L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Carrascalejo (Àvila)

2026-05-29T16:36:19Z

Jose2:

[[File:SantaMaríaDeLosCaballeros storks.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa María de los Caballeros]]

'''Carrascalejo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Santa María de los Caballeros]], situada en la [[Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 16 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]
* [[Santa María de los Caballeros]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/santa-maria-de-los-caballeros/ Ajuntament de Santa María de los Caballeros]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Carrascalejo INE. Població de Carrascalejo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Santa María de los Caballeros}}

{{Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

Tablada del Rudrón

2026-05-29T16:36:13Z

Jose2:

'''Tablada del Rudrón''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Tubilla del Agua]], situada en la [[comarca de Páramos]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 18 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Tubilla del Agua]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

376

2026-05-29T16:36:06Z

Jose2:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle IV]]

Utah

2026-05-29T16:36:01Z

Jose2:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Utah
|país = United States
|unitat = Estat
|himne =
|bandera = Flag of Utah.png
|escut = Seal of Utah.svg
|mapa = Utah_in_United_States.svg
|tamany_mapa = 250px
|peu_mapa = Localisació de Utah en els Estats Units
|capital = [[Salt Lake City]]
|idiomes_oficials = [[Idioma anglés|Anglés]]
|coor =
|subdivisió =
|dirigents_títuls = Governador
|gentilici =
|dirigents_nom = Gary Herbert (R)
|superfície = 219 887 km²
|superfície_lloc = 13 (de 50)
|superfície_post =
|superfície_terra =
|superfície_aigua = 7 135 km²
|còdic ISO = US-UT
|entitat = [[Estat]]
|camp1_nom =
|camp1 =
|camp2_nom =
|camp2 =
|camp3_nom =
|camp3 =
|camp4_nom =
|camp4 =
|població = 2 763 885 hab
|població_lloc = 34
|població_any = 2010
|població_post =
|densitat = 10,50 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://espanol.utah.gov
}}
'''Utah''' és un dels 50 estats dels [[Estats Units d'Amèrica]], localisat a l'oest del país. Utah és un dels més importants centres de transport i telecomunicacions de l'oest d'Estats Units.

Aproximadament el 88% de la població de Utah viu en una concentració urbana denominada Wasatch Front, en la capital i major ciutat de l'estat, [[Salt Lake City]], com a centre. En contrast, vastes extensions de l'estat estan pràcticament deshabitades, fent de la població de Utah la sexta més urbanisada dels Estats Units.

{{Estats dels Estats Units}}

[[Categoria:Estats dels Estats Units]]

Comarques de Sòria

2026-05-29T16:35:52Z

Jose2:

La [[província de Sòria]] de la Comunitat Autònoma de [[Castella i Lleó]] està formada per 183 [[municipis]] i les seues [[pedanies]], que es poden agrupar en les set comarques següents:

== Divisió comarcal ==

=== [[Comarca de Almarza]] ===
[[File:Almarza (Soria) Mapa.svg|300px|right]]

: [[Aldealices]], [[Aldealseñor]], [[Almajano]], [[Almarza]], [[Arévalo de la Sierra]], [[Ausejo de la Sierra]], [[Buitrago]], [[Carrascosa de la Sierra]], [[Castilfrío de la Sierra]], [[Cirujales del Río]], [[Estepa de San Juan]], [[Fuentelsaz de Soria]], [[La Losilla]], [[La Póveda de Soria]], [[Los Villares de Soria]], [[Narros]]
 

=== [[Comarca d'Almazán]] ===
[[File:Comarca de Almazan (Soria) Mapa.svg|300px|right]]

: [[Adradas]] • [[Alentisque]] • [[Almantiga]] • [[Almarail]] • [[Almazán]] • [[Alpanseque]] • [[Balluncar]] • [[Baniel]] • [[Baraona]] • [[Barca (Sòria)|Barca]] • [[Borchicayada]] • [[Bordejé]] • [[Borjabad]] • [[Cabanillas]] • [[Cascajosa]] • [[Centenera del Campo]] • [[Ciadueña]] • [[Cobertelada]] • [[Coscurita]] • [[Covarrubias (Sòria)|Covarrubias]] • [[Cubo de la Solana]] • [[Escobosa de Almazán]] • [[Frechilla de Almazán]] • [[Fuentegelmes]] • [[Fuentelaldea]] • [[Fuentelárbol]] • [[Fuentelcarro]] • [[Fuente Tovar]] • [[Ituero]] • [[Izana]] • [[Jodra de Cardos]] • [[La Barbolla]] • [[La Milana]] • [[La Miñosa (Sòria)|La Miñosa]] • [[La Revilla de Calatañazor]] • [[La Seca]] • [[La Ventosa de Fuentepinilla]] • [[Las Cuevas de Sòria]] • [[Lodares del Monte]] • [[Los Llamosos]] • [[Los Rábanos]] • [[Lubia]] • [[Maján]] • [[Marazovel]] • [[Matamala de Almazán]] • [[Matute de Almazán]] • [[[[Miranda de Duero]]]] • [[Momblona]] • [[Monasterio (Sòria)|Monasterio]] • [[Moñux]] • [[Morón de Almazán]] • [[Navalcaballo]] • [[Neguillas]] • [[Nepas]] • [[Nolay]] • [[Osonilla]] • [[Perdices]] • [[Pinilla del Olmo]] • [[Quintana Redonda]] • [[Rabanera del Campo]] • [[Rebollo de Duero]] • [[Riotuerto]] • [[Romanillos de Medinaceli]] • [[Santa María del Prado]] • [[Señuela]] • [[Soliedra]] • [[Tardajos de Duero]] • [[Tardelcuende]] • [[Taroda]] • [[Tejerizas]] • [[Torremediana]] • [[Valdemora]] • [[Valdespina (Sòria)|Valdespina]] • [[Velamazán]] • [[Viana de Duero]] • [[Villalba]] • [[Villasayas]]
 

=== [[Comarca de Berlanga]] ===
[[File:Comarca de Berlanga (Soria) mapa.svg|300px|right]]

: [[Abanco]], [[Aguilera]], [[Alaló]], [[Andaluz (Sòria)|Andaluz]], [[Arenillas]], [[Barcones]], [[Bayubas de Abajo]], [[Bayubas de Arriba]], [[Berlanga de Duero]], [[Bordecorex]], [[Brías]], [[Cabreriza]], [[Caltojar]], [[Casillas de Berlanga]], [[Centenera de Andaluz]], [[Ciruela]], [[Fuentepinilla]], [[Hortezuela]], [[La Riba de Escalote]], [[Lumías]], [[Morales]], [[Osona]], [[Paones]], [[Rello]], [[Tajueco]], [[Tejarejo]], [[Torreandaluz]], [[Valderrodilla]], [[Valderrueda]], [[Valverde de los Ajos]], [[Villaseca]]
 

=== [[Tierras del Burgo|Comarca de Burgo de Osma]] ===
[[File:Comarca de Burgo de Osma (Soria) mapa.svg|250px|right]]
: [[Abioncillo de Calatañazor‎]], [[Alcoba de la Torre]], [[Alcubilla de Avellaneda]], [[Aldehuela de Calatañazor]], [[Blacos]], [[Burgo de Osma]], [[Calatañazor]], [[Caracena]], [[Carrascosa de Abajo]], [[Castillejo de Robledo]], [[Espeja de San Marcelino]], [[Espejón]], [[Fresno de Caracena]], [[Fuentearmegil]], [[Fuentecambrón]], [[Gormaz]], [[Langa de Duero]], [[Liceras]], [[Miño de San Esteban]], [[Montejo de Tiermes]], [[Nafría de Ucero]], [[Quintanas de Gormaz]], [[Recuerda]], [[Retortillo de Sòria|Retortillo de Soria]], [[Río de Muriel]], [[Río Muriel Viejo]], [[Rioseco de Sòria|Rioseco de Soria]], [[San Esteban de Gormaz]], [[Santa María de las Hoyas]], [[Torreblacos]], [[Ucero]], [[Valdemaluque]], [[Valdenebro]], [[Vildé]], [[Villanueva de Gormaz]], [[Zayas de Báscones]]
 

=== [[Comarca de Cameros]] ===
[[File:La Rioja(España) mapa de Cameros.svg|250px|right]]
Gran part, pertanyent a [[La Rioja]].

