L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Illes Britàniques

2017-05-11T11:21:53Z

Kong:

[[Image:Illes britaniques.png|thumb|right|<center>'''Illes Britàniques'''</center>]]
'''Illes Britàniques''' és el nom tradicionalment empleat per a identificar el archipèlec situat al nort-oest de la costa europea compost per dos illes majors, [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] i atres moltes illes menors pròximes com l'[[Illa de Man]]. Estan separades de l'[[Europa]] continental pel [[mar del Nort]] al est i pel [[canal de la Mancha]] al sur, mentres que al oest i al nort llimiten en el [[oceà Atlàntic]].

En [[República d'Irlanda|Irlanda]] no se gasta el terme "Illes Britàniques" perque Irlanda no és part del [[Regne Unit]], oblidant que és un terme d'orige geogràfic, no polític, i entenen que tal denominació implicaria que Irlanda seria part d'aquell regne. Per això, l'us d'este nom és subjecte de controvèrsia per terres irlandeses.

[[Categoria:Illes britàniques]]

Edicions Mosseguello

2017-05-08T20:17:44Z

Kong:

[[Image:Logo_edmos.jpg|thumb|300px|<center>Logotip d''''Edicions Mosseguello'''</center>]]

'''Edicions Mosseguello''' és una editorial valenciana i [[valencianisme|valencianista]].
La seua filosofia es la de potenciar l'[[idioma valencià]], i ajudar a que els més chicotets tinguen material de referencia alternatiu al que actualment se dona en els coleges.

Naix en [[juliol]] de [[2007]], i es presenta oficialment en [[Borriana]] ([[Província de Castelló|Castelló]]).

== Publicacions ==

=== Revistes ===
Entre les seues publicacions, destaquen les revistes en llengua valenciana:
*'''Mon Actual''' (publicacio de tipo generalista).
*'''Niu d'Art''' (dedicada a l'art i el comic en valencià).

===Coleccions ===
Tenen dos coleccions de llibres de temàtica infantil:
*'''"Depren i Coloreja":''' Llibrets trilingües per a deprendre pintant i llegint.
*'''"Els contes de Piticli":''' Contes infantils trilingües d'autor de magnifica calitat.

== Enllaços externs ==
*[http://www.mosseguello.com Portal d'Edicions Mosseguello]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Edicions Mosseguello

2017-05-08T20:15:42Z

Kong:

[[Image:Logo_edmos.jpg|thumb|300px|<center>Logotip d''''Edicions Mosseguello'''</center>]]

'''Edicions Mosseguello''' és una editorial valenciana i [[valencianisme|valencianista]].
La seua filosofia es la de potenciar l'[[idioma valencià]], i ajudar a que els més chicotets tinguen material de referencia alternatiu al que actualment se dona en els coleges.

Naix en [[juliol]] de [[2007]], i es presenta oficialment en [[Borriana]], [[Província de Castelló|(Castelló)]].

== Publicacions ==

=== Revistes ===
Entre les seues publicacions, destaquen les revistes en llengua valenciana:
*'''Mon Actual''' (publicacio de tipo generalista).
*'''Niu d'Art''' (dedicada a l'art i el comic en valencià).

===Coleccions ===
Tenen dos coleccions de llibres de temàtica infantil:
*'''"Depren i Coloreja":''' Llibrets trilingües per a deprendre pintant i llegint.
*'''"Els contes de Piticli":''' Contes infantils trilingües d'autor de magnifica calitat.

== Enllaços externs ==
*[http://www.mosseguello.com Portal d'Edicions Mosseguello]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Tessalònica

2017-05-06T13:51:58Z

Kong:

[[File:Vista des del barri de Kastra.jpg|thumb|Vista des del barri de Kastra]]
[[File:Torre Blanca.jpg|thumb|Torre Blanca]]
[[File:Vista des del paseig marítim.jpg|thumb|Vista des del paseig marítim]]
[[File:Fòrum romà de Tessalònica.jpg|thumb|Fòrum romà de Tessalònica]]
[[File:Barri alt.jpg|thumb|Barri alt]]
'''Tessalònica''' o '''Salónica''' ('''Thessaloník''' en [[grec]]) és la segona ciutat més important de [[Grècia]] i la ciutat més important de la regió de [[Macedònia Central]], en el nort del país. '''Tessalònica''' conta en 315.196 habitants i la ciutat està banyada pel [[mar Egeo]]. La ciudad se troba molt prop de la frontera en [[Macedònia]].

Algunes de les zones més interessants, turístiques i culturals de la ciutat són el barri alt, la torre blanca, l'arc de Galerio, el fòrum romà de '''Tessalònica''', el barri de Kastra, la plaça d'[[Aristòtil]] i el seu bonico passeig maritim.

La ciutat es troba en plena construcció del seu metro i actualment el transport públic consta d'autobusos i trens. A uns 15 quilómetros de '''Tessalònica''' es troba l'aeroport internacional de Macedònia.

En l'àmbit deportiu, la ciutat conta en tres equips històrics de [[fútbol]], el [[PAOK Salónica FC]], el [[Aris Salónica Fútbol Club]] i el [[Iraklis FC]]. Sobre atres deports, les seccions de [[bàsquet]] del PAOK i l'Aris també tenen molta rellevància.

[[Categoria:Grècia]]

Catedral de Siena

2017-04-13T16:55:22Z

Kong:

[[Image:Duomo di Siena-9635.jpg|thumb|250px|Catedral de Siena]]
La '''catedral de Siena''' (en [[Idioma italià|italià]]: ''Duomo di Siena'') és el [[temple]] principal i sèu episcopal d'esta ciutat [[Itàlia|italiana]]. Està dedicada a [[Nostra Senyora de l'Asunció]].

La catedral fon dissenyada sobre la base d'una estructura més antiga, i terminada entre [[1215]] i [[1263]] per [[Giovanni Pisano]]. Pertany, per tant, a la fase plena de l'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. Presenta planta de creu llatina en [[travessia (arquitectura)|travessia]], [[cúpula]] i un [[campanar]]. La base de la cúpula és octogonal i només es fa circular per damunt de les columnes de respal. La [[llanterna]] de la corona fon afegida pel famós arquitecte barroc [[Gian Lorenzo Bernini]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Duomo di Siena}}

[[Categoria:Catedrals]]
[[Categoria:Catedrals gòtiques]]

Bust de Nefertiti

2017-04-13T16:53:03Z

Kong: Categoria

[[Image:Nofretete Neues Museum.jpg|thumb|250px|El Bust de Nefertiti]]
El '''Bust de Nefertiti''' és un bust considerat una de les obres mestres de l'[[art egipci]], elaborat per l'Escultor Real [[Tutmose]] o Dyehutymose (engendrat per Dyehuty) (1330 a. C.), artesà i mestre escultor durant el regnat d'[[Akhenaton]], i que tenia un taller d'escultura en la ciutat d'[[Amarna]] en l'época de l'[[Imperi Nou d'Egipte]], concretament durant la [[Dinastia XVIII d'Egipte]].

El bust fon descobert el [[6 de decembre]] de [[1912]], en unes excavacions realisades per l'Orient-Gesellchaft i encapçalades per l'egiptòlec [[alemà]], [[Ludwig Borchardt]], en l'estudi de l'escultor real Tutmose en Amarna, nom aràbic d'una regió situada en la ribera oriental del [[riu Nil]], célebre per ser l'enclave a on s'edificà la ciutat d'Amarna a amijanats del sigle XIV a. C.

L'escultura representa a [[Nefertiti]] (C. 1370 a. C. - C. 1330 a. C.), una gran regina de la dinastia XVIII d'Egipte, Gran Esposa Real d'Akhenaton. El seu nom egipci, nfr.u itn, nfrt.y.ty, se traduix com "Bondat d'Aton, la bella ha aplegat". La seua bellea fon llegendaria, pero despuix de la seua image sublim sembla que el seu paper polític i religiós en el desenroll de l'experiencia amarniana fon fonamental.

Es conserva en el [[Neues Museum]], [[Berlin]], [[Alemanya]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nefertiti bust (Berlin)}}

[[Categoria:Arqueologia]]
[[Categoria:Escultures]]

Atles Farnese

2017-04-13T08:45:01Z

Kong:

[[Image:MAN Atlante fronte 1040572.JPG|thumb|250px|L'Atles Farnese]]
L''''Atles Farnese''' és una còpia romana del [[sigle II a. C.]] en [[marbre]] d'una [[escultura helenística]] d'[[Atles (mitologia)|Atles]] soportant sobre les seues esquenes un pesat globo celest. Es tracta de la més antiga representació escultòrica del [[Tità (mitologia)|tità]] Atles, encara que hi ha algunes representacions anteriors en les pintures de [[got]]s. És també les més antiga image del globo celest que es coneix i mostra una série de baixrelleus en quarantaú o quarantadós [[constelació|constelacions]] de les quarantahuit que distinguia en el [[sigle II]] de nostra era [[Claudi Ptolomeu]] en el [[Almagesto|''Almagesto'']]. Medix 1'85 [[cm]] d'alt.

El nom d'Atles Farnese es deu a que l'escultura fon adquirida pel [[Alessandro Farnese (cardenal)|cardenal Alessandro Farnese]], a principis del [[sigle XVI]]. Actualment es troba en el [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]], en la Sala de la Meridiana.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Farnese Atlas}}
* [http://cir.campania.beniculturali.it/museoarcheologiconazionale/itinerari-tematici/galleria-di-immagini/RA104 Ficha de l'Atles Farnese] en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Sàhara

2017-04-12T19:48:20Z

Kong:

[[Image:Sahara satellite hires.jpg|thumb|300px|Vista de satèlit]]

El '''Sàhara''' (en [[Idioma àrap|àrap]], ''الصحراء الكبرى'' pronunciat ''aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà'', lliteralment "el Gran Desert") és un [[desert]] de tipo càlit situat al [[nort]] d'[[Àfrica]].

És el [[desert]] més calit del [[Terra|món]], i en més de 9.065.000 [[km²]] el tercer major desert despuix de l'[[Antàrtida]] i l'[[oceà Àrtic]],<ref name = record>[http://geology.com/records/largest-desert.shtml «Largest Desert in the World».]</ref> i el més gran dels de tipo càlit. Albarca la major part d'[[Àfrica del Nort]], aproximadament un 27% del [[continent]] africà, cosa que el fa tan gran com [[Europa]] o els [[Estats Units]]. El Sàhara s'estén des de la [[mar Roja]], incloent parts de les costes [[Mediterràneu|mediterrànees]], fins a l'[[oceà Atlàntic]]. Pel sur està delimitat pel [[Sahel]], un cinturó de [[Praderies, sabanes i malees tropicals i subtropicals|sabanes semi-àrides]] situat al nort de l'[[Àfrica subsahariana]]. En este desert s'han filmat infinitat de películes i reportages.

Alguns dels [[montanyar|montanyars d'arena]] del Sàhara poden alcançar els 180 [[Metro|m]] d'alçada.<ref>Arthur N. Strahler and Alan H. Strahler. (1987) ''Modern Physical Geography'' Tercera edició. Nova York: John Wiley & Sons. Pàgina 347</ref> El Sàhara cobrix amples zones de varis països, entre ells [[Algèria]], [[Chad]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Malí]], [[Mauritània]], [[Marroc]], [[Níger]], [[Sàhara Occidental]], [[Sudan]] i [[Tunísia]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sahara Desert del Sàhara]'''
* [http://www.sahara-nature.com/ Sahara-Naute], lloc web en [[francés]] dedicat a la vida natural del Sàhara.
* [http://ennedi.free.fr/ Le Sahara néolithique]

[[Categoria:Deserts d'Àfrica]]
[[Categoria:Sàhara]]

Compromís

2017-04-12T01:44:50Z

Kong:

{{Partit Polític |
nom = Coalició Compromís |
color = orange |
logo = [[Image:Logo coalicio compromis.png|300px]]|
president = [[Enric Morera]] |
portaveu = [[Mónica Oltra]] [[Enric Morera]] |
fundació = [[25 de giner]] de [[2010]] |
sèu = Plaça del Pilar, 1 46001 [[Valéncia]] |
ideologia = [[pancatalanisme]], [[ecosocialisme]], [[progressisme]] |
internacional = |
partits = [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Iniciativa del Poble Valencià]], [[Els Verds-Esquerra Ecologista]] i [[Gent de Compromís]]|
web = www.coaliciocompromis.net|
diputats Congrés = 4 |
diputats Corts Valencianes = 19 |
diputats Diputacio de Valéncia = 1 |
diputats Diputacio de Castello = 1 |
}}
'''Coalició Compromís''' és una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]]<ref>[http://www.larazon.es/historico/10038-verdes-a-cero-por-antonio-perez-henares-JLLA_RAZON_415597 Compromís, una formación izquierdista de carácter nacionalista y pancatalanista]</ref><ref>[http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2015/05/los-posibles-socios-del-psoe-en-valencia-celebran-el-resultado-del-24m-con-esteladas-20369.php «Los posibles socios del PSOE en Valencia celebran el resultado del 24M con 'esteladas'»]. ''Crónica Global''</ref><ref>[http://okdiario.com/espana/comunidad-valenciana/dolors-perez-senadora-de-podemos-compromis-los-valencianos-somos-catalanes-121160 «Dolors Pérez, senadora de Podemos-Compromís: “Los valencianos somos catalanes”»]. ''OK Diario''</ref> i d'[[esquerra|esquerres]], considerada com una ''versió valenciana de ERC'',<ref>http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/politica/version-valenciana-esquerra-republicana-20130315</ref><ref>http://comunidad.levante-emv.com/entrevista-chat/4868/actualidad/encuentro-digital-con-toni-canto/entrevista.html</ref> fundada en [[2010]] frut de la coalició entre [[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC),<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/04/14/tribunal-cuentas-carga-bloc-presentar-contabilidad-2007/897175.html El Tribunal de Cuentas carga contra el Bloc por no presentar la contabilidad de 2007 ]</ref> [[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV) i [[Els Verds-Esquerra Ecologista]]. Es proclama defensora del dret d'autodeterminació dels [[països catalans]], la bandera [[quatribarrada]], la denominació [[País Valencià]] i l'unió de les llengües catalana i valenciana<ref>[http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150429/abci-programa-oculto-compromis-201504291808.html El programa que «oculta» Compromís: autodeterminación, cuatribarrada y catalán]</ref>. Ha incorporat a militants individuals per mig de [[Gent de Compromís]] i ha mantingut conversacions per a pactar en [[Esquerra Republicana del País Valencià]]<ref>http://www.elperiodicodevalencia.com/885/esquerra-republicana-del-pais-valencia-anuncia-la-voluntad-un-acuerdo-electoral-con-coalicio</ref>.

El principal partit de la coalició forma part de la [[European Free Aliance]] (EFA), on també està [[ERC]], a la qual va entrar firmant un document on es comprometia a reclamar l'independència dels [[països catalans]].<ref>http://www.abc.es/comunidad-valencia/20130418/abcp-bloc-entra-alianza-incluye-20130418.html</ref><ref>https://twitter.com/lesJERC/status/323026156251119616</ref>

== Eleccions ==
[[Image:Compromís.jpg|200px|thumb|Equip de la Coalició Compromís.]]
La coalició fon constituïda per a presentar-se en les eleccions de 2011, no obstant els tres partits que la formen ya varen presentar-se junt baix la marca electoral [[Bloc-Iniciativa-Verds]] obtenint només 1,09% dels vots.
La coalició té el seu orige en la formació [[Compromís pel País Valencià]]<ref>[http://www.mediterraneodigital.com/comunidad-valenciana/valencia/5743-quiero-ser-de-izquierda-los-alucinantes-sueldos-progres-de-compromis.html Los alucinantes sueldos progres de Compromís]</ref>, alguns dels membres de la quan s'escindiren de la mateixa per a furtar-li vots a [[EUPV]] i aparéixer en les llistes de [[Bloc-Iniciativa-Verds]], no obstant només va obtindre 29.679 vots (1,09%) en les eleccions de [[2008]] front als 74.015 vots (2,71%) d'[[EUPV]].

En les eleccions municipals valencianes de 2011 obtingué un 7% dels vots que li brindaren 384 regidors i 6 diputats en les [[Corts Valencianes]]. En les generals del mateix any se presenta junt a [[EQUO]] en la marca [[Compromís-Equo]] obtenint 1 diputat per [[Valéncia]].

=== Evolució electoral ===
Des de la fundació d'esta coalició pancatalanista en l'any 2010, esta s'ha presentat a totes les convocatòries electorals posteriors, obtenint en la Comunitat Valenciana els següents resultats electorals:

