<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Lletresdor</id>
	<title>L&#039;Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l&amp;#039;usuari [vlc]</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Lletresdor"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/wiki/Especial:Contribucions/Lletresdor"/>
	<updated>2026-11-21T03:10:34Z</updated>
	<subtitle>Contribucions de l&amp;#039;usuari</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muntiacus_vuquangensis&amp;diff=1926005</id>
		<title>Muntiacus vuquangensis</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muntiacus_vuquangensis&amp;diff=1926005"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:30Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Muntiacus muntjak 03 MWNH 152.jpg|miniatura|muntíaco jagant (&#039;&#039;Muntiacus vuquangensis&#039;&#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;muntíaco jagant&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Muntiacus vuquangensis&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;) és una [[espècie]] de [[cérvido]] descobert en 1996, en les montanyes del centre de [[Vietnam]]. També se li coneix en el nom de &#039;&#039;&#039;venat ladrador&#039;&#039;&#039;, degut a que els mascles emeten com a senyal d&#039;alarma un sò similar al [[lladrit]] d&#039;un [[gos]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Característiques ==&lt;br /&gt;
El muntíaco jagant és un animal chicotet i territorial. Pero és relativament gran si se li compara en atres membres del [[gènero (biologia)|gènero]] &#039;&#039;[[Muntiacus]]&#039;&#039;. Utilisen els seus glàndules d&#039;olor per a marcar el seu territori. Els mascles posseïxen llarcs canins en la seua dentadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distribució ==&lt;br /&gt;
Es distribuïx en les montanyes boscoses de [[Vietnam]], [[Laos]] i [[Cambodja]]. En Vietnam l&#039;espècie va ser descoberta en el [[Parc nacional de Vũ Quang]], un àrea protegida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commonscat}}&lt;br /&gt;
{{wikispecies}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Àsia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Solenodon_arredondoi&amp;diff=1926004</id>
		<title>Solenodon arredondoi</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Solenodon_arredondoi&amp;diff=1926004"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:30Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;&#039;&#039;&#039;almiquí jagant&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;Solenodon arredondoi&#039;&#039;) és una [[espècie]] extinta de [[Soricomorpha|soricomorfo]] que va viure en l&#039;occident de l&#039;illa de [[Cuba]]. Era un animal major que l&#039;actual [[Solenodon|almiquí cubà]], i es pensa que esta espècie va ser erradicada per la destrucció del seu hàbitat i l&#039;introducció de [[gos|gossos]] per part dels pobles [[precolombí|precolombíns]].&amp;lt;ref name = MSW3&amp;gt;{Hutterer, Rainer (16 November 2005). &amp;quot;Solenodon arredondoi&amp;quot;. In Wilson, Don I., and Reeder, DeeAnn M., eds. &#039;&#039;Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference&#039;&#039; (3rd ed.). Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]], 2 vols. (2142 pp.). p. 222. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{wikispecies}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sunkahetanka_geringensis&amp;diff=1926003</id>
		<title>Sunkahetanka geringensis</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sunkahetanka_geringensis&amp;diff=1926003"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:29Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Sunkahetanka geringensis.jpeg|miniatura|&#039;&#039;Sunkahetanka (&#039;&#039;Sunkahetanka geringensis&#039;&#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Sunkahetanka&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[mamífer]] [[omnívor]] (similar a un [[gos]]) de la [[família (biologia)|família]] dels [[Canidae]] que va viure en [[Amèrica del Nort]] durant l&#039;[[Oligocén]] fa entre  30.8—26.3 millons d&#039;anys.&amp;lt;ref&amp;gt;{{enllaç trencat|1=[http://paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=41243&amp;amp;is_real_user=1 Paleobiology Database: &#039;&#039;Sunkahetanka&#039;&#039; Basic info] |2=http://paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=41243&amp;amp;is_real_user=1 |bot=InternetArchiveBot }}.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Taxonomia==&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Sunkahetanka&#039;&#039; va ser nomenat per  Macdonald (1963).&amp;lt;ref&amp;gt;J. R. Macdonald. 1963. The Miocene fauna from the Wounded Knee area of western South Dakota. Bulletin of the American Museum of Natural History 125(3):139-238&amp;lt;/ref&amp;gt; Va ser considerat sinònim subjetivamente en &#039;&#039;[[Enhydrocyon]]&#039;&#039; per Swisher (1982); va ser revalidat per Carroll (1988), Wang (1994) i Wang i Tedford (1996). Va ser assignat als  Canidae per Macdonald (1963), Carroll (1988), Wang (1994) i Wang i Tedford (1996).&amp;lt;ref&amp;gt;X. Wang and R. H. Tedford. 1996. in Prothero and Emry&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Morfologia==&lt;br /&gt;
Legendre i Roth varen examinar dos espècimen per a averiguar el seu [[massa corporal]]. Es va estimar que el primer espècimen pesava {{Convert|12.8|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}. Es va estimar que el segon espècimen pesava {{Convert|13.8|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}.&amp;lt;ref&amp;gt;S. Legendre and C. Roth. 1988. Correlation of carnassial tooth size and body weight in recent carnivores (Mammalia). Historical Biology 1(1):85-98&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Referències==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Psittacotherium&amp;diff=1926002</id>
		<title>Psittacotherium</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Psittacotherium&amp;diff=1926002"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:28Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Psittacotherium multifragumDB24.jpg|miniatura|&#039;&#039;Psittacotherium&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Psittacotherium&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[mamífer]] [[Taeniodonta]]&lt;br /&gt;
que va viure durant el [[Paleocé]] en [[Amèrica del Nort]].En un pes de prop de 50 kg i una llongitut d&#039;1,1 m aproximadament, tenia el tamany d&#039;un gran [[gos]].&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.paleocene-mammals.de/taeniodonts.htm&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Mammoths, Sabertooths, and Hominids&#039;&#039; by Jordi Agusti and Maurici Anton&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;The Beginning of the Age of Mammals&#039;&#039; by Kenneth D. Rose &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Classification of Mammals&#039;&#039; by Malcolm C. McKenna and Susan K. Bell &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Evolution of Herbivory in Terrestrial Vertebrates: Perspectives from the Fossil Record&#039;&#039; by Hans-Dieter Sues &lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=40619 &#039;&#039;Psittacotherium&#039;&#039;] {{Wayback|url=http://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=40619 |date=20120929002255 }} in the [[Paleobiology Database]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prohesperocyon_wilsoni&amp;diff=1926001</id>
		<title>Prohesperocyon wilsoni</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prohesperocyon_wilsoni&amp;diff=1926001"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:27Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; (abans &#039;&#039;[[Hesperocyon]]&#039;&#039;) és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[gos]] ([[família (biologia)|família]] [[Canidae]]) nomenat per [[Wang Xiaoming]] en 1994. Solament es coneix una espècie, &#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Prohesperocyon wilsoni&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;. El &#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039; vivia en [[Texas]] ([[Estats Units]]) a finals de l&#039;[[Eocé]] fa uns 36 millons d&#039;anys. En un principi el &#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039; va ser descrit com una nova espècie del gènero &#039;&#039;[[Hesperocyon]]&#039;&#039;, pero Wang ho va colocar en un nou gènero, ya que carix de les característiques del [[cràneu]] i la dentadura que troben en el restant de [[cànit|cànits]], entre elles &#039;&#039;Hesperocyon&#039;&#039;. Estudis més recents sugerixen que el &#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039; tal ni tan sols siga un cànit.&amp;lt;ref name=Wesley-Hunt2005&amp;gt;{{cita publicació | autor= Wesley-Hunt, G.D. | autor2= Werdelin, L. | any= 2005 | títul= Basicranial morphology and phylogenetic position of the upper Eocene carnivoramorphan &#039;&#039;Quercygale&#039;&#039; | revista= Acta Palaeontologica Polonica | volum= 50 | número= 4 | pàgines= 837-846 | url= http://app.pan.pl/acta50/app50-837.pdf | dataaccés= 5 de maig de 2008 | urlarchiu= https://web.archive.org/web/20071025221153/http://www.app.pan.pl/acta50/app50-837.pdf | dataarchiu= 25 d&#039;octubre de 2007 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Encara que el &#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039; pot ser el membre [[basal]] dels cànits, el &#039;&#039;Hesperocyon&#039;&#039; apareix en el registre fòssil abans que el &#039;&#039;Prohesperocyon&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Philotrox_condoni&amp;diff=1926000</id>
		<title>Philotrox condoni</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Philotrox_condoni&amp;diff=1926000"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:26Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Philotrox condoni.jpeg|miniatura|&#039;&#039;Philotrox (&#039;&#039;Philotrox condoni&#039;&#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Philotrox&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[mamífer]] [[omnívor]] (similar a un [[gos]]) de la [[família (biologia)|família]] dels [[Canidae]] que va viure en [[Amèrica del Nort]] durant l&#039;[[Oligocén]] fa entre  30.8—26.3 millons d&#039;anys.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=41243&amp;amp;is_real_user=1 Paleobiology Database: &#039;&#039;Sunkahetanka&#039;&#039; Basic info].&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Taxonomia==&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Philotrox&#039;&#039; va ser nomenat per  Merriam (1906). El seu tipo és &#039;&#039;Philotrox condon &#039;&#039;. Va ser assignat a Canidae per Merriam (1906) i Carroll (1988).&amp;lt;ref&amp;gt;R. L. Carroll. 1988. Vertebrate Paleontology and Evolution. W.H. Freeman and Company&amp;lt;/ref&amp;gt; Solament conté una [[espècie]], &#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Philotrox condoni&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Morfologia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Legendre i Roth varen examinar dos espècimen per a averiguar el seu [[massa corporal]]. Es va estimar que el primer espècimen pesava {{Convert|14.6|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}. Es va estimar que el segon espècimen pesava {{Convert|13.6|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}.&amp;lt;ref&amp;gt;S. Legendre and C. Roth. 1988. Correlation of carnassial tooth size and body weight in recent carnivores (Mammalia). Historical Biology 1(1):85-98&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Referències==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paraenhydrocyon&amp;diff=1925999</id>
		<title>Paraenhydrocyon</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paraenhydrocyon&amp;diff=1925999"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:26Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Propagació global normativa DGLV (Lot 355)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Paraenhydrocyon&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; (&amp;quot;al costat de &#039;&#039;[[Enhydrocyon]]&#039;&#039;&amp;quot;) és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extinció|extint]] de [[mamífer]] [[omnívor]] (similar a un [[gos]]) de la [[família (biologia)|família]] dels [[Canidae]] que va viure en [[Amèrica del Nort]] des de l&#039;[[Oligocén]] al [[Miocé]] fa entre  33,3—20,6 millons d&#039;anys.&amp;lt;ref&amp;gt;{{enllaç trencat|1=http://paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=41232&amp;amp;is_real_user=1 |2=http://paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&amp;amp;taxon_no=41232&amp;amp;is_real_user=1 |bot=InternetArchiveBot }} Paleobiology Database: &#039;&#039;Paraenhydrocyon&#039;&#039; Basic info].&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara que un carnívor, la dentició sugerix que este animal va ser [[hipercarnívor]] o [[mesocarnivoro]].&amp;lt;ref&amp;gt;R. M. Nowak. 1991. Walker&#039;s Mammals of the World. Maryland, Johns Hopkins University Press (edited volume) II&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;Q. Ji, Z.-X. Luo, C.-X. J.R. Yuan Wible, J.-P. Zhang, and J.A. Georgi. 2002. The earliest known eutherian mammal. Nature 416:816-822&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Taxonomia==&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Paraenhydrocyon&#039;&#039; va ser nomenat per Wang (1994). Va ser assignat a Canidae per Wang (1994) i Munthe (1998).&amp;lt;ref&amp;gt;K. Munthe. 1998. Canidae. in C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 124-143&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Morfologia==&lt;br /&gt;
Legendre i Roth varen examinar dos espècimen per a averiguar el seu [[Índex de massa corporal|massa corporal]]. Es va estimar que el primer espècimen pesava {{Convert|8,43|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}. Es va estimar que el segon espècimen pesava {{Convert|8,86|kg|lb|abbr=on|sigfig=2}}.&amp;lt;ref&amp;gt;S. Legendre and C. Roth. 1988. Correlation of carnassial tooth size and body weight in recent carnivores (Mammalia). Historical Biology 1(1):85-98&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Referències==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&#039;Amèrica]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Valls_i_Jord%C3%A0&amp;diff=1925998</id>
		<title>Joan Valls i Jordà</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Valls_i_Jord%C3%A0&amp;diff=1925998"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:22Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Valls i Jordà&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Escritor &lt;br /&gt;
| data_naix = [[1917]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[1989]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Valls i Jordà&#039;&#039;&#039; ([[Alcoy]], [[1917]] - † [[1989]]) fon un poeta [[Valencians|valencià]] d&#039;ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Valls naixqué en la població d&#039;Alcoy, en l&#039;[[L&#039;Alcoyà|Alcoyà]], en l&#039;any 1917. En a soles catorze anys comença a treballar en l&#039;indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: En l&#039;any [[1934]] escriu el [[Sainet|sainet]] satíric &#039;&#039;Quatre de la terra&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1936]] escriu el seu primer llibre de poemes en [[Castellà|castellà]] &#039;&#039;Sol y nervio&#039;&#039;. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l&#039;any [[1940]], i un any despuix publica el seu llibre de poemes &#039;&#039;Guirnaldillas del nacimiento&#039;&#039;. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l&#039;any [[1947]] publica el seu primer llibre de poemes en [[Llengua valenciana|valencià]]: &#039;&#039;La cançó de Mariola&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1952]] guanya els [[Jocs Florals]] de [[Sueca]] en el poema &#039;&#039;Elegia de l&#039;àngel&#039;&#039;. Un any despuix publica &#039;&#039;L&#039;home pot esser (sic) àngel&#039;&#039;, i a continuació &#039;&#039;Presoner de l&#039;ombra&#039;&#039; ([[1955]]), &#039;&#039;Grumet a sols&#039;&#039; ([[1958]]) i &#039;&#039;L&#039;íntim miratge (sic)&#039;&#039; ([[1959]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de [[Barcelona]] en &#039;&#039;Paradís en blanc&#039;&#039; ([[1964]]), el Ciutat de la [[Palma de Mallorca|Palma]] en &#039;&#039;Les roses marginals&#039;&#039; ([[1965]]) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en &#039;&#039;Versos a Sara&#039;&#039; ([[1967]]). En l&#039;any [[1969]] publica &#039;&#039;Posicions terrenals&#039;&#039;, que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix &#039;&#039;Hereu de solituts (sic)&#039;&#039; ([[1972]]), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen &#039;&#039;Breviari d&#039;un eremita urbà&#039;&#039; ([[1975]]), guanyador del Premi [[Ausiàs March]] de Gandia i &#039;&#039;Cent serafins&#039;&#039; ([[1975]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1978]] veu la llum &#039;&#039;Les hores vives&#039;&#039;, poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: &#039;&#039;Temps de saó&#039;&#039; ([[1979]]), &#039;&#039;Obra poètica&#039;&#039; ([[1981]], que arreplega la producció fins a finals de 1975), &#039;&#039;A cavall de la vida&#039;&#039; ([[1983]], antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), &#039;&#039;Sonets de la fita obscura (sic)&#039;&#039; ([[1984]]) i &#039;&#039;Anys i paranys&#039;&#039; ([[1985]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En &#039;&#039;Quadern roig (sic)&#039;&#039; ([[1986]]), serà l&#039;últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l&#039;any 1989 quan preparava &#039;&#039;La rosa rotidiana&#039;&#039; (que es va publicar pòstumament en [[1990]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;L&#039;obra del poeta alcoià Joan Valls (1917-1989) és una de les més extenses i profundes de la lliteratura catalana del sigle XX, que abasta des de 1936, any de publicació del seu primer llibre en castellà, fins el 1990 en què es va editar pòstumament el poemari &amp;quot;La rosa quotidiana&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;obra poètica de Valls es troba hui per hui fora dels circuits normals de difusió, lo que dificulta la recepció i la consideració d&#039;excelència literària que mereix. És per això que inaugurem el portal antològic de poesia catalana contemporànea en este poeta oblidat|Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Traduït al [[valencià]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;L&#039;obra del poeta alcoyà Joan Valls (1917-1989) és una de les més extenses i profundes de la lliteratura catalana del sigle XX, que abasta des de 1936, any de publicació del seu primer llibre en castellà, fins a l&#039;any 1990 en que es va editar pòstumament el poemari &amp;quot;La rosa quotidiana&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;obra poètica de Valls es troba hui per hui fòra dels circuits normals de difusió, lo qual dificulta la recepció i la consideració d&#039;excelència lliterària que mereix. És per això que inaugurem el portal antològic de poesia catalana contemporànea en este poeta oblidat|Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes&#039;&#039;}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Valls Joan Valls en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://www.cervantesvirtual.com/portales/joan_valls/ Joan Valls - Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes]&lt;br /&gt;
* [http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2017/04/07/alcoy-recuerda-poeta-joan-valls/1881269.html Alcoy recuerda al poeta Joan Valls - Diario Información]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Valls&amp;diff=1925997</id>
		<title>Joan Valls</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Valls&amp;diff=1925997"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:20Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Valls i Jordà&#039;&#039;&#039; ([[Alcoy]], [[Província d&#039;Alacant|Alacant]], 1 de maig de 1917-26 d&#039;agost de 1989) va ser un [[poeta]] [[Espanya|espanyol]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Joan Valls i Jordà va nàixer en Alcoy l&#039;1 de maig de 1917. En catorze anys escomença a treballar en l&#039;indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació [[autodidacta]]. La seua vocació com a escritor comença primerenc: en 1934 escriu el sainete satíric &#039;&#039;Quatre de la terra&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1936 publica el seu primer llibre de poemes en castellà, &#039;&#039;Sol i nervi&#039;&#039;. Durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) la seua militància com a republicà determina el seu encarcerament, passant pel [[Camps de concentració franquistes|camp de concentració]] que la [[dictadura franquista]] va establir en la seua localitat natal.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita llibre|llinages=Hernández de Miguel|nom=Carlos|enlaceautor=Carlos Hernández (periodiste)|títul=Els camps de concentració de Franco|url=https://archive.org/details/loscamposdeconce0000carl|any=2019|editorial=Penguin Random House|isbn=978-84-666-6478-3|pàgines=[https://archive.org/details/loscamposdeconce0000carl/page/436 436]-437}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Va ser lliberat en l&#039;any 1940 i, un any despuix, publica el seu llibre de poemes &#039;&#039;Guirnaldillas del naiximent&#039;&#039;. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l&#039;any 1947 publica el seu primer llibre de poemes en valencià: &#039;&#039;La cançó de Mariola&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
[[Archiu:Enric Matalí Timoneda 12.JPG|miniatura|Joan Valls en Sagunt en juliol del 1957 en la Festa de la Poesia|250px]]&lt;br /&gt;
En 1952 gana &#039;&#039;els [[Jocs Florals]]&#039;&#039; de [[Sueca]] en el poema &amp;lt;cite&amp;gt;Elegia de l&#039;àngel.&amp;lt;/cite&amp;gt; Un any despuix publica &#039;&#039;L’home pot ser àngel&#039;&#039;, i a continuació &#039;&#039;Presoner de l’ombra&#039;&#039; (1955), &#039;&#039;Grumet a sols&#039;&#039; (1958) i &#039;&#039;L’íntim miratge&#039;&#039; (1959).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el [[Premi  Ciutat de Barcelona]] en &#039;&#039;Paradís en blanc&#039;&#039; (1964), el Ciutat de la Palma en &#039;&#039;Els roses marginals&#039;&#039; (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en &#039;&#039;Versos a Sara&#039;&#039; (1967).&lt;br /&gt;
En 1969 publica &#039;&#039;Posicions terrenals&#039;&#039;, que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix &#039;&#039;Hereu de solituts&#039;&#039; (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen &#039;&#039;Breviari d’un eremita urbà&#039;&#039; (1975, guanyador del [[Premi Ausiàs March de poesia|Premie Ausiàs March]] de Gandia) i &#039;&#039;Cent serafins&#039;&#039; (1975).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1978 veu la llum &#039;&#039;Els hores vius&#039;&#039;, poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: &#039;&#039;Temps de saó&#039;&#039; (1979), &#039;&#039;Obra poètica&#039;&#039; (1981, que arreplega la producció fins a  finals de 1975), &#039;&#039;A cavall de la vida&#039;&#039; (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), &#039;&#039;Sonets de la fita obscura&#039;&#039; (1984) i &#039;&#039;Anys i paranys&#039;&#039; (1985).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Quadern vermell&#039;&#039; (1986) serà l&#039;últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l&#039;any 1989 quan preparava &#039;&#039;La rosa rotidiana&#039;&#039; (que es va publicar pòstumament en 1990).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llibres&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;La cançó de Mariola&#039;&#039; (1947)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;L’home pot ser àngel&#039;&#039; (1953)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Presoner de l’ombra&#039;&#039; (1955)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Grumet a sols&#039;&#039; (1958)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;L’íntim miratge&#039;&#039; (1959)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Paradís en blanc&#039;&#039; (1964)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Els roses marginals&#039;&#039; (1965)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Versos a Sara&#039;&#039; (1967)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Posicions terrenals&#039;&#039; (1969)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Hereu de solituts&#039;&#039; (1972)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Breviari d’un eremita urbà&#039;&#039; (1975)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Cent serafins&#039;&#039; (1975)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Els hores vius&#039;&#039; (1978)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Temps de saó&#039;&#039; (1979)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obra poètica&#039;&#039; (1981)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;A cavall de la vida&#039;&#039; (1983)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Sonets de la fita obscura&#039;&#039; (1984)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Anys i paranys&#039;&#039; (1985)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Quadern vermell&#039;&#039; (1986)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;La rosa quotidiana&#039;&#039; (pòstumament 1990)&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Li Vergur maximun (1989)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.escriptors.cat/autors/vallsj/ pàgina dedicada a Joan Valls], de l&#039;Associació d&#039;Escritors en Llengua Catalana. En la nostra llengua, castellà i anglés.&lt;br /&gt;
*[https://web.archive.org/web/20070927021452/http://www.ajualcoi.org/warxiu/audio/001840.mp3 Entrevista a Joan Valls (1980)]&lt;br /&gt;
*[https://www.cervantesvirtual.com/portales/joan_valls/ Joan Valls en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Naixcuts en Alcoy]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Joan Valls}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Timoneda&amp;diff=1925996</id>
		<title>Joan Timoneda</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Timoneda&amp;diff=1925996"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:19Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Timoneda&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Escritor, dramaturc i editor&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1518]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[1583]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Timoneda&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Joan de Timoneda&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[1518]] - † [[1583]]) fon un escritor, dramaturc i editor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans de dedicar-se al negoci de la llibreria Joan Timoneda fon pegador de pells; potser degut a que feya encuadernacions va ampliar el negoci com a llibrer. També se sap que fon actor. En l&#039;any [[1547]] ya comerciava en llibres propis i aliens. Estigué casat en Isabel Ferrandis, de la que va tindre tres fills; un d&#039;ells, Batiste, va proseguir a la mort del pare en el negoci familiar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És conegut fonamentalment per la seua llabor de compilació de la poesia popular (lírica cancioneril i romançades), per les seues edicions de teatre (a la seua llabor devem el coneiximent dels passos de Lope de Rueda, encara que els va modificar, fonamentalment en els passages més còmics de becos o rufians) i pel seu conjunt de relats &#039;&#039;El patrañuelo&#039;&#039; (Valéncia, [[1567]]), adaptacions de noveles italianes de l&#039;estil de [[Boccaccio]] o Bandello. Publicà casi tota la seua obra en castellà, encara que també va donar a l&#039;imprenta obres en [[valencià]]: una antologia de poesia trovadoresca titulada &#039;&#039;Flor d&#039;enamorats&#039;&#039; i alguns autos sacramentals. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joantimo3.jpg|miniatura|250x|Joan Timoneda Aucto de la Yglesia 1569]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua obra lliterària es classifica en tres facetes: dramaturc, narrador i colector de romançades. Pero és famós sobretot com a autor dramàtic (és citat moltes voltes com un dels més llegítims precursors de [[Lope de Vega]]). La seua obra és parcialment original, ya que en ocasions es llimita a adaptar o traduir els seus models, si be en gran talent líric i eficàcia dramàtica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Autor dramàtic i sobretot adaptador, va publicar obres escèniques religioses. El seu &#039;&#039;Ternario sacramental&#039;&#039; (Valéncia, [[1575]]) reunix sis autos sacramentals entre els quals destaca com a millor el de &#039;&#039;La oveja perdida&#039;&#039; —inspirat en la paràbola homònima— i els dos &#039;&#039;Ternaris sacramentals&#039;&#039; de 1575 que reflectixen les noves orientacions de l&#039;iglésia espanyola; anterior ad estos, hi ha una peça seua en valencià, &#039;&#039;Aucto de la Iglésia&#039;&#039;. És l&#039;autor dels únics autos sacramentals en valencià: &#039;&#039;L&#039;iglésia militant&#039;&#039; i el &#039;&#039;Castell d&#039;Emaús&#039;&#039;. Estes obres estaven concebudes per a l&#039;exaltació de l&#039;eucaristia, com a element de propaganda per a defendre la doctrina catòlica de la Reforma protestant en general i del luteranisme en particular.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua obra escènica profana forma una colecció titulada &#039;&#039;Turiana&#039;&#039; (Valéncia, [[1564]] i [[1565]]), que arreplega vàries comèdies, farses, passos i entremessos. En &#039;&#039;Les tres comèdies&#039;&#039; (Valéncia, 1559) traduïx Els dos Menecmos i l&#039;Amfitrió del dramaturc llatí [[Plauto]], i afig ademés la Comèdia Carmelia o Cornelia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a narrador tingué un gran paper en l&#039;evolució del gènero novelístic en castellà, puix va compondre una &#039;&#039;Sobremesa y alivio de caminantes&#039;&#039; ([[Saragossa]] i [[Medina del Campo]], [[1563]]), miscelànea de dits aguts i contets, el &#039;&#039;Buen avíso i portacuentos&#039;&#039; (Valéncia, [[1564]]) i, sobretot, un famós llibre titulat &#039;&#039;El patrañuelo&#039;&#039; (Valéncia, 1567), conjunt de noveles molt interessants -que ell denomina patranyes- preses de l&#039;italià i actualisades, aclimatades i narrades en un castellà familiar. Les fonts d&#039;esta obra són els &#039;&#039;novellieri&#039;&#039; Masuccio Salernitano, Giovanni Boccaccio, Mateo Bandello, el poeta Ludovico Ariosto i les &#039;&#039;Gesta romanorum&#039;&#039;, entre unes atres. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a compilador i editor de romançades, va publicar una &#039;&#039;Rosa de romances&#039;&#039; (Valéncia, [[1573]]) dividida en quatre parts temàtiques en la seua major part sobre història d&#039;Espanya, romana i troyana, i &#039;&#039;Flor de enamorados, Sarao&#039;&#039;; també compilà i edità diferents cançoners, com a &#039;&#039;Cancionero llamado Sarao de Amor&#039;&#039; ([[1561]]), &#039;&#039;Villete de amor&#039;&#039; (potser de [[1565]]), &#039;&#039;Enredo de amor&#039;&#039; ([[1573]]), &#039;&#039;Guisadillo de amor&#039;&#039; ([[1573]]) i el &#039;&#039;Truhanesco&#039;&#039; (també de 1573), i va donar a l&#039;estampa numerosos plecs solts.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També va compondre un &#039;&#039;Libro llamado ingenio, del juego de marro de punta&#039;&#039;, un dels molts tractats espanyols sobre el joc de dames en els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]].&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Timoneda Joan Timoneda en Wikipedia]  &lt;br /&gt;
* [http://dbe.rah.es/biografias/8675/juan-timoneda Joan Timoneda - Real Acadèmia de l&#039;Història]&lt;br /&gt;
* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/el-valencia-del-secessioniste-joan-timoneda-i-manuel-gimeno El valencià del secessioniste Joan Timoneda (I), per Manuel Gimeno - Acció Nacionalista Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/el-valencia-del-secessioniste-joan-timoneda-i-ii-manuel-gimeno El valencià del secessioniste Joan Timoneda (i II), per Manuel Gimeno - Acció Nacionalista Valenciana]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Editors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Editors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Sol%C3%A0&amp;diff=1925995</id>
		<title>Joan Solà</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Sol%C3%A0&amp;diff=1925995"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:18Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Solà Cortassa&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan Solà.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = Joan Solà en l&#039;any [[2008]]&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[10 de giner]] de [[1940]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Bell Lloch]], [[Lleida]], [[Catalunya]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[27 d&#039;octubre]] de [[2010]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Solà Cortassa&#039;&#039;&#039; ([[Bell Lloch]], [[Lleida]], [[10 de giner]] de [[1940]] - † [[Barcelona]], [[27 d&#039;octubre]] de [[2010]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català d&#039;ideologia [[Catalanisme|catalanista]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià Magisteri en [[Lleida]] i en l&#039;any [[1965]] obtingué el títul de Filologia Clàssica en l&#039;Universitat de Barcelona, a on també es doctorà en Filologia Catalana ([[1970]]). Posteriorment  amplià estudis en Llingüística General en les Universitats de Reading i d&#039;Exeter ([[Gran Bretanya]]). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any [[1966]] fon professor de Llingüística Catalana en l&#039;Universitat de Barcelona i a finals de [[1983]] obtingué la càtedra de Llengua i Lliteratura Catalanes de la mateixa universitat. També fon professor de Llingüística Catalana i d&#039;atres matèries de llingüística general en diverses institucions, públiques o privades. Per eixemple, en l&#039;Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), en l&#039;Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), en l&#039;Escola de Periodisme de l&#039;Iglésia (1967-1969), en l&#039;Universitat d&#039;Estiu de Prada (1971), en la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), en l&#039;Universitat d&#039;Estiu de Lleida (1995), en l&#039;Universitat Rovira i Virgili o en l&#039;Universitat de Girona. Ademés ha impartit màsters i postgraus de Llingüística Aplicada, d&#039;Edició i de Lexicografia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Solà ha escrit alguns llibres sobre llingüística del català. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Anem a vore si encerteu una qüestió que vaig a plantejar-vos. L&#039;any 2004, es va publicar en el periòdic &#039;&#039;[[El País]]&#039;&#039; (3.12.2004) un artícul, en castellà (per a que s&#039;enterara tot lo món), que estava firmat per quatre elements, titulat: &#039;La lengua de los valencianos&#039;, que, entre atres coses, diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Respecto a los límites, los valencianos, los catalanes y los baleáricos compartimos una misma lengua por causas históricas, culturales, sociales, etc... Históricament, la lengua propia de los valencianos comienza a documentarse como resultado de la conquista de Jaime I y la repoblació subsiguiente. Culturalment, la conciència de compartir una lengua común ha sido siempre clara entre los escritores y gramáticos, y la relació entre las personas cultivadas de todo el dominio lingüístico ha sido muy intensa desde el siglo XIX, a partir del movimiento literario conocido como Renaixença.&#039;&#039; &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Más o menos hasta ahí llegaron los técnicos y los políticos que lograron, en la primera mitad del siglo XX que nuestra lengua moderna volviese a ser una lengua de cultura normal, sobre la base de la obra de Pompeu Fabra, en el seno del Institut d&#039;Estudis Catalans y el acuerdo histórico de unificació ortográfica que los valencianos adoptaron mediante las denominadas Normes de Castelló (1932).&#039;&#039;&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Sus nombres legales, históricos y tradicionales de catalán y de valenciano no deben servir a nadie de coartada para fragmentarla ni para usarla con el pretexto de debilitar la voluntad de sus hablantes, que la han mantenido viva y plena durante siglos, y así desean transmitirlaa las generacions futuras.&#039;&#039; ¿Quínes persones creeu que pugueren parir dit artícul ple de mentires i de manipulacions? ¿O a quína entitat creeu que perteneixien? Be, puix, eixe artícul ple de falsetats el van firmar quatre elements, un català, catedràtic de filologia catalana de l´Universitat de Barcelona i membre del [[IEC]], [[Joan Solà]]. I ara ve lo més fort, i tres membres de la catalanista [[AVL]]: [[Rafael Alemany Ferrer|Rafael Alemany]], catedràtic de filologia catalana de l&#039;Universitat d&#039;Alacant; [[Josep Palomero i Almela|Josep Palomero]], catedràtic de llengua i lliteratura valencianes en l&#039;Institut Jaume I de Burriana i vicepresident de l&#039;AVL i [[Manuel Pérez Saldanya]], professor de filologia catalana en l&#039;Universitat de Valéncia i membre del IEC.|[[Xavier Gimeno i Alonso]] (Facebook, 24.7.2015)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* [https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Sola-i-Cortassa-Joan «Archivo Joan Solà en la Biblioteca de Catalunya»]&lt;br /&gt;
* Geli, Carles (27 de octubre de 2010). «Fallece el lingüista Joan Solà a los 70 años». El País. ISSN 1134-6582&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commons|Joan Solà i Cortassa}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Sol%C3%A0 Joan Solà en Wikipedia] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Llingüistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors catalans]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Rib%C3%B3&amp;diff=1925994</id>
		<title>Joan Ribó</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Rib%C3%B3&amp;diff=1925994"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Ribó i Canut&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan RIbó i Canut.JPG|220px]]&lt;br /&gt;
| peu = Joan RIbó en 2011&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Professor i polític.&lt;br /&gt;
| data_naix = 17 de setembre de [[1947]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Manresa]], [[Barcelona]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Ribó i Canut&#039;&#039;&#039; ([[Manresa]], [[Barcelona]], [[17 de setembre]] de [[1947]]) és un catedràtic d&#039;ensenyança secundària i polític espanyol d&#039;ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], és membre de la coalició [[Compromís]], i va ser alcalde de la ciutat [[Valéncia]] des del [[13 de juny]] de l&#039;any [[2015]] fins al [[17 de juny]] de [[2023]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Naixcut en Manresa, província de Barcelona, el 17 de setembre de 1947, vixqué en Adrall (Ribera d&#039;Urgellet, província de [[Lleida]]) fins que es desplaça a [[Barcelona]] per a realisar els estudis de bachillerat. Estudià ingenieria agrònoma en l&#039;[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i es diplomà posteriorment en tecnologia d&#039;aliments. Realisà el doctorat en l&#039;Institut Agroquímic de Valéncia, a on despuix va continuar en tasques d&#039;investigació al voltant de plaguicides no contaminants. En este periodo va publicar huit treballs d&#039;investigació i va dirigir tres tesis de llicenciatura i tres tesis doctorals per a les facultats de Químiques i Biològiques de l&#039;[[Universitat de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon professor durant sèt anys de l&#039;Universitat Politècnica de Valéncia en les Escoles Superiors d&#039;Ingeniers Agrònoms i Industrials a on va assumir durant dos anys el càrrec de Director del Departament de Química (en caràcter d&#039;interí). En l&#039;any [[1978]] va aprovar les oposicions de professor agregat de Física i Química d&#039;Ensenyança Mija. Cinc anys més tart va obtindre per concurs d&#039;oposició la plaça de catedràtic. Des d&#039;eixe moment va desenrollar la seua llabor docent en els instituts de Bachillerat de [[Manises]], els de Valéncia (Sorolla i Districte Marítim) i el de [[Meliana]], a on actualment té plaça en excedència per a ser regidor en l&#039;ajuntament de la ciutat de Valéncia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria política ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Ribobo.jpg|miniatura|300px|Monolito en la Plaça de l&#039;Ajuntament de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua activitat política comença en la participació en la constitució del Sindicat Democràtic des de posicions ideològiques cristianes progressistes, propenques a la Teologia de la lliberació (Germandat Obrera d&#039;Acció Catòlica i Cristians pel Socialisme). Ingressa en el [[Partit Comuniste del País Valencià]] (PCPV) quan es constituïx la Junta Democràtica d&#039;Espanya, convertint-se en Secretari General d&#039;[[EUPV]] (la branca valenciana d&#039;Esquerra Unida) en la ciutat de Valéncia entre els anys [[1992]] i [[1997]], quan és elegit en deixar el càrrec Albert Taberner. En l&#039;any [[2003]] deixa el càrrec (ara conegut en el nom de Coordinador General) en mans de [[Gloria Marcos]]. Ribó també ha format part de les primeres eixecutives de [[Comissions Obreres]] (CC.OO.) d&#039;Ensenyança sent elegit delegat sindical en dos eleccions sindicals.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut defensor de les aliances electorals en tercers partits (primer la nomenada L&#039;Entesa a les eleccions autonòmiques de l&#039;any [[2003]] i despuix de [[Compromís pel País Valencià]] en les eleccions autonòmiques de [[2007]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon diputat en les [[Corts Valencianes]] entre els anys [[1995]] i [[2007]]. Des de [[1999]], any en que és candidat per primera volta a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]], fon portaveu del grup parlamentari de EUPV. En l&#039;any [[2003]] anuncia que deixa el càrrec de Coordinador General de EUPV, sent el portaveu del grup parlamentari de les Corts Valencianes fins al final de la llegislatura. Entre 2007 i [[2010]] deixa la política activa i retorna a la seua activitat professional, la de professor de secundària en l&#039;institut de Meliana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A raïl de la crisis de EUPV, en la que la formació es va partir en dos (els seguidors de Marcos i els militants d&#039;Esquerra i País en Proyecte Obert , corrent interna de la que Ribó era el líder), alguns dirigents varen ser expulsats el més d&#039;[[abril]] de [[2008]] (com el propi Ribó i el també ex secretari general del PCPV, Alfred Botella) o han abandonat la formació de EUPV (Juan Manuel Busto, exalcalde de [[Puçol]]; i José Bort, regidor d&#039;[[Albuixech]]). En l&#039;any [[2010]], Joan Ribó torna a la primera llínea política en ser proclamat candidat de l Coalició Compromís a l&#039;alcaldia de Valéncia en les eleccions municipals de [[2011]]. La seua candidatura va rebre més del 9% dels vots, i es va convertir en tercera força en el consistori municipal en 3 regidors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de la seua creació en [[juliol]] de [[2012]], Joan Ribó és un dels dos portaveus d&#039;estructura en l&#039;eixecutiva de Compromís.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 13 de juny de [[2015]] fon investit Alcalde de Valéncia en els vots a favor de Compromís (9 regidors), el [[PSPV]] (5 regidors) i [[Valéncia en Comú]] (3 regidors).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En juny de l&#039;any [[2018]] fon imputat per presunts delictes de prevaricació administrativa i impediment de l&#039;eixercici dels drets cívics, per no haver entregat informació sobre una enquesta a l&#039;oposició. No obstant, un més despuix esta causa va quedar archivada per entendre el Jujat que no existia conducta antijurídica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Subvencions al pancatalanisme ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Subribo.jpg|miniatura|250px|Artícul del Diari &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
El govern municipal que ha presidit Joan Ribó s&#039;ha caracterisat per concedir quantioses cantitats de diners en forma de [[Subvenció|subvencions]] a entitats [[Pancatalanisme|pancatalanistes]], com són [[Acció Cultural del País Valencià]] ([[ACPV]]), [[Societat Coral El Micalet]], fundació [[Editorial Bromera|Bromera]] i atres més, retallant per contra les subvencions a les entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], la [[RACV]] i atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Desde que Compromís y el PSPV accedieron al poder en el Ayuntament en mayo de 2015, hasta 16 entidades catalanistas han recibido un total de 870.823 euros en ayudas a través de convenios, subvenciones nominativas y contratos menores y de publicidad.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 2.5.2022)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== 2015 - Acte d&#039;afirmació valencianista ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En setembre de l&#039;any 2015, el 19 de setembre, es feu un Acte d&#039;afirmació valencianista, que fon convocat per 12 entitats valencianistes i s&#039;adheriren a l&#039;acte unes atres 20 entitats. Se llegí un manifest, que diu lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Davant diverses declaracions i iniciatives protagonisades per responsables del govern autonòmic i locals, les quals revelen una preocupant intransigència i una orientació casi totalitària en la forma de governar, les entitats convocants volen manifestar, per mig del present manifest, les següents consideracions:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
1. A lo llarc dels últims anys de majories del Partit Popular, este ha recolzat el valencianisme només de paraula, mentres dedicava tot el soport econòmic -en forma de subvencions- i oficial -en la creació de la AVL i el seu blindage en l&#039;Estatut d&#039;Autonomia- al pancatalanisme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. En l&#039;arribada de nous equips de govern i a diferents localitats, en la constitució dels quals figuren partits de marcada ideologia catalanista, son múltiples les decisions que contradiuen completament les intencions de moderació manifestades en les seues propostes electorals, en les que afirmaven que volien traure estos temes de la primera llínea de confrontació política.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre estes decisions cap mencionar:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- La voluntat, d&#039;obligar a les comissions falleres a publicar en valencià per a optar als premis concedits per l’entitat cultural Lo Rat Penat.&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
- L&#039;intenció de que la Real Senyera no entre en la Sèu el 9 d&#039;Octubre.&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
- Les decisions que estan afanyant-se a prendre els equips de govern d&#039;unes atres localitats (Meliana, Gata Gorgos, El Palmar, Elig, Sueca, Alzira, Simat de la Valldigna, Carpesa, Paiporta i un llarc etcétera...).&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
- Diverses declaracions aparegudes en prensa, sobretot les expressades per [[Vicent Marzà]], conseller d&#039;Educacio, assumint en naturalitat l&#039;aberrant entelequia del “[[països catalans]]”.&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
3. Totes estes iniciatives no només contradiuen l&#039;espirit de concordia, sino que constituïxen una preocupant mostra d&#039;intolerància, una visió de la política i la societat pròxima al totalitarisme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
4. Volem recordar que estes mides vulneren la [[Constitució espanyola de 1978]], en particular l&#039;articulat que protegix els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
5. Animen a les comissions a publicar els seus llibrets de falla en les [[Normes d&#039;El Puig|Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. De la mateixa manera, convidem a associacions i colectius afectats per les decisions abans mencionades, a unir-se en un front comú per a defendre el marc de convivència democràtic de la societat valenciana en tots els àmbits, tant públics com privats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
6. Emplacem al poble valencià a resistir, tal com ho han estat fent a lo llarc dels sigles, i més recentment, des de la [[Transició espanyola|Transició]], ad estes dinàmiques despersonalisadores que atenten no ya tan sols a l&#039;identitat, a la llengua i cultura valencianes, sino també contra les més elementals llibertats de la persona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
7. La sumissió a una Catalunya hegemònica o la dilució en una Espanya castellana és una dicotomia que el valencianisme ha de rebujar en totes les seues forces.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
8. Per a manifestar la nostra ferma voluntat de mantindre&#039;ns fidels a la llengua, cultura i les tradicions del nostre poble, les entitats convocants conviden a totes les entitats valencianes a participar en un Acte d&#039;Afirmació Valencianista, programat per al 19 de setembre en la Plaça de l&#039;Ajuntament de la Ciutat de Valéncia.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. &#039;&#039;Los Alcaldes de Valencia&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Rib%C3%B3 Joan Ribó en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/12/02/565eb068ca4741d9648b467d.html Joan Ribó quiere prohibir el &#039;bou embolat&#039; en las pedanías de Valencia - &#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://enpunt.es/la-fiscalia-investiga-a-ribo-por-subvencionar-entidades-catalanistas/ La fiscalía investiga a Ribó por subvencionar entidades catalanistas - &#039;&#039;En Punt&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/antifraude-denuncia-subvenciones-ribo-catalanistas-20190424132628-nt.html Antifraude ve irregularidades en las ayudas de Ribó a entidades catalanistas - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/portada/ribo-da-otros-60-000e-a-entidades-catalanistas-que-fomentan-el-independentismo/ Ribó da otros 60.000€ a entidades catalanistas que fomentan el independentismo - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/valencia/725042320/Ribo-da-otros-25000--a-la-asociacion-catalanista-de-las-magas-republicanas.html Ribó da otros 25.000 € a la asociación &amp;quot;catalanista&amp;quot; de las &#039;magas republicanas&#039; - &#039;&#039;Es Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencia.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/lo-rat-penat-pide-la-dimision-de-joan-ribo-e-insta-al-mundo-fallero-y-a-la-sociedad-valenciana-a-defender-la-fiesta-de-las/240183 Lo Rat Penat pide la dimisión de Joan Ribó e insta al mundo fallero y a la sociedad valenciana a defender la fiesta de las Fallas &amp;quot;frente a las injerencias del pancatalanismo&amp;quot; - &#039;&#039;El periódico de aquí&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/ribo-concede-419000-20211107233332-ntvo.html Ribó concede 419.000 euros a grupos catalanistas y recorta la ayuda a Lo Rat - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/ayuntamiento-reparte-900000-20220502005411-ntvo.html El Ayuntamiento reparte casi 900.000 euros a entidades catalanistas desde 2015 - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elespanol.com/valencia/20221209/alcalde-valencia-quiere-atadas-subvenciones-entidades-catalanistas/724677801_0.html El alcalde de Valencia quiere dejar atadas sus subvenciones a entidades catalanistas hasta 2025 - &#039;&#039;El Español&#039;&#039;] &lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/valencia/252843224/ribo-ayudas-entidades-catalanistas.html Ribó y PSOE han pagado un millón de euros a entidades catalanistas - &#039;&#039;Es Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.noticiascv.com/el-ayuntamiento-de-valencia-deniega-el-permiso-para-instalar-en-la-via-publica-las-cruces-de-mayo/ El Ayuntamiento de Valencia deniega el permiso para instalar en la vía pública las Cruces de Mayo - &#039;&#039;Noticias CV&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [http://www.conscienciavalenciana.org/2022/01/17/la-cavalcata-de-les-magues-de-ribo/ La cavalcata de les Magues de Ribó - Consciència Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/el-gobierno-de-ribo-echa-a-las-empresas-privadas-de-la-cabalgata-de-reyes-magos El gobierno de Ribó &#039;echa&#039; a las empresas privadas de la Cabalgata de Reyes Magos - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/valencia/ribo-otorga-otros-80-000e-en-subvenciones-a-dedo-a-entidades-catalanistas-afines/ Ribó otorga otros 80.000€ en subvenciones a dedo a entidades catalanistas afines - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{successió&lt;br /&gt;
| predecessor = [[Rita Barberà Nolla]]&lt;br /&gt;
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]&amp;lt;br /&amp;gt;[[Alcalde de Valéncia]] &lt;br /&gt;
| periodo = [[13 de juny]] de [[2015]] - [[17 de juny]] de [[2023]]&lt;br /&gt;
| successor = [[María José Català Verdet]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Compromís]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Ramos&amp;diff=1925993</id>
		<title>Joan Ramos</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Ramos&amp;diff=1925993"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:08Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan Ramos Leonardo.jpg|miniatura|&#039;&#039;Ensaig de dona nua. Da Vinci, 1980&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joan Ramos Gauguin.jpg|miniatura|&#039;&#039;Record de Paul Gauguin, 1990&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joan Ramos maimés.jpg|miniatura|&#039;&#039;Mai més, 2010&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joan Ramos Àlgebra.jpg|miniatura|&#039;&#039;Àlgebra, 2012&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Ramos Monllor&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], 28 de març de 1942) és un [[Dibuixant]], [[Pintor]], gravador, [[Escultura|escultor]] i [[Ilustrador]] [[Espanya|espanyol]] resident en [[Xàtiva]] que en l&#039;evolució de la seua obra en constant aprenentage ha desenrollat un característic llenguage [[expressioniste]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Joan Ramos va nàixer en [[Valéncia]] en 1942. De formació autodidacta, la seua inquietut pel món de l&#039;art li va dur a investigar en diferents camps dins d&#039;esta àmplia disciplina. La seua participació en diferents exposicions i concursos li va conduir en 1971 a ser premiat en una beca d&#039;estudis en [[París]] pel Govern francés, a on va adquirir una sòlida formació dibugística que al seu regrés li duria a treballar com a ilustrador per a l&#039;Editorial Prometeo, en la que colaboraria fins a 1980, any en el que va ilustrar íntegrament una de les publicacions de dita editorial més destacades, la de les &#039;&#039;Mil i una nits&#039;&#039;, ademés d&#039;ilustrar els Premis Goncourt i els Premis Blasco Ibáñez. Paralament, i des de la seua tornada de la capital francesa, va iniciar la seua marcha en el món de les galeries d&#039;art en una exposició inicial en [[Madrit]] en 1973, la qual seria succeïda per moltes atres en eixa mateixa ciutat i en atres de la geografia espanyola, fins al punt d&#039;aplegar a ser assessor en una d&#039;elles, coneguda originàriament com a Galeria Vinatea ubicada en Valéncia, aixina com també director de la Galeria Tábula.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== La seua obra ==&lt;br /&gt;
Influït entre uns atres per [[Modigliani]], [[Picasso]] o [[Gauguin]], Joan Ramos desenrolla una obra en la que destaca la dotació d&#039;una força expressiva al llenguage de les extremitats en els seus dibuixos, mostrant un art formal i vitaliste que a través d&#039;eixes deformacions i eixos forts contrasts de proporcions conseguix transmetre una gran tendrea. Aixina mateix, és característic l&#039;ocupació de l&#039;oli per a eixecutar traços dotats de calidea i densitat otorgant a les formes una espècie de cos aixina com un característic relleu cromàtic. Com a ilustrador, va portar a terme una primera colecció d&#039;ilustracions per allibre de poesia &#039;&#039;La meua trobada&#039;&#039; de Manuel Muñoz Ibáñez, publicat per l&#039;Editorial Prometeo, en la que va colaborar durant un llarc periodo de temps. També va realisar ilustracions per a &#039;&#039;La-Bàs&#039;&#039;, de [[Joris-Karl Huysmans]] o per a &#039;&#039;L&#039;infern&#039;&#039; d&#039;[[Henri Barbusse]], aixina com per a algunes de les obres de [[Joan Fuster]], Jesús Huguet, [[Eduardo Quiles]] o [[Vicent Andrés Estellés]], (en el que va colaborar en numeroses ocasions ilustrant les obres &#039;&#039;Xàtiva&#039;&#039;, &#039;&#039;Canals&#039;&#039; o &#039;&#039;Versos per acompanyar una esperança&#039;&#039;). La seua incursió en el món de l&#039;escultura va ser motivada per la necessitat d&#039;aplegar més allà i, despuix de portar a terme un intens estudi sobre les formes primigènies de l&#039;art prehistòric, va desenrollar una tendència a la morfologia primitivista en les seues escultures. La seua obra pictòrica és el reflex de la seua inquietut, de les seues emocions, puix els diferents treballs o séries que des dels seus començos fins a l&#039;actualitat ha elaborat han segut frut de distintes investigacions que li han dut a desenrollar des de treballs inspirats en l&#039;iconografia classiciste, la cultura africana o l&#039;urbanisme històric de les ciutats, fins a retrats de personages rellevants; i tots ells han segut desenrollats en aportacions de la modernitat. Ramos ha rebut numerosos premis, com el Premi Nacional José de Ribera, en Xàtiva, en els anys 1972, 1974 i 1975; el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, en [[Barcelona]] (1974); el Premi Nacional Antonio del Racó, en [[Guadalajara (Espanya)|Guadalajara]] (1975); el Premi Nacional de Pintura Adaja de la Caixa d&#039;Aforros d&#039;Àvila (1975); el Premi de la Diputació Provincial i Bancaixa, de Valéncia (1976) o el Premi L’Alimara 86 del Centre d’Estudis Tècnics i Turístics de Barcelona EXPOTUR (1985).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* MUÑOZ IBÁÑEZ, Manuel, &amp;quot;Joan Ramos&amp;quot; en La pintura valenciana del sigle XX, Fernando Doménech, 1998 ISBN 84-95031043&lt;br /&gt;
* CARRER, Román de la, &amp;quot;El plaure de transgredir&amp;quot;, Nota introductiva a l&#039;exposició de Joan Ramos en la galeria Vinatea, 1992&lt;br /&gt;
* MARC, Carlos D., &amp;quot;Del diàlec entre el dibuix i la pintura&amp;quot;, resenya publicada en Coses de l&#039;art, 1992&lt;br /&gt;
* CHAVARRI ANDÚJAR, I. &amp;quot;Joan Ramos en Vinatea: dònes, personages i Eros&amp;quot;, resenya publicada en Les Províncies, 1992&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors d&#039;Espanya del sigle XX]] &lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors d&#039;Espanya del sigle XXI]] &lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors de la Comunitat Valenciana]] &lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Persones de Xàtiva]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Naixcuts en Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pla%C3%A7a&amp;diff=1925992</id>
		<title>Joan Plaça</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pla%C3%A7a&amp;diff=1925992"/>
		<updated>2026-11-21T03:10:07Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan Plaça.jpg|miniatura|250px|Joan Plaça]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Plaça&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]] [[1525]] - † Valéncia [[1603]]). Va ser un mege i botànic valencià. Estudià Medicina en l&#039;[[Universitat de Valéncia]], a on va ocupar la Càtedra de Pràctica, una de les tres que componien en el [[sigle XVI]] els estudis de Medicina. En l&#039;any [[1567]], els Jurats de la Ciutat, li encomanaren la Càtedra d&#039;Herves i Simples , creada poc abans. A banda de dictar les classes, tenia que encarregar-se d&#039;un hort d&#039;herbes medicinals. Este és l&#039;orige del [[Jardí Botànic de Valéncia]], un dels primers jardins botànics creats en [[Europa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Posteriorment, entre atres, exerciria diverses cátedres, com ara la de botànica en l&#039;Universitat de Valéncia entre els anys [[1567]] i [[1583]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Plaça va conéixer a Clusius, un reconegut botànic, en el que va recórrer les terres valencianes, mostrant-li les plantes americanes que varen aparéixer  en les seues obres. H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere botànic de plantes dels Andes, Plazia, dins la família asteràcia. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Plaça és autor del manuscrit “In Dioscoriem Annotationem”, hui en dia desaparegut i d&#039;una farmacopea titulada “Platicage Generalis”, retrobada en l&#039;Universitat de Bolonya a finals del [[sigle XX]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Jardí Botànic de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* http://hicido.uv.es/Expo_medicina/Renacimiento/herbes.html Archivat 2009-12-31 a Wayback Machine&lt;br /&gt;
* M. Vt. Febrer Romaguera, Ortodoxia y humanisme, op. cit. 376,474&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Botànics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Botànics valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Peset_Aleixandre&amp;diff=1925991</id>
		<title>Joan Peset Aleixandre</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Peset_Aleixandre&amp;diff=1925991"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:46Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Juan Bautista Peset Aleixandre (c. 1924) retrato.png|miniatura|Joan Peset Aleixandre]]&lt;br /&gt;
{{Artícul destacat}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan Bautista Peset Aleixandre&#039;&#039;&#039; ([[Godella]], 2 de juliol de 1886 - [[Paterna]], 24 de maig de 1941){{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=12; 38}} va ser un [[mege]], catedràtic d&#039;universitat i polític [[Nacionalitat espanyola|espanyol]]. Rector de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]], va presidir el partit d&#039;[[Esquerra Republicana]] en Valéncia. Va ser fusilat per la [[dictadura franquista]] despuix del final de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].{{Harvnp|Va baldar}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fusilamiento-rector-juan-peset-aleixandre-80-anos-crimen-franquisme-medicina_132_7958214.html|títul=El fusilament del rector Juan Peset Aleixandre, 80 anys d&#039;un crim del franquisme contra la medicina|dataaccés=2021-09-24|llinages=Marque|nom=Lucas|data=2021-05-23|llocweb=ElDiario. és|idioma=es}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pertanyent a una família valenciana de llarga tradició mèdica i científica (i lliberal), als vintiquatre anys va guanyar la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia de l&#039;[[Universitat de Sevilla]] i quatre anys despuix, en 1916, va conseguir el trasllat a l&#039;Universitat de Valéncia, desenrollant una lluenta activitat docent i investigadora en el camp de la [[medicina llegal]], situant-la a nivell europeu, i també en el de la salut pública, treballant activament en colaboració en els organismes locals. Quan en 1931 es va proclamar la Segona República espanyola va decidir comprometre&#039;s políticament i es va afiliar al partit de [[Manuel Azaña]], [[Acció Republicana]]. A l&#039;any següent va ser nomenat rector de l&#039;Universitat de Valéncia, càrrec al que va renunciar a principis de 1934 despuix del triumfo de les dretes en les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1933|eleccions de novembre de 1933]]. Quan Acció Republicana es va transformar en [[Esquerra Republicana]], sempre baix el liderage d&#039;Azaña, va ocupar la presidència provincial de Valéncia del nou partit. En les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions generals de febrer de 1936]] es va presentar com a candidat del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] per la circumscripció de Valéncia-capital, resultant elegit (va ser el candidat més votat). Quan va esclatar la guerra civil, es va posar a disposició del Govern de la República i va ser nomenat comissari civil de l&#039;Eixèrcit, passant despuix a ocupar-se de la direcció mèdica dels hospitals militars de Castelló i de Valéncia. Quan va terminar la guerra, va rebujar l&#039;oferiment de marchar a l&#039;exili i va ser detingut per les forces franquistes despuix d&#039;haver segut denunciat per un grup de meges falangistes valencians. Va ser somés a un consell de guerra sumarísimo que ho va condenar a mort, encara que en una primera sentència el tribunal militar va recomanar la commutació per trenta anys de presó, pero en una segona va ser eliminada. Va ser fusilat en [[Paterna]] el 24 de maig de 1941.&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
=== Orígens familiars i anys de formació ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Naixcut en 1886 en la localitat valenciana de [[Godella]], a on els seus pares, [[Vicente Peset Cervera]] i Vicenta Aleixandre Ballester,{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=12}}{{Refn|group=nota|Va ser batejat en el nom del seu yayo Juan Bautista Peset que havia fallit l&#039;any anterior al seu naiximent, víctima de l&#039;[[epidèmies de còlera en Espanya|epidèmia de còlera de 1885]].{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=14}}}} tenien la seua segona residència, Joan Baptista Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i investigadora —[[Joan Fuster]], citat per [[Francesc Pérez Moragón]], la va calificar com «una admirable dinastia de meges, i de mèdics humanistes, que han deixat un rastre imborrable en la vida colectiva dels valencians»—,{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=10}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=13|ps=«Nos trobem davant una família d&#039;excepció: un vell tronc de professionals que es dediquen, generació despuix de generació, a introduir coneiximents i tècniques noves en medicina, investigant novetats i experimentant».}} iniciada pel seu besyayo [[Mariano Peset i Martínez de la Raga]] (1770-1850) i seguida pel seu yayo [[Juan Bautista Peset Vidal]] (1821-1885). El primer va publicar treballs sobre el [[còlera]] i un tractat sobre les passions, mentres que el segon va estudiar temes d&#039;[[epidemiologia]], [[medicina interna]], [[siquiatria]] i [[història de la medicina]] (va publicar un &#039;&#039;Bosqueig de l&#039;història de la medicina en Valéncia&#039;&#039;). El seu pare, Vicente Peset Cervera (1885-1945), va ser catedràtic de [[Terapèutica]] de la Facultat de Medicina de l&#039;[[Universitat de Valéncia]], les investigacions de la qual es varen centrar en [[microbiologia]], aplicacions de l&#039;electricitat a la terapèutica i al diagnòstic i l&#039;ús de [[rajos X]]. Aixina mateix, va participar activament en la sanitat pública de la ciutat de Valéncia, com a químic de l&#039;Ajuntament, analisant aigües potables i aliments. El seu germà Tomás va anar també mèdic i va colaborar en algunes de les seues investigacions; el seu atre germà [[Mariano Peset Aleixandre]] (1896-1968) va ser arquitecte. Ademés, la família tenia una llarga tradició lliberal, que es remontava al besyayo Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit per [[Fernando VII]]. El seu yayo Juan Bautista va participar en la [[Revolució Gloriosa]] de 1868 i el germà d&#039;est, Vicente, va ser diputat de les Corts Constituents de 1869. El seu pare era republicà, encara que sense militar en cap organisació.{{Harvnp|Va baldar|p=}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=12-15}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=28-33}} Per un atre costat, [[Concepció Aleixandre Ballester]], germana de la seua mare, va ser una destacada mèdica i científica, pionera del feminisme en Espanya.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=15-16}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=49-50}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Peset pronte va destacar per la seua precocitat intelectual, el seu talent i la seua enorme capacitat de treball. En a penes 23 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic i d&#039;haver estudiat francés i alemà —el peritaje en química ho va obtindre en 1901, el mateix any que va acabar el bachillerat, i a l&#039;any següent el peritaje en mecànica; les llicenciatures en Medicina i Cirugia i la de Ciències (secció Química) en 1906 i en 1907 la llicenciatura en Dret i el doctorat en Medicina en la tesis &#039;&#039;Nota experimental sobre vàries sals noves de [[piridina]]&#039;&#039;—. En 1908 havia segut pensionado per la recent creada [[Junta d&#039;Ampliació d&#039;Estudis i Investigacions Científiques]] per a treballar en el camp de l&#039;anàlisis toxicològic i mege-llegal en [[Wiesbaden]] en l&#039;alemà Fresenius i en París en els francesos Jules Ogier i [[Alphonse Bertillon]]. A la seua tornada, en decembre d&#039;eixe any es va doctorar en Ciències (secció Química) en la tesis &#039;&#039;Nou método general per a la determinació electroquímica&#039;&#039; i en 1909 en Dret en la tesis &#039;&#039;Aplicació jurídica de les idees modernes sobre responsabilitat criminal per causes sicològiques&#039;&#039;.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=16-19|ps=«L&#039;adquisició dels hàbits de treball i d&#039;estudi que es varen forjar en eixos anys, varen marcar la seua vida, i ya no va poder viure sense ells: l&#039;investigació científica i elaboratori ho varen atrapar per a sempre... Peset era un sabio; els seus fills, admirats, li cridaven &amp;quot;el todolosabe&amp;quot;».}}{{Harvnp|Va baldar|p=}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=10-11}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=23}} Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor en 1905 d&#039;el diplomar de Cavaller de l&#039;[[Orde Civil d&#039;Alfonso XII]].{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=10}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carrera mèdica i científica ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Image de Joan Baptista Peset i Aleixandre, colecció cientificomèdica de la Universitat de Valéncia.JPG|miniatura|Ficha del Dr. Juan Peset (colecció científic-mèdica de l&#039;Universitat de Valéncia).]]&lt;br /&gt;
En maig de 1910, quan encara no havia complit els vintiquatre anys, va guanyar la càtedra de [[Medicina Llegal]] i [[Toxicologia]] en l&#039;[[Universitat de Sevilla]] i, a l&#039;any següent, va escomençar a treballar en elaboratori Bacteriològic Municipal de Sevilla, del que va obtindre la plaça de director per oposició, ocupant-se de l&#039;epidèmia de [[tifus]] que va atacar la ciutat en 1912. De fet, a l&#039;any següent va ser comissionat pel [[Ajuntament de Sevilla]] per a viajar a París i estudiar allí la vacuna antitífica.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=20-21}}{{Harvnp|Va baldar|p=}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=11}} En 1912 havia ingressat en la [[Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres]] i en 1915 en la [[Real Acadèmia de Medicina i Cirugia de Sevilla]].{{Harvnp|Puchalt|2023|p=54}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1913 va participar en l&#039;I Congrés de Meges de Llengua Catalana (&#039;I Congrés de Meges de Llengua Catalana&#039;), celebrat en Barcelona, en el que el seu pare [[Vicente Peset Cervera]] era un dels presidents d&#039;honor, designat pel cos mèdic de Valéncia. En el mateix va presentar junt en el seu pare una comunicació en el títul &#039;&#039;Bosqueig crític de l&#039;hematoquímia llegal&#039;&#039;, que va ser publicada a l&#039;any següent.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=66}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=12}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=54}} &lt;br /&gt;