==== [[Camero Nuevo]] ====
Tos els municipis excepte [[Montenegro de Cameros]], pertanyents ya a la [[província de Logronyo]].

:[[Aldeanueva de Cameros]], [[Almarza de Cameros]], [[Brieva de Cameros]], [[Castañares de las Cuevas]], [[El Horcajo]], [[El Puente]], [[El Rasillo de Cameros]], [[Gallinero de Cameros]], [[Lumbreras de Cameros]], [[Montemediano de Cameros]], [[Montenegro de Cameros]], [[Nestares]], [[Nieva de Cameros]], [[Ortigosa de Cameros]], [[Panzares]], [[Peñaloscintos]], [[Pinillos]], [[Pradillo]], [[Ribavellosa]], [[San Andrés]], [[Torrecilla en Cameros]], [[Venta de Piqueras]], [[Viguera]], [[Villanueva de Cameros]], [[Villoslada de Cameros]]

==== [[Camero Viejo]] ====
Tots els municipis pertanyents ya a la provincia de Logronyo.

:[[Ajamil de Cameros]], [[Avellaneda]], [[Cabezón de Cameros]], [[Hornillos de Cameros]], [[Jalón de Cameros]], [[Laguna de Cameros]], [[Larriba]], [[Leza de Río Leza]], [[Luezas]], [[Montalvo en Cameros]], [[Muro en Cameros]], [[Rabanera]], [[San Román de Cameros]], [[Santa María en Cameros]], [[Soto en Cameros]], [[Terroba]], [[Torre en Cameros]], [[Torremuña]], [[Treguajantes]], [[Trevijano]], [[Vadillos]], [[Valdeosera]], [[Velilla]]

 

=== [[Campo de Gómara|Comarca de Campo de Gómara]] ===
[[File:Comarca de Campo de Gomara (Soria) Mapa.svg|250px|right]]

: [[Abión]], [[Aldealafuente]], [[Aliud]], [[Almazul]], [[Almenar de Sòria]], [[Alparrache]], [[Bliecos]], [[Boñices]], [[Buberos]], [[Cabrejas del Campo]], [[Candilichera]], [[Carabantes]], [[Castil de Tierra]], [[Cihuela]], [[Ciria]], [[Collado de Esteras]], [[Deza]], [[Gómara]], [[Hinojosa del Campo]], [[Lagunilla de Ciria]], [[Ledesma de Sòria]], [[Nomparedes]], [[Paredesroyas]], [[Peñalcázar]], [[Pinilla del Campo ]], [[Portillo de Sòria]], [[Quiñonería]], [[Reznos]], [[Sauquillo de Alcázar]], [[Sauquillo de Boñices]], [[Tajahuerce]], [[Tejado]], [[Tobajas]], [[Tordesalas]], [[Torralba de Arciel]], [[Torrubia de Sòria]], [[Villanueva de Zamajón]], [[Villaseca de Arciel]], [[Zamajón]]

==== [[Comarca de Las Vicarías]] (Antigament part de Campo de Gómara) ====
: [[Cañamaque]], [[Fuentelmonge]], [[Monteagudo de las Vicarías]], [[Serón de Nágima]], [[Torlengua]], [[Valtueña]]
 

=== [[El Valle y La Vega Cintora]] ===
[[File:Comarca de El Valle (Soria) mapa.svg|250px|right]]

: [[Aldehuela del Rincón]] | [[Derroñadas]] | [[El Royo]] | [[Hinojosa de la Sierra]] | [[Langosto]] | [[Molinos de Razón]] | [[Rebollar (Sòria)|Rebollar]] | [[Rollamienta]] | [[Sotillo del Rincón]] | [[Valdeavellano de Tera]] | [[Vilviestre de los Nabos]] | [[Villar del Ala]]
 

=== [[Comarca de Tierra de Medinaceli|Comarca de Tierra de Medinaceli (Arcos de Jalón)]] ===
[[Image:Comarca de Arcos de Jalon (Soria) Mapa.svg|250px|right]]

: [[Aguaviva de la Vega]] | [[Aguilar de Montuenga]] | [[Alcubilla de las Peñas]] | [[Almaluez]] | [[Ambrona]] | [[Arbujuelo]] | [[Arcos de Jalón (Municipi)|Arcos de Jalón]] | [[Arbujuelo]] | [[Avenales]] | [[Azcamellas]] | [[Beltejar]] | [[Benamira]] | [[Blocona]] | [[Conquezuela]] | [[Corvesín]] | [[Chaorna]] | [[Chércoles]] | [[Esteras de Medinaceli]] | [[Fuencaliente de Medinaceli]] | [[Iruecha]] | [[Jubera]] | [[Judes]] | [[Layna]] | [[Lodares]] | [[Lomeda]] | [[Medinaceli]] | [[Mezquetillas]] | [[Miño de Medinaceli]] | [[Monte Moedo]] | [[Montuenga de Sòria]] | [[Puebla de Eca]] | [[Radona]] | [[Río Blanco]] | [[Sagides]] | [[Salinas de Medinaceli]] | [[Santa María de Huerta]] | [[Sierra del Muedo]] | [[Somaén]] | [[Someda]] | [[Torralba del Moral]] | [[Urex de Medinaceli]] | [[Utrilla]] | [[Valladares]] | [[Velilla de Medinaceli]] | [[Ventosa del Ducado]] | [[Yelo]] | [[Yuba]]
 

=== [[Comarca del Moncayo|Comarca del Moncayo]] ===
[[Image:Comarca del Moncayo (Soria) mapa.svg|250px|right]]

: [[Ágreda]], [[Aldehuela de Ágreda]], [[Añavieja]], [[Beratón]], [[Borobia]], [[Castilruiz]], [[Cueva de Ágreda]], [[Dévanos]], [[Fuentes de Ágreda]], [[Fuentestrún]], [[Matalebreras]], [[Montenegro de Ágreda]], [[Noviercas]], [[Ólvega]], [[San Felices]], [[Trévago]], [[Valdelagua del Cerro]], [[Valverde de Ágreda]], [[Vozmediano (Sòria)|Vozmediano]]
 

=== [[Comarca de Pinares]] ===
[[Image:Comarca de Pinares (Soria) Mapa.svg|250px|right]]

: [[Abejar]], [[Arganza]], [[Arroyo de la Dehesa]], [[Cabrejas del Pinar]], [[Cantalucia]], [[Casarejos]], [[Covaleda]], [[Cubilla]], [[Duruelo de la Sierra]], [[El Quintanarejo]], [[Fuentecantales]], [[Herrera de Sòria]], [[Molinos de Duero]], [[Muriel de la Fuente]], [[Muriel Viejo]], [[Navaleno]], [[Salduero]], [[San Leonardo de Yagüe]], [[Santa Inés (Sòria)|Santa Inés]], [[Sierra de Cabrejas]], [[Talveila]], [[Vadillo]], [[Vinuesa]]
 

=== [[Comarca de Sòria]] o [[Comarca de Frentes]] ===
[[Image:Comarca de Soria (Soria) Mapa.svg|250px|right]]

: [[Alconaba]] | [[Aldealpozo]] | [[Aldehuela de Periáñez]] | [[Arancón]] | [[Calderuela]] | [[Camaretas]] | [[Camparañón]] | [[Canos]] | [[Canredondo de la Sierra]] | [[Carbonera de Frentes]] | [[Castellanos del Campo]] | [[Cidones]] | [[Cortos]] | [[Cubo de Hogueras]] | [[Chavaler]] | [[Dombellas]] | [[Finca de Garrejo]] | [[Fuensaúco]] | [[Fuentecantos]] | [[Fuentetoba]] | [[Garray]] | [[Golmayo]] | [[Herreros (Sòria)|Herreros]] | [[La Cuenca]] | [[La Mallona]] | [[La Muela]] | [[Las Fraguas]] | [[Martialay]] | [[Nafría la Llana]] | [[Nieva de Calderuela]] | [[Nódalo]] | [[Ocenilla]] | [[Omeñaca]] | [[Ontalvilla de Valcorba]] | [[Pozalmuro]] | [[Renieblas]] | [[Santervás de la Sierra]] | [[Sòria]] | [[Tardesillas]] | [[Torretartajo]] | [[Tozalmoro]] | [[Valdegeña]] | [[Velilla de la Sierra]] | [[Ventosilla de San Juan]] | [[Villabuena]] | [[Villaciervos]] | [[Villar del Campo]] | [[Villaverde del Monte (Sòria)|Villaverde del Monte]]

