L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Pol (Municipi)

2026-05-24T17:06:17Z

Lluísm:

[[File:P1130828 Casa concello Pol.JPG|thumb|300px|Ajuntament de Pol]]

'''Pol''', és un [[municipi]], situat en la [[Comarca de Meira]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). El municipi conta en 19 parròquies en un total de 113 [[pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], el municipi conta en una població de 1.582 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellopol.es/portal_localweb/p_78_principal_ayto_pol.jsp?codResi=15&language=gl Ajuntament de Pol]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pol INE. Població de Pol]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pol, Lugo}}

{{Comarca de Meira}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Bhaktivinoda Thakur

2026-05-24T17:05:47Z

Lluísm:

'''Srila Bhakti Vinoda Takur''', és el nom real de '''Kedarnath Datta''' (Birnagar, Índia britànica, [[2 de setembre]] de [[1838]] - † [[Calcuta]], Imperi de l'[[Índia]], [[23 de juny]] de [[1914]]), va ser un religiós i escritor bengalí.

A través dels seus escrits, Bhaktivinoda es va convertir en una figura prominent entre els vaisnavas gaudiya (krisnaístes, o ‘visnuists de Bengala’).

== Biografia ==
Va nàixer en el nom de Kedarnat Datta en la ciutat de Birnagar (en l'actual Bengala Occidental). El seu pare era Ralla Krisna Ananda Datta i la seua mare Yagat Mojiní Deví.

Bhaktivinoda es va casar en dos esposes (els britànics permetien la poligàmia, que en l'Índia era una costum milenària) i va tindre molts fills en abdós, dels que varen sobreviure dèu. U d'ells va ser Bimal Prasad Datta (més tart Bhaktisiddhanta Sáraswati Prabhupada, el fundador del moviment religiós Gaudiya Math i gurú de Bhaktivedanta Swami Prabhupada qui va ser fundador del moviment Hare Krishna. Un atre dels seus fills va ser Lalita Prasad Datta (més tart Lalita Prasad Thakur), qui també va ser un gurú important de Bengala.

Els dos germans varen estar sempre en desacort sobre cóm portar a terme els desijos del seu pare: Bimal Prasad estava més inclinat a la predicació i el restabliment del sistema de castes, en canvi Lalita Prasad estava més inclinat a la meditació raganuga (l'aspecte més esotèric de la religió gaudiya vaisnava, o visnuísme de Bengala).

Bhaktivinoda va ser dels primers escritors vaisnaves que va presentar les ensenyances del religiós bengalí Chaitania (1486-1534) en idioma [[anglés]].

Bhaktivinoda va elegir com gurú i va prendre iniciació (diksa) de Bipin Bihari Goswami, descendent de la família de Vamsi Vadana Thakur, un companyer de Chaitania que va ser iniciat per Shajnava, l'esposa de Nitiánanda (l'amic més íntim de Chaitania).

En la seua autobiografia, titulada Swa-ikhita yivani (‘vida escrita per un mateix’), Bhaktivinoda narra que va resar molt per a trobar al millor gurú, i finalment se li va aparéixer el propi Chaitania en somis i ho va dirigir fins a Bipina Bihari.

Bhaktivinoda més tart va acceptar un segon gurú, Yáganat Dasa Bábayi, qui dia tindre 135 anys.

En l'any [[1908]], Bhaktivinoda va acceptar la bábayi vesh (roba de santón) i va adoptar l'estil de vida d'un renunciant. Va continuar viajant entre Calcuta i Puri fins a [[1910]].

Va viure tranquilament els seus últims quatre anys en la seua casa. Va fallir als 75 anys. Els seus restants varen ser enterrats en Godruma, una de les nou illes de Navadwip.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Poetes d'Índia del sigle XIX]]
[[Categoria:Religiosos d'Índia del sigle XIX]]
[[Categoria:Religiosos d'Índia del sigle XX]]

Francesc Almela i Vives

2026-05-24T17:05:06Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Francesc Almela i Vives
| image = [[Archiu:Almela i Vives.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1903]]
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[24 de setembre]] de [[1967]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]), fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].

Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història, Ciències Històriques. President de l'entitat ''[[La Nostra Parla]]''. Fundador de la revista lliterària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]''. Membre de les acadèmies: [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la [[ciutat de Valéncia]] per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.

En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques.

En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]).

S'inicià en la poesia i escrigué la seua primera obra titulada ''L'espill a trossos'', pero pronte s'interessà també per l'història de la ciutat i del [[Regne de Valéncia]] fent un estudi detallat sobre la [[Catedral de Valéncia]].

Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.

Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de [[Dant Alighieri|Dante]].

Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.

Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.

El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.

El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).

En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.

En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].

Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.

En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.

L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''[[Valencia y su Reino]]'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].

== Obra ==
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives:

=== Poesia ===

* 1928 ''L'espill a trossos''
* 1933 ''Joujou''
* 1948 ''La llum tremolosa''
* 1950 ''La columna i les roses''
* 1955 ''Les taronges amargues''

=== Novela ===

* 1930 ''Novela d'una novela'', Valéncia
* 1935 ''La dama y el paladín'', Buenos Aires

=== Teatre ===

* 1931 ''L'Antigor'', Teatre Alkázar de Valéncia, traduïda al castellà i estrenada posteriorment en Madrit
* 1932 ''Lo que no ha segut'', Valéncia
* 1932 ''Lenin. Escenes de la revolució russa'', junt a Josep Bolea, Valéncia. Traduïda al castellà i estrenada a Madrit l'any 1936
* 1934 ''La muller... enganya al marit'', Valéncia
* 1954 ''La rondalla de l'estudiant'', Valéncia

=== Investigació ===

* 1927 ''Sant Vicent Ferrer'', Barcelona
* 1927 ''La catedral de Valéncia''
* 1929 ''Pomell de bibliòfils valencians'', editat per la [[Societat Castellonenca de Cultura]]
* 1928 ''Edició de Spill o Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] en la colecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
* 1930 ''The "barracas" (cottages) of Valencia''
* 1933 ''Vocabulario de la cerámica de Manises''
* 1934 ''La literatura valenciana''
* 1935 ''La Lonja de Valencia''
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de Valéncia en motiu del centenari del naiximent de Llorente
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia''
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
* 1948 ''El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI''
* 1949 ''La bibliografía en España'', Valéncia
* 1951 ''La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX''
* 1953 ''Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia''
* 1955 ''Panorama històric de la literatura valenciana''
* 1956 ''El Escudo de Valencia''
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano''
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort''
* 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6.

== Reconeiximents ==

* Croniste oficial de la ciutat de Valéncia ([[1963]])
* Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia ([[1966]])

== Cites ==

{{Cita|''El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.''|''Valencia y su Reino'' (Valéncia, primera edició 1965; reedició de 2004), per Francesc Almela i Vives}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Almela_i_Vives Almela i Vives en Wikipedia]
* [http://dbe.rah.es/biografias/6585/francesc-almela-i-vives Biografia de Francesc Almela i Vives - Real Acadèmia de l'Història]
* [http://www.ateneovalencia.es/francisco-almela-i-vives-deslumbro-como-periodista-y-cronista-de-valencia/ Francisco Almela i Vives deslumbró como periodista y cronista de Valencia - Ateneu Mercantil de Valéncia]
* [http://datos.bne.es/persona/XX822305.html Llibres d'Almela i Vives en la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE)]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]

A Lama (Santo André de Distriz)

2026-05-24T17:04:48Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de Distriz Monforte de Lemos.jpg|thumb|300px|Iglésia de Distriz]]

'''A Lama''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Monforte de Lemos]], (parròquia de [[Santo André de Distriz]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://www.monfortedelemos.es/ Ajuntament de Monforte de Lemos]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Distriz, Monforte de Lemos}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Alboreca

2026-05-24T17:04:30Z

Lluísm:

[[Image:Sigüenza.JPG|thumb|250px|Sigüenza]]

'''Alboreca''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sigüenza]], situada en la [[Comarca de la Serrania de Guadalajara]], en la [[província de Guadalajara]], en la comunitat autònoma de [[Castella-La Mancha]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 16 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Guadalajara]]
* [[Sigüenza]]

== Referències ==
* [http://www.siguenza.es/ Ajuntament de Sigüenza]
* [https://www.dguadalajara.es/web/guest;jsessionid=7176E4402EB6798595F08BAF9111B723 Diputació provincial de Guadalajara]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alboreca INE. Població d'Alboreca]
* Ballesteros San-José, Plácido; Rodríguez Panizo, Paloma; Sanz Establés, Carlos (1991). Guía Histórica de la Diputación Provincial de Guadalajara (1813-2001). Guadalajara: Diputación Provincial de Guadalajara. ISBN 9788487791444

== Bibliografia ==
* Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
* Escudero de la Peña, José María (1994). Crónica de la provincia de Guadalajara. Guadalajara: Aache. ISBN 84-87743-46-3
* González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
* Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sigüenza}}

{{Comarca de la Serrania de Guadalajara}}

[[Categoria:Municipis de la província de Guadalajara]]

Bhaktivinoda Thakur

2026-05-24T17:02:58Z

Lluísm:

'''Srila Bhakti Vinoda Takur''', és el nom real de '''Kedarnath Datta''' (Birnagar, Índia britànica, [[2 de setembre]] de [[1838]]-[[Calcuta]], Imperi de l'[[Índia]], [[23 de juny]] de [[1914]]), va ser un religiós i escritor bengalí.

