L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Història contemporànea de la llengua valenciana

2016-06-01T09:48:07Z

Josesanahuja:

{{senserellevància}}
{{copyvio}}
La política i nostra llengua valenciana han estat unides durant el temps. Resenyarem ací els fets i les circumstàncies que s'han donat durant els últims temps, depenent del color polític, be del govern espanyol o del mateix govern valencià, durant el sigle XX fins a l'actualitat.

== 1932 ==

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al mon lliterari valencià a incorrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que hi havia que trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort va ser molt diferent de l'imaginat.

Així que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la Llengua Valenciana. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per on colar-se i per la que podia impondre, en el Regne de Valéncia, les mes greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançadilla del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els castellonencs, quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discurrint una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

== 1964 ==

Tingué que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasió premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien mes tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.

En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa" i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.

== 1979 ==

En l'any 1979, abans de la promulgació de l'Estatut d'Autonomia, un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'idioma valencià en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

== 1981-82 ==

Fent un poquet d'història hem de dir que la confecció i estudi de l'ortografia de la RACV, que durant més de cinc anys dugueren a cap un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el Monasteri de Santa Maria del Puig, en el mes de Març de 1981 i, el notari de Massamagrell donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i Associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el Banc de Santander, recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la que la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del nostre parlar que, ademés, l'avalà per mig d'una DOCUMENTACIO FORMAL, més tart publicada, en la que se fa clavapeu del minuciós estudi que se tingué que dur a cap, per a completar esta magnífica obra.

En l'any 1982, ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la Conselleria d'Educació regulava l'incorporació de l'ensenyança del valencià als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.

S'ha de dir que tot això, tant el Bolletí Oficial, com el Diari Oficial, com els llibres de text, com la documentació oficial, s'escrivia en valencià, és dir, en la normativa emesa per la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Se convoquen eleccions i triumfa el PSPV. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Primer atac polític al valencià, a nostra llengua valenciana.

== 1996 ==

Anys més tart, governa el PP en Valéncia. Jordi Pujol amenaça a José María Aznar i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i el català -unitat que en realitat és una suplantació d'u per l'atre- per a deixar-lo governar en tranquilitat sense l'opressió dels partits catalans.

Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre un ent valencià que sostinguera i regulara la normativa del català.

Zaplana, per a contentar encara més als amos, introduïx a la AVL, que ya s'havia creat, en el nou Estatut de l'any 2006. Tot això baix el nom de valencià per a no despertar massa sospites i enganyar a la gent i deixant a la RACV a un costat, com si fora un oixós empestat. En l'administració, l'ensenyança, els mijos de comunicació, etc. ya no se parla ni s'escriu en valencià.

Oficialment se fa en català, si be, la seua covardia els impedix dir-ho clarament per por a que el poble reaccione en contra d'ells. El segon atac greu a la llengua dels valencians és oficial.

== Supervivència del valencià ==

El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.

Destaquen dos institucions centenàries, per una banda Lo Rat Penat, que oferix els seus cursos de valencià. Per l'atra, la RACV, que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de valencià. El seu treball és encomiable. La AVL, que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la Secció de llengua i lliteratura de la RACV.

== 30 de maig de 2016 ==

La RACV celebra una Junta per a decidir si s'establix un acort de colaboració en la AVL. L'acort, promogut pel decà, deixa a la RACV sense ninguna possibilitat de participar en una possible adaptació de la normativa de la AVL al valencià. La secció de llengua i lliteratura, l'única que té competència i capacitat llingüística, s'opon a l'acort. També molts dels acadèmics de número. El decà, Federico Martínez Roda, que havia vist que la seua proposta d'acostament a la AVL estava en perill, recorre a la política i demana l'auxili dels representants polítics del moment, que per estatuts, corresponen a la Diputació i a l'Ajuntament de Valéncia. Aixina que, en aplegar l'hora de la votació, se presenten a la Junta 3 polítics que mai havien posat un peu en la Sèu de la RACV i que sempre s'han mostrat en contra de l'existència de l'institució i de la normativa del valencià de la mateixa: Maria Oliver, regidora de Podem-Podemos, i Glòria Tello, tinent d'Alcalde de Compromís, per part de l'Ajuntament de Valéncia i Xavier Rius, també de Compromís, per part la Diputació de Valéncia.

És mamprén la votació. No s'admet el vot que u dels acadèmics, que s'havia mostrat en contra de l'acort, havia enviat per correu en motiu de trobar-se hospitalisat, impedint la seua presència en la Junta. Cosa ya de per sí estranya, ya que en els estatuts no s'impedix el vot per correu. Un atre dels acadèmics emet un vot que es considera nul. Se produïx un empat en la votació: dèsset dels acadèmics voten en contra de l'acort. Els restants catorze voten a favor. També ho fan aixina els tres polítics. En total dèsset a favor. El vot de calitat del decà aprova l'acort. Un acort que no haguera segut possible sense els vots dels que mai s'han mostrat a favor de la RACV. Un fals acort. Pero un atac molt greu a la llengua dels valencians i a la seua normativa. Un atac als propis valencians. Al poble que la parla i que té dret a escriure-la i a ser reconeguda oficialment.

'''Jose Sanahuja com a President de Círcul Cívic Valencià en data 01/06/2016, ratique que se li ha donat permís Xavier per a utilisar el nostre artícul per a ficar-ho en la Uiquepèdia, i que puga estar al alcanç de tot.'''

== Vore també ==

*[[Normes de Castelló]]
*[[Normes d'El Puig]]
*[[Pacte de Reus]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.circulocivico.org/2016/05/als-traidors-que-no-les-ixca-debades.html En permís de Círcul Cívic Valencià]
*[http://www.cardonavives.com/informe.asp Informe de la Cardona Vives enviat al CVC]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria: Valencià]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:AVLL]]

BEDO RAM

2015-06-10T14:46:35Z

Josesanahuja: Pàgina nova, en el contingut: «{| class="wikitable" |- ! (Burst EDO Random Access Memory) Memòria d'accés aleatori en eixida de senyes desenrollada i accés per racha. ! <gallery> Archiu:BE...»

{| class="wikitable"
|-
! (Burst EDO Random Access Memory) Memòria d'accés aleatori en eixida de senyes desenrollada i accés per racha.
!
<gallery>
Archiu:BEDORAM.png|BEDO RAM
</gallery>
|-

|}

També nomenada Burst [[EDO RAM]], fon un tipo de [[EDO RAM]] capaç de treballar en [[CPU]]s que tenen una velocitat de bus de 66Mhz, o menor.
Fon l'evolució de la [[EDO RAM]] i competidora de la [[SDRAM]], fon presentada en 1997.

Era un tipo de memòria que usava generadors interns de direccions i accedia a més de una posició de memòria en cada cicle de rellonge, de manera que feya un desempenyorament 50% major que la [[EDO RAM]]. Mai eixí al mercat, donat que [[Intel]] i atres fabricants se decantaren per esquemes de memòria sincrònics que si be tenien molt del direccionament [[Mostek]], afegien funcionalitats distintes com senyals de rellonge.

<gallery>
Archiu:EDORAMgr.png|BEDO RAM - Gràfic
</gallery>

http://geraldinemodaytecnologias.blogspot.com.es/2009/12/definicion-y-significado-de-edo-ram.html
http://tiramexpanded.blogspot.com.es/2012/05/edo-ram.html
http://www.tomshardware.com/reviews/ram-guide,89-7.html&prev=search

[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Hardware]]
[[Categoria:Memòria]]

Bobina de veu

2015-06-10T14:21:57Z

Josesanahuja: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''bobina de veu''' és la bobina d'aram unida a l'àpiç del con mòvil d'un altaveu. Proporciona la força motriu al con per la reacció d'un ca...»

Una '''bobina de veu''' és la [[bobina d'aram]] unida a l'àpiç del con mòvil d'un [[altaveu]]. Proporciona la força motriu al con per la reacció d'un [[camp magnètic]] al passar per ella.

==== Operació ====
Conduint una [[corrent elèctrica]] per la bobina de veu, se produïx un [[camp magnètic]]. Est [[camp magnètic]] fa que la bobina de veu reaccione al [[camp magnètic]] d'un iman permanent fixat al marc de l'[[altaveu]], aixina dona moviment a l'[[altaveu]]. Aplicant una [[forma d'ona]] d'[[audi]] a la bobina de veu, el con reproduirà l'[ona de la pressió]] del [sò], correspondent a la veu, la música, etc...

==== Consideracions de disseny ====
Les peces mòvils de l'[[altaveu]] deuen ser de [[massa]] baixa. Les bobines de veu generalment se fan en aram més llauger possible. Degut a això, si se passa massa corrent per la bobina pot fer que se calfe. La ferida de les bobines de la veu en l'aram pla pot dissipar millor la calor de les bobines fetes d'aram redó. Les bobines modernes poden també utilisar un [[ferrofluït]] en el portell i el marc de l'iman per a enfocar el [[camp magnètic]] i refrescar la bobina de veu baix condicions d'alta energia; el [[ferrofluït]] conduïx llunt de la calor de la bobina de veu a les parts del [[altaveu]] que tenen abdós una massa més termal i són capaços de dissipar la calor.

La corrent excessiva pot també fer que la bobina de veu s'estenga més allà del seus llímits normals d'excursió, causant un soroll i una [[distorsió]] que colpegen pesadament el con. En casos extrems la bobina de veu ha esgarrat i apagat el con.

La direcció de l'energia d'una bobina de veu en un [[altaveu]] es dictada per un sistema complex de factors, incloent el tipo de recint l'[[altaveu]] que està instalat dins. Degut a les forces que varien eixercides en el con del conductor per la [[pressió atmosfèrica]] en diverses freqüències i el fet de que la bobina de veu és un [[inductor]], la [[impedència]] elèctrica de la bobina de veu pot canviar dramàticament l'excedent de la gama de freqüència de funcionament. L'energia dissipada és el producte de la corrent i del voltage, la [[impedència]] de la bobina determinarà el fluix actual en una referència donada. En la [[resonància]] del sistema en una caixa sagellada, l'[[impedència]] de la bobina serà més alta que la nominal, perque hi ha manco resistència mecànica al moviment del con en esta freqüència. En un sistema expressat, este Zmax ocórrec en dos voltes la freqüència que templa del respirader; el corolari a això és que Zmin està en la freqüència que templa el respirader. Això succeïx per la qual la resistència mecànica és més gran que l'existent, aixina que l'[[impedència]] elèctrica de la bobina és la més baixa i aixina conforme als efectes de la calor degut a la dissipació creixent de la corrent elèctrica.

Els factor numerosos afecten la calefacció de la bobina de veu i mentres que la resistència mecànica afecta el Z d'una bobina, molts conductors usats en la reproducció de baixa freqüència utilisen [[convecció]], usant el moviment del con per forçar l'aire en el portell de la bobina de veu dins del montage del tros del pal. En la excursió creixent, més aire pot fluir per la bobina de veu, proporcionant un refresc adicional aumentant la direcció de la corrent elèctrica.

La direcció de l'energia mecànica de la bobina de veu se relaciona en la posició de la bobina dins del [[camp magnètic]] ací com la llongitut del portell dins del montage del motor magnètic. Els progressos recents en la tecnologia de l'[[altaveu]] han donat lloc a la bobina de veu de l'“[[underhung]]”, en la qual la bobina cobrix parcialment el tros del pal per alguns milímetros, proporcionant l'excedent llinear de la força [[electromotriu]] específic. Esta especificació se referix com Xmax i és el recorregut llinear màxim de la bobina (en una direcció) i representa els llímits de funcionament del conductor a on la [[distorsió]] desagradable no se produïx. Una volta que l'[[altaveu]] treballa excessivament, la bobina de veu pot eixir parcialment del portell.

http://es.wikipedia.org/wiki/Bobina_de_voz

[[Categoria:Electricitat]]
[[Categoria:Electrònica]]

Discs durs

2015-06-10T11:51:38Z

Josesanahuja: Pàgina nova, en el contingut: «== '''Discs Durs''' == Uns dels més importants i també uns dels components més interessants dins de l'ordenador. Com components i tecnologia, ne té una lla...»

== '''Discs Durs''' ==

Uns dels més importants i també uns dels components més interessants dins de l'ordenador. Com components i tecnologia, ne té una llarga i interessant història que se remonta a la década de 1950 i té un futur per davant que costa vore el seu final besllumenar. Tal volta una de les raons que nos pareixen tan fascinant és com els ingeniers de les últimes décades els han fet millorar en tots els aspectes: fiabilitat, capacitat, velocitat, consum d'energia, etc...

Una de les característiques de l'evolució dels discs durs és per la seua capacitat. Costa creure per als que recentment tocaren la superfície freda d'un disc dur quan estos aplegaren a l'ordenador de la llar de forma massiva en discs de 1[[Gb]], que abans d'eixa massivitat els discs durs per a l'ordenador personal vingueren en 5 [[MB]] de capacitat total. Un disc dur en el que cabria a soles un [[MP3]]. Atres temps, atres necessitats, atre estat de desenroll de la tecnologia i una informàtica incipient i quasi cavernícola en relació a lo que podem vore ara en l'any 2015, ya 20 anys més tart de la massivitat comercial i a més de 60 de la primera aparició d'un disc dur.

==== L'inspiració: La [[targeta perforada]] ====
Alguns podem dir que el primer disc dur és el cervell humà, les parets de les cavernes del pleistoceno, les cultures en escritura, el yayo que contava històries, etc. Pero en lo que a la informàtica es referix, els primers discs durs podrien ser les [[targetes perforades]], on se recopilava informació digital per als programes dels ordenadors. S'utilisaren àmpliament en tota la primera mitat del sigle XX màquines de perforar per a guardar informació i resguardar-la. Durant l'Holocaust, la por nazi les usava per a tindre un sistema de contabilisació del seus presoners, municions i atres senyes. Manco tètric, el '''IBM 305''' donava lloc per a que estes [[targetes perforades]] s'utilisaren, pero al poc de temps s'escomençaren a utilisar els disc durs en l'any 1956.

==== IBM 350 – Primera unitat d'almagasenament basada en discs ====
Component característic de la [[IBM RAMAC 305]] (Sistema de Contabilitat en Memòria d'Accés Aleatori, el primer ordenador de venda lliure que usava un disc dur de cap mòvil ([[Disc magnètic]]). Este component fon presentat en setembre de 1956 i el seu sistema constava de 40-50 plats en doble llectura/escritura del cap d'un sol braç que se movia dalt i baix de la pila de discs durs magnètics. Eixos 50 discs podien almagasenar una cantitat d'informació jagantesca (per a l'época) de 5 millons de caràcters, que aproximadament podrien ser 5[[MB]], encara que en eixos moments un caràcter era de 7 [[bytes]] i hui lo són de 8, per lo que estaríem parlant de 4.2[[MB]] aproximadament. La taxa de transferència era de 8.800 [[bytes]] per segon i cada disc tenia una mida de 61[[cm]] de [[diàmetro]]. Dos refrigeradors cuidaven esta maquinaria de lux, que costava 10.000 dólars per [[megabyte]].

Mentrimentres, en 1961, [[IBM]] inventà cabeçals de discs durs que permaneixen suspesos sobre un matalaf d'aire. Per atre costat, la [[Byrant Computer 4240]] ve en un sol disc dur de 90MB. Baixa la cantitat de discs a 24 pero aumenta el tamany de cadascú a 99,1 de [[diàmetro]].

En 1962 [[IBM]] presenta los [[1301 Advanced Disk File]], que tenien 25 discs de 60cm de diàmetro, una capacitat de 28[[MB]]. Més tart, en 1963 aplegarien los 1311, de sis plats de 28cm de diàmetro en una capacitat de 2,69[[MB]]. Estos models de discs podien ser remoguts i canviats per atres per primera volta en l'història. El 1311 despuix seguiria utilisant-se fins mijans dels 70.

Les coses se feyen cada volta més chicotetes i més poderoses, en 1965 es el llançament del [[2310 Ramkit]], en un disc únic de 28cm i una capacitat d'1[[MB]], sent este el primer disc en una [[bobina de veu]]. En 1970, seria el naiximent de [[Western Digital]].

==== IBM 3340 Winchester: Pare del disc dur modern ====
Mentimetres [[IBM]] no afluixava ni davant de la competència férrea que naixia en la seua pròpia terra. En 1973, [[IBM]] introduí el model 3340, que és considerat com el pare del disc dur modern. Esta unitat tenia dos eixos independents, u permanent i atre desmontable, cadascú en una capacitat de 30[[MB]]. Per eixa raó s'ha referit ad ell com “30-30”. Este nom, motivà que rebera el malnom d'unitat de disc “[[Winchester]]”, més tart de que el famós [[rifle Winchester]] “30-30”. Utilisant un sagell intern i millorant enormement la tecnologia nomenada com “coixinet d'aire”, el disc “[[Winchester]]” reduiria considerablement l'altura de vol del disc (es a dir, la separació entre uns i atres), deixant-los a soles 17 micropolzades per damunt de la superfície de l'anterior o següent. Els discs durs moderns de hui encara utilisen molts dels conceptes introduïts per primera volta en esta unitat, i per eixa raó a voltes se seguix nomenant unitats “[[Winchester]]”.

==== L'aplegada dels 5,25” (polzades) i dels 3,5” (polzades) ====
Primeres semanes d'una nova década i voríem nàixer a la primera unitat de disc dur dissenyada en el format de 5,25 polzades. Era 1980, i Seagate tragïa el [[ST-506]]. Este contava en quatre cabeçals i una capacitat de 5MB. Ací se generà un chicotet conflicte, perque [[IBM]] deixà passar este primer model i fon pel segon de [[Seagate]], el [[ST-412]], que tenia 10[[MB]], per a que fora incorporat a la [[IBM PC/XT]]. Una posterior ampliació de la [[ST-412]] utilisava [[RLL]] per a aumentar en un 50% la capacitat i la velocitat de bits.

En 1983 aplegaria el primer disc dur de 3,5[[MB]], de la mà de [[Rodime]]. Tenia dos plats i almagasenava fins 10[[MB]]. El canvi en tamany era generós. A lo llarc dels 80 tindríem alguns llançaments i millores tecnològiques considerables, apareixent el [[IBM 3380]] com el primer disc dur / refrigerador que podia almagasenar fins 1[[GB]] de senyes. En 1981 [[Western Digital]] deya que no aplegava a l'industria sense idees i desenrollava el primer disc dur de chip simple “Winchester”. També apareixien els primers discs de 2,5 polzades en 1988 de la mà de [[PrairieTek]], que instala l'estàndart per a l'informàtica portàtil.

==== Més capacitat, menor tamany: El naiximent del disc dur modern ====
Els 90 no a soles és l'época dorada dels [[sitcoms]] i de les [[boybands]] de [[pop]], també fon l'era a on els discs durs se feren massius i tots començarem a poder canviar aquells que venien en els ordenadors de fàbrica. En 1991 [[IBM]] presentà el [[0663 Corsair]], de cabeçals de película magneto-resistiva ([[MR]]). Format de 3,5 i almagasenava fins 1[[Gb]]. Pero és en 1992 a on se farà història en l'evolució moderna, puix [[Seagate]] presenta el Barracuda de 2,1[[Gb]] que corria a 7200 [[rpm]], trencant la frontera de les 5400 [[rpm]]. En 1996, [[IBM]] anuncia la major densitat d'almagasenament de 1 mil millons de bit per polzada quadrada. I per a tancar la década, Seagate llança al mercat la família de discs durs Cheetah, que conseguiran velocitats de volta de fins 10000 [[rpm]].

==== Els microdrives i més capacitat en manco plats ====
Estimulats per una major innovació en els dispositius portàtils de tots els tipos i seguint en alguns experiments conseguits durant els 90 per [[HP]] e [[Integral Peripherals]] en discs de 1,3 i 1,8 polzades respectivament, els [[iPod]] del 2001 apareixen en 5[[GB]] de capacitat dins d'un disc de 1,8 polzades. A mijans del 2000 els discs durs moderns ya havien chafat la barrera de les 15000 [[rpm]], provat el sistema de [[HAMR]] (gravar magnèticament usant assistència de làser tèrmic).

El [[SATA]] ya tenia 2 anys d'edat quan Toshiba trenca recorts i llança un disc dur de 0,85 polzades que pot almagasenar 2[[GB]]. Més tart farà atra versió més àmplia de 40[[GB]] sobre 1,8 polzades. En el 2006, el [[iPod]] s'equipa en u de 16[[GB]] fabricat per [[Hitachi]], que per a eixa época ya tenia en el mercat el seu disc dur de 500[[GB]]. Des d'ahí en avant el tamany i la capacitat han anat en correlatiu desenroll fins aplegar a tot lo que coneixem hui en dia, en discs durs interns i externs de 1[[TB]], 2[[TB]] i més, els pioners foren [[Hitachi]], [[Seagate]], [[Western Digital]].

L'últim canvi modern ha segut l'entrada al mercat de discs durs sòlits, que són aquells que usen memòries [[SD]] o memòries [[NAND Flash]] i que no porten motor, per lo és més difícil que es trenquen, son més llaugers, més eficients i ultra ràpits.

Hui per hui en 2015 la tecnologia [[SD]] és encara molt cara per a fer grans discs de gran capacitat pero ya existixen en capacitat de 1[[TB]] a preus prohibitius.

Lo pròxim que nos depara el futur són els disc de grafeno, material de nanotecnologia de carbono, que esperem que en pocs anys canvie la forma de vore el discs, les pantalles, els mòvils, etc..

http://www.neoteo.com/la-evolucion-del-disco-duro-6/

[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Hardware]]

Usuari:Josesanahuja

2015-06-10T10:46:04Z

Josesanahuja: Pàgina blanquejada

Usuari:Josesanahuja

2015-06-10T10:43:29Z