 

=== [[Tierras Altas]] ===
[[Image:Comarca de Tierras Altas y Valles del Ter (Soria) Mapa.svg|250px|right]]

: [[Acrijos]], [[Armejún]], [[Aldealcardo]], [[Bretún]], [[Buimanco]], [[Camporredondo]], [[Castillejo de San Pedro]], [[Cerbón]], [[Cigudosa]], [[Diustes]], [[El Collado (Sòria)|El Collado]], [[El Espino]], [[El Vallejo]], [[Fuentebella]], [[Fuentes de Magaña]], [[Huérteles]], [[La Cuesta]], [[La Laguna]], [[La Mata]], [[La Vega]], [[Las Aldehuelas]], [[Las Fuentes de San Pedro]], [[Las Fuesas]], [[Ledrado]], [[Leria]], [[Los Campos (Sòria)|Los Campos]], [[Magaña]], [[Matasejún]], [[Montaves]], [[Navabellida]], [[Oncala]], [[Palacio de San Pedro]], [[Peñazcurna]], [[Pobar]], [[San Andrés de San Pedro]], [[Santa Cecilia (Sòria)|Santa Cecilia]], [[San Pedro Manrique]], [[Santa Cruz de Yanguas]], [[Sárnago]], [[Suellacabras]], [[Taniñe]], [[Torretarrancho]], [[Valdecantos]], [[Valdelavilla]], [[Valdemoro de San Pedro Manrique]], [[Valdenegrillos]], [[Valdeprado]], [[Valduerteles]], [[Valtajeros]], [[Valloria]], [[Vea]], [[Vellosillo]], [[Ventosa de San Pedro]], [[Verguizas]], [[Villar de Maya]], [[Villar del Río]], [[Villarijo]], [[Villartoso]], [[Villarraso]], [[Villaseca Somera]], [[Villaseca Bajera]], [[Vizmanos]], [[Yanguas]]
 

[[Categoria:Província de Sòria]]
[[Categoria:Geografia de la província de Sòria]]
[[Categoria:Comarques de la província de Sòria]]

Abia de la Obispalía

2026-05-29T16:35:34Z

Jose2:

'''Abia de la Obispalía''' és un [[municipi]] situat en la [[província de Conca]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella-La Mancha]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 65 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Conca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Abia de la Obispalía}}

{{Municipis de la província de Conca}}

[[Categoria:Municipis de la província de Conca]]

Den

2026-05-29T16:35:26Z

Jose2:

[[File:Den1.jpg|thumb|250p`x|Gravat del faraó Den]]

'''Den''' fon el quint [[faraó]] de la [[Dinastia I|primera dinastia]] de l'[[antic Egipte]]. Fill de [[Djet]] i de la princesa Merneith, probablement era menor a la mort del seu pare i va governar per un temps la seua mare com a regenta, deixant-li el tro en arribar a l'edat de governar.

Se li atribuïx un regnat de 50 o 55 anys ([[Manethó]] en dona 20 anys), durant el qual es pensa que va fer expedicions militars al nort-est i al [[desert]] de l'est del [[Nil]] per uns gravats en una placa de vori. Va fer un cens de tot el poble.

Va estar casat al menys en quatre dones, pero només se'n conserven els noms de tres: Semat, Seshemetka i Serethor. Fon el pare d'[[Anedjib]], que el va succeir. Fon enterrat en Abidos.

== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia I]]

Calvos (Monforte de Lemos)

2026-05-29T16:35:18Z

Jose2:

[[File:SantaMarinhaMonte Mfrt.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Mariña do Monte]]

'''Calvos''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Monforte de Lemos]], (parròquia de [[Santa Mariña do Monte]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 27 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Monforte de Lemos]]

== Referències ==

* [https://www.monfortedelemos.es/ Ajuntament de Monforte de Lemos]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Calvos INE. Població de Calvos]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Santa Mariña do Monte, Monforte de Lemos}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Alcañizo

2026-05-29T16:35:06Z

Jose2:

[[Archiu: Escudo de Alcañizo.svg|thumb|130px|Escut d'Alcañizo]]

'''Alcañizo''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de La Campana d'Oropesa]], en la [[província de Toledo]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 274 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Toledo]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alcañizo‎}}

[[Categoria:Municipis de la província de Toledo]]

Trofeu Hart

2026-05-29T16:35:01Z

Jose2:

El '''Trofeu Memorial Hart''' (o simplement '''Trofeu Hart''') s'entrega anualment al jugador de [[hockey sobre gel]] que és considerat "el més valiós per al seu equip" en la [[National Hockey League]] durant la temporada regular. La votació es realisa entre els membres de la ''Associació de Periodistes d'Hockey Professional''.

L'entrega del trofeu té el seu orige en [[1923]], quan este va ser donat per Davit Hart a la National Hockey League. El doctor Hart era el pare de [[Cecil Hart]], antic entrenador i mànager dels [[Montreal Canadiens]]. Quan el trofeu original va ser retirat i expost en el [[Saló de la Fama de l'Hockey]] en [[1960]], la NHL va començar a entregar el Trofeu Memorial Hart en el seu lloc.

De tant en tant han sorgit controvèrsies sobre la votació del trofeu entre els que pensen que el trofeu ha d'anar al millor jugador de la lliga i els que pensen que el trofeu ha de seguir els criteris originals des de la seua donació a la lliga.

[[Wayne Gretzky]] té el récort de trofeus conseguits en nou.

== Referències ==
* [http://www.nhl.com/hockeyu/history/trophies/hart.html Pàgina de la NHL]

[[Categoria:Premis i trofeus de la NHL|Hart]]

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:34:24Z

Jose2:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Abelairas''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Nicolao de Millán]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Abelairas INE. Població d'Abelairas]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:34:19Z

Jose2:

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:34:14Z

Jose2:

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:34:10Z

Jose2:

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:34:05Z

Jose2:

Abelairas (Sober)

2026-05-29T16:33:33Z

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Abelairas''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Nicolao de Millán), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 4 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo * Sober…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Abelairas''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Nicolao de Millán]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Abelairas INE. Població d'Abelairas]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Abelairas

2026-05-29T16:32:38Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[Abelairas (Alfoz)]] .........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Abelairas (Carballedo)]] ................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Abelairas (San Pedro de Cangas)]] ..............................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Abelairas (San Xián de Campo)]] ..................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Abelairas (Santa Marinya de Cerdeda)]] .......................................Pedania de la província de Lugo
* [[Abelairas (Sober)]] .........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Cocker spaniel anglés

2026-05-29T16:28:56Z

Jose2:

[[Image:Rocky2.jpg|thumb|right|300px|<center>Cocker spaniel anglés tricolor</center>]]

[[Image:Cocker spaniel called Tony.jpg|thumb|right|300px|<center>Cocker spaniel anglés de color dorat</center>]]

El '''Cocker spaniel anglés''' és una raça de [[gos]] provinent del [[Regne Unit]], no molt gran en un pèl adorable quan és mantingut pròpiament. Originalment es va desenrollar esta raça per a la caça. En el present encara s'usa en la caça pero també és utilisat com animal de companyia. El seu temperament calmat, una vegada que ha fet el seu eixercici diari, ha permés que siga utilisat com gos de teràpia per a persones deshabilitades i ancians.

== Morfologia ==

'''Cap''': Arredonit.

'''Orelles''': Llargues, cobertes de pèl. Les manté caigudes.

'''Pèl''': Llarc. De teixidura sedosa. Llis o llaugerament onejat.

'''Color de pèl''': Pot ser d'un sol color o combinació de dos o tres colors ([[Blanc]], [[negre]], [[marró]] o dorat).

'''Altura''': A la creu o els muscles: Els mascles apleguen a 36 a 39 cm. Les femelles de 34 a 38 cm.

'''Pes''': El pes és de 11 a 12.5 Kg.

'''Cries''': Usualment solen tindre de sis a set.

== Orige ==
El nom del Cocker té el seu orige en la paraula anglesa woodcock, ya que este spaniel era utilisat originalment per a la caça d'esta au. Es creu que esta raça és descendent de gossos espanyols que també varen donar orige a varis Epagneuls francesos.

Es considera que va ser el duc de Marlborough qui va seleccionar a un tipo de Spaniel bastant similar a l'actual. Els Spaniels del duc tenien les orelles més llargues que els atres i el pèl era blanc en taques.

A partir d'estos gossos, els criadors anglesos varen continuar la selecció, fins a arribar a fixar l'estàndart definitiu en l'any [[1901]].

== Referències ==
* Coile, D. Caroline (2006). The Cocker Spaniel Handbook. Barron's Educational Series Inc. ISBN 978-0-7641-3459-3
* Podberscek AL & Serpell J A (1996) The English Cocker Spaniel: preliminary findings on aggressive behaviour. Applied Animal Behaviour Science 47: 75-89 cited by Linda Ward (2002). «Rage syndrome»
* Slater, Margaret horrid henry !R. (1998). «English Cocker Spaniel Health Survey Final Report». English Cocker Spaniel Club of America

== Bibliografia ==
* Amat, Marta; Xavier Manteca, Valentina M. Mariotti, José Luís Ruiz de la Torre, Jaume Fatjó (mayo de 2009). «Aggressive behavior in the English cocker spaniel». Journal of Veterinary Behavior: Clinical Applications and Research (Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra: School of Veterinary Medicine)
* Cassidy, Kelly M. (2007). «Dog Longevity Web Site, Weight and Longevity page»
* Slater, Margaret R. (2002). «The 2002 English Cocker Spaniel Health Survey Report». English Cocker Spaniel Club of America
* Viegas, Jennifer (22 de mayo de 2009). «World's Meanest Dog: The English Cocker Spaniel?»

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|English Cocker Spaniel}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Animals domèstics]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Mamífers]]
[[Categoria:Gossos]]

Idioma Urdu

2026-05-29T16:28:23Z

Jose2:

{{llengua|
|nom= Urdu
|nomnatiu=اردو
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Pakistan]] i [[Índia]]
|regió= [[Subcontinent indi]]
|parlants= 104 millons
|parlantsnatius= 60 millons
|parlantsnonatius= 40 millons
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Indo-irani]] 
   [[Indo-ari]] 
    [[Hindustaní]] 
     '''Urdu''' 
|nació=[[Pakistan]], [[Jammu i Cachemira]], [[Uttar]] i [[Pradesh]] ([[Índia]])
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=
}}

L''''urdu''' és la llengua que es parla fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerada la llengua nacional, mentres que en l'Índia és u dels 24 idiomes oficials del país.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, a soles uns dèu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) el parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage el formen els nomenats "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix de la partició de l'antiga Índia britànica en l'any [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

Com a llengua parlada, l'urdu és pràcticament indistinguible de l'hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que l'urdu és usat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al mateix temps de l'alfabet àrap. L'hindi, pel contrari, s'escriu en l'alfabet devanagari, originalment empleat per al [[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és usat pels parlants de la religió hindú. Encara que l'idioma coloquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que l'hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com a font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se la denomina a sovint ''hindustaní''.

== Història ==
L'urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Despuix de la conquista mogola de l'Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques, pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos usaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", usada en gran part del nort de l'Índia, que en el [[sigle XVII]] seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abreviada simplement com "urdu" ("campament").

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. L'urdu, escrit en alfabet persa, se convertiria en el mig d'expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu usada en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres d'activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina l'us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

El terme "urdu" s'usà com a sinònim de "hindustaní" en l'época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlada. A pesar d'això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien a l'us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com a alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita del llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en l'any [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu usat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens d'orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

== Dialectes ==
L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern és el llenguage usat en els centres urbans com [[Delhi]], Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) se parla en l'estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de [[Hyderabad]]. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que l'urud estàndart. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu usada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i es sol considerar un dialecte a part.

== Vore també ==
* [[Idioma hindi]]
* [[Pakistan]]
{{traduït de|es|Urdu}}

[[Categoria:Llingüística]]

Galdufa

2026-05-29T16:28:08Z

Jose2:

[[Archiu:Galdufa.jpg|thumb|200px|Lluna en Galdufa]]

'''Galdufa''' o '''halo''' és l'anell lluminós que es forma entorn a la [[Lluna]] que es creu que indica [[Pluja|pluja]]. En alguns llocs del [[Regne de Valéncia]] se sol dir també "cadufa" o "gallufa".

== Dits ==

Davant eixe fenòmen meterològic existixen diversos dits valencians en [[llengua valenciana]]:

* [[La lluna porta galdufa, aigua segura]].
* ¿Qué és galdufa? Tres pets i una bufa.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Halo phenomena}}
{{DGLV|Galdufa}}

[[Categoria:Meteorologia]]
[[Categoria:Llum]]
[[Categoria:Lluna]]
[[Categoria:Valencià]]

Santiago de Castroncelos

2026-05-29T16:28:01Z

Jose2:

[[File:Rio Saa na Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Riu Saa al seu pas per Puebla del Brollón]]

'''Santiago de Castroncelos''' o simplement '''Castroncelos''', és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 7 pedanies.

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]], la parròquia conta en una població de 114 habitants i la pedania conta en 18 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Castroncelos INE. Població de Santiago de Castroncelos]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Història de Santa Llúcia

2026-05-29T16:27:55Z

Jose2:

'''Santa Llúcia''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].

== Els primers pobladors ==
Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].

== Domini britànic ==
Començant en l'any [[1838]] l'illa va ser administrada pels britànics des de [[Barbados]] i posteriorment des de l'Illa de [[Granada (país)|Granada]] ([[1885]]). A principis del [[sigle XX]] els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en [[1924]] varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en [[1951]] l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en l'any [[1967]]. Dotze anys despuix, el [[22 de febrer]] de [[1979]], va obtindre la seua independència.

== Época independent ==
El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.

En les eleccions de [[decembre]] de [[2001]] els laboristes varen conseguir 14 dels 17 escans parlamentaris. La líder del Partit Unit dels Treballadors, [[Morella Joseph]], ni tan sols va poder ser electa al Parlament.

En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Saint Lucia}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història de Santa Llúcia| ]]

Joan Pau II (Alacant)

2026-05-29T16:27:48Z

Jose2:

[[Archiu:Juan Pablo IIALC.png|miniaturadeimagen|Localisació de Joan Pau II en Alacant ]]
'''Joan Pau II''' és un barri de la ciutat espanyola d'[[Alacant]]. Segons el padró municipal, conta en l'any [[2022]] en una població de 6.619 habitants (3071 dònes i 3109 hòmens).

Esta zona del municipi va solicitar en l'any [[2011]] convertir-se en un nou barri, canviant la denominació de ''PAU1'' pel nom que té la seua principal plaça, ''Joan Pau II''. La Junta de Govern de l'Ajuntament, en sessió celebrada el [[6 de juliol]] de [[2021]], va aprovar dita petició.

{{Barris d'Alacant}}

[[Categoria:Barris d'Alacant]]

Louis de Beaufront

2026-05-29T16:27:42Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Louis de Beaufront
| image = [[File:Louis de Beaufront 1.jpg|200px]]
| Peu =
| Ocupació = [[llingüiste]]
| nacionalitat = [[França|Francesa]]
| data_naix = [[3 d'octubre]] de [[1855]]
| lloc_naix = [[Paris]], [[França]]
| data_mort = [[8 de giner]] de [[1935]]
| lloc_mort = Thézy-Glimont, [[França]]
}}
El Marqués '''Louis de Beaufront''', el verdader nom del qual era '''Louis Chevreux''' ([[3 d'octubre]] de [[1855]] - † [[8 de giner]] de [[1935]]) fon de suma importància en el desenroll de l'[[ido]], una llengua auxiliar internacional. Beaufront fon en un principi un apassionat defensor de l'[[esperanto]] i fon un dels principals responsables de la seua primerenca difusió en [[Europa]] occidental aixina com un dels primers francesos en parlar-lo.

Beaufront va descobrir l'esperanto per primera volta en l'any [[1888]] i en [[1889]] va fundar la Société Pour la Propagation de l'Espéranto (SPPE). En [[1900]] va escriure el seu ''Commentaire sur la grammaire espéranto''.

Va ser elegit per a representar l'esperanto sense modificacions davant el Comité de la Delegació per a l'Adopció d'una Llengua Internacional, acodint a les trobades del Comité de la Delegació en [[octubre]] de [[1907]]. Mentres representava l'esperanto davant de la comissió, secretament fon el segon autor junt en [[Louis Couturat]] del proyecte ido que va impressionar al Comité de la Delegació i va dur a la reforma de l'esperanto per part del Comissió Permanent del Comité. Les cartes que es guarden en el Departament del Museu de Llengües Planejades i Esperanto en Viena mostra que va negar qualsevol coautoria de l'ido.

Més tart, Beaufront fon un proponente de l'ido i va escriure l'influent gramàtica de l'ido ''Kompleta Gramatiko Detaloza'', publicada en l'any [[1925]].

La seua personalitat era única. Dia ser un [[marqués]], i també que la seua yaya era anglesa, pero no existixen evidències de les seues afirmacions.

Apareix com un personage en la novela de Joseph Skibell, ''A Curable Romantic'', publicada en l'any [[2010]].

== Referències ==
* [https://archive.org/details/DictionnaireEsperanto-franais Dictionnaire esperanto-français de Louis de Beaufront (1904)]
* [https://archive.org/details/GrammaireEtExercicesDeLaLangueInternationaleEsperanto Grammaire et exercices de la langue internationale espéranto de Louis de Beaufront (1905)]
* [http://www.onb.ac.at/sammlungen/plansprachen/fruehdrucke.htm Obres de Louis de Beaufront en internet]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Louis de Beaufront}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Ido]]

Patafísica

2026-05-29T16:27:36Z

Jose2:

[[File:College de pataphysique-BV.jpg|thumb|275px|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) més avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'.

La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.

En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé.

== Patafísica en Valéncia ==
[[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

== Enllaços externs ==
* [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica, de Borriana, Castelló]
* [http://www.candelaverde.org/ Altissim Institut d'Estudis 'Pataphysics de la Candelaria]
* [http://www.arrabal.org/patha.html Enllaç patafísic i ‘arraballano’]
* [http://usuarios.lycos.es/faustroll/ Faustroll]
* [http://www.margencero.com/articulos/articulos3/patafisica.htm Alfred Jarry i El Collége de Pataphysique; La ciència de les solucions imaginaries]
* [http://colegiodepatafisica.blogspot.com/ Colege Patafísic de Chile]
* [http://www.zonamoebius.com/02.nudos-y-senales/avr_1004_jarry.htm Alfred Jarry: patafísica, virtualitat i heterodòxia]
* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=5947&Itemid=1189 Artícul: Chile baix l'imperi de la 'patafísica i les 'patafores]
* [http://gricciardi.wordpress.com/your-chris-my-body/ Jocs Patafísics]
* ''Jocs Patafísics: '' [http://gricciardi.wordpress.com/your-chris-my-body/'' Chris my body''][http://gricciardi.wordpress.com/your-waa-wahaha/ Wa-Wahaha!]
*[http://colegiopatafisico.es/ Institutum Pataphysicum Granatensis]
*[http://www.revista-artefacto.com.ar/revista/indice/?p=3 Patafísica: la ciència de les solucions imaginaries]

== Vore també ==
*[[Alfred Jarry]]
*[[Dadaisme]]
*[[Surrealisme]]

== Bibliografia ==
*''Roger Shattuck'', "El umbral de la Patafísica", publicat en ''Au Seuil de la Pataphysique''.

== Referències ==
{{traduït de|es|Patafísica}}

[[Categoria:Patafísica]]
[[Categoria:Surrealisme]]

La Graciosa

2026-05-29T16:27:28Z

Jose2:

[[Archiu:LaGraciosa from MiradorDelRio.jpg|300px|thumb|Illa de La Graciosa]]
'''La Graciosa''' és una illa [[Espanya|espanyola]] pertanyent a la [[província de Las Palmas]], en la [[comunitat autònoma]] de les [[Illes Canàries]]. Forma part del [[archipèlec Chinijo]] junt en els illots de Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i Alegranza, i tots ells formen part del municipi de [[Teguise]], el territori principal del qual es troba en [[Lanzarote]].

L'economia insular està basada principalment en el turisme. Des de l'any [[2018]] és coneguda en el renom de ''l'octava illa''.

La Graciosa està al nort de [[Lanzarote]], illa de la que depén administrativament i de la que la separa un braç de mar coneguda com El Rio, amplària mínima del qual és de poc més d'un quilómetro. També es troba relativament prop de la costa continental africana.

La Graciosa posseïx uns 29 km² en els que es troben els dos únics pobles de l'illa: Caleta del Sebo (capital insular) i Pedro Barba. És la menys poblada de les huit illes habitades en 718 habitants (en l'any [[2022]]).

Llevant els caixcos urbans dels dos núcleus habitats, el restant de l'illa pertany al [[Direcció general del Patrimoni de l'Estat|Patrimoni de l'Estat]], estant la seua gestió adscrita al [[Organisme Autònom Parcs Nacionals]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Graciosa}}

[[Categoria:Lanzarote]]
[[Categoria:Illes Canàries]]

San Andrés (Mondonyedo)

2026-05-29T16:27:21Z

Jose2:

[[File:Vista panorámica de Mondoñedo.jpg|thumb|250px|Mondonyedo]]

'''San Andrés''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Mondonyedo]], (parròquia de [[Santo André de Masma]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 28 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellomondonedo.es/portal_localweb/p_97_principal_ayto_mondonedo.jsp?codResi=5&language=gl Ajuntament de Mondonyedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=André INE. Població de San Andrés]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mondoñedo}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Benedetto Ullano

2026-05-29T16:27:16Z

Jose2:

[[Archiu:Foto panoramica San Benedetto Ullano.jpg|thumb|250px|San Benedetto Ullano]]

'''San Benedetto Ullano''', és un [[municipi]] [[Italia|italià]], situat en la regió de Calàbria, en la província de Cosenza.

Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 1.511 habitants.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:27:09Z

Jose2:

El '''Mora Dhansiri''' és un [[riu]] afluent del [[Dhaneswari]] (a voltes Dhansiri), en Nagaland ([[Índia]]). El seu naixement és en Pic Laisang, en Nagaland; fluix pel Parc Nacional de Kaziranga. Desaigua en el [[Dhaneswari]].

== Referències ==
* Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Rius]]
[[Categoria:Índia]]

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:27:05Z

Jose2:

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:26:59Z

Jose2:

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:26:54Z

Jose2:

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:26:50Z

Jose2:

Mora Dhansiri

2026-05-29T16:26:46Z

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Mora Dhansiri''' és un riu afluent del Dhaneswari (a voltes Dhansiri), en Nagaland (Índia). El seu naixement és en Pic Laisang, en Nagaland; fluix pel Parc Nacional de Kaziranga. Desaigua en el Dhaneswari. == Referències == * Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908…»

Vedaganga

2026-05-29T16:24:23Z

Jose2:

'''Vedaganga''' és un [[riu]] de l'[[Índia]] en el Dècan, en l'estat de Karnataka. És un afluent del [[Dudhganga]], el qual al seu torn és afluent del [[Kistna]] per la seus ribera dreta.

== Referències ==
* Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en [[anglés]]). Londres: Trübner & co., 1885

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Rius]]
[[Categoria:Índia]]

O Machín

2026-05-29T16:15:48Z

Jose2:

[[File:Casa do concello de Riotorto.JPG|thumb|300px|Ajuntament de Riotorto]]

'''O Machín''' o també '''Machín e Pinyeiro''', és una [[pedania]] del municipi de [[Riotorto (Municipi)|Riotorto]], (parròquia de [[Santa Marta de Meilán]]), situada en la [[Comarca de Meira]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 1 habitant.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Riotorto (Municipi)|Riotorto]]

== Referències ==
* [https://concelloderiotorto.gal/ Ajuntament de Riotorto]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Machín INE. Població de Machín e Pinyeiro]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Riotorto}}

{{Comarca de Meira}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Frailes (Jaén)

2026-05-29T16:15:38Z

Jose2:

[[File:Frailes, en Jaén (España).jpg|thumb|250px|Frailes]]

'''Frailes''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca de Serra Sur (Jaén)|Comarca de Serra Sur]]‎, en la [[província de Jaén]], ([[Espanya]]), en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], actualment conta en una població de 1.565 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]

== Referències ==
* [http://www.frailes.es/ Ajuntament de Frailes]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Frailes INE. Població de Frailes]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23033 Frailes. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]

== Bibliografia ==
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Frailes}}

{{Comarca de Serra Sur (Jaén)}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]

Cerezal (Lugo)

2026-05-29T16:15:32Z

Jose2:

[[File:O Cereixal, Becerreá.JPG|thumb|250px|Iglésia de San Xosé do Cereixal]]

'''Cerezal''' (oficialment '''San Xosé do Cereixal'''), és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Becerreá]], (parròquia de [[San Xosé do Cereixal]]), situat en la [[Comarca de los Ancares]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 64 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Becerreá]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/becerrea/ Ajuntament de Becerreá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cereixal INE. Població de Cerezal]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Cereixal, Becerreá}}

{{Comarca de los Ancares}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Cargas

2026-05-29T16:15:24Z

Jose2:

[[File:CicillónIgrexa.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santiago de Cicillón]]

'''Cargas''' és una pedania del [[municipi]] de [[Taboada]], (parròquia de '''Santiago de Cicillón'''), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 13 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Taboada (Municipi)|Taboada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/taboada/ Ajuntament de Taboada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cargas INE. Població de Cargas]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cicillón, Taboada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Riu Magre

2026-05-29T16:15:11Z

Jose2:

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Magre'''
|-
| align=center colspan="2"|
{| style="background: none;"
|- align=center
| [[File: Embalse de Forata.jpg|250px]]
|}
----
|- style="vertical-align: top;"
| Llongitut:
| 130 km.
|- style="vertical-align: top;"
| Altura del naiximent:
| 1100 msnm.
|- style="vertical-align: top;"
| Cabal mig:
| 0,91 m³/s
|- style="vertical-align: top;"
| Superfície conca:
| 1.543,7 km²
|- style="vertical-align: top;"
| Conca hidrogràfica:
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Països que travessa:
| [[Espanya]]
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| [[Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| 50 m.
|}</div>

El [[riu]] '''Magre''' (en [[castellà]] ''Magro''), d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.

== Conca superior ==
El riu Magre naix al nort d'[[Utiel]] a uns 1.100 [[msnm]], en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu [[Cabriel]], la qual marca els llímits entre les províncies de [[Conca]] i [[Valéncia]]. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'[[Ayora]] al sur del riu [[Xúquer]]. Abans d'aplegar a la ciutat d'[[Utiel]] rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu Mare naix prop de [[Camporrobles]], a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de [[Capdet de les Fonts]], el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu Mare: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre [[Almansa]] i [[Terol]]. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és a on comença a tindre este nom. Fins [[Requena]] té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o [[Plana d'Utiel]] i encaixant-se en una profunda [[passera]] entre les Serres de les ''Cabrillas''i de ''Martés''.

== Conca mija ==
La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de [[Torís]]. Uns 5 km despuix de la passera citada, se troba el [[pantà de Forata]], en el terme municipal de [[Yàtova]], travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la [[Generalitat Valenciana]] el 30 de giner del 2007. Despuix rep per la seua esquerra el riu de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], un dels seus afluents més importants i al passar entre [[Real de Montroy]] i [[Montroy]] presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions [[Karst|kárstiques]] com camps de ''[[lapiaz]] '' i coves, com la Cova Fumà, a on s'inicien les sequies principals per mig d'un [[assut]], que despuix se subdividixen per a regar els térmens municipals de [[Catadau]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Alginet]].

== Conca inferior ==
[[Archiu:Magro Algemesí 2.jpg|thumb|right|350px|Meandre artificial del '''riu Magre''' al seu pas per [[Algemesí]]. S'observa el llit sec a pesar de ser hinvern, per l'us tan exhaustiu que se fa de les seues aigües]]
Al aplegar a [[Llombay]], s'obri en un ampli vall i en un [[llit]] ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 [[metro|m]] en el punt a on el transvase [[Xúquer]]-[[Turia]] travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'[[Alginet]] (carretera de la Creu Negra), en [[Carlet]], té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt a on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part a on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'[[Algemesí]]. Despuix de rodejar per l'oest i el sur [[Algemesí]] (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu [[Xúquer]] (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El [[pantà de Forata]] i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.

== Notes històriques ==
Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.

== Referències ==
* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Magro River}}

[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]

6 d'agost

2026-05-29T16:15:01Z

Jose2:

{{agost}}

== Acontenyiments ==
* [[1252]]: El rei [[Jaume I]] fa donació a la que fon sa tercera amant, Donya Guillerma de Cabrera, "de un [[castell]] i una vila per a si i per al fills que de ella poguera tindre"
* [[1453]]: Es publica una pragmàtica del Rei, baix el títul Salvaguarda del Bordell, en la qual mana protegir d'insults i violències el barri que en [[Valéncia]] està destinat a llupanar, nomenant un Regent del Públic com a primer responsable d'ell.
* [[1610]]: La [[Baró|Baronesa]] de [[Bétera]], N'Elena Boïl Lladró i Sorell, reunix davant d'un notari als pobladors de la vila, un any despuix de l'expulsió dels morics, en el fi de donar-los a conéixer la nova carta de població.
* [[1632]]: El [[Duc]] de Cardona concedix permís per a construir un molí d'[[arròs]] en la Vila de Paterna, en cens emfitêutic de trenta sous, del qual rebé escritura el veí Joan Muñoz.

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
* [[2025]]: [[Salvador Chuliá Hernández]] músic i compositor valencià (n. [[1944]])

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* Transfiguració del Senyor
* Sts. Just i Pastor

== Vore també ==
{{mesos}}

== Bibliografia ==
* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes''. ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes''. (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Agost]]

Creuades

2026-05-29T16:14:55Z

Jose2:

Les '''creuades''' foren una série de campanyes militars de caràcter religiós, organisades per coalicions d'estats europeus a fi de lliberar [[Terra Santa]] ([[Jerusalem]]) dels [[musulmans]], i sostingudes pels denominats '[[estats cristians]]' de la regió. Tingueren lloc durant els sigles [[Sigle XI|XI]] i [[Sigle XIII|XIII]], especialment entre els anys [[1095]] i [[1276]].

Si be la majoria de creuades foren impulsades per conquistar les terres de [[Palestina]] que estaven en mans dels musulmans, també s'utilisa el terme per a designar operacions lliurades contra els [[eslaus]], [[judeus]], [[russos]], cristians [[ortodoxos]], [[mongols]], [[hussites]] i [[càtars]], com fon el cas de la [[Creuada albigesa]], i també contra els estats que s'oponien a la disciplina [[Papa|papal]],<ref name="OHC">Riley-Smith, Jonathan. ''The Oxford History of the Crusades'' New York: Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-285364-3.</ref> com fon el cas de la [[Creuada contra la Corona d'Aragó]].

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
;General:
* Alphandery, P.: ''La Chretiente et l'idee de croisade''. Ed. A Dupont. 2 vols. París: Albin Miehel, 1954.
* Archer, T. A. i Kingsford, C.L.: ''The Crusades''. Londres, 1894.
* Armstrong, Karen: ''Holy War: The Crusades and their Impact on Today's World''. Londres: Macmillan, 1988.
* Barker, Sir E.: ''The Crusades''. Londres: Oxford University Press, 1939.
* Bartlett, Wayne: ''God Wills It!: An Illustrated History of the Crusades''. Stroud: Sutton, 1999
* Belloc, Hillaire: ''The Crusades: The World's Debate''. Milwaukee: Bruce, 1937.
* Billings, Malcolm: ''The Crusades: Five Centuries of Holy Wars''. Nova York: Sterling Publications, 1996.
* Brehier, L.: ''L'Eglise et l'orient au moyen age: Les Croisades''. 5a. edició. París: J. Gabalda et fils, 1928.
* Campbell, G.A.: ''The Crusades''. Londres: Duckworth, 1935.
* Cox, G.W.: ''The Crusades''. Nova York: Scribners, 1926.
* Goss, Vladimir P.: ''The Meeting of two worlds: cultural exchange between East and West during the period of the Crusades''. Kalamazoo, Michigan: Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 1986.
* Grousset, R.: ''Histoire des Croisades et du Royaume Franc de Jerusalem''. 3 vols. París: Plon, 1934-1936.
* Hillenbrand, Carole: ''The Crusades : Islamic Perspectives''. Nova York : Routledge, 2000.
* Holt, P. M.: ''The Ages of the Crusades: the Near East from the eleventh century to 1517''. Londres & Nova York, 1986.
* Holt, P.M.: ''The Eastern Mediterranean Lands in the Period of the Crusades''. Warminster, Anglaterra, 1977.
* Jones, Terry i Alan Ereira: ''Crusades''. Nova York: Facts on File, 1995.
* Lamb, Harold: ''The Crusades: The Flame of Islam''. Garden City, Nova York: Doubleday, 1931.
* Lamb, Harold: ''The Crusades: Iron Men and Saints''. Garden City, Nova York: Doubleday, 1930.
* Madden Thomas: ''A Concise History of the Crusades''. Totowa, Nova Jersey: Rowman & Littlefield, 1999.
* Murray, Alan (ed.): ''From Clermont to Jerusalem: The Crusaders and Crusade Society (1095-1453)''. International Medieval Research, 3. Turnhout, Bèlgica: Brepols, 1998.
* Richard, Jean: ''The Crusades, C. 1071-C. 1291''. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
* Riley-Smith, Jonathan: ''The Crusades: A Short History''. New Haven & Londres: Yale University Press, 1987.
* Riley-Smith, Jonathan (ed.): ''The Oxford Illustrated History of the Crusades''. Nova York: Oxford University Press, 1995.
* Riley-Smith, Jonathan: ''What Were the Crusades?''. 2a. ed., Londres et al., 1992.
* Runciman, Steven: ''A History of the Crusades'', 3 vols., Cambridge, 1951-1954.
* Setton, Kenneth Meyer (ed.): ''A History of the Crusades'', 6 vols, Madison, Wisconsin, 1969-1989.
* Tyerman, Christopher: ''God's War: A New History of the Crusades''. Cambridge: Harvard University Press, 2006.
* Tyreman, Christopher: ''Fighting for Christendom: Holy War and the Crusades''. Oxford: Oxford University Press, 2004.
;Primera Creuada:
* Cahen, C.: "An Introduction to the First Crusade." Past and Present 6 (1954): 6-30.
* Cate, James Lea: "The Crusade of 1101." In A History of the Crusades. Vol. I The First Hundred Years. Editat per Marshall W. Baldwin. 343-67. Madison: University of Wisconsin Press, 1969-1989.
* Charanis, Peter: "Byzantium. the West and the Origin of the First Crusade." Byzantion 19 (1949).
* Cowdrey, H. E. J.: "Pope Urban II's Preaching of the First Crusade." History 55 (1970): 177-88.
* Edgington, Susan B.: ''The First Crusade''. Londres: Historical Association, 1996.
* Flori, Jean: ''La Première Croisade: L'Occident chrétien contre l'Islam''. París: Editions Complexe, 1992.
* France, John: ''Victory in the East: a Military History of the First Crusade''. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
* Heers, Jacques: "Le implicaziono economiche della prima crociata", in Piacenza e la prima crociata, p. 103-24.
* Kedar, Benjamin Z.: "Crusades Historians and the Massacres of 1096." Jewish History, 12:2 (1998), 11-31.
* Kosto, A.J.: "Hostages during the First Century of the Crusades." Medieval Encounters v.9:1 (2003).
* Phillips, Jonathan (ed.): The First Crusade: Origins and Impact. Manchester: Manchester University Press, 1997.
* Runciman, Steven: ''The First Crusade''. Cambridge: Cambridge University Press, 1980.
;Segona Creuada:
* Berry, Virginia G.: "The Second Crusade." A A History of the Crusades. Vol. I The First Hundred Years. Editat per Marshall W. Baldwin. 463-512. Madison: University of Wisconsin Press, 1969-1989.
* Constable, Giles: "The Second Crusade as Seen by Contemporaries." Traditio 9 (1953): 213-79.
* Gervers, Michael (ed.): The Second Crusade and the Cistercians, Nova York: St. Martins Press, 1992.
* Jensen, Kurt Willads: "Denmark and the Second Crusade: The Formation of a Crusader State." eds. Jonathan Philips i Martin Hoch. The Second Crusade: Scope and Consequences. Manchester: Manchester University Press, 2001.
* Philips, Jonathan, i Martin Hoch (eds.): ''The Second Crusade: Scope and Consequences''. Manchester: Manchester University Press, 2001.
;Quinta Creuada:
* Donovan, Joseph Patrick: Pelagius and the Fifth Crusade. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1950.
* Powell, James M.: Anatomy of a Crusade, 1213-1221. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1986.
* Van Cleve, Thomas C.: "The Fifth Crusade." In A History of the Crusades. Vol. II The Later Crusades, 1189-1311, editat per R. L. Wolff i Harry W. Hazard 377-428. Madison: University of Wisconsin Press, 1969-1989.
;Sexta Creuada:
* Abulafia, David: Frederick II: A Medieval Emperor. Londres: Allen Lane, 1988.
* Van Cleve, Thomas C.: "The Crusade of Frederick II." In A History of the Crusades. Vol. II The Later Crusades, 1189-1311. Editat per R. L. Wolff i Harry W. Hazard. 429-63. Madison: University of Wisconsin Press, 1969-1989. 1
{{refend}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Creuades| ]]

Latridiidae

2026-05-29T16:14:47Z

Jose2:

[[File:Latridiidae.jpg|right|thumb|<center>Latridiidae</center>]]
'''Latridiidae''' és una família de coleòpters polífacs. El número d'espècies descrites arriba a les 1050 en 29 gèneros, pero el número d'espècies totals, és sense dubtar molt més alt.

== Gèneros ==
'''Subfamilia:''' Corticariinae Curtis, [[1829]]

*Bicava Belon, [[1884]]

*Corticaria Marsham de [[1802]]

*Corticarina Reitter de [[1881]]

*Corticaromus Tarun K. Pal y Ghosh Shelley, [[2008]]

*Cortinicara Johnson, [[1975]]

*Diarthrocera Broun de [[1893]]

*Fuchsina Fall [[1899]]

*Melanophthalma Motschulsky de [[1866]]

*Migneauxia Jacquelin du Val, [[1859]]

*Rethusus Broun de [[1886]]

'''Subfamilia:''' Latridiinae Erichson, [[1842]]

*Adistemia Fall de [[1899]]

*Akalyptoischion Andrews, [[1976]]

*Austrophthalma Dajoz, [[1966]]

*Besuchetia Dajoz, 1975

*Cartodere C.G. Thomson, 1859

*Dicastria Dajoz de [[1967]]

*Dienerella Reitter [[1911]]

*Enicmus C.G. Thomson, 1859

*Euchionellus Reitter [[1908]]

*Eufallia Muttkowski [[1900]]

*Eufalloides Hinton [[1941]]

*Herfordia Halstead, [[1967]]

*Latridius Herbst, [[1793]]

*Lithostygnus Broun [[1886]]

*Metophtalmoides Dajoz [[1967]]

*Metophthalmus Motschulsky [[1850]]

*Nalpaumia Dajoz [[1967]]

*ParacariaDajoz, [[1970]]

*Revelieria Perris, [[1869]]

*Stephostethus Leconte [[1878]]

*Thes Semenov-Tian Shansky [[1910]]

== Refèrencies ==
Bousquet, Y.; Bouchard, P.; Lord, N.P. 2010: Case 3517. LATRIDIIDAE Erichson, 1842 (Insecta, Coleoptera): proposed precedence over CORTICARIIDAE Curtis, 1829; and Corticaria Marsham, 1802: proposed conservation of usage by designation of Corticaria ferruginea Marsham, 1802 as the type species. Bulletin of zoological nomenclature, 67: 145-150. ISSN: 0007-5167 Abstract

Hartley, C.S.; McHugh, J.V. 2010: 10.35. Latridiidae Erichson, 184[sic!]. Pp. 481-486 in: Leschen, R.A.B.; Beutel, R.G.; Lawrence, J.F. (volume eds.) Coleoptera, beetles. Volume 2: Morphology and systematics (Elateroidea, Bostrichiformia, Cucujiformia partim). In: Kristensen, N.P. & Beutel, R.G. (eds.) Handbook of zoology. A natural history of the phyla of the animal kingdom. Volume IV. Arthropoda: Insecta. Part 38. Berlin, New York: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-019075-3 ISBN 978-3-11-019075-5

Hinton, H.E. 1941: The Lathridiidae of economic importance. Bulletin of entomological research, 32: 191-247. doi 10.1017/S000748530001717X
Kirejtshuk, A.G.; Azar, D. 2008: New taxa of beetles (Insecta, Coleoptera) from Lebanese amber with evolutionary and systematic comments. Alavesia, 2: 15-46. PDF

Lord, N.P.; Hartley, C.S.; Lawrence, J.F.; McHugh, J.V.; Whiting, M.F.; Miller, K.B. 2010: Phylogenetic analysis of the minute brown scavenger beetles (Coleoptera: Latridiidae), and recognition of a new beetle family, Akalyptoischiidae, fam. n. (Coleoptera: Cucujoidea). Systematic entomology, 35: 753-763. doi 10.1111/j.1365-3113.2010.00532.x PDF

I.Löbl & A.Smetana (eds). 2007 Catalogue of Palearctic Coleoptera. Vol. 4: Elateroidea, Derodontoidea, Bostrichoidea, Lymexyloidea, Cleroidea and Cucujoidea. Apollo Books, Stenstrup, Denmark ISBN 87-88757-67-6, p. 635

Rücker, W. 2005: Typenstudien paläarktischer und australischer Latridiidae (Coleoptera: Latridiidae). Latridiidae, 3: 11-17.

Shockley, F.W.; Vandenberg, N.J. 2009: Catalogue of the primary types of Cerylonidae, Endomychidae and Latridiidae (Coleoptera: Cucujoidea) deposited in the National Museum of Natural History, with additional notes and clarification of the status of several types. Zootaxa, 2229: 1-64. Abstract & excerpt

Watt, J.C. 1969: Keys to genera and some species of New Zealand Lathridiidae (Coleoptera). New Zealand entomologist, 4(2): 49-67.

{{Traduït de|es|Latridiidae}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Latridiidae}}
{{Wikispecies|Latridiidae}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Invertebrats]]
[[Categoria:Insectes]]

Pamesa Cerámica

2026-05-29T16:14:39Z

Jose2:

'''Pamesa Cerámica''' és una empresa [[Espanya|espanyola]] dedicada a la fabricació i comercialisació de [[Rajola|rajoletes]] i revestiment ceràmics. Fundada en l'any [[1972]], té la seua sèu en la localitat de [[Vila-real]], en la [[província de Castelló]], [[Comunitat Valenciana]]. És una de les companyies líders en el sector ceràmic a nivell mundial, reconeguda per la seua innovació tecnològica, calitat i disseny.

== Història ==
Pamesa Ceràmica va començar la seua activitat en la [[década de 1970]], en un context de fort desenroll industrial en la Comunitat Valenciana, especialment en la [[província de Castelló]], reconeguda com un dels principals focs mundials de producció ceràmica. A lo llarc dels anys, Pamesa ha experimentat un creiximent constant, ampliant la seua capacitat productiva i doiversificant el seu catàlec de productes.

== Productes i tecnologia ==
L'empresa fabrica una àmplia varietat de productes ceràmics, incloent rajoletes per a sols i parets, porcelànics, revestiments decoratius i solucions per a interiors i exteriors. Pamesa destaca per l'aplicació de tecnologies alvançades en la producció, com l'impressió digital sobre ceràmica, i pel seu compromís en la sostenibilitat i el respecte al mig ambient.

== Expansió i presència internacional ==
Pamesa Ceràmica ha consolidat la seua presència en numerosos mercats internacionals, exportant a més de 100 països. Conta en vàries plantes productives en Espanya i ha realisat adquisicions estratègiques per a enfortir el seu posicionament global.

== Propietat i gestió ==
La companyia pertany al Grup Pamesa, el principal accioniste del qual és la família Roig, en Fernando Roig com a president. L'empresa manté un enfocament familiar i empresarial sòlit, combinant tradició en innovació constant.

== Reconeiximents ==
Pamesa ha rebut múltiples premis pel seu disseny, innovació i calitat, aixina com certificacions relacionades en la sostenibilitat i responsabilitat corporativa.

== Enllaços externs ==
* [https://www.pamesa.com/index.html Pàgina web]

[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]

San Pedro (San Pedro de Líncora)

2026-05-29T16:14:30Z

Jose2:

[[File:LíncoraIgrexa.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Pedro de Líncora]]

'''San Pedro''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Chantada]], (parròquia de [[San Pedro de Líncora]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]] conta en una població de 19 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pedro INE. Població de San Pedro]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Líncora, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Juanma Badenas

2026-05-29T16:14:23Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Juan Manuel Badenas Carpio
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Juriste, escritor i polític.
| data_naix = [[1965]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Juan Manuel Badenas Carpio''', més conegut per '''Juanma Badenas''' ([[Valéncia]], [[1965]]), és un Catedràtic de Dret Civil, escritor i polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Juanma Badenas és Catedràtic de Dret civil, investigador i professor convidat en diverses universitats europees i nortamericanes i fins ara l'únic espanyol acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències d'Ultramar de [[Bèlgica]].

Ha segut Rector d'una universitat i creador i director d'un dels pocs centres de prospectiva que ha hagut en [[Espanya]].

Membre del Consell Assessor d'una coneguda firma d'advocats internacional, escriu i participa en diversos mijos de comunicació, és un lluent i incansable conferenciant, ha impartit justícia com a magistrat en vàries audiències provincials i és autor de més de huitanta publicacions relacionades fonamentalment en el Dret, pero també en la prospectiva, el pensament i les humanitats.

== Ideologia ==

Des de fa catorze anys presidix un Fòrum d'Opinió en el qual ha compartit idees en personalitats de tots els àmbits. Dos de les traces característiques del professor Badenas són l'honestitat i la valentia intelectual. L'honestitat, segons ell, consistix en ser just en els demés, reconeixent a cada u lo seu (encerts o presunts errors), i la valentia —que és imprescindible per al desenroll intelectual— en no refugir cap tema, per molt espinós o poc políticament correcte que puga semblar. Callar-se lo que un pensa només conduïx a la futilitat.

Juanma Badenas s'afilià al partit polític [[Vox]] en l'any [[2018]] i fon candidat a l'[[alcaldia de Valéncia]] per a les eleccions del [[28 de maig]] de [[2023]].

== Vida personal ==

Està casat i té dos fills, la seua vida és un repte constant. Vist pantalons de quadros. A ningú deixa indiferent, sorprén i casi mai passa desapercebut.

== Obra ==

* ''La Derecha: La imprescindible aportación de la Derecha a la sociedad actual'' (2020) ISBN: 978-84-18089-87-9.
* ''Contra la corrección política'' (2021) ISBN: 978-84-121037-0-0.

== Referències ==

* [https://books.google.es/books/about/La_Derecha.html?id=BvrVDwAAQBAJ&source=kp_author_description&redir_esc=y Sobre el autor - Google Libros]

== Enllaços externs ==

* [https://www.lasprovincias.es/elecciones/comunitat-valenciana/municipales/juan-manuel-badenas-politica-sistema-constitucional-yendo-20230515232236-nt.html Juan Manuel Badenas: «Estoy en política porque nuestro sistema constitucional se está yendo al carajo» - ''Las Provincias'']
* [https://www.culturavalenciana.es/juan-manuel-badenes-la-avl-es-una-aberracio-juridica-creada-pel-pp/ Juan Manuel Badenas: «La AVL és una aberració jurídica creada pel PP» - Cultura Valenciana]

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Juristes]]
[[Categoria: Juristes valencians]]
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria: Escritors valencians]]
[[Categoria: Polítics]]
[[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Weisshorn

2026-05-29T16:14:04Z

Jose2:

El '''Weisshorn''' és una montanya de 4.505 metres que es troba en la regió de Valais en [[Suïssa]].

== Referències ==
* [https://www.theuiaa.org/upload_area/files/1/alps4000.pdf «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA]

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Montanyes]]
[[Categoria:Suïssa]]

Weisshorn

2026-05-29T16:13:59Z

Jose2:

Weisshorn

2026-05-29T16:13:54Z

Jose2:

Weisshorn

2026-05-29T16:13:50Z

Jose2: