L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Juan García Sentandreu

2025-05-24T18:57:14Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Juan García Sentandreu
| image = [[Archiu:JuanGSent.jpg|350px|<center>'''Juan Garcia Sentandreu'''</center>]]
| peu = Juan García Sentandreu en [[Alboraya]]
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Advocat i polític.
| data_naix = [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
[[Archiu:Juanmani.jpg|350px|right|thumb|Juan Garcia Sentandreu en una manifestació valencianista]]
'''Juan García Sentandreu''' ([[Valéncia]], [[1960]]), és un advocat, empresari i polític [[Valencians|valencià]] i [[Valencianisme|valencianiste]]<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/04/15/cv-gav-defensa-valencia/799069.html CV y GAV, en defensa de lo valencià]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/26/sentandreu-logra-objetivo-obliga-accio-cultural-variar-recorrido-marcha-cierre-tv3/793442.html Sentandreu logra su objetivo y obliga a Acció Cultural a variar el recorrido de su marcha por el cierre de TV3]</ref><ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/2008/Comunicadocv280410.htm Sentandreu pide la ilegalización del Sindicato de Estudiantes de los Países Catalanes]</ref>.

== Biografia ==

Juan García Sentandreu, naixqué en la ciutat de Valéncia, en l'any 1960. Llicenciat en Dret, va realisar els cursos de Doctorat de Dret Autonòmic i Constitucional en el departament de Ciència Política de l'[[Universitat de Valéncia]], pels que obtingué la suficiència investigadora.

És autor d'innumerables artículs i informes sobre la llegislació autonòmica, constitucional i internacional sobre la singularitat jurídica de la [[Llengua Valenciana]].

Està casat i és pare de tres fills.

=== Joventut ===

Va militar en la seua joventut en el [[Sindicat Espanyol Universitari]], adscrit a [[Falange Espanyola]]. En [[1983]] fundà [[Alternativa Universitària]], associació estudiantil que va impugnar davant dels tribunals diversos acorts de la Junta de Govern i Claustre de l'Universitat presidida per [[Ramón Lapiedra Civera|Ramón Lapiedra]], arribant a guanyar davant del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] una sentència que declarava nula l'imposició llingüística per part de l'Universitat, conseguint en això notorietat social a causa del debat llingüístic valencià-[[català]] que encara existix en la societat i en la política valenciana.<ref>[http://www.coaliciovalenciana.com/curricu/index2.html Coalició Valenciana]</ref>

Funda l'[[Associació Valenciana de Professionals Universitaris]] i en juny de [[1994]] fon triat president del [[Grup d'Acció Valencianista]] substituint a [[Pere Aguilar]], carrec que ocupà fins a l'any [[2001]] en el que abandona voluntàriament el càrrec per a fundar el partit polític [[Coalició Valenciana]].

=== Coalició Valenciana ===

Coalició es presenta com a partit valencianiste<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-27-11-2004/abc/Ultima/miles-de-personas-se-manifiestan-en-defensa-del-valenciano_963678510373.html Miles de personas se manifiestan en defensa del valenciano]</ref><ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-11-2005/abc/Nacional/miles-de-personas-protestan-en-valencia-contra-el-tripartito-y-los-països_612104944332.html Miles de personas protestan en Valencia contra el tripartito y los 'Països']</ref><ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/05/barcelona/1283684342.html Coalició Valenciana denunciará a Cataluña por una web sobre los 'Païssos Catalans']</ref> defensor del "foralisme constitucional" de tendència "conservadora". Des de Coalició Valenciana s'han promogut diverses campanyes de boicot als productes catalans<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/164665/0/boicot/cava/antiestatut/ Coalició Valenciana lanza la campaña 'Cava Antiestatut' y anima al boicot contra Cataluña]</ref><ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-17-02-2007/abc/Valencia/la-fiscalia-archiva-la-denuncia-contra-sentandreu-por-el-boicot-al-cava-catalan_1631525161691.html La Fiscalía archiva la denuncia contra Sentandreu por el boicot al cava catalán]</ref> i s'ha encorajat el debat llingüístic del valencià com a llengua independent del català.<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-19-02-2005/abc/Valencia/giner-calienta-la-manifestacion-contra-la-avl-y-vuelve-a-desafiar-a-camps-y-al-pp_20697715184.html Giner calienta motores contra la AVL y vuelve a desafiar a Camps y al PP]</ref>

Juan García és president Foral de [[Coalició Valenciana]] i va ser el candidat a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions autonòmiques de maig de l'any [[2007]]<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-18-05-2007/abc/Valencia/un-militante-del-pspv-actuara-en-el-mitin-de-sentandreu_1633176122172.html Un militante del PSPV actuará en el mitin de Sentandreu]</ref><ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-15-11-2005/abc/Valencia/sentandreu-afirma-que-algun-diputado-mas-del-pp-se-ira-al-grupo-mixto-antes-de-2007_612311516814.html Sentandreu afirma que algún diputado más del PP se irá al Grupo Mixto antes de 2007]</ref> i [[2011]]<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/05/20/multas-sentandreu-denunciadas/808544.html Las 'multas' de Sentandreu, denunciadas]</ref> i al [[Senat]] de [[març]] del [[2008]].

Des de determinats círculs polítics i periodístics se li ha acusat de mantindre posicions "extremistes" i de promoure un discurs "xenòfop" enfront de Catalunya. També se li acusa d'haver participat en diversos atacs a entitats i partits contraris a la seua ideologia<ref>[http://www.telecinco.es/informativos/nacional/Fiscalia-absolver-Sentandreu-incidentes-Laporta_0_1471053137.html Fiscalía pide absolver a Sentandreu por los incidentes en un acto de SI al no asistir Laporta al juicio]</ref>. El 17 de juny del [[2008]] fon detengut a causa d'un altercat que va mantindre en el carrer en [[Elena Muñoz Carpi]], número 2 del partit en la ciutat de [[Valéncia]]. Davant del Jujat de violència sobre la dona abdós varen negar que fora violència dins d'una relació de parella sino una discussió relacionada en el partit<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061900_19_462218__Comunitat-Valenciana-Sentandreu-Carpi-afirman-policia-confundio-bronca-politica-malos-tratos Sentandreu y Muñoz Carpi afirman que la policía confundió su bronca política con malos tratos]</ref>. Per això, el Jujat de violència de genere aixina com el d'Instrucció varen archivar la causa i va ser posat en llibertat sense càrrecs <ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080708/local/politica/archivan-causa-contra-juan-200807081623.html Archivan la causa contra Juan García Sentandreu por no ser constitutiva de infracción penal]</ref>

=== Escritor ===

És autor de diversos llibres: ''Fronteres per estendre'', ''Els claus del pacte de la llengua'', ''[[Breu Història de Valéncia]]'', ''La gran estafa de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVLl]]'', estes tres últims en edició bilingüe castellà-[[llengua valenciana|valencià]], l'últim llibre publicat ha segut ''El Palau Real de Valéncia'' <ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/11/28/sentandreu-presenta-libro-palau-real-valencia/843413.html Sentandreu presenta su libro sobre 'El Palau Real de Valencia']</ref>

Ha escrit també diversos manuals sobre temes de discapacitat: ''Dret pera la discapacitat; els CEE'' i ''Directori de CEE i llegislació aplicable''. Està en possessió del Premi Nacional d'Integració per la seua dedicació a l'ocupació de persones en discapacitat síquica.<ref>[http://www.lawyerpress.com/news/13112006_013.html Lawyerpress.com]</ref>. És president fundador de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació de Persones en Discapacitat (FEVALCEE).

Sentandreu ha segut u dels pioners en investigar l'orige valencià de [[Cristòfol Colon]], sent el primer en haver-ho fet el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, Juan Garcia Sentandreu, president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

=== Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia ===

Juan García Sentandreu és en l'actualitat el president de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) des de l'any [[2011]].

=== Entitats en les que ha treballat ===

* Impulsà la [[Plataforma Constitucional i Autonomista]] que agrupa a entitats com [[FACAO]] ([[Aragó]]), [[Convivència Cívica Catalana]], [[Academia de sa Lengo Balea]] ([[Balears]]) i atres del [[Regne de Valéncia]].
* Membre fundador i president de Federación Valenciana de Centros Especiales de Empleo.
* Membre de la directiva de la Confederación Nacional de de Centros Especiales de Empleo
* Secretari de l'Institut Interuniversitari de la Comunitat Valenciana.
* Vicepresident del Patronato de la Fundación Pro-disminuidos Psíquicos de Enguera.
* President del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]].
* President de la [[Fundació Nou Valencianisme]] <ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-07-09-2004/abc/Valencia/nou-valencianisme-lanza-una-campa%C3%B1a-contra-el-expolio-de-la-comunidad_9623496852516.html Nou Valencianisme lanza una campaña contra el 'expolio' de la Comunidad]</ref>

== Llibres i informes publicats ==

[[Archiu:Breuhi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Breu historia de Valencia"]]

* ''Les Claus del pacte de la llengua. L'historia recent de la lluita valencianista'' (1999)
* ''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'' (2004). [[Fundació Nou Valencianisme]]. Edició Bilingüe valencià-castellà.
* ''Derecho para la discapacidad. Los centros especiales de empleo''. Ed. Fundación Aequitas del C. General del Notariado.
* ''Directorio de CEE y legislación de medidas alternativas para contratación de personas con discapacidad''. Ed. Generalitat Valenciana.
* ''La gran estafa de l'Academia Valenciana de la Llengua. Les claus del Pacte de la Llengua II'' (2008) Fundació Nou Valencianisme. Ed. Granada 3.
* ''El Palau Real de Valencia'' (2011). Fundació Nou Valencianisme. Edició Bilingüe valencià-castellà.
* ''Todas las pruebas contra la mentira catalanista. Las 30 pruebas contra la mentira de que la lengua valenciana proviene del catalán'' (2016) ISBN: 978-84-617-6775-5
* ''El origen de Cristobal Colón'' (2019) ISBN: 978-84-09-15147-9.

