L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Cali

2026-10-10T15:12:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:Flag of Cali (Valle del Cauca).svg|miniatura|Cali]]
{{otrosusos|Cali (desambiguación)}}
{{Artícul destacat}}

'''Cali''', oficialment '''Santiago de Cali''', és un [[Districtes de Colòmbia|districte]] de [[Colòmbia]] i capital del [[Departaments de Colòmbia|departament]] de [[Valle del Cauca]].<ref name="Nom oficial">{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/publicaciones.php?aneu=1335|títul=La nostra Història:Santiago de Cali té 470 anys |fechaacceso=3 de maig de 2013 |editorial=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref> És la [[Anex:Municipis de Colòmbia per població|tercera ciutat]] més poblada i el tercer centre econòmic de Colòmbia.

Està ubicada en la regió [[Sur del Valle del Cauca]]. Geogràficament, la ciutat s'ubica en la vall del riu Cauca, format per la cordillera occidental i la cordillera central de la [[Regió Andina (Colòmbia)|Regió Andina]], en una altitut promig de {{esd|1000 m s. n. m}}. La ciutat és un dels principals centres econòmics i industrials de Colòmbia, ademés de ser el principal centre urbà, cultural, econòmic, industrial i agrari del suroccidente del país i el tercer a nivell nacional despuix de [[Bogotà]] i [[Medellín]].

Va ser declarat per llei de la república 1933 de 2018 com a '''''Districte Especial'', ''Deportiu, Cultural, Turístic, Empresarial i de Servicis.'''''<ref>{{Cita web|url=https://www.funcionpublica.gov.co/eva/gestornormativo/norma.php?i=87799|títul=Llei 1933 de 2018 - Gestor Normatiu - Funció Pública|fechaacceso=2023-12-01|sitioweb=www.funcionpublica.gov.co}}</ref>Cali com a capital departamental, alberga les sèus de la [[Governador del Valle del Cauca|Governació del Valle del Cauca]], l'[[Assamblea Departamental del Valle del Cauca|Assamblea Departamental]], el [[Tribunal de justícia|Tribunal Departamental]], la [[Fiscalia General de la Nació de Colòmbia|Fiscalia General]], institucions i organismes de l'estat.

Va ser fundada el 25 de juliol de 1536 per [[Sebastián de Belalcázar]], lo que la convertix en una de les ciutats més antigues d'[[Amèrica]]. És l'única ciutat gran de Colòmbia que posseïx un accés ràpit al [[oceà Pacífic]] i dista 114 km de [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]], principal port del país.<ref name="port">{{Cita web|url=https://www.dimar.mil.co/capitania_buenaventura|títul=Capitania de Port de Buenaventura|fechaacceso=14 de giner de 2018|editorial=DIMAR|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180115023019/https://www.dimar.mil.co/capitania_buenaventura|fechaarchivo=15 de giner de 2018}}</ref> El districte fa part oficialment del [[Àrea metropolitana del Suroccidente de Colòmbia]], junt als municipis de [[Jamundí]] i [[Port Tejada]].<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.elpais.com.co/cali/area-metropolitana-del-suroccidente-quedara-integrada-per-cali-jamundi-i-port-tejada-en-el-primer-trimestre-del-2025-2419.html|títul=Àrea Metropolitana del Suroccidente quedarà integrada per Cali, Jamundí i Port Tejada en el primer trimestre del 2025|fechaacceso=2024-11-25|data=2024-11-25|sitioweb=El País}}</ref>

És un dels principals centres deportius de Colòmbia, destacant-se l'organisació d'importants events deportius com els [[Jocs Panamericàs de 1971]], els [[Jocs Mundials de 2013]] i els [[Jocs Panamericàs Jovenils de 2021]].

La ciutat és coneguda com la «Sultana del Valle», «la capital mundial de la salsa» i la «Sucursal del Cel».<ref>{{Cita web |url=http://www.metrocuadrado.com/decoracion/content/cali-la-capital-mundial-de-la-salsa|títul=http://www.metrocuadrado.com/decoracion/content/cali-la-capital-mundial-de-la-salsa |fechaacceso=19 de giner de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150130130905/http://www.metrocuadrado.com/decoracion/content/cali-la-capital-mundial-de-la-salsa|fechaarchivo=30 de giner de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.salsa.ch/news_view.php?idnews=178|títul=http://www.salsa.ch/news_view.php?idnews=178 |fechaacceso=19 de giner de 2013 |fechaarchivo=13 de decembre de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141213111836/http://www.salsa.ch/news_view.php?idnews=178|urlmuerta=sí}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.hsbnoticias.com/vernoticia.asp?WPLACA=14272|títul=http://www.hsbnoticias.com/vernoticia.asp?WPLACA=14272 |fechaacceso=19 de giner de 2013 |fechaarchivo=3 de novembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131103224830/http://www.hsbnoticias.com/vernoticia.asp?WPLACA=14272|urlmuerta=sí}}</ref>

__TOC__

== Elements identitaris ==

=== Toponímia ===

La ciutat té un nom compost a la usanza de casi totes les fundacions espanyoles en [[Amèrica]]. «Santiago» (un dels noms més difosos en el continent gràcies a les devoció de [[Santiago de Compostela]] en [[Espanya]]), fa honor al [[Santiago el Major|Apòstol Santiago]]. Cali es va fundar un 25 de juliol, dia en que se celebra la data de l'Apòstol Santiago, patró d'Espanya. Per això se li dona este nom a la ciutat. El nom de ''Cali'' en canvi té vàries llectures: pot provindre del [[idioma paez]] ''Caly'' (teixit sense agulles)<ref name="slocum">{{Cita lliure |llinages=Slocum |nom=Mariana C. |llinages2=Gerdel |nomene2=Florence L. |llinages3=Yonda-Güejia |nom3=Rogelio |llinages4=Ocaña-Nache |nomene4=Porfirio |títul=Diccionari: Paez-Espanyol / Espanyol-Paez |editorial=Townsend |data=1983 |ubicació=Lomalinda |url=http://www.sil.org/americas/colombia/pubs/abstract.asp?aneu=20107|isbn=0883122774 |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080611152641/http://www.sil.org/americas/colombia/pubs/abstract.asp?aneu=20107|fechaarchivo=11 de juny de 2008}}</ref> o possiblement fa alusió a un dels pobles [[amerindi|indo-americans]] o al nom que donava a la regió i a un riu al sur de la ciutat, ''Lili'' (en paez, «humit»).<ref name="slocum" /> També s'ha pensat que varen ser indígenes asteques al servici dels conquistadors els qui varen donar el nom a Cali, del [[Náhuatl]] ''calli'' («casa»)<ref>{{Cita web|url=https://etimologias.dechile.net/?calli|títul=Etimologia de calli}}</ref> o possiblement siga una paraula d'orige [[Llengües quechuas|quechua]] introduïda pels indígenes [[Yanaconas]] que varen ser duts pel fundador [[Sebastián de Belalcázar]] des d'[[Equador]], interpretació respalada per l'existència d'una població indígena de nom «Cali Cali» en les proximitats de [[Quito]]. l'[[etimologia]] més provable és la paez, ya que varis noms del [[Valle del Cauca]] troben el seu significat en eixa llengua,<ref>''Buga'' (gorc de fanc gran), ''Yumbo'' (inundació, vora del riu, riu gran), ''Sonso'' (granota), ''Dagua'' (espècie d'arbre), ''Anchicayá'' (molt gorgojeado), ''Petecué'' (guacamayo, vell), ''Tuluá'' (horta), ''Chipichape'' (choclo cuit), ''Yotoco'' (aviva la flama), Quilichao (aboca la flama), ''Changos'' (escoplo)</ref> especialment si se seguix l'antic diccionari d'Eugenio del Castell i Orozco.<ref>{{Cita lliure|títul=Castell Orozco, Eugenio (ca. 1710-1755-¿?)|url=https://www.bvfe.es/es/autor/9475-castell-orozco-eugenio.html|fechaacceso=2024-11-28}}</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Castell i Orozco |nomene=Eugenio |títul=Vocabulari Paez-Castellà |editorial=Maisonneuve i Cía Llibrers Editors |data=1877 |ubicació=París}}</ref>

La ciutat es coneix en atres noms, com «La Sultana del Valle», nom procedent de [[Sultà|sultanatos]] àraps que varen incloure el sur d'Espanya actual; d'a on era oriunt el fundador de Cali (Sebastián de Belalcázar) i alguns conquistadors [[Andalusia|andalusos]].<ref>{{cita web|url=https://90minuts.co/vida-moderna/cultura/cristo-rei-60-anos-protegint-a-la-sultana-del-entanque/|títul=Crist Rei: 60 anys protegint a la Sultana del Valle|fechaacceso=21 de decembre de 2022|editorial=Redacció [[Noticiero 90 Minuts]], Cali, 25 d'octubre de 2013}}</ref>

=== Símbols ===

==== Bandera ====
{{AP|Bandera de Cali}}
[[Archiu:Escudo de Cali (alcaldía).svg|thumb|left|130px|Bandera de Cali.]]

En 1928 es va crear la bandera de Cali i es va fer oficial el 31 de maig de 1954. La bandera de la ciutat conta en franges horisontals de color blanc, vert, blau i roig.<ref>{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/alcaldenlinea/publicaciones.php?aneu=3320|títul=Bandera |fechaacceso=23 de febrer de 2013 |editorial=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref>

==== Escut ====
{{AP|Escut de Cali}}
[[Archiu:Carlos Dussan Gomez cali desde La torre.jpg|thumb|130px|dreta|Disseny de l'escut de l'alcaldia.]]

Una Real Cèdula firmada per [[Juana d'Àustria]] el 17 de juny de 1559, en absència del seu germà el rei [[Felipe II]], li va concedir a la «molt noble i lleal ciutat» el seu actual escut:<ref>{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/alcaldenlinea/publicaciones.php?aneu=3321|títul=Escude de Santiago de Cali |fechaacceso=17 de juny de 2013 |editorial=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref><ref>{{Cita publicació |url=http://historico.elpais.com.co/paisonline/calionline/notas/julio022005/A202N1.html|títul=Els símbols de l'identitat caleña |publicació=El País |data=2 de juliol de 2005}}</ref>

==== Himne ====
{{AP|Himne a Santiago de Cali}}
L'himne de Cali va ser escrit per Helcías Martán Góngora<ref>{{Cita web|url=https://enciclopèdia.banrepcultural.org/index.php?title=Helc%C3%ADas_Mart%C3%A1n_G%C3%B3ngora|títul=Helcías Martán Góngora|fechaacceso=2024-11-28|data=2021-10-08|sitioweb=Enciclopèdia}}</ref> i la seua música va ser composta per Santiago Velasco Plans<ref>{{Cita web|url=https://enciclopèdia.banrepcultural.org/index.php?title=Santiago_Velasco_Plans|títul=Santiago Velasco Plans|fechaacceso=2024-11-28|data=2021-10-19|sitioweb=Enciclopèdia}}</ref> En 1980 l'himne va resultar elegit en guanyar el concurs nacional organisat per l'administració municipal. El 16 de febrer de 1980 l'himne va ser adoptat de manera oficial i estrenat en el [[Teatre Municipal de Cali]] en motiu del sesquicentenario del decés de Simón Bolívar.<ref>{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/alcaldenlinea/publicaciones.php?aneu=3322|títul=Himne |fechaacceso=23 de febrer de 2013 |editorial=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref>

== Geografia ==

=== Localisació ===
La ciutat està ubicada en les coordenades {{coord|3|27|00|N|76|32|00|W}}, en el departament del Valle del Cauca. Geogràficament, Cali està en la vall del [[riu Cauca]], el segon en importància del país. A l'altura de Cali esta vall té 35 km d'ample i la zona urbana esta sobre el costat occidental del riu. La part occidental de la ciutat es troba custodiada pels célebres [[Farallones de Cali]], que formen part de la [[Cordillera Occidental (Colòmbia)|Cordillera Occidental]] dels Andes colombians.

El municipi de Cali llimita al nort en [[Yumbo]] i [[El Cim (Valle del Cauca)|El Cim]], al nororiente en [[Palmira (Colòmbia)|Palmira]] i a l'orient en [[Candelaria (Valle del Cauca)|Candelaria]]. Al sur es troba el municipi de [[Jamundí]], l'àrea rural de [[Buenaventura (Colòmbia)|Buenaventura]] al suroccidente i [[Dagua]] al noroccidente.

La ciutat és plana en una elevació promedia de 1000 [[altitut|{{esd|m s. n. m.}}]]. Cali se situa ademés en un punt neuràlgic i estratègic: cap a l'occident (aproximadament 100 km) es conecta en el port de Buenaventura sobre el llitoral pacífic, i al noreste el centre industrial de Yumbo. La ciutat és pas ademés de la [[Carretera Panamericana|Via Panamericana]] i per això pas obligat des de Colòmbia cap al [[Equador]].

[[Archiu:Rios de Cali.png|thumb|left|210px|[[Riu Cali]] vist des de la [[Torre de Cali]].]]
[[Archiu:Tree in Cali, Colombia.jpg|thumb|210px|Rius del municipi de Cali.]]

El principal riu de la ciutat i el departament és el [[riu Cauca]], la part corresponent al municipi ve des de la desembocadura del riu Jamundí fins al llímit entre Cali i Yumbo. El Cauca és de naturalea sinuosa en el seu pas pel departament del Valle, en 40 km navegats en el municipi s'alvancen solament 26 km en direcció sur-nort despuix de múltiples meandres.

A la mitat del seu recorregut en Cali, el riu Cauca rep la càrrega contaminant del Canal Intersector (CVC) Sur, que du aigües negres de la part suroriental de la ciutat. Este canal voreja per casi 1 km al [[femer de Navarro]] que es troba a 2,5 km del riu Cauca. Encara que este femer ha segut tancat definitivament (giner de 2008), mils de tonellades de fem varen ser dispostes de manera poc tecnificada i s'estarien filtrant [[lixiviado]]s al canal colector contaminant posteriorment al riu Cauca.<ref>{{Cita web |url=http://cesiq.univalle.edu.co/html/modules.php?name=News&file=print&sid=39|títul=Lixiviados de Navarro enverinen al riu Cauca |fechaacceso=16 de giner de 2008 |autor=Centre d'Estudis d'Ingenieria Química|autor2 = Universitat del Valle}}</ref>

Seguint el curs del Cauca, 11 km despuix de la desembocadura del Canal Colector Sur, es troba la planta de potabilisació de Port Mallarino, a on es pren el 80% de l'aigua que consumix la ciutat. El riu rep un consol, 3,4 km despuix, en la planta de tractament d'aigües residuals de Cañaveralejo PTAR-C. Finalment, despuix de 40 km, el Cauca ix de Cali per a entrar en el centre industrial de Yumbo, a on li espera més contaminació.

Varis rius descendixen de la Cordillera Occidental passant per l'àrea municipal de Cali, marcant llímits entre els [[corregimiento]]s i desembocant en el riu Cauca. En el nort del municipi naixen la Quebrada el Chocho i el riu Aguacatal. La Quebrada el Chocho escomença en el corregimiento de [[La Pau (Cali)|La Pau]] (nort del Municipi), baixa en sentit nort-sur marcant el llímit oriental del corregimiento de [[La Castella (Cali)|La Castella]] i finalisant en el riu Aguacatal al noroccident de la ciutat. A la seua volta, el riu Aguacatal naix en el corregimiento de [[L'Elvira (Cali)|L'Elvira]], el seu cabal marca el llímit occidental del corregimiento de [[La Castella (Cali)|La Castella]] i desemboca en el [[riu Cali]].

En l'occident del municipi naix el riu Cali, entre els corregimientos de [[Felidia (Cali)|Felidia]] i [[La Leonera (Cali)|La Leonera]], entra a l'àrea urbana entre els cerros de [[Monument a Crist Rei (Cali)|Crist Rei]] i les [[Cerro de les Tres Creus|Tres Creus]] i finalment tributa les seues aigües al riu Cauca en el nort de la ciutat. Més cap a l'occident del municipi naix el riu Pichindé, que marca el llímit entre el corregimiento [[Pichindé (Cali)|homònim]] i el d'[[Els Andes (Cali)|Els Andes]], i mor en el riu Cali prop d'[[El Saladito (Cali)|El Saladito]]. Els rius Cañaveralejo, Melendez i Lilí naixen en el centre del Municipi i terminen en el Canal Intersector CVC Sur, el qual aboca les seues aigües en el riu Cauca en el sur de la ciutat. En el [[Pance (Cali)|corregimiento de Pance]], naix el riu [[Riu Pance|homònim]] el qual tributa les seues aigües en el riu Jamundí, este a la seua volta desemboca en el riu Cauca al suroriente del municipi.

=== Clima ===
[[Archiu:Los Farallones.jpg|miniaturadeimagen|Arbre de [[Tabebuia rosea]] (guayacán) en un parc de Cali. Este arbre florix durant tot l'any pel clima tropical de la ciutat.]]

El clima de Cali és càlit i sec, dins de la categoria [[Clima tropical de sabana|''As'' - Tropical en estiu sec]] segons la [[Classificació climàtica de Köppen]]. La Cordillera Occidental bloqueja els fronts d'aire humit provinents del [[oceà Pacífic]] encara que és notable que l'oraget marí aplega a la ciutat. La Cordillera Occidental té 2000 m d'altitut promig en el nort de la ciutat i alcança els 4100 m en el sur, açò fa que en la ciutat la regió suroccidental siga més plujosa que la nort-occidental. En promig la precipitació anual va des dels 900 mm en les zones més seques fins als 1800 mm en les zones més plujoses, en 1483 mm promig sobre la major part del seu territori. La temperatura mija és de 24.5 °C (76.1 °F). En la matinada la temperatura mínima està entre 17 i 24 °C (66 °F) i un màxim promig entre 30 i 34 °C (86 °F) en les vesprades, les nits generalment són més fresques, en un promig entre 21 °C (66 °F) i 24 °C (66 °F). La temperatura màxima absoluta de 36 °C i mínima absoluta de 13 °C. Les estacions seques van de decembre a febrer i de juny a agost i l'estació de pluges de març a maig i de setembre a novembre. La humitat relativa de l'aire és llaugerament menor a 70 % en els mesos secs i en époques de pluges alcança valors de 75 a 76%. El sol lluïx prop de 4 hores diàries en els mesos plujosos, pero en els mesos secs, la insolació aplega a 6 hores diàries, en promig.

La temperatura més alta registrada en Cali va ser de 39 °C el dia 16 d'agost de 1979, i la més baixa va ser d'11.3 °C el 22 de novembre de 2016.<ref>{{Cita web|url=https://www.elpais.com.co/cali/que-calor-com-ha-segut-la-temperatura-mes-alta-que-es-ha-registrat-en-cali-en-els-ultimos-20-anos-0445.html|títul=¿Quin ha segut la temperatura més alta que s'ha alcançat Cali en els últims 20 anys?|fechaacceso=2026-05-15|data=2025-08-04|sitioweb=El País}}</ref>{{refn|group="nota"|Encara que la temperatura oficial dins del territori de Cali va ser 14 °C el 18 de juny de 1979, el registre d'11.3 °C el 22 de novembre de 2016 es va medir en estació Arroyohondo, ubicada en [[Yumbo]], zona limítrofa en el nort de Cali, específicament prop de la [[Comuna 2 (Cali)|Comuna 2]] i el corregimiento d'[[Oronetes (Cali)|Oronetes]].<ref>{{Cita web|url=https://www.cenicana.org/25-senyes-de-25-anos-de-registre-del-clima-regional/|títul=25 senyes de 25 anys de registre del clima regional|fechaacceso=2026-05-16|data=2018-11-09|sitioweb=Cenicaña}}</ref>}}

=== Recursos naturals ===
[[Archiu:Tardio 2.jpg|thumb|center|600px|Panoràmica dels [[farallones de Cali]].]]

L'ubicació dins del Valle del Cauca, el clima i el relleu, fan de la ciutat un espai de gran riquea natural. La confluència de rius i atres fonts hídriques fan que la regió siga una potència natural de cultius com la canya de sucre i de la cría d'animals.

Sobre minerals, encara que la Vall del Cauca no és una regió de metals, en el municipi de Cali hi ha vàries mines de carbó mineral en les nomenades formacions Guachinté i Ferreira, ubicades al sur i nort de l'àrea urbana en la franja central del municipi. En la partix nort de l'àrea urbana, estenent-se cap a Yumbo hi ha mines a cel obert de materials per a la construcció.<ref>{{Cita web |url=http://www.ingeominas.gov.co/|títul=Portal Corporatiu de INGEOMINAS |fechaacceso=10 de novembre de 2007 |autor=[[Ingeominas]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070626211234/http://www.ingeominas.gov.co/|fechaarchivo=26 de juny de 2007}}</ref>

=== Contaminació ambiental ===

Els reportes del Departament Administratiu de Gestió del Mig ambient (DAGMA) mostren una milloria en la [[Contaminació atmosfèrica|calitat de l'aire]] de la ciutat.<ref name="dagma">{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.ccc.org.co/documents/cali/2006/c.pps|títul=Requeriments sobre Impacte Ambiental en Cali |fechaacceso=10 de novembre de 2007 |autor=DAGMA |format=Power Point |obra=Cali Com Anem}} |2=http://www.ccc.org.co/documents/cali/2006/c.pps |bot=InternetArchiveBot}}</ref> Fins a finals del 2004 la zona nort, crítica per la rodalia del centre industrial de Yumbo, contenia més de 50 μg/m³ de partícules de pols (el màxim normatiu internacionalment); per al primer trimestre del 2006 la contaminació atmosfèrica del nort s'havia reduït fins a 40 μg/m³. La concentració promig de partícules en l'aire de la ciutat (33,90 μg/m³) està per baix del màxim permés, pero pot considerar-se alt per les condicions geogràfiques de la zona urbana ubicada en una vall de més de 30 km d'ample, encara que és baix comparat en atres ciutats colombianes com Medellín i Bogotà a on l'índex és superior als 60 μg/m³.<ref>{{Cita web |url=http://www.bogotacomovamos.org/bogotacv/scripts/comova.php?men=5&en=20|títul=En 2004 varen disminuir els nivells de Contaminació |fechaacceso=10 de novembre de 2007 |autor=Bogotà Cóm Anem |obra=Bogotà Cóm Anem |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071018062201/http://www.bogotacomovamos.org/bogotacv/scripts/comova.php?men=5&en=20|fechaarchivo=18 d'octubre de 2007}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.medellincomovamos.org/como_vamos_en/descargas/medio_ambiente2006.pdf|títul=Cóm anem en mig ambient |fechaacceso=10 de novembre de 2007 |autor=Medellín Cóm Anem |format=PDF |obra=Medellín Cóm Anem}}</ref> La contaminació de l'aire és deguda en gran part a la cantitat de automotores, a la seua llenta movilitat, i a la baixa calitat de la gasolina amprada (en 5.000ppm de sofre).

Sobre [[Aigües negres|contaminació hídrica]], el DAGMA realisa medicions de la [[Demanda biològica d'oxigen|Demanda biològica d'oxigen DBO5]] i de Sòlits Suspesos Totals (SST). Segons reportes del 2005 el riu Cauca té en promig 3,94 mg/l en l'índex DBO5 lo que és considerat contaminació moderada, no obstant els rius Cali i Cañaveralejo tenen en promig 55,5 i 79,7 mg/l respectivament, superant el llímit de potabilidad (50 mg/l).<ref name="dagma" />

== Història ==
{{AP|Història de Santiago de Cali}}

[[Archiu:Museo de Ciencias Naturales Federico Carlos Lehmann 10.jpg|thumb|210px|Principals cultures arqueològiques del Valle del Cauca a l'arribada dels espanyols.]]
[[Archiu:Funerary Mask Colombia Ilama (Calima) 5th-1st century BCE Hammered gold.jpg|thumb|210px|Mostra d'art precolombí, en el [[Museu Departamental de Ciències Naturals]] de Cali.]]
[[Archiu:Estatua de Sebastián de Belalcázar.jpg|thumb|210px|Caraça funerària de la [[Cultura calima]] (fase [[Cultura ilama|ilama]]), en el [[Museu Metropolità d'Art]] de Nova York.]]

Santiago de Cali és una de les ciutats més antigues de [[Colòmbia]] i del continent americà. Va ser fundada pel conquistador Sebastián de Belalcázar en 1536, tres anys despuix de la fundació de [[Cartagena d'Índies]] (1533), dos anys abans de la fundació de [[Santa Fe de Bogotà]] (1538), onze anys despuix de [[Santa Marta (Colòmbia)|Santa Marta]] (1525) i 26 anys despuix de la fundació de la primera població hispànica en el continent, [[Santa María l'Antiga del Darién]] (1510), desapareguda.

=== Época precolombina ===

Cali, i en general la regió interandina i el llitoral [[Pacífic]] del departament del [[Valle del Cauca]], constituïxen un àrea de l'interés arqueològic de l'época precolombina. Si ben molts pobles amerindis de la regió tenen relació directa en les [[Kalinago|famílies caribes]], també s'analisa la provabilitat d'antigues incursions [[Mesoamérica|culturals mesoamericanes]]. Prop de Cali es troben vestigis arqueològics de la [[cultura Calima]], pertanyents a la família llingüística [[Llengües caribe|Carib]].

A l'arribada dels espanyols, els indis ''[[Gorrón|Gorrones]]'' habitaven entre els actuals municipis de [[Roldanillo]] i Cali - el major assentament gorrón estava ubicat sobre el riu Peixcador, prop de les actuals poblacions de [[Zarzal (Valle del Cauca)|Zarzal]] i [[Bugalagrande]]. Els Gorrones eixercien el trueque en els [[Quimbaya (ètnia)|Quimbaya]] que habitaven en el nort de l'actual departament del [[Valle del Cauca]] i l'[[Eix Cafetero]].<ref name="rodriguez">{{Cita lliure|llinages=Rodríguez |nomene=Carlos Armant |editor=Institut Vallecaucana d'investigacions científiques INCIVA, Fundació hispanoamericana de Cali, Embaixada d'Espanya en Colòmbia |títul=Despuix de les chafades de l'home prehispánico i la seua cultura en la vall del Cauca |any=1992 |editorial=Cali}}</ref>

=== Conquista ===

En 1534, el conquistador espanyol [[Sebastián de Belalcázar]] funda [[Quito]] en una expedició enviada per [[Francisco Pizarro]]. Posteriorment, en busca d'[[El Dorat]], entra a l'actual territori colombià i funda [[Popayán]]. Ni la dominació del [[Imperi inca]] ni la caiguda dels pobles [[amerindi]]s de l'actual [[Colòmbia]] varen resultar difícils, donada la seua organisació política de confederació de tribus. En la seua ruta cap a l'actual departament del Valle del Cauca els espanyols varen passar per la regió dels Timbas, els qui varen fugir deixant arrere el seu poble i les seues pertinences, lo que va significar un botí fàcil per als espanyols. En la seua travessia cap al nort, els conquistadors varen entrar al territori del [[cacic Jamundí]] el poble del qual dominava la regió entre els rius [[Riu Pance (Cali)|Pance]] i [[Riu Jamundí|Jamundí]]. Els jamundíes varen resistir fortament als invasores, barallant en darts i fleches enverinades contra els [[arcabuz|arcabuces]] i espases dels espanyols.

Despuix de la derrota i pren del poble [[Jamundí]], els espanyols varen obtindre or, lo que va aumentar la seua ambició i el seu alvanç cap al nort. L'últim esclavó important de la regió ho constituïa el aguerrido [[cacic Petecuy]] i el seu poble, que s'ubicava entre el riu Lilí i la [[Cordillera Occidental (Colòmbia)|cordillera Occidental]] dels [[Cordillera dels Andes|Andes]]. Petecuy va enfrontar als invasores en un gran eixèrcit format per una confederació de tribus. La batalla definitiva en la que un dels antics sobirans de les Amériques va caure davant el domini europeu, va tindre lloc el [[Dimarts Sant]] de 1536.<ref name="rodriguez" /><ref name="gomez" />

Al contrari de Petecuy i Jamundí, els [[Gorrones]] es varen rendir fàcilment davant els espanyols. Els pobles amerindis dominats varen ser dividits com en totes les naixents colónies, en les [[encomana|encomanes]] i atres estructures del domini espanyol. Es va iniciar ademés el fenomen del mestiçage en la mescla entre espanyols i els aborigen. Posteriorment, en la duta d'africans esclavizados a sol americà, este procés tindria dimensions majors.<ref>Els mateixos espanyols ya eren abans del [[Descobriment d'Amèrica]] un poble mestizo i això va permetre que les noves mescles racials no constituïren un problema per als nous amos del continent (a diferència d'atres pobles com els francesos i anglesos). Una evidència la dona el mateix fundador de Cali, [[Sebastián de Belalcázar]] que va tindre fills en dònes amerindies, aixina com molts dels seus hòmens.</ref>

=== Fundació ===
[[Archiu:San Antonio, Cali Panorámico.jpg|150px|thumb|left|[[Monument a Sebastián de Belalcázar]], ubicat en l'occident de la ciutat.]]
El 25 de juliol de 1536 [[Sebastián de Belalcázar]] va fundar Santiago de Cali, inicialment establida al nort del riu, prop de [[Vijes]] i [[Riofrío (Valle del Cauca)|Riofrío]]. Baix órdens de Belalcázar, el capità Miguel Muñoz va reubicar la ciutat a on el capellà fra Sants de Añasco va celebrar una missa en el lloc ocupat per l'[[Complex religiós de la Mercé (Cali)|iglésia de la Mercé]].

Durant la [[Colonisació espanyola en Amèrica|Colónia]], Santiago de Cali va ser part de la [[Governació de Popayán]], la qual era part del [[Virreinato del Perú]]. Encara que Cali va ser inicialment la capital de la Governació, en 1540 Belalcázar assigna esta funció a Popayán pel clima templat d'eixa ciutat. Igual que el restant dels territoris colonisats en Amèrica Llatina, la ciutat molt pronte va escomençar a tindre rebelions de ''[[Cimarrón|cimarrones]]'': «En 1580 es tenia coneiximent de brots de cimarronaje i de rebelions d'esclaus negres en la governació de Popayán, específicament en les afores de Santiago de Cali; esclaus negres sitiaven els camins reals de les rodalies de la ciutat».<ref>{{Cita lliure|llinages=Navarrete|nom=María Cristina|títul=Génesis i desenroll de l'esclavitut en Colòmbia sigles XVI i XVII|url=https://books.google.com.co/books?aneu=PH_cf27ucZAC&pg=PA372&lpg=PA372&dq=història+cali+negres&source=bl&ots=tnOi-nhf-D&sig=2bisejSDRwPz57qlwxpqg_zZdp8&hl=fr&sa=X&vore=0ahUKEwi2-OeRgsbXAhVL6iYKHbriCUkQ6AEIbTAO#v=onepage&q=història%20cali%20negres&f=false|fechaacceso=17 de novembre de 2017|any=2005|data=|editorial=Universitat del Valle|isbn=9789586703383|editor=|ubicació=Google Books|pàgina=250|capítul=|oclc=61282504|atres=Colecció Arts i Humanitats}}</ref> Els ''[[palenques]]'' varen donar orige a moltes de les poblacions propenques, com la de Morga en el corregimiento del Formiguer,<ref>{{Cita web|url=https://vimeo.com/105713810|títul=El HORMIGUERO, Cali, Colòmbia.|fechaacceso=17 de novembre de 2017|sitioweb=Vimeo}}</ref> i es varen convertir en espais de resistència a l'opressió i proyectes molt primerencs de llibertat colectiva.<ref>{{Cita web|url=http://axe-cali.tripod.com/cepac/hispafrocol/4.htm#cp|títul=Història del Poble Afrocolombiano - 4. Organisació i Resistència|fechaacceso=17 de novembre de 2017|sitioweb=axe-cali.tripod.com}}</ref>

Fins al {{sigle|XVIII||s}}, gran part del present territori de Cali estava ocupat per facendes i la ciutat era una chicoteta vila en les proximitats del [[riu Cali]]. Les facendes eren propietat de la població espanyola, els qui tenien numerosos esclaus i dedicaven les seues terres a la ganaderia i la sembra de la [[canya de sucre]]. En urbanisar moltes d'estes facendes donarien orige a barris com Cañaveralejo, Pasoancho, Arroyohondo, Cañasgordas, Limonar i Meléndez.

En l'época de la Colónia, Cali ocupava una posició estratègica per al comerç. La seua ubicació novament la faria lloc clau en el pas entre les regions mineres d'[[Antioquia]], [[Governació de Popayán|Popayán]] i [[Va chocar]]. En esta época es va construir el primer camí de ferradura entre [[Buenaventura (Colòmbia)|Buenaventura]] i Cali.
[[Archiu:.Placa de Homenaje a las ciudades confederadas - Departamento del Valle del Cauca. Cartago, Valle, Colombia.JPG|thumb|center|upright=2.5|[[Capella de Sant Antonio (Cali)|Capella de Sant Antonio]], ubicada en el barri [[Barri Sant Antonio (Cali)|Sant Antonio]], un dels més antics de la ciutat, fundat el 24 de decembre de 1746.]]

=== Les Ciutats Confederadas del Valle del Cauca ===
[[Archiu:Palacio Nacional de Cali.jpg|thumb|210px|right|Homenage a les Ciutats Confederadas, [[Casa del Virrey (Cartago)]].]]

El 3 de juliol de 1810 Santiago de Cali va proclamar la seua independència de la Governació de Popayán. Este alçament es va donar 17 dies abans del [[El Florero de Llorente|Cride d'Independència]] en Santa Fe de Bogotà. Els independentistes varen buscar respal per a la seua causa i varen formar les «[[Ciutats Confederadas del Valle del Cauca|Ciutats Amigues del Valle del Cauca]]» que reunia a Cali, [[Cartago (Valle del Cauca)|Cartago]], [[Bou (Valle del Cauca)|Bou]], [[Guadalajara de Buga|Buga]], Anserma ([[Ansermanuevo]])<ref>{{Cita web |url=https://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-357945|títul=ANSERMANUEVO VALLE |fechaacceso=22 de març de 2017 |editorial=Redacció ELTIEMPO, 3 de juliol de 1995}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://smpmanizales.blogspot.com.co/2013/05/ansermacaldas-la-ciutat-de-els-quatre.html|títul=ANSERMA, LA CIUDAD DE LOS CUATRO NOMBRES |fechaacceso=22 de març de 2017 |editorial=Luis Javier Caicedo, Riosucio, Caldas, 8 d'abril de 2013}}</ref> i [[Caloto]].<ref>Zawadzky C., Alfonso, ''Comentari al llibre'' Les Ciutats Confederadas del Valle del Cauca en 1811. Bogotà, Editorial Llibreria Voluntat, S.A., 1943.</ref> El governador de Popayán, [[Miguel Tacó i Rosique]], va organisar un eixèrcit per a controlar els alçament. Els patriotes caleños varen fer un cridat d'ajuda a la [[Estat Lliure de Cundinamarca|Junta Suprema de Bogotà]], la qual va enviar un contingent per a soportar la causa independentiste al mando del coronel [[Antonio Baraya]]. El 28 de març de 1811 en la [[Batalla del Baix Palacé]], l'eixèrcit de Baraya en l'ajuda d'[[Atanasio Girardot]] va derrotar a les tropes realistes. El primer mort es va donar en eixa batalla i es va tractar del afrodescendiente Juan Cancio, junt al general Manuel María Larrahondo.<ref>{{Cita notícia|llinages=Cali|nom=Casa Editorial El País|títul=Lo que vosté no sap de l'història del Valle del Cauca|url=https://www.elpais.com.co/entretenimiento/cultura/lo-que-vosté-no-sap-de-la-història-dela-vall-del-cauca.html|fechaacceso=17 de novembre de 2017|periòdic=elpais.com.co}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.cartagonoticias.com/cn/noticias.php/2011022204/inici/cartago/200-an_vos-de-la-independència-de-les-ciutats-confederadas/|títul=200 anys de l'independència de les Ciutats Confederadas|fechaacceso=17 de novembre de 2017|llinage=CartagoNoticias.com|sitioweb=www.cartagonoticias.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171118221826/http://www.cartagonoticias.com/cn/noticias.php/2011022204/inici/cartago/200-an_vos-de-la-independència-de-les-ciutats-confederadas/|fechaarchivo=18 de novembre de 2017}}</ref> El territori de Cali i la [[República de la Nova Granada|Nova Granada]] en general, seran independents durant la cridada [[Pàtria Beca]]. Per a 1815 el rei [[Fernando VII]] d'[[Espanya]] va enviar un gran eixèrcit baix el mando del ''Pacificador'' [[Pablo Morillo]] qui va tornar el poder a la [[Imperi espanyol|Corona Espanyola]].

=== La campanya de Bolívar i la Gran Colòmbia ===
En 1819, en acabant de que [[Simón Bolívar]] va derrotar al gros de l'eixèrcit realiste en la [[Batalla de Boyacá]], es varen succeir nous alçament en la Vall del Cauca i els criollos varen prendre el control de la regió definitivament. En 1822 Simón Bolívar va passar per Cali sent rebut en honors.<ref name="gomez" /> En Bolívar ocupat en la guerra, [[Francisco de Paula Santander]] pren les regnes del govern de la naixent [[Gran Colòmbia]]. La mentalitat progressista de Santander expressada en la separació de l'Estat de l'Iglésia catòlica va dur beneficis a Cali com la creació del [[Institució Educativa de Santa Lliurada|Colege Santa Lliurada]] en els predios del Convent de Sant Agustín. Despuix d'un segon viage al Perú, Bolívar retorna i passa per Cali en 1829 a on és rebut en alborozo.

=== La República de la Nova Granada ===
[[Archiu:Mapa-cali-1880s-WEB.jpg|thumb|210px|[[Palau Nacional (Cali)|Palau Nacional]].]]
[[Archiu:Postal Cali de Antaño y Puente Ortiz.JPG|thumb|210px|Mapa de Cali en 1880.]]
L'economia de la regió Vallecaucana estava basada en la [[facenda]], en els centres urbans com Cali l'economia no havia pres auge. En 1830 Cali estava conformada pels barris: [[Barri Sant Antonio (Cali)|Sant Antonio]], La Mercé, Santa Rosa, Sant Nicolás i Santa Lliurada.

En 1832 Santander és designat president de la [[República de la Nova Granada]]. Una nova constitució li dona autonomia a les províncies i Santander conseguix un mandat exitós en el camp polític i econòmic. En 1835 la Governació de Popayán es va dividir en les províncies de Buenaventura, Cauca i Popayán; Cali va quedar adscrita a la província de Buenaventura. Enguany s'inicien els treballs del [[Pont Ortiz]], que unificaria la ciutat i serviria per a desenrollar el nort de la mateixa.

Com a successor de Santander el congrés designa a [[José Ignacio de Márquez]], qui enfronta rebelions en el sur del país liderades per [[José María Obando]]. En 1841 Obando incita la rebelió d'esclaus en el sur del Valle del Cauca, i forma un eixèrcit de guerrilles que termina prenent-se Cali i sembrant el terror en els territoris entre Cali i Popayán. Ya per a 1843, davant l'inestabilitat que varen dur les guerrilles seguidores de Obando, el govern central assigna al general [[Eusebio Borrero]] la tasca de controlar els insurgents, tasca en la que este militar no va tindre èxit. La cessació d'hostilitats en la regió va ser conseguida per [[Pedro Alcántara Herrán]], successor de José Ignacio de Márquez.

En una nova constitució en 1845, el general [[Tomás Cipriano Mosquera]] és designat com a successor d'Alcántara Herrán. El mandat de Mosquera va dur prosperitat al país, en Cali es va donar impuls a l'educació duent professors educats en Europa, al Colege Santa Lliurada.

Posteriorment a la [[Guerra dels Suprems]] es formaran els [[Partit polític|partits]], José Hilario López és designat com a successor de Mosquera en 1849, qui a pesar de condicions adverses obté importants guanys com la total abolició de l'esclavitut, lo que va significar el fi de les facendes en la Vall del Cauca. La mà suau de López permet la formació de grups de bandolers que varen dur inestabilitat i caos, impossibilitant el resorgir de l'activitat econòmica.

Per a 1850 es va iniciar la construcció del camí entre Cali i [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]], una necessitat primària per a una regió tan aïllada com Cali.

Despuix d'un periodo d'inestabilitat política, en 1855 el caleny [[Manuel María Mallarino]], com a vicepresident, reemplaça a José María Obando davant la seua destitució pel Senat. En Mallarino aplega un periodo de relativa calma i auge de l'economia del Valle del Cauca en un aument de les exportacions de [[tabac]], [[quinina]], [[or]] i [[café]].

De la [[Confederació Granadina]] es pot dir que la guerra civil va deixar a la ciutat en una profunda crisis econòmica, encara que val resaltar que en 1860 l'[[Ingeni azucarero|ingeni]] ''La Manuelita'' va ser modernisat, liderant el posterior desenroll de l'indústria azucarera del Valle del Cauca.

=== Estats Units de Colòmbia ===
Els problemes de govern durant l'inici dels [[Estats Units de Colòmbia]] (1866) varen dur conseqüències negatives a Cali i el Valle. El colp d'Estat de [[Sants Acosta]] va comportar a l'interrupció per varis anys de les obres del camí Cali-Buenaventura, lo que va dur un retart al desenroll econòmic de la ciutat i la regió.

Sobre infraestructura, en 1869, despuix de quatre anys en el seu planejament s'escomencen les obres del camí entre Cali i [[Palmira (Valle del Cauca)|Palmira]]. El pas sobre el riu Cauca va ser fet en una llancha per cable. En 1870 es planteja la construcció de l'aqüeducte municipal de Cali, obres que es conclourien casi 30 anys més vesprada. En [[Manuel Murillo Bou]] en la presidència, en 1872 es firma en la Companyia Minera i Constructora del Valle del Cauca el contracte per a la construcció del Ferrocarril del Pacífic. També en el mandat de Murillo Bou aplega el [[Telégraf elèctric|telégraf]] a Cali l'11 de febrer de 1873. L'economia de la regió escomença a prosperar.

Durant el govern d'[[Aquileo Parra]], en 1875 la depressió econòmica i la guerra civil, causa estralls en l'economia del Valle del Cauca. El 24 de decembre de 1876 Cali és presa i saquejada per un grup bandoler conformat majoritàriament per [[afroamericàs]], posteriorment una plaga de [[Acrididae|langostas]] arruïna els cultius i un periodo de sequia seguit d'un hivern intens, arruïna l'agricultura de la regió duent una [[hambruna]]. El periodo de mando de Parra és terminat pel general [[Sergio Camargo]]. Per a la regió Vallecaucana es dona la firma d'un contracte en l'ingenier cubà Francisco J. Cisneros per a la construcció del [[Ferrocarril del Pacífic (Colòmbia)|Ferrocarril del Pacífic]] en 1829.

{{wide image|Estació de Ferrocarril de Cali -Panoramica-.JPG|500px|<center>[[Estació del Ferrocarril (Cali)|Estació del Ferrocarril]]. Va funcionar per al [[Ferrocarril del Pacífic (Colòmbia)|Ferrocarril del Pacífic]], actualment funciona per a una empresa privada. És [[monument nacional]] i es troba en la [[Comuna 2 (Cali)|Comuna 2]].<ref>{{cita web|autor=Alcaldia de Santiago de Cali|títul=Els nostres llocs turístics i deportius: Santiago de Cali té 470 anys|url=http://www.cali.gov.co/publicaciones/nuestros_sitios_tursticos_y_deportivos_santiago_de_cali_tiene_470_aos_pub|fechaacceso=2 de maig de 2014|data=11 de maig de 2004|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140502190834/http://www.cali.gov.co/publicaciones/nuestros_sitios_tursticos_y_deportivos_santiago_de_cali_tiene_470_aos_pub|fechaarchivo=2 de maig de 2014}}</ref></center>}}

=== Cali durant la naixent República de Colòmbia ===
La guerra civil esclata en gran intensitat en 1885 durant la presidència de [[Rafael Núñez]]. Cali i Buenaventura havien caigut en mans rebels i són recuperades pel general [[Juan Eleuterio Ulloa]]. Despuix de la derrota dels rebels, Núñez establix la [[Constitució de Colòmbia de 1886]].

En 1887 s'inicia la navegació en pots propulsados per vapor en el riu Cauca, idea que havia escomençat a planejar-se més de 15 anys arrere. Ya per a finals del sigle, la ciutat finalment té aqüeducte despuix de 30 anys des de l'inici de la seua planificació.

La [[Guerra dels Mil Dies]] va ser contraproduent per al desenroll de la ciutat com per al restant del país i va dur una recessió econòmica i paralisació del progrés.<ref name="gomez" />

=== {{Sigle|XX||s}} ===
[[Archiu:PanAm Games, Cali, 1971..jpg|210px|thumb|[[Targeta postal|Postal]] de Cali, abans de la creació del [[departament del Valle del Cauca]].]]
[[Archiu:Mapa Área metropolitana del Sur Occidente de Colombia.svg|thumb|210px|Cerimònia inaugural dels [[Jocs Panamericàs de 1971]] en Cali.]]

Fins al començ del {{sigle|XX||s}} Cali va ser únicament una chicoteta vila, comparada en atres ciutats colombianes, que depenia política i econòmicament de Popayán. El 26 d'octubre de 1910, s'estrena en la ciutat la llum [[elèctrica]] en l'allumenament de la [[plaça de Cayzedo]]. En 1911, en 28.000 habitants, Cali es va convertir en la capital del naixent departament del Valle del Cauca, el qual es va escindir del [[Cauca (departament)|Cauca]]. Per a este temps la regió vallecaucana estava intensament cultivada i el seu futur com a proveïdor agrícola semblava segur. No obstant, no hi havia carreteres que conectaren al Valle del Cauca en el restant del país, lo que mantenia aïllada a la regió.

L'obertura del [[canal de Panamà]] en 1914 i l'arribada del ferrocarril en 1915 trenquen l'aïllament de Cali en el restant del país i el món. En la década de 1930, en el advenimiento de polítiques de transformació lliberal en el país, es va construir la carretera que va unir a la ciutat en [[Bogotà]], ubicada en la [[Cordillera Central (Colòmbia)|cordillera Central]]. La carretera a [[Buenaventura (Colòmbia)|Buenaventura]] es va completar entre 1926 i 1945. Esta infraestructura vial bàsica, conjuntament en la modernisació de l'indústria azucarera i el creiximent de les exportacions de café a través de Buenaventura, varen anar de vital importància per al desenroll de la regió.

En 1928 la ciutat estava conformada pels barris [[Barri Sant Antonio (Cali)|Sant Antonio]], El Centre, L'Entancat, El Poble, La Loma de la Creu i la Loma de les Taules. Fins a abans de la década de 1930, la gent de la ciutat devia abastir-se d'aigua usant 11 piles, entre les que es destaquen les del Crespo i del Peñón. El 31 de decembre de 1930, despuix de 14 anys de planificació, s'inaugura el primer aqüeducte modern de la ciutat: [[Barri Sant Antonio (Cali)|Sant Antonio]]. Un any despuix varen ser creades les [[EMCALI|Empreses Públiques Municipals de Cali]] (EMCALI).

Per a la década de 1950 Cali (llavors en 240.000 habitants) s'havia embarcat plenament en un pla d'industrialisació en capital estranger. Una pàgina negra de l'història caleña es va donar el 7 d'agost de 1956 quan al voltant de 1100 persones varen morir al [[Explosió de Cali|explotar 7 camions carregats d'explosius per a l'eixèrcit]], els quals estaven estacionats irresponsablement en mig de l'àrea urbana.

Un event important per a la Cali del {{sigle|XX||s}} ho va constituir la celebració en la ciutat dels [[Jocs Panamericàs de 1971]]. La preparació de dit espectàcul deportiu li va donar un retoc de desenroll i embellecimiento a l'espai públic. Gran part de l'infraestructura deportiva de la ciutat data d'esta época.

En 1974 es termina la Central de Transports de Cali. Esta obra, ademés de ser fonamental per a la ciutat, va dur beneficis com l'organisació de lo que era un caòtic tràfic automotor que dificultava el trànsit pel Centre.

Durant les décades de 1970 i 1990 la ciutat va entrar, com atres regions del país, en un dels capítuls més obscurs de l'història de Colòmbia: la guerra de les màfies del narcotràfic que va tindre a Cali com a centre d'una de les principals organisacions criminals, el [[cartell de Cali]]. La ciutat va quedar lliteralment enfrontada al [[cartell de Medellín]], lo que va deteriorar l'image i el desenroll d'abdós ciutats. La guerra d'estes organisacions criminals va dur violència selectiva i atentats terroristes en els carrers de la ciutat. De la mateixa manera que [[Medellín]], la ciutat va entrar en un periodo de crisis quan el cartell va ser combatut i desarticulat per les forces armades i la determinació del govern nacional.

=== Història recent ===
El creiximent urbà (més de dos millons de persones) ha posat a la ciutat en el tercer lloc despuix de la capital del país i Medellín. Cali és considerada la Capital Mundial de la [[Salsa (gènero musical)|Salsa]]. La ciutat va ser sèu dels IX [[Jocs Mundials]] que es varen celebrar entre el 27 de juliol al 4 d'agost de 2013. Cali va ser la primera ciutat [[llatinoamericana]] en ser amfitriona de dits jocs.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/paisonline/deportes2003/notas/julio162009/games.html|títul=Els World Games sí es faran en Cali |autor=Marque Antonio Garcés |editor=El País (Cali) |data=16 de juliol de 2009 |fechaacceso=18 de juliol de 2009}} |2=http://www.elpais.com.co/paisonline/deportes2003/notas/julio162009/games.html |bot=InternetArchiveBot}}</ref><ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.eltiempo.com/colombia/occidente/cali-sera-sèu-de-els-world-games-en-el-2013_5640347-1|títul=Cali serà sèu dels 'World Games' en el 2013 |editor=El Temps |fechaacceso=18 de juliol de 2009}} |2=http://www.eltiempo.com/colombia/occidente/cali-sera-sèu-de-els-world-games-en-el-2013_5640347-1 |bot=InternetArchiveBot}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/noticias.php?aneu=21493|títul=Cali serà sèu dels Jocs Mundials no olímpics o World Games |autor=Manuel Tiberio Bermúdez |editor=Alcaldia de Cali |data=15 de juliol de 2009 |fechaacceso=18 de juliol de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130926071154/http://www.cali.gov.co/noticias.php?aneu=21493|fechaarchivo=26 de setembre de 2013}}</ref>

Cali va ser declarat '''Districte Especial, Deportiu, Cultural, Turístic, Empresarial i de Servicis de Santiago de Cali''' en l'entrada en vigència de la Llei 1933 de l'1 d'agost de 2018.<ref name="Districte">{{Cita notícia|llinages=Cali|nom=Casa Editorial El País|títul=Cali es convertirà este dijous en Districte Especial|url=https://www.elpais.com.co/cali/cali-es-convertira-este-dijous-en-districte-especial.html|fechaacceso=2 d'agost de 2018|periòdic=elpais.com.co}}</ref>

==== Proyecte de renovació urbana del centre de Cali ====

Des de fa més d'una década, en la primera administració de l'alcalde [[Jorge Iván Ospina]], es ve desenrollant el procés de renovació urbana «Ciutat Paraís» en el que s'estan intervenint 23,16 hectàrees del centre de Cali i correspon al derrocament total dels barris Calvari, Sant Pascual i Sucre. En la nova àrea es crearan noves àrees comercials, de servicis (10 pomes) i de vivenda (10 pomes).<ref>{{Cita notícia|títul=Ciutat Paraís|url=http://www.emru.gov.co/contenido/archivos/paraiso.pdf|data=2009|fechaacceso=7 d'agost de 2019|periòdic=Empresa de Renovació Urbana de Cali|ubicació=web}}</ref>

==== Tramvia de Cali ====
Des de 2019 la ciutat ha realisat els estudis de prefactibilidad, els quals estan composts per tres fases i en un cost de 2.5 millons de dólars. La primera és la planificació, la qual consistia en determinar qué tipo de transport és el més adequat. La segona i tercera etapes tenen que vore en l'infraestructura i els costs de finançació. En este proyecte es planteja que en el tram urbà de Cali el sistema funcionària com un [[tramvia]] i en el tram interurbà funcionarà com un [[tren]] i conectarà a Cali en [[Jamundí]], [[Yumbo]] i [[Palmira (Valle del Cauca)|Palmira]] per a 2025.<ref>{{Cita notícia|títul=Aixina seria tramvia per a unir a Cali en Jamundí, Palmira i Yumbo|url=https://occident.co/regionals/vall-del-cauca/asi-séria-tranvia-pera-unir-a-cali-en-jamundi-palmira-i-yumbo/|fechaacceso=7 d'agost de 2019|periòdic=Diarrio d'Occident|ubicació=web}}</ref><ref name="cita un"/>

==== Trasllat de l'Escola Militar d'Aviació Marc Fidel Suárez fòra de Cali ====
Des de 2012, l'alcaldia de Cali ha plantejat traslladar la base aérea [[Escola Militar d'Aviació Marc Fidel Suárez]] degut a que esta restringix l'alçament d'edificacions que sobrepassen els 120 metros d'altura, lo que afectaria les llabors del Comando Aéreu de Combat (Cacom) número 7 que opera en l'Escola Militar, ya que l'àrea d'influència de l'aeròdrom comprén el 62 % de Cali.<ref>{{Cita web|url=https://www.elpais.com.co/cali/revive-en-debat-per-trasllat-de-la-base-aerea-marc-fidel-suarez.html|títul=Reviu, en Cali, debat per trasllat de la base aérea Marc Fidel Suárez|any=4 de febrer de 2012|editorial=El País}}</ref><ref name="cita un">{{Cita notícia|títul=¿Restriccions a obres en rodalies de la Base Aérea tenen estancada a Cali?|url=https://www.wradio.com.co/noticias/regionales/restricciones-a-obres-en-cercanias-de-la-base-aerea-tenen-estancada-a-cali/20190805/nota/3936540.aspx|data=5 d'agost de 2019|fechaacceso=7 d'agost de 2019|periòdic=W Radi|ubicació=web}}</ref>

{{cita|...La gent s'està anant per a Jamundí, per a Candelaria i en Cali tenim barris com el Pilot, Sant Pascual, Sant Nicolás i Ciutat Paraís, a on devem fer grans edificis que tinguen bons servicis públics, a on tinguen llocs de treball, a on es tinguen que moure menys i a on tinguen més espai públic(...). Cap inversioniste ve a comprar terreny en el centre de Cali per a fer vivenda social que no tinga una altura determinada", va senyalar l'alcalde de Cali, [[Maurice Armitage]] en agost de 2019.<ref name="cita un"/>}}

== Divisió administrativa ==
{{AP|Divisió administrativa de Cali}}

L'àrea urbana de la ciutat es dividix en 22 [[Comunas de Colòmbia|comunas]] que serà reemplaçades en 2024 per 7 [[Localitats de Colòmbia|localitats]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bluradio.com/blu360/pacifico/asi-seria-el-nou-mapa-de-cali-coma-districte-es-acaben-les-comunas-i-naixen-les-localitats-rg10|títul=Aixina seria el nou mapa de Cali com a districte: s'acaben les comunas i naixen les localitats|fechaacceso=2022-08-19|data=2022-08-12|sitioweb=Blu Ràdio}}</ref> estes a la seua volta es dividixen en barris i urbanisacions. En tota la ciutat hi ha 249 barris aprovats i 91 urbanisacions. D'acort en l'administració pública, hi ha 509.987 cases i apartaments. La distribució de classes socials es conta en costats de poma per estrat, i per a finals de 2005 era:<ref name="sil">{{Cita web|url=http://sil.cali.gov.co/web/index.php|títul=Sistema d'Informació Local de Santiago de Cali|fechaacceso=10 de novembre de 2007|autor=Sistema d'Informació Local|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070623030109/http://sil.cali.gov.co/web/index.php|fechaarchivo=23 de juny de 2007|autor2=Alcaldia de Cali}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?aneu=155|títul=Distribució de costats de poma per estrat|fechaacceso=10 de novembre de 2007|autor=Departament Administratiu de Planeación Municipal|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140606220445/http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?aneu=155|fechaarchivo=6 de juny de 2014|autor2=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref> baix-baix 20,20%, baix 31,92 %, mig-baix 32,45 %, mig 6,72 %, mig-alt 7,61 % i alt 1,10 %.

La zona rural es dividix en 15 [[corregimiento]]s (estos a la seua volta es dividixen en ''vereda)'' que estarà agrupada en una sola localitat en 2024. La zona rural s'estén 43.717,75 ha i en ella viuen 36 621 persones segons poblacions proyectades pel Departament Administratiu de Planeación Municipal (DAPM).<ref name="sil" /><ref name="DAPM-poblacions">{{Cita web|url=http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?Tipo=CEC&Llibre=46|títul=Cali en sifres per comunas|fechaacceso=11 de novembre de 2007|autor=Departmaneto Administratiu de Planeación Municipal|data=2005|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131029195217/http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?Tipo=CEC&Llibre=46|fechaarchivo=29 d'octubre de 2013|autor2=Alcaldia de Cali}}</ref> Cada comuna i corregimiento conta en una [[Juntes Administradores Locals (Colòmbia)|Junta Administradora Local]] -JAL-, integrada per no menys de cinc ni més de nou membres, elegits per votació popular per a un periodo de quatre anys que deuran coincidir en el periodo del Concejo Municipal.<ref name="Organisació" /><ref name="Organisació2" />

=== Àrea Metropolitana ===
{{AP|Àrea metropolitana del Sur Occident de Colòmbia}}
Constituïda oficialment després de la consulta popular realisada el 24 de novembre de 2024. Integrada per Cali, Jamundí i Port Tejada.<ref name=":1" />

{|class="wikitable" align="center" style="font-size:90%;width:100%;border:0px;text-align:center;line-height:120%"
|- bgcolor=silver
! style="background: #6688AA; color: white;" | Municipis
! style="background: #6688AA; color: white;" | Extensió [[km²]]
! style="background: #6688AA; color: white;" | Població (hab) 2023
! style="background: #6688AA; color: white;" | Mapa de l'Àrea Metropolitana
|-
| style="background: #DDDDDD;" |'''Cali'''
| align="right" | 619
| align="right" | 2.280.522
! rowspan="3" | [[Archiu:CAM Cali.JPG|300px|centrat|vora]]
|-
| style="background: #DDDDDD;" |'''[[Jamundí]]'''
| align="right" | 577
| align="right" | 180.917
|-
| style="background: #DDDDDD;" |'''[[Port Tejada]]'''
| align="right" | 368
| align="right" | 44.134
|-
| style="background: #DDDDDD;" |'''Total'''
| align="right" | 1.564
| align="right" | '''2.505.573'''
|-
! colspan="7" |DANE 2018
|}

== Demografia ==

Cali no escapa a la tendència colombiana de creiximent de les àrees urbanes en detriment de la població rural, tant aixina que la ciutat va duplicar la seua participació en la població vallecaucana i del país, hui en dia més del 60 % de la població del Valle del Cauca habita en Cali i la seua àrea metropolitana.

Sobre la distribució de la població, Cali és una ciutat habitada per gent jove, segons estadístiques del [[Departament Administratiu Nacional d'Estadística (Colòmbia)|DANE.]] El gros de la població és menor de 40 anys. També s'observa una major població de dònes en casi tots els rancs d'edat, llevat entre la població més jove. Igualment, l'edat promig de les dònes és major que la dels hòmens.

Un aspecte destacat de la demografia caleña, i en general de l'occident colombià, és l'alt percentage de població [[Afrocolombiano|afrocolombiana]], aproximadament un 26 %,<ref name="pobrea_tres_ciutats">{{Cita web |url=http://www.foro.org.co/libros/libros_foro_debates.htm|títul=Pobrea i exclusió social en Bogotà, Medellín i Cali |fechaacceso=20 de giner de 2008 |autor=Fundació Fòrum Nacional per Colòmbia |autor2=Associació de Treball Interdisciplinari - A.T.I., Fedevivienda, Campanya del Mileni Colòmbia “Sense Excluso 2015 "Per una Colòmbia sense pobrea", Oxfam Novib |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070719060608/http://www.foro.org.co/libros/libros_foro_debates.htm|fechaarchivo=19 de juliol de 2007}}</ref> lo que fa de Cali una de les urbs llatinoamericanes en major població negra. L'influència afrocolombiana en la cultura caleña és evident en els aspectes musicals;<ref>{{cite journal |last1= Valéncia Giraldo|first1=Victor Hugo |last2=Abadia |first2=Adolfo A. |year=2019 |title=Discursos musicals i mediació. Migració i assentament de comunitats afrodescendientes en Cali-Colòmbia |url=https://www.researchgate.net/publication/338169485_discursos_musicales_y_mediaciones_migracion_y_asentamiento_de_comunidades_afrodescendientes_en_cali-Colòmbia|journal=Revista de Ciències Socials (Vine) |volume=25 |issue=4 |pages=87-105 |doi=10.31876/rcs.v25i4.30519 |s2cid=213543436 |access-dona't=29 de giner de 2020 |trans-title=Musical discourses and mediations. Migration and settlement of Afro-descendant communities in Cali-Colòmbia |format=PDF |issn=1315-9518}}</ref> per eixemple, la ciutat és reconeguda per les seues orquestes de [[música salsa]].

=== Etnografia ===
Les estadístiques intercensales proporcionades pel [[Departament Administratiu Nacional d'Estadística|DANE]] són:
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |Ètnia
! colspan="2" |[[Cens de Colòmbia de 2005|Cens 2005]]<ref>{{Cita web|url=http://systema59.dane.gov.co/bincol/rpwebengine.exe/Portal?BASE=BASECG2005AMP&lang=esp|títul=DANE::Redatam Webserver {{!}} Processament i Difusió de Microdatos|fechaacceso=2021-06-14|sitioweb=systema59.dane.gov.co|cita=Secció POBLACION, HOGAR I VIVIENDA / Característiques Bàsiques / Variables de Persona / Variable: Pertinença Ètnica / Nivell Geogràfic: Municipi / Region d'eixida: Valle}}</ref>
! colspan="2" |[[Cens de Colòmbia de 2018|Cens 2018]]<ref>{{Cita web|url=http://systema59.dane.gov.co/bincol/rpwebengine.exe/Portal?BASE=CNPVBASE4V2&lang=esp|títul=DANE::Redatam Webserver {{!}} Processament i Difusió de Microdatos|fechaacceso=2021-06-14|llinage=Centre|nom=Redatam Development|sitioweb=systema59.dane.gov.co|cita=CONSULTAR INFORMACIÓN CNPV 2018 {{!}} FRECUENCIAS BÁSICAS {{!}} Freqüències Bàsiques {{!}} De Persones / Variable: Autoreconocimiento ètnic / Area de quebre: Municipi / Àrea geogràfica: Valle}}</ref>
|- style="background:#;"
!Total
!{{abbr|Pct.|Percentage}}
!Total
!{{abbr|Pct.|Percentage}}
|-
|''Cap grup ètnic'' '''1'''
| align="center" |1,501,939
| align="right" |72.79%
| align="right" |1,524,069
| align="right" |83.61%
|-
|[[Afrocolombiano|Negre(a), mulato, afrocolombiano]] o [[Sant Basilio de Palenque|Palenquero]].
| align="center" style="text-align:right;" |544,763
| align="right" |26.40%
| align="right" |262,753
| align="right" |14.41%
|-
|[[Població indígena de Colòmbia|Indígena]]
| align="right" |8,985
| align="right" |0.44%
| align="right" |9,398

| align="right" |0.52%
|-
|[[Raizal|Raizal de Sant Andrés i Providència]]
| align="right" |1,093
| align="right" |0.05%
| align="right" |305
| align="right" |0.02%
|-
|[[Poble gitano|Rom (''Gitano'')]]
| align="right" |1,206
| align="right" |0.06%
| align="right" |199
| align="right" |0.01%
|-
|''No informa''
| align="right" |5,337
| align="right" |0.26%
| align="right" |26,062
| align="right" |1.43%
|-
! style="text-align:left;" |Total
! align="center" |2,063,323
! align="right" |100.00%
! align="center" |1,822,869 '''2'''
! align="right" |100.00%
|-
|}

'''''Nota 1:''' S'agrupa en este valor les respostes a la pregunta «Cap grup ètnic» en el cens 2018. El govern colombià solament reconeix com [[Ètnia|ètnia]] les següent cinc opcions:'' ''Indígena / Gitano(a) o Rrom, / Raizal de l'Archipèlec de Sant Andrés, Providència i Santa Catalina / Palenquero(a) de Sant Basilio / Negre(a), Mulato(a), Afrodescendiente, Afrocolombiano(a).<ref>{{Cita web |url=https://tile.loc.gov/storage-services/master/frd/frdcstdy/co/colombiacountrys00huds/colombiacountrys00huds.pdf|títul= Colòmbia a country study |idioma=anglés |fechaacceso=013 de juny de 2021}}</ref> En esta taula s'agrupen estes dos últimes categories.''''.''

'''''Nota 2:''' El DANE inicialment va entregar està sifra de població en la ciutat; encara que, posteriorment, la va actualisar a 2 227 642, sense extrapolar o indicar canvis en les proporcions ètniques de la ciutat''.<ref>{{Cita web|url=https://www.eltiempo.com/colombia/cali/resultados-del-dane-en-cali-quants-habitants-té-la-ciutat-392662|títul=Açò diu el Cens 2018 sobre població de Cali en el seu natalici 483|fechaacceso=2021-06-14|data=2019-07-25|sitioweb=El Temps}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.ccc.org.co/des-cens-cali-entanque/|títul=Dones-cens en Cali i el Valle I Cambra de comerç de Cali|fechaacceso=2021-06-14|data=2018-11-14|sitioweb=Cambra de comerç de Cali|fechaarchivo=14 de juny de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210614024611/https://www.ccc.org.co/des-cens-cali-vall/|urlmuerta=sí}}</ref>

No obstant, les sifres de autoreconocimiento ètnic proporcionades per el DANE són discutides,<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:zpf9KvBF9j4J:www.hchr.org.co/afrodescendientes/index.php/notícies/un-de-cada-cinc-colombians-és-negre.html+&cd=2&hl=en&ct=clnk&gl=co|títul=Un de cada cinc colombians és negre|fechaacceso=19 de novembre de 2017|autor=Nacions Unides - Drets Humans - Afrodescendientes|llinage=|enlaceautor=|data=20 de novembre de 2011|sitioweb=webcache.googleusercontent.com|editorial=}} |2=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache%3Azpf9KvBF9j4J%3Awww.hchr.org.co%2Fafrodescendientes%2Findex.php%2Fnoticias%2Funo-de-cada-cinc-colombians-és-negre.html+&cd=2&hl=en&ct=clnk&gl=co |bot=InternetArchiveBot}}</ref> inclús per les mateixes autoritats locals.<ref>{{cita web|llinages1=Ortíz Cortés|nomene1=Heinar|títul=Cali, la ciutat en més població afro de Colòmbia, ¿és raciste?|url=https://www.publimetro.co/co/cali/2016/05/19/cali-ciutat-mes-poblacion-afro-colombia-racista.html|editorial=Publimetro|data=19 de maig de 2016|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> Existixen denúncies sobre manipulació de les sifres per a favorir interessos econòmics<ref>{{cita web|llinages1=Mina|nomene1=Lluïa|títul=No hi ha afrodescendientes ni indígenes en Cali|url=https://www.razonpublica.com/index.php/econom-i-societat-temes-29/7809-no-hiha-afrodescendientes-ni-ind%C3%ADgenas-en-cali.html|editorial=Raó Pública|data=10 d'agost de 2014|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> o per [[Racisme|discriminació racial]],<ref>{{cita web|llinages1=Rodríguez Garavito|nomene1=César|títul=Sifres de la discriminació racial|url=https://www.elespectador.com/noticias/nacional/cifras-de-discriminacion-racial-articule-249153|editorial=ElEspectador.com|data=5 de febrer de 2011|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> a pesar de l'impronta de afrodescendientes en tota la ciutat.<ref>{{cita web|llinages1=El Temps|nomene1=Redacció|títul=Cali, la capital dels negres en Colòmbia|url=https://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-823402|editorial=El Temps Casa Editorial|data=30 d'agost de 1998|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> L'Alcaldia ha reconegut esta realitat en la creació d'una Assessoria d'Assunts Ètnics i Afro<ref>{{cita web|nomene1=Alcaldia de Santiago de Cali|títul=Assunts Ètnics i Afro|url=http://www.cali.gov.co/etnias/|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> i planeja, des de fa molt, una política pública específica.<ref>{{cita web|llinages1=Alcaldia de Cali|nomene1=Secretaria de Benestar|títul=Presentat Pla d'Acció per a l'Implementació de la Política Pública Afro|url=http://www.cali.gov.co/bienestar/publicaciones/37748/presentado_plan_de_accin_para_la_implementacin_de_la_poltica_pblica_afro/|data=3 d'abril de 2011|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|títul=Comunitat afro celebra guanys i busca més conquistes|url=https://www.elpais.com.co/cali/comunidad-afro-celebra-guanys-i-busca-mes-conquistes.html|editorial=El País S. A.|data=16 de maig de 2016|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> Les manifestacions públiques afro són múltiples, pero es destaca el [[Festival de Música del Pacífic Petronio Álvarez]], junt a atres com les festes de Sant Pachito,<ref>{{cita web|llinages1=ElPais.com.co|títul=Festes de Sant Pacho també es realisaran en Cali, conega la programació|url=https://www.elpais.com.co/entretenimiento/cultura/fiestas-de-sant-pacho-tambien-es-realisaren-en-cali-conega-la-programacion.html|editorial=El País S. A.|data=2 d'octubre de 2015|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> el Concurs de Pentinats Afro<ref>{{cita web|llinages1=RT News|títul=‘Teixint esperances’: Colòmbia es pentina 'a lo afro'|url=https://actualitat.rt.com/galerias/cultura/view/94771-colombia-afro-concurs-pentinats|editorial=TV-Novosti|data=17 de maig de 2013|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref> i events internacionals, com el Cim Mundial d'Alcaldes i Mandataris Afro.<ref>{{cita web|llinages1=AdminElPueblo|títul=Ara: Cim Mundial d'Alcaldes i Mandataris Afrodescendientes|url=http://elpueblo.com.co/ahora-cim-mundial-de-alcaldes-i-mandataris-afrodescendientes/|editorial=El Poble Cali|data=18 d'agost de

2013|fechaacceso=17 de novembre de 2017}}</ref>

=== Natalitat i mortalitat ===
D'acort en les estadístiques anuals de la Secretaria de Salut Pública Municipal (2005)<ref>{{Cita web |url=http://www.calisaludable.gov.co/estadisticas/inicio.php|títul=SALUD EN CIFRAS 2005 |fechaacceso=4 de decembre de 2007 |autor=Secretària de Salut Pública, Santiago de Cali |obra=CALISALUDABLE |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080704071912/http://www.calisaludable.gov.co/estadisticas/inicio.php|fechaarchivo=4 de juliol de 2008}}</ref> la [[taxa bruta de natalitat]] (TBN) de la ciutat és de 20,2 recent naixcuts per cada 1000 habitants, una miqueta menor que la del país (22,0) i el promig mundial (21,0). Sobre les estadístiques per dòna, la [[taxa global de fecunditat]] (TGF) és 1,9 fills per dòna, lo que és baix comparat en el promig del país (2,6). La TGF és molt sensible a l'estrat socioeconòmic de la mare: en l'estrat social baix es dona el valor promig (2,1), en el mig és d'1,9 i en l'estrat alt és d'a penes 1,2. Sobre l'[[estat civil]] de les mares caleñas, el 58 % viuen en [[Amor lliure|unió lliure]] en la seua parella, el 23{{esd}}% estan [[Casat|casades i]] el 17{{esd}}% són mares [[Fadrineria|fadrines]].

Sobre la mortalitat infantil, la ciutat té una [[taxa de mortalitat infantil]] (TMI) de 12 per cada 1000 chiquets naixcuts vius, molt per baix del promig del país (26) i encara més avall del promig mundial (54). La TMI ha vingut en caiguda des de la década de 1970 quan sobrepassava les 50 morts per cada 1000 naiximent.

Els caleños tenen 71,9 anys d'[[esperança de vida]] en nàixer, molt semblat al promig nacional (72,0) i 5 anys més que el promig mundial. La [[taxa bruta de mortalitat]] (TBM) és de 6,5 morts per cada 1000 habitants, major que la de Colòmbia (5,0), i mostra un increment en més d'un punt comparada en el promig de la década de 1980. El 20{{esd}}% d'estes morts són violentes: homicidis, suïcidis o accidents involucrant vehículs motorisats.

=== Seguritat ciutadana ===
Cali és la ciutat de Colòmbia en major número d'homicidis. Entre 1988 i 2013, prop de 5000 persones (treballadors sexuals, presunts delincuents o jóvens de zones populars) han segut assessinats. Segons un informe del [[Centre Nacional de Memòria Històrica]], el 77% dels homicidis són imputables als grups de neteja social, el 18% als grups paramilitars d'extrema dreta, i el 5% no s'identifiquen.<ref>{{Cita notícia|títul=Cali, la ciutat en major número d'homicidis per 'neteja social'|url=https://www.elpais.com.co/judicial/cali-la-ciutat-en-major-numere-de-homicidis-per-neteja-social.html|fechaacceso=16 d'octubre de 2017|periòdic=elpais.com.co}}</ref>

En 2008 la taxa d'homicidis va ser de 66 per cada 100.000 habitants<ref>{{Cita web |url=http://www.fundacioncarvajal.org.co/sitio/images/stories/archives/INFORME_CALIDAD_DE_VIDA_CALI_2008.pdf|títul=Informe sobre calitat de vida en Cali en 2008 |fechaacceso=11 de giner de 2009 |autor=Fundació Carvajal |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110916132334/http://www.fundacioncarvajal.org.co/sitio/images/stories/archives/INFORME_CALIDAD_DE_VIDA_CALI_2008.pdf|fechaarchivo=16 de setembre de 2011}}</ref> i en 2010 de 80 per cada 100.000 habitants. Esta sifra es va reduir en 2011 a 77 per cada 100.000 habitants, sifra molt semblada a la de Medellín del mateix any (70 per cada 100.000 habitants) pero llunt de Bogotà, que va anar de 21.5 per cada 100.000 habitants.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/paisonline/calionline/notas/enero022010/cali7.html|títul=Policia va entregar balanç de seguritat de 2009 |fechaacceso=11 de giner de 2009 |autor=Diari El País}} |2=http://www.elpais.com.co/paisonline/calionline/notas/enero022010/cali7.html |bot=InternetArchiveBot}}</ref>

Durant 2012, es va presentar una disminució del 5{{esd}}% de les morts violentes que equival a 70 casos menys en comparació al mateix periodo de 2011; 294 persones menys lesionades, lo que significa una reducció del 8{{esd}}% sobre l'any anterior; 323 robos de carros menys, és dir una disminució del 21{{esd}}% sobre el mateix periodo de 2011; 152 robos a residències menys, lo que significa una reducció del 17{{esd}}% front al mateix periodo de 2011. Ademés, la seguritat es va enfortir en matèria tecnològica en l'instalació en tota la ciutat de 254 càmares de seguritat, lo que permet un cubrimiento del 30% de la ciutat. S'estima que la ciutat contarà en 500 càmares de seguritat en 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.eltiempo.com/colombia/cali/ARTICULO-WEB-NEW_NOTA_INTERIOR-11795494.html|títul=254 cambres donen una mà en la seguritat de Cali |fechaacceso=15 de febrer de 2013 |autor=El Temps}}</ref>

En 2014, la ciutat va tindre una reducció d'homicidis, la taxa d'homicidis va ser de 56 per cada 100.000 habitants.<ref>{{Cita web |url=http://www.eltiempo.com/politica/justicia/reduccion-de-homicidis-en-colombia-en-2014/14952936|títul=Medellín i Cali, les que més aporten a reducció d'homicidis en 2014 |fechaacceso=20 de decembre de 2015 |autor=El Temps}}</ref>

=== Nivell de pobrea ===
La ciutat ha vingut presentant una reducció paulatina dels seus indicadors de pobrea. Segons el [[DANE]], en 2008 l'índex de pobrea en Cali va ser del 30,1{{esd}}%. Factors com una major cobertura i calitat en servicis públics, major nivell de subsidis en salut i educació, entre uns atres, han contribuït a eixa milloria.<ref>{{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/estudio-revela-cali-ha-reduït-lesseues-indicadors-pobrea|títul=Estudie revela que Cali ha reduït els seus indicadors de pobrea |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=El Pias |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140828203509/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/estudio-revela-cali-ha-reduït-lesseues-indicadors-pobrea|fechaarchivo=28 d'agost de 2014}}</ref>

D'acort en la Consultoria per als Drets Humans, Codhes, en el periodo 1999-2005 varen aplegar a Cali més de 55.000 persones com a resultat de desplaçaments, dels quals casi 20{{esd}}000 varen aplegar en 2005.<ref name="pobrea_tres_ciutats" /> La majoria d'esta població desplaçada s'establix en el surest de la ciutat en el [[districte de Aguablanca]] i les zones d'ala.

== Política ==

[[Archiu:TrabajPr.jpg|210px|thumb|[[Centre Administratiu Municipal (Cali)|Centre Administratiu Municipal]] (CAM), sèu de l'alcaldia.]]
=== Administracions públiques ===
Les secretaries són unitats administratives el principal objectiu de les quals és la prestació de servicis a la Comunitat o a l'Administració Central. Els Departaments Administratius són unitats de caràcter tècnic.

* '''Departaments Administratius''': [[Planeación|Departament de Planeación Municipal]], Facenda, Gestió i Mig ambient.
* '''Secretàries del Sector Social''': Educació, Salut Pública, Desenroll Econòmic, Benestar Social, Vivenda Social, Cultura i Turisme.
* '''Secretàries del Sector Colectiu''': Governe Convivència i Seguritat, Deport i Recreació.
* '''Secretàries del Sector Físic''': Infraestructura i Valorisació, Trànsit i Transporte
* '''Direccions Adscrites''': Jurídica, Desenroll Administratiu, Control Disciplinari i Control Intern.
* '''Entitats descentralisades''': Empreses Municipals de Cali ([[EMCALI]]), EMSIRVA, [[Metrocali]], CaliSalud, Fondo Financer Especialisat, Corfecali i EMRU.
* '''[[Concejo Municipal|Concejo de Cali]].''' És una corporació administrativa d'elecció popular composta per 21 edils elegits democràticament per a un periodo de quatre anys,<ref name="Organisació" /><ref name="Organisació2" /> i el funcionament del qual té com a eix rector la participació democràtica de la comunitat. El concejo és l'entitat llegislativa de la ciutat, emet acorts de compliment obligatori en la seua jurisdicció territorial. Entre les seues funcions està aprovar els proyectes dels alcaldes, velar per la preservació i defensa del patrimoni cultural, dictar les normes orgàniques del presupost i expedir anualment el presupost de rendes i despeses.

=== Alcaldia ===

Cali està regida per un sistema democràtic basat en els processos de descentralisació administrativa generats a partir de la proclamació de la [[Constitució de Colòmbia de 1991|Constitució Política de Colòmbia]] de 1991. A la ciutat la governa un alcalde ([[poder eixecutiu]]) i un Concejo Municipal ([[poder llegislatiu]]).

l'[[alcalde de Cali]] és el cap de govern i de l'administració municipal, representant llegal, judicial i extrajudicialment al municipi. És un càrrec elegit per vot popular per a un periodo de quatre anys.<ref name="Organisació">{{Cita web |url=http://www.cdmb.gov.co/normas/ley1361994.htm|títul=LEY 136 DE 1994 (Principis Generals Sobre l'Organisació i el Funcionament dels Municipis) |autor=Congrés de Colòmbia |any=2007 |cita=NOTA: dita llei ha segut modificada vàries voltes, en el 2002 el periodo de l'Alcalde, del Concejo i les Juntes Administradores Locals s'ampli a quatre anys. |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080706134648/http://www.cdmb.gov.co/normas/ley1361994.htm|fechaarchivo=6 de juliol de 2008}}</ref><ref name="Organisació2">{{Cita web |url=http://www.secretariasenado.gov.co/leyes/ACL02002.HTM|títul=ACTO LEGISLATIVO 02 DE 2002 (Pel qual es modifica el periodo dels governadors, diputats, alcaldes, regidors i edils.) |autor=Congrés de Colòmbia |any=2002 |cita=Decrete pel qual s'aumenta el periodo de governadors, diputats, alcaldes, regidors i edils a quatre anys. |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080820222344/http://www.secretariasenado.gov.co/leyes/ACL02002.HTM|fechaarchivo=20 d'agost de 2008}}</ref> Entre les seues funcions principals estan l'administració dels recursos propis de la municipalitat, velar pel benestar i els interessos dels seus conciutadans i representar-los davant el Govern Nacional, ademés d'impulsar polítiques locals per a millorar la seua calitat de vida, tals com a programes de salut, vivenda, educació i infraestructura vial i mantindre l'orde públic.

Com a organismes de control estan la Contraloría i la Personería.

Administrativament, l'Alcaldia de Cali es dividix en dos grans grups: l'administració central i les entitats descentralisades. S'entén per Administració Central el conjunt d'entitats que depenen directament de l'alcalde. Estes entitats són denominades Secretaries o Departaments Administratius.

En el Decret 0516 de 2016 s'aprova reforma administrativa municipal de Santiago de Cali.<ref name="EUI">{{cite book |editor-last1=Sanabria Poliment |editor-first1=Pedro Pablo |editor-last2=Rodríguez Caporalli |editor-first2=Enrique |title=Transformar lo públic: perspectives sobre la reforma administrativa de Santiago de Cali de 2016 |publisher=Pontifícia Universitat Javeriana Cali i [[Universitat Icesi]] |location=Cali, Colòmbia |year=2019 |edition=2nd |isbn=978-958-8936-54-3 |doi=10.18046/EUI/ee.1.2019 |url=https://www.icesi.edu.co/editorial/transformar-ho-publique-2|oclc=8160113102 |format=PDF}}</ref>

== Economia ==
[[Archiu:Oleg Litvin - Meerkat (Suricata).jpg|centre|miniaturadeimagen|1000x1000px|Panoràmica del sur de Cali.]]
Cali i el [[Valle del Cauca]] són el tercer centre econòmic de Colòmbia i punt d'intercanvi econòmic nacional i internacional. La ciutat és pas obligat des d'i cap al sur del país, en la frontera en [[Equador]], i està conectada en el món a través del port marítim de [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]].

Encara que el [[DANE]] no establix el producte intern brut ([[PIB]]) per ciutats, segons càlculs de l'administració de Santiago de Cali (en el seu informe Cali en sifres 2011), la ciutat va tindre una participació en el PIB nacional en promig del 5.8 % i una participació en el PIB del Valle del Cauca en promig del 52.3 % en el periodo 2000-2007. Es calcula que el PIB de la ciutat va alcançar els US$31,509 en 2012.<ref>{{Cita web |url=http://planeacion.cali.gov.co/publicaciones/cali_en_cifras/caliencifras2011.pdf|títul=Cali en sifres 2011 |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=Alcaldia de Santiago de Cali |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160131154846/http://planeacion.cali.gov.co/publicaciones/cali_en_cifras/caliencifras2011.pdf|fechaarchivo=31 de giner de 2016}}</ref>

El departament contribuïx de manera important a l'economia nacional. Segons estadístiques de [[DANE]] de 2005, l'[[agricultura]] del Valle contribuïx en un 5,37 % de la producció nacional, lo que és relativament baix comparat en [[Antioquia]] (15,48 %) o [[Cundinamarca]] (12,81 %). En els productes de peixca, la regió vallecaucana ocupa el primer lloc aportant el 36 % de la producció total del país. Sobre minerals no metàlics, el departament aporta el 8,15 % del [[valor agregat]] de tota Colòmbia.

L'indústria vallecaucana contribuïx en un 13,81% del valor agregat nacional, superat únicament per Bogotà en un 25,39%i Antioquia en un 18,20%. Particularment, les indústries d'aliments, begudes i tabac són renglons importants de l'economia del Valle aportant un 16% del valor agregat a nivell nacional, igualat per Antioquia i únicament superat per Bogotà. Sobre comerç, a nivell nacional Bogotà té un 32,22%, Antioquia un 13,25% i la Vall un 11,34%. En servicis de transport el Valle té 12,52% del valor agregat nacional.

l'[[índex de preus al consumidor]] de Cali ha segut des de la década passada un dels més baixos entre les ciutats colombianes. Prop del 78% dels caleños estan en edat de treballar (més de 18 anys). En 2005, per primera volta en 6 anys la ciutat va presentar un índex d'ocupació per damunt del 60%, lo que confirma el bon estat de l'economia, liderada principalment pel creiximent en indústria manufacturera, l'[[agricultura]] i el comerç entre uns atres.

=== Sectors econòmics ===
==== Indústria ====
La zona industrial de Cali es troba principalment en el nort de la ciutat entre Cali-Yumbo, en la zona hi ha instalades més de 2000 grans empreses, entre les que es troben [[Ciment Argos]], [[Cerveseria Bavaria S.A.|Bavaria]], [[Postobon]], Propal, [[Goodyear]], [[Colgate-Palmolive]], Cerveseria del Valle, entre unes atres.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.procana.org/pdfs/platanares%20final.pdf|títul=Platanares |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=Procana}} |2=http://www.procana.org/pdfs/platanares%20final.pdf |bot=InternetArchiveBot}}</ref>

==== Comerç ====

La majoria de centres comercials de la ciutat estan construïts com a bulevars urbans en passadiços a l'aire lliure. Casi sempre estan equipats en cines, restaurants, supermercats de grans superfícies i boutiques. Els centres comercials més tradicionals són [[Unicentro Cali|Unicentro]] en el sur de la ciutat i [[Centre Comercial Chipichape|Chipichape]] en el nort, abdós construïts en l'estil a l'aire lliure. Atres centres comercials molt concorreguts són ''Palmetto Plaça'', ''Jardí Plaça'', ''Cosmocentro'', ''Limonar Premier (hui Cenco Limonar), Calima,'' ''L'Estació'', ''Riu Cauca'', ''Aquarela'' i ''Únic Outlet''. Centres comercials de menor envergadura en la ciutat són ''Centenari'', ''Aventura Plaça'', ''Centre Sur'', ''Pacific Mall'' i ''La Passarela'' (especialisat en tecnologia). En Cali també hi ha grans supermercats com ''[[Alkosto]]'', ''[[Falabella]]'', ''[[Sodimac|Homecenter]]'', ''[[Èxit (supermercat)|Èxit]]'', ''[[Jumbo (hipermercat)|Jumbo]]'', ''[[Metro (supermercat)|Metro]]'', ''[[PriceSmart]]'', ''[[Grup Empresarial Olímpica|Olímpica]]'', ''[[Carulla]]'', ''[[Alkosto|Ktronix]]'', ''[[Makro]]'', [[IKEA]], ''Super Inter'', ''Merca Mio'', ''Merca Tot'', ''Surtifamiliar'' i ''Canyar''. Hi ha decenes de chicotets centres comercials que estan repartits per tota la ciutat.

==== Sector públic ====
El principal aporte del sector públic a l'economia ha segut la construcció de grans infraestructures, com per eixemple les 21 megaobras o el MIO, que han permés el desenroll comercial i industrial. No obstant, a sovint estes infraestructures han resultat insuficients i les seues ampliacions s'han demorat lustres.<ref>{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/valorizacion/publicaciones.php?aneu=34241|títul=Megaobras |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=Alcaldia de Cali}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/usuarios-marchen-protestant-contra-mal-servici-mio-cali|títul=Marcha d'usuaris del MÍO va causar traumatismes en la movilitat en el centre de Cali |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=El Pais |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140728091212/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/usuarios-marchen-protestant-contra-mal-servici-mio-cali|fechaarchivo=28 de juliol de 2014}}</ref> Proyectes com el de les 21 megaobras s'han realisat en transferències de comunitats més riques i la classe mija de la ciutat, favorint a les comunitats més estancades econòmicament.<ref>{{Cita web |url=https://www.eltiempo.com/colombia/cali/piden-a-nacion-que-responga-per-el-mio_12618206-4|títul=Demanen a Nació que responga per finançació del MIO |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=El Temps}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://historico.elpais.com.co/paisonline/calionline/notas/agosto242008/obras.html|títul=Aixina és el pla que edificarà la nova Cali |fechaacceso=28 de febrer de 2013 |autor=Caliescribe.com}}</ref>

== Turisme ==
{{AP|Turisme i recreació en Cali}}
{{Referències|t=20210903042636}}
[[Archiu:Indígena con atuendo Museo del Oro Calima.JPG|thumb|[[Suricata suricatta|Suricata]] en el [[zoològic de Cali]].]]
[[Archiu:FacultadSaludUnivalle.jpg|thumb|[[Indígena]] de la [[cultura calima]] en parament d'[[or]]. [[Museu de l'Ore Calima]], centre històric de Cali.]]Cali és una ciutat que conta en una oferta variada turística la qual es desenrolla baix els criteris de sostenibilitat, accessibilitat i calitat. Per al desenroll dels seus productes, Cali conta en 4 tipologies turístiques: turisme cultural, turisme de naturalea, turisme de salut i deportiu i turisme MICE conegut també com a turisme de reunions o corporatiu. A través d'estes tipologies es crea l'oferta turística de la ciutat.

En Cali hi ha una gran varietat de discoteques, restaurants i centres comercials. En la ciutat es poden trobar barris sancers dedicats al turisme, per eixemple ''Granada'', un dels barris més tradicionals de Cali, en varis restaurants gourmet, tendes de moda i boutiques, ubicat en l'occident de la ciutat. Un atre lloc per a visitar és ''La Sexta'' o l'[[avinguda Sexta]], i ''Menga'' que ha passat a ser l'àrea més popular per a ballar, ya que oferix moltes discoteques, aixina com restaurants i hotels. A este sector se li sol cridar «zona rosa» i està situat en el nort, prop del centre comercial Chipichape. En els últims anys, l'indústria dels restaurants en Cali ha creixcut situant-se com una opció de restaurants de primera classe.

'''Principals atractius turístics de Cali'''

* [[Zoològic de Cali]]. Considerat un dels tres millors d'Amèrica Llatina, el zoològic alberga en les seues onze hectàrees a més de dos mil cinccents animals de 233 espècies.<ref>{{Cita web |url=http://www.elespectador.com/revistas/buen-viage-vip/articule-403142-cali-món-animal|títul=Cali, món animal |fechaacceso=14 de febrer de 2013 |autor=L'Espectador |fechaarchivo=13 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130213112722/http://www.elespectador.com/revistas/buen-viage-vip/articule-403142-cali-món-animal|deadurl=yes}}</ref> S'ubica junt al riu Cali, just a on les montanyes i la vall es junten. Molt prop es troba el Jardí Botànic de Cali, fundat per Jorge Enrique Orejuela.
* [[Museu de l'Ore Calima]]. Ubicat en el centre històric de Cali. És un museu arqueològic dedicat a la [[cultura calima]]. La cultura indígena que va ocupar 9000 anys abans de Crist els actuals territoris de lo que hui és Cali i gran part del departament del Valle del Cauca. En l'actualitat, este museu posseïx més de 615{{esd}}peces en or i atres elements elaborats en fanc i argila.<ref name="peces">{{cita web |url=https://www.banrepcultural.org/cali/museodelorocalima|títul=El Museu de l'Ore Calima |fechaacceso=30 de maig de 2015 |autor=Banc de la República}}</ref>
* '''Avinguda Sant Joaquín.''' Situada en el sur de la ciutat en el barri ''Ciutat Jardí'' és una zona exclusiva en la ciutat per a menjar o fer compres.
* '''Carrera 66.''' Està ubicada en el sur de la ciutat i en els últims anys, s'ha convertit en una nova zona rosa en varis restaurants, bars i discoteques.
* '''Parc del Gos.''' Ubicat en el barri Sant Fernando, està situat una de les zones més populars de la ciutat, en varis restaurants i bars. És lloc de festa i restaurants. El parc rep el seu nom perque conté l'escultura d'un gos.
* [[El Gat del Ric|Monument El Gat del Riu]]. Es troba al costat del riu Cali en l'occident. Rep el seu nom en honor a l'escultor pereirano Hernando Tejada.
* [[Riu Cali]]. És el riu tutelar de Cali, travessa la ciutat des de l'occident en el Parc Natural Nacional Farallones de Cali fins al nort de la ciutat desembocant en el riu Cauca en un trayecte d'una miqueta més de cinquanta quilómetros, en un reses una de les zones més pacífiques de la ciutat, el riu es troba en l'occident i està rodejat de restaurants, hotels i museus com «La Tertúlia», un museu d'art.
* [[Barri Sant Antonio (Cali)|Sant Antonio]]. És el barri més antic de Cali. A pesar de que va ser separat pel carrer Quint, encara conserva el seu oreig tradicional. Tot el barri està en un tossal, i en la part superior es troba el parc de Sant Antonio. En el sector també es troben alguns restaurants. Prop d'ahí es troba el Parc Artesanal Loma de la Creu, a on hi ha gran varietat de artesania típiques de la regió.
* '''El Peñón.''' Una de les zones roses per a menjar, fer compres o ballar.
* '''Menga.''' Ubicat al nort de Santiago de Cali, és un dels llocs més representatius de la festa en la ciutat.
* '''Juanchito.''' S'assenten gran número de discoteques de salsa, junt a algunes de les zones més pobres de la ciutat. Políticament pertany al municipi de [[Candelaria (Valle del Cauca)|Candelaria]]. Per a aplegar a Juanchito es deu travessar un pont sobre el [[riu Cauca]] mencionat en la cançó del [[Grup Niche]] «Del pont per a allà».

* '''Quilómetro 18 de la Via a el Mar.''' En les afores de Cali en la via a la mar cap a [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]], és una regió montanyosa d'aproximadament 2500 metros sobre el nivell de la mar en predomini de clima templat, en a on es pot trobar restaurants en la gastronomia local, finques de descans i recreació.
* Parc Nacional Natural [[Farallones de Cali]]. En els últims anys ha experimentat un auge com a destí turístic per a una àmplia gama de diferents persones; aventurers d'escalar, caminar, parapente, naturalistes i aquells que busquen descans i un clima templat.
* [[Monument a Crist Rei (Cali)|Crist Rei]]. Monument religiós ubicat en el cerro els Cristals que oferix la millor vista de la ciutat. L'estàtua té 26 metros d'altura, dels quals 5 metros pertanyen a la base.
* [[Cerro de les Tres Creus]]. En les últimes décades es va convertir en punt de trobada en deportistes que pugen i baixen el cerro. En Semana Santa, pelegrins catòlics tant caleños com a estrangers pugen complint promeses.
* [[Monument a Sebastián de Belalcázar|Monument Sebastián de Belalcázar]]. És un dels monuments més visitats de la ciutat, situat en els tossals que dominen l'occident de Cali. El monument és famós pel seu dit senyalant en direcció oposta a vall, mentres que la seua cara està mirant cap a avall a Cali.
*[[Monument al Test]]. Inaugurat en 2015, és un monument ubicat en parc del higuerón en el barri Sant Antonio a un costat del tossal que du el mateix nom del barri. Allí es troba l'escultura del test de quinze metros d'altura i 37 figures.

== Infraestructura i equipament urbà ==
=== Salut ===
La prestació de servicis està donada per 896 IPS: de les quals privades són el 86.8 %, ambulatorias 95 % i de baixa complexitat 75 %. La distribució geogràfica de l'oferta de servicis mostra concentració de clíniques, tant ambulatorias com de servicis d'hospitalisació, en les comunas 2, 17, i 19. Existixen 14 hospitals, 5 de primer nivell, 75 llocs de salut, 23 centres de salut, i huit centres d'atenció bàsica.<ref>{{Cita web |url=https://bibliotecadigital.icesi.edu.co/biblioteca_digital/bitstream/item/3758/1/_03.pdf|títul=Situació de salut en Santiago de Cali |fechaacceso=15 de febrer de 2013 |autor=U.ICESI & María Cristina Lemes Duc |format=pdf}}</ref>

=== Turisme en salut ===
Segons [[Lonely Planet]], Cali s'ha tornat, recentment, famosa per ser un destí principal per a les persones que busquen cirugia cosmètiques i tractaments dentals a baix cost en comparació als seus països de residència.<ref>{{Cita web |autor=Krzysztof Dydynski |url=http://www.lonelyplanet.com/colombia/southwest-colombia/cali|títul=Cali Travel Information and Travel Guide – Colòmbia |editorial=Lonely Planet |fechaacceso=24 de juny de 2010}}</ref> En la ciutat es realisen prop de 50.000 (2010) procediments de cirugia estètica a l'any dels quals al voltant de 14{{esd}}000 pacients provenen de l'estranger, la ciutat conta en moltes clíniques especialisades en vàries àrees de la medicina i l'odontologia, esta última també és molt solicitada pels turistes per la seua alta calitat en tractaments dentals.<ref>{{Cita web |url=https://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-7754931|editorial=El Temps |títul=Cali, destí mundial per a turisme de salut i cirugia estètiques |fechaacceso=31 de giner de 2013}}</ref>

=== Educació ===
=== Nivell educacional de la població ===

{| class="toccolours" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" style="width:250px; margin: 0 0 0.5em 0.5em;"
|-
! colspan="2" bgcolor="#6688AA" align="center"| ''' Distribució nivell educatiu.'''
|-
|
!habitants
|-
!bgcolor="#" align=left| Cap
|bgcolor="#EFEFEF" align=right| 94.067
|-
!align=left| Preescolar
|align=right| 83.498
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left| Primària completa
|bgcolor="#EFEFEF" align=right| 249.529
|-
!align=left |Primària incompleta
|align=right |110.787
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left |Secundària completa
|bgcolor="#EFEFEF" align=right |311.322
|-
!align=left |Secundària incompleta
|align=right |111.922
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left|Mija acadèmica completa

|bgcolor="#EFEFEF" align=right|256.628
|-
!align=left|Mija acadèmica incompleta
|align=right|51.464
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left|Mija tècnica completa
|bgcolor="#EFEFEF" align=right|103.042
|-
!align=left|Mija tècnica incompleta
|align=right|10.148
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left|Tècnic professional
|bgcolor="#EFEFEF" align=right|50.995
|-
!align=left|Tecnològica
|align=right|46.142
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left|Professional
|bgcolor="#EFEFEF" align=right| 185.142
|-
!align=left|Especialisació
|align=right|21.712
|-
!bgcolor="#EFEFEF" align=left|Mestrage
|bgcolor="#EFEFEF" align=right|6.037
|-
!align=left|Doctorat
| align="right" |2.187<ref>Aparentment el DANE ha contat mal el número de doctors en el seu cens</ref>
|}

La taxa d'[[analfabetisme]] total de Cali és del 6%, la qual és alta comparada en el promig de les principals ciutats del país (4,9 %).<ref name="pobrea_tres_ciutats" /> Un atre indicador bàsic és el ''promig d'anys d'educació'', que en Cali és de 6,5 per a dònes i 7,0 per a hòmens, superior al promig del país (4,9).

Sobre nivell educatiu de la població, segons medicions del DANE (cens de 2005) sobre un total d'1 959 962 persones majors de 3 anys, la distribució de la població per nivell educacional es pot vore en la taula. Un aspecte interessant és que el número de professionals és superior al número de tècnics, açò potser indica que els professionals de la regió tenen ocupacions per als quals estan sobre-calificats i que no ameritan una preparació per 5 o més anys.

=== Bàsica i secundària ===

La majoria de les escoles i coleges es rigen pel ''calendari B'' escomençant classes en agost i terminant en juny de l'any següent i incloent (aproximadament) un més de recessió entre decembre i giner. Segons la Secretària d'Educació Municipal (SEM) en l'any 2006 la taxa de cobertura per a menors en el ranc de 3-17 anys va ser del 80 % (2006) i del 86% en el ranc de 5-17 anys.<ref name="cali com anem 2007">{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://www.calicomovamos.org.co/images/documentos/evaluacion20042007/doc%20evaluaci%F3n%202004-2007.pdf|títul=INFORME DE EVALUACIÓN - BALANCE FINAL DE LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL 2004-2007 |fechaacceso=11 de giner de 2008 |autor=Cambra de comerç de Cali, Fundació AlvarAlice, El País, Casa Editorial El Temps, Fundació Corona, Cambra de comerç de Bogotà |format=PDF |obra=Cali cóm anem}} |2=http://www.calicomovamos.org.co/images/documentos/evaluacion20042007/doc%20evaluaci%F3n%202004-2007.pdf |bot=InternetArchiveBot}}</ref> Açò indica que una part important dels chiquets no reben [[educació preescolar]] o l'escomencen tardíament. Sobre deserció escolar, un 3,34 % del total d'estudiants matriculats (2007) no terminen els seus estudis,<ref name="cali com anem 2007" /> este percentage és major en les institucions privades (4,10 %) que en les oficials (2,83 %).

La ret d'escoles i coleges públics d'educació bàsica i bachillerat (secundària) depén de la SEM. Entre les institucions d'educació pública més destacades podem citar: el [[Institució Educativa de Santa Lliurada|Colege Santa Lliurada]], La Normal Superior Farallones de Cali (NSFC), La Normal Superior Santiago de Cali, l'Institut Tècnic Industrial Antonio José Camacho i L'Institució Tècnic Industrial Pedro Antonio Molina (IETIPAM). Hi ha ademés una àmplia varietat de centres educatius d'orde privat entre els que es destaquen els coleges León de Greiff, Lacordaire, Freinet, Benett, Sant Antonio María Claret, Britànic, Inglés dels Andes, Alemà, Liceu Francés, Lauretta Bender, [[Colege Franciscano de Pío XII|Franciscano de Pío XII]], Colege Americà, Liceu Benalcázar, Colege Bolívar i l'Institut Tècnic Industrial Sant Joan Bosco.

Sobre la calitat de l'educació, el millor indicador són els resultats dels exàmens d'Estat del [[ICFES]] que es realisen al final de la secundària i en els quals usualment es basen universitats en els seus processos d'admissió. Des de 2003 fins a 2006, els bachillers varen millorar els seus resultats en estes proves, no obstant en 2007 va haver un aument pronunciat en els resultats considerat baix (del 28 % al 44 %).

=== Institucions d'Educació Superior ===
==== Oficials ====
[[Archiu:Plazoleta de los Sabios, Universidad Santiago de Cali..jpg|230px|thumb|Facultat de Salut de l'[[Universitat del Valle]].]]

* '''[[Universitat del Valle]]'''. Institució pública fundada en 1945; atén una demanda de 29 000 estudiants de pregrado i postgrado (8000 en les sèus regionals),<ref>{{Cita web |url=http://planeacion.univalle.edu.co/a_gestioninformacion/entorno/2007-03_entorn_o.pdf|títul=Entorn Universitari No. 1-07 |fechaacceso=17 de novembre de 2007 |autor=Oficina de Planeación i Desenroll Institucional |autor2=Universitat del Valle |data=1 de març de 2007 |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081120124901/http://planeacion.univalle.edu.co/a_gestioninformacion/entorno/2007-03_entorn_o.pdf|fechaarchivo=20 de novembre de 2008}}</ref> en la sèu de Cali 20 800 són estudiants de pregrado i 2380 de postgrado i doctorat.<ref>{{Cita web |url=http://planeacion.univalle.edu.co/a_gestioninformacion/univalle_cifras/uv-sifres_2006-II.pdf|títul=Universitat del Valle en sifres, 2006 Semestre II |fechaacceso=17 de novembre de 2007 |autor=Oficina de Planeación i Desenroll Institucional |autor2=Universitat del Valle |data=1 de març de 2007 |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070626075821/http://planeacion.univalle.edu.co/a_gestioninformacion/univalle_cifras/uv-sifres_2006-II.pdf|fechaarchivo=26 de juny de 2007}}</ref> El seu campus principal, la Ciutat Universitària de Meléndez, en un àrea de 1 000 000 de metros quadrats, és el segon campus universitari més gran del país, despuix del que correspon a la sèu principal de l'Universitat Nacional en Bogotà. És el principal centre acadèmic i investigativo del suroccidente colombià. Té la biblioteca més gran de la regió en 628 569 eixemplars (307 514 llibres).<ref name="mario_carvajal" />
* '''[[Escola Nacional del Deport]].''' Fundada en 1984, és una institució universitària que oferix estudis professionals, de postgrau i tecnològics en les àrees de deport i activitat física, fisioteràpia, administració gestió deportiva i teràpia ocupacional, ademés de ser l'única en el país que li brinda a l'estudiant una electiva obligatòria d'émfasis deportiu en la carrera de Deport I Activitat Física, en opcions en Fútbol, Voleibol, Basquetból, Natació, Alçament De Peses, i demés disciplines deportives.
* '''[[Escola Militar d'Aviació Marque Fidel Suárez]].''' Entitat adscrita a la [[Força Aérea Colombiana]], capacita als oficials en carreres relacionades en l'aviació i la defensa militar. Es troba ubicada en la Comuna 8, dona el seu nom als Barris la Base i La Nova Base i comprén atres barris tradicionals de la Comuna, com Villacolombia, El Troncal i les Ceibas.
* '''[[Institut Departamental de Belles arts]].''' Oferix programes professionals en Disseny Gràfic, Arts Plàstiques i llicenciatura en Art Teatral. És ademés la sèu de la Banda Departamental i de la Sala Beethoven.

* '''Institució universitària Antonio José Camacho UNIAJC'''. L'institució va ser fundada per Tuli Ramírez, qui va anar també rector de l'Institut Tècnic Industrial Antonio José Camacho, creat en 1933. Per a esta época va concebre l'idea de crear l'Universitat Industrial d'Occident, en la finalitat de capacitar personal per a l'indústria azucarera i metalmecánica de la regió, i aprofitar els docents i l'infraestructura dels tallers d'este Institut per a la seua conformació. Va nàixer aixina l'Universitat del Valle. 25 anys despuix, el mateix Tuli Ramírez, va concebre que per l'alvanç i progrés de la tecnologia es requeria una atra institució entre el bachillerat tècnic que oferia l'Institut i la formació universitària que oferia l'Universitat del Valle. Va oferir que per a la seua formació es podia amprar l'assessoria i l'experiència de l'universitat i del mateix bachillerat tècnic. Va nàixer aixina l'Escola de Tecnologia en Electrònica en 1969.
* '''[[Servici Nacional d'Aprenentage|Servici Nacional d'Aprenentage (SENA)]]'''. Institució tecnològica de caràcter públic. El SENA forma tècnics i tecnòlecs requerits per l'indústria.
* '''[[Institut Popular de Cultura]].''' Institució educativa pública de caràcter oficial, fundada en 1947 pel Concejo Municipal de Santiago de Cali. El seu objectiu principal és en la formació artística i cultural de la població caleña, a través de programes d'educació formal i no formal en diferents àrees com a música, arts plàstiques, teatre, danses, entre unes atres.

==== Privades ====
[[Archiu:Icesi y farallones de Cali.JPG|miniaturadeimagen|221x221px|Universitat Santiago de Cali, placeta dels Sabio.]]
[[Archiu:Pontificia Universidad Javeriana.JPG|thumb|220px|Universitat Icesi. Al fondo, els farallones de Cali.]]
[[Archiu:Universidad Autónoma de Occidente, Cali, Colombia (campus).JPG|thumb|220px|Pontifícia Universitat Javeriana.]]
* '''[[Universitat Santiago de Cali]]'''. Fundada en 1958, és coneguda per ser la primera Facultat de Dret en la regió, és una institució privada que oferix programes de pregrado, llicenciatures, tecnologies, especialisació i mestrages. Es destaca en l'ensenyança respecte a l'àrea de Dret, a on sorgixen grans advocats a nivell nacional i Internacional, ademés de l'àrea d'Administració, Contaduría (En la seua Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials) i les distintes Llicenciatures (Facultat d'Educació). Conta en dos sèus en Cali i una Seccional en Palmira. Per a Finals del 2016, la seua Biblioteca, Santiago Cadena Copete posseïx 68.000 eixemplars de llibres, aixina com accés a 92 Bases de Senyes a servici dels estudiants de distintes disciplines. El seu Campus principal, es troba al Sur de la ciutat, en el Barri Pampalinda, en la Comuna 19, la Ciutadella Universitària Pampalinda conta en 8 Blocs, a on es troben distribuïts els servicis acadèmics per a la comunitat universitària i la ciutadania en general, com lo són les Facultats, Departaments, Auditoris i Salons<ref>{{Cita notícia |llinages=Webmaster |títul=Una Biblioteca digital al servici dels santiaguinos |url=http://www.usc.edu.co/index.php/notícies/item/2880-una-biblioteca-digital-al-servici-de-els-santiaguinos|fechaacceso=21 de febrer de 2017 |fechaarchivo=21 de febrer de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170221105717/http://www.usc.edu.co/index.php/notícies/item/2880-una-biblioteca-digital-al-servici-de-els-santiaguinos|deadurl=yes}}</ref> mentres que la seua Sèu Centre, a on funcionen el seu Consultori Jurídic, el més gran de la ciutat, i les seues oficines d'Extensió i Proyecció.

* '''[[Universitat ICESI]]'''. Fundada en 1979, és una institució privada que oferix programes de pregrado, especialisació i mestrages. Actualment, té una població estudiantil d'aproximadament 5.700 estudiants, entre els quals 4800 estan en pregrado i 900 en postgrau.<ref name="icesi3">{{Cita web |url=http://www.icesi.edu.co/imgs/contenido/pdfs/boletin2013/boletin_estadistico_2013.pdf|títul=Bolletí estadistico Icesi 2013 |fechaacceso=11 de febrer de 2015 |data=maig del 2014 |format=PDF |ubicació=Santiago de Cali}}</ref> Per a finals del 2013, la biblioteca posseïx 57.938 eixemplars de llibres, aixina com també 727 subscripcions a revistes impreses nacionals i internacionals.<ref name="icesi4">{{Cita web |url=http://www.icesi.edu.co/imgs/contenido/pdfs/boletin2013/boletin_estadistico_2013.pdf|títul=Infraestructura, Recursos Físics i Tecnològics |fechaacceso=11 de febrer de 2015 |autor=Universitat ICESI |format=PDF |obra=Bolletí Estadístic 2006}}</ref>
* '''[[Pontifícia Universitat Javeriana]]'''. La seccional de Cali va ser fundada en 1970, és una institució privada en 5.200 alumnes de pregrado i més de 450 de postgrau. Conta en quatre facultats: Facultat d'Ingenieria, de Ciències Econòmiques i administratives, d'Humanitats i Ciències Socials i la recent creada Facultat de Ciències de la Salut.<ref name="ujav1">{{Cita web |url=https://www.javerianacali.edu.co/ser-i-naturalea-universitaris|títul=Sobre l'Universitat |fechaacceso=28 de novembre de 2007 |autor=Pontifícia Universitat Javeriana, Cali |fechaarchivo=4 de maig de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180504225808/https://www.javerianacali.edu.co/ser-i-naturalea-universitaris}}</ref> Té una biblioteca en més de 36.000 volums impresos. En la ciutat té dos sèus, Pance i Imbanaco.<ref name="ujav2">{{Cita web |url=http://papyrus.puj.edu.co/index.php?option=com_content&task=section&aneu=6&Itemid=48|títul=Colecciones - Biblioteca Javeriana Cali - Papyrus |fechaacceso=28 de novembre de 2007 |autor=Pontifícia Universitat Javeriana Cali - Biblioteca |obra=Portal Papyrus - Informatiu de la Biblioteca |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070628161959/http://papyrus.puj.edu.co/index.php?option=com_content&task=section&aneu=6&Itemid=48|fechaarchivo=28 de juny de 2007}}</ref>
* '''[[Universitat de Sant Buenaventura]]'''. La sèu en Cali va ser fundada en 1970, és una institució privada en 5000 estudiants de pregrado i 350 de postgrado, especialisació i mestrages. Té una biblioteca en més de 42.000 eixemplars dels quals més de 34.000 són llibres.
* '''[[Universitat Autònoma d'Occident]]'''. Fundada en 1970, esta institució privada atén a més de 7.800 estudiants de pregrado i més de 250 de postgrau, entre especialisació i mestrages.<ref name="uao">{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://dali.uao.edu.co:7777/pls/portal/docs/PAGE/UAO/UNIVERSIDAD/PLANEACION_I_DESARROLLO/UAO_EN_CIFRAS_2010-1.PDF|títul=Universitat Autònoma en Sifres 2010-1 |fechaacceso=8 de juliol de 2010 |autor=Universitat Autònoma d'Occident |autor2=Oficina de Planeación i Desenroll Institucional |format=PDF}} |2=http://dali.uao.edu.co:7777/pls/portal/docs/PAGE/UAO/UNIVERSIDAD/PLANEACION_I_DESARROLLO/UAO_EN_CIFRAS_2010-1.PDF |bot=InternetArchiveBot}}</ref> La seua biblioteca alberga més de 20{{esd}}000 llibres impresos i més de 50.000 llibres en format digital.
[[Archiu:BRT, santiago de Cali station.jpg|thumb|220px|Universitat Autònoma d'Occident.]]

* '''[[Universitat Lliure (Colòmbia)|Universitat Lliure]]'''. La seua sèu en la ciutat va ser fundada en 1973. Conta en facultats com la d'Ingenieria; Dret; Ciències Polítiques i Socials; Ciències de la Salut; Ciències Econòmiques, Administratives i Contables, i Programes d'Educació. En la ciutat té dos sèus, Santa Isabel i Valle del Lili.

* '''[[Universitat Cooperativa de Colòmbia]].''' La sèu Cali va ser fundada en la década de 1970, és una Institució d'educació superior, de propietat social, que pel seu orige i organisació pertany al sector de l'Economia Solidària. Oferix 8 programes de pregrado en jornades diürna o nocturna. D'acort als seus informes de gestió, al segon semestre del 2006 contava en 2.437 estudiants.<ref name="universitat cooperativa">{{Cita web |url=http://univirtual.net/fuentes/cali/INFORME_GESTION_2006_SECCIONAL_CALI.pdf|títul=INFORME DE GESTIÓN 2006 |fechaacceso=12 de giner de 2008 |autor=Universitat Cooperativa de Colòmbia - Seccional Santiago de Cali |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140225230451/http://univirtual.net/fuentes/cali/INFORME_GESTION_2006_SECCIONAL_CALI.pdf|fechaarchivo=25 de febrer de 2014}}</ref>
*'''[[Fundació Universitària Catòlica Lumen Gentium]]''' (Unicatólica). Fundada en 1996. L'idea de la seua creació va nàixer de l'arquebisbe [[Isaías Duarte|Isaías Duarte Cancino]], qui vea cóm molts estudiants egresados de bachiller no tenien forma d'ingressar a l'educació superior i l'índex de desocupació creixia en la ciutat. L'arquebisbe buscava crear una institució assequible per als estrats populars.
* '''[[Fundació Universitària Sant Martín]]'''. Creada en 1981. Iniciada en l'àrea de les Ciències de la Salut en la Facultat d'Odontologia, hui conta en 13 facultats de diverses disciplines en les àrees de Ciències Administratives i Afins, Ingenieria i Ciències Socials. En l'any 1998 obri la Facultat Oberta i a Distància.
* '''[[Universitat Antonio Nariño]]'''. Naix el 7 de març de 1976 en les antigues instalacions de l'Escola de Medicina de l'Universitat Javeriana, ubicades en el carrer 20 Sur No. 13 –61 de Bogotà. Funciona en Cali fa més de 15 anys oferint pregrados presencials i a distància.<ref name="universitat Antonio Nariño">{{Cita web |url=https://www.uan.edu.co|títul=Uan Universitat Antonio Nariño |editorial=uan.edu.co |fechaacceso=8 de febrer de 2015}}</ref>
* '''[[Corporació Universitària per al Desenroll Empresarial i Social]]'''. Fundada en 2013 per John Milton Rodríguez en el sector de les Tanques, oferix programes de pregrado, postgraus i carreres curtes basats en principis i valors cristians.

=== Investigació ===
La ciutat té una important quota en el número de publicacions científiques que produïxen les entitats acadèmiques i investigadores colombianes. Segons les bases de senyes del [[Institut per a l'Informació Científica]], en el periodo 1990-2005 les institucions caleñas varen publicar un total de 2 154 artículs, sent Cali el segon centre de producció científica per número de publicacions en el país.<ref>{{Cita web |url=http://investigacion.universia.net/html_inv/ri3/ri3/jsp/params/indicador/a/pais/d.html|títul=RANKING DE INSTITUCIONES DE INVESTIGACIÓN DE COLOMBIA |fechaacceso=14 de giner de 2008 |autor=Universia |autor2=Rànquing Iberoamericà d'Institucions d'Investigació - RI3 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071013011428/http://investigacion.universia.net/html_inv/ri3/ri3/jsp/params/indicador/a/pais/d.html|fechaarchivo=13 d'octubre de 2007}}</ref>

L'Universitat del Valle és el principal ent investigador científic i tecnològic del suroccidente colombià i un dels principals a nivell nacional. En l'universitat es porta a terme investigació de rellevància per a la regió, en grups i dependències com el CINARA<ref>{{Cita web |url=https://cinara.univalle.edu.co/|títul=Institut d'Investigació i Desenroll en Abastiment d'Aigua, Sanejament Ambiental i Conservació del Recurs Hídric. |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=CINARA|autor2 = Universitat del Valle.}}</ref> en recursos hídrics i el OSSO<ref>{{Cita web |url=https://osso.univalle.edu.co/|títul=OSSO, Observatori sismológico del suroccidente Colombià |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=OSSO|autor2 = Universitat del Valle}}</ref> en sismologia del suroccidente colombià.

Hi ha també investigació en inmunología,<ref>{{Cita web |url=http://www.inmuno.org/xoops-2.0.13.2/html/index.php|títul=Institut d'Inmunología del Valle |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=IIV |autor2=Universitat del Valle |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071213230226/http://www.inmuno.org/xoops-2.0.13.2/html/index.php|fechaarchivo=13 de decembre de 2007}}</ref> nous materials,<ref>{{Cita web |url=http://calima.univalle.edu.co/cenm/|títul=Centre d'excelència en Nous Materials |fechaacceso=27 de novembre d'11 |autor=CENM |autor2=Universitat del Valle |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110920092116/http://calima.univalle.edu.co/cenm/|fechaarchivo=20 de setembre de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://cim.univalle.edu.co/|títul=Centre d'Investigació de Materials |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=CIM |autor2=Universitat del Valle |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070626074508/http://cim.univalle.edu.co/|fechaarchivo=26 de juny de 2007}}</ref> películes primes,<ref>{{Cita web |url=http://calima.univalle.edu.co/spa/index.html|títul=Grup de Películes Primes |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=GPD |autor2=Universitat del Valle |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070621135811/http://calima.univalle.edu.co/spa/index.html|fechaarchivo=21 de juny de 2007}}</ref> i síntesis de composts químics<ref>{{Cita web |url=http://paginasweb.univalle.edu.co/heterociclicos/|títul=Grup d'Investigació de Composts Heterocíclics |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=GICH |autor2=Universitat del Valle |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070626075005/http://paginasweb.univalle.edu.co/heterociclicos/|fechaarchivo=26 de juny de 2007}}</ref> entre unes atres.

Li seguixen els Centres d'Investigació de l'[[Universitat Santiago de Cali]], en les seues 40 grups categorizados per Colciencias, destaca en les Investigacions de Ciències Bàsiques Ambientals i Desenroll Tecnològic (CICBA), Desenroll Regional (CEIDER), Pedagogia, Calitat i Educació (CIPESA).

A nivell agrícola, en la via a [[Palmira (Colòmbia)|Palmira]] es troba el Centre Internacional d'Agricultura Tropical [[Centre Internacional d'Agricultura Tropical|CIAT]],<ref>{{Cita web |url=http://www.ciat.cgiar.org/about_ciat/acerca/en_sintesis.htm|títul=Centre Internacional d'Agricultura Tropical |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=CIAT |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071111173302/http://www.ciat.cgiar.org/about_ciat/acerca/en_sintesis.htm|fechaarchivo=11 de novembre de 2007}}</ref> un dels centres d'investigació més productius i importants del país.

=== Servicis públics ===
=== Energia ===
Les [[Empreses Municipals de Cali]], EMCALI, atenen la demanda de servicis públics de la ciutat i de gran part de la seua àrea metropolitana. EMCALI és propietària de l'infraestructura de distribució i conjuntament en EPSA, són propietàries de les 18 subestacions d'energia conectades a la ret elèctrica nacional.

=== Aqüeducte i aigüeral ===
EMCALI és responsable també pel servici d'aqüeducte i aigüeral. La distribució es dividix en zones de rets alta i baixa. La ret alta és abastida per gravetat, la ret baixa necessita un sistema de bombeig. Hi ha quatre plantes de tractament d'aigua potable:

* '''Riu Cali''': s'abastix del riu Cali. Té una capacitat de producció d'1,80 [[metro cúbic|m³]]/s, sortix aigua potable a 420.000 consumidors en la part antiga de la ciutat.
* '''La Reforma''': s'abastix del riu Meléndez. En un cabal de 1 m³/s abastix a 120.000 usuaris en la zona d'ala de la ciutat.
* '''Riu Cauca''': s'abastix del [[riu Cauca]]. Té una capacitat de 2,5 m³/s.
* '''Port Mallarino''': s'abastix del riu Cauca i té un cabal de 6,6 m³/s.

Les aigües residuals de la ciutat d'arrepleguen per mig de caños colectors que les duen a la Planta de Tractament d'Aigües Residuals de Cañaveralejo (PTAR-C). En la PTAR-C estes aigües són tractades abans de tornar-les al riu Cauca. La PTAR-C maneja un cabal promig de 7,6 m³/s, lo que permet tractar un 70% de les aigües residuals de Cali.

=== Telecomunicacions ===

EMCALI és la principal empresa del servici de telefonia en el 85% local del mercat. Les centrals telefòniques i els equips de transmissió estan conectats per una extensa ret de [[fibra òptica]]. En l'any 2007 l'entitat posseïa aproximadament 510.000 usuaris. Atres empreses en el mercat de telefonia pública són UNITEL, Clar Solucions Fixes, Movistar Soluciones Fixes, i ERT. La ciutat té una disposició de 115.400 llínees.

Hi ha tres operadors de telefonia mòvil, tots en cobertura nacional i en tecnologia GSM i 3G WCDMA, Clar Mòvil (d'Amèrica Mòvil) Banda: 850Mhz i 1900Mhz; Movistar (de Telefónica) Banda: 850MHz i 1900MHz, i Tigo (de la ETB, EPM Telecomunicacions i Millicom International de Luxemburc) Banda: 1900MHz NGN.

=== Netea i fem ===
La ciutat produïx 1800-2000 tonellades/dia de residus sanitaris. El servici de recolecció de fem i enrunes és tasca de l'empresa privada Promoambiental. El [[femer de Navarro]] va ser el lloc de disposició de residus sòlits dels municipis [[Valle del Cauca|vallecaucanos]] de Cali, Yumbo, Jamundí i Candelaria. Es troba ubicat sobre un antic caixer (chapull o madrevieja) del [[riu Cauca]] en el corregimiento de [[Navarro (Cali)|Navarro]] en l'àrea rural de Cali. El femer va servir des de 1967 i va ser sagellat finalment en 2008. Va ser reemplaçat pel femer de Yotoco que tindrà una vida útil de 31 anys i beneficia a 4.716.147 persones, es manegen 44.000 tonellades de fem al més.<ref>{{Cita web |url=https://sebasmejia15bitacora.blogspot.com/2010/03/senyes-del-femer-de-yotoco.html|títul=Senyes del femer de Yotoco |fechaacceso=22 de març de 2010|periòdic= El País}}</ref>

=== Gas natural ===
La ciutat posseïx una ret de distribució en dos eixos principals: sur-nort a lo llarc del Corredor Férreu i oriente-occident per baix de l'Autopista Suroriental. En una capacitat de 130 millons de peus cúbics diaris es garantisa el servici de gas natural en les 22 comunas de la ciutat. Esta ret és alimentada per un gasoducte que ve des de Yumbo fins al nort de la ciutat.

=== Transport ===
[[Archiu:MIO CALI COLOMBIA.JPG|210px|left|thumb|[[Massiu Integrat d'Occident]] (MIO) Estació.]]
[[Archiu:Mio Cable Siloé 2016 - 10.jpg|210px|left|thumb|Bus del MIO.]]
[[Archiu:Nelson Mitchell Cali SAn Francisco.jpg|left|thumb|“MIO Cable”.]]

En 2009 es va inaugurar el [[Massiu Integrat d'Occident]] (MIO), un sistema massiu de transport. L'1 d'octubre de 2012, en la ciutat varen eixir 520 busos,<ref>{{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/hoy-dia-zero-pera-eixida-circulacion-busos-calles-cali|títul=Pàgina en www.elpais.com.co |fechaacceso=26 de giner de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121127060245/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/hoy-dia-zero-pera-eixida-circulacion-busos-calles-cali|fechaarchivo=27 de novembre de 2012}}</ref> fins a la data s'han tret dels carrers 3.342 busos del colectiu tradicional de més de 10 empreses i terminant en l'existència de moltes d'estes. Açò significa que encara falten 1.150 més, que tindran que eixir abans del més de juny de 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/municipio-cali-busca-recursos-pera-corredor-vert-i-unaatra-troncal-mio|títul=Municipi de Cali busca recursos per a Corredor Vert i una atra troncal del MÍO |fechaacceso=26 de febrer de 2013 |autor=El País |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140728091159/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/municipio-cali-busca-recursos-pera-corredor-vert-i-unaatra-troncal-mio|fechaarchivo=28 de juliol de 2014}}</ref> En els últims anys la ciutat ha reemplaçat el seu antic sistema de transport pel sistema de transport massiu MIO que en l'any 2012 va comprendre un 98% de la ciutat. Entre les empreses que varen desaparéixer estan Blava Plateada, Crema i Vert, Blava Crema, Trans. Urbans, Gris Sant Fernando, Vert Sant Fernando, Crema i Rojo, Rojo Gris, Alfonso López, Blanco i Negre, Groc Crema, Pance i Riu Cali<ref>https://www.facebook.com/reel/932126976542349</ref>. El sistema de transport massiu de Cali transporta al voltant de 450 000 i 500 000 passagers per dia (2013).<ref>{{cita web|url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/inmovilizan-onze-busetas-centre-cali-per-fer-rutes-cancelades|títul=immovilisació|fechaacceso=1 de març de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150424180116/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/inmovilizan-onze-busetas-centre-cali-per-fer-rutes-cancelades|fechaarchivo=24 d'abril de 2015}}</ref> En l'any 2015 es va inaugurar el MIO Cable, sistema de transport de cable aéreu suspés que conecta la Terminal de Cañaveralejo del MIO en el populós sector de Siloé, ubicat en el suroccidente de la ciutat, en la zona d'ala de la cordillera Occidental al seu pas per Cali.

En el pas del temps, les llimitacions del sistema, els problemes financers i l'oposició de transportistes tradicionals anteriors a l'inici del sistema MIO i els que varen persistir, s'han creat per part de distints grups conjunt en l'alcaldia, dos grups de transportistes tradicionals (G5 i TU Cali) en una o vàries de les empreses que continuen: Papagayo, L'Ermita, Coomoepal, Montebello, Villanueva Belén, Alameda, Decepaz, Recreatius, Canyar i Vert Bretanya. Tot açò molt similar al model del SITP de Bogotà. <ref>https://www.cali.gov.co/movilidad/publicaciones/182022/alcaldia-metro-cali-i-empreses-del-transport-publique-colectiu-construïxen-un-pla-de-integracion-pera-una-movilitat-eficient/</ref><ref>https://www.cali.gov.co/boletines/publicaciones/186763/comienza-la-primera-ruta-de-integracion-entre-el-mio-i-el-transport-publique-colectiu-en-cali/</ref><ref>https://tubarco.news/aumenta-la-tarifa-per a-el-transport-publique-en-cali-regira-des de-este-dilluns-29-de-abril/</ref>

[[Aeroport Internacional Alfonso Bonilla Aragó]] (CLO). Ubicat en jurisdicció del municipi de Palmira, conecta a Cali en el país i l'exterior, a través de vàries aerollínies nacionals i estrangeres. Entre els destins nacionals estan les principals ciutats del país en servici prestat per, [[Copa Airlines Colòmbia]], [[Avianca]], [[Vixca Colòmbia]], [[Satena]] i [[Transport Aéreu de Colòmbia|TAC]]. Internacionalment hi ha rutes entre Cali i [[Miami]] ([[American Airlines]]), [[Guayaquil]] ([[Avianca Perú]]), [[Llima]] ([[Avianca Perú]]) [[Sant Salvador]] ([[Avianca]]) [[Miami]], [[Nova York]] ([[Avianca]] i American Airlines), Fort Lauderdale (Spirit), [[Madrit]] ([[Avianca]]) i ([[Iberia (aerollínia)|Iberia]]) [[Panamà (ciutat)|Panamà]] ([[Copa Airlines Colòmbia]]), [[Ámsterdam]] ([[KLM Royal Dutch Airlines]]), Orlando (Avianca), Cancún (Wingo), [[Esmeraldes (Equador)|Esmeraldes]] ([[TAME]]) i [[Quito]] ([[LAN Perú]]). El tamany de la pista de l'aeroport Bonilla Aragó, 3000 m de llarc per 45 m d'ample, permet l'aterrisage d'avions de màxima capacitat. Anualment mou més de 4 millons de passagers i 39 923 tonellades de càrrega en casi 60 000 vols (2012). En el noreste de la ciutat està ubicada la [[Base Aérea Marc Fidel Suárez]], pertanyent a la [[Força Aérea Colombiana]]. En l'any 2016 es va iniciar la construcció d'un nou terminal contigu a l'existent, el qual va ser inaugurat en el més de juny de 2017, a on funciona el nou moll internacional.

En la ciutat existix una sobreoferta de taxis que congestionen les principals avingudes en les hores crítiques i que ha segut parcialment resolt en l'aplicació del denominat [[Pico i Placa|pique i placa]]. Es calcula segons senyes de STTM i del DANE, que hi ha 10 taxis per cada automotor de transport públic. En temes migambientals de la ciutat, l'us d'un 10% d'[[Etanol (combustible)|etanol]] en la [[gasolina]], ha ajudat a reduir part de [[Contaminació|contaminació ambiental]]. La Secretaria de Trànsit i Transport Municipal (STTM)<ref name="STTM">{{Cita web |url=http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?aneu=96|títul=Composició parc automotor Cali |fechaacceso=10 de novembre de 2007 |autor=Alcaldia de Cali, Departament de Planeación |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070927041238/http://planeacion.cali.gov.co/contentmgr/default.asp?aneu=96|fechaarchivo=27 de setembre de 2007}}</ref> és l'encarregada de registrar els [[vehículs]] rodant per la ciutat. Segons senyes d'esta entitat, en el 2004 pels carrers de Cali rodaven 357.927 vehículs. Com és usual en els països en via de desenroll, la [[motocicleta]] és un mig de transport molt popular i en la ciutat hi ha casi 70 000. Sobre vehículs particulars, hi ha més de 240.000 automotores.

En general Cali conta en una malla vial bona. En l'iniciativa de Megaobras la ciutat ha construït nova infraestructura vial com a espais públics i ponts aixina com el túnel Mundialiste que és actualment el túnel urbà més gran de Colòmbia en casi un quilómetro i que ha ajudat molt a retallar el recorregut en sentit sur-nort passant pel centre.

Parlant de transport nacional terrestre i per la seua ubicació estratègica entre el Pacífic, l'Eix Cafetero, el sur i el centre del país, la [[Terminal de Transports de Cali|Terminal de Cali]] complix un paper important de conexió en més de 30 empreses.

== Urbanisme ==
=== Arquitectura ===
[[Archiu:Ermita cali.jpg|thumb|center|upright=2.5|[[Complex religiós de Sant Francisco (Cali)|Complex religiós de Sant Francisco]] i [[Torre Mudéjar de Cali|Torre Mudéjar]].]]
La Vall del Cauca va ser històricament una zona dedicada a la facenda pastoril i agrícola. Per esta raó, en la regió no es va donar un desenroll arquitectònic tan preciós, artístic i d'influència europea com el de [[Popayán]], i més be es va construir de manera senzilla i popular.
[[Archiu:David Mora Cali La Merced.jpg|thumb|left|210px|[[Iglésia l'Ermita (Cali)|L'Ermita]].]]
[[Archiu:Iglesia Mayor de San Pedro - WLCO 2.jpg|thumb|210px|[[Complex religiós la Mercé]].]]
[[Archiu:Estatua de Cristo Rey - Cali, Colombia.jpg|thumb|esquerra|210px|[[Catedral Metropolitana de Cali]].]]

[[Archiu:Torre de Cali 2.jpg|thumb|210px|[[Monument a Crist Rei (Cali)|Monument a Crist Rei]]. Estàtua construïda en el cerro Els Cristals, des d'a on es pot apreciar tota Cali.]]

=== {{Sigle|XVI||s}} ===
L'inestabilitat que donaven els freqüents atacs dels indígenes va impedir que s'establiren poblacions grans i per això es va retardar el desenroll arquitectònic de la regió. La majoria de les construccions en el {{sigle|XVI||s}} eren de caràcter provisional, en l'excepció de l'[[Iglésia matriu de Sant Pedro]] que va tindre fonaments de [[mampostería]] i l'[[arc toral]] de [[rajola]] (deu anotar-se que d'esta iglésia matriu solament es tenen referències històriques).<ref name="santiago">{{Cita lliure|llinages=Santiago |nomene=Sebastián |títul=Arquitectura Colonial en Popayán i la Vall del Cauca |any=1965 |editorial=Cali: Universitat del Valle}}</ref> Una atra construcció de l'época és l'[[Complex religiós de la Mercé (Cali)|Iglésia de la Mercé]], a on segons relats es va celebrar la primera missa de la naixent ciutat en 1541.<ref name="gomez">{{Cita lliure|llinages=Gómez |nomene=A |títul=Història de Cali |any=1985 |editorial=Cali: Edicions Andinas}}</ref><ref name="santiago" /> L'iglésia de la Mercé del {{sigle|XVI||s}} era de construcció pajiza, molt diferent de l'actual que es troba en el centre de la ciutat.<ref name="santiago" />

=== {{Sigle|XVII||S}} ===
D'este periodo daten els convents de Sant Dumenge (desaparegut) i Sant Agustín, l'[[Iglésia l'Ermita (Cali)|Ermita Vella]] (desapareguda) i l'iglésia de Santa Rosa de Lima, també es va donar en este sigle la reconstrucció de l'Iglésia matriu de Sant Pedro.<ref name="santiago" /><ref name="alcaldia-arquitectura" /> L'Ermita Vella va estar dedicada a La nostra Senyora de la Soletat i al Senyor del Riu, encara que desapareguda, se sap per una pintura de Farfán que no era una edificació de gran valor arquitectònic, i era més be caracterisada per la seua senzillea.<ref name="santiago" /><ref name="alcaldia-arquitectura" />

=== {{Sigle|XVIII||S}} ===
Daten d'este sigle dos joyes arquitectòniques de Cali: la [[Capella de Sant Antonio (Cali)|Capella de Sant Antonio]] i el [[Complex religiós de Sant Francisco (Cali)|complex religiós de Sant Francisco]] en el seu [[Torre Mudéjar de Cali|torre mudéjar]] de 23 metros d'altura.<ref name="santiago" /><ref name="alcaldia-arquitectura" /> També d'este sigle és la [[Facenda Cañasgordas]], a on es desenrolla la novela ''[[El alferes real]]'' de Eustaquio Palaus.<ref name="santiago" />

=== {{Sigle|XIX||S}} ===
Les construccions d'esta época són d'un estil [[neoclàssic]], en contrast en les anteriors construccions que seguien l'estil [[barroc]].<ref name="santiago" /> Encara que es va iniciar la seua construcció en 1722 baix els cànons barrocs, la [[Catedral de Sant Pedro (Cali)|catedral de Sant Pedro]] va ser terminada en 1841 ya com una iglésia neoclàssica. Per terremots, ha sofrit vàries reconstrucció i la seua actual frontera data de 1930. En el seu interior conta en obres d'[[Art sacre|art religiós]] del {{sigle|XVIII||s}}.<ref name="santiago" /><ref name="alcaldia-arquitectura" />

=== {{Sigle|XX||S}} ===
[[Archiu:Parque de la caña (14901012008).jpg|thumb|140px|Hotel [[Torre de Cali]], l'edifici més alt de la ciutat.]]
El [[Teatre Municipal de Cali]] és una joya arquitectònica de la ciutat, va ser construït entre 1922 i 1927 seguint l'estil denominat clàssic criollo (basat en el [[neoclàssic]] europeu) i declarat monument nacional en 2002.<ref name="alcaldia-arquitectura">{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/modules.php?op=modload&name=Corporatiu&file=index&aneu=1342|títul=NUESTROS SITIOS TURÍSTICOS I DEPORTIVOS: SANTIAGO DE CALI TIENE 470 AÑOS |fechaacceso=16 de novembre de 2007 |autor=Alcaldia de Cali}}</ref>

L'edifici Otero va ser una atra de les construccions representatives de començos de sigle (inaugurat en 1926) i declarat monument nacional en 1977.<ref name="alcaldia-arquitectura" />

L'iglésia de Santa Rosa de Lima va ser terminada en 1924, baix l'estil neorrenacentista espanyol i conta en dos torres de 40 m d'altura.<ref name="alcaldia-arquitectura" />

El [[Teatre Jorge Isaacs]] va ser inaugurat en 1931 en homenage a l'escritor vallecaucano del mateix nom, esta construcció de l'estil neoclàssic francés va ser declarada monument nacional en 1984 i reobert en 1989 despuix d'anys d'abandó.<ref name="alcaldia-arquitectura" />

El Palau Nacional, en la [[plaça de Cayzedo]], va ser inaugurat en 1933 també seguint l'estil neoclàssic francés i declarat monument nacional en 1977. En 1942 es va construir en a on abans quedava l'Ermita Vella, iglésia miniatura a l'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] cridada l'[[iglésia l'Ermita (Cali)|Ermita]].

Per a la segona mitat del sigle destaca el [[Museu La Tertúlia|Museu d'Art Modern La Tertúlia]], l'edifici fundacional de la qual, dissenyat per la firma Llac i Sáenz, va ser obert al públic en 1968.<ref name="alcaldia-arquitectura" />

Obres d'importància regional i d'arquitectura institucional i funcional són la Central de Transports que va ser establida en 1974 i la [[Torre de Cali]] de 44 pisos i 183 m d'altura de terrat finalisat en 1980;<ref name="torre_de_cali">{{Cita web |url=http://www.emporis.com/en/wm/bu/?aneu=120023|títul=Torre De Cali |fechaacceso=16 de novembre de 2007 |autor=Emporis.com |idioma=anglés}}</ref><ref name="torre_de_cali_2">{{Cita web |url=https://skyscraperpage.com/cities/?buildingID=7129|títul=Torre de Cali |fechaacceso=16 de novembre de 2006 |autor=skyscraperpage.com |idioma=anglés}}</ref> En 1990, la sèu del Banc de la República es va agregar com un element modern al centre històric de la ciutat. El mateix any un element colorit en rajola es adicionó al centre de Cali en la construcció de l'edifici de la FES (Centre Cultural Santiago de Cali), [[Rogelio Salmona]] va fer part del cos d'arquitectes d'esta obra que va guanyar el Premi Nacional d'Arquitectura.<ref name="alcaldia-arquitectura" />

''Vore també:[[Anex:Llista de rascacels en Cali|Llistade rascacels en Cali]]''

=== Parcs i zones verdes ===
{{AP|Parcs de Santiago de Cali}}
[[Archiu:Loma de la Cruz en Navidad 50.jpg|thumb|210px|[[Acuaparque de la Canya]].]]
[[Archiu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 34.JPG|thumb|210px|[[Parc Artesanal Loma de la Creu]].]]

Les zones verdes de la ciutat sumen 10.914.985 m² en les 22 comunas de l'àrea urbana, lo que dona un promig de 5,33 m² per habitant.<ref name="cali com anem 2007" /> Entre els parcs destacats estan:

* '''Acuaparque de la Canya''': conta en vàries piscines incloent una d'ones i atres activitats recreatives.
* '''Ecoparque del riu Pance''': és un ecoparque ubicat en el sur de la ciutat a on es pot realisar caminada per 5 quilómetros a través del bosc i junt al riu Pance. En este lloc es pot realisar albirament d'aus, nadar en aigües del riu Pance i trobar distintes cascades.
* '''Parc L'Ingeni''': és un parc dedicat a la pràctica d'eixercici a l'aire lliure. També es pot trobar kioscos de menjars ràpits i de menjars típics de la regió com el [[cholado]].
* '''Parc de Alameda''': es troba ubicat en el barri alameda, en el qual es pot trobar restaurants de la gastronomia de la [[Regió del Pacífic (Colòmbia)|regió del Pacífic]] de Colòmbia. Prop es troba la Galeria de Alameda, la qual és una plaça de mercats en diversitat en frutes i aliments.
* '''Parc del Gos''': segons els relats, en la década de 1950 la zona a on hui està el parc, era lloc de recreació de la gent del Barri Sant Fernando vell, el nom ve en honor a un gos chicotet cridat ''Teddy'' que va ser mascota i companyer de jocs dels visitants del parc. En l'actualitat és una zona de restaurants i clubs de reunió.
* '''Parc Artesanal Loma de la Creu''': és un dels atractius turístics de la ciutat i lloc a on els artesans poden vendre i expondre les seues obres.
* '''Parc de l'Avió''': en este parc hi ha un avió enviat pel general [[Omar Torrijos]] al seu amic el periodiste cubà [[José Pardo Llada]].
* '''Parc La Flora''': queda en el barri La Flora, un dels més tradicionals de la ciutat, és un parc recreatiu en una pista atlètica i diverses estacions d'eixercicis.

També estan els parcs Primer de maig, Carvajal, el Peñón, de la Música, Sant Nicolás, María Isabel Urrutia, Llongitudinal Carrer 72W, Ecoparque Llac de les Garzas, Ecoparque Bataclan, Ecoparque Els Pizamos, Ecoparque Riu Cauca, Ecoparque els Cisnes o la Babilla, Ecoparque Llac Panamericà entre uns atres.

== Mijos de comunicació ==
=== Televisió ===
Cali conta en varis canals de televisió de senyal oberta, com en gran part del territori colombià hi ha cinc canals nacionals: els 2 privats [[Caragol Televisió]], [[Canal Un (Colòmbia)|Canal 1]] i [[Canal RCN]], i els 2 públics [[Canal Institucional]] i [[Senyal Colòmbia]]. El canal regional [[Telepacífico]] transmet des de 1988. Les empreses de televisió per subscripció oferixen canals propis, canals comunitaris, ademés de senyals internacionals.

=== Ràdio ===
Sobre la ràdio, hi ha múltiples emissores en [[AM]] i en [[Freqüència Modulada|FM]]. Com en casi tota Colòmbia, la majoria de les emissores són manejades per [[Caragol Radi]], [[RCN Radi]], [[Todelar Ràdio|Todelar]], Ret Sonora Ràdio, Sistema Radial de Colòmbia, [[Organisació Radial Olímpica]] i [[RTVC Sistema de Mijos Públics]]. Les emissores culturals i de varietats es destaquen [[Clàssica 88.5]] de la [[Fundació Carvajal]] i les universitàries com Univalle Estéreo (de l'[[Universitat del Valle]]) i [[Javeriana Estéreo]] (de la [[Pontifícia Universitat Javeriana]] seccional Cali).
{{VT|Anex:Emissores de Cali}}

=== Prensa ===
{{Referències|t=20220424002516}}
En Cali i la Vall del Cauca circula el diari [[El País (Colòmbia)|El País]] en imprés, de tendència conservadora. Publicava un magazín cultural, [[Gasseta (Cali)|Gasseta]], pero va preferir cancelar la seua impressió i reservar el seu accés digital a subscriptors.

Hi ha atres circulacions de menor tiraje com el [[Q'Va haver]] i [[ADN (periòdic)|ADN]]; també estan [[Diari Occident]] i [[Publimetro]], gratuïts en imprés i digital, i uns atres de nivell nacional com [[El Temps (Colòmbia)|El Temps]] i [[L'Espectador]].

L'Universitat del Valle sosté el magazín cultural [[La Paraula (Cali)|Gasseta]].

[[El Caleño]], l'únic diari sensacionaliste que se sostenia solament en les vendes, va desaparéixer quan mijos nacionals i El País varen llançar competència en el seu mateix format i a color. [[El Poble (Colòmbia)|El Poble]], diari lliberal, va quebrar en format imprés, pero manté una presència esporàdica en internet.

La prensa internacional es conseguia en una única llibreria/heladería, pero conflictes en el seu distribuïdor varen tancar eixa possibilitat per a la ciutat.

== Cultura ==
[[Archiu:El Gato del Río-Cali.jpg|thumb|esquerra|200px|El [[Monument al Test]] simbolisa el tradicional dolç a pur de sucre i aigua que representa el víncul entre [[padrí]] i fillol i la festivitat del qual se celebra el 29 de juny en tota la ciutat.<ref name=Patrimoni>{{cita notícia|llinages1=El País|títul=Tests de Cali són declarades Patrimoni Immaterial de la Nació|url=http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/macetas-cali-són-declarades-patrimoni-immaterial-nacion|fechaacceso=10 de setembre de 2015|obra=El País|agència=El País|editorial=El País|data=21 de juny de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140811202027/http://www.elpais.com.co/elpais/cali/noticias/macetas-cali-són-declarades-patrimoni-immaterial-nacion|fechaarchivo=11 d'agost de 2014}}</ref><ref name=Orgull>{{cita web|títul=Monument al Test - Sant Antonio|url=http://www.orgullodecali.com/patrimonio-historico/test-jagant|editorial=orgullodecali.com|fechaacceso=10 de setembre de 2015}}</ref>]]
[[Archiu:Las Novias del Gato2.jpg|thumb|210px|[[El Gat del Riu]].]]
[[Archiu:Salsódromo, Feria de Cali, Colombia.JPG|210px|thumb|Escultures [[Les nóvies del gat]] al voltant del riu Cali.]]
[[Archiu:Salsa en Cali.jpg|210px|thumb|Salsódromo de la [[Fira de Cali]].]]

L'activitat cultural de la ciutat ha girat entorn a centres com l'Institut Popular de Cultura, el Teatre Municipal, el [[Museu La Tertúlia|Museu d'Art Modern la Tertúlia]], la Sala Beethoven, l'Escola Departamental de Teatre, i l'[[Universitat del Valle]].

El [[Teatre Municipal de Cali]] va ser inaugurat en 1927. Ha segut el gran centre cultural de Cali a on s'han presentat importants artistes nacionals i internacionals. En l'assessoria d'[[Enrique Buenaventura]], es crea en 1955 l'Escola Departamental de Teatre. Buenaventura va ser el primer director del Centre Colombià de Teatre en 1957 i va impulsar la creació del Teatre Experimental de Cali (TEC) en 1958.

El Museu d'Art Modern la Tertúlia va ser inaugurat en 1956 i ha segut sala d'exposició de l'obra d'artistes nacionals i de la regió com [[Edgar Negret|Édgar Negret]], Hernando Tejada, [[Lucy Tejada]] i [[Alejandro Obregón]]

Una atra institució important en les arts vallecaucanas ha segut en [[Institut Colombià de Ballet Clàssic]] (Incolballet), el qual va ser creat per la Mestra Gloria Castro en 1978.

=== Lliteratura ===
Santiago de Cali ha segut llar i centre de llabors de diversos escritors d'importància en l'història de Colòmbia.

Durant el {{sigle|XIX||s}} es destaquen [[Jorge Isaacs]] en la novela romàntica ''[[María (novela)|María]]'' de 1867; [[Isaías Gamboa]], poeta i educador; i [[Eustaquio Palaus]] en la seua novela històrica ''El alferes real'' de 1886.

En el {{sigle|XX||s}} es destaca la llabor del dramaturc i poeta [[Enrique Buenaventura]], el noveliste i croniste [[Arturo Alape]], el cubà radicat en Cali [[Alberto Dow]], el lliterat i cinèfil [[Andrés Caicedo]], el contiste [[Harold Kremer]], el nadaísta [[Jotamario Arbeláez]], el noveliste i ensagiste [[Fernando Cruz Kronfly]], el periodiste escritor [[Umberto Valverde]] i el poeta [[Julián Malatesta]].

L'obra d'[[Andrés Caicedo]], la seua novela ''[[¡Que vixca la música!]]'' i les seues coleccions de contes, es caracterisen per la permanent referència als valors estètics de la Cali de les décades de 1960 i 1970, marcada per l'urbanisació creixent, l'agitació social i el gust jovenil per la salsa i el roc.

Dins de l'òrbita de la novela popular i del gènero folletí, es va destacar [[Hernán Clots]] en una amplísima producció de noveles eròtiques, policies i humorístiques sent ''Coca'', espècie d'història ''pulp'' local del narcotràfic, la de major difusió.

=== Salsa caleña ===
{{VT|Salsa (ball)Estil de Cali o Salsa Caleña}}
[[Archiu:Salsa en Cali.jpg|miniaturadeimagen|Representació de ball en el XIII [https://www.calendariodecolombia.com/fiestas-nacionals/festival-internacional-de-art-de-cali Festival Internacional d'Art] de Cali.]]
La [[Salsa (gènero musical)|salsa]] no és originària de Colòmbia pero la ciutat ha generat una identitat cultural entorn a este gènero musical i el seu [[Salsa (ball)|ball]].<ref>{{Cita web |url=http://www.colombia.travel/es/turista-internacional/activitat/recorreguts-tematicos-per-colombia/salsa/ipor-que-la-salsa-en-cali|títul=Per que la salsa en cali |fechaacceso=14 de febrer de 2013 |autor=Colòmbia Travel |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121203213031/http://www.colombia.travel/es/turista-internacional/activitat/recorreguts-tematicos-per-colombia/salsa/ipor-que-la-salsa-en-cali|fechaarchivo=3 de decembre de 2012}}</ref>

=== Gastronomia ===
[[Archiu:Pandebono.jpg|thumb|120px|[[Pandebono]].]]
[[Archiu:Champús Titular.jpg|thumb|esquerra|120px|Lulada i [[empanada]].]]
En la gastronomia de la ciutat destaquen menjades com el sancocho de gallina i l'arròs atollado.<ref name="PriceTravel_1">{{Cita web |url=http://www.pricetravel.com.mx/santiago-de-cali/menjada|títul=Menjada típica de Santiago de Cali, Colòmbia |fechaacceso=14 de febrer de 2013 |autor=PriceTravel.com.mx |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130408083914/http://www.pricetravel.com.mx/santiago-de-cali/menjar|fechaarchivo=8 d'abril de 2013}}</ref> Les begudes típiques de Cali són el [[champús]] i el [[cholado]].<ref name="PriceTravel_1"/> Existixen darreries com el [[manjar blanc]], la [[Gelatina de Pata|gelatina de pata]], les [[tests del Valle]] i l'[[aborrajado]] (fet de banana madura farcidura en formage i [[Entrepà (dolç)|entrepà]]). També com a aperitiu es poden gojar els «antojitos» caleños com les marranitas o puerquitas, elaboració en banana fregida i chicharrón, i les empanadas. És tradicional el consum del [[chontaduro]] i el pandebono. Són també molt típics els plats a pur de banana com les [[Patacón (gastronomia)|torrades de banana]] (o ''patacones''), la banana torrada en formage, les [[gallets]], la coca de madur i com postre gallets en melao (gallets fregits de banana madura cobertes en almibre de panela).

El parc Panamericà és un lloc tradicional a on passar la vesprada del dumenge, allí es poden provar els cholados (graniçats de fraula en trossos de fruta recoberts de llet condensada), mazorcas torrades i arepas de choclo reblixes de formage.

En Cali es pot trobar una variada oferta gastronòmica en els seus restaurants. Barris com Granada en el nort donen fe de l'àmplia varietat de restaurants de cuina tradicional i alta cuina.<ref name="PriceTravel_1" />

=== Biblioteques ===
[[Archiu:Biblioteca_Departamental_Jorge_Garces_Borrero_(2).JPG|thumb|210px|[[Biblioteca Departamental Jorge Garcés Borrero]].]]
Ademés de la [[Ret de Biblioteques Públiques Comunitàries de Cali]], existixen un grup de biblioteques destacables:

* '''[[Biblioteca del Centenari]].''' Inaugurada el 20 de juliol de 1910, és la més antiga i primera biblioteca pública de la ciutat. Està ubicada en l'avinguda Colòmbia, prop del Museu la Tertúlia, consta d'uns 15 200 volums.
* '''[[Biblioteca Departamental Jorge Garcés Borrero]].''' Originalment era la biblioteca privada de l'empresari [[Jorge Garcés Borrero]], oberta al públic en 1953 sobre l'avinguda Colòmbia. En 1954 es convertix en biblioteca pública. La seua actual sèu està prop de l'estadi de fútbol i l'hospital Club Noel. En els seus locaciones funciona també un Observatori Astronòmic obert al públic i el seu telescopi és considerat el més gran del país.
* '''Biblioteca Mario Carvajal.''' És la biblioteca central de l'[[Universitat del Valle]] en la sèu Meléndez. És la biblioteca més gran del suroccidente colombià en 628 569 eixemplars en la seua colecció (307.514 llibres).<ref name="mario_carvajal">{{Cita web |url=http://biblioteca.univalle.edu.co/admin/informe_2006.pdf|títul=Informe de Gestió 2006 |fechaacceso=11 de novembre de 2007 |autor=Biblioteca Mario Carvajal |autor2=Universitat de l'Entanque |format=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070609153237/http://biblioteca.univalle.edu.co/admin/informe_2006.pdf|fechaarchivo=9 de juny de 2007}}</ref>

=== Museus ===
[[Archiu:Museo la Tertulia.jpg|thumb|210px|[[Museu La Tertúlia]].]]
[[Archiu:Departementa Muzeo de Naturaj Sciencoj.JPG|thumb|210px|[[Museu Departamental de Ciències Naturals]].]]
* '''[[Museu Departamental de Ciències Naturals]]''': es troba ubicat en l'Avinguda Roosevelt # 24–80. Fundat en 1963. Museu científic i zoològic.
* '''[[Museu Arqueològic La Mercé]]''': carrera 4 # 6-59. Mostres de ceràmica prehispánica de les societats que varen habitar el sur occident colombià.
* '''[[Museu de l'Ore Calima]]''': sèu del Banc de la República (carrer 7 entre carreres 4 i 5). Expon peces en or, ceràmica, elaborats per la cultural Calima.
* '''[[Museu La Tertúlia]]''': mostra més de 300 obres d'artistes nacionals i internacionals.
* '''[[Museu Arqueològic Juliol César Cubillos]]''': mostra objectes arqueològics pertanyents a l'época prehispánica entre els sigles {{Sigle|XVI}} a. C. i {{Sigle|XVI}}  d. C. Es troba ubicat en l'Universitat de l'Entanque sèu Meléndez.
*'''[[Museu Caliwood]]''': es destaca per la seua emblemàtica colecció d'aparats cinematogràfics, fotogràfics i fonográficos que mostren preferencialment l'evolució dels equips de filmació i exhibició de películes usats en Colòmbia, en el món, hi ha equips i aparats que varen mantindre el seu caràcter d'anàlecs la década de 1980.
* '''Museu Religiós i Colonial de Sant Francisco''': Carrer 9 # 5-59. Funciona des de 1940 a càrrec de la comunitat franciscana. Expon art religiós prioritariament.
* '''Museu del Carajo''': ubicat en el corregimiento de Felidia pertanyent a Cali, en la via a la mar, és el primer museu en broma de Colòmbia.
* '''Museu Nacional del Transport''': ubicat al costat del [[Aeroport Internacional Alfonso Bonilla Aragó]] i contigu a la Zona Franca de Palmaseca, el Museu mostra als visitants automòvils antics, avions, locomotores, [[filatelia]], modelisme entre uns atres.
* '''Museu d'Art Religiós''': ubicat en la carrera 4 # 6-56.

=== Teatres ===
[[Archiu:|thumb|210px|[[Teatre Municipal Enrique Buenaventura]].]]
[[Archiu:CONTRASTES.JPG|thumb|210px|[[Teatre Jorge Isaacs]].]]

* '''[[Teatre Municipal Enrique Buenaventura]].''' És el principal recint cultural de la ciutat. Inaugurat en 1927, té capacitat per a 1200 espectadors. És d'estil neoclàssic francés.

* '''[[Teatre Jorge Isaacs]].''' Ha segut un dels més tradicionals escenaris de la ciutat, té capacitat per a 1187 espectadors. Va ser construït en 1931 per Herman Bohmer en homenage a Jorge Isaacs. La seua arquitectura té influència del romanticisme italià. Va ser restaurat i acondicionat recentment. Declarat monument nacional en 1984, té una de les millors acústica del país.
* '''[[Teatre Calima]].''' És [[Be d'Interés Cultural (Colòmbia)|BIC]] i [[Patrimoni cultural#Patrimoni arquitectònic|patrimoni arquitectònic]]. Va obrir en 1963, va tancar en 1999 i va reobrir el 6 de juliol de 2017.
* ''' [[Teatre Els Cristals|Teatre a l'aire lliure Els Cristals]].''' Oferix una variada programació durant tot l'any. Té un àrea de 3.920 metros quadrats que corresponen a la construcció arquitectònica del Teatre A l'Aire Lliure, i conta en capacitat per a 15{{esd}}000 persones.
* '''Teatre Imaginari.''' Fundat en 1986 per Danilo Tenorio.
* '''Teatre Cantó Llatí'''. Fundat en 1973 en Cali, va tindre el seu orige en l'Universitat del Valle.
* '''Cali Teatre.''' Fundat en 1989 i des de llavors ha dut a escena obres d'autors clàssics, moderns i nacionals.
* '''Teatre Casa dels Títaros''' va ser fundat per Leonor Amélia Pérez, directora general i Gerardo Potes, director artístic en l'any de 1998. És part fonamental per al desenroll cultura del Valle del Cauca. En la sala de títaros s'han presentat grups de tot lo món (Espanya, Mèxic, Brasil, Argentina, Itàlia, Turquia, Veneçola, Equador, Perú, entre uns atres), i més de 80.000 persones s'han divertit en les aventures dels títaros en La Casa dels Títaros.
* '''Teatre El Teló''' va ser un espai construït en l'any 2000 pel grup de teatre buscant generar unes condicions tècniques per als seus montages i oferir a la ciutat un atre espai per a presenciar funcions teatrals i conferències relacionades en el treball artístic.
* '''Teatre la Caraça.''' És una entitat cultural sense ànim de lucre, formada en l'any d'1.972, dedicada a l'investigació i creació d'espectàculs teatrals.
* '''Teatre Experimental de Cali.''' Creat en 1955 en l'Escola Departamental de Teatre de Cali.

=== Centre de convencions ===
[[Archiu:Teatro Jorge Isaacs - WLCO 1.jpg|miniatura|320px|[[Centre d'Events Valle del Pacífic]], ubicat en l'autopista Cali-Yumbo.]]

El [[Centre d'Events Valle del Pacífic]] és el segon espai multiformato més gran i modern de [[Colòmbia]] i el primer del Pacífic llatinoamericà. Està ubicat en el departament del [[Valle del Cauca]], sobre l'Autopista Cali – Yumbo, a 10 minuts del [[aeroport Internacional Alfonso Bonilla Aragó]]. Consta d'un àrea total de 110.000 M² i pot albergar des de 50 fins a 11{{esd}}000 persones en un sol lloc.<ref>{{Cita web |url=http://www.valledelcauca.gov.co/publicaciones.php?aneu=3499|títul=http://www.valledelcauca.gov.co/publicaciones.php?aneu=3499 |fechaacceso=27 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110719080057/http://www.valledelcauca.gov.co/publicaciones.php?aneu=3499|fechaarchivo=19 de juliol de 2011}}</ref>

=== Centres culturals ===
* [[Casa Proartes]]. Des de 1871 la Casa Proartes ha tingut influència en la vida cultural de Cali. L'edifici va ser restaurat en 1991 i en ell hi ha sales d'exhibició, escenaris i sala de cine.
* [[Centre Cultural de Cali]]. Des de 1997 és el centre cultural de la ciutat i sèu de les Secretaries Municipals de Turisme i Cultura.
* '''Centre Cultural Comfandi Santa Rosa'''. Ubicada en ple centre de la ciutat, pertany a la Caixa de compensació familiar del mateix nom. Este centre conté cinc plantes dividides en, Biblioteca infantil i jovenil, Biblioteca d'Adults, dos sales d'exposicions artístiques, múltiples sales d'events i un auditori.
* '''Tecnocentro Cultural Sómos Pacífic''' situat en el barri de Potrero Gran en el [[Districte de Aguablanca]].

== Events ==
[[Archiu:CEVP foto 1.jpg|thumb|210px|Desfilada del Carnestoltes de Cali Vell durant la [[Fira de Cali]] de 2014.]]
[[Archiu:Cali viejo.jpg|thumb|210px|[[Festival de Música del Pacífic Petronio Álvarez]], es porta a terme cada any en agost en la [[plaça de bous Cañaveralejo]].]]
[[Archiu:XV Petronio Álvarez.jpg|thumb|210px|El [[teatre Els Cristals]] durant el festival del Cride Roc Cali de 2016.]]

* '''[[Fira de Cali]]'''. L'event més important de la ciutat. Es realisa anualment en la ciutat entre els dies 25 i 30 de decembre, i reunix a més de 110.00 turistes estrangers.
* '''Trobada Nacional i Internacional de Danses Folklòriques Mercedes Montaño'''. En la finalitat de promoure les danses andinas i del Pacífic. Es realisa en el Teatre a l'Aire Lliure Els Cristals. En el 2006 es va realisar el seu XII versió.
* '''Festival Internacional de Poesia'''. Es realisa anualment des de l'any 2000 en el Centre Cultural de Cali. La V versió es va portar a terme en el 2005, en recitals, conferències i tallers de poesia.
* '''[[Festival de Música del Pacífic "Petronio Álvarez"|Festival de Música del Pacífic Petronio Álvarez]]'''. Es porta a terme en agost en la Plaça de Bous, per a l'any 2011 el festival es va realisar en l'[[estadi Olímpic Pascual Guerrero]]. S'entreguen premis en tres categories: lliure, chirimía, marimba i percussió.
* '''Festival Internacional d'Art de Cali'''. Es realisa cada dos anys, en el 2005 es va celebrar la seua versió XII. Es poden apreciar diferents manifestacions artístiques: teatre, dansa i arts plàstiques. S'entrega el Premi de lliteratura Jorge Isaacs.
* '''Festival de Teatre de Cali'''. En maig del 2007 es va celebrar el VI Festival de Teatre en la ciutat.<ref>{{Cita web |url=http://www.festivaldeteatrodecali.org/|títul=Festival de Teatre de Cali |fechaacceso=17 de novembre de 2007 |autor=Fundació Festival Teatre de Cali |fechaarchivo=1 d'octubre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111001035631/http://www.festivaldeteatrodecali.org/|deadurl=yes}}</ref> El festival s'ha realisat des de 1999.
* '''Rockópolis, '''plataforma artística per a cantants de roc, és un procés formatiu que es realisa des de l'any 2008 a nivell regional i té com a objectiu identificar líders vocals en gèneros musicals urbans per a enfortir les seues habilitats en l'ofici artístic reconeixent la cadena de valor de la música en totes les seues àrees: formació, creació, circulació, gestió i màrqueting, entre uns atres. El nivell de proyecció als seus artistes els ha permés treballar en l'exterior. Organisat per la ONG Fundació Madame Blue.
*'''Festival Internacional UniRock Alternatiu''' Es realisa anualment des de l'any 2009 en l'Universitat del Valle, el seu objectiu és brindar oportunitats de coneiximent a l'escena musical de la realitat independent llatinoamericana i ser una finestra de difusió de la música Roc de la regió. Organisat pel Colectiu Ra La Culebra.
* '''Festival de Roc Alternatiu CALIBRE'''. Celebrat des del 2006, presenta bandes de roc alternatiu en el parc de la música.
* '''Festival Mundial de Salsa Cali'''. En setembre del 2009 es va celebrar la IV versió del festival que va acollir a més de 13 mil assistents, entre ells visitants de varis països. En una duració d'11 dies, els caleños varen obtindre tots els premis.
* '''Festival de Jazz Fusió i Experimental AJAZZGO'''. Celebrat des de 2000, presenta grups de jazz locals, nacionals i internacionals en una duració de 10 dies presentant els concerts en distints escenaris com el Teatre Municipal, el teatre a l'aire lliure Els Cristals, El teatre Jorge Isaacs, entre uns atres.
* '''Festival de Performance de Cali'''. Organisat per [https://www.helenaproducciones.org/ Helena Produccions] (ONG fundada en 1998).
* '''Festival Internacional de Ballet''' Celebrat anualment en el més de juny, és organisat per l'Alcaldia de Cali, la Secretaria de Cultura i Turisme de la ciutat i principalment per l'Institut Colombià de Ballet - [[Incoballet]] i la fundació Dansa en mi en cap de Gloria Castro, directora del festival. Se celebra també en diferents municipis del departament del Valle com Roldanillo, Jamundí i Palmira.
* '''Festival Internacional de Cine de Cali'''. Creat en 2009. Se celebra entre els mesos d'octubre i novembre i es destaca la seua selecció de películes independents i de tipo experimental.

* '''Festival 100En1Dia Cali'''. El Festival va iniciar en 2013 i es va realisar bianualment en 2015 i 2017; a partir de la quarta versió en 2018 es realisa anualment en la tercera semana del més d'octubre. Es destaca pel seu alt impacte social en els diferents territoris de la ciutat a través d'accions positives que involucren a les comunitats en alt contingut d'innovació social. En 2018 els Premis RIIE (Responsabilitat social, Inclusió, Innovació i Emprendimiento) varen otorgar el guardó com a millor iniciativa d'innovació social pel seu alt impacte en la ciutat.
* '''Festival Internacional del Llibre Cali'''. Es realisa en els mesos de setembre o octubre. El més recent va ser realisat en octubre de 2019 en el Boulevar del Riu en país invitat França.

=== COP16: Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat ===
Entre el 21 d'octubre i l'1 de novembre de 2024, Cali va ser sèu de la setzena Conferència de les Parts (COP16) del Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides. L'event va reunir a delegacions de 196 països, organisacions internacionals, líders indígenes i més d'un milló de visitants nacionals i internacionals durant les seues jornades.

Durant el cim es varen conseguir acorts clau com la creació del "Fondo de Cali" per a facilitar l'accés i la distribució equitativa dels beneficis derivats dels recursos genètics, i l'establiment d'un orgue permanent de representació de pobles indígenes i comunitats locals. Pese a que no es va conseguir consens sobre el mecanisme financer global, la COP16 va ser àmpliament destacada pel seu caràcter participatiu, organisatiu i simbòlic, sent considerada per mijos nacionals i internacionals com un èxit per a la ciutat i una fita diplomàtica per a Colòmbia.<ref>https://www.cancilleria.gov.co/newsroom/news/cop16-supere-tots-pronosticos-són-guanys-historicos-alcance</ref><ref>https://www.elpais.com.co/cali/cop16-asi-es-vivio-en-la-capital-de la-vall-el-event-mes-important-sobre-biodiversitat-del-món-1024.html</ref><ref>https://www.carbonbrief.org/cop16-key-outcomes-agreed-at-the-un-biodiversity-conference-in-cali-colombia/</ref><ref>https://www.theguardian.com/environment/2024/nov/03/cop16-ends-in-disarray-and-indecision-despite-biodiversity-breakthroughs</ref><ref>https://www.presidencia.gov.co/prensa/paginas/asi-es-vivio-la-COP16-de-la-biodiversitat-i-de-la-gent-241102.aspx</ref><ref>https://www.cali.gov.co/gobierno/publicaciones/183605/mas-de-un-millon-de-persones-varen viure-i-varen gojar-de-la-cop16-en-cali/</ref>

== Deportes ==
{{Panorama|Ferma Ceremonio de la Mondaj Tagoj de 2013 - 04.JPG|500px|<center> [[Estadi Olímpic Pascual Guerrero]].</center>}}

Cali ha segut coneguda com «''La Ciutat Deportiva d'Amèrica''». La ciutat va construir nous escenaris deportius i va adequar els escenaris antics per a la preparació dels [[Jocs Mundials de 2013|Jocs Mundials en l'any 2013]].<ref>{{Cita web |url=https://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-12559221|títul=Cali té fins a juny per a complir en l'infraestructura deportiva |fechaacceso=15 de febrer de 2013 |autor=El Temps}}</ref> Cali ha celebrat els [[Jocs Deportius Nacionals de Colòmbia]] en tres oportunitats, 1928, 1954 i 2008, en esta última Cali compartix la sèu de la [[Anex:Jocs Deportius Nacionals de Colòmbia de 2008|XVIII Versió]] d'estos jocs junt en les ciutats de [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]], [[Archipèlec de Sant Andrés, Providència i Santa Catalina|San Andrés, Providència i Santa Catalina]]. Cali i la Vall del Cauca han participat conjuntament en 11 de les 13 juntes deportives nacionals (contant la medallería) i han eixit 8 voltes campeons, de la mateixa manera que Antioquia seguits per Bogotà (4).

