L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:Alfondeguilla

2015-09-03T19:16:57Z

Lince: Pàgina nova, en el contingut: «Hola: ¿Dahon thas tret lo nom dAlfondeguella? Es el poble natal de una bisabuela meua y desde Jaume I es y ha sigut Alfondeguilla. Saluts»

Hola: ¿Dahon thas tret lo nom dAlfondeguella?

Es el poble natal de una bisabuela meua y desde Jaume I es y ha sigut Alfondeguilla.

Saluts

El Clarin

2015-09-02T23:23:50Z

Lince: Pàgina nova, en el contingut: « Semanari dedicat al mon tauri fundat en 1922 per Vicent Miquel i Carceller (1890 -1940), que a partir de 1930 i fins sa desaparició en 1938 tindrà una en...»

Semanari dedicat al mon tauri fundat en 1922 per [[Vicent Miquel i Carceller]] (1890 -1940), que a partir de 1930 i fins sa desaparició en 1938 tindrà una enorme difusió i éxit en tota Espanya fins alcanzar el mig milló de eixemplars de tirada.

La colecció d'este títul en la Biblioteca Nacional de Espanya está incompleta, i comensa en el segon any d'edició, el 13 de giner de 1923, en el “toque” número 39, denominació que donaba a la secuencia de les entregues semanals, que comensaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que tamé editaba alguns números extraordinaris en motivu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepasar el mig centenar de pàgines.

En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, es una publicació de diseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar hasda 22.000 eixemplars -, que pera sa estampa utilisarà la tricromía, principalment en ses portades i contraportades pero tamé en pàgines interiors, ahon tamé s'utilicen diverses tintes pera sa impresió. Publicació molt ilustrada, ahon proliferen les fotografies, pero tamé inserta dibuixos i vinyetes, casi totes elles de carácter tauri: retratos de mataors i novillers, de ramaders, de cuadrilles, d'empresaris taurins i dels festejos taurins. Publica cróniques de corrides de bous, informacions, noticies i breus comentaris i chirigotes, utilisant moltes vegaes un estil sarcàstic, humorístic i burló. Te seccions com “Palmas y pitos, Avisos, Diccionario taurino, Toques de Clarín o Dietario de Clarín”, i ses pàgines centrals les dedica generalment a oferir una ficha dels diestros. Conta en corresponsals en provincies espanyoles i en alguns paisos americans, y entre les firmes dels texts apareixen les de Carlos Quevedo (Don Pamplinas), Alejo Arango, Pedro Mata, Alberto Iranzo, M. Barceló, Eladio Miragaya (delegat en Madrit) o la de Antonio C. Elorza (Granada); pero, com es habitual en les publicacions taurines, molts de ses colaboraors signen baix seudònims. Entre estos, Latiguillo -Chico, Taleguilla, Juan Verdades, Don Ista, Epifanio, Tranquilo, Juan Taurino, Alberto Sevillano, Ali -Atar, El Caballero Clarín, Curro Faroles, M. del Campo, Franqueza (Barcelona), Don Claro (Bilbao), Pepe Velay (Valladolid) o Don Imparcial (México). Se difundía tamé en México, San Francisco, Nueva York, Colombia o Caracas, y ses corresponsals en América foren, entre atres, Enrique Azarmendi o el fotógraf El Jarameño. Generalment, ses fotografíes no van firmaes, i va contar en dibuixants com Alvar y Pertegás. Els calendaris anuals, ahon publica estadístiques e inserta llàmines a color, solen comenzar en un Juí del any, escrit en vers i firmat baix el seudónim “Uno del Dos”.

A partir d'abril de 1934 la direcció del semanari l'asumix el sevillà Alberto Escobar Huerta (1882), qui había sigut previament redactor-cap i era autor d'alguns dels artículs, qui a partir de 1936 apareixerà tamé com propietari, donantli al semanari el subtítul “revista gráfica taurina”, en un moment en el que lo seu fundador ya era un millonari editor.

L'última entrega d'este títul en la colecció de la BNE correspon al número 686, de once de juny de 1936. Com propietari de la capcelera, el citat Escobar solicitarà sa aparició, i a partir de 1953 comensarà a publicarse de nou i seguint la secuencia, baix la direcció de Rafael Alfaro Taboada.

Vicent Miquel Carceller

2015-09-02T22:19:26Z

Lince:

{{uiquificar}}

'''Vicent Miquel i Carceller''' ([[Valéncia]] [[1890]] - [[Paterna]] [[1940]]), periodista, escritor i editor. Havia començat la seua trayectoria periodistica com colaboraor de revistes satiriques i a partir de [[1911]], l'empresarial, fentse càrrec de la segona epoca del semanari humorístic-polític i anticlerical "La Traca", que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindra una enorme difusió i éxit en tota [[Espanya]] fins a conseguir el mig milló d'eixemplars de tirada, sent també fundador i propietari del semanari taurí fundat en [[1922]] "[[El Clarín]]", fon també fundador i propietari del semanari ilustrat "[[El cuento del dumenche]]" ([[1914]]-[[1921]]), que va oferir fins a 366 fasciculs, "El Faller" (1921-[[1936]]), "El nostre teatre" (1921-1922 i [[1930]]-[[1932]]), "L'Ombra" ([[1924]]-[[1926]]) i "La Chala" ([[1926]]-[[1938]]), publicacions en les quals s'usava l'[[idioma valencià]], i que també publicarà les revistes erotiques "Besa'm" i "La floreta", convertint-se en un dels principals editors de semanaris valencians del primer terç del [[sigle XX]], havent-se fet millonari, va ser propietari del Teatro Serrano i del Cine Metropol de la capital valenciana.