== Premis i guardons ==

* [[Premis Palmes Dorades|Premi Palma Dorada]] ([[1999]]), concedit pel [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano|Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano d'Elig]].
* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí-Cardona Vives]], Llibertat d'Expressió ([[2000]]), concedit per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
* [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] ([[2002]]), concedit pel [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)

== Cites ==

{{Cita|- ¿Com denominaven els classics a la llengua?
Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena consciencia de que la Llengua era valenciana i aixina la denominaven. El primer gran monument lliterari a on se cita expressa i directament la denominacio Llengua Valenciana es la nomenada Biblia Valenciana, traduccio d´una Biblia, 'de llengua llatina en la nostra valenciana', feta per Frai Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, sent prior de la Cartoixa de Porta Coeli. Esta Biblia fon impressa en Valencia en 1477, Jaume Roig, Jacme March, Frai Antoni Canals ('en nostra volguda llengua materna valenciana'), Ausias March, Roiç de Corella ('en valenciana prosa'), Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Lluïs de Fenollet ('en la present Llengua Valenciana'), Bernardi Vallmanya ('en stil de valenciana prosa'), Miquel Pérez... tots afirmaven en els seus escrits que escrivien en Llengua Valenciana.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per Juan García Sentandreu (Valéncia, 2004)}}

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==

* [http://jgsentandreu.blogspot.com.es/ Blog de Juan Garcia Sentandreu]
* [http://www.coaliciovalenciana.es Portal de Coalició Valenciana]
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/12/16/coordinadora-d-entitats-culturals-valencia-13018266.html La Coordinadora d'Entitats Culturals de Valencia elige presidente a Sentandreu - ''Levante-EMV'']
* [https://www.youtube.com/watch?v=NgGcLb_w4go DESTROZA el “Colón catalán” de RTVE: el negocio millonario de la mentira nacionalista - Cristina Seguí y Juan García Sentandreu - YouTube]
* [https://clubjaimeprimero.org/content/cristobal-colon-valenciano-conferencia-de-juan-garcia-sentandreu-0 CRISTÓBAL COLÓN, VALENCIANO. Conferencia de Juan García Sentandreu - Club de Opinión Jaime I]
* [https://www.lne.es/aviles/2025/05/03/experto-historia-colombina-premio-pergamino-116998463.html Un experto en historia colombina, premio "Pergamino" de los Amigos del Museo de Anclas - ''La Nueva España'']

{{Successió
|títul = [[Image:escutgav.jpg|30px]] President del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]]
|periodo = [[1994]]-[[2001]]
|predecessor = [[Pere Aguilar]]
|successor = [[Manuel Latorre]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Presidents del Grup d'Acció Valencianista]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Joan Antoni Pérez Herrero

2025-05-24T18:48:37Z

Llana:

'''Juan Antonio Pérez Herrero''' o ''' Joan Antoni Pérez Herrero''', valencià d'[[Alcira]], ha segut el primer en investigar i teorisar sobre l'orige [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Cristòfol Colon]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''.

Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia [[29 de setembre]] de [[1987]] a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]], en una família d'esta localitat d'orige judeu convertida al cristianisme. Pérez Herrero sosté que Colon es fill de pare i mare valencians.

A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en [[octubre]] de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]

Normes d'El Puig

2025-02-03T23:09:55Z

Llana: /* Us i oficialitat */

{{destacat}}
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]
[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]
Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en l'any [[1981]].

==Antecedents==
[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes d'El Puig]]

En l'any [[1914]] es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana. Davant l'anarquia ortogràfica, l'entitat Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec [[Lluís Fullana]] la difícil missió de coordinar la redacció d'un "Proyecte de Normes Ortogràfiques". Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''. Esta primera normativa valenciana se coneix com el [[Consens ortogràfic de 1914]]. La [[Diputació de Valéncia]] crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic. La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a "[[Normes d'El Puig]]".

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]], del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

==Us i oficialitat==
[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]
Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].

L'us de les Normes d'El Puig està molt vigent a nivel familiar i en moltes localitats.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el [[Regne de Valéncia]] durant el govern d'[[Enric Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]] – UCD), president del Consell Preautonòmic del ''[[País Valencià]]'', entre [[1979]] i [[1982]]. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la [[Generalitat Valenciana]], ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.|[[Josué Ferrer]] (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)}}

== Ortografia ==
[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]

[[Archiu:Lleng5.jpg|thumb|220px|Portada del llibre de l'any 1982]]

{{AP|Ortografia del valencià}}
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

===L'alfabet===
{{AP|Alfabet valencià}}
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[ç|cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! colspan="2", rowspan="2" | Lletra ||colspan="2" | Nom en les Normes d'El Puig (RACV) || rowspan="2" | Nom segons la AVL
|-
! Preferit || No preferit
|-
| Ç || ç || cedeta ce trencada || || ce trencada
|-
| F || f || ef efe || || efe, efa ef
|-
| H || h || hac || haig || hac
|-
| K || k || ka || || ca
|-
| L || l || el ele || || ele, ela el
|-
| M || m || em eme || || eme, ema em
|-
| N || n || en ene || || ene, ena en
|-
| R || r || er erre || || erre, erra er
|-
| S || s || es esse || || esse, essa es
|-
| X || x || eix xe || equis || ics, xeix
|}

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

::* Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
::* Normes de Castelló: ''jo, ja, projecte'', pero ''epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai''.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! Sò|| scope="col" width="50px" | Posició || Normes d'El Puig || Normes de Castelló || Castellà
|-
| rowspan="2"| {{IPA|/j/}} - RACV i AVL (Català IEC {{IPA|/dʒ/}} ~ {{IPA|/ʒ/}}) || Inicial || yo || jo || yo
|-
| Inicial || ya || ja || ya
|-
| {{IPA|/j/}} - RACV ({{IPA|/dʒ/ - AVL}}) || Intervocàlica || proyecte || projecte || proyecto
|-
| rowspan="9"| {{IPA|/j/}} || Inicial || yayo || iaio || yayo
|-
| Interior en consonant || (àcit) peryòdic || (àcid) periòdic || (àcido) peryódico
|-
| Interior intervocàlica || joya || joia || joya
|-
| rowspan="2"| Interna intervocàlica en contacte en {{IPA|/i/}} dels sufixes || tramoyiste || tramoiste(a) || tramoyista
|-
| onomatopèyic {{IPA|/onomatopɛjik/}} || onomatopeic {{IPA|/onomatopɛjk/}} || onomatopéyico
|-
| Final || colspan="2"| rei || rey
|-
| Deribada de paraula acabada en {{IPA|[j]}} || colspan="2"| reina || reina
|-
| Final en topònims, llinages || Alcoy || Alcoi || Alcoy
|-
| Derivacions de paraules acabades en {{IPA|[j]}} que mantenen la tradicional ''y''|| alcoyà || alcoià || alcoyano
|}

* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
:sò /t/:
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
:sò /p/:
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.
:sò / k/:
::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant excepcionalment esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Ademés, en els diminutius -aet, -aeta, esta -d- no existix: acabaet de fer; una picaeta. Les Normes de Castelló pronuncien i escriuen esta -d- lo qual resulta extrany en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].

=== Els dígrafs ===
{{AP|Dígraf}}
El valencià presenta [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
|-
|ch || che, ce hac
|-
|gu|| ge u
|-
|ig || ig
|-
|ll || ell, elle, doble el
|-
|ny || eny, enye, en i grega
|-
|qu || cu u
|-
|rr || doble er, doble erre
|-
|ss || doble es, doble esse
|}

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:

:A principi de paraula:
::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

:A mitan paraula:
::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.

:A final de paraula:
::* Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.

* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia) és similar en algunes particularitats:

::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).

===L'apòstrof===
{{AP|Apòstrof}}
L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>, excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul ''la'' davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

=== L'accentuació ===
{{AP|Accentuació del valencià}}
Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
{{AP|Gramàtica del valencià}}
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

===L'artícul===
{{AP|Artícul en valencià}}
Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com actualisadors i tenen la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! ARTÍCULS
! Definit
! Indefinit
|-
! Masculí
| el, lo / els, los
| un / uns
|-
! Femení
| la / les
| una / unes
|-
! Neutre
| lo
|}

* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos casos.

===Els demostratius===
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! Demostratius
! Prop
! Distància mija
! LLunt
|-
! Masculí singular
| este, est
| eixe, eix
| aquell
|-
! Femení singular
| esta
| eixa
| aquella
|-
! Masculí plural
| estos
| eixos
| aquells
|-
! Femení plural
| estes
| eixes
| aquelles
|-
! Neutre
| açò
| això
| allò
|}

* No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe) impròpies del valencià, les quals la AVL també inclou.

* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>

===Els possessius===
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul.

{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
|- align=center
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
|}

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />
{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
|- align=center
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
|}

A diferència de la AVL, la RACV:

* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admet els possessius àtons en les persones del singular.

* No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.

* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.

===Els numerals===
Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:

* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.

* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.

* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit''.

* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* En particular, se fa la distinció entre els adjectius mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''): grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente'').

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.

{| class="wikitable"
|-
! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''
|-
|1º || primer, primera || primer, primera
|-
|2º || segon(a) || segon, segona
|-
|3º || tercer, tercera || tercer tercera
|-
|4º || quart, quarta || quart, quarta
|-
|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
|-
|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
|-
|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
|-
|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
|-
|9º || nové, novena || nové, novena
|-
|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
|-
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
|-
|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena
|-
|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena
|-
|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)
|}

===Pronoms personals===
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>

Els pronoms personals forts tenen la següent forma:

{| style="width: 50%; color: #00007F; text-align: center;"

|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
! colspan="2" | Pronoms personals forts

|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
! PERSONA
! SUBJECTE
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
| yo
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
| tu, vosté
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
| ell/ella
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
| nosatros
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
| vosatros, vostés
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
| ells/elles
|}

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga. Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

{| class="wikitable"
|-
! Persona
! Tipo
! Forma
! Registre
|-
! rowspan="4" | 1º pl.
| rowspan="3" | Fort
| nosatres
| formal
|-
| nosatros
| general
|-
| mosatros
| coloquial
|-
| Dèbil
| nos / mos
| general / coloquial
|-
! rowspan="3" | 2º pl.
| rowspan="2" | Fort
| vosatres
| formal
|-
| vosatros
| general
|-
| Dèbil
| vos
| general
|}

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix ''cadascú''.

* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''. Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià. El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

===El verp===
{{AP|Verp}}
Els [[verps]] en valencià constituïxen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Se dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''diguem, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* En el subjuntiu d'alguns verps de la tercera conjugació afig una segon -g- refexant la conjugació general valenciana: que yo lligga, que tu cusgues o cusques.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Existix el futur de probabilitat: hauran aprobat l'examen en bona nota. Mentres que, encara que la AVL el reconiex, la seua subordinació al IEC fa que se tendixca a eliminar del seu estàndart.