Cali ha segut l'única ciutat colombiana en organisar els [[Anex:Jocs Panamericàs de 1971|Jocs Panamericàs]], en 1971 es varen realisar les juntes deportives en la seua VI edició, despuix d'haver-se postulat i guanyat la sèu de l'event davant la ciutat canadenca de [[Winnipeg]].

També s'han organisat 15 Parades Mundials de Ciclisme en Pista entre 1996 i 2017 realisades en el velòdrom Alcides Net Patiño. En l'any 2007 Cali va ser sèu del Campeonat Mundial de Patinage en les instalacions del patinódromo ''Els Diputats'' ubicat en el complex deportiu Alberto Galindo Herrera. Colòmbia es va coronar de nou campeó mundial d'este deport.

El deport més popular de la ciutat és el [[fútbol]]. Els equips professionals de la ciutat han segut 25 voltes campeons del torneig colombià de la [[Divisió Major del Fútbol Colombià|Dimayor]], fent de Cali la segona ciutat en major número de títuls obtinguts, seguida per Medellín (24). Sobre tornejos internacionals, la ciutat ha segut sèu de la final de la [[Copa Libertadores d'Amèrica]] en 6 oportunitats en igual número de subcampeonats. Els tres equips professionals són l'[[Corporació Deportiva Amèrica|Amèrica de Cali]], [[Associació Club Deportiu Cali|Deportiu Cali]], i l'[[Atlètic Fútbol Club|Atlètic F.C]], este últim en segona divisió disputant la [[Categoria Primera B|Primera B]], també coneguda com a Torneig BetPlay Dimayor. Atres equips d'importància en divisions aficionades són el [[Boca Juniors de Cali]] i l'Escola de Fútbol Carlos Sarmiento Lora.

Durant l'any 2010, la ciutat va tindre un equip de béisbol professional cridat «Bous Cali un Nou Clapir». Va jugar els seus partits de local en l'estadi Miguel Chávez, ubicat en l'Unitat Deportiva Jaime Aparicio.

Des de 2010 la ciutat conta en un equip de [[microfutbol]] professional en la branca femenina; el [[Cali Juniors]], que participa en la [[Copa Professional de Microfútbol Femenina (Colòmbia)|Copa Professional de Microfútbol Femenina]] de la qual ya ha eixit campeó en 2 ocasions: ([[Copa Postobon de Microfútbol Femenina 2011 (Colòmbia)|2011]] i [[Copa Postobon de Microfútbol Femenina 2012 (Colòmbia)|2012]]); este torneig està regit pel reglament de l'[[AMF]]. Des de l'any 2017 conta en un equip masculí en el [[Copa Professional de Microfútbol (Colòmbia)|torneig professional de microfutbol]]: El [[Club Deportiu Campaz]].

La ciutat conta en dos equip professionals de [[fútbol sala]]: [[Còndor FC]] i [[Club Deportiu Lió]], sent este últim el guanyador de la Primera Edició de la [[Lliga Colombiana de Fútbol Sala|Lliga Colombiana de Futsal]] en 2011, avalada per la [[Federació Colombiana de Fútbol]] i la [[FIFA]].

L'excelent infraestructura deportiva li ha permés a Cali ser sèu d'importants campeonats mundials, entre les quals és meritori llistar:
* VI Jocs Panamericàs (1971)
* II [[Campeonat Mundial de Natació]] (1973)
* VII [[Campeonat Mundial de Bàsquet|Campeonat Mundial de Bàsquet Femení]] (1975)
* IX [[Campeonat Mundial de Bàsquet|Campeonat Mundial de Bàsquet Masculí]] (1989)
* [[Campeonat Mundial de Lluita]] (1995)
* [[Rugby subaquàtic|Campeonat Mundial de Rugby Subaquàtic]] (1995)
* [[Jocs de l'Oceà Pacífic|I Jocs de l'Oceà Pacífic]] (1995)
* Campeonat Mundial de Racquetbol (1997)
* [[Campeonat Mundial de Judo]] (1997)
* [[Copa Amèrica 2001|Copa Amèrica (2001)]]
* XVIII [[Campeonat del Món de Patinage de velocitat sobre patins en llínea]] (2007)
* III [[Campeonat Mundial de Ciclisme]] (2009)
* [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2011]]
* [[Jocs Mundials de 2013|IX edició dels Jocs Mundials de 2013]]
* [[Campeonat Mundial de Ciclisme en Pista de 2014]]
* [[Campeonat Suramericà de Fútbol de Saló 2014]]
* [[Campeonat Mundial Jovenil d'Atletisme de 2015|IX edició del Campeonat Mundial Jovenil d'Atletisme]] (2015)
* XX Campeonat Mundial de Rugby Subaquàtic 2015
* Campeonat Mundial de Patinage Artístic de 2015.
* [[Copa Mundial de fútbol sala de la FIFA 2016]].<ref>{{Cita web|url=https://www.conmebol.com/es/copa-mundial-de-futsal-fifa-colombia-2016-argentina-conseguix-elseu-primer-titule-envéncer-5-4-rusia-en-la|títul=Copa Mundial de Fútsal FIFA Colòmbia 2016: Argentina conseguix el seu primer títul en véncer 5-4 a Rússia en la final {{!}} CONMEBOL|fechaacceso=2021-09-23|sitioweb=www.conmebol.com}}</ref>

* Copa de Nacions de Ciclisme de Pista -Tissot - 2021.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://copamundopistacali.com/la-copa-de-nacions-retorna-a-cali/|títul=Tissot UCI Track Cycling Nations Cup — Cali, Colòmbia|fechaacceso=2022-04-21}}</ref>
* [[Jocs Panamericàs Jovenils de 2021]].<ref>{{Cita web|url=https://www.panamsports.org/es/sport-events/cali-2021-junior-panam-american-games/|títul=Cali 2021 Jocs Panamericàs Junior|fechaacceso=2021-09-23|llinage=Orlando|nomene=Alexandra|data=2019-07-22|sitioweb=Panam Sports|fechaarchivo=17 de setembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210917141443/https://www.panamsports.org/es/sport-events/cali-2021-junior-panam-american-games/|deadurl=yes}}</ref>
* [[Copa Amèrica Femenina 2022|Copa Amèrica Femenina (2022)]]
* [[Campeonat Mundial d'Atletisme Sub-20 de 2022|Mundial d'Atletisme Sub-20 de 2022]]<ref>{{Cita web|url=https://worldathletics.org/news/press-release/cali-to-host-2022-world-athletics-o20-champio?urlslug=cali-to-host-2022-world-athletics-o20-champio&type=press-release|títul=Cali to host 2022 World Athletics U20 Championships {{!}} PRESS-RELEASE {{!}} World Athletics|fechaacceso=2021-09-23|sitioweb=worldathletics.org}}</ref>
* Copa de Nacions de Ciclisme de Pista -Tissot - 2022.<ref name=":0" />
* III FISU Amèrica Games - 2024 <ref>{{Cita web|url=https://www.fisuamerica.com/2024/02/20/cali-es-prepara-pera-rebre-els-fisu-america-games-2024/|títul=Cali es prepara per a rebre els FISU America Games 2024|fechaacceso=2024-02-21|sitioweb=FISU America}}</ref>

=== Infraestructura deportiva ===
{{AP|Anex:Instalacions deportives de Santiago de Cali|l1=Instalacions deportives de Santiago de Cali}}

[[Archiu:Teatro aperta La Kristaloj 08.jpg|thumb|Unitat Deportiva Alberto Galindo.]]
[[Archiu:DeporteCaliAndro.jpg|thumb|[[Estadi Deportiu Cali]].]]
La secretaria del Deport i Recreació maneja 39 unitats recreatives populars distribuïdes en les 22 comunas de la ciutat.<ref name="deport1">{{Cita web |url=http://www.cali.gov.co/modules.php?op=modload&name=Corporatiu&file=index&aneu=1067|títul=Escenaris Deportius |fechaacceso=28 de novembre de 2007 |autor=Alcaldia de Santiago de Cali}}</ref> Sobre deport d'alt rendiment, Cali conta en vàries unitats deportives per a distintes activitats.<ref name="deport1" />

* '''Unitat deportiva Sant Fernando''' Conformada pel [[estadi Olímpic Pascual Guerrero]]. Té capacitat per a 45.200 espectadors i és el segon escenari més gran del Suroccidente Colombià. El nom de l'estadi va ser donat en honor al Senyor Pascual Guerrero qui donó els terrenys a on es va construir. L'inauguració data de 1937 i ha tingut quatre remodelacions: 1951 per als XII Jocs Nacionals, 1971 per als VI Jocs Panamericàs, 2001 per a la [[Copa Amèrica]], i la més important, entre els anys 2010 i 2011 per al Mundial de Fútbol Sub-20. L'estadi Pascual Guerrero és propietat de l'[[Universitat del Valle]].<ref name="sil" /> El [[Coliseu Evangeliste Mora]], construït per als XII Jocs Deportius Nacionals, té una capacitat de 4500 espectadors. Les Piscines Olímpiques Alberto Galindo Herrera consten d'una piscina olímpica de 50 m i una piscina de clavats de 5 m de profunditat, les tribunes tenen capacitat per a 2000 espectadors. La casa del Deport.
* '''Unitat Deportiva Mariano Ramos''' En un coliseu principal per a Futsal, i el coliseu de Combat i Alçament de Peses María Isabel Urrutia.
* '''Unitat Deportiva Jaime Aparicio''' També coneguda com a Unitat Deportiva Panamericana, està conformada 14 escenaris per a diferents activitats deportives i d'ensenyança. Entre els escenaris en tribunes es tenen les piscines panamericanes Hernando Botero O’Birne (7.280 espectadors), el gimnasi de voleibol Francisco Chois (1500 espectadors), diamant de béisbol Miguel Chávez del Valle (4500 espectadors) i estadi de fútbol (2000 espectadors). També es tenen llocs per a practicar tenis, teixixc, bàsquet, karate-do, voleibol sobre arena, softbol, tir i un patinódromo en pista de 300m de llongitut.

* '''Unitat Deportiva Alberto Galindo Herrera''' Conformada pel [[Coliseu El Poble]], la [[Plaça de bous Cañaveralejo]], el Patinódromo Mundialiste, el [[Velòdrom Alcides Net Patiño]], una pista de BMX, una cancha de fútbol, un pabelló de Birles i un pabelló per a Billar.
* '''Campos de Gòlf''' Cali conta en cinc camps de gòlf, El Club Campestre de Cali, camp de 18 clots, parell 71. El Club Campestre Farallones, camp de 18 clots, parell 73. Associació Club Shalom, camp de 9 clots, parell 36. El Club Campestre Els Andes, Camp de 18 clots, parell 72 i El Camp Públic Marañón Gòlf, camp de nou clots, parell 33. Són camps de gòlf a on es juguen tornejos nacionals i importants tornejos internacionals. Es juga gòlf tot l'any, per les bones condicions climàtiques del tròpic. Estos camps de gòlf permanentment són visitats per turistes de tot lo món.
* l'[[Estadi Deportiu Cali]], sèu oficial del [[Deportiu Cali]], va ser construït en zona rural de Palmira, en la via que comunica en Cali. El 24 d'agost de 2001 es va posar la primera pedra de l'escenari. L'inauguració va ser el 21 de febrer de 2010 i té una capacitat de 42.000 espectadors.

=== Events deportius ===
* '''Ciclovía''': També coneguda com «ciclovida», com és tradició cada dumenge mils de persones fan activitats deportives o d'acondicionament físic en Cali. En la ciclovía hi ha llocs de prevenció en pren de pressió i de pes, en difundisión d'hàbits saludables. També, Cali i Palmira planegen la primera ciclovía metropolitana del país. A partir del sector dels Alcassers, la ciclovía de Cali, s'integrarà en la de Palmira.<ref>{{Cita web |url=https://www.eltiempo.com/colombia/cali/cali-extendio-elseu-ciclovida-mes-capa-el-sur_12599426-4|títul=Cali va estendre el seu ciclovida més cap al sur |fechaacceso=16 de febrer de 2013 |autor=El Temps}}</ref>
* '''Marató de Cali''': és l'event deportiu de major convocatòria del suroccidente colombià i se celebra des del 2002 en el més aniversari de la ciutat.
* '''La Carrera de la Llum''': La seua via és l'avinguda Ciutat de Cali. És l'event social més important del [[Districte de Aguablanca]].
* Va albergar els [[Jocs Mundials de 2013|Jocs Mundials en l'any 2013]]. Ya en el passat, va albergar els [[Jocs Panamericàs de 1971]].
* Cali va ser triada com a sèu per a la realisació dels '''''Jocs Panamericàs Jovenils de 2021'''''.<ref>{{Cita web|url=https://90minuts.co/cali/confirmen-cali-sede-jocs-panamericàs-27-03-2019/|títul=Confirmen a Cali i al Valle del Cauca com a sèu els Jocs Panamericàs Sub 21|fechaacceso=2021-12-20|data=2019-03-27|sitioweb=Noticiero 90 Minuts}}</ref>

== Relacions internacionals ==
=== Ciutats agermanades ===
Cali conta en varis agermanament al voltant del món.<ref>https://en.db-city.com/Colòmbia--Valle-del-Cauca--Cali</ref>
{| class="wikitable"
! colspan="3" |Ciutats agermanades en Cali
|-
|{{Bandera|MEX}} [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]], [[Mèxic]]
|{{Bandera|CAN}} [[Montreal]], [[Canadà]]
|{{Bandera|USA}} [[Orlando (Florida)|Orlando]], [[Estats Units]]
|-
|{{Bandera|SUE}} [[Estocolm]], [[Suècia]]<ref name=":02">https://en.db-city.com/Colòmbia--Valle-del-Cauca--Cali</ref>
|{{Bandera|ECU}} [[Quito]], [[Equador]]
|{{Bandera|VEN}} [[Caracas]], [[Veneçola]]
|-
|{{Bandera|VEN}} [[Maracaibo]], [[Veneçola]]<ref name=":02" />
|{{Bandera|Països Baixos}} [[Ámsterdam|Amsterdam]], [[Països Baixos]]
|{{Bandera|COL}} [[Medellín]], [[Colòmbia]]
|-
|{{Bandera|ECU}} [[Guayaquil]], [[Equador]]
|{{Bandera|PER}} [[Llima]], [[Perú]]
|{{Bandera|UK}} [[Brightons]], [[Regne Unit]]
|-
|{{Bandera|URU}} [[Montevideo]], [[Uruguay]]
|{{Bandera|VEN}} [[Districte Metropolità de Caracas]], [[Veneçola]]<ref name=":02" />
|{{Bandera|República Checa}} [[Praga]], [[República Checa]]
|-
|{{Bandera|GRE}} [[Atenes]], [[Grècia]]
| rowspan="2" |{{Bandera|MON}} [[Mónaco]]<ref name=":02" />
| rowspan="2" |{{Bandera|ESP}} [[Pals de la Frontera]], [[Espanya]]<ref name=":02" />
|-
|{{Bandera|USA}} [[Miami|Miami, FL]], [[Estats Units]]
|-
|rowspan="2" |{{Bandera|Filipines}} [[Manila]], [[Filipines]]

|rowspan="2" |{{Bandera|USA}} [[Honolulu]], [[Estats Units]]
|{{Bandera|UKR}} [[Nicolaiev]], [[Ucrània]] <ref>{{Cita web|títul=У Миколаєва з’явилося ще одне місто-партнер — Сантьяго-де-Калі в Колумбії|url=https://suspilne.mija/mykolaiv/1136380-o-mikolaeva-zavilosa-es-odne-misto-partner-santago-de-kali-v-kolumbii/|sitioweb=Суспільне {{!}} Новини|data=2025-10-11|fechaacceso=2025-11-28|idioma=uk|nom=Поліна|apellidar=Гожбур}}</ref>
|}
|{{Bandera|VEN}} [[Naguanagua]], Veneçola
|{{Bandera|MON}} [[Mont Carlo]], Mónaco

== Vore també ==
* [[Departament de Cali]]

== Notes ==
{{listaref|group="nota"}}

== Referències ==
{{Listaref|3}}

=== Bibliografia ===
{|
|- class="references-small" style="-moz-column-count: 2; column-count: 2;"
|
* {{Cita lliure|llinages=Gómez |nomene=A |títul=Història de Cali |any=1985 |editorial=Cali: Edicions Andinas}}
* {{Cita lliure|llinages=Rodríguez |nomene=Carlos Armant |editor=Institut Vallecaucana d'investigacions científiques INCIVA, Fundació hispanoamericana de Cali, Embaixada d'Espanya en Colòmbia |títul=Despuix de les chafades de l'home prehispánico i la seua cultura en la vall del Cauca |any=1992 |ubicació=Cali}}
* {{Cita lliure|llinages=Santiago |nomene=Sebastián |títul=Arquitectura Colonial en Popayán i la Vall del Cauca |any=1965 |editorial=Cali: Universitat de l'Entanque}}
* {{Cita lliure|llinages=Slocum |nom=Marianna C. |títul=Diccionari: Páez-Espanyol / Espanyol-Páez |any=1983 |editorial=Bogotà: ILV}}
* {{Cita lliure|llinages=Castell i Orozco |nomene=Eugenio |títul=Vocabulari Páez-Castellà |any=1877 |editorial=París: Ezequiel Uricoechea ed. Maisonneuve i Cia. Llibrers Editors}}
|}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cali.gov.co/ Pàgina principal de l'Alcaldia de Santiago de Cali]

{{commonscat|Cali}}
{{wikisource|Himne a Santiago de Cali (Colòmbia)|objecte=el document|preposició=històric}}
{{Wikinoticias|Categoria:Cali}}

[[Categoria:Cali|Cali]]
[[Categoria:Àrea metropolitana del Suroccidente de Colòmbia]]

== Referències ==
<references/>

{{Traduït ref|es|Cali}}
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Riu Mosa

2026-10-10T15:11:03Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:Meuse Montherme.jpg|miniatura|Riu Mosa
]]
El '''riu Mosa''' ({{lang-de|Maas}}; {{lang-fr|Meuse}}; {{lang-nl|Maas}}) és un important [[riu]] [[Europa|europeu]] de l'alvertent del [[mar del Nort]], que naix en [[França]] i despuix de fluir per [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]] desemboca a través del [[delta del Rin-Mosa-Escalda|delta comuna del Rin-Mosa-Escalda]]. Té una llongitut de {{unitat|950|km}} —el [[Anex:Rius més llarcs d'Europa|31.º riu europeu més llarc i el 18.º dels primaris]]— i drena una conca de més de {{unitat|36000|km²}} —[[Anex:Rius més llarcs d'Europa|78.ª conca europea]] i [[Anex:Rius més llarcs d'Europa|6.ª de la mar del Nort]]—: {{unitat|14000|km²}} corresponen a Bèlgica, {{unitat|9000|km²}} a França i {{unitat|8000|km²}} als Països Baixos, sent el restant d'[[Alemània]] ({{unitat|4000|km²}}) i [[Luxemburc]] ({{unitat|500|km²}}). Té un cabal mig de {{unitat|400|m³/s}}. La seua conca està habitada per nou millons d'europeus. Com a curiositat adicional, va anar en este riu a on es varen trobar els primers restants de el "[[mosasaurus]]", un reptil marí del cretácico superior que es va convertir en un dels depredadors màxims de les mars i oceans del seu temps.

El Mosa naix en el noreste de França a solament 409{{esd}}m d'altitut, i discorre primer en direcció nort, despuix cap al noreste despuix de creuar el massiç de les Ardenas i, per últim, a l'oest. Desemboca a través del [[Haringvliet]], un entrante de la mar del Nort, despuix de dividir-se en varis ramals ara abandonats que deixen entre ells una àmplia delta.

Administrativament, el riu discorre per la nova regió francesa de [[Gran Est (França)|Gran Est]] —departaments d'[[Haute-Marne]], [[Vosges (departament)|Vosges]], [[Mosa (departament)|Mosa]] i [[Ardenas]]—, per les regions belgues de [[Regió Valona|Valonia]] —províncies de [[Província de Namur|Namur]] i [[Província de Lieja|Lieja]]— i [[Regió Flamenca|Flandes]] —[[província de Limburgo (Bèlgica)|província de Limburgo]]— i per les províncies neerlandeses de [[Brabante Septentrional]], [[Limburgo (Països Baixos)|Limburgo]], [[Güeldres]], [[Holanda Meridional]] i [[Província de Utrecht|Utrecht]]. Les ciutats més importants en el seu curs són les franceses [[Commercy]], [[Verdún]], [[Mouzon (Ardenas)|Mouzon]], [[Sedán (Ardenas)|Sedán]], [[Charleville-Mézières]] i [[Givet]], les belgues [[Dinant]], [[Namur]], [[Andenne]], [[Huy (Bèlgica)|Huy]], [[Seraing]], [[Lieja]] i [[Maaseik]] i les neerlandeses [[Maastricht]], [[Roermond]], [[Vine-ho]] i [[Róterdam]].

Els seus principals [[afluent|afluents]] són els rius [[Semois]] ({{unitat|210|km}}), [[Riu Sambre|Sambre]] ({{unitat|190|km}}), [[Ourthe]] ({{unitat|165|km}}), [[riu Rur|Rur]] ({{unitat|164.5|km}}), [[riu Chiers|Chiers]] ({{unitat|127|km}}), [[riu Niers|Niers]] ({{unitat|117|km}}) i [[Lesse (riu)|Lesse]] ({{unitat|89|km}}).

El riu és navegable des de la ciutat de [[Saint-Mihiel]] per a gálibos [[gabarit Freycinet]] ({{unitat|250|tonellades}}), des de [[Givet]] per a ''péniches'' (barcaces de {{unitat|1350|t}}) i des del [[port autònom de Lieja]] i fins a Róterdam, per bucs del tipo renano ({{unitat|2500|t}}) i barcaces (2 x {{unitat|4500|t}}). Està comunicat per mig de varis canals en les conques del [[Rin]] i del [[Sena]].

Històricament, el Mosa va ser la frontera occidental del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] des de la seua creació, en el {{sigle|IX||s}}, fins a l'anexió de la major part d'[[Alsàcia]] i [[Lorena (França)|Lorena]] per França despuix del tractat de la [[Pau de Westfalia]], en 1648, i de l'anexió del Principat de [[Lieja]], en 1792, també per França. Nostálgicament, el riu és mencionat encara hui en l'[[Himne d'Alemània|himne alemà]].

Els governs dels cinc països de la seua conca —i també de les tres regions de Bèlgica— varen firmar el 26 d'abril de 1994 un «Acort internacional sobre el Mosa» en Charleville-Mézières en la finalitat de solucionar totes les qüestions relatives al riu, inclús la qüestió de la manera en que les autoritats polítiques corresponents s'entenen per a preservar els interessos que compartixen. Es va establir també una Comissió Internacional del Mosa per a dur l'acort a la pràctica. Un nou acort va ser firmat el 3 de decembre de 2002 en [[Gante]], que va entrar en vigor l'1 de decembre de 2006.

== Etimologia ==

El primer registre escrit que menciona el riu ho nomena en llatí ''Mosa''. No obstant, el nom del riu és anterior a l'época romana i es remonta a lo manco al periodo celta. De fet, el nom de la vila de [[Mouzon (Ardenas)|Mouzon]] significa «mercat del Mosa» en [[llengües celtes|celta]] (''Moso-magus''). L'etimologia de ''Mosa'' és desconeguda.<ref>[[Jean Loicq]], « Avant li latin, la Gaule Belgique », dans [[Daniel Blampain]] ''et al.'' (dir.) ''Li Français en Belgique'', Duculot, Brusseles, 1997, p. 8.</ref> En la [[Taula de Peutinger]] (a partir de el {{sigle|IV||s}}), el Mosa no es denomina ''Mosa'', sino ''Flumen Patabus''.

El nom neerlandés ''Maas'' deriva del neerlandés mig ''Mase'', que prové de la presumida pero no atestada forma en vell neerlandés *''Massa'', del [[proto-germànic]] *''Masō''. Solament el modern neerlandés conserva esta forma germànica, no obstant.

A pesar de la similitut, el nom germànic no deriva del nom llatí, a jujar pel canvi de l'antiga ''o'' en una ''a'', que és característic de les llengües germàniques. Açò indicaria que abdós noms llatí i germànic provablement derivaren d'una font [[Proto-celta]], que hauria segut *''Mosā''.

Del llatí ''Mosa'' prové l'adjectiu francés ''mosan''<ref>[https://www.cnrtl.fr/definition/mosan ''Trésor de la langue française informatisé''.]</ref> i l'espanyol mosano. Varis topònims deriven del nom del riu: ademés de Mouzon també [[Mosela (riu)|Mosela]] i [[Maastricht]] (en llatí ''Mosa Trajectum'').

== Història ==

=== Una artèria comercial en l'Edat Mija ===

El Mosa va ser una artèria econòmica de primer orde ya des de l'antiguetat, mantenint la seua influència en els intercanvis comercials forjats durant l'[[Regne dels francs en l'época merovingia|época merovingia]], com testimonien la difusió de tècniques i motius en la seua conca ben atestats en les excavacions arqueològiques. També va ser la columna vertebral del [[diòcesis de Lieja|bisbat de Lieja]], convertit després en [[bisbat de Lieja|principat episcopal]] (980-1795) en la segona mitat de l'[[Edat Mija]]. Aixina, l'autoritat del [[príncip bisbe]] s'estenia sobre els ''faubourgs'' (o ciutats sanceres) units pel riu: [[Dinant]], [[Namur]], [[Andenne]], [[Huy (Bèlgica)|Huy]]. En cada una d'estes ciutats, un pont i una iglésia dedicada a la Verge percebien el dret de pas, alimentant el tesor episcopal.

Marc Suttor considera que el tràfic en el Mosa devia ser comparable en el del [[Loira]], [[Sena]] i [[Rin]], en particular del vi, el principal producte transportat en els grans rius europeus en l'Edat Mija i la Renaixença, i que seria un tràfic igual en el {{sigle|XVI||s}} a la producció de vins de Bordeus.<ref>Marc Suttor, ''Vie et dynamique d'un fleuve. La Meuse de Seden à Maastricht (dones origines à 1600)'' (Bibliothèque du Moyen Âge, 24, Turnhout, De Boeck & Larcier s.a., 2006, p. 301-327.</ref> Aprofitant este eix comercial, l'orfebreria mosana (en especial, la [[dinandería]], és dir, el treball del latón) es va desenrollar durant tota l'Edat Mija. La ''llegenda històrica'' informa que la pràctica de la dinandería enfrontava [[Bouvignes]] a Dinant: [[Philippe de Commynes]] (1447-ca. 1511) ho ha contat be en les seues columnes i l'historiador [[Jules Michelet]] (1798-1874) també ho arreplega.

{{VT|Principat de Lieja}}

=== Riu fronteriç ===

Des de finals de el {{sigle|XIII||s}}, el Mosa va ser un dels «quatre rius» («royaume dones quatre rivières», fent referència al [[Tractat de Verdún]] (843) que havia fixat el llímit entre la [[França Occidental]] i la [[Lotaringia]] en els cursos del [[Escalda]], del Mosa, del [[Saona]] i del [[Ródano]]) que varen definir la frontera entre el [[França en l'Edat Mija|regne de França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. Este llímit, justificat per la memòria del tractat, anava des de la font del riu fins a la vila de [[Charleville-Mézières|Mézières]] i corria pel mig dels principats que trobava, incloent el [[comtat de Bar]]. (En 1301 [[Enrique III de Bar]] va rebre la part occidental (''Barrois mouvant'') com un feu francés de mans del rei [[Felipe IV de França|Felipe IV]].) Esta frontera va ser una realitat, pero sobretot un objecte de representació, estilisant els distints llímits (fiscal, judicial i feudal) del regne.<ref>Dauphant, L. ''Li Royaume dones Quatre Rivières, L'espace politique français (1380-1515)'', Seyssel, Champ Vallon, 2012, pp. 117-129.</ref> Els ribereños de l'Edat Mija eren conscients de la discrepància entre l'idea oficial d'un llímit fluvial i la realitat de les fronteres complexes. A partir de 1390, en les enquestes reals, els testimonis afirmen que hi havia borns de bronze sumergits en el riu, sense que ningú els hi haguera vist. Este mit mostra el respecte que rodejava este llímit sagrat entre França i l'Imperi.<ref>Dauphant, L. «La frontière de la Meuse de Philippe IV à François {{Ord|I.|er}}», en ''Frontières oubliées, frontières retrouvées. Marches et llimites anciennes en France et en Europe'', Enquêtes et Documents n.° 41, Presses Universitaires de Rennes, 2011, pp. 222-224.</ref>

La frontera es va mantindre estable fins a l'anexió de la major part d'[[Alsàcia]] i dels [[Trois-Evêchés|Tres Bisbat]] de [[Metz]], [[Toul]] i [[Verdun (Mosa)|Verdun]] pel rei Enrique II en 1552 i la posterior ocupació del [[ducado de Lorena]] per les forces del rei Luis XIII en 1633. Pel [[Tractat de Westfalia]] (1648), el Mosa ya no va ser una frontera ''de facto'', pero va seguir sent una referència acadèmica fins al {{sigle|XVIII||s}} en França. El seu curs inferior en la hui Bèlgica (Valonia), part de la «regata industrial», va ser la primera àrea totalment industrialisada de l'Europa continental.<ref name="Atles">{{Cita web | títul=Wallonie : unix région en Europe | url=http://sder.wallonie.be/ICEDD/CAP-atlasWallonie2006/pages/atles.asp?txt=conWalEur | editorial=Ministère de la Région wallonne | fechaacceso=29 de setembre de 2007 |idioma=fr}}</ref>

En Alemània, el ''[[Deutschlandlied]]'' («cançó d'Alemània»), que es va convertir en l'himne nacional oficial d'Alemània en 1922, aludix a això. La primera estrofa del poema de [[August Heinrich Hoffmann von Fallersleben|Fallersleben]] es referix a la distribució dels pobles de parla alemana a principis de el {{sigle|XIX||s}} i a l'extensió de la [[Confederació Alemana]] en el moment, retirada en 1945, que diu que Alemània s'estén:

{{cita|(...) Von der Maas bis an die Memel Von der Etsch bis an donen Belt|col2=Des del Mosa al Niemen Des del Adige al chicotet Belt}}

Esta memòria del Sacre Imperi Romà Germànic va ser també la negació de les reivindicacions franceses en la frontera del Rin.

=== El saqueig de Dinant i de Lieja ===

El [[duc de Borgoña]] [[Felipe el Bo]] va prendre [[Dinant]] en 1466, incendiant i massacrant als seus habitants tirant-los nugats de dos en el Mosa. Dos anys més vesprada, Lieja va sofrir el mateix destí. Lieja i Dinant eren part del [[principat de Lieja]], mentres que la ciutat de [[Bouvignes-sur-Meuse]] era part del [[comtat de Namur]], ya borgoñón. Més que una querella de campanars, cal vore raons polítiques i econòmiques que superaven en molt el microcosmos dinantés: qui controlava el riu, controlava l'economia.

=== Riu industrial ===

[[Archiu:J. Fussell. Usines à Saint-Georges-sur-Meuse.jpg|thumb|''Les fàbriques en [[Saint-Georges-sur-Meuse]]'' Aquarela de J. Fussell (mediats de el {{sigle|XIX||s}}). ]]

El Mosa ya era industrial en l'Edat Mija i alguns historiadors tracen aixina una zona industrial que aniria des de la ciutat de [[Dinant]] a [[Lieja]]. Ho serà encara més en la [[revolució industrial]]. Les forges i forns de les Ardenas que duyen transformant el ferro a partir del [[carbó vegetal]] des de feya sigles, anaven a vore cóm el seu treball es desplaçava des dels chicotets rius ràpits que utilisaven per a la seua indústria, cap als rius majors, com el [[Riu Sambre|Sambre]] (que desemboca en el Mosa en [[Namur]]) i el propi Mosa. En el curs d'una segona revolució industrial, que es pot fer començar en el advenimiento de [[Bèlgica]], es va a edificar la segona potència industrial del món, des de [[Charleroi]] a Lieja, en la vertical de les comarques hulleras angleses, del Nort francés i de la Lorena franc-alemana. Solament l'Alt Mosa escaparà a la febra hullera, suplantat pel Sambre que va conectar Charleroi en els mercats de la mar del Nort. Poc a poc, la [[siderúrgia]] va adquirint preeminència sobre l'extracció minera en Bèlgica, seguint sempre les conques del Mosa mig i del Sambre. Esta indústria de l'acer, ara en decliu, seguix existint a pesar de tot i va ser integrada en l'acort [[Mittal]]-[[Arcelor]], pero sofrix hui per la dura competència internacional i la crisis econòmica de 2008.

=== El malensomi de 1914 ===

[[Archiu:Poirot - COMMERCY ILLUSTRE - Vallée de la Meuse et Canal de l'Est.jpg|thumb|El Mosa en [[Commercy]] cap a 1912, seguit en un costat per la [[Llínea de París-Este a Estrasburc-Ville]] i de l'atre pel [[Canal de l'Est]].]]

El Mosa ha segut també un riu tràgic creuat moltes voltes en el curs de les invasions i les rivalitats europees. El 23 d'agost de 1914, vàries unitats d'infanteria del [[Eixèrcit Imperial Alemà]] —els regiments 100.º, 101.º, 103.º, 108.º, 178.º i 182.º— varen intentar creuar el Mosa per [[Dinant]], ciutat belga establida a abdós costats del riu.

Varen ser rebujats en la vora occidental del Mosa pels soldats francesos del general [[Louis Franchet d’Espèrey|Franchet d’Espèrey]] (entre els que estava un llavors tinent [[Charres de Gaulle]]), que reconquistaron els barris orientals de Dinant, a l'atre costat del Mosa. Durant l'exitós assalt francés, la població confraternizó en els soldats de Franchet d’Espèrey i va cantar ''[[La Marsellesa]]'' vàries voltes.

Despuix de la seua retirada l'eixèrcit alemà va reprendre la ciutat i va fusilar a civils com a represàlia per, supostament, haver atacat a les forces alemanes. Com en atres ciutats de Bèlgica o de França, els alemans estaven convençuts (erròneament) de que tindrien que fer front als [[Franc-tireur|franc-tireurs]] (en espanyol [[Francotirador|francotirador]]) (recorts del [[Guerra franc-prusiana|conflicte de 1870]], que es varen tornar una inquietant alucinació). En Dinant, la seua «falsa creència sincera»<ref>«Fausse croyance sincère», com varen dir dos historiadors irlandesos, John Horne i Alan Kramer, en ''[[Atrocités allemandes|Els Atrocités allemandes]]'' (Tallandier, Paris, 2005).</ref> va convertir la ciutat en un ''enfer de [[Jérôme Bosch|Bosch]]'': varis barris varen ser completament destruïts pel fòc i va haver 674 víctimes civils fusilades pels regiments alemans, la major massacre en agost de 1914.

{{VT|Massacre de Dinant}}

=== Maig de 1940 ===

En 1939, França va declarar la guerra a Alemània i es va preparar per a rebujar una invasió. En el marc del pla defensiu francés, el Mosa jugava un paper important ya que en bona part del seu curs superior (en França, des de la confluència en el Chiers fins a Namur, en Bèlgica) el [[Mando francés]] esperava detindre als alemans en el quadro del [[pla Dyle]].

Aigües avall, els belgues defendrien el riu especialment en el [[fort Eben-Emael]] per a protegir Lieja. Este fort va caure l'11 de maig de 1940, al sendemà de l'ofensiva alemana, i els belgues varen evacuar la [[posició fortificada de Lieja]] i despuix la de [[posició fortificada de Namur|Namur]], deixant solament arrere les tropes de les fortalees.

Aigües dalt, sorprenent als francesos el 12 de maig de 1940, una miqueta més al nort de Dinant, en [[Houx (Bèlgica)|Houx]], la primera infanteria alemana va creuar el Mosa. Al sendemà, les tropes alemanes de [[Guderian]] també varen creuar el Mosa en [[Sedán (Ardenas)|Sedán]] causant la [[Batalla de Sedán (1940)|brecha de Sedán]], aixina com en [[Monthermé]]. La seua infanteria també va creuar en [[Givet]] i [[Profondeville]], pero va fracassar en [[Nouzonville]] i [[Charleville-Mézières]] ans que els francesos evacuaren les seues últimes posicions en el Mosa el 15 de maig de 1940; va quedar oberta en el front [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|aliat]] una gran brecha des de Namur fins al [[ouvrage de la Ferté|extrem occidental de la llínea Maginot]], una brecha que els francesos no varen poder tancar per falta de reserves suficients. Les unitats blindades alemanes varen passar i varen alcançar el [[canal de la Mancha]], prop d'[[Abbeville (Somme)|Abbeville]] el 20 de maig de 1940, prenent després per la retaguàrdia als eixèrcits aliats en el nort de França i Bèlgica. La [[batalla de França]] ya estava pràcticament perduda.

{{VT|Pla Dyle|Batalla de Sedán (1940)|Batalla de Dinant (1940)|Batalla de Monthermé|Batalla de Givet}}

=== El Mosa europeu ===

Es va posar en marcha un programa d'acció per al periodo 1998-2003<ref>C.I.P.M.-I.C.B.M., 1998. Programme d'action "Meuse" 1998-2003- Actieprogramma "Maas" 1998 - 2003. Commission internationale pour la Protection de la Meuse - Internationale Commissie voor de Bescherming van de Maas, Liège (28 pàgines).</ref> en virtut del com en 2002 es va firmar el [[Tractat del Mosa]], també cridat «Acort de Gante», pel qual França, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburc varen acordar cooperar en la gestió conjunta del riu en els dos estats i les dos regions de Bèlgica. Els proyectes inclouen la tornada de grans salmónidos<ref>MRW (2007) ''La réintroduction du saumon atlantique dans li bassin de la Meuse : synthèse et résultats.'' Ministère la Région wallonne, 25 pàgines (abril 2007) (Malbrouck, C., J. C. Micha i J. C. Philippart http://environnement.wallonie.be/publi/education/saumon2000.pdf</ref> a la conca i la restauració gradual de la lliure circulació dels peixos (en tot el [[Benelux]],<ref>Philippart, J-C (2005) ''Li voyage périlleux dones poissons grands migrateurs dans la Meuse.'' APAMLg asbl, Liège, 56 pp.</ref><ref>Benelux (2009) ''Décision du Comité dones Ministres de l’Union Économique Benelux abrogeant et remplaçant la Décision M(96) 5 du 26 avril 1996 relative à la lliure circulation dones poissons dans els réseaux hydrographiques du Benelux''. M(2009)1, 2009, 6 pp.</ref><ref>Benelux, 1996. Décision du Comité dones Ministres de l’Union Economique Benelux relative à la lliure circulation dones poissons dans els réseaux hydrographiques du Benelux M(96)5, 1996, 2p.</ref> mentres que una [[directiva europea]] ([[Directiva marc de l'aigua]], o DCE<ref>Union euur-Lex).</ref>) demanda la tornada del [[bon estat ecològic]] en 2015 (llevat excepcions a justificar).

== Geografia ==

=== El Mosa en França ===

==== El Mosa en el departament de Haute-Marne ====

[[Archiu:Maas bron 1.jpg|thumb|Font del Mosa en [[Pouilly-en-Bassigny]]]]

El Mosa naix en França en el [[Bassigny]], una chicoteta regió natural situada en el sur del departament d'[[Haute-Marne]] (regió [[Gran Est (França)|Gran Est]]), i més precisament en [[Pouilly-en-Bassigny]], un chicotet poble de la comuna de [[Li Châtelet-sur-Meuse|Châtelet-sur-Meuse]]. El seu lloc d'orige està a {{unitat|409|metros}} i hi ha una fita senyalant-ho. El [[Sena]], el [[riu Marne|Marne]] i l'[[riu Aube|Aube]] tenen la seua font no molt llunt de la del Mosa, en la [[replanell de Langres]], un punt a on coincidixen els alvertents de l'Atlàntic, Mediterràneu i mar del Nort. En esta part alta el Mosa es dirigix primer durant un curt tram cap a l'est, fins a alcançar la chicoteta localitat que li dona nom, Meuse (en la comuna de [[Val-de-Meuse]], de {{unitat|1933|hab.}}), a on despuix de rebre vàries rieres, vira cap al nort. Pansa després per chicotetes localitats com [[Levécourt]] ({{unitat|99|hab.}} en 2013), [[Doncourt-sur-Meuse]] ({{unitat|47|hab.}}), [[Hâcourt]] ({{unitat|34|hab.}}), [[Brainville-sur-Meuse]] ({{unitat|85|hab.}}), [[Bourmont]] ({{unitat|506|hab.}}) [[Saint-Thiébault]] ({{unitat|242|hab.}}), [[Gonaincourt]], [[Goncourt]] ({{unitat|273|hab.}}) i [[Harréville-els-Chanteurs]] ({{unitat|289|hab.}}), abans d'abandonar el departament.

==== El Mosa en el departament de Vosges ====

El Mosa s'adinsa en el [[Vosges (departament)|departament de Vosges]] a on es produïx un fenomen geològic particular a l'altura de [[Bazoilles-sur-Meuse]] ({{unitat|604|hab.}}), les ''pèrdues del Mosa''ː el riu es filtra baix terra per a reaparéixer varis quilómetros més avall en la ''resurgencia del Mosa'', prop de [[Neufchâteau (Vosges)|Neufchâteau]] ({{unitat|6602|hab.}}).

En Neufchâteau també rep al primer afluent d'importància, per la dreta el [[riu Mouzon]] ({{unitat|27.9|km}}). Neufchâteau és la primera ciutat del curs del Mosa, hui subprefectura, que ya va ser una ciutat d'importància migeval a on habitualment es dirimien les diferències entre el [[ducado de Lorena]] i el [[Antic Règim en França|regne de França]]. Després el Mosa deixa la planura arcillosa per a penetrar en el front de les [[costes del Mosa]] i entrar en una vall estreta de pedra calcàrea.

El Mosa seguix el seu alvanç cap al nort banyant les chicotetes localitats de [[Frebécourt]] ({{unitat|303|hab.}}) i [[Coussey]] ({{unitat|739|hab.}}), i després passa front a la [[basílica de Bois Chenu]]. Seguix per [[Domrémy-la-Pucelle]] ({{unitat|126|hab.}}) —a on està la casa natal de [[Juana d'Arc]]— i [[Maxey-sur-Meuse]] ({{unitat|244|hab.}}), a on rep per la dreta al [[riu Vair]] ({{unitat|63.5|km}}). Després entra en el [[Mosa (departament)|departament de Mosa]], al que dona el seu nom.

<gallery mode=packed caption="El Mosa en el departament de Vosges">
Archiu:La_Meuse_à_Bazoilles_sur_Meuse.jpg|El Mosa en [[Bazoilles-sur-Meuse]]
Archiu:Pont de Frebécourt.jpg|El Mosa en [[Frebécourt]]
Archiu:Meuse à Domrémy1.JPG|El Mosa en [[Domrémy-la-Pucelle]]
Archiu:Pelouse calcaire de Maxey-sur-Meuse.JPG|El Mosa en [[Maxey-sur-Meuse]]
</gallery>

==== El Mosa en el departament de Mosa ====

Continua el Mosa el seu llent discórrer per una estreta vall de sol calizo, rebent les aigües de curts afluents. Pansa per [[Brixey-aux-Chanoines]] ({{unitat|85|hab.}}), [[Sauvigny]] ({{unitat|245|hab.}}), [[Pagny-la-Blanche-Côte]] ({{unitat|247|hab.}}), [[Taillancourt]] ({{unitat|141|hab.}}), [[Champougny]] ({{unitat|80|hab.}}), [[Sepvigny]] ({{unitat|76|hab.}}), [[Vaucouleurs]] ({{unitat|2036|hab.}}) i [[Rigny-la-Ix-li]], a on rep per l'esquerra al [[riu Aroffe]] ({{unitat|50.2|km}}). Seguix despuix per [[Ugny-sur-Meuse]] ({{unitat|103|hab.}}), [[Saint-Germain-sur-Meuse]] ({{unitat|271|hab.}}), [[Ourches-sur-Meuse]] ({{unitat|200|hab.}}), [[Pagny-sur-Meuse]] ({{unitat|1031|hab.}}) i [[Troussey]] ({{unitat|425|hab.}}).

El Mosa és creuat després pel [[canal Marne-Rin]], un canal de {{unitat|314|km}} i 178 esclusa construït entre 1838 i 1853, que enllaça les conques del Sena i del Rin, el [[riu Marne|Marne]] (en [[Vitry-li-François]]) en el Rin (en [[Estrasburc]]). Este canal aprofita la brecha topogràfica que s'obri a la seua esquerra i que permet alcançar la ciutat de [[Toul]], localisada a uns de {{unitat|12.5|km}} a la vora del [[riu Mosela]] (un afluent del Rin).

<gallery mode=packed caption="El Mosa en el departament de Mosa">
Archiu:Taillancourt pont Meuse.JPG|Pont en [[Taillancourt]]

Archiu:Ugny-sur-Meuse_li_pont.jpg|Pont en [[Ugny-sur-Meuse]]
Archiu:Saint-Germain-sur-Meuse Viaduc sur la Meuse.jpg|Viaducte en [[Saint-Germain-sur-Meuse]]
Archiu:Pagny-sur-Meuse (Meuse) Canal de la Marne au Rhin.JPG|Canal de la Marne al Rhin en [[Pagny-sur-Meuse]]
Archiu:Troussey (Meuse) la Meuse avec vue du village.JPG|El Mosa en [[Troussey]]
</gallery>

Seguix després el Mosa per [[Sorcy-Saint-Martin]] ({{unitat|1068|hab.}}) i la subprefectura de [[Commercy]] ({{unitat|6220|hab.}}). Despuix passa per [[Boncourt-sur-Meuse]] ({{unitat|320|hab.}}), [[Pont-sur-Meuse]] ({{unitat|139|hab.}}), [[Mécrin]] ({{unitat|232|hab.}}), [[Bislée]] ({{unitat|0|hab.}}) i [[Saint-Mihiel]] ({{unitat|4269|hab.}}).

En la ribera dreta, a l'eixida de Saint-Mihiel, es troben un aflorament de sèt roques, cridades ''les Dames del Mosa'', en forma de secs coralinos que es varen formar durant el periodo [[Jurásico Superior]], etapa [[oxfordiense]], llavors baix un clima molt calent quan la mar cobria tota la regió.

Continua per [[Maizey]] ({{unitat|169|hab.}}), [[Rouvrois-sur-Meuse]] ({{unitat|178|hab.}}), [[Bannoncourt]] ({{unitat|163|hab.}}), [[Lacroix-sur-Meuse]] ({{unitat|704|hab.}}), [[Troyon]] ({{unitat|258|hab.}}), [[Tilly-sur-Meuse]] ({{unitat|286|hab.}}), [[Ambly-sur-Meuse]] ({{unitat|247|hab.}}), [[Villers-sur-Meuse]] ({{unitat|294|hab.}}), [[Els Monthairons]] ({{unitat|389|hab.}}), [[Dieue-sur-Meuse]] ({{unitat|1393|hab.}}), [[Haudainville]] ({{unitat|948|hab.}}) i la subprefectura de [[Verdún (Mosa)|Verdún]] ({{unitat|17923|hab.}}).

Verdún és una atra ciutat de llarga història, sèu de bisbat des de el {{sigle|IV||s}}, lloc a on es va subscriure en 843 el [[tractat de Verdún]] que va dividir l'imperi de [[Carlomagno]] en tres parts, i des de 1374 [[ciutat imperial lliure]] del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. El bisbat de Verdún —que formava junt en Tull (Toul) i Metz els [[Trois-Evêchés|Tres Bisbat]]— va ser incorporat per França en 1552 (anexió reconeguda en 1648 per la [[Pau de Westfalia]]). Tristament la ciutat també és coneguda per la [[batalla de Verdún]], la batalla més llarga (febrer–decembre de 1916) i la segona més cruenta (més d'un quarto de milló de morts) de la [[Primera Guerra Mundial]].

<gallery mode="packed" caption="El Mosa fins a Verdún">
Archiu:Sorcy-Saint-Martin (Meuse) la Meuse.JPG|El Mosa en [[Sorcy-Saint-Martin]]
Archiu:Pont de Bannoncourt, vue en amont.JPG|El Mosa en [[Bannoncourt]]
Archiu:La Meuse à Villers-sur-Meuse.jpg|El Mosa en [[Villers-sur-Meuse]]
Archiu:Verdun La Meuse (1616080579).jpg|El Mosa en [[Verdún (Mosa)|Verdún]]
</gallery>

Despuix de deixar arrere Verdún el Mosa vira alguna cosa cap al NNO, alcançant [[Sivry-sur-Meuse]] ({{unitat|397|hab.}}), [[Vilosnes-Haraumont]] ({{unitat|215|hab.}}) i [[Dun-sur-Meuse]] ({{unitat|698|hab.}}), a on el riu ix de les costes del Mosa per a aplegar a la planura arcillosa del [[Woëvre]]. A continuació, serpentea per un terreny en molt baixa pendent.

En [[Stenay]] ({{unitat|2743|hab.}}), el Mosa entra de nou en una vall estreta i travessa un nou front de tossals, l'extrem nort de les [[costes del Mosela]]. Discorre despuix front a [[Martincourt-sur-Meuse]] ({{unitat|63|hab.}}), [[Inor]] ({{unitat|188|hab.}}) i [[Pouilly-sur-Meuse]] ({{unitat|199|hab.}}). Durant un curt tram d'uns {{unitat|4|km}} el seu curs marca la frontera entre els departaments de Mosa i [[departament de Ardenas|Ardenas]], a on s'adinsa després.

<gallery mode="packed">
Archiu:Vilosnes MeuseCanalisée.JPG|El Mosa canalisat en [[Vilosnes-Haraumont]]
Archiu:Citadelle_de_Dun-sur-Meuse_depuis_li_fleuve.jpg|El Mosa en [[Dun-sur-Meuse]]
Archiu:La Meuse, kruising Canal de la Meuse.JPG|El Mosa en [[Stenay]], en la boca del ramal del port
</gallery>

==== El Mosa en el departament de Ardenas ====

El Mosa en el [[departament de Ardenas]] continua serpenteando en una vall cada volta més estret. El riu recorre llavors una planura arcillosa coberta d'herba i prou gran de nou. Banya [[Mouzon (Ardenas)|Mouzon]] ({{unitat|2202|hab.}}) el centre del qual està en una illa rodejada per un braç del Mosa i seguix per [[Villers-devant-Mouzon]] ({{unitat|91|hab.}}) i [[Remilly-Aillicourt]] ({{unitat|788|hab.}}) i rep en [[Bazeilles]] ({{unitat|2041|hab.}}) al [[riu Chiers]] ({{unitat|130|km}}), que li aborda per la dreta. Bazeilles és una de les ciutats condecorades en la [[Legió d'Honor]] (en 1900) pel seu heròic comportament en la [[guerra franc-prusiana]] de 1870, despuix novelado per [[Emile Zola]] en ''La débâcle''.

Després el Mosa alcança la ciutat i subprefectura de [[Sedán (Ardenas)|Sedán]] ({{unitat|18134|hab.}}), també famosa per la batalla homònima en la citada guerra de 1870 en la que el propi emperador [[Napoleón III]] va ser fet presoner. Va ser un centre textil, que va començar baix el patrocini del [[moradura Mazarino]] i que va mantindre la ciutat fins a finals de el {{sigle|XIX||s}}. El centre històric es localisa sobre una península formada per una curva del riu Mosa i fa de Sedán una [[Villes et pays d'art et d'histoire|vila d'art i d'història]] (des de 2000) que conserva el [[Castell de Seden|castell de Sedán]], un dels castells d'orige migeval més extensos d'Europa.

<gallery mode=packed caption="En les Ardenas franceses fins a Sedán (I)">
Archiu:Mouzon, Canal de la Meuse.jpg|Canal del Mosa en [[Mouzon (Ardenas)|Mouzon]]
Archiu:Meuse by Bazeilles 2.jpg|El Mosa en [[Bazeilles]]
Archiu:Meuse 742.JPG|El Mosa en [[Sedán (Ardenas)|Sedán]]
Archiu:Seden 4juni2006 064.jpg|Vista del castell de Sedán
</gallery>

Contínua el seu alvanç el riu cap al nort i entropeça en les estribaciones del [[Massiç de les Ardenas|massiç ardenés]] i gira {{unitat|180°}} al sur i poc despuix cap a l'oest a lo llarc de l'antic massiç montanyós cobert de boscs. Pronte rep, per l'esquerra, les aigües del [[ric Bar|Bar]] ({{unitat|62|km}}) i al poc les del [[riu Venç]] ({{unitat|32.7|km}}) en [[Charleville-Mézières]] ({{unitat|48991|hab.}}). El Mosa sembla vacilar en el seu curs en creuar la ciutat: forma tres bucles d'oest a este abans de tornar a prendre direcció nort i en un d'ells rep per l'esquerra, i aplegant de l'oest, al [[riu Sormonne]] ({{unitat|56.5|km}}).

Mézières ya disponia en época romana d'una fortificació i la vila migeval es va defendre contra les tropes imperials de [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]]: el sege de 1521 va demostrar l'importància del lloc per a la defensa del regne. La ciutat es va convertir en una ciutadella tancada en un sistema de defensa important que va impedir el seu desenroll. Quan [[Carlos I de Gonzaga-Nevers|Carlos de Gonzaga]] va fundar en 1606 la nova ciutat de Charleville com a capital de la seua [[principat sobirà de Arches|principat de Arches]], això va permetre l'expansió.

<gallery mode=packed caption="En les Ardenas franceses, en Charleville-Mézières (II)">
Archiu:Charleville-Mézières, France.jpg|El Mosa en [[Charleville-Mézières]]
Archiu:Charleville-Mézières_-_Pont_d'Arches_-1.jpg|El pont_d'Arches en Charleville-Mézières
Archiu:Charleville passerelle du Mont Olympe.JPG|La passarela de Mont Olympe, el primer pont colgante de les Ardenas
</gallery>

[[Archiu:Meuse, in the french ardennes2.JPG|thumb|Els meandres del Mosa en el massiç de les Ardenas, entre [[Monthermé]] i [[Laifour]] ]]

A continuació, el Mosa entra en el [[parc natural regional de les Ardenas]], un àrea que protegix el massiç ardenés que el riu travessarà per una vall molt estreta les ales de la qual estan densament boscadas. És seguit en este tram per la [[via verda Trans-Ardenas]] i pel ferrocarril de Charleville a Givet. Ací el riu discorre a través de sols negres de esquisto. A partir de Charleville-Mézières, els meandres són numerosos fins a l'eixida de les Ardenas.

En les eixamplades d'eixos meandres s'han erigit chicotetes localitats, molt pròximes, que el Mosa enfila seguint una direcció NO: [[Nouzonville]] ({{unitat|6214|hab.}}), [[Joigny-sur-Meuse]] ({{unitat|700|hab.}}), [[Bogny-sur-Meuse]] ({{unitat|5291|hab.}}) i [[Monthermé]] ({{unitat|2413|hab.}}), a on rep al riu [[riu Semois|Semois/Semoy]] ({{unitat|210|km}}) per la vora dreta i a on hi ha molts punts elevats (el més alt oferix vistes unitat|230|m}}) que permeten contemplar l'entorn. Contínua el Mosa per [[Deville]] ({{unitat|1084|hab.}}), [[Laifour]] ({{unitat|481|hab.}}), [[Anchamps]] ({{unitat|226|hab.}}) i per últim [[Revin]] ({{unitat|6783|hab.}}), construïda sobre tres meandres. Prop de la ciutat, dos chicotets embassaments a diferents altures permeten el funcionament d'una [[Central hidroelèctrica reversible|estació de transferència d'energia per bombeig-turbinado]] en una potència de {{unitat|1000|MW}}.

<gallery mode=packed caption="En les Ardenas franceses (III)">
Archiu:Meuse église 07140.JPG|El Mosa front a l'antiga fàbrica d'armes de [[Nouzonville]] (hui un museu)
Archiu:Joigny-sur-Meuse 01.JPG|El Mosa en [[Joigny-sur-Meuse]]
Archiu:Vallée de la Meuse Bogny Monthermé.jpg|El Mosa en [[Bogny-sur-Meuse]]
Archiu:Monthermé_2.JPG|El Mosa en [[Monthermé]]
Archiu:Vue sur Deville (Ardennes, Fr).JPG|El Mosa en [[Deville]]
</gallery>
<gallery mode=packed>
Archiu:Vue_sur_Laifour_(Ardennes,_Fr).JPG|El Mosa en [[Laifour]]
Archiu:Laifour_(Ardennes,_Fr),_pont_du_chemin_de_fer_sur_la_Meuse.JPG|Viaducte ferroviari entre [[Laifour]] i [[Anchamps]]
Archiu:Bognyaerienne.jpg|El Mosa en [[Bogny-sur-Meuse]]
Archiu:Revin,_Champagne-Ardenne-9638.jpg|El Mosa en [[Revin]]
</gallery>

El Mosa es torna cap al NE passant per [[Fumay]] ({{unitat|3605|hab.}}), l'antiga ciutat de la pissarra en el {{sigle|XIX||s}}. Dona inici una chicoteta zona geogràfic-administrativa, la [[punta de Givet]], a voltes cridada barril o dit de Givet o inclús punta de les Ardenas, que constituïx l'extrem nort del departament de Ardenas. Este chicotet territori d'uns {{unitat|25|km}} de llarc i {{unitat|10|km}} d'ample forma una banda que penetra profundament en les Ardenas belgues, seguint els meandres del Mosa.

En ell s'han delimitat dos reserves naturals nacionals: en 1991, la [[reserva natural nacional de Vireux-Molhain|Vireux-Molhain]] —en un àrea protegida de {{unitat|1.8|ha}} d'un antic lloc aduanero, que salvaguarda un aflorament de esquisto del [[Devónico Mig]] (del [[Eifeliense]]: ± fa 397 millons d'anys), excepcional per la cantitat i finura de les seues [[Fòssil|fòssils]], en especial de [[trilobite]]s— i en 1999 la [[Reserva natural nacional de la punta de Givet|la punta de Givet]] —de {{unitat|354|ha}}, establida pel seu interés geològic, florístico i faunístico, que oferix un variat paisage compost de boscs, xares, pasturages secs i espectaculars tallats rocosos—.

Seguix el riu per [[Haybes]] ({{unitat|1992|hab.}}), [[Fépin]] ({{unitat|244|hab.}}), [[Vireux-Molhain]] ({{unitat|1589|hab.}}) i [[Aubrives]] ({{unitat|866|hab.}}). En un atre dels meandres del riu s'ha construït la [[central nuclear de Chooz]], poc abans del chicotet poble de [[Chooz]] ({{unitat|757|hab.}}) que li dona nom. La central, que ampra a unes 700 persones, es va construir en dos fases: Chooz A, que es va posar en funcionament en 1967 i es va detindre en 1991 i actualment es troba en procés de desmantellament; i Chooz B, que comprén dos unitats de {{unitat|1450|MW}} cada una (Chooz B1 va ser posada en funcionament en 1996 i Chooz B2 en 1997).

Aplega després el Mosa en seguida a [[Rancennes]] ({{unitat|721|hab.}}) i [[Givet]] ({{unitat|6618|hab.}}), última ciutat francesa abans de la [[frontera franc-belga]]. En Givet es troba el [[fort de Charlemont]], una important fortalea construïda per Carlos V entre 1555 i 1564 i que va passar a mans franceses, junt en la vila, en eixecució del [[tractat de Rijswijk]] firmat en 1697 per [[Luis XIV de França|Luis XIV]]. Després la fortalea va ser reformada per [[Sébastien Li Prestre de Vauban|Vauban]].

En abandonar el territori francés, el Mosa ha recorregut {{unitat|486|km}} seguint més o menys una direcció S-N.

<gallery mode=packed caption="En les Ardenas franceses (i IV)">
Archiu:FumayFromAbove.jpg|El Mosa en [[Fumay]]
Archiu:Haybes (Ardennes).JPG|El Mosa en [[Haybes]]
Archiu:Fépin Barrage.JPG|Represa en [[Fépin]]
Archiu:Pont_sur_la_Meuse,_Vireux-Molhain_01_09.jpg|El Mosa en [[Vireux-Molhain]]
</gallery>
<gallery mode=packed>
Archiu:Chooz - Centrale nucléaire -1.jpg|La [[central nuclear de Chooz]]
Archiu:CHOOS MOSA - panoramio - jean melis.jpg|El Mosa en [[Chooz]]
Archiu:Givet - Fort de Charlemont -1.jpg|El Mosa en [[Givet]]
Archiu:Voie_vore't_Givet_2.JPG|La porta de França i el fort de Charlemont, en Givet, vists des de la via verda.
</gallery>

=== El Mosa en Bèlgica ===

==== El Mosa en la província de Namur ====

El Mosa, despuix d'haver completat la seua travessia de les Ardenas, ''sensu stricto'', entra en Bèlgica per la [[província de Namur]] ([[regió valona]]), a l'altura d'[[Heer-Agimont]], a una altitut de {{unitat|98|m}}. En un curt tram el riu separa dos regions naturals: la [[Fagne]], a l'esquerra, i la [[Famenne]], a la dreta. El Mosa passa per la chicoteta localitat d'[[Hermeton-sur-Meuse]] ({{unitat|550|hab.}}) —passada la qual rep al curt riu Hermeton ({{unitat|33|km}}), per l'esquerra— i despuix per [[Hastière]] ({{unitat|5708|hab.}} en 2015).

Després el Mosa entra en la regió natural del [[Condroz]], un replanell calcàrea a on el riu ha tallat el seu curs entre roquedos, deixant a l'esquerra el Condroz occidental i a la dreta el ''Vrai Condroz'' (Verdader Condroz). Seguix el seu llent discórrer per [[Waulsort]] —a on està l'[[abadia de Waulsort]], fundada en 946 per [[Otón I del Sacre Imperi Romà Germànic|Oton I]]— i [[Anseremme]] ({{unitat|1000|hab.}}), a on rep per la dreta al riu [[Lesse (riu)|Lesse]] ({{unitat|89|km}}).

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Namur abans de Dinant (Bèlgica valona)">
Archiu:Bridge_(N909)_over_the_Meuse_near_Heer-Agimont-9331.jpg|Pont en Heer-Agimont, a uns 200 [[Metro|m]] de la frontera franc-belga
Archiu:Hastière-parell-Delà_EAIJPG.jpg|L'iglésia abacial de Sant Pedro (1033-1035), en [[Hastière]]
Archiu:Waulsort_V3JPG.jpg|El Mosa en Waulsort, en l'[[abadia de Waulsort]] en primer terme
Archive:Freyr R01.jpg|El Mosa i les ''Rochers de Freÿr'' (roquedos), i [[Castell de Freÿr|castell i jardins de Freÿr]], entre Waulsort i Anseremme
</gallery>

En seguida aplega el Mosa a la ciutat de [[Dinant]] ({{unitat|13912|hab.}}), una vila migeval dependent històricament del [[Principat de Lieja]] i localisada front al seu rival [[comtat de Namur|namuriense]] [[Bouvignes-sur-Meuse]]. Fins a mediats de el {{sigle|XI||s}}, per una rarea geopolítica freqüent en l'Edat Mija, Dinant va ser compartida entre l'autoritat del comte de Namur i el príncip-bisbe de Lieja. La seua posició en la vora dels dos països enemics, cada u en una vora del Mosa, sagellarà el seu destí en l'oposició constant entre l'Orient germà i l'Occident llatí. Tancament del Mosa, la ciutat veu el conflicte de la bateria de [[coure]] i la producció de [[latón]]:<ref>{{cita web |autor=David Bourgarit |autor2=Nicolas Thomas |títul=Li laiton produit en masse au Moyen Âge |url=http://www.larecherche.fr/savoirs/archeologie/laiton-produit-masse-au-moyen-age-01-10-2012-91752 |data=octubre de 2012 |sitioweb=www.larecherche.fr |fechaacceso=6 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160307034341/http://www.larecherche.fr/savoirs/archeologie/laiton-produit-masse-au-moyen-age-01-10-2012-91752 |fechaarchivo=7 de març de 2016 }}</ref>

Bouvignes en la vora oposta, de fet posseïx grans depòsits de ''derle'', l'argila blanca utilisada pels treballadors del coure per a formar els seus mòles. Eixa mateixa cacharrería de latón aportarà una immensa fortuna a la ciutat. Estes tensions troben la seua culminació en 1466, quan Dinant va ser sitiada pels eixèrcits del duc de Borgoña [[Felipe el Bo]]. En sol huit dies la ciutat cau, sent entregada al pillage i la matança. Es va invitar als sobreviviente [[Calderero (ofici)|caldereros]], per la seua banda a unir-se a Namur per a eixercir lliurement la seua professió. Este trasllat va assestar un colp mortal a la professió i a la ciutat migeval.

El Mosa seguix cap al nort passant per [[Houx (Bèlgica)|Houx]] ({{unitat|807|hab.}}), [[Anhée]] ({{unitat|7074|hab.}}) —a on rep per la dreta al curt [[riu Molignée]] ({{unitat|22|km}})— i [[Yvoir]] ({{unitat|9339|hab.}}), localisada en la confluència per la marge dreta en el [[riu Bocq]] ({{unitat|45|km}}). Després seguix per [[Annevoie-Rouillon]] ({{unitat|691|hab.}}), [[Rivière (Bèlgica)|Rivière]], [[Godinne]] ({{unitat|1739|hab.}}), [[Profondeville]] ({{unitat|11699|hab.}}).

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Namur (Bèlgica valona)">
Archiu:20090816 dinant48.jpg|Pont de Anseremme, poc abans d'aplegar a Dinant
Archiu:Dinant 050908 (9).JPG|El Mosa en [[Dinant]] ([[Ciutadella de Dinant|ciutadella]] i [[Colegiala Notre-Dona'm de Dinant|colegiala]])
Archiu:Dinant Belgique Octobre 2006.jpg|El Mosa en [[Dinant]]
Archiu:Godinne 050403 (6).JPG|El Mosa en [[Godinne]]
Archiu:Halage de la Meuse à Rivière (Belgique, Province de Namur).jpg|El Mosa en [[Profondeville]]
</gallery>

[[Image:Namur, Junction of the Meuse and Sambre.jpg|thumb|anchopx|''Namur, en la confluència del Sambre i del Mosa'' (1838), obra de [[Clarkson Frederick Stanfield]] ]]

Continua per [[Boreuville]], [[Pairelle]], [[La Plante]], en les afores de [[Namur]] ({{unitat|110691|hab.}}) i alcança en seguida la capital, a on rep al [[Riu Sambre|Sambre]] ({{unitat|190|km}}) per l'esquerra.

Namur és una de les ciutats més importants dels seus curs, actual capital de la [[regió Valona]] i capital històrica del [[comtat de Namur]] (981-1795). La ciutat va començar com un assentament comercial important en l'época celta, a cavall entre les rutes comercials E-O i N-S que creuaven les Ardenas. Els [[Antiga Roma|romans]] es varen establir en acabant de que [[Juliol César]] derrotara a la tribu dels [[aduáticos]].

Namur ya va adquirir importància durant l'Edat Mija, quan els [[merovingios]] varen construir un castell sobre el espolón rocós que domina la ciutat en la confluència dels dos rius. En el {{sigle|X||s}}, es va convertir en un comtat per dret propi. La ciutat es va desenrollar de forma un tant desigual, ya que els comtes de Namur solament podien construir en la vora nort del Mosa —la vora sur era propietat dels bisbes de Lieja i es va desenrollar més llentament en la localitat de Jambes (ara un suburbi de Namur)—.

En 1262, Namur va caure en mans del [[comte de Flandes]], i va ser comprada pel [[duc de Borgoña]] [[Felipe el Bo]] en 1421. En acabant de que Namur es convertira en part dels [[Països Baixos espanyols]] en la década de 1640, la seua ciutadella es va enfortir considerablement. Luis XIV de França va invadir la regió en 1692, capturant la ciutat i anexionándola a França. El seu reconegut ingenier militar Vauban va reconstruir la ciutadella. Després passa per mans neerlandeses, espanyoles, austríaques i finalment belgues.

En eixir de Namur el Mosa pren direcció casi oest, llaugerament NOO. El riu serà de nou un llímit natural entre dos regions naturals, al nort el replanell d'[[Hesbaye]] i al sur les Ardenas condrusianas. En este tram passa per [[Sclayn]] ({{unitat|1500|hab.}}) i per [[Andenne]] ({{unitat|25729|hab.}}), ciutat reconeguda per la seua ceràmica, just abans d'abandonar la província.

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Namur (Bèlgica valona)">
Archiu:Namur Belgium Bridges-over-the-Meuse-01.jpg|El Mosa en [[Namur]]
Archiu:Namur JPG7.jpg|El Mosa en [[Namur]] (la [[Ciutadella de Namur|ciutadella]] en el centre, a l'esquerra el Mosa i a la dreta la desembocadura del [[Sambre]])
Archiu:01-Namur-290305_(3)_JPG.jpg|El Mosa en [[Namur]], el pont de Jambes i la ciutadella

Archiu:Sclayn-reserve.jpg|El Mosa en Sclayn des de la reserva natural de Sclaigneaux
Archiu:Andenne JPG11.jpg|El Mosa en Andenne
</gallery>

==== El Mosa en la província de Lieja ====

Ya en la província de Lieja el Mosa travessa l'antiga conca hullera valona. Pansa front a una important refineria de sucre del ''Raffinerie Tirlemontoise Group'' (RT Group), just a l'entrada de la chicoteta ciutat de [[Wanze]] ({{unitat|13626|hab.}}), a on rep pel seu marge esquerra al [[Mehaigne (riu)|Mehaigne]] ({{unitat|59|km}}). Seguix després [[Huy (Bèlgica)|Huy]] ({{unitat|20232|hab.}}), a on rep al [[riu Hoyoux]] ({{unitat|28|km}}) pel seu marge dreta. En l'Edat Mija, Huy va ser un dels més pròspers pobles en el riu Mosa en una economia forta basada en la metalúrgia ademés de la fabricació de vi, fusta i escultures. Ya en el {{sigle|X||s}} va canviar el seu estatus de poble a ciutat i va formar part del principat-bisbat de Lieja durant més de huit sigles. En els sigles {{sigle|XIII}} i {{sigle|XIV}} es va desenrollar l'economia gràcies a l'indústria teler i el castell, que va aplegar a ser un símbol de la ciutat, va ser usat ocasionalment en temps de guerra. A finals de el {{sigle|XVII||s}} les guerres de Luis XIV varen causar repetits atacs a la ciutat fins al punt que els propis habitants frustrats varen desmantellar en 1715 el seu propi castell, que tants problemes els havia causat. En 1818 es va iniciar la construcció d'un nou fort per part dels neerlandesos. Esta va ser una posició estratègica de defensa durant les dos guerres mundials.

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Lieja (Bèlgica valona, I)">
Archiu:Wanze JPG05.jpg|El Mosa en Wanze, en el pont atirantado ''Père Pir'' i les chimenas de la refineria de sucre al fondo
Archive:20090816 poilvache27.jpg|Ruïnes del château de Poilvache (Yvoir)
Archiu:PanoHuy2.jpg|Vista del fort de Huy des del barri de Batta
</gallery>

Deixada arrere la ciutat de Huy, el Mosa ajuda a refrigerar la [[central nuclear de Tihange]], situada en el seu marge dreta, posada en marcha en 1975 i que conta en tres reactors que suministren una potència de {{unitat|2985|MW}}. En un entorn cada volta més industrialisat, seguix despuix per la localitat d'[[Engis]] ({{unitat|5811|hab.}}), [[Ramioul]] —a on està el [[Préhistomuseum]], un important museu de la prehistòria de Valonia— i [[Seraing]] ({{unitat|61237|hab.}}). Seraing va ser un conegut lloc a partir de el {{sigle|XI||s}}, quan el príncip-bisbe [[Enrique de Verdún|Enrique I de Verdún]] va construir una casa d'estiueig en la que rebia als seus nobles hostes. En l'Edat Mija, el poble de Seraing va obtindre exencions fiscals a canvi del compromís de defendre la ciutat de [[Lieja]] dels invasores que aplegaren pel Mosa. En 1381, es va construir ya el primer pont de fusta sobre el riu. El poble, que va mantindre el seu caràcter rural fins a finals de el {{sigle|XVIII||s}}, va escomençar a canviar despuix del descobriment de hulla en [[Ougrée]]. Les primeres acería es varen alçar en 1809 i Seraing es va convertir en una ciutat industrial que va mantindre la seua espenta fins a la crisis del carbó (en els anys 1970, quan varen tancar moltes mines) i de les successives crisis de l'acer, quan va conéixer molts problemes socials. Ara està intentant diversificarse en la creació d'un parc industrial i científic, a on es troba el centre d'investigació de l'acer d'[[ArcelorMittal]] i moltes empreses tecnològiques, aeroespacials, informàtiques...

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Lieja (Bèlgica valona, II)">
Archiu:Huy, koeltorens 2007-05-01 14.57.JPG|Torres de refrigeració de la [[central nuclear de Tihange]]
Archiu:EngisCentrale.JPG|Central de Engis
Archiu:Thermal plant in Seraing.jpg|Central tèrmica en [[Seraing]]
Archiu:Seraing_Pont_1902.jpg|Pont en [[Seraing]] (1902)
</gallery>

[[Archiu:Outremeuse-Blaeu.jpg|thumb|El Mosa en Lieja, en l'illa [[Outremeuse]].]]

Finalment el Mosa aplega a [[Lieja]], la capital provincial ({{unitat|196970|hab.}}) i ciutat valona més populosa. També és la ciutat més populosa banyada pel riu en tot el seu curs, localisada en la confluència en el [[riu Ourthe]] ({{unitat|165|km}}) que li aborda per la dreta i aplegant des del sur. Lieja és una ciutat en molta importància històrica, capital i cor del [[principat de Lieja]], un estat eclesiàstic del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] (980-1795) sorgit a partir del puixant bisbat de Lieja. El Mosa travessa Lieja en una direcció general SO-NO, en un tram d'uns 12 km totalment canalisats. En la ciutat vella, la planura aluvial del riu seguix sent estreta (esgambi mig d'1,3 km). La ciutat també és travessada pel Ourthe i Vesdre, que apleguen des del surest, i pel Légia, des de l'oest, un riu ara subterràneu. La ciutat conta en varis canals: el [[canal Alberto]], inaugurat en 1939, que permet alcançar l'estuari del Escalda eixint de l'illa Monsin; la derivació que substituïx a varis braços del Mosa i del Ourthe per a facilitar la navegació i reduir les inundacions; i el canal del Ourthe, vestigi d'un proyecte de canal entre el Mosa i el Mosela. Abans, el Mosa i Ourthe es dividien en molts braços que esguitaven la ciutat, pero varen anar gradualment cegats i es varen convertir en importants bulevars. La ciutat ha vist moltes inundacions, sent les més importants les de 1571, 1647, 1740, 1850 i 1926.

Lieja s'ha desenrollat en abdós màrgens del riu i en l'illa d'[[Outremeuse]], una illa fluvial rodejada per dos braços de més de 3,5 km de llongitut. El riu és travessat per molts ponts, en la seua majoria viaductes de recent construcció que soporten modernes infraestructures, ya que els vells ponts varen ser en la seua majoria dinamitados en alguna de les dos guerres mundials. En eixir de Lieja, el Mosa es dividix novament al voltant de l'[[illa Monsin]], deixant a l'esquerra una derivació que alimenta el ya citat canal Alberto. Per a garantisar el suministrament d'aigua al canal, en el curs principal del Mosa es va construir en 1928-1930 el [[pont i assut de Monsin]], un assut de regulació que conta en una central d'energia hidroelèctrica. Per a festejar l'inauguració del canal es va celebrar l'[[Exposició Internacional de Lieja (1939)]], acondicionant part de l'illa Monsin i els màrgens del Mosa. Ara eixe entorn ha segut totalment transformat en instalacions portuàries i fabriles.
<gallery mode="packed" caption="El Mosa en Lieja">
Archiu:Liege View 03.jpg|El Mosa en Lieja
Archiu:Port de Liège2007.jpg|[[Canal Alberto]] i entrada del port autònom de Lieja
Archiu:Liége - 1939 - Partie de l'exposition vue du téléférique.jpg|Vista de l'[[Exposició Internacional de Lieja (1939)]] des del telefèric (1939)
Archiu:Liége - 1939 - Jonction de la Meuse et du canal Albert au coeur de l'Exposition internationale.jpg|Una atra vista de l'àrea de l'Exposició
</gallery>

En seguida el Mosa alcança la chicoteta ciutat d'[[Herstal]] ({{unitat|39242|hab.}}), ara un suburbi de Lieja. Ahí el riu vira i torna a fluir cap al nort. L'important [[port autònom de Lieja]] es troba entre el caixer del Mosa, a l'est, i el canal Alberto, a l'oest, i conta en més de {{unitat|26|km}} de molls. És el port fluvial més important del seu curs i un dels majors ports interiors en Europa, en un total de mercaderies transportades en Valonia en 2014 d'al voltant de 40 millons de tonellades, principalment pel Mosa i el Sambre.<ref>[http://voies-hydrauliques.wallonie.be/opencms/opencms/fr/nav/navstat/ Bilan global wallon]</ref>

Despuix de passar per [[Vise]] ({{unitat|17341|hab.}}), el Mosa ix finalment de la [[regió Valona]] a una altitut de {{unitat|47|m}} despuix d'un recorregut de {{unitat|128|km}}. De Namur a Vise, el Mosa s'utilisa per a produir electricitat en sis plantes hidroelèctriques. Valonia és la regió en més conca del Mosa, ya que té {{unitat|12000|km²}}, un terç de la seua superfície total. El tram de riu entre Lieja i Maastrich es coneix com la regió [[Basse-Meuse]].

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en la província de Lieja (Bèlgica valona)">
Archiu:Meuse fragnee.jpg|El Mosa a l'eixida de [[Lieja]] (a l'esquerra el Mosa, a la dreta la [[Dérivation (Liège)|derivació]]
Archiu:Herstal, Pont de Wandre 62051-PEX-0001-01 foto3 2017-03-25 14.02.jpg|Pont atirantado en [[Herstal]]

Archiu:Vise-Wezet.jpg|El Mosa en [[Vaig visar]]
</gallery>

=== El Mosa frontera internacional ===

[[Archiu:MaastrichtAltstadt.jpg|thumb|El Mosa al seu pas per [[Maastricht]]]]
[[Archiu:Maas.jpg|thumb|El Mosa en [[Maastricht]]]]

El Mosa entra en una secció en la que va a ser frontera internacional: primer, entre la província belga de Lieja i la província neerlandesa de Limburgo, un curt tram d'uns 5,5 km a on banya la chicoteta ciutat neerlandesa d'[[Eijsden]] ({{unitat|11690|hab.}} en 2007); despuix el Mosa fa una breu incursió (de menys de 8 km) en els [[Països Baixos]], un curt tram en el que travessa la ciutat de [[Maastricht]] ({{unitat|121010|hab.}} i a on rep per l'esquerra al [[riu Geer]] ({{unitat|54|km}}).

Després el Mosa forma durant un atre llarc tram frontera internacional, esta volta entre la província flamenca de [[Província de Limburgo (Bèlgica)|Limburgo]] i la seua [[Limburgo (Països Baixos)|homònima neerlandesa]]. Banya en eixe tram primer les chicotetes ciutats belgues de Smeermaas (una vila de [[Lanaken]], {{unitat|25793|hab.}}) i [[Maasmechelen]] ({{unitat|37406|hab.}}), i després les neerlandeses [[Elsloo]] ({{unitat|8780|hab.}}) i [[Stein (Limburgo)|Stein]] ({{unitat|11075|hab.}}), que conta en un important port fluvial industrial en el canal Juliana. Seguix despuix front a la chicoteta [[Stokkem]] ({{unitat|3134 |hab.}}) (belga), i [[Obbicht]] ({{unitat|2280|hab.}}), [[Grevenbicht]] ({{unitat|2500|hab.}}) i Roosteren ({{unitat|1568|hab.}}) (neerlandeses), per a aplegar després a la també belga [[Maaseik]] ({{unitat|24865|hab.}}). Uns dèu quilómetros aigües avall abandona definitivament el territori belga en el que ha recorregut un total de {{unitat|183|km}}.

<gallery mode="packed" caption="El Mosa fronteriç">
Archiu:Eijsden-Grenspaal 47 (NL).JPG|El Mosa en Eijsden
Archiu:2013Maaseik- 058.jpg|Maaseik
Archive:20140726 Bridge over Zuid-Willemsvaart near Maasmechelen.jpg|Pont prop de Maasmechelen
Archiu:Stein,_haven_-_overzicht.jpg|Port industrial de [[Stein (Limburgo)|Stein]] en el canal Juliana
</gallery>

=== El Mosa en els Països Baixos ===

[[Archiu:Maasplassen.jpg|thumb|Lallanura aluvial del Mosa, al començ dels Països Baixos, en molts estanys i meandres abandonats.]]
El Mosa seguix el seu curs cap al nort, orientant-se llaugerament cap a l'est i seguint de prop la frontera neerlandesa-alemana durant un llarc tram d'uns cent quilómetros. En el primer tram neerlandés el Mosa passa front a les localitats de [[Maasbracht]] ({{unitat|13614|hab.}}), [[Wessem]] ({{unitat|2210|hab.}}), [[Beegden]] ({{unitat|1800|hab.}}) i despuix aplega a [[Roermond]] ({{unitat|57030|hab.}}), emplaçada a l'oest, a on rep per la marge dreta, i aplegant des del sur, d'Alemània, al [[riu Rur]] (Rour o Roule) ({{unitat|164.5|km}}). Roermond va rebre els drets de ciutat en 1231 i el seu centre ha segut designat com un àrea de conservació. A través dels sigles, la ciutat ha jugat un important paper de centre comercial, la ciutat principal del [[ducado de Güeldres]] i des de 1559 ha servit com a sèu de la diòcesis catòlica de Roermond.

[[Archiu:Blaeu_1652_-_Venlo.jpg|thumb|Mapa de 1652 de Vine-ho, obra de [[Joan Blaeu]].]]

Després el Mosa seguix per [[Beesel]] ({{unitat|13354|hab.}}), [[Kessel (Limburgo)|Kessel]] ({{unitat|4246|hab.}}), [[Belfeld]] ({{unitat|5450|hab.}}), [[Tegelen]] ({{unitat|18961|hab.}}) i travessa la ciutat de [[Vine-ho]] ({{unitat|100369|hab.}}). L'història de Vine-ho es remonta a temps del [[Imperi romà]] sent ya un port important. Va rebre drets de ciutat en 1343 i es va convertir en un membre de [[Lliga Hanseática]] en 1375. Per la seua importància estratègica, la ciutat de Vine-ho ha segut sitiada en vàries ocasions, sent la més significativa la de 1702, a càrrec de Menno van Coehoorn, quan Vine-ho es va incorporar a les [[Terres de la Generalitat]] de les Províncies Unides i més vesprada va passar a formar part del Regne dels Països Baixos.

Seguix el seu alvanç el riu banyant les chicotetes localitats d'[[Arcen (Països Baixos)|Arcen]] ({{unitat|2479|hab.}}), [[Lottum]] ({{unitat|2020|hab.}}) i [[Wanssum]] ({{unitat|1970|hab.}}). A la dreta del Mosa, entre el riu i la frontera, un àrea d'aproximadament 4500 hectàrees en dunes, va ser declarat en 1996 [[parc nacional De Maasduinen]].

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en els Països Baixos (I)">

Archiu:Maasbracht, het Julianakanaal foto8 2017-05-10 13.37.jpg|Maasbracht, la ciutat prop del Julianakanaal i el Mosa
Archiu:Maasplassen2.jpg|El Mosa en [[Roermond]], descollant la catedral
Archive:Eisenbahnbruecke Maas Vine-ho.jpg|Pont en [[Vine-ho]]
Archiu:Tussen Wellerlooi en Twisteden, meer in Maasduinen 2009-08-16 18.30.JPG|El Mosa en el [[parc nacional De Maasduinen]]
</gallery>

Després alcança [[Boxmeer]] ({{unitat|28504|hab.}}), [[Beugen]] ({{unitat|1762|hab.}}), [[Gennep]] ({{unitat|17070|hab.}}) i [[Molenhoek]] ({{unitat|3691|hab.}}). El Mosa vira despuix per a prendre direcció oest, i despuix de deixar arrere la chicoteta ciutat de [[Cuijk]] ({{unitat|24641|hab.}}) ix del curs el [[canal del Mosa al Waal]], una derivació per la seua dreta i en direcció noroest que conecta en el [[Waal]], un dels ramals principal del Rin, a l'altura de la ciutat de [[Nimega]] ({{unitat|168292 hab|hab.}}). El Waal fluïx més o menys paralelament a l'oest i el [[Baix Rin]] corre encara més al nort. Des de la derivació del canal, el Mosa passa a ser la frontera entre les províncies de [[Güeldres]] (nort) i Brabante Septentrional (al sur). Seguix el riu per [[Appeltern]] ({{unitat|835|hab.}}) —a on estan des de 1988 els Jardins de Appeltern un complex de 22 hectàrees en 200 jardins holandesos dissenyats per Ben van Ooijen i atres dissenyadors, autors de llibres de jardineria i paisagisme—, [[Greu (Països Baixos)|Greu]] ({{unitat|12746|hab.}}), [[Ravenstein]] ({{unitat|8466|hab.}}), [[Alphen]] ({{unitat|1700 |hab.}}), [[Lith]] ({{unitat|6656|hab.}}), [[Heerewaarden]] ({{unitat|1460|hab.}}) —que en un estany aluvial té un chicotet port deportiu, el complex recreatiu Lithse Ham)— i [[Kerkdriel]] ({{unitat|7357|hab.}}) —que també té un estany aluvial en port deportiu.

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en els Països Baixos (II)">
Archiu:Heijen (Gennep) Zuidereiland, Zicht op Maas en Haven Boxmeer.jpg|El riu en [[Boxmeer]]
Archiu:Tussen Gennep en Oeffelt, de Maas foto6 2015-11-02 14.52.jpg|Entre Gennep i Oeffelt
Archiu:Greu_brug_schip_michelangelo.jpg|Pont John S. Thompson, prop de [[Greu (Països Baixos)|Greu]]
Archiu:Greu, li port de plaisance.JPG|Greu, el port deportiu en l'iglésia de Santa Isabel
Archive:Tussen Ravenstein en Niftrik, spoorbrug over de Maas foto5 2016-04-20 10.59.jpg|Pont prop de [[Ravenstein]]
</gallery>

Després el Mosa passa al nort de [[Bois-li-Duc|Bolduque (o 's-Hertogenbosch o Bois-li-Duc)]] ({{unitat|107870|hab.}}), que va ser una de les quatre principals ciutats del [[ducado de Brabante]] (les atres eren [[Brusseles]], [[Lovaina]] i [[Amberes]]). Va ser fundada en 1185 pel duc [[Enrique I de Brabante]], en la confluència del [[Dommel]] i del [[Aa (Països Baixos)|Aa]], que d'ací en conjunt formen el [[Dieze]]. Va ser un lloc de pelegrinage, el santuari mariano més gran dels Països Baixos.

Seguix per [[Hedel]] ({{unitat|4871|hab.}}), [[Ammerzoden]] ({{unitat|3502|hab.}}), [[Aalburg]] ({{unitat|13015|hab.}}) i [[Heusden]] ({{unitat|43199|hab.}}), a on el Mosa es dividix entre el [[Bergsche Maas]] —Mosa de Bergen, que rep tota l'aigua del Mosa des de la seua obertura en 1904— i l'[[Afgedamde Maas]] —Mosa barrado o embassat, que era l'anterior curs del riu—. El nom del riu canviarà encara vàries voltes abans de desembocar en el mar.

Ací el seu caixer deixa de ser frontera provincial —que seguix el vell curs— per a entrar momentàneament (uns 30 km) en Brabante Septentrional. Pansa front a [[Waalwijk]] ({{unitat|46495|hab.}}) i [[Raamsdonksveer]]-[[Keizersveer]] ({{unitat|12345|hab.}}), a on rep al chicotet Donge per l'esquerra. A partir d'ací, en un curt tram, passa a cridar-se [[Amer (riu)|Amer]], sent el llímit meridional del [[Nationaal Park De Biesbosch]], un parc nacional establit en 1994 en la confluència en el Waal, que protegix un àrea d'uns {{unitat|90|km|2}}. En la chicoteta localitat de [[Lage Zwaluwe]] ({{unitat|4209|hab.}}), a on confluïx de nou en el [[Nieuwe Merwede]], passa a ser l'[[Hollands Diep (riu)|Hollands Diep]], sent de nou el llímit provincial en Güeldres.

L'[[Hollands Diep (riu)|Hollands Diep]] (d'una vintena de quilómetros) també rep una part de l'aigua a través del [[Waal]] via el [[Nou Merwede]]. Este braç aplega despuix d'haver travessat en part el [[Biesbosch]]. En este tram està [[Moerdijk]] ({{unitat|36822|hab.}}) i després aplega a [[Willemstad (Brabante Septentrional)|Willemstad]] ({{unitat|2329|hab.}}), una chicoteta ciutat històrica que va rebre els drets de ciutat en 1585 i té encara les seues fortificacions ben conservades. Es troba al final del Hollands Diep, prop d'a on es dividix en l'[[Haringvliet (braç de mar)|Haringvliet]] i el Volkerak. En l'actualitat, el Mosa desagua a través del braç de mar del Haringvliet, un tram d'uns 32 km, que es troba a una distància considerable al sur del [[Nieuwe Waterweg]] (Canal Nou), la desembocadura principal del Rin en la mar del Nort, a una trentena de quilómetros despuix de passar al sur [[Róterdam]] (neerlandés Róterdam).

<gallery mode="packed" caption="El Mosa en els Països Baixos (III)">
Archiu:Netherlands, Noord-Brabant, Veen (1).JPG|La chicoteta localitat de Veen ([[Aalburg]]) vista des de Aalst

Archiu:Willemstad_20040517.jpg|Willemstad vista des de l'aire, en les fortificacions clarament visibles
</gallery>

Sempre que el cabal és baix, l'[[Haringvlietdam]] està tancat. Les aigües es reunixen llavors en el Vell Mosa i la [[Nieuwe Waterweg]].

Abans de la realisació del [[pla Delta]], l'illa de Overflakkee separava el riu en dos braços de mar: al nort, el Haringvliet i al sur, el [[Volkerak]], a continuació, el [[Krammer]] i el [[Grevelingen]]. Pero hui en dia, en la construcció de la [[Philipsdam]], les aigües del Mosa ya no apleguen al Volkerak.

[[Archiu:Map of the annual average discharge of Rhine and Maas 2000-2011 (FR).png|thumb|Repartiment de les aigües en la delta Rin-Mosa]]
[[Archiu:Appeltern, de Maas foto7 2011-01-16 14.43.jpg|El Mosa en [[Appeltern]]|thumb]]
[[Archiu:2007-10-07_12.42_Heusden,_brug_over_de_Bergse_Maas_foto2.JPG|thumb|Heusden, brug over de Bergse Maas]]

Varis braços d'aigua que corresponen en l'antic caixer del riu Mosa encara duen el seu nom, inclús encara que quan el Haringvlietdam està obert, res de l'aigua que aplega realment del Mosa els travessa:

* [[Vell Mosa]] (vieille Meuse, Oude Maas) que se separa del [[Waal]] a l'est de la seua desembocadura en el Haringvliet. Este braç es dirigix cap al [[Nieuwe Waterweg]].
* [[Mosa de Brielle]] (Meuse de Brielle, Brielse Maas).
* [[Nou Mosa]] (Nouvelle Meuse, Nieuwe Maas) que travessa Róterdam (neerlandés Róterdam). No obstant l'aigua que fluïx en el Nou Mosa prové en gran mida del Rin, per lo que es deuria cridar a Róterdam una ciutat renana (Rijnstad) en lloc d'una ciutat mosana (Maasstad).

La boca del Mosa forma en la del Escalda (Escaut/Schelde) i el Rin una gran delta, el [[delta del Rin-Mosa-Escalda]], parcialment represado per les obres del [[pla Delta]], abans de desembocar en la mar del Nort al final d'un curs de {{unitat|950|km}}.

Abusivament, el Mosa a sovint es considera un riu confluyente en el Rin i no un riu que dona a la mar en sí mateixa. En particular, no forma part dels grans rius francesos que s'ensenyen en l'escola primària en França perque solament la mitat del seu recorregut total discorre per sol francés i la seua conca és relativament estreta (per raons geològiques i físiques no rep un important afluent del Rin: el Mosela), per lo que el seu cabal és prou baix. Pel contrari, en Bèlgica (a on s'ha estés) i en els Països Baixos, es considera un riu important, ya que servix com a principal artèria per al transport de mercaderies i ha donat forma a l'història i la geografia d'eixos països.

== Assuts ==

<gallery mode="packed" caption="Assuts i embassaments en el Mosa">
Archiu:Meuse_barrage_de_Waulsort.jpg|Presa en Waulsort (Bèlgica)
Archiu:Ecluse-andenne-reserve.jpg|Presa en Andenne (Bèlgica)
Archiu:Vanne Alcorps Barrage.JPG|Assut en [[Haybes]]
Archiu:Fépin Barrage.JPG|Assut en [[Fépin]]
</gallery>

== Hidrologia ==

[[Archiu:Maas grave.jpg|thumb|El Mosa en barcos, prop de [[Greu (Països Baixos)|Greu]] ]]

El riu seguix en la seua part alta el seu curs natural, subjecte a estiajes baixos i riuades importants i no és navegable més que en trams. Aigües avall, encara en territori francés, està canalisat, formant a voltes la branca nort del [[canal de l'Est]]. Despuix de [[Saint-Mihiel]] el seu cabal ya permet la navegació d'embarcacions tipo ''[[gabarit Freycinet]]'' ({{unitat|250|tonellades}} en {{unitat|1.80|m}} de calat). A partir de [[Givet]], es fa navegable per a les ''péniches'' ([[Barcaça|barcaces]]) de {{unitat|1350|tonellades}}. Passat el [[port autònom de Lieja]] i fins a [[Róterdam]], admet bucs del tipo renano ({{unitat|2500|tonellades}}) i barcaces i 2x{{unitat|4500|tonellades}}.

El [[canal de les Ardenas]] conecta el Mosa en l'[[Aisne (Oise)|Aisne]] i per tant en el Sena. El [[canal Alberto]], a la seua volta, conecta el Mosa (partint de Lieja) en l'[[Escalda]] (fins a [[Amberes]]), passant per [[Bouchon de Lanaye]]. El fallanc proyecte del [[canal del Ourthe]] també començava en Lieja i devia alcançar inicialment la conca del Rin i salvar Luxemburc gràcies a un enllaç Mosa-Mosela.

El Mosa és recorregut per moltes embarcacions de recree. Els seus profunts meandres en la travessia del massiç de les Ardenas són tots llocs turístics molt freqüentats.

Una gran inundació va ocórrer en giner i març de 1910, que va superar a la de 1886 en Nouzon.

=== Cabal ===

* El cabal del Mosa en [[Domrémy-la-Pucelle]], abans de la confluència en el [[riu Vair|Vair]], és de {{unitat|13.3|m³/s}}. La contribució dels {{unitat|5|m³/s}} del Vair fa passar este cabal a {{unitat|18.5|m³/s}}, i el Mosa es convertix llavors en un riu de tamany mijà. El seu cabal passa a {{unitat|21.2|m³/s}} en [[Vaucouleurs (Meuse)|Vaucouleurs]],<ref>[http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher Banque Hydro - station B1340010 - La Meuse à Vaucouleurs] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher |dona't=20110720214454 }} (ne pas cocher la case "Station en service")</ref> {{unitat|24.2|m³/s}} en Commercy,<ref>[http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher Banque Hydro - station B2130010 - La Meuse à Commercy] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher |dona't=20110720214454 }} (ne pas cocher la case "Station en service")</ref> {{unitat|30.5|m³/s}} en [[Saint-Mihiel]],<ref>[http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher Banque Hydro - station B2220010 - La Meuse à Saint-Mihiel] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher |dona't=20110720214454 }} (ne pas cocher la case "Station en service")</ref> 47,3 en [[Stenay]],<ref>[http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher Banque Hydro - station B3150020 - La Meuse à Stenay] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher |dona't=20110720214454 }} (ne pas cocher la case "Station en service")</ref> i més de {{unitat|80.0|m³/s}} en [[Sedán (Ardenas)|Sedán]] i {{unitat|107|m³/s}} a l'eixida de [[Charleville-Mézières]].<ref>[http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher Banque Hydro - station B5600010 - La Meuse à Montcy-Notre-Dona'm] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php?consulte=rechercher |dona't=20110720214454 }} (ne pas cocher la case "Station en service")</ref>
* El cabal mig observat en [[Hastière|Heer (comuna de Hastière)]], una miqueta aigües avall de [[Givet]], en la frontera franc-belga, entre 1995 i 2004 és de {{unitat|163.2|m³/s}}, en un màxim mig de {{unitat|221.0|m³/s}} en 2001, i un mínim mig de {{unitat|100.3|m³/s}} en 1996.<ref>[http://environnement.wallonie.be/eew/files/tbe2005/sources/EAU_2_src2005.xls Région wallonne - débit dones principaux cours d'eau] (xls)</ref>
* El cabal mig en [[Namêche]], una miqueta aigües avall de [[Namur]], observat durant el mateix periodo 1995-2004, va anar de {{unitat|210.8|m³/s}}, en un màxim mig de {{unitat|297.1|m³/s}} en 2001, i un mínim mig de {{unitat|122.0|m³/s}} en 1996.

=== Cabal en la frontera franc-belga ===

El Mosa no és un riu molt regular. El seu cabal ha segut observat durant 56 anys (1953-2008) en l'estació hidrològica de [[Chooz]] (en l'illa Graviat, n.º B7200010), una localitat del departament de Ardenas aigües dalt de la ciutat de [[Givet]], és dir, no llunt de la frontera franc-belga.<ref>{{Cita web |url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php |títul=Banque Hydro - Station B7200010 - La Meuse à Chooz (Île Graviat) (option Synthèse) |fechaacceso=15 d'octubre de 2016 |fechaarchivo=19 de febrer de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150219053605/http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php |deadurl=yes }}</ref> L'estació està a una altitut de {{unitat|99|m}} i arreplega l'aigua d'una conca d'una superfície de {{unitat|10120|km|2}}, pero no inclou les conques del [[Houille (riu)|Houille]], del [[Alyse]] i d'atres rieres.

El mòdul del riu en Chooz és de {{unitat|144|m³/s}} (sense incloure, com ya s'ha mencionat, els cabals del Houille, del Alyse, etc.).

El Mosa presenta fluctuacions estacionals de cabal ben marcades. Les aigües altes es produïxen en hivern i principis de primavera, i es caracterisen per fluix mijos mensuals que van des de {{unitat|225-277|m³/s}}, de decembre a març inclusivament (en un màxim en febrer). A partir d'abril, la taxa disminuïx ràpidament fins al estiaje d'estiu, que té lloc de juny a octubre, lo que reduïx el fluix mensual mig a la baixa de {{unitat|51.4|m³/s}} en agost i {{unitat|50.5|m³/s}} en setembre. Pero estes miges mensuals amaguen fluctuacions més pronunciades en periodos curts o entre anys.

<center>

</center>

En estiaje, el [[VCN3]] (volum consecutiu mínim de 3 dies) poden caure fins a {{unitat|11|m³/s}} en cas de periodo quinquenal sec, lo que pot ser considerat sever per a un puixant curs d'aigua.

Les riuades poden ser extremadament important. Els [[QIX (hidrologia)|QIX]] 2 i QIX 5 són, respectivament, {{unitat|690}} i {{unitat|950|m³/s}} (QIX=cantitat instantànea màxima). El QIX 10 és de {{unitat|1100|m³/s}}, el QIX 20 de {{unitat|1300|m³/s}}, mentres que QIX 50 ascendix a {{unitat|1500|m³/s}}. Açò significa, per eixemple, que cada 50 anys (de promig), s'espera una riuada de l'orde de {{unitat|1500|m³/s}}, que correspon al cabal mig del [[Ródano]] en [[Valence (Drôme)|Valence]] despuix de rebre les aigües del [[riu Isère|Isère]].

El cabal instantàneu màxim registrat en Chooz va ser de {{unitat|1610|m³/s}} el 30 de giner de 1995, mentres que el valor màxim diari va ser de {{unitat|1560|m³/s}} el mateix dia. Comparant el primer d'estos valors en l'escala dels QIX del riu, es veu que esta inundació va ser molt per damunt del nivell definit pel cincuentenal QIX 50, i per lo tant prou excepcional.

El Mosa és un riu abundant. La escorrentía en esta part essencialment francesa de la seua conca és de {{unitat|452|mm}} anuals, que és significativament més alt que el promig general de França ({{unitat|320|mm}}). El cabal específic (o Qsp) va alcançar 14,3 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.

[[Archiu:Roermond Januar 2011.jpg|thumb|center|upright=2.8|Riuada del Mosa en [[Ruremonde]] (Països Baixos) en giner de 2011]]

== Geomorfología i evolució del caixer ==

La travessia del sur al nort del [[massiç de les Ardenas]] pel curs del Mosa és una particularitat notable d'este riu. Per lo general, les corrents d'aigua partixen d'un massiç per a aplegar a la planura i després al mar.

L'excavació d'esta vall es deu a una particular cronologia de successos geomorfològics de la regió:

* durant l'[[Oligoceno]], va tindre lloc allí una obertura de la [[fossa renana]] acompanyat d'una elevació (sobreelevación) de les seues épaulements, la [[Selva Negra]] i el [[Massiç dels Vosges]]. A partir dels Vosges s'organisa un sistema hidrogràfic: Mosa, [[riu Mosela|Mosela]], [[Meurthe (riu)|Meurthe]]; el Mosela havia segut durant millons d'anys un afluent del Mosa, que desembocava en este riu a l'altura de [[Pagny-sur-Meuse]] que ha sofrit una captura en benefici del [[Rin]]).

* durant els últims millons d'anys, per combado de la corfa, el massiç de les Ardenas es sobreelevó, allí per a on ya passava el Mosa. Esta llenta elevació (de menys d'1 mm per any), no obstant, va permetre que el riu per erosió poguera mantindre el seu nivell de base excavant en el transcurs dels anys una profunda vall en el massiç de les Ardenas.

Açò explica cóm este riu va ser capaç de mantindre la seua pendent quan el terreny circumdant ha pres una pendent inversa. I també explica la profunditat de la quebrada que és la vall del Mosa en les Ardenas.

Segons alguns autors, esta situació és inestable. la ret hidrogràfica de la conca deuria —en un futur lluntà— reorganisara en detriment del Mosa. Per un costat, la part inferior del seu curs en França es convertirà en un afluent del [[Aisne (Oise)|Aisne]], i al seu través del [[Sena]], desviat cap al sur fins a l'entrada de les Ardenas per la vall del [[Bar (riu)|Bar]]. Per una atra part, el seu curs superior es convertirà en un afluent del Mosela, i per lo tant el Rin, des del curs en [[Neufchâteau (Vosges)|Neufchâteau]]. El caixer del riu ha canviat a lo llarc de l'història recent per la baixa altura de la planura aluvial. L'home ha intervingut a sovint.

[[Image:Abbinden der Maas von der Waal 1904 aus Hochwasserschutzgründen.gif|thumb|Modificació del curs del Mosa, en 1904; l'antic caixer del riu en cian i en blau el nou.]]

El riu fluïa a través del [[Oude Maasje]] i en 1273 el caixer va ser desviat via l'actual [[Afgedamde Maas]] cap al noroest, fins a la confluència en el [[Waal]], açò fins a 1904. Des de les [[inundacions de Santa Isabel en 1421]], el Waal i el Mosa es varen reunir en [[Gorinchem]] per a formar el [[Merwede]]. El [[Nou Meuse]] s'ha colmatado i el [[Nieuwe Waterweg]] [nou canal], artificial, va ser inaugurat en 1872 per a que Róterdam poguera seguir sent un port marítim. El [[canal de Heusden]] va ser excavat en 1883 quan l'[[Afgedamde Maas]] va escomençar a omplir-se de rovina.

A fi de lluitar contra les inundacions, el Mosa va ser represado en 1904, despuix de [[Well (Gueldre)|Well]], d'acort en els plans de [[Cornelis Lely]] i va ser redirigit a un nou braç artificial, el [[Bergsche Maas]], que després continua fins al [[Amer (riu)|Amer]] cap al [[Hollands Diep (riu)|Hollands Diep]].<ref>{{enllaç trencat|1=[http://www.defoeks.nl/drongelen/het%20veer%20.htm Entstehung der Bergsche Maas] |2=http://www.defoeks.nl/drongelen/het%20veer%20.htm |bot=InternetArchiveBot }}; niederländisch. Abgerufen am 30. Juni 2009</ref> l'[[Antic Mosa]] és ara un dels braços del Rin i no rep més aigua del Mosa, pero seguix mantenint el seu nom. La navegació és encara possible entre l'[[Afgedamde Maas]], convertit ara en un braç casi mort, i el Rin. La [[Barrière contre els inondations|porta de guarda]]: ''[[Kromme Nolkering]]'' pot baixar-se si és necessari, mentres que l'[[esclusa Wilhelmine]] prop de [[Giessen (Brabante Septentrional)|Giessen]] assegura que les aigües dels dos rius se separen.

La desembocadura del riu fins al {{sigle|XVII||s}}, cridada el [[Meuse de Brielle]], va anar finalment represada en 1950 i forma un braç mort, el [[Brielse Maas]].

Hui una chicoteta part de l'aigua del riu es desvia en el [[Dordtsche Kil]] i el restant entra en l'[[Haringvliet (bras de mer)|Haringvliet]]; des d'allí es desvien d'una manera controlada artificialment, a través de l'[[Haringvlietdam]] en la mar del Nort i en el [[Spui (riu)|Spui]] per a alcançar el Vieille Meuse.

=== Distributarios ===

{{AP|Bergse Maas|Afgedamde Maas|Oude Maas|Nieuwe Maas}}
[[Archiu:Rijn Maas Delta.jpg|thumb|The lower part of the [[Rhine]]-Meuse [[River delta|Delta]]]]

La taxa de descàrrega anual mija del Mosa s'ha mantingut relativament estable durant els últims mils d'anys. Un estudi recent estima que el fluix mig ha aumentat un 10 % des de l'any {{AC|2000}}<ref>Ward PJ, H Renssen, JCJH Aerts, RT van Belen & J Vandenberghe (2008), "Strong increases in flood frequency and discharge of the River Meuse over the Clapix Holocene: impacts of long-term anthropogenic land use change and climate variability". ''Hydrol. Earth Syst. Sci.'' 12: 159-175. http://www.hydrol-earth-syst-sci.net/12/159/2008/hess-12-159-2008.pdf [Ward ''et al.'', 2008]</ref> La distribució hidrològica del Mosa va canviar durant l'Edat Mija, quan una gran inundació va desplaçar el seu curs principal al nort, cap al riu [[Merwede]]. A partir de llavors, varis trams de l'original Merwede varen ser nomenats «Maas» (és dir, Mosa) en el seu lloc i varen servir com a eixida principal d'eixe riu. Eixos ramals són coneguts en l'actualitat com Nieuwe Maas i Oude Maas. La separació resultant dels rius Rin i Mosa es considera que és el major guany en ingenieria hidràulica neelandesa abans de la finalisació del [[Zuiderzee Works]] i les obres del [[pla Delta]].<ref name=BergseMaas>{{Cita lliure |títul=Honderd Jaar Bergse Maas |autor=Van der Aalst & De Jongh |editorial=Pictures Publishing |any=2004 |idioma=neerlandés|isbn= 90 73187 50 8 }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.bhic.nl/de-uitvoering-van-de-maasmondingswerken |títul=De Uitvoering van de Maasmondingswerken |nom=Rien |llinage=Wols |sitioweb=Brabants Historisch Informatie Centrum |any=2011 |idioma=neerlandés}}</ref> En 1970, l'[[Haringvlietdam]] s'havia terminat. Des de llavors les aigües del Rin i del Mosa reunides alcancen la mar del Nort, ya siga en este lloc o, en temps de descàrregues més baixes del Rin, en [[Hoek van Holland]].<ref>Rijkswaterstaat: ''Water Management in the Netherlands'', 2011</ref>

Un estudi de 2008 senyala que la diferència entre els cabals d'estiu i d'hivern s'ha incrementat significativament en els últims 100-200 anys.<ref>Ward ''et al.'', 2008</ref> Eixos estudis prediuen que les inundacions d'hivern del Mosa poden convertir-se en un problema recurrent en les pròximes décades.

== Cultura ==

=== L'art mosano ===

El Mosa, que creua l'est de Bèlgica de part a part, ha donat el seu nom al [[art mosano]] que agrupa un conjunt de produccions d'inspiració carolingia, realisades principalment en l'[[diòcesis de Lieja|antiga diòcesis de Lieja]] (400-1559), entre el [[Sacre Imperi romà]] i França des de 900 de 1600, i que posa en perspectiva l'història de Valonia i del [[Principat de Lieja]], en un llarc moment cultural en l'arquitectura i les belles colegiatas d'[[Hastière]], de [[Nivelles]], de [[Colegiata de Sant Bartolomé de Lieja|Sant Bartolomé de Lieja]], en el treball de la fusta, del marfil, dels metals (les piles bautismales de Sant Bartolomé, la [[dinanderie]] [objectes de latón], per eixemple).

=== Homenages lliteraris ===

[[Charles Péguy]] va posar estos versos en la boca de [[Juana d'Arc]], naixcuda en [[Domrémy-la-Pucelle|Domrémy]] a la vora del Mosa:
{{cita|Adieu Meuse endormeuse et douce à mon enfance, Qui demeures aux prés où el teu coules tout bas. Meuse adieu : j'ai déjà commencé ma partance En dones pays nouveaux où el teu ne coules pas.|col2=Adeu Mosa adormecido i dolça en la meua infància, que permaneixes en les praderies a on t'afones avall. Mosa adeu: he començat ya la meua partida En països nous a on el teu no discorres.}}

En el seu llibre ''Unix certaine idée de la Wallonie'' (''Una certa idea de Valonia''), que va tindre que ilustrar segons una pintura d'[[Henri Blès]], [[Paul-Henry Gendebien]] descriu el procés intelectual del gran pintor mosano pensant en tots els llocs d'Europa a on es pot vore el seu treball:

{{cita|L'Europe voit qu'un paysage du maître wallon - qui est mosan et qui ne peut qu'être mosan - est aussi li paysage parell excellence, ce qui li hisse parell li fait même au rang d'image de l'Univers.|col2=Europa veu que un paisage del mestre valón —que és mosano i que només pot ser mosano— és també el paisage per excelència, lo que ho va issar pel fet mateix al ranc d'image de l'Univers.|''Unix certaine idée de la Wallonie'', [[Paul-Henry Gendebien]] }}

[[André Dhôtel]] és un mosano que, del Mosa francés al Mosa belga, ha escrit esta extraordinària novela en la que [[Pierre Terrail de Bayard|Bayard]] és l'héroe, ''[[Li Pays où l’on n’arrive jamais]]'' [El país a on no s'aplega mai]. Hi ha en este llibre, curiosament, el fantasma de la mar i de les grans viles flamenques o neerlandeses, a on el Mosa es troba en la mar entre les catedrals i els [[beffroi]]s.

Hi ha molts vínculs a lo llarc del curs del Mosa tant en el seu discórrer francés que belga. [[Rita Lejeune]] ha dibuixat la carta dels [[topònim]]s lligats a la llegenda de [[Pierre Terrail de Bayard|Bayard]], de la [[replanell de Langres]] a [[Maastricht]].

[[Jacques Brel]] evoca el Mosa en «Je suis un soir d'été» o en «Il neige sur Liège».

[[Dominique A]] cita al Mosa en la seua cançó «La pleureuse», emfatisant el costat obscur del riu comparat en el blau del [[Danubio]].

[[Philippe De Riemaecker]] en ''La Mosane'' teixix una complicitat tendra entre el riu i els seus escrits:
{{cita|À cet endroit précis, la Meuse s’arrête quelques instants, li temps d’unix respiration, perturbée qu’elle est parell unix écluse et bordée d'unix imitation sauvage, que els hommes ont placés là, pour li plaisir dones yeux et dones enfants. Ce bout de terre apprivoisée s'étend sur unix bonne distance et s’étendrait davantage s’il n’était arrêté parell un alignement de bâtisses imposantes d’unix architecture recherchée et particulière à cette région. Il i a de l’harmonie à ce paysage bon enfant dans lequel unix bourgeoisie de bon goût a trouvé refuge. Au centre de ce paysage es découpe unix maison digues-te « de Maître », gardée parell unix haie en fer forgé, vers laquelle plongent deux volées d’escaliers faites de pierres arrachées à la colline.|col2=En este precís punt, el Mosa es deté uns instants, el temps d'un respir, pertorbat com està per una esclusa i vorejat per una imitació salvage, que els hòmens han colocat allí, pel plaure dels ulls i els chiquets. Este péntol de terra domesticada s'estén sobre una bona distància i s'estendria encara més si no anara detingut per un alineamiento d'edificacions imponents i d'una arquitectura rebuscada i particular d'esta regió. Hi ha harmonia en este paisage bon chic en el que una burguesia de bon gust ha trobat refugi. En el centre d'este paisage es destaca una casa anomenada «de Mestre», guardada per una reixa de ferro forjat, cap a la que precipiten dos trams d'escales fets de pedres arrancades al tossal.|''La Mosane'', [[Philippe De Riemaecker]]}}

=== Homenages militars ===

El Mosa es menciona en el cor de la cançó militar ''[[Verdun ! On ne passe pas]]'', escrita en 1916 per Eugene Joullot i Jack Cazol, en ocasió de la [[batalla de Verdún]].

{{cita|Et Verdun, la victorieuse, Pousse un cri que portent là-bas Els échos dones bords de la Meuse, Halte là ! On ne passe pas !|col2= I Verdun, la victoriosa, Llança un crit que duen allà Els ecos de les vores del Mosa ¡Alt ahí! ¡No es passa!|}}

=== Ciutats i localitats a lo llarc del riu ===

Moltes de les comunitats a lo llarc del riu Mosa s'enumeren a continuació; la majoria tenen un significat històric o tradició cultural que les relaciona en el riu. Es llisten a continuació les que tenen més de 200 habitants, des del naiximent del riu fins al seu final i els habitants corresponen en França a l'any 2013, en Bèlgica a 2015 i en els Països Baixos a 2012.

== Anex: Afluents del riu Mosa ==

El riu Mosa té moltíssims afluents, en general curts, sent els més importants els que arreplega la taula següent. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura.

{| class="sortable" border="0" align="center" valign="top" style="vertical-align:top; border: 1px solid #; background-color:#FFFFFF; font-size:90%"
|+ style="background:black; color:white" |El riu Mosa i els seus afluents (de més de 25 km i primaris destacats)

|-bgcolor=# align=center
!
!
! width=25px|
! width=25px|
! width=25px|
!
! width=90px|
! width=70px|
! width=80px|
! width=70px|
!
! width=120px|  
! width=60px|  

|-bgcolor=# align=center
| colspan=2|Ramal
| colspan=4| Nomene afluent
| Ric que desemboca
| Lloc boca
| Llongitut (km)
| Conca (km²)
| Cabal (m³/s)
| Entitat(és) administrativa(s) per les que discorre
| colspan=2 | Tram

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE

| bgcolor=# | - || bgcolor=# | D || colspan=4| [[Riu Mouzon]] || - || [[Neufchâteau (Vosges)|Neufchâteau]] || align=right| {{formatnum:63.3}} || align=right|{{formatnum:415}} || align=right | {{formatnum:4.76}} || || rowspan=14 | {{FRA}}
|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Anger]] o Auger|| Mouzon || – || {{formatnum:27.9}} || {{formatnum:124}} || {{formatnum:1.38}} ||

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | D || colspan=4| [[Riu Vair]] || - || [[Domrémy-la-Pucelle]] || {{formatnum:63.5}} || {{formatnum:421}} || {{formatnum:5.15}} || Vosges

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | I || bgcolor=# | - || colspan=4 | [[Riu Aroffe]] || - || [[Rigny-la-Ix-li]] || {{formatnum:50.2}} || {{formatnum:265}} || {{formatnum:0.825}} || Meurthe-et-Moselle, Mosa, Vosges

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | D || colspan=4| [[Riu Chiers]] (Korn, Kor o Kuer) || - || [[Bazeilles]] || align=right| {{formatnum:127}} || align=right| {{formatnum:2222}} || align=right| {{formatnum:30.6}} || Meurthe-et-Moselle, Ardenas Valonia Aubange (LUX)

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# | - || colspan=3| [[Riu Loison]] || Chiers || – || {{formatnum:52.8}} || {{formatnum:356.0}} || {{formatnum:3.98}} || Mosa

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Othain]] || Chiers || – || {{formatnum:67}} || {{formatnum:256.6}} || {{formatnum:2.91}} || Meurthe-et-Moselle, Mosa

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Ton (Belgique)|Riu Ton]] || Chiers || – || {{formatnum:32}} || {{formatnum:318}} || {{formatnum:5,05}} || Mosa Valonia

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Crusnes]] || Chiers || – || {{formatnum:32.2}} || {{formatnum:265.6}} || {{formatnum:3.21}} || Meurthe-et-Moselle, Mosa

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | I || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Ric Bar|Bar]] || - || [[Vrigne-Meuse]] || align=right| {{formatnum:61.6}} || align=right| {{formatnum:425}} || align=right| {{formatnum:5.6}} || Ardenas

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | I || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Venç]] || - || [[Charleville-Mézières]] || align=right| {{formatnum:32.7}} || align=right| {{formatnum:129.5}} || align=right| {{formatnum:2.19}} || Mosa

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | I || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Sormonne]] || - || [[Charleville-Mézières]] || align=right| {{formatnum:56.5}} || align=right| {{formatnum:411}} || align=right| {{formatnum:6.36}} || Mosa

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | D || colspan=4| [[Semois|Riu Semois]] (Semoy en France) || - || [[Monthermé]] || align=right| {{formatnum:210}} || align=right| {{formatnum:1350}} || align=right| {{formatnum:35}} || Ardenas Valonia

|-valign=top bgcolor=#E3F6CE
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Houille]] || - || [[Givet]] || align=right| {{formatnum:25}} || align=right| {{formatnum:233.5}} || align=right| {{formatnum:3.65}} ||

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Hermeton]] || - || [[Hastière]] || align=right| {{formatnum:32}} || align=right| {{formatnum:167}} || align=right| {{formatnum:1.9}} || Valonia || rowspan=23 | {{BEL}}

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Lesse]] || - || [[Anseremme]] || align=right| {{formatnum:89}} || align=right| {{formatnum:1343}} || align=right| {{formatnum:19}} ||

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5

| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Lomme]], Lhomme o L'Homme || Lesse || [[Éprave]] || {{formatnum:46}} || {{formatnum:480}} || {{formatnum:7.4}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Wamme]] || Lomme || [[Jemelle]] || {{formatnum:27}} || {{formatnum:145}} || {{formatnum: }} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Bocq]] || - || [[Yvoir]] || align=right| {{formatnum:45}} || align=right| {{formatnum:230}} || align=right| {{formatnum:2.21}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Sambre]] || - || [[Namur]] || align=right| {{formatnum:190}} || align=right| {{formatnum:2740}} || align=right| {{formatnum:36}} || Aisne, Nord Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Orneau]] || Sambre || [[Jemeppe-sur-Sambre]] || {{formatnum:25}} || {{formatnum:203}} || {{formatnum:1.8}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Eau d'Heure]] || Sambre || [[Charleroi]] || {{formatnum:47}} || {{formatnum: 344}} || {{formatnum:3.8}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Helpe Majeure]] || Sambre || [[Noyelles-sur-Sambre]] || {{formatnum:69.1}} || {{formatnum:329}} || {{formatnum:3.86}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Helpe Mineure]] || Sambre || [[Maroilles (Nord)|Maroilles]] || {{formatnum:51}} || {{formatnum:275}} || {{formatnum:3.76}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Mehaigne]] || - || [[Huy (Bèlgica)|Huy]] || align=right| {{formatnum:59}} || align=right| {{formatnum:352}} || align=right| {{formatnum:2.5}} ||

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Hoyoux]] || - || [[Huy (Bèlgica)|Huy]] || align=right| {{formatnum:28}} || align=right| {{formatnum:239}} || align=right| {{formatnum:2.0}} ||

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Ourthe]] || - || [[Lieja]] || align=right| {{formatnum:165}} || align=right| {{formatnum:3624}} || align=right| {{formatnum:55.2}} ||

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Vesdre]] || Ourthe || [[Chênée]] || {{formatnum:71}} || {{formatnum:703}} || {{formatnum:11.4}} || Valonia, Lieja, Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Hoëgne]] o Hogne || Vesdre || [[Chênée]] || {{formatnum:30}} || {{formatnum:215}} || {{formatnum:6.3}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Amblève]] || Ourthe || [[Comblain-au-Pont]] || {{formatnum:93}} || {{formatnum:1077}} || {{formatnum:19.5}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Lienne]] || Amblève || [[Stoumont]] || {{formatnum:29}} || {{formatnum:149}} || {{formatnum:2.9}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Salm (Belgique)]] || Amblève || [[Trois-Ponts]] || {{formatnum:34}} || {{formatnum:202}} || {{formatnum:3.2}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5

| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Warche]] || Amblève || [[Malmedy]]-Warche || {{formatnum:41}} || {{formatnum:192}} || {{formatnum:4.5}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Aisne (Bèlgica)]] || Ourthe || [[Bomal (Durbuy)|Bomal]] || {{formatnum:31}} || {{formatnum:187}} || {{formatnum:}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Ourthe oriental]] || Ourthe || [[Houffalize]] || {{formatnum:}} || {{formatnum:329}} || {{formatnum:5.7}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3| [[Riu Ourthe occidental]] || Ourthe || [[Houffalize]] || {{formatnum:}} || {{formatnum:406}} || {{formatnum:7.2}} || Valonia

|-valign=top bgcolor=#FFF0F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Berwinne]] || - || [[Fourons]] || align=right| {{formatnum:25}} || align=right| {{formatnum:118}} || align=right| {{formatnum:1.32}} ||

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | I || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Geer]] || - || [[Maastricht]] || align=right| {{formatnum:54}} || align=right| {{formatnum:463}} || align=right| {{formatnum:2.7}} || Províncies de Lieja i Limburgo (Bèlgica), Maastricht || rowspan=15 | {{NED}}

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Gueule]] || - || [[Meerssen]] || align=right| {{formatnum:56}} || align=right| {{formatnum:121}} || align=right| {{formatnum:1.5}} || Wallonie, Limbourg néerlandas

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Geleenbeek]] || - || [[Stevensweert]] || align=right| {{formatnum: 39.5 }} || align=right| {{formatnum:area}} || align=right| {{formatnum:}} ||

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Riu Swalm]] || - || [[Swalmen]] || align=right| {{formatnum:45}} || align=right| {{formatnum:277}} || align=right| {{formatnum:}} || Limbourg néerlandais, Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | D || colspan=4| [[Riu Rur]] (Rour o Roule ) || - || [[Ruremonde]] || align=right| {{formatnum:164.5}} || align=right| {{formatnum:2360}} || align=right| {{formatnum:25}} || Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3 | [[Riu Wurm]] || Rur || [[Heinsberg]] || {{formatnum:53}} || {{formatnum: 355.5}} || {{formatnum:1.4}} || Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3 | [[Riu|Inde]] || Rur || [[Juliers]] || {{formatnum:54}} || {{formatnum:374.23}} || {{formatnum: }} || Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3 | [[Riu Urft]] || Rur || || {{formatnum:46.37}} || {{formatnum:372.5}} || {{formatnum: }} ||
|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Olef]] || Urft || [[Rurberg]] || {{formatnum:28}} || {{formatnum:196.0}} || {{formatnum: }} || Província de Lieja, Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Niers|Riu Niers]] || - || [[Gennep]] || align=right| {{formatnum:117}} || align=right| {{formatnum:1348}} || align=right| {{formatnum:}} || Limburgo (Netherlands), Renania del Nort-Westfalia

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5

| bgcolor=# | - || bgcolor=# | - || colspan=4| [[Dieze|Riu Dieze]] || - || [[Bois-li-Duc]] || align=right| {{formatnum:120}} (inclós el Dommel) || align=right| {{formatnum:2600}} || align=right| {{formatnum:22}} ||

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3 | [[Riu Aa (Brabante Septentrional)]] || Mosa || [[Bois-li-Duc]] || {{formatnum:90}} || {{formatnum: }} || {{formatnum: }} ||

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=3 | [[Riu Dommel]] || Mosa || [[Bois-li-Duc]] || {{formatnum:146}} || {{formatnum: }} || {{formatnum: }} || Brabante Septentrional, Limburgo

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | Esschestroom-[[Riu|Reusel]] || Dommel || [[Oisterwijk]] || {{formatnum:32}} || {{formatnum: }} || {{formatnum: }} || Brabante Septentrional

|-valign=top bgcolor=#E3F3F5
| bgcolor=# |- || bgcolor=# |- || colspan=2 bgcolor=# |- || colspan=2 | [[Riu Beerze]] || Dommel || || {{formatnum:45}} || {{formatnum: }} || {{formatnum: }} || Brabante Septentrional
|}

* [[Grevelingenmeer|Grevelingen]], [[Krammer]], [[Volkerak]]
**[[Steenbergse Vliet]] ([[Steenbergen]])
***[[Aa#Exemples en Aa|Aa]] ou Molenbeek ([[Rosendael (Pays-Bas)|Rosendael]])
**[[Llindar]] ([[Dinteloord]])
***[[Mark (riu)|Mark]] ([[Zevenbergen]])
****[[Aa of Weerijs]] ([[Bréda (Pays-Bas)|Bréda]])

==Vore també==

*[[Esclusa anti-marejada]]
* [[Milacre de Empel]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
{{commons|Meuse River|Ric Mosa}}
* [http://www.eurochannel.com/es/la-gent-del-rio-Xavier-Istasse-Belgica.html Presentació de "La gent del riu" en Eurochannel]

[[Categoria:Riu Mosa| ]]
[[Categoria:Rius de Gran Este|Mosa]]
[[Categoria:Rius de Valonia|Mosa]]
[[Categoria:Rius de la província de Brabante Septentrional|Mosa]]
[[Categoria:Rius de la província de Güeldres|Mosa]]
[[Categoria:Rius de la província de Limburgo (Països Baixos)|Mosa]]
[[Categoria:Geografia del departament d'Alt Marne]]
[[Categoria:Geografia del departament de Ardenas]]
[[Categoria:Geografia de Lieja]]
[[Categoria:Geografia del departament de Vosges]]
[[Categoria:Geografia de Flandes]]
[[Categoria:Província de Lieja]]
[[Categoria:Província de Limburgo (Bèlgica)]]
[[Categoria:Geografia de la província de Namur]]
[[Categoria:Frontera Bèlgica-França]]
[[Categoria:Frontera Bèlgica-Països Baixos]]
[[Categoria:Rius de la província de Lieja]]
[[Categoria:Rius fronteriços d'Europa]]

== Referències ==
<references/>

{{Traduït ref|es|Río Mosa}}
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Romànic

2026-10-10T15:10:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:Speyer---Cathedral---South-View---(Gentry).jpg|miniatura|Romànic]]
[[Archiu:F06. Nevers St.-Etienne.1068.JPG|miniatura|[[Iglésia de Saint-Étienne (Nevers)|Iglésia Saint-Étienne de Nevers]] (1063-1097), per a [[Viollet-li-Duc]], per la seua purea d'estil i disposició «el monument més perfecte que el {{Sigle|XI||s}} ha deixat en França».<ref>{{cita web|url=http://www.nevers.fr/architecture|nomene=|llinages=|títul=Nevers. Ambiances architecturals|editor=Ville de Nevers|any=|pàgina=|idioma=francés|fechaacceso=23 de juny de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141007085029/http://www.nevers.fr/architecture|fechaarchivo=7 d'octubre de 2014}}</ref>]]
[[Archiu:Moissac Cloister.png|miniatura|Claustre de l'[[Abadia de Moissac|abadia Saint-Pierre de Moissac]] (1100), en un total de 116 columnes, altenando senzilles i dobles, que soporten les arcades de les quatre galeries, en capiteles esculpidos en les seues quatre cares, verdaderes obres mestres del romànic.]]
[[Archiu:Paray li monial interieur 01.jpg|miniatura|[[Basílica del Sagrat Cor (Paray-li-Monial)|Basílica de Paray-li-Monial]], dona una image completa, encara que reduïda en tamany, de lo que va anar la gran [[abadia de Cluny]].]]

[[Archiu:F10 18 Prieuré de Serrabone.0224.JPG|miniatura|La tribuna del [[abadia de Serrabona|priorat de Serrabona]], el més bell conjunt esculpido del romànic del Rosselló]]
[[Archiu:Basilique_Saint-Sernin_de_Toulouse_-_exposition_ouest-1-.jpg|miniatura|la [[basílica de Sant Sernín]] de [[Toulouse]], la major iglésia romànica de França]]

La '''arquitectura romànica''' va ser el primer gran [[estil arquitectònic]] creat en l'[[Edat Mija]] en [[Europa]] despuix de la decadència de la [[civilisació grecorromana]]. El seu desenroll estava completament establit al voltant de 1060, pero els primers signes de canvi varen ser diferents segons les regions i no hi ha consens sobre una data per als seus inicis, que van des d'el {{Sigle|VI||s}} fins a el {{Sigle|XI||s}}. Tindrà vàries etapes, fonamentalment dos, conegudes com a primer romànic (o romànic primerenc o lombardo) i segon romànic (o alt romànic o romànic madur). l'[[arquitectura gòtica]] va ser l'estil que li va succeir gradualment a partir d'el {{Sigle|XII||s}}. El dinamisme monástico, les profundes aspiracions religioses i morals i l'espiritualitat de les rutes de pelegrinage en una Europa que havia recobrat la pau, varen presidir el naiximent de l'art romànic i varen contribuir a convertir-ho en un estil verdaderament nou, dotat d'una profunda originalitat. La voluntat de lliberar a l'Iglésia de la tutela dels poders seculars, les [[creuades]], la [[reconquista cristiana]] en [[Espanya]] en el colapse del [[califato de Còrdova]], la desaparició del patrocini real i principesco varen fer de l'art romànic l'art de tota la cristiandad migeval. L'arquitectura romànica es va desenrollar en una vasta àrea que anava des de la mitat nort d'Espanya fins a [[Irlanda]], [[Escòcia]] i la mitat d'[[Escandinavia]]. L'Europa de l'Est, els països eslaus des de Polònia a Eslovàquia, Bohemio i Moravia, Hongria i Eslovènia també varen adoptar este estil aixina com el conjunt d'Itàlia en les seues illes. Este espai corresponia a l'influència de l'[[Iglésia catòlica|Iglésia romana]] en l'Edat Mija, a l'àrea ocupada per la gran família dels pobles romà-germànics, dels eslaus occidentals i d'algunes relíquies ètniques. Els primers centres de l'art romànic ya eren visibles al voltant de l'any mil: en [[Catalunya]], en les estribaciones nort i sur de la part oriental dels [[Pirineus]]; en la [[Lombardía]], que s'estenia des de la planura central del [[Po]] fins a l'[[Itàlia meridional]]; en [[Borgoña]], en la zona fluvial del [[Saona]]; en [[Normandia]], prop del [[Canal de la Mancha]]; en el curs del baix [[Rin]] fins al [[riu Mosela|Mosela]]; en l'Alta Renania, des de [[Basilea]] fins a [[Magúncia]]; i en la [[Baja Sajonia]] entre l'[[riu Elba|Elba]] i el [[Weser]]. Atres regions varen conéixer un desenroll més tardà de l'arquitectura romànica, l'originalitat de la qual eclosionó en el {{Sigle|XI||s}}, com [[Westfalia]], [[Toscana]], [[Apulia]], [[Provença]] i [[Aquitània]]. Entre 1042 i 1066, [[Eduardo el Confesor]], la mare del qual era normanda, va introduir l'art romànic en Anglaterra i despuix de la [[conquista normanda d'Anglaterra|conquista d'Anglaterra]] en 1066, els [[normandos]] varen integrar aportes anglosaxons en l'art [[Anglonormandos|anglonormando]]. En una Europa rural en escassos recursos materials i tècnics, en eixe periodo es varen construir molts castells i fortalees, pero varen ser moltes més les noves iglésies alçades en ciutats i llogarets. Els monasteris i abadies constituïen verdaderes factories de desenroll econòmic. Les més significatives varen ser les grans iglésies abacials, moltes d'elles encara en peu, més o menys completes i en freqüència en us,<ref name=BF>Bannister Fletcher, ''A History of Architecture on the Comparative Method''.</ref> destacant l'espente d'una innovadora i ambiciosa abadia borgoñona, [[Abadia de Cluny|Cluny]], que des d'allí irradiara a tot el continent. L'enorme cantitat d'iglésies construïdes en el periodo romànic va ser succeïda pel periodo encara més ocupat de l'arquitectura gòtica, que va reconstruir, parcial o totalment, la majoria de les iglésies romàniques en àrees pròsperes com Anglaterra i Portugal. Els majors grups d'edificis romànics que es conserven estan en les àrees que varen ser menys pròsperes en els periodos que varen seguir, incloent parts de la [[Migdia francés|França meridional]], de l'Espanya nortenya i de l'Itàlia rural. La supervivència de cases i palaus romànics no fortificados seculars, i dels quartos domèstics dels monasteris és molt més rara, pero en ells es varen utilisar i varen adaptar les mateixes característiques trobades en els edificis religiosos, a una escala domèstica. A nivell tècnic, es va passar de la pedra partida en martell a l'aparelle de pedra tallada i al desenroll del pilar compost. En el pla arquitectònic, l'art romànic va introduir la frontera harmònica, la capçalera en deambulatorio, les voltes de mig canó i apuntades, d'[[volta d'arestes|arestes]] i [[volta de crucería|crucería]] en els seus contraforts. L'arquitectura romànica va combinar vàries característiques dels edificis [[arquitectura romana|antics romans]] i [[arquitectura bizantina|bizantins]] en atres tradicions locals, sent reconeixible per la seua qualitat massiva, els seus grossos murs, la falta de l'escultura, els arcs de mig punt i els pilars robusts, les voltes d'arestes, les grans torres i les arcades decoratives, a voltes en [[bandes lombardas|banda lombarda]]. Bàsicament d'eixa época es conserva una arquitectura religiosa en pedra, que estilísticamente és possible caracterisar per l'us de l'arc de mig punt com la reinterpretación de l'antic arc romà. Les columnes que soporten els arcs són generalment cilíndriques i estan arrematades en capiteles a sovint tallats en representacions d'animals, plantes i símbols o més o menys geomètrics. Cada edifici té formes clarament definides, en freqüència d'una planta molt regular i simètrica; l'aspecte general és de simplicitat en comparació als edificis gòtics que els van a seguir. L'estil es pot identificar a través d'Europa, a pesar de les característiques nacionals i regionals i dels diferents materials amprats. El concepte de «[[art romànic]]» va aparéixer en França per primera volta en 1818. Els especialistes alemans fan remontar el naiximent de l'art romànic just despuix del [[art otoniano]] i reserven el terme estil romànic per a l'última fase de la seua evolució arquitectònica. L'arquitectura romànica en Anglaterra es coneix tradicionalment com [[arquitectura normanda]].
<gallery mode="packed" caption="Els grans monuments romànics declarats [[Patrimoni de la Humanitat]]">
Archiu:West Façade of Basilique Saint-Rémi, Reims 140306 1.jpg|la [[basílica de Saint-Remi]], en Reims, França (sigles {{Sigle|XI-XIII}})
Archiu:Vézelay, Westfassade.jpg|la [[basílica de Vézelay]] (1120-1150), obra mestra de l'escultura i arquitectura romàniques borgoñonas
Archiu:Facciata del Duomo vaig donar Modena.jpg|[[Catedral de Mòdena|Duomo de Mòdena]] (1099-1319), obra de [[Lanfranco (arquitecte)|Lanfranco]] i [[Wiligelmus]], soberp eixemple de romànic primerenc

Archiu:Battistero vaig donar Sant Giovanni & Cattedrale Metropolitana Primaziale digues Santa Maria Assunta; Duomo vaig donar Chafa.jpg|la [[Piazza dei Miracoli]] de Pisa, en el [[Batisteri de Chafa|Batisteri]] (1152-1363), la [[Catedral de Chafa|Catedral]] (1063-1118) i, al fondo, la [[Torre de Chafa|Torre inclinada]], un dels millors conjunts urbans del món
Archive:SpeyerCathedralSouthwest.JPG|[[Catedral d'Espira]] (1030-1061), [[catedral imperial (Alemània)|catedral imperial]] i edifici romànic en peu més gran del món
Archive:Fullingmill.jpg|[[Catedral de Durham]] (1093-1104), conserva casi el seu aspecte des de l'época normanda
Archiu:Taull001.jpg|[[Iglésia de Sant Clemente de Tahull]] ([[Província de Lleida|Lleida]]), influència lombarda en el [[romànic català]]
</gallery>

== Orige i difusió del terme romànic ==

[[Archiu:Abbaye aux Hommes01.jpg|miniatura|[[Abadia dels HòmensL'iglésia abacial de Saint-Étienne|Iglésia Saint-Etienne de Cauen]]]]
[[Archiu:LessayAbbaye3.JPG|miniatura|[[Abadia de Lessay]]]]

El descobriment de l'art romànic està relacionat en l'arquitecte [[Philibert de l'Orme]] en el {{Sigle|XVI||s}} que hauria realisat alguns alçament<ref>Vista del Priorat de Saint-Gilles en Llenguadoc, en el Primer volum de ''L'architecture'' de Philibert de l'Orme, pàgina 123, digitalisat en Gallica.</ref> i en els historiadors dels sigles {{Sigle|XVII}} i {{Sigle|XVIII}}. Despuix de la [[Revolució francesa]], alguns normandos emigrats a Anglaterra varen descobrir algunes investigacions —com les ''Anglo-norman Antiquities'' publicades en 1767 i ''The Architectural Antiquities of Normands''<ref>Digitalisat en Gallica.</ref> de [[John Sell Cotman]]— i varen observar que els «anticuarios» anglesos denominaven «[[Història de l'Anglaterra anglo-sajona|saxon]]» a l'estil arquitectònic que dominava en el seu país abans del seu [[conquista normanda d'Anglaterra|conquista pels normandos]] en 1066, i estil «[[Art romànic en Anglaterra|norman]]» des de la conquista fins a finals d'el {{sigle|XII||s}}. En França, els estudiosos apliquen, per a les obres arquitectòniques d'este periodo, els noms «[[Architecture romane normande|normand]]», «[[Art roman lombard|lombard]]», «[[Art bizantí|byzantin]]» a voltes precedits per l'apelació «gothique» (en el sentit pijoratiu inicial de 'art dels godos'), o la denominació de «gothique ancien». De tornada en França, l'abad i historiador [[Gervais de la Rue]] (1751-1835), va formar, junt en els seus colegues de la «Societat d'Anticuarios de Normandia» (fundada en 1824) —[[Charres de Gerville]] (1769-1853), [[Auguste Li Prévost]] i [[Arcisse de Caumont]] (1801-1873)— una «escola en moviment d'especialistes d'arquitectura»<ref>Matthias Noell, [http://www. kunsttexte. de/download/denk/sym4-noell.pdf ''Classement und classification: Ordnungssysteme der Denkmalpflege in Frankreich und Deutschland''] {{Wayback|url=http://www.kunsttexte.de/download/denk/sym4-noell.pdf|dona't=20070927204554 }}, Berlin, 2 d'abril de 2005.</ref> que varen voler reapropiarse d'eixe patrimoni normando. L'arqueòlec i erudit Gerville, impulsat pel desig d'unificació i classificació universal propi dels estudiosos d'el {{sigle|XIX||s}}, buscava un nom comú. Segons la tradició historiográfica,<ref>El professor d'història de l'art Jean Nayrolles qüestiona esta historiografia en mencionar l'existència d'un manuscrit de Gerville que conté dos notes que provablement daten de l'estiu de 1818 i en el que ya propon el terme «roman» per a l'arquitectura. Cf. {{cita lliure|autor=Jean Nayrolles|títul'invention de l'art roman à l'époque moderne (XVIIIe-XIXe siècles)|editorial=[[Presses universitaires de Rennes]]|dona't=2005|pàgines=85-86}}</ref> en una carta de 18 de decembre de 1818 que va enviar a li Prévost, va tindre la feliç idea d'utilisar el terme ''roman'' per a designar<ref>{{cita publicació|autor=Ferdinand Gidon|títul'invention de l'expression architecture romane parell Gerville (1818) d'après quelques lettres de Gerville à Li Prévost|publicació=Bulletin de la Société dones antiquaires de Normandie|date=1934|volum=XLII|pàgines=268–288|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5732066w/f284}}.</ref> l'[[arquitectura cristiana]] occidental des del regnat de [[Carlomagno]] fins a finals d'el {{sigle|XI||s}} o principis d'el {{Sigle|XII}}. Justificava l'elecció per un costat per uan analogia en les ''langues romanes'' ([[lengues romançes]], que en eixe moment començava a usar-se per a designar eixes llengües que s'havien desgajado dellatí— i per un atre per a subrallen la seua suposta<ref>l'[[art romà]], i més precisament el de l'[[antiguetat tardana]], és només una de les fonts d'inspiració i referència dels artistes romànics. A esta influència, transmesa pel [[art carolingio]], se sumen influències ornamentals provinents dels [[pobles germànics]] ([[art visigodo]]), influències bizantines. Cf {{cita lliure |autor=Jannic Durand, Jean-René Gaborit, Danielle Gaborit-Chopin,|títul'art roman au Louvre|editorial=Fayard|dona't=2005|pàgines=8}}.</ref> filiació en l'[[arquitectura romana]], establint erròneament una relació entre l'[[àrea llingüística|àrea de difusió]] d'eixa arquitectura i la de les lengues romançes.<ref>{{cita lliure|autor=Françoise Leriche-Andrieu|títul=Initiation à l'art roman|editorial=Zodiaque|any=1984|pàgines=6}}.</ref>

* Caumont, pare de l'[[arqueologia medieval]], va reprendre i va promoure ya des de 1824 el seu us ya que vea que en eixa arquitectura dels primers sigles de l'Edat Mija apareixien totes les característiques de l'[[arquitectura romana]] en un estat de degeneració alvançat.<ref>{{cita publicació|autor=Arcisse de Caumont|títul=Essai sur l'architecture religieuse du Moyen *Âge, particulièrement en Normandie|publicació=Mémoires de la Société dones Antiquaires de la Normandie|dona't=1824|volum=1|pàgines=535-677}}.</ref> En 1834 ya era d'us general i el romànic va substituir a la llavors habitual referència a l'art anterior al gòtic, com «pregótico», «art alemà» o inclús, a voltes, «art bizantí» o «neogriego»<ref>''Història dels Estils Artístics'', d'Ursula Haje, pag. 221.</ref> i l'arquitectura romànica va reemplaçar ràpidament a les apelacions llavors habituals de ''lombarda'', ''sajona'' o ''anglonormanda'', i es va considerar com una primera tentativa d'unificació artística d'Europa. Autors com [[Victor Hugo]], [[Stendhal]] o [[Mérimée]] i atres escritors de la [[Lliteratura del Romanticisme en França|generació romàntica]] la varen impondre en l'us comú despuix de 1860 ya que buscaven rehabilitar l'Edat Mija i veen en l'art romànic una «dégénération» del [[art romà]] per la degradació de les tradicions i el [[Caiguda de l'Imperi romà d'Occident|colapse de la civilisació antiga]], i diferenciaven l'[[art gòtic]] [[Llaic (Iglésia catòlica)|llaic]], caracterisat pel seu impuls vertical, de l'art romànic [[Monasteri|monástico]], en el que prevalia la horizontalidad, i els edificis de la qual tenien afinitats en l'art antic que exaltava el poder dels [[Emperador romà|Emperadors romans]].<ref>{{cita lliure|autor=[[Jean-Micheleniaud]]|títula Révolution dones signes. L'art à l'église, 1830-1930|url=https://archive.org/details/larvolutiondessi0000leni|editorial=2007|dona't=2007|pàgines=[https://archive. org/details/larvolutiondessi0000leni/page/101101]}}.</ref>

El recorregut terminològic del terme «roman» en diversos països europeus, permet «constatar que la gran diversitat del paisage monumental de l'Occident migeval crea considerables vacios epistemològiques en les diferents regions, a sovint caracterisades per una visió geogràficament llimitada i a voltes teñir d'ideologia». Els térmens ''romanisch'', en Alemània, ''Romanesque art'', en Gran Bretanya, ''art romànic'', en Espanya, ''art romanica'', en Itàlia, han segut com en França «objecte de diverses controvèrsia en la seua pròpia cultura llingüística, abans d'establir-se definitivament en l'historiografia».<ref>{{cita lliure|autor2= Lei Huang|capítul'invention de l'expression "architecture romane" et ses traductions: réception d'un terme architectural et stylistique dans l'historiographie du XIXe siècle|autor=Robert Carvais, Valérie Nègre, Jean-Sébastien Cluzel et Juliette Hernu-Bélaud (dir.)|títul =Traduire l'architecture |editorial= Picard|any= 2015|pàgines= 102-103}}</ref>

L'estudi del nou periodo arquitectònic va seguir l'evolució de l'arqueologia i dels seus llímits, i va passar de ser una història de l'art romàntica i intuïtiva a un primerenc establiment de tipologies. En un primer moment, Caumont i els seus amics varen definir en el periodo romànic tres fases des de la decadència romana: des del sigle {{Sigle|VI||s}} fins a el {{Sigle|XI||s}}; des del final d'el {{Sigle|X}} fins al final d'el {{Sigle|XI||s}}; i el {{Sigle|XII||s}}, en el que l'[[arc apuntat]] va reemplaçar al [[arc de mig punt]], una diferència capital en la forma de les arcades, que unida a unes atres, va establir el caràcter distintiu entre les arquitectura romànica i gòtica. [[Jules Quicherat]] restringia en raó el seu significat als edificis dels sigles {{sigle|XI}} i {{sigle|XII}}<ref>{{cita lliure|autor=Jean Nayrolles|títul'invention de l'art roman à l'époque moderne (XVIIIe-XIXe siècles)|editorial=[[Presses universitaires de Rennes]]|any=2005|pàgines=109}}.</ref>

Despuix d'haver definit els llímits en el temps, Caumont va buscar definir característiques comunes en l'espai i va esbossar, en territori francés, sèt regions monumentals definides en particular per la naturalea del sol pero també per les diferències de gust i d'habilitat que no podien vindre si no de les escoles. Quicherat, [[Eugène Viollet-li-Duc|Viollet-li-Duc]], Anthyme Saint-Paul i [[Auguste Choisy]] varen reprendre i varen completar l'idea. En 1925, François Deshoulières en el ''Bulletin Monumental''<ref>Hi ha versió digitalisada en Gallica.</ref> va propondre nou escoles: *Île-de-France i Campanya, Normandia, Lombardía-Renania, Baix Loira, Suroest i Poitou, Alvèrnia, Borgoña, Provença i Llenguadoc. Despuix dels estudis de Caumont, que havia datat l'arquitectura romànica d'el {{Sigle|V||s}} a el {{Sigle|XII||s}}, es va crear el concepte d'[[Antiguetat tardana]], que aniria d'el {{Sigle|IV||s}} a el {{Sigle|VIII}}, adscrivint l'[[arquitectura carolingia]] a l'[[Alta Edat Mija]] i analisant el «sigle de l'any mil» en comparació a l'época precedent i no més com un presagie del futur. En 1935, un arquitecte català [[Puig i Cadafalch]] (1867-1956) va definir un «primer art romànic» realisat per pobles diferents que es va estendre per una gran part d'Europa ans que es desenrollaren les escoles particuliares.<ref name=erlande>{{cita lliure| autor=Alain Erlande-Brandenburg|títul'art roman - Un défi européen|editorial=Gallimard |any=2005|pàgina=159|isbn=978-2-07-030068-6}}</ref><ref>{{cita lliure|autor=R. de Lasteyrie|títul'architecture religieuse en France à l'époque romane|url=https://archive.org/details/larchitecturerel00last|editorial=Picard, Paris|any=1912}}.</ref> [[Pierre Francastel]] en 1942 va replantejar les escoles regionals, reemplaçant el terme de «primer art romànic» per la «primera edat romànica» que incorporava les idees de [[Jean Hubert (arqueòlec)|Jean Hubert]] i [[Marcel Durliat]]. per a [[Louis Grodecki]], hi ha un bloc d'arquitectura en estructures de coberta de fusteria de fusta, una espècie de «primer art romànic» del Nort distint i simètric que s'opondria al «primer art romànic meridional».<ref name=grodecki>{{cita lliure|autor1=Louis Grodecki|títul=Au seuil de l'art roman. L'architecture ottonienne|editorial=Armand Collin, Paris |any=1958|pàgina=342}}</ref><ref>{{cita lliure|autor=Puig I. Cadafalch|títula géographie et els origines du premier art roman|editorial=H. Laurens, Paris|any=1935|pàgina=515}}</ref><ref>{{cita publicació|autor1=Jean Valery-Radot|títuli premier art roman de l'occident méditerranéen|publicació=Revue de l'art ancien et moderne|volum=55|any=1929|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5790261j/f124.image.r=cadafalch}}</ref>

En 1951, els benedictinos de l'[[abadia de Sainte-Marie de la Pierre-qui-Vire]] varen fundar les ''[[éditions Zodiaque]]'' i la colecció ''La nuit dones temps'', especialisada en l'art romànic, que va publicar sobre el conjunt del món romànic 88 obres entre 1954 i 1999.

== Dificultat d'una definició precisa ==

Qualsevol definició d'arquitectura romànica és necessàriament reduccionista en la mida en que esta arquitectura comprén guanys d'una gran varietat i es va construir durant un llarc periodo. El terme ''romànic'' s'atribuïx a voltes a edificis la datació dels quals és molt incerta, simplement perque en ells es troben tècniques o una atmòsfera que semblen ''romàniques'' a l'observador modern: voltes de canó, arcs de mig punt o capiteles historiados, per eixemple. Pero hi ha edificis romànics en techumbres de fusta i sense abovedar, i en uns atres la volta de canó és més be l'excepció en comparació a l'arc llaugerament apuntat; i també, molts dels capiteles romànics no varen ser historiados. Per això es definix l'arquitectura romànica en criteris més subjectius, més o menys ben respalats segons lo que es creu saber sobre les interpretacions religioses d'eixos temps. Es podria dir —inclús si esta presentació no s'aplica be al caràcter ascensional de les grans [[Art romànic auvernés|iglésies auvernesas]]— que l'arquitectura romànica, en particular en els edificis de chicotet tamany, procurava al visitant el sentiment d'una certa masividad que evoca més l'ombra, la penombra o aquella «llum profunda» de la que parlava l'ensagiste [[Yves Bonnefoy]], que els lluminosos vols de les vidrieres gòtiques. Una atra interpretació vol que eixa arquitectura no mostraria una ascendència en una finalitat gloriosa, sino una «transcendència cap a avall», d'una forma críptica i iniciática per a conseguir una atmòsfera de misteri original. De fet, l'experiència de la llum en l'iglésia cristiana ya havia quedat decidida des de la construcció de les primeres [[BasílicaLa basílica cristiana|basíliques]], pero l'espente per l'elecció de les pesades voltes de pedra (que varen reemplaçar a les fusteries de fusta en els edificis grans o per a escapar dels incendis de les cerchas de fusta) va obligar a enfortir les parets i a perforar buits estrets: eixa «llum profunda» va ser, per lo tant, més una restricció tècnica que una elecció llitúrgica. Aixina, durant la [[Art romànic#Deuxième *âge roman|segona época romànica]], es varen crear diferents abovedamientos (d'[[volta d'aresta|aresta]] i [[volta de crucería|crucería]]) i es varen reforçar en diferents contraempujes (semibóvedas de les tribunes) o reforços (contraforts), lo que va permetre fer entrar la llum perforant buits més grans en les superfícies murals.<ref>Christine Li Goff, Gary Glassman, documentaire : ''Els cathédrals dévoilées'', 2011.</ref>

Els historiadors de l'art, no obstant, han tractat de caracterisar l'arquitectura romànica pels seus modos de cobertura (voltes de canó i de crucería, cúpules), pels tipos de soports (murs grossos proveïts o no d'arcades i perforats generalment per chicotetes finestres en arremates de mig punt, murs reforçats en pilastres adossades en l'interior o de contraforts en l'exterior) i per la seua gramàtica decorativa (repertori d'ovas, perles, grecas, palmeres i fullage, roses i fulls d'acant, capiteles jónicos i corintios).<ref>{{cita lliure|autor=Hervé Kergall|títula France romane et gothique|editorial=Éditions de la Martinière|data=2000|pàgina=172}}</ref>

== Context històric ==

Despuix d'un periodo d'investigació i desenroll a voltes tortuoso, els grans components clàssics mediterràneus i [[arquitectura paleocristiana|paleocristianos]] es varen unir definitivament en les aportacions germàniques al [[art romànic]]. L'arquitectura romànica troba les seues fonts en l'[[art prerrománico]] i, en particular, en l'[[art carolingio]] i es desenrolla en paral en l'[[arquitectura otoniana]]. Esta gestació està en el centre de l'intent d'organisació germànica dels sigles {{Sigle|VIII}} a el {{Sigle|X}} pels [[carolingios]] i els [[otonianos]].

=== Els imperis carolingio i otoniano ===

[[Archiu:SaintGallan.png|miniatura|[[Planta de Saint-Gall]]]]
[[Archiu:Germigny Dones Pres 2007 02.jpg|miniatura|[[Oratorio de Germigny-dones-Prés|Oratorio carolingio de Germigny-dones-Prés]]]]

L'història de l'Europa carolingia comença en l'ascens d'una coneguda família aristocràtica a principis d'el {{sigle|VII||s}}. Esta dinastia dels [[carolingios]] va regnar en Europa des de la década de 750 fins a finals d'el {{sigle|X||s}} i va conseguir, en el respal del papa, la casi unitat de l'Occident cristià baix [[Carlomagno]] (r. 768-814), coronat emperador en 800. La reconstitució de l'unitat occidental es va desenrollar en tres direccions: al surest, en Itàlia; al suroest, cap a Espanya; i a l'est, en Germania. L'horisó germànic i sobretot sajón va atraure a Carlomagno cap a l'est. Sobretot, li preocupava restablir l'antic [[imperi romà]] del que seria elíder. Despuix de la seua mort li va succeir el seu fill [[Ludovico Pío]] (r. 813-840) i, en fallir est, els seus fills i nets de Carlomagno, varen acordar en 843, en el [[Tractat de Verdún]], dividir-se l'Imperi carolingio en tres regions: a l'oest, la ''[[França occidentalis]]'' de [[Carlos el Calvo]] (r. 843-877), coronat rei en 848 en [[Orleans]]; a l'est, la ''[[França orientalis]]'' de [[Luis el Germànic]] (r. 843-876) i entre les dos, la ''Mija França'' de [[Lotario I]] que va conservar el títul d'emperador (r. 817-855), i ho va transmetre al seu fill major [[Luis III d'Alemània|Luis III]] (r. 876-882), i va repartir el restant del seu imperi: [[Lotaringia]] li va correspondre a [[Lotario II de Lotaringia|Lotario II]] (r. 855-869) i [[Provença]] a [[Carlos de Provença]] (r. 855-863). Despuix de la mort de [[Carlos el Gros]] (r. 881-887) en 888, es va produir la ràpida fallida de l'unitat carolingia. En ''França occidental'', la realea, que havia tornat a ser electiva, alternava entre reis carolingios i reis de la família d'[[Eudes de França|Eudes]], [[comte de París]], héroe de la defensa de París contra els normandos en 885-886. En Germania, la dinastia carolingia es va extinguir en 911 en [[Luis el Chiquet]] (r. -899-911) i la corona real va caure per elecció en mans del duc [[Conrado I d'Alemània|Conrado de Franconia]]. Li la va transmetre a [[Enrique I d'Alemània|Enrique I]] (r. 919-936) i el seu fill [[Otón I del Sacre Imperi Romà Germànic|Otón I]] (r. 936-973) va fundar una llínea imperial recomençant la política carolingia i en l'ajuda del papa va establir el [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. La religió cristiana es va adaptar al seu entorn i es «barbarizó», després Anglaterra va entrar en la cristiandad i els monges irlandesos varen crear vínculs en el continent que varen seguir peregrins i comerciants. el [[Rin]], l'[[Escalda]] i el [[riu Mosa|Mosa]] varen ser vies de penetració i el primer comerç atlàntic va marcar el començ d'una nova era. Va ser especialment la Galia al nort del [[Loira]] la que es va beneficiar d'estos intercanvis. L'auge del [[monaquisme]] va ser el gran acontenyiment d'el {{sigle|VII||s}} per a la Galia i tot Occident. Reis, bisbes i aristócrates varen instalar a monges en les seues terres i els varen protegir. L'Iglésia de Letrán va perfeccionar la llitúrgia que es va convertir en model per a tot Occident. Molt abans de que es formara una aliança entre els carolingios i el papat, el papa apareixia com el major poder moral d'Occident.

[[Grimoaldo]], majordom de palau d'Austrasia, va fundar monasteris i va instalar en ells a familiars i amics. Va marcar una política que tots els carolingios seguiran: posseir abadies, tindre monges que oraren per la família i els ajudaren en les seues empreses.{{sfn|Li Goff|1965}}<ref name="bnf">{{cita web |títuli règne dones Carolingiens. L'Empire d'Occident retrouvé et perdu |url=http://expositions.bnf.fr/carolingiens/pedago/fiche_1.pdf|sitioweb=expositions. bnf. fr |fechaacceso=2 juillet 2017}}</ref><ref name="riche">{{cita lliure |idioma=fr |autor=Pierre Riché |títul=Els carolingiens — unix famille qui fit l'Europe |ubicació=Paris |editorialibrairie Arthème Fayard/Pluriel |any=2010 |pàgines =490 |isbn=978-2-01-279544-0}}</ref>
[[Archiu:Dom und Liebfrauen Trier.jpg|miniatura|Frontera occidental de la [[catedral de Tréveris]]]]
[[Archiu:Hildesheim Michaeliskirche 06.jpg|miniatura|[[Iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim]]]]

el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] dels [[otonianos]] va ser una de les conseqüències del [[Tractat de Verdún]] en 843 a on Luis el Germànic va rebre la ''França Oriental'' que corresponia al territori de Germania. El títul imperial se li va escapar i va ser transmés, perdent el seu significat fins a l'any 924. Otón I, rei de Sajonia des de l'any 936, va eixir victoriós sobre els hongaresos i els eslaus, dos de la molts pobles que varen aplegar a invadir Occident en la segona mitat d'el {{sigle|IX||s}}. Reconquistó Itàlia i va restablir el poder que anteriorment havia establit Carlomagno sobre Roma. En 962 va ser coronat emperador en Roma i va fundar el Sacre Imperi Romà Germànic, que va posar en l'herència de Carlomagno, qui a la seua volta s'havia colocat en la del desaparegut [[Imperi romà]]. Otón I va resucitar aixina un imperi que va donar en herència al seu fill [[Otón II del Sacre Imperi Romà Germànic|Otón II]] en 973. Este últim es va casar en [[Teófano Skleraina]], filla del [[emperador de Bizancio]], per a aliar-se en l'Imperi d'Orient. Quan va morir, li va succeir el seu fill, [[Otón III del Sacre Imperi Romà Germànic|Otón III]]. Encara jove, la seua mare va assumir la regència i en això va reafirmar l'influència bizantina en l'art otoniano. Influenciat per [[Gerberto d'Aurillac]] —futur papa Selvat II (p. 992-1003)—, el rei somiava en un imperi universala capital del qual seria [[Roma]]. Al mateix temps, l'Iglésia va conéixer una forta organisació jeràrquica: les idees reformistes varen marcar el episcopado i el monaquisme, i la meteòrica expansió de les abadies va ser l'eixemple perfecte d'això. L'Iglésia va eixercitar un paper important en el consell dels príncips i el paper material i espiritual del monaquisme va ser innegable. Els monuments, alguns verdaderes proea arquitectòniques, formaven part del patrimoni de la dinastia carolingia a l'hora que integraven influències bizantines. Els tallers monásticos es varen convertir en l'orige de tot l'[[art otoniano]]: escultures, pintures, orfebreria, [[allumenament]]. Va créixer el cult a les [[relíquia]]s i les [[cripta]]s es varen dispondre al mateix nivell que la nau. Es va modificar la composició dels edificis, aixina com el desenroll de la llitúrgia. Es varen començar a organisar les grans [[pelegrinages]].<ref>{{cita lliure |autor=Henri Focillon |títul'an mil |editorial=Denoël, Paris |any=1984 |pàgines=187 |isbn=978-2-282-30246-1}}</ref>

En el {{sigle|X||s}}, l'Imperi germànic era el principal centre artístic d'Occident. L'emperador i els grans eclesiàstics varen donar un impuls decisiu a l'arquitectura. l'[[arquitectura otoniana]] s'inspirava tant en l'[[arquitectura carolingia]] com en l'[[arquitectura bizantina]]. De fet, estos dos estils arquitectònics afirmaven pertànyer a l'Imperi romà i varen anar els eixemples més propencs de l'art dedicat al sobirà. Pero va anar l'art carolingio el que més va influir en l'arquitectura otoniana.<ref>[[Gabrielle Demians D'Archimbaud]], ''Histoire artistique de l'occident médiéval'', Paris, Armand Colin, 1992, {{ISBN|2200313047}}</ref>

{{AP|Arquitectura prerrománica|Arquitectura carolingia|Arquitectura otoniana}}

=== L'Europa nova ===

[[Archiu:EuropeRomane.png|miniatura|Les principals construccions romàniques]]

Cap a l'any 1000, el signe més cridaner del sorgiment del cristianisme va ser la famosa frase del monge [[Raoul Glaber]], que parlava del «blanc mant d'iglésies» que cobria especialment la [[Galia]] i [[Itàlia]]. Este important moviment de construcció va eixercitar un paper vital a través de la seua funció com a estímul econòmic, del desenroll de ferramentes, de la contractació de mà d'obra, de la finançació i organisació de les obres de construcció. Era el centre de la primera i casi única indústria migeval. Esta activitat constructiva que va marcar l'inici d'Occident va estar lligada a la demografia, al fi de les invasions, a l'alvanç de les institucions que regulaven els periodos d'activitats militars i varen colocar a les poblacions no combatents baix la protecció dels guerrers. Este creiximent també va estar lligat a la terra que, en l'Edat Mija, era la base de tot i va anar en eixa época quan la classe dominant es ruralizó, convertint-se en una classe de grans terratinents a on el vassallage anava acompanyat d'un benefici, lo més freqüentment una terra entregada als llauradors a canvi de regalías i servicis. Per a complir en estes obligacions, varen millorar els seus métodos de cultiu lo que va provocar una revolució agrícola entre els sigles {{Sigle|X}} i {{Sigle|XIII}} que va anar també un intens periodo de desbroce de terres. A esta expansió interna del cristianisme es va unir un moviment de conquista exterior en l'alvanç de les seues fronteres en Europa i les creuades en els països musulmans. [[Polònia]], [[Dinamarca]], [[Noruega]] i [[Suècia]] es varen fer cristians. Els normandos es varen instalar en l'[[Itàlia meridional]], varen arrebatar [[Sicília]] als musulmans i varen expulsar als bizantino d'Itàlia. la [[reconquista]] espanyola va estar dirigida per reis cristians ajudats per mercenaris, cavallers i monges cluniacenses francesos que varen recolzar el creiximent de la [[Camí de Santiago|pelegrinage a Santiago de Compostela]] i varen eixercitar un paper destacat.{{sfn|Li Goff|1965}}

l'[[abadia de Cluny]] des de la seua fundació es beneficiava d'una exenció de la que solament depenia de Roma i escapava del poder polític i de la jerarquia eclesiàstica. Es va dedicar plenament a la seua funció espiritual i el seu èxit va ser immediat. A finals d'el {{sigle|XI||s}}, {{unitat|1450|cases}}, de les quals 815 estaven en França, estaven afiliades a l'abadia de Borgoña i dèu mil monges estaven baix l'autoritat del mateix pare abad. Els monasteris que volien ser independents s'unien en una mateixa família. Atres abadies reformades es varen convertir en líders i el moviment va ser tan poderós que va dur al tro a papes com [[Gregorio VII]], pare de la [[reforma gregoriana]]. Esta transformació radical de la societat va donar lloc a noves necessitats. En multitut de feus, els senyors varen construir [[Mota castral|motas feudals]], torres que es convertirien en forts castells i varen assegurar la protecció divina per mig de donacions als monasteris o varen crear [[Cabildo catedralicio|coleges de canonges]].{{sfn|Erlande-Brandenburg|2005}}[[Archiu:ClunyDensite.png|miniatura|Les zones de gran densitat d'abadies cluniacenses]]

<gallery caption="Evolució d'Occident des del periodo carolingio al gòtic" mode=packed>
Archiu:AtHistEur810.jpg|Any 810: época de l'[[arquitectura carolingia]]
Archiu:AtHistEur900.jpg|Any 900: época de les arquitectura carolingia i [[Arquitectura otoniana|otoniana]]
Archiu:AtHistEur1180.jpg|Any 1180: época de l'arquitectura romànica
Archiu:AtHistEur1250.jpg|Any 1250: época de l'[[arquitectura gòtica]]
</gallery>

== Époques del romànic ==

El desenroll de l'estil romànic se situa principalment entre els sigles {{Sigle|XI}} i {{Sigle|XII}}, encara que la seua cronologia no és estricta. Existixen eixemples anteriors que mostren traces incipients de l'estil —ya des d'el {{Sigle|X||s}}—, aixina com construccions posteriors que, a pesar d'alçar-se en plena época gòtica, mantenen característiques romàniques, especialment en regions com [[Astúries]] i [[Galícia]], aplegant en alguns casos fins als inicis del [[Renaixença]].

[[Archiu:Castañeda2.jpg|miniatura|Exterior de la [[Colegiata de Santa Creu de Castañeda]] en [[Castañeda (Cantàbria)|Castañeda]], [[Cantàbria]].]]

La classificació més habitual distinguix entre ''romànic ple'' o ''senzill'' i ''romànic de transició''. Este últim es considera a sovint una variant del primer, caracterisat per l'introducció d'arcs ogivals o apuntats, pero sense l'ocupació de voltes de crucería pròpies del [[gòtic]]. Encara que les seues primeres manifestacions es documenten en el {{Sigle|XI||s}}, no es generalisa fins a mediats de dit sigle, convivint durant un temps en el romànic ple. Una atra distinció freqüent es basa en el grau d'ornamentació, diferenciant entre ''romànic senzill'' i ''romànic florido'' (també cridat ''rebel''). Durant la primera etapa de l'estil, fins a ben entrat el {{Sigle|XII||s}}, predominen les construccions d'aspecte massiç, decoració sòbria i cert caràcter tosco. En l'alvanç del sigle, s'observa una major elaboració de portades i finestres, aixina com un refinament progressiu en l'eixecució. Esta segona fase, corresponent aproximadament des de mediats d'el {{Sigle|XII||s}} fins a bona part d'el {{Sigle|XIII||s}}, es caracterisa per una exuberància ornamental i gran finura en els detalls. La distinció entre abdós etapes resulta útil per a establir la cronologia relativa d'edificis romànics dins d'una mateixa regió o localitat, encara que les variacions regionals i les influències de distintes escoles artístiques impedixen establir una regla universal.

== Arquitectura religiosa ==

=== Antecedents paleocristianos i prerrománicos ===

[[Archiu:RomeSaintPierre.png|miniatura|Basíliques de [[Sant Joan de Letrán]], [[antiga basílica de Sant Pedro|antiga de Sant Pedro]] i [[Sant Pablo Extramuros]]]]
[[Archiu:RomeSainteAgnes.png|miniatura|[[Basílica de Santa Inés Extramuros]]]]

Els components estructurals de l'arquitectura romànica —les capçaleres, les fronteres i espais occidentals, les articulacions de la nau en els seus modos de cobertura i els seus soports, els transeptos, els trams rectes del cor i el tractament de les parets exteriors— estan en germen en l'[[arquitectura paleocristiana]] i [[arquitectura prerrománica|prerrománica]]. L'evolució de la capçalera romànica dels sigles {{Sigle|XI}} i {{Sigle|XII}} està vinculada a la multiplicació d'altars per a uns sacerdots cada volta més numerosos. Varen ser de dos grans tipos: en absidiolos alineats o escalonats a cada costat de l'àbsit, i en absidiolos que irradian des d'un deambulatorio. Una primerenca solució experimental es conserva en el seu estat d'el {{Sigle|VI||s}} en la [[basílica Eufrásica|basílica Eufrásica en Poreč]], a on els tres altars paleocristianos i els mosaics sugerix la seua ubicació en tres hemicicles. Encara en [[Croàcia]], pero en [[Dalmacia]], també apareixen algunes capçaleres tripartites/tripartides en els sigles {{Sigle|VI}} i {{Sigle|VII}}. En els sigles {{Sigle|IX}} i {{Sigle|X}}, estan presents les capçaleres d'eixe tipo: en [[Mistail]], en Suïssa, al voltant de 800; o en l'[[iglésia de Sant Miguel d'Escalada]], en Espanya, en tres altars originals de 913. En les décades propenques a l'any 1000 les capçaleres en absidiolos alineats a cada costat de l'àbsit estan presents en [[Catalunya]] en el [[monasteri de Santa María de Ripoll|monasteri de Ripoll]] i en [[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|Sant Miguel de Cuixá]]; en Borgoña, en l'[[iglésia de Saint-Vorles]]; en [[Chatillon-sur-Seine]]; i en Itàlia, en la [[catedral d'Aosta]]. Hi ha capçaleres d'absidiolos escalonats en la abacial de [[abadia de Cluny|Cluny II]] i en el priorat de [[Perrecy-els-Forges]], en Borgoña; en l'[[abadia de Notre-Dona'm de Déols]], en el [[Berry (França)|Berry]]; i en [[abadia de Bernay|Bernay]], en Normandia. A partir de 817, l'individualisació del tram recte del cor de Poreč sembla haver-se generalisat en [[abadia de Kornelimünster|Inden-Kornelimünster]] i després en l'arquitectura carolingia. El transepto era conegut, sense que se sàpia exactament la seua funció, des d'el {{Sigle|IV||s}} en [[Roma]], com en l'[[antiga basílica de Sant Pedro]], en [[Sant Joan de Letrán]] o en [[Sant Pablo Extramuros]]. Eixa funció ya estava establida perfectament a principis d'el {{Sigle|XI||s}} en l'[[iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim]], a on va acollir més altars disposts en els absidiolos. Entre eixes dos dates, en la [[planta de Saint-Gall]] (al voltant de 820) es veuen altars en un transepto oriental, i prop de l'any 1000, també hi ha un transepto en absidiolos que acullen altars en l'[[abadia de Sant Miguel de Cuixá]]. Les capçaleres en deambulatorio que prolonguen les naus laterals i que permeten la circulació cap als mausoleus o a les relíquies sense pertorbar les celebracions estaven presents en l'antiga Roma paleocristiana, en les basíliques dels [[iglésia Santi Marcellino i Pietro alaterano|Sants Pedro i Marcelino]], en [[basílica de Sant Sebastià de les Catacumbes|Sant Sebastià de les Catacumbes]], en [[Basílica de Santa Inés Extramuros|Santa Inés Extramuros]] i en [[Basílica de Sant Lorenzo Extramuros|San Lorenzo Extramuros]]. Anuncien la primera capçalera migeval de [[iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim|Sant Miguel d'Hildesheim]], de principis d'el {{Sigle|XI||s}}. En l'época carolingia, l'[[Abadia de Sant Germán d'Auxerre|abadia de Saint-Germain d'Auxerre]] i l'[[iglésia de Saint-Genest de Flavigny-sur-Ozerain]] ya havien varen desenrollar la circulació en dos nivells servint als absidiolos. En l'[[abadia de Saint-Jean-du-Mont de Thérouanne]], tres capelles radiants insertades en el deambulatorio anuncien a principis d'el {{Sigle|XI||s}} la solució de l'[[abadia de Sant Filiberto de Tournus]]. Les capçaleres de dos nivells es troben en l'Àfrica paleocristiana en [[Benian]], [[Tipasa]] i [[Djemila]] i en la [[Galia]] en els sigles {{Sigle|VI}} i {{Sigle|VII}} en [[Museu arqueològic de Grenoble Saint-Laurent|Saint-Laurent de Grenoble]] en la seua planta trebolada. L'evolució va passar des de les capelles quadrangulars a les dispostes en semicirculos al voltant de 1020 en l'[[iglésia colegiata Saint-Aignan d'Orléans]]<ref>Vore pàgines 49 a 79: Pierre Martin, ''Els premiers chevets à déambulatoire et chapelles rayonnantes de la Loire moyenne Xe-XIe siècles). Saint-Aignan d’Orléans, Saint-Martin de Tours, Notre-Dona'm de Mehun-sur-Yèvre, La Madeleine de Châteaudun'', Sciences de l’Homme et Société. Université de Poitiers, 2010 [https://tel. archives-ouvertes. fr/tel-00581583/document (''lire en ligne'')]</ref> i en la [[catedral de Chartres]].<ref name=caillet/>

<gallery mode="packed" caption="Evolució de les primeres capçaleres">
Archiu:porecplan.png|[[basílica Eufrásica|Basílica Eufrásica en Poreč]]
Archiu:IndenPlan.png|[[abadia de Kornelimünster|Inden-Kornelimünster]]
Archiu:CuxaPlanPreroman.png|[[Abadia de Sant Miguel de Cuixá]]
Archiu:HildesheimPlan.png|[[Iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim]]

Archiu:OrleansSaintAignanCrypte.png|[[Colegiata Saint-Aignan d'Orléans|Saint-Aignan d'Orléans]]
</gallery>

L'aspecte característic dels alçats de les capçaleres romàniques està present en l'[[arquitectura paleocristiana]] de la [[basílica de Sant Vital de Rávena]] i en l'arquitectura l carolingia en l'[[abadia de Saint Germain d'Auxerre]] i en l'[[iglésia de Saint-Genest de Flavigny-sur-Ozerain]]. Esta forma piramidal es reforça quan hi ha una torre en la travessia del transepto, com en l'[[iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim]] a principis d'el {{Sigle|XI||s}}. Els [[massiç occidental|massiços occidentals]] carolingios o els [[westwerk]]otonians del tipo de l'[[abadia de Corvey]] es troben en l'[[abadia de Jumièges]], en Normandia, a principis d'el {{Sigle|XI||s}} i en Alsàcia, en el cor d'el {{Sigle|XII||s}}, en la colegiata de Saint-Michel-et-Saint-Gandolphe de [[Lautenbach]], en l'[[abadia de Saint-Étienne de Marmoutier]] i en l'[[iglésia de Sainte-Foy de Sélestat]].<ref name=caillet>{{cita publicació|autor1=Jean-Pierre Caillet|títuli mythe du renouveau architectural roman|publicació=Cahiers de Civilisation Médiévals|volum=43|número=172|any=2000|pàgines=341-172|url=http://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_2000_num_43_172_2785?}}</ref>
<gallery mode="packed">

Archiu:Corvey Abteikirche Westwerk.jpg|[[Abadia de Corvey]]
Archiu:Jumièges1.JPG|[[Abadia de Jumièges]]
Archiu:Lautenbach StMichel-Gangolphe 30.JPG|[[Lautenbach]]
Archiu:Marmoutier eglise.jpg|[[Abadia de Saint-Étienne de Marmoutier]]
Archiu:Eglise Sainte-Foy Selestat.jpg|[[Iglésia Sainte-Foy de Sélestat]]
</gallery>
{{AP|Arquitectura paleocristiana|Arquitectura prerrománica}}

=== El temps de les experiències ===

[[Archiu:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_Interior_església.JPG|miniatura|[[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|Sant Miguel de Cuixá]], en [[Arc diafragmàtic|arcs diafragmàtics]]]]
[[Archiu:F10 51 Abbaye Saint-Martin du Canigou.0148.JPG|miniatura|[[Abadia de Sant Martín del Canigó|Sant Martín del Canigó]], abovedada en arcs fajones]]
[[Archiu:F09. St-Bénigne. Dijion.0109.JPG|miniatura|[[Catedral de Dijon|Cripta de Sant Benigno de Dijon]]]]

Des d'unes décades abans de l'any 1000 —moment del que solament hi ha vestigis o informes d'excavacions— i fins al primer quarto d'el {{Sigle|XI||s}}, va anar el temps de l'experimentació. Les evolucions apareixen en particular en les capçaleres i en els sistemes d'abovedamientos, en la nocions de tram i de ritme aportats per les columnes adossades i els pilars composts, en l'aparelle i la pedra tallada, en el desenroll de les criptes-sals. A principis d'el {{Sigle|XI||s}}, [[Ducado de Borgoña|Borgoña]], el [[vall deloira]], [[Poitou]], [[Alvèrnia]] i [[Catalunya]] eren les regions més innovadores en a on les investigacions es reservaven per als grans guanys: la [[catedral de Clarmont-Ferrand]], les colegiatas [[Colegiata Saint-Aignan d'Orléans|Saint-Aignan d'Orléans]] i de [[iglésia Saint-Vorles|Saint-Vorles]], en [[Chatillon-sur-Seine]], les iglésies abacials de [[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Sant Filiberto de Tournus]], de [[Catedral de Dijon|Saint-Bénigne de Dijon]], de [[abadia de Cluny|Cluny II]], de [[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|Sant Miguel de Cuixá]] i de [[Abadia de Sant Martín del Canigó|Sant Martín del Canigó]], el priorat conventual de l'[[abadia de Fleury]] en [[Perrecy-els-Forges]] i l'[[iglésia Saint-Généroux de Saint-Généroux|iglésia de Saint-Généroux]].

==== Les capçaleres ====

Les necessitats que feyen evolucionar la part oriental de les iglésies estaven relacionades en el número de sacerdots, cada volta més numerosos, i en l'encaminada dels fidels cap a les relíquies que devia fer-se sense pertorbar la llitúrgia. La primera resposta va consistir en multiplicar les capelles yuxtaponent, en abdós costats de l'àbsit axial, absidiolos alineats. Va ser l'organisació adoptada en l'[[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|abacial de Sant Miguel de Cuixá]], en el [[Rosselló (comarca)|Rosselló]], una construcció iniciada en 956 i l'altar de la qual va ser consagrat en 975, i en [[Chatillon-sur-Seine]], a on es troba l'[[iglésia Saint-Vorles]], entre 980 i 1016, en una planta que no va resoldre el problema de les circulacions. La capçalera de capelles escalonades va ser una solució més sofisticada que es va trobar a principis d'el {{Sigle|XI||s}} en Normandia, en [[Abadia Notre-Dona'm de Bernay|Bernay]], i en el priorat de [[Perrecy-els-Forges]], que depenia de l'abadia de Fleury, propenca a [[Orleans]]. La resposta al problema d'una circulació independent dels fidels per a accedir a les relíquies va passar per la creació d'un deambulatorio al voltant del cor que aïllava les celebracions en l'altar major i que permetia distribuir absidiolos radiants en els que dispondre altars secundaris. Si l'eixemple de la [[catedral de Clarmont-Ferrand]], que va servir de model per a la [[colegiata Saint-Aignan d'Orléans]] (1017-1029), no és conegut més que per les excavacions, la seua cripta és un esbós de la de l'iglésia de [[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Sant Filiberto de Tournus]] consagrada en 1019, la capçalera del qual encara es conserva parcialment. Va ser construïda sobre una cripta de la mateixa planta a on el cor i l'àbsit estan rodejats per un deambulatorio que servix a unes capelles quadrangulars. El deambulatorio en capelles radiants definit en Sant Filiberto de Tournus no va ser qüestionat en l'arquitectura romànica. Solament varen variar el número i la forma de les capelles, els passages visuals entre el deambulatorio, el cor i les capelles o les proporcions dels volums que componen la capçalera.

<gallery mode="packed" caption="Eixemples de capçaleres">

Archiu:ClermontCathedraleCrypte.png|[[Catedral de Clarmont-Ferrand]] (?-946)
Archiu:CuxaPlans.png|[[Abadia de Sant Miguel de Cuixá]] (956-975)
Archiu:SaintBenigneRotonde.png|[[Catedral de Dijon|Sant Benigno de Dijon]] (1002-1018)
Archiu:CanigouPlans.png|[[Abadia de Sant Martín del Canigó]] (1005-1016)
Archiu:TournuscCrypte.png|[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus]] (1008-1028)
Archiu:SaingenerouxPlan.png|[[glesia Saint-Généroux de Saint-Généroux|Iglésia de Saint-Généroux]] (2.º quarto d'el {{Sigle|XI||a}})

</gallery>

==== Els primers trams abovedados ====

En l'[[abadia de Sant Martín del Canigó]] a on la exigüidad delloc va impondre la construcció de dos iglésies superpostes, l'iglésia inferior, consagrada en 1009, manté en la part occidental voltes d'arcs fajones que definixen els trams. Esta iglésia parcialment subterrànea no supera els tres metros d'altura en un llum central de {{unitat|3.10|m}} d'esgambi i unes naus laterals de {{unitat|2.20|m}}. La seua construcció va ser objecte d'una primera campanya ràpida en l'Est, entre 997 i 1009, en una estructura de columnes soportant les voltes d'arestes, una tècnica empleada en les criptes, i en tres chicotets àbsits. Les columnes varen rebre un reforç de mampostería per a resoldre els problemes d'estabilitat, ya que les columnes inferiors sostindrien l'iglésia superior, la nau principal de la qual estava abovedada en canó. La segona campanya de construcció cap a l'Oest mostra el progrés de l'arquitectura romànica a principis d'el {{Sigle|XI||s}}, en el pas de la columna al pilar compost. Els sis trams iguals i yuxtaposts varen ser coberts en canó en arcs fajones sobre pilars cruciformes. Este espai modular, que es repetix tantes voltes com a trams hi haja en l'edifici, va anar el pensament bàsic dels arquitectes dels sigles {{Sigle|XI}} i {{Sigle|XII}}.<ref name=cazes/>

==== Una obra excepcional: Sant Benigno de Dijon ====

<gallery mode="packed">
Archiu:Apse of Saint-Philibert Abbey.jpg|[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Capçalera de Tournus]]
Archiu:Franche-Comté et Bourgogne (avril 2013) 136.JPG|Capçalera de l'[[iglésia Saint-Vorles]]
Archiu:Castell de Vernet. St. Martí del Canigó Abbey. Apse. 11th C. (20405529759).jpg|Capçalera de l'[[abadia de Sant Martín del Canigó]]
Archiu:F08. Perrecy-els-Forges.0116.JPG|[[Perrecy-els-Forges]]
Archiu:Saint-Généroux église nef (3).JPG|[[iglésia Saint-Généroux de Saint-Généroux|Iglésia de Saint-Généroux]]
</gallery>

la [[Catedral de Dijon|catedral de Sant Benigno de Dijon]] és excepcional per la seua gran cripta-sala construïda entre 1001 i 1009 que es retrobarà en el nort d'Itàlia i en el [[Sacre Imperi Romà]] a mitan d'el {{Sigle|XI||s}}. Esta rotonda oriental, que recorda als mausoleus [[arquitectura paleocristiana|paleocristianos]], té tres nivells abovedados conectats per escals dispostes en unes torrecillas laterals. Un pou de llum central allumena els diferents nivells i està rodejat per dos files de columnes dispostes en hemicicles.<ref name=cazes>{{Cita web|autor1=Quitterie Cazes|títul'architecture romane - Li temps dones expériences|url=https://www.dailymotion.com/video/xmmk74|data=2007 |sitioweb=Vaig citar de l'architecture et du patrimoine |fechaacceso= 20 de giner de 2018}}</ref><ref>{{cita lliure|autor1=Éliane Vergnolle|títul'art roman en France {{!}} Préfiguration 980-1020|editorial=Flammarion|any=1994|pàgines=49-75|isbn=2-08-010763-1}}</ref><ref>{{cita publicació|autor1=Éliane Vergnolle|títul=Els débuts de l'art roman dans els royaumes francs|publicació=Cahiers de Civilisation Médiévale|volume=43|número=170|any=2000|pàgines=161-194|url=http://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_2000_num_43_170_2777}}</ref><ref>{{cita lliure|autor1=Louis Grodecki|autor2=Florantine Müther|títuli siècle de l'an mil (collection: Univers dones formes)|editorial=Gallimard, Paris|any=1973|pàgina=436|isbn=2-07-010785-X}}</ref>

==== El primer art romànic meridional ====

[[Archiu:AimePlan.png|miniatura|[[Basílica de Sant Martín d'Aime]]]]
[[Archiu:CardonaPlan.png|miniatura|Colegiata de Sant Vicente de [[Cardona]] (1029-1040)]]
[[Archiu:RodaPlan.png|miniatura|[[Monasteri de Sant Pere de Rodes]] (878-1022)]]

El primer art romànic meridional naix en el nort d'Itàlia i en la mitat oriental dels Pirineus al final d'el {{Sigle|X||s}} i principis d'el {{Sigle|XI}}. Es va desenrollar ràpidament despuix de l'any 1000, provablement gràcies als mestres lombardos. Des d'Itàlia, va guanyar la vall del Ródano i la Borgoña. Ellímit nort sembla ser l'[[iglésia de Saint-Vorles]] de [[Chatillon-sur-Seine]], a on va favorir el pas de l'[[arquitectura otoniana]] al romànic, pero va deure competir en les fortes tradicions carolingias. En l'últim terç d'el {{Sigle|XI||s}}, en el sur d'Europa, es podia reconéixer un edifici del primer romànic meridional pel seu aspecte exterior, fet de chicotetes pedres partides en martell i dispostes en esmero. Este estil provindria d'Itàlia i és provable que volguera imitar a les construccions de rajoles. Els mestres albañil que varen impondre la seua tècnica de construcció en Catalunya varen eliminar la presència de pedres tallades de l'arquitectura local. Este art estava marcat per la seua decoració de [[bandes lombardas]], formades per festones de chicotets arcs que resaltaven l'altura dels murs, i enquadrades en [[lesena]]s o pilastres. Entre dos lesenas, el número d'arcs era variable i podia aplegar fins a formar frisos continus. Esta decoració va passar dels àbsits fins als murs acanalados de les naus, als murs dels campanars i a les fronteres per a organisar la composició. Eixes bandes lombardas es varen originar en l'arquitectura paleocristiana i en l'art prerrománico, en [[Rávena]] i en la planura del Po. L'arquitectura romànica va adoptar este motiu arquitectònic d'el {{Sigle|IV||s}} donant-li un paper decoratiu. Menys freqüents que les bandes lombardas, es disponien chicotetes casetes, presents en Itàlia a principis d'el {{Sigle|XI||s}}, relacionats o no en la decoració de bandes lombardas. Este primer art romànic meridional de tradició mediterrànea va ser beneficiari de les contribucions antigues i bizantines, incloses les d'un Orient més lluntà. La planta de les iglésies és de lo més tradicional i repren/reprén les de les basíliques de Rávena. Per a satisfer les noves demandes de la llitúrgia, els arquitectes minimisen la llongitut i altura dels transeptos, pero s'apliquen a cobrir en voltes totes les parts dels edificis per a protegir-les del fòc i, gràcies a la reverberació de les voltes, crear una atmòsfera miraculosa. La construcció de voltes en tot l'edifici va entranyar una profunda mutació estètica perque el respal de les voltes organisades en crujir yuxtapostes generava una arquitectura articulada. El primer art meridional va desenrollar un tipo original de cripta, una sala en columnes, baixa i abovedada en arestes, en el mateix pla que la capçalera. Les primeres criptes articulades en el cor apareixen en [[Lombardía]] al voltant de l'any 1000, en la [[basílica de Sant Vicente de Galliano]], en Sant Vincenzo en Prato de Milà, en Sant Pietro d'Agriate, i després es varen desenrollar en el [[Piemont]], en [[Savoya]] en la [[basilique Saint-Martin d'Aime|Saint-Martin d'Aime]], de la mateixa manera que en Suïssa en [[Amsoldingen]] i en [[Spiez]], en Catalunya i en el Rosselló, i en la vall de Ródano, en l'[[abacial de Sainte-Marie de Cruas]].<ref>{{cita publicació|autor1=Joelle Tardieu|títul=Reprise dones fouilles en l'abbatiale de Cruas |publicació =Archéologie du Midi Médiéval|número=2|any=1984|pàgines=97-106|url=https://www.persee.fr/doc/amime_0758-7708_1984_num_2_1_1011?q=joelle+tardieu}}.</ref><ref>{{cita publicació|autor1=Jacques Thirion|títul'influence lombarde dans els Alps françaises du Sud|publicació=Bulletin monumental|volum=121 |número=1|any=1970 |pàgines=7-40|url=https://www.persee.fr/doc/bulmo_0007-473x_1970_num_128_1_5002?q=crypte+aime}}.</ref>

Si be la torre octogonal sobre cúpula elevada en la travessia del transepto va permetre un escalonamiento armonioso dels volums de la capçalera, com en [[Monasteri de Santa María de Ripoll|Santa María de Ripoll]] o en [[Iglésia de Sant Vicente de Cardona|Sant Vicente de Cardona]] (1029-1040),<ref>{{cita publicació|autor1=Eric C. Fernie|títul=Saint-Vincent de Cardona et la dimension méditerranéenne du premier art roman|publicació=Cahiers de Civilisation Médiévale|volum=47|número=171 |any=2000| pàgines=243-246|url=https://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_2000_num_43_171_2781}}.</ref> lo que va caracterisar millor esta arquitectura, va anar el [[campanar]]. En el pla llitúrgic, rebien capelles a sovint dedicades a l'arcàngel Sant Miguel que permetien elevar la pregària, i dispondre les campanes per a la cridada a l'ofici diví, pero també constituïen un espai de decoració a on s'usava tot el repertori del primer romànic meridional. En [[abadia de Sant Miguel de Cuixá|Sant Miguel de Cuixá]] i en l'[[abadia de Fruttuaria]], una lesena central creua els panels per a accentuar la verticalitat. La planta circular de [[Rávena]] es va difondre en Itàlia central, pero la planta quadrada utilisada en [[Milà]] i en la seua regió va ser àmpliament preferida pel seu aspecte massiu. El triumfo del primer art romànic meridional passa per obres verdaderament originals i prometedores, com el [[monasteri de Sant Pedro de Roda]] (878-1022).<ref name=d1>{{cita lliure| autor1= Marcel Durliat|títul'art roman {{!}} L'émergence du style|editorial=Citadelles & Mazenod, Paris|any=2009|pàgines=53-65|isbn=978-2-85088-280-7}}</ref><ref>{{cita publicació |autor1=Marcl Durliat|títula Catalogne et li premier art roman|publicació=Bulletin monumental|volum=147|número=3 |any=1989|pàgina=209-238 |url=http://www.persee.fr/doc/bulmo_0007-473x_1989_num_147_3_4745}}</ref>

<gallery mode="packed" caption="Romànic meridional primerenc">
Archiu:Eglise Saint-Martin d'Aime.jpg|[[Basílica de Sant Martín d'Aime]]
Archiu:Ripoll Monestir 5997.jpg|Capçalera en torre octogonal del [[Monasteri de Santa María de Ripoll|monasteri de Ripoll]] (880-888, ampliat en campanyes consagrades en 935, 977 i 1032)
Archiu:Sant Pere de Rodes03.jpg|Nau del [[monasteri de Sant Pedro de Roda]] (878-1022)
Archiu:Sant Vicenç de Cardona - Cripta.JPG|Cripta de la colegiata de [[Cardona]] (1029-1040)
</gallery>

=== Les creacions fonamentals, 1020-1060 ===

En el segon quart d'el {{Sigle|XI||s}}, les fàbriques en construcció es varen multiplicar per l'impuls dels senyors que varen dotar als monasteris i a monges que varen crear nou priorats i iglésies rurals. En Provença i en ellenguadoc es varen alçar edificis interessants. Eixa forta activitat va permetre als arquitectes adquirir un cert mestrage i crear un vocabulari de formes que contribuiran a definir i difondre l'arquitectura romànica.

;Les capçaleres
[[Archiu:AuxerreCathedraleCrypte.png|miniatura|Cripta d'[[catedral d'Auxerre|Auxerre]]]]
[[Archiu:FleuryDetaila.png|miniatura|[[Abadia de Fleury|Saint-Benoît-sur-Loire]]]]
[[Archiu:TournusPlan.png|miniatura|[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus]]]]

L'evolució de les capçaleres va passar per un aument de les obertures dispostes entre el cor, el deambulatorio i les capelles, que va aportar una certa llaugerea als paraments. També es buscava una millor harmonia dels volums exteriors per mig de la superposició modulada dels elements.

;Els trams

El tram-cèla, tan important en l'arquitectura romànica, ya estava perfectament definit en la cripta de la [[catedral d'Auxerre|catedral Saint-Etienne d'Auxerre]], datada entre 1023 i 1035. El pilar compost també havia reemplaçat a la columna. El núcleu quadrat rep les entregues de les arestes de les voltes i les columnes soporten les grans arcades i els arcs fajones que reben un [[arc toral]] en la part central de sala.<ref name=eliane1>{{cita lliure|autor1=Eliane Vergnolle|títul'art roman en France {{!}} Création|editorial=Flammarion |any=1994|pàgines=77-109|isbn=2-08-010763-1}}</ref>

;Les fronteres occidentals

Despuix de les capçaleres, els arquitectes es varen interessar en les fronteres occidentals de les iglésies. En l'[[Abadia de Fleury|abadia de Saint-Benoît-sur-Loire]], l'abad Gauzlin, germanastre del rei [[Roberto el Piadós]], va construir una torre-pòrtic capaç de ''servir de modèle à toute la Gaule''. De factura tradicional pero ambiciosa, esta torre-porche està construïda sobre una planta casi quadrada en costats d'uns {{unitat|16|m}}, en una superfície de {{unitat|260|m²}} en dos plantes. La planta baixa té una altura de {{unitat|6.60|m}} i la planta de pis de {{unitat|10.35|m}}. La planta baixa està oberta en tres dels seus costats per triples arcades —sent la del mig més ampla que les atres dos— i permaneix tancada a l'est pel propi mur de la nau. Estes arcades de mig punt en dobles resaltos descansen sobre pilars rectangulars, en el nort i el sur, i cruciformes, en l'oest. Estan reforçats en una mija columna en cada costat i per poderosos contraforts en els pilars dels dos ànguls. A l'est, les columnes estan soportades per grans resaltos en la gruixa suficient per a dispondre en ells escals de caragol. A cada costat de la porta central, es varen conectar arcs de mig punt de {{unitat|6.10|m}} d'altura. El porche està dividit en nou trams coberts en voltes d'arestes en blocs separats per amples arcs fajones de mig punt. La planta de pis reproduïx les divisions de la planta baixa. Els pilars estan reunits per amples fajones de mig punt que soporten les voltes d'arestes, llevat les orientals, les que toquen el mur de la nau, que tenen forma de cúpula. En eixe mur oriental tres casetes de {{unitat|8.80|m}} d'arc de mig punt estan coberts en [[volta de forn]]. Provablement, varen albergar altars, el del mig dedicat a l'arcàngel sant Miguel d'acort en la costum de les dedicatòries de les sals o capelles altes.<ref>{{cita publicació |autor= Marcel Aubert|títul'abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire|publicació=Congrès archéologique de France - Orléans - 1930|número=|any=1931|pàgina=588}}</ref><ref>{{cita lliure |autor= Georges Chenesseau |títul'abbaye de Fleury à Saint-Benoît-sur-Loire. {{!}} Són histoire. Ses institutions. Ses édifices |editorial=Van Oest |collection= |ubicació=Paris |any=1931}}</ref>

En l'[[abadia de Sant Filiberto de Tournus]], la [[Galea (arquitectura)|galea]] construïda al voltant de 1035-1040 és el primer testimoni d'este tipo. És part de la suite de massiços de frontera carolingios en un santuari a sovint dedicat a sant Miguel sobre una sala baixa. La planta basilical té {{unitat|20.0|m}} de llarc per {{unitat|17.0|m}} d'ample, en dos nivells, en una nau central de tres trams i naus laterals. En la planta baixa, la nau central està abovedada en arestes i les laterals en voltes de canó travessers; i en el pis superior, la nau central té una altura de {{unitat|12.50|m}} i es abovedó en canó i es va estabilisar a cada costat per mig de voltes de mig canó.<ref name=eliane1/>

<gallery mode="packed">
Archiu:AuxerreCrypte.jpg|Cripta de la [[Catedral d'Auxerre|catedral de Saint-Etienne d'Auxerre]] (1023)
Archiu:Fleury01.jpg|[[Abadia de Fleury|Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire]]
Archiu:Tournus-StPhilib.jpg|[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus]]
Archiu:Ceiling of the chapelle Saint Michel.jpg|[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Planta de la galée, Tournus]]
</gallery>

;Les innovacions normandas en Jumièges

[[Archiu:JumiegesDelavigne.png|miniatura|Planta de la hui en ruïnes [[abadia de Jumièges]]]]

La hui en ruïnes [[abadia de Jumièges]], en Normandia, és part del grup d'arquitectura de techumbre de fusta que es troba en l'[[arquitectura otoniana]] del [[Sacre Imperi Romà]]. el [[ducado de Normandia]] era, en el Sacre Imperi, l'únic Estat estable de l'época en fronteres ben definides. Els ducs varen començar a reconstruir els monasteris destruïts pels seus antepassats normandos i despuix varen ser els grans senyors els que varen dotar moltes atres abadies. En l'iglésia abacial, el massiç occidental està precedit per un antecuerpo que evoca el [[westwerk]] carolingio de l'[[abadia de Corvey]]. Té tres nivells, el primer dona accés a la nau, després una tribuna s'obri àmpliament sobre l'iglésia i el tercer estabilisa les dos torres de {{unitat|45|m}} d'altura. Per a la nau, construïda al voltant de 1050-1060, l'alçat tradicional en dos nivells es va ampliar en un tercer nivell en una altura total de {{unitat|25|m}}. Les tribunes àmpliament obertes sobre la nau central s'introduïxen entre les arcades de la planta baixa i les finestres altes de l'última planta. L'estabilitat de la nau central està assegurada per les naus laterals abovedades en aresta i la seua extensió a les tribunes va ser una novetat. El principi del tram es va afirmar per mig de l'alternança de pilars forts i dèbils, i en un tram de cada dos, una columna adossada puja fins al nivell de la fusteria de la techumbre. Eixes piles estan compostes d'un núcleu quadrat i de quatre columnes adossades, i estan perfectament coordinades en les entregues, com en els edificis totalment abovedados. Aixina, en l'inici de l'art romànic, per al tram, l'articulació essencial de l'arquitectura migeval, l'arquitectura abovedada i l'arquitectura de techumbre de fusta varen contribuir a la definició d'una nova plàstica mural. La tècnica normanda del mur gros es va utilisar en el transepto de l'abadia de Jumièges, prop de l'[[abadia de Bernay]], que sembla dur el prototip i en la que l'influència de la [[Catedral de Dijon|catedral de Sant Benigno de Dijon]] va ser provablement l'orige d'esta primera aplicació normanda del principi del servici de circulació que es troba més alvance en el transepto de l'[[iglésia de Saint-Étienne de Cauen]] i que després va ser utilisat sistemàticament en les construccions del món anglonormando. Esta associació d'un aligeramiento visual del mur en un reforç de fet de l'estructura és un dels majors èxits dels constructors normandos. Va favorir ellançament de voltes encara més pesades, inclús que en Bernay i en Jumièges. La concepció mateixa dels murs està perfectament adaptada a un abovedamiento posterior.<ref name=eliane1/><ref name="Baylé 2001">{{cita lliure|autor1=Maylis Baylé|títul'architecture normande {{!}} Structure murals et voûtements dans l'architecture romane de Normandie|editorial=Charles Corlet - Presses universitaires de Cauen|volum=1|any=2001|pàgina=50|isbn=2-85480-949-1}}.</ref><ref name="Bony p153-188">{{cita publicació|autor1=J. Bony|títula technique normande du mur épais à l'époque romane|publicació=Bulletin Monumental|volum=XCVIII|número=|any=1939 |pàgines=153-188}}.</ref><ref name="Heliot 1959">{{cita publicació|autor1=Pierre Heliot|títul=Els antécédents et els débuts dones coursives anglo-normandes et rhénanes|publicació=Cahiers de civilisation médiévale|volum=2|número=8|any=1959}}.</ref>

<gallery mode="packed" caption="Abadia de Jumièges">
Archiu:Abbaye de Jumièges.jpg|Abadia de Jumièges

Archiu:Abbaye de Jumièges1.JPG|Nau
Archive:Abbaye de Jumièges by quadcopter -0058.jpg|Vista aérea
Archiu:Jumieges4.jpg|Passages del mur
</gallery>

; Una iglésia de pelegrinage, Conques
[[Archiu:ConquesPlan.png|miniatura|[[Iglésia abacial de Santa Fe|Abacial de Santa Fe de Conques]]]]

En el {{Sigle|IX||s}}, en el [[Rouergue]], subsistia el modest i casi inaccessible [[Iglésia abacial de Santa Fe|monasteri de Conques]], pero al final del sigle els monges varen organisar el rapte de les relíquies en un atre monasteri, les de Santa Fe en [[Agen]]. Despuix d'un sigle sense milacres, estos es varen multiplicar i [[Bernard d'Angers]] va escriure ''Li livre dones miracles de Sainte-Foy'' [Ellibre dels milacres de Santa Fe] que li va assegurar la seua notorietat. Davant l'afluència de peregrins, va deure construir-se una nova iglésia abacial al voltant de 1030-1050. La seua planta, que va servir com a prototip per a les iglésies de pelegrinage, va ser concebuda des del principi en el seu conjunt. Té una nau en tres naus, un transepto molt eixint i una capçalera en deambulatorio en tres capelles radiants associades a les capelles escalonades de les travessies del transepto. Les tribunes, dissenyades per a contrarrestar els espentes horisontals de la nau, també varen ser previstes i es construiran una miqueta més vesprada, encara que l'escala d'accés es va construir en la mateixa campanya de treball que el transepto. Aporten una llum indirecta a la nau central. En la nova abacial de Conques s'entra en una nova época de l'escultura. Els capiteles del transepto són d'un tipo carolingio, en entrellaçats per a evocar l'antiguetat delloc i per a inscriure's en l'antiguetat de la religió cristiana. En el deambulatorio i en les entrades de les capelles, s'usen capiteles d'un tipo nou, encara tosco, algunes voltes engastats d'entrellaçats, en palmetas cóncaves, de fullages tractats en torpor, a on s'introduïxen figures humanes, un centauro en la capella axial i cuadrúpedos enfrontats en la capella sur de l'ambulatori. De la capçalera fins al portal es pot seguir la progressió de l'art de l'escultura des de 1050 fins a al voltant de 1130 i la seua entrada en l'era dels capiteles historiados.<ref name=cazes/><ref>{{cita publicació|autor1=Paul Deschamps|títul=Els sculptures de l'église Sainte-Foy de Conques et leurs décorations|publicació=Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot|volum=38|any=1941|pàgines=156-185|url=http://www.persee.fr/doc/piot_1148-6023_1941_num_38_1_1952}}.</ref>
<gallery mode="packed" caption="L'iglésia abacial de Santa Fe, en Conques">
Archiu:Conques, L'abbatiale Sainte-Foy PM 18717.jpg|La capçalera
Archive:Conques eglise nef.jpg|La nau

Archiu:Sainte-Foy-de-Conques261.JPG|Les tribunes
Archive:ConquesChapiteau1ab.jpg|Capitel, en caps i tracería
</gallery>

==== Les relacions en l'arquitectura otoniana ====

{{AP|Arquitectura otoniana}}
[[Archiu:Morienval123.jpg|miniatura|Capçalera de [[Abadia Notre-Dona'm de Morienval|Morienval]]]]

l'[[arquitectura otoniana]] es va formar sola, casi en el buit, fent evolucionar els models carolingios i resistint les contribucions del primer art romànic mediterràneu. Les àrees de contacte en la Borgoña jurana i en els Alps mostren que la fusió entre eixos dos móns de formes va ser difícil. La progressió de l'arquitectura meridional es va detindre en la zona d'influència otoniana que va prendre prestats sol elements de decoració per a transformar-els i això va ser solament despuix de 1050, en un Imperi ya en descomposició, quan els elements decoratius i les escultures meridionals es varen infiltrar en els edificis germànics. L'influència de l'arquitectura otoniana en l'Europa septentrional es pot sentir en els monuments de les zones noroest i oest de França, i cabria la pregunta sobre si els diferents tipos regionals podrien reagrupar-se en un mateix conjunt formal que fòra des de l'Oceà fins al Elba, i des del [[mar del Nort]] fins aloira. Els transeptos baixos de [[Abadia Notre-Dona'm de Morienval|Morienval]] i de les iglésies de l'Aisne provablement provenen del Mosa, les capçaleres harmòniques de [[Abadia de Saint-Germain-dones-Prés|Saint-Germain-dones-Prés]], de [[Collégiale Notre-Dona'm de Melun|Melun]] i de Morienval, sense dubte, deriven de Lorena; en Normandia, la frontera de [[abadia de Jumièges|Jumièges]], en el seu massiç occidental i la seua tribuna, i la frontera desapareguda de [[Abadia de Fécamp|Fécamp]] mostren una composició similar a la dels westwerks carolingios iotonians, el porche de [[Église Saint-Nicolas de Cauen|Saint-Nicolas-de-Cauen]] és del tipo renano; en Campanya, entre la França real i l'Imperi, es va desenrollar al voltant de l'any 1000 una arquitectura diferent en algunes característiques típicament franceses, pero similar en la seua estructura i en els seus orígens carolingios.<ref name=grodecki/><ref>''Ottonian architecture and its influence''. in: Walkin, David. ''A history of Western architecture'', page: 116. Laurence King Publishing, 2005. {{ISBN|1856694593}}</ref><ref>{{cita lliure|autor1=Louis Grodecki|autor2=Florantine Müther|títuli siècle de l'an mil (collection: Univers dones formes)|editorial=Gallimard, Paris|any=1973|pàgines=|isbn=}}</ref>

==== Decoració monumental i capiteles ====

[[Archiu:St Genis dones Fontaines Linteau 06.jpg|miniatura|[[Abadia de Sant Genís de Fontanes|Abadia de Saint-Génis-dones-Fontaines]]]]

Des de l'época de l'[[arquitectura paleocristiana]], les grans superfícies murals rebien pintures i mosaics. A principis d'el {{Sigle|XI||s}}, la visió estètica de l'arquitectura romànica es manifesta no solament en la pila composta, sino també en la decoració escultòrica. Per a animar els murs, es troben especialment en Itàlia i en Catalunya [[lesena]]s o chicotets arcs sobre pilastres poc eixints, lo que es diu [[bandes lombardas]]. En el [[vall deloira]], plaques i frisos tallats decoren les parets exteriors. Obres rares estan presents en l'[[iglésia de Santa Radegunda (Poitiers)|iglésia de Santa Radegunda de Poitiers]], en un Crist beneint, i sobre els llindars dels portals del Rosselló, i en particular, en el de l'[[Abadia de Sant Genís de Fontanes|abadia de Saint-Génis-dones-Fontaines]]. Els progressos tècnics varen entranyar una proliferació dels emplaçaments disponibles per als capiteles. A principis d'el {{Sigle|XI||s}}, es qüestionen els motius vegetals derivats de les capiteles corintios utilisats en l'[[arquitectura carolingia]]. Alguns preferien un aspecte més massiu i nuet, que obtindran per mig d'una simple divisió de les cistelles abatent els ànguls, o capiteles cúbics, composts per la penetració d'una esfera en una gaveta. Atres redescubrieron el corintio antic i els models galorromanos. A principis d'el {{Sigle|XI||s}}, els escultors romànics es varen interessar pels capiteles figuratius i historiados. Varen començar a incorporar figures humanes en ells i després varen associar gustosament sers humans en animals fantàstics o salvages i varen trobar motius en els allumenament i en les arts precioses. Els capiteles historiados eren encara rars, ya que l'estil no quedarà ben definit fins a finals d'el {{Sigle|XI||s}}. En la primera mitat d'el {{Sigle|XI||s}}, els intents de representar escenes complexes en les restriccions relacionades en la forma del bloc eren titubejants. Estes dificultats varen estimular l'invenció i varen impondre respostes pragmàtiques sobre les proporcions dels personages i la yuxtaposició de les escenes.<ref name=eliane1/>

<gallery mode="packed">
Archiu:Marmoutier Abbaye 271.JPG|[[Abadia de Saint-Étienne de Marmoutier]]
Archiu:Saint-Aignan.JPG|[[Collégiale Saint-Aignan d'Orléans|Saint-Aignan Orléans]]
Archiu:Cathédrale de Dijon - chapiteau roman de la rotonde.jpg|[[Catedral de Dijon|Catedral de Sant Benigno de Dijon]]

Archiu:Abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire (chapiteau d'Unbertus).jpg|Capitel d'Hubertus, [[Abadia de Fleury|abadia de Saint-Benoît-sur-Loire]]
Archiu:Abbaye de St Benoit sur Loire Porche (3).jpg|''La fugida a Egipte'', en la mateixa abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
</gallery>

=== L'expansió de la segona mitat d'el {{Sigle|XI||s}} ===

[[Archiu:Église Saint Étienne de Vignory - La nef.jpg|miniatura|[[Iglésia Saint-Étienne de Vignory|Iglésia de Vignory]]]]
[[Archiu:France Cauen Saint-Etienne facade c.JPG|miniatura|[[Abadia dels Hòmens|Saint-Étienne de Cauen]], la frontera harmònica]]

En la segona mitat d'el {{Sigle|XI||s}} es varen obrir nous espais per a l'arquitectura romànica. la [[conquista normanda d'Anglaterra]] en 1066 per [[Guillermo el Conquistador]], la retirada de l'Islam en el nort d'Espanya i el desenroll dels pelegrinages, les relacions del suroest de França casi aïllat en el Poitou i les províncies espanyoles, les contribucions financeres de les possessions angleses i la reforma de l'Iglésia catòlica que va proporcionar més recursos a les comunitats, varen dur a una explosió de les edificacions i a una evolució de l'estil arquitectònic romànic.

==== L'arquitectura de techumbre de fusta ====

Paralament a un ''primer art romànic meridional'', que buscava abovedar els edificis, es pot pensar que va existir un ''primer art romànic del nort''<ref name="grodecki" /> que va permanéixer molt fidel durant cert temps a l'us de la fusteria de fusta en les cobertes, especialment per a les naus simplificant aixina els problemes de l'alçat. Construïda al voltant de 1049-1057, la chicoteta [[iglésia Saint-Étienne de Vignory]] té una nau construïda sobre un alçat perfectament articulat en piles coronades per una imposta i una superfície mural en tres nivells d'obertures per a allaugerar-la sense tindre la justificació d'una tribuna.<ref name=cazes/>

===== El món anglonormando =====

{{AP|Arquitectura normanda|Art romànic en Anglaterra}}
[[Archiu:CaenSaintEtienePlanPhases.png|miniatura|[[Abadia dels Hòmens|Saint-Étienne de Cauen]]]]
[[Archiu:DurhamRoman.png|miniatura|[[Catedral de Durham]]]]
[[Archiu:PeterboroughPlan.png|miniatura|[[Catedral de Peterborough]]]]
[[Archiu:LessayPlana.png|miniatura|[[Abadia de Lessay]]]]

Els [[ducs de Normandia]] estaven marcats per una profunda necessitat espiritual i era necessari omplir el buit deixat per les invasions vikingas en eixa regió en la que molts assentaments prerrománicos no havien sobrevixcut, i a on les noves fundacions tardaven en florir. [[Guillermo el Conquistador]] va elegir [[Cauen]] com a segona capital de la seua ducado. Es va comprometre en la seua esposa a fundar dos monasteris que van a ser determinants per a l'arquitectura normanda. A la seua mort havia construït 17 convents de monges i 6 de monges. Va voler que els edificis als que s'unia el seu nom superaren en magnificencia als que s'alçaven per tots costats.<ref name="coppola">Gionanni Coppola, « L'essor de la construction monastique en Normandie au s. XIe : mécénat, matériaux et moines-architectes », ''Annals de Normandie'', 1992, Vol. 42, número 4.</ref>

El 25 de decembre de 1066, Guillermo va ser coronat rei d'Anglaterra i l'extraordinari èxit material dels normandos es va reflectir en l'[[iglésia de Saint-Etienne de Cauen]]. Si l'ambiciós pla va ser provablement concebut abans de la conquista d'Anglaterra, l'èxit fulminant de 1066 va permetre la seua ràpida eixecució perque Guillermo no va dubtar en tirar a perdre, en benefici de les abadies de Cauen, la principal fundació d'[[Haroldo II d'Anglaterra|Haroldo II]], l'[[iglésia abacial de Waltam]] (en Essex), consagrada feya pocs anys (1060).<ref name="mus">{{cita lliure|autor1=Lucien Musset|títul=Normandie romane |editorial=Zodiaque - La nuit dones temps||volum=1|any=|pàgina=51|isbn=}}</ref>

En 1063, el duc va encomanar la construcció a [[Lanfranc]] —que havia aconsellat al beato [[Herluin de Bec]] per a la reconstrucció de l'[[abadia de Notre-Dona'm du Bec]]— i després ho va nomenar abad de Saint-Étienne de Cauen en 1066 i [[arquebisbe de Canterbury]] en 1070. Durant el seu mandat es va reconstruir la [[catedral de Canterbury]] destruïda per un incendi feya tres anys.<ref>{{cita lliure|autor1=[[Georges Bouet]]|títul=Analyse architecturale de l'abbaye de Saint-Etienne de Cauen|ubicació=Cauen|editoriali Blanc-Hardel|any=1868|url=//books. google. fr/books? aneu=nIpAAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=bouet+saint+etienne+cauen&hl=fr&sa=X&vejau=0ahUKEwj63ovOkdTNAhUJbBoKHQK6AO8Q6AEIJTAAv=onepage&q=bouet%20saint%20etienne%20cauen&f=false |sitioweb=google |fechaacceso=25 de giner de 2018 }}</ref>

En Anglaterra, despuix de 1066, la reconstrucció completa de les catedrals sajonas d'Anglaterra pels normandos va representar el programa més important de construccions eclesiàstiques en l'Europa migeval i les edificacions més grans erigides en l'Europa cristiana des del final del [[Imperi romà]]. Totes les catedrals migevals d'Anglaterra, llevat Salisbury, Lichfied i Wells, tenen vestigis d'arquitectura normanda. la [[catedral de Peterborough]], la [[catedral de Durham]] i la [[catedral de Norwich]] són casi completament normandas i en unes atres encara hi ha parts importants: les naus de la [[catedral d'Ely]], de la [[catedral de Gloucester]] i de [[Southwell Minster]], el transepto de la [[catedral de Winchester]].<ref name="alec">{{cita lliure|idioma=anglés|autor1=Alec Clifton|títul=The cathedrals of England|url=https://archive.org/details/cathedralsofengl0000unse_m7i1|editorial=Thames and Hudson|any=1967|pàgines=|isbn=}}.</ref>

;La frontera harmònica

La frontera de l'iglésia de l'[[abadia Saint-Etienne de Cauen]], que va sorprendre per la seua purea i el seu rigor, va anar el primer eixemple d'una fòrmula anomenada a dominar la construcció de les iglésies més grans d'Occident: la ''frontera harmònica normanda''. Consistia en dos torres occidentals d'idèntic alçat dispostes en el primer tram de les naus laterals, alineades en la porta principal de la [[nau (arquitectura)|nau]], per a crear una frontera rectilínea. Els tres nivells inferiors de la frontera formen un bloc quadrat, que contribuïx a l'apariència massiva del conjunt. Llevat per alguns ornaments geomètrics en les cresterías dels tres portals i al [[piñón (arquitectura)|piñón]] de la nau, la desnudez d'este bloc és sorprenent: l'impressió de conjunt està somesa a les llínees arquitectòniques, als quatre [[contrafort]]s massius del principi, que acompanyen la mirada des del sol cap a les torres; a les dèu grans finestres, la base de les quals es prolonga en cordoneres eixints.

;La tècnica del mur gros

La tècnica normanda del mur gros, iniciada en l'[[abadia de Bernay]],<ref>{{Cita web|autor1=Victor Ruprich-Robert|títul'architecture normande aux XIe et XIIe siècle en Normandie et en Angleterre, prenga : 1. Planche XI, images C et 3, élévation et pla du mur épais|url=https://bibliotheque-numerique.inha.fr/viewer/15950/?offset=#page=317&viewer=picture&o=bookmark&n=0&q=|sitioweb=INHA Bibliothèque numérique |fechaacceso=14 de novembre de 2018 }}.</ref> es va desenrollar en l'[[abadia Saint-Etienne de Cauen]] en els anys 1070-1080. Va interrompre totes les experiències tradicionals i va consistir en crear passages dins dels murs al nivell de les finestres de la nau, del transepto, de la frontera occidental i inclús de la capçalera. Estos passages, que facilitaven la circulació, permetien efectes de transparència desconeguts en l'arquitectura romànica gràcies al desdoblado dels murs i a la multiplicació de soports, columnes i columnillas adossades als pilars composts. Al mateix temps, els arquitectes normandos varen abandonar els alçats de dos nivells per uns atres de tres nivells que integraven un nivell de tribunes, en techumbres de fusta o abovedades. Abans de l'arribada de l'[[arquitectura gòtica]], les busques normandas es varen centrar més en els elements de l'estructura que en els murs.<ref name="Baylé 2001" /><ref name="Bony p153-188" /><ref name="Heliot 1959" /><ref name=eliane2>{{cita lliure|autor1=Eliane Vergnolle|títul'art roman en France {{!}} L'explosion 1060-1090|editorial= Flammarion|any=1994|pàgines=143-191 |isbn= 2-08-010763-1}}</ref>

===== Les primeres crucerías d'ogives =====

Va ser en el món anglonormando, en el que les naus tradicionalment es cobrien en fusteries de fusta i es donava l'alternança de pilars forts i dèbils despuix de l'iglésia de l'[[Abadia de Jumièges|abadia de Notre-Dona'm de Jumièges]], a on varen aparéixer les primeres voltes d'ogives, perfectament formades, en una disposició diagonal de nervaduras que es creuaven per a descansar en els cantons dels trams. Les voltes de crucería de l'[[abadia de Sainte Trinité de Lessay]], en Normandia (hui departament de [[Taque]]), que poden ser datades en certea abans de 1098 per la inhumación en el cor de l'abadia d'Eudes en Capel, fill del fundador i senescal de [[Guillermo el Conquistador]], presenten torpors que atesten busques una miqueta empíriques perque va ser en el curs de la construcció quan la voluntat d'abovedar el transepto es va prendre insertant molt torpemente les entregues dels nervis. la [[catedral de Durham]], en Anglaterra, construïda al voltant de 1093 pel bisbe [[Guillaume de Saint-Calais]] —antic abad de l'[[abadia de St. Vincent du Mans]] i assessor dels ducs de Normandia i reis d'Anglaterra, [[Guillermo el Conquistador]] i [[Guillermo II d'Anglaterra|Guillermo ''el Rojo'']]— encara oferia els soports prou torpemente dissenyats per a rebre les nervaduras, pero la complexitat de les molduras i la perfecció de les formes ya mostra que s'hauria beneficiat d'ensajos anteriors. Estes dos fàbriques en construcció varen deure inspirar-se en guanys anteriors i provablement molt diferents.<ref>{{cita lliure|autor1=Mayli Baylé|títul'architecture Normande {{!}} Structures murals et voûtements dans l'architecture romane en Normandie|editorial=Charles Corlet, Presses universitaires de Cauen|volum=1| any=2001|pàgina=56 |isbn=2-85480-949-1}}.</ref>
<gallery mode="packed">
Archiu:Abbaye aux hommes intérieur 06.jpeg|[[Iglésia de Sant Esteban de Cauen]]
Archiu:01-Rochester-Cathedral-010.jpg|[[Catedral de Rochester]]
Archiu:WinchesterCathedral Transept1.JPG|[[Catedral de Winchester]]

Archiu:Norwich cathedral - interior - geograph. org. uk - 1549675.jpg|[[Catedral de Norwich]]
Archiu:Intérieur de l'Abbatiale de Cerisy-la-Forêt 018.JPG|El passage en el mur, [[Abadia de Cerisy-la-Forêt|abacial de Cerisy-la-Forêt]]
Archiu:Abbaye de Lessay - transept sud 2.JPG|[[Abadia de Lessay]], transepto abovedado d'ogives
Archive:Durham.2.jpg|[[Catedral de Durham]] abovedada en ogives
</gallery>

==== L'arquitectura d'arcades i les noves capçaleres ====

[[Archiu:ToulouseSaintSerninPlan.png|miniatura|Planta de la [[basílica de Sant Sernín]] de [[Toulouse]]]]

[[Archiu:TournusPlan.png|miniatura|Planta de l'[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|abacial de Tournus]]]]

[[Archiu:SaintBenoitPlan.png|miniatura|Planta de l'[[Abadia de Fleury|abacial de Saint-Benoît-sur-Loire]]]]

El desig dels arquitectes de construir edificis abovedados més importants estava llimitat pels espentes horisontals generats per les voltes. La solució implicava l'us de noves tècniques de contraempuje, en l'auxili de les naus laterals abovedades i d'un nivell de tribunes. Per a garantisar l'estabilitat de la nau central coberta en una volta de canó, es varen utilisar naus laterals abovedas en arestes o en semicañón, pero estes solucions eliminaven les finestres altes i l'allumenament directe de la nau. En agregar un nivell més a l'alçat de la nau central i superpondre una tribuna abovedada de mig canó sobre una nau lateral perfectament estable abovedada d'arestes, es garantisava l'estabilitat de la volta central. Ademés permetia millorar les circulacions i podia tindre una funció llitúrgica. Les naus laterals de gran altura permetien aumentar considerablement l'altura de les naus centrals i també permetien doblar les naus laterals com en la [[basílica de Sant Sernín|basílica Saint-Sernin de Toulouse]]. En [[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Saint-Philibert de Tournus]], es troba una variant original en la que la nau central està coberta en voltes de canó travessers en naus laterals abovedades en arestes. Les construccions dels arquitectes eren cada volta més variades i particularment les capçaleres, tant en planta com en alçat, els espais interns, els passages visuals i la llum. La capçalera de [[Abadia de Fleury|Saint-Benoît-sur-Loire]] oferia una interpretació original de la planta en deambulatorio en un allargament significatiu del santuari. Provablement es justificara pel desig de construir una capçalera-relicario al voltant del santuari de [[Benito de Nursia|sant Benito]], el fundador del monasticisme occidental. Les columnes de l'hemicicle i els trams del deambulatorio tenen intervals reglats per les obertures i, en particular, per la finestra axial.<ref name=eliane2/><ref name=cazes1>{{Cita web|autor1=Quitterie Cazes|títul'architecture romane. Li temps de la maturité|url=https://www.dailymotion.com/video/xmmka4|sitioweb= Vaig citar de l'architecture et du patrimoine / dailymotion|fechaacceso=27 de giner de 2018 }}.</ref>

<gallery mode="packed">
Archiu:Capçalera oriental de la basílica de sant Sernín..jpg|Capçalera oriental de la [[basílica de Saint-Sernin de Toulouse]]
Archiu:Tournus (71) Église Saint-Philibert 062.jpg|Capçalera d'[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|abacial de Tournus]]

Archiu:Saint-Benoît -France.JPG|Capçalera d'[[Abadia de Fleury|abacial de St-Benoît-sur-Loire]]
</gallery>

<gallery mode="packed">
Archiu:Nau - Basilique Saint-Sernin.jpg|[[Basílica de Saint-Sernin de Toulouse]]
Archiu:Tournus - Saint-Philibert de Tournus Abbey - 04.JPG|Nau de l'[[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|abacial de Tournus]]
Archiu:Saint-Bénoît-sur-Loire Abbatiale de Fleury Innen Langhaus Ost 3.jpg|Nau de l'[[Abadia de Fleury|abacial de St-Benoît-sur-Loire]]
</gallery>

=== El temps de la madurea ===

[[Archiu:Modell Cluny.jpg|miniatura|Maquetar de l'[[abadia de Cluny]] III.]]
[[Archiu:Paray-li-Monial, la basilique, vue aérienne.jpg|miniatura|Maquetar de [[Basílica del Sagrat Cor (Paray-li-Monial)|Paray-li-Monial]]]]
[[Archiu:ParayPlan.png|miniatura|[[Basílica del Sagrat Cor (Paray-li-Monial)|Paray-li-Monial]]]]
[[Archiu:ClermontNDPortPlan.png|miniatura|[[Basílica de La nostra Senyora del Port|Basílica Notre-Dona'm-du-Port de Clarmont-Ferrand]]]]
[[Archiu:AngoulemePlan.png|miniatura|[[Catedral d'Angulema|Catedral de Saint-Pierre d'Angulema]]]]
[[Archiu:PerigueuxSaintFrontPlan.png|miniatura|[[Catedral de Périgueux|Saint-Front de Périgueux]]]]

El final d'el {{Sigle|XI||s}} va estar marcat per l'apogeu del poder de l'[[abadia de Cluny]], que va alcançar al voltant de l'any 1000 un miller de priorats disseminats per tota Europa, en uns dèu mil religiosos: res era massa bo per a magnificar la casa de Deu. En reacció a eixe malbarat de mijos, una crisis travessa el monasticisme en la creació de noves órdens que desigen renunciar als bens d'este món lo que es manifestarà en construccions d'una gran pobrea. Eixe nou estat d'ànim tindrà una gran importància en la creació artística i al voltant de 1130-1140, un nou ideal estètic pren forma en eixes comunitats.

;Abadia de Cluny
{{AP|Abadia de Cluny}}

l'[[abadia de Cluny]] III era a l'escala i a image del poder de l'orde. Devia acomodar de dos a trescents monges residents, als [[Germà llec|convers]] —que s'ocupen de llabors manuals i dels assunts seculars d'un monasteri, en la finalitat de permetre la plena vida contemplativa dels monges—, al personal i als visitants. Si hui no permaneix més que el braç sur del gran transepto, tres trams de les naus laterals i dos capelles, els plans i les campanyes d'excavacions mostren una iglésia de {{unitat|187|m}} de llarc en la antenave. La festa arquitectònica és de gran ambició, en un capçalera en deambulatorio i cinc capelles radiants, un doble transepto dominat per quatre torres, nau i cor en cinc naus, com en [[Basílica de Sant Pedro de Roma|Sant Pedro de Roma]]. Era l'edifici més gran d'Occident, i el seu abad, que depenia únicament del papa, era una de les figures més importants de la cristiandad.

;Paray-li-Monial, una rèplica de Cluny

la [[Basílica del Sagrat Cor (Paray-li-Monial)|basílica de Paray-li-Monial]] és una rèplica relativament fidel de l'[[abadia de Cluny]] de dimensions reduïdes i una part arquitectònica menys ambiciosa. Com en Cluny, el seu deambulatorio és més estret que la nau lateral corresponent i ha una fort desnivell en l'àbsit. Les voltes del cor i dels passadiços tenen una altura idèntica a la de la nau i del transepto. L'hemicicle repren/reprén el tipo d'altes columnes de Cluny, els dos nivells de finestres, les arcades i les columnes adossades. Paray-li-Monial com Cluny es caracterisa per la seua austeritat externa en oposició a una investigació plàstica interna d'una gran riquea. Una diferència important apareix en Cluny, a on l'arquitecte té la voluntat de reduir l'alcanç de la nau central d'una altura sense precedents en l'arquitectura romànica. Crea un voladizo en cordoneres en forta eixint en cada nivell de l'alçat i ampra órdens superposts en pilastres acanalades. Esta superposició d'órdens que es troba en Paray-li-Monial sense tindre la preocupació del voladizo es repren/reprén a sovint en Borgoña i més allà.

;Les iglésies d'Auvernia

[[Archiu:Notre dona'm port arrierer 2.JPG|miniatura||Decoració, [[Basílica de La nostra Senyora del Port]], Clarmont-Ferrand]]

{{AP|Art romànic auvernés}}
En Alvèrnia, els arquitectes varen permanéixer fidels a la volta de canó, en un interés particular per les superfícies murals inarticulades i els [[Arc diafragmàtic|arcs diafragmàtics]] que separaven la nau del transepto, perforats de buits. La cripta, que en atres llocs ya tendia a desaparéixer, seguix present en alguns edificis d'Auvernia. La difusió de la llum està especialment elaborada, de la mateixa manera que la decoració exterior en l'ensamblage de pedres diferents i jocs d'aparejos presos de l'[[Alta Edat Mija]]. la [[basílica de La nostra Senyora del Port|basílica de Notre-Dona'm-du-Port de Clarmont-Ferrand]] té una cripta i una capçalera en una decoració de pedres policromades.

==== La volta de canó apuntada ====

A principis d'el {{Sigle|XII||s}}, els arquitectes varen utilisar en varis edificis de Borgoña, del Berry, del suroest (en [[Église Saint-Pierre de Chauvigny|Saint-Pierre de Chauvigny]]) i en Alvèrnia la cobertura dels transeptos, i després de les naus, per mig de voltes de canó apuntades. Constituïdes per dos arcs círculares que es junten sobre una clau, reduïen les forces horisontals i eren més fàcils de contrarrestar, permetent aixina crear obertures més grans en els murs. Varen reemplaçar ràpidament a la [[volta de canó]] semicircular. L'arc apuntat també es va impondre en les arcades i en els arcs fajones. Esta nova tècnica va marcar un important punt d'inflexió en l'arquitectura migeval. Va conduir a l'abandó de les tribunes de contraempuje i a l'èxit de les iglésies de tres naus d'altures casi idèntiques, en les naus laterals abovedades en arestes que reprenien els esforços horisontals de la nau central i els duyen al peu de les voltes de canó apuntades, com en [[Iglésia Notre-Dona'm de Cunault|Notre-Dona'm de Cunault]] en [[Ducado d'Anjou|Anjou]].

;Voltes d'arestes de grans llums, Vézelay

Per a cobrir la nau de la [[Basílica de Vézelay|basílica Sainte-Marie-Madeleine de Vézelay]] en una altura de {{unitat|18.50|m}} i de {{unitat|10.00|m}} d'esgambi sense el acodalamiento d'unes naus laterals elevades i per a obtindre un allumenament alt directe sobre la nau, l'arquitecte va fer una elecció ingeniosa. Va construir en la nau central una série de voltes d'arestes fetes de materials llaugers, de pedres falses molejades, constituïdes per una mescla de calç, d'enrunes calizos polvorisats i de petorra. La part central de les voltes d'arestes està feta en elements concèntrics i les entregues varen ser reforçades en profundes arrancades. Els arcs fajones varen ser doblats i entreguen en els murs. La solució va provar tindre problemes i pronte els murs varen escomençar a desplomar-se, sent primer estabilisats per mig de tirants que absorbien les forces horisontals, que varen anar després retirats despuix de la construcció d'[[arbotante]]s exteriors.

==== Les cúpules ====

A partir de 1100-1110, s'estaven desenrollant en Aquitània edificis que es cobrien en rencs de cúpules. Permetien tancar grans àrees per a reunir i visualisar una multitut en una regió travessada pels moviments heréticos. Este tipo de cobertes genera poques forces horisontals, es pot yuxtapondre i, aparte dels importants massiços dels ànguls, les parets exteriors no participen en l'estructura portante. Les característiques del primer edifici romànic cobert en cúpules, l'[[iglésia Saint-Etienne de Périgueux]], es varen reprendre en la [[catedral de Cahors]] en una cúpula més gran en un diàmetro de {{unitat|18.0|m}} i {{unitat|32.0|m}} d'altura. En la [[catedral d'Angulema|catedral de Saint-Pierre, en Angulema]], les cúpules s'organisen segons una planta de creu llatina. La nau, de {{unitat|15.0|m}} d'esgambi, està composta per quatre cúpules de {{unitat|10.0|m}} de diàmetro, un transepto molt eixint en absidiolos orientats i un santuari molt profunt en quatre absidiolos radiants. [[catedral de Périgueux|Saint-Front de Périgueux]], construïda a partir de 1120 en el seu caràcter bizantí, va prendre com a model a la [[basílica de Sant Marcos]] de [[Venècia]].<ref name=cazes1/><ref name=eliane3>{{cita lliure|autor=Elian Vergnolle|títul'art roman en France {{!}} Maturité 1090-1140|editorial=Flammarion |any=1994|pàgina=193-233|isbn=2-08-010763-1}}</ref>

<gallery mode="packed">
Archiu:F09. Paray-li-Monial.0194.JPG|Órdens superposts en la [[Basílica del Sagrat Cor (Paray-li-Monial)|basílica de Paray-li-Monial]]
Archiu:Vézelay Basilique Ste. Marie Madeleine Innen Langhaus Ost 1.jpg|Voltes d'arestes en la [[basílica de Vézelay]]
Archiu:NOR1405 Saint-Pierre (Chauvigny), Langhaus.JPG|Volta de canó apuntada, [[iglésia Saint-Pierre de Chauvigny|Chauvigny]]
Archiu:Chênehutte-Trèves-Cunault (49) Église Notre-Dona'm de Cunault - Intérieur - 01.jpg|Nau de [[iglésia Notre-Dona'm de Cunault|Cunault]]
Archiu:Périgueux - Cathédrale Saint-Front - Intérieur de la cathédrale -07.jpg|Cúpules en [[Catedral de Périgueux|Saint-Front]], [[Périgueux]]
</gallery>

=== Del romànic al gòtic ===

[[Archiu:Portail de Saint Trophime d'Arles.jpg|miniatura|Portal de [[Iglésia de Sant Trófimo (Arlés)|Sant Trófimo d'Arlés]]]]

En el {{Sigle|XII||s}} va començar el declinar de l'art romànic en les regions a on no s'havia desenrollat verdaderament. En la [[Île-de-France]] i en el [[Valle deloira]], no es va construir més en este estil despuix dels anys 1140-1160. Es veu allí l'aparició d'un nou estil. Els mestres albañil de *Île-de-France li varen donar a la [[volta d'ogives]] el seu verdader paper, extraent les conseqüències llògiques i duent a la seua perfecció les voltes que llancen sobre naus més i més altes, en més i més llum, en més i més claritat de les grans catedrals. L'àrea de desenroll d'esta nova [[arquitectura gòtica]] seguix aproximadament el domini real passant per [[Reims]], [[Provins]], [[Sens]], [[Etampes]], [[Mantes]], [[Gournay]], [[Amiens]] i [[Saint-Quentin]]. Les voltes d'ogives més antigues es troben al voltant de 1125 en el deambulatorio de l'iglésia de l'[[abadia Notre-Dona'm de Morienval]], en les naus laterals de l'[[iglésia de Saint-Etienne de Beauvais]], en el porche de l'[[iglésia prioral de Saint-Leu-d'Esserent]], en el tram dret del cor de [[Saint-Pierre de Montmartre]] de París, en la sala inferior i en la capella del bisbe de Meaux i en el cor de l'iglésia de [[Lucheux]], en el Somme.<ref>{{cita publicació|autor1=Marcel Aubert|títul=Els plus anciennes croisées d'ogives, leur rôle dans la construction|publicació=Bulletin monumental|any=1934|pàgines=69 }}</ref>

L'art romànic va resistir millor en [[Normandia]], en [[Ducado de Borgoña|Borgoña]] i en el [[Llenguadoc]]. Pero va anar en les regions del sur marcades per la menor capacitat econòmica i per raons culturals relacionades en una antiga romanisació, a on l'antiguetat havia marcat fortament el paisage a on l'arquitectura romànica encara s'utilisava a finals d'el {{Sigle|XII||s}}, i inclús a mitan d'el {{Sigle|XIII}}. l'[[Iglésia de Sant Trófimo (Arlés)|iglésia de Sant Trófimo d'Arlés]] i l'[[iglésia de l'abadia de Saint-Gilles du Gard]] són eixemples notables de l'escultura romànica d'este periodo.
[[Archiu:PontignyPlan.png|miniatura|[[Abadia de Pontigny]]]]
[[Archiu:ThoronetPlanAbbaye.png|miniatura|[[Abadia del Thoronet]]]]
[[Archiu:CistercienPlan.png|miniatura|Planta benedictina]]

Al mateix temps, les noves órdens monásticas [[cistercienses]], [[grandmont]]inos i [[Orde monástica de Chalais|chalaisiens]] definien una arquitectura ideal en formes depurades, en especial atenció a la calitat de la mampostería de pedra. En les seues rets d'abadies, varen difondre eixos principis independentment de les modes locals i varen crear una arquitectura romànica atemporal que desafia el temps per la seua calitat de construcció.<ref name=eliane4/>

Pero la simplicitat desijada en l'orige de la creació d'eixes órdens es va adaptar ràpidament a les noves realitats. Solament els [[cartujos]] varen respectar l'ideal original i varen concebre una planta tipo per a la seua vida de cenobitas i ermitaños. Les celes independents dels monges constaven de tres sals: l'Au María; el oratorio en un assent, una oficina i un llit en una alcova; un taller en un jardí. Estes celes varen ser distribuïdes pel claustre de la ''maison haute''. La segona part del monasteri estava reservada per a la vida en comuna dels religiosos, en l'iglésia, un chicotet claustre, la sala capitular, el refectorio i la seua cuina. Els edificis dels convers i els anexos operatius estaven prou distanciats.<ref name=erlande/>

==== L'ideal cisterciense ====

{{AP|Art cisterciense|fr:Lliste d'abbayes cisterciennes de France|l2=Anex:Abadies cistercienses (en francés)}}
[[Robert de Molesme]] va decidir en 1098 fundar un nou monasteri que va cridar de Citeaux. L'èxit va dur a la creació de noves abadies que estaven regides per una carta que definia els objectius de la nova orde, l'[[orde cisterciense]], que es convertirà en una de les branques de la [[Reforma gregoriana]]. Els cistercienses vivien en zones desertes, es guanyaven la vida a través del treball i rebujaven lo superfluo. Al principi, s'acontentaven en viure en edificis de fusta, després sant [[Bernardo de Clairvaux]] va imaginar una organisació lo suficientment flexible com per a adaptar-se a les llimitacions locals, pero encara que els edificis tenien característiques comunes, no va existir una planta tipo. En el monasteri cisterciense convivien en senzillea i consol dos comunitats humanes, els monges de cor, que no abandonaven l'abadia i els [[Germà llec|convers]]. Es reunien en l'iglésia separada en tres parts: el santuari, el cor dels monges i els trams occidentals dels convers. L'abadia s'organisava al voltant d'un claustre, en els edificis dels convers situats alguna cosa alluntats, a l'oest. L'abadia cisterciense no tenia relíquies i no rebia a llaics. Des de 1130-1140, els primers cistercienses varen construir edificis en pedra en una sobrietat duta a l'extrem, rebujant les curves, buscant la purea de la llínea sobre la que s'esgolava el pensament pero en una calitat extraordinària de la pedra. Aparte d'un crucifix de fusta pintat, no devia haver pintures ni escultures en l'iglésia i les vidrieres devien ser incoloras i no figuratives. Els campanars de pedra estaven prohibits. En les abadies de [[abadia de Fontenay|Fontenay]] (1139-1147) i del [[abadia del Thoronet|Thoronet]] (1160-1175) es varen utilisar les formes romàniques i la volta de canó apuntada sobre arcs fajones. Entre les dos abadies es va passar d'una iglésia de capçalera plana en un àbsit i capelles quadrangulars alineades a una de capelles hemisfèriques alineades en una capçalera plana en un àbsit semicircular. Despuix de la mort de Sant Bernardo en 1153, es varen fer canvis en l'esquema inicial: el santuari semicircular o rectangular va ser reemplaçat per una capçalera en deambulatorio i capelles, com en [[abadia de Clairvaux|Claivaux]] i en [[abadia de Pontigny|Pontigny]]. Les abadies cistercienses en Europa són considerades abadies filles de [[abadia de Cîteaux|Cîteaux]] (1098-1193), [[abadia de la Ferté|La Ferté]] (1113), [[abadia de Pontigny|Pontigny]] (1114), [[abadia de Clairvaux|Clairvaux]] (1115-1135) i [[abadia de Morimond|Morimond]] (1115).<ref name=erlande/><ref name=cazes1/>{{,}}<ref name=eliane4>{{cita lliure|autor=Eliane Vergnolle|títul'art roman en France {{!}} Ruptures et mutations|editorial= Flammarion|any= 1994|pàgines=285-351|isbn=2-08-010763-1|}}</ref>{{,}}<ref>{{cita web|autor1=Lucien Bégule|títul'abbaye de Fontenay et l'architecture cistercienne|url=https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Abbaye_de_Fontenay_et_l%E2%80%99architecture_cistercienne/6.1|any =1912 |sitioweb=wikisources |fechaacceso=12 de març de 2018 }}</ref><ref>Collection ''La nuit dones temps'' dones éditions Zodiaque. Anselme Dimier : L'art cistercien et L'Art cistercien hors de France</ref>
<gallery mode="packed" caption="Abadies cistercienses en França">

Archiu:Abbaye de Fontenay Kreuzgang.jpg|Claustre de l'[[abadia de Fontenay]]
Archiu:Li Thoronet eglise abbatiale.jpg|Iglésia de l'[[abadia del Thoronet]]
Archiu:Abbaye du Thoronet, li cloître extérieur. Var.jpg|Claustre de Thoronet
Archiu:Fountains Abbey view02 2005-08-27.jpg|[[Abadia de Fountains]]
</gallery>

Durant un sigle i mig d'arquitectura romànica, cada generació d'arquitectes i patrocinadors va inventar sense cap barrera o llímit en un món a on hi havia una gran llibertat per a imaginar, innovar i crear. Tot es posava al servici de l'idea, les tècniques, les formes i els mijos. L'arquitectura romànica expressava el seu temps i era solament la part visible de la societat sancera. Va permanéixer fidel al mur com l'[[arquitectura romana]], pero va treballar sobre els ritmes, les articulacions, els espais, els passages visuals i lluminosos, i els aparejos de pedra. Estos desenrolls varen conduir a l'[[arquitectura gòtica]] i a la desaparició del mur. Varen reflectir un profunt canvi en la societat i una nova forma d'entendre la construcció.<ref name=cazes1/>

Presoners de les seues prohibicions, els monges varen deixar als bisbes i als capítuls de les catedrals la responsabilitat de les innovacions en el camp arquitectònic en un món molt diferent al dels monasteris: el món de les ciutats. El racionalisme del [[escolasticisme]], que buscava aprehender els misteris divins pels mers recursos de l'intelecte, constituirà el sistema de pensament en el que es formara l'estil gòtic, cridat a reemplaçar a l'estil romànic.<ref>{{cita lliure|autor1=Marcel Durliat|títul'art roman {{!}} La fi de l'art roman|editorial=Citadelles & Mazenod, Paris|any=2009|pàgina=351-361|isbn=978-2-85088-280-7|}}</ref>

=== L'arquitectura i la seua decoració ===

[[Archiu:FR-Cluny-Abbaye-2643-0036.jpg|miniatura|[[Abadia de Cluny]]]]
[[Archiu:Modena2.jpg|miniatura|Leon de [[Wiligelmo]] [[catedral de Modena]]]]
[[Archiu:Kilpeck church, detail of tympanum.jpg|miniatura|[[Iglésia de Kilpeck]], [[Anglaterra]]]]

El sorgiment de la decoració de l'arquitectura romànica comença al final d'el {{sigle|XI||s}} quan de manera brutal'image invadix les abadies clunicienses. Els religiosos que participen en l'adopció de la [[reforma gregoriana]] li varen otorgar lo que s'havia rebujat durant molt temps i varen reconéixer que una image podia dur un mensage tan rellevant com un discurs escrit per a una millor comprensió dels misteris de la fe per part dels fidels. Este interés en l'image evocava el temps dels primers cristians en una gran diferència, que les imàgens deixaven elloc de cult per a afirmar-se també en l'exterior. Abans d'esta explosió, la decoració pintada o esculpida estava reservada per als espais més sagrats dels edificis, pero la seua gran diversitat havia impost una certa prudència en l'interpretació. Les fresca de [[Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe|Saint-Savin-Sur-Gartempe]] unifiquen l'espai interior, els mosaics de la [[catedral de Cefalù]] o de la [[basílica de Sant Marcos]] de [[Venècia]] intentaven reconectar en l'[[arquitectura paleocristiana]] i la [[catedral de Monreale]] és l'eixemple més exitós. Al final del XI, la reforma gregoriana en les seues modificacions llitúrgiques va transformar profundament l'altar i el seu entorn. Els [[antependium]] es varen convertir en retaules en la nova posició de l'oficiante. L'aliança de retaules i de relíquies troba una prolongació en els altars-tombes. Els receptàculs dels restants sants es convertixen a voltes en estàtues-relicarios a image del sant, a sovint colocades al costat de l'altar. Esta nova posició del sacerdot va impondre una reorganisació del cor en un desplaçament dels monges en els trams orientals de la nau i la creació d'assents. Esta separació entre els religiosos i els fidels va conduir a la construcció d'[[Ambón|ambones]] i de [[cancel]]és. Si la decoració interior reconectaba en la tradició dels primers llocs de cult cristians, la reforma gregoriana va donar un alcanç triunfante a l'image en inscriure-la en l'entrada als edificis de cult. El portal es convertix en la «porta del cel» i el víncul en el món profà. Ya no es dispon sistemàticament en la frontera oest de l'iglésia, sino que també poden estar en l'eix d'un carrer principal o d'un accés privilegiat. Per als religiosos en l'interior dels monasteris, l'image a sovint es llimitava als capiteles historiados i, a voltes, a capiteles sobre pilars en claustres i en les sals capitulares.{{sfn|Erlande-Brandenburg|2005}}

==== Els llocs de creació ====

Els principals creadors eixercien en centres privilegiats. El suroest de França i el noroest d'Espanya varen estar marcats per dos generacions d'artistes, la primer de les quals s'inspirava en les arts menors, els marfil i els allumenament i en els patrons paleocristianos i inclús pagans dels sarcòfecs. L'artiste anava a la busca de gests i d'una actitut expressiva per a definir la figura romànica i els capiteles historiados. La segona generació va fer la síntesis d'importants centres artístics entre [[abadia de Moissac|Moissac]] i [[catedral de Santiago de Compostela|Santiago de Compostela]], passant per [[Basílica de Sant Sernín|Toulouse]] i [[Basilica de Sant Isidoro de León|León]]. Varen definir un tipo de portals que varen ser soport de l'iconografia desijada en eixe moment i varen dur un nou estil a les escultures dels claustres. El mestre del portal de Moissac va tindre una influència important en el [[Quercy]], [[Cahors]], [[Souillac]] i en el [[Limousin]], en [[abadia de Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne|Beaulieu]] i [[Ydes]]. El treball del mestre de l'[[abadia de Siges]] en Espanya també va ser notable.

* Borgoña va estar marcada per l'autor dels capiteles de Cluny. Va prendre prestat de l'Antiguetat el nuet i l'acant, va rebujar les llimitacions del marc arquitectònic i el seu estil es va caracterisar per les teles que es enrollaban i volaven. Esta agitació és una de les característiques de l'escultura de Borgoña. L'iconografia va reprendre el simbolisme de la cultura monástica cluniciense. Fins a l'últim quarto d'el {{sigle|XII||s}}, l'[[Itàlia septentrional]] va ser el tercer centre de creació important abans d'enfrontar els desafius de l'escultura gòtica. Dos grans artistes, potser el mestre i l'alumne semblen haver guiat la producció esculpida. Al voltant de 1110-1120, el primer [[Wiligelmo]] va oferir a la catedral de Modena un programa de frontera en un portal precedit per una sòrt de baldaquino d'una apariència molt llaugera que s'oponia als porches massius de les iglésies del [[Llenguadoc]]. El seu discípul Nicoló, que ho va poder seguir en Sacra vaig donar Sant Michel de Plaisance i de Ferrara fins a Verona va respectar l'ensenyança del seu mestre pero va carregar els portals i els porches en escultures. Per primera volta en Itàlia, va decorar els [[tímpan (arquitectura)|tímpans]]. Ademés de l'estil d'estos artistes, l'escultura romànica italiana va oferir una atra orientació que prolongava la tradició lombarda d'el {{sigle|VII||s}}. L'ofici seguia sent artesanal en una repetició de motius i una dificultat per a representar la figura humana. Va ser regenerat en les contribucions orientals a través de Venècia i es va desenrollar en [[Pavía]], que es va convertir, en el final d'el {{sigle|XI||s}} i el començ d'el {{Sigle|XII}}, en un dels centres de creació més grans en Occident. Els patrons dominants varen ser els entrellaçats, els animals fantàstics i alguns temes religiosos. Este estil d'escultura es va difondre en Alemània en el [[vall del Rin]], [[Baviera]] i [[Hesse]], en [[Polònia]], en Anglaterra, fins a Dinamarca en la [[catedral de Lund]].{{sfn|Durliat|2009|p=123-141}}

{{AP|Art romànic en Anglaterra}}

==== Els tímpans i les portes esculpidas ====

L'inici d'el {{sigle|XII||s}} va vore aparéixer els primers programes d'escultura en els portals. Els escultors fascinats per la figura humana es varen reunir en un entorn homogéneu i relativament estable en tallers que treballaven per a llocs locals. El sorgiment d'estos programes va ser fulgurant i a penes una miqueta més d'una generació separa els primers portals, com el de l'[[abadia de Charlieu]], dels grans guanys dels anys 1120-1130, la [[basílica de Vézelay]], la [[Catedral d'Autun|catedral de Saint-Lazare d'Autun]], l'[[Iglésia abacial de Santa Fe|abacial de Sainte -Foy de Conques]] abadia, l'[[abadia de Moissac]], l'[[abadia de Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne]], l'[[Priorat de Sant Pedro de Carennac|iglésia Saint-Pierre de Carennac]]... El portal marcava el pas entre lo profà i lo sagrat i duya el simbolisme de la «porta del cel». Per a expressar-ho, els escultors dels anys 1100 varen explorar les possibilitats oferides pel tímpan esculpido sobre tota la seua superfície. Un dels testimonis més antics d'este treball en França és el tímpan del portal occidental de l'[[iglésia de Beaulieu-sur-Dordogne]]. És una llosa monolítica semicircular de {{unitat|3.12|m}} de diàmetro en un Crist en una [[mandorla]] acompanyat de dos àngels disposts sobre un llindar en els dotze apòstols. Esta composició armoniosa d'una mandorla en l'espai semicircular del tímpan es reprendrà en una gran cantitat de portals borgoñones fins al final de l'arquitectura romànica. A partir de 1120, per a paliar els llímits imposts per la [[llum]] dels [[llindar]]és, es va instalar en el centre de l'obertura del portal un [[parteluz]] que permetia duplicar l'ample del tímpan i alcançar fins a {{unitat|6.80|m}} en [[Basílica de Vézelay|Vézelay]]. Per a mantindre les proporcions correctes, este canvi d'escala va entranyar una major altura dels parteluces i dels pedestal i un camp més gran utilisable pels escultors. Els programes iconográficos varen ser enriquits en nous temes, els nous personages ocupaven completament les superfícies disponibles. En la França meridional, va anar en [[Basílica de Sant Sernín|Saint-Sernin de Toulouse]] a on es va tallar el primer tímpan en un programa iconográfico, que ilustrava l'Ascensió de Crist (al voltant de 1115). El principi es va desenrollar després en el tímpan de l'[[abadia de Moissac|abadia de Saint-Pierre de Moissac]] (el Apocalipsis de Juan, la tornada de Crist, 1130-1135) després del de [[Iglésia abacial de Santa Fe|Sainte-Foy de Conques]] (Juí final, provablement despuix de 1165). Estes tres iglésies romàniques del suroest varen ser incloses en 1998 en la Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO partix del ben serial «[[Camins de Santiago de Compostela en França (Patrimoni de la Humanitat)|Chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en França]]».<ref>http://whc. unesco. org/document/154482</ref>

En l'abadia de Moissac, Crist està en mig de les Escritures, en [[abbaye Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne|Beaulieu]] és la [[Parusia]] de Crist al final dels temps i [[Catedral de Sant Vicente (Mâcon)|Mâcon]], l'[[abadia de Conques]] i [[catedral d'Autun|Autun]] proponen tres interpretacions del juí final. En Vézelay, el programa iconográfico que s'estén als tres portals és d'una gran coherència, pot ser a image de l'[[abadia de Cluny]], del que solament queden uns pocs vestigis.{{sfn|Stratforg|Vergnolle|2012}} El tema elegit del Pentecostés és proporcionat pel tímpan central. El portal del sur representa escenes que precedixen al naiximent de Crist, la Anunciación, la Visitación, la Natividad, l'Adoració dels Macs i en el nort, les escenes que precedixen a la seua Ascension, els peregrins d'Emaús sobre ellindar i l'aparició als Apòstols sobre el tímpan. Les escenes esculpidas no es varen llimitar als tímpans, sino que també es varen estendre als arquivolta i en l'oest a les fronteres com en la [[Catedral de Sant Pedro d'Angulema|catedral d'Angulema]] i en l'[[iglésia de Notre-Dona'm la Gran de Poitiers|iglésia de Notre-Dona'm la Gran]] de [[Poitiers]].{{sfn|Vergnolle|1994}}

<gallery mode="packed" heights=130>
Archiu:Abbaye_de_Charlieu_-_tympan_ouest.jpg|Tímpan oest de l'[[abadia de Charlieu]]
Archiu:Tympan_-_Porte_Miégeville_-_Basilique_Saint-Sernin.jpg|Tímpan de la [[porta Miègeville]] en [[Basílica de Sant Sernín|Saint-Sernin de Toulouse]]
Archiu:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Portalada_Sud_de_Moissac.JPG|Tímpan de l'[[abadia de Moissac|abadia Saint-Pierre de Moissac]]
Archiu:Tympan_Sainte-Foy_de_Conques.jpg|El tímpan de [[Iglésia abacial de Santa Fe|Sainte-Foy de Conques]]
Archiu:Conques - Abbatiale Sainte-Foy - Tympan 3.jpg||Detall del tímpan de Conques
</gallery><gallery mode="packed" heights=130>
Archiu:TympanDeCarennac.jpg|Tímpan de [[Église Saint-Pierre de Carennac|Saint-Pierre de Carennac]]
Archiu:Autun_saint_lazare_tympan_01.jpg||El tímpan de la [[catedral d'Autun]]

Archiu:Beaulieu-sur-Dordogne_south_portal.JPG|Tímpan de [[Abbaye Saint-Pierre de Beaulieu-sur-Dordogne|l'abbaye de Beaulieu-sur-Dordogne]]
Archiu:Basilique de Vézelay Narthex Tympan central 220608.jpg|El tímpan del portal central de la [[Basilique Sainte-Marie-Madeleine de Vézelay|Basilique de Vézelay]]
Archiu:Vézelay_Narthex_Tympan_central_220608_02.jpg|Detall del tímpan de Vézelay
</gallery>

==== L'escultura dels claustres i els capiteles historiados ====

[[Archiu:Moissac 1.jpg|miniatura|[[Abadia de Moissac]]]]
[[Archiu:Burgos claustre Siges 27 lou.jpg|miniatura|[[abadia de Siges|Abadia de Sant Dumenge de Siges]]]]

En el cor de la tancada monástico, el claustre era elloc d'oració, de meditació i de relaixació. També era un espai de conexió entre la [[sala capitular]] que devia obrir-se sobre el claustre per a que ningú ignorara una reunió, el refectorio en elavabo, els dormitoris pròxims a l'iglésia per als oficis nocturns, el calefactor, la biblioteca i els llocs d'estudi. Dels claustres del començ d'el {{Sigle|XI}}, hi ha restants del de l'[[Abadia de Sant Martín del Canigó|abadia de Sant Martin de Canigou]] que mostra simples arcades sobre pilars; en [[Abadia de Sant Filiberto de Tournus|Saint-Philibert de Tournus]] al voltant de 1050, els pilars es dupliquen en columnillas; i en la [[catedral de Besançon]] i [[Saint-Guilhem-li-Désert]], les arcades descansen alternativament sobre pilars i columnillas. En eixe moment, es buscava una certa riquea en els materials en a voltes alguns capiteles tallats en plantes. El claustre historiado de l'[[abadia de Moissac]] datat en 1100 és l'eixemple més antic de claustre completament conservat. Les galeries estan soportades, en els ànguls i en el mig de cada costat, per pilars quadrangulars que estan conectats per arcades que alternativament es recolzen en columnillas simples i dobles. Els pilars estan recoberts de plaques de marbre tallades en grans personages en la efigie dels apòstols i d'un abad del monasteri, que constituïx una de les grans conquistes de l'escultura d'este començ de sigle. Els capiteles historiados estan associades en capiteles ornamentals i figuratives. Els escultors de l'abadia també varen fer capiteles per a un dels seus priorats, la [[Basílica de la Dorada de Toulouse|Daurade]] en Toulouse. En els anys 1130-1135, els treballs varen ser recomençats per un taller molt innovador en accents que recorden a les arts precioses. En les primeres décades d'el {{sigle|XII||s}}, hi ha pocs claustres historiados. Es poden citar els de l'[[abadia de Conques]], [[église Saint-Trophime d'Eschau|Eschau]], la sala capitular de [[Abadia Saint-Pierre de Marcilhac-sur-Célé|Marcilhac-sur-Célé]], a on els capiteles evoquen el juí final. En l'[[Basílica de Sant Sernín|abacial de Saint-Sernin en Toulouse]] i [[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|Saint-Michel-de-Cuxa]], els temes bíblics es descuiden a favor d'animals entrellaçats en plantes en mònstruos i caps grotescs. En les iglésies, els capiteles historiados varen ser cada volta més numeroses al començ d'el {{sigle|XII||s}}, pero era difícil desenrollar en ells temes, llevat en els edificis proveïts d'un ambulatori com en [[Basilca Notre-Dona'm-du-Port de Clarmont-Ferrand|Notre-Dona'm-du-Port de Clarmont-Ferrand]], l'[[iglésia de Saint-Nectaire]] o [[iglésia Saint-Pierre de Chauvigny|Saint-Pierre de Chauvigny]]. Si els capiteles historiados s'estaven multiplicant, alguns escultors s'inspiraven en models de l'Antiguetat per als capiteles figuratius. També es veu una renaixença del capitel corintio utilisada en l'[[abadia de Cluny]] III acompanyada de pilastres acanalades que fan referència al [[art romà]].{{sfn|Vergnolle|1994}}

<gallery mode="packed">
Archiu:Straßburg Frauenhausmuseum - Kapitell Eschau.jpg|[[Iglésia Saint-Trophime d'Eschau|Iglésia d'Eschau]]
Archiu:F10 19.1. Abbaye de Cuxa.0008.JPG|[[Abadia de Sant Miguel de Cuixá|Abadia de Cuixá]]
Archiu:Siges-CapitelDoble1.jpg|[[Abadia de Siges]]
Archiu:Chapiteau de la galerie est (L'Adoration dones Mages).jpg|[[Abadia de Moissac|Abadia Saint-Pierre de Moissac]]
Archiu:Monreale-bjs2007-03.jpg|[[Catedral de Monreale]]

</gallery>

==== La pintura mural i les vidrieres ====

[[Archiu:AugsburgerDomProphetenFenster03.JPG|miniatura|Osée, [[Catedral d'Augsburc|Augsburc]].]]
[[Archiu:LeMansAscension 1.jpg|miniatura|L'Ascensió, [[catedral de li Mans|Li Mans]], les vidrieres més antigues que es conserven en elloc original]]

En l'arquitectura romànica, la pintura va ser feta per a educar i respondre a una certa busca de la bellea, pero també solia ser per a alguns una injúria a l'indigència dels pobres i una font d'entreteniment. En l'época romànica, l'atracció estètica irresistible del color es justificava pel seu valor simbòlic i va eixercitar el paper que la llum prendrà en l'[[arquitectura gòtica]]. Els edificis romànics oferien vastes superfícies per a la pintura que a sovint va estar present en els llocs més sagrats, els cors i els àbsits, en el tema del Crist resucitat. Les composicions en honor dels sants es varen ser desenrollant prop de les seues relíquies, l'Antic i Nou Testament decoraven la nau, el [[juí final]] a sovint estava pròxim a la frontera, en oposició als àbsits. Els artistes es desplaçaven i es pot seguir a un pintor per les seues obres en abdós costats dels Pirineus o pels texts, per eixemple, un artiste de [[Tours]] va produir dos cicles sobre l'[[Apocalipsis]] i el [[Juí final]] en l'[[Abadia de Fleury|abadia de Saint-Benoît-Sur-loire]] cap a 1030. Les regions del [[Berry (França)|Berry]], del [[Poitou]] i de la vall de [[Loir (riu)|Loir]] varen recolectar l'herència comuna d'un cert [[art carolingio]] terminant i [[Poitiers]] al voltant de l'any 1100 i es va convertir en un verdader centre artístic en una influència sobre l'[[abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe]] i potser fins al [[Alt Aragó]] i en [[Catalunya]]. En Borgoña, l'esperit cluniacense i el refinament de la seua cultura es varen reflectir en les creacions pictòriques que integren aportacions artístiques diverses, en particular bizantines, que també estaven presents en la pintura del surest de França. En el nort d'Itàlia, la decoració de l'àbsit de la [[basílica Saint-Vincent de Galliano]] està datada en 1007 en influències antigues, bizantines i otonianas. Al voltant de 1100, Sant Pietro al Mont de l'[[Abadia de Sant Pietro al Monte|abadia de Civate]] presenta elements bizantins molt moderns i esta influència és encara més visible en [[Sant Angelo in Formis]] prop de [[Capua]], a on un conjunt de fresca és el més complet i millor preservat de l'[[Itàlia meridional]]. En Roma, al voltant de 1100, els papes desijaven transmetre el seu mensage reformador i varen eixercir un patrocini important en artistes d'alt nivell. Una iconografia rica, una paleta clara i animada, una certa tipologia de rostres i un gust mínim per l'ornamentació varen caracterisar esta escola que encara existia en 1255, pero ya en una alteració vinculada al gòtic. La pintura romànica també és visible en edificis no abovedados i queda un únic sostre en figures en la chicoteta iglésia de [[Zillis]] en els [[Grisones]]. Esta iconografia del mig o tercer quarto d'el {{sigle|XII||s}} està dedicada a Crist i a sant Martín en vores d'animals marins fantàstics.{{sfn|Durliat|2009|p=193-271}}

;Les vidrieres

La vidriera romànica té funcions religioses i espirituals vinculades al vidre que permetia que la llum passara, lo que no podia ser més que una manifestació divina. En l'arquitectura romànica, les obertures eren rares i chicotetes i s'usava vidre transparent o sense colors tractats en grisalla. La preciosidad de l'eixecució recorda les obres d'orfebreria, els altars portàtils i els retaules esmaltados. Les vidrieres dels països germànics eren diferents en el seu estil de les de França i en particular de les del nort del país. Solament hi ha tres conjunts importants provinents de la [[catedral d'Estrasburc]], de l'[[iglésia colegiata Saint-Patrocle]] en [[Soest]] i la série de panels del monasteri d'Arnstein, depositats en el Museu d'art i història de Westfalia, en [[Münster]]. Les vidrieres franceses del grup de l'oest estan molt lligades a l'art monumental i la pintura romànica del suroest de França. L'Ascensió de la [[catedral de li Mans]] està en el mateix registre que la vida de Noé de [[Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe|Saint-Savin-sur-Gartempe]]. En la [[catedral de Poitiers]], en un edifici començat al voltant de 1160, les vidrieres de la capçalera plana són plenament romàniques i propenques a la Ascension de li Mans. Atres dos grups independents varen rebre aportacions bizantines en la segona mitat d'el {{sigle|XII||s}}. La regió del Ródano en el priorat clunicense del [[Li Champ-près-Froges|Champ-près-Forges]] té vidrieres datades a partir dels anys 1160-1170 i es pots notar en Anglaterra, en un estil protogótico, les vidrieres de la [[catedral de Canterbury]].{{sfn|Durliat|2009|p=193-271}}<ref>{{cita web|autor1=Louis Grodecki |autor2=Catherine Brisac |autor3=Claudine Lautier |títuli Vitrail roman (compte-rendu en ligne) |editorial=Office du Livre |any=1977 |url=http://www.persee.fr/doc/bulmo_0007-473x_1979_num_137_2_5817_t1_0192_0000_2}}</ref>{{,}}<ref>{{cita publicació |autor1=Brigitte Kurmann-Scharz |títuli vitrail médiéval en Europe |publicació=Perspective |volum=1 |any=2009 |pàgines=99-130}}.</ref>

<gallery mode="packed">
Archiu:St. Martin Zillis Decke3.JPG|El plafond pintat de [[Zillis]]
Archiu:PanteónSanIsidoroLeón.jpg|[[Panteón de reis de Sant Isidoro de León|Panteón de reis]] de la [[Basílica de Sant Isidoro (León)|basílica de Sant Isidoro]] ([[León (Espanya)|León]])
Archiu:saint-savin arche noah1.jpg|[[Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe]]
Archiu:Meister aus Tahull 001.jpg|San Clemente de Taull (Lleida)

Archiu:Civate, affreschi 01.jpg|[[Abadia de Sant Pietro al Monte|Abadia de Civate]]
</gallery>

== Tipos d'edificis ==

Els edificis principals de l'arquitectura eren: iglésies, monasteris, [[abadia]]s i catedrals.
{{AP|Edificis romànics}}

== Components de l'estil ==

{{VT|Catedrals d'Espanya}}

Entre els elements arquitectònics que destaquen en l'estil romànic els més característics del mateix són:

* el [[pilar]] compost i de núcleu prismàtic.
* l'[[arc de mig punt]].
* La coberta de [[volta]] de mig canó i d'aresta.
* la [[cúpula]] poligonal sobre trompes.
* Els [[àbsit]]s semicirculares en planta de [[creu llatina]] en les iglésies.
* La planta basilical és la típica llatina. A continuació uns atres dels elements arquitectònics propis de l'estil:

* Contraforts molt desenrollats
* Arcs fajones i [[arquivolta]]s
* Capiteles decorats
* Impostes, frisos decoratius
* Escultura monumental aplicada a l'arquitectura

=== Planta ===

[[Archiu:Sant Martin de Fromista-Planta.jpg|miniatura|Planta de l'[[Iglésia de Sant Martín de Tours (Frómista)|iglésia de Sant Martín]] en [[Frómista]], Pallantia ({{Sigle|XI||a}}).]]

La planta típica d'una iglésia romànica és la basilicallatina en quatre, tres o cinc [[Nau (arquitectura)|naus]] i [[travessia (arquitectura)|travessia]] de braços eixints. En el testero o capçalera, que sempre mira a orient, es troben tres o cinc [[àbsit]]s semicirculares de front o formant corona, duent cada u d'ells tres finestres en el seu mur. I en els peus o entrada del temple s'alça un [[pòrtic]] o nàrtex flanquejat per dos torres quadrades. Pero aixina com les iglésies rurals o menors solament consten d'una senzilla nau i un àbsit sense travessia eixint i sense torres junt a la portada, aixina les majors sobretot, les de grans [[monasteri]]s o els [[santuari]]s visitats per numerosos pelegrinages solen oferir molt ampli el [[transepto]] i [[travessia (arquitectura)|travessia]], com també tenen prolongades les naus laterals entorn a la [[capella]] major constituint la [[girola]] o nau semicircular que dona pas a diferents capelles absidials, obertes en torno d'ella a modo de corona. Algunes iglésies tenen els braços de la travessia convertits en sengles àbsits que en el central formen una espècie de gran trifolio. Les iglésies de [[templario]]s i d'atres órdens caballerescas afins es troben, per lo comuna, sobre planta poligonal o circular i són d'escasses dimensions. Aixina mateix, existixen chicotets oratorios de planta circular que varen ser capelles funeràries o que varen estar unides a fortificacions com oratorios militars i no falten unes atres que seguint l'estil o inspiració bizantina es disponen a modo de creu grega i de cuadrifolio.

=== Contraforts ===

Els soports característics d'un edifici romànic, són el [[pilar]] compost i l'estrebe o [[contrafort]] adherit exteriormente al mur. Els contraforts tenen per objecte reforçar els murs i servir al mateix temps d'estrebe o contrarreste als arcs i [[volta]]s (servici que també presten els pilars composts): són visibles a l'exterior, plans i de forma prismàtica. Pero quan s'adherixen als [[àbsit]]s apareixen freqüentment a modo de columnes que sostenen el [[coberta (construcció)|ràfol]]. Els murs estan formats de [[sillarejo]] o de [[sellar]]és desiguals en poca regularitat en les hilades.

=== Pilars i arcs ===

[[Archiu:ColegiataSantillana-5.jpg|miniatura|Capitel romànic.]]
El referit pilar monta ordinàriament sobre un [[Zócalo (construcció)|zócalo]] cilíndric o de poca altura i es compon d'una [[pilastra]] simple o composta que du adossades a cada front o a algun d'ells una o dos columnes semicilíndricas (o en lloc d'estes, atres pilastres més estretes) a l'objecte de donar peu als arcs formeros i als travessers o fajones. Dites columnes tenen [[basa]] i [[capitel]] igualment adossats al núcleu central prismàtic. Hi ha també columnes exentes i pareades, de dos en dos, o de quatre en quatre pero no es troben d'estes formes ordinàriament sino en els [[claustre]]s, pòrtics, [[galeria (habitació)|galeries]] i [[ajimez|ajimeces]].
[[Archiu:Romanesque church inside, Saint-Saturnin, Auvergne, France.jpg|miniatura|esquerra|Arcs en l'iglésia de Saint-Saturnin, França.]]

Els capiteles romànics oferixen especial interés per lo variat de les seues formes i per les curiosíssimes llabors en que solen decorar-se. Alguns d'ells conserven reminiscència clàssiques de sabor corintio degenerado pero en la seua gran majoria es formen d'un gros prisma o d'un tronc piramidal o de con invertit en els fronts del qual du esculpidas llabors geomètriques entrellaçades o motius vegetals que en forma de fulls li rodegen o assunts simbòlics i històrics. Va coronat el capitel per un [[àbac (arquitectura)|àbac]] gros, denominat [[cimacio]], el qual es troba casi sempre decorat en molduras o atres ornaments propis de l'estil i freqüentment du per la seua banda inferior una série de [[modillón|modillones]] quadrats que semblen almenas. En les columnes geminades o yuxtapostes sol cobrir l'àbac a tot el grup d'elles unint aixina els seus capiteles. Les bases de les columnes tenen la forma toscana o ática pero en el bou inferior ample i esclafat i solen dur en els carcanyols o ànguls del [[plinto]] una figurilla caprichosa o be una garra que aparenta subjectar en el plinto la moldura curva o bou que en ell descansa. En el {{Sigle|XII||s}} es ornamentan freqüentment les bases en diferents llabors pròpies de l'estila qual cosa ya es va usar alguna volta en l'[[arquitectura visigoda]] (i molt més en la [[arquitectura romana|romana]]) segons s'observa en l'[[iglésia de Sant Pedro de la Nau]]. Els arcs de construcció es recolzen immediatament sobre el referit àbac i són de mig punt o peraltados i casi sempre dobles o triples, és dir, que cada u d'ells consta de dos o tres semianillos adherits un baix d'un atre sent més ample el de damunt. Quan s'adorna en molduras pròpiament dites, es denuncia la segona época de l'estil i es presenten elles en forma d'un [[baquetón]] gros, vorejant el cantó de l'arc. Propi aixina mateix de la segona época ({{Sigle|XII||s}}) és l'[[arc apuntat]], també cridat ogival, que a voltes es troba en edificis romànics com a mig constructiu per a disminuir l'espente lateral (sense que per açò siga indici d'estil gòtic si falta la [[volta de crucería]]) i mai com [[ornament]]. Es troben, no obstant, en alguns edificis romànics, influïts per l'arquitectura musulmana, arcs lobulados i entrellaçats, ya ornamentals, ya constructius. Pero estos últims solament en arcades de claustres o en obres equivalents.

=== Coberta interior ===

[[Archiu:Sant Pedro de Galligants. Iglésia.jpg|miniatura|Coberta interior en [[volta de canó]]]]
[[Archiu:Catedral de Santiago. Travessia.jpg|miniatura|esquerra|[[Catedral de Santiago de Compostela]]. Transepto.]]

La coberta interior de les naus i estàncies diferents consistix per lo general en la volta de mig canó —a voltes, apuntada com els arcs— per a la nau central; d'aresta o de quarto de canó per a les laterals i de closca o de quarto d'esfera per als àbsits, alçant-se sobre la travessia una cúpula poligonal recolzada en trompes (a estil persa) que es coloquen en els ànguls o racons resultants de la trobada dels arcs torals. Dites trompes es constituïxen per una [[bovedilla]] semicónica o per una série d'arquitos en degradació que fan el mateix ofici. Algunes voltes, segons l'escola a que pertanyga l'edifici, la nau central du [[techumbre]] de fusta o carix de [[cúpula]] o pel contrari, la té verdaderament esfèrica i elevada sobre pechinas a estil bizantí. La dificultat i la diferència major que es troben en estos edificis estreben en el problema de combinar el abovedamiento de totes les naus en l'allumenament suficient de la central i, ademés, en donar a la travessia o a la trobada de les naus un equilibri molt estable i una coberta proporcionada: les solucions vàries que es donen a este doble problema constituïxen les diferències principals de les escoles arquitectòniques de l'estil romànic.

=== Coberta exterior ===

La coberta exterior o teulada insistix sobre les voltes per mig d'una armadura senzilla de fusta que es recolza en elles, pero en el {{Sigle|XII||s}} es fa independent esta armadura i és sostinguda solament pels murs per a no carregar de pes les voltes i cúpules. Sobre la cúpula poligonal de la travessia s'eleva una llanterna prismàtica ya formant cos en ella, ya estant independent a modo de domo. Dita llanterna es termina per una coberta piramidal, semejando el conjunt una torre de base ampla i poca altura que, a voltes, eixercix també funcions de campanar.

=== Portes i finestres ===

[[Archiu:Castañeda3.jpg|miniatura|Portada de la [[Colegiata de Santa Creu de Castañeda|Colegiata de Castañeda]], [[Cantàbria]]]]
[[Archiu:Porta de la Almoina. Catedral de santa María de Valéncia..jpg|miniatura|Porta de la Almoina. Catedral de santa María de Valéncia.]]
Les [[porta]]s es troben formades per una série d'arcs redons concèntrics i en degradació, les arquivolta, recolzats en sengles columnillas de suerte que tot el conjunt forma una espècie d'[[arc abocinado]] i moldurado contribuint al major efecte visuala mateixa gruixa del mur que sol formar allí un cos eixint. Algunes portades carixen de llindar i de tímpan pero per lo general es troben proveïdes d'un i un atre i llavors es esculpen sobre l'últim relleus simbòlics o iconísticos i als costats de la portada o en les jambas i encara en el mateix arc abocinado es disponen variades séries de llabors ornamentals en relleu, flanquejant-se, a voltes, en estàtues l'ingrés en les iglésies més suntuosas. Les [[finestra]]s s'òbrin casi sempre en la frontera i en l'àbsit i algunes voltes en els murs laterals. Són prou més altes que amples i terminen per dalt en arc doble, generalment pla o d'aresta viva recolzat sobre columnitas com les de la portada i quan estos arcs es rodegen de molduras fines o baquetones o be les finestres han deixat la primitiva estrechez, pertanyen a la segona época de l'estil. Hi ha també ajimeces, óculos i chicotets [[rosetón|rosetones]], corresponent estos últims a l'últim periodo. Es tanquen les finestres en vidrieres incoloras o de color en algunes iglésies suntuosas o en làmines traslúcidas d'alabastre o algeps cristalí o en simples [[Celosía (arquitectura)|celosías]] de pedra perforada i en les iglésies pobres en simples teles blanques encerades o impregnada en [[trementina]]. D'ací que hagen de ser poc extenses les finestres d'esta época (lo mateix que en la precedent) fins que es va ser ensajant i generalisant l'us de grans vidrieres.

=== Rebancs ===

Les [[rebanc]]s, formen com una [[imposta]] correguda sobre pilastres i murs i a continuació dels àbacs dels ''capiteles'' i adornen el [[Frontón (arquitectura)|frontispici]] colocades damunt de la portada o baix de les finestres. Duen adorns i molduras i a sovint (de la mateixa manera que el frontón i el ràfol o tejaroz, que també són rebancs) estan sostingudes per canecillos o per séries d'arquitos cegos.

=== Ornamentació ===

[[Archiu:Santa Maria de Piascas Cantàbria.jpg|miniatura|Escultures en l'[[Iglésia de Santa María (Piasca)|iglésia de Santa María]], en [[Piasca]], Cantàbria.]]
L'ornamentació típica de l'estil romànic es manifesta principalment en els rebancs, [[arquivolta]]s, capiteles, portes i finestres i consistix en un conjunt de llínees geomètriques quebrades o en sisas, billets, ajedrezados, dents de serra, puntes de diamant, lacerías, arquerías o arquitos cegos, rosetoncitos, fullage serpenteante i atres motius vegetals sempre estilisats o en escassa imitació de la naturalea. També s'utilisen els relleus i estàtues iconísticas, els mascarones o canecillos, els bestiarios (monstruosas figures d'animals) i els relleus simbòlics. Es decoraven els murs interiors en vàries pintures de dits motius i d'escenes religioses o bíbliques i els paviments alguna volta en [[mosaic]]s. Per regla general, es troba íntimament unida en l'estructura en els edificis romànics la seua decoració escultòrica, de modo que servixca esta per a accentuar els membres més eixints d'aquella i no siga com a vestidura postiça de l'edifici. No obstant, s'observen en alguns edificis esculpidas vàries figures de mònstruos com esclafats per les bases de les columnes o de relleu en el zócalo de les fronteres en idea evidentment simbòlica o moral ya que no la tenen arquitectònica.

== Estructura ==

L'estructura general d'una iglésia romànica pot inferirse de lo dit sobre la planta, soports i voltes. Solament falta advertir que tota la composició interior s'acusa exteriormente pels [[contrafort]]s que senyalen els trams de la planta. Aixina mateix, per les impostes corregudes que indiquen les divisions de l'alçada. Per les finestres i arquerías, que responen als triforios interiors o als seus equivalents i a les diferències d'altura en les naus, etc. En les fronteres ben dispostes s'advertix un gran rebanc sostingut per canecillos sobre la portada, una o tres finestres o un rosetoncito en lo alt, dos o tres séries d'[[arquería]]s cegues a diferents nivells i un frontón o piñón vorejat per un rebanc en el terme superior del mur.

== Arquitectura romànica en Europa ==

=== França ===

{{Extracte|Arquitectura romànica en França|archius=1-5|marcador=sí}}

=== Itàlia ===

{{Extracte|Arquitectura romànica en Itàlia|marcador=sí}}

=== Alemània ===

{{Extracte|Arquitectura d'Alemània|Arquitectura romànica|archius=1-5|marcador=sí}}

=== Espanya ===

{{Extracte|Arquitectura romànica en Espanya|marcador=sí}}

=== Portugal ===

{{Extracte|Arquitectura romànica en Portugal|marcador=sí}}

=== Anglaterra ===

{{extracte|Art romànic en Anglaterra|marcador=sí}}

=== Dinamarca ===

{{extracte|Arquitectura de Dinamarca|secció=Estil romànic|marcador=sí}}

=== Hongria ===

[[Archiu:Lebeny-churche1.jpg|miniatura|[[Iglésia de Lébény]], en [[Hongria]]]]
[[Archiu:Jákitemplom5v.jpg|miniatura|esquerra|[[Iglésia de Ják]], en [[Hongria]] de {{Sigle|XIII||s}}]]

En [[Hongria]], l'art romànic va sorgir pròpiament després de la cristianisació dels hongaresos en el 1000, baix el rei Sant [[Esteban I d'Hongria]]. Este art va evolucionar en profundes influències germàniques i en enormes construccions principalment eclesiàstiques, que varen ser trobades en ciutats com [[Esztergom]], [[Székesfehérvár]] i [[Veszprém]], a on les seues enormes catedrals (ara ya destruïdes despuix de les invasions dels [[tàrtars]] de 1241 i [[turcs]] despuix de 1526) fungieron de centres del [[Cristianisme]] en el regne. Totes estes catedrals varen ser fundades principalment per Sant Esteban I i pels seus successors [[Pedro Orseolo d'Hongria]], [[Andrés I d'Hongria|Andrés I]], [[Géza I d'Hongria|Géza I]] entre uns atres, els qui varen regnar durant els sigles {{Sigle|XI}}, {{Sigle|XII}} i {{Sigle|XIII}}. D'esta manera, per a mediats i finals d'el {{Sigle|XI||s}} era un panorama comú vore en Hongria tant chicotetes construccions com l'[[iglésia d'Egregy]], com unes atres d'enormes dimensions, totes en àbsits tancats, portals en tres arcs semicirculares sostinguts per pilars, aixina com la construcció d'iglésies de tres naus. Entre les obres que han sobrevixcut fins a l'actualitat es troba l'[[iglésia de Lébény]], construïda a finals d'el {{Sigle|XII||s}} i començos d'el {{Sigle|XIII||s}}, aixina com l'[[iglésia de Ják]], la qual troba els seus orígens al començament d'el {{Sigle|XIII||s}}, l'[[iglésia de Velemér]] en el {{Sigle|XII||s}} i l'[[iglésia de Felső*örs]] en el {{Sigle|XIII||s}}.

=== Escandinavia ===

En [[Escandinavia]] també es nota l'influix normando. Les plantes són de creu llatina, en una torre en la travessia que fa de llanterna. Destaquen les catedrals de [[Catedral de Lund|Lund]], [[Catedral d'Upsala|Upsala]] i [[Catedral de Trondheim|Trondheim]].

=== Bèlgica ===

En [[Bèlgica]], la [[catedral de Tournai]] anticipa el [[Arquitectura gòtica|gòtic]].

== Vore també ==

* [[Edificis romànics]]
* [[Arquitectura cisterciense]]
* [[Arquitectura gòtica]]

== Referències ==
<references/>

{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==

{{traduït ref|fr|Architecture romane|oldid=210565850|trad=parcial de les seccions «Contexte historique» i «L'architecture et són décor»}}
{{commons|Romanesque architecture}}
* [http://www. circulo-romanico. com Centre d'Estudis Círcul Romànic: Visigothic, Mozarabic and Romanesque art in Europe]
* [http://www. amigosdelromanico. org/inventario/inv_romanico_introduccion. html Amics del Romànic: Inventari Romànic] {{Wayback|url=http://www.amigosdelromanico.org/inventario/inv_romanico_introduccion.html|dona't=20120317032113 }}
* [http://www. arteguias. com/arquitectura. htm Arquitectura romànica (ARTEGUIAS)]
* [https://web. archive. org/web/20071012033614/http://pastranec. net/arte/indice-a. htm Pàgines didàctiques sobre Art]

[[Categoria:Arquitectura romànica|Arquitectura romànica]]

Universitat Nacional Major de Sant Marcos

2026-10-10T15:10:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:UNMSM sedes principales.png|miniatura|Universitat Nacional Major de Sant Marcos
]]
{{Artícul destacat}}

La '''Universitat Nacional Major de Sant Marcos''' ('''UNMSM''') és una [[universitat]] [[universitat pública|pública]] d'[[universitat d'investigació|investigació]] ubicada en la ciutat de [[Llima]], [[Perú]]. És la primera universitat establida en l'[[Amèrica|Amèrica continental]],<ref name="Sant Marcos: est és el document que va fundar l'universitat fa 468 anys">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/llima/successos/sant-marcs-documente-funde-universitat-468-anos-notícia-634634 |títul=Sant Marcos: est és el document que va fundar l'universitat fa 468 anys |fechaacceso=12 de maig de 2019 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Friar Thomas, the Dominican founder of America's first university">{{Cita web |url=https://aleteia.org/2020/05/15/friar-thomas-the-dominican-founder-of-americas-first-university |títul=Friar Thomas, the Dominican founder of America's first university |fechaacceso=17 de maig de 2020 |autor=Aleteia |idioma=anglés}}</ref><ref name="The oldest university in the Americas is in Lima, Peru">{{Cita web |url=https://aleteia.org/2020/02/05/the-oldest-university-in-the-americas-is-in-llima-peru |títul=The oldest university in the Americas is in Lima, Peru |fechaacceso=17 de maig de 2020 |autor=Aleteia |idioma=anglés}}</ref>{{refn|group="nota"|Amèrica continental és el terme geogràfic usat per a referir-se al conjunt d'[[Amèrica del Nort]], [[Amèrica del Sur]] i [[América Central]]; sense incloure el territori insular referit usualment com les [[Antilles]].}} la primera universitat en ser fundada oficialment per [[real recapte]] i autorisada per [[real cèdula]] en [[Amèrica]],<ref name="1551: Oldest University in Americas Established" /><ref name="Education: Quechua">{{Cita web |url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,759699,00.html |títul=Education: Quechua |fechaacceso=18 de giner de 2018 |autor=Clave}}</ref><ref name="Tomás de Sant Martín">{{Cita web |url=https://dbe.rah.és/biografias/25708/prens-de-sant-martin |títul=Tomás de Sant Martín |fechaacceso=31 d'agost de 2021 |autor=Real Acadèmia de l'Història |idioma=espanyol}}</ref> i la de major temps en funcionament ininterromput des del seu establiment en el continent;<ref name="1551: Oldest University in Americas Established">{{Cita web |url=http://ipod-ngsta.test.nationalgeographic.org/thisday/may12/oldest-university-americas-established |títul=1551: Oldest University in Americas Established |fechaacceso=18 de giner de 2018 |autor=National Geographic |idioma=anglés |fechaarchivo=20 de maig de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200520100039/http://ipod-ngsta.test.nationalgeographic.org/thisday/may12/oldest-university-americas-established |deadurl=yes }}</ref><ref name="Sant Marcos, l'universitat més antiga d'Amèrica">{{Cita web |url=http://www.muyhistoria.es/h-moderna/articule/sant-marcs-la-universitat-mes-antiga-de-america-821463055174 |títul=Sant Marcos, l'universitat més antiga d'Amèrica |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=Molt Història}}</ref><ref name="Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge">{{Cita llibre |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/historia/san_marcos/fund_uni_sto_domin.htm |títul=Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge (23 de febrer de 1558) |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |llinage=Valcárcel |nom=Carlos Daniel |enlaceautor=Carlos Daniel Valcárcel}}</ref> per lo que és reconeguda com l'universitat més antiga d'[[Amèrica]],<ref name="The Founding of Harvard College. Appendix A: The Student Universities of Bologna, Spain, and Spanish America">{{Cita llibre |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=PQMdzhnfaSwC&pg=PA356&lpg=PA356&dq=harvard+on+sant+marcs+university+llima&source=bl&ots=GT1dJTvDsf&sig=ZTFYh5GaJMkS_enavx4uuyiSMiI&hl=en&sa=X&vore=0CDQQ6AEwBGoVChMInr2V9dLxxgIVjNKACh10GwCQ#v=onepage&q=harvard%20on%20sant%20marcs%20university%20llima&f=false |títul=The Founding of Harvard College. Appendix A: The Student Universities of Bologna, Spain, and Spanish America |fechaacceso=18 de giner de 2018 |llinage=Morison |nom=Samuel Eliot |enlaceautor=Samuel Eliot Morison |editorial=Harvard University Press}}</ref> i figura en documents i publicacions oficials com a «Universitat del Perú, Decana d'Amèrica».

Si be l'institució va tindre els seus inicis en els estudis generals que es varen brindar en el convent del Rosari de l'[[orde de Sant Dumenge]] —actual [[Basílica i Convent de Sant Dumenge]]— cap a 1548, la seua fundació oficial i real va ser gestada per fra [[Tomás de Sant Martín]] i es va concretar el 12 de maig de 1551 en el decret de l'emperador [[Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic]].<ref name="Cedvla real del senyor emperador Carlos V, i la reyna donya Juana la seua mare, sobre la fundació d'ella Real Vniversidad">{{Enllaç trencat|1={{Cita publicació |url=http://www.unmsm.edu.pe/archivos/real_cedula_transcripcion.pdf |títul=Cedvla real del senyor emperador Carlos V, i la reyna donya Juana la seua mare, sobre la fundació d'ella Real Vniversidad |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |any=1551 |autor=[[Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic]]}} |2=http://www.unmsm.edu.pe/archivos/real_cedula_transcripcion.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref> En 1571 l'universitat és reafirmada per mig de [[bula papal]] de [[Pío V]], adquirint també el grau de pontifícia.<ref name="Fundació de l'Universitat de Lima">{{Cita llibre |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/historia/san_marcos/fund_uni_lima.htm |títul=Fundació de l'Universitat de Lima (12 de maig de 1551) |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |llinage=Valcárcel |nom=Carlos Daniel |enlaceautor=Carlos Daniel Valcárcel}}</ref><ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato">{{Cita web |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=gEaTPgAACAAJ&dq=enciclopèdia%20tematica%20de el%20peru&source=gbs_slider_thumb |títul=Enciclopèdia Temàtica del Perú |volum=II: Conquista i Virreinato |fechaacceso=30 d'agost de 2011 |llinage=Del Bust Duthurburu |nom=José Antonio |enlaceautor=José Antonio Del Bust Duthurburu |editorial=Orbis Ventures, El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111003140939/http://books.google.com.pe/books?aneu=gEaTPgAACAAJ&dq=enciclopèdia%20tematica%20de el%20peru&source=gbs_slider_thumb |fechaarchivo=3 d'octubre de 2011}}</ref> Durant el [[Virreinato del Perú|Virreinato]] l'universitat va tindre baix tutela un total de quatre [[coleges majors]]: el [[Colege Real i Major de Sant Martín]], el [[Colege Real i Major de Sant Felipe i Sant Marcos]], el [[Real Colege de Sant Carlos]] —enfocat en dret i lletres, derivat de la fusió dels dos anteriors— i el [[Real Colege de Sant Fernando]] —enfocat en medicina i cirugia—. En els temps de l'emancipació l'universitat va adquirir un rol principal en la formació de varis líders gestors de l'[[independència del Perú]] i les [[Guerres d'independència hispanoamericanes|Américas]]. Mentres que en l'[[Història republicana del Perú|era republicana]], l'Universitat de Sant Marcos va ser l'entitat absorbent de l'educació superior oferida en aquell llavors també pel [[Colege Major de l'Independència]], el [[Colege Major de Sant Carlos]] i el [[Colege Guadalupe]].<ref name="L'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'Independència del Perú">{{Cita web |url=http://www.tvo-peru.com/2010/07/la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-en-la-independència-del-peru |títul=L'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'Independència del Perú |fechaacceso=9 d'octubre de 2010 |autor=TVO Perú |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100811093323/http://www.tvo-peru.com/2010/07/la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-en-la-independència-del-peru |fechaarchivo=11 d'agost de 2010}}</ref> Posteriorment, en 1946, l'institució va oficialisar el seu nom actual i denominació com a universitat Nacional i Major.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República">{{Cita web |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=gUaTPgAACAAJ&dq=enciclopèdia%20tematica%20de el%20peru&source=gbs_slider_thumb |títul=Enciclopèdia Temàtica del Perú |volum=III: República |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=Cayo Córdova |nomene=Percy |enlaceautor= |editorial=Orbis Ventures, El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111003140928/http://books.google.com.pe/books?aneu=gUaTPgAACAAJ&dq=enciclopèdia%20tematica%20de el%20peru&source=gbs_slider_thumb |fechaarchivo=3 d'octubre de 2011}}</ref> Els documents fundacionals i l'archiu històric colonial de l'universitat, el qual preserva documents i

escrits dels sigles {{Sigle|XVI}}, {{Sigle|XVII}}, {{Sigle|XVIII}} i {{Sigle|XIX}}, formen part del [[Registre de la Memòria del Món]] de l'[[UNESCO]], en reconeiximent del seu significancia per a la memòria colectiva mundial.<ref name="Documents històrics de la UNMSM són reconeguts com a Patrimoni Mundial per l'Unesco">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/societat/2019/07/13/sant-marcs-documents-historicos-de-la-unmsm-són-reconeguts-com a-patrimoni-mundial-per-la-unesco-universitat-nacional-major-de-sant-marcs |títul=Documents històrics de la UNMSM són reconeguts com a Patrimoni Mundial per l'Unesco |fechaacceso=14 de juliol de 2019|autor=La República |idioma=espanyol}}</ref>

En les seues {{edat|12|5|1551}} de funcionament, l'Universitat de Sant Marcos ha passat i contat en vàries sèus i locals, dels quals manté i destaquen: la «[[Casona de Sant Marcos]]», part de l'àrea i de la llista d'edificacions del [[centre històric de Lima]] que varen ser reconegudes com [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]] en 1988;<ref name="Casona sanmarquina: Patrimoni de la Humanitat">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/casona-sanmarquina-patrimoni-de-la-humanitat |títul=Casona sanmarquina: Patrimoni de la Humanitat |fechaacceso=3 de maig de 2016 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=5 de giner de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190105202100/http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/casona-sanmarquina-patrimoni-de-la-humanitat |deadurl=yes }}</ref><ref name="Historic Centre of Llima">{{Cita web |url=http://whc.unesco.org/es/list/500 |títul=Historic Centre of Llima |fechaacceso=27 de decembre de 2014 |autor=UNESCO World Heritage Convention |idioma=anglés}}</ref><ref name="Historic Centre of Lima: Gallery">{{Cita web |url=http://whc.unesco.org/es/list/500/gallery |títul=Historic Centre of Lima: Gallery |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=UNESCO World Heritage Convention |idioma=anglés}}</ref><ref name="Casona de Sant Marcos: remanso cultural en el Centre de Lima">{{Cita web |url=http://larepublica.pe/turismo/cultural/767123-casona-de-sant-marcs-remanso-cultural-en-el-centre-de-llima |títul=Casona de Sant Marcos: remanso cultural en el Centre de Lima |fechaacceso=13 de maig de 2016 |autor=La República |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160514105902/http://larepublica.pe/turismo/cultural/767123-casona-de-sant-marcs-remanso-cultural-en-el-centre-de-llima |fechaarchivo=14 de maig de 2016}}</ref> el campus de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Medicina «Sant Fernando»]], inaugurat en 1901 per a la primera escola de medicina del país; i la cridada «[[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]]», que des de 1960 és la seua sèu principal, per lo que allí s'ubiquen la majoria de facultats, la biblioteca central, l'[[Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|estadi universitari]] i el rectorat. L'institució conta actualment en 81 escoles professionals, agrupades en 20 facultats, i estes a la seua volta en 5 àrees acadèmiques, sent l'universitat peruana en la major diversitat de programes de [[pregrado]] i [[postgrau]]. Conte ademés en dos [[Centre Cultural de Sant Marcos|centres culturals]], dèu [[Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Activitat cultural#Museus universitaris|museus]], diverses [[Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Sèus i infraestructura#Ciutat Universitària#Sistema de biblioteques (SISBIB)|biblioteques]], una [[Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Sèus i infraestructura#Ciutat Universitària#Clínica i consultoris universitaris|clínica i consultoris universitaris]], un [[Fondo editorial de la UNMSM|fondo editorial]], entre uns atres.

L'Universitat de Sant Marcos és actualment la {{Ord|1.|era}} institució peruana en producció científica, tant anualment<ref name="Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional">{{Cita web |url=https://www.unmsm.edu.pe/noticias-i-events/notícies/notícia-detalle/sant-marcs-manté-liderage-en-produccion-cientifica-a-nivell-nacional |títul=Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional |fechaacceso=23 de juny de 2022 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> com en l'acumulat històric.<ref name="Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus">{{Cita web |url=https://unmsm.edu.pe/notícies-i-events/notícies/notícia-detalle/bona-notícia-sant-marcs-és-la-institucion-peruana-en-major-produccion-cientifica-acumulada-segun-scopus |títul=Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus |fechaacceso=23 de juny de 2022 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref><ref name="Harvard: Sant Marcos és la millor universitat en proyectes d'innovació">{{Cita web |url=http://industrial.unmsm.edu.pe/2016/05/19/harvard-sant-marcs-és-la-millor-universitat-en-proyectes-de-innovacion |títul=Harvard: Sant Marcos és la millor universitat en proyectes d'innovació |fechaacceso=23 de maig de 2016 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=27 de juliol de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210727033124/http://industrial.unmsm.edu.pe/2016/05/19/harvard-sant-marcs-és-la-millor-universitat-en-proyectes-de-innovacion |deadurl=yes }}</ref> Aixina també, ha aplegat a posicionar-se en el {{Ord|1.|er}} lloc a nivell nacional en determinades edicions de diverses [[Classificació acadèmica d'universitats|classificacions acadèmiques d'universitats]],<ref name="Rànquing Universitari en el Perú">{{Cita web |url=http://www.iesalc.unesco.org.ve/dmdocuments/biblioteca/libros/rankinguniv-peru.pdf |títul=Rànquing Universitari en el Perú |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Assamblea Nacional de Rectors, en l'auspici de la UNESCO |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111127052820/http://www.iesalc.unesco.org.ve/dmdocuments/biblioteca/libros/rankinguniv-peru.pdf |fechaarchivo=27 de novembre de 2011}}</ref><ref name="QS World University Rànquings 2011" /><ref name="QS World University Rànquings 2012" /><ref name="2010-2011 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2011-2012 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2012-2013 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="Rànquing posa a la UNMSM com la millor del Perú" /><ref name="2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January" /><ref name="2015 University Web Rànquing" /> sent una de les tres úniques universitats peruanes que alguna volta varen alcançar tal ubicació, aixina com l'única [[universitat pública|pública]] en conseguir-ho. Conta en licenciamiento institucional de dèu anys otorgat per la [[Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària]] i en una acreditació institucional internacional.<ref name="Acreditaran a Sant Marcos: És la primera universitat peruana que rep esta distinció">{{Cita web |url=http://www.elperuano.pe/edicion/noticia.aspx?key=NJF5IfJ0F2A= |títul=Acreditaran a Sant Marcos: És la primera universitat peruana que rep esta distinció |fechaacceso=11 de març de 2011 |autor=El Peruà |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213012231/http://www.elperuano.pe/edicion/noticia.aspx?key=NJF5IfJ0F2A= |fechaarchivo=13 de decembre de 2011}}</ref> A la data, vintiun [[President del Perú|Presidents de la República del Perú]],<ref name="Perú va ser governat per 21 presidents sanmarquinos a lo llarc de la seua història republicana">{{Cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=OEKNP58eKeA |títul=Perú va ser governat per 21 presidents sanmarquinos a lo llarc de la seua història republicana |fechaacceso=14 de giner de 2016 |autor=RTV Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201114120456/https://www.youtube.com/watch?v=OEKNP58eKeA&gl=US&hl=en |fechaarchivo=14 de novembre de 2020}}{{cbignore}}</ref> sèt candidats peruans als [[Premis Nobel]] de [[Premi Nobel de Física|Física]], [[Premi Nobel de Lliteratura|Lliteratura]] i

[[Premi Nobel de la Pau|Pau]],<ref name="The Nobel Prize Nomination Archive: Nominees from Peru">{{Cita web |url=https://www.nobelprize.org/nomination/archive/search.php?prize=0&startyear=1901&endyear=1971&cname=&ccity=&cuniversity=&ccountry=166&cgender=A&nname=&ncity=&nuniversity=&ncountry=0&ngender=A |títul=The Nobel Prize Nomination Archive: Nominees from Peru |fechaacceso=30 de giner de 2023 |autor=The Nobel Prize |idioma=anglés}}</ref> i l'únic peruà guanyador d'un [[Premi Nobel]]<ref name="The Nobel Prize in Literature 2010: Mario Vargas Llosa">{{Cita web |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2010 |títul=The Nobel Prize in Literature 2010: Mario Vargas Llosa |fechaacceso=9 d'octubre de 2010 |autor=The Nobel Prize |idioma=anglés}}</ref><ref name="Vargas Llosa Takes Nobel in Literature">{{Cita web |url=http://www.nytimes.com/2010/10/08/books/08nobel.html |títul=Vargas Llosa Takes Nobel in Literature |fechaacceso=9 d'octubre de 2010 |autor=The New York Claves |idioma=anglés}}</ref><ref name="Professors i estudiants de Sant Marcos celebren premi Nobel de Mario Vargas Llosa">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/noticia/650895/profesores-estudiants-sant-marcs-celebren-premi-nobel-mario-vargas-llosa |títul=Professors i estudiants de Sant Marcos celebren premi Nobel de Mario Vargas Llosa |fechaacceso=9 d'octubre de 2010 |autor=El Comerç}}</ref> han segut egresados i/o professors d'esta casa d'estudis. Per la seua rellevància històrica i acadèmica, l'Universitat de Sant Marcos és usualment referida com l'institució educativa més important i representativa del Perú.<ref name="Rànquing Universitari en el Perú" /><ref name="Universitat de Sant Marcos (TV Perú)">{{Cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=YO8ZVNcg56w |títul=Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=15 de maig de 2017 |autor=Va succeir en el Perú |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190913093342/https://www.youtube.com/watch?v=YO8ZVNcg56w |fechaarchivo=13 de setembre de 2019}}{{cbignore}}</ref><ref name="Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica">{{Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=a8KsumQMTmM |títul=Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica |fechaacceso=15 de juny de 2011 |autor=Al regrés del cantó}}{{cbignore}}</ref><ref name="Enquesta IPSOS: Si el Perú fora una ràdio, seria RPP Notícies">{{Cita web |url=http://www.rpp.com.pe/2013-07-28-enquesta-ipsos-si-el-peru-fora-una-ràdio-séria-rpp-notícies-notícia_617360.html |títul=Enquesta IPSOS: Si el Perú fora una ràdio, seria RPP Notícies |fechaacceso=28 de juliol de 2013 |autor=RPP, Ipsos}}</ref><ref name="Bicentenario de l'Independència de Perú: les 9 coses en les que ningú pot superar als peruans">{{Cita web |url=https://cnnespanol.cnn.com/2021/07/28/bicentenario-independència-peru-ningú-pot-superar-a-els-peruans |títul=Bicentenario de l'Independència de Perú: les 9 coses en les que ningú pot superar als peruans |fechaacceso=28 de juliol de 2021 |autor=CNN |idioma=espanyol}}</ref><ref name="Discurs de MVLL pel otorgamiento de Doctor Honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://universidaddemocraciaydesarrollo.blogspot.com/2010/01/mario-vargas-llosa-en-sant-marcs.html|títul=Discurs de MVLL pel otorgamiento de Doctor Honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=9 d'octubre de 2010 |autor=Mario Vargas Llosa}}</ref><ref name="Alfredo Bryce Echenique: En Sant Marcos va trobar el Perú i en un sostre de París, el món">{{Cita web |url=https://peru21.pe/cultura/alfredo-bryce-echenique-478494 |títul=Alfredo Bryce Echenique: En Sant Marcos va trobar el Perú i en un sostre de París, el món |fechaacceso=16 de maig de 2019 |autor=Perú21}}</ref><ref name="Universitat d'Harvard respecta a Sant Marcs per la seua trayectòria en Llatinoamèrica">{{Cita web |url=http://industrial.unmsm.edu.pe/2016/05/19/universidad-de-harvard-respecta-a-sant-marcs-per-la seua-trayectòria-en-latinoamerica |títul=Universitat d'Harvard respecta a Sant Marcs per la seua trayectòria en Llatinoamèrica |fechaacceso=23 de maig de 2016 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=27 de juliol de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210727025111/http://industrial.unmsm.edu.pe/2016/05/19/universidad-de-harvard-

respecta-a-sant-marcs-per-la seua-trayectòria-en-latinoamerica |deadurl=yes }}</ref>

== Història ==
=== Resenya històrica ===
==== Sigle XVI ====

L'orige de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos és també l'orige oficial de l'educació superior en el Perú i Amèrica; este es remonta als Estudis Generals duts en els claustres del Convent del Rosari de l'[[Orde de Sant Dumenge]] —actual [[Basílica i Convent de Sant Dumenge]]—, prop de la [[plaça Major de Llima|plaça d'Armes de Lima]] cap a 1548. Tenien com a objectiu principal formar i educar al clero en els [[Conquista del Perú|nous territoris incorporats]] al [[Imperi espanyol]]. Posteriorment, el [[Cabildo de Lima|cabildo limeño]] enviaria a [[Espanya]] a fra [[Tomás de Sant Martín]] i al capità [[Jerónimo de Aliaga]], els qui —en gran part gràcies a les gestions del primer— conseguixen l'orde de fundació de l'universitat per part de l'emperador [[Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic]] i la reina [[Juana I de Castella]], filla dels [[reis catòlics]], per mig de la [[real recapte]] expedida el 12 de maig de 1551 en [[Valladolit]]; d'eixe modo es va efectuar oficialment la fundació de la '''Real Universitat de la [[Llima|Ciutat dels Reis]]''', també referida com a '''Real Universitat de Lima'''.<ref name="UNMSM: Història">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcos/historia.html |títul=Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110516224159/http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcos/historia.html |fechaarchivo=16 de maig de 2011}}</ref><ref name="Antecedents històrics de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.congreso.gob.pe/historico/restosarqueologicos/locales/sanmarcos/sanmarcos.htm |títul=Antecedents històrics de la Real Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=12 d'agost de 2010 |autor=Congrés de la República del Perú}}</ref> La llectura també de la real cèdula, que va autorisar oficialment el funcionament de la «Universitat de Lima», va indicar com a missió: «adoctrinar als veïns d'estes terres en la fe cristiana i la sumissió al Rei». En este principi, l'universitat va començar a funcionar oficialment el 2 de giner de 1553, en la Sala Capitular del Convent de La nostra Senyora del Rosari de l'[[Orde de Sant Dumenge]], baix la direcció del seu primer [[rector]] fra [[Juan Batiste de la Roca]]; la càtedra inicial va ser dictada per [[Andrés de Cianca]] i [[Corona Cosme Carrillo]], baix la supervisió del rector.<ref name="L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=RPQEAQAAIAAJ&q=La+universitat+no+és+una+illa...+Un+estudi,+un+pla,+i+tres+discursos&dq=La+universitat+no+és+una+illa...+Un+estudi,+un+pla,+i+tres+discursos&hl=és&ei=fyODTMXzBISglAeBvv0o&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CCcQ6AEwAA |títul=L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos |fechaacceso=16 de decembre de 2010 |llinage=Sánchez Sánchez |nomene=Luis Alberto |enlaceautor=Luis Alberto Sánchez}}</ref>

L'orientació, en principi estrictament [[Monasteri|monástica]], aixina com el exclusivisme i conservació dels [[dominicos]], i la contínua disminució de membres d'atres congregació va donar lloc a que els dominicos pergueren el predomini i va generar ademés una reacció per part dels professors llaics; el reclam de major obertura els va dur a solicitar a la [[Real Audiència de Llima|Real Audiència]] el compliment de la real cèdula de 1570, que disponia una lliure elecció del rector per part dels docents del [[claustre]]. El reclam va recaure en el virrey [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]] qui va favorir i va donar fi al reclam en l'elecció de [[Pedro Fernández de Valenzuela]] l'11 de maig de 1571, el primer [[rector]] [[Llaïcisme|llaic]], i el significatiu canvi en l'orientació de l'universitat. L'oficialitat de l'universitat és reafirmada per la [[bula papal]] ''Exponi Nobis'' de Sant [[Pío V]] del 25 de juliol de 1571, després de rebre el ''[[Passe Regio]]'' del [[Consell d'Índies]]; en ella sostrea als tribunals eclesiàstics en declarar que «absol a flares, llectors, mestres, estudiants i a qualsevol de vosatres de totes i qualssevol censura, sentències i penes eclesiàstiques, per qualsevol raó i causa contretes», aixina mateix l'universitat adquirix en esta bula el seu grau de pontifícia, per lo que passa a denominar-se '''Real i Pontifícia Universitat de la Ciutat dels Reis de Lima'''. Produïda esta primera reforma, l'universitat es trasllada al seu segon local, propenc als extramuros de l'[[Iglésia de Sant Marcelo (Llima)|iglésia de Sant Marcelo]], a on abans havia funcionat el Convent de l'[[Orde de Sant Agustín]].<ref name="UNMSM: Història" /> El 6 de setembre de 1574, s'elegix per sorteig —entre els noms dels quatre evangelistes— la denominació oficial de l'universitat, resultant finalment el nom oficial de '''Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos''' i per això al [[evangeliste Sant Marcos]] com a patró de l'institució.<ref name="Antecedents històrics de la UNMSM" /> En 1575, l'universitat canvia una atra volta d'establiment i se situa en l'antiga Plaça de l'Estany, despuix cridada Plaça de l'[[Inquisició]], a on actualment es troba l'edifici del [[Congrés del Perú]],<ref name="Fundació de l'Universitat de Lima" /> lloc a on continuaria el seu funcionament durant tota l'época del [[Virreinato del Perú]].<ref name="L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos" />

En 1576 va aplegar al seu terme el procés —iniciat quatre anys abans— a [[Francisco de la Creu]], quí s'havia eixercitat prèviament com el sext rector de l'universitat. Este havia segut capturat per l'[[Inquisició]] i acusat de ser [[Allumenats|allumenat]], hereje, fals profeta, promotor de conductes anómales en un exorcisme i d'idees tildades d'aberrants com la restitució de terres als indígenes. En ser trobat culpable i no retractar-se va ser cremat en la [[foguera]] durant un [[auto de fe]] l'1 d'abril de 1578.<ref name="Semana Santa: Quan l'Inquisició va cremar a un rector de Sant Marcos">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/cultural/1448788-semana-santa-inquisicion-creme-rector-sant-marcs |títul=Semana Santa: Quan l'Inquisició va cremar a un rector de Sant Marcos |fechaacceso=13 d'abril de 2019 |autor=La República}}</ref> En dits anys, la ya oficialment nomenada Universitat de Sant Marcos, coneguda llavors també com a '''Universitat de Lima''', desenrollava sus labores en l'época virreinal en les facultats de [[Teologia]] i d'[[Art]]s,<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XIV: Lliteratura">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=UEAhOQAACAAJ&dq=bibliogroup:%22Enciclopèdia+tem%C3%A1tica+de el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=F-t7TIDbAcb_lgfpxIXsCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CCcQ6AEwAA |títul=Enciclopèdia Temàtica del Perú |volum=XIV: Lliteratura |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=González Vigil |nomene=Ricardo |enlaceautor=Ricardo González Vigil |editorial=Orbis Ventures, El Comerç}}</ref> a les que posteriorment se sumarien els cànons de [[Lleis]] i [[Medicina]]. En lo acadèmic, va mantindre les normes que regien en Espanya, és dir desenrollava les seues funcions en l'ensenyança de [[Filosofia]] com a base per a qualsevol atre estudi superior. El 7 de juliol de 1579 l'universitat va establir la «Càtedra de la Llengua General dels indis» per a l'estudi de la família de llengües andinas més estesa entre els natius durant l'[[Imperi incaico]] i el [[Virreinato del Perú]]: el [[Llengües quechuas|quechua]]; el seu primer catedràtic va ser [[Juan de Balboa]].<ref name="Càtedra de quechua">{{Cita web |url=https://lletres.unmsm.edu.pe/història-de-la-catedra-de-llengua-quechua-2 |títul=Història de la Càtedra de Llengua Quechua |fechaacceso=14 de juny de 2021 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> El 27 de novembre de 1579, els professors varen solicitar al rei [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] l'institució de fur que regia en l'[[Universitat de Salamanca]], figura jurídica migeval —antecedent de l'actual autonomia universitària— que facultava al rector per a que, con exclusión de els tribunals ordinaris, tinguera jurisdicció civil i criminal sobre els membres del claustre. En 1581, i després de la presència absoluta de rectors llaics entre 1571 i 1581, el virrey Francisco Álvarez de Toledo va autorisar que clercs i llaics puguen ser elegits; aixina abdós sectors varen governar de manera alternada l'Universitat de Sant Marcos, durant el periodo virreinal, fins a 1820.<ref name="UNMSM: Història, Continuïtat universitària">{{Cita llibre |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/historia/san_marcos/cont_uni.htm |títul=Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, continuïtat universitària. |fechaacceso=12 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

==== Sigle XVII ====
[[Archiu:Unmsm fundacion1551.jpg|miniatura|200px|dreta|Oli referent a la fundació de l'Universitat de Sant Marcos, oficialment la primera universitat del Perú i d'Amèrica, i al seu gestor fra [[Tomás de Sant Martín]].]]

Durant el {{sigle|XVII||s}}, l'Universitat de Sant Marcos va consolidar el seu rol com a principal centre de formació superior del [[Virreinato del Perú]], mantenint l'esquema corporatiu heretat del periodo fundacional i reforçant la seua presència en la vida intelectual, eclesiàstica i jurídica de la ciutat de [[Llima]]. Al mateix temps, l'universitat va escomençar a generar una primerenca memòria institucional sobre sí mateixa, fenomen poc comú en el món universitari hispanoamericà de l'época.<ref name="CalanchaLeonPineloBaquijano2019">{{Cita publicació |url=https://dialnet.unirioja.és/descàrrega/articule/6883989.pdf |títul=Història de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcs de Lima, en les obres de tres dels seus membres: Calancha, León Pinelo i Baquíjano i Carrillo |publicació=Anuari Jurídic i Econòmic Escurialense |volum=LII |pàgines=441-458 |any=2019 |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |llinage=Flórez Dávila |nomene=Gloria Cristina}}</ref> Entre els testimonis més importants de dita autoconciència institucional es troben la ''Història de l'Universitat de Sant Marcs de Lima'', redactada per fra [[Antonio de la Calancha]] en la segona mitat del sigle, i {{lang-la|Hypomnema Apologeticum pro Regali Acadèmia Limensi}} (en [[Idioma espanyol|espanyol]]: ''Memorial apologètic en favor de la Real Acadèmia de Lima''), composta en 1648 per [[Diego de León Pinelo]]. Estes obres permeten conéixer cóm els propis membres del claustre representaven a Sant Marcos com a corporació docta, real i pontifícia, aixina com el prestigi que l'institució havia alcançat ya dins de l'orde virreinal.<ref name="SemblanzaLeonPinelo1648">{{Cita llibre |url=https://unmsm-web-static-files.s3.sa-east-1.amazonaws.com/fondo-editorial/open-access-book/332C.pdf |títul=Semblança de l'Universitat de Sant Marcos (1648) |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |editor=Luis Antonio Eguiguren |editorial=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref><ref name="HistoriaSanMarcosCalancha2023">{{Cita web |url=https://www.cervantesvirtual.com/obra/historia-de-la-universitat-sant-marcs-de-llima-1214053/ |títul=Història de l'Universitat de Sant Marcs de Lima |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |autor=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref>

El sigle també va estar marcat per l'estreta relació entre la vida universitària i els mecanismes de control ideològic del règim colonial. El 23 de giner de 1639 es va produir la crema en un [[auto de fe]] del protomédico i egresado sanmarquino [[Francisco Maldonado da Silva]], processat per l'[[Inquisició]] de Lima baix càrrecs de judaizante i hereje. Estudis recents sobre el seu cas indiquen que Maldonado s'havia format com a cirugià en l'Universitat de Sant Marcos, a on va rebre una educació que incloïa no solament matèries mèdiques sino també continguts filosòfics, religiosos i llingüístics, lo que dona conte del nivell de formació lletrada que podia alcançar-se en el claustre limeño del siscents.<ref name="MaldonadoDaSilva2010">{{Cita publicació |url=https://www.aacademica.org/000-019/130.pdf |títul=Confrontar a l'Inquisició. El cas de Francisco Maldonado da Silva front al Sant Ofici en Lima (1626-1639) |publicació=IX Jornades d'Història Moderna i Contemporànea |any=2010 |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |llinage=Nasif |nom=Sergio Ariel}}</ref> Dit acontenyiment, entre molts uns atres suscitats durant el {{sigle|XVII||s}}, mostren a l'Universitat de Sant Marcos ya plenament inserta en el circuit del saber virreinal: formadora de juristes, teòlecs i meges, vinculada als debats doctrinales del seu temps i, al mateix temps, capaç de produir discursos sobre la seua pròpia antiguetat, prerrogatives i paper dins de la monarquia hispànica.<ref name="CalanchaLeonPineloBaquijano2019" />

==== Sigle XVIII ====

Durant el {{sigle|XVIII||s}}, l'Universitat de Sant Marcos va experimentar una etapa de continuïtat institucional i, al mateix temps, de creixents tensions entre la tradició escolàstica i els impulsos reformistes associats al reformisme borbònic i a l'[[Ilustració]]. Una fita important en eixe procés va ser la recopilació i publicació, en 1735, de les ''Constitucions, i ordenances antigues, afegides, i modernes de la Real Universitat, i Estudi General de Sant Marcs de la Ciutat dels Reis del Perú'', ordenada en temps del virrey [[José de Armendáriz]], marqués de Castelfuerte. Este cos normatiu va sistematisar el govern del rector, el vicerrector i el claustre, aixina com les càtedra, horaris, deures i pràctiques acadèmiques de l'universitat.<ref name="Constitucions1735SanMarcos">{{Cita llibre |url=https://unmsm-web-static-files.s3.sa-east-1.amazonaws.com/fondo-editorial/open-access-book/311C.pdf |títul=Constitucions, i ordenances antigues, afegides, i modernes de la Real Universitat, i Estudi General de Sant Marcos, de la Ciutat dels Reis del Perú |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |editorial=Imprenta Real}}</ref><ref name="TradicionReforma2024">{{Cita publicació |url=https://dialnet.unirioja.és/descàrrega/articule/9468513.pdf |títul=Tradició i reforma en temps de transició: la Real Universitat Major de Sant Marcs de Lima a fins del sigle XVIII |publicació=Pàgines |volum=16 |número=41 |pàgines=42-66 |any=2024 |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |llinage=Huidobro Salazar |nomene=María Gabriela |apellidar2=Casali Fonts |nomene2=Aldo}}</ref> Les constitucions de 1735 mostren, no obstant, que el pes de la tradició seguia sent molt forta. L'ensenyança continuava girant entorn a les càtedra de [[Teologia]], [[Lleis]], [[Dret canònic|Cànons]], [[Sagrades Escritures]], [[Art]]s, [[Gramàtica]] i latinidad, conservant métodos docents heretats dels sigles anteriors, com la ''lectio'' i el formalisme dels exàmens i actes de grau.<ref name="TradicionReforma2024" /> No obstant, en la segona mitat del sigle varen començar a obrir-se pas propostes de renovació que varen afectar el panorama dels estudis superiors limeño, especialment a partir de l'expulsió dels jesuïtes i de la reorganisació educativa que va donar lloc al [[Real Convictorio de Sant Carlos]].<ref name="ReformaIlustradaSanCarlos2006">{{Cita publicació |url=https://texts.pucp.edu.pe/pdf/2086.pdf |títul=Teologia, Filosofia i Dret en el Perú de el XVIII: dos reformes ilustrades en el Colege de Sant Carlos de Lima (1771 i 1787) |publicació=Revista Teològica Limense |volum=XL |número=3 |pàgines=337-382 |any=2006 |fechaacceso=8 d'abril de 2026 |llinage=Valle Rondón |nomene=Fernando}}</ref> En este context, el respal a la secularisació de l'Universitat de Sant Marcos donat pel virrey [[Francisco Álvarez de Toledo]], aixina com a l'institució del fur que eixercia el seu rector i el del Convictorio de Sant Carlos —fundat el 7 de juliol de 1770—, varen ser interpretats per part de l'historiografia com a factors decisius que varen conduir a la comunitat d'estudiants i professors sanmarquinos cap a la realisació de l'ideal [[Bolonya|boloñés]] que concebia a l'universitat com un espai de llibertat. D'esta manera, va escomençar a nàixer el clima acadèmic que va possibilitar el cuestionamiento i les crítiques al [[Colónia administrativa|sistema colonial]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato" />

En eixe context, el pla d'estudis de 1771 —vàlit per a l'Universitat de Sant Marcos i per al recent creat Convictorio de Sant Carlos— va constituir el primer programa general d'estudis superiors formulat dins del nou clima reformiste. Posteriorment, el pla de 1787, associat a [[Toribio Rodríguez de Mendoza]], va radicalisar la crítica a l'ensenyança tradicional i va buscar introduir autors, métodos i enfocaments més afins en la pedagogia ilustrada. Encara que estes reformes no sempre varen poder aplicar-se plenament, sí varen contribuir a transformar l'horisó intelectual de l'èlit lletrada formada en Lima.<ref name="ReformaIlustradaSanCarlos2006" /> Cap a les últimes décades del sigle, Sant Marcos va participar ya d'un ambient ilustrat més ampli, vinculat a la [[Societat d'Amants del País]] i al ''[[Mercurio Peruà]]''. Catedràtics sanmarquinos varen colaborar en dita publicació i varen dialogar en les corrents científiques i filosòfiques europees, mentres que figures com [[José Baquíjano i Carrillo]] varen intentar impulsar reformes en els estudis universitaris. En 1791, el propi Baquíjano va publicar en el ''Mercuri Peruà'' una extensa ''Història de la fundació, progressos i actual estat de la Real Universitat de Sant Marcs de Lima'', mostra de que el claustre no solament era objecte de reforma, sino també de reflexió historiográfica i de debat intelectual en el marc del reformisme tardocolonial.<ref name="TradicionReforma2024" /> D'esta manera, el {{sigle|XVIII||s}} sanmarquino va ser un periodo de transició: l'universitat va conservar estructures tradicionals d'orige escolàstic, pero al mateix temps es va convertir en un espai a on varen circular proyectes de renovació del saber, noves pràctiques pedagògiques i discursos que, a la llarga, alimentarien la crítica a l'orde colonial i la formació intelectual d'alguns dels futurs protagonistes de l'emancipació peruana.<ref name="TradicionReforma2024" /><ref name="ReformaIlustradaSanCarlos2006" />

==== Sigle XIX ====
[[Archiu:Incapachacuti.jpg|miniatura|200px|dreta|L'[[Hospital Real de Sant Andrés]], a on va funcionar en els seus inicis l'Escola de Medicina de l'Universitat de Sant Marcos, hauria segut també l'últim lloc que va guardar la mòmia de l'emperador inca [[Pachacútec]].]]

En 1811 les càtedra de medicina de l'Universitat de Sant Marcos varen començar a desenrollar-se en l'[[Hospital Real de Sant Andrés]], local que l'universitat ya havia començat a utilisar des de 1792, quan va inaugurar allí el seu primer amfiteatre anatòmic. Este recint que va formar part de l'universitat entre fins de el {{sigle|XVII||s}} i inicis de el {{sigle|XVIII||s}} és considerat com l'hospital més antic de [[Sudamérica]], i com l'últim lloc que —segons acadèmics com [[Garcilaso de la Vega]] i [[José d'Acosta]]— hauria albergat un conjunt de mòmies de la realea inca, entre estes les de l'emperador [[Pachacútec]].<ref name="El misteri de les mòmies dels reis incas">{{Cita web |url=https://història.nationalgeographic.com.és/a/misteri-mòmies-reis-incas_13468 |títul=El misteri de les mòmies dels reis incas |fechaacceso=17 de maig de 2020 |autor=National Geographic}}</ref>{{refn|group="nota"|En l'actualitat, arqueòlecs sanmarquinos estan involucrats en un proyecte per a la posada en valor del referit local com un centre cultural i museu de la medicina.<ref name="Hospital Real de Sant Andrés: un llegat colonial en Barris Alts">{{Cita web |url=https://coses.pe/cultura/177743/hospital-real-de-sant-andres-llegat-colonial-en-barris-alts |títul=Hospital Real de Sant Andrés: un llegat colonial en Barris Alts |fechaacceso=17 de maig de 2020 |autor=Coser}}</ref>}} Per aquells anys, tant l'Universitat de Sant Marcos com el [[Real Convictorio de Sant Carlos|Colege de Dret i Lletres de Sant Carlos]] i el [[Facultat de Medicina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Colege de Medicina de Sant Fernando]] —incorporats gradualment a l'universitat— varen començar a ser vigilats cuidadosadament pel [[Virrey]], pel fet d'albergar a professors i alumnes sospitosos de avizorar i gestionar el fi del [[Virreinato del Perú|règim colonial]] i el sorgiment de lo que és hui la [[República Peruana]].<ref name="Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/geologia/v01_n1/rese%C3%B1a_histo.htm |títul=Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=12-010-2010 llinage=Saco Rodríguez |nomene=Óscar}}</ref> Presumiblement varen ser els privilegis dels que gojaven tant l'universitat i el convictorio, lo que va permetre l'ingrés del pensament de l'ilustració en els seus claustres, aixina sorgixen en el seu sen els plantejaments doctrinarios teòrics i ideològics de l'[[independència|emancipació]]. En 1813, durant l'administració del virrey [[José Fernando d'Abascal]], va ser establida la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]] en homenage al rei [[Fernando VII d'Espanya]], en la plaça de Santa Ana —hui plaça Itàlia— en el local que va ocupar el Ministeri de Govern, la facultat es va formar prenent com a base el Colege de Medicina del mateix nom que va estar ubicat en la plaça de l'Estany.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut">{{Cita web |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=Y73yJwAACAAJ&dq=bibliogroup:%22Enciclopèdia+tem%C3%A1tica+de el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=F-t7TIDbAcb_lgfpxIXsCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&vore=0CEEQ6AEwBQ |títul=Enciclopèdia Temàtica del Perú |volum=XII: Salut |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=Uriel García Càceres |nomene=Uriel |enlaceautor=Uriel García Càceres |editorial=Orbis Ventures, El Comerç}}</ref> D'esta manera, fins al passe al sistema de facultats, l'universitat va tindre baix la seua tutela durant el virreinato un total quatre [[coleges majors]]: el [[Colege Real i Major de Sant Martín]] i el [[Colege Real i Major de Sant Felipe i Sant Marcos]], el [[Real Colege de Sant Carlos]] —enfocat en dret i lletres, derivat de la fusió dels dos anteriors— i el [[Real Colege de Sant Fernando]] —enfocat en medicina i cirugia—.

[[Archiu:Primer Congreso Constituyente del Perú (1822) - Capilla de la Universidad San Marcos.jpg|miniatura|esquerra|[[Primer Congrés Constituent del Perú]], presidit per [[Toribio Rodríguez de Mendoza]] i portat a terme en la capella de l'Universitat de Sant Marcos el 20 de setembre de 1822.]]

En els temps de l'emancipació l'universitat adquirix un rol principal en la formació de varis dels principals líders gestors de l'[[independència del Perú]].<ref name="L'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'Independència del Perú" /> Des del punt de vista jurídic con relación a la propietat, l'Universitat de Sant Marcs que va pertànyer al [[Estat monàrquic]], va passar a pertànyer a la jove [[República del Perú]] des de la seua independència en 1821. En dit context, el Real Colege de Sant Fernando va adoptar per decret suprem la nova denominació de [[Colege de l'Independència]], preservant el seu enfocament mèdic. El [[Primer Congrés Constituent del Perú]], que va definir com a realitat i com a proyecte a la nova [[República Peruana]], va ser presidit inicialment per qui va ser [[rector]] de l'Universitat de Sant Marcos, [[Toribio Rodríguez de Mendoza]]; dels 64 diputats constituents, eren 54 els sanmarquinos i [[Real Convictorio de Sant Carlos|carolinos]]; i el local a on es reunia esta magna assamblea era la Capella de l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Antecedents històrics de la UNMSM" /><ref name="Resenya històrica del Congrés">{{Cita web |url=https://www.congreso.gob.pe/docs/sites/webs/restosarqueologicos/locales/sanmarcos/sanmarcos.htm |títul=Resenya històrica del Congrés |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Congrés de la República del Perú}}</ref> Hui en dia, el [[Congrés de la República del Perú]] seguix funcionant en eixe mateix local. En 1822, l'universitat entrega la seua colecció de 50 000 llibres per a formar la recent fundada [[Biblioteca Nacional del Perú]]. En 1826 l'universitat li otorga al Libertador [[Simón Bolívar]] el grau de doctor ''honoris causa'', davant lo que el Libertador declara:<ref name="Resenya històrica del Congrés" />
{{cita|«Senyors, en chafar els llindars d'este Santuari de les Ciències yo em vaig sentir sobrecoger de respecte i de temor i al vore'm ya en el sen mateix dels sapients varons de la célebre Universitat de Sant Marcos yo em veig humiliat entre hòmens envellits en les tasques de profundes i útils meditacions, i elevats en tanta justícia a l'alt ranc que ocupen en el orbe científic. Nuet de coneiximent i sense mèrit algun vostra bondat em condecora gratuïtament en una distinció que és el terme i la recompensa d'anys sancers d'estudis continus. [...] Senyors: Yo marcaré per a sempre este dia tan bell de la meua vida. Yo no oblidaré jamai que pertanyc a la sapient Acadèmia de Sant Marcos. Yo procuraré acostar-me als seus dignes membres, i quants minuts em pertanyguen despuix d'omplir els deures a que estic contret per ara, els ampraré en fer esforços per a aplegar si no al cim de les ciències en que vosatres vos trobeu, a lo manco en imitar-vos.»|[[Simón Bolívar]] (1826)}}

[[Archiu:___caps_block_97___ Casona y Parque Universitario 1924.jpg|miniatura|dreta|En 1867 l'universitat es va traslladar a l'antic [[Convictorio de Sant Carlos]], edifici que més vesprada seria conegut com la [[Casona de Sant Marcos]] i que actualment alberga el [[Centre Cultural de Sant Marcos]].]]

En 1855, baix el govern de Ramón Castella, es va promulgar com a decret suprem el Reglament d'Instrucció Pública, que va reorganisar l'educació superior oferida per l'Universitat de Sant Marcos, el [[Colege Major de l'Independència]], el [[Colege Major de Sant Carlos]] i el [[Colege Guadalupe]]. Esta fusió va enfortir a l'Universitat de Sant Marcos, que va absorbir a les atres institucions, i va dur a que les seues facultats de Jurisprudència, Matemàtica i Ciències Naturals funcionaren en el Convictorio de Sant Carlos, mentres que la seua Facultat de Medicina ho fera en el Colege de l'Independència. El Colege Guadalupe, despuix de l'absorció dels seus components d'educació superior, va quedar exclusivament com una institució d'educació mija. Aixina mateix, també durant el govern de Ramón Castella, Sant Marcos va ser facultada oficialment pel president per a aprovar la creació de noves universitats i supervisar les de recent fundació.<ref name="Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos" /> A lo llarc de el {{Sigle|XIX||s}}, el local de l'Universitat de Sant Marcos va ser deixant de costat les seues funcions acadèmiques, tornant-se més regular el seu us com a espai per a les reunions de la [[Cámara de Perú|Cámara]] i del [[Congrés de la República del Perú|Congrés de la República]] en general. L'absència de contes i l'abandó parcial de les seues funcions universitàries varen comportar a una gradual deterioració dels seus ambients. És en este context de fins de el {{Sigle|XIX||s}} que l'universitat dona totalment el seu local al llavors encara jove [[Congrés de la República del Perú]].<ref name="Antecedents històrics de la UNMSM" /> El [[creiximent exponencial]] de la ciutat durant la [[revolució industrial]] de el {{Sigle|XIX||s}}, ademés dels esforços del llavors president del Perú [[Manuel Pardo i Lavalle|Manuel Pardo]] per millorar l'[[arquitectura]] i la [[urbanisme|planificació urbana]] de la ciutat durant 1870, va obligar a l'universitat traslladar-se a un nou campus adjacent a l'antic [[monasteri]] [[Jesuïta]] a on residia el [[Real Convictorio de Sant Carlos]] —actualment est és cridat la «Casona del [[Parc Universitari]]» o simplement la «Casona de Sant Marcos»—. Per eixos anys Sant Marcos ya era considerada el núcleu tutelar de les institucions científiques i culturals durant el [[Virreinato]] i la naixent [[República]]; a això s'afegia el fet de que els seus professors, graduats i fins a alumnes varen formar part de missions que varen crear diverses universitats [[Hispanoamèrica|hispanoamericanes]].<ref name="L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos" /> En 1878, durant el govern de [[Manuel Pardo i Lavalle|Manuel Pardo]], es va expedir el Reglament General d'Instrucció Pública, instituint-se el concepte d'universitats majors i menors, corresponent a Sant Marcos el primer títul i a les universitats d'[[Universitat Nacional de Sant Agustín|Arequipa]] i del [[UNSAAC|Cusco]], el segon. Durant la [[guerra del Pacífic]] i específicament durant l'[[Campanya de Llima|ocupació de Lima]] per les tropes [[chile]]nas, es prenen de l'universitat objectes i bens d'art i culturals, en la finalitat de ser duts a Chile, via marítima.<ref name="Antecedents històrics de la UNMSM" /> A fins de el {{Sigle|XIX||s}}, la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]], que estava ubicada en un local en l'antiga plaça de Santa Ana —hui plaça Itàlia—, es trasllada a la seua ubicació actual, la de l'històric local de l'[[Avinguda Miguel Grau (Llima)|avinguda Miguel Grau]], en el [[centre històric de Lima]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> Una volta finalisada la guerra, per llei de 1901, es va senyalar que l'[[educació en el Perú|educació universitària peruana]] corresponia a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos i a les menors de [[Universitat Nacional de Trujillo|Trujillo]], [[Universitat Nacional de Sant Antonio Abad del Cusco|Cusco]] i [[Universitat Nacional de Sant Agustín|Arequipa]], a les que es va unir posteriorment l'[[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú|Universitat Catòlica de Lima]] i les [[Escola Tècnica Superior|escoles tècniques]].<ref name="Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos" />

==== Sigle XX ====

[[Archiu:UniversidaddeSanMarco AugustoBLeguia.jpg|miniatura|esquerra|Durant el {{Sigle|XX||s}}, els estudiants de l'Universitat de Sant Marcos varen tindre una activa participació en l'ocórrer acadèmic, polític i social del [[Perú]]. En la foto s'aprecia al president [[Augusto Leguía]] després d'un discurs en l'universitat.]]
En els inicis de el {{Sigle|XX||s}}, activistes universitaris varen promoure una reforma dins de l'Universitat de Sant Marcos; este esforç va transcendir els llímits de l'universitat i es va convertir en un reflex d'un gran moviment social en el [[Perú]].<ref name="L'universitat no és una illa: Un pròlec, un estudi, un pla, i tres discursos" /> La [[reforma universitària]] planejava l'accés a l'educació de la [[classe mija]] i [[Poble|popular]], que fins a llavors tenia presència minoritària en Sant Marcos. Estos ideals varen iniciar una llarga tradició d'[[activisme estudiantil]] en l'universitat i varen alterar el panorama polític peruà. En 1909, els estudiants de l'Universitat de Sant Marcos varen tindre una activa participació en protestes contra els governs dictatorials peruans. En 1916, es va constituir la [[Federació d'Estudiants del Perú]] (FEP), liderada principalment per estudiants de Sant Marcos. Les demandes de la FEP incloïen reformes universitàries com l'actualisació dels currículums, el removiment de professorat no capacitat i l'eliminació de l'interferència del [[govern peruà]] en l'universitat. Durant el govern del president [[Augusto Leguía]], es va reorganisar el sistema educatiu universitari i es va concedir l'[[autonomia universitària]].<ref name="Lima: A cultural history: The Casona de Sant Marcos">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=YErY-1GD7o8C&pg=PA141&dq# |títul=Lima: A cultural history: "The Casona de Sant Marcos" |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=Higgins |nom=James |editorial=Oxford University Press |idioma=anglés}}</ref> En 1928, es dona la visita al Perú d'[[Herbert Hoover]], 31.º [[president dels Estats Units]]. En el seu discurs durant el convit que va oferir el president peruà [[Augusto B. Leguía]], el president nortamericà va destacar a Lima com a «centre de civilisació» i de radiant cultura i a l'Universitat de Sant Marcos com la «decana del saber».<ref name="Descobert un video de Lima de 1928, el més antic jamai registrat">{{Cita web |url=https://mag.elcomercio.pe/retro/video-inedito-mostra-lucian-carrers-llima-1928-callao-estats-units-eeuu-herbert-hoover-notícia-nnda-nnrt-572729 |títul=Descobert un video de Lima de 1928, el més antic jamai registrat |fechaacceso=16 de maig de 2019 |autor=El Comerç |idioma=espanyol}}</ref> En el context de la [[Segona Guerra Mundial]], el mege sanmarquino [[Ernesto Pinte-Bazurco]] llavors radicat en [[Alemània]] va aplegar a sofrir persecució per la [[Gestapo]], aplegant a estar en [[:wikidata:Oflag VII-C|presó política]] en el [[:wikidata:Q16856696|castell de Laufen]] en 1942. Poc despuix, en ser excarcelar, va assumir el càrrec de cònsul de Perú en Alemània, lo que li va permetre expedir documentació i passaports que varen ajudar a varis judeus a escapar del [[holocaust]] fomentat pel règim [[nazi]]. En l'actualitat, el castell de Laufen a on va estar encarcerat, té una placa recordatoria en la seua memòria.<ref name="Apunts per a l'història d'un mege peruà en la Segona Guerra Mundial">{{Cita publicació |url=https://revistes.upch.edu.pe/index.php/AH/article/view/3295 |títul=Apuntes per a l'història d'un mege peruà en la Segona Guerra Mundial |publicació=Acta Herediana |volum=61 |número=1 |pàgines=55-68 |any=2018 |fechaacceso=19 de maig de 2020 |llinage=Pinte-Bazurco Mendoza |nomene=Ricardo |idioma=espanyol}}</ref>

Des de l'época virreinal, passant per l'independència i la república, fins a 1946 l'universitat havia segut referida tant coloquialmente com formalment —en diversos tractats i documents històrics— com a «Universitat de Lima».<ref name="Antecedents històrics de la UNMSM" /> No obstant, dit any s'oficialisa la seua denominació com a Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la qual permaneix fins a l'actualitat. Entre els anys de 1950 i 1960, l'afluència de major cantitat d'alumnes de classe mija en l'Universitat de Sant Marcos va dur al govern a posar émfasis i crear àrees [[ciència|científiques]] i d'[[investigació]] universitària. En el context de les commemoracions pels 400 anys de fundació de l'Universitat de Sant Marcos, l'institució va adquirir un nou terreny per a construir la seua Ciutat Universitària, registrant-se una gravació a color d'Alfred William Gauger de la colocació simbòlica de la primera pedra el 12 de maig de 1951 —registre que va ser recuperat en 2011 pel [[Archiu Peruà d'Image i Sò]] per a la seua preservació—.<ref name="Pedra de la Ciutat Universitària de Sant Marcs de Lima - 12 de maig de 1951">{{Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=IE_GDZHDtg8 |títul=Primera Pedra de la "Ciutat Universitària" de Sant Marcs de Lima - 12 de maig de 1951 |fechaacceso=15 de juny de 2011 |autor=Archive Peruà d'Image i Sò}}{{cbignore}}</ref> Eixe mateix any i va inaugurar l'[[Estadi de l'Universitat de Sant Marcos]], ubicant-se en el centre del nou campus sanmarquino. En motiu del cuatricentenario es va realisar també una cerimònia que va reunir als rectors de les principals universitats iberoamericanes, els qui varen decidir donar-li el títul i reconeiximent de «Decana d'Amèrica». Debido a ello —i donada també la seua primacia en el país— l'universitat conserva des de llavors les denominacions de '''Universitat del Perú''' i '''Decana d'Amèrica'''.<ref name="Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcosaldia/semanarios/212.pdf |títul=Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de S |fechaarchivo=13 de decembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213033844/http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcosaldia/semanarios/212.pdf |deadurl=yes }}</ref> Finalment, en el marc del seu 400.º aniversari, l'Universitat de Sant Marcos va otorgar a [[Albert Einstein]] el grau de doctor ''honoris causa'', qui davant això va expressar:

<ref name="It gives em great pleasure to extend to my colleagues of the University San Marcos my heart-felt thanks">{{Cita document |url=http://alberteinstein.info/vufind1/record/EAR000051373 |títul=It gives em great pleasure to extend to my colleagues of the University San Marcos my heart-felt thanks |fechaacceso=4 de giner de 2015 |llinage=Einstein |nomene=Albert |enlaceautor=Albert Einstein |data=1 de giner de 1951 |idioma=anglés}}</ref><ref name="El mensage que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs sobre la missió de l'universitat">{{Cita web |url=https://publimetro.pe/actualitat/notícia-mensage-que-albert-einstein-envio-sant-marcs-sobre-mision-universitat-110005 |títul=El mensage que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs sobre la missió de l'universitat |fechaacceso=12 de maig de 2019 |autor=Publimetro |fechaarchivo=11 de maig de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190511212101/https://publimetro.pe/actualitat/notícia-mensage-que-albert-einstein-envio-sant-marcs-sobre-mision-universitat-110005 |deadurl=yes }}</ref><ref name="La carta que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a Doctor Honoris causa">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/la-carta-que-albert-einstein-envio-a-sant-marcs-per-el seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa |títul=La carta que Albert Einstein va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a Doctor Honoris causa |fechaacceso=30 de juny de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=1 de juliol de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200701215012/http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/la-carta-que-albert-einstein-envio-a-sant-marcs-per-el seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa |deadurl=yes }}</ref><ref name="Albert Einstein i la carta que va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a doctor honoris causa">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/societat/2020/07/01/sant-marcs-la-carta-que-albert-einstein-envio-a-la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-per-el seu-distincion-com a-doctor-honoris-causa-unmsm |títul=Albert Einstein i la carta que va enviar a Sant Marcs per la seua distinció com a doctor honoris causa |fechaacceso=1 de juliol de 2020 |autor=La República}}</ref><ref name="Esta és la carta que Albert Einstein va enviar a l'Universitat Sant Marcs per la seua distinció Honoris causa">{{Cita web |url=https://caretas.pe/nacional/sant-marcs-carta-que-albert-einstein-envio-a-la-universitat-unmsm-per-la seua-distincion-com a-doctor-honoris-causa-foto-image-motive |títul=Esta és la carta que Albert Einstein va enviar a l'Universitat Sant Marcs per la seua distinció Honoris causa |fechaacceso=1 de juliol de 2020 |autor=Caretas |fechaarchivo=4 de juliol de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200704045559/https://caretas.pe/nacional/sant-marcs-carta-que-albert-einstein-envio-a-la-universitat-unmsm-per-la seua-distincion-com a-doctor-honoris-causa-foto-image-motive |deadurl=yes }}</ref><ref name="Albert Einstein a Sant Marcos: Ha preservat el caràcter supranacional de l'universitat">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/senyes-lr/respostes/2023/04/01/albert-einstein-a-sant-marcs-ha-preservat-el-caracter-supranacional-de-la-universitat-universitat-sant-marcs-unmsm-einsten-evat-76470 |títul=Albert Einstein a Sant Marcos: Ha preservat el caràcter supranacional de l'universitat |fechaacceso=6 d'abril de 2023 |autor=La República}}</ref>

{{cita|«Constituïx un gran plaure per a mi el donar als meus colegues de l'Universitat de Sant Marcos les sentides gràcies per la distinció que m'ha otorgat. La vostra acció mostra que la més antiga institució americana d'alta ensenyança ha preservat el caràcter supra-nacional de l'Universitat. Ara més que mai tenim raons per a apreciar este esperit. L'institució de l'universitat es basa en l'ideal d'universalitat del domini de l'investigació, esforçant-se per obtindre veritats lliures de propòsits, intencions o prejuïns estranys; esforçant-se per conseguir universalitat d'esperit sense restriccions per motius nacionals o polítics, d'una atra classe. En resum, lo que interessa és esforçar-se per l'universalitat de la ment i l'esperit. No és un secret que hem obtingut molt més èxit en el desenroll de la ment que en el desenroll de la personalitat. Segons pareix, inclús la busca del coneiximent és amenaçada per la falta de persones d'esperit verdaderament universal. Si les universitats es mantenen fidels a la seua missió fonamental poden contribuir significativament a la solució de les crisis que nos amenacen hui.»|[[Albert Einstein]] (1951)}}

En 1958, ocorre un significatiu incident en la visita del llavors vicepresident [[Richard Nixon]],<ref name="Richard M. Nixon, 36th Vice President (1953-1961)">{{Cita web |url=http://www.senate.gov/artandhistory/history/common/generic/VP_richard_nixon.htm |títul=Richard M. Nixon, 36th Vice President (1953-1961) |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=United States Senate |idioma=anglés}}</ref><ref name="The Harvard Crimson (May 12, 1958): Nixon in Peru">{{Cita web |url=http://www.thecrimson.com/article/1958/5/12/nixon-in-peru-pduring-his-recent |títul=Nixon in Peru |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Harvard University |idioma=anglés}}</ref><ref name="LIFE (March 23, 1962): Nixon's Own Story, How it felt to face the dangerous mobs in Latin America">{{Cita web |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=SlUEAAAAMBAJ&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |títul=Nixon's Own Story, How it felt to face the dangerous mobs in Latin America |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Life |idioma=anglés}}</ref> qui després seria el 37° [[president dels Estats Units]] i també el primer president en dimitir despuix del [[escàndal Watergate]]. Nixon tenia programada una conferència en l'Universitat de Sant Marcos com a part de la seua visita a [[Llatinoamèrica]], no obstant esta no es va donar per la protesta de sanmarquinos, els qui es varen manifestar en contra de la política d'[[Estats Units]] en la regió en frases com: ''Nixon, Go Home!''.<ref name="Chafades digitals: l'accidentada visita de Richard Nixon al Perú">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/actualidad/1521127/noticia-chafades-digitals-accidentada-visita-richard-nixon-al-peru |títul=Chafades digitals: l'accidentada visita de Richard Nixon al Perú |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130603214845/http://elcomercio.pe/actualidad/1521127/noticia-chafades-digitals-accidentada-visita-richard-nixon-al-peru |fechaarchivo=3 de juny de 2013}}</ref><ref name="El centenari de Mr. Nixon">{{Cita web |url=http://blogs.elcomercio.pe/huellasdigitales/2013/01/el-centenari-de-mr-nixon.html |títul=El centenari de Mr. Nixon |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Archive Històric "El Comerç" |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130118061738/http://blogs.elcomercio.pe/huellasdigitales/2013/01/el-centenari-de-mr-nixon.html |fechaarchivo=18 de giner de 2013}}</ref><ref name="Nixon en Sant Marcos: Imàgens inèdites">{{Cita web |url=http://www.reporterodelahistoria.com/2008/11/nixon-en-sant-marcs-imgenes-inditas.html |títul=Nixon en Sant Marcos: Imàgens inèdites |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=El Reporter de l'Història}}</ref> Donat l'incident la conferència va ser traslladada a l'[[Universitat catòlica|Universitat Catòlica de Lima]], a on Nixon va tindre una recepció particularment freda.<ref name="The Harvard Crimson (May 12, 1958): Nixon in Peru" /> A mitan de la década de 1960, per requeriment d'un espai encara major, vàries facultats de l'universitat varen escomençar a traslladar-se al terreny de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], a on actualment s'ubiquen 17 de les 20 facultats de l'universitat. Este nou campus s'ubicava en una zona que va albergar complexos arqueològics de la Cultura Maranga, els quals varen ser restaurats i protegits —com en el cas de l'[[huaca Sant Marcos]]—, després d'haver segut parcialment destruïts durant la construcció de l'[[Avinguda Veneçola (Llima)|avinguda Veneçola]], en la década de 1940. En 1969 es va introduir ademés el sistema d'organisació per departaments acadèmics —hui escoles acadèmiques—.<ref name="International dictionary of university histories: National University of Sant Marcos">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=6x3S8eM3spAC&pg=PA293&dq#v=onepage&q&f=false |títul=International Dictionary of University Histories: National University of Sant Marcos |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage-editor=Summerfield |nom-editor=Carol J. |llinage-editor2=Vaig devindre |nom-editor2=Mary Elizabeth |editorial=Fitzroy Dearborn Publishers |idioma=anglés}}</ref> El 22 de setembre de 1984 va ser promulgat l'actual estatut de l'universitat. Caracterisada durant gran part de el {{Sigle|XX||s}} pel seu activisme polític i social,

aixina com per la representativitat de la seua estudiantado, a finals de la década de 1980 i en el context del [[Época del terrorisme en el Perú|periodo de violència que va afectar al país]], l'Universitat de Sant Marcs —junt en atres institucions educatives superiors peruanes— va tindre que fer front a l'expansió de la presència i violència generada per grups subversivos i pel propi govern peruà, el qual va adoptar una estratègia de repressió i militarisació en vàries institucions educatives del país —inclús a principis de la década de 1990 quan la presència subversiva ya no era predominant—. L'eventual captura dels principals líders militants dels grups subversivos en el país i els subsegüents acorts de pau varen possibilitar la tornada de les universitats del país afectades a les seues activitats habituals durant la década de 1990.<ref name="Venerable Peru University Reflects National Shambles">{{Cita web |url=https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1992-08-15-mn-4884-story.html |títul=Venerable Peru University Reflects National Shambles: South America: But the loss of cherished autonomy at San Marcos, the region's oldest college, is an anomaly in the '90s |fechaacceso=15 d'agost de 1992 |autor=Los Angeles Claves}}</ref><ref name="Informe final">{{Cita web |url=https://www.cverdad.org.pe/ifinal |títul=Informe final |fechaacceso=29 de giner de 2024 |autor=Comissió de la Veritat i Reconciliació}}</ref>

[[Archiu:Mario Vargas Llosa (2010).jpg|miniatura|dreta|L'escritor peruà [[Mario Vargas Llosa]], [[premi Nobel de Lliteratura]] 2010. En 2011, el seu ''[[ànima mater]]'' ho va distinguir en la màxima condecoració: la «Medalla d'honor sanmarquina» en el grau de Gran Creu.]]

Ya que tant els seus alvanços com a vicissituts han anat de la mà en el devindre nacional a través de l'història, l'Universitat de Sant Marcos ha segut referida moltes voltes com un «reflex del Perú». Aixina també, donada la diversitat i representativitat del seu alumnat, alguns autors han referit a l'institució com una «mostra del Perú».<ref name="Cap a una nova universitat en el Perú">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/educaci%C3%B3n/nova_universitat/contingut.htm |títul=Cap a una nova universitat en el Perú |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage-editor=García Zárate |nomene-editor=Óscar}}</ref> Aixina mateix, els diferents peruans i llatinoamericans destacats que han eixit de les aules sanmarquinas han usualment reconegut i valorat a l'universitat com a principal ent educatiu del país, aixina com resaltat l'activa i rellevant participació acadèmica i política que ha tingut l'institució i el seu alumnat a través de l'història del Perú. Un d'ells ha segut l'escritor sanmarquino [[Mario Vargas Llosa]], qui en 2010 va obtindre el [[Premi Nobel de Lliteratura]], sent la primera —i fins a la data única— volta que un peruà ha rebut un [[Premi Nobel|Nobel]].<ref name="The Nobel Prize in Literature 2010: Mario Vargas Llosa" /> Sent Vargas Llosa un dels egresados més destacats que ha tingut l'institució,<ref name="Vargas Llosa Takes Nobel in Literature" /><ref name="Professors i estudiants de Sant Marcos celebren premi Nobel de Mario Vargas Llosa" /> l'universitat li havia otorgat ya prèviament el títul de doctor ''honoris causa'' en el 2001. Donat això, i com a homenage per l'obtenció del [[Premi Nobel]], el 30 de març del 2011 en el marc de les celebracions per la seua 460.º aniversari, l'Universitat de Sant Marcos va distinguir a Vargas Llosa en la seua màxima condecoració: la «Medalla d'honor sanmarquina» en el grau de Gran Creu; creant ademés una càtedra al seu nom i inaugurant una sala museu sobre l'escritor i els seus anys en la seua ''ànima mater''. La cerimònia es va realisar en la «[[Casona de Sant Marcos]]» i va contar en la participació d'acadèmics sanmarquinos els qui també varen ser companyers, amics i professors sanmarquinos.<ref name="UNMSM distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració">{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-sant-marcs-distinguira-a-vargas-llosa-maxima-condecoracion-350019.aspx |títul=UNMSM distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració |fechaacceso=26 de març de 2011 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina}}</ref><ref name="Universitat Sant Marcos distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració">{{Cita web |url=http://laindustria.pe/index.php?option=com_content&task=view&aneu=27421&Itemid=11 |títul=Universitat Sant Marcos distinguirà a Vargas Llosa en màxima condecoració |fechaacceso=26 de març de 2011 |autor=L'Indústria}}</ref><ref name="Sant Marcos distinguirà a Mario Vargas Llosa en màxima condecoració">{{Cita web |url=http://www.larepublica.pe/26-03-2011/sant-marcs-distinguira-mario-vargas-llosa-en-maxima-condecoracion |títul=Sant Marcos distinguirà a Mario Vargas Llosa en màxima condecoració |fechaacceso=26 de març de 2011 |autor=La República |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110909024438/http://www.larepublica.pe/26-03-2011/sant-marcs-distinguira-mario-vargas-llosa-en-maxima-condecoracion |fechaarchivo=9 de setembre de 2011}}</ref><ref name="UNMSM va distinguir a Mario Vargas Llosa">{{Cita web |url=http://peru21.pe/noticia/735489/unmsm-distinguio-mario-vargas-llosa |títul=UNMSM va distinguir a Mario Vargas Llosa |fechaacceso=3 d'abril de 2011 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121110150852/http://peru21.pe/noticia/735489/unmsm-distinguio-mario-vargas-llosa |fechaarchivo=10 de novembre de 2012}}</ref><ref name="Vargas Llosa i l'elogi a Sant Marcos">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/tendències/530617-vargas-llosa-i-el-elogi-a-sant-marcs |títul=Vargas Llosa i l'elogi a Sant Marcos |fechaacceso=3 d'abril de 2011 |autor=La República}}</ref> En dit reconeiximent, [[Mario Vargas Llosa]], [[premi Nobel de Lliteratura]] 2010, va declarar lo següent respecte a la seua institució:<ref name="Vargas Llosa i l'elogi a Sant Marcos " />

{{cita|«Els anys sanmarquinos varen ser para mi fonamentals des del punt de vista intelectual, des de la meua formació lliterària i també des de la meua formació cívica. Mai m'he arrepenedit d'haver ingressat a l'Universitat de Sant Marcos i haver passat ací sis anys. [...] Sant Marcos havia segut a lo llarc de la seua història una institució inconforme, rebel, a on s'havia somiat en un pervindre distint per al nostre país. D'esta universitat, no cal oblidar-ho, han eixit les grans figures intelectuals del Perú, figures que tant en els dominis científics com en les humanitats han representat la flor i nata del nostre país. [...] Sant Marcos és una institució antiga, com dia [[José María Arguedas|Arguedas]], l'antiguetat és un valor, i puix un dels valors peruans és esta universitat, la més antiga d'Amèrica, sempre un foc extraordinari de ciència, de treball intelectual, d'investigació, de creació, i també una institució que ha lluitat incesantemente per la llibertat, per un món millor que el que tenim, per un món de major igualtat, de majors oportunitats, de major tolerància, un món sense violència, sense repressió, un món que estiga d'alguna manera a l'altura de les millors coses que ha donat a lo llarc de l'història el nostre país.»|[[Mario Vargas Llosa]] (2011)}}

==== Sigle XXI ====
[[Archiu:Mural ___caps_block_135___ Rectorado.___caps_block_136___|miniatura|esquerra|[[Mural]] dedicat a la fundació i història de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, ubicat en la sèu central del rectorat «[[Jorge Basadre]]». Elaborat per el muralista peruà [[Dumenge Huamán Peñaloza]].]]
Entrat el {{Sigle|XXI||s}} es varen originar diverses [[Classificació acadèmica d'universitats|classificacions acadèmiques d'universitats]] per a evaluar baix distintes metodologia l'eixercite anual de les institucions educatives superiors del món. En dit context, el primer rànquing acadèmic d'universitats que va evaluar universitats peruanes va ser el desenrollat en 2007 per la llavors [[Assamblea Nacional de Rectors del Perú]], baix l'auspici de l'[[UNESCO]], a on l'Universitat de Sant Marcos va obtindre la {{Ord|1.|era}} posició.<ref name="Rànquing Universitari en el Perú" /> Posteriorment, en l'expansió de les classificacions acadèmiques internacionals que gradualment varen ser incorporant l'evaluació de més universitats peruanes, l'Universitat de Sant Marcos ha conseguit posicionar-se usualment dins dels tres primers llocs a nivell nacional. Aixina mateix ha segut una de les tres úniques universitats peruanes que han aplegat a ocupar la {{Ord|1.|era}} posició a nivell nacional en determinades edicions de les classificacions acadèmiques internacionals, tals com en els ''[[QS World University Rànquings]]'' de ''Quacquarelli Simonds'',<ref name="QS World University Rànquings 2011" /><ref name="QS World University Rànquings 2012" /> el ''[[University Rànquing by Academic Performance]]'' del ''URAP Research Laboratory'',<ref name="2010-2011 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2011-2012 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2012-2013 University Rànquing by Academic Performance" /> el ''[[Webometrics Rànquing of World Universities]]'' del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]]<ref name="Rànquing posa a la UNMSM com la millor del Perú" /><ref name="2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January" /> i el ''University Web Rànquing'' de ''4 International Colleges & Universities'';<ref name="2015 University Web Rànquing" /> sent a la data l'única universitat pública peruana en haver alcançat en determinades ocasions dita ubicació. Adicionalment, sobre producció científica, l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat en la {{Ord|1.|era}} posició a nivell nacional en els últims anys, aixina com en l'acumulat històric.<ref name="Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional" /><ref name="Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus" />

[[Archiu:Mural de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2024.jpg|miniatura|dreta|Mural de benvinguda de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, en ell es menciona la data de la seua fundació oficial per [[real cèdula]]: 12 de maig de 1551.]]

L'Universitat de Sant Marcos va obtindre la seua primera acreditació internacional en el 2011.<ref name="Acreditaran a Sant Marcos: És la primera universitat peruana que rep esta distinció" /> Posteriorment, l'universitat es va convertir en embaixadora i licenciataria de la [[Marca Perú]] en rebre de [[Comissió de Promoció del Perú per a l'Exportació i el Turisme|PromPerú]] la llicència d'us de la [[marca país]] peruana en el 2017, açò en reconeiximent del seu significancia històrica i acadèmica per al país i el continent americà.<ref name="UNMSM, licenciataria de la Marca Perú">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/unmsm-licenciataria-de-la-marca-peru |títul=UNMSM, licenciataria de la Marca Perú |fechaacceso=12 de maig de 2017 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=5 de giner de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190105202010/http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/unmsm-licenciataria-de-la-marca-peru |deadurl=yes }}</ref> Un any despuix, en el 2018, l'universitat va obtindre la seua licenciamiento institucional de 10 anys brindat per la [[Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària]]. Eixe mateix any, la [[Benemérita Societat Fundadors de l'Independència]] reconeix a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos com a institució '''Benemérita''' en virtut de la seua participació, valor i transcendència històrica en la construcció i defensa del Perú, colocant-se ademés l'estandart de l'universitat en el seu Saló dels Héroes.<ref name="Rector de la UNMSM és incorporat a la Benemérita Societat Fundadors de l'Independència">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/rector-és-incorporat-a-la-benemerita-societat-fundadors-de-la-independència |títul=Rector de la UNMSM és incorporat a la Benemérita Societat Fundadors de l'Independència |fechaacceso=2 de maig de 2018 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=5 de maig de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180505025503/http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/rector-és-incorporat-a-la-benemerita-societat-fundadors-de-la-independència |deadurl=yes }}</ref> A l'any següent, en 2019, l'universitat va otorgar per primera volta en la seua història moderna un grau de doctorat en base en una tesis elaborada i defesa enterament en [[Llengües quechuas|quechua]].<ref name="Roxana Quispe Collantes: Tesis imperial">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/dumenge/2019/10/20/roxana-quispe-collantes-tesis-imperial |títul=Roxana Quispe Collantes: Tesis imperial |fechaacceso=20 d'octubre de 2019 |autor=La República}}</ref><ref name="UNMSM: Primera tesis sustentada en quechua va ser calificada com a excelent en nota 20">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/videos/pais/roxana-quispe-collante-unmsm-primera-tesis-sanmarquina-sustentada-en-quechua-notícia |títul=UNMSM: Primera tesis sustentada en quechua va ser calificada com a excelent en nota 20 |fechaacceso=20 d'octubre de 2019 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Una llingüista peruana marca una fita en defendre la seua tesis doctoral en quechua">{{Cita web |url=https://www.afp.com/es/noticias/836/una-linguista-peruana-marca-una-fita-en defendre-la seua-tesis-doctoral-en-quechua-doc-1li8lk1 |títul=Una llingüista peruana marca una fita en defendre la seua tesis doctoral en quechua |fechaacceso=20 d'octubre de 2019 |autor=AFP}}</ref><ref name="Roxana Quispe Collante Makes History by Defending Her PhD Dissertation in Quechua">{{Cita web |url=https://remezcla.com/culture/roxana-quispe-collante-quechua-phd |títul=Roxana Quispe Collante Makes History by Defending Her PhD Dissertation in Quechua |fechaacceso=20 d'octubre de 2019 |autor=Remezcla |idioma=anglés}}</ref><ref name="El quechua entra en honors en l'universitat">{{Cita web |url=https://elpais.com/societat/2019/10/21/actualitat/1571682015_966576.html |títul=El quechua entra en honors en l'universitat |fechaacceso=24 d'octubre de 2019 |autor=The Guardian}}</ref><ref name="Student in Peru makes history by writing thesis in the Incas' language">{{Cita web |url=https://www.theguardian.com/world/2019/oct/27/peru-student-roxana-quispe-collantes-thesis-inca-language-quechua |títul=Student in Peru makes history by writing thesis in the Incas' language |fechaacceso=27 d'octubre de 2019 |autor=The Guardian |idioma=anglés}}</ref>

[[Archiu:PabloMacerayAlumnos.jpg|esquerra|miniatura|[[Pablo Macera]] al costat de jóvens estudiants sanmarquinos en el local del Seminari d'Història Rural Andina, ubicat dins del [[Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].]]

En l'actualitat i en al voltant de 45 000 estudiants i 3000 docents, l'universitat oferix estudis de pregrado en 66 àrees, mestrages en 77 i doctorats en 27, sent hui en dia la major oferta acadèmica del país. L'institució conta hui en dia en 20 facultats agrupades en 5 blocs principals, les quals conten en departaments acadèmics publiquen vàries revistes especialisades i operen dèu museus, aixina com varis instituts d'investigació.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=Yb3yJwAACAAJ&dq=bibliogroup:%22Enciclopèdia+tem%C3%A1tica+de el+Per%C3%BA%22&hl=és&ei=I-57TN-QCMWBlAfe35HxCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vore=0CDUQ6AEwAzgK |títul=Enciclopèdia Temàtica del Perú |volum=XI: Ciència i Tecnologia |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=Tamayo San Román |nomene=Augusto |editorial=Orbis Ventures, El Comerç}}</ref> Segons els criteris i indicadors de l'[[UNESCO]], l'Universitat de Sant Marcos és a la data l'única universitat peruana que cobrix el total de principals àrees del coneiximent tals com a ciències pures, ciències humanes, ciències històric-socials, ciències de la salut, ciències econòmic-empresarials i tècniques i ingenieries.<ref name="Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent" /> Per tota la seua rellevància històrica i acadèmica a lo llarc de l'història del país, l'Universitat de Sant Marcos és usualment considerada l'institució peruana d'educació superior més important i representativa.<ref name="Rànquing Universitari en el Perú" /><ref name="Universitat de Sant Marcos (TV Perú)" /><ref name="Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica" /><ref name="Enquesta IPSOS: Si el Perú fora una ràdio, seria RPP Notícies" /><ref name="Bicentenario de l'Independència de Perú: les 9 coses en les que ningú pot superar als peruans"/><ref name="Discurs de MVLL pel otorgamiento de Doctor Honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos" /><ref name="Alfredo Bryce Echenique: En Sant Marcos va trobar el Perú i en un sostre de París, el món" /><ref name="Universitat d'Harvard respecta a Sant Marcs per la seua trayectòria en Llatinoamèrica" /> Això s'ha manifestat en diverses publicacions, enquestes i estudis recents realisats en Perú per empreses investigadores de mercats i mijos de comunicació, tant nacionals com a internacionals, els quals han identificat a l'Universitat de Sant Marcos com la més representativa del país, aixina com l'opció preferida pels jóvens peruans per als seus estudis universitaris i pels empleadores nacionals per a les seues contractacions.{{refn|group="nota"|Una enquesta a nivell nacional elaborada per [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] i [[Ipsos]] en el 2013 va mostrar que en identificar al Perú en una universitat, el 41 % ho fa en l'Universitat de Sant Marcos;<ref name="Enquesta IPSOS: Si el Perú fora una ràdio, seria RPP Notícies" /><ref name="Emblemes de peruanidad: ¿qué seria el Perú si fora...?">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/actualidad/1610030/noticia-emblemes-peruanidad-que-seria-peru-si-fora |títul=Emblemes de peruanidad: ¿qué seria el Perú si fora...? |fechaacceso=28 de juliol de 2013 |autor=El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130730205911/http://elcomercio.pe/actualidad/1610030/noticia-emblemes-peruanidad-que-seria-peru-si-fora |fechaarchivo=30 de juliol de 2013}}</ref><ref name="Si el Perú fora...">{{Cita web |url=http://elcomercio.quioscodigital.pe/m/a/20130728/16 |títul=Si el Perú fora... |fechaacceso=28 de juliol de 2013 |autor=El Comerç}}</ref> quedant en el segon i tercer lloc l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]] en 14 % i l'[[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú|Universitat Catòlica]] en 7 %, respectivament. Aixina també, en un estudi realisat per [[Ipsos]] a fins del mateix any sobre la percepció del egresado universitari en les mil empreses top del Perú, un 84 % de les empreses varen indicar que contractarien egresados de l'Universitat de Sant Marcos; siguiendole en preferències pel costat de les privades l'[[Pontifícia Universitat Catòlica del

Perú|Universitat Catòlica]] en un 61 % i l'[[Universitat de Lima]] en un 52 %; i pel costat de les públiques l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]] en un 66 %.<ref name="¿Quines universitats preferixen les empreses peruanes per a contractar egresados?">{{Cita web |url=http://gestion.pe/tendencias/que-universitats-privades-preferixen-contractar-egresados-empreses-peruanes-2083897 |títul=¿Quines universitats preferixen les empreses peruanes per a contractar egresados? |fechaacceso=17 de decembre de 2013 |autor=Gestió |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131219214251/http://gestion.pe/tendencias/que-universitats-privades-preferixen-contractar-egresados-empreses-peruanes-2083897 |fechaarchivo=19 de decembre de 2013}}</ref> Adicionalment, en un estudi de les 100 marques top més valorades en el Perú, elaborat per [[:wikidata:Q1971703|Young & Rubicam]] en el 2014, la marca de l'Universitat de Sant Marcos va ocupar el {{Ord|1.|er}} lloc en la categoria educació, en ser vista com una bona proposta educativa i transversal per a tots els estrats de la societat peruana;<ref name="El rànquing de les marques més valorades en el Perú">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/economia/peru/ranking-marques-mes-valorades-peru-notícia-1781433 |títul=El rànquing de les marques més valorades en el Perú |fechaacceso=29 de decembre de 2014 |autor=El Comerç}}</ref> sent seguida per la marca de l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]] en el segon lloc. Aixina també, en un estudi sobre l'image i percepció d'instituts i universitats del Perú entre jóvens elaborat per [[Ipsos]] en 2019, la principal institució educativa mencionada espontàneament com a opció d'estudi va ser l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Image i percepció d'Instituts i Universitats">{{Cita web |url=https://www.ipsos.com/es-pe/image-i-percepcion-de-instituts-i-universitats |títul=Image i percepció d'Instituts i Universitats |fechaacceso=10 de setembre de 2019 |autor=Ipsos}}</ref> Finalment, en el context dels aniversaris 196.° i 200.° ―[[Bicentenario de l'Independència del Perú|Bicentenario]]― de l'[[independència del Perú]], la cadena internacional de notícies [[CNN]] va elaborar una llista denominada «10 coses en les que ningú pot superar als peruans». Junt en [[Machu Picchu]], la [[gastronomia peruana]], l'[[Inca Kola]], el [[pisco sour]], la [[papa]] i les [[alpaca|alpaques]], la llista va mencionar a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos com un dels principals motius d'orgull del Perú, descrivint-la com la primera oficialment i més antiga universitat d'Amèrica.<ref name="Les 10 coses en les que ningú pot superar als peruans">{{Cita web |url=http://cnnespanol.cnn.com/2017/07/28/las-10-coses-en-les-que-ningú-pot-superar-a-els-peruans |títul=Les 10 coses en les que ningú pot superar als peruans |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=CNN}}</ref><ref name="Dèu coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans, segons la CNN">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/mundo/diez-coses-ningú-guanyar-los-peruans-cnn-fotos-notícia-445993 |títul=Dèu coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans, segons la CNN |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="10 coses en les que ningú pot superar als peruans, segons la CNN">{{Cita web |url=http://peru21.pe/mundo/fiestas-pàtria-10-coses-que-ningú-li-pot-guanyar-peruans-segun-cnn-2291446 |títul=10 coses en les que ningú pot superar als peruans, segons la CNN |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170730020031/http://peru21.pe/mundo/fiestas-pàtria-10-coses-que-ningú-li-pot-guanyar-peruans-segun-cnn-2291446 |fechaarchivo=30 de juliol de 2017}}</ref><ref name="CNN resalta les 10 coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans">{{Cita web |url=http://publimetro.pe/actualidad/noticia-cnn-resalta-10-coses-que-ningú-pot-guanyar-los-peruans-62993 |títul=CNN resalta les 10 coses en les que ningú pot guanyar-los als peruans |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=Publimetro |fechaarchivo=29 de juliol de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170729173301/http://publimetro.pe/actualidad/noticia-cnn-resalta-10-coses-que-ningú-pot-guanyar-los-

peruans-62993 |deadurl=yes }}</ref><ref name="CNN highlights 10 things Peruvians do better than anyone else">{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/ingles/noticia-cnn-highlights-10-things-peruvians-do-better-than-anyone-else-676704.aspx |títul=CNN highlights 10 things Peruvians do better than anyone else |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |idioma=anglés}}</ref><ref name="Festes Pàtria: CNN destaca 10 coses en les que ningú pot superar als peruans">{{Cita web |url=http://ojo.pe/internacional/fiestas-pàtria-cnn-destaca-10-coses-en-les-que-ningú-pot-superar-a-els-peruans-244944 |títul=Festes Pàtria: CNN destaca 10 coses en les que ningú pot superar als peruans |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=Ull}}</ref><ref name="Festes Pàtria: 10 coses de les que els peruans nos sentim orgullosos">{{Cita web |url=http://www.americatv.com.pe/noticias/redes-socials/festes-pàtria-10-coses-que-peruans-nos-sentim-orgullosos-n285916 |títul=Festes Pàtria: 10 coses de les que els peruans nos sentim orgullosos |fechaacceso=29 de juliol de 2017 |autor=Amèrica TV}}</ref>}}

=== Primera i més antiga universitat d'Amèrica ===
{{AP|Primera universitat d'Amèrica}}
[[Archiu:___caps_block_181___ Las Universidades en las Indias Occidentales.jpg|miniatura|dreta|Ilustració sobre les primeres universitats en les [[Índies Occidentals]], en l'Universitat de Sant Marcos descrita com la primera en ser fundada oficialment per [[real cèdula]].]]
L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, fundada oficialment el 12 de maig de 1551, és usualment referida com l'[[universitat]] més antiga de les [[Américas]], en ser l'universitat americana que més temps ha funcionat ininterrompudament des de la seua fundació, i l'única de les fundades durant el {{Sigle|XVI||s}} en permanéixer en operació sense ser clausurada permanentment.<ref name="Tomás de Sant Martín" /><ref name="Fundació de l'Universitat de Lima" /><ref name="Resenya històrica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos" /> Donada la seua antiguetat i continuïtat, contrastant en els casos d'atres universitats fundades en l'[[época virreinal]] que varen ser clausurades durant les [[guerres d'independència hispanoamericanes]] o per conflictes interns, i en motiu del cuatricentenario de la seua fundació, en 1951 es va realisar una cerimònia que va reunir als rectors de les principals universitats iberoamericanes, els qui varen decidir donar-li la denominació de «Decana d'Amèrica».

Respecte a la primera universitat en les Américas, són dos les universitats que usualment han rebut esta denominació:
[[Archiu:Cedula Real 1551 Universidad de San Marcos.png|miniatura|200px|esquerra|[[Real cèdula]] en la que l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos V]] va autorisar la creació de l'Universitat de Sant Marcos, llavors Real Universitat de Lima, el 12 de maig de 1551.]]
* l'[[Universitat de Sant Marcos|Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], en ser la primera universitat americana fundada oficialment per [[real recapte]] i autorisada per [[real cèdula]], el 12 de maig de 1551.<ref name="Sant Marcos: est és el document que va fundar l'universitat fa 468 anys" /><ref name="Friar Thomas, the Dominican founder of America's first university" /><ref name="1551: Oldest University in Americas Established" /><ref name="Tomás de Sant Martín" /><ref name="Sant Marcos, l'universitat més antiga d'Amèrica" /><ref name="The Founding of Harvard College. Appendix A: The Student Universities of Bologna, Spain, and Spanish America" /> Sent aixina la primera universitat constituïda per la [[Monarquia Espanyola]] en les Américas complint tots els requeriments reals i canònics de l'época. Debido a ello, l'[[Archiu General d'Índies]], que conta en documents del periodo colonial espanyol entre el {{Sigle|XVI||s}} fins a el {{Sigle|XVIII||s}}, no conté documents oficials previs a 1551 que reconeguen a una universitat o institució d'educació superior anterior a l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Fundació de l'Universitat de Lima" />

* l'[[Universitat de Sant Tomás d'Aquino (República Dominicana)|Universitat de Sant Tomás d'Aquino]], en ser la primera universitat americana que hauria segut establida per mig de [[bula papal]], específicament la ''in apostolatus culmine'' de [[Paulo III]], de data 28 d'octubre de 1538.<ref name="La bula in apostolatus culmine del papa Paulo III en virtut de la qual va ser erigida i fundada l'Universitat de Sant Dumenge, primada d'Amèrica">{{Cita publicació |títul =La bula in apostolatus culmine del papa Paulo III en virtut de la qual va ser erigida i fundada l'Universitat de Sant Dumenge, primada d'Amèrica |autor=Universitat Autònoma de Sant Dumenge |nomene= |enlaceautor= |coautores = |any=1944 |editorial=Montalvo |ubicació=Sant Dumenge |isbn = |pàgina = 14|pàgines = |url = |fechaacceso= }}</ref> No obstant, al no contar-se en l'actualitat en el document original, existixen debats històric-jurídics respecte a l'autenticitat i alcanç de la citada documentació.<ref name="'In apostolatus culmine', bula mítica de Paulo III">{{Cita publicació |títul ='In apostolatus culmine', bula mítica de Paulo III |llinage=Utrera |nom=Cipriano |enlaceautor=Cipriano de Utrera |coautores = |any=1939 |editorial=Franciscana |ubicació=Sant Dumenge |isbn = |pàgina = 14|pàgines = |url = |fechaacceso= }}</ref><ref name="Review of La bula in apostolatus culmine del papa Paulo III en virtut de la qual va ser erigida i fundada l'Universitat de Sant Dumenge, primada d'Amèrica">{{cita publicació |apellidar=Lanning |nom=John Tate |enlaceautor=John Tate Lanning |any=1943 |títul=Review of La bula in apostolatus culmine del papa Paulo III en virtut de la qual va ser erigida i fundada l'Universitat de Sant Dumenge, primada d'Amèrica |publicació=The Hispanic American Historical Review |volum=26 |número=4 |pàgines=513-515 |ubicació= |editorial=Duke University Press |issn= |url=https://www.jstor.org/stable/2507661 |fechaacceso=3 de febrer de 2024}}</ref><ref name="L'autenticitat de la Bula 'In apostulatus culmine' base de l'Universitat de Sant Dumenge: posada fòra de discussió">{{Cita publicació |títul =L'autenticitat de la Bula 'In apostulatus culmine' base de l'Universitat de Sant Dumenge: posada fòra de discussió |apellidar=Beltrán d'Heredia |nomene=Vicente |enlaceautor= |coautores = |any=1955 |editorial=Universitat de Sant Dumenge |ubicació=Sant Dumenge |isbn = |pàgina = |pàgines = |url = |fechaacceso= }}</ref><ref name="Sant Marcos, universitat decana d'Amèrica">{{cita publicació |apellidar=Valcárcel |nom=Carlos Daniel |enlaceautor=Carlos Daniel Valcárcel |any=1965 |títul=Sant Marcos, universitat decana d'Amèrica |publicació=Revista d'Índies |volum=25 |número= |pàgines= |ubicació=Madrit |editorial=Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut d'Història |issn= |url= |fechaacceso=6 de febrer de 2024}}</ref> Adicionalment, un atre punt de debat històric-jurídic ha segut la validea de la instituación com a universitat, ya que esta no va contar en una fundació per [[real recapte]] ni en autorisació de la bula per mig de ''[[Patronat regio|passe regio]]'' pel llavors [[rei d'Espanya|rei]] [[Carlos I d'Espanya]], com va deure correspondre segons els requeriments de l'época per a donar llegitimitat a l'emissió dels seus graus.<ref name="Review of La bula in apostolatus culmine del papa Paulo III en virtut de la qual va ser erigida i fundada l'Universitat de Sant Dumenge, primada d'Amèrica" /><ref name="Universitats de Santiago de la Pau i de Sant Tomás d'Aquino i Seminari Conciliar de la Gudad de Sant Dumenge de l'Illa Espanyola">{{Cita publicació |títul =Universitats de Santiago de la Pau i de Sant Tomás d'Aquino i Seminari Conciliar de la Gudad de Sant Dumenge de l'Illa Espanyola |llinage=Utrera |nom=Cipriano |enlaceautor=Cipriano de Utrera |coautores = |any=1932 |editorial=Pares Franciscanos Capuchinos |ubicació=Sant Dumenge |isbn = |pàgina = |pàgines = |url = |fechaacceso= }}</ref> Pel contrari, el 23 de febrer de 1558, una atra institució dominicana denominada l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón, sí seria establida en la ciutat per mig de real cèdula de [[Felipe II]]. Posteriorment, quan esta institució es

va transformar en un seminari en 1602, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va invocar per a sí mateixa l'aplicació de dit document en considerar-ho genèric i aplicable a la ciutat de [[Sant Dumenge]].<ref name="Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge" /><ref name="Universitats de Santiago de la Pau i de Sant Tomás d'Aquino i Seminari Conciliar de la Gudad de Sant Dumenge de l'Illa Espanyola" /> Despuix de varis debats entre les dos institucions dominicanes respecte a cual li corresponia la documentació real de fundació, el 2 d'agost de 1758, el rei [[Fernando VI d'Espanya]] va emetre una real cèdula en la posició de la [[Monarquia Espanyola]], prohibint a l'Universitat de Sant Tomás denominar-se primada d'Amèrica, al no correspondre-li tal atribució per damunt de les universitats de Sant Marcos, Mèxic i unes atres d'Amèrica.<ref name="Fundació de l'Universitat de Sant Dumenge" /> Anys despuix, l'Universitat de Santiago de la Pau i de Gorjón va desaparéixer en 1767 en l'expulsió dels jesuïtes que administraven l'institució. Per la seua banda, l'Universitat de Sant Tomás d'Aquino va desaparéixer en els inicis de el {{Sigle|XIX||s}} en l'entrada dels haitianos a Sant Dumenge, en el context de les guerres internes ocorregudes en [[República Dominicana]].<ref name="Sant Dumenge: Les Universitats">{{Cita web |url=http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturadominicana/pedrohu/culturayletrascoloniales/lasuniversidades.asp |títul=Sant Dumenge: Les Universitats |fechaacceso=28 d'agost de 2010 |autor=Biblioteques virtuals |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100908130322/http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturadominicana/pedrohu/culturayletrascoloniales/lasuniversidades.asp |fechaarchivo=8 de setembre de 2010}}</ref><ref name="Universitat Autònoma de Sant Dumenge">{{Cita web |url=http://www.arqhys.com/arquitectura/universidad-autonoma-sant-dumenge.html |títul=Universitat Autònoma de Sant Dumenge |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=ARQHYS |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081002022743/http://www.arqhys.com/arquitectura/universidad-autonoma-sant-dumenge.html |fechaarchivo=2 d'octubre de 2008 |urlmuerta=yes}}</ref>

=== Símbols ===
{{AP|Símbols de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs}}
Des de la seua fundació en 1551, l'Universitat de Sant Marcos ha tingut diversos símbols institucionals, entre els quals destaquen els següents:<ref name="Símbols Sanmarquinos">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/home/inicio/simbolos |títul=Símbols Sanmarquinos |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=17 d'abril de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140417044403/http://www.unmsm.edu.pe/home/inicio/simbolos |deadurl=yes }}</ref>

[[Archiu:___caps_block_198___ Escudo de Plata al pie del Altar Nuestra Señora de la Antigua - Basílica Catedral de Lima 1795.jpg|miniatura|dreta|[[Escut]] d'argent de l'Universitat de Sant Marcos, ubicat en l'interior de la [[Catedral de Lima]].]]

* '''Escut''': Des de la seua fundació fins a 1574, el primer escut oficial mostrava una image de la [[Verge del Rosario]], considerada patrona dels flares [[dominicos]]; a la dreta, una representació del [[Oceà Pacífic]] i avall una [[Lima (fruta)|llima]] —fruta, en referència a la ciutat de [[Llima]]—. L'escut va ser aprovat pel rei [[Carlos I d'Espanya]] en 1551. Per a fins de 1570, despuix de la bula papal de [[Pío V]], l'escut va ser modificat, reemplaçant l'image de la [[Verge del Rosario]] en la del nou patró de l'universitat, l'apòstol [[Marcos l'Evangeliste|Sant Marcos]]. S'ignoren els colors que varen ser usats en eixe escut, ya que els documents en el {{Sigle|XVI||s}} estaven únicament en blanc i negre. No va ser sino fins a 1929 que els colors: blau per a l'oceà, negre o marró per a l'image del sant, celest per al fondo i platejat per a les columnes, es varen difondre. El segon escut original en l'image de [[Marcos l'Evangeliste|Sant Marcos]] ha segut el símbol de major duració de l'universitat: es va usar per casi quatrecents anys. En 1929 es varen introduir oficialment els colors originals mencionats en els texts antics: blau per a l'oceà, negre o marró per a l'image del sant, celest per al fondo i platejat per a les columnes, etc. Esta última actualisació de l'escut és la que hui en dia s'utilisa, seguint una tradició que data de mitan de el {{Sigle|XVI||s}}. A continuació se cita la descripció original que dona sobre l'escut la [[Constitució]] de l'Universitat de Sant Marcs de 1578:<ref name="Escut de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.tunasanmarcos.com/2010/escudo-de-sant-marcs |títul=Escude de Sant Marcos |fechaacceso=29 d'agost de 2010 |autor=Tuna de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120118120211/http://www.tunasanmarcos.com/2010/escudo-de-sant-marcs |fechaarchivo=18 de giner de 2012}}</ref>

{{cita|«Primerament es estatuye i mana que esta universitat tinga sagell major i menor en que sagelle els títuls dels graduats en ella i els editos i cartes, els quales estiguen en poder del rector que anara, en un cofrecillo baix de dos claus que l'una tinga el rector i l'atra el secretari, perque no es pot sagellar res sense abdós. [...] Yten que els dits sagells tinguen esculpidas les armes i insígnies desta universitat de manera que es puguen imprimir en lo que se sagellara que són un escut ficat en una tarja partit per mig de dalt a baix i que en lo baix faça un cornejal al modo del de les armes reals en que esta la garanada, en el qual est una llima al costat dret en la mitat de l'escut estarà un Sant Marcos escrivint i el lleó junt en ell que és patró d'esta universitat, elegit per sòrt entre molts atres sants i doctors de l'iglésia, i en l'atra mitat de la mà esquerra, estarà a la mar en lo baix i que della nascan les dos columnes en el plux ultra que són la divisa del nou món i en cim d'elles les tres corones i estrela dels reis macs que són les armes d'esta ciutat, i damunt de tot l'escut, este una cabeca laureada, en una guirnalda, de la qual ixca de la boca dos cornucopias per cada costat el sayo, al tamany de lo alt de l'escut i al voltant de la tarja est un letro que diga: Acadèmia Sancti Marci Urbis Regum in Peru; en lletres gòtiques.»}}

[[Archiu:Bandera ___caps_block_201___.png|miniatura|esquerra|[[Bandera]] de l'Universitat de Sant Marcos, l'[[Escut (heràldica)|escut]] representa l'institució, i el fondo [[color blanc|blanc]] la varietat de colors acadèmics de cada facultat.]]

* '''Bandera''': En manuscrits antics es troben referències a un [[estandart]] oficial de l'Universitat de Sant Marcos, s'indicava que estava compost per l'escut major de l'universitat centrat en un fondo blanc; esta descripció va donar lloc a l'aparició d'estandarts i [[bandera]]s de l'universitat que varen seguir dits patrons durant el {{Sigle|XVII||s}}, {{Sigle|XVIII}} i {{Sigle|XIX}}. Durant el {{Sigle|XX||s}} sorgix la preocupació per oficialisar l'us d'una bandera institucional única per a l'universitat. Si ben ya s'havia generalisat l'us d'una bandera blanca en l'escut de l'universitat en el centre, recent s'oficialisa el seu us per mig de resolució rectoral el 14 de juny del 2010, indicant que per raons històriques es decidix ubicar l'emblema oficial: escut de l'universitat, sobre un fondo blanc que conté totes les possibilitats cromàtiques de l'espectre de llum, en fer referència a la varietat de colors que distinguixen individualment a cada facultat en les activitats acadèmiques i deportives.<ref name="Resolució rectoral nº 3103-R-10 (Lima, 14 de juny del 2010)">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/archivos/3103-R-10-bandera.jpg |títul=Resolució rectoral nº 3103-R-10 (Lima, 14 de juny del 2010) |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=4 d'octubre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101004131525/http://www.unmsm.edu.pe/archivos/3103-R-10-bandera.jpg |deadurl=yes }}</ref>

{| class="toccolours" align="right" style="font-size:90%;line-height:130%; margin:0 0 0.5em 1em;"
|+''' Himne de la UNMSM'''
|-align=center
|''Alvance Sant Marcs gloriós'' ''alvance tu sempre estaràs,'' ''perque ningú ha pogut véncer-te'' ''i jamai ningú et vencerà.'' (bis) 
|-align=center
|
|-align=center
|''És el teu nom un timbre d'orgull'' ''Tradició de noblea i d'honor,'' ''Sempre gran, sempre neta'' ''la teua bandera molt alt estarà.'' 
|-align=center
|
|-align=center
|''Sanmarquinos units per sempre'' ''en tan gran i profunda missió,'' ''alcem molt alt la front'' ''Convençuts del nostre valor.'' 
|-align=center
|}
* '''Himne''': L'himne universitari és regularment interpretat en cerimònies especials i aniversaris de l'Universitat de Sant Marcos, principalment pel Cor universitari. La lletra de l'himne va ser composta per Manuel Tarazona Camacho i la música per Luis Craff Zevallos.<ref name="Símbols Sanmarquinos" />

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos menciona també atres documents simbòlics per a l'universitat. Entre ells destaquen la ''' [[real recapte]] ''' i la ''' [[real cèdula]]''' en les quals el rei [[Carlos I d'Espanya]] va fundar l'universitat el 12 de maig de 1551, i el '''[[quipu]]''' trobat en l'[[huaca Sant Marcos]], abdós permaneixen baix custòdia de l'universitat com a documents i materials d'alt valor històric.<ref name="Símbols Sanmarquinos" />

== Organisació ==

=== Govern ===
{{AP|Categoria:Rectors de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Anexe:Rectors de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}

L'Universitat de Sant Marcos va anar originalment governada per [[clerc]]s d'órdens monásticas; durant el periodo de l'[[Ilustració]], les [[Dinastia Borbón|reformes Borbòniques]] la varen transformar en una institució secular, que manté continuïtat fins a hui en dia.

Actualment, els òrguens de govern de l'universitat són:
[[Archiu:Unmsm sedecentralrectorado jorgebasadre.___caps_block_212___|miniatura|esquerra|Sèu central del rectorat «[[Jorge Basadre]]», allí es desenrolla l'activitat administrativa principal de l'Universitat de Sant Marcos.]]

* '''Assamblea universitària''': És el màxim orgue de govern en l'universitat.<ref name="Òrguens de govern: Assamblea Universitària">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/?url=universitat-organosgobierno-asambleauniversitaria |títul=Òrguens de govern: Assamblea Universitària |fechaacceso=12 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> La conformen: el [[rector]] i els dos vicerrectors, els [[Decà (educació)|decans]] de les [[Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|facultats]], el director de l'escola de [[postgrado]], representants dels [[docent]]s, representants dels [[estudiant]]s —que constituïxen un terç del número total d'integrants de l'assamblea—, representants dels graduats, i el president de la Federació d'estudiants de l'Universitat de Sant Marcs en dret a veu, sense vot. També poden assistir a l'assamblea funcionaris administratius del més alt nivell, quan són requerits com a assessors, sense dret a vot.<ref name="Òrguens de govern: Assamblea Universitària" /> Les principals atribucions de l'assamblea universitària són: la modificació del [[estatut]] de l'universitat, requerint en tal case la majoria dels seus membres hàbils; aprovar el Pla general de desenroll i funcionament de l'universitat i realisar la seua evaluació anualment; pronunciar-se i intervindre en els assunts d'interés general de l'universitat i en els casos especials que solicite el consell universitari; de la mateixa manera, s'encarrega de l'elecció del [[rector]] i vicerrectors, aixina com declarar la vacancia d'estos càrrecs.<ref name="Òrguens de govern: Assamblea Universitària" />
* '''Consell universitari''': És l'orgue encarregat de la direcció i eixecució de l'universitat.<ref name="Òrguens de govern: Consell Universitari">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/?url=universitat-organosgobierno-consejouniversitario |títul=Òrguens de govern: Consell Universitari |fechaacceso=12 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> Està integrat pel [[rector]] —qui ho presidix—, els dos vicerrectors, els [[Decà (educació)|decans]] de les [[Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|facultats]], el director de l'escola de [[postgrado]], representants dels [[estudiant]]s —un terç del total de membres del consell—, un representant dels graduats i el president de la Federació d'estudiants de l'universitat en dret a veu, sense vot. Aixina com en l'assamblea universitària, funcionaris administratius de més alt nivell poden assistir al consell quan estos són requerits com a assessors, sense dret a vot.<ref name="Òrguens de govern: Consell Universitari" /> Són atribucions del consell: formular el pla general de desenroll i funcionament de l'universitat, aixina com establir les seues polítiques; formular i aprovar el reglament general de l'universitat, el reglament d'eleccions i atres reglaments especials i presentar-los a l'assamblea universitària per a que esta els ratifique, conferir graus acadèmics i títuls [[professional]]s aprovats per les [[Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|facultats]], otorgar distincions honorífiques, reconéixer i revalidar els estudis i reconéixer graus i títuls d'universitats estrangeres quan l'universitat estiga autorisada per a fer-ho.<ref name="Òrguens de govern: Consell Universitari" />
* '''Rectorat''': El rectorat és l'orgue de govern universitari constituït principalment pel rector. El rector és la primera autoritat eixecutiva de l'universitat, aixina com el seu representant llegal i l'image institucional d'ella. L'Universitat de Sant Marcos ha tingut 215 rectors des de la seua fundació, diversos personages han assumit el rectorat de l'universitat a lo llarc de l'época [[Virreinato del Perú|virreinal]] i [[República del Perú|republicana]] del Perú, és aixina que el ''rector magnificus'' és també símbol de la continuïtat institucional des de la fundació fins al present. Des del 2021 l'actual rectora és [[Jeri Ramón|Jeri Ramón Ruffner]], qui té designat ocupar el càrrec fins al 2026.

* '''Vicerrectorat''': Ho componen dos [[vicerrector]]s: un d'acadèmic de pregrado i un atre d'investigació i postgrado. Els actuals vicerrectors de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos són: Carlos Cabrera Carranza com a vicerrectora acadèmica de pregrado, i José Chiquet Montero com a vicerrector d'investigació i postgrado.<ref name="Vicerrectorat d'Investigació" />

El govern i administració de les facultats i escoles està a càrrec dels '''Decans''' i '''Directors d'Escola''', respectivament.<ref name="Autoritats: Decans">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/decanos/2010/decanos.php?a=decans |títul=Autoritats: Decans |fechaacceso=26 de decembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=13 de decembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213032109/http://www.unmsm.edu.pe/decanos/2010/decanos.php?a=decans |deadurl=yes }}</ref> Ademés, les unitats de postgrau de cada facultat estan a càrrec els seus respectius directors, sent el '''Director de l'Escola de Postgrau''' el director general.<ref name="Autoritats: Director de l'Escola de Postgrado">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/?url=autoritats-directorpostgrado |títul=Autoritats: Director de l'Escola de Postgrado |fechaacceso=26 de decembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

=== Àrees, facultats i escoles ===
{{AP|Categoria:Facultats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Anexe:Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
L'Universitat de Sant Marcos conta en 20 facultats agrupades en 5 àrees acadèmiques, en les quals s'oferix 65 programes de [[pregrado]], 77 [[mestrage]]s i 27 [[doctorat]]s; sent aixina l'universitat que conta en major cantitat de programes d'estudi, tant per a [[pregrado]] com [[postgrau]], en el [[Perú]]. En l'actualitat, l'organisació de l'universitat per àrees acadèmiques és supervisada pel seu '''Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado'''.

==== Ciències de la salut ====
L'àrea de Ciències de la Salut està composta per les següents facultats:
[[Archiu:___caps_block_215____Facultad_de_Medicina_San_Fernando.jpg|miniatura|Vista del pati central de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], d'ella derivarien la majoria d'actuals facultats de ciències de la salut en el [[Perú]].]]

* '''[[Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Medicina «Sant Fernando»]]''' ('''FMSF'''): És la [[Facultat de Medicina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Medicina]] de l'Universitat de Sant Marcos, cridada també Facultat de Medicina «Sant Fernando», és la primera facultat de medicina del Perú. La seua història es remonta a les primeres càtedra de medicina esbossades entre les primeres dictades en l'Universitat de Sant Marcs en el {{Sigle|XVI||s}}, després de la creació del '''Real Colege de Medicina i Cirugia de Sant Fernando''' en 1811, i finalment a la seua instalació oficial com a facultat el 6 d'octubre de 1856 per [[Cayetano Heredia]]. La facultat també rep coloquialmente el nom de Facultat de Medicina de Lima.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> En l'actualitat oferix estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[medicina humana]], [[obstetrícia (matrona)|obstetrícia]], [[enfermeria]], [[tecnologia mèdica]] i [[nutrició]].<ref name="Facultat de Medicina «Sant Fernando»">{{Cita web |url=http://medicina.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Medicina «Sant Fernando» |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> En els exàmens nacionals de medicina (ENAM) i enfermeria (ENAE) realisats anualment en el Perú, «Sant Fernando» i els seus estudiants han obtingut en numeroses oportunitats el {{Ord|1.|er}} lloc.<ref name="Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2008">{{Cita web |url=http://www.aspefam.org.pe/enam/consultas/mediaporcentual2008.html |títul=Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2008 |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Associació Peruana de Facultats de Medicina}}</ref><ref name="Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2009">{{Cita web |url=http://www.aspefam.org.pe/enam/consultas/mediaporcentual2009.html |títul=Resultats de l'Examen Nacional de Medicina (ENAM) 2009 |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Associació Peruana de Facultats de Medicina|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100324120649/http://www.aspefam.org.pe/enam/consultas/mediaporcentual2009.html |fechaarchivo=24 de març de 2010}}</ref>
* '''[[Facultat de Farmàcia i Bioquímica (UNMSM)|Facultat de Farmàcia i Bioquímica]]''' ('''FFB'''): És la primera institució a nivell universitari en formar [[farmacèutic|químics farmacèutics]] en el Perú. Els seus orígens es remonten a la creació del Protoboticario en 1808 i a l'inclusió de l'ensenyança de farmàcia en el quadro sinóptico del pla d'estudis del [[Facultat de Medicina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Colege de Medicina, Farmàcia i Cirugia]]. En 1931 es crea l'escola de Farmàcia. Seria recent el 29 d'octubre de 1943 que la llei aprova la creació de la [[Facultat de Farmàcia i Bioquímica (UNMSM)|Facultat de Farmàcia i Bioquímica]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> La facultat brinda en l'actualitat estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[farmàcia]] i [[bioquímica]], [[Ciència dels aliments|ciències dels aliments]] i [[toxicologia]].<ref name="Facultat de Farmàcia i Bioquímica">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/farmacia |títul=Faculteu de Farmàcia i Bioquímica |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100831150501/http://www.unmsm.edu.pe/farmacia |fechaarchivo=31 d'agost de 2010}}</ref>

* '''[[Facultat d'Odontologia (UNMSM)|Facultat d'Odontologia]]''' ('''FO'''): l'[[odontologia]] naix com a professió a nivell nacional com una secció de la [[Facultat de Medicina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Medicina]] de l'Universitat de Sant Marcs en l'any de 1868. Seria recent en 1920 que estos estudis s'independisen en la creació de l'Institut d'Odontologia. L'any següent este institut s'incorpora a l'universitat i de manera oficial es crea la [[Facultat d'Odontologia (UNMSM)|Facultat d'Odontologia]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> En l'actualitat el local de la facultat s'ubica en el campus universitari i brinda l'ensenyança d'estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en la seua escola professional de: [[odontologia]]. Conte ademés en clíniques odontológicas al servici de la comunitat.<ref name="Facultat d'Odontologia">{{Cita web |url=https://odontologia.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu d'Odontologia |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>
* '''[[Facultat de Medicina Veterinària (UNMSM)|Facultat de Medicina Veterinària]]''' ('''FMV'''): L'ensenyança de la medicina veterinària en el Perú s'inicia en l'[[Colege Nacional d'Agricultura de Llima|Escola Nacional d'Agronomia]]. Per un atre costat, en 1940 es crea la Secció de Veterinària en l'Escola Militar de Chorrillos que en 1943 es convertiria en l'Escola Militar de Ciències Veterinàries. En 1944 les dos escoles mencionades es junten, naixent l'Escola Nacional de Ciències Veterinàries, la qual en 1946 es transformaria en l'actual [[Facultat de Medicina Veterinària (UNMSM)|Facultat de Medicina Veterinària]], donant inici en el Perú a l'ensenyança de la medicina veterinària a nivell universitari.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> En 1956, la facultat es trasllada al seu actual local en [[Districte de Sant Borja|San Borja]]. Sent la facultat pionera en l'ensenyança de medicina veterinària en el Perú, oferix actualment estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en la seua escola professional de: [[medicina veterinària]]. Conte ademés en una clínica veterinària al servici de la comunitat.<ref name="Facultat de Medicina Veterinària">{{Cita web |url=http://veterinaria.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Medicina Veterinària |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>
* '''[[Facultat de Psicologia (UNMSM)|Facultat de Psicologia]]''' ('''FPSI'''): El primer antecedent de l'estudi de la psicologia en el Perú és la creació de la Secció de Psicologia en 1955 com a part de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (UNMSM)|Facultat de Lletres]] de l'Universitat de Sant Marcos. Ya en 1963 es va crear el departament de Psicologia i a partir de llavors, i a la parell en el desenroll de la psicologia experimental a nivell mundial, es comença a gestar la creació de la [[Facultat de Psicologia (UNMSM)|Facultat de Psicologia]], iniciativa promoguda pel sicòlec alemà [[Walter Blumenfeld]]; la qual és creada oficialment en 1988, sent la primera del Perú.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XII: Salut" /> Actualment la facultat oferix els estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en la seua escola professional de: [[psicologia]], en pre-especialitats en [[psicologia clínica]], [[psicologia organizacional|organizacional]], [[psicologia social|social]]-[[psicologia social|comunitària]] i [[psicologia educacional|educacional]], i en la seua escola professional de: [[psicologia organizacional]] i de [[Recursos humans|gestió humana]]. Conta en diversos laboratoris psicologia d'experimental, una ludoteca, una clínica docent, consultoris sicològics al servici de la comunitat, entre uns atres.<ref name="Facultat de Psicologia">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/psicologia |títul=Faculteu de Psicologia |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100610081147/http://www.unmsm.edu.pe/psicologia |fechaarchivo=10 de juny de 2010}}</ref>

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea A, aixina com les escoles professionals que les conformen:
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; font-size:85%; text-align:left; line-height:120%;"
|+ Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències de la Salut
|-
! rowspan="2" | Àrea acadèmica
! rowspan="2" | Facultats
! rowspan="2" | Escoles professionals
! colspan="2" | Pregrado
! colspan="2" | Postgrau
! colspan="2" | Uns atres
|-
! Bachiller
! Llicenciatura
! Mestrages
! Doctorats
! Diplomats
! Especialitats
|-
| rowspan="12" style="text-align:center;" | '''A: Ciències de la Salut'''
| rowspan="5" style="text-align:center;" | '''01. Facultat de Medicina'''
| 01.1. Medicina Humana
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 01.2. Obstetrícia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 01.3. Enfermeria
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 01.4. Tecnologia Mèdica 01.4.1. Àrea: Laboratori Clínic i Anatomia Patològica 01.4.2. Àrea: Teràpia Física i Rehabilitació 01.4.3. Àrea: Radiologia 01.4.4. Àrea: Teràpia Ocupacional
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 01.5. Nutrició
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="3" style="text-align:center;" | '''04. Facultat de Farmàcia i Bioquímica'''
| 04.1. Farmàcia i Bioquímica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" |
| rowspan="3" style="text-align:center;" |
|-
| 04.2. Ciències dels Aliments
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 04.3. Toxicologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| style="text-align:center;" | '''05. Facultat d'Odontologia'''
| 05.1. Odontologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" |
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| style="text-align:center;" | '''08. Facultat de Medicina Veterinària'''
| 08.1. Medicina Veterinària
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" |
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="2" style="text-align:center;" | '''18. Facultat de Psicologia'''
| 18.1. Psicologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" |
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 18.2. Psicologia Organizacional i de la Gestió Humana
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|}

==== Ciències bàsiques ====
L'àrea de Ciències Bàsiques està composta per les següents facultats:
[[Archiu:___caps_block_242___ Facultad de Ciencias Matematicas.jpg|miniatura|esquerra|Pabelló principal de la [[Facultat de Ciències Matemàtiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], s'ubica dins de la Ciutat Universitària.]]

* '''[[Facultat de Ciències Biològiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Biològiques]]''' ('''FCB'''): Té els seus antecedents en la creació de la Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals, el 28 d'agost de 1861, que incloïa la càtedra d'[[història natural]]. El 15 de març de 1866, es va independisar com a Facultat de Ciències; incloïa llavors l'àrea d'[[història natural]], les assignatures de [[mineralogia]], [[geologia]], [[botànica]] i [[zoologia]]. El primer decà va ser [[Antonio Raimondi]], estudiós italià de les ciències naturals del [[Perú]]. Des dels inicis de el {{Sigle|XX||s}} té al seu càrrec el [[Museu d'Història Natural de Lima]] i atres instituts d'investigació. A mitan de el {{Sigle|XX||s}} va haver una reforma del programa d'estudi de les [[ciències biològiques]] i es va dispondre el otorgamiento del títul professional de [[biòlec]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ciències biològiques]], [[genètica]] i [[biotecnología]] i [[microbiologia]] i [[parasitología]].<ref name="Facultat de Ciències Biològiques">{{Cita web |url=http://biologia.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Biològiques |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>
* '''[[Facultat de Ciències Físiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Físiques]]''' ('''FCF'''): Els estudis de la [[física clàssica]] es varen iniciar en la Facultat de [[Ciències Matemàtiques]] de l'Universitat de Sant Marcos a mitan de el {{Sigle|XIX||s}}. No obstant, l'estudi de la [[física moderna]] no va ser instituït oficialment sino fins a 1966, en la creació de la [[Facultat de Ciències Físiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Físiques]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[física]], ingenieria [[mecànica de decorreguts]], i [[geofísica]]. Té al seu càrrec el [[Museu Històric de Ciències Físiques (UNMSM)|Museu Històric de Ciències Físiques]] de l'universitat i l'Institut d'Investigacions Físiques.<ref name="Facultat de Ciències Físiques">{{Cita web |url=http://fisica.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Físiques |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref><ref name="Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Mecànica de Decorreguts">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/mecanica/imf.htm |títul=Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Mecànica de Decorreguts |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100526134454/http://www.unmsm.edu.pe/mecanica/imf.htm |fechaarchivo=26 de maig de 2010}}</ref>

* '''[[Facultat de Ciències Matemàtiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Matemàtiques]]''' ('''FCM'''): La Facultat de [[Ciències Matemàtiques]] inicia el seu funcionament en l'any 1850. En 1862 se li va denominar facultat de Ciències Naturals i Matemàtiques, posteriorment en 1876 pren el nom de Facultat de Ciències. D'esta facultat eixirien reconeguts científics i matemàtics com [[Federico Vila-real]] i [[Santiago Antúnez de Mayolo]]. A fins de el {{Sigle|XX||s}} sorgiria d'esta facultat l'iniciativa de crear l'actual [[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /><ref name="Random Curves: Journeys of a Mathematician: El Salvador and Peru">{{Cita llibre |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=p2QalcsaNtIC&printsec=frontcover&dq=Random+Curves:+Journeys+of+a+Mathematician&hl=és&sa=X&ei=_gHFUf3QA7Wp4AO0pICIBA&vore=0CC4Q6AEwAA |títul=Random Curves: Journeys of a Mathematician |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |llinage=Koblitz |nom=Neal |editorial=Springer Science+Business Media |idioma=anglés}}</ref> Hui en dia, a la facultat se li denomina [[Facultat de Ciències Matemàtiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Matemàtiques]], i està ubicada en la Ciutat Universitària. Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ciències matemàtiques]], [[estadística]], [[investigació operativa]] i [[computació científica]].<ref name="Facultat de Ciències Matemàtiques">{{Cita web |url=http://matematicas.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Matemàtiques |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref><ref name="Escola acadèmic-professional de Computació Científica">{{Cita web |url=http://matematicas.unmsm.edu.pe/computacion/computacion.htm |títul=Escola acadèmic-professional de Computació Científica |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100529013429/http://matematicas.unmsm.edu.pe/computacion/computacion.htm |fechaarchivo=29 de maig de 2010}}</ref>

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea B, aixina com les escoles professionals que les conformen:
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; font-size:85%; text-align:left; line-height:120%;"
|+ Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències Bàsiques
|-
! rowspan="2" | Àrea acadèmica
! rowspan="2" | Facultats
! rowspan="2" | Escoles professionals
! colspan="2" | Pregrado
! colspan="2" | Postgrau
! colspan="2" | Uns atres
|-
! Bachiller
! Llicenciatura
! Mestrages
! Doctorats
! Diplomats
! Especialitats
|-
| rowspan="10" style="text-align:center;" | '''B: Ciències Bàsiques'''
| rowspan="3" style="text-align:center;" | '''10. Facultat de Ciències Biològiques'''
| 10.1. Ciències Biològiques
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 10.2. Genètica i Biotecnología
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 10.3. Microbiologia i Parasitología
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="3" style="text-align:center;" | '''13. Facultat de Ciències Físiques'''
| 13.1. Física
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 13.2. Ingenieria Mecànica de Decorreguts
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 13.3. Biofísica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="4" style="text-align:center;" | '''14. Facultat de Ciències Matemàtiques'''
| 14.1. Matemàtica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
|-
| 14.2. Estadística
| style="text-align:center;" | ✔

| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 14.4. Investigació Operativa
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 14.5. Computació Científica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|}

==== Ingenieries ====
L'àrea d'Ingenieries està composta per les següents facultats:
[[Archiu:___caps_block_263___ - Facultad de Ingeniería Industrial.jpg|miniatura|Pabelló principal de la [[Facultat d'Ingenieria Industrial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], s'ubica dins de la Ciutat Universitària.]]
* '''[[Facultat de Química i Ingenieria Química (UNMSM)|Facultat de Química i Ingenieria Química]]''' ('''FQIQ'''): Té els seus antecedents en la Facultat de Ciències en l'Universitat de Sant Marcos, creada el 7 d'abril de 1855. En eixa data es varen iniciar formalment els estudis de [[química]] en Sant Marcs a càrrec els doctors italians [[Antonio Raimondi]] i [[José Eboli]]. En 1935 es crea l'especialitat de [[química]] en l'universitat. En 1946, el llavors president [[José Luis Bustamante i Rivero]] promulga la Llei 10555, que crea la facultat de Química de l'Universitat de Sant Marcos. El 24 d'abril de 1964, es va introduir l'estudi de l'[[ingenieria química]] en lo que la facultat adquirix la denominació actual de [[Facultat de Química i Ingenieria Química (UNMSM)|Facultat de Química i Ingenieria Química]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en la seua escoles professionals de: [[química]], [[ingenieria química]], [[ingenieria agroindustrial]], i [[ingenieria de l'aigua]] i tecnologies de tractament.<ref name="Facultat de Química i Ingenieria Química">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/quimica |títul=Faculteu de Química i Ingenieria Química |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100401050352/http://www.unmsm.edu.pe/quimica |fechaarchivo=1 d'abril de 2010}}</ref>

* '''[[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]]''' ('''FIGMMG'''): L'ensenyança de l'[[ingenieria geològica]] s'inicia quan es crea l'especialitat de [[geologia]] en 1935, posteriorment en 1968 es creen els programes acadèmics de [[geologia]] i [[ingenieria geològica]].<ref name="Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geològica">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/geologica/index.htm |títul=Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geològica |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100316141031/http://www.unmsm.edu.pe/geologica/index.htm |fechaarchivo=16 de març de 2010}}</ref> En 1971 es crea l'Escola acadèmic-professional d'[[Ingenieria metalúrgica]].<ref name="Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Metalúrgica">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/metalurgia/index.php |títul=Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Metalúrgica |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100308122157/http://www.unmsm.edu.pe/metalurgia/index.php |fechaarchivo=8 de març de 2010}}</ref> L'Escola d'[[Ingenieria de mines]] es va crear el dia 5 de novembre de 1980.<ref name="Escola acadèmic-professional d'Ingenieria de Mines">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/minas/index.php |títul=Escola acadèmic-professional d'Ingenieria de Mines |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100610081136/http://www.unmsm.edu.pe/minas/index.php |fechaarchivo=10 de juny de 2010}}</ref> L'Escola d'[[Ingenieria geogràfica]] es va crear al sendemà, el 6 de novembre de 1980.<ref name="Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geogràfica">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/geografica |títul=Escola acadèmic-professional d'Ingenieria Geogràfica |fechaacceso=2 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100708221608/http://www.unmsm.edu.pe/geografica |fechaarchivo=8 de juliol de 2010}}</ref> En 1983, l'assamblea universitària aprova la creació de la Facultat de [[Geologia]], [[Mines]], [[Metalúrgica]], [[Geografia|Ciències geogràfiques]] i [[Mecànica de decorreguts]] que integraven dites escoles professionals. En 1991, es reestructura la facultat i l'escola de [[mecànica de decorreguts]] passa a integrar a la [[Facultat de Ciències Físiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Físiques]]. En 2009 i 2014 es crea l'Escola d'[[Ingenieria civil]] i l'Escola d'[[Ingenieria ambiental]] respectivament; sent esta la conformació final de l'actual [[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ingenieria geològica]], [[ingenieria minera]], [[ingenieria metalúrgica]], [[ingenieria geogràfica]], [[ingenieria civil]], [[ingenieria ambiental]], i [[arquitectura]] i [[urbanisme]].<ref name="Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica">{{Cita web |url=http://www.figmmg.edu.pe |títul=Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120501020240/http://www.figmmg.edu.pe |fechaarchivo=1 de maig de 2012}}</ref>

* '''[[Facultat d'Ingenieria Industrial (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria Industrial]]''' ('''FII'''): Té el seu principal antecedent en el programa acadèmic d'[[ingenieria industrial]], establit en 1969. No obstant, este programa no va funcionar independentment sino fins a 1982, any en que es va separar de les especialitats d'[[ingenieria electrònica]] i ingenieria de [[mecànica de decorreguts]]. Seria recent el 7 de decembre de 1988, que l'assamblea universitària crearia l'actual [[:wikidata:Q5854984|Facultat d'Ingenieria Industrial]], la mateixa que es consolida en la seua organisació, en la perspectiva de complir a cabalidad en el rol que li correspon d'acort als seus programes d'estudi.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ingenieria industrial]], ingenieria [[Teixit (textil)|textil]], ingenieria de [[seguritat]] i [[salut]] en el treball, [[ingenieria llogística]] i cadena de suministrament digital, i ingenieria de transports i sistemes ferroviaris.<ref name="Facultat d'Ingenieria Industrial">{{Cita web |url=http://industrial.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu d'Ingenieria Industrial |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=21 de juny de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170621011748/http://industrial.unmsm.edu.pe |deadurl=yes }}</ref>
* '''[[Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica]]''' ('''FIEE'''): Va tindre els seus antecedents en els estudis d'[[elèctrica]] i [[electrònica]] en la [[Facultat de Ciències Físiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Físiques]]. Posteriorment estos estudis s'independisarien de la facultat i constituirien conjuntament una nova, l'actual [[Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica]] de l'Universitat de Sant Marcos. Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ingenieria electrònica]], [[ingenieria elèctrica]], [[ingenieria de telecomunicacions]], [[ingenieria biomèdica]], [[ingenieria mecatrónica]] i [[ingenieria nuclear]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /><ref name="Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica">{{Cita web |url=http://www.electronicasanmarcos.com |títul=Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100818090300/http://www.electronicasanmarcos.com |fechaarchivo=18 d'agost de 2010}}</ref>
* '''[[Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica]]''' ('''FISI'''): El seu principal antecedent és l'Escola de [[Computació]] fundada en la colaboració del [[govern francés]] en la [[Facultat de Ciències Matemàtiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Matemàtiques]] en 1969, sent la primera escola de computació, sistemes i informàtica en el Perú. En 1996, s'independisen estos estudis en la creació de l'escola acadèmic-professional d'[[Ingenieria de sistemes]]. El 30 d'octubre de 2000, per mig de resolució rectoral, es crea la [[Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica (UNMSM)|Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica]] de l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> Actualment té al seu càrrec el Centre d'Informàtica de l'universitat. Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[ingenieria de sistemes]], [[ingenieria de software]], [[ciència de la computació]], i ingenieria d'[[inteligència artificial]].<ref name="Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica">{{Cita web |url=http://sistemas.edu.pe |títul=Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea C, aixina com les escoles professionals que les conformen:
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; font-size:85%; text-align:left; line-height:120%;"
|+ Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea d'Ingenieries
|-
! rowspan="2" | Àrea acadèmica
! rowspan="2" | Facultats
! rowspan="2" | Escoles professionals
! colspan="2" | Pregrado
! colspan="2" | Postgrau
! colspan="2" | Uns atres
|-
! Bachiller
! Llicenciatura
! Mestrages
! Doctorats
! Diplomats
! Especialitats
|-
| rowspan="26" style="text-align:center;" | '''C: Ingenieries'''
| rowspan="4" style="text-align:center;" | '''07. Facultat de Química i Ingenieria Química'''
| 07.1. Química
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
|-
| 07.2. Ingenieria Química
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 07.3. Ingenieria Agroindustrial
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 07.4. Ingenieria de l'Aigua i Tecnologies de Tractament
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="7" style="text-align:center;" | '''16. Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica'''
| 16.2. Ingenieria Geològica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="7" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="7" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="7" style="text-align:center;" |
| rowspan="7" style="text-align:center;" |
|-
| 16.3. Ingenieria Geogràfica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 16.5. Ingenieria de Mines
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 16.6. Ingenieria Metalúrgica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 16.7. Ingenieria Civil
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 16.8. Ingenieria Ambiental
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 16.9. Arquitectura i Urbanisme
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="5" style="text-align:center;" | '''17. Facultat d'Ingenieria Industrial'''
| 17.1. Ingenieria Industrial
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" |
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 17.2. Ingenieria Textil
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 17.3. Ingenieria de Seguritat i Salut en el Treball
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 17.4. Ingenieria de Llogística i Cadena de Suministrament Digital
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 17.5. Ingenieria de Transports i Sistemes Ferroviaris
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="6" style="text-align:center;" | '''19. Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica'''
| 19.1. Ingenieria Electrònica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" |
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" |
|-
| 19.2. Ingenieria Elèctrica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 19.3. Ingenieria de Telecomunicacions
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 19.4. Ingenieria Biomèdica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 19.5. Ingenieria Mecatrónica
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 19.6. Ingenieria Nuclear
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="4" style="text-align:center;" | '''20. Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica'''
| 20.1. Ingenieria de Sistemes
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
| rowspan="4" style="text-align:center;" |
|-
| 20.2. Ingenieria de Software
| style="text-align:center;" | ✔

| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 20.3. Ciència de la Computació
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 20.4. Ingenieria d'Inteligència Artificial
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|}

==== Ciències econòmiques i de la gestió ====
L'àrea de Ciències Econòmiques i de la Gestió està composta per les següents facultats:
[[Archiu:___caps_block_287___ Facultad de Ciencias Contables.jpg|miniatura|esquerra|Pabelló principal de la [[Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Ciències Econòmiques]] i de la [[Facultat de Ciències Contables de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Ciències Contables]] de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, s'ubica dins de la Ciutat Universitària.]]
* '''[[Facultat de Ciències Administratives (UNMSM)|Facultat de Ciències Administratives]]''' ('''FCA'''): Té els seus inicis en els estudis d'[[administració]] donats en la Facultat de Ciències polítiques i administratives, creada en 1875. En 1920 la facultat va canviar la seua denominació a la de Facultat de [[Ciències polítiques]] i [[Ciències econòmiques|econòmiques]], reestructurant el seu pla curricular. En 1943 canvia novament el seu nom al de Facultat de [[Ciències econòmiques]] i [[comerç|comercials]]. Cap a 1960 la facultat contava en l'Escola d'administradors. En 1984, es concreta la creació d'una facultat independent per a l'estudi de l'[[administració]], la que és l'actual [[Facultat de Ciències Administratives (UNMSM)|Facultat de Ciències Administratives]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /> La facultat brinda actualment estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en la seua escoles professionals de: [[administració]], administració de [[turisme]], administració de [[negocis internacionals]], administració de la [[gastronomia]], administració [[marítima]] i [[port|portuària]], i [[màrqueting]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /><ref name="Facultat de Ciències Administratives">{{Cita web |url=http://administracion.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Administratives |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

[[Archiu:Economía Conductual - Universidad Nacional Mayor de San Marcos.jpg|miniatura|Conferència sobre [[economia conductual]] en el Saló de Graus de la [[Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Ciències Econòmiques]] de l'universitat.]]
* '''[[Facultat de Ciències Contables (UNMSM)|Facultat de Ciències Contables]]''' ('''FCC'''): S'origina en els estudis de [[contabilitat]] donats en la Facultat de Ciències polítiques i administratives, creada en 1875. En 1920 la facultat va canviar la seua denominació a la de Facultat de [[Ciències polítiques]] i [[Ciències econòmiques|econòmiques]], reestructurant el seu pla curricular. En 1943 canvia novament el seu nom al de Facultat de [[Ciències econòmiques]] i [[comerç|comercials]]. Cap a 1960, la facultat contava en l'Escola de [[Contador públic|contadors]]. En 1984, es concreta la creació d'una facultat independent per a l'estudi de la [[contabilitat]], la que és l'actual [[Facultat de Ciències Contables (UNMSM)|Facultat de Ciències Contables]] de l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /> Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[contabilitat]], [[gestió]] tributària, [[Auditoria contable|auditoria]] empresarial i del sector públic, [[presupost]] i [[finances públiques]], i [[Contabilitat forense|criminalística financera forense]].<ref name="Facultat de Ciències Contables">{{Cita web |url=http://contabilidad.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Contables |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

* '''[[Facultat de Ciències Econòmiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Econòmiques]]''' ('''FCE'''): Té els seus antecedents en els estudis d'[[Ciència econòmica|economia]] donats en la Facultat de Ciències polítiques i administratives, creada en 1875. En 1920 la facultat va canviar la seua denominació a la de Facultat de [[Ciències polítiques]] i [[Ciències econòmiques|econòmiques]], reestructurant el seu pla curricular. En 1943 canvia novament el seu nom al de Facultat de [[Ciències econòmiques]] i [[comerç|comercials]]. Cap a 1960, la facultat contava en l'Escola d'[[economista]]s. En 1984, es concreta la creació d'una facultat independent per a l'estudi de l'[[Ciència econòmica|economia]], la que és l'actual [[Facultat de Ciències Econòmiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Econòmiques]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /> Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[Ciència econòmica|economia]], [[economia pública]] i [[economia internacional]].<ref name="Facultat de Ciències Econòmiques">{{Cita web |url=http://economia.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Econòmiques |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea D, aixina com les escoles professionals que les conformen:
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; font-size:85%; text-align:left; line-height:120%;"
|+ Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea de Ciències Econòmiques i de la Gestió
|-
! rowspan="2" | Àrea acadèmica
! rowspan="2" | Facultats
! rowspan="2" | Escoles professionals
! colspan="2" | Pregrado
! colspan="2" | Postgrau
! colspan="2" | Uns atres
|-
! Bachiller
! Llicenciatura
! Mestrages
! Doctorats
! Diplomats
! Especialitats
|-
| rowspan="14" style="text-align:center;" | '''D: Ciències Econòmiques i de la Gestió'''
| rowspan="6" style="text-align:center;" | '''09. Facultat de Ciències Administratives'''
| 09.1. Administració
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" |
|-
| 09.2. Administració de Turisme
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 09.3. Administració de Negocis Internacionals
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 09.4. Administració de la Gastronomia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 09.5. Administració Marítima i Portuària
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 09.6. Màrqueting
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="5" style="text-align:center;" | '''11. Facultat de Ciències Contables'''
| 11.1. Contabilitat
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="5" style="text-align:center;" |
|-
| 11.2. Gestió Tributària
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 11.3. Auditoria Empresarial i del Sector Públic
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 11.4. Presupost i Finances Públiques
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 11.5. Criminalística Financera Forense
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="3" style="text-align:center;" | '''12. Facultat de Ciències Econòmiques'''
| 12.1. Economia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="3" style="text-align:center;" |
| rowspan="3" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 12.2. Economia Pública
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 12.3. Economia Internacional
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|}

==== Humanitats i ciències jurídiques i socials ====
L'àrea d'Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials està composta per les següents facultats:

[[Archiu:Unmsm facultaddederechoycienciapolitica.jpg|miniatura|esquerra|Pabelló principal de la [[Facultat de Dret i Ciència Política de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], s'ubica dins de la Ciutat Universitària.]]
* '''[[Facultat de Dret i Ciència Política (UNMSM)|Facultat de Dret i Ciència Política]]''' ('''FDCP'''): Els seus antecedents es remonten a la fundació de l'Universitat de Sant Marcs en 1551 i a la posterior creació del [[Colege Real i Major de Sant Felipe i Sant Marcos]] per a l'ensenyança de [[lleis]] dins d'esta. En 1770 es va fundar l'històric '''[[Real Convictorio de Sant Carlos]]''' —fusionant els existents Colege Sant Felipe de [[dret]] i Colege Sant Martín de filosofia i lleis—.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato" /> En estos claustres es varen formar varis ideòlecs de la gesta emancipadora [[Sudamérica|suramericana]]. Durant el govern d'[[Augusto B. Leguía]] la facultat de [[jurisprudència]] es va transformar en la Facultat de [[Dret]]. El 28 de juny de 1935 es va donar un nou estatut universitari en el que li la va denominar [[Facultat de Dret i Ciència Política (UNMSM)|Facultat de Dret i Ciència Política]] com li la coneix fins a l'actualitat.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /> Ubicada actualment en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[dret]] i [[ciència política]]. Conte ademés en un consultori jurídic gratuït al servici de la comunitat.<ref name="Facultat de Dret i Ciència Política">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/derecho |títul=Faculteu de Dret i Ciència Política |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=9 de novembre de 2006 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20061109191817/http://www.unmsm.edu.pe/derecho |deadurl=yes }}</ref>
* '''[[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (UNMSM)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]]''' ('''FLCH'''): Té els seus antecedents en la fundació de l'Universitat de Sant Marcos, quan esta contava en les facultats de [[teologia]] i [[art]]s, que després derivarien en la Facultat de [[Lletres]] que desenrollaria les seues activitats principals en el Pati de Lletres de la [[Casona de Sant Marcos]]. En 1854 i baix el govern de [[Ramón Castella]], adopta el nom de facultat de [[Filosofia]] i [[Humanitats]]; en 1876, se li torna el títul de facultat de Lletres. A inicis de el {{Sigle|XX||s}}, la facultat va canviar vàries voltes de nom en incloure nous programes, fins que en 1965 li és fixat el nom actual de [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (UNMSM)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]]. Actualment s'ubica en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato" /><ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /><ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XIV: Lliteratura" /> Brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[lliteratura]], [[filosofia]], [[llingüística]], [[comunicació social]], [[art]], [[bibliotecología]] i [[ciències de l'informació (tecnologia)|ciències de l'informació]], [[dansa]], [[conservació i restauració]], i [[Llengua (llingüística)|llengües]], [[traducció i interpretació]]. La facultat té al seu càrrec diversos instituts d'investigació, museus com el [[Museu d'Art (UNMSM)|Museu d'Art]] de l'universitat i el [[Centre d'Idiomes de l'Universitat de Sant Marcos]].<ref name="Facultat de Lletres i Ciències Humanes">{{Cita web |url=http://letras.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131123024830/http://letras.unmsm.edu.pe |fechaarchivo=23 de novembre de 2013}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_315___ Facultad de Letras y Ciencias Humanas.jpg|miniatura|dreta|Pabelló principal de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], s'ubica dins de la Ciutat Universitària.]]
* '''[[Facultat d'Educació (UNMSM)|Facultat d'Educació]]''' ('''FEDU'''): Té els seus antecedents en la càtedra de [[Pedagogia]] dictada en l'Universitat de Sant Marcos a partir del 18 de març de 1876, en l'autorisació del llavors [[president del Perú]] [[Manuel Pardo i Lavalle]]. A partir del 1901, la càtedra de [[Pedagogia]] va formar part del pla d'estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres com a curs obligatori. El 14 de decembre de 1925 es va crear la secció de Pedagogia en la Facultat de Lletres. No seria fins al 24 d'abril de 1946 que en la promulgació de l'Estatut Universitari de 1946 es crea, en l'Universitat de Sant Marcos, la [[Facultat d'Educació (UNMSM)|Facultat d'Educació]]. En 1984 es creen les escoles professionals en les que conta hui en dia. Actualment brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[educació]] i [[educació física]]. Ubicada principalment en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], conte ademés en el Colege d'aplicació Sant Marcos, ubicat en el [[districte de Gat cerval]].<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato" /><ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /><ref name="Facultat d'Educació">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/fac_educacion |títul=Faculteu d'Educació |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213010255/http://www.unmsm.edu.pe/fac_educacion |fechaarchivo=13 de decembre de 2011}}</ref>
* '''[[Facultat de Ciències Socials (UNMSM)|Facultat de Ciències Socials]]''' ('''FCS'''): Els antecedents de la facultat es remonten a les creacions de les primeres càtedra d'estudis socials, tals com les d'[[història]] des de 1857, la de [[sociologia]] des de 1896, i la d'[[arqueologia]] des de 1920. En 1969, en la promulgació de la Llei Orgànica de l'Universitat Peruana es crea, en l'Universitat de Sant Marcos, el Departament de Ciències històric-socials. El 24 de setembre de 1984, en adequació a la Llei Universitària, es va establir una nova estructura acadèmica administrativa creant la [[Facultat de Ciències Socials (UNMSM)|Facultat de Ciències Socials]] agrupant els programes d'estudis socials dictats en l'universitat.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom II: Conquista i Virreinato" /><ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom III: República" /> Ubicada actualment en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], brinda estudis de: [[pregrado]], [[Especialisació|especialisació]] i [[postgrau]]; en les seues escoles professionals de: [[història]], [[sociologia]], [[antropologia]], [[arqueologia]], [[treball social]] i [[geografia]]. La facultat té al seu càrrec el [[Museu d'Arqueologia i Antropologia (UNMSM)|Museu d'Arqueologia i Antropologia]] de l'universitat.<ref name="Facultat de Ciències Socials">{{Cita web |url=http://sociales.unmsm.edu.pe |títul=Faculteu de Ciències Socials |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101008043512/http://sociales.unmsm.edu.pe |fechaarchivo=8 d'octubre de 2010}}</ref>

El següent quadro arreplega les facultats que componen l'àrea I, aixina com les escoles professionals que les conformen:
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; font-size:85%; text-align:left; line-height:120%;"
|+ Oferta acadèmica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en l'àrea d'Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials
|-
! rowspan="2" | Àrea acadèmica
! rowspan="2" | Facultats
! rowspan="2" | Escoles professionals
! colspan="2" | Pregrado
! colspan="2" | Postgrau
! colspan="2" | Uns atres
|-
! Bachiller
! Llicenciatura
! Mestrages
! Doctorats
! Diplomats
! Especialitats
|-
| rowspan="19" style="text-align:center;" | '''I: Humanitats i Ciències Jurídiques i Socials'''

| rowspan="2" style="text-align:center;" | '''02. Facultat de Dret i Ciència Política'''
| 02.2. Dret
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 02.3. Ciència Política
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="9" style="text-align:center;" | '''03. Facultat de Lletres i Ciències Humanes'''
| 03.1. Lliteratura
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="9" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="9" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="9" style="text-align:center;" |
| rowspan="9" style="text-align:center;" |
|-
| 03.3. Filosofia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.4. Llingüística
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.5. Comunicació Social
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.6. Art
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.7. Bibliotecología i Ciències de l'Informació
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.8. Dansa
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.9. Conservació i Restauració
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 03.10. Llengües, Traducció i Interpretació
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="2" style="text-align:center;" | '''06. Facultat d'Educació'''
| 06.1. Educació 06.1.1. Àrea: Educació Inicial 06.1.2. Àrea: Educació Primària 06.1.3. Àrea: Educació Secundària
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="2" style="text-align:center;" | ✔
|-
| 06.2. Educació Física
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| rowspan="6" style="text-align:center;" | '''15. Facultat de Ciències Socials'''
| 15.1. Història
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" | ✔
| rowspan="6" style="text-align:center;" |
|-
| 15.2. Sociologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 15.3. Antropologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 15.4. Arqueologia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 15.5. Treball Social
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|-
| 15.7. Geografia
| style="text-align:center;" | ✔
| style="text-align:center;" | ✔
|}

=== Admissió ===
[[Archiu:Oficina Central de Admisión (___caps_block_327___).jpg|miniatura|200px|esquerra|Edifici de l'Oficina Central d'Admissió (OCA) de l'universitat.]]

L'admissió per als estudis de [[pregrado]], que otorguen [[bachillerat|bachillerat universitari]] i després [[llicenciatura]], es realisa principalment per mig d'un examen d'admissió. Si be existixen exàmens especials per als casos de postulantes del seu centre preuniversitario, trasllats nacionals i internacionals, primers llocs de coleges i per a estudiants en discapacitat, el tipo d'examen més requerit és l'ordinari, el qual es realisa dos voltes a l'any: usualment en fins de semana de març i setembre. L'examen d'admissió de l'Universitat de Sant Marcos és considerat un dels processos d'ingrés a estudis de pregrado més rigorosos del [[Perú]] i estadísticament el més selectiu a nivell nacional;<ref name="Rànquing Universitari en el Perú" /> presentant-se a l'any en totes les seues modalitats un aproximat de 60 000 postulantes para al voltant de 6000 vacants, sent aproximadament un 10 % el [[Raó (matemàtiques)|ràtio]] de selectivitat en l'[[admissió]]. Des de 2016, el nou método d'evaluació per a cada [[Examen d'accés a l'universitat|concurs d'admissió]] és l'aplicació de l'examen de destrea cognitives als postulantes: «prova DECO®», el qual busca que els postulantes demostren habilitat i raonament crític, abans que la teorisació i el memorismo en respondre sobre diferents temes evaluats. Consta usualment d'una evaluació de 100 preguntes —30 d'habilitats (5 en [[idioma anglés]]) i 70 de coneiximents— i té una duració aproximada de tres hores.<ref>{{Cita web |url=http://previous.unmsm.edu.pe/noticias/ver/san-marcs-brinda-detalls-de-la seua-prova-de-ingrés-en-seminari-de-destrea-cognitives |títul=Sant Marcos brinda detalls de la seua prova d'ingrés en seminari de destrea cognitives |fechaacceso=2021-12-11 |llinage= |nomene=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |sitioweb=previous.unmsm.edu.pe |idioma=espanyol |fechaarchivo=11 de decembre de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211211232200/http://previous.unmsm.edu.pe/noticias/ver/san-marcs-brinda-detalls-de-la seua-prova-de-ingrés-en-seminari-de-destrea-cognitives |deadurl=yes }}</ref> Des de l'any 2022, els exàmens d'admissió realisats pels aspirants a les carreres de l'àrea de Ciències de la Salut, i en específic per aquells postulantes a l'Escola Professional de Medicina, es prenen per separat del restant, açò per alguns incidents suscitats en els exàmens de dit any.<ref>{{Cita web |url=https://www.infobae.com/america/peru/2022/12/10/examen-de-admision-sant-marcs-de-ciències-de-la-salut-portes-de-ingrés-horaris-i-tot-lo-que-deus-saber |títul=Examen d'admissió Sant Marcs de Ciències de la Salut: horaris, portes d'ingrés i tot lo que deus saber |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Infobae |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://larepublica.pe/societat/2023/04/04/sant-marcs-com-va ser-el-puntaje-minimo-per a-ingressar-a-medicina-en-el-ultime-examen-de-admision-2023-unmsm-oca-admision-92724 |títul=¿Et falte poc per a ingressar a Medicina? Sàpia els puntajes que es varen donar en esta data |fechaacceso=2023-07-17 |autor=La República |data=2023-04-11 |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://elperuano.pe/notícia/141650-rectora-de-sant-marcs-declara-nulitat-de-tot-el-procés-de-admision-2022-ii |títul=Rectora de Sant Marcos declara nulitat de tot el procés d'admissió 2022-II |fechaacceso=2023-07-17 |autor=El Peruà |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://rpp.pe/peru/actualitat/unmsm-examen-de-admision-de-les-carreres-de-ciències-de-la-salut-va ser-suspés-despuix de-vulneracion-en-sistema-de-seguritat-notícia-1441551 |títul=UNMSM: examen d'admissió de les carreres de Ciències de la Salut va ser suspés despuix de vulneració en "sistema de seguritat" |fechaacceso=2023-07-17 |autor=RPP Notícies |data=2022-10-23 |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref>

En el cas dels estudis de [[postgrado]], tant per als estudis d'[[especialisació|especialisació]], [[mestrage]]s i [[doctorat]]s, l'admissió es realisa per mig d'una inscripció en l'Escola de Postgrau de l'Universitat de Sant Marcos. En existir un número de vacants llimitades, cada programa sol realisar un examen d'admissió que és elaborat i calificat per un ''jurat especial'' d'acort a l'àrea d'estudis a la que es postula, per lo que el procés conta també en una alta competència.

=== Internacionalisació ===
L'Universitat de Sant Marcos ha contat en més de 500 convenis de [[cooperació internacional]] i actualment en més de 150 convenis actius del tipo marque i específic en diverses [[universitat]]s i institucions a nivell mundial. L'oficina general de cooperació i relacions interinstitucionales, ubicada en la sèu central del rectorat, és l'entitat de l'universitat encarregada de la gestió, difusió i assessoria respecte de les beques i convenis per a la població universitària.<ref name="Oficina general de cooperació i relacions interinstitucionales">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/coop/contenido.html |títul=Oficina General de Cooperació i Relacions Interinstitucionales |fechaacceso=29 de maig de 2014 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140608141703/http://www.unmsm.edu.pe/coop/contenido.html |fechaarchivo=8 de juny de 2014}}</ref> Els convenis interinstitucionales de l'universitat poden involucrar la cooperació en investigacions, el desenroll i capacitació de docents, programes d'intercanvi per a estudiants de [[pregrado]] i [[postgrau]], organisació de conferències científiques, entre uns atres. Entre les principals institucions educatives en les que l'Universitat de Sant Marcos ha tingut convenis per a intercanvis d'estudiants i investigadors destaquen l'[[Universitat d'Harvard]] —a través de Laspau—, [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]], [[Universitat d'Oxford]], [[Universitat de Bolonya]], [[Universitat de Roma "La Sapienza"]], [[Acadèmia Chinenca de Ciències]], [[Universitat de Fudan]], [[Universitat de Salamanca]], [[Universitat Complutense de Madrit]], [[Universitat Autònoma de Madrit]], [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[Universitat de Colónia]], [[Universitat de Montreal]], [[Universitat de Buenos Aires]], [[Universitat de Chile]] i l'[[Universitat de São Paulo]]. Mentres que entre les principals organisacions en les que s'han mantingut vínculs de cooperació cal mencionar al [[Programa de les Nacions Unides per al Desenroll]], el [[Programa Mundial d'Aliments]], l'[[Unió Astronòmica Internacional]], l'[[Organisació Mundial de la Salut]] i [[UNICEF]]. Ademés dels convenis de la pròpia universitat mencionats, esta ha contat —com a membre principal de l'[[Aliança Estratègica (Perú)|Aliança Estratègica]]— en convenis per a conseguir intercanvis d'estudiants de [[pregrado]] i [[postgrau]] entre les tres principals universitats públiques peruanes: l'Universitat de Sant Marcos, l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]] i la [[Universitat Nacional Agrària La Molina|niversidad Nacional Agrària La Molina]]. Estos programes d'intercanvi s'han donat principalment en universitats d'[[Alemània]], [[França]] i [[Itàlia]], [[Espanya]] i [[Japó]], ademés d'atres països llatinoamericans, europeus, nortamericans i asiàtics.<ref name="Convenis i Contractes">{{Cita web |url=http://www.alianzaestrategica.edu.pe/portal/index.php?option=com_content&view=article&aneu=54&Itemid=57 |títul=Convenis i Contractes |fechaacceso=15 de març de 2011 |autor=Aliança Estratègica}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_334___ Sanmarquinos Harvard.png|miniatura|dreta|Estudiants sanmarquinos en l'[[Universitat d'Harvard]], com a part del programa d'intercanvi acadèmic ''«Sanmarquinos per al Perú i el món»'', organisat per l'Universitat de Sant Marcs en respal en Laspau, institució afiliada a Harvard.]]

l'[[Universitat d'Harvard]], fundada en [[Cambridge, Massachusetts]] en 1636, és considerada l'institució educativa superior més antiga i en continu funcionament de l'[[Amèrica Anglosaxona]], mentres que l'Universitat de Sant Marcos, fundada en [[Lima, Perú]] en 1551, és lo propi en l'[[Amèrica Llatina]]. Esta peculiaritat històrica ha contribuït a que recentment s'incremente la cooperació entre abdós institucions en temes d'intercanvi i capacitació. En dit context, l'universitat nortamericana ha indicat el seu respal a investigacions de la seua contrapart peruana, facilitant estudis de postgrado de professors i alumnes sanmarquinos.<ref name="Harvard to support Peruvian university research goals">{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/ingles/noticia-harvard-to-support-peruvian-university-research-goals-664920.aspx |títul=Harvard to support Peruvian university research goals |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |idioma=anglés}}</ref><ref name="Harvard recolzarà a l'Universitat Sant Marcs a desenrollar investigacions">{{Cita web |url=http://rpp.pe/lima/actualidad/harvard-recolzara-a-la-universitat-sant-marcs-a-desenrollar-investigacions-notícia-1047449 |títul=Harvard recolzarà a l'Universitat Sant Marcs a desenrollar investigacions |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Harvard recolzarà iniciatives d'investigació de l'universitat Sant Marcos">{{Cita web |url=http://peru21.pe/actualidad/harvard-recolzara-iniciatives-investigacion-universitat-sant-marcs-2279701 |títul=Harvard recolzarà iniciatives d'investigació de l'universitat Sant Marcos |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170505114924/http://peru21.pe/actualidad/harvard-recolzara-iniciatives-investigacion-universitat-sant-marcs-2279701 |fechaarchivo=5 de maig de 2017}}</ref> Aixina també, en l'any 2016 l'Universitat de Sant Marcos va firmar un conveni en l'[[Universitat d'Harvard]] a través de Laspau, organisació sense fins de lucre afiliada a dita institució.<ref>{{Cita web |url=https://viceacademico.unmsm.edu.pe/?p=3446 |títul=UNMSM i Laspau varen subscriure conveni de cooperació educativa |autor=Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado |fechaacceso=2023-07-17 |idioma=espanyol }}</ref> Posteriorment l'universitat peruana va establir el programa denominat «Sanmarquinos per al Perú i el món», el qual va consistir en la selecció dels seus alumnes més destacats i en millor rendiment acadèmic en els seus estudis de pregrado al 6.º cicle, per a viajar conjuntament en docents sanmarquinos a l'[[Universitat d'Harvard]] i dur capacitacions presencials en liderage, emprendimiento i investigació, ademés de conéixer atres institucions de la [[Cambridge (Massachusetts)|zona]] com el [[Institut de Tecnologia de Massachusetts|MIT]]<ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-estudiants-universitat-sant-marcs-varen visitar-harvard-i-mit-719749.aspx |títul=Estudiants d'universitat Sant Marcos varen visitar Harvard i MIT |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref> i la [[cultura nortamericana]].<ref name="Sant Marcos: els 142 millors alumnes es capacitaran en Harvard">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/sociedad/lima/san-marcs-142-alumnes-es-capacitaren-harvard-notícia-1978844 |títul=Sant Marcos: els 142 millors alumnes es capacitaran en Harvard |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=El Comerç}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-estudiants-sant-marcs-conten-les seues-experiències-harvard-video-722758.aspx |títul=Estudiants de Sant Marcos conten les seues experiències en Harvard |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref> El programa es va dur satisfactòriament en els anys 2017, 2018 i 2019, permetent que al voltant de 60 docents i 420 estudiants viagen i reben les corresponents capacitacions.<ref name="Sant Marcos: Els dos primers llocs de cada carrera aniran a Harvard">{{Cita web |url=http://peru21.pe/actualidad/dos-primers-llocs-cada-carrera-sant-marcs-iran-harvard-2268952 |títul=Sant Marcos: Els dos primers llocs de cada carrera aniran a Harvard |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170513173216/http://peru21.pe/actualidad/dos-primers-llocs-cada-carrera-sant-

marcs-iran-harvard-2268952 |fechaarchivo=13 de maig de 2017}}</ref><ref name="PPK: Sant Marcos, l'Agrària i la UNI són fonamentals per al futur del Perú">{{Cita web |url=http://diariocorreo.pe/ciudad/ppk-sant-marcs-la-agrària-i-la-uni-són-fonamentals-per a-el-futur-del-peru-video-739264 |títul=PPK: Sant Marcos, l'Agrària i la UNI són fonamentals per al futur del Perú |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Correu |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170514171633/http://diariocorreo.pe/ciudad/ppk-sant-marcs-la-agrària-i-la-uni-són-fonamentals-per a-el-futur-del-peru-video-739264 |fechaarchivo=14 de maig de 2017}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-de-sant-marcs-a-harvard-estudiants-reforçaren-el seu-preparacion-prestigiosa-universitat-659794.aspx |títul=De Sant Marcs a Harvard: estudiants reforçaran la seua preparació en prestigiosa universitat |fechaacceso=2023-07-17 |nomene=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-sant-marcs-este-dumenge-partix-a-harvard-tercera-delegacion-estudiants-videos-754143.aspx |títul=Sant Marcos: este dumenge partix a Harvard tercera delegació d'estudiants [videos] |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-sant-marcs-tercera-delegacion-estudiants-partira-a-harvard-fotos-748941.aspx |títul=Sant Marcos: tercera delegació d'estudiants partirà a Harvard [fotos] |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-per-segon-ano-sant-marcs-enviara-a-primers-llocs-a-universitat-harvard-707768.aspx |títul=Per segon any Sant Marcos enviarà a primers llocs a Universitat d'Harvard |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |sitioweb= |idioma=espanyol }}</ref> En el 2020, per les restriccions de viages derviadas de la [[Pandèmia de COVID-19|pandèmia de el COVID-19]], la primera etapa del programa va tindre que ser reprogramada i posteriorment donada per finalisada en setembre de l'any següent, data de culminació programada del conveni donat la posterior cessació d'operacions de Laspau. En l'arribada d'una nova administració al rectorat, el programa «Sanmarquinos per al Perú i el món» es va reactivar en 2022 en una nova etapa,<ref>{{Cita web |url=https://www.laspau.harvard.edu/post/laspau-cessarà-operacions-a-fins-de-2023?lang=és |títul=Laspau cessarà operacions a fins de 2023 |fechaacceso=2023-07-17 |data=2023-06-17 |autor=Laspau |idioma=en}}</ref> sent esta volta l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] l'institució receptora dels alumnes sanmarquinos ubicats en els primers llocs.<ref>{{Cita web |url=https://www.udual.org/principal/2023/01/16/primeros-llocs-de-unmsm-varen complir-estància-academica-en-la-una |títul=Primers llocs de UNMSM varen complir estància acadèmica en la UNAM |fechaacceso=2023-07-17 |llinage= |nomene= |data=2023-01-16 |autor=Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina i el Carib }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-sant-marcs-programa-sanmarquinos-para-peru-2022-empezo-activitats-mexico-919649.aspx |títul=Sant Marcos: Programa Sanmarquinos per al Perú 2022 va escomençar activitats en Mèxic |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina }}</ref> Per a les pròximes edicions el rectorat apunta a firmar convenis en atres [[Classificació acadèmica d'universitats|destacades universitats del món]] per al desenroll de l'intercanvi estudiantil.<ref>{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-millors-alumnes-sant-marcs-estudiaren-prestigioses-universitats-estrangeres-909869.aspx |títul=Millors alumnes de Sant Marcos estudiaran en prestigioses universitats estrangeres |fechaacceso=2023-07-17 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina }}</ref>

=== Vida estudiantil ===

A lo llarc de la seua història, la comunitat estudiantil sanmarquina ha donat lloc a diversos gremis, federacions i colectius universitaris. En l'estatut de l'universitat, es reconeix actualment a la [[Federació Universitària de Sant Marcos]] (FUSM) com el principal ent gremial de representació dels estudiants, junt en els centres federats o centres d'estudiants de les facultats i escoles professionals, respectivament.<ref>{{Cita web|url=https://asambleauniversitaria.unmsm.edu.pe/archius/2024/ACUERDOS%20DEL%20ACTA%20N%C2%BA%20010-AU.pdf|títul=Acorts de l'Acta N.º 010-AU-UNMSM-2023 de l'Assamblea Universitària|fechaacceso=2026-03-10|editorial=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://viceacademico.unmsm.edu.pe/?page_aneu=5621|títul=Drets dels estudiants|fechaacceso=2026-03-10|editorial=Vicerrectorat Acadèmic de Pregrado, UNMSM}}</ref> La vida estudiantil sanmarquina ha comprés històricament tant la representació gremial com la participació en activitats culturals, artístiques i comunitàries. En els archius històrics de l'universitat es registren activitats de la FUSM, de centres d'estudiants de distintes facultats i d'agrupacions estudiantils com l'escola de [[sikuri]]s i el grup de teatre «Raïls».<ref>{{Cita web|url=https://cedoc.sisbib.unmsm.edu.pe/archive-audiovisual/tafos/vida-quotidiana-en-sant-marcs-i-mes-alla|títul=Vida quotidiana en Sant Marcos i més allà|fechaacceso=2026-03-10|editorial=CEDOC - UNMSM}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cedoc.sisbib.unmsm.edu.pe/archive-audiovisual/tafos/sant-marcs-a-principis-de-els-noventas|títul=Sant Marcs a principis dels noventas|fechaacceso=2026-03-10|editorial=CEDOC - UNMSM}}</ref> En l'actualitat, l'universitat conta ademés en espais culturals institucionals oberts a la participació estudiantil, aixina com en programes de voluntariat impulsats des de la Direcció general de Responsabilitat Social.<ref>{{Cita web|url=https://centrocultural.unmsm.edu.pe/direccionar-artisticas/teatre|títul=Teatre Universitari de Sant Marcos|fechaacceso=2026-03-10|editorial=Centre Cultural de Sant Marcos}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://centrocultural.unmsm.edu.pe/direccionar-artisticas/folklore/història|títul=Història de la direcció del Centre Universitari de Folklore|fechaacceso=2026-03-10|editorial=Centre Cultural de Sant Marcos}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.unmsm.edu.pe/comunidad/responsabilidad-social|títul=Responsabilitat social|fechaacceso=2026-03-10|editorial=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> Junt en els espais de representació estudiantil i les agrupacions acadèmiques i culturals, en anys recents també s'han desenrollat iniciatives independents orientades al voluntariat, la sostenibilitat ambiental, el animalismo, el benestar comunitari i l'inclusió. Entre estes últimes es troben iniciatives vinculades a la diversitat sexogenérica i al reconeiximent del nom social d'estudiants trans, com a part de debats contemporàneus sobre drets i inclusió en la comunitat universitària.<ref>{{Cita web|url=https://larepublica.pe/societat/2022/06/28/reforma-trans-unmsm-la-lluita-de-estudiants-que-busquen-el-reconeiximent-de-la seua-identitat-de-genere-dia-del-orgull-lgtbiq-atmp|títul=Reforma Trans UNMSM: la lluita d'estudiants que busquen el reconeiximent de la seua identitat de gènero|fechaacceso=2026-03-10|data=2022-06-28|sitioweb=larepublica.pe}}</ref>

== Campus ==
{{AP|Anex:Locals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs}}
Des de la seua fundació, l'Universitat de Sant Marcos ha contat en sèt locals principals, tenint dos importants trasllats durant el {{Sigle|XVI||s}}, un a mitan de el {{Sigle|XIX||s}}, i l'últim a mitan de el {{Sigle|XX||s}}:<ref name="UNMSM: Història" />

* '''Primer local principal''': L'actual [[Basílica i convent de Sant Dumenge]], específicament en la Sala Capitural del llavors denominat Convent Gran de La nostra Senyora del Rosari de l'[[Orde dels Dominicos]]. Allí va prendre lloc l'inauguració de l'universitat el 2 de giner de 1553 i va anar el principal escenari de les seues activitats fins a 1571.
* '''Segon local principal''': Correspon al que es va mudar en 1572, l'actual [[Iglésia de Sant Marcelo (Llima)|iglésia de Sant Marcelo]]. En dit lloc es va realisar en 1574 el sorteig per a definir el nom de l'institució, quedant esta nomenada en honor al [[evangeliste Sant Marcos]] com a «Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos».
* '''Tercer local principal''': Al que es va mudar en 1576 i que correspon a un històric edifici ubicat en la llavors Plaça de l'Estany, despuix cridada de l'[[Inquisició]] i actualment Plaça Bolívar o del Congrés. Este local va ser sèu de l'universitat per al voltant de 300 anys, fins als inicis de la república. Des de 1822 fins a 1867, l'universitat va compartir este espai en el llavors naixent [[Congrés del Perú]]. Posterior a això, Sant Marcos canviaria de sèu, cedint totalment el referit local.
* '''Quart local principal''': Fundat en 1581, correspon a l'actual [[Colege Real de Sant Marcos]], el qual va anar un centre d'ensenyança a on s'impartien càtedra de cànons i lleis baix la rectoría del també rector de l'Universitat de Sant Marcos.
* '''Quint local principal''': Correspon al trasllat de l'universitat al local de l'antic [[Convictorio de Sant Carlos]], llavors residència sanmarquina, ocorregut en 1867. Dita sèu permaneixeria per 90 anys com la principal de la universiadad. Des de 1992 a l'actualitat, en dia en dit local funciona el [[Centre Cultural de l'Universitat de Sant Marcos]].
* '''Sext local principal''': El local definitiu de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]], el qual va iniciar la seua edificació en l'[[Avinguda Miguel Grau (Llima)|avinguda Grau]] a fins de el {{Sigle|XIX||s}}. Est té els seus antecedents en la formació sanmarquina en la matèria originada en 1634 en les Càtedra Primera i de Vespres de medicina i en la conformació de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]] en 1856, la qual va ocupar diversos locals històrics previs a la seua ubicació actual. També comprén al [[Jardí botànic de Lima]] i la [[Facultat de Farmàcia i Bioquímica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Farmàcia i Bioquímica]].
* '''Sèptim local principal''': L'actual [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], ubicada entre les avingudes [[avinguda Universitària (Llima)|Universitària]] i [[Avinguda Veneçola (Llima)|Veneçola]]. Este campus inicia la seua construcció en 1951, i en els anys 60 durant el govern de [[Manuel Prat Ugarteche|Manuel Prat]], l'universitat desenrolla el seu trasllat. En ella s'ubiquen actualment el rectorat, la biblioteca central i 17 de les 20 facultats de l'universitat. Ademés, dins dels seus llímits s'ubiquen vàries [[huaca|huaques]] [[precolombina]]s.

Adicionalment, l'Universitat de Sant Marcos conta actualment en atres locals i filials ubicats en varis districtes de [[Llima]] i en diverses províncies del país.

=== Ciutat Universitària ===
{{AP|Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
[[Archiu:Vista Aerea ___caps_block_370___.jpg|miniatura|Vista aérea de gran part de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat de Sant Marcos|Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].]]

Des de l'any 1966, la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], coneguda generalment com a «Ciutat Universitària de Lima» o simplement Ciutat Universitària, és el campus principal de l'Universitat de Sant Marcos i el punt focal de l'[[avinguda Universitària]] —en donar-li a esta el seu nom i per ser el punt des del qual esta via s'expandix tant al nort com al sur—. Les seues principals entrades s'ubiquen en les avingudes [[Av. Universitària|Universitària]], [[Avinguda Veneçola (Llima)|Veneçola]], [[Av. Germán Amézaga|Germán Amézaga]] i [[Avinguda Óscar R. Benavides|Óscar Benavides]] —ex avinguda Colonial—, en el [[districte de Lima]]. En la Ciutat Universitària de Sant Marcos s'ubiquen les principals instalacions administratives de l'universitat, com el rectorat. En ella es localisen 17 de les 20 [[facultats de l'Universitat de Sant Marcos]], la [[Biblioteca de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|biblioteca central]], l'[[Estadi de l'Universitat de Sant Marcos]], el gimnasi universitari, el menjador de la Ciutat Universitària i una de les residències universitàries. Ademés, la Ciutat inclou el complex arqueològic de l'[[huaca Sant Marcos]], que és preservat i estudiat per alumnes i investigadors sanmarquinos.

En l'any 2007 es varen estar realisant obres vials en els exteriors de la Ciutat Universitària durant la gestió de [[Luis Castañeda]], llavors alcalde de [[Municipalitat Metropolitana de Lima]]. Estes obres varen ser àmpliament qüestionades per l'alumnat sanmarquino, principalment per la construcció d'un anell vial que haguera implicat la desaparició d'àrees verdes i part de la zona amortiguamiento necessària per a les activitats acadèmiques en el campus. En l'any 2008, especialistes de l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]] i del [[Colege d'Ingeniers del Perú]] varen senyalar que les obres municipals carien de sustentos tècnics suficients i sugerien atres opcions per als fluix de trànsit en la zona. Posteriorment, les obres es varen paralisar per una mida cautelar del llavors [[Institut Nacional de Cultura]], en constatar-se que eixes obres varen danyar part del patrimoni cultural en l'[[huaca Sant Marcos]]. La majoria de gestions municipals posteriors varen propondre taules de diàlec per a solucionar la problemàtica actual del campus, en considerar les obres vials construïdes com a injustificades i mal dissenyades. No obstant, fins a l'actualitat no existix un acort de conciliació ni pla per a corregir la situació actual del sistema vial i la part de la Ciutat Universitària afectada.<ref name="Construcció d'anell vial en Sant Marcos va ser caprig de la gestió de Castañeda, segons comuna limeño">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/lima/704329/noticia-construccion-anell-vial-sant-marcs-va ser-caprig-gestion-castaneda |títul=Construcció d'anell vial en Sant Marcos va ser caprig de la gestió de Castañeda, segons comuna limeño |fechaacceso=26 de giner de 2011 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Veuen innecessari anell vial en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://peru21.pe/noticia/704186/ven-innecessari-anell-vial-sant-marcs |títul=Veuen innecessari anell vial en Sant Marcos |fechaacceso=26 de giner de 2011 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110129083040/http://peru21.pe/noticia/704186/ven-innecessari-anell-vial-sant-marcs |fechaarchivo=29 de giner de 2011}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_372___ plaza central.jpg|miniatura|800px|centre|Vista de la plaça principal de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat de Sant Marcos|Ciutat Universitària]]; al costat esquerre s'ubica el rectorat «[[Jorge Basadre]]»; al costat dret la [[Biblioteca de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Biblioteca de l'universitat]]; al centre el monument de fra [[Tomás de Sant Martín]].]]

==== Biblioteca central ====
{{AP|Biblioteca de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
[[Archiu:___caps_block_374___ ___caps_block_375___.jpg|miniatura|esquerra|Vista exterior de la Biblioteca Central «Pedro Zulen». En ella es conserven manuscrits que daten de el {{Sigle|XVI||s}}, anys en els que va començar a funcionar l'Universitat de Sant Marcos.]]

Des de 1768 l'universitat va buscar instituir —ademés de les coleccions pròpies de cada facultat— una biblioteca central, no obstant, esta no aplegaria a concretizarse del tot fins a 1871. Saquejades durant l'ocupació chilena durant la [[guerra del Pacífic]], a inicis de el {{Sigle|XX||s}} es va iniciar un procés modernisació mamprés pel bibliotecólogo [[Pedro Zulen]] i l'historiador peruà [[Jorge Basadre]], procés que va conseguir la reorganisació i catalogació total dels títuls habidos.<ref name="Breu resenya històrica de la Biblioteca central UNMSM">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/index.php?option=com_content&task=view&aneu=106&Itemid=164 |títul=Breu resenya històrica de la biblioteca central UNMSM |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100620184937/http://sisbib.unmsm.edu.pe/index.php?option=com_content&task=view&aneu=106&Itemid=164 |fechaarchivo=20 de juny de 2010}}</ref> L'actual Biblioteca Central «[[Pedro Zulen]]» de l'universitat és la culminació de varis proyectes d'informatisació i modernisació. La biblioteca central funciona en un edifici de {{Unitat|19800|m²}}, sent aixina la biblioteca universitària més gran del [[Perú]] i una de les més grans d'[[Amèrica Llatina]]. Està constituïda de quatre edificis units entre sí, té cinc nivells i s'ubica en la Plaça cívica del campus universitari.
[[Archiu:Unmsm monumentofraytomasdesanmartin.___caps_block_380___|miniatura|200px|Monument de [[Tomás de Sant Martín]], gestor de la fundació de l'Universitat de Sant Marcos, en l'exterior de la Biblioteca Central «[[Pedro Zulen]]». Escultura de [[Franco Ochoa]].]]
L'edifici té la capacitat d'atenció a 2500 usuaris simultàneament. Posseïx un escenari multifuncional, 400 butaques i diversos sistemes d'alta tecnologia que permeten la vigilància per videocámara, conexió a [[Internet]], sistemes de videoconferència, proyectores multimèdia, radi enllaces i equips d'àudio i sò professional. La biblioteca conta en tots els seus processos automatizado, com per eixemple lo relacionat en l'adquisició de publicacions de l'universitat, aixina com la catalogació i classificació dels texts i recursos que oferix la biblioteca. L'universitat busca [[digitalisar]] tota l'informació d'orige nacional que es troba en la biblioteca a través del seu servici de biblioteca virtual, d'esta manera a mijà determini inclouria coleccions de periòdics i revistes —que daten de el {{Sigle|XVIII||s}}—, llibres d'autors peruans i obres que, pel seu escàs número o en ser eixemplars únics, són d'us restringit. La Biblioteca Central «Pedro Zulen», en l'auspici de l'[[UNESCO]], dirigix l'iniciativa de desenrollar i implementar processos de digitalisació i publicació electrònica en l'àrea de les tesis i atres documents, utilisant per a això estàndarts internacionals com [[OAI-PMH]], [[Dublin Core]], [[XML]], entre uns atres. Esta iniciativa, denominada «Cybertesis» de l'Universitat de Sant Marcos, va anar en els seus inicis el repositori acadèmic més gran del Perú.<ref name="Sant Marcos al dia (n° 163): Tesis en llínea">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcosaldia/semanarios/163.pdf |títul=Sant Marcos al dia (n° 163): Tesis en llínea |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Sant Marcos al dia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213034455/http://www.unmsm.edu.pe/sanmarcosaldia/semanarios/163.pdf |fechaarchivo=13 de decembre de 2011 |urlmuerta=yes}}</ref>

==== Sistema de biblioteques ====

Cada una de les [[facultats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] conta en la seua pròpia biblioteca especialisada en les àrees d'estudi de cada facultat, estes es conecten entre sí a través del Sistema de Biblioteques (SISBIB) de l'universitat. Actualment ademés del sistema de biblioteques, l'Universitat de Sant Marcos conta en la Biblioteca Central «Pedro Zulen», que inclou la major part dels títuls de l'universitat, i que dirigix l'activitat principal de el SISBIB. Ademés de la biblioteca central i de les biblioteques de cada facultat ubicades en la Ciutat Universitària el SISBIB té també al seu càrrec quatre biblioteques especialisades localisades com atres dependències universitàries: Biblioteca Espanya de les Arts, Biblioteca «[[Institut Raúl Porras Barrenechea]]», Biblioteca del [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Història Natural «Javier Prat»]], i Biblioteca Museu «Temple Radicati».<ref name="Coleccions: Biblioteques Especialisades">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espec.htm |títul=Colecciones: Biblioteques especialisades |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130716173906/http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espec.htm |fechaarchivo=16 de juliol de 2013}}</ref>

==== Clínica universitària ====
[[Archiu:___caps_block_388___ Clínica Universitaria 2019 - Vista lateral.jpg|miniatura|esquerra|[[Clínica]] de l'Universitat de Sant Marcos, en ella s'oferix atenció mèdica i consultoris als [[alumne]]s, [[professor]]s, [[treballador]]s i a la comunitat veïna.]]
L'actual Clínica de l'Universitat de Sant Marcos, inaugurada en febrer de 1998 reorganisant els consultoris clínics anteriors, s'ubica dins del campus universitari. En este centre de salut es realisen atencions a estudiants, jubilats, docents, personal administratiu i a la comunitat veïna, realisant operacions i atres casos d'emergència per traumatisme, cremades i lesions greus. Brinda servicis de [[farmàcia]], [[radiologia]], atenció de malalties respiratòries, despistaje de [[diabetis]], despistaje de [[sida]], [[psicologia]], [[odontologia]], [[ginecologia]], [[cirugia estètica]], etc.<ref name="Inauguren Clínica UNMSM">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/actualidad/a%C3%B1o8_N103/clinica.htm |títul=Inauguren Clínica UNMSM |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> Regularment realisa, en conjunt en atres institucions, campanyes de [[vacunació]], de [[donació de sanc]] i d'[[educació sexual]].<ref name="Consultori de sexualitat">{{Cita web |url=http://www.universia.edu.pe/consultorios/sexualidad |títul=Consultori de sexualitat |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Universia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100523003141/http://www.universia.edu.pe/consultorios/sexualidad |fechaarchivo=23 de maig de 2010}}</ref>

==== Residències universitàries ====
L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta en dos residències universitàries destinades als seus dos campus principals:
[[Archiu:___caps_block_393___ Residencia Universitaria 2019 - Vista lateral.jpg|miniatura|[[Residència universitària|Residència]] de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]]. Actualment s'estagen en ella 102 alumnes de baixos recursos i de [[província]]s.]]
* La Residència de la Ciutat Universitària està ubicada en el campus principal, entre les avingudes [[Avinguda Universitària (Llima)|Universitària]] i [[Avinguda Veneçola (Llima)|Veneçola]]. Alberga estudiants hòmens i dònes; provincianos de la [[costa]], [[Serra (geografia)|serra]] i [[Amazònia|selva]] del Perú; de totes les especialitats. Esta residència alberga actualment 101 estudiants.<ref name="Residència de la Ciutat Universitària">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/ogbu/residencia_cu.htm |títul=Residència de la Ciutat Universitària |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090722143116/http://www.unmsm.edu.pe/ogbu/residencia_cu.htm |fechaarchivo=22 de juliol de 2009}}</ref>

* La Residència Juliol C. Tello està ubicada en la Av. Grau 1190, prop de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]] de l'Universitat de Sant Marcos. Este recint alberga a estudiants provincianos —sol varons— de totes les especialitats. Actualment conta en 92 estudiants.<ref name="Residència universitària Juliol C. Tello">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/ogbu/residencia_jct.htm |títul=Residència universitària Juliol C. Tello |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090414094855/http://www.unmsm.edu.pe/ogbu/residencia_jct.htm |fechaarchivo=14 d'abril de 2009}}</ref>

==== Estadi de l'Universitat de Sant Marcos ====
{{AP|Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
[[Archiu:MetLimaWik.___caps_block_398___|miniatura|esquerra|[[Metallica]] presentant-se en l'[[Estadi de l'Universitat de Sant Marcos]].]]
l'[[Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], també denominat oficialment com el '''«Colós d'Amèrica»''', es troba ubicat pràcticament en el centre de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]]. Els seus accessos principals són per la quadra 5 de la Av. Amézaga i per la quadra 36 de la Av. Veneçola, en la [[ciutat de Lima]], Perú. Va ser inaugurat en 1951 commemorant els 400 anys de fundació de l'[[Universitat de Sant Marcos]]. L'estadi de Sant Marcos va contar inicialment en una capacitat total per a 70 000 persones, aplegant a ser en el seu moment l'estadi de major capacitat en el Perú.<ref name="Història de l'Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://summahistoriae.blogspot.com/2010/03/historia-del-estadi-sant-marcs-de-la.html |títul=Història de l'Estadi de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Mario Miguel Engrunse Bazán}}</ref> El recint va ser remodelat com a escenari oficial del [[Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019]] i els [[Jocs Panamericàs de 2019]], sent acondicionat per a una capacitat oficial actual de 32 000 persones.

En el pla local, ha segut l'estadi oficial del [[Club Deportiu Universitat Sant Marcos]], el qual va jugar fins a 2011 en la [[Segona Divisió del Perú]]. Ademés de la pràctica deportiva, l'estadi ha segut utilisat també com a espai per al desenroll d'activitats extra-acadèmiques dels estudiants, docents i personal administratiu de l'universitat. En les últimes décades ha segut també escenari de varis concerts, presentant-se en ell bandes i artistes com [[Metallica]], [[Korn]], [[Gustavo Cerati]], [[Marc Anthony]], [[Bon Jovi]], [[Green Day]], [[The Smashing Pumpkins]], [[Fania All-Stars]], [[Iron Maiden]], [[Shakira]], [[Slayer]], [[Van Halen]], [[Bad Religion]], [[Juanes]], [[Aerosmith]], [[Pearl Jam]], [[Noel Gallagher]], [[Lady Gaga]], entre uns atres.<ref>{{Cita web |url=https://rpp.pe/capital/entreteniment/gustavo-cerati-quants-concerts-va fer-en-el-peru-notícies-1423929 |títul=Gustavo Cerati: recorda els seus concerts en el Perú |fechaacceso=5 d'abril de 2023 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Bon Jovi actuarà en Lima el 29 de setembre en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus24049/bon-jovi-actuara-llima-29-setembre-sant-marcs.html |títul=Bon Jovi actuarà en Lima el 29 de setembre en Sant Marcos |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Terra |fechaarchivo=29 de juliol de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100729135527/http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus24049/bon-jovi-actuara-llima-29-setembre-sant-marcs.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Vore Green Day en Sant Marcos costarà entre S/. 45 i S/. 250 sols">{{Cita web |url=http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus19988/ver-green-day-sant-marcs-costara-entre-s-45-s-250-sols.html |títul=Vore Green Day en Sant Marcos costarà entre S/. 45 i S/. 250 sols |fechaacceso=1 de setembre de 2010 |autor=Terra |fechaarchivo=13 de maig de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100513015038/http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus19988/ver-green-day-sant-marcs-costara-entre-s-45-s-250-sols.html |deadurl=yes }}</ref>

=== Complex Casona de Sant Marcos ===
{{AP|Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}

[[Archiu:El_viejo_San_Carlos_1912_Teófilo_Castillo.jpg|miniatura|200px|''El vell Sant Carlos'' (1912) per [[Teófilo Castell]], representant l'interior de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]]. Pintura actualment baix custòdia del [[Museu d'Art de Lima]].]]
El complex de la '''[[Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]]''' és una de les propietats en major trayectòria històrica i culturarl de l'universitat, per lo que forma part de l'àrea i de la llista d'edificacions del [[centre històric de Lima]] que varen ser reconegudes com [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]], en 1988.<ref name="Historic Centre of Llima" /><ref name="Historic Centre of Lima: Gallery" /> Actualment este complex comprén a la casona que data de 1605 ―lloc a on va funcionar el [[Real Convictorio de Sant Carlos]] i posteriorment l'Universitat de Sant Marcs fins a mudar-se a la Ciutat Universitària―, el [[Panteón dels Próceres]] i el [[Parc Universitari]] ―el qual conta en la [[Torre Alemana]] i el seu rellonge niversitario, aixina com en monuments a destacats sanmarquinos com [[Monument a Bartolomé Herrera|Bartolomé Herrera]], [[Monument a Sebastián Lorente|Sebastián Lorente]] i [[Monument a Hipólito Unanue|Hipólito Unanue]], els quals són [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]].

[[Archiu:___caps_block_402___ Casona de San Marcos y Parque Universitario 2.0.jpg|miniatura|800px|centre|Vista del [[Centre Cultural de l'Universitat de Sant Marcos]]; al costat esquerre s'ubica el [[Parc Universitari]], la [[Torre Alemana]], i monuments de sanmarquinos ilustres; al costat dret la cuatricentenaria [[Casona de Sant Marcos]] i el [[Panteón dels Próceres]].]]

=== Campus Sant Fernando ===
{{AP|Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)}}

El campus principal de la '''[[Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]]''' és l'àrea que comprén la major cantitat de facultats —[[Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Medicina]] i [[Facultat de Farmàcia i Bioquímica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Farmàcia i Bioquímica]]— i unitats acadèmiques relacionades a l'àrea de ciències de la salut de l'universitat —Medicina, Farmàcia i Bioquímica, Enfermeria, Tecnologia Mèdica, Toxicologia, Obstetrícia, Ciència dels Aliments i Nutrició—. Ademés dels edificis acadèmics i administratius, este campus comprén el [[:wikidata:Q5926844|Jardí botànic «Sant Fernando»]] —també denominat en els seus inicis com a Jardí botànic de Lima—, principal [[jardí botànic]] de l'Universitat de Sant Marcos, fundat el 18 de març de 1787 pel rei [[Carlos III d'Espanya]]; el menjador d'estudiants de Cangallo i unes quadres més allà la residència universitària «Juliol C. Tello». S'ubica junt a la [[Morgue de Lima|Morgue Central de Lima]] i prop de dos dels principals centres de salut de la capital: l'[[Hospital Nacional Dos de Maig]] i l'[[Hospital Guillermo Almenara Irigoyen]], referit abans com a Hospital Obrer.

[[Archiu:___caps_block_407___ Campus San Fernando v2.jpg|miniatura|800px|centre|Vista del pati central del [[Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|campus «Sant Fernando»]] de l'Universitat de Sant Marcos; al fondo s'aprecia l'entrada principal al paraninfo universitari; al centre el monument a [[Hipólito Unanue]], fundador de l'escola de medicina de l'universitat.]]

== Investigació ==
[[Archiu:Mural artístico de la biblioteca Pedro Zulen -___caps_block_408___.jpg|miniatura|200px|[[Mural]] dedicat a l'investigació i al coneiximent produït en l'Universitat de Sant Marcos, ubicat en la sèu de la seua [[Biblioteca de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos # Sèus # Biblioteca Central|Biblioteca Central]].]]

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos ha colaborat en el desenroll científic del Perú a lo llarc de la seua història. Està entre les 10 universitats peruanes, de més de 80, que realisen investigació en estàndarts internacionals;<ref name="Sistema Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació Tecnològica: Universitats">{{Cita web |url=http://www.concytec.gob.pe/sinacyt/universidades.html |títul=Sistema Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació Tecnològica: Universitats |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Consell Nacional de Ciència i Tecnologia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100727164513/http://www.concytec.gob.pe/sinacyt/universidades.html |fechaarchivo=27 de juliol de 2010}}</ref> açò degut principalment a que el desenroll de l'investigació no ha segut un àrea finançada correctament pel [[govern peruà]] en les últimes décades.<ref name="Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom XI: Ciència i Tecnologia" /> L'Universitat de Sant Marcos és també actualment l'institució de major producció científica del [[Perú]], tant anualment com en l'acumulat històric.<ref name="Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional" /><ref name="Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus" /><ref name="Rànquing Universitari en el Perú" />

En relació en el desenroll de l'activitat investigadora en Sant Marcos, a mitan de el {{Sigle|XX||s}}, el [[govern peruà]] va donar disposicions per a posar émfasis i crear àrees científiques i d'investigació universitària. En tal sentit, en eixos anys, es varen crear en l'Universitat de Sant Marcs diversos museus i instituts que han promogut l'investigació en diverses branques del saber humà. Durant els últims anys de la década de 1990 i a inicis de l'any 2000, l'universitat va tornar una renovar el seu sistema d'investigació; esta volta enfocant molts punts del coneiximent humà a través de l'assignació de proyectes específics a diversos departaments acadèmics.<ref name="La producció científica en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/educaci%C3%B3n/Produc_cienti/indice.htm |títul=La producció científica en Sant Marcos (1995-2001) |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |apellidar=Penya Rodríguez |nomene=Víctor Antonio |apellidar2=Rivera Riofano |nomene2=Pablo H. |llinage3=Cuevas |nomene3=Raúl F.}}</ref> En l'actualitat, el desenroll de les investigacions de l'universitat és supervisat pel seu '''Vicerrectorat d'Investigació i Postgrado'''.

=== Centres i instituts d'investigació ===

Actualment l'Universitat de Sant Marcos conta en 37 unitats acadèmiques d'[[investigació]] referides usualment com a instituts. Cada u d'estos s'agrupen d'acort a l'àrea acadèmica en que desenrollen la seua [[investigació]], aixina es classifiquen principalment en les àrees de: ciències de la salut, ciències bàsiques, ingenieries, ciències econòmiques i de la gestió, i humanitats i ciències jurídiques i socials. D'acort a les seues àrees d'estudi, els centres d'investigació conten en museus i laboratoris especialisats a on exhibixen i realisen estudis en matèries concernents a les seues àrees. Cada institut també conta en les seues pròpies publicacions a on presenten informes i resultats dels treballs i estudis dels seus investigadors.<ref name="Instituts d'Investigació d'Universitats del Perú">{{Cita web |url=http://bvcyt.concytec.gob.pe/php/level.php?lang=és&component=43&item=11 |títul=Instituts d'Investigació d'Universitats del Perú |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Consell Nacional de Ciència i Tecnologia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213011414/http://bvcyt.concytec.gob.pe/php/level.php?lang=és&component=43&item=11 |fechaarchivo=13 de decembre de 2011}}</ref> Ademés d'estos instituts, l'Universitat de Sant Marcos també té al seu càrrec atres instituts, museus, centres, biblioteques, i seminaris en Lima que —de forma no obligatòria— realisen investigacions conjuntament en les seues facultats afins.<ref name="Unitats, Centres i Instituts d'Investigació">{{Cita web |url=http://vrinvestigacion.unmsm.edu.pe/vicerrectorado/unidades_centros.html |títul=Unitats, Centres i Instituts d'Investigació |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100528133328/http://vrinvestigacion.unmsm.edu.pe/vicerrectorado/unidades_centros.html |fechaarchivo=28 de maig de 2010}}</ref>

Des de 2015, després de guanyar el primer concurs de centres d'excelència convocat pel [[Consell Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació Tecnològica]] del Perú, l'Universitat de Sant Marcos conta també en el '''Centre d'Investigacions Tecnològiques, Biomèdiques i Migambientals''' ('''CITBM'''), sent est el primer centre d'excelència del Perú dedicat a l'integració de l'investigació científica en el desenroll i l'innovació tecnològica. Està liderat per l'Universitat de Sant Marcos i conformat per tres empreses nacionals i tres centres d'excelència internacionals. Conte ademés en varis colaboradors nacionals i internacionals. Les dos llínees d'investigació del centre són: biotecnología i salut; i aigua, sol i societat.<ref name="CITBM-UNMSM">{{Cita web |url=http://citbm.unmsm.edu.pe/nosotros |títul=Història |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Centre d'Investigacions Tecnològiques, Biomèdiques i Migambientals}}</ref>

A continuació es brinda una relació de les principals instituts d'investigació de l'Universitat de Sant Marcos:<ref name="Unitats, Centres i Instituts d'Investigació" />
{| width="100%"
|-
| valign="top" |
'''Ciències de la salut''':
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Institut d'Investigacions Clíniques
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició «Alberto Guzmán Barrón»
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Institut Nacional de Biologia Andina
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Institut d'Investigació Patologia
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': [[Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión»]]
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Institut d'Ètica en Salut
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica
* '''[[FFB-UNMSM|FFB]]''': Institut d'Investigacions de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «Juan de Deu Guevara»
* '''[[FFB-UNMSM|FFB]]''': Institut d'Investigació en Química Biològica, Microbiologia i Biotecnología «Marque Antonio Garrido Mal»

* '''[[FFB-UNMSM|FFB]]''': Centre Llatinoamericà d'Ensenyança i Investigació en Bacteriologia Alimentària
* '''[[FO-UNMSM|FO]]''': Institut d'Investigacions Estomatológicas
* '''[[FMV-UNMSM|FMV]]''': [[Institut Veterinari d'Investigacions Tropicals i d'Altura]]
* '''[[FPSI-UNMSM|FPSI]]''': Institut d'Investigacions Sicològiques
| valign="top" |
'''Ciències bàsiques''':
* '''[[FCB-UNMSM|FCB]]''': Institut d'Investigació de Ciències Biològiques
* '''[[FCF-UNMSM|FCF]]''': Institut d'Investigació de Física
* '''[[FCM-UNMSM|FCM]]''': Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques
'''Ingenieries''':
* '''[[FQIQ-UNMSM|FQIQ]]''': Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química
* '''[[FQIQ-UNMSM|FQIQ]]''': Institut de Ciències Químiques
* '''[[FQIQ-UNMSM|FQIQ]]''': Institut d'Ingenieria Química
* '''[[FIGMMG-UNMSM|FIGMMG]]''': Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica, Geogràfica
* '''[[FII-UNMSM|FII]]''': Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial
* '''[[FIEE-UNMSM|FIEE]]''': Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica
* '''[[FISI-UNMSM|FISI]]''': Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica
| valign="top" |
'''Ciències econòmiques i de la gestió''':
* '''[[FCA-UNMSM|FCA]]''': Institut d'Investigació de Ciències Administratives
* '''[[FCC-UNMSM|FCC]]''': Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables
* '''[[FCE-UNMSM|FCE]]''': Institut d'Investigació de Ciències Econòmiques
'''Humanitats i ciències jurídiques i socials''':
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': Institut d'Investigacions Humanístiques
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': Institut de Llingüística Aplicada
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': Institut d'Investigació del Pensament Peruà i Llatinoamericà
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': Institut d'Investigacions Llingüístiques
* '''[[FEDU-UNMSM|FEDU]]''': Institut d'Investigació Educatives
* '''[[FDCP-UNMSM|FDCP]]''': Unitat d'Investigació de Dret i Ciències Polítiques
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': Institut d'Investigacions Històric-Socials
|}

A continuació es descriuen alguns dels instituts d'investigació de l'Universitat de Sant Marcos mencionats anteriorment:<ref name="Unitats, centres i instituts d'investigació de la UNMSM">{{Cita web |url=http://biblioteca.unmsm.edu.pe/coop/contenido.asp?pag1=28 |títul=Unitats, centres i instituts d'investigació |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120505010733/http://biblioteca.unmsm.edu.pe/coop/contenido.asp?pag1=28 |fechaarchivo=5 de maig de 2012}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Clíniques''': És l'institut encarregat d'estimular, coordinar i realisar investigació bàsica i aplicada en medicina, en el context dels problemes d'interés nacional o regional.<ref name="Institut d'Investigacions Clíniques de la UNMSM">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/en/institut-de-investigacions-clinicas |títul=Institut d'Investigacions Clíniques |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref>

* '''Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició «Alberto Guzmán Barrón»''': Fundat en 1957, és el centre responsable de l'investigació científica bàsica i aplicada en els camps de la [[bioquímica]], la [[nutrició]], la [[salut]], la [[biologia molecular]], la [[genètica molecular]] i àrees afins, en prioritat en les llínees d'investigació orientades a resoldre problemes d'interés nacional.<ref name="Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició Alberto Guzmán Barrón de la UNMSM">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/en/centre-de-investigacion-de-bioquimica-i-nutricion |títul=Centre d'Investigació en Bioquímica i Nutrició Alberto Guzmán Barrón |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando» |fechaarchivo=29 d'abril de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210429060607/https://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/en/centre-de-investigacion-de-bioquimica-i-nutricion |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut Nacional de Biologia Andina''': És l'organisme responsable de l'investigació orientada a un millor coneiximent dels problemes de la vida en l'altura, en els seus aspectes genètic, morfològic, bioquímic, fisiològic, patològic, sociològic i antropològic, entre uns atres.<ref name="Institut Nacional de Biologia Andina de la UNMSM">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/en/institut-nacional-de-biologia-andina |títul=Institut Nacional de Biologia Andina |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref>

* '''Institut de Patologia''': És l'unitat encarregada de contribuir a l'investigació i al desenroll científic-tècnic nacional en el camp de la patologia humana.<ref name="Institut de Patologia de la UNMSM">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/en/institut-de-patologia |títul=Institut de Patologia |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref>

* '''[[Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión»]]''' ('''IMT'''): Va ser creat en 1963 per mig d'un conveni entre el [[govern alemà]] i l'Universitat de Sant Marcos. Va ser el primer institut especialisat en l'investigació i tractament de malalties tropicals i infeccioses en el Perú. Gràcies a este institut, la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]] ha segut designada pel [[Ministeri de Salut del Perú]] com a centre de referència principal per a la llepra en el país. Actualment oferix a la comunitat, en particular a persones de baixos recursos econòmics, atenció mèdica especialisada en malalties infeccioses i tropicals, tant en consultori extern com en anàlisis de laboratori, a preus assequibles.<ref name="Institut de Medicina Tropical Daniel A. Carrión">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/?url=organizacion-areainvestigacion-tropical |títul=Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión» |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref><ref name="Història de l'Institut de Medicina Tropical Daniel A. Carrión de la Facultat de Medicina Sant Fernando de la UNMSM">{{Cita publicació |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bvrevistas/rpm_trop/v09_n1/PDF/a14.pdf |títul=Història de l'Institut de Medicina Tropical «Daniel A. Carrión» de la Facultat de Medicina de Sant Fernando de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |publicació=Revista Peruana de Medicina Tropical |volum=9 |número=1 |pàgines=101-103 |any=2004 |llinage=Tejada |nom=Alberto |enlaceautor=Alberto Tejada |issn=03014576}}</ref>

* '''Institut d'Ètica en Salut''': És l'organisme encarregat de garantisar el desenroll ètic de les investigacions mèdiques i de salut produïdes per l'universitat.<ref name="Institut d'Ètica en Salut de la UNMSM">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/etica/index.php |títul=Institut d'Ètica en Salut |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando» |fechaarchivo=3 de febrer de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200203224122/https://medicina.unmsm.edu.pe/etica/index.php |deadurl=yes }}</ref>

* '''Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica''': És l'unitat encarregada de planificar i coordinar les activitats d'investigació tant de l'Institut de Química Biològica, Microbiologia i Biotecnología com de l'Institut de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «[[Juan de Deu Guevara]]». Aixina mateix, desenrolla tallers i jornades d'investigació en coordinació en els instituts de la facultat.<ref name="Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica de la UNMSM">{{Cita web |url=https://farmàcia.unmsm.edu.pe/index.php/acosta-de-nosatres-und-investigacion |títul=Unitat d'Investigació de la Facultat de Farmàcia i Bioquímica |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Farmàcia i Bioquímica |fechaarchivo=26 de setembre de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200926115719/https://farmàcia.unmsm.edu.pe/index.php/acosta-de-nosatres-und-investigacion |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Ciències Farmacèutiques i Recursos Naturals «Juan de Deu Guevara»''': És l'organisme de l'universitat responsable de les investigacions en [[ciències farmacèutiques]] i recursos naturals i terapèutics.<ref name="Facultat de Farmàcia i Bioquímica de la UNMSM: Instituts d'investigació">{{Cita web |url=https://farmàcia.unmsm.edu.pe/index.php/instituts |títul=Instituts d'investigació |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Farmàcia i Bioquímica |fechaarchivo=26 de setembre de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200926114425/https://farmàcia.unmsm.edu.pe/index.php/instituts |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació en Química Biològica, Microbiologia i Biotecnología «Marque Antonio Garrido Mal»''': És l'organisme encarregat de l'investigació en [[química biològica]], [[microbiologia]] i [[biotecnología]] dins de l'universitat.<ref name="Facultat de Farmàcia i Bioquímica de la UNMSM: Instituts d'investigació" />

* '''Centre Llatinoamericà d'Ensenyança i Investigació en Bacteriologia Alimentària''': És l'unitat de l'universitat responsable de desenrollar investigacions i activitats de capacitació en [[bacteriologia]] alimentària.<ref name="Facultat de Farmàcia i Bioquímica de la UNMSM: Instituts d'investigació" />

* '''Institut d'Investigacions Estomatológicas''': És l'unitat responsable de l'investigació en [[estomatología]] en l'universitat, aixina com de la publicació i difusió dels seus resultats a través de la seua revista acadèmica i jornades científiques.<ref name="Institut d'Investigacions Estomatológicas">{{Cita web |url=https://odontologia.unmsm.edu.pe/institut-de-investigacion |títul=Institut d'Investigacions Estomatológicas |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu d'Odontologia}}</ref>

* '''[[Institut Veterinari d'Investigacions Tropicals i d'Altura]]''' ('''IVITA'''): Creat en 1961, és el centre d'investigació encarregat de desenrollar estudis en [[medicina veterinària]] i [[zootecnia]]. Actualment conta en quatre estacions experimentals: dos en ecosistemes andinos (el [[Mantaro]] i Maranganí-La Ralla) i dos en ecosistemes de tròpic humit ([[Pucallpa]] i [[Iquitos]]).<ref name="Institut Veterinari d'Investigacions Tropicals i d'Altura de la UNMSM">{{Cita web |url=http://veterinaria-unmsm.edu.pe/direcciones/ivita.html |títul=Institut Veterinari d'Investigacions Tropicals i d'Altura |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Medicina Veterinària |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150404133453/http://veterinaria-unmsm.edu.pe/direcciones/ivita.html |fechaarchivo=4 d'abril de 2015}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Sicològiques''' ('''IIPSI'''): És l'unitat encarregada de desenrollar activitats d'investigació en l'àrea de la [[psicologia]]. L'institut també promou i supervisa els proyectes d'investigació de docents i estudiants de psicologia de l'universitat.<ref name="Institut d'Investigacions Sicològiques de la UNMSM">{{Cita web |url=https://psicologia.unmsm.edu.pe/index.php/faculteu/autoritats/institut-de-investigacion |títul=Institut d'Investigacions Sicològiques |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Psicologia |idioma=espanyol |fechaarchivo=4 de setembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190904201336/https://psicologia.unmsm.edu.pe/index.php/faculteu/autoritats/institut-de-investigacion |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Ciències Biològiques «Antonio Raimondi»''' ('''ICBAR'''): Fundat en 1977, és l'unitat encarregada del desenroll d'investigacions sobre biodiversitat i ecologia, biotecnología, salut i sanitat, producció i maneig de recursos biològics, aixina com de la seua difusió, preservació, utilisació i transferència tecnològica dins de les normes que rigen la vida acadèmica de l'universitat. Des de 1991 organisa anualment la Reunió Científica ICBAR, d'importància en l'àmbit nacional.<ref name="Institut d'Investigació de Ciències Biològiques Antonio Raimondi de la UNMSM">{{Cita web |url=https://biologia.unmsm.edu.pe/investigacion/ICBAR/presentacion.html |títul=Institut d'Investigació de Ciències Biològiques «Antonio Raimondi» |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Biològiques |fechaarchivo=18 de juny de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210618062444/https://biologia.unmsm.edu.pe/investigacion/ICBAR/presentacion.html |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Física''': És el centre encarregat de les investigacions en matèria de física i àrees afins. També organisa coloquis i jornades científiques dirigits a estudiants i docents-investigadors.<ref name="Institut d'Investigació de Física de la UNMSM">{{Cita web |url=https://fisica.unmsm.edu.pe/index.php/faculteu/institut-de-investigacion |títul=Institut d'Investigació de Física |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Físiques |fechaarchivo=26 de setembre de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200926054053/https://fisica.unmsm.edu.pe/index.php/faculteu/institut-de-investigacion |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques''': Fundat en 1992, és l'unitat responsable de l'investigació en les àrees de [[matemàtica pura]], [[matemàtica aplicada]], [[estadística]], [[computació científica]] i [[investigació operativa]].<ref name="Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques de la UNMSM">{{Cita web |url=https://matematicas.unmsm.edu.pe/institut-cienciasmatematicas.html |títul=Institut d'Investigació de Ciències Matemàtiques |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Matemàtiques}}</ref>

* '''Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química''': És l'unitat a càrrec de les investigacions travesseres en química i ingenieria química, aixina com de coordinar l'interrelació i les investigacions dels instituts específics de cada una de dites àrees.<ref name="Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química de la UNMSM">{{Cita web |url=https://quimica.unmsm.edu.pe/index.php/component/content/category/24-investigacion |títul=Unitat d'Investigació de la Facultat de Química i Ingenieria Química |fechaacceso=19 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Química i Ingenieria Química |fechaarchivo=31 de març de 2022 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220331125948/https://quimica.unmsm.edu.pe/index.php/component/content/category/24-investigacion |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut de Ciències Químiques''': És l'unitat d'investigació que coordina el desenroll de les activitats relacionades en la [[ciència química]], tant en la seua dimensió teòrica com a experimental. Comprén estudis químics, investigacions sobre fenomens fisicoquímicos i fitoquímicos, models d'interacció i síntesis de composts, entre uns atres.<ref name="Institut de Ciències Químiques de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/quimica/investigacion/actividades_inst_quimica.htm |títul=Institut de Ciències Químiques |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu de Química i Ingenieria Química |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120102194220/http://www.unmsm.edu.pe/quimica/investigacion/actividades_inst_quimica.htm |fechaarchivo=2 de giner de 2012}}</ref>

* '''Institut d'Ingenieria Química''': És l'institut encarregat del desenroll de treballs i investigacions en [[ingenieria química]]. En tal sentit, comprén estudis d'[[ingenieria ambiental]], [[cinètica química]], [[catálisis]], [[biotecnología]], síntesis de composts i fenomens fisicoquímicos, entre uns atres.<ref name="Institut d'Ingenieria Química de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/quimica/investigacion/actividades_inst_iq.htm |títul=Institut d'Ingenieria Química |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu de Química i Ingenieria Química |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120102210109/http://www.unmsm.edu.pe/quimica/investigacion/actividades_inst_iq.htm |fechaarchivo=2 de giner de 2012}}</ref>

* '''Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica''' ('''IIGEO'''): És l'organisme encarregat de dissenyar llínees i estratègies d'investigació i desenroll concordes en el plantejament de proyectes tècnics i científics que promoguen el desenroll local, regional i nacional. Eixecuta proyectes en les següents llínees d'investigació: [[ingenieria geològica]], [[ingenieria de mines]], [[ingenieria metalúrgica]] i [[ingenieria geogràfica]].<ref name="Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/iigeo |títul=Institut d'Investigació d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120412134847/http://www.unmsm.edu.pe/iigeo |fechaarchivo=12 d'abril de 2012}}</ref>

* '''Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial''': És l'institut responsable de l'investigació en matèria d'ingenieria industrial. Entre les seues llínees d'investigació s'inclouen les tecnologies de l'informació, la gestió i producció industrial, el disseny i tecnologia industrial, i el disseny i tecnologia textil.<ref name="Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial de la UNMSM">{{Cita web |url=https://industrial.unmsm.edu.pe/investigacionfii |títul=Institut d'Investigació d'Ingenieria Industrial |fechaacceso=14 de maig de 2020 |autor=Faculteu d'Ingenieria Industrial}}</ref>

* '''Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica''': Té la responsabilitat de conduir i desenrollar totes les activitats inherents al camp de l'investigació en les àrees de l'[[ingenieria electrònica]] i l'[[ingenieria elèctrica]]. Integra, coordina i eixecuta els proyectes dels professors i estudiants de la facultat dedicats a l'investigació.<ref name="Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica de la UNMSM">{{Cita web |url=http://fiee-unmsm.edu.pe/index.php/institut-de-investigacion |títul=Institut d'Investigació d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica |fechaacceso=30 de maig de 2013 |autor=Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130329060148/http://fiee-unmsm.edu.pe/index.php/institut-de-investigacion |fechaarchivo=29 de març de 2013}}</ref>

* '''Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica''' ('''IIFISI'''): És l'unitat que té la missió de promoure la millora de la producció científica corresponent a les àrees d'[[ingenieria de sistemes]], [[informàtica]] i [[ingenieria de software]] de l'universitat.<ref name="Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.sistemas.edu.pe/investigacion.html |títul=Institut d'Investigació d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica |fechaacceso=30 de maig de 2013 |autor=Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130601080057/http://sistemas.edu.pe/investigacion.html |fechaarchivo=1 de juny de 2013}}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Ciències Administratives''': És l'organisme a càrrec de les activitats d'investigació relacionades en les ciències administratives. Busca desenrollar proyectes d'investigació de calitat i innovació a nivell nacional.<ref name="Institut d'Investigació de Ciències Administratives de la UNMSM">{{Cita web |url=https://administracion.unmsm.edu.pe/aula-virtual |títul=Institut d'Investigació de Ciències Administratives |fechaacceso=14 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Administratives |fechaarchivo=22 d'abril de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200422132129/http://administracion.unmsm.edu.pe/aula-virtual |deadurl=yes }}</ref>

* '''Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables''': És l'unitat responsable de l'investigació en matèria de ciències financeres i contables. Desenrolla proyectes que fomenten l'actualisació professional i l'anàlisis de l'investigació contable, social i de gestió empresarial.<ref name="Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables de la UNMSM">{{Cita web |url=http://investigacion.contabilidad.unmsm.edu.pe |títul=Institut d'Investigació de Ciències Financeres i Contables |fechaacceso=14 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Contables}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Econòmiques''' ('''IIE'''): És l'organisme responsable de la producció d'investigació en economia, comprenent les àrees de teoria econòmica, economia pública i economia internacional.<ref name="Institut d'Investigacions Econòmiques de la UNMSM">{{Cita web |url=https://economia.unmsm.edu.pe/IIE.htm |títul=Institut d'Investigacions Econòmiques |fechaacceso=14 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Econòmiques}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Humanístiques''' ('''IIH'''): És l'institut que té la missió de formar investigadors en el camp de les humanitats: [[lliteratura]], [[art]], ciències de la [[comunicació]] i de l'[[informació]], i [[filosofia]]; aixina com de fomentar l'investigació i la publicació dels resultats produïts en el seu sen. Realisa regularment seminaris, coloquis, debats, tallers, conferències, simpòsiums, congressos, taules redones i cursos de capacitació per als seus membres investigadors.<ref name="Institut d'Investigacions Humanístiques (IIH) de la UNMSM">{{Cita web |url=http://letras.unmsm.edu.pe/index.php?option=com_content&view=article&aneu=99&Itemid=88 |títul=Institut d'Investigacions Humanístiques |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''Institut de Llingüística Aplicada''' ('''CILA'''): Va ser creat en 1972 com a '''Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada''', denominació que va mantindre fins a 1984. Des de fa més de vint anys desenrolla investigacions sobre la diversitat llingüística i cultural del Perú, incloent llengües i dialectes [[Cordillera dels Andes|andinos]], amazónicos i [[Hispà|hispànics]].<ref name="Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada (CILA) de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.cilaunmsm.org/cila.html |títul=Centre d'Investigació de Llingüística Aplicada |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120119013458/http://www.cilaunmsm.org/cila.html |fechaarchivo=19 de giner de 2012}}</ref>

* '''Institut del Pensament Peruà i Llatinoamericà''' ('''IPPLA'''): És l'organisme dedicat al disseny i eixecució de proyectes d'investigació sobre diversos aspectes del pensament peruà i [[Llatinoamèrica|llatinoamericà]]. Entre les seues àrees prioritàries d'estudi es troben el pensament estrictament filosòfic, el pensament científic-tecnològic, el pensament ideològic-polític, el pensament teològic-religiós i el pensament estètic-artístic-lliterari.<ref name="Institut del Pensament Peruà i Llatinoamericà (IPPLA) de la UNMSM">{{Cita web |url=http://letras.unmsm.edu.pe/index.php?option=com_content&view=article&aneu=101&Itemid=187 |títul=Institut del Pensament Peruà i Llatinoamericà |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Llingüístiques''' ('''INVEL'''): Va ser creat com a organisme del departament acadèmic de llingüística per a realisar treballs d'investigació en les àrees bàsiques de [[llingüística general]] (teòrica), [[llingüística aplicada]], llingüística hispànica i llingüística amerindia.<ref name="Institut d'Investigacions Llingüístiques (INVEL) de la UNMSM">{{Cita web |url=http://invelunmsm.wordpress.com |títul=Institut d'Investigacions Llingüístiques |fechaacceso=27 de juliol de 2012 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Educatives''': Busca desenrollar estratègies i metodologia d'ensenyança que permeten maximizar el potencial acadèmic del estudiantado. Les seues principals àrees d'investigació són l'[[administració]] i [[planificació]] de l'educació, la formació magisterial, el disseny curricular i l'evaluació pedagògica.<ref name="Institut d'Investigacions Educatives de la UNMSM">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/fac_educacion/instituto.html |títul=Institut d'Investigacions Educatives |fechaacceso=28 de juliol de 2012 |autor=Faculteu d'Educació |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120704221341/http://www.unmsm.edu.pe/fac_educacion/instituto.html |fechaarchivo=4 de juliol de 2012}}</ref>

* '''Unitat d'Investigació de Dret i Ciència Política''': Fundada en 1998, és l'unitat encarregada de l'elaboració de treballs d'investigació sobre disciplines jurídiques i ciència política, aixina com de la seua presentació en events acadèmics pertinents.<ref name="Unitat d'Investigació de Dret i Ciències Polítiques de la UNMSM">{{Cita web |url=https://dret2.unmsm.edu.pe/investigacion.html |títul=Unitat d'Investigació de Dret i Ciència Política |fechaacceso=15 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Dret i Ciència Política}}</ref>

* '''Institut d'Investigacions Històric-Socials''': Fundat en 1988, és l'institut responsable de les investigacions i publicacions de l'universitat en l'àmbit de les ciències històric-socials. Coordina ademés diverses activitats acadèmiques relacionades en els processos d'investigació social.<ref name="Institut d'Investigació Històric Socials de la UNMSM">{{Cita web |url=https://csociales.unmsm.edu.pe/index.php/investigacion/instit-investigacion/resena-invest |títul=Institut d'Investigació Històric Socials |fechaacceso=15 de maig de 2020 |autor=Faculteu de Ciències Socials |fechaarchivo=18 de juny de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190618140957/http://csociales.unmsm.edu.pe/index.php/investigacion/instit-investigacion/resena-invest |deadurl=yes }}</ref>

=== Grups d'investigació ===
Ademés dels instituts d'investigació, l'universitat conta en alrededos de 500 grups d'investigació agrupats per àrees acadèmiques i facultats, estos són els núcleus d'investigació de temàtiques específiques que operen baix el liderage de docents investigadors recolzats per estudiants, egresados i investigadors associats.<ref name="Directori de grups d'investigació">{{Cita web |url=https://vrip.unmsm.edu.pe/rais/grup.php |títul=Directori de grups d'investigació |fechaacceso=14 de maig de 2020 |autor=Vicerrectorat d'Investigació i Postgrau}}</ref>

=== Producció científica ===

Segons un balanç que va elaborar el [[Consell Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació]] del Perú en l'any 2009, es va identificar que el 20 % de la producció científica peruana havia segut generada per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, sent l'institució peruana de major producció científica en totes les llínees d'activitat.<ref name="Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent" /> De la mateixa forma, segons diverses recents edicions del Rànquing Iberoamericà d'institucions d'investigació —elaborat per ''SCImago''—, l'Universitat de Sant Marcos s'ha posicionat en el Perú com l'institució de major cantitat de producció científica i la principal [[universitat]] en activitat investigadora.<ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2009">{{Cita web |url=http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202009.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2009 |fechaacceso=30 de maig de 2013 |autor=SCImago research group |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130510101437/http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202009.pdf |fechaarchivo=10 de maig de 2013}}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2010">{{Cita web |url=http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202010.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2010 |fechaacceso=14 d'abril de 2011 |autor=SCImago |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130510084120/http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202010.pdf |fechaarchivo=10 de maig de 2013}}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2011">{{Cita web |url=http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202011.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2011 |autor=SCImago |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130502162940/http://scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202011.pdf |fechaarchivo=2 de maig de 2013}}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2012">{{Cita web |url=http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202012.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2012 |fechaacceso=30 de maig de 2013 |autor=SCImago |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130510062218/http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202012.pdf |fechaarchivo=10 de maig de 2013}}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2013">{{Cita web |url=http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202013.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2013 |fechaacceso=30 de maig de 2013 |autor=SCImago |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130510073134/http://www.scimagoir.com/pdf/SIR%20Iber%202013.pdf |fechaarchivo=10 de maig de 2013}}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2017">{{Cita web |url=http://www.elprofesionaldelainformacion.com/documentos/SIR_iber_2017.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2017 |fechaacceso=16 d'abril de 2019 |autor=SCImago |fechaarchivo=16 d'abril de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190416170714/http://www.elprofesionaldelainformacion.com/documentos/SIR_iber_2017.pdf |deadurl=yes }}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2018">{{Cita web |url=http://www.elprofesionaldelainformacion.com/documentos/SIR_iber_2018.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2018 |fechaacceso=16 d'abril de 2019 |autor=SCImago |fechaarchivo=13 de juliol de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200713144401/http://www.elprofesionaldelainformacion.com/documentos/SIR_iber_2018.pdf |deadurl=yes }}</ref><ref name="Rànquing Iberoamericà SIR 2020">{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/pdfs/SIR_iber_2020.pdf |títul=Rànquing Iberoamericà SIR 2020 |fechaacceso=10 d'abril de 2021 |autor=SCImago}}</ref> Vàries publicacions científiques de l'Universitat de Sant Marcos i els seus instituts d'investigació apareixen en prestigioses revistes de divulgació científica, com en les revistes ''[[Nature]]''<ref name="Nature.com search: Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web

|url=http://www.nature.com/search/executesearch?sp-q=Universitat+Nacional+Major+de+Sant+Marcos&sp-p=all&sp-c=25&sp-m=0&sp-s=dona't_descending&include-collections=journals_nature%2Ccrawled_content&exclude-collections=journals_palgrave%2Clab_animal&sp-a=sp1001702d&sp-sfvl-field=subject%7Cujournal&sp-x-1=ujournal&sp-p-1=phrase |títul=Nature: Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Nature |idioma=anglés}}</ref> i ''[[Science]]''.<ref name="Science Magazine Search Results: Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.sciencemag.org/cgi/search?src=hw&site_area=sci&fulltext=Universitat+Nacional+Major+de+Sant+Marcos |títul=Science: Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Science |idioma=anglés}}</ref>

A continuació s'inclou el número de [[publicacions científiques]] de l'Universitat de Sant Marcs des de 1990 fins al 2023 —any més recent de data publicada i considerada per l'edició 2025 del ''[[SCImago Institutions Rànquings]]''—:

{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; text-align:center; font-size:80%;"
|+ Publicacions científiques anuals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos (1990-2005)<ref name="Rànquing Iberoamericà d'Institucions d'Investigació (Universia)">{{Cita web |url=http://investigacion.universia.net/html_inv/ri3/ri3/jsp/params/pais/fc/indicador/a.html |títul=Rànquing Iberoamericà d'Institucions d'Investigació Universia |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |autor=Thomson Scientific |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090430205358/http://investigacion.universia.net/html_inv/ri3/ri3/jsp/params/pais/fc/indicador/a.html |fechaarchivo=30 d'abril de 2009}}</ref>
|-
! Periodo
! 1990
! 1991
! 1992
! 1993
! 1994
! 1995
! 1996
! 1997
! 1998
! 1999
! 2000
! 2001
! 2002
! 2003
! 2004
! 2005
|-
! Publicacions científiques
| 23
| 30
| 18
| 23
| 15
| 32
| 18
| 28
| 26
| 26
| 25
| 31
| 42
| 59
| 59
| 58
|}

{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; text-align:center; font-size:80%;"
|+ Publicacions científiques quinquenal de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos (2003-2007 a 2019-2023)<ref name="Rànquing Iberoamericà SIR">{{Cita web |url=https://www.scimagoiber.com |títul=SCImago Institutions Rànquing |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=SCImago}}</ref><ref name="SCImago IBER">{{Cita web |url=https://www.scimagoiber.com |títul=SCImago IBER |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=SCImago}}</ref>
|-
! Periodo
! 2003-2007
! 2004-2008
! 2005-2009
! 2006-2010
! 2007-2011
! 2008-2012
! 2009-2013
! 2011-2015
! 2012-2016
! 2013-2017
! 2014-2018
! 2015-2019
! 2016-2020
! 2017-2021
! 2018-2022
! 2019-2023
|-
! Publicacions científiques
| 342
| 383
| 438
| 535
| 638
| 750
| 892
| 1125
| 1265
| 1386
| 1644
| 1962
| 2540
| 3208
| 3892
| 4518
|}

Les publicacions científiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos es difonen a través del Portal de «Revistes d'Investigació» de l'universitat, llançat en el 2011, en el que es reunixen revistes acadèmiques i d'investigació editades per les seues facultats, instituts, museus, unitats de postgrau i atres dependències, baix polítiques d'accés obert, arbitrage per parells i control del plagi.<ref name="Revistes d'Investigació de la UNMSM">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe |títul=Revistes d'Investigació |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref> Aixina mateix, el portal registra revistes descontinuadas, entre elles ''[[Ànima Máter (revista peruana)|Ànima Máter]]'', ''[[Theorēma (revista)|Theorēma]]'', ''[[Aequitas (revista)|Aequitas]]'', ''[[Docentia et Investigatio]]'', ''[[Investigació Educativa (revista)|Investigació Educativa]]'' i ''[[Revista Peruana de Química i Ingenieria Química]]''.<ref name="Revistes d'Investigació de la UNMSM" /> Entre les revistes vigents registrades en el portal es troben les següents:
{| width="100%"
|-
| valign="top" |
'''Ciències de la salut'''
* '''[[FMSF-UNMSM|FMSF]]''': ''[[Anals de la Facultat de Medicina]]''
* '''[[FFB-UNMSM|FFB]]''': ''[[Ciència i Investigació (revista peruana)|Ciència i Investigació]]''

* '''[[FO-UNMSM|FO]]''': ''[[Odontologia Sanmarquina]]''
* '''[[FMV-UNMSM|FMV]]''': ''[[Revista d'Investigacions Veterinàries del Perú]]''
* '''[[FPSI-UNMSM|FPSI]]''': ''[[Revista d'Investigació en Psicologia]]''

'''Ciències bàsiques'''
* '''[[FCB-UNMSM|FCB]]''': ''[[Revista Peruana de Biologia]]''
* '''[[FCF-UNMSM|FCF]]''': ''[[Revista d'Investigació de Física]]''
* '''[[FCM-UNMSM|FCM]]''': ''[[Pesquimat]]''
| valign="top" |
'''Ingenieries'''
* '''[[FIGMMG-UNMSM|FIGMMG]]''': ''[[Revista de l'Institut d'Investigació de la Facultat de Mines, Metalúrgia i Ciències Geogràfiques]]''
* '''[[FII-UNMSM|FII]]''': ''[[Industrial Data]]''
* '''[[FIEE-UNMSM|FIEE]]''': ''[[Electrònica-UNMSM]]''
* '''[[FISI-UNMSM|FISI]]''': ''[[Revista d'Investigació de Sistemes i Informàtica]]''
* '''[[FISI-UNMSM|FISI]]''': ''[[Revista Peruana de Computació i Sistemes]]''
* '''[[FIGMMG-UNMSM|FIGMMG]]''': ''[[GEMMA FIGMMG]]''

'''Ciències econòmiques i de la gestió'''
* '''[[FCA-UNMSM|FCA]]''': ''[[Gestió en el Tercer Mileni]]''
* '''[[FCC-UNMSM|FCC]]''': ''[[Quipukamayoc]]''
* '''[[FCE-UNMSM|FCE]]''': ''[[Pensament Crític]]''
* '''[[FCA-UNMSM|FCA]]''': ''[[Scientia Administrativa]]''
| valign="top" |
'''Humanitats i ciències jurídiques i socials'''
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': ''[[Lletres (revista peruana)|Lletres]]''
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': ''[[Escritura i Pensament]]''
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': ''[[Tesis (revista)|Tesis]]''
* '''[[FLCH-UNMSM|FLCH]]''': ''[[Llengua i Societat]]''
* '''[[FEDU-UNMSM|FEDU]]''': ''[[Revista Peruana d'Investigació i Innovació Educativa]]''
* '''[[FDCP-UNMSM|FDCP]]''': ''[[Lucerna Iuris et Investigatio]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[Investigacions Socials]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[Discursos del Sur]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[ISHRA (revista)|ISHRA]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[Revista d'Antropologia]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[Revista de Sociologia]]''
* '''[[FCS-UNMSM|FCS]]''': ''[[Espiral (revista peruana)|Espiral]]''
* '''[[MAA-UNMSM|MAA]]''': ''[[Arqueologia i Societat]]''
|}

A continuació es presenta una breu descripció, en orde alfabètic, de les publicacions acadèmiques i científiques registrades en el portal de «Revistes d'Investigació» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, editades per les seues facultats, instituts d'investigació, museus, unitats de postgrau i atres dependències acadèmiques:<ref name="Revistes d'Investigació de la UNMSM" />

[[Archiu:___caps_block_660___ Instituto de Medicina Tropical.jpg|miniatura|esquerra|Local del [[Institut de Medicina Tropical "Daniel A. Carrión"]], ubicat en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].]]

* '''''[[Aequitas (revista)|Aequitas]]''''': Va ser una publicació de la [[Facultat de Dret i Ciència Política (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Dret i Ciència Política]] de l'universitat. El portal institucional la registra actualment com una revista descontinuada.<ref name="Aequitas">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/Aequitas |títul=Aequitas |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Dret i Ciència Política}}</ref>

* '''''[[Ànima Máter (revista peruana)|Ànima Máter]]''''': Va ser una revista d'investigació de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. En el portal institucional apareix baix la denominació «Ànima Máter segona época» i figura com a publicació descontinuada.<ref name="Ànima Máter">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/ànima |títul=Ànima máter segona época |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

* '''''[[Anals de la Facultat de Medicina]]''''': És una [[revista científica]] de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]], orientada a la difusió d'investigacions i treballs acadèmics vinculats en la [[medicina]], l'educació mèdica i la [[salut pública]].<ref name="Anals de la Facultat de Medicina">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/anals |títul=Anals de la Facultat de Medicina |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref>

* '''''[[Arqueologia i Societat]]''''': És una publicació científica arbitrada editada pel [[Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], dedicada a la difusió d'investigacions originals en [[arqueologia]] de l'àmbit peruà, llatinoamericà i mundial.<ref name="Arqueologia i Societat">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/Estove |títul=Arqueologia i Societat |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

* '''''[[Ciència i Investigació (revista peruana)|Ciència i Investigació]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigació de la [[Facultat de Farmàcia i Bioquímica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Farmàcia i Bioquímica]]. Publica artículs científics originals i inèdits en el camp de les [[ciències farmacèutiques]] i [[biomedicina|biomèdiques]].<ref name="Ciència i Investigació">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/farma |títul=Ciència i Investigació |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Farmàcia i Bioquímica}}</ref>

* '''''[[Discursos del Sur]]''''': És una revista d'investigació de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]] orientada a la reflexió sobre problemàtiques socials contemporànees des de la teoria crítica en ciències socials.<ref name="Discursos del Sur">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/discursos |títul=Discursos del Sur |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Socials}}</ref>

* '''''[[Docentia et Investigatio]]''''': Va ser una publicació de la [[Facultat de Dret i Ciència Política (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Dret i Ciència Política]] dedicada a la difusió de treballs d'investigació en dret i ciència política. El portal institucional la registra com a publicació descontinuada.<ref name="Docentia et Investigatio">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/dret |títul=Docentia et Investigatio |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Dret i Ciència Política}}</ref>

* '''''[[Electrònica-UNMSM]]''''': És la revista científica editada per l'Institut d'Investigació de la [[Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica]]. Difon artículs primaris i originals sobre [[ingenieria elèctrica]], [[electrònica]], [[telecomunicacions]], [[tecnologies de l'informació]], [[telemàtica]], entre atres temes.<ref name="Electrònica-UNMSM">{{Cita web |url=http://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/electron |títul=Electrònica UNMSM |fechaacceso=14 de maig de 2015 |autor=Faculteu d'Ingenieria Electrònica i Elèctrica}}</ref>

* '''''[[Escritura i Pensament]]''''': És una revista acadèmica de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]], especialisada en [[humanitats]], [[llingüística]], lliteratura, art, filosofia i pensament peruà i llatinoamericà.<ref name="Escritura i Pensament">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/lletres |títul=Escritura i Pensament |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''''[[Espiral (revista peruana)|Espiral]]''''': És una revista d'investigació en geografia i ciències socials de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]], orientada a l'estudi de la geografia com a espai de diàlec, reflexió i contrast d'enfocaments.<ref name="Espiral">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/espiral |títul=Espiral, revista de geografia i ciències socials |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Socials}}</ref>

* '''''[[GEMMA FIGMMG]]''''': És una revista de l'Unitat de Postgrau de la [[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]], especialisada en investigacions sobre ingenieria i ciències de la Terra.<ref name="GEMMA FIGMMG">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/gemma |títul=GEMMA FIGMMG |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Unitat de Postgrau de la Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica}}</ref>

* '''''[[Gestió en el Tercer Mileni]]''''': És una publicació d'investigació de la [[Facultat de Ciències Administratives (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Administratives]]. Difon estudis en [[administració]], gestió, desenroll empresarial, gestió pública i àrees afins.<ref name="Gestió en el Tercer Mileni">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/administratives |títul=Gestió en el Tercer Mileni |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Administratives}}</ref>

* '''''[[Industrial Data]]''''': És una revista científica editada per l'Institut d'Investigació de la [[Facultat d'Ingenieria Industrial (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Industrial]]. Publica treballs originals i inèdits en el camp de l'[[ingenieria industrial]] i àrees relacionades.<ref name="Industrial Data">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/idata |títul=Industrial Data |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Ingenieria Industrial}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_671___ Cenprolid.jpg|miniatura|Llibreria de l'universitat, lloc a on es poden adquirir les publicacions del [[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], aixina com diverses revistes científiques sanmarquinas.]]

* '''''[[Investigació Educativa (revista)|Investigació Educativa]]''''': Va ser una revista d'investigació de la [[Facultat d'Educació (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Educació]], orientada a la difusió de treballs acadèmics en educació i pedagogia. El portal institucional la registra actualment com a publicació descontinuada.<ref name="Investigació Educativa">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/educa |títul=Investigació Educativa |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Educació}}</ref>

* '''''[[Investigacions Socials]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigacions Històric-Socials de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]], dedicada a l'estudi de les transformacions de la societat i la cultura peruana i llatinoamericana des de la perspectiva de les [[ciències socials]].<ref name="Investigacions Socials">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/socials |títul=Investigacions Socials |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Socials}}</ref>

* '''''[[ISHRA (revista)|ISHRA]]''''': És la revista del [[Institut Seminari d'Història Rural Andina]] de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]], i publica investigacions i ensajos sobre el Perú i Amèrica Llatina des d'una perspectiva històrica i multidisciplinario.<ref name="ISHRA">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/ishra |títul=ISHRA, Revista de l'Institut Seminari d'Història Rural Andina |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Institut Seminari d'Història Rural Andina}}</ref>

* '''''[[Llengua i Societat]]''''': És una revista científica de l'Institut d'Investigació de Llingüística Aplicada de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]], dedicada a la publicació de treballs especialisats en [[llingüística]] i àrees afins.<ref name="Llengua i Societat">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/lenguaysociedad |títul=Llengua i Societat |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Institut d'Investigació de Llingüística Aplicada}}</ref>

* '''''[[Lletres (revista peruana)|Lletres]]''''': És la revista d'investigació científica de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]], dedicada a la publicació d'artículs d'investigació, revisió bibliogràfica i ensajos vinculats en els estudis humanístics en l'àmbit peruà i llatinoamericà.<ref name="Lletres">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/lletres |títul=Lletres |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''''[[Lucerna Iuris et Investigatio]]''''': És una revista científica de la [[Facultat de Dret i Ciència Política (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Dret i Ciència Política]], dedicada a la publicació d'artículs jurídics i politológicos originals, evaluats per parells externs baix la modalitat de doble cego.<ref name="Lucerna Iuris et Investigatio">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/lucerna |títul=Lucerna Iuris et Investigatio |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Dret i Ciència Política}}</ref>

* '''''[[Odontologia Sanmarquina]]''''': És la revista científica de l'Institut d'Investigació Estomatológica de la [[Facultat d'Odontologia (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Odontologia]]. Difon investigacions i contribucions tècniques relacionades en l'[[estomatología]] i l'[[odontologia]].<ref name="Odontologia Sanmarquina">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/odont |títul=Odontologia Sanmarquina |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Odontologia}}</ref>

* '''''[[Pensament Crític]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigació de la [[Facultat de Ciències Econòmiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Econòmiques]] que difon treballs sobre [[economia]], política econòmica, gestió pública, empreses privades i atres camps afins.<ref name="Pensament Crític">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/econo |títul=Pensament Crític |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Econòmiques}}</ref>

* '''''[[Pesquimat]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigació de la [[Facultat de Ciències Matemàtiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Matemàtiques]]. Publica treballs originals en les àrees de [[matemàtica]], [[estadística]], [[investigació operativa]] i [[computació científica]].<ref name="Pesquimat">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/matema |títul=Pesquimat |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Matemàtiques}}</ref>

* '''''[[Quipukamayoc]]''''': És una revista d'investigació contable editada per la [[Facultat de Ciències Contables (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Contables]]. Publica treballs en [[contabilitat]], finances, economia i temes empresarials, dirigits tant a la comunitat acadèmica com a professional.<ref name="Quipukamayoc">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/quipu |títul=Quipukamayoc |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Contables}}</ref>

* '''''[[Revista d'Antropologia]]''''': És una publicació científica de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]] dedicada a la difusió d'investigacions originals en [[antropologia]] i disciplines afins.<ref name="Revista d'Antropologia">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/antropologia |títul=Revista d'Antropologia |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Socials}}</ref>

* '''''[[Revista d'Investigació de Física]]''''': És una publicació científica de la [[Facultat de Ciències Físiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Físiques]], dedicada a la difusió de treballs d'investigació i d'ensenyança en el camp de la [[física]].<ref name="Revista d'Investigació de Física">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/fisica |títul=Revista d'Investigació de Física |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Físiques}}</ref>

* '''''[[Revista d'Investigació de Sistemes i Informàtica]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigacions de la [[Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica]]. Difon artículs originals i inèdits en [[ingenieria de sistemes]], [[ingenieria de software]], [[ciències de la computació]] i [[informàtica]].<ref name="Revista d'Investigació de Sistemes i Informàtica">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/sistem |títul=Revista d'Investigació de Sistemes i Informàtica |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_676___ PsiExperimental 1998 5.jpg|miniatura|esquerra|Experiment de discriminació visual en eixemplars de peix [[carpa comuna]] (''Cyprinus carpio''), desenrollat en l'antic laboratori de [[psicologia experimental]] de l'universitat, en 1998.]]

* '''''[[Revista d'Investigació en Psicologia]]''''': És una publicació de l'Institut d'Investigacions Sicològiques de la [[Facultat de Psicologia (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Psicologia]], dedicada a difondre investigacions en les distintes àrees de la [[psicologia]], tant des d'enfocaments qualitatius com a quantitatius.<ref name="Revista d'Investigació en Psicologia">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/psico |títul=Revista d'Investigació en Psicologia |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Psicologia}}</ref>

* '''''[[Revista d'Investigacions Veterinàries del Perú]]''''': És una publicació científica de la [[Facultat de Medicina Veterinària (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Medicina Veterinària]] dedicada a la difusió d'investigacions en [[ciències veterinàries]], especialment en producció i salut animal, salut pública veterinària i educació veterinària.<ref name="Revista d'Investigacions Veterinàries del Perú">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/veterinària |títul=Revista d'Investigacions Veterinàries del Perú |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Medicina Veterinària}}</ref>

* '''''[[Revista de Sociologia]]''''': És una revista científica de la [[Facultat de Ciències Socials (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Socials]] orientada a la publicació d'estudis sociològics i interdisciplinaris sobre relacions de poder, treball, sistemes polítics, intersubjetividad i naturalea.<ref name="Revista de Sociologia">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/sociologia |títul=Revista de Sociologia |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Socials}}</ref>

* '''''[[Revista de l'Institut d'Investigació de la Facultat de Mines, Metalúrgia i Ciències Geogràfiques]]''''': És l'orgue de difusió científica de la [[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]], i publica investigacions en geologia, mineria, metalúrgia, ingenieria civil, mig ambient, geografia i atres àrees de les [[ciències de la terra]].<ref name="Revista de l'Institut d'Investigació de la Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/iigeo |títul=Revista de l'Institut d'Investigació de la Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica}}</ref>

* '''''[[Revista Peruana de Biologia]]''''': És una publicació científica arbitrada de l'Institut d'Investigacions de Ciències Biològiques «Antonio Raimondi», de la [[Facultat de Ciències Biològiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Biològiques]]. Publica artículs originals sobre [[biodiversitat]], [[biotecnología]], [[ecologia]], maneig ambiental i àrees afins de la biologia.<ref name="Revista Peruana de Biologia">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/rpb |títul=Revista Peruana de Biologia |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Ciències Biològiques}}</ref>

* '''''[[Revista Peruana de Computació i Sistemes]]''''': És una revista científica arbitrada de la [[Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica]], especialisada en computació, sistemes i àrees afins, en publicació semestral.<ref name="Revista Peruana de Computació i Sistemes">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/rpcsis/ |títul=Revista Peruana de Computació i Sistemes |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Ingenieria de Sistemes i Informàtica}}</ref>

* '''''[[Revista Peruana d'Investigació i Innovació Educativa]]''''': És una publicació científica de la [[Facultat d'Educació (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Educació]] dedicada a la difusió d'investigacions sobre educació, pedagogia, didàctica i innovació educativa.<ref name="Revista Peruana d'Investigació i Innovació Educativa">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/repiie |títul=Revista Peruana d'Investigació i Innovació Educativa |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu d'Educació}}</ref>

* '''''[[Revista Peruana de Química i Ingenieria Química]]''''': Va ser una publicació científica de la [[Facultat de Química i Ingenieria Química (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Química i Ingenieria Química]], dedicada a la difusió de treballs d'investigació en química i ingenieria química. El portal institucional la registra com a publicació descontinuada.<ref name="Revista Peruana de Química i Ingenieria Química">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/quim |títul=Revista Peruana de Química i Ingenieria Química |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Faculteu de Química i Ingenieria Química}}</ref>

* '''''[[Scientia Administrativa]]''''': És una revista d'investigació de l'Unitat de Postgrau de la [[Facultat de Ciències Administratives (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Administratives]], orientada a la difusió de treballs acadèmics en el camp de les ciències administratives.<ref name="Scientia Administrativa">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/scientia |títul=Scientia Administrativa |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Unitat de Postgrau de la Facultat de Ciències Administratives}}</ref>

* '''''[[Tesis (revista)|Tesis]]''''': És una revista arbitrada de l'Unitat de Postgrau de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]], orientada a la publicació d'investigacions en humanitats, art, comunicació, filosofia, llingüística i estudis culturals.<ref name="Tesis">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/tesis |títul=Tesis |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Unitat de Postgrau de la Facultat de Lletres i Ciències Humanes}}</ref>

* '''''[[Theorēma (revista)|Theorēma]]''''': Va ser una publicació científica de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. En el portal institucional figura com «Theorēma (Lima, Segona época, En llínea)» i apareix registrada com a revista descontinuada.<ref name="Theorēma">{{Cita web |url=https://revistasinvestigacion.unmsm.edu.pe/index.php/theorema |títul=Theorēma (Lima, Segona época, En llínea) |fechaacceso=5 d'abril de 2026 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

=== Fondo editorial ===
{{AP|Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
El [[Fondo Editorial]] de l'Universitat de Sant Marcos és la divisió encarregada de publicar [[llibres]], [[revistes]] i [[periòdics]] baix el sagell de l'universitat, després de que el contingut de les propostes hagen superat les instàncies de selecció, complixquen en les normes de publicació requerides, i seguixquen el manual d'estil del sagell editorial. Les publicacions poden realisar-se tant en format imprés com a digital, i poden adquirir-se en llibreries i a través del Centre de Producció, Llibreria i Distribuïdora (CENPROLID) de l'universitat, ubicat en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]].

== Cultura ==
=== Centres culturals ===
En l'actualitat l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta en dos [[centres culturals]] en dos dels seus edificis històrics. La coneguda [[Casona de Sant Marcos]] —el seu principal centre cultural— i el [[Colege Real de Sant Marcos]].
==== Casona de l'Universitat de Sant Marcos ====
{{AP|Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Real Convictorio de Sant Carlos}}
[[Archiu:Font al parque Universitario de Lima amb el Panteón de los Próceres al fons.jpg|miniatura|dreta|Vista exterior de la [[Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].]]
El '''Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos''' ('''CCSM'''), conegut també com la «Casona del [[Parc Universitari]]», és el principal local històric de l'universitat. Fundat com a sèu del noviciado jesuïta de Sant Antonio Abad, es convertix en la sèu central de l'universitat l'any 1861, quedant com a tal fins a mediats de el {{Sigle|XX||s}}, quan l'universitat es trasllada al seu actual campus de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]]. Despuix de la seua recent restauració, la «Casona» és el principal referent de l'activitat cultural i artística de l'Universitat, i una de les construccions millor conservades de l'época colonial en la ciutat de Lima.<ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari (partix 1)">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona.htm |títul=El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 1 |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822193723/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref> És un dels principals atractius turístics del [[centre històric de Lima]]. El complex forma part de l'àrea i de la llista d'edificacions del [[Centre històric de Lima|centre històric]] de la capital que en 1988 va ser declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]].<ref name="Historic Centre of Llima" /><ref name="Historic Centre of Lima: Gallery" />

L'història de la Casona es remonta a l'any 1605, quan Antonio Correja Ureña fa entrega als jesuïtes d'un donatiu per a la construcció de la seua noviciado o casa de probación. En els primers anys el complex consistia tan sol d'una capella i dos patis. Despuix de la seua destrucció pel terremot de 1746 va ser reconstruïda pels jesuïtes seguint el mateix traçat anterior. Permaneixeria aixina fins a 1767, quan expulsada l'orde jesuïta del [[Virreinato del Perú]], passa a ser el local del [[Real Convictorio de Sant Carlos]]. En 1821, proclamada l'[[independència del Perú]], el complex de la Casona va passar a ser el local principal de l'Universitat de Sant Marcos, alcançant llavors el seu màxim esplendor. El saló general de la Casona sanmarquina va tindre importància històrica com a local del [[primer Congrés Constituent del Perú]] en temps d'independència, ademés de ser testic dels successos de la [[guerra del Pacífic]] en l'invasió chilena en Lima i la destrucció i apropiació de vàries de les seues coleccions.<ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari (partix 1)" /><ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari (partix 2)">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona2.htm |títul=El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 2 |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110102043018/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona2.htm |fechaarchivo=2 de giner de 2011}}</ref><ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari (partix 3)">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona3.htm |títul=El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari: Partix 3 |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110102042904/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/casona3.htm |fechaarchivo=2 de giner de 2011}}</ref>

Des del trasllat de l'universitat, la Casona va permanéixer com un local de gran valor històric i importància no solament per a l'universitat sino per a la ciutat, raó per la qual en 1989 l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, l'[[Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll|Agència Espanyola de Cooperació Internacional]] i el llavors Institut Nacional de Cultura varen subscriure un conveni [[Perú]]-[[Espanya]] per a conseguir la restauració del complex arquitectònic i adequant-ho a nou us com a espai dedicat a la cultura, investigació i creació artístiques. En l'actualitat la Casona, com a Centre Cultural de Sant Marcos, oferix cursos d'extensió cultural, exposicions i és sèu de varis museus universitaris i centres d'investigació. Dins de la Casona destaca el Saló de Graus —antiga Capella de Loreto—, a on es realisen les cerimònies oficials dels doctorats ''honoris causa'' que otorga l'universitat.<ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos i l'antiga Casona del parc universitari (partix 3)" /><ref name="El Centre Cultural de Sant Marcos: Un horisó de renovacions">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/sobreccsm.htm |títul=El Centre Cultural de Sant Marcos: Un horisó de renovacions |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100928143747/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/inicie/sobreccsm.htm |fechaarchivo=28 de setembre de 2010}}</ref>

<gallery mode="packed">
File:CCSM-UNMSM Casona de Sant Marcos i Parc Univesitario.jpg|Casona de Sant Marcos i Parc univesitario
File:Parc Universitari.jpg|Parc univesitario i Rellonge universitari
File:CCSM-UNMSM Salon de Graus.jpg|Saló de Graus
File:CCSM-UNMSM Salon General.jpg|Saló General
File:Estàtua a Hipólito Unanue.jpg|Estàtua de Hipólito Unanue
File:CCSM-UNMSM Pati de Dret.jpg|Pati de Dret
File:CCSM-UNMSM Pati de Lletres.jpg|Pati de Lletres
File:CCSM-UNMSM Pati de Ciències.jpg|Pati de Ciències
File:CCSM-UNMSM Pati de Jazmines.jpg|Pati de Jazmines
File:CCSM-UNMSM Pati de Chics.jpg|Pati de Chics
</gallery>

==== Colege Real de l'Universitat de Sant Marcos ====
{{AP|Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Colege Major de Sant Felipe i Sant Marcos}}
[[Archiu:Antiguo colegio real de San Felipe.jpg|miniatura|esquerra|Vista exterior del [[Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].]]
El '''Centre Cultural «Colege Real» de les Cultures Peruanes Contemporànees''', constituït com a tal en el 2006, és el segon centre cultural de l'Universitat de Sant Marcos i també un dels edificis històrics de Lima en localisar-se en els ambients de l'antic «Colege Real» de Sant Marcs que data del [[Colonisació europea d'Amèrica|periodo colonial]], al costat del [[Congrés de la República del Perú]]. Està conformat per tres dependències de l'universitat: L'Institut de Llingüística Aplicada CILA, l'Archiu Històric «Dumenge Angulo» de l'Universitat de Sant Marcos, i del Seminari d'Història Rural Andina. Regularment es realisen exposicions i mostres, que principalment prenen lloc en la sala d'exposicions del Colege Real.<ref name="Treball Fotogràfic en Colege Real de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://noticias.universia.edu.pe/vida-universitària/notícia/2009/10/14/711204/treball-fotografico-colege-real-sant-marcs.html |títul=Treballe fotogràfic en el Colege Real de Sant Marcos |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Universia |fechaarchivo=14 de febrer de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150214203123/http://noticias.universia.edu.pe/vida-universitària/notícia/2009/10/14/711204/treball-fotografico-colege-real-sant-marcs.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Exposició en Colege Real: Les nostres dames decimonónicas">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/?aneu=1710 |títul=Exposició en el Colege Real: Les nostres dames decimonónicas |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

L'història del Colege Real es remonta a fins de el {{Sigle|XVI||s}}, quan va ser fundat per iniciativa del [[virrey]] [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]] en 1592. Va ser un colege en estudis de [[dret canònic|cànons]] i [[lleis]], per a l'educació dels fills, nets i descendents dels [[conquistadors espanyols]] i pobladors del regne, aixina com per a les persones de reconeguts mèrits. El [[rector]] del colege era també el rector de l'Universitat de Sant Marcos; l'administració quotidiana del colege recaïa en el [[vicerrector]], que residia en el [[claustre]]. Abdós càrrecs tenien una duració de dos anys i es mantenien encara en el cas de que el rector deixara de ser-ho de l'Universitat. El bienio rectoral corria a partir del 28 de juny, vespra de la festivitat de [[Sant Pedro]] i [[Sant Pablo]]. En el Colege es guardaven les constitucions i cerimònies del [[Colege Major Santa Creu]]. Despuix de les [[reformes borbòniques]] que varen provocar l'[[expulsió dels jesuïtes]], el planter es va refondre en el [[Convictorio de Sant Carlos]]. A fins de el {{Sigle|XVIII||s}}, l'Inspector de Guerra [[Gabriel d'Avilés i del Fierro]] va dedicar el local a [[Quarter (milícia)|quarter]] del [[Regiment Real de Lima]]. Posteriorment durant l'época republicana va ser sèu del [[Estat Major de l'Eixèrcit]]. Des de fins de el {{Sigle|XX||s}}, l'Universitat de Sant Marcos li ha donat al Colege Real les funcions d'un Centre Cultural i Archiu Històric.

=== Organisacions culturals ===
Ademés dels seus centres culturals, l'Universitat de Sant Marcos conta en vàries organisacions que complixen funcions de preservació, investigació i difusió cultural.

==== Centres d'alts estudis i d'investigacions ====
L'Universitat de Sant Marcos conta en els següents centres d'alts estudis i d'investigacions, dos dels quals funcionen ademés com cases-museu i conten en les seues respectives biblioteques especialisades:
[[Archiu:___caps_block_696___ ___caps_block_697___|miniatura|dreta|Vista exterior del [[Institut Raúl Porras Barrenechea: Centre d'Alts Estudis i d'Investigacions Peruanes]].]]

* El '''[[Institut Raúl Porras Barrenechea: Centre d'Alts Estudis i d'Investigacions Peruanes]]''' ('''IRPB''') va ser creat en homenage a l'ilustre mestre sanmarquino [[Raúl Porras Barrenechea]]. L'institut té al seu càrrec: la '''Casa-Museu Raúl Porras Barrenechea''' —partix de la Ruta Lliterària «[[Mario Vargas Llosa]]»—, declarada monument històric i artístic, per lo que es conserva, custòdia i exhibix permanentment totes les seues obres d'art, mobiliari, pintures, escultures, fotografies, recorts familiars i personals; l'archiu Porras; i el museu dels escritors peruans. S'ubica en el [[Districte de Miraflores (Llima)|districte de Miraflores]] i és veïna de la Casa-Museu de [[Ricardo Palma]], lo que li permet desenrollar a cabalidad els fins per als que ha segut fundada i que l'han convertit en un dels pols de l'activitat cultural del país. Les seues investigacions principals comprenen les àrees d'humanitats, arts i ciències socials.<ref name="Institut Raúl Porras Barrenechea">{{Cita web |url=http://vrinvestigacion.unmsm.edu.pe/institutos/no-facultatives/institut-raul-porras-barrenechea.html |títul=Institut Raúl Porras Barrenechea |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140326112848/http://vrinvestigacion.unmsm.edu.pe/institutos/no-facultatives/institut-raul-porras-barrenechea.html |fechaarchivo=26 de març de 2014}}</ref>
* La '''[[Fundació Biblioteca Museu Temple Radicati: Centre d'Alts Estudis i d'Investigacions Peruanistas]]''' ('''FBMTR''') va ser creada en homenage als ilustres sanmarquinos [[Ella Dunbar Temple Aguilar]] de Radicati i [[Carlo Radicati vaig donar Primeglio]], els qui varen otorgar el seu immoble i la totalitat dels seus bens culturals a l'universitat, entre ells una important colecció de 26 [[quipu]]s —actualment en préstam al [[Museu d'Art de Lima]] per a la seua preservació i exhibició—. La fundació té al seu càrrec la '''Casa-Museu Temple Radicati''', aixina com la seua biblioteca especialisa. Té entre les seues funcions promoure els estudis i investigacions de caràcter jurídic, històric, antropològic, arqueològic, sociològic, ecològic, i geogràfic, aixina com la realisació de diverses activitats culturals.<ref name="Gestió Cultural: Biblioteca Museu Temple Radicati">{{Cita web |url=http://www.gestioncultural.org/centros_documentacion.php?aneu_institucion_empresa=3297 |títul=Gestió Cultural: Biblioteca Museu Temple Radicati |fechaacceso=14 de febrer de 2015 |autor=Portal Iberoamericà de Gestió Cultural |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150214151716/http://www.gestioncultural.org/centros_documentacion.php?aneu_institucion_empresa=3297 |fechaarchivo=14 de febrer de 2015}}</ref><ref name="Biblioteca Museu Temple-Radicati">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_museo_temple.htm |títul=Biblioteca Museu Temple Radicati |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071013123441/http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_museo_temple.htm |fechaarchivo=13 d'octubre de 2007}}</ref><ref name="Fundació Temple-Radicati: Un museu per descobrir">{{Cita publicació |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/actualidad/a%C3%B1o2_N7_2002/un-museu.htm |títul=Fundació Temple Radicati: Un museu per descobrir |fechaacceso=14 de febrer de 2015 |publicació=Actualitat Sanmarquina |volum=2|número=7|any=2002|autor=Oficina General de Relacions Públiques}}</ref>

* El '''[[Centre d'Estudis Asiàtics de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Centre d'Estudis Asiàtics]]''' ('''CEAS''') és una organisació enfocada en l'estudi i investigació dels països d'[[Àsia]], tals com [[China]], [[República de China|Taiwan]], [[Japó]], [[Coreja]], [[Indonèsia]], [[Índia]], [[Tailàndia]] entre uns atres, en matèries d'[[economia]], [[política]], [[cultura]], [[art]], [[societat]], [[història]] i [[relacions internacionals]]. Es va fundar el 7 de novembre de 2018 en la [[Casona de Sant Marcos]] en el marc de la Segona Reunió Anual del Consorci Universitari Fudan - Amèrica Llatina (FLAUC), event coorganizar per l'[[Universitat de Fudan]] i l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos.<ref name="Sant Marcos enfortirà cooperació acadèmica en prestigiosa universitat chinenca">{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-sant-marcs-fortalecera-cooperacion-academica-prestigiosa-universitat-chinenca-728998.aspx |títul=Sant Marcos enfortirà cooperació acadèmica en prestigiosa universitat chinenca |fechaacceso=18 d'octubre de 2018 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |idioma=espanyol}}</ref><ref name="Sant Marcos enfortirà investigació en universitats d'Amèrica Llatina i Àsia">{{Cita web |url=https://www.andina.pe/agencia/noticia-sant-marcs-fortalecera-investigacion-universitats-america-llatina-i-asia-731833.aspx |títul=Sant Marcos enfortirà investigació en universitats d'Amèrica Llatina i Àsia |fechaacceso=18 d'octubre de 2018 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |idioma=espanyol}}</ref> Els principals objectius de el CEAS són: el desenroll i foment del coneiximent sobre els [[països d'Àsia]], la generació d'investigacions afins, i la proposta de polítiques adequades per a un millor aprofitament de les oportunitats que brinda esta regió, en matèries de [[desenroll econòmic|desenroll]], [[inversió]], [[comerç]] i [[turisme]].<ref name="A propòsit de l'establiment del Centre d'Estudis Asiàtics en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://alertaeconomica.com/a-proposito-de-la-creacion-del-centre-de-estudis-asiaticos-en-la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs |títul=A propòsit de l'establiment del Centre d'Estudis Asiàtics en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'octubre de 2018 |autor=Alerta Econòmica |idioma=espanyol}}</ref>

==== Museus i afins ====
Adicionalment als dos centres d'alts estudis i d'investigacions que funcionen també com cases-museu, l'Universitat de Sant Marcos conta actualment en diverses institucions que funcionen exclusivament com a museus, ademés d'una galeria d'art en el seu campus principal:
[[Archiu:___caps_block_705___ museo historianatural.jpg|miniatura|esquerra|Entrada principal del [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Història Natural «Javier Prat»]].]]

* '''[[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Història Natural de Lima]]''' ('''MHN'''): El Museu d'Història Natural, fundat el 28 de febrer de 1918,<ref name="Història del Museu d'Història Natural Javier Prat">{{Cita web |url=http://museohn.unmsm.edu.pe/historia.php |títul=Història |fechaacceso=10 de març de 2013 |autor=Museu d'Història Natural «Javier Prat» |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130322011510/http://museohn.unmsm.edu.pe/historia.php |fechaarchivo=22 de març de 2013}}</ref> es va ubicar fins a 1934 en la [[Casona de Sant Marcos]]; actualment s'ubica fòra del campus universitari, en el [[districte de Jesús María]]. El museu és un centre d'informació sobre la biodiversitat peruana, d'esta manera servix de forma documentada a estudiants i científics nacionals. Els estudis realisats pels investigadors del museu inclouen estudis ecològics, inventaris de la biodiversitat del país i el monitoreo de comunitats naturals.<ref name="Història del Museu d'Història Natural ">{{Cita web |url=http://renacal.org.pe/portal/node/55 |títul=Museu d'Història Natural "Javier Prat" de la UNMSM |fechaacceso=10 d'agost de 2010 |autor=Ret Nacional d'Àrees de Conservació Regional i Local |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110525013441/http://www.renacal.org.pe/portal/node/55 |fechaarchivo=25 de maig de 2011}}</ref> Les coleccions del museu inclouen eixemplars de flora, fauna i gea, molts dels quals tenen ademés un valor històric, en ser eixemplars obtinguts per naturalistes com [[Antonio Raimondi]], [[Augusto Weberbauer]], [[Ramón Ferreyra]], [[Emma Cerrate]], [[:wikidata:Q20243384|Wolfgang Karl Weyrauch]], els esposos [[:wikidata:Q118401|Hans Koepcke]] i [[María Koepcke]], entre uns atres. Actualment les coleccions superen el milló i mig d'eixemplars, molts de les quals són exhibides al públic de forma oberta i permanent o en exhibicions temporals.<ref name="Visites al Museu d'Història Natural Javier Prat">{{Cita web |url=http://museohn.unmsm.edu.pe/visitas.php |títul=Visites |fechaacceso=10 de març de 2013 |autor=Museu d'Història Natural «Javier Prat» |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130322005756/http://museohn.unmsm.edu.pe/visitas.php |fechaarchivo=22 de març de 2013}}</ref>
*'''[[Museu Paleontológico de Sacaco (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu Paleontológico de Sacaco]]''': És un [[museu]] [[Paleontologia|paleontológico]] ubicat en el [[districte de Bella Unió]], un dels tretze districtes de la [[província de Caravelí]], ubicada en el [[departament de Arequipa]]. Forma part del conjunt de museus de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs adjunt a la [[Facultat de Ciències Biològiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Ciències Biològiques]] i filial del [[Museu d'Història Natural de Lima]]. El museu resguarda la '''Zona Paleontológica de Sacaco''', reconeguda pel [[Ministeri de Cultura del Perú]] com [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]], sent esta un dels '''Llocs Paleontológicos de les Conques Pisco i Camaná''' que en conjunt forma part de la llista indicativa de possibles nominats com [[Anex:Patrimoni de la Humanitat en el Perú|Patrimoni de la Humanitat en el Perú]].

* '''[[Museu d'Art (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Art]]''' ('''MASM'''): Fundat en 1970 per l'historiador d'art [[Francisco Stastny]], baix el nom de Museu d'Art i Història, es troba ubicat en el pati de Dret de la [[Casona de Sant Marcos]]. Actualment està compost de quatre coleccions: la de «Art popular», formada per ceràmics i teixits de pobles de la serra i selva, que arrepleguen les tradicions antigues en l'elaboració dels mateixos; la colecció de «Retrats» que representen a docents sanmarquinos i autoritats dels sigles {{Sigle|XVI}}, {{Sigle|XVII}} i {{Sigle|XVIII}}; la de «Art modern i contemporàneu», constituïda per pintures i escultures guanyadores de concursos que va organisar l'universitat entre 1950 i 1970; i la colecció de l'archiu de «Pintura llauradora».<ref name="Museu d'Art de Sant Marcos: ¿Quí som?">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/index.htm |títul=¿Quí som? |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Art |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822045637/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/index.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref> Ademés de les exposicions el museu realisa variades publicacions,<ref name="Museu d'Art de Sant Marcos: Publicacions">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/publicacions.htm |títul=Publicacions |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Art |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822193629/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/publicacions.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref> i impulsa tallers per a l'alumnat universitari i el públic en general.<ref name="Tallers">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/tallers.htm |títul=Museu d'Art de Sant Marcos: Tallers |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Art |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822194041/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/art/tallers.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref>

* '''[[Museu d'Arqueologia i Antropologia (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Arqueologia i Antropologia]]''' ('''MAA'''): Fundat en 1919 per l'arqueòlec peruà [[Juliol C. Tello]], baix el nom de Museu d'Arqueologia i Etnologia, s'ubica entre el pati de Lletres i el pati dels Jazmines de la [[Casona de Sant Marcos]]. El museu ha rebut a lo llarc de la seua història el respal de reconeguts investigadors com a Juliol César Tello, [[Luis Eduardo Valcárcel]], [[Luis Lumbreras]], [[Ruth Shady]], entre uns atres. En 1946, un considerable conjunt d'objectes històrics varen ser traslladats al [[Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú]], no obstant, la colecció del museu seguix comprenent una àmplia diversitat d'objectes culturals: líticos, ceràmica, textils, metals i material orgànic. Resalta la participació que té el museu i l'àrea d'arqueologia de l'universitat en diversos proyectes arqueològics, com: els estudis sobre [[Cultura Chavín|Chavín]], [[Cultura Paracas|Paracas]] i la vall [[Casma]]; la recuperació i estudi de les construccions de [[Caral]], primera civilisació americana; i el treball d'investigació realisat en molts llocs arqueològics i [[huaca|huaques]] del país.<ref name="Museu d'Arqueologia i Antropologia de Sant Marcos: Història">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/història.htm |títul=Història |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Arqueologia i Antropologia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822194025/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/història.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref> El museu realisa ademés diversos cursos i tallers;<ref name="Museu d'Arqueologia i Antropologia de Sant Marcos: Cursos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/cursos.htm |títul=Cursos |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Arqueologia i Antropologia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100506000730/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/cursos.htm |fechaarchivo=6 de maig de 2010}}</ref> aixina com publicacions,<ref name="Museu d'Arqueologia i Antropologia de Sant Marcos: Publicacions">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/publicacions.htm |títul=Publicacions |fechaacceso=11 d'agost de 2010 |autor=Museu d'Arqueologia i Antropologia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822194031/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/arqueologia/publicacions.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref> exposicions i conferències a on donen a conéixer resultats de recents estudis arqueològics i antropològics.
[[Archiu:___caps_block_716___.jpg|miniatura|200px|[[Péndola de Foucault]] en l'àrea de mecànica, calor i ones del [[Museu Històric de Ciències Físiques (UNMSM)|Museu Històric de Ciències Físiques]].]]

* '''[[Museu Històric de Ciències Físiques (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu Històric de Ciències Físiques]]''' ('''MHCF'''): Va ser creat l'11 de novembre de 1986 en l'objectiu d'exhibir les peces que formaven part del gabinet de física que anteriorment s'ubicava en la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]]. L'actual Museu Històric de Ciències Físiques està conformat per quatre àrees: l'àrea d'òptica i física moderna, l'àrea de mecànica de sòlits i decorreguts, l'àrea de calor i ones, i l'àrea d'electricitat i magnetisme. La finalitat actual del museu és promoure esta disciplina, aixina com també donar a conéixer instruments que temps arrere varen permetre realisar experiments en esta àrea d'investigació. El museu s'ubica en el pabelló de la [[Facultat de Ciències Físiques (UNMSM)|Facultat de Ciències Físiques]] de l'universitat, en la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]].<ref name="Museu Històric de Ciències Físiques ">{{Cita web |url=http://museodecienciasfisicas.blogspot.com/2008/05/museo-historico-de-ciències-fisicas.html |títul=Museu Històric de Ciències Físiques |fechaacceso=3 de juny de 2013 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

* '''[[Museu de l'Història de la Medicina Peruana (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu de l'Història de la Medicina Peruana]]''' ('''MHMP'''): És l'institució encarregada de preservar el acervo mèdic, històric, bibliogràfic i documental dels orígens de la medicina moderna en el Perú i la [[Facultat de Medicina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].<ref name="Museu de l'Història de la Medicina Peruana i Repositori Històric de la Medicina Peruana en el Portal Web de la Facultat de Medicina">{{Cita web |url=https://medicina.unmsm.edu.pe/museu-de-la-història-de-la-medicina-peruana |títul=Museu de l'Història de la Medicina Peruana i Repositori Històric de la Medicina Peruana en el Portal Web de la Facultat de Medicina |fechaacceso=7 d'octubre de 2021 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando»}}</ref> Entre els objectes i documents que preserva destaquen: l'instrumental mege històric; les actes dels consells de Facultat i expedients de graduació; l'archiu d'[[Hipólito Unanue]]; l'archiu de [[Daniel Alcides Carrión]] format pel seu epistolario familiar i publicacions sobre la barruga; aquarela i manuscrits d'[[Antonio Raimondi]]; quadros de sanmarquinos i sanfernandinos destacats; volums antics de les revistes centenàries: ''[[The Lancet]]'', ''[[JAMA]]'', entre unes atres; colecció de tesis de bachillera i de doctor en medicina de 1856 a 1978; obres des de el {{Sigle|XVI||s}} d'autors clàssics; material fílmico, i uns atres.<ref name="Directori de la Facultat de Medicina: Unitat de Biblioteca, Hemeroteca i Centre Documentario">{{Cita web |url=http://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/cooperacion/biblioteca |títul=Unitat de Biblioteca, Hemeroteca i Centre Documentario |fechaacceso=6 de decembre de 2017 |autor=Faculteu de Medicina «Sant Fernando» |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171207084654/http://medicina.unmsm.edu.pe/index.php/cooperacion/biblioteca |fechaarchivo=7 de decembre de 2017}}</ref>
* '''[[Gabinets de Paleontologia, Petrologia i Mineralogia (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Gabinets de Paleontologia, Petrologia i Mineralogia]]''': Són un conjunt de gabinets especialisats encarregats de preservar i exhibir acervo científic de la [[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]] en les matèries de paleontologia, petrologia i petrografia, i mineralogia.<ref name="Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica: Museu de Mineralogia">{{Cita web |url=http://figmmg.unmsm.edu.pe/?galeria=museu-de-mineralogia |títul=Museu de Mineralogia |fechaacceso=8 de juny de 2019 |autor=Faculteu d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica}}</ref>
* '''[[Museu de Minerals (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu de Minerals «Andrés Del Castell»]]''': És l'institució encarregada de preservar i exhibir acervo de la [[Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat d'Ingenieria Geològica, Minera, Metalúrgica i Geogràfica]] i part de la colecció privada de [[Guido Del Castell]], ingenier de mines i gestor cultural peruà. Va ser inaugurat en setembre de 2019, en el marc del 35° aniversari de l'Escola Professional d'Ingenieria Geològica. Conta en una colecció de minerals fluorescents, la segona del seu tipo en el Perú.<ref name="Segon museu de minerals fluorescents en el Perú és inaugurat en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/segundo-museu-de-minerals-fluorescents-en-el-Peru-és-inaugurat-en-Sant-Marcos |títul=Segon museu de minerals fluorescents en el Perú és inaugurat en Sant Marcos |fechaacceso=26 de setembre de 2019 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=27 de setembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190927005302/http://www.unmsm.edu.pe/noticias/ver/segundo-museu-de-minerals-fluorescents-en-el-Peru-és-inaugurat-en-Sant-Marcos |deadurl=yes }}</ref>

* '''Museu d'Inmunología i Vacunes''': És un museu itinerant que busca educar a la població en general sobre el funcionament i rellevància de les vacunes, estant la seua organisació a càrrec de la [[Facultat de Ciències Biològiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]]. Les seues activitats solen incloure exposicions de pòsters i maquetes, teatre i ensajos.
* '''Espai 1948''': Aixina mateix, l'universitat conta en la [[galeria d'art]] «Espai 1948», un espai expositiu universitari ubicat en el primer pis de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]]. Gestionada per l'Escola Professional d'Art, esta galeria funciona com un espai de formació en curaduría i gestió cultural, aixina com una plataforma per a la difusió de propostes artístiques contemporànees d'estudiants, egresados i artistes en general. Per a això desenrolla exposicions temporals, visites guiades i activitats culturals dirigides tant a la comunitat universitària com al públic en general, contribuint a la promoció de la creació artística i l'investigació en arts dins de l'universitat.
* '''Observatori Astronòmic «María Luisa Aguilar»''': És un [[observatori astronòmic]] destinat a activitats educatives i d'interés turístic. Es troba ubicat a 4027 m s. n. m., en el cim del Apu Huch’uy Atería, dins de l'àmbit de les comunitats llauradores de Hanccohocca i Chectuyoc, en el districte de [[Districte de Maranganí|Maranganí]], província de [[Província de Canchis|Canchis]], regió [[Cuzco|Cusco]], [[Perú]].

==== Biblioteques especialisades ====
L'Universitat de Sant Marcos, ademés de la seua Biblioteca central i les biblioteques de les seues facultats ubicades principalment en la Ciutat Universitària, conta en atres quatre biblioteques especialisades:<ref name="Biblioteques especialisades">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espec.htm |títul=Biblioteques especialisades |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130716173906/http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espec.htm |fechaarchivo=16 de juliol de 2013}}</ref>
[[Archiu:___caps_block_723___ ___caps_block_724___|miniatura|esquerra|Sala de llectura de la Biblioteca del [[Institut Raúl Porras Barrenechea]], al costat esquerre es pot apreciar un retrat del filòsof sanmarquino [[Victor Li Carrillo]].]]
* '''Biblioteca Espanya de les Arts''' ('''BEA'''): Denominada abans «Biblioteca Espanya del Centre Cultural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos», està dedicada a recopilar, organisar, preservar i disseminar el acervo bibliogràfic i audiovisual, facilitar l'accés a informació cultural especialisada, aixina com recolzar l'investigació de les seues àrees temàtiques.<ref name="Biblioteca Espanya de les Arts">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espana_artes.htm |títul=Biblioteca Espanya de les Arts |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071013123436/http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_espana_artes.htm |fechaarchivo=13 d'octubre de 2007}}</ref>
* '''Biblioteca de l'Institut Raúl Porras Barrenechea''': En ell es guarden els papers personals de l'educador sanmarquino [[Raúl Porras Barrenechea]], els seus fichers d'investigació, cartes, paperetes, quaderns, llibretes de notes i apunts, publicacions, i texts originals de la seua producció escrita, conjunt documental que constituïx l'Archiu Porras. En este local es conserven també l'Archiu Melitón Porras i part de l'Archiu José Gálvez, entregat pels seus hereus.<ref name="Biblioteca Institut Raúl Porras Barrenechea">{{Cita web |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_raul_porras.htm |títul=Biblioteca "Institut Raúl Porras Barrenechea" |fechaacceso=31 de març de 2013 |autor=Sistema de Biblioteques |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130715034249/http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibliotecas/coleccion/bib_espec/bib_raul_porras.htm |fechaarchivo=15 de juliol de 2013}}</ref>

* '''Biblioteca del Museu d'Història Natural''': El Museu d'Història Natural «Javier Prat» conta en coleccions d'enorme valor històric en la seua biblioteca, les quals són producte de naturalistes com [[Antonio Raimondi]], [[Augusto Weberbauer]], [[María Koepcke]], entre uns atres. Estes coleccions convertixen a la biblioteca i al museu en rellevants centres d'informació sobre la biodiversitat —flora, fauna i gea— peruana.<ref name="Història del Museu d'Història Natural Javier Prat" />
* '''Biblioteca Temple Radicati''': Forma part de la Fundació Biblioteca Museu «Temple-Radicati», la qual va ser constituïda en 1996 gràcies a les donacions d'[[Ella Dunbar Temple Aguilar]] de Radicati i [[Carlo Radicati vaig donar Primeglio]]. La colecció està composta per enciclopèdies espanyoles i italianes, diccionaris, llibres d'història, geografia, sociologia, lliteratura i noveles vàries, dret, art, arqueologia, etc.<ref name="Gestió Cultural: Biblioteca Museu Temple Radicati" />

==== Direccions, escoles i centres ====
L'Universitat de Sant Marcos conta en organismes i direccions que promouen activitats culturals, a continuació la descripció d'algunes d'elles:

* '''Ballet Sant Marcos''' ('''BSM'''): La direcció de ballet d'Universitat Sant Marcos conta en més de 50 anys d'existència, en els que ha tingut com a sèu principal de la seua escola de ballet i de les seues presentacions al local del [[Centre Cultural de Sant Marcos]]. En anys recents, el ballet de Sant Marcos va estar baix la direcció de [[Vora Stastny]], gestió durant la qual que es varen propiciar colaboracions en coreógrafs com el costarricense [[Rogelio López]] i el britànic [[:wikidata:Q2171218|Royston Maldoom]].<ref name="Direcció de Ballet de l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/ballet/index.htm |títul=Direcció de Ballet de l'Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822021751/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/ballet/index.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref>
* '''Banda Simfònica Universitària''' ('''BSU'''): La direcció de [[Banda de música|banda]] i [[orquesta]] de Sant Marcos és una unitat artística, cultural i protocolar de l'Universitat de Sant Marcos. Actualment és una dependència del Centre Cultural de Sant Marcos. Té el seu orige en l'any 1996 quan les autoritats universitàries varen concebre l'idea de dotar a Sant Marcs en una Banda de Música. El conjunt, conformat per sanmarquinos interessats en el rubro, participa en els actes protocolares de l'universitat i invitacions als quals anara citat.<ref name="Direcció de Banda i Orquesta de l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/cinetv/index.htm |títul=Direcció de Banda i Orquesta de l'Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100730014659/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/cinetv/index.htm |fechaarchivo=30 de juliol de 2010}}</ref>

* '''[[Centre d'Idiomes (UNMSM)|Centre d'Idiomes]]''' ('''CEID'''): El centre d'idiomes de la UNMSM és l'institució encarregada de brindar cursos de: [[Idioma aimara|aimara]], [[Idioma alemà|alemà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma japonés|japonés]], [[idioma portugués|portugués]], [[Llengües quechuas|quechua]] i [[Idioma espanyol|espanyol]] per a estrangers. Conta en un laboratori equipat en vídeo i cabines d'àudio individuals. Brinda els cursos en diferents horaris, en freqüència diària, interdiaria i de sol fins de semana. El centre d'idiomes de l'Universitat de Sant Marcos oferix els seus cursos a la comunitat universitària i al públic en general. Funciona principalment en el local de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (UNMSM)|Facultat de Lletres i Ciències Humanes]], dins de la [[Ciutat Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Ciutat Universitària]], en el [[districte de Lima]], i els seus locals estan ubicats en el [[districte de les Oliveres]] i en el [[districte de Sant Joan de Lurigancho]].<ref name="Centre d'Idiomes de l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/cidiomas |títul=Centre d'Idiomes |fechaacceso=11 de setembre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100715060217/http://www.unmsm.edu.pe/cidiomas |fechaarchivo=15 de juliol de 2010}}</ref>
* '''Centre Universitari de Folklore''' ('''CUF'''): Es va originar en 1970 a partir de la penya folklórica d'universitat dirigida per la musicóloga sanmarquina [[Rosa Alarco Larrabure]]. A lo llarc de la seua història, el centre ha destacat per la seua llabor en la difusió del [[folklore]] nacional, iniciant activitats benèfiques des de 1971 i obtenint reconeiximent oficial de l'universitat en 1974 en el respal del folclorista i antropòlec [[Josafat Roel Pineda]]. Durant la década de 1980, el centre es va enfocar en la difusió del folklore en sectors populars. En 1996, baix una reestructuració universitària, el centre va adoptar el seu nom actual i va experimentar canvis significatius, incloent la creació de nous elencs i cursos de capacitació. En la década del 2000, el centre es corganizó en tres àrees estratègiques per al seu desenroll continu: difusió, educació i investigació, les quals preserva fins a l'actualitat.
* '''Cine i Producció Audiovisual''' ('''DCPA'''): Esta direcció té com el seu principal antecedent el «Cine Art de Sant Marcos», organisació que va realisar la seua primera sessió en l'any 1967 en la [[Casona de Sant Marcos]] del [[Parc Universitari]], actualment sèu del [[Centre Cultural de Sant Marcos]]. Des de llavors esta es va encarregar de realisar regularment proyeccions filmográficas, conferències, exposicions i seminaris. En abril de 1998, el Cine Art de Sant Marcos es va incorporar al [[Centre Cultural de Sant Marcos]] i inici la publicació de la seua revista de cultura cinematogràfica: «Butaca Sanmarquina». A inicis de el {{sigle|XXI||s}}, baix la llavors direcció de [[Mario Pozzi-Escot]], es varen implementar tallers dictats per cineaste com [[Armant Roures Godoy]], [[Giovanna Pollarolo]] i [[Josué Méndez]].<ref name="Direcció de Cine i Televisió de l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/cinetv/index.htm |títul=Direcció de Cine i Televisió de l'Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100730014659/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/cinetv/index.htm |fechaarchivo=30 de juliol de 2010}}</ref>
[[Archiu:___caps_block_736___ auditorio bibliotecacentral.jpg|miniatura|dreta|Auditori principal «[[Ella Dunbar Temple]]», a on es realisen les principals conferències, exposicions i seminaris de l'universitat. En dit auditori es realisen també presentacions dels elencs de [[ballet]], [[teatre]], [[cor]], [[orquesta]], etc.]]

* '''Cor Universitari de Sant Marcos''' ('''CUSM'''): El cor universitari va ser fundat en novembre de 1954 a petició de varis alumnes sanmarquinos. Va tindre com a primera directora a la musicóloga, arreglista i compositora [[Rosa Alarco Larrabure]], qui va dedicar gran part de la seua vida a l'investigació de la música tradicional peruana. El CUSM ha oferint innumerables presentacions en diversos llocs del Perú i ha participat en festivals nacionals i internacionals. Actualment el CUSM està integrat per estudiants de diferents facultats, treballadors, docents i egresados de l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Direcció de Música de l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/musica/index.htm |títul=Direcció de Música de l'Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=20 d'octubre de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101015230632/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/musica/index.htm |fechaarchivo=15 d'octubre de 2010}}</ref>
* '''Institut Rei Sejong de Lima''': En els últims 15 anys el centre d'idiomes de l'universitat brindava classes de [[Idioma coreà|coreà]] a través d'un conveni en l'[[:wikidata:Q625679|Agència de Cooperació Internacional de Corea]]. No obstant, actualment dites classes les brinda exclusivament l'[[:wikidata:Q16097918|Institut Rei Sejong]], organisació oficial surcoreana per a l'ensenyança de l'idioma i la difusió de la cultura coreana, el qual va establir en 2023 la seua única sèu actual en Perú en l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="S'inaugura una sèu de l'Institut Rei Sejong en Lima">{{Cita web |url=https://spanish.korea.net/NewsFocus/HonoraryReporters/view?articleId=243112 |títul=S'inaugura una sèu de l'Institut Rei Sejong en Lima |fechaacceso=20 d'octubre de 2010 |autor=Korea}}</ref>
* '''[[Teatre Universitari de Sant Marcos]]''' ('''TUSM'''): La direcció de teatre de l'universitat va ser fundada el 4 de setembre de 1946 en Lima, a petició de varis alumnes de la facultat de Lletres, en [[Manuel Beltroy]] com a director i únic professor llavors; sent esta la primera iniciativa en el Perú per a un programa universitari de [[teatre]]. A través dels anys, el TUSM ha participat en numerosos festivals i trobades internacionals en [[Llatinoamèrica]], [[Dinamarca]] i [[Mónaco]], entre atres països. Actualment està baix la direcció de [[Mario Prim Vásquez]].<ref name="Direcció de Teatre Universitari de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/ballet/index.htm |títul=Direcció de Teatre Universitari de Sant Marcos |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Centre Cultural «Casona» de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822021751/http://www.ccsm-unmsm.edu.pe/ballet/index.htm |fechaarchivo=22 d'agost de 2010}}</ref>
* '''Tuna de Sant Marcos''': La [[tuna]] universitària es crea per l'iniciativa d'uns jóvens estudiants en 1996. En els últims anys la Tuna de l'Universitat de Sant Marcos ha participat en diversos certàmens i trobades de la regió, competint en universitats nacionals i estrangeres i obtenint els primers llocs. La Tuna de Sant Marcos ha realisat recitals, festivals, trobades i certàmens en l'objectiu de difondre l'art del bon tunar, com els realisats en els principals auditoris de l'Universitat de Sant Marcos, l'[[Institut Cultural Peruà Nortamericà]], el [[Parc de l'Exposició]], entre uns atres.<ref name="Tuna de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.tunasanmarcos.com |títul=Tuna |fechaacceso=31 d'agost de 2010 |autor=Tuna Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

* '''Tuna Femenina de Sant Marcos''': Més coneguda com la tuniña, es funda en l'any 1999 per iniciativa de les pròpies estudiants universitàries. Est és l'únic elenc de l'universitat que l'ha representat en Europa (Portugal i Espanya), obtenint diversos premis i reconeiximents en concursos i trobades. Igualment ha participat en activitats culturals en Chile, Equador i Bolívia, havent recorregut també el sol patrio en casi tota la seua extensió. La tuniña organisa, cada dos anys, la Bienal Internacional Tunas Perú, a on reunix les millors tunas durant una semana, gràcies al respal de l'universitat i institucions públiques, privades i organismes internacionals.<ref name="Tuna Femenina de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.tunafemenina.com |títul=Tuna Femenina |fechaacceso=28 d'abril de 2011 |autor=Tuna Femenina Universitària de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}</ref>

=== Patrimoni cultural ===
Donat la seua antiguetat, l'Universitat de Sant Marcos preserva un ampli patrimoni cultural, el qual no solament inclou la seua infraestructura reconeguda com a patrimoni nacional o mundial, sino també llocs arqueològics i paleontológicos, ademés d'un ampli archiu de coleccions culturals.

==== Llocs arqueològics i paleontológicos ====

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos té baix la seua custòdia llocs arqueològics i paleontológicos, destacant els següents:

[[Archiu:HuacadeSanMarcos.jpg|miniatura|esquerra|L'[[huaca Sant Marcos]], anteriorment cridada huaca Pando o Aramburú, en un dibuix de 1873 per l'investigador [[Thomas Joseph Hutchinson]]. Este lloc arqueològic, el qual forma part del complex Maranga, tenia antigament al seu front a l'[[huaca Concha]], la qual va ser destruïda a mitan de el {{Sigle|XX||s}}.]]
* '''[[Huaca de Sant Marcos]] i atres restants del [[complex arqueològic Maranga]]''': Estos llocs arqueològics s'ubiquen dins del campus universitari principal. Són part del complex monumental [[Maranga (lloc arqueològic)|Maranga]], pertanyent a la [[cultura Llima]], que s'estén entre el [[districte de Lima]], el [[Districte de Sant Miguel (Llima)|districte de Sant Miguel]] i el [[districte de Poble Lliure]], havent restants arqueològics conservats d'este complex en atres llocs com dins del [[Parc de les Llegendes]] i dins de la [[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú]]. L'edificació principal s'ubica en un dels extrems del campus i té el nom de «Huaca de Sant Marcos» o «Huaca Sant Marcos». Esta és estudiada i custodiada per arqueòlecs i investigadors de l'Universitat de Sant Marcos, en ella s'han trobat diversos ceramios, ofrenes com el ''[[spondylus]]'' i [[quipu]]s. Tenint el conjunt una gran importància cultural, el [[Ministeri de Cultura del Perú]] va declarar primer a la huaca Sant Marcos i després a tots els llocs arqueològics menors del campus, com [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]].<ref name="Llista completa de llocs arqueològics en Lima">{{Cita web |url=http://www.mcultura.gob.pe/documentosweb/2aac0fa501d481871e42af45edb95067/INVENTARIO_COMPLETO_regi_n_lima__3_.xls |títul=Llistacompleta de llocs arqueològics en Lima |fechaacceso=26 de juliol de 2011 |autor=Ministeri de Cultura del Perú |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120112204825/http://www.mcultura.gob.pe/documentosweb/2aac0fa501d481871e42af45edb95067/INVENTARIO_COMPLETO_regi_n_lima__3_.xls |fechaarchivo=12 de giner de 2012}}</ref>

* '''[[Lloc arqueològic de Pacopampa]]''': Este complex ceremonial s'ubica en el [[departament de Cajamarca]], [[província de Chota]], [[districte de Querocoto]]. [[Pablo Macera]] va organisar en 1966 un viage al lloc arqueològic, anteriorment identificat per [[Rafael Larco Hoyle]] i en 1970 va conseguir que [[Emilio Choy Ma]], investigador de Perú Antic, fera una donació a Sant Marcs per a adquirir el Centre Ceremonial Pacopampa. Des d'eixa data l'universitat ha tingut un conte permanent del monument arqueològic. Diferents arqueòlecs han aplegat a realisar 16 campanyes arqueològiques. En la primera etapa varen intervindre els arqueòlecs Hermilio Roses i [[Ruth Shady]]. Després han realisat investigacions diferents els arqueòlecs [[Rosa Fung Pineda]], [[Peter Kaulicke]], [[:wikidata:Q114410820|Isabel Flores Espinoza]], [[Idili Santillana]], [[Daniel Morales Chocano]] i Jaime Miasta Gutiérrez. En 2009 una missió arqueològica de [[Japó]] liderada pel [[:wikidata:Q11656492|Yuji Seki]] va identificar l'aixovar funerari d'una dòna denominada la «Dama de Pacopampa», la qual tindria casi 3000 anys d'antiguetat. El 21 de novembre de 2010, el [[Ministeri de Cultura del Perú]] va declarar al Lloc arqueològic de Sant Pedro de Pacopampa com [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]].<ref name="Pacopampa: Patrimoni cultural de la nació">{{Cita web |url=http://www.pacopampa.com |títul=Patrimoni cultural de la nació |fechaacceso=26 de juliol de 2011 |autor=Pacopampa}}</ref>
[[Archiu:Fósil de ballena.___caps_block_751___|miniatura|200px|Fòssil de ballena en la [[Museu Paleontológico de Sacaco (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|zona paleontológica de Sacaco]], en més de 5 millons d'anys d'antiguetat.]]
*'''[[Museu Paleontológico de Sacaco (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Zona Paleontológica de Sacaco]]''': Fa millons d'anys l'actual [[desert de Sacaco]] era una baïa en sers descomunals per les seues dimensions, una zona marina que a raïl dels canvis geològics ha conservat els fòssils de diverses espècies que varen viure durant el [[mioceno]] superior i el [[plioceno]] inferior; entre estos descollen taburons enormes, ballenes, ostres jagantes i megaterios que hui estan al descobert. En eixe context, Hans Jacob Siber funda el [[Museu Paleontológico de Sacaco (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu Paleontológico de Sacaco]] per a preservar la zona paleontológica del mateix nom, la qual va ser reconeguda pel [[Ministeri de Cultura del Perú]] com [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]]. Esta zona forma part dels '''Llocs Paleontológicos de les Conques Pisco i Camaná''' que en conjunt es troben actualment en la llista indicativa de possibles nominats com [[Anex:Patrimoni de la Humanitat en el Perú|Patrimoni de la Humanitat en el Perú]].

==== Archius i coleccions culturals ====

[[Archiu:___caps_block_752___ Real Provisión de Fundación - Parte 1.jpg|miniatura|200px|esquerra|[[Real recapte]], document fundacional original de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1551.]]
A través del seu Archiu Històric «Dumenge Angulo», l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos preserva eixemplars de documents i escrits de gran rellevància històrica que daten dels sigles {{Sigle|XVI}}, {{Sigle|XVII}}, {{Sigle|XVIII}} i {{Sigle|XIX}}, tals com la [[real recapte]] i la [[real cèdula]] de l'emperador [[Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic]] del 12 de maig de 1551 i la [[bula papal]] ''Exponi Nobis'' de [[Pío V]] del 25 de juliol de 1571, en les que es funda i es reafirma l'establiment de l'Universitat de Sant Marcos com la primera universitat del continent americà, complint tots els requeriments reals i canònics de l'época. En 2019, el «Fondo Colonial i Documents Fundacionals de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos: 1551-1852» es va incorporar en el [[Registre de la Memòria del Món]] de l'[[UNESCO]], en reconeiximent del seu significancia per a la memòria colectiva mundial.<ref name="Documents històrics de la UNMSM són reconeguts com a Patrimoni Mundial per l'Unesco" />

[[Archiu:Quipus en la Fundación Biblioteca-Museo Temple Radicati de la ___caps_block_759___.jpg|miniatura|200px|dreta|Representació d'alguns dels [[quipus]] de l'Universitat de Sant Marcos recolectats pel historiados italià sanmarquino [[Carlo Radicati vaig donar Primeglio]], actualment donats en préstam al [[Museu d'Art de Lima]] per a la seua preservació i exhibició permanent.]]
Diverses institucions de l'Universitat de Sant Marcos com la Biblioteca central, el Museu d'història natural, el Museu d'arqueologia i antropologia, l'Institut Raúl Porras Barrenechea, entre uns atres, conten ademés en coleccions i manuscrits privats d'ilustres sanmarquinos que varen deixar com a llegat a la seua universitat; treballs d'autors i investigadors com [[César Vallejo]], [[José María Arguedas]], [[Raúl Porras Barrenechea]], [[Ella Dunbar Temple]], [[Juliol César Tello]], [[Antonio Raimondi]], etc. Estes coleccions són usualment conservades per l'Universitat de Sant Marcos i encarregades a la dependència universitària corresponent d'acort al context històric i científic de cada material. Un cas d'interés particular és la colecció de l'Universitat de Sant Marcosde vàries decenes de [[quipus]], les quals varen ser recolectades per historiador italià sanmarquino [[Carlo Radicati vaig donar Primeglio]]. Esta colecció va estar inicialment ubicada en la [[Fundació Biblioteca Museu Temple Radicati]] fins al seu préstam al [[Museu d'Art de Lima]] per a la seua preservació i exposició permanent corresponent.

==== Patrimonis de la Humanitat i del Perú ====
La [[Casona de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] —local de l'universitat en més de 400 anys d'història—, el [[Colege Real de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] i la [[Basílica i Convent de Sant Dumenge]], són monuments que formen part de l'àrea i de la llista d'edificacions del [[centre històric de Lima]] reconegudes com [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]] des de 1988:<ref name="Historic Centre of Llima" />

{| class="wikitable"
|bgcolor=gainsboro rowspan=4|
|'''[[Centre històric de Lima]]'''
|-
|Ben '''cultural''' inscrit en 1988, extensió en 1991.
|-
|'''Localisació''': [[Llima]], {{PER}}
|-
|{{cita|'''Descripció:''' Lima, la Ciutat dels Reis, va ser l'urbs i capital més important dels dominis espanyols en Amèrica del Sur fins a mediats de el {{Sigle|XVIII||s}}. Pese als greus danys sofrits pels terremots, posseïx numerosos monuments arquitectònics, com el convent de Sant Francisco, el més gran d'esta part del món en el seu gènero. Molts edificis limeño són creacions conjuntes d'artesans i artistes locals i arquitectes i mestres d'obres del Vell Continent. (UNESCO/BPI)<ref name="Historic Centre of Llima" />}}

|}

L'Universitat Nacional Major de Sant Marcos conta —o es relaciona històricament— també en varis monuments considerats pel [[Ministeri de Cultura del Perú]] com [[Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)|Patrimoni Cultural de la Nació]], en ser obres arquitectòniques o llocs de valor artístic, històric, cultural i social:<ref name="Relació de Monuments Històrics del Perú">{{Cita web |url=http://www.cultura.gob.pe/sites/default/files/pagbasica/tablaarchivos/07/relaciondemonumentoshistoricos.pdf |títul=Relació de monuments històrics del Perú |fechaacceso=22 d'agost de 2017 |autor=Institut Nacional de Cultura |idioma=espanyol |fechaarchivo=4 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304141722/http://www.cultura.gob.pe/sites/default/files/pagbasica/tablaarchivos/07/relaciondemonumentoshistoricos.pdf |deadurl=yes }}</ref>

{{MonumentoPerú/encapçalat|ISO=PE-LIM}}

|}

=== Cultura popular ===

L'Universitat de Sant Marcos ha segut regularment usada com a tema central o complementari en diverses obres d'art i ficció, aixina com referida en vàries ocasions en la cultura popular, principalment per la seua llarga histora en el continent i la seua representativitat del Perú. Adicionalment, l'universitat conta en vàries tradicions i personages propis de la cultura sanmarquina que han alcançat visibilitat en la cultura peruana contemporànea.<ref name="Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la decana d'Amèrica">{{Cita web |url=http://rpp.pe/peru/historia/universidad-nacional-major-de-sant-marcs-la-decana-de-america-notícia-961512/1 |títul=Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la decana d'Amèrica |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Sant Marcos: postals universitàries d'alumnes i ex alumnes">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/lima/ciudad/universidad-nacional-major-sant-marcs-postals-universitàries-alumnes-i-ex-alumnes-notícia-1901121/12 |títul=Sant Marcos: postals universitàries d'alumnes i ex alumnes |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160610080329/http://elcomercio.pe/lima/ciudad/universidad-nacional-major-sant-marcs-postals-universitàries-alumnes-i-ex-alumnes-notícia-1901121/12 |fechaarchivo=10 de juny de 2016}}</ref> Entre les seues tradicions més conegudes es troben les verbenes de cada facultat, aixina com les regulars presentacions dels [[sikuri]]s;<ref name="Aniversari de Sant Marcos: 10 coses que tot sanmarquino coneix">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/lima/sucesos/aniversario-sant-marcs-10-coses-que-tot-sanmarquino-coneix-notícia-1901005/1 |títul=Aniversari de Sant Marcos: 10 coses que tot sanmarquino coneix |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=El Comerç |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160516154958/http://elcomercio.pe/lima/sucesos/aniversario-sant-marcs-10-coses-que-tot-sanmarquino-coneix-notícia-1901005/1 |fechaarchivo=16 de maig de 2016}}</ref> mentres que entre els seus personages més coneguts es troben el títul de «cuc llegendari» per al primer comensal en els almorzars especials de fin de cada cicle,<ref name="Dèu coses úniques que solament trobaràs en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://rpp.pe/lima/actualidad/diez-coses-unicas-que-solament-trobares-en-sant-marcs-notícia-1050435 |títul=Dèu coses úniques que solament trobaràs en Sant Marcos |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=RPP Notícies}}</ref> les mascotes sanmarquinas denominades com «[[Perrovaca]]»<ref name="Sant Marcos: 'Perrovaca' la mascota més adorable de la Decana d'Amèrica">{{Cita web |url=http://trome.pe/actualidad/unmsm-perrovaca-mascota-mes-popular-decana-america-fotos-2089474 |títul=Sant Marcos: 'Perrovaca' la mascota més adorable de la Decana d'Amèrica |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=Trome |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160513110719/http://trome.pe/actualidad/unmsm-perrovaca-mascota-mes-popular-decana-america-fotos-2089474 |fechaarchivo=13 de maig de 2016}}</ref><ref name="¿Quí és perrovaca i per qué és la mascota més volguda del Perú?">{{Cita web |url=https://wapa.pe/entreteniment/1421709-perrovaca-mascota-volguda-peru |títul=¿Quí és perrovaca i per qué és la mascota més volguda del Perú? |fechaacceso=3 de març de 2019 |autor=Wapa}}</ref> i el «Gat de la porta 2»,<ref name="En Facebook, nova mascota emociona a estudiants sanmarquinos i desplaça a Perrovaca">{{Cita web |url=http://larepublica.pe/ocio/830278-facebook-nova-mascota-emociona-els-estudiants-sanmarquinos |títul=En Facebook, nova mascota emociona a estudiants sanmarquinos i desplaça a Perrovaca |fechaacceso=12 de decembre de 2016 |autor=La República}}</ref> aixina com la movilitat interna referida com coloquialmente el «Ruc».<ref name="#UNMSM és tendència: Si eres de Sant Marcos reconeixeràs açò">{{Cita web |url=http://diariocorreo.pe/miscelanea/unmsm-és-tendecia-si-eres-de-sant-marcs-reconoceras-açò-672233 |títul=#UNMSM és tendència: Si eres de Sant Marcos reconeixeràs açò |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=Correu}}</ref><ref name="Sant Marcos: ¿Qué signifiquen els térmens cuc i ruc?">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/tendències/1467268-sant-marcs-signifiquen-terminos-cuc-ruc-sanmarquinos-unmsm-decana-america-youtube-gergues-peruanes-gusanear-perrovaca-aatp |títul=Sant Marcos: ¿Qué signifiquen els térmens cuc i

ruc? |fechaacceso=12 de maig de 2019 |autor=La República}}</ref>

==== Art i música ====
L'Universitat de Sant Marcos i la seua simbologia han segut representades en diverses obres d'art i composicions musicals, tals com:
[[Archiu:Clock Tower University of Puerto Rico-San Marcos-Harvard.jpg|miniatura|esquerra|La «Roosevelt Tower» de l'[[Universitat de Puerto Rico]] inclou els escuts de l'Universitat de Sant Marcos i l'[[Universitat d'Harvard]], com les institucions d'educació superior més antigues de les Américas i Estats Units, respectivament.]]
* L'aquarela ''Armes de l'Universitat de Lima'' ({{sigle|XIX||s}}) de [[Pancho Fierro]], en la qual el acuarelista peruà va representar el escudio de l'universitat i va fer menció al nom coloquial usat per l'institució fins a mediats de el {{sigle|XX||s}}: Universitat de Lima.
* La pintura ''El vell Sant Carlos'' (1912) de [[Teófilo Castell]], actualment baix custòdia del [[Museu d'Art de Lima]], en la qual el pintor peruà representa l'interior de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]], mantenint una influència impressionista en la seua obra.
L'edificació ''[[:wikidata:Q110130378|Roosevelt Tower]]'' (1937) de [[:wikidata:Q16006361|Rafael Carmoega]] i William Schimmelpfenning, ubicada en l'[[Universitat de Puerto Rico]]. En ella, al voltant de l'escut de l'Universitat de Port Rics, els arquitectes varen incloure els escuts de l'Universitat de Sant Marcos i l'[[Universitat d'Harvard]], en representació de les universitats més antigues i en continu funcionament de les [[Américas]] i d'[[Estats Units]], respectivament. La torre va ser incorporada al [[Registre Nacional de Llocs Històrics]] d'[[Estats Units]] en 1984.<ref name="Resum Històric de la Torre de la UPR">{{Cita web |url=http://bambinoides.com/resumen-historico-de-la-torre-de-la-upr |títul=Resumixen històric de la Torre de la UPR |fechaacceso=19 d'octubre de 2013 |llinage= Maldonado-Boschetti |nom=Antonio}}</ref>
[[Archiu:___caps_block_778___ Estampillas conmemorativas ___caps_block_779___ Centenario 1951.jpg|dreta|miniatura|[[Estampilles]] de 1951 referents a l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, en commemoració dels 400 anys la seua fundació.]]
* La [[marinera]] ''Sant Marcos'' ({{sigle|XX||s}}) de [[Luis Abanto Morales]], en la qual el [[cantant]] i [[compositor]] folklòric [[Perú|peruà]] fa menció a l'història cuatricentenaria de la casa d'estudis.<ref name="Sant Marcs per Luis Abanto Morales">{{Cita web |url=https://medialab.unmsm.edu.pe/sant-marcs-per-luis-abanto-morals |títul=Sant Marcs per Luis Abanto Morales |fechaacceso=25 d'octubre de 2021 |autor=MediaLab}}</ref>
* La [[marinera nortenya]] ''Sant Marcos, La Decana'' ({{sigle|XXI||s}}) del compositor peruà Omar Quaresma Espinoza.

Adicionalment, els símbols, edificis històrics i personages de l'Universitat de Sant Marcos han segut representats en múltiples oportunitats en billets, monedes, postals i estampilles peruanes commemoratives, especialment en el context del seu 400° i 450° aniversaris, ocorreguts en 1951 i 2011, respectivament. Una de dites representacions més reconegudes és la versió de 1991 del billet de 20 [[nou sol|nous sols]] —actualment encara en circulació junt en noves versions— a on s'observa al catedràtic i diplomàtic sanmarquino [[Raúl Porras Barrenechea]] i el pati principal de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]].<ref name="Els billets i els seus personages">{{Cita web |url=http://www.bcrp.gob.pe/docs/billetes-Monedes/Família-Billets/Billets-Diseno.pdf |títul=Els billets i els seus personages |fechaacceso=13 d'abril de 2013 |autor=Banc Central de Reserva del Perú}}</ref>

==== Lliteratura i còmics ====
L'universitat ha segut també tema o locación d'algunes obres de ficció i no ficció d'autors peruans com [[Ricardo Palma]], [[Alfredo Bryce Echenique]] i [[Mario Vargas Llosa]], [[premi Nobel de Lliteratura]] del 2010; entre estes:
[[Archiu:Heures de Charles ___caps_block_782___ 010R Marc.jpg|miniatura|200px|esquerra|La tradició sanmarquina recollida per [[Ricardo Palma]] indica que a fins de el {{Sigle|XVI||s}} es va elegir al [[Marcos l'Evangeliste|evangeliste Sant Marcos]] com a patró i nom oficial de l'universitat.]]

* La tradició ''[[:wikidata:Q19438434|El patronat de Sant Marcos]]'' (1896) de [[Ricardo Palma]], pertanyent a l'octava série de les seues ''[[Tradicions peruanes]]''. En esta narració l'autor conta cóm l'institució va adquirir el seu nom actual i a l'evangeliste com el seu patró —ademés de, per extensió, al [[León de Sant Marcos]] com la seua mascota. Per a açò fa referència un sorteig realisat el 6 de setembre de 1574, en el segon local de l'universitat —l'[[Iglésia de Sant Marcelo (Llima)|iglésia de Sant Marcelo]]—, per mig del com es va elegir la denominació oficial de l'universitat, sent les opcions varen ser els quatre evangelistes catòlics: [[Mateo l'Evangeliste|Mateo]], [[Marcos l'Evangeliste|Marcos]], [[Lucas l'Evangeliste|Lucas]] i [[Juan l'Evangeliste|Juan]].<ref name="10 coses que (potser) no sabies sobre l'Universitat de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://peru21.pe/actualidad/10-coses-que-quizas-no-sapients-sobre-universitat-sant-marcs-2281409 |títul=10 coses que (potser) no sabies sobre l'Universitat de Sant Marcos |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170513041202/http://peru21.pe/actualidad/10-coses-que-quizas-no-sapients-sobre-universitat-sant-marcs-2281409 |fechaarchivo=13 de maig de 2017}}</ref>
* La novela ''[[Conversació en La Catedral]]'' (1969) de [[Mario Vargas Llosa]], la qual té com a protagonista a Santiago Zavala, qui narra a través de la novela diversos acontenyiments de la seua vida, un dels quals és el seu pas per l'Universitat de Sant Marcs durant la dictadura de [[Manuel Odría]].<ref name="Mario Vargas Llosa: Obres">{{Cita web |url=http://www.mvargasllosa.com/obras.htm |títul=Obres |fechaacceso=15 de juny de 2011 |llinage=Vargas Llosa |nomene=Mario}}</ref> L'obra va ser inclosa en la [[Anex:Llista El Món de les 100 millors noveles|llistade les 100 millors noveles en espanyol de el {{Sigle|XX||s}}]] elaborada pel periòdic [[Espanya|espanyol]] [[El Món (Espanya)|El Món]].<ref>{{Cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundolibro/2001/01/13/anticuario/979503106.html|autor=El Món|títul=Llistacompleta de les 100 millors noveles|fechaacceso=2024-02-23|data=|sitioweb=}}</ref>
* La novela ''[[El hablador]]'' (1987) de [[Mario Vargas Llosa]], en la qual tant el primer narrador com Saúl Zuratas —personage que desenrolla una profunda apreciació i conexió en l'ètnia [[Machiguenga]]— són ex estudiants de l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="Mitologia i realitat soci-històrica en El Hablador de Vargas Llosa">{{Cita web |url=http://revistas.ucm.es/fll/02104547/articulos/ALHI9292110421A.PDF |títul=Mitologia i realitat soci-històrica en El Hablador de Vargas Llosa |fechaacceso=11 de maig de 2014 |llinage=Gnutzmann |nom=Rita |publicació=Anals de Lliteratura Hispanoamericana |volum=21 |número= |any=1992 |editorial= Editorial Complutense |ubicació=Madrit, Espanya |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101009045453/http://revistas.ucm.es/fll/02104547/articulos/ALHI9292110421A.PDF |fechaarchivo=9 d'octubre de 2010}}</ref>
* L'autobiografia ''[[El peix en l'aigua]]'' (1993) de [[Mario Vargas Llosa]]. En esta, el llavors recent candidat a la [[Presidència del Perú]], relata varis episodis significatius en la seua vida, entre ells la seua época com a estudiant de [[dret]] i [[lliteratura]] en l'Universitat de Sant Marcos, aixina com l'inici del seu activisme polític allí.<ref name="Mario Vargas Llosa: Obres" />
* La novela ''[[L'hort de la meua amada]]'' (2002) d'[[Alfredo Bryce Echenique]], una comèdia romàntica en la qual es narra la preparació, admissió i estudis d'un dels protagonistes en la [[Facultat de Medicina Humana "Sant Fernando" (UNMSM)|Facultat de Medicina]] de l'Universitat de Sant Marcos. L'obra va ser guanyadora del [[premi Planeta]] en el 2002.<ref>{{Cita web|url=http://www.rpp.com.pe/cultural/detalle.asp?Codigo=75057|autor=RPP Notícies |títul=Alfredo Bryce Echenique guanya Premi Planeta|fechaacceso=2022-04-14|data=2002|sitioweb=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20021018142129/http://www.rpp.com.pe/cultural/detalle.asp?Codigo=75057|fechaarchivo=2002-10-18}}</ref>

[[Archiu:___caps_block_790___ Mario Vargas Llosa y otros intelectuales.jpg|miniatura|dreta|[[Mario Vargas Llosa|Vargas Llosa]], acompanyat per varis acadèmics peruans i membres de l'[[Acadèmia Peruana de la Llengua]], en la seua visita al [[Institut Raúl Porras Barrenechea]] de l'Universitat de Sant Marcos, 2011.]]
* La novela ''[[Li dedique el meu silenci]]'' (2023) de [[Mario Vargas Llosa]], en la que l'escritor presenta la vida i passió per la [[música criolla i afroperuana]] de Toño Azpilcueta, inicialment un aspirant a ser docent en l'Universitat de Sant Marcos, pese a no contar en l'experiència ni coneiximents necessaris. Vargas Llosa ha referit a esta com la seua última novela, marcant aixina el seu retir de la lliteratura de ficció.<ref>{{cita web|url =https://elcomercio.pe/lluïxes/llibres/mario-vargas-llosa-anuncia-el seu-retir-de-la-lliteratura-en-la seua-ultima-novela-li-dedique-el meu-silenci-mario-vargas-llosa-li-dedique-el meu-silenci-jean-paul-sartre-llibres-lluïxes-ultimes-notícia |títul = Mario Vargas Llosa anuncia el seu retir de la lliteratura en la seua última novela "Li dedique el meu silenci"|fechaacceso = 23 de febrer de 2024|llinage = |nomene = |data =23 de febrer de 2024 |autor=El Comerç |idioma=espanyol |cita = }}</ref>

Aixina també, atres autors estrangers, com els nortamericans [[Thornton Wilder]] i [[August Derleth]], han fet referència a l'universitat en les seues obres; principalment en relats d'aventura, misteri i terror:

* La novela ''[[El pont de Sant Luis Rei (novela)|El pont de Sant Luis Rei]]'' (1927) de [[Thornton Wilder]]. En esta l'Universitat de Sant Marcos preserva l'última còpia supervivent dels escrits del desaparegut germà franciscano Juniper, únic testic de la caiguda d'un antic [[pont de corda inca]] en el camí entre [[Llima]] i [[Cusco]]. L'existència d'esta còpia li permet al narrador reconstruir gradualment els fets al voltant de dit misteriós cas. L'obra va ser guanyadora del [[premi Pulitzer]] en 1928 sent la novela de ficció més venuda de dit any; des de llavors ha segut adaptada en vàries oportunitats al cine, televisió, teatre i òpera.<ref>{{Cita lliure|llinage=Hackett|nom=Alice Payne|apellidar2=Burke|nomene2=James Henry|títul=80 Years of Bestsellers: 1895-1975|url=https://archive.org/details/80yearsofbestse00hack|data=1977|editorial=R.R. Bowker Company|ubicació=New York, Estats Units|isbn=0-8352-0908-3|pàgina=[https://archive.org/details/80yearsofbestse00hack/page/104 105]}}</ref>
* La novela ''[[:wikidata:Q4188339|El que aguaita en el llindar]]'' (1945) d'[[August Derleth]], basada en fragments escrits prèviament per [[H. P. Lovecraft]], menciona a l'Universitat de Sant Marcos com una de les poques ubicacions a on actualment es guarden fragments del [[Necronomicón]], un llibre màgic fictici de l'univers lovecraftiano. Les atres locaciones mencionades de fragments del [[grimorio]] són el [[Museu Britànic]], la [[Biblioteca Nacional de França]], l'[[Universitat d'Harvard]], l'[[Universitat de Buenos Aires]] i la fictícia [[Universitat de Miskatonic]].<ref name="Necronomicon">{{Cita web |url=http://www.cthulhufiles.com/cthsectn_necronomicon.htm |títul=Necronomicon |fechaacceso=13 de giner de 2015 |autor=Cthulhu Files |idioma=anglés}}</ref><ref name="El Necronomicón: Un llibre que no existix">{{Cita web |url=http://desmadrerestobar.cl/el-necronomicon-un-llibre-que-no-existix |títul=El Necronomicón: Un llibre que no existix |fechaacceso=13 de giner de 2015 |autor=Batibull |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150113024635/http://desmadrerestobar.cl/el-necronomicon-un-llibre-que-no-existix |fechaarchivo=13 de giner de 2015}}</ref>

* La série de còmics ''[[Indiana Jones]] and the Arms of Gold'' (1994) publicada per [[Dark Horse Comics]], en la que un jove [[Indiana Jones]] coneix al doctor Juliol Hortes en el seu viage a [[Perú]]. Hortes és presentat com un reconegut ex professor de l'Universitat de Sant Marcos, de la que va ser despedit per ser un activiste del [[APRA]], lo que va provocar també el seu posterior exili en [[Buenos Aires]], [[Argentina]]. El doctor ajuda a Indiana Jones en la seua busca de «El Dit d'Or» —artefacte que segons dita ficció formava «Els braços de [[Chimu]] Taya de [[Cuzco]]», part de l'armadura d'or del gran [[emperador inca]] [[Pachacútec]].<ref name="Indiana Jones and the Arms of Gold">{{Cita web |url=https://www.darkhorse.com/comics/92-486/Indiana-Jones-and-the-Arms-of-Gold-1-of-4 |títul=Indiana Jones and the Arms of Gold |fechaacceso=18 de giner de 2018 |autor=Dark Horse Comics |idioma=anglés}}</ref>

==== Cine i televisió ====
[[Archiu:___caps_block_796___ Casona de San Marcos y Parque Univesitario.jpg|miniatura|esquerra|[[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]], centre històric de l'universitat, és actualment el local del seu centre cultural, museus, unitats culturals i atres dependències.]]
* El documental nortamericà sobre ''Lima'' (1944) de l'[[Oficina del Coordinador d'Assunts Interamericàs]] d'[[Estats Units]], va incloure una visita a l'Universitat de Sant Marcos, que en aquell llavors es localisada en la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos|Casona]] del [[Parc universitari]]. En la gravació es pot observar l'antic procés d'admissió consistent en un examen oral; aixina com a l'historiador i diplomàtic sanmarquino [[Raúl Porras Barrenechea]], com un dels mestres evaluadores.<ref name="Recorregut per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1944">{{Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=8eTkH1dxxiM |títul=Recorregut per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1944 |fechaacceso=27 de febrer de 2014 |autor=Oficina del Coordinador d'Assunts Interamericàs |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141008163143/http://www.youtube.com/watch?v=8eTkH1dxxiM |fechaarchivo=8 d'octubre de 2014}}{{cbignore}}</ref><ref name="Aixina eren els exàmens d'admissió en Sant Marcos fa més de 70 anys">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/redes-socials/youtube/youtube-examenes-admision-sant-marcs-70-anos-notícia-notícia-445677 |títul=Aixina eren els exàmens d'admissió en Sant Marcos fa més de 70 anys |fechaacceso=28 de juliol de 2017 |autor=El Comerç |idioma=espanyol}}</ref><ref name="Sant Marcos: video mostra cóm era l'examen d'admissió fa més de 60 anys">{{Cita web |url=http://diariocorreo.pe/miscelanea/san-marcs-video-mostra-com-es-rendia-el seu-examen-de-admision-en-1944-764141 |títul=Sant Marcos: video mostra cóm era l'examen d'admissió fa més de 60 anys |fechaacceso=28 de juliol de 2017 |autor=Correu |idioma=espanyol}}</ref><ref name="Quan l'examen d'ingrés a Sant Marcos era oral i t'ho prenia el propi Raúl Porras Barrenechea">{{Cita web |url=https://publimetro.pe/actualitat/notícia-quan-examen-ingresse-sant-marcs-era-oral-i-et-ho-prenia-propi-raul-porras-barrenechea-101235 |títul=Quan l'examen d'ingrés a Sant Marcos era oral i t'ho prenia el propi Raúl Porras Barrenechea |fechaacceso=3 de març de 2019 |autor=Publimetro |idioma=espanyol |fechaarchivo=3 de març de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190303001010/https://publimetro.pe/actualitat/notícia-quan-examen-ingresse-sant-marcs-era-oral-i-et-ho-prenia-propi-raul-porras-barrenechea-101235 |deadurl=yes }}</ref>

* L'episodi {{Nihongo|''«¡Shaka! L'home més propenc a un deu»''|シャカ! もっとも神に近い男|Shaka! Mottomo kami ni chikai otoko}} (1987) de la série d'animació japonesa —[[anime]]— {{Nihongo|''[[Saint Seiya]]''|聖闘士星矢|Seinto Seiya}}, cridada també en Hispanoamèrica: ''[[Els cavallers del Zodiaco]]'', mostra el combat del cavaller d'or [[Shaka de Virgo]] contra el cavaller de bronze [[Ikki de Fénix]]. Durant la batalla, Shaka fa us d'una tècnica especial per a enviar al seu adversari a través de sis móns de la [[metempsicosis]] —basat en el [[samsara]] o «roda de reencarnacions»—. És llavors que una de les principals imàgens de fondo usades per a representar l'infern —un de dits móns— és la foto de l'expresident estadounnidense [[Richard Nixon]] sent abroncat i insultat per estudiants sanmarquinos en la seua visita a la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]] en 1958.<ref name="Saint Seiya: la volta que l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos va aparéixer en el popular anime">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/animes/2020/03/27/saint-seiya-inclou-foto-de-richard-nixon-en-universitat-nacional-major-de-sant-marcs |títul=Saint Seiya: La volta que l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos va aparéixer en el popular anime |fechaacceso=26 de març de 2020 |autor=La República |fechaarchivo=26 de març de 2020}}</ref>
* L'episodi ''The Treasure of Manco'' (1990) de la série de televisió nortamericana ''[[MacGyver]]'' escenifica a l'Universitat de Sant Marcos. En dit episodi MacGyver, el protagoniste, viaja a [[Perú]] i visita Sant Marcs per a entrevistar-se en María, filla d'un reconegut arqueòlec sanmarquino, en qui indaga sobre un supost tesor [[Civilisació incaica|inca]] amagat en els [[Andes]].<ref name="MacGyver: The Treasure of Manco: Obres">{{Cita web |url=http://www.imdb.com/title/tt0638797 |títul=MacGyver: The Treasure of Manco |fechaacceso=15 de juny de 2011 |autor=Internet Movie Database |idioma=anglés}}</ref>
* La série de televisió peruana ''Hòmens de bronze'' (1997-1999), conduïda per [[Alejandro Guerrero]] i produïda per [[Panamericana Televisió]], va emetre varis episodis dedicats a destacats sanmarquinos d'inicis i mediats de el {{sigle|XX||s}}, tals com: [[César Vallejo]], [[Juliol César Tello]], [[Augusto Weberbauer]], [[Daniel Alcides Carrión]], [[José María Arguedas]], [[Santiago Antúnez de Mayolo]], entre uns atres. En dits episodis, diversos patis de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]] varen ser utilisats en les representacions de les époques universitàries dels personages.
* La película nortamericana ''[[El pont de Sant Luis Rei (película de 2004)|El pont de Sant Luis Rei]]'' (2004), guanyadora d'un [[Anex:Premi Goya al millor disseny de vestuari|premie Goya]] i basada en la novela homónina de [[Thornton Wilder]], fa menció al «dia de Sant Marcos», en el qual el [[virrey del Perú]] devia visitar la referida universitat en l'ocasió de la graduació de vintidós nous doctors.
* La película peruana ''[[¡Asu mare!]]'' (2013), la qual es va convertir en la producció cinematogràfica més taquillera del país, inclou una representació de l'examen d'admissió a l'Universitat de Sant Marcs de 1982. [[Carlos Alcántara Vilar]], el narrador i protagoniste de l'història es presenta, pero no conseguix ingressar en ser descalificat per intent de plagi.
* L'episodi ''Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica'' (2009) del programa de televisió peruà ''[[Al regrés del cantó]]'', conduït per [[Gonzalo Torres]] i produït per [[Plus TV]]. En este es narra l'orige de l'universitat i la significancia que ha tingut en el desenroll històric de Llatinoamèrica i el [[Perú]].<ref name="Universitat Sant Marcos: La més antiga d'Amèrica" />
[[Archiu:Perrovaca ___caps_block_799___.jpg|miniatura|dreta|La popular «[[Perrovaca]]» —de nom real «Olga»— va ser la [[Animal de companyia|mascota]] més emblemàtica de l'Universitat de Sant Marcos. En 2014 —sent un dels pocs animals participants— va resultar el personage urbà més votat en un concurs organisat per la marca de galletes Soda Field en Perú.]]

* L'episodi ''Universitat de Sant Marcos'' (2017) del programa de televisió peruà ''[[Va succeir en el Perú]]'', conduït per [[Norma Martínez]] i produït per [[TV Perú]]. En este es narra es va narrar l'història i importància que ha tingut l'institució sanmarquina en el desenroll acadèmic universitari d'Amèrica Llatina i el [[Perú]]. En un dels videos promocionals de l'episodi va aparéixer una de les figures més famoses de la cultura popular sanmarquina: «[[Perrovaca]]».<ref name="Universitat de Sant Marcos (TV Perú)" />
* La película nortamericana [[Dora i la ciutat perduda]] (2019), versió en acció real de la série [[Dora, l'exploradora]] de [[Nickelodeon]]. En ella, el antagonista Alejandro Gutiérrez, personage és interpretat per l'actor i comediante mexicà [[Eugenio Derbez]], es presenta inicialment com a amic, explorador i professor de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs de [[Llima]].<ref name="Dora, l'exploradora: l'Universitat Major de Sant Marcos és mencionada en el film">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/lluïxes/cine/dora-exploradora-universitat-major-sant-marcs-mencionada-film-ecpm-notícia-665692 |títul=Dora, l'exploradora: l'Universitat Major de Sant Marcos és mencionada en el film |fechaacceso=15 d'agost de 2019 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Dora i la ciutat perduda: Universitat Nacional Major de Sant Marcos és mencionada en cinta">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/cine-series/2019/08/16/dora-la-exploradora-mencionat-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-per-eugenio-derbez |títul=Dora i la ciutat perduda: Universitat Nacional Major de Sant Marcos és mencionada en cinta |fechaacceso=15 d'agost de 2019 |autor=La República}}</ref> Posteriorment, Dora, els seus amics, i el professor Gutiérrez mamprenen una aventura per a ubicar un tesor perdut dels [[incas]] en les altures de [[Perú]]. Adicionalment, [[Isabela Moner]], actriu peruana-nortamericana que va interpretar a Dora, va declarar haver deprés per a la película una miqueta de [[Llengües quechuas|quechua]] a partir de gravacions d'àudio brindades directament pel professor [[Américo Mendoza Mori]] de l'Universitat de Sant Marcs de Perú, qui actualment és docent de quechua i estudis llatins en l'[[Universitat d'Harvard]].<ref name="Dora Star Isabela Moner on Playing an All-Too-Rare Happy Teenager and the Sicario Scene That Made Josh Brolin Cry">{{Cita web |url=https://www.hollywoodreporter.com/heat-vision/dora-star-isabela-moner-sicario-scene-made-josh-brolin-cry-1230508 |títul=Dora Star Isabela Moner on Playing an All-Too-Rare Happy Teenager and the Sicario Scene That Made Josh Brolin Cry |fechaacceso=15 d'agost de 2019 |autor=The Hollywood Reporter |idioma=anglés}}</ref>
* La película peruana ''[[La passió de Javier]]'' (2019) representa en algunes escenes a l'Universitat de Sant Marcs durant els anys de 1960, época d'un important activisme polític en l'institució. La película narra la vida del jove poeta peruà [[Javier Heraud]], incloent el seu ingrés a l'Universitat de Sant Marcs per a estudiar dret, en sentir-se cada volta més compromés en les problemàtiques socials del Perú. Adicionalment, l'obra va incloure també algunes prens del Pati de Ciències de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]] per a representar l'antic local de l'[[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú|Universitat Catòlica]], a on Heraud va estudiar ademés lliteratura.
El documental peruà ''[[El viage de Javier Heraud]]'' (2019) inclou escenes en el Pati de Lletres de la [[Casona de l'Universitat de Sant Marcos]] a on Ariarca Otero, neboda neta del poeta sanmarquino desaparegut, conversa en [[Arturo Corcuera]], també poeta sanmarquino i amic de Heraud en la seua joventut.

* La película peruana ''[[:wikidata:Q124467057|Acorda't de mi]]'' (2022) narra una romançada entre dos estudiants universitaris de diferents estrats socials, el qual es desenrolla en vàries escenes en les afores del bosc de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs|Faculteu de Lletres i Ciències Humanes]] de l'Universitat de Sant Marcos, en ser l'institució educativa d'un dels protagonistes.<ref>{{Cita web |títul=Acuerdate de mi busca enamorar en els cines este 14 de febrer |url=https://agenciaorbita.org/2024/02/06/acuerdate-de-la meua-busca-enamorar-en-els-cines-este-14-de-febrer |fechaacceso=2024-02-09 |autor=Agència de Notícies Òrbita |idioma=espanyol }}</ref>

== Acadèmia ==

=== Persones destacades ===
{{AP|Categoria:Sanmarquinos}}

Tant formalment com coloquialmente els personages que han format part de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos; alumnes, catedràtics, investigadors, i inclús a els qui se'ls ha conferit la distinció de ''professor honorífic'' o de doctor ''honoris causa'', han rebut el títul de '''''sanmarquinos'''''.<ref name="Sant Marcos inaugura exposició en documents inèdits de personages ilustres">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/llima/successos/sant-marcs-inaugura-exposicion-documents-ineditos-personages-ilustres-notícia-633281 |títul=Sant Marcos inaugura exposició en documents inèdits de personages ilustres |fechaacceso=12 de maig de 2019 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Sant Marcos inaugura exposició sobre egresados ilustres per la seua 468 aniversari">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/societat/1464259-unmsm-sant-marcs-inaugura-exposicion-egresados-ilustres-468-aniversari-fotos-bicentenario-decana-america |títul=Sant Marcos inaugura exposició sobre egresados ilustres per la seua 468 aniversari |fechaacceso=12 de maig de 2019 |autor=La República}}</ref> El vocablo ha segut de comú us per la població peruana a lo llarc de la seua història per a referir-se als personages aplegats i destacats d'esta casa d'estudis, i inclús a les mascotes i animals adoptats per la comunitat universitària.<ref name="Mario Vargas Llosa va aplegar a Lima per a sumar-se a la FIL Llima 2019">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/lluïxes/llibres/fil-llima-2019-mario-vargas-llosa-troba-llima-participar-fira-notícia-nndc-655359 |títul=Mario Vargas Llosa va aplegar a Lima per a sumar-se a la FIL Llima 2019 |fechaacceso=15 de juliol de 2019 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Mario Vargas Llosa ya es troba en Lima per a la FIL 2019">{{Cita web |url=https://peru21.pe/cultura/mario-vargas-llosa-troba-llima-fil-2019-fotos-nndc-490216 |títul=Mario Vargas Llosa ya es troba en Lima per a la FIL 2019 |fechaacceso=15 de juliol de 2019 |autor=Perú21}}</ref><ref name="Va morir Perrovaca, la popular mascota de Sant Marcos">{{Cita web |url=https://rpp.pe/llima/actualitat/perrovaca-murio-la-popular-mascota-de-sant-marcs-unmsm-notícia-1188733 |títul=Va morir Perrovaca, la popular mascota de Sant Marcos |fechaacceso=15 de juliol de 2019 |autor=Perú21}}</ref>

==== Alumnes, catedràtics i investigadors ====
{{AP|Categoria:Alumnat de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Categoria:Catedràtics de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}

En les seues {{edat|12|5|1551}} anys d'història l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos ha vist transitar en les seues instalacions a numerosos alumnes, catedràtics, investigadors, decans i rectors que han destacat en l'àmbit local, nacional, llatinoamericà i mundial. L'Universitat de Sant Marcos ha tingut una influència molt significativa en el desenroll de matèries de [[ciència]]s,<ref name="Hòmens de Ciència i Tecnologia en el Perú: Cinc sigles d'investigació científica en el territori peruà">{{Cita web |url=http://www.telefonica.com.pe/acerca-de-telefonica/llibres/Home_de_ciència.pdf |títul=Hòmens de Ciència i Tecnologia en el Perú: Cinc sigles d'investigació científica en el territori peruà |fechaacceso=12 de juny de 2016 |autor=Tamayo San Román, Augusto |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161012014513/http://www.telefonica.com.pe/acerca-de-telefonica/llibres/Home_de_ciència.pdf |fechaarchivo=12 d'octubre de 2016}}</ref><ref name="L'història de Santiago Antúnez de Mayolo, l'únic peruà nominat a un Premi Nobel de ciències">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/tecnologia/ciències/la-història-de-santiago-antunez-de-mayolo-el-unico-peruà-nominat-a-un-premi-nobel-de-ciències-notícia |títul=L'història de Santiago Antúnez de Mayolo, l'únic peruà nominat a un Premi Nobel de ciències |fechaacceso=14 d'octubre de 2019 |autor=El Comerç}}</ref> [[medicina]],<ref name="Albert Einstein: El mege peruà que va examinar el cervell del geni alemà">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/tecnologia/ciències/albert-einstein-medico-peruà-examine-cervell-geni-notícia-616827-notícia/?ref=ecr |títul=Albert Einstein: El mege peruà que va examinar el cervell del geni alemà |fechaacceso=5 de juliol de 2020 |autor=El Comerç}}</ref> [[ingenieria]]s, [[dret]],<ref name="Dèu ilustres juristes sanmarquinos per a celebrar l'aniversari de Sant Marcos">{{Cita web |url=https://legis.pe/dèu-ilustres-juristes-sanmarquinos-aniversari-sant-marcs |títul=Dèu ilustres juristes sanmarquinos per a celebrar l'aniversari de Sant Marcos |fechaacceso=7 de juny de 2019 |autor=Legis}}</ref> [[política]],<ref name="Egresados ilustres de Sant Marcs que eixercixen importants càrrecs">{{Cita web |url=http://publimetro.pe/actualidad/noticia-unmsm-12-egresados-sant-marcs-que-eixercixen-importants-càrrecs-59998/1?ref=ecr |títul=Egresados ilustres de Sant Marcs que eixercixen importants càrrecs |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Publimetro |fechaarchivo=21 d'abril de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210421140916/https://publimetro.pe/actualitat/notícia-unmsm-12-egresados-sant-marcs-que-eixercixen-importants-càrrecs-59998/1?ref=ecr |deadurl=yes }}</ref><ref name="Sant Marcos: coneix als seus egresados que eixercixen importants càrrecs en el Perú [interactiu]">{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-sant-marcs-coneix-a-els seus-egresados-eixercixen-importants-càrrecs-el-peru-interactiu-666390.aspx |títul=Sant Marcos: coneix als seus egresados que eixercixen importants càrrecs en el Perú [interactiu] |fechaacceso=5 de juliol de 2017 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina |fechaarchivo=15 de maig de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170515200628/http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-sant-marcs-coneix-a-els seus-egresados-eixercixen-importants-càrrecs-el-peru-interactiu-666390.aspx |deadurl=yes }}</ref> [[social]]s,<ref name="Juliol C. Tello en Sant Marcos">{{Cita web |url=https://larepublica.pe/dumenge/2019/10/27/juliol-c-tello-en-sant-marcs |títul=Juliol C. Tello en Sant Marcos |fechaacceso=27 d'octubre de 2019 |autor=La República}}</ref> [[lletra]]s,<ref name="5 escritors que varen estudiar en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://rpp.pe/cultura/literatura/5-escritors-que-varen estudiar-en-la-universitat-nacional-major-de-sant-marcs-notícia-1050308 |títul=5 escritors que varen estudiar en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=RPP Notícies}}</ref> [[humanitats]], [[art]]s i [[deport]]s,<ref name="Universitat Sant Marcos felicita a estudiants que varen conseguir medalles en Panamericàs">{{Cita web |url=https://andina.pe/agència/notícia-universitat-sant-marcs-felicita-a-estudiants-varen conseguir-medalles-panamericàs-763234.aspx |títul=Universitat Sant Marcos felicita a estudiants que varen conseguir medalles en Panamericàs |fechaacceso=15 d'agost de 2019 |autor=Agència Peruana de

Notícies Andina}}</ref> a lo llarc de l'[[història del Perú]], conseguint destacar els alumnes i catedràtics en époques decisives per a la realitat nacional com: a lo llarc del [[Virreinato]] —sigles {{Sigle|XVI}}, {{Sigle|XVII}} i {{Sigle|XVIII}}—; durant el procés de l'[[Independència]] —sigles {{Sigle|XVIII}} i {{Sigle|XIX}}—; i en l'actual época republicana —sigles {{Sigle|XIX}}, {{Sigle|XX}} i {{Sigle|XXI}}. Entre els sanmarquinos més destacats es pot mencionar a científics i ingeniers com [[Pedro Peralta i Barnuevo]], [[Santiago Antúnez de Mayolo]] —[[Anex:Candidats al premi Nobel de Física|candidat al premi Nobel de Física]] en 1943—, [[Federico Vila-real]], [[Antonio Raimondi]], [[Alfred Rosenblatt]], [[Eduardo de Habich]], [[Carlos Bustamante Monteverde]] i [[Harald Helfgott]]; meges com [[Hipólito Unanue]], [[Cayetano Heredia]], [[Daniel Alcides Carrión]], [[Laura Rodríguez Dulanto]], [[Honorio Prim Espinoza|Honorio Prim]] i [[Alberto Barton]]; escritors i artistes com [[Mario Vargas Llosa]] —[[premi Nobel de Lliteratura]] del 2010, únic [[Premi Nobel|Nobel]] peruà fins a la data—, [[César Vallejo]], [[Alfredo Bryce Echenique]], [[José María Arguedas]] —[[Anex:Candidats al Premi Nobel de Lliteratura|candidat pòstum al premi Nobel de Lliteratura]] en 1971—, [[Ricardo Palma]], [[Manuel González Prada]], [[José Sants Chocano]], [[Abraham Valdelomar]], [[Javier Heraud]], [[Blanca Varela]], [[Ventura García Calderón]] —[[Anex:Candidats al Premi Nobel de Lliteratura|candidat al premi Nobel de Lliteratura]] en 1934— i [[Alberto Hidalgo]] —[[Anex:Candidats al Premi Nobel de Lliteratura|candidat al premi Nobel de Lliteratura]] en 1966—; investigadors socials com [[Juliol César Tello]], [[María Rostworowski]], [[Ruth Shady]], [[Federico Kauffmann Doig|Federico Kauffmann]], [[José de la Riva Agüero i Osma]], [[Javier Prat i Ugarteche]], [[Alberto Tauro del Pi]], [[Luis E. Valcárcel|Luis Valcárcel]], [[Raúl Porras Barrenechea]] i [[Jorge Basadre]]; advocats i polítics com [[Francisco García-Calderón Landa]] —[[Anex:Candidats al Premi Nobel de Lliteratura|candidat al premi Nobel de Lliteratura]] en 1934—, [[Mariano H. Cornejo Zenteno]] —[[Anex:Candidats al Premi Nobel de la Pau|candidat al premi Nobel de la Pau]] des de 1931 fins a 1939—, [[José Bernardo de Tagle]], [[Víctor Raúl Haja de la Torre]], [[Víctor Andrés Belaúnde]] i [[Beatriz Merino]]; economistes com [[Javier Silva Ruete]], [[Manuel Ulloa Elías|Manuel Ulloa]], [[Pedro Beltrán Espantós|Pedro Beltrán]] i [[Daniel Schydlowsky Rosenberg]]; líders independentistes i héroes nacionals com [[Túpac Amaru II]], [[José Joaquín d'Olmedo]] i [[Bernardo O'Higgins]]; vintiun [[President del Perú|Presidents de la República del Perú]]; entre molts uns atres.<ref name="'Sanmarquinos ilustres': Des de Mario Vargas Llosa fins al Panflet">{{Cita web |url=http://peru21.pe/cultura/sanmarquinos-ilustres-des de-mario-vargas-llosa-fins a-panflet-2218671 |títul='Sanmarquinos ilustres': Des de Mario Vargas Llosa fins al Panflet |fechaacceso=12 de maig de 2015 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150514082926/http://peru21.pe/cultura/sanmarquinos-ilustres-des de-mario-vargas-llosa-fins a-panflet-2218671 |fechaarchivo=14 de maig de 2015}}</ref><ref name="Sis peruans ilustres que varen ser rectors de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://rpp.pe/peru/historia/seis-peruans-ilustres-que-varen ser-rectors-de-sant-marcs-notícia-927522 |títul=Sis peruans ilustres que varen ser rectors de Sant Marcos |fechaacceso=6 de giner de 2016 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Universitat Nacional Major de Sant Marcos: Pedrera d'ilustres peruans">{{Cita web |url=http://rpp.pe/peru/historia/universidad-nacional-major-de-sant-marcs-pedrera-de-ilustres-peruans-notícia-960806/1 |títul=Universitat Nacional Major de Sant Marcos: Pedrera d'ilustres peruans |fechaacceso=10 de maig de 2016 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Sant Marcos complix 465 anys: 10 ex alumnes ilustres">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/lima/personajes/universidad-nacional-major-sant-marcs-complix-465-anos-10-ex-alumnes-ilustres-notícia-1900998 |títul=Sant Marcos complix 465 anys: 10 ex alumnes ilustres |fechaacceso=12 de maig de 2016

|autor=El Comerç}}</ref><ref name="Universitat Sant Marcos: La Decana d'Amèrica celebra hui la seua 465º aniversari">{{Cita web |url=http://peru21.pe/actualidad/universidad-sant-marcs-decana-america-celebra-hui-la seua-465-aniversari-infografia-2246345 |títul=Universitat Sant Marcos: La Decana d'Amèrica celebra hui la seua 465º aniversari |fechaacceso=12 de maig de 2016 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160513123629/http://peru21.pe/actualidad/universidad-sant-marcs-decana-america-celebra-hui-la seua-465-aniversari-infografia-2246345 |fechaarchivo=13 de maig de 2016}}</ref><ref name="Universitat Sant Marcos: Coneix a algunes dònes sanmarquinas ilustres">{{Cita web |url=http://peru21.pe/actualidad/universidad-sant-marcs-coneix-dònes-sanmarquinas-ilustres-infografia-2246581 |títul=Universitat Sant Marcos: Coneix a algunes dònes sanmarquinas ilustres |fechaacceso=15 de maig de 2016 |autor=Perú21 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160516105733/http://peru21.pe/actualidad/universidad-sant-marcs-coneix-dònes-sanmarquinas-ilustres-infografia-2246581 |fechaarchivo=16 de maig de 2016}}</ref><ref name="Sant Marcos complix 466 anys: 10 ex alumnes ilustres">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/sociedad/lima/universidad-nacional-major-sant-marcs-complix-466-anos-10-ex-alumnes-ilustres-notícia-1900998 |títul=Sant Marcos complix 466 anys: 10 ex alumnes ilustres |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Coneix als lluents peruans que varen passar per la UNMSM en el seu aniversari 466">{{Cita web |url=http://rpp.pe/lima/actualidad/conoce-a-els-lluents-peruans-que-varen passar-per-la-unmsm-en-el seu-aniversari-476-notícia-961778 |títul=Coneix als lluents peruans que varen passar per la UNMSM en el seu aniversari 466 |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=RPP Notícies}}</ref><ref name="Sant Marcos: Coneix a algunes de les egresadas més ilustres d'esta casa d'estudis">{{Cita web |url=http://www.wapa.pe/sociales/2017-05-12-sant-marcs-coneix-algunes-de-les-egresadas-mes-ilustres-fotos |títul=Sant Marcos: Coneix a algunes de les egresadas més ilustres d'esta casa d'estudis |fechaacceso=14 de maig de 2017 |autor=Wapa |fechaarchivo=17 de maig de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170517234607/http://www.wapa.pe/sociales/2017-05-12-sant-marcs-coneix-algunes-de-les-egresadas-mes-ilustres-fotos |deadurl=yes }}</ref>

==== Doctors ''honoris causa'' ====
{{AP|Anex:Doctors honoris causa per l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Categoria:Doctors honoris causa de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}

El doctorat ''honoris causa'' és, junt en la «Medalla d'honor sanmarquina» i la «Medalla sanmarquina del bicentenario», una de les més altes distincions que conferix esta casa superior d'estudis. L'Universitat de Sant Marcos va començar a entregar este reconeiximent en el {{Sigle|XIX||s}}, brindant-li-ho llavors als dos principals libertadores de Sudamérica: [[José de Sant Martín]] i [[Simón Bolívar]]. Ademés d'ells, entre les principals figures que han rebut este reconeiximent sanmarquino durant els sigles {{Sigle|XX}} i {{Sigle|XXI}} destaquen el papa [[Juan Pablo II]], el president francés [[Charres de Gaulle]], l'escritor argentí [[Jorge Luis Borges]], els investigadors [[Alberto Barton]], [[Germán Berríos]], i [[Maria Reiche]], els secretaris generals de Nacions Unides [[Javier Pérez de Cuéllar]] i [[Ban Ki-moon]], i els laureados en el [[Premi Nobel]]: [[Albert Einstein]], [[Peter Agre]], [[Peter C. Doherty]], [[Pablo Neruda]], [[Camilo José Cela]], [[Mario Vargas Llosa]], [[Muhammad Yunus]], [[Adolfo Pérez Esquivel]], [[Peter Diamond]], [[Robert C. Merton]], [[Eric Maskin]], [[Cristóbal Pissarides]], entre uns atres.<ref name="Sant Marcos al dia (n° 212): Sant Marcs en la societat del coneiximent" /><ref name="It gives em great pleasure to extend to my colleagues of the University San Marcos my heart-felt thanks" /><ref name="Debats: Universitat Nacional Major de Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.h-debat.com/Spanish/debateesp/propostes/smarcos.htm |títul=Debats: Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaacceso=5 de setembre de 2010 |llinage=Nuñez Huallpayunca |nomene=Efraín |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090923050228/http://www.h-debat.com/Spanish/debateesp/propostes/smarcos.htm |fechaarchivo=23 de setembre de 2009}}</ref>

=== Rànquings acadèmics ===
{{AP|Classificació acadèmica d'universitats del Perú}}

En els últims anys s'ha generalisat l'us de [[rànquings universitaris]] per a evaluar l'eixercite de les universitats a nivell nacional i mundial; sent estos rànquings classificacions acadèmiques que ubiquen a les institucions d'acort a una metodologia del tipo [[Bibliometría|bibliométrica]] que inclou criteris objectius, mesurables i reproduibles com la producció científica, i/o també prenent en conte, per eixemple, les percepcions sobre la reputació acadèmica, empleabilidad dels egresados, impacte en la web, entre uns atres. En 2007, la llavors [[Assamblea Nacional de Rectors]], en l'auspici de l'[[UNESCO]], va elaborar un estudi que va concloure en un rànquing universitari peruà en el qual l'Universitat de Sant Marcos va ocupar la {{Ord|1.|era}} posició.<ref name="Rànquing Universitari en el Perú" /> Posteriorment, conforme a l'expansió dels [[Classificació acadèmica d'universitats del Perú|rànquings universitaris]] internacionals en els anys de 2010, estos gradualment varen ser incorporant en la seua evaluació a diverses universitats peruanes. En l'actualitat, del total de 92 universitats llicenciades en el Perú,<ref>{{Cita web |url=https://www.sunedu.gob.pe/lista-de-universitats-llicenciades |títul=Llista d'universitats llicenciades |fechaacceso=2020-11-07 |autor=Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària |idioma=espanyol }}</ref> l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat usualment dins dels tres primers llocs a nivell nacional en els principals [[Classificació acadèmica d'universitats del Perú|rànquings universitaris]] internacionals. Junt a l'[[Universitat Peruana Cayetano Heredia]] i la [[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú]], és una de les tres úniques universitats peruanes que han aplegat a ocupar la {{Ord|1.|era}} posició a nivell nacional en determinades edicions de les classificacions acadèmiques internacionals, tals com en els ''[[QS World University Rànquings]]'' de ''Quacquarelli Simonds'',<ref name="QS World University Rànquings 2011" /><ref name="QS World University Rànquings 2012" /> el ''[[University Rànquing by Academic Performance]]'' del ''URAP Research Laboratory'',<ref name="2010-2011 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2011-2012 University Rànquing by Academic Performance" /><ref name="2012-2013 University Rànquing by Academic Performance" /> el ''[[Webometrics Rànquing of World Universities]]'' del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]]<ref name="Rànquing posa a la UNMSM com la millor del Perú" /><ref name="2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January" /> i el ''University Web Rànquing'' de ''4 International Colleges & Universities'';<ref name="2015 University Web Rànquing">{{Cita web |url=http://www.4icu.org/toplatin-America |títul=2015 University Web Rànquing |fechaacceso=2 d'agost de 2015 |autor=4 International Colleges & Universities |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150807044726/http://www.4icu.org/toplatin-America |fechaarchivo=7 d'agost de 2015}}</ref> sent a la data l'única universitat pública peruana en haver alcançat en determinades ocasions dita ubicació. Aixina mateix, sobre producció científica, l'Universitat de Sant Marcos s'ha ubicat en els últims anys i en l'acumulat històric en la {{Ord|1.|era}} posició a nivell nacional.<ref name="Sant Marcos manté liderage en producció científica a nivell nacional" /><ref name="Sant Marcos és l'institució peruana en major producció científica acumulada segons Scopus" />

{| class="sortable wikitable" style="font-size:80%; text-align:center;"
|+ Ubicació històrica a nivell nacional i mundial (entre paréntesis) de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en les principals classificacions acadèmiques internacionals
! Rànquing
! 2010
! 2011
! 2012
! 2013
! 2014
! 2015
! 2016
! 2017
! 2018
! 2019
! 2020
! 2021
! 2022
! 2023
! 2024
! 2025
! 2026
|-
| align="left" | '''''[[Academic Rànquing of World Universities]]'''''
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
|-
| align="left" | '''''[[QS World University Rànquings]]'''''
| {{Cela|N/A}}

| '''1''' (601+) <ref name="QS World University Rànquings 2011">{{Cita web |url=http://www.topuniversities.com/institution/universidad-nacional-major-de-sant-marcs/wur |títul=QS World University Rànquings 2011 |autor=Quacquarelli Symonds |idioma=anglés |fechaacceso=21 de decembre de 2017 |fechaarchivo=10 d'octubre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111010025022/http://www.topuniversities.com/institution/universidad-nacional-major-de-sant-marcs/wur |deadurl= }}</ref>
| '''1''' (601+) <ref name="QS World University Rànquings 2012">{{Cita web |url=http://www.topuniversities.com/university-rànquings/world-university-rànquings/2011?page=12 |títul=QS World University Rànquings 2012 |autor=Quacquarelli Symonds |idioma=anglés |fechaacceso=9 d'agost de 2020 |fechaarchivo=5 d'octubre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111005173706/http://www.topuniversities.com/university-rànquings/world-university-rànquings/2011?page=12 |deadurl= }}</ref>
| {{Cela|N/A}}
| 3 (701+)
| 3 (701+)
| 2 (701+)
| 2 (701+)
| 2 (801-1000)
| 2 (801-1000)
| {{Cela|N/A}}
| 3 (801-1000)
| 3 (801-1000)
| 3 (801-1000)
| 2 (901-950)
| 2 (901-1000)
| 2 (901-1000) <ref>{{Cita web |url=https://www.topuniversities.com/universities/universidad-nacional-major-de-sant-marcs |títul=QS World University Rànquings: Universitat Nacional Major de Sant Marcos|autor=Quacquarelli Symonds|idioma=anglés}}</ref>
|-
| align="left" | '''''[[SCImago Institutions Rànquings]]'''''
| {{Cela|N/A}}
| 2 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2005 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2011 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2006 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2012 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2007 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2013 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2008 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2014 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2009 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2015 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2010 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2016 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 4 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2011 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2017 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2012 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2018 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2013 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2019 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 2 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2014 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2020 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 4 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2015 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2021 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>

| 4 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2016 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2022 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 4 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2017 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2023 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 3 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2018 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2024 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 2 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2019 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2025 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
| 2 <ref>{{Cita web |url=https://www.scimagoir.com/rankings.php?sector=Higher+educ.&country=PER&year=2020 |títul=SCImago Institutions Rànquings 2026 |autor=SCImago |idioma=anglés}}</ref>
|-
| align="left" | '''''[[THE World University Rànquings]]'''''
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| 3 (1201+)
| 3 (1501+)
| {{Cela|N/A}}
| {{Cela|N/A}}
| 2 (1501+) <ref>{{Cita web |url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rànquings/universitat-nacional-major-de-sant-marcs |títul=THE World University Rànquings: Universitat Nacional Major de Sant Marcos|autor=Claves Higher Education|idioma=anglés}}</ref>
|-
| align="left" | '''''[[University Rànquing by Academic Performance]]'''''
| {{Cela|N/A}}
| '''1''' (1557) <ref name="2010-2011 University Rànquing by Academic Performance">{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2010/country.php?ccode=PE |títul=2010-2011 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190515021939/http://www.urapcenter.org/2010/country.php?ccode=PE |fechaarchivo=2 de febrer de 2011 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>
| '''1''' (1669) <ref name="2011-2012 University Rànquing by Academic Performance">{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2011/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2011-2012 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171116034910/http://www.urapcenter.org/2011/country.php?ccode=PE&rank=all |fechaarchivo=2 de febrer de 2012 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>
| '''1''' (1704) <ref name="2012-2013 University Rànquing by Academic Performance">{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2012/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2012-2013 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190515050844/http://www.urapcenter.org/2012/country.php?ccode=PE&rank=all |fechaarchivo=2 de febrer de 2013 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>
| 2 (1790) <ref>{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2013/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2013-2014 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140202104514/http://www.urapcenter.org/2013/country.php?ccode=PE&rank=all |fechaarchivo=2 de febrer de 2014 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (1850) <ref>{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2014/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2014-2015 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171116023407/http://www.urapcenter.org/2014/country.php?ccode=PE&rank=all |fechaarchivo=16 de novembre de 2017 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>

| 3 (1866) <ref>{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2015/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2015-2016 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171116040842/http://www.urapcenter.org/2015/country.php?ccode=PE&rank=all |fechaarchivo=16 de novembre de 2017 |urlmuerta=yes |idioma=anglés}}</ref>
| {{Cela|N/A}} <ref>{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2016/region.php?rcode=SA |títul=2016-2017 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170312200447/http://www.urapcenter.org/2016/region.php?rcode=SA |fechaarchivo=12 de març de 2017 |deadurl=yes |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (1966) <ref>{{Cita web |url=http://www.urapcenter.org/2017/country.php?ccode=PE&rank=all |títul=2017-2018 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés }}</ref>
| 3 (2032) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2018-2019/world-2018 |títul=2018-2019 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2060) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2019-2020/World_Rànquing_2019-2020 |títul=2019-2020 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2161) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2020-2021/World_Rànquing_2020-2021 |títul=2020-2021 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2160) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2021-2022/World_Rànquing_2021-2022 |títul=2021-2022 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2090) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2022-2023/World_Rànquing_2022-2023 |títul=2022-2023 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2060) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2023-2024/World_Rànquing_2023-2024 |títul=2023-2024 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| 3 (2101) <ref>{{Cita web |url=https://urapcenter.org/Rànquings/2024-2025/World_Rànquing_2024-2025 |títul=2024-2025 University Rànquing by Academic Performance |autor=URAP Research Laboratory |idioma=anglés}}</ref>
| {{Cela|N/A}}
|-
| align="left" | '''''[[Webometrics Rànquing of World Universities]]'''''
| 2 (932)
| '''1''' (643) <ref name="Rànquing posa a la UNMSM com la millor del Perú">{{Cita web |url=http://www.larepublica.pe/13-02-2011/rànquing-posa-unmsm-com-la-millor-del-peru |títul=Rànquing posa a UNMSM com la millor del Perú |fechaacceso=28 de novembre de 2019 |autor=La República |idioma=espanyol |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110216162038/http://www.larepublica.pe/13-02-2011/rànquing-posa-unmsm-com-la-millor-del-peru |fechaarchivo=16 de febrer de 2011}}</ref>
| '''1''' (810) <ref name="2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/templates/noticias2012/febrero/d07/ranking1g.jpg |títul=2012 Webometrics Rànquing of World Universities: January |autor=Consell Superior d'Investigacions Científiques |fechaacceso=9 d'agost de 2020 |fechaarchivo=6 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131206164347/http://www.unmsm.edu.pe/templates/noticias2012/febrero/d07/ranking1g.jpg |deadurl=yes }}</ref>
| 2 (1534) <ref>{{Cita web |url=https://www.webometrics.info/es/latin_america_es/per%C3%BA |títul=2013 Webometrics Rànquing of World Universities: July |autor=Consell Superior d'Investigacions Científiques |fechaacceso=9 d'agost de 2020 |fechaarchivo=22 de setembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130922023936/https://www.webometrics.info/es/latin_america_es/per%C3%BA |deadurl= }}</ref>

| 2 (1339) <ref>{{Cita web |url=https://www.webometrics.info/es/latin_america_es/per%C3%BA |títul=2014 Webometrics Rànquing of World Universities: July |autor=Consell Superior d'Investigacions Científiques |fechaacceso=9 d'agost de 2020 |fechaarchivo=31 d'octubre de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141031011454/https://www.webometrics.info/es/latin_america_es/per%C3%BA |deadurl= }}</ref>
| 2 (1316)
| 2 (1386)
| 2 (1434)
| 2 (1386)
| 2 (1470)
| 2 (1501)
| '''1''' (1331)
| 2 (1288)
| 2 (1304)
| 2 (1282)
| 2 (1179)
| 2 (1250) <ref>{{Cita web |url=https://www.webometrics.org/universidad-nacional-major-de-sant-marcs |títul=Webometrics Rànquing of World Universities: Universitat Nacional Major de Sant Marcos|autor=Consell Superior d'Investigacions Científiques|idioma=anglés}}</ref>
|}

== Deport ==
{{AP|Activitat Deportiva en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos}}
L'Universitat de Sant Marcos ha tingut molta importància en l'activitat deportiva universitària del Perú.<ref name="Deports en Sant Marcos">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/deportes |títul=Deportes en Sant Marcos |fechaacceso=25 d'octubre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110106033024/http://www.unmsm.edu.pe/deportes |fechaarchivo=6 de giner de 2011 |urlmuerta=yes}}</ref><ref name="Divisió Superior Dames">{{Cita web |url=http://www.ligadelima.com/equiposdamas.htm |títul=Divisió Superior Dames |fechaacceso=19 d'agost de 2010 |autor=Lliga Deportiva de Basketball de Lima |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091221232542/http://www.ligadelima.com/equiposdamas.htm |fechaarchivo=21 de decembre de 2009}}</ref> El 7 d'agost de 1924, alumnes sanmarquinos varen fundar la [[Federació Deportiva Universitària del Perú]]. Esta federació organisa des de 1936 els Jocs deportius universitaris nacionals, els Jocs deportius universitaris regionals i els Campeonats nacionals universitaris. Ademés, des de 1963 és partícip dels Jocs mundials universitaris que es denominen ''Universiadas''.<ref name="Història de la Federació Deportiva Universitària del Perú">{{Cita web |url=http://www.perufedup.com/2010/fedup.html |títul=Història de la Federació Deportiva Universitària del Perú|fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Federació Deportiva Universitària del Perú |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100805053415/http://perufedup.com/2010/fedup.html |fechaarchivo=5 d'agost de 2010}}</ref>

La majoria d'activitats deportives universitàries es desenrollen en el Gimnasi i en l'[[Estadi de Sant Marcos]]. Entre els deports i disciplines es troben: [[fútbol]], [[futsal]], [[vóley]], [[rugby]], [[tir]], [[tenis de taula]], [[básquet]], [[atletisme]], fondismo ―[[carrera de mija distància]] i [[carrera de llarga distància]]―, [[balonmà]], [[natació olímpica]], [[lluita grecorromana]], [[karate]], [[judo]], [[kung fu]] tradicional, [[sanda]], [[taekwondo]], [[aikido]], [[capoeira]], [[wing chun]], [[taichí]], [[:wikidata:Q167560|xingyi quan]], [[pa kua chang]], [[chi kung]], [[powerlifting]], [[alçament de peses]], [[aeròbics]], [[esgrima]], entre uns atres. Paralel a açò, l'universitat conta en varis equips que participen en les lligues nacionals i regionals de distints deports.<ref name="Deports en Sant Marcos" /> En este àmbit destaca l'equip de básquet de l'Universitat de Sant Marcs que participa en la [[Lliga de bàsquet de Lima]], tant en la divisió varons com en la divisió superior dames;<ref name="Divisió Superior Dames" /><ref name="Sant Marcos Basket">{{Cita web |url=http://sanmarcosbasketball.webs.com/ |títul=Sant Marcos Basket |fechaacceso=25 d'octubre de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |fechaarchivo=13 de febrer de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100213025042/http://www.sanmarcosbasketball.webs.com/ |deadurl=yes }}</ref><ref name="Divisió Superior Varons">{{Cita web |url=http://www.ligadelima.com/equiposvarones.htm |títul=Divisió Superior Varons |fechaacceso=19 d'agost de 2010 |autor=Lliga Deportiva de Basketball de Lima |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091221231210/http://www.ligadelima.com/equiposvarones.htm |fechaarchivo=21 de decembre de 2009}}</ref> com l'equip de fútbol [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] que va aplegar a participar en la [[Segona Divisió del Perú]].<ref name="Club UNMSM">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/clubunmsm |títul=Club UNMSM |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100811092957/http://www.unmsm.edu.pe/clubunmsm |fechaarchivo=11 d'agost de 2010}}</ref>

Alguns atletes sanmarquinos destacats són: [[Gladys Tejeda]], maratonista peruana en récort panamericà i guanyadora de l'or en els [[Jocs Panamericàs de 2019]]; [[:wikidata:Q17544268|Andy Martínez]], estudiant d'Administració de Negocis Internacionals en l'universitat quan va obtindre el récort nacional de [[100 metros plans]]; entre uns atres.<ref name="Andy Martínez, coneix a l'home més ràpit del Perú">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/deporte-total/polideportiu/andy-martinez-coneix-home-rapido-peru-347963 |títul=Andy Martínez, coneix a l'home més ràpit del Perú |fechaacceso=10 de giner de 2018 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Andy Martínez: Per a mi, l'atletisme va poder i va pesar més que el fútbol">{{Cita web |url=http://larepublica.pe/la-contra/1010677-andy-martinez-per a-la meua-el-atletisme-va poder-i-pes-mes-que-el-futbol |títul=Andy Martínez: Per a mi, l'atletisme va poder i va pesar més que el fútbol |fechaacceso=10 de giner de 2018 |autor=La República }}</ref>

=== Events deportius ===

==== Nacionals ====
{|class="wikitable" style="float: right; clear: right; margin-left: 2em;"

|+Jocs Universitaris Nacionals «Universiadas»<ref name="Cronologia de la Federació Deportiva Universitària del Perú">{{Cita web |url=http://www.perufedup.com/2010/fedup.html |títul=Cronologia de la Federació Deportiva Universitària del Perú |fechaacceso=18 d'agost de 2010 |autor=Federació Deportiva Universitària del Perú |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100805053415/http://perufedup.com/2010/fedup.html |fechaarchivo=5 d'agost de 2010}}</ref><ref name="Universiada Arequipa 2010: ¡Som heptacampeones universitaris!">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/deportes/page.php?pag=1298 |títul=Universiada Arequipa 2010: ¡Som heptacampeones universitaris! |fechaacceso=8 de novembre de 2010 |autor=Deportes en Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213013154/http://www.unmsm.edu.pe/deportes/page.php?pag=1298 |fechaarchivo=13 de decembre de 2011}}</ref><ref name="Oficialment campeons de la Universiada Trujillo 2012">{{Cita web |url=http://www.unmsm.edu.pe/index.php?c=Home2&aneu=2459 |títul=Oficialment campeons de la Universiada Trujillo 2012 |fechaacceso=11 de decembre de 2012 |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140830001544/http://www.unmsm.edu.pe/index.php?c=Home2&aneu=2459 |fechaarchivo=30 d'agost de 2014 |urlmuerta=yes}}</ref><ref name="UNMSM Campeó de la Universiada Cusco 2014">{{Cita web |url=http://combase.pe/unmsm-campeon-de-la-universiada-cusco-2014 |títul=UNMSM Campeó de la Universiada Cusco 2014 |fechaacceso=9 de decembre de 2014 |autor=Combase |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141120212838/http://combase.pe/unmsm-campeon-de-la-universiada-cusco-2014 |fechaarchivo=20 de novembre de 2014}}</ref>{{refn|group="nota"|La presentació d'informació històrica de les Universiadas presenta alguns buits d'informació ya que en vàries edicions de l'event deportiu no es va declarar una institució com a guanyadora absoluta.}}
|-
! Edició
! Any
! Sèu
! Campeó
|-
| <center>I</center>
| <center>1936</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>II</center>
| <center>1940</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>III</center>
| <center>1942</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>IV</center>
| <center>1946</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>Especial</center>
| <center>1951</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>V</center>
| <center>1955</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>VI</center>
| <center>1964</center>
| <center>Arequipa (UNSA)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>VII</center>
| <center>1983</center>
| <center>Llima (UNMSM)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>VIII</center>
| <center>1985</center>
| <center>Cusco (UNSAAC)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>IX</center>
| <center>1991</center>
| <center>Huancayo (UNC)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>X</center>
| <center>1992</center>
| <center>Llima (UNI)
| <center>{{Cela|N/A}}</center>
|-
| <center>XI</center>
| <center>1994</center>
| <center>Trujillo (UPAO)
| <center>USMP</center>
|-
| <center>XII</center>
| <center>1997</center>

| <center>Arequipa (UNSA)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XIII</center>
| <center>1998</center>
| <center>Lambayeque (UNPRG)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XIV</center>
| <center>2000</center>
| <center>Huancayo (FEDUP)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XV</center>
| <center>2002</center>
| <center>Trujillo (UPAO)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XVI</center>
| <center>2004</center>
| <center>Arequipa (UNSA)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XVII</center>
| <center>2006</center>
| <center>Trujillo (UNT)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XVIII</center>
| <center>2008</center>
| <center>Tacna (UNJBG)
| <center>ULIMA</center>
|-
| <center>XIX</center>
| <center>2010</center>
| <center>Arequipa (UNSA)
| <center>ULIMA</center>
|-
| <center>XX</center>
| <center>2012</center>
| <center>Trujillo (UPAO)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XXI</center>
| <center>2014</center>
| <center>Cusco (UAC)
| <center>'''UNMSM'''</center>
|-
| <center>XXII</center>
| <center>2016</center>
| <center>Chiclayo (UDL)
| <center>ULIMA</center>
|-
| <center>XXIII</center>
| <center>2018</center>
| <center>Tacna (UNJBG)
| <center>ULIMA</center>
|-
| <center>XXIV</center>
| <center>2022</center>
| <center>Llima
| <center>UPC</center>
|-
| <center>XXV</center>
| <center>2024</center>
| <center>Arequipa (UNSA)
| <center>UPC</center>
|}
Els primers Jocs Universitaris Nacionals, coneguts popularment com «Universiadas», es varen realisar en 1936 en la ciutat de Lima. En aquella ocasió varen participar, entre atres institucions: l'[[Universitat Nacional Agrària La Molina]], l'[[Universitat Nacional d'Ingenieria (Perú)|Universitat Nacional d'Ingenieria]], l'[[Universitat Nacional Sant Agustín de Arequipa]], l'[[Universitat Nacional Sant Antonio Abad del Cuzco]] i l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, que va ser la primera universitat sede de l'event. Des de llavors es va marcar la distància de quatre anys entre cada Joc —recentment es vénen desenrollant cada 2 anys—, havent una edició especial en commemorar-se els quatrecents anys de fundació de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs en 1951. Eixe mateix any, com a part del desenroll urbà de Lima i d'incentiu al deport universitari, va ser inaugurat l'[[estadi de l'Universitat de Sant Marcos]] en el centre del campus principal.<ref name="Cronologia de la Federació Deportiva Universitària del Perú" />

L'Universitat de Sant Marcos posseïx equips per a les diferents disciplines deportives en els quals ha segut campeó nacional en la majoria d'edicions de les Universiadas, específicament en 8 de les 14 edicions a on es va declarar un campeó, sent aixina l'universitat més exitosa en este event deportiu nacional.<ref name="Universiada Arequipa 2010: ¡Som heptacampeones universitaris!" /><ref name="Oficialment campeons de la Universiada Trujillo 2012" /><ref name="UNMSM Campeó de la Universiada Cusco 2014" />

==== Suramericans ====

{{AP|Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019}}
L'estadi de l'Universitat de Sant Marcos va ser sèu única del Campeonat Suramericà de Fútbol Sub-17 de 2019 que es va desenrollar en Perú. El campeó del torneig va ser [[Selecció de fútbol sub-17 d'Argentina|Argentina]], que va conseguir el seu quart títul en esta categoria. [[Selecció de fútbol sub-17 de Perú|Perú]] va quedar en quint lloc.

==== Panamericàs ====
{{AP|Jocs Panamericàs de 2019|Jocs Panamericàs de 2027}}
Per a la celebració dels [[Jocs Panamericàs de 2019]], el Comité Organisador de Lima 2019 va elegir a diverses instalacions deportives situades entre la ciutat de Lima, aixina com en el [[Callao]], com a sèus panamericana. Entre elles, l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, la qual va tindre la remodelació del seu estadi per a acollir [[Anex:Fútbol en els Jocs Panamericàs de 2019|totes les trobades de fútbol]] tant masculí com a femení.<ref name="Llima 2019: ¿En quines sèus es realisaran els 40 deports?">{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/deporte-total/polideportiu/jocs-panamericàs-llima-2019-que-sèus-es-realisaren-40-deportes-notícia-1763319 |títul=Llima 2019: ¿En quines sèus es realisaran els 40 deports? |fechaacceso=5 de febrer de 2015 |autor=El Comerç}}</ref><ref name="Universitat Sant Marcos seria sèu de Jocs Panamericàs">{{Cita web |url=http://www.larepublica.pe/23-05-2014/universitat-sant-marcs-séria-sèu-de-jocs-panamericàs |títul=Universitat Sant Marcos seria sèu de Jocs Panamericàs |fechaacceso=5 de febrer de 2015 |autor=La República |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150205040408/http://www.larepublica.pe/23-05-2014/universitat-sant-marcs-séria-sèu-de-jocs-panamericàs |fechaarchivo=5 de febrer de 2015}}</ref>

=== Fútbol ===
El fútbol, el deport més popular en el Perú, ha tingut sempre especial significancia per a l'alumnat sanmarquino. A lo llarc de la seua història l'Universitat de Sant Marcos ha contat en diversos equips professionals de fútbol, destacant entre ells la [[Federació Universitària de Fútbol]] —hui [[Club Universitari de Deports]]— i el [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos]].
{{Cita|«A inicis de la década dels 20 existia un marcat interés en les autoritats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcs d'incentivar el deport entre els estudiants. Els jóvens també mostraven gran predisposició per a practicar-ho, pero existia una disciplina que predominava en el gust dels chicons front a totes les demés: el fútbol. Els mestres d'aquella época no veen en bons ulls que els jóvens alumnes dediquen vàries hores del seu temps en fer deport, puix consideraven que això anava a anar en desmedro del seu rendiment acadèmic. No obstant, l'història estava escrita i els jóvens de les diverses facultats es varen organisar per a anar donant-li cos a la que varen cridar Federació Universitària —hui [[Club Universitari de Deports]]—».|Luciano Ric Molina<ref name="Fundació del Club Universitari de Deports">{{Cita web |url=http://www.peru.com/futbol/reportajes/2001/08/07/01.asp |títul=Fundació del Club Universitari de Deports |fechaacceso=20 de març de 2008 |llinage=Ric Molina |nomene=Luciano |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090412151329/http://www.peru.com/futbol/reportajes/2001/08/07/01.asp |fechaarchivo=12 d'abril de 2009}}</ref>}}

==== Orige del Club Universitari de Deports ====
{{AP|Club Universitari de Deports|Història del Club Universitari de Deports (fútbol)}}
[[Archiu:Escudo del Club Universitario de Deportes.svg|miniatura|esquerra|L'escut de la [[Federació Universitària de Fútbol]] —actualment [[Club Universitari de Deports]]— va ser dissenyat pel [[Arequipa|arequipeño]] [[Luis Màlaga Arenes]], estudiant i delegat de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando» de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] en 1924.]]

A inicis de la década de 1920, [[José Rubio Galindo]], estudiant de la [[Facultat de Lletres i Ciències Humanes (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Lletres]], i [[Luis Màlaga Arenes]], estudiant de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando» (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Facultat de Medicina]], varen buscar «conformar una gran institució» per a la pràctica de fútbol en el país.<ref name="elcuadrocopero">{{Cita web |url=http://www.peru.com/futbol/sudamericana/equipos/universitario/index.asp |títul=Universitari de Deports: El Quadro Copero |fechaacceso=15 de novembre de 2008 |llinage=Macavilca |nom=Christian |any=2003 |editor=Peru.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228180100/http://www.peru.com/futbol/sudamericana/equipos/universitario/index.asp |fechaarchivo=28 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.delgol.com/especialu/historia.htm |títul=Història - Va nàixer en glòria |fechaacceso=10 de novembre de 2008 |any=2000 |autor=Del Gol |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080501010449/http://www.delgol.com/especialu/historia.htm |fechaarchivo=1 de maig de 2008}}</ref> A esta iniciativa, es varen unir després [[Plácido Galindo]], [[Eduardo Astengo]], [[Rafael Quirós]], [[Mario de les Cases]], [[Alberto Denegri]], [[Luis de Souza Ferreira]] —qui va anotar el primer gol [[Perú|peruà]] en una [[Copa Mundial de Fútbol]]—,<ref>{{Cita web |url=http://www.labandadeodriozola.com/portal/especiales/43-del-recort/203-souza-ferreira-el-ultime-testic |títul=Souza Ferreyra: L'últim testic |fechaacceso=20 de març de 2008 |autor=La Banda d'Odriozola |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130729160917/http://www.labandadeodriozola.com/portal/especiales/43-del-recort/203-souza-ferreira-el-ultime-testic |fechaarchivo=29 de juliol de 2013}}</ref> [[Andrés Rotta]], [[Carlos Galindo]], [[Francisco Saborós]], [[Jorge Góngora]], [[Pablo Pacheco (futboliste peruà)|Pablo Pacheco]], [[Carlos Lassus]] i [[Carlos Cillóniz]] entre uns atres.<ref name="Fundació del Club Universitari de Deports" /> En este context, el 7 d'agost de 1924, a les 19:00 [[Huso horari#UTC-5|UTC-5]], els estudiants universitaris es varen reunir en la sèu de la [[Federació d'Estudiants del Perú]] ubicada en el carrer Juan de la Coba 106, en la ciutat de Lima,<ref>{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-universitari-deports-complix-82-anos-94894.aspx |títul=Universitari de Deports complix 82 anys |fechaacceso=23 d'abril de 2009 |any=2003 |autor=Agència Peruana de Notícies Andina}}</ref> i varen donar orige a la [[Federació Universitària de Fútbol]], sent esta una associació dels equips representatius de les [[Anex:Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Facultats de l'Universitat de Sant Marcos]] i les [[Anex:Facultats i Escoles de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Escoles Especials]] d'[[Ingenieria]], [[Agronomia]] i [[Escola normal|Normal Central]].<ref name="elcuadrocopero" /><ref name="Sant Marcos i Universitari: ¿qué unix tant al club crema en la Decana d'Amèrica?">{{Cita web |url=https://elcomercio.pe/som/històries/sant-marcs-universitari-amor-nacio-aules-468-aniversari-unmsm-federacion-universitària-futbol-història-fundacion-o-nnda-nnrt-notícia-634902 |títul=Sant Marcos i Universitari: ¿qué unix tant al club crema en la Decana d'Amèrica? |fechaacceso=13 de maig de 2019 |autor=El Comerç}}</ref>

En l'acta de fundació del club, es va determinar instituir com a escut una lletra «O» de color granate tancada en un círcul del mateix color en fondo blanc albo.<ref>{{Cita web |url=http://www.labandadeodriozola.com/portal/el-club/història/162-acta-de-fundacion |títul=Acta de Fundació |fechaacceso=18 de novembre de 2009 |autor=La Banda d'Odriozola |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140425012520/http://www.labandadeodriozola.com/portal/el-club/història/162-acta-de-fundacion |fechaarchivo=25 d'abril de 2014}}</ref> El disseny va estar a càrrec del [[Arequipa|arequipeño]] [[Luis Màlaga Arenes]], en eixe llavors delegat de la [[Facultat de Medicina «Sant Fernando»]] i un dels gestors més actius de la formació de la Federació Universitària de Fútbol.<ref name="emblema">{{Cita web |url=http://www.labandadeodriozola.com/portal/el-club/54-història/204-el-emblema-i-el-uniforme |títul=L'Emblema i l'Uniforme |fechaacceso=20 de març de 2008 |autor=La Banda d'Odriozola |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131221205912/http://www.labandadeodriozola.com/portal/el-club/54-història/204-el-emblema-i-el-uniforme |fechaarchivo=21 de decembre de 2013}}</ref> Els primers escuts varen ser de gran tamany i d'un acabament molt rústic, utilisant-se en el costat esquerre del pit i en alguns casos al centre de l'uniforme.<ref>{{Cita publicació |títul=Pèls i Senyals |apellidar=Chaparro |nom=Claudio |publicació=El Gràfic Perú |volum=1 |número=96 |aneu= |any=2000}}</ref> En aquell llavors, el Comité Nacional de Deports, màxim organisme del deport peruà en aquella época, va reconéixer a la Federació Universitària com si fora també una lliga. És per això que, conjuntament en la [[Primera Divisió del Perú|Lliga Peruana de Fútbol]], l'Associació Amateur, la [[Lliga Chalaca]], el [[Circolo Sportivo Italià]] i el [[Llima Cricket and Football Club]], estes institucions varen conformar la Federació de Fútbol.<ref name="dalehistoria">{{Cita web |url=http://dalecrema.4t.com/archius/història.htm |títul=Història del Club |fechaacceso=20 de març de 2008 |autor=Dona-li Crema |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070208094212/http://dalecrema.4t.com/archius/història.htm |fechaarchivo=8 de febrer de 2007}}</ref>

[[Archiu:Primer equipo campeón de Universitario de Deportes.jpg|miniatura|El primer [[Primera Divisió del Perú|Campeonat Nacional de Fútbol]] obtingut per l'actual [[Club Universitari de Deports]] va ser el de 1929, quan encara mantenia la seua denominació original com [[Federació Universitària]] i el seu víncul en l'Universitat de Sant Marcos.]]

Despuix de participar en diferents tornejos interuniversitaris i partits amistosos entre 1924 i 1927,<ref name="elcuadrocopero" /> la [[Federació Peruana de Fútbol]] va invitar a la Federació Universitària a participar en el [[Campeonat Peruà de Fútbol de 1928]].<ref name="elcuadrocopero" /> L'equip va debutar oficialment en el campeonat nacional el 27 de maig davant el [[Club José Olaya]] de [[Districte de Chorrillos|Chorrillos]], al que va véncer per 7:1.<ref name="comunitat">{{Cita web |url=http://www.comunidadnorte.com/historia.htm |títul=Història |fechaacceso=20 de març de 2008 |autor=Comunitat Nort |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060617151352/http://www.comunidadnorte.com/historia.htm |fechaarchivo=17 de juny de 2006}}</ref> En finalisar dita edició, la Federació Universitària va ocupar el segon lloc darrere d'[[Club Aliança Llima|Aliança Llima]], per lo que va disputar en est el títul en tres trobades obtenint els resultats de: victòria 1:0, empat 1:1 i derrota 2:0.<ref name="elcuadrocopero" /> A l'any següent, el [[Campeonat Peruà de Fútbol de 1929]] no va contar en la participació d'Aliança Llima, en ser suspés per negar-se a cedir als seus futbolistes a la [[Selecció de fútbol del Perú|selecció]].<ref name="torneig1929">{{Cita web |url=http://www.daleucampeon.4t.com/universitari_de_deports1929.htm |títul=Campeó Amateur 1929 |fechaacceso=15 d'abril de 2008 |apellidar=Net Tarazona |nom=Carlos Manuel |any=2005 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170807070554/http://www.daleucampeon.4t.com/universitari_de_deports1929.htm |fechaarchivo=7 d'agost de 2017}}</ref> En dit torneig, la Federació Universitària va obtindre el seu primer títul nacional, en finalisar el campeonat en sèt victòries, tres empats i una derrota, alcançant dèsset punts.<ref name="torneig1929" /> [[Carlos Cillóniz]], [[Anex:Futbolistes del Club Universitari de Deports|futboliste d'Universitari]], va anotar huit gols, convertint-se en el màxim golejador del campeonat. Dita ocasió seria també l'únic campeonat obtingut pel club baix la seua denominació original i mantenint el seu víncul en l'Universitat de Sant Marcos.<ref name="goleadoresperu">{{Cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesp/perutops.html |títul=Peru - List of First Division Topscorers |fechaacceso=19 de març de 2008 |any=2007 |autor=Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation |idioma=anglés}}</ref>
[[Archiu:___caps_block_1014___ Manifestación 1930 Bandera ___caps_block_1015___.jpg|miniatura|esquerra|Manifestació d'estudiants sanmarquinos, membres de la [[Federació d'Estudiants del Perú|Federació d'Estudiants Universitaris]] (FEU), arborant en 1930 la bandera usada per a representar tant a la seua organisació com a l'emergent [[Federació Universitària de Fútbol]].]]

En 1930 es va portar a terme la primera [[Copa Mundial de Fútbol|Copa del Món]] en [[Montevideo]], [[Uruguay]], i la [[Selecció de fútbol del Perú|selecció peruana]] va assistir a dit acontenyiment en una plantilla en la que destacava la presència de huit futbolistes del quadro universitari: [[Eduardo Astengo]], [[Carlos Cillóniz]], [[Luis de Souza Ferreira]], [[Alberto Denegri]], [[Arturo Fernández Meyzán|Arturo Fernández]], [[Plácido Galindo]], [[Jorge Góngora]] i [[Pablo Pacheco (futboliste peruà)|Pablo Pacheco]]. Després del mundial es va realisar la primera gira oficial del club, en la qual este va viajar per a jugar en províncies i va participar en la [[Copa Gubbins]]. Eixe mateix any, va formar part del grup 2 del [[Campeonat Peruà de Fútbol de 1930]], conseguint dos victòries i un empat, en lo que va alvançar a la liguilla final, a on va ocupar el tercer lloc.<ref>{{Cita web |url=http://www.daleucampeon.4t.com/universitari_de_deports1930.htm |títul=Campanya 1930 |fechaacceso=12 de maig de 2008 |apellidar=Net Tarazona |nom=Carlos Manuel |any=2005 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170807062635/http://www.daleucampeon.4t.com/universitari_de_deports1930.htm |fechaarchivo=7 d'agost de 2017}}</ref> A l'any següent, internament varen sorgir discrepàncies en les autoritats de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, puix el [[rector]] [[José Antonio Carrasques]] va prohibir l'utilisació del nomene Federació Universitària de Fútbol. Debido a ello l'equip va canviar el seu nom al de '''[[Club Universitari de Deports]]''', independisant-se també de l'universitat.<ref name="elcuadrocopero" /> Pese a això, pel seu orige i història en comuna, el club manté un víncul amistós en l'universitat, lo que s'ha vist expressat a través de diverses salutacions institucionals mutus i accions conjuntes a lo llarc dels anys. En l'actualitat, Universitari és l'equip en més campeonats nacionals en l'història del fútbol peruà, en 28 títuls.<ref name="Universitari va celebrar l'aniversari de l'Universitat Sant Marcos">{{Cita web |url=http://rpp.pe/futbol/descentralizado/universitario-celebre-el-aniversari-de-la-universitat-sant-marcs-notícia-1050402 |títul=Universitari va celebrar l'aniversari de l'Universitat Sant Marcos |fechaacceso=14 de maig de 2017 |llinage=Ric Molina |nomene=Luciano}}</ref><ref name="La UNMSM i l'orige de la ">{{Cita web |url=https://universitari.pe/notícies/cronica/la-unmsm-i-el-orige-de-la-o |títul=La UNMSM i l'orige de la "O" |fechaacceso=12 de maig de 2020 |autor=Club Universitari de Deports |fechaarchivo=16 de maig de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200516084847/https://universitari.pe/notícies/cronica/la-unmsm-i-el-orige-de-la-o |deadurl=yes }}</ref>

==== Club Deportiu Universitat de Sant Marcos ====
{{AP|Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcs}}
En l'estiu del 2001 l'universitat va crear el [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos]], tenint este com la seua sèu de local al [[estadi de Sant Marcos]]. Al cap d'uns anys, el naixent equip ascendiria ràpidament en les lligues distritales i regionals fins a alcançar la [[Segona Divisió del Perú]]. En esta instància, l'equip dels «Els Lleons» —malnomenat aixina per ser este animal el símbol del [[evangeliste Sant Marcos]], el qual dona nom a l'universitat— alcançaria el subcampeonat en l'any 2006, sent esta la seua millor participació històrica. El club es mantindria actiu de forma contínua fins al 2011, ya que a l'any següent seria inhabilitat per dèu anys per l'[[Associació Deportiva de Fútbol Professional]] per l'impagament de deutes.<ref name="Club UNMSM" />

Posteriorment, l'universitat va crear diverses filiaes, sent les més destacades: el [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Club Deportiu Sant Marcos|Club Deportiu Sant Marcos]], el qual va participar des del 2013 fins al 2019 en la primera divisió de [[Tancada de Lima]], a on va resultar subcampeó en vàries ocasions, classificant aixina al torneig de Interligas de Lima en diverses oportunitats; i el [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Club Deportiu Lleons de Sant Marcos|Club Deportiu Lleons de Sant Marcos]], establit en el 2017 i que reemplaça des del 2023 a la filial anterior en l'actual lliga de Tancada de Lima. Atres equips derivats de l'universitat inclouen a l'[[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Associació Deportiva Cultural Sant Marcos|Associació Deportiva Cultural Sant Marcos]] i els [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Estudiants de Sant Marcos|Estudiants de Sant Marcos]]. Aixina també, destaca la [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Selecció de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos|Selecció de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] —la qual representa des del 2008 a l'institució en la [[Lliga Universitària de Fútbol (Perú)|Lliga Universitària de Fútbol]]—, la [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#Divisió de Menors|Divisió de Menors]], i l'equip de futsal [[Club Deportiu Universitat Nacional Major de Sant Marcos#F.C. Estudiants de Sant Marcos|F.C. Estudiants de Sant Marcos]].

== Vore també ==
* [[Anex:Universitats del Perú]]
* [[Anex:Universitats més antigues]]
* [[Anex:Universitats públiques del Perú]]
* [[Anex:Universitats i coleges virreinales en Hispanoamèrica]]
* [[Ministeri d'Educació del Perú]]
* [[Símbols de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]]
* [[Sistema educatiu del Perú]]
* [[Superintendencia Nacional d'Educació Superior Universitària]]
* [[Universitats espanyoles en el Sigle d'Or]]

== Notes ==
{{Listaref|2|group="nota"}}

== Referències ==
{{Listaref|ample=30em}}

== Bibliografia ==
{{refcomienza}}
* {{cita lliure |llinages=Aljovín de Losada |nomene=Cristóbal |llinages2=Germaná Cavero |nomene2=César |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/educaci%F3n/univer_peru/contingut.htm |títul=L'universitat en el Perú |any=2002 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Augustin Burneo |nomene=Reinhard |url=http://www.academia.edu/4457812/_or%C3%ADgenes_i_Evoluci%C3%B3n_de el_Conjunt_Arquitect%C3%B3nico_de_la_Casona_de_Sant_Marcos_-_III_Edici%C3%B3n |títul=Orígens i evolució del conjunt arquitectònic de la Casona de Sant Marcos |edició={{Ord|3.|era}} |any=2013 |editorial=Programa de Cooperació Hispà Peruà |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Ayllón Dulanto |nomene=Fernando |url=http://www4.congreso.gob.pe/museo/documentos/guia_museo-2012_06_11_01.pdf |títul=Guia del Museu del Congrés i de l'Inquisició |any=2012 |editorial=Fondo Editorial del Congrés de la República del Perú |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Bethell |nom=Leslie |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=hhNfVshMw64C |títul=The Cambridge History of Latin America |volum=II: Colonial Latin America |any=1984 |editorial=[[Cambridge University Press]] |lloc=Cambridge}}
* {{cita lliure |llinages=Borrero Cabal |nomene=Alfonso |títul=L'Universitat: estudis sobre els seus orígens, dinàmiques i tendències |volum=I: Història universitària: l'universitat en Europa des dels seus orígens fins a la Revolució Francesa |any=2008 |editorial=Fondo Editorial de la Pontifícia Universitat Javeriana de Colòmbia |lloc=Bogotà}}
* {{cita lliure |llinages=Burger |nom=Richard |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=75xVOiyWo4gC |títul=The Life and Writings of Juliol C. Tello: America's First Indigenous Archaeologist |any=2009 |editorial=University of Iowa Press |lloc=Iowa}}

* {{cita lliure |llinages=Cayo Códova |nomene=Percy |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=gUaTPgAACAAJ |títul=Enciclopèdia temàtica del Perú |volum=III: República |any=2004 |editorial=Orbis Ventures, [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] |isbn=9972752038 |lloc=Llima |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |fechaarchivo=13 de decembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111213013047/http://books.google.com.pe/books?aneu=gUaTPgAACAAJ |deadurl=yes}}
* {{cita lliure |llinages=Dávila Condemarín |nomene=José |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=BQcWAAAAYAAJ |títul=Bosqueig històric de la fundació de l'insigne Universitat Major de Sant Marcos |any=1854 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages-editor=De l'Àguila Chávez |nomene-editor=Carlos |títul=La Casona de Sant Marcs en tres temps |any=2011 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Del Bust Duthurburu |nom=José Antonio |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=gEaTPgAACAAJ |títul=Enciclopèdia temàtica del Perú |volum=II: Conquista i Virreinato |any=2004 |editorial=Orbis Ventures, [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] |isbn=997275202X |lloc=Llima |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |fechaarchivo=20 de setembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110920081955/http://books.google.com.pe/books?aneu=gEaTPgAACAAJ |deadurl=yes}}
* {{cita lliure |llinages=Del Bust Duthurburu |nom=José Antonio |títul=Història cronològica del Perú |any=2007 |editorial=Edicions Vaig copar, [[Petroperú]] |isbn=9972606538 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Prim Matallana |nom=Gustavo |llinages2=Rabí Chara |nom2=Miguel |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/54 |títul=Evolució històrica de la Facultat de Medicina de Sant Fernando de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |any=2006 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Descola |nom=Jean |url=https://books.google.com.pe/books/about/La_vie_quotidienne_au_Perou_au_temps_dones.html?aneu=5ZxKAAAAMAAJ&redir_esc=i |títul=La vie quotidienne au Perou au temps dones Espagnols, 1710-1820 |any=1962 |editorial=[[Hachette]] |lloc=Pariu}}
* {{cita lliure |llinages=Eguiguren Escudero |nomene=Luis Antonio |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/143 |títul=Ànima Mater: orígens de l'Universitat de Sant Marcos (1551-1579) |any=1939 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Eguiguren Escudero |nomene=Luis Antonio |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/47 |títul=Diccionari històric-cronològic de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos i els seus coleges |volum=I |any=1940 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Eguiguren Escudero |nomene=Luis Antonio |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/48 |títul=Diccionari històric-cronològic de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos i els seus coleges |volum=II |any=1941 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Eguiguren Escudero |nomene=Luis Antonio |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/50 |títul=Diccionari històric-cronològic de la Real i Pontifícia Universitat de Sant Marcos i els seus coleges |volum=III |any=1951 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Eguiguren Escudero |nomene=Luis Antonio |títul=Història de l'Universitat: l'universitat en el {{Sigle|XVI||s}} |any=1951 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Falla Barreda |nomene=Ricardo |títul=El goge de la raó: el Perú de el XVII |any=2000 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Lima}}

* {{cita lliure |llinages=Fanal |títul=La Facultat de Lletres de Sant Marcos |url=http://ccsm-unmsm.edu.pe/wp-content/uploads/2014/09/fanal-lletres.pdf |any=1961 |editorial=[[International Petroleum Company]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=García Càceres |nomene=Uriel |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=Y73yJwAACAAJ |títul=Enciclopèdia temàtica del Perú |volum=XII: Salut |any=2004 |editorial=Orbis Ventures, [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] |isbn=9972752127 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages-editor=García Zárate |nomene-editor=Óscar Augusto |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/educaci%C3%B3n/nova_universitat/contingut.htm |títul=Cap a una nova universitat en el Perú |any=2003 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Garfias Dávila |nomene=Marcos |url=http://cybertesis.unmsm.edu.pe/bitstream/cybertesis/2136/1/garfias_dm.pdf |títul=La formació de l'universitat moderna en el Perú: Sant Marcos, 1850-1919 |any=2009 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages-editor=Garfias Dávila |nom-editor=Marcos |llinages-editor2=Escalante Andanya |nom-editor2=Marie Elise |títul=Història de l'Universitat de Sant Marcos: de les reformes borbòniques a la consolidació de la república (1770-1860) |any=2019 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] i [[Institut d'Estudis Peruans]] |lloc=Llima |isbn=9789972466861}}
* {{cita lliure |llinages=González Vigil |nomene=Ricardo |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=UEAhOQAACAAJ |títul=Enciclopèdia temàtica del Perú |volum=XIV: Lliteratura |any=2004 |editorial=Orbis Ventures, [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] |isbn=9972752143 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Higgins |nom=James |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=YErY-1GD7o8C |títul=Lima: A cultural history |any=2005 |editorial=[[Oxford University Press]] |lloc=Nova York |isbn=0-19-517890-4}}
* {{cita lliure |llinages=Jave |nom=Iris |llinages2=Cépeda Càceres |nomene2=Mario |llinages3=Uchuypoma |nomene3=Diego |url=https://repositori.pucp.edu.pe/index/bitstream/handle/123456789/110816/2014-%20Entre%20el%20estigma%20i%20el%20silenci.%20Memòria%20de%20la%20va vore%C3%B1encia%20entre%20estudiants%20de%20la%20UNMSAM%20i%20la%20UNSCH.pdf |títul=Entre l'estigma i el silenci: memòria de la violència entre estudiants de la UNMSM i la UNSCH |any=2014 |editorial=[[Konrad Adenauer]] i [[Pontifícia Universitat Catòlica del Perú]] |lloc=Llima |isbn=9786124206542}}
* {{cita lliure |llinages=Koblitz |nom=Neal |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=p2QalcsaNtIC |títul=Random Curves: journeys of a mathematician |any=2008 |editorial=[[Springer Science+Business Mija]] |isbn=9783540740773 |lloc=Berlín}}
* {{cita lliure |llinages=Lanning |nom=John Tate |url=https://books.google.com.pe/books/about/Academic_Culture_in_the_Spanish_Colonies.html?aneu=2AYEAQAAIAAJ&redir_esc=i |títul=Academic Culture in the Spanish Colonies |any=1940 |editorial=[[Oxford University Press]] |lloc=Londres}}
* {{cita lliure |llinages=Laos |nomene=Cipriano A. |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=uwBbAAAAMAAJ |títul=Lima, la ciutat dels virreyes |fechaacceso=5 de juliol de 2022 |any=1927 |editorial=Editorial Perú |oclc=55387767 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=León |nomene=Rafo |url=http://media.peru.info/catalogo/attach/vargas_10549.pdf |títul=Rutes lliteràries: La Llima de Mario Vargas Llosa |any=2010 |editorial=[[PromPerú]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=León Pinelo |nom=Antonio de |títul=Hypomnema Apologeticum pro Regali Acadèmia Limensi |any=1648 |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=León Pinelo |nom=Antonio de |títul=Per la real Universitat i escoles generals de S. Marcs de la ciutat de Lima, en les províncies del Perú |any=1631 |lloc=Madrit}}
* {{cita lliure |llinages=López Soria |nomene=José Ignacio |títul=Enciclopèdia temàtica del Perú |volum=XI: Ciència i tecnologia |any=2004 |editorial=Orbis Ventures i [[El Comerç (Perú)|El Comerç]] |lloc=Llima |isbn=9972752119}}

* {{cita lliure |llinages=Martínez Laya |nomene=Miguel Jesús |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/12 |títul=Sant Marcos: testimoni històric-documental (1551-1820) |any=2018 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Maticorena Estrada |nomene=Miguel |títul=Documenta Històrica: l'Universitat de Sant Marcs de Llima |any=2013 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Maticorena Estrada |nomene=Miguel |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/77 |títul=Sant Marcs de Lima, Universitat Decana d'Amèrica, una argumentació històrica-jurídica i el dret indiano |any=1962 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Marrou Roldán |nomene=Aurora |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/149 |títul=Història de la Facultat d'Educació |any=2006 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Morison |nom=Samuel Eliot |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=PQMdzhnfaSwC |títul=The Founding of Harvard College |volum=Appendix A: The Student Universities of Bologna, Spain, and Spanish America |any=1935 |editorial=[[Harvard University Press]] |lloc=Cambridge, Massachusetts}}
* {{cita lliure |llinages=Núñez Huallpayunca |nomene=Efraín |títul=L'Universitat de Sant Marcos i Jorge Basadre: el catedràtic i el seu llegat històric-jurídic (1928-1958) |any=2009 |editorial=Editorial Sant Marcos |lloc=Llima |isbn=9789972389672}}
* {{cita lliure |llinages=Palma |nomene=Ricardo |url=http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/tradicions-peruanes-octava-i-ultima-série--0/html/0156b140-82b2-11df-acc7-002185ce6064_4.html#I_17_ |títul=El patronat de Sant Marcos |obra=Tradicions peruanes |volum=VIII |fechaacceso=16 de maig de 2017 |any=1896}}
* {{cita lliure |llinages=Palma |nomene=Ricardo |url=https://és.wikisource.org/wiki/Vitores |títul=Vítores |obra=Tradicions peruanes |volum=IX |fechaacceso=16 de maig de 2017 |any=1896}}
* {{cita lliure |llinages=Penya Rodríguez |nomene=Víctor Antonio |llinages2=Rivera Riofano |nomene2=Pablo H. |llinages3=Cuevas |nomene3=Raúl F. |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/educaci%C3%B3n/Produc_cienti/Portada.htm |títul=La producció científica en Sant Marcos (1995-2001) |any=2002 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima |isbn=9972461858}}
* {{cita publicació |llinages=Pérez Garay |nomene=Carlos Alberto |url=http://revistas.urp.edu.pe/index.php/Aula_Palma/article/view/161/153 |títul=Ricardo Palma i Sant Marcos |publicació=Aula Palma |volum=1 |número=12 |pàgines=325-333 |fechaacceso=16 de maig de 2017 |any=2016}}
* {{cita publicació |llinages=Picasso Rodríguez |nomene=Luis |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtualdata/publicaciones/economia/3/a11.pdf |títul=La Facultat de Ciències Econòmiques i els seus fundadors |publicació=Revista de la Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |número=58 |pàgines=105-121 |fechaacceso=29 de maig de 2019 |any=1958}}
* {{cita publicació |llinages=Pinte-Bazurco Mendoza |nomene=Ricardo |url=https://www.unmsm.edu.pe/noticias-i-events/notícies/notícia-detalle/sant-marcs-complix-470-anos-desenrollant-ciència-cultura-i-identitat-nacional |títul=Elogie als libertadores: la presència de José de Sant Martín i Simón Bolívar en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |data=2021 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima |fechaacceso=17 de maig de 2021 |fechaarchivo=12 de maig de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210512193743/https://www.unmsm.edu.pe/noticias-i-events/notícies/notícia-detalle/sant-marcs-complix-470-anos-desenrollant-ciència-cultura-i-identitat-nacional |deadurl=yes}}
* {{cita lliure |llinages=Porras Barrenechea |nomene=Raúl |títul=Sant Marcos i la cultura peruana: mit, tradició i història del Perú |any=2010 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Lima}}

* {{cita lliure |llinages=Rivara de Torra |nom=María Luisa |títul=Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica |volum=I: Pensament prehispánico i filosofia colonial en el Perú |any=2000 |editorial=[[Fondo de Cultura Econòmica]] |lloc=Llima |isbn=9789972663284}}
* {{cita lliure |llinages=Rivara de Torra |nom=María Luisa |títul=Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica |volum=II: Filosofia i història de les idees en el Perú |any=2000 |editorial=[[Fondo de Cultura Econòmica]] |lloc=Llima |isbn=9789972663291}}
* {{cita lliure |llinages=Rivara de Torra |nom=María Luisa |títul=Història de les idees en el Perú i Llatinoamèrica |volum=III: Filosofia i història de les idees en Llatinoamèrica |any=2000 |editorial=[[Fondo de Cultura Econòmica]] |lloc=Llima |isbn=9789972663307}}
* {{cita publicació |llinages=Roures Ortiz |nomene=Elmer |url=https://dialnet.unirioja.és/descàrrega/articule/2340525.pdf |títul=Orige de les universitats més antigues del Perú |publicació=Revista Història de l'Educació Llatinoamericana |número=8 |pàgines=35-48 |fechaacceso=18 de giner de 2018 |any=2006}}
* {{cita lliure |llinages=Rogers |nom=Francis Millet |url=https://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/view/158/144/674-1 |títul=The University of Sant Marcos in Lima, Peru |any=1961 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Lima}}
* {{cita publicació |llinages=Salaverry |nom=Oswaldo |url=http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1728-59172006000200013 |títul=L'inici de l'educació mèdica moderna en el Perú: la creació de la Facultat de Medicina de Sant Fernando |publicació=Acta Mèdica Peruana |volum=23 |número=2 |pàgines=35-48 |fechaacceso=18 de giner de 2018 |any=2006}}
* {{cita lliure |llinages=Saco Rodríguez |nomene=Óscar |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/96 |títul=Resenya històrica de l'especialitat de Geologia commemorant 60 anys de la creació en la UNMSM |any=1995 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Sánchez Sánchez |nomene=Luis Alberto |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/152 |títul=L'universitat no és una illa: un estudi, un pla i tres discursos |any=1961 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Science News |títul=Einstein's Gravity: One Big Idea Forever Changed How We Understand the Universe |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=O3cJDAAAQBAJ&pg=PT222&lpg=PT222&dq=einstein+sant+marcs&source=bl&ots=8ZmzghmFuh&sig=ACfU3O3klmvU6ITejzUc8VxJnrliWi5mPg&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwid9f_Dh7bqAhXGGbkGHbexCrU4ChDoATABegQICRAB#v=onepage&q=einstein%20sant%20marcs&f=false |any=2016 |editorial=Diversion Books |lloc=Nova York |isbn=9781682304693}}
* {{cita lliure |llinages-editor=Summerfield |nom-editor=Carol J. |llinages-editor2=Vaig devindre |nom-editor2=Mary Elizabeth |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=6x3S8eM3spAC |títul=International Dictionary of University Histories |any=1998 |editorial=Fitzroy Dearborn Publishers |lloc=Chicago |isbn=1884964230}}
* {{cita lliure |llinages=Tamayo San Román |nomene=Augusto |url=http://www.telefonica.com.pe/acerca-de-telefonica/llibres/Home_de_ciència.pdf |títul=Hòmens de ciència i tecnologia en el Perú: cinc sigles d'investigació científica en el territori peruà |any=2015 |editorial=Telefònica |lloc=Llima |fechaacceso=12 de juny de 2016 |fechaarchivo=12 d'octubre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161012014513/http://www.telefonica.com.pe/acerca-de-telefonica/llibres/Home_de_ciència.pdf |deadurl=yes}}
* {{cita lliure |llinages=Tello |nomene=Juliol César |títul=L'Universitat Major de Sant Marcos i l'Universitat d'Harvard |any=1913 |editorial=Revista del Centre Universitari de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Tozzer |nom=Alfred Marston |llinages2=Barbour |nomene2=Thomas |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=ydlXAAAAYAAJ |títul=Harvard in Peru |any=1913 |editorial=Bulletin of the Pa American Union |lloc=Washington, D. C.}}

* {{cita lliure |llinages=Ugarte del Pi |nomene=Juan Vicente |url=http://fondoeditorial.unmsm.edu.pe/index.php/fondoeditorial/catalog/book/153 |títul=Història de la Facultat de Dret |any=1968 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Ugarte del Pi |nomene=Juan Vicente |títul=Sant Marcs en l'història internacional americana |any=1971 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/gaceta/1999_n37/indice.htm |títul=Gasseta Sanmarquina |volum=IX |número=37 |any=1999 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/gaceta/2000_n38/contenido.htm |títul=Gasseta Sanmarquina |volum=X |número=38 |any=2000 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |autor=Universitat Nacional Major de Sant Marcos |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/publicaciones/gaceta/2001_n39/indice.htm |títul=Gasseta Sanmarquina |volum=XI |número=39 |any=2001 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Valcárcel Escampe |nom=Carlos Daniel |url=http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtual/libros/historia/san_marcos/indice.htm |títul=Sant Marcos, Universitat Decana d'Amèrica |any=1968 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima |isbn=9972-46-140-8}}
* {{cita lliure |llinages=Valcárcel Escampe |nom=Carlos Daniel |url=http://books.google.com.pe/books?aneu=dtpPAAAAMAAJ |títul=Història de l'Universitat de Sant Marcos (1551-1980) |any=1981 |editorial=Acadèmia Nacional de l'Història |lloc=Caracas}}
* {{cita lliure |llinages=Valcárcel Escampe |nom=Carlos Daniel |llinages2=Maticorena Estrada |nomene2=Miguel |llinages3=Depaz Toledo |nomene3=Zenón |títul=Faculteu de Lletres i Ciències Humanes: resenya històrica |any=2003 |editorial=[[Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Vargas Llosa |nomene=Mario |títul=[[El peix en l'aigua]] |any=1993 |editorial=[[Seix Barral]] |lloc=Barcelona}}
* {{cita lliure |llinages=Varon |nom=Benno Weiser |url=https://books.google.com.pe/books?aneu=lZCpDwAAQBAJ&pg=PT157&lpg=PT157&dq=einstein+sant+marcs&source=bl&ots=sOiknV4Llu&sig=ACfU3O0nVVPsiQDK4lcPCVTBy8a7G0EgrQ&hl=és-419&sa=X&vore=2ahUKEwit39O-h7bqAhVeK7kgHUA7C0IQ6AEwC3oECCYQAQ#v=onepage&q=einstein%20sant%20marcs&f=false |títul=Professions of a Lucky Jew |any=1992 |editorial=Plunkett Lake Press |lloc=Lexington, Massachusetts |isbn=9780845348376}}
* {{cita lliure |llinages=Werlich |nom=David |url=https://books.google.com.pe/books/about/Peru.html?aneu=jRgxMQAACAAJ&redir_esc=i |títul=Peru: A short history |any=1962 |editorial=[[Southern Illinois University Press]] |lloc=Carbondale, Illinois}}
* {{cita lliure |llinages=Zulen |nom=Pedro |títul=Harvard i Sant Marcos: una comparació |any=1919 |editorial=[[La Crònica (Perú)|La Crònica]] |lloc=Llima}}
* {{cita lliure |llinages=Zulen |nom=Pedro |títul=Harvard University |any=1920 |editorial=El Temps |lloc=Llima}}
{{reftermina}}

== Enllaços externs ==
* {{official|https://www.unmsm.edu.pe}}
* {{facebook|1551UNMSM}}
* {{instagram|unmsm_}}
* {{twitter|UNMSM_}}
* [http://www.youtube.com/user/RTVsanmarcos Universitat Nacional Major de Sant Marcos] en [[YouTube]]
* [https://www.linkedin.com/school/unmsm Universitat Nacional Major de Sant Marcos] en [[LinkedIn]]
* {{TikTok|unmsm}}
* {{Wikinoticias}}

[[Categoria:Universitat Nacional Major de Sant Marcos| ]]

== Referències ==
<references/>

{{Traduït ref|es|Universidad Nacional Mayor de San Marcos}}
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Club Deportiu Dénia

2026-10-10T14:10:49Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Club Handbol Alacant

2026-10-10T14:10:49Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Unió Deportiva Horadada

2026-10-10T14:10:49Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

Valéncia Fútbol Sala

2026-10-10T14:10:49Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Secretaria General de Política de Defensa

2026-10-10T14:10:48Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

La '''Secretaria General de Política de Defensa''' ('''SEGENPOL''') de [[Espanya]] és l'orgue directiu del [[Ministeri de Defensa (Espanya)|Ministeri de Defensa]] al que li correspon el desenroll i eixecució de la política de defensa, les relacions en este àmbit en uns atres [[Ministeri (Espanya)|departaments ministerials]], en especial en el [[Ministeri d'Assunts Exteriors (Espanya)|Ministeri d'Assunts Exteriors]], les relacions bilaterals en atres Estats i en les organisacions internacionals de seguritat i defensa, baix el principi d'unitat de [[acció exterior de l'Estat]], aixina com el desenroll de la diplomàcia de Defensa i, en el [[Ministeri de l'Interior (Espanya)|Ministeri de l'Interior]] en especial, en lo relacionat en la contribució a la conducció de crisis i emergències.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2024-3791|título=Real Decreto 205/2024, de 27 de febrero, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio de Defensa.|fechaacceso=2024-02-28|autor={{versalita|Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública}}|enlaceautor=Ministerio de Transformación Digital|fecha=28 de febrero de 2024|sitioweb=www.boe.es}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Secretaria General de Política de Defensa (Espanya)| ]]

Puebla

2026-10-10T14:10:37Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:ISS006-E-26509 - View of Mexico.jpg|miniatura|Puebla]]
{{atres usos|Puebla (desambiguació)}}
'''Puebla''', oficialment el '''Estado Libre y Soberano de Puebla''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic|31 estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], conformen [[Mèxic]];<ref>{{Cita web |url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors|data=22 de giner de 2016 |fechaacceso=8 de maig de 2020 |autor=Víctor Chávez |editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans|fechaacceso=6 d'abril de 2025|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació |cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> ubicat en el altiplà central de Mèxic, la seua capital i ciutat més gran és [[Puebla de Zaragoza]].<ref name="Sense-nom-p2Bz-1">Lomelí Vanegas, 2001: 158.</ref> Políticament és un [[Organisació territorial de Mèxic#Organisació actual|estat autònom]], [[democràcia|democràtic]] i [[Estat llaic|llaic]], compost per [[Anex:Municipis de Puebla|217 municipis]]<ref name="Sense-nom-p2Bz-1"/>, agrupats en [[Regions de Puebla|22 regions]].

El territori poblano té una superfície de {{esd|34 251 [[quilómetro quadrat|km²]]}},<ref>[[Anex:Estats de Mèxic per superfície]]</ref> per lo que és el [[Anex:Estats de Mèxic per superfície|vigèsim primer]] estat més extens de Mèxic, llimitant al nort en [[Tlaxcala]] i [[Estat d'Hidalgo|Hidalgo]], al noreste en [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]], al sur en [[Oaxaca]], al suroest en [[Estat de Guerrero|Guerrero]] i a l'oest en [[Morelos]] i l'[[estat de Mèxic]].

Puebla és el quint [[Anex:Estats de Mèxic per població|estat més poblat]] del país en una població estimada de 6 583 278 habitants en 2025, per darrere del [[Estat de Mèxic]], [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]], [[Jalisco]] i [[Ciutat de Mèxic]] i en 168.56 hab/km² és el sext més [[Densitat de població|densament poblat]], per darrere de l'Estat de Mèxic, [[Morelos]], [[Tlaxcala]], [[Aguascalientes]] i [[Guanajuato]].<ref>{{Cita web|url=http://www.puebla.gob.mx/acerca-de-puebla|títul=Sobre Puebla|fechaacceso=9 de juliol de 2015|autor=Governe de l'estat de Puebla|enlaceautor=|data=2015|idioma=|sitioweb=|editorial=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150707043833/http://www.puebla.gob.mx/acerca-de-puebla|fechaarchivo=7 de juliol de 2015}}</ref> La majoria dels habitants té com a llengua materna l'[[idioma espanyol|espanyol]], al que el país reconeix com a llengua nacional junt a [[Llengües de Mèxic|67 llengües indígenes pròpies de la nació]],<ref>{{Cita web |url=http://www.inali.gob.mx/pdf/LGDLPI.pdf |títul=Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes |autor=INALI |data=13 de març de 2003 |fechaacceso=7 de novembre de 2010}}</ref> si be en el país es parlen al voltant de 287 varietats llingüístiques.<ref>{{Cita web |url=http://www.ethnologue.com/country/mx |títul=Mexico |autor=Ethnologue |fechaacceso=8 de maig de 2015 |idioma=anglés}}</ref>

La presència humana en Puebla es remonta a 32 000 anys abans del present.<ref>[[Poblament d'Amèrica]]</ref> Com a frut de mils d'anys de desenroll cultural varen sorgir en el territori poblano vàries de les cultures [[Mesoamérica|mesoamericanes]]. L'actual territori de Puebla va ser un dels principals escenaris de les cultures prehispánicas com la [[Civilisació mexica|mexica]], [[Cultura tolteca|tolteca]], [[Cultura olmeca|olmeca]], [[Totonaca (ètnia)|totonaca]], [[Nahuas|nahua]], mixteca, zapoteca i otomí, entre unes atres. Durant 300 anys, la totalitat de l'actual territori va formar part del [[Virreinato de Nova Espanya]], sent una de les regions més importants del Virreinato en l'[[Imperi Espanyol]].

Segons la [[Secretaria de Turisme (Mèxic)]], Puebla és el principal destí turístic sense plaja de Mèxic.<ref>{{Cita web|url=https://www.milenio.com/estados/puebla-es-convertix-en-el-primer-desenroll-fonatur-sense-plaja|títul=Puebla es convertix en el primer Desenroll Fonatur sense plaja|fechaacceso=2026-06-02|llinage=Digital|nomene=Mileni|data=2015-08-25|sitioweb=Grup Mileni|idioma=és}}</ref> Açò es deu en gran mida a la promoció turística realisada pel govern de l'estat des de 2012, fomentant el turisme religiós, de negocis, cultural, d'aventura, extrem, gastronòmic i ecoturismo que oferix l'entitat aixina com la promoció de les seues 9 [[pobles màgics]] i els seus 3 llocs declarats [[Anex:Patrimoni de la Humanitat en Mèxic|Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[Unesco]].

En térmens econòmics, per [[Producte intern brut]] (PIB) és l'octava economia nacional,<ref>{{Cita web | url = https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/438152/puebla_2019.pdf |títul=PIB - Entitat federativa  anual |autor=[[INEGI]] | fechaacceso = 16 de setembre de 2019}}</ref> i és el quart lloc nacional en facilitat per a fer negocis segons el Doing Business 2016. Segons l'informe Índex del Desenroll Humà (IDH) de l'[[ONU]], té un [[Índex de desenroll humà]] alt de 0.774, i ocupa el lloc 29.º en el país.

L'estat de Puebla ha segut de gran importància en l'[[història de Mèxic]]. Dins d'ell s'han trobat els restants més antics del cultiu de [[dacsa]] i [[camote]] en la regió de [[Tehuacán]]; va ser l'escenari de ciutats prehispánicas tan importants com [[Cantona]] i [[Zona Arqueològica de Cholula|Cholula]]. Durant l'época virreinal, la ciutat de Puebla va aplegar a ser la segona ciutat en importància de la [[Nova Espanya]], gràcies a la seua ubicació estratègica entre la [[Ciutat de Mèxic]] i el port de [[Veracruz]]. Com a estat de Mèxic va ser fundat el 21 de decembre de 1823.

A finals de el {{sigle|XIX||s}}, l'estat va ser un dels primers en industrialisar-se, gràcies a l'introducció de telers mecànics que varen favorir el desenroll de les activitats textils. A pesar de tot això, en dates més recents, municipis de les regions [[Regió Mixteca|Mixteca]], de la Serra Nort i de la [[Serra Negra]] s'han convertit en expulsores nets de població, els destins principals de la qual són la [[Ciutat de Mèxic]] i des de fa dos décades els [[Estats Units]].

== Toponímia ==

El nom de l'estat prové del nom de la capital de l'estat, la ciutat de Puebla. Els historiadors tenen dos versions sobre l'orige del nom de la ciutat, abdós en evidència documental. Segons la primera versió, el nom prové de les [[Carta puebla|cartes puebla]], en les que els monarques espanyols donaven permís als conquistadors per a fundar noves ciutats. La segona versió, més provable, diu que el nom prové del nom del sacerdot franciscano [[Juan de la Puebla]], qui en Espanya estava involucrat en la selecció de misionero que varen acompanyar als conquistadors que varen fundar la ciutat.<ref>LA FUNDACION DE PUEBLA DE LOS ANGELES - MITO I REALIDAD (enllaç inaccessible) . Consultat el 26 de març de 2012. Archivat el 23 de juny de 2010.</ref>

== Història ==
{{VT|Cronologia de l'història de Puebla}}
=== Puebla en l'época prehispánica ===
Puebla de Zaragoza, situada a la porció central i mija de la vall poblano sobre 2200 metros d'altitut, és el centre d'una de les regions de clima càlit, templat, en assentaments humans molt antics en els que hui és el territori mexicà. L'àrea a on es troba la ciutat posseïx diferents eminències topogràfiques que la llimiten en tres de quatre extrems. Al nort es localisa el Acueyametepec, hui conegut com [[Forts de Loreto i Guadalupe|Loreto i Guadalupe]]; a l'est el cerro de Amalucan i, més cap al sur, el Tepozúchil, que marquen l'extrem oest de Tepeaca, seguit dels cerros de la Calera, Les Navaixes i finalment El Chiquihuite. A l'oest el cerro de [[Sant Joan Centepec]], a l'extrem sur, en suau pendent. S'obri el [[vall de Atlixco]] i Valsequillo.

La vall de [[Tehuacán]], que es caracterisa per ser una regió seca i en pocs recursos per a la supervivència humana, va anar en els més antics temps de l'ocupació humana en Puebla un dels llocs més importants. Durant l'etapa lítica, que comença en l'arribada de l'home a Mèxic (al voltant de l'any 30 000 a. C.) i conclou cap al 7000 a. C., en els primers indicis d'agricultura, la vall de Tehuacán va ser l'escenari del desenroll d'un grup humà que en el temps hauria de convertir-se en un dels primers cultivadores del [[dacsa]] en [[Mesoamérica]]. Els indicis més antics de la presència humana en Puebla provenen del Rec, datats en carbono 14 en l'any 20 000 a. C.<ref>''Atles'', 2000.</ref> Els ocupants del Rec ampraven una tecnologia lítica molt simple, en la que la falta de puntes de proyectil és característica. Les ferramentes estaven orientades a l'activitat recolectora i el processament de vegetals, aixina com l'aprofitament de chicotetes espècies animals.

[[Archiu:Las Bocas Olmec baby-face figurine (Bookgrrrl).jpg|miniatura|200px|Figurilla olmeca de les Boques]]

Durant els següents horisons de l'etapa lítica, en el cenolítico i el protoneolítico, va tindre lloc en la regió de Tehuacán el desenroll de l'agricultura de la dacsa. Recents investigacions han posat en dubte que la domesticació d'este cereal haja tingut lloc en Mèxic, i apunten a que es tracta d'un cultiu dels [[Cordillera dels Andes|Andes]] peruans. Si açò és cert, es pot dir que els ocupants del [[vall de Tehuacán]] varen tindre molt primerencs contactes en Sudamérica. De lo contrari, la regió seguiria sent el lloc a on s'han trobat els restants més antics de l'agricultura de la dacsa, datats entre l'any 6500 a. C. i 2500 a. C. Els vestigis trobats són chicotets [[jilote]]s (canutos de dacsa) fosilizados trobats en vàries coves de les serres que rodegen Tehuacán, aixina com ferramentes de pedra associades al seu processament, com el [[metate]]. Els llocs en a on s'han trobat estes evidències conformen lo que es denomina "Complex Coxcatlán", que és el nom del seu lloc més representatiu.

Durant el [[Periodo preclásico mesoamericà|periodo Preclásico Primerenc]], la vall de Tehuacán també va ser un dels escenaris a on primer es va desenrollar la ceràmica mesoamericana. La ceràmica és presa pels arqueòlecs que estudien Mesoamérica com una traça definitorio de la vida sedentaria. Potser el més antic de tots els assentaments humans en Mèxic és [[Ajalpan]], també en la vall de Tehuacán, a on s'ha trobat una estructura circular de pedra, datada en l'any 3000 a. C. En este lloc també es varen descobrir restants de tecomates (recipients de fanc en forma casi esfèrica) que han segut datats en l'any 2300 a. C., uns cent cinquanta anys més tarde que la primera ceràmica de [[Port Marqués]], en la costa de [[estat de Guerrero|Guerrero]]. Cap al final d'esta primera part del Preclásico, Tehuacán passaria a convertir-se en una regió perifèrica de l'àrea Centre de Mèxic. En lo que hui és el territori poblano, el [[vall de Puebla-Tlaxcala]] es va convertir llavors en una regió de suma importància, sempre lligada en les grans ciutats del [[vall de Mèxic]].

[[Archiu:Mexico.Pue.Cholula.Pyramid.01.jpg|200px|miniatura|[[Gran Piràmide de Cholula|Piràmide de Chiconquiáhuitl]] en Cholula.]]

Cap al {{sigle|XII|a|s}}, en el [[vall de Puebla-Tlaxcala|vall de Puebla]] va sorgir un complex de poblacions agrícoles que estaven integrades en una àmplia ret d'intercanvi comercial dominada pels [[olmeca|olmeques]]. Entre estes estaven Amalucan, Totimehuacan, [[Les Boques]] i [[Zona arqueològica de Cholula|Cholula]]. Esta última s'hauria de convertir en el temps en la protagonista de l'història precolombina de la conca alta del [[ric Basses|Ric Atoyac]]. Durant el [[Periodo clàssic mesoamericà|periodo Clàssic]] va ser una important aliada de [[Teotihuacán]], i al decliu d'esta, Cholula va viure una de les seues époques de major apogeu. Competia per aquell temps en [[Cantona]], una ciutat localisada en la vall d'Oriental. Mentrestant, en el sur, [[Acatlán de Osorio|Acatlán]]<ref>Acatlán és un topònim náhuatl. L'Archiu Històric de Localitats de el INEGI afirma que el nom originari de la població en mixteco va ser ''Yavidaxiu'', que significa ''Aigua térbola''.</ref> es convertia en un dels centres més importants de la cultura Ñuiñe, dedicat al comerç de la cochinilla i atres productes de la [[Mixteca (regió)|Mixteca Baixa]]. Prop de el {{sigle|VII||s}}, en la serra Nort de Puebla va florir [[Yohualichán]], una ciutat relacionada en la cultura totonaca d'[[El Tajín]], a la que la seua arquitectura imita.

[[Archiu:Vaisja mixteca.jpg|miniatura|200px|Vasija tipo ''còdex'', procedent de la Mixteca Poblana.]]

A la caiguda de [[Teotihuacán]], ocorreguda en el {{Sigle|VIII||s}} d. C., la regió de la vall de Puebla va vore una de les époques de major esplendor de [[Cholula (arqueologia)|Cholula]], la vella ciutat de Quetzalcóatl. No obstant, esta ciutat, que va aplegar a ser una de les més grans de Mesoamérica va ser abandonada per la major part dels seus pobladors. En canvi, en la [[Serra Mare Oriental]], [[Cantona]] prenia el relleu com una de les grans ciutats del [[epiclásico]] mesoamericà. Cantona competia en [[El Tajín]] i els seus estats satèlit (com la mateixa Yohualichán) pel control de les rutes comercials del golf de Mèxic. Cap al {{sigle|X||s}} de nostra era, Cantona va declinar com la major part dels centres regionals de l'epiclásico. Un sigle més vesprada, els migrants [[chichimeca|chichimeques]] que venien del nort varen poblar novament Cholula.

Durant este nou periodo d'ocupació humana, Cholula es va convertir novament en una de les ciutats més importants de Mesoamérica. Per això, va rebre el nom de Tollan-Chollollan, que l'elevava al mateix ranc que varen tindre [[Tollan-Xicocotitlan|la Tula històrica]] i Teotihuacán. Segons algunes interpretacions del [[còdex Nuttall]], Cholula va poder ser la gran aliada nahua del senyor [[Huit Venado]], el senyor [[cultura mixteca|mixteco]] que en el {{sigle|XI||s}} va mamprendre una campanya de conquistes en el [[Mixteca (regió)|Mixtecapan]]. Encara que no va ser independent dels grans centres de poder del [[vall de Mèxic]], Cholula va ocupar un paper molt important en la política del [[Periodo posclásico mesoamericà|periodo Posclásico]] de Mesoamérica. Va ser una aliada important dels [[mexica|mexiques]] en la vall de Puebla-Tlaxcala, lo mateix que [[Huejotzingo]]. Per això, quan els espanyols varen aplegar a Mèxic, Cholula va ser l'escenari d'una [[Matança de Cholula|massacre]] perpetrada pels nouvinguts i els seus aliats tlaxcaltecas i zempoaltecas.<ref>León-Portilla, cap. V.</ref>

=== Conquista ===

[[Archiu:Matanza de Cholula - Lienzo de Tlaxcala.jpg|miniatura|200px|La Matança de Cholula, d'acort en el ''[[Llenç de Tlaxcala]]''.]]

Els espanyols varen aplegar a les costes del Golf de Mèxic en 1519. La condició de sumissió de varis pobles indígenes de [[Mesoamérica]] al poder dels Mexicas va propiciar l'establiment de vàries aliances entre els nouvinguts i els natius. Els [[cultura totonaca|totonacas]] de [[Cempoala]] (actualment en Veracruz) varen ser un dels primers pobles en aliar-se als espanyols, veent en ells una possibilitat de lliberar-se del domini de la Triple Aliança. A partir d'ahí, els espanyols varen penetrar cap al [[Altiplà Mexicà|Altiplano]] a través de la [[Serra Nort de Puebla]], sent els primers europeus que la varen creuar, fent parades en [[Zautla]] i [[Ixtacamaxtitlán]], per a aplegar a la vall de Puebla-Tlaxcala, a on els [[tlaxcalteca|tlaxcalteques]] varen usar als [[Poble otomí|otomíes]] de Tecóac com una primera llínea de defensa. Veent que els otomíes varen ser incapaços de detindre l'alvanç dels espanyols i els seus aliats de la costa nort del Golf, els governants de la ''[[República de Tlaxcala]]'' varen decidir aliar-se als nouvinguts, també com un mig de desfer-se del jou mexica.<ref>Tlaxcala era una confederació en independència nominal respecte a [[Mèxic-Tenochtitlan]]. Pero el preu que tenia que pagar per esta autonomia era massa alt: estava obligada a participar en la ''[[Guerra Florida]]'', ritual per mig del que els tenochcas es proveïen de captius per als sacrificis gladiatorios.</ref>

El 18 d'octubre, els espanyols i els seus aliats indígenes [[Matança de Cholula|varen atacar la ciutat de Cholula]]. Els tlaxcaltecas pretextaban que esta intervenció va ser en resposta a l'assessinat d'un enviat seu a la ciutat, per a demanar-los que s'uniren a ells i als espanyols. No obstant, les versions arreplegades per atres texts d'autoria no tlaxcalteca apunten a que varen ser estos els que azuzaron als espanyols contra Cholula i Huejotzinco, als que consideraven aliats dels tenochcas i per tant, enemics dels tlaxcaltecas.<ref>León-Portilla, 1986: cap. V.</ref>

Els espanyols varen alvançar per la vall Poblano-Tlaxcalteca en rumbo al ponent per la regió d'[[Huejotzingo|Huexotzinco]], d'a on varen aplegar al punt que es coneix en l'actualitat com [[Pas de Cortés]], en la Serra Nevada. D'ahí varen seguir Mèxic-Tenochtitlan, d'a on [[Nit Trista|varen ser expulsats]] per [[Cuitláhuac]] el 30 de juny de 1520. Ajudats pels indígenes, els invasores es varen refugiar en [[Tlaxcala de Xicohténcatl|Tlaxcala]] des d'a on varen atacar algunes poblacions en presència mexica o aliades a Tenochtitlan, entre elles Huexotzinco, [[Tepeaca]], [[Izúcar de Matamoros|Itzocan]] i [[Huaquechula|Cuauhquechollan]]. En Tepeaca, Cortés va establir una població espanyola, i el poblat indígena va prendre el nom de "Segura de la Frontera" en 1520. Posteriorment, els habitants d'estos pobles terminarien per aliar-se als espanyols en la campanya final contra els mexicas i en atres campanyes de [[Conquista d'Amèrica|conquista]]. Per eixemple, la gent de Cuauhquechollan va acompanyar a [[Pedro de Alvarado]] en la seua [[conquista de Guatemala|travessia a Guatemala]].<ref>[http://www.lajornadadeoriente.com.mx/2007/05/07/puebla/cul115.php "«El llenç Quauhquechollan podria retornar a Huaquechula», va assegurar Cayuqui Estage"], en ''La Jornada d'Orient'', 7 de maig de 2007, consultada el 22 de juliol de 2007.</ref>

=== Virreinato ===
{{vore|Fundació de Puebla}}
[[Archiu:Exconvento franciscano (siglo XVI).jpg|miniatura|200px|Ruïnes del convent franciscano de Tecali d'Herrera, construït en el {{sigle|XVI||s}}.]]
[[Archiu:FrayToribioDeBenavente.jpg|miniatura|200px|[[Motolinía]]. És provable que fora el propi guardià de Tlaxcala qui realisara el traç de la ciutat de Puebla, atribuït legendariamente als àngels.]]

De modo altern a la conquista militar espanyola, en Nova Espanya es va realisar una activa cristianisació dels pobles natius. De fet, una de les raons que varen servir per a justificar l'ocupació espanyola d'[[Amèrica]] va ser l'expansió de la religió cristiana entre els natius.<ref>Villoro, 1995: primera part.</ref> En el territori de Puebla varen penetrar primer els [[franciscano]]s, que varen acompanyar als expedicionarios espanyols en Nova Espanya durant els primers anys despuix de la caiguda de Tenochtitlan. Els franciscanos varen construir establiments conventuals especialment en el centre de la província de Puebla, en poblacions com Acatzingo, [[Municipi de Tecamachalco|Tecamachalco]], [[Tepeaca]], [[Tecali d'Herrera|Tecali]], Quecholac, [[Sant Pedro Cholula|Cholula]], [[Huaquechula]], [[Zacatlán]] (Serra Nort) i [[Tehuacán]]. Els [[dominico]]s es varen establir principalment en el sur de l'estat —[[Izúcar]], [[Tepexi de Rodríguez|Tepexi]], [[Huehuetlán el Gran|Huehuetlán]]— i els [[Orde de Sant Agustín|agustinos]] en el nort —[[Xicotepec de Juárez|Xicotepec]]— i suroest de la província —[[Tlapa]], [[Chiautla de Tàpia|Chiautla]], [[Chietla]]—.<ref>Enciclopèdia, 2007.</ref>

Despuix de consumada la conquista espanyola de [[Mèxic-Tenochtitlan]], en el territori de Puebla va tindre lloc el repartimiento de dominis per als espanyols i l'assignació d'[[encomana]]s d'indis a els qui varen participar en la Conquista. Pero donats els privilegis que es varen concedir a [[Tlaxcala]], les poblacions de la regió de la vall Poblano-Tlaxcalteca varen ser protegides per un estatut especial d'autogovern indígena, per lo manco nominal. D'acort en lo convingut, les poblacions tlaxcaltecas varen quedar lliures, i es varen posar restriccions a l'establiment d'espanyols en eixes regions, encara que això no va impedir que de fet hi haguera espanyols que acossaren als tlaxcaltecas obligant-los a treballar per als conquistadors. Davant la situació de les relacions tenses entre espanyols i indígenes que privava en la vall, la Segona Audiència de la Nova Espanya va concedir el permís per a poblar la regió de Tlaxcala en espanyols. La nova població espanyola, fundada com Puebla dels Àngels el 16 d'abril de 1531<ref>Puebla és el nom en el que es denominaven en Espanya les poblacions de nova creació. La capital poblana va ser elevada al ranc de ciutat en 1532 per decret de [[Carlos I d'Espanya]], en el nom de Ciutat dels Àngels, no obstant, se li va seguir cridant Puebla fins als nostres dies, nom que va passar també als territoris baix l'administració de la ciutat.</ref> en 1531, es va establir en una regió que, d'acort en la llegenda, va ser senyalat pels àngels a Julián Garcés, bisbe de Tlaxcala. No obstant, és possible que anaren els franciscanos de Tlaxcala, entre ells Toribio de Benavente —conegut com [[Motolinía]], que en náhuatl vol dir ''El que s'afligix''— els que varen elegir el lloc a on es va alçar la nova població espanyola.

La posició estratègica de Puebla entre el [[vall de Mèxic]] i la costa del [[golf de Mèxic]] va jugar un paper important en el desenroll de l'història virreinal poblana. La ciutat de Puebla es va convertir en pas obligat del comerç entre la capital novohispana i el [[Veracruz|port de Veracruz]]; este últim era el punt pel que es realisava el major tràfic comercial entre la Nova Espanya i la seua metròpoli. D'acort en els reportes enviats pel oidor especial, Juan Salmerón, la nova població estava prosperant ràpidament, atraent també pobladors indígenes i a una bona part dels nouvinguts al virreinato. L'èxit de Puebla va implicar enfrontaments en els [[encomana|encomendero]], que veen amenaçats futurs repartimientos de terres i mà d'obra indígena. L'èxit de la població va ser argument per a solicitar al rei d'Espanya l'abolició d'[[alcabala]]s, la creació d'una encomana municipal en el poble de [[Totimehuacan]], el trasllat del bisbat de Tlaxcala a Puebla i la creació d'una audiència provincial. No obstant, una inundació va acabar en la primera fundació de Puebla a la vora del riu Sant Francisco, per lo que es va fer necessari traslladar-la a un atre lloc més segur. El trasllat de la població no la va privar dels privilegis que havia obtingut —com la prestació de treball per part dels indígenes de la vall de Puebla-Tlaxcala—. En 1532 va ser expedida la cèdula que elevava a Puebla a la categoria de ciutat, encara que el document va aplegar a la Angelópolis fins a 1533, potser retingut per les autoritats virreinales en la capital. En eixe any l'Audiència va nomenar un corregidor para Puebla, Tlaxcala i Cholula que sesionaría en un cabildo propi. En juliol de 1533, el cabildo de Mèxic va presentar una queixa contra la ciutat de Puebla davant el Consell d'Índies, argumentant que Puebla explotava als aliats espanyols en la conquista de Mèxic —els [[tlaxcalteca|tlaxcalteques]]— i privava a la capital dels tributs que li devien rendir els indígenes de la regió. La demanda exigia concloure en els privilegis para Puebla, lo que va ocórrer un any més vesprada.

Les fèrtils valls de la província de Puebla —com [[vall de Atlixco|Atlixco]], [[vall de Puebla-Tlaxcala|Puebla-Tlaxcala]] i [[vall de Matamoros (puebla)|Izúcar]]— es varen convertir en productors de bona part dels cereals i atres insumos del camp que es destinaven al consum de la Ciutat de Mèxic i la Angelópolis. La prosperitat de la ciutat de Puebla va favorir la ràpida urbanisació d'eixa localitat, que va ser embellida en grans construccions civils i religioses.

Cap al {{sigle|XVIII||s}}, Puebla era reconeguda per la calitat del seu blat i farina. Centenars de molins s'havien establit en les riberes del Atoyac, i els excedents de la producció s'exportaven a les [[Antilles]] i [[Centroamérica]]. La crío del ganado lanar va coadjuvar al desenroll de l'indústria textil, la producció de la qual era consumida per numerosos obrajes que es varen convertir en pilars de l'economia de [[virreinato de Nova Espanya|Nova Espanya]]. Atres indústries es varen desenrollar paralelament, com la de les teles de cotó, sabó, capells, talabartería, objectes de coure i ferro i sobretot, la seua famosa i reputada ceràmica de talavera poblana; indústries que persistixen fins a la data.<ref>"Guia turistica - Michelin" Mexico; 1°a Edició; pag.162</ref>

=== La Guerra d'Independència en la intendencia de Puebla ===

{{Vore|Independència de Mèxic}}

En iniciar-se la guerra d'Independència de Mèxic, la intendencia de Puebla es va mostrar com una de les més lleals al govern espanyol. L'intendent [[Manuel de Flon]], comte de la Cadena, va ser cridat per a reforçar a l'eixèrcit [[Eixèrcit Realiste en Amèrica|realiste]] en la [[batalla del Mont de les Creus]], a on els insurgents al mando de [[Miguel Hidalgo i Costella]] varen derrotar als espanyols encara que no varen alvançar finalment sobre la capital novohispana. Les tropes de Flon, en companyia de [[Félix María Calleja|Calleja]] varen acossar a les tropes insurgents fins a [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]], propinant-los una série de derrotes que després varen terminar la primera etapa de la guerra. No obstant, en la [[Batalla del Pont de Calderón]] l'intendent de Puebla va resultar mort en combat. L'alt clero poblano també es mostrava favorable a la causa realista, inclús, el bisbe González del Campillo va aplegar a acusar a Hidalgo de formar part d'una conspiració francesa per a posar als regnes espanyols baix el domini de [[Napoleón]].<ref>Lomelí Vanegas, 2001: 131.</ref>

[[Archiu:Zacatlán,_Puebla.jpg|dreta|miniatura|200px|[[Zacatlán]] Ahí es va establir el "govern provisional" de Osorno.]]

[[Archiu:Mariano Matamoros.png|dreta|miniatura|[[Mariano Matamoros]] va ser un dels insurgents més actius en el territori poblano durant l'época d'organisació de la guerra independentista mexicana.]]

[[Archiu:Manuel de Mier y Terán.jpg|dreta|miniatura|200px|Manuel Mier i Terán va defendre al [[Congrés de Chilpancingo|Congrés de Anáhuac]] en [[Tehuacán]], a on es varen refugiar despuix de la captura de Morelos en Tezmalaca.]]

Despuix del fusilament dels primers caps insurgents en 1811, en Puebla es varen enfortir els incipients brots rebels que havien sorgit en la [[Serra Nort de Puebla|Serra Nort]]. En esta zona, la rebelió es va enfortir al mando de [[José Francisco Osorno]]. També es mostraven afins als independentistes la regió d'[[Izúcar]] i [[Tehuacán]], i, especialment, en [[Tlapa de Comonfort|Tlapa]], en el sur de la intendencia, a on els rebels es varen posar baix les órdens de [[José María Morelos i Pavón]]. Les negociacions mampreses pel govern virreinal a través del bisbe de Puebla en 1811 varen resultar un fracàs, ya que la [[Junta de Zitácuaro]] es va negar a rebre l'indult, lo mateix que Morelos quan es va entrevistar en un enviat de González de Campillo en Tlapa. Mentrestant, en el nort, Osorno havia establit un govern provisional en [[Zacatlán]]. Els insurgents de la Serra Nort es varen apoderar en lo sucesivo d'una important zona del nort de Veracruz, aixina com del nort de la intendencia de Mèxic, incloent posicions tan importants com [[Tulancingo]], [[Real del Mont]] i [[Pachuca]]. En els recursos presos de les mines de la regió, Osorno va finançar la creació de regiments en [[Huamantla]] i [[Lliures (municipi)|Sant Joan dels Plans]].

En el sur, Izúcar rebia a Morelos en decembre de 1811, a l'hora que l'alvanç de [[Valerio Trujano]] en la Mixteca poblana formava un corredor insurgent entre la vall de Izúcar i la vall de Tehuacán. El 23 de febrer de 1812, el realiste Ciríaco del Pla [[lloc de Izúcar|va sitiar Izúcar]], encara que no va poder prendre la plaça i va tindre que acodir a recolzar a Calleja i les tropes que [[Lloc de Cuautla|sitiaven en Cuautla]] als insurgents. Despuix de la seua victòria en Cuautla el 2 de maig de 1812, Morelos i les seues tropes es varen dirigir a Izúcar. Al mando de 2000 soldats va quedar [[Mariano Matamoros]] en esta població, mentres que Morelos i el restant de l'Eixèrcit Insurgent es varen dirigir a Tehuacán —que havia segut presa el 3 de maig de 1812 pels independentistes encapçalats pel retor de Tlacotepec, José María Sánchez—, recolzats per Trujano que controlava la Mixteca. Mentrestant, la ciutat de Puebla era assolada per una epidèmia. Esta situació d'emergència va obligar a la intendencia i a l'ajuntament de la ciutat a prendre algunes mides, incloses la construcció d'un hospital i la del [[Fort de Loreto]], davant la possibilitat d'un atac dels insurgents, que per a eixe any es trobaven en places propenques com [[Atlixco]] i [[Tepeaca]], ademés de controlar el nort de la intendencia.<ref>Lomelí Vanegas, 2001: 139.</ref> En l'orient, la victòria de [[Nicolás Bravo]] en [[Palmar de Bravo|San Agustín del Palmar]] el 12 d'agost de 1812 posava novament a les autoritats de la ciutat de Puebla en alerta, ya que esta victòria insurgent tallava el pas entre la Angelópolis i el port de Veracruz.

En novembre de 1812, Morelos va abandonar Tehuacán per a dirigir-se a la ciutat d'[[Oaxaca de Juárez|Oaxaca]], ciutat que va prendre a final d'eixe any. En iniciar 1813, se li va unir en Oaxaca el general Matamoros procedent des de Izúcar. En abril d'eixe mateix any, Morelos i la seua tropa varen travessar el sur de les intendencias d'Oaxaca, Puebla i Mèxic per a dirigir-se a [[Acapulco de Juárez|Acapulco]], que va ser rendida per complet del 20 d'agost de 1813 en la rendició del [[Fort de Sant Diego]]. En el nort de la intendencia, Osorno va derrotar als realistes en [[Zacatlán]], de modo que els insurgents varen cercar la segona ciutat de la Nova Espanya pel nort, l'orient i el sur. Despuix de la celebració del [[Congrés de Chilpancingo]] en el sur de la intendencia de Mèxic, els insurgents varen sofrir una série de derrotes que els varen dur a perdre vàries de les seues posicions més importants.

En el territori poblano, l'enfrontament entre [[Juan Nepomuceno Rosáins]] (comandant de Tehuacán) i [[Ignacio López Rayón]] (aliat dels rebels de Zacatlán) va favorir algunes victòries realistes en la intendencia, entre elles, la pren de Tehuacán i de Zacatlán, encara que esta última ciutat seria recuperada per Osorno poc temps despuix. Les divisions dels insurgents poblanos i la derrota de [[Miguel Negrete]], un dels principals caps de la insurgencia en Puebla, varen anar els fets que varen marcar l'any de 1814 per als independentistes poblanos. En eixe mateix any va ser promulgada la [[Constitució de Apatzingán]], ya en el [[Congrés de Chilpancingo]] en fuga davant la persecució realista. En la seua fugida, Morelos va conduir als membres del congrés a [[Uruapan]] (Michoacán) i en setembre de 1815 va intentar dur-ho a Tehuacán (Puebla), encara que va ser capturat en Tezmalaca i fusilat el 22 de decembre de 1815 en [[Ecatepec de Morelos|Sant Cristóbal Ecatepec]] ([[Mèxic]]). Els membres del Congrés varen aplegar a Tehuacán, a on varen ser rebuts per [[Manuel Mier i Terán]]. No obstant, les diferències entre els diputats i el general Mier i Terán varen facilitar la derrota de la insurgencia en eixa plaça. El congrés va ser dissolt a proposta de Mier i Terán el 15 de decembre de 1815.<ref>Lomelí Vanegas, 2001: 146.</ref>

Despuix d'eixe episodi, Mier i Terán va propondre que s'elegira un nou cos de govern, pero llevat [[José Francisco Osorno]], cap dels atres caps insurgents va recolzar la proposta. En 1816, el nort de Puebla va ser recuperat pels [[Eixèrcit Realiste en Amèrica|realistes]] que encapçalava [[Manuel Concha]]. Zacatlán va ser ocupada pels espanyols el 20 d'agost, en ajuda de numerosos insurgents que varen passar al bando contrari. Osorno va fugir a Tehuacán, que per eixos dies també enfrontava l'acossament dels espanyols. En decembre, la població va ser sitiada pels espanyols. El 19 de giner de 1817, Mier i Terán va entrar en negociacions en el govern virreinal. Despuix d'assegurar amnistia per als participants en el conflicte, incloent als realistes que varen passar a la insurgencia durant el lloc, Mier i Terán va rendir la plaça de Cerro Colorat el 21 de giner.<ref>Lomelí Vanegas, 2001: 147.</ref>

En la rendició dels insurgents en Tehuacán i Zacatlán, el moviment insurgent va quedar pràcticament extinguit en la intendencia de Puebla, tal com va escriure [[Ciriaco del Pla]] en febrer de 1817. No obstant, la restauració de la [[Constitució de Càdis]] en 1820 va generar un panorama d'inestabilitat política. El bisbe [[Antonio Joaquín Pérez]] —que com a diputat a les Corts per la intendencia de Puebla havia recolzat la ''revolució dels perses'' en 1815— es pronunciava a favor del govern lliberal, pero l'Iglésia en realitat estava considerant la possibilitat de recolzar la restauració de l'absolutisme. L'elecció de les diputacions provincials va ser motiu de disgust per a la intendencia de Puebla, que va ser incorporada a la diputació de Mèxic. L'ajuntament de la Angelópolis va pressionar per a que s'establira una diputació poblana i un consulat comercial en la ciutat, pero va ser reprimit per l'intendent Del Pla.

=== Creació de l'estat de Puebla ===

L'evolució territorial de Puebla és un procés pel que s'han anat definint les fronteres d'eixe estat mexicà. Els seus antecedents es remonten a l'[[virreinato de Nova Espanya|época virreinal]], quan es va fundar la [[ciutat de Puebla]] i posteriorment es va crear la província del mateix nom. Durant l'época de les [[reformes borbòniques]] a l'organisació dels dominis americans, la província de Puebla es va convertir en l'[[Intendencia de Puebla|intendencia del mateix nom]]. El reglament provisional del [[primer Imperi Mexicà]], que va adquirir la seua independència en 1821, va dispondre que les antigues intendencias del virreinato s'erigiren en províncies en el mateix territori que havien tingut durant l'época virreinal. Durant els mesos de 1823 que varen transcórrer entre la caiguda de l'Imperi i l'establiment de la República va ocórrer un debat sobre la forma de govern que adoptaria el país. Ans que fora aprovat pel Congrés Constituent, Puebla va adoptar un govern autònom com a estat lliure el 23 de decembre de 1823.<ref name="Sense-nom-p2Bz-1"/>

=== {{Sigle|XX||S}} ===

A principis de el {{sigle|XX||s}}, en Puebla, la lluita armada va ser protagonisada per una família que simpatizaba en els ideals de [[Francisco I. Madero]], inclosos en el Club Anti-rreeleccionista, que para aquell llavors abanderava la candidatura opositora al règim de Porfirio Díaz, que despuix de 30 anys, va concretar gràcies al frau electoral i d'obstaculisar la campanya presidencial de Madero, la seua sèptima reelecció. Aquella família era la dels germans Serdán, el paper que varen jugar els germans Serdán va ser determinant per a l'inici de la lluita armada en la regió i el país. El règim porfirista crea un ambient de desigualtat social, debido a ello els Germans Aquiles, Carmen i Màxim Serdán són els primers partícips de la conspiració en contra d'este govern. El 19 de juliol de 1909, es va portar a terme la primera reunió del Club Anti-rreeleccista, per lo que el govern estatal seguix molt de prop els passos de la família, i inicia les accions per a buscar armes i als rebels en entorn al domicili de la família, ubicada en el carrer 6 orient del centre de la ciutat de Puebla. I va anar llavors quan el 18 de novembre de 1910, es troben en un feroç enfrontament, el cap de la policia Miguel Cabrera i els germans Serdán. El primer cau mort i més vesprada es presenten reforços, el batalló 1 i 17 aixina com el Saragossa. L'enfrontament va durar més de tres hores, Màxim Serdán pert la vida el mateix dia, el seu germà Aquiles al sendemà, mentres que la seua germana Carmen i la mare d'ells donya Carmen Alatriste varen ser conduïdes a la presó.

'''Moviment Popular Poblano (1962-1981)'''

* '''1962''': Moviment per la Reforma Universitària i el Moviment per la Reforma Universitària (MRU).
* '''1963''': Lluites dels venedors ambulants i les movilisacions en contra de l'alça a les tarifes.
* '''1966''': Movilisació de ciutadans per la vivenda.
* '''1968''': Moviment estudiantil.
* '''1970''': Movilisacions en contra de la carestia en la vida, lluita dels treballadors ferrocarrileros, lluita dels treballadors de [[Volkswagen]], lluita de treballadors del magisteri , lluita de llauradors per la terra i la lluita dels universitaris.
* '''1971''': Continuen les lluites de 1970, llevat a lluita dels universitaris.
* '''1972''': Movilisacions del sindicat de Volkswagen, movilisacions dels venedors ambulants, moviment universitari, moviment popular i lluites d'electricistes, aixina com de ferrocarrileros, ademés de la lluita del Consell Universitari.
* '''1973''': Lluita intensa dels venedors, invasions de terra i la lluita universitària.
* '''1974''': Lluita de ciutadans per la vivenda, lluita per part dels electricistes, folgues obreres en l'indústria textil organisades per la "FROC-CROC" i la folga organisada per la CTM.
* '''1975''': Elecció del rector de la "UAP", presentació del Programa de Reforma Universitària i Moviment dels venedors en la "28 d'Octubre".
* '''1976''': Moviment dels choferes d'Autobusos Units, Moviments de venedors i ferrocarrileros, folga d'acadèmics de l'Universitat de les Américas i la derrota de la tendència democràtica pels electricistes.
* '''1977''': Moviment dels treballadors dels Transports Estrela d'Or, folga de treballadors de l'hospital Tamariz i Haro.
* '''1979''': Folga dels telefonistas.
* '''1981''': Moviment magisterial, Moviment dels obrers de "Z" i l'elecció del rector de la UAP, ademés de la divisió de l'esquerra universitària.<ref>Tirat Villegas Gloria, "L'Autonomia universitària i l'Universitat pública". </ref>

Durant la segona mitat de el {{sigle|XX||s}}, el panorama era diferent, la ciutat de Puebla es va transformar sobretot en l'àmbit social, estos canvis varen acompanyar a Mèxic en l'any de 1968, perfilant-la com una ciutat moderna i colonial. que després en l'any de 1987 és declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

=== {{Sigle|XXI||S}} ===

El 4 de juliol de 2007 va succeir la tragèdia en la [[Serra Negra]] de Puebla, quan un autobús en més de 50 passagers a bordo que circulava prop del poble de Sant Miguel Eloxochitlán va ser sepultat per una llau ocasionada per les fortes pluges en l'estat de Puebla. L'Eixèrcit Mexicà va aplicar el [[Pla DN-III-E]] i els cossos de salvament varen rescatar prop de 36 cossos, i donada per terminada la maniobra de rescat uns dies despuix. El governador Mario Marín i el president Felipe Calderón varen expressar el seu pesar per este acontenyiment.

== Geografia ==

{{AP|Geografia de Puebla}}

Puebla ocupa la 21.ª posició entre les 32 [[organisació territorial de Mèxic|entitats federatives mexicanes]] per la seua superfície de 34.251 quilómetros quadrats.<ref name="ref_duplicada_1">INEGI, 2005.</ref> Llimita al nort en l'estat d'[[Estat d'Hidalgo|Hidalgo]]; a l'est, en l'estat de [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]]; al sur, en [[Oaxaca]] i [[Estat de Guerrero|Guerrero]]; i al ponent en els estats de [[Morelos]], [[Estat de Mèxic|Mèxic]], [[Tlaxcala]] i Hidalgo. No té eixida a la mar, encara que fins a abans de 1849, quan va ser creat l'estat de Guerrero, posseïa una eixida al [[Oceà Pacífic]], i també va tindre el control del partit de [[Tuxpan (Veracruz)|Tuxpan]], que va passar a ser part de l'estat de Veracruz. La major part del territori poblano es troba en l'[[Eix Neovolcánico Travesser]]. El clima és distint entre regions, i va de la fredor de les altes montanyes al càlit semidesierto de la Mixteca.

=== Relleu ===
[[Archiu:Paisaje en el valle de Tehuacán.JPG|miniatura|esquerra|Paisage de maizales en la Vall de Tehuacán.]]
L'estat de Puebla es localisa en la regió central de Mèxic, a l'orient de la capital de la república. El seu territori està ple de contrasts, encara que les cañadas i les serranías són una constant en la major part d'ell. El centre de l'estat està ocupat per ell [[vall de Puebla-Tlaxcala]], compartit en [[Tlaxcala]]. Esta vall és àmplia i de clima templat, en una [[altitut]] promig de 2.160 metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.). Forma part de la província fisiográfica X del [[Eix Neovolcánico]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=200px style="float:right; margin-left: 2em; margin-right: 0em; margin-bottom: 1em; padding: 0.5i text-align:left; clear:all; font-size:90%"
|colspan=2 style="background:black; color:white;" align=center bgcolor="black"|'''Principals elevació de l'estat de Puebla'''
|-
|colspan=2 style="background:white; color:black;" align=center bgcolor="white"|[[Archiu:Puebla-relieve.png|200px]]
|-
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''Nomene'''
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''[[altitut|msnm]]'''
|-
| style="background:#;" align=left | Volcà [[Citlaltépetl]]
| style="background:#;" align=right | 5 610
|-
| style="background:#;" align=left | Volcà [[Popocatépetl]]
| style="background:#;" align=right | 5 500
|-
| style="background:#;" align=left | Volcà [[Iztaccíhuatl]]
| style="background:#;" align=right | 5 220
|-
| style="background:#;" align=left | Volcà [[Serra Negra]]
| style="background:#;" align=right | 4 580
|-
|colspan=2 style="background:#EFEFEF; color:black;" align=center bgcolor="white"|Font: [[INEGI]]
|}

El llímit ponent de la vall de Puebla és la [[Serra Nevada (Mèxic)|Serra Nevada]], formada essencialment pels volcans [[Popocatépetl]] i [[Iztaccíhuatl]]. Alcança altures superiors a 5000 m s. n. m. Els cims d'estos volcans ocupen el segon i tercer llocs per la seua elevació a nivell nacional, i normalment estaven cobertes de neu durant tot l'any.<ref>Els glaciars de la Serra Nevada han desaparegut. Vore [https://web.archive.org/web/20070928062450/http://www.unafuente.com/18-03-2007/calfament-global-desapareixen-glaciars-en-mexico/ "Calfament global: desapareixen glaciars en Mèxic]", en ''Unafuente.com'', consultada el 20 de juliol de 2007.</ref> El Popocatépetl és un volcà actiu al que se li ha calculat una edat de 23 mil anys, i s'ha convertit en un dels més vigilats del món després de l'aument en la seua activitat [[vulcanisme|volcànica]].<ref>Macías Medrano, 1995.</ref> La Serra Nevada senyala el llímit ponent de la vall Poblano-Tlaxcalteca i la frontera entre Puebla i els estats de [[Estat de Mèxic|Mèxic]] i [[Morelos]].

Al surest de la Serra Nevada, l'Eix Neovolcánico alberga numerosos replanells. La més immediata és el [[malpaís de Nealtican]], un depòsit de material volcànic, arenenc i pedregoso, que alberga un dens [[bosc de pi-encino (Puebla)|bosc de pi-encino]]. Immediatament al sur del malpaís i al suroest de la vall poblano-tlaxcalteca s'estén el fèrtil [[vall de Atlixco]]. Al sur d'esta vall comença la [[Mixteca Poblana]], d'abrupte relleu. Entre els cerros que conformen la [[Serra Mixteca]] —formada en realitat per numeroses cordilleres— es troben vàries valls de clima càlit semiseco. Per la seua importància econòmica destaquen el [[Valle de Matamoros (Puebla)|Valle de Matamoros]]. Atres valls enclavados en la Mixteca són els de [[Valle de Chiautla|Chiautla]] i [[vall de Acatlán|Acatlán]], més baixos que el de Matamoros. Les valls de la Mixteca a penes sobrepassen els 1000 m s. n. m., i les montanyes que els rodegen difícilment alcancen els 2000 m s. n. m. en els punts més alts. La major [[altitut]] de la regió és el cerro Tecorral, en el municipi d'[[Izúcar de Matamoros]], en 2.060 m s. n. m.

[[Archiu:Valle de Tehuacán.jpg|esquerra|miniatura|200px|Paisage de la vall de Tehuacán]]

A l'orient de la Mixteca Poblana es troba el [[vall de Tehuacán]], que és una planicie allargada que s'estén des del [[Valle de Tepeaca]](que comprén els municipis de [[Tepeaca]] i [[Tecali d'Herrera]]) —pas entre el Poblano-Tlaxcalteca i la vall tehuacanero— fins al surest de l'estat. En el llímit en Oaxaca, la Vall de Tehuacán es dona lloc a la [[Cañada de Cuicatlán]], que és un conjunt de [[falla geològica|falles]] originades pel plegament del [[Eix Neovolcánico]], la [[Serra Mare Oriental]] i la [[Serra Mare del Sur]]. Tant la cañada com la vall formen part de la [[Reserva de la Biosfera Tehuacán-Cuicatlán]]. La vall de Tehuacán està separat de la Mixteca per la [[Serra de Zapotitlán]], de major altura que la Serra Mixteca, en altituts superiors en vàries ocasions als 2000 m s. n. m.

[[Archiu:Paco en el Pico de Orizaba 2.jpg|miniatura|200px|Vista des del cim del pic de Orizaba]]

A l'orient de la vall de Tehuacán es troba una atra cordillera que comunament es coneix en el nom de Serra Negra de Tehuacán,<ref>La Serra Negra apareix en la ''Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic'' mencionada com ''Serra Mare del Golf''. No es deu confondre en el volcà [[Serra Negra]].</ref> part de l'Eix Neovolcánico i d'abrupte relleu, en altituts superiors a 2000 m s. n. m. La Serra Negra va emergir sobre la [[Serra Mare Oriental]], sepultant-la en la seua intensa activitat volcànica, encara que esta última emergix més al sur, en l'estat d'Oaxaca, en el nom de [[Serra Mazateca]].<ref>Lugo-Hubp ''et. al.'', 2005.</ref>

Al nort de la Serra Negra i la vall de Ciutat Serdan s'eleva el [[Citlaltépetl|Pico de Orizaba]], el punt més alt de Mèxic i llímit entre Puebla i [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]], cobert per neus perpètues amenaçades pel [[canvi climàtic]].<ref>Carrillo Chávez ''et. al.'', 2007.</ref> Al ponent al Citlaltépetl es troba el volcà [[Serra Negra]]. El decliu ponent de la Serra Negra i el Citlaltépetl formen els [[Plans de Sant Andrés]] (2500 m s. n. m.) que descendixen progressivament cap al ponent fins a la vall de [[Tepeaca]] i els [[Plans de Sant Joan]]. Estos constituïxen la zona de transició entre l'Eix Neovolcánico i la secció meridional de la [[Serra Mare Oriental]], que en Puebla pren el nom de [[Serra Nort de Puebla]]. Ocupa el nort de Puebla, en un espai de cent quilómetros per cinquanta. La Serra Nort s'estén cap al territori d'[[Estat d'Hidalgo|Hidalgo]] i [[Tlaxcala]]; a l'hora que separa els replanells del centre de Puebla i la Planura Costera del Golf. A esta última regió natural correspon una chicoteta porció de l'extrem nort i noreste del territori poblano.

=== Hidrologia ===

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=210px style="float:right; margin-left: 2em; margin-right: 0em; margin-bottom: 1em; padding: 0.5i text-align:left; clear:all; font-size:90%"
|colspan=2 style="background:black; color:white;" align=center bgcolor="black"|'''Regions hidrològiques de Puebla'''
|-
|colspan=2 style="background:white; color:black;" align=center bgcolor="white"| [[Archiu:Puebla-hidro.png|200px]]
|-
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''Nomene'''
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''Sup.'''<ref>Superfície com a percentage del territori poblano, que és de 34.252 km².</ref>
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | Basses (verda)
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 59,15
|-
| style="background:#;" align=left | Pánuco (roig)
| style="background:eFEFEF;" align=right | 0,44
|-
| style="background:#;" align=left | Tuxpan-Nautla (morat)
| style="background:eFEFEF;" align=right | 23,76
|-
| style="background:#;" align=left | Papaloapan (groc)
| style="background:eFEFEF;" align=right | 16,88
|-
|colspan=2 style="background:#EFEFEF; color:black;" align=center bgcolor="white"|Font: [[INEGI]]<ref name="ref_duplicada_5">INEGI, 2006.</ref>
|}

El territori poblano es troba sobre quatre regions hidrològiques mexicanes. Casi dos terços del territori corresponen a la regió del [[ric Basses|Basses]] que desemboca en l'[[Oceà Pacífic]]. De les conques que constituïxen esta regió, la del [[Riu Atoyac (Puebla)|riu Atoyac]] drena una superfície equivalent al 49% de la superfície poblana. El Atoyac rep les aigües de numerosos afluents, entre ells el [[riu Zahuapan|Zahuapan]], el [[riu Nexapa|Nexapa]], l'[[Riu Acatlán|Acatlán]] i el [[riu Mixteco|Mixteco]]. Percentages prou menors corresponen a les conques dels rius [[riu Amacuzac|Amacuzac]] i [[riu Tlapaneco|Tlapaneco]] que s'unixen al Atoyac per a donar orige al curs mig del ric Basses. En esta regió es troben alguns assuts importants, destacant l'[[Assut de Valsequillo]]. Una de les grans problemàtiques de la regió del Basses és la presència d'una gran activitat industrial en la zona.<ref>CNA, s/f.</ref> Això implica un alt índex de contaminació de les corrents superficials i els [[acuífero|mants freàtics]] de la conca que a la seua volta tenen grans repercussions per a l'equilibri dels ecosistemes i per a les poblacions humanes.<ref>Vore el veredicte del Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua (s/f) per a la denúncia sobre la contaminació dels rius Atoyac i Xochiac.</ref>

El restant del territori poblano es troba dins de tres regions hidrològiques que desaguan en el [[Golf de Mèxic]]. La regió del [[Riu Pánuco|Pánuco]] representa menys del 1% de la superfície de l'estat i correspon a una chicoteta secció en el municipi d'[[Honey]]. Segona en importància és la regió del [[riu Tuxpan|Tuxpan]]-[[riu Nautla|Nautla]], en 23% de la superfície estatal. Està subdividida en quatre conques que tenen les seues fonts en la [[Serra Nort de Puebla]]. La conca del [[riu Tecolutla]] desagua més del 16% de la superfície de Puebla. Rep les aigües de rius com el Apulco, el Laxaxalpa i el [[riu Necaxa|Necaxa]]. Sobre este últim es troba la [[Presa Necaxa]]. El relleu de la conca alta del Tecolutla origina bots d'aigua que constituïxen un atractiu turístic. Algunes d'elles són Els Oragets ([[Cuetzalan del Progrés]]) i Sant Pedro Atmatla (Zacatlán). Al nort de la conca del riu Tecolutla es troba el [[Riu Sant Marcos (Mèxic)|riu Sant Marcos]], pertanyent a la conca del [[riu Cazones]]. L'extrem nort de Puebla forma partix de la conca del riu Tuxpan, a on corre el caudaloso [[riu Pantepec]]. Les inundacions del Pantepec han ocasionat varis desastres naturals en la regió, com en 1999, quan més de cent famílies d'[[Huehuetla (Hidalgo)|Huehuetla]] (Hidalgo) varen perdre les seues cases i 254 persones varen ser arrastrades per la corrent del riu en la Serra Nort de Puebla.<ref>[https://web.archive.org/web/20070929130142/http://terra.com.mx/noticias/articulo/019392/ "Cronologia: Hidalgo i Puebla]", reporte especial de ''El Nort'', en ''Terra.com'', consultada el 18 de juliol de 2007; Cupreder, 2006.</ref>

La tercera regió hidrològica en importància en l'estat de Puebla és la regió del [[riu Papaloapan|Papaloapan]], en el surest de l'estat i drena al voltant de 17% de la superfície. El caudaloso riu Papaloapan té les seues fonts en l'àrida vall de Tehuacán, a on naixen els rius [[riu Tehuacán|Tehuacán]] i [[riu Zapotitlán|Zapotitlán]]. Ya en la Planura Costera del Golf de Mèxic, el Papaloapan rep les aigües d'atres rius naixcuts en l'alvertent oriental de la Serra Negra de Tehuacán, com el Coyolapa i el Petlapa. Pertany també a esta regió una chicoteta porció de la conca del [[riu Jamapa]], en la [[serra de Quimixtlán]] al nort del Citlaltépetl.

=== Climatologia ===

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=210px style="float:right; margin-left: 2em; margin-right: 0em; margin-bottom: 1em; padding: 0.5i text-align:left; clear:all; font-size:90%"
|colspan=2 style="background:black; color:white;" align=center bgcolor="black"|'''Climes de l'estat de Puebla'''
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | Climes templats
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 39,48%
|-
| style="background:#;" align=left | Climes càlits i semicálidos
| style="background:eFEFEF;" align=right | 38,96%
|-
| style="background:#;" align=left | Climes secs i semisecos
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 18,51%
|-
| style="background:#;" align=left | Climes frets i semifríos
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 3,05%
|-
|colspan=2 style="background:#EFEFEF; color:black;" align=center bgcolor="white"|Font: [[INEGI]]<ref>INEGI, 2006: 1.6.</ref>
|}

Els climes dominants en el territori poblano són els [[clima templat|climes templats]], en diversos graus d'humitat. La tercera part del territori posseïx un clima templat subhúmedo en pluges en estiu. Esta porció correspon a la regió del centre de l'estat, a on es troben les valls de Puebla-Tlaxcala i Atlixco, l'alvertent meridional de la [[Serra Nort de Puebla]] i l'alvertent occidental de la Serra Negra de Tehuacán. La falta de pluges en estes regions s'explica en part per la presència de les altes montanyes en l'orient de l'estat, que impedixen el pas dels núvols carregats d'humitat provinents del [[Golf de Mèxic]]. En esta porció del territori poblano les temperatures anuals són de 16° en promig, i la [[pluviosidad]] oscila entre els 600 i 800 mm anuals. L'estació de més plujosa és l'estiu. L'estació de Echeverría (21-034) localisada en la Vall de Puebla, va registrar en promig 165 mm de pluja en el més de juny durant els anys de 2001 a 2005.<ref>INEGI, 2006: 1.6.3.1.</ref> Igualment en temperatures templades, pero en major humitat, són algunes zones de les regions miges de les serres de Tehuacán, Nevada, Nort i el Citlaltépetl. En conjunt, els espais en clima templat en Puebla sumen al voltant de 40% de la superfície del territori.

Un atre 39% correspon als [[clima càlit|climes càlits]]. Estos corresponen a les regions de la Mixteca Poblana i l'alvertent oriental de les serres Nort i de Tehuacán, aixina com la regió de la serra de Quimixtlán, en el centre oriente de l'estat. Les temperatures càlides es deuen a una menor altitut en comparació a àmbits geogràfics com la vall de Puebla. Per posar un eixemple, en la Mixteca els cims dels cerros rara volta regloten els 2000 m s. n. m., mentres que la vall de Puebla té una altitut de 2.160 m s. n. m. Una situació distinta és la dels alvertents orientals de l'estat. Ademés de trobar-se a una altitut menor en comparació als replanells de l'altiplano, es troben més pròximes a la costa del Golf. Açò també establix una diferència fonamental entre la Mixteca i les atres regions de clima càlit en Puebla: la Mixteca és prou més seca que la Serra Nort i la Serra Negra de Tehuacán. Mentres que l'estació meteorològica de Piaxtla (Mixteca Poblana) registra una pluviosidad promig de 727 mm anuals, les [[isoyeta]]s de la Serra Negra superen els 3.000 mm i les corresponents a la Serra Nort alcancen els 4000 mm.

Poc més del 18% de la superfície de Puebla posseïx algun tipo de climes secs o semisecos. Es tracta principalment de la partix sur de la vall de Tehuacán i els Plans de Sant Joan i de Sant Andrés, localisats despuix de les altes montanyes de l'orient de l'estat. Una atra regió en este tipo de clima es troba en el sur de la Mixteca, en el llímit en Oaxaca i Guerrero. Les [[temperatura]]s en estes regions oscilen entre els 16 °C i 22 °C. La pluviosidad és relativament més escassa que en el restant de l'estat. En [[Oriental (Puebla)|Oriental]] (Plans de Sant Joan), les pluges en promig no regloten els 500 mm anuals, mentres que en [[Ciutat Serdán]] ronden els 400 mm.<ref>INEGI, 2006: Mapa 7.</ref>

=== Flora i fauna ===
* '''Flora:''' maguey, arbres frutales (ciruelo, chabacà, chirimoya, durazno, guayaba, figa, llima, llima, poma, taronger, nogal, pera, perón tejocote), raïm i xoconostle.

* '''Fauna domèstica:''' Ganado vacú, oví, caprino, porcí, asnal, caballar, aus de corral, gossos i gats.

* '''Fauna selvada:''' fardes, armadillos, cacomiztle, conill, coyot, llebre, rat penat, onça, rata casera i de camp, rata, teixó, tlacuache, tuza, rabosot, zorrillo, lechuza, lagartija, escurçó de cascabel, cenzontle i zopilote.

<div align=center>

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5i
|colspan=8 style="background:green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''Flora i fauna de Puebla'''
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:LutraCanadensis fullres.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Crotalus vegrandis-Cascabel de Uracoan.JPG|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Canis latrans.jpg|125px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Coragyps-atratus-002.jpg|125px]]

|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Bassariscus.jpg|125px]]
|-
|style="background:#;" align=center|[[Lontra|Llúdria]]
|style="background:#;" align=center|[[Crotalus|Escurçó de cascabel]]
|style="background:#;" align=center|[[Canis latrans|Coyote]]
|style="background:#;" align=center|[[Coragyps atratus|Zopilote negre]]
|style="background:#;" align=center|[[Bassariscus astutus|Cacomixtle]]
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Bobcat at Fort Worth Zoo.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Granger Lake 013.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Mimus polyglottos adult 02 cropped.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Young Possum.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Axolote.jpg|120px]]
|-
|style="background:#;" align=center|[[Lynx rufus|Gat montés]]
|style="background:#;" align=center|[[Dasypodidae|Armadillo]]
|style="background:#;" align=center|[[Mimus polyglottos|Cenzontle]]
|style="background:#;" align=center|[[Didelphis marsupialis|Tlacuache]]
|style="background:#;" align=center|[[Ambystoma mexicanum|Ajolote]]
|-
|-
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Nopal.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Field-pines-mountain.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Tagetes x erecta0.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:West of Vegas.jpg|120px]]
|align=center valign=center bgcolor="white"|[[Archiu:Agave americana R01.jpg|120px]]
|-
|style="background:#;" align=center|[[Opuntia ficus indica|Nopal]]
|style="background:#;" align=center|[[Abies religiosa|Oyamel]]
|style="background:#;" align=center|[[Tagetes erecta|Cempasúchil]]
|style="background:#;" align=center|[[Yucca brevifolia|Yuca]]
|style="background:#;" align=center|[[Agave]]
|-
|}
</div>

S'estima que l'estat posseïx unes 900 [[espècies endèmiques]]<ref name="Busca proyecte industrialisar plantes endèmiques de Puebla.">{{cita web |url=http://www.buap.mx/portal_pprd/wb/comunic/busca_proyecto_industrializar_plantas_endem_1912 |títul=Busca proyecte industrialisar plantes endèmiques de Puebla. |editorial=BUAP |fechaacceso=6 d'octubre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131213225911/http://www.buap.mx/portal_pprd/wb/comunic/busca_proyecto_industrializar_plantas_endem_1912 |fechaarchivo=13 de decembre de 2013 }}</ref> La major part d'estes es poden trobar en la [[reserva de la biósfera Tehuacán-Cuicatlán]] i en Zapotitlán Salines. ''"Cultius com el mezquite, garambullo, neem i la quiotilla, aixina com alguns tipos de cactàcees i la biznaga són espècies originàries en un gran valor, lo que significa un àrea d'oportunitat per a la seua producció i comercialisació."''<ref name="Busca proyecte industrialisar plantes endèmiques de Puebla."/> De totes estes espècies destaquen algunes vegetals per les seues diverses propietats medicinals i alimentícies, entre elles estan:
* '''Mezquite''' (Prosopis laevigata). Útil per a aliments i begudes fermentades. Té acció antibacteriana contra Sthaphylococcus aerus i Scherichia coli. Útil també per a tractar algunes malalties dels ulls.
* '''Garambullo''' (Myirtillocactus geometrizans). Posseïx un alt contingut de fibra, auxiliar en el tractament de diabetis i malalties renals, ademés, el seu pigment pot utilisar-se com a colorant.
* '''Quiotilla''' (Escontria chiotilla). Ric en vitamines A, B, Ba, minerals i proteïnes. També posseïx propietats antioxidants.

== Demografia ==
{{AP|Demografia de Puebla}}

Puebla és la quinta entitat federativa més poblada de Mèxic. És habitada per 5 779 829 persones i aproximadament un quint d'elles està en el [[Puebla (municipi)|municipi de Puebla]], a on es troba la capital de l'estat i aproximadament un terç dels habitants de l'estat es troben en la [[Zona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala|Zona Metropolitana de Puebla]].<ref>{{Cita web|url = http://www3.inegi.org.mx/sistemas/mexicocifras/default.aspx?i=21|títul = Mèxic en sifres. Puebla|autor = INEGI|enlaceautor = |data = 2010|idioma = |editorial = |fechaacceso = 17 de juliol de 2015|sitioweb = |urlarchivo = https://web.archive.org/web/20150627150357/http://www3.inegi.org.mx/sistemas/mexicocifras/default.aspx?i=21|fechaarchivo = 27 de juny de 2015}}</ref> En contrast, existixen regions en una baixa densitat de població especialment en les regions de [[La Mixteca]] i el [[Valle de Tehuacán]]. La població urbana representa el 71.8% i la rural un 28.2%.

Al principi de el {{sigle|XX||s}} l'estat de Puebla albergava el 7% de la població de Mèxic, al voltant d'1 milló 300 mil habitants. En eixa sifra, Puebla era la quarta entitat més poblada del país. A pesar de que la població de l'estat ha aumentat fins a més de 5 millons a l'inici de el {{sigle|XXI||s}}, els poblanos radicats en l'estat representen el 5,2% de la població nacional mexicana.<ref>INEGI: 2005b.</ref> La major part de la població es concentra en [[Puebla de Zaragoza]], capital de l'estat. En 1900, la capital poblana tenia una població de més de 93 mil habitants, en els següents 55 anys, la població de la Angelópolis aplegaria a multiplicar-se per 10, fins a aplegar a més d'1 milló 400 mil habitants en 2005.<ref>INEGI: ''Archiu Històric de Localitats''; INEGI, 2005b.</ref> La ciutat de [[Tehuacán]], segona en importància per la seua població en l'estat, va començar el {{sigle|XX||s}} en una població de 7.139 habitants, en 2005 té una població de 260.923 habitants. Les regions en major [[densitat de població]] en l'estat són la Angelópolis, en densitat superiors a 2000 hab/km²; i la Serra Nort, en densitat mínimes de 50 hab/km². El promig de l'entitat és de 169 persones per km².

En l'any 2005, l'estat va ocupar la sexta posició entre les entitats federatives de la República Mexicana en lo que referix a [[emigració]], en 91.897 emigrants. L'emigració transnacional va representar l'1,4% de la població originària de l'estat, i el principal destí és Estats Units. Les zones expulsoras de migrants transnacionals són la Mixteca i Tehuacán i la Serra Negra.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/29/mas-despuix de.html "El govern, despuix dels diners dels migrants"], en ''La Jornada'', 29 de juliol de 2001, consultada el 22 de juliol de 2007.</ref> En contrast, l'entitat va rebre més de 96 mil [[immigració|immigrants]] provinents d'atres parts del país<ref name="ref_duplicada_3">INEGI, 2005b.</ref> i de l'estranger; en l'estat residixen principalment comunitats espanyoles, italianes, libaneses, nortamericanes, alemanes, franceses, guatemalteques, coreanes i salvadorenyes.

=== Municipis més poblats ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=210px style="float:right; margin-left: 2em; margin-right: 0em; margin-bottom: 1em; padding: 0.5i text-align:left; clear:all; font-size:90%"
|colspan=2 style="background:black; color:white;" align=center bgcolor="black"|'''Municipis més poblats de Puebla'''
|-
|colspan=2 style="background:white; color:black;" align=center bgcolor="white"|
|-
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''Nomene'''
| style="background:#C9C9C9;" align=center | '''Pob. (2010)'''
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Heròica Puebla de Zaragoza|Puebla]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 1 539 819
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Tehuacán]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 331 167
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Sant Pedro Cholula]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 193 554
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Sant Martín Texmelucan]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 141 112
|-

| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Atlixco]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 126 384
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Teziutlán]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 92 246
|-
| style="background:#EFEFEF;" align=left | [[Huejotzingo]]
| style="background:#EFEFEF;" align=right | 90 846
|-
|colspan=4 style="background:#C9C9C9; color:black;" align=center bgcolor="white"| Font: INEGI
|}
Algunes de les seues ciutats més importants són [[Puebla de Zaragoza]], [[Tehuacán]], [[Sant Martín Texmelucan]], [[Teziutlán]], [[Municipi de Tecamachalco|Tecamachalco]], [[Zacatlán]], [[Huauchinango]], [[Municipi de Lliures|Lliures]], [[Atlixco]], [[Cholula (Mèxic)|Cholula]], [[Xicotepec de Juárez]], [[Tepeaca]] i [[Cuetzalan del Progrés|Cuetzalan]]. La seua economia es basa principalment en la manufactura i l'indústria de la transformació. Al nort de l'estat es troba la [[presa Necaxa]], que alimenta d'energia elèctrica el centre de la [[Ciutat de Mèxic]] des de 1903. L'antic nom de la capital de l'estat és la ciutat de [[Puebla dels Àngels]], cridada aixina per una llegenda que conta que uns àngels varen traçar els carrers de la ciutat en un somi, d'ahí que es troben simétricamente ben delineadas. A partir de 1862 la ciutat va passar a nomenar-se Puebla de Zaragoza, en honor del seu defensor el general [[Ignacio Saragossa]] per un decret presidencial de [[Benito Juárez]].

=== Principals localitats ===
{{Artícul principal|Anex:Localitats de Puebla per població}}
La següent és una llista de les principals localitats de l'Estat de Puebla, com s'informa en el cens de 2010.

{|class="infobox" style="text-align:center; width:97%; margin-right:10px; font-size:90%"
! align=center colspan=11 style="background:#;"|Principals localitats de l'Estat de Puebla
|-
! rowspan=13 width:100| 
[[Archiu:Estrella de Puebla.jpeg|vora|110x110px]] [[Puebla de Zaragoza|Puebla]] [[Archiu:Palacio Municipal Tehuacán.JPG|vora|110x110px]] [[Tehuacán]] [[Archiu:San Pedro Cholula, Mexico..JPG|vora|110x110px]] [[Cholula de Rivadavia|Cholula]] 
! align=center style="background:#;"|
! align=center style="background:#;"|Localitat
! align=center style="background:#;"|Municipi
! align=center style="background:#;" colspan="2"|Població
| align=center style="background:#;"|
! align=center style="background:#;"|Localitat
! align=center style="background:#;"|Municipi
! align=center style="background:#;"|Població
! rowspan=13| 
[[Archiu:PanoramicAtlixco01.JPG|110x110px]] [[Atlixco]] [[Archiu:Cerro del Pizarro en libramiento Amozoc - Perote - panoramio.jpg|vora|110x110px]] [[Amozoc]] [[Archiu:A twilight in San Martín Texmelucan, México.jpg|vora|110x110px]] [[Sant Martín Texmelucan|San Martín]] 
|-
|align=center style="background:#;"| 1 ||align=left| [[Puebla de Zaragoza|Puebla]] ||align=left| [[Municipi de Puebla|Puebla]] ||align=right| 1 542 232||   ||align=center style="background:#;"| 11 ||align=left| [[Sant Andrés Cholula]] ||align=left| [[Municipi de Sant Andrés Cholula|San Andrés Cholula]] ||align=right| 46 996
|-
|align=center style="background:#;"| 2 ||align=left| [[Tehuacán]] ||align=left| [[Tehuacán]] ||align=right| 293 825 ||   ||align=center style="background:#;"| 12 ||align=left|[[Xicotepec]]||align=left|[[Xicotepec]]||align=right| 41 455
|-
|align=center style="background:#;"| 3 ||align=left|[[Cholula de Rivadavia]]||align=left| [[Sant Pedro Cholula]] ||align=right| 102 260 ||   ||align=center style="background:#;"| 13 ||align=left| [[Ciutat de Zacatlán|Zacatlán]] ||align=left| [[Zacatlán]] ||align=right| 38 793
|-
| align="center" style="background:#;" | 4 || align="left" | [[Sant Martín Texmelucan|San Martín]]|| align="left" | [[Sant Martín Texmelucan (municipi)|Sant Martín Texmelucan]]|| align="right" | 78 264 ||  || align="center" style="background:#;" | 14 || align="left" | [[Sanctórum (Puebla)|Sanctórum]]|| align="left" | [[Cuautlancingo]]|| align="right" | 35 083
|-

| align="center" style="background:#;" | 5 || align="left" | [[Tlaxcalancingo]]|| align="left" | [[Municipi de Sant Andrés Cholula|San Andrés Cholula]]|| align="right" | 99 736 ||  || align="center" style="background:#;" | 15 || align="left" | [[Acatzingo d'Hidalgo|Acatzingo]]|| align="left" | [[Municipi de Acatzingo|Acatzingo]]|| align="right" | 31 599
|-
| align="center" style="background:#;" | 7 || align="left" | [[Atlixco]]|| align="left" |[[Atlixco (municipi)|Atlixco]]|| align="right" | 89 314 ||  || align="center" style="background:#;" | 16 || align="left" | [[Tecamachalco (Puebla)|Tecamachalco]]|| align="left" | [[Municipi de Tecamachalco|Tecamachalco]]|| align="right" | 31 315
|-
| align="center" style="background:#;" | 6 || align="left" | [[Amozoc]]|| align="left" | [[Amozoc (municipi)|Amozoc]]|| align="right" | 95 322 ||  || align="center" style="background:#;" | 17 || align="left" | [[Ajalpan]]|| align="left" |[[Municipi de Ajalpan|Ajalpan]]|| align="right" | 31,000
|-
| align="center" style="background:#;" | 10 || align="left" | [[Izúcar de Matamoros|Izúcar]]|| align="left" | [[Izúcar de Matamoros|Izúcar]]|| align="right" | 49,578||  || align="center" style="background:#;" | 18 || align="left" | [[Huejotzingo]]|| align="left" | [[Municipi de Huejotzingo|Huejotzingo]]|| align="right" | 29 613
|-
| align="center" style="background:#;" | 8 || align="left" | [[Teziutlán]]|| align="left" | [[Teziutlán]]|| align="right" | 62 849 ||  || align="center" style="background:#;" | 19 || align="left" | [[Tepeaca]]|| align="left" | [[Tepeaca]]|| align="right" | 29 123
|-
| align="center" style="background:#;" | 9 || align="left" | [[Huauchinango]]|| align="left" | [[Huauchinango (municipi)|Huauchinango]]|| align="right" | 58 957 ||  || align="center" style="background:#;" | 20 || align="left" | [[Santa María Moyotzingo|Moyotzingo]]|| align="left" | [[Sant Martín Texmelucan (municipi)|Sant Martín Texmelucan]]|| align="right" | 29,426
|-
| colspan="11" align=center style="background:#;" | {{small|'''Font: INEGI''' .<ref>''Localitats de Puebla, Cens de 2010'' [http://www.microrregiones.gob.mx/catloc/ Localitats de Puebla per tamany poblacional, 2010.] Consultat el 15 de juny de 2017</ref>}}
|}
{{clear}}

=== Població urbana i població rural ===
{{desactualizado|t=20260306}}
D'acort en l'[[II Conteo de Població]] (2005), l'estat conta en 6348 localitats que alberguen una població total de {{esd|5 779 829}} persones. Del total de localitats de l'entitat, solament 266 tenen una població major a 2500 habitants. En Mèxic, les localitats urbanes són totes aquelles poblacions que posseïxquen més de 2500 habitants, d'acort en la definició adoptada pel [[INEGI]], lo que implica que la gran majoria de les localitats censales de l'estat són rurals. En conjunt, 6,082 localitats rurals (incloses capçaleres municipals com [[La Magdalena Tlatlauquitepec]], en menys de 400 habitants) alberguen a {{esd|1 582 425}} habitants (29.39% de la població, major que el 23.5% nacional).<ref name="ref_duplicada_3"/> La major part de la població urbana de Puebla es concentra en ciutats en més de 15 000 habitants. Solament l'[[Puebla de Zaragoza|Angelópolis]] concentra el 27.6% de la població. [[Tehuacán]], el segon municipi més poblat de l'entitat, a penes representa el 4.84% de la població.<ref name="ref_duplicada_5"/> Els únics municipis en poblacions de més de cent mil habitants són Puebla, Tehuacán, [[Sant Martín Texmelucan]], [[Atlixco]] i [[Sant Pedro Cholula]].

=== Grups ètnics ===

==== Pobles indígenes ====
[[Archiu:Mujerpopoloca.jpg|miniatura|200px|Dòna popoloca.]]

Municipis de l'estat en població majoritàriament [[mestiza]], com [[Puebla de Zaragoza]], [[Tehuacán]] i [[Atlixco]], concentren un important número d'indígenes migrants o natius de primera generació.<ref>Serrano Carreto, 2006: 185; INEGI, 2005b.</ref>

El major àmbit de població indígena en l'estat és el municipi de Puebla, que alberga a membres de totes els pobles indígenes de l'estat i d'uns atres de tot el país. En l'any 2002, es calculava que més de 69 mil persones (6.8 % de la població del municipi capital) era indígena.

Un atre important núcleu de població indígena és Tehuacán: també en 2002, la [[Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes]] (CDI) va calcular que {{esd|48 264}} indígenes (21 % de la població) habitaven en el segon municipi més poblat de l'estat.

Sobre la base del cens de l'any 2000, la CDI calculava que la població indígena de l'estat de Puebla era de {{esd|957 650}} persones, el 18.9 % de la població de l'estat.<ref>CDI-PNUD, 2002.</ref> Este índex és un dels més alts en Mèxic.<ref name="ref_duplicada_3"/>

Les regions indígenes de Puebla es troben entre les més pobres de l'estat i del país. Varis municipis de població majoritàriament indígena en la Serra Negra i la Serra Nort —[[Municipi de Zoquitlán|Zoquitlán]], [[Municipi de Coyomeapan|Coyomeapan]], [[Municipi de Huehuetla (Puebla)|Huehuetla]] i [[Municipi de Camocuautla|Camocuautla]]— es troben entre els cent en pijors nivells de desenroll humà.<ref>Secretaria de Desenroll Social (2007): [https://web.archive.org/web/20071224024955/http://cat.microrregiones.gob.mx/idh/default.aspx?ent=21 "Els cent municipis en menor índex de desenroll humà]", consultat el 22 de juliol de 2007.</ref>

En l'estat hi ha dos grans regions indígenes: la [[Serra Nort de Puebla]] i la [[Serra Negra de Puebla|Serra Negra]]. En la primera conviuen [[nahua]]s, [[Cultura totonaca|totonaco]]s i [[Poble otomí|otomíes]], que constituïxen importants poblacions en [[Cuetzalan del Progrés]], [[Pahuatlán]], [[Huehuetla (Puebla)|Huehuetla]] i [[Teziutlán]].<ref>Serrano Carreto, 2006: 42.</ref>

La Serra Negra és una de les principals expulsoras de població en l'estat de Puebla. En varis municipis de la regió, com Eloxochitlán i Sant Sebastià Tlacotepec, els indígenes [[popoloca|popoloques]], [[nahua]]s i [[mazateco (ètnia)|mazatecos]] constituïxen la majoria de la població. La regió indígena de la Serra Negra està fortament relacionada en la ciutat de Tehuacán, a on els indígenes són el 21 % de la població.<ref>Serrano Carreto, 2006: 48.</ref>

Atres municipis indígenes es troben aïllats en el suroest i el centre de l'estat. Es tracta de poblacions com [[Sant Jerónimo Xayacatlán]] o [[Quimixtlán]], en el sur i orient de l'estat i en importants poblacions [[poble mixteco|mixtecas]] i nahuas respectivament.

=== Llengües poblanas ===
[[Archiu:Puebla - Lenguas indígenas.png|miniatura|200px|Mapa llingüístic: Nort (otomí, totonaco, náhuatl), Centre (náhuatl), Sur (popoloca, mixteco, náhuatl)]]
l'[[Espanyol mexicà|espanyol]] és la llengua oficial i és conegut per casi la totalitat de la població.

Al voltant del 15 % de la població major de cinc anys de l'estat parla alguna [[llengües de Mèxic|llengua indígena]]. En 1810 es calculava que el 74.3 % dels poblanos parlaven alguna llengua indígena;<ref>Warman, 2000: 50.</ref> casi cent anys més vesprada, el cens de 1900 va donar com a resultat 34 %.<ref>Warman, 2000: 52.</ref>

==== Náhuatl ====
Els parlants de [[náhuatl]] constituïxen la major comunitat llingüística indígena de l'estat. Representen més de 70 % de la població parlant de llengües indígenes en l'estat i es concentren en les regions de la Serra Nort i la Serra Negra.

==== Totonaco ====
El segon grup llingüístic pel número de parlants ho constituïxen els usuaris del [[idioma totonaco]]. Representen al voltant del 18 % dels poblanos majors de cinc anys que parlen una llengua indígena.
==== Atres ====
Més arrere es troben els parlants de [[Idioma mazateco|mazateco]] i [[popoloca]], en més de 14 i 13 mil parlants respectivament. Els popolocas compartixen en els parlants de mazateco l'àmbit territorial de la vall de Tehuacán, en la diferència que eixe és el territori històric de la primera comunitat llingüística.

Els parlants d'[[Llengua otomí|otomí]] (més de 7 mil) es concentren en municipis limítrofs en [[estat d'Hidalgo|Hidalgo]].

Els parlants de [[Llengües mixtecas|mixteco]] es localisen en el centre i sur de l'estat, i sumen més de 6 mil (1.2 %).

El [[chipileño]], és una variant de la [[llengua véneta]] (llengua del nort d'[[Itàlia]]) parlada sobretot en la comunitat de [[Chipilo]] de Javier Mina (d'a on obté el nom la variant), en l'estat de Puebla. La llengua véneta de Mèxic, en el transcurs del temps, va ser sofrint influències de l'espanyol mexicà, pel seu contacte en atres comunitats propenques al sur de la ciutat de Puebla. No obstant, encara que el chipileny siga molt pròxim a atres dialectes del véneto, va anar un cas únic en Mèxic que se li compara en el [[talian]] del sur de [[Brasil]]. No se sap a ciència certa el número de parlants de chipileño, hi ha sifres estimativas que situen el número de véneto-parlantes en uns 5000 en la comunitat poblana de Chipilo, la majoria dels quals són bilingües en el castellà, les sifres en atres estats del país són desconegudes.

== Política i govern ==

{{AP|Política i govern de Puebla}}

L'estat de Puebla va ser fundat en la promulgació de la [[Constitució de 1824]] com uns dels 19 estats de la Primera República Federal Mexicana. És lliure i sobirà, perque té capacitat de formular les seues pròpies lleis i elegir als seus governants. Al mateix temps, té una representació en el [[Congrés de l'Unió]]. L'eixercici del poder polític en l'estat està dividit en tres entitats: el Poder Judicial, el Llegislatiu i l'Eixecutiu. Cada u d'ells té competències pròpies i són autònoms entre sí.

=== Poder Eixecutiu ===

[[Archiu:Government Building In Puebla.jpg|miniatura|200px|Saló de protocols del Govern de l'Estat de Puebla, en la capital poblana.]]

El Poder Eixecutiu és ocupat pel [[Anex:Governants de Puebla|Governador de l'Estat de Puebla]]. El governador s'elegix per mig de [[sufragi universal]] de tots els ciutadans mexicans que residixquen en el territori de l'estat de Puebla i estiguen registrats en el Padró Federal Electoral. Per a ocupar el càrrec de governador, és necessari ser ciutadà poblano en ple goge de drets civils i major de 30 anys d'edat, no ser ministre de cults religiosos ni ocupar càrrecs en l'administració federal, estatal o municipal, i en cas de ser funcionari, separar-se del seu lloc en noranta dies d'anticipació al dia en que se celebren les eleccions.<ref>''Constitució'', Artícul 74.</ref> La duració del mandat d'un governador de l'estat és de sis anys, a partir de l'1 de febrer de l'any següent a aquell en que es verifica l'elecció. Un governador no pot ser reelegit, d'acort en la llegislació federal. El governador de Puebla per al periodo 2011-2017 és [[Rafael Moreno Valle Roses]].<ref>{{Cita notícia|llinages=Morfín|nom=Javier|títul=Rafael Moreno Valle Roses|url=http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?aneu=1227|data=26 de novembre de 2010|fechaacceso=9 de juny de 2016|periòdic=Sexeni|pàgina=|fechaarchivo=8 d'octubre de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171008030757/http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?aneu=1227|deadurl=yes}}</ref>

=== Poder Llegislatiu ===

El Poder Llegislatiu és encarnat pel [[Congrés de l'Estat de Puebla]]. Est té la facultat de promulgar les lleis específiques en vigència en l'estat de Puebla, reformar les existents o derogar les que es consideren obsoletes. El congrés poblano està conformat per 41 diputats que s'elegixen per a eixercir el càrrec per tres anys. D'estos diputats, 26 són electes per vot directe en els districtes electorals locals en que es dividix l'estat i els restants són nomenats per representació proporcional.<ref>''Representació proporcional'' és un terme que designa una quota de representants assignada per les institucions electorals en Mèxic sobre la base d'una llista de candidats —és dir, ''plurinominal''— registrada per cada partit participant en les eleccions i d'acort en el número de sufragis que hagen obtingut en la votació.</ref> D'acort en la llegislació estatal, cap partit pot tindre més de 26 diputats.<ref>''Constitució'', Artícul 35.</ref> Solament poden ser electes al Congrés de l'Estat de Puebla els ciutadans poblanos que sàpien llegir i escriure, i que no siguen ministres de cult religiós ni formen part de les [[Eixèrcit Mexicà|forces armades]], l'administració pública, estatal o municipal. En el cas dels militars i funcionaris del poder públic (exceptuant al governador), poden participar com a candidats sempre i quan se separen definitivament dels seus càrrecs.<ref>''Constitució'', Artículs 36 i 37.</ref>

Les més recents [[Eleccions estatals de Puebla (2007)|eleccions llegislatives estatals]] en l'estat es varen realisar l'11 de novembre de 2007, i tots els districtes varen ser guanyats pel [[Partit Revolucionari Institucional|PRI]], llevat un, a on el [[Partit Acció Nacional|PAN]] va obtindre la ventaja. Actualment, el congrés poblano conta en [[majoria absoluta]] del Partit Revolucionari Institucional, en 23 diputats, dels quals 21 varen ser elegits com a representants de districtes electorals i 2 pel principi de representació proporcional.<ref>[http://www.congresopuebla.gob.mx/por_grupo.php?partit=PRI "Diputats per grup parlamentari: PRI]", en el lloc en internet de el H. Congrés de l'Estat de Puebla, consultat el 21 de juliol de 2007.</ref>{{Actualisar}}

=== Poder Judicial ===
[[Archiu:Puebla building.jpg|miniatura|200px|Museu Casa de alfeñique, en la ciutat de Puebla.]]

L'eixercici del Poder Judicial està depositat en el Tribunal Superior de Justícia de l'Estat de Puebla ([[Tribunal Superior de Justícia de l'Estat de Puebla|TSJEP]]), La Junta d'Administració de Justícia de l'Estat de Puebla, els jujats municipals, els jujats civils, els de pau, els supernumeraris i els jujats indígenes.<ref>''Llei Orgànica del Poder Judicial de l'Estat de Puebla'', Artícul 1º.</ref> Entre les atribucions d'estes entitats encarregades de l'administració de la justícia en l'estat es troba la de decidir en controvèrsia penals, civils i familiars dins de l'àmbit de la competència senyalats per les lleis poblanas i federals. El TSEJP és un orgue colegiat compost per magistrats. Els magistrats són inamovibles, i solament poden ser remoguts pel Congrés de l'Estat.<ref>''Constitució'', Artícul 88.</ref> En el propòsit de descentralisar l'administració de justícia en l'estat, el territori poblano s'organisa en 22 districtes judicials. Ademés, s'ha dispost la creació de sis jujats indígenes en les zones en major concentració de població indígena en el territori poblano. Estos jujats indígenes servixen com a mediadors entre els sistemes de [[dret consuetudinari]] indígena i el marc llegal positiu que rig en l'entitat i en la República Mexicana.

L'eixercici dels poders públics de l'estat té competència únicament en el territori poblano. En formar part del Pacte de l'Unió, cap disposició de les autoritats poblanas pot estar en controvèrsia en la llegislació federal ni sobrepassar les competències que senyala el marc jurídic de les administracions estatals en la República Mexicana.

=== El Còdic Civil de l'Estat Lliure i Sobirà de Puebla ===
El Còdic Civil per a l'Estat Lliure i Sobirà de Puebla va ser promulgat i publicat en el Periòdic Oficial de l'Estat de Puebla el 30 d'abril de 1985 i entra en vigor l'1 de juny de 1985.

El proyecte del Còdic es conformava pels llicenciats: Rebuig del Callejo Bandala, León Dumit Espinal, Sergio R. Flores Olliver, Gustavo Hernandéz Sarmiento, Antonio Martínez Álvarez i Álvaro Zambrano Vázquez; i va ser presidida per José M. Cajica Camacho.

En l'Exposició de Motius, s'explica la necessitat de que existira un nou Còdic; ya que encara que el Còdic anterior de 1901 contenia preceptes que satisfeen els requeriments de justícia, al mateix temps contenia disposicions obsoletes que eren totalment contràries a la justícia. Per lo tant sorgixen dos principis en la tècnica llegislativa, els quals eren conservar els elements de justícia del primer Còdic i l'innovació en la creació del Nou Còdic.

El Lic. Cajica va afirmar que l'aplicació dels principis, tant conservador com a innovador, varen produir un ordenament tradicional (principalment el conservador).

Les fonts del Nou Còdic varen ser: les llegislatives, ya que es va realisar una consulta dels Còdics de cada entitat federativa i les fonts doctrinales, ya que es varen consultar obres de dret civil mexicà.

Sobre l'estructura del Còdic consta d'una part general, sis llibres els quals estan dividits en capítuls i estos a la seua volta es dividixen en seccions. Artículs en total 3550.

La part general del Còdic parla a la mateixa llei i a la seua aplicació. En relació en els sis llibres; el Llibre Primer parla sobre les persones, el Llibre Segon menciona lo relatiu a la família, el Llibre Tercer és en relació en els bens, el Llibre Quart tracta sobre les obligacions, el Llibre Quint específica sobre els diferents tipos de contractes que existixen i el Llibre Sext parla sobre la successió.

Una novetat sobre este Còdic és que introduïx un capítul sobre els Drets de la Personalitat, els quals es referixes a la protecció de la convivència, el patrimoni moral i la protecció de les relacions intrapersonales. El qual està inclós dins del Llibre Primer.

El Llibre tercer conté un capítul sobre el règim de la propietat i condomini i un capítul que parla sobre els drets d'us i habitació, referint-se al [[usufructe]].<ref>
{{Cita publicació|url=https://revistes-colaboracion.juridicas.unam.mx/index.php/rev-dret-privat/article/view/20096|títul=Nou Còdic Civil per a l'Estat Lliure i Sobirà de Puebla|llinages=Morineau|nom=Marta|data=1992-01-01|publicació=Revista de Dret Privat|volum=1|número=8|fechaacceso=2026-06-02|idioma=és-AR}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.congresopuebla.gob.mx/|títul=H. Congrés de l'Estat Lliure i Sobirà de Puebla LXII Llegislatura|fechaacceso=2026-06-02|sitioweb=www.congresopuebla.gob.mx}}</ref>

=== Divisió territorial ===

{{AP|Anex:Municipis de Puebla}}

Puebla està subdividida en 217 municipis, els que li coloquen en la segona posició entre les entitats federatives mexicanes segons el número d'estes subdivisions territorials, solament per darrere de l'estat d'[[Oaxaca]].

Cada municipi és governat per un ajuntament, conformat pel president municipal i el cabildo del municipi. Els presidents municipals són elegits cada tres anys pels ciutadans residents en el municipi i que estiguen registrats en el Padró Electoral. El cabildo de cada municipi és integrat per un número determinat de regidors i síndico elegits també per a un periodo de tres anys d'un conjunt de llistes de candidats registrades pels partits polítics davant l'Institut Electoral de l'Estat.

=== Ciutadania i participació polític-electoral ===
D'acort en la Constitució de l'Estat de Puebla, són poblanas totes les persones que hagen naixcut en el territori de l'entitat. Els fills de mare o pare poblana de naiximent que siguen originaris de l'exterior del territori de l'estat poden solicitar al Congrés de l'Estat una aprovació per a ser reconeguts com poblanos.<ref>''Constitució'', Artícul 20.</ref>

Un individu pot considerar-se [[ciutadà]] quan ha complit els 18 anys, edat que senyala la [[majoria d'edat]] en el territori mexicà. Solament són ciutadans poblanos aquells que siguen ciutadans mexicans i que tinguen més de cinc anys residint en l'entitat. Els drets dels ciutadans poblanos són els mateixos que els que establix la [[Constitució Política dels Estats Units Mexicans]],<ref>''Constitució, Artícul 21.''</ref> entre ells el dret de lliure associació dins del marc de la llei i el dret a participar en la discussió d'assunts d'interés públic.

Per a la realisació de les eleccions per a càrrecs populars, es va crear l'Institut Electoral de l'Estat de Puebla ([[Institut Electoral de l'Estat (Puebla)|IEE]]), seguint el model del [[Institut Federal Electoral]]. El IEE està conformat per consellers ciutadans sense militància política. Els partits polítics que desigen participar en les eleccions estatals deuen contar en registre davant el IEE. Les eleccions són organisades per el IEE, en la participació de la ciutadania poblana i baix la vigilància d'organismes independents que donen fe de la neteja dels comicis.

== Economia ==

{| class="toc" cellpadding="0" cellspacing="2" width="210px" style="float:right; margin-left: 2em; margin-right: 0em; margin-bottom: 1em; padding: 0.5i text-align:left; clear:all; font-size:90%"
| colspan="2" style="background:black; color:white;" align="center" bgcolor="black" |'''Composició de el PIB poblano'''
|-
| colspan="2" style="background:white; color:black;" align="center" bgcolor="white" |
|-
| style="background:#C9C9C9;" align="center" | '''Ram'''
| style="background:#C9C9C9;" align="center" | '''%'''<ref>Percentage de participació en el PIB estatal en el 2004.</ref>
|-
| style="background:#;" align="left" | Agricultura, ganaderia, silvicultura i peixca
| style="background:#;" align="right" | 6.4
|-
| style="background:#;" align="left" | Mineria
| style="background:#;" align="right" | 0,4
|-
| style="background:#;" align="left" | Indústria manufacturera
| style="background:#;" align="right" | 26,0
|-
| style="background:#;" align="left" | Construcció
| style="background:#;" align="right" | 3,6
|-
| style="background:#;" align="left" | Electricitat, gas i aigua
| style="background:#;" align="right" | 1,6
|-
| style="background:#;" align="left" | Comerç, restaurants i hotels
| style="background:#;" align="right" | 18,8
|-
| style="background:#;" align="left" | Transport i comunicacions
| style="background:#;" align="right" | 10,8
|-
| style="background:#;" align="left" | Serv. financers
| style="background:#;" align="right" | 17,3
|-
| style="background:#;" align="left" | Serv. comunals, socials i personals
| style="background:#;" align="right" | 16,9
|-
| style="background:#;" align="left" | Serv. bancaris imputats
| style="background:#;" align="right" | -1,8
|-
| colspan="2" style="background:#EFEFEF; color:black;" align="center" bgcolor="white" |Font: [[INEGI]]<ref>INEGI, 2006a.</ref>
|}

El volum de l'economia de l'estat representava en 2004 el 3,4% del total de l'[[economia de Mèxic]], lo que li colocava en eixe any com la novena economia estatal del país, darrere del [[Districte Federal (Mèxic)|Districte Federal]], l'[[Estat de Mèxic]], [[Nou León]], [[Jalisco]], [[Baixa Califòrnia]], [[Chihuahua]], [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]], [[Guanajuato]] i [[Coahuila de Saragossa|Coahuila]].<ref>INEGI, 2006b: 10a.</ref> El major sector de l'economia poblana és el de l'indústria manufacturera,<ref>INEGI, 2006: 9.1.</ref> que contempla la ''[[maquiladora|maquila]]'', especialment de productes textils, concentrada en les regions del centre de l'estat i la vall de Tehuacán. No obstant, sumats els rubros de comerç i servicis de diverses classes, les activitats terciarias representen al voltant del 60% de l'economia de l'estat. Són numeroses també les poblacions en una economia recolzada principalment en l'[[agricultura]], pero per les condicions adverses que este sector enfronta en Mèxic, moltes d'elles han quedat desarticulades i s'han convertit en font de [[mà d'obra]] no calificada o expulsoras de migrants internacionals, al grau que actualment depenen principalment de les [[remesa]]s de diners dels membres de les comunitats transnacionals.

=== Sector agropecuario, silvicultura i peixca ===

[[Archiu:Puebla farmers.jpg|esquerra|miniatura|200px|Activitat agrícola en la vall de Tecamachalco, Puebla]]
[[Archiu:Atlixco y Popo 100 9443.jpg|esquerra|miniatura|200px|Sembradíos en la vall d'[[Atlixco]], Puebla]]
l'[[agricultura]], [[ganaderia]], [[silvicultura]] i la [[Peixca comercial|peixca]] varen representar en 2004 el 6.4 % de l'economia poblana.<ref>INEGI, 2006b: 9.1.</ref> En eixe mateix any, la producció d'estos sectors de l'economia de l'estat varen representar el 3.77 % de l'activitat en els mateixos rams a nivell nacional, lo que va representar una reculada de casi mig punt percentual en un periodo de cinc anys, ya que en 1999, Puebla aportava el 4.12 % de la producció agropecuaria, silvícola i peixquera de la República Mexicana.<ref>INEGI, 2006b: 9.3.</ref>

D'acort en informes de la Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Desenroll Rural, Peixca i Alimentació ([[Sagarpa]]),<ref name="ref_duplicada_6">INEGI, 2006a: 10.1.</ref> durant l'any agropecuario 2005, en l'estat de Puebla varen ser cultivades un total de 908 041,4 [[Ha]], de les quals es varen collir solament 739 197,7 Ha, en valor de [[Pes (moneda de Mèxic)|MXN]] $ 6 416 841 000. La superfície sembrada representa aproximadament la quarta part de la superfície de l'estat, i comprén principalment terres de temporal. Els principals cultius varen ser el [[dacsa]], el [[café]] cirera, la [[canya de sucre]], l'[[alfalfa]] i el [[Physalis ixocarpa|tomata verda]]. La major part de les terres cultivades en el cicle agrícola del 2005 varen ser dedicades a la dacsa, que va representar el 60 % de les parceles poblanas en eixe any. No obstant, la mitat del valor total de la producció agrícola de l'estat correspon a cultius varis, entre els que s'inclouen flors, fruts, i atres hortalices. Entre els cultius més redituables a l'economia local — comparant la magnitut de la superfície sembrada i el valor relatiu en la producció agrícola— cal senyalar a la canya de sucre, la tomata i la alfalfa.<ref name="ref_duplicada_6" />

En lo que referix a la producció ganadera, l'estat contava en 2005 en al voltant de 2 millons de [[porcí]]s; més de 759 mil caps de ganado [[caprino]], i més de 743 000 caps de ganado vacú; hi havia casi mig milló d'[[oví]]s i al voltant de 315 000 [[cavall]]s.<ref>INEGI, 2006a: 11.1.</ref> El major volum de la producció de carn va correspondre a la carn de porc, en 83 470 [[Tonellada mètrica|Tm]],<ref>INEGI, 2006a: G11.1.</ref> encara que el major valor de la producció d'este sector econòmic va correspondre a la comercialisació de la carn d'aus.<ref>INEGI, 2006a: G11.3.</ref> Per una atra part, l'estat també va produir [[llet]] de vaca per un valor de MXN $ 1 270 920 000 i [[Ou (aliment)|ous]] de gallina en valor de MXN $ 4 243 964 900.<ref>INEGI, 2006a: 11.8.</ref>

=== Indústries ===

El sector de l'indústria manufacturera aporta poc més de la quarta part del [[producte intern brut]] de l'entitat. No obstant, el creiximent del sector es troba estancat, i el seu volum ha permaneixcut pràcticament sense canvis des de 1999, en que s'han succeït anys en creiximents negatius i positius que terminen per neutraliarse. En 1999, el valor de la producció manufacturera poblana era de 13 895 166 000 MXN; cinc anys despuix MXN 13 919 488 000, en térmens homologats en el valor del pes mexicà en 1993.<ref>INEGI, 2006a: G9.4.</ref> El valor de la producció industrial de l'estat es concentra en el ram de la maquinària, productes metàlics i equip industrial, en més de 42% del total.<ref name="ref_duplicada_4">INEGI, 2006a: 9.3.</ref> Entre atres indústries notables d'este ram, es troba la planta de [[Volkswagen]] en [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]. Atres indústries manufactureras importants en l'estat són l'[[indústria alimentària|alimentària]] i la [[indústria textil|textil]], que aporten 24,7 i 15,4% respectivament del valor de la producció industrial de l'estat.<ref name="ref_duplicada_4" /> Les indústries poblanas es concentren en les regions en major densitat de població, com la [[zona metropolitana de Puebla]] i el [[vall de Tehuacán]].

[[Archiu:Volkswagen Bubbla sista bilen.jpg|miniatura|200px|Últim dels Volkswagen Sedán ([[vocho]]) fabricat en el món, eixit de la planta de Volkswagen de Puebla.]]

=== Activitats terciarias ===

Dins de les activitats terciarias s'inclouen tradicionalment aquelles que no tenen que vore en la producció de matèries primeres o en la transformació de les mateixes. Essencialment es tracta del [[comerç]] i els servicis de tota classe —financers, professionals, turístics—. En l'economia poblana, la suma de tots estos rams suma al voltant de dos terços del volum de l'economia estatal, destacant especialment el sector comercial, al que corresponen la major part de les unitats productives de l'estat. En 2003, existien en l'estat un total de 86 458 establiments comercials, que ampraven a 211 149 treballadors<ref>INEGI, 2006: 18.1.</ref> L'activitat comercial es concentra especialment en les grans zones urbanes de la vall Poblano-Tlaxcalteca i la regió de Tehuacán. Per al comerç dels bens, les ciutats poblanas més importants conten en centrals de distribució; en ciutats mijanes existixen [[mercat]]s fixos, i en les zones en menor denisdades poblacionals, l'alternativa la constituïxen els [[tianguis]].<ref>''Cfr.'' INEGI, 2006: 18.6.</ref>

=== Regions socioeconòmiques ===
{{Ap|Regions de Puebla|l1 = Regions de Puebla}}

Aixina com l'estat de Puebla està dividit en [[municipi]]s, estos estan agrupats en regions socioeconòmiques,<ref>{{Cita web |url=http://planeader.puebla.gob.mx/index.php/inici/7-regions |títul=7 Regions |fechaacceso=6 d'agost de 2017 |sitioweb=planeader.puebla.gob.mx |editorial=Govern d'Estat de Puebla |idioma=és-és}}</ref> d'acort en les característiques de cada u en les seues activitats econòmiques, socials i la seua situació geogràfica, lo que permet al govern de l'Estat impulsar el desenroll i la modernisació de cada u.

* I. [[Serra Nort de Puebla|Serra Nort]]
* II. Serra Nort-oriental

* III. [[Ciutat Serdán|Valle de Serdan]]
* IV. [[Angelópolis (Puebla)|Angelópolis]]
* V. [[Valle de Atlixco|Valle de Atlixco i Matamoros]]
* VI. [[La Mixteca|Mixteca]]
* VII. [[Tehuacán|Tehuácan i Serra Negra]]

=== Transports i comunicacions ===
[[Archiu:Terminal AIP.JPG|250px|miniaturadeimagen|dreta|Arribada d'un avió a la terminal del [[Aeroport Internacional de Puebla]].]]
Sobre infraestructura de transport, Puebla conta en 10 242 km de carretera pavimentada o revestida. Té 60 terminals per a passagers, en que es genera transport local i foràneu. Són 505 les empreses que proporcionen este servici dirigit a passagers, i més de 6558 ho proporcionen per a càrrega. Entre passage, turisme i càrrega, són més de 22 039 les empreses que presten el servici de transport en l'Estat.

Puebla conta en 867 vies férrees actualment en operació. Sobre transport aéreu, té un total de 230 000 m² de pistes, prenent en conte els 68 000 del [[Aeroport Nacional de Tehuacán]], i 162 000 del [[Aeroport Internacional de Puebla]].

En el rubro de Comunicacions, Puebla maneja 15 llínees telefòniques per cada cent habitants, lo que significa un total de 805,584.

Un total de 44 estacions de ràdio [[amplitut modulada|AM]] i [[freqüència modulada|FM]] i 30 estacions de [[televisió]], de les que la majoria són complementàries (25), 2 permisionadas i 3 concesionadas.

Aixina mateix, en l'entitat hi ha 423 oficines postals públiques i 428 agències particulars.<ref>{{cita web|url=http://www.sct.gob.mx/uploads/media/INFRAESTRUCTURA_PUEBLA.xlsx|títul=Infraestructura del sector en l'estat|fechaacceso=8 de decembre de 2012|editorial=[[Secretaria de Comunicacions i Transports (Mèxic)|Secretaria de Comunicacions i Transports]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110804044801/http://www.sct.gob.mx/uploads/media/INFRAESTRUCTURA_PUEBLA.xlsx|fechaarchivo=4 d'agost de 2011}}</ref>

== Cultura ==
[[Archiu:Artesanía poblana..JPG|miniatura|Venda d'artesania poblana.]]
[[Archiu:Guitarras hechas en Puebla, México.JPG|miniatura|250px|Guitarres de fusta fetes en l'estat de Puebla, [[Mèxic]].]]
{{AP|cultura de Puebla}}

=== Patrimoni Cultural de l'Estat de Puebla ===

L'estat de Puebla conta en una llegislació de protecció al patrimoni cultural dels poblanos. D'acort en la Llei de Foment Cultural de l'Estat de Puebla, es consideren [[patrimoni cultural]] ''els testimonis històrics i objectes de coneiximent que continuen la tradició històrica, social, política, urbana, arquitectònica, tecnològica, ideològica i de caràcter econòmic de la societat que els ha produït''.<ref>''Llei de Foment Cultural'', artícul 14º.</ref> Este tipo de creacions poden obtindre el seu reconeiximent com a ''Patrimoni Cultural de l'Estat'' per mig de declaratoria de l'Eixecutiu estatal en consulta en el Consell Poblano de Cultura. Entre les obres que han segut declarades Patrimoni Cultural de l'Estat de Puebla es troba el Huey Atlixcáyotl, que va obtindre eixe reconeiximent en 1996. Atres declaratorias de Patrimoni Cultural són "La Fira del Huipil i del Café" que es realisa en Cuetzalan el 4 d'octubre; el "Carnestoltes de Huejotzingo"; La Tradició de la "Matança" de chivos en Tehuacán; El Mitotikuikacalli, en Zacapoaxtla, "Les Ofrenes Monumentals de Huaquechula"; les "Ofrenes de Sant Gabriel Chilac"; el Adoratorio "La Xochipila", en Xicotepec de Juárez i el "Paper Picat de Huixcolotla". També trobem al volcà més chicotet del món, el "Cuexcomate" proveninte de la paraula náhuatl “cuexcomatl” que significa "gorc de fanc o lloc per a guardar”, en una elevació de 13 metros de diàmetro al nivell del sol, 8 metros de diàmetro exterior i una base de 23 metros. En Teziutlán es realisa la festivitat a la "Verge del Carmen" que es realisa del 7 al 16 de juliol, també es porta a terme la "fira en honor a la Verge de l'Asunción" patrona de la diòcesis; El tradicional“trueque”també la festivitat de La nostra Senyora dels Remeis, en Sant Pedro Cholula (del 8 de setembre al 15). La ya coneguda “Fira del Formage”, en Santa María Tonanzintla (1 d'agost). La “Fira del cacao”, en Sant Francisco Coapan.“Fira del nopal”, en Tlaxcalancingo.

=== Gastronomia ===
{{Artícul principal|Gastronomia de Puebla}}

[[Archiu:Mole poblano, México.JPG|miniatura|Venda del [[mole]] en l'estat de Puebla, [[Mèxic]].]]
[[Archiu:Mi mero Mole.jpg|miniatura|200px|Mole en arròs a la mexicana]]
[[Archiu:Chile_en_nogada_—_The_Pride_of_a_Nation.jpg|miniatura|200px|Chiles en nogada]]
[[Archiu:Huaxmole.JPG|miniatura|200px|Huaxmole de la Mixteca]]
[[Archiu:Dulces de Puebla.jpg|miniatura|200px|Dolces tradicionals de Puebla]]

La gastronomia poblana, producte del mestiçage que va devindre en la [[Conquista de Mèxic]] per part dels espanyols, és una de les més representatives de la República Mexicana. Numerosos mits estan associats a alguns dels platillo més coneguts de la gastronomia regional de l'estat, a la que se sol identificar en Mèxic en relació en dos platillo que es consideren ''platillo nacionals'': el [[mole poblano]], els [[chiles en nogada]] i el [[mole de caderes]]. Sobre el mole, la llegenda diu que va ser creació de sor Andrea de l'Asunción, del convent de Santa Rosa en la ciutat de Puebla. Esta monja hauria creat el platillo en ocasió de la visita del bisbe a la seua congregació. En la llegenda, el nom del plat s'associa en una expressió d'admiració d'una companyera d'Andrea de l'Asunción al vore esta molent els ingredients afanosament,<ref>[http://www.fondadesantaclara.com/mole+poblano-viewarticle-22.html Mole poblano] {{Wayback|url=http://www.fondadesantaclara.com/mole+poblano-viewarticle-22.html |date=20080709054528 }}, en la pàgina en Internet de la ''Fonda de Santa Clara'', consultada el 28 de novembre de 2007.</ref> encara que se sap que la paraula ''[[mole]]'' és d'orige [[náhuatl]]<ref>''Cfr.'' [[Acadèmia Mexicana de la Llengua]]: [https://web.archive.org/web/20070518071659/http://www.academia.org.mx/dicmex.php ''Diccionari de mexicanismos''], consultat el 28 de novembre de 2007.</ref> i que la mescla de [[chile]]s secs o fresca en la confecció de salses era una pràctica comuna en les gastronomies mesoamericanes precolombinas. A esta base de chiles, un dels ingredients bàsics de la gastronomia mesoamericana, es varen sumar [[espècia]]s i els olis aplegats en els espanyols, que varen donar orige als moles contemporàneus, la preparació dels quals de cap manera és exclusiva de Puebla, encara que el mole més conegut siga precisament el poblano.

Un atre dels platillo més tradicionals i endèmics de l'Estat de Puebla és, sense dubte, el dels chiles en nogada. Els ingredients que s'usen per a la preparació d'este plat són variats, ademés de ser característics de la regió: consistix en reblir un chile poblano en carn de res o de porc prèviament cuinat en panses, armeles, poma i [[pera panochera]] (nom que se li dona a un tipo de pera en la regió); ya farcidura, es capeja en ou a punt de torró i farina blanca; es banya en la nogada, que és una salsa feta en llet, anou de Castella, brandy i formage de cabra, adornat en granit de granada i fulls de jolivert.
La llegenda associa la creació d'este platillo en una monja del convent de Santa Mónica, també en la ciutat de Puebla. El plat hauria segut confeccionat en honor d'[[Agustín de Iturbide]], en eixe temps, emperador de Mèxic. No obstant, la nogada apareix en recetarios de el {{sigle|XVIII||s}}, per lo manco un sigle abans de l'independència de Mèxic, i el chile en nogada no apareix en estos recetarios sino fins a mediats de el {{sigle|XIX||s}}, trenta anys despuix de l'abolició del [[Primer Imperi Mexicà]].<ref>Juárez López, José Luis (2005): [https://web.archive.org/web/20071206015213/http://www.correodelmaestro.com/anteriores/2005/septiembre/1anteaula112.htm "Els chiles en nogada: entre la cuina i el mit"], en ''Correu del Mestre'' núm. 112, consultada el 28 de novembre de 2007.</ref>

[[Archiu:Chile en nogada preparado..JPG|miniatura|Chile en nogada preparat.]]

El [[mole de caderes]] és un platillo tradicional de carn de chivo de la regió de Tehuacán, Puebla, en Mèxic. És considerat un dels platillo més importants de la regió, per la prolongada criança i contes en la preparació de l'animal -del com s'aprofita la totalitat de la carn- i de la celebració del [[Festival de la Matança]] que acompanya i dona inici al sacrifici d'animals de criança per a la preparació dels aliments i per a la posterior conservació i curat de la carn.

En la preparació del mole de caderes s'ampra la carn i os de la cadera, condiment a pur de sal i [[chile]], en un caldo de color roig hervir en la carn de les caderes i [[ejotes]] selvades. El sabor de el platillo és característic de la carn dels chivos que són duts durant un trayecte d'un any pastando a través de les regions del sur de l'estat de Puebla i del nort d'[[Oaxaca]], alimentant al ganado sol en l'herba de la regió i grans cantitats de sal evitant a tota costa que els animals beguen aigua i es mantinguen hidratados solament per aquella que els proporcionen els vegetals consumits. De la pràctica d'este tipo de criança s'obté carn d'un sabor fort i característic en el qual es preparen els platillo tradicionals.

Més allà d'estos dos plats àmpliament coneguts en Mèxic i a nivell mundial, la cuina poblana és molt variada i compartix en atres gastronomies mexicanes el mestiçage d'elements indígenes, espanyols i asiàtics, producte de l'història del país. Solament en la ciutat de Puebla és possible trobar-se en gran cantitat de platillo, des d'[[antojitos mexicans|antojitos]] com [[Chalupa (menjar)|chalupas]], cemitas, coques, [[tamal]]s de diversos estils; fins a alta cuina internacional, dolces i begudes tan particulars com la [[pasita]] (que és una beguda a pur de Licor de raïm passa que s'acompanya en un péntol de formage i una passa enfilats en un palillo, única de la Angelópolis). En tota Puebla, la base del menjar és la dacsa, el frijol i el chile, i estos tres elements es combinen per a produir una gran cantitat de platillo, com les [[enfrijolada]]s, que es consumixen en qualsevol localitat poblana. Ademés de la capital, la cuina poblana es diversifica en cada una de les seues regions, a on incorpora característiques particulars, segons els recursos i ingredients disponibles. Per eixemple, el [[mole de caderes]] de [[Tehuacán]] es prepara en honor del Festival de la Matança, en que se sacrifiquen els [[chivo]]s dels hatos familiars. En la [[La Mixteca|Mixteca]], el repertori gastronòmic incorpora insectes com els [[cuetla]]s i els [[jumil]]s; cactàcees com la biznaga i la [[Stenocereus queretaroensis|pitaya]]; fruts tropicals com el [[zapote negre]], i a pur d'[[Leucaena leucocephala|huajes]] es prepara l'[[huaxmole]].<ref>Vázquez Rojas, Rodrigo (2000). ''Recetario de la Mixteca Poblana'', [[Conaculta]], Mèxic.</ref> En el centre de l'estat es poden trobar [[mixiote]]s, [[barbacoa (Mèxic)|barbacoa]] i [[pulque]], tots deutors del [[maguey]]; ademés, està la gran tradició de làcteus de [[Chipilo]], a on els descendents dels [[véneto]]s establits en la regió continuen produint formages a l'estil d'Itàlia.

=== Dolços ===
En l'estat de Puebla, es produïx un gran varietat de dolces que destaquen pel seu colorit i varietat de sabors, la majoria creats des de l'[[época virreinal]].

En els convents de Santa Mónica i Santa Rosa es varen elaborar per primera volta tota la gama de dolces que pel seu característic sabor i calitat s'han tornat famosos en [[Mèxic]] i en el món com són les tortitas de Santa Clara, els [[camotes]] poblanos o [[camotes de Santa Clara]], llimes farcidures de [[coco]], [[jamoncillo]], [[cacahuates garapiñados]], [[macarrón|macarrones]], frutes cristalizadas, [[muégano]]s, [[piñón]] en llet cremada, etc.

El més famós i característic dolç és el [[camote poblano]] el qual, conta la llegenda, es va originar en el convent de Santa Rosa en el {{sigle|XVII||s}}, ya que les monges rebien grans donacions de [[Ipomoea batatas|camotes]]. Es diu que el bisbe [[Manuél Fernández de Santa Creu i Sahagún]] visitaria el convent, va anar llavors quan una jove de nom Angelina va sugerir elaborar un nou platillo aprofitant els camotes.

=== Arts populars ===
{{Artícul principal|Artesania i art popular de Puebla}}
[[Archiu:TalaveraWashBasinsMAPDF.JPG|miniatura|200px|Aguamaniles en talavera poblana.]]
[[Archiu:Artesana textil de Puebla.jpg|miniatura|200px|Una artesana textil en Cholula de Rivadavia]]
[[Archiu:Artesanías de Puebla, México.JPG|miniatura|Artesania de Puebla, Mèxic]]

L'estat de Puebla és conegut per la seua àmplia gama de cultura. La més emblemàtica és la [[Talavera poblana]], tècnica en la que es realisen no solament [[tibor (recipient)|tibores]] i vaixelles, sino rajoletes i atres elements de decoració arquitectònica. D'este tipo de ceràmica estan recobertes algunes construccions de la capital poblana i atres pobles (especialment en el centre de l'estat), com les cúpules de la Catedral de Puebla, el temple de Sebastián d'Aparicio, la cuina del convent de Santa Rosa o la Casa dels Ninots. Sant Salvador Huixcolotla, en la vall de [[Tepeaca]], és el breçol del [[paper picat]] que s'ampra com a adorn en diverses festivitats mexicanes, com el Dia de l'Independència o el Dia de Morts.<ref>[https://web.archive.org/web/20071224020939/http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/3967-Sant-Salvador-Huixcolotla,-breçol-del-paper-picat-(Puebla) "Sant Salvador Huixcolotla, breçol del paper picat"], en ''Mèxic Desconegut'', maig de 2001, consultat l'11 de decembre de 2007.</ref> La tècnica té el seu orige en l'época virreinal, encara que la costum d'amprar el paper com a element en els rituals té els seus resabios prehispànics. En la regió de [[Pahuatlán]] es manufactura el [[paper amate]] seguint una tècnica precolombina que s'ha modificat molt poc en passar el temps. Este paper amate s'ampra per a la representació dels esperits de la mitologia dels nahuas i otomíes de la Serra Nort, calant els motius en el paper.<ref>[https://web.archive.org/web/20071215144046/http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/6272-El-paper-de-la-terra-en-el-temps "El paper de la terra en el temps"], en ''Mèxic Desconegut'', decembre de 1996, consultat l'11 de decembre de 2007.</ref> El paper amate de la Serra Nort de Puebla s'ampra en la producció artesanal de Guerrero.

També en la Serra Nort existix una important producció de textils artesanals, especialment camises brodades per a dòna i els famosos [[quexquémitl]] que ampren les dònes nahuas i otomíes de la regió. Estes penyores es teixixen en teler de cintura per mig de la tècnica de [[brocat]] en fils de llana, casi sempre de color negre i roig. Els quexquémitl són part central de l'indumentària de les dònes en la serra, i en Cuetzalan tenen un festival que gira entorn a l'exhibició d'estes penyores. Per una atra part, en el sur de l'estat es troba la producció alfarera de la Mixteca Poblana. La alfarería de Acatlán de Osorio i Izúcar de Matamoros es caracterisa per les seues figures elaborades de fanc casi sense decoració, encara que en la primera localitat és característic l'ocupació de mecates de palma per a decorar gorcs i atres utensilis d'us diari. En la regió del centre i surest de l'estat es produïxen figures tallades d'[[ónix]] i [[marbre]], entre atres pedres que poden obtindre's en els jaciments de [[Tepeaca]] i [[Tecali d'Herrera]]. La [[cestería]] és comuna a casi tot l'estat, encara que té especial importància en la Mixteca i la regió de [[Tehuacán]], a on la palma amprada en la seua confecció creix de modo selvat.

Aixina mateix, cal mencionar que l'art per excelència dels pobles de Atlixco i Tenango de les Flors (i uns atres de menors dimensions), és el cultiu i embellecimiento de les plantes de ornato, i que a través de l'organisació de festivals com "La Fira de les Flores" en Huachinango, conseguixen promoure els seus productes convirtendo els carrers de la seua regió en avingudes transitades per gent de tot Mèxic. Quan estes grans festes es porten a terme, la comunitat s'ompli d'aromes i colors que fan d'un recorregut matutino, un viage pels camps de labranza .

=== Festivitats populars ===
[[Archiu:Zacatlán,_Puebla.jpg|miniatura|200px|Un ''volador'' de la Serra Nort de Puebla]]
[[Archiu:Saint Prosession.jpg|miniatura|200px|Processó catòlica en Cholula de Rivadavia]]

Existixen numeroses festivitats populars en tot el territori de l'estat. De la mateixa manera que en atres parts de Mèxic, en Puebla se celebren algunes dates cíviques i religioses d'importància en tot el país. Formen part del calendari religiós les celebracions decembrinas de les [[Posades]] i la [[Nadal]], el festeig d'[[Any Nou]]; els [[carnestoltes]]és, la [[Quaresma]] i la [[Semana Santa]]; el [[Dia de Morts]] i la celebració de la [[Verge de Guadalupe (Mèxic)|Verge de Guadalupe]]. En Puebla es realisen varis carnestoltes, com els d'[[carnestoltes de Huejotzingo|Huejotzingo]],<ref>[http://www.oem.com.mx/elsoldepuebla/notas/n128761.htm "Allisten carnestoltes en Huejotzingo"] en ''El Sol de Puebla'', 10 de giner de 2007, consultada el 10 de decembre de 2007.</ref> [[carnestoltes de l'Alt|L'Alt]] (relacionat en el [[Carnestoltes de Tlaxcala]])<ref>[http://www.oem.com.mx/elsoldepuebla/notas/n168320.htm "La festa de carnestoltes en Puebla"] {{Wayback|url=http://www.oem.com.mx/elsoldepuebla/notas/n168320.htm |dona't=20070309181349 }}, en ''El Sol de Puebla'', 12 de febrer de 2007, consultat el 10 de decembre de 2007.</ref> i [[Carnestoltes de Sant Jerónimo Xayacatlán|San Jerónimo Xayacatlán]];<ref>{{enllaç trencat|[http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/6058-Joc-lo-en-la-Mixteca-Baixa.-El-carnestoltes-de-Sant-Jer%F3nimo-Xayacatl%I1n-(Puebla) "Joc-lo" en la Mixteca Baixa. El carnestoltes de Sant Jerónimo Xayacatlán (Puebla)]|http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/6058-Joc-lo-en-la-Mixteca-Baixa.-El-carnestoltes-de-Sant-Jer%F3nimo-Xayacatl%I1n-(Puebla)|bot=InternetArchiveBot}}, en ''Mèxic Desconegut'', febrer de 1999, consultat el 10 de decembre de 2007. Cal senyalar que ''joc-lo'' és una forma incorrecta d'escriure el terme que descriu al carnestoltes en la Mixteca, que és ''johlo'' ([[Mixteco de la forntera Puebla-Oaxaca|mixteco]], ''caraça'').</ref> cada u en característiques molt particulars. Ademés d'estes festivitats, cada poble té les seues pròpies festes dedicades als patrons. Solament en el cas de la ciutat de Puebla es registren 83 festivitats religioses en distints barris del centre històric, mateixes que a dir d'Ernesto Licona, ''són vixcudes intensament'' per les persones que participen d'elles.<ref>Licona, 2003:86</ref> Atres festivitats patronals importants en l'estat són les que es realisen entorn a la festivitat de [[Sant Francisco d'Assís]] en [[Ciutat de Cuetzalan]], a on es realisa la [[Fira Nacional del Café i el Huipil]] i es presenten les danses de [[Dansa de Quetzales|Quetzales]], [[Dansa de Santiagos|Santiagos]] i el [[Joc del Volador]]; o les relacionades en [[Sant Miguel Arcàngel]], festes populars: l'últim dumenge del més de setembre es porta a terme la festa de Sant Miguel Arcàngel, patró del lloc. “L'[[Huey Atlixcáyotl]]”, que en [[náhuatl]] significa “gran tradició atlixquense”, és una festa que es fa, segons la tradició prehispánica, en honor a [[Quetzalcóatl]], per a agrair els dons rebuts en la collita. És una reunió de pobles que celebren la seua permanència i recreen les seues tradicions a través de la dansa. Ademés, en una semana d'anticipació hi ha diversos events. Es porta a terme en l'auditori a l'aire lliure [[Netotiloaya]] ([[Plazuela de la Dansa]]). En 1996 es va nomenar al “[[Atlixcáyotl]]” [[Patrimoni Cultural de l'Estat de Puebla]], que en [[Atlixco]] s'engalanen en la realisació del Huey Atlixcáyotl, un festival a on les onze regions culturals de l'estat presenten quadros de dansa tradicional.

Entre les festivitats cíviques que tenen lloc en l'estat es troba des de després la festa nacional de Mèxic: el [[Independència de Mèxic|Dia de l'Independència]] (15-16 de setembre), en que es commemora l'aniversari de l'inici de la guerra que va posar fi a la dominació espanyola del país. El 5 de maig és una atra festivitat cívica important, ya que l'identitat poblana està articulada entorn a la [[Batalla de Puebla]], succés històric de principal rellevància en l'història oficial de Mèxic per ser el moment en que l'Eixèrcit d'Orient i els milicians mexicans varen derrotar als invasores francesos en 1862.<ref>[http://www.lajornadadeoriente.com.mx/2007/04/30/puebla/cul114.php "La batalla del 5 de Maig va contribuir a la defensa de la federació de EU: Palou"], en ''La Jornada d'Orient'', 30 d'abril de 2007, consultada el 10 de decembre de 2007.</ref>

=== Patrimoni arqueològic ===

En el territori que actualment ocupa el territori de l'estat varen habitar diversos pobles des de l'época precolombina. Els testimonis de la seua presència formen part del patrimoni cultural dels poblanos, i són protegits tant per autoritats locals com per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història ([[INAH]]). En Puebla existixen varis llocs arqueològics encara que solament alguns es troben oberts a la visita del públic. Entre estos llocs es troben [[Yohualichán]], lloc del periodo clàssic tardà de la cultura totonaca localisat en la Serra Nort, pròxim a Cuetzalan; prop d'[[Oriental (Puebla)|Oriental]] es troba [[Cantona]], lloc del Epiclásico mesoamericà; en el centre de l'estat està la [[zona arqueològica de Cholula]], una de les més antigues ciutats de Mèxic; en el sur es troben [[Tepexi el Vell]] i [[Cuthá]], abdós relacionades en la cultura mixteca-popoloca. Existixen varis museus que resguarden acervos de peces arqueològiques, entre ells el [[Museu Ampare]] i el Museu Regional de Puebla de el INAH, en la ciutat de Puebla, i varis museus comunitaris com el de Acatlán de Osorio, dedicat a la cultura mixteca, i el de Xiutetelco, que resguarda peces totonacas.

=== Arquitectura ===
{{Vore|Anex:Iglésies de Puebla}}
[[Archiu:Templo de San Francisco de Asís Acatepec 2.jpg|esquerra|miniatura|200px|Temple de Sant Francisco Acatepec]]
[[Archiu:La Virgen de la Concepción en Chignahuapan.jpg|miniatura|200px|[[Inmaculada Concepció|La nostra Senyora de l'Inmaculada Concepció]] de [[Chignahuapan]]. La peça, de catorze metros d'altura, és obra de José Luis Silva, lo mateix que el Crist de tamany natural que s'observa en primer pla.]]

L'estat de Puebla posseïx un ric patrimoni arquitectònic, que va des de la [[Gran Piràmide de Cholula]] fins als moderns [[Anex:Rascacels en Puebla|rascacels]] que es construïxen en l'actualitat en la capital de l'estat. Precisament és Puebla de Zaragoza a on es troba una de les majors concentracions d'edificacions virreinales de l'estat, que li varen valdre ser cridada ''Relicario d'Amèrica'' i la declaratoria de [[Patrimoni de la Humanitat]] per al seu centre històric en 1987. En este conjunt de monuments es troben numeroses construccions religioses i civils d'estil barroc i neoclàssic. Entre les més notables es troba la [[Catedral de Puebla|Catedral]], la [[Capella del Rosario (Puebla)|capella del Rosario]] que es troba en el Temple de Sant Dumenge; l'antic Palau de l'Ajuntament, la Casa dels Ninots, el Temple de la Companyia, l'edifici Carolino, la Casa del Alfeñique i numerosos temples catòlics.

L'época de la cristianisació dels indígenes va produir numeroses construccions religioses en les localitats de la província poblana. Entre estes cal senyalar els convents de [[Convent de Tecali|Tecali]], [[Convent de Tecamachalco|Tecamachalco]], [[Convent de Tepeaca|Tepeaca]], el [[Convent de Sant Martín Texmelucan|Texmelucan]] i el [[Convent de Sant Grabriel de Cholula|Cholula]]. Alguns dels convents poblanos formen part del conjunt de monasteris franciscanos de les faldes del [[Popocatépetl]] que varen ser declarats també Patrimoni de la Humanitat en l'any de 1994. Es tracta dels convents de [[Convent de Sant Francisco d'Assís de Calpan|Calpan]], [[Convent de Sant Miguel Arcàngel de Huejotzingo|Huejotzingo]] i [[Convent de l'Asunción de La nostra Senyora en Tochimilco|Tochimilco]]. Una atra construcció religiosa de rellevància és l'[[Tonantzintla|iglésia de Santa María Tonantzintla]], a on l'estil barroc reflectix fortes influències estilístiques de l'iconografia indígena, donant lloc a una construcció mestiza de gran colorit i profusió decorativa.{{cr}}

=== Arts ===

Puebla té una rica activitat artística. El patrimoni artístic dels poblanos comprén un llegat en milenis d'història, producte dels diversos pobles que han habitat el territori de l'estat des de l'época precolombina. L'estat és conegut per la gran calitat del seu art virreinal, que conta en un museu especialment concebut per a l'exhibició de les peces artístiques virreinales. El [[Museu Poblano d'Art Virreinal]], establit en la capital poblana, conta en una colecció de peces artístiques que formaven part de distintes coleccions públiques i privades. En les construccions virreinales poblanas existixen obres de gran calitat que s'integren a l'arquitectura del lloc, com testifiquen les numeroses edificacions religioses en tot l'estat. Desafortunadament, l'[[art sacre]] en l'estat de Puebla és objecte de saqueig, al grau que és un dels estats en majors pèrdues artístiques per concepte de robos d'este tipo de peces artístiques.<ref>[http://www.criterios.com/modules.php?name=Notícies&file=article&sid=12595 "Robo d'art sacre i peces prehispánicas per falta d'un catàlec nacional"] {{Wayback|url=http://www.criterios.com/modules.php?name=Notícies&file=article&sid=12595 |dona't=20090129072441 }}, en ''Criteris'', 18 d'agost de 2008, consultada el 15 de decembre de 2007.</ref>

L'art poblano contemporàneu conta en molta menor difusió que les arts de temps passats. Els centres educatius juguen un paper important en la formació de nous creadors. Existixen instàncies que promouen la creació artística, com el Programa d'Estímul a la Creació i al Desenroll Artístic de Puebla, finançat pel [[Consell Nacional per a la Cultura i les Arts]] i la Secretaria de Cultura del govern de l'estat. La principal problemàtica és que les obres de creadors poblanos no conten en gran difusió fòra del territori de l'estat, amén de que la producció es concentra en la capital.<ref>Almela, Ramón (s/f): [http://www.criticarte.com/page/file/art2003/eticacritica.html "Ètica i crítica d'art en Puebla"], en ''Criticar-te'', consultat el 15 de decembre de 2007.</ref>

=== Mits i llegendes ===
{{referències|t=20171210}}
==== Popocatépetl i Iztaccíhuatl ====

Fa temps, quan els azteca dominaven la Vall de Mèxic, els atres pobles devien obedir-los i rendir-los tribut, pese al seu descontent. Un dia, cansat de l'opressió, el cacic de Tlaxcala va decidir barallar per la llibertat del seu poble i va escomençar una terrible guerra entre azteca i tlaxcaltecas.

La bella princesa Iztaccíhuatl, filla del cacic de Tlaxcala, s'havia enamorat del jove Popocatépetl, un dels principals guerrers d'este poble. Abdós es professaven un amor immens, per lo que abans d'anar a la guerra, el jove va demanar al pare de la princesa la mà d'ella si retornava victoriós. El cacic de Tlaxcala va acceptar el tracte, prometent rebre-ho en el festí del triumfo i el llit del seu amor. El valent guerrer es va preparar en hòmens i armes, partint a la guerra despuix d'escoltar la promesa de que la princesa ho esperaria per a casar-se en ell a la seua tornada. Al poc temps, un rival de Popocatépetl va inventar que este havia mort en combat. En enterar-se, la princesa Iztaccíhuatl va plorar amargament la mort del seu amat i després va morir de tristor.

Popocatépetl va véncer en tots els combats i va retornar triunfante al seu poble, pero en aplegar, va rebre la terrible notícia de que la filla del cacic havia mort. De res li servien la riquea i poder guanyats si no tenia el seu amor.

Llavors, per a honrar-la i a fin de que permaneixquera en la memòria dels pobles, Popocatépetl va manar que 20,000 esclaus construïren una gran tomba davant el Sol, amontonant dèu cerros per a formar una jagantesca montanya.

Desconsolado, va prendre el cadàver de la seua princesa i ho va carregar fins a depositar-ho recostado en el seu cim, que va prendre la forma d'una dòna dormida. El jove li va dar pòstum, va prendre una antorcha humeante i es va agenollar en una atra montanya front a la seua amada, velant el seu somi etern. La neu va cobrir els seus cossos i els dos es varen convertir, llenta i irremediablement, en volcans.

Des de llavors permaneixen junts i silenciosos Iztaccíhuatl i Popocatépetl, qui a voltes s'acorda de l'amor i de la seua amada; llavors el seu cor, que guarda el fòc de la passió eterna, tremola i la seua antorcha tira un fum entrenyorat.

Durant molts anys i fins a poc abans de la Conquista, les donzelles mortes per amors desgraciats eren sepultades en les faldes del Iztaccíhuatl.

Sobre el covart tlaxcalteca que per celosies va mentir a Iztaccíhuatl sobre la mort de Popocatépetl, desencadenant esta tragèdia, va anar a morir desorientat molt prop de la seua terra, també es va convertir en una montanya, el pic de Orizaba i es va cobrir de neu. Li varen posar per nom Citlaltépetl, o “Cerro de l'estrela” i des d'allà llunt vigila el somi etern dels dos amants a els qui mai, jamai podrà separar.

==== La chinenca poblana ====

En l'iglésia de la Companyia, en Puebla, prop de la porta que comunica el presbiteri en la sacristia, hi ha empotrada en la paret una làpida que senyala el lloc a on varen ser enterrats els restants mortals de Catarina de Sant Joan. En 1907, existia un carrer anomenat De les Chinitas, a on Mirnha va viure.

Conten vells cronistes que en l'any 1609, va nàixer en la ciutat de Indra Prastha una princesa anomenada Mirnha, de l'estirp dels mongoles de l'Índia Oriental. En fugir dels turcs, la família va aplegar a la costa, a on varen arribar els portuguesos dedicats al tràfic d'esclaus. Mirnha era de color casi blanc, cabells clars, front espaciosa, ulls vius, nas ben delineada i garboso anar. Un dia, la princesa passejava per la plaja, en companyia d'un germà menor, va ser feta presonera i duta a Cochín, per a despuix ser enviada a Manila, en les Illes Filipines.

El marqués de Gálvez, llavors virrey de Mèxic, va encarregar al governador de Manila la compra "d'esclaves de bon semblar i gràcia per al ministeri del seu palau". Va tractar d'adquirir a Mirnha; pero el mercader tenia l'encàrrec anterior del capità Miguel de Moixa i de la seua esposa, donya Margarita de Chávez. "La chinita", va ser sigilosamente embarcada per a la Nova Espanya en 1620. Per a ser entregada al matrimoni que la va rebre en Mèxic.

En el primer terç de el {{sigle|XVII||s}} va aplegar al port de Acapulco, en la Nao de China. L'esclava oriental portava una rara indumentària, composta per una camisa en rics brodats, un [[zagalejo]] de lluents colors, en llentilles, unes chancletas de seda i llargues trenes. Era la primera volta que una dòna de traces orientals aplegava a Acapulco i la seua vestimenta va despertar la curiositat dels concurrente a la fira que se celebrava a l'arribada de la Nao. La gent es preguntava cóm havia aplegat a Mèxic aquella "China", com la varen cridar de colp i repent; sense prendre en conte el seu orige hindú.

Els seus amos en Puebla varen batejar a la nouvinguda en l'iglésia del Sant Ángel de Analco en el nom de Catarina de Sant Joan. Es va educar cristianamente i més que sirvienta, la varen vore en tots els llocs com a membre de la família Moixa. Va casar en un esclau d'orige chinenc, Dumenge Suárez, en el qual es va refusar a fer vida marital. En els seus pares adoptius seguia lluint els seus rars robages, que va mesclar en els indígenes, donant naiximent al trage típic de la China Poblana, com va donar en cridar-li la gent, fins que per fi va ingressar al convent de Santa Catalina en a on va conseguir fama de Santa.

Entorn al vestit de la chinenca poblana es coneixen llegendàries històries. Catarina de Sant Joan va vestir sempre trages semblats als de l'actual “China Poblana”, per lo que s'identificava en les índies de la regió i al mateix temps recordava els seus trages orientals. Evocant els seus paraments cortesanos, la princesa copia l'enredre confeccionat en dos peces de tela de contrastats tons, per a convertir-ho en la falda europea, àmplia i en els baixos en picos, brodada de llentilles i chaquira. El huipil, en la camisa espanyola també brodada. La faixa o chincuete en el reboce solt, sobre els muscles i els braços. Els colors vert, blanc i roig varen ser adoptats més vesprada, de la Bandera Nacional, una volta que Mèxic va alcançar la seua independència en el {{sigle|XIX||s}}. Més que oriental el trage de China Poblana és mestizo mexicà i parla clar de la fusió de les cultures indígena i espanyola, que va quallar en multitut d'obres de gran bellea.

El parament tradicional de la “China Poblana” es compon essencialment de reboce, brusa zagalejo i sabatilles. El reboce més apropiat és el cridat de bolita en colors colom i coyot. La brusa du brodats de chaquira en vius colors i és de mànega curta. El castor o siga la falda, consta de dos seccions: la superior, d'uns 25 cm aproximadament, de percal o de seda verda, d'igual matís que la pretina. L'inferior recamada de brodats realisats en llentilla i chaquira en forma de flors, aus i palometes multicolors. El pentinat de dos trenes, en ralla en mig, ho arrematen castanyes de llistó dels mateixos colors del ceñidor. Du arracadas o zarcillos; en el coll, gargantilla de corals. En alguns casos s'usa en capell jarano, discretament adornat en [[Barbiquejo (penyora)|barbiquejo]] de gamuza o de cinta de popotillo. Les sabatilles són forrades en seda verda o roja.

Molts consideren que la llegenda de la “China Poblana” no passa de ser això; llegenda. Pero la tradició ha deixat el trage, que seguix sent usat a través dels sigles per les dònes mexicanes.

==== La Casa de Alfeñique ====

Conta una llegenda que en l'any de 1790 María Ignacia Villegas i Guadiana havia posat de condició al seu nóvio Juan Ignacio Morales per a casar-se en ell, tenia este que regalar-li una casa de dolça.

L'amor que ell sentia per ella ho va dur a manar construir una bella casa en rics treballs barrocs de argamasa blanca que decoraven la seua frontera, fent alusió a uns dolços cridats alfeñiques (de pasta de sucre i armeles).

L'edifici consta de dos fronteres perfectament anguladas en la seua distribució de portes i balcons.

En el seu interior està composta de tres pisos que dividixen els cossos arquitectònics de l'edifici, en que la balconada de ferro forjat resalta en el color blanc dels puntales i les marquesines es mesclen en el balcó.

Hui dia El Museu Regional Casa de Alfeñique resguarda peces de rellevància, contribuint aixina al coneiximent del desenroll artístic i cultural de la ciutat de Puebla, es presenten peces que denoten l'importància de la ciutat des de la seua fundació, el periodo virreinal i el Mèxic Independent.

En el tercer nivell es conserva l'entorn original d'algunes habitacions típiques d'una casa virreinal com el menjador, la cuina, el saló principal i una ricament decorada capella familiar, que parlen dels usos i costums dels poblanos fa més de 200 anys.

==== Museu Universitari Casa dels Ninots ====

La Casa dels Ninots va ser manada a construir pel Regidor Don Agustín Ovando Càceres Ledezma i Villavicencio en el {{Sigle|XVIII||S}}, en el carrer primer dels mercaders, com era denominada en eixa época.

Conta en tres nivells, la planta baixa és adornada en un balcó corregut distribuït a lo llarc de tota la frontera, finestres en marc de pedrera i reixa de fierro; el segon nivell o entrepiso és d'una altura menor a la dels atres dos pisos, perque aixina normaba l'estil barroc i perque estava dissenyat per a estajar a la servitut de la família, també ho recorren balcons senzills; el tercer pis goja de les mateixes característiques.

La casa és un majestuós eixemple del barroc poblano, aixina la seua frontera elaborada en rajola, està decorada en rajoletes de talavera de distints colors que representen figures humanes, una de les teories de la construcció assegura que les rajoletes varen ser importades de l'Índia, també diu que cada figura humana conté en la seua iconografia símbols i significats diferents. A simple vista es deduïx el sincretisme de la cultura prehispánica oriental i la cultura espanyola occidental.

La casa va ser construïda originalment com casa habitació, no obstant, al no ser habitada va tindre múltiples usos, aixina com: Almagasén de hilados, comercie “El famós 33”, almagasens “la Ciutat de Mèxic”, també va ser el primer cine de la ciutat, “El Lux”, en dos ocasions va ser hotel, “Hotel França” i “Hotel Monterrey”, boliche, peluqueria “L'imperial”, dulcería “Salambo”, “Foto Puebla”, dos voltes casa d'hostes, òptica “Turati” i el periòdic” L'Opinió”.

Actualment l'immoble pertany a la Benemérita Universitat Autònoma de Puebla. La BUAP va adquirir la casa l'11 de decembre de 1983 per a més tarde inaugurar-la com el Museu Universitari, el 10 de decembre de 1987.

El museu actualment alberga obra gràfica que definix l'història mateixa de l'institució, des de la fundació del colege de l'Esperit Sant pels Jesuïtes, fins a l'actualitat. El museu va buscar a través de les seues coleccions de: Aparats científics, art virreinal, biologia, medicina, fotografies, art contemporàneu, mostrar les diferents etapes per les que ha passat la màxima casa d'estudis poblana.

== Turisme ==
[[Archiu:Planetario y centro expositor de Puebla.JPG|miniatura|esquerra|Planetari (blava) i centre expositor (blanc) de Puebla.]]
[[Archiu:Letras "Puebla".jpg|miniatura|250px]]
[[Archiu:Artesanía de las calles de Puebla..JPG|miniatura|Artesania dels carrers de Puebla.]]
[[Archiu:Vista de Puebla desde Loreto.jpg|miniatura|Vista de la ciutat de Puebla des del Fort de Loreto.]]
L'estat de Puebla és un dels principals destins turístics en Mèxic. La ciutat de Puebla es troba en la sèptima posició nacional preferides com a destí turístic; no obstant el periodo d'estància és d'a penes 1.6 dies. [[Archiu:Catedral de Puebla..JPG|miniatura|dreta|Catedral de Puebla.]]
En 2005, l'estat va rebre 1.596.445 visitants, dels quals, més de 935 mil es varen hostajar en Puebla de Zaragoza, que és el principal destí turístic en el territori poblano. Atres ciutats del centre de l'estat com [[Cholula de Rivadavia]] i [[Atlixco]], aixina com [[Tehuacán]], ocupen llocs secundaris com a receptors de visitants. Crida l'atenció el cas de [[Cuetzalan del Progrés]], que va ser visitada en 2005 per un número de turistes que sobrepassa el número dels seus habitants.<ref>INEGI, 2006: 19.4.</ref> Del total de turistes que es varen hostajar en establiments hotelers de l'estat en 2005, més d'1 milló 400 mil varen ser mexicans, i menys de 180 mil varen ser estrangers; la majoria dels turistes foràneus es varen hostajar en establiments localisats en la capital poblana.<ref>INEGI, 2006: 19.5.</ref>

En l'any 2006, es va inaugurar per primera volta un dels elements turístics més sobreixents de la ciutat. Tracta d'un event que es realisa cada 5 anys. Angelis Custodiant és el seu nom, un magne concert que reunix 125 campanes distribuïdes en 32 campanars del centre històric de la ciutat de Puebla, inclosa la campana del palau municipal. Va ser concebut per a celebrar els 475 anys de la fundació de la ciutat. Este concert va ser compost pel músic i director poblano Bely David Rocha.

''Angelis suis Deus mandant de ut custodiant et in omnibus vaig vore is tuis

Deu va manar als seus àngels que et guardaren en tots els teus camins.''

Les campanes han segut instruments de comunicació, no tan sol per a actes espirituals, sino també solemnes i han funcionat per a convocar la trobada de pobladors.

La millor manera d'escoltar l'eixecució de l'Angelis Custodiant, és en els terrats del centre, pero no tan propenques a un campanar. En el seu defecte, es recomana a les persones caminar entre els carrers de la ciutat per a poder escoltar als distints campanars participants.
També existix un zoològic cridat africam en a on es pot apreciar la vida de diverses espècies salvages en un hàbitat a l'aire lliure.

=== Pobles Màgics ===
{{AP|Pobles màgics|l1 = Pobles màgics}}

En 2002 Cuetzalan va ser nomenat Poble màgic, 9 anys despuix en 2011, [[Zacatlán|Zacatlán de les Pomes]] i [[Pahuatlán]] va obtindre el mateix reconeiximent, promovent aixina este tipo de turisme en l'estat, Zacatlán i Pahuatlán són el Segon i tercer municipi en l'Estat en formar part del programa [[Pobles màgics]] de la [[Secretària de Turisme|SECTUR]]. En 2012 es varen incloure en la llista a Chignahuapan, Sant Andrés Cholula i Tlatlauquitepec i despuix a Atlixco i Xicotepec. En total l'estat de Puebla conta en 9 Pobles Màgics, que han ajudat a impulsar el turisme. Des de 2018 el Programa de Pobles Màgics està en perill per les reformes i canvis que impulsa el president de Mèxic, [[Andrés Manuel López Obrador]].
<gallery mode="packed">
Cuetzalan ig.jpg|[[Cuetzalan del Progrés]]
Rellonge.jpg|[[Zacatlán|Zacatlán de les pomes]]
PanoramicPahuatlan03.JPG|[[Pahuatlán]]
01 Parròquia de Santiago Apòstol, Chignahuapan, Puebla, Mèxic.jpg|[[Chignahuapan]]
Iglésia dels remeis 1.jpg|Cholula
Tlatlauqui5.JPG|[[Municipi de Tlatlauquitepec|Tlatlauquitepec]]
Palau Municipal Xicotepec.JPG|[[Xicotepec de Juárez]]
</gallery>

=== Atres llocs d'interés ===

[[Archiu:Teatro Principal, Puebla, México, 2013-10-11, DD 05.JPG|miniaturadeimagen|Vista nocturna de la frontera del Teatre Principal.]]
[[Archiu:Oficina del servicio postal, Puebla, México, 2013-10-11, DD 01.JPG|miniaturadeimagen|Oficina postal]]
Atres atractius turístics importants de l'estat són:

* [[Museu Ampare]], [[Museu José Luis Bell i González]], [[antic convent de Santa Rosa]], [[Museu de la Revolució]], [[Museu Nacional dels Ferrocarrils Mexicans]], [[Temple de La nostra Senyora de la Concòrdia (Puebla)|La Concòrdia]] i el [[Pati de Rajoletes]], [[Fortes de Loreto i Guadalupe]], Catedral, [[biblioteca Palafoxiana]], [[Teatre Principal (Puebla)|Teatre Principal]], [[Mercat de Artesania "El Parián"|Mercat de Artesania El Parián]], [[Mercat de Sabors]], [[Casa de Alfeñique]], [[Museu i Pinacoteca José Luis Bell i Zetina]], [[Planetari de Puebla]] i el [[Africam Safari|Zoològic i parc Africam Safari]], [[Museu Universitari Casa dels Ninots]], en la capital de l'estat.

* [[Valle de Pedres Encimadas]], en [[Zacatlán]].
* [[Coa de Cavall]], en [[Zacapoaxtla]].
* [[Convent Franciscano]], en [[Municipi de Tecamachalco|Tecamachalco]].
* [[Grutas Karmidas]], en [[Zapotitlán de Méndez]].[[Archiu:Fachada del Servicio Postal Mexicano en Puebla.jpg|miniaturadeimagen|Frontera del Servici Postal Mexicà]].
* [[Iglésia de Sant Francisco (Cuetzalan)|Iglésia de Sant Francisco]] i [[Museu Regional de Cuetzalan]], en Cuetzalan.
* Iglésia de Sant Francisco i Museu Colonial en [[Huejotzingo]].
* [[Convent de Sant Francisco (Cholula)|Convent de Sant Francisco]], plaça Principal, Museu de Casa de Cultura i zona arqueològica de Cholula, en [[Sant Pedro Cholula]].
* [[Iglésia de la Puríssima Concepció (Chignahuapan)|Iglésia de la Puríssima Concepció]], elaboració i venda d'esferes, en [[Chignahuapan]].
* [[Iglésia de Santa María Tonantzintla]] i l'[[iglésia de Sant Francisco Acatepec]], en el municipi de Sant Andrés Cholula.
* [[Convent Franciscano de Calpan]].
* [[Els Reis Metzontla]], comunitat [[popoloca]] [[alfarería|alfarera]], en el municipi de Zapotitlán.
* [[Pahutlán]], municipi de la [[Serra Nort de Puebla]], que en 2012 ha segut declarat el tercer [[Pobles Màgics|Poble Màgic]] de l'Estat.
* [[Santiago Xalitzintla]], la comunitat més propenca al [[volcà Popocatépetl]], al com es venera i se li crida, popularment, ''[[volcà Popocatépetl|Don Gregorio]]'' o ''[[volcà Popocatépetl|Dò Goyo]]''. Durant el més de març duen una ofrena fins a les seues faldes en la finalitat de solicitar-li pluja.

== Vore també ==
{{portal|Puebla}}
* [[Organisació territorial de Mèxic]]
* [[Fundació de Puebla]]
* [[Cronologia de l'història de Puebla]]
* [[Geografia de Puebla]]
* [[Regions de Puebla]]
* [[Demografia de Puebla]]
* [[Zona metropolitana de Puebla]]
* [[Municipis de Puebla]]
* [[Política i govern de Puebla]]
* [[Cultura de Puebla]]
* [[China poblana]]
* [[Talavera poblana]]
* [[Benemérita Universitat Autònoma de Puebla]]
* [[Batalla de Puebla]]

== Referències ==

{{listaref|2}}

=== Bibliografia ===

<div class="references-small">
* [https://web.archive.org/web/20070809012932/http://www.cddhcu.gob.mx/bibliot/infolegi/consedos/constitu/puebla.htm ''Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Puebla''], en el lloc en internet de la Cámara de el H. Congrés de l'Unió, consultada el 20 de juliol de 2007.
* [http://www.congresopuebla.gob.mx/prensa/tmp/lepojud.pdf] {{Wayback|url=http://www.congresopuebla.gob.mx/prensa/tmp/lepojud.pdf |dona't=20161025032647 }}, en el lloc en internet del Congrés de l'Estat de Puebla, consultat el 21 de juliol de 2007.
* Carrillo-Chávez, A.; Levresse, G.; Ponce, G.; Correón F., D.; i Del Roser, A. (2007): {{Enllaç trencat|1=[http://www.geociencias.unam.mx/roman/bol-i/CarrilloHielo07.pdf Geoquímica i Isotopía del Gèl Glacial de les Montanyes Iztaccíhuatl i Pico de Orizaba: Registre Climàtic-Atmosfèric-Ambiental"] |2=http://www.geociencias.unam.mx/roman/bol-i/CarrilloHielo07.pdf |bot=InternetArchiveBot }}, en el lloc en internet del Centre de Geociències de l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]], consultat el 20 de juliol de 2007.

* Comissió Nacional de l'Aigua (CNA, s/f): [https://web.archive.org/web/20070928015753/http://siga.cna.gob.mx/siga/regionales/balsas/docto/lineam1.doc "Lineamientos Estratègics per al Desenroll Hidràulic de les Regions Hidrològiques Pertanyents a la Regió Administrativa IV Basses"], consultat el 10 de juliol de 2007.
* Centre Universitari per a la Prevenció de Desastres Regionals (Cupreder, 2006): [https://web.archive.org/web/20070928122121/http://www.pistzaya.buap.mx/reportes/plan.doc "Observacions al Pla de Contingències davant emergències meteorològiques. Puebla 2006]", Benemérita Universitat Autònoma de Puebla, consultat el 18 de juliol de 2007.
* Hirschberg, Julia (2000): "La fundació de Puebla dels Àngels. Mit i realitat", en Contreras Cruz, Carlos i Cuenya Miguel Ángel (eds.), ''Àngels i constructors. Mits i realitats en l'història colonial de Puebla (Sigles {{Sigle|XVI}}-{{Sigle|XVII}})'', [[Benemérita Universitat Autònoma de Puebla]], H. Puebla de Saragossa.
* [[Institut Nacional d'Estadística i Geografia]] (INEGI, 2004): ''La població parlant de llengua indígena de Puebla,'' Aguascalientes.
* ---- (2005a): ''Puebla, Anuari estadístic'', Aguascalientes.
* ---- (2005b): ''II Conteo de Població i Vivenda. Resultats Definitius''.
* ---- (2006a): ''Puebla. Anuari estadístic'', Aguascalientes.
* ---- (2006b): ''Agenda estadística dels Estats Units Mexicans'', Aguascalientes.
* ---- (2007): [http://www.inegi.gob.mx/est/default.aspx?i=21 ''Puebla. Informació estadística''], en el lloc en internet de el INEGI, consultat el 20 de juliol de 2007.
* ----: [https://web.archive.org/web/20071012123026/http://mapserver.inegi.gob.mx/dsist/ahl2003/index.html?c=424&i=21 ''Archiu Històric de Localitats]'', en el lloc en internet de el INEGI.
* Licona Valéncia, Ernesto (2003): [https://web.archive.org/web/20120105081142/http://www.filosofia.buap.mx/graffylia/1/41.pdf "Evocació sobre la ciutat de Puebla"], en ''Graffylia'', Facultat de Filosofia i Lletres de la BUAP, pp. 41-47.
* Lomelí Vanegas, Leonardo (2001): ''Breu història de Puebla'', Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic.
* ---- (2005) [https://web.archive.org/web/20070929190134/http://www.cmq.edu.mx/documentos/revista/dosier/estdossier_1.pdf "La recuperació econòmica i el seu impacte en el centre de Mèxic durant el govern d'Álvaro Obregón (1920-1924)"], en ''Economia, Societat i Territori'', [[El Colege Mexiquense]], Toluca de Lerdo.
* Lugo-Hubp, José; Zamorano Orozco, José Juan; Capral, Lucía; Inbar, Moshe i Alcántara Ayala, Irasema (2005): [https://web.archive.org/web/20070928004335/http://satori.geociencias.unam.mx/22-2/(6)Lugo.pdf "Els processos de removiment en massa en la Serra Nort de Puebla, octubre de 1999: Causa i efectes"], en ''Revista Mexicana de Ciències Geològiques'', v. 22, núm. 2, pp. 212-228, consultat el 13 de juliol de 2007.
* Macías Medrano, Jesús Manuel (coord., 1995): ''La disputa pel risc en el Volcà Popocatépetl'', Publicacions de la Casa Chata del Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social, Tlalpan.
* Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD, 2004): [http://saul.nueve.com.mx/informes/images/11%20-%20Apendice%20Estadistico.pdf ''Informe sobre el desenroll humà en Mèxic''] {{Wayback|url=http://saul.nueve.com.mx/informes/images/11%20-%20Apendice%20Estadistico.pdf |date=20070928161517 }}, consultat el 21 de juliol de 2007.
* Serrano Carreto, Enrique (coord., 2006): ''Regions Indígenes de Mèxic'', Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes-Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, Mèxic.
* Tribunal Llatinoamericà de l'Aigua (s/f): [https://web.archive.org/web/20071009045912/http://boell-latinoamerica.org/download_es/veredicto_rio_atoyac.pdf "Cas: Contaminació industrial en els rius Atoyac i Xochiac. Estats de Tlaxcala i Puebla, República Mexicana"], en l'espai en internet de la Fundació Heinrich Böll, consultada el 12 de juliol de 2007.
* [[Arturo Warman|Warman, Arturo]] (2003): ''Els indis mexicans en el llindar del tercer mileni'', Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic.
* Expresse Journal; "Lo que no et pots perdre de Puebla", pag. 10-13, Any. 1, No. 1 de maig de 2009. Beatriz López.

* BUAP (2010). [https://web.archive.org/web/20131213225911/http://www.buap.mx/portal_pprd/wb/comunic/busca_proyecto_industrializar_plantas_endem_1912 "Busca proyecte industrialisar plantes endèmiques de Puebla."], consultat el 6 d'octubre de 2010.
* Leicht, Hugo, (1967) "Els carrers de Puebla, Puebla, Govern de l'Estat de Puebla" p. 239.
* Solís Hernández, Margarito (2009) "La Llegenda de l'Home que va matar a l'animal".
</div>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Puebla}}
{{Wikisource|Himne a l'Estat de Puebla}}
{{Wikcionario|Puebla}}
* [http://www.puebla.gob.mx Portal del govern de l'Estat de Puebla]
* [http://www.pueblacapital.gob.mx Portal de l'Ajuntament de Puebla]
* [https://web.archive.org/web/20070701022805/http://www.htsjpuebla.gob.mx/division.html?n=3 Districtes Judicials de l'Estat de Puebla]
* [http://www.inegi.gob.mx/est/default.asp?i=21&c=4327 INEGI: Informació sociodemogràfica de Puebla]
* [http://www.inegi.gob.mx/geo/default.asp?i=21&c=124 INEGI: Informació geogràfica de Puebla]

[[Categoria:Estat de Puebla| ]]

== Referències ==
<references/>

{{Traduït ref|es|Puebla}}
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Benidorm Club de Fútbol

2026-10-10T14:10:36Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

{| class="infobox" style="width:23em; text-align:left; font-size:90%; border:1px solid #aaa; background-color:#f9f9f9; padding:4px; margin:0 0 1em 1em; float:right;"
|+ style="font-size:110%; font-weight:bold; background-color:#d0e0f0; padding:5px; text-align:center;" | Benidorm Club de Fútbol
|-
! colspan="2" style="background-color:#e2ecf5; text-align:center;" | Dades generals
|-
! Nom complet
| Benidorm Club de Fútbol
|-
! colspan="2" style="background-color:#e2ecf5; text-align:center;" | Competicions
|-
! Categoria actual
| [[Segunda División B]] Grupo 3|Última temporada=2010/11|temporada=2010/11|posición=16.º {{decreciente}}}} El '''Benidorm Club de Fútbol''' fue un [[club de fútbol]] español situado en [[Benidorm]], [[provincia de Alacant|Alacant]] ([[Comunidad Valenciana]]) y que jugó en el [[Ligas de fútbol de Espanya|sistema de ligas español]]. Fue fundado en 1964 por Eduardo Ubago Mariño. El mayor logro de su historia fue disputar la [[Anexo:Promoción de ascenso a Segunda División de Espanya 2008|promoción de ascenso a Segunda División]] en la temporada 2007-08, al finalizar en cuarta posición. Después de descender a Tercera División en la edición de 2010-2011, desapareció por motivos económicos. == Historia == Fue fundado el 20 de febrero de 1964 como '''Benidorm Club de Fútbol''' sobre las bases de una entidad anterior, la ''Juventud Deportiva Benidorm'', bajo la presidencia de Eduardo Ubago Mariño. Durante sus primeros años de vida estuvo inscrito en la [[Federación de Fútbol de la Región de Murcia|Federación Regional de Murcia]], al igual que otros clubes de [[provincia de Alacant|Alacant]]. En tan solo dos temporadas pasó de Primera Regional a Tercera División, aunque no logró asentarse en la categoría y descendió en 1970. Ese mismo año cambió su indumentaria a una completamente blanca y su nombre por el de '''Benidorm Club Deportivo'''. Desde la temporada 1976-77 estuvo inscrito en la [[Federación de Fútbol de la Comunidad Valenciana|Federación Valenciana de Fútbol]] para evitar el descenso de categoría, y es encuadrado en el grupo Sur de Regional Preferente. Durante más de quince años el Benidorm C. D. formó parte de las divisiones regionales, hasta que en la temporada 1981-82 consiguió el ascenso a Tercera División. Con una mejor base, los alicantinos pasaron a competir por las primeras plazas y en la campaña 1986-87 lograron subir a [[Segunda División B]], aprovechando la reestructuración de la categoría. En el año 1987-88 descendieron al terminar decimoctavo lugar. No obstante, al año siguiente recuperaron su plaza como campeones de grupo. Desde entonces tuvo lugar un proceso de consolidación por el que jugaron ocho ediciones consecutivas en Segunda B. El mejor puesto en todo ese tiempo fue un quinto lugar en [[Segunda División B de Espanya 1989-90|la temporada 1989-90]]. También destacó la creación en 1993 de su filial, el Foietes de Benidorm, del que salieron futbolistas como el internacional [[Antonio López Guerrero|Antonio López]]. Entre 1997 y 2004, la entidad alternó la Segunda B con la Tercera División. A partir de la temporada 2004-05, con la llegada a la presidencia de Vicente Pastor, se invirtió más dinero para tratar de llegar a la [[Liga de Fútbol Profesional]]. En [[Segunda División B de Espanya 2007-08|la temporada 2007-08]] el Benidorm finalizó en cuarta posición, bajo las órdenes del técnico [[Luis García Plaza]] y con jugadores experimentados como [[Alfredo Sánchez Benito|Alfredo Sánchez]], [[Maikel Naujoks]], [[Luis Miguel Loro]], [[Óscar López Martínez|Óscar López]], [[Manel Expósito]], Pablo Gutiérrez (Uruguay) y [[Álvaro del Moral]]. Ya en la [[Anexo:Promoción de ascenso a Segunda División de Espanya 2008|promoción de ascenso a Segunda División]] fueron eliminados por el [[Rayo Vallecano]] con un marcador global de 2:1. En el verano de 2009 se recuperó el nombre original de '''Benidorm Club de Fútbol''' y se iniciaron los trámites para ser una [[sociedad anónima deportiva]] (SAD). La temporada 2009-10 se cerró con un sexto lugar. === Desaparición === El estallido de la crisis económica provocó un descenso de las subvenciones municipales y la pérdida de patrocinadores. El Benidorm tuvo que reducir su presupuesto, detener la conversión en SAD y deshacerse de sus mejores jugadores. Al finalizar la campaña 2010-11 fue decimosexto y perdió la promoción de permanencia frente al [[Betis B|Real Betis "B"]]. Este descenso deportivo se encadenó con otro administrativo, en este caso a Regional Preferente, por impagos a los jugadores. Sin encontrar solución a su situación, la entidad entró en concurso de acreedores y en la temporada 2011-12 confirmó su desaparición. == Uniforme == * '''Uniforme titular''': Camiseta blanca y azul, pantalón blanco y medias blancas. * '''Uniforme alternativo''': Camiseta roja, pantalón rojo y medias rojas. == Estadio == {{AP|Estadio Municipal Guillermo Amor}} El estadio donde el Benidorm Club de Fútbol disputó sus partidos como local fue el [[Estadio Municipal Guillermo Amor]], con capacidad para 9.000 espectadores. Este campo fue inaugurado en 1968 como Estadio de Foietes, en referencia al barrio en el que está situado. Además de partidos de fútbol, es el principal recinto de la ciudad para organizar conciertos. La siguiente lista recoge los entrenadores del Benidorm Club de Fútbol desde 1991 hasta su desaparición. {|
|}

El '''Benidorm Club de Fútbol''' va ser un [[club de fútbol]] espanyol situat en [[Benidorm]], [[província d'Alacant|Alacant]] ([[Comunitat Valenciana]]) i que va jugar en el [[Lligues de fútbol d'Espanya|sistema de lligues espanyol]].

Va ser fundat en 1964 per Eduardo Ubago Mariño. El major guany de la seua història va ser disputar la [[Anex:Promoció d'ascens a Segona Divisió d'Espanya 2008|promoció d'ascens a Segona Divisió]] en la temporada 2007-08, en finalisar en quarta posició. Despuix de descendir a Tercera Divisió en l'edició de 2010-2011, va desaparéixer per motius econòmics.

== Història ==
Va ser fundat el 20 de febrer de 1964 com '''Benidorm Club de Fútbol''' sobre les bases d'una entitat anterior, la ''Joventut Deportiva Benidorm'', baix la presidència d'Eduardo Ubago Mariño.<ref name=":0">{{Cita web |url=https://www.diarioinformacion.com/deportes/2011/07/01/benidorm-recorre-camino/1144178.html |título=Y el Benidorm corre el mismo camino |fecha=1 de julio de 2011|editorial=[[Diario Información]] |fechaacceso=6 de abril de 2015}}</ref> Durant els seus primers anys de vida va estar inscrit en la [[Federació de Fútbol de la Regió de Múrcia|Federació Regional de Múrcia]], de la mateixa manera que atres clubs de [[província d'Alacant|Alacant]].<ref name=":1">{{Cita web |url=https://lafutbolteca.com/tag/benidorm-cd/ |título=Benidorm C. F.|editorial=La Futbolteca |fechaacceso=6 de abril de 2015}}</ref> En tan sol dos temporades va passar de Primera Regional a Tercera Divisió, encara que no va conseguir assentar-se en la categoria i va descendir en 1970. Eixe mateix any va canviar la seua indumentària a una completament blanca i el seu nom pel de '''Benidorm Club Deportiu'''.<ref name=":1" />

Des de la temporada 1976-77 va estar inscrit en la [[Federació de Fútbol de la Comunitat Valenciana|Federació Valenciana de Fútbol]] per a evitar el descens de categoria, i és enquadrat en el grup Sur de Regional Preferent.<ref name=":1" />

Durant més de quinze anys el Benidorm C. D. va formar part de les divisions regionals, fins que en la temporada 1981-82 va conseguir l'ascens a Tercera Divisió. En una millor base, els alacantins varen passar a competir per les primeres places i en la campanya 1986-87 varen conseguir pujar a [[Segona Divisió B]], aprofitant la reestructuració de la categoria. En l'any 1987-88 varen descendir en terminar dihuité lloc. No obstant, a l'any següent varen recuperar la seua plaça com a campeons de grup. Des de llavors va tindre lloc un procés de consolidació pel que varen jugar huit edicions consecutives en Segona B. El millor lloc en tot eixe temps va ser un quint lloc en [[Segona Divisió B d'Espanya 1989-90|la temporada 1989-90]].<ref name=":1" /> També va destacar la creació en 1993 de la seua filial, el Foietes de Benidorm, del que varen eixir futbolistes com l'internacional [[Antonio López Guerrero|Antonio López]].

Entre 1997 i 2004, l'entitat va alternar la Segona B en la Tercera Divisió. A partir de la temporada 2004-05, en l'arribada a la presidència de Vicente Pastor, es va invertir més diners per a tractar d'aplegar a la [[Lliga de Fútbol Professional]].<ref name=":1" /> En [[Segona Divisió B d'Espanya 2007-08|la temporada 2007-08]] el Benidorm va finalisar en quarta posició, baix les órdens del tècnic [[Luis García Plaça]] i en jugadors experimentats com [[Alfredo Sánchez Benito|Alfredo Sánchez]], [[Maikel Naujoks]], [[Luis Miguel Loro]], [[Óscar López Martínez|Óscar López]], [[Manel Expósito]], Pablo Gutiérrez (Uruguay) i [[Álvaro del Moral]].<ref name=":2">{{Cita web |url=https://www.laverdad.es/alicante/20080526/deportes_alicante/benidorm/benidorm-merecio-20080526.html |título=El Benidorm mereció más |fecha=26 de mayo de 2008|editorial=La Verdad de Murcia |fechaacceso=6 de abril de 2015}}</ref> Ya en la [[Anex:Promoció d'ascens a Segona Divisió d'Espanya 2008|promoció d'ascens a Segona Divisió]] varen ser eliminats pel [[Raig Vallecano]] en un marcador global de 2:1.<ref name=":2" />
...

== Instalacions ==
{{AP|Estadio Municipal Guillermo Amor}}
L'estadi a on el Benidorm Club de Fútbol va disputar els seus partits com a local va ser el [[Estadi Municipal Guillermo Amor]], en capacitat per a 9.000 espectadors.

Este camp va ser inaugurat en 1968 com a Estadi de Foietes, en referència al barri en el que està situat. Ademés de partits de fútbol, és el principal recint de la ciutat per a organisar concerts.

La següent llista arreplega els entrenadors del Benidorm Club de Fútbol des de 1991 fins a la seua desaparició.

{|
|valign="top"|
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Manuel Jiménez González|Manolo Jiménez]] (1991-1994)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[José Bordalás]] (1995-1996)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Jerónimo Lloret Pellicer|Jerónimo Lloret «Calsita»]] (1996-1998)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Pedro Valentí Mora|Pere Valentí]] (1998-1999)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[José Soler Moya|Pepe Soler]] (1999-2000)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Manuel Jiménez González|Manolo Jiménez]] (2000)
[[Archiu:Flag of Croatia.svg|15px]] [[Davor Radmanović]] (2001)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Toni Aparicio]] (2002-2006)
|width="33"|&nbsp;
|valign="top"|
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Ángel Puchades]] (2006)
[[Archiu:Flag of Spain.svg|15px]] [[Manuel Jiménez González|Manolo Jiménez]] (200

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Clubs deportius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Clubs de fútbol de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Clubs de fútbol de la província d'Alacant]]

Handbol Castelló

2026-10-10T14:10:36Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Iran

2026-10-10T14:10:08Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

{{event actual|conflicte armat}}
{{atres usos|Iran (desambiguación)}}
{{redirigix ací|Pèrsia}}

'''Iran''', oficialment la '''República Islàmica d'Iran''' ({{Lang-fa|جمهوری اسلامی ایران|'' Jomhuri-ye Eslâmi-ye Irân''}}); també coneguda històricament en [[Occident]] com '''Pèrsia'''<ref>[https://fundacionio. com/viajarseguro/paises/iran/#:~:text=hasta%201935%20fue%20conocido%20en,junto%20con%20el%20de%20Ir%C3%A1n. Aniran - Fundació iO] fundacionio. com</ref><ref name=":0">{{cite book|last=A. Fishman|first=Joshua|title=Handbook of Language and Ethnic Identity: Disciplinary and Regional Perspectives (Volume 1)|year=2010|publisher=[[Oxford University Press]]|isbn=978-0-19-537492-6| page=266|quote= "Iran" i "Pèrsia" són sinònims. Iran ha segut el nom que ha segut donat a este territori pels propis iranís, mentres que Pèrsia ha segut el nom utilisat internacionalment en distints idiomes}}</ref> ({{Lang-fa|پارس|''Pārs''}}), és un país sobirà d'[[Oriente Pròxim]] i [[Àsia Occidental]]. És una [[república islàmica]] [[Teocràcia|teocràtica]] basada en els principis religiosos del [[Chiisme|islam chiïta]]. Llimita en [[Iraq]] i [[Turquia]] a l'oest, en [[Azerbaiyan]] i [[Armènia]] al noroest, en el [[mar Caspio]] i [[Turkmenistan]] al nort, en [[Afganistan]] i [[Pakistan]] a l'est, i en el [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]] al sur. És el [[Anex:Països per superfície|desseté país més extens del món]] en {{formatnum|1648195}} km². Iran té una població de casi cent millons de persones de diverses ètnia.<ref name="CIA Factbook - 2010">{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html|títul=CIA Factbook – 2010 |editorial=Cia. gov |fechaacceso=21 de febrer de 2012 |fechaarchivo=3 de febrer de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120203093100/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html|deadurl=yes }}</ref> És un país en una importància molt significativa en la geopolítica en trobar-se entre Orient Pròxim, Àsia Central i [[Àsia del Sur]]. La capital és [[Teheran]], centre polític, industrial, comercial i cultural del país. Iran és una gran [[potència regional]]<ref name="parliament">{{Cita web |autor=The Committee Office, House of Commons |url=http://www.publications.parliament.uk/pa/cm200607/cmselect/cmfaff/363/36310.htm|títul=Select Committee on Foreign Affairs, Eighth Report, Iran |editorial=Publications. parliament. uk |fechaacceso=18 de juny de 2011}}</ref><ref name="petro-hunt">[https://web. archive. org/web/20100103021931/http://www. petro-hunt. com/lectures/LectureOpen. htm Iran 2000 and Beyond lecture séries, opening address, W. Herbert Hunt, 18 May 2000]. Retrieved 1 October 2007.</ref> a la que les seues grans reserves d'hidrocarburs (quartes reserves de petròleu i primeres de gas a nivell mundial)<ref>{{Cita web |autor=David Page |títul=El nou mapa dels jagants globals del petròleu i el gas |url=http://www.expansion.com/2013/06/25/empresas/energia/1372172739.html|fechaacceso=1 d'agost de 2013 |obra=Expansió |data=26 de juny de 2013}}</ref> conferixen una situació de [[Superpotencia energèticaEl potencial d'Anar. C3. A1n per a la producci. C3. B3n de gas i petr. C3. B3lligc|superpotencia energètica]] i li reporten des de fa décades una substancial renda petrolera. La diversitat ètnica de la societat iraní, composta per [[Poble persa|perses]], que és el grup ètnic principal, [[azeríes]], [[Poble kurdo|kurdo]], [[luros]], [[turcomanos]] i [[baluchíes]], entre uns atres, forma part intrínseca de la seua cultura i ha proporcionat un atractiu especial a este ampli territori. Els [[Poble àrap|àraps]] són una chicoteta minoria en Iran (al voltant de l'un per cent). Iran, junt a [[Iraq]], és el breçol d'algunes de les civilisacions més antigues.<ref>Lowell Barrington, Michael J. Bosia, Kathleen Bruhn, "Comparative Politics: Structures and Choices", Cengage Learning, 2009. Excerpt from page 34: "Like China, Iran is home to one of the world's oldest civilizations"</ref> Les primeres dinasties conegudes en l'oest d'Iran són les d'[[Elam]], des de 2800 a. C. Els [[Mija (Propenc Oriente)|medos]] varen formar el primer imperi que va comprendre el [[Gran Iran]] en 625 a. C.<ref name="Encyclopædia Britannica Encyclopedia artícul: Mija ancient region, Iran">{{Cita web |autor=[[Encyclopædia Britannica]]|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/372125/Media|títul=Encyclopædia Britannica Encyclopedia artícul: Mija ancient region, Iran |editorial=Britannica. com |fechaacceso=25 d'agost de 2010}}</ref> Estos varen ser succeïts pel [[Dinastia Aqueménida|Imperi aqueménida]], [[Periodo helenístico|helenizado]] pels [[Imperi seleúcida|seléucidas]] despuix de la conquista per [[Alejandro Magne]] i recentrado despuix en referències autòctones pels successius imperis dels [[Imperi Partixc|parts arsácidas]] i els [[Imperi Sasánida|sasánidas]]. Els [[Musulmà|musulmans]] la [[conquista musulmana de Pèrsia|conquisten en el 651 d. C.]], en el resultat de la difusió de la [[idioma persa|llengua persa]] per tota la [[replanell iraní]] i de distints aspectes de la cultura iraní a lo llarc del [[món islàmic]]. En 1501, el sorgiment de la [[dinastia safávida]] va produir la substitució de l'islam [[sunisme|suní]] (que fins a llavors era la religió majoritària), pel [[chiisme]] [[duodecimano]] com la religió oficial del regne, ademés d'una intensa persecució de la major part de confraries [[sufisme|sufíes]] desenrollades despuix de la [[Invasió mongola de Corasmia|invasió mongola del sigle {{versalita|xii}}]]. baix el govern de [[Nader Shah]], iniciat en 1736, Iran va alcançar la seua major extensió territorial des de l'época sasánida.<ref name="books. google. nl">{{Cita llibre |url=https://books.google.com/books?id=9o0AAwAAQBAJ&pg=PR15&lpg=PR15&dq=nader+shah+most+powerful+in+the+world&source=bl&ots=xUwP9BVabm&sig=D_IapjOD5xv2rmTfU-baigg-bWI&hl=nl&sa=X&ei=ewiFU-6kFcW2PbCkgOAJ&ved=0CFAQ6AEwBDgK#v=onepage&q=nader%20shah%20most%20powerful%20in%20the%20world&f=false|títul=The Sword of Pèrsia: Nader Shah, from Tribal Warrior to Conquering Tyrant |fechaacceso=27 de maig de 2014}}</ref> Durant el sigle {{versalita|xix}}, Iran va perdre grans cantitats de territori en el [[Caucas]] en la [[Guerra rus-persa (1804-1813)|guerra rus-persa]].<ref>Fisher|Avery|Hambly|Melville|1991|pp=329–330</ref><ref name="Timothy C. Dowling pp. 728-730">Timothy C. Dowling [https://books. google. nl/books? id=KTq2BQAAQBAJ&pg=PA728&dq=russo+persian+war+1804-1813&hl=nl&sa=X&ei=QnOXVJXpCcz7UPevhPAK&ved=0CCcQ6AEwAQ#v=onepage&q=russo%20persian%20war%201804-1813&f=false ''Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond''] pp. 728–730 ABC-CLIO, 2 dec. 2014 ISBN 1598849484</ref> A principis del sigle {{versalita|xx}}, la [[Revolució constitucional iraní|revolució de 1906]] va establir la primera [[Assamblea Consultiva Islàmica|assamblea llegislativa del país]] i del continent asiàtic, sometent el poder monàrquic a una constitució. En 1953, el primer ministre [[Mohammad Mosaddeq]] —que havia nacionalisat el petròleu dos anys abans— va ser derrocat en un [[Colp d'Estat en Iran de 1953|colp d'Estat]] orquestat pel [[Regne Unit]] i els [[Estats Units]]. Açò va permetre al [[sah]] [[Mohammad Resa Pahleví|Resa Pahleví]] tindre un major poder sobre el govern nacional. La monarquia va aplegar al seu fi en 1979, per mig d'una [[Revolució iraní|revolució popular]] que va derivar en una [[Revolució iraní|revolució islàmica]], puix va terminar sent liderada per chiítes dirigits per [[Ruhollah Jomeiní|Jomeiní]], que varen establir una [[república islàmica]] l'1 d'abril.<ref name="britannica1">[https://web. archive. org/web/20060316040030/http://www. britannica. com/ebi/artícul-202892 Iran Islamic Republic], Encyclopaedia Britannica retrieved 23 January 2008</ref><ref name="Encyclopædia Britannica Encyclopedia artícul: Mija ancient region, Iran"/> En 2015, es va firmar el [[Pla d'Acció Integral Conjunt]] en els [[P5+1]] sobre el [[programa nuclear d'Iran]].<ref>[http://internacional. elpais. com/internacional/2015/07/07/actualidad/1436281351_291185. html Guia per a entendre el rompecabezas de la negociació nuclear iraní]</ref>

Iran és membre fundador de l'[[Organisació de les Nacions Unides]], del [[Moviment de Països No Alineats]], de l'[[Organisació per a la Cooperació Islàmica]] i de l'[[Organisació de Països Exportadors de Petròleu|OPEP]]. El sistema polític d'Iran està basat en la [[Constitució d'Iran|Constitució islàmica de 1979]], que regula les relacions entre els distints òrguens de govern. La màxima autoritat estatal és el [[Líder suprem d'Iran|líder suprem]], encara que la direcció quotidiana de l'administració corre a càrrec del [[president d'Iran|president]]. La religió i la llengua oficials del país són, respectivament, l'islam chiïta [[duodecimano]] i el [[idioma persa|persa]].<ref>{{Cita web |títul=قانون اساسی جمهوری اسلامی ایران |url=http://fa.wikisource.org/wiki/قانون_اساسی_جمهوری_اسلامی_ایران|idioma=Persian |fechaacceso=23 de giner de 2008 }}</ref>

== Toponímia ==

El nom «Iran» és un [[cognado]] de «[[ari]]»,<ref>Segons l'[[Espasa]], ve de ''Airizana'', "terra dels aris".</ref> i significa «terra dels [[aris]]».<ref name="hinduwebsite">[http://www. hinduwebsite. com/hinduism/concepts/arya. asp hinduwebsite. com, "The Concepts of Hinduism — Arya"], retrieved 1 Oct 2007</ref><ref name="about. com">[http://ancienthistory. about. com/od/persianempiremaps/qt/Iran. htm "Iran — The Ancient Name of Iran", N. S. Gill] {{Wayback|url=http://ancienthistory.about.com/od/persianempiremaps/qt/Iran.htm|dona't=20110716094502 }}, retrieved 1 Oct 2007</ref> El topònim apareix per primera volta en els [[Avesta|texts avésticos]] baix la forma'' Aryānā vaēža'', referit a una regió que sol ubicar-se en [[Àsia Central]].<ref name="rodriguezvargas">{{Cita lliure|llinages=Rodríguez Vargas |nomene=Joaquín |títul=Gramàtica general del persa modern |any=2011 |editorial=Almuzara |isbn=978-84-92924-53-0 |pàgina=510}}</ref> Des de l'época [[sasánida]] es registren les veus ''Ērānšahr'' i ''Ērān'', que perviuen tal com fins al sigle {{versalita|xxi}} d. C. en distints dialectes o idiomes orientals del persa i de les que la segona està atestada ya en una inscripció del sigle {{versalita|iii}} a. C., junt a un text paral en [[idioma partixc|part]] en el que apareix l'[[etnónimo]] ''aryān'', ya en el significat de «aris», «iranios» o «iranís».

Fins a 1935, Iran va ser conegut en Occident com Pèrsia, nom derivat del grec Persis, usat per a referir-se a la nació irania, el seu poble i els seus imperis antics. Els iranís identificaven al seu país en el nom ērān («dels iranís») des del periodo sasánida. El nom Pèrsia prové de la regió del sur d'Iran, cridada Fars/Pars, derivat de Parshua, lloc d'orige de l'Imperi persa.<ref>{{Cita web|url=https://iranicaonline.org/artículs/eran-eransah|títul=ĒRĀN, ĒRĀNŠAHR|autor=MacKenzie, David Niel|data=1998|publicació=[[Enciclopèdia Iranica]]}}</ref>

== Història ==

{{AP|Història d'Iran}}

=== Prehistòria ===

Iran presenta vestigis d'ocupació humana ya des de l'[[Edat de Pedra]]. Durant el [[Neolític]] es va desenrollar un procés de [[Sedentarisme (prehistòria)|sedentarisació]], producció estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distància. l'[[Edat del Coure]], caracterisada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada en [[Susa|Susiana]] (suroest d'Iran) i en [[Sialk]] (centre-oest), s'estén en Iran a lo llarc de l'IV mileni a. C. Comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenrolla entre [[Anatolia]], [[Mesopotamia]], el [[Bactriana|Complex Arqueològic de Bactria-Margiana]] i la [[Cultura de la vall del Indo]].

=== Antiguetat ===

{{AP|Imperi Persa}}
[[Archiu:Persepolis001.jpg|miniatura|esquerra|[[Apadana]] de [[Persépolis]].]]

Al començament de l'III mileni a. C. apareix en [[Susa]] una forma d'escritura, possiblement derivada del sistema [[llengua sumerio|sumerio]] per a representar la [[llengua elamita]]. l'[[Imperi elamita]] del suroest d'Iran competix en els imperis veïns de [[Imperi paleobabilónico|Babilonia]] i [[Asiria]]. A partir del 2000 a. C. els [[medos]] i els [[perses]], pobles [[aris]] o [[indoeuropeus]], varen escomençar a desplaçar-se des de les planures del sur de [[Rússia]] i [[Àsia Central]] cap a Europa i Àsia. A finals d'el {{Sigle|VII||s}} a. C., grups de tribus iranias identificades com [[medos]], establits al nort i noroest d'Iran, es lliuren del jou [[Asiria|assiri]], establint el seu poder sobre la regió baix eliderage de [[Deyoces]], primer ''[[Sah]]''. Gràcies a [[Ciáxares]] i [[Astiages]] s'acaba en el poder assiri, prenent [[Nínive]] en el 612 a. C. i consolidant el primer imperi iranio. D'eixe mateix periodo són les fonts que mencionen a [[Ciro I]], rei d'[[Anshan (Pèrsia)|Anshan]]. El domini [[Mija (Orient Mig)|meda]], no obstant, va ser breu, gràcies a la llabor mampresa per un noble persa de la família [[Dinastia aqueménida|Aqueménida]], [[Ciro el Gran]] (555-529 a. C.), rei d'[[Anshan (Pèrsia)|Anshan]], qui va unificar als perses, va sometre als medos i va conquistar [[Babilonia (ciutat)|Babilonia]], [[Síria]], l'[[Llevant mediterràneu]] i [[Àsia Menor]]. La seua llabor de conquista va ser continuada pel seu fill i successor, [[Cambises II|Cambises]] (530-522), qui es anexionó [[Egipte]] i va marcar la màxima extensió del [[Imperi aqueménida]], configurant el major imperi fins a llavors conegut en el [[Próximo Oriente]].

[[Archiu:ImperioAqueménida500AC.svg|miniatura|300px|Mapa de l'Imperi aqueménida. Pot vore's el [[Camí Real de Susa a Sardes]].]]

L'esplendor del [[Imperi persa]] ve marcat per la figura de [[Darío I]] (522-486). Es va dedicar fonamentalment a organisar l'extens imperi heretat a través de [[satrapías]]. Va elaborar una ret de camins en els que es pretenia unir les diverses parts de l'imperi, el més famós dels quals és el [[Camí Real de Susa a Sardes]], i també palaus i monuments en les capitals: [[Susa]] i [[Persépolis]]. Va convertir en religió oficial el [[mazdeísmo]]. En ell va escomençar també el decliu de l'Imperi aqueménida, en mamprendre una lluita contra els grecs que es coneixeria com les [[guerres mèdiques]] i que varen continuar els seus successors: [[Jerjes I]], [[Artajerjes I]], [[Darío II]], [[Artajerjes II]] i [[Darío III]]. Les contínues derrotes dels perses varen culminar en l'invasió en 334 a. C. i fi del propi imperi per [[Alejandro Magne]] (336 a. C.). A la seua mort, els successors es varen repartir els seus territoris, i va passar a [[Seleuco I Nicátor]] (312 a. C.). Els [[Imperi seléucida|seléucidas]] varen governar durant una época de gran debilitat, tant externa com a interna. El decliu de l'imperi seléucida va ser aprofitat per la [[dinastia arsácida de Partia]], que va governar l'antic Iran a partir de l'any 250 a. C. Els [[parts]] ([[Parni]]) eren un poble d'orige septentrional, que varen construir un imperi a partir de la regió a la vora del [[mar Caspio]]. En els quatre sigles següents, els parts varen defendre el territori de l'antiga Pèrsia front als [[Imperi romà|romans]], a l'hora que va funcionar com a intermediari entre [[Roma]] i [[Imperi de China|China]]. En 224 sorgix l'[[Imperi sasánida]] (224-652) que va lluitar a lo llarc dels sigles contra els romans, els [[Imperi bizantí|bizantino]] i les tribus que ho acossaven des d'[[Àsia Central]]. Solament l'invasió àrap d'el {{Sigle|VII||s}}, en plena expansió del [[Islam]], va poder posar-li fi en la derrota de l'últim [[sah]], [[Yazdgard III]].

=== Edat Mija (652–1501) ===

[[Archiu:Khwarezmian Empire 1190 - 1220 (AD)-es.svg|miniatura|Extensió del [[Jorezmitas|Imperi jorezmita]] cap al 1200.]]

A mitan d'el {{Sigle|VII||s}}, concretament en l'any 636 d. C. (14 de l'[[Hègira]]), es va produir la [[conquista musulmana de Pèrsia|conquista de Pèrsia pels musulmans]] [[poble àrap|àraps]]. Els [[Dinastia dels Omeyas|califes de Damasc]] i primers abbasíes varen ser tolerants cap a les antigues religions, perdurant en Pèrsia les creències [[zoroastrisme|zoroastrianas]], [[Monofisisme|monofisitas]] i [[Nestorianisme|nestorianas]]. Tendències contràries a Damasc ([[chiisme]], [[jariyisme]]), varen trobar el seu ampar en el replanell irania, i varen acabar intervenint en el tumult de 747 contra els [[omeyas]]. Els nous [[Califato Abasí|califes de Bagdad]] varen dependre cada volta més dels seus caps militars, [[perses]] primer i [[turcs]] despuix. Àmplies zones de Pèrsia varen escapar al seu control, constituint-se en regnes independents. Els tumults contra el poder central varen ser especialment intenses en el [[Gran Jorasán|Jorasán]], el primer regne del qual independent va ser establit per [[Táhir ibn Husáyn]], príncip de [[Nishapur]], de Jorasán i de [[Kermán]] (822). La primera dinastia en Jorasán, despuix de l'introducció de l'islam, va ser la [[dinastia saffarí]] (861-1003). Els [[Samaníes]] (875-999), també oriunts del Jorasán, varen governar extensos territoris, des del [[mar d'Aral]] al [[oceà Índic]] i el [[golf Pèrsic]]. Els [[Buyíes]] (932-1055) són una dinastia fundada per un príncip persa de sanc real pròxim als chiítes; varen regnar en Pèrsia occidental, aplegant després a Bagdad, fins a [[Fars]] i [[Kermán]]. El governador de Jorasán era un turc que es va sublevar contra el califa en 961 i va fundar en [[Ġaznī (ciutat)|Ghazna]] ([[Afganistan]]) un imperi que es va estendre cap al [[Província de Jorasán|Jorasán]] iraní. Els buyíes de Pèrsia es varen vore conquistats pels [[Dinastia Selyúcida|turcs selyúcidas]] que cap a l'any 1000 varen invadir el [[Província de Jorasán|Jorasán]] i l'[[Iraq]]. En 1092, a la mort del sultà, Pèrsia es va convertir en regne independent governat per un dels fills del sultà. Un sigle despuix (1190), els [[Jorezmitas]] varen fundar un imperi iranio sobre Pèrsia oriental fins a Afganistan. Els jorezmitas, com el restant de Pèrsia, varen ser conquistats pels [[mongoles]] de [[Gengis Kan]] (1220), fundant-se el kanato de Pèrsia (o «[[Iljanato]]»). Els eixèrcits mongoles de [[Tamerlán]] varen assolar Pèrsia en 1380-1385. Els [[timúridas|Timuríes]] varen governar entre 1370 i 1506.

=== Edat Moderna ===

[[Archiu:Сефи 1й 1629-42.jpg|miniatura|esquerra|[[Ismail I]], fundador de la [[Imperi safávida|dinastia safávida]] (1501-1736).]]
{{AP|Imperi safávida}}

El {{sigle|XVI||s}} va ser el de l'independència en la dinastia [[Imperi Safávida|safaví]] o sefévida. Té el seu orige en les órdens religioses [[sufíes]] ([[místics]] [[chiítes]]) de les montanyes d'[[Azerbaiyan]]. Varen organisar el seu estat entorn al santuari d'[[Ardabil]], prop del [[mar Caspio]]. [[Ismail I|Ismail]], el seu cap, es va proclamar [[sah]] en l'any 1501. El regne sefévida va consolidar definitivament la diferència entre els perses i el restant dels [[musulmans]], en consagrar la preeminència del chiisme dins d'Iran. D'esta dinastia, cal destacar el regnat d'[[Abás el Gran]] (1587-1629).

=== Edat Contemporànea ===

{{AP|Dinastia kayar}}

[[Archiu:Mohammad Pahlavi Coronation.jpg|miniatura|Foto de família posterior a la coronació, d'esquerra a dreta, la princesa [[Ashraf Pahlaví]], la princesa [[Shahnaz Pahlaví]], la seua majestad imperial el [[sah]] [[Mohammad Resa Pahleví]], l'emperatriu [[Farah Pahlaví|Farah]] i la princesa [[Shams Pahlaví]]. En el mig, la princesa [[Farahnaz Pahlaví]] i el príncip hereu [[Resa Pahlaví (II)|Resa Ciro Pahlaví]].]]

En 1794 els [[Dinastia Zand|Zand]] varen ser apartats del poder per [[Agha-Mohamed-Khan]], qui va inaugurar el periodo [[kadjar]] o kayar de Pèrsia. Els kayares varen governar en Pèrsia des de 1786 fins a 1925. A lo llarc d'el {{sigle|XIX||s}}, Pèrsia es va vore somesa les influències de [[Rússia]] i l'[[Imperi britànic]], que lluitaven entre sí per ser la potència hegemònica a l'hora que modernisaven el país. En 1907 es va aplegar a un [[Entente Anglo-Rus|acort anglo-rus]] per a diferenciar entre zones d'influència d'un i un atre.

{{VT|República Socialista Soviètica de Pèrsia}}

En l'any 1925 va pujar en poder [[Resa Shah|Resa Pahlaví]], cap militar d'ideologia nacionalista. En 1941 Resa Pahlaví va abdicar en el seu fill [[Mohammad Resa Pahlevi|Mohammad Resa Pahlaví]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va aumentar el rol del parlament, elegint-se democràticament el govern i primer ministre, encaminandose cap a una [[monarquia constitucional]]. En 1953, el primer ministre [[Mohammad Mosaddeq]], va ser expulsat del poder en intentar nacionalisar els recursos petrolífers, en un colp d'Estat orquestat per britànics i nortamericans a través de la seua embaixada i denominat [[Operació Ajax]]. el [[sah]], en el respal dels Estats Units i el Regne Unit, va establir un règim autoritari i va eliminar tota oposició en l'ajuda de l'agència d'Inteligència [[SAVAK]].
[[Archiu:Imam Khomeini in Mehrabad.jpg|miniatura|esquerra|Arribada del [[ayatolá]] [[Ruhollah Jomeini]] procedent de França l'1 de febrer de 1979.]]

El descontent popular va esclatar en giner de 1978 en manifestacions en contra del [[sah]].<ref>[http://www. fsmitha. com/h2/ch29ir. htmlThe Iranian Revolution]</ref> El sah va fugir d'Iran en giner de 1979, a l'hora que [[Ruhollah Jomeini]] tornava de l'exili. Iran es va convertir en [[República islàmica]] l'1 d'abril d'eixe mateix any. Les relacions en els [[Estats Units]] es varen tornar antagónicas quan estudiants d'Iran varen entrar i varen capturar al personal de l'embaixada d'este país i els varen catalogar com [[Espionage|espies]] i lligats en la [[CIA]] per a derrocar a l'ayatolá com varen fer en Mosaddeq en 1953.<ref>[http://www. pbs. org/wgbh/amex/carter/sfeature/sf_hostage. html PBS, American Experience, Jimmy Carter, "444 Days: America Reacts"]</ref> El 23 de setembre de 1980 va esclatar la [[Guerra Iran-Iraq|guerra entre Iran i Iraq]], en acabant de que este últim país denunciara el tractat fronteriç de 1975; va acabar en 1988. Eixe mateix any, en 1988, [[Eixecucions de presoners polítics iranís de 1988|el règim islàmic va eixecutar en secret a mils de presoners polítics]], entre membres del [[Organisació dels Muyahidines del Poble d'Iran|PMOI]] i militants izquierdista del Fedaian i el [[Tudeh]] (Partit Comuniste); [[Amnistía Internacional]] va documentar l'eixecució de 4482 presoners, mentres que l'oposició ho sifra en fins a 30 000 persones.<ref>{{Cita web |autor=Amnistía Internacional |títul=DOCUMENT - IRAN: VIOLATIONS OF HUMAN RIGHTS 1987 - 1990 |url=http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE13/021/1990/en/5c32759d-ee5e-11dd-9381-bdd29f83d3a8/mde130211990en.html|fechaacceso=21 de novembre de 2014 |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141207231518/http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE13/021/1990/en/5c32759d-ee5e-11dd-9381-bdd29f83d3a8/mde130211990en.html|fechaarchivo=7 de decembre de 2014 }}</ref> A l'any següent va morir Jomeini, succeint-li [[Alí Jamenei]] com a cap d'Estat. En 2002, el president nortamericà [[George W. Bush]] va incloure a Iran en el cridat [[eix del mal]], aludint que, segons ell, és un estat que recolza el terrorisme. La sospita que el programa nuclear iraní puga tindre fins militars ha dut a un enfrontament entre Iran i els països occidentals. Les eleccions presidencials de 2009, oficialment guanyades pel president eixint [[Mahmoud Ahmadinejad]], varen ser contestades per les oposicions que varen aplegar a imponents manifestacions per part dels simpatisants del seu rival electoral, [[Mir-Hossein Mousavi]], provablement les majors despuix de la revolució de 1979. A partir del conflicte, en juny de 2009 es va informar de que empreses alemanes en Iran varen fugir despuix dels disturbis.<ref>{{Enllaç trencat|1=[http://infoprod. co. il/main/siteNew/index. php? langId=1&mod=artícul&action=artícul&Admin=qwas&stId=274 Empreses alemanes en Iran fugen despuix dels disturbis] |2=http://infoprod. co. il/main/siteNew/index. php? langId=1&mod=artícul&action=artícul&Admin=qwas&stId=274 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>

A lo llarc de 2011 varen tindre lloc una série d'acontenyiments que varen tensar encara més les relacions entre Iran i els Estats Units (per un costat), i Israel i l'[[UE|Unió Europea]] (per un atre). La República Islàmica va acusar al [[Mossad]] i a EE.{{esd}}UU. d'estar darrere d'una série d'atacs —alguns mortals— contra físics que treballaven en el seu programa nuclear. Per la seua banda, a principis de decembre del mateix any, EE.{{esd}}UU. va acusar a Iran d'haver intentat assessinar en Washington a l'embaixador d'[[Aràbia Saudita]], alguna cosa que Iran va negar categòricament i que alguns analistes polítics internacionals varen calificar com una «burda» operació nortamericana. A este conflicte va seguir la caiguda d'un [[vehícul aéreu no tripulat]] nortamericà en territori iraní, que EE.{{esd}}UU. va indicar va ser a causa d'un fallo tècnic, mentres que Iran assegurava que havia segut abatut per les seues tropes i acusava a la [[Casa Blanca]] d'espionage. La negativa per part iraní a tornar els restants del mateix varen donar un atre regrés de femella a les mals relacions entre abdós països.<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2011/12/07/actualidad/1323282611_483434.html|títula guerra secreta contra Aniran |autor=El País |enlaceautor=El País (Espanya) |data=7 de novembre de 2011 }}</ref> Des d'Israel, ademés, el primer ministre [[Rebuig Netanyahu]] va estar eixercint pressió sobre EE.{{esd}}UU., l'UE i el seu propi eixèrcit per a atacar les instalacions nuclears iranís.<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2011/11/02/actualidad/1320254224_378864.html|títul=Netanyahu pressiona als militars per a atacar Iran. |autor=El País |enlaceautor=El País (Espanya) |data=2 de novembre de 2011 }}</ref>

El 12 de novembre de 2017, va ocórrer [[Terremot de Kermanshah de 2017|un fort terremot]] en una magnitut 7.3, en la frontera entre Iran i [[Iraq]], en la província de [[Kermanshah]], a on es varen contabilisar més de 400 morts.<ref name="USGS">{{cita web|url=https://earthquake.usgs.gov/earthquakes/eventpage/us2000bmcg|títul=M 7.3 – 32km S of Halabjah, Iraqi Kurdistan|editorial=[[United States Geological Survey]]|fechaacceso=12 de novembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.aljazeera.com/news/2017/11/northern-iraq-rocked-72-magnitude-earthquake-171112184114150.html|títul=Northern Iraq rocked by 7.2 magnitude earthquake|obra=[[Al Jazeera English]]|fechaacceso=12 de novembre de 2017}}</ref>

El 28 de febrer de 2026, durant [[Atacs d'Estats Units i Israel contra Iran de 2026|els atacs israeliestadounidenses contra Iran]] el [[Líder suprem d'Iran|líder suprem d'Iran]], [[Alí Jamenei]] va ser assessinat en un bombardeig nortamericà a la[[Oficina delíder Suprem d'Iran|oficina delíder suprem d'Iran]], deixant vacant el seu lloc de líder suprem.

== Govern i política ==

{{AP|Política d'Iran}}
{{VT|Revolució iraní}}

Des de la [[Revolució iraní|Revolució Islàmica de 1979]] i despuix de [[Revolució constitucional iraní|sèt décades]] de [[monarquia constitucional]], l'Estat iraní adopta la forma de [[república islàmica]], d'acort en la Constitució de 1979. El sistema comprén varis òrguens directius conectats intrincadamente. el [[Líder Suprem d'Iran]] és responsable de la delineació i de la supervisió de les polítiques generals de l'Estat.<ref name="leader">{{cita web |url=http://www.leader.ir/langs/en/index.php?p=leader_law|títul=Copia archivada |fechaacceso=21 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130612094341/http://www.leader.ir/langs/en/index.php?p=leader_law|fechaarchivo=12 de juny de 2013 }} retrieved 13 May 2008</ref> És, a la seua volta, comandant en cap de les forces armades i controla les operacions d'inteligència i la seguritat de l'Estat. Té la potestat de declarar la guerra, aixina com de designar i despedir al cap del [[Poder judicial d'Iran|poder judicial]], del [[IRIB|orgue de radiotelevisió estatal]], i al màxim comandant del [[Cossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica|Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]].<ref name="leader" /> Designa a sis dels dotze membres del [[Consell de Guardians]]. El càrrec de líder pot ser eixercitat per un [[alfaquí]] —des de 1989, [[Seyyed Alí Jameneí]]— o per un directori dels mateixos, designats per l'[[Assamblea dels Experts|Assamblea d'Experts en Liderage]], elegida per [[sufragi universal]] i habilitada per a destituir alíder o líders.<ref name="leader" />

Despuix delíder, el [[President d'Iran|president de la República]] és el funcionari de major ranc del país.<ref name="leader" /><ref name="photius">[http://www. photius. com/countries/iran/government/iran_government_the_presidency. html Iran The Presidency] retrieved 25 January 2008</ref> És el responsable de que la Constitució siga obedida. És, ademés, el cap del [[Govern d'Iran]]. Ha de notar-se que, a diferència de lo succeït en atres països, no és el cap de les Forces Armades.

[[Archiu:Portrait of Ruhollah Khomeini By Ali Kaveh.jpg|miniatura|dreta|Ayatolá [[Ruhollah Jomeiní]], 1.º líder suprem d'Iran.]]
[[Archiu:Masoud Pezeshkian 2025 (cropped).jpg|miniaturadeimagen|[[Masoud Pezeshkian]], president d'Iran.]]

Segons la llei, tots els candidats presidencials deuen ser aprovats pel Consell de Guardians ans que formalisen la seua candidatura. Una volta confirmats com a candidats, el president és elegit per majoria absoluta en sufragi universal per a un mandat de quatre anys.<ref name="photius" /> Despuix de la seua elecció, el president designa i supervisa [[Política d'IranPoder Eixecutiu|el Consell de Ministres]], coordina les decisions governamentals, i selecciona les mides governamentals que expon al [[Assamblea Consultiva Islàmica|Parlament]]. Huit vicepresidents servixen baix del president, aixina com un gabinet de 21 ministres, el qual, deu ser acceptat pel Parlament. el [[Política d'IranPoder Llegislatiu|Parlament iraní]] és unicameral.<ref name="Majlis">{{cita web |url=http://www.electionguide.org/country.php?ID=103|títul=Copia archivada |fechaacceso=18 de juny de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110616042705/http://www.electionguide.org/country.php?ID=103|fechaarchivo=16 de juny de 2011 }} retrieved 3 February 2008</ref> l'[[Assamblea Consultiva Islàmica]] està conformada per 290 membres, elegits per a un periodo de quatre anys.<ref name="Majlis" /> Són elegits per vot directe i secret, en candidatures individuals. Establix la llegislació, ratifica tractats internacionals, i aprova el presupost del país. Tota la llegislació de l'assamblea deu ser ratificada pel Consell de Guardians, que actua en este sentit com una [[cambra alta]].<ref>[http://countrystudies. us/iran/86. htm Iran - The Council of Guardians] retrieved 3 February 2008</ref> Una prerrogativa constitucional establix cinc escans per a representants elegits entre integrants de les [[Gent delliure|minories religioses no islàmiques reconegudes]]: [[cristianisme en Iran|cristians]], [[Judeus perses|judeus]] i [[zoroastrisme|zoroastrianos]], lo que els dona una representativitat política propenca a l'1,5 % que representen. Els suní voten junt al restant de la població. Les candidatures al parlament requerixen l'aprovació del Consell de Guardians.

[[Archiu:Rouhani re-election celebrations in Tehran 3.jpg|thumb|[[Eleccions presidencials d'Iran de 2017]].]]

l'[[Assamblea dels Experts]], que té sessions semanals, es compon de 86 clercs «virtuosos i doctos» elegits per sufragi universal per a un periodo d'huit anys. Igualment que en les eleccions presidencials i parlamentàries, el Consell de Guardians determina elegibilidad per a candidatura en esta assamblea.<ref name="Judiciary">http://www. iranchamber. com/government/artículs/structure_of_power. php {{Wayback|url=http://www.iranchamber.com/government/artículs/structure_of_power.php|dona't=20110605074610 }}, retrieved 3 Feb 2008</ref> Els membres de l'Assamblea d'Experts aixina mateix elegixen alíder Suprem dins dels seus propis membres i ho reconfirman periòdicament.<ref name="Judiciary" /> Mai s'ha sabut que l'assamblea desafie una decisió delíder. Dotze membres formen el Consell de Guardians, sis dels quals són clercs designats pelíder. El cap de la judicatura recomana els sis restants, que han de ser [[alfaquí]]és —juristes especialisats en [[fiqh|dret islàmic]]—, i són nomenats oficialment pel Parlament. El Consell de Guardians està investit en la potestat d'interpretar la constitució i determinar si les lleis aprovades pel Parlament estan en llínea en la constitució i en la ''[[Sharia]]'' (llei islàmica). Per lo tant el Consell pot eixercir vet sobre el Parlament. Si una llei aprovada pel Parlament es juja incompatible en la Constitució o en la Sharía, es remet de nou al Parlament per a la seua revisió. El Consell també examina als candidats presidencials, parlamentaris i de l'Assamblea d'Experts, per a confirmar que són aptes per a postular una candidatura. Creat pel [[ayatolá]] [[Ruhollah Jomeini|Jomeini]] en 1988, el [[Consell de Discernimiento de l'Interés de l'Estat]] té l'autoritat per a mediar conflictes entre el parlament i el Consell de Guardians. El Consell de Discernimiento opera també, segons la llei fonamental, com a organisme consultiu delíder suprem, fent-li un dels cossos de govern de més alcanç del país, per lo manco en nom. El sistema polític iraní té traces d'una [[democràcia presidencialista]] i [[teocràtica]] governada per un «[[Líder suprem d'Iran|líder suprem]]» [[autocràtic]]. S'ha descrit al règim iraní com a autoritari per la significativa falta de llibertats, la seua naturalea teocràtica i als [[Drets humans en Iran|abusos contra els drets humans]].<ref>{{Cite web|url=https://www.amnesty.org/en/latest/news/2019/01/irans-year-of-shame-more-than-7000-arrested-in-chilling-crackdown-on-dissent-during-2018/|title=2018 will go down in history as a year of shame for Iran|website=www. amnesty. org|language=en|access-date=14 de març de 2019}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.amnesty.org/en/latest/news/2019/03/iran-shocking-33-year-prison-term-and-148-lashes-for-womens-rights-defender-nasrin-sotoudeh/|title=Nasrin Sotoudeh sentenced to 33 years and 148 lashes in Iran|website=www. amnesty. org|language=en|access-date=14 de març de 2019}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.hrw.org/news/2015/10/28/womens-rights-iran|title=Women's Rights in Iran|last=Avenue|first=Human Rights Watch {{!}} 350 Fifth|last2=York|first2=34th Floor {{!}} New|dona't=28 d'octubre de 2015|website=Human Rights Watch|language=en|access-date=14 de març de 2019|last3=t 1.212.290.4700|first3=NY 10118-3299 USA {{!}}}}</ref><ref>{{cite web|url=https://freedomhouse.org/report/freedom-world/2019/iran|title=Iran|dona't=30 de giner de 2019|website=freedomhouse. org|fechaacceso=2 de setembre de 2019|fechaarchivo=30 d'abril de 2019|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190430053909/https://freedomhouse.org/report/freedom-world/2019/iran|deadurl=yes}}</ref>

=== Poder judicial ===

El cap de la judicatura és designat pelíder, que a la seua volta designa al president del Tribunal Suprem i al procurador públic principal. Els tribunals públics veuen els casos civils i penals. Hi ha també un [[Tribunal de la Revolució (Iran)|Tribunal de la Revolució]] que juja certes categories de delictes, com a crims contra la [[seguritat nacional]], [[narcotràfic|contrabando de narcòtics]] i actes contra la República Islàmica. Les sentències emeses en estos tribunals són definitives i inapelables. Les sentències del [[Tribunal Especial del Clero (Iran)|Tribunal Especial del Clero]], que funciona en independència del marc judicial regular i que respon solament davant elíder, són també definitives i inapelables. Este Tribunal Administratiu Especial atén les denúncies de delictes imputats a [[mulá|clercs]], {{cr|encara que també ha vist casos que implicaven llaics}}.

=== Forces armades ===

[[Archiu:Great Prophet II (79).jpg|miniaturadeimagen|Proves en les eixides Zelzal-3 durant els eixercicis militars <nowiki>''</nowiki>Gran Profeta II<nowiki>''</nowiki>]]
Les [[Forces Armades de la República Islàmica d'Iran|Forces Armada d'Iran]], compost per:

* [[Eixèrcit de la República Islàmica d'Iran]] (''Artesh''), dividit en tres armes:
** [[Forces de Terra de l'Eixèrcit de la República Islàmica d'Iran]];
** [[Força Aérea de la República Islàmica d'Iran]];
** [[Armada de la República Islàmica d'Iran]];
** [[Centre d'Instrucció Militar General de l'Eixèrcit de la República Islàmica d'Iran]];
** [[Sistema de Defensa Aérea Jatam ol-Anbiá]], i:

* [[Cossos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica|Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]] (''Sepah'', ''Pasdaran''), càrrec de comandant actualment en ''vacant'' i compost per:
** [[Forces de Terra de l'Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]];
** [[Forces Aérees de l'Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]];
** [[Forces Navals de l'Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]];

** [[Força Qods de l'Eixèrcit de Guardians de la Revolució Islàmica]] (força d'operacions exteriors); i
** [[Basij|Organisació de Movilisació dels Pobres]] (''Basich'').
[[Archiu:Great Prophet II (108).jpg|miniaturadeimagen|Tancs d'Iran durant un eixercici militar]]
L'eixèrcit iraní no està en condicions de proyectar-se en un teatre d'operacions extern i el seu aparat militar està organisat essencialment des d'una perspectiva defensiva. En 2016, el presupost militar iraní (inclós el dels [[Pasdaran]]) ascendix a 15.900 millons. Una cantitat propenca a la d'alguns dels seus veïns, com [[Turquia]] o [[Pakistan]], pero molt alluntada d'[[Aràbia Saudita|Aràbia Saudita]] (més de 60.000 millons), el seu principal adversari regional.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/els-dos-ejercitos-de-iran|títul=« Els dos eixèrcits d'Iran »|fechaacceso=3 de giner de 2020|sitioweb=mondiplo. com|idioma=és}}</ref>

Encara que Iran és freqüentment retratat com una amenaça pels polítics i diplomàtics nortamericans, [[Barack Obama]] reconeix en 2015 que el presupost militar d'Iran és solament una octava part del dels aliats regionals d'Estats Units i una quadragèsima part d'aquell del [[Pentágono (EE UU )|Pentágono]].<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/iran-en-el-punto-de-mira-7498|títul=« Iran en el punt de mira »|fechaacceso=3 de giner de 2020|sitioweb=mondiplo. com|idioma=és}}</ref>

=== Drets humans ===

{{AP|Drets humans en Iran}}

[[Archiu:Poblic Execution in Iran 04.jpg|miniaturadeimagen|Eixecució pública en Iran d'un home acusat de [[violació]] i [[assessinat]] d'una menor de 9 anys i la seua yaya<ref>{{Cita web|url=https://www.handsoffcain.info/notizia/iran-one-man-hanged-in-public-in-gharchak-15312875|títul=IRAN: ONE MAN HANGED IN PUBLIC IN GHARCHAK|fechaacceso=2024-04-19|sitioweb=www. handsoffcain. info}}</ref>]]
Les violacions dels drets humans en Iran se centren en l'absència de llibertat d'expressió, de llibertat de cult, del dret a l'informació i la pena capital. Les forces de seguritat cometen abusos als drets humans i el poder judicial no sempre els imputa. Les manifestacions o protestes galliponteres sense autorisació són reprimides encara que siguen pacífiques. Existix el [[dret de reunió]] pero no la [[llibertat intelectual]]. S'encarcera a opositors polítics, a periodistes, a activistes socials i defensors dels drets humans, a polítics i advocats. Tots ells baix el càrrec específic de violació d'alguna [[llei]]. La pena capital és aplicada també a delinqüents comuns com a traficants de drogues. El govern bloqueja els llocs web i interferix les comunicacions en l'exterior en cas de crisis social o esclat social. Existix un estricte còdic de vestimenta, i s'encarcera a les dònes i hòmens que no ho complixen. La llei contempla la lapidació per atentar contra ella en l'adulteri. Les [[minories sexuals]] són perseguides. En l'índex global de [[brecha de gènero]] realisat en 2015 pel Fòrum Econòmic Mundial, Iran ocupa elloc 137 de 140 països.<ref>{{Cita lliure |títul=World Report 2015 |url=http://www.hrw.org/sites/default/files/reports/wr2015_web.pdf|fechaacceso=19 d'abril de 2015 |any=2015 |editorial=Human Rights Watch |isbn=978-1-4473-2548-2 |capítul=Aniran |pàgina=295 |fechaarchivo=17 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160317122802/https://www.hrw.org/sites/default/files/reports/wr2015_web.pdf|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita lliure |llinage=Cerrato |nom=Rafael |títul=Des del cor d'Iran: els bahá'ís: l'esperança oprimida |url=https://books.google.com.ar/books?id=p-P2qtTBS-cC&pg=PA408&lpg=PA408&dq=iran+naciones+unidas+mujer&source=bl&ots=zNsYd7U0tB&sig=Dko6KzKae_1k1ICZnJkV8JltAKo&hl=es-419&sa=X&ei=Ji0zVaDLGdHksATKqIG4Dw&ved=0CGAQ6AEwDQ#v=onepage&q=iran%20naciones%20unidas%20mujer&f=false|fechaacceso=19 d'abril de 2015 |any=2009 |editorial=Vilafranca del Penedès, Erasmus |isbn=9788492806027 |capítul=Anexe 6 |pàgina=408 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419085919/https://books.google.com.ar/books?id=p-P2qtTBS-cC&pg=PA408&lpg=PA408&dq=iran+naciones+unidas+mujer&source=bl&ots=zNsYd7U0tB&sig=Dko6KzKae_1k1ICZnJkV8JltAKo&hl=es-419&sa=X&ei=Ji0zVaDLGdHksATKqIG4Dw&ved=0CGAQ6AEwDQ#v=onepage&q=iran%20naciones%20unidas%20mujer&f=false|fechaarchivo=19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2015/04/17/1723013-indignacion-la-designacion-iran-la-junta-ejecutiva-onu-mujeres|títul=Indignació per la designació d'Iran en la Junta Eixecutiva d'ONU Dònes |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |editorial=Infobae}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/amnistia-internacional-condena-la-violencia-contra-mujeres-manifestantes-en-iran/|títul=Amnistía Internacional condena la violència contra dònes manifestants en Iran |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |editorial=Amnistía Internacional}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.un.org/spanish/News/story.asp?NewsID=29814#.VTM_QZORaqh|títul= Iran: ONU urge a detindre eixecució de dòna acusada quan era menor d'edat |fechaacceso=19 d'abril de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-expertos-de-la-onu-piden-/|títul= Experts de l'ONU demanen lliberació immediata de periodistes |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419102309/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-expertos-de-la-onu-piden-/|fechaarchivo= 19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-unesco-urge-a-investigar-/|títul= UNESCO urge a investigar mort en presó de bloguero en Iran |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419114538/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-unesco-urge-a-investigar-/|fechaarchivo= 19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-onu-expresa-preocupacion/|títul= Iran: ONU expressa preocupació per arrests d'activistes i periodistes |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419103212/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-onu-expresa-preocupacion/|fechaarchivo= 19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/asia/iran-onu-pide-liberacion-inmed/|títul=Iran: ONU demana lliberació immediata de guanyadors del Premi Sakharov |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419102140/http://www.cinu.mx/noticias/asia/iran-onu-pide-liberacion-inmed/|fechaarchivo=19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-expertos-piden-liberacion/|títul= Iran: Experts demanen lliberació immediata de líders opositors |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419101632/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/iran-expertos-piden-liberacion/|fechaarchivo= 19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/experto-advierte-aumento-de-vi/|títul= Expert advertix aument de violacions dels drets humans en Iran |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150419102311/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/experto-advierte-aumento-de-vi/|fechaarchivo= 19 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cinu.mx/noticias/mundial/expertos-de-la-onu-piden-deten/|títul=Experts de l'ONU demanen detindre eixecució de jove iraní |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150406043922/http://www.cinu.mx/noticias/mundial/expertos-de-la-onu-piden-deten/|fechaarchivo=6 d'abril de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.hrw.org/es/news/2015/01/29/iran-afronta-grave-situacion-de-derechos-humanos|títul= Iran: Afronta greu situació de drets humans |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |data=2015 |editorial= [[Human Rights Watch]]}} </ref><ref>{{Cita web |url=http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE130402003|títul= Iran: L'alarmant espiral de violacions de drets humans menyscaba els alvanços realisats |fechaacceso= 19 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040114093937/http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE130402003|fechaarchivo= 14 de giner de 2004 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/droits-humains/15804-amnesty-internationale-regime-iranien-detient-le-record-mondial-des-executions-signalees-en-2014.html|títul=Amnesty International: li régime iranien détient li record mondial dones exécutions en 2014 |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |editorial=NCRI |fechaarchivo=13 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160313025004/http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/droits-humains/15804-amnesty-internationale-regime-iranien-detient-le-record-mondial-des-executions-signalees-en-2014.html|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/iran-a-monde/15831-nombreuses-arrestations-de-jeunes-dans-le-sud-ouest-de-l-iran.html|títul=Iran - La cruauté dones mollahs, avec 19 exécutions en unix journée |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |data=2015 |editorial=NCRI |fechaarchivo=13 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160313030217/http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/iran-a-monde/15831-nombreuses-arrestations-de-jeunes-dans-le-sud-ouest-de-l-iran.html|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/droits-humains/15857-42-executions-en-trois-jours-en-iran.html|títul=42 exécutions en trois jours en Iran |fechaacceso=19 d'abril de 2015 |data=2015 |editorial=NCRI |fechaarchivo=13 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160313024559/http://www.ncr-iran.org/fr/actualites/droits-humains/15857-42-executions-en-trois-jours-en-iran.html|deadurl=yes }}</ref>

En 2016 Iran va ocupar el primer lloc en el món sobre eixecucions de menors.<ref>{{Cita web|url=https://www.nytimes.com/2016/01/26/world/middleeast/iran-still-a-leading-executioner-of-minors-report-says.html|títul=Iran Still a Leading Executioner of Minors, Report Says|fechaacceso=2026-01-02|autor=Rick Gladstone|data=2016-01-25|sitioweb=The New York Claves|idioma=en}}</ref>

== Organisació territorial ==

{{AP|Organisació territorial d'Iran}}

Iran es dividix en trenta províncies (''ostān''), cada una governada per un governador designat (استاندار, ''ostāndār'') pel ministre de l'Interior. Les províncies es dividixen en els comtats (''shahrestān''), i es subdividen en districtes (''bakhsh'') i districtes secundaris (''dehestān'').
<center>{{Províncies d'Iran}}</center>

== Geografia ==

{{AP|Geografia d'Iran}}
[[Archiu:Iran-geographic map-es.svg|miniatura|Mapa topogràfic d'Iran.]]

Es tracta d'un país dominat per la [[replanell iraní]], rodejada per diverses cadenes montanyoses, com els [[monts Zagros]] (en el suroest) i els [[Montes Elburz|Elburz]] (en el nort), trobant-se en esta última el [[Damavand]] a 5610 m, punt més alt del país. Les principals planures són les que estan a lo llarc de la costa del [[mar Caspio]] ([[depressió aralo-cáspica]]) i la depressió mesopotámica en el [[golf Pèrsic]] junt a la frontera en [[Iraq]] en Arvandrud ([[Chat-el-Arab]]). Iran pertany al continent d'Àsia. Té [[clima continental]] desértico o sec. Tot Iran és àrit o semiárido, llevat en la costa de la mar Caspio a on domina un [[clima templat]]. Els principals rius d'Iran són el [[Sefid-Rud]], el [[Karun]] i l'[[Riu Helmand|Hilmand]]. Les principals ciutats són [[Teheran]] (la capital), [[Tabriz]], [[Mashhad]], [[Esfahán]], [[Shiraz]], [[Abadán]], [[Ahwaz]] i [[Kermanshah]].

{{clear}}
<gallery mode="packed">
Archiu:Aerial View of Damavand 26.11.2008 04-25-38.JPG|Monte [[Damavand]]
Archiu:Namarestagh.jpg|Regió de Namarestagh

Archiu:Badab-i Surt Samaee.jpg|Badab-i Surt
Archiu:LATON14.jpg|Selva de Laton en [[Guilán]]
Archiu:Kandelu 9.JPG|[[Riu Haraz]] al seu pas per [[Amol]]
Archiu:Bandar-i Anzali coast.jpg|[[Bandar-i Anzali]]
Archiu:Lovely Maranjab Desert.jpg|Desert de Maranjab
Archiu:Zayandehroud.jpg|[[Riu Zayandeh]] en [[Isfahán]]
Archiu:Kaluts, Iran (5072510138).jpg|[[Desert de Lut]]
Archiu:Alvand1.jpg|Cim de la cordillera d'Alvand
Archiu:Oshtoran kuhj.jpg|[[Sepiddasht]] en [[Lorestán]]
</gallery>

=== Clima ===

el [[clima]] d'Iran es veu influït en hivern per l'interacció de corrents d'aire fret procedents d'Àsia Central i Siberia, per un costat, i masses d'aire càlit i humit del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]], per un atre. En estiu, bufa un constant vent alisio del noreste procedent d'Àsia Central, càlit i sec. Per estes condicions meteorològiques i a la geografia del país, el clima varia molt d'una regió a una atra.
[[Archiu:Akhlamad winter.JPG|miniaturadeimagen|la [[Cascada]] d'Akhlamad en Iran congelada en hivern]]

Les regions montanyoses del nort d'Iran (en les províncies de Mazandarán i Gilán en la costa meridional de la mar Caspio) i de l'oest (en les províncies de [[Kurdistan iraní|Kurdistan]] i [[Província de Lorestán|Lorestán]], entre atres)<ref>Erika Bleibtreu: ''Iran von prähistorischer Zeit bis zu donen Medern. Kurzer Einblick in sechs Jahrtausende iranischer Kulturgeschichte.'' In: Wilfried Seipel (Hrsg.): ''7000 Jahre persische Kunst. Meisterwerke aus dem Iranischen Nationalmuseum in Teheran: Eine Ausstellung dones Kunsthistorischen Museums Wien und dones Iranischen Nationalmuseums in Teheran.'' Kunsthistorisches Museum, Wien 2001, <nowiki>ISBN 3-85497-018-8</nowiki>, S. 40–53, hier: S. 41–42 und 49–51.</ref> reben una cantitat relativament alta de precipitacions a finals d'autumne i en hivern per les corrents humides de l'oest, sobretot en les ales occidentals dels Zagros. l'[[humitat]] aumenta ací en l'aument de l'altitut. L'altitut i la relativa lluntea de la mar provoquen hiverns molt frets i molta calor en estiu. Les terres altes iranís es troben a l'ombra de les montanyes. Per tant, el clima és entre sec i àrit, en poca humitat i grans fluctuacions en les precipitacions anuals. Les temperatures miges anuals són prou més altes que en les regions montanyoses, pero també tenen una gran amplitut: la calor extrema de l'estiu, a on no són rars els valors superiors a 45 °C, contrasta en les [[Gelada|gelades]], a voltes severes, de l'hivern. En la costa del Golf i en [[Província de Juzestán|Juzestán]] mai hi ha gelades. Els hiverns són suaus, els [[Estiu|estius]] molt calorosos i a sovint humits; la humitat és molt alta tot l'any, pero les [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] són extremadament escasses.
[[Archiu:1399011321035916720040734 سواحل کیش در روز طبیعت.jpg|miniaturadeimagen|Plaja de l'[[Kish (illa)|Illa de Kish]] (de 91,5 km²) en aigües del Golf Pèrsic d'Iran]]
El clima de les terres baixes costeres del Caspio és fonamentalment distint del del restant del país. Els vents que bufen del noreste carreguen d'humitat la mar Caspio, s'acumulen en els massiços montanyosos i allí plou. Aixina, esta regió és humida tot l'any, en una humitat a voltes molt alta. El clima és suau en [[hivern]] i càlit en estiu, les temperatures extremes es reduïxen considerablement en comparació a les terres altes. Entre les peculiaritats meteorològiques destaca el [[vent]] del noroest de 120 dies, que bufa en gran constància entre maig i setembre i és molt desfavorable per al ser humà i la vegetació en l'est i surest d'Iran pel seu alt contingut en [[pols]]. En les terres altes, a on les diferències locals de [[pressió atmosfèrica]] poden ser sorprenents per la falta de vegetació, s'observen en regularitat derives de pols.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 63–81.</ref>

=== Relleu ===

[[Archiu:(((اطراف مرند ))) - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Iran posseïx vàries [[Cordillera|cadenes montanyes]] i la seua superfície està composta en gran mida de terres elevades]]
Al voltant de dos terços del [[territori]] d'Iran estan ocupats per les seues terres altes, que a la seua volta es dividixen en vàries conques diferents. L'extensió d'estes conques varia des de bolsones d'uns pocs quilómetros quadrats fins a les enormes conques del desert de Lut (130.000 km²) i el gran desert de Kawir (200 000 km²). Depenent de la seua història tectònica, les conques se situen entre 200 m i 1500 m sobre el [[nivell de la mar]]. Les conques estan separades entre sí per sills d'altures variables; alguns continuen cap a [[Afganistan]] i [[Pakistan]].<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 27–31.</ref>

Les terres altes estan llimitades a l'oest, suroest i sur pel Zagros i el Kuhrud. Estes vastes [[Montanya|montanyes]] plegades estan formades per vàries cordilleres que discorren una junt a una atra en direcció noroest-surest, en abruptes valls entre elles. Els seus picos més alts són el Zard Kuh (4221 m) i el Kuh-i-Dinar (4432 m). El Zagros té un esgambi màxim de 250 km i una llongitut de 1800 km ([[Cordillera|cordilleres]] de Makran incloses) i és un dels massiços montanyosos de plecs tancats més grans del món. El nort d'Iran es caracterisa per vàries cadenes montanyoses.
[[Archiu:Mountainside of Sahand.jpg|miniaturadeimagen|Planures en el Mont Sahand de fondo]]

El noroest està dominat pel nuc montanyós armeni-azerbaiyano en la gran conca del [[Llac Urmía|llac Urmia]]. Li seguix el sistema Elburs-Kopet-Dag, de 1200 km de llongitut, que s'estén des dels monts Talysh fins a la frontera en Turkmenistan. Ací, la montanya més alta d'[[Oriente Pròxim]], el [[volcà]] inactiu Damavand, cobert de glaciars, es troba a 5.670 m, de la mateixa manera que el Alam-Kuh, de 4.840 m d'altura. El Kopet-Dag és una poderosa cadena montanyosa plegada en la frontera en l'actual estat de [[Turkmenistan]].<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 31–35.</ref> Els casi 6000 m de desnivell que separen la mar Caspio de Damavand, a només 60 km, constituïxen un dels ascensos més empinats del món. En Iran només hi ha unes poques terres baixes. En la vora sur de la mar Caspio hi ha una [[planura]] costera de 600 km de llarc i només uns pocs quilómetros d'ample. A l'est està la estepa turcomana, a l'oest l'[[estepa]] de Mugan. En el suroest (o suroest d'Iran, especialment la província de Juzestán o la regió de Juzestán<ref>Erika Bleibtreu: ''Iran von prähistorischer Zeit bis zu donen Medern. Kurzer Einblick in sechs Jahrtausende iranischer Kulturgeschichte.'' In: Wilfried Seipel (Hrsg.): ''7000 Jahre persische Kunst. Meisterwerke aus dem Iranischen Nationalmuseum in Teheran: Eine Ausstellung dones Kunsthistorischen Museums Wien und dones Iranischen Nationalmuseums in Teheran.'' Kunsthistorisches Museum, Wien 2001, <nowiki>ISBN 3-85497-018-8</nowiki>, S. 40–53, hier: S. 41 und 45.</ref> que llimita en Iraq a l'oest i en el Golf Pèrsic al sur), una chicoteta part de les terres baixes mesopotámicas pertany a Iran, i des d'allí una estreta i poc profunda franja [[Costa|costera]] estèril voreja el Golf Pèrsic.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 36–37.</ref>

[[Archiu:Hormuz Island beach.jpg|miniaturadeimagen|Tallats de l'[[Ormuz (illa)|Illa d'Ormuz]] (42 km²)]]

=== Geologia ===

Iran està situat en el cinturó montanyós alpídico, que inclou en primer lloc els monts Zagros. l'[[altiplano]] iraní, per la seua banda, està format per un escut precámbrico, considerat una prolongació de l'Escut Àrap. Des del punt de vista de la tectònica de plaques, la zona de l'actual Iran formava part de [[Gondwana]], que es va desplaçar a la seua posició actual en el [[Cretácico]] Superior. La colisió en la placa aràbiga va provocar una forta activitat volcànica i sísmica, en el curs de la qual es va produir la construcció de montanyes. Açò explica per qué algunes de les montanyes d'Iran presenten fortes traces de montanyes [[Precámbrico|precámbricas]], i per qué no hi ha montanyes que s'hagueren format entre el Precámbrico i el [[Triásico]]. Els sediment del centre d'Iran (replanell central que s'estén des de Resolen fins a Isfahán, una zona desértica i esteparia en les vores de la qual es troben importants assentaments)<ref>Erika Bleibtreu: ''Iran von prähistorischer Zeit bis zu donen Medern. Kurzer Einblick in sechs Jahrtausende iranischer Kulturgeschichte.'' In: Wilfried Seipel (Hrsg.): ''7000 Jahre persische Kunst. Meisterwerke aus dem Iranischen Nationalmuseum in Teheran: Eine Ausstellung dones Kunsthistorischen Museums Wien und dones Iranischen Nationalmuseums in Teheran.'' Kunsthistorisches Museum, Wien 2001, <nowiki>ISBN 3-85497-018-8</nowiki>, S. 40–53, hier: S. 41.</ref> tenen una gruixa mija de 3000 a 4000 metros, són d'orige terrestre i homogéneus. Estos sediment es depositen en part directament sobre les roques precámbricas i en part sobre superfícies terrestres [[Erosió en el sol|erosionades]] en el Triásico.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 23–27.</ref>

[[Archiu:ماه گرفتگی از دهانه غار ایوب.jpg|miniaturadeimagen|La Cova d'Ayyub durant la nit]]
La contínua construcció de montanyes fa que en Iran es produïxquen [[Terremot|terremots]] en freqüència. En particular, la falla de Zagros, d'1.600 km de llongitut i 250 km d'esgambi, és extremadament activa des del punt de vista sísmic. Ací es produïxen terremots forts una volta a l'any per terme mig, pero no solen ser de proporcions [[Desastre natural|catastròfiques]]. Les zones freqüentment afectades per forts seismes es troben a lo llarc de la cridada «Mija Lluna iraní», una regió a lo llarc de les fronteres septentrional i oriental del país, des de l'oest d'[[Azerbaiyan]] fins a Makran. Ací hi ha numeroses falles i falles menors, algunes de les quals són geològicament jóvens i es caracterisen per l'irregularitat dels seismes. Els periodos en un elevat número de sísmos s'alternen en llarcs periodos de calma. Açò fa impossible la ya difícil predicció de terremots. La zona més vulnerable del país és la regió entorn a [[Tabriz]], que ya ha sofrit varis seismes especialment greus, l'últim en 2012. Hi ha indicis de que l'activitat sísmica s'alterna entre el noroest i l'est, i que el noroest viu actualment un periodo de relativa calma, mentres que l'activitat sísmica en l'est està en el seu punt àlgit.<ref>Daniel Balland, Habib Borjian, Xavier de Planhol, Manuel Berberian: . In: Ehsan Yarshater (Hrsg.): . Band 7(6), 1996, <nowiki>ISBN 1-56859-028-8</nowiki>, S. 626–640 (englisch, iranicaonline. org, Stand: 15. Dezember 1996 [abgerufen am 29. Juni 2015] inkl. Literaturangaben).</ref> Els últims sísmos devastadors en mils de [[Mort|víctimes mortals]] es varen produir en Tabas (1978), Rasht (1990) i Bam (2003).
[[Archiu:Kaluts, Iran (5071922915).jpg|miniaturadeimagen|Paisage desértico d'Iran]]

=== Sols ===

En les terres altes d'Iran predominen els [[Desert|deserts]] de grava i pedra, en sols desérticos estèrils, [[Duna|dunes]] d'arena i [[sols salinos]]. Les costres de sal o algeps solen trobar-se en les conques terminals, i les superfícies de serir o hammada s'estenen per àmplies zones, a on el material fi es desprén per l'absència de [[vegetació]]. El contingut en humus d'estos sols sol ser inferior al 0,5 %.<ref name=":2">Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 111–116.</ref>

Entre les cadenes montanyoses, varis tipos de sols s'unixen per a formar [[Catena|catena]]; els fondos de les valls solen tindre material de farcidura de sols aluvials i sols pardos d'estepa, lo que permet el seu us agrícola. En les terres baixes del [[Mar Caspio|Caspio]] predominen els sols aluvials, els sols pardos forestals i esteparios, els regosoles i els [[Litosolitosoles]]; en la estepa turcomana hi ha sols de loess.<ref name=":2" />

=== Hidrografia ===

[[Archiu:Glacial lake in Alam Chal دریاچه یخچالی در علم‌چال - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|[[Llac glaciar|Llac Glaciar]] en la província de [[Província de Mazandarán|Mazandaran]]]]
Al nort, Iran llimita en el [[mar Caspio]], el major llac del planeta, a lo llarc de 756 quilómetros, que també és un llac terminal. En el sur i suroest, el país té una costa de 2.045 quilómetros fins al [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]], separats entre sí pel [[estret d'Ormuz]]. En este estret, prop de Bandar Abbas, important per al transport de [[petròleu]], es troben l'illa de [[Qeshm]] i la chicoteta illa d'Ormuz, que li dona nom, prop de la costa iraní. La distància entre el territori continental iraní i la [[Aràbia|península aràbiga]] (Oman i Emirats Àraps Units) és d'a penes 50 quilómetros. Hi ha uns 1300 rius curts, en la seua majoria rectes, que drenan els flancs septentrionals dels monts Talysh i Elbur i desemboquen en la mar Caspio. Els majors són Sefid Rud, Chalus, Gorgan i Atrak.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 83–84.</ref> Els principals rius que fluïxen des dels Zagros cap al Golf Pèrsic són Karun, Karche, Dez i Shatt al-Arab. Són els que duen més aigua en [[primavera]] i poden causar [[Inundació|inundacions]] devastadores en el seu curs baix. En [[estiu]], el cabal d'aigua és menor, en només una dècima part del de primavera.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 87–88.</ref>
[[Archiu:سرخی دریاچه ارومیه-۱.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Llac Urmía|Llac Urmia]] que posseïx una superfície de 5.200 [[km²]] i es troba al noroest d'Iran]]

Dos terços del [[territori]] no desaguan cap al mar. En les conques àrides de l'altiplà iraní, casi cap riu du aigua tot l'any, com el Zayandeh Rud. Despuix de les precipitacions, l'aigua ix de les montanyes per rius o [[Riera|rieres]], a on sol filtrar-se en camps de grava; més rarament, desemboca en [[Llac|llac,]] que llavors solen ser salinos. Entre ells estan els llac Urmia, Hamun, Bachtegan i Maharlu.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 84–87</ref>

Les capes subterrànees de grava, calcàrea i [[arenisca]] solen contindre aigües subterrànees. Per això hi ha numerosos manantials, alguns d'ells artesianos, en les zones montanyoses del país.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 89.</ref> Des de l'any 800 a. C. s'utilisen qanats per a aprofitar les aigües subterrànees. En el passat, tots els assentaments humans de la regió àrida s'abastien d'aigua per mig de qanats.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 90–93.</ref> Des dels anys 50, s'han construït més [[Pou|pous]] i preses, per lo que l'afonament del nivell dels llac i les aigües subterrànees, l'agotament de les reserves d'aigua i la [[sedimentación]] dels embassaments són els principals problemes per al [[Ret d'abastiment d'aigua potable|abastiment d'aigua]] del futur.<ref>Eckart Ehlers: Iran, Grundzüge einer geographischen Länderkunde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1980, <nowiki>ISBN 3-534-06211-6</nowiki>, S. 93–95.</ref> Els ecologistes se centren sobretot en ellac Urmia, molt salino, que a voltes servix d'[[hàbitat]] a pelícanos i flamencs, pero que està amenaçat per una [[dessecació]] progressiva.<ref>{{Cita notícia|títul=Umweltschützer protestieren: Irans größter See droht zu versalzen|url=https://taz.de/!5112236/|periòdic=Die Tageszeitung: taz|data=2011-09-11|fechaacceso=2023-05-10|issn=0931-9085|idioma=de|nom=Bahman|llinages=Nirumand}}</ref> Per això, el [[govern]] iraní ha destinat 900 millons de dólars a salvar ellac.<ref>{{Cita web|url=http://www.payvand.com/news/10/apr/1297.html|títul=Sam Khosravifard: Campaigners Fear Lake Urmia Drying Up, Payvand Iran News|fechaacceso=10 de maig de 2023|fechaarchivo=18 de maig de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130518053827/http://www.payvand.com/news/10/apr/1297.html|deadurl=yes}}</ref>

=== Us de la Terra ===

Les terres agrícoles ocupen el 30,1% del territori, de les quals el 10,8% són [[Gleba|terres cultivables]], l'1,2% són cultius perennes (en) i el 18,1% són pastures. Els [[Bosc|boscs]] ocupen el 6,8% del territori i les demés zones suponen el 63,1%. Les terres de [[Regue|regadiu]] ocupen una superfície de 95 530 [[km²]] (2011).<ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/iran/|títul=Iran|data=2023-05-09|publicació=The World Factbook|editorial=Central Intelligence Agency|fechaacceso=2023-05-11|idioma=en}}</ref>
[[Archiu:Aerial photograph of Sirri Island.jpg|miniaturadeimagen|Vista àrea de l'illa de [[Sirri]] (17 [[km²]]) que posseïx diverses instalacions petroleres]]

la [[població]] es concentra en el nort, noroest i oest, en els massiços de Zagros i Elbourz.<ref name=":3" /> Les montanyes rodegen vàries conques o replanells a on se situen els centres agrícoles i urbans. Normalment, una [[ciutat]] domina una conca i manté complexes relacions econòmiques en els centenars de pobles de la seua perifèria. El desenroll del transport a través de les cordilleres reduïx l'aïllament d'estes conques. En les parts altes de les cordilleres que voregen les conques, els grups organisats tribalmente practicaven la trashumancia, traslladant les seues raberes d'ovelles i cabres entre les seues pastures tradicionals d'estiu i hivern. En absència d'un sistema fluvial important i en cadenes montanyoses que restringixen l'accés al Golf Pèrsic i a la mar Caspio, el [[comerç]] es realisa per via terrestre i aérea. Aparte d'alguns [[oasis]] dispersos, els deserts estan deshabitats. Les principals ciutats d'Iran s'han desenrollat en les valls que formen eixos naturals de transport terrestre i comunicació, en varis casos un sector irrigat en ellímit d'una zona semidesértica i una zona boscosa o esteparia. La capital, Teheran, en més de 8 millons d'habitants, està situada en una planura al peu dels monts Elbourz, el creiximent dels quals es va deure en un principi al comerç de [[Fruta|frutes]] i verdures cultivades en els horts de la ciutat, alimentats per les rieres del Elbourz. Mashhad, Ispahán, Tabriz, Shiraz, Ahvaz, Karadj i Qom, en més d'un milló d'habitants cada una, estan situades en [[Planura|planures]], en la seua majoria entanques, en les seues respectives regions de [[Gran Jorasán|Jorasán]], Pèrsia clàssica, Azerbaiyan, Zagros meridional, [[Província de Juzestán|Juzestán]], mentres que les dos últimes estan prop de Teheran.
[[Archiu:Cypress of Abarqu.JPG|miniaturadeimagen|el [[Sarv-i Abarkuh|ciprer d'Abarkuh]] (''[[Cupressus sempervirens]] o سرو ابرکوه'') S'estima que té més de 4000 anys d'edat i és provable que siga la forma de vida més antiga d'[[Àsia]]]]

=== Flora ===

Donada la gran extensió del país i les varietats climàtiques degudes a diversos factors -diferencies d'altitut, pluviosidad i evaporament, tipos de sol, etc.-, el territori d'Iran presenta un gran número de biomas i biòtops, lo que supon una gran varietat en la flora autòctona. S'han registrat més de 8000 espècies (450 d'elles endèmiques); els traqueobiontes són més numerosos que en Europa Central.<ref>{{Cita web|url=http://ucjeps.berkeley.edu/main/research/iran/IRAN_GLOBE.final.pdf|títul=« 2004 Botanical Expedition to Iran » [archive], Fosiee Tahbaz, The Jepson Globe,}}</ref> La composició de la flora iraní ve definida per quatre factors: el clima, la diversitat fitogeográfica, la topografia i l'intervenció humana. El clima i la vegetació depenen de la [[topografia]] i, més concretament, del [[Relleu terrestre|relleu]]. Elbourz i els Zagros figuren provablement entre els eixemples més cridaners de l'influència de la topografia en els hàbitats naturals de la flora i la fauna. Harry Bobek, en 1952, va propondre una classificació vertical de la vegetació<ref>Harry Bobek, « Beiträge zur klima-*ökologischen Gliederung Irans », ''Erdkunde'' 6, 1952, pp. 65-84</ref> utilisant térmens perses:

* sarhadd, per a les regions subtropicals altes en hiverns molt frets i estius frescs

* sardsir, per a les regions mijanament elevades en hiverns frets i estius calorosos

* terres altes subtropicals, que presenten tres subtipos (hiverns frets, estius calorosos i forts [[Gelada|gelades]]; hiverns suaus, estius calorosos i periodo de gelades curt; hiverns suaus, estius calorosos i gelades poc freqüents)

* [[Archiu:Chahar.jpg|miniaturadeimagen|Boscs de la [[província de Mazandarán]] al nort d'Iran]]garmsir, per a les terres baixes en hiverns i estius càlits, sense gelades ni neu. L'atre factor important que definix la diversitat de la [[vegetació]] és el sol.<ref>L. Dewan and J. Famouri, « Soils », ''in Cambridge History of Iran'' I, pp. 250-63</ref> Es poden distinguir quatre regions que agrupen dèneu associacions de sols:

* Els sols de les planures i valls cobrixen uns 300 000 [[Quilómetro quadrat|km²]]. Esta regió té : sols salinos (Solontchak, Solonetz), típics de les regions del Dasht (Dasht-i Kavir i Dasht-i Lut), sols aluvials fins, conques endorreicas.

* els replanells cobrixen uns 470.000 km², en diferents tipos de sol: sols desérticos grisos i rojos, sierozems (sols extremadament calcáreos), sols esteparios pardos

* els sols de les estribaciones del Caspio cobrixen uns 35.000 i són el resultat del clima i la [[flora]] de la regió, contenen molt humus i estan molt airejats: Sols forestals pardos, Podzosoles groc-rojosos. Ademés, per la distribució de les montanyes i a la aridez, casi el 50% de la superfície del sol està formada per sols pedregosos i poc profunts sobre un llit rocós, sense un perfil definit, que es denominen litosoles. Es creu que açò es deu a l'erosió natural.

=== Fauna ===

[[Archiu:Mugger Crocodile (Crocodylus palustris) (2679608061).jpg|miniaturadeimagen|El Cocodril Persa o de les Marismas (''[[Crocodylus palustris]]'')]]
La fauna viva d'Iran inclou 34 espècies de [[Rat penat|rat penat]], la mangosta grisa índia, mangosta índia chicoteta, el chacal dorat, ellop indi, rabosots, l'hiena rayada, lleoparts, el [[gat cerval]] euroasiàtic, l'orso pardo i l'orso negre asiàtic.<ref>Firouz, I. (2005). ''The Complete Fauna of Iran''. London, New York: I. B. Tauris. {{ISBN|978-1-85043-946-2}}.</ref> Entre els ungulats destaquen el javalí, el urial, el muflón armeni, el cérvol roig i la gasela beca.<ref name=":4">Humphreys, P., Kahrom, I. (1999). ''Lion and Gazelle: The Mammals and Birds of Iran''. Avon: Images Publishing. {{ISBN|0951397761}}.</ref> Els ungulats domèstics estan representats per ovelles, cabres, vaques, cavalls, [[Bubalus|búfalos]] d'aigua, rucs i camellos. També són autòctones d'Iran espècies d'aus com el faisà, la perdiu, la cigonya, l'àguila i el falcó. En 2001, 20 de les espècies de mamífers i 14 de les d'aus d'Iran estaven en [[Espècie en perill d'extinció|perille d'extinció]]. Entre les espècies amenaçades en Iran figuren l'orso de [[Regió del Baluchistán|Baluchistán]], el guepardo asiàtic, la foca del Caspio, el gamo persa, la grulla siberiana, la tortuga carey, la tortuga verda, la cobra del Oxus, l'escurçó de Latifi, el dugongo, la Panthera pardus tulliana, ellop de la mar Caspio i el delfí. A lo manco 74 espècies de la fauna iraní figuren en la Llista Roja de la UICN, senyal de les greus amenaces que pesen sobre la biodiversitat del país. El Majlis ha mostrat ha aprovat lleis i normatives com la que permet al Ministeri d'Indústries i Mines explotar mines sense la participació del Departament de [[Mig ambient]], i aprovant grans proyectes de desenroll nacional sense exigir un estudi exhaustiu del seu impacte en els hàbitats de la fauna.<ref>{{Cita web|url=http://www.payvand.com/news/14/feb/1191.html|títul="74 Iranian wilife species ret-listed by Environment Department". Payvand. com.|fechaacceso=11 de maig de 2023|fechaarchivo=20 de novembre de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171120230714/http://www.payvand.com/news/14/feb/1191.html|deadurl=yes}}</ref>

L'àrea de distribució principal delleopart se solapa en la del íbice bezoar, que es dona en totes les cordilleres d'Alborz i Zagros, aixina com en àrees de distribució més chicotetes dins del replanell iraní. La població de lleoparts és molt escassa, per la pèrdua d'hàbitat, la pèrdua d'assuts naturals i la fragmentació de la població. Aparte del íbice bezoar, les ovelles salvages, els javalins, els cérvols i el ganado domèstic constituïxen els assuts delleopart en Iran. Entre les espècies desaparegudes d'Iran es troben:
[[Archiu:کیش-آکواریوم.jpg|miniaturadeimagen|Un dels peixos de l'[[Kish (illa)|Illa de Kish]] en Iran]]

* l'[[uro]] (data desconeguda).
* l'[[elefant]] siri vagava pel sur d'Iran, abans de desaparéixer en l'antiguetat.<ref>Choudhury, A.; Lahiri Choudhury, D. K.; Desai, A.; Duckworth, J. W.; Easa, P. S.; Johnsingh, A. J. T.; Fernando, P.; Hedges, S.; Gunawardena, M.; Kurt, F. (2008). "''Elephas maximus''". ''IUCN Ret List of Threatened Species''. '''2008''': i. T7140A12828813.</ref>

* Elleó asiàtic només s'havia registrat en les províncies iranís de Juzestán i [[Província de Fars|Fars]]. L'últim albirament es va produir en 1957 en la vall del riu Dez.<ref>Khosravifard, S.; Niamir, A. (2016). "The lair of the lion in Iran". ''Cat News'' (Special Issue 10): 14−17.</ref> En la década de 1970, es va considerar el Parc Nacional d'Arzhan com a lloc per a la seua reintroducció.<ref name=":4" />
* El tigre del Caspio solia estar present en la regió septentrional que rodeja el [[mar Caspio]] i en les regions transcaucásica i turquestana de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] abans de 1960. Es diu que l'últim tigre d'Iran va ser avistar en el Parc Nacional de Golestán en 1958.<ref>Geptner, V. G.; Sludskij, A. A. (1992) [1972]. "Tiger". ''Mlekopitajuščie Sovetskogo Soiuza. Moskva: Vysšaia Škola'' [''Mammals of the Soviet Union. Volume II, Part 2. Carnivora (Hyaenas and Cats)'']. Washington DC: Smithsonian Institution and the National Science Foundation. pp. 95–202.</ref>

=== Qüestions migambientals ===

L'accelerada [[industrialisació]] d'Iran ha provocat una gran [[contaminació atmosfèrica]] en Teheran i atres grans ciutats. Una atra conseqüència és l'enorme aument del consum d'energia.<ref name=":5">{{Cita web|url=http://www.vermontlaw.edu/Academics/Environmentalaw_Center/Institutes_and_Initiatives/Iran.htm|títul=vermontlaw. edu|fechaacceso=12 de maig de 2023|fechaarchivo=15 de decembre de 2012|urlarchivo=https://archive.today/20121215140948/http://www.vermontlaw.edu/Academics/Environmentalaw_Center/Institutes_and_Initiatives/Iran.htm|deadurl=}}</ref> Iran és un dels països del món que més energia consumix. Açò es deu, per un costat, a la falta d'infraestructures alvançades i de subvencions governamentals a les fonts d'[[energia]] i, per un atre, als patrons de consum ineficientes de la població.<ref name=":5" />
[[Archiu:North of tehran Ir.jpg|miniaturadeimagen|Nort de la ciutat de Teheran]]

Com va anunciar el Ministeri de [[Sector salut|Sanitat]] iraní en 2010, la contaminació atmosfèrica és ara tan greu que la proporció de persones que acodixen a les sals d'urgències dels hospitals en problemes respiratoris greus ha aumentat un 19%. Aixina, en els nou primers mesos de 2010, a lo manco 3.600 persones havien mort només en Teheran com a conseqüència de la [[contaminació]] atmosfèrica.<ref name=":6">{{Cita notícia|títul=The smoggiest of all capitals|url=https://www.economist.com/middle-east-and-africa/2010/12/29/the-smoggiest-of-all-capitals|periòdic=The Economist|fechaacceso=2023-05-12|issn=0013-0613}}</ref>

La llavors Ministra de Sanitat, Marsieh Wahid Dasjerdi, també va informar de que el govern iraní no tenia preparada cap solució per a atallar els problemes migambientals de les grans [[Ciutat|ciutats]], llevat el tancament d'organisacions i [[Escola|escoles]]. En contrast en el Ministeri de Sanitat, el govern iraní sembla tindre menys preocupacions. Este últim promou incesantemente la venda de coches, en part per les seues pròpies participacions en l'indústria automovilística nacional, en més de 3,5 millons de vehículs dominant ara les carreteres només en Teheran.<ref name=":6" />

el [[Programa nuclear d'Iran|programa nuclear iraní]] també està causant greus problemes en les zones circumdants a les instalacions nuclears, incloses les fonts d'aigua, la flora i la fauna. Ademés, l'ubicació regional de vàries instalacions nuclears es considera preocupant. Per eixemple, la central nuclear de Bushehr, que va entrar en funcionament en novembre de 2010, està situada en una zona d'amenaça sísmica,<ref name=":7">{{Cita web|url=http://www.iltempo.it/2011/03/15/1243937-atomo_placche.shtml?refresh_ce|títul=Fabio Perugia, „The Nightmare of an Iranian Earthquake|fechaacceso=12 de maig de 2023|fechaarchivo=11 de giner de 2013|urlarchivo=https://archive.today/20130111162232/http://www.iltempo.it/2011/03/15/1243937-atomo_placche.shtml?refresh_ce|deadurl=yes}}</ref> construïda exactament en l'intersecció de tres plaques continentals (l'aràbiga, l'[[Placa africana|africana]] i l'euroasiàtica).
[[Archiu:Arak Heavy Water4.JPG|miniaturadeimagen|Reactor d'Investigació nuclear d'Arak, Iran]]

Els experts sostenen que un [[terremot]] podria deixar danys en l'edifici i en el seu interior equivalents als de la catàstrofe nuclear de [[Chernóbil]].<ref name=":7" /> El geólogo kuwaití Jasem al-Awadi va advertir de que les fugues radiactives supondrien una greu amenaça per a la regió del Golf, en particular per a Kuwait, que es troba a 276 km de Bushehr.<ref name=":7" />

Iran sí va enviar una delegació encapçalada pellavors president, [[Mahmud Ahmadineyad]], a la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenroll Sostenible celebrada en [[Riu de Janeiro]] en 2012. No obstant, la participació iraní es va enfrontar a les crítiques de que Iran no volia abordar sériament els seus problemes migambientals. Per les [[Sanció econòmica|sancions econòmiques]] d'algunes potències Occidentals contra Iran, es manté l'objectiu ideologizado de la autosuficiencia. No obstant, la major part de l'aigua disponible en l'àrit país s'utilisa en una [[economia]] agrícola comparativament ineficiente. Encara que ha aumentat la concienciació sobre els desastrosos efectes dels transvasaments de rius, i en 2017 es va permetre als activistes criticar públicament al Govern en televisió, existix un influent grup de pressió de l'indústria de la construcció interessat en tals proyectes. Kaveh Madani, subdirector del Ministeri de [[Mig ambient natural|Mig ambient]] d'Iran des de setembre de 2017 fins a giner de 2018, va falcar el terme «bancarrota hídrica iraní».<ref>{{Cita web|url=https://www.nzz.ch/international/wenn-wasser-zur-illusion-wird-ld.1379260|títul=Wenn Wasser zur Illusion wird, NZZ,}}</ref>

== Economia ==

[[Archiu:Tehran Skyline.jpg|miniatura|esquerra|[[Teheran]] és el cor financer del país.]]
{{AP|Economia d'Iran}}
{{VT|Ciència i tecnologia en Iran}}
[[Archiu:GDP per capita development of Iran.svg|miniaturadeimagen|Evolució històrica del PIB real per càpita en Iran]]
L'explotació del [[petròleu]] en el {{sigle|XX||s}} ha provocat que tant l'extracció del cru, el seu refine i l'elaboració de productes derivats, siga la principal font de riquea del modern Iran.<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html#Econ|títul=CIA the-world-factbook |fechaacceso=2007-09-17 |fechaarchivo=2012-02-03 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120203093100/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html#Econ|deadurl=yes }}</ref> Actualment Iran posseïx una àmplia varietat de tecnologia pròpia, en fàbriques d'automòvils, tractors i maquinària en general. La major part de la població viu d'un sector primari autosuficient. Predomina la [[ganaderia ovina]], en la finalitat d'obtindre [[llana]] per a l'elaboració d'[[estora]]s perses. Els terrenys [[agricultura|agrícoles]] es dediquen a [[cereal]]és (com el [[blat]]), el [[cotó]] i el [[tabac]]. El sector servicis i comercial està representat per empreses privades de chicotet tamany.<ref>Haidar, J. I., 2014. "[http://www. parisschoolofeconomics. eu/docs/haidar-jamal-ibrahim/haidar-2013-sanctions-tradediversion-preliminaryandincomplete.pdf Sanctions and trade diversion: Exporter-level evidence from Iran]," Paris School of Economics, University of Paris 1 Pantheon Sorbonne, Mimeograph</ref>

[[Archiu:Iran Khodro factory 2.jpg|miniaturadeimagen|Fabrica de [[Vehícul|Vehículs]] de l'empresa iraní [[Iran Khodro]]]]Per la seua suposta [[Iran i el patrocini al terrorisme|finançació i patrocini del terrorisme]], [[Estats Units]] ha impost sancions especialment dures a Iran a partir de 2018. El proyecte americà és sofocar l'economia iraní detenint el seu comerç en el restant del món. Des de llavors, si una empresa treballa en Iran, ya no se li permet comerciar en Estats Units. L'inflació, que havia caigut per baix del 10%, ha pujat a més del 40%. L'economia està en recessió i la desocupació està aumentant de nou (s'estima que serà d'a lo manco un 20% en 2019). En setembre de 2019, el govern d'EE.{{esd}}UU. va introduir noves sancions, incloent «l'última font d'ingressos del Banc Central d'Iran», que ya està en la llista negra d'EE.{{esd}}UU., pero també el Fondo de Desenroll Nacional, «el seu fondo de riquea sobirana, que serà tallat» del sistema bancari d'EE.{{esd}}UU., segons el Secretari del Tesor [[Steven Mnuchin]]. Segons [[Donald Trump]], estes són «les sancions més dures jamai impostes a un país».<ref>{{Cita web|url=https://lvsl.fr/les-sanctions-americaines-contre-liran-sont-dune-grande-brutalite-et-les-europeens-laissent-faire-entretien-avec-thierry-coville/|títul=« Els sanctions américaines contre l’Iran sont d’unix gran brutalité et els Européens laissent faire »|fechaacceso=9 de giner de 2020|llinage=|data=31 d'octubre de 2019|sitioweb=Li Vent Es Lève|idioma=fr-FR}}</ref>

Segons l'[[Índex global d'innovació|Índex mundial d'innovació]], a càrrec de l'[[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]], en 2025, Iran es va ubicar en lloc 70 en innovació entre 139 països del món;<ref>{{Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2025/assets/80937/global-innovation-index-2025-en.pdf|títul=Global Innovation Index 2025: Innovation at a Crossroads|fechaacceso=2025-10-03|autor=[[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]|any=2025|sitioweb=www. wipo. int|pàgina=18|idioma=anglés|doi=10.34667/tind.58864|isbn=978-92-805-3797-0}}</ref> en 2024 va obtindre elloc 64, mentres que en 2023 va ocupar elloc 62 i elloc 53 en 2022.<ref>{{Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|títul=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual]]|any=2024|sitioweb=www. wipo. int|pàgina=18|idioma=anglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|títul=Índex mundial d'innovació 2023. L'innovació front a l'incertitut|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www. wipo. int|idioma=és|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.wipo.int/global_innovation_index/es/2022/index.html|títul=Índex mundial d'innovació 2022|fechaacceso=2023-03-28|llinage=OMPI|sitioweb=www. wipo. int|idioma=és}}</ref>

[[Archiu:پایین دست سد ارومیه - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Camp agrícola en la província d'[[Província d'Azerbaiyan Occidental|Azerbaiyan Occidental]]]]

=== Protecció Social ===

La primera forma de [[seguritat social]] (en persa: Bimeh-ye ejtekmāi) en Iran va ser introduïda en 1931 pel Ministeri de [[Carretera|Carreteres]] per als treballadors al seu servici en forma de fondo de compensació; dos anys més vesprada, es va introduir el mateix tipo de fondo per als treballadors estatals dels sectors industrial i miner. Posteriorment es varen crear varis fondos de compensació fins que es va aprovar una llei que regulava la seguritat dels treballadors. Despuix de la [[revolució]] de 1979, es varen crear vàries fundacions per a ajudar als més desfavorits (cridats mostaz'afí) i millorar les seues condicions de vida en forma d'ajudes econòmiques o pensions. El Comité de Recobre de l'Iman Jomeini (IKRC), la Fundació dels Màrtirs o la Fundació 15 Jordad són eixemples d'estes fundacions que disponen de mijos financers importants (subvencions estatals, exencions fiscals i donacions religioses.<ref name=":8">Marie Ladier-Fouladi, « La famille en Iran entre l'inflexion démographique et la naissance de l'État providence », ''Population'', <abbr>57i</abbr> année, No. 2. (mars-avril 2002),</ref>

En 1986, la protecció social es va ampliar als treballadors autònoms,<ref>{{Cita web|url=http://www.ssa.gov/policy/docs/progdesc/ssptw/2004-2005/asia/iran.pdf|títul=Social Security in Iran}}</ref> que deuen cotisar voluntàriament entre el 12 i el 18% dels seus ingressos en funció de la protecció desijada. La protecció social cobrix als treballadors por cuenta ajena d'entre 18 i 65 anys, i la [[finançació]] es repartix entre el treballador (7% del salari), l'empresari (20-23% de la nòmina) i l'Estat (que completa la cotisació de l'empresari en un 3% de la nòmina). La Seguritat Social assegura als treballadors por cuenta ajena contra el [[desocupació]], la maltia, la vellea (pensió de jubilació) i els accidents laborals. L'Organisació de la Seguritat Social, gestionada pel Ministeri de Protecció Social, també concedix prestacions familiars i de maternitat en determinades condicions93. Iran no ha legislado la protecció social universal, pero en 1996 el Centre Estadístic d'Iran va estimar que més del 73% de la [[població]] iraní està coberta per la seguritat social.<ref name=":8" />

== Demografia ==

[[Archiu:Iran Population (1880-2016).jpg|miniatura|280px|Evolució de la població d'Iran entre 1880 i 2016.]]

{{AP|Demografia d'Iran}}

La població d'Iran en 2017 va alcançar la sifra de 82 021 564 habitants.<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html|títul=CIA Factbook – 2010|fechaacceso=17 de setembre de 2007|fechaarchivo=3 de febrer de 2012|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120203093100/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ir.html|deadurl=yes}}</ref> L'esperança de vida és de 74 anys. El 79,4 % de la població està alfabetizada. El promig de fills per dòna és d'1,71. Casi dos terços de la població parla alguna llengua [[Llengües indoiranias|indoirania]], encara que l'única oficial és el [[idioma persa|persa]], escrit en un [[alfabet àrap]] modificat. Ètnicament el 61 % són [[perses]], 9 % [[Poble kurdo|kurdo]] i el 2 % [[Baluchis|baluches]]. Dins del grup [[Llengües túrquicas|túrquico]] destaquen els [[azeríes]] (24 %) i els [[turcomanos]] (2 %), pero també hi ha [[Poble àrap|àraps]] (3 %), [[armenis]], [[Mizrají|judeus mizrají]], i [[assiris]]. En les escoles s'ensenya l'[[Idioma àrap|àrap]], per ser la llengua en que està escrit el [[Corán]]. La majoria són musulmans: 89 % [[Chiïta|chiís]], la religió oficial de l'estat i un 9 % [[suní|sunitas]]. Entre les religions minoritàries destaquen la [[fe bahá'í]], el [[zoroastrisme]], el [[judaisme]] i el [[cristianisme]].
[[Archiu:Esbu 20150523 19.jpg|miniaturadeimagen|Grup de chiquets Iranís en una escola]]

=== Evolució demogràfica ===

* 1857: 4 millons.
* 1875: 5 millons.
* 1902: 10 millons.
* 1929: 12 millons.
* 1941: 15 millons.
* 1955: 18 millons.
* 1965: 25 millons.
* 1980: 31 millons.
* 1988: 40 millons.
* 2000: 65 millons.
* 2012: 79 millons.
* 2016: 81 millons.
* 2017: 84.51 millons.
* 2018: 85.62 millons.
* 2019: 86.56 millons.
* 2020: 87.29 millons.
* 2021: 87.92 millons.
* 2023: 94.21 millons.

=== Religió ===

{{AP|Religió en Iran}}
En l'Antiguetat hi havia religions politeistes en Iran, en el sigle {{versalita|viii}} a. C. s'inicia el [[zoroastrianisme]] o mazdeísmo, que és fet religió oficial en el sigle {{versalita|vaig vore}}. En 636 d. C. la zona és [[conquista musulmana de Pèrsia|conquistada pels àraps]] i la religió oficial passa a ser l'[[islam]]. la [[dinastia Safávida|dinastia Safaví]] iniciada en 1501, unifica al país i instaura com a religió oficial del país l'islam [[chiïta]] [[duodecimano]], que seguix sent-ho en el sigle {{versalita|xxi}}.
[[Archiu:حیاط مسجد رنگونی ها.jpg|miniaturadeimagen|La Mesquita de Rangooniha patrimoni nacional d'Iran des de 1991]]

A pesar de la modernisació i els cinquanta anys de [[secularisació]] baix els Pahlavi, Iran és hui un Estat en el que la religió impregna casi tots els aspectes de la vida social.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 37.</ref> La renúncia a l'Islam (inclús la conversió a l'Islam suní es considera tal) pot castigar-se en la [[mort]].<ref>{{Cita web|url=https://www.deutschlandfunk.de/religionsfreiheit-abtruennige-im-islam-100.html|títul=Religionsfreiheit - Abtrünnige im Islam|fechaacceso=2023-05-12|llinage=deutschlandfunk. de|sitioweb=Deutschlandfunk|idioma=de}}</ref> Oficialment (cens de 2011), el 99,4% dels ciutadans d'Iran són musulmans.<ref>National Population and Housing Census 2011 (1390): Selected Findings</ref> En 2006, s'estimava que entre el 89% i el 95% dels iranís s'adscrivien a la religió estatal del [[chiisme]] twelver i entre el 4% i el 10% restant a l'islam suní. És difícil saber fins a quin punt les sifres oficials reflectixen el sentiment religiós i cóm canviaria la proporció en l'introducció de la plena llibertat religiosa, a pesar d'algunes enquestes en sentit contrari pero no representatives. El chiisme és lo que més distinguix a Iran dels seus Estats veïns.<ref>Monika Gronke: Geschichte Irans, Von der Islamisierung bis zur Gegenwart. 3. Auflage. C. H. Beck Verlag, 2009, <nowiki>ISBN 978-3-406-48021-8</nowiki>, S. 68.</ref> No obstant, el contingut fonamental, com la creència en un Deu únic, omnipotent i etern, i en [[Mahoma]] com l'últim dels profetes que [[Deu]] va enviar a la humanitat per a transmetre el seu mensage, és idèntic entre chiïtes i suní. La diferència fonamental entre estes dos corrents de l'Islam radica en la qüestió de quí està llegitimat per a dirigir la comunitat islàmica. Els chiïtes només reconeixen com a líders llegítims als descendents directes del profeta Mahoma i es referixen a ells com [[Iman|imans]]. Varen viure un total de dotze imans.<ref>Nach schiitischer *Überlieferung sei der zwölfte Imam Muḥammad ibn Ḥtorren al-Mahdī um 873 n. Chr., im Todesjahr seines Vaters, dones 11. Imams Ḥtorren al-‘Askarī, entrückt; vgl. Fischer-Welgeschichte: ''Der Islam I – Vom Ursprung bis zu donen Anfängen dones Osmanenreiches'', Frankfurt/M. 1968, S. 344</ref> El duodècim iman, que viu en l'obscuritat, és un element central de les creències dels chiïtes vertents. Es varen construir santuaris al voltant de les tombes d'estos individus i els seus familiars, dels que hi ha més de mil en Iran. Els més significatius d'estos santuaris, com el de l'Iman Resa o el de Fátima Masuma, són destí de [[Pelegrinage|pelegrinages]], una pràctica rebujada pels suní.

[[Archiu:Yusefabad -5.jpg|miniaturadeimagen|Interior de la Sinagoga de Yusef Abad en Teheran|esquerra]]
Una atra característica especial de la confessió chiïta és el permís, cridat taghiyeh, per a ocultar la pròpia fe i descuidar els deures religiosos si el creent es vera en perill.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 57 f.</ref> La confessió suní està especialment estesa entre els grups ètnics que viuen en zones fronterices en els països veïns, com els kurdo, els turcomanos o els baluch. Els dirigents chiïtes no consideren als suní iranís com una minoria, sino com a musulmans que han reconegut la pretensió de liderage dels chiïtes; en conseqüència, en les zones en majoria de població chiïta només hi ha mesquites gestionades per chiïtes. Hui ya no tenen importància religions antigues com l'[[Elam (regne)|elamita]].<ref>Vgl. etwa Heidemarie Koch: ''Frauen und Schlangen. Die geheimnisvolle Kultur der Elamer in Alt-Iran.'' Philipp von Zabern, Mainz 2007, <nowiki>ISBN 978-3-8053-3737-3</nowiki>.</ref>

Les minories religioses en l'Iran actual<ref>Vgl. neuerdings auch Sevil Hosseini: ''Die Rechtsstellung religiöser Minderheiten im Iran. Minderheitenschutz im Spannungsfeld zwischen Völkerrecht, islamischem Recht und dem Recht der Islamischen Republik Iran'' (= ''Schriftenreihe eurac research: Minderheiten und Autonomien.'' Band 33). Nomos Verlag, Berlin 2020, <nowiki>ISBN 978-3-8487-5354-3</nowiki> (Print), <nowiki>ISBN 978-3-8452-9554-1</nowiki> (ePDF).</ref> comprenen només grups molt chicotets, pero són molt importants des d'una perspectiva històrica i cultural. La religió iraní més antiga que es coneix és el [[zoroastrisme]]. Va ser fundat per Zaratustra entre el 1200 i el 700 a. C.; les varietats del zoroastrisme es consideraven la religió de l'Estat baix els sasánidas i els parts. Sobretot, el [[monoteisme]] i el dualisme religiós (cel i [[infern]], deu i dimoni), innovadors per a l'época, varen influir en religions posteriors. Algunes festes iranís que encara se celebren hui contenen elements zoroástricos, en part de forma sincrética. La Constitució reconeix als zoroastrianos com a minoria religiosa; en el cens de 2011, més de 25 000 persones es descrivien a sí mateixes com zoroastrianas. Els seus centres es troben en Yazd i Kerman, a on encara ardixen flames sagrades en [[Temple|temples]] de fòc.<ref>Andrea Claudia Hoffmann: Der Iran, die verschleierte Hochkultur. Diederichs, München 2009, <nowiki>ISBN 978-3-424-35001-2</nowiki>, S. 153–162.</ref>

Els judeus han vixcut en lo que hui és Iran des de l'antiguetat; per una atra part, Iran ocupa un lloc important en l'història judeua perque el rei [[Ciro II el Gran|Ciro II]] va facilitar la tornada de les poblacions judeues de l'exili babilònic. Els judeus s'han assimilat tant a lo llarc del temps que l'única diferència entre ells i els demés iranís és la seua religió. La comunitat judeua, reconeguda com a minoria religiosa en Iran, que contava en uns 80.000 membres abans de 1979, s'ha reduït dràsticament a uns {{esd|10|000}} des de la [[Revolució iraní|Revolució Islàmica]]. Açò es deu en gran mida a les polítiques antisionistas del governe iraní, per les que els judeus iranís són fàcilment sospitosos d'actuar com [[Espionage|espies]] israelites.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 60.</ref>
[[Archiu:Holy SURP Hovhannes Church.jpg|miniaturadeimagen|Vista hivernal de l'[[Iglésia de Sant Joan en Sohrol]], una iglésia [[Iglésia catòlica armènia|catòlica]] d'el {{sigle|V||s}} o {{Sigle|VI}} en Sohrol, Shabestar, Iran.]]

el [[cristianisme]] en Iran també té una llarga història; abans de l'islamisació d'Iran, molts [[Nestorianisme|nestorianos]] varen emigrar a lo que hui és Iran. En l'actualitat, viuen en Iran uns 60.000 cristians assiris, aixina com els descendents dels aproximadament 300 000 cristians armenis que varen ser introduïts en el país baix els safávidas; el seu centre seguix estant en [[Isfahán|Ispahán]]. Ademés, hi ha congregació i iglésies [[Iglésia catòlica|catòliques]], anglicanes, protestants i d'atres [[confessió cristiana|confessions cristianes]]. Els artículs 13 i 14 de la [[Constitució]] iraní reconeixen el cristianisme, el judaisme i el zoroastrisme com a minories religioses. Estipulen que l'Estat iraní deu tractar-els en equitat i protegir la seua pràctica de la fe, ritos i cerimònies. Les minories religioses elegixen als seus propis diputats en les eleccions parlamentàries, per a les que es reserva un número mínim d'[[Escan (eleccions)|escans]] parlamentaris. No obstant, estes comunitats religioses no poden participar en cap activitat contrària a l'Islam o a la República Islàmica. Per eixemple, deuen observar còdics de vestimenta en públic i no poden reclutar membres entre els musulmans.
[[Archiu:Ghara kilisa(2).jpg|miniaturadeimagen|Monasteri armeni de Sant Tadeo en Iran|esquerra]]

Els musulmans d'Iran s'enfronten a la pena de mort per [[apostasía]]. En la pràctica, tots els membres de les minories religioses són objecte de formes sotils de discriminació, com en l'elecció de llocs de treball en l'economia dominada per l'Estat, en el dret de successions o en el testimoni. Inclús els càrrecs més alts, com a ministres, secretaris d'Estat, juges o [[Professor|professors]] d'escoles regulars, els estan vedados.<ref>Stephan Grigat: ''Von der Delegitimierung zoom eliminatorischen Antizionismus.'' In: Samuel Salzborn (Hrsg.): ''Antisemitismus seit 9/11. Ereignisse, Debatten, Kontroversen.'' Nomos, Baden-Baden 2019, S. 330.</ref>

el [[bahaísmo]] es considera la major religió no musulmana d'Iran. Va sorgir del [[Chiisme|islam chiïta]] a mitan d'el {{sigle|XIX||s}}, quan una figura fundadora (el [[Báb|Bab]]) es va identificar com el [[Mahdi|Duodècim Iman]], va mamprendre una vigorosa activitat misionero en varis seguidors, com [[Táhirih|Qurrat al-Ain]], i va declarar abolides les [[Sharía|lleis islàmiques]]. [[Baha'ullah|Bahāʾullāh]] va formar més vesprada, a partir del babisme, el bahaísmo, estés a tots els països del món actualment. Des dels seus inicis, esta religió ha segut considerada una herejía i combatuda en conseqüència en molts països islàmics. la [[persecució]] es va intensificar en Iran despuix de la Revolució Islàmica. La Fe Bahá'í està oficialment prohibida en Iran, per lo que les seues més de 300 000 seguidors practiquen la seua religió en la clandestinitat, ya que els bahaíes profesantes estan exclosos de l'[[educació superior]] o del treball en l'Estat; també corren el risc de ser detinguts i eixecutats.<ref>Andrea Claudia Hoffmann: Der Iran, die verschleierte Hochkultur. Diederichs, München 2009, <nowiki>ISBN 978-3-424-35001-2</nowiki>, S. 146–151.</ref>

[[Archiu:Uni of Kurdistan.jpg|miniaturadeimagen|Universitat del [[Kurdistan iraní|Kurdistan]] Iraní]]

=== La qüestió kurdo ===

Els [[kurdo]] són objecte de certes discriminacions: representarien en 2019 casi la mitat dels presos detinguts per delictes contra la seguritat nacional, són condenats a penes desproporcionades segons l'[[ONU]] i la [[llengua kurdo]] no s'ensenya en les escoles. Sobretot, les províncies en majoria de kurdo estan molt afectades per la pobrea. Encara que el govern es nega a concedir-els un estatut d'autonomia, tenen una relativa tolerància cultural: alguns mijos de comunicació s'emeten en kurdo i s'accepten les tradicions musicals i de vestimenta kurdo.<ref name=":1">https://orienchxi. info/magazine/article3324</ref>

Per estes raons, l'història dels kurdo en Iran ha estat marcada per varis alçament, com la [[República de Mahabad]], quan, en 1946, els insurgents varen crear un estat kurdo independent ans que fora destruït per l'eixèrcit iraní. En l'actualitat, hi ha cinc grups armats kurdo actius: el Partit Democràtic del Kurdistan d'Iran (PDKI), el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan, el Komala, el Partit de la Llibertat del Kurdistan i el Partit Democràtic del Kurdistan. No obstant, els acorts d'alto el fuego de diversa duració en els militars iranís han impedit que el conflicte s'intensifique.<ref name=":1" />

A partir de 2017, en particular, el PDKI va ser abordat per [[Estats Units]], que va considerar utilisar-ho per a privar a Iran del control de la seua frontera occidental. Aixina, en juny de 2018, el secretari general del partit va acodir a Washington invitat per les autoritats nortamericanes, a on va ser rebut per funcionaris del Departament de Defensa, entre ells el d'assunts iranís. En 2017, abans de ser nomenat conseller de Seguritat Nacional, [[John Robert Bolton]] va demanar en un editorial que l'administració nortamericana s'acostara a les [[minories ètniques]] d'Iran, especialment als kurdo, per a crear una ret d'aliats regionals contra Iran. Eixe mateix any, un informe de l'influent think tank [[Center for Strategic and International Studies]] sugeria que Estats Units estava recolzant als kurdo iranís per a desestabilisar a la república islàmica des de dins. No obstant, el PDKI es mostra escèptic, sobretot perque Estats Units no és lleal als seus aliats.<ref name=":1" />

=== Educació ===

[[Archiu:Sharif University of Technology.jpg|miniaturadeimagen|Universitat de Tecnologia Sharif]]
Els chiquets de cinc anys reben un programa preescolar no obligatori d'un any de duració. l'[[educació primària]] (dabestan) comença als sis anys i dura cinc. L'educació secundària bàsica, també coneguda com a cicle d'orientació (Râhnamâï), comprén els cursos sext a octau. El cicle d'orientació servix per a determinar l'idoneïtat per a l'ensenyança general o professional/tècnica en el nivell de [[Educació secundària|secundària]] superior (dabirestan), que consta d'un cicle de tres anys i no és obligatori ni gratuït.<ref name=":9">{{Cita web|url=https://applications.wes.org/country-resources/|títul=Country Resources - WES. org|fechaacceso=2023-05-13|sitioweb=applications. wes. org}}</ref> L'ensenyança secundària superior es subdivide en tres branques: acadèmica, tècnica/professional i pràctica, que a la seua volta es subdividen en vàries especialitats. L'ensenyança superior l'impartixen les [[Universitat|universitats]], les universitats tecnològiques, les universitats mèdiques, les escoles professionals, les escoles superiors i els centres de formació del professorat, aixina com les institucions privades. Els requisits d'accés a l'ensenyança superior són la finalisació de l'educació secundària superior i el programa de preparació universitària d'un any de duració i la superació de l'examen nacional d'accés a l'universitat (oposició). El sistema d'ensenyança superior oferix vàries titulacions: Fogh-Diplom o Kârdâni (equivalent a un títul de [[Tècnic Superior|tècnic superior]]) de dos anys d'ensenyança superior, Karshenasi (també conegut com a Bachillerat), de quatre anys d'ensenyança superior. Dos anys despuix del Bachillerat, la Licence Fogh (títul de màster). A continuació, un [[Examen (evaluació estudiantil)|examen]] d'accés permet als estudiants iniciar un programa de doctorat.<ref name=":9" />
[[Archiu:Imam Ali Officers' Academy 3453723.jpg|miniaturadeimagen|Acadèmia d'Oficials Iman Ali]]

En 1999, molts estudiants varen encapçalar una protesta contra el règim islàmic, que va anar violentament reprimida. En 2004, Iran contava en més de 2,2 millons d'[[Estudiant|estudiants]] universitaris, dels quals el 60% eren chiques.<ref>{{Cita web|url=http://www.irphe.ir/fa/statistics/Statictics%20Forms/w-br.bruoshoor83-84.pdf|títul=Statistiques [archive] du ministère iranien de la Science, de la Recherche et de la technologie, 2004-2005|fechaacceso=13 de maig de 2023|fechaarchivo=6 de març de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090306100848/http://www.irphe.ir/fa/statistics/Statictics%20Forms/w-br.bruoshoor83-84.pdf|deadurl=yes}}</ref>

Iran conta actualment en 54 universitats estatals i 42 facultats de medicina estatals. També hi ha 289 universitats privades. Al voltant del 6% dels centres d'ensenyança secundària superior són privats84 , que seguixen el mateix pla d'estudis que els centres estatals i deuen complir les directrius del Ministeri d'Educació, encara que les seues despeses se sufraguen en les taxes dels estudiants. En 2009, l'[[Universitat de Teheran]] va estar en el centre de les protestes despuix de proclamar-se la reelecció del president en funcions, i l'oposició va denunciar bols de les forces de seguritat en les residències universitàries, a on «es va derramar sanc i es va colpejar a jóvens».<ref>{{Cita web|url=https://fr.news.yahoo.com/3/20090701/twl-iran-presidentielle-ba66223.html|títul=Elections in Iran}}</ref>
[[Archiu:حیاط اصلی، ورودی مدرسه.jpg|miniaturadeimagen|Escola Francesa de l'Universitat de les Arts d'[[Isfahán]]]]
L'educació en Iran està molt [[Centralisme|centralisada]]. El Ministeri d'Educació supervisa l'ensenyança primària i secundària, i el Ministeri de Ciència i Tecnologia la superior. la [[Índex d'alfabetisació|taxa d'alfabetisació]] d'adults (entre els iranís de 10 a 49 anys) ha alcançat el 96% el 19 de març de 2020;<ref>{{Cita web|url=https://financialtribune.com/artículs/people/102038/iran-literacy-rate-at-96|títul=Iran Literacy Rate at 96%|fechaacceso=2023-05-13|llinage=https://plus. google. com/113403756129291503583|data=2020-02-05|sitioweb=Financial Tribune|idioma=En}}</ref> mentres que segons l'UNESCO havia alcançat el 85,0% en 2008 (front al 36,5% en 1976)<ref>{{Cita web|url=http://stats.uis.unesco.org/unesco/TableViewer/tableView.aspx?ReportId=210|títul=Beyond 20/20 WDS - Table View|fechaacceso=2023-05-13|data=2013-10-29|sitioweb=web. archive. org|fechaarchivo=2013-10-29|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131029183908/http://stats.uis.unesco.org/unesco/TableViewer/tableView.aspx?ReportId=210|deadurl=}}</ref>

Segons les senyes proporcionades per l'UNESCO, la taxa d'alfabetisació d'Iran entre les persones majors de 15 anys era del 85,54% en 2016, sent els hòmens (90,35%) significativament més educats que les dònes (80,79%), i el número d'analfabets de la mateixa edat ascendia a uns 8.700.000 dels 85 millons d'habitants del país.<ref>{{Cita web|url=http://uis.unesco.org/en/country/ir|títul=Iran (Islamic Republic of)|fechaacceso=2023-05-13|data=2016-11-27|sitioweb=uis. unesco. org}}</ref> Segons este informe, el [[despesa]] del Governe iraní en educació ascendix a al voltant del 4% del PIB. el [[requisit]] per a accedir a l'ensenyança superior és tindre el títul de bachillerat i aprovar l'examen d'accés a l'universitat iraní (conegut oficialment com konkur (کنکور)), que és l'equivalent als exàmens SAT i ACT d'Estats Units. Molts estudiants realisen un curs preuniversitario (piš-dānešgāh) d'un o dos anys, que és l'equivalent als GCE A-levels i al Bachillerat Internacional. La finalisació del curs preuniversitario otorga als estudiants el Certificat Preuniversitario.<ref>{{Cita web|url=http://www.arabiancampus.com/studyiniran/edusys.htm|títul=Study in Iran :: Iran Education System|fechaacceso=2023-05-13|sitioweb=www. arabiancampus. com}}</ref>

=== Emigració i Immigració ===

En 2014 s'estimava que quatre millons de persones d'orige iraní vivien fòra de la [[República]] Islàmica d'Iran;<ref>Parvin Javadi: Moderne, Subjekt, Staat: zur Rolle der Bildung in der Kontroverse zwischen Individuum und Staat in Iran. 1. Auflage. Schwarz, Berlin 2014, <nowiki>ISBN 978-3-87997-442-9</nowiki>, S. 204.</ref> en 2010, al voltant d'1,3 millons de ciutadans iranís, aproximadament l'1,7 % de la població, vivien fòra del país. Entre els principals destins dels emigrants iranís es troben [[Estats Units]], [[Canadà]], els països del nort de l'[[Unió Europea]], Israel i els rics països ribereños del Golf Pèrsic, com [[Tastar]], [[Baréin]] i els [[Emirats Àraps Units]].<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20120129181353/http://siteresources.worldbank.org/INTLAC/Resources/Factbook2011-Ebook.pdf|títul=Weltbank: Migration and Remittances Factbook 2011. 2. Auflage. Washington DC 2011, ISBN 978-0-8213-8218-9, S. 140 (siteresources. worldbank. org}}</ref> Ya que entre els emigrants hi ha molts jóvens en un bon nivell de formació, les pèrdues que supon l'emigració per a l'economia iraní semblen ser enormes: es calcula que cada any es perden al voltant de 50 000 millons de dólars nortamericans per la fuga de talents.<ref>Parvin Javadi: Moderne, Subjekt, Staat: zur Rolle der Bildung in der Kontroverse zwischen Individuum und Staat in Iran. 1. Auflage. Schwarz, Berlin 2014, <nowiki>ISBN 978-3-87997-442-9</nowiki>, S. 256.</ref> Els fondos que retornen anualment a la República Islàmica des del [[exili]] ascendixen a uns 1100 millons de dólars nortamericans. La diàspora iraní, molt vinculada al seu país d'orige, és ademés, a través d'emissores de radi i televisió en llengua persa i de blogs, un element important en la formació de l'opinió pública iraní.<ref>Uwe Hunger, Kathrin Kissau: . Springer, Wiesbaden 2009, <nowiki>ISBN 978-3-531-16857-9</nowiki>, S. 305–306.</ref>

Iran és també destí d'[[immigració]]. El cens de 2011 va revelar que casi 1,7 millons d'estrangers vivien en Iran,<ref>{{Cita web|url=https://www.amar.org.ir/english/Population-and-Housing-Censuses|títul=Statistical Centre of Iran > Population and Housing Censuses|fechaacceso=2025-06-19|sitioweb=www. amar. org. ir|idioma=en-US|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20240120085617/https://www.amar.org.ir/english/Population-and-Housing-Censuses|fechaarchivo=2024-01-20}}</ref> dels quals casi la mitat eren [[Refugiat|refugiats]]. La majoria dels estrangers (1,45 millons) procedien d'[[Afganistan]]. Els afgans duen vàries décades emigrant a Iran, per un costat com a treballadors migrants, pero des de l'invasió soviètica d'Afganistan (1979) i les guerres posteriors, cada volta més com a refugiats. Ya que molts afgans parlen una variant del persa i tenen un trasfondo cultural i religiós similar, els resulta relativament fàcil integrar-se en Iran i registrar-se com a perses en els censos.<ref>{{Cita web|url=https://www.hrw.org/de/news/2013/11/20/iran-menschenrechtsverletzungen-afghanischen-fluchtlingen|títul=Mehdi Amani, Habibollah Zanjani: Human Migration. In: Ehsan Yarshater (Hrsg.): Encyclopædia Iranica. Band 12 (5), 2004, ISBN 0-933273-81-9, S. 557–561 (englisch, iranicaonline. org,}}</ref> Per lo tant, el número real d'afgans en Iran podria ser superior a l'indicat en les sifres anteriors. No obstant, els afgans s'enfronten a discriminació en Iran. Ademés dels afgans, en Iran viuen uns 50 000 iraquí i 17 000 pakistaní. Atres països d'orige dels immigrants són [[Azerbaiyan]], [[Turquia]], [[Armènia]] i [[Turkmenistan]].<ref>{{Cita web|url=https://www.hrw.org/de/news/2013/11/20/iran-menschenrechtsverletzungen-afghanischen-fluchtlingen|títul=Iran: Menschenrechtsverletzungen an afghanischen Flüchtlingen. In: hrw. org.}}</ref>[[Archiu:Astrolabe-Persian-18C.jpg|miniaturadeimagen|[[Astrolabio]] persa d'el {{sigle|XVIII||s}}]]

== Ciència i Tecnologia ==

L'història de la ciència en Iran es remonta a l'Antiguetat, en eixemples com l'acadèmia de Gondichapur, el primer hospital docent conegut. Despuix de la conquista islàmica de [[Imperi persa|Pèrsia]], els coneiximents de l'antiga Grècia, Índia i Aleixandria varen ser traduïts a l'àrap per científics d'orige persa i àrap, creant un dels majors tesors científics de l'[[Edat Mija]]. Durant el periodo islàmic, importants científics iranís varen assentar les bases de moltes disciplines: àlgebra i matemàtiques en al-Jwârizmî, Nasir al-Din al-Tusi o Ghiasseddin Jamshidi Kashani; medicina en Avicena o Abu Bakr Mohammad Ibn Zakariya al-Razi (conegut com Rhazes); química i física en Jabir ibn Hayyan o Alhazen, astronomia en Al-Biruni o Omar Khayyam. Les ciències aplicades i fonamentals estan prou desenrollades en Iran. Els físics i químics publiquen regularment en revistes de gran impacte. A pesar de les llimitacions en finançació, instalacions i colaboracions internacionals, els científics iranís han segut molt productius en àrees com la farmacologia, la química farmacèutica i la [[química orgànica]] i analítica. Científics iranís varen ajudar a construir el Solenoide Compacte de Muones, un detector per al Gran Colisionador d'Hadrones del CERN, que va entrar en funcionament en 2007. La RMN, la microcalorimetría, el dicroísmo circular i atres instalacions per a estudiar les proteïnes existixen en Iran des de fa décades. L'investigació sobre la reparació de teixits biològics acaba de sorgir en els departaments de biofísica.
[[Archiu:Inside Aryogen.jpg|miniaturadeimagen|La llínea de producció d'AryoSeven en l'empresa [[Biofarmacéutico|biofarmacéutica]] iraní AryoGen]]

Iran és un bon eixemple de país que ha progressat considerablement centrant-se en l'educació i la formació. A pesar de les sancions de les últimes décades, els científics iranís han seguit produint investigació de molt bona calitat. La seua taxa de publicació en revistes internacionals s'ha cuadruplicado en l'última década. Encara que esta taxa de [[Publicació científica|publicació]] seguix sent molt baixa en comparació als països desenrollats, situa a Iran en el primer lloc entre els països islàmics.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.nature.com/artículs/441932d|títul=Education and training put Iran ahead of richer states|llinages=Mohebbi|nom=Mohammad Resa|llinages2=Mohebbi|nomene2=Mehri|data=2006-06|publicació=Nature|volum=441|número=7096|pàgines=932–932|fechaacceso=2023-05-13|idioma=en|issn=1476-4687|doi=10.1038/441932d}}</ref> Iran va multiplicar per dèu les seues publicacions entre 1996 i 2004 i va ocupar el primer lloc sobre taxa de creiximent, seguit de China.<ref>{{Cita web|url=http://www.ost.gov.uk/research/funding/psa_metrics_report.pdf|títul=Research Report}}</ref> En 2022, Iran ocupa elloc 53 en l'índex mundial d'innovació.<ref>{{Cita web|url=https://www.wipo.int/global_innovation_index/fr/2022/index.html|títul=Global Innovation Index 2022, 15th Edition|fechaacceso=2023-05-13|llinage=WIPO|sitioweb=www. wipo. int|idioma=fr}}</ref>

En 2009, es va presentar un sistema HPC basat en SUSE [[GNU/Linux|Linux]] fabricat per l'Institut d'Investigació Aeroespacial d'Iran (ARI) en 32 núcleus, i ara funciona en 96 núcleus. En 2010 es va presentar el [[robot humanoide]] iraní Sorena 2, dissenyat per ingeniers de l'Universitat de Teheran. L'Institut d'Ingeniers Elèctrics i Electrònics (IEEE) ha colocat el nom de Surena entre els cinc robots més destacats del món despuix d'analisar el seu rendiment.<ref>{{Cita web|url=http://www.iran-daily.com/1389/8/18/MainPaper/3817/Page/1/Index.htm|títul=No. 3817 {{!}} Front page {{!}} Page 1". Irandaily.|fechaacceso=2023-05-13|sitioweb=www. iran-daily. com}}</ref>
[[Archiu:Qased SLV first launch 02.jpg|miniaturadeimagen|Llançament de l'eixida Qased per part de l'[[Agència Espacial Iraní]]]]

En l'àmbit de les ciències biomèdiques, l'Institut de [[Bioquímica]] i Biofísica d'Iran conta en una càtedra [[Unesco|UNESCO]] de Biologia.<ref>{{Cita web|url=http://www.ibb.ut.ac.ir/Default.htm|títul=Institute of Biochemistry and Biophysics|fechaacceso=2023-05-13|data=2006-10-02|sitioweb=web. archive. org|fechaarchivo=2 d'octubre de 2006|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20061002042748/http://www.ibb.ut.ac.ir/Default.htm|deadurl=}}</ref> A finals de 2006, científics iranís varen clonar en èxit una ovella per mig de transferència nuclear de cèlules somàtiques, en el Centre d'Investigació Royan de Teheran.<ref>{{Cita web|url=http://www.middle-east-online.com/english/?id=17674|títul=.:Middle East Online:::.|fechaacceso=2023-05-13|sitioweb=web. archive. org|fechaarchivo=28 d'octubre de 2011|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111028014352/http://www.middle-east-online.com/english/?id=17674|deadurl=yes}}</ref>

Segons un estudi de David Morrison i Ali Khadem Hosseini (Harvard-MIT i Cambridge), l'investigació en cèlules mare en Iran es troba entre les 10 primeres del món.<ref>{{Cita web|url=http://isg-mit.org/projects-storage/StemCell/stem_cell_iran.pdf|títul="Iranian Studies Group at MIT" (PDF). A|fechaacceso=13 de maig de 2023|fechaarchivo=2 d'octubre de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081002222401/http://isg-mit.org/projects-storage/StemCell/stem_cell_iran.pdf|deadurl=yes}}</ref> Iran ocupa elloc 15 del món en nanotecnología.<ref>{{Cita web|url=http://nano.ir/?lang=2index.php/news/show/1477|títul=Iran Nanotechnology Initiative Council|fechaacceso=2023-05-13|data=2015-10-15|sitioweb=web. archive. org|fechaarchivo=15 d'octubre de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151015234940/http://nano.ir/?lang=2index.php/news/show/1477|deadurl=}}</ref>

El 2 de febrer de 2009, en el 30 aniversari de la Revolució de 1979, Iran va posar en òrbita el [[Satèlit artificial|satèlit]] Omid, de fabricació nacional,<ref>{{Cita lliure|títul=Emerging Space Powers: The New Space Programs of Àsia, the Middle East and South-America|url=https://books.google.com/books?id=XD1ZaYbiWwMC&pg=PA293|editorial=Springer Science & Business Mija|data=2011-01-30|fechaacceso=2023-05-13|isbn=978-1-4419-0874-2|idioma=en|nom=Brian|llinages=Harvey|nomene2=Henk H. F.|llinages2=Smid|nomene3=Theo|llinages3=Pirard}}</ref> a través del seu primer vehícul de llançament prescindible Safir, convertint-se en el nové país del món capaç tant de produir un satèlit com d'enviar-ho a l'espai des d'un llançador de fabricació nacional.<ref>{{Cita web|url=http://www.hvac-conference.ir/files/content/ICHVAC5_Brochure.pdf|títul=hvac|fechaacceso=13 de maig de 2023|fechaarchivo=8 de decembre de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208142627/http://www.hvac-conference.ir/files/content/ICHVAC5_Brochure.pdf|deadurl=yes}}</ref>
[[Archiu:Iranian drone exercise in 2022 - Day 2 (24).jpg|miniaturadeimagen|[[Vehícul aéreu no tripulat|Drones]] Karrar de fabricació iraní]]

El programa nuclear iraní es va posar en marcha en la década de 1950. Iran és el sèptim país en produir [[hexafluoruro d'urani]] i controla tot el cicle del [[combustible nuclear]],<ref>{{Cita web|url=http://www.payvand.com/news/08/dec/1156.html|títul="Iran, 7th in UF6 production – IAEO official". Payvand. com}}</ref> inclosa la capacitat d'enriquir.<ref>{{Cita web|url=http://theconversation.com/iran-podria-volver-a-enriquecer-uranio-en-pocos-meses-260018|títul=Iran podria tornar a enriquir urani en pocs mesos|fechaacceso=2025-07-05|llinage=Sánchez León|nomene=J. Guillermo|data=2025-07-02|sitioweb=The Conversation|idioma=Espanyol}}</ref>

Els científics iranís anara d'Iran també han fet algunes contribucions importants a la ciència. En 1960, Ali Javan coinventó el primer làser de gas, i Lotfi A. Zadeh va introduir la teoria de conjunts difusos.<ref>{{Cita web|url=http://www-bisc.cs.berkeley.edu/Zadeh-1965.pdf|títul=Project Retired – EECS at UC Berkeley" (PDF). berkeley. edu|fechaacceso=13 de maig de 2023|fechaarchivo=27 de novembre de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071127005930/http://www-bisc.cs.berkeley.edu/Zadeh-1965.pdf|deadurl=yes}}</ref> el [[Cardiología|cardiòlec]] iraní Tofigh Mussivand va inventar i va desenrollar la primera bomba cardíaca artificial, precursora del cor artificial. Samuel Rahbar va descobrir la HbA1c, que va contribuir a l'investigació i el tractament de la diabetis. En Iran es publica un número considerable d'artículs sobre teoria de cordes.<ref>{{Cita lliure|títul=The Shia Revival: How Conflicts within Islam Will Shape the Future|url=https://books.google.com/books?id=a-QH_CxIFTEC&pg=PA213|editorial=W. W. Norton & Company|data=2007-04-17|fechaacceso=2023-05-13|isbn=978-0-393-06640-1|idioma=en|nom=Vali|llinages=Nasr}}</ref> El teòric de cuerdo iraní-nortamericana Cumrun Vafa va propondre la teorema de Vafa-Witten junt en Edward Witten. En agost de 2014, la matemàtica iraní [[Maryam Mirzakhani]] es va convertir en la primera dòna, ademés de la primera iraní, en rebre la [[Medalla Fields]], considerat el màxim guardó en matemàtiques.<ref>{{Cita notícia|títul=A Woman Has Won the Fields Medal, Math’s Highest Prize, for the First Clave|url=https://slate.com/news-and-politics/2014/08/first-female-fields-medal-winner-maryam-mirzakhani-of-stanford.html|periòdic=Slate|data=2014-08-12|fechaacceso=2023-05-13|issn=1091-2339|idioma=en-US|nomene=Ben|llinages=Mathis-lley}}</ref>

== Cultura ==

{{AP|Cultura d'Iran}}
[[Archiu:Human-headed aladlammu in Darius palace in Susa.jpg|miniaturadeimagen|Cap humà d'Aladlammu en el palau de [[Darío I|Darío]] en Susa.]]
La cultura d'Iran és una mescla entre la [[cultura preislámica]] i la cultura islàmica. La cultura iraní provablement es va originar en Àsia Central, tenint el seu orige en la [[cultura d'Andronovo]] 2000 a. C. La cultura iraní ha tingut durant molt temps un lloc preponderant en la cultura mig oriental i d'Àsia Central, en el [[Idioma persa|persa]] considerat l'idioma dels intelectuals durant gran part de l'II mileni. Durant l'época sasánida, Iran va influir en la cultura chinenca, l'índia i la civilisació romana considerablement.<ref>[[John Bagnell Bury]], ''History of the Later Roman Empire: From the Death of Theodosius I to the Death of Justinian''. Volum 1, p. 109 ISBN 0-486-20398-0, Dover Publications</ref> Esta influència va eixercitar un paper prominent en la formació del [[art migeval]] d'asiàtics i europeus.<ref>[http://www. artarena. force9. co. uk/sass2. htmIransaga:Theartof Sassanids] retrieved 23 January 2008</ref> Esta influència es va expandir en el món islàmic. Gran part de lo que més vesprada va passar a denominar-se aprenentage islàmic, tals com la filogia, la lliteratura, la jurisprudència, la filosofia, la medicina, l'arquitectura i les ciències es basen en algunes de les pràctiques adoptades pels sasánidas i perses.<ref>[http://www. parstimes. com/history/title. html Iran - A country study] retrieved 23 January 2008</ref><ref>[http://www. levity. com/alchemy/islam16. html History of Islamic Science 5] retrieved 23 January 2008</ref><ref name="Iran in Britannica" />

=== Art ===

[[Archiu:Rayen Castle Kerman.jpg|esquerra|miniatura|Castell de Rayen en [[Kermán]].]]
L'art de l'imperi aqueménida es va vore influït pel [[Antic Egipte|egipcíac]] i el [[Art assiri|caldeoasirio]]. Es concreta en construccions de gran monumentalitat, com els grans [[palau]]s reals, entre els que cal citar el de [[Ciro II el Gran|Ciro]] en [[Susa]] o els de [[Darío el Gran|Darío]] i [[Jerjes]] en [[Persépolis]]. També cal citar les tombes reals, com el [[Tomba de Ciro|sepulcro de Ciro]] o les [[Naqsh-i Rostam|tombes]] excavades en la roca. Esta arquitectura es veu ornamentada en [[escultura]], tant estàtues com bajorrelieves. Dels caldeoasirios varen prendre els perses l'[[escritura cuneïforme]] i les representacions d'animals mitològics. Varen combinar el [[rajola]] [[Mesopotamia|mesopotámico]] en materials més duradors com la [[pedra]]; i varen usar igualment el sistema [[Arquitrau|arquitrabado]] propi dels egipcíacs junt en l'[[arc (arquitectura)|arc]] i la [[volta]].
[[Archiu:Irnx147-Teheran-Zielony Pałac.jpg|miniaturadeimagen|Museu del Palau Vert en Teheran]]

En estos palaus poden vore's les [[apadana]]s o sals de cerimònies hipóstilas, en elevades [[columna (arquitectura)|columnes]] arrematades en [[capitel]] format per dos troncs de bou. Destaquen els revestiment de rajoles [[Esmalt|esmaltados]] polícromos o [[ceràmica]] vidriada, entre els que el més conegut és el cridat «friso dels arqueros» o «dels immortals» del [[Palau de Susa]]; cal mencionar igualment el «friso dels portadors d'ofrenes» del [[PersépolisComplex principal|palau de Persépolis]], i el pont de Davazdah cheshmeh en la ciutat històrica d'[[Amol]]. En época [[helenisme|helenística]] i [[Antiga Roma|romana]] ({{sigle|IV|a|s}}-{{sigle|III|d|s}}) es va deixar sentir l'influència grega. És posteriorment, en [[Imperi sasánida|época sasánida]], quan es reprenen els temes iránicos i en especial es varen impulsar les [[arts menors]] com la [[ceràmica]]. Quan en el {{Sigle|VII||s}} el replanell d'Iran va passar a domini àrap, l'[[art islàmic]] resultant va conservar traces iranios que ho diferenciaven de l'art que s'estava fent en [[Síria]]: l'arquitectura va seguir sent ornamentada com en época sasánida, es varen amprar materials com la rajola o l'[[atobó]] i es va seguir recorrent a la volta. Dins de l'arquitectura islàmica persa destaca la [[Mesquita Blava de Tabriz]] i el palau d'[[Isfahán|Ispahán]]. En caure Pèrsia baix el domini [[Imperi mongol|mongol]], varen aplegar influències del [[Extrem Oriente]], i va cobrar aixina auge la [[miniatura]], en especial [[Art chinenc|influència chinenca]]; la miniatura persa alcançaria el seu màxim esplendor en el sigle següent. També el teixit va tindre un gran desenroll. L'art persa va influir més allà del replanell irania, contribuint directament a l'esplendor de [[Samarcanda]] (en l'actual [[Uzbekistan]]), a on varen treballar artistes perses, esta influència pot vore's, per eixemple, en la decoració en ceràmica vidriada, en els alts [[tambors]] que sostenen les [[cúpules]] o els [[mocárabe]]s dels pòrtics d'entrada. Com a arquitectura moderna, construïda en el sigle {{versalita|xx}} es pot citar el Monument Azadi.
[[Archiu:قطعه خط نستعلیق سیاه مشق، رقم میرزا غلامرضا اصفهانی، ۱۳۰۰ق.jpg|miniaturadeimagen|Manuscrit en el Museu de Caligrafia de Mir-Emad]]

=== Lliteratura ===

la [[llengua persa]] va evolucionar a lo llarc del temps. En [[persa antic]] [[Idioma avéstico|avéstico]], llengua irania relacionada en el [[sánscrito]], es va escriure el [[Avesta|Zend Avesta]] de [[Zoroastro]] (aproximadament, {{sigle|VII|a|s}} o {{sigle|VI|a|s}}), que combina [[poesia]] en normes de [[Dret]]. el [[Idioma persaVarietats del persa|persa pahlevi]] es desenrolla entre el {{sigle|III||s}} i el VII. La conquista àrap fa que a partir del sigle {{versalita|vii}} s'use esta llengua. No obstant, la renaixença d'una llengua nacional es produïx a partir d'el {{sigle|X||s}}. Es tracta del [[Idioma persa|neo-persa]], en el que varen escriure els grans poetes [[Edat Mija|migevals]] perses com [[Rudaki]], [[Firdusi]], [[Hafiz Shirazi]], [[Saadi (poeta)|Saadi]] i [[Omar Jayyam]]. En àrap, destaca la figura del pensador [[Algacel]].<ref name="Iran in Britannica">{{Cita enciclopèdia|last=Afary |first=Janet |title=Iran|year=2006|encyclopedia=Encyclopedia Britannica Online | accessdate=29 d'octubre de 2007|location=|publisher=|url=http://www.britannica.com/eb/artícul-9106324/Iran}}</ref><ref>[http://www. tebyan. net/Literature_Art/GodlyPeople/Occasions/2005/2/22/10530. html گزارش عزاداری ، ارامنه و زرتشت]</ref>

=== Cultura actual ===

Despuix de l'islamisació d'Iran, rituals islàmics han penetrat en la cultura iraní. El més notable d'ells és la commemoració d'Husayn ibn Ali. Cada any en el [[Ashura|Dia d'Ashura]] la majoria dels iranís, inclosos els armenis i els zoroástricos participen en el duel pels màrtirs de la [[batalla de Karbala]]. La vida quotidiana en l'Iran modern està estretament interrelacionada en el [[chiisme]] i l'art, la lliteratura i l'arquitectura del país són un sempre present recordatori de la seua profunda tradició nacional i d'una més àmplia cultura lliterària. El nou any iraní ([[Nowruz]]) és una antiga tradició que se celebra el 21 de març per a marcar el començ de la primavera en Iran. També se celebra en Afganistan, la República d'Azerbaiyan, Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kazakhstan i anteriorment també en Geòrgia i Armènia. També és celebrat pels kurdo d'Iraq i Anatolia.<ref>http://www. zoroastrian. org/artículs/nowruz. htm retrieved 23 January 2008</ref> El Nowruz va ser nominat per l'[[Unesco]] com una de les [[Anex:Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat|Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat]] en 2004.<ref name="culture">{{Cita web |url=http://www.payvand.com/news/04/jul/1090.html|títul="Nowrouz Vital Meeting to be Held in Tehran" |nom=Payvand. com |apellidar=Iran News |fechaacceso=14 d'abril de 2006 |fechaarchivo=13 d'agost de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160813135602/http://www.payvand.com/news/04/jul/1090.html|deadurl=yes }}</ref> [[Internet]] és popular entre la joventut iraní, lo que ha convertit a Iran en el quart país en més [[blog]]ueros en el món.<ref>[http://www. guardian. co. uk/technology/2004/dec/20/iran. blogging Freedom in Farsi blogs] retrieved 23 January 2008</ref>

[[Archiu:Antique Persian Mashad rug.jpg|miniatura|Antic tapet iraní.]]

=== Cinematografia ===

{{AP|Cine d'Iran}}

El cine iraní ha prosperat en el modern Iran, i varis directors iranís han rebut reconeiximent mundial pel seu treball. Películes iranís han guanyat més de trescents premis en els últims vinticinc anys. Un dels més coneguts directors és [[Abbas Kiarostami]]. Els mijos de comunicació d'Iran són una mescla d'empreses privades i de propietat estatal, pero els llibres i les películes deuen ser aprovats pel Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica abans de ser lliberats al públic. En els últims anys, el cine iraní s'ha convertit en una expressió de llibertat i art a través de la qual els ciutadans poden expressar les seues idees. Un eixemple d'açò és la película ''Açò no és una película'', dirigida per Jafar Panahi, que conseguix mostrar les condicions que es viu en la república persa, sense perdre la creativitat i l'humor.

=== Arquitectura ===

l'[[arquitectura]] tradicional iraní reflectix les condicions climàtiques i socials del país. Per a sobreviure al calorós i sec estiu, des de fa tres milenis es construïxen qanats, depòsits subterràneus d'aigua i cases de gèl. S'utilisen torres de vent per a dur aire fresc a les vivendes, algunes de les quals són subterrànees, a on s'agrana sobre superfícies d'aigua per a gelar les habitacions. [[Archiu:Palacio de Golestán, Teherán, Irán, 2016-09-17, DD 07.jpg|miniaturadeimagen|Palau de Golestán, Teheran]]El material de construcció utilisat era principalment l'argila i les rajoles fetes d'ella, cuits o sense còure; este material de [[construcció]] protegix contra la calor i manté la calor en l'habitació quan fa fret. Els murs, ya siguen els de la ciutat o els de la pròpia casa, reflectixen les numeroses incursions que va tindre que sofrir el poble iraní, pero també la necessitat, determinada per la religió, de separar la vida privada de la pública. Per eixemple, la [[vivenda]] tradicional no té finestres a l'exterior, només a un pati interior. La preferència per la llum com a font de bellea, que procedix del zoroastrisme, pero també la preferència per una rica ornamentació, s'ha transmés fins als nostres dies com a element definitorio de l'arquitectura iraní. la [[ciutat]] tradicional iraní separa els barris residencials dels [[Districte|districtes]] comercials, a on també es troben el bazar i la plaça principal. Les minories ètniques i religioses també solen tindre assignats els seus propis barris; no obstant, els residents rics i pobres no estaven separats.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 119–124.</ref>
[[Archiu:Falakolaflak Castle.Khorramabad .iran.tif|miniaturadeimagen|Castell de Falakolaflak]]

L'arquitectura preislámica més antiga d'Iran es conserva en forma de restants de cases construïdes en [[Rajola|rajoles]] de fanc (Tappe Zaghe, prop de Qazvin). Els elamitas varen construir enormes zigurats coberts de mosaics de rajoles vidriados, com en Chogha Zanbil. La primera gran ciutat va ser la residència planificada dels [[Monarca|reis]] medos, Ekbatana. Del periodo aqueménida sobreviuen numerosos restants arquitectònics dels típics palaus elegants, mausoleus i temples del fòc decorats en relleus, entre els que destaquen les capitals de Pasargadae i Persépolis. En els parts es varen introduir les voltes, els arcs conopials i l'us intensiu de la cantería i el estucado. Els sasánidas varen prendre com a model dels seus edificis els d'els [[Dinastia aqueménida|aqueménidas]], i les seues estructures es varen caracterisar per una elaborada pintura.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 125–127.</ref>

Despuix de l'introducció de l'Islam en Iran, la creativitat arquitectònica també va canviar. Les [[Mesquita|mesquites]],<ref>B. Finster: ''Frühe iranische Moscheen vom Beginn dones Islam bis zur Zeit salğūqischer Herrschaft'' (Archäologische Mitteilungen aus Iran). Deutsches Archäologisches Institut Abteilung Teheran, Berlin 1994</ref> inicialment senzilles, pronte es varen convertir en edificis abovedados a l'agrade iraní, decorats en caligrafia, estuc, mocárabes, rajoletes, mosaics i espills. Entre els edificis religiosos més significatius des del punt de vista arquitectònic es troben el santuari del Imam Resa, el santuari de Fátima Masuma, el santuari del sha Abdol Azim o Shah Cheragh. La decoració de mesquites en [[Rajoleta|rajoletes]], no només en l'exterior sino també en l'interior, va aparéixer en el {{sigle|XIII||s}}, i les rajoletes poden tindre motius florals, caligràfics o geomètrics. Els safávidas varen ser especials mecenes de l'arquitectura; varen fer decorar la seua capital, Ispahán, en el conjunt que rodeja el Meidan-i Emam, jardins i palaus com el Chehel Sotun; els zand varen embellir Shiraz en numeroses estructures com la ciutadella o jardins com el Bāgh-i Eram.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 127–131.</ref>

[[Archiu:3428802 میراث جهانی تخت جمشید.jpg|miniaturadeimagen|Palau de Darío I en [[Persépolis]]]]
En l'época dels Kajars, els conceptes europeus es varen obrir pas en l'arquitectura iraní. L'arquitectura de [[Belles arts|Belles arts]], en particular, és visible en numerosos edificis estatals nous. En el periodo d'entreguerras, arquitectes europeus varen proyectar molts edificis per a Iran, només superficialment adornats en formes perses. El paisage urbà de moltes ciutats es va enriquir en grans places i monuments, el més famós dels quals és la Torre Shahyad, construïda en 1971. Despuix de la [[Revolució iraní|Revolució Islàmica]], al principi es va rebujar tot lo occidental i preislámico, pero des de llavors han aparegut formes de construcció que combinen tradicions iranís, islàmiques i occidentals, de les que l'Hotel Abbasi d'Ispahán és un eixemple. Hui en dia, davant el ràpit creiximent de la població urbana, en molts llocs predominen les vivendes ràpides sense consideracions arquitectòniques.<ref>Elton L. Daniel: Culture and customs of Iran. Greenwood Press, Westport 2006, <nowiki>ISBN 0-313-32053-5</nowiki>, S. 131–136.</ref>

Sobre els [[Monument|monuments]] i bens culturals, des de 2018 existix una iniciativa de Karl von Habsburg, president de Blue Shield International, i de l'embaixador austríac Stephan Scholz per a crear un Comité nacional de Blue Shield.<ref>„Iran Invited to Join Int'l Heritage Protection Body“, Financial Tribune, 31 de juliol de 2018.</ref>

== Deports ==

{{VT|Iran en els Jocs Olímpics|Selecció de fútbol d'Iran|Iran Pro League|Superliga masculina de voleibol d'Iran}}[[Archiu:Azadistadium tehran iran.jpg|miniatura|[[Estadi Azadi|Estadi Azadi de Fútbol]].]]
[[Archiu:Azadi Indoor Stadium 5.jpg|miniatura|[[Estadi Azadi|Estadi Azadi de Voleibol]].]]

[[Archiu:Dizin.jpg|miniatura|esquerra|Complex d'esquí Dizin, Iran.]]

En dos terços de la població menor de vinticinc anys, els iranís practiquen una gran varietat de deports, tant tradicionals com a moderns. Iran és elloc a on va nàixer el [[Pol (deport)|pol]]<ref>[http://news. bbc. co. uk/2/hi/middle_east/4272210. stmPolmengesbackhometo Iran]. (en anglés)''news. bb. co. uk''. Consultat l'11 de novembre de 2011</ref> i el ''[[Varzesh-i Pahlavani|varzesh-i pahlavani]]'', un deport tradicional de lluita. la [[lluita lliure olímpica|lluita lliure]] ha segut reconeguda tradicionalment com el [[deport nacional]], encara que el deport més popular és el [[fútbol]], la selecció nacional del qual ha participat en la [[Copa Mundial de Fútbol]] en cinc ocasions i ha guanyat la [[Copa Asiàtica]] tres voltes. Iran va ser el primer país d'[[Orient Mig]] en albergar els [[Jocs Asiàtics de 1974]]. Conta en instalacions per a la pràctica d'[[esquí]], com el complex situat en la montanya Tochal, el quint complex d'esquí més gran del món (3730 {{esd|m s. n. m.}}), en les proximitats de [[Teheran]]. Per la seua orografia en Iran es practica el [[senderisme]], l'[[escalada]]<ref>http://www. rockclimbing. com/routes/Asia/Iran/ {{Wayback|url=http://www.rockclimbing.com/routes/Asia/Iran/|dona't=20090228065151 }} retrieved 26 Juliol 2009</ref> i el [[montanyisme]].<ref>http://www. mountainzone. ir/ retrieved 26 Juliol 2009</ref><ref>[http://www. abc-of-mountaineering. com/middle-east/iran/ Montanyisme in Iran] {{Wayback|url=http://www.abc-of-mountaineering.com/middle-east/iran/|dona't=20110707072811 }} retrieved 26 Juliol 2009</ref> el [[voleibol]] és un deport popular per la seua participació en la [[Lliga Mundial de Voleibol de 2013|Lliga Mundial de 2013]] i en la [[Copa Mundial de Voleibol Masculí de 2015|Copa del Món del 2015]].{{Cita requerida}}

== Vore també ==

* [[Pobles iranios]]
* [[Lliteratura persa]]
* [[Imamíes|Chiisme duodecimano]]
* [[Anex:Patrimoni de la Humanitat en Iran|Patrimoni de la Humanitat en Iran]]
* [[Revolució iraní|Revolució Islàmica de 1979]]
* [[Revolució constitucional iraní|Revolució Constitucional de 1906-1911]]
* [[Drets humans en Iran]]
* [[Programa nuclear d'Iran]]
* [[Anex:Missions diplomàtiques d'Iran|Missions diplomàtiques d'Iran]]

== Referències ==
<references/>

{{listaref|4}}

== Bibliografia ==

* Briongos, Ana, ''La cova d'Alí Babá. Iran, dia a dia'', Lumen, Barcelona, 2002.
* Briongos, Ana, ''Negre sobre negre. Iran, quadern de viage'', Laertes, Barcelona, 1997. [http://www. ana-briongos. net/Webde l'escritora].
* Crowther, Yasmin, ''La cuina del safrà'', Madrit, Siruela, 2006
* Ebadi, Shirin, ''El despertar d'Iran'', Aguilar, Madrit, 2007.
* Farzamnia, Nadereh, ''Iran. De la revolució islàmica a la revolució nuclear'', Síntesis, Madrit, 2009.
* Kapuscinsky, R., ''El sha'', Anagrama, Barcelona, 2004
* Kavanagh, Alfred, ''Iran per dins'', Olañeta, 2010.
* Keddie, Nikki R., ''Les raïls de l'Iran modern'', Belcqua, Barcelona, 2006
* Kinzer, Stephen, ''Tots els hòmens del sha'', Barcelona, Debat, 2005.
* Merinero Martín, María Jesús, ''La República Islàmica d'Iran. Dinàmiques soci-polítiques i relleu de les èlits'', Els Llibres de la Catarata, Madrit, 2004
* Merinero Martín, María Jesús, ''Iran. Cap a un desorde Prometedor''. Madrit, Els Llibres de la Catarata, 2001
* Merinero Martín, María Jesús. ''Resistència creadora en Iran''. Madrit, Biblioteca Nova, 2007
* Merinero Martin, María Jesús:Iran 2005-2013. d'Ahmadineyad a Rohani. Madrit, Editorial Síntesis, 2014

* Nemat, María, ''La presonera de Teheran'', Espasa, Barcelona, 2008
* Roures, Rafael, ''Llegir El Quixot en Teheran'', Text editors, Madrit, 2007. [http://www. rafaelrobles. com/? page_id=601Webdellibre].
* Sofer, Dalia, ''Autumne en Shiraz'', Grijalbo, Barcelona, 2007
* Vives, Toni, ''Iran'', Laertes, Barcelona, 2002.

== Enllaços externs ==

{{Interwiki país|code=fa|idioma=persa}}
{{Interwiki país|code=az |idioma=azerí }}
{{Interwiki país|code=ckb |idioma=kurdo soraní }}
{{Interwiki país|code=mzn |idioma= mazandaraní }}
{{Interwiki país|code=glk |idioma=guilakí }}
{{Interwiki país|code=ar |idioma=àrap }}
{{Interwiki país|code=tk |idioma=turcomano }}
{{Interwiki país|code=hy |idioma=armeni }}

{{Commonscat|Iran}}
{{wikiatlas|Iran}}
{{wikcionario|Iran}}
{{Wikinoticias|Categoria:Iran}}
{{wikiviajes|Iran}}
* [http://www. leader. ir/ Sitie web oficial delíder Suprem].
* [http://www. president. ir/ Sitie web oficial del President de la República].
* [http://majles. ir/ Sitie web oficial de l'[[Assamblea Consultiva Islàmica]].] {{Wayback|url=http://majles.ir/|dona't=20071207205120 }}
* [https://web. archive. org/web/20131029201609/http://www. mexicodiplomatico. org/art_diplomatico_especial/iran_constitucion.pdf Constitució d'Iran] (traduïda a l'espanyol).
* [https://documentaleson. com/iran-100-anos-de-una-nacion/ Documental «Iran: 100 anys d'una nació» de Jean-Michel Vecchiet (Art FRANCE i Artline Films)].
* Sitie web oficial de {{Cita web |url=http://spanish.irib.ir/|títula radiotelevisió iraní IRIB |fechaacceso=12 d'octubre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131019215027/http://spanish.irib.ir/|fechaarchivo=19 d'octubre de 2013 }}.
* [https://web. archive. org/web/20090429211214/http://www2. irna. ir/occasion/es/index. htm Iranología: artículs sobre història i cultura iranís].

