L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2021-07-26T00:00:39Z

Josep Maria Roca Peña:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{babelN|[[:Idioma català|ca]]|El [[Idioma català|'''català''']] és la llengua materna ďaquest usuari.}}
{{babel4|[[:Idioma espanyol|es]]|Este usuario tiene un conocimiento casi nativo del [[Idioma espanyol|'''español''']].}}
{{babel4|[[:Idioma portugués|pt]]|Este utilizador tem domínio do [[Idioma portugués|'''português''']] similar ao dum nativo.}}
{{babel3|[[:Idioma valencià|va]]|Est usuari pot contribuir en un grau alvançat de [[Idioma valencià|'''valencià''']].}}
{{babel3|[[:Idioma anglés|en]]|This user has an advanced level of [[Idioma anglés|'''English''']].}}
{{babel3|[[:Idioma gallec|gl]]|Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de [[Idioma gallec|'''galego''']].}}
{{babel2|[[:Idioma italià|it]]|Questo utente può contribuire con un livello intermedio di [[Idioma italià|'''italiano''']].}}
{{babel2|[[:Idioma rumà|ro]]|Acest utilizator poate contribui cu un nivel intermediar de [[Idioma rumà|'''română''']].}}
{{babel2|[[:Idioma occità|oc]]|Aquel utilizaire pòt contribuir amb un nivèl mejan en [[Idioma occità|'''occitan''']].}}
{{babel2|[[:Idioma serbi|sr]]|Овај корисник разуме [[Idioma serbi|'''српски језик''']] на средњем нивоу.}}
{{babel1|[[:Idioma francés|fr]]|Cette personne peut contribuer avec un niveau élémentaire de [[Idioma francés|'''français''']].}}
{{babel1|[[:Idioma rus|ru]]|Этот участник владеет [[Idioma rus|'''русским языком''']] на начальном уровне.}}
{{babel1|[[:Idioma búlgar|bg]]|Този потребител има начални познания по [[Idioma búlgar|'''българския език''']].}}
{{babel1|[[:Idioma macedoni|mk]]|Корисников почетнички зборува [[Idioma macedoni|'''македонски''']].}}
{{babel1|[[:Idioma croata|hr]]|Ovaj suradnik razumĳe [[Idioma croata|'''hrvatski jezik''']] na osnovnoj razini.}}
</div>
Hola, em dic '''[http://barcino.info Josep Maria Roca Peña]''' i tinc '''{{#expr:({{CURRENTYEAR}})-(1995)-(({{CURRENTMONTH}})<(07)or({{CURRENTMONTH}})=(07)and({{CURRENTDAY}})<(26))}}''' anys.

Soc de [[Barcelona]], capital de [[Catalunya]] i [[Independentisme català|vullc la sua independència]]. Parle [[Idioma català|català]], [[Idioma espanyol|espanyol]] i també [[Idioma portugués|portugués]], perque he estat en [[Portugal]] durant un temps. Tinc el nivell C1 de portugués. M’agraden molt els idiomes, els deprenc durant el meu temps lliure. El [[Idioma serbi|serbi]] és ľidioma estranger que més m’agrada: primer ľestudiava sol, i posteriorment escomencí classes particulars per a deprendre’n més. Actualment tinc un nivell intermig de serbi i me n’he tret el B1 en ľuniversitat de [[Sèrbia|Belgrat]]. De [[Idioma rumà|rumà]] m’he tret el B1 en ľ[[Universitat d'Alacant|universitat]] ď[[Alacant]]. Estudií [[Idioma rus|rus]] en ľEscola Oficial ďİdiomes Barcelona-Drassanes, i també m’he tret el B1 (de rus). De [[Idioma gallec|gallec]], ď[[Idioma italià|italià]] i ď[[Idioma occità|occità]] no tinc res oficial ni he anat a ningún curs, els he deprés perque me són fàcils. Ľ[[Idioma anglés|anglés]] i el [[Idioma francés|francés]] els estudií en ľescola fent ľESO, pero no he continuat i són els que pĳor porte: anglés escrit en sé prou (Babel-3), pero ľoral casi no entenc res. Lo mateix en el francés, pero de Babel-1. També he escomençat a estudiar [[Idioma búlgar|búlgar]] i [[Idioma macedoni|macedoni]], pero de moment tinc un nivell prou bàsic ďestos dos idiomes.

M’agraden especialment tres sèries: [http://ca.memory-alpha.wikia.com/wiki/ Star Trek], [http://ca.codilyoko.wikia.com/wiki/ Còdic Lyoko] i [http://val.winx.wikia.com/wiki/ Winx Club], i tinc [[wiki]]s ďestes sèries en una gran quantitat ďidiomes. Yo considere que ľ[[idioma valencià]] té que tindre la sua pròpia [[Wikipedia]] oficial de la Fundació Wikimedia, i espere que algun dia mos ho concediran.

[[Categoria:Enciclopedistes de Catalunya|Josep Maria Roca Peña]]

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2018-02-28T01:00:24Z

Josep Maria Roca Peña:

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2018-01-31T17:12:18Z

Josep Maria Roca Peña:

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2018-01-01T10:00:09Z

Josep Maria Roca Peña:

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:30:15Z

Josep Maria Roca Peña:

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:20:46Z

Josep Maria Roca Peña:

Hola, em dic '''[http://barcino.info Josep Maria Roca Peña]''' i tinc '''{{#expr:({{CURRENTYEAR}})-(1995)-(({{CURRENTMONTH}})<(07)or({{CURRENTMONTH}})=(07)and({{CURRENTDAY}})<(26))}}''' anys.

Sóc de [[Barcelona]], capital de [[Catalunya]] i [[Independentisme català|vullc la sua independència]]. Parle [[Idioma català|català]], [[Idioma espanyol|espanyol]] i també [[Idioma portugués|portugués]], perque he estat en [[Portugal]] durant un temps. M’agraden especialment tres sèries: [http://ca.memory-alpha.wikia.com/wiki/ Star Trek], [http://ca.codilyoko.wikia.com/wiki/ Codi Lyoko] i [http://val.winx.wikia.com/wiki/ Winx Club], i tinc [[wiki]]s ďestes sèries en una gran quantitat ďidiomes.

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{babelN|[[:Idioma català|ca]]|El [[Idioma català|'''català''']] és la llengua materna ďaquest usuari.}}
{{babel4|[[:Idioma espanyol|es]]|Este usuario tiene un conocimiento casi nativo del [[Idioma espanyol|'''español''']].}}
{{babel4|[[:Idioma portugués|pt]]|Este utilizador tem domínio do [[Idioma portugués|'''português''']] similar ao dum nativo.}}
{{babel3|[[:Idioma valencià|va]]|Est usuari pot contribuir en un grau alvançat de [[Idioma valencià|'''valencià''']].}}
{{babel3|[[:Idioma anglés|en]]|This user has an advanced level of [[Idioma anglés|'''English''']].}}
{{babel2|[[:Idioma gallec|gl]]|Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de [[Idioma gallec|'''galego''']].}}
{{babel2|[[:Idioma italià|it]]|Questo utente può contribuire con un livello intermedio di [[Idioma italià|'''italiano''']].}}
{{babel1|[[:Idioma rumà|ro]]|Acest utilizator poate contribui cu un nivel de bază de [[Idioma rumà|'''română''']].}}
{{babel1|[[:Idioma francés|fr]]|Cette personne peut contribuer avec un niveau élémentaire de [[Idioma francés|'''français''']].}}
</div>
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de Catalunya|Josep Maria Roca Peña]]

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:20:19Z

Josep Maria Roca Peña:

Hola, em dic '''[http://barcino.info Josep Maria Roca Peña]''' i tinc '''{{#expr:({{CURRENTYEAR}})-(1995)-(({{CURRENTMONTH}})<(07)or({{CURRENTMONTH}})=(07)and({{CURRENTDAY}})<(26))}}''' anys.

Sóc de [[Barcelona]], [[Catalunya]], i [[Independentisme català|vullc la sua independència]]. Parle [[Idioma català|català]], [[Idioma espanyol|espanyol]] i també [[Idioma portugués|portugués]], perque he estat en [[Portugal]] durant un temps. M’agraden especialment tres sèries: [http://ca.memory-alpha.wikia.com/wiki/ Star Trek], [http://ca.codilyoko.wikia.com/wiki/ Codi Lyoko] i [http://val.winx.wikia.com/wiki/ Winx Club], i tinc [[wiki]]s ďestes sèries en una gran quantitat ďidiomes.

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{babelN|[[:Idioma català|ca]]|El [[Idioma català|'''català''']] és la llengua materna ďaquest usuari.}}
{{babel4|[[:Idioma espanyol|es]]|Este usuario tiene un conocimiento casi nativo del [[Idioma espanyol|'''español''']].}}
{{babel4|[[:Idioma portugués|pt]]|Este utilizador tem domínio do [[Idioma portugués|'''português''']] similar ao dum nativo.}}
{{babel3|[[:Idioma valencià|va]]|Est usuari pot contribuir en un grau alvançat de [[Idioma valencià|'''valencià''']].}}
{{babel3|[[:Idioma anglés|en]]|This user has an advanced level of [[Idioma anglés|'''English''']].}}
{{babel2|[[:Idioma gallec|gl]]|Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de [[Idioma gallec|'''galego''']].}}
{{babel2|[[:Idioma italià|it]]|Questo utente può contribuire con un livello intermedio di [[Idioma italià|'''italiano''']].}}
{{babel1|[[:Idioma rumà|ro]]|Acest utilizator poate contribui cu un nivel de bază de [[Idioma rumà|'''română''']].}}
{{babel1|[[:Idioma francés|fr]]|Cette personne peut contribuer avec un niveau élémentaire de [[Idioma francés|'''français''']].}}
</div>
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de Catalunya|Josep Maria Roca Peña]]

Usuari discussió:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:13:28Z

Josep Maria Roca Peña:

{| width="100%" cellspacing="0" cellpadding="6" style="font-size:95%; line-height: 15px; background: #faf6ed; border: 1px solid #faecc8;"
|-
| colspan="4" style="background: #faecc8;" |<big>'''¡Hola, {{BASEPAGENAME}}!''' Te donem la benvinguda a Uiquipèdia en valencià.</big>
|-
| colspan="4" | Gràcies per participar en el proyecte. Esperem que la colaboració te resulte agradable i que aprofites la tua estància ací.
|-
| colspan="4" | [[Uiquipèdia|Uiquipèdia en valencià]] és una [[Uiquipèdia:L'enciclopèdia lliure|enciclopèdia de contingut lliure]] que va nàixer en [[decembre]] de [[2007]]; des de llavors s’han fixat varis principis definits per la comunitat. Per favor, dedica un temps per a '''explorar els temes següents''', abans ďescomençar a editar en Uiquipèdia.
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app lassist.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Els 5 pilars}}
| [[Uiquipèdia:Els 5 pilars|'''Els 5 pilars de Uiquipèdia'''. Principis fonamentals del proyecte]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Gtk-dialog-info.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Índex}}
| [[Ajuda:Índex|'''Ajuda'''. Manual general de Uiquipèdia]].
|-
| width="8%" align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app Startup Wizard.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Tutorial}}
| width="38%" | [[Ajuda:Tutorial|'''Tutorial'''. Solicita ajuda personalisada en les tues primeres edicions]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app kedit.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Proves}}
| width="38%" | [[Uiquipèdia:Proves|'''Zona de proves'''. Per a que realises proves ďedició]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Cicero-head.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Portal}}
| [[Uiquipèdia:Portal| '''Portal de la Comunitat'''. Portal a on debatre en atres usuaris i sobre Uiquipèdia]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear action edit.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Escriure en valencià}}
| [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|'''Escriure correctament en Valencià''' Utilisa totes les ferramentes per a escriure articuls en valencià]]
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps important yellow.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Lo que Uiquipèdia no és}}
| [[Uiquipèdia:Lo que Uiquipèdia no és|'''Coses que no se deuen fer'''. Resum ďerros més comuns a evitar]].
| width="8%" align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear action apply.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Guia per a crear artículs}}
| [[Ajuda:Guia per a crear artículs|'''Deprén a editar pàgines'''. Guia per a crear artículs]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app file-manager.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Actualitat}}
| [[Uiquipèdia:Actualitat|'''Actualitat en Uiquipèdia'''. Ľactualitat i senyes actuals sobre Uiquipèdia]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps ksirc.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Especial:Search}}
| [[Especial:Search|'''Buscar en Uiquipèdia'''. Busca tot lo que vullgues en Uiquipèdia]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps kteatime.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Café}}
| [[Uiquipèdia:Café|'''Café'''. A on pots preguntar a atres uiquipedistes]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Curly Brackets.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Plantilles}}
| [[Ajuda:Plantilles| '''Com utilisar Plantilles'''. Un resum de com utilisar plantilles i quadros]]
|-
| colspan="4" style="border-top:2px solid #faecc8;" |
[[Image:Firma.gif|right]]

'''Si no hablas valenciano puedes leer la [[Plantilla:Bienvenido|versión en castellano de esta pagina]] y visitar nuestra [[Uiquipèdia:Embaixada|Embajada]] y la [[Uiquipèdia (Castellano)|introdución sobre Uiquipèdia en castellano]].'''

'''''İf you don’t speak Valencian, you can read the [[Plantilla:Welcome|English version of this page]] and our [[Uiquipèdia:Embaixada|Embassy]] and the [[Uiquipèdia (English)|introduction about Uiquipèdia in English]].'''''

Esta es la tua [[:Ajuda:Com usar pàgines de discussió|'''pàgina de discussió''']], en la qual pots rebre mensages ďatres [[:Uiquipèdia:Uiquipedistes|uiquipedistes]]. Per a deixar un mensage a atre uiquipèdiste deus escriure '''en la sua pàgina de discussió''', si no, no serà notificat. Al final del mensage deus [[Ajuda:Guia per a crear artículs|firmar escrivint quatre <big><nowiki>~~~~</nowiki></big>]] o pressionant el botó mostrat en ľimage. Recorda que [[Uiquipèdia:Al voltant de firmar artículs|''els artículs no se firmen'']].
----
|}
Esperem que passes bons moments en Uiquipèdia en valencià. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:58, 23 gin 2014 (CET)

Usuari discussió:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:12:09Z

Josep Maria Roca Peña:

{| width="100%" cellspacing="0" cellpadding="6" style="font-size:95%; line-height: 15px; background: #faf6ed; border: 1px solid #faecc8;"
|-
| colspan="4" style="background: #faecc8;" |<big>'''¡Hola, {{BASEPAGENAME}}!''' Te donem la benvinguda a Uiquipèdia en valencià.</big>
|-
| colspan="4" | Gràcies per participar en el proyecte. Esperem que la colaboració te resulte agradable i que aprofites la tua estància ací.
|-
| colspan="4" | [[Uiquipèdia|Uiquipèdia en valencià]] és una [[Uiquipèdia:L'enciclopèdia lliure|enciclopèdia de contingut lliure]] que va nàixer en [[decembre]] de [[2007]]; des de llavors s’han fixat varis principis definits per la comunitat. Per favor, dedica un temps per a '''explorar els temes següents''', abans ďescomençar a editar en Uiquipèdia.
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app lassist.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Els 5 pilars}}
| [[Uiquipèdia:Els 5 pilars|'''Els 5 pilars de Uiquipèdia'''. Principis fonamentals del proyecte]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Gtk-dialog-info.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Índex}}
| [[Ajuda:Índex|'''Ajuda'''. Manual general de Uiquipèdia]].
|-
| width="8%" align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app Startup Wizard.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Tutorial}}
| width="38%" | [[Ajuda:Tutorial|'''Tutorial'''. Solicita ajuda personalisada en les tues primeres edicions]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app kedit.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Proves}}
| width="38%" | [[Uiquipèdia:Proves|'''Zona de proves'''. Per a que realises proves ďedició]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Cicero-head.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Portal}}
| [[Uiquipèdia:Portal| '''Portal de la Comunitat'''. Portal a on debatre en atres usuaris i sobre Uiquipèdia]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear action edit.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Escriure en valencià}}
| [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|'''Escriure correctament en Valencià''' Utilisa totes les ferramentes per a escriure articuls en valencià]]
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps important yellow.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Lo que Uiquipèdia no és}}
| [[Uiquipèdia:Lo que Uiquipèdia no és|'''Coses que no se deuen fer'''. Resum ďerros més comuns a evitar]].
| width="8%" align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear action apply.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Guia per a crear artículs}}
| [[Ajuda:Guia per a crear artículs|'''Deprén a editar pàgines'''. Guia per a crear artículs]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Crystal Clear app file-manager.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Actualitat}}
| [[Uiquipèdia:Actualitat|'''Actualitat en Uiquipèdia'''. Ľactualitat i senyes actuals sobre Uiquipèdia]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps ksirc.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Especial:Search}}
| [[Especial:Search|'''Buscar en Uiquipèdia'''. Busca tot lo que vullgues en Uiquipèdia]].
|-
| align="right" |
{{linkimage|image=Nuvola apps kteatime.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Uiquipèdia:Café}}
| [[Uiquipèdia:Café|'''Café'''. A on pots preguntar a atres uiquipedistes]].
| align="right" |
{{linkimage|image=Curly Brackets.png|ample=30px|alçada=30px|enllaç=Ajuda:Plantilles}}
| [[Ajuda:Plantilles| '''Com utilisar Plantilles'''. Un resum de com utilisar plantilles i quadros]]
|-
| colspan="4" style="border-top:2px solid #faecc8;" |
[[Image:Firma.gif|right]]

'''Si no hablas valenciano puedes leer la [[Plantilla:Bienvenido|versión en castellano de esta pagina]] y visitar nuestra [[Uiquipèdia:Embaixada|Embajada]] y la [[Uiquipèdia (Castellano)|introdución sobre Uiquipèdia en castellano]].'''

'''''İf you don’t speak Valencian, you can read the [[Plantilla:Welcome|English version of this page]] and our [[Uiquipèdia:Embaixada|Embassy]] and the [[Uiquipèdia (English)|introduction about Uiquipèdia in English]].'''''

Esta es la tua [[:Ajuda:Com usar pàgines de discussió|'''pàgina de discussió''']], en la qual pots rebre mensages ďatres [[:Uiquipèdia:Uiquipedistes|uiquipedistes]]. Per a deixar un mensage a atre uiquipèdiste deus escriure '''en la sua pàgina de discussió''', si no, no serà notificat. Al final del mensage deus [[Ajuda:Guia per a crear artículs|firmar escrivint quatre <big><nowiki>~~~~</nowiki></big>]] o pressionant el botó mostrat en ľimage. Recorda que [[Uiquipèdia:Al voltant de firmar artículs|''els artículs no se firmen'']].
----
|}
Esperem que passes bons moments en Uiquipèdia en valencià.<noinclude>

[[Categoria:Proyecte:Plantilles ďavisos|Benvinguda]]
</noinclude>
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:58, 23 gin 2014 (CET)

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2016-03-07T00:00:32Z

Josep Maria Roca Peña:

Hola, em dic '''[http://barcino.info Josep Maria Roca Peña]''' i tinc '''{{#expr:({{CURRENTYEAR}})-(1995)-(({{CURRENTMONTH}})<(07)or({{CURRENTMONTH}})=(07)and({{CURRENTDAY}})<(26))}}''' anys.

Sóc de [[Barcelona]], [[Catalunya]], i [[Independentisme català|vullc la sua independència]]. Parle [[Idioma català|català]], [[Idioma espanyol|espanyol]] i també [[Idioma portugués|portugués]], perque he estat en [[Portugal]] durant un temps. M’agraden especialment tres sèries: [http://ca.memory-alpha.wikia.com/wiki/ Star Trek], [http://ca.codilyoko.wikia.com/wiki/ Codi Lyoko] i [http://val.winx.wikia.com/wiki/ Winx Club], i tinc [[wiki]]s ďestes sèries en una gran quantitat ďidiomes. Yo recolze ľunitat del català.

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{babelN|[[:Idioma català|ca]]|El [[Idioma català|'''català''']] és la llengua materna d'aquest usuari.}}
{{babel4|[[:Idioma espanyol|es]]|Este usuario tiene un conocimiento casi nativo del [[:Idioma espanyol|'''español''']].}}
{{babel4|[[:Idioma portugués|pt]]|Este utilizador tem domínio do [[:Idioma portugués|'''português''']] similar ao dum nativo.}}
{{babel3|[[:Idioma valencià|va]]|Est usuari pot contribuir en un grau avançat de [[Idioma valencià|'''valencià''']].}}
{{babel3|[[:Idioma anglés|en]]|This user has an advanced level of [[Idioma anglés|'''English''']].}}
{{babel2|[[:Idioma gallec|gl]]|Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de [[Idioma gallec|'''galego''']].}}
{{babel2|[[:Idioma italià|it]]|Questo utente può contribuire con un livello intermedio di [[Idioma italià|'''italiano''']].}}
{{babel1|[[:Idioma rumà|ro]]|Acest utilizator poate contribui cu un nivel de bază de [[Idioma rumà|'''română''']].}}
{{babel1|[[:Idioma francés|fr]]|Cette personne peut contribuer avec un niveau élémentaire de [[Idioma francés|'''français''']].}}
</div>
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de Catalunya|Josep Maria Roca Peña]]

Usuari:Josep Maria Roca Peña

2015-11-11T16:32:29Z

Josep Maria Roca Peña:

Hola, em dic '''[http://barcino.info Josep Maria Roca Peña]''' i tinc '''20''' anys. Sóc de [[Barcelona]], [[Catalunya]].
<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{babelN|[[:Idioma català|ca]]|El [[Idioma català|'''català''']] és la llengua materna d'aquest usuari.}}
{{babel4|[[:Idioma espanyol|es]]|Este usuario tiene un conocimiento casi nativo del [[:Idioma espanyol|'''español''']].}}
{{babel4|[[:Idioma portugués|pt]]|Este utilizador tem domínio do [[:Idioma portugués|'''português''']] similar ao dum nativo.}}
{{babel3|[[:Idioma valencià|va]]|Est usuari pot contribuir en un grau avançat de [[Idioma valencià|'''valencià''']].}}
{{babel3|[[:Idioma anglés|en]]|This user has an advanced level of [[Idioma anglés|'''English''']].}}
{{babel2|[[:Idioma gallec|gl]]|Este usuario pode contribuir cun nivel avanzado de [[Idioma gallec|'''galego''']].}}
{{babel2|[[:Idioma italià|it]]|Questo utente può contribuire con un livello intermedio di [[Idioma italià|'''italiano''']].}}
{{babel1|[[:Idioma rumà|ro]]|Acest utilizator poate contribui cu un nivel de bază de [[Idioma rumà|'''română''']].}}
{{babel1|[[:Idioma francés|fr]]|Cette personne peut contribuer avec un niveau élémentaire de [[Idioma francés|'''français''']].}}
</div>
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de Catalunya|Josep Maria Roca Peña]]

Plantilla:Babel1

2015-11-11T16:30:40Z

Josep Maria Roca Peña:

<div style="float:left;border:solid #77E0E8 1px;margin:1px">
{| cellspacing="0" style="width:238px;background:#D0F8FF"
| style="width:45px;height:45px;background:#77E0E8;text-align:center;font-size:14pt" | '''{{{1}}}-1'''
| style="font-size:8pt;padding:4pt;line-height:1.25em" | {{{2}}}
|}</div>

Portugués

2014-03-07T17:26:49Z

Josep Maria Roca Peña:

{{llengua|
|nom= Portugués
|nomnatiu= Português
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea-Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Índia]] i [[Tomor Oriental]]
|regió=
|parlants= 240 millons
|parlantsnatius= 196.8 millons
|parlantsnonatius= 33.2 millons
|rank= 5º
|família=
[[llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
 [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
  [[Llengües romances|Romanç]] 
   [[Lenguas romances italo-occidentales|Italo-occidental]] 
    [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental|Occidental]] 
     [[Grupo Galo-Ibérico|Galo-ibérica]] 
      [[Grupo Ibero-Romance|Ibero-romance]] 
       [[Grupo Ibero-Occidental|Ibero-occidental]] 
        [[Subgrupo Galaico-Portugués|Galaico-portuguesa]] 
         '''Portugués'''
|nació=[[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea-Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]
|fontcolor=
|regulat= [[Academia Brasileira de Letras]], [[Academia das Ciências de Lisboa]]
|iso1= pt
|iso2= por
|iso3= por
|sil=
|mapa=
}}
El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els sigles XV, XVI i XVII, en la formació del [[Imperi portugués|imperi portugués]].

Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea-Bissiau]], [[Mosambique]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé]] i [[Príncip i Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]])), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués.

De forma minoritària, es parlat també per importants colònies portugueses establides i les seues zones fronterices, per eixemple en [[Veneçuela]] o en les zones colindants a Brasil de Bolívia, Paraguai i Uruguai degut a la migració de brasilers en sa major part dedicats al comerç.

En [[Galícia]], diferents entitats culturals minoritàries defenen a l'[[idioma gallec]] com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic portugués. Es el moviment nomenat com a "reintegracionisme", partidari d'integrar i fer confluir a la llengua gallega en el portugués.

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Quipu

2014-03-06T18:11:20Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Quipu.png|400px|thumb|right|<center>'''Quipu'''.</center>]]
El '''quipu''' ([[quechua]]: khipu, 'nuc') fon un sistema nemotècnic de cordes de gafa o [[cotó]] i nucs de u o varis colors desenrollats en els [[Andes]]. Si be se sap que fon usat com un sistema de contabilitat pels funcionaris de l'Imperi [[Inca]], s'estudia el seu possible us com a una forma d'escritura, a partir de la teoria de l'ingenier [[William Burns Glynn]].

Els utilisaven els quipu kamayoc (kihipu kamayuq), que eren els savis de l'imperi incaic.

S'han trobat quipus en [[Caral]], la ciutat més antiga d'[[Amèrica]], com també en els centres de la cultura [[Wari]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.quipus.co.uk Manual de escritura incaica. Apèndiç. Llògica constructiva en Quipus] per Miguel Angel Calvo Rodríguez
*[http://incas.perucultural.org.pe/histec2.htm Definició de Quipus]
*[http://www.cel.org.pe/quipucamayoc.html Quipucamayoc]
*[http://www.spanish.sbc.edu/MMLatAm/Quipus.html/ El Quipucamayoc (En Anglés)]
*[http://proyectopopularkhipu.blogspot.com/ Proyecte Popular per al Deciframent dels Quipus]

== Vore també ==
* [[Inca|Civilisació Inca]]
* [[Cultura de Bolívia]]
* [[Història de Bolívia]]
* [[Història del Perú]]

[[Categoria: Arqueologia]]
[[Categoria: Cultura de Perú]]
[[Categoria: Inca]]

República Dominicana

2014-02-13T16:21:06Z

Josep Maria Roca Peña:

La '''República Dominicana''' és un estat de la [[Regió del Carib]] que ocupa les dos terceres parts de l'illa de la [[Hispaniola]], sent la segona illa més gran del archipèlec de les [[Antilles]]. Llimita a l'oest en [[Haití]] i està separat, a l'est, de l'illa de [[Puerto Rico]] pel [[pas de la Mona]]. Té una superfície territorial de 48.442 km² i una població de més de 9 millons d'habitants. La sèu del govern i capital del país és Santo Domingo de Guzmán.

{{Amèrica}}

{{Traduït de|ca|República Dominicana}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Plataforma Valencianista

2014-02-13T16:20:20Z

Josep Maria Roca Peña: /* Seccions locals, comarcals i internacionals */

[[Image:Logo_PLV.jpg|right|thumb|200px|Logo de la Plataforma Valencianista]]

La '''Plataforma Valencianista''' ('''PLV''') és una associació cultural i social d'ideologia [[valencianisme|valencianista]] creada en l'any [[2006]] i refundada el [[20 de febrer]] de [[2013]]. L'àmbit de l'entitat és la [[Comunitat Valenciana]]. La seu de l'entitat es troba en la població de [[Mislata]].

== Ideologia==
L'entitat es definix com a valencianista, cívica, social, [[ecologisme|ecologista]] i sense vinculació política. La '''PLV''' advoca per un valencianisme constructiu i obert on la defensa de l'[[idioma valencià]], el patrimoni, senyes i les tradicions valencianes i el territori conegut històricament com a [[Regne de Valéncia]], juguen un paper fonamental.

La llavor social està enfocada a donar resposta als greus problemes socials que està patint la societat valenciana. La Plataforma Valencianista està en contra dels desfiduciaments injusts que patixen moltes famílies, abocades després a viure en el carrer i sense cap ajuda oficial i realisarà accions per a evitar-los. L'entitat lluita pels drets socials i les llibertats i advoca per llevar-li el poder a la banca i donar-li protagonisme a les persones. Culpa a la banca i als polítics de l'actual crisis i se posiciona en contra de les retallades socials per a garantisar l'estat de benestar.

Se manifesta a favor dels drets i del matrimoni [[homosexualitat|homosexual]], moltes de les activitats de l'associació s'encaminen a denunciar i a donar resposta a les actituts homòfobes, també les racistes o xenòfobes que atenten contra la llibertat, drets i dignitat de les persones.

==Objectius==

*Promocionar a la [[RACV]] com l'ent normatiu oficial de l'idioma valencià.
*Tindre presència i difondre el valencianisme cultural, social i inteligent en les rets socials.
*Oferiment d'un Servici de Traducció i Assessorament llingüístic.
*Realisació de Sopars de Germanor, debats i charrades.
*Participació en actes culturals, socials, manifestacions, en la provessó cívica i en la Fires d´Entitats Valencianistes.
*La [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarcalisació]] del territori i l'eliminació de les províncies que dividixen a tots els valencians.
*Actes i participacions conjuntes en atres entitats culturals, socials i valencianistes.
*Campanya de visita a les Cases Regionals Valencianes repartides per tota [[Espanya]] i [[Europa]], per a establir llínies de contacte i colaboració en elles, i donar a conéixer la '''PLV'''.
*Realisació de carnets per als socis i sòcies de l'entitat.
*Creació de Consells locals i comarcals en tot el territori valencià.
*Integració en el si de la '''PLV''' d´entitats culturals, jovenils o socials que complixquen els mateixos fins que perseguix l´entitat.
*Oferiment a les empreses i institucions valencianes d´ofertar descontes i promocions als socis de l´entitat.
*Colaboració i participació en el programa propi "Valencianisme Cultural" en Onda Fallera TV (canal MiTV) com per ràdio en la 106.9 FM, tots els divendres a les 18 h.

== Entitats membres ==

*[[Colectiu Jovenil d´Acció Valencianista CJAV-PLV]]

== Seccions locals, comarcals i internacionals==

*[[Mislata]]
*[[Elche]]/[[Elig]]
*[[Llanera de Ranes]]
*[[São Paulo]], [[Brasil]]

==Enllaços externs==

*http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Valencianista-PLV/157687294388101
*Twitter: @PLValencianista
*Ivoox-Programes Valencianisme Cultural d'Onda Fallera: http://m.ivoox.com/podcast-valencianisme-cultural_sq_f195718_1.html
*Youtube: Videos homenage de la '''PLV''' al Regne de Valéncia:
**http://www.youtube.com/watch?v=yaI0d8A7ueo ([[idioma valencià]])
**http://www.youtube.com/watch?v=8qGUZUPMfBw ([[idioma anglés]])

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Acció Nacionalista Valenciana

2014-02-11T15:28:11Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Partit Polític |
| nom = Accio Nacionalista Valenciana (ACNV)
| color = #F9ED00
| logo = [[Image:Accio Nacionalista Valenciana.png|Logo d'Accio Nalionalista Valenciana|220px]]|
| president = [[Boro Vendrell]]
| fundació = 1933-1936. Refundació en 2006.
| ideologia = [[nacionalisme]] i [[valencianisme]]
| sèu = [[Sueca]] (Valéncia)
|internacional = |
| web = http://www.accionv.com|
}}
[[Image:Accio.gif|thumb|180px|Eixemplar del 16 de Juny de 1934 del Periòdic '''“Accio”''' d'Acció Nacionalista Valenciana que es publicava semanalment]]

'''Accio Nacionalista Valenciana''' (ACNV) és un partit polític valencià d'ideologia [[nacionalisme valencià|nacionalista valenciana]] que agrupa a ciutadans en la defensa de l'identitat valenciana. El marc d'actuació d'Acció Nacionalista Valenciana es unicament el territori de Valéncia, regne secular.

Els seus líders són Boro Vendrell i Jaume Hurtado, sent [[Boro Vendrell]] el seu actualment president.

== Ideologia ==
Ideologicament, ACNV es un partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionalista en lo econòmic i en lo polític, més allà del [[nacionalisme]] moderat d'[[Unió Valenciana]].

Llingüísticament i identitàriament parlant, defenen decididament la [[llengua valenciana]] i les [[Normes d'El Puig]], tenint en conte, que un dels motius dels seus fundadors per a crear el nou partit i refundar ACNV, era que [[UV]] havia fet una defensa molt fluixa i tébea de la llengua i l'identitat valenciana en les institucions a on tenia representació.

El nacionalisme econòmic d'Acció te principalment dos propostes: La primera seria la firma d'un nou concert econòmic i fiscal per a Valéncia, aixina els imposts dels valencians, es quedarien en Valencia. La segon es la promoció i consum dels productes valencians. Per a fomentar els productes valencians, Acció Nacionalista Valenciana exigix un euro mes barat, i majors imposts per als productes que venen de China i el Marroc. Tambe apostem perque Valéncia tinga veu pròpia en Europa, en contacte directe, sense intermediaris ni lobbys proMadrit o proBarcelona.

Culturalment, Acció defen la [[Real Senyera Valenciana]], la llengua valenciana i les Normes d'El Puig. Les Normes d'El Puig, son les normes ortogràfiques valencians, evolució dels estudis i les gramàtiques de Josep Nebot i el Pare Fullana. Acció Nacionalista Valenciana rebuja les [[Normes de la AVLl]], per no ser mes que les normes catalanes de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], que no apliquen ni es poden utilisar per a la llengua valenciana

== Història ==
=== Partit històric ===
El partit polític fon fundat inicialment en [[agost]] de [[1933]], en els seus orígens tenia un caracter nacionaliste, [[valencianiste]] i de marcada tendéncia catòlica.

Va ser format per jòvens estudiants universitaris procedents de l'[[Agrupació Valencianista de la Dreta]], una escissió valencianista de la [[Dreta Regional Valenciana]].

La seua publicació principal era el semanari ''Acció'' (1934). Els seus principals directius foren [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]].

Defenia l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per a la [[Nació Valenciana]]. A partir del mes de [[juny]] de [[1935]] pendrà el nom d''''Acció Valenciana'''. Es va dissoldre en mig dels inicis de la [[guerra civil espanyola]], el local fon incautat per la [[UGT]] de la neteja pública, i molts socis foren fusilats.

En [[març]] de [[1939]] [[Xavier Casp]], [[Miquel Adlert]], Josep Sanç Moya, Josep Vila Cabanes i Ricart Sanmartín Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folklorica, pero foren denunciats al Governador Civil, qui va prohibir definitivament la societat en març de [[1940]].

=== Refundació en l'any 2006 ===
En l'any [[2005]] diversos valencianistes provinents d'una [[Unió Valenciana]] que en aquell moment estava desintegrant-se, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Acció Nacionalista Valenciana, i serà oficialment en [[febrer]] de [[2006]] quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial.

== Activitats ==
El partit ha editat 12 números del seu bolletí informatiu "Accio". Presentaren una llista en un municipi de l'[[Horta de Valéncia]] a les Eleccions Municipals de [[2007]]. No presentaren llista a les últimes eleccions a la [[Generalitat Valenciana]].

Actualment, Acció Nacionalista Valenciana es mostra molt activa en les xàrcies socials i ha donat un nou impuls a la seua política d'implantació en tots els municipis valencians, en la renovació de la seua pàgina web, i la creació de perfils en [[Facebook]] i [[Twitter]].

Acció Nacionalista Valenciana està implantada en La Plana, El Camp de Morvedre, L´Horta de Valéncia, el Camp del Túria, La Ribera, i La Costera, en una vintena de ciutats i pobles de Valéncia.

== Enllaços externs ==
* [http://www.accionv.com Portal d'Accio Nacionalista Valenciana]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]

Fallera Major de Valéncia

2014-02-03T11:25:58Z

Josep Maria Roca Peña:

{{destacat}}

La '''Fallera Major de Valéncia''' és una [[fallera]] d'una [[comissió fallera|comissió de falla]], triada per un jurat, i la seua funció principal és eixercir com a embaixadora de la festa de les [[falles]] en la pròpia ciutat de [[Valéncia]] i fora d'ella, allà a on se la requerixca durant l'[[any]] que dura el seu regnat.

== Història ==

La primera Fallera Major de Valéncia fon [[Àngels Algarra i Azuara]]<ref>[http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/falleromayor/2011/03/16/las-fallas-hace-80-anos.html Las fallas hace 80 años]</ref> en [[1931]].

El [[25 de giner]] de [[1929]], [[Pepita Samper Bono]]<ref>[http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1929/pepita-samper-bono Pepita Samber Bono]</ref>, abillada en el trage de valenciana, va ser elegida en [[Madrit]] als 21 anys, Mis [[Espanya]] (en aquell temps era Senyoreta Espanya), al seu regrés a Valéncia, va ser homenajà con a la màxima representant de la nostra terra valenciana i va presidir les [[falles]] d’eixe any.

Aixina puix, Pepita Samper es convertix en el precedent més immediat de la figura de “Reina Fallera” que es crearia en [[1931]].

En [[1930]] va ser un atra valenciana, [[Elena Pla]] la que fon nomenada Mis Espanya<ref>[http://www.todocoleccion.net/elena-pla-valencia-miss-espana-1930-tarjeta-postal-escrita-fechada-24-mayo-1930~x30565622 Tarjeta postal de Elena Pla del 24 de mayo de 1930]</ref> i posteriorment representà a Valéncia en les nostres festes.

Al aplegar la República el [[14 d'abril]] de 1931, es canvià el títul de “Reina Fallera” per el de “Bellea Fallera”, pero és en [[1933]], quan s'utilisà per primera volta el títul de Fallera Major.

Des de Pepita Samper, que oficialment mai fon Fallera Major, pero sí ho va ser en el cor de tots els valencians, fins a l'época actual, any rere any, excepte els de la [[Guerra Civil]], les falles i els [[faller|fallers]], hem tingut el privilegi de simbolisar en una dona tots els sentiments d’una terra que en la festa fa gala del seu espirit generós, sensible, creatiu i amorós.

Són moltes les anècdotes i moments emotius de tots estos anys pero sense dubtes u dels més recordats es quan [[Sagrario Fernández de Cordoba]]<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3677_16_352867__Valencia-Sagrario-Fernandez-Cordoba-Durante-mucho-tiempo-pude-ruido-cascada Sagrario Fernández de Córdoba con la banda que subastó]</ref>, Fallera Major de Valéncia de [[1957]], va oferir en subasta la seua banda de Fallera Major per a ajudar als afectats per la tràgica riuada que va patir la ciutat de Valéncia en 1957.

== Sistema actual d'elecció a Falleres Majors de Valéncia ==

El primer pas d'elecció és la preselecció. Cada comissió fallera de Valéncia que ho desige podrà presentar una candidata, en la majoria de casos estes candidates són les [[Fallera Major|Falleres Majors]] de la comissió de l'[[eixercici faller]] anterior, i en cada [[sector faller]] es realisarà l'oportuna preselecció de falleres. El dit acte consistix en una desfilada de les candidates vestides de valencianes per a ser valorades per un jurat i per cada sector es podran triar 3 falleres en el cas que hi haja 13 candidates o més, 2 falleres si hi ha entre 12 i 7 candidates, i 1 fallera si hi ha 6 o menys candidates. El jurat pot ser de 2 tipos segons decidixca el sector: un jurat designat per la [[Junta Central Fallera]] o un jurat conformat pels presidents de les distintes falles del sector.

En segon lloc es farà l'elecció de corts a on aquelles falleres preseleccionades seran valorades durant diversos dies per un jurat designat pel president de la Junta Central Fallera i que esta conformat per persones de valia de diverses professions (Periodistes, experts en protocol, artistes fallers,...) i per gent relacionada en les falles (antigues Falleres Majors, antigues [[Cort d'Honor|Corts d'Honor]], ex-directius de la Junta Central Fallera,...). Este jurat d'entre totes les candidates tindrà la funció de triar a les tretze que consideren millors per al càrrec.

Finalment un jurat triat a votació per l'assamblea de presidents de falla i que estarà format per cinc persones que poden ser d'entre els mateixos presidents o membres del ple de Junta Central Fallera, i després de diversos dies compartits en les 13 candidates, triaran la chica de més valia com a Fallera Major de Valéncia, i les 12 restants passaran a ser de la seu Cort d'Honor.

== Les Falleres Majors de Valéncia ==

<table border="3" width="95%">

<td>

</td>

<td>
[[Image:Fmv2014.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2013.jpeg|center|right|200px|]]

</td>

<td>

[[Image:Fmv2012.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>
<TD align="center"> </td>
<TD align="center">FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2014]] Carmen Sancho De Rosa</td>
<TD align="center">FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2013]] Begonya Jimenez Tarazona</td>
<TD align="center">FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2012]] Sandra Munyoz Pérez</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fmv2011.jpg|center|right|180px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2010.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm20091.jpg|center|right|200px|]]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2008.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>
<TD align="center">FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2011]] Laura Caballero Molina</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2010]] Mª Pilar Giménez Santamarina</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2009]] Marta Agustin Ferrando</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2008]] Gloria Martínez Amigó</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm2007.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2006.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm20055.jpg|center|right|185px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2004.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2007]] Marta Reglero Mangada</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2006]] Lucia Gil Raga</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2005]] Carmina Guegel Massmanian Estellés</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2004]] Noelia Soria Mompó</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm2003.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm20022.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2001.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm2000.jpg|center|right|165px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2003]] Vanesa Lerma Navarro</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2002]] Sara Martín Marín</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2001]] Adriana Polo Escrich</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[2000]] Lola Flor Bustos</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1999.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1998.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1997.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1996.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1999]] Sandra Bonet Martinez</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1998]] Susana Remohí Andrés</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1997]] Sandra Climent Jordà</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1996]] Elena Muñoz i Carpí</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1995.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1994.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1993.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1992.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1995]] Raquel Giner i Ortiz</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1994]] Laura Segura i Hervas</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1993]] Remeis Rodrigo Carbonere</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1992]] Monica Palmer Cuenca</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1991.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1990.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1989.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1988.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1991]] Carla Muñoz Antolí Candela</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1990]] Pepa Oliver Mompó</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1989]] Covadonga Balaguer Malmierca</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1988]] Marta Querol Benech</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1987.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1986.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1985.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1984.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1987]] Maria del Carmen Molla Brau</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1986]] Mª José Herrero Martí</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1985]] Esther Silleras Descalzo</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1984]] Mª José Ariza Tro</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1983.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1982.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1981.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1980.JPG|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1983]] Begoña de la Concepción Martínez</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1982]] Mª José Esplugues Oliver</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1981]] Mª Amparo Marín Morales</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1980]] Mª Carmen Dolz Adell</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1979.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1978.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1977.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1976.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1979]] Luz Fos Blanco</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1978]] Angeles Vidal Lorente</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1977]] Teresa Martínez-Hueso Ferrer</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1976]] Carmen Serratosa Caturla</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1975.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1974.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1973.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1972.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1975]] Macarena Cañamás Gadea</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1974]] Carmen Jarabo Calatayud</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1973]] Encarna Folgado Tarrega</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1972]] Sol Bacharach de Valera</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1971.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1970.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1969.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1968.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1971]] Lourdes Pascual Navarro</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1970]] Elisa de Lassala Bau</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1969]] Amparo Llober Gonzalez-Mataix</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1968]] Mª José Lleó Garcia-Ontiveros</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1967.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1966.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1965.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1964.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1967]] Mª Dolores Palmero Salcedo</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1966]] Mª de los Llanos Borso di Caminati i Martínez</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1965]] Mª José Carmena i Rodriguez de Manterola</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1964]] Mª de los Desamparados de Rojas i Cárdenas</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1963.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1962.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1961.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1960.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1963]] Mª Antonia Moret i Gómez</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1962]] Elisa Antolí Candela Cano</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1961]] Mª Victoria Lamo Espinosa i Michels de Champourcin</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1960]] Isabel Colomer Boquet</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1959.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1958.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1957.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1956.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1959]] Carmen Colomer Casanova</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1958]] Sonia Amoros Lluch</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1957]] Sagrario Fernandez de Cordova</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1956]] Paquita Iborra Martinez</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1955.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1954.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1953.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1952.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1955]] Amparo Taulet Casanova</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1954]] Mª Miguela Carpi Cañellas</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1953]] Mª Consuelo Cánovas Cobo del Prado</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1952]] Rosario Violante Ferrandis Alvarez de Toledo</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1951.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1950.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1949.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1948.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1951]] Pilar Ibañez Martin Mellado</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1950]] Mª Victoria Noguera i Jimenez de Cisneros</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1949]] Margarita Casanova Civera</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1948]] Mª Julia Martínez de Vallejo i Manglano</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1947.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1946.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1945.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1944.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1947]] Amparo Casanova Casanova</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1946]] Mª de los Desamparados Ibañez Valero de Palma</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1945]] Mª de los Desamparados Garrigues Santonja</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1944]] Mª del Carmen Asensio Ballester</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1943.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1942.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1940.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1940.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1943]] Elvira Gómez Trenor</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1942]] Mª Luisa de Prat Dupoy de Lôme</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1941]] Mª Luisa Aranda</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1940]] Mª Luisa Aranda</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1936.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1935.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1934.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>
[[Image:Fm1933.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1936]] Filo Montoro</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1935]] Vicentita Montoro Grustau</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1934]] Amparito Albors</td>
<TD align="center"> FALLERA MAJOR DE VALÉNCIA [[1933]] Elionor Aznar Carceller</td>
</tr>

<td>
[[Image:Fm1932.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<td>

</td>

<td>

</td>

<td>
[[Image:Fm1931.jpg|center|right|200px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> BELLEES FALLERES DE VALÉNCIA [[1932]] Consol Cariñena i Cruz Robles</td>
<TD align="center"></td>
<TD align="center"></td>
<TD align="center"> REINA FALLERA DE VALÉNCIA [[1931]] Àngels Algarra i Azuara</td>

</tr>
</table>
</center>
<CENTER>
<table border="3" width="103%">
<td>

[[Image:Fm1929.jpg|center|right|250px|]]
</td>

<TR>

<TD align="center"> MIS ESPANYA [[1929]] [[Pepita Samper Bono]]</td>

</tr>

</table>

</CENTER>

== Referències ==
{{reflist|2}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.fallas.com/ Portal de Junta Central Fallera]
*[http://www.fallasvalencia.es/ Notices de falles de Las Provincias]

== Vore també ==
*[[Fallera Major]]
*[[Falles]]
*[[Cort d'Honor]]
*[[Cremà]]
*[[Plantà]]
*[[Despertà]]
*[[Ninot]]
*[[Mascletà]]
*[[Traca]]
*[[Foc d'artifici]]
*[[Nit del Foc de Valéncia|Nit del Foc]]
*[[Fogueres]]
*[[Cordà]]

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Falleres Majors de Valéncia]]

Plataforma Valencianista

2014-01-27T13:28:30Z

Josep Maria Roca Peña: /* Enllaços externs */

[[Image:Logo_PLV.jpg|right|thumb|200px|Logo de la Plataforma Valencianista]]

La '''Plataforma Valencianista''' ('''PLV''') és una associació cultural i social d'ideologia [[valencianisme|valencianista]] creada en l'any [[2006]] i refundada el [[20 de febrer]] de [[2013]]. L'àmbit de l'entitat és la [[Comunitat Valenciana]]. La seu de l'entitat es troba en la població de [[Mislata]].

== Ideologia==
L'entitat es definix com a valencianista, cívica, social, [[ecologisme|ecologista]] i sense vinculació política. La '''PLV''' advoca per un valencianisme constructiu i obert on la defensa de l'[[idioma valencià]], el patrimoni, senyes i les tradicions valencianes i el territori conegut històricament com a [[Regne de Valéncia]], juguen un paper fonamental.

La llavor social està enfocada a donar resposta als greus problemes socials que està patint la societat valenciana. La Plataforma Valencianista està en contra dels desfiduciaments injusts que patixen moltes famílies, abocades després a viure en el carrer i sense cap ajuda oficial i realisarà accions per a evitar-los. L'entitat lluita pels drets socials i les llibertats i advoca per llevar-li el poder a la banca i donar-li protagonisme a les persones. Culpa a la banca i als polítics de l'actual crisis i se posiciona en contra de les retallades socials per a garantisar l'estat de benestar.

Se manifesta a favor dels drets i del matrimoni [[homosexualitat|homosexual]], moltes de les activitats de l'associació s'encaminen a denunciar i a donar resposta a les actituts homòfobes, també les racistes o xenòfobes que atenten contra la llibertat, drets i dignitat de les persones.

==Objectius==

*Promocionar a la [[RACV]] com l'ent normatiu oficial de l'idioma valencià.
*Tindre presència i difondre el valencianisme cultural, social i inteligent en les rets socials.
*Oferiment d'un Servici de Traducció i Assessorament llingüístic.
*Realisació de Sopars de Germanor, debats i charrades.
*Participació en actes culturals, socials, manifestacions, en la provessó cívica i en la Fires d´Entitats Valencianistes.
*La [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarcalisació]] del territori i l'eliminació de les províncies que dividixen a tots els valencians.
*Actes i participacions conjuntes en atres entitats culturals, socials i valencianistes.
*Campanya de visita a les Cases Regionals Valencianes repartides per tota [[Espanya]] i [[Europa]], per a establir llínies de contacte i colaboració en elles, i donar a conéixer la '''PLV'''.
*Realisació de carnets per als socis i sòcies de l'entitat.
*Creació de Consells locals i comarcals en tot el territori valencià.
*Integració en el si de la '''PLV''' d´entitats culturals, jovenils o socials que complixquen els mateixos fins que perseguix l´entitat.
*Oferiment a les empreses i institucions valencianes d´ofertar descontes i promocions als socis de l´entitat.
*Colaboració i participació en el programa propi "Valencianisme Cultural" en Onda Fallera TV (canal MiTV) com per ràdio en la 106.9 FM, tots els divendres a les 18 h.

== Entitats membres ==

*[[Colectiu Jovenil d´Acció Valencianista CJAV-PLV]]

==Enllaços externs==
*http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Valencianista-PLV/157687294388101
*Twitter: @PLValencianista
*Ivoox-Programes Valencianisme Cultural d'Onda Fallera: http://m.ivoox.com/podcast-valencianisme-cultural_sq_f195718_1.html
*Youtube: Videos homenage de la '''PLV''' al Regne de Valéncia:
**http://www.youtube.com/watch?v=yaI0d8A7ueo ([[idioma valencià]])
**http://www.youtube.com/watch?v=8qGUZUPMfBw ([[idioma anglés]])

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Eswatini

2014-01-20T14:42:07Z

Josep Maria Roca Peña:

El '''Regne de Suazinlàndia''' és un país d'[[Àfrica Austral]] situat entre [[Suràfrica]] i [[Moçambic]]. Es troba en les estribacions orientals de les muntanyes Drakensberg, la forma de govern del país és la [[monarquia absoluta]]. El seu territori està organisat en quatre [[Districte|districtes]]. La seua capitalitat està formada per dos ciutats: [[Mbabane]], sèu administrativa i [[Lobamba]], sèu del poder real i llegislatiu. La ciutat més poblada és [[Manzini]], que posseïx 100.000 habitants.

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|ca|Swazilàndia}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Botsuana

2014-01-15T14:42:05Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republic of Botswana'' ''Lefatshe la Botswana'' República de Botsvana
| image_bandera = 125px-Flag of Botswana svg.png
| image_escut = 125px-Coat of arms of Botswana.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationBotswana svg.png
| lema_nacional = ''Pula'' ([[setsuana]]: ''«Pluja»'')
| himne_nacional = ''[[Fatshe leno la rona]] ''
| capital = [[Gaborone]]
| capital_població = 208.411 ([[2005]])
| capital_coord. = 24_40_S_25_55_E_ 24°40′ S 25°55′ E
| ciutat_principal = [[Gaborone]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]¹
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[President de Botsvana|President]]
| dirigents_noms = [[Ian Khama]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]] [[30 de setembre]] de [[1966]]
| superfície = 600.370
| superfície_lloc = 46
| superfície_aigua = 2,5%
| fronteres = 4.013 [[quilómetro|km]]
| costes = 0 km
| població = 1.640.115 ([[2005]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 144
| població_densitat = 2,7
| PIB_nominal= US$ 10.808 millons
| PIB_nominal_any = 2006
| PIB_nominal_lloc = 105
| PIB_nominal_per_càpita = US$ 6.869 (2006)
| PIB = US$ 25.476 millons
| PIB_any = 2006
| PIB_lloc = 105
| PIB_per_càpita = US$ 16.190 (2006)
| IDH = 0,654
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc = 124
| IDH_categoria = mig
| moneda = [[Pula (moneda)|Pula]] (<code>[[ISO 4217|BWP]]</code>)
| gentilici = Botsvà, botsvana
| horari = [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]+2
| horari_estiu = [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]+2
| còdic_telefònic = 267
| prefix_radiofònic =8OA-8OZ, A2A-A2Z
| còdic_ISO = 072 / BWA / BW
| membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[Unión Africana|UA]]
|Ciutats importants:
|Divisió administrativa:
| nota1 = També se parla el [[setsuana]].
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}

La '''República de Botsvana''' (i, manco freqüent, '''de Botswana''') (en [[idioma anglés|anglés]] ''Botswana'', en [[setsuana]] ''Lefatshe la Botswana'') és una nació del sur d'[[Àfrica]]. Abans era el protectorat [[Regne Unit|britànic]] de [[Bechuanalàndia]], Botsvana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en [[1966]]. Llimita al Sur en [[Suràfrica]], a l'oest en [[Namíbia]], a l'est en [[Zimbaue]], al Noroest en [[Angola]] i al Nort en [[Zàmbia]]. La [[ganaderia]] i la [[mineria]] dominen la seua [[economia]], estretament lligada a [[Suràfrica]]. La capital és [[Gaborone]].

== Història ==

Els ''batswana'', un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsvana, es referix al principal grup ètnic del país (els "[[Tswana]]" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres [[zulú]]s dels primers anys del [[sigle XIX]], el cridat [[Mfecane]]. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.

En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons [[bòer]] de [[Transvaal]]. Després d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de [[1885]], va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsvana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla [[setswana]] viu hui en [[Suràfrica]].

A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de [[Bechuanalàndia]], Basutolàndia (ara [[Lesotho]]), i [[Suazinlàndia]] en [[1907]] demanaren i van rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en [[1920]] de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en [[1934]] regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en [[1951]], i la constitució de [[1961]] establí un consell llegislatiu consultant.

En juny de [[1964]], [[Gran Bretanya]] va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsvana. La seu de govern fon traslladada des de [[Mafikeng]], en Suràfrica, a l'establida [[Gaborone]] en [[1965]]. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de [[1966]]. [[Seretse Khama]], un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en [[1979]]. La presidència passà al vicepresident, [[Ketumile Masire]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1984]] i reelegit en [[1989]] i [[1994]]. Masire es va retirar del càrrec en [[1998]]. La presidència passà al vicepresident, [[Festus Mogae]], qui fon triat en el seu propi dret en [[1999]]. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el [[30 d'octubre]] de [[2004]].

Botsvana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.

== Política ==

Botsvana és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] en una [[democràcia representativa]] dins d'un sistema multipartidiste. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] és compartit entre el govern i el [[parlament de Botsvana]]. El [[poder judicial]] és independent dels atres poders.

D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la [[Casa de Caps de Botsvana]] - cambra alta - i la [[Assamblea Nacional de Botsvana]] - cambra baixa - dominada des de l'independència pel [[Partit Democràtic de Botsvana]].

== Organisació territorial ==
[[Image:220px-Botswana districts numbered.png|thumb|220px|Mapa actual dels districtes de Botsvana.]]

[[Botsvana]] està dividida en nou [[entitat]]s:
#[[Districte Central (Botsvana)|Central]]
#[[Districte de Ghanzi|Ghanzi]]
#[[Districte de Kgalagadi|Kgalagadi]]
#[[Districte de Kgatleng|Kgatleng]]
#[[Districte de Kweneng|Kweneng]]
#[[Districte nordest (Botsvana)|Noroest]]
#[[Districte Nort-oest (Botsvana)|Noroest]]
#[[Districte Sur-est (Botsvana)|Surest]]
#[[Districte Sur (Botsvana)|Sur]]

== Geografia ==

Coordenades geogràfics: 22°S 24°E

Botsvana llimita al nort en [[Zàmbia]] (2 [[km]]), a l'est en [[Zimbaue]] (813 km), al sur en [[Suràfrica]] (1840 km) i a l'oest i al nort en [[Namíbia]] (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de [[Texas]], [[Estats Units]], encara que este siga un poc més gran. Botsvana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del [[Kalahari]], que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el [[delta de l'Okavango]], el delta interior més gran del món.

El seu punt més alt són els [[tossals de Tsodilo]], en 1489 [[msnm]], mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.

== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Botsvana es repartix entre set [[Ecorregions|ecorregions]]:

* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nort
* [[Sabana arborada de mopane del Zeneze]], en el nort i l'extrem est
* [[Praderia inundada del Zeneze]], en el delta del [[Okavango]]
* [[Salobrar del Zeneze]], en la depressió de [[Makgadikgadi]], en el nordest del país
* [[Sabana arborada d'Àfrica austral]], en l'est
* [[Sabana arborada del Kalahari]], en el centre
* [[Sabana xeròfila del Kalahari]], en el suroest

== Economia ==

Des de l'independència, Botsvana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha sigut d'un 9% anual de [[1966]] a [[1999]]. El govern ha mantingut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del [[2002]] i el [[2003]], i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/][http://www.stateofworldliberty.Org/report/continental.Html], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsvana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.

El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.

El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en [[2004]]). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsvana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)

== Demografia ==

A l'any [[2007]], Botsvana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

En Botsvana viuen més de 45 mil natius [[bosquimans]] o ''Basarawa'', especialment en el [[Kalahari]], on estos [[caçadors-recolectors]] habiten fa al manco 20 mil anys.

La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.

== Cultura ==

{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
|+ '''Festes'''
|-----
! style="background:#efefef;" | Data
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
! style="background:#efefef;" | Nom local
! style="background:#efefef;" | Notes
|-----
| [[30 de setembre]] || Dia de l'independència
| ''Independence Day (Botswana Day)'' ||
|}

== Deports ==

* [[Image:800px-Olympic flag svg.png|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
* [[Image:313px-Soccerball svg.png|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Botswana.Htm Informació sobre Botsvana i mapes]
*[http://www.gov.bw Govern de Botsvana (en anglés)]
*[http://www.botswana-tourism.gov.bw Turisme de Botsvana (en anglés)]
*[http://arponera1305.googlepages.com/home Més Informació sobre Botsvana i mapes]
*[http://www.liberalismo.org/articulo/410/83/botswana/zimbabwe/relacion/libertad/prosperidad/ Botswana i Zimbabwe: la relació entre llibertat i prosperitat]
*[http://www.stateofworldliberty.org/report/continental.Html Botsvana, segon país més lliberal d'Àfrica]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Botsuana}}

[[Categoria: Països]]
[[Categoria: Països d'Àfrica]]

Comores

2014-01-15T14:41:24Z

Josep Maria Roca Peña:

Les '''Comores''' són un estat insular [[Àfrica|africà]] situat en l'extrem septentrional del [[canal de Moçambic]], en l'[[oceà Índic]], entre el nort de [[Madagascar]] i el nort de [[Moçambic]]. El país consistix en tres illes [[volcà|volcàniques]]: [[Grande Comore]] o Ngazidja, [[Mohéli]] o Mwali, i [[Anjouan]] o Nzwani, mentres que l'atra illa de l'archipèlec, [[Mayotte]], continua depenent de [[França]] encara que és reclamada pel govern de les Comores. La capital és [[Moroni]].

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|ca|Comores}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Lesoto

2014-01-15T14:41:05Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho'' ''Kingdom of Lesotho'' Regne de Lesotho
| image_bandera = 120px-Flag of Lesotho svg.png
| image_escut = 120px-Coats of arms of Lesotho svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationLesotho svg.png
| lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' pau, pluja, prosperitat
| himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]] ''
| capital =[[Maseru]]
| capital_població =180.000 hab ([[2004]])
| capital_coord. = 29_18_S_27_28_E_ 29° 18’ S 27° 28’ E
| ciutat_principal =Maseru
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]] [[idioma anglés|anglés]]
| govern =[[monarquia parlamentaria]]
| dirigents_títuls = [[rei de Lesotho|Rei]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Letsie III]] [[Pakalitha Mosisili]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- fecha
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] [[4 d'octubre]] de [[1966]]
| superfície =30.355
| superfície_lloc =141
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres =909 km.
| costes =0 km.
| població = 2.031.348
| població_any =
| població_lloc = 141
| població_densitat = 73
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = 5.113.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 152
| PIB_per_càpita=US$ 2.163
| IDH = 0,549
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =138
| IDH_categoria ='''Baix'''
| moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]])
| gentilici = lesothens, basut.
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.ls]]
| còdic_telefònic = 266
| prefix_radiofònic =7PA-7PZ
| còdic_ISO = 426/LSO/LS
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 =

}}

'''Lesotho''', el nom oficial del qual és '''Regne de Lesotho''' (Muso oa Lesotho), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[Suràfrica|República de Suràfrica]].
El nom ''Lesotho'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]’. Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''. És un membre de la [[Commonwealth]] britànica.

== Història ==
En els primers anys del [[sigle XIX]], com a conseqüència directa del periodo [[Mfecane]], el rei dels [[basut]]s [[Moshoeshoe|Moshoeshoe I]] va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els [[Afrikáner|bòers]] entre [[1856]] i [[1868]] li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al [[Regne Unit]], convertint-se en [[protectorat]] britànic en maig de 1868.

Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesotho va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]].
En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]].
En [[1974]], davall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions.
Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder.

El BNP va governar per decret fins a giner de [[1986]], quan un [[colp militar]] l'obligà a deixar el poder.
La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II.
En [[1987]], després d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili.
El seu fill assumí la corona com a rei [[Letsie III]].

El president de la junta militar, el general [[Metsing Lekhanya]], fon expulsat en [[1991]] i després reemplaçat pel general [[Elias Phisoana Ramaema]], qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993.
Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en [[1992]], com un ciutadà ordinari.
El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.

En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP.
El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional.
Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesotho en [[1995]], si be un any després va morir, passant la corona de nou a Letsie III.

== Govern i política ==

Lesotho és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]].
El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius.
La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional.

El [[Congrés Democràtic de Lesotho|Lesotho Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesotho|Lesotho People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició.
En les [[Eleccions generals de Lesotho (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesotho (2002)|eleccions de 2002]].

La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país.
Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un càrrec hereditari i la mitat d'ells són triats pel monarca (baix les indicacions del Primer ministre).

La Constitució de [[1993]] establix la divisió de poders, per lo qual n'hi ha un sistema judicial independent i neutral.
El dit organisme està compost per la Cambra d'Apelacions, La Cort Suprema, La Cort de magistrats i una série de chicotets jujats repartits per les zones rurals.
La totalitat dels juristes d'estos organismes (excepte un) són d'orige [[Suràfrica|surafricà]].

La Carta Magna, ademés de la divisió de poders anteriorment exposta, protegix els drets civils, incloent la llibertat d'expressió, d'associació i de prensa; aixina com la llibertat religiosa i de reunió.

== Organisació polític-administrativa ==

El regne de Lesotho es troba dividit en 10 districtes:
[[Image:Districts of Lesotho.png|thumb|left|<center>Districtes del país</center>]]
[[Image:Lt-map.png|thumb|right|Localisació dels principals centres urbans]]
{|class="wikitable"
|+'''Divisions administratives del país
|-
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Distrito
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Capital
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Superficie (icm)
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.)
|-
|1. '''[[Districte de Berea|Berea]] '''
|Teyateyaneng
|2222
|300.000
|-
|2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe]] '''
|Butha-Bethe
|1767
|130.000
|-
|3. '''[[Districte de Leribe|Leribe]] '''
|Hlotse
|2823
|450.000
|-
|4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng]] '''
|Mafeteng
|2119
|330.000
|-
|5. '''[[Districte de Maseru|Maseru]] '''
|Maseru
|4279
|500.000
|-
|6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek]] '''
|Mohale's Hoek
|3530
|310.000
|-
|7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong]] '''
|Mokhotlong
|4075
|130.000
|-
|8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek]] '''
|Qacha's Nek
|2349
|110.000
|-
|9. '''[[Districte de Quthing|Quthing]] '''
|Quthing/Moyeni
|2916
|200.000
|-
|10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka]] '''
|Thaba-Tseka
|4270
|170.000
|}

== Geografia ==

Lesotho es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]].
És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]].
Lesotho, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món.
N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros.

La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut.

En quant a la seua flora, Lesotho és un país sumament àrit.
Casi tots els seus boscs han sigut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor.

== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesotho es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]:

* [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest.
* [[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en el centre.
* [[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en l'est.

== Economia ==

El potencial econòmic de Lesotho jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesotho en remeses.

Hui en dia, Lesotho també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'[[aigua]] potable a [[Suràfrica]], per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea.

L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.

== Demografia ==

Més del 99% de la població de Lesotho són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics.
La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes.
El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]].

=== El problema del sida ===

Igual que en molts atres països de l'[[Àfrica]] Subsahariana, el [[sida]] s'ha convertit en un autèntic problema.
En data de hui, el 29% de la població és portadora del virus o ha desenrollat la malaltia, i les senyes d'organismes internacionals estimen que el percentage pujarà fins al 35% en els pròxims anys.
La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys.

El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no van començar a dur-se a terme fins a [[1999]].
En el dit any, organismes governamentals van finalisar el seu pla estratègic contra el [[sida]], reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament.
A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país.

== Cultura ==
Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes cridat [[thomo]].

L'himne nacional de Lesotho és ''Lesotho Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesotho, terra dels nostres pares'.

El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho.
El dit festival es troba molt unit anualment a l'història del poble de [[Morija]], on els primers missioners aplegaren en [[1833]].

== Referències ==

{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.Lesotho.Gov.ls/ Lesotho.Gov.ls] (pàgina oficial del Govern).
* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/lt.Html CIA.gov] (el Llibre de Fets Mundials, de la CIA nort-americana; en anglés).
* [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesotho; en anglés).
* [http://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE. UU.; en anglés).
* [http://www.boulevardwebservices.com/isidoro/lesotho/ Images de Lesotho.] (Vall de Malealea i pintures bosquimanes. Fotografies de [[Isidoro Gall]]).

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Lesoto}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Ruanda

2014-01-09T14:03:15Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Repubulika y'u Rwanda République du Rwanda Republic of Rwanda'' República de Ruanda
| image_bandera = 120px-Flag of Rwanda svg.png
| image_escut = 125px-Coat of arms of Rwanda svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationRwanda svg.png
| lema_nacional =''Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu'' ([[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]]: ''Unitat, Treball, Patriotisme'')
| himne_nacional =''[[Rwanda Nziza]] ''
| capital =[[Kigali]]
| capital_població = 237.782 ([[2006]])
| capital_coord. = 01_57_S_30_04_E_ 1° 57′ S 30° 4′ E
| ciutat_principal =[[Kigali]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]], [[Idioma francés|Francés]], [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primer ministre]]
| dirigents_noms =[[Paul Kagame]] [[Bernard Makuza]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =[[Independència]]
| fundació_dates =De [[Bèlgica]] [[1 de juliol]] de [[1962]]
| superfície =26.338
| superfície_lloc =144
| superfície_aigua = 5,3%
| fronteres =893 [[quilómetro|km]]
| costes =0 km
| població = 8.648.248 ([[2006]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 91
| població_densitat =281
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = [[Dólar estadounidenc|USD]] 10.462 millons
| PIB_any = 2003
| PIB_lloc = 123
| PIB_per_càpita=USD 1.268
| IDH = 0,452
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =161
| IDH_categoria ='''Molt Baix'''
| moneda = [[Franc ruandés]] ($, <code>[[ISO 4217|RWF]]</code>)
| gentilici = Ruandés
| horari = [[UTC]]+2
| horari_estiu = [[UTC]]+2
| cctld= .rw
| còdic_telefònic =250
| prefix_radiofònic =9XA-9XZ
| còdic_ISO = 646/RWA/RW
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà.

La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones.

== Història ==
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i després de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible només per als tutsi.

El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.

L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] van conseguir formalment la seua independència.

Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució.

Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].

En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), van invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].

Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.

Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.

A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.

El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els anys 30. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.

El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.

En abril de [[1992]] es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en [[agost]] de [[1993]].

Poc més tart, en [[1994]], va escomençar el [[Genocidi de Ruanda]].

== Govern i política ==

Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.

Les organisacions polítiques van estar prohibides fins a [[2003]].

En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).

== Organisació polític-administrativa ==

Ruanda està dividida en 5 províncies, que des del [[1 de giner]] de [[2006]] substituïxen a les anteriors 12:

{|
|-----
|
*[[província Nort, Ruanda|Província Nort]]
*[[província Sur, Ruanda|Província Sur]]
*[[província Este, Ruanda|Província Este]]
*[[província Oest, Ruanda|Província Oest]]
*[[Kigali|Província de Kigali]]
|}

== Geografia ==

[[Image:Carte Rwanda.png|thumb|right|300px|<center>Mapa de Ruanda.</center>]]

Ruanda és un país interior que es troba en l'est d'[[Àfrica]]. Llimita al nort en [[Uganda]], al sur en [[Burundi]], a l'est en [[Tanzània]] i a l'oest en la [[República Democràtica del Congo]]. La frontera en la República Democràtica del Congo està establida en gran manera pel [[llac Kivu]] (vore [[República Democràtica del Congo]]).
És un país molt accidentat, per lo qual se li coneix com el país dels mil tossals.

== Transport ==

[[Image:800px-TaxiBusesKigali.jpg|thumb|left|Una chicoteta flota d'autobusos en un departament de transports en Kigali.]]

El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres.

La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs van propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]].

== Clima ==
Ruanda és un país tropical l'altura del qual fa que el clima siga temperat. En les montanyes, es presenten gelades i nevades. La temperatura mija en la zona del [[Llac Kivu]], a una altura de 1463 metros, és de 23 graus celsius. Ruanda és considerada la capital mundial de les [[tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]] a causa de l'intensitat en que es presenten durant les seues dos temporades de pluges de febrer-març i setembre-decembre. Les precipitacions anuals amijanen els 830 milímetros, pero en general més pronunciades en l'oest i les montanyes del noroest que en la sabana oriental.

== Ecologia ==
[[WWF]] dividix Ruanda entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:
*[[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], a l'est
*[[Selva montanyesa de la falla Albertina]], a l'oest
*[[Erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les zones més altes del noroest

== Economia ==

Ruanda es basa en una [[economia de subsistència]] que ocupa al 90% de la població. El país no té recursos naturals i minerals d'importància, ademés de patir constantment de sequies i un pobre desenroll tecnològic. Tot açò fa que tinga una dependència econòmica significativa en [[Bèlgica]]. Les principals exportacions són el [[café|café aràbic]] i el [[Camellia sinensis|té]]. La mineria és la segona activitat del país, destacant la [[casiterita]] d'on s'extrau [[estany]], ademés de chicotetes cantitats de [[berili]]. L'unitat monetària del país és el [[franc ruandés]].

== Demografia ==
[[Image:Rwanda-demography.png|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]

La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús després del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.

La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.

Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que només del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda.

La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==

* [[Genocidi de Ruanda]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]
*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Ruanda}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Ruanda

2014-01-09T14:02:16Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Repubulika y'u Rwanda République du Rwanda Republic of Rwanda'' República de Ruanda
| image_bandera = 120px-Flag of Rwanda svg.png
| image_escut = 125px-Coat of arms of Rwanda svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationRwanda svg.png
| lema_nacional =''Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu'' ([[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]]: ''Unitat, Treball, Patriotisme'')
| himne_nacional =''[[Rwanda Nziza]] ''
| capital =[[Kigali]]
| capital_població = 237.782 ([[2006]])
| capital_coord. = 01_57_S_30_04_E_ 1° 57′ S 30° 4′ E
| ciutat_principal =[[Kigali]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma kinyarwanda|kinyarwanda]], [[Idioma francés|Francés]], [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primer ministre]]
| dirigents_noms =[[Paul Kagame]] [[Bernard Makuza]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =[[Independència]]
| fundació_dates =De [[Bèlgica]] [[1 de juliol]] de [[1962]]
| superfície =26.338
| superfície_lloc =144
| superfície_aigua = 5,3%
| fronteres =893 [[quilómetro|km]]
| costes =0 km
| població = 8.648.248 ([[2006]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 91
| població_densitat =281
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = [[Dólar estadounidenc|USD]] 10.462 millons
| PIB_any = 2003
| PIB_lloc = 123
| PIB_per_càpita=USD 1.268
| IDH = 0,452
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =161
| IDH_categoria ='''Molt Baix'''
| moneda = [[Franc ruandés]] ($, <code>[[ISO 4217|RWF]]</code>)
| gentilici = Ruandés
| horari = [[UTC]]+2
| horari_estiu = [[UTC]]+2
| cctld= .rw
| còdic_telefònic =250
| prefix_radiofònic =9XA-9XZ
| còdic_ISO = 646/RWA/RW
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /Pei de mil k?.Lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà.

La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones.

== Història ==
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i després de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible només per als tutsi.

El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.

L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] van conseguir formalment la seua independència.

Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució.

Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].

En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), van invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].

Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.

Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.

A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.

El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els anys 30. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.

El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.

En abril de [[1992]] es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en [[agost]] de [[1993]].

Poc més tart, en [[1994]], va escomençar el [[Genocidi de Ruanda]].

== Govern i política ==

Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.

Les organisacions polítiques van estar prohibides fins a [[2003]].

En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).

== Organisació polític-administrativa ==

Ruanda està dividida en 5 províncies, que des del [[1 de giner]] de [[2006]] substituïxen a les anteriors 12:

{|
|-----
|
*[[província Nort, Ruanda|Província Nort]]
*[[província Sur, Ruanda|Província Sur]]
*[[província Este, Ruanda|Província Este]]
*[[província Oest, Ruanda|Província Oest]]
*[[Kigali|Província de Kigali]]
|}

== Geografia ==

[[Image:Carte Rwanda.png|thumb|right|300px|<center>Mapa de Ruanda.</center>]]

Ruanda és un país interior que es troba en l'est d'[[Àfrica]]. Llimita al nort en [[Uganda]], al sur en [[Burundi]], a l'est en [[Tanzània]] i a l'oest en la [[República Democràtica del Congo]]. La frontera en la República Democràtica del Congo està establida en gran manera pel [[llac Kivu]] (vore [[República Democràtica del Congo]]).
És un país molt accidentat, per lo qual se li coneix com el país dels mil tossals.

== Transport ==

[[Image:800px-TaxiBusesKigali.jpg|thumb|left|Una chicoteta flota d'autobusos en un departament de transports en Kigali.]]

El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres.

La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs van propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]].

== Clima ==
Ruanda és un país tropical l'altura del qual fa que el clima siga temperat. En les montanyes, es presenten gelades i nevades. La temperatura mija en la zona del [[Llac Kivu]], a una altura de 1463 metros, és de 23 graus celsius. Ruanda és considerada la capital mundial de les [[tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]] a causa de l'intensitat en que es presenten durant les seues dos temporades de pluges de febrer-març i setembre-decembre. Les precipitacions anuals amijanen els 830 milímetros, pero en general més pronunciades en l'oest i les montanyes del noroest que en la sabana oriental.

== Ecologia ==
[[WWF]] dividix Ruanda entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:
*[[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], a l'est
*[[Selva montanyesa de la falla Albertina]], a l'oest
*[[Erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les zones més altes del noroest

== Economia ==

Ruanda es basa en una [[economia de subsistència]] que ocupa al 90% de la població. El país no té recursos naturals i minerals d'importància, ademés de patir constantment de sequies i un pobre desenroll tecnològic. Tot açò fa que tinga una dependència econòmica significativa en [[Bèlgica]]. Les principals exportacions són el [[café|café aràbic]] i el [[Camellia sinensis|té]]. La mineria és la segona activitat del país, destacant la [[casiterita]] d'on s'extrau [[estany]], ademés de chicotetes cantitats de [[berili]]. L'unitat monetària del país és el [[franc ruandés]].

== Demografia ==
[[Image:Rwanda-demography.png|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]

La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús després del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.

La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.

Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que només del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda.

La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==

* [[Genocidi de Ruanda]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]
*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Ruanda}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

República Democràtica del Congo

2014-01-08T18:15:55Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo'' ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata'' República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]] ''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] (el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =
}}

La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].

Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.

La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

== Etimologia ==
[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|<center>Billet del banc de Zaire.</center>]]
Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de [[Bèlgica]] denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al [[1 d'agost]] de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".

A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.

== Història ==
=== Prehistòria ===
Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'[[Àfrica]]. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

=== Época colonial belga (1908-1950) ===
[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.

A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.

El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

=== Crisis política i independència ===
Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

=== El govern de Patrice Lumumba ===
En [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.

Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el [[17 de giner]] de [[1961]] en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>

Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.

=== La dictadura de Mobutu ===
Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.

=== Conflicte i transició ===
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].

Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].

El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
L'història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.

Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]]'' i del ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]]'', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].

=== Política ===
Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).

=== Organisació territorial ===
Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de [[1960]] l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del [[2005]] establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}

== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' 
[[Goma]] [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' [[Kindu]] [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' [[Kolwezi]] [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]

Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Vore ''[[Clima Tropical]] ''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).

La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El [[riu Congo]] és el més llarc d'[[Àfrica]] central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.

La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.

=== Flora i fauna ===
[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|<center>El riu Congo</center>]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.

[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}

== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

En l'any [[2007]], la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).

[[Image:180px-Kindu church.jpg|<center>Iglesia en [[Kindu]], DRC</center>|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.

== Situació de la dòna ==
[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|<center>Dòna congolesa venent roba.</center>]]
L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>

En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.

La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.

== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].

== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.

L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.

Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.

== Educació ==
[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]
El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.

No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>

L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.

== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.

== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>

== Transports ==

[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]

El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.

D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==
* [[Costums de la República Democràtica del Congo]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en l'història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de decembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, automme de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Panellets

2014-01-04T14:47:03Z

Josep Maria Roca Peña:

En la festivitat de [[Tots Sants]], el dia [[1 de novembre]], en els aparadors de les pasticeries s'exponen al public els tradicionals '''panellets''' i '''ossos de Tots Sants'''. Estos dolços s'elaboren en [[massapà]] mesclat en rovell confitat, compotes de diferents fruites o fruits secs, com [[pinyons]], [[armeles]], [[avellana|avellanes]], [[anou|anous]], [[pansa|panses]] i [[figa|figues]], inclus [[café]] o [[chocolate]].

== Formula ==
La formula bàsica d'este massapà és:
*40% armela en pols, molt refinada
*40% [[sucre]] en gra, refinat junt a l'armela
*20% d'[[ou|ous]]

== Elaboració ==
Per a fer-los de distints sabors utilisant fruits secs simplement es substituïx l'armela pel fruït sec triat, a excepció del coco que es baixa el tant per cent i es munta el d'ou en ser molt més sec que els atres fruits secs. Per a fer-los de [[café]] o [[chocolate]] simplement es canvia una chicoteta cantitat d'armela per café o [[cacau]] en pols.

Esta mescla s'esten formant uns llongos que es tallen en porcions de la grandaria d'una anou. En les porcions es fan boles o panets menuts, que es rebocen en sucre glass o sucre en gra, o be en qualsevol dels fruits secs utilisats, pinyons sancers o [[coco]] rallat. A continuació es couen al fron a temperatura alta.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Dolços Valencians]]
[[Categoria:Postres Valencians]]
[[Categoria:Aliments]]

Casca

2014-01-03T14:08:01Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:cascavalenciana.jpg|thumb|right|300px|<center>Casca del dia de Reixos</center>]]
La '''casca''' és un pastiç redó de [[massapà]] típic de la [[cuina valenciana]] fet de rovell d'[[ou]], [[melada]], cabell d'àngel, fruita o [[moniato]] confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de [[chocolate]] per als chiquets.

La tradició de menjar casca el [[dia de reixos]] ha anat substituint-se per la de menjar [[roscó de reixos|roscó]], d'orige [[francés]], encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com [[Sueca]], a on no s'ha perdut la tradició. En algunes poblacions,quan el rei entraba en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell i després per l'ocasio:

Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vostè vajase'n
Pel seu camí.

Llavors, el rei li deixava els regals i s'en anava.

[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Dolços Valencians]]

Líbia

2014-01-02T14:52:04Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Al-Yamāhīriyya al-'Arabiyya al-Lībiyya ash-Sha'biyya al-Ishtirākiyya al-'Uzmà'' Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista
| image_bandera = 125px-Flag of Libya svg.png
| image_escut =100px-Coat of arms of Libya svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 220px-Libya Locator.png
| lema_nacional = [[Llibertat]], [[Socialisme]], [[Unitat]]
| himne_nacional =''[[Allahu Akbar]] '' (Alà és Gran ''o'' Deu es Gran)
| capital =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]
| capital_població =1.682.000 ([[2004]])
| capital_coord. = 32_53_N_13_10_E_ 32°53′ N 13°10′ E
| ciutat_principal =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]]*
| govern =[[Yamahiriyya]] [[Estat Socialiste]] [[Dictadura Militar]]
| dirigents_títuls = [[Líder i Guia de la Revolució]] [[Secretari General del Congrés General Popular]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Muammar al-Gaddafi]]  [[Imbarek Shamekh]]  [[Baghdadi Mahmudi]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =D'[[Itàlia]] [[24 de decembre]] de [[1951]]
| superfície =1.759.540
| superfície_lloc =17
| superfície_aigua = 0%
| fronteres =
| costes =1.770 km
| població = 6.173.579 (estimat, [[juliol]] de [[2008]])
| població_any =
| població_lloc = 104
| població_densitat = 3,1
| PIB_nominal= US$ 57.064 millons
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 63
| PIB_nominal_per_càpita= US$ 9.371 ([[2007]])
| PIB = US$ 74.752 millons
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 71
| PIB_per_càpita=US$ 12.276 (2007)
| IDH = 0,818
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc =56
| IDH_categoria ='''Alt'''
| moneda =[[Dinar libi]] (<code>[[ISO 4217|LYD]]</code>)
| gentilici = Libi-a, Líbic-a
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2
| horari_estiu =
| cctld= .ly
| còdic_telefònic =218
| prefix_radiofònic =5AA-5AZ
| còdic_ISO = 434/LBY/LY
| membre_de = [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[OPEP]]
| nota1 = * Se parla també l'idioma italià
}}

'''Líbia''', oficialment la '''Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista''' o '''Gran Jamahiriya Àrap Líbia Popular Socialista''', és un país del nort d'[[Àfrica]], ubicat en el [[Magrib]]. Llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, a l'oest en [[Tunis]] i [[Algèria]], al suroest en [[Níger]], al sur en [[Chad]], al surest en [[Sudan]] i a l'est en [[Egipte]].

Actualment al país se li adjudica l'[[esperança de vida]] més alta d'Àfrica (si es conten a la dependències només és superada per l'illa britànica de [[Santa Helena]]), en 74 anys.<ref>[https://www.cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2102rank.Html CIA - The World Factbook - Rank Order - Life expectancy drec birth] (en anglés)</ref> També conta en el [[Llista de països per PIB (nominal) per càpita|PIB (nominal)]] més alt del continent africà, igual que el [[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|PIB (PPA)]]. Líbia ocupa el lloc 2 en [[Annex:PA%C3%ADsos_per_%C3%8Dndex_de_Desenroll_Humà|índex de desenroll humà]] més alt d'Àfrica.

== Història ==
Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]]. La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].

En [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].

Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar després de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].

D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés van perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].

En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.

Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.

D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].

En [[2003]] el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.

== Govern i política ==
El [[2 de març]] de [[1977]] es proclamava la '''Yamahiriyya''' (''Estat de les Masses'') '''Àrap Líbia Popular i Socialista'''. El Congrés General Popular va assumir el poder llegislatiu i el Comité General Popular va substituir al Consell del Comandament Revolucionari en l'eixecutiu. La República Àrap de Líbia, cridada aixina llavors, va canviar el seu nom per República Àrap Líbia Popular i Socialista. En [[1986]], adoptà la seua denominació oficial, que preval fins al dia de hui: Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista.

El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular. El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre. [[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.

=== Govern Local ===
Des de [[1977]] Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.
Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es van traslladar a congressos populars municipals l'any [[2000]].

=== Poder Judicial ===
El Poder Judicial de Líbia, és del mateix model que l'egipci.
A finals de la década dels 70, el poder Judicial, passà a les mans del Comité Popular de Justícia, eixercit com a tribunal suprem, constituït per un president i diversos magisteris.
A banda hi ha tribunals d'apelació i de primera instància

=== Defensa ===
L'Eixèrcit Libi de Terra, en 45.000 membres per al [[2003]] i una Armada de 9.000, les Forces Aérees enfilaven a 25.000 hòmens.

== Organisació polític-administrativa ==
Líbia es trobava dividida en el passat en governacions o ''[[muhafazah|muhafazat]] '', passà a organisar el seu territori en 25 municipis o ''[[baladiyat]] ''.<ref>Lahmeyer, Jan, ([[November 26]] [[2004]]), [http://www.library.uu.nl/wesp/populstat/Africa/libyap.Htm "Historical demographical data of the administrative divisió"], ''Universiteit Utrecht'', Accessed July 19 2006</ref> Posteriorment, el país fon dividit en 34 ''[[sha'biyah|sha'biyat]] ''.<ref>Jamahiriya News Agency, ([[July 19]] [[2004]]), [http://mathaba.net/news/?x=60889 "Masses of the Basic People's Congresses select their Secretariats and People's Committees"] ''Mathaba News'', Accessed July 19 2006</ref><ref>(en àrab) [http://www.gpc.Gov.ly/online_alshabyat/index.php "Municipalities of Libya"], ''Website of the General People's Committee of Libya'' Accessed [[July 19]] [[2006]]</ref> Posteriorment es tornà a reorganisar en 22 ''sha'biyat''.<ref>[http://gpco.gov.ly/online/shabyat.php] ''شعبيات الجماهيرية العظمى'' - Sha'biyat of Great Jamahiriya, Accessed [[July 6]], [[2007]]
</ref>

[[Image:587px-Libya New Municipalities.png|right|300px]]

{| class="wikitable"
|-
! Àrap
! Grafia llatina
|-
|align="center"| البطنان||align="center"| [[al Butnan]]
|-
|align="center"| درنة ||align="center"| [[Darnah (Districte)|Darnah]]
|-
|align="center"| الجبل الاخضر ||align="center"| [[al Jabal a l'Akhdar]]
|-
|align="center"| المرج ||align="center"| [[al Marj]]
|-
|align="center"| بنغازي ||align="center"| [[Benghazi (Districte)|Benghazi]]
|-
|align="center"| الواحات ||align="center"| [[al Wahat]]
|-
|align="center"|الكفرة ||align="center"| [[al Kufrah]]
|-
|align="center"|سرت ||align="center"| [[Sirte (Districte)|Sirte]]
|-
|align="center"|مرزق ||align="center"| [[Murzuq]]
|-
|align="center"| سبها ||align="center"| [[Sabha]]
|-
|align="center"| وادي الحياة ||align="center"| [[Wadi a l'Hayaa]]
|-
|align="center"| مصراتة ||align="center"| [[Misratah]]
|-
|align="center"| المرقب ||align="center"| [[al Murgub]]
|-
|align="center"| طرابلس ||align="center"| [[Trípoli (districte)|Trípoli]]
|-
|align="center"| الجفارة ||align="center"| [[al Jfara]]
|-
|align="center"| الزاوية ||align="center"| [[Az Zawiyah (Districte)|Az Zawiyah]]
|-
|align="center"| النالخمس قاط ||align="center"| [[An Nuqat al Khams]]
|-
|align="center"| الجبل الغربي ||align="center"| [[al Jabal al Gharbi]]
|-
|align="center"| نالوت ||align="center"| [[Nalut]]
|-
|align="center"|غات ||align="center"| [[Ghat]]
|-
|align="center"|الجفرة ||align="center"| [[al Jufrah]]
|-
|align="center"| وادي الشاطئ ||align="center"| [[Wadi al Shatii]]
|}

== Geografia ==
[[Image:Ly-map.png|right|220px|<center>Mapa de Líbia.</center>]]

El país es caracterisa per les seues grans extensions de desert [[Sàhara|saharià]] que cobrixen la totalitat del país a excepció d'una estreta franja litoral, on es troben els principals núcleus de població del país, com [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]]. En la regió, este desert pren el nom de desert Líbic.

Líbia posseïx 1.770 [[quilómetro|km]] de costa sobre el mar [[Mediterràneu]], pero cap a l'interior del país no hi ha presència d'aigües superficials. El territori és totalment sec, pero el subsol té reserves d'aigua enormes en el sur del país, en la frontera en [[Chad]]. Estes reserves formen un llac subterràneu que cobrix una àrea equivalent a la superfície total d'[[Alemanya]].

== Ecologia ==
[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el [[desert]] de Líbia entre quatre ecorregions: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] en el nort, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en el centre i sur, la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]], en els contraforts del [[Tassili n'Ajjer]], en la frontera en [[Algèria]], i la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]], en el massiç del [[Tibesti]], en la frontera en [[Níger]].

Diverses depressions salines (''[[chott]]s'') formen part del [[salobrar del Sàhara]].

En la costa n'hi han diversos enclavaments de [[bosc mediterràneu]], que es dividixen entre el [[bosc mediterràneu nortafricà]] i l'[[estepa arbustiva mediterrànea]].

== Economia ==

L'economia de Líbia es basa en el [[petròleu]], que constituïx la pràctica totalitat de les seues exportacions (95%). Líbia pertany a l'[[OPEP]] des de la seua fundació. Aixina mateix hi ha indústria relacionada en el petròleu i de [[refinament]], energia, aixina com de bens de consum, ciment i textil.

L'economia de Líbia és la quinta d'Àfrica, després de [[Botsvana]], [[Guinea Equatorial]], [[Gabó]] i [[Seychelles]].
[[Image:800px-Tripoli Central Business District.jpg|right|thumb|250px|<center>Zona financera de [[Trípoli]].</center>]]
En Líbia es construïx el [[Gran Riu Artificial]], un dels proyectes d'ingenyeria més grans i costosos (uns 24.000 millons de [[dólar estatunidenc|dólars]]) de l'humanitat. Comprén l'instalació d'immenses canonades per a transportar l'aigua dels aqüífers fòssils del [[Sàhara]] (depòsits naturals subterràneus de quan el desert era una fèrtil sabana i boscs) des del sur del país fins a la costa, on es concentra la població.

En la regió de [[Kufra]], al sur del país, hi ha un important proyecte hídric i d'irrigació que pretén desenrollar els cultius de vegetals en el desert. El rec es fa en [[aigua]] subterrànea, ya que les pluges en la regió són pràcticament inexistents. L'irrigació es du a terme a través del sistema radial. L'oasis de [[Kufra]] és una de les creacions humanes que millor pot vore's des de l'espai. Cada círcul té aproximadament 1 km de diàmetro.
[http://devdata.worldbank.org/external/CPProfile.asp?SelectedCountry=LBY&CCODE=LBY&CNAME=Libya&PTYPE=CP Senyes Banc Mundial]

'''Agricultura'''
El territori cultivable de Líbia es troba en la zona nort, en la regió de Tripolitània.
El 15% de la població activa de Líbia, treballa en l'Agricultura.
Els principals cultius en Líbia són de:
*[[cereal|Cereals]] (215,000 Tonellades)
*Fruita (385,000 Tonellades)
*[[Hortalices]] (850,000 Tonellades)
*Oleaginoses (45,000 Tonellades)
Només el 1.2% del Territori Libi és de sol cultivat, el 0,2 % de manera permanent, havent d'importar el 75% dels aliments consumits en el país.

'''Mineria'''
El [[Petròleu]], és el principal recurs de Líbia, que pertany a l'[[OPEP]], seguit del [[gas]]. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i 25% del PIB.
En el [[2002]] la producció de cru de Líbia fon de 481,589,800 barrils.
En cantitats menors, Líbia produïx atres minerals, com ara el [[Potassi]] i la [[Sal marina]], i té depòsits d'algeps.

''' Moneda '''
El [[Dinar libi]] és l'unitat monetària, en el [[2003]], 1,29 dinars equivalien a 1 dólar d'[[Estats Units]].
El Banc Central de Líbia, és el banc emissor del país, regula crèdits i supervisa el sistema financer.
El Banc Exterior Àrap de Líbia, es creà en [[1972]], per a gestionar les activitats en l'exterior.

'''Transport i Comunicacions'''
La principals carreteres del país, transcorren per la costa, conecten a [[Trípoli]] en [[Tunis]], [[Bengasi]] en [[Tobruk]], i [[Alexandria]]. La principal carretera al centre del país, és la que unix a la Ciutat de [[Sabha]], en les ciutats costeres.
Líbia té aproximadament 85.000 km. de carreteres, de les quals el 58% estan pavimentades.
El principal servici de Transport Aéreu es troba en les ciutats de [[Trípoli]] i [[Bengasi]], les dos en vols internacionals.
En quant al transport marítim, els principals ports, són, [[Bengasi]], [[Tobruk]], [[Trípoli]] i [[Misurata]].
El sistema de telecomunicacions de Líbia es troba a càrrec de l'Estat.

== Demografia ==
[[Image:Libya-demography.png|thumb|250px|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants).]]

La població de Líbia passà de tindre prop d'un milló d'habitants -majoritàriament nómades- al final de la [[Segona Guerra Mundial]], a integrar més de 5 millons en l'actualitat.

A pesar d'haver-se multiplicat per cinc en este periodo, la densitat de població del país és una de les més baixes del món, a causa de la gran extensió del seu territori.

Líbia conta en un relativament alt percentage de població immigrant, resultat de la situació econòmica privilegiada del país dins dels estàndarts d'Àfrica.

Població: 5.499.074 (2003), estrangers 166.510
Les principals ciutats de Líbia són:
*[[Trípoli]]- 2,006,000 habitants.
*[[Bengasi]]- 1,054,000 habitants
*[[Misurata]]- 476,000 habitants
*[[Tobruk]]- 210,000 habitants

=== Religió ===
[[Image:Ghadames Mosque.jpg|thumb|right|250px|Mesquita en [[Gadames]], prop de la frontera en [[Tunis]] i [[Algèria]]. El 97% dels libis són seguidors de l'islam.]]
La religió predominant en Líbia és principalment l'[[islam]], ya que aproximadament el 97% s'ubica en esta religió. L'[[islam]] és la religió oficial de l'estat. Una chicoteta part de la població és Catòlica.<ref>Fidels religiosos per ubicació, [http://www.adherents.com/adhloc/Wh_185.Html "'42,000 geografia i estadístiques religioses' Líbia"] ''Adherents.Com'', Accessat 15 De Juliol del 2006</ref>

== Cultura ==
Els documents, i archius oficials del país, es troben en la capital, [[Trípoli]], on també es troba la Biblioteca nacional.
No obstant, la major biblioteca del país, que conté uns 300,000 volums, es troba en la ciutat de [[Bengasi]], en l'[[Universitat de Garyounis]].
La majoria dels museus del país es troben en [[Trípoli]], destacant el Museu de Leptis Magna en la ciutat d'al-khums.

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Països]]
{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Libia}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Marroc

2014-01-02T14:51:00Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial =المملكة المغربية ''Al-Mamlaka al-Magribiya'' ''Tagldit n Lmeghrib'' ''Royaume du Maroc'' Regne de Marroc
| image_bandera = 125px-Flag of Morocco svg.png
| image_escut = 100px-Coat of arms of Morocco svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationMorocco svg.png
| lema_nacional = ''Allāh, al-Watan, al-Malik'' ([[Idioma àrap|àrap]]: «Deu, Pàtria, Rei»)''
| himne_nacional =''[[Hymne Chérifien]] '' (Himne del Jerife)
| capital = [[Rabat]]
| capital_població = 1.622.860 (2004)
| capital_coord. = 34_02_N_06_51_W 34°02′N 6°51′O
| ciutat_principal =[[Casablanca (Marroc)|Casablanca]]
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|àrap]]1
| govern = [[Monarquia constitucional]]
| dirigents_títuls = [[Rei de Marroc|Rei]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms = [[Mohammed VI]] [[Abbas el Fassi]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = - Declarada de [[França]]/[[Espanya]]
| fundació_dates =  [[2 de març]]/[[7 de abril]] de [[1956]]
| superfície =446.550
| superfície_lloc =57
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres =2.018 [[km]]
| costes =1.835 [[km]]
| població =33,241,259
| població_lloc = 35
| població_densitat = 70
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = $ 159.064 mil
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 54
| PIB_per_càpita=US$ 5.176
| IDH = 0,646
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =126
| IDH_categoria =Mig
| moneda =[[Dirham marroquí]] (<code>[[ISO 4217|MAD]]</code>)
| gentilici = Marroquí, -ina.
| horari = [[UTC]]
| horari_estiu =
| cctld= [[.ma]]
| còdic_telefònic = 212
| prefix_radiofònic =
| còdic_ISO = 504 / MAR / MA
| membre_de = [[Lliga Àrap|LA]], [[ONU]], [[UMA]]
| nota1 = 1 També en algunes zones se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.
}}

'''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]: المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]].

Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]).

== Orige del nom ==
El nom complet del país en [[Idioma àrap|àrap]] pot traduir-se com ''El Regne Occidental''. '''al-magrib''', que significa ''el Ponent'', és comunament gastat. Per a les referències històriques, els historiadors usen '''al-magrib al-Aqsà''' (''El lluntà Ponent'') per a referir-se a Marroc, diferenciant-la de l'històrica regió cridada [[Magrib]]. El terme '''Marroc''' en atres llengües procedix del nom de l'antiga capital imperial [[Marrakech]], provinent de l'expressió bereber que significa "Terra de Deu".

== Geografia ==

Marroc conta en quatre cordilleres: el [[Rif]], l'[[Atles]] Mig, el Gran Atles i l'[[Antiatles]]. La montanya més alta és el [[Jbel Toubkal|Toubkal]], que alcança els 4.162 metros d'altitut. Entre el Rif i l'Atles Mig està la vall del Sebou. Des de Larache fins a Agadir està la plana atlàntica i entre l'anterior i l'Atles Mig n'hi ha un altiplà situat por damunt dels 500 metros d'altitut. Al sur de l'Antiatles ya escomença el desert del Sàhara.

El clima és mediterràneu, en una distribució clarament hivernal de les precipitacions (que oscilen entre 300 i 800 mm (i 1000 mm en la regió de [[Tànger-Tetuan]]) i unes temperatures de giner que ronden els 12 - 13ºC en la costa i els 10ºC en [[Fes (El Marroc)|Fez]], [[Meknes]], [[Ujda]] i [[Marrakech]]. Les temperatures de juliol ronden els 25ºC en la costa i llocs de l'interior. En les muntanyes les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes. En el Sàhara el clima ya és desèrtic.

Els rius principals: [[Sebou]], [[Moulouya]], [[Rbia]] i [[Draa]].

== Ecologia ==

Vegetació: de tipo mediterràneu, escalonada en pisos altitudinals. Principals espècies: carrasca, surera, cedre, [[pi]].

El bioma dominant en Marroc és el [[bosc mediterràneu]], dividit per [[World Wide Fund for Nature|WWF]] en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: el [[bosc mediterràneu nortafricà]], al nort, l'[[estepa arbustiva mediterrànea]], en el centre-est, i el [[bosc sec mediterràneu i matoll suculent d'acàcies i erguenes]], al suroest.

També estan presents el [[bosc montanyés nortafricà]] de coníferes, l'[[estepa de ginebres del Gran Atles]], en les muntanyes, i l'[[estepa del Sàhara septentrional]], més [[Desert|desèrtica]], en el surest.

== Història ==
[[Image:Maroc carte.gif|300px|thumb|right|<center>Marroc</center>]]
[[Image:450px-Rabat city walls.jpg|thumb|<center>[[Rabat]]</center>]]
[[Image:449px-Menara GardenMarrakech.jpg|thumb|right|<center>Marrakech</center>]]

L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la van portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].

=== Marroc romana i post-romana ===
El nort africà i Marroc foren lentament dibuixats dins del món [[Mediterràneu]] per les colònies d'intercanvi i poblats fenicis en el periodo clàssic. L'arribada dels fenicis anuncià un llarc domini en l'ample [[Mediterràneu]], encara que esta estratègica regió formava part de l'[[Imperi romà]], coneguda com [[Mauritània Tingitana]]. En el [[sigle V]] [[d.C.]], al caure l'Imperi romà, la regió caigué baix domini de [[vàndal]]s, [[visigot]]s i, posteriorment, baix l'[[Imperi Bizantí]] en una ràpida successió. No obstant, durant este temps, els territoris de les altes muntanyes permaneixqueren davall el domini dels habitants berebers.

=== Primers temps islàmics ===
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.

El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, després els [[almohade]]s, els que vorien Marroc després de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].

=== Marroc 1666-1912 ===
La [[dinastia alauita]] va mantindre temporalment el control del país. Els alauites tingueren èxit en estabilisar la seua posició, encara que el regne era més chicotet que els anteriors en la regió, continuava mantenint les seues riquees. En [[1684]] s'anexaren [[Tànger]] al seu territori.

El Marroc fon el primer país en reconéixer als [[Estats Units]] com una nació independent l'any [[1777]]. El ''Tractat d'Amistat Marroquí-americà'' és considerat com el més antic [[tractat]] no trencat dels [[Estats Units]]. Firmat per [[John Adams]] i [[Thomas Jefferson]], ha estat en continu efecte des de [[1783]]. El consolat dels Estats Units en [[Tànger]] és la primera propietat que el govern nort-americà posseïx en l'exterior. L'edifici actualment funciona com a museu.

=== Influència europea ===
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.

El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.

La ciutat de [[Tànger]], junt en l'[[Estret de Gibraltar]], obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de [[1923]].

Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].

En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.

Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].

Els sultans de Marroc foren Muley Yusuf (1912–1927) i [[Mohammed V]] (1927–1961).

=== Resistència al protectorat ===
Partits polítics nacionalistes, que aparegueren davall el protectorat francés, basaren els seus ideals per a una futura independència marroquina en la [[Carta Atlàntica]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] (una declaració entre els Estats Units i el Regne Unit que disponia, entre atres coses, el dret a la població de triar la forma de govern baix la qual volia viure). El manifest del [[Partit Istiqlal]] en [[1944]] fon una de les primeres demandes públiques per l'independència. Posteriorment, el partit, dirigit per [[Allal al Fassi]], tindria el liderage del moviment nacional.

En els anys cinquanta el nacionalisme marroquí s'havia estés per Casablanca, Rabat, Fes, Tetuan i Tànger i és recolzat per la burguesia urbana i, més tart també pels llauradors. El partit Istiqlal conseguix el soport de Mohammed V i de la [[Lliga Àrap]] en [[1950]]. Eixe any [[Mohammed V]] demana l'independència. En [[1952]] el cas de Marroc està en la [[ONU]].

El [[23 d'agost]] de [[1953]] França envia a l'exili a [[Madagascar]] a Mohammed V. El Sultà fon reemplaçat per l'impopular [[Mohammed ben Aarafa]], i el seu regnat fon percebut com illegítim, escampant una activa oposició al protectorat francés per tot el país i danyant l'image exterior de França, que no conseguix soports. Els àraps es rebelen contra els francesos. Durant l'estiu de [[1955]] una onada d'atentats terroristes ataca objectius francesos en Marroc, la qual és resposta en la repressió policial. El fet més notable va ocórrer en [[Oujda]], on els marroquins atacaren francesos i atres residents europeus en els carrers. Operacions realisades pel nou "Armée de Libération" (Eixèrcit de lliberació), tingueren lloc el dia [[1 d'octubre]] de 1955. "l'Armée de Libération" fon creat pel "Comité de Libération Du Maghreb Àrab" (Comité de lliberació del Maghreb Àrap) en [[El Caire]] ([[Egipte]]) per a constituir un moviment de resistència contra l'ocupació per part del [[Front de lliberació Nacional (Algèria)|FNL]] en [[Algèria]]. La seua meta era la volta del rei Mohammed V i la lliberació d'[[Algèria]] i [[Tunis]]. Durant l'autumne de 1955 Aarafa renúncia al tro i França va permetre la tornada de [[Mohammed V]]. Les negociacions per l'independència marroquina van començar l'any següent.

Tots estos acontenyiments ajudaren a incrementar el grau de [[solidaritat]] entre el poble i el nou vingut rei. Per esta raó, la revolució de Marroc, coneguda com "La Revolució del Rei i el seu Poble" és celebrada cada [[20 d'agost]].

=== Independència ===
Marroc recuperà la seua [[independència]] política de França i d'Espanya el dia [[2 de març]] de [[1956]]; i el dia [[7 d'abril]] del mateix any França abandonà oficialment el seu protectorat en Marroc. En acorts en Espanya en [[1956]] i [[1958]], Marroc va recuperar territoris abans controlats pel dit país. No obstant intentà reclamar per atres territoris colonials espanyols obtinguts en la [[Guerra Oblidada]] de 1957. La ciutat internacional de [[Tànger]] fon reintegrada a través del [[Protocol de Tànger]] el [[29 d'octubre]] de [[1956]]. Marroc és membre de l'ONU des del 12 de novembre de 1956. En [[1958]] Marroc recupera d'Espanya la província de [[Cap Juby]]. [[Hassan II de Marroc|Hassan II]] se proclamà Rei de Marroc el dia [[3 de març]] de [[1961]].

Marroc es constituí com una monarquia constitucional i de dret diví al mateix temps. La monarquia és el referent nacional.

Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).

En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] després del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].

Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.

Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.

El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].

Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat.

Hi hagueren eleccions llegislatives en [[1979]] i [[1984]].

En 1981 hi hagueren revoltes en [[Casablanca]] per la pujada dels preus. El balanç donà diversos centenars de morts. En [[giner]] de [[1984]] hi hagueren revoltes del pa en Nador i Tetuan que acabaren en un centenar de morts.

Marroc estava endeutat, per lo qual en [[1983]] el BM-FMI impongué un Pla d'Ajust Estructural. Este va consistir en la privatisació dels fosfats, la telefonia i l'indústria textil i la reducció dels drets d'aduana del 60% al 45%.

Entre [[1985]] i [[1990]] la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.

Es procedí a la reforma política des de dalt en [[1991]]. En [[1993]] hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es van realisar amnisties de presos polítics en [[1994]] i [[1996]]. En [[1995]] es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El [[13 de setembre]] de [[1996]] es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.

Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en [[juny]] del [[2004]] i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els [[Estats Units]] i en l'[[Unió Europea]] (2000).

En [[1999]] mor Hassan II, el seu fill major [[Mohammed VI]] li succeïx en el tro i promet realisar profunts canvis democràtics. Eixe mateix any reformà el còdic jurídic de la dòna i en 2004 el còdic de la família: es puja l'edat mínima per a casar-se de 15 a 18 anys, queda abolida la poligàmia, la tutela del pare o del germà major sobre la dòna adulta no casada, i les dones poden triar espós i demanar el divorç en igualtat de condicions respecte als hòmens en quant a la custòdia dels fills.

En les eleccions de [[2002]] el partit [[Justícia i Desenroll]] (PJD), de caràcter islamiste va alvançar notablement.

En maig de [[2003]], la ciutat més gran del país, [[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]], va patir un atentat terroriste. L'atac es produí en llocs relacionats en occidentals i judeus, i es produí la mort de 33 persones i més de 100 ferits, majoritàriament marroquins. Est atentat provocà una involució de les llibertats civils: es va ampliar la presó preventiva, la policia pot entrar en vivendes particulars sense orde judicial, interceptar el correu, les telefonades i els contes corrents.

En les eleccions municipals de setembre del 2003 el PJD puja al segon lloc.

La majoria dels presunts autors dels atentats del [[11-M]] procedia de [[Tetuan]].

En [[2006]], Marroc celebrà el 50° aniversari de la seua [[independència]].

== Política ==

D'acort en la [[Constitució de Marroc]], el país és una [[monarquia constitucional]], en un [[Parlament de Marroc|Parlament]] electe. El [[Rei de Marroc]], té amplis poders eixecutius, en la possibilitat de dissoldre el govern i el Parlament i dirigir les [[Forces armades de Marroc|forces militars]], ademés d'uns atres poders. Els partits polítics d'oposició estan permesos i diversos s'han presentat a les eleccions en els últims anys.

=== Organisació territorial ===

Després de les últimes reformes a partir de la constitució de [[1992]] el Regne de Marroc està organisat en un primer nivell en 16 regions; estes també estan dividides. Marroc contta en deu [[vilayats]] (wilayas) que comprenen 13 províncies, 24 prefectures i atres 31 províncies, dividides a la vegada en municipis (comunes) rurals i urbans. L'autoritat eixecutiva és el governador de la capital regional.

Regions administratives (s'inclouen també les regions ocupades del Sàhara Occidental; les pretensions sobiranistes de Marroc sobre este territori no són reconegudes per la comunitat internacional):
[[Image:612px-Regions of Morocco svg.png|thumb|275px|<center>Regions del Sàhara Occidental i Marroc</center>]]
#[[Chauia-Uardiga]] ([[Settat]])
#[[Dukala-Abda]] ([[Safi (El Marroc)|Safi]])
#[[Fez-Bulmane]] ([[Fes (El Marroc)|Fez]])
#[[Garb-Chrarda-Beni Hsen]] ([[Kenitra]])
#[[Gran Casablanca]] ([[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]])
#[[Guelmin-Es Semara]] ([[Guelmin]])*
#[[L'Aiún-Bujador-Sakia L'Hamra]] ([[L'Aiún]])*
#[[Marraquech-Tensift-Hauz]] ([[Marrakech]])
#[[Meknés-Tafilalet]] ([[Meknés]])
#[[l'Oriental|Oriental]] ([[Oujda]])
#[[Ued Edahab-Lagüira]] ([[Vila Cisneros|Dajla]])*
#[[Rabat-Salé-Zemur-Zaer]] ([[Rabat]])
#[[Sus-Masa-Draa]] ([[Agadir]])
#[[Tadla-Asilal]] ([[Beni Melal]])
#[[Tànger-Tetuan]] ([[Tànger]])
#[[Tasa-El Hoceima-Taounate|Taza-Alhucemas-Taunat]] ([[Alhucemas]])

== Economia ==

L'economia de Marroc en [[2006]]-[[2007]] donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual després de la firma de la fàbrica de [[Nissan]]-[[Renault]] es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en [[Àfrica]].

== Demografia ==

=== Ètnies ===
[[Image:200px-Mujer en un mercado de Marruecos.jpg|200px|thumb|right|<center>Dòna en un mercat de Marroc</center>]]
*Àrap o bereber: 97,5%
*[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc
*Atres (majoritàriament europeus i Subsaharians): 1,5%

=== Religió ===
Majoria islàmica (98,3%, fonamentalment sunnís; l'islam aplegà al territori de l'actual Marroc en 682). Minories cristiana (0,6%, no relacionada en el cristianisme que es va implantar en el territori en temps romans), judeua (1%; els judeus estan presents en el territori de l'actual Marroc des dels temps romans) i d'atres cults (1,8%). (2000).

El rei és la màxima autoritat religiosa islàmica, com a Comanador de tots els Creyents.

=== Idiomes ===
L'idioma oficial de Marroc és l'[[àrap clàssic]]; és l'idioma de la llegislació encara que les lleis també es traduïxen al [[Idioma francés|francés]] i a vegades a l'[[idioma espanyol|espanyol]].

La llengua majoritària parlada per la població és l'[[àrap marroquí]], a poc a poc influït per la nomenada llengua culta. De facto hi ha una [[diglòssia]] i inclús una [[triglossia]]. El rei de Marroc quan vol que un discurs arribe a tot el món es veu obligat a utilisar l'àrap dialectal.

Les zones bereberòfones, en els seus tres dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tarifit]], [[tamazight]] i [[tachelhit]]) utilisen la seua llengua diàriament.

La llengua francesa és la llengua del comerç; l'ensenyança superior s'impartix en [[Idioma francés|francés]].

En les ciutats de [[Tetuan]] i [[Nador]] el coneiximent i us de l'[[idioma espanyol|espanyol]] és elevat; també en la població saharaui de l'antic [[Sàhara Espanyol]]; en la major part de la població de [[Larache]], [[Tànger]], [[Alhucemas]] i [[Sidi Ifni]] és usual. Hi ha grups de castellaparlants en ciutats com [[Rabat]], [[Agadir]], [[Kenitra]], [[Casablanca (Marroc)|Casablanca]], [[Tasa]], Fes, [[Marrakech]], [[Meknés]] i [[Oujda|Uxda]]. Actualment, hi ha sis centres de l'[[Institut Cervantes]], sent una de les majors concentracions en un només país d'esta institució encarregada de la difusió de la llengua espanyola en el món. La població hispanoparlant en Marroc ascendix a unes 360.000 persones en [[2006]].

== Cultura ==

Les festes religioses en Marroc seguixen el [[calendari musulmà]]

{| border="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0"
|+'''Festes'''
|-
! style="background:#efefef;" | Data calendari musulmà
! style="background:#efefef;" | festivitat
! style="background:#efefef;" | Nom en àrab
|-
| 10/11 Du-l-Hiyya
| festa del sacrifici
| AID al-Adha
|-
| 1 Muharram
| Primer dia de l'any
| fatih muharram
|-
| 1/2 Chaual
| La chicoteta festa (fi de [[Ramadà]])
| AID al-Fitr
|-
| 26 Ramadà
| la nit del destí
| lailat al qadr
|-
| 10 Muharram
|
| Achoura
|-
| 12 Rabie a l'awal
| festa del naixement del profeta
| AID al mawlid
|}

== Enllaços externs ==
*[http://www.pliegosdeopinion.net/pdo11/11pensamiento/11lenguas/Situacionmoscoso.pdf Situación lingüística en Marruecos. Árabe marroquí, bereber, árabe estándar, lenguas europeas]. Francisco Moscoso, Universidad de Cádiz. Segundo semestre de 2006.
* [http://www.militar.org.ua/militar/hm/historia-militar-espana-retirada-ejercito-de-marruecos.html 1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Marruecos}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Àfrica del Nort

2014-01-01T15:35:38Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Archiu:Africa-countries-northern.svg|right|Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nort.]]
'''Àfrica del Nort''' és una regió del [[Àfrica|continent africà]] que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents:
* [[Algèria]]
* [[Egipte]]
* [[Líbia]]
* [[Marroc]]
* [[Mauritània]]
* [[Sàhara Occidental]] (ocupat pel Marroc)
* [[Sudan]]
* [[Sudan del Sur]]
* [[Tunísia]]
Les illes [[Açores]], [[Illes Canàries|Canàries]] i [[archipèlec de Madeira|Madeira]] i les ciutats [[Espanya|espanyoles]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]] també en formen part, i de vegades s'hi inclouen [[Etiopia]], [[Eritrea]] i [[Sudan del Sur]] pertanyents a l'[[Àfrica Oriental]].

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|ca|Àfrica del Nord}}
[[Categoria:Països d'Àfrica|*]]

Llengües eslaves

2013-12-31T12:57:09Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
Les '''llengües eslaves''' són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]]. Antigament, ademés se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i l'[[àrap]].

== Llengües eslaves ==
Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:
* Grup oriental
** [[Idioma rus|Rus]]
** [[Idioma bielorrús|Bielorrus]]
** [[Idioma ucranià|Ucranià]]
** [[Idioma rusí|Rusí]]
* Grup occidental
** [[Idioma eslovac|Eslovac]]
** [[Idioma chec|Chec]]
** [[Idioma sòrap|Sorap]]
** [[Idioma polac|Polac]]
** [[Idioma casubi|Casubi]]

Grups eslaus meridionals
* Grup meridional occidental
** [[Idioma esloveny|Esloveny]]
** [[Idioma Serbocroata|Serbocroata]]
*** [[Idioma serbi|Serbi]]
*** [[Idioma croata|Croata]]
*** [[Idioma bosni|Bosni]]
*** [[Idioma montenegrí|Montenegri]]
* Grup meridional oriental
** [[Idioma macedoni|Macedoni]]
** [[Idioma búlgar|Bulgar]]
** [[Idioma antic eslau|Antic eslau]]

== História ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Grups llingüístics]]

República Democràtica del Congo

2013-12-30T17:13:54Z

Josep Maria Roca Peña: /* Estat */

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo'' ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata'' República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]] ''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] (el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].

Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.

La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

== Etimologia ==

[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|<center>Billet del banc de Zaire</center>]]

Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de [[Bèlgica]] denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al [[1 d'agost]] de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".

A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.

== Història ==

=== Prehistòria ===

Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'[[Àfrica]]. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

=== Época colonial belga (1908-1950) ===

[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.

A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.

El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

=== Crisis política i independència ===

Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

=== El govern de Patrice Lumumba ===
En [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.

Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el [[17 de giner]] de [[1961]] en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>

Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.

=== La dictadura de Mobutu ===

Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.

=== Conflicte i transició ===
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].

Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].

El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
L'història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.

Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]]'' i del ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]]'', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].

=== Política ===

Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).

=== Organisació territorial ===

Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de [[1960]] l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del [[2005]] establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}

== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' 
[[Goma]] [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' [[Kindu]] [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' [[Kolwezi]] [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]

Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Vore ''[[Clima Tropical]] ''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).

La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El [[riu Congo]] és el més llarc d'[[Àfrica]] central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.

La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.

=== Flora i fauna ===

[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|<center>El riu Congo</center>]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.

[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}

== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

En l'any [[2007]], la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).

[[Image:180px-Kindu church.jpg|<center>Iglesia en [[Kindu]], DRC</center>|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.

== Situació de la dòna ==

[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|<center>Dòna congolesa venent roba.</center>]]

L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>

En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.

La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.

== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].

== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.

L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.

Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.

== Educació ==

[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]

El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.

No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>

L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.

== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.

== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>

== Transports ==

[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]

El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.

D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==
*[[Costums de la República Democràtica del Congo]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en l'història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de decembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, automme de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

26 de juliol

2013-12-30T17:11:03Z

Josep Maria Roca Peña:

{{juliol}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
*Sts. Joaquim i Ana (Pares de la [[Mare de Deu]])

== Vore també ==
{{mesos}}

[[Categoria:Juliol]]

Unió Soviètica

2013-12-30T17:10:23Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Flag of URSS.png|thumb|right|200px|<center>Bandera de l'URSS</center>]]
[[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|<center>Escut</center>]]
[[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|<center>L'URSS en el món</center>]]
La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de [[1922]], fins a la seua dissolució en [[1991]].

La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de [[1917]], i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al [[1956]]: RSS d'[[Armènia]], RSS d'[[Azerbaiyà]], RSS de [[Bielorrúsia]], RSS de [[Tayikistà]], RSS de [[Turkmenistà]], RSS d'[[Ucrània]] i la RSS d'[[Uzbekistà]].

Els llímits geogràfics de l''''Unió Soviètica''' variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de [[Polònia]], Besaràbia, i alguns atres territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], des del [[1945]] fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta [[Rússia]] Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de [[Finlàndia]], i [[Alaska]].

Era a sovint referida impròpiament com Rússia, per ser el seu estat constituent més gran i dominant. Des del [[1945]] fins al [[1991]], en el periodo conegut com Guerra Freda, l''''Unió Soviètica''' i els [[Estats Units]] eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.

L''''Unió Soviètica''' arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l''''Unió Soviètica''' (PCUS).

{{Països URSS}}

[[Categoria:Unió Soviètica]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]

Ucrània

2013-12-30T17:08:57Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = Україна 
Ukraína 
Ucrania 
| image_bandera = 125px-Flag of Urania svg.png
| image_escut = escutdeucrania.png
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png
| lema_nacional =''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')
| himne_nacional =''[[Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey]] ''
| capital =[[Kiev]]
| capital_població = 2.660.401 hab.
| capital_coord = 50° 27′ N 30° 31′ E
| ciutat_principal =Kiev
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma ucranià|Ucranià]]
| govern =[[República semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primera Ministra]]
| dirigents_noms =[[Víktor Yushchenko]] [[Yuliya Tymoshenko]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Data
| fundació_dates =Del [[URSS]] [[24 d'agost]] de [[1991]]
| superfície =603.700 km²
| superfície_lloc =44*
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres =40.558 km
| costes =
| població = 46.710.816
| població_any =
| població_lloc =
| població_densitat = 77,3 hab/km²
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 325.648 millons
| PIB_any = 2008
| PIB_lloc = 46
| PIB_per_càpita=US$ 344.766
| IDH =
| IDH_any =
| IDH_lloc =
| IDH_categoria ='''Baix'''
| moneda = [[Grívnia]]
| gentilici = Ucranià, -ana
| horari = EET
| horari_estiu = EEST
| cctld= .ua
| còdic_telefònic = +380
| prefix_radiofònic = EMA-EOZ / URA-UZZ
| còdic_ISO = 804 / UKR / UA
| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]
| nota1 = El [[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}
'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Українаung'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió després de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia al est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] al oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i el [[mar Negr]]e i el [[mar d'Açov]] al sur.

El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

El [[24 d'agost]] de [[1991]] el parlament ucranià declarà la independència, diecisió que sigué ractificà el [[1 de decembre]] per mig d'un referèndum popular.

== Etimologia ==
Ucrània: en ucranià Україна (Ukraína); en [[rús]] Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (kraína) vol dir "país".

== Història ==
[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]].

El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikincs]], convertint-la en el centre de [[Russia]], el estat més pròsper de la zona.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El estat Rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es generaren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.

El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

== Organisació político-administrativa ==
'''Ucrània''' està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de [[Crimea]] i dos municipi: [[Kiev]] i [[Sebastopol]].

[[Image:UkraineNumbered.png|right]]

{| border="0"
|-----
|
# [[Óblast de Cherkasy|Cherkásy]]
# [[Óblast de Chernihiv|Cherníhiv]]
# [[Óblast de Chernivtsi|Chernívtsi]]
# [[República Autònoma de Crimea]]
# [[Óblast de Dnipropetrovsk|Dnipropetróvsk]]
# [[Óblast de Donetsk|Donétsk]]
# [[Óblast de Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankívsk]]
# [[Óblast de Kharkiv|Járkiv]]
# [[Óblast de Jerson|Jérson]]
# [[Óblast de Jmelnitsky|Jmelnítsky]]
# [[Óblast de Kirovogrado|Kirovohrád]]
# [[Óblast de Kiev|Kýiv]]
# [[Óblast de Luhansk|Luhánsk]]
# [[Óblast de Lviv|Lviv]]
| valign="top" |
<ol start=15>
<li>[[Óblast de Mykolaiv|Mykoláiv]]
<li>[[Óblast de Odesa|Odesa]]
<li>[[Óblast de Poltava|Poltava]]
<li>[[Óblast de Rivne|Rivne]]
<li>[[Óblast de Sumy|Súmy]]
<li>[[Óblast de Ternopil|Ternópil]]
<li>[[Óblast de Vinnytsia|Vínnytsia]]
<li>[[Óblast de Vólyn|Vólyn]]
<li>[[Óblast de Transcarpacia|Zakarpáttia]]
<li>[[Óblast de Zaporizhia|Zaporízhia]]
<li>[[Óblast de Zhytomyr|Zhytómyr]]
|}

== Cultura ==
[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|<center>Exibició folclòrica.</center>]]
Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura medieval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental del est, puix després de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que va constituir la fundació de la lliteratura rusa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent després del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.

== Les festes d'Ucrània ==
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%"
|- bgcolor="#ececec"
!Fecha !! Festa
|-
|[[1 de giner]]||[[Any Nou]]
|-
|[[7 de giner]]||[[Nadal]]
|-
|[[8 de marzç]]||[[Dia Internacional de la Dona]]
|-
|[[1 de maig|1]] i [[2 de maig]]||[[Dia Internacional del Treball]]
|-
|[[9 de maig]]||[[Dia de la Victòria]]
|-
|[[28 de juny]]||Dia de la Constitució
|-
|[[24 de agost]]||[[Dia de la Independència d'Ucrània]]
|-
|Fecha mòbil||[[Pasqua]]
|-
|Fecha mòbil||[[Trinitat]]
|}

== Política ==

D'acort en la primera Constitució ucraniana de [[juny]] de [[1996]], Ucrània és un Estat soberà i independent, compost per tres rames: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui deu ser ratificat pel Poder Llegislatiu.

Hasta la fecha '''Ucrània''' ha tingut tres presidents: Leonid Kravchuk, Leonid Kuchma i Víktor Yúshchenko.

El Poder Llegislatiu està representat per una sola càmara, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.

El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

== Vore també ==
* [[Idioma Ucranià]]
* [[URSS]]

{{traduït de|es|Ucrania}}
{{Països URSS}}

[[Categoria:Països d'Europa]]

Rússia

2013-12-30T17:07:27Z

Josep Maria Roca Peña: S'està redirigint a Unió Soviètica

#REDIRECT [[Unió Soviètica]]

Japó

2013-12-30T17:04:27Z

Josep Maria Roca Peña:

'''Japó''' (en [[japonés]] 日本, ''Nihon'' o ''Nippon''; oficialment 日本国, ''Nihon-koku'' o ''Nipon-koku'' o en valencià '''Estat del Japó''') és un [[país insular]] d'[[Àsia Oriental]]. Localisat en l'[[oceà Pacífic]], està situat a l'est de la [[República Popular de China]], [[Corea]] i [[Rússia]], i s'estén des del [[mar d'Okhotsk]] al nort, al [[Mar de la China Oriental]] al sur. Els caràcters [[kanji]] que conformen el nom del Japó signifiquen "orige del sol", per la qual cosa, a sovint s'identifica al Japó com la "Terra del sol naixent".

{{Països d'Àsia}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]

República Democràtica del Congo

2013-12-30T17:01:15Z

Josep Maria Roca Peña: /* Época colonial belga (1908-1950) */

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo'' ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata'' República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]] ''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] (el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].

Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.

La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

== Etimologia ==

[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|<center>Billet del banc de Zaire</center>]]

Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de [[Bèlgica]] denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al [[1 d'agost]] de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".

A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.

== Història ==

=== Prehistòria ===

Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'[[Àfrica]]. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

=== Época colonial belga (1908-1950) ===

[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.

A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.

El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

=== Crisis política i independència ===

Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

=== El govern de Patrice Lumumba ===
En [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.

Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el [[17 de giner]] de [[1961]] en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>

Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.

=== La dictadura de Mobutu ===

Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.

=== Conflicte i transició ===
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].

Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].

El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
L'història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.

Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]] '' i de l' ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]] '', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].

=== Política ===

Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).

=== Organisació territorial ===

Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de [[1960]] l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del [[2005]] establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}

== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' 
[[Goma]] [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' [[Kindu]] [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' [[Kolwezi]] [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]

Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Vore ''[[Clima Tropical]] ''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).

La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El [[riu Congo]] és el més llarc d'[[Àfrica]] central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.

La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.

=== Flora i fauna ===

[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|<center>El riu Congo</center>]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.

[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}

== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

En l'any [[2007]], la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).

[[Image:180px-Kindu church.jpg|<center>Iglesia en [[Kindu]], DRC</center>|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.

== Situació de la dòna ==

[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|<center>Dòna congolesa venent roba.</center>]]

L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>

En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.

La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.

== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].

== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.

L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.

Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.

== Educació ==

[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]

El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.

No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>

L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.

== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.

== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>

== Transports ==

[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]

El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.

D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==
*[[Costums de la República Democràtica del Congo]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en l'història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de decembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, automme de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Idioma gallec

2013-12-30T16:17:46Z

Josep Maria Roca Peña:

{{llengua|
|nom= Gallec
|nomnatiu= Galego
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]] i [[Portugal]]
|regió= [[Galícia]] i [[Castellà i Lleó]]. Encara aixina, n'hi ha certa conrovèrsia respecte a l'''eonaviego'', en l'occident [[Principat d'Astúries|asturià]] ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a [[asturià]], i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està ''A fala'' en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…
|parlants= 2.587.407
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers.
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Grup Romanç|Romanç]] 
    [[Ítalo-occidental]] 
     [[Sub-grup Occidental]] 
      [[Grup Galo-Ibèric]] 
       [[Grup Ibero-Romanç]] 
        [[Sub-grup Galaico-Portugués]]
         '''Gallec'''

|nació= [[Galícia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Academia Galega]]
|iso1= gl
|iso2= glg
|iso3= glg
|sil=
|mapa=
}}
El '''gallec''' (''galego'' en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al [[castellà]]. Està molt emparentat en el [[Portugués]], en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'[[Edat Mija]]. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.

== Extensió ==
Ademés de ser usat en [[Galícia]], també es parla i es permet la seua enenyança reglada en el occident del El Bierzo ([[Província de Lleó]]) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de [[Castella]] i [[Lleó]], segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de [[Castella i Lleó]]. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis ercians, a càrrec de 47 profesors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: "Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen".

En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.

També es parla en els concells limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, la [[Acadèmia de la Llengua Asturiana]] i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.

Una enquesta llingüística realisada en 2004 en [[Catalunya]] per el seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[Uruguay]]), [[La Habana]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.

== Història ==
El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua medieval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, [[Astúries]], l'actual província de Lleó i part de [[Zamora]].

Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de [[1228]], es tracta del fur de Castro Calderas (<<Foro do bo burgo do Castro Caldelas>>) otorgat pel rei [[Alfonso IX]] en abril de dit any a la vila orensana.

Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Alfonso X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.

La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne d ePortugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles oscurs).

A finals del sigle XIX es produix un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins per els partits galleguistes. En [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. En tot i això, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de represió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].

Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de la Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.

Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat per els organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.

== Us del gallec ==
[[Image:Percentage of Galician speakers (corrected).png|thumb|350px|Parlants de gallec com a primera llengua segons els cens de població i vivenda del Instituto Galego d'Estadistica.]]

=== Galícia ===
{| style="border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1
|- style="color: black; background-color: lawngreen;"
| colspan="8" align="center" | '''Us real de la llengua gallega (2001)'''
|- style="background-color:#CCCCCC;"
|
| align="center" | Total
| colspan="2" align="center" | Seempre
| colspan="2" align="center" | A voltes
| colspan="2" align="center" | Mai
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|Total
| align="right" | 2.587.407
| align="right" | 1.470.836
| align="right" | 56’84%
| align="right" | 783.780
| align="right" | 30’29%
| align="right" | 332.791
| align="right" | 12’86%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 5 a 9 anys
| align="right" | 101.840
| align="right" | 38.329
| align="right" | 37’63%
| align="right" | 48.651
| align="right" | 47’77%
| align="right" | 14.860
| align="right" | 14’50%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 10 a 14 anys
| align="right" | 122.747
| align="right" | 50.891
| align="right" | 41’46%
| align="right" | 60.430
| align="right" | 49’23%
| align="right" | 11.426
| align="right" | 9’30%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 15 a 19 anys
| align="right" | 156.950
| align="right" | 69.760
| align="right" | 44’44%
| align="right" | 66.343
| align="right" | 42’27%
| align="right" | 20.847
| align="right" | 13’28%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 20 a 24 anys
| align="right" | 207.341
| align="right" | 95.008
| align="right" | 45’82%
| align="right" | 77.044
| align="right" | 37’15%
| align="right" | 35.289
| align="right" | 17’01%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 25 a 29 anys
| align="right" | 213.402
| align="right" | 96.059
| align="right" | 45’01%
| align="right" | 79.586
| align="right" | 37’29%
| align="right" | 37.757
| align="right" | 17’69%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 30 a 34 anys
| align="right" | 201.392
| align="right" | 94.785
| align="right" | 47’06%
| align="right" | 72.506
| align="right" | 36’00%
| align="right" | 34.101
| align="right" | 16’93%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 35 a 39 anys
| align="right" | 193.342
| align="right" | 96.992
| align="right" | 50’16%
| align="right" | 65.641
| align="right" | 33’95%
| align="right" | 30.709
| align="right" | 15’88%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 40 a 44 anys
| align="right" | 191.180
| align="right" | 104.074
| align="right" | 54’43%
| align="right" | 60.615
| align="right" | 31’70%
| align="right" | 26.491
| align="right" | 13’85%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 45 a 49 anys
| align="right" | 174.056
| align="right" | 100.166
| align="right" | 57’54%
| align="right" | 51.965
| align="right" | 29’85%
| align="right" | 21.925
| align="right" | 12’59%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 50 a 54 anys
| align="right" | 168.473
| align="right" | 102.227
| align="right" | 60’67%
| align="right" | 46.607
| align="right" | 27’66%
| align="right" | 19.639
| align="right" | 11’65%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 55 a 59 anys
| align="right" | 163.029
| align="right" | 106.103
| align="right" | 65’08%
| align="right" | 39.920
| align="right" | 24’48%
| align="right" | 17.006
| align="right" | 10’43%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|De 60 a 64 anys
| align="right" | 135.040
| align="right" | 94.459
| align="right" | 69’94%
| align="right" | 27.844
| align="right" | 20’61%
| align="right" | 12.737
| align="right" | 9’43%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|Más de 65 anys
| align="right" | 558.615
| align="right" | 421.983
| align="right" | 75’54%
| align="right" | 86.628
| align="right" | 15’50%
| align="right" | 50.004
| align="right" | 8’95%
|}

{| style="border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1
|- style="color: black; background-color: lawngreen;"
| colspan="5" align="center" | '''Competència llingüística en gallec (evolució)'''
|- style="background-color:#CCCCCC;"
|Fecha
| align="center" | Entenen
| align="center" | Parlen
| align="center" | Lligen
| align="center" | Escriuen
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|Cens 1991
| align="center" | 96’96%
| align="center" | 91’39%
| align="center" | 49’30%
| align="center" | 34’85%
|- style="background-color:#E4E4E4;"
|Cens 2001
| align="center" | 99’16%
| align="center" | 91’04%
| align="center" | 68’65%
| align="center" | 57’64%
|}

== Dialectes ==
[[Image:Dialectesgallec.png|thumb|right|200px|<center>Divisió dialectal del '''Gallec'''.</center>]]
Segons la separació dialectològica de galícia empleada per orgaismes com la Real Academia Gallega (RAG) i el Insituto da Lingua Galega (IKG) existixen tres blocs llingüístics reconeguts, cada u en ses particularitats. El bloc occidental abrca les Rias Baixas i arriba fins a la zona de Santiago de Compostela. El central ocupa la gran majoria del territori gallec, mentres que el oriental compren les zones més orientals de Galícia i els territoris la gran majoria del territori, [[Lleó]] i [[Zamora]]. Estos blocs estan caracterisats per laf orma de construir el plural de les paraules acabades en -n, sent les isogloses que els delimiten cans/cas (bloc oriental i centra, respectivament) i cas/cais (blocs central i occidental, també respectivament).

Ell filòlec portugués Cintra, que estudià els dialectes gallecs com a pertanyents al diasistema gallec-portugués i dels quals els seus treballs son considerats de referència en Portugal, preferí separar el territori gallec en dos àrees: l'occidental, que presenga gheada (aspiració del fonema /g/ convertint-se en una /h/ aspirada similar a la del [[inglés]]) i la oriental, que no presenta este fenòmen.

== Fonologia ==
La llengua gallega dispon de set vocals en posició tònica (a diferència del portugués, que son sistema vocàlic incluix dotze fonemes), en la excepció del àrea ancaresa que pesenta vocalisme nasal, lo que supon dotze vocals (al igual que el portugués). Les vocals son /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/. Utilisa el mateix sistema vocàlic que el [[valencià]].

En posició àtona, el número de vocals es reduix a cinc, puix es suprimix la diferència entre e oberta i tancada, i entre o oberta i tancada.

A diferència de lo que ocorrix en portugués, la nasalitat no és un rasc pertanyent en el vocalisme gallec, pese a estar present en el consonant nasal velar sonora /ŋ/ que interferix en la fonació, tant en mig de paraula (funme, cansei) com al final de paraula (cor, camió).

El gallec admetix 16 diptoncs o combinacions de dos vocals en una mateixa sílaba. Dits diptoncs son decreixents i quan la primera vocal te un major grau d'obertura que la segón, i creixents, quan ocorrix al revés.

Els diptoncs decreixents del gallec son els següents:

*/ai/ (eix. "laborais")
*/au/ (eix. "causa")
*/ei/ (eix. "conselleiro")
*/eu( (eix, "defendeu")
*/iu/ (eix. "viviu")
*/oi/ (eix. "escoitar")
*/ou/ (eix. "Ourense")
*/ui/ (eix. "puido")

Els diptoncs creixents són:
*/ia/ (eix. "diante")
*/ie/ (eix. "ciencia")
*/io/ (eix. "cemiterio")
*/iu/ (eix. "triunfo")
*/ua/ (eix. "lingua")
*/ue/ (eix. "frecuente")
*/ui/ (eix. "lingüista")
*/uo/ (eix. "residuo")

== Vore també ==
*[[Normativa del Idioma Gallec]]
*[[Galícia]]
*[[Dia de les Lletres Gallegues]]

{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Portugués

2013-12-30T16:13:10Z

Josep Maria Roca Peña:

{{llengua|
|nom= Portugués
|nomnatiu= Português
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea-Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Índia]] i [[Tomor Oriental]]
|regió=
|parlants= 240 millons
|parlantsnatius= 196.8 millons
|parlantsnonatius= 33.2 millons
|rank= 5º
|família=
[[llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
 [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
  [[Llengües romances|Romanç]] 
   [[Lenguas romances italo-occidentales|Italo-occidental]] 
    [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental|Occidental]] 
     [[Grupo Galo-Ibérico|Galo-ibérica]] 
      [[Grupo Ibero-Romance|Ibero-romance]] 
       [[Grupo Ibero-Occidental|Ibero-occidental]] 
        [[Subgrupo Galaico-Portugués|Galaico-portuguesa]] 
         '''Portugués'''
|nació=[[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea-Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]
|fontcolor=
|regulat= [[Academia Brasileira de Letras]], [[Academia das Ciências de Lisboa]]
|iso1= pt
|iso2= por
|iso3= por
|sil=
|mapa=
}}
El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els sigles XV, XVI i XVII, en la formació del [[Imperi portugués|imperi portugués]].

Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea-Bissiau]], [[Mosambique]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé]] i [[Príncip i Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]])), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués.

De forma minoritària, es parlat també per importants colònies portugueses establides i les sues zones fronterices, per eixemple en [[Veneçuela]] o en les zones colindants a Brasil de Bolívia, Paraguai i Uruguai degut a la migració de brasilers en sa major part dedicats al comerç.

En [[Galícia]], diferents entitats culturals minoritàries defenen a l'[[idioma gallec]] com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic portugués. Es el moviment nomenat com a "reintegracionisme", partidari d'integrar i fer confluir a la llengua gallega en el portugués.

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Idioma rus

2013-12-30T16:11:27Z

Josep Maria Roca Peña:

{{llengua|
|nom= Rus
|nomnatiu= Русский язык / russki yazýk
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= Antiga [[URSS]]
|regió= Euràsia
|parlants= 278 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 7º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües eslaves|Eslava]] 
   Eslau oriental 
    '''Rus''' 
|nació=
|fontcolor=
|regulat= [[Acadèmia Rusa de les Ciències]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_rus.jpg|200px|center]]
}}
El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rúsia]], [[Bielorrúsia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]].

És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.

== Dialectes ==
A pesar de la igualació a partir de [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors.

Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser mes similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.

== Vore ==
* [[Unió Soviètica]]
* [[Rúsia]]
* [[Llengües eslaves]]

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]

Llengües eslaves

2013-12-30T16:09:05Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
Les '''llengües eslaves''' són un cojunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]]. Antigament, ademés se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i l'[[àrap]].

== Llengües eslaves ==
Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:
* Grup oriental
** [[Idioma rus|Rus]]
** [[Idioma bielorrús|Bielorrus]]
** [[Idioma ucranià|Ucranià]]
** [[Idioma rusí|Rusí]]
* Grup occidental
** [[Idioma eslovac|Eslovac]]
** [[Idioma chec|Chec]]
** [[Idioma sòrap|Sorap]]
** [[Idioma polac|Polac]]
** [[Idioma casubi|Casubi]]

Grups eslaus meridionals
* Grup meridional occidental
** [[Idioma esloveny|Esloveny]]
** [[Idioma Serbocroata|Serbocroata]]
*** [[Idioma serbi|Serbi]]
*** [[Idioma croata|Croata]]
*** [[Idioma bosni|Bosni]]
*** [[Idioma montenegrí|Montenegri]]
* Grup meridional oriental
** [[Idioma macedoni|Macedoni]]
** [[Idioma búlgar|Bulgar]]
** [[Idioma antic eslau|Antic eslau]]

== Historia ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Grups llingüístics]]

Idioma serbi

2013-12-30T16:07:35Z

Josep Maria Roca Peña:

{{llengua|
|nom= Serbi
|nomnatiu= Cрпски, Srpski
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bònia-Herzegovina]]
|regió= Balcans
|parlants= 12 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües eslaves|Eslava]] 
   Eslau meridional 
    '''Serbi''' 
|nació= [[Sèrbia]], [[Montnegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|fontcolor=
|regulat= Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia
|iso1= sr
|iso2= scc, srp
|iso3= spr
|sil=
|mapa=
}}
La '''llengua sèrbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]] i els seus símbols son equivalents d'un alfabet a l'atre.

Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.

Des del punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]

Llengües eslaves

2013-12-30T16:05:13Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
Les '''llengües eslaves''' són un cojunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets [[cirilic]] i [[llatí]]. Antigament, ademés se gastaven els alfabets [[Alfabet glagolític|glagolitic]] i l'[[àrap]].

== Llengües eslaves ==
Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:
* Grup oriental
** [[Idioma rus|Rus]]
** [[Idioma bielorrús|Bielorrus]]
** [[Idioma ucranià|Ucranià]]
** [[Idioma rusí|Rusí]]
* Grup occidental
** [[Idioma eslovac|Eslovac]]
** [[Idioma chec|Chec]]
** [[Idioma sòrap|Sorap]]
** [[Idioma polac|Polac]]
** [[Idioma casubi|Casubi]]

Grups eslaus meridionals
* Grup meridional occidental
** [[Idioma esloveny|Esloveny]]
** [[Idioma Serbocroata|Serbocroata]]
*** [[Idioma serbi|Serbi]]
*** [[Idioma croata|Croata]]
*** [[Idioma bosni|Bosni]]
*** [[Idioma montenegrí|Montenegri]]
* Grup meridional oriental
** [[Idioma macedoni|Macedoni]]
** [[Idioma búlgar|Bulgar]]
** [[Idioma antic eslau|Antic eslau]]

== Historia ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|leto]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del rest del [[Terra|mon]] se mantenen dividits.

{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües eslaves]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Grups llingüístics]]

Àfrica

2013-12-30T16:02:46Z

Josep Maria Roca Peña:

{|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;float: right"
|+ <big>'''Àfrica'''</big>
|-
|colspan="2"|[[Image:AfricaLocation svg.png]]
|-
|style="font-weight: bold;"|[[Països]]
|[[Anexo:Divisió política d'Àfrica|53]]
|-
|style="font-weight: bold;"|Extensió
|30.272.922 [[kilómetro cuadrado|km²]]
|-
|style="font-weight: bold;"|[[Població humana|Població]]
|910.844.133 hab.
|-
|style="font-weight: bold;"|[[densitat de població|Densitat]]
|33,52 hab/km²
|-
|style="font-weight: bold;"|Organisacions
|[[Unió Africana]] (UA) i l'[[ONU]]
|}

'''Àfrica''' és el tercer [[continent]] del [[Terra|món]] per grandària. Llimita al nort en el [[Mar Mediterràneu]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Mar Roig]], l'[[oceà Índic]] i [[Àsia]] a través del canal de Sues. Encara que posseïx una superfície total de 30.272.922 quilómetros quadrats (621.600 en massa insular), la qual representa el 22% del total terrestre, la població és de tan sols 910.844.133 habitants, menys del 16%. El continent s'organisa en 53 països, sent tots ells membres de l'[[Unió Africana]], a excepció de [[Marroc]].

== Història ==
[[Image:-Tutanchamun Maske.jpg|thumb|Màscara del faraó Tutankamon]]
Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'Homo sapiens sapiens fa prop de 190.000 anys.

Durant tota l'antiguetat i fins als primers sigles de l'era cristiana l'història d'Àfrica del nort es conjuga en la del mediterràneu. Entre tant les regions de l'Àfrica Subsahariana viuen desenrolls diferents entre si.
Segons l'historiador grec Heròdot (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada.

Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de [[Antiga Roma|Roma]]. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica.

A partir del [[sigle VII]] els àraps invadixen l'Àfrica del nort. El comerç caravaner i l'expansió islàmica alimenten l'establiment de noves relacions entre les "dos Àfriques".

L'Imperi Kanem-Bornu existí Àfrica entre el [[sigle XIII]] i la década de [[1840]]. En el seu moment de major esplendor va comprendre l'àrea del que actualment és el sur de [[Líbia]], [[Chad]], noroest de [[Nigèria]], est de Níger i nort de [[Camerun]].

El Regne del [[Congo]] fon un estat situat en lo que actualment constituïx la zona nort d'[[Angola]], l'enclavament de Cabinda, la República del Congo i la part occidental de la República Democràtica del Congo. La seua esfera d'influència comprenia també als estats veïns.

La total repartició colonial d'Àfrica per les potències europees, iniciada desordenadament a partir del [[sigle XVII]] tingué lloc, aproximadament, en [[1885]], en la Conferència de Berlin i l'escomençament de la [[Primera Guerra Mundial]], época en la qual els imperis colonials es van estendre més ràpidament en Àfrica que en qualsevol atre lloc del món, si be dos països, Libèria i [[Etiopia]], conseguiren mantindre la seua independència. És un eixemple del Nou Imperialisme generat per la necessitat dels països europeus d'obtindre matèries primeres per al ràpit creiximent de la seua producció manufacturera després de la Revolució Industrial, iniciada en Anglaterra a finals del [[sigle XVIII]].
[[Image:Great-Zimbabwe-2.jpg|thumb|300px|left|<center>Gran Zimbabue</center>]]

Al final de la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana de Líbia. En eixe moment és un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per a la població desplaçada d'Itàlia per la guerra, que va començar a buscar llocs als quals emigrar. Els recels entre Occident i l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) fan que finalment l'Organisació de les nacions Unides (ONU) decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei Idris.

Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] [[1847]], [[Suràfrica]] [[1910]], [[Egipte]] [[1922]] i [[Etiopia]] [[1941]]) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en [[1951]], a la que seguirà la de [[Ghana]] en [[1957]]. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].

== Circumstàncies històriques i humanes ==

Les circumstàncies històriques i humanes han marcat la divisió entre l'Àfrica del Nort o del [[Sàhara]] i el Sur del Sàhara, coneguda també com l'Àfrica Negra. Alguns historiadors encara que, els dits termes són pocs coneguts, no tant com s'han denominat en les Amèriques com l'[[Amèrica Llatina]] o l'[[Amèrica Anglosaxona]] o com en [[Europa]], l'Europa Llatina, l'Europa Anglosaxona, la nòrdica, l'eslava etc.. A continuació estes són les següents denominacions com alguns ho definixen en el continent.

===L'Àfrica Llatina===
Àfrica Llatina és la denominació dels països del continent que foren conquistats i colonisats per nacions llatines europees com [[França]], [[Portugal]], [[Bèlgica]], [[Espanya]] o [[Itàlia]]. En conseqüència són els països que tenen com a idioma matern i llengua oficial una llengua romanç, en l'actualitat compartixen la dita llengua en els idiomes natius o autòctons, incloent també ací a alguns idiomes de la regió del [[Sàhara]].

'''Països de Llengua Francesa''': [[Algèria]] (junt en l'àrap), [[Benín]], [[Burkina Fasso]], [[Burundi]], [[Camerun]] (junt en l'anglés), [[Congo]], [[Costa de Marfil]], [[Chad]] (junt en l'àrap), [[Comors]] (junt en l'àrap), [[Congo]], [[Egipte]] (junt en l'àrap i l'anglés), [[Gabon]], [[Guinea]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i el portugués), [[Madagascar]] (junt en el malgaig), [[Mali]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, el bereber i espanyol), [[Maurici]] (junt en l'anglés), [[Mauritània]] (junt en l'àrap), [[Níger]], [[República Centreafricana]], [[República Democràtica del Congo]], [[Rwanda]], [[Senegal]], [[Seychelles]], [[Togo]], [[Tunis]] (junt en l'àrap) i els territoris ultramaritims francesos d'[[Illa Europa]], [[Mayotte]] i [[Reunió]].

'''Països de Llengua portuguesa''': [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea Bissau]], [[Moçambic]], [[São Tomé i Príncip]], [[Guinea Equatorial]] (junt en l'espanyol i francés) i els territoris portuguesos de [[Madeira]] i [[Açores]].
Països de Llengua espanyola: [[Guinea Equatorial]], [[Sàhara Occidental]] (junt en l'àrap), les ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]] i [[Illes Canàries]], [[Marroc]] (junt en l'àrap, bereber i francés), les ciutats de Cocobeach en Gabon, Luena en Angola, Orà i Tinduf en [[Algèria]].
'''Països de Llengua italiana''': [[Eritrea]] (junt en el tigrinya), [[Etiopia]] (junt en l'amàric), [[Somàlia]] (junt en el somalí i àrap) i [[Líbia]] (junt en l'àrap).

===L'Àfrica Anglosaxona===

Són aquells països del continent que foren colonisats per [[Gran Bretanya]] o el [[Regne Unit]], ademés tots ells són membres de la Mancomunitat Britànica de nacions i tenen l'anglés com a llengua oficial i administrativa. Estos són els països de llengua anglesa: [[Botsuana]], [[Camerun]] (junt en el francés), [[Egipte]] (junt en l'àrap i francés), [[Gàmbia]], [[Ghana]], [[Kenya]], [[Libèria]], [[Malawi]], [[Namíbia]] (junt en l'afrikaans i l'alemany), Rwanda, [[Seychelles]], [[Serra Lleona]], [[Suràfrica]] (junt en l'afrikaans), [[Suazinlàndia]], [[Uganda]], [[Zàmbia]], [[Zimbaue]] i les colònies britàniques de [[Santa Helena]] i [[Tristan da Cunha]]. [[Moçambic]] també és membre de la Mancomunitat Britànica de nacions, pero no es considera part d'este terme, a causa de la influencia cultural lussófona o portuguesa per tant este és considerat un país llatí.

També en esta part del continent països com [[Alemanya]] i els [[Països Baixos]], tingueren les seues possessions colonials.

== Geografia ==
[[Image:-Satellite Photo of Africa.jpg|thumb|right|<center>Àfrica vista des del satèlit</center>]]

Majoritàriament Àfrica és una enorme i antiga plataforma continental massiça i compacta, elevada entre 600 i 800 m.snm, solcada per grans rius (encara que pocs) i escassa en penínsules. Destaca per la seua regularitat orogràfica i considerable altitut mija.

Tres franges climàtiques successives es repetixen al nort i al sur de l'equador, comprenent els climes mediterràneu, desèrtic, subtropical i intertropical plujós, est últim, en els seus dos tipos principals, tant de sabana com de selva. Àfrica és el continent en major índex d'insolació anual, lo qual podria haver donat orige al seu nom (Àfrica, del llatí ‘sense fret').

Els sols són excepcionalment rics en minerals i molt aptes per a pasts allí on la mosca tse-tsé no prolifera. Les principals àrees cultivades es troben en les terres altes orientals i la zona dels Grans Llacs, alguns deltes i riberes i inclús en el Sahel.

===Principals ecosistemes===

Magrep

*Desert del Sàhara
*Sahel
*Sabana
*Desert de Namíbia
*Desert del Kalahari
*Delta de l'Okavango
*Grans Llacs
*Massiç Etíop
*Terres altes de Kenya
*Gran Vall del Rift
*Selva de la conca del Congo
*Selva costera equatorial atlàntica.

===Principals illes i archipèlecs===

*Archipèlec de les illes Canàries
*Archipèlec de Cap Vert
*Bioko
*São Tomé i Príncip
*Madagascar
*Archipèlec de les Mascarenyes
*Zanzibar
*Pemba
*Archipèlec de les Comores
*Archipèlec de les Seychelles
*Socotra.

===Principals rius===

*Riu Congo (segon més cabalós del món, després de l'americà riu Amazones)
*Riu Limpopo
*Riu Níger-Benue
*Riu Nil (segon més llarc del món, després de l'americà Amazones)
*Riu Aurenja
*Riu Senegal
*Riu Volta
*Riu Zeneze

== Divisió política ==

Àfrica esta composta per 53 països independents, 17 dependències i 5 territoris no reconeguts.

===Territori nacional de països no africans===
*Espanya:
**Ceuta
**Chafarinas
**Melilla
**Penyó de Vélez de la Gomera
**Illa de Perejil (estatus disputat en Marroc)
**Illes Alhucemas
**Illes Canàries
**Sàhara Occidental (de jure)
*França:
**Mayotte
**Reunió
Bassas da Índia
**Illa Europa
**Illes Glorioses
**Juan de Nova
**Tromelin
*Portugal:
**Madeira
===Territoris no reconeguts===
*Camerun Meridional
*República Àrap Saharaui Democràtica
*República de Cabinda
*Somalilandia
*Sudan del Sur

== Economia ==

En la seua condició de ex-colònies, la majoria dels països africans mantenen estretes relacions econòmiques en l'[[Unió Europea]] (UE).

Hi ha una organisació supranacional, prenent com a referència a l'Unió Europea, nomenada Unió Africana, de la que formen part tots els països del continent excepte [[Marroc]], inclosa la República Àrap Sahraui Democràtica. La major part dels països africans estan subdesenrollats o en via de desenroll.

== Demografia ==

Les estimacions sobre la població no són precises a causa de lo obsolet de gran número de censos nacionals, es calcula que viuen en Àfrica almenys 800 millons de persones.

En Àfrica predomina la raça negra, prop d'un 80% del total de la població, a excepció de la franja costera mediterrànea on són majoritaris, encara que no exclusius, tipos humans árap-berebers i caucasoides-mediterráneus. Entre el tròpic de Capricorn i el tròpic de Càncer la població és casi en la seua totalitat negra, que sol ser subdividida en quatre grups principals, encara que sempre han existit en les zones limítrofes entre estos grans grups, pobles més o manco mixts en totes les seues combinacions. Tals grups principals són: Sudanés (Sahel i països del golf de Guinea), Nilòtic (Nil, des de Sudan fins als Grans Llacs), Kushític (massiç etíop i Corn d'Àfrica) i Bantú, més estés que ocupa tota l'àrea al partir del cinturó selvàtic equatorial i que és pròpiament un tipo mixt relacionat en dos tipos antany molt estesos i hui en dia minoritaris; els Twa i atres grups mal denominats pigmeus, habitants dels boscs i els Kung-Sant mal denominats bosquimans de les zones àrides de l'extrem sur.

Migrants d'orige francés es troben establits en el Magrep i escassament en les grans ciutats d'Àfrica Occidental, els d'orige espanyol habiten Marroc i el Sàhara Occidental, mentres que en Angola i algunes ciutats costeres d'Àfrica Occidental, hi ha un número minoritari de grups mixts d'orige Africà-portugués. En el sur d'Àfrica hi ha una significant quantitat (6 millons) d'Africans Blancs o Afrikaaners, descendents d'holandesos i anglesos.

== Característiques de la població ==

En Àfrica les característiques de la població i la seua esperança de vida varia segons les condicions. En Àfrica del Nort o Sàhara, la major part dels seus habitants són adults i superen la població jovenil, encara que no es dona tampoc un envelliment progressiu. En l'Àfrica Subsahariana la major part dels seus habitants són jóvens, encara que en les últimes décades s'ha experimentat un creiximent en la població adulta i un progressiu envelliment. Açò es dona principalment en països com Etiopia i Somàlia, encara que en Suràfrica també s'experimenta un creiximent de població adulta pero no tan comú l'envelliment. Lo més preocupant en esta regió del continent és la persistència de crisis alimentàries periòdiques.

== Religió ==
[[Image:-Hassan2.jpg|thumb|right|La mesquita Hassan II, la més gran d'Àfrica]]
La major part del continent professa religions tradicionals africanes, englobades dins de l'imprecís grup conegut com animiste. El dit animisme sol donar-se davall l'apariència de religions universalistes com l'islam o el cristianisme.
L'[[islam]] té una presència dominant en el nort i destacada en el [[Sàhara]], el Sahel, Àfrica Occidental i Àfrica Oriental. El cristianisme monofisita, encara que més antic que l'islam, quedà confinat en [[Etiopia]]. A partir del [[sigle XX]] adquiriran una creixent importància el catolicisme i protestantisme.

No obstant tant l'islam com el cristianisme es troben en Àfrica en sincretismes més o manco sectarisats com el kimbanguisme o l'Església Cristiana Celestial, que persistixen i es reproduïxen gràcies a la fortalea implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Les religions tradicionals africanes tenen una presència destacada en [[Amèrica]], especialment el Vodú en [[Haití]], la religió Yoruba i les religions de l'antic Regne del [[Congo]] en el Carip i en [[Brasil]] principalment. Existixen aixina mateix minories hinduistes.

== Teatre ==
El teatre africà, entre tradició i història, s'està canalisant actualment per noves vies. Tot predispon a Àfrica al teatre. El sentit del ritme i de la mímica, l'afició per la paraula i la verborrea són qualitats que tots els africans compartixen en major o menor mida i que fan d'ells actors nats. La vida quotidiana dels africans transcorre al ritme de variades cerimònies, rituals o religioses, concebudes i vixcudes generalment com a verdaders espectàculs. No obstant, encara que Àfrica ha conegut des de sempre este tipo de cerimònies, hi ha que preguntar-se si es tractava realment de teatre; als ulls de molts, estos espectàculs estan massa carregats de significat religiós per a que puguen considerar-se com a tal. Atres estimen que els tipos de teatre africans guarden cert paregut, com en atres temps la tragèdia grega, com un pre-teatre que mai arribarà totalment a ser teatre si no es desacralisa. La força i les possibilitats de supervivència del teatre negre residiran, per tant, en la seua capacitat per a conservar la seua especificitat. En l'Àfrica independent esta prenent forma un nou teatre.

'''Nou Teatre''': Es tracta d'un teatre compromés, inclús militant, concebut per a defendre l' identitat d'un poble que ha conseguit la seua independència

'''Teatre de vanguarda''': S'orienta actualment cap a una investigació sobre el paper d'actor, pròxima a la de Jerzy Grotowski i el seu teatre laboratori. Aixina, a Libreville (Gabon), es va formar en 1970 un teatre vanguardiste que realisà dos espectàculs que van deixar una calcigada perdurable en les jóvens generacions de comediants. Una atra via d'investigació és el teatre de silenci, creat per François Rosira, el fi del qual era realisar espectàculs en que el cant, el recitat, la música i el ball es complementen en perfecta harmonia.

Associacions com Ndjembé promovien el caràcter teatral en Àfrica.

== Vore també ==

[[Portal:Àfrica Contingut relacionat en Àfrica]]

== Enllaços externs ==

===Notícies===
* [http://www.afrika.no/english/index.html Afrika.no] (en anglés).
* [http://www.afrol.com/es/ Afrol.com] (informació en espanyol).
* [http://www.encyclopediak.com/wiki/Africa Encyclopediak.com] (artícul sobre África en una enciclopèdia del anys vint).
* [http://www.ips.org/africa.shtml IPS.org] (Inter Press Service)
* [http://www.nytimes.com/pages/world/africa/ NYTimes.com] ''(The New York Times Africa)''
* [http://www.thomassankara.org/ ThomasSankara.org] (informació en espanyol)

=== Directoris ===
* [http://africadatabase.org/ AfricaDatabase.org]
* [http://www.afrika.no/index/ Afrika.no]
* [http://www.columbia.edu/cu/lweb/indiv/africa/ Columbia.edu] ([[Universitat de Columbia]]).
* [http://dmoz.org/Regional/Africa/ DMOZ.org] ([[Open Directory Project]]).
* [http://www.lib.uchicago.edu/e/su/afr/ lib.uchicago.edu] (Universitat de Chicago; estudis africans, en la Biblioteca Joseph Regenstein Library).
* [http://www.loc.gov/rr/amed/ LOC.gov] ([[Biblioteca del Congrés|Library of Congress]].
* [http://www.sas.upenn.edu/African_Studies/ SAS.UPenn.edu] (Universitat de Pensilvania).
* [http://www-sul.stanford.edu/depts/ssrg/africa/ SUL.Stanford.edu] (Universidad de Stanford: Africa South of the Sahara).
* [http://www.ikuska.com/Africa Ikuska.com]

=== Política ===
* [http://www.africanfront.com AfricanFront.com]
* [http://www.commissionforafrica.org/english.htm CommissionForAfrica.org]
* [http://www.libcom.org/history/africa.php Libcom.org]

=== Associacions i ONGs que ajuden en Àfrica ===
*[http://www.afroaid.net/ Afroaid.net]
*[http://www.uam.es/otros/uamsolidaria/ UAM.es] ([[Universidad Autónoma de Madrid]])

==Referencies==
{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|África}}

[[Categoria:Àfrica]]

Europa

2013-12-30T16:02:27Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:Europa.png|300px|right|thumb|<center>'''Europa'''</center>]]
[[Image:Europa valencia.png|300px|right|thumb|<center>Mapa d''''Europa''' política.</center>]]

'''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) es u dels continents de la [[Terra]]. Te una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i compren els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[Oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes mes meridionals del [[Caucaso]], mes allà de les quals es troba el continent asiàtic.

També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[Oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Corsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[Mar Mediterràneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[Oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. El [[Mar Mediterràneu]] separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i el [[mar Egeu]], el [[Mar de Màrmara]] i el [[mar Negre]] la separen d'[[Àsia]].

== El mit de l'orige d'Europa ==
Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el [[deu]] es transformà en un [[bou]] blanc i s'acostà ad ell. La princesa en curiositat per aquell magnífic bou de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el bou la feu montar damunt seua i fugí a la mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.

El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Llengua hongaresa|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] llatí el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].

En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu.

=== Etimologia ===
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sense dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Érep, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament en Europa, la terra a l'oest.

== Història ==
:''Artícul principal: [[Història d'Europa]] ''

L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]] ''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes van conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref>

L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'Imperi Romà sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Després de la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] van nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] van conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], després conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". El [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]].

== Geografia i geologia ==
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km2.

[[Geologia|Geològicament]], el continent europeu ha estat el resultat d'un llarc procés de transformació. Europa és una part de l'antic [[supercontinent]] nomenat [[Pangea]]. Els sistemes montanyosos més destacats són els [[Pirineus]], els [[Alps]], els [[Apenins]], els [[Balcans]], els [[Carpats]] i els [[Alps escandinaus]], i els [[Urals]] i el [[Caucas]], fronterers en Àsia. Els rius més importants són el [[Volga]], el [[Danubi]], el [[Dnièper]], el [[Don]], el [[Péchora]], el [[Vístula]], el [[Dnièster]] i el [[Rin]]. A Europa pertany la riba occidental de la [[mar Càspia]], el llac més gran del món, i atres llacs d'extensió considerable com el [[Lágoda]] i l'[[Onega]].

== Demografia del continent europeu ==
Esta secció torna a parlar del continent europeu i no solament dels estats membres de la Unió Europea.

Alguns dels temes importants de la demografia europea actual són l'[[emigració]] religiosa, la [[immigració]] illegal, les tensions racials, un decreixent marcat de la [[taxa de natalitat]] i una població envellida. En alguns estat, com ara la [[República d'Irlanda]] i [[Polònia]], l'accés a l'[[abort]] encara és llimitat, mentres que s'ha estés pel restant dels estats. Tres estats (els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]) han permés l'[[eutanàsia]] voluntària per algunes persones en malalties terminals.

El [[2005]] la població d'Europa, estimada, era de 728 millons, d'acort en les [[Nacions Unides]], poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un segle, Europa tenia el 25% de la població mundial. La població d'Europa, encara que ha creixcut durant els últims cent anys, ha creixcut a taxes molt menors que en el restant del món (en especial en [[Àfrica]] i [[Àsia]]).<ref name="UNPP 2004">[http://esa.un.org/unpp UNPP, 2004 Revision World Population Prospects: The 2004 Revision Population Database]. [[United Nations]] Population Division, 2005. Last accessed October 25, 2006.</ref> D'acort en la proyecció poblacional de l'ONU, la població d'Europa caurà a 653 millons el 2050 i serà el 7% de la població mundial.<ref>http://esa.un.org/unpp/p2k0data.asp</ref>

== Llengües d'Europa ==
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades a Europa que tenen un orige clarament no europeu.
Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[romanès]], [[portugués]] i [[romanx]].
De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]].
De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polonés]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorús]], l'[[ucranià]], el [[sòrab]], el [[servi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]].
De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manx]].
De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanès]].
Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]].
Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]].
I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (a tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]].

Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polonés]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroat]]. Tot i això, a Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món.

== Referencies ==
<references />

== Vore també ==
* [[Nacionalisme europeu]]
* [[Unió Europea]]
* [[Estats Units d'Europa]]

[[Categoria:Europa]]

República Democràtica del Congo

2013-12-30T15:57:41Z

Josep Maria Roca Peña:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Démocratique du Congo'' ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' ''Ditunga día Kongu wa Mungalaata'' República Democràtica del Congo
| image_bandera = 125px-Flag of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of the Democratic Republic of the Congo svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationDRCongo svg.png
| lema_nacional =''Justice, Paix et Travail'' ''Justícia, Pau i Treball''
| himne_nacional =''[[Debout Congolaise]] ''
| capital =[[Kinshasa]]
| capital_població = 7.787.832 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =Kinshasa
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] (el [[lingala]], el [[kikongo]], el [[idioma swahili|swahili]] i el [[tshiluba]] també son llengües nacionals)
| govern =[[República]] [[semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Presidente]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Joseph Kabila]] [[Adolphe Muzito]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] [[30 de juny]] de [[1960]]
| superfície =2.345.410
| superfície_lloc =12
| superfície_aigua = 3,3%
| fronteres =10.744 Km.
| costes =37 Km.
| població = 60.764.490
| població_any =
| població_lloc = 22
| població_densitat =26
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 40.585'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 84
| PIB_per_càpita=US$ 675
| IDH = 0,411
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc =177
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franc congolés]] ([[ISO 4217|CDF]])
| gentilici = Congolés, congolesa
| horari = [[UTC]] + 1 y +2
| horari_estiu =
| cctld= [[.cd]]
| còdic_telefònic = 243
| prefix_radiofònic =9OA-9TZ
| còdic_ISO = 180/COD/CD
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

La '''República Democràtica del Congo''' (''République Démocratique Du Congo'' en [[Idioma francés|francés]], ''Repubilika ya Kongo Demokratika'' en [[kikongo]], ''Jamhuri ya Kidemokrasia ya Kongo'' en [[kiswahili]], ''Republiki ya Kɔ́ngɔ Demokratiki'' en [[lingala]] i ''Ditunga dia Kongu wa Mungalaata'' en [[tshiluba]]), és un país d'[[Àfrica central]], denominat [[Zaire]] entre els anys [[1971]] i [[1997]].

Situat en la zona dels [[grans llacs d'Àfrica]] és el tercer país més gran del continent. Llimita en la [[República Centreafricana]] i [[Sudan]] al nort, [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], i [[Tanzània]] a l'est, [[Zàmbia]] i [[Angola]] al sur, i la [[República del Congo]] a l'oest. Té accés al mar a través d'una estreta franja de 40 km. de costa, seguint el [[Riu Congo]] fins al [[golf de Guinea]]. El nom “''Congo''” troba el seu orige en els natius [[bakongo]], assentats en les riberes del riu Nzadi o Zaire, rebatejat en portugués com ''Riu Congo''.

La RDC és ama d'una rica i variada [[Història de la República Democràtica del Congo|historia]] que s'inicia en els primers [[Migracions Bantú|migrants bantús]] que van arribar a la zona, la qual es convertiria en l'epicentre del gran [[Regne del Congo]] a mitan [[sigle XV]].

Després de ser reclamat el territori per l'[[Associació Internacional Africana]] (propietat del rei [[Lleopolt II de Bèlgica]]) com [[Estat Lliure del Congo|Estat Lliure]], i després d'una [[colònia administrativa|colonisació]] particularment brutal per part de [[Bèlgica]], la colònia del [[Congo Belga]] conseguiria l'independència en [[1960]], per a transformar-se en el [[Zaire]] davall l'ègida del dictador [[Mobutu Sese Seko]]. Durant el govern de Sese Seko el país es viu somés a un govern autoritari, violent i [[Cleptocràcia|cleptócrata]], que va arruïnar l'economia del Congo. La caiguda d'est últim provocà l'inici d'una greu [[Primera Guerra del Congo|guerra civil]] que degeneraria en una [[Segona Guerra del Congo|conflagració continental]], en la qual van intervindre forces armades de més de set països, deixant com a tràgic saldo més de 4 millons de morts. El resultat fon l'intervenció de l'[[ONU]] en les seues forces de pau organisades en la [[MONUC]].

Entre [[2003]] i [[2007]] el país vixqué una tensa calma, baix la direcció d'un [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|govern de transició]]. A finals de [[2006]] hi hagueren [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|comicis]] en els que es va resultar electe per a [[president de la República Democràtica del Congo|president]] [[Joseph Kabila]], qui fins llavors eixercia les funcions interinament.

== Etimologia ==

[[Image:300px-Zaire-1NZ.jpg|thumb|left|300px|<center>Billet del banc de Zaire</center>]]

Anteriorment la República Democràtica del Congo era una colònia de [[Bèlgica]] denominada [[Congo belga]], després de l'independència el nom usat era el nom de República del Kongo fins al [[1 d'agost]] de [[1964]] quan el seu nom es va canviar pel de República Democràtica del Congo (per a distinguir-la de la veïna [[República del Congo]]). Abans d'açò, els dos països eren distinguits per les seues capitals, la República Democràtica del Congo en [[Kinshasa]] i la República del Congo en [[Brazzaville]]. El llavors president [[Mobutu]] canvià el nom del país per ''[[Zaire]] '', d'una mala pronunciació del portugués de la ''paraula''nzere nzadi''o'', lo qual es traduïx com "el riu que s'engul tots els rius".

A raïl de la [[Primera Guerra del Congo]] que va portar al derrocament de Mobutu en [[1997]], el país va passar a cridar-se República Democràtica del Congo.

== Història ==

=== Prehistòria ===

Del [[2000 a. C.|2000 a. C.]] al [[500]] d. C. migracions massives [[bantú]]s es van assentar en lo que hui coneixem com a República Democràtica del Congo (el terme "Congo" és gastat generalment per a agrupar als països i àrees veïnes al Congo-Brazzaville) des del noroest, sumant-se i desplaçant les poblacions d'indígenes pigmeus a les regions més al sur del modern estat de la República Democràtica del Congo. Migracions subsegüents de les regions de [[Darfur]] i [[Kordofán]] de [[Sudan]] al nordest, d'[[Àfrica]]. De l'Est varen migrar a l'orient del [[Congo]] es van agregar a la mescla de grups ètnics. Els bantús importaren l'agricultura i tècniques per a treballar el ferro de l'Àfrica Occidental ad esta àrea, establint la Família llingüística Bantú com un dels llenguages principals en el Congo.

Al voltant del [[sigle III]], una societat començà a desenrollar-se en una regió inicialment compresa en una àrea de 200 [[quilómetro]]s a lo llarc de la ribera del [[Riu Lualaba]] en la hui província de [[Katanga]]. Esta cultura, coneguda com els [[Upemba (cultura)|Upemba]], eventualment es van convertir en el més important regne [[Luba (regne)|Luba]], i en el [[Regne del Congo]].

El procés en el qual les societats Upemba es transformaren en el regne Luba fon gradual i complex. Esta transició es desenrollà sense interrupció, en moltes distintes societats desenrollant-se fora de la cultura Upemba, anterior a l'escomençament dels Luba. Cada un d'estos regnes es va enriquir gràcies a l'explotació dels minerals de la regió. La civilisació començà a desenrollar i implementar les tecnologies del [[ferro]] i [[coure]], en conjunt en el comerç de [[marfil]] i atres bens. Els Luba van establir una forta demanda comercial per les seues tecnologies en el metal i foren capaços de crear una primitiva pero extensa xàrcia de comerç (les xàrcia s'estenia uns 1.500 quilómetros, arribant a l'[[oceà Índic]]). Al voltant del [[1500]] el regne havia establit un fort govern central basat en el cacicat.

=== L'Estat Lliure del Congo ===
L'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo fon un domini colonial africà, propietat privada del rei Lleopolt II de Bèlgica, establit en la [[Conferència de Berlin]], en 1885, les fronteres de la qual coincidien en l'actual República Democràtica del Congo. El Congo fon administrat privadament pel rei Lleopolt fins a la seu defunció en [[1908]], any en que el territori fon cedit a Bèlgica.

Durant este periodo, El Congo fon objecte d'una explotació sistemàtica i indiscriminada dels seus recursos naturals, especialment el marfil i l'hule, per al que es va utilisar mà d'obra indígena en condicions d'esclavitut. Per a mantindre el seu control sobre la població nativa, l'administració colonial instaurà un règim de terror, en el que van ser freqüents els assessinats en massa i les mutilacions, que va produir un elevadíssim número de víctimes, encara que és impossible realisar càlculs exactes, la majoria dels autors mencionen sifres d'entre cinc i deu millons de morts.

A partir de 1900, la prensa europea i nortamericà va començar a informar sobre les dramàtiques condicions en que vivia la població nativa del territori. Les maniobres diplomàtiques i la pressió de l'opinió pública conseguiren que el rei belga renunciara al seu domini personal sobre el Congo, que va passar a convertir-se en una colònia de Bèlgica, baix el nom de Congo Belga

=== Época colonial belga(1908-1950) ===

[[Lleopolt II de Bèlgica|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.

Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". {{cita requerida}} Es van construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos van tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges van conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana|malaltia de la son]] (ells van conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

Pero l'administració belga ha sigut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Església Catòlica]] i en alguns cassos rars per esglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].

[[Image:200px-COD002.jpg|thumbnail|right|200 px|Monedes de 5 cèntims, 50 cèntims i 1 franc en el retrat del rei [[Albert I de Bèlgica]]. Estes monedes foren acunyades en [[1919]], [[1921]] i [[1924]], respectivament]]
[[Image:Shinkolobwe.jpg|thumb|200px|right| Explotació de [[urani]] en la mina Shinkolobwe.]]
L'administració política va quedar baix el control total de la "mare pàtria"; no hi havia institucions democràtiques locals. El lloc de [[Cap d'Estat]] era eixercit pel rei de [[Bèlgica]] (que, ya per eixa época no tenia cap influència política). El govern belga controlà el país, pero les accions del govern quotidià eren dutes a terme pel [[governador general]], que era designat com un administrador colonial pel govern.

A més del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius.

En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "només desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]].

No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa.

El Congo belga fon un dels majors exportadors d'[[urani]] per als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Freda]]; la major cantitat extreta especialment de la mina de Shinkolobwe.

Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els cridats "évolués" (evolucionats) van iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

=== Crisis política i independència ===

Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure la fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el cridat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en 1959 es van realisar les primeres eleccions lliures que van ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

=== El govern de Patrice Lumumba ===
En [[1960]], [[Patrice Lumumba]], junt en el [[Moviment Nacional Congolés]], fon designat Primer ministre al guanyar les primeres eleccions lliures llegislatives. [[Joseph Kasavubu]], del partit [[ABAKO]] ([[Aliança dels Bakongo]]), fon nomenat president pel parlament. Atres partits van sorgir, incloent el PSA o Partit Solidari Africà ([[Antoine Gizenga]]) i el Partit Nacional del Poble ([[Albert Delvaux]], [[Laurent Mbariko]]). Immediatament després de l'independència, les províncies de [[Katanga]] en [[Moise Tshombe]] i [[Kasai del Sur]] es separaren de l'aliança política.

Pel fet que el govern belga desijava continuar controlant la riquea minera del país, va recolzar l'escissió de [[Katanga]] i [[Kasai del Sur]], implantant governs porritos en dits territoris. El Govern de [[Patrice Lumumba]] solicità l'ajuda nortamericana, no sent tan sols rebut pel president d'EE.UU., lo qual motivà l'acostament a l'esfera soviètica que va proporcionar transport i assessors militars en l'objecte d'intervindre en les províncies separatistes. Lumumba va negar repetidament tindre ideologia comunista.

Acontenyiments posteriors portaren a una crisis entre el president i el Primer ministre, culminant el 5 de setembre de 1960, quan el Primer ministre Lumumba fon desposseït pel president Kasavubu. Les nacions Unides enviaren tropes que van recloure a Lumumba, sent este finalment capturat, conduït a Katanga i fusilat el [[17 de giner]] de [[1961]] en l'intervenció directa d'agents del govern belga i de la [[CIA]]. Les seues despulles mortals van ser cremades.<ref>[http://themediacity.com/index.php?option=com_content&task=view&id=84&Itemid=30 ''Death Colonial Style: The Execution of Patrice Lumumba''.] ''Una mort a l'estil colonial: l'assessinat de Patrice Lumumba''. Documental de Michel Noll.</ref>

Al mig d'una confusió generalisada, diversos governs foren liderats per tècnics del Colege de comissaris; [[Joseph Iléo]], [[Cyrille Adoula]], [[Moise Tshombe]] i [[Evariste Kimba]] es succeiren en poc de temps.

=== La dictadura de Mobutu ===

Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]
El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]] ''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.

=== Conflicte i transició ===
:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo|goverrn de transició de la RDC]].''
A mitan década de 1990 la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbaue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] van intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].

Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de 1999; aixina i tot, la lluita continua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en 2002. A finals de 2003, una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país continua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur|Sur]].

El [[30 de juliol]] de [[2006]] es celebraren en el país les primeres [[eleccions generals de la República Democràtica del Congo (2006)|eleccions]] multipartidistes i lliures des de la independència en 1960. [[Joseph Kabila]] obté en la primera volta el 45% dels vots i el seu oponent i ex-vicepresident [[Jean-pierre Benba]] un 20%. Açò dona orige a enfrontaments entre el [[20 d'agost|20]] al [[22 d'agost]] entre seguidors dels dos candidats en els carrers de la capital, [[Kinshasa]]. 16 persones moren fins que forces d'[[EUFOR]] i de la [[MONUC]] recuperen el control de les situació. La segona volta de les eleccions se celebra el [[29 d'octubre]] i en ella el president Kabila conseguix ser reelegit.

El coltan ix de les mines a llocs comercials clau, on l'adquirixen mercaders estrangers que l'envien a l'exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses en capacitat tecnològica suficient convertixen al coltan en el cobejat tàntal en pols i després venen eixa pólvora màgica a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i a atres fabricants que l'utilisen en teléfons celulars i atres ingenis 'high tech'.

En [[1996]], EUA patrocinà una invasió de forces militars de Ruanda i Uganda que ingressaren per l'orient de la RDC. Cap a [[1998]] van prendre el control i van ocupar les àrees mineres estratègiques. Molt pronte, l'eixèrcit ruandés començà a fer-se en més de 20 millons de dólars al mes en la mineria del coltan. Encara que el preu del metal ha caigut, Ruanda manté el seu monopoli de l'explotació i comerç del metal de la RDC. Hi ha una pluja d'informes sobre desenfrenats abusos dels drets humans en eixa regió minera.

== Estat ==
[[Image:200px-Joseph kabila.jpg|thumb|right|200px|[[Joseph Kabila]], [[president de la República Democràtica del Congo|President de la R.D.C.]].]]
L'història recent d'esta nació africana no ha permés un desenroll polític molt avançat, ya que els conflictes armats i dictadures han dominat el panorama des de l'independència en la [[Anys 1960|década de 1960]]. No obstant, una vegada finalisada la [[Segona Guerra del Congo]] s'han realisat grans esforços per estabilisar i dotar al malograt país d'un sistema polític democràtic que done a la població l'estabilitat necessària per a promoure la pau, la reconciliació i el desenroll econòmic.

Com a part dels ''[[Acorts de Lusaka]] '' i de l' ''[[Acort de Pretòria|Tractat de Pretòria]] '', l'any [[2005]] el país promulgà una nova [[Constitució de la República Democràtica del Congo de 2005|Constitució Política]] en la qual es reorganisava en gran manera el sistema públic i l'administració de l'Estat. Les [[províncies de la República Democràtica del Congo|províncies]] passaren de 10 a 25, es va establir un [[Parlament de la República Democràtica del Congo|Parlament]] bicameral (conformat pel [[Senat de la República Democràtica del Congo|Senat]] i una [[Assamblea Nacional de la República Democràtica del Congo|Assamblea Nacional]]) i una estructura embrionària d'un nou [[Poder Judicial de la República Democràtica del Congo|poder judicial]]. Totes les provisions d'este text llegal tenen diversos determinis per a entrada en vigència, estimant-se que el dit procés concloga a finals de la [[Anys 2010|década de 2010]].

=== Política ===

Després de décades de dictadures, guerres i conflictes, la República Democràtica del Congo ha vixcut a mijan d'esta década els primers comicis de la seua història. Les eleccions tingueren com a finalitat l'aprovar la nova Constitució del país (2005), eleccions de [[Eleccions generals de la República Democràtica del Congo de 2006|president i membres de l'Assamblea Nacional]] (2006), i [[Eleccions per a governadors de la República Democràtica del Congo de 2007|governadors de les províncies]] i [[Eleccions al Senat de la República Democràtica del Congo de 2007|membres del Senat]] (2007).

=== Organisació territorial ===

Des de l'independència del país, la R.D.C. va estar tradicionalment dividida en deu províncies. Estes eren de distint tamany i històricament constituïren en si mateixes focs de secessionisme en atenció a l'escassa força del govern de Kinshasa de mantindre el control en tot el país. Aixina, per eixemple, en la década de [[1960]] l'estat de [[Katanga]] va proclamar la seua independència, encara que la dita situació fon revertida en posterioritat. La Constitució del [[2005]] establí un canvi en l'organisació territorial del Congo, creant 25 províncies en reemplaç de les tradicionals 10. Estes, segons el text constitucional, haurien de començar a funcionar en febrer de l'any [[2009]].
[[Image:593PX-~1.PNG|right|260px]]
{| class="wikitable" border="1" width=65%
! NÚM.
! Nova província
! Capital
! Antiga província
!rowspan=16|
|-
| 1 || [[Kinshasa]] || [[Kinshasa]] || Sense canvis
|-
| 2 || [[Kongo central]] || [[Matadi]] || [[Baix Congo]]
|-
| 3 || [[Kwango]] || [[Kenge]] || [[Bandundu]]
|-
| 4 || [[Kwilu]] || [[Kikwit]] || [[Bandundu]]
|-
| 5 || [[Mai-Ndombe]] || [[Inongo]] || [[Bandundu]]
|-
| 6 || [[Kasaï]] || [[Luebo]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 7 || [[Lulua]] || [[Kananga]] || [[Kasai Occidental]]
|-
| 8 || [[Kasaï Oriental]] || [[Mbuji-Mayi]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 9 || [[Lomami]] || [[Kabinda]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 10 || [[Sankuru]] || [[Lodja]] || [[Kasai Oriental]]
|-
| 11 || [[Maniema]] || [[Kindu]] || Sense canvis
|-
| 12 || [[Kivu del Sur]] || [[Bukavu]] || Sense canvis
|-
| 13 || [[Kivu del Nort]] || [[Goma]] || Sense canvis
|-
| 14 || [[Ituri]] || [[Bunia]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 15 || [[Alt Uele]] || [[Isiro]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 16 || [[Tshopo]] || [[Kisangani]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 17 || [[Baix Uele]] || [[Buta]] || [[Oriental (Congo Kinshasa)|Oriental]]
|-
| 18 || [[Ubangi del Nort]] || [[Gbadolite]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 19 || [[Mongala]] || [[Lisala]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 20 || [[Ubangi del Sur]] || [[Gemena]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 21 || [[Équateur]] || [[Mbandaka]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 22 || [[Tshuapa]] || [[Boende]] || [[Equador (Congo Kinshasa)|Ecuador]]
|-
| 23 || [[Tanganyika]] || [[Kalemie]] || [[Katanga]]
|-
| 24 || [[Alt Lomami]] || [[Kamina]] || [[Katanga]]
|-
| 25 || [[Lualaba]] || [[Kolwezi]] || [[Katanga]]
|-
| 26 || [[Alt Katanga]] || [[Lubumbashi]] || [[Katanga]]
|}

== Geografia ==
[[Image:Congo Rep Dem carte.gif|210px|thumb|'''Principals ciutats''' 
[[Goma]] [[Ilebo]] ''(Port-Francqui)'' [[Kalemie]] ''(Albertville - Albertstad)'' [[Kananga]] ''(Lualabourg - Lualaburg)'' [[Kindu]] [[Kinshasa]] ''(Léopoldville - Leopoldstad)'' [[Kisangani]] ''(Stanleyville - Stanleystad)'' [[Kolwezi]] [[Likasi]] ''(Jadotville - Jadotstad)'' [[Lubumbashi]] ''(Elisabethville - Elisabethstad)'' [[Mbandaka]] ''(Coquilhatville - Cocquilhatstad)'' [[Mobaye-Mbongo]] ''(Banzyville - Banzystad)'']]
La República Democràtica del Congo se situa en el cor de la porció central de l'[[Àfrica Subsahariana]] i llimita (en el sentit de les manetes del rellonge, partint des de l'oest) en [[Angola]], la [[República del Congo]], la [[República Centreafricana]], [[Sudan]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[Tanzània]] (llimítrof del [[Llac Tanganyika]]) i [[Zàmbia]]. El territori és travessat per l'[[Llínea equatorial|equador]], en un terç del país en el [[hemisferi Sur]] i dos terços en el [[hemisferi Nort]]

Com a resultat de la seua localisació equatorial, el Congo, RD. Posseïx altíssims índexs pluvials (Vore ''[[Clima Tropical]] ''), la mija anual del país és de 1.070 mm Tota esta pluja crea la segona [[Pluvisilva|selva]] més gran del món. L'exuberant vegetació cobrix gran part de la [[Conca (accident geogràfic)|conca]] del riu, fins a la seua desembocadura en l'[[Atlàntic]] a l'oest. Est àrea esta rodejada per [[sabana]] al sur i suroest, per terrenys montanyosos a l'oest i densos pasts estesos més allà del [[Riu Congo]] al nort. Altes montanyes poden trobar-se en la regió més a l'est del país, sent el punt més alt del país en el [[Mont Ngaliema]] en la frontera en Uganda (5110 metros).

La conca del Riu Congo s'estén en casi la totalitat del país, en una àrea pròxima als 3'700 000 Km2. El riu i els seus afluents (El [[Kasai]], [[Sangha]], [[Ubangui]], [[Aruwimi]], i [[riu Lulonga|Lulonga]] són els més grans) formen la pedra angular de l'economia i transport, i tenen un alt impacte en la vida diària de la població. La font del Congo es troba en les terres altes i les montanyes del [[Gran Vall del Rift]], també en llac Tanganyika i el [[llac Mweru]]. El [[riu Congo]] és el més llarc d'[[Àfrica]] central, el segon més llarc de l'Àfrica, també és el segon més cabalós del món.

La [[Gran Vall del Rift]] del continent [[Àfrica|africà]] comprén l'àrea dels [[Grans llacs africans]] en els que el Congo, R.D, el país confronta en dos d'estos: el [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]] i el Llac Tanganyika. La Vall de Rift ha dotat la major part del sur i de l'est del Congo, R.D. en una gran cantitat de riquees [[mineral]]s. Incloent [[cobalt]], [[coure]], [[cadmi]], [[petròleu]], [[diamant]], [[or]], [[plata]], [[zinc]], [[magnesi]], [[estany]], [[germani]], [[urani]], [[Ràdio (element)|ràdio]], [[bauxita]], [[ferro]] i [[carbó]]. Desafortunadament esta riquea no ha pogut ser fruïda pel poble del Congo, R.D., al contrari, les guerrilles locals es financen en part gràcies a l'explotació i venda de diamant sostret illegalment.

=== Flora i fauna ===

[[Image:Bonobo.jpg|225px|thumb|right|Un chimpansé enfilant per un arbre.]]
[[Image:754px-Congo maluku.jpg|thumb|left|300px|<center>El riu Congo</center>]]
Situada en un territori d'orografia diversa, la R. D. del Congo posseïx una gran varietat de [[Bioma|biomes]]; des de la [[sabana]] en les regions del sur, la [[Selva umbròfila|selva]] montanyesa de les regions [[montanya|montanyoses]] de l'est, els grans llacs Africans a l'est i la [[Pluvisilva|selva]] del Congo, R.D., que és, després de la [[Selva Amazònica]] la més extensa del món, açò fa del Congo, R.D. un dels països en major [[biodiversitat|diversitat biològica]] del planeta.

[[WWF]] dividix el territori de la R. D. del Congo entre dèsset ecorregions:
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]], en el nort.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem nordest.
* [[Selva costera equatorial atlàntica]], en l'extrem oest.
* [[Manglar d'Àfrica central]], en les boques del [[riu Congo]].
* [[Selva de terres baixes del Congo nort-oriental]], en el nordest de la conca del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo occidental]], en la vora occidental del Congo.
* [[Selva pantanosa del Congo oriental]], en la vora oriental del Congo.
* [[Selva de terres baixes del Congo central]], en el centre de la conca del Congo.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo occidental]], en l'oest del país.
* [[Mosaic de selva i sabana del Congo meridional]], en el sur de la conca del Congo.
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] i [[erm dels montanyes Ruwenzori i Virunga]], en les montanyes de l'est.
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]], en la frontera en Uganda.
* [[Sabana arborada de miombo d'Angola]], en el suroest.
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]], en el surest.
* [[Xara d'Itigi i Sumbu]], en un chicotet enclavament junt la [[llac Tanganyika]], en la frontera en Zàmbia.
* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes|Chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no van poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].

Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha sigut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtinguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

=== Majors ciutats ===
{| class="wikitable"
|-----
|colspan="6" align="center" bgcolor="#FFA500" | '''Majors ciutats en la República Democràtica del Congo'''
|-----
|rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Rank''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Ciutat''' || colspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Població''' || rowspan="2" align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Departament'''
|-----
|align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Cens de 1984''' || align="center" bgcolor="#98FB98" | '''Estimacions de 2005'''
|-----
|align=right | 1. || [[Kinshasa]] || align=right | {{formatnum:2653558}} || align=right | {{formatnum:7787832}} || [[Kinshasa]]
|-----
|align=right | 2. || [[Lubumbashi]] || align=right | {{formatnum:564830}} || align=right | {{formatnum:1374808}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 3. || [[Kolwezi]] || align=right | {{formatnum:416122}} || align=right | {{formatnum:910167}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 4. || [[Mbuji-Mayi]] || align=right | {{formatnum:486235}} || align=right | {{formatnum:874974}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 5. || [[Kisangani]] || align=right | {{formatnum:317581}} || align=right | {{formatnum:539164}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 6. || [[Kananga]] || align=right | {{formatnum:298693}} || align=right | {{formatnum:463556}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 7. || [[Likasi]] || align=right | {{formatnum:213862}} || align=right | {{formatnum:422726}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 8. || [[Boma]] || align=right | {{formatnum:197617}} || align=right | {{formatnum:344522}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 9. || [[Tshikapa]] || align=right | {{formatnum:116016}} || align=right | {{formatnum:267508}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 10. || [[Bukavu]] || align=right | {{formatnum:167950}} || align=right | {{formatnum:225431}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 11. || [[Mwene-Ditu]] || align=right | {{formatnum:94560}} || align=right | {{formatnum:189215}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 12. || [[Kikwit]] || align=right | {{formatnum:149296}} || align=right | {{formatnum:186995}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 13. || [[Mbandaka]] || align=right | {{formatnum:137291}} || align=right | {{formatnum:184189}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 14. || [[Matadi]] || align=right | {{formatnum:138798}} || align=right | {{formatnum:180115}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 15. || [[Uvira]] || align=right | {{formatnum:74432}} || align=right | {{formatnum:170422}} || [[Sud-Kivu]]
|-----
|align=right | 16. || [[Butembo]] || align=right | {{formatnum:73312}} || align=right | {{formatnum:154649}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 17. || [[Gandajika]] || align=right | {{formatnum:64878}} || align=right | {{formatnum:154414}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 18. || [[Kalemie]] || align=right | {{formatnum:73528}} || align=right | {{formatnum:147065}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 19. || [[Goma]] || align=right | {{formatnum:77908}} || align=right | {{formatnum:144151}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 20. || [[Kindu]] || align=right | {{formatnum:66812}} || align=right | {{formatnum:135690}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 21. || [[Isiro]] || align=right | {{formatnum:78268}} || align=right | {{formatnum:127068}} || [[Oriental, Congo|Orientale]]
|-----
|align=right | 22. || [[Bandundu]] || align=right | {{formatnum:63642}} || align=right | {{formatnum:118203}} || [[Bandundu Province|Bandundu]]
|-----
|align=right | 23. || [[Gemena]] || align=right | {{formatnum:63052}} || align=right | {{formatnum:117631}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 24. || [[Ilebo]] || align=right | {{formatnum:53877}} || align=right | {{formatnum:107086}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 25. || [[Bunia]] || align=right | {{formatnum:59598}} || align=right | {{formatnum:96757}} || [[Oriental]]
|-----
|align=right | 26. || [[Bumba]] || align=right | {{formatnum:51197}} || align=right | {{formatnum:95514}} || [[Équateur]]
|-----
|align=right | 27. || [[Beni, Nord-Kivu|Beni]] || align=right | {{formatnum:44141}} || align=right | {{formatnum:89643}} || [[Nord-Kivu]]
|-----
|align=right | 28. || [[Mbanza-Ngungu]] || align=right | {{formatnum:44782}} || align=right | {{formatnum:86351}} || [[Bas-Congo]]
|-----
|align=right | 29. || [[Kamina]] || align=right | {{formatnum:62789}} || align=right | {{formatnum:73616}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 30. || [[Lisala]] || align=right | {{formatnum:37565}} || align=right | {{formatnum:70082}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 31. || [[Lodja]] || align=right | {{formatnum:28671}} || align=right | {{formatnum:68239}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 32. || [[Kipushi]] || align=right | {{formatnum:53207}} || align=right | {{formatnum:62382}} || [[Katanga]]
|-----
|align=right | 33. || [[Binga, Democratic Republic of the Congo|Binga]] || align=right | {{formatnum:32181}} || align=right | {{formatnum:60037}} || [[Equateur]]
|-----
|align=right | 34. || [[Kabinda]] || align=right | {{formatnum:24789}} || align=right | {{formatnum:58999}} || [[Kasaï-Oriental]]
|-----
|align=right | 35. || [[Kasongo]] || align=right | {{formatnum:27138}} || align=right | {{formatnum:55115}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 36. || [[Kalima, Democratic Republic of the Congo|Kalima]] || align=right | {{formatnum:27087}} || align=right | {{formatnum:55012}} || [[Maniema]]
|-----
|align=right | 37. || [[Mweka]] || align=right | {{formatnum:25494}} || align=right | {{formatnum:50672}} || [[Kasaï-Occidental]]
|-----
|align=right | 38. || [[Gbadolite]] || align=right | {{formatnum:27063}} || align=right | {{formatnum:50489}} || [[Equateur]]
|}

== Demografia ==
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]]
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero només est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]].

Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Església kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'església de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa).

En l'any [[2007]], la República Democràtica del Congo conta en una població de 65.750.000 habitants. La mija de fills per dòna és de 6.37 una de les taxes més elevades d'Àfrica, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país, es calcula que per a l'any 2050 este país tindrà 177.200.000 d'habitants[http://www.xist.org/earth/pop_prospects1.aspx], lo qual portarà conseqüències tant econòmiques com ambientals (destrucció total dels seus boscs i recursos naturals).

[[Image:180px-Kindu church.jpg|<center>Iglesia en [[Kindu]], DRC</center>|thumb]]
== Religió ==
El cristianisme és la religió majoritària en la República Democràtica del Congo, seguit per prop del 80% de la població. En este grup s'inclouen [[catòlica]] 50%, [[protestant]] 20%, [[Kimbanguisme|kimbanguista]] del 10%.
La major concentració de cristians després de [[William Branham]] està en la República Democràtica del Congo, on s'estima que hi ha fins a 2.000.000 seguidors. (abril [[2009]]).
Xixanta-dos de les denominacions protestants en el país estan federades en el marc de l'[[Església de Crist en el Congo]] o CCC. Sovint és simplement referida com "L'Església Protestant", ya que comprén a més del 20% de la població.

== Situació de la dòna ==

[[Image:300px-Culture of DRC - fashion1.jpg|thumb|right|300px|<center>Dòna congolesa venent roba.</center>]]

L'any [[2006]], el ''Comité de les nacions Unides per a l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona'' expressà la seua preocupació que en el periodo de transició de la posguerra, no es considerara una prioritat la promoció dels drets de la dòna i la igualtat entre els dos sexes. <ref>{{cita web
|url=http://www.un.org/womenwatch/daw/cedaw/cedaw36/cc/DRC/0647846E.pdf
|título=Concluding comments of the Committee on the Elimination of Discrimination against Women: Democratic Republic of the Congo
|formato=PDF}}</ref>

En el Congo oriental, la prevalença i l'intensitat de la violació i atres actes de violència sexual es descriu com el pijor en el món. Un informe de [[2006]] de l' ''Associació Africana per a la Defensa dels Drets Humans'' elaborat per a eixa Comité proporciona una àmplia visió de conjunt dels problemes a que s'enfronten les dònes en la República Democràtica del Congo tant des del punt de vista de la llegislació com en la vida quotidiana. La dònes han sigut violades durant la guerra i es mantenen posteriorment com a esclaves dels soldats. Quan les dònes són lliberades, la majoria dels fills que deixen són assessinats o controlats en un hospital, on moriran.

La guerra ha fet la vida de les dònes més precària. La violència contra la dòna pareix percebuda per amplis sectors de la societat com normal. En juliol de [[2007]], el Comité Internacional de la Creu Roja va expressar la seua preocupació per la situació en l'est de la RDC. S'ha desenrollat un fenomen de "desplaçament pendular", on la gent a la nit per a accelerar la seguritat. Segons el Relator Especial de nacions Unides sobre la Violència, Yakin Ertürk, qui va recórrer la zona est del Congo en juliol de [[2007]], la violència contra la dòna en el Nort i el Sur de Kivu inclòs és descrita com "brutalitat inimaginable". "Els grups armats ataquen a les comunitats locals, saquegen, violen, seqüestren dònes i chiquets i fan que treballen com a esclaves sexuals", va dir Ertürk. Una iniciativa local de dònes en Bukavu objectius de la recuperació de la violència basada en l'apoderament de la dòna pròpia.

== Cultura ==
[[Image:644px-Map - DR Congo, major languages svg.png|thumb|Principales llengües [[bantu]]és en el Congo.]]
La República Democràtica del Congo posseïx una enorme diversitat cultural, reflex dels centenars de [[grups ètnics|ètnies]] i de les distintes formes de viure en el país; des de la desembocadura del [[Riu Congo]] en la costa, passant per la [[selva]] i la [[sabana]] en el centre, a les molt densament poblades montanyes a l'est. Des del [[sigle XIX]], les formes de vida tradicionals han patit canvis a causa del [[colonialisme]], la lluita per l'independència, la dictadura de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]] i més recentment la [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]. A pesar dels conflictes, els [[costums|usos i costums]] de la [[cultura]] del Congo han conseguit mantindre la seua identitat. Els 60 millons d'habitants viuen pràcticament en un entorn [[rural]]. El 30% dels que viuen en les àrees urbanes s'han obert més a l'influència [[occidental]].

== Idiomes ==
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, només 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]].

El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest.

L'[[Idioma francés|francés]] és la llengua oficial del país. Es pretén utilisar com un idioma neutral entre els grups ètnics.

Durant el periodo colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades en les escoles primàries, lo qual va fer al país un dels pocs en posseir lliteratura en la seua llengua local durant l'ocupació europea en Àfrica.

== Educació ==

[[Image:300px-DRC classroom.jpg|thumb|right|300px|Una classe en la República Democràtica del Congo]]

El sistema d'[[educació]] en la República Democràtica del Congo es rig per tres [[ministeris]]:'' el Ministère de l'Enseignement primaire, secondaire et Professionnel (MEPSP)'', el Ministère de l'' 'Enseignement Supérieur et Universitaire (mesu)''i''el Ministeri d'Assunts Socials (MES)''. El sistema educatiu en la República Democràtica del Congo és semblant al de [[Bèlgica]]. En [[2002]], hi havia més de 19.000 [[escoles primàries]] al servici de 160.000 alumnes, i 8000 [[escoles secundàries]] al servici de 110.000 alumnes.

No obstant, l'educació primària en la República Democràtica del Congo no és ni obligatòria, ni gratuïta, ni universal, i molts chiquets no assistixen a l'escola perqué sos pares no poden pagar els honoraris de l'inscripció. <ref Name=ilab/> de manera habitual s'espera que els pares abonen els salaris dels mestres. <ref name=ilab/> En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/> En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

== Economia ==
[[Image:730px-Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr svg.png|thumb|right|400px|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que van començar en 1996, han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, després de [[Zimbaue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>

L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de 2002 en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.

== Deports ==
En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo|selecció de futbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament. La principal competició [[fútbol|futbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club|Vita Club]].

En quant a atres deports, la República Democràtica del Congo participa en els [[Jocs Olímpics]] d'Estiu, des de [[1968]], encara que mai ha participat en els [[Jocs Olímpics d'hivern]]. Cap atleta congolés ha conseguit medalla en unes Olimpiades.

== Festivitats ==
<center>
{| align=center class="wikitable" border="1"
! style="background:#efefef" | Data
! style="background:#efefef" | Festa
! style="background:#efefef" | Notes
|-
| [[4 de giner]]
| Dia dels màrtirs de l'Independència
|-
| [[16 de giner|16]] i [[17 de giner]]
| Dia dels Héroes de la nació
|-
| [[16 de febrer]]
| Dia dels màrtirs de la democràcia
|-
| [[1 de maig]]
| Dia internacional del Treball
|-
| [[17 de maig]]
| Aniversari de la lliberació del poble de la tirania
|-
| [[30 de juny]]
| Aniversari de l'Independència
|-
|}
</center>

== Transports ==

[[Image:300px-First train in Kindu, DRC.jpg|thumb|right|300px|Tren de la nova llínea arribant a [[Kindu]] procedent de [[Lubumbashi]]]]

El transport terrestre en la República Democràtica del Congo ha sigut sempre difícil. El terreny i el clima de la conca del riu Congo són en l'actualitat greus obstàculs per a la construcció de carreteres i ferrocarrils, i les distàncies són enormes a través d'este vast país. Ademés, la crònica de la mala gestió econòmica i el conflicte intern han provocat una greu falta d'inversió durant molts anys.

D'atra banda, la República Democràtica del Congo té mils de quilómetros de vies navegables, el transport per l'aigua ha sigut tradicionalment el principal mig de moure's en torn d'aproximadament dos terços del país.

A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Vore també ==
*[[Costums de la República Democràtica del Congo]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].
* [http://www.westfr.de/conrad/ Mercenaris en l'història del Congo]
* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus africans] Cultura i música dels primers habitants de Congo
* [http://www.barrameda.com.Ara/dp/index.php?option=com_content&task=view&id=525&Itemid=2 No hi haurà noves tales en el cor vert d'Àfrica, Biodiversitat del Congo, R.D.]
* [http://argentina.indymedia.org/news/2008/12/645536.php del Congo per al món] Andrés López, 21 de decembre del 2008. Indymedia Argentina
* [http://revistafuturos.com.ar/index.php/component/content/article/69-congo-siglos-de-despojo Congo, sigles de saqueig] Carolina Jemsby, reviste futurs NÚM.10, automme de 2007
* [http://www.turbomaps.Com.Ara/spanish/Congo.php Vistes satelitals de les principals ciutats de Congo i les seues coordenades de latitut i llongitut]

{{Països d'Àfrica}}

{{Traduït de|es|Congo,_R.D.}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Àsia

2013-12-30T15:57:19Z

Josep Maria Roca Peña:

[[Image:United Nations geoscheme (Asia).svg|dreta|thumb|225px|Geoesquema de les subregions d'Àsia de la [[ONU]]:
{{llegenda|#df8f87|Àsia Oriental}}
{{llegenda|#7382b3|Àsia Central}}
{{llegenda|#f5d479|Àsia Occidental}}
{{llegenda|#ad7fa8|Àsia Sur-oriental}}
{{llegenda|#8aa678|Àsia Meridional}}]]
'''Àsia''' és el continent més gran i més poblat del [[planeta]] i és la part més extensa d'[[Euràsia]]. Llimita al nort en l'[[Oceà Àrtic]], a l'est en el [[Oceà Pacífic|Pacífic]], al sur en l'[[Oceà Índic|Índic]] i a l'oest en el [[Mar Roig]], l'istme de [[Suez]] (que la separa de l'[[Àfrica]]), el [[Mar Mediterràneu]], el [[Mar de Màrmara]] i el [[Mar Negre]]; la separen d'[[Europa]] (a l'oest) els estrets dels [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]], les serres del [[Caucas]] i els [[Urals]] i el [[Mar Càspi]]. A l'extrem nort-est, l'[[estret de Bering]] la separa d'[[Amèrica]].

==Geografia==
Té un litoral molt accidentat, en multitut de mars interiors ([[mar Aràbiga]], [[mar de la China Meridional]], [[mar de Java]], [[mar de la China Oriental]], [[mar Grogpouy]], [[mar del Japó]], [[mar d'Okhotsk]], [[mar de Bering]], [[mar de Kara]], [[mar de Barentsz]], etc.); golfs ([[golf Pèrsic]], [[golf d'Oman]], [[golf de Bengala]], [[golf de Siam]], [[golf de Tonquín]], [[golf d'Anadir]], etc.); penínsules ([[Anatòlia]], [[Aràbia]], [[Índia]], [[Malacca]], [[Indo-china]], [[Corea]], [[Kamtxatka]], [[Taimir]], [[Kola]], etc.), i illes adjacents, com [[Chipre]], les [[Maldives]], [[Sri Lanka]], el gran archipèlec d'[[Insulíndia]] (que inclou les [[Filipines]], [[Borneo]], [[Sumatra]], [[Illa de Java|Java]] i [[Cèlebes]], entre d'atres), [[Taiwan]], les illes del [[Japó]], [[Sakhalín]], [[Nova Sibèria]], la [[Terra del Nort]], [[Nova Zembla]], etc.).

Pel que fa al relleu, és un continent molt montanyós, on sobreïx la serra de l'[[Himàlaya]], que conté les màximes altures de la [[Terra]], en cims com l'[[Everest]], el [[K2]] o l'[[Annapurna]], tots en més de 8.000 metros d'altitut. També hi trobem grans planúries com [[Sibèria]] i deserts com el [[Gobi]] o el [[desert d'Aràbia]].

S'hi troben rius importants, com l'[[Obi]], el [[Ienissei]] i el [[Lena]] a la conca de l'Àrtic; l'[[Amur]], el [[riu Groc]], el [[Iangtsè]] i el [[Mekong]] a la conca del Pacífic; i el [[Brahmaputra]], l'[[Irauadi]], el [[Ganges]] i l'[[Indus]] a la conca de l'Índic; el [[Tigris]] i l'[[Eufrates]] a l'Àsia occidental, i l'[[Amu Dària]] i el [[Sir Dària]] a la [[conca endorreica]] interior. El continent també té grans llacs, com la [[mar Càspia]], el més gran del planeta; la [[mar d'Aral]], casi sense aigua; la [[mar Morta]], de salinitat intensa; o el [[Baikal]], el llac més fondo del món.

{{Països d'Àsia}}

[[Categoria:Àsia| ]]

China

2013-12-30T15:54:00Z

Josep Maria Roca Peña:

La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].

Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=2}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazahstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tayikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al sur-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].

Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.

El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.

La República Popular China disputa, des de el fi de la revolució, la soberania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, després de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme '' [[China Continental]]'', s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".

Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en termes nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>

China té un paper molt important en el [[comerç internacional]]. És el consumidor més gran d'[[acer]] i [[formigó]], consumix un terç de l'oferta mundial del primer, i la mitat de la segona.<ref>[http://www.cintrafor.org/CONFERENCE_TAB/China%20Conf%202006/Boardman%202006.pdf Center for International Trade in Forest Products] China’s Building Boom. Data d'accés: 2 de decembre, 2006</ref> De tots els productes, China és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,<ref>CIA - The World Factbook, [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2087rank.html Rank Order - Imports].</ref> ya que es beneficia d'una [[mà d'obra]] barata i una [[moneda]] devaluada.

La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]].

== Geografia física ==
{{AP|Geografia de la China}}
La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].

A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].

== Política i govern ==
=== Estructura política ===
[[Archiu:Hu Jintao Bush.jpg|thumbnail|El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush]]
El govern de la República Popular China ha segut descrit per diversos politòlecs com a autoritari en restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assamblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. A pesar de les reformes de finals de la década de [[1970]] que varen posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, pero no pot ser considerat democràtic.

La [[constitució de la República Popular China |quarta constitució de la República Popular China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.

Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han segut privats dels seus drets polítics.

=== Divisió administrativa ===
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.

Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.

A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.

'''Províncies'''
{|
|
* [[Anhui]] (安徽)
* [[Fujian]] (福建)
* [[Gansu]] (甘肃)
* [[Guangdong]] (广东)
* [[Guizhou]] (贵州)
|
* [[Hainan]] (海南)
* [[Hebei]] (河北)
* [[Heilongjiang]] (黑龙江)
* [[Henan]] (河南)
* [[Hubei]] (湖北)
|
* [[Hunan]] (湖南)
* [[Jiangsu]] (江苏)
* [[Jiangxi]] (江西)
* [[Jilin]] (吉林)
* [[Liaoning]] (辽宁)
|
* [[Qinghai]] (青海)
* [[Shaanxi]] (陕西)
* [[Shandong]] (山东)
* [[Shanxi]] (山西)
* [[Sichuan]] (四川)
|
* [[Taiwan]]* (台湾)
* [[Yunnan]] (云南)
* [[Zhejiang]] (浙江)
|}
{{mida|1=(*) Reivindicada; independent ''de facto'' baix el règim de la República China.}}

'''Regions autònomes'''
{|
|
* R. A. [[Zhuang]] de [[Guangxi]] (广西壮族自治区)
* R. A. de [[Mongòlia Interior]] (内蒙古自治区)
|
* R. A. [[Hui]] de [[Ningxia]] (宁夏回族自治区)
* R. A. [[Uigurs|Uigur]] de [[Xinjiang]] (新疆维吾尔自治区)
|
* R. A. del [[Regió Autònoma del Tibet|Tibet]] (西藏自治区)
|}
'''Municipalitats'''
{|
|
* Municipalitat de [[Pekín]] (北京市)
* Municipalitat de [[Chongqing]] (重庆市)
|
* Municipalitat de [[Shanghai]] (上海市)
* Municipalitat de [[Tianjin]] (天津市)
|}
'''Regions Administratives Especials'''
{|
|
* R. A. E. de [[Hong Kong]] (香港特别行政区)
|
* R. A. E. de [[Macau]] (澳门特别行政区)
|}

== Referències ==
<references/>

{{Països d'Àsia}}

[[Categoria:China]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]