{| class="wikitable"
|-
! style="background:#efefef;" | Eleccions
! style="background:#efefef;" | Vots
! style="background:#efefef;" | % de vots en la Comunitat
! style="background:#efefef;" | Escans<ref name="posicion" group="nota"/>
! style="background:#efefef;" | Posició en la Comunitat<ref name="posicion" group="nota">Només per a la Comunitat Valenciana.</ref>
|- align="left"
| Eleccions generales d'Espanya de 2008 || <center>29.760</center> || <center>1,09</center> || <center>-</center> || <center>4</center>
|- align="left"
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 || <center>175.087</center> || <center>7,03</center> || <center>6</center> || <center>3</center>
|- align="left"
| Eleccions municipals d'Espanya de 2011 || <center>180.913</center> || <center>7,23</center> || <center>345</center> || <center>3</center>
|- align="left"
| Eleccions generals d'Espanya de 2011 || <center>125.150</center> || <center>4,8</center> || <center>[[Joan Baldoví|1]]</center> || <center>5</center>
|- align="left"
| Eleccions al Parlament Europeu de 2014 || <center>138.488</center> || <center>7,94</center> || <center>[[Jordi Sebastià|1]]</center> || <center>6</center>
|- align="left"
| Eleccions a les Corts Valencianes de 2015 || <center>452.654</center> || <center>18,19</center> || <center>19</center> || <center>3</center>
|- align="left"
| Eleccions municipals d'Espanya de 2015 || <center>381.533</center> || <center>15,26</center> || <center>722</center> || <center>3</center>
|- align="left"
| Eleccions generals d'Espanya de 2015* || <center>671.071</center> || <center>25,09</center> || <center>9 (4)</center> || <center>2</center>
|}

*Dins de la coalició [[Compromís-Podem-És el moment]]. 


==== Eleccions a les Corts Generals ====
Els diputats obtinguts per la Coalició, per al [[Congrés dels Diputats]], en cada província han segut els següents:
<center>
{| class="wikitable"
|-
| colspan="4" bgcolor="#C0C0C0" |'''Evolució del número d'escans en el Congrés dels Diputats'''
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Circunscripció / Any'''
| align="center" | '''2008'''
| align="center" | '''2011'''
| align="center" | '''2015'''*
|-
| style="background: #73C2FB; color:#000080;"|[[Província d'Alacant|'''Alacant''']]
| align="center" | 0
| align="center" | 0
| align="center" | 3 (1)
|-
| style="background: #FF0000; color:#000080;" |[[Província de Castelló|'''Castelló''']]
| align="center" | 0
| align="center" | 0
| align="center" | 1 (1)
|-
| style="background: #FFDF00; color:#000080;" |[[Província de Valéncia|'''Valéncia''']]
| align="center" | 0
| align="center" | 1
| align="center" | 5 (2)
|-
| '''TOTAL'''
| align="center" | 0
| align="center" | '''1'''
| align="center" | '''9 (4)'''
|}
</center>

*Dins de la coalició [[Compromís-Podemos-És el moment]]. 


==== Eleccions a les Corts Valencianes ====
Des de que [[EUPV]] va deixar de formar part del grup parlamentari de la coalició Compromís pel País Valencià, els [[Corts Valencianes|diputats autonòmics]] de la Coalició en cada província han segut els següents:

<center>
{| class="wikitable"
|-
| colspan="9" bgcolor="#C0C0C0" |'''Evolució del número d'escans en les Corts Valencianes'''
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Circunscripción / Año'''
| align="center" | '''2007'''*
| align="center" | '''2011'''
| align="center" | '''2015'''
| align="center" | '''2019'''
|-
| style="background: #73C2FB; color:#000080;"|[[Província de Alacant|'''Alacant''']]
| align="center" | 1
| align="center" | 1
| align="center" | 5
| align="center" |

|-
| style="background: #FF0000; color:#000080;" |[[Província de Castelló|'''Castelló''']]
| align="center" | 1
| align="center" | 1
| align="center" | 4
| align="center" |
|-
| style="background: #FFDF00; color:#000080;" |[[Província de Valéncia|'''Valéncia''']]
| align="center" | 2
| align="center" | 4
| align="center" | 10
| align="center" |
|-
| '''TOTAL'''
| align="center" | '''4'''
| align="center" | '''6'''
| align="center" | '''19'''
| align="center" |
|}
</center>

*Escans dels actuals components de Coalició Compromís dins de l'anterior coalició [[Compromís pel País Valencià]]. 


==Activitat==
Des de les seues regidories de cultura, destina presuposts municipals a organisar les conegudes ''Trobades d'Escoles en Valencià'', en les quals se dona cabuda a grups radicals com [[Maulets (organisació)|Maulets]] i [[Endavant]], per a l'adoctrinament de chiquets.<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/30/valencia/1341072071_043857.html El alcalde L'Orcha veta les Trobades porque hacen política.]</ref><ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/bou020512.htm Desenmascarando Les Trobades]</ref> Estos encontres animen a crear consciència nacional catalana en la participació d'escolars en activitats supostament culturals sobre costums catalanes i per l'[[idioma català]] com a llengua comuna d'una nació que portaria el nom de [[països catalans]].

Ha participat en numeroses manifestacions i recaptació de donacions <ref>http://www.diariocriticocv.com/politica/compromis/multa/donaciones/accio-cultural/acpv/emisiones-de-tv3/358023</ref>organisades per [[ACPV]] per a reclamar que les emissions de la Televisió Pública Catalana ([[TV3]]) emeta en el territori valencià.

Organisa puntualment concerts de grups [[pancatalanisme|pancatalanistes]], festivals de música en català i actuacions de teatre en contingut polític en les festes patronals dels pobles on dispon de la regidoria de cultura.

Ha solicitat reiteradament la retirada de subvencions a entitats centenàries [[valencianisme|valencianistes]] com [[Lo Rat Penat]] o la [[RACV]] per utilisar les [[Normes d'El Puig]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20121217/comunitat/compromis-pide-retiren-subvencion-20121217.html</ref> i en canvi ha demanat i otorgat més subvencions per a organisacions pancatalanistes com [[Escola Valenciana]], [[ACPV]] o l'[[AVL]].