[[Archiu:Order of Charity of Spain.jpg|miniatura|150 px|Gran creu de l&#039;[[Orde de la Beneficencia (Espanya)|Orde de la Beneficencia]] que li va ser concedida al doctor Peset en 1919 en reconeiximent a la seua llabor en el combat i prevenció de les epidèmies.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1916 va conseguir, per permuta, el trasllat a l&#039;[[Universitat de Valéncia]], ocupant la càtedra d&#039;igual denominació, que ostentaria fins a 1939, quan va ser depurat per les autoritats franquistes, lo que va supondre la separació definitiva del cos i dau de baixa en l&#039;escalafó. Durant eixos vintitrés anys, als que cal sumar els que va passar en Sevilla, va publicar prop d&#039;un centenar de treballs d&#039;investigació (no solament sobre medicina llegal i toxicologia, sino també sobre [[bacteriologia]] i [[medicina preventiva]]),{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|pp=XXXII-XLIV}} va dirigir una decena de tesis doctorals (una d&#039;elles de [[Juan José López Ibor]], sobre les neurosis traumàtiques en medicina llegal, presentada en 1929) i va conseguir formar escola científica —la &#039;&#039;Escola Mèdic-Llegal Valenciana&#039;&#039; o &#039;&#039;Escola Peset&#039;&#039;—,{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|pp=XXIX; XLIV}} una novetat en escassos precedents («Despertava entre els alumnes ilusió per investigar», va recordar molts anys despuix [[Antonio Llombart Rodríguez]], un dels seus discípuls).{{Refn|group=nota|Durant molt temps tots els graduats que volia ser catedràtics de medicina llegal es traslladaven a Valéncia per a seguir les seues ensenyances primer com a interns i despuix com a auxiliars.{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=12}}}} Ademés, com havia succeït en Sevilla, va dedicar els seus esforços i coneiximents a la [[medicina preventiva]] en llocs de l&#039;administració local. De fet, recent traslladat, va ser contractat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a dirigir l&#039;Institut Provincial d&#039;Higiene (l&#039;edifici de la qual va sufragar), càrrec des del que va tornar a ocupar-se de les epidèmies de tifus i en 1918 va posar en marcha una campanya de vacunació. Aixina mateix, va descobrir un tractament contra la [[meningitis]] purulenta (que va aplicar en èxit a un dels seus fills de pocs mesos que va estar a punt de morir).{{Harvnp|Puchalt|2023|p=56}} En decembre d&#039;eixe any, en el que va ser nomenat pels seus colegues president de l&#039;Assamblea Mèdica Regional Valenciana,{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=64-65}} va viajar una atra volta a París, invitat pels meges de la [[Sorbona]] per a que donara a conéixer les seues investigacions i experiències, i va ser nomenat membre honorari de la &#039;&#039;Societé Terapeutique&#039;&#039;. A l&#039;any següent, 1919, va ser nomenat professor honorari de l&#039;Institut de Medicina Llegal, Siquiatria i Toxicologia de l&#039;[[Universitat de Madrit]]. I per eixes dates va rebre diverses condecoracions, entre les que va destacar la gran creu de l&#039;[[Orde de la Beneficencia (Espanya)|Orde de la Beneficencia]] en reconeiximent a la seua llabor en la prevenció i lluita contra les epidèmies.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=20-21; 23-24; 26-27}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=11-12}} Entre 1928 i 1939 va dirigir la tercera época de la revista &#039;&#039;Crònica Meja&#039;&#039;, publicació de referència de la medicina experimental de l&#039;época.{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=12}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=23}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Mercado de Colon 114.JPG|miniatura|A l&#039;esquerra, l&#039;edifici del carrer Jorge Juan n.º 19 de Valéncia, situat junt al [[Mercat de Colón]] (dreta), a on residia el doctor Juan Peset Aleixandre en la seua esposa Ana i els seus tres fills. El propietari de l&#039;edifici era el conegut empresari valencià Bernardo Gómez Igual, que no va testificar al seu favor en el consell de guerra que ho va condenar a mort, a pesar de que Juan Peset havia donat el seu nom, junt als dels destacats [[FET i de les JONS|falangistes]] [[Juan José López Ibor]] i [[Pedro Laín Entralgo]], en la ficha clasificatoria del [[camp de concentració d&#039;Albatera]] en l&#039;entrada titulada: «Persones que li coneixen i poden respondre de la seua actuació i les seues residències».{{Harvnp|Albiñana|2001|p=60}}]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;ha dit que el doctor Peset Aleixandre va donar nivell europeu a la [[medicina llegal]] espanyola.{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|p=XLIII|ps=«Començava el {{sigle|XX||s}} que estava veent allumenar en Europa una nova generació de científics, que seguien els passos dels mestres que havien revolucionat totalment la ciència mèdic-llegal. [...] Incorporaven a la Medicina Llegals tècniques i els métodos de les ciències físic-químiques i de la biologia per a portar a terme minucioses comprovacions experimentals de tot el conjunt de senyes que venia acceptant-se com a base de les peritage mèdic-llegals».}}{{Harvnp|Va baldar|p=}} Com han senyalat Marc Va baldar i [[María Fernanda Donzell Alonso|María Fernanda Donzell]], Joan Baptista Peset va formar part del grup de professors que «des de les seues càtedra o des de la Junta per a l&#039;Ampliació d&#039;Estudis o atres institucions provincials o locals similars, varen escomençar a desenrollar una producció científica en diversos camps en cert grau d&#039;originalitat. Estos mestres coneixien idiomes, varen viajar, varen estudiar en l&#039;estranger, varen mantindre contacte en els seus colegues de dellà els Pirineus, varen assimilar l&#039;horisó cultural europeu, varen freqüentar Alemània, França, Anglaterra... Els científics d&#039;aquells anys, que van de la [[Primera Guerra Mundial]] a la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], en discreció pero en encabotament, varen escomençar ells mateixos a crear, superant la llarga fase decimonònica d&#039;assimilació i repetició de novetats».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=21-22|ps=«La diferència que existix entre l&#039;investigació científica espanyola de finals d&#039;el {{sigle|XIX}} i la del primer terç d&#039;el {{sigle|XX||s}} és notable. [...] Es va organisar, per fi i des del govern, un respal institucional a l&#039;investigació, i es va posar en marcha un entramat administratiu per a potenciar el cultiu dels sabers. La Junta va ser l&#039;emblema, pero va haver atres organismes com l&#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]], o les institucions municipals i provincials de sanitat de Sevilla i Valéncia; i, ademés, un grapat de càtedra regides per professors esforçats que varen posar en marcha seminaris o laboratoris i varen formar grups d&#039;investigadors».}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1935, un numerós grup d&#039;alumnes i de discípuls li varen dedicar un homenage en motiu del vinticinc aniversari d&#039;haver conseguit la càtedra. En la nota explicativa que acompanyava als al voltant de quaranta treballs d&#039;investigació que publicaven en el seu honor, es dia lo següent sobre lo que era l&#039;escola científica de Peset (nota que va ser arreplegada en la revista &#039;&#039;[[Crònica Mèdica]]&#039;&#039;, dirigida pel propi Juan Peset):{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|p=XXIX}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=26-27|ps=«Era tot un triumfo de Peset que havia conseguit aglutinar este esforç i plasmar una nova concepció de la tasca universitària: la càtedra ya no era un espai a on acodia un funcionari a &amp;quot;distraure&amp;quot; unes hores de les seues múltiples activitats, sino que escomençava a semblar-se a un d&#039;eixos centres de &amp;quot;impulsió intelectual&amp;quot; i de treball en que somiava [[Ramón i Cajal]] casi quaranta anys abans i ell mateixa va realisar en [[histologia]], encara que va ser destruïda en la posguerra».}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Un espai escàs, un material insuficient, uns temes àrits, una càtedra. No és molt panorama si l&#039;espai no es dilata, els temes no s&#039;embellixen i la càtedra no es pobla de discípuls al conjur d&#039;una gran personalitat. Este fet insòlit, casi taumatúrgic, és el que tots, discípuls i amics, commemorem ací.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El catedràtic de Medicina Llegal de l&#039;Universitat de Valéncia Juan Antonio Gisbert Calabuig, discípul d&#039;un dels discípuls de Peset, va senyalar en 1982 les següents «traces més destacats de l&#039;obra científica d&#039;el Prof. Peset Aleixandre»:{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|pp=XLIV-XLV|ps=«En la seua etapa de major productivitat (entre els anys 1925 i 1930) va acometre l&#039;empresa d&#039;escriure un magne tractat de Medicina Llegal que, per la mateixa exigència en que ho va concebre, no va poder dur a terme. Pese a tot, en les carpetes que contenen la part de l&#039;original ya redactat i que conservem en el nostre Departament com un recort de la major significació, i com un estímul i un model a seguir, es conté un cúmul d&#039;informació i una sistemàtica expositiva que, per sí soles, acrediten de Mestre a qui les va elaborar».}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vida política ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== República (1931-1936) ====&lt;br /&gt;
En 1928, en plena [[dictadura de Primo de Rivera]], Juan Peset, d&#039;idees lliberals, republicanes i d&#039;esquerra, va declarar:{{Harvnp|Puchalt|2023|p=48}}&lt;br /&gt;
{{cita|En política no milite. Tinc les meues pròpies idees interiors, com cada cual. Pero em centre en els meus llibres, en el meu laboratori, en la meua càtedra, en lo que he estudiat en França i en Alemània durant els meus viages de pensionado; no m&#039;ha quedat temps per a ser polític.}}&lt;br /&gt;
[[Archiu:Flag of Spain 1931 1939.svg|miniatura|[[Bandera de la Segona República Espanyola]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot va canviar tres anys despuix quan inesperadament es va produir la [[proclamació de la Segona República espanyola]]. En aquell moment, en quarantacinc anys, gojava d&#039;un gran prestigi professional i social i era un home molt conegut i estimat en Valéncia. Els seus modos de vida eren burguesos (residia en un carrer de l&#039;[[Eixample (Valéncia)|Eixample]] al costat del moderniste [[mercat de Colón]] i posseïa un automòviluxós, un [[Chrysler Imperial]]),{{Refn|group=nota|Eluxós automòvili va ser requerit per l&#039;Ajuntament de Valéncia en motiu d&#039;una visita del dictador [[Miguel Primer de Rivera]] i de l&#039;infant [[Jaime de Borbón i Battenberg|don Jaime]].{{Harvnp|Albiñana|2001|p=62}}}} pero, com atres professionals i intelectuals de l&#039;época, va considerar que l&#039;arribada de la República obria una oportunitat per a la renovació i modernisació del país i va decidir ingressar en [[Acció Republicana]], el partit de [[Manuel Azaña]].{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=11; 31}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=62}}{{Harvnp|Aguiló Lúcia|1982|pp=LIV-LV}}{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|pp=106-107}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=48; 80|ps=«Com atres intelectuals de l&#039;época va decidir participar de manera activa en la política per a millorar la societat en que vivia».}} En plena guerra civil escriuria: «L&#039;història de la República abans de la guerra pot resumir-se en una ilusió optimista, un desengany esperable i una dura realitat».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=31}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=80}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu compromís polític en la República es va centrar inicialment en la gestió universitària. Des de 1930 ya era decà de la Facultat de Medicina de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] i, despuix de l&#039;advenimiento de la República, va passar a ser vicerrector per a convertir-se en maig de 1932 en [[rector de l&#039;Universitat de Valéncia]], succeint a [[Mariano Gómez]], el primer rector del periodo republicà, que va deixar el lloc per haver segut nomenat magistrat del [[Tribunal Suprem (Espanya)|Tribunal Suprem]]. Segons Marc Va baldar i María Fernanda Donzell, «la vinculació de Peset en el partit d&#039;Azaña —com el del seu antecessor en el d&#039;[[Niceto Alcalà-Zamora|Alcalà Zamora]]— va ser lo que va propiciar el seu nomenament».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=29}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant els dos anys que va estar en el càrrec va realisar una série de canvis, tractant d&#039;impulsar la modernisació i democratisació de l&#039;universitat —introduint la representació de professors auxiliars i estudiants en els òrguens de govern—,{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=23}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=76}} pero no va poder anar més llunt perque les [[Corts Republicanes]] varen donar prioritat a l&#039;ensenyança primària per a erradicar l&#039;[[analfabetisme]] i la desescolarisació, i el proyecte de llei de bases per a la reforma universitària elaborat per l&#039;equip del ministre d&#039;Instrucció Pública [[Fernando dels Rius]] no va aplegar ni tan sols a discutir-se (lo únic que varen aprovar, ademés d&#039;algunes modificacions administratives, com la forma de nomenar tribunals en les oposicions a càtedra, va ser concedir a les Facultats de Lletres de Madrit i Barcelona una àmplia capacitat per a organisar els estudis i l&#039;investigació i el règim d&#039;[[autonomia universitària]] a l&#039;[[Universitat de Barcelona]], que va canviar el seu nom pel d&#039;&#039;&#039;Universitat Autònoma de Barcelona&#039;&#039;). Els estudiants afiliats a la [[Federació Universitària Escolar]] (FUE) varen protestar: «Llevat que ara l&#039;universitat es diu republicana i llaica, tot seguix igual».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=29-30}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Edificio del rectorado de la Universidad Estudi General de Valéncia.JPG|miniatura|Exterior de l&#039;edifici de la Facultat de Ciències de l&#039;Universitat de Valéncia en l&#039;[[avinguda de Blasco Ibáñez]], la construcció de la qual va ser impulsada pel rector Peset, encara que no seria inaugurat fins despuix de la guerra civil. En l&#039;actualitat és la sèu del Rectorat de l&#039;Universitat, despuix del trasllat de la Facultat de Ciències al nou [[campus de Burjassot-Paterna]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El rector Peset també es va ocupar de la millora de les instalacions i els equipaments de l&#039;Universitat (va escomençar a funcionar el camp de deports, es saneó i va dignificar el [[Jardí botànic de l&#039;Universitat de Valéncia|Jardí Botànic]], es varen millorar les dotacions de les biblioteques i dels laboratoris, es va esbossar el proyecte d&#039;una residència d&#039;estudiants, el futur [[Colege Major Luis Vives]]){{Harvnp|Puchalt|2023|pp=73-74}} i va posar especial encabotament en el recomençament dels treballs de les noves facultats de Medicina i de Ciències (el proyecte havia segut aprovat en 1906 i el disseny dels edificis i les expropiacions havien començat en 1908), sobretot despuix de l&#039;incendi que s&#039;havia produït el dia abans de prendre possessió del càrrec en els locals que ocupava la Facultat de Ciències en el [[centre Culturala Nau (Valéncia)|vell edifici del carrer de la Nau]]. En abril de 1933, la Junta de Govern va encarregar a [[Mariano Peset Aleixandre]], germà de Joan, la revisió de l&#039;edifici de Ciències, pero este no seria inaugurat, com el de la Facultat de Medicina, fins despuix de la [[guerra civil espanyola|guerra civil]].{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=29-30}}{{Harvnp|Ruiz Torres|2001|p=7}} També va ser un dels impulsors de la creació de l&#039;[[Escola Cossío|Institut Cossío]] de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de «renovació docent».{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|pp=23-24}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del triumfo de les dretes en les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1933|eleccions de novembre de 1933]], Peset va dimitir del seu càrrec de rector, encara que la seua renúncia no li va ser acceptada fins al 28 de maig de 1934, sent substituït pel dretà [[Fernando Rodríguez Fornos]].{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=23}} Anys despuix, en plena guerra civil, va explicar la caiguda del govern republicà-socialiste de Manuel Azaña en setembre de 1933 per «l&#039;incomprensible intolerància de les dretes» i «per entropeçons deguts a impaciència explicables per ànsies d&#039;una [[justícia social]] absent tants sigles» i la derrota de les esquerres en novembre per «l&#039;equivocat aïllament per a anar a les eleccions».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=30-31}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=80}}&lt;br /&gt;
[[Archiu:Emblema d&#039;Izquierda Republicana.png|miniatura|Emblema d&#039;[[Esquerra Republicana]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un més abans del seu abandó del càrrec de rector, Acció Republicana s&#039;havia fusionat en atres dos partits republicans per a donar naiximent a [[Esquerra Republicana]] (ANAR), també presidida per Manuel Azaña, i Juan Peset va ser nomenat el seu president en la [[província de Valéncia]] (càrrec en el que va ser ratificat en decembre de 1935 per l&#039;assamblea provincial del partit que va reunir als representants de 218 municipis dels 264 en que contava la província i durant la qual va fer una defensa de la democràcia i de la República: «¿Entenem per revolució l&#039;afany espanyol d&#039;una verdadera república com va ser somiada el [[proclamació de la Segona República Espanyola|14 d&#039;abril]], desplegable dins d&#039;una verdadera [[Constitució de 1931|constitució vigent]]? Puix, som revolucionaris», va dir).{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=90-91}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del lloc de president provincial d&#039;ANAR va participar activament en la campanya d&#039;Azaña per a conseguir l&#039;unió de les esquerres i de la que sorgiria la coalició del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Aixina, ademés de recórrer totes les principals localitats de la província,{{Harvnp|Puchalt|2023|p=92|ps=«Organisava reunions i mítins i preparava les diverses movilisacions dels simpatisants, particularment dels jóvens, i dels militants disposts a participar en els actes de propaganda del partit».}} va ser qui va fer la presentació d&#039;Azaña en el gran mítin que va donar el 26 de maig de 1935 en el [[Estadi de Mestalla|camp de Mestalla]] i que va reunir a unes 60&amp;amp;nbsp;000 persones, i quan en giner de 1936 es varen convocar [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions generals per al més següent]], va encapçalar la llista del Front Popular per la circumscripció de Valéncia capital. Durant la campanya electoral solament va intervindre en tres actes electorals (celebrats en els teatres Moulin-Rouge i Apolo de Valéncia i en el Patronat Musical del [[Grao (Valéncia)|Grao]]),{{Harvnp|Puchalt|2023|p=154}} pero va anar el candidat que va obtindre el major número de vots, 84&amp;amp;nbsp;106 (dels onze districtes de la ciutat va conseguir la majoria en sèt),{{Harvnp|Aguiló Lúcia|1982|pp=LVIII-LX|ps=«En l&#039;excepció dels quatre districtes tradicionalment dretans».}} lo que s&#039;explicaria pel seu prestigi professional i per la seua popularitat deguda als seus servicis d&#039;higiene pública en la ciutat i en la província (el candidat de la dreta, [[Luis Lucia Lucia|Luis Lucia]], va conseguir 68&amp;amp;nbsp;227 vots). Com han senyalat Va baldar i Donzell, «el mege que combatia el tifus i feya campanyes de vacunació, va ser vist en simpatia i rodalia per les capes populars».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=31-32|ps=«Ya en temps de la [[dictadura de Primo de Rivera]], el seu poble, li va posar el seu nom al carrer a on va nàixer, el carrer Major».}}{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=55-56}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=24}}{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|p=107}} Per un atre costat, segons estos mateixos historiadors, «la seua incorporació a la candidatura va ser una jugada mestra de la coalició. Peset era una persona lliberal, moderada i coneguda; la seua presència contradia l&#039;image que la dreta volia donar dels seus rivals polítics».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=32}} Una valoració compartida per Luis Aguiló Lúcia{{Harvnp|Aguiló Lúcia|1982|p=LVIII|ps=«El Dr. Peset tenia el suficient prestigi com per a alluntar l&#039;image de caos que la dreta volia donar del Front Popular».}} i per Joan Puchalt.{{Harvnp|Puchalt|2023|p=88|ps=«Peset era posseïdor del suficient renom i prestigi que alluntava l&#039;image de caos que la dreta volia donar a entendre de les formes i el fondo del Front Popular».}} El mateix dia de les eleccions, dumenge 16 de febrer, Esquerra Republicana de Valéncia va fer pública la següent proclama cridant al vot:{{Harvnp|Puchalt|2023|p=93}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Valencians, hui 16 de febrer, com tots els espanyols, nos mou la responsabilitat d&#039;escriure un dels moments més culminants de l&#039;història del nostre país. La pàtria, angustiada, busca l&#039;afany d&#039;una época de pau i concòrdia que la faça seguir el camí de la civilisació i de l&#039;inteligència que la varen marcar aquelles [[proclamació de la Segona República Espanyola|glorioses jornades d&#039;abril de 1931]].}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El talant moderat de Peset ho va demostrar al sendemà de les eleccions, el dilluns 17 de febrer, quan es va pujar a un fanal de la [[plaça de l&#039;Ajuntament (Valéncia)|plaça d&#039;Emilio Castelar]] (segons es pot vore en la foto que va publicar al sendemà el diari republicà &#039;&#039;[[El Mercantil Valencià]]&#039;&#039;) per a demanar calma —«orde i disciplina», segons la crònica de &#039;&#039;El Mercantil Valencià&#039;&#039;— a la multitut que celebrava la victòria del Front Popular i que exigia la lliberació dels presos. Els va assegurar que es compliria el programa de la coalició, el primer punt de la qual era precisament l&#039;[[amnistia]] dels encarcerats pels fets de la [[Revolució d&#039;Octubre de 1934]].{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=33}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=56}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=14}} Aixina va informar de lo ocorregut el diari conservador &#039;&#039;[[Les Províncies]]&#039;&#039; (en el consell de guerra, el denunciant Ángel Moreu va tergiversar a propòsit els fets per a convertir-els en una prova de càrrec contra Peset, afirmant que este eixa demà havia donat un mítin d&#039;exaltació dels «ideals marxistes»):{{Harvnp|Albiñana|2001|p=56}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=96-97}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|El matí d&#039;ahir va escomençar en gran tranquilitat, treballant-se en tots els llocs com en dies normals, pero a mija demà va escomençar a reunir-se numerós concurs en la plaça d&#039;Emilio Castelar, front al Cassino d&#039;Esquerra Republicana, a on constantment anaven colocant-se en la pissarra els resultats que anaven obtenint a mida que aplegaven les notícies dels pobles. Alguns grups enardits pel triumfo varen ocupar varis camions i varen recórrer alguns carrers, alçant els [[puny en alt|punys en alt]] i donant vives al front Popular, els grups anaven cada volta ingressant en la mencionada plaça i aumentava el nerviosisme d&#039;ells. El cap provincial del partit que acaudilla el senyor Azaña, don Juan Peset, va tindre necessitat de dirigir la paraula a la multitut en la finalitat de calmar-la i impedir que poguera organisar manifestacions perilloses.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Peset va viajar a Madrit per a prendre possessió de l&#039;escan de diputat de les [[Corts republicanes]] en les que va ser nomenat president de la comissió d&#039;Instrucció Pública i Sanitat i membre de la de Treball i Assistència Social, lo que li va obligar a establir-se temporalment en la capital. També va ser nomenat vocal suplent de la [[Diputació Permanent]].{{Harvnp|Puchalt|2023|p=98-99}}&lt;br /&gt;
==== Guerra Civil (1936-1939) ====&lt;br /&gt;
[[Archiu:Facultaddemedicinavalencia.JPG|miniatura|Frontera de l&#039;edifici de la Facultat de Medicina de Valéncia que encara no s&#039;havia inaugurat quan va escomençar la guerra. Durant la lluita va ser l&#039;Hospital Militar Base de Valéncia, la direcció mèdica de la qual va ostentar el doctor Juan Peset a partir de giner de 1938.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=57}}]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del [[colp d&#039;Estat de juliol de 1936]] que va donar inici a la [[guerra civil espanyola]], es va posar a les órdens del Govern i va eixercitar les tasques que este li va encomanar. Inicialment va ser nomenat Comissari civil de l&#039;Eixèrcit i, com a tal, encarregat de la secció d&#039;abastiment de la Comissió de Reclutament en Castelló (una de les seues tasques va ser la compra d&#039;uniformes per als soldats) i despuix va passar a eixercitar la direcció mèdica de l&#039;Agrupació d&#039;Hospitals de Castelló i, a partir de giner de 1938 la direcció de l&#039;Hospital Militar Base de Valéncia, ubicat en la Facultat de Medicina, a on va treballar en el seu amic i també membre d&#039;Esquerra Republicana, Adolfo Racó d&#039;Arellano Llop (el seu fill, [[Adolfo Racó d&#039;Arellano García]], que combatia en el [[bando sublevat]] i entre 1958 i 1969 seria alcalde de Valéncia designat pel &#039;&#039;Generalísimo&#039;&#039; Franco, conseguiria lliurar-ho de la presó en finalisar la guerra). Tot això ho va compaginar en les seues tasques de parlamentari —al començament de 1937 va viajar a París com a membre de la delegació espanyola encapçalada per [[Diego Martínez Barri]], president de les [[Corts republicanes]], per a assistir a una trobada de l&#039;Unió Interparlamentaria—.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=57}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=24}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al mateix temps, va salvar quantes vides va poder de persones dretanes o de religioses amenaçades per les milícies que s&#039;havien fet en el poder despuix del fracàs del colp, donant-els en algun cas refugie en la seua pròpia casa,{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=24}} tal com va atestar, per eixemple, en el primer consell de guerra al que va ser somés despuix de la lluita, la portera de l&#039;edifici del carrer Jorge Juan a on vivia: «Tots els inquilins eren de dretes a excepció de D. Juan que era l&#039;únic izquierdista, i la que parla va vore que, per tres o quatre voltes, el mateix D. Juan... va fer eixir de la casa a individus que en grups venien en busca d&#039;inquilins de dreta».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=33; 40-41}} També va declarar al seu favor, entre uns atres, Pilar Esteve Fernández, germana del falangiste [[Enrique Esteve Hernández]], assessinat per les milícies.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=57}} Un atre testic ho va definir com «un home atent, bon amic, professor eixemplar i perfecte cavaller».{{Harvnp|Albiñana|2001|p=50}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Església de sant Joan i sant Vicent de Valéncia, façana.JPG|miniatura|Frontera de l&#039;iglésia parroquial de Sant Joan i Sant Vicente, sítia en el cèntric carrer Isabela Catòlica de Valéncia, que Joan Peset va impedir que fora cremada durant la [[revolució social de 1936]].]] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També va impedir que fora cremada l&#039;iglésia de la parròquia de Sant Joan i de Sant Vicente (el retor declararia en el consell de guerra reiterant la decisiva intervenció de Peset per a evitar l&#039;incendi i saqueig de l&#039;iglésia) i junt en atres membres d&#039;Esquerra Republicana, com l&#039;alcalde [[José Cano Coloma]], va conseguir calmar els ànims i impedir que la [[basílica de la Verge dels Desamparats]] fora assaltada (com a mida de precaució, l&#039;image de la [[Verge dels Desamparats]] seria duta a l&#039;Ajuntament per a la seua custòdia). Aixina ho varen atestar varis compareixents en el consell de guerra, com el mege [[Francisco Ramón Llin]], soci fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] i llavors capità de cavalleria i membre de Falange (molt agraït per l&#039;ajuda que havia rebut la seua família de Peset), qui va manifestar lo següent: «Va fer en tota calor quant va estar en la seua mà per a evitar el malifet, elatrocinio i el tumult sanguinari».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=33; 40-41}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=50}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;intervenció de Peset en favor de perseguits li va valdre la animadversió de les organisacions obreres que controlaven Valéncia. Aixina ho va senyalar el mestre Eladio García Barruete, president de la Junta Municipal d&#039;[[Esquerra Republicana]], qui, en agost de 1936, li va advertir que «determinats elements de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]-[[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]] i entre ells un tal Baldomero &#039;&#039;El Francés&#039;&#039;» tractaven d&#039;atentar contra ell i contra atres membres del partit. «Estos tios polítics que no vénen més que a molestar; per la seua conveniència devien abstindre&#039;s d&#039;estos visiteos», s&#039;hauria dit en una reunió de nous agents de policia, a propòsit d&#039;unes gestions realisades per Peset en el Govern Civil a finals de juliol de 1936.{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=50-51}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per un atre costat, l&#039;aportació de Peset al discurs polític durant la guerra va ser escassa. Es va llimitar al fullet titulat &#039;&#039;¡Sempre per la República!&#039;&#039;, editat per Esquerra Republicana en 1938, que recopilava varis artículs publicats en &#039;&#039;[[El Mercantil Valencià]]&#039;&#039; («Constitucionalitat dels fins de guerra», comentant els [[tretze punts de Negrín]], «Moments de la República», «Un orde digne per a l&#039;entusiasme i la disciplina», «L&#039;aspiració humana a l&#039;igualtat», «Massa o grup», «Partit i sindicat» i «Sufragi universal i representació professional») als que es va afegir «L&#039;Eixèrcit popular de la República», i a la conferència que va pronunciar en l&#039;Universitat de Valéncia el 27 d&#039;abril de 1937 en el títul &#039;&#039;Les individualitats i la situació en les conductes actuals&#039;&#039;, en l&#039;explicava els problema sicològics derivats de la participació, activa o passiva, en la guerra i que va ser editada en els &#039;&#039;Anals de l&#039;Universitat de Valéncia&#039;&#039; (el seu contingut seria utilisat per a condenar-ho a mort en el segon [[consell de guerra]] [[procediment sumarísimo|sumarísimo]] al que va ser somés en terminar la guerra civil).{{Harvnp|Albiñana|2001|p=57}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=33-35}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=14}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=128|ps=«La conferència tractava de [[psicologia social]], i parlava dels canvis que ocasionen en les persones les situacions polítiques tenses, aixina com dels comportaments humans condicionats per la guerra i aportava diverses propostes pedagògiques per a calmar els ànims».}} Alguns dels paràgrafs de la conferència que es varen utilisar per a condenar-ho a mort varen ser els següents:{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=130-153}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Des del primer moment d&#039;esta tragèdia he dit lo que ha segut repetit per molts. No estem en temps de parlar, sino de treballar per la causa. Això és lo que he fet diàriament, servint al Govern de la República des del meu càrrec de comissari civil de l&#039;Eixèrcit. [...]&amp;lt;br&amp;gt; Este Front Popular ha actuat de verdader ariet polític, i ha permés a Espanya, a la verdadera Espanya, a l&#039;Espanya que treballa, fer front als moments dificilísimos que la traïció ha creat. El Front Popular no ha tingut temps de fracassar; pero, la seua curta existència ha servit per a demostrar definitivament el seu valor en sagellar l&#039;Història del nostre país en rumbos inabordables per ara, sense la seua existència. [...]&amp;lt;br&amp;gt; Al principi semblava una sublevació militar, la més illògica i inoportuna que registra l&#039;història, donats els pocs mesos transcorreguts des de les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions generals]] en uns resultats tan clars. Esperaven un triumfo electoral, i el poble no li&#039;l va concedir. [...]&amp;lt;br&amp;gt; Tampoc es tindrà que calificar de guerra civil, perque des del moment en que l&#039;enemic negocia en l&#039;estranger fent que la seua planta chafe el nostre sol, adquirix per a nosatres, els espanyols, el caràcter d&#039;una guerra d&#039;independència.[...]&amp;lt;br&amp;gt; El gest colectiu ya ho va expressar el president de la República: Nosatres fem la guerra perque no la fan. Nosatres som els agredits... ¿Quin és el deure de l&#039;Estat? Opondre&#039;s com siga a la rebelió militar.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
«En els seus escrits polítics, si alguna cosa destaca, és el to moralizante, reflexiu i crític. En els més d&#039;estos treballs estudia els comportaments humans condicionats per la guerra i aporta propostes per a calmar els ànims en una incessant llabor pedagògica», han senyalat Marc Va baldar i María Fernanda Donzell. Citen com a eixemple el següent passage de &#039;&#039;¡Sempre la República!&#039;&#039; (també citat per Joan Puchalt): «L&#039;intolerant és el primitiu, encara que es presente en un escenari civilisat. Civilisació, és voluntat de convivència. Mai podem confondre la solidaritat social independent, lliure i essencialment respectuosa en l&#039;individu, en la solidaritat gregaria, passiva, aborregada, essencialment tirànica i opresiva de les individualitats que constituïxen l&#039;ànima mòvil i inestable de les multituts desorganisades».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=33-35}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=129}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També seria utilisat contra ell en el consell de guerra el manifest de protesta pel [[bombardeig d&#039;Almeria]] per l&#039;esquadra alemana que va firmar junt a atres catedràtics universitaris, com [[Pere Bosch Gimpera]], [[Luis Pericot García|Lluís Pericot]], [[Pompeu Fabra]], [[José Delecte i Piñuela]], [[Ricardo Gutiérrez Abascal]], [[Demófilo de Bon Lozano]] i [[Francisco Orts Llorca]] (alguns d&#039;ells havien participat en el cicle de conferències organisada per l&#039;Universitat de Valéncia i la Casa de la Cultura en el que Peset també havia intervingut en &#039;&#039;Les individualitats i la situació en les conductes actuals&#039;&#039;), ademés del rector de l&#039;Universitat de Valéncia [[José Puche]] junt en els quatre decans ([[José María Ots]], de Dret; [[Fernando Ramón Ferrando]], de Ciències; [[Ramón Velasco]], de Filosofia i Lletres; i [[Luis Urtubey]], de Medicina). El manifest dia lo següent:{{Harvnp|Albiñana|2001|p=58}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Davant monstruoso bombardege població civil d&#039;Almeria per esquadra alemana, profundament compenetrados en el poble espanyol que lluita heroicament en defensa de les nostres llibertats i en el Govern llegítim de la República, encarnació autèntica de la voluntat popular, nosatres, universitaris espanyols, formulem nostra encesa protesta contra reiterades agressions a la nostra independència nacional, comeses pel [[nazisme|nacionalisme alemà]] i pel [[fascisme italià]], recaptant adheriment a la nostra causa de tots els universitaris del món i de tots els hòmens consagrats al cultiu de les activitats intelectuals, en la consciència de que en Espanya hui no lluitem solament per la nostra independència, sino també per la llibertat i la pau en el món.}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va assistir a l&#039;última sessió de les [[Corts republicanes]] en [[Figueres (Girona)|Figueres]] l&#039;1 de febrer de 1939, passant la frontera francesa poc despuix. No obstant, de la mateixa manera que el president del Govern [[Juan Negrín]], va tornar a l&#039;Espanya republicana per considerar que era la seua deure i per a protegir a la seua família, ya que els seus tres fills —Vicente, Juan i Francisco Javier— s&#039;havien incorporat com a voluntaris a l&#039;eixèrcit republicà —i no «en comprovar en França que els diners que duya en billets rojos no tenia valor», com dirà el propagandiste franquiste [[Joaquín Arrarás]]—.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=48-49}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=14-15}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=24}}{{Refn|group=nota|El sindicaliste [[Juan López Sánchez]] va relatar en les seues memòries, publicades en 1972, la trobada entre Peset i el cònsul espanyol en Toulouse. Quan este li va aconsellar esperar per a tornar a l&#039;Espanya republicana, com uns atres esperaven, Peset li va respondre: «Bo, senyor cònsul. Ells poden considerar el seu deure esperar ací, pero ara cada cual interpreta el deure a la seua manera, yo entenc que la meua deure és estar en l&#039;atra zona».{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=14-15}}}} Ya en Valéncia va tractar de mediar, sense èxit, en el [[Colp d&#039;Estat de Casat|colp d&#039;Estat del coronel Casat]] i quan este va triumfar, va acompanyar a Negrín i a [[José Puche Álvarez|José Puche]], rector de l&#039;Universitat de Valéncia durant la guerra, fins a l&#039;aeròdrom d&#039;[[Elda]], a on anaven a agarrar un avió per a marchar a l&#039;exili, pero es va negar a acompanyar-els a pesar de l&#039;insistència del president. Despuix de reunir-se en els seus fills, va intentar abandonar la península en ells i en [[Ricardo Muñoz Suay]], fill seu i amic de la família, pel port d&#039;Alacant, que s&#039;havia convertit en l&#039;única possibilitat de fuga per als republicans. No obstant, els barcos que haurien tingut que rescatar als mils de persones que allí es varen reunir no varen aplegar mai i tots varen ser fets presoners per les tropes franquistes.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=34-35}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=49}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=15}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=24}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Espoliats de tots els seus bens, varen ser traslladats a l&#039;improvisat [[Camps de concentració franquistes|camp de concentració]] de &#039;&#039;Els Armelers&#039;&#039;, que evocarà [[Max Aub]], vigilat per tropes italianes, i dos dies despuix en vagons de ganado al [[camp de concentració d&#039;Albatera]], que va aplegar a reunir entre 18&amp;amp;nbsp;000 i 30&amp;amp;nbsp;000 presoners, quan estava concebut per a 3000. Allí el doctor Peset es va ocupar d&#039;atendre una precària enfermeria i d&#039;intentar remediar la devastadora epidèmia de [[tifus]] que es va estendre pel camp —de fet, despuix d&#039;àrdues gestions, va conseguir que anaren vacunats els internats allí; va argumentar que també podria afectar als guàrdies—.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=34-35}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=49}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=15-16}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|pp=24-25}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=161-162}} Com molts atres interns, va ser somés al dolorós castic denominat «la barbacoa», que consistia «en un espai acotat, al sol, sense sostre, a l&#039;inclemència del temps, sense camisa ni camiseta, sense pantalons, solament en calzoncillo, sense botons, ademés, per a que aixina s&#039;obligara al castigat a subjectar-ho en les mans, impedint que en elles poguera fer-se ombra, defenent-se del dur sol d&#039;aquella zona».{{Harvnp|Puchalt|2023|p=162}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Cartoixa.jpg|miniatura|Vista aérea de la [[Cartuja de Porta Coeli]] en l&#039;actualitat. En terminar la guerra civil, va anar un [[camps de concentració franquistes|camp de concentració]] i presó. Allí va estar reclós el doctor Peset fins al 15 de giner de 1940, en que va ser traslladat a la [[Presó Modele de Valéncia]].]]&lt;br /&gt;
Més tart va ser traslladat al camp de concentració de la [[Cartuja de Porta Coeli]], proseguint en la seua llabor en pro de millorar les condicions higièniques i sanitàries dels presoners, i quan el camp es va tancar l&#039;1 de decembre, a la pròpia cartuja, convertida en presó. D&#039;allí passaria a la [[Presó Modele de Valéncia]], reclamat per la justícia militar com a «responsable d&#039;assessinats», a partir d&#039;una denúncia presentada pel Servici Provincial de Sanitat de la [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS|Falange]] de Valéncia. Va aplegar el 15 de giner de 1940 custodiat per guàrdies civils.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=34-35}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=49}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=15-16}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|pp=24-25}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mentrestant, per mig d&#039;una orde publicada el 29 de juliol de 1939, Juan Peset, colectivament en molts atres docents, havia segut separat de la seua càtedra per ser «pública i notòria la desafecció [...] no solament per les seues actuacions en les zones que han sofrit la dominació marxista, sino també per la seua pertinaz política antinacional i antiespañola en els temps precedents al [[colp d&#039;Estat de juliol de 1936|Gloriós Moviment Nacional]]».{{Harvnp|Claret|2006|p=}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=48}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=16}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=25}} No cabia ni expedientar-els perque «l&#039;evidència de les seues conductes, pernicioses per al país, fa totalment inútils les garanties processals».{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=15-16}}&lt;br /&gt;
=== Consells de guerra sumarísimos i fusilament ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La denúncia contra el doctor Peset com a «responsable d&#039;assessinats de Valéncia i Castelló», pero sense mencionar cap fet concret, havia segut presentada el 6 de juliol de 1939 pel Servici Provincial de Sanitat de [[FET i de les JONS|Falange]], avalada per cinc firmes, possiblement de meges. Com les firmes eren illegibles, es va requerir que s&#039;identificaren en els seus noms i els seus domicilis i solament tres persones ho varen fer: els meges falangistes Francisco Marco Merenciano, recent nomenat director de l&#039;Hospital Psiquiàtric de Valéncia i auxiliar de la càtedra de la que acabava de ser desposseït Peset; Ángel Moreu González-Pola, antic militant de la [[Dreta Regional Valenciana]] i membre de la [[Quinta Columna]]; i Antonio Ortega Tena —este últim va senyalar que la denúncia havia segut subscrita «en unió d&#039;atres companyers del Colege Mèdic»—. Dos mesos despuix, el 16 de setembre, l&#039;[[auditor de guerra]] de l&#039;[[III Regió Militar]], el coronel Fernando Bosch Lliberós, va instruir un [[procediment sumarísimo]] d&#039;urgència, que va ser registrat en el número 13.291-V i que va ser encomanat al Jujat Militar número 10, a càrrec de Manuelojo Tato i Cast Pérez d&#039;Arévalo. Immediatament, la [[Brigada Polític-Social|Brigada Social]] de Valéncia va iniciar la seua busca en els diferents centres de detenció fins que ho va localisar en la [[Cartuja de Porta Coeli]] habilitada com a presó.{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=48; 52; 60}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=40-41}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=25}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{caixa de cita|&#039;&#039;&#039;Declaració de Francisco Marco Merenciano, un dels tres meges falangistes denunciants&#039;&#039;&#039;.&amp;lt;br&amp;gt;És home que sense procedir del camp de les esquerres va escomençar la seua vida política d&#039;este matís a raïl de l&#039;advenimiento de la República, aplegant en l&#039;any 36 en motiu de les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions de Febrer]] [a] obtindre el lloc de Diputat de les Corts Constituents [sic], en representació del partit d&#039;Azaña, des de la data del qual pot dir-se que va ser el encauzador o dirigent de la política d&#039;esquerres d&#039;esta capital, sent una figura de relleu i significació per la seua influència moral i donada també la seua categoria social per tractar-se d&#039;un Catedràtic de la Facultat de medicina. Que per eixos motius i per no opondre&#039;s des d&#039;un principi al caos i activitats francament marxistes introduïdes pels elements frentepopulistas, sino donant la seua anuència a tota activitat revolucionària és per lo que se li considera indirectament responsable dels malifets ocorreguts, ya que no va intentar fer llaugera oposició a l&#039;actuació revolucionària. Pero concretament no pot dir-se que haja tingut intervenció directa en fets delictius determinats.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=42}}}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ficha policial de la Brigada Social de Valéncia no constava que haguera comés cap delicte de sanc. Es dia lo següent: «Va ser diputat, mantenint en [[Manuel Azaña]] llaços d&#039;amistat indiscutible. Va figurar com a Tinent d&#039;Alcalde en l&#039;Ajuntament d&#039;esta ciutat. Durant el domini roig va ostentar el càrrec de cap dels Hospitals de Castelló i, últimament, dels de Valéncia. En resum es tracta d&#039;una de les figures més rellevants del marxisme en Valéncia, havent segut una de les persones més influents en esta capital i tota la zona roja». L&#039;historiador Salvador Albiñana comenta: «Resultava errònea la calificació de figura del marxisme, i exagerava la seua capacitat d&#039;influència, que més be va ser escassa i no buscada».{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=49-50}} Per la seua banda, els denunciants li feyen responsable «indirecte» de «malifets i atropells», pero de cap delicte específic. Marco Merenciano, de qui [[Carlos Castella del Pi]] va dir anys més tart que era «un catòlic sectari fins a extrems que varen deure fer-ho temible en els anys de la posguerra» (de fet va participar en la [[depuració franquista del magisteri espanyol|comissió depuradora de Magisteri]] i de la [[Diputació Provincial de Valéncia]]), va declarar: «Concretament no pot dir-se que haja tingut una intervenció directa en fets delictius determinats». Ángel Moreu: «Que encara que no es poden senyalar fets delictius en concret en que haja intervingut directament, cau sobre ella responsabilitat de molts dels malifets i atropells acecidos en esta capital».{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=51-52; 60}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=41-42}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{caixa de cita|alineació=esquerra|&#039;&#039;&#039;Declaració favorable de Rafael Gil Maties, funcionari de la Diputació Provincial de Castelló i excautiu de Falange&#039;&#039;&#039;&amp;lt;br&amp;gt;Declare: Que vaig conéixer a D. Juan Peset Aleixandre, en motiu d&#039;haver segut destinat este a la Comissaria Civil de l&#039;Eixèrcit Voluntari de Castelló, en a on se li va encarregar el departament d&#039;Avituallament. Que dita secció tenia al seu càrrec exclusivament l&#039;adquisició de vestuari sense cap intervenció en el reclutament, part política de la Comissaria que eixercia un Diputat marxiste, que a la seua volta ostentava la Jefatura de la mateixa. Que en eixe aspecte sempre tenia apartat al Dr. Peset, al que res se li comunicava, perque el seu criteri d&#039;home just, honrat i bo, discrepava del sustentat pel cap de la Comissaria. Que en infinitat d&#039;ocasions em va cridar l&#039;atenció que a persona del prestigi científic i social del Dr. Peset se li haguera nomenat per a càrrec de tan poca importància, pués [sic] més be semblava que se li hi haguera arrinconado.&amp;lt;br&amp;gt;Que druante tot este periodo em consta que D. Juan Peset no solament no va perseguir a cap persona de dretes, sino que sempre que va poder va amprar la seua escassa influència ací (no era persona grata als rojos) en favorir i ajudar a quants aplegaven a ell en demanda d&#039;ajuda, podent citar com a cas concret el d&#039;un tio del declarant, Arturo Rei Marzal, que viu en Valéncia, carrer Joaquín Costa, 5, que havent tingut que eixir de Valéncia en agost de 1936 per les seues idees dretanes, sense cap classe de documentació, va solicitar del Dr. Peset, per la meua mediació, un salvoconducte per a poder marchar a Barcelona a amagar-se, i el Dr. Peset, en moments difícils, li va obtindre el salvoconducte que li va salvar la vida.&amp;lt;br&amp;gt;Que durant la seua estància en Castelló no va participar en la vida política activa local, ni en cap mítin ni conferència, no va freqüentar centre polític algun. I que li considere una persona digno per tots conceptes, capaç d&#039;ofrendar sense reserves, tot el seu prestigi científic a la causa Nacional. I per a que conste i com a ampliació de la meua declaració anterior, estenc esta que jurada, firme en Castelló a dèsset de Febrer de mil noucents quaranta.{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=180-181}}}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Peset va ser somés a dos [[consell de guerra|consells de guerra]] [[procediment sumarísimo|sumarísimos]], pel delicte de «auxili a la rebelió». «Els que es varen rebelar contra la llegalitat —paradoxa a on les hi haja— ho varen acusar d&#039;adheriment a la rebelió», han comentat Marc Va baldar i María Fernanda Donzell.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=40|ps=«Els vencedors no miraven només als que &amp;quot;s&#039;havien tacat les mans en sanc&amp;quot; —segons dien—, sino també als &amp;quot;responsables&amp;quot;. Uns tipos delictius confusos i encara més arbitrariamente aplicats —rebelió, auxili a la rebelió, adheriment a la rebelió— varen dur al suplici a mils de persones que varen ser sentenciades en uns processos sense garanties».}} La fase testifical del primer va tindre lloc entre els dies 6 i 16 de febrer de 1940. Varen declarar vint persones, la casi totalitat en favor de l&#039;acusat (inclosos dos presos de la Presó Modele), ademés del propi Peset, que ho va fer en quatre ocasions.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=51}} En la primera d&#039;elles va explicar la seua trayectòria política en Esquerra Republicana, indicant que la seua militància no li va impedir mantindre l&#039;amistat en persones de dretes i recomanar per a càtedra a discípuls d&#039;eixa ideologia, «la qual cosa demostra el respecte que sempre va tindre per l&#039;opinió aliena», i també les seues activitats durant la guerra (dur la direcció mèdica dels hospitals militars de Castelló i de Valéncia, comprar uniformes per a l&#039;eixèrcit republicà), resaltant que durant la mateixa «va favorir i va tractar de favorir a persones que estaven perseguides i a totes les que va poder». Precisament sobre açò últim se li va interrogar durant la seua segona i tercera intervencions, els dies 7 i 12 de febrer, més concretament sobre l&#039;assessinat de dos familiars del seu discípul [[Juan José López Ibor]], perseguit per la CNT-FAI, i del fill de Vicente Pallarés Machí, president de l&#039;Institut Mèdic Valencià (utilisant estos dos casos, un dels tres denunciants, Ángel Moreu, li havia acusat d&#039;haver-se negat reiteradament «a prestar ajuda a persones sañudamente perseguides per les hordes roges»). Peset va contestar que tant López Ibor com Pallarés eren amics seus i que «en tota franquea, pot dir que va fer quant va poder i que en aquelles circumstàncies no podia humanament fer més». Lo mateix va declarar el propi López Ibor, que en el procés va dir «que si en la mà d&#039;este [Peset] estiguera evitar els assessinats dits [els d&#039;els seus dos familiars], ho faria». No obstant, el tribunal militar finalment va carregar a conte de l&#039;acusat el seu fracàs per a impedir estos assessinats i ho va utilisar com a argument per a condenar-ho a mort. «Va favorir a contades persones, deixant de fer-ho sobre unes atres, per raons que no consten», es dia en la sentència.{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=52-53}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 4 de març de 1940 el tribunal militar va dictar sentència i ho va condenar a mort pel delicte de «adheriment a la rebelió» —la «justícia al revés», com reconeixeria molts anys despuix [[Ramón Serrano Suñer]] (els «rebels» eren els que s&#039;havien mantingut lleals)—, pero recomanant la commutació per una pena de reclusió de trenta anys i un dia.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=35}}{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=51; 53-54}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=25}} En la sentència es reconeixia que el processat no havia pres «part directa i material en l&#039;eixecució dels crims» i que havia «intercedit en èxit a favor de persones», encara que no en unes atres, pero se li condenava perque «va participar en la direcció de l&#039;Espanya roja, compenetrando en les directrius del marxisme», va tindre «una actitut passiva sense extremismes dins de la seua tendència» i va carir del «necessari tire» per a opondre&#039;s «a la corrent revolucionària».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=43}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No obstant, esta sentència no va aplegar a ser aprovada perque l&#039;[[auditor de guerra]] va ordenar que es reobrira la vista davant la nova prova presentada dos dies despuix d&#039;emetre&#039;s el fallo pel delegat provincial de Sanitat, el falangiste José Rosa Meca —antic membre de [[Renovació Espanyola]] i president del Colege d&#039;Odontólogos, a on va portar a terme una feroç repressió—. Empenyorat en eliminar la possibilitat de la commutació de la pena de mort per trenta anys i un dia de presó, Rosa Meca havia entregat a l&#039;auditor de guerra el text de la conferència que Peset havia impartit en 1937, en el títul «Les individualitats i la situació de les conductes actuals» (publicada en la revista &#039;&#039;Anals de l&#039;Universitat de Valéncia&#039;&#039;, 1937, vol. I), en la que criticava la sublevació de juliol de 1936 calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat la pèrdua de les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions de febrer de 1936]] —el document que li va entregar duya subrallats pel propi Roca Taula els paràgrafs en els que, al seu juí, quedaven palesos la «gravetat de conceptes»; el primer dels paràgrafs subrallats dia: «No estem en temps de parlar, sino de laborar per la causa. Tal he fet diàriament servint al Govern de la República en el meu càrrec de Comissari civil de l&#039;Eixèrcit»—. El segon consell de guerra, presidit pel coronel Óscar Boán Calleja, es va celebrar el 25 de març i la sentència va confirmar la pena de mort —va passar a ser considerat orador de «mítins i conferències de marcat caràcter marxiste», encara que obrara «en autos» solament una, pero en la que es «justificava l&#039;assessinat» i culpava «als [[bando sublevat|nacionals]] de l&#039;agressió»—, pero en esta ocasió es va eliminar la recomanació de la seua commutació per trenta anys i un dia de presó. «Procedix abstindre&#039;s de solicitar la commutació de la pena imposta», es dia en la nova sentència.{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=35; 43-44}}{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=51; 53-54}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|pp=25-26}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=164}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De res va servir l&#039;alegat del defensor, el alferes Carreres i Calatayut, argumentant que es tractava d&#039;una conferència de psicologia aplicada a la que havien assistit un reduït número d&#039;especialistes (formava part d&#039;un cicle de conferències organisat per l&#039;[[Universitat de Valéncia]] i la Casa de la Cultura del Ministeri d&#039;Instrucció Pública) i que no havia tingut cap repercussió pública, per lo que la nova prova presentada no alterava lo substancial dels fets que havien servit de base per a la primera condena.{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=54-55|ps=«La conferència va ser la prova a la que el tribunal va voler i va necessitar acollir-se per a endurir el castic».}} «Llocs a ser severs, el seu encaix llegal cauria dins del delicte d&#039;excitació a la rebelió... en la atenuant de falta de transcendència per les condicions en que... es va pronunciar», va alegar (un delicte que prevea un castic de sis anys i un dia a dotze anys){{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=44}}.&lt;br /&gt;
[[Archiu:Complejo administratiu 9 d&#039;Octubre (Valéncia).jpg|miniatura|la [[Presó Modele de Valéncia]] durant la seua reforma en 2008 per a convertir-la en el [[Complex Administratiu del 9 d&#039;Octubre]].]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els catorze mesos que varen transcórrer entre la segona sentència de mort i l&#039;eixecució, que tindria lloc el 24 de maig de 1941 en Paterna, el doctor Peset els va passar en la galeria dels condenats a la pena capital de la [[Presó Modele de Valéncia]] —els &#039;&#039;chapados&#039;&#039;, segons l&#039;argot penitenciari, en alusió al sò que produïa el passador que tancava les portes de les celes—,{{Harvnp|Albiñana|2001|p=59}} «esperant dia a dia i hora a hora la seua sòrt, com a tants atres sentenciats. En qualsevol moment podien avisar-li per a l&#039;eixecució o per a comunicar-li la commutació per trenta anys de presó».{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=36-37|ps=«El temps que es va prendre la burocràcia militar per a aplegar a esta última decisió va ser llarc, pero no tenia res d&#039;estrany. Als vencedors se&#039;ls acumulava el treball i la justícia militar, encara que sumarísima i d&#039;urgència, tenia un coll de botella en el [[palau del Pardo]]. En efecte, [[Francisco Franco|Franco]] tenia l&#039;última paraula sobre les penes de mort. Tots els dies despachava expedients de condenats...».}} Les condicions de vida en la galeria dels &#039;&#039;chapados&#039;&#039; eren inclús més dures que les del restant de les galeries, puix en les celes previstes per a un pres s&#039;amontonaven fins a tretze persones dormint en matalafs en el sol i només tenien dret a una hora de pati de matí i una atra per la vesprada ([[Gonçal Castelló]], que va passar sis anys en la Modele, les descriurà en la seua novela &#039;&#039;Sumarísim d&#039;urgència&#039;&#039; publicada en 1979 i en la que també parla de Joan Peset, de qui evoca la seua planta d&#039;home gran i alt, l&#039;aspecte parsimonioso, el gest esmerado).{{Refn|group=nota|Gonçal Castelló quanta en el seu llibre una conversació entre varis reclusos de la presó Modele, condenats a mort, sobre qué serien capaces de fer si eixien en vida de la presó i es trobaven cara a cara en els seus denunciants. Peset va dir: «Yo, si em trobara en José Rosa, li... li... retiraria la salutació».{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26|ps=«Mostra del talant pacífic i de l&#039;enorme humanitat del doctor Peset».}}}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=59|ps=«Evocaria la seua planta d&#039;home gran i alt, l&#039;aspecte parsimonioso, el gest cuidat, i la seua dedicació a tasca mèdiques, en freqüència requerides pel director de la presó, Rafael de Toledo i Barrientos».}} Un dels reclusos, Josep Lluch Ferrando, li va fer un retrat a llapis en agost de 1940 que ho mostra encanecido, prim i en la mirada un tant trist.{{Harvnp|Puchalt|2023|p=190}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En ocasions, el &#039;&#039;professor&#039;&#039;, com era conegut pels reclusos, atenia a alguna emergència mèdica i quan era reclamat pel director de la presó per a que li posara una injecció (sempre exigia que li la posara ell). En el pati va dedicar temps a corregir treballs i traduccions i a llegir texts de la seua especialitat, aixina com a donar classes a atres presos. Ademés, va fer gestions per a millorar l&#039;higiene dels servicis. Pero, com han senyalat Marc Va baldar i María Fernanda Donzell, «lo pijor era esperar a les “traus” d&#039;aquells per a els que aplegava el “enterat” de “La seua Excelència”» (el &#039;&#039;Generalísimo&#039;&#039; Franco era qui decidia sobre totes les penes de mort i, quan escrivia una “I”, de “Enterat”, en l&#039;expedient, significava que devia complir-se; si escrivia una “C”, significava que es commutava per la de trenta anys de presó; en alguna ocasió va escriure «[[garrot vil|garrot]] i prensa», lo que significava que el reu mereixia eixa forma de mort i publicitat).{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=36-37}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=16}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=190}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Paralament, durant eixos catorze mesos, la seua esposa, Ana Llorca, els seus tres fills i tota la família es varen dedicar febrilment a obtindre els «avals» de persones «afectes» al règim per a salvar-li la vida, algunes de les quals ya havien declarat al seu favor durant el primer consell de guerra. Varen conseguir el respal de res menys que 28 persones, entre falangistes, sacerdots, catedràtics —la majoria d&#039;ells discípuls de Peset— i religioses, que varen firmar la petició d&#039;indult dirigida al «Excelentísimo Senyor Cap de l&#039;Estat Espanyol» (lo que dona idea del prestigi i la consideració social que tenia el doctor Peset).{{Harvnp|Albiñana|2001|p=60}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=37-38}}{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|pp=108-109}} Entre els firmants es trobava també el general [[Francisco Ibáñez Alonso]], l&#039;adheriment del qual a la petició d&#039;indult dia lo següent:{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=37-38}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Francisco Ibáñez Alonso, General de Brigada d&#039;Ingeniers i juge especial en el Kursaal de Sant Sebastià, a V. I. en el degut respecte expon: Que tenint notícia de la petició d&#039;indult que per al seu espós el Dr. Juan Peset Aleixandre, fa Dª Ana Llorca Cubells, s&#039;adherix a la mateixa per considerar-ho digne d&#039;esta gràcia i convenient per als interessos de la nostra santa causa. Sant Sebastià a dèu d&#039;Abril de Mil noucents quaranta.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero no tots els que haurien pogut actuar a favor seu ho varen fer. La Junta de Govern de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] encapçalada pel rector [[José María Zumalacárregui Prat]] va guardar silenci —només va demanar la «clemència possible» el 14 de maig de 1941, quan ya s&#039;havia produït el «enterat» de Franco i se li havia comunicat al reu, i en el nou rector [[Fernando Rodríguez Fornos]]—. La seua esposa Ana Llorca va aplegar a demanar-li ajuda per carta al germà del &#039;&#039;Generalísimo&#039;&#039; Franco, [[Nicolás Franco]], qui durant un temps havia vixcut en el mateix edifici del carrer Jorge Juan de Valéncia a on residia la família Peset (quan va ser director de l&#039;[[Unió Naval de Llevant]]) i havia entaulat certa amistat en Juan Peset (varen compartir tertúlia en la cafeteria &#039;&#039;Ideal Room&#039;&#039; de la plaça Mariano Benlliure,{{Harvnp|Puchalt|2023|p=154}} ademés de ser abdós membres del [[Rotary Club]]), pero no va obtindre resposta. Qui no va firmar la petició d&#039;indult ni va fer cap gestió, encara que havia declarat al seu favor durant el procés i havia «avalat» als seus fills, va anar el siquiatra falangiste i discípul de Peset [[Juan José López Ibor]] (de fet, quan va conseguir passar a la «[[zona nacional]]», va publicar el seu &#039;&#039;Discurs als universitaris espanyols&#039;&#039;, en el que va llamentar la situació que estava vivint la «descarriada» Valéncia). «Algun malestar va deure quedar agazapado en ell», comenta l&#039;historiador Salvador Albiñana. Tampoc va firmar [[Pedro Laín Entralgo]], encara que segons va afirmar anys despuix, va fer gestions junt a l&#039;esposa de Peset en Valéncia i en Madrit per a conseguir la commutació de la pena de mort, aplegant a entrevistar-se en el ministre de l&#039;Eixèrcit, el [[general Varela]], qui es va negar a solicitar l&#039;indult (en &#039;&#039;Descàrrec de consciència&#039;&#039;, publicat en 1976, va escriure que Peset havia segut condenat a mort «per alguna cosa que al meu juí no passava de ser una aparència de delicte»).{{Refn|group=nota|Ni Laín Entralgo ni López Ibor varen tindre cap inconvenient en escriure sentits pròlecs en l&#039;edició pòstuma dels escrits del seu amic Marc Merenciano, un dels tres denunciants de Peset, publicada en 1958 en el títul &#039;&#039;Ensajos mèdics i lliteraris&#039;&#039;.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=60}}}} En general, les classes acomodades de Valéncia es varen negar a ajudar-li. Com ha senyalat Salvador Albiñana, «va deure ser considerat un traïdor a la seua classe i li&#039;l varen fer pagar car».{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=60-62}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26}} L&#039;esposa de Peset, Ana Llorca, acompanyada del seu fill Vicente, també va demanar la intercessió de l&#039;arquebisbe de Valéncia [[Prudencio Melo i Alcalde|Prudencio Melo]], pero segons va relatar anys despuix Vicente, Peset no es va comprometre a res i els va despachar en bones paraules. Segons l&#039;historiador Salvador Albiñana, finalment es va adherir a la petició d&#039;indult, reconeixent «les vàries intervencions que durant el periodo roig va tindre en favor del dicente», pero no va testificar en el juí.{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=17}}{{Harvnp|Albiñana|2001|p=60}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Portrait - Victor Basch - 1926.jpg|miniatura|El francés [[Víctor Basch]] va intentar salvar la vida de Juan Peset i d&#039;atres dos diputats de les [[Corts Republicanes]], [[Manuel Molina Conejero]] i [[Josep Briansó]], demanant l&#039;intervenció del Govern britànic a través del diputat laborista britànic [[Philip Noel-Baker]], futur [[Premi Nobel de la Pau]]. Pero el [[Foreign Office]] no va actuar i Molina Conejero va ser fusilat el 25 de novembre de 1939, any i mig abans que Juan Peset. Solament Briansó voria commutada la seua pena de mort.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mesos ans que fora condenat a mort, hi havia hagut una gestió internacional, iniciada en juliol de 1939, denunciant el seu encarcerament, junt en el d&#039;atres dos diputats de les Corts republicanes —[[Manuel Molina Conejero]] i [[Josep Briansó]]—, per part de [[Víctor Basch]], president de la francesa Lliga dels Drets de l&#039;Home (que seria assessinat per la Gestapo en 1944, junt en la seua esposa). Basch va escriure una carta al diputat laborista en la [[Cámara]] [[Philip Noel-Baker]] (que en 1959 seria distinguit en el [[Premi Nobel de la Pau]]) en la finalitat de que pressionara al govern britànic per a que s&#039;interessara per la sòrt d&#039;estos tres diputats republicans. En la carta li dia que els tres «són completament inocents, no solament de tot crim, sino de tota falta... l&#039;únic crim d&#039;estos hòmens és l&#039;haver participat en els treballs de les Corts, sense haver estat mesclats en les persecucions que han pogut sofrir els partidaris del General Franco». De Juan Peset dia en concret que «era un sabio universalment conegut i que ha estat encarregat solament de l&#039;organisació dels hospitals» en la retaguàrdia valenciana. En la carta li dia també que temia que els succeïra lo mateix que als diputats [[Eliseo Gómez Serrano]] i a [[Alfonso Ruiz Blázquez]], abdós fusilats res més acabada la guerra. Acabava la missiva expressant el seu desig de que «els nostres esforços comuns no siguen vans» (Bach també va escriure al [[mariscal Petain]], llavors embaixador francés davant el Govern de Franco, pero no va rebre resposta).{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|pp=109-111}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Noel-Baker es va ocupar immediatament del tema i va enviar una carta al subsecretari parlamentari del [[Foreign Office]], [[Richard Butler]], en la que li exponia el problema, adjuntant-li la carta de Víctor Basch. Pero el govern britànic, seguint el seu [[política d&#039;apaciguament]], no va intervindre alegant que dubtava «si hi ha alguna acció que nosatres pugam portar a terme en este cas», per a afegir a continuació que «sobre els delictes [que se&#039;ls imputen]... nosatres no tenim la suficient informació». L&#039;expedient del cas concloïa: «Cap acció ha de ser presa». El govern britànic va preferir creure&#039;s la nota que li va enviar el govern franquiste, en la que li garantisava que solament serien jujats «els autors de crims» i li assegurava que «el Govern Nacional i el Caudillo estan exents de tot esperit de represàlies», i això a pesar de que acaba de promulgar-se la [[Llei de Responsabilitats Polítiques]].{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|pp=111-112}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tant esforç per a salvar la seua vida no va donar resultat. El 12 de maig de 1941, l&#039;auditor de divisió, cap de l&#039;assessoria del Ministeri de l&#039;Eixèrcit, certificava que el general [[Francisco Franco|Franco]] havia donat el «enterat» de la sentència. En un últim intent, Agustín Aleixandre, germà de la seua mare i antic diputat del [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]], va demanar en nom de la família al Capità General de Valéncia, [[Enrique Cánovas Lacruz]], que intervinguera, pero est li va dir que res es podia fer perque ya s&#039;havia produït el «enterat» de Franco. El dissabte 24 de maig de 1941, despuix del migdia —eixe mateix matí havia intervingut quirúrgicament a un reclús—,{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=59; 61}} se li va comunicar que havia aplegat l&#039;hora de complir-se la sentència, diligència que Peset es va negar a firmar (per un atre costat, es va fer de forma antirreglamentaria, ya que no es va advertir a l&#039;auditor de guerra com era preceptiu).{{Harvnp|Puchalt|2023|p=210}} Va ser conduït al cementeri de Paterna en atres tres condenats que formaven la «trau» d&#039;eixe dia (Antonio Agustín Gil, Leopoldo José Milla i Jacinto Ferrer Llàcer). Allí va ser fusilat a les sis de la vesprada.{{Harvnp|Va baldar|p=}}{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26}}{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=38|ps=«Peset pertany al nutrit contingent de víctimes del franquisme que es varen vore davant el pilot d&#039;eixecució no per accions concretes i provades que hagueren fet, sino per les circumstàncies històriques del país —el &amp;quot;destí&amp;quot;—. Va ser eixecutat pels vencedors per a caramullar la set de venjança, per a ajustar contes, per a escarmentar moralment als vençuts, per a impondre —en definitiva— el &amp;quot;nou orde&amp;quot;».}} El tinent mèdic que va certificar la seua mort va recórrer a un eufemisme per a eludir mencionar que havia segut fusilat: «En el dia d&#039;hui, a les díhuit hores, he reconegut el cadàver de Juan Peset Aleixandre, el qual presenta síntomes de mort real a conseqüència de ferides múltiples per arma de fòc, en virtut de procediment judicial».{{Harvnp|Albiñana|2001|p=47}}{{Harvnp|Mainar Cabanes|2007|p=113}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Res més conéixer que anava a ser fusilat, el doctor Peset va escriure una nota dirigida als seus fills que va amagar entre les seues robes —un &#039;&#039;torpedo&#039;&#039; ho cridaven els &#039;&#039;chapados&#039;&#039;— i que el enterrador Leoncio Badía Navarro, un republicà represaliado,{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=231-232}} va fer aplegar a la seua família (també els va avisar per a que arreplegaren el cadàver i evitar aixina que fora depositat en la fossa comuna). La nota dia lo següent:{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|p=38; 45-46}}&lt;br /&gt;
{{cita|Els meus volgudíssims fills:&amp;lt;br&amp;gt;Vos escric en eixir cap a lo inevitable. Agraïxc quant s&#039;ha fet per a salvar la meua vida. Sé que cuidareu á vostra immillorable mare, á el vostre yayo i á vostra tia Concha. Substituïu-me ya que el destí m&#039;ha elegit com a instrument del seu dolor. Confie, segur en Deu, que algun dia la meua Pàtria vos torne el meu nom com el d&#039;un ciutadà que jamai va fer més que servir-la complint els seus deures llegals. [...]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Del juí i de l&#039;eixecució de Juan Peset Aleixandre els historiadors Marc Va baldar i María Fernanda Donzell han fet la següent valoració:{{Harvnp|Va baldar|Donzell|2001|pp=40-41}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|La llectura del procés evidencia que no es tractava de jujar només a la persona, sino essencialment lo que ell representava. Lo que Peset va fer —máxime quan es va evidenciar que no va fer res— caria d&#039;importància; en canvi lo que representava en Valéncia era rellevant. El procés, estrictament polític, més que buscar fets delictius concrets, va indagar en la causa general: els vencedors varen jujar i varen sentenciar a la [[Segona República Espanyola|República]], al [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]], a un dels seus diputats, junt a atres mills i mills. De res li varen servir a Peset ni la generositat que va tindre en els que opinaven de distint modo, ni els auxilis que va prestar a diverses persones perseguides per les seues idees o les seues creències; de res li va valdre evitar l&#039;incendi de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicente, ni interpondre&#039;s front a l&#039;incendi de la [[basílica de la Verge dels Desamparats]], ni albergar en la seua casa a una religiosa i prestar &amp;quot;generosa assistència&amp;quot; a les demés d&#039;eixa comunitat; de res li va servir un grapat de testimonis de persones que varen acreditar la seua bondat i les seues actuacions per a salvar-els la vida... Res d&#039;això va valdre. Peset va ser sentenciat a mort.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Salvador Albiñana ha destacat també la «odiosa paradoxa jurídica» en que es va basar la seua condena a mort:{{Harvnp|Albiñana|2001|p=47|ps=«En esta &amp;quot;justícia al revés&amp;quot;, en expressió de [[Ramón Serrano Suñer]], varen escomençar a funcionar els Consells de Guerra. Qui durant uns anys fora poderós ministre de la Governació del nou règim, considerarà que el sistema de repressió posat en marcha despuix de la guerra civil va ser un error jurídic i també polític. Clar que la planyença és alguna cosa tardà, de 1977».}}&lt;br /&gt;