Ya en [[1912]] va ser enpresonat per publicar una caricatura d'[[Alfons XIII]], la "Dictadura primoriverista" li havia suspés "La traca", que es va alinear a favor del Front Popular i els estatuts d'autonomia de Valéncia i Catalunya, va ser detingut al finalisar la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], al costat del dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff), qui havia publicat vinyetes antifeixistes i caricaturisat a [[Franco]].

Torturats per les autoritats franquistes i eixecutats el [[28 de juny]] de [[1940]], en el camp de tir de Paterna, no arribaren a delatar a Enrique Pertegás Pérez ([[1894]]-[[1961]]) el dibuixant que signava baix els seudonims "Marques de Sade" o "Tramús", i que va formar part de la primera generació d'autors del comic valencia.

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]

Vicent Miquel Carceller

2015-09-01T21:43:00Z

Lince:

Vicent Miquel y Carceller (¿Valéncia? 1890 -Paterna 1940), periodista, escritor y editor. Havia començat la seua trayectoria periodistica com colaboraor de revistes satiriques y, a partir de 1911, l'empresarial, fentse carrec de la segona epoca del semanari humoristic-politic y anticlerical "La Traca", que a partir de 1930 y hasda la seua desaparicio en 1938 tindra una enorme difusio y exit en tota Espanya hasda conseguir el mig millo d'eixemplars de tirada, sent tame fundaor i propietari del semanari tauri fundat en 1922 "El Clarin", fon tame fundaor y propietari del semanari ilustrat "El cuento del dumenche" (1914 -1921), que va oferir hasda 366 fasciculs, "El Faller" (1921 -1936), "El nostre teatre" (1921 -1922 y 1930 -1932), "L'Ombra" (1924 -1926) y "La Chala" (1926 -1938), publicacions en les quals s'usava l'idioma valencià, y que tame publicara les revistes erotiques "Besa'm" y "La floreta", convertintse en un dels principals editors de semanaris valencians del primer terç del sigle XX, haventse fet millonari, va ser propietari del Teatro Serrano y del Cine Metropol de la capital valenciana.

Ya en 1912 va ser enpresonat per publicar una caricatura d'Alfonso XIII, la "Dictadura primoriverista" li havia suspes "La traca", que es va alinear a favor del Front Popular y els estatuts d'autonomia de Valéncia y Catalunya, va ser detingut al finalisar la guerra civil, al costat del dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff), qui havia publicat vinyetes antifeixistes y caricaturisat a Franco. Torturats per les autoritats franquistes y eixecutats el 28 de juny de 1940, en lo camp de tir de Paterna, no arribaren a delatar a Enrique Pertegás Pérez (1894 -1961) el dibuixant que signava baix los seudonims "Marques de Sade" o "Tramus", y que va formar part de la primera generacio d'autors del comic valencia.

Vicent Miquel Carceller

2015-09-01T20:32:13Z

Lince: biografia Vicent Miquel Carceller

Vicent Miquel y Carceller (¿Valéncia? 1890 -Paterna 1940), periodista, escritor y editor. Havia començat la seua trayectoria periodistica com colaboraor de revistes satiriques y, a partir de 1911, l'empresarial, fentse carrec de la segona epoca del semanari humoristic-politic y anticlerical "La Traca", que a partir de 1930 y hasda la seua desaparicio en 1938 tindra una enorme difusio y exit en tota Espanya hasda conseguir el mig millo d'eixemplars de tirada, sent tame fundaor i propietari del semanari tauri fundat en 1922 "El Clarin", fon tame fundaor y propietari del semanari ilustrat "El cuento del dumenche" (1914 -1921), que va oferir hasda 366 fasciculs, "El Faller" (1921 -1936), "El nostre teatre" (1921 -1922 y 1930 -1932), "L'Ombra" (1924 -1926) y "La Chala" (1926 -1938), publicacions en les quals s'usava l'idioma valencià, y que tame publicara les revistes erotiques "Besa'm" y "La floreta", convertintse en un dels principals editors de semanaris valencians del primer terç del sigle XX, haventse fet millonari, va ser propietari del Teatro Serrano y del Cine Metropol de la capital valenciana.

Ya en 1912 va ser enpresonat per publicar una caricatura d'Alfonso XIII, la "Dictadura primoriverista" li havia suspes "La traca", que es va alinear a favor del Front Popular y els estatuts d'autonomia de Valéncia y Catalunya, va ser detingut al finalisar la guerra civil, al costat del dibuixant Carlos Gómez Carrera (Bluff), qui havia publicat vinyetes antifeixistes y caricaturisat a Franco. Torturats pels feixistes y eixecutats el 28 de juny de 1940, en lo camp de tir de Paterna, no arribaren a delatar a Enrique Pertegás Pérez (1894 -1961) el dibuixant que signava baix los seudonims "Marques de Sade" o "Tramus", y que va formar part de la primera generacio d'autors del comic valencia.