==Components de la coalició==
[[Image:Bloc-nacionalista-valencia.jpg|thumb|200px|Mítin del '''BLOC''' en l' [[estelada pancatalanista]] de fondo.]]
;Membres fundadors
Compromís és una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Esquerra política|d'esquerres]] i [[ecologisme polític|ecologistes]]. Els partits fundadors de la Coalició son:
* '''[[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC)''':
:Constituït l'any [[1998]] per l'unió d'[[Unitat del Poble Valencià]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] i [[Nacionalistes d'Alcoi]]. Es troba posicionat en la [[tercera via del nacionalisme valencià]] i el [[pancatalanisme]].
* '''[[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV)''':
:El seu orige és el corrent més catalaniste d'[[Esquerra Unida del País Valencià]] Esquerra i País, que representava en torn al 30% d'EUPV.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/Esquerra/Unida/ultima/encreuellada/elpepuespval/20070708elpval6/Tes Esquerra Unida en l'ultima encreuellada], ''[[El País (Espanya)|El País]] '', 8 de juliol de 2007.</ref> Se constituí en partit polític el [[20 d'octubre]] de [[2007]]. Este partit se definix com [[ecosocialiste]] i [[pancatalaniste]].
* '''[[Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià]] (EV-EE o VERDS-EE)''':
:Partit de caràcter [[ecologisme|ecologiste]]. Se fundà en [[2004]], despuix de que un grup de militants independentistes de [[Els Verds del País Valencià]], despagats en el pacte estatal en el [[PSOE]] decidiren abandonar la coalició.

== Casos de corrupció i enchufisme ==
*En la festa de cap d'any del primer any de govern en l'[[Ajuntament de Valéncia]] otorgà el contracte d'iluminació a una empresa d'un militant de Compromís sense adjudicació pública, si be el valor del contracte no ho requeria segons l'adjudicatari [[Pere Fuset]]. <ref>[http://valenciaoberta.es/2016/01/la-empresa-contratada-la-nochevieja-esta-dirigida-militante-compromis/ Empresa contratada para la Nochevieja está dirigida por un militante de Compromís]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/valencia/2016/01/05/empresa-afin-compromis-diseno-iluminacion/1361955.html Una empresa afín a Compromís diseñó la iluminación de la fiesta de Fin de Año]</ref>
*La parella de la consellera de sanitat sigué l'elegit per a ser el gerent de l'empresa pública Egevasa. <ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201512/30/marido-monton-cobrara-euros-20151230131511.html El marido de Montón cobrará 59.000 euros como gerente de Egevasa]</ref>
* Contratació de sociólec [[Vicent Flor]], propenc al [[Bloc]]-[[Compromís]], al front de l'[[Institució Alfons el Magnànim]].
* Contratació de la parella de l'[[alcalde de Valéncia]], [[Joan Ribó]], com asesora de la [[Conselleria d'Educació]]. <ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/01/05/pp-exige-oltra-explique-casos/1361995.html El PP exige que Oltra explique los casos de "enchufismo"]</ref>
* Subvencions a prensa digital afí al partit. Portal digital català [[VilaWeb]], editat per Partal Maresma i Associats (50.609 euros); Edicions La Veu del País Valencià (50.609 euros); Proyectos de Comunicación Ontinyent (46.372 euros); [[Edicions del País Valencià]], empresa vinculada a [[Eliseu Climent]] i [[ACPV]], y editora de la revista [[El Temps|''El Temps'']] (45.751 euros); Tirabol Produccions (45.439 euros), una empresa de desenroll de pàgines web.<ref>[http://valenciaoberta.es/2016/01/marza-da-12-millones-en-subvenciones-a-medios-que-fomentan-el-catalan/ Marzà da 1,2 millones en subvenciones a medios que fomentan el catalán]</ref>
*En novembre de 2015 l'alcalde de Valéncia [[Joan Ribó]] i atres regidors de Compromís, varen utilisar fondos públics del consistori per a pagar la seua assistència al "Cim d'Alcaldes pel Canvi" celebrada en [[La Corunya]]. En total, la factura va ascendir a un import de 7.212,98 euros.<ref>C. Toledo (2016). [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/19/56c7124022601d527d8b45f9.html «Ribó cargó 7.200 euros de un viaje para verse con los 'alcaldes por el cambio'»]. ''El Mundo''.</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/valencia/2016/02/19/pp-denuncia-ribo-pago-dinero/1381644.html «El PP denuncia que Ribó pagó con dinero público su viaje a unas jornadas de las ´mareas´»]. ''Levante''.</ref> No obstant a ocultar durant dos mesos les factures i l'identitat dels seus acompanyants, la fiscalia va obrir diligències el 7 de març de l'any següent pel seu viage.<ref>[http://www.periodistadigital.com/politica/autonomias/2016/03/07/la-fiscalia-empapela-al-alcade-ribo-compromis-a-galicia-que-costo-7-200-en-dinero-publico.shtml «La Fiscalía empapela al alcade Ribó (COMPROMIS) por el viaje a Galicia que costó 7.200€ en dinero público»]. ''Periodista Digital''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-ribo-oculto-meses-facturas-viaje-galicia-para-participar-acto-podemos-201603110819_noticia.html «Joan Ribó ocultó dos meses las facturas de su viaje a Galicia para participar en un acto de Podemos»]. ''ABC''</ref>
*En febrer de 2016 el regidor de [[Burjassot]] i diputat de [[Compromís]] [[Emili Altur]] fon imputat en relació en la causa del supost amany de contractes i cobro de comissions en la Diputació de Valéncia.<ref>A. Rallo y F. Ricós (2016). [http://www.lasprovincias.es/politica/201602/18/tres-altos-cargos-compromis-20160218000033-v.html «Tres altos cargos de Compromís, EU y PSPV, imputados en la trama de Rus»]. ''Las Províncias''.</ref>
* En març de 2016 l'ajuntament d'[[Alcoy]] va considerar obrir expedient sancionador al secretari del Grup Municipal de Compromís, [[Màrius Ivorra]], «per la seua situació irregular en l'Ajuntament», degut a que, no obstant a que Ivorra cobra dedicació exclusiva en el seu grup municipal, és administrador de diferents empreses sense haver demanat la compatibilitat, infracció considerada greu o molt greu.<ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/alicante/abci-psoe-alcoy-estudia-destituir-secretario-compromis-acumular-sueldos-201603161729_noticia.html «El PSOE de Alcoy estudia expedientar al secretario de Compromís por acumular sueldos»]. ''ABC''</ref><ref>[http://www.elperiodic.com/alcoi/noticias/427260_ayuntamiento-estudia-abrir-expediente-sancionador-secretario-grupo-municipal-compromis.html «El Ayuntamiento estudia abrir expediente sancionador al secretario del Grupo Municipal de Compromís»]. ''El periodic''</ref>
* En maig de 2016 es va conéixer que la filla de Joan Ribó, alcalde de Valéncia, fon contractada per l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries seguint un procediment en greus irregularitats que, de no haver-se produït, hi haurien impedit que Marta Ribó conseguira el seu contracte d'investigadora.<ref>[http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/05/09/572f7b2be2704e435c8b4583.html «La hija del alcalde de Valencia logró su contrato al ser puntuada 2 veces»]. ''El Mundo''</ref>
* El [[11 de juliol]] de 2016, la secretària autonòmica valenciana de Salut Pública i Sistema Sanitari Públic, [[Dolores Salas]], va dimitir despuix de fer-se públic un informe de l'Inspecció General de Servicis, adscrita a la Conselleria de Transparència, en el que es qüestionava per múltiples irregularitats la contractació de la seua filla en la Fundació per al Foment de l'Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio).<ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201607/11/dimite-dolores-salas-presion-20160711163356.html Dimite Dolores Salas por la «presión» tras enchufar a su hija en Sanidad]. ''Las Provinicias''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-primera-dimision-alto-cargo-compromis-enchufar-familiares-generalitat-201607111650_noticia.html Primera dimisión de un alto cargo de Compromís por los «enchufes» a familiares en la Generalitat]. ''ABC''</ref>

==Irregularitats==
*En [[2011]], un informe del [[Tribunal de Contes]] sobre els partits polítics, corresponent a la contabilitat electoral derivada de les eleccions de 2011, donà a conéixer unes despeses de 315.000 euros gastades de forma irregular. Ademés destapà l'intent de ficar un gasto de 17.000 euros en canapés com a gasto electoral. <ref>http://www.lasprovincias.es/20121015/mas-actualidad/politica/compromis-gastos-justificar-201210152346.html</ref>
*En maig de [[2013]] el partit anuncià una fallida que l'impedia pagar les nomines dels seus empleats, per lo que tingué que demanar als seus afiliats el pagament de les quotes d'afiliació que no devien ser cobrades fins a finals d'any. <ref>http://www.lasprovincias.es/20130503/mas-actualidad/politica/compromis-dinero-cuotas-afiliados-201305031150.html</ref>
*El partit fon condenat en juny de [[2013]] a pagar 16.000 € a [[Carlos Fabra]] per utilisació ilícita i sense permís de la seua image personal en paperetes de loteria.<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20130628/politica/compromis-pagara-euros-carlos-20130628.html</ref>
*La pàgina web de la campanya de Compromís "Desenxufa'ls" fon clausurada poc despuix de entrar en el govern de la [[Generalitat Valenciana]], evitant aixina denunciar els casos de corrupció de la coalició i dels seus socis de govern.
*En [[octubre]] de [[2016]] la fiscalia provincial de Valéncia va obrir diligències d'investigació penal sobre la finançació de Compromís en les eleccions a les [[Corts Valencianes]] de [[2015]] a raïl d'una denúncia interposta pel [[PPCV]], en la que seguint un informe del Tribunal de Contes, considera que la coalició pancatalanista ha pogut incórrer en apropiació indeguda de fondos electorals i un atre delicte electoral per falsejament contable.<ref>[http://www.larazon.es/espana/la-fiscalia-investiga-a-compromis-GI13821421 «La Fiscalía investiga a Compromís»]. ''La Razón''</ref><ref>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-fiscalia-valencia-abre-investigacion-sobre-financiacion-compromis-201610271217_noticia.html «La Fiscalía de Valencia abre una investigación sobre la financiación de Compromís»]. ''ABC''</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201610/28/fiscalia-investiga-como-compromis-20161028002936-v.html «La fiscalía investiga cómo Compromís pagó 800.000 euros sin tener saldo en su cuenta»]. ''Las Provincias''</ref>

== Vore també ==
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]

==Referències==
<references />
=== Notes ===
<references group="nota"/>

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Compromís}}
*[http://es.scribd.com/doc/72495431/Coalicio-Compromis-La-realidad-ESP La realitat de Coalició Compromís]
*[http://es.scribd.com/doc/138004097/Coalicio-Compromis-La-realitat-II La realitat de Coalició Compromís II]

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Luboslav Penev

2017-04-04T13:44:57Z

Kong:

[[File:Lyuboslav Penev.JPG|thumb|Lyuboslav Penev]]
'''Luboslav Penev''' ([[Sofia]], [[Bulgària]],[[31]] d'[[agost]] de [[1966]]) és un ex jugaor i entrenaor de [[fútbol]] búlgar. Jugava com a davanter centre. És un ídol en [[Bulgària]] i sobretot en el [[Valéncia CF]], club en el que més va destacar en tota la seua carrera deportiva. De caràcter polèmic i explosiu, va desenrollar la seua carrera com a futbolista entre el seu [[país]] i [[Espanya]] i va formar part d'una de les millors generacions del [[fútbol]] búlgar en tota la seua [[història]].

Com a jugaor va militar en el [[PFC CSKA Sofia]], [[Valéncia CF]], [[Atlètic de Madrit]], [[SD Compostela]],[[Celta de Vigo]] i [[PFC Lokomotiv Plovdiv]]. Ademés va jugar més de xixanta partits en la seua selecció nacional. El seu palmarés com a jugaor consta d'una [[lliga]] i una [[Copa del Rei]] en l'[[Atlètic de Madrit]] en la temporà [[1995]]-[[1996]], encara que també va jugar una final de [[Copa del Rei]] en el [[Valéncia CF]] en la temporà [[1994]]-[[1995]].

La seua trayectòria com a entrenaor li ha portat a equips com el [[PFC CSKA Sofia]], [[Litex Lovech]],Selecció de [[Bulgària]],[[Botev Plovdiv]], de nou al [[PFC CSKA Sofia]] i al [[Litex Lovech]].

El Carche

2017-04-03T21:42:52Z

Kong: /* Història */

[[Image:Localització del Carxe a la Regió de Múrcia.svg|thumb|Localisació de El Carche en la Regió de Múrcia]]
'''El Carche''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''El Carche'') és una serra pertanyent als municipis [[Regió de Múrcia|murcians]] de [[Jumilla]] i [[Yecla]], al sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Te catalogació de parc regional i comprén tres núcleus de població en la perifèria dels núcleus de Raspay, la Alberquilla i Carche, en 182 habitants. La seua altitut màxima es de 1.371 metros (Pic de la Madama).

També dona nom a una zona extesa entre els municipis murcians de Yecla, Jumilla i Albanilla en la que es troben poblacions a on, tras l'arribada d'unes decenes de famílies de la colindant província d'Alacant a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], part de la població parla valencià. Te 697 habitants empadronats. També es el nom de la pedania més gran (en extensió) de dites poblacions.

== Història ==
Despuix de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Despuix s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].

Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa.

== Llengua valenciana ==
Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament.

== Enllaços externs ==
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpsc.html Parc regional Serra del Carche]

{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Regió de Múrcia]]
[[Categoria:Valencià]]

Charles George Gordon

2017-04-02T22:52:15Z

Kong:

[[Image:Charles George Gordon by Freres.jpg|thumb|230px|Charles George Gordon]]
'''Charles George Gordon''' ([[Londres]], [[28 de giner]] de [[1833]] - [[Jartum]], [[26 de giner]] de [[1885]]) fon un [[militar]] [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|britànic]], conegut com '''Gordon Pachà''' i '''Gordon de Jartum''', fon un [[general]] del [[Eixèrcit Britànic]], del Cos d'Ingeniers Reals i administrador colonial. Se li recorda sobretot per les seues campanyes en [[China]] i en el [[nort d'Àfrica]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Charles George Gordon}}

[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Biografies]]

Hammurabi

2017-04-01T21:38:48Z

Kong:

[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].

Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 a. C.]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).

Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.

== Vore també ==
* [[Estela d'Hammurabi]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Hammurabi}}

{{Successió
|predecessor=[[Sîn-Muballit]]
|títul=[[Rei de Babilònia]]
|periodo=1792-1750 a. C.
|successor=[[Samsu-iluna|Šamšu-iluna]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria: Història d'Àsia]]
[[Categoria:Reis de Babilònia]]

Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana

2017-04-01T21:33:12Z

Kong:

{{Caixa de navegació
|name = Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana
|title = [[Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana|Premis Nacionals de Lliteratura en Llengua Valenciana]]
|state=collapsed
|list1=1994: [[Xavier Casp i Vercher]] {{·}} 1999: [[Josep Maria Guinot|Josep Maria Guinot i Galan]] {{·}} 2003: [[Anfós Ramon i Garcia]] {{·}} 2008: [[Vicent Ramon Calatayud|Vicent Ramon Calatayud i Tortosa]] {{·}} 2013: [[Vicent Lluís Simó Santonja]]
}}

Calendari gregorià

2017-04-01T20:17:48Z

Kong: /* Característiques */

El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juli Cèsar]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref>
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''.
El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de Crist.

== Característiques ==
* Día en duració de 24 horas.
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]; est últim día es el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
* Any repartit en 12 mesos: [[giner]] (31 díes), [[febrer]] (28 ó 29), [[març]] (31), [[abril]] (30), [[maig]] (31), [[juny]] (30), [[juliol]] (31), [[agost]] (31), [[setembre]] (30), [[octubre]] (31), [[novembre]] (30) i [[decembre]] (31).
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]].
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys son de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
* Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten como bisexts (1800, 1900...); excepte quan l'any es multiple de 400, com el 2000.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Calendari]]

Calendari gregorià

2017-04-01T20:16:21Z

Kong:

El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juli Cèsar]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref>
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''.
El calendari gregorià te com punt d'inici per a contar les dates el naixença de Crist.

== Característiques ==
* Día en duració de 24 horas.
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissapte]] i [[dumenge]]; est últim día es el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
* Any repartit en 12 mesos: [[giner]] (31 díes), [[febrer]] (28 ó 29), [[març]] (31), [[abril]] (30), [[maig]] (31), [[juny]] (30), [[juliol]] (31), [[agost]] (31), [[setembre]] (30), [[octubre]] (31), [[novembre]] (30) i [[decembre]] (31).
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]].
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys son de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
* Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten como bisexts (1800, 1900...); excepte quan l'any es multiple de 400, com el 2000.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Calendari]]

Ernest Hemingway

2017-03-25T19:10:52Z

Kong:

[[Image:ErnestHemingway.jpg|thumb|230px|Ernest Hemingway en 1939]]
'''Ernest Miller Hemingway''' ([[Oak Park (Illinois)|Oak Park]], [[Illinois]], [[EUA]], [[1899]] - [[Ketchum (Idaho)]], EUA, [[1961]]) fon un dels escritors més rellevants del [[sigle XX]]. Fon guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1954]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1954/hemingway-facts.html|consulta=2 de setembre de 2014|títul=Nobel Prize}}</ref> La seua lliteratura va influenciar molts atres escritors del sigle XX, aixina com el seu estil de vida, aventurer i apassionat. Va escriure la major part de la seua obra en els anys 1920 i la década dels 50. Pero fon en l'any [[1953]] quan va rebre el [[Premi Pulitzer]] per la novela ''El vell i el mar''.<ref>{{ref-web|url=http://www.pulitzer.org/awards/1953|consulta=2 de setembre de 2014|títul=The Pulitzer Prizes}}</ref> Al final de la seua carrera havia publicat set noveles, sis llibres de contes i dos ensaigs. Després de la seua mort varen ser publicades tres noveles més, quatre llibres de contes i tres ensaigs. Molts d'estos estan considerats clàssics de la lliteratura en els Estats Units.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors nortamericans en anglés]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Participants a l'Operació Overlord]]
[[Categoria:Artistes d'Illinois]]
[[Categoria:Corresponsals de guerra]]
[[Categoria:Suïcides]]
[[Categoria:Premis Pulitzer]]

Ernest Hemingway

2017-03-25T19:07:55Z

Kong:

[[Image:ErnestHemingway.jpg|thumb|230px|Ernest Hemingway en 1939]]
'''Ernest Miller Hemingway''' ([[Oak Park (Illinois)|Oak Park]], [[Illinois]], [[EUA]], [[1899]] - [[Ketchum (Idaho)]], EUA, [[1961]]) fon un dels escritors més rellevants del [[sigle XX]]. Fon guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1954]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1954/hemingway-facts.html|consulta=2 de setembre dr 2014|títul=Nobel Prize}}</ref> La seua lliteratura va influenciar molts atres escritors del sigle XX, aixina com el seu estil de vida, aventurer i apassionat. Va escriure la major part de la seua obra en els anys 1920 i la década dels 50. Pero fon en l'any [[1953]] quan va rebre el [[Premi Pulitzer]] per la novela ''El vell i el mar''.<ref>{{ref-web|url=http://www.pulitzer.org/awards/1953|consulta=2 de setembre de 2014|títul=The Pulitzer Prizes}}</ref> Al final de la seua carrera havia publicat set noveles, sis llibres de contes i dos ensaigs. Després de la seua mort varen ser publicades tres noveles més, quatre llibres de contes i tres ensaigs. Molts d'estos estan considerats clàssics de la lliteratura en els Estats Units.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors nortamericans en anglés]]
[[Categoria:Premis Nobel de Lliteratura]]
[[Categoria:Participants a l'Operació Overlord]]
[[Categoria:Artistes d'Illinois]]
[[Categoria:Corresponsals de guerra]]
[[Categoria:Suïcides]]
[[Categoria:Premis Pulitzer]]

Hammurabi

2017-03-25T15:43:08Z

Kong: /* Vore també */

[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].

Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).

Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.

== Vejau també ==
* [[Estela d'Hammurabi]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Hammurabi}}

{{Successió
|predecessor=[[Sîn-Muballit]]
|títul=[[Rei de Babilònia]]
|periodo=1792-1750 a. C.
|successor=[[Samsu-iluna|Šamšu-iluna]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria: Història d'Àsia]]
[[Categoria:Reis de Babilònia]]

Hammurabi

2017-03-25T15:41:06Z

Kong:

[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[sigle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].

Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).

Com a llegats del seu regnat tenim les millores en el sistema d'irrigació.

== Vore també ==
* [[Estela de Hammurabi]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Hammurabi}}

{{Successió
|predecessor=[[Sîn-Muballit]]
|títul=[[Rei de Babilònia]]
|periodo=1792-1750 a. C.
|successor=[[Samsu-iluna|Šamšu-iluna]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria: Història d'Àsia]]
[[Categoria:Reis de Babilònia]]

Catedral de Mallorca

2017-03-24T23:19:57Z

Kong:

[[Archiu:Mallorca - Kathedrale von Palma2.jpg|190px|right]]
La '''catedral de Mallorca''' o '''Seu de Mallorca''' (popularment ''la Seu'') és el principal edifici religiós de la ciutat de [[Palma]], seu episcopal de la [[diòcesis de Mallorca]].

És d'estil [[gòtic català]], fon construïda entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XVI|XVI]] i és famosa pel sue rosetó i pel gran espai interior comparat en la mola exterior. El seu tret principal, pero, és la seua situació, en l'acròpolis de la ciutat romana de Palma, davant la mar, en la muralla als peus i entre el [[palau de l'Almudaina|castell de l'Almudaina]] i el [[Palau episcopal de Ciutat de Mallorca|palau episcopal]]. En l'any [[1931]] la seu fon declarada [[monument historico-artístic]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.catedraldemallorca.info Web de la Catedral de Mallorca]

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Iglésies gòtiques de Palma]]
[[Categoria:Districte Centre de Palma]]
[[Categoria:Panteons i tombes de sobirans de territoris de la Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Catedrals gòtiques d'Espanya|Palma]]
[[Categoria:Iglésies neogòtiques]]
[[Categoria:Basíliques]]
[[Categoria:Monuments històrics de Palma]]
[[Categoria:Bisbat de Mallorca]]
[[Categoria:Catedrals]]

Basílica de Santa María (Alacant)

2017-03-24T09:36:24Z

Kong:

[[Archiu:Basílica de Santa María, Alicante, España, 2014-07-04, DD 41.JPG|397px|right]]
La '''Basílica de Santa María''' és una [[basílica]] ubicada en la plaça de Santa María de la ciutat d'[[Alacant]] ([[Espanya]]).

És l'iglésia més antiga de la ciutat, i es va construir en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] entre els sigles XIV i XVI sobre els restants de l'antiga mesquita major de la ciutat, edificada durant la dominació musulmana.

El temple presenta una nau única en capelles laterals entre contraforts, i una capçalera poligonal. Les seues sòbries torres de la frontera, encara que aparentment iguals, no ho són perque la de la dreta posseïx una original forma de L i data del sigle XIV mentres l'oposta és rectangular i es va alçar en 1713. La portada és una bella mostra del barroc, sent el conjunt escultòric obra de Juan Bautista Borja.

[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana|Maria]]
[[Categoria:Iglesias de la Comunitat Valenciana del sigle XIV]]
[[Categoria:Iglésies gòtiques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Iglesias d'Alacant|Maria]]
[[Categoria:Bens d'interés cultural d'Alacant]]