===L'adverbi===
Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (''adelante''), arrere (''atrás''), lloc, llunt, allà, front (a) (frente a); o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (''adelante''), ''enrere'' (''atrás''), ''indret, lluny, enllà, enfront (a), bastant, quasi, gaire''.

===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude '''a''' ma mare; m'he trobat '''a'''l teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ''ajude ma mare; he trobat el teu amic''.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Ixcà (o, a voltes, òixala) (''ojalá'') son les formes genuïnes d'estes interjeccions valencianes, front al ''tant de bo'' de la AVL: ixcà nos toque la loteria.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: ''pero'', ''puix'', ''encara que'', ''a pesar de''; front a les formes de la AVL ''però, doncs, malgrat (que)'' que són catalanismes aliens en valencià.

== Sobre els dialectes ==
{{AP|Dialectes del valencià}}
Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

*No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.

*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...

*Distinció entre ese sorda i sonora, que normalment l'apichat obvia.

*No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, ''s'alcem'' (nosatros), ''se voleu'' (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.

=== Respecte als atres dialectes ===
*No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''...

*No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (yo parle > yo parlo).

*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (ell parla > ell parle, ell parlava > ell parlave).

*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

== Cites ==

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.|Agustín Pastor Ferrer (Facebook, 1.8.2020)}}

{{Cita|Les Normes del Puig són un conjunt de normes ortogràfiques que regulen l'escritura de la Llengua Valenciana, establides per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en 1979 i presentades formalment en el monasteri del Puig en 1981. Estes normes varen ser elaborades en l'objectiu de dotar a la llengua valenciana d'un sistema ortogràfic unificat que reflectira la seua realitat llingüística i cultural, diferenciant-se d'atres estàndarts com el que propon el Institut Ramon Llull per al català.

Les Normes del Puig enuncien aspectes com l'us de l'accentuació, la puntuació, i l'escritura de grafies, aixina com la normativa de determinades paraules i formes verbals. Esta normativa ha segut objecte de debat i de diverses interpretacions a lo llarc dels anys, sent un element clau en la discussió sobre l'identitat del valencià. Ademés, les Normes del Puig han segut puntualment revisades i actualisades per a adaptar-se a l'evolució de la llengua i les necessitats dels seus usuaris.|[[Associació Cultural de les Comarques de l'Antic Regne de Valéncia]] ([[Facebook]], 1.9.2024)}}

== Vore també ==

* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Proyecte:Escriure en valencià]]
* [[Sigle d'Or Valencià]]
* [[Plataforma Normes d'El Puig]]

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==

=== Publicacions ===

* ''Tratado de ortografía valenciana clásica''. Nebot Pérez, J. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
* ''Normes ortogràfiques'' Fullana Mira, Lluís (1914).
* ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà'' Fullana Mira, Lluís (1921).
* ''Ortografia Valenciana'' Fullana Mira, Lluís (1932).
* ''Normes d'ortografia valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' Josep Maria Guinot (1987).
* ''Ortografia de la llengua valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
* ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana''. Ed. [[Ajuntament de Valencia]]. Valencia 1994
* ''Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana'' VV.AA. (Edicions Mosseguello, Castelló, 2021).

=== Internet ===

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana (RACV)]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]

== Enllaços externs ==

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/sobre-les-normes-de-la-racv-normes-del-puig/ Sobre les normes de la RACV (Normes d’El Puig) - Cultura Valenciana]
* [https://josueferrer.com/2013/10/28/sabias-que-las-normas-de-el-puig-fueron-oficiales-en-el-reino-de-valencia/ ¿Sabías que las Normas de El Puig fueron oficiales en el Reino de Valencia? - Pàgina web de Josué Ferrer]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']

{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Normes d'El Puig

2025-02-03T23:07:41Z

Llana: /* Antecedents */

{{destacat}}
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]
[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]
Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en l'any [[1981]].

==Antecedents==
[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes d'El Puig]]

En l'any [[1914]] es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana. Davant l'anarquia ortogràfica, l'entitat Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec [[Lluís Fullana]] la difícil missió de coordinar la redacció d'un "Proyecte de Normes Ortogràfiques". Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''. Esta primera normativa valenciana se coneix com el [[Consens ortogràfic de 1914]]. La [[Diputació de Valéncia]] crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic. La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a "[[Normes d'El Puig]]".

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]], del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

==Us i oficialitat==
[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]
Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].

L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el [[Regne de Valéncia]] durant el govern d'[[Enric Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]] – UCD), president del Consell Preautonòmic del ''[[País Valencià]]'', entre [[1979]] i [[1982]]. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la [[Generalitat Valenciana]], ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.|[[Josué Ferrer]] (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)}}

== Ortografia ==
[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]

[[Archiu:Lleng5.jpg|thumb|220px|Portada del llibre de l'any 1982]]

{{AP|Ortografia del valencià}}
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

===L'alfabet===
{{AP|Alfabet valencià}}
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[ç|cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! colspan="2", rowspan="2" | Lletra ||colspan="2" | Nom en les Normes d'El Puig (RACV) || rowspan="2" | Nom segons la AVL
|-
! Preferit || No preferit
|-
| Ç || ç || cedeta ce trencada || || ce trencada
|-
| F || f || ef efe || || efe, efa ef
|-
| H || h || hac || haig || hac
|-
| K || k || ka || || ca
|-
| L || l || el ele || || ele, ela el
|-
| M || m || em eme || || eme, ema em
|-
| N || n || en ene || || ene, ena en
|-
| R || r || er erre || || erre, erra er
|-
| S || s || es esse || || esse, essa es
|-
| X || x || eix xe || equis || ics, xeix
|}

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

::* Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
::* Normes de Castelló: ''jo, ja, projecte'', pero ''epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai''.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! Sò|| scope="col" width="50px" | Posició || Normes d'El Puig || Normes de Castelló || Castellà
|-
| rowspan="2"| {{IPA|/j/}} - RACV i AVL (Català IEC {{IPA|/dʒ/}} ~ {{IPA|/ʒ/}}) || Inicial || yo || jo || yo
|-
| Inicial || ya || ja || ya
|-
| {{IPA|/j/}} - RACV ({{IPA|/dʒ/ - AVL}}) || Intervocàlica || proyecte || projecte || proyecto
|-
| rowspan="9"| {{IPA|/j/}} || Inicial || yayo || iaio || yayo
|-
| Interior en consonant || (àcit) peryòdic || (àcid) periòdic || (àcido) peryódico
|-
| Interior intervocàlica || joya || joia || joya
|-
| rowspan="2"| Interna intervocàlica en contacte en {{IPA|/i/}} dels sufixes || tramoyiste || tramoiste(a) || tramoyista
|-
| onomatopèyic {{IPA|/onomatopɛjik/}} || onomatopeic {{IPA|/onomatopɛjk/}} || onomatopéyico
|-
| Final || colspan="2"| rei || rey
|-
| Deribada de paraula acabada en {{IPA|[j]}} || colspan="2"| reina || reina
|-
| Final en topònims, llinages || Alcoy || Alcoi || Alcoy
|-
| Derivacions de paraules acabades en {{IPA|[j]}} que mantenen la tradicional ''y''|| alcoyà || alcoià || alcoyano
|}

* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
:sò /t/:
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
:sò /p/:
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.
:sò / k/:
::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant excepcionalment esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Ademés, en els diminutius -aet, -aeta, esta -d- no existix: acabaet de fer; una picaeta. Les Normes de Castelló pronuncien i escriuen esta -d- lo qual resulta extrany en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].

=== Els dígrafs ===
{{AP|Dígraf}}
El valencià presenta [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
|-
|ch || che, ce hac
|-
|gu|| ge u
|-
|ig || ig
|-
|ll || ell, elle, doble el
|-
|ny || eny, enye, en i grega
|-
|qu || cu u
|-
|rr || doble er, doble erre
|-
|ss || doble es, doble esse
|}

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:

:A principi de paraula:
::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

:A mitan paraula:
::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.

:A final de paraula:
::* Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.

* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia) és similar en algunes particularitats:

::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).

===L'apòstrof===
{{AP|Apòstrof}}
L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>, excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul ''la'' davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

=== L'accentuació ===
{{AP|Accentuació del valencià}}
Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
{{AP|Gramàtica del valencià}}
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

===L'artícul===
{{AP|Artícul en valencià}}
Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com actualisadors i tenen la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! ARTÍCULS
! Definit
! Indefinit
|-
! Masculí
| el, lo / els, los
| un / uns
|-
! Femení
| la / les
| una / unes
|-
! Neutre
| lo
|}

* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos casos.

===Els demostratius===
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! Demostratius
! Prop
! Distància mija
! LLunt
|-
! Masculí singular
| este, est
| eixe, eix
| aquell
|-
! Femení singular
| esta
| eixa
| aquella
|-
! Masculí plural
| estos
| eixos
| aquells
|-
! Femení plural
| estes
| eixes
| aquelles
|-
! Neutre
| açò
| això
| allò
|}

* No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe) impròpies del valencià, les quals la AVL també inclou.

* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>

===Els possessius===
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul.

{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
|- align=center
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
|}

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />
{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
|- align=center
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
|}

A diferència de la AVL, la RACV:

* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admet els possessius àtons en les persones del singular.

* No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.

* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.

===Els numerals===
Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:

* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.

* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.

* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit''.

* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* En particular, se fa la distinció entre els adjectius mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''): grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente'').

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.

{| class="wikitable"
|-
! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''
|-
|1º || primer, primera || primer, primera
|-
|2º || segon(a) || segon, segona
|-
|3º || tercer, tercera || tercer tercera
|-
|4º || quart, quarta || quart, quarta
|-
|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
|-
|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
|-
|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
|-
|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
|-
|9º || nové, novena || nové, novena
|-
|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
|-
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
|-
|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena
|-
|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena
|-
|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)
|}

===Pronoms personals===
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>

Els pronoms personals forts tenen la següent forma:

{| style="width: 50%; color: #00007F; text-align: center;"

|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
! colspan="2" | Pronoms personals forts

|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
! PERSONA
! SUBJECTE
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
| yo
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
| tu, vosté
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
| ell/ella
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
| nosatros
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
| vosatros, vostés
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
| ells/elles
|}

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga. Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

{| class="wikitable"
|-
! Persona
! Tipo
! Forma
! Registre
|-
! rowspan="4" | 1º pl.
| rowspan="3" | Fort
| nosatres
| formal
|-
| nosatros
| general
|-
| mosatros
| coloquial
|-
| Dèbil
| nos / mos
| general / coloquial
|-
! rowspan="3" | 2º pl.
| rowspan="2" | Fort
| vosatres
| formal
|-
| vosatros
| general
|-
| Dèbil
| vos
| general
|}

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix ''cadascú''.

* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''. Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià. El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

===El verp===
{{AP|Verp}}
Els [[verps]] en valencià constituïxen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Se dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''diguem, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* En el subjuntiu d'alguns verps de la tercera conjugació afig una segon -g- refexant la conjugació general valenciana: que yo lligga, que tu cusgues o cusques.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Existix el futur de probabilitat: hauran aprobat l'examen en bona nota. Mentres que, encara que la AVL el reconiex, la seua subordinació al IEC fa que se tendixca a eliminar del seu estàndart.

===L'adverbi===
Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (''adelante''), arrere (''atrás''), lloc, llunt, allà, front (a) (frente a); o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (''adelante''), ''enrere'' (''atrás''), ''indret, lluny, enllà, enfront (a), bastant, quasi, gaire''.

===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude '''a''' ma mare; m'he trobat '''a'''l teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ''ajude ma mare; he trobat el teu amic''.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Ixcà (o, a voltes, òixala) (''ojalá'') son les formes genuïnes d'estes interjeccions valencianes, front al ''tant de bo'' de la AVL: ixcà nos toque la loteria.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: ''pero'', ''puix'', ''encara que'', ''a pesar de''; front a les formes de la AVL ''però, doncs, malgrat (que)'' que són catalanismes aliens en valencià.

== Sobre els dialectes ==
{{AP|Dialectes del valencià}}
Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

*No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.

*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...

*Distinció entre ese sorda i sonora, que normalment l'apichat obvia.

*No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, ''s'alcem'' (nosatros), ''se voleu'' (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.

=== Respecte als atres dialectes ===
*No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''...

*No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (yo parle > yo parlo).

*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (ell parla > ell parle, ell parlava > ell parlave).

*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

== Cites ==

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.|Agustín Pastor Ferrer (Facebook, 1.8.2020)}}

{{Cita|Les Normes del Puig són un conjunt de normes ortogràfiques que regulen l'escritura de la Llengua Valenciana, establides per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en 1979 i presentades formalment en el monasteri del Puig en 1981. Estes normes varen ser elaborades en l'objectiu de dotar a la llengua valenciana d'un sistema ortogràfic unificat que reflectira la seua realitat llingüística i cultural, diferenciant-se d'atres estàndarts com el que propon el Institut Ramon Llull per al català.

Les Normes del Puig enuncien aspectes com l'us de l'accentuació, la puntuació, i l'escritura de grafies, aixina com la normativa de determinades paraules i formes verbals. Esta normativa ha segut objecte de debat i de diverses interpretacions a lo llarc dels anys, sent un element clau en la discussió sobre l'identitat del valencià. Ademés, les Normes del Puig han segut puntualment revisades i actualisades per a adaptar-se a l'evolució de la llengua i les necessitats dels seus usuaris.|[[Associació Cultural de les Comarques de l'Antic Regne de Valéncia]] ([[Facebook]], 1.9.2024)}}

== Vore també ==

* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Proyecte:Escriure en valencià]]
* [[Sigle d'Or Valencià]]
* [[Plataforma Normes d'El Puig]]

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==

=== Publicacions ===

* ''Tratado de ortografía valenciana clásica''. Nebot Pérez, J. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
* ''Normes ortogràfiques'' Fullana Mira, Lluís (1914).
* ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà'' Fullana Mira, Lluís (1921).
* ''Ortografia Valenciana'' Fullana Mira, Lluís (1932).
* ''Normes d'ortografia valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' Josep Maria Guinot (1987).
* ''Ortografia de la llengua valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
* ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana''. Ed. [[Ajuntament de Valencia]]. Valencia 1994
* ''Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana'' VV.AA. (Edicions Mosseguello, Castelló, 2021).

=== Internet ===

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana (RACV)]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]

== Enllaços externs ==

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/sobre-les-normes-de-la-racv-normes-del-puig/ Sobre les normes de la RACV (Normes d’El Puig) - Cultura Valenciana]
* [https://josueferrer.com/2013/10/28/sabias-que-las-normas-de-el-puig-fueron-oficiales-en-el-reino-de-valencia/ ¿Sabías que las Normas de El Puig fueron oficiales en el Reino de Valencia? - Pàgina web de Josué Ferrer]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']

{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Normes d'El Puig

2025-02-03T23:04:40Z

Llana: /* L'adverbi */

{{destacat}}
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any [[2011]]]]
[[Archiu:Llibrenopuig.jpg|thumb|250px|Portada del llibre XL Aniversari Normes d'El Puig en l'any [[2021]]]]
Les '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques del [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en l'any [[1981]].

==Antecedents==
[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes d'El Puig]]

En l'any [[1914]] es conseguí en la sèu de [[Lo Rat Penat]] el primer acort social sobre la normativa valenciana. Davant l'anarquia ortogràfica, l'entitat Lo Rat Penat mamprengué l'iniciativa i encarregà al filòlec [[Lluís Fullana]] la difícil missió de coordinar la redacció d'un "Proyecte de Normes Ortogràfiques". Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en la sèu de Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el ''[[Diario de Valencia]]''. La [[Diputació de Valéncia]] crearia en [[1915]] el [[Centre de Cultura Valenciana]] (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l'acort ortogràfic. La RACV recuperà i actualisà en [[1979]] este consens ortogràfic que és la base de l'actual normativa, coneguda popularment com a "[[Normes d'El Puig]]".

La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és una institució en l'objectiu de fer una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. La RACV fon creada en [[1915]] baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]] i l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]], en el seu orige nomenada Centre de Cultura Valenciana.

En l'any [[1979]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà la codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]] donada la necessitat d'un model pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], partint entre atres dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del filòlec [[Lluís Fullana]], del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del [[Consens ortogràfic de 1914]]. Esta normativa fon presentada formalment el sèt de març de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] i per açò, popularment les Normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.<ref name="Extret"> Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)</ref> Anteriorment, s'havien elaborat unes bases ortogràfiques unitàries en el [[català]], autodenominades [[Normes de Castelló]], en un caràcter intencionalment despersonalisador i alluntades de la realitat llingüística de la [[Comunitat Valenciana]], lo que feya necessari la confecció d'una codificació realista per a l'[[idioma valencià]] que seguira un criteri d'estricta valencianitat llingüística i que més s'acostara al parlar del poble valencià.

==Us i oficialitat==
[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes d'El Puig]]
Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].

L'us de les Normes d'El Puig ha segut menor que el de les Normes de Castelló, encara que a nivel familiar i en moltes localitats el seu us està molt vigent. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.<ref name="Calpe">[http://www.avcalpe.net/va/publicacions/docs/Calpe_A%20_%282005%29_Produccio_editorial_en_normes_RACV_%281999-2004%29_v2.1.2.pdf “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).”] Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. Valéncia: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4</ref><ref name="Rueda">[http://www.aellva.org/sites/default/files/Solcant_02_Rueda_Present_futur_normes_RACV.pdf Present i Futur de les Normes del Puig], treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011</ref> Les Normes d'El Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'Editorial Aitana o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –resulta inestimable per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.<ref name="Extret"></ref> De igual forma, [[L'Enciclopèdia en valencià]] escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en decembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.<ref>[https://web.archive.org/web/20201123213032/https://elperiodicodevalencia.com/20200629/la-wikipedia-en-valenciano-lenciclopedia-supera-los-15-000-articulos/ La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos]. ''El Periódico de Valencia''. Consultado el 16 de decembre de 2020.</ref> S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes d'El Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.<ref>{{Cite web|url=https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html |title=40 años de las reglas del valenciano | |language = Espanyol|first=Juan |last=Sanchis |work=[[Las Provincias]] |date=6 d'abril de 2022 |access-date=1 maig de 2022}}</ref><ref>{{cite web |title=Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana |url=https://www.casareal.es/ES/Actividades/Paginas/actividades_actividades_detalle.aspx?data=12311 |language = Espanyol|website=Casa Real |access-date=4 de giner de 2022}}</ref><ref name = "Levante">{{cite web |title=El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV |url=http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/01/16/rey-acepta-presidente-honorifico-actos/1212993.html |website=Levante. El Mercantil Valenciano |access-date=23 de giner de 2023}}</ref> Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i són les codificadores del valencià.

{{Cita|Les [[Normes d'El Puig]] (que són les aplicades al Valencià, entenent-ho com una llengua independent i diferenciada del català) foren oficials en el [[Regne de Valéncia]] durant el govern d'[[Enric Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]] – UCD), president del Consell Preautonòmic del ''[[País Valencià]]'', entre [[1979]] i [[1982]]. Durant estos tres anys la normativa de l'autèntic Idioma Valencià fon oficial en la [[Generalitat Valenciana]], ademés d'en les Diputacions de Castelló, Valéncia i Alacant, i en numerosos Ajuntaments del Regne de Valéncia.|[[Josué Ferrer]] (Publicat en la web de l'Associació Cardona Vives de Castelló, en l'any 2008)}}

== Ortografia ==
[[Image:Ortolle.jpg|thumb|220px|Portada del [[Ortografia de la llengua valenciana RACV|llibre Ortografia de la Llengua Valenciana]]]]

[[Archiu:Lleng5.jpg|thumb|220px|Portada del llibre de l'any 1982]]

{{AP|Ortografia del valencià}}
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].

===L'alfabet===
{{AP|Alfabet valencià}}
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[ç|cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>

* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres, ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, no s'admeten per ser una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! colspan="2", rowspan="2" | Lletra ||colspan="2" | Nom en les Normes d'El Puig (RACV) || rowspan="2" | Nom segons la AVL
|-
! Preferit || No preferit
|-
| Ç || ç || cedeta ce trencada || || ce trencada
|-
| F || f || ef efe || || efe, efa ef
|-
| H || h || hac || haig || hac
|-
| K || k || ka || || ca
|-
| L || l || el ele || || ele, ela el
|-
| M || m || em eme || || eme, ema em
|-
| N || n || en ene || || ene, ena en
|-
| R || r || er erre || || erre, erra er
|-
| S || s || es esse || || esse, essa es
|-
| X || x || eix xe || equis || ics, xeix
|}

* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.

::* Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
::* Normes de Castelló: ''jo, ja, projecte'', pero ''epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai''.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
! Sò|| scope="col" width="50px" | Posició || Normes d'El Puig || Normes de Castelló || Castellà
|-
| rowspan="2"| {{IPA|/j/}} - RACV i AVL (Català IEC {{IPA|/dʒ/}} ~ {{IPA|/ʒ/}}) || Inicial || yo || jo || yo
|-
| Inicial || ya || ja || ya
|-
| {{IPA|/j/}} - RACV ({{IPA|/dʒ/ - AVL}}) || Intervocàlica || proyecte || projecte || proyecto
|-
| rowspan="9"| {{IPA|/j/}} || Inicial || yayo || iaio || yayo
|-
| Interior en consonant || (àcit) peryòdic || (àcid) periòdic || (àcido) peryódico
|-
| Interior intervocàlica || joya || joia || joya
|-
| rowspan="2"| Interna intervocàlica en contacte en {{IPA|/i/}} dels sufixes || tramoyiste || tramoiste(a) || tramoyista
|-
| onomatopèyic {{IPA|/onomatopɛjik/}} || onomatopeic {{IPA|/onomatopɛjk/}} || onomatopéyico
|-
| Final || colspan="2"| rei || rey
|-
| Deribada de paraula acabada en {{IPA|[j]}} || colspan="2"| reina || reina
|-
| Final en topònims, llinages || Alcoy || Alcoi || Alcoy
|-
| Derivacions de paraules acabades en {{IPA|[j]}} que mantenen la tradicional ''y''|| alcoyà || alcoià || alcoyano
|}

* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
:sò /t/:
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
:sò /p/:
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.
:sò / k/:
::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos casos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades, per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant excepcionalment esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Ademés, en els diminutius -aet, -aeta, esta -d- no existix: acabaet de fer; una picaeta. Les Normes de Castelló pronuncien i escriuen esta -d- lo qual resulta extrany en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].

=== Els dígrafs ===
{{AP|Dígraf}}
El valencià presenta [[dígraf|dígrafs]] que combinen dos lletres que representen un mateix sò.

{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
|-
| '''Dígraf''' || width="250px"| '''Nom'''
|-
|ch || che, ce hac
|-
|gu|| ge u
|-
|ig || ig
|-
|ll || ell, elle, doble el
|-
|ny || eny, enye, en i grega
|-
|qu || cu u
|-
|rr || doble er, doble erre
|-
|ss || doble es, doble esse
|}

* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (ch). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els casos:

:A principi de paraula:
::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

:A mitan paraula:
::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.

:A final de paraula:
::* Normes d'El Puig: Puig, maig, mig, despaig, Elig, Barig, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes de Castelló: ''Puig, maig, mig'', pero ''despatx, Elx, Barx''.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu sò. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.
::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.

* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia) és similar en algunes particularitats:

::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
::* Certes paraules en s sorda, representada en ''ss'' en les Normes de Castelló, se representen en ''ç'' o ''c'' en les Normes d'El Puig: en paraules com engatuçar, escabuçó, o els sufixes -aç, -iç, -uç (grandaç, manaça, canyiç, pobruç, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça).

===L'apòstrof===
{{AP|Apòstrof}}
L'[[apòstrof]] és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits (el, la) i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. Per eixemple: d’albargina, l'estiu, l’universitat.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'apòstrof|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/5_l_apostrof.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de decembre de 2021}}</ref>, excepte en les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul ''la'' davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.

=== L'accentuació ===
{{AP|Accentuació del valencià}}
Des de la reforma de juliol de 2003, les regles d'accentuació gràfica són iguals en les dos ortografies, llevant de les paraules agudes acabades en -in (com roïn), que no s'accentuen en les Normes d'El Puig, i els accents diacrítics, presentant-se més casos d'accentuació diacrítica en les Normes d'El Puig, aixina com certes diferències (com dòna/dona, còbra/cobra, dèu/Deu). Els pronoms interrogatius i exclamatius també s'accentuen en les cuestions i exclamacions: qué, cóm, a ón, per qué, quàn. Ademés, les Normes d'El Puig mantenen els dos signes d'interrogació i exclamació (¿...? ¡...!).

Respecte a la diferenciació gràfica entre vocals obertes i tancades, les Normes d'El Puig seguixen estrictament el sistema vocàlic del valencià, accentuant de forma tancada, no soles paraules com café, séquia, francés, depén, pésol, que uns quants usuaris de les Normes de Castelló accentuen de forma oberta (''cafè, sèquia, francès, depèn, pèsol'') seguint el vocalisme del català oriental, sino també paraules com Valéncia, qué, série o época.<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'accent i la diéresis|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/7_l_accent_i_la_dieresis.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 de decembre de 2021}}</ref>

== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
[[Image:Diccion.jpg|thumb|250px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
{{AP|Gramàtica del valencià}}
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, rebujant paraules com ''ametla'' (per a armela), ''defensar'' (per a defendre), ''col.legi'' (per a colege), ''rellotge'' (per a rellonge), ''gaudir'' (per a gojar), etc. També, la RACV manté la paraula valenciana front als catalanismes difosos gràcies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: farda front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres casos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.<ref>{{cite web |title=Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació|url=https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=12 de abril de 2022}}</ref>

L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no ha acceptat ninguna de les variants ortogràfiques de les Normes d'El Puig, pero sí ha acceptat progressivament alguns dels seus usos gramaticals i lèxics, com l'us de: este, eixe front a ''aquest, aqueix'' o mitat front a ''meitat'', i ha acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ya existents en la llengua clàssica, pero no acceptades prèviament per la normativa oficial) o l'us de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista.<ref>Opinions de la AVL https://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070310142627/http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=255715&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3373&pFechaEjemplar=2006-12-14%2000:00:00 diario Levante-EMV 14/12/2006]</ref> No obstant, estes formes que admet la AVL no deixen de ser una chicoteta part de la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]], deixant fòra de recoeiximent la major part de les formes genuïnes valencianes; mentres que les particularitats valencianes que reconeix la AVL són normalment relegades a un segon pla, com formes coloquials o vulgars, i són substituïdes per les paraules i formes catalanes. Ademés, a pesar de que la AVL faça algunes recomanacions per al territori valencià, no deixa d'admetre com vàlida la totalitat de la [[llengua catalana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC) en el seu estàndart, la qual és amprada sense matisos pels sectors filològics més pancatalanistes. En esta secció, se comparen les diferències principals entre la [[gramàtica del valencià|gramàtica valenciana]] codificada per la RACV i el model llingüístic híbrit fabricat per la AVL, sense entrar a comparar la gramàtica valenciana respecte al model català pur.

===L'artícul===
{{AP|Artícul en valencià}}
Els [[artícul en valencià|artículs valencians]] funcionen com actualisadors i tenen la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! ARTÍCULS
! Definit
! Indefinit
|-
! Masculí
| el, lo / els, los
| un / uns
|-
! Femení
| la / les
| una / unes
|-
! Neutre
| lo
|}

* L'artícul masculí 'el' és la forma general del valencià: el dia, el fardacho. Ademés, es manté la forma 'lo' que és una forma clàssica que soles ha permaneixcut àmpliament usada en la zona més septentrional de la [[Comunitat Valenciana]]. En el valencià general l'artícul 'lo' ha permaneixcut viu en alguns casos utilisat darrere de les preposicions en, per, i els adverbis tot, dins i damunt: en lo camp, en lo llit, tot lo món. La RACV, a diferència de la AVL, recomana que se potencie el seu us en aquells casos a on s'ha mantés.

* El [[lo neutre]] és una forma clàssica i actual del valencià usada molt frqüentment. La RACV manté l'us del lo neutre i el considera correcte en tots els registres: Lo millor és que hages vingut. Lo més bo es la bajoqueta. He trobat lo que buscava. Ademés, si no es gastara, se generaria confusió: lo bo (algo bo), el bo (algú bo).<ref>{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els determinants. L'artícul|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/12_els_determinants.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=30 diciembre 2021}}</ref> La AVL, en canvi, no l'admet en un registre estàndart i usa generalment soles ''el'' en estos casos.

===Els demostratius===
{{AP|Demostratius en valencià}}
Els [[demostratius en valencià|determinats demostratius]] tenen la funció de senyalar la posició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
{| class="wikitable"
|-
! Demostratius
! Prop
! Distància mija
! LLunt
|-
! Masculí singular
| este, est
| eixe, eix
| aquell
|-
! Femení singular
| esta
| eixa
| aquella
|-
! Masculí plural
| estos
| eixos
| aquells
|-
! Femení plural
| estes
| eixes
| aquelles
|-
! Neutre
| açò
| això
| allò
|}

* No s'accepten les formes ''aquest'' (este) i ''aqueix'' (eixe) impròpies del valencià, les quals la AVL també inclou.

* Se permeten les variacions ''est'' i ''eix'' quan la paraula que les seguix comença per vocal o hac i són recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica mostrant la seua pronunciació habitual: est estiu, eix home, est atre chic.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 diciembre 2021}}</ref>

===Els possessius===
Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat. Els possessius tònics s'utilisen per a l'us general. Si van davant de l'objecte sempre porten artícul.

{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||meu||meua||meus||meues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||teu||teua||teus||teues
|- align=center
| 3º singular ||seu||seua||seus||seues
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||seu||seua||seus||seues
|}

També existixen els possessius àtons que s'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, Nostra Senyera.<ref name="llenguavalenciana" />
{|class="wikitable" width=90%
|- bgcolor=#f0ffff
!Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
|- align=center
| 1º singular||mon||ma||mos||mes
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 2º singular||ton||ta||tos||tes
|- align=center
| 3º singular ||son||sa||sos||ses
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
|- align=center
| 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
|- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| 3º plural ||son||sa||sos||ses
|}

A diferència de la AVL, la RACV:

* Admet els possessius àtons per a més d'un poseïedor, en les persones del plural: sos tios (d'ells), nostra casa; mentres que la AVL soles admet els possessius àtons en les persones del singular.

* No s'accepta la possibilitat de formar el femení dels possessius tònics en ''-v-'', sino que sempre se formen en -u-: (la) meua, teua, seua, etc. Si be, la AVL els admet com de fòra de la Comunitat Valenciana.

* No s'admet el possessiu per a la tercera persona ''llur(s)'' per considerar-se arcaic.

