L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Penyó d'Ifach

2026-07-05T18:48:53Z

Lluísm:

[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 16.JPG|miniaturadeimagen|El Penyó d'Ifach]]
[[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]]
[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]]
El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al [[nort]] de la [[província d'Alacant]].

Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees.

== Geografia ==

El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la [[província d'Alacant]], constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]].

Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]].

== Clima ==

El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm., en fortes irregularitats. Temperatura mija anual entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en [[agost]].

== Flora ==

Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana.

En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el [[llentiscle]], el bayó, la [[mareselva]], l'[[esparreguera]], la ginebrera o el [[gesmil|gesmiler]].

== Fauna ==
El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falzia]] pàlida.

Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol (molusc)|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants.

Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines.

== Accés ==
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.

== Vore també ==

* [[Calp]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Penyal d'Ifac Natural Park}}
* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_del_Pe%C3%B1%C3%B3n_de_Ifach Penyó d'Ifach en Wikipedia]

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]

740 a. C.

2026-07-05T18:48:41Z

Lluísm:

{{any|740|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle VIII a. C.]]

358 a. C.

2026-07-05T18:48:35Z

Lluísm:

{{any|358|a. C.}}
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle IV a. C.]]

O Cachón

2026-07-05T18:48:28Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de San Pedro de Miñotos.jpg|thumb|250px|Iglésia de Minyotos]]

'''O Cachón''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Orol]], (parròquia de [[San Pedro de Miñotos]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 3 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Orol]]

== Referències ==
* [https://concellodeourol.es/ Ajuntament d'Orol]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cachón INE. Població d'O Cachón]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Miñotos, Ourol}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

O Pedregal (Trabada)

2026-07-05T18:48:18Z

Lluísm:

[[File:Entrada en Trabada, Galicia, dende Asturias pola N640.jpg|thumb|250px|Sante]]

'''O Pedregal''' o simplement '''Pedregal''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Trabada]], (parròquia de [[San Xiao de Sante]]), situat en la [[Comarca de la Marinya Oriental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 2 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Trabada]]

== Referències ==
* [https://trabada.gal/ Ajuntament de Trabada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pedregal INE. Població d'O Pedregal]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sante, Trabada}}

{{Comarca de la Marinya Oriental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

792

2026-07-05T18:48:10Z

Lluísm:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle VIII]]

Real Monasteri de la Santíssima Trinitat

2026-07-05T18:48:03Z

Lluísm:

[[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]]

El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en l'any [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.

Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].

En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.

El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.

Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]]

Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.

La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].

== Vore també ==

* [[Alfons el Magnànim]]
* [[Maria de Castella]]
* [[Sor Isabel de Villena]]
* [[Jaume Roig]]

== Referències ==
* [http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]

== Bibliografia ==
* Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monestir de la Trinitat de València}}

[[categoria:Arquitectura valenciana]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Barrax (Albacete)

2026-07-05T18:47:52Z

Lluísm:

'''Barrax''' és un [[municipi]] de la [[província d'Albacete]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] de [[Castella-La Mancha]], pertanyent a la comarca castellà-manchega de [[La Mancha del Júcar-Centro]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una poblacio de 1.883 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Albacete]]

[[Categoria:Municipis de la província d'Albacete]]

Huitcents norantanou

2026-07-05T18:47:45Z

Lluísm:

{{atres usos|899|este=el número 899}}
El '''huitcents norantanou''' (899) és el [[número natural]] que seguix al [[huitcents norantahuit]] i precedix al [[noucents]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Dolors Pérez i Martí

2026-07-05T18:47:39Z

Lluísm:

'''Dolors Pérez i Martí''' ([[Sueca]], [[1951]]) és una [[polític]]a [[Comunitat Valenciana|valenciana]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].<ref>[http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150429/abci-programa-oculto-compromis-201504291808.html «El programa que «oculta» Compromís: autodeterminación, cuatribarrada y catalán»]. ''ABC''.</ref><ref name = OK>[http://okdiario.com/espana/comunidad-valenciana/dolors-perez-senadora-de-podemos-compromis-los-valencianos-somos-catalanes-121160 «Dolors Pérez, senadora de Podemos-Compromís: “Los valencianos somos catalanes”»]. ''OK Diario''</ref>

És administrativa en estudis de Graduat Social, Economia i Mig ambient. Fon diputada en les [[Corts Valencianes]] per [[Valéncia]] entre els anys [[1995]] i [[2007]] en les llistes d'[[Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), partit que va abandonar en [[2008]], afiliant-se a [[Iniciativa del Poble Valencià]].

En l'any [[2014]] va firmar una ponència en la que se sostenia que «seguint a [[Joan Fuster]], dir-nos valencians és dir-nos catalans», i es defenia l'autodeterminació de [[Catalunya]] i la construcció dels «[[països catalans]]», incloent la [[Comunitat Valenciana]] i [[Balears]].<ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-podemos-situa-independentista-como-candidata-senado-valencia-201512141121_noticia.html «Podemos sitúa a una independentista como candidata al Senado por Valencia»]. ''ABC''</ref> Ademés, en [[maig]] de l'any [[2016]] va afirmar que somia "en la nació completa, que són els països catalans" i que "els valencians som catalans".<ref name = OK/>

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]

Casas del Rey

2026-07-05T18:47:32Z

Lluísm:

[[File:SOLANA DE AVILA.(Avila).jpg|thumb|250px|Solana de Ávila]]

'''Casas del Rey''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Solana de Ávila]], situada en la [[Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]
* [[Solana de Ávila]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/solana-de-avila/ Ajuntament de Solana de Ávila]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rey INE. Població de Casas del Rey]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Solana de Ávila}}

{{Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

Fèlits

2026-07-05T18:47:24Z

Lluísm:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Felidae
| image = Ngorongoro Crater, Tanzania (2288742082).jpg
| llegenda = [[Lleó]] en el [[Ngorongoro]]
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| ordo = [[Carnivora]]
| familia = '''Felidae ''' [[Johann Fischer von Waldheim|Fischer de Waldheim]], 1817
}}
Els '''fèlits''' ('''Felidae''') són una [[família (biologia)|família]] de [[mamífer]]s de l'[[orde (biologia)|orde]] [[Carnivora]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?s=y&id=14000003 Felidae] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Excepte en l'[[Antàrtida]], [[Oceania]] i algunes illes, se troben en tot el [[Terra|món]] i a excepció dels [[guepart]]s, totes les seues espècies presenten garres retràctils.

== Orige i evolució ==
La família dels fèlits sorgí en [[Euràsia]] durant el [[Oligocen]], possiblement a partir de la família dels [[miàcits]]. Estos primers fèlits de chicotet tamany foren expandint-se, alcançant [[Àfrica]] i [[Amèrica del Nort]] a principis del [[Miocé]]. En el Miocé mig se diversificaren, apareixent els nomenats dents de sabre ([[Machairodontinae]]), els [[felins]] i els [[panterins]], que s'escamparen per Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nort. A finals del [[Pliocé]] aplegaren també a [[Amèrica del Sur]] durant el denominat [[Gran Intercanvi Americà]].<ref>[http://www.igme.es/internet/museo/investigacion/paleontologia/Fonelas/ficheros%20pdf/6%20Fonelas%20P-1%20Generalidades%20carnivoros%20Villafranquiense.pdf «Generalidades sobre los carnívoros del Villafranquiense superior en relación con el registro fósil de Fonelas P-1».] Garrido, G. y Arribas, A. (2008).Cuadernos del Museo Geológico y Minero de España (10): pp. 85-146.</ref>

== Clasificació ==
[[Image:Acinonyx jubatus - female cheetah.jpg|thumb|250px|Guepart]]
[[Image:Felis margarita.jpg|thumb|250px|Gat del desert]]
[[Image:Geoffroy's Cat 1d.jpg|thumb|250px|Gat de Geoffroy]]
[[Image:Lynx Nationalpark Bayerischer Wald 01.jpg|thumb|250px|Gat cerval boreal]]
[[Image:Flat-headed cat 1 Jim Sanderson.JPG|thumb|250px|Gat de cap pla]]
[[Image:Namibie Etosha Leopard 01edit.jpg|thumb|250px|Lleopart]]
Dins dels fèlits se troben les següents subfamilies, gèneros i espècies actuals:<ref name = MSW3/>

* Família Felidae
** Subfamília [[Felinae]]
*** Gènero ''[[Acinonyx]] ''
**** ''[[Acinonyx jubatus]] ''- guepart
*** Gènero ''[[Caracal (gènero)|Caracal]] ''
**** ''[[Caracal caracal]] ''- caracal
*** Gènero ''[[Catopuma]] ''
**** ''[[Catopuma badia]] ''- gat roig de Borneo
**** ''[[Catopuma temminckii]] ''- gat dorat asiàtic
*** Gènero ''[[Felis]] ''
**** ''[[Felis bieti]] ''- gat chinenc del desert
**** ''[[Felis catus]] ''- gat domèstic
**** ''[[Felis chaus]] ''- gat de la jungla
**** ''[[Felis manul]] ''- manul o gat de Pallas
**** ''[[Felis margarita]] ''- gat del desert
**** ''[[Felis nigripes]] ''- gat de peus negres
**** ''[[Felis silvestris]] ''- gat montés
*** Gènero ''[[Leopardus]] ''
**** ''[[Leopardus braccatus]] ''- gat del Pantanal
**** ''[[Leopardus colocolo]] ''- gat colocolo
**** ''[[Leopardus geoffroyi]] ''- gat de Geoffroy
**** ''[[Leopardus guigna]] ''- codcod
**** ''[[Leopardus jacobitus]] ''- gat andí
**** ''[[Leopardus pajeros]] ''- gat de les pampes
**** ''[[Leopardus pardalis]] ''- ocelot
**** ''[[Leopardus tigrinus]] ''- gat atigrat
**** ''[[Leopardus wiedii]] ''- margay
*** Gènero ''[[Leptailurus]] ''
**** ''[[Leptailurus serval]] ''- serval
*** Gènero ''[[Gat cerval|Lynx]] ''
**** ''[[Lynx canadensis]] ''- gat cerval de Canadà
**** ''[[Lynx lynx]] ''- gat cerval boreal
**** ''[[Lynx pardinus]] ''- gat cerval ibèric
**** ''[[Lynx rufus]] ''- gat cerval roig
*** Gènero ''[[Pardofelis]] ''
**** ''[[Pardofelis marmorata]] ''- gat jaspiat
*** Gènero ''[[Profelis]] ''
**** ''[[Profelis aurata]] ''- gat dorat africà
*** Gènero ''[[Prionailurus]] ''
**** ''[[Prionailurus bengalensis]] ''- gat de Bengala
**** ''[[Prionailurus iriomotensis]] ''- gat d'Iriomote
**** ''[[Prionailurus planiceps]] ''- gat de cap pla
**** ''[[Prionailurus rubiginosus]] ''- gat roig tacat
**** ''[[Prionailurus viverrinus]] ''- gat peixcador
*** Gènero ''[[Puma (gènero)|Puma]] ''
**** ''[[Puma concolor]] ''- puma
**** ''[[Puma yagouaroundi]] ''- jaguarundi
** Subfamília [[Pantherinae]]
*** Gènero ''[[Neofelis]] ''
**** ''[[Neofelis nebulosa]] ''- pantera nebulosa
**** ''[[Neofelis diardi]] ''- pantera nebulosa de Borneo
*** Género ''[[Panthera]] ''
**** ''[[Panthera leo]] ''- lleó
**** ''[[Panthera onca]] ''- jaguar
**** ''[[Panthera pardus]] ''- lleopart
**** ''[[Panthera tigris]] ''- tigre
*** Género ''[[Uncia]] ''
**** ''[[Uncia uncia]] ''- lleopart de les neus

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Felidae}}
{{Wikispecies|Felidae}}
{{DGLV|Fèlit}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Mamífers]]

Valdelarco

2026-07-05T18:47:09Z

Lluísm:

[[File:Ayuntamiento de Valdelarcos.jpg|thumb|250px|Ajuntament de Valdelarco]]

'''Valdelarco''' és un [[municipi]] situat en la [[província de Huelva]], ([[Espanya]]), en la [[comarca de Sierra de Huelva]], en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 239 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Huelva]]