{{cita|Va ser, com a tants atres —mills—, víctima de la molt violenta i inmisericorde [[repressió franquista|repressió del naixent Estat franquiste]] i d&#039;una odiosa paradoxa jurídica: acusar del delicte de rebelió a els qui es varen mantindre fidels a la llegalitat i a l&#039;[[Constitució de 1931|orde constitucional]]. Als vençuts se&#039;ls va aplicar una figura delictiva, tipificada en el Còdic de Justícia Militar vigent en l&#039;Espanya republicana, en virtut del Bando de declaració de l&#039;[[estat de guerra]] promulgat per els qui la provocaven.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El mege, cirugià i estudiós de l&#039;història de la medicina Ramón Trullenque Peris en el pròlec allibre de Joan Puchalt &#039;&#039;Joan Peset i Aleixandre. Un home bo, afusellat pels seus ideal pacífics&#039;&#039; coincidix en les valoracions anteriors:{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=15-16}}&lt;br /&gt;
{{cita|Peset pertany al nutrit contingent de víctimes del franquisme que es varen vore front al pilot d&#039;eixecució no per accions concretes i provades que havien fet, sino per les circumstàncies històriques del país, per a omplir la set de venjança, per a ajustar contes, per a escarmentar moralment als vençuts, per a impondre —finalment— el nou orde, puix no es tractava solament de jujar a una persona, sino, essencialment, a tot lo que representava.}}&lt;br /&gt;
== Memòria ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua memòria va ser relegada a l&#039;oblit durant tota la [[dictadura franquista]]. Com ha senyalat Ramón Trullenque, «en tot, lo pijor de la mort no és el fi de la vida, sino l&#039;oblit».{{Harvnp|Puchalt|2023|p=16}} En [[exili republicà|l&#039;exili]] solament uns pocs es varen acordar d&#039;ell ([[Mariano Gómez González|Mariano Gómez]], el seu antecessor en el rectorat de l&#039;Universitat de Valéncia, li va dedicar la seua obra &#039;&#039;Jornades republicanes de Valéncia. Història de dos dies&#039;&#039;, publicada en Buenos Aires en 1942 i el seu nom va aparéixer en el bolletí de l&#039;Unió de Professors exiliats i en informes sobre la situació de la cultura en Espanya, com el publicat en la revista &#039;&#039;[[Els Temps Modernes]]&#039;&#039; en 1950). Caldrà esperar a la mort del dictador Franco per a que comence a ser recuperada la seua memòria (si exceptuem la revista clandestina en [[ciclostil]] que va elaborar un grup d&#039;estudiants de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] en 1966 en motiu del vinticinc aniversari de la seua eixecució).{{Harvnp|Albiñana|2001|pp=62-63}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=18}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer acte públic en que es va reivindicar la seua memòria va ser en la presentació en Valéncia el 6 d&#039;abril de 1976 del [[Congrés de Cultura Catalana]], en la que varen participar [[Joan Fuster]], [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Vicent Andrés Estellés]], [[José María López Piñero]], [[Manuel Sánchez Ayuso]] i [[Miquel Batllori]], entre uns atres, ademés del fill de Juan Peset, Vicente Peset Llorca. Va ser organisat en la colaboració de la Càtedra d&#039;Història de la Medicina, el Departament de Llingüística Valenciana i la Càtedra d&#039;Història Econòmica de l&#039;Universitat de Valéncia i a l&#039;acte es varen adherir diverses personalitats i organisacions polítiques democràtiques i culturals. Grups vinculats a l&#039;Ajuntament franquiste varen intentar interrompre violentament l&#039;acte i des de la prensa es varen proferir amenaces res dissimulades. Per la seua banda, les associacions estudiantils democràtiques varen subscriure i varen fer públic un manifest (en valencià) demanant a l&#039;Ajuntament de Valéncia que donara a un carrer o a una plaça important «el nom del doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre, com a homenage a tot lo que, com a científic, professor, rector de la nostra Universitat i demócrata sincer, representa la figura d&#039;este ilustre valencià, inicuamente fusilat en Paterna el 24 de maig de 1941, per haver defés els valors de la cultura i de la civilisació contra el [[fascisme]], actitut que li havia valgut ser representant, democràtica i majoritàriament elegit, del poble valencià, en 1936».{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=18-19}}{{Refn|group=nota|El manifest de les associacions d&#039;estudiants universitaris acabava dient (en valencià): «Considerem que cal trencar l&#039;injust silenci denigratorio que durant molts anys s&#039;ha teixit sobre l&#039;obra del doctor Peset i Aleixandre i que una bona manera de escomençar esta ruptura és donar el seu nom a una via de la ciutat a on va eixercir el seu magisteri i a on va desenrollar la major part de la seua obra eixemplar per la que se li deu, per sempre, respecte i memòria.&amp;lt;br&amp;gt;Ademés, en esta hora de lluita per la consecució de la llibertat i la democràcia, és un deure per a tots els valencians mantindre ben viu el recort dels patriotes que en la seua vida —i alguns , com el doctor Peset, en la seua mort— varen treballar per a la defensa d&#039;estos drets».{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=19}}}} Poc despuix [[Vicent Andrés Estellés|Estellés]] compondria ellarc poema &#039;&#039;Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941&#039;&#039;,{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26|ps=«Com a recort a l&#039;infàmia franquista, reivindicant la restitució de la seua honorabilitat».}} que seria publicat en 1979 en una nota biogràfica introductòria de [[Francesc Pérez Moragón]].{{Harvnp|Albiñana|2001|p=63}}{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|p=}} Els primers versos de l&#039;estrofa del &#039;&#039;Ofici permanent...&#039;&#039; titulada «In memoriam. Joan Bta. Peset» diuen lo següent (pág. 43):&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|El teu matí, la difunta dolcesa,&amp;lt;br&amp;gt; entre fusells de tenebrós metall,&amp;lt;br&amp;gt; abandonat, abandonat pels déus,&amp;lt;br&amp;gt; abandonat, caminaves segur.&amp;lt;br&amp;gt; Els criminals del ossos criminals,&amp;lt;br&amp;gt; més criminals que mars han parit,&amp;lt;br&amp;gt; els criminals de plom i tenebra,&amp;lt;br&amp;gt; t&#039;obrien pas, i segur caminaves&amp;lt;br&amp;gt; vers una mort, vers el mur popular &amp;lt;br&amp;gt;que es&#039;t donà un matí qualsevol.&amp;lt;br&amp;gt; El teu, l&#039;home bo, la teua, l&#039;home inteligent,&amp;lt;br&amp;gt; el teu, la raó de tot un poble, caus,...|col2=El teu matí, la difunta dolçor,&amp;lt;br&amp;gt; entre fusils de tenebrós metal,&amp;lt;br&amp;gt; abandonat, abandonat pels deus,&amp;lt;br&amp;gt; abandonat, caminaves segur.&amp;lt;br&amp;gt; Els criminals dels ossos criminals,&amp;lt;br&amp;gt; més criminals que mares han parit,&amp;lt;br&amp;gt; els criminals de plom i tenebra,&amp;lt;br&amp;gt; t&#039;obrien pas, i segur caminaves&amp;lt;br&amp;gt; cap a una mort, cap al mur popular&amp;lt;br&amp;gt; que se&#039;t va donar un matí qualsevol.&amp;lt;br&amp;gt; Tu, l&#039;home bo, tu, l&#039;home inteligent,&amp;lt;br&amp;gt; tu, la raó de tot un poble, caus,...}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix d&#039;este primer reconeiximent es varen succeir alguns actes de reivindicació de la memòria del doctor Peset, com el celebrat en [[Godella]], el seu poble natal, al que va assistir [[José Luis Albiñana]], president del recent creat [[Consell del País Valencià]], o com els organisats per entitats republicanes.{{Harvnp|Pérez Moragón|1979|pp=19-20}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1982 va ser quan l&#039;[[Universitat de Valéncia]] va rendir homenage al que havia segut el seu rector durant dos anys per mig de la publicació d&#039;una obra en tres volums titulada &#039;&#039;Estudis dedicats a Juan Peset Aleixandre&#039;&#039;, en la que s&#039;arreplegaven decenes de treballs originals de professors de l&#039;Universitat de totes les especialitats.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=63}}{{Harvnp|Puchalt|2023|p=238}} L&#039;obra contava en una presentació del rector [[Joaquín Colomer Sala|Joaquín Colomer]] (en la que es referia a la seua «personalitat científica que va saber enaltir el nivell científic i cultural d&#039;esta Universitat», pero sense fer cap menció explícita al seu compromís polític ni a la forma en que va morir, llimitant-se a dir que «es va convertir en un objectiu dels que practiquen l&#039;odi des de l&#039;incultura i que per les seues reprobables actes varen privar a esta Universitat d&#039;una insubstituible persona tant si és valorada com a professor universitari com si ho fem en la seua destacada humanitat creadora dels afectes que en este homenage s&#039;arrepleguen»; «Gràcies en nom d&#039;esta Universitat per la teua entrega a la mateixa, admirat Rector Magnífic Dr. Juan Peset Aleixandre», terminava dient el rector Colomer), una nota biogràfica a càrrec de [[Pedro Laín Entralgo]], basada en els seus recorts de la relació que va mantindre en ell com a discípul seu (també centrada en la seua activitat científica senyalant que va ser «l&#039;home que va donar nivell verdaderament europeu a la nostra Medicinallegal», encara que sense deixar de referir-se a la seua «execrable mort»: «ell era un vençut en la nostra guerra civil i li va matar la saña implacable dels que en ella varen véncer»; «em cap l&#039;amarga satisfacció d&#039;haver acompanyat de despaig en despaig, implorando clemència, a la que pronte anava a ser la seua viuda»), un anàlisis de la seua obra científica per Juan Antonio Gisbert Calabuig, el llavors catedràtic de Medicina Llegal de l&#039;Universitat de Valéncia,{{Harvnp|Gisbert Calabuig|1982|p=XXIX-XLV}} i unes notes sobre la seua actuació política per l&#039;historiador Lluís Aguiló Lúcia (centrades en les [[eleccions generals d&#039;Espanya de 1936|eleccions generals de febrer de 1936]] en les que Joan Peset, en la llista del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]], va anar el candidat més votat en la circumscripció de Valéncia capital).{{Harvnp|Aguiló Lúcia|1982|pp=LVII-LX}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ademés de la fotocòpia de la carta manuscrita excusant la seua colaboració per motius de salut del poeta [[Vicente Aleixandre]], parent per part de la seua mare (era fill d&#039;un germà seu),{{Harvnp|Puchalt|2023|p=33}} s&#039;incloïa també una nota d&#039;agraïment per l&#039;homenage del segon fill de Juan Peset, Juan Peset Llorca (el primogènit Vicente Peset acabava de fallir), que incloïa el reproche de que l&#039;Universitat de Valéncia no va fer res per salvar la vida del seu pare, ni en les décades següents per a mantindre viva la seua memòria (pág. {{versalita|XLVIII}}):&lt;br /&gt;
{{cita|Dec també expressar la meua gratitut a l&#039;Universitat de Valéncia per saldar un deute que tenia en el que va anar el seu Rector Exmo. Sr. Juan Bautista Peset Aleixandre. De tots és conegut el tràgic final de la seua vida. Tots podran imaginar els esforços que la família i amics varen fer per evitar-ho. Entre estos esforços i peticions de gràcia no figurava la que en aquella lluntana i trista época es titulava Universitat de Valéncia. Hui en dia, en que res resta de l&#039;Universitat d&#039;aquells temps, emocionat agraïxc en nom dels que varen desaparéixer l&#039;actual prova d&#039;afecte i desagravi.}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Hospital Doctor Peset.jpg|miniatura|Frontera principal de l&#039;[[Hospital Doctor Peset]] de Valéncia. Va escomençar a funcionar en 1989. El 24 de maig de 2017, 76 aniversari de l&#039;eixecució de Joan Peset, la &#039;&#039;Generalitat&#039;&#039; va posar una placa en el seu honor en el vestíbul en la frase «Un home bo» (&#039;Un home bo&#039;).{{Harvnp|Puchalt|2023|p=237}}]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Avinguda del Doctor Peset Aleixandre, placa.JPG|miniatura|esquerra|Placa de l&#039;Avinguda del Doctor Peset Aleixandre, de la ciutat de Valéncia.]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:colege Major Rector Peset, antic palau dels Martínez Vallejo, Valéncia.JPG|miniatura|Colege Major Rector Peset de l&#039;Universitat de Valéncia. Situat en històric barri de Valéncia d&#039;[[El Mercat|El Mercat]] va ser inaugurat en 1997.{{Harvnp|Ruiz Torres|2001|p=7}}]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix de les primeres eleccions municipals democràtiques celebrades en abril de 1979, el nou consistori de la ciutat de Valéncia, en majoria d&#039;esquerres, va decidir donar el nom d&#039;[[Avinguda del Doctor Peset Aleixandre]] a una de les principals vies de la urbs. Pocs despuix, la [[Generalitat Valenciana]], baix la presidència del socialiste [[Joan Lerma]], feya lo mateix en el nou hospital construït junt a l&#039;antiga Residència Sanitària [[general Sanjurjo]], que va passar a cridar-se [[Hospital Doctor Peset]] i que va entrar en funcionament en 1989. Huit anys despuix, en 1997, l&#039;Universitat de Valéncia inaugurava el [[Colege Major Rector Peset]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.uv.es/cmrpeset/Colegio Major &amp;quot;Rector Peset&amp;quot;]&amp;lt;/ref&amp;gt; siti en l&#039;històric barri d&#039;[[El Mercat|El Mercat]] de la ciutat de Valéncia.{{Harvnp|Ruiz Torres|2001|p=7}}{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=239-240}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any 2000, en l&#039;exposició &#039;&#039;Cinc sigles i un dia&#039;&#039; (&#039;Cinc Sigles i un dia&#039;) que commemorava el quint centenari de la fundació de l&#039;Universitat de Valéncia, es varen presentar els documents originals de l&#039;expedient del consell de guerra sumarísimo al que va ser somés en 1940 i que ho va condenar a mort, sentència que va ser complida a l&#039;any següent.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=63}} En 2001, coincidint en el sexagèsim aniversari de la seua mort, l&#039;Universitat va publicar &#039;&#039;Procés a Juan Peset Aleixandre&#039;&#039;, l&#039;edició facsímil delegajo del sumari (restaurat en la mida de lo possible, ya que estava molt deteriorat), acompanyada d&#039;una biografia de Juan Peset pels historiadors Marc Va baldar i María Fernanda Donzell i d&#039;un estudi del procés sumarísimo a càrrec de Salvador Albiñana (qui expressava «el desig de que l&#039;edició d&#039;este sumari contribuïxca a honrar en Juan Peset Aleixandre la figura d&#039;un professor eminent i un ciutadà eixemplar»). En eixa publicació es va donar a conéixer també, per primera volta i per gentilea de Juan Peset Llorca, la carta que va escriure Juan Peset als seus fills poc abans de morir i que estos havien guardat durant xixanta anys.{{Harvnp|Albiñana|2001|p=63}} La presentació del llibre va ser un acte d&#039;homenage al doctor Peset, al que no va acodir cap representant del [[Partit Popular]], llavors al front de la [[Generalitat Valenciana]] i del govern d&#039;Espanya, lo que va ser molt criticat des d&#039;alguns sectors polítics i socials que ho varen acusar de «despreciar» la «justícia històrica».{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26}} Per la seua banda, el rector de l&#039;Universitat de Valéncia, [[Pedro Ruiz Torres]], va escriure en el pròlec del llibre lo següent:{{Harvnp|Ruiz Torres|2001|p=7}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|La seua vida i en ella tota la seua lluenta trayectòria com a científic i com a intelectual, va quedar brutalment interrompuda pel sectarisme i per l&#039;intolerància. Valga este homenage com a testimoni de que, a pesar d&#039;això i del silenci que durant molts anys va voler prolongar semblant acte de barbàrie, la seua figura i lo que representa en la nostra recent història seguixen estant molt presents en l&#039;Universitat en la que va anar professor i rector Juan Bautista Peset.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pocs anys despuix es va fundar en Valéncia la Associació Joan Peset i Aleixandre del País Valencià que en abril de 2011, en motiu del septuagèsim aniversari de la seua eixecució, va celebrar en els locals del Colege Major Rector Peset de l&#039;Universitat de Valéncia les III Jornades sobre la Repressió franquista en Llevant dedicades a la figura i al procés de Juan Peset (contant en el respal i el patrocini del Ministeri de la Presidència en el marc de la [[Llei de Memòria Històrica]] i la colaboració del Departament d&#039;Història Contemporànea i del partit [[Esquerra Republicana (contemporànea)|Esquerra Republicana]]). Les jornades es varen completar en una exposició titulada «La Valéncia de Juan Peset Aleixandre i l&#039;imposició franquista». Les ponències presentades, que incloïen una breu biografia,{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|pp=23-28}} varen ser publicades per l&#039;Editorial Eneida en el volum titulat &#039;&#039;Juan Peset. Mege, rector i polític republicà&#039;&#039;.{{Harvnp|Puchalt|2023|p=238}} En la presentació del llibre es dia (pág. 11): «Dels innumerables crims de la [[dictadura franquista]], sense dubte el de Juan Peset Aleixandre es mantindrà com a símbol de la barbàrie franquista». I la valoració que feyen de la seua figura històrica era la següent:{{Harvnp|Rodríguez Cortés|Torres|Sicluna|2011|p=26}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|Sense dubte, el doctor Juan Bautista Peset no només va ser un eminent científic, un destacadísimo mèdic, un magnífic docent que parlava en soltura el francés i l&#039;alemà, admirat i adorat pels seus alumnes. Lo més sobreixent de la seua humanitat estreba que es tractava, davant tot, d&#039;una excelent persona l&#039;únic delicte de la qual va ser el de no pensar com els vencedors, i l&#039;assessinat dels quals no va fer més que deixar palesos les misèries dels seus verducs.}}&lt;br /&gt;
[[Archiu:Placa doctor peset en Godella.jpg|miniatura|Placa commemorativa en el seu poble natal, [[Godella]], colocada en 2016 en motiu del 75 aniversari de la seua mort.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 2016 ACICOM, Associació Ciutadania i Comunicació, va realisar el documental &#039;&#039;Peset, un home bo. Mege, rector i republicà&#039;&#039;, codirigido per [[Matilde Alcaraz]] i Santiago Hernández, que en Festival Cinema Compromés de 2017 va rebre el «Premi del Públic».{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=241-242}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de maig de 2017, septuagèsim sext aniversari de la seua eixecució, la &#039;&#039;Generalitat&#039;&#039; Valenciana va posar una placa en el seu honor en el vestíbul de l&#039;[[Hospital Doctor Peset]] en la frase «Un home bo» (&#039;Un home bo&#039;). L&#039;acte, organisat en colaboració en la Associació Cultural de Jubilats i Jubilades Doctor Peset i que va contar en la presència d&#039;una neta del doctor Peset, Carmen Peset, va estar presidit per la &#039;&#039;consellera&#039;&#039; de Sanitat [[Carmen Montó]], qui en el seu discurs va destacar que era el primer homenage que rendia la Sanitat Pública Valenciana a la figura de Peset Alexandre. Entre atres coses va dir:{{Harvnp|Puchalt|2023|pp=237-240}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 2025, [[Martí Domínguez]] va publicar una novela titulada &#039;&#039;Ingrata pàtria&#039;&#039; (versió en castellà: &#039;&#039;Ingrata pàtria meua&#039;&#039;) en la que narra les últimes hores de vida de Joan Peset i dels atres tres republicans condenats en consells de guerra (un d&#039;ells [[Antonio Agustí Gil]], alcalde de [[Sagunt]]) i que varen ser fusilats en ell en Paterna. En l&#039;epílec del llibre diu:{{Harvnp|Domínguez|2025|p=291}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{cita|El professor Joan Baptista Peset va ser enterrat en secret en una caseta del cementeri municipal de Valéncia. El seu cos va descansar durant anys amagat despuix d&#039;una làpida que duya el nom d&#039;un germà seu, mort de chicotet. Fins a l&#039;arribada de la democràcia, la seua figura no va ser recordada, va caure en el pou obscur de l&#039;oblit. Pero, hui en dia, dona nom a avingudes, hospitals, associacions culturals i coleges majors de la ciutat. Com escrivia en la seua carta de despedida, esperava que en el futur el seu nom seria recuperat. I aixina ha segut, en gran part.}}&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references group=nota/&amp;gt;&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Referències}}&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
{{refcomienza|2}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Aguiló Lúcia}}|nom=Lluís |títul=Estudis dedicats a Juan Peset Aleixandre |atres=Tom I |any=1982 |editorial=Universitat de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=84-370-0218-4|capítul=Notes sobre l&#039;actuació política d&#039;En Joan Peset |pàgines={{v|LIII}}-{{v|LXI}} |cita=}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Albiñana}}|nom=Salvador |enlaceautor= |títul=Processe a Juan Peset Aleixandre |idioma= |atres=Edició facsímil |any=2001 |editor=Vicente Olmos |editorial=Universitat de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=84-370-5144-4|capítul=Història d&#039;un procés |pàgines=47-64 |cita=}}&lt;br /&gt;
*{{cita web |títul=Juan Bautista Peset Aleixandre |dataaccés=25 de giner de 2026 |llinages={{v|Va baldar}}|nom=Marc |obra=Història Hispànica/Biografies |editorial=Real Acadèmia de l&#039;Història |ubicació=Madrit|url=https://historia-hispanica.rah.es/biografias/36693-juan-bautista-peset-aleixandre}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Va baldar}}|nom=Marc |llinages2={{versalita|Donzell}} |nom2=María Fernanda |enlaceautor= |títul=Processe a Juan Peset Aleixandre |idioma= |atres=Edició facsímil |any=2001 |editor=Vicente Olmos |editorial=Universitat de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=84-370-5144-4|capítul=Vida i mort de Juan Peset |pàgines=11-43 |cita=}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*{{cita publicació |llinages={{versalita|Claret}}|nom=Jaume |enlaceautor=Jaume Claret Miranda |url=http://hispanianova.rediris.es/6/dossier/6d018.pdf|títul=Quan les càtedra eren trincheres. La depuració política i ideològica de l&#039;Universitat espanyola durant el primer franquisme |any=2006 |publicació=Hispania Nova. Revista d&#039;Història Contemporànea |volum= |número=6 Separata |pàgines= }}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Domínguez}}|nom=Martí |enlaceautor=Martí Domínguez |títul=Ingrata pàtria meua |títul-trad=Ingrata pàtria |any=2025 |editorial=Destine |ubicació=Barcelona |isbn=978-84-233-6843-3|capítul= |pàgines= |cita=}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Gisbert Calabuig}}|nom=Juan Antonio |títul=Estudis dedicats a Juan Peset Aleixandre |atres=Tom I |any=1982 |editorial=Universitat de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=84-370-0218-4|capítul&#039;obra científica del professor Peset Aleixandre |pàgines={{v|XXIX}}-{{v|XLV}} |cita=}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Mainar Cabanes}}|nom=Eladi |títul=Exilie i repressió franquista |uns atres=La Guerra Civil en la Comunitat Valenciana, vol. 16, dirigida per Albert Girona i José Miguel Santacreu |any=2007 |editor=Ricart Camil Torres |editor2=Miguel Ors |editorial=Prensa Valenciana |ubicació=Valéncia |isbn=|capítul&#039;intent de salvar la vida de Joan Peset |pàgines=106-113 |cita=}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Pérez Moragón}}|nom=Francesc |enlaceautor=Francesc Pérez Moragón |títul=Ofici permanent a la memòira de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 |idioma=valencià |atres=Poema de [[Vicent Andrés Estellés]] |any=1979 |any-original= |editorial=Eliseu Climent, editor |ubicació=Valéncia |isbn=84-85211-99-5|capítul=Joan Peset: Notícia biogràfica |pàgines=9-20 |cita=}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Puchalt}}|nom=Joan |títul=Joan Peset i Aleixandre. Un hombe bo, afusellat pels seus ideals pacífics |idioma=valencià |atres=Pròlec de Ramón Trullenque Peris |any=2023 |editorial=Diputació de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=978-847795-062-2|capítul= |pàgines= |cita=}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Rodríguez Cortés}}|nom=Pablo |llinages2={{versalita|Torres}} |nom2=Ricart Camil |llinages3={{v|Sicluna}}|nom3=María Isabel |enlaceautor= |títul=Juan Peset. Mege, rector i polític republicà |uns atres= |edició= |any=2011 |any-original= |editor=Pablo Rodríguez Cortés |editor2=Ricart Camil Torres |editor3=María Isabel Sicluna |editorial=Eneida |ubicació=Madrit |isbn=978-84-92491-94-0|capítul=Breu biografia |pàgines=23-28 |cita=}}&lt;br /&gt;
*{{cita llibre |llinages={{versalita|Ruiz Torres}}|nom=Pedro |enlaceautor=Pedro Ruiz Torres |títul=Processe a Juan Peset Aleixandre |idioma= |atres=Edició facsímil |any=2001 |editor=Vicente Olmos |editorial=Universitat de Valéncia |ubicació=Valéncia |isbn=84-370-5144-4|capítul=Pròlec |pàgines=7-8 |cita=}}&lt;br /&gt;
{{reftermina}}&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
* [[Universitat de Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Juan Peset Aleixandre}}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Peset&amp;diff=1925990</id>
		<title>Joan Peset</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Peset&amp;diff=1925990"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:39Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Batiste Peset Aleixandre &lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Juan_Bautista_Peset_Aleixandre_(c._1924)_retrato.png|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Mege i polític.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[2 de juliol]] de [[1886]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[24 de maig]] de [[1941]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Paterna]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Batiste Peset Aleixandre&#039;&#039;&#039; ([[Godella]], [[2 de juliol]] de [[1886]] - † [[Paterna]], [[24 de maig]] de [[1941]]) fon un mege, catedràtic d&#039;universitat, escritor i polític [[Valencians|valencià]] d&#039;ideologia d&#039;esquerres i republicana. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Rector de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] durant la [[Segona República espanyola|Segona República]], va presidir el partit d&#039;[[Esquerra Republicana del País Valencià|Esquerra Republicana]] en [[Valéncia]]. Fon fusilat per la [[Franquisme|dictadura franquista]] despuix del final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Inicis ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Naixcut en la localitat valenciana de Godella en l&#039;any [[1886]], Joan Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i intelectual, en noms com els de Mariano Peset de la Raga, Joan Peset Vidal, Tomás Peset Aleixandre, entre uns atres. El seu pare, [[Vicent Peset Cervera]], fon mege i catedràtic de Terapèutica; el seu germà [[Marià Peset Aleixandre]] fon arquitecte. Ademés, la família tenia una tradició de pensament lliberal, des de Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit a principis del [[sigle XIX]], en els temps de l&#039;absolutisme, per les seues [[Lliberalisme|idees lliberals]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En a penes 22 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic. Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor del Diploma de Cavaller de l&#039;Orde Civil d&#039;Alfons XII. En l&#039;any [[1908]] fon pensionat pel govern espanyol per a que ampliara els seus estudis en l&#039;estranger. Estudià toxicologia en Jules Ogier en [[París]] i medicina forense en Alphonse Bertillon. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Trayectòria professional ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua trayectòria professional es va decantar per la Medicina, sent un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori en [[Espanya]] i liderant un important grup experimentaliste en l&#039;[[Universitat de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1910]] va obtindre la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia en l&#039;[[Universitat de Sevilla]] i, a l&#039;any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Allí va treballar en la lluita contra l&#039;epidèmia de [[tifus]] que en [[1912]] va atacar la capital andalusa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1916]] va tornar a Valéncia, a on fon nomenat catedràtic de Medicina Llegal en l&#039;Universitat de Valéncia; se li va encarregar la creació de l&#039;Institut Provincial d&#039;Higiene, l&#039;edifici de la qual va pagar en diners propis. Va descobrir un tractament contra la [[Meningitis|meningitis purulenta]], que va resultar d&#039;una efectivitat absoluta, i va mamprendre una campanya antitífica. Com a responsable de salut pública de l&#039;[[ajuntament de Valéncia]], va dirigir campanyes de vacunació per a acabar en les epidèmies.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1913]] va participar en el I Congrés de Meges de llengua catalana (sic); el seu pare era un dels presidents d&#039;honor. Fon membre de l&#039;Institut Mèdic Valencià i va presidir l&#039;Assamblea Mèdica Regional Valenciana de [[1918]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre els anys [[1928]] i [[1939]] va dirigir la tercera época de la revista &#039;&#039;Crónica Médica&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;Universitat de Valéncia fon decà de la Facultat de Medicina entre els anys [[1930]] i [[1931]]. Despuix de l&#039;adveniment de la República, Peset seria successivament vicerrector de l&#039;Universitat (entre [[1931]] i [[1932]]) i despuix de la dimissió del rector per ser nomenat magistrat del [[Tribunal Suprem d&#039;Espanya|Tribunal Suprem]], rector (entre [[1932]] i [[1934]]). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del triumfo de les dretes en les eleccions de novembre de [[1933]], Peset va dimitir, encara que la seua dimissió no fon acceptada fins al [[28 de maig]] de [[1934]]. Durant el seu mandat i el del seu antecessor, va tractar d&#039;impulsar la democratisació de l&#039;universitat, en la representació d&#039;auxiliars i estudiants i la millora material de les instalacions. També fon un dels impulsors de la creació de l&#039;[[Institut Cossío]] de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de &amp;quot;renovació docent&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Trayectòria política ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Peset fon un home d&#039;idees republicanes i d&#039;esquerra. Fon militant d&#039;[[Acció Republicana]] i, més tart, d&#039;[[Esquerra Republicana del País Valencià|Esquerra Republicana]], abdós partits fundats per [[Manuel Azaña]]. Com a President d&#039;Esquerra Republicana en Valéncia, fon candidat del [[Front Popular]] en les eleccions de febrer de [[1936]], resultant elegit diputat en llistes obertes a les [[Corts espanyoles]] (en 84.106 vots fon el candidat més votat en la circumscripció de Valéncia-capital). El [[26 de maig]] de [[1935]] va participar en el multitudinari [[mítin]] de Manuel Azaña en Valéncia, en el [[camp de Mestalla]], que va reunir a xixanta mil persones.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant la [[Guerra Civil espanyaol|guerra]], va proseguir les seues llabors humanitàries, ajudant aixina mateix a perseguits per les milícies en la zona republicana, aplegant a refugiar a gent en la seua pròpia casa. Fon comissari civil de l&#039;Eixèrcit, inspector dels hospitals de guerra i responsable de varis hospitals, lo que va compaginar en la seua llabor de diputat. Durant la lluita, va estudiar les repercussions sicològiques del conflicte bèlic en l&#039;individu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va assistir a l&#039;última sessió de les Corts republicanes en [[Figueres]] ([[Girona]]) el [[1 de febrer]] de [[1939]], passant la frontera francesa poc despuix. No obstant, va tornar a l&#039;Espanya republicana tractant de mediar en el [[colp d&#039;Estat del coronel Casado]]. Va acompanyar al president del govern de la República, el doctor [[Juan Negrín]], i a [[José Puche]], rector de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] durant el restant de la guerra, fins a l&#039;[[aeròdrom d&#039;Elda]] quan varen marchar a l&#039;exili, pero es va negar a acompanyar-los a pesar de l&#039;insistència del president. Despuix de reunir-se en els seus fills, que havien lluitat en el bando republicà, va intentar abandonar la península en la seua família pel [[port d&#039;Alacant]], que s&#039;havia convertit en l&#039;única possibilitat de fuga per als republicans. No obstant, els barcos que haurien tingut que rescatar als mils de persones que allí es varen reunir no varen aplegar mai i tots varen ser fets presoners pels soldats franquistes. Va escomençar un pelegrinage per camps de concentració i presons encarregant-se o treballant en les enfermeries (camp de concentració d&#039;Albatera, camp de concentració de la Cartoixa de Porta Coeli, presó del mateix nom) fins que el 15 de giner de [[1940]] fon internat en la [[Presó Modelo de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mentrestant, per mig d&#039;una orde publicada el [[29 de juliol]] de [[1939]], Joan Peset, colectivament en molts atres docents, havia segut separat de la seua càtedra per ser “pública i notòria la desafecció [...] no solament per les seues actuacions en les zones que han sofrit la dominació marxista, sino també per la seua pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon somés a dos consells de guerra, en [[març]] de [[1940]]. En el primer, per &amp;quot;auxili a la rebelió&amp;quot;, davant la denúncia feta pels meges falangistes Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola (que posteriorment va aplegar a catedràtic d&#039;[[Oftalmologia]] de l&#039;[[Universitat de Santiago]]) i Antonio Ortega Tena, fon  condenat a mort, recomanant no obstant la pròpia sentència la conmutació per una pena de reclusió de trenta anys i un dia. Dos dies despuix d&#039;emetre&#039;s, el delegat provincial de Sanitat José Rosa Meca —antic membre de Renovació Espanyola i president de Colege d&#039;Odontòlecs— va reclamar un nou juí, enviant-li a l&#039;auditor de guerra el text d&#039;una conferència que Peset havia impartit en l&#039;any [[1937]], en la que este criticava la sublevació calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat que havien perdut les eleccions, conseguint una segona sentència en la que no hi havia cap recomanació de gràcia. Immediatament un gran número de persones, entre elles l&#039;[[arquebisbe de Valéncia]], [[Prudencio Melo]], varen demanar a les autoritats la conmutació de la pena. El [[12 de maig]] de [[1941]], l&#039;auditor de divisió, cap de l&#039;assessoria del Ministeri de l&#039;Eixèrcit certificava que el [[general Franco]] havia donat el &amp;quot;enterat&amp;quot; de la sentència. El 24 de maig de 1941, despuix del migdia, se li va comunicar que havia aplegat l&#039;hora de complir-se la sentència, que fon eixecutada a les sis de la vesprada en la població valenciana de [[Paterna]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Memòria i reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer acte de recuperació de la memòria del Dr. Peset es va efectuar en la presentació del Congrés de Cultura Catalana que va tindre lloc en Valéncia en [[abril]] de l&#039;any [[1976]], en la que varen participar els [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] [[Joan Fuster]], [[Manuel Sanchis Guarner]] i [[Vicent Andrés Estellés]], entre uns atres. Estellés va compondre en la seua memòria &#039;&#039;Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la ciutat de Valéncia duen el seu nom l&#039;hospital universitari Doctor Peset Aleixandre, el colege major dependent de l&#039;[[Universitat de Valéncia]] aixina com una gran avinguda en el nort de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2001]], coincidint en el xixanta aniversari del seu fusilament, l&#039;Universitat de Valéncia va editar el volum titulat &#039;&#039;Procés a Joan Peset Aleixandre&#039;&#039;, en els documents reproduïts en facsímil de l&#039;expedient del procés. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Algunes de les publicacions científiques del Dr Peset són:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Nota experimental sobre varias sales nuevas de piridina&#039;&#039; (tesis doctoral en Medicina)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Nuevo método general para la determinació electro cuantitativa de los metales muy oxidables&#039;&#039; (tesis doctoral en Química)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Aplicació jurídica de las teorías modernas acerca de la responsabilidad criminal y     su atenuació por causas psicològiques&#039;&#039; (tesis doctoral en Dret)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Las autopsias en la morgue&#039;&#039;, 1908.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Tres reaccions nuevas para la anilina&#039;&#039;, 1909.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Bosquejo crítico de la hematoquimia legal&#039;&#039;, 1913.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vacunació y revacunació antitíficas&#039;&#039;, 1916.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Aplicacions del laboratorio a la clínica&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
    &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Peset Joan Peset en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Científics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Científics valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pellicer_i_Bataller&amp;diff=1925989</id>
		<title>Joan Pellicer i Bataller</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pellicer_i_Bataller&amp;diff=1925989"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:37Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Pellicer i Bataller&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan Pellicer.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Etnobotànic&lt;br /&gt;
| data_naix = [[10 de juliol]] de [[1947]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Bellreguart]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[7 de febrer]] de [[2007]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Bellreguart]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Pellicer i Bataller&#039;&#039;&#039; ([[Bellreguart]], [[10 de juliol]] de [[1947]] - † [[7 de febrer]] de [[2007]]) fon un etnobotànic [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Pellicer tenia formació de mege, pero és conegut per la seua llabor com a etnòlec i botànic, sent considerat el naturaliste més rellevant del [[Regne de Valéncia]] des de [[Cavanilles]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1991]] va publicar &#039;&#039;Herbari breu de la Safor&#039;&#039;, llibre que, per la precisió en la que va descriure les plantes de la seua comarca, li va fer guanyar renom, no només en el món especialisat de la botànica, sino entre el públic en general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta fama, unida al fet de participar en diversos programes de [[Gandia TV]] i [[Canal 9]] ([[Mig Ambient]]), li varen portar a pronunciar conferències i donar cursos per tot el territori valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En colaboració en el Centre d&#039;Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, va publicar &#039;&#039;Meravelles de Diània&#039;&#039;, sobre nous parages de la [[Comunitat Valenciana]]. El llibre va alcançar un notable èxit de vendes per a este tipo de treballs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També va escriure &#039;&#039;De la Mariola a la mar&#039;&#039; i &#039;&#039;Costumari Botànic&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Rebé numerosos premis i reconeiximents per la seua llabor dins de la Comunitat Valenciana, entre els que destaca el Bernat Capó.  &lt;br /&gt;
         &lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* [http://www.blocjaume.com/homenots1.php?numero=91 BlocJaume.com. Joan Pellicer]&lt;br /&gt;
* [https://memoriavalencianista.cat/biografies/pellicer-bataller-joan Memoria Valencianista. «Joan Pellicer i Bataller»]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Costumari botànic 3 (Edicions del Bullent, 2004)&lt;br /&gt;
* Herbari breu de la Safor (Universitat Popular de Gandia, 1991)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Pellicer Joan Pellicer i Bataller en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Etnòlecs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Etnòlecs valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Botànics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Botànics valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_II_(Alacant)&amp;diff=1925988</id>
		<title>Joan Pau II (Alacant)</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_II_(Alacant)&amp;diff=1925988"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:36Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Juan Pablo IIALC.png|miniatura|Localisació de Joan Pau II en Alacant ]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Pau II&#039;&#039;&#039; és un barri de la ciutat espanyola d&#039;[[Alacant]]. Segons el padró municipal, conta en l&#039;any [[2022]] en una població de 6.619 habitants (3071 dònes i 3109 hòmens).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta zona del municipi va solicitar en l&#039;any [[2011]] convertir-se en un nou barri, canviant la denominació de &#039;&#039;PAU1&#039;&#039; pel nom que té la seua principal plaça, &#039;&#039;Joan Pau II&#039;&#039;. La Junta de Govern de l&#039;Ajuntament, en sessió celebrada el [[6 de juliol]] de [[2021]], va aprovar dita petició.     &lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
{{Barris d&#039;Alacant}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Barris d&#039;Alacant]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_II&amp;diff=1925987</id>
		<title>Joan Pau II</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_II&amp;diff=1925987"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:31Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Pau II&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:JohannesPaul2-portrait.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = Joan Pau II en l&#039;any [[1993]] en [[Denver]] ([[Estats Units]])&lt;br /&gt;
| nacionalitat = Polac&lt;br /&gt;
| ocupació =&lt;br /&gt;
| data_naix = [[18 de maig]] de [[1920]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Wadowice]], [[Polònia]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[2 d&#039;abril]] de [[2005]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Ciutat del Vaticà]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Pau II&#039;&#039;&#039; (en [[llatí]]: &#039;&#039;Ioannes Paulus II&#039;&#039;),&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-27172118 «Popes set for historic Vatican saints ceremony».] &#039;&#039;BBC News&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt; de nom secular &#039;&#039;&#039;Karol Józef Wojtyła&#039;&#039;&#039; ([[Wadowice]], [[Polònia]], [[18 de maig]] de [[1920]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[2 d&#039;abril]] de [[2005]]), fon el [[papa]] 264 de l&#039;[[Iglésia catòlica]] i sobirà de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[16 d&#039;octubre]] de [[1978]] fins a la seua mort en l&#039;any 2005. Fon [[Canonisació|canonizat]] en l&#039;any [[2014]], durant el pontificat de [[Francesc (Papa)|Francesc]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix d&#039;haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l&#039;any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l&#039;història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l&#039;any  [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l&#039;història de l&#039;[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Pau II fon aclamat com un dels líders més influents del [[sigle XX]], recordat especialment per ser un dels principals símbols de l&#039;[[anticomunisme]],&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita llibre |autor=José Ramón Garitagoitía|títul=Juan Pablo II y Europa |any=2004 |editorial=Ediciones Rialp |página=21 |isbn=84-321-3502-X }}&amp;lt;/ref&amp;gt; ademés de per la seua lluita contra l&#039;expansió del [[marxisme]] per llocs com [[Iberoamèrica]], a on va combatre enèrgicament al moviment conegut com [[teologia de la lliberació]], en l&#039;ajuda de la seua mà dreta i a la postre successor com a [[Papa]], [[Joseph Ratzinger]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va jugar aixina mateixa un paper decisiu per a posar fi al comunisme en la seua Polònia natal i, finalment, en tota [[Europa]], aixina com per a la millora significativa de les relacions de l&#039;[[Iglésia catòlica]] en el [[judaisme]], l&#039;[[islam]], l&#039;[[Iglésia ortodoxa]], i la [[Comunió anglicana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l&#039;[[Intent d&#039;assessinat de Joan Pau II|intent d&#039;assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon un dels líders mundials més viagers de l&#039;història, va visitar 129 països durant el seu pontificat. Ademés de la seua llengua materna, el [[idioma polac|polac]], parlava [[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma espanyol|espanyol]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma ucranià|ucranià]], [[idioma rus|rus]], [[idioma croata|croata]], [[esperanto]], [[grec antic]] i [[llatí]].&amp;lt;ref&amp;gt;Laureano J. Benítez Grande-Caballero, José Antonio Benítez Grande-Caballero (2014). &#039;&#039;Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios&#039;&#039;. Juan Pablo II: Vida y obra del Papa polaco a partir de sus testimonios. ISBN 9788499496351&amp;lt;/ref&amp;gt; Com a part del seu especial émfasis en la crida universal a la santitat, [[beatificació|beatificà]] a 1340 persones i [[canonisació|canonisà]] a 483 [[sant|sants]], més que la sifra sumada dels seus predecessors en els últims cinc sigles. El [[19 de decembre]] de l&#039;any [[2009]], fon proclamat &#039;&#039;[[venerable]]&#039;&#039; pel seu successor, el papa [[Benet XVI]], qui posteriorment va presidir la cerimònia de la seua beatificació l&#039;[[1 de maig]] de l&#039;any [[2011]] (el [[Dumenge de la Divina Misericòrdia]]), i fon canonisat junt en el papa [[Joan XXIII]] el [[27 d&#039;abril]] de l&#039;any [[2014]] (una atra volta el Dumenge de la Divina Misericòrdia) pel papa [[Francesc (Papa)|Francesc]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Infància i joventut ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Emilia and Karol Wojtyla wedding portrait.jpg|miniatura|esquerra|200px|Retrat de boda de Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska, els pares de Sant Joan Pau II]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Karol Wojtyla-1st comunnion.jpg|100px|miniatura|Retrat de de Karol Wojtyła en la seua Primera Comunió]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Dom Rodzinny Ojca Świętego Jana Pawła II w Wadowicach1.JPG|miniatura|200px|El pati dins de la casa de la família dels Wojtyła en [[Wadowice]], [[Polònia]]]]&lt;br /&gt;
Karol Józef va nàixer el [[18 de maig]] de [[1920]] en [[Wadowice]], un poble de [[Polònia]] propenc a [[Cracòvia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era el menor dels tres fills del matrimoni integrat per Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. La seua mare era una fervent catòlica, i li les va arreglar per a que el seu fill naixquera prop d&#039;un temple, puix volia que lo primer que sentira el seu fill foren els «càntics a Deu». Quan Karol encara era molt chicotet, la seua mare li dia a atres dònes: &#039;&#039;Voran que el meu chicotet Karol serà una gran persona&#039;&#039;. La seua mare muigué en l&#039;any [[1929]], quan ell solament tenia nou anys. La seua germana Olga havia mort ans que ell naixquera. El seu germà major [[Edmund Wojtyła|Edmund]], que era [[mege]], muigué en [[1932]] per contagi d&#039;[[escarlatina]] quan va curar a un home de condició humil, una pèrdua que va afectar profundament a Karol.&amp;lt;ref name=Stourton&amp;gt;Stourton, Edward. John Paul II: Man of History. Londres: Hodder &amp;amp; Stoughton, 2006. ISBN 978-0-340-90816-7.&amp;lt;/ref&amp;gt; Junt en el seu pare, Karol es va traslladar a la ciutat de [[Cracòvia]] per a iniciar els seus estudis en l&#039;[[Universitat Jagellònica]]. El seu pare, un suboficial de l&#039;eixèrcit polac, muigué en l&#039;any [[1941]] durant l&#039;[[Ocupació de Polònia (1939-1945)|ocupació de Polònia]] per l&#039;[[Alemanya nazi]].&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web |url=http://www.aciprensa.com/juanpabloii/biograf.htm |títul=Biografia de Juan Pablo II |editor=ACI Prensa}}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu pare sempre ho va guiar en el camí de la fe i l&#039;amor cristià, i, despuix de la seua mort, fon cuan el jove Karol va escomençar a pensar sériament en el sacerdoci.&amp;lt;ref name=Stourton/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En terminar els seus estudis d&#039;educació mija, una época en la que va destacar com consumat [[escacs|escaquiste]] (aplegant a proclamar-se vencedor en varis campeonats estudiantils), es va matricular en l&#039;[[Universitat Jagellònica]] de Cracòvia i també en una escola de teatre. Quan les forces d&#039;alemanes varen tancar l&#039;Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol va tindre que treballar en una [[pedrera]] i despuix en una fàbrica química (Solvay), per a guanyar-se la vida i evitar que ho deportaren a Alemanya. Fichat per la [[Gestapo]], es va refugiar en una andana de Cracòvia. En eixa época es va unir al grup del célebre actor polac [[Mieczysław Kotlarczyk]], creador del teatre Rapsòdic, en el qual va interpretar papers de contingut patriòtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant l&#039;ocupació alemana del seu país, va cultivar especialment la cultura, el teatre i les amistats, en el context del grup [[Unia]], format per jóvens catòlics que pretenien resistir, tant de forma pacífica (aixina Wojtyła) com d&#039;acció (ajudant directament als [[judeu|judeus]] o utilisant la violència), a l&#039;ocupació nazi.&amp;lt;ref&amp;gt;Cf. Andrea Riccardi, &#039;&#039;Juan Pablo II. La biografia&#039;&#039;, Sant Pablo, Madrit, 2011, pàgs. 69-70.&amp;lt;/ref&amp;gt; Posteriorment, la seua situació es va complicar i va deure refugiar-se en els subterràneus de l&#039;arquebisbat de [[Cracòvia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Important per al seu creiximent espiritual fon la persona d&#039;un sastre, [[Jan Tyranowski]], qui li va donar a llegir al religiós i poeta místic del [[Renaiximent]] espanyol [[Sant Joan de la Creu]]. Es varen conéixer en l&#039;any [[1940]]; Tyranowski reunia a un grup de jóvens.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un dels llocs a on més li agradava anar a resar i descansar era [[Kalwaria Zebrzydowska]], a on havien treballat el seu yayo i besyayo com a guies dels peregrins que anaven a este santuari.&amp;lt;ref&amp;gt;{{ref-llibre |autor= |títul=Ora Conmigo (Life in Prayer): Las Oraciones Personales del Papa Juan Pablo II (The Private Prayers of Pope John Paul II)|editorial=Simon and Schuster|data=2005|isbn=9780743284660|llengua=espanyol}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Educació pastoral ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Facade of the main entrance of the Pontifical University of St. Thomas Aquinas (Angelicum) (19May07).jpg|200px|esquerra|miniatura|El [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d&#039;Aquino|Pontifici Ateneu &#039;&#039;Angelicum&#039;&#039;]] en Roma]]&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1943]] va ingressar en el seminari clandestí que havia fundat monsenyor [[Adam Stefan Sapieha]], cardenal arquebisbe de Cracòvia, iniciant la carrera de [[Teologia]]. Al començament de l&#039;any [[1945]] els [[Unió Soviètica|soviètics]] varen entrar en Cracòvia i el futur papa va salvar la vida d&#039;una curiosa manera, casi miraculosa, gràcies a [[Vasily Sirotenko]], un universitari rus que, abans de ser enviat a lliberar Cracòvia com a oficial, estudiava l&#039;últim curs d&#039;Història; l&#039;[[orquesta roja]] (espies prosoviètics infiltrats en l&#039;eixèrcit alemà) va informar llavors de que els alemans anaven a assessinar a uns obrers polacs esclavisats per ells; atacat eixe grup pels russos i obligat a rendir-se, estos varen descobrir entre els huitanta obrers polacs lliberats en una pedrera de la fàbrica Solvay a díhuit seminaristes. Seguint les directrius de [[Stalin]] tots varen ser enviats a un [[gulag]] de [[Sibèria]] d&#039;a on no varen retornar, pero no el futur papa, ya que el comandant necessitava a algú com ell que coneguera idiomes i li traduïra els llibres en [[llatí]] i alemà que havia estat compilant per a seguir la seua carrera despuix de la guerra; és més, Wojtyla sabia inclús rus per ser la seua mare d&#039;[[ètnia rutena]]. Sirotenko va impedir aixina el seu deportament a Sibèria, inclús a pesar de l&#039;oposició d&#039;un comissari polític rus. Sense dubte este tràgic fet va deure reforçar el seu antiestalinisme.&amp;lt;ref&amp;gt;Manuel P. Villatoro, [http://www.abc.es/historia/abci-milagro-evito-papa-juan-pablo-fuese-cruelmente-asesinado-stalin-iigm-201703170105_noticia.html &amp;quot;El «milagro» que evitó que el Papa Juan Pablo II fuese cruelment asesinado por Stalin en la IIGM&amp;quot;], en ABC de Madrit, 17-III-2017.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
[[Archiu:Karol Wojtyla-wikary w Niegowici.jpg|miniatura|250px|left|Wojtyła com a sacerdot en Niegowić, [[Polònia]], 1948]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Karol Wojtyla-Krakow.jpg|miniatura|250px|Wojtyła, jove sacerdot en els seus estudiants en Cracòvia, 1950]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon ordenat sacerdot l&#039;[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d&#039;Aquino|Pontifici Ateneu &#039;&#039;Angelicum&#039;&#039;]], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis &#039;&#039;L&#039;acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1948]] va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d&#039;eixe mateix any va obtindre l&#039;habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l&#039;Universitat Jagellònica. El [[17 d&#039;agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l&#039;universitat estatal d&#039;eixa ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d&#039;excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l&#039;atenció de les autoritats policials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d&#039;octubre]] de [[1953]], va escomençar en l&#039;any [[1954]] a impartir classes d&#039;Ètica en la Facultat de Filosofia de l&#039;[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Bisbe i cardenal ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Karol Wojtyła - wizytacja zakonu oo. Karmelitów na Piasku w Krakowie 1967.jpg|miniatura|250px|El cardenal Wojtyła en una visita pastoral a Cracòvia en juny de 1967]]&lt;br /&gt;
El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l&#039;[[archidiòcesis de Cracòvia]], baix l&#039;administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir de l&#039;[[11 d&#039;octubre]] de [[1962]], va escomençar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l&#039;ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l&#039;elaboració de la constitució &#039;&#039;[[Gaudium et spes]]&#039;&#039;. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org&amp;lt;/ref&amp;gt; El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l&#039;Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l&#039;any [[1962]], en morir l&#039;arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el [[Papa]] [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l&#039;época, en 47 anys d&#039;edat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l&#039;any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.&amp;lt;ref&amp;gt;Cf. Pablo Blanco Sarto, &#039;&#039;Benedicto XVI. El papa alemán&#039;&#039;, Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pontificat ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Ioannes Paulus II in Germany (1980).jpg|250px|miniatura|Joan Pau II en la seua visita a Alemanya en l&#039;any [[1980]]]]&lt;br /&gt;
El [[28 de setembre]] de [[1978]] muigué el Papa [[Joan Pau I]] a causa d&#039;un [[infart de miocardi]], despuix d&#039;un pontificat de 33 dies.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita llibre|autor=August|enlaceautor=|títul=Historia de la Iglesia|any=1965|editorial=Editorial Sal Terrae|isbn=978-84-293-1816-6|ubicación=Santander|página=405}}&amp;lt;/ref&amp;gt; El [[16 d&#039;octubre]] de 1978, despuix de dos dies de delliberació del [[cónclau]], Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de &#039;&#039;Johannes Paulus pp II&#039;&#039; (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del [[sigle XX]] i en el primer no italià des del neerlandés [[Adrià VI]] (1522-1523). El [[5 de novembre]] va visitar [[Assís]], en el primer dels seus 144 viages per Itàlia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[25 de giner]] de [[1979]] va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d&#039;Itàlia, en el que va visitar la [[República Dominicana]] i [[Mèxic]]. L&#039;últim fon el [[14 d&#039;agost]] de [[2004]] al santuari [[Verge Maria|marià]] de [[Lourdes]], en el sur de [[França]]. En total va visitar 129 països diferents, alguns d&#039;ells vàries voltes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Soc fill d&#039;una nació a la que els seus veïns condenaren a mort, pero que sobrevixqué, no per la força, sino per la defensa de sa cultura.|Joan Pau II, Karol Józef Wojtyla (Wadowice, Polònia, 1920-Ciutat del Vaticà, 2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Joan Pau II (1920-2005), visita la ciutat de Valéncia en el seu 25 aniversari del pontificat (8 de novembre de 1982), dirigint unes paraules al públic assistent: &amp;quot;... concluyo con algunas palabras en vuestra hermosa &#039;&#039;&#039;lengua valenciana&#039;&#039;&#039;: &#039;Que el recort d´esta solemne ordenació sacerdotal en la presència del Papa, aumente la vostra fe en Jesucrist, sacerdot etern, que comunica el seu sacerdoci per a la salvació de tots els homens. Així siga&#039;. Al dia següent, en la prensa local foren publicades lliteralment les seues paraules, pero despuix s&#039;encarregaria el [[catalanisme]] d&#039;eliminar la paraula &#039;lengua valenciana&#039; en les posteriors publicacions religioses que es feren:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;Observatore Romano&#039;&#039;, decembre 1982. &#039;Viaje apostólico de Juan Pablo II a España&#039;.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Biblioteca de Autores Cristianos&#039;&#039; (BAC). &#039;Mensaje de Juan Pablo II a España&#039;. (31 octubre a 9 novembre 1982).&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Mundo Cristiano&#039;&#039;. &#039;Juan Pablo II en España. 10 días inolvidables&#039;.|&#039;Un Papa valencianista&#039;, per P. Ferré i Martínez ([[Diario de Valencia]], 21.10.2003)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Documentos del Santo Padre Juan Pablo II: 1988-1999. Ciudad del Vaticano: Pontificia Comissió para América Latina, 1999&lt;br /&gt;
* Juan Pablo II: &#039;&#039;Mi decálogo para el tercer milenio&#039;&#039;. Madrid: PPC, 1994: Se trata de una recopilació de la doctrina y pensament del papa Juan Pablo II, en torno a diez temas (la fe, la Iglesia, la oración, el amor, la historia, el mal, el trabajo, el mundo, la paz y las diversas religiones)&lt;br /&gt;
* Juan Pablo II: &#039;&#039;Cincuenta palabras para el próximo milenio&#039;&#039;, edición de Saverio Gatea. Barcelona: Mondadori, 1998: Una recopilació&lt;br /&gt;
* Weigel, George (2000). Biografia de Juan Pablo II, testigo de esperanza. Plaza &amp;amp; Janés Editores. ISBN 978-84-01-37652-8&lt;br /&gt;
* Riccardi, Andrea  (2011). &#039;&#039;Juan Pablo II: la biografia&#039;&#039;. San Pablo. ISBN 9788428538053&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Ioannes Paulus II}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{successió&lt;br /&gt;
| títul = [[Archiu:ArchbishopPallium PioM.svg|25px]]&amp;lt;br /&amp;gt;[[Archidiòcesis de Cracòvia|Arquebisbe de Cracòvia]]&lt;br /&gt;
| periodo = [[1964]]-[[1978]]&lt;br /&gt;
| predecessor = [[Adam Stefan Sapieha]]&lt;br /&gt;
| successor = [[Franciszek Macharski]]&lt;br /&gt;
| títul2 = [[Archiu:Emblem of the Papacy SE.svg|40px|center]] [[Papa]]&lt;br /&gt;
| periodo2 =  [[16 d&#039;octubre]] de [[1978]] - [[2 d&#039;abril]] de [[2005]]&lt;br /&gt;
| predecessor2 = [[Joan Pau I]]&lt;br /&gt;
| successor2 = [[Benet XVI]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Papes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Iglésia catòlica]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sants catòlics]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_I&amp;diff=1925986</id>
		<title>Joan Pau I</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_I&amp;diff=1925986"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:28Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Albino Luciani, 1969 (3).jpg|250px|miniatura|Joan Pau I en l&#039;any  [[1969]]]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Pau I&#039;&#039;&#039; (en [[llatí]]: &#039;&#039;Ioannes Paulus PP. I&#039;&#039;), de nom secular &#039;&#039;&#039;Albino Luciani&#039;&#039;&#039; ([[Canale d&#039;Agordo]], [[17 d&#039;octubre]] de [[1912]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[28 de setembre]] de [[1978]]), fon el 263 [[Papa]] de l&#039;[[Iglésia catòlica]] i [[Sobirania|sobirà]] de la [[Ciutat del Vaticà]] des del [[26 d&#039;agost]] de [[1978]] fins a la seua mort, ocorreguda 33 dies despuix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu [[Pontífex|pontificat]] fon un dels més breus de l&#039;història, donant lloc al més recent [[Any dels tres Papes|&#039;&#039;any dels tres Papes&#039;&#039;]]. Fon el primer Papa naixcut en el [[sigle XX]] i també l&#039;últim en morir en dit sigle. Aixina mateixa és l&#039;últim pontífex italià fins a la data, i l&#039;últim d&#039;una llarga successió ininterrompuda de Papes italians a lo llarc de més de quatre sigles, iniciada en [[Clement VII (papa)|Clement VII]] en l&#039;any [[1523]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon declarat [[Serf de Deu]] pel seu successor, [[Joan Pau II]], el [[23 de novembre]] de [[2003]], el primer pas en el camí a la [[santitat]]. El Papa [[Francesc (Papa)|Francesc]] va confirmar la seua virtut heròica el [[8 de novembre]] de [[2017]] i li va proclamar [[Venerable]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* [https://www.abc.es/sociedad/papa-francisco-beatifica-juan-pablo-vivio-concesiones-20220904122644-nt.html Martínez-Brocal, Javier (4 de septiembre de 2022). «El Papa Francisco beatifica a Juan Pablo I: «Vivió sin concesiones»». ABC (Ciudad del Vaticano)]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Roncalli, Marco (2012). Giovanni Paolo I: Albino Luciani. San Paolo &lt;br /&gt;
* Tornielli, Andrea; Zangrando, Alessandro (2000). Juan Pablo I: el párroco del mundo. Palabra. ISBN 978-84-8239-418-3&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Ioannes Paulus I}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{successió&lt;br /&gt;
| títul = [[Archiu:Emblem of the Papacy SE.svg|40px|center]] [[Papa]]&lt;br /&gt;
| periodo =  [[26 d&#039;agost]] de [[1978]] - [[28 de setembre]] de [[1978]]&lt;br /&gt;
| predecessor = [[Pau VI]]&lt;br /&gt;
| successor = [[Joan Pau II]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Papes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Olivares_i_Alfonso&amp;diff=1925985</id>
		<title>Joan Olivares i Alfonso</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Olivares_i_Alfonso&amp;diff=1925985"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:27Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:JoanOlivares.jpg|miniatura|dreta|&amp;lt;center&amp;gt;L&#039;Otosí &#039;&#039;&#039;Joan Olivares&#039;&#039;&#039;.&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Olivares i Alfonso &#039;&#039;&#039; ([[1956]], [[Otos]], [[Valéncia]]) és un professor d&#039;educació secundaria a l&#039;institut d&#039;[[Albaida]], Josep Segrelles, a on dona matemàtiques; llicenciat en [[Física]] Teòrica, escritor (té varis premis lliteraris) i aficionat a la gnomòtica .&lt;br /&gt;
Ha estudiat els rellonges de [[sol]] per interés científic (sa construcció es fa tenint en conte l&#039;[[astronomia]]), aixina com els elements del patrimoni cultural. Ha catalogat pràcticament la totalitat dels rellonges de la comarca de la [[Vall d&#039;Albaida]] un treball al que dedicà anys i que es pot llegir en el seu llibre: &amp;quot;Rellonges i calendaris solars de la [[Vall d&#039;Albaida]]&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;autor menciona el rellonge de la sacristia de l&#039;Iglésia de Santa Maria d&#039;[[Ontinyent]], com el més antic de la comarca. Enumerant atres rellonges que encara es conserven en edificis emblemàtics (palaus, convents, iglésies, ajuntaments...) i inclou rellonges senzills i rudimentaris d&#039;orige agrari. Provablement alguns d&#039;ells han desaparegut hui.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu treball ha despertat la curiositat per ells i ha construït nous, tant en edificis com en places i carrers de molts pobles i ciutats.&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
[[Categoria: Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Físics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Físics valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria: Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3&amp;diff=1925984</id>
		<title>Joan Miró</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3&amp;diff=1925984"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:25Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan Miro (cropped).jpg|miniatura|Joan Miró&lt;br /&gt;
]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Va mirar i Ferrà&#039;&#039;&#039; ([[Barcelona]], 20 d&#039;abril de 1893-[[Palma de Mallorca]], 25 de decembre de 1983) va ser un [[Pintura artística|pintor]], [[escultor]], [[Gravat|gravador]] i [[ceramista]] [[Espanya|espanyol]]. En les seues obres va reflectir el seu interés pel subconscient de lo «infantil» i en la cultura i tradicions de [[Catalunya]]. Encara que se li associa a l&#039;[[art abstracte]] pel seu estil madur de formes estilisades i imaginàries, en la seua joventut es va iniciar en la [[art figuratiu|figuració]], en fortes influències [[fauve|fauvistes]], [[cubisme|cubistes]] i [[expressioniste|expressionistes]], passant a una pintura plana en cert aire [[naïf]], com lo és el seu conegut quadre &#039;&#039;[[El mas|El Mas]]&#039;&#039; de l&#039;any 1920. A partir de la seua estància en [[París]], la seua obra es torna més fantasiosa i [[onirisme|onírica]], coincidint en els punts del surrealisme i incorporant-se a este moviment.&amp;lt;ref name=&amp;quot;gec&amp;quot;&amp;gt;&#039;&#039;La gran enciclopèdia en català&#039;&#039;: Volum 13 (22004) Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5441-5&amp;lt;/ref&amp;gt; En numeroses entrevistes i escrits que daten de la década de 1930, Miró va manifestar el seu desig d&#039;abandonar els métodos convencionals de pintura, en les seues pròpies paraules de &amp;quot;&#039;&#039;matar-los, assessinar-los o violar-los&#039;&#039;&amp;quot;, per a poder favorir una forma d&#039;expressió que anara contemporànea, i no voler doblegar-se a les seues exigències i a la seua estètica ni tan sols en els seus compromisos cap als surrealista.&amp;lt;ref name=&amp;quot;hgs&amp;quot;&amp;gt;Hugnet, Georges, «Joan Miró ou l&#039;enfance de l&#039;art.» &#039;&#039;Cahiers d&#039;Art&#039;&#039; núm. 7-8 6ème. année, París, pp. 335-340.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un dels seus grans proyectes va ser la creació en 1975 de la [[Fundació Joan Miró]], ubicada en Barcelona, centre cultural i artístic per a difondre les noves tendències de l&#039;art contemporàneu, que es va constituir en un gran fondo d&#039;obres donadas per l&#039;autor. Atres llocs en importants fondos de les seues obres són: la [[Fundació Pilar i Joan Miró]], en Palma de Mallorca; el [[Museu Regna Sofia]] i l&#039;[[Espai Miró]] en [[Madrit]]; el [[Centre Pompidou]], en [[París]]; el [[MoMA]], en [[Nova York]] i la Fundació Mes Miró, en [[Montroig]], a on va passar la majoria dels seus estius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Família ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu pare va ser Miquel Va mirar i Adzeries, fill d&#039;un ferrer de [[Cornudella de Montsant|Cornudella]]. Es va traslladar a Barcelona a on va montar un taller d&#039;orfebreria i rellongeria en un passage prop de la plaça Real de Barcelona. Allí va conéixer a Dolors Ferrà i Oromí, filla d&#039;un ebanista mallorquí; es varen casar i varen establir la seua residència en el mateix passage de Crèdit a on varen nàixer els seus fills Dolors i el futur artiste Joan Miró.&amp;lt;ref name=&amp;quot;malet&amp;quot;&amp;gt;Malet, rosa María (1992). &#039;&#039;Joan Miró&#039;&#039;, Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-3568-2, pp. 10-12.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Miró es va casar en Pilar Juncosa en [[Palma de Mallorca]] el 12 d&#039;octubre de 1929, i es varen instalar en [[París]], en un apartament en suficient espai per a vivenda i taller de l&#039;artiste; el 17 de juliol de 1931, la parella va tindre a la seua única filla, Dolors.&amp;lt;ref&amp;gt;[https://elpais.com/diari/2004/12/27/agenda/1104102007_850215.html «Mor l&#039;única filla de Joan Miró.»] &#039;&#039;[[El País]]&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt; En quedar lliure del contracte en el seu marchant Pierre Loeb, Miró va decidir tornar en la família a Barcelona, realisant estàncies intermitents en Mallorca i en Montroig. Es trobava en esta última població quan va esclatar la [[guerra civil espanyola]] de 1936. En novembre tenia prevista una exposició en París, i una volta allí i en vista de les circumstàncies adverses provocades per la guerra, va decidir quedar-se quan va conseguir l&#039;arribada de la seua esposa Pilar i de la seua filla. En vespres de la [[Segona Guerra Mundial]] l&#039;ambient en París era cada volta més tens. Varen passar alguna temporada en una casa oferida pel seu amic l&#039;arquitecte George Nelson en [[Varengeville-sur-Mer]] en la costa de [[Normandia]]; es va trobar be en la zona, puix li acostava més a la naturalea tal i com estava acostumat en Mallorca o en Montroig, i va terminar llogant una casa. En la primavera de 1940, els amics havien anat desapareixent de Varengeville, i junt en Pilar va decidir tornar a [[Catalunya]]. Despuix d&#039;una chicoteta temporada, la família es va traslladar a Mallorca, a on, segons Miró, allí no era res més que «el marit de la Pilar». En l&#039;any 1942 va retornar a Barcelona.&amp;lt;ref&amp;gt;Malet, Rosa M. (1899) pp. 76-79.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
=== Estudis ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va estudiar Comerç, segons desig del seu pare, per a tindre una preparació i conseguir ser “algú en la vida”. Davant el desig de Joan de matricular-se en l&#039;[[escola de la Llonja]] per a dibuixar i en tindre la possibilitat de les classes nocturnes, el seu pare va acceptar la petició com un pasatiempo del chicon.&amp;lt;ref name=&amp;quot;malet&amp;quot;/&amp;gt; En la Llonja, es va vore influenciat per dos mestres, [[Modest Urgell]] i [[Josep Pascó]]. Els dibuixos datats de l&#039;any 1907 que es guarden en la [[Fundació Miró]] són una bona prova d&#039;esta influència clara de Modest Urgell; atres dibuixos, de poc abans del decés de Miró, realisats en una simple pero ferma llínea horisontal i l&#039;inscripció: &amp;quot;en recort de Modest Urgell&amp;quot; resumixen el gran carinyo que va guardar sempre per al seu mestre. De les classes rebudes per Josep Pascó, professor d&#039;[[arts decoratives]], queden també uns dibuixos d&#039;aire [[modernisme (art)|moderniste]] de l&#039;any 1909 com a disseny d&#039;uns fermalls representant un pavo real i una serp. D&#039;este professor va deprendre la simplicitat d&#039;expressió i les tendències artístiques del moment.&amp;lt;ref name=&amp;quot;malet&amp;quot;/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En dèsset anys va acabar els seus estudis de comerç i va entrar a treballar durant dos anys com a empleat en una drogueria, fins que una malaltia li va obligar a retirar-se a una casa familiar en el poble de [[Montroig]]. Quan va retornar a Barcelona, ya tenia la ferma resolució de ser pintor, i encara que en reticències, també contava en el permís patern; va ingressar en l&#039;Acadèmia d&#039;art dirigida per [[Francesc d&#039;Assís Galí]], a on va conéixer les últimes tendències artístiques europees a la que va acodir fins al seu tancament en 1915. Mentres també assistia a classes de dibuix del natural, en el [[Círcul Artístic de Sant Lluc]], a on va fer amistat en [[Josep Francesc Ràfols]], [[Sebastià Gasch]], [[Enric Cristòfor Ricart]] i [[Josep Llorens i Artigas]], formant en tots ells el grup artístic [[Agrupació Courbet]] la fundació de la qual va fer pública el 28 de febrer de 1918 en &#039;&#039;La Publicitat&#039;&#039;.&amp;lt;ref name=&amp;quot;gec&amp;quot;/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Premis i reconeiximents ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1954 Gran Premi de Gravat de la [[Bienal de Venècia]]&lt;br /&gt;
* 1959 Gran Creu de l&#039;[[Orde Civil d&#039;Alfonso X el Sabio]]&lt;br /&gt;
* 1959 Gran Premi de la [[Fundació Solomon R. Guggenheim|Fundació Guggenheim]].&lt;br /&gt;
* 1962 Nomenat Chevalier de la [[Legió d&#039;Honor]] en [[França]].&lt;br /&gt;
* 1966 Premi Carnegie de pintura.&lt;br /&gt;
* 1968 Nomenat doctor &#039;&#039;honoris causa&#039;&#039; per l&#039;[[Universitat d&#039;Harvard]].&lt;br /&gt;
*1977 Rep la Medalla «Al Mèrit en el Treball», en la seua categoria d&#039;Or&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10792|títul=BOE.és - Documente BOE-A-1977-10792|dataaccés=15 de maig de 2020|llocweb=www.boe.es}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
*1978 Se li concedix la Gran Creu de l&#039;Orde d&#039;Isabel la Catòlica.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1978-11936|títul=BOE.és - Documente BOE-A-1978-11936|dataaccés=15 de maig de 2020|llocweb=www.boe.es}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* 1978 va rebre la Medalla d&#039;Or de la [[Generalitat de Catalunya]], sent el primer català en rebre tal distinció.&lt;br /&gt;
* 1979 Nomenat doctor &#039;&#039;honoris causa&#039;&#039; per l&#039;[[Universitat de Barcelona]].&lt;br /&gt;
* 1980 va rebre, de mans del rei [[Juan Carlos I d&#039;Espanya]], la Medalla d&#039;Or de les [[Belles arts]].&lt;br /&gt;
* 1983 Nomenat doctor &#039;&#039;honoris causa&#039;&#039; per l&#039;[[Universitat de Múrcia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Primeres exposicions ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera exposició individual de Joan Miró es va realisar en les [[Galeries Dalmau]] de Barcelona entre el 16 de febrer i el 3 de març de 1918. Miró va presentar sesenta y cuatro obres entre païsages, naturalea mortes i retrats. Estes primeres pintures tenen una clara influència de les tendències franceses, sobretot del [[postimpresionisme]], del [[fovisme]] i del [[cubisme]]. En les pintures &#039;&#039;Ciurana, el poble&#039;&#039; (1917) i &#039;&#039;Ciurana, l&#039;iglésia&#039;&#039; (1917) s&#039;aproxima a les tonalitats més típiques de [[Van Gogh]] i als païsages de [[Cézanne]], reforçats en una pinzellada obscura. Un dels quadros que crida més l&#039;atenció és el titulat &#039;&#039;Nord-Sud&#039;&#039;, com la revista francesa que en el seu primer número (1917), [[Pierre Reverdy]] escrivia sobre el cubisme. En este quadro, Miró mescla tècniques de Cézanne en l&#039;ús de ròtuls dins de la pintura, com en les obres cubistes de [[Juan Gris]] o [[Pablo Picasso]]. En els retrats (per eixemple el &#039;&#039;Retrat de V. Nubiola&#039;&#039;), mostra la fusió del cubisme en l&#039;agressiu color fauve.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992)  pp.48-54&amp;lt;/ref&amp;gt; En esta mateixa primavera va expondre en el Círcul Artístic de Sant Lluc junt en els membres de la Agrupació Coubert.&amp;lt;ref&amp;gt;Escudero, Carmen/Montaner, Teresa (1993) p.484&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com era la seua costum i continuaria fent durant anys, Miró va passar eixe estiu en Montroig, a on va abandonar els colors amprats fins a llavors i les formes dures per les més minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart datada el 16 de juliol de 1918:{{cita| Res de simplificació ni abstracció. Per ara lo que m&#039;interessa més és la caligrafia d&#039;un arbre o d&#039;una teulada, full per full, ramita per ramita, herba per herba, teixixca per teixixca. Açò no vol dir que estos païsages al final acaben sent cubistes o rabiosamente sintètics. En fi, ya vorem. Lo que si em proponc és treballar molt temps en les teles i deixar-les lo més acabades possible, aixina és que al final de temporada i despuix d&#039;haver treballat molt si aparec en poques teles; no passa res. Durant l&#039;hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persistixc en el meu desorientació.}} D&#039;esta manera s&#039;observa en els païsages pintats durant este temps un arquetip per mig d&#039;un vocabulari nou d&#039;[[iconografia|iconografies]] i de [[Signe i símbol|signes]] meticulosament seleccionats i organisats sent l&#039;agent estructurador el dibuix. En &#039;&#039;Vinyes i oliveres de Montroig&#039;&#039; es veuen les raïls dibuixades baix de la terra completament individualisades per a conseguir la conexió física en la terra.&amp;lt;ref&amp;gt;Lubar, Robert (1993) pp.45-47&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer viage a París ho va realisar en març de 1920 i despuix de passar novament l&#039;estiu en Montroig, va retornar per a establir-se en París a on va conéixer a l&#039;escultor [[Pablo Gargallo]] que tenia un taller en el carrer Blomet, que solament usava durant els mesos d&#039;estiu, i va aplegar a un acort en ell per a utilisar-ho solament en la temporada d&#039;hivern. Les gestions fetes pel galeriste Dalmau li varen proporcionar una exposició individual en la Galerie La Licorne que es va inaugurar el 29 d&#039;abril de 1921; a pesar de no obtindre cap venda, la crítica va ser favorable. En la comunitat artística que s&#039;agrupava en [[Montparnasse]], va conéixer a [[André Masson]], veí del carrer Blomet i en qui coincidia en les reunions de [[Max Jacob]]. Un atre assidu d&#039;este grup era [[Pablo Picasso]] que li va comprar el &#039;&#039;Autorretrato&#039;&#039; de 1919 i més avant la &#039;&#039;[[Ballarina espanyola (Joan Miró)|Ballarina espanyola]]&#039;&#039; de 1921.&amp;lt;ref&amp;gt; Malet, Rosa M. (1992) pp. 25-29.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== El mas ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{AP|El mas|Mes Mire (Montroig)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant els anys 1921 i 1922 va realisar &#039;&#039;[[El mas]]&#039;&#039;, que és l&#039;obra culminant d&#039;esta época «detallista». Va treballar en ella durant nou mesos de dura elaboració; la relació mítica mantinguda per Miró en la terra es resumix en este quadro, que representa la granja de la seua família en Montroig; el grafisme de caràcter ingenu i realiste de tots els objectes, els animals són els domèstics, els vegetals els que l&#039;home treballa i els objectes tots d&#039;ús diari i necessaris per a l&#039;home. Estudia tots els seus detalls al mínim, és lo que es diu la caligrafia mironiana, punt de partida per als següents anys del seu contacte en el surrealisme&amp;lt;ref&amp;gt;Rebull Trudell, Melania (1994) pp. 6-9. &amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Terminada esta pintura en París, per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre marchants per a poder vendre-la. Rosenberg, que s&#039;ocupava de les pintures de Picasso, va accedir a tindre-la en depòsit i al cap del temps i davant l&#039;insistència de Miró, li va sugerir sériament el dividir la tela en trossos chicotets per al seu més fàcil venda. Miró, enujat, va arreplegar la tela i li la va dur al seu taller. Es va fer càrrec de la pintura, llavors, Jacques Viot de la galeria Pierre, que despuix d&#039;uns tractes, li la va vendre a l&#039;escritor [[Ernest Hemingway]], per cinc mil francs.&amp;lt;ref&amp;gt; Malet, Rosa M. (1992) pp.29-32&amp;lt;/ref&amp;gt; Actualment es conserva en la [[National Gallery de Washington]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Surrealisme ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Instalat en el taller de [[Pablo Gargallo]] en París, va tindre contacte en artistes provinents del moviment [[Dadaísmo|Dadá]], que varen fundar en 1924, en el poeta [[André Breton]] al front, el grup del [[surrealisme]].&amp;lt;ref&amp;gt; Malet, Rosa M. (1992) p. 35.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A Miró li va servir principalment per a abandonar la seua época detallista i sintetisar els motius ya apuntats en eixa etapa. És, en el potencial que li oferia el surrealisme, en lo inconscient i lo oníric, a on va trobar el perfecte material per a les seues futures obres. Aixina s&#039;aprecia en &#039;&#039;Terra llaurada&#039;&#039;, en clara alusió a &#039;&#039;El mas&#039;&#039;, pero en elements surrealistes com l&#039;ull i una orella junt a l&#039;arbre de la pintura. En &#039;&#039;Cap de fumador&#039;&#039;, l&#039;influència es veu en la síntesis amprada per a la descripció del personage.&amp;lt;ref&amp;gt;Green, Christopher (1993) p. 62.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va realisar una exposició en la Galeria Pierre del 12 al 27 de juny de 1925, en la presentació de 16 pintures i 15 dibuixos. Tots els representants del grup surrealiste varen firmar l&#039;invitació a l&#039;exposició. L&#039;inauguració es va realisar a mijanit, cosa res freqüent en aquella época, mentres en l&#039;exterior, contractada pel seu amic Picasso tocaven els compassos d&#039;una [[sardana]] una orquesta de músics; els visitants, tenien que entrar a la sala, per tandes, completament plena. Les vendes varen ser tan bones com la crítica.&amp;lt;ref&amp;gt;Rebull, Melania (1994) pp. 11-15.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1926, Joan Miró va colaborar en [[Max Ernst]] en dissenys per als [[Ballet Russos]] de [[Sergei Diaghilev]], en l&#039;obra &#039;&#039;Romeo i Julieta&#039;&#039;. El 4 de maig de 1926, es va representar per primera volta en [[Montecarlo]] i el 18 de maig en el teatre Sarah Bernhardt de París. Se sabia que estava en els ànims dels surrealista i comunistes, alterar l&#039;estrena de el &amp;quot;burgués&amp;quot; Diaghilev i els &amp;quot;traïdors&amp;quot; Ernst i Miró, i aixina va ser, en escomençar la funció, entre silbatos, es va llançar una pluja de fullets de color roig en un text de protesta, firmat per [[Louis Aragon]] i [[André Breton]]. No obstant, al cap de poc temps, la revista &#039;&#039;La Révolution Surréaliste&#039;&#039;, que editava Breton, va seguir en la reproducció d&#039;obres dels dos artistes.&amp;lt;ref&amp;gt;Malet, Rosa M. (1992) pp. 46-48.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Interiors holandesos ===&lt;br /&gt;
{{AP|Interiors holandesos}}&lt;br /&gt;
En 1927 va realisar per primera volta una [[ilustració]] per al llibre &#039;&#039;Gertrudis&#039;&#039; de [[J.V. Foix]]. Es va traslladar a viure a un atre estudi més gran del carrer Tourlaque, a on va trobar a vells amics [[Max Ernst]], [[Paul Éluard]] i va conéixer a [[Pierre Bonnard]], [[René Magritte]] i [[Jean Arp]]. Va experimentar en ells el joc del [[cadàver exquisit]]. En 1928 va viajar a [[Bèlgica]] i als [[Països Baixos]], visitant els més importants museus d&#039;abdós països, entre els que destaca una visita al [[Rijksmuseum]]. Els pintors neerlandesos, com [[Johannes Vermeer|Vermeer]] i els mestres del {{sigle|XVII||s}}, varen causar un gran impacte en l&#039;artiste, que va comprar postals coloreadas d&#039;estes pintures reproduïdes a partir de la colecció del Rijksmuseum, i a la seua tornada a París es va dedicar a la creació d&#039;una série coneguda com a &#039;&#039;Interiors holandesos&#039;&#039; composta per un total de tres pintures. Va realisar numerosos dibuixos per a la consecució de la primera pintura &#039;&#039;Interior holandés I&#039;&#039;, inspirada en &#039;&#039;El tocador de llaüt&#039;&#039; d&#039;[[Hendrick Martensz Sorgh]]; en &#039;&#039;Interior holandés II&#039;&#039;, és de l&#039;obra &#039;&#039;Chiquets ensenyant a ballar a un gat&#039;&#039; del pintor [[Jan Havicksz Steen]]. &#039;&#039;Interior holandés III&#039;&#039;, inspirada en una atra obra del mateix autor, &#039;&#039;Dòna jove en el bany&#039;&#039;. En esta série, Miró va transformar, la pintura dels seus somis surrealistes, en l&#039;espai buit en els quals imperaven els grafisme, a la recuperació de la composició en perspectiva i les formes analisades.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, G. (1992) p. 88.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== Interior holandés I ====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La pintura s&#039;inspira en l&#039;obra del {{sigle|XVII||s}} &#039;&#039;El tocador de llaüt&#039;&#039; d&#039;[[Hendrick Martensz Sorgh]] que representa a un intérpret de llaüt en un interior domèstic. L&#039;obra de Sorgh, de colors lluents i plans, s&#039;alluntaven del model naturaliste i la perspectiva de la pintura de gènero neerlandesa del {{sigle|XVII||s}}.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Interior Holandés I&#039;&#039; inclou els elements presents en l&#039;obra de Martensz Sorgh: el [[llaüt]], l&#039;intérpret, el mantel, els marcs de la paret, els elements de darrere de la finestra, un gos, un gat, la dòna jove, una cistella de fruta, etcétera. També es manté la posició bàsica dels objectes en la pintura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No obstant, les formes són clarament mironianas, en una desproporció accentuada respecte de l&#039;obra original, que reflectixen l&#039;importància relativa dels elements en la composició, en lloc de les proporcions físiques. El llaüt i l&#039;intérpret ocupen la major part de l&#039;espai, mentres que la jove es reduïx a un detall fos en l&#039;aigua: és part del païsage, com els objectes inanimats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Centrant l&#039;atenció en la figura de l&#039;intérpret, s&#039;observa que Miró reduïx les seues traces facials a un rostre distendido i roig en el centre, en un bigot desplaçat cap a la dreta, el seu cos es va dissolent fins que el llaüt realment ho substituïx, i tot lo que queda de la figura del jove és un chicotet peu que descolla per la part inferior de l&#039;instrument. Un personage desproporcionat que expressa una espècie d&#039;excitació física en una força capaç de trencar les cordes de l&#039;instrument. En este moment Miró pretén atacar l&#039;anatomia humana des de la perspectiva dels térmens clàssics, des de la visió ideal d&#039;una forma harmònica, per a abordar el seu proyecte personal de desarmar-la. Miró usa un humorisme gràfic tràgic, sacrílego i herético que en un geni quijotesco transforma en el seu pinzell l&#039;obra de Sorgh.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els colors també són tons inspirats en la tela original, encara que l&#039;intensitat del color és mironiana. Per tant, el gradient de color gris verdenc de la paret de l&#039;obra de Sorgh es convertix en un verda poma en l&#039;obra de Miró, la llum de color marró i els tons ocres del llaüt es transformen en un color taronja obscur. Aplica la pintura directament en el tubo; no els mescla en la paleta, i tampoc els mescla en el llenç. Els verts, blancs, taronges, rojos i grocs són colors molt purs. L&#039;obra és un eixemple de la facilitat de traç de Miró. Els perfils de totes les figures són molt precisos, pintades en un pinzell molt fi, la seua mà és constant i forta en els traços perimetrals dels personages.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== Interior holandés II ====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La pintura s&#039;inspira en l&#039;obra &#039;&#039;Chiquets ensenyant a ballar a un gat&#039;&#039; de Jan Havicksz Steen. En esta obra, l&#039;artiste torna a utilisar la tècnica i la filosofia de l&#039;obra original. Miró conserva els elements com la guitarra, el gos i l&#039;home que mira per la finestra. El verdader tema de la pintura de Steen no era el gat, sino el sò, el moviment i l&#039;hilaritat que provoca la classe de ball. Miró aprofita d&#039;esta anomalia en la seua versió: a pesar de que el gat servix com a eix de la composició centrífuga, posa l&#039;accent en la cacofonia i l&#039;animació de la lliçó a través del moviment giratori de la gran diversitat de detalls i el ritme dels punts i contrapunts de la dansa. L&#039;escena és animada, es veu el rostre somrient dels chiquets, reforçant el somriure grotesc del personage de l&#039;esquerra de l&#039;obra de Steen. La figura central de la chica destaca en un perfil que emula el seu pose omplint en el color blau de la seua falda tota la superfície de la versió mironiana. Els gossos i gats prenen la major part de l&#039;espai, mentres que els objectes inanimats es reduïxen als seus detalls. El personage inquietant de Steen que observa l&#039;escena preocupat des de la finestra es transforma en la versió de Miró en un parell d&#039;ulls rojos, continuant una llarga coa que envol l&#039;escena i a on el seu final és un aguijón. Com ya passava en Interior holandés I, la força dels colors és intensa i transforma l&#039;obra de Steen en diverses variacions del marró, que servix per a destacar la roba de color blau que vares vore la chiqueta. Les taques de taronja de Steen (calcetins, gorres) es troben en color roig obscur en l&#039;obra de Miró. La pintura està exposta en el Museu Guggenheim de Venècia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==== Interior holandés III ====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Si les dos primeres obres de la série varen ser pintades a partir de targetes postals de museus i són fàcilment identificables, no és el cas de la tercera pintura de la série, que no pot ser clarament vinculada a una única pintura. Una de les propostes d&#039;identificació s&#039;ha conseguit tenint en conte els elements d&#039;esta obra coincidentes en &#039;&#039;Jove en el bany&#039;&#039;, de Jan Steen. El moviment de la cara inclinada i coberta en una manta, els calcetins de color taronja, el moviment del braç que acaba en un peu descalç, un gos blanc i negre en la paret dreta, les dos sabates marrons cap a avall, l&#039;importància de la cadira marró en la roba de color púrpura, i els elements de la capa en la capa de color groc, blanc i pàlit, descobrixen l&#039;influència de l&#039;obra original, encara que és més difícil de detectar el paralelisme. Una atra interpretació d&#039;esta pintura tan complexa és que està inspirada en vàries obres de Steen, sobretot &#039;&#039;El corral d&#039;aus&#039;&#039; (1660), més aspectes compositivos i elements de &#039;&#039;Jove dòna en el bany&#039;&#039; (1659), &#039;&#039;Dòna malalta d&#039;amor&#039;&#039; (1660), &#039;&#039;Dòna malalta i un doctor&#039;&#039; (c. 1660) i &#039;&#039;Dòna en el tocador&#039;&#039; (c. 1661-1665).&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita llibre|llinages=Boix |títul=Interior holandés III (1928). Una resposta a l&#039;enigma de la font d&#039;inspiració de Joan Miró. |url=http://artcontemporanigeneral.blogspot.com.es/2011/02/una-resposta-al-enigma-de-la-font-de.html| data= 2011}}&amp;lt;/ref&amp;gt; La pintura es conserva en el Museu d&#039;Art Modern de Nova York.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Molt similar a estos &#039;&#039;interiors holandesos&#039;&#039; va ser la següent série de &#039;&#039;Retrats imaginaris&#039;&#039;, també en el punt de partida d&#039;uns retrats ya realisats: &#039;&#039;Retrat de la senyora Mills en 1750&#039;&#039; d&#039;un quadro en el mateix títul de [[Georges Engleheart]], &#039;&#039;Retrat d&#039;una dama en 1820&#039;&#039; de [[John Constable]], &#039;&#039;[[La fornarina]]&#039;&#039; de [[Rafael Sanzio]] i el quarto l&#039;orige va ser un anunci en un periòdic d&#039;un motor super diésel, que va conseguir fer una [[metamorfosis (biologia)|metamorfosis]] fins a conseguir una figura femenina a la que va titular &#039;&#039;La reina Luisa de Prússia&#039;&#039;. Miró se servia de l&#039;image no per a fer una interpretació d&#039;una obra ya realisada, sino com a punt de partida per a analisar la forma pura fins a conseguir la seua figura mironiana. El procés es pot seguir de cada pintura, a través dels dibuixos preparatoris que es guarden, uns en la [[Fundació Miró]] de Barcelona i uns atres en el [[Museu d&#039;Art Modern de Nova York]]&amp;lt;ref&amp;gt;Escudero, Carmen i Montaner, Teresa (1993) pp. 236-253.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ruptura en el surrealisme i &amp;quot;assessinat&amp;quot; de la pintura ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealista cada volta es fan més evidents, no solament en la plàstica, també ocorria en la part política. Miró, cada volta més individualiste, es va ser distanciant més, a pesar d&#039;acceptar els principis de l&#039;estètica surrealista; no es va sentir obligat a anar freqüentment a participar en totes les manifestacions. L&#039;11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, [[André Breton|Breton]] ya adherit al partit comuniste, el tema de discussió va ser el destí de [[León Trotski]]; este tema va quedar al marge i les discussions varen aplegar a clarificar les posicions. Entre els que es varen manifestar en contra d&#039;una acció completament comuna basat en un programa de Breton, es trobaven Miró, [[Michel Leiris]], [[Georges Bataille]] i [[André Masson]] entre uns atres. Miró solament volia defendre&#039;s i lluitar en la pintura. Entre [[Karl Marx|Marx]] que advocava per «transformar el món» per mig de la política o el «canviar la vida» de [[Rimbaud]] per mig de la poesia, Miró va triar lo segon.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992) p.28&amp;lt;/ref&amp;gt; Va ser llavors quan Georges Hugnet va explicar que Va mirar solament pot defendre&#039;s en les armes pròpies d&#039;ell, la pintura:{{cita|Sí, Miró ha volgut assessinar la pintura, l&#039;ha assessinat en mijos plàstics, per mig d&#039;una plàstica que és una de les més expressives del nostre temps. L&#039;ha assessinat, potser, perque no volia doblegar-se a les seues exigències, a la seua estètica, a un programa massa estret per a donar via lliure a les seues aspiracions i a la seua set.&amp;lt;ref name=&amp;quot;hgs&amp;quot;/&amp;gt;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir d&#039;ací Miró va dibuixar i es va dedicar intensament a una atra alternativa, el &#039;&#039;[[collage]]&#039;&#039;, que no va realisar com havien fet els cubistes retallant el paper en esment i encaixant-ho en el soport, sino que les seues formes són sense precisió i despuix d&#039;enganchades en el soport deixa les vores a l&#039;aire i els enllaça en un grafisme; la seua busca no és inútil, li obri les portes a les [[escultura|escultures]] que realisarà a partir de 1930.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1930 va expondre en la galeria Pierre escultures-objectes i seguidament la primera exposició individual en [[Nova York]] en pintures dels anys 1926-1929. Va realisar les seues primeres [[litografia|litografies]] per al llibre &#039;&#039;L’Arbre dones voyageurs&#039;&#039; de [[Tristan Tzara]]. En l&#039;estiu de 1930 va escomençar la seua série nomenada &#039;&#039;Construccions&#039;&#039;, conseqüència dels &#039;&#039;collages&#039;&#039;, la composició la realisava a partir de formes elementals, círculs i quadrats retallats en fusta i pegats sobre un soport generalment també de fusta, en l&#039;aplicació de taches reforçant les llínees del quadro.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992) p.94&amp;lt;/ref&amp;gt; Totes estes peces varen ser expostes en París, a on les va vore el ballarí i coreógraf [[Leonide Massine]], que en seguida es va donar conte de que era l&#039;artiste que estava buscant per a realisar la decoració, vestuari i diversos objectes per al ballet &#039;&#039;Jeux d&#039;enfants&#039;&#039;. Miró va acceptar i va viajar a [[Montecarlo]] a principis de l&#039;any 1932. Els decorats varen ser realisats a pur de volums i diversos objectes dotats de moviment. L&#039;obra es va estrenar el 14 d&#039;abril de 1932 en un gran èxit. Despuix es va representar en París, Nova York, Londres i en Barcelona en el [[Gran Teatre del Liceu]] el 18 de maig de 1933.&amp;lt;ref&amp;gt;Malet, Rosa M. (1992) pp.56-60&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir de giner de 1932 va passar a residir en Barcelona, en trasllats freqüents a París; va formar part de l&#039;associació d&#039;[[Amics de l&#039;Art Nou]] (ADLAN) junt a Joan Prats, Joaquim Gomis i l&#039;arquitecte [[Josep Lluís Sert]], l&#039;objectiu del qual era donar a conéixer la vanguarda artística internacional i promocionar la catalana. Va realisar numeroses exposicions en Barcelona, París, Londres, Nova York, Berlín.&lt;br /&gt;
Va proseguir en el seu treball de busca i va crear les &#039;&#039;18 pintures segons un collage&#039;&#039; a partir d&#039;imàgens d&#039;anuncis apareguts en diaris, com va comentar posteriorment l&#039;artiste: {{cita| Solia retallar diaris en formes no regulars i pegar-les sobre làmines de paper, dia despuix de dia vaig acumular estes formes, Una volta fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em sugeriren formes.&amp;lt;ref&amp;gt;Sweeney, James J., «Joan Miró: Comment and Interview.» &#039;&#039;[[Partisan Review]]&#039;&#039;, vol.15, núm. 2, Nova York, febrer 1948, p. 209.&amp;lt;/ref&amp;gt;}} Va crear uns nous personages en una expressió de gran dramatisme en una perfecta simbiosis entre els signes i les figures, els fondos de les quals són generalment obscurs, pintats sobre [[masonita]] (tablex) com a &#039;&#039;Home i dòna front a un montó d&#039;excrements&#039;&#039; (1935), o &#039;&#039;Dòna i gos front a la lluna&#039;&#039; (1936), segurament per l&#039;estat d&#039;ànim de l&#039;artiste davant els acontenyiments de la [[guerra civil espanyola]] i la posterior de la [[Segona Guerra Mundial]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== &#039;&#039;Bodegón de la sabata vella&#039;&#039; ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{AP|Bodegón de la sabata vella}}&lt;br /&gt;
El seu regrés a París per una exposició que tenia prevista en el més de novembre de 1936, en el drama que representava la guerra espanyola, li va fer sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l&#039;artiste bolca en una naturalea morta: &#039;&#039;Bodegón de la sabata vella&#039;&#039;, en a on conseguix una relació entre la sabata i el restant dels elements colocats damunt la taula, la botella, una poma en una forqueta clavada, i el mendrugo de pa; els colors conseguixen la màxima agressivitat ya que són àcits i violents; la pintura en este quadro no és plana com en obres anteriors sino que perfila i dona dimensió a les formes dels objectes. Segons el mateix Miró, tota esta representació, la va fer pensant en el quadro &#039;&#039;Sabates del Labriego&#039;&#039; de [[Van Gogh]], artiste molt admirat per ell. Està considerada com una peça clau d&#039;este moment pictòric de la realitat. També ell se sentia be per lo que feya ya que li agradava a la gent que li admirava i això li agradava a ell.&amp;lt;ref&amp;gt;Malet, Rosa M. (1992) pp. 69-70.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pabelló de 1937 en París ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A petició de [[Christian Zervos]], fundador de la revista &#039;&#039;[[Cahiers d&#039;art]]&#039;&#039;, Miró va dissenyar l&#039;image a color &#039;&#039;Aidez l&#039;Espagne&#039;&#039; (&#039;&#039;¡Ajudeu a Espanya!&#039;&#039;) per a un sagell postal, destinat a ajudar al govern republicà espanyol; pero finalment el sagell no es va emetre i el disseny es va estampar en &#039;&#039;pochoir&#039;&#039; ([[estarcido]]) per a un número de dita revista. El motiu representat és un llaurador en [[barretina]] i puny en alt en actitut de lluita, caracterisat en colors roig i groc alusivos a la bandera catalana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix se li va encarregar a Miró pintar una obra de grans dimensions per al [[pabelló de la República Espanyola]] en l&#039;[[Exposició Internacional de París de 1937]] que s&#039;anava a inaugurar en el mes de juliol d&#039;eixe mateix any. En este pabelló varen expondre també els artistes [[Picasso]] en &#039;&#039;[[Guernica (quadro)|Guernica]]&#039;&#039;, [[Alexander Calder]] en la &#039;&#039;Font de mercuri&#039;&#039;, [[Juliol González]] en l&#039;escultura &#039;&#039;Montserrat&#039;&#039;, [[Alberto Sánchez Pérez|Alberto Sánchez]] també en una obra escultòrica &#039;&#039;[[El poble espanyol té un camí que conduïx a una estrela]]&#039;&#039; i Miró que va realisar &#039;&#039;[[El segador (pintura)|El segador]]&#039;&#039;, representant al payés català en la hoz en un puny en actitut revolucionària, simbolisant la colectivitat de tot un poble en lluita; esta obra va desaparéixer al fi de l&#039;exposició, quan va ser desmontat el pabelló. Solament queden unes fotografies en blanc i negre.&amp;lt;ref&amp;gt;Malet, Rosa M. (1992) pp. 71-72.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Constelacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{AP|Constelacions (Miró)}}&lt;br /&gt;
Entre els anys 1940 i 1941 Miró està entre [[Varengeville-sur-Mer]], chicotet poble de la costa de [[Normandia]], i Palma de Mallorca, lloc este últim a on s&#039;instalarà en la seua família. A pesar del seu respal a la República no sofrix repressió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En este periodo Miró es va sentir atret pel cel i va escomençar una série de 23 chicotetes obres en el títul genèric de «Constelacions» realisades en format de 38x46 cm, en un soport de paper que l&#039;artiste humia en gasolina i ho fregava fins a conseguir una superfície en una textura rugosa. A partir d&#039;ací posava el color mantenint una transparència per a crear l&#039;aspecte final desijat. Sobre este color del fondo, Miró dibuixava en colors purs per a conseguir el contrast.&amp;lt;ref&amp;gt; Malet, Rosa M. (1992) pp. 76-78.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En les constelacions, l&#039;iconografia vol representar tot l&#039;orde del cosmos, les estreles fan referència al món celestial, els personages simbolisen la terra i els pardals són l&#039;unió d&#039;abdós. Estes pintures integren perfectament figures en el fondo.&amp;lt;ref&amp;gt;Rebull, Melania (1994) p. 30.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Més avant en 1958, es va editar un llibre en el títul &#039;&#039;Constelacions&#039;&#039; de molt pocs eixemplars, en la reproducció de &#039;&#039;vintidós aguadas&#039;&#039; de Miró i en &#039;&#039;vintidós prosa paraleles&#039;&#039; escrites per [[André Breton]].&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992) pp. 38-42.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir de l&#039;any 1960, Miró va entrar en una nova etapa, a on es reflectix la soltura en la forma de traçar els grafisme en una gran simplicitat, propi de l&#039;espontaneïtat infantil; els grossos traços són realisats en el color negre, en les seues teles es veuen gotejos de pintura i salpicaduras, aludint en els seus temes repetidament a la terra, el cel, els pardals i la dòna i en colors primaris.&amp;lt;ref&amp;gt;Rebull, Melania (1994) pp. 39-56.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Atres materials ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Escultura ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1946 va treballar en [[escultura|escultures]] per a [[fundició]] en [[bronze]] que en algunes ocasions varen ser cobertes en pintura de colors vius. En l&#039;escultura li va interessar buscar volums i espais i incorporar objectes quotidians o simplement trobats, pedres, raïls, coberts, tricornis, claus d&#039;aigua, que fon a la [[cera perduda]]. El sentit dels objectes identificables, ho perden, en unir-se per mig de la fundició en atres objectes. Aixina va formar en 1967 &#039;&#039;El rellonge del vent&#039;&#039; que va realisar en una caixa de cartó i una cullera, foses en bronze i ensambladas, constituint un objecte escultòric que solament medix l&#039;intensitat del vent.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992) p.130&amp;lt;/ref&amp;gt; Va construir junt en Josep Llorens i Artigas una gran escultura de ceràmica &#039;&#039;La deesa de la mar&#039;&#039; que la varen sumergir en [[Juan-els-Pins]]. Va efectuar en l&#039;any 1972, unes exposicions d&#039;escultures en el Walker Art Center de [[Mineápolis]], al Clevelan Art Museum i a l&#039;[[Institut d&#039;Art de Chicago|Art Institute de Chicago]]. A partir de 1965 va realisar gran cantitat d&#039;escultures per a la Fundació Maeght en [[Saint-Paul (Alps Marítims)|Saint-Paul-de-Venç]], entre elles estan el &#039;&#039;Pardal llunar&#039;&#039;, &#039;&#039;Pardal solar&#039;&#039;, &#039;&#039;Fardacho&#039;&#039;, &#039;&#039;Deesa&#039;&#039;, &#039;&#039;Forqueta&#039;&#039; i &#039;&#039;Dòna en el cabell regirat&#039;&#039;.&amp;lt;ref&amp;gt;Raillard, Georges (1992) p. 134.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En abril de 1981 es va inaugurar en [[Chicago]] una escultura monumental de 12 metros d&#039;altura, coneguda com &#039;&#039;Miss Chicago&#039;&#039;; el 6 de novembre atres dos escultures varen ser colocades en la via pública en [[Palma de Mallorca]]; en [[Houston]] es va inaugurar en 1982, l&#039;escultura &#039;&#039;Personage i pardal&#039;&#039; i en colaboració en Joan Gardy Artigas va realisar la seua última escultura per a Barcelona, &#039;&#039;[[Dòna i Pardal]]&#039;&#039;, en formigó i recoberta de ceràmica. Va ser inaugurada en 1983 sense la presència de Miró pel seu delicat estat de salut. Situada en el parc de Joan Miró de Barcelona, al peu d&#039;un gran llac artificial, l&#039;escultura en 22 metros d&#039;altura, representa una forma femenina en capell i sobre est l&#039;image d&#039;un pardal. La silueta de dòna se soluciona en una forma de full allargat i ahuecada. Per tot el seu exterior es troba recoberta en ceràmica de colors rojos, grocs, verts i blaus (els més comuns de l&#039;artiste) tractats com [[trencadís]].&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|autor=Varis autors|títul=Barcelona, una ciutat de vanguarda. Art en les calles|any=2006|editorial=Barcelona, La Vanguardia Edicions|isbn = 84-96642-09-7}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Gravats ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sempre li havien interessat els [[gravat|gravats]] per a la realisació de [[litografia|litografies]], i en estos últims anys es va adinsar molt més en això; en el seu viage a Nova York en 1947, va treballar durant un temps en el &#039;&#039;Atelier 17&#039;&#039; dirigit per [[Hayter]], a través del com va aumentar tots els seus coneiximents sobre la calcografia; durant estos mesos en Nova York, va realisar les planches per a &#039;&#039;Li Desesperanto&#039;&#039; un dels tres volums de que consta l&#039;obra &#039;&#039;L’antitête&#039;&#039; de [[Tristan Tzara]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un any més tart va colaborar novament en este autor en un nou llibre &#039;&#039;Parler seul&#039;&#039;, fent 72 litografia en color. A partir d&#039;ací, va treballar en diversos llibres de [[bibliófilo]] en colaboració en amics poetes, com [[André Breton|Breton]] en &#039;&#039;Anthologie de l’humour noir&#039;&#039; en 1950 i &#039;&#039;La clé dones champs&#039;&#039; en 1953; en [[René Cher]], &#039;&#039;Fête dones arbres et du chasseur&#039;&#039; en 1948 i &#039;&#039;A la santé du serpent&#039;&#039; en 1954; en [[Michel Leiris]] en 1956, &#039;&#039;Bagatelles végétales&#039;&#039;; i en [[Paul Éluard]], &#039;&#039;A toute épreuve&#039;&#039; en huitanta [[xilografia|xilografies]] realisades en fusta de boj. L&#039;eixecució d&#039;este treball es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.&amp;lt;ref&amp;gt; Malet, Rosa M. (1992) pp.100- 105.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre el 9 de juny i 27 de setembre de 1969 va realisar una exposició individual «Oeuvre vaig gravar et lithographié» en la Galeria Gérald Cramer de [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]] i en este mateix any una gran retrospectiva d&#039;obra gràfica al Pasadena Art Museum de [[Pasadena (Califòrnia)]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres destacades ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Pintures&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[[La casa de la palmera]] (1918) - [[Museu Nacional Centre d&#039;Art Regna Sofia]]&lt;br /&gt;
*[[El mas]] (1921) - [[National Gallery of Art]].&lt;br /&gt;
*[[Ballarina espanyola (Joan Miró)|Ballarina espanyola]] (1921) - [[Centre Georges Pompidou]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Terra llaurada]]&#039;&#039; (1923) - [[Solomon R. Guggenheim Museum]] &lt;br /&gt;
El caçador - Paisage Català (1923) [[Museu d&#039;Art Modern de Nova York]]&lt;br /&gt;
*[[Joan Va mirar#Carnestoltes de Arlequín|Carnestoltes de Arlequín]] (1924) - [[Museu Albright-Knox|Museu Albright - Knox]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[[Composició (Joan Miró)|Composició]] (1934) - [[Museu Soumaya]]&lt;br /&gt;
*[[Dòna nueta pujant l&#039;escala]] (1937) - [[Fundació Joan Miró]]&lt;br /&gt;
Una estrela acaricia el sen d&#039;una negra (1938) - [[Tate Modern]]&lt;br /&gt;
*[[Constelacions (Miró)|Les Constelacions]] (1940-1941)&lt;br /&gt;
*[[Série Barcelona]] (1944) - [[Fundació Joan Miró]]&lt;br /&gt;
La Lliçó d&#039;Esquí (1966) - [[Museu d&#039;Art Contemporàneu de Caracas]]&lt;br /&gt;
*[[L&#039;esperança del navegant]] (1968-1973)&lt;br /&gt;
* Personage davant del sol (1968) - [[Fundació Joan Miró]] &lt;br /&gt;
*[[L&#039;esperança del condenat a mort]] (1974) - [[Fundació Joan Miró]]&lt;br /&gt;
*[[Mans volant cap a les constelacions]] (1974) - [[Fundació Joan Miró]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Cap de llaurador català]]&#039;&#039;&lt;br /&gt;
*[[Bes en la praderia]] (1976) - [[Fundació Joan Miró]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Murals ceràmics&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* Murals ceràmics del Sol i la Lluna, 1958, [[Sèu de l&#039;Unesco]] en París.&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic per a l&#039;[[Universitat d&#039;Harvard]], 1950.&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic de la Handekshochschule, 1964 de [[Sankt Gallen]] en [[Suïssa]].&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic de la Fundació Maeght, 1964 en [[Saint-Paul (Alps Marítims)|Saint-Paul-de-Venç]].&lt;br /&gt;
* Mural de ceràmica de la terminal B, 1970 de l&#039;[[Aeroport de Barcelona]].&lt;br /&gt;
* Murals ceràmics per al pabelló del Gas, 1970 per a l&#039;exposició internacional d&#039;[[Osaka]]&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic en Wilhelm-Hack-Museum, 1971 de [[Ludwigshafen]].&lt;br /&gt;
* Mural de ceràmica de la Cinemateca, 1972 de París, actualment en el [[ATRIUM|Centre-Museu Vasc d&#039;Art Contemporàneu de Vitòria (ARTIUM)]].&lt;br /&gt;
* [[Paviment Miró]], [[Barcelona]], 1976.&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic del nou [[Palau de Congressos de Madrit]], 1980.&lt;br /&gt;
* Mural ceràmic del Parc de la Mar de Palma de Mallorca,1983.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Escultures&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Personage en paraigües&#039;&#039;, 1933 escultura de fusta, paraigües i fulls secs en la [[Fundació Miró]] de [[Barcelona]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Pardal llunar&#039;&#039;, 1946-1949 en bronze diverses copies&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Pardal solar&#039;&#039;, 1946-1949 en bronze diverses copies&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Rellonge de vent&#039;&#039;, 1967 escultura en bronze.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La carícia d&#039;un pardal&#039;&#039;, 1967 bronze pintat en la Fundació Miró de Barcelona&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Dòna botella&#039;&#039;, 1973 escultura en bronze per al [[Parc Cultural Vera i Clavijo]] de [[Santa Creu de Tenerife]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Gos&#039;&#039;, 1974 bronze en la Fundació Miró de Barcelona.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Mère Ubu&#039;&#039;, 1975, bronze. [[Museu d&#039;Escultura a l&#039;Aire Lliure de la Castellana]] (Madrit).&lt;br /&gt;
* Conjunt monumental per a la Défense, 1978 en París.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Miss Chicago&#039;&#039;, 1981 Escultura pública de dotze metros en [[Chicago]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Femme (escultura)|Femme]]&#039;&#039;, 1981 escultura en bronze, exposta en la [[Casa de la Ciutat de Barcelona]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Dòna i Pardal]]&#039;&#039;, 1983 escultura de ciment recoberta de ceràmica en el Parc Joan Miró de [[Barcelona]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Tapissos&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Tapís de la Fundació]]&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Gran Tapís del World Trade Center]],  1974. Va resultar destruïda en els [[atentats de l&#039;11 de setembre de 2001]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
== Fundacions == &lt;br /&gt;
=== Fundació Joan Miró ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{AP|Fundació Joan Miró}}&lt;br /&gt;
La Fundació Joan Miró està situada en la ciutat de [[Barcelona]] i custodia algunes de les seues obres més representatives.&amp;lt;ref&amp;gt;VV. AA., &#039;&#039;Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya&#039;&#039;, Barcelona, 2010, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, {{ISBN|84-393-5437-1}}, P. 22.&amp;lt;/ref&amp;gt; Conté més de 10{{esd}}000 peces entre pintures, escultures i tapissos. Sobre els dibuixos, cal destacar que la Fundació conserva la pràctica totalitat de dibuixos preparatoris de Joan Miró, en més de 8000 referències, un material bàsic per a entendre l&#039;obra de Miró.&amp;lt;ref&amp;gt;{{ref-web |url=http://fundaciomiro-bcn.org/coleccio.php?idioma=4 |títul=Fitxa de la col·lecció a el web de la Fundació |dataaccés=16 de setembre de 2011 |editor=Fundació Joan Va mirar |any=2011 |dataarchiu=25 de decembre de 2018 |urlarchiu=https://web.archive.org/web/20181225110547/https://www.fmirobcn.org/ca/col-leccio/cataleg-obres/ |deadurl=yes }}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Fundació Joan Miró va ser la primera institució artística de Barcelona que es va idear a partir del treball conjunt entre un artiste i un arquitecte, Joan Miró i [[Josep Lluís Sert]]. L&#039;equipament resultant va ser, durant molts anys, paradigma de la modernitat i l&#039;independència artística. Va obrir les seues portes al públic el 10 de juny de 1975.&amp;lt;ref name=&amp;quot;GUIA1002&amp;quot;&amp;gt;[[GUIA10|Clavero, 2010]], p.17&amp;lt;/ref&amp;gt; En 2009 la fundació estava dirigida per Rosa María Malet, i el seu patronat per [[Jaume Freixa]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;fr&amp;quot;&amp;gt;[http://www.masdearte.com/index.php?view=article&amp;amp;catid=81&amp;amp;id=9700&amp;amp;option=com_content&amp;amp;Itemid=27  Freixa, president del patronat de la Fundació Miró], &#039;&#039;masdearte.com&#039;&#039; 15 d&#039;octubre de 2009.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els seus orígens es remonten a l&#039;any 1968, en motiu de la primera gran exposició retrospectiva de Joan Miró en Barcelona, presentada en l&#039;antic [[Hospital de la Santa Creu]]. Vàries personalitats del món de l&#039;art i la cultura es varen donar conte llavors de l&#039;oportunitat històrica de dispondre en Barcelona d&#039;un espai de referència de l&#039;obra de Miró.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
D&#039;acort en la voluntat de l&#039;artiste, la nova institució devia fomentar el coneiximent i la difusió de l&#039;art més actual, en tots els seus alvertents. En un moment en que el panorama artístic i cultural era més be exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat en un nou concepte de que devia ser un museu, més dinàmic, en el que la creació de Miró convivia en les manifestacions artístiques més diverses. Este fet quedava reflectit en l&#039;epígraf CEAC (Centre d&#039;Estudis d&#039;Art Contemporàneu) que hi ha en la porta del centre. En 1988 es va fer una ampliació de l&#039;edifici per a poder ampliar l&#039;espai expositiu.&amp;lt;ref&amp;gt;{{ref-web|url= http://fundaciomiro-bcn.org/|títul= Fundació Joan Miró|dataaccés= 11 de decembre de 2009|editor= Fundació Miró|dataarchiu= 16 de març de 2015|urlarchiu= https://web.archive.org/web/20150316075320/http://www.fundaciomiro-bcn.org/|deadurl= yes}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Fundació Pilar i Joan Miró ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{AP|Fundació Pilar i Joan Miró}}&lt;br /&gt;
La Fundació Pilar i Joan Miró va ser establida en 1981 en [[Mallorca]]. Dispon de tres sèus: [[Són Boter]], una casa mallorquina de finals del {{sigle|XVIII||s}} i que l&#039;artiste va amprar com a segon estudi de pintura i escultura; el [[Taller Sert]], estudi dissenyat per l&#039;amic i arquitecte Josep Lluís Sert i construït en 1956, i l&#039;edifici Moneo, sèu de la Fundació, dissenyat per [[Rafael Moneo]] i inaugurat en 1992. Les dos primeres construccions s&#039;han declarat Bens d&#039;Interés Cultural (BIC). En total hi ha expostes 2500 obres de l&#039;artiste. El seu objectiu principal és estimular les noves generacions d&#039;artistes i recolzar l&#039;investigació sobre l&#039;obra de Miró. De manera contínua, oferix programes de capacitació i cursos propis del camp de les arts gràfiques (gravat, litografia, serigrafia, fotografia...)&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita web |url =http://miro.palmademallorca.es/index.htm |títul =Joan Va mirar i l&#039;obra gràfica |editor =Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca |dataaccés =12 de maig de 2019 |urlarchivo =https://web.archive.org/web/20100402042730/http://miro.palmademallorca.es/index.htm |dataarchiu =2 d&#039;abril de 2010 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; L&#039;antiga casa de Miró, [[Són Abrines]], és actualment de propietat privada i no es troba oberta al públic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Centre Miró ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de 2004, el Centre Miró, situat en l&#039;iglésia vella de [[Montroig]], mostra còpies d&#039;algunes de les obres més representatives de l&#039;artiste. L&#039;edifici apareix representat en una obra de Miró de 1919, el quadro &#039;&#039;Poble i iglésia de Montroig&#039;&#039;. Dispon de fulls informatius en els llocs de l&#039;entorn a on Miró es va inspirar per als seus primers temes pictòrics. També conserva reproduccions dels «ninots de Miró», reproduccions fetes a partir dels dissenys realisats per Miró, junt en Joan Baixas, per a l&#039;obra &#039;&#039;[[Mori el Merma]]&#039;&#039; estrenada en el [[Teatre del Liceu]] en 1979.&amp;lt;ref&amp;gt;{{ref-web |url =http://www.centremiro.com/ |títul=Visca Mont-roig Miró| dataaccés= 12-12-2009 | editor =Centre Miró}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Els ninots són sis: el gall, la lechuza, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Referències}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia consultada ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Escudero, Carmen / Montaner, Teresa|títul=Joan Miró 1893-1993: Catàleg|any=1993|editorial=Fundació Joan Miró - Leonardo Art}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Green, Christopher|títul=Joan Miró, 1923-1933: el darrer i primer pintor|any=1993|editorial=Fundació Joan Miró - Leonardo Art}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Lubar, Robert S.|títul=La Mediterrània de Miró: concepció d&#039;una identitat cultural|any=1993|editorial=Fundació Joan Miró - Leonardo Art}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Malet, Rosa María|títul=Joan Va mirar|any=1992|editorial=Barcelona, Edicions 62|isbn=84-297-3568-2 |idioma=català}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Raillard, Georges|títul=Va mirar|any=1992|editorial=Madrit, Editorial Debat|isbn = 84-7444-605-8}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Rebull Trudell, Melania|títul=Joan Va mirar|any=1994|editorial=Barcelona, Globus i Edicions Polígrafa|isbn=84-88424-96-5 |idioma=català}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|autor=Cabanyes, Pilar|títul=Joan Miró. El camí de l&#039;art|editorial=Trobada|isbn=978-84-9055-004-5|url=http://www.ediciones-trobada.es/llibre/joan-mire-el-camí-del-art.html}}&lt;br /&gt;
Barberá Pastor, Carlos. [http://ojs.redfundaments.com/index.php/rita/article/view/148 &amp;quot;Entre Sò Abrines i Són Boter. Miró en Mallorca]&amp;quot; &#039;&#039;rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics ,&#039;&#039; 7, pp. 54-59. DOI: 10.24192/2386-7027(2017)(v7)(02)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{commonscat|Joan Miró}}&lt;br /&gt;
{{wikiquote|Joan Miró|Joan Miró}}&lt;br /&gt;
* [http://www.fundaciomiro-bcn.org/ Museu Fundació Joan Miró - Barcelona]&lt;br /&gt;
* [http://miro.palmademallorca.es/index.php?Idi=1&amp;amp;Cod_fam=&amp;amp;Cod_sub= Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca]&lt;br /&gt;
* [http://www.arteseleccion.com/ventanas/autor/autor.php?idioma=és&amp;amp;id=50&amp;amp;autor=Joan Miró. Anàlisis crític]&lt;br /&gt;
* [https://web.archive.org/web/20090114065257/http://legislaciones.iespana.es/joan_miro.htm Completa biografia en espanyol]&lt;br /&gt;
* [https://web.archive.org/web/20091026172722/http://zachary-jones.com/spanish/archives/7493 Anàlisis i trencacaps de &amp;quot;Carnestoltes de Arlequín&amp;quot;]&lt;br /&gt;
* [http://www.grabados-chillida.com/Joan-Mire-Museus.html Llistat de museus en obres de Joan Miró]&lt;br /&gt;
* [https://www.videomuseum.fr/fr/search/miro%20Joan↹MIRÓ%20Joan Obres de Joan Miró en les coleccions públiques franceses d&#039;art modern i contemporàneu] {{fr}}&lt;br /&gt;
* [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/va ser-informe-mire-sigle-estreles-1993/1820170/ Reportage de &#039;&#039;Informe semanal&#039;&#039; (TVE) en motiu del 120 aniversari del seu naiximent (1993)].&lt;br /&gt;
* [https://web.archive.org/web/20120906074230/http://www.centrepompidou.fr/education/ressources/ens-mire/ENS-mire.html Dossier: &#039;&#039;Joan Miró, La naissance du monde&#039;&#039;, exposition au Centre Pompidou, 2004] {{fr}}.&lt;br /&gt;
* [http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9407/tabp1de1.pdf?sequence=1 Tesis doctoral d&#039;Antonio Boix sobre Joan Miró en el periodo 1968-1983]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Naixcuts en Barcelona]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Morts en Palma de Mallorca]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Joan Miró| ]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Persones de Montroig]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors d&#039;Espanya del sigle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors de Barcelona]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors abstractes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pintors del Surrealisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Artistes abstractes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors d&#039;Espanya del sigle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors de Barcelona]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alfareros i ceramistas de Catalunya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Dissenyadors d&#039;estampilles]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Atelier 17]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Doctors honoris causa per l&#039;Universitat de Múrcia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escultors de Catalunya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mosaiquistas]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Medalla d&#039;Or al Mèrit en les Belles arts]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cavallers grans creus de l&#039;Orde d&#039;Isabel la Catòlica]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Grans creus de l&#039;Orde d&#039;Alfonso X el Sabio]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sepultats en el cementeri de Montjuïc]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Terrissers i ceramistes de Catalunya]]&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Joan Miró}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Manuel_Serrat&amp;diff=1925983</id>
		<title>Joan Manuel Serrat</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Manuel_Serrat&amp;diff=1925983"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Manuel Serrat Teresa&#039;&#039;&#039;&amp;lt;ref name=&amp;quot;riviere&amp;quot;&amp;gt;Margarita Rivière, [http://books.google.es/books?id=eXLmsvm47s8C&amp;amp;lpg=PP1&amp;amp;hl=es&amp;amp;pg=@PA295#v=onepage&amp;amp;q&amp;amp;f=false &#039;&#039;Joan Manuel Serrat: Als 60 anys&#039;&#039;], Edaf, Algaba, 2003, @pág. 295. ISBN 978-84-96107-15-1&amp;lt;/ref&amp;gt; ([[Barcelona]]; 27 de decembre de 1943) és un [[cantant]], [[compositor de cançons|compositor]], [[actor]], [[escritor]], [[poeta]] i [[guitarriste]] retirat [[Espanya|espanyol]], premiat en la Gran Creu de l&#039;[[Orde Civil d&#039;Alfonso X l&#039;@Sabio]] «per la seua lluenta carrera i la seua contribució a la cultura i l&#039;art espanyols»&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://twitter.com/desdelamoncloa/status/1468194811840770053|títul=El Govern concedix la Gran Creu de l&#039;Orde Civil d&#039;Alfonso X l&#039;@Sabio a Joan Manuel Serrat|autor=La Moncloa|data=7 de decembre de 2021}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.revistavanityfair.es/articulos/joan-manuel-serrat-80-anos-nacio-en-el-mediterraneo|títul=Joan Manuel Serrat: 80 anys des de que va nàixer en el Mediterràneu|dataaccés=2023-12-28|llinages=Nast|nom=Condé|data=2023-12-27|llocweb=Vanity Fair|idioma=es-ÉS}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/loc/famosos/2023/12/26/658b00d8e9cf4a9c548b456f.html|títul=80 anys de Joan Manuel Serrat: el tornero fresador que va apostar tot per la música i ara se centra en la seua família|dataaccés=2023-12-28|data=2023-12-26|llocweb=ELMUNDO|idioma=es}}&amp;lt;/ref&amp;gt; i el [[Premie Princesa d&#039;Astúries de les Arts]] 2024, per un «treball (que), de fonda raïl mediterrànea, es aúna l&#039;art de la poesia i la música al servici de la tolerància, els valors compartits, la riquea de la diversitat de llengües i cultures, aixina com un necessari afany de llibertat».&amp;lt;ref&amp;gt;[https://elpais.com/cultura/2024-04-24/joan-manuel-serrat-premie-princesa-de-asturias-de-les-arts-2024.html (Consultat dijous, 25 d&#039;abril del 2024.)]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;[[Armant G. Tejeda|Tejeda, A. G.]] (2024). Otorguen el Premi Princesa d&#039;Astúries a Serrat per la seua obra &amp;quot;al servici de la tolerància&amp;quot;.&#039;&#039;La Jornada&#039;&#039;, 25 abr, suplement &#039;&#039;La Jornada de Enmedio&#039;&#039;, p. 7a, secció Espectàculs.(Consultat dijous, 25 d&#039;abril del 2024.)&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua obra té influències d&#039;atres poetes, com [[Mario Benedetti]], [[Antonio Machado]], [[Miguel Hernández]], [[Rafael Alberti]], [[Federico García Lorca]], [[Pablo Neruda]], [[Joan Salvat-Papasseit]] i [[León Felipe]], entre uns atres, aixina com de diversos gèneros, com el [[folclore]] català, la [[copla andalusa|copla espanyola]], el [[tango]], el [[bolero]], el [[Música del Barroc en Espanya|barroc]]&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita notícia|títul=Serrat, per rodalies|url=https://elpais.com/diari/1989/09/24/cultura/622591206_850215.html|periòdic=El País|data=1989-09-23|dataaccés=2022-02-03|issn=1134-6582|idioma=es|nom=Ignacio Saenz de|llinages=Tejada}}&amp;lt;/ref&amp;gt; i del cançoner popular de Llatinoamèrica, puix ha versionado cançons de [[Violeta Parra]] i de [[Víctor Jara]]. És un dels pioners de lo que es va donar en cridar la &#039;&#039;[[Nova Cançó]]&#039;&#039;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/és/obres_culturals/llaura_que_tinc_vint_anys.html|títul=Llaura que tinc vint anys. Cançó d&#039;autor de Joan Manuel Serrat en Espanya és cultura.|dataaccés=2022-02-02|llocweb=www.xn--espaaescultura-tnb.es}}&amp;lt;/ref&amp;gt; catalana. És conegut també en els sobrenoms de &#039;&#039;El noi del Poble-sec&#039;&#039; (‘el chic del [[Poble Sec]]’, el seu barri natal) i el &#039;&#039;Nano&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut reconegut en numerosos doctorats &#039;&#039;honoris causa&#039;&#039; per la seua contribució a la [[Música d&#039;Espanya|música]] i [[lliteratura espanyola|lliteratura espanyoles]], ademés del [[Premis Grammy Llatins|Grammy Llatí]] Persona de l&#039;Any en 2014, entre atres importants guardons.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cantants d&#039;Espanya]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_M._Monjo&amp;diff=1925982</id>
		<title>Joan M. Monjo</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_M._Monjo&amp;diff=1925982"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:20Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Joan M. Monjo&#039;&#039;&#039; ([[Gandia]], 1956 - aneu. 2007) va ser un [[escritor]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Llicenciat en [[Filogia hispànica]], va treballar com a mestre de bachillerat a l&#039;Institut Joan Fuster de [[Bellreguard]] i va ser membre de l&#039;[[Associació d&#039;Escriptors en Llengua Catalana]]. [[Premi Joanot Martorell de narrativa]] en la seua primera edició, 1979, i [[premi Andròmina de narrativa]] en 1982. Va colaborar en les publicacions &#039;&#039;[[Les Províncies]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Canigó]]&#039;&#039;, &#039;&#039;Tossal&#039;&#039;, &#039;&#039;Bagalina&#039;&#039;, &#039;&#039;[[L&#039;Espill]]&#039;&#039;, &#039;&#039;Lletres de Canvi&#039;&#039;, &#039;&#039;Cairell&#039;&#039;, &#039;&#039;Marina d&#039;Art&#039;&#039; i &#039;&#039;Daina&#039;&#039; i va ser membre del [[Centre d&#039;Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
=== Narrativa ===&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Oh!. Gandia&#039;&#039; (1980)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els quatre estacions&#039;&#039; (en [[Josep Piera|Josep Piera i Rubio]] i [[Ignasi Mora Tarrazona]]). (1986)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Ellenguage dels cavalls&#039;&#039;. (1990)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Novela ===&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Ducat d&#039;ombres&#039;&#039; (1982)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els ales d&#039;Àngel Vidal&#039;&#039; (1985)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;¡Esborreu-me&#039;l récort!&#039;&#039; (1988)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Examen de verbs irregulars&#039;&#039; (2001)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Biografies ===&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Gonçal Castelló: els dies i la memòria&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De Josep Rausell a Pep Mosca&#039;&#039; (1997) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els dies i els treballs del pintor Josep Díaz Azorín&#039;&#039; [Monografia]  (2008)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [http://www.escriptors.cat/autors/monjoj/pagina.php?id_sec=4164 Joan M. Monjo] en l&#039;Associació d&#039;Escritors en Llengua Catalana, AELC. En [[Idioma català|català]], [[castellà]], i [[Idioma anglés|anglés]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Safor/despide/escritor/Joan/M/Monjo/elpepuespval/20070104elpval_12/Tes Necrològica] en [[El País]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors d&#039;Espanya del sigle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors d&#039;Espanya del sigle XXI]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Llu%C3%ADs_Vives_i_March&amp;diff=1925981</id>
		<title>Joan Lluís Vives i March</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Llu%C3%ADs_Vives_i_March&amp;diff=1925981"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:18Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Lluís Vives i March&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:LuisVives.jpg|250px|&amp;lt;center&amp;gt;Lluís Vives&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Filòsof i humaniste.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[6 de març]] de [[1492]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[6 de maig]] de [[1540]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Lluís Vives i March&#039;&#039;&#039; (en [[castellà]], &#039;&#039;&#039;Juan Luis Vives&#039;&#039;&#039;), conegut popularment com a &#039;&#039;&#039;Lluís Vives&#039;&#039;&#039;, ([[Valéncia]], [[6 de març]] de [[1492]] - † [[Bruixes]], [[Bèlgica]], [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l&#039;iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua biografia es caracterisa pel seu gran amor a la ciència i haver segut molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigué immers en una cadena d&#039;episodis trists, a pesar dels quals no s&#039;amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l&#039;ensenyança i de costums. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lluís Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s&#039;alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als dèsset anys se traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu entorn, i perque una epidèmia de [[pesta]] que assotà [[Valéncia]] en l&#039;any [[1508]] paralisà totes les activitats acadèmiques. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Se doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Quan va morir son pare, estigué per un breu espai de temps donat classes en la càtedra de Gramàtica i Lliteratura de l&#039;Universitat, sent-ne u dels seus alumnes Honorat Joan. Anà a [[Flandes]] en l&#039;any [[1512]] i establí la seua residència en [[Bruixes]], on se guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. És quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruixes fon per ad ell la segona Valéncia, a la qual enyorava en devoció. A pesar de l&#039;acossament de l&#039;Inquisició a la seua família, sempre tingué un bon recort d&#039;ella i la nomenava Pàtria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a estendre&#039;s. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del príncip Guillem de Croy, qui als dèu anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l&#039;any [[1519]] era professor de l&#039;Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d&#039;[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondència, i preparà l&#039;edició de les obres de Sant Agustí. Viajà a [[París]], Bruixes, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1522]] morí [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica castellana, i l&#039;Universitat d&#039;[[Alcalà]] li oferí la seua càtedra, pero la rebujà perque no estava d&#039;acort en el sistema d&#039;ensenyança. Sa vida fon un continu malbé economic. Quan trobava un mecenes, al poc moria. No obstant, est infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l&#039;intent d&#039;eixir de la sossobra econòmica anà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruixes, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d&#039;Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien notícia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de sa filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedràtic en el colege Corpus Christi d&#039;[[Óxford]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ya en la seua nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d&#039;un pròcer [[valencià]] resident en Bruixes, en l&#039;any [[1524]]. Fon el d&#039;[[Anglaterra]] un periodo fructífer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosòfics i didàctics. En [[1526]] li vingué una atra desgràcia, el rei rebujà a la reina Catalina i es divorcià d&#039;ella. Vives se posà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgué l&#039;enemistat del rei, més i mig de presó i l&#039;exili. Tornà a Bruixes, a casa de la família de la seua dòna, en el moment en que els Valldaura s&#039;havien arruïnat. Conegué ací a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesús]]. Se produí una epidèmia i se n&#039;anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l&#039;Universitat. En [[1532]], l&#039;Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors immersa en una série de guerres de religió, que afectaren la seua forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon preceptor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d&#039;Enric Nassau, qui despuix seria Duquesa de Calàbria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En l&#039;any [[1538]] escrigué el tractat filosòfic &#039;&#039;Del alma y de la vida&#039;&#039; (&#039;&#039;De l&#039;ànima i la vida&#039;&#039; en la nostra llengua), despuix &#039;&#039;Exercitatio linguae latinae&#039;&#039; (&#039;&#039;Eixercici de la llengua llatina&#039;&#039;) i &#039;&#039;De veritate fidei christianae&#039;&#039; (&#039;&#039;De les veritats de la fe cristiana&#039;&#039;). El &#039;&#039;Exercitatio linguae latinae&#039;&#039; resulta deliciosa per quànt en ella retracta la Valéncia de la seua infantea i joventut en minuciosa descripció dels seus carrers i places, cóm se vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de les seues iglésies, etc... (*)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Lluís Vives&#039;&#039;&#039; muigué en maig de [[1540]] als quarantahuit anys d&#039;edat com a conseqüència de la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l&#039;iglésia de Sant Donat de Bruixes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Luis Vives (Pere Carbonell) Madrid 01.jpg|miniatura|250px|Estàtua de Lluís Vives en la Biblioteca Nacional d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En totes les històries de Filosofia o del Renaiximent se cita a &#039;&#039;&#039;Joan Lluís Vives&#039;&#039;&#039;. En l&#039;Universitat d&#039;Óxford se colocà una llàpida en el seu recort. L&#039;[[Universitat de Valéncia]] creà la càtedra Lluís Vives a principis de sigle passat. Escrigué mig centenar d&#039;obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre les filosòfiques estan: &#039;&#039;De causis corruptarum artium&#039;&#039;, &#039;&#039;De tradendis disciplinis&#039;&#039;, &#039;&#039;De prima Philosophia sive de intimo naturae opificio&#039;&#039;, &#039;&#039;De censura veri&#039;&#039;, &#039;&#039;De explanatione cuiusque essentiae&#039;&#039;, &#039;&#039;De instrumento probabilitatis&#039;&#039;, &#039;&#039;De disputionae&#039;&#039;, &#039;&#039;De disciplinis libri XX&#039;&#039;, &#039;&#039;Dialectices libri quattuor&#039;&#039;, &#039;&#039;De aristotelis operibus censura&#039;&#039;, &#039;&#039;De initiis sectis et laudibus philosophiae&#039;&#039;, &#039;&#039;In Pseudo-Dialecticos&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre les obres didàctiques estan: &#039;&#039;De ratione studii puerilis epistolae duae&#039;&#039;, &#039;&#039;De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...&#039;&#039; Entre les obres morals figuren: &#039;&#039;De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...&#039;&#039; Entre les teològiques: &#039;&#039;Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.&#039;&#039; Hi ha un grup d&#039;obres variades de tota classe, de les quals destaquen: &#039;&#039;De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De les seues obres completes s&#039;han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de [[Gregori Mayans i Ciscar]], en [[1782]]. Una tercera edició que faria l&#039;[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l&#039;época.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l&#039;esperit deu moure&#039;s sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l&#039;experiència. Tots els nostres coneiximents són d&#039;orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és &#039;&#039;De la causa de la corrupció dels estudis&#039;&#039;. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l&#039;excessiva volença al &#039;&#039;magister dixit&#039;&#039;, la manca d&#039;una sana crítica i a l&#039;ignorància del verdader mètodo. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Defenia que s&#039;havia d&#039;ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l&#039;ensenyança i volia que l&#039;estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L&#039;educació per a Lluís Vives deu escomençar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat &#039;&#039;De anima et vita&#039;&#039;, on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L&#039;ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l&#039;ànima. Tenia les seues pròpies teories sobre doctrina social, que expongué en &#039;&#039;De subventione pauperum&#039;&#039;, obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de les seues idees dutes a la pràctica. Vives va sostindre que s&#039;havia de combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l&#039;avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que són aptes per al treball i no s&#039;havia de donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Diàlecs sorgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l&#039;actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l&#039;[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l&#039;hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. &#039;&#039;&#039;Joan Lluís Vives i March&#039;&#039;&#039; ha segut definit pels seus biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l&#039;[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Así es que por ignorancia de las lenguas de los grandes escritores, no entendimos lo que nos mandaban, lo que nos aconsejaban tocante al camino a seguir y la finalidad a conseguir. La ignorancia de esas lenguas nos privó casi en absoluto del conocimiento de aquellos autores que redactaron en lengua griega o latina sus monumentales produccions literarias y la entregaron a la posteridad. Estas lenguas con la no rompida continuïtat de tantas guerras, caso cayeron en total desuso, cuando aquellas naciones que pueblan el Septentrión, extravándose, se derramaron por Italia y el Occidente todo. (...) Aquellas hordas bárbaras y bravías de suyo, y ajenas en absoluto a todo cultivo de la inteligencia, comenzaron por causar en las bibliotecas gigantescas destruccions, por prender fuego en las ciudades y por asolar reinos enteros, y en aquella impía criminal conflagració quedaron reducidas a cenizas las obras de los grandes ingenios, con las que sus autores, malos agoreros, se habían prometido vida y robusta inmortalidad. (...) Mas la pérdida o el gran oscurecimiento de esas dos lenguas augustas, latina y griega, trajo forzosamente que en las mismas tinieblas y envilecimiento quedasen sumidas las artes y disciplinas que en aquellas lenguas había tenido su expressió y que las voces perdieran su sentido preciso y se introdujesen desconocidos y feos idiotismes.&#039;&#039;|Traducció al castellà del llibre &#039;&#039;De disciplinis libri XX (Antuerpiae, 1531)&#039;&#039;, Joan Lluís Vives}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les seues Obres completes han segut traduïdes al castellà per Lorenzo Riber (Madrit, Aguilar, 1948, en dos volums) i en una atra edició favorida per l&#039;[[Ajuntament de Valéncia]] en motiu del quint centenari del seu naiximent ([[1992]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
* [[Blanquina March]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* Cf. Patricia Banères, «Histoire d&#039;une répression: les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l&#039;Inquisition (1461-1530)», LLAC, Université Paul Valéry - Montpellier III, 24 novembre 2012, p. 373&lt;br /&gt;
* Conrad von Gesner, Bibliotheca universalis, Zúrich, 1545, fol. 430 v.: «Ioannes Ludovicus Vives Valentinus, natione Hispanus», citaado en Calero, Francisco, «“Traicions” a Luis Vives», en Anales del seminario de historia de la filosofia, 13 (1996), p. 238&lt;br /&gt;
* Giselli Bernardo, Débora (2005). «3.1 Vida». Juan Luis Vives (1492-1540) e os ideas humanistas de educaçâo na aurora da modernidade. Universidad Estadual de Maringá&lt;br /&gt;
* Montalvo Mareca, Sergio (2023). «Edición crítica y estudio filológico del Espejo de ilustres y perfectas señoras de José Rojo». [Tesis doctoral inédita] (Madrid: Universidad Complutense de Madrid)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Bleiberg, G. &amp;amp; Marías, J. (1994). Diccionario de Literatura Española. Madrid: Revista de Occidente.&lt;br /&gt;
* Burke, Peter (2020). «2. The Age of the &#039;Renaissance Man&#039;». THE POLYMATH • A CULTURAL HISTORY FROM LEONARDO DA VINCI TO SUSAN SONTAG (en anglés). Londres y New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-25002-2&lt;br /&gt;
* Montalvo Mareca, Sergio (2021). &amp;quot;Visiones de la instrucció femenina en España (siglos XVI y XVII): Luis de León, Juan Luis Vives y Joseph Rojo&amp;quot;, en Journal of Feminist, Gender and Women Studies, 10, págs. 1-11&lt;br /&gt;
* Tello, Joan (2018). «A Catalogue of the Works of Joan Lluís Vives: A Tentative Proposal». Convivium (en anglés) (31): 59-100&lt;br /&gt;
* Vives, Juan Luis (1999). Francisco Calero, ed. Obras políticas y pacifistas. Biblioteca de Autores Españoles. Madrid: Ediciones Atlas. ISBN 84-363-1093-4&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Luis_Vives Joan Lluís Vives en Wikipedia] &lt;br /&gt;
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en &amp;quot;Diario de Valéncia&amp;quot;.]&lt;br /&gt;
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un &amp;quot;auténtico tesoro&amp;quot; del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - &#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Humanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Humanistes valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XVI]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lloren%C3%A7_Palmireno&amp;diff=1925980</id>
		<title>Joan Llorenç Palmireno</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lloren%C3%A7_Palmireno&amp;diff=1925980"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:17Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Llorenç Palmireno&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joanllpalmi.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Dramaturc, pedagoc i humaniste.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1524]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Alcanyís]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[1579]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Llorenç Palmireno&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Juan Lorenzo Palmireno&#039;&#039;&#039; ([[Alcanyís]], [[Terol]], [[1524]] - † [[Valéncia]], [[1579]]), naixcut en Alcanyís ([[Terol]]), fon un dramaturc, pedagoc i humaniste aragonés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Humaniste erasmiste, ensenyà Gramàtica i Grec en [[Saragossa]] i [[Valéncia]]. Escrigué en [[Llatí|llatí]], [[Valencià|valencià]] i [[Castellà|castellà]]. Se li coneix també com &#039;&#039;&#039;Juan Lorenzo Roca&#039;&#039;&#039; i com &#039;&#039;&#039;Lorenzo Palmireno&#039;&#039;&#039; (Llorenç Palmireno).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Format en el &#039;&#039;Studia Humanitatis&#039;&#039; d&#039;Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en l&#039;[[Estudi General de Valéncia]], a on va obtindre la càtedra de Poesia en l&#039;any [[1550]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la [[ciutat de Valéncia]] va escomençar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En l&#039;any [[1556]] es va traslladar a Alcanyís a on va permanéixer fins a [[1561]] alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i [[Saragossa]]. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, a on cada any componia una comèdia que feya representar als seus alumnes. Va tornar a Alcanyís, a on va impartir classes entre els anys [[1570]] i [[1572]], i retornar a Valéncia a on va morir. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon [[Onofre Pou]], autor del llibre &#039;&#039;[[Thesaurus Puerilis]]&#039;&#039; (&#039;&#039;El tesor dels chiquets&#039;&#039;) publicat en la [[ciutat de Valéncia]] en l&#039;any [[1575]]. El &#039;&#039;Thesaurus Puerilis&#039;&#039; és un diccionari valencià-llatí.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del [[llatí]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sabem que va escriure un &#039;&#039;Dialogus&#039;&#039; ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada &#039;&#039;Fabella Aenaria&#039;&#039; (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: &#039;&#039;Sigonia&#039;&#039; ([[1563]]), &#039;&#039;Thalassina&#039;&#039; ([[1564]]), &#039;&#039;Octavia&#039;&#039; (1564), &#039;&#039;Lobenia&#039;&#039; ([[1566]]) i &#039;&#039;Trebiana&#039;&#039; ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els &#039;&#039;Studia Humanitatis&#039;&#039; a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d&#039;autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s&#039;aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l&#039;habilitat per a l&#039;estructura de l&#039;enredre i un incipient acostament al tema de l&#039;honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] e inclús [[portugués]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu &#039;&#039;Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis&#039;&#039; (Saragossa, 1560) i en &#039;&#039;Phrases Ciceronis&#039;&#039;..., que va vore la llum adjunta a la seua &#039;&#039;Fábula Aenaria&#039;&#039;. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l&#039;obra d&#039;escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Rotterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d&#039;Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada &#039;&#039;Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa&#039;&#039; ([[1584]]), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus &#039;&#039;Adagia Hispanica&#039;&#039; ([[1591]]). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista ([[1569]]). Va escriure aixina mateix una &#039;&#039;Rhetórica&#039;&#039;, publicada en dos parts en [[1546]] i [[1565]], en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero potser l&#039;obra que alberga major interés lliterari en l&#039;actualitat siga &#039;&#039;El estudioso en la aldea&#039;&#039;, un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el &#039;&#039;Fray Gerundio de Campazas&#039;&#039; del Pare Isla.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1569]], l&#039;humaniste Llorenç Palmireno, natural d&#039;Aragó, publicà un &#039;&#039;Vocabulario del Humanista&#039;&#039; (Valéncia, 1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, Francés o lengua Portuguesa.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;autor no nomena atres llengües.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Onofre Pou]]&lt;br /&gt;
      &lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Pérez Lasheras, Antonio, &#039;&#039;La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI&#039;&#039; (Zaragoza, Ibercaja-Institució Fernando el Católico. Col. Biblioteca Aragonesa de Cultura, 2003, págs. 162 - 163). ISBN: 84-8324-149-8.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Lorenzo_Palmireno Juan Lorenzo Palmireno en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=palmireno-juan-lorenzo Palmireno, Juan Lorenzo - Biografías]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Humanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Humanistes aragonesos]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors aragonesos]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XVI]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Aragonesos]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Llorens&amp;diff=1925979</id>
		<title>Joan Llorens</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Llorens&amp;diff=1925979"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:16Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Cjuanllorens.jpg|miniatura|250px|Placa del carrer Joan Llorens en [[Valéncia]]]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Llorens&#039;&#039;&#039;, ([[Valéncia]], [[1458]] - † [[1520]]) està considerat com l&#039;ideòlec i fundador de la revolta de les [[Germanies]] de Valéncia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;establí en la ciutat de Valéncia i va eixercir l&#039;ofici de teixidor. Llorens fon un agermanat del gremi dels perayres. El seu objectiu no era un atre que reivindicar activament la restauració del monopoli gremial en la manufactura textil. Dirigí el moviment revolucionari ([[1519]]-[[1520]]) dels gremis contra l&#039;aristocràcia urbana.&amp;lt;ref&amp;gt;Diccionari enciclopèdic universal, Oceà Color, [[ISBN 84-7764-7393-3]]&amp;lt;/ref&amp;gt; Formava part de la burguesia local de la ciutat de [[Valéncia]] i actuà com el primer líder de la [[Junta dels Tretze]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la seua mort, el caràcter moderat de la revolta es va substituir per un més radical i bèlic, capitanejat per [[Vicent Peris]]. En este procés, la revolta adopta una evolució ideològica, des d&#039;un caràcter reivindicador polític i comercial de la burguesia local, a una revolució de classes generalisada en tot el [[Regne de Valéncia]].    &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
* [[Germanies]]&lt;br /&gt;
* [[Junta dels Tretze]]&lt;br /&gt;
* [[Vicent Peris]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Revolta de les Germanies]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lladr%C3%B3_Dolz&amp;diff=1925978</id>
		<title>Joan Lladró Dolz</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lladr%C3%B3_Dolz&amp;diff=1925978"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:16Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Juan Lladró Dolz]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lladr%C3%B3&amp;diff=1925977</id>
		<title>Joan Lladró</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lladr%C3%B3&amp;diff=1925977"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:15Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Juan Lladró Dolz]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lerma_i_Blasco&amp;diff=1925976</id>
		<title>Joan Lerma i Blasco</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lerma_i_Blasco&amp;diff=1925976"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:15Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Joan Lerma]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lerma&amp;diff=1925975</id>
		<title>Joan Lerma</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lerma&amp;diff=1925975"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:13Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Lerma i Blasco&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan lerma.jpg|miniatura|250px|Joan Lerma]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Polític&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de juliol]] de [[1951]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Lerma i Blasco&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d&#039;ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l&#039;etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l&#039;any [[1982]] fins a [[1995]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Inicis ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià Ciències Econòmiques i Empresarials en l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en [[1979]] és triat secretari general del [[PSPV-PSOE]], substituint a [[Joan Pastor]]. En [[1979]] és triat diputat per [[Valéncia]] en el [[Congrés dels Diputats]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria política ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1982]] fon proclamat president de la [[Generalitat Valenciana]]. En [[1983]] abandona el seu escó en el congrés al ser triat diputat en les acabades de crear [[Corts Valencianes]]. Havent guanyat les eleccions per majoria absoluta, les Corts ho trien novament [[president de la Generalitat Valenciana]]. Fon reelegit en [[1987]] (en majoria relativa) i [[1991]] (de nou en majoria absoluta). Al maig de [[1995]] el [[PSPV-PSOE]] pert les eleccions i la presidència és ocupada per [[Eduardo Zaplana]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d&#039;Administracions Públiques d&#039;Espanya|ministre d&#039;administracions públiques]] en l&#039;últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d&#039;Espanya de 1996|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d&#039;Espanya|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. Despuix de la dimissió de [[Joan Ignasi Pla]] en octubre de [[2007]] com a secretari general del [[PSPV-PSOE]], fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat [[Jorge Alarte]] com a nou líder dels socialistes valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Llengua Valenciana ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt|Ampar Cabanes]], va oficialisar l&#039;ortografia general de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], per a aplicar-la al món de l&#039;ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l&#039;any [[1915]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de l&#039;[[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l&#039;entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d&#039;un govern llegalment constituït, el nou Conseller d&#039;Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d&#039;Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l&#039;anterior Conselleria d&#039;Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d&#039;atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d&#039;ús i ensenyament (sic) del valencià, l&#039;any [[1983]] i crearia l&#039;any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l&#039;ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d&#039;imposició més propi de les maneres hitlerianes, s&#039;inicià l&#039;invasió de l&#039;administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l&#039;estudi de la llengua en la normativa de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l&#039;implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s&#039;arreplegue ni en la [[Llei d&#039;Us|Llei d&#039;Ús]] del Valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Para la celebració de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comissió Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d&#039;Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comissió del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Al mateix temps que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriorment por la Conselleria de Educació, muchos de ellos con titulació de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.&#039;&#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalment se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.&#039;&#039;|&#039;&#039;Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals&#039;&#039;, per [[Federico Martínez Roda]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 16.8.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de l&#039;[[AVL]] i iniciava una absurda politica d&#039;obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà &#039;&#039;Bancaja&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d&#039;esta circumstancia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d&#039;alienacio al servici d&#039;una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense&#039;s en els citrics) o erem utilisats com a conillets d&#039;indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s&#039;haja dit ya. Negocià una renovacio de l&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d&#039;autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l&#039;editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Successió &lt;br /&gt;
| títul = [[PSPV-PSOE|Secretari General del PSPV-PSOE]] &lt;br /&gt;
| periodo = [[1979]] - [[1997]] &lt;br /&gt;
| predecessor = [[Joan Pastor]] &lt;br /&gt;
| successor = [[Joan Romero]] &lt;br /&gt;
| títul2 = [[President de la Generalitat Valenciana]] &lt;br /&gt;
| periodo2 = [[1982]] - [[1995]] &lt;br /&gt;
| predecessor2 = [[Enric Monsonís]] &lt;br /&gt;
| successor2 = [[Eduardo Zaplana]] &lt;br /&gt;
| títul3 = [[Ministeri d&#039;Administracions Públiques d&#039;Espanya|Ministre d&#039;Administracions Públiques d&#039;Espanya]] &lt;br /&gt;
| periodo3 = [[1995]] - [[1996]] &lt;br /&gt;
| predecessor3 = [[Jerónimo Saavedra]] &lt;br /&gt;
| successor3 = [[Mariano Rajoy]] &lt;br /&gt;
| títul4 = [[Senat d&#039;Espanya|Portaveu del PSOE en el Senat]] &lt;br /&gt;
| periodo4 = [[2004]] - [[2008]] &lt;br /&gt;
| predecessor4 = [[Juan José Laborda]] &lt;br /&gt;
| successor4 = [[Carmela Silva|María del Carmen Silva]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Ciprià Císcar Casaban]]&lt;br /&gt;
* [[Llei d&#039;Us|Llei d&#039;Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Joan_Lerma}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [http://www.joanlerma.org Pàgina personal de Joan Lerma]&lt;br /&gt;
* [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ministres d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lara&amp;diff=1925974</id>
		<title>Joan Lara</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Lara&amp;diff=1925974"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Ficha de futboliste&lt;br /&gt;
| nom = Joan Lara&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| nombrecompleto = Joan Lara Martínez&lt;br /&gt;
| malnom = Lara&lt;br /&gt;
| fechadenacimiento = [[8 de febrer]] de [[1983]] ({{edat|8|2|1983}})&lt;br /&gt;
| ciudaddenacimiento = [[Valéncia (Valéncia)|Valéncia]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]]&lt;br /&gt;
| paisdenacimiento = [[Espanya]]|&lt;br /&gt;
| fechafallecimiento =&lt;br /&gt;
| ciudadfallecimiento =&lt;br /&gt;
| paisfallecimiento =&lt;br /&gt;
| minibandera = {{Bandera|Spain}}&lt;br /&gt;
| club = [[baixa]]&lt;br /&gt;
| posició = Davanter&lt;br /&gt;
| partidosinternacionales =&lt;br /&gt;
| gols = &lt;br /&gt;
| alçada = 1,76&lt;br /&gt;
| añodebut = [[1999]]&lt;br /&gt;
| clubdebut = [[RCD Espanyol B]]&lt;br /&gt;
| añoretiro = [[2009]]&lt;br /&gt;
| clubretiro = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Lara Martínez&#039;&#039;&#039;, més conegut com &#039;&#039;&#039;Lara&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[Espanya]]; [[8 de febrer]] de [[1983]]), futboliste espanyol que inicià la seua carrera deportiva en [[Mallorca]], concretament en el [[C.I. Escolar]].&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.ceescolar.com C.I. Escolar&amp;lt;/ref&amp;gt; Actua de [[Davanter|davanter centre]] o [[Volant esquerre]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectoria i vida personal ==&lt;br /&gt;
Format en les categories inferiors del [[C.I. Escolar]] passant per [[RCD Mallorca]], [[Manchester United Football Club]] i finalment deparar en [[RCD Espanyol]] any [[1998]], el qual conseguix fer-se un tou en l&#039;equip degut al seu jove talent. Disputà el trofeu [[Canal+ (plataforma satelit)|Canal+]] proclamant-se sub-campeons davant el [[Valencia Club de Fútbol|Valéncia C. F.]]. &lt;br /&gt;
Jugador polivalent en grans aixovares de creació i definició. Destaca la seua velocitat i el seu bon remat, que lo catapultaren a ser convocat en la [[Selecció catalana de fútbol]] en categoria de [[cadets]] per a disputar un torneig internacional abans seleccions com [[Selecció brasilera de fútbol]], [[Selecció veneçolana de fútbol]] i [[Selecció equatoriana de fútbol]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mesos més tart, coincidint en el moment algit en la seua carrera deportiva patix un grave accident al desplomar-se d&#039;una alçada, fracturant-se el turmell esquerre, lesió lleu en el turmell dret i esguell en el [[colze]] esquerre que l&#039;apartarien del [[fútbol]] durant anys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2002]], &#039;&#039;&#039;Lara&#039;&#039;&#039; intentà tornar a jugar despuix de molta rehabilitacio. Reapareix en el seu club [[C.I. Escolar]] a on &amp;quot;ho deprengué tot&amp;quot; paraules de &#039;&#039;&#039;Lara&#039;&#039;&#039;, tornant a debutar en la categoria de [[primera regional preferent de les illes balears|regional preferent]] en el seu poble veí i a on realisà els seus estudis primaris [[C.I. Artà]]. Poc temps dur el seu regrés, degut a que durant el final de la pre/temporada forts molèsties li obliguen a abandonar i tornar a l&#039;ombra del [[fútbol]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sense finalisar els seus estudis, en la seua carrera deportiva truncada i ya en la majoria d&#039;edat patix una chicoteta crisis depressiva que conseguix apartar-li totalment del deport. Cosa que canviaria anys despuix despuix de mudar-se en la seua familia a la [[Comunitat Valenciana]], a on conseguix en molt esforç realisar entrenaments en la ciutat deportiva de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], junt a atres companyers del [[Llevant Unió Deportiva &amp;quot;B&amp;quot;|VT Llevant B]]. Al posar-se de nou en forma i ritme d&#039;entrenament se li oferix una ficha per al [[CD Pobla de Farnals]] a on migrà per a intentar retomar el seu estat físic i fútbolístic. Conseguix fer-se un lloc en la plantilla i una volta més degut a les seues molèsties fan que el cos tècnic baix la seua ficha al segon equip per a seguir a un ritme menys intens, pero sense aplegar a deixar de jugar, complimentant els entrenaments en el primer equip.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una oportunitat més li espera despuix de finalisar la temporada, la de poder realisar la pre/temporada en el [[Valéncia Club de Fútbol Mestalla|Mestalla CF]], compartint algun entrenament en el primer equip junt a grans professionals com  [[Davit Vila|el Guaje]], [[Rubén Baralla|Baralla]] i [[Vicent Rodríguez Guillén|Vicent]] entre atres, als mandos d&#039;[[Unai Emery|Emery]] &amp;quot;un gran entrenador pero sobre tot gran persona, de la qual me porte molt deprés&amp;quot;.&lt;br /&gt;
Tenint que abandonar l&#039;equip al finalisar dita pre-temporada per a unirse a la plantilla del [[Mislata CF]], en el qual finalisa momentaneament la seua carrera. Les seues molèsties fan que aplegue a donar-se de baixa fins la data.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;!--No edites esta llinia, aci se visualisaran les fonts.--&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;!---Avall introduix els sitos web (oficials, referenciales, estadistics, etc). Per favor, no envies correus electronics ni numero telefonic perque acusaries autopromoción.---&amp;gt;&lt;br /&gt;
* [http://www.mislatacf.com Mislata C.F.] &lt;br /&gt;
* [http://www.valenciacf.com Valencia C.F.].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;!--Introduix avall els noms de categories i borra la plantilla {{categorízame}}&lt;br /&gt;
Eixemple: [[Categoria:Llacs]] [[Categoria:Rius]] categorisa l&#039;articul en llacs i rius. &lt;br /&gt;
Si no saps o te resulta confus simplement deixa la plantilla {{categorízame}} ---&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Futbolistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Futbolistes valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Futbolistes de la província de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol Mestalla]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Josep_Serra&amp;diff=1925973</id>
		<title>Joan Josep Serra</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Josep_Serra&amp;diff=1925973"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Josep Serra i Martí&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Memorieselefant.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = Portada del llibre&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Escritor i poeta.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1965]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Josep Serra i Martí&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[1965]]) és un escritor i poeta [[Valencians|valencià]], en [[llengua valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Josep Serra és un escritor format en els Cursos d&#039;Iniciació a la Poesia que organisa [[Lo Rat Penat]], s&#039;introduí en un primer moment en el món de la poesia festiva. Destaca el seu treball com a crític i guioniste, en més de 800 falles i fogueres versades.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Té diversos guardons en els [[Jocs Florals|Jocs Florals de Valéncia]], en l&#039;[[Ateneu Cultural de Paterna]] i en el Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat (incloent el premi extraordinari Bernat i Baldoví).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha publicat en els llibres colectius &#039;&#039;Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011)&#039;&#039;, &#039;&#039;XIII Certamen Lliterari de Paterna 2014&#039;&#039; i &#039;&#039;Des del Casal. Oberts al debat faller&#039;&#039; ([[2014]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És membre de l&#039;[[Associació d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA), soci fundador del [[Casal Bernat i Baldoví]] i també pertany al Colectiu d&#039;Autors Inestables, integrat per escritors i artistes gràfics. Fon nomenat «Escritor de l&#039;Any» en [[2016]] i en [[2018]] publicà el seu primer poemari &#039;&#039;Memòries d&#039;un elefant&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el poemari Serra nos oferix una evolució vigent, alluntada del lirisme i en un clar intent d&#039;aguaitar-se a les vanguardes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És responsable de la secció de poesia de la revista lliterària &#039;&#039;[[Ucrònica]]&#039;&#039; i colaborador de la publicació fallera &#039;&#039;[[Lletrafaller]]&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el seu segon poemari &#039;&#039;La Pluja que tot ho banya&#039;&#039;, l&#039;autor, divers i dispers en quant a temàtica, pero anàlec en quant al nexe d&#039;unió i en quant al significat de la pluja en totes les seues afinitats i convergències, les quals sumen les metàfores que la rodegen.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Poesia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com comenta [[Paco Tarazona]], codirector de la [[Ucrònica|revista Ucrònica]] en el pròlec, Serra és un llector voraç, dotat de l&#039;humor i de la capacitat de fer pensar al llector en els seus poemes. «Yo tinc un poble, / de gent / que riu i plora /perque confon passat i present», és u dels versos d&#039;este poemari, primera fita de la colecció &#039;&#039;La Casa Vella&#039;&#039;, a on l&#039;autor ampra els seus versos per a descriure en perícia els mals que nos assolen, unint-los en l&#039;ús metafòric de la pluja com a eix pivotal sobre els que articular el seu pensament crític. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La poesia és provocació o no és poesia i per a això incita a raonar; i ausades que Serra nos fa pensar i nos ho anuncia: «Tinc dubtes, i preguntes sense contestar». Serra ampra generosament la llibertat, triant l&#039;estil adequat a cada composició en la versatilitat de qui domina l&#039;ofici i nos transporta des de l&#039;esgarradora lletania «un quinze de giner / li furtaren la vida, / en el nom de la mort.” al sincopat ritme jazzístic de «nuet em tens/davant la mar, / absort i intens, / en el dubtar».&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua destacada trayectòria com a crític i guioniste l&#039;ha dut a firmar els versos de més de 500 Falles i Fogueres, consolidant-se com una de les veus més prolífiques de l&#039;àmbit festiu i lliterari valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Memòries d&#039;un elefant&#039;&#039; ([[L&#039;Oronella]], [[Valéncia]], [[2019]]), poemari. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La pluja que tot ho banya&#039;&#039; (La Llimera del Corral, Valéncia [[2023]]), poemari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha participat en diverses obres colectives.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Pere i el jocós en Lo Rat és prou punchós.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vora cinquanta Poetes Festius són els que est any obtingueren algun premi en el 112 Concurs de Llibrets de Falla organisat per Lo Rat Penat. Veus Pere com no són quatre gats, veus com des de fa prou de temps no se repartixen el premi entre quatre, veus com les bases no són en ningun moment sectàries i parlen de que &#039;els treballs hauran d&#039;estar escrits en vers i en llengua valenciana. Ací Pere te&#039;ls presente en noms i llinages. I ya saps, que des de el respecte per l&#039;ús de nostra llengua valenciana i nostra normativa, nos trobaràs fent valencianisme des de la conciliació i la construcció en positiu. Eixe pensament deu ser el camí, ¿I tu Pere, que penses?. un abraç. Joan Josep Serra i Martí&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Donís Martín i Albizua, Joan Vicent Chenoll i Gonzàlez, Manolo Garcia i Miro, Ernest Olmos i Sabater, Ricart Folgado i Bisbal, Juli Navarro i Gimeno, Donís Salvador i Chafer, Ramiro Gómez i Garcia, Miquel Àngel Gascó i Rochas, Joan Josep Navarro i Garcia, Xavier Salvador i Chafer, Ampar Cabrera i Sanfèlix, Elena Casa i Llacer, Enric Vicent Almero i Zanón , Sito Sanchis, Joan Antoni Alapont Perez, Rafael Melià i Castelló, Nelo Pinyol, Rafael Hercules i Ferraro, Joan Josep Serra i Martí, Maria Jesús Coves i Torralva, Vicent López i Torres, Manuel Andres i Zarapico, Carles Vicent Bori i Escuriet, J. Ferran Gil i Navarro, Daniel Esteve i Giner, Miquelo Garcia i Maldonado, Josep Albert Aymemir Casasus, Joan V. Ramírez i Boscà, Manuel Lagardera i Ramís, Manolo Vilaplana i Lluch, Isidro Vicente López i Cruz, Daniel Sánchez i Parejo, Roser Lacruz i Caplliure, Josep Bea i Mataix, Immaculada Ballester i Montava, Emi Beneyto i Melià, Ferran Martínez i Garcia, Joan B. Rodríguez i Manzanares, César Gonzàlez i Peiro, Ignaci Santodomingo i Borromeo, Noelia Marin Beneyto.|Concurs de llibrets de Falla 2015. Lo Rat Penat}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Resenyem alguns dels premis i guardons que ha rebut:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Premi Elvira Carles (2001).&lt;br /&gt;
* Premi Elvira Carles (2005).&lt;br /&gt;
* Premi Vicenta Añón (2008).&lt;br /&gt;
* Premi Roberto Salvador (2014).&lt;br /&gt;
* Premi Extraordinari Josep Bea Izquierdo (2015).&lt;br /&gt;
* Premi Viola d&#039;Or (2015).&lt;br /&gt;
* Premi Socarrat de Poesia (2016).&lt;br /&gt;
* Primer Premi Bernat i Baldoví (2016). &lt;br /&gt;
* Guanyador de l&#039;Englantina d&#039;Or 2024 en els CXXXVI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Este premi s&#039;otorga al millor poema que exalta les virtuts i la grandea del poble valencià.&lt;br /&gt;
* Guanyador del premi Viola d&#039;Or 2025 en els CXXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, a la seua obra &#039;&#039;Els Miserables&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2016]] fon nomenat Escritor de l&#039;Any per l&#039;[[Associació d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA), reconeiximent a una trayectòria marcada per la passió, la creativitat i el compromís en la cultura i les lletres valencianes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/joan-josep-serra-magrada-escriure-i-ho-faig-en-valencia-per-ser-la-meua-llengua-materna-i-paterna/ Joan Josep Serra: «M’agrada escriure, i ho faig en valencià per ser la meua llengua materna i paterna» - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/la-pluja-que-tot-ho-banya-el-segon-poemari-de-joan-josep-serra/ «La pluja que tot ho banya» el segon poemari de Joan Josep Serra - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Poetes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Poetes valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Ignaci_Culla&amp;diff=1925972</id>
		<title>Joan Ignaci Culla</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Ignaci_Culla&amp;diff=1925972"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:10Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Ignaci Culla&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Culla6.jpg|280px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Investigador i escritor.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1959]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Ignaci Culla i Hernández&#039;&#039;&#039;, conegut com &#039;&#039;&#039;Joan Ignaci Culla&#039;&#039;&#039; o simplement, &#039;&#039;&#039;Joan Culla&#039;&#039;&#039;  ([[Valéncia]], [[1959]]), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador [[Valencians|valencià]]. És el president de Renaixença Valencianista i de la [[Plataforma Vinatea]]. Joan Culla és un històric del [[valencianisme]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Confeculla.jpg|miniatura|250px|Conferència de Joan Ignaci Culla]]&lt;br /&gt;
S&#039;inicià en el món del [[Valencianisme|valencianisme]] en la creació del [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV) en l&#039;any [[1977]], sent vicepresident durant 14 anys. En estos anys participà activament en acontenyiments clau que marcaren el devindre cultural valencià. Des de l&#039;época de la [[Transició espanyola|transició]] fins als nostres dies ha recopilat, analisat i difós centenars de documents, alguns d&#039;ells inèdits, que proven la singularitat de la [[llengua valenciana]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any [[1982]] fins a l&#039;any [[2004]] ha simultanejat l&#039;acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la [[Generalitat Valenciana]], a l&#039;[[Ajuntament de Valéncia]] i al [[Congrés dels Diputats]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2004]] funda l&#039;entitat cultural [[Renaixença Valencianista]], de la que és el seu president en l&#039;actualitat. Va presidir el partit polític [[Som Valencians]] fins al més d&#039;agost de 2018, i fon succeït per [[Jaume Hurtado]].   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1982]] ha publicat més de 300 artículs sobre el [[valencianisme]] cultural i polític en &#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Levante-EMV|Levante]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Diario de Valencia]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Valéncia Hui]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Revista Som|Som]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Revista Espenta|Espenta]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Cambio 16]]&#039;&#039;, entre atres, aixina com en distints diaris digitals. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre &#039;&#039;Cronologia historica de la llengua valenciana&#039;&#039; editat per la [[Diputació de Valéncia]] en l&#039;any [[2007]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També participa com a conferenciant i tertulià en aquelles associacions o entitats que li ho demanen o en mijos de prensa, ràdio o televisió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Actualment dirigix una empresa d&#039;activitats socioculturals en més de 20 anys d&#039;experiència. Com a responsable de la mateixa ha elaborat més de 150 proyectes educatius sobre l&#039;història, l&#039;arquitectura, el mig ambient i l&#039;idiosincràsia de la [[Comunitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Cronolo.jpg|miniatura|dreta|300px|Cronologia historica de la llengua valenciana]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]&#039;&#039; ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Teresa Puerto]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Valencià, desperta]]&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[2020]]). ISBN: 978-84-18496-06-6.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Creu de Sant Jordi ([[2015]]), concedida per l&#039;[[Insigne Capítul de l&#039;Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma|Insigne Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma]]. &lt;br /&gt;
* Fon nomenat Membre d&#039;Honor de l&#039;entitat cultural valenciana [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]] en octubre de [[2022]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, [[Lleopolt Peñarroja]], en &amp;quot;El Mozarábe de Valencia&amp;quot; i &amp;quot;Cristianos bajo el Islam&amp;quot;, afirma: &amp;quot;La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblació migeval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducció científica&amp;quot;.|Joan Ignaci Culla ([[Levante-EMV]], 8.1.2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Y es que, efectivament, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Es una pena que la actual [[RAE]] trabaje al servicio de la mentira y de la manipulació. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a l&#039;[[AVL]], cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.&#039;&#039;|&#039;&#039;Las tribulacions de la RAE&#039;&#039; per Joan Ignaci Culla (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 17.11.2006)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Un llibre que no desapareixerà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, &#039;&#039;Las Nacionalidades&#039;&#039;. Este republicà català, que segur hui en dia sería tachat de facha o espanyoliste, diu en la seua obra de 1876:&#039;&#039;¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formació ni la organisació de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino també de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso.&#039;&#039;|&#039;&#039;La llengua valenciana, una llengua independent&#039;&#039;, per Joan Ignaci Culla (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 06.01.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l&#039;absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l&#039;[[Academia Valenciana de la Llengua]] del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d&#039;una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d&#039;una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¿Que ha canviat des de l&#039;aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d&#039;Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d&#039;identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d&#039;autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d&#039;un politic s&#039;omplirà la boca parlant de la recuperació de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?|&#039;300 anys de suplantacions llingüistiques&#039;, per Joan Ignaci Culla (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 22.4.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Jiculla3.jpg|miniatura|250px|Entrevista a Joan Ignaci Culla en motiu de la presentació del llibre &#039;&#039;Cronologia Historica de la Llengua Valenciana&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Jiculla.jpg|miniatura|250px|Entrevista a J.I. Culla en el Diari [[Valéncia Hui]]]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Si els catalanistes llegiren este llibre a més d&#039;u li cauria la bena dels ulls. Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques. Un monjo de Montserrat va traduir un llibre de la llengua valenciana al català per a que els cartoixants ho pogueren comprendre millor.|Entrevista a Joan Ignaci Culla en motiu de la presentació del llibre &#039;&#039;[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]&#039;&#039; del que és coautor (&#039;&#039;[[Valéncia Hui]]&#039;&#039;, 22.7.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|L&#039;humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessària, una volta mes, la publicacio d&#039;este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.|Pròlec del llibre &#039;&#039;[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]&#039;&#039; (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i [[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El [[pare Guinot]] no es va deixar arrastrar per els que de forma reiterada i amenaçant pretenien que renegara de la seua Patria, de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus principis, de les seues investigacions i del seu saber; a canvi de trobar la llum en el “paraís” del catalanisme. Era un home de ciència entregat a la causa noble de dignificar la seua terra, en contraposicio dels que la venen de forma miserable per una nomina, com els membres de l&#039;AVLl. Un llegat que no a soles va impregnar ad esta associacio, sino a tots els que tingueren la gran sort de coneixer-lo, de fruir dels seus coneiximents, pero sobretot de comprovar com la llealtat inquebrantable en el seu poble, no te preu.|&#039;L&#039;Esperit de Mossen Guinot&#039; (&#039;&#039;[[Revista Renou]]&#039;&#039;, nº 59, novembre 2007), per [[Joan Ignaci Culla]]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l&#039;Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l&#039;espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se&#039;n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «[[Penó de la Conquista|Peno de la Conquesta]]». De tots estos objectes s&#039;han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l&#039;insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu de l&#039;Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara que en atres articuls incidirem en l&#039;impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d&#039;Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios Roc Chabàs, davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per Carreres Candi en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia, p.550: «…no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntament, porque la tela, pintura y paleografia de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI».|&#039;El Peno de la Conquesta, una falsa reliquia&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 9.10.2008), per Joan Ignaci Culla}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El Regne de Valencia, un regne independent. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llegir l’historia en els ulls actuals nos pot produir equivocacions o males interpretacions. De la mateixa forma que el seu desconeiximent provoca, la majoria de les voltes, la manipulacio dels fets per a “acomodar-los” als interessos actuals. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La constitucio del Regne cristia de Valencia, com un regne independent dins de la Corona d’Arago, ve marcada tant per la propia essencia de la Corona, com per la voluntat de Jaume I de que fora aixina. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A diferencia de Castella, que les seues conquistes suposaven l’expansio d’una unitat, la Corona d’Arago estava conformada, en els temps de Jaume I, per dos Estats independents: Arago i Catalunya. Aixo significava que les possibles conquistes recaurien en l’ampliacio d’un dels membres i no en el seu conjunt. &lt;br /&gt;
Ya des de chiquet, el Conqueridor va sofrir les vexacions, desllealtats i ambicions dels nobles aragoneses i dels catalans, quins naixcuts baix el feudalisme, no estaven disposats a cedir els seus privilegis a un monarca jove sense experiencia. Cal recordar, sobre tot, que Catalunya, naixcuda de la Marca Hispanica a image i semblança francesa, com nos recorda Elías Tejada i Salvador de Madariaga, va conservar, fruit del seu feudalisme “los ‘malos usos’ hasta el comienzo del siglo XVI i, entre ellos, el más infame “la prioridad del señor en la primicia de la novensana del vasall”. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com nos indica el recordat i admirat Miquel Adlert (El Compromis de Casp, qüestio juridica): “D. Jaume no podia lligar-se mes les mans engrandint el poder dels nobles i de la iglesia; no podia haver segut la intencio seua llançar-se a unes conquistes en benefici dels que havien segut el seu mal son en els primers moments de regnat, i en tot moment li creaven dificultats; no anava a cometre la candidea de posar mes poder, mes honors, mes riquees en mans dels que eren sos enemics (…) era la lluita del poble i la corona contra la soberbia de la noblea… L’anexio de les conquistes a Arago i a Catalunya hauria significat per a ell una autentica reformatio in pejus per a la situacio seua com a sobera”. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A diferencia de Mallorca, la reconquista del Regne de Valencia va ser netament aragonesa. Aixina ho indica l’historiador catala Ferran Soldevila (“Vida de Jaime I el Conqueridor”): “els aragonesos consideraven que, si Mallorca era de la conquista catalana, Valencia era conquista aragonesa. Por eso su intervención fue constante y considerable. Por eso també quisieron que el Fur de Aragón rigiese en todo el realme”. Roque Chabás (“Las génesis del derecho foral de Valencia”), no a soles lo confirma, sino que ademes afegia: “la reconquista valenciana se inicia dando las cartas de població a Fur aragonés”. Com tambe ho fa José Mª Lacarra (“Aragón en el pasado”): “Había, en efecto, desde el comienzo de la guerra un manifiesto predominio de Aragón en la composició de las huestes”. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’astucia de Jaume I va quedar demostrada, deixant fer als nobles, ocultant els seus verdaders proposits: la capitulacio (que no conquista) de Valencia, en l’intencio de constituir una autentica autoridat reial, sustentada pel poble. Aixina lo certifica en la Crónica, 279-280-281: “perderen (els nobles) les colors axi com si hom los hagues ferits endret del cor”. “La conquista per placitum de la capital fue un golpe rudo, pero certero y en alto grado político, (Chabás).&lt;br /&gt;
Conquistada Valencia, i sense compromisos en els nobles, Jaume I crea un regne totalment independent. Lo dota de Furs propis: “sense dubte, la (constitucio) mes democrática que Estat algu pogue alcançar en els segles migevals” (Martinez Aloy, “La casa de la Generalitat”). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El juge i expert Miquel Adlert, nos dona les claus d’eixa independencia: “La independencia del Reino de Valencia, dins de l’organizacio juridica-politica de la Corona d’Arago de la cual es una de les bases, te, per tant el mes noble orige huma que puga tindre un estat: el Derecho. I no solament entra el Regne de Valencia com independient en la Corona d’Arago, sino com u dels tres estats base de l’organizacio juridica-politica de la Corona d’Arago. O siga, no solament independient sino com un igual a Arago i Catalunya. Perque Arago, Valencia i Catalunya no tenen en comu sino el rei. Cadascu tenia sos orguens, institucions, llegislacions, etc. No solament eren independients sino tambe diferents”. Per aixo diu Sánchez Román (“Estudios de Derecho Civil”): “Reunidos los reinos de Aragón, Cataluña y Valencia bajo el centro del mismo monarca, cada uno tuvo sus Cortes y leyes particulares”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mes avant Adlert marca les diferencies entre Castella i la Corona d’Arago: “Creure en la unicitat de la Corona d’ Arago com a un solo estat, per ser un rei unic, es un espellisme per la contemplacio de Castella, on el monarca equivalia a unitat, contra la significacio que tenia en la Corona d’Arago d’unio; unio i no unitat ho diu el privilegi de Jaume II. I dins de la Corona d’ Arago no es dubtava que l’unio no era unitat, i per aixo, durant l’activissima politica diplomatica entre los estats de la Corona d’Arago durant l’interregne, diuen embaixadors als representants que un estat envia als atres”. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La realitat historica es la que es: el Regne de Valencia va ser un Estat sobera en la Corona d’Arago que contava no nomes en lleis propies, sino tambe en Corts independents, moneda propia, pesos i mides distintes als demes membres, etc. L’unic element comu que tenien els valencians respecte als demes era el rei. Una realitat que mai ha compres Castella i que hui Catalunya intenta suplantar en el seu particular chantage.|(&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 9 d’Octubre de 2012), per [[Joan Ignaci Culla]]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l&#039;absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d&#039;una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d&#039;una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l&#039;aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d&#039;Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d&#039;identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d&#039;autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d&#039;un politic s&#039;omplirà la boca parlant de la recuperació de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?|&#039;&#039;300 anys de suplantacions llingüistiques&#039;&#039; (2013), per Joan Ignaci Culla}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En l&#039;aprovació del &#039;Diccionari Normatiu Valencià&#039; (DNV), en el que definix &#039;valencià&#039; com un &#039;idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d&#039;Aragó i que també rep el nom de català&#039;, l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.|&#039;&#039;La traïció de la AVL&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 24.2.2014) per Joan Ignaci Culla}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Ahora que se pretende &#039;unificar&#039; las lenguas, conviene recordar cual era el pensament cuando no predominaba el interés político.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[El Español]]&#039;&#039;, 30.4.2021), per Joan Ignaci Culla}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Investigacions sobre el ADN de Colon ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Confegav.jpg|miniatura|250px|Conferència en el [[GAV]] sobre l&#039;orige de [[Cristòfol Colon]]]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte [[12 d&#039;octubre]] de [[2024]], titulat &#039;&#039;Colón ADN. Su verdadero origen&#039;&#039; avala la teoria de l&#039;orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l&#039;[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d&#039;Aragó]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d&#039;Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l&#039;[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l&#039;Història|Real Acadèmia de l&#039;Història d&#039;Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d&#039;orige valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l&#039;almirant, l&#039;investigació defesa per Francesc Albardaner, expresident del Centre d&#039;Estudis Colombins de Barcelona. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua tesis sosté fermament que l&#039;almirant era judeu i que la teoria de l&#039;orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquell temps ni comunitat judeua ni sinagoga.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Albardaner manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l&#039;Inquisició a partir de l&#039;expulsió de la Península Ibèrica d&#039;este grup religiós en 1492.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l&#039;història mundial.|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d&#039;Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l&#039;investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l&#039;entitat, Chimo Romero, un amic i yo.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.&lt;br /&gt;
Pérez inclús teorisava que l&#039;almirant podria ser d&#039;[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D&#039;ahí la possible confusió en [[Gènova]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s&#039;ho va dur tot per davant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l&#039;autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vaig convidar a l&#039;autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hui que l&#039;[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m&#039;alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundació sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.&#039;&#039;|&#039;Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)&#039; per [[José Luis Torró]] (&#039;&#039;[[ABC]]&#039;&#039;, 14.10.2024)}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.facebook.com/joanignaciculla/ Pàgina en facebook de Joan Ignaci Culla]&lt;br /&gt;
* [http://joanculla.blogspot.com.es/ Blog de Joan Ignaci Culla]&lt;br /&gt;
* [http://www.somvalencians.org/es/joan-ignaci-culla-un-historic-del-valencianisme-entra-com-independent-en-la-candidatura-de-som Joan Ignaci Culla, un historic del valencianisme, entra com independent en la candidatura de Som Valencians]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Joan%20Ignaci%20Culla Joan Ignaci Culla - Documents - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/v/20100307/opinion/navarra-valencia-20100307.html Navarra vs. Valencia - Joan Ignaci Culla - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [http://www.elespanol.com/opinion/tribunas/20160908/154104589_12.html Valencia, carambola de Pujol, fracaso de un país - Joan Ignaci Culla - &#039;&#039;El Español&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/castellon/prensa/20070106/opinion/llengua-valenciana-llengua-independent_20070106.html La llengua valenciana, una llengua independent - Joan Ignaci Culla - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;] &lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/553800585/Joan-Ignasi-Culla-aen-SOM-VALENCIANS-hemos-anulado-las-primarias-que-hicimosa.html Joan Ignaci Culla: &amp;quot;El valencianismo ha mantenido su dignidad&amp;quot; - &#039;&#039;Es Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/joan-ignaci-culla-reclamem-com-a-normativa-oficial-les-normes-del-puig/ Joan Ignaci Culla: “Reclamem com a normativa oficial les Normes d&#039;El Puig” - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://www.elespanol.com/cultura/20201126/joan-ignasi-culla-valencia-desperta-desamortizacion-linguistica/538697559_0.html Joan Ignaci Culla lanza el libro &#039;Valencià, desperta&#039; contra la &amp;quot;desamortisació cultural y lingüística&amp;quot; - &#039;&#039;El Español&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/el-poble-valencia-no-accepta-mes-desprecis-exigim-respecte-justicia-i-dignitat/378663 El poble valencià no accepta mes desprecis: exigim respecte, justicia i dignitat - Joan Ignaci Culla - &#039;&#039;El Periódico de Aquí&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vídeos ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=7ZJG_W8DI-o Entrevista a Joan Ignaci Culla - Alerta Digital TV]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=ewOf_1XcndM Conferència Cronologia històrica de la llengua valenciana - Círcul Cívic Valencià - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?time_continue=315&amp;amp;v=Cy5N0BBGp0M Entrevista a Joan Culla de &amp;quot;Som valencians&amp;quot; en 7 al dia - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=gxGYcgY3acI Un café en la 8 con Joan Ignaci Culla - La 8 Mediterráneo - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=4jQ7oB7RPhw Conferència Joanot Martorell, cavaller i escritor de la Nació Valenciana - Joan Ignaci Culla - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=RHfWQ1Lr1m4 Conferència &#039;Les falsetats en torn a Jaume I&#039; (1) - Associació Valencianista La Vall d&#039;Uixó - YouTube]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Empresaris]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Empresaris valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_I_d%27Anglaterra&amp;diff=1925971</id>
		<title>Joan I d&#039;Anglaterra</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_I_d%27Anglaterra&amp;diff=1925971"/>
		<updated>2026-11-21T03:09:06Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:British - King John - Google Art Project.jpg|miniatura|Joan I d&#039;Anglaterra]]&lt;br /&gt;
{{Artícul destacat}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan I d&#039;Anglaterra&#039;&#039;&#039; (24 de decembre de 1166-19 d&#039;octubre de 1216), també conegut com &#039;&#039;&#039;Juan sense Terra&#039;&#039;&#039; (en [[idioma anglonormando|anglonormando]], {{lang|en|Johan sans Terre}}; en [[idioma anglés|anglés]],  {{lang|en|John Lackland}}),{{harvnp|Norgate|1902|pp=1-2}} va ser [[rei d&#039;Anglaterra]] des de 1199 fins a la seua mort en 1216. Va perdre el [[Ducat de Normandia]] i gran part d&#039;[[Ducat d&#039;Aquitània|Aquitània]] davant [[Felipe II de França]], lo que va resultar en el colapse de la major part del cridat [[Imperi angevino]] i va contribuir al posterior creiximent del poder de la [[dinastia dels Capetos]] durant el sigle {{sigle|XIII}}. La [[primera guerra dels Barons|regirada dels barons]] al final del seu regnat va conduir a la firma de la [[Carta Magna]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En ser el més jove dels cinc fills d&#039;[[Enrique II d&#039;Anglaterra|Enrique II]] i [[Leonor d&#039;Aquitània]], no s&#039;esperava que heretara territoris significatius des del principi. No obstant, despuix de la [[tumult de 1173-1174|rebelió fallanca]] dels seus germans majors entre 1173 i 1174, Juan es va convertir en el fill favorit d&#039;Enrique II. Va ser nomenat [[senyoriu d&#039;Irlanda|senyor d&#039;Irlanda]] en 1177 i va rebre terres en Anglaterra i en el continent europeu. Els seus germans majors —[[Guillermo, comte de Poitiers|Guillermo]], [[Enrique el Jove|Enrique]] i [[Godofredo II de Bretanya|Godofredo]]— varen morir jóvens. Quan el seu germà [[Ricardo I d&#039;Anglaterra|Ricardo]] va ser coronat rei en 1189, Juan era el [[Hereu presuntivo|presunt hereu]] al tro. Va intentar infructuosament una rebelió contra els administradors reals del seu germà mentres est participava en la [[tercera creuada]]. A pesar d&#039;açò, en acabant de que Ricardo I fallira en 1199, va ser proclamat rei d&#039;Anglaterra i en 1200 va aplegar a un acort en [[Felipe II de França|Felip II]] per al reconeiximent de les possessions angleses en les terres continentals angevinas per mig de la [[Tractat de Goulet|Pau de li Goulet]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Quan va esclatar novament la guerra en [[Antic Règim en França|França]] en 1202, Juan va conseguir victòries al principi, pero l&#039;escassea de recursos militars i el tracte donat als nobles [[normandos]], [[bretones]] i [[Ducat d&#039;Anjou|angevinos]] varen provocar el colapse de l&#039;imperi en el nort de França en 1204. El rei va tractar de recuperar estes terres durant gran part de la següent década, va aumentar les rendes de la Corona, va reformar l&#039;eixèrcit i va reconstruir aliances continentals en enemics dels francesos. Les seues reformes judicials varen tindre un impacte durador en el sistema del [[Dret d&#039;Anglaterra|&#039;&#039;commonlaw&#039;&#039; anglosaxó]], ademés de proporcionar una font adicional d&#039;ingressos. Un pleit en el [[papa]] [[Inocencio III]] va conduir a l&#039;[[excomunió]] del rei anglés en 1209, una disputa resolta finalment pel propi Juan en 1213. En 1214, Felipe II va derrotar al rei anglés i els seus aliats en la [[batalla de Bouvines]]. A la seua tornada, molts barons anglesos es varen sublevar, descontents en la seua política fiscal i el seu tracte a la noblea més poderosa d&#039;Anglaterra. Encara que tant Juan com els barons varen acordar la pau en la [[Carta Magna|Carta Magna de 1215]], cap de les parts va complir en les condicions. La guerra civil va esclatar poc despuix, en els barons recolzats per [[Luis VIII de França]]. El conflicte va aplegar pronte a un punt mort. A fins de 1216 va morir Juan de [[disenteria]], contreta en una campanya en l&#039;est d&#039;Anglaterra. La seua mort va assossegar les tensions entre els partidaris reals, lo que va permetre als partidaris del seu fill [[Enrique III d&#039;Anglaterra|Enrique III]] continuar la guerra en nou impuls i véncer als barons rebels i a [[Luis VIII]] a l&#039;any següent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els [[croniste|cronistes]] contemporàneus varen ser en la seua majoria crítics en l&#039;actuació de Juan com a rei, tant que el seu regnat ha segut des de llavors objecte d&#039;importants debats i revisions per part dels historiadors des del {{sigle|XVI}} en avant. L&#039;historiador Jim Bradbury va resumir l&#039;opinió històrica actual de les qualitats positives de Juan i va observar que ara és considerat un «administrador diligent, un home hàbil i un general capaç».{{harvnp|Bradbury|2007|p=353}} No obstant, els historiadors moderns coincidixen que també va tindre molts defectes com a monarca; aixina, l&#039;historiador Ralph Turner va calificar com a «traces desagradables, inclús perillosos de la seua personalitat» la mesquinea, la rencor i la crueltat.{{harvnp|Turner|2009|p=23}} Estes qualitats negatives varen servir d&#039;inspiració per als escritors de ficció en l&#039;[[época victoriana]] i, per açò, Juan seguix sent un personage recurrent de la cultura popular occidental, principalment com a vilà en películes i històries relacionades en les llegendes de [[Robin Hood]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Primers anys ==&lt;br /&gt;
=== Infància i herència angevina ===&lt;br /&gt;
{{AP|Imperi angevino}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fill d&#039;[[Enrique II d&#039;Anglaterra]] i [[Leonor d&#039;Aquitània]], va nàixer el 24 de decembre de 1166.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Fryde1996&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinage-editor1=Fryde|nom-editor1=EB|nombre-editor2=DE|llinage-editor2=Greenway|nom-editor3=S|apellidar-editor3=Porter|nom-editor4=I|llinage-editor4=Roy|any=1996|títul=Handbook of British chronology|url=https://archive.org/details/handbookofbritis0000unse_f1o2|edició=Tercera|ubicació=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|isbn=0-521-56350-X|oclc=255121883|pàgina=[https://archive.org/details/handbookofbritis0000unse_f1o2/page/36 37]}}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu pare havia heretat territoris importants a lo llarc de la costa atlàntica ([[Ducat d&#039;Anjou|Anjou]], [[Ducat de Normandia|Normandia]] i [[Regne d&#039;Anglaterra|Anglaterra]]) i va expandir el seu imperi en conquistar [[Bretanya]].{{harvnp|Warren|1991|p=21}} S&#039;havia casat en la poderosa Leonor d&#039;Aquitània, qui regnava en el [[Ducat d&#039;Aquitània]] i tenia un dèbil reclam sobre [[Toulouse]] i [[Alvèrnia]] en el sur de França, ademés d&#039;haver segut esposa de [[Luis VII de França]].{{harvnp|Warren|1991|p=21}} El resultat va ser l&#039;[[Imperi angevino]], cridat aixina pel títul patern d&#039;Enrique II ([[Anex:comtes i ducs d&#039;Anjou|comte d&#039;Anjou]]) i, més específicament, la seua sèu en [[Angers]].{{refn|group=lower-roman|El terme &#039;&#039;Angevin Empire&#039;&#039; («Imperi angevino») va ser acunyat sigles despuix, per l&#039;historiadora victoriana Kate Norgate.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Norgate|nom=Kate|any=1887|títul=England under the Angevin kings|volum=II|ubicació=Londres|editorial=Macmillan|oclc=373944|pàgina=169}}&amp;lt;/ref&amp;gt; }} No obstant, l&#039;imperi era intrínsecament fràgil: encara que totes les terres devien llealtat a Enrique II, cada regió tenia la seua pròpia identitat històrica, tradicions i estructures de govern.{{harvnp|Barlow|1999|p=275}}{{harvnp|Warren|1991|p=23}} A mida que un es desplaçava cap al sur a través d&#039;Anjou i Aquitània, la magnitut de l&#039;autoritat d&#039;Enrique II en les províncies disminuïa considerablement, per lo que a penes s&#039;assemblava al concepte modern d&#039;imperi. Alguns dels llaços tradicionals entre certes regions de l&#039;imperi —com Normandia i Anglaterra— es varen ser dissolent llentament en el temps.{{harvnp|Barlow|1999|p=284}} No estava clar qué passaria en l&#039;imperi a la mort d&#039;Enrique II. Encara que la costum de la [[primogenitura]] —segons la qual el fill major heretava les terres del seu pare— es va ser estenent llentament per Europa, era menys popular entre els reis normants d&#039;Anglaterra.{{harvnp|Barlow|1999|p=305}} La majoria dels nobles creïa que Enrique II dividiria l&#039;imperi, otorgaria a cada fill una porció substancial i esperaria a que els seus fills continuaren treballant junts com a aliats despuix de la seua mort.{{harvnp|Warren|1991|p=27}} Per a complicar les coses, gran part de l&#039;Imperi angevino era administrat per Enrique II en calitat de [[vassall]] del rei de França, que en eixe moment era un membre de la llínea rival de la [[casa dels Capetos]]. Enrique II s&#039;aliava en freqüència en l&#039;[[emperador del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador del Sacre Imperi]] contra França, lo que feya a la relació feudal encara més desafiant.{{harvnp|Barlow|1999|p=281}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poc despuix del seu naiximent, Juan va passar del conte de la seua mare al d&#039;una [[ama de criança|nodriça]], una pràctica tradicional en les famílies nobles migevals.{{harvnp|Turner|2009|p=31}} Leonor es va dirigir a [[Poitiers]] —capital d&#039;Aquitània— i va enviar a Juan i la seua germana [[Juana d&#039;Anglaterra, reina de Sicília|Juana]] al nort, a l&#039;[[abadia de Fontevrault]].{{harvnp|Warren|1991|p=26}} Açò es va fer possiblement en l&#039;objecte d&#039;introduir al seu fill més jove, sense herència òbvia, cap a una futura carrera eclesiàstica.{{harvnp|Turner|2009|p=31}} Leonor va passar els anys següents conspirant contra el seu espós Enrique II, i cap dels pares va estar present durant l&#039;infància de Juan.{{harvnp|Turner|2009|p=31}} De la mateixa manera que els seus germans, és provable que tinguera assignat un &#039;&#039;magister&#039;&#039;{{refn|group=lower-roman|El &#039;&#039;magister&#039;&#039; era un tutor encarregat de la primera educació i d&#039;administrar als servents de la seua llar immediata.}} mentres va estar en Fontevrault; més tart va rebre les ensenyances de Ranulf de Glanvill, un important administrador anglés.{{harvnp|Turner|2009|p=31}}{{harvnp|Warren|1991|p=26}} Va passar algun temps en la cort noble del seu germà major [[Enrique el Jove|Enrique]], a on provablement va rebre instrucció en cacera i habilitats militars.{{harvnp|Warren|1991|p=26}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan media al voltant d&#039;1.65&amp;amp;nbsp;[[metro|m]], erarelativamente baix d&#039;estatura, en un «cos poderós, el pit en forma de barril» i era pelirrojo obscur; segons els seus contemporàneus, aparentava ser un habitant més de [[Poitou]].{{harvnp|McLynn|2007|pp=27, 77}} Gojava de la llectura i, inusualment durant este periodo, va construir una biblioteca itinerant de llibres.{{harvnp|Warren|1991|p=140}} També li agradaven els jocs —en particular el [[backgammon]]— i era un caçador entusiasta, massa per als estàndarts migevals;{{harvnp|Warren|1991|pp=139-140}}{{harvnp|McLynn|2007|p=78}} li encantava la música, encara que no les cançons.{{harvnp|McLynn|2007|p=78}} Juan es va tornar un «coneixedor de joyes», ya que tenia una gran colecció i es va fer famós per la seua roba opulenta i, segons els cronistes francesos, la seua afició al «mal vi».{{harvnp|Warren|1991|p=139}}{{harvnp|McLynn|2007|p=78}}{{harvnp|Danziger|Gillingham|2003|p=26}} Quan va créixer, tenia en ocasions un caràcter «simpàtic, ingeniós, generós i hospitalari», pero, en atres moments, podria estar celós, massa sensible i propens a atacs d&#039;ira, «mossegant i dentellejant els dits» en fúria.{{harvnp|McLynn|2007|pp=78, 94}}{{harvnp|Turner|2009|p=30}}{{refn|group=lower-roman|Enrique II també mossegava i dentellejava els seus dits; l&#039;ira extrema va ser considerada per molts historiadors com una traça dels reis angevinos.{{harvnp|McLynn|2007|pp=78, 94}}{{harvnp|Turner|2009|p=30}} }}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Joventut ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant els primers anys de Juan, Enrique II va intentar resoldre la qüestió de la seua successió. El seu fill [[Enrique el Jove|el jove Enrique]] havia segut coronat rei d&#039;Anglaterra en 1170, pero el seu pare no li va donar cap poder formal; també li va prometre Normandia i Anjou com a part de la seua futura herència. [[Ricardo I d&#039;Anglaterra|Ricardo]] seria nomenat comte de Poitou en autoritat sobre Aquitània, mentres que [[Godofredo II de Bretanya|Godofredo]] es convertiria en duc de Bretanya.{{harvnp|Carpenter|2004|p=223}}{{harvnp|Turner|2009|p=35}} En este moment, semblava poc provable que Juan heretara terres importants, tant que el seu pare li va malnomenar en broma &#039;&#039;lackland&#039;&#039; (lit., «sense terra»).{{harvnp|McLynn|2007|p=36}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Enrique II volia assegurar les fronteres del sur d&#039;Aquitània i va decidir desposar al seu fill menor en Alais, filla i hereua d&#039;[[Humberto III de Savoya]].{{harvnp|Turner|2009|p=36}} Com a part d&#039;este acort, Juan rebria l&#039;herència futura de [[Savoya]], [[Piemont]], [[Maurienne]] i atres possessions del comte savoyà.{{harvnp|Turner|2009|p=36}} Proseguint en la futura aliança matrimonial, Enrique II va transferir l&#039;autoritat dels castells de [[castell de Chinon|Chinon]], [[Loudun]] i [[Mirebeau]] a nom del seu fill, pero, com ell tenia solament cinc anys d&#039;edat, continuaria controlant-los a propòsits pràctics.{{harvnp|Turner|2009|p=36}} El jove Enrique es va impressionar en açò; degut a que encara no se li havia otorgat el govern de cap castell en el seu nou regne, estos eren efectivament la seua futura propietat i li havien segut entregats sense consultar.{{harvnp|Turner|2009|p=36}} Alais va travessar els [[Alps]] i es va unir a la cort d&#039;Enrique II, pero va morir abans de casar-se en Juan, per lo que este, una volta més, es quedava sense herència.{{harvnp|Turner|2009|p=36}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1173, els seus germans majors, en el respal de la seua mare, es varen rebelar contra Enrique II en l&#039;[[tumult de 1173-1174|efímera rebelió de 1173-1174]]. Irritat cada volta més per la seua posició subordinada al seu pare i perque poc a poc es preocupava més de que Juan poguera obtindre terres i castells adicionals a la seua costa,{{harvnp|Carpenter|2004|p=223}}{{harvnp|Turner|2009|p=35}} el jove Enrique es va anar a [[París]] i es va aliar en Luis VII.{{harvnp|Carpenter|2004|p=223}} Enfadada per la persistent interferència del seu marit en Aquitània, Leonor va encorajar a Ricardo i Godofredo a unir-se al seu germà Enrique en París.{{harvnp|Carpenter|2004|p=223}} Enrique II va triumfar sobre la coalició dels seus fills, pero va ser generós en ells en l&#039;acort de pau firmat en [[Montlouis-sur-Loire|Montlouis]].{{harvnp|Turner|2009|p=36}} El jove rei Enrique podia viajar per Europa en el seu propi equip de [[cavaller|cavallers]], a Ricardo li varen tornar Aquitània, mentres que Godofredo va poder retornar a Bretanya; solament Leonor va ser encarcerada pel seu paper en el tumult.{{harvnp|Carpenter|2004|p=243}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan havia passat el conflicte viajant junt en el seu pare i va rebre grans possessions en l&#039;imperi com a part de l&#039;acort de Montlouis; d&#039;ahí en avant, la majoria dels testics ho consideraven com el fill favorit d&#039;Enrique II, encara que era el més distant en térmens de la successió real.{{harvnp|Turner|2009|p=36}} El rei va escomençar a buscar més terres per al seu fill, principalment a costa de varis nobles. En 1175 es va apropiar de les finques del difunt [[Reginald de Dunstanville|comte de Cornualles]] i les va donar al seu fill.{{harvnp|Turner|2009|p=36}} A l&#039;any següent, desheredó a les germanes d&#039;[[Isabel de Gloucester]] —en contra de les costums llegals— i va prometre a Juan com el seu nou consort.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} En 1177, en el concili d&#039;Oxford, Enrique II va destituir a William FitzAldelm en el [[senyoriu d&#039;Irlanda]] i ho va reemplaçar en Juan (de dèu anys d&#039;edat).{{harvnp|Turner|2009|p=37}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El jove Enrique va lliurar una breu guerra contra el seu germà Ricardo en 1183 pel domini d&#039;Anglaterra, Normandia i Aquitània.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} Enrique II va reaccionar en apoyo de Ricardo; el jove Enrique va morir de [[disenteria]] al final de la campanya.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} En el seu principal hereu mort, Enrique II va reorganisar els seus plans per a la successió: Ricardo seria el rei d&#039;Anglaterra, encara que sense cap poder real fins a la mort del seu pare; Godofredo retindria Bretanya; Juan rebria el Ducat d&#039;Aquitània en lloc de Ricardo, qui va rebujar renunciar a eixe territori.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} Enrique II estava furiós i va ordenar a Juan, en l&#039;ajuda de Godofredo, que marchara cap al sur i reprenguera el ducat per la força.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} Abdós varen atacar la ciutat de Poitiers i Ricardo va respondre atacant Bretanya.{{harvnp|Turner|2009|p=37}} La guerra va terminar en estancament i una tensa reconciliació familiar en Anglaterra a fins de 1184.{{harvnp|Turner|2009|p=37}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1185, Juan va fer la seua primera expedició a [[Irlanda (illa)|Irlanda]], acompanyat per 300 cavallers i un equip d&#039;administradors.{{harvnp|Warren|1991|p=35}} El seu pare havia intentat que fora proclamat oficialment rei d&#039;Irlanda, pero el [[papa]] [[Lucio III]] no estava d&#039;acort.{{harvnp|Warren|1991|p=35}} El primer periodo de govern de Juan en Irlanda no va ser fàcil. Esta illa havia segut conquistada recentment per les forces anglonormandas i les tensions encara abundaven entre Enrique II, els nous colon i els habitants preexistents.{{harvnp|Warren|1991|p=36}} Juan va ofendre infamemente als governants irlandesos locals burlant-se de les seues llargues barbes, no va conseguir aliar-se en els colons anglonormandos, va escomençar a perdre terreny militarment contra els irlandesos i finalment va retornar a Anglaterra més avant eixe any, pero va tirar la culpa de tot al virrei [[Hugh de Lacy]].{{harvnp|Warren|1991|p=36}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els problemes entre la família més àmplia de Juan varen continuar creixent. El seu germà major Godofredo va morir durant un torneig en 1186, deixant un fill pòstum, [[Arturo I de Bretanya|Arturo]], i una filla major, [[Leonor de Bretanya|Leonor]].{{harvnp|Warren|1991|p=37}} La mort de Godofredo va dur a Juan una miqueta més prop del tro d&#039;Anglaterra.{{harvnp|Warren|1991|p=37}} L&#039;incertitut sobre lo que succeiria despuix de la mort d&#039;Enrique II va seguir creixent; Ricardo estava ansiós per unir-se a una nova [[creuada]], pero seguia preocupat de que mentres ell estava fòra, el seu pare nomenaria successor a Juan.{{harvnp|Turner|2009|p=39}}{{harvnp|Warren|1991|p=38}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ricardo va obrir les negociacions sobre una possible aliança en [[Felipe II de França|Felip II]] en París durant 1187 i, a l&#039;any següent, va rendir [[homenage]] al rei francés a canvi del seu respal en una guerra contra Enrique II.{{harvnp|Turner|2009|p=38}} Ricardo i Felipe II varen llançar una campanya conjunta contra el rei anglés i, en l&#039;estiu de 1189, Enrique II va fer les paus, per lo que Ricardo tenia garantisada la successió.{{harvnp|Warren|1991|p=38}} Al principi, Juan es va mantindre lleal al seu pare, pero va canviar de bando una volta que semblava que Ricardo anava a guanyar. Enrique II va morir poc despuix.{{harvnp|Warren|1991|p=38}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Regnat de Ricardo I ==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Abans d&#039;ascendir al tro en setembre de 1189, Ricardo havia declarat la seua intenció d&#039;unir-se a la [[tercera creuada]].{{harvnp|Warren|1991|p=38}} Es va propondre a recaptar les enormes sumes de diners requerides per a esta expedició per mig de la venda de terres, títuls i nomenaments i va intentar assegurar-se de que no s&#039;enfrontaria a un tumult mentres es trobava llunt del seu imperi.{{harvnp|Warren|1991|pp=38-39}} Juan va obtindre el títul de comte de [[Mortain]], es va casar en l&#039;acabalada Isabel de Gloucester i va rebre valioses propietats en [[Lancaster (Lancashire)|Lancaster]] i els comtats de [[Cornualles]], [[Derby]], [[Devon]], [[Dorset]], [[Nottingham]] i [[Somerset]], tot en l&#039;objectiu de mantindre la seua llealtat mentres el seu germà estava en la creuada.{{harvnp|Warren|1991|pp=39-40}} Ricardo I va retindre el control dels principals castells en estos comtats, per a evitar aixina que el seu germà acumulara massa poder militar i polític i, pel moment, el rei va nomenar a Arturo I de Bretanya, de quatre anys, com l&#039;hereu al tro.{{harvnp|Barlow|1999|p=293}}{{harvnp|Warren|1991|p=39}} A canvi, Juan va prometre no visitar Anglaterra durant els pròxims tres anys, per lo que en teoria li donaria a Ricardo I el temps adequat per a desenrollar una creuada exitosa i retornar de l&#039;[[Llevant mediterràneu|Llevant]] sense temor de que el seu germà es fera en el poder.{{harvnp|Warren|1991|p=40}} Ricardo I va confiar l&#039;autoritat política en Anglaterra —el lloc de lord justiciar o primer ministre— en mans del bisbe [[Hugh de Puiset]] i [[William Mandeville|William Mandeville, comte de Essex]], i va nomenar a [[William Longchamp]], [[diòcesis de Ely|bisbe de Ely]], el seu [[lord canceller]].{{harvnp|Warren|1991|p=39}} Mandeville va morir de colp i repent i Longchamp va assumir el càrrec de lord justícia junt en Puiset, lo que demostraria ser una associació menys que satisfactòria.{{harvnp|Warren|1991|p=40}} La regna mare Leonor va convéncer a Ricardo I per a permetre que Juan ingressara a Anglaterra en la seua absència.{{harvnp|Warren|1991|p=40}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La situació política en Anglaterra va escomençar a deteriorar-se ràpidament. Longchamp va refusar treballar en Puiset i es va fer impopular entre la noblea i el clero anglesos.{{harvnp|Warren|1991|p=41}} Juan va explotar esta impopularitat per a establir-se com un governant alternatiu en la seua pròpia cort real, els seus propis lord justícia, lord canceller i atres llocs reals; per açò, es va alegrar quan era presentat com un [[regència (política)|regente]] alternatiu i possiblement el pròxim rei.{{harvnp|Warren|1991|pp=40-41}} Va esclatar el conflicte armat entre Juan i Longchamp i, en octubre de 1191, este últim va ser reclós en la [[Torre de Londres]], mentres el primer tenia baix control la ciutat de [[Londres]] per mig de promeses que havia fet als ciutadans a canvi del seu reconeiximent com [[hereu presunt|presunt hereu]] de Ricardo I.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Inwood|nom=Stephen|any=1998|títul=A history of London|ubicació=Londres|editorial=Macmillan|isbn=978-0-786-70613-6|oclc=1037179494|pàgina=58|url=https://archive.org/details/historyoflondon00inwo/page/58}}&amp;lt;/ref&amp;gt; En este punt, [[Walter de Coutances]], [[archidiòcesis de Ruan|arquebisbe de Ruan]], va retornar a Anglaterra per a restaurar l&#039;orde segons instruccions de Ricardo I.{{harvnp|Warren|1991|p=42}} La posició de Juan es va vore socavada per la relativa popularitat de Walter i per la notícia de que Ricardo I s&#039;havia casat en la seua estadía en [[Chipre]], lo que sugeria la possibilitat de que tinguera fills i hereus llegítims.{{harvnp|Warren|1991|p=43}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;agitació política va continuar. Juan va sospesar una aliança en Felipe II, recent retornat de la creuada. Esperava adquirir Normandia, Anjou i les atres terres de França en poder de Ricardo I a canvi d&#039;aliar-se en el rei francés;{{harvnp|Warren|1991|p=43}} també va ser persuadit de no buscar una aliança en la seua mare.{{harvnp|Warren|1991|p=43}} Entretant, Longchamp —qui havia abandonat Anglaterra despuix de l&#039;intervenció de Walter— va retornar al regne i va argumentar que va ser destituït injustament del càrrec de lord justiciar.{{harvnp|Warren|1991|p=44}} Juan va contindre els reclams de Longchamp i li va demanar que prometera el seu respal en l&#039;administració real, aixina com una reafirmació de la seua posició com a hereu del tro anglés.{{harvnp|Warren|1991|p=44}} Com el seu germà encara no havia retornat de la creuada, dia que ell estava mort o perdut indefinidament;{{harvnp|Warren|1991|p=44}} de fet, Ricardo I havia segut capturat en el camí cap a Anglaterra pel [[Leopoldo V (duc d&#039;Àustria)|duc d&#039;Àustria]] i va ser entregat a l&#039;emperador teutón [[Enrique VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Enrique VI]], qui ho lliberaria per un rescat.{{harvnp|Warren|1991|p=44}} Juan va aprofitar l&#039;oportunitat i es va dirigir a París, a on va formar una aliança en Felipe II. Va acceptar deixar a un costat a la seua esposa Isabel de Gloucester i casar-se en la germana del rei francés, [[Adela de França|Adela]], a canvi del seu respal.{{harvnp|Warren|1991|p=45}} Es varen originar enfrontaments militars en Anglaterra entre les forces lleals a Ricardo I i les que varen ser reunides per Juan.{{harvnp|Warren|1991|p=45}} La seua posició militar era dèbil i va ser forçat a acceptar una treua; a principis de 1194, el rei anglés finalment va retornar a Anglaterra i les tropes restants de Juan es varen rendir.{{harvnp|Warren|1991|p=46}} Es va retirar a Normandia, a on es va retrobar finalment en Ricardo I eixe mateix any.{{harvnp|Warren|1991|p=46}} Va declarar que el seu germà menor, a pesar de tindre 27 anys, era simplement «un chiquet que tenia malvats consellers» i li va perdonar, pero li va llevar les seues terres en l&#039;excepció d&#039;Irlanda.{{harvnp|Warren|1991|pp=46-47}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant els anys restants del regnat del seu germà, Juan ho va recolzar des del continent, segons pareix en llealtat.{{harvnp|Warren|1991|p=47}} La política de Ricardo I sobre el continent consistia en intentar recuperar per mig de campanyes contínues i llimitades els castells que havia perdut davant Felipe II durant la creuada. Es va aliar en els líders de [[Flandes]], [[Boulogne-sur-Mer|Boulogne]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]] per a pressionar a Felipe II des d&#039;Alemània.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Fryde|nom=Natalie|any=2007|capítul=King John and the empire|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832|pàgina=336}}&amp;lt;/ref&amp;gt; En 1195, Juan va realisar en èxit un atac repentí i va sitiar el castell d&#039;[[Évreux]] i posteriorment va dirigir les defenses de Normandia contra Felipe II.{{harvnp|Warren|1991|p=47}} A l&#039;any següent, es va apoderar de la ciutat de [[Gamaches]], va liderar un grup d&#039;atac a 80&amp;amp;nbsp;km de París i va capturar al bisbe de [[Beauvais]].{{harvnp|Warren|1991|p=47}} A canvi d&#039;estos servicis, Ricardo I va retirar el seu &#039;&#039;malevolentia&#039;&#039; (mala voluntat) cap a Juan, li va restaurar el comtat de [[Gloucestershire]] i el seu títul de comte de Mortain.{{harvnp|Warren|1991|p=47}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ascens al tro anglés ==&lt;br /&gt;
=== Arribada al poder ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix de la mort de Ricardo I el 6 d&#039;abril de 1199, va haver dos possibles reclamantes del tro angevino: Juan, l&#039;únic fill supervivent d&#039;Enrique II, i el jove [[Arturo I de Bretanya]], qui tenia com a argument ser fill de Godofredo, germà major de Juan.{{harvnp|Carpenter|2004|p=264}} Aparentment Ricardo I va escomençar a reconéixer a Juan com a hereu presunt en els anys previs a la seua mort, pero l&#039;assunt no estava clar i la llei migeval oferia poca orientació sobre cóm deurien decidir-se els reclams en competència.{{harvnp|Barlow|1999|p=305}}{{harvnp|Turner|2009|p=48}} En la llei normanda que favoria a Juan com l&#039;únic fill supervivent d&#039;Enrique II i la llei angevina que favoria a Arturo I com l&#039;únic descendent del fill major del difunt rei, l&#039;assunt ràpidament es va convertir en un conflicte obert.{{harvnp|Barlow|1999|p=305}} Juan va rebre el respal de la major part de la noblea anglesa i normanda i va ser coronat en [[Westminster]], en el respal de la seua mare [[Leonor d&#039;Aquitània|Leonor]]. El duc de Bretanya era recolzat per la majoria dels nobles del seu territori, Maine i Anjou i va rebre el respal de [[Felipe II de França|Felip II]], qui permaneixia compromés en la divisió dels territoris angevinos en el continent.{{harvnp|Warren|1991|p=53}} En l&#039;eixèrcit d&#039;Arturo I pressionant des del [[vall del Loira]] cap a [[Angers]] i les forces de Felipe II que es desplaçaven per la vall cap a [[Tours]], l&#039;imperi continental de Juan estava en perill de ser partit en dos.{{harvnp|Warren|1991|p=51}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La guerra en Normandia en eixe moment estava determinada pel potencial defensiu dels castells i els costs creixents de la realisació de campanyes.{{harvnp|Barlow|1999|p=91}} Les fronteres normandes tenien defenses naturals llimitades, pero estaven fortament defeses en fortalees —com el [[castell Gaillard]]— en punts estratègics, construïdes i mantingudes a un cost considerable.{{harvnp|Warren|1991|pp=57-58}}{{harvnp|Barlow|1999|p=280}} Era difícil per a un comandant alvançar fins a un territori nou sense haver assegurat les seues llínees de comunicació en la captura d&#039;estes fortificacions, lo que ralentisava l&#039;alvanç de qualsevol atac.{{harvnp|Warren|1991|p=57}} Els eixèrcits d&#039;eixa época es formaven a partir de tropes feudals o mercenàries.{{harvnp|Warren|1991|p=59}} Les [[leva|leves]] feudals solament es podien impondre per un periodo de temps fix ans que els guerrers retornaren al seu país, lo que obligava a posar fi a una campanya; les tropes mercenàries —freqüentment nomenades &#039;&#039;Brabançons&#039;&#039; pel [[Ducat de Brabante]], pero que en realitat eren reclutades del nort d&#039;Europa— podien operar tot l&#039;any i proporcionar al comandant opcions més estratègiques per a desenrollar una campanya, pero costaven molt més que tropes feudals equivalents.{{harvnp|Huscroft|2005|pp=169-170}} Com a resultat, els comandants d&#039;eixa época recorrien cada volta més a un gran número de mercenaris.{{harvnp|Huscroft|2005|p=170}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix de la seua coronació, Juan es va traslladar al sur de França en les seues forces militars i va adoptar una postura defensiva a lo llarc de les fronteres de l&#039;est i el sur de Normandia.{{harvnp|Carpenter|2004|p=264}}{{harvnp|Turner|2009|p=100}} Abdós parts es varen detindre per a negociacions esporàdiques ans que escomençara la guerra; la posició de Juan era ya més forta gràcies a la confirmació dels comtes [[Balduino I de Constantinopla|Balduino IX de Flandes]] i [[Renaud de Dammartín|Renaud de Boulogne]], els qui havien renovat les aliances antifrancesas, acordades prèviament en Ricardo I.{{harvnp|Warren|1991|p=53}} El poderós noble angevino [[William dones Roches]] va ser persuadit per a que canviara al bando anglés; de sobte, la superioritat va semblar alluntar-se de Felipe II i Arturo I a favor de Juan.{{harvnp|Warren|1991|p=54}} Cap dels dos bandos desijava continuar el conflicte i, despuix d&#039;una treua papal, abdós líders es varen reunir en giner de 1200 per a negociar possibles térmens de pau.{{harvnp|Warren|1991|p=54}} Des de la perspectiva de Juan, lo que va seguir va representar una oportunitat per a consolidar el control sobre les seues possessions continentals i produir una pau duradora en Felipe II en [[París]]. Els reis de França i Anglaterra varen negociar el [[Tractat de Goulet|Tractat de li Goulet]] de maig de 1200; per mig d&#039;este acort, el monarca francés va reconéixer al seu parell anglés com el llegítim hereu de Ricardo I sobre les seues possessions franceses i abandonava temporalment els reclams del seu client Arturo I, duc de Bretanya.{{harvnp|Turner|2009|p=98}}{{refn|group=lower-roman|No obstant, el tractat va oferir a Arturo I certes proteccions com a vassall de Juan.{{harvnp|Warren|1991|p=55}} }} A la seua volta, Juan abandonava la política anterior del seu germà de contindre a Felipe II a través d&#039;aliances en Flandes i Boulogne i va acceptar el dret del rei francés com a llegítim senyor feudal de les terres de Juan en França.{{harvnp|Warren|1991|p=55}} Esta política del rei anglés li va valdre el renom irrespectuós de &#039;&#039;John Softsword&#039;&#039; («Juan Espasa Suau») per alguns cronistes anglesos, els qui varen contrastar el seu comportament en el seu agressiu germà Ricardo I.{{harvnp|Warren|1991|p=63}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pau de li Goulet ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els efectes d&#039;este tractat solament varen durar dos anys; la guerra es va recomençar en agost de 1200 a raïl de la decisió de Juan de contraure matrimoni en [[Isabel de Angulema]]. Per a tornar a casar-se primer tenia que abandonar a la seua primera esposa Isabel, comtesa de Gloucester; Juan va conseguir açò argumentant que no havia conseguit obtindre el permís papal necessari per a casar-se en ella en primer lloc; per ser el seu cosí llegalment no podia fer-ho sense tal autorisació.{{harvnp|Turner|2009|p=98}} No està clar per qué Juan va elegir casar-se en Isabel de Angulema. Els cronistes contemporàneus varen opinar que ell s&#039;havia enamorat profundament d&#039;ella i que va poder haver estat motivat pel «desig d&#039;una chicona» aparentment més bella o jove.{{harvnp|Turner|2009|p=98}} Per un atre costat, les terres d&#039;[[Angoumois]] que posseïa Isabel eren estratègicament vitals per a ell: en el matrimoni, Juan estava adquirint una ruta terrestre crucial entre Poitou i [[Gasconya]], lo que va enfortir significativament el seu control sobre Aquitània.{{harvnp|Turner|2009|p=99}}{{refn|group=lower-roman|Angulema i [[Llemoges]] eren comtats en localisació estratègica que tradicionalment havien eixercit un alt grau d&#039;autonomia. Varen formar una ruta clau per a les comunicacions entre Anjou i Gasconya. Molts dels detalls que rodegen a estos comtats durant este periodo són incerts i estan subjectes a debat històric, pero aparentment tant les dinasties anglesa com a francesa varen intentar influenciar i construir aliances en les famílies importants de la regió durant molts anys abans de l&#039;esclat de tensions en 1202.{{harvnp|Vincent|2007|pp=168-182}} }}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No obstant, Isabel ya estava compromesa en [[Hugo X de Lusignan]], membre d&#039;una important família noble de Poitou i germà del comte [[Raúl de Eu]], qui posseïa terres a lo llarc de la delicada frontera oriental de Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=98}} Just quan Juan es va llançar per a beneficiar-se estratègicament de la seua boda en Isabel, el matrimoni ya amenaçava els interessos dels [[casa de Lusignan|lusiñanos]], els propis dominis de la qual proporcionaven una ruta clau per als bens reals i les tropes que travessaven Aquitània.{{harvnp|Turner|2009|pp=98-99}} En lloc de negociar alguna forma de compensació, Juan va tractar a Hugo «en despreci», lo que va resultar en una sublevació de Lusignan ràpidament esclafada pel rei anglés, qui també va intervindre per a reprimir a Raúl en Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=99}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Encara que Juan era comte de Poitou i, per tant, el llegítim senyor feudal dels lusiñanos, estos podien llegalment apelar les accions del rei anglés en França al seu propi senyor feudal, Felipe II.{{harvnp|Turner|2009|p=99}} Hugo va fer exactament açò en 1201 i Felipe II va convocar a Juan per a assistir a la cort en París en 1202 i va citar l&#039;acort de li Goulet per a enfortir el seu cas.{{harvnp|Turner|2009|p=99}} Juan no estava dispost a debilitar la seua autoritat en l&#039;oest de França d&#039;esta manera i va sostindre que no necessitava assistir a la cort de Felipe II pel seu estatus especial de duc de Normandia, pel que estava exent de la tradició feudal de ser cridat a la cort francesa.{{harvnp|Turner|2009|p=99}} Felipe II va argumentar que estava convocant a Juan no com el duc de Normandia, sino com el comte de Poitou, que no tenia tal estatus especial.{{harvnp|Turner|2009|p=99}} Quan Juan va insistir en no anar, Felipe II va declarar que el rei anglés havia violat les seues responsabilitats feudals, reasignó els seus territoris dins de la Corona francesa a Arturo I —a excepció de Normandia, que va prendre per a sí mateix— i va declarar una nova guerra contra Juan.{{harvnp|Turner|2009|p=99}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Pèrdua de Normandia ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al principi, Juan va adoptar una postura defensiva similar a la de 1199: va evitar la batalla oberta i va defendre cuidadosament els seus castells importants.{{harvnp|Turner|2009|p=100}} Les seues operacions es varen tornar més caòtiques a mida que alvançava la campanya i Felipe II va escomençar a progressar constantment en l&#039;est.{{harvnp|Turner|2009|p=100}} En juliol, es va donar conte de que les forces d&#039;Arturo I amenaçaven a la seua mare, Leonor, en el castell de Mirebeau. Acompanyat per William de Roches, el seu [[senescal]] en Anjou, Juan va dirigir el seu eixèrcit mercenari ràpidament cap al sur per a protegir-la.{{harvnp|Turner|2009|p=100}} Les seues forces varen prendre al duc de Bretanya per sorpresa i varen capturar als líders rebels en la [[batalla de Mirebeau]].{{harvnp|Turner|2009|p=100}} En el seu flanc sur debilitat, Felipe II es va vore forçat a retirar-se de l&#039;est i dirigir-se cap al sur per a contindre l&#039;eixèrcit anglés.{{harvnp|Turner|2009|p=100}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La posició de Juan en França es va vore considerablement enfortida per la victòria en Mirebeau, pero el tracte que va donar als seus nous presoners i el seu aliat, William de Roches, ràpidament va socavar estos guanys. De Roches era un poderós noble d&#039;Anjou, pero Juan ho va ignorar en gran mida, lo que era considerat una ofensa; també el rei anglés va mantindre als líders rebels en condicions tan precàries que varen morir vintidós.{{harvnp|Turner|2009|pp=100-101}} En aquell moment, la major part de la noblea regional estava estretament vinculada per mig de parentesc i este comportament cap als seus familiars es considerava inacceptable.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} William de Roches i uns atres dels aliats regionals en Anjou i Bretanya varen abandonar al rei anglés en favor de Felipe II; Bretanya es va alçar en un nou tumult.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} La situació financera de Juan era fràgil: si es prenen en conte factors com els costs militars comparatius de l&#039;equipament bèlic i els soldats, Felipe II gojava d&#039;una ventaja considerable, encara que no marejant, sobre els recursos dels anglesos.{{harvnp|Holt|1984|p=94}}{{harvnp|Turner|2009|p=94}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Bradbury|nom=Jim|any=1998|títul=Philip Augustus, King of France 1180–1223|ubicació=Londres|editorial=Longman|isbn=978-0-582-06058-6|oclc=37843863|pàgina=159}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Moss|nom=VD|any=2007|capítul=The Norman exchequer rolls of King John|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832|pàgina=119}}&amp;lt;/ref&amp;gt;{{refn|group=lower-roman|Esta interpretació ha segut qüestionada per John Gillingham, l&#039;opinió minoritària de la qual és que Ricardo —a diferència de Juan— va defendre en èxit a Normandia en un nivell similar de recursos militars.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Gillingham|nom=John|any=1994|títul=Richard Coeur de Lion: kingship, chivalry, and war in the twelfth century|ubicació=Londres|editorial=Hambledon Press|isbn=978-1-852-85084-5|oclc=246742107|pàgina=76}}&amp;lt;/ref&amp;gt; }}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Atres desercions dels aliats locals al començament de 1203 varen reduir constantment la llibertat de Juan per a maniobrar en la regió.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} Va intentar convéncer al papa [[Inocencio III]] per a que intervinguera en el conflicte, pero els esforços del romà pontífex no varen tindre èxit.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} A mida que la situació empijorava per al rei anglés, aparentment va decidir matar a Arturo I, en l&#039;objectiu d&#039;eliminar al seu possible rival i quebrantar el moviment rebel en Bretanya.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} El duc de Bretanya va ser encarcerat inicialment en Falaise i despuix traslladat a Ruan. Despuix d&#039;açò, el seu destí seguix sent incert, pero els historiadors moderns creuen que va ser assessinat pel rei anglés.{{harvnp|Turner|2009|p=101}} Els anals de l&#039;abadia de Margam sugerixen que «Juan havia capturat a Arturo i ho havia mantingut en vida en la presó durant un temps en el castell de Ruan [...] quan Juan estava borracho, va matar a Arturo en les seues pròpies mans i va nugar una pesada pedra al cos per a tirar-la al [[riu Sena|Sena]]».{{harvnp|McLynn|2007|p=306}}{{refn|group=lower-roman|Encara que els biógrafs moderns de Juan creuen que ell havia matat al seu rival Arturo I, els detalls del reporte de l&#039;abadia de Margam són qüestionats; com senyala Frank McLynn, els monges galeses «curiosament [estaven] ben informats» sobre els detalls de l&#039;incident en França.{{harvnp|McLynn|2007|p=306}} }} Els rumors sobre la forma en que va morir el duc de Bretanya varen reduir encara més el respal a Juan en la regió.{{harvnp|Warren|1991|p=83}} La germana d&#039;Arturo I, Leonor, també capturada en Mirebeau, va estar reclosa pel rei anglés durant molts anys, encara que en condicions relativament bones.{{harvnp|Warren|1991|p=83}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A finals de 1203, Juan va intentar lliberar el [[castell Gaillard]] que, encara que era sitiat per Felipe II, protegia el flanc oriental de Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Va tractar de llançar una operació sincronisada que involucrava forces terrestres i marítimes, considerada per la majoria dels historiadors moderns com a imaginativa en la seua concepció, pero massa complexa per a que tropes d&#039;eixa época la pogueren haver portat a terme.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} L&#039;operació d&#039;ajuda va ser bloquejada per les forces franceses, per lo que el rei anglés va retornar a Bretanya en un intent d&#039;alluntar al monarca francés de l&#039;est de Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Juan va devastar en èxit gran part de Bretanya, pero no va desviar l&#039;alvanç principal de Felipe II cap a l&#039;est de Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Les opinions varien entre els historiadors sobre l&#039;habilitat militar mostrada pel rei anglés durant esta campanya i els investigadors més recents argumenten que la seua actuació va ser acceptable, encara que no impressionant.{{harvnp|Turner|2009|p=98}}{{refn|group=lower-roman|Dins de les interpretacions positives de les habilitats militars de Juan en la campanya, Kate Norgate va sostindre que l&#039;intent del rei anglés de lliberar el castell Gaillard era una «obra mestra d&#039;ingeni»;{{harvnp|Norgate|1902|p=96}} Ralph Turner va definir la seua eixercite com un general «capaç»;{{harvnp|Turner|2009|p=98}} Lewis Warren va culpar a l&#039;incapacitat de Juan d&#039;inspirar llealtat entre els nobles locals, en lloc d&#039;un simple fallo d&#039;habilitat militar.{{harvnp|Warren|1991|p=88}} Frank McLynn va ser més condenatori i va descriure els aspectes militars de la campanya com un «fracàs desastrós».{{harvnp|McLynn|2007|p=473}} }} La situació de Juan va escomençar a deteriorar-se ràpidament. La regió fronteriça de l&#039;est de Normandia va donar el seu respal a Felipe II i els seus predecessors durant varis anys, mentres que l&#039;autoritat angevina en el sur estava debilitada pel fet de que Ricardo I havia regalat varis castells importants alguns anys abans.{{harvnp|Power|2007|pp=135-136}} El seu us de mercenaris rutinaris en les regions centrals també havia consumit ràpidament el respal restant en esta àrea, lo que va preparar l&#039;escenari per a un repentí colapse del poder angevino.{{harvnp|Power|2007|p=135}}{{harvnp|Carpenter|2004|pp=264-265}} Juan va creuar a l&#039;atre costat del [[canal de la Mancha]] en decembre i va enviar órdens per a l&#039;establiment d&#039;una nova llínea defensiva a l&#039;oest del castell Gaillard,{{harvnp|Turner|2009|p=102}} pero esta fortalea va caure en març de 1204. La seua mare Leonor va morir al més següent.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Açò no solament era un colp personal per a Juan, sino que va amenaçar en desenmarañar les grans aliances angevinas en el sur de França.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Felipe II es va traslladar al sur, va rodejar la nova llínea defensiva i es va adinsar en l&#039;interior del ducat, enfrontant poca resistència.{{harvnp|Turner|2009|p=102}} Per a agost, Felipe II havia pres Normandia i alvançat cap al sur per a ocupar Anjou i Poitou.{{harvnp|Turner|2009|pp=102-103}} A partir d&#039;eixe moment, l&#039;únic territori continental en mans angleses era el [[Ducat d&#039;Aquitània]].{{harvnp|Turner|2009|p=103}}&lt;br /&gt;
{{clear}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Governe ==&lt;br /&gt;
=== Realea i administració real ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La naturalea del govern durant els monarques angevinos ha segut pobrament definida i seguix sent incerta. Els predecessors de Juan havien governat usant el principi de &#039;&#039;vis et voluntas&#039;&#039; («força i voluntat»), segons el qual podien prendre decisions eixecutives i en ocasions arbitràries, en freqüència justificades sobre la base de que el rei estava per damunt de la llei.{{harvnp|Turner|2009|p=149}} Tant Enrique II com Ricardo I havien argumentat que els monarques posseïen la qualitat de «[[dret diví dels reis|majestat divina]]»; Juan va continuar esta tendència i va reclamar un «estatus casi imperial» per a sí mateixa com a governant.{{harvnp|Turner|2009|p=149}} Durant el sigle {{sigle|XII}}, es varen expressar opinions contràries sobre la naturalea de la monarquia i molts cronistes contemporàneus creïen que els sobirans devien governar d&#039;acort en la costum i la llei i seguir el consell dels principals nobles del regne.{{harvnp|Turner|2009|p=149}} Encara no existia un model de lo que deuria succeir si un rei es negara a fer-ho.{{harvnp|Turner|2009|p=149}} A pesar de la seua pretensió de tindre una autoritat única dins d&#039;Anglaterra, Juan algunes voltes justificava les seues accions sobre la base de que havia celebrat un concili en els barons.{{harvnp|Turner|2009|p=149}} Els historiadors moderns seguixen dividits sobre si ell va sofrir un cas de «esquizofrènia real» a la seua arribada al tro o si les seues accions simplement reflectien el model complex de la monarquia angevina de principis del {{sigle|XIII}}.{{harvnp|Warren|1991|p=178}}{{harvnp|Turner|2009|p=156}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan va heretar un sofisticat sistema administratiu en Anglaterra, en una varietat d&#039;agents que responien a la casa real: la cancelleria guardava registres escrits i comunicacions; el tesor i el [[échiquier|fisc]] s&#039;ocupaven dels ingressos i les despeses, respectivament; es varen desplegar varis juges per a impartir justícia en el regne.{{harvnp|Warren|1991|p=127}} Gràcies als esforços de consellers com [[Hubert Walter]], esta tendència cap a una millor conservació de registres va continuar en el regnat de Juan.{{harvnp|Bartlett|2000|p=200}} De la mateixa manera que els reis anteriors, va manejar una cort peripatética o constantment itinerant, que viajava pel regne i tractava assunts tant locals com a nacionals a mida que alvançava.{{harvnp|Warren|1991|p=130}} Juan era molt actiu en l&#039;administració d&#039;Anglaterra i va participar en cada aspecte del govern.{{harvnp|Warren|1991|p=132}} En part seguia la tradició d&#039;[[Enrique I d&#039;Anglaterra|Enrique I]] i [[Enrique II d&#039;Anglaterra|Enrique II]], pero en el sigle {{sigle|XIII}} el volum de treball administratiu havia aumentat enormement, lo que eixercia molta més pressió sobre un rei que desijava governar en este estil.{{harvnp|Warren|1991|p=132}} Juan va estar en Anglaterra per periodos molt més llarcs que els seus predecessors, lo que va fer que el seu govern fora més personal que el de reis anteriors, particularment en àrees prèviament ignorades com la frontera angloescocesa.{{harvnp|Warren|1991|p=132}}{{harvnp|Huscroft|2005|p=171}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;administració de justícia era d&#039;especial importància per a ell. S&#039;havien introduït a l&#039;ordenament anglés varis processos nous durant el regnat d&#039;Enrique II, com l&#039;audiència de &#039;&#039;novella disseisin&#039;&#039; —per a recuperar terres de que el seu titular havia segut usurpat o desposseït— i &#039;&#039;mort d&#039;ancestor&#039;&#039; —quan un individu afirmava que el demandat havia pres una de les seues propietats absolutes despuix de la mort d&#039;un dels seus parents—.{{harvnp|Huscroft|2005|p=182}} Estos processos implicaven que els tribunals reals tingueren un paper més significatiu en els casos jurídics locals, que anteriorment solament havien segut tractats per lores regionals o locals.{{harvnp|Huscroft|2005|p=184}} Juan va aumentar la professionalitat dels sargents i [[sheriff|governadors civils]] locals i va ampliar el sistema de [[medicina forense|mèdics forenses]] introduït per Hubert Walter en 1194, lo que va crear una nova classe de forenses de municipi.{{harvnp|McLynn|2007|p=366}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Hunnisett|nom=RF|any=1961|títul=The migeval coroner|ubicació=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|oclc=408381|pàgines=1-3}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Va treballar arduamente per a garantisar que este sistema funcionara en els juges que havia designat, per a lo que va fomentar els servicis d&#039;especialistes i experts llegals; també va intervindre personalment en alguns casos.{{harvnp|Warren|1991|pp=143-144}} Juan va continuar revisant casos relativament menors inclús durant crisis militars.{{harvnp|Warren|1991|p=144}} Vist positivament, Lewis Warren va considerar que va complir «el seu deure real de proporcionar justícia [...] en una celosia i una dedicació incansable al &#039;&#039;common law&#039;&#039; anglosaxó».{{harvnp|Warren|1991|pp=143-144}} Vist de manera més crítica, el rei anglés va poder haver estat motivat en aprofitar-se del procés llegal real per a aumentar les taxes en lloc del desig d&#039;impartir simple justícia; el sistema llegal de Juan s&#039;aplicava solament a hòmens lliures, no a tota la població.{{harvnp|McLynn|2007|p=366}} No obstant, estos canvis varen ser populars entre molts arrendataris lliures, els qui varen adquirir un sistema llegal més confiable que podia eludir als barons, contra els qui freqüentment es presentaven tals casos.{{harvnp|Carpenter|2004|p=273}} Les reformes de Juan varen ser menys populars entre els barons, especialment perque varen permanéixer subjectes a una justícia real arbitrària i freqüentment vengativa.{{harvnp|Carpenter|2004|p=273}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Economia ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un dels seus principals desafius era adquirir grans sumes de diners necessàries per a les seues propostes de reconquista de Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=79}} Els reis angevinos tenien tres fonts principals d&#039;ingressos disponibles, a saber, els ingressos de les seues terres personals ([[domini (dret feudal)|dominis]]), els diners recaptats a través dels seus drets com a senyor feudal i els ingressos de la tributació. Els ingressos provinents del domini real eren inflexibles i havien disminuït llentament des de la [[conquista normanda d&#039;Anglaterra|conquista normanda]]. No varen aliviar la càrrega la venda de moltes propietats reals de Ricardo I en 1189, per lo que els imposts varen jugar un paper molt menor en l&#039;ingrés real que en sigles posteriors. Els reis anglesos tenien amplis drets feudals en lo que podien generar més ingressos, com el sistema d&#039;[[escuage|escudaje]], en el que el servici militar feudal s&#039;evitava per mig d&#039;un pagament en efectiu al rei. Es varen obtindre ingressos de les multes, taxes judicials i venda de [[carta (concessió)|cartes]] i atres privilegis.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages1=Lawler|nom1=John|nom2=Gail Gates|llinages2=Lawler|any=2000|títul=A short historical introduction to the law of real property|ubicació=Washington D.C.|editorial=Beard|isbn=978-1-587-98032-9|oclc=223680785|pàgina=6}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Juan va intensificar els seus esforços per maximizar les fonts possibles d&#039;ingressos, en la mida en que ha segut descrit posteriorment com «avaro, mesquí, extorsivo i en mentalitat monetària».{{harvnp|McLynn|2007|p=288}} També va usar la generació d&#039;ingressos com una forma d&#039;eixercir control polític sobre els barons: es podrien perdonar els deutes contrets pels partidaris favorits del rei, mentres que la recaptació dels considerats enemics es va fer més estricta.{{harvnp|Turner|2009|p=87}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El resultat va ser una seqüència de mides financeres innovadores pero impopulars.{{refn|group=lower-roman|La seua valoració com un genuí innovador en assunts financers, en lloc de simplement aprofitar la conveniència, ha segut qüestionada. Per eixemple, Frank Barlow va argumentar que estava eixercint una política de conveniència, no una reforma genuïna.{{harvnp|Barlow|1999|p=331}} }} Juan va impondre cobros de escudaje onze voltes en els seus dèsset anys com a rei, en comparació a les onze voltes en total durant el regnat dels tres monarques precedents.{{harvnp|Turner|2009|p=87}} En molts casos, estos eren recaptats en absència d&#039;una campanya militar real, lo que anava en contra de l&#039;idea original de que el escudaje era una alternativa al verdader servici militar.{{harvnp|Turner|2009|p=87}} Es va valdre del seu dret d&#039;exigir honoraris de lliberació quan es repartien les herències i els castells, a voltes cobrant enormes sumes més allà de la capacitat de pagament dels barons.{{harvnp|Turner|2009|p=87}} Sobre la base de l&#039;exitosa venda de nomenaments de governadors civils en 1194, va iniciar una nova ronda de designació; d&#039;esta manera, els nous titulars recuperarien la seua inversió per mig de majors multes i sancions, especialment en els boscs.{{harvnp|Carpenter|2004|p=272}} Una atra innovació de Ricardo I —l&#039;aument de les tarifes a viudes que desijaven permanéixer fadrines— es va expandir durant el regnat del seu germà.{{harvnp|Carpenter|2004|p=272}} Va continuar la venda de cartes fundacionals per a noves ciutats —com la ciutat planificada de [[Liverpool]]—, que eren expendidas pels mercats del regne i en Gasconya.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Hodgett|nom=Gerald|any=2006|títul=A social and economic history of migeval Europe|ubicació=Abingdon|editorial=Routledge|isbn=978-0-415-37707-2|oclc=969777543|pàgina=57}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref name=&amp;quot;Johnson1989&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Johnson|nom=Hugh|any=1989|títul=Vintage: the story of wine|ubicació=Nova York|editorial=Simon and Schuster|isbn=0-671-68702-6|oclc=805561297|pàgina=142|url=https://archive.org/details/vintagestoryofwi00john/page/142}}&amp;lt;/ref&amp;gt;{{refn|group=lower-roman|Una conseqüència d&#039;açò va ser l&#039;expansió del comerç del [[vi]] en el continent. En 1203, els ciutadans i comerciants de [[Bordeus]] varen quedar exents del &#039;&#039;[[Police dones Vins|Gran Coutume]]&#039;&#039;, el principal impost sobre les seues exportacions. A canvi, les regions de Bordeus, [[Bayona (França)|Bayona]] i [[Dax]] varen prometre el seu respal contra de la Corona francesa. Els ports desbloquejats varen donar als comerciants de Gasconya accés obert al mercat del vi anglés per primera volta. L&#039;any següent, Juan va concedir les mateixes exencions a [[La Rochelle]] i Poitou.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Johnson1989&amp;quot; /&amp;gt; }} El rei va introduir nous imposts i va estendre els ya existents. Els [[història dels judeus en el Regne Unit|judeus]], que tenien una situació vulnerable en l&#039;Anglaterra migeval, estaven baix la protecció del rei, qui els cobrava quantiosos imposts; es varen extraure al voltant de 44&amp;amp;nbsp;000 lliures d&#039;eixa comunitat en la [[talla (impost)|tallació]] de 1210, encara que gran part d&#039;esta va passar als deutors cristians de prestamistes judeus.{{harvnp|Carpenter|2004|p=272}}{{refn|group=lower-roman|Les primeres sifres financeres migevals no tenen un equivalent contemporàneu possible, per la funció diferent dels diners en aquella economia. }} Juan va introduir un nou impost sobre la renda i els bens mobles en 1207 —en realitat, una versió antiga d&#039;un impost sobre la renda modern— que produïa 60&amp;amp;nbsp;000 lliures; va crear un nou conjunt de drets d&#039;importació i exportació percebuts directament per la Corona.{{harvnp|Turner|2009|p=95}} Va trobar que estes mides li permetien recaptar més recursos per mig del confisc de terres dels barons que no podien pagar o refusaven fer-ho.{{harvnp|Turner|2009|p=148}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al començ del seu regnat va haver un canvi repentí en els preus, ya que les males collites i la gran demanda d&#039;aliments resultaven en preus molt més alts dels cereals i animals. Esta pressió inflacionaria va continuar durant el restant del {{sigle|XIII}} i va tindre conseqüències econòmiques a llarc determini en Anglaterra.{{harvnp|Danziger|Gillingham|2003|p=44}} Les pressions socials resultants es varen complicar per les explosions [[deflació|deflacionarias]] que varen provocar les campanyes militars del rei anglés.{{harvnp|Bolton|2007|pp=32-33}} Era habitual en eixe moment que el rei recaptara imposts en [[argent]], que despuix fonia en monedes noves; estes monedes despuix es guardaven en barrils i eren enviades als castells reals, per a ser utilisades en el contracte de mercenaris o per a cobrir atres despeses.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Stenton|nom=Doris Mary|any=1976|títul=English society in the early Middle Ages (1066–1307)|série=History of England|volum=III|ubicació=Harmondsworth|editorial=Penguin|isbn=0-140-20252-8|oclc=837978656|pàgina=163|url=https://archive.org/details/englishsocietyin00dori/page/163}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Per eixemple, en aquells moments en els que Juan es preparava per a les campanyes en Normandia es varen tindre que retirar grans cantitats d&#039;argent de l&#039;economia i almagasenar-les durant mesos, lo que provocava involuntàriament periodos en els que les monedes d&#039;argent eren simplement difícils de conseguir, el crèdit comercial dificultava les compres i la pressió deflacionaria danyava l&#039;economia. Els resultats varen ser disturbis polítics.{{harvnp|Bolton|2007|p=40}} Juan va intentar abordar alguns dels problemes en la moneda anglesa en 1204 i 1205, en portar a terme una reforma radical de l&#039;acunyament, lo que va millorar la seua calitat i consistència.{{harvnp|Barlow|1999|p=329}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Casa real i &#039;&#039;ira et malevolentia&#039;&#039; ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua casa real comprenia varis grups de seguidors. Un grup eren els &#039;&#039;familiars regis&#039;&#039;, els amics immediats de Juan i els cavallers que viajaven en ell. També varen eixercitar un paper important en l&#039;organisació i direcció de campanyes militars.{{harvnp|Turner|2009|pp=144-145}}{{harvnp|Church|1999|p=133}} Una atra secció de seguidors reals era la &#039;&#039;[[Cúria Regis (Anglaterra)|cúria regis]]&#039;&#039;; estos &#039;&#039;curiales&#039;&#039; eren els alts funcionaris i agents del rei, essencials per al seu govern quotidià.{{harvnp|Turner|2009|p=144}} Ser membre d&#039;estos círculs interns duya moltes ventages, ya que era més fàcil obtindre favors del rei, presentar demandes, casar-se en una rica hereua o rebre perdó dels deutes.{{harvnp|Turner|2009|p=147}} En l&#039;época d&#039;Enrique II, estos càrrecs eren ocupats per «hòmens nous» en lloc dels rancs habituals de barons. Açò es va intensificar baix el govern de Juan, en molts nobles menors que aplegaven del continent per a prendre posicions en la cort; molts eren líders mercenaris de Poitou.{{harvnp|Turner|2009|p=145}} Entre estos hòmens hi havia soldats que aplegarien a ser infames en Anglaterra pel seu comportament incivilizado, com Falkes de Breauté, Geard d&#039;Athies, Engelard de Cigongé i Philip Marc.{{harvnp|Barlow|1999|p=326}} Segons Ralph Turner, molts barons percebien a la casa del rei com una «caçola estreta que gojava del favor real a costa dels barons» i atesa per hòmens de menor estatus.{{harvnp|Turner|2009|p=145}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta tendència del rei anglés a confiar en els seus propis hòmens, a costa dels barons de major antiguetat, es va vore exacerbada per la tradició de &#039;&#039;ira et malevolentia&#039;&#039; («ira i malevolència») dels monarques angevinos i la pròpia personalitat de Juan.{{harvnp|Huscroft|2005|p=70}} Des d&#039;Enrique II en avant, la &#039;&#039;ira et malevolentia&#039;&#039; va aplegar a descriure el dret del rei a expressar el seu enuge i desgrat davant certs barons o clercs, basant-se en el concepte normant de &#039;&#039;malevoncia&#039;&#039; o «mala voluntat real».{{harvnp|Huscroft|2005|p=170}}&amp;lt;ref name=&amp;quot;Mason2008&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Mason|nom=Emma|any=2008|títul=King Rufus: the life and murder of William II of England|ubicació=Stroud|editorial=History Press|isbn=978-0-752-44635-6|oclc=227908133|pàgina=128}}&amp;lt;/ref&amp;gt; En el periodo normant, sofrir la mala voluntat del rei significava dificultats per a obtindre concessions, honors o peticions; Enrique II havia expressat infamemente la seua fúria i mala voluntat contra [[Tomás Becket]], lo que finalment va resultar en la mort d&#039;este últim.{{harvnp|Huscroft|2005|p=170}}&amp;lt;ref name=&amp;quot;Mason2008&amp;quot; /&amp;gt; Juan ya tenia la capacitat adicional de «paralisar als seus vassalls» en una escala significativa utilisant les noves mides econòmiques i judicials, lo que feya que l&#039;amenaça d&#039;ira real anara encara més greu.{{harvnp|Warren|1991|p=184}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sospitava profundament dels barons, particularment aquells en suficient poder i riquea com per a desafiar-li.{{harvnp|Warren|1991|p=184}} Numerosos barons varen ser somesos a la malevolència del rei, com [[Guillermo el Mariscal|William Marshal]], famós cavaller i baró habitualment considerat com a model de llealtat absoluta.{{harvnp|Warren|1991|p=185}} El cas més indigne —que va anar més allà de lo que es considerava acceptable en eixe moment— va ser el de [[William de Braose]], un poderós &#039;&#039;[[marcher lord]]&#039;&#039; en terres en Irlanda.{{harvnp|Warren|1991|p=184}}{{harvnp|Turner|2009|p=23}} De Braose va ser somés a demandes punitivas de diners i, quan va refusar pagar una gran suma de 40&amp;amp;nbsp;000 marcs —equivalent a 26{{esd}}666 lliures en eixe moment—,{{refn|group=lower-roman|Tant el marc com la [[lliura esterlina]] eren térmens contables en esta época; un marc equivalia al voltant de dos terços d&#039;una lliura.}} la seua esposa i un dels seus fills varen ser encarcerats pel rei anglés, lo que va resultar en les seues morts.{{harvnp|Warren|1991|p=185}}{{harvnp|Turner|2009|p=169}} De Braose va fallir en l&#039;exili en 1211 i els seus nets varen permanéixer en presó fins a 1218.{{harvnp|Warren|1991|p=185}}{{harvnp|Turner|2009|p=169}} Les sospites i les celosies de Juan varen demostrar que rarament gojava de bones relacions inclús en els principals barons lleals.{{harvnp|Turner|2009|p=139}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vida personal ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La vida personal de Juan va afectar en gran mida el seu regnat. Els cronistes contemporàneus afirmaven que era pecaminosamente lujurioso i carent de [[pietat]].{{harvnp|Turner|2009|p=166}} Era comuna que els reis i nobles de l&#039;época tingueren amants, pero els cronistes es queixaven de que les amants de Juan eren nobles casades, lo que es considerava inacceptable.{{harvnp|Turner|2009|p=166}} Va tindre a lo manco cinc fills en tals amants durant el seu primer matrimoni en Isabel de Gloucester i dos d&#039;eixes amants eren dònes nobles.{{harvnp|Turner|2009|p=166}}{{harvnp|Vincent|2007|p=193}} No obstant, el comportament de Juan despuix del seu segon matrimoni en Isabel de Angulema és menys clar. Cap dels seus fills illegítims coneguts va nàixer en acabant de que es va tornar a casar i, a partir d&#039;eixe moment, no existixen proves documentals reals d&#039;adulteri, encara que Juan certament va tindre amigues en la cort durant el restant del seu regnat.{{harvnp|Vincent|2007|p=193}} En l&#039;actualitat, les acusacions específiques en contra seua formulades durant els tumults dels barons es consideren inventades i en el propòsit de justificar la sublevació; no obstant, la majoria dels contemporàneus del rei anglés aparentment varen tindre una opinió negativa del seu comportament sexual.{{harvnp|Turner|2009|p=166}}{{refn|group=lower-roman|L&#039;evidència més notable per a qualsevol aventura posterior és una famosa entrada en el registre de multes datat en el Nadal de 1204, que involucrava a l&#039;esposa d&#039;Hugh de Neville. Esta entrada indica que l&#039;esposa de Neville va oferir a Juan 200 pollets si ella podia passar la nit en el seu espós Hugh. Açò s&#039;interpretava convencionalment com que ella estava tenint una aventura en el rei anglés, pero en este cas desijava tindre relacions sexuals en el seu marit en el seu lloc —per tant, una multa jocosa—. Una explicació alternativa és que estava cansada de que Hugh fora enviat al servici real i que la multa era una manera despreocupada de convéncer a Juan per a que s&#039;assegurara de que el seu espós permaneixquera en la cort per una nit. Nicholas Vincent va atribuir l&#039;idea original a una conversació privada de James Holt.{{harvnp|Vincent|2007|p=197}} }}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El caràcter del seu segon matrimoni en Isabel de Angulema és incert. El rei anglés es va casar en ella quan era relativament jove: la seua data exacta de naiximent és desconeguda i les estimacions la situen entre quinze anys i, més provablement, cap als nou anys d&#039;edat en el moment del matrimoni;{{harvnp|Vincent|2007|pp=174-175}}{{refn|group=lower-roman|Estes estimacions es basen en els relats de cronistes, la data del matrimoni dels pares d&#039;Isabel i la data de naiximent del seu primer fill.{{harvnp|Vincent|2007|pp=174-175}} }} inclús per als estàndarts de l&#039;época, Isabel estava casada a una edat molt jove.{{harvnp|Vincent|2007|p=175}} Juan no va proporcionar una gran suma de diners a la família de la seua esposa i no va transferir part dels ingressos de les seues terres, en un comportament que l&#039;historiador Nicholas Vincent va descriure com «francament mesquí» en Isabel;{{harvnp|Vincent|2007|p=184}} també va concloure que la parella no era particularment «amistosa».{{harvnp|Vincent|2007|p=196}} Atres aspectes del seu matrimoni sugeririen una relació més propenca i positiva. Els cronistes varen registrar que Juan tenia un «loco amor cego» cap a Isabel i que va mantindre relacions conjugals en ella entre 1207 i 1215 aproximadament; varen tindre cinc fills.{{harvnp|Turner|2009|p=98}}{{harvnp|Vincent|2007|p=196}} En contrast en Vincent, l&#039;historiador William Chester Jordan va deduir que abdós formaven una «parella amistosa» i que varen tindre un matrimoni exitós segons els estàndarts del moment.{{harvnp|Turner|2009|p=12}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La falta de convicció religiosa de Juan ya havia segut notada per cronistes contemporàneus i historiadors posteriors, en alguns sospitant que era, en el millor dels casos, impío o fins a [[ateisme|ateu]], un assunt sério en aquella época.{{harvnp|McLynn|2007|p=290}} Els cronistes contemporàneus varen catalogar extensament els seus diversos hàbits antirreligiosos, com la seua falta de comunió, els comentaris blasfemos i les bromes ingenioses pero escandaloses sobre la doctrina de l&#039;[[Iglésia catòlica]] –entre estes, bromes sobre la inverosimilitud de la [[Resurrecció de Jesús|Resurrecció]]–. També varen comentar sobre la falta de donacions caritatives a l&#039;Iglésia.{{harvnp|McLynn|2007|pp=78, 290}} L&#039;historiador Frank McLynn va argumentar que els primers anys del rei anglés en Fontevrault, en combinació en la seua educació relativament alvançada, varen poder haver-ho apartat de l&#039;Iglésia.{{harvnp|McLynn|2007|p=78}} Atres historiadors han segut més cautelosos en interpretar este material i varen senyalar que els cronistes també varen informar sobre l&#039;interés personal de Juan en la vida de [[Wulfstan de Worcester]] i la seua amistat en varis clercs d&#039;alt ranc, especialment [[Hugo de Lincoln]], qui més tart [[canonisació|va ser declarat sant]].{{harvnp|Turner|2009|p=120}} Els registres financers d&#039;una família real normal indiquen participava en les festivitats habituals i celebracions piadoses, si be en molts registres es demostren les ofrenes de Juan als pobres per a expiar les regles rutinàries i orientacions de l&#039;Iglésia catòlica.{{harvnp|Turner|2009|p=120}}{{harvnp|Carpenter|2004|p=276}} L&#039;historiador Lewis Warren va opinar que els relats dels cronistes eren objecte de considerables prejuïns i que el rei anglés era, «a lo manco, convencionalment devot» i va citar els seus pelegrinages i interés en les escritures i els comentaris religiosos.{{harvnp|Warren|1991|pp=171-172}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Últims anys ==&lt;br /&gt;
=== Política continental ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant el restant del seu regnat es va centrar en recuperar Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} L&#039;evidència disponible sugerix que Juan no va considerar la pèrdua del ducat com un canvi permanent en el poder dels Capetos.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} Estratègicament, va enfrontar varis desafius: Anglaterra tenia que assegurar-se contra una possible invasió francesa, les rutes marítimes a Bordeus tenien que reforçar-se despuix de la pèrdua de la ruta terrestre a Aquitània i les seues possessions restants en esta última devien protegir-se despuix de la mort de la seua mare Leonor en abril de 1204.{{harvnp|Turner|2009|pp=106-107}} El seu pla preferit era amprar Poitou com a base d&#039;operacions, alvançar per la vall del Loira per a amenaçar París, detindre a les forces franceses i trencar les llínees internes de comunicació de Felipe II abans de desembarcar una força marítima en el ducat.{{harvnp|Turner|2009|pp=106-107}} Idealment, este pla es beneficiaria en l&#039;obertura d&#039;un segon front en les fronteres orientals de Felipe II en Flandes i Boulogne, una recreació de la vella estratègia de Ricardo I d&#039;eixercir pressió des d&#039;Alemània.{{harvnp|Turner|2009|pp=106-107}} Tot açò requeriria una gran cantitat de diners i soldats.{{harvnp|Turner|2009|p=107}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va passar gran part de 1205 assegurant Anglaterra contra una potencial invasió francesa.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} Com a mida d&#039;emergència, va recrear una versió del &#039;&#039;Assize of Arms&#039;&#039; de 1181 d&#039;Enrique II, en cada [[shire|comtat]] creant una estructura per a movilisar levas locals.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} Quan l&#039;amenaça de l&#039;invasió es va desvanir, Juan va reunir una gran força militar en Anglaterra destinada a Poitou i una flota en soldats baix el seu propi mando destinats a Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=107}} Per a conseguir açò, va reformar la contribució feudal anglesa a les seues campanyes, va crear un sistema més flexible baix el qual solament un cavaller de cada dèu seria movilisat, pero seria recolzat financerament pels atres nou; els cavallers servirien per un periodo indefinit.{{harvnp|Turner|2009|p=107}} Va crear un equip d&#039;ingeniers per a la guerra de sege i una força considerable de [[ballesta|ballesteros]] professionals.{{harvnp|Barlow|1999|p=336}} El rei era recolzat per un grup de destacats barons en experiència militar, com [[William Longespée]], [[Guillermo el Mariscal|William Marshal]], [[Roger de Lacy]] i, fins a la seua caiguda en desgràcia, el &#039;&#039;marcher lord&#039;&#039; William de Braose.{{harvnp|Barlow|1999|p=336}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan ya havia escomençat a preparar les tropes en el Canal abans de la pèrdua de Normandia i ràpidament va desenrollar més capacitats marítimes despuix del seu colapse. La majoria d&#039;estos barcos s&#039;ubicaven a lo llarc de l&#039;[[Aliança dels Cinc Ports]], pero [[Portsmouth]] també va ser ampliat.{{harvnp|Warren|1991|p=123}} A fins de 1204 tenia disponibles al voltant de cinquanta [[galera|galeres]] grans i es varen construir atres cinquanta-quatre bucs entre 1209 i 1212.{{harvnp|Turner|2009|p=106}}{{harvnp|Warren|1991|p=123}} William de Wrotham va ser nomenat «guardià de les galeras», efectivament el principal almirant de Juan.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} Wrotham era responsable de coordinar les galeras del rei, les naus dels Cinc Ports i va forçar als bucs mercants en una sola flota operativa.{{harvnp|Turner|2009|p=106}} Juan va adoptar millores recents en el disseny de barcos, com a nous bucs de transport grans denominats &#039;&#039;buisses&#039;&#039; i [[castell de proa|castells de proa]] desprendibles para el seu us en combat.{{harvnp|Warren|1991|p=123}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els disturbis dels barons en Anglaterra varen impedir l&#039;eixida de l&#039;expedició planificada per a 1205 i solament una força més chicoteta al mando de William Longespée es va desplegar en Poitou.{{harvnp|Turner|2009|p=107}} En 1206, Juan va partir cap a Poitou, pero es va vore obligat a desviar-se cap al sur per a contrarrestar una amenaça en Gasconya per part d&#039;[[Alfonso VIII de Castella]].{{harvnp|Turner|2009|p=107}} Despuix d&#039;una exitosa campanya contra el monarca castellà, es va dirigir al nort novament i va prendre la ciutat d&#039;Angers.{{harvnp|Turner|2009|p=107}} Felipe II es va desplaçar al sur per a trobar-se en Juan; la campanya d&#039;eixe any va terminar en punt mort i es va establir una treua de dos anys entre els dos sobirans.{{harvnp|Turner|2009|pp=107-108}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant la treua de 1206-1208, Juan es va concentrar en aumentar els seus recursos financers i militars en preparació per a un atre intent de reconquistar Normandia.{{harvnp|Turner|2009|p=108}} Va utilisar part d&#039;estos diners per a comprar noves aliances en les fronteres orientals de Felipe II, a on el creiximent del poder dels Capetos començava a afectar als veïns de França.{{harvnp|Turner|2009|p=108}} En 1212, hi havia tancat exitosamente aliances en el seu nebot, el futur [[Otón IV del Sacre Imperi Romà Germànic|Otón IV]], llavors un aspirant a [[emperador del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador]] en Alemània, aixina com en els comtes [[Renaud de Dammartín|Renaud de Boulogne]] i [[Fernando de Portugal, comte de Flandes|Fernando de Flandes]].{{harvnp|Turner|2009|p=108}} Els seus plans d&#039;invasió per a 1212 es varen pospondre per nous disturbis de barons anglesos sobre el servici militar en Poitou.{{harvnp|Turner|2009|p=108}} Felipe II va prendre l&#039;iniciativa en 1213 i va enviar al príncip [[Luis VIII de França|Luis]], el seu fill major, a ocupar Flandes en l&#039;intenció de llançar una invasió a Anglaterra.{{harvnp|Turner|2009|p=108}} Juan es va vore forçat a pospondre els seus propis plans d&#039;invasió per a contrarrestar esta amenaça. Va llançar la seua nova flota per a atacar als francesos en el port de [[Damme (Bèlgica)|Damme]].{{harvnp|Turner|2009|p=109}} L&#039;atac va ser un èxit, ya que va destruir les naus de Felipe II i les possibilitats d&#039;una invasió a Anglaterra eixe any.{{harvnp|Turner|2009|p=109}} Juan esperava explotar esta ventaja en invadir-se a fins de 1213, pero el descontent dels barons va tornar a demorar els seus plans d&#039;invasió fins a principis de 1214, en lo que va anar la seua última campanya continental.{{harvnp|Turner|2009|p=109}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Escòcia, Irlanda i Gales ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A fins del {{sigle|XII}} i principis del {{sigle|XIII}}, va esclatar la disputa en la frontera i es varen recrudecer les relacions polítiques entre Anglaterra i Escòcia; els reis d&#039;Escòcia reclamaven regions de lo que ara és el [[nort d&#039;Anglaterra]]. El pare de Juan, Enrique II, havia obligat a [[Guillermo I d&#039;Escòcia]] a jurar-li llealtat en el [[Tractat de Falaise]] en 1174.{{harvnp|Carpenter|2004|p=224}} Açò havia segut rescindit per Ricardo I a canvi d&#039;una compensació financera en 1189, pero la relació seguia sent incómoda.{{harvnp|Carpenter|2004|p=255}} Juan va escomençar el seu regnat reafirmant la seua sobirania sobre els disputats comtats del nort i va rebujar la solicitut de Guillermo I sobre el comtat de [[nordest d&#039;Anglaterra|Northumbria]], pero no va intervindre en Escòcia i es va centrar en problemes continentals.{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}}{{harvnp|Duncan|2007|p=251}} Abdós reis varen mantindre una relació amistosa, trobant-se en 1206 i 1207,{{harvnp|Duncan|2007|p=252}} fins que en 1209 es rumoreó que Guillermo I intentava aliar-se en Felipe II de França.{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}}{{harvnp|Duncan|2007|p=260}} Juan va invadir Escòcia i va obligar al rei escocés a firmar el Tractat de Norham, que donava al rei anglés el control de les seues filles i va exigir un pagament de 10&amp;amp;nbsp;000 lliures.{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}} Açò efectivament va paralisar el poder de Guillermo I en el nort de la frontera i, en 1212, Juan va tindre que intervindre militarment per a recolzar al rei escocés contra els seus rivals interns.{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}}{{refn|group=lower-roman|El fill de Guillermo I, [[Alejandro II d&#039;Escòcia|Alejandro II]], més tart va declarar que havia segut promés en 1212 a la filla de Juan, [[Juana d&#039;Anglaterra, reina d&#039;Escòcia|Juana]]. Un estudi recent va considerar que l&#039;afirmació d&#039;Alejandro II és poc confiable.{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}}{{harvnp|Duncan|2007|p=264}} }} No obstant, el rei anglés no va fer cap esforç per a revitalisar el Tractat de Falaise i tant Guillermo I com [[Alejandro II d&#039;Escòcia|Alejandro II]] es varen mantindre com a reis independents, en el respal de Juan, sense deure-li llealtat.{{harvnp|Duncan|2007|p=268}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El rei anglés va retindre el títul de senyor d&#039;Irlanda durant el seu regnat. Va recórrer a eixe país en busca de recursos per a lluitar en la seua guerra contra Felipe II en el continent.{{harvnp|Carpenter|2004|p=278}} El conflicte va continuar en Irlanda entre els colons anglonormandos i els caps indígenes irlandesos, en Juan manipulant abdós grups per a expandir la seua riquea i poder en el país.{{harvnp|Carpenter|2004|p=278}} Durant el regnat del seu germà, havia expandit en èxit el tamany de les seues terres en Irlanda i va continuar en esta política despuix d&#039;ascendir al tro.{{harvnp|Carpenter|2004|pp=278-279}} En 1210, el rei va aplegar a Irlanda en un gran eixèrcit que va esclafar la rebelió dels lores anglonormandos, va reafirmar el control del país i va utilisar una nova carta per a ordenar el compliment de les lleis i costums angleses en Irlanda.{{harvnp|Carpenter|2004|pp=280-281}} No va tractar d&#039;aplicar activament esta carta sobre els regnes natius irlandesos, pero l&#039;historiador David Carpenter va sospitar que va poder haver-ho fet de no haver intervingut el conflicte dels barons en Anglaterra. Es varen mantindre tensions a fòc llent en els líders irlandesos natius inclús en acabant de que Juan retornara a Anglaterra.{{harvnp|Carpenter|2004|p=282}}{{harvnp|Duffy|2007|pp=242-243}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El domini real en Gales s&#039;aplicava de manera desigual, en el país dividit entre els &#039;&#039;marcher lords&#039;&#039; (senyors nomenats per ell per a defendre les terres fronterices entre Anglaterra i Gales, les [[Marques Galesas]]) a lo llarc de les fronteres, els territoris reals en [[Pembrokeshire]] i els lores galeses natius més independents en el nort de Gales. Juan es va interessar molt en Gales, tant que es va documentar, visitava el territori cada any entre 1204 i 1211 i va casar a la seua filla illegítima [[Juana de Gales|Joan]] en el príncip galés [[Llywelyn el Gran|Llywelyn ap Iorwerth]].{{harvnp|Carpenter|2004|pp=282-283}} El rei anglés va usar als &#039;&#039;marcher lord&#039;&#039; i galeses natius per a aumentar el seu propi territori i poder, ya que va alcançar una seqüència d&#039;acorts cada volta més determinants, en el respalat del poder militar real i els governants galeses.{{harvnp|Carpenter|2004|p=283}} Va ocórrer una important expedició real per a fer complir estos acorts en 1211, en acabant de que Llywelyn va intentar explotar l&#039;inestabilitat causada per la destitució de William de Braose, per mig de la sublevació galesa de 1211.{{harvnp|Carpenter|2004|p=284}} Juan va respondre en una exitosa invasió militar, en la que va atacar l&#039;interior de Gales. Llywelyn va aplegar a un acort que incloïa una expansió del poder del rei anglés en gran part del territori, encara que solament de forma temporal.{{harvnp|Carpenter|2004|p=284}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Disputa en el papa ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Quan l&#039;[[arquebisbe de Canterbury]], [[Hubert Walter]], va morir el 13 de juliol de 1205, Juan es va vore involucrat en una disputa en el papa [[Inocencio III]] que conduiria al seu excomunió. Els reis normants i angevinos havien eixercit tradicionalment un gran poder sobre l&#039;Iglésia dins dels seus territoris. No obstant, a partir dels anys 1040, els successius [[papa|papes]] varen presentar un mensage de reforma que emfatisava l&#039;importància de que l&#039;Iglésia «es governe de manera més coherent i jeràrquica des del centre» i varen establir «la seua pròpia esfera d&#039;autoritat i jurisdicció, separada i independent de la del governant llaic», en paraules de l&#039;historiador Richard Huscroft.{{harvnp|Huscroft|2005|p=190}} Despuix dels anys 1140, estos principis havien segut àmpliament acceptats dins de l&#039;Iglésia catòlica en Anglaterra, encara que en un element de preocupació sobre la centralisació de l&#039;autoritat en Roma.{{harvnp|Huscroft|2005|p=189}}{{harvnp|Turner|2009|p=121}} [[Querella de les investidura|Estos canvis]] varen posar en dubte els drets consuetudinaris dels caps llaics com Juan sobre els nomenaments eclesiàstics.{{harvnp|Huscroft|2005|p=189}}{{harvnp|Turner|2009|p=121}} Segons l&#039;historiador Ralph Turner, el papa Inocencio III era un líder religiós «ambiciós i agressiu», insistent en els seus drets i responsabilitats dins de l&#039;Iglésia catòlica.{{harvnp|Turner|2009|p=119}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan volia que John de Gray, bisbe de [[Norwich]] i un dels seus seguidors, fòra nomenat arquebisbe de Canterbury despuix de la mort de Walter, pero el [[cabildo catedralicio|cabildo]] de la [[catedral de Canterbury]] reclamava el dret exclusiu d&#039;elegir al successor de Walter i varen favorir a Reginald, sub[[prior]] del cabildo.{{harvnp|Turner|2009|p=125}} Per a complicar les coses, els bisbes de la [[província de Canterbury]] també varen reclamar el dret de nomenar al pròxim arquebisbe.{{harvnp|Turner|2009|p=125}} El cabildo va elegir secretament a Reginald i va viajar a Roma per a la confirmació; els bisbes varen desafiar el nomenament i l&#039;assunt va ser dut davant Inocencio III.{{harvnp|Turner|2009|pp=125-126}} Juan va obligar al cabildo de Canterbury a canviar el seu respal a John de Gray i es va enviar un mensager a Roma per a informar al papat de la nova decisió.{{harvnp|Turner|2009|p=126}} Inocencio III desautorizó tant a Reginald com a John de Gray i, en canvi, va nomenar al seu propi candidat, [[Stephen Langton]]. Juan va rebujar la petició de Inocencio III de que acceptara el nomenament de Langton, pero el romà pontífex va consagrar a Langton de tots modos en juny de 1207.{{harvnp|Turner|2009|p=126}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El rei anglés estava indignat per lo que percebia com una abrogació del seu dret consuetudinari com a monarca per a influir en les eleccions.{{harvnp|Turner|2009|p=126}} Es queixava sobre l&#039;elecció de Langton com a individu —ya que sentia que estava massa influenciat per la cort capeta en París— i sobre el procés en el seu conjunt.{{harvnp|Turner|2009|p=127}} Va prohibir l&#039;ingrés de Langton a Anglaterra i es va apoderar de les terres de l&#039;arzobispado i atres possessions papals.{{harvnp|Turner|2009|p=127}} Inocencio III va establir una comissió per a tractar de convéncer a Juan de canviar d&#039;opinió, pero va anar en va. Despuix, Inocencio III va impondre un [[entredit]] sobre Anglaterra en març de 1208, en el que prohibia al clero realisar servicis religiosos, en l&#039;excepció dels batejos per als jóvens i confessions i absolució per als moribunts.{{harvnp|Turner|2009|p=128}}{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=304}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan va considerar a l&#039;entredit «l&#039;equivalent d&#039;una declaració de guerra papal»{{harvnp|Turner|2009|p=128}} i va respondre intentant castigar a Inocencio III personalment i obrir una brecha entre els clercs anglesos que podrien recolzar-ho i aquells que s&#039;aliaven fermament en les autoritats de Roma.{{harvnp|Turner|2009|p=128}} Es va apoderar de les terres de clercs que no estaven disposts a portar a terme els servicis religiosos, aixina com aquelles propietats vinculades al propi Inocencio III; va arrestar a les concubines ilícites que molts clercs conservaven durant eixa época i solament les va lliberar despuix del pagament de multes; va prendre les terres dels membres de l&#039;Iglésia que havien fugit d&#039;Anglaterra i va prometre protecció per als clercs disposts a permanéixer lleals a ell.{{harvnp|Turner|2009|p=128}} En molts casos, les institucions varen negociar per separat condicions per a administrar les seues pròpies propietats i conservar els productes d&#039;estes.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Poole|nom=Stephen|any=1993|títul=From Domesday Book to Magna Carta 1087–1216|url=https://archive.org/details/fromdomesdaybook0000pool_o0k2|ubicació=Oxford|editorial=Oxford University Press|isbn=0-192-85287-6|oclc=917435174|pàgina=[https://archive.org/details/fromdomesdaybook0000pool_o0k2/page/446 446]-447}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Per a 1209 la situació no mostrava signes de solució i Inocencio III va amenaçar en [[excomunió|excomulgar]] a Juan si no acceptava el nomenament de Langton.{{harvnp|Turner|2009|p=131}} Quan esta amenaça va fallar, el papa excomulgó al rei anglés en novembre de 1209.{{harvnp|Turner|2009|p=131}} Encara que teòricament va ser un colp significatiu per a la llegitimitat de Juan, açò no va semblar preocupar-li.{{harvnp|Turner|2009|p=131}} Dos dels seus aliats propencs —l&#039;emperador teutón Otón IV i el comte [[Raimundo VI de Tolosa]]— ya havien sofrit el mateix castic i l&#039;importància de l&#039;excomunió havia segut, en cert modo, devaluada.{{harvnp|Turner|2009|p=131}} Juan simplement va apretar les seues mides i va acumular sumixques significatives dels ingressos de les sèus i abadies vacants: per eixemple, una estimació de 1213 va sugerir que l&#039;Iglésia havia perdut un estimat de 100&amp;amp;nbsp;000 marcs (equivalents a 66&amp;amp;nbsp;666 lliures en eixe moment) en pagaments a la Corona.{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=306}} Les sifres oficials sugerixen que Juan es va apropiar d&#039;al voltant del 14&amp;amp;nbsp;% dels ingressos anuals de l&#039;Iglésia en Anglaterra.{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=307}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Inocencio III va donar algunes dispenses a mida que alvançava la crisis.{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=304}} Es va permetre a les comunitats monásticas celebrar la missa en privat des de 1209 en avant i, a finals de 1212, es va autorisar el [[viático]] per als moribunts.{{harvnp|Harper-Bill|2007|pp=304-305}} Les regles sobre els sepelis i l&#039;accés dels llaics a les iglésies varen ser aparentment eludides constantment, a lo manco extraoficialment.{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=304}} Encara que l&#039;entredit era una càrrega per a gran part de la població, no va resultar en una rebelió contra Juan. No obstant, en 1213 el rei anglés estava cada volta més preocupat per una imminent invasió francesa.{{harvnp|Turner|2009|p=133}} Alguns cronistes contemporàneus varen indicar que, en giner d&#039;eixe any, Felipe II de França havia segut acusat d&#039;intentar depondre a Juan en nom del papat. Estes fonts també varen sugerir que Inocencio III tenia preparades cartes secretes en cas que necessitara prendre el crèdit si Felipe II conseguia invadir Anglaterra.{{harvnp|Bartlett|2000|pp=404-405}}{{harvnp|Turner|2009|p=133}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per la creixent pressió política, Juan finalment va negociar els térmens per a una reconciliació i, en maig de 1213, va acceptar les condicions papals per al acatament en presència del [[llegat apostòlic|llegat papal]] Pandulf Verraccio en l&#039;iglésia templaria de [[Dover (Kent)|Dover]].{{harvnp|Turner|2009|p=133}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Lloyd|nom=Alan|any=1972|títul=The maligned monarch: a life of King John of England|ubicació=Garden City|editorial=Doubleday|oclc=482542|pàgina=213}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Com a part del tracte, Juan va oferir sometre el Regne d&#039;Anglaterra al papat en un servici feudal anual de 1000 marcs (equivalent a 666 lliures en eixe moment): 700 marcs (466 lliures) d&#039;Anglaterra i 300 marcs (200 lliures) d&#039;Irlanda, aixina com recompensar a l&#039;Iglésia pels ingressos perduts durant la crisis.{{harvnp|Turner|2009|p=133}}{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=308}} L&#039;acort es va formalisar en la &#039;&#039;[[bula|Bulla]] Aurea&#039;&#039;, que va produir reaccions diverses. Encara que alguns cronistes varen considerar que Juan havia segut humiliat per la successió d&#039;events, va haver poca reacció pública.{{harvnp|Turner|2009|pp=133-134}} Inocencio III es va beneficiar de la solució d&#039;un problema de llarga data, pero el rei anglés provablement va guanyar més, ya que el papa es va convertir en el seu ferm defensor pel restant del regnat i li va recolzar en assunts de política tant nacional com a continental.{{harvnp|Turner|2009|p=134}} Inocencio III immediatament es va tornar contra Felipe II, perque li va solicitar que rebujara els plans d&#039;invadir Anglaterra i va exigir la pau.{{harvnp|Turner|2009|p=134}} Juan va pagar part dels diners de la compensació que havia promés a l&#039;Iglésia, pero va suspendre els pagaments a fins de 1214 i no va depositar les dos terceres parts de la suma; aparentment Inocencio III va ometre a conveniència este deute pel be d&#039;una relació més duradora.{{harvnp|Harper-Bill|2007|p=308}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Derrota en França i la primera guerra dels Barons ==&lt;br /&gt;
=== Tensions i descontent ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tensions en els barons havien creixcut durant varis anys, com ho demostra el tumult de 1212 contra el rei anglés.{{harvnp|Turner|2009|pp=173-174}} Molts dels barons descontents eren del nort d&#039;Anglaterra; eixa facció en freqüència era etiquetada per contemporàneus i historiadors com «els norteny» (&#039;&#039;the Northerners&#039;&#039;). Els barons del nort rara volta tenien interessos personals en el conflicte en França i molts d&#039;ells devien grans sumes de diners al rei; el tumult ha segut caracterisada com «una rebelió dels deutors del rei».{{harvnp|Carpenter|2004|p=273}}&amp;lt;ref name=&amp;quot;Holt1961&amp;quot; /&amp;gt; Molts dels membres de l&#039;estament militar es varen unir als rebels, particularment aquells a els qui Juan havia designat per a funcions administratives en Anglaterra; els seus vínculs i llealtats locals superaven la llealtat personal cap a ell.{{harvnp|Church|1999|p=154}} També va créixer la tensió en el nort de Gales, a on l&#039;oposició al tractat de 1211 entre Juan i Llywelyn s&#039;estava convertint en un conflicte obert.{{harvnp|Rowlands|2007|pp=284-285}} Per a alguns, el nomenament de [[Peter dones Roches]] com [[justiciar]] va ser un factor important, ya que molts barons ho consideraven un «estranger desagradable».{{harvnp|Carpenter|2004|p=287}} El fracàs de la campanya militar francesa en 1214 va ser provablement lo que va precipitar la rebelió dels barons durant els últims anys de Juan; James Holt va descriure el camí a la guerra civil com a «directe, breu i inevitable» despuix de la derrota en Bouvines.{{harvnp|Turner|2009|pp=173-174}}&amp;lt;ref name=&amp;quot;Holt1961&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Holt|nom=James Clarke|any=1961|títul=The Northerners: a study in the reign of King John|ubicació=Oxford|editorial=Oxford University Press|oclc=862444|pàgina=100}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Fracàs de la campanya francesa de 1214 ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1214, Juan va escomençar la seua campanya final per a reclamar Normandia en mans de Felipe II. El rei anglés estava optimiste, ya que havia conseguit aliances exitoses en l&#039;emperador teutón Otón IV, Renaud de Boulogne i el comte Fernando de Flandes, estava gojant del favor papal i havia conseguit acumular fondos substancials per a pagar el desplegament d&#039;un eixèrcit experimentat.{{harvnp|Barlow|1999|p=335}} No obstant, quan es va dirigir a Poitou, en febrer de 1214, molts barons varen refusar prestar el servici militar; els cavallers mercenaris tenien que omplir els buits.{{harvnp|Carpenter|2004|p=286}} El pla era dividir les forces de Felipe II alvançant des del nordest de Poitou cap a París, mentres que Otón IV, Renaud i Fernando, recolzats per William Longespée, marchaven cap al suroest des de Flandes.{{harvnp|Carpenter|2004|p=286}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera part de la campanya va tindre bons resultats, ya que Juan superava a les forces comandadas pel príncip [[Luis VIII de França|Luis]] i, a fins de juny, va reprendre el comtat d&#039;Anjou.{{harvnp|Carpenter|2004|p=286}}{{harvnp|Warren|1991|p=221}} [[batalla de la Roche-au-Moine|Va sitiar el castell de Roche-au-Moine]], una fortalea clau, lo que va forçar al delfí a lluitar contra l&#039;eixèrcit més gran del rei anglés.{{harvnp|Warren|1991|p=222}} Els nobles angevinos locals varen rebujar alvançar en el rei; en desventaja, Juan es va retirar a [[La Rochelle]].{{harvnp|Warren|1991|p=222}} Poc despuix, Felipe II va guanyar la bregada [[batalla de Bouvines]] en el nort contra Otón IV i atres aliats del monarca anglés, lo que va posar fi a les seues esperances de reprendre Normandia.{{harvnp|Warren|1991|p=224}} Es va firmar un acort de pau en el que Juan va tornar Anjou a Felipe II i va pagar al rei francés una indemnisació; la treua tenia una duració de sis anys.{{harvnp|Warren|1991|p=224}} El rei va retornar a Anglaterra en octubre.{{harvnp|Warren|1991|p=224}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Tensions abans de la guerra i Carta Magna ===&lt;br /&gt;
{{AP|Carta Magna}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Als pocs mesos de la seua tornada, els barons rebels en el nort i est d&#039;Anglaterra varen organisar una resistència al seu govern.{{harvnp|Turner|2009|p=174}} En giner de 1215, Juan va celebrar un concili en Londres per a discutir reformes potencials i publicitó discussions en Oxford entre els seus agents i els rebels durant la primavera.{{harvnp|Turner|2009|p=178}} Aparentment estava allargant l&#039;assunt fins que Inocencio III va poder enviar cartes que li donaven respal papal explícit. Açò era particularment important per al rei anglés, puix es tractava d&#039;una forma de pressionar als barons, pero també com una forma de controlar a Stephen Langton, arquebisbe de Canterbury.{{harvnp|Turner|2009|p=179}} Mentrestant, Juan va escomençar a reclutar noves tropes mercenàries de Poitou, encara que algunes varen ser enviades de tornada per a evitar donar l&#039;impressió de que el rei anglés estava intensificant el conflicte.{{harvnp|Turner|2009|p=178}} Va anunciar les seues intencions de convertir-se en [[creuades|creuat]], lo que li donava protecció política adicional segons la llei de l&#039;Iglésia catòlica.{{harvnp|Warren|1991|p=233}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les cartes de respal del papa varen aplegar en abril, pero per a llavors els barons rebels s&#039;havien organisat. En maig es varen congregar en [[Northampton]], varen renunciar als seus llaços feudals en Juan i varen nomenar a [[Robert Fitzwalter|Robert FitzWalter]] el seu líder militar.{{harvnp|Turner|2009|pp=174, 179}} Este autoproclamado «Eixèrcit de Deu» va marchar cap a Londres i va prendre la capital, [[Lincoln (Lincolnshire)|Lincoln]] i [[Exeter]].{{harvnp|Turner|2009|p=180}} Els esforços del rei anglés per semblar moderat i conciliador havien tingut molt èxit, pero una volta que els rebels varen prendre Londres varen atraure una nova onada de desertors de la facció realista.{{harvnp|Turner|2009|p=180}} Juan va instruir a Langton a organisar conversacions de pau en els barons rebels.{{harvnp|Turner|2009|p=180}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 15 de juny de 1215, es va trobar en els líders rebels en el riu Runnymede, prop del [[castell de Windsor]].{{harvnp|Turner|2009|p=180}} Els esforços de Langton en la mediació varen crear una carta que reflectia l&#039;acort de pau propost; més tart, va ser rebatejada com [[Carta Magna]] («Gran Carta»).{{harvnp|Turner|2009|pp=180, 182}} Esta anava més allà de simplement abordar queixes específiques dels barons i va conformar una proposta més àmplia per a la reforma política, encara que se centrava en els drets dels hòmens lliures, no dels siervo ni [[treballe esclau contemporàneu|força de treball servil]].{{harvnp|Turner|2009|p=182}} Prometia protecció dels drets de l&#039;Iglésia, protecció contra l&#039;encarcerament illegal, accés a la justícia ràpida, a una nova tributació únicament en el consentiment dels barons i llimitacions dels escudajes i atres pagaments feudals.{{harvnp|Turner|2009|pp=184-185}} Es crearia un consell de vinticinc barons per a vigilar i assegurar el futur adheriment de Juan a la carta, mentres que l&#039;eixèrcit rebel es retiraria i Londres seria entregada al rei anglés.{{harvnp|Turner|2009|p=189}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ni Juan ni els barons rebels varen tractar sériament d&#039;implementar l&#039;acort de pau.{{harvnp|Turner|2009|p=189}} Els barons rebels sospitaven que el consell de barons propost seria inacceptable per al rei anglés i que desafiaria la llegalitat de la carta; varen incorporar al consell de barons en els seus propis intransigents i varen refusar desmovilizar les seues forces o entregar Londres segons lo acordat.{{harvnp|Turner|2009|pp=189-190}} A pesar de prometre lo contrari, Juan va apelar a Inocencio III per ajuda, ya que considerava que la carta comprometia els drets del papa segons l&#039;acort de 1213 que li havia nomenat senyor feudal.{{harvnp|Turner|2009|p=190}} Forçat, Inocencio III va declarar que la carta «no solament [era] vergonyosa i denigrant, sino illegal i injusta» i excomulgó als barons rebels.{{harvnp|Turner|2009|p=190}} El fracàs de l&#039;acort va conduir ràpidament a la [[primera guerra dels Barons]].{{harvnp|Turner|2009|p=190}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Enfrontament en els barons ===&lt;br /&gt;
{{AP|Primera guerra dels Barons}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els rebels varen donar el primer pas en la guerra, apoderant-se de l&#039;estratègic [[castell de Rochester]], propietat de Langton pero deixat casi sense protecció per l&#039;arquebisbe.{{harvnp|Turner|2009|p=192}} Juan estava preparat per a un conflicte. Havia almagasenat diners per a pagar mercenaris i s&#039;havia assegurat el respal dels poderosos &#039;&#039;marcher lord&#039;&#039; en les seues pròpies tropes feudals, com William Marshal i [[Ranulf de Chester|Ranulfo de Chester]].{{harvnp|Turner|2009|p=191}} Els rebels carien d&#039;experiència en ingenieria de sege o equipament pesat necessari per a atacar la ret de castells reals que aïllaven als barons rebels del nort en els de el sur.{{harvnp|Turner|2009|p=191}}{{harvnp|Barlow|1999|p=354}} L&#039;estratègia de Juan era aïllar als barons rebels en Londres, protegir les seues pròpies llínees de suministrament a la seua font de mercenaris en Flandes, evitar que els francesos desembarcaren en el surest i despuix guanyar la guerra a través del [[guerra de desgast|desgaste]] llent.{{harvnp|Turner|2009|p=192}} Va deixar de bregar en la greu situació de deterioració en el nort de Gales, a on Llywelyn encapçalava una rebelió contra l&#039;acort de 1211.{{harvnp|Rowlands|2007|pp=286-287}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La campanya de Juan va escomençar be. En novembre, va reprendre el castell de Rochester en mans del baró rebel [[Guillermo d&#039;Aubigny (rebel)|William d&#039;Aubigny]] en un sofisticat assalt. Un croniste va documentar que no hi havia vist «un sege tan durament esclafat ni tan fortament resistit», mentres que l&#039;historiador Reginald Brown ho va descriure com «una de les majors [operacions de sege] en Anglaterra fins a eixe moment».{{harvnp|Turner|2009|pp=192-193}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Brown|nom=Reginald Allen|any=1989|títul=Rochester Castle: Kent|ubicació=Londres|editorial=English Heritage|isbn=978-1-850-74129-9|oclc=18625161|pàgines=10-11}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Una volta que va recuperar el surest, Juan va separar les seues forces i va enviar a William Longespée a reprendre el costat nort de Londres i [[Anglia Oriental]], mentres que ell es va dirigir al nort cap a Nottingham per a atacar les propietats dels barons del nort.{{harvnp|Turner|2009|p=193}} Abdós operacions varen tindre èxit i la majoria dels rebels restants varen ser detinguts en Londres.{{harvnp|Turner|2009|p=193}} En giner de 1216, Juan es va enfrontar a Alejandro II d&#039;Escòcia, qui s&#039;havia aliat en la causa rebel,{{harvnp|Duncan|2007|p=267}} i va recuperar territoris en el nort d&#039;Anglaterra en una campanya ràpida i va alvançar cap a [[Edimburc]] en un periodo de dèu dies.{{harvnp|Duncan|2007|p=267}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els barons rebels varen respondre invitant al príncip francés Luis per a dirigir-los: est tenia un reclam del tro anglés en virtut del seu matrimoni en [[Blanca de Castella]], neta d&#039;Enrique II.{{harvnp|Turner|2009|pp=191-192}} Provablement Felipe II li haja proporcionat respal privat, pero va refusar assistir-ho públicament ya que va ser excomulgado per Inocencio III per participar en la guerra contra Juan.{{harvnp|Turner|2009|pp=191-192}} L&#039;arribada planificada del delfí a Anglaterra presentava un problema significatiu per al rei anglés, perque duria en si naus navals i màquines de sege essencials per a la causa rebel.{{harvnp|Barlow|1999|p=356}} Una volta controlat a Alejandro II, Juan es va desplaçar al sur per a enfrontar el desafiu de la pròxima invasió.{{harvnp|Duncan|2007|p=267}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El príncip Luis va intentar desembarcar en el sur d&#039;Anglaterra en maig de 1216, pero Juan va reunir una força naval per a interceptar-ho.{{harvnp|Turner|2009|p=193}} Per a infortuni del rei anglés, la seua flota es va dispersar per les males tormentes i Luis va arribar sense oposició en Kent.{{harvnp|Turner|2009|p=193}} Juan va vacilar i va decidir no atacar-ho immediatament, ya siga pels riscs d&#039;una batalla imminent o per preocupacions sobre la llealtat dels seus propis hòmens.{{harvnp|Turner|2009|p=193}} Luis i els barons rebels varen alvançar cap a l&#039;oest i el rei anglés es va retirar i va passar l&#039;estiu reorganisant els seus defenses en el restant del regne.{{harvnp|Turner|2009|p=194}} Varis dels membres del seu estament militar varen desertar a favor dels rebels, com el seu mig germà William Longespée. Cap al final de l&#039;estiu, els rebels havien recuperat el surest d&#039;Anglaterra i parts del nort.{{harvnp|Turner|2009|p=194}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Mort ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En setembre de 1216, Juan va arrancar en un atac vigoroso. Va marchar des dels [[monts Cotswolds|Cotswolds]], va fingir una ofensiva per a lliberar el sitiat castell de Windsor i va atacar en direcció este les afores de Londres fins a Cambridge, per a separar les àrees controlades pels rebels en [[Lincolnshire]] i Anglia Oriental.{{harvnp|Turner|2009|p=194}}{{harvnp|Warren|1991|p=253}} Des d&#039;allí va viajar cap al nort en un intent per desfer el sege rebel en Lincoln i en direcció este fins a [[King&#039;s Lynn|Lynn]], provablement per a demanar més suministraments del continent.{{harvnp|Warren|1991|p=253}} En Lynn, va contraure disenteria, que finalment resultaria fatal.{{harvnp|Warren|1991|p=253}} Mentrestant, Alejandro II va invadir el nort d&#039;Anglaterra novament, en agost va ocupar [[Carlisle]] i despuix va marchar cap al sur per a rendir homenage al príncip Luis per les seues possessions angleses; Juan va estar a punt d&#039;interceptar a Alejandro II en el camí.{{harvnp|Turner|2009|p=194}}{{harvnp|Duncan|2007|p=267}}{{harvnp|Warren|1991|p=253}} Les tensions entre el delfí i els barons anglesos varen escomençar a aumentar, lo que va provocar una ona de desercions, com William Longespée i el fill de William Marshal, els qui varen tornar al bando de Juan.{{harvnp|McLynn|2007|p=455}}{{harvnp|Warren|1991|p=253}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El rei anglés va retornar a l&#039;oest pero segons pareix va perdre una part important del seu tren d&#039;equipage a lo llarc del camí.{{harvnp|Warren|1991|p=254}} [[Roger de Wendover]] va proporcionar el testimoni més gràfic d&#039;açò, en el que supostament les pertinences del rei —com les [[joyes de la Corona britànica|joyes de la Corona]]— es varen perdre en creuar un dels estuaris de marea que desemboquen en [[estuari del Wash|el Wash]] i varen ser engolgudes per les [[arenes movedizas]] i els [[mola|moles]].{{harvnp|Warren|1991|p=254}} Els relats de l&#039;incident varien considerablement entre els diversos cronistes i l&#039;ubicació exacta de l&#039;incident mai s&#039;ha confirmat; les pèrdues varen poder haver involucrat solament a alguns dels seus cavalls de càrrega.{{harvnp|Warren|1991|pp=284-285}}{{harvnp|Barlow|1999|p=356}} Els historiadors moderns varen afirmar que, en octubre de 1216, Juan va enfrontar un «estancament», «una situació militar no compromesa per la derrota».{{harvnp|Turner|2009|p=195}}{{harvnp|Barlow|1999|p=357}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua malaltia va empijorar i, para quan va aplegar al [[castell de Newark]], no podia viajar més; va morir en la nit del 18 o 19 d&#039;octubre.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Fryde1996&amp;quot; /&amp;gt;{{harvnp|Warren|1991|pp=254-255}} Numerosos relats, provablement ficticis, varen circular poc despuix de la seua mort, com que ho varen matar en cervesa enverinada, prunes enverinades o un «excés de bresquilles».&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Given-Wilson|nom=Chris|any=1996|títul=An illustrated history of clapix migeval England|ubicació=Manchester|editorial=Manchester University Press|isbn=0-719-04152-X|oclc=906669099|pàgina=87|url=https://archive.org/details/illustratedhisto00chri_0/page/87}}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu cos va ser escoltat al sur per una companyia de mercenaris i va ser enterrat en la [[catedral de Worcester]] front a l&#039;altar de [[Wulfstan de Worcester|Wulfstan]].{{harvnp|Warren|1991|p=255}}{{harvnp|McLynn|2007|p=460}} Es va erigir un nou [[sarcòfec]] en una [[efigie]] en 1232, en el qual els seus restants descansen actualment.{{harvnp|Danziger|Gillingham|2003|p=270}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Llegat ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A raïl de la mort de Juan, [[Guillermo el Mariscal|William Marshal]] va ser declarat protector d&#039;[[Enrique III d&#039;Anglaterra|Enrique III]] (de nou anys).{{harvnp|McLynn|2007|p=460}} La guerra civil va continuar fins a les victòries realistes en les batalles de Lincoln i Dover en 1217. Luis va abandonar el seu reclam del tro anglés i va firmar el [[Tractat de Lambeth]].{{harvnp|McLynn|2007|p=460}} L&#039;acort fallanc de la Carta Magna va ser resucitat per l&#039;administració de Marshal i tornat a emetre en una versió editada en 1217 com a base per al futur govern.{{harvnp|Danziger|Gillingham|2003|p=271}}{{harvnp|Huscroft|2005|p=151}} Enrique III va continuar els seus intents de reclamar Normandia i Anjou fins a 1259, pero les pèrdues continentals de Juan i el consegüent creiximent del poder dels Capetos en el sigle {{sigle|XIII}} varen demostrar que marcaven un «punt d&#039;inflexió en l&#039;història europea».{{harvnp|Carpenter|2004|p=270}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La primera esposa de Juan, [[Isabel de Gloucester|Isabel, comtesa de Gloucester]], va ser excarcelar en 1214; es va tornar a casar dos voltes i va morir en 1217. La seua segona esposa, [[Isabel de Angulema]], va abandonar Anglaterra cap a la seua terra natal poc despuix de la mort del rei anglés; es va tornar una poderosa líder regional, pero també va abandonar als chiquets que havia tingut en Juan,{{harvnp|Vincent|2007|p=206}} qui havia tingut cinc fills llegítims. El seu fill major, Enrique III, va governar Anglaterra durant la majoria del {{sigle|XIII}}. [[Ricardo de Cornualles|Ricardo]] va ser un destacat líder europeu i, en última instància, [[rei de romans]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].{{harvnp|Carpenter|2004|p=223}} [[Juana d&#039;Anglaterra, reina d&#039;Escòcia|Juana]] va ser reina d&#039;Escòcia pel seu matrimoni en [[Alejandro II d&#039;Escòcia|Alejandro II]].{{harvnp|Carpenter|2004|p=277}} [[Isabel d&#039;Anglaterra (1214-1241)|Isabel]] va ser emperatriu teutona pel seu matrimoni en [[Federico II del Sacre Imperi Romà Germanico|Federico II]].{{harvnp|Carpenter|2004|p=344}} La seua filla més jove, [[Leonor d&#039;Anglaterra (1215-1275)|Leonor]], es va casar en el fill de William Marshal, també cridat William, i, més tart, en el famós rebel anglés [[Simón IV de Montfort]].{{harvnp|Carpenter|2004|p=306}} Juan va tindre vàries amants, aproximadament huit, en les que va tindre possiblement nou fills: Richard, Oliver, John, Geoffrey, Henry, Osbert Gifford, Eudes, Bartholomew i provablement Philip; dos o tres filles: [[Juana de Gales|Joan]], Maud i provablement Isabel.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Richardson|nom=Douglas|any=2004|títul=Plantagenet ancestry: a study in colonial and migeval families|ubicació=Salt Lake City|editorial=Genealogical Publishing|isbn=978-0-806-31750-2|oclc=55848314|pàgina=9}}&amp;lt;/ref&amp;gt; D&#039;estos, Joan es va convertir en la més famosa, puix es va casar en el príncip [[Llywelyn el Gran|Llywelyn de Gales]].{{harvnp|Carpenter|2004|p=328}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Valoracions historiográficas ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les interpretacions històriques han estat subjectes a canvis considerables a lo llarc dels anys. Els [[cronistes]] migevals varen proporcionar les primeres històries contemporànees o casi coetáneas del regnat de Juan. Un grup d&#039;ells va ser el primer en escriure sobre la seua vida o el moment de l&#039;ascens al tro, com [[Ricardo de Devizes]], [[Guillermo de Newburgh]], [[Roger de Hoveden]] i [[Raúl de Diceto]].{{harvnp|Gillingham|2007|p=2}} Estos historiadors generalment no simpatizaban en el comportament de Juan durant el govern de Ricardo, pero varen anar una miqueta més positius cap als primers anys del seu regnat.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Holt|nom=James Clarke|any=1963|títul=King John|ubicació=Londres|editorial=Historical Association|oclc=639752123|pàgina=19}}&amp;lt;/ref&amp;gt;{{harvnp|Gillingham|2007|p=4}} Els relats confiables del periodo intermig i posterior del regnat de Juan són més llimitats, en [[Gervasio de Canterbury]] i [[Raúl de Coggeshall]] entre els principals; cap d&#039;ells era positiu sobre el seu eixercite com a rei.{{harvnp|Warren|1991|p=7}}{{harvnp|Gillingham|2007|p=15}} Gran part de la reputació negativa posterior va ser establida per dos cronistes que varen escriure despuix de la mort del rei anglés: [[Roger de Wendover]] i [[Mateo de París]], este últim va afirmar que Juan va intentar [[conversió|convertir-se]] a l&#039;[[islam]] a canvi d&#039;ajuda militar del governant [[Imperi almohade|almohade]] [[Muhámmad al-Nasir|Muhammad an-Nasir]]. Els historiadors moderns ho consideren una història falsa.{{harvnp|Warren|1991|pp=11, 14}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el sigle {{sigle|XVI}}, els canvis polítics i religiosos varen alterar l&#039;actitut dels historiadors cap a Juan. Els cronistes de l&#039;[[era Tudor]] generalment s&#039;inclinaven al seu favor, centrant-se en l&#039;oposició al papat i la promoció dels drets i prerrogatives especials d&#039;un rei. Els relats revisionista de [[John Foxe]], [[William Tyndale]] i [[Robert Barnes]] ho varen retratar com un héroe protestant primerenc; John Foxe ho va incloure en el seu &#039;&#039;[[El llibre dels màrtirs|Lliure de màrtirs]]&#039;&#039;.{{harvnp|Bevington|2002|p=432}} La &#039;&#039;Historie of Great Britaine&#039;&#039; (1632) de [[John Speed]] va elogiar el «gran renom» de Juan com a rei i va culpar als cronistes migevals per la seua mala reputació.{{harvnp|Gillingham|2007|p=4}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;[[época victoriana]] del {{sigle|XIX}}, els historiadors estaven més inclinats a recórrer als juïns dels cronistes i a centrar-se en la personalitat moral de Juan. Per eixemple, [[Kate Norgate]] va argumentar que la seua caiguda no es va deure al fracàs en la guerra o l&#039;estratègia, sino a la seua «maldat casi sobrehumana», mentres que James Ramsay va culpar a Juan pels seus antecedents familiars i la cruel personalitat per la seua perdició.{{harvnp|Norgate|1902|p=286}}&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Ramsay|nom=James Henry|any=1903|títul=The Angevin Empire|ubicació=Londres|editorial=Sonnenschein|oclc=2919309|pàgina=502}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Els historiadors de la tradició &#039;&#039;whiggish&#039;&#039;, enfocats en documents com el &#039;&#039;[[Llibre Domesday]]&#039;&#039; i la [[Carta Magna]], varen concebre un procés progressiu i [[religió universal|universalista]] de desenroll polític i econòmic en Anglaterra durant el periodo migeval.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Dyer2009&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Dyer|nom=Christopher|any=2009|títul=Taking a living in the Middle Ages: the people of Britain, 850–1520|ubicació=London|editorial=Yale University Press|isbn=978-0-300-10191-1|oclc=1023318542|pàgina=4}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref name=&amp;quot;Coss2002&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Coss|nom=Peter|any=2002|capítul=From Feudalism to bastard Feudalism|apellidos-editor1=Fryde|nom-editor1=Natalie|nombre-editor2=Pierre|apellidos-editor2=Monnet|nom-editor3=Oto|llinage-editor3=Oexle|títul=Die Gegenwart dones Feudalismus|títul-trad=The presence of Feudalism|série=Veröffentlichungen dones Max-Planck-Instituts für Geschichte|volum=173|ubicació=Gotinga|editorial=Vandenhoeck and Ruprecht|isbn=978-3-525-35391-2|oclc=860454414|pàgina=81}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Estos historiadors en freqüència s&#039;inclinaven a jujar el regnat de Juan —en particular, la seua firma de la Carta Magna— com un pas positiu en el desenroll constitucional d&#039;Anglaterra, a pesar dels defectes del propi rei.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Dyer2009&amp;quot; /&amp;gt;&amp;lt;ref name=&amp;quot;Coss2002&amp;quot; /&amp;gt; Per eixemple, [[Winston Churchill]] va opinar que, «[c]uando s&#039;afig al llarc reconte, es vorà que la nació britànica i el món anglófono li deuen molt més els vicis de Juan que a les llabors dels sobirans virtuosos».&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Churchill|nom=Winston|any=1958|títul=A history of the English-speaking peoples|volum=I|ubicació=Londres|editorial=Cassell|oclc=634802587|pàgina=190}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En els anys 1940, varen escomençar a sorgir noves interpretacions del seu regnat, basades en l&#039;investigació dels registres contemporàneus, com els rolls de contes, cartes, documents judicials i registres primaris similars. Notablement, un ensaig de Vivian Galbraith en 1945 va propondre un «nou enfocament» per a entendre al monarca.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita publicació|idioma=en|llinages=Galbraith|nom=VH|any=1945|títul=Good and bad kings in English history|revista=History|volum=30|número=112|ubicació=Londres|editorial=Historical Association/Macmillan|pàgines=30, 119-132|doi=10.1111/j.1468-229X.1945.tb00882.x|jstor=24401841|issn=0018-2648|oclc=5151253541}}&amp;lt;/ref&amp;gt;{{harvnp|Gillingham|2007|p=1}} L&#039;ús dels registres es va combinar en un major escepticisme sobre dos dels cronistes més pintorescs del seu regnat —Roger de Wendover i Mateo de París—.{{harvnp|Turner|2009|pp=22-23}} En molts casos, els detalls proporcionats per estos cronistes —abdós escrits despuix de la mort de Juan— varen ser qüestionats pels historiadors moderns.{{harvnp|Warren|1991|pp=11-16}} Les interpretacions de la Carta Magna i el paper dels barons rebels en 1215 han segut revisades significativament: encara que el valor constitucional i simbòlic de la Carta Magna per a generacions posteriors és inqüestionable, en el context del regnat de Juan la majoria dels historiadors ho consideren un acort de pau fallanc entre faccions de «partisanos».{{harvnp|Huscroft|2005|p=174}}{{harvnp|Barlow|1999|p=353}} Hi ha hagut un creixent debat sobre la naturalea de les seues polítiques irlandeses. Els especialistes en història migeval irlandesa —com Sean Duffy— han desafiat la narrativa convencional establida per Lewis Warren, lo que sugeriria que Irlanda era menys estable abans de 1216 de lo que se suponia prèviament.{{harvnp|Duffy|2007|pp=221, 245}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La majoria dels historiadors de l&#039;actualitat, com els biógrafs recents Ralph Turner i Lewis Warren, varen argumentar que Juan era un monarca ineficaç, pero que els seus fracassos varen ser exagerats pels cronistes dels sigles {{sigle|XII}} i {{sigle|XIII}}.{{harvnp|Bradbury|2007|p=353}} Jim Bradbury va sintetisar el consens actual de que Juan era un «administrador treballador, un home hàbil i un general capaç», encara que, com va sugerir Turner, en «traces de personalitat desagradables, inclús perillosos», com la mesquinea, la rencor i la crueltat.{{harvnp|Bradbury|2007|p=353}}{{harvnp|Turner|2009|p=23}} [[John Gillingham]] —autor d&#039;una biografia de Ricardo I— va seguir esta llínea també, encara que ho considera un líder militar menys efectiu que la valoració de Turner o Warren i ho va descriure com «un dels pijors reis que ha governat Anglaterra».&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Gillingham|nom=John|any=2001|títul=The Angevin Empire|edició=Segona|ubicació=Londres|editorial=UKL Hodder Arnold|isbn=0-340-74115-5|oclc=56418481|pàgina=125}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Bradbury va adoptar una postura moderada, pero va indicar que en els últims anys els historiadors moderns han segut excessivament indulgents en les seues numeroses falles.{{harvnp|Bradbury|2007|p=361}} L&#039;historiador popular Frank McLynn va mantindre una perspectiva contrarrevisionista sobre Juan, en l&#039;argument de que la reputació moderna del rei anglés entre els historiadors és «bizarra» i que, com a monarca, «va fallar casi totes les [proves] que poden establir-se llegítimament».{{harvnp|McLynn|2007|pp=472-473}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Representacions populars ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant l&#039;era Tudor varen sorgir obres teatrals basades en la seua vida, que reflectien els relats revisionista de l&#039;época.{{harvnp|Bevington|2002|p=432}} l&#039;[[obra anònima]] &#039;&#039;The troublesome reign of King John&#039;&#039; ho retratava com un «màrtir protoprotestante», similar al mostrat en la peça teatral de moralitat &#039;&#039;Kynge Johan&#039;&#039;  de [[John Bele]], en la que Juan intenta salvar a Anglaterra dels «malvats agents de l&#039;Iglésia romana».&amp;lt;ref name=&amp;quot;Curren-Aquino1989&amp;quot;&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Curren-Aquino|nom=Deborah T|any=1989|capítul=Introduction: King John resurgent|apellidar-editor=Curren-Aquino|nomene-editor=Deborah T|títul=King John: new perspectives|url=https://archive.org/details/kingjohnnewpersp0000unse|ubicació=Cranbury|editorial=University of Delaware Press|isbn=978-0-874-13337-0|oclc=581010793|pàgina=[https://archive.org/details/kingjohnnewpersp0000unse/page/19 19]}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Harris|nom=Jesse W|any=1940|títul=John Bele, a study in the minor literature of the Reformation|ubicació=Urbana|editorial=Illinois Studies in Language and Literature|oclc=459770677|pàgina=91}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Pel contrari, &#039;&#039;[[Rei Juan (Shakespeare)|The life and death of King John]]&#039;&#039; de [[William Shakespeare|Shakespeare]], una obra relativament anticatólica que recorre a &#039;&#039;The troublesome reign&#039;&#039; per al seu material original, oferix una visió dual «més equilibrada d&#039;un monarca complex com a víctima protoprotestante de les maquinació de Roma i com un governant dèbil i egoístamente motivat».&amp;lt;ref name=&amp;quot;Curren-Aquino1989&amp;quot; /&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=McEachern|nom=Claire|any=2002|capítul=Literature and national identity|apellidos-editor1=Loewenstein|nom-editor1=David|apellidos-editor2=Mueller|nom-editor2=Janel M|títul=Cambridge history of early modern English literature|url=https://archive.org/details/cambridgehistory00libg|ubicació=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-63156-3|oclc=1045540206|pàgina=[https://archive.org/details/cambridgehistory00libg/page/n340 329]}}&amp;lt;/ref&amp;gt;{{harvnp|Bevington|2002|p=454}} L&#039;obra &#039;&#039;The downfall and the death of Robert Earl of Huntington&#039;&#039; d&#039;[[Anthony Munday]] va retratar molts de les traces negatives de Juan, pero va adoptar una interpretació positiva dels seus actes contra l&#039;Iglésia catòlica, en consonancia con les opinions contemporànees dels monarques Tudor.{{harvnp|Potter|1998|p=70}} A mitan del {{sigle|XVII}}, obres com &#039;&#039;King John and Matilda&#039;&#039; de [[Robert Davenport]], basades en gran mida en les obres isabelinas anteriors, transferien el paper de campeons protestants als barons i emfatisaven els aspectes tirànics del comportament del rei.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Maley|nom=Willy|any=2010|capítul=&#039;And bloody England into England gone&#039;: empire, monarchy, and nation in King John|apellidos-editor1=Maley|nom-editor1=Willy|nom-editor2=Margaret|apellidos-editor2=Tudeau-Clayton|títul=This England, that Shakespeare: new angles on Englishness and the bard|url=https://archive.org/details/thisenglandthats00tude|ubicació=Farnham|editorial=Ashgate|isbn=978-0-754-66602-8|oclc=953858001|pàgina=[https://archive.org/details/thisenglandthats00tude/page/n62 50]}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el sigle {{sigle|XIX}}, les representacions fictícies de la seua vida varen estar fortament influenciades per la romançada històrica &#039;&#039;[[Ivanhoe]]&#039;&#039; de [[Walter Scott]], que presentava «una image casi totalment desfavorable» d&#039;ell; la peça es va basar en les històries victorianes del periodo i en l&#039;obra de Shakespeare.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|llinages=Tulloch|nom=Graham|any=1988|capítul=Historical notes}} En {{cita llibre|llinages=Scott|nom=Walter|any=1998|any-original=1820|títul=Ivanhoe|ubicació=Edimburc|editorial=Edinburgh University Press|isbn=978-0-748-60573-6|oclc=1008642833|pàgina=497}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Este treball de Scott va influir en &#039;&#039;The merry adventures of Robin Hood&#039;&#039;, de l&#039;escritor infantil [[Howard Pyle]] de finals del {{sigle|XIX}}, que a la seua volta va establir a Juan com el vilà principal dins de la narrativa tradicional de [[Robin Hood]].&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=D&#039;Ammassa|nom=Don|títul=Encyclopedia of adventure fiction|ubicació=Nova York|editorial=Facts on File Library of World Literature/Infobase|any=2009|isbn=978-1-438-14982-0|oclc=974748071|pàgina=94}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Durant el sigle {{sigle|XX}}, habitualment apareixia representat en llibres de ficció i películes junt a Robin Hood. L&#039;interpretació de [[Sam De Grasse]] en la [[Robín dels boscs (película de 1922)|versió cinematogràfica en blanc i negre de 1922]] ho mostra cometent numeroses atrocitats i actes de tortura.&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Aberth|nom=John|any=2003|títul=A knight at the movies: migeval history on film|ubicació=Londres|editorial=Routledge|isbn=978-0-415-93886-0|oclc=1004152964|pàgina=166}}&amp;lt;/ref&amp;gt; [[Claude Rains]] ho va encarnar en la [[The Adventures of Robin Hood|versió a color de 1938]] junt a [[Errol Flynn]], iniciant la tendència de descriure-ho com un «afeminat[, ...] arrogant i covart que es queda en casa».{{harvnp|Potter|1998|p=210}} El personage de Juan actua per a resaltar les virtuts del rei Ricardo o contrastar en el governador civil de Nottingham, que sol ser el «vilà de capa i espasa» que s&#039;opon a Robin Hood.{{harvnp|Potter|1998|p=210}} Per eixemple, una versió extrema d&#039;esta tendència es pot vore en la [[Robin Hood (película de 1973)|versió de dibuixos animats de Disney de 1973]], que representa a Juan, en la veu de [[Peter Ustinov]], com un «lleó covart, chupapulgares».{{harvnp|Potter|1998|p=218}} Les obres populars que ho representen més allà de les llegendes de Robin Hood —com l&#039;obra de James Goldman &#039;&#039;[[El lleó en hivern (teatre)|The Lion in Winter]]&#039;&#039; i adaptació al cine ambientada en 1183— comunament ho presenten com un «amanerado alfeñique» —en este cas, contrastat en el varonil [[Enrique II d&#039;Anglaterra|Enrique II]]— o un tirà, com en el poema de {{esd|[[A. A. Milne]]}} per a chiquets «King John&#039;s Christmas».&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Elliott|nom=Andrew BR|any=2011|títul=Remaking the Middle Ages: the methods of cinema and history in portraying the migeval world|url=https://archive.org/details/remakingmiddleag0000elli|ubicació=Jefferson|editorial=McFarland|isbn=978-0-786-44624-7|oclc=690108903|pàgines=[https://archive.org/details/remakingmiddleag0000elli/page/109 109]-110}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{cita llibre|idioma=en|llinages=Seel|nom=Graham I|any=2012|títul=King John: an underrated king|ubicació=Londres|editorial=Anthem Press|isbn=978-0-857-28518-8|oclc=872673396|pàgina=7}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ancestros ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Ahnentafel superior|Ancestros de Juan I d&#039;Anglaterra}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes ==&lt;br /&gt;
{{listaref|group=lower-roman}}&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{listaref|ample=20em}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia consultada ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Bartlett|nom=Robert|any=2000|títul=England under the Norman and Angevin kings, 1075-1225|ubicació=Oxford|editorial=Clarendon Press|isbn=978-6-610-44592-9|oclc=1044089580}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Barlow|nom=Frank|any=1999|títul=The feudal Kingdom of England, 1042–1216|edició=Quinta|ubicació=Harlow|editorial=Pearson Education|isbn=0-582-38117-7|oclc=921142924}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Bevington|nom=David|any=2002|capítul=Literature and the theatre|apellidos-editor1=Loewenstein|nom-editor1=David|apellidos-editor2=Mueller|nom-editor2=Janel M|títul=Cambridge history of early modern English literature|url=https://archive.org/details/cambridgehistory0000unse_p0w4|ubicació=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-63156-3|oclc=1045540206}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Bolton|nom=JK|any=2007|capítul=English economy in the early thirteenth century|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Bradbury|nom=Jim|any=2007|capítul=Philip Augustus and King John: personality and history|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Carpenter|nom=David|any=2004|títul=The struggle for mastery: Britain 1066–1284|ubicació=Londres|editorial=Penguin|isbn=978-0-140-14824-4|oclc=939864686|url=https://archive.org/details/struggleformaste00davi}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Church|nom=Stephen D|any=1999|títul=The household knights of King John|serie=Cambridge studies in migeval life and thought|volum=XLIV|ubicació=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-55319-3|oclc=469967112}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages1=Danziger|nom1=Danny|nom2=John|llinages2=Gillingham|any=2003|títul=1215: the year of the Magna Carta|ubicació=Londres|editorial=Coronet|isbn=978-0-743-25778-7|oclc=63170200}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Duffy|nom=Siguen|any=2007|capítul=John and Ireland: the origins of England&#039;s Irish problem|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Duncan|nom=AAM|any=2007|capítul=John King of England and the king of the Scots|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Gillingham|nom=John|any=2007|capítul=Historians without Hindsight: Coggshall, Diceto and Howden on the early years of John&#039;s reign|llinage-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Harper-Bill|nom=T|any=2007|capítul=John and the church of Rome|llinage-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Holt|nom=James Clarke|any=1984|capítul=The loss of Normandy and royal finance|apellidos-editor1=Holt|nom-editor1=James Clarke|nombre-editor2=John|apellidos-editor2=Gillingham|títul=War and government in the Middle Ages|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-389-20475-6|oclc=10458601}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Huscroft|nom=Richard|any=2005|títul=Ruling England, 1042–1217|ubicació=Harlow|editorial=Pearson|isbn=0-582-84882-2|oclc=868489802}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=McLynn|nom=Frank|any=2007|títul=Lionheart and Lackland: King Richard, King John and the wars of conquest|url=https://archive.org/details/lionheartlacklan0000fran|ubicació=Londres|editorial=Vintage|isbn=978-0-712-69417-9|oclc=851985262}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Norgate|nom=Kate|any=1902|títul=John Lackland|ubicació=Londres|editorial=Macmillan|oclc=1374257}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Potter|nom=Lois|any=1998|títul=Playing Robin Hood: the legend as performance in five centuries|url=https://archive.org/details/playingrobinhood0000unse|ubicació=Cranbury|editorial=University of Delaware Press|isbn=978-0-874-13663-0|oclc=928394666}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Power|nom=Daniel|any=2007|capítul=King John and the Norman aristocracy|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Rowlands|nom=Ifor W|any=2007|capítul=King John and Wales|apellidar-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Turner|nom=Ralph V|any=2009|títul=King John: England&#039;s evil king?|ubicació=Stroud|editorial=History Press|isbn=978-0-752-44850-3|oclc=896834748}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Vincent|nom=Nicholas|any=2007|capítul=Isabella of Angoulême: John&#039;s Jezebel|llinage-editor=Church|nom-editor=Stephen D|títul=King John: new interpretations|ubicació=Woodbridge|editorial=Boydell Press|isbn=978-0-851-15947-8|oclc=844714832}}&lt;br /&gt;
* {{cita llibre|idioma=en|llinages=Warren|nom=W Lewis|any=1991|títul=King John|ubicació=Londres|editorial=Methuen|isbn=0-413-45520-3|oclc=493793423}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commonscat|John of England}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Reis d&#039;Anglaterra del sigle XII]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Reis d&#039;Anglaterra del sigle XIII]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Reis d&#039;Anglaterra de la casa de Plantagenet]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ducs de Normandia del sigle XII de la casa de Plantagenet]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ducs de Normandia del sigle XIII de la casa de Plantagenet]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ducs d&#039;Aquitània del sigle XII (casa de Plantagenet)]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Ducs d&#039;Aquitània del sigle XIII (casa de Plantagenet)]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Comtes de Maine]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Comtes de Tours]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Governants d&#039;Irlanda]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Nobles d&#039;Anglaterra del sigle XII]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Persones d&#039;Oxford]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Fallits per disenteria]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Excomulgados per l&#039;Iglésia catòlica]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Personages de Robin Hood]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Família d&#039;Enrique II d&#039;Anglaterra]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Juan I d&#039;Anglaterra]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Juan I de Inglaterra}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gil_Barber%C3%A0&amp;diff=1925970</id>
		<title>Joan Gil Barberà</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gil_Barber%C3%A0&amp;diff=1925970"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:55Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Gil i Barberà&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan-Gil-Barberà.jpg|200px|&#039;&#039;&#039;Joan Gil Barberà&#039;&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
| peu = Mege, escritor i dirigent valencianiste.&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Mege i escritor &lt;br /&gt;
| data_naix = [[1932]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Catadau]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[5 d&#039;abril]] de [[2006]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Gil i Barberà&#039;&#039;&#039; ([[Catadau]], la [[Ribera Alta]], [[Província de Valéncia|Valéncia]] [[1932]] - † [[Valéncia]], [[5 d&#039;abril]] de [[2006]]), fon un mege, escritor valencià i  un dirigent [[Valencianisme|valencianiste]], destacat defensor del valencianisme cultural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Gil Barberà destacà en la pràctica de la pediatria i fon President de [[Lo Rat Penat]] i vicesecretari de la junta directiva de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i president de la secció d&#039;Etnologia i Cultura Popular de la RACV.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha pàtria.|Joan Gil Barberà}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Estudis i professió ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursà els estudis de Medicina en la Facultat de Medicina de Valéncia, llicenciant-se l&#039;any [[1956]]. Fon mege puericultor per les Escoles de Puericultura de [[Madrit]] i Valéncia i s&#039;especialisà en pediatria en la Clínica Pediàtrica &amp;quot;War Memorial&amp;quot; de [[Brusseles]], ampliant els seus estudis en [[Varsòvia]] i [[Ginebra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon membre de l&#039;U.I.P.E. (Unió Internacional de Protecció a l&#039;Infància) i de la Societat de Pediatria Espanyola i de la de Valéncia i membre també de la Societat de Puericultura Valenciana. Treballà per a les [[Nacions Unides]] (ONU) en el Centre de l&#039;Infància de [[París]]. Ademés Gil Barberà fon l&#039;introductor d&#039;[[UNICEF]] en Valéncia, entitat de la que era secretari. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua gran llavor mèdica la compaginà en una ingent defensa de la [[Cultura valenciana|cultura valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Trayectòria cultural ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ademés de la seua reconeguda trayectòria mèdica, dedicà bona part de la seua vida a la promoció i defensa de les tradicions valencianes a través d&#039;institucions com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i [[Lo Rat Penat]], entitat a on aplegà a ser president. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Lo Rat Penat ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon durant dotze anys President de [[Lo Rat Penat]], substituint a [[Xavier Casp]], ostentant posteriorment la distinció de President d&#039;Honor de la centenària entitat valenciana. Fon membre del consistori de Mantenedors dels [[Jocs Florals]] de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]] i Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Gil Barberà publicà numerosos llibres sobre temàtica médica i valenciana. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Gil Barberà deixà un llegat importantíssim entorn a les investigacions sobre la puericultura i numerosos llibres de temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Puericultura&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Puericultura y psicologia infantil practica&#039;&#039;. Editorial Almena, 1974. ISBN 8470141562 &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Puericultura para el Medio Rural&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Puericultura para padres&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Orientacions de educació sexual para padres: cómo decírselo a los niños&#039;&#039;. Editorial Almena, 1978. ISBN 8470140167&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Psicologia infantil para padres&#039;&#039;. Editorial SM. 1981. ISBN 8434809478&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Temes Valencians&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Lo Rat Penat&#039;&#039;. Ed. Alfons el Magnanim.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Gent Menuda&#039;&#039;. Ed. [[Grup d&#039;Accio Valencianista]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Costums i Tradicions Valencianes&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Costums i Tradicions Valencianes II&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Medicina valenciana mágica y popular&#039;&#039;. En coautoria. Joan Gil i Barberà i [[Enric Martí i Mora]]. Valéncia. Carena Editors, any 1997. ISBN 84-87398-18-9&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Personages ilustres valencians. Relacionats en la medicina.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà assíduament artículs en diaris i revistes tant de Valéncia, com en atres llocs de l&#039;Estat i ha publicat diversos treballs i estudis d&#039;investigació relacionats en la seua professió, dels quals ha obtengut importants guardons com: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Premi de la Societat Valenciana de Pediatria&lt;br /&gt;
* Premi Sanitat Espanyola&lt;br /&gt;
* Premi Direcció General de Sanitat&lt;br /&gt;
* Premi Periodístic [[UNICEF]]&lt;br /&gt;
* Premi &amp;quot;Naranja de Oro&amp;quot; &lt;br /&gt;
* &amp;quot;Flor de Azahar&amp;quot; de [[Vilarreal]]&lt;br /&gt;
* Premi &amp;quot;Limón&amp;quot; en [[Múrcia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|... Pero crec que sí que me permetreu, en una nit com esta, demanar-vos a tots l&#039;unió forta per a defendre la [[Llengua Valenciana]] i la nostra lliteratura, aixina com les nostres tradicions i personalitat, ya que les nostres creències han d&#039;estar vives; si estem units, sera fàcil mantindre el patrimoni anímic. [[Lo Rat Penat]] i els ratpenatistes estem molt orgullosos de la nostra obra i nos hem de mantindre atents i fidels ad ella, puix que és obra de fe i d&#039;esperança, base per a la pàtria i la vida. &#039;&#039;&#039;Defendrem sempre els tesors de la Llengua Valenciana, ya que sense llengua no hi ha pàtria&#039;&#039;&#039;, ¿qué seria del portugués sense Camoens?, ¿de l&#039;anglés sense Shakespeare i sense Byron?, ¿de l&#039;italià sense Dante i Petrarca?, ¿del castellà sense Cervantes ni Calderón?... per açò els valencians no renunciarem mai a [[Ausias March]], a [[Roiç de Corella]], a [[Bonifaci Ferrer]], a [[Joanot Martorell]], ni a tots els representants de l&#039;idioma valencià, ya que hem de mantindre&#039;l viu, cult i popular. Hem de lluitar, com una mare ho faria per son fill, en esperança, en amor, en pau i en llibertat.|Transcipció de part del discurs de l&#039;Hble. Sr. Dr. En Joan Gil i Barberà en els Cent Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Joan Gil Barberà en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las eleccions de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialment por la delicada situació frente a todas las institucions y organismes públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relacions con las institucions oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya:&#039;&#039; &amp;quot;... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista&amp;quot;|&#039;&#039;Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals&#039;&#039;, per [[Federico Martínez Roda]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 16.8.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Para la celebració de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comissió Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d&#039;Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comissió del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Al mateix temps que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriorment por la Conselleria de Educació, muchos de ellos con titulació de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.&#039;&#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalment se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.&#039;&#039;|&#039;&#039;Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals&#039;&#039;, per [[Federico Martínez Roda]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 16.8.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Lo Rat Penat]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://www.lasprovincias.es/prensa/20070816/ocio/joan-barbera-centenari-dels_20070816.html Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals]&lt;br /&gt;
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060427/prensa/noticias/Ediciones/200604/27/VAL-EDC-036.html Obituari de Joan Gil Barberà]&lt;br /&gt;
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/comu13.htm Homenage a Gil Barberà]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gelida&amp;diff=1925969</id>
		<title>Joan Gelida</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gelida&amp;diff=1925969"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:54Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Joan Gelida&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], sobre [[1489]] - † [[Burdeus]],[[1551]]) fon un escritor i [[humanisme|humaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Havent viajat a [[París]] per a formar-se en l&#039;escolàstic i nominalista Juan Ribeyro, discípul de Juan de Celaya, es va inscriure en la facultat d&#039;Arts en [[juny]] de [[1522]] i posteriorment va ser acceptat com a professor de l&#039;Universitat en l&#039;any [[1524]], a on va estar ensenyant filosofia en el colege Sainte-Barbe, a on va tindre entre els seus discípul a Andrés Laguna, fins a l&#039;any [[1531]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En París es va trobar en atres valencians, com el erasmista Pedro Juan Olivar i Joan Martí Població, en la neboda del qual es va casar (també era neboda del venerable Pedro de Lerma); Població li va presentar al calvinista Guillaume Budé, la mort del qual va deure sentir molt, ya que li va dedicar un epitafi en &#039;&#039;dísticos elegíacos&#039;&#039; que ademés va traduir al [[grec]]; també va fer amistat en el calvinista Nicolás Cop, lo que li va fer sospitós de heregia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va fallir deixant a la seua dòna i a la seua filla en una gran pobrea; els seus émuls pensaven arreplegar en la seua casa una gran cantitat de texts inèdits per a publicar, pero no varen trobar més que algunes cartes i tres poemes, que varen ser publicats per un dels seus estudiants bordeleses, Jean Busine, precedits per una biografia seua; estos poemes varen ser republicats més tart per Francisco Cerdá i Riu en els seus &#039;&#039;Clarorum Hispanorum Opuscula selecta et rariora&#039;&#039;... (1781) i són una Exhortatio de servanda amicitia dirigida als seus colegues, un epitafi de Guillaume Budé en dístics elegíacs i la seua traducció al grec. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va ser sepultat en el convent dels carmelites de [[Burdeos]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
* De quinque universalibus et eorundem abstractione intelligentia ; adjectis pro majore commoditate in Porphyrium commentariis (Paris: apud Pringentium Calvarin, 1527)&lt;br /&gt;
* Epistolae aliquot et Carmina (La Rochelle, 1571), póstuma&lt;br /&gt;
     &lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*  De Jean Dupèbe, &amp;quot;Un poète néo-latin: Jean Binet de Beauvais&amp;quot;, Mélanges sur la littérature de la Renaissance à la mémoire de V.-L. Saulnier, p. 616&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
*  De Jacques Auguste de Thou, Histoire universelle, vol. II, La Haya, Henri Scheurleer, 1740, «livre xvii», p. 451&lt;br /&gt;
*  Johannis Galida Valentini, burdigalensis Ludimagistri Epistolae aliquot, &amp;amp; carmina, La Rochelle, 1571, in-4°.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Humanistes valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gar%C3%AD&amp;diff=1925968</id>
		<title>Joan Garí</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Gar%C3%AD&amp;diff=1925968"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:53Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Garí Clofent&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan Garí. Borriana, 2016.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = Joan Garí en l&#039;any [[2016]]&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Filòlec i escritor.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1965]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Garí Clofent&#039;&#039;&#039; ([[Burriana]], [[1965]]) és un filòlec i escritor [[Valencians|valencià]] d&#039;ideologia d&#039;esquerres i [[Pancatalanisme|pancatalanista]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Garí és doctor en Filologia i catedràtic de [[català]] en Ensenyança Mija, que ha cultivat diferents gèneros lliteraris, entre ells la poesia: &#039;&#039;Física dels límits&#039;&#039; o &#039;&#039;Poema d&#039;amor en dos temps&#039;&#039;; l&#039;ensaig: &#039;&#039;La conversació mural&#039;&#039; (1995), &#039;&#039;Un cristall habitat&#039;&#039; (1999), &#039;&#039;L&#039;única passió noble&#039;&#039; (2016); el dietaris: &#039;&#039;Les hores fecundes&#039;&#039; (2002) o &#039;&#039;Senyals de fum&#039;&#039; (2006) i també la novela: &#039;&#039;On dormen les estrelles&#039;&#039; (2005), &#039;&#039;La balena blanca&#039;&#039; (2007) o &#039;&#039;El balneari&#039;&#039; (2013).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a escritor, ha rebut varis premis comercials i també premis de la crítica de l&#039;[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], entitat d&#039;ideologia pancatalanista i de l&#039;[[Associació d&#039;Escriptors en Llengua Catalana]]. Entre estos, destaca el Premi Fundesco (1994), premi que es concedia per a ensajos sobre comunicació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del punt de vista periodístic, colabora habitualment en diferents mijos, entre ells actualment els diaris &#039;&#039;[[Ara]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[El País]]&#039;&#039;. També ha colaborat en &#039;&#039;[[El Temps]]&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Levante-EMV|Levante]]&#039;&#039; i el ya desaparegut diari en paper &#039;&#039;[[Público]]&#039;&#039;, entre uns atres. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any [[1991]] és president de l&#039;[[Agrupació Borrianenca de Cultura]] (entitat fundada en [[1954]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* «Sin dios y sin diablo | Alfons el Magnànim». www.alfonselmagnanim.net&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Male writers}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Gar%C3%AD Joan Garí en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]] &lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Garcia_i_Sentandreu&amp;diff=1925967</id>
		<title>Joan Garcia i Sentandreu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Garcia_i_Sentandreu&amp;diff=1925967"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:52Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Juan García Sentandreu]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fuster&amp;diff=1925966</id>
		<title>Joan Fuster</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fuster&amp;diff=1925966"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:51Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Fuster i Ortells&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan Fuster.jpg|250px|Joan Fuster]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]&lt;br /&gt;
| ocupació = Escritor.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1922]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[21 de juny]] de [[1992]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Fuster i Ortells&#039;&#039;&#039; ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - † Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià d&#039;ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]]&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes&amp;lt;/ref&amp;gt; i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític &#039;&#039;[[països catalans]] &#039;&#039;. La seua principal obra, possiblement, fon l&#039;ensaig &#039;&#039;[[Nosaltres, els valencians]]&#039;&#039; (en valencià, &#039;&#039;Nosatres, els valencians&#039;&#039;) en l&#039;any [[1962]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joan_Fuster-Carnet.jpg|miniatura|250px|right|Carnet de la Falange de Joan Fuster]]&lt;br /&gt;
[[Archiu:Joan_Fuster 2.jpg|miniatura|250px|right|Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.]]&lt;br /&gt;
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l&#039;ofici de talliste d&#039;images i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l&#039;escritura publicant artículs, en castellà, en el &#039;&#039;&amp;quot;Suplemento Dominical&amp;quot;&#039;&#039; del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l&#039;época com el &amp;quot;diario regional del movimiento&amp;quot;. En un artícul d&#039;[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l&#039;opúscul &#039;&#039;Nosaltres els valencians&#039;&#039;, Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l&#039;escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt;«&#039;&#039;En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentació de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.&#039;&#039;»&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;&amp;quot;Suplemento Dominical&amp;quot;&#039;&#039; de &#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;, del 14 d&#039;agost de 1960&amp;lt;/ref&amp;gt; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ya en l&#039;any [[1962]], Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l&#039;escritura: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;blockquote&amp;gt; «&#039;&#039;&amp;quot;On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicció. Ciertament, estas disipacions intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.&#039;&#039;»&amp;lt;/blockquote&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Nosaltres els valencians&#039;&#039;.Pròlec de l&#039;edició en castellà&amp;lt;/ref&amp;gt;  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Si be per l&#039;época que escrigué el seu ensaig &#039;&#039;[[Nosaltres, els valencians]] &#039;&#039; se declarava [[lliberalisme|lliberal]],&amp;lt;ref&amp;gt;&#039;&#039;Nosaltres, els valencians&#039;&#039;, Pròlec a la segona edició.&amp;lt;/ref&amp;gt; en la seua joventut havia segut afiliat tant a les &amp;quot;joventuts del Moviment Falangiste d&#039;Espanya&amp;quot; com, automàticament al tindre la majoria d&#039;edat, a la [[Falange]].&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm &#039;&#039;Fuster, un esquema biogràfic&#039;&#039;]. De la &#039;&#039;Càtedra Joan Fuster&#039;&#039; de l&#039;&#039;&#039;[[Universitat de Valéncia]] &#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg&amp;lt;/ref&amp;gt;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l&#039;Ajuntament de Sueca&amp;lt;ref&amp;gt;[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].&amp;lt;/ref&amp;gt;, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al &amp;quot;Museu-Casa Fuster&amp;quot; i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca&amp;lt;ref&amp;gt; [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].&amp;lt;/ref&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Valencianofòbia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic &#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039; en l&#039;any [[1988]]. L&#039;artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) l&#039;havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la [[cultura valenciana]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables&#039;&#039;. (&#039;&#039;El país valenciano&#039;&#039;, Pag. 34, Ed. Destino, 1962).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres&#039;&#039;. (&#039;&#039;El país valenciano&#039;&#039;, Pag. 79, Ed. Destino, 1962).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada&#039;&#039; (sobre les [[Falles]]). (&#039;&#039;El país valenciano&#039;&#039;, Pag. 426, Ed. Destino, 1962).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic...&#039;&#039; [...] &#039;&#039;No som pocs els catalans que ens ho hem propost i marxem ya en eixa llínea&#039;&#039;. (&#039;&#039;Qüestió de noms&#039;&#039;, Ed. d&#039;Aportació Català, Barcelona, 1962).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Com a figura històrica en alguna proyecció viva, ha caducat...&#039;&#039; [...] &#039;&#039;de fet Sant Vicent era un &#039;Catalanista&#039; de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia...&#039;&#039; (sobre [[Sant Vicent Ferrer]]). (&#039;&#039;¿Qué y dónde?&#039;&#039;, nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fa una campanya contra la [[Real Senyera]] plena d&#039;inexactituts, sent president d&#039;[[Acció Cultural del País Valencià|Acció Cultural]], en el seu llibre &#039;&#039;El blau de la Senyera&#039;&#039; i sobre l&#039;[[Himne Valencià|Himne]], diu: &#039;&#039;... es una merdeta musical&#039;&#039;.|&amp;quot;Joan Fuster: &#039;Català de Sueca&#039;&amp;quot;, per Josefina Lázaro (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 17.7.1988)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Joan Fuster, apart de dir que ell era &amp;quot;un català de Sueca&amp;quot;, també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|L&#039;escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l&#039;Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
L&#039;obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Ensaig ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Antologia del surrealisme español&#039;&#039;. Alacant, Verbo, 1952&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;La poesia catalana fins a la Renaixença&#039;&#039;. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer&#039;&#039;. Barcelona, Barcino, 1955&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;El descrèdit de la realitat&#039;&#039;. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Antologia de la poesia valenciana&#039;&#039;. Barcelona, Selecta, 1956&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;La poesia catalana&#039;&#039;. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Les originalitats&#039;&#039;. Barcelona, Barcino, 1956&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;El món literari de sor Isabel de Villena&#039;&#039;. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Figures de temps&#039;&#039;. Barcelona, Selecta, 1957&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Indagacions possibles&#039;&#039;. Palma de Mallorca, Moll, 1958&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Recull de contes valencians&#039;&#039;. Barcelona, Albertí, 1958&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Ausiàs March. Antologia poètica&#039;&#039;. Barcelona, Selecta, 1959&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Un món per a infants&#039;&#039;. Valéncia, 1959&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Judicis finals&#039;&#039;. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler&#039;&#039;. Barcelona, Aedos, 1961&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Valencia&#039;&#039;. Madrid, Direcció General de Turismo, 1961&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Nosaltres, els valencians&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1962&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;El País Valenciano&#039;&#039;. Barcelona, Destino, 1962&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Poetes, moriscos i capellans&#039;&#039;. Valéncia, L&#039;Estel, 1962&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Qüestió de noms&#039;&#039;. Barcelona, Aportació Catalana, 1962&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;El bandolerisme català II. La llegenda&#039;&#039;. Barcelona, Aymà, 1963&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Raimon&#039;&#039;. Barcelona, Alcides, 1964&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Diccionari per a ociosos&#039;&#039;. Barcelona, A. C., 1964&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Alicante y la Costa Blanca&#039;&#039;. Barcelona, Planeta, 1965&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Causar-se d&#039;esperar&#039;&#039;. Barcelona, A. C., 1965&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Combustible per a falles&#039;&#039;. Valéncia, Garbí, 1967&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;L&#039;home, mesura de totes les coses&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1967 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Consells, proverbis i insolències&#039;&#039;. Barcelona, A. C., 1968&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Examen de consciència&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1968&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Heretgies, revoltes i sermons&#039;&#039;. Barcelona, Selecta, 1968&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes I. Llengua, lliteratura, història&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1968&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Abans que el sol no creme&#039;&#039;. Barcelona, La Galera, 1969 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes II. Diari 1952-1960&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1969 &lt;br /&gt;
*&amp;quot;Hi ha més catalans encara&amp;quot;, fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;L&#039;Albufera de Valéncia&#039;&#039;. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes III. Viatge pel País Valencià&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1971 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Babels i babilònies&#039;&#039;. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Literatura catalana contemporànea&#039;&#039;. Barcelona, Curial, 1972&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Rebeldes y heterodoxos&#039;&#039;. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Contra Unamuno y los demás&#039;&#039;. Barcelona, Península, 1975&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes IV. Ensaigs&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62, 1975&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;La Decadència al País Valencià&#039;&#039;. Barcelona, Curial, 1976&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Un país sense política&#039;&#039;. Barcelona, La Magrana, 1976&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;El blau en la senyera&#039;&#039;. Valéncia, Tres i Quatre, 1977&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Contra el noucentisme&#039;&#039;. Barcelona, Crítica, 1977&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes V. Literatura i llegenda&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Destinat (sobretot) a valencians&#039;&#039;. Valéncia, Tres i Quatre, 1979&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Referències d&#039;un desficiós&#039;&#039;. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Ara o mai&#039;&#039;. Valéncia, Tres i Quatre, 1981&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Indagacions i propostes&#039;&#039;. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;País Valencià, per què?&#039;&#039;. Valéncia, Tres i Quatre, 1982&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Veure el País Valencià&#039;&#039;. Barcelona, Destino, 1983&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans&#039;&#039;. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Sagitari&#039;&#039;. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Pamflets polítics&#039;&#039;. Barcelona, Empúries, 1985&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Punts de meditació (Dubtes de la &amp;quot;Transició&amp;quot;).&#039;&#039; Valéncia, Tres i Quatre, 1985 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Llibres i problemes del Renaixement&#039;&#039;. Barcelona, Publicacions de l&#039;Abadia de Montserrat, 1989 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Textos d&#039;exili&#039;&#039;. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d&#039;Alfons Cucó i Santiago Cortès]&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Obres completes VI. Ensaigs 2.&#039;&#039; Barcelona, Edicions 62, 1991&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poesia ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Sobre Narcís&#039;&#039;. Valéncia, Torre, 1948 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;3 poemes&#039;&#039;. Alacant, Verbo, 1949 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Ales o mans&#039;&#039;. Valéncia, Editorial Torre, 1949&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Va morir tan bella&#039;&#039;. Valéncia, 1951&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Terra en la boca&#039;&#039;. Barcelona, Barcino, 1953 &lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Escrit per al silenci&#039;&#039;. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954&lt;br /&gt;
*&#039;&#039;Set llibres de versos&#039;&#039;. Valéncia, Tres i Quatre, 1987&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.|Joan Fuster}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa&#039;&#039;|&#039;&#039;Nosaltres els valencians&#039;&#039; (1962, 17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Durant molts anys es van fer beques perque els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, despuix del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”&#039;&#039;|([[Revista L&#039;Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l&#039;autor es referix a Jaume I]: &#039;regalar&#039; Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o &#039;regalar&#039;, a Múrcia el tros d&#039;ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del &#039;País Valencià&#039; monolingüe integrant dels &#039;Països Catalans&#039;. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: &#039;... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes en les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia&#039;. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: &#039;... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...&#039;; &#039;Quiere acabar de matar al Reino de Valencia&#039;.|&#039;&#039;L&#039;espirit juridic del rei Don Jaume&#039;&#039; (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los &#039;invasores&#039; o &#039;tlxacaltecas&#039;, los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos &#039;tlaxcaltecas&#039; a Joan Fuster.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, &#039;el pancatalanisme tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneament, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenaçment Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitut totalitaria que aprendió en la Falange.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes &#039;que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanisme, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más clarament, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...&#039;&#039;|Citat en el llibre &#039;&#039;[[Judes valentins]]&#039;&#039; (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|1961. La revista &#039;[[Revista Serra d&#039;Or|Serra d&#039;Or]]&#039; (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de &#039;Els cinquanta-nou jovens valencians&#039;, jovens universitaris &#039;promocionats&#039; des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i &#039;proclamar l&#039;unitat no sols de l&#039;idioma, cultura i civilisació, sino també de l&#039;unitat de la patria&#039;... (pag. 53-57, &#039;&#039;[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]&#039;&#039;. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputació de Valencia, 2006).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La programacio de disseny per ad estos &#039;intelectuals organics&#039; l&#039;explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l&#039;accio combinada dels intelectuals nomenats &#039;organics&#039;, infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d&#039;alguns d&#039;ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l&#039;oposicio al franquisme.|&#039;¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?&#039; per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasió en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecisme, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoració que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans.&#039;&#039;|&#039;&#039;Fuster, l&#039;error valencià del sigle&#039;&#039;. Artícul d&#039;[[Obduli Jovaní]], publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: &#039;Nosaltres els valencians&#039; (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d&#039;aquell moment. (&#039;Tele/eXprés&#039;, 30.1.1979).|&#039;¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?&#039; (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolució cultural o el devenir humano&#039;&#039;|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.&#039;&#039;|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (&#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;, 10.10.2010)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la [[Batalla de Valencia]]) de igual modo que hizo [[Joan Fuster]] con la [[Real Senyera|Real Señera]], cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualment encontré en la Bib. Nacional de París la representació migeval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.&#039;&#039;|&#039;Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteó Real de Sijena&#039;, per [[Ricart Garcia Moya]] (2013)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s&#039;alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l&#039;image de “papà Stalin”, el catalanisme te en &#039;&#039;&#039;Joan Fuster&#039;&#039;&#039; al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l&#039;historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d&#039;estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|&#039;&#039;Ara van a pel cant valencià&#039;&#039; (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|L&#039;escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l&#039;Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Los països catalans no existen, eso era un desiderátum de [[Joan Fuster|Fuster]]. El catalán y el valenciano son la misma lengua&#039;&#039;.|Entrevista al cantant valencià [[Raimon]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 15.12.2024)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[[Fusterianisme]] &lt;br /&gt;
*[[Valencianofòbia]] &lt;br /&gt;
*[[Lluís Vicent Aracil]]&lt;br /&gt;
*[[Manuel Sanchis Guarner]]&lt;br /&gt;
*[[Eliseu Climent]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[https://josueferrer.com/2014/04/25/fuster/ ¿Sabías que Joan Fuster fue catalanista, valencianófobo, falangista, borracho, sodomita, efebomaníaco y putero? - Blog de Josué Ferrer]&lt;br /&gt;
*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]&lt;br /&gt;
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]&lt;br /&gt;
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - &#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - &#039;&#039;ABC&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - &#039;&#039;ABC&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - &#039;&#039;El Periòdic&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vídeos ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&amp;amp;t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l&#039;història - El Món de Juan i Patri - YouTube]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Francesc_Mira&amp;diff=1925965</id>
		<title>Joan Francesc Mira</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Francesc_Mira&amp;diff=1925965"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:48Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Francesc Mira i Casterà&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Joan Francesc Mira 01.jpg|miniatura|250px|Joan Francesc Mira]]&lt;br /&gt;
| peu = En l&#039;any [[2008]]&lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Escritor i sociòlec.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1939]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Francesc Mira i Casterà&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[3 de decembre]] de [[1939]]) és un [[escritor]], [[Antropologia|antropòlec]] i [[Sociologia|sociòlec]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] d&#039;ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Francesc Mira és membre de l&#039;[[Associació d&#039;Escritors en Llengua Catalana]] i expresident de la societat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/04/24/571c93a5468aebee158b4666.html «Las esteladas toman Valencia bajo el lema &#039;Fem País Valencià&#039;»]. &#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt; Ademés, és militant i ha segut candidat del [[Bloc Nacionalista Valencià]],&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/locrit210509.html «El catalanista Mira invita a Jordi Pujol a Valencia»]. &#039;&#039;El Palleter&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt; i es definix a sí mateix com «profundament catalaniste».&amp;lt;ref&amp;gt;Ernest Alós (2015). [http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/mira-vio-venir-4616200 «Joan Francesc Mira: &amp;quot;Imaginar los Països Catalans como Estado es una fantasía&amp;quot;»]. &#039;&#039;El Periódico&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.lasprovincias.es/politica/201605/13/valencianos-nacionalisables-20160513000527.html «Los valencianos nacionalisables»]. &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2016]] fon un dels firmants d&#039;un manifest en el que es reclamava que, en una hipotètica [[Catalunya]] independent, es prohibixca l&#039;ús del [[castellà]] i el [[català]] passe a ser l&#039;única llengua oficial.&amp;lt;ref&amp;gt;Antonio Fernández (2016). [http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2016-04-05/de-catedraticos-a-exterroristas-quienes-quieren-prohibir-el-castellano-en-cataluna_1178812/ «De catedráticos a exterroristas: quiénes quieren prohibir el castellano en Cataluña»]. &#039;&#039;El Confidencial&#039;&#039;&amp;lt;/ref&amp;gt; Eixe mateix any fon nomenat membre de la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) pels membres de dita acadèmia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Francesc Mira ha segut president de l&#039;entitat pancatalanista nomenada [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) en dos ocasions, durant els anys [[1992]] a [[1999]] i per segona volta durant els anys [[2016]] a [[2020]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Novela ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El bou de foc&#039;&#039; (1974)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El desig dels dies&#039;&#039; (1981)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Viatge al final del fred&#039;&#039; (1983)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El treballs perduts&#039;&#039; (1989)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Borja Papa&#039;&#039; (1996)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Purgatori&#039;&#039; (2002)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El professor d&#039;història&#039;&#039; (2008)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Narrativa breu ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Quatre qüestions d&#039;amor&#039;&#039; (1998) - relatos&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El cucs de seda&#039;&#039; (1975) - relatos&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Ensajos ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Som. Llengua i Literatura&#039;&#039; (1974) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Un estudi d&#039;antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp&#039;&#039; (1974)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els valencians i la terra&#039;&#039; (1978) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Introducció a un País&#039;&#039; (1980) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Població i llengua al País Valencià&#039;&#039; (1981)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crítica de la nació pura&#039;&#039; (1985) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Hèrcules i l&#039;antropòleg&#039;&#039; (1994)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Sense música ni pàtria&#039;&#039; (1995) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Sobre la nació dels valencians&#039;&#039; (1997)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Cap d&#039;any a Houston&#039;&#039; (1998)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja, familia i mite&#039;&#039; (2000)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distincions ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Creu de Sant Jordi, concedit per la Generalitat de Catalunya.&lt;br /&gt;
* Premi d&#039;Honor de les Lletres Catalanes&lt;br /&gt;
* Premi Nacional de la Crítica &lt;br /&gt;
* Premi Fuster d&#039;Ensaig (sic).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|1961. La revista &#039;[[Revista Serra d&#039;Or|Serra d&#039;Or]]&#039; (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de &#039;Els cinquanta-nou jovens valencians&#039;, jovens universitaris &#039;promocionats&#039; des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i &#039;proclamar l&#039;unitat no sols de l&#039;idioma, cultura i civilisació, sino també de l&#039;unitat de la patria&#039;... (pag. 53-57, &#039;&#039;[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]&#039;&#039;. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputació de Valencia, 2006).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La programacio de disseny per ad estos &#039;intelectuals organics&#039; l&#039;explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l&#039;accio combinada dels intelectuals nomenats &#039;organics&#039;, infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d&#039;alguns d&#039;ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l&#039;oposicio al franquisme.|&#039;¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?&#039; per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)&lt;br /&gt;
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)&lt;br /&gt;
* [[Associació d&#039;Escritors en Llengua Catalana]]&lt;br /&gt;
* [[Roger Mira i Aparicio]]&lt;br /&gt;
      &lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Joan Francesc Mira}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:AVLL]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fontaine&amp;diff=1925964</id>
		<title>Joan Fontaine</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Fontaine&amp;diff=1925964"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:47Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan Fontaine 1943.jpg|miniatura|250px|Joan Fontaine en l&#039;any [[1943]]]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan de Beauvoir de Havilland&#039;&#039;&#039;, més coneguda com &#039;&#039;&#039;Joan Fontaine&#039;&#039;&#039; ([[Tòkio]], [[Japó]], [[22 d&#039;octubre]] de [[1917]] - † [[Carmel-by-the-Sea]], [[Califòrnia]], [[15 de decembre]] de [[2013]]), fon una actriu [[Regne Unit|britànic]]-[[Estats Units|nortamericana]], guanyadora d&#039;un [[Premis Oscar|premi Oscar]] per la película &#039;&#039;Suspicion&#039;&#039; (&#039;&#039;Sospita)&#039;&#039; i protagonista també de &#039;&#039;Rebeca&#039;&#039;; abdós films, dirigits per [[Alfred Hitchcock]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Considerada una de les llegendes del «&#039;&#039;Hollywood dorat&#039;&#039;», treballà en molts dels millors directors de l&#039;época, com [[Orson Welles]], [[Billy Wilder]], [[George Cukor]], [[Anthony Mann]] o [[Fritz Lang]]. Fon germana de la també actriu [[Olivia de Havilland]], en qui mantingué una prolongada enemistat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Joan Fontaine}}&lt;br /&gt;
* [http://www.imdb.com/name/nm0000021/?ref_=fn_al_nm_1 Ficha de Joan Fontaine en IMDb]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Actors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Actors dels Estats Units]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Feynman&amp;diff=1925963</id>
		<title>Joan Feynman</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Feynman&amp;diff=1925963"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:46Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan-feynman-2015.jpg|miniatura|Joan Feynman&lt;br /&gt;
]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Feynman&#039;&#039;&#039; ([[Nova York]], 31 de març de 1927-[[Ventura, Califòrnia]], 22 de juliol de 2020) va ser una [[astrofísica]] [[Estats Units|nortamericana]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;1940Census&amp;quot;&amp;gt;{{cite web|title=1940 United States Federal Census - Joan Feynman|url=http://search.ancestry.com/cgi-bin/sse.dll?gsfn=Joan&amp;amp;gsln=Feynman&amp;amp;gss=angs-g&amp;amp;pcat=ROOT_CATEGORY&amp;amp;h=7074485&amp;amp;db=1940usfedcen&amp;amp;indiv=1|accessdate=1 d&#039;abril de 2013}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://california.funeral.com/joan-feynman-7-22-2020-120000-am-venturaca/|títul=Joan Feynman - 7/22/2020 Ventura Califòrnia Obituaries|dataaccés=2 d&#039;agost de 2020|dataarchiu=14 d&#039;agost de 2020|urlarchiu=https://web.archive.org/web/20200814190654/https://california.funeral.com/joan-feynman-7-22-2020-120000-am-venturaca/|deadurl=yes}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Va fer contribucions importants a l&#039;estudi de partícules i camps de el [[vent solar]], relacions Sol-Terra i física [[Magnetosfera|magnetosférica]]. En particular, Feynman va ser coneguda per desenrollar la comprensió de l&#039;orige de les [[Aurora polar|aurores polars.]] Va ser també coneguda per crear un model que prediu el número de partícules d&#039;alta energia que tenen probabilitat de colpejar una aeronau a lo llarc de la seua vida útil, i per crear un mètoto per a predir les variacions solars.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Hirshberg1&amp;quot;&amp;gt;{{cite web|last=Hirshberg|first=Charles|title=My Mother, the Scientist|work=[[Popular Science]]|publisher=[[Bonnier Corporation]]|date=18 d&#039;abril de 2002|url=http://www.aas.org/cswa/status/2003/january2003/mymotherthescientist.html|dataaccés=1 de decembre de 2018|urlarchiu=https://web.archive.org/web/20160620130411/http://www.aas.org/cswa/status/2003/january2003/mymotherthescientist.html|dataarchiu=20 de juny de 2016}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Astrofísics d&#039;Estats Units]]&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Joan Feynman}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Dorda_i_Morera&amp;diff=1925962</id>
		<title>Joan Dorda i Morera</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Dorda_i_Morera&amp;diff=1925962"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:44Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Joan Dorda i Morera.jpg|miniatura|Joan Dorda i Morera]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Dorda i Morera&#039;&#039;&#039; (Valéncia, 1855-1928) va ser un [[advocat]], [[polític]] i [[Crítica d&#039;art|crític d&#039;art]] [[valència]]no&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Era fill de Joan Dorda Villarroya, un dels dirigents del [[Partit Moderat]] en Valéncia, en el que va ser tinent d&#039;alcalde i diputat provincial. Va fer el bachillerat a l&#039;Institut d&#039;Ensenyança Secundària de Valéncia i el 1878 es va llicenciar en dret en l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia]].&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita llibre|llinages=Javier Paniagua, José A. Piqueras|editorial=Institut Alfons el Magnànim}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Junt en el seu pare va participar en la conspiració de 1874 que va dur a la [[Restauració borbònica en Espanya|restauració borbònica]] i es va fer membre del [[Partit Lliberal-Conservador|Partit Conservador.]] Aixina va ser nomenat cònsul dels [[Països Baixos]] en Valéncia i diputat de la diputació de [[Valéncia]] en 1882 i 1884 pel districte de Serrans. Va ser alcalde de Valéncia en dos ocasions (de març a juliol de 1891 i de juliol de 1899 a juny de 1900). [[Antonio Cánovas del Castell|Cánovas de Castell]] ho va nomenar posteriorment [[governador civil]] de Badajoz, Múrcia, Castelló de la Plana i [[Francisco Silvela]] governador civil de [[Barcelona]] (de maig a novembre de 1900). Afectat per una dolència, va deixar la política i es va centrar en la seua tasca en l&#039;[[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], en la que va ingressar el 1896 i de la que va anar president de 1911 a 1928. Va reformar el seu museu i va iniciar la publicació del bolletí &#039;&#039;Archive d&#039;Art Valencià&#039;&#039; (1915), a on va publicar alguns artículs.&amp;lt;ref&amp;gt;{{GEC|0022809|Joan Dorda i Morera}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També va ser president de la Societat Filharmònica de Valéncia, de la Societat de Segurs contra Incendis, conseller fundador de la Caixa d&#039;Aforros i Monte de Valéncia i membre de la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando]] de Madrit, i de l&#039;[[Acadèmia de Sant Lucas|Accademia vaig donar Sant Luca]], de Roma.&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Governadors civils de Barcelona]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Alumnes de Dret de l&#039;Universitat de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Naixcuts en Valéncia]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït ref|es|Joan Dorda i Morera}}&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Dol%C3%A7&amp;diff=1925961</id>
		<title>Joan Dolç</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Dol%C3%A7&amp;diff=1925961"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:43Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Joan Dolç i Balaguer&#039;&#039;&#039; (n. [[Alboraya]]; 31 de juliol de 1956) és un [[escritor]] [[Espanya|espanyol]], productor audiovisual i fotógraf.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Dolç va iniciar els estudis de Filosofia, Filogia i Ciències de l&#039;Informació, deixant tots inacabats. Professionalment, és publiciste, guioniste i realisador. També ha colaborat en mijos de comunicació com [[Diari de Valéncia]], [[Notícies del Dia]], [[El Punt]] o [[Valéncia Semanal]], gran part dels seus treballs arreplegats en llibres com a &#039;&#039;Batalles perdudes&#039;&#039; (2004). A pesar d&#039;haver publicat un ensaig lliterari en «&#039;&#039;El sentit comú i altres malentesos&#039;&#039;» (1999), la seua creació se centra en la novela, en obres com a &#039;&#039;L&#039;onanista ambiciós&#039;&#039; (1994), &#039;&#039;en la cua encesa&#039;&#039; (1990) o &#039;&#039;Puta misèria!&#039;&#039; (1986), estes dos últimes escrites baix el pseudónimo de «Trinitat Satorre» junt a l&#039;escritor [[Rafa Arnal]]. La seua obra ha segut traduïda al [[idioma gallec|gallec]] i a l&#039;[[idioma espanyol|espanyol]]. Ademés de la lliteratura, Joan Dolç ha dirigit un documental d&#039;investigació, &#039;&#039;La mort de ningú (l&#039;enigma d&#039;Heinz Ches)&#039;&#039;, a on es fa eco de l&#039;eixecució i desaparició d&#039;[[Heinz Ches]], un dels últims eixecutats en [[garrot vil]] l&#039;any 1974 en [[Tarragona]], un dels misteris de l&#039;història judicial i política espanyola.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/bucardo_18072004.htm La mort de ningú, l&#039;història d&#039;un dels últims eixecutats en garrot vil]&amp;lt;/ref&amp;gt; També ha publicat un llibre en fotografies preses en distintes ciutats ([[Madrit]], [[Leningrado]], [[Barcelona]], [[Soria]], [[Nova York]], [[Lisboa]], i majoritàriament en [[Valéncia]]) entre 1989 i 1998 en el títul de &#039;&#039;Life is Fun&#039;&#039; (2002).&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.habanaelegante.com/Spring_Summer_2010/Perrito.html “Life is Fun, de Joan Dolç”].&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 2001 va fundar la productora Malvarrosa Mija, junt en José Luis Forteza i Pedro Pastor, empresa que va abandonar en 2005 per a fundar Gran Angular Indústries Culturals, a on encara treballa. Dins d&#039;estes dos empreses ha produït i dirigit numeroses obres per al cine, la televisió i els circuits culturals, la major part de les quals pertanyen al gènero documental.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://gran-angular.com/? page=audiovisual|títul=Gran Angular Indústries Culturals|dataaccés=17 de maig de 2016|llocweb=gran-angular.com|urlarchiu=https://web.archive.org/web/20160601020736/http://gran-angular.com/? page=audiovisual|dataarchiu=1 de juny de 2016}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.rebeldemule.org/foro/documental/tema12896.html|títul=La mort de ningú (Joan Dolç, 2004) : Cine documental|dataaccés=17 de maig de 2016|llocweb=www.rebeldemule.org}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 2011 va ser comissari, junt en Jaime Brihuega, de l&#039;exposició &#039;&#039;Ucronies, autopsies, vendette. Jorge Ballester - Memória i prospectiva&#039;&#039;, organisada per [https://www.facebook.com/lanauuv LA NAU Centre Cultural de l&#039;Universitat de Valéncia].&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.uv.es/cultura/c/docs/expucronies11cast.htm|títul=Ucronías, Autòpsia i Vendette - Cultura - Universitat de Valéncia|dataaccés=17 de maig de 2016|llocweb=www.uv.es|dataarchiu=14 de febrer de 2014|urlarchiu=https://web.archive.org/web/20140214100730/http://www.uv.es/cultura/c/docs/expucronies11cast.htm|deadurl=yes}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/primera-exposicio-solitari-jorge-ballester-dissolucio-equip-realitat-nau-1285846070123/Noticia.html?id=1285847121740|títul=Primera exposició en solitari de Jorge Ballester després de la dissolució de l’Equip Realitat, en La Nau|dataaccés=17 de maig de 2016|llocweb=www.uv.es}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 2014 va fundar el sagell &#039;&#039;In Púribus Llibres / In Púribus Llibres&#039;&#039;, a on eixercix de director editorial.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://www.laveupv.com/entrevista/13989/la-fotografia-i-el-cine-han-transformat-la-visio-que-tenim-de-nosaltres-mateixos|títul=‘La fotografia i el cine han transformat la visió que tenim de nosaltres’|dataaccés=12 d&#039;abril de 2016|llocweb=La Veu PV}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=http://ccaa. elpais. com/ccaa/2015/04/21/valéncia/1429645896_716064. html|títul=La primavera produïx editorials|dataaccés=17 de maig de 2016|llinages=País|nom=Edicions El|data=21 d&#039;abril de 2015|idioma=es|llocweb=EL PAÍS}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref name=:0&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://inpuribusllibres.com/media/pdf/punctum-generacional-emv.pdf|títul=«Punctum» generacionallinages=|nom=|data=|publicació=Llevant EMV|dataaccés=|doi=|pmid=}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de març de 2019 publica regularment una columna en [https://www.eldiario.es/cv/legitima_defensa/ &#039;&#039;eldiario. és&#039;&#039;] {{Wayback|url=https://www.eldiario.es/cv/legitima_defensa/ |date=20200401224838 }}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua última producció per al circuit museístic és &#039;&#039;Dalí, un esbós freudiano&#039;&#039;, documental que va formar part de l&#039;exposició &#039;&#039;Dalí-Freud. Una obsessió&#039;&#039;, organisada pel Museu Belvedere de Viena en giner de 2022. Es va presentar en el museu Thyssen Bornemisza en decembre de 2021.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Ref-web|url=https://www.facebook.com/ForoCulturaldeAustria/posts/pfbid02ptEzQTEiWYkrNUC7cZMjJEuctXj1WEEsZ3HsR5s2PFx3awS7wikBcw7hiCmsef3Xl|títul=El surrealisme i l&#039;inconscient es donaran la mà en l&#039;exposició “Dalí – Freud. Una obsessió“ en el Belvedere Museum de Viena, que podrà visitar-se a partir del 28 de giner de 2022.|dataaccés=3 novembre 2023|editor=Embaixada d&#039;Àustria en Madrit|data=17 decembre 2021}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En giner de 2024 va publicar &#039;&#039;en el fondo, la terra&#039;&#039; com el primer títul de la colecció &amp;quot;País&amp;quot; de l&#039;[[Institució Alfons el Magnànim]].&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://www.alfonselmagnanim.net/noticia/en-el-fondo-la-terra-lhorta-en-la-memoria-es-el-primer-titol-de-la-nova-colleccio-pais_7161/|títul=en el fondo, la terra. L&#039;Horta en la memòria és el primer títul de la nova colecció «País» - Institució Alfons el Magnànim|dataaccés=2024-01-22|llocweb=www.alfonselmagnanim.net|idioma=ca}}&amp;lt;/ref&amp;gt; En octubre del mateix any, In Púribus Llibres va editar ellibre en espanyol baix el títul &#039;&#039;en el fondo, la terra&#039;&#039;.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web|url=https://inpuribuslibros.com/libros/en-el-fondo-la-tierra|títul=In Púribus Llibres|dataaccés=2024-10-18|llocweb=inpuribuslibros.com}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
=== Noveles ===&lt;br /&gt;
* 1986 - &#039;&#039;Puta misèria!&#039;&#039; (en [[Rafael Arnal Torres]])&lt;br /&gt;
* 1990 - &#039;&#039;en la cua encesa&#039;&#039; (en Rafael Arnal Torres)&lt;br /&gt;
* 1991 - &#039;&#039;Els ulls de l&#039;aranya&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 1992 - &#039;&#039;La corbata colombiana&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 1994 - &#039;&#039;L&#039;onaniste ambiciós&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Ensajos ===&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Batalles perdudes&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El sentit comú i altres malentesos&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La pura veritat i altres mentides&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 2004 - &#039;&#039;Tres en línia. Converses a la ret moderades per Francesc Bayarri&#039;&#039; (junt a Rafa Arnal i [[Toni Mollà]])&lt;br /&gt;
* 2005 - &#039;&#039;Nosaltres, exvalencians&#039;&#039; (junt a Toni Mollà, Rafa Arnal, [[Emili Piera]], [[Francesc Bayarri]] i [[Manuel Sánchez Jardí]])&lt;br /&gt;
* 2015 - Balanç d&#039;existències&amp;lt;ref name=:0 /&amp;gt;&lt;br /&gt;
* 2018 - &#039;&#039;No escapareu&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 2024 - &#039;&#039;en el fondo, la terra&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Fotografia ==&lt;br /&gt;
* 2002 - &#039;&#039;Life is fun&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 2003 - &#039;&#039;El temps absent&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Filmografia ==&lt;br /&gt;
* 1989 - Puta misèria (diàlecs adicionals)&lt;br /&gt;
* 2001 - Cerro Testic, memòria d&#039;Alberto Sánchez (productor)&lt;br /&gt;
* 2003 - La guàrdia Real en la seua història (productor)&lt;br /&gt;
* 2004 - La mort de ningú, l&#039;enigma d&#039;Heinz Ches (productor i guioniste)&lt;br /&gt;
* 2004 - Enigma colón (productor associat)&lt;br /&gt;
* 2005 - La mà negra (productor)&lt;br /&gt;
* 2005 - A ras de sol (productor associat)&lt;br /&gt;
* 2006 - &#039;&#039;Paraules i Fets&#039;&#039; (productor)&lt;br /&gt;
* 2007 - &#039;&#039;Renau, l&#039;art en guerra&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* 2009 - &#039;&#039;Catalunya-Espanya&#039;&#039; (guionista i montador)&lt;br /&gt;
* 2009 - &#039;&#039;Despuix de la Alambrada&#039;&#039; (productor)&lt;br /&gt;
* 2011 - &#039;&#039;Retrat d&#039;un home que pinta&#039;&#039; (productor)&lt;br /&gt;
* 2013 - &#039;&#039;La caiguda&#039;&#039; (productor)&lt;br /&gt;
* 2018 - &#039;&#039;L’avenir és llaura&#039;&#039; (productor eixecutiu, guioniste i director)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/l&#039;avenir-es-ara À Punt - L&#039;avenir és llaura]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references/&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [https://web.archive.org/web/20160303165502/http://www.iifv. ua. es/lletraferit/consultes/veureAutor. asp? pId=247 Ficha de l&#039;autor].&lt;br /&gt;
* {{IMDb nomene|1899711}}&lt;br /&gt;
* [https://www.eldiario.es/autores/joan_dolc/ Perfil de l&#039;autor en esdiario. és]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Fotógrafs de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Novelistes d&#039;Espanya del sigle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Novelistes d&#039;Espanya del sigle XXI]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià del sigle XX]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià del sigle XXI]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Naixcuts en Alboraya]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Culla&amp;diff=1925960</id>
		<title>Joan Culla</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Culla&amp;diff=1925960"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:42Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Joan Ignaci Culla]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Costa_i_Catal%C3%A0&amp;diff=1925959</id>
		<title>Joan Costa i Català</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Costa_i_Catal%C3%A0&amp;diff=1925959"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:42Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Costa i Català&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Jcosta.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Religiós, escritor i poeta.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1935]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[10 de febrer]] de [[2005]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Costa i Català&#039;&#039;&#039;, conegut també com &#039;&#039;&#039;Joan Costa&#039;&#039;&#039; o el &#039;&#039;&#039;Pare Costa&#039;&#039;&#039; ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]), fon un religiós, jesuïta, llingüiste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]], tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d&#039;Or|sigle d&#039;Or de les lletres valencianes]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Costa era llicenciat en Filosofia i Teologia, ademés d&#039;escritor també fon un articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d&#039;Or i ha publicat diverses obres sobre temàtica llingüística de la [[llengua valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Costa fon un religiós, jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d&#039;Or i publicat diverses obres de temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Participà en actes com el SILM de l&#039;any [[2002]], un congrés d&#039;intelectuals que es dediquen a l&#039;estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al [[Colectiu Jovenil d&#039;Associacions Valencianistes]] (CJAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En reiterades ocasions se va negar a formar part de l&#039;[[AVLL]] i no esperava res de les actuacions dels polítics.  &lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Fon reconegut com un home de be o [[Home Bo|home bo]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), membre de la seua Junta de Govern i President de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura]] de la RACV. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Titulat en llengua anglesa per l&#039;[[Escola Oficial d&#039;Idiomes]] (EOI) de [[Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Llicenciat en [[Filosofia]] per l&#039;[[Universitat de Barcelona]], en [[Teologia]] per la [[Facultat Eclesiàstica]] de [[Sant Cugat del Vallés]].  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Director de les [[Escoles Professionals de Sant Josep]] de [[Valéncia]], del [[Colege Immaculada]] d&#039;[[Alacant]], director de l&#039;Organisació d&#039;Estudis del [[Mediterràneu]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les seues llínees d&#039;investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la [[lliteratura valenciana]] del [[Sigle d&#039;Or]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d&#039;envergadura més recent ha segut l&#039;estudi, transcripció i edició del [[Nou Testament]] segons el [[manuscrit Marmoutier]] ([[Sigle XIV|s. XIV]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha colaborat en diferents mijos de prensa en els seus artículs de temàtica llingüística i també parlant sobre la situació política actual respecte a la llengua valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Aún en plena decadencia, no sólo del valenciano sino del catalán, aragonés y otras variantes romances de la antigua Corona de Aragón, es todavía en Valencia, en el siglo XVIII y parte del XIX, en donde resurge un especial interés por la antigua lengua literaria casi olvidada, hasta el punto de que en Cataluña se proponga como modelo de ello a Valencia&#039;&#039;.|Joan Costa i Català}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|&#039;Corrupció llingüistica&#039;, per Joan Costa (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 29.11.1986)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En una campanya oficial, no fa encara massa temps, podiem escoltar i llegir: &amp;quot;A casa, a l&#039;escola, al carrer, parlem valencià&amp;quot;&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Esta preposicio A per a senyalar un lloc d&#039;ubicacio, ni pertany a la llengua valenciana culta ni es l&#039;usada pel poble valenciaparlant,... [...]&lt;br /&gt;
Quan es tracta del problema llingüistic valencià i puja la clamor contra lo que està passant, l&#039;ultima porta falsa per on s&#039;en fugen els partidaris de l&#039;aberrant &#039;normalitzacio&#039;, o siga catalanisacio, es el recurs a unes nuvoloses &#039;raons cientifiques&#039;. Yo repte a tots els filolecs de l&#039;Universitat i fora d&#039;ella a que justifiquen ab una sola rao cientifica l&#039;ús i abus d&#039;eixa A en lloc de EN per a la llengua valenciana. &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
D&#039;ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: &#039;EN casa, EN l&#039;escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l&#039;escola, A l&#039;entrada del carrer...&#039; on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat. &lt;br /&gt;
Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s&#039;escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|&#039;Corrupció llingüistica&#039;, per Joan Costa (&#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;, 29.11.1986)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La digam &#039;promiscuitat&#039; entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l&#039;atra com eren l&#039;arap i el llati. Una certa &#039;koiné&#039; romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d&#039;arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d&#039;uns i atres. I eixa &#039;koiné&#039; era basicament romanç perque era el llati la llengua originària de la majoria, encara que una bona part d&#039;ella havera canviat de religió.&#039;&#039;|&#039;&#039;Identitat de la Llengua Valenciana&#039;&#039; (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En realitat es un llibre compost per a expressar-se elegantment en llati, pero, com l&#039;autor partix de paraules i expressions acomodades al parlar quotidia (ad quotidianum sermonem nostrum accomodatas) en la materna llengua (per maternam linguam) i seguix en elles per orde alfabetic, podem dir que es, en alguna manera, un primer diccionari.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El llibre fon impres en Venecia en l&#039;any [[1489]]. En canvi, la cartaproemi de l&#039;autor al mege Ferrer Torrella està datada en [[1472]], lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: &#039;Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ningu sap d&#039;este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d&#039;allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d&#039;or.|&#039;Ensenyar al qui no sap&#039;, per Joan Costa (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 19.7.1988)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Esta, per a mi, falta d&#039;objectivitat, resulta ya familiar en moltes introduccions, comentaris i estudis preliminars d&#039;una coneguda tendencia sobre obres d&#039;autors valencians. Casi mai solen faltar referencies al catala de l&#039;autor, reals o suposats. &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Es tracta d&#039;una pauta, d&#039;una tonica, casi es diria d&#039;una consigna, de ficar el catala alla on el llibre ni l&#039;ensomia, o diu clarament llengua valenciana.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
El tema dona per a molt, pero nomes dire que, en cas de que es tractara d&#039;una mateixa llengua, no hi ha dubte de que esta es la valenciana. Sería tal volta l&#039;unic cas en el mon en que un diccionari s&#039;escriu en una llengua i se li posa, en canvi, el nom d&#039;una atra. Com si del diccionari llati-castellà de Nebrija un comentarista actual diguera que es el primer diccionari lleones, o asturià.|&#039;Ensenyar al qui no sap&#039;, per Joan Costa (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 19.7.1988)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalment en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiació o minimisació por parte de algunos, hace imposible otra denominació que no sea la de &#039;Lengua Valenciana&#039;&#039;&#039;.|Pròlec de Joan Costa en el llibre &#039;&#039;Antes y después de la conquista de Valencia&#039;&#039; de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía. Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren &#039;con dinero&#039; el Castillo de Aramprunyà.&#039;&#039;|El pare Costa, parlant del gran poeta valencià, [[Ausias March]], citat en el llibre &#039;&#039;Antes y después de la conquista de Valencia&#039;&#039; (Valéncia, 1991) de [[Francisco Lliso i Genovés]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Perqué ya se qui soc&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i quin es el meu nom&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i quina ma senyera.|&#039;&#039;Sé quí soc&#039;&#039; per Joan Costa i Català (1994)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En llemosi estava escrita tambe una Biblia d&#039;un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa, &#039;e perque havia gran treball en mudar los vocables llemosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita correccio&#039;.|&#039;La desqualificacio&#039;, per Joan Costa (&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 16.2.1995)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l&#039;existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el &#039;Libre dels feyts d&#039;armes de Catalunya&#039; o les &#039;Trobes&#039; de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l&#039;obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d&#039;un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|¿Qué creuen que sentim els valenciaparlants de tota la vida, que amem i parlem la llengua que hem rebut dels nostres pares, davant de tant d&#039;abús en nom d&#039;una estranya unitat no mai sentida ni volguda? I més quan eixe poble nostre, mantingut en l&#039;ignorància i en l&#039;engany durant tants anys, va descobrint poc a poc que la llengua que parlem els valencians naix en Valéncia, es fa en Valéncia i arriba en el Regne de Valéncia a un cim lliterari del que molts atres pobles no tenen la sòrt de poder-se ufanar, i sempre baix el nom de llengua valenciana.|&#039;&#039;El ferro que desperta&#039;&#039; ([[Lo Rat Penat]], [[1998]]) per Joan Costa i Català}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|S&#039;han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l&#039;ultim terç del nostre Sigle d&#039;Or. Es tracta d&#039;un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l&#039;alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero tinc per a mi que l&#039;intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d&#039;un alt nivell cultural, puix moltes d&#039;elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d&#039;inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]], artícul publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l&#039;Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Es vol conseguir &amp;quot;l&#039;unitat&amp;quot; per reduccio pura i simple al catala, i borrar del mapa inclus el nom i el recòrt del valencià. Esta extorsio i desnaturalisacio de la llengua viva, acompanyada del despull del nostre patrimoni historic i cultural, que es l&#039;arrel de la nostra personalitat, es lo que els valencians no podem admetre, no admetrem mai.|&#039;&#039;De la &amp;quot;Normalitzacio&amp;quot; ortografia a la &amp;quot;Codificacio&amp;quot;&#039;&#039;, per Joan Costa i Català}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [[Bíblia Parva]] demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d&#039;ella, que:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d&#039;ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Cita poètica ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|¿Qué s&#039;ha fet del meu poble?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¿Qué li han fet al meu poble?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Coches nous i cases noves&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
de motles prefabricats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Blocs de rejola i cement&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a la voreta del mar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Carreteres i autopistes&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
sobre llenques i bancals.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fabriques en mig de l&#039;horta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i tarongers arrancats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Montanyes de pedra morta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i tots los abres cremats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poble que vius en Valéncia,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que no saps ser valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
T&#039;han furtat història i llengua,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
fins el nom t&#039;han canviat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Volen que sigues un poble&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
sense soca i sense arrels,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
empeltat de nova classe&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
com branca d&#039;un abre estrany.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tots fan llenya de tes rames&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i tu seguixes callant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poble que vius en Valéncia&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
ya no saps ser valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Intelectuals mercenaris,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
politics i renegats&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
et fan despreciar lo teu&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
tractant-te cóm a un esclau&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a qui res li perteneix&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i tot lo que té es donat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No volen que penses massa,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que ells per tu ya pensaran.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a un bon gos de mal amo&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
et volen docil i fart.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I mentres, t&#039;arranquen l&#039;ànima&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
mos a mos i al brot al tall.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poble que vius en Valéncia,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¿quán sabras ser valencià?|&#039;&#039;¡Desperta, ferro!&#039;&#039; (Editorial Nova Valéncia, 1988) Joan Costa i Català}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Discurs d&#039;Antonio Ferrandis ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;actor valencià [[Antonio Ferrandis]], durant la [[Semana Santa Marinera]], pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l&#039;any [[1999]]. Llegí els següents versos en [[llengua valenciana]] de Joan Costa i Català:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Se qui soc&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De nou&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
estic aci&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
de llunt vingut&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a l&#039;alba del meu goig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De nou torne al meu poble,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que em done la paraula&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
per tant de temps guardada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
en l&#039;arca del meu cor.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De nou torne a ser yo,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
no més ya un foraster&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
en terra forastera.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Res ara em costa&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
parlar, i respirar,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
i riure, i ser chiquet&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
de nou, en gent que es meua.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Yo se qui són els meus,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
sense filologies,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
ni tituls, ni cursets,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
ni normes de paper &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que no saben de vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ho sap la meua sanc, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
mon anima i mon cos, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que em donen la resposta. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Perque yo soc d&#039;aci, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
naixcut en esta terra,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
pastar en els seus llims.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I tinc l&#039;olor&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
del timo i del romer&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
de la meua montanya, &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
de la flor del gesmil,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
de la brossa aclarada&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
dels nostres tarongers.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
He trobat ma infantea&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i els anys de joventut,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
despres d&#039;un llarc cami&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
per les sendes del mon. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ara ya se qui soc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, si gent forastera,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
que no tenen arraïls,&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
o han begut d&#039;atres fonts,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
o s&#039;han venut per cinc sous&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
sa primogenitura,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
em parlen d&#039;atres veus&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
que sonen a desfeta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i a noves sumissions,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
apretaré els dos punys &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i giraré l&#039;esquena&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
en senyal de rebuig.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Perque ya se qui soc&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i quin es el meu nom&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
i quina ma senyera. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Llibres i publicacions ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Llibres ===&lt;br /&gt;
[[Archiu:Defe.jpg|miniatura|250px|Portada del llibre]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El ferro que desperta&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[1997]] Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[¡Desperta, ferro!]]&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[1988]]) ISBN: 84-404-2072-2.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Artículs ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual&#039;&#039;. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, [[1996]], pags. 39-72.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Full d&#039;una biblia manuscrita valenciana&#039;&#039;. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, [[1997]], pags. 41-54.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Luis de Santángel&#039;&#039;. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, [[2001]] (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: &amp;quot;el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa&amp;quot;), pags. 109-118.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives&#039;&#039;. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]&#039;&#039;. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Martínez Roda, Federico. &#039;&#039;La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari&#039;&#039; (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20071118/opinion/joan-costa-pere-delmonte-20071118.html Artícul Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [http://silm.racv.es/v_programa.htm SILM RACV]&lt;br /&gt;
* [http://www.aellva.org  Associació d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.loratpenat.org Lo Rat Penat historia]&lt;br /&gt;
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/01/25/la-biblia-parva-primitivo-documento-literario-de-la-lengua-valenciana-del-s-xiii/ La Biblia Parva, primitivo documento literario de la Lengua Valenciana del S.XIII - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Poetes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Poetes valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Religiosos]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Religiosos valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Acadèmics RACV]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XX]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Coromines&amp;diff=1925958</id>
		<title>Joan Coromines</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Coromines&amp;diff=1925958"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:40Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Coromines i Vigneaux&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Filòlec i escritor.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[21 de març]] de [[1905]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[2 de giner]] de [[1997]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Coromines i Vigneaux&#039;&#039;&#039;, conegut també com a &#039;&#039;&#039;Joan Corominas&#039;&#039;&#039;, batejat al seu naiximent com a &#039;&#039;&#039;Corominas&#039;&#039;&#039; ([[Barcelona]], [[21 de març]] de [[1905]] - † [[Pineda de Mar]], [[Barcelona]], [[2 de giner]] de [[1997]]) fon un filòlec, lexicògraf, etimòlec i escritor espanyol d&#039;ideologia [[Catalanisme|catalanista]], autor del &#039;&#039;Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico&#039;&#039;, del &#039;&#039;Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana&#039;&#039; i del &#039;&#039;Breve diccionario etimológico de la lengua castellana&#039;&#039;, que feu grans aportacions a l&#039;estudi del [[català]], [[castellà]] i atres [[Llengües romances|llengües romançades]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fill del polític Pedro Corominas Montaña i de la pedagoga Celestina Vigneaux, i germà del matemàtic Ernest Corominas i de la sicoanalista Júlia Corominas, des de molt jove va mostrar interés per la llingüística. Estudià en la Facultat de Filosofia i Lletres de l&#039;Universitat de Barcelona i completà els seus estudis en vàries ciutats europees entre [[1925]] i [[1929]]: estàncies en [[Montpeller]] (a on va tindre que refugiar-se per les seues activitats contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]), en [[Madrit]], a on va cursar el doctorat, i en [[Zuric]], a on viaja en [[1929]] per a ampliar estudis en Jakob Jud, qui tant li va influir. També va mantindre contacte en grans professors: Grammont i Millardet en Montpeller, [[Américo Castro]] i [[Ramón Menéndez Pidal]] en Madrit. En [[1930]] va escomençar a treballar en l&#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]] (IEC) en l&#039;equip lexicogràfic de [[Pompeu Fabra]]; en l&#039;any [[1931]] va publicar la seus tesis doctoral &#039;&#039;Vocabulario aranés&#039;&#039;. El mateix any va escomençar a preparar el seu &#039;&#039;Onomasticon Cataloniae&#039;&#039;, recopilació etimològica de tots els topònims del domini llingüístic catalanoparlant basada en enquestes orals, un proyecte únic en Europa que va conseguir finalisar en l&#039;últim tram de la seua longeva vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Coromines, catalaniste, republicà declarat i antifranquiste, despuix de la [[guerra civil espanyola]] es va exiliar en diversos països, fins a conseguir una càtedra en l&#039;Universitat de [[Chicago]] en [[1946]]. Entre els països en els que va estar es troba [[Argentina]]. Allí, en la Facultat de Filosofia i Lletres de l&#039;Universitat Nacional de Cuyo, va fundar l&#039;Institut de Llingüística denominat Joan Corominas i va iniciar la publicació de la revista &#039;&#039;Anals de l&#039;Institut de Llingüística&#039;&#039;, publicació actualment vigent. En tal Institut se celebren en setembre de [[2017]] les I JELING (Primeres Jornades d&#039;Estudis Llingüístics), les quals donen conte de la persistència de la llabor de Corominas en [[Mendoza]] (Argentina). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1950]] fon nomenat membre adjunt de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans (l&#039;acadèmia de la llengua catalana), encara que no es va incorporar fins a [[1952]], quan va retornar temporalment a [[Espanya]] despuix de tretze anys d&#039;[[exili]]. En [[1967]] es va jubilar com a professor en Chicago i va retornar a [[Catalunya]], instalant-se en [[Pineda de Mar]], en la comarca del Maresme. Es va centrar llavors en les grans obres lexicogràfiques que constituïen la raó de ser de la seua vida, i va rebujar qualsevol oferiment que ho distraguera de dit objectiu. Entre [[1980]] i [[1991]] va preparar el &#039;&#039;Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Rebé en [[1984]] el Premi d&#039;Honor de les Lletres Catalanes i en [[1989]] el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, alta distinció que otorga el Govern espanyol. Corominas va acceptar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, dotat en cinc millons de pessetes, pero va escriure una carta al Ministeri de Cultura queixant-se del tracte a la llengua catalana i a Catalunya —«l&#039;única nació meua, i la meua única llengua, a les que preste incondicional obediència i cortesia són la nació i la llengua catalanes»— per part del govern central; acabant la seua carta en una crida a «les nacions chicotetes o modestes com la nostra, rebujant la farsa dels coleges electorals únics, imposts per dominadors mediocres». Per la mateixa raó va rebujar la Gran Creu de l&#039;Orde Civil d&#039;Alfons X el Sabi i un silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En octubre de [[1994]] va acabar el &#039;&#039;Onomasticon Cataloniae&#039;&#039;, en 89 anys, frut d&#039;un intens i exhaustiu treball, gràcies a l&#039;ajuda dels seus colaboradors, entre els quals cal mencionar principalment a Xavier Terrado, Joseph Gulsoy, Philip D. Rasico, i Joan Ferrer. El primer volum (de huit) fon publicat en [[1989]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Fundació Coromines s&#039;encarrega, des de fa alguns anys, de l&#039;edició de l&#039;epistolari que l&#039;autor del &#039;&#039;Diccionari&#039;&#039; mantingué en diverses personalitats, un material ample que ocuparà uns vinticinc volums. S&#039;han publicat ya les correspondències de Corominas en [[Pompeu Fabra]], [[Francesc de B. Moll]], [[Josep Pla]], [[Joan Fuster]], varis exiliats catalans, [[Carles Riba]] i [[Joan Sales]]. L&#039;edició i anotació d&#039;estos llibres està a càrrec de Joan Pujadas, Josep Ferrer i Joan Ferrer, tots ells colaboradors del filòlec. Un atre epistolari a punt d&#039;entrar en prensa és el de Corominas en el seu mestre [[Ramón Menéndez Pidal]], que han preparat els professors José Antonio Pascual (qui va colaborar en el seu &#039;&#039;Diccionari crític etimològic castellà i hispànic&#039;&#039;, Gredos, Madrit, 6 vol., 1980-1991) i José Ignacio Pérez Pascual. Les cartes comprenen des de [[1939]], any en que el llingüiste es va a l&#039;exili, fins a [[1955]]. Pidal fon professor seu en Madrit i sempre va recolzar de forma entusiasta el seu proyecte. Encara que la seua immensa obra filològica fon coneguda tardament pels no especialistes, l&#039;aportació de Corominas a la lexicografia i a l&#039;etimologia de català i castellà és extraordinàriament valiosa, i aixina li fon reconegut al final de la seua vida per mig de les majors distincions acadèmiques. Tenia un profunt coneiximent del català, castellà i occità, aixina com de la llingüística indoeuropea i aràbiga. També tenia un bon coneiximent del vasc, per lo que fon nomenat acadèmic honorari de la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] en [[1994]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua obra comprén fonamentalment temàtica llingüística basada, sobretot, en el català i en el castellà:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Vocabulario aranés&#039;&#039; (1931)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;What Should Be Known About the Catalan Language&#039;&#039; (1951), chicotet opúscul publicat en anglés per a presentar la llengua catalana al públic estadounidenc, fon traduït al català en 1954 en el títul &#039;&#039;El que s&#039;ha de saber de la llengua catalana&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara&#039;&#039; (1954)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana&#039;&#039; (1954-1957). Esta obra tingué una segunda edició, més ampliada, portada a cap en l&#039;ajuda de José Antonio Pascual i titulada &#039;&#039;Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico&#039;&#039; (1984-1991).&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Breve diccionario etimológico de la lengua castellana&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Estudis de toponímia catalana&#039;&#039; (1965-1970)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Lleures i converses d&#039;un filòleg&#039;&#039; (1971)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Tópica hespérica. Estudio sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponímia romances&#039;&#039; (1972)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Entre dos llenguages&#039;&#039; (1976-1977)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana&#039;&#039; (1980-2001). Obra monumental sobre la llengua catalana.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Onomasticon Cataloniae&#039;&#039; (1989-1997), recopilació etimològica de topónims de l&#039;àmbito catalaparlant. Consta de huit volums. L&#039;octau se publicà pòstumament.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El parlar de la Vall d&#039;Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó&#039;&#039; (1990)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Breve diccionario etimológico de la lengua castellana&#039;&#039; (1990)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico&#039;&#039; (1991-1997)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comentaris ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Joan Coromines, encara que fon una persona declarada totalment catalanista, en les seues obres del Diccionari reconeixia aquelles paraules autènticament valencianes i per lo tant, que perteneixen a la [[llengua valenciana]]. Fiquem uns eixemples: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Multitut d&#039;autors valencians, que ademes afirmaven escriure en llengua valenciana, utilisaren la paraula &#039;llonja&#039; i no &#039;llotja&#039; en els seus escrits [...]. En el diccionari de [[Joan Coromines]] &#039;Diccionari Etimologic i Complementari de la Llengua Catalana (sic)&#039;, volum 5, pagina 283 trobem: &#039;en lo Regne de Valencia, la forma llonja no a soles es llegitima, si no que no crec que ningu haja pensat en rebujarla&#039; (traduit del catala al valencià).&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
En el volum 2, en la pagina 282 del mateix diccionari, podem llegir: &#039;recordem: valencià llonja, castellà lonja, català llotja&#039;.&amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
Ya veuen la manipulacio que fan els immersors llingüistics catalanistes, que fins Coromines pareix un Santet al costat dels depredadors de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans (IEC) i l&#039;Academia Valenciana de la Llengua (AVL), que no respecten l&#039;original paraula valenciana llonja, que inclus el filolec catala Coromines no tingue agalles per a rebujar-la, pot ser en un signe d&#039;honradea, davant la liquidacio llingüistica a la que estava sometent a la llengua valenciana ell i el mateix IEC, organisme per al que treballava el tal Corominas, aixina batejat al seu naiximent, i d&#039;on, per cert, cobrava &#039;pasta gansa&#039;.|Articul XIV &#039;Giner en la llonja&#039;, del llibre &#039;&#039;[[Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la llengua valenciana, les Normes d&#039;El Puig i el Regne de Valencia]]&#039;&#039; (2008), per [[Julio Filippi Domínguez]]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En el &#039;&#039;Diccionari etimologic de la llengua catalana ([[1980]]-[[1991]])&#039;&#039; de [[Joan Coromines]], no fa cap referència a la paraula &#039;Vacacions&#039;, donant a entendre que eixa paraula és un galicisme (que prové del francés, &#039;&#039;vacance-vacacions&#039;&#039;) i s&#039;ha incorporat darrerament ad eixa llengua.|&#039;&#039;Estem de Vacacions&#039;&#039;, per [[Xavier Gimeno i Alonso]] (&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 3.8.2011)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Coromines Joan Coromines en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XX]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Corominas&amp;diff=1925957</id>
		<title>Joan Corominas</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Corominas&amp;diff=1925957"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:39Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Redirecció[[Joan Coromines]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Colomines&amp;diff=1925956</id>
		<title>Joan Colomines</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Colomines&amp;diff=1925956"/>
		<updated>2026-11-21T03:08:38Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Lletresdor: ValBOT (RACV): Neteja normativa determinista DGLV&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Joan Colomines i Puig&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Mege, escritor i polític.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[29 de novembre]] de [[1922]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[22 de febrer]] de [[2011]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Joan Colomines i Puig&#039;&#039;&#039; ([[Barcelona]], [[29 de novembre]] de [[1922]] - † [[22 de febrer]] de [[2011]]), fon un mege, escritor i polític de [[Catalunya]] d&#039;ideologia [[Catalanisme|catalanista]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Escrigué poesia en [[català]] de contingut patriòtic i reivindicatiu, publicada bona part d&#039;ella en la revista &#039;&#039;Poemes&#039;&#039;, creada en [[1963]]. Fon membre del consell editor de la [[revista Serra d&#039;Or]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Milità en el [[Front Nacional de Catalunya]], en l&#039;any [[1969]] sent membre actiu de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i fon detingut en diverses ocasions. En l&#039;any [[1973]] fundà el [[Partit Popular de Catalunya]] (PPC), pero es va incorporar despuix al [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]]. En [[1977]], no obstant, ingressà en [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC), en la que fon elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les eleccions autonòmiques de [[1980]], [[1984]] i [[1988]]; també fon president de la Comissió de Cultura del govern català. Fon secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del [[PEN català]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1998]], Joan Colomines, rebé la Creu de Sant Jordi de la [[Generalitat de Catalunya]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poesia ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Cap a un nou, real i necessari moviment poètic&#039;&#039; (1963)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;A tres veus&#039;&#039; (1962)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Dos llibres&#039;&#039; (1964)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La vida a cada pas&#039;&#039; (1968)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Poemes clam&#039;&#039; (1969)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Entre la multitud&#039;&#039; (1971)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crònica&#039;&#039; (1975)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Anna com Formentera&#039;&#039; (1979)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Passaven camions&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Teatre ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Perdona, Franz&#039;&#039; (1965)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La sentència&#039;&#039; (1965)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre, 1964-74&#039;&#039; (1974)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Ensaig, medicina i política ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La poesía, un combat per Catalunya&#039;&#039; (1979)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els grups sanguinis&#039;&#039; (1972)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El diagnòstic biològic&#039;&#039; (1972)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Des de Catalunya, un Socialisme per a tothom&#039;&#039; (1975)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Aportacions a la lluita nacionalista catalana&#039;&#039; (1978)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La llengua nacional de Catalunya&#039;&#039; (1992)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El compromís de viure. Apunts de memòria&#039;&#039; (1999)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;altra cara de Barcelona&#039;&#039; (1999)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Atres ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Formentera&#039;&#039; (1992)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;50 anys. Club Nàutic d&#039;Arenys de Mar&#039;&#039; (2002) coautor junt a Àngel Joaniquet.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Revista Serra d&#039;Or ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any [[1964]] fins a l&#039;any [[1995]] estigué dirigida pel sacerdot Maur Maria Boix, a qui va succeir Josep Massot i Muntaner. De [[1963]] a [[1989]] el redactor en cap fon [[Jordi Sarsanedas]], substituït per Marta Nadal. Despuix de la dictadura, es va mantindre l&#039;aspecte cultural de la revista i es varen incloure temes polítics de caràcter general, sense posicionar-se en grup algun, havent colaboradors de totes les tendències. Entre els membres del seu consell editor, es troben i han figurat noms de la talla d&#039;[[Antoni Maria Badia i Margarit]], Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep Maria Bricall, [[Max Cahner]], Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, [[Alexandre Cirici]], [[Joan Colomines]], Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre uns atres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* Muere a los 88 años el poeta y político catalán Joan Colomines, La Vanguardia, 22 de febrer de 2011&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Revista Serra d&#039;Or]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Colomines Joan Colomines en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Meges]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Polítics espanyols]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lletresdor</name></author>
	</entry>
</feed>