===Els numerals===
Els [[numeral (llingüística)|numerals]] expressen càlcul numèric i poden ser cardinals i ordinals (en variació de gènero i número).<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.|url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/15.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=4 enero 2022}}</ref> Al contrari de la AVL, les Normes de la RACV repleguen les formes genuïnes valencianes:

* El numeral cardinal '1' (no l'indefinit) soles s'escriu com u sense afegir la posibilitat de ''u/un''.

* El numeral cardinal '2', dos, és invariable i no s'accepta la variació en femení ''dos/dues''.

* Soles s'accepta huit '8', díhuit '18' junt en els seus derivats, i no s'accepten les formes ''vuit, dívuit''.

* Preferència de la forma dèneu front a ''dènou'' per al numeral cardinal '19', reflexant millor la pronunciació valenciana.

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* En particular, se fa la distinció entre els adjectius mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''): grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente'').

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.

{| class="wikitable"
|-
! ||'''Ordinals de la RACV''' ||'''Ordinals de la AVL'''
|-
|1º || primer, primera || primer, primera
|-
|2º || segon(a) || segon, segona
|-
|3º || tercer, tercera || tercer tercera
|-
|4º || quart, quarta || quart, quarta
|-
|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
|-
|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
|-
|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
|-
|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
|-
|9º || nové, novena || nové, novena
|-
|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
|-
|11º || undècim, undècima || onzé, onzena
|-
|12º || duodècim, duodècima || dotzé, dotzena
|-
|13º || dècim tercer, dècima tercera || tretzé, tretzena
|-
|20º || vigèsim, vigèsima || vinté, vintena (forma secundària: vigèsim, vigèsima)
|}

===Pronoms personals===
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>

Els pronoms personals forts tenen la següent forma:

{| style="width: 50%; color: #00007F; text-align: center;"

|- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
! colspan="2" | Pronoms personals forts

|- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
! PERSONA
! SUBJECTE
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
| yo
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
| tu, vosté
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
| ell/ella
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
| nosatros
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
| vosatros, vostés
|-
! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
| ells/elles
|}

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga. Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

{| class="wikitable"
|-
! Persona
! Tipo
! Forma
! Registre
|-
! rowspan="4" | 1º pl.
| rowspan="3" | Fort
| nosatres
| formal
|-
| nosatros
| general
|-
| mosatros
| coloquial
|-
| Dèbil
| nos / mos
| general / coloquial
|-
! rowspan="3" | 2º pl.
| rowspan="2" | Fort
| vosatres
| formal
|-
| vosatros
| general
|-
| Dèbil
| vos
| general
|}

* Us general de vosté i vostés en conte de ''vós'', el qual se considera arcaic i soles s'utilisa en contexts religiosos o en referència a persones en molt alt estatus.

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

* Us habitual del pronom mateixa invariable en femení singular, quan és usat com pronom i no com adjetiu, inclús quan l'objecte és masculí o plural: Ell mateixa, Ells mateixa.

* La RACV admet soles tot lo món / tot el món; mentres que la AVL afegix ''tothom'' i l'impersonal ''hom'', els quals son formes impròpies en valencià.

* Igualment, cada u és la forma general valenciana; mentres que la AVL preferix ''cadascú''.

* Els pronoms personals dèbils davant del verp presenten dos formes igual de vàlides, la principal començant per consonant me, te, se o ne, i l'inversa començant per vocal em, et, es, en: me caic / em caic. La AVL soles accepta la forma inversa.

* Us sempre del pronom dèbil nos (o mos segons contexte); mentres que la AVL utilisa ''ens / 'ns''. De fet, la RACV considera ''ens / 'ns'' com formes arcaiques paraleles i extranyes en el valencià actual.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV: yo vaig (allí), yo jugue (ad això). I no s'utilisa ''hi'' com faria la AVL: ''jo hi vaig, jo hi jugue''. Existix el pronom impersonal 'hi' acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en 'n'hi' (excepte en registre formal), a on ne/en és un pleonasme, com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per 'de', ni un atre complement introduït per 'de' que no siga partitiu ni expresse cantitat (siga complement del nom, de règim, atributiu o predicatiu). Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià. El pronom ne/en te quatre usos en valencià: substituir a un complement directe indefinit (menge pomes > en menge); substituir a un element de l'oració en sentit partitiu (expressa una part d'algo) (caigueren dos llimes > ne caigueren dos); substituir a un complement introduit per 'de' que siga partitiu o expresse cantitat (Tinc poc d'arròs > ne tinc poc) i acompanyar als verps de moviment si van en un atre pronom (pronominal o reflexiu): me'n vaig d'ací, se n'ix d'allí.

===El verp===
{{AP|Verp}}
Els [[verps]] en valencià constituïxen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Se dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va prou més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen la -x- (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant en diversses formes verbals, com l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu i imperatiu, reflexant la seua pronunciació habitual, com en: peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: ''nascut, nasqué, (que ell) cresca''.

* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu i imperatiu se formen freqüentement en -a- com: (que nosatros) digam, (que vosatros) digau, ixcam, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''diguem, vingueu''.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateixa, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) comsumix.

* En el subjuntiu d'alguns verps de la tercera conjugació afig una segon -g- refexant la conjugació general valenciana: que yo lligga, que tu cusgues o cusques.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant de la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de la AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formes del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer): fea molt de temps que no te vea. Encara que les formes en i grega (y) també s'admeten, com feya (fer), veya (vore).

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Existix el futur de probabilitat: hauran aprobat l'examen en bona nota. Mentres que, encara que la AVL el reconiex, la seua subordinació al IEC fa que se tendixca a eliminar del seu estàndart.

===L'adverbi===
Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes que reconeix la RACV i no la AVL se troben:

* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en lloc de ''així''.

* Existix divergència en els adverbis temporals: ans (castellà ''antes''), despuix (castellà ''después''), pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces''), etc. Si be, les dos acadèmies coincidixen en adés (''antes''), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Els adverbis de la AVL ''abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores'' no s'admeten o no es recomanen.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (''adelante''), arrere (''atrás''), lloc, llunt, allà, front (a) (frente a); o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (''adelante''), ''enrere'' (''atrás''), ''indret, lluny, enllà, enfront (a), bastant, quasi, gaire''.

===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[preposició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques de les Normes d'El Puig estan:

* Utilisació de la preposició 'en' fusionant en ella els diversos usos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en els seus amics; està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'' que és un catalanisme modern, carix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.

* La preposició 'a' se tendix a transformar en 'ad' davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.

* La preposició 'a' se gasta per a marcar objectes directes humans i determinats: ajude '''a''' ma mare; m'he trobat '''a'''l teu amic. Per contra, en el estàndar de la AVL s'elimina per a unificar-se en el català: ''ajude ma mare; he trobat el teu amic''.

* La preposició 'per a' se gasta també seguida d'un verp: per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles 'per' en estos casos.

* Utilisació de la prepocició 'baix' com la forma valenciana vàlida: baix zero, baix de ma casa; sense acceptar la possibilitat d'utilisar ''sota'' com fa la AVL.

* Ixcà (o, a voltes, òixala) (''ojalá'') son les formes genuïnes d'estes interjeccions valencianes, front al ''tant de bo'' de la AVL: ixcà nos toque la loteria.

* Soles s'admet la forma valenciana de les [[conjunció|conjuncions]] com: ''pero'', ''puix'', ''encara que'', ''a pesar de''; front a les formes de la AVL ''però, doncs, malgrat (que)'' que són catalanismes aliens en valencià.

== Sobre els dialectes ==
{{AP|Dialectes del valencià}}
Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a usos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat:

*No mantenen la transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.

*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...

*Distinció entre ese sorda i sonora, que normalment l'apichat obvia.

*No reconeix l'utilisació de 'se' per a la primera i segon persona del plural, ''s'alcem'' (nosatros), ''se voleu'' (vosatros); sino que se gasten les formes generals nos / mos i vos.

*No reconeix els veps començant per a- en conte de per e: ''ascomençar, anrecordar...'' (escomençar, enrecordar) (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]).

*Reconeiximent de dels pronoms: em, et, es, en; que són poc comuns en les zones de l'apichat.

=== Respecte als atres dialectes ===
*No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''...

*No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (yo parle > yo parlo).

*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (ell parla > ell parle, ell parlava > ell parlave).

*No admet la no pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

== Cites ==

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.

Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.|Agustín Pastor Ferrer (Facebook, 1.8.2020)}}

{{Cita|Les Normes del Puig són un conjunt de normes ortogràfiques que regulen l'escritura de la Llengua Valenciana, establides per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en 1979 i presentades formalment en el monasteri del Puig en 1981. Estes normes varen ser elaborades en l'objectiu de dotar a la llengua valenciana d'un sistema ortogràfic unificat que reflectira la seua realitat llingüística i cultural, diferenciant-se d'atres estàndarts com el que propon el Institut Ramon Llull per al català.

Les Normes del Puig enuncien aspectes com l'us de l'accentuació, la puntuació, i l'escritura de grafies, aixina com la normativa de determinades paraules i formes verbals. Esta normativa ha segut objecte de debat i de diverses interpretacions a lo llarc dels anys, sent un element clau en la discussió sobre l'identitat del valencià. Ademés, les Normes del Puig han segut puntualment revisades i actualisades per a adaptar-se a l'evolució de la llengua i les necessitats dels seus usuaris.|[[Associació Cultural de les Comarques de l'Antic Regne de Valéncia]] ([[Facebook]], 1.9.2024)}}

== Vore també ==

* [[Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana]]
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Proyecte:Escriure en valencià]]
* [[Sigle d'Or Valencià]]
* [[Plataforma Normes d'El Puig]]

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==

=== Publicacions ===

* ''Tratado de ortografía valenciana clásica''. Nebot Pérez, J. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
* ''Normes ortogràfiques'' Fullana Mira, Lluís (1914).
* ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà'' Fullana Mira, Lluís (1921).
* ''Ortografia Valenciana'' Fullana Mira, Lluís (1932).
* ''Normes d'ortografia valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' Josep Maria Guinot (1987).
* ''Ortografia de la llengua valenciana''. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
* ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana''. Ed. [[Ajuntament de Valencia]]. Valencia 1994
* ''Normes d'El Puig. XL Aniversari. 40 anys de resistencia valenciana'' VV.AA. (Edicions Mosseguello, Castelló, 2021).

=== Internet ===

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana (RACV)]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]

== Enllaços externs ==

* [https://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
* [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
* [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/sobre-les-normes-de-la-racv-normes-del-puig/ Sobre les normes de la RACV (Normes d’El Puig) - Cultura Valenciana]
* [https://josueferrer.com/2013/10/28/sabias-que-las-normas-de-el-puig-fueron-oficiales-en-el-reino-de-valencia/ ¿Sabías que las Normas de El Puig fueron oficiales en el Reino de Valencia? - Pàgina web de Josué Ferrer]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']

{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Ximena Diaz

2025-01-25T18:52:18Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campejador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, en la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en les tropes del Sit i l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III comte de Barcelona]], fins maig de l'any [[1102]]. Ximena envià una embaixada demanant ajuda a [[Alfons VI de Lleó]] qui al comprobar les dificultats de defendre Valéncia manà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T03:57:24Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campejador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, en la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T02:28:52Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campejador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T02:18:04Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T02:14:22Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T02:10:52Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:50:57Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei, si be el seu títul de Príncip era un títul monàrquic equivalent. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:25:10Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:16:52Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:05:50Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Monarca
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
Na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]] '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:05:27Z

Llana: /* Biografia */

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Política
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
Na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]] '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:03:04Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Política
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
Na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]] '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

Na Ximena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Ximena Diaz

2025-01-25T01:02:33Z

Llana:

{{Biografia
|nom = Ximena Diaz
|image = [[Image:1868, Mugeres célebres de España y Portugal, Gimena mujer del Cid, AB195 0363 (cropped).jpg|200px]]
|peu = Princesa de Valéncia (1099-1102) 
|títul = Princesa de Valéncia
|mandat = [[1099]]-[[1102]]
|predecessor = [[El Sit]]
|successor =
|ocupació = Política
|data_naix = ant. [[1046]]
|lloc_naix = [[Astúries]]
|data_mort = [[1116]]
|lloc_mort = [[Burgos]]
|firma =
}}
Na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]] '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==
[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]] i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

Na Ximena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==
{{Ref}}

== Bibliografia ==
* Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
* García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
* Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
* Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
* Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
* Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
* Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jimena Díaz}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]

Lluís de Santàngel

2025-01-25T00:20:03Z

Llana: /* Cristòfol Colon */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]] [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
=== Orígens familiars ===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el [[sigle XV]], dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la [[Disputa de Tortosa]] ([[1413]]-[[1414]]). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de [[Calatayut]]. Son yayo, Azarias Ginillo (en acabant batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a l'esplendorosa [[Valéncia]] del sigle XV per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare de nom també Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal d'Azaries, fon comerciant i sempre tingué excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

=== Activitat profesional ===
Per una banda, Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En l'any [[1453]], el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de [[cereals]] a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en [[1475]], Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]] el dia [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de ració]] (notari real) el [[13 de setembre]] de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any [[1476]], al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la [[sal]], a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el [[sucre]], una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta [[Itàlia]]-[[Flandes]]. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en l'any [[1478]], Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué una filla i tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de [[Cerdenya]], Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona espanyola en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a l'any 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any [[1496]], Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Lluis de Santàngel fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a [[França]] per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien en acabant, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

En acabant de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, propicià que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, assumí la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Colon, li's prestà Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més gros deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el [[4 de març]] de [[1493]], conservada en [[Simancas]].

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas cóm Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, i per a pagar a Cristòfol Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

=== Final de sa vida ===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt i muigué en esta localitat en [[febrer]] de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
* García Casar, María Fuencisla. «Luis de Santángel». dbe.rah.es. Real Academia de Historia
* Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
* López de Gómara, Francisco. Hispania Victrix

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-25T00:18:06Z

Llana: /* Biografia */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]] [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
=== Orígens familiars ===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el [[sigle XV]], dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la [[Disputa de Tortosa]] ([[1413]]-[[1414]]). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de [[Calatayut]]. Son yayo, Azarias Ginillo (en acabant batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a l'esplendorosa [[Valéncia]] del sigle XV per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare de nom també Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal d'Azaries, fon comerciant i sempre tingué excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

=== Activitat profesional ===
Per una banda, Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En l'any [[1453]], el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de [[cereals]] a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en [[1475]], Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]] el dia [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de ració]] (notari real) el [[13 de setembre]] de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any [[1476]], al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la [[sal]], a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el [[sucre]], una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta [[Itàlia]]-[[Flandes]]. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en l'any [[1478]], Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué una filla i tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de [[Cerdenya]], Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona espanyola en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a l'any 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any [[1496]], Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Lluis de Santàngel fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a [[França]] per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien en acabant, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

En acabant de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, propicià que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, assumí la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el [[4 de març]] de [[1493]], conservada en [[Simancas]].

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas cóm Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, i per a pagar a Cristòfol Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

=== Final de sa vida ===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt i muigué en esta localitat en [[febrer]] de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
* García Casar, María Fuencisla. «Luis de Santángel». dbe.rah.es. Real Academia de Historia
* Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
* López de Gómara, Francisco. Hispania Victrix

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-24T23:59:15Z

Llana:

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]] [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
=== Orígens familiars ===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el [[sigle XV]], dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa ([[1413]]-[[1414]]). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

=== Activitat profesional ===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En l'any [[1453]], el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de [[cereals]] a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en [[1475]], Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el [[13 de setembre]] de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any [[1476]], al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la [[sal]], a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el [[sucre]], una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta [[Itàlia]]-[[Flandes]]. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en l'any [[1478]], Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué una filla i tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de [[Cerdenya]], Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a l'any 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any [[1496]], Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a [[França]] per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el [[4 de març]] de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

=== Final de sa vida ===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt i muigué en esta localitat en [[febrer]] de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
* García Casar, María Fuencisla. «Luis de Santángel». dbe.rah.es. Real Academia de Historia
* Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
* López de Gómara, Francisco. Hispania Victrix

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T15:14:50Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon. Carta de giner de 1494 sobre l'illa de l'Espanyola.}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Cristòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T15:14:37Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon. Carta de giner de 1994 sobre l'illa de l'Espanyola.}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Cristòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T15:13:47Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon. Carta de giner de 1994 sobre l'illa de l'Espanyola}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Cristòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T14:32:49Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Cristòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T13:57:58Z

Llana: /* L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat */

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Cristòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Joan Antoni Pérez Herrero

2025-01-10T13:56:40Z

Llana:

'''Juan Antonio Pérez Herrero''' o ''' Joan Antoni Pérez Herrero''', valencià d'[[Alcira]], ha segut el primer en investigar i teorisar sobre l'orige valencià de [[Cristòfol Colon]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]], en una família d'esta localitat d'orige judeu convertida al cristianisme. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Biografies]]

Juan Antonio Pérez Herrero

2025-01-10T13:55:54Z

Llana: Pàgina redirigida a Joan Antoni Pérez Herrero

#REDIRECT [[Joan Antoni Pérez Herrero]]

Joan Antoni Pérez Herrero

2025-01-10T13:54:04Z

Llana: Pàgina nova, en el contingut: «'''Juan Antonio Pérez Herrero''' o ''' Joan Antoni Pérez Herrero''', valencià d'Alcira, ha segut el primer en investigar i teorisar sobre l'orige valenci…»

'''Juan Antonio Pérez Herrero''' o ''' Joan Antoni Pérez Herrero''', valencià d'[[Alcira]], ha segut el primer en investigar i teorisar sobre l'orige valencià de [[Cristòfol Colon]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]] en una família de la localitat d'orige judeu convertida al cristianisme. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Biografies]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T13:48:48Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==L'Orige de Colon: probes que recolcen la seua valencianitat==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià, d'[[Alcira]], [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Biografia==

===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T13:46:59Z

Llana: /* Probes que recolcen la valencianitat de Colon */

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==Biografia==
===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Probes que recolcen la valencianitat de Colon==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

L'orige de Critòfol Colon ha segut des del primer moment font de manipulació i tergiversació intencionada, pel propi almirant, dels seus descendents, per part dels funcionaris de [[Corona de Castella|Castella]], per part del enemics d'Espanya i per tots aquells que volien apropiar-se de l'orige d'una de les figures més importats - si no la major - de l'història de l'humanintat.

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-10T13:40:46Z

Llana:

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Ací n'hi ha lloc per a fer canyars, per a fer quintals de sucre cada any, atres tants de cotó finíssim, i no manco d'arròs, si ací estigueren els llauradors de Valéncia.|Cristòfol Colon}}

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==Biografia==
===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Probes que recolcen la valencianitat de Colon==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-02T16:54:37Z

Llana: /* Probes que recolcen la valencianitat de Colon */

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==Biografia==
===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Probes que recolcen la valencianitat de Colon==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionadament tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]] i endur-se un mèrit que no li correspon.

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-02T16:53:29Z

Llana: /* Investigacions sobre el ADN de Colon */

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==Biografia==
===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Probes que recolcen la valencianitat de Colon==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionat tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]].

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Cristòfol Colon

2025-01-02T16:52:46Z

Llana: /* Investigacions sobre el ADN de Colon */

{{Plantilla:en desenroll}}

[[Image:Christopher Columbus.PNG|thumb|upright|220px|Cristòfol Colon per [[Sebastiano del Piombo]], 1519, ([[Nova York]], [[Museu Metropolità d'Art|Metropolitan Museum]])]]
'''Cristòfol Colon''' (provablement [[Regne de Valéncia]], c. [[1436]]/[[1446]]<ref name=Sentandreu>Juan García Sentandreu. (2024). El Origen de Cristóbal Colón Código Valencia. Nou Valencianisme (2ºed).</ref> - † [[Valladolit]], [[1506]]) fon un navegant, cartógraf, [[almirant]], [[virrei]] i [[governador general]] de les [[Amèrica|Índies]] al servici dels [[Reis Catòlics]] que realisà el descobriment d'[[Amèrica]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]]. És conegut internacionalment en el llinage llatinisat de '''Columbus''', o adaptat a les diferents llengües.