== Referències ==
* [http://www.valdelarco.es/es/ Ajuntament de Valdelarco]
* [https://www.diphuelva.es/ Diputació Provincial de Huelva]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valdelarco INE. Població de Valdelarco]
* [https://andaluciarustica.com/valdelarco.htm Valderarco. Andalucia Rustica]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=21071 Valdelarco. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/3285/valdelarco Patrimonio cultural de Valdelarco. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]

== Bibliografia ==
* Amador de los Rios, R. (1891), Huelva en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
* González Gómez, Juan Miguel (2017). Catálogo Monumental de la Provincia de Huelva. Volumen I.. Universidad de Huelva. ISBN 978-84-16872-50-3
* Ladero Quesada, Miguel Ángel: "Los señoríos medievales onubenses. Período de formación", Huelva en la edad media.
* Paz Sánchez, José Juan de (2014). Entre el puerto y la mina (I): Antecedentes del movimiento obrero organizado en Huelva (1870-1912). Huelva: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Valdelarco}}

{{Comarca de Sierra de Huelva}}

[[Categoria:Municipis de la província de Huelva]]

Dravce

2026-07-05T18:46:58Z

Lluísm:

[[File:Dravce15Slovakia7.JPG|thumb|250px|Dravce]]

'''Dravce''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Prešov]], al norest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 820 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1263]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Dravce

2026-07-05T18:46:54Z

Lluísm:

Beirut

2026-07-05T18:46:48Z

Lluísm:

[[Archiu:Beirut Central District Collage.jpg|300px|thumb|Panoràmiques del centre de Beirut]]
'''Beirut'''; (en [[idioma àrap|àrap]]: بيروت, ''Baīrūt'') és la [[Capital (política)|capital]] i principal port marítim del [[Líban]]. Pertanyent a la [[governació de Beirut]], en l'any [[2019]] s'estimava que la seua població era d'uns 3.300.000 habitants.

La ciutat és una de les més diverses d'Orient Pròxim, dividida entre les diferents branques cristianes i musulmanes. Beirut fon destruïda durant la [[Guerra Civil del Líban]] i l'[[Guerra del Líban de 1982|invasió israelita de 1982]], i dividida entre Beirut occidental (musulmà) i oriental (cristià). La ciutat també va sofrir danys considerables a causa dels bombardejos de l'aviació israelita durant la [[Guerra del Líban de 2006|guerra dels 33 dies entre Israel i Hezbollah]] en [[estiu]] de l'any [[2006]] i a causa de [[Explosions en el port de Beirut de 2020|l'explosió de Beirut]] en [[2020]], un accident causat per l'almagasenament negligent de 3000 tonellades de nitrat d'amoni en el port de la ciutat.

El [[7 de decembre]] de [[2014]], Beirut és considerada com una de les [[Noves sèt ciutats maravelles del món]].

Beirut és el centre comercial, bancari i financer del Líban i conta en vintiun universitats. És sèu de numeroses organisacions internacionals, com la CESPAO (Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental de les [[Nacions Unides]]) que té la seua sèu principal en el centre de la ciutat, l'[[Organisació Internacional del Treball|OIT]] (Organisació Internacional del Treball) i la [[Unesco]] tenen oficines regionals en Beirut, que comprenen al món àrap. L'[[Organisació Àrap de Transportistes Aéreus|AACO]] (Organisació Àrap de Transportistes Aéreus) també té la seua sèu central en esta ciutat. Beirut ha acollit reunions de la [[francofonía]] i de la [[Lliga Àrap]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Beirut}}

{{Capitals d'Àsia}}

[[Categoria:Capitals d'Àsia]]
[[Categoria:Líban]]

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:46:41Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Arxemil''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Martiño de Anllo]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 75 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Arxemil INE. Població d'Arxemil]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rosende, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:46:35Z

Lluísm:

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:46:30Z

Lluísm:

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:46:26Z

Lluísm:

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:46:20Z

Lluísm:

Arxemil (Sober)

2026-07-05T18:45:49Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Arxemil''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Martiño de Anllo), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 13 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo * Sober…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Arxemil''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Martiño de Anllo]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 13 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Arxemil INE. Població d'Arxemil]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rosende, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Arxemil

2026-07-05T18:29:30Z

Lluísm:

{{desambiguació}}

* [[Arxemil (Carballedo)]] ...................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Arxemil (Sarria)]] ...........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Arxemil (Sober)]] ...........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Rajecká Lesná

2026-07-05T18:28:12Z

Lluísm:

[[File:Rajecká Lesná,v pozadí firma Kofola - panoramio.jpg|thumb|250px|Rajecká Lesná]]

'''Rajecká Lesná''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Žilina]], al centre del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.188 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1413]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Paulette Goddard

2026-07-05T18:28:03Z

Lluísm:

[[Image:Paulette Goddard-publicity-2.JPG|thumb|200px|Paulette Goddard]]
'''Marion Pauline Goddard Levy''', coneguda com '''Paulette Goddard''', ([[Long Island]], [[Nova York (estat)|Nova York]]; [[3 de juny]] de [[1910]] - † [[Ronco sopra Ascona|Ronco]], [[Suïssa]]; [[23 d'abril]] de [[1990]]) fon una [[actriu]] [[Estats Units|nortamericana]] de [[cine mut]] i [[cine sonor|sonor]]. És recordada principalment per les seues actuacions junt a [[Charlie Chaplin]] en ''Temps moderns'' i ''El gran dictador''.

Muigué en l'any 1990 per "causes naturals", segons el part mèdic, en la localitat suïssa de Ronco, a on vivia en la casa que havia compartit en el seu últim marit, l'escritor alemà [[Erich Maria Remarque]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Paulette Goddard}}
* [http://www.imdb.com/name/nm0002104/ Ficha en IMDb]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors dels Estats Units]]

Eslovènia

2026-07-05T18:27:33Z

Lluísm:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republika Slovenija'' República d'Eslovènia
| image_bandera = Flag of Slovenia.svg
| image_escut = Coat of Arms of Slovenia.svg
| image_escut_tamany = 75px
| image_mapa = EU-Slovenia.svg
| lema_nacional =
| himne_nacional =
| capital = [[Liubliana]] [[Archiu:Blason ville si Ljubljana (Slovénie).svg|right|20px]]
| capital_població = 265 881 ([[2002]])
| capital_coord = 46_03_N_14_30_E_ 46°03′ N 14°30′ E
| ciutat_principal = [[Liubliana]] [[Archiu:Blason ville si Ljubljana (Slovénie).svg|right|20px]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial =
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[President d'Eslovènia|President]]
| dirigents_noms = [[Borut Pahor]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =  • Declarada  • Reconeguda
| fundació_dates = De [[República Federal Socialista de Yugoslàvia|Yugoslàvia]] [[25 de juny]] de [[1991]] [[1992]]
| superfície = 20 253
| superfície_lloc = 153
| superfície_aigua = 0,6%
| fronteres = 1334 [[Quilómetro|km]]
| costes = 46,6 km
| població = 2 046 120
| població_any =
| població_lloc = 143
| població_densitat = 101
| PIB_nominal= US$ 46 084 millons
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 68
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 27 155
| PIB = € 44 429 millons
| PIB_any = 2008
| PIB_lloc = 81
| PIB_per_cápita = US$ 18 451
| IDH = 0,874
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 25
| IDH_categoria = '''Molt Alt'''
| moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = eslové, -na
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
| cctld = .si
| còdic_telefònic = 386
| prefix_radiofònic = S5A-S5Z
| còdic_ISO = 705 / SVN / SI
| membre_de = [[Unió Europea]] [[ONU]], [[OTAN]], [[OSCE]], [[Consell d'Europa|COE]], [[OCDE]]
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}
La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de l'any [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] a l'oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i a l'est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].

L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] a l'independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.

== Historia ==
{{AP|Historia d'Eslovènia}}
=== Prehistòria i antiguetat ===
En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en
Noricum.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

== Política ==
{{AP|Política d'Eslovènia}}
[[Archiu:Presidential Palace. Ljubljana.jpg|thumb|Palau governamental i presidencial, [[Ljubljana]].]]
Eslovènia és una república parlamentària segons la seua [[Constitució d'Eslovènia|Constitució]]. El [[president d'Eslovènia]] és, des de [[2012]], [[Borut Pahor]]. El president és el [[cap d'estat]] i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El [[cap de govern]] és el [[Primer Ministre d'Eslovènia|Primer Ministre]], que és elegit pel [[Parlament d'Eslovènia|Parlamente]]. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova [[Primera Ministra]] d'Eslovènia és [[Alenka Bratusek]].

El Parlament és [[bicameralisme|bicameral]], format per la [[Assamblea Nacional d'Eslovènia|Assamblea Nacional]] i el [[Consell Nacional d'Eslovènia|Consell Nacional]]. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el [[Partit Democràtic Eslové]] i [[Democràcia Lliberal d'Eslovènia]].

=== Poder Judicial ===
El Poder Judicial en Eslovènia és assumit per juges, que són elegits per l'Assamblea Nacional. Es porta a terme pels tribunals de competència general i tribunals especialisats que s'ocupen d'assunts relacionats en àrees llegals específiques. El Fiscal de l'Estat és un càrrec estatal independent encarregat de processar els casos presentats contra els sospitosos de cometre delictes. El Tribunal Constitucional està compost per nou magistrats que són elegits per un periodo de nou anys, s'encarreguen de decidir la conformitat de les lleis en la Constitució. Totes les lleis i els reglaments deuen ajustar-se als principis generals dels drets internacionals i als acorts internacionals ratificats.

== Economia ==
[[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]

Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els països més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Slovenia}}

{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]

532

2026-07-05T18:27:16Z

Lluísm:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle VI]]

Montehermoso

2026-07-05T18:27:03Z

Lluísm:

[[File:Ermita Valdefuentes Montehermoso.jpg|thumb|250px|[[Ermita]] en Montehermoso]]

'''Montehermoso''', és un [[municipi]] de la [[comarca de Plasencia]], en la [[província de Càceres]], en la comunitat autònoma d'[[Extremadura]], ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 5.718 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Càceres]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Càceres]]

Benicull del Xúquer

2026-07-05T18:26:55Z

Lluísm:

[[File:Benicull de Xúquer (País Valencià).jpg|thumb|Vista de Benicull del Xúquer]]

'''Benicull del Xúquer''' (en [[castellà]] ''Benicull''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], es troba en la [[comarca]] de [[La Ribera Baixa]], en la [[província de Valéncia]].

== Geografia ==
El poble se situa en el marge dret del [[riu Xúquer]].

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[N-332]] per a enllaçar en la [[CV-505]].

=== Localitats llimítrofes ===
El [[terme municipal]] de Benicull del Xúquer llimita en les localitats següents:
[[Alzira]], [[Corbera]], i [[Polinyà del Xúquer]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
El municipi fon creat en l'any [[2003]] per mig de segregació de part del terme municipal de [[Polinyà del Xúquer]] i l'història del qual va unida a la d'esta localitat.

La primera volta que apareix documentat el topònim Benicull és en l'any [[1914]]. S'han trobat vestigis de poblament que van des del [[Eneolític]] fins a la [[Edat del Bronze]] en la zona coneguda com La Pedrera.

A finals del sigle passat es varen assentar en este lloc diverses famílies procedents de [[Benigànim]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = -
| Partit_1 = -
| Alcalde_2 = -
| Partit_2 = -
| Alcalde_3 = -
| Partit_3 = -
| Alcalde_4 = -
| Partit_4 = -
| Alcalde_5 = -
| Partit_5 = -
| Alcalde_6 = Jaime Montaner
| Partit_6 = [[UV]]
| Alcalde_7 = José Francisco Damiá Bisbal
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = José Francisco Damiá Bisbal
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Joan Vicent Geribés Benavent (2011-2014)
Joan Vicent Geribés Benavent (2014-2015)
| Partit_9 = [[EUPV]]
No adscrit
| Alcalde_10 = Maria Amparo Giner Lorenzo
| Partit_10 = [[UxB - Units per Benicull]]
| Alcalde_11 = Maria Amparo Giner Lorenzo
| Partit_11 = [[UxB - Units per Benicull]]
| Alcalde_12 = Maria Amparo Giner Lorenzo
| Partit_12 = [[UxB - Units per Benicull]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 1.102 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 358 || align=center| 602 || align=center| 1.294 || align=center| 950 || align=center| 988 || align=center| 897 || align=center| 790 || align=center| 784 || align=center| 831 || align=center| 873 || align=center| 904 || align=center| 970 || align=center| 1.102
|}
</center>

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura en predomini del cultiu dels [[cítric]]s.

== Monuments ==
[[File:Església de Sant Roc (Benicull de Xúquer-País Valencià).jpg|180px|thumb|Iglésia de Sant Roc (Benicull del Xúquer)]]
Conta en diversos monuments com l'iglésia de [[Sant Roc]] i l'[[ermita]] de [[Sant Bernabeu]].

== Festes locals ==
Celebra les seues festes patronal l'últim fi de semana d'[[agost]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.beniculldexuquer.es Ajuntament de Benicull del Xúquer]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benicull INE. Població de Benicull del Xúquer]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benicull de Xúquer}}

{{Municipis de La Ribera Baixa}}
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Torretarrancho

2026-07-05T18:26:40Z

Lluísm:

'''Torretarrancho''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Valtajeros]], en la [[Comarca de Tierras Altas]], en la [[província de Sòria]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sòria]]
* [[Valtajeros]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Tierras Altas}}

[[Categoria:Municipis de la província de Sòria]]

Adaúlfe

2026-07-05T18:26:34Z

Lluísm:

[[Archiu:LíncoraIgrexa.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Pedro de Líncora]]

'''Adaúlfe''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Chantada]], (parròquia de [[San Pedro de Líncora]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]] conta en una població de 40 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Adaúlfe INE. Població d'Adaúlfe]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Líncora, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Alberto Tomba

2026-07-05T18:26:28Z

Lluísm:

[[Image:Alberto Tomba Zagreb 2009.jpg|thumb|200px|Alberto Tomba]]
'''Alberto Tomba''' ([[San Lazzaro di Savena]], [[19 de decembre]] de [[1966]]) és un esquiador professional retirat [[Itàlia|italià]] d'[[esquí alpí]]. És nomenat popularment com "la bomba".<ref>Ray Stubbs (2011). ''The Sports Book''. Dorling Kindersley Ltd. ISBN 9781405378710.</ref>

Conseguí un èxit notable durant finals de la [[Anys 1980|década de 1980]] i de [[anys 1990|1990]] en [[slalom]] i [[slalom jagant]], guanyant 3 [[medalla d'or|medalles d'or]] en distints [[jocs Olímpics d'hivern]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alberto_Tomba}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Italians]]

Amparo Llobet Gonzàlez-Mataix

2026-07-05T18:26:18Z

Lluísm:

{{Fallera Major de Valéncia|
| nom = Amparo Llobet Gonzàlez-Mataix
| image = [[Image:Fm1969.jpg|410px]]
| peu = '''Amparo Llobet Gonzàlez-Mataix''', [[Fallera Major de Valéncia]] [[1969]]
| comissió_fallera =
| ocupacio = Estudiant de Informació i Turisme
| any = 1969
| data_naix = [[29 de decembre]] de [[1948]]
| lloc_naix = [[Valéncia]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}

== Vore també ==
* [[Artista Faller]]
* [[Casal faller]]
* [[Comissió fallera]]
* [[Cort d'Honor]]
* [[Cordà]]
* [[Cremà]]
* [[Cridà]]
* [[Despertà]]
* [[Falla]]
* [[Faller]]
* [[Fallera Major]]
* [[Fallera Major de Valéncia]]
* [[Fallera Major Infantil de Valéncia]]
* [[Falles]]
* [[Fòc d'artifici]]
* [[Fogueres]]
* [[Llibret]]
* [[Mascletà]]
* [[Ninot]]
* [[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]
* [[Ofrena]]
* [[Presentació]]
* [[Plantà]]
* [[Traca]]

 

== Enllaços externs ==
* [http://vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1969/amparo-llobet-gonzalez-mataix FMV 1969/Amparo Llobet Gonzalez-Mataix]
* [http://www.fallas.com Portal de la Junta Central Fallera]
* [http://www.fallasvalencia.es/ Portal Fallasvalencia.es]
* [http://www.ciberfallas.com/ Portal Ciberfallas.com]

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Falleres Majors de Valéncia]]

Ampar

2026-07-05T18:26:04Z

Lluísm:

'''Ampar''', (Amparo en [[castellà]]), és un nom propi femení d'orige [[llatí]] (derivat posverbal del llatí vulgar anteparāre, dispondre una defensa, o imparare, prendre possessió) i al mateix temps [[valencià]] en la seua variant en castellà

El seu significat és "ampar, protecció". La [[Verge dels Desamparats]], és la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], per lo que sempre ha segut un nom molt habitual en la [[Comunitat Valenciana]].

== Variants ==
* Desamparats
* Ampar

== Personages ==
* [[Amparo Albors Serrano]], [[Fallera Major de Valéncia]] en l'any [[1934]]
* [[Mª de los Desamparados Garrigues Santonja]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1945]]
* [[Mª de los Desamparados Ibañez Valero de Palma]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1946]]
* [[Amparo Casanova Casanova]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1947]]
* [[Amparo Llobet Gonzàlez-Mataix]], , Fallera Major de Valéncia en l'any [[1948]]
* [[Amparo Taulet Casanova]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1955]]
* [[Mª Amparo Marin Morales]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1961]]
* [[Mª de los Desamparados de Rojas i Cárdenas]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1964]]
* [[Amparo Llobet Gonzàlez-Mataix]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1969]]
* [[Mª Amparo Marin Morales]], Fallera Major de Valéncia en l'any [[1981]]
* [[Ampar Cabanes Pecourt]], historiadora i política [[Comunitat Valenciana|valenciana]]
* [[Ampar Rivelles]], actriu valenciana
* [[Ampar Iturbi]], pianista valenciana
* [[Ampar Cabrera i Sanfèlix]], escritora valenciana

== Santoral ==
* [[8 de maig]]: [[Nostra Senyora dels Desamparats]]. Encara que és celebrat el segon [[dumenge]] de [[maig]].

== Vore també ==
* [[Mare de Deu dels Desamparats]]

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Noms propis]]

Boston

2026-07-05T18:25:56Z

Lluísm:

[[Archiu:Boston Montage.jpg|300px|thumb|Vistes de Boston]]
'''Boston''' (pronunciat en [[idioma anglés|anglés]] /ˈbɒstən/) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de la [[Massachusetts|Mancomunitat de Massachusetts]], i una de les ciutats més antigues dels [[Estats Units]]. En tractar-se de la ciutat més poblada de [[Nova Anglaterra]], Boston és considerada el centre econòmic i cultural de la regió i és referida en ocasions com la «Capital de Nova Anglaterra» de manera no oficial.

En l'any [[2008]] la ciutat contava en una població de 645.169 habitants, lo que la convertix en la vigèsima primera ciutat més poblada del país. Boston és, també, el centre neuràlgic d'un àrea metropolitana molt poblada i extensa denominada Gran Boston, en una població de 4,5 millons d'habitants, la dècima major àrea metropolitana de la nació.

El Gran Boston, com a regió a la que es desplacen multitut de treballadors, inclou sèt comtats de [[Massachusetts]], tot [[Rhode Island]] i parts de [[Nou Hampshire]]; en lo que suma un total de 7,5 millons d'habitants, per lo que esta àrea estadística combinada és la quinta dels Estats Units per població.

En l'any [[1630]], els colons [[puritanisme|puritans]] aplegats d'[[Anglaterra]] fundaren la ciutat en la península de Shawmut. Durant finals de el [[sigle XVIII]], Boston fon el lloc a on varen ocórrer varis events importants durant la [[Revolució nortamericana]], com la [[Massacre de Boston]] i el [[Motí del Té]]. Vàries batalles al començament de la Revolució, tals com la [[Batalla de Bunker Hill]] i el [[Siti de Boston]], varen ocórrer en la ciutat i en àrees circumdants. A través de la recuperació de terrenys i anexions municipals, Boston s'ha expandit més allà de la península.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Boston}}

[[Categoria:Localitats d'Estats Units]]

A Veiga de Outeiro

2026-07-05T18:25:49Z

Lluísm:

[[Archiu:Igrexa de San Pedro de Láncara.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Láncara]]

'''A Veiga de Outeiro''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Láncara (Municipi)|Láncara]], (parròquia de [[San Pedro de Láncara]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una poblacio de 17 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Láncara (Municipi)|Láncara]]

== Referències ==
* [https://www.concellodelancara.com/gl Ajuntament de Láncara]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Veiga INE. Població d'A Veiga de Outeiro]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Láncara, Láncara}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Penaseixo

2026-07-05T18:25:42Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de Santiago de Bravos, Ourol.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santiago de Bravos]]

'''Penaseixo''' o també '''Penaseijo''', és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Orol]], (parròquia de [[Santiago de Bravos]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 7 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Orol]]

== Referències ==
* [https://concellodeourol.es/ Ajuntament d'Orol]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Penaseixo INE. Població de Penaseixo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bravos, Ourol}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Santa Olalla del Cala

2026-07-05T18:25:35Z

Lluísm:

[[File:Skyline Santa Olalla del Cala Spain 2 Oct 2012.JPG|thumb|250px|Santa Olalla del Cala]]

'''Santa Olalla del Cala''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de Sierra de Huelva]], en la [[província de Huelva]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 2.038 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Huelva]]

== Referències ==
* [http://www.ayuntamientosantaolalladelcala.com/ Ajuntament de Santa Olalla del Cala]
* [https://www.diphuelva.es/ Diputació Provincial de Huelva]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olalla INE. Població de Santa Olalla del Cala]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=21069 Santa Olalla del Cala. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]

== Bibliografia ==
* Amador de los Rios, R. (1891), Huelva en España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona
* Amador de los Rios, R. (1891), Huelva, Establecimiento Tipográfico "Artes y Letras", España
* Amador de los Rios, R. (1909) Catálogo de los monumentos históricos y artísticos de la provincia de Huelva, Madrid, España. ISBN 84-8163-137-X
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
* González Gómez, Juan Miguel (2017). Catálogo Monumental de la Provincia de Huelva. Volumen I. Universidad de Huelva. ISBN 978-84-16872-50-3

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Sierra de Huelva}}

[[Categoria:Municipis de la província de Huelva]]

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:25:26Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''San Martiño de Anllo)''' o simplement '''Anllo''', és una parròquia del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 21 [[pedanies]].

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 131 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Anllo INE. Població de San Martiño de Anllo)]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rosende, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:25:19Z

Lluísm:

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:25:14Z

Lluísm:

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:25:07Z

Lluísm:

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:25:02Z

Lluísm:

San Martiño de Anllo

2026-07-05T18:24:56Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''San Martiño de Anllo)''' o simplement '''Anllo''', és una parròquia del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). La parròquia conta en 21 pedanies. Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 131 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis…»

Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat

2026-07-05T18:21:34Z

Lluísm:

La '''Llista Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat''' és una iniciativa de la [[UNESCO]] per a salvaguardar i donar visibilitat al patrimoni cultural inmaterial de diverses cultures del món. Esta llista forma part d'un sistema més ampli que inclou atres dos llistes relacionades en el patrimoni inmaterial.

=== Orige i objectius ===
La llista es va establir en l'any [[2008]], quan va entrar en vigor la [[Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial]]. Els seus principals objectius són:

* Garantisar una millor visió del patrimoni cultural inmaterial
* Conscienciar sobre la seua importància
* Fomentar el diàlec que respecte la diversitat cultural

=== Definició de patrimoni cultural inmaterial ===
Segons la UNESCO, el patrimoni cultural inmaterial es definix com: "El conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup". Inclou elements com:

* [[Llengua]] i [[Literatura]]
* [[Música]] i [[Dança]]
* [[Jocs]] i [[Deports]]
* Tradicions culinàries
* Rituals i mitologies
* Coneiximents i usos relacionats en l'univers
* Coneiximents tècnics relacionats en l'artesania

=== Procés d'inscripció ===
Cada any, el Comité Intergovernamental es reunix per a avaluar les candidatures i decidir sobre les inscripcions de les pràctiques i expressions culturals propostes. Els elements inscrits han de complir diversos criteris i demostrar la seua importància com a patrimoni viu de les comunitats.

== Vore també ==
* [[Patrimoni de la Humanitat]]
* [[UNESCO]]
* [[Cultura]]

[[Categoria:Patrimoni cultural]]
[[Categoria:UNESCO]]

Ian Kershaw

2026-07-05T18:21:25Z

Lluísm:

[[Image:Ian Kershaw 2012 crop.jpg|thumb|250px|Ian Kershaw en l'any [[2012]]]]
'''Ian Kershaw''' ([[Oldham]], [[Lancashire]], [[Anglaterra]], [[29 d'abril]] de [[1943]]) és un [[historiador]] [[Regne Unit|britànic]]. És professor en l'[[Universitat de Sheffield]] i el discípul més important de l'historiador de la [[RFA]] [[Martin Broszat]].<ref>[http://hsozkult.geschichte.hu-berlin.de/forum/type=diskussionen&id=418 «Beware the Moral High Ground»]</ref>

== Obres publicades ==
* ''Bolton Priory Rentals and Ministers; Accounts, 1473-1539'', (ed.) (Leeds, 1969)
* ''Bolton Priory. The Economy of a Northern Monastery'', (Oxford, 1973)
* ''Popular Opinion and Political Dissent in the Third Reich. Bavaria, 1933-45'', (Oxford, 1983, rev. 2002)
* ''The Nazi Dictatorship. Problems and Perspectives of Interpretation'', (Londres, 1985, 4th ed., 2000) ISBN 0-340-76028-1
* ''The 'Hitler Myth'. Image and Reality in the Third Reich'' (Oxford, 1987, rev. 2001). ISBN 0-19-280206-2
* ''Weimar. Why did German Democracy Fail?'', (ed.) (Londres, 1990) ISBN 0-312-04470-4
* ''Hitler: A Profile in Power'', (Londres, 1991, rev. 2001)
* ''Stalinism and Nazism: Dictatorships in Comparison'', (ed. en [[Moshe Lewin]]) (Cambridge, 1997) ISBN 0-521-56521-9
* ''Hitler, 1889-1936: Hubris'', (Londres, 1998) ISBN 0-393-32035-9
* ''Hitler, 1936-1945: Nemesis'', (Londres, 2000) ISBN 0-393-32252-1
* ''The Bolton Priory Compotus'', 1286-1325, (ed. en David Smith) (Londres, 2001)
* ''Making Friends with Hitler: Lord Londonderry and the British Road to War'', (Londres, 2004) ISBN 0-7139-9717-6

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ian Kershaw}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]

Fente

2026-07-05T18:21:16Z

Lluísm:

[[File:Casa do concello Carballedo (Lugo).jpg|thumb|Ajuntament de Carballedo]]

'''Fente''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]], (parròquia de [[Santa Cristina de Asma]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 8 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/carballedo/ Ajuntament de Carballedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Fente INE. Població de Fente]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carballedo, Carballedo}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Cuínya (Vivero)

2026-07-05T18:21:09Z

Lluísm:

[[File:Viveiro e a sua ria (9581685985).jpg|thumb|300px|Vivero]]

'''Cuínya''' és una [[pedania]], del [[municipi]] de [[Vivero (Municipi)|Vivero]], (parròquia de [[Santo André de Boimente]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 6 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.viveiro.es/ Ajuntament de Vivero]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cuíña INE. Població de Cuínya]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ría de Viveiro}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Iglésia dels Sants Joans (Almenara)

2026-07-05T18:21:00Z

Lluísm:

[[File:Església dels Sants Joans d'Almenara.JPG|thumb|300px|Iglésia dels Sants Joans d'Almenara]]

L''''Iglésia Parroquial dels Sants Joans''' d'Almenara, comarca de la [[Plana Baixa]], és un temple catòlic situat en la plaça de l'Iglésia del mencionat municipi. Datat del [[sigle XVIII]], presenta una declaració genèrica com a Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de [[9 de febrer]], de la [[Generalitat Valenciana]], de modificació de la Llei 4/1998, de [[11 de juny]], del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic identificatiu com a Patrimoni de la Generalitat Valenciana número: 12.06.011-004.1. A efectes administratiu-religiosos s'ubica en el carrer Del Mig número 3, i pertany a l'archiprestat del Santíssim Crist, de la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]].

== Història ==

L'Iglésia dels Sants Joans en anterioritat a l'any [[1960]] pertanyia a la [[Diòcesis de Tortosa]], ya que Almenara fon donada per [[Jaume I]] al bisbe de Tortosa, Juan Ponce Torrellas, el [[3 de setembre]] de l'any [[1225]], com a mostra de gratitut al respal rebut per este durant el lloc de [[Peníscola]].

L'edifici actual s'eleva en els restants del que fora antic temple del poble, que es va construir en [[1528]], pero el seu perímetro és major, comprenent també part de la superfície a on s'alçaven l'anomenada Plaça Vella, el pou públic (que datava de [[1532]], i per a deixar constància de l'existència dels restants del mateix es va colocar una inscripció, en llatí, en un dels murs laterals del temple, la qual diu: ” H I C A L T V S P V T I V S S V P I T R A C L A V D I T V R I S T A”, “Baix esta pedra es tanca un alt pou”), el forn de la vila, l'antiga Casa Consistorial, i inclús la presó. L'antic pou públic, que era de pedra tallada, es va salvar colocant dos forts arcs de rajola, sobre els quals descansa el mur, quedant la mitat externa del pou en el carrer, mentres que l'atra mitat és la base esquerra de l'arc que soporta el cor.

D'esta forma el temple s'alça aïllat d'atres construccions. La construcció de l'actual temple es va iniciar el [[15 d'agost]] de [[1721]], i es varen finalisar el [[21 de setembre]] de [[1737]], dia en que es va portar a terme la bendició del temple.

Durant el temps que es va utilisar per a la construcció del nou temple, el Santíssim Sacrament de l'antiga iglésia es va traslladar a la Capella del Palau del Comte d'Almenara, a on va permanéixer fins al [[28 de setembre]] de [[1738]], data en la que es va portar a terme el trasllat del Santíssim Sacrament a la nova Iglésia Parroquial. Est event es recorda tots els anys, actualment el primer [[dumenge]] d'[[octubre]], pero fins a l'any [[1970]] (any en que es va alvançar la festivitat al més de [[setembre]]), la festa se celebrava el quart dumenge d'octubre com a fi de les festes patronals de la vila.

El temple es va vore molt afectat en la [[Guerra Civil espanyola|lluita del 36]], destruint-se durant la mateixa els ornaments del seu interior, destacant entre ells huit altars laterals i l'altar major, obra de Jaime Molins datada de [[1744]], en pintures d'Antonio Rechar.

En l'actualitat l'altar major està dedicat als sants que donen nom a la parròquia: [[Sant Joan Batiste]] i [[Sant Joan evangeliste]]. Els altars laterals de l'esquerra de la nau central estan dedicats a: Sant Josep, la Verge dels Àngels, el Sagrat Cor de Jesús i l'[[Immaculada Concepció]] de Maria. Per la seua banda les capelles laterals de la dreta estan dedicades a: [[Sant Antoni Abat]] i la Verge del Carme, entre uns atres.

== Descripció ==

El temple presenta una torre campanar que està arrematada en una Creu bola, la bola és de [[fusta]] forrada de [[ferro]] (obra d'un fuster de [[Sagunt]], Antonio Peña), i la creu de ferro també (obra del manyà d'Almenara, Pedro Ferrer) té en el seu interior relíquies de diversos sants. El pes de la creu és d'uns 171 quilos, i en el seu interior alberga quatre campanes: Sant Joan Evangeliste (la de major tamany), Santa Maria (la mijana), Santa Bàrbara (la menuda) i Sant Josep (el simbolet); que es varen beneir el [[19 d'agost]] de [[1735]].

Es tracta d'un temple d'orde compost, de considerables dimensions (25,80 metros de llongitut, 20 metros d'ample i 25 metros d'alt), en frontera de sellars, adornada en marbre blau. Presenta dos portes d'accés una, la principal, per la Plaça de l'Iglésia; una atra, lateral, pel carrer dels Sants Joans.

== Referències ==
* Antropología – Castellón de la Plana y su entorno. Almenara. Módulo 2. Patrimonio Artístico. Santiago Pérez Universidad Jaume I para Mayores
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2270&lang=ca Iglesia Parroquial de los Santos Juanes. Conselleria d'Educació, Cultura i Deports]
* Iglesia Parroquial Els Sants Joans. Castellón Mediterráneo

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Església dels Sants Joans d'Almenara}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_los_Santos_Juanes_(Almenara) Iglésia dels Sants Joans d'Almenara en Wikipedia]

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Almenara]]

Exposició Regional Valenciana

2026-07-05T18:20:48Z

Lluísm:

[[File:Feria 1909 (3).jpg|thumb|400px|Cartell de l'Exposició Regional Valenciana de 1909]]

'''L'Exposició Regional Valenciana de 1909''', fon una mostra comercial i industrial organisada per l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] i impulsada pel seu president [[Tomás Trénor i Palavicino]], que es desenrollà en la ciutat de [[Valéncia]] entre el [[22 de maig]] i el [[22 de decembre]] de l'any [[1909]].

El conjunt de l'exposició ocupava una superfície de 16 [[hectàrea|ha]] en, forma de recint firal per mig de pabellons i edificis ubicats al voltant de l'actual entramat urbà de l'[[Albereda]] de Valéncia. La ceremònia d'inauguració de l'Exposició es va produir el [[23 de maig]] de l'any [[1909]] per part del rei [[Alfons XIII]] i el cap del Govern [[Antonio Maura]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060131/prensa/noticias/Ediciones/200601/31/VAL-EDC-074.html Las Províncias]</ref>

== Exposició ==
L’'Exposició Regional es concebia com la mostra d'un certamen a on donar cabuda a les noves vanguardes del [[sigle XX]], comprenent en això a quasi tots els camps de la cultura, l'indústria, l'economia, l'art, l'oci, el turisme, o la proyecció exterior. Fon una gran oportunitat per a centenars d'empreses de qualsevol tipo aixina com un punt de trobada empresarial i industrial a on gestar i promocionar les innovacions de productes tant regionals com nacionals. Ademés, l'indústria de l'oci i del consum consolidava artículs com l'[[automòvil]], el [[cine]], o el [[Fonógraf|fonógraf]].

Des de les corrents [[Modernisme (art)|modernistes]] fins als nous deports (com el [[fútbol]]), l'Exposició tampoc s'oblidà de l'[[aviació]], els [[motor d'explosió|motors d'explosió]], o de les noves aplicacions elèctriques.

* L'Exposició tingué tant d'èxit que en l'any [[1910]], es va convertir en una Exposició Nacional <ref>[http://www.youtube.com/watch?v=Fl-3AeNYXpM Video original de l'época de l'Exposicio Nacional en la presencia d'Alfons XIII]</ref>.

== Arquitectura i Patrimoni ==
[[File:Palau exposicio.jpg|thumb|350px|Palau de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, en Valéncia Ciutat, obra de l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]].]]

En esta exposició, en Valéncia quedà l'imprenta d'un ric patrimoni moderniste reflectit en construccions com el parc d'atraccions, palau de congressos, auditori de música, palau d'òpera, casino de joc, estadi deportiu, museu de les ciències i la tècnica, i centre d'exposicions.

En l'actualitat, tan sols es conserven un total de cinc edificis que formaren part del recint de l'Exposició Valenciana i que no varen ser derrocats una volta finalisada la mateixa; Estes cinc construccions són el Palau Municipal (obra de [[Francisco Mora Berenguer|Francisco Mora]]) i d'estil neo-gòtic floral (hui en dia conegut com el [[Palau de l'Exposició]]), adossat al mateix l'[[Asil de Lactància]] i el Pabelló o Palau d'Indústria (edifici de Tabacalera). Encara que (per estar englobats dins de la fàbrica de tabacs), sol oblidar-se que també es conserven encara la Galeria de Màquines (nau almagasén) i la Sala de Motors (nau de motors).<ref>[http://www.via-arquitectura.net/04_prem/04p-070.htm Arquitectura Exposició Regional Valenciana]</ref>

== Vore també ==
* [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
* [[Tomas Trenor Palavicino]]
* [[Palau de l'Exposició]]

== Referències ==
{{Listaref}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3688&tit=Centenari%20de%20l%B4Exposicio%20Regional%20Valenciana%20i%20l%B4Himne%20dels%20valencians Centenari de l'Exposició Regional Valenciana i l'himne dels valencians - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Espanya en 1909]]