A través dels seus escrits, Bhaktivinoda es va convertir en una figura prominent entre els vaisnavas gaudiya (krisnaístes, o ‘visnuists de Bengala’).

== Biografia ==
Va nàixer en el nom de Kedarnat Datta en la ciutat de Birnagar (en l'actual Bengala Occidental). El seu pare era Ralla Krisna Ananda Datta i la seua mare Yagat Mojiní Deví.

Bhaktivinoda es va casar en dos esposes (els britànics permetien la poligàmia, que en l'Índia era una costum milenària) i va tindre molts fills en abdós, dels que varen sobreviure dèu. U d'ells va ser Bimal Prasad Datta (més tart Bhaktisiddhanta Sáraswati Prabhupada, el fundador del moviment religiós Gaudiya Math i gurú de Bhaktivedanta Swami Prabhupada qui va ser fundador del moviment Hare Krishna. Un atre dels seus fills va ser Lalita Prasad Datta (més tart Lalita Prasad Thakur), qui també va ser un gurú important de Bengala.

Els dos germans varen estar sempre en desacort sobre cóm portar a terme els desijos del seu pare: Bimal Prasad estava més inclinat a la predicació i el restabliment del sistema de castes, en canvi Lalita Prasad estava més inclinat a la meditació raganuga (l'aspecte més esotèric de la religió gaudiya vaisnava, o visnuísme de Bengala).

Bhaktivinoda va ser dels primers escritors vaisnaves que va presentar les ensenyances del religiós bengalí Chaitania (1486-1534) en idioma [[anglés]].

Bhaktivinoda va elegir com gurú i va prendre iniciació (diksa) de Bipin Bihari Goswami, descendent de la família de Vamsi Vadana Thakur, un companyer de Chaitania que va ser iniciat per Shajnava, l'esposa de Nitiánanda (l'amic més íntim de Chaitania).

En la seua autobiografia, titulada Swa-ikhita yivani (‘vida escrita per un mateix’), Bhaktivinoda narra que va resar molt per a trobar al millor gurú, i finalment se li va aparéixer el propi Chaitania en somis i ho va dirigir fins a Bipina Bihari.

Bhaktivinoda més tart va acceptar un segon gurú, Yáganat Dasa Bábayi, qui dia tindre 135 anys.

En l'any [[1908]], Bhaktivinoda va acceptar la bábayi vesh (roba de santón) i va adoptar l'estil de vida d'un renunciant. Va continuar viajant entre Calcuta i Puri fins a [[1910]].

Va viure tranquilament els seus últims quatre anys en la seua casa. Va fallir als 75 anys. Els seus restants varen ser enterrats en Godruma, una de les nou illes de Navadwip.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Poetes d'Índia del sigle XIX]]
[[Categoria:Religiosos d'Índia del sigle XIX]]
[[Categoria:Religiosos d'Índia del sigle XX]]

Canossa

2026-05-24T17:01:06Z

Lluísm:

[[File:Ciano d’Enza1.jpg|thumb|250px|Canossa]]

'''Canossa''' és un [[municipi]] i [[castell]] [[Italia|italià]], situat en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília. És famós per ser el lloc a on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència en l'any [[1077]], per revocar l'excomunicació del [[Papa]] [[Gregori VII]].

Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 3.762 habitants.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

As Lumieiras

2026-05-24T17:00:29Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''As Lumieiras''' o simplement '''Lumieiras''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Nicolao de Millán]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lumieiras INE. Població d'As Lumieiras]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

As Lumieiras

2026-05-24T17:00:16Z

Lluísm:

As Lumieiras

2026-05-24T17:00:05Z

Lluísm:

As Lumieiras

2026-05-24T16:59:53Z

Lluísm:

As Lumieiras

2026-05-24T16:59:42Z

Lluísm:

As Lumieiras

2026-05-24T16:59:31Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''As Lumieiras''' o simplement '''Lumieiras''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Nicolao de Millán), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 4 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la p…»

Eivissenc

2026-05-24T16:58:27Z

Lluísm:

L' '''eivissenc''' és la [[varietat llingüística]] geogràfica de l'[[idioma balear]] parlada en les [[illes Pitiuses]] ([[Eivissa]] i [[Formentera]]).

Hi ha tres varietats: la pròpia de la [[Eivissa (ciutat)|ciutat d'Eivissa]], la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats es deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el del restant de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'utilisa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'Eivissa i el restant de l'illa més Formentera. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. A Formentera se diu també ''formenterer'' o ''formenterenc'' (formenterense).