{{Cita|Mai vas a poder creuar l'oceà fins que tingues el corage de deixar de vore la costa.|Cristòfol Colon}}

==Biografia==
===Context històric===

===Infància i joventut de Colon===

===Colon en Portugal===

===Colon en Espanya===

===El descobriment d'Amèrica===

==Colon amant de l'Horta de Valéncia==

==Probes que recolcen la valencianitat de Colon==
El primer en investigar l'orige valencià de Critòfol Colon ha segut el valencià [[Joan Antoni Pérez Herrero]] qui arreplegà els resultats dels seus descobriments en el llibre ''En Jhoan Critòfol Berthomeu i Colom, Queloleny Edicions, 1992 (ISBN 8488092008)''. Prèviament, havia donat una confèrencia en el [[Grup d'Acció Valencianista]] el dia 29 de setembre de 1987 a on havia expost la seua tesis sobre l'orige valencià de Colon, situant el seu naiximent en la zona del riu [[Xúquer]] prop de [[Xàtiva]] i possiblement en la localitat d'[[Énova]]. A partir d'ací, l'advocat i escritor [[Juan Garcia Sentandreu]], president del [[Centre d'Estudis Colombins de la Comunitat Valenciana]], qui ya estava estudiant al valencià [[Lluís de Santàngel]], continuà les investigacions sobre la valencianitat de Cristòfol Colon i publicà en octubre de [[2019]] el seu llibre ''L'orige de Cristòfol Colon. Còdic Valéncia''.

Per atra banda, en [[Catalunya]] posteriorment a la publicació del llibre de Joan Antoni Pérez Herrero i la difusió de la teoria valenciana, l'investigador [[Francesc Albardaner]] qui havia defés l'orige barcelonés i català de Colon, canvià de pareixer i se sumà a la tesis de l'orige valencià de Colon. No obstant, ho feu sense reconéixer el treball previ fet per Juan Antonio Pérez Herrero i difòs per les institucions culturals valencianes i en l'intenció de fer passar l'orige valencià de Colon com si fora part d'una (falsa) [[Països Catalans|gran Catalunya]] que no existix ni ha existit mai. Est autor [[pancatalanisme|pancatalaniste]] malintencionat tracta novament de furtar les senyes valecnianes fent-les passar per catalanes, com ocorre en el cas de la [[llengua valenciana]].

==Investigacions sobre el ADN de Colon==
El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat ''Colón ADN. Su verdadero origen'' avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'[[arc mediterràneu]] o les [[Illes Balears]] que pertanyien a la [[Corona d'Aragó]].

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la [[catedral de Sevilla]] del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'[[Universitat de Granada]], José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en [[Gènova]] que sostenen la majoria dels historiadors, i la [[Real Acadèmia de l'Història|Real Acadèmia de l'Història d'Espanya]], a les que li atribuïen el seu orige en [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]], [[Catalunya]] i inclús [[Navarra]].

{{Cita|CRISTÒFOL COLON, VALENCIÀ

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per l'alcireny Joan Antoni Pérez Herrero

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquells temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Pérez Herrero manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial..|[[Lo Rat Penat]] ([[Instagram]], 13.10.2024)}}

== Cites ==

{{Cita|Eren finals dels 80 o principi dels 90, no recorde en exactitut, quan es va posar en contacte en mi en el [[GAV]], un senyor d'Alzira, José Antonio Pérez (crec recordar), el qual volia expondre-nos l'investigació que havia realisat i en la que demostrava que Colón era valencià. Acodim a la seua casa el llavors president de l'entitat, Chimo Romero, un amic i yo.

Pas a pas fon trossejant la seua teoria basada, precisament, en els propis documents de Colon en els que feya referència a fets relacionats en la nostra terra.
Pérez inclús teorisava que l'almirant podria ser d'[[Énova]], localitat valenciana que es troba entre [[Alzira]] i [[Xàtiva]]. D'ahí la possible confusió en [[Gènova]].

El mantindre en aquell temps esta teoria li va costar molts disgusts personals i inclús laborals, segons nos va comentar. Em va regalar el manuscrit (extens) que havia elaborat en la que es demostrava la valencianitat de Colon. Per desgràcia, una inundació a on tenia estes i atres documents s'ho va dur tot per davant.

Per a cotejar estes proves, vaig solicitar al pare [[Pare Costa|Joan Costa]], un home sapient i docte, que les analisara junt a l'autor. En finalisar la reunió el pare Costa solament va poder concloure que era una teoria molt ben fonamentada.

Vaig convidar a l'autor a expondre-les en una conferència en el GAV i fer-les públiques, i aixina fon.

Hui que l'[[ADN]] prova la procedència valenciana de Colon, m'alegra enormement pel fet en sí i pel senyor Pérez que tants disgusts li dugueren mantindre-ho.

¡Colón era valencià!|[[Joan Ignaci Culla]] ([[Facebook]], 13.10.2024)}}

{{Cita|''Sobre la procedencia de Cristóbal Colón el escritor y valencianista Joan Ignasi Culla ha recordado que un vecino de Alzira, José Antonio Pérez, le entregó en los años ochenta un documentado estudio, que desgraciadamente se perdió en una inundación sufrida por Culla en su archivo, en el que defendía la valencianía de Colón, afinando al punto de que sería la localidad de Énova, entre Xàtiva y Alzira, su exacto lugar de nacimiento y no Génova como se ha venido afirmando en cientos de libros de historia. Dado la más que demostrada valencianía de José Antonio Pérez y Joan Ignaci Culla, las élites de la cultureta catalanizada ignoraron una tesis que, miren por donde, los estudios y análisis forenses de huesos y adeenes llevados a cabo durante veinte años por el profesor José Antonio Lorente y de la Universidad de Granada han confirmado.''|'Colón (y el coronel Pérez de los Cobos)' per [[José Luis Torró]] (''[[ABC]]'', 14.10.2024)}}

== Vore també ==

* [[Lluís de Santàngel]]

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Christopher Columbus}}
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2024/10/13/cristobal-colon-judio-origen-mediterraneo-109256810.html El ADN de Colón apunta a que era judío y pertenecía a una familia de tejedores de seda de València - ''Levante-EMV'']
* [https://efe.com/cultura/2024-10-13/cristobal-colon-era-un-judio-sefardita-espanol-y-no-genoves-segun-un-documental/ Cristóbal Colón era un judío sefardita español y no genovés, según un documental - EFE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Navegants]]
[[Categoria:Conquistadors]]
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:48:22Z

Llana: /* Cristòfol Colon */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Real Monasteri de la Santissima Trinitat

2025-01-02T16:47:26Z

Llana: Llana pàgina traslladada Real Monasteri de la Santissima Trinitat a Real Monasteri de la Santíssima Trinitat: Accent

#REDIRECCIÓ [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]]

Real Monasteri de la Santíssima Trinitat

2025-01-02T16:47:25Z

Llana: Llana pàgina traslladada Real Monasteri de la Santissima Trinitat a Real Monasteri de la Santíssima Trinitat: Accent

[[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]]

El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en l'any [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.

Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].

En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.

El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.

Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]]

Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.

La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].

== Vore també ==

* [[Alfons el Magnànim]]
* [[Maria de Castella]]
* [[Sor Isabel de Villena]]
* [[Jaume Roig]]

== Referències ==
* [http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
* [http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
* [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]

== Bibliografia ==
* Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Monestir de la Trinitat de València}}

[[categoria:Arquitectura valenciana]]
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:46:55Z

Llana: /* Final de sa vida */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:46:29Z

Llana: /* Final de sa vida */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:45:25Z

Llana: /* Final de sa vida */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser soterrat en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] de Valéncia a on descansa en la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:38:59Z

Llana: /* Cristòfol Colon */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:36:22Z

Llana: /* =Final de sa vida */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida===
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:36:06Z

Llana:

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1435]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]])<ref>Hinojosa Montalvo, José (2002). Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, v.4. Biblioteca Valenciana. pp. 98-99. ISBN 84-482-2960-6. «Santàngel, Lluís de. “El Joven” (Valencia, hacia 1435-Alcalá de Henares, hacia 1498).»</ref>, fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida==
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:33:52Z

Llana: /* Biografia */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===
No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

===Final de sa vida==
Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:32:35Z

Llana:

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

== Biografia ==
===Orígens familiars===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

===Activitat profesional===
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

=== Cristòfol Colon ===

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

=== Judaisme ===

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

Acompanyant als reis que habien decidit passar l'hivern en [[Alcalá de Henares]] caigué malalt y muigué en esta localitat en febrer de 1498. En el seu testament demanà ser enterrat en el [[Real Monasteri de la Trinitat de Valéncia]] el qual alberga la cripta de la família Santàngel.

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:27:23Z

Llana: /* Cristòfol Colon */

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

==Orígens familiars==
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

== Biografia ==
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

== Cristòfol Colon ==

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:

{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.}}

Despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

== Judeu ==

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:14:58Z

Llana:

[[File:Luis de Santangel.jpg|thumb|250 px|Lluís de Santàngel]]
[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.

==Orígens familiars==
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].

== Biografia ==
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.

En l'any 1476, al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la sal, a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el sucre, una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta Itàlia-Flandes. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en 1478, Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de Cerdenya, Fernando, Jerónimo i Alfonso.

Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any 1496, Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.

== Cristòfol Colon ==

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}

{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}

Colon va guardar molt d'apreci al valencià, sent Santángel dels primers a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colom el 15 de febrer en les Illes Terceres i va concloure en el port de [[Lisboa]] el 4 de març de [[1493]], conservada en Simancas.

Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món.

Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):

{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}

== Judeu ==

No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu -sefardita-, fon el blanc de molts intents per a desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció front a l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]].

== Vore també ==

* [[Cristòfol Colon]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [https://dbe.rah.es/biografias/7522/luis-de-santangel Luis de Santangel - Real Academia de la Historia]
* [http://valenciaysuhistoria.blogspot.com.es/2010/02/luis-de-santangel-el-banquero-del-rey.html?m=1 Luís de Santángel , el banquero del Rey que propició la conquista del Nuevo Mundo - Valencia y su historia]
* [https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20131116/abci-luis-santangel-sagaz-mercader-201311131950.html Luis de Santángel, el sagaz mercader que propició el descubrimiento del Nuevo Mundo - ''ABC'']
* [https://www.culturavalenciana.es/un-valencia-fon-el-major-financer-i-impulsor-del-descobriment-damerica/ Un valencià fon el major financer i impulsor del descobriment d’America - Cultura Valenciana]
* [https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/ Documental "Colón ADN. Su verdadero origen" - TVE]

{{Traduït de|es|Luis de Santángel}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Judeus conversos al catolicisme|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Personages històrics d'Espanya|Santángel, Luis]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Lluís de Santàngel

2025-01-02T16:01:42Z

Llana: /* Biografia */

Lluís de Santàngel

2025-01-02T15:20:28Z

Llana: