtempla l'expansio intercultural i multillingüistica del cristianisme com manament diví. Este tipo de protestantisme s'adheris al principi de sola scriptura i te la Biblia com la infalible paraula de Dèu.<br /> <br /> En una misio de Wycliffe, els alts treballaors de Wycliffe demanen permis al govern de la zona per a operar. Despres de que l'organisacio haja recivit permis per a operar, varis equips investiguen la poblacio llingüistica de la zona. Basantse en estes senyes, els equips son enviats a cada grup llingüistic.<br /> <br /> El equip se presenta al grup, normalment en l¡ajuda de traductors billingües com comerciants o guies. El equip viu en el lloc, e intenta parlar la llengua.<br /> <br /> Quan s'enté la fonologia, el equip selecciona un sistema d'escritura similar als idiomes d'us comercial propans. En algun moment, el equip comença a traduir chicotetes porcions de la Biblia a la llengua nativa. La traduccio es examinà i corregida per parlants natius, aixina com per gramatiques i per lexicons. Una volta que la Biblia està traduida, s'organisen les impresions a sovint a traves de la Societat de Biblies Unides. La duracio de tot el proces varia segon la porcio que se traduix de la Biblia; pot tardar hasda uns vint anys.<br /> <br /> Organisacio<br /> El SIL Internacional, originalment el Summer Institute of Linguistics, començà com una chicoteta sesio de entreteniment estival per els misioners en Arkansas en 1934. Es una organisacio asocià a la Wycliffe Bible Translators.<br /> <br /> Atra organisacio asocià i subsidiaria del SIL International, JAARS, originalment la Jugnle Aviation And Radio Service, proporciona transoprt i servicis tecnics per a misioners i treballaors de desenroll asociats.<br /> <br /> Wycliffe Associates es una organisaciovoluntaria que existix per a recolzar a la Wycliffe Bible Translators. La relacio de Wycliffe Associates en la organisacio principal Wycliffe varia segon els països a on opere. Wycliffe Associates USA i Wycliffe Asociates UK son organisacions separaes de Wycliffe USA en Orlando, Florida i Wycliffe UK en High Wycombe.<br /> <br /> La Seed Company es una subsidiaria de Wycliffe USA que proporciana recolzament als traductors locals.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:43, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> Jajaja, de nada, pero no me solicites ahora mismo otra traducción que estoy haciendo una plantilla :P<br /> <br /> == Necesito ayuda ==<br /> <br /> Hola, mira he hecho una plantilla para los juegos olímpicos de verano, lo he hecho copiandolo y traduciendolo del castellano, te dejo aquí la página para que hagas algo a ver si sabes porque nose que error he cometido. http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Medaller_Olimpic_Estiu --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:20, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Valenciafreedom ==<br /> <br /> Si soy el mismo que esta en valenciafreedom. ¿¿Porque lo dices??[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 22:13, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Varios==<br /> <br /> Pues nada poco a poco traduciré.<br /> <br /> Oye podías poner mejor estos enlaces .[http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf ortografía RACV] [http://www.racv.es/racv_accents.htm L'accent] [http://www.racv.es/racv_accents-diacritics.htm L'accent diacritic] [http://www.racv.es/racv_vocals.htm Vocals obertes i tancades] Más que nada que son las oficiales de la Real Academia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:20, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> :En tu pagina de usuario tienes la gramática, pero igual sería mejor el enlace de la RACv, pero vamos, que da igual, son las mismas.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:34, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Política de les pàgines d'usuari ==<br /> <br /> Aunque que aún no tenemos unas normas sobre las páginas de usuario, te aviso de que debes evitar que el contenido más sustancial incluido en la página no esté relacionado con Uiquipèdia. Uiquipèdia no es un servicio de hospedaje general de páginas, de manera que tu página de usuario, si bien su mantenimiento es de tu responsabilidad, no te pertenece. Tu página debe ser sobre ti como uiquipedista. Próximamente si no realiza cambio alguno atendiendo a las recomendaciones citadas, su página de usuario será borrada. --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:38, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == [http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma Plantilla:Ficha d'idioma] ==<br /> <br /> Chavi necesito tu ayuda, he hecho una Plantilla para poner fichas de idiomas y parece que no ha salido como me espereba, así que te dejo aqui la plantilla en valenciano y la versión en castellano para ver si me pudes ayudar.<br /> <br /> http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma (Valenciano)<br /> http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Ficha_de_idioma (Castellano)<br /> Si consigues solucionarlo dime como lo has hecho y que problema habia para así aprender de mis errores. Gracias --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:27, 14 febr 2009 (UTC)<br /> <br /> == Artículos muy pequeños ==<br /> <br /> A los artículos que sean muy pequeños y no se tenga previsto ampliar, no tiene sentido ponerles la plantilla &lt;nowiki&gt;{{esbòs}}&lt;/nowiki&gt;--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 21:29, 19 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla Artícul destacat ==<br /> <br /> Ya he creado la plantilla, si no te funcionaba es porque no funcionaba el imagemap, tienes que utilizar la plantilla: &lt;nowiki&gt;{{linkimage|image=Destacat.png|ample=14px||enllaç=Proyecte:Artículs destacats|Artícul destacat}}&lt;/nowiki&gt; [[Usuari:RoX|RoX]] 17:41, 22 març 2009 (UTC)<br /> :Ya está traducida [[Usuari:RoX|RoX]] 17:46, 22 març 2009 (UTC)<br /> ::Si, lo he hecho yo, es un SVG por lo que lo puedes editar tu también con inkscape, el error que sale es un error de conversión a PNG, le diré a admin a ver si sabe porque pasa. Cuando tenga tiempo lo corregiré. No sabía si añadir el murciano y el andaluz ¿tu que piensas?[[Usuari:RoX|RoX]] 18:13, 22 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Uiquipedia:articuls destacats (o lo que sea) ==<br /> <br /> Ponme en mi pagina de discusión el link queu tendría que modificar i espero que no sea my dificil de colocar elementos i tal porque me puse a elaborar el de los 5 pilares de wikipedia y bah... me ha salido como el culo, todavia me quedan 3 pilares... --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:56, 24 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Aci ho tens. ==<br /> <br /> Esta pàgina conté una llista d'artículs que la comuntiat de Uiquipèdia ha identificat com artículs d'una exclent calitat. ¡Evidentment esta llista conté soles una chicoteta mostra dels X artículs de uiquipèdia!<br /> <br /> Si trobes un artícul extraordinari en Uiquipèdia que complixca en els criteris de calitat, afegix-ho com a candidat a destacat en la pàgina de candidats, a on es sometrà a votació i es revisarà el seu estil, integritat, precisió i neutralitat.<br /> <br /> Les Uiquipèdies en atres idiomes també tenen artículs destacats que poden servir per a enriqueir o millorar els nostres pròpis artículs. La existència de un artícul destacat en atre idioma s'indica en una chicoteta estrela () en la columna d'atresidiomes de cada artícul.<br /> <br /> En este moment contem en X artículs destacats d'un total de X artículs en Uiquipèdia.<br /> <br /> Gracias por todo lo que estás haciendo, esta wikipedia necesita cosas tan necesarias como los 5 pilares de la wikipedia o portales y estamos muy agradecidos de que nos ayudes con ello mientras los demás hacemos los artículos ;).<br /> Porcierto, ¿me puedes encontrar la plantilla de lenguas? Esque sería necesario hacer una modificación, osea que hay que cambiar un texto nada más. Gracias! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:50, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Me referia a la ficha en valenciano :l --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:07, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> ¡RES! Sigues sin empanarte jajajajaja. Me refería a la ficha de idiomas (la que pone el número de hablantes de tal idioma, quien la regula, donde se habla...) que se suele poner en los artículos de idiomas... Por ejemplo [[Idioma alemà|aquí]] verás una tabla verde que es la tabla de idiomas que tenemos en la wikipedia en valenciano. Esa es la que quiero que me busques el sitio porque necesito modificar un error que tiene. ¿Ahora? :P --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:17, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Yo casi no utilizo el msn i no suelo aceptar a qualquiera (no te lo tomes a mal, necfesito mucha confianza jaja). No digo eso digo, que si puedes encontrar lo de Proyecte:Infobox llengues o algo así teine que ser, osease, la tabla esa verde (el color me la suda) PERO EN VALENCIANO, la tabla de la Uiquipèdia,c omo la que aparece en el link que te dejé, la de aqui de la Uiquipèdia no de la Wikipedia! Jajajaja! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:38, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Més traduccions ==<br /> <br /> *Uiquipèdia:Qué és un artícul destacat.<br /> *Uiquipèdia:Candidats a artículs destacats<br /> *Esta estrela simbolisa els artículs destacats de Uiquipèdia<br /> *Uiquipèdia:Imàgens destacades<br /> *Ferramentes dels artículs destacats.<br /> *Criteris d'evaluació.<br /> *Cadidats a artículs destacats.<br /> *Destacats per a la Portada<br /> *Travessa. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:12, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Atra traducció ==<br /> <br /> Una travessa és un tipo especialisat de pàgina de redirecció, que pot usar-se per a accedir ràpida i directament a una pàgina del proyecte o una de ses seccions.l La llista de travesses disponibles pot trobar-se en:<br /> <br /> WP:WP = Uiquipedia:Llista de travesses<br /> <br /> Us les travelles poden ser ingresats directament en la caixa de búsqueuda de Uiquipèida, utilisats com enllaços interns dins de qualsevol artícul, o be formar part d'una direcció web (URL), reemplaçant al nom real de la pàgina.<br /> <br /> Per eixemple &lt;&lt;A:MAP&gt;&gt; és la travessa dela pàgina &lt;&lt;Ajuda:Mapa d'orientació al uiquipediste&gt;&gt;. Podem llavors usar el enllaç A:MAP en un artícul o comentari al referir-mos ad ella, o també escriure la direcció http://www.uiquipedia.org/wiki/A:MAP en la barra de direccions del navegador, per a accedir a eixa ajuda.<br /> <br /> Travesses Ans de crear una nova travessa tin en conte estes convencions:<br /> <br /> Soles s'utilisaran travesse per als espais de noms dels quals les seues abreviatures se llisten a cotinuació: Sigla Usada per a A ajuda CAT Categoria P Portal PR Uiquiproyecte WP Uiquipèdia<br /> <br /> PEr a facilitar la seua memorisació, les travesses soles contindran lletres mayúscules. Es recomana encarecidament no crear travesses de més de cinc lletres (apart de les del espai de noms), puix una travessa llarga diexa de ser travessa.<br /> <br /> Vore també Uiquipedia:Llista de travesses, llista de travesses existents. Ajuda:Travesses de teclat, com recòrrer Uiquipèdia sense usar el ratolí.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:47, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traducció ==<br /> <br /> ''Aqui te dejo la traducción del texto que me has dejado. Saludos Chavi!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)''<br /> <br /> En el fi d'oferir als nous usuaris de Uiquipèdia una adaptació agradable als usos i costums d'esta enciclopèdia colaborativa, s'inicia este proyecte a partir d'esta discussió. Per ad aço, un grup d'usuaris veterans voluntaris s'oferixen a fer de tutors d'aquells usuaris novells que desigen una guia personalisada per este micro-univers que es Uiquipèdia. Els tutors de Uiquipèdia resoldran dubtes, propondran alternatives de treball o sugeriran en cada moment l'actuació mes en consonància en les polítiques de Uiquipèdia segons el seu criteri. La guia del tutor de Uiquipèdia no es de compliment obligatori, sino únicament orientativa. Ningú està obligat a ser tutor de Uiquipèdia, aixina com tampoc ningú està obligat a tindre un tutor o a obeir les seues recomanacions. La participació en este proyecte i l'eixida del mateix son totalment voluntàries.<br /> <br /> --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traducció ==<br /> <br /> Encara que Uiquipèdia és una enciclopèdia, és una enciclopèdia relativament peculiar. Per les característiques de la edició comunitària d'artículs, la constant evolució del material, la diversitat de temes i l'ausència d'un pla prefixat de treball, conta en molts traços que no estan presents en les enciclopèdies corrents.<br /> <br /> Allò, junt a la varietat històrica de contenguts que s'han publicat baix el nom de &lt;&lt;enciclopèdia&gt;&gt;, fa a voltes difícil determinar exàctament quín material és adequat per ad ella; en tot i això, existixen certes regles clares sobre de quín material no és apropiat en Uiquipèdia.<br /> <br /> 1. Lo que Uiquipèdia no és 1.1 Uiquipèdia no és una enciclopèdia de paper 1.2 Uiquipèdia no és un diccionari 1.3 Uiquipèdia no és un editor de pensaments originals 1.4 Uiquipèdia no és una tribuna d'opinió 1.5 Uiquipèdia no és un almagasén d'enllaços, imàgens o archius 1.6 Uiquipèdia no és un alojament de pàgines web, blogs o una ret social 1.7 Uiquipèdia no é suna colecció d'informació sense criteri 1.8 Uiquipèdia no és una bola de cristal 2.2 Uiquipèdia no és un experiment d'anarquia 2.3 Uiquipèdia no és un experiment de democràcia 2.4 Uiquipèdia no és una burocràcia 3 Notes 4 Polítiques relacionades 5 Ensalls sobre esta política o sobre temes relacionats 6 Vore també --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:46, 27 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Intentaré traducirte las cosas... Quet ios son pateticos, han dmeostrado que la wikipedia SI SE CONOCE.. Lo que pasa esque se conoce basicamente dentro del valencianisme, y la gente del valencianisme actua, los quee stamos aqui es porque tenemos mucho tiempo para aburrirnos, o por alguna razón no podemos actuar en el valencianisme (como yo)... Aaii... Pero estamos actuando muy bien, y gracias por tu ayuda técnica mientras los demas hacemos artículos ;).<br /> <br /> Mientras la Viquipedia tiene publicidad de colegios, de la generalitat, de estar en el listado oficial de wikipedias, nosotros no recivimos apoyo de ningún lado, simplemente del valencianismo, que te cosas más importantes que hacer.<br /> Traducirétus artículos, cuando termine el que estoy haciendo ahora. ¡Saludos! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:16, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Imagens ==<br /> <br /> Ya la tens pujada i incorporada. A voltes tarda prou en pujar les imagens, o dona error. A mi m'ha entrat a la quarta intentona. No se exactament perque passa perque porte també poc de temps aci; imagine que seran coses del servidor. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 22:21, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> Hola! He mirat l'artícul, i en principi està tot be. Únicament me crida l'atenció que &quot;Sòria&quot; estiga en valencià, pero els noms de les comarques i dels pobles no. No sé quina política seguix la uiquipèdia en eixe sentit. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:07, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Bona nit! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:23, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> == traducció ==<br /> <br /> L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en Ciutat del Vaticà, enclavada a la seua vegada en la ciutat de Roma. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del món [cita requerida]. Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians.<br /> <br /> El luteranisme és un moviment religiós cristià protestant (protestar contra lo que consideraven erròneu en lo que estava establit) fundat institucionalment pel monge alemany Martín Lutero (1483-1546).<br /> <br /> L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda també com a Iglésia Mormona, o com a Iglésia SUD (LDS, per les seues sigles en Anglés, Latter-Day Saints), és la denominació més gran i reconeguda del moviment dels Sants dels Últims Dies.<br /> <br /> --[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:05, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> <br /> L'Iglésia fon organisada com a congregació religiosa en Palmyra, estat de Nova York, EE. UU., per José Smith el 6 d'abril de 1830, professant seguir les ensenyances de Jesucrist,[1] mes no es consideren part de les tradicions catòliques, Ortodoxes, o protestants, sino una restauració del &quot;cristianisme primitiu&quot;, després que este apostatara prop de la mort de Sant Pere i els atres apòstols, segons els seus seguidors. <br /> Té com a texts sagrats la Bíblia, el Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i La Perla de Gran Preu. <br /> <br /> --[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:40, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> == La traducció ==<br /> <br /> Ay Chiquet! Que me tens fregit! jajaja Per cert, una maravilla tu mensaje principal :)<br /> <br /> <br /> El Llibre de Mormó és u dels quatre libres sagrats aceptats per la Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, la Comunitat de Crist i atres branques del moviment dels Sants dels Últims Dies (comúnment dit el mormonisme). El llibre mateixa diu ser una traducció dels escrits d'hòmens sants de l'antiga Amèrica escrit en una manera similar a la Bíblia. Pren el seu nom u dels últims dels profetes que, d'acort al llibre, escrigueren en ell, Mormó, qui al voltant de 390 A. D. hauria resumit en un compendi varis escrits i archius donant alcanç a 2500 anys d'història.<br /> <br /> Divisons del Llibre de Mormó:<br /> <br /> *Primer Llibre de NEfi<br /> *Segón Llibre de Nefi<br /> *Llibre de Jacob<br /> *Llibre de Enós<br /> *Llibre de Jarom<br /> *Llibre de Omni<br /> *Paraules de Mormó<br /> *Llibre de Mosíah<br /> *Llibre de Alma<br /> *Llibre de Helemà<br /> *Tercer Llibre de Nefi<br /> *Quart Llibre de Nefi<br /> *Llibre de Mormó<br /> *Llibre d'Éter<br /> *Llibre de Moroni.<br /> *encamientAle, ahi lo tienes. Ahora te voy a pedir yo un favor. Intenta encontrarme un traductor ´del asturiano, que tengo un texto de la academia de la llingua asturiana que necesito traducir para aquí la wikipedia.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:10, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Solo son unas palabras que no he conseguido traducir por mi mismo: <br /> *muérganu<br /> *nueso (Creo que es nuestro pero no estoy seguro)<br /> *encamienta<br /> *llendes <br /> *sen --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Ultima cosa: ''seya''--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:29, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> Tiene queu ser otra cosa ya que la palabra &quot;Seya&quot; con ese significado no encaja en el texto. ¿No hay otro significado?--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:33, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Compilacion hecha por Moroni Placas Menores de Nefi Placas Meyores de Nefi Adiciones hechas por Moroni<br /> <br /> Complicació feta per Moroni Placas Menores (Si quieres valencianizarlo sería Moroni Plaques Menors) de Nefi Placas Meyores (Nefi Plaques Meyors) de Nefi Adiciones (Adifcions) fetes per Moroni. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:47, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Hola==<br /> Creo que no soy el más adecuado, yo no suelo seguir las normas de la RACV. Mejor Rox, Valencian, ...<br /> <br /> == Mapa murciano ==<br /> <br /> ¿Conoces algun mapa que represente la extensión del murciano? Gracias--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:57, 24 juny 2009 (UTC)<br /> <br /> == Artículo destacado ==<br /> <br /> Lo miran los administradores y si les interesa lo ponen como artículo destacado, dos artículos míos son destacados, el de [[Cultura Valenciana]] y el de [[Imperi Romà]], el del Imperio romano lo propuse yo a un administrador, en cambio el de Cultura valenciana no lo propuse pero lo cogieron. Propón el artículo que consideres a alguno de los administradores (como Valencian por ejemplo) y lo mirarán. Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:04, 17 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Tu articulo ya consta como destacado ==<br /> ¡Hola Chabi!: Muchas gracias por colaborar en Uiquipèdia en valenciano, sobretodo no siendo valenciano-parlante, aun tiene mucho mas merito. Tu articulo sobre l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] esta muy bien y es muy completo y elaborado y ya esta incluido en la lista de articulos destacados de Uiquipedia. No obstante, ha de mejorar su ortografia (hay algunos giros o palabras en catalan por ejemplo y algunos breves pasajes que aun estan en castellano) y le he puesto la etiqueta habitual para estos casos. Esto no le afecta para nada, pues no perdera nunca la categoria de articulo destacado por este hecho puntual. Simplemente no podra ser candidato a aparecer en la portada hasta que no este la ortografia bien. No te preocupes, porque por ejemplo con el articulo [[Alemanya]] pasó lo mismo. El articulo estaba muy bien y era muy completo pero presentaba problemas de ortografia. Despues de unos meses, cuando unos y otros le &quot;metimos mano&quot;, ya quedó listo y poco despues se metio como destacado en la portada. Cuando tenga un rato revisare poco a poco la ortografia de tu articulo, ¿vale?. <br /> <br /> Puedes ver tu articulo incluido en la relación de articulos destacados aqui: [[:Categoria:Uiquipèdia:Artículs destacats|Artículs destacats]]. Muchas gracias por tu buen trabajo y esfuerzo en la Uiquipèdia en valenciano. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:59, 27 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> :¡Hola Chavi!. No te preocupes, le pegare un repaso a la ortografia de tu articulo cuando tenga un rato para ponerme a fondo. Muchas gracias a ti por colaborar en la [[Uiquipèdia (Castellano)|Uiquipèdia en valenciano]]. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:12, 1 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Reunió uiquipedistes ==<br /> <br /> Hola,<br /> <br /> Volem fer una reunió de uiquipedistes per a organisar-mos, intercanviar idees, propostes, ajudes... i fer d'este proyecte un proyecte més gran encara si cap. Lo primer que teniu que fer és dir si estarieu disposts a vindre. Dia i lloc encara estan per confirmar. El dia lo decidirem entre els que hagen dit que vindrien (presumiblement serà un dissabte de mati o de vesprada) i el lloc serà el que mos cedixca alguna associació. Per ara vos demanem que contesteu ad este correu confirmant si vindrieu o no per a començar a organisar-lo.<br /> <br /> Moltes gràcies i un abraç.<br /> <br /> (T'ho deixe ací perque en tu no m'ix l'opció de manar un correu electrònic) ;)<br /> <br /> == Ara eres administrador ==<br /> <br /> ¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Tant en la secció dels [[Uiquipèdia:Administradors|administradors]] com en la [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament. <br /> <br /> Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:<br /> <br /> *Complir i fer complir les [[Uiquipèdia:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]<br /> *Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.<br /> *Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.<br /> *Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.<br /> *Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.<br /> *Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.<br /> <br /> Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:<br /> *[[Uiquipèdia:Guia per a administradors]]<br /> *[[Uiquipèdia:Administradors]]<br /> *[[Uiquipèdia:Burócrates|Burócrates]]<br /> *[[Uiquipèdia:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]<br /> *[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]<br /> <br /> ¡Gracies pel teu treball aci i avant!. Un abraç --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 16:45, 12 juny 2013 (CEST)<br /> --------------<br /> ¡ Enhorabona pel teu nou nombrament ! --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:37, 12 juny 2013 (CEST)<br /> --------------<br /> ¡Enhorabona! Recorda que ara disponem d'un traductor automàtic al valencià: http://traductor.softwarevalencia.com<br /> La majoria de vegades és convenient traduir des del castellà en este traductor passant el corrector que passar-li el corrector a un text en català. Un abraç. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:38, 12 juny 2013 (CEST)<br /> <br /> == Pantilles Paisos ==<br /> <br /> Si, no te preocupes. Yo ficare les plantilles del països. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:24, 30 jul 2013 (CEST)<br /> <br /> == Creences/Crèencies en artícul: Religió ==<br /> <br /> Chabi, vaig modificar-te la paraula &quot;creences&quot; per &quot;creencies&quot; per que segons el Dicionari General de la Llengua Valenciana de Voro Lopez Verdejo de la RACV, en la pàgina 734 del 1º tomo fica: Creència, -ies per al plural, admitint el terme creença com a més antic, pero no aparereix el terme creences que tens ficat.<br /> <br /> T'ho comente per si vols repasar-ho a vEnllaç extern (recordar prefix http://)ore si també és correcte el terme que has ficat, encara que yo no l'he trobat.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:06, 1 ag 2013 (CEST)<br /> ....................<br /> <br /> O.K. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:01, 8 ag 2013 (CEST)<br /> ----------------------------------------------------------<br /> Hi ha un artícul en el nom de Amèrica del Sur y un atre nou que has ficat en el nom de Amèrica de Sur. Un saludet. Jose2<br /> <br /> == Plantilla Comunitat Valenciana ==<br /> <br /> Arreglada la plantilla, el problema era este: http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Plantilla:Ficha_d%27entitat_subnacional/estil&amp;curid=10192&amp;diff=66230&amp;oldid=65718 --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:45, 11 nov 2013 (CET)<br /> <br /> == Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==<br /> <br /> <br /> Tienes mucha razón, el problema es que la gente, la mayoria, pasan de este tema y somos muy poquitos los que escribimos en la Uiqui.<br /> <br /> De vez en cuando alguno de los antiguos se deja caer y modifica plantillas o articulos y alguna vez aparece alguien nuevo o alguno de Valenciafreedom y durante unos dias escribe algunos articulos, pero son poquitos.<br /> <br /> De todas formas toda piedra hace pared y está muy bien que de vez en cuando alguien se pase y escriba algo, yo lo recuerdo alguna vez en Valenciafreedom y lo pongo también por el facebook para que más gent lo vaya viendo.<br /> <br /> La verdad es que la Uquipedia es de las pocas cosas valencianas, no contaminadas que nos quedan y seria una lastima que se perdiese o se parase todo este trabajo. <br /> <br /> No te desanimes y sigue colaborando en la medida de tus posibilidades que de vez en cuando aparece alguien como tu, con muchas de trabajar por y para el valenciano y hace una labor enorme como la tuya.<br /> <br /> Quizas la gente se conciencie más de lo importante que es la Uiquipedia para la lengua valenciana y se animen a colaborar, yo por mi parte, desde luego pienso seguir colaborando todo lo que pueda, porque como tu, también creo que vale la pena.<br /> <br /> Un cordial saludo <br /> Jose2<br /> <br /> == Museus Valencians i Museus de la Comunitat Valenciana ==<br /> <br /> <br /> ¿ Podries fusionar estes dos categories ? Hi habia la de Museus Valencians, referint-se a la Comunitat Valenciana i has creat com a nova la de Museus de la Comunitat Valenciana. Yo he intentar fusionar-les pero no he pogut.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:50, 21 abr 2014 (CEST)<br /> <br /> <br /> ----<br /> O.K. Gràcies a tu.<br /> <br /> == MediaWiki:Common.css ==<br /> <br /> Per favor, no borres els estils de Commons.css perque moltes infobox els utilisen. Gràcies --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 21:29, 24 abr 2014 (CEST)<br /> <br /> == Alquimia ==<br /> <br /> <br /> Hola, si ahir vaig pegar-li una ulladeta als artículs i vaig vore que havien moltes paraules del tipo de: amb, sota, aquest, es a dir, xiquet....... i vaig corregir alguna coseta, passant-los a: en, baix, este, es dir, chiquet.......<br /> <br /> Yo aniré corregint-los pero tinc problemes estos dies en l'ordenador perque se me bloqueja al tractar de editar en la Uiqui i me dona errors, pero aniré fent lo que puga.<br /> <br /> Presenta'ls de totes maneres a artículs destacats i sobre la marcha anirem fent les correccions.<br /> <br /> De totes maneres estaria molt be que per a atres artículs les passares algun corrector abans de editar-los com per eixemple el corrector ortogràfic de la RACV, que està molt be i corrig inclús la accentuació i aixina per lo manco lo més llamatiu quedaria molt millor.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:31, 3 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> .............................<br /> <br /> <br /> Tens raó, el corrector em ficava “alquimia” sense accent pero en el diccionari de la RACV si que porta. Passe a corregir-ho. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:30, 4 maig 2014 (CEST)<br /> ..........................<br /> <br /> Ya està repassat l'artícul de l'Alquímia. Sobre lo que me comentes dels artículs destacats, mira't esta página de la Uiqui, que açí t'ho explica http://www.uiquipedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats Salutacions. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:21, 4 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> == Artículs destacats ==<br /> <br /> Ya he votat al de l'alquímia. Esta vesprada a vore si puc mirar els atres per si hi ha algo que corregir i després els vote. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:28, 5 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> == Gran treball ==<br /> <br /> Anava a posar els documents normatius i me trobe en que ya ho has fet tu hahaha Res, sols donar-te l'enhorabona pel teu gran treball, has agarrat un ritme de treball que ya m'agradaria a mi. Un abraç ;) --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 16:31, 5 maig 2014 (CEST)<br /> : Sí, acabe de llegir-ho en VF, tu tranquil i a lo que pugues, yo ara vaig a pegar-li una ullada a lo de Idioma Valencià. --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 16:36, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Chabi&diff=68683 2014-05-05T14:31:07Z

<p>Llunablava: Nova secció: /* Gran treball */</p> <hr /> <div>{{Benvingut}}<br /> <br /> NO soy catalán, soy soriano. La verdad es que no domino el valenciano y por eso puede que lo mezcle con el catalán, el cual tampoco es que domine mucho. Me gustaría ayudar a esta wikipedia, pues se encuentra en la misma situación que la wikia murciana, rechazada porque un puñado quiere que se piense A. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 19:51, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> Entonces hablas castellano?? Eres catalan?? Porque eso de parlo es catalan[[Especial:Contributions/81.203.165.225|81.203.165.225]] 19:48, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> Me parece muy bien que quieras ayudarnos, para traducir usa el traductor que te he pasado, lo que no pongas bien, pues nosotros lo corregiremos.<br /> <br /> Si hay una plantilla de pueblos, mira en totes les categories, y ahi en pobles de la comunitat valenciana, pinchas en cualquier pueblo le das a editar y te saldra la plantilla. <br /> <br /> Si no te aclaras no tienes mas que decirlo.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:08, 18 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Artículos esbozo ==<br /> <br /> Por favor, añade a los artículos que sean un esbozo la plantilla &lt;nowiki&gt;{{esbos}}&lt;/nowiki&gt;, para ayudar a otros uiquipedistas a saber que ese artículo debe ser ampliado. --[[Usuari:Admin|Admin]] 13:59, 19 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Biblia en valencià ==<br /> <br /> No heu se suponc que si que hi haura una. Entra en www.valenciafreedom.com i pregunta per alli. Per cert, la paraula &quot;amb&quot; es catalana en valencià es &quot;ab&quot; o &quot;en&quot;.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:10, 28 dec 2008 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla Països ==<br /> <br /> Si, no quería hacerlo así, creo que ha tenido algun problema técnico, es la primera que hago, si puedes cambiarlo, muchas grácias. Por cierto, es &quot;Yo no parle valencià&quot;, no &quot;Yo no parlo valencià&quot; :P<br /> <br /> Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:18, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traduccion articulo ==<br /> <br /> Hola<br /> En cuanto pueda te traduzco yo mismo el articulo ese que quieres. [[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:39, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traduccion ==<br /> <br /> == Traducción ==<br /> <br /> Por su puesto que si :)<br /> <br /> <br /> Wycliffe Bible Translators es una organisacio sense anim de lucre dedicà a traduir la Biblia a tota llengua viva en el mon, especialment per a cultures en una chicoteta infulencia cristiana. Wycliffe fon fundà en l'any 1942 per William Cameron Townsend. Actualment hi han rames en 50 països. L'organisacio porta el nom de John Wycliffe, la primera persona en iniciar una traduccio de tota la Biblia al angles mig.<br /> <br /> Filosofia i Metots<br /> Wycliffe basa la seua filosofia en el portestantisme de Townsend que comtempla l'expansio intercultural i multillingüistica del cristianisme com manament diví. Este tipo de protestantisme s'adheris al principi de sola scriptura i te la Biblia com la infalible paraula de Dèu.<br /> <br /> En una misio de Wycliffe, els alts treballaors de Wycliffe demanen permis al govern de la zona per a operar. Despres de que l'organisacio haja recivit permis per a operar, varis equips investiguen la poblacio llingüistica de la zona. Basantse en estes senyes, els equips son enviats a cada grup llingüistic.<br /> <br /> El equip se presenta al grup, normalment en l¡ajuda de traductors billingües com comerciants o guies. El equip viu en el lloc, e intenta parlar la llengua.<br /> <br /> Quan s'enté la fonologia, el equip selecciona un sistema d'escritura similar als idiomes d'us comercial propans. En algun moment, el equip comença a traduir chicotetes porcions de la Biblia a la llengua nativa. La traduccio es examinà i corregida per parlants natius, aixina com per gramatiques i per lexicons. Una volta que la Biblia està traduida, s'organisen les impresions a sovint a traves de la Societat de Biblies Unides. La duracio de tot el proces varia segon la porcio que se traduix de la Biblia; pot tardar hasda uns vint anys.<br /> <br /> Organisacio<br /> El SIL Internacional, originalment el Summer Institute of Linguistics, començà com una chicoteta sesio de entreteniment estival per els misioners en Arkansas en 1934. Es una organisacio asocià a la Wycliffe Bible Translators.<br /> <br /> Atra organisacio asocià i subsidiaria del SIL International, JAARS, originalment la Jugnle Aviation And Radio Service, proporciona transoprt i servicis tecnics per a misioners i treballaors de desenroll asociats.<br /> <br /> Wycliffe Associates es una organisaciovoluntaria que existix per a recolzar a la Wycliffe Bible Translators. La relacio de Wycliffe Associates en la organisacio principal Wycliffe varia segon els països a on opere. Wycliffe Associates USA i Wycliffe Asociates UK son organisacions separaes de Wycliffe USA en Orlando, Florida i Wycliffe UK en High Wycombe.<br /> <br /> La Seed Company es una subsidiaria de Wycliffe USA que proporciana recolzament als traductors locals.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:43, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> Jajaja, de nada, pero no me solicites ahora mismo otra traducción que estoy haciendo una plantilla :P<br /> <br /> == Necesito ayuda ==<br /> <br /> Hola, mira he hecho una plantilla para los juegos olímpicos de verano, lo he hecho copiandolo y traduciendolo del castellano, te dejo aquí la página para que hagas algo a ver si sabes porque nose que error he cometido. http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Medaller_Olimpic_Estiu --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:20, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Valenciafreedom ==<br /> <br /> Si soy el mismo que esta en valenciafreedom. ¿¿Porque lo dices??[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 22:13, 18 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Varios==<br /> <br /> Pues nada poco a poco traduciré.<br /> <br /> Oye podías poner mejor estos enlaces .[http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf ortografía RACV] [http://www.racv.es/racv_accents.htm L'accent] [http://www.racv.es/racv_accents-diacritics.htm L'accent diacritic] [http://www.racv.es/racv_vocals.htm Vocals obertes i tancades] Más que nada que son las oficiales de la Real Academia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:20, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> :En tu pagina de usuario tienes la gramática, pero igual sería mejor el enlace de la RACv, pero vamos, que da igual, son las mismas.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:34, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Política de les pàgines d'usuari ==<br /> <br /> Aunque que aún no tenemos unas normas sobre las páginas de usuario, te aviso de que debes evitar que el contenido más sustancial incluido en la página no esté relacionado con Uiquipèdia. Uiquipèdia no es un servicio de hospedaje general de páginas, de manera que tu página de usuario, si bien su mantenimiento es de tu responsabilidad, no te pertenece. Tu página debe ser sobre ti como uiquipedista. Próximamente si no realiza cambio alguno atendiendo a las recomendaciones citadas, su página de usuario será borrada. --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:38, 23 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == [http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma Plantilla:Ficha d'idioma] ==<br /> <br /> Chavi necesito tu ayuda, he hecho una Plantilla para poner fichas de idiomas y parece que no ha salido como me espereba, así que te dejo aqui la plantilla en valenciano y la versión en castellano para ver si me pudes ayudar.<br /> <br /> http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma (Valenciano)<br /> http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Ficha_de_idioma (Castellano)<br /> Si consigues solucionarlo dime como lo has hecho y que problema habia para así aprender de mis errores. Gracias --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:27, 14 febr 2009 (UTC)<br /> <br /> == Artículos muy pequeños ==<br /> <br /> A los artículos que sean muy pequeños y no se tenga previsto ampliar, no tiene sentido ponerles la plantilla &lt;nowiki&gt;{{esbòs}}&lt;/nowiki&gt;--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 21:29, 19 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Plantilla Artícul destacat ==<br /> <br /> Ya he creado la plantilla, si no te funcionaba es porque no funcionaba el imagemap, tienes que utilizar la plantilla: &lt;nowiki&gt;{{linkimage|image=Destacat.png|ample=14px||enllaç=Proyecte:Artículs destacats|Artícul destacat}}&lt;/nowiki&gt; [[Usuari:RoX|RoX]] 17:41, 22 març 2009 (UTC)<br /> :Ya está traducida [[Usuari:RoX|RoX]] 17:46, 22 març 2009 (UTC)<br /> ::Si, lo he hecho yo, es un SVG por lo que lo puedes editar tu también con inkscape, el error que sale es un error de conversión a PNG, le diré a admin a ver si sabe porque pasa. Cuando tenga tiempo lo corregiré. No sabía si añadir el murciano y el andaluz ¿tu que piensas?[[Usuari:RoX|RoX]] 18:13, 22 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Uiquipedia:articuls destacats (o lo que sea) ==<br /> <br /> Ponme en mi pagina de discusión el link queu tendría que modificar i espero que no sea my dificil de colocar elementos i tal porque me puse a elaborar el de los 5 pilares de wikipedia y bah... me ha salido como el culo, todavia me quedan 3 pilares... --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:56, 24 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Aci ho tens. ==<br /> <br /> Esta pàgina conté una llista d'artículs que la comuntiat de Uiquipèdia ha identificat com artículs d'una exclent calitat. ¡Evidentment esta llista conté soles una chicoteta mostra dels X artículs de uiquipèdia!<br /> <br /> Si trobes un artícul extraordinari en Uiquipèdia que complixca en els criteris de calitat, afegix-ho com a candidat a destacat en la pàgina de candidats, a on es sometrà a votació i es revisarà el seu estil, integritat, precisió i neutralitat.<br /> <br /> Les Uiquipèdies en atres idiomes també tenen artículs destacats que poden servir per a enriqueir o millorar els nostres pròpis artículs. La existència de un artícul destacat en atre idioma s'indica en una chicoteta estrela () en la columna d'atresidiomes de cada artícul.<br /> <br /> En este moment contem en X artículs destacats d'un total de X artículs en Uiquipèdia.<br /> <br /> Gracias por todo lo que estás haciendo, esta wikipedia necesita cosas tan necesarias como los 5 pilares de la wikipedia o portales y estamos muy agradecidos de que nos ayudes con ello mientras los demás hacemos los artículos ;).<br /> Porcierto, ¿me puedes encontrar la plantilla de lenguas? Esque sería necesario hacer una modificación, osea que hay que cambiar un texto nada más. Gracias! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:50, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Me referia a la ficha en valenciano :l --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:07, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> ¡RES! Sigues sin empanarte jajajajaja. Me refería a la ficha de idiomas (la que pone el número de hablantes de tal idioma, quien la regula, donde se habla...) que se suele poner en los artículos de idiomas... Por ejemplo [[Idioma alemà|aquí]] verás una tabla verde que es la tabla de idiomas que tenemos en la wikipedia en valenciano. Esa es la que quiero que me busques el sitio porque necesito modificar un error que tiene. ¿Ahora? :P --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:17, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Yo casi no utilizo el msn i no suelo aceptar a qualquiera (no te lo tomes a mal, necfesito mucha confianza jaja). No digo eso digo, que si puedes encontrar lo de Proyecte:Infobox llengues o algo así teine que ser, osease, la tabla esa verde (el color me la suda) PERO EN VALENCIANO, la tabla de la Uiquipèdia,c omo la que aparece en el link que te dejé, la de aqui de la Uiquipèdia no de la Wikipedia! Jajajaja! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:38, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Més traduccions ==<br /> <br /> *Uiquipèdia:Qué és un artícul destacat.<br /> *Uiquipèdia:Candidats a artículs destacats<br /> *Esta estrela simbolisa els artículs destacats de Uiquipèdia<br /> *Uiquipèdia:Imàgens destacades<br /> *Ferramentes dels artículs destacats.<br /> *Criteris d'evaluació.<br /> *Cadidats a artículs destacats.<br /> *Destacats per a la Portada<br /> *Travessa. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:12, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Atra traducció ==<br /> <br /> Una travessa és un tipo especialisat de pàgina de redirecció, que pot usar-se per a accedir ràpida i directament a una pàgina del proyecte o una de ses seccions.l La llista de travesses disponibles pot trobar-se en:<br /> <br /> WP:WP = Uiquipedia:Llista de travesses<br /> <br /> Us les travelles poden ser ingresats directament en la caixa de búsqueuda de Uiquipèida, utilisats com enllaços interns dins de qualsevol artícul, o be formar part d'una direcció web (URL), reemplaçant al nom real de la pàgina.<br /> <br /> Per eixemple &lt;&lt;A:MAP&gt;&gt; és la travessa dela pàgina &lt;&lt;Ajuda:Mapa d'orientació al uiquipediste&gt;&gt;. Podem llavors usar el enllaç A:MAP en un artícul o comentari al referir-mos ad ella, o també escriure la direcció http://www.uiquipedia.org/wiki/A:MAP en la barra de direccions del navegador, per a accedir a eixa ajuda.<br /> <br /> Travesses Ans de crear una nova travessa tin en conte estes convencions:<br /> <br /> Soles s'utilisaran travesse per als espais de noms dels quals les seues abreviatures se llisten a cotinuació: Sigla Usada per a A ajuda CAT Categoria P Portal PR Uiquiproyecte WP Uiquipèdia<br /> <br /> PEr a facilitar la seua memorisació, les travesses soles contindran lletres mayúscules. Es recomana encarecidament no crear travesses de més de cinc lletres (apart de les del espai de noms), puix una travessa llarga diexa de ser travessa.<br /> <br /> Vore també Uiquipedia:Llista de travesses, llista de travesses existents. Ajuda:Travesses de teclat, com recòrrer Uiquipèdia sense usar el ratolí.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:47, 25 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traducció ==<br /> <br /> ''Aqui te dejo la traducción del texto que me has dejado. Saludos Chavi!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)''<br /> <br /> En el fi d'oferir als nous usuaris de Uiquipèdia una adaptació agradable als usos i costums d'esta enciclopèdia colaborativa, s'inicia este proyecte a partir d'esta discussió. Per ad aço, un grup d'usuaris veterans voluntaris s'oferixen a fer de tutors d'aquells usuaris novells que desigen una guia personalisada per este micro-univers que es Uiquipèdia. Els tutors de Uiquipèdia resoldran dubtes, propondran alternatives de treball o sugeriran en cada moment l'actuació mes en consonància en les polítiques de Uiquipèdia segons el seu criteri. La guia del tutor de Uiquipèdia no es de compliment obligatori, sino únicament orientativa. Ningú està obligat a ser tutor de Uiquipèdia, aixina com tampoc ningú està obligat a tindre un tutor o a obeir les seues recomanacions. La participació en este proyecte i l'eixida del mateix son totalment voluntàries.<br /> <br /> --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)<br /> <br /> == Traducció ==<br /> <br /> Encara que Uiquipèdia és una enciclopèdia, és una enciclopèdia relativament peculiar. Per les característiques de la edició comunitària d'artículs, la constant evolució del material, la diversitat de temes i l'ausència d'un pla prefixat de treball, conta en molts traços que no estan presents en les enciclopèdies corrents.<br /> <br /> Allò, junt a la varietat històrica de contenguts que s'han publicat baix el nom de &lt;&lt;enciclopèdia&gt;&gt;, fa a voltes difícil determinar exàctament quín material és adequat per ad ella; en tot i això, existixen certes regles clares sobre de quín material no és apropiat en Uiquipèdia.<br /> <br /> 1. Lo que Uiquipèdia no és 1.1 Uiquipèdia no és una enciclopèdia de paper 1.2 Uiquipèdia no és un diccionari 1.3 Uiquipèdia no és un editor de pensaments originals 1.4 Uiquipèdia no és una tribuna d'opinió 1.5 Uiquipèdia no és un almagasén d'enllaços, imàgens o archius 1.6 Uiquipèdia no és un alojament de pàgines web, blogs o una ret social 1.7 Uiquipèdia no é suna colecció d'informació sense criteri 1.8 Uiquipèdia no és una bola de cristal 2.2 Uiquipèdia no és un experiment d'anarquia 2.3 Uiquipèdia no és un experiment de democràcia 2.4 Uiquipèdia no és una burocràcia 3 Notes 4 Polítiques relacionades 5 Ensalls sobre esta política o sobre temes relacionats 6 Vore també --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:46, 27 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Intentaré traducirte las cosas... Quet ios son pateticos, han dmeostrado que la wikipedia SI SE CONOCE.. Lo que pasa esque se conoce basicamente dentro del valencianisme, y la gente del valencianisme actua, los quee stamos aqui es porque tenemos mucho tiempo para aburrirnos, o por alguna razón no podemos actuar en el valencianisme (como yo)... Aaii... Pero estamos actuando muy bien, y gracias por tu ayuda técnica mientras los demas hacemos artículos ;).<br /> <br /> Mientras la Viquipedia tiene publicidad de colegios, de la generalitat, de estar en el listado oficial de wikipedias, nosotros no recivimos apoyo de ningún lado, simplemente del valencianismo, que te cosas más importantes que hacer.<br /> Traducirétus artículos, cuando termine el que estoy haciendo ahora. ¡Saludos! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:16, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Imagens ==<br /> <br /> Ya la tens pujada i incorporada. A voltes tarda prou en pujar les imagens, o dona error. A mi m'ha entrat a la quarta intentona. No se exactament perque passa perque porte també poc de temps aci; imagine que seran coses del servidor. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 22:21, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> Hola! He mirat l'artícul, i en principi està tot be. Únicament me crida l'atenció que &quot;Sòria&quot; estiga en valencià, pero els noms de les comarques i dels pobles no. No sé quina política seguix la uiquipèdia en eixe sentit. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:07, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> Bona nit! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:23, 28 març 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> == traducció ==<br /> <br /> L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en Ciutat del Vaticà, enclavada a la seua vegada en la ciutat de Roma. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del món [cita requerida]. Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians.<br /> <br /> El luteranisme és un moviment religiós cristià protestant (protestar contra lo que consideraven erròneu en lo que estava establit) fundat institucionalment pel monge alemany Martín Lutero (1483-1546).<br /> <br /> L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda també com a Iglésia Mormona, o com a Iglésia SUD (LDS, per les seues sigles en Anglés, Latter-Day Saints), és la denominació més gran i reconeguda del moviment dels Sants dels Últims Dies.<br /> <br /> --[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:05, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> <br /> L'Iglésia fon organisada com a congregació religiosa en Palmyra, estat de Nova York, EE. UU., per José Smith el 6 d'abril de 1830, professant seguir les ensenyances de Jesucrist,[1] mes no es consideren part de les tradicions catòliques, Ortodoxes, o protestants, sino una restauració del &quot;cristianisme primitiu&quot;, després que este apostatara prop de la mort de Sant Pere i els atres apòstols, segons els seus seguidors. <br /> Té com a texts sagrats la Bíblia, el Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i La Perla de Gran Preu. <br /> <br /> --[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:40, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> == La traducció ==<br /> <br /> Ay Chiquet! Que me tens fregit! jajaja Per cert, una maravilla tu mensaje principal :)<br /> <br /> <br /> El Llibre de Mormó és u dels quatre libres sagrats aceptats per la Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, la Comunitat de Crist i atres branques del moviment dels Sants dels Últims Dies (comúnment dit el mormonisme). El llibre mateixa diu ser una traducció dels escrits d'hòmens sants de l'antiga Amèrica escrit en una manera similar a la Bíblia. Pren el seu nom u dels últims dels profetes que, d'acort al llibre, escrigueren en ell, Mormó, qui al voltant de 390 A. D. hauria resumit en un compendi varis escrits i archius donant alcanç a 2500 anys d'història.<br /> <br /> Divisons del Llibre de Mormó:<br /> <br /> *Primer Llibre de NEfi<br /> *Segón Llibre de Nefi<br /> *Llibre de Jacob<br /> *Llibre de Enós<br /> *Llibre de Jarom<br /> *Llibre de Omni<br /> *Paraules de Mormó<br /> *Llibre de Mosíah<br /> *Llibre de Alma<br /> *Llibre de Helemà<br /> *Tercer Llibre de Nefi<br /> *Quart Llibre de Nefi<br /> *Llibre de Mormó<br /> *Llibre d'Éter<br /> *Llibre de Moroni.<br /> *encamientAle, ahi lo tienes. Ahora te voy a pedir yo un favor. Intenta encontrarme un traductor ´del asturiano, que tengo un texto de la academia de la llingua asturiana que necesito traducir para aquí la wikipedia.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:10, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Solo son unas palabras que no he conseguido traducir por mi mismo: <br /> *muérganu<br /> *nueso (Creo que es nuestro pero no estoy seguro)<br /> *encamienta<br /> *llendes <br /> *sen --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Ultima cosa: ''seya''--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:29, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> <br /> Tiene queu ser otra cosa ya que la palabra &quot;Seya&quot; con ese significado no encaja en el texto. ¿No hay otro significado?--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:33, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> Compilacion hecha por Moroni Placas Menores de Nefi Placas Meyores de Nefi Adiciones hechas por Moroni<br /> <br /> Complicació feta per Moroni Placas Menores (Si quieres valencianizarlo sería Moroni Plaques Menors) de Nefi Placas Meyores (Nefi Plaques Meyors) de Nefi Adiciones (Adifcions) fetes per Moroni. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:47, 15 abr 2009 (UTC)<br /> <br /> ==Hola==<br /> Creo que no soy el más adecuado, yo no suelo seguir las normas de la RACV. Mejor Rox, Valencian, ...<br /> <br /> == Mapa murciano ==<br /> <br /> ¿Conoces algun mapa que represente la extensión del murciano? Gracias--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:57, 24 juny 2009 (UTC)<br /> <br /> == Artículo destacado ==<br /> <br /> Lo miran los administradores y si les interesa lo ponen como artículo destacado, dos artículos míos son destacados, el de [[Cultura Valenciana]] y el de [[Imperi Romà]], el del Imperio romano lo propuse yo a un administrador, en cambio el de Cultura valenciana no lo propuse pero lo cogieron. Propón el artículo que consideres a alguno de los administradores (como Valencian por ejemplo) y lo mirarán. Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:04, 17 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> <br /> == Tu articulo ya consta como destacado ==<br /> ¡Hola Chabi!: Muchas gracias por colaborar en Uiquipèdia en valenciano, sobretodo no siendo valenciano-parlante, aun tiene mucho mas merito. Tu articulo sobre l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] esta muy bien y es muy completo y elaborado y ya esta incluido en la lista de articulos destacados de Uiquipedia. No obstante, ha de mejorar su ortografia (hay algunos giros o palabras en catalan por ejemplo y algunos breves pasajes que aun estan en castellano) y le he puesto la etiqueta habitual para estos casos. Esto no le afecta para nada, pues no perdera nunca la categoria de articulo destacado por este hecho puntual. Simplemente no podra ser candidato a aparecer en la portada hasta que no este la ortografia bien. No te preocupes, porque por ejemplo con el articulo [[Alemanya]] pasó lo mismo. El articulo estaba muy bien y era muy completo pero presentaba problemas de ortografia. Despues de unos meses, cuando unos y otros le &quot;metimos mano&quot;, ya quedó listo y poco despues se metio como destacado en la portada. Cuando tenga un rato revisare poco a poco la ortografia de tu articulo, ¿vale?. <br /> <br /> Puedes ver tu articulo incluido en la relación de articulos destacados aqui: [[:Categoria:Uiquipèdia:Artículs destacats|Artículs destacats]]. Muchas gracias por tu buen trabajo y esfuerzo en la Uiquipèdia en valenciano. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:59, 27 gin 2010 (UTC)<br /> <br /> :¡Hola Chavi!. No te preocupes, le pegare un repaso a la ortografia de tu articulo cuando tenga un rato para ponerme a fondo. Muchas gracias a ti por colaborar en la [[Uiquipèdia (Castellano)|Uiquipèdia en valenciano]]. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:12, 1 febr 2010 (UTC)<br /> <br /> == Reunió uiquipedistes ==<br /> <br /> Hola,<br /> <br /> Volem fer una reunió de uiquipedistes per a organisar-mos, intercanviar idees, propostes, ajudes... i fer d'este proyecte un proyecte més gran encara si cap. Lo primer que teniu que fer és dir si estarieu disposts a vindre. Dia i lloc encara estan per confirmar. El dia lo decidirem entre els que hagen dit que vindrien (presumiblement serà un dissabte de mati o de vesprada) i el lloc serà el que mos cedixca alguna associació. Per ara vos demanem que contesteu ad este correu confirmant si vindrieu o no per a començar a organisar-lo.<br /> <br /> Moltes gràcies i un abraç.<br /> <br /> (T'ho deixe ací perque en tu no m'ix l'opció de manar un correu electrònic) ;)<br /> <br /> == Ara eres administrador ==<br /> <br /> ¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Tant en la secció dels [[Uiquipèdia:Administradors|administradors]] com en la [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament. <br /> <br /> Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:<br /> <br /> *Complir i fer complir les [[Uiquipèdia:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]<br /> *Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.<br /> *Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.<br /> *Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.<br /> *Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.<br /> *Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.<br /> <br /> Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:<br /> *[[Uiquipèdia:Guia per a administradors]]<br /> *[[Uiquipèdia:Administradors]]<br /> *[[Uiquipèdia:Burócrates|Burócrates]]<br /> *[[Uiquipèdia:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]<br /> *[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]<br /> <br /> ¡Gracies pel teu treball aci i avant!. Un abraç --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 16:45, 12 juny 2013 (CEST)<br /> --------------<br /> ¡ Enhorabona pel teu nou nombrament ! --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:37, 12 juny 2013 (CEST)<br /> --------------<br /> ¡Enhorabona! Recorda que ara disponem d'un traductor automàtic al valencià: http://traductor.softwarevalencia.com<br /> La majoria de vegades és convenient traduir des del castellà en este traductor passant el corrector que passar-li el corrector a un text en català. Un abraç. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:38, 12 juny 2013 (CEST)<br /> <br /> == Pantilles Paisos ==<br /> <br /> Si, no te preocupes. Yo ficare les plantilles del països. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:24, 30 jul 2013 (CEST)<br /> <br /> == Creences/Crèencies en artícul: Religió ==<br /> <br /> Chabi, vaig modificar-te la paraula &quot;creences&quot; per &quot;creencies&quot; per que segons el Dicionari General de la Llengua Valenciana de Voro Lopez Verdejo de la RACV, en la pàgina 734 del 1º tomo fica: Creència, -ies per al plural, admitint el terme creença com a més antic, pero no aparereix el terme creences que tens ficat.<br /> <br /> T'ho comente per si vols repasar-ho a vEnllaç extern (recordar prefix http://)ore si també és correcte el terme que has ficat, encara que yo no l'he trobat.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:06, 1 ag 2013 (CEST)<br /> ....................<br /> <br /> O.K. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:01, 8 ag 2013 (CEST)<br /> ----------------------------------------------------------<br /> Hi ha un artícul en el nom de Amèrica del Sur y un atre nou que has ficat en el nom de Amèrica de Sur. Un saludet. Jose2<br /> <br /> == Plantilla Comunitat Valenciana ==<br /> <br /> Arreglada la plantilla, el problema era este: http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Plantilla:Ficha_d%27entitat_subnacional/estil&amp;curid=10192&amp;diff=66230&amp;oldid=65718 --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:45, 11 nov 2013 (CET)<br /> <br /> == Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==<br /> <br /> <br /> Tienes mucha razón, el problema es que la gente, la mayoria, pasan de este tema y somos muy poquitos los que escribimos en la Uiqui.<br /> <br /> De vez en cuando alguno de los antiguos se deja caer y modifica plantillas o articulos y alguna vez aparece alguien nuevo o alguno de Valenciafreedom y durante unos dias escribe algunos articulos, pero son poquitos.<br /> <br /> De todas formas toda piedra hace pared y está muy bien que de vez en cuando alguien se pase y escriba algo, yo lo recuerdo alguna vez en Valenciafreedom y lo pongo también por el facebook para que más gent lo vaya viendo.<br /> <br /> La verdad es que la Uquipedia es de las pocas cosas valencianas, no contaminadas que nos quedan y seria una lastima que se perdiese o se parase todo este trabajo. <br /> <br /> No te desanimes y sigue colaborando en la medida de tus posibilidades que de vez en cuando aparece alguien como tu, con muchas de trabajar por y para el valenciano y hace una labor enorme como la tuya.<br /> <br /> Quizas la gente se conciencie más de lo importante que es la Uiquipedia para la lengua valenciana y se animen a colaborar, yo por mi parte, desde luego pienso seguir colaborando todo lo que pueda, porque como tu, también creo que vale la pena.<br /> <br /> Un cordial saludo <br /> Jose2<br /> <br /> == Museus Valencians i Museus de la Comunitat Valenciana ==<br /> <br /> <br /> ¿ Podries fusionar estes dos categories ? Hi habia la de Museus Valencians, referint-se a la Comunitat Valenciana i has creat com a nova la de Museus de la Comunitat Valenciana. Yo he intentar fusionar-les pero no he pogut.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:50, 21 abr 2014 (CEST)<br /> <br /> <br /> ----<br /> O.K. Gràcies a tu.<br /> <br /> == MediaWiki:Common.css ==<br /> <br /> Per favor, no borres els estils de Commons.css perque moltes infobox els utilisen. Gràcies --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 21:29, 24 abr 2014 (CEST)<br /> <br /> == Alquimia ==<br /> <br /> <br /> Hola, si ahir vaig pegar-li una ulladeta als artículs i vaig vore que havien moltes paraules del tipo de: amb, sota, aquest, es a dir, xiquet....... i vaig corregir alguna coseta, passant-los a: en, baix, este, es dir, chiquet.......<br /> <br /> Yo aniré corregint-los pero tinc problemes estos dies en l'ordenador perque se me bloqueja al tractar de editar en la Uiqui i me dona errors, pero aniré fent lo que puga.<br /> <br /> Presenta'ls de totes maneres a artículs destacats i sobre la marcha anirem fent les correccions.<br /> <br /> De totes maneres estaria molt be que per a atres artículs les passares algun corrector abans de editar-los com per eixemple el corrector ortogràfic de la RACV, que està molt be i corrig inclús la accentuació i aixina per lo manco lo més llamatiu quedaria molt millor.<br /> <br /> Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:31, 3 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> .............................<br /> <br /> <br /> Tens raó, el corrector em ficava “alquimia” sense accent pero en el diccionari de la RACV si que porta. Passe a corregir-ho. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:30, 4 maig 2014 (CEST)<br /> ..........................<br /> <br /> Ya està repassat l'artícul de l'Alquímia. Sobre lo que me comentes dels artículs destacats, mira't esta página de la Uiqui, que açí t'ho explica http://www.uiquipedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats Salutacions. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:21, 4 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> == Artículs destacats ==<br /> <br /> Ya he votat al de l'alquímia. Esta vesprada a vore si puc mirar els atres per si hi ha algo que corregir i després els vote. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:28, 5 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> == Gran treball ==<br /> <br /> Anava a posar els documents normatius i me trobe en que ya ho has fet tu hahaha Res, sols donar-te l'enhorabona pel teu gran treball, has agarrat un ritme de treball que ya m'agradaria a mi. Un abraç ;) --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 16:31, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Art%C3%ADculs_destacats&diff=68649 2014-05-05T11:48:27Z

<p>Llunablava: /* Alquímia */</p> <hr /> <div>{| style=&quot;clear:both;&quot;<br /> {|<br /> | width=&quot;60%&quot; style=&quot;padding:1em 1em 1em 1em; border:1px solid #dfdfdf; background-color:#FFFAF0&quot; valign=&quot;top&quot;|<br /> &lt;span style=&quot;font-size:16pt&quot;&gt;Artículs destacats en Uiquipèdia&lt;/span&gt;<br /> [[Image:Destacat.png|left|50px|Esta estrela simbolisa els artículs destacats en Uiquipèdia.]]<br /> <br /> Esta pàgina conté una llista d'artículs que la comunitat de [[Uiquipèdia]] ha identificat com a artículs d'una excelent calitat. ¡Evidentment esta llista conté només una chicoteta mostra dels {{NUMBEROFARTICLES}} artículs de Uiquipèdia! <br /> <br /> Si trobes un artícul extraordinari en Uiquipèdia que complixca en els [[Uiquipèdia:Qué és un artícul destacat|criteris de calitat]], afig-lo com a candidat a destacat en la Portada, afegint la Categoria ''&quot;Uiquipèdia:Artículs destacats&quot;'' al final de l'artícul. Si es necessari, es sometrà a votació i es revisarà el seu estil, integritat, precisió i neutralitat. <br /> <br /> L'existència d'un artícul destacat en Uiquipèdia s'indica en una [[:Image:Destacat.png|chicoteta estrela]] ([[Image:Destacat.png|15px]]) en el cantó superior esquerre de l'artícul en concret. Les [[wiki]]s en atres idiomes també tenen artículs destacats que poden servir per a enriquir o millorar els nostres propis artículs. <br /> <br /> En este moment contem en '''37''' artículs destacats d'un total de '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' artículs en Uiquipèdia. <br /> <br /> Açò significa que aproximadament '''6''' de&lt;!--mantindre en un múltiple de 10, sempre redonejant per avall--&gt; cada '''1.000''' artículs està llistat ací.<br /> <br /> | valign=&quot;top&quot; style=&quot;padding:1em; border:1px solid #dfdfdf; background-color:#FFFAF0&quot; |<br /> {{travesses|WP:AD}}<br /> <br /> '''Contingut destacat:'''<br /> *[[:Categoria:Uiquipèdia:Artículs destacats|Artículs destacats]]<br /> *[[Uiquipèdia:Imàgens destacades|Imàgens destacades]]<br /> *[[Plantilla:Portada:Image_destacada|Image destacada en Portada]]<br /> '''Ferramentes dels artículs destacats:'''<br /> *[[Uiquipèdia:Qué és un artícul destacat|Criteris d'evaluació]]<br /> *[[Plantilla:Portada:Destacat|Artícul destacat en Portada]]<br /> |}<br /> |-<br /> | style=&quot;padding:1em 1em 1em 1em; border:1px solid #dfdfdf; background-color:#FAF0E6&quot; valign=&quot;top&quot;|<br /> &lt;span style=&quot;font-size:16pt&quot;&gt;Artícul destacat actualment en la portada&lt;/span&gt;<br /> <br /> {{Destacat portada}}<br /> |}<br /> <br /> == Propostes per a artículs destacats ==<br /> === [[Alquímia]] ===<br /> Artícul molt complet. <br /> * {{A favor}} --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:33, 4 maig 2014 (CEST)<br /> * {{A favor}} --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:42, 4 maig 2014 (CEST)<br /> * {{A favor}} --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 13:48, 5 maig 2014 (CEST)<br /> * {{En contra}}<br /> <br /> === [[Física]] ===<br /> Artícul molt complet. <br /> * {{A favor}} --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:33, 4 maig 2014 (CEST)<br /> * {{En contra}}<br /> <br /> === [[Química analítica]] ===<br /> Artícul molt complet. <br /> * {{A favor}} --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:33, 4 maig 2014 (CEST)<br /> * {{En contra}}<br /> <br /> __NOTOC__<br /> [[Categoria:Uiquipèdia:Artículs destacats|*]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_valenci%C3%A0&diff=68648 2014-05-05T11:45:42Z

<p>Llunablava: /* Organisació */</p> <hr /> <div>Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&amp;req=listarticles&amp;secid=22]<br /> <br /> ----<br /> <br /> Est artícul, com atres relatius als típis temes conflictius de la Batalla de Valéncia, mostra encara una greu falta d'objectivitat. En les circumstàncies actuals (en la AVL oficial, etc.) calificar el valencià taxativament de llengua és partidista. Faig la següent proposta:<br /> <br /> Tenint en conte que els territoris que parlen llengües romàniques formen un contínuum dialectal i que segons la llingüítica actual allò que considerem &quot;llengües&quot; romàniques són en realitat grups de varietats romàniques agrupades baix un mateix model de llengua estàndart per raons extrallingüístiques, crec que l'única cosa realment objectiva (i en la que tot lo món estaria d'acort) seria calificar al valencià de &quot;grup de varietats romàniques&quot; i després aclarir que alguns volen que eixes varietats siguen considerades una llengua independent i altres no. Al parlar de català es pot fer el mateix: dir que és un grup de varietats romàniques que alguns consideren llengua independent i altres un dialecte de l'occità. Açò mateix passa en el gascó, el gallec, l'asturià, etc.<br /> <br /> --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:35, 31 dec 2008 (UTC)<br /> :El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: '''Política''': Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, '''geogràfica''': Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. '''Històrica''': L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot després que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. '''Lliterària''': A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura medieval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els segles XIV i XV. '''Social''': La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, '''llingüística''': Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:20, 1 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> ----<br /> RoX, yo també soc de l'opinió que el valencià pot funcionar perfectamet com a llengua utònoma. No obstant, per a que una enciclopèdia puga afirmar taxativament que el valencià és una llengua (com ho és el noruec, l'eslovac, o el croata -en l'actualitat-) caldria que hi haguera un consens al respecte entre els seus parlants. Per desgràcia no hi ha un consens social al respecte en l'actualitat. Les Corts Valencianes (i la seua AVLL), els intelectuals i el sistema educatiu preferixen una cosa, i el poble pla en general una atra. En este circumstàncies veig més objectiu que la uiquipèdia califique al valencià de &quot;grup de varietats romàniques&quot; (que és lo que realment és, igual que el català, el castellà, el francés, etc.). Que la uiquipèdia estiga escrita en valencià no vol dir que puga ser partidista. Tota enciclopèdia deu tractar de ser neutral, i per tant nosatres hem de ser objectius, i a poder ser més que les atres wikipèdies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:03, 4 gin 2009 (UTC)<br /> :: Ni uiquipèdia ni wikipedia son una plasmació de les lleis ni una sucursal del BOE, ademés, segons la definició de Manuel Alvar una llengua és: &quot;''sistema lingüístico del que se vale una comunidad hablante, y que se caracteriza por estar fuertemente diferenciado, por poseer un alto grado de nivelación, por ser vehículo de una importante tradición literaria y por haberse impuesto a sistemas lingüísticos de su mismo origen''.&quot;. De tal manera que no és incorrecte dir que el valencià és una llengua perque realment ho és.--[[Usuari:RoX|RoX]] 17:59, 4 gin 2009 (UTC)<br /> <br /> == Denominació de l'artícul ==<br /> <br /> ¿quw vos pareix renomenar est artícul a '''Idioma valencià''' per a mantindre l'estil de tots els demés artículs d'idiomes?--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:01, 19 juny 2009 (UTC)<br /> :Ya ho he canviat, si algú té algun inconvenient, que ho comente--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:41, 21 juny 2009 (UTC)<br /> <br /> Com he exposat en el meu comentari a l'articul &quot;idioma català&quot; és una pràctica pintoresca que no és pròpia d'una enciclopèdia, no utiliza ningú en les atres llengües de Wikipedia i desacredita el contingut de l'articul.--[[Usuari:Tarquim|Tarquim]] 13:56, 17 ag 2009 (UTC)<br /> <br /> == Usuari en IP 83.56.136.69 ==<br /> Añado: El Cardenal Tarancón (valenciano, de Burriana), Rafael Lapesa (filólogo, de Valencia ciudad), Tovar (filólogo),los tres miembros de la R.A.E., junto a otros académicos escritores (Cela, Delibes,Buero, etc,)emitieron informe en 1.976 afirmando que el valenciano es una variante dialectal del catalán, sin ningún tipo de duda, y como cualquiera con un mínimo de cultura conoce. Por cierto, Tovar, de orígenes falangistas, no creo que fuera sospechoso de catalanismo. Ni Tarancón tampoco, ¡vamos! Otra cosa son los deseos políticos de algunos. Y ciertos complejos de inferioridad absurdos e inmotivados. Ningún estadounidense ha reivindicado jamás que su idioma sea el &quot;estadounidense&quot;, si no el inglés, y no por ello se siente inferior a cualquier británico. Y hay bastantes más diferencias entre el inglés de Londres y el de Chicago que entre el valenciano-catalán de Burjassot y el de Lleida. Por último: eso de que &quot;la lengua la hace el pueblo&quot; es una idea romántica del XIX, más que otra cosa. No creo que la filología se deba hacer a golpe de referéndums. Sobrarían las academias, las universidades, y los profesores de cualquier lengua. Se empieza escribiendo &quot;Elig&quot; para referirse a Elx porque a alguien &quot;del pueblo&quot; le apetece, otro (ya puestos) escribe Ilig (al fin y al cabo, tan del pueblo como el anterior, y con tanto derecho, pues), y al final alguien dice xxx para referirse a lo mismo, pero nadie sabe de qué habla. ¡Al fin y al cabo, todos somos pueblo!. Afirmaciones tan absurdas como decir que las matemáticas o los embalses &quot;los hace el pueblo&quot;. Un poco de rigor y seriedad, por favor.<br /> <br /> == Usuari IP en 147.83.59.134 ==<br /> Quina mania en que el valencià és una altra llengua, teniu dues paraules diferents del català. Això només ho fan els que es senten espanyols per fotre. Evidentment, feu el que vulgueu.<br /> <br /> :¿Qué sabràs tu de les diferències entre valencià i català? No tenim només dues paraules, sino centenars (per eixemple, totes les d'orige àrap), tampoc utilisem les mateixes lletres (perque el valencià no utilisa la tx, tg i tj basques, sino la ch, g i j). Ademés, està demostrat que el català no és res més que un dialecte de l'antic provençal (aixina se deya en la primera gramàtica catalana del sigle XIX: &quot;esta es una gramática del provenzal&quot;). Me pareix que confons massa coses. Sentir-se espanyol i diferenciar llengües no té res a vore. Hi han molts valencianistes que no se senten espanyols i defenen la llengua valenciana. I no, no es per fotre. Els que foteu sou vosatros, negant-mos la nostra identitat com a poble. La nostra senyera és la Real Senyera Coronada; la nostra llengua, la valenciana. Gràcies a gent com tu cada volta hi han més valencianistes. --[[Usuari:Xavi21992|Xavi21992]] ([[Usuari Discussió:Xavi21992|discussió]]) 16:04, 21 abr 2012 (PDT)<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> '''&quot;Si trobes alguna mostra d'ideologia partidista en alguna de les pàgines especials, per favor denúncia-ho als administradors i ho retiraran lo més ràpit que els siga possible.&quot;'''<br /> <br /> Exemple: a l'entrada de &quot;idioma valencià&quot; s'afirma que <br /> <br /> ...&quot; està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].&quot;<br /> <br /> La font és un artícul del Mundo ( [http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html] ) <br /> -no és una font científica ni acadèmica- i a més, cita unes afirmacions del &quot;presidente de la Diputación de Valencia, Fernando Giner&quot;, tampoc no és una font científica ni acadèmica. I és totalment falsa la seva afirmació (recollit a l'artícul) en el sentit que &quot;el valenciano es Lengua Oficial Europea desde el 28 de febrero de 1994&quot;! No consta als Tractats ni al Reglament núm. 1 de 1957.<br /> <br /> A més, confón el tema de la denominació amb el tema de la identitat de la llengua, definitivament clos amb les declaracions del Consell de Cultura Valenciana i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:<br /> <br /> Consell: «El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.»<br /> <br /> El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del 19 de decembre del 2003, va aprovar una Declaració institucional sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent, ernm què diu: <br /> <br /> «La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una image fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.»<br /> <br /> &quot;la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de l'universitat valenciana de les últimes dècades.&quot;<br /> <br /> Font: Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s’aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià. [http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf]<br /> <br /> '''CONCLUSIÓ: La citada frase s'ha de transformar de dalt a baix!'''<br /> --[[Usuari:Mstrubell|Mstrubell]] ([[Usuari Discussió:Mstrubell|discussió]]) 14:16, 3 jul 2012 (PDT)<br /> <br /> == Organisació ==<br /> <br /> He vist una mica per dalt l'artícul i la veritat és que té moltes falles:<br /> * La secció de lliteratura hauria de estar separada de la d'història.<br /> * La part de la gramàtica és molt curta.<br /> * No entenc com està organisada la bibliografia, en totes les llínies de separació.<br /> * La secció ''dígrafs i pronunciació especial valenciana'' no la comprenc molt be. Hauria d'estar en la secció de fonètica.<br /> * Les seccions d'extensió i dialectes haurien d'estar una seguida de l'atra.<br /> * A més, no n'hi ha cap artícul sobre lliteratura en valencià.<br /> * La secció de gramàtica hauria de fer menció a: l'accentuació, la conjugació verbal, la ortografia (i parlar de les Normes del Puig i les de Castelló, explicant la raó d'existir d'abdós), el pronoms, les diferencies en el &quot;catlencià&quot; i el català i una secció de &quot;falsos amics&quot;.<br /> <br /> Hi ha molt treball per a fer. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 02:03, 4 maig 2014 (CEST)<br /> <br /> Bones propostes, a vore si està vesprada trac temps i li pegue un chicotiu repàs a l'artícul. --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 13:45, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Anex:Bibliografia_del_valenci%C3%A0&diff=68647 2014-05-05T11:36:18Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>¿On penseu que deurien ficar-se els documents normatius com diccionaris, ortografies, etc.? No són llibres de text. ¿Igual deuríem fer una nova categoria que se diga &quot;Documents normatius&quot;? --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 13:35, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Anex:Bibliografia_del_valenci%C3%A0&diff=68646 2014-05-05T11:35:48Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «¿On penseu que deurien ficar-se els documents normatius cóm diccionaris, ortografies, etc.? No són llibres de text. ¿Igual deuríem fer una nova categoria ...».</p> <hr /> <div>¿On penseu que deurien ficar-se els documents normatius cóm diccionaris, ortografies, etc.? No són llibres de text. ¿Igual deuríem fer una nova categoria que se diga &quot;Documents normatius&quot;? --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 13:35, 5 maig 2014 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Bibliografia_del_valenci%C3%A0&diff=68642 2014-05-05T11:14:51Z

<p>Llunablava: /* Revistes */</p> <hr /> <div>Este artícul pretén crear una llista de tota la bibliografia escrita en i sobre el [[valencià]].<br /> <br /> * [http://www.valencian.org/comu/valenciasxxi.pdf Valencià, una llengua del segle XXI]<br /> * [www.valencian.org/comu/unitatfalsa.pdf L'unitat de la llengua: falsetat i mit]<br /> * [www.valencian.org/comu/valcatchimo.pdf ¿Lengua -catalana- y dialecto -valenciano-?]<br /> * [www.valencian.org/comu/provenzal.pdf Occitanismo y Catalanismo: elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano]<br /> * [www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf Canvis ortogràfiquesdels últims 25 anys]<br /> <br /> <br /> <br /> == Llibres ==<br /> * Tse, Lao, Tao Te Ching<br /> * Holmes, Sherlock El gos dels Baskerville<br /> * ¡Desperta, Valencia!, Manuel Soler i Bahilo<br /> * ¡Indigneu-vos!, Stéphane Hessel<br /> === Novela ===<br /> * Lluna en Perigeu<br /> * L'Arrel perduda, Elena Casa i Llàcer<br /> <br /> === Relatos cortos ===<br /> VV.AA. (2009) ''Clams en llibertat''<br /> <br /> === Poesía ===<br /> * Simó Santonja, Vicent Ll. (2013) ''Poemes foragitats''<br /> <br /> === Teatre ===<br /> * Ruis Negre, Antoni Antologia de comèdies teatrals<br /> * Antologia de comèdies teatral, Antoni Ruiz Negre<br /> <br /> === Ensaig ===<br /> * Garcia Moya, Ricardo (2006) Diccionari Historic del Idioma Valencia Modern, Valencia<br /> * Gimeno Juan, M. (1996) Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians, Valéncia . <br /> * Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.<br /> * Hessel, Stéphane ''¡Indigneu-vos!''<br /> * Lanuza i Ortuño, Chimo (1983/1994) ''Valencià, ¿llengua o dialecte? Una aproximació des de la sociollingüística'', Valencia: Lo Rat Penat<br /> * Penyarroja Torrejón, Leopolt (1991) Sintaxis i lexic en el Tirant lo Blanch, Valéncia<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2009) ''En trellat i en saó (El refraner valencià)'' <br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2011) ''Història de la llengua valenciana. Des de fa 1.000.000 d'anys''<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2012) ''Parlem. Entre bones paraules'' <br /> * Soler i Bahilo, Manuel ''¡Desperta, Valencia!''<br /> * Idioma Valencià Parlat: Nòtes sobre la realitat llinguistica valencina<br /> <br /> === Infantil ===<br /> * Depren i Coloreja<br /> * 10 contes de sempre<br /> <br /> === Llibres de text ===<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2012) ''Curs de Llengua Valenciana''<br /> <br /> == Revistes ==<br /> * Punts suspensius<br /> * Veu (La veu dels obligats a callar)<br /> * El semanari<br /> * PEV: Passatemps en Valencià<br /> * [[Revista Murta]]<br /> * Revista Rogle<br /> * Revista SOM<br /> <br /> == Ueps == <br /> * [http://racv.es/ RACV]<br /> * [http://www.inev.org/ Institut d'Estudis Valencians]<br /> * [http://www.aellva.org/ Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]<br /> * [http://masmediadiario.blogspot.com.es/ Diari El Palleter]<br /> <br /> === Blogs ===<br /> * [historiainacio.blogspot.co.uk Historia i nació]<br /> <br /> == Editorials ==<br /> * Edicions Mosseguello</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Bibliografia_del_valenci%C3%A0&diff=68641 2014-05-05T11:13:21Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>Este artícul pretén crear una llista de tota la bibliografia escrita en i sobre el [[valencià]].<br /> <br /> * [http://www.valencian.org/comu/valenciasxxi.pdf Valencià, una llengua del segle XXI]<br /> * [www.valencian.org/comu/unitatfalsa.pdf L'unitat de la llengua: falsetat i mit]<br /> * [www.valencian.org/comu/valcatchimo.pdf ¿Lengua -catalana- y dialecto -valenciano-?]<br /> * [www.valencian.org/comu/provenzal.pdf Occitanismo y Catalanismo: elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano]<br /> * [www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf Canvis ortogràfiquesdels últims 25 anys]<br /> <br /> <br /> <br /> == Llibres ==<br /> * Tse, Lao, Tao Te Ching<br /> * Holmes, Sherlock El gos dels Baskerville<br /> * ¡Desperta, Valencia!, Manuel Soler i Bahilo<br /> * ¡Indigneu-vos!, Stéphane Hessel<br /> === Novela ===<br /> * Lluna en Perigeu<br /> * L'Arrel perduda, Elena Casa i Llàcer<br /> <br /> === Relatos cortos ===<br /> VV.AA. (2009) ''Clams en llibertat''<br /> <br /> === Poesía ===<br /> * Simó Santonja, Vicent Ll. (2013) ''Poemes foragitats''<br /> <br /> === Teatre ===<br /> * Ruis Negre, Antoni Antologia de comèdies teatrals<br /> * Antologia de comèdies teatral, Antoni Ruiz Negre<br /> <br /> === Ensaig ===<br /> * Garcia Moya, Ricardo (2006) Diccionari Historic del Idioma Valencia Modern, Valencia<br /> * Gimeno Juan, M. (1996) Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians, Valéncia . <br /> * Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.<br /> * Hessel, Stéphane ''¡Indigneu-vos!''<br /> * Lanuza i Ortuño, Chimo (1983/1994) ''Valencià, ¿llengua o dialecte? Una aproximació des de la sociollingüística'', Valencia: Lo Rat Penat<br /> * Penyarroja Torrejón, Leopolt (1991) Sintaxis i lexic en el Tirant lo Blanch, Valéncia<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2009) ''En trellat i en saó (El refraner valencià)'' <br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2011) ''Història de la llengua valenciana. Des de fa 1.000.000 d'anys''<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2012) ''Parlem. Entre bones paraules'' <br /> * Soler i Bahilo, Manuel ''¡Desperta, Valencia!''<br /> * Idioma Valencià Parlat: Nòtes sobre la realitat llinguistica valencina<br /> <br /> === Infantil ===<br /> * Depren i Coloreja<br /> * 10 contes de sempre<br /> <br /> === Llibres de text ===<br /> * Rodríguez Manzanares, Juan Benito (2012) ''Curs de Llengua Valenciana''<br /> <br /> == Revistes ==<br /> * Punts suspensius<br /> * Veu (La veu dels obligats a callar)<br /> * El semanari<br /> * PEV: Passatemps en Valencià<br /> * [[Revista Murta]]<br /> * Revista Rogle<br /> <br /> == Ueps == <br /> * [http://racv.es/ RACV]<br /> * [http://www.inev.org/ Institut d'Estudis Valencians]<br /> * [http://www.aellva.org/ Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]<br /> * [http://masmediadiario.blogspot.com.es/ Diari El Palleter]<br /> <br /> === Blogs ===<br /> * [historiainacio.blogspot.co.uk Historia i nació]<br /> <br /> == Editorials ==<br /> * Edicions Mosseguello</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtica&diff=68032 2014-04-09T11:27:22Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>La '''e-Política''' és un concepte que naix de l'unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans de a peu per participar en la [[política]]. Propon un model híbrit entre la [[democràcia directa]] i la [[democràcia participativa]]. <br /> <br /> ==Concepte==<br /> La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, principal problema dels partits nous, degut a l'elevat cost del seu manteniment. <br /> <br /> D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació. <br /> <br /> La principal diferència, no obstant, és que permet fer consultes ciutadanes o referèndums de forma ràpida i sense cost. Conseguint d'esta forma la participació directa i senzilla del poble en la política.<br /> <br /> ==Precedents== <br /> Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui en dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.<br /> <br /> ==Partits e-polítics==<br /> Trobem eixemples de partits que apliquen està forma d'organisació en [[Buenos Aires]], [[Argentina]], el Partido de la Red.<br /> En [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] existix [[Poble Democràtic|POBLE]].<br /> <br /> ==Ventages==<br /> Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política de manera directa. <br /> <br /> És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i les polítiques que vol.<br /> <br /> ==Crítiques==<br /> La principal crítica és la falta de confiança que genera el no tindre una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona [[Internet]], i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.<br /> <br /> [[Categoria:Política]] [[Categoria:Internet]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-politica&diff=68031 2014-04-09T11:11:21Z

<p>Llunablava: S&#039;està redirigint a E-política</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[E-política]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble&diff=68030 2014-04-09T11:10:28Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Municipi]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble&diff=68029 2014-04-09T11:09:45Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Municipi]]<br /> #REDIRECT [[Poble Democràtic]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtic&diff=68028 2014-04-09T11:08:22Z

<p>Llunablava: S&#039;està redirigint a E-política</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[E-política]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_Democr%C3%A0tic&diff=67926 2014-03-31T11:02:41Z

<p>Llunablava: /* Ideologia */</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = POBLE |<br /> color = black |<br /> logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |<br /> president = |<br /> líder = |<br /> portaveu = |<br /> fundació = Octubre [[2013]] | <br /> dissolució = |<br /> sèu = | <br /> ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|<br /> internacional = | <br /> partits = | <br /> web = http://www.poble.org |<br /> }}<br /> '''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] que vol contribuir a la regeneració de la societat valenciana des de la participació oberta, l’honradea i la vocació de servici.<br /> <br /> Es definix com un proyecte [[e-polític]] sense seu física i propon una estructura interna sense jerarquia.<br /> <br /> ==Ideologia==<br /> L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes &lt;ref&gt;http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/nostre-ideari Ideari POBLE&lt;/ref&gt;:<br /> * Autonomisme integrador<br /> * Canvi social<br /> * Transparència &lt;ref&gt;[http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/ultimes-noticies/146-volem-transpar%C3%A8ncia-real Transparència real]&lt;/ref&gt;<br /> * Democràcia<br /> <br /> ==Estructura==<br /> POBLE canvia l'estructura tradicional dels partits i utilisa una [[estructura de paraigües invertit]]. Esta estructura està dissenyada per a crear una xàrcia de sinèrgies a on POBLE oferix recolzament organisatiu i formatiu, coordinació i ajuda per a treballar millor de cara als problemes locals, servicis de resolució de problemes i organisació d'actes i events.<br /> <br /> L'estructura està establida de forma que siga completament horisontal, establint els mateixos drets per a tots els partits locals o grups municipals que se sumen al proyecte.<br /> <br /> ==Autofinançació==<br /> POBLE busca la no dependència dels diners de subvencions o ajudes externes com a forma d'evitar la supeditació dels ideals del partit a atres diferents.<br /> Per a conseguir-la es financen en els diners dels participants en el proyecte i recorren a la venda d'artículs com targetes d'[[Euromilló]].<br /> <br /> Gràcies a l'estructura llaugera i al sistema [[e-política|e-polític]] necessiten una quantitat de diners molt menor que els partits tradicionals.<br /> <br /> ==Referències==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *http://www.poble.org<br /> *[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_Democr%C3%A0tic&diff=67925 2014-03-31T11:00:14Z

<p>Llunablava: /* Ideologia */</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = POBLE |<br /> color = black |<br /> logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |<br /> president = |<br /> líder = |<br /> portaveu = |<br /> fundació = Octubre [[2013]] | <br /> dissolució = |<br /> sèu = | <br /> ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|<br /> internacional = | <br /> partits = | <br /> web = http://www.poble.org |<br /> }}<br /> '''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] que vol contribuir a la regeneració de la societat valenciana des de la participació oberta, l’honradea i la vocació de servici.<br /> <br /> Es definix com un proyecte [[e-polític]] sense seu física i propon una estructura interna sense jerarquia.<br /> <br /> ==Ideologia==<br /> L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes&lt;ref name=&quot;test&quot;&gt;http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/nostre-ideari Ideari POBLE&lt;/ref&gt;:<br /> * Autonomisme integrador<br /> * Canvi social<br /> * Transparència &lt;ref name=&quot;test&quot;&gt;[http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/ultimes-noticies/146-volem-transpar%C3%A8ncia-real Transparència real]&lt;/ref&gt;<br /> * Democràcia<br /> <br /> ==Estructura==<br /> POBLE canvia l'estructura tradicional dels partits i utilisa una [[estructura de paraigües invertit]]. Esta estructura està dissenyada per a crear una xàrcia de sinèrgies a on POBLE oferix recolzament organisatiu i formatiu, coordinació i ajuda per a treballar millor de cara als problemes locals, servicis de resolució de problemes i organisació d'actes i events.<br /> <br /> L'estructura està establida de forma que siga completament horisontal, establint els mateixos drets per a tots els partits locals o grups municipals que se sumen al proyecte.<br /> <br /> ==Autofinançació==<br /> POBLE busca la no dependència dels diners de subvencions o ajudes externes com a forma d'evitar la supeditació dels ideals del partit a atres diferents.<br /> Per a conseguir-la es financen en els diners dels participants en el proyecte i recorren a la venda d'artículs com targetes d'[[Euromilló]].<br /> <br /> Gràcies a l'estructura llaugera i al sistema [[e-política|e-polític]] necessiten una quantitat de diners molt menor que els partits tradicionals.<br /> <br /> ==Referències==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *http://www.poble.org<br /> *[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_Democr%C3%A0tic&diff=67924 2014-03-31T10:58:22Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = POBLE |<br /> color = black |<br /> logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |<br /> president = |<br /> líder = |<br /> portaveu = |<br /> fundació = Octubre [[2013]] | <br /> dissolució = |<br /> sèu = | <br /> ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|<br /> internacional = | <br /> partits = | <br /> web = http://www.poble.org |<br /> }}<br /> '''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] que vol contribuir a la regeneració de la societat valenciana des de la participació oberta, l’honradea i la vocació de servici.<br /> <br /> Es definix com un proyecte [[e-polític]] sense seu física i propon una estructura interna sense jerarquia.<br /> <br /> ==Ideologia==<br /> L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes:<br /> * Autonomisme integrador<br /> * Canvi social<br /> * Transparència &lt;ref name=&quot;test&quot;&gt;[http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/ultimes-noticies/146-volem-transpar%C3%A8ncia-real Transparència real]&lt;/ref&gt;<br /> * Democràcia<br /> <br /> ==Estructura==<br /> POBLE canvia l'estructura tradicional dels partits i utilisa una [[estructura de paraigües invertit]]. Esta estructura està dissenyada per a crear una xàrcia de sinèrgies a on POBLE oferix recolzament organisatiu i formatiu, coordinació i ajuda per a treballar millor de cara als problemes locals, servicis de resolució de problemes i organisació d'actes i events.<br /> <br /> L'estructura està establida de forma que siga completament horisontal, establint els mateixos drets per a tots els partits locals o grups municipals que se sumen al proyecte.<br /> <br /> ==Autofinançació==<br /> POBLE busca la no dependència dels diners de subvencions o ajudes externes com a forma d'evitar la supeditació dels ideals del partit a atres diferents.<br /> Per a conseguir-la es financen en els diners dels participants en el proyecte i recorren a la venda d'artículs com targetes d'[[Euromilló]].<br /> <br /> Gràcies a l'estructura llaugera i al sistema [[e-política|e-polític]] necessiten una quantitat de diners molt menor que els partits tradicionals.<br /> <br /> ==Referències==<br /> &lt;references /&gt;<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *http://www.poble.org<br /> *[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mar_mediterranea&diff=67783 2014-03-13T23:01:56Z

<p>Llunablava: S&#039;està redirigint a Mar Mediterrànea</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Mar Mediterrànea]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acci%C3%B3_Nacionalista_Valenciana&diff=67779 2014-03-13T09:24:08Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Accio Nacionalista Valenciana (ACNV)<br /> | color = #F9ED00<br /> | logo = [[Image:Accio Nacionalista Valenciana.png|Logo d'Accio Nalionalista Valenciana|220px]]|<br /> | president = [[Boro Vendrell]]<br /> | fundació = 1933-1936. Refundació en 2006.<br /> | ideologia = [[nacionalisme]] i [[valencianisme]]<br /> | sèu = [[Sueca]] (Valéncia)<br /> |internacional = | <br /> | web = http://www.accionv.com|<br /> }}<br /> [[Image:Accio.gif|thumb|180px|Eixemplar del 16 de Juny de 1934 del Periòdic '''“Accio”''' d'Acció Nacionalista Valenciana que es publicava semanalment]]<br /> <br /> '''Accio Nacionalista Valenciana''' (ACNV) és un partit polític valencià d'ideologia [[nacionalisme valencià|nacionalista valenciana]] que agrupa a ciutadans en la defensa de l'identitat valenciana. El marc d'actuació d'Acció Nacionalista Valenciana és unicament el territori de Valéncia, regne secular.<br /> <br /> Els seus líders són Boro Vendrell i Jaume Hurtado, sent [[Boro Vendrell]] el seu actual president.<br /> <br /> == Ideologia ==<br /> Ideològicament, ACNV és un partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionalista en lo econòmic i en lo polític, més allà del [[regionalisme]] d'[[Unió Valenciana]].<br /> <br /> Llingüística i identitàriament parlant, defenen decididament la [[llengua valenciana]] i les [[Normes d'El Puig]], tenint en conte, que u dels motius dels seus fundadors per a crear el nou partit i refundar ACNV, era que [[UV]] havia fet una defensa molt fluixa i tébea de la llengua i l'identitat valencianes en les institucions a on tenia representació.<br /> <br /> El nacionalisme econòmic d'Acció té principalment dos propostes: La primera seria la firma d'un nou concert econòmic i fiscal per a Valéncia, aixina els imposts dels valencians, es quedarien en Valéncia. La segona és la promoció i consum dels productes valencians. Per a fomentar els productes valencians, Acció Nacionalista Valenciana exigix un euro més barat, i majors imposts per als productes que venen de China i el Marroc. També aposten perque Valéncia tinga veu pròpia en Europa, en contacte directe, sense intermediaris ni lobbys promadrit o probarcelona.<br /> <br /> Culturalment, Acció defén la [[Real Senyera Valenciana]], la llengua valenciana i les Normes d'El Puig. Les Normes d'El Puig, son les normes ortogràfiques valencians, evolució dels estudis i les gramàtiques de Josep Nebot i el Pare Fullana. Acció Nacionalista Valenciana rebuja les [[Normes de la AVLl]], per no ser més que les normes catalanes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], que no s'apliquen ni es poden utilisar per a la llengua valenciana<br /> <br /> == Història ==<br /> === Partit històric en 1933 ===<br /> El partit polític fon fundat inicialment en [[agost]] de [[1933]], en els seus orígens tenia un caràcter nacionaliste, [[valencianiste]] i de marcada tendència catòlica. <br /> <br /> Va ser format per jóvens estudiants universitaris procedents de l'[[Agrupació Valencianista de la Dreta]], una escissió valencianista de la [[Dreta Regional Valenciana]]. <br /> <br /> La seua publicació principal era el semanari ''Acció'' (1934). Els seus principals directius foren [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]].<br /> <br /> Defenia l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per a la [[Nació Valenciana]]. A partir del més de [[juny]] de [[1935]] pendrà el nom d''''Acció Valenciana'''. Es va dissoldre en mig dels inicis de la [[guerra civil espanyola]], el local fon incautat per l'[[UGT]] de la neteja pública, i molts socis foren fusilats. <br /> <br /> En [[març]] de [[1939]] [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], Josep Sanç Moya, Josep Vila Cabanes i Ricart Sanmartín Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folclòrica, pero foren denunciats al Governador Civil, qui va prohibir definitivament la societat en març de [[1940]].<br /> <br /> === Refundació en l'any 2006 ===<br /> En l'any [[2005]] diversos valencianistes provinents d'una [[Unió Valenciana]] que en aquell moment estava desintegrant-se, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Acció Nacionalista Valenciana, i serà oficialment en [[febrer]] de [[2006]] quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial.<br /> <br /> == Activitats ==<br /> El partit ha editat 12 números del seu bolletí informatiu ''Accio''. Presentà una llista en un municipi de l'[[Horta de Valéncia]] en les Eleccions Municipals de [[2007]]. No presentaren llista en les eleccions a les [[Corts Valencianes]] dels anys 2007 i 2011 ni en les Municipals de l'any 2011.<br /> <br /> A lo llarc dels anys 2013 i 2014, Accio Nacionalista Valenciana s'implanta en les comarques de la Plana Baixa, Baix Vinalopó, El Camp de Morvedre, l´Horta de Valéncia, el Camp del Túria, La Ribera, i La Costera i en una vintena de ciutats i pobles de Valéncia.<br /> <br /> En març de 2014 Accio Nacionalista Valenciana aplegà a un acort en el partit nacionaliste [[Coalición Canaria]], pel qual ACNV podrà fer preguntes escrites al govern espanyol per mig de la formació canaria.&lt;ref&gt;[http://www.accionv.com/accio-nacionalista-valencia-pregunta-al-govern-mig-de-coalicion-canarias Accio Nacionalista Valencia pregunta al Govern per mig de Coalición Canaria]&lt;/ref&gt; De la mateixa manera, ACNV té acorts en el [[Partido Regionalista por Andalucía Oriental]] (PRAO) per a reclamar l'unió de la [[Mar Mediterrànea|mediterrànea]] en l'[[Oceà Atlàntic|atlàntic]] europeu, per mig del corredor ferroviari per Aragó. &lt;ref&gt;[http://vlcnews.es/politica/regionalistas-se-unen-para-pedir-un-ave-que-conecte-andalucia-con-valencia/ El Partido Regionalista de Andalucía Oriental y Acció Nacionalista Valenciana trabajarán de forma conjunta a nivel estatal y europeo para mejorar las comunicaciones de Andalucía Oriental con Valencia y Europa]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.accionv.com Portal d'Accio Nacionalista Valenciana]<br /> <br /> ==Referències==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Nacionalisme Valencià]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtica&diff=67778 2014-03-13T09:07:17Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>La '''e-Política''' és un concepte nou que naix de l'unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans de a peu per participar en la [[política]].<br /> <br /> ==Concepte==<br /> La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, extremadament costosa i perfectament prescindible.<br /> <br /> D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació. <br /> <br /> Atra de les principals diferències és que permet fer consultes ciutadanes o referèndums de forma ràpida i sense cost. Conseguint d'esta forma la participació directa i senzilla del poble en la política.<br /> <br /> ==Precedents== <br /> Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui en dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.<br /> <br /> ==Ventages==<br /> Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política. <br /> <br /> És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i la política que vol.<br /> <br /> ==Crítiques==<br /> La principal crítica recau sobre que la població necessita la confiança d'una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona [[Internet]], i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.<br /> <br /> [[Categoria:Política]] [[Categoria:Internet]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtica&diff=67764 2014-03-12T12:50:37Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>La e-Política és un concepte nou que naix de la unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans de a peu per participar en la [[política]].<br /> <br /> ==Concepte==<br /> La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, extremadament costosa i perfectament prescindible.<br /> <br /> D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació. <br /> <br /> ==Precedents== <br /> Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.<br /> <br /> ==Ventages==<br /> Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política. <br /> <br /> És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i la política que vol.<br /> <br /> ==Crítiques==<br /> La principal crítica recau sobre que la població necessita la confiança d'una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona [[Internet]], i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.<br /> <br /> [[Categoria:Política]] [[Categoria:Internet]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtica&diff=67762 2014-03-12T12:49:27Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>La e-Política és un concepte nou que naix de la unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans de a peu per participar en la política.<br /> <br /> ==Concepte==<br /> La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, extremadament costosa i perfectament prescindible.<br /> <br /> D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació. <br /> <br /> ==Precedents== <br /> Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.<br /> <br /> ==Ventages==<br /> Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política. <br /> <br /> És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i la política que vol.<br /> <br /> ==Crítiques==<br /> La principal crítica recau sobre que la població necessita la confiança d'una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona [[Internet]], i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.<br /> <br /> [[Categoria:Política]] [[Categoria:Internet]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=E-pol%C3%ADtica&diff=67760 2014-03-12T12:46:38Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «La e-Política és un concepte nou que naix de la unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l&#039;interés de ciutadans de a peu per participar en la ...».</p> <hr /> <div>La e-Política és un concepte nou que naix de la unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans de a peu per participar en la política.<br /> <br /> ==Concepte==<br /> La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, extremadament costosa i perfectament prescindible.<br /> <br /> D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació. <br /> <br /> ==Precedents== <br /> Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.<br /> <br /> ==Ventages==<br /> Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política. <br /> <br /> És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i la política que vol.<br /> <br /> ==Crítiques==<br /> La principal crítica recau sobre que la població necessita la confiança d'una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona [[Internet]], i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_Democr%C3%A0tic&diff=67759 2014-03-12T12:22:11Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = POBLE |<br /> color = black |<br /> logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |<br /> president = |<br /> líder = |<br /> portaveu = |<br /> fundació = Octubre [[2013]] | <br /> dissolució = |<br /> sèu = | <br /> ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|<br /> internacional = | <br /> partits = | <br /> web = http://www.poble.org |<br /> }}<br /> '''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] que vol contribuir a la regeneració de la societat valenciana des de la participació oberta, l’honradea i la vocació de servici.<br /> <br /> Es definix com un proyecte e-polític sense seu física i propon una estructura interna sense jerarquia.<br /> <br /> ==Ideologia==<br /> L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes:<br /> * Autonomisme integrador<br /> * Canvi social<br /> * Transparència<br /> * Democràcia<br /> <br /> ==Estructura==<br /> POBLE canvia l'estructura tradicional dels partits i utilisa una [[estructura de paraigües invertit]]. Esta estructura està dissenyada per a crear una xàrcia de sinèrgies a on POBLE oferix recolzament organisatiu i formatiu, coordinació i ajuda per a treballar millor de cara als problemes locals, servicis de resolució de problemes i organisació d'actes i events.<br /> <br /> L'estructura està establida de forma que siga completament horisontal, establint els mateixos drets per a tots els partits locals o grups municipals que se sumen al proyecte.<br /> <br /> ==Autofinançació==<br /> POBLE busca la no dependència dels diners de subvencions o ajudes externes com a forma d'evitar la supeditació dels ideals del partit a atres diferents.<br /> Per a conseguir-la es financen en els diners dels participants en el proyecte i recorren a la venda d'artículs com targetes d'[[Euromilló]].<br /> <br /> Gràcies a l'estructura llaugera i al sistema [[e-política|e-polític]] necessiten una quantitat de diners molt menor que els partits tradicionals.<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *http://www.poble.org<br /> *[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_Democr%C3%A0tic&diff=67758 2014-03-12T11:47:55Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = POBLE |<br /> color = black |<br /> logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |<br /> president = |<br /> líder = |<br /> portaveu = |<br /> fundació = Octubre [[2013]] | <br /> dissolució = |<br /> sèu = | <br /> ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|<br /> internacional = | <br /> partits = | <br /> web = http://www.poble.org |<br /> }}<br /> '''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] que vol contribuir a la regeneració de la societat valenciana des de la participació oberta, l’honradea i la vocació de servici.<br /> <br /> Es definix com un proyecte e-polític sense seu física i propón una estructura interna sense jerarquia.<br /> <br /> ==Ideologia==<br /> L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes:<br /> * Autonomisme integrador<br /> * Canvi social<br /> * Transparència<br /> * Democràcia<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *http://www.poble.org<br /> *[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acci%C3%B3_Nacionalista_Valenciana&diff=67756 2014-03-12T10:11:22Z

<p>Llunablava: Correcció d&#039;errors ortogràfics.</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Accio Nacionalista Valenciana (ACNV)<br /> | color = #F9ED00<br /> | logo = [[Image:Accio Nacionalista Valenciana.png|Logo d'Accio Nalionalista Valenciana|220px]]|<br /> | president = [[Boro Vendrell]]<br /> | fundació = 1933-1936. Refundació en 2006.<br /> | ideologia = [[nacionalisme]] i [[valencianisme]]<br /> | sèu = [[Sueca]] (Valéncia)<br /> |internacional = | <br /> | web = http://www.accionv.com|<br /> }}<br /> [[Image:Accio.gif|thumb|180px|Eixemplar del 16 de Juny de 1934 del Periòdic '''“Accio”''' d'Acció Nacionalista Valenciana que es publicava semanalment]]<br /> <br /> '''Accio Nacionalista Valenciana''' (ACNV) és un partit polític valencià d'ideologia [[nacionalisme valencià|nacionalista valenciana]] que agrupa a ciutadans en la defensa de l'identitat valenciana. El marc d'actuació d'Acció Nacionalista Valenciana és unicament el territori de Valéncia, regne secular.<br /> <br /> Els seus líders són Boro Vendrell i Jaume Hurtado, sent [[Boro Vendrell]] el seu actualment president.<br /> <br /> == Ideologia ==<br /> Ideològicament, ACNV és un partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionalista en lo econòmic i en lo polític, més allà del [[nacionalisme]] moderat d'[[Unió Valenciana]].<br /> <br /> Llingüística i identitàriament parlant, defenen decididament la [[llengua valenciana]] i les [[Normes d'El Puig]], tenint en conte, que u dels motius dels seus fundadors per a crear el nou partit i refundar ACNV, era que [[UV]] havia fet una defensa molt fluixa i tébea de la llengua i l'identitat valencianes en les institucions a on tenia representació.<br /> <br /> El nacionalisme econòmic d'Acció té principalment dos propostes: La primera seria la firma d'un nou concert econòmic i fiscal per a Valéncia, aixina els imposts dels valencians, es quedarien en Valéncia. La segona és la promoció i consum dels productes valencians. Per a fomentar els productes valencians, Acció Nacionalista Valenciana exigix un euro més barat, i majors imposts per als productes que venen de China i el Marroc. També aposten perque Valéncia tinga veu pròpia en Europa, en contacte directe, sense intermediaris ni lobbys promadrit o probarcelona.<br /> <br /> Culturalment, Acció defén la [[Real Senyera Valenciana]], la llengua valenciana i les Normes d'El Puig. Les Normes d'El Puig, son les normes ortogràfiques valencians, evolució dels estudis i les gramàtiques de Josep Nebot i el Pare Fullana. Acció Nacionalista Valenciana rebuja les [[Normes de la AVLl]], per no ser més que les normes catalanes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], que no s'apliquen ni es poden utilisar per a la llengua valenciana<br /> <br /> == Història ==<br /> === Partit històric ===<br /> El partit polític fon fundat inicialment en [[agost]] de [[1933]], en els seus orígens tenia un caràcter nacionaliste, [[valencianiste]] i de marcada tendència catòlica. <br /> <br /> Va ser format per jóvens estudiants universitaris procedents de l'[[Agrupació Valencianista de la Dreta]], una escissió valencianista de la [[Dreta Regional Valenciana]]. <br /> <br /> La seua publicació principal era el semanari ''Acció'' (1934). Els seus principals directius foren [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]].<br /> <br /> Defenia l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per a la [[Nació Valenciana]]. A partir del més de [[juny]] de [[1935]] pendrà el nom d''''Acció Valenciana'''. Es va dissoldre en mig dels inicis de la [[guerra civil espanyola]], el local fon incautat per la [[UGT]] de la neteja pública, i molts socis foren fusilats. <br /> <br /> En [[març]] de [[1939]] [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], Josep Sanç Moya, Josep Vila Cabanes i Ricart Sanmartín Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folclòrica, pero foren denunciats al Governador Civil, qui va prohibir definitivament la societat en març de [[1940]].<br /> <br /> === Refundació en l'any 2006 ===<br /> En l'any [[2005]] diversos valencianistes provinents d'una [[Unió Valenciana]] que en aquell moment estava desintegrant-se, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Acció Nacionalista Valenciana, i serà oficialment en [[febrer]] de [[2006]] quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial.<br /> <br /> == Activitats ==<br /> El partit ha editat 12 números del seu bolletí informatiu &quot;Accio&quot;. Presentà una llista en un municipi de l'[[Horta de Valéncia]] en les Eleccions Municipals de [[2007]]. No presentaren llista en les eleccions a les [[Corts Valencianes]] dels anys 2007 i 2011 ni en les Municipals de l'any 2011.<br /> <br /> A lo llarc dels anys 2013 i 2014, Accio Nacionalista Valenciana s'implanta en les comarques de La Plana Baixa, Baix Vinalopó, El Camp de Morvedre, l´Horta de Valéncia, el Camp del Túria, La Ribera, i La Costera i en una vintena de ciutats i pobles de Valéncia.<br /> <br /> Actualment, Acció Nacionalista Valenciana es mostra activa en les xàrcies socials i ha donat un nou impuls a la seua política d'implantació en tots els municipis valencians. També ha manifestat la seua intenció de presentar-se a les pròximes eleccions municipals i a les Corts Valencianes.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.accionv.com Portal d'Accio Nacionalista Valenciana]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Nacionalisme Valencià]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Josep_Maria_Roca_Pe%C3%B1a&diff=66676 2013-12-27T10:18:57Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «{{benvingut}}».</p> <hr /> <div>{{benvingut}}</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acci%C3%B3_Nacionalista_Valenciana&diff=66661 2013-12-18T11:00:12Z

<p>Llunablava: /* Refundacio en l&#039;any 2005 */</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> | nom = Accio Nacionalista Valenciana (ANV)<br /> | color = #0089CE<br /> | logo = [[Image:ANV.jpg|Logo d'Accio Nalionalista Valenciana|135px]]|<br /> | president = [[Boro Vendrell]]<br /> | fundació = 1933-1936. Refundacio en 2005.<br /> | ideologia = [[nacionalisme]] i [[valencianisme]]<br /> | sèu = [[Sueca]] (Valéncia)<br /> |internacional = | <br /> | web = http://www.accionv.com|<br /> }}<br /> [[Image:Accio.gif|thumb|180px|Eixemplar del 16 de Juny de 1934 del Periodic '''“Accio“''' d'Accio Nacionalista Valenciana que es publicava semanalment]]<br /> <br /> '''Acció Nacionalista Valenciana''' (ANV) és un partit polític fundat en [[agost]] de [[1933]], que en els seus origens tenia un caracter nacionaliste, [[valencianiste]] i de marcada tendencia catolica.<br /> <br /> Va ser format per jovens estudiants universitaris procedents de l'[[Agrupació Valencianista de la Dreta]], una escissió valencianista de la [[Dreta Regional Valenciana]]. <br /> <br /> La seua publicació principal era el semanari ''Acció'' (1934). Els seus principals directius foren [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]].<br /> <br /> Defenia l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per a la [[Nacio Valenciana]]. A partir del mes de [[juny]] de [[1935]] pendrà el nom d' '''Acció Valenciana'''. Es va dissoldre en mig dels inicis de la [[guerra civil espanyola]], el local fon incautat per la [[UGT]] de la neteja pública, i molts socis foren fusilats. <br /> <br /> En [[març]] de [[1939]] [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], Josep Sanç Moya, Josep Vila Cabanes i Ricart Sanmartín Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folklorica, pero foren denunciats al Governador Civil, qui va prohibir definitivament la societat en març de [[1940]].<br /> <br /> == Refundació en l'any 2005 ==<br /> En l'any [[2005]] diversos valencianistes provinents d'una [[Unio Valenciana]] que en aquell moment estava desintegrant-se, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Accio Nacionalista Valenciana, i serà oficialment en [[febrer]] de [[2006]] quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial.<br /> <br /> Ideològicament, ANV te un fort component nacionaliste, més alla del [[nacionalisme]] moderat d'[[Unió Valenciana]], i llingüísticament i identitàriament parlant, defenen decididament la [[llengua valenciana]] i les [[Normes d'el Puig]], tenint en conte, que un dels motius dels seus fundadors per a crear el nou partit i refundar ANV, era que [[UV]] havia fet una defensa molt fluixa i tébea de la llengua i l'identitat valenciana en les institucions a on tenia representació.<br /> <br /> El seu president actualment és [[Boro Vendrell]]. Han editat 4 números del seu bolletí informatiu &quot;Acció&quot;. Presentaren una llista en un municipi de l'[[Horta de Valéncia]] a les Eleccions Municipals de [[2007]]. No presentaren llista a les últimes eleccions a la [[Generalitat Valenciana]].<br /> <br /> Actualmente, Accio Nacionalista Valenciana es mostra molt activa en les xàrcies socials i ha donat un nou impuls a la seua política d'implantació en tots els municipis valencians, en la renovació de la seua pàgina web, i la creació de perfils en [[Facebook]] i [[Twitter]].<br /> Els seus líders són Boro Vendrell i Jaume Hurtado<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.accionv.com Portal d'ANV]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Nacionalisme Valencià]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&diff=66372 2013-11-20T18:58:45Z

<p>Llunablava: Canvi tamany image</p> <hr /> <div>{{Partit Polític |<br /> nom = Renovacio Politica (RePo) |<br /> color = #538508 |<br /> logo = [[Image:Renovacio politica.jpg|300px|]]|<br /> president = [[Benjamín Lafarga]] |<br /> fundació = [[2012]] | <br /> sèu = [[Valéncia]] | <br /> ideologia = [[valencianisme]]|<br /> internacional = | <br /> web = http://www.renovaciopolitica.com|<br /> }}<br /> '''Renovacio Politica''' ('''RePo''') és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[valencianisme|valencianista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Benjamín Lafarga]].<br /> <br /> == Ideologia ==<br /> Segons s'extrau del seu programa Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l'implantació un sistema eficaç en la gestió de l'[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li l'importància a la salut, l'educació, el treball, les infraestructures, el camp, la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià. <br /> <br /> Una política social que done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l'educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble&quot;.<br /> <br /> ==Enllaços externs==<br /> *[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Valencianisme]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=9_d%27Octubre&diff=65513 2013-10-04T15:18:41Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]<br /> [[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]<br /> <br /> El '''9 d'octubre''' o día de '''[[Sant Donís]] ''' és el '''Dia nacional de la [[Comunitat Valenciana]] ''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].<br /> <br /> Encara que la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es van culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> La ciutat de [[Valéncia]] escomençà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en el any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.<br /> <br /> Posteriorment en el [[segle XV]], la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.<br /> <br /> Els parlamentaris valencians van plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].<br /> <br /> El &quot;9 d'octubre&quot; se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i d'entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotcze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gracies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna a l'[[Ajuntament de Valéncia]].<br /> <br /> Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]], realisa una ofrena floral a l'estatua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].<br /> <br /> També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.<br /> <br /> La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.<br /> <br /> En la ciutat de Valencia, com a acte festiu, des de l'any [[2003]], es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> *Juli Moreno - Marivi Ferrandis: ''&quot;9 d'Octubre, Dia Nacional Valencià&quot;''. Lo Rat Penat, Valéncia, 1997. ISBN 84-89069-31-X<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.valencianisme.eu/9doctubre/ Sobre el 9 d'Octubre]<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]<br /> *[[Real Senyera]]<br /> *[[Galeria de la Real Senyera]]<br /> *[[Mocaorà]]<br /> <br /> ==Referencies==<br /> {{Traduït de|es|Día_de_la_Comunidad_Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria: Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Festes]]<br /> [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=9_d%27Octubre&diff=65474 2013-10-03T16:15:35Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]<br /> [[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]<br /> <br /> El '''9 d'octubre''' o día de '''[[Sant Donís]] ''' és el '''Dia nacional de la [[Comunitat Valenciana]] ''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].<br /> <br /> Evidentment, la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es va culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].<br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> La ciutat de [[Valéncia]] escomençà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en el any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.<br /> <br /> Posteriorment en el [[segle XV]], la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.<br /> <br /> Els parlamentaris valencians van plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].<br /> <br /> El &quot;9 d'octubre&quot; se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i d'entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotcze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gracies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna a l'[[Ajuntament de Valéncia]].<br /> <br /> Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]], realisa una ofrena floral a l'estatua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].<br /> <br /> També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.<br /> <br /> La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.<br /> <br /> En la ciutat de Valencia, com a acte festiu, des de l'any [[2003]], es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> *Juli Moreno - Marivi Ferrandis: ''&quot;9 d'Octubre, Dia Nacional Valencià&quot;''. Lo Rat Penat, Valéncia, 1997. ISBN 84-89069-31-X<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.valencianisme.eu/9doctubre/ Sobre el 9 d'Octubre]<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]<br /> *[[Real Senyera]]<br /> *[[Galeria de la Real Senyera]]<br /> *[[Mocaorà]]<br /> <br /> ==Referencies==<br /> {{Traduït de|es|Día_de_la_Comunidad_Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria: Cultura Valenciana]]<br /> [[Categoria:Festes]]<br /> [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=65473 2013-10-03T16:09:49Z

<p>Llunablava: /* Seccions i responsables */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> [[Image:RACV.gif|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|&lt;center&gt;Sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Seu de la '''RACV]] '''<br /> [[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de la Seu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV4.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la seu de la '''RACV]] '''<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se va crear l'entitat &quot;Centre de Cultura Valenciana&quot; per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]&lt;/ref&gt; <br /> <br /> És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En Juliol del [[2003]] va reformar les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat va propondre en [[1981]] i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.<br /> <br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. A més té convenis de colaboració en atres entitats, com la [[Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia]], [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].<br /> <br /> <br /> == Història ==<br /> El 15 de giner de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], es va fundar el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en [[1917]] el Saló del [[Consolat de Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat [[Patrimoni de la Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.<br /> <br /> Des de [[1926]] l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:<br /> *Llengua i Lliteratura<br /> *Etnografia i Folclor<br /> *Història i Arqueologia<br /> *Prehistòria i Antropologia<br /> <br /> Estes seccions varen ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.<br /> <br /> Després de la [[Guerra Civil]] se van agregar tres seccions més:<br /> *Ciències Naturals<br /> *Geografia del [[Regne de Valéncia]]<br /> *Filologia Valenciana<br /> <br /> I en [[1951]], [[1955]] i [[1959]] es van afegir atres tres, respectivament:<br /> *Conferència Club<br /> *Cronistes del Regne de Valéncia<br /> *Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia<br /> <br /> D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] se presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En [[1946]] va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].<br /> <br /> En[[ 1978]] va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.<br /> <br /> En [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el [[Institut d'Espanya]].<br /> <br /> La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] va propondre en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en les dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].<br /> <br /> <br /> === La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===<br /> A començaments del [[segle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en la [[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any [[1918]], quan el [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]&lt;/ref&gt; El Centre de Cultura Valenciana també es va distinguir pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:<br /> <br /> {{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui te que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}<br /> La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada després de la fi de la dictadura.<br /> <br /> En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 fins a l'actualitat.<br /> <br /> ==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]]<br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Academia Espanyola en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV es coneguda com a &quot;[[Normes d'el Puig]]&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant es pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les [[Normes d'El Puig]] en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> ==Activitats==<br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una serie d'activitats&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]&lt;/ref&gt;, conferencies i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.<br /> <br /> Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, es podem destacar:<br /> *'''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausias March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Musica de Valéncia]]. <br /> *'''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Es realisa en el mes de Juny.<br /> *'''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Son unes jornades que giren al voltant de l'historia valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades es realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].<br /> <br /> ==Els Acadèmics==<br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat. <br /> <br /> Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.<br /> <br /> Una llarga llista de personalitats han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano]].<br /> <br /> <br /> == Seccions i responsables ==<br /> Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.<br /> <br /> * ''Aula de Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Economia'': [[José María Giménez de la Iglesia]] <br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]] <br /> * ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]] <br /> * ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]] <br /> * ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]] <br /> * ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]] <br /> * ''Llengua i Lliteratura Valencianes'': [[Voro López i Verdejo]] <br /> * ''Musicologia'': [[José Climent Barber]] <br /> * ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]] <br /> * ''Prehistòria i Arqueologia'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Publicacions'': [[Federico Martínez Roda]] <br /> * ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]] <br /> * ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez <br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritaries,&lt;ref&gt;[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritaries d'Europa.&lt;/ref&gt; editat diccionaris &lt;ref&gt;[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.&lt;/ref&gt; , correctors informátics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].<br /> <br /> == Amics de la RACV ==<br /> La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que te la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d’investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una ampla base de soport entre el poble valencià. <br /> <br /> Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la RACV.<br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> *[[Normes d'El Puig]]<br /> *[[Llengua Valenciana]]<br /> <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]<br /> *[http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]<br /> <br /> <br /> {{Traduït de|es|RACV}}<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acad%C3%A8mia_de_Cultura_Valenciana&diff=65472 2013-10-03T16:09:05Z

<p>Llunablava: /* Seccions i responsables */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> [[Image:RACV.gif|thumb|200px|&lt;center&gt;Escut de l'institució&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|&lt;center&gt;Sèu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Seu de la '''RACV]] '''<br /> [[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|&lt;center&gt;Detall de la Seu de la '''RACV'''&lt;/center&gt;]]<br /> [[Image:RACV4.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la seu de la '''RACV]] '''<br /> <br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se va crear l'entitat &quot;Centre de Cultura Valenciana&quot; per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]&lt;/ref&gt; <br /> <br /> És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En Juliol del [[2003]] va reformar les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat va propondre en [[1981]] i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.<br /> <br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. A més té convenis de colaboració en atres entitats, com la [[Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia]], [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].<br /> <br /> <br /> == Història ==<br /> El 15 de giner de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], es va fundar el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en [[1917]] el Saló del [[Consolat de Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat [[Patrimoni de la Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.<br /> <br /> Des de [[1926]] l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:<br /> *Llengua i Lliteratura<br /> *Etnografia i Folclor<br /> *Història i Arqueologia<br /> *Prehistòria i Antropologia<br /> <br /> Estes seccions varen ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.<br /> <br /> Després de la [[Guerra Civil]] se van agregar tres seccions més:<br /> *Ciències Naturals<br /> *Geografia del [[Regne de Valéncia]]<br /> *Filologia Valenciana<br /> <br /> I en [[1951]], [[1955]] i [[1959]] es van afegir atres tres, respectivament:<br /> *Conferència Club<br /> *Cronistes del Regne de Valéncia<br /> *Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia<br /> <br /> D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] se presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En [[1946]] va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].<br /> <br /> En[[ 1978]] va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.<br /> <br /> En [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el [[Institut d'Espanya]].<br /> <br /> La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] va propondre en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en les dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].<br /> <br /> <br /> === La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===<br /> A començaments del [[segle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en la [[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el 27 de giner de l'any [[1918]], quan el [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.&lt;ref&gt;[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]&lt;/ref&gt; El Centre de Cultura Valenciana també es va distinguir pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:<br /> <br /> {{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui te que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}<br /> La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada després de la fi de la dictadura.<br /> <br /> En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels anys 60 fins a l'actualitat.<br /> <br /> ==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==<br /> [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]]<br /> La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Academia Espanyola en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. <br /> <br /> L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV es coneguda com a &quot;[[Normes d'el Puig]]&quot;, és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant es pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.<br /> <br /> El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les [[Normes d'El Puig]] en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].<br /> <br /> ==Activitats==<br /> La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una serie d'activitats&lt;ref&gt;[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]&lt;/ref&gt;, conferencies i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.<br /> <br /> Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, es podem destacar:<br /> *'''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausias March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Musica de Valéncia]]. <br /> *'''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Es realisa en el mes de Juny.<br /> *'''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Son unes jornades que giren al voltant de l'historia valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades es realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].<br /> <br /> ==Els Acadèmics==<br /> La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat. <br /> <br /> Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.<br /> <br /> Una llarga llista de personalitats han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano]].<br /> <br /> <br /> == Seccions i responsables ==<br /> Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.<br /> <br /> * ''Aula de Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]] <br /> * ''Economia'': [[José María Giménez de la Iglesia]] <br /> * ''Estudis Ibèrics &quot;Domingo Fletcher Valls&quot;'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]] <br /> * ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]] <br /> * ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]] <br /> * ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]] <br /> * ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]] <br /> * ''Llengua i Lliteratura Valencianes'': [[Voro López i Verdejo]] <br /> * ''Musicologia'': [[José Climent Barber]] <br /> * ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]] <br /> * ''Prehistòria i Arqueologia'': José Aparicio Pérez <br /> * ''Publicacions'': [[Federico Martínez Roda]] <br /> * ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]] <br /> * ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez <br /> <br /> La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritaries,&lt;ref&gt;[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritaries d'Europa.&lt;/ref&gt; editat diccionaris &lt;ref&gt;[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.&lt;/ref&gt; , correctors informátics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].<br /> <br /> == Amics de la RACV ==<br /> La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que te la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d’investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una ampla base de soport entre el poble valencià. <br /> <br /> Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la RACV.<br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<br /> *[[Normes d'El Puig]]<br /> *[[Llengua Valenciana]]<br /> <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]<br /> *[http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]<br /> <br /> <br /> {{Traduït de|es|RACV}}<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s&diff=64359 2013-07-06T10:26:32Z

<p>Llunablava: Revertides les edicions de 62.174.35.120 (discussió); s&#039;ha recuperat l&#039;última versió de Sempreval</p> <hr /> <div>'''Vicent Andrés Estellés''' ([[Burjassot]], [[4 de setembre]] de [[1924]] — [[Valéncia]], [[27 de març]] de [[1993]]) fon un [[periodiste]], [[escritor]] i [[poeta]] en [[català]], a pesar de ser [[Comunitat Valenciana|valencià]].<br /> <br /> Considerat pel pancatalanisme un dels principals escritors del [[segle XX]] de la poesia en [[català]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://ausaesweb.blogspot.com.es/2013/06/estelles-el-poeta-de-la-vulgaritat.html Estellés, el poeta de la vulgaritat]<br /> <br /> [[Categoria:pancatalanisme]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tony_Hawk&diff=64354 2013-07-05T23:06:59Z

<p>Llunablava: </p> <hr /> <div>[[Image: Tony_Hawk_and_Lhotse_Merriam_by_David_Shankbone.jpg‎|thumb|right|180px|'''Tony Hawk''' junt a la seua dòna, Lhotse Merriam]]<br /> '''Anthony Frank &quot;Tony&quot; Hawk''' (naixcut el [[12 de maig]] de [[1968]] en [[San Diego]], [[Califòrnia]]) és un [[skateboarding|patinador]] estatunidenc. És considerat el millor Skater del món en rampa (half pipe) ademés d'un dels més versàtils i habilidosos, també es considerat un dels millors en el vertical skateboarding, degut a la seua gran habilitat. <br /> <br /> == Biografia ==<br /> Hawk entrà al món del [[skate]] gràcies al seu germà (Dani Hawks Brou) i al seu amic (Kim Oky). El propi Hawk se descriu en la seua biografia com ''un malensomi''. Era hiperactiu i molt exigent en ell mateix. Als sis naixcut per al [[béisbol]]. Els seus pares, preocupats, demanaren l'ajuda d'un sicòlec escolar, que els digué que el seu fill tenia la ment d'un adult atrapada en un cos d'un chiquet de huit anys. Als 9 anys, el seu germà li regalà un monopatí que li canviaria la vida.<br /> <br /> Tony anava a practicar tots els dies en son pare als skate parks propencs. Més tart, abdós fundaren la ''California Amateur League'' i la ''National Skateboard Association''. Les qualitats de Tony en el monopatí eren innates i als 12 anys ya tenia promotors que finançaven la seua carrera. En 14 era professional i als 16 anys Tony Hawk era el millor skateboarder del món estant en l'equip de Bones Brigade. <br /> <br /> En abril de [[1990]] se casa en Cindy Dunbar, la seua primera esposa i, dos anys més tart, naix el seu primer fill, Riley, quan contava en 24 anys. En eixe mateix any, Tony funda la companyia [[Birdhouse Skateboards|Birdhouse]] junt a un ex-membre de l'equip [[Powell Peralta]], Per Welinder. Dos anys més tart se divorcia de Cindy i Birdhouse no dona senyals d'haver conseguit una bona arrancada en el mercat. La família Hawk se muda a [[Phoenix]] en [[1996]] on se casa en Erin Lee. Allí, Birdhouse començaria a obrir-se camí en el món de les companyies de skate gràcies, en part, a acorts en empreses del sector com [[Adio]].<br /> <br /> En [[1998]], funda Hawk Clothing, pero en [[2001]], esta companyia de roba i calçat skate seria venuda a [[Quiksilver]], multinacional [[francesa]] en la que Hawk és el líder indiscutible junt al rei del [[surf]], el també estatunidenc [[Kelly Slater]]. També fon u dels primers patinadors en tindre el seu propi model de sabates professional, produïts per Airwalk (el primer fon Natas Kaupas en [[Etnies]], el segon [[Steve Caballero]] en [[Vans|Vans 1]]). [[1999]] seria un bon any per a Tony Hawk. Naix el seu segon fill, Spencer, i firma un acort en [[Activision]] per a la creació d'un [[videojoc]], [[Tony Hawk's Pro Skater]] per a [[Nintendo 64]], primera part de les exitoses series de videojocs inspirades a partir d'un somi que tingué Tony on podia realisar salts enormes i probes irreals. Tony Hawk Keegan, el seu tercer fill naix el [[18 de juliol]] de [[2001]]. Se divorcià de la seua segona esposa, Erin, en [[2004]] i en giner de [[2006]] se casa en Lhotse Merriam en l'illa de [[Tavarua]] .<br /> <br /> === Competicions ===<br /> Per a l'any [[2004]], Tony Hawk ya ha guanyat una competició i inventat numeroses piruetes històriques. En [[1985]], aterrisà el primer ''720'' (720 graus, o 2 voltes completes), i en [[1999]], se convertí en el primer patinador en conseguir completar un ''900º'' (900 graus, 2.5 voltes), on se li considerà com un immortal en el món del skate. Açò ocorregué en la competència de Millor Truc en els [[X Games]] d'eixe any. També ha inventat gran varietat de trucs com el Madonna, Benihana, variacions de Airwalk, Stalefish, entre atres.<br /> Ha viajat al Sol (astre), tot gràcies al seu manager, Arnau fillat que el feu aplegar a lo més alt.<br /> <br /> == Videojoc ==<br /> '''Tony Hawk''', junt a [[Activision]] i Neversoft, crearen un videojoc de skate, i este fon considerat u dels millors jocs de deport per a consoles. La primera entrega és ''[[Tony Hawk's Pro Skater]] '' on no només Tony participaria sino atres grans skaters com [[Kareem Campbell]], [[Jamie Thomas]], [[Chad Muska]], [[Elissa Steamer]], [[Bucky Lasek]], [[Bob Burnquist]], [[Andrew Reynolds]], [[Geoff Rowley]] o [[Rune Glifberg]], entre atres. Gràcies l'èxit del videojoc, decidixen traure la segona part ''[[Tony Hawk's Pro Skater 2]] '' on alguns dels personages participarien i alguns nous com: [[Steve Caballero]], [[Eric Koston]] o [[Rodney Mullen]].<br /> <br /> ''[[Tony Hawk's Pro Skater 3]] '' per a [[PlayStation]], [[PlayStation 2]], [[Xbox]] i [[Gamecube]], és la tercera part de la saga del joc on nous skaters apareixen com [[Bam Margera]]. Després li seguix ''[[Tony Hawk's Pro Skater 4]] '' quarta part en un skater més Mike Vallely. Més tart, ix al mercat ''[[Tony Hawk's Underground]] '' un joc completament diferent als anteriors, en llibertat de moviments com baixar-se del monopatí, conduir coches i atres vehículs. Ademés, desapareix la saga Pro Skater per a donar pas a l'Underground. La seua segona part és ''[[Tony Hawk's Underground 2]] '' que incloïa el ''World Destruction Tour'' en nous skaters com Wee-Man. En 2005 apareix ''[[Tony Hawk's American Wasteland]] '' i, a l'any següent, ''[[Tony Hawk's Downhill Jam]] '' (per a [[PSP]] , [[PlayStation 2]], [[PlayStation 3]], [[XBOX]], [[XBOX 360]] i [[Wii]]),després apareix ''[[Tony Hawk's Project 8]] '' per a les mateixes consoles pero també per a la [[Wii]]. L'última entrega és ''[[Tony Hawk's Proving Ground]] '' (Xbox 360, PlayStation 3, PlayStation 2, Wii i [[Nintendo DS]]), llançada en octubre de [[2007]].<br /> <br /> == Aparicions en cine i televisió ==<br /> *En la película 'Al filo del abismo'([[1989]]) és el jove skater Buddy.<br /> *Aparegué en les películes Jackass: The Movie i Jackass 2.<br /> *En la película [[El chico nuevo]].<br /> *En el vídeo clip ''I´m just a kid de simple plan''.<br /> *En un episodi de la serie [[CSI: Crime Scene Investigation]].<br /> *En el capítul 300 de '''[[Los Simpson]] ''': L'emancipació.<br /> *En la película 'Thrashin' és un dels patinadors que apareixen en la seqüencia de la piscina.<br /> *En la película de Drake i Josh drake i josh van a hollywood.<br /> *En el primer episodi de Lo que me gusta de ti (What i like about you).<br /> *En el episodi vint de [[Scarred]].<br /> *En alguns episodis de [[Jackass]].<br /> *En alguns episodis de [[Viva la Bam]].<br /> *En un episodi de [[Todo eso y más]].<br /> *En un episodi de Complete Savages.<br /> *En un episodi de Rocket Power, serie de dibuixos animats de [[Nickelodeon]], apareix Tony Hawk com un dels personages junt a Otto Rocket.<br /> *Tony Hawk també apareix en un episodi de American Dragon, una coneguda serie de [[Disney]].<br /> *En [[Lords of Dogtown]], és l'astronauta.<br /> *En la película Triple XXX.<br /> *Apareix en un episodi de ''[[Scarred]] '' de [[MTV]].<br /> *Apareix en una película de Police Academy 4 (Loca acadèmia de Policies)<br /> *També apareix en un episodi de Zack i Cody, gemelos en acción.<br /> *Apareix també en un capítul de &quot;The Naked Brothers Band&quot;, serie de Nickelodeon<br /> *En [[drake &amp; josh]] de [[Nickelodeon]], apareix en una escena on drake i josh roben el seu coche i després en atra escena ix reclamant-lo.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *[http://www.tonyhawk.com/ Web oficial]<br /> *[http://www.birdhouseskateboards.com Web oficial de Birdhouse Skateboards]<br /> *[http://xstars-infox.piczo.com/?g=39000116&amp;cr=7 Fan site]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Traduït de|es|Tony_Hawk}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Deportistes]]</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Mar_Mediterr%C3%A0nea&diff=64272 2013-07-04T18:10:20Z

<p>Llunablava: Pàgina nova, en el contingut: «He procedit a canviar el gènero a l&#039;artícul tal i com vaig dir en Discussió:Mar Mediterràneu.--~~~~».</p> <hr /> <div>He procedit a canviar el gènero a l'artícul tal i com vaig dir en [[Discussió:Mar Mediterràneu]].--[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 20:10, 4 jul 2013 (CEST)</div>

Llunablava https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mar_Mediterraneu&diff=64271 2013-07-04T18:06:37Z

<p>Llunablava: S&#039;està redirigint a Mar Mediterrànea</p> <hr /> <div>#REDIRECT [[Mar Mediterrànea]]</div>

Llunablava