És motiu d'estudi l'existència d'alguns trets del [[valencià]] en l'eivisenc que no es troben ni en [[Mallorca]] ni en [[Menorca]], ni al nort de [[Valéncia]] en la [[península ibèrica]], pero si en el centre i sur de Valéncia, no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal [[mossàrap]] previ de la [[taifa de Dénia]] i al tradicional intercanvi comercial directament des d'Eivissa en la península a través de [[Dénia]].

També és el [[gentilici]] que s'usa per a denominar a les persones naturals d'Eivisa (Eivissa).

== Vore també ==
* [[Idioma balear|Llengua Balear]]
* [[Eivissa]]

[[Categoria:Dialectes del balear]]
[[Categoria:Eivissa]]

O Casal (Vicedo)

2026-05-24T16:58:12Z

Lluísm:

[[File:4626- O Vicedo (Lugo) (20331340194).jpg|thumb|250px|Vicedo]]

'''O Casal''' o simplement '''Casal''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Vicedo]], (parròquia de [[Santo Estevo do Vicedo]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://concellodovicedo.org/ Ajuntament de Vicedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Casal INE. Població d'O Casal]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Vicedo}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Horný Vadičov

2026-05-24T16:57:52Z

Lluísm:

[[File:Vadičov s pod Ľadonhory.JPG|thumb|250px|Horný Vadičov]]

'''Horný Vadičov''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Žilina]], al centre del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.619 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1385]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Sládkovičovo

2026-05-24T16:57:31Z

Lluísm:

[[File:Diószeg templom 3.JPG|thumb|250px|Iglésia de Sládkovičovo]]

'''Sládkovičovo''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Trnava]], a l'[[oest]] del país.

Segons el cens de l'any [[2021]], conta en una població de 5.415 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi es remonta a l'any [[1326]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Couso (Puebla del Brollón)

2026-05-24T16:57:22Z

Lluísm:

[[File:Rio Saa na Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Riu Saa al seu pas per Puebla del Brollón]]

'''Couso''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[Santa Einés de Parada dos Montes]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 3 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Couso INE. Població de Couso]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Lumieiras

2026-05-24T16:57:10Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Lumieiras''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Nicolao de Millán]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lumieiras INE. Població de Lumieiras]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Lumieiras

2026-05-24T16:57:01Z

Lluísm:

Lumieiras

2026-05-24T16:56:55Z

Lluísm:

Lumieiras

2026-05-24T16:56:47Z

Lluísm:

Lumieiras

2026-05-24T16:56:38Z

Lluísm:

Lumieiras

2026-05-24T16:56:34Z

Lluísm:

Lumieiras

2026-05-24T16:56:06Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Lumieiras''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Nicolao de Millán), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 9 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo * Sober…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Lumieiras''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Nicolao de Millán]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 9 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lumieiras INE. Població de Lumieiras]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Núcleo Nacional

2026-05-24T16:54:25Z

Lluísm:

'''Núcleo Nacional''' és una organisació i partit polític neonazi d'àmbit espanyol.<ref name="elmundo">{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/espana/2026/02/12/698dfcc3e9cf4aed7e8b459d.html|título=La organización ultraderechista Núcleo Nacional se registra como partido político|fechaacceso=2026-02-21|apellido=|nombre=|fecha=2026-02-12|sitioweb=El Mundo|idioma=es|ubicación=Madrid}}</ref>

L'associació està registrada llegalment en el Registre Nacional d'Associacions del Ministeri de l'Interior espanyol des d'[[agost]] de l'any [[2024]].<ref>{{Cita web|url=https://diariosocialista.net/2025/03/03/interior-aprueba-el-registro-de-nucleo-nacional-pese-a-las-alertas-sobre-su-actividad/|título=Interior aprueba el registro de Núcleo Nacional pese a las alertas sobre su actividad|fechaacceso=2026-01-27|fecha=2025-03-03|sitioweb=Diario Socialista|idioma=es}}</ref>

El grup va tindre la seua primera aparició durant un acte realisat el [[14 d'abril]] en l'Espai Ardemans, encara que operaven en [[Telegram]] des de [[giner]] del mateix any.<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/nucleo-nacional-el-grupo-que-busca-una-solucion-antidemocratica-para-conquistar-el-estado/20240930/|título=Núcleo Nacional, el grupo que busca una “solución antidemocrática” para “conquistar el Estado”|fechaacceso=2026-01-27|apellido=Capdevila|nombre=Guillermo Infantes|fecha=2024-09-30|sitioweb=Newtral|idioma=es}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Neonazisme en Espanya]]
[[Categoria:Partits fascistes d'Espanya]]
[[Categoria:Partits neonazis]]
[[Categoria:Partits polítics fundats en 2024]]

Núcleo Nacional

2026-05-24T16:54:06Z

Lluísm:

Núcleo Nacional

2026-05-24T16:54:00Z

Lluísm:

Núcleo Nacional

2026-05-24T16:53:56Z

Lluísm:

Núcleo Nacional

2026-05-24T16:53:37Z

Lluísm:

Antisionisme

2026-05-24T16:51:21Z

Lluísm:

L''''antisionisme''' és l'oposició al [[sionisme]] o nacionalisme judeu que defén la creació i manteniment d'un Estat nació propi en el Llevant mediterràneu, l'[[Estat d'Israel]].

El terme s'utilisa per a descriure varis punts de vista religiosos, morals i polítics, pero la seua diversitat de motivacions i la seua expressió són lo suficientment diferents com per a que el «antisionisme» no puga ser considerat com una ideologia única.

Varis autors i organisacions sionistes<ref>[http://www.aishlatino.com/a/s/El-antisionismo-es-el-nuevo-antisemitismo.html El antisionismo es el nuevo antisemitismo por Rav Jonathan Sacks] en Aishlatino</ref><ref>[https://www.jpost.com/Israel-News/Antizionism-is-antisemitism-545412 Antizionism is antisemitism by Sarah Levi ] en The Jerusalem Post</ref><ref>{{Cita noticia|título=Antisemitismo|url=http://www.latercera.com/opinion/noticia/antisemitismo/130985/|fecha=12 de abril de 2018|fechaacceso=14 de abril de 2018|periódico=La Tercera|idioma=es-ES}}</ref> acusen al antisionisme d'haver-se convertit en un tipo actual d'antisemitisme (al que criden neoantisemitisme). Atres autors, com [[Noam Chomsky]], argumenten que els partidaris d'Israel tracten d'equiparar l'antisionisme en l'[[antisemitisme]], per a silenciar a l'oposició a les polítiques de l'Estat d'Israel

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Antisionisme| ]]
[[Categoria:Sentiment antinacional]]
[[Categoria:Teories polítiques]]

Antisionisme

2026-05-24T16:51:07Z

Lluísm:

Antisionisme

2026-05-24T16:50:53Z

Lluísm:

Antisionisme

2026-05-24T16:50:34Z

Lluísm:

L''''antisionisme''' és l'oposició al [[sionisme]] o nacionalisme judeu que defén la creació i manteniment d'un Estat nació propi en el Llevant mediterràneu, l'[[Estat d'Israel]].

El terme s'utilisa per a descriure varis punts de vista religiosos, morals i polítics, pero la seua diversitat de motivacions i la seua expressió són lo suficientment diferents com per a que el «antisionisme» no puga ser considerat com una ideologia única. Varis autors i organisacions sionistes<ref>[http://www.aishlatino.com/a/s/El-antisionismo-es-el-nuevo-antisemitismo.html El antisionismo es el nuevo antisemitismo por Rav Jonathan Sacks] en Aishlatino</ref><ref>[https://www.jpost.com/Israel-News/Antizionism-is-antisemitism-545412 Antizionism is antisemitism by Sarah Levi ] en The Jerusalem Post</ref><ref>{{Cita noticia|título=Antisemitismo|url=http://www.latercera.com/opinion/noticia/antisemitismo/130985/|fecha=12 de abril de 2018|fechaacceso=14 de abril de 2018|periódico=La Tercera|idioma=es-ES}}</ref> acusen al antisionisme d'haver-se convertit en un tipo actual d'antisemitisme (al que criden neoantisemitisme). Atres autors, com [[Noam Chomsky]], argumenten que els partidaris d'Israel tracten d'equiparar l'antisionisme en l'[[antisemitisme]], per a silenciar a l'oposició a les polítiques de l'Estat d'Israel

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Antisionisme| ]]
[[Categoria:Sentiment antinacional]]
[[Categoria:Teories polítiques]]

Antisemitisme

2026-05-24T16:49:19Z

Lluísm:

L''''antisemitisme''', en el sentit ampli del terme, fa referència a la discriminació, hostilitat, prejuí i odi cap als [[judeus]], basada en una combinació de prejuïns de tipo religiós, racial, cultural i ètnic.<ref name="BBC_1">{{Cita web|url=https://www.bbc.com/mundo/noticias-47974810|título=Semana Santa: por qué algunos consideran que la pasión de Cristo es el origen del antisemitismo|periódico=[[BBC News]]|fecha=19 de abril de 2019}}</ref>

En sentit restringit, l'antisemitisme és una forma específica de racisme i discriminació, puix es referix a l'hostilitat cap als judeus, definits com una «raça», concepció moderna que hauria sorgit a mitan del [[sigle XIX]]; no deu confondre's en el antijudaisme, que és l'hostilitat als judeus definits com a grup religiós, l'expressió del qual més desenrollada seria el antijudaisme cristià. Pierre-André Taguieff, per la seua banda, propon englobar totes les manifestacions d'hostilitat, aversió i odi cap als judeus que s'han produït a lo llarc de l'història baixe el terme de judeofòbia.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Antisemitisme]]

Antisemitisme

2026-05-24T16:49:12Z

Lluísm:

Antisemitisme

2026-05-24T16:49:07Z

Lluísm:

Antisemitisme

2026-05-24T16:49:02Z

Lluísm:

Cuadernos de Música Folklórica Valenciana

2026-05-24T16:47:36Z

Lluísm:

'''Cuadernos de Música Folklórica Valenciana''' és una colecció editorial i publicació musicològica dedicada a la recopilació, transcripció i estudi de la música tradicional valenciana. Fon impulsada en l'any [[1950]] pel compositor i musicòlec valencià Manuel Palau a través de l'Institut de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnánimo, dependent de la [[Diputació Provincial de Valéncia]]. La colecció constituïx una de les principals iniciatives de documentació del folclore musical de la Comunitat Valenciana durant el [[sigle XX]].

La publicació va reunir cançons populars, danses, romançades, vores de treball i melodies tradicionals recollides en numeroses localitats valencianes per investigadors, folkloristes i colaboradors especialisats. Els seus volums inclouen partitures, texts de les cançons, anotacions etnogràfiques i referències als informants i llocs de recollida.

== Història ==
La primera etapa de ''Cuadernos de Música Folklórica Valenciana'' va començar en 1950 baixe la direcció de Manuel Palau. L'objectiu del proyecte era conservar i difondre el patrimoni musical popular valencià per mig de campanyes de recopilació realisades en les províncies de [[Província de Valéncia|Valéncia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Província de Castelló|Castelló]].

L'Institut de Musicologia de l'Institució Alfonso el Magnánimo va promoure el treball de camp de diversos investigadors i becaris, els qui varen arreplegar melodies tradicionals directament d'intérprets populars i comunitats rurals. Les transcripcions musicals varen ser elaborades per especialistes en folklor i musicologia.

La primera época de la colecció es va desenrollar entre els anys 1950 i [[1974]] i va alcançar a lo manco setze quaderns. Entre els recopiladors i colaboradors més destacats varen figurar [[Maria Teresa Oller]], Ricardo Olmos, Dolores Sendra, Antonio Chover i Álvaro Marzal.

Posteriorment varen aparéixer noves etapes editorials de la colecció, impulsades també per l'Institució Alfonso el Magnánimo. Durant la [[década de 1990]] i començos del [[sigle XXI]] es varen publicar nous volums dedicats a repertoris locals i estudis monogràfics sobre poblacions valencianes.

== Contingut ==
Els volums de ''Cuadernos de Música Folklórica Valenciana'' inclouen materials pertanyents a distints gèneros de la tradició oral valenciana, entre ells:

* Cançons infantils
* Cançons de treball i de sega
* Romançades i coples populars
* Danses tradicionals
* Jotas i fandangos
* Vores religioses i aguinaldos
* Música instrumental per a dulzaina i tabal

Les publicacions contenen partitures musicals, lletres de les cançons, notes sobre variants melòdiques i senyes relatives als informants i localitats de procedència. Molts dels materials varen ser arreplegats en localitats rurals valencianes durant les décades centrals del [[sigle XX]].

== Importància musicológica ==
La colecció està considerada una font documental fonamental per a l'estudi de la música tradicional valenciana i del folklore musical espanyol. Les seues recopilacions varen permetre conservar repertoris que, en molts casos, es trobaven en risc de desaparició pels processos de transformació social i urbanisació.

Els materials de ''Cuadernos de Música Folklórica Valenciana'' han segut utilisats per investigadors, intérprets i grups de música tradicional valenciana, aixina com per institucions dedicades a la preservació del patrimoni cultural immaterial.

Part del contingut de la colecció ha segut catalogat i digitalisat pel Fondo de Música Tradicional de l'Institució Milá i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

== Volums destacats ==
Entre els quaderns publicats destaquen:

* ''Cançons i danses de Ontinyent i Bélgida''
* ''Danses i cançons dansades''
* ''Cançons i danses de la comarca de Pegue''
* ''Cançons, danses i crides de Tabernes de Valldigna''
* ''Cançons i danses de Bocairent''
* ''Cançons i danses de Morella, Forcall, Todolella i Castell de Cabres''
* ''Cançons i danses del Valle d'Albaida''
* ''Cançons i danses del comtat de Cocentaina''
* ''Tocatas de dulzaina de Callosa d'en Sarrià''
* ''Danses i cançons dansades de Lucena del Cid''

En etapes posteriors varen aparéixer obres com ''Aldaya. Cançons infantils del cicle anual'', ''Cocentaina'', ''Murla. Cançons del meu poble'' i ''Cançoner de Guadassuar''.

== Referències ==
* Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC, «Cuadernos de Música Folklórica Valenciana»
* Institució Alfons el Magnànim, catálogo editorial de ''Cuadernos de Música Folklórica Valenciana''
* Google Books, registros bibliográficos de la colección ''Cuadernos de música folklórica valenciana''

== Enllaços externs ==
* [https://musicatradicional.imf.csic.es/es/source/51481 Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC]
* [https://www.alfonselmagnanim.net/es/coleccion/cuadernos-de-musica-folklorica-valenciana/ Colección en la Institució Alfons el Magnànim]

[[Categoria:Folclore de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Música de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Musicologia]]
[[Categoria:Coleccions de llibres d'Espanya]]
[[Categoria:Llibres de música]]
[[Categoria:Publicacions fundades en 1950]]
[[Categoria:Cançoners]]
[[Categoria:Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Cançoners]]
[[Categoria:Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana]]

San Miguel de Corneja

2026-05-23T11:38:14Z

Lluísm:

[[File:San Miguel de Corneja, Ávila 03.jpg|thumb|250px|San Miguel de Corneja]]

'''San Miguel de Corneja''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 70 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/san-miguel-de-corneja/ Ajuntament de San Miguel de Corneja]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Corneja INE. Població de San Miguel de Corneja]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|San Miguel de Corneja}}

{{Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

A Pousa (Santo Estevo de Anllo)

2026-05-23T11:37:31Z

Lluísm:

[[File:Ermida da Barca.jpg|thumb|300px|[[Ermita]] de Santa Isabel (anllo) Amandi]]

'''A Pousa''' o simplement '''Pousa''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[Santo Estevo de Anllo]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Anllo, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Castillón (San Vicente de Castillón)

2026-05-23T11:37:23Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de San Vicente de Castillón.JPG|thumb|250px|Iglésia de San Vicente de Castillón]]

'''Castillón''', (oficialment '''San Vicente de Castillón'''), és una parròquia del [[municipi]] de [[Pantón (Municipi)|Pantón]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 23 [[pedanies]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]], la parròquia conta en una població de 118 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Pantón (Municipi)|Pantón]]

== Referències ==

* [https://concellodepanton.es/ Ajuntament de Pantón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Castillón INE. Població de Castillón]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|San Vicente de Castillón, Pantón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

La migranya, dormint s'apanya

2026-05-23T11:36:57Z

Lluísm:

'''La migranya, dormint s'apanya''', [[Refrany|refrà valencià]] que indica que el mal de cap vol dormir. El mal de cap desapareix quan el cos es descansa al dormir.

== Vore també ==
* [[Anex:Refranys valencians]]

[[Categoria:Refranys]]
[[Categoria:Refranys valencians]]

Alcubilla de las Peñas

2026-05-23T11:36:51Z

Lluísm:

[[Archiu:Alcubilla de las Peñas, Soria, España, 2015-12-29, DD 81.JPG|thumb|250px|Alcubilla de las Peñas]]

'''Alcubilla de las Peñas''' és una [[població]] de la comarca de [[Tierra de Medinaceli]] o [[comarca d'Arcos de Jalón]], en la [[província de Sòria]] ([[Castella i Lleó]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 51 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sòria]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Tierra de Medinaceli}}

[[Categoria:Municipis de la província de Sòria]]

Piñeiros

2026-05-23T11:36:45Z

Lluísm:

[[File:Rio Saa na Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Riu Saa al seu pas per Puebla del Brollón]]

'''Piñeiros''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[Santiago de Castroncelos]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 25 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Piñeiros INE. Població de Piñeiros]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Nissa Rebela

2026-05-23T11:36:38Z

Lluísm:

{{Partit Polític |
| nom = Nissa Rebela
| color = black
| logo = |
| president = Philippe Vardon
| líder =
| portaveu =
| fundació = [[2005]]
| dissolució =
| ideologia =
| sèu =
| internacional = |
| partits =
| web = [http://www.nissarebela.com/ www.nissarebela.com]|
}}
'''Nissa Rebela''' és un moviment polític identitari present en [[Niça]] i en el denominat ''país nissart'' des de l'any [[2000]]. Separat del [[Bloc identitaire]], està considerat com un moviment d'extrema dreta. El seu dirigent és Philippe Vardon, l'antic portaveu de [[Jeunesses identitaires]], i conta en uns 600 adherents.

== Enllaços externs ==
* [http://www.nissarebela.com/ Lloc oficial de Nissa Rebela]

[[Categoria:Niça]]
[[Categoria:Nacionalismes perifèrics de França]]
[[Categoria:Extrema dreta en França]]

Erica multiflora

2026-05-23T11:36:23Z

Lluísm:

{{CaixaTaxons
| nom = Bruc d'hivern
| image = Erica multiflora 001.jpg
| llegenda =
| status =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Ericales]]
| familia = [[Ericaceae]]
| genus = [[Erica]]
| species = Erica multiflora
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

'''Bruc d'hivern''' ('''''Erica multiflora''''') és una mata perennifòlia de la família de les [[Ericaceae|ericàcees]]. És pròpia de zones mediterrànees, molt comuna en garrigues, pinars clars i vores de camins. És resistent a la sequera i florix en l'[[autumne]], donant color al paisage quan poques plantes ho fan.

== Descripció ==
''Erica multiflora'' és una mata ramificada que pot arribar a fer fins un metre d'altura. Presenta una forma arredonida i abundant floració.
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: oposades o verticilades de tres en tres, llinears, curtes (de 4–7 mm), rígides i punchoses, de color [[vert]] fosc, en el feix i l'envés semblants, en margens revoluts.
* [[Flor|Flor]]: flors en campaneta, de color [[Rosa (color)|rosa]] viu o porpra, agrupades en inflorescències terminals. Corola de 4 pétals soldats, 8 estams. Florix de [[setembre]] a [[decembre]].
* [[Fruit|Fruit]]: tipo [[càpsula]], globosa i menuda, que s'obri en quatre valves i conté numerosos grans.
* [[Tronc|Tronc]]: ramificat des de la base, corfa llisa o lleument escamosa en els eixemplars vells. A sovint rebrotador despuix del foc.

== Hàbitat ==
Habita en sòls silícics o descarbonatats, pobres i secs. Es troba en garrigues, matolls i pinars oberts de tota la regió mediterrànea. Esta molt present a les muntanyes litorals de [[Valéncia]] i del sud de la [[Península Ibèrica]].

== Taxonomia ==
''Erica multiflora'' fon descrita per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en la seua obra ''Species Plantarum''.

== Etimologia ==
* ''Erica'': del [[grec]] ''ereíkē'', nom clàssic per a les plantes del gènero
* ''multiflora'': ‘de moltes flors’, referint-se a la floració abundosa de l'espècie

== Usos ==
Tradicionalment s'ha usat per a fer [[Granera|graneres]] o com a combustible domèstic. També és valorada en jardineria per la seua resistència i llarga floració. Les abelles aprofiten el néctar per a fer mel de bruc, molt apreciada.

== Conservació ==
No es considera una espècie amenaçada. És abundant i s'adapta bé a zones degradades, sent una espècie colonisadora després d'incendis.

== Referències ==

* [http://www.anthos.es/ Erica multiflora en Anthos]
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:331716-1 Erica multiflora – Plants of the World Online – Kew]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2793873 Erica multiflora en The Plant List]
* [https://www.tropicos.org/Name/50193521 «Erica multiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
* Valdés, B., Talavera, S. & Fernández-Galiano, E. (1987). ''Flora Vascular de Andalucía Occidental''

== Bibliografia ==
* Blanca, G. et al. (2009). ''Flora Vascular de Andalucía Oriental''. Consejería de Medio Ambiente, Junta d'Andalusia.
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Erica multiflora}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/6011.html Ficha a l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erica_multiflora Erica multiflora en Wikipedia (castellà)]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Ericaceae]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]

Naván

2026-05-23T11:36:10Z

Lluísm:

[[File:Gundivós church 2023.jpg|thumb|300px|Iglésia de Santiago de Gundivós]]

'''Naván''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[Santiago de Gundivós]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 3 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Naván INE. Població de Naván]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gundivós, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Triscornia

2026-05-23T11:36:01Z

Lluísm:

[[File:4626- O Vicedo (Lugo) (20331340194).jpg|thumb|250px|Vicedo]]

'''Triscornia''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Vicedo (Municipi)|Vicedo]], (parròquia de [[Santo Estevo do Vicedo]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Vicedo (Municipi)|Vicedo]]

== Referències ==
* [https://concellodovicedo.org/ Ajuntament de Vicedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Vicedo}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Riu Sonapur

2026-05-23T11:35:20Z

Lluísm:

El '''Sonapur''' (o '''Dibru''') és un [[riu]] d'Assam. Corre d'est a oest paralel al [[Brahmaputra]], i té un curs d'uns 160 km. Finalment desaigua en el riu Brahmaputra just despuix de la vila de Dibrugarh, a la que dona el seu nom.

== Referències ==
* Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en [[anglés]]). Londres: Trübner & co., 1885

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Rius]]