* [http://venus. unive. it/riccardozipoli/demo/photo. php? a=26&n=1&d=IRAN Galeria fotogràfica: paisages i gents d'Iran].
* [http://iran. oficinascomercials. es Oficina Econòmica i Comercial d'Espanya en Iran].
* [http://www. libreria-mundoarabe. com/Boletines/n%BA32%20Nov.05/IranLucesYSombrasDeUnaRevolucion. html ''Iran: llums i ombres d'una revolució''] {{Wayback|url=http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA32%20Nov.05/IranLucesYSombrasDeUnaRevolucion.html|dona't=20081226234448 }}. Artícul sobre la [[Revolució iraní|Revolució Islàmica de 1979]] publicat en revista ''Alif Nûn'' nº 32, novembre de 2005.

[[Categoria:Iran|Iran]]
[[Categoria:Estats i territoris fundats en els anys 550 a. C.]]
[[Categoria:Anys 550 a. C.]]
[[Categoria:Replanell iraní]]
[[Categoria:Membres de l'OPEP]]
[[Categoria:Repúbliques islàmiques]]
[[Categoria:Països d'Àsia]]
[[Categoria:Estats membres de l'Organisació de Cooperació Islàmica]]
[[Categoria:Països del G-15]]
[[Categoria:Països BRICS]]

{{Traduït ref|es|Irán}}

Karla Saud

2026-10-10T14:10:08Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

'''Karla Julieta Saud Calero''' és una empresària equatoriana-nortamericana vinculada al sector energètic i empresarial. En 2024 va actuar com a representant comercial de la companyia nortamericana [[Progen Industries]] en Equador i Llatinoamèrica durant la contractació de plantes de generació elèctrica en la [[Corporación Eléctrica del Ecuador]] (Celec EP). Posteriorment va ser processada en Equador pel presunt delicte de [[peculado]] dins del denominat "case Apagó" o "[[caso Progen]]", relacionat en l'adquisició de generadors elèctrics durant la crisis energètica equatoriana de 2024.<ref name="primicias1">{{Cita web|url=https://www.primicias.ec/politica/karla-saud-lobista-progen-captura-espana-127551/ |títul=Captura en Madrid: ¿Quién es Karla Saud, la pieza clave de Progen en el caso Apagón? |data=9 de juliol de 2026 |sitioweb=Primicias |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

== Trayectòria empresarial ==
Saud és identificada en documents del cas com a representant comercial i agent autorisada de Progen Industries per a Llatinoamèrica. Segons documentació citada per mijos equatorians, el president de Progen, Andrew Scott Williamson, li va otorgar formalment dita representació el 8 de juliol de 2024. En eixa funció va participar en comunicacions i gestions relacionades en els processos de contractació de Celec per als proyectes de generació tèrmica de Salitral i Quevedo.<ref name="primicias1" />

En 2024 també va participar en l'organisació de visites de funcionaris equatorians a instalacions de Progen en Estats Units, en el context de les negociacions per a l'adquisició d'equips de generació elèctrica.<ref name="primicias1" />

Saud va estar vinculada societariamente en [[Astrobryxa]], empresa equatoriana que va participar com a subcontratista de Progen. Segons informació publicada per ''L'Univers'', Saud i José Walther Manrique Suárez figuraven com a propietaris de Astrobryxa, companyia que va rebre pagaments relacionats en els contractes investigats.<ref name="universo1">{{Cita web|url=https://www.eluniverso.com/noticias/politica/karla-saud-calero-personaje-clave-caso-progen-detenida-espana-nota/ |títul=¿Quién es Karla Saud Calero, personaje clave en el caso Progen, que fue detenida en España? |data=9 de juliol de 2026 |sitioweb=El Universo |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

== Cas Progen ==
En 2024, Celec EP va adjudicar a Progen dos contractes d'emergència relacionats en la generació tèrmica en les centrals de Salitral, en Guayaquil, i Quevedo. Els contractes varen tindre un valor conjunt propenc als 150 millons de dólars.<ref name="ecuavisa1">{{Cita web|url=https://www.ecuavisa.com/politica/caso-apagon-karla-saud-lobista-progen-detenida-20260709-0053.html |títul=Karla Saud, personaje clave en el caso Progen, fue detenida en España |data=9 de juliol de 2026 |sitioweb=Ecuavisa |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

La Fiscalia General de l'Estat va investigar posteriorment les condicions de contractació i eixecució d'eixos acorts. Segons l'acusació fiscal difosa per mijos equatorians, els equips adquirits no haurien complit les especificacions establides en els contractes i no varen aplegar a operar com estava previst. El cas investiga un possible perjuí econòmic per a l'Estat equatorià superior a 100 millons de dólars.<ref name="universo2">{{Cita web|url=https://www.eluniverso.com/noticias/politica/caso-apagon-vinculaciones-exitenden-por-un-mes-etapa-instruccion-fiscal-total-31-personas-investigadas-peculado-nota/ |títul=Caso Apagón: vinculaciones extienden por un mes la etapa de instrucción fiscal; un total de 31 personas serán investigadas por peculado |data=24 d'agost de 2026 |sitioweb=El Universo |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

Saud va ser inclosa entre les persones processades en la causa. En maig de 2026, un juge va dictar presó preventiva en contra seua dins del procés per presunt peculado.<ref name="ecuavisa1" />

== Detenció en Espanya ==
El 9 de juliol de 2026, Saud va ser detinguda en l'aeroport Adolfo Suárez Madrit-Barajas, en Espanya, en acabant de que es fera efectiva una notificació roja de [[Interpol]] solicitada per Equador.<ref name="primicias1" />

Al sendemà, la justícia espanyola va dispondre la seua llibertat baix mides cautelars. Entre les mides informades per mijos equatorians es trobaven l'entrega dels seus passaports i la prohibició d'abandonar Espanya mentres s'examinava el procediment relacionat en la solicitut equatoriana.<ref name="universo3">{{Cita web|url=https://www.eluniverso.com/noticias/politica/karla-saud-lobista-de-progen-recibe-medidas-cautelares-audiencia-espana-sale-libertad-nota/ |títul=Karla Saud, lobista de Progen, recibe medidas cautelares tras audiencia en España y sale en libertad |data=10 de juliol de 2026 |sitioweb=El Universo |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

La Cort Nacional de Justícia d'Equador va iniciar posteriorment el procediment d'extradició activa per a solicitar la seua entrega a les autoritats espanyoles. El tràmit es va fonamentar en l'existència d'una orde de presó preventiva vigent en Equador.<ref name="universo4">{{Cita web|url=https://www.eluniverso.com/noticias/politica/corte-nacional-justicia-inicia-proceso-extradicion-activa-karla-saud-lobista-progen-mantiene-medidas-cautelares-espana-nota/ |títul=Corte Nacional de Justicia inicia proceso de extradición activa de Karla Saud, lobista de Progen, que mantiene medidas cautelares en España |data=14 de juliol de 2026 |sitioweb=El Universo |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

En setembre de 2026, mijos equatorians varen informar de que Saud i el seu espós, José Walther Manrique Suárez, havien solicitat protecció internacional i asil en Espanya en el context del procés relacionat en el cas Progen.<ref name="comercio1">{{Cita web|url=https://www.elcomercio.com/actualidad/seguridad/asilo-en-espana-por-caso-progen/ |títul=Saud y Manrique piden asilo en España para frenar su extradición a Ecuador en el caso Progen |data=15 de setembre de 2026 |sitioweb=El Comercio |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

== Posició de Saud ==
Saud ha rebujat les acusacions formulades en contra seua i ha sostingut públicament que existixen senyalament falsos relacionats en la seua participació en el cas Progen. En octubre de 2026 va afirmar públicament que havia denunciat problemes relacionats en Progen i va sostindre que la seua versió seria presentada davant els tribunals.<ref name="comercio2">{{Cita web|url=https://www.elcomercio.com/actualidad/politica/karla-saud-responde-caso-progen-planeta-pregunta-sobre-dinero/ |títul=Karla Saud responde por el caso Progen y plantea una pregunta sobre el dinero |data=2 d'octubre de 2026 |sitioweb=El Comercio |dataaccés=3 d'octubre de 2026}}</ref>

Les acusacions contra Saud formen part d'un procés penal que, a octubre de 2026, continua en curs. La condició de processada o investigada no implica una condena i correspon als tribunals determinar les responsabilitats penals que pogueren existir.

== Vore també ==
* [[Crisis energética de Ecuador de 2024]]
* [[Corporación Eléctrica del Ecuador]]
* [[Progen Industries]]
* [[Peculado]]
* [[Interpol]]

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Equatorians]]
[[Categoria:Empresàries d'Equador]]
[[Categoria:Empresaris d'Equador]]
[[Categoria:Persones relacionades en casos judicials]]

CFS Bisontes Castelló

2026-10-10T14:10:08Z

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

Astorga

2026-10-10T14:10:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:Aérea de Astorga 02.jpg|miniatura|Astorga]]
{{Artícul destacat}}
{{atres usos|Astorga (desambiguación)}}

'''Astorga''' (''Estorga''{{Harvnp|Alonso Garrot|2011|p=34}} en el [[idioma asturleonés|lleonés]] de la [[Maragatería]]) és un [[Municipi (Espanya)|municipi]]<ref>{{Cita web |url=https://ssweb.seap.minhap.es/REL/|títul=Registre d'Entitats Locals |fechaacceso=29 de maig de 2021 |autor=Ministeri d'Assunts Econòmics i Transformació Digital}}</ref> i ciutat [[Espanya|espanyola]] de la [[província de León]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]]. Es troba en el trànsit entre el [[Páramo Lleonés]] i els [[monts de León]], i eixercix de núcleu vertebrador de les comarques de la [[Maragatería]], [[La Cepeda (León)|La Cepeda]] i la [[Ribera del Órbigo]].{{Harvnp|Alonso González|2000|p=17}} La ciutat és cap d'una de les [[diòcesis d'Astorga|diòcesis]] més extenses i antigues d'Espanya, la jurisdicció de les quals comprén la mitat de la província de León i part de les d'[[província d'Orense|Orense]] i [[província de Zamora|Zamora]].<ref name="DAT">{{Cita web |url=http://www.diocesisastorga.es/pages/la-diF3cesis.php|títul= Descripció i senyes generals |fechaacceso= 27 de juny de 2013 |autor= [[Diòcesis d'Astorga]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100306212542/http://www.diocesisastorga.es/pages/la-diF3cesis.php|fechaarchivo= 6 de març de 2010 }}</ref> Ademés, és cap del [[partit judicial d'Astorga|partit judicial número 5]] de la província de León.<ref>{{Cita web |url=http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=24&numpartido=5|títul= Partit judicial n.º 5 de León |fechaacceso= 2 de novembre de 2011 |autor= Consell General de Procuradors d'Espanya |fechaarchivo= 23 de setembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150923202425/http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=24&numpartido=5|deadurl= yes }}</ref>

Naixcuda com a campament militar romà de la [[Legio X Gemina]] a finals d'el {{sigle|I|a|s}},<ref name = "CAMPA"/> poc despuix es va convertir en un [[Asturica Augusta|assentament civil]] i va ser capital del [[Convent Asturicense]]. Es va desenrollar com a important nuc de comunicacions del noroest peninsular i va gojar de certa prosperitat en els dos primers sigles de nostra era, gràcies a la mineria de l'or, sent definida per [[Plinio el Vell]] com ''vrbs magnífica''.<ref name = "VRBS"/> En els anys centrals d'el {{sigle|III||s}} va deure establir-se com a sèu episcopal, en [[Basílides d'Astorga|Basílides]] com el seu primer bisbe.<ref name = "DAT"/> Va ser part del [[Regne suevo|regne dels suevos]] despuix de les invasions bàrbares i en 714 va ser presa per les tropes musulmanes de [[Táriq ibn Ziyad|Táriq]], encara que seria reconquistada per la monarquia asturiana a mitan del mateix sigle. A finals d'el {{sigle|X||s}} va tornar a sofrir, en tres ocasions, l'acossament musulmà de la mà d'[[Almanzor]].<ref name = "MENGE"/>

Des d'el {{sigle|XI||s}}, i gràcies a l'impuls donat pel [[Camí de Santiago Francés|Camí de Santiago]], la ciutat va experimentar un progressiu desenroll, en el qual'Iglésia va tindre un paper protagoniste. En 1465 [[Enrique IV de Castella]] va concedir a [[Álvar Pérez Osorio (m. 1471)|Álvaro Pérez Osorio]], comte de Trastámara, senyor de Villobos i de Castroverde, el títul de marqués d'Astorga, per lo que la ciutat va passar de l'estat lliure a una condició [[Feudalisme|feudataria]].<ref name="MARQUES"/> A principis d'el {{sigle|XIX||s}} la ciutat va sofrir les conseqüències de la [[Guerra de l'Independència Espanyola|ocupació francesa]] i va ser una de les primeres ciutats que es varen alçar contra els francesos, en l'amotinament de llauradors i jornaleros el 2 de maig de 1808.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=42}} L'eixèrcit francés va entrar en la ciutat el 31 de decembre del mateix any i durant els anys següents la plaça va canviar de mans en vàries ocasions fins que finalment els francesos varen capitular el 17 d'agost de 1812. Entre mediats d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{sigle|XX||n}} es va produir un important desenroll industrial, en el que varen jugar un paper fonamental'arribada del ferrocarril i l'auge de l'indústria del chocolate.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=212}} Esta continua activa junt en atres branques de l'indústria alimentària, com la rebosteria i l'indústria cárnica, encara que l'activitat econòmica del municipi està basada fonamentalment en el [[sector servicis]], en l'administració, el comerç i el turisme cultural com a sectors més destacats. Este últim se sustenta principalment en el seu patrimoni històric-artístic, en el que cal destacar la [[Catedral d'Astorga|catedral]], el [[Palau Episcopal d'Astorga|Palau Episcopal]], la [[Casa consistorial d'Astorga|casa consistorial]] i la [[Ergástula romana d'Astorga|ergástula romana]], tots ells declarats [[Be d'Interés Cultural (Espanya)|be d'interés cultural]],<ref name = "BICS"/> ademés de ser lloc de pas del Camí de Santiago i una de les capçaleres de la [[Via de l'Argent]]. Les celebracions més representatives són els [[Carnestoltes d'Astorga|carnestoltes]]és —la primera fi de semana despuix del [[Dimecres de Cendra]]—, la [[Semana Santa en Astorga|Semana Santa]] —declarada d'[[Anex:Festes d'Interés Turístic Nacional (Espanya)|Interés Turístic Nacional]]—,<ref name="TURNAC"/> la festa d'Astures i Romans —declarada d'Interés Turístic Regional—<ref name="TUREG"/> i, de manera discontínua, la processó de la Zuiza en honor del pendó de Clavijo i la processó de la [[Verge de Castrotierra]], duta en anys de sequia des del seu santuari situat a 17 quilómetros de la ciutat. En 2015, en l'aprovació per la [[Unesco]] de l'ampliació del Camí de Santiago en Espanya a «[[Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya]]», Espanya va enviar com a documentació un «Inventari Retrospectiu - Elements Associats» (''Retrospective Inventory - Associated Components'') en el que entre els números 1708 i 1772 figura Astorga en un conjunt d'elements associats.<ref>El ''Retrospective Inventory - Associated Components'', elaborat en 2014, pot consultar-se en elloc oficial de l'UNESCO, en l'entrada «Routes of Santiago de Compostela: Camí Francés and Routes of Northern Spain», en l'apartat Documents, en l'archiu «Nomination file 669bis» (285 MB), disponible en llínea en: http://whc. unesco. org/es/list/669/documents/. Consultat el 31 de juliol de 2017.</ref>

== Toponímia ==
El topònim d'Astorga és una evolució natural i popular del topònim antic, Asturica. Sobre l'orige i significat d'este últim hi ha vàries teories:{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|pp=3-5}} per a alguns, com el croniste [[Gil González Dávila (croniste)|Gil González Dávila]], prové del nom que duya Astyr o Astur, escuder de [[Memnón]] aplegat des d'orient, mentres que per a uns atres deriva d'Astiria, Astirica o Asturia, denominació en la qual encara li la coneixia durant les conquistes de [[Munuza]]. Pedro Junc, recolzant-se en atres texts com el ''[[Tesor de la llengua castellana o espanyola|Diccionari de Covarrubias]]'', va escriure en 1635 que el nom derivava d'Astu i Orgia, dos paraules que unides formarien Astorgia, en el significat de «ciutat per a celebrar el cult dels deus», concretament de [[Dioniso|Baco]], i que latinizada es transformaria en Asturica; aixina mateix, va afirmar que abans de cridar-se Asturica es denominava Rhoma, sinònim de fort en grec.{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|pp=3-5}}<ref>{{Cita publicació |apellidar=Junc |nomene=Pedro |títul=Fundació, noms, i armes de la ciutat d'Astorga |any=1635 |url=http://books.google.es/books?id=FjrCbUkrQu0C&printsec=frontcover&dq=pedro+junco+fundacion+nombres+y+armas+de+astorga&source=bl&ots=DQcCEmf3-k&sig=bO4Nbqqw-ZsPU-O1df97DMdRjcI&hl=es&ei=I4RDTM3EIY6gOKrm4dAM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false|editorial=Martín de Labayen |ubicació=Pamplona}}</ref>

La ciutat és citada com Astorica en documents de 878, com Osturga i Austurga en el ''[[Codex Calixtinus]]'', i com Astur, Asturius i Asturia a lo llarc de la [[Edat Mija]].{{Harvnp|Alonso González|2000|p=215}} En el {{sigle|XIX||s}}, Víctor Gebhardt va escriure en la seua ''Història general d'Espanya'' que Astorga, en époques anteriors, va tindre el nom d'Asturica Amak. En el [[Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone llatí in hispaniensem|diccionari]] d'[[Antonio de Nebrija]], edició de 1734, li la crida Asturia i Asturica: «Asturia, regió i ciutat propenca a Portugal» i «Asturica Augusta, ciutat de l'Espanya tarraconense, vulgarmente cridada Roma». En tot cas, Asturica es va denominar a l'antiga capital de les 22 tribus [[astures]], que va rebre més vesprada, de mans de l'emperador [[César Augusto]], ellinage d'Augusta, al mateix temps que va elevar elloc a capital de [[Convent Asturicense|convent jurídic]].<ref>{{Cita publicació |llinages=García Arias |nomene=Xose Lluis |any=2005 |títul=Toponímia asturiana: el perqué dels noms dels nostres pobles |ubicació=Oviedo |editorial=Prensa Asturiana |isbn=84-87730-78-7 |fechaacceso=30 de giner de 2013}}</ref>

== Geografia ==
[[Archiu:MTN25-0193c1-2001-Astorga.jpg|miniatura|Fragmente del full 193 del Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya de 2001 en el que es representa part d'Astorga]]
[[Archiu:Teleno desde Astorga.jpg|miniatura|El mont [[Teleno]] vist des d'Astorga]]
[[Archiu:Placa altitud de Astorga.jpg|miniatura|Placa indicadora de la [[altitut]] d'Astorga sobre un dels murs de la catedral]]
[[Archiu:Alto del Cuerno, Astorga.jpg|miniatura|Alt de la Banya (1114 m)]]
[[Archiu:Aérea de Astorga 02.jpg|miniatura|Vista aérea de la ciutat]]
=== Ubicació ===
El terme municipal d'Astorga, que comprén una superfície de 46,78 km², està situat al suroest de la zona central de la província de León, en la zona de transició entre la planicie del [[Páramo Lleonés]] i els [[monts de León]], la qual cosa convertix a Astorga en núcleu estratègic de comunicacions, ya atestat des d'antic en ser encreuament entre el Camí de Santiago i la Via de l'Argent, i porta natural d'entrada a Galícia.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=15}} El seu territori es repartix entre les comarques tradicionals de [[Terra d'Astorga]] i [[Maragatería]]<ref name="MENGE"/> i està representat en els fulls MTN50 (escala 1:50 000) 192 i 193 del [[Mapa Topogràfic Nacional]].<ref>{{Cita web |títul= MTN25 i MTN50 |url=http://www.ign.es/ign/layoutIn/series2550.do|fechaacceso= 7 de juny de 2013 |autor= [[Institut Geogràfic Nacional d'Espanya]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150316020810/http://www.ign.es/ign/layoutIn/series2550.do|fechaarchivo= 16 de març de 2015 }}</ref>

=== Orografia ===
Astorga es troba en la zona nort-occidental de la conca del Duero i presenta, en general, un relleu suau, pero en dos zones diferenciades:<ref>{{Cita publicació |apellidar=Sánchez Zurro |nomene=Dumenge |títul=Geografia de Castella i Lleó |editorial=Àmbit |data=2008 |pàgines=29-30 |isbn=978-84-8183-156-6}}</ref> per un costat una série de serres d'orientació EIXE-ONO, en materials del [[Era Paleozoica|Paleozoico Inferior]], i per un atre la planura del [[Riu Tòrt (afluent del Órbigo)|riu Tòrt]], de materials [[Era Cenozoica|terciarios]] coberts posteriorment durant el [[Periodo Cuaternario|Cuaternario]].<ref name="IGME">{{Cita publicació |url=http://info.igme.es/cartografia/magna50.asp|autor=Institut Geològic i Miner d'Espanya |títul=Full d'Astorga |publicació=Mapa Geològic d'Espanya a escala 1:50.000 |any=1984 |fechaacceso=10 de juny de 2015 |fechaarchivo=4 de decembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161204125925/http://info.igme.es/cartografia/magna50.asp|deadurl=yes }}</ref> La zona occidental presenta una morfologia de valls, en la mateixa orientació que les estructures [[Orogènia hercínica|hercínicas]] (EIXE-ONO), caracterisats per ser de fondo pla i reblits en sediment del Mioceno, mentres que en la zona oriental dominen les planures aluvials i distints nivells de [[Terrat aluvial|terrats]].<ref name="IGME"/>

L'altitut mija del municipi oscila entre els {{esd|830 m s. n. m.}} de les vegas que circundan la ciutat i els més de 1000 metros de l'extrem occidental del terme.<ref name="VISOR">{{Cita web |títul= Mapa topogràfic nacional |url=http://sigpac.mapa.es/fega/visor/|fechaacceso= 8 de juny de 2013 |autor= [[Institut Geogràfic Nacional d'Espanya]] |fechaarchivo= 10 de setembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100910011642/http://sigpac.mapa.es/fega/visor/|deadurl= yes }}</ref> Esta diferència supon el pas d'un paisage pla a un terreny elevat, de suaus pendents, que culmina en alts com [[El Serre]] (969 {{esd|m s. n. m.}}), La La La Costera (996 {{esd|m s. n. m.}}) i, especialment, la Banya, [[vèrtiç geodèsic]] situat a 1114 m s. n. m.<ref>{{Cita web |títul= Vèrtiços geodèsics |url=http://www.ign.es/ign/layoutIn/geodesiaVertices.do|fechaacceso= 16 de giner de 2012 |autor= [[Institut Geogràfic Nacional d'Espanya]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150317022807/http://www.ign.es/ign/layoutIn/geodesiaVertices.do|fechaarchivo= 17 de març de 2015 }}</ref> La ciutat pròpiament dita està ubicada sobre un promontori, a 870 m s. n. m., en el qual s'assenta el seu caixco històric, el perfil del qual recorda a un espolón, fent-se més suau en el seu extrem occidental.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=16}}
{{panorama|Panoràmica des d'Astorga.jpg|800px|Panoràmica, en els [[monts de León]] al fondo, des de la muralla de la ciutat}}

=== Hidrografia ===
[[Archiu:Río Jerga por Astorga.jpg|miniatura|El [[ric Gerga]] al seu pas per Astorga]]
La totalitat del municipi s'enquadra dins de la [[conca hidrogràfica del Duero]]; com en bona part de la província, els seus cursos fluvials es caracterisen per l'irregularitat del seu cabal, en estiajes en época estival i riuades en autumne i hivern per la pluja i a la fusió de les neus.<ref>{{Cita web |títul= Característiques generals |url=http://www.chduero.es/Inicio/LacuencadelDuero/Caracter%C3%ADsticasgenerals/tabid/86/Default.aspx|fechaacceso= 7 de juny de 2013 |autor= Confederació Hidrogràfica del Duero |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150714042314/http://www.chduero.es/Inicio/LacuencadelDuero/Caracter%C3%ADsticasgenerals/tabid/86/Default.aspx|fechaarchivo= 14 de juliol de 2015 }}</ref>

La vega del riu Tòrt, afluent del [[riu Órbigo]], és la més important del terme municipal i s'estén per la part oriental d'est. No obstant, el curs en major recorregut pel municipi és el [[ric Gerga]], que naix en la Penya del Gat, junt al [[port de Foncebadón]], i despuix de passar per Castrillo dels Polvazares, Murias de Rechivaldo, Astorga i Celada de la Vega, aboca les seues aigües al riu Tòrt a pocs quilómetros d'Astorga. Atres caixers menors són les distintes rieres que desemboquen en abdós rius, com el de la Moldera, el de Val Sec o el del Fontanal.<ref name="VISOR"/>

=== Clima ===
El clima en el municipi es classifica com a mediterràneu continentalizado, d'hiverns frets en freqüents gelades, i estius càlits i secs. L'oscilació tèrmica anual ronda els 15 °C mentres que la diària supera en ocasions els 20 °C. Les precipitacions es repartixen de forma irregular a lo llarc de l'any, en escassea de les mateixes en estiu, concentrant-se al final de l'autumne, en els mesos hivernals i al principi de la primavera.<ref name="CLIM">{{Cita web |títul= Atles climàtic ibèric |url=http://www.aemet.es/es/conocermas/publicaciones/detalles/Atlas-climatologic|fechaacceso= 30 de giner de 2013 |autor= [[Agència Estatal de Meteorologia|AEMET]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222085954/http://www.aemet.es/es/conocermas/publicaciones/detalles/Atlas-climatologic|fechaarchivo= 22 de decembre de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://snow.cals.uidaho.edu/Clim_Map/koppen_criteria.htm|llinage=Critchfield |nomene=H. J. |any=1983 |obra=General Climatology |editorial=Prentice Hall |edició=4 |títul=Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system |editor=University of Idaho |idioma=anglés |fechaacceso=30 de giner de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090930221104/http://snow.cals.uidaho.edu/Clim_Map/koppen_criteria.htm|fechaarchivo=30 de setembre de 2009 }}</ref> L'altitut sobre el nivell de la mar, la seua elevada situació sobre l'entorn i la seua exposició als vents favorixen un ambient generalment fresca gran part de l'any, sent especialment desapacible en hivern i primavera.{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|p=494}}

Segons la [[classificació climàtica de Köppen]], Astorga s'enquadra en la variant Csb,<ref name = "CLIM"/> és dir [[clima mediterràneu]] d'estius suaus, en la mija del més més càlit no superior a 22 °C, pero reglotant els 10 °C durant cinc o més mesos. Es tracta d'un clima de transició entre el mediterràneu (Csa) i el [[Clima oceànic|oceànic]] (Cfb). La ciutat conta en una [[estació meteorològica]] ubicada en el parage del Serre, dependent de la [[Agència Estatal de Meteorologia]].<ref>{{Cita web |títul= El Temps. Senyes: Astorga |url=http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/ultimosdatos?k=cle&l=2734D&w=0&datos=img&x=h24&f=temperatura|fechaacceso=13 de juliol de 2013 |autor= AEMET}}</ref>

== Naturalea ==
=== Geologia ===
Geològicament, Astorga es troba en la [[Zona Asturoccidentalleonesa]], al suroest del Domini del Navia-Alt Sil. A nivellitològic, els materials més destacats que es troben en el municipi són, per un costat, àrits naturals del Cuaternario i argila del [[Mioceno]] —utilisades tradicionalment per a l'elaboració de ceràmica, tant a nivell industrial com a artesanal—, i per un atre quarsita, areniscas i pissarres del [[Paleozoico]]. Sobre els depòsits aluvials del Mioceno es donen concentracions d'or, de caràcter secundari i escassos rendiments, tant en terrats fluvials antics com a modernes.<ref name="IGME"/> Sobre l'estratigrafia, a l'oest del municipi apareixen nivells de la [[Série de les Vetes]] del [[Cámbrico]] Superior i [[Ordovícico]] Inferior i de les [[Pissarres de Luarca]], del Ordovícico Mig; els afloraments del Paleozoico es troben flanquejats per nivells del Mioceno sobre els que es disponen en àrees extenses els sediment del Cuaternario i recobrixen totalment les conques fluvials dels rius Gerga i Tòrt.<ref name="IGME"/><ref name=mapageologic>{{Cita web |url=http://www.igme.es/internet/cartografia/cartografia/datos/magna50/jpg/d1_jpg/Editado_MAGNA50_193.jpg|títul=Full d'Astorga |obra=Mapa geològic d'Espanya I. 1:50.000 |editorial=Institut Geològic i Miner d'Espanya |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131203005003/http://www.igme.es/internet/cartografia/cartografia/datos/magna50/jpg/d1_jpg/Editado_MAGNA50_193.jpg|fechaarchivo=3 de decembre de 2013 }}</ref>

=== Flora ===
El terme municipal d'Astorga es troba en el [[pis bioclimàtic]] [[supramediterráneo]], per lo que el seu [[vegetació clímax]] es compon d'espècies [[marcescente]]s i [[Pinidae|coníferes]].<ref>{{Cita publicació |llinages=Rivas Martínez |nomene=Salvador |any=1987 |títul=Mapa de séries de vegetació d'Espanya i memòria |isbn=8485496256 |fechaacceso=4 de febrer de 2012}}</ref><ref name = "VEG">{{Cita web |url=http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/provincia-leon/html/diversidad-vegetaleonesa.php|títul= La diversitat vegetalleonesa |fechaacceso= 6 de febrer de 2012 |autor= Penes Merino, Ángel. Fundació Saber. és |fechaarchivo= 17 d'agost de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100817230637/http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/provincia-leon/html/diversidad-vegetaleonesa.php|deadurl= yes }}</ref> Entre elles es troben els [[Quercus pyrenaica|rebollos]], que creixen en les zones més fresques i humides de l'oest del municipi, sobre depòsits cuaternarios i sols predominantment silíceos, aixina com les pinades de repoblament, situats principalment en l'entorn de l'Alt de la Banya, composts d'espècies com el pi selvat. També està present la carrasca, generalment de forma dispersa, pero conformant una unitat homogénea en el mont entre [[Castrillo dels Polvazares]] i [[Murias de Rechivaldo]], molt degradada, en estat tallar i en peus raquítics; açò és pel tradicional us de la carrasca per a carboneo i llenya, alguna cosa que també succeïx en el restant de la província.<ref>{{Cita web |url=http://www.maragateria.com/naturaleza/naturaleza.htm|títul= Naturalea |fechaacceso=6 de febrer de 2012 |autor= Maragateria. com}}</ref> En el seu estrat inferior es troben espècies com [[genista]]s, [[Lavandula|lavandas]] o [[Trifolium arvense|peus de llebre]]. En les zones a on no està present l'estrat arbòreu, principalment ales de [[solà]], degut tant a la baixa calitat del sol com a l'escassea hídrica, apareixen xares de romer, [[adenocarpus hispanicus|piorno]] o jara. En la vega del riu Tòrt, aparte de les plantacions de chops, poden trobar-se àlbers, sauces o alisos. El restant del territori municipal es correspon en erials i terrenys de cultiu.

=== Fauna ===
[[Archiu:Fuente Moruna, Astorga.jpg|miniatura|Font Moruna, en el jardí de la Sinagoga]]
[[Archiu:Fuente Encalada.jpg|miniatura|Font Encalada]]
[[Archiu:Parque de La Eragudina.jpg|miniatura|Parc de la Eragudina]]
[[Archiu:Muralla, Palacio Gaudí, Catedral de Astorga.jpg|miniatura|El parc del Melgar, en el conjunt monumental al fondo]]
El municipi conta en una fauna rica i variada per la seua situació de transició entre el món mediterràneu i el eurosiberiano.<ref name = "FAU">{{Cita web |títula vida animal en la província de León |url=http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/provincia-leon/html/vida-animal-provincia-leon.php|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor=Juan Manuel Net Nafría. Universitat de León |fechaarchivo=18 de setembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100918162426/http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/provincia-leon/html/vida-animal-provincia-leon.php|deadurl=yes }}</ref> Aixina, sobre els [[Ictiologia|íctidos]], les aigües d'Astorga sustenten tan sol dos espècies, el barp comú i la [[Pseudochondrostoma duriense|voga del Duero]], als que acompanyen mamífers com la llúdria.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |títul=Atles de vertebrats de la província de León. Llistat de peixos en el municipi d'Astorga |url=http://oslo.geodata.es/gia/php/info_municipios.php?tipo=4&id=24008|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor=Grup Ibèric d'Anillamiento }} |2=http://oslo. geodata. es/gia/php/info_municipios. php? tipo=4&id=24008 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Entre les distintes espècies d'amfibis i reptils estan presents el sapo comú, el [[Triturus marmoratus|salamandra jaspeado]], el fardacho ocelado o la [[Vipera seoanei|escurçó de Seoane]] i [[Malpolon monspessulanus|culebra bastarda]].<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |títul=Atles de vertebrats de la província de León. Llistat d'amfibis i reptils en el municipi d'Astorga |url=http://oslo.geodata.es/gia/php/info_municipios.php?tipo=2&id=24008|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor=Grup Ibèric d'Anillamiento }} |2=http://oslo. geodata. es/gia/php/info_municipios. php? tipo=2&id=24008 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> En les zones planes del municipi es troben aus com el cernícalo o el gavilà comú i chicotets mamífers com el conill o la llebre ibèrica. En l'entorn dels núcleus de població són comunes la cigonya blanca, l'oroneta, la falcia comuna, la coloma torcaz, distintes espècies de [[Paridae|páridos]], la graja o rapaces com el milano real.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |títul=Atles de vertebrats de la província de León. Llistat d'aus en el municipi d'Astorga |url=http://oslo.geodata.es/gia/php/info_municipios.php?tipo=3&id=24008|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor=Grup Ibèric d'Anillamiento }} |2=http://oslo. geodata. es/gia/php/info_municipios. php? tipo=3&id=24008 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Per últim, en les zones de pasturages o de mont estan presents aus com la perdiu roja i mamífers com el cabirol, la comadreja, el rabosot, el javalí i, ocasionalment, ellop.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |títul=Atles de vertebrats de la província de León. Llistat de mamífers en el municipi d'Astorga |url=http://oslo.geodata.es/gia/php/info_municipios.php?&id=24008|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor=Grup Ibèric d'Anillamiento }} |2=http://oslo. geodata. es/gia/php/info_municipios. php?&id=24008 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>

== Història ==
[[Archiu:Bellum-Asturicum-Cantabricum.png|miniatura|Operacions militars romanes portades a terme durant les [[guerres càntabres]]
{{Llegenda|EE1I3A|Campanya de {{esd|25 a. C.}}}}
{{Llegenda|#52BA65|Campanya de {{esd|26 a. C.}}}}
{{Llegenda|FFCD33|Campanya de [[Juliol César]] de {{esd|61 a. C.}}}}
{{Llegenda|C878B2|Campanya de [[Dècim Juny Brut Galaico|Dècim Juny Brut]] de {{esd|137 a. C.}}}}]]
[[Archiu:Museo Arqueológico Nacional - 50310 - Sarcófago de Astorga.jpg|miniatura|La troballa del [[sarcòfec de Sant Just de la Vega]] atesta la presència d'una comunitat cristiana entre els sigles {{sigle|III||n}} i {{sigle|IV||n}}]]
{{AP|Història d'Astorga}}

=== Edat Antiga ===
{{VT|Asturica Augusta}}
L'història de la ciutat es remonta, en teoria, a l'época [[Pobles prerromanos|prerromana]], puix ya el geógrafo greco-egipcíac [[Claudio Ptolomeo|Ptolomeo]] es va referir a Asturica com a ciutat [[Astures|astur]] i capital dels [[amacos]]. Açò ha donat peu a que distints investigadors com [[Manuel Gómez-Moreno]] o [[José María Luengo Martínez|José María Luengo]] li otorgaren un orige indígena.<ref>{{Cita publicació |llinages=Gómez Moreno |nomene=Manuel |any=1905 |títul=Catàlec Monumental de la Província de León |ubicació=Madrit |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref><ref>{{Cita publicació |llinages=Després |nom=José María |any=1953 |títul=Astorga (León). Exploració de les cloaques romanes |publicació=Noticiari Arqueològic Hispànic II |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref><ref>{{Cita publicació |llinages=Després |nom=José María |any=1956-61 |títul=Astorga Romana |publicació=Noticiari Arqueològic Hispànic V |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref> No obstant, les excavacions arqueològiques que s'han realisat en el recint urbà no han aportat cap material que puga corroborar tals orígens.<ref>{{Cita publicació |llinages=Mañanes |nom=Tomás |any=1983 |títul=Astorga romana i el seu entorn: estudi arqueològic |ubicació=Valladolit |editorial=Universitat de Valladolit. Secretariat de Publicacions |isbn=84-86192-11-0 |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref> Per això no es pot afirmar, de manera científica, que hi haguera un poblament prerromano, a pesar d'existir varis [[Castro (fortificació)|castros]] de la [[Edat del Ferro]] en les afores d'Astorga com el de la Taula en Castrillo dels Polvazares.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=23}}<ref>{{cita notícia |títules retallades en investigació paralisen les excavacions del castre de la Taula |url=http://www.lacronicadeleon.es/2012/11/21/leon/els-recortes-en-investigacion-paralizan-les-excavaciones-del-castro-de-la-mesa-167235.htm|llinages= Regnares|nom= M. A. |periòdic=[[La Crònica de León]] |data=21 de novembre de 2012 |fechaacceso=9 de juliol de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130211093125/http://www.lacronicadeleon.es/2012/11/21/leon/els-recortes-en-investigacion-paralizan-les-excavaciones-del-castro-de-la-mesa-167235.htm|fechaarchivo=11 de febrer de 2013}}</ref>

La seua fundació, a partir de les senyes obtingudes gràcies a l'arqueologia, està relacionada en la presència d'un destacament de la [[Legio X Gemina]] a raïl de les [[guerres càntabres]]. Dita presència està atestada per la troballa de dos trincheres o fossos a modo de sistema defensiu, aixina com per l'existència de vàries sangues de fonamentació per a possibles estructures de fusta.<ref name = "CAMPA">{{Cita publicació |llinages=González |nomene=Mari Llum |any=1996 |títul=Consideracions sobre l'orige campamental d'Asturica Augusta |publicació=Actes del Coloqui Internacional: Els Finisterres Atlàntics en l'Antiguetat. Época Prerromana i Romana |pàgines=85-90 |ubicació=Gijón |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref> Una volta finalisades les campanyes militars d'[[César Augusto|Augusto]] contra els [[astures]] i [[càntabres]], entre {{esd|29 a. C.}} i {{esd|19 a. C.}}, es va alçar el campament, que despuix de la pacificació del territori es va convertir en un assentament de caràcter civil dins de la [[Província romana|província]] [[Tarraconense]]. Eixa conversió va deure ocórrer a principis d'el {{sigle|I||s}}, puix en l'any 27 el [[Hospitalitas|pacte d'hospitalitat]] en els [[zoelas]] demostra que les relacions de Roma en els indígenes estaven ya estabilisades.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=24}}

Aproximadament en la transició entre els governs de [[Claudio]] i [[Vespasiano]], la ciutat va assumir la capitalitat del ''[[Convent Asturicense|Conventus Iuridicus Asturum]]'' i era el principal núcleu receptor de l'or extret de mines com [[Les Mèdula]]. Este auge va fer que [[Plinio el Vell]], llavors [[Procurador romà|procurador]] de la [[Hispania Citerior]], definira a la ciutat, en la seua obra ''[[Naturalis Història]]'', com ''vrbs magnifica''.<ref name = "VRBS">{{Cita publicació |nomene=Plinio el Vell |any=2002 |títul=Història Natural |ubicació=Madrit |editorial=Càtedra |isbn=9788437619583 |fechaacceso=14 d'abril de 2012}}</ref><ref>«Asturica urbs magnifica». [[Plinio el Vell]], ''Naturalis Història'', Llibre III, paràgraf 28.</ref> En la reorganisació territorial ocorreguda en el {{sigle|III||s}}, la ciutat va passar a formar part de la província [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta]] ([[Braga]]). Quan varen terminar les explotacions mineres en época de [[Diocleciano]], va escomençar la decadència de la ciutat. En els anys centrals d'el {{sigle|III||s}}, va deure establir-se com a sèu episcopal, en [[Basílides d'Astorga|Basílides]] com el seu primer bisbe, entorn a 249.<ref name = "DAT"/> No obstant, l'implantació del cristianisme es va vore amenaçada per les [[invasions bàrbares]] i, en lo religiós, per l'expansió de les doctrines [[Priscilianisme|priscilianistas]] i [[Maniqueísmo|maniqueístas]], contra les quals varen lluitar més vesprada [[Hidacio]] i [[Toribio d'Astorga|sant Toribio]].{{Harvnp|Alonso González|2000|p=27}}

=== Edat Mija ===
[[Archiu:Ordono1of Asturias.jpg|miniatura|En la segona mitat d'el {{sigle|IX||s}}, [[Ordoño I d'Astúries|Ordoño I]] va ordenar el repoblament i reconstrucció de la ciutat]]
[[Archiu:COA Marquis of Astorga.svg|miniatura|En 1465, Enrique IV de Castella va concedir a Álvaro Pérez Osorio el títul de marqués d'Astorga]]
Despuix de produir-se les invasions bàrbares, els [[Poble suevo|suevos]] es varen establir en el territori de l'antiga Gallaecia entorn a 410 i la ciutat va passar a formar part del seu regne. L'enfrontament dels suevos en els visigodos va provocar que Astorga sofrira sengles saquejos per part d'estos últims, el primer per [[Teodorico II]] en 456<ref>{{cita llibre |llinages=Sayas Abengochea |nomene=Juan José |títul=Història Antiga d'Espanya|volum= II|pàgina=200 |any=2006 |editorial=UNED |isbn=84-362-4398-6}}</ref> i el segon per [[Leovigildo]] en 569. A causa de tot això, Astorga va perdre la seua condició de capital de convent jurídic, junt en la desaparició del sistema polític i administratiu romà, i el protagonisme va recaure, des d'eixe moment, en la ciutat de León. En 714, en motiu de la [[conquista musulmana de la península ibèrica]], Astorga va patir l'atac i destrucció per [[Táriq ibn Ziyad|Táriq]] en la seua marcha cap al nort.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=30}}<ref name = "MENGE">{{Cita publicació |llinages= Cabero Diéguez |nomene= Valentí |llinages2= López Trigal |nomene2= Lorenzo |títul= La ciutat d'Astorga |publicació= La província de León i les seues comarques |pàgina= 240 |editorial= Diari de León |any= 1987 |volum= 15 |url=http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/la-provincia-de-leon-y-sus-comarcas/html/pdf/fas15.pdf|format= PDF |fechaacceso= 16 de novembre de 2013 |fechaarchivo= 12 d'abril de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130412052650/http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/la-provincia-de-leon-y-sus-comarcas/html/pdf/fas15.pdf|deadurl= yes }}</ref> Despuix del sorgiment del [[regne d'Astúries]] a mitan d'el {{sigle|VIII||s}}, el monarca [[Alfonso I d'Astúries]] va alvançar cap al sur i reconquistó per als cristians, entre unes atres, la ciutat d'Astorga. [[Ordoño I d'Astúries]], que va ascendir al tro en 850, va encarregar al [[Gatón del Bierzo|comte Gatón]] el repoblament i reconstrucció de la ciutat. Anys despuix, els cinc fills d'[[Alfonso III d'Astúries]] es varen sublevar contra ell i el monarca va repartir la corona entre ells despuix d'abdicar; aixina [[García I de León]], al que li va correspondre León, va ubicar la seua cort en Astorga durant quatre anys, fins a la seua mort en 914. Despuix de la mateixa, [[Ordoño II de León]] va traslladar la capital a León, circumstàncies que varen donar lloc al naiximent del [[regne de León]]. En 988 la capital va sofrir saqueig per part d'[[Almanzor]] lo que va provocar, segons Víctor Gebhardt i Coll, el trasllat temporal de la cort a Astorga.<ref>{{Cita publicació |llinages=Gebhardt |nom=Víctor |any=1861 |publicació=Història general d'Espanya i de les seues Índies des dels temps més remots fins als nostres dies |volum=III |pàgina=90 |ubicació=Madrit |editoriallibreria Espanyola |fechaacceso=3 d'abril de 2013}}</ref> Esta última també va patir, en 988, 994 i 996, el sege i pillage per part de les tropes d'Almanzor.<ref name = "MENGE"/>

En 1034, [[Sancho Garcés III de Pamplona]] va prendre la ciutat i el restant de León en motiu de les desavenències en [[Bermudo III de León]]. En 1073 es va establir la [[Tinença feudal|tinença]] com a forma de govern.<ref>{{Cita publicació |llinages=Torres Sevilla-Quiñones de León |nomene=Margarita Cecilia |enlaceautor=Margarita Torres |any=1997 |títula família de Diego Ansúrez, comte d'Astorga (sigles {{Sigle|X}}-{{Sigle|XII}}) |publicació=Astórica: revista d'estudis, documentació, creació i divulgació de temes astorganos |número=16 |pàgines=195-204 |issn=0212-6141 |fechaacceso=24 de giner de 2013}}</ref>{{Harvnp|Alonso González|2000|p=31}} Esta va estar ocupada, en els primers anys d'el {{sigle|XII||s}}, per [[Teresa de León|Teresa, comtesa de Portugal]], aprofitant les disputes ocorregudes entre la seua germana [[Urraca I de León]] i [[Alfonso I d'Aragó]], i en 1143 va passar a ser domini del seu fill, [[Alfonso I de Portugal]]. Durant el govern de [[Fernando III de Castella]], el modo d'administració territorial va canviar i aixina les tinences varen passar a ser señoríos. En el cas concret d'Astorga, açò va ocórrer cap a 1277, pero en 1345 [[Alfonso XI de Castella]] va decidir que el govern de la ciutat estiguera en mans d'un corregidor i varis regidors. Des de 1367 fins a finals de sigle, la ciutat va patir una crisis deguda a la pesta, les lluites entre [[Pedro I de Castella]] i [[Enrique II de Castella]] i la mala situació econòmica. En esta época, els comerciants astorganos mantenien relacions i tràfic en vàries poblacions de Galícia, lo que va poder ser l'orige de la futura [[Arriero|arriería]].{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|p=226}}

El 16 de juliol de 1465, a través d'un privilegi donat en [[Bou (Zamora)|Bou]], [[Enrique IV de Castella]] va concedir a [[Álvar Pérez Osorio (m. 1471)|Álvar Pérez d'Osorio]], comte de Trastámara, senyor de Villobos i de Castroverde, el títul de marqués d'Astorga, per lo que la ciutat va passar de l'estat lliure a una condició feudataria.<ref name="MARQUES">{{Cita publicació |llinages=Martín Forts |nom=José Antonio |any=1983 |títul=El Marquesado d'Astorga. Introducció a la seua història |publicació=Astórica: revista d'estudis, documentació, creació i divulgació de temes astorganos |número=1 |pàgines=39-56|issn=0212-6141}}</ref> El poder del marquesado va eixercir una gran influència en el govern de la ciutat i va aplegar a afectar a aquelles àrees que tenia el Cabildo catedralicio baix el seu poder.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=36}}

=== Edat Moderna ===
El {{sigle|XVI||s}} va estar protagonisat, en els seus primers anys, per la [[Guerra de les Comunitats de Castella|guerra dels Comuneros]] (1520-1521); Astorga va pertànyer al bando realiste, puix el marqués era seguidor del monarca [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]].{{Harvnp|Alonso González|2000|p=38}} Va ser un periodo en el que es varen crear numeroses [[confraria]]s que socorrien, a través d'hospitals, a pobres i peregrins, fet que es vea accentuat gràcies al pas del Camí de Santiago per la ciutat. De tota esta tradició d'acolliment permaneixen en la ciutat el de [[Hospital de Sant Joan Batiste (Astorga)|Sant Joan Batiste]] i el de les Cinc Llagues.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=39}} L'influència religiosa estava sempre present, no solament pel domini moral eclesiàstic, sino també perque el Cabildo era propietari d'àmplies propietats rústiques i urbanes. L'arribada de l'imprenta, en 1545 de la mà d'Agustín de Pau, va favorir la producció escrita, que en eixos moments es reduïa casi exclusivament a [[missal romà|missals]] i treballs eclesiàstics, com el ''Thesaurus Angelorum'' de Francisco d'Evia. Ademés, va supondre el començ d'una tradició d'impressors, com Antonio de la Calçada, el moment de la qual cim va aplegar a finals d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{sigle|XX||n}}, quan funcionaven en Astorga més imprentes que en la pròpia capital provincial,{{Harvnp|Alonso González|2000|p=180}} entre les quals es trobaven les d'Antonio Gullón, Juan Alonso, Porfirio López, Nicesio Fidalgo, González Revillo i Ortiz. Durant el {{sigle|XVIII||s}} la ciutat va alcançar certa prosperitat i en la seua vida diària eren habituals els [[jocs de canyes]], les corregudes de bous en la plaça Major, el [[joc de birles]] —regulat en 1601—, les representacions teatrals i les funcions sacramentals.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=40}} Entre els sigles {{sigle|XVIII||n}} i {{sigle|XIX||n}} el territori d'Astorga es va vore afectat per la divisió de la província en cantones i jurisdiccions, que va anar posteriorment modificada durant la Guerra de l'Independència.

=== Edat Contemporànea ===
[[Archiu:Manuel García Prieto.jpg|miniatura|[[Manuel García Prieto]] va ser president del govern en vàries ocasions entre 1912 i 1922]]
{{VT|Llocs d'Astorga}}

A principis d'el {{sigle|XIX||s}}, l'anterior creiximent de la ciutat es va detindre degut tant a les epidèmies com a les conseqüències de la [[Guerra de l'Independència Espanyola|ocupació francesa]]. Aixina, Astorga va ser de les primeres ciutats que es varen alçar contra els francesos, en l'amotinament de llauradors i jornaleros el 2 de maig de 1808,{{Harvnp|Alonso González|2000|p=42}} i al més següent es va formar la Junta d'Armament i Defensa. L'eixèrcit francés va entrar en la ciutat el 31 de decembre de 1808 i durant els anys següents la plaça va canviar de mans en vàries ocasions, en gestes heròiques com la defensa feta pel general [[José María de Santocildes]], fins que finalment, i gràcies a una estratègia preparada pels generals [[Francisco Javier Castanys|Castanyers]] i [[Duc de Wellington|Wellington]], els francesos varen capitular el 17 d'agost de 1812. De tot lo ocorregut en eixos anys, el general Santocildes va deixar escrit el ''Resum històric dels atacs, lloc i rendició d'Astorga''.<ref>{{Cita publicació |llinages=Santocildes |nom=José María |títul=Resumixen històric dels atacs, lloc i rendició d'Astorga |url=http://saber.es/web/biblioteca/libros/resumen-historico-de-els-ataques-sitio-rendicion-de-astorga/resumen-historico-de-els-ataques-sitio-rendicion-de-astorga.pdf|fechaacceso=26 de juny de 2013 |publicació= |fechaarchivo=3 de febrer de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120203071418/http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/resumen-historico-de-els-ataques-sitio-rendicion-de-astorga/resumen-historico-de-els-ataques-sitio-rendicion-de-astorga.pdf|deadurl=yes }}</ref>

Despuix de la restitució en el tro de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]], est va abolir la [[Constitució espanyola de 1812|Constitució de 1812]] i va retornar al [[absolutisme]], alguna cosa que va ser ben rebut pels sectors eclesiàstic, nobiliario i burgués de la ciutat; l'influència del Bisbat i Cabildo va seguir vigent a lo llarc dels sigles {{sigle|XIX||n}} i {{sigle|XX||n}}.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=44}} Respecte a l'administració local, durant el breu govern de [[José I Bonaparte]] es va propondre una [[Història de l'organisació territorial d'Espanya|nova organisació del territori]], en Astorga al cap d'un dels departaments, el Departament del Esla.<ref>{{Cita lliure| llinages = Meló Ruiz de Gordejuela |nomene= Amant |publicació= Revista Estudis geogràfics |títul= El mapa prefectural d'Espanya (1810) |pàgines= 689-762 |editor= CSIC |data=1977 |aneu= ISSN 0014-1496}}</ref> L'idea no va eixir avant i en 1820, en l'inici del [[Trieni Lliberal]], es va plantejar una nova divisió, en Astorga com un dels onze partits de la província, pero en 1823 va resultar anulada. En 1833, en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|nova reordenació territorial]], la ciutat i la Maragatería varen quedar adscrites a la [[província de León]].
[[Archiu:1906, Northern Spain, pp. 068-069, Astorga.jpg|esquerra|miniatura|Vista general d'Astorga cap a començos d'el {{sigle|XX||s}}]]
Durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], i despuix de la [[Constitució espanyola de 1845|Constitució de 1845]], Astorga va estar representada pel progressiste [[Santiago Alonso Corder]]. En les décades següents, atres representants en Corts varen ser [[Pío Gullón Iglésies]], que va formar part de l'alternativa política a [[Antonio Cánovas del Castell|Cánovas del Castell]], i [[Manuel García Prieto]], que va ocupar vàries ocasions la presidència del govern, l'última de les quals, en 1922, va ser prèvia al colp militar de [[Miguel Primer de Rivera]].{{Harvnp|Alonso González|2000|p=47}}

En l'esclat de la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] el [[Colp d'Estat en Espanya de juliol de 1936|18 de juliol de 1936]], despuix del pas cap a Astúries de les columnes de miners que inicialment havien alvançat cap al sur, el dia 20 de juliola Guàrdia Civil i els militars es varen fer en el control de la ciutat, que va permanéixer —de la mateixa manera que la major part de la província— en territori sublevat. Temps despuix, la [[Transició espanyola|Transició]] i l'arribada de la democràcia varen supondre un nou impuls al desenroll de la ciutat en una major diversificació de les seues activitats econòmiques gràcies al desenroll del turisme, l'aument del transport per carretera i la seua revitalisació com a centre comarcal.

== Religió ==
[[Archiu:Dios Tilenus.jpg|miniatura|Prop del mont [[Teleno]] es va trobar una placa en l'inscripció Marti Tileno, un deu indígena, senyor de la montanya, que els romans varen assimilar a [[Mart (mitologia)|Mart]]]]
L'influència religiosa sempre ha estat present en el devindre històric de la ciutat. No es coneix menció alguna en el territori astorgano de deidades indígenes i tampoc apareixen en la pròpia ciutat, pel seu orige campamental romà, pero pot constatar-se la presència del deu Caraedudi en la localitat de [[Cuevas (Valderrey)|Cuevas]] —junt a [[Celada de la Vega]]—,<ref>[http://www.academia.edu/5801956/Asturica_Augusta._Reflexiones_sobre_su_estatuto_y_su_papel_territorial_finales_del_siglo_I_a._C.-principios_del_siglo_III_d._C._ Fa referència al deu en la p. 107.] Consultat el 27, febrer, 2014.</ref><ref>Caraedudi és el datiu terminat en i del nom d'un deu d'orige celta. La paraula es forma en «cara» que ve de la veu celta Carus, en el significat de «pedra». Esta veu es veu en freqüència en la toponímia celtíbera. Cfr: José María Blázquez, Religions primitives d'Hispania, Madrit-Roma, 1962, p. 76.</ref> aixina com l'existència d'una placa dedicada a Marti Tileno, que es va trobar en [[Quintana del Marc]].

=== Paganisme ===
[[Archiu:Bronze youth chlamys Sous-Parsat CdM Paris.jpg|miniatura|Mercurio és un dels deus que varen rebre cult en Astorga]]
;Deus romans i grecs
En l'instalació del campament romà varen ser acollits, en el pla de lo religiós, tant els deus romans com els grecs; aixina, es té notícia del cult en la ciutat els següents:
* [[Mart (mitologia)|Mart]], ya que era el deu de la guerra que ajudava al campament. En Astorga li'l coneixia ademés com Gradivo —el deu que també fa créixer la collita— i com Sagato, en alusió al ''sagum'' o capa de campanya que usaven els soldats—.<ref>{{Cita publicació |llinages=Guillén |nomene=José |any=1994 |títul={{sense cursiva|Vrbs Roma}} Vida i costums dels romans III. Religió i Eixèrcit |pàgina=203|editorial=Seguix-me |isbn=84-301-0801-7}}</ref>
* [[Mercurio (mitologia)|Mercurio]], deu del comerç i els camins. En Astorga solament s'ha trobat una representació seua, en un camí secundari que va des d'esta ciutat a les mines d'or de [[Les Mèdula]].<ref>{{Cita publicació |llinages=Mañanes |nom=Tomás |any=1981 |títul=El Bierzo prerromano i romà |pàgines=313, 314, 342 |ubicació=León |editorial=Centre d'Estudis i Investigació "Sant Isidoro" |isbn=8400049438, 9788400049430}}</ref>
* Cult a l'Emperador i cult a l'Emperatriu. És natural que existiren estos cults, ya que es tractava de la capital del [[Convent Asturicense|Convent Jurídic]], en la que habitava un gran número de funcionaris.
* Iulia Domna, a qui es considera i es respecta com a mare de l'emperador, mare del senat, del campament i de la pàtria. Este cult es consumava a través de les deeses [[Minerva]] i [[Juno (mitologia)|Juno]].<ref>{{Cita publicació |llinages=Vázquez Hoys |nomene=A. María |any=1987 |títul=Creències religioses |publicació=Història General d'Espanya i Amèrica. Constitució i ruïna de l'Espanya romana |volum=II |pàgina=419 |ubicació=Madrit |editorial=Rialp}}</ref>
* [[Proserpina]], filla de [[Ceres (mitologia)|Ceres]], coneguda en Astorga en el títul d'Invicta.<ref>{{Cita publicació |llinages=Grimal |nom=Pierre |any=1994 |títul=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgina=374|editorial= Edicions Paidós Ibèrica |isbn= 9788449322112}}</ref>
* [[Apolo]], deu protector de l'emperador; en Astorga se li relaciona en Granno, deu celta el nom del qual significa «granate», «lluent com la grana» o «relluent com el sol». Este deu tenia un santuari en [[Tréveris]].<ref>{{Cita publicació |llinages=Bandinelli |any=1984 |títul’Art romana |pàgina=98 |ubicació=Roma |editorial=Riuniti |isbn=8835927420, 9788835927426}}</ref>
Han segut trobades també representacions del deu [[Asclepio|Esculapio]] i el seu fill Telesphoros, relacionats en la medicina i les curació.

;Deus orientals
Com a conseqüència de la seua condició de capital de convent jurídic i lloc a on vivien els funcionaris superiors de l'administració imperial, varen aparéixer a finals d'el {{sigle|II||s}} i principis d'el {{sigle|III||n}} dedicació o consagració als deus orientals. Estos es varen introduir en Roma a partir dels [[Dinastia Severa|Severs]], per influència dels alts càrrecs imperials procedents d'orient, com Ioul o Silvanos Melanion, que duyen en si una religió importada en els seus deus; a voltes l'inscripció de dedicació està escrita en idioma grec.
* [[Isis]], que es mostra en l'apelatiu grec de Myronimo —mil noms—, en referència als seus atributs de protectora de la terra, productora d'aliments, patrona dels parts i de la salut de la dòna.<ref>{{Cita publicació |llinages=Aymard |nom=André|llinages2=Auboyer |nomene2=Jeannine |any=1979 |títul=Roma i el seu imperi |publicació= Història general de les civilisacions |volum=II |pàgina=410 |ubicació=Barcelona |editorial=Destí |isbn=8423310426}}</ref>
* [[Mitra (deu persa)|Mitra]], deu del Sol d'orige persa, absorbit per l'Imperi romà. Es va trobar en Astorga una inscripció que dia ''Invicte Deo'' i una atra en ''Soli Invicte'', abdós en alusió a este deu.
* [[Serapis]], deu egipcíac, apareix en alguns casos formant parella en Isis. És el deu de la salut, a qui s'atribuïxen poders curatius i al que se li dedicaven amulets i exvotos.<ref>{{Cita publicació |llinages=García Bellido |nomene=Antonio |any=1956 |títul=El cult a Serapis en la península ibèrica |publicació=Bolletí de la Real Acadèmia d'Història |volum=139 |pàgines=293-355}}</ref>

=== Cristianisme i sèu episcopal ===
{{VT|Diòcesis d'Astorga|Anex:Bisbes d'Astorga}}
Fins a l'arribada del cristianisme la religió havia segut politeista. En el cristianisme, es va passar al monoteisme i a la construcció d'iglésies dedicades a sants, que varen ser molt venerats en l'época, com a sant Martín, sant Acisclo, sant Cristóbal o santa Marta. Es té constància de que al [[concilie d'Elvira]], que es va celebrar entre 295 i 314 i en el que varen participar 37 bisbes de la Península, va assistir [[Decencio de León|Decencio]], bisbe de León, que per llavors formava sèu episcopal en unió en Astorga, una de les més antigues de la Hispania cristiana.<ref>{{Cita publicació |llinages=Quintana |nomene=August |any=1970 |títul=Els primers sigles del cristianisme en el Convent Jurídic Asturicense |publicació= AA. VV., Legio VII Gemina |pàgina=469 |ubicació=León}}</ref> Despuix del [[Edicte de Milà]] en 313, es va considerar que la ciutat de León estava molt influïda per la [[mitraísmo|doctrina mitraica]], popular entre els soldats, pel seu caràcter de lloc militar, i la sèu va passar a ubicar-se exclusivament en Astorga. Esta havia perdut en aquells moments tota influència política perque l'emperador [[Diocleciano]] havia fet una nova divisió de províncies i Astorga havia deixat de ser capital del Convent Jurídic;<ref group='nota'>Eixa capitalitat va passar a [[Bracara Augusta]].</ref> el trasllat de la diòcesis va favorir a la ciutat, que en este motiu va seguir mantenint la seua distinció, encara que esta volta en el camp religiós.<ref group='nota'>L'obra d'art més significativa del cristianisme d'esta nova sèu episcopal és un sarcòfec decorat en sis escenes de l'Antic i Nou Testament que va ser importat de Roma.</ref>

Les notícies i referències que es conserven en diferents documents aporten coneiximent sobre l'existència dels successius bisbes de la diòcesis d'Astorga a partir de 380, en que Simpòsium va acodir al primer [[Concilie de Saragossa (380)|concilie de Saragossa]].<ref>{{Cita publicació |llinages-editor=Vives |nomene-editor=José |nomene-editor2=Tomás |llinages-editor2=Marín Martínez|nomene-editor3= Gonzalo |llinages-editor3=Martínez Díez |any=1963 |títul=Concilios Visigóticos i Hispà-Romans |publicació=Espanya cristiana |volum=1 |pàgina=72 |ubicació=Madrit |editorial= [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]], Institut Enrique Flórez}}</ref> Se sap de la presència dels bisbes astorganos en els distints concilios de Toledo, al primer dels quals va acodir [[Dictino]]. Un dels temes tractats en est concilie va ser el de les iglésies rurals, el seu manteniment i el seu cult; moltes d'estes iglésies varen sobreviure gràcies a la seua conversió en ermites i santuaris migevals de la diòcesis, com va ocórrer en l'ermita de la Verge de Castrotierra, que ademés té el seu enclavament en un antic assentament de l'Edat de Ferro.<ref>{{cita llibre|nom=Rafaellinages= Portes Tricas|títul=Iglésies Hispàniques ({{Sigle|IV||s}} a el {{Sigle|VIII}}): Testimonis lliteraris|ubicació= Madrit|any=1975|pàgines=314|isbn=84-369-0387-0}}</ref>
[[Archiu:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|miniatura|Conversió de Recaredo al cristianisme]]
Aparte de la documentació dels concilios citats, es conta en la ''Crònica'' d'[[Hidacio]] per a saber de l'existència de bisbes astorganos durant tot el {{sigle|V||s}}. Durant el episcopado del bisbe [[Toribio d'Astorga|sant Toribio]], de 440 a 480, va tindre lloc l'invasió dels suevos, vàndals i alanos i els envestiments visigodas en la conseqüent destrucció d'iglésies astorganas.<ref>{{Cita publicació |llinages=Tranoy |nom=Alain |any=1974 |títul=Hydace Chronique |pàgines=158-159 |ubicació=París |editorial=ed du Cerf}}</ref> També en este temps i durant la potestat del bisbe Toribio va sorgir en Astorga la herejía [[maniqueísmo|maniquea]] —tema tractat en el Concilie Asturicense de 456 durant el mandat de dit bisbe—<ref>I. Flórez, I. S., XVI, 314. Cita presa del Catàlec de les Edats de l'Home.</ref> i més vesprada, cap al 585, es va estendre el [[arrianisme]] fins a la conversió de [[Recaredo]] al cristianisme en 589, en el [[III Concilie de Toledo]], quan estava [[Talasio]] com a bisbe d'Astorga. En els successius [[Concilios de Toledo|concilios toledans]] va haver sempre una representació del bisbat astorgano, fins a aplegar al Concilie XVI en 693.<ref group='nota'>En l'iglésia cristiana d'Astorga varen sorgir tres herejías: maniqueísmo, priscilianisme i arrianisme.</ref>

En l'Edat Mija va haver una reestructuració de la diòcesis. Durant l'época del repoblament es va activar la vida cristiana i varen aparéixer dins de la ciutat una série d'iglésies i de monasteris entre els que varen destacar el de Sant Cristóbal, [[Santuari de la Verge de Fátima (Astorga)|Sant Julián]] i Santa Basilisa, Sant Acisclo, Sant Salvador, Sant Vaig prendre, Sant Martín, Sant Isidoro i Sant Pedro.{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|p=581-634}} Anara de la ciutat es va fundar el monasteri de Sant Dictino. En el {{sigle|XI||s}} es varen construir la catedral de Santa María, vàries iglésies i el [[Hospital de Sant Joan Batiste (Astorga)|hospital de Sant Joan Batiste]], i, fòra de la ciutat, més iglésies, el monasteri de Santa Clara i l'hospital de Sant Tomás Cantuariense —o de Canterbury—. Es dona a continuació una relació de bisbes de la diòcesis d'Astorga que varen acodir als distints concilios en Hispania, tot això constatat pels documents dels propis concilios:
* Polibio va acodir al primer concilie de Braga en 561.
* Talasio va acodir a l'III concilie de Toledo en 589.
* Concordio a l'IV concilie de Toledo en 633.
* Oscando al VI concilie de Toledo en 638.
* El presbítero Pablo en representació del bisbe Candidat al VII concilie de Toledo en 646.
* Bisbe Candidat al VIII concilie de Toledo en 653.
* Elpidio al X concilie de Toledo en 656.
* Isidoro a l'III concilie de Braga.
* L'abad Lleopart, representant del bisbe Aurelio al XIII concilie de Toledo en 683.
* Aurelio al XV concilie de Toledo en 688.
* Aurelio al XVI concilie de Toledo en 693. Les següents notícies sobre la diòcesis i els seus bisbes es referixen als temps de repoblament de la ciutat i a la recreació del bisbat i de les diòcesis durant la reconquista.<ref>{{Cita llibre |editor=García Villoslada, Ricardo |títul'iglésia en l'Espanya romana i visigoda (sigles {{Sigle|I}}-{{Sigle|VIII}}) |editorial=Biblioteca d'Autors Cristians |ubicació=Madrit |data=1979 |volum=1 |serie=Història de l'Iglésia en Espanya|llinages= Sotomayor |nomene= M|llinages2= García |nomene2= T. G.|llinages3=de Gosava |nom3= P. L. |pàgines=408 i següents |isbn=9788422009061|atres=Nota presa del Catàlec de les Edats de l'Home}}</ref> Des de 1954 la diòcesis d'Astorga és depenent de l'archidiòcesis d'Oviedo.

[[Archiu:Nuevos bloques.jpg|miniatura|El creiximent de la població ha segut nul en els últims anys. En l'image, blocs de nova construcció]]
== Demografia ==
{{AP|Demografia d'Astorga}}
Astorga conta en una població de {{població-és wd}}. La ciutat, a diferència d'atres com León i Ponferrada, no va saber atraure cap a sí la població de les comarques que gravitan sobre ella i va créixer llentament durant el {{sigle|XX||s}}, alcançant el seu màxim històric en 1981, ya que la senya de 1940 està influït per la presència en la ciutat de soldats i reclusos de la Guerra civil. Des dels anys 1980 la ciutat està registrant un lleu, pero continu descens de la població com a conseqüència de l'envelliment demogràfic, el cada volta menor número de naiximent i l'emigració cap a núcleus més dinàmics. Debido a ello, en 2011 Astorga ocupava elloc 25 entre els 100 municipis d'Espanya en l'Edat Mija més alta, en el cas de la qual era de 46,63 anys front als 44,1 de mija nacional.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e244/avance/p03/l0/&file=06002.px&type=pcaxis&L=0|títul= Censos de Població i Vivendes 2011. Resultats Municipals. Municipis en edat mija més alta |autor=Institut Nacional d'Estadística, Espanya |fechaacceso=6 de juliol de 2014}}</ref>

{{Gràfica d'evolució|color_2=OceanBlue|color_3=OceanBlue|tipo=demogràfica|posició=center|nom=Astorga<ref name = Evo>{{cita web|url=https://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&codigoProvincia=24&codigoMunicipio=008&btnBuscarCod=Consultar+selecci%C3%B3n|títul=Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842|autor=Institut Nacional d'Estadística (Espanya)|fechaacceso=13 de setembre de 2025}}</ref>|1842|2853|1857|4804|1860|4830|1877|4749|1887|5248|1897|5497|1900|5696|1910|5937|1920|6659|1930|8041|1940|13952|1950|9032|1960|9152|1970|11103|1981|12757|1991|12500|2001|12242|2011|11801|2021|10561|notes={{llegenda|#99B2FF|[[Població de dret]] segons els [[cens de població|censos de població]] del [[Institut Nacional d'Estadística (Espanya)|INE]]}}{{llegenda|#007fcc|[[Població de fet]] segons els censos de població de l'INE}}En 1975 creix el terme del municipi perque incorpora a Castrillo dels Polvazares<ref name=Variacions>{{cita llibre |llinages1=Secretaria General Tècnica |nomene1=Ministeri d'Administracions Públiques |títul=Variacions dels Municipis d'Espanya des de 1842 |data=2008 |editorial=Govern d'Espanya |ubicació=Madrit |edició=1.ª |url=https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/SGT/CATALOGO_SEFP/100_Variaciones-INTERNET.pdf|fechaacceso=13 de setembre de 2025}}</ref>}}

;Població estrangera

La població estrangera empadronada en 2022 sumava 484 habitants, sent les nacionalitats més numeroses la marroquina (174 habitants), la búlgara (51), la portuguesa (34), la veneçolana (33), la rumana (25), la colombiana (19), la chinenca (17), l'argentina (12) i la pakistaní (12).<ref></ref>

;Distribució de la població
<center>
{| class="wikitable" align="center"
|+Núcleus de població d'Astorga<ref name="nomen">{{Cita web|url=https://www.ine.es/nomen2/index.do|títul=Nomenclátor: Població per unitat poblacional |fechaacceso=29 de juny de 2025 |autor=Institut Nacional d'Estadística (Espanya)}}</ref>
|-
! Entitat de població
! Coordenades
! Pob. (2024)
! Mapa
|-
| Astorga
| {{coord|42|27|32|N|6|03|48|O|type:city}}
| 9910
| rowspan=7 |
{{Inicie Mapa}}[[Archiu:Maragato des environs d'Astorga.jpg|image}}|500px]]
{{Geolocalización|Astorga|42.45449|-6.05289|Astorga{{!}}Astorga|3|es}}
{{Geolocalización|Astorga|42.465|-6.128611|Castrillo dels Polvazares{{!}}Castrillo de els Polvazares|4|no}}
{{Geolocalización|Astorga|42.460278|-6.104167|Murias de Rechivaldo{{!}}Murias de Rechivaldo|4|es}}
{{Geolocalización|Astorga|42.454444|-6.158611|Santa Catalina de Somoza{{!}}Santa Catalina de Somoza|4|o}}
{{Geolocalización|Astorga|42.461389|-6.078889|Valdeviejas{{!}}Valdeviejas|4|ne}}

{{Fi Mapa}}
|-
| [[Castrillo dels Polvazares]]
| {{coord|42|27|54|N|6|07|43|O|type:city}}
| 97
|-
| [[Murias de Rechivaldo]]
| {{coord|42|27|37|N|6|06|15|O|type:city}}
| 104
|-
| [[Santa Catalina de Somoza]]
| {{coord|42|27|16|N|6|09|31|O|type:city}}
| 46
|-
| [[Valdeviejas]]
| {{coord|42|27|41|N|6|04|44|O}}
| 135
|-
|Total
|
|10 292
|-
! colspan="3" |Font: [[Institut Nacional d'Estadística (Espanya)|INE, 2024]]<ref name = "nomen"/>
|}
</center>

== Urbanisme ==
[[Archiu:Canalización romana.jpg|miniatura|El primer sistema de canalisació d'aigües es va construir en época romana]]
;La ciutat antiga
L'urbanisme d'Astorga ha estat condicionat històricament per l'orografia, en l'assentament des d'época antiga en la part alta d'un espigón natural. Despuix del fi de les guerres càntabres i la conversió del campament militar en núcleu urbà, la ciutat va gojar d'un periodo de creiximent gràcies al desenroll de l'activitat minera, l'auge de la qual es va produir entre els sigles {{sigle|I||n}} i {{sigle|III||n}}. Açò va propiciar que fora sèu del ''concillium'' (reunió de delegats de les tribus indígenes), del [[Cult imperial (Antiga Roma)|cult imperial]] i del [[Convent Asturicense]]. La ciutat s'estenia en un espai de 26 hectàrees llimitat per una [[muralla d'Astorga|muralla]] de més de dos quilómetros de llongitut. La forma del recint no era rectangular per un estretament del espigón en el seu cantó meridional, per lo que en esta última el traçat va adoptar una forma triangular i va ser a on es va situar el [[Fòrum (arquitectura)|fòrum]]; es varen erigir edificis públics, es pavimentaron els carrers —algunes en pòrtic— i es va construir una ret d'aigüeral aixina com una rica arquitectura domèstica. A tot això, cap al {{sigle|III||s}} es va afegir el seu paper com [[sèu episcopal]], alguna cosa que va marcar la vida de la ciutat en els sigles posteriors.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=164}}

En la [[Caiguda de l'Imperi romà d'Occident|caiguda de l'Imperi romà]], Astorga, de la mateixa manera que molts atres núcleus urbans, va sofrir un periodo de decliu que va perdurar fins a la [[Alta Edat Mija]], moment en el qual va escomençar la seua recuperació. Per llavors, el núcleu urbà —encara tancat despuix de les seues muralles— presentava cases cobertes de palla i teixixca sobre l'antic traçat romà.
[[Archiu:Santuario de Nuestra Señora de Fátima.jpg|miniatura|Durant el periodo migeval varen ser construïts numerosos edificis religiosos. En l'image, l'antiga iglésia de Sant Julián]]
;La ciutat migeval
En el {{sigle|IX||s}}, la política repobladora d'Ordoño I va provocar un aument de població durant vàries décades; varen sorgir nous barris i es roturaron els terrenys pròxims a la ciutat. Durant els sigles {{sigle|XII||n}} i {{sigle|XIII||n}}, les noves iglésies varen ser substituint als antics monasteris altomigevals, que escomençaven a desaparéixer. Dos factors determinants per a la ciutat en el periodo migeval varen ser, per un costat, la contribució de la població judeua, que va erigir una [[sinagoga]], una cisterna i un cementeri,<ref>{{Cita publicació |llinages=Rodríguez Fernández |nomene=Justiniano |any=1976 |títules juderías de la província de León |ubicació=León |editorial=Centre d'Estudis i Investigació "Sant Isidoro" |isbn=84-00-04301-4 |fechaacceso=17 de giner de 2013}}</ref> i, per un atre, el desenroll del Camí de Santiago, que va favorir la construcció d'hospitals. L'aspecte urbà era el d'edificacions contigües entre calleja, solars, horts i recints religiosos; les cases es componien, en ple {{sigle|XII||s}}, de corral, lagar, celler, [[panera]], colomer i hort.{{Harvnp|Alonso González|2000|pp=165-166}}

La construcció d'edificis religiosos va continuar durant els sigles posteriors; aixina, es contabilisaven fins a huit iglésies d'el {{sigle|XV||s}}, de les quals posteriorment varen desaparéixer vàries, com les de Sant Dictino o Sant Feliç. En els monasteris va succeir un poc similar i, ademés dels més antics, varen desaparéixer el de Sant Martín i el de Sant Francisco. Per una atra part es varen erigir vàries capelles sufragades per [[gremi]]s, com a Sant Esteban, Sant Adrián, Sant Felipe Neri o Sant Pedro, i numerosos hospitals pel desenroll del camí jacobeo. Ademés, des de 1471 va escomençar a construir-se la [[Catedral d'Astorga|nova catedral]].

;La ciutat moderna
A finals d'el {{sigle|XVII||s}}, Manuel de la Llastra va traçar l'espai de la plaça Major i va construir l'edifici de l'Ajuntament, a on varen passar a realisar-se les sessions del Concejo, que fins a llavors es resolien en l'atri de l'iglésia de Sant Bartolomé, com era corrent en els [[Concejo obert|concejos]] lleonesos.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=170}} En el {{sigle|XVIII||s}} la ciutat estava conformada per quatre parròquies —Sant Bartolomé, Sant Miguel, Sant Julián i Santa Marta— i fòra de la muralla permaneixien els arravals de Sant Andrés, Porta de Rei i Rectivía. Les comunicacions en atres punts de la península es llimitaven a camins carreters, en distint estat de conservació, i varis autors, com [[Antonio Ponz]] i [[Alexandre de Laborde]], es llamentaven entre 1787 i 1807 de l'estat dels seus carrers, la seua irregularitat i la poca neteja.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=171}}

[[Archiu:Avenida Ponferrada, Astorga.jpg|miniatura|Avinguda de Ponferrada, un dels principals vials de la ciutat contemporànea]]

;La ciutat contemporànea
Despuix de la finalisació de la Guerra de l'Independència, les conseqüències de la qual va sofrir directament, Astorga va escomençar la seua recuperació gràcies a l'activitat comercial i industrial, especialment en el desenroll de l'indústria chocolatera. En els últims anys del sigle la ciutat va iniciar la seua expansió, fins a llavors escassa, fòra del recint amurallado: el 19 de febrer de 1866, va aplegar el ferrocarril en la posada en marcha del tram León-Astorga de la [[llínea León-La Corunya]], i l'1 de juliol de 1898 es va obrir la [[llínea Plasencia-Astorga]]. Esta doble conexió per ferrocarril va provocar el creiximent dels barris de Sant Andrés i Porta de Rei, mentres que l'unió entre la carretera [[N-6|Madrit-La Corunya]] i la de [[N-120|León]] va favorir al restant de la ciutat. Este desenroll es va vore acompanyat de l'inauguració de la [[Ret d'abastiment d'aigua potable|duta d'aigües]] en 1889 —prèviament va existir un atre proyecte, entre 1782-1787, cridat «Viage d'Aigües»— que terminava en la necessitat d'acodir al manantial de Font Encalada, i l'instalació en 1897 de l'allumenat elèctric.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=172}}

Ya en el {{sigle|XX||s}}, concretament en 1924, es va inaugurar el quarter militar de Santocildes. En el segon quart de sigle el caixco urbà va créixer cap al nort i l'oest, pero la guerra civil va ralentisar este desenroll. Eixemples del creiximent a lo llarc de les décades següents són les zones de Santa Clara, Manjarín, Caneles, Quatre Camins o la carretera de Pandorado. En 1996 es varen inaugurar dos espais verts, fins a llavors escassos en el caixco urbà, en la transformació de la Eragudina en jardí i la conversió del Melgar en àrea d'espargiment. Des de 1985 existix un Pla Integral de Protecció d'Edificis declarats [[Be d'Interés Cultural (Espanya)|be d'interés cultural (BIC)]], un atre de defensa de fronteres i un tercer de recuperació d'elements singulars. Gràcies als mateixos, s'han rehabilitat espais com el Aljibe, la plaça de la Culebra o la plaça Romana, i s'ha portat a terme la peatonalisació del cridat Eix Monumental, entre Porta Sol i la plaça Eduardo de Castro.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=190}}

;Parcs i jardins
[[Archiu:Jardines en Astorga.jpg|thumb|Parc del Melgar]]
La ciutat dispon de vàries zones verdes entre les que destaca, per la seua antiguetat, el jardí de la Sinagoga, al que en les últimes décades d'el {{sigle|XX||s}} s'han unit els parcs de la Eragudina, El Melgar i El Mayuelo. El jardí de la Sinagoga, cridat anteriorment de Sant Francisco, d'Alfonso XIII i del Generalísimo, és el parc més antic de la ciutat, creat en 1835.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=160}} L'espai que ocupa va ser part de la judería i en ell s'ubicava la seua sinagoga, d'ahí el seu nom. Tres anys despuix del naiximent del proyecte, es va completar la farcidura de la zona, que presentava un important desnivell. A principis de 1840 varen acabar les obres i el jardí, un dels primers d'Espanya de tipo romàntic, segons Roberto Alonso,<ref>{{Cita web |títul=El Jardí d'Astorga |url=https://www.astorga.com/articulo/jardin.htm|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor= Roberto Alonso}}</ref> presentava una font de rocalla, bardices i passejades, als que més vesprada es va afegir una rosaleda.<ref>{{Cita web |títul=El Jardí o Parc de la Sinagoga |url=https://www.astorga.com/articulo/callesyp.htm#JARDIN|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor= Martín Martínez}}</ref> En el mateix, s'inicia lo que va anar el [[adarve|camí de ronda]] de la muralla, que en el temps va acabar transformat en la principal passejada de la ciutat. El parc del Mayuelo, a mig camí entre el núcleu urbà i el mont del Serre, s'ubica en una zona de praderies a on hi havia varis manantials, alguns dels quals s'utilisaven per al consum o per a llavar la roba. A mitan dels anys 1970 es va construir una font sobre un dels manantials, es varen instalar jocs per als chiquets i es varen plantar alguns arbres. Finalment, en 1993, l'Ajuntament va portar a terme un proyecte per als més de 7000 m² del parc, que va incloure una passejada central en arbres, zones de jocs infantils i de recree. També es va realisar la remodelació de la font, portada a terme per l'Escola Taller.<ref>{{Cita web |títul= Parc del Mayuelo |url=http://www.rectivia.org/p1a1-40.html|fechaacceso=8 de juny de 2013 |autor= Rectivía. org}}</ref>

El camp de la Eragudina, antic espai de recree dels marquesos d'Astorga junt al caixer del [[ric Gerga]], va ser transformat en jardí en 1996 i conta en diverses espècies d'arbres de nova plantació com [[Salix|sauces]], fresnos, arces i chops, ademés d'una font i zones de recree.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=177}} En el mateix any, l'espai situat als peus de la muralla, conegut com El Melgar, també va ser transformat en parc, al mateix temps que es va adequar l'entorn de la Porta Romana, darrere del [[àbsit]] de la catedral. Per últim, atres zones d'espargiment de la ciutat són el parc del Aljibe, propenc a la catedral i cridat aixina per un aljup (depòsit d'aigua) utilisat en l'Edat Mija, i l'entorn de Font Encalada. Esta va ser construïda en 1674 i reformada en 1788 en estil neoclàssic i actualment conta en un entorn ajardinat.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=172}}

== Economia ==
[[Archiu:Cámara de Comercio e Industria de Astorga.jpg|miniatura|Sede de la Cambra de comerç i Indústria]]
[[Archiu:Silo de Astorga 02.jpg|miniatura|Antic sija de cereals]]
{{AP|Economia d'Astorga}}
L'estructura econòmica de la ciutat presenta una dèbil activitat industrial, en una gran dependència del [[sector servicis]], l'administració pública i, en menor mida, la construcció. El pes de l'agricultura és encara important en els núcleus rurals del municipi.

=== Activitat empresarial i ocupació ===
En març de 2013 existien en el municipi un total de 596 establiments que ocupaven a 2280 treballadors.<ref></ref> En 2007, del total d'ocupats que hi havia en el municipi, l'1,3 % de la població lo estava en el sector primari, el 14,6 % en l'indústria, el 14,6 % en la construcció, i la major part, el 69,5 %, estaven ocupats en el sector servicis, lo que posa de manifest l'importància d'este sector per a l'economia municipal.<ref name = "CE"/> La desocupació, a lo llarc d'el {{sigle|XXI||s}}, ha passat de 176 persones en maig de 2005 a 778 persones en març de 2020, de les quals 341 eren hòmens i 437 eren dònes.<ref>{{Cita web|url=https://www.sepe.es/HomeSepe/que-es-el-sepe/estadisticas/datos-estadisticos/municipios.html|títul=Pare registrat i contractes per municipis|fechaacceso=9 de maig de 2020|autor=Servici Públic d'Ocupació Estatal}}</ref>

<center>
{{Gràfica d'evolució|tipo=del percentage de desocupació|esgambi=600|color1=Green|nomene=Astorga<ref name="macro">{{cita web|url=https://datosmacro.expansion.com/paro/espana/municipios/castilla-leon/leon/astorga|títul=Pare per municipis: Astorga - (León) |autor=Expansió |fechaacceso=9 de maig de 2020}}</ref>|2006|14.91|2007|16.90|2008|17.81|2009|20.16|2010|20.67|2011|21.54|2012|25.48|2013|25.60|2014|23.90|2015|23.79|2016|21.00|2017|18.78|2018|17.73|2019|17.25|notes=Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya - Elaboració gràfica per Wikipedia}}
</center>

=== Sector primari ===
[[Archiu:Mercado semanal, Astorga.jpg|miniatura|El mercat semanal, a on es venen productes d'Astorga i les comarques circumdants]]
En 2011 el terme municipal presentava una superfície agrícola de 1045,8 [[Hectàrea|ha]], de les quals 1021,5 ha eren terres arables, entre les que es diferencien els cultius de seca i el regadiu, localisat a l'est del municipi, en la ribera del [[Riu Tòrt (afluent del Órbigo)|riu Tòrt]]. Atres quinze representaven cultius d'horta i 8,3 eren frutals.<ref name = "CE"/> El sector vitícola va ser, especialment entre els sigles {{sigle|XIII||n}} i {{sigle|XV||n}}, un dels pilars de l'economia de la ciutat, pero ya en el {{sigle|XVII||s}} es tenia que dur vi des de [[Roda (Valladolit)|Roda]] o [[Bou (Zamora)|Bou]] per la paulatina desaparició del terrazgo pertanyent a la vinya,{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|p=237}} del que solament queda una hectàrea.<ref name = "CE"/> El restant de terreny es distribuïx entre pastures (2339,6 ha), espècies forestals (557,9 ha) i atres espais no agrícoles (706,2 ha). A nivell general, el [[sector primari]] ocupava a un 1,3 % dels treballadors i representava un 0,5 % de les empreses,<ref name = "CE"/> resultat de la terciarisació de l'economia municipal. L'activitat agrícola està encara present en les distintes pedanies mentres que és pràcticament inexistent en la capçalera.

=== Sector secundari ===
[[Archiu:Poligonoastorga.jpg|miniatura|Polígon industrial junt a la [[Autovia del Noroest|A-6]]]]
[[Archiu:Cecinas Pablo en Astorga. Junta de Castilla y León. 2017.jpg|miniatura|Planta de Cecinas Pablo en Astorga]]
En 2007, l'indústria representava la segona activitat econòmica en importància, puix amprava al 29,2 % dels treballadors i representava el 24,5 % de les empreses.<ref name = "CE"/> En la seua major part són indústries que no realisen activitats pesades i tampoc generen una contaminació important. Les més representatives pertanyen a la [[indústria alimentària]] en empreses com Cecinas Pablo, Dolces La Mallorquina o Alonso, la producció de la qual se centra especialment en productes típics com els hojaldres, les [[mantecades d'Astorga|mantecades]] i la [[Cecina de León|cecina]]; d'estos dos últims, Astorga és sèu de les seues respectives [[denominació d'orige|denominacions d'orige]]. Encara que actualment minoritària, l'indústria del chocolate va ser molt important des de mediats d'el {{sigle|XIX||s}} fins al primer terç d'el {{sigle|XX||n}}; per eixemple, en 1916 va aplegar a haver 41 fabricants, dels quals seguixen en funcionament quatre. Tot el seu llegat en bolics, cartells, litografia i vella maquinària va passar a formar part del [[Museu del Chocolate d'Astorga|Museu del Chocolate]].{{Harvnp|Alonso|2000|p=212}} Aixina mateix, també va estar present la [[indústria textil]], de la qual tan solament sobreviu una fàbrica i alguns testimonis com un llavador.<ref>{{Cita publicació |llinages=Alonso González |nomene=Pablo |any=2008 |títul=Arqueologia industrial i patrimoni: ¿present + passat = futur? la gestió del patrimoni cultural i industrial d'Astorga (II) |publicació=Argutorio: revista de l'Associació Cultural "Mont Irago" |número=21 (any 9) |pàgines=48-53 |issn=1575-801X |url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2696416|fechaacceso=17 de novembre de 2013}}</ref>

El gros de l'activitat industrial es concentra en el polígon industrial, promogut per l'Ajuntament i la Cambra de comerç i Indústria. La seua evolució ha contat en quatre fases: la primera (1991) de 65 000 m², la segona de casi 50 000 m², la tercera (2007) de 79 000 m² i la quarta (2011), encara en fase de desenroll.<ref></ref> En total, en 2011, existien en la ciutat 2 empreses d'energia i aigua, 5 químiques, 24 metalúrgiques i 66 manufactureras, en un total de 97 empreses del sector industrial. Per la seua banda, el sector de la construcció registrava un total de 100 empreses.<ref name="CAIXA"></ref>
[[Archiu:Calle Pío Gullón.jpg|miniatura|La peatonalisació de part del caixco històric ha favorit el desenroll del chicotet comerç]]

=== Sector terciario ===
En 2007, el sector servicis ocupava un lloc destacat per al municipi, puix amprava al 69,5 % de treballadors i contava en el 75 % de les empreses.<ref name = "CE"/> La ciutat és centre econòmic de referència per a les comarques circumdants com [[Maragatería]] i [[La Cepeda (León)|Cepeda]], per lo que presenta una intensa activitat comercial; en 2012, contava en xixanta activitats majoristes i en 2011 en 316 activitats minoristes, de les quals 114 eren de comerç al por menor d'alimentació —setze eren supermercats—, 188 de comerç al por menor de productes no alimenticis i catorze de comerç al por menor mixt.<ref name="CAIXA"/> Aixina mateix, en 2012 hi havia catorze entitats de depòsit, entre les quals cinc eren bancs i sis eren caixes d'aforros. El turisme cultural té un gran pes dins del sector servicis de la ciutat pel seu patrimoni històric i monumental, a les seues festivitats i a ser lloc de pas del Camí de Santiago i la Via de l'Argent.<ref>{{Cita notícia |títul= La Via de l'Argent i la Ruta Romana es consoliden com a oferta turística |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/la-via-de-plata-y-ruta-romana-se-consolidan-como-oferta-turistica_763218.html|fechaacceso= 29 de juny de 2013 |data= 24 de giner de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 21 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130621013754/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/la-via-de-plata-y-ruta-romana-se-consolidan-como-oferta-turistica_763218.html|deadurl= yes }}</ref> Ademés, en les seues proximitats destaquen típics pobles maragatos com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]] o llocs emblemàtics de la ruta jacobea com [[Foncebadón]]. Aixina, en març de 2013 el municipi contava en 47 establiments turístics dels quals tres eren agències de viages, nou eren estages de turisme rural —en una capacitat de 115 places—, setze eren establiments hotelers —en una capacitat de 549 places— i 47 eren restaurants.<ref name="SIE">{{Cita web |títul= Servici d'Informació Estadística |url=https://www.jcyl.es/sie/v2/turismov2irAmodulo.html|fechaacceso=29 de juny de 2013 |autor=Junta de Castella i Lleó}}</ref> També, en 2011, hi havia 115 cafeteries i bars.<ref name = "CE"/> Des de 2004 la ciutat conta en un àrea d'estacionament per a autocaravanes.<ref>{{Cita web |títul= Àrea d'Astorga |url=http://www.lapaca.org/areas/ficha_area.php?area_id=29|fechaacceso= 13 de juliol de 2013 |autor= Plataforma Autocaravanes Autònoma (PACA) |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131230234618/http://www.lapaca.org/areas/ficha_area.php?area_id=29|fechaarchivo= 30 de decembre de 2013 }}</ref>

== Comunicacions ==
=== Parc automovilístic ===
En 2011 existia en el municipi un parc automovilístic a raó de 465,3 automòvils per cada 1000 habitants.<ref name="CE" /> D'acort en les senyes existents en la base de senyes del «Anuari Econòmic d'Espanya 2012», publicat per [[La Caixa]],<ref name="“caixa”"></ref> en total existixen 5491 automòvils. En estes mateixes senyes s'observa un parc de camions i furgonetes de 1250 unitats. El restant de vehículs sumen 1150 unitats lo que eleva el número vehículs de motor a 7926 unitats. La ciutat conta en un punt d'[[Inspecció Tècnica de Vehículs]] situat en el polígon industrial.<ref></ref>

=== Ret viària ===
[[Archiu:A6 por Astorga.jpg|miniatura|La [[Autovia del Noroest|A-6]] al seu pas pel municipi]]
<center>
{| class="wikitable" border="1"
! Identificador!! Denominació!! Itinerari
|-
| [[A-6]] || [[Autovia del Noroest]]||Discorre entre [[Madrit]] i [[La Corunya]]
|-
| [[AP-71]] || [[Autopista León-Astorga]]|| Comunica la [[León (Espanya)|capitalleonesa]] en Astorga i té majoritàriament trams de peage i algun lliure<ref>{{Cita web |títul= Aulesa |url=http://www.aseta.es/MatCorp/AULESA.pdf|fechaacceso= 11 de juny de 2012 |autor= ASETA |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130619222037/http://www.aseta.es/MatCorp/AULESA.pdf|fechaarchivo= 19 de juny de 2013 }}</ref>
|-
| [[N-6]] || Carretera de La Corunya||Discorre entre [[Madrit]] i [[La Corunya]]
|-
| [[N-120]] || Carretera nacional||Un dels grans eixos viaris del nort del país, el recorregut del qual enllaça [[Logronyo]] i [[Vigo]]
|-
| LI-451 || Carretera provincial|| Comunica en [[La Cepeda (León)|La Cepeda]]
|-
| LI-141 || Carretera provincial|| Comunica en l'interior de la [[Maragatería]]
|-
| LI-133 || Carretera provincial|| Comunica en [[Nogarejas]] i [[província de Zamora|Zamora]]
|-
| [[LI-142]] || Carretera provincial|| Comunica en [[Ponferrada]] a través del [[port de Foncebadón]]
|}
</center>

=== Transport públic ===
[[Archiu:Astorga, estación de autobuses en 2020.jpg|miniatura|Estació d'autobusos]]
;Autobús

Per al transport de viagers, la companyia [[ALSA Grup|ALSA]] oferix servicis per carretera entre la ciutat i múltiples destins nacionals com per eixemple [[León (Espanya)|León]], [[Ponferrada]], [[La Corunya]], [[Valladolit]], [[Madrit]], [[Gijón]], o [[Barcelona]].<ref>{{Cita web |títul= Viajar a Astorga |url=https://www.alsa.es/destinos/astorga.htm|fechaacceso=11 de juny de 2013 |autor= ALSA}}</ref> A nivellocal, són vàries les companyies que oferixen servicis entre Astorga i les localitats de les comarques circumdants.<ref>{{Cita web |títul= Transportes públics de viagers |url=https://www.astorga.com/transportes%20publicos%20en%20astorga.htm|fechaacceso=11 de juny de 2013 |autor= Astorga. com}}</ref>
[[Archiu:Andenes en la estación de Astorga.jpg|miniatura|Molls de l'estació de tren d'Astorga]]
;Ferrocarril
{{AP|Estació d'Astorga}}

Des de l'arribada del ferrocarril a la ciutat en 1866, existix una [[Estació d'Astorga|estació]], situada en el barri de Porta del Rei, al noreste de la ciutat. Dita estació està gestionada per [[Adif]], i pertany a la llínea Palència-La Corunya. Les conexions que manté Astorga per ferrocarril, a través de la companyia [[Renfe Operadora|Renfe]], són les següents:<ref>{{Cita web |títul= Viagers - Horaris |url=http://www.renfe.com/viajeros/|fechaacceso=11 de juny de 2013 |autor= Renfe}}</ref>

Fins a 1983 la ciutat era també el punt de partida del [[ferrocarril Via de l'Argent]], inaugurat el 21 de juliol de 1896, que salvava la distància entre Astorga i Plasencia. Des de fa varis anys numeroses organisacions i empreses reclamen la seua reobertura per a vertebrar eficaçment l'oest peninsular i recuperar l'alternativa de transportar mercaderies per ferrocarril.<ref>{{cita notícia |títul= La Fundació Afonso Enriques demana l'obertura del tren Via de l'Argent |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=409552|data= 2 d'octubre de 2008 |fechaacceso= 12 de juny de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref><ref>{{cita notícia |títul= Les Cambres de comerç de la Via de l'Argent exigixen el ferrocarril |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=408439|llinages= Dumenge |nomene= A. |data= 26 de setembre de 2008 |fechaacceso= 12 de juny de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref><ref name="TREN">{{Cita notícia |títul= El colectiu Tren Via de l'Argent considera viable la reobertura de la llínea per a viagers |url=http://www.nortecastilla.es/20081221/zamora/colectiu-tren-plata-considera-20081221.html|data=21 de decembre de 2008 |autor= Urones, Mª Àngels |fechaacceso=12 de juny de 2013 |periòdic= [[El Nort de Castella]]}}</ref>
;Transport aéreu
{{VT|Aeroport de León}}

L'aeroport de León, que va entrar en servici en 1999, és l'únic aeroport ubicat en la província i el més propenc al municipi, trobant-se entre [[Valverde de la Verge]] i [[Sant Andrés del Rabanedo]], a 44 quilómetros d'Astorga.<ref></ref> Les atres opcions més propenques per al transport aéreu són els aeroports de Valladolit i Astúries, situats a 157 i 193 quilómetros respectivament.

== Símbols i títuls ==
{{VT|Anex:Armorial municipal de la província de León}}
El [[Escut (heràldica)|escut]] [[Heràldica|heràldic]] municipal conta en la següent descripció:<ref name="SIM">{{Cita web |títul= Escude i bandera |url=http://www.aytoastorga.es/municipio/escudo-bandera/|fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140304034233/http://www.aytoastorga.es/municipio/escudo-bandera/|fechaarchivo= 4 de març de 2014 }}</ref>
{{cita|Escut de gules, un ram de roure del seu color. Al timbre corona de marqués.}}

Es desconeix la data en la que va escomençar a utilisar-se. En un document de 1320 apareix un sagell del Concejo d'Astorga en el que es troba representat un castell en tres torres i un arbre.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=222}} No obstant, en 1635 ya s'usava l'escut que seguix vigent, puix apareixia en l'obra de Pedro Junc ''Fundació, noms i armes de la ciutat d'Astorga''. Est va interpretar que de l'antic nom que va rebre la ciutat —Roma— provindria l'apelatiu de ''robur'' i d'ahí la representació d'un [[roure]], del que ''[[Quercus robur]]'' és una de les espècies més comunes, en el significat de força, fermea i fortalea, similars als atributs de solidea i longevitat de la [[mitologia clàssica]]. Sobre el camp de color roig seria similar al de Roma, en el significat de la sanc de l'enemic que intentara conquistar la ciutat.<ref>{{Cita publicació |apellidar=Junc |nomene=Pedro |títul=Fundació, noms, i armes de la ciutat d'Astorga |editor=Martín de Labàyen |data=1635 |url=http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=443357|ubicació=Pamplona |fechaacceso=26 de juny de 2013 }}</ref> La bandera, rectangular, té la següent descripció:<ref name="SIM"/>

{{cita|Bandera de color roig en l'escut en el centre.}}

Sobre els seus títuls, la ciutat rep les denominacions de «Molt Noble, Lleal, Benemérita, Magnífica i Augusta». Les tres primeres varen ser concedides despuix del paper eixercitat durant la Guerra de l'Independència; sigles abans havia rebut els epítets de «Augusta» per l'emperador César Augusto i «Magnífica» per Plinio el Vell.{{Harvnp|Rodríguez Díez|1981|p=463}}

== Administració i política ==
[[Archiu:Ayuntamiento de Astorga 2025.jpg|miniatura|La casa consistorial, en la plaça Major]]
[[Archiu:Juzgados de Astorga.jpg|miniatura|Edifici dels Jujats]]
===Administració autonòmica===

La Junta de Castella i Lleó posseïx les competències concernents a educació, eixercides per la Conselleria d'Educació, encarregada de la gestió tant del professorat com dels centres educatius, i sanitat, a través del [[Sacyl]], que gestiona els servicis sanitaris del municipi.<ref name = "SAL">{{Cita web |url=http://www.saludcastillayleon.es/ciudadanos/es/buscador-recursos|títul=Buscador de recursos sanitaris |fechaacceso=15 d'agost de 2014 |autor=Sacyl |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140719175230/http://www.saludcastillayleon.es/ciudadanos/es/buscador-recursos|fechaarchivo=19 de juliol de 2014 }}</ref>

===Administració municipal===

L'administració local del municipi corre a càrrec d'un ajuntament de gestió democràtica, els components de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Astorga majors de 18 anys, nacionals d'Espanya i dels atres [[Estats membres de l'Unió Europea]]. Según lo dispuesto en la Llei del Règim Electoral General, que establix el número de regidors elegibles en funció de la població del municipi,<ref></ref><ref></ref> la corporació municipal està formada per 17 regidors.

;Govern municipal
En les primeres eleccions democràtiques de 1979 va accedir al poder la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD) de la mà de Luis González Pérez i en la següent llegislatura va governar Recaredo Batista al front de l'Agrupació Electoral Popular Independent (AEPI).<ref>{{cita notícia|url=http://astorgaredaccion.com/not/582/que_treinta_anos_no_es_nada_hellip_/|llinages= Aparicio |nomene= Abel |títul= Que trenta anys no és res| periòdic = AstorgaRedacció|data=18 de març de 2013|fechaacceso=26 de febrer de 2014}}</ref> En les eleccions de 1987 Juan José Alonso Perandones ([[PSOE]]) es va quedar a la vora de la majoria absoluta, pero els quatre grups de l'oposició es varen unir per a donar l'alcaldia a la candidatura minoritària d'[[Adolfo Alonso Llaures]].<ref></ref> No obstant, dos anys despuix, gràcies al respal de la representant de [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), Rosa Fernández González, es va interpondre una moció de censura que va permetre a Perandones ocupar el silló d'alcalde el 29 de març de 1989, càrrec que va ocupar fins a 2011, quan va anunciar la seua retirada de la política.<ref></ref>

En les eleccions d'eixe mateix any, i despuix de no eixir avant cap pacte entre algun dels grups polítics, l'alcaldia va quedar en mans de la llista més votada, la de Victorina Alonso Fernández, successora de Perandones en el PSOE.<ref></ref> En 2015 va ser el representant del PP, Arsenio García, qui va ser elegit alcalde en minoria.<ref></ref> El 5 de juliol de 2019, despuix d'un litigi judicial pel que el PP reclamava la validea d'un vot inicialment donat per nul, la nulitat del qual va confirmar finalment el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó<ref>{{Cita notícia|url=https://www.diariodeleon.es/noticias/castillayleon/tsjcyl-considera-papeleta-rasgada-astorga-sufrio-alteracion-voluntaria-intencionada_1345229.html|títul=El TSJCyL considera que la papereta esgarrada en Astorga va sofrir una “alteració voluntària i intencionada”|fechaacceso=9 de juliol de 2019|periòdic=Diari de León|data=26 de juny de 2019|fechaarchivo=9 de juliol de 2019|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190709082424/https://www.diariodeleon.es/noticias/castillayleon/tsjcyl-considera-papeleta-rasgada-astorga-sufrio-alteracion-voluntaria-intencionada_1345229.html|deadurl=yes}}</ref> i que haguera donat un regidor més al PP en detriment del PSOE, els grups municipals del PSOE i IU varen acordar un govern municipal de coalició que va tornar el bastó de mando a Perandones,<ref>{{Cita notícia|url=https://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/perandones-volvera-ser-alcalde-astorga-gracias-votos-iu_1346819.html|títul=Perandones tornarà a ser alcalde d'Astorga gràcies als vots d'IU|fechaacceso=9 de juliol de 2019|periòdic=Diari de León|data=4 de juliol de 2019|fechaarchivo=9 de juliol de 2019|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190709082422/https://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/perandones-volvera-ser-alcalde-astorga-gracias-votos-iu_1346819.html|deadurl=yes}}</ref> despuix de 8 anys alluntat de la primera llínea política.

<div style="overflow:auto; overflow-i:hidden; overflow-x:auto; white-space: nowrap; width:auto; padding: 0;">
{| class="wikitable" style="font-size: 90%; text-align:center;" align="center"
|+ style="font-weight:bold; font-size:1.1em; text-align:left;" | Resultats de les eleccions municipals en Astorga (1979-1999)<ref name="ELEC"></ref>
|- style="background:eee"
! rowspan="2"|Partit polític
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1979|1979]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1983|1983]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1987|1987]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1991|1991]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1995|1995]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 1999|1999]]
|- style="background:eee"
|%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors
|-
|align="left"| [[Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)]]
| 13,80 || 2 || 30,94 || 6 || style="background:D3D3D3" |40,67 || style="background:D3D3D3" |8 || style="background:D3D3D3" |58,65 || style="background:D3D3D3" |11 || style="background:D3D3D3" |49,63 || style="background:D3D3D3" |10 || style="background:D3D3D3" |48,10 || style="background:D3D3D3" |9
|-
|align="left"| [[Aliança Popular (AP)]]-[[Partit Popular (PP)]]
| 15,96 || 3 || style="background:D3D3D3" |35,34 || style="background:D3D3D3" |6 || 28,64 || 5 || 32,63 || 6 || 38,14 || 7 || 40,22 || 7
|-
|align="left"|[[Unió del Poble Lleonés (UPL)]]
| — || — || — || — || — || — || — || — || 3,60 || 0 || 8,46 || 1
|-
|align="left"| [[Esquerra Unida (IU)]]
| — || — || — || — || — || — || 1,94 || 0 || 2,43 || 0 || 1,30 || 0
|-
|align="left"| [[Unió de Centre Democràtic (UCD)]]
| style="background:D3D3D3" |33,89 || style="background:D3D3D3" |7 || — || — || — || — || — || — || — || — || — || —
|-
|align="left"|Atres
| 36,34 || 5 || 33,72 || 5 || 29,17 || 4 || 6,30 || 0 || 4,58 || 0 || 0,18 || 0
|}
</div>

<div style="overflow:auto; overflow-i:hidden; overflow-x:auto; white-space: nowrap; width:auto; padding: 0;">
{| class="wikitable" style="font-size: 90%; text-align:center;" align="center"
|+ style="font-weight:bold; font-size:1.1em; text-align:left;" | Resultats de les eleccions municipals en Astorga (2003-2023)<ref name="ELEC"/>
|- style="background:eee"
! rowspan="2"|Partit polític
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2003|2003]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2007|2007]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2011|2011]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2015|2015]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2019|2019]]
|colspan="2"|[[Eleccions municipals d'Espanya de 2023|2023]]
|- style="background:eee"
|%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors||%||Regidors
|-
|align="left"| [[Partit Popular (PP)]]
| 37,19 || 7 || 31,14 || 6 || 35,59 || 7 || style="background:D3D3D3" |40,68 || style="background:D3D3D3" |8 || style="background:D3D3D3" |38,66 || style="background:D3D3D3" |7 || style="background:D3D3D3" |56,52 || style="background:D3D3D3" |11
|-
|align="left"| [[Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)]]
| style="background:D3D3D3" |46,79 || style="background:D3D3D3" |8 || style="background:D3D3D3" |45,11 || style="background:D3D3D3" |8 || style="background:D3D3D3" |35,68 || style="background:D3D3D3" |7 || 18,45 || 3 || 33,85 || 7 || 29,09 || 5
|-
|align="left"| [[Esquerra Unida (IU)]]
| — || — || — || — || 3,51 || 0 || 16,10 || 3 ||11,91 || 2 || 7,39 || 1
|-
|align="left"| [[Vox (partit polític)|Vox]]
| — || — || — || — || — || — || — || — || 2,46 || 0 || 5,01 || 0
|-
|align="left"|[[Unió del Poble Lleonés (UPL)]]
| 13,53 || 2 || 9,61 || 1 || 3,16 || 0 || 1,68 || 0 || 7,11 || 1 || — || —
|-
|align="left"|[[Ciutadans (CS)]]
| — || — || — || — || — || — || 2,39 || 0 || 4,45 || 0 || — || —
|-
|align="left"|[[Partit Autonomiste Lleonés-Unitat Leonesista (PAL-UL)]]
| — || — || 10,43 || 2 || 18,57 || 3 || 17,19 || 3 || — || — || — || —
|-
|align="left"|Atres
| 0,26 || 0 || — || — || 0,19 || 0 || 1,72 || 0 || 0,22 || 0 || — || —
|}</div>

[[Archiu:Juan José Alonso Perandones.jpg|miniatura|Juan José Alonso Perandones, alcalde d'Astorga entre 1989 i 2011 i entre 2019 i 2023]]

;Àrees de govern

La gestió eixecutiva municipal està organisada en distintes àrees al front de les quals hi ha un regidor de l'equip de govern. Les àrees de gestió de l'Ajuntament, durant la llegislatura 2019-2023 són les següents:<ref>{{Cita web|url=https://www.aytoastorga.es/ayuntamiento/|títul=Corporació municipal|fechaacceso=7 de maig de 2020|autor=Ajuntament d'Astorga}}</ref>
{{Columnes}}
* Concejalia d'Obres, Urbanisme i Policia
* Concejalia de Comerç, Mercat i Cementeri
* Concejalia de Sanitat i Desenroll Social
* Concejalia de Cultura, Música i Personal
* Concejalia de Turisme i Desenroll Tecnològic
{{Nova columna}}
* Concejalia d'Igualtat, Comunicació i Gossera
*Concejalia de Deports, Festes i Joventut
*Concejalia de Facenda, Desenroll Econòmic i Indústria
*Concejalia de Mig ambient i Pedanies
{{Final columnes}}

===Administració judicial===

Astorga és cap del [[Partit judicial d'Astorga|partit judicial del mateix nom]], el número cinc de la província, i té dos jujats de primera instància i instrucció.<ref>{{Cita web |títul= Partit judicial d'Astorga |url=http://www.cgpe.es/juzgados.aspx?idprovincia=24&numpartido=5|fechaacceso= 9 de juny de 2013 |autor= Consell general de procuradors d'Espanya |fechaarchivo= 15 de juliol de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130715041912/http://www.cgpe.es/juzgados.aspx?idprovincia=24&numpartido=5|deadurl= yes }}</ref> La ciutat també conta en una notaria.<ref>{{Cita web |títul= Guia d'institucions oficials d'Astorga |url=https://www.astorga.com/instituciones%20de%20astorga.htm|fechaacceso=9 de juny de 2013 |autor= Astorga. com}}</ref>

== Servicis ==
[[Archiu:Colegio Santa Marta.jpg|miniatura|CEIP Santa Marta]]
[[Archiu:IES Astorga.jpg|miniatura|IES Astorga]]
[[Archiu:Colegio La Salle, Astorga.jpg|miniatura|Colege La Salle]]
=== Educació ===
L'oferta educativa existent en la ciutat es concreta, a nivell públic, en tres centres d'educació infantil i primària, un institut d'educació secundària i un centre d'educació especial, i, a nivell privat, en tres centres que impartixen des d'educació infantil fins a secundària.<ref name = "COL">{{Cita web |url=http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/educacyl/images?locale=es_ES&textOnly=false&idMmedia=210447|format=PDF |títul= Guia de l'Estudiant |fechaacceso=9 de juny de 2013 |autor= [[Junta de Castella i Lleó]]}}</ref>

En l'institut s'impartix Educació Secundària Obligatòria, Bachillerat i alguns cicles formatius de Formació professional com a Electricitat i electrònica i Cuina i restauració en grau bàsic, Forn, Rebosteria i Confitería, Gestió Administrativa, Instalacions de Telecomunicacions, Instalacions Elèctriques i Automàtiques, en grau mig, i Administració i Finances i Automatisació i Robòtica Industrial, en grau superior.<ref>{{Cita web|url=http://iesastorga.centros.educa.jcyl.es/sitio/index.cgi?wid_seccion=13|títul=IES Astorga|fechaacceso=7 de maig de 2020|autor=[[Junta de Castella i Lleó]]|fechaarchivo=28 de maig de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200528233804/http://iesastorga.centros.educa.jcyl.es/sitio/index.cgi?wid_seccion=13|deadurl=yes}}</ref>

Sobre les ensenyances de règim especial, Astorga conta en una Escola Oficial d'Idiomes —en la que s'impartixen francés, anglés i alemà—,<ref>{{Cita web |url=http://eoiastorga.centros.educa.jcyl.es/sitio/|títul= I. O. I. Astorga |fechaacceso= 9 de juny de 2013 |autor= [[Junta de Castella i Lleó]] |fechaarchivo= 14 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130614093008/http://eoiastorga.centros.educa.jcyl.es/sitio/|deadurl= yes }}</ref> un conservatori professional de música, una escola municipal de música i un centre d'educació de persones adultes.

<center>
{| class="wikitable" align="center"
|+ Centres educatius d'Astorga<ref name = "COL"/>
|- style="background:efefef;"
! Centre !! Tipo !! Educació !! Centre !! Tipo !! Educació
|-
|CEIP Ángel González Álvarez || Públic || Infantil i primària || CPM Ángel Barja || Públic || Musical
|-
|CEIP Blanco de Cela || Públic || Infantil i primària || EOI Astorga || Públic || Idiomes
|-
|CEIP Santa Marta|| Públic || Infantil i primària || Universitat de l'Experiència<ref>{{Cita web |url=https://www.unileon.es/estudiantes/universidad-de-la-experiencia|títul= Universitat de l'Experiència |fechaacceso=23 d'abril de 2014 |autor=Universitat de León}}</ref> || Públic || Adults
|-
|IES Asturica Augusta || Públic || Secundària || La Salle ([[Germans de La Salle]]) || Concertat || Infantil, primària i secundària
|-
|CPEE Santa M.ª Mare de l'Iglésia || Públic || Especial || Paula Montal ([[Institut de Filles de María Religioses de les Escoles Pías|Escolapias]]) || Concertat || Infantil, primària i secundari
|-
|CEP Lyda || Públic || Adults || Verge de les Caneles (Germanes Estigmatinas) || Concertat || Infantil
|}</center>

=== Sanitat ===
[[Archiu:Centro de salud, Astorga.jpg|miniatura|esquerra|Vista del nou centre de salut]]
[[Archiu:Helicóptero Sacyl.jpg|miniatura|esquerra|Helicòpter del [[Sacyl]]]]
[[Archiu:Cruz Roja Astorga.jpg|miniatura|Assamblea local de la [[Creu Roja Espanyola|Creu Roja]]]]
El sistema sanitari de la ciutat es dividix entre les prestacions del sistema públic de salut i les que realisa la medicina privada. En relació en el primer, Astorga conta en un [[centre de salut]]<ref>{{cita notícia |url=http://www.lacronicadeleon.es/2013/02/27/ultima-hora/el-nuevo-centro-de-salud-de-astorga-leon-comienza-a-funcionar-manana-con-el-servicio-de-urgencias-176256.htm|títul=El nou centre de salut d'Astorga (León) comença a funcionar matí en el servici d'urgències |fechaacceso=9 de juny de 2013 |periòdic=[[La Crònica de León]] |data=27 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131218171805/http://www.lacronicadeleon.es/2013/02/27/ultima-hora/el-nuevo-centro-de-salud-de-astorga-leon-comienza-a-funcionar-manana-con-el-servicio-de-urgencias-176256.htm|fechaarchivo=18 de decembre de 2013}}</ref> en el qual se centralisen les zones bàsiques de salut Astorga I —que engloba els municipis de [[Sant Just de la Vega]] i [[Villaobispo d'Otero]], ademés de la pròpia Astorga— i Astorga II —que comprén [[Brazuelo]], [[Val de Sant Lorenzo]], [[Valderrey]], [[Quintana del Castell]], [[Santa Colomba de Somoza]], [[Magaz de Cepeda]], [[Luyego]], [[Lucillo]], [[Villamejil]], [[Villagatón]] i [[Santiago Milles]]—,<ref name="SAL" /> i en un [[heliport]] en el que té la seua base un helicòpter del servici d'[[112 (teléfon)|Emergències 112]].<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=120555|títul'helicòpter del 112, en sèu en Astorga, va atendre a 86 pacients |fechaacceso=14 de setembre de 2010 |periòdic=[[Diari de León]] |llinages=Pérez |nomene=N. G. |data=2 de febrer de 2004 }}</ref>

Aixina mateix, l'Ajuntament s'encarrega de gestionar les competències que establix l'artícul 42 de la Llei General de Sanitat<ref>{{Cita web |url=https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1986-10499|títullei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat |fechaacceso=14 de setembre de 2010 |autor=boe. és }}</ref> a on dispon que els Ajuntaments, sense perjuí de les competències de les demés Administracions Públiques, tindran les següents responsabilitats mínimes en assunts relacionats en la sanitat:

* Control sanitari del mig ambient: contaminació atmosfèrica, abastiment d'aigües, sanejament d'[[aigües residuals]], residus urbans i industrials.
* Control sanitari d'indústries, activitats i servicis, transports, sorolls i vibracions.
* Control sanitari d'edificis i llocs de vivenda i convivència humana, especialment dels centres d'alimentació, peluqueries, saunes i centres d'higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d'activitat físic deportives i de recree.
* Control sanitari de la distribució i suministrament d'aliments peridors, begudes i demés productes, directa o indirectament relacionats en l'us o consum humans, aixina com els mijos del seu transport.
* Control sanitari dels cementeris i policia sanitària mortuoria. La ciutat posseïx ademés un lloc de la Creu Roja Espanyola<ref>{{Cita web |url=http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=567,12314886&_dad=portal30&_schema=PORTAL30&P_CENT=14655|títul=Assamblea local Astorga |fechaacceso=14 de setembre de 2010 |autor=[[Creu Roja Espanyola]]}}</ref> i sèt [[farmàcia]]s.<ref name = "SAL"/>

=== Seguritat ciutadana ===
[[Archiu:Antiguo Hospital de las Cinco Llagas.jpg|miniatura|L'antic Hospital de les Cinc Llagues, rehabilitat com a residència de [[Discapacitat|discapacitats físics]]]]
[[Archiu:Gasolinera Astorga.jpg|miniatura|Estació de servici en la confluència de l'avinguda de Ponferrada i la carretera Madrit-La Corunya]]
[[Archiu:Matadero Astorga.jpg|miniatura|[[Matador]] comarcal d'Astorga]]
Astorga conta en dotacions de la [[Guàrdia Civil (Espanya)|Guàrdia Civil]], policia local i Policia Nacional que s'encarreguen de velar per la seguritat ciutadana. De la mateixa manera que en el restant de Castella i Lleó, està operatiu el sistema d'[[112 (teléfon)|Emergències 112]]. Per una atra part, en l'Aquarterament Santocildes té la seua sèu la Comandància del [[Camp de Maniobres i Tir del Teleno]] i el [[Regiment d'Artilleria Lanzacohetes de Campanya n.º 63]],<ref>{{cita web| títul=Regiment d'Artilleria Lanzacohetes de Campanya nº 63| sitioweb=www. ejercito. mde. es| any=2019| ref={{harvid|Regiment d'Artilleria Lanzacohetes de Campanya nº 63|2019}} |editorial=Departament de Comunicació de l'Eixèrcit de Terra| url=http://www.ejercito.mde.es/unidades/Leon/ralca63/index.html| urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190425232945/http://www.ejercito.mde.es/unidades/Leon/ralca63/|fechaarchivo=25 d'abril de 2019}}</ref> dependents del [[Ministeri de Defensa (Espanya)|Ministeri de Defensa]].
=== Servicis socials ===
La ciutat conta en varis centres privats d'assistència com la Residència Sant Joan Batista, la Residència Sant Francisco d'Assís, la Llar residència El Chapin i la Residència Verge dels Desamparats,<ref>{{Cita web |títul=Guia de Servicis d'Atenció Residencial per a Persones Majors |url=http://www.imserso.es/imserso_01/centros/centros_personas_mayores/consulta_guia_residencias/index.htm|fechaacceso=18 de juny de 2014 |autor=[[Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat]] |fechaarchivo=16 de març de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210316131305/https://www.imserso.es/imserso_01/centros/centros_personas_mayores/consulta_guia_residencias/index.htm|deadurl=yes }}</ref> i en el centre socials Cinc Llagues, destinat a discapacitats físics i gestionat per [[Caritas|Caritas diocesana d'Astorga]]. Aixina mateix, des de 1986 conta en la Llar del Pensioniste, lloc de convivència i realisació d'activitats per a les persones majors.<ref>{{Cita web |títula Llar del Pensioniste i la seua chicoteta història |url=http://astorgaredaccion.com/not/3487/el_hogar_del_pensionista_y_su_pequena_historia/|fechaacceso=4 de giner de 2014 |autor= Juan José Alonso Perandones |publicació=Astorga Redacció}}</ref>

=== Abastiment i neteja ===
;Combustible

L'abastiment de combustibles derivats del petròleu (gasolina i gasoil) es realisa des de les instalacions d'almagasenament que [[Exolum]] posseïx en la localitat de [[Vega d'Infanzones]], propenca a León,<ref>{{Cita web |url=http://www.clh.es/section.cfm?id=2&side=134&lang=sp&mapa=1&edit=14|títul= Instalació d'almagasenament de León |fechaacceso=9 de juny de 2013 |autor= [[Companyia Llogística d'Hidrocarburs|CLH]]}}</ref> i se suministra als vehículs a través de dos estacions de servici, una del grup [[Repsol YPF]] i una atra de [[CEPSA|Cepsa]].<ref>{{Cita web |url=http://geoportal.mityc.es/hidrocarburos/eess/|títul= Carburants |fechaacceso= 9 de juny de 2013 |autor= [[Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150318062914/http://geoportal.mityc.es/hidrocarburos/eess/|fechaarchivo= 18 de març de 2015 }}</ref>

;Servici d'aigües

La captació es realisa en el riu Tòrt —embassat en el [[Embassament de Villameca|pantà de Villameca]]—, en el parage de la Forti, des d'a on es bombeja cap a l'estació potabilisadora situada en El Serre. L'aigua, una volta tractada, passa als depòsits per a la seua posterior distribució a la ciutat.<ref name="Aqua">{{Cita web |títul=Cicle urbà de l'aigua en Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130615135649/http://www.aquagest.es/ESP/4219.asp|url=http://www.aquagest.es/ESP/4219.asp|fechaarchivo=15 de juny de 2013 |fechaacceso=8 de novembre de 2013 |autor=Aquagest }}</ref> Aixina mateix des de 2008 Astorga conta en una estació depuradora d'aigües residuals a la qual van a parar les aigües procedents de l'aigüeral.<ref name = "Aqua"/><ref>{{Cita notícia |títul= El 88 % dels pobles ya té depuradora |url=http://www.la-cronica.net/2008/07/01/comarcas/el-88-de-els-pueblos-ya-tiene-depuradora-3278.htm|fechaacceso=9 de juny de 2013 |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111127113910/http://www.la-cronica.net/2008/07/01/comarcas/el-88-de-els-pueblos-ya-tiene-depuradora-3278.htm|fechaarchivo=27 de novembre de 2011}}</ref>

;Residus i neteja

La gestió dels residus urbans és atesa per la societat municipal Ecoastúrica,<ref>{{Cita web|url=https://www.astorgadigital.com/julian-garcia-nuevo-presidente-de-ecoasturica/300311|títul=Julián García, nou president d'Ecoasturica|fechaacceso=2024-01-13|data=2023-08-16|sitioweb=www. astorgadigital. com|idioma=és}}</ref> que realisa tasques com la recollida de fem, la neteja viària i el tractament del [[punt net]]. Este es troba junt al cementeri municipal, en el barri de Porta de Rei.<ref>{{Cita web |títul= Punt Net |url=https://www.rectivia.org/p1a1-70.html|fechaacceso=26 de setembre de 2010 |autor= Rectivía. org}}</ref> El municipi contava en un abocador, pero gràcies al Pla de Residus Urbans de Castella i Lleó es va aprovar el seu sagellat i la posterior recuperació de la zona degradada.<ref>{{Cita notícia |títul= Adjudicat el sagellat de l'abocador d'Astorga |url=http://la-cronica.net/2008/07/01/comarcas/adjudicado-el-sellado-del-vertedero-de-astorga-por-un-importe-de-688000-euros-3280.htm|fechaacceso= 4 de giner de 2009 |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://archive.today/20120628162840/http://www.lacronicadeleon.es/2008/07/01/comarcas/adjudicado-el-sellado-del-vertedero-de-astorga-por-un-importe-de-688000-euros-3280.htm|fechaarchivo= 28 de juny de 2012 }}</ref> Aixina mateix, en la propenca localitat de Sant Román de la Vega es troba el Centre de Tractament de Residus (CTR), en una planta de classificació d'envasos i una planta de reciclage i compostage de residus sòlits urbans.<ref>{{Cita web |títul= CTR |url=http://www.aytoleon.es/es/ayuntamiento/areasmunicipals/medioambiente/calidadambiental/residuos/Paginas/centrodetratamientoderesiduos.aspx|fechaacceso=26 de setembre de 2010 |autor= Ajuntament de León}}</ref>

;Abastiment d'aliments

Per a l'abastiment d'aliments peridors tals com a fruta, verdura, carn i peix existixen en la ciutat varis supermercats ademés de chicotets establiments tradicionals d'alimentació.<ref>{{Cita web |títul= Guia d'empreses i professionals |url=https://www.astorga.com/empresas/confiterias,%20carnicerias,%20tiendas%20de%20alimentacion.htm|fechaacceso=29 de setembre de 2010 |autor= Astorga. com}}</ref> Aixina mateix, cada dimarts se celebra el mercat semanal, que ocupa varis carrers del centre urbà, i en el que es pot trobar roba, calcer, bisuteria, salazones, frutes i verdures.<ref>{{Cita notícia |títul= Mercadillos: el centre comercial rural |url=http://www.la-cronica.net/2010/03/29/comarcas/emmercadillos-el-centro-comercial-ruralem-74650.htm|fechaacceso=29 de setembre de 2010 |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111115015421/http://www.la-cronica.net/2010/03/29/comarcas/emmercadillos-el-centro-comercial-ruralem-74650.htm|fechaarchivo=15 de novembre de 2011}}</ref>

== Cultura ==
=== Patrimoni històric-artístic ===

En l'arquitectura d'Astorga ha quedat plasmada la chafada dels moradores que han habitat la ciutat i les seues afores a lo llarc dels sigles, en una riquea monumental molt important tant en edificis religiosos com a civils, en eixemples romans, romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i modernistes. El municipi conta en sèt declaracions de be d'interés cultural: en la categoria de Conjunts Històrics estan el de la pròpia Astorga i el de Castrillo dels Polvazares, i en la categoria de Monuments es troben l'Entorn del Palau Episcopal, la catedral de Santa María —Monument Nacional des de 1931—, la Ergástula Romana, el Palau Episcopal i l'Ajuntament.<ref name = "BICS">{{Cita web |títul= Bens d'Interés Cultural |url=http://www.mcu.es/bienes/cargarFiltroBienesInmuebles.do?layout=bienesInmuebles&cache=init&|fechaacceso=12 de juny de 2013 |autor= [[Ministeri d'Educació, Cultura i Deport]]}}</ref>

==== Ruta Romana ====
{{AP|Asturica Augusta|Muralla d'Astorga}}

Les primeres excavacions varen tindre lloc en 1835, pero no va ser fins a la década dels anys quaranta quan, de la mà de [[José María Luengo Martínez|José María Luengo]], varen cobrar major rellevància. Els treballs han continuat des de finals d'el {{sigle|XX||s}}, lo que ha donat orige a una ruta que permet visitar diversos restants del seu passat romà conservats en el subsol de la ciutat.<ref>{{Cita web |títul= Ruta Romana |url=http://turismoastorga.es/ruta-romana/|fechaacceso= 30 de setembre de 2018 |autor= Ajuntament d'Astorga}}</ref>{{Harvnp|Alonso González|2000|p=51}} Les troballes més destacades corresponen a l'àmbit públic; aixina, es conserven dos [[Termes romanes|conjunts termals]] —Termes Majors i Termes Menors— i la ret de [[Aigüeral|cloaques]], encara en us; en el fòrum es troben el Aedes Augusti, temple dedicat al cult imperial, i la [[Ergástula romana (Astorga)|Ergástula romana]], galeria o criptopórtico sobre la que es va instalar el Museu Romà. Respecte a l'àmbit privat, es conserva la cridada Domus del mosaic de l'orso i els pardals, vivenda que seguix el tradicional esquema de les [[domus]] romanes i que representa una de les construccions més característiques d'época romana en la ciutat.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=60}}[[Archiu:Puerta romana de Astorga.jpg|miniatura|Restants de l'única porta romana coneguda fins al moment]]
Corresponent també allegat romà és la muralla. La primera defensa en la que va contar el núcleu romà va ser el [[Vallum|fos del campament]] en el que es va assentar la Legio X Gemina, datat anys abans del canvi d'era. Es tracta de dos trincheres en forma d'uve a les que acompanyarien un terraplé i una empalizada de fusta. Més vesprada, en el {{sigle|I||s}}, es va alçar un primer recint amurallado, en torres circulares, i en el {{sigle|III||s}} es va rodejar per complet el cerro sobre el que s'ubica el caixco antic en una nova muralla.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=55}} Esta, d'una miqueta més de dos quilómetros de traçat i de forma casi rectangular, contava en 27 gavetes semicirculares —separats cada u entre sí per uns 16 m— i va ser reaprovechada en l'época migeval. En el {{sigle|XIX||s}}, els successos ocorreguts durant la Guerra de l'Independència varen provocar vàries destrosses en la prop i posteriorment es varen derribar casi en la seua totalitat els llenços nort i sur, aixina com numeroses gavetes dellenç oest. No queda cap restant de les antigues portes, encara que es conserven en la nomenclatura gallipontera: Porta Bisbe, Porta del Rei, El Postigo, Porta del Sol, i Porta de Sant Miguel.
[[Archiu:Astorga Catedral 47 by-dpc.jpg|miniatura|Frontera de la catedral]]
[[Archiu:Astorga Catedral de Santa María (03).JPG|miniatura|Volta de la catedral]]

==== Catedral ====
{{AP|Catedral d'Astorga}}

L'orige de la catedral, dedicada a Santa María, es remonta a 1069, quan un primer temple va ser consagrat pel bisbe [[Pedro Núñez (bisbe)|Pedro Núñez]]. Posteriorment va ser reconstruïda en 1087, baix el bisbe [[Osmundo]] i en el {{sigle|XIII||s}}, sent bisbe Pedro Fernández. Esta última reedificación va ser la base per a la definitiva ampliació, que va escomençar en 1471. Des d'eixe moment les obres es varen prolongar fins al {{sigle|XVIII||s}}, motiu pel qual en el seu traça es conjuguen elements gòtics, renaixentistes i barrocs.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=94}} El temple presenta planta rectangular, capçalera de tres àbsits, tres naus i [[Travessia (arquitectura)|falsa travessia]]; a abdós costats de la frontera principal s'erigixen dos torres. La primera part de l'edifici, de traça gòtica, es va alçar a finals d'el {{sigle|XV||s}} i primer terç d'el {{sigle|XVI||n}}. A lo llarc d'este últim varen dirigir les obres [[Francisco de Colónia]], [[Juan Gil d'Hontañón]] i [[Rodrigo Gil d'Hontañón]], qui va aportar els elements renaixentistes presents especialment en la travessia i la porta surest. A finals d'el {{sigle|XVII||s}} es va iniciar la frontera principal: el conjunt de la mateixa —que està en estil [[Churrigueresco|barroc churrigueresco]], en tres portes baix arc i flanquejada per dos torres— s'organisa a modo de retaule pétreo, en abundant decoració a lo llarc de la mateixa. D'estes, l'esquerra data de 1678, pero es va vore afectada pel [[terremot de Lisboa de 1755]] primer i per la Guerra de l'Independència despuix —motiu pel qual no es va finalisar fins a 1965—, i la dreta es va iniciar en 1692 i es va terminar en 1704.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=103}} També en l'exterior, sobre una de les torretes que coronen la capçalera, es troba l'estàtua de Pedro Mate, personage llegendari vinculat a la [[batalla de Clavijo]]. En l'interior, ademés del cor en sillería d'el {{sigle|XVI||s}} i reixa d'el {{sigle|XVII||n}}, es distribuïxen les distintes [[capella]]s: sèt en els laterals de les tres naus, tres en la capçalera, una en cada braç de la falsa travessia i dos més en la base de cada una de les torres. De totes elles destaquen especialment la capella de La nostra Senyora de la Majestad, en el Retaule de la qual de la Verge de la Majestad retaule es troba l'image de la [[Verge de la Majestad (catedral d'Astorga)|Verge de la Majestad]], d'el {{sigle|XII||s}}; la capella Major, en la que es troba el retaule d'estil renaixentiste obra de [[Gaspar Becerra]]; i la capella del retaule de Sant Miguel, eixemple de l'art hispà-flamenc d'el {{sigle|XVI||s}}. També formen part del conjunt catedralicio la cripta, construïda en 1521 baix del presbiteri per a ser panteón dels marquesos d'Astorga;<ref>{{Cita publicació |llinages=Luengo Martínez |nomene=José María |any=1978 |títula cripta dels Marquesos de la ciutat, en la Catedral d'Astorga |publicació=Terres de León: Revista de la Diputació Provincial |volum=18 |número=30-31 |pàgines=89-99 |url=http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/tierras-de-leon/html/30-31/e.5.pdf|issn=0495-5773 |fechaacceso=13 de juny de 2013 |fechaarchivo=13 de juliol de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130713000958/http://saber.es/web/biblioteca/libros/tierras-de-leon/html/30-31/e.5.pdf|deadurl=yes }}</ref> el claustre, d'estil neoclàssic de 1755 i que consta de cinc arcades en cada ala unides per pilastres jónicas; la sacristia, de 1772 i en la que destaca un altar-relicario en estil rococó; les dependències del Museu Diocesà i l'Archiu Diocesà.{{Harvnp|Alonso González|2000|pp=105-106}}
[[Archiu:Astorga Palacio 01 Jmm.JPG|miniatura|Portada principal del palau]]
[[Archiu:Lateral del Palacio Episcopal.jpg|miniatura|Vista lateral del palau]]

==== Palau Episcopal ====
{{AP|Palau Episcopal d'Astorga}}

Despuix de l'incendi de 1886, en el que es va cremar l'antic palau episcopal, el bisbe [[Joan Baptista Grau i Vallespinós]] va encarregar el proyecte d'un nou palau a l'arquitecte moderniste [[Antoni Gaudí]], en qui el bisbe mantenia una vella amistat. Les obres es varen iniciar en 1889, pero despuix del decés del bisbe en 1893 Gaudí va renunciar a la direcció de l'obra per desavenències en el Cabildo, quan encara faltaven per construir el segon pis i l'àtic. Li varen succeir, sense èxit, els arquitectes Francisco Blanch i Pons i Manuel Hernández Álvarez-Reyero, fins que en Julián de Diego i Alcolea com a bisbe es va nomenar com a nou director del proyecte a Ricardo García Guereta, que va concloure l'edifici en 1913.<ref>{{Cita publicació |llinages=Bassegoda Nonell |nomene=Joan |any=2002 |títul=Gaudí o espai, llum i equilibri |pàgina=151 |ubicació=Madrit |editorial=Criteri |isbn=84-95437-10-4 }}</ref> Durant la guerra civil espanyola, va servir de quarter i sèu de la [[Falange Espanyola de les JONS|Falange]], i tant en 1943 com en 1956 l'edifici va sofrir diverses reparacions en l'intenció de convertir-ho en residència del bisbe. Esta funció mai va aplegar a consumar-se, i baix els pontificats de [[Marcelo González Martín]] i Antonio Briva Miravent es va promoure l'edifici com a Museu dels Camins, inaugurat en 1963.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=83}}<ref>{{Cita web |títul= Museu dels Camins |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaacceso= 25 de juny de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130614041458/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaarchivo= 14 de juny de 2013 }}</ref>

El palau, construït en granit gris procedent del Bierzo, seguix els cànons historicistas de l'arquitectura de finals d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{sigle|XX||n}} —en este cas en estil neogótico— i presenta planta de creu llatina i quatre fronteres, en quatre torres en cada u dels seus ànguls. La pretensió inicial va ser la de conjugar en el mateix edifici les característiques d'un castell i palau d'ahí l'incorporació, per eixemple, d'un fos. L'entrada és un pòrtic en tres arcs abocinados, separats entre sí per contraforts inclinats, que s'arremata en un [[Frontón (arquitectura)|frontón]]; Gaudí havia proyectat coronar la frontera en un àngel de cinc metros d'altura, pero finalment no es va portar a terme esta idea.<ref>{{Cita publicació |llinages=Crippa |nom=Maria Antonietta |any=2007 |títul=Gaudí |url=https://archive.org/details/antonigaudi185210000crip|pàgina=[https://archive.org/details/antonigaudi185210000crip/page/35 35] |ubicació=Köln |editorial=Taschen |isbn=978-3-8228-2519-8}}</ref> La part posterior presenta un [[àbsit]], corresponent a la capella, que es rodeja de tres chicotets absidiolos. La planta baixa conté un gran vestíbul, del que partix l'escala noble, l'altura de la qual permet l'obertura de finestres triangulars que proporcionen una gran lluminositat, esquema ya utilisat per Gaudí en el [[Palau Güell]]<ref>{{Cita publicació |llinages=Bassegoda Nonell |nomene=Joan |any=2002 |títul=op. cit. |pàgina=152}}</ref> i que es repetix en atres estàncies del palau episcopal com el despaig, el saló del tro, el menjador o el dormitori. L'estructura de l'edifici se sustenta en pilars en [[capitel]]és decorats i en [[Volta de creueria|voltes de creueria]] sobre arcs ogivals de ceràmica vidriada. En els exteriors es conserven les figures de tres àngels, en els corresponents atributs episcopals ([[Mitra (indumentària)|mitra]], [[Creu pectoral|pectoral]] i [[Bàcul pastoral|bàcul]]), que varen ser dissenyats per Gaudí com arremate de la coberta, pero que mai varen aplegar a ocupar eixe lloc.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=81}}
[[Archiu:Casa del Ayuntamiento, Astorga, 1855.jpg|miniatura|La casa consistorial en 1855]]

==== Casa consistorial ====
[[Archiu:Reloj con Maragatos.ogv|miniatura|Moment en el que els maragatos donen les hores en la frontera de la casa consistorial]]
La construcció de l'edifici de l'Ajuntament va escomençar en 1683 segons el proyecte de Francisco de la Llastra i va terminar en 1703. Posteriorment es varen afegir els balcons (1730, Francisco García Casella), els arremates de les torres laterals (1739, José Álvarez de la Vinya) i la [[Espadaña (arquitectura)|espadaña]] central (1748, Dumenge Martínez), que va servir per a estajar el rellonge i les campanes, la major de les quals està acompanyada de dos ninots vestits de [[maragato]]s, cridats Juan Zancuda i Colasa, que marquen les hores colpejant-la en un mall.<ref>{{Cita publicació |llinages=Morais Vallejo |nomene=Emilio |llinages2=Flórez Crespo |nomene2=María de la Mar |any=2000 |títul'antic rellonge i la espadaña de l'Ajuntament d'Astorga |publicació=Astórica: revista d'estudis, documentació, creació i divulgació de temes astorganos |número=19 |pàgines=223-242|issn=0212-6141 }}</ref> Es tracta d'una frontera en tres plantes, en l'eix de simetria en l'arc de mig punt que dona accés a l'edifici, la espadaña i l'escut real. En el conjunt escultòric destaquen els elements que fan la funció de [[Gàrgola (arquitectura)|gàrgoles]] i els escuts de la ciutat i dels marquesos d'Astorga en la torre dreta i esquerra respectivament.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=74}} En el seu interior descolla el saló de plens, presidit per vàries làpides commemoratives, que recorden unes a personages ilustres com [[Manuel García Prieto]], [[Pío Gullón Iglésies]], [[Lope María Blanco de Cela]], Manuel Gullón i García Prieto, i [[Marcelo Macías]], i unes atres les dates més destacades de l'història de la ciutat. L'edifici va ser rehabilitat en 1987 per Andrés Lozano.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=75}}

==== Atres monuments ====
[[Archiu:Seminario de Astorga.jpg|miniatura|Frontera del Seminari]]
[[Archiu:Fachada iglesia de San Andrés, Astorga.jpg|miniatura|Iglésia de Sant Andrés]]
La ciutat conta en atres edificis d'interés cultural i arquitectònic ubicats, principalment, en el caixco antic. Entre ells destaquen el [[Santuari de la Verge de Fátima (Astorga)|santuari de Fátima]], antigament cridat iglésia de Sant Julián, de l'orige romànic del qual conserva quatre capitells en la portada; la [[Iglésia de Sant Bartolomé (Astorga)|iglésia de Sant Bartolomé]], també iniciada en el romànic, en reformes posteriors i decoració interior barroca, en l'atri de la qual se celebraven els concejos fins a la construcció de l'edifici de l'Ajuntament; la [[Iglésia de Santa Marta (Astorga)|iglésia de Santa Marta]], dedicada a la [[Marta d'Astorga|patrona de la ciutat]], que es va alçar en 1741 sobre una iglésia anterior en frontera de traces neoclàssiques i interior barroc; el [[convent de Santa Clara (Astorga)|convent de Santa Clara]], que va viure moments difícils en 1810 durant els [[llocs d'Astorga]], quan el general [[José María de Santocildes]] es va fer fort entre els seus murs davant l'atac de les tropes franceses, pero que en 1816 va acollir de nou a la comunitat, a la que no li varen afectar les disposicions de la [[desamortisació]] per dedicar-se a l'ensenyança;{{Harvnp|Alonso González|2000|p=145}} l'iglésia i convent de [[Iglésia de Sant Francisco (Astorga)|Sant Francisco]], d'el {{sigle|XIII||s}}, sobre el qual els Pares Redentoristas varen construir un nou edifici, d'ahí que el convent original entrara a engrossar el patrimoni perdut de la ciutat;{{Harvnp|Alonso|2000|p=68-69}}<ref>La seua història i descripció es poden vore en un artícul aparte sobre ''Patrimoni perdut d'Astorga''.</ref> i el [[Convent de Sancti Spiritus (Astorga)|convent de Sancti Spíritus]] data d'el {{sigle|XVI||s}} i en l'interior de l'iglésia presenta decoració barroca.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=140}}

<gallery mode="packed">
Iglésia de Santa Marta.jpg|Iglésia de Santa Marta, una de les advocaciones més antigues de la ciutat
Sant Bartolome, iglésia i cabildo.jpg|Hastial de l'iglésia de Sant Bartolomé
Iglésia de Sant Francisco, Astorga.jpg|Iglésia de Sant Francisco
Astorga - Convenrto de Sancti Spiritus.jpg|Exterior del convent de Sancti Spíritus
</gallery>

De caràcter religiós són també el Seminari Major, obra de 1756 en frontera de tres altures i traces herrerianas, que conta en tres claustres tancats i capella neoclàssica; l'iglésia de Santa Colomba de Porta de Rei, ubicada des d'el {{sigle|XVII||s}} —encara que l'edifici existent és frut de numeroses reformes posteriors— en les rodalies del desaparegut convent de Sant Dictino; la capella de la Vora Cruz, d'el {{sigle|XV||s}}, pero reconstruïda en 1816; l'iglésia de Sant Pedro de Rectivía, sorgida a la vora del Camí de Santiago, que presenta traça moderna i frontera coberta de mosaics instalats en els anys noranta;<ref>{{Cita web |títul= Parròquia de Sant Pedro de Rectivía |url=https://www.rectivia.org/p3a0.html|fechaacceso=25 de juny de 2013 |autor= Rectivia. org}}</ref><ref>{{Cita web |títul= Musivaria Antiqua |url=https://www.rectivia.org/p3a3.html|fechaacceso=25 de juny de 2013 |autor= Rectivia. org}}</ref> i la [[Iglésia de Sant Andrés (Astorga)|iglésia de Sant Andrés]], construïda en rajola a principis d'el {{sigle|XX||s}} per Hernández Álvarez-Reyero —influenciat per Gaudí— segons les pautes de la [[arquitectura historicista]], en traces d'estètica gòtica, i que alberga en el seu interior un retaule barroc de la desapareguda iglésia de Sant Miguel. Una atra de les edificacions erigides baix influència modernista és la Casa Granell, construïda entre 1910 i 1915 per [[Antonio Palaus|Antonio Palaus Ramilo]] —autor, entre atres obres, del [[Palau de Comunicacions|Palau de Comunicacions de Madrit]]— per encàrrec d'un empresari chocolatero.<ref>{{Cita web |títul= Astorga Moderniste |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/astorga.htm|fechaacceso= 25 de juny de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130614041639/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/astorga.htm|fechaarchivo= 14 de juny de 2013 }}</ref>

<gallery mode="packed">
Iglésia de Sant Pedro, Astorga.jpg|Iglésia de Sant Pedro de Rectivía
Casa Granell.jpg|Casa Granell
Cela de la emparedades.jpg|Cela de les emparedades
Capella de la Vora Cruz.jpg|Capella de la Vora Cruz</gallery>

Atres construccions d'interés són l'Hospital de les Cinc Llagues, que va ser un dels hospitals de peregrins més importants de la ciutat —els seus orígens es remonten al {{sigle|XI||s}}— i sobre el qual es va construir un edifici en el {{sigle|XVIII||s}}, del que tan solament es conserva la portada,<ref>{{Cita notícia |títul= L'hospital de les Cinc Llagues |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/el-hospital-de-les-cinco-llagas_75748.html|fechaacceso= 25 de juny de 2013 |data= 8 d'abril de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 27 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131227225345/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/el-hospital-de-les-cinco-llagas_75748.html|deadurl= yes }}</ref><ref></ref> i la Cela de les Emparedades, chicotet espai entre la capella de Sant Esteban i l'iglésia de Santa Marta que varen utilisar en l'Edat Mija les dònes que es emparedaban tota la seua vida per penitència; conta en una finestra enrejada que permetia la caritat i sobre ella es llig l'inscripció «acorda't de la meua condició, puix esta serà la teua. yo ahir, el teu hui».{{Harvnp|Alonso González|2000|p=92}}

==== Inmatriculaciones ====
{{AP|Inmatriculaciones en Astorga}}

Durant el periodo comprés entre 1998 i 2015 la [[Iglésia catòlica en Espanya]] [[inmatriculación|inmatriculó]] diferents immobles, un procés subjecte a certa polèmica segons determinats autors, entre ells el [[Secretaria d'Estat de Relacions en les Talles|secretari d'Estat de Relacions en les Corts i Assunts Constitucionals]], [[José Antonio Montilla Martos]], qui va afirmar que «els artículs 206 de la Llei Hipotecària i 304 del Reglament Hipotecari, que varen permetre les inmatriculaciones a nom de l'iglésia catòlica, són a totes llums inconstitucionals en quant vulneren els artículs 14 i 16 de la Constitució espanyola».{{sfn|MPR I|2021|sp=sí|loc=IV.- Dubtes de constitucionalitat que va plantejar la possibilitat d'inmatriculación per mig de certificació de l'iglésia catòlica de l'artícul 206 de la llei hipotecària en la jurisprudència (p. 15) |llinages=Ministeri de la Presidència, Relacions en les Corts i Memòria Democràtica}}

Entre els bens inmatriculados es troba una série d'ells localisats en el terme municipal d'Astorga, tal i com figura en «Llistat Bens Iglésia Catòlica - Definitiu, Pàgina 244 de 931 (Pg. 926){{sfn|MPR I|2021|sp=sí|loc=Llistat Bens Iglésia Catòlica - Definitiu. SdR Pàgina №.244 de 931 (Pg. 926)}} del «Estudi sobre la inmatriculación de bens immobles de l'iglésia catòlica»{{sfn|MPR I|2021|sp=sí|loc=Estudi sobre la inmatriculación de bens immobles de l'iglésia catòlica}} publicat pel [[Ministeri de la Presidència, Relacions en les Corts i Memòria Democràtica]] del Govern d'Espanya el 16 de febrer de 2021.

{| class="wikitable"" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"
|+ Resum d'inmatriculaciones en el terme municipal d'Astorga
|-
! Tipo
| Solars ||Iglésies || Seminaris || Santuaris || Cases || Iglésia catedral || Palau episcopal || Finques rústiques
|-
! Cantitat
| 1 || 4 || 1 || 1 || 1 || 1 || 1 || 5
|}

==== Patrimoni perdut ====
[[Archiu:Castillo de Astorga, 1857.jpg|miniatura|El castell dels [[Marquesado d'Astorga|marquesos]] en 1857]]
{{AP|Patrimoni perdut d'Astorga}}

Va haver en Astorga, tant en l'interior de la ciutat com en les afores, un gran número de convents i d'hospitals o albercs per a [[peregrí]]s per l'importància que va tindre no solament com a lloc de pas cap a Santiago de Compostela, sino com a encreuament de camins. La majoria d'estos edificis ha desaparegut no quedant ni el recort d'un vestigi, tan sola seguritat de que varen existir gràcies a les descripcions i documents que parlen d'ells. En 1872 també va desaparéixer el castell —morada dels marquesos d'Astorga—, deixant únicament el rastre del nom d'un carrer: carrer del Castell. La documentació històrica en que els estudiosos han pogut tindre notícia del patrimoni desaparegut es deu a les cròniques escrites per viagers i historiadors d'un o un atre camp que des d'el {{sigle|XVI||s}} al {{sigle|XX||n}} es varen ocupar de perpetuar fets i curiositats sobre la ciutat. Oferixen ademés fonts fidedignes els archius que conserven les confraries i alguns convents inclús d'atres poblacions, aixina com l'archiu de la catedral de León, en abundants legajos informatius.<ref>Archiu de la catedral de León, legajos números 207, 263, 370, 468, 593, 606, 1228, 1286 al 88, 1292, 1435, 1625, 2409 al 39, 6323, 10 941 al 46</ref> Les senyes no recolzen, no obstant, les possibles referències que haurien proporcionat els archius municipal i catedralicio, destruïts o desapareguts durant la guerra de l'Independència espanyola, les [[Desamortisació espanyola|desamortisació]] i la guerra civil espanyola, i que també formen part del patrimoni perdut.{{sfn|Huidobro i Serna|1950|p=632}}

==== Escultura urbana ====
<center>
{| class="wikitable"
|+Escultures urbanes d'Astorga
|-
! Nom
! Any
! Autor
! Image
! Nom
! Any
! Autor
! Image
|-
| Monument als Llocs || 1910 || Enrique Marín Higuero || [[Archiu:Monumento de los Sitios.jpg|100px|centre]] || El Cofrade<ref name = "AYE"/> || 2008 || [[Castorina]] || [[Archiu:El Cofrade.jpg|100px|centre]]
|-
| Monument a Leopoldo Panero<ref name = "MA"/> || || Marí Amaya || [[Archiu:02 Leopoldo Panero Astorga Ni.jpg|100px|centre]] || Onze costats, onze sigles, una corona<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/els-pendones-coronan-reino_564386.html|títul=Els pendons coronen el regne |fechaacceso=12 de juliol de 2013 |data=11 de novembre de 2010 |nom=A. |llinages=Dumenge |periòdic=[[Diari de León]] }}</ref> || 2011 || José Luis de l'Iglésia || [[Archiu:Once lados, once siglos, una corona.jpg|100px|centre]]
|-
| Monument a Manuel Gullón || || || [[Archiu:Monumento a Manuel Gullón 02.jpg|100px|centre]] || Quo Vadis<ref></ref> || 2011 || Sendo García || [[Archiu:Quo Vadis, Astorga.jpg|100px|centre]]
|-
| Inmaculada Concepció<ref name = "MA">{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/les-inmaculadas_80290.html|títules Inmaculades |fechaacceso=12 de juliol de 2013 |data=6 de maig de 2003 |periòdic=[[Diari de León]] |fechaarchivo=27 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131227230129/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/les-inmaculadas_80290.html|deadurl=yes }}</ref> || 1954 || Marí Amaya || [[Archiu:Inmaculada Concepción, Astorga.jpg|100px|centre]] || Maternitat<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/maternidad-comienza-a-tomar-forma_810176.html|títul=‘Maternitat’ comença a prendre forma |data=9 de juliol de 2013 |fechaacceso=12 de juliol de 2013 |nom=Laura |llinages=Sotil |periòdic=[[Diari de León]] |fechaarchivo=12 de juliol de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130712061442/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/maternidad-comienza-a-tomar-forma_810176.html|deadurl=yes }}</ref> || 2013 || [[Castorina]] || [[Archiu:Maternidad, Astorga.jpg|100px|centre]]
|-
| Monument al Bimilenario<ref name = "AYE">{{Cita web |url=http://esculturayarte.com/0214/1/Escultura-y-Arte-en-Astorga.html|títul= Escultura i Art en Astorga |fechaacceso=12 de juliol de 2013 |autor=esculturayarte. com}}</ref> || 1986 || [[Castorina]] || [[Archiu:Monumento del Bimilenario, Astorga.jpg|100px|centre]] || || ||
|
|}
</center>

[[Archiu:Museo Romano de Astorga.jpg|miniatura|Frontera del Museu Romà, erigit sobre la cridada [[Ergástula romana (Astorga)|Ergástula romana]]]]
[[Archiu:Capilla de la Vera Cruz.jpg|miniatura|Sede de la [[confraria de la Santa Vora Cruz i Confalón]], lloc a on es troba el Museu de la Semana Santa]]
[[Archiu:Biblioteca Municipal de Astorga.jpg|miniatura|Exterior de la biblioteca municipal]]
[[Archiu:Museo del Chocolate de Astorga.jpg|miniatura|Interior del [[Museu del Chocolate d'Astorga|Museu del Chocolate]]]]

=== Museus, archius i biblioteca ===
{{VT|Anex:Museus d'Astorga}}
Les arts plàstiques estan presents en el Museu Catedralicio, el Museu dels Camins i el Museu de la Semana Santa. El primer, proyectat des de 1889 pel bisbe [[Juan Bautista Grau i Vallespinos|Grau]], va ser inaugurat en abril de 1954 en dos sals, sent bisbe [[Jesús Mèrida Pérez]]. Entre els seus primers visitants va estar el futur papa Juan XXIII i en 1989 va estar en ell Juan Pablo II, Camí de Santiago de Compostela.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=126}} En la reforma de 1982 es va triplicar l'espai expositiu en l'incorporació de l'antiga Escola de la Catedral i la Sala Capitular. En total ocupa dèu sals d'exposició, en dos plantes, comprenent mil quatrecents metros quadrats de superfície. En ell es custodien obres llitúrgiques i religioses de la catedral.<ref>{{Cita web |títul= Museu Catedralicio |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/catedralicio.htm|fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= <nowiki>Ajuntament d'Astorga]]</nowiki> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131113070738/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/catedralicio.htm|fechaarchivo= 13 de novembre de 2013 }}</ref>

El Museu dels Camins està instalat en el Palau Episcopal despuix de la seua reorganisació com a tal en 1962 pel bisbe Mèrida Pérez, sense trencar la distribució espacial interior. Arreplega peces de tota la diòcesis, relacionades en major o menor mida en el Camí de Santiago, que, per abandó o conservació, necessitaven un lloc apropiat per a la seua instalació. En les distintes dependències dissenyades per Gaudí, entre les que es troben el menjador, el despaig oficial, el saló del tro, el dormitori, la capella i el gran vestíbul, es troben repartides peces de gran valor artístic, com a talles romàniques o [[orfebreria]] migeval.<ref>{{Cita web |títul= El Museu dels Camins |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaacceso= 17 de decembre de 2011 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111218225728/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaarchivo= 18 de decembre de 2011 }}</ref> Ademés, en el sòtol es mostra una colecció d'arqueologia romana i migeval i [[numismàtica]], i la planta superior, obra ya de García Guereta, es va adaptar en 1975 per a exposició d'obres d'artistes lleonesos contemporàneus.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=91}}

Si ben tota l'imagineria de Semana Santa es guarda de manera independent en cada una de les parròquies de la ciutat, aixina com en el Palau Episcopal, la [[confraria de la Santa Vora Cruz i Confalón]] organisa en les seues dependències durant els mesos estivals una mostra del seu patrimoni, del que cal destacar el Crist Yacente, de principis d'el {{sigle|XVII||s}} i obra de [[Gregorio Espanyol]]; la Creu Dorada, portadora del [[Lignum Crucis]], el Jesús Nugat a la Columna i el Crucificado, d'el {{sigle|XVI||s}}; i una série de talles procedents de tallers valencians.<ref>{{Cita web |títul= Capella Museu |url=https://www.santaveracruzyconfalon.com/|fechaacceso= 30 de setembre de 2018 |autor= Santa Vora Cruz i Confalón}}</ref> Com a museu històric està el [[Museu Romà d'Astorga|Museu Romà]], instalat sobre la construcció romana coneguda com Ergástula romana. Despuix de l'adquisició total de l'immoble per l'Ajuntament en 1996 es va procedir a la rehabilitació de l'edifici, sobre el que es varen construir dos plantes, i que es va obrir com a espai museístic en 1999.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=57}} En el mateix s'exponen objectes trobats en les excavacions de la ciutat, que mostren el modo de vida i de les gents de l'antiga Asturica Augusta, des dels seus orígens fins a l'época tardorromana, conformant una destacada colecció tant des del punt de vista quantitatiu com a qualitatiu.<ref>{{Cita web |títul= Museu Romà |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/romano.htm|fechaacceso= 18 de decembre de 2011 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304094005/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/romano.htm|fechaarchivo= 4 de març de 2016 }}</ref>

Dedicat a la seua indústria chocolatera, la ciutat conta en el Museu del Chocolate, fundat en 1994 per iniciativa particular de José Luis López García i de titularitat municipal des de 2005. En ell es mostren objectes corresponents a la fase industrializadora de la ciutat en el {{sigle|XIX||s}}, quan l'auge de la arriería va originar una incipient indústria chocolatera en la comarca. La seua colecció, única en Espanya, conté antiga maquinària, pedres litogràfiques, planches de gravat i coleccions de cromos-regale, entre atres peces.<ref>{{Cita web |títul= Museu del Chocolate |url=http://turismoastorga.es/museo-del-chocolate/|fechaacceso= 30 de setembre de 2018 |autor= Ajuntament d'Astorga}}</ref> Des de 2015 conta en una nova sèu, el palauet moderniste del chocolatero Magín Rubio i construït per l'arquitecte [[Eduardo Sánchez Eznarriaga]].<ref>{{Cita notícia |títul= Capital del chocolate |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/museo-chocolate-abre-etapa-busca-ser-referente-europa_957156.html|fechaacceso= 16 de febrer de 2015 |data= 15 de febrer de 2015 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 16 de febrer de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150216011414/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/museo-chocolate-abre-etapa-busca-ser-referente-europa_957156.html|deadurl= yes }}</ref> Per últim, i dedicada a l'anomenada «Escola d'Astorga», en agost de 2011 es va inaugurar la Casa Panero, llar de la família Panero i lloc freqüentat per membres de la [[generació del 27]] com [[Gerardo Diego]] o [[Luis Rosers]], que alberga els fondos dels escritors pertanyents a l'Escola,<ref>{{Cita notícia |títul= La casa de la família Panero obri en Astorga |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/23/leon/1314097120.html|fechaacceso=19 de decembre de 2011 |llinages= Sotil|nom= Álvaro F. |data=24 d'agost de 2011 |periòdic= [[El Món (Espanya)|El Món]]}}</ref><ref>{{Cita notícia |títul= L'Escola d'Astorga ya té el seu propi museu |url=http://www.lacronicadeleon.es/2011/08/22/vivir/la-escuela-de-astorga-ya-tiene-su-propio-museo-125553.htm|fechaacceso=19 de decembre de 2011 |llinages= Regirada|nom= Joaquín |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111221181626/http://www.lacronicadeleon.es/2011/08/22/vivir/la-escuela-de-astorga-ya-tiene-su-propio-museo-125553.htm|fechaarchivo=21 de decembre de 2011}}</ref> ademés dellegat de l'arqueòlec [[José María Luengo Martínez|José María Luengo]].<ref>{{Cita notícia |títul= Ellegat de Luengo enriquix la Casa Panero |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/elegado-de-luengo-enriquece-casa-panero_783440.html|llinages= López |nomene= Sara |data= 2 d'abril de 2013 |fechaacceso= 25 de juny de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 21 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130621060837/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/elegado-de-luengo-enriquece-casa-panero_783440.html|deadurl= yes }}</ref>

Astorga també conta en una biblioteca municipal, creada en 1931 i reorganisada en 1944, la sèu de la qual es troba en l'antic Hospici, edifici d'el {{sigle|XIX||s}} rehabilitat en 1983 per a us cultural.<ref>{{Cita web |títul= BM Astorga. Informació |url=http://www.bibliotecaspublicas.es/astorga/informacion.htm|fechaacceso= 19 de decembre de 2011 |autor= bibliotecaspublicas. és |fechaarchivo= 23 de setembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150923184613/http://www.bibliotecaspublicas.es/astorga/informacion.htm|deadurl= yes }}</ref> Ademés, en la ciutat es troben l'archiu històric municipal, el document del qual més antic es remonta a 1253 i entre els fondos del qual es guarda una de les dos actes concejiles més antigues d'Espanya, datada el 27 de decembre de 1427,<ref>{{Cita web |títul= Astorga conserva una de les dos actes municipals més antigues d'Espanya |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/astorga-conserva-una-de-les-dos-actas-municipals-mas-antiguas-de-espana_527787.html|llinages= Almanza |nom= Maite |data= 15 de maig de 2010 |fechaacceso= 19 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref> i l'Archiu Diocesà, creat en 1973 i que alberga la documentació generada per la diòcesis des de l'any 898 fins a l'actualitat.<ref>{{Cita web |títul= L'Archiu Diocesà |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120306205339/http://www.diocesisastorga.es/node/105|url=http://www.diocesisastorga.es/node/105|fechaarchivo= 6 de març de 2012 |fechaacceso= 19 de decembre de 2011 |autor= [[Diòcesis d'Astorga]] }}</ref>

=== Arts escèniques i tauromaquia ===
[[Archiu:Teatro Gullón.jpg|miniatura|Frontera del teatre Gullón]]
Astorga conte, entre atres espais, en el [[teatre Gullón]], inaugurat en 1923; despuix del seu posterior tancament va estar abandonat fins que en els anys noranta va ser transformat en una discoteca. En 2006, l'Ajuntament va comprar l'immoble i en 2011 va escomençar la seua rehabilitació;<ref>{{Cita notícia |títul= L'Ajuntament firma la compra del teatre Gullón i podrà acometre la rehabilitació |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=243703|data= 17 de giner de 2006 |fechaacceso= 24 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 19 de juliol de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090719014400/http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=243703|deadurl= yes }}</ref><ref>{{Cita notícia |títul= El Teatre Gullón solament conservarà les fronteres nobles |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/el-teatro-gullon-solo-conservara-les-fachades-nobles_634139.html|autor= Dumenge, A |data= 22 de setembre de 2011 |fechaacceso= 24 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 4 de novembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111104041819/http://diariodeleon.es/noticias/provincia/el-teatro-gullon-solo-conservara-les-fachades-nobles_634139.html|deadurl= yes }}</ref> despuix de varis anys d'obres, en 2017 va obrir de nou.<ref>{{Cita notícia|url=https://www.astorgadigital.com/reformado-teatro-gullon-celebra-primera-jornada-puertas-abiertas/122936|títul=El reformat Teatre Gullón celebra la seua primera jornada de portes obertes|fechaacceso=9 de maig de 2020|data=23 d'agost de 2017|periòdic=Astorga Digital}}</ref> Aixina mateix, la ciutat conta en una sala de cine els orígens del qual es remonten a 1911 com a teatre i des dels anys trenta com a proyector de películes.<ref>{{Cita notícia |títul= Reobri el Cine Velasco |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/reabre-cine-velasco_779709.html|data= 20 de març de 2013 |fechaacceso= 13 de juliol de 2013 |llinages= López |nomene= Sara |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 19 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131219025436/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/reabre-cine-velasco_779709.html|deadurl= yes }}</ref>

En la ciutat tenen lloc varis acontenyiments relacionats en el món de l'interpretació i les arts escèniques. Durant la celebració del carnestoltes, s'organisa un festival de màgia, que des de 2004 reunix a macs tant espanyols com a estrangers.<ref>{{Cita notícia |títul= La màgia inundarà Astorga per octau any consecutiu |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/leon/1298479206.html|llinages= Sotil|nom= Álvaro F. |data=23 de febrer de 2011 |fechaacceso=14 de decembre de 2011 |periòdic= [[El Món (Espanya)|El Món]]}}</ref> En agost, durant les festes patronals de Santa Marta, té lloc el certamen de teatre de carrer ''Ars Via'', en el que a lo llarc de varis dies diverses companyies representen els seus espectàculs en distints punts de la ciutat.<ref>{{Cita notícia |títul= El teatre s'obri pas en les places d'Astorga |url=http://www.lacronicadeleon.es/2009/08/28/vivir/el-teatro-se-abre-paso-en-les-plazas-de-astorga-47557.htm|llinages= Regirada|nomene= J. |fechaacceso=24 de decembre de 2011 |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131220024412/http://www.lacronicadeleon.es/2009/08/28/vivir/el-teatro-se-abre-paso-en-les-plazas-de-astorga-47557.htm| fechaarchivo = 20 de decembre de 2013}}</ref> En setembre, i des de 1998, se celebra el [[Festival de Cine d'Astorga]],<ref>{{Cita web |títul= 'L'home que estava allí' guanya el primer premi del Festival de Cine d'Astorga |url=http://www.ileon.com/cultura/032390/el-hombre-que-estaba-alli-gana-el-primer-premio-del-festival-de-cine-de-astorga|data=15 de setembre de 2013 |fechaacceso=8 de novembre de 2013 |editorial= ileón. com}}</ref> en el que ademés del concurs nacional de curtmetrages tenen lloc distintes activitats com a cicles de cine, exposicions i conferències.<ref>{{Cita web |títul= El Festival |url=http://www.cineastorga.com/elfestival.html|fechaacceso= 16 de decembre de 2011 |autor= Festival de Cine d'Astorga |fechaarchivo= 23 de setembre de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170923203321/http://www.cineastorga.com/elfestival.html|deadurl= yes }}</ref> Durant les festes de Nadal, i des de 2002, es realisa la representació, per distints carrers del caixco històric, d'un conte adaptat al teatre de carrer.<ref>{{Cita notícia |títul= Els carrers es convertixen en escenari de conte |url=http://www.lacronicadeleon.es/2009/12/28/comarcas/les-calles-se-convierten-en-escenario-de-cuento-62704.htm|fechaacceso=24 de decembre de 2011 |periòdic= [[La Crònica de León]] |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131220021417/http://www.lacronicadeleon.es/2009/12/28/comarcas/les-calles-se-convierten-en-escenario-de-cuento-62704.htm| fechaarchivo= 20 de decembre de 2013}}</ref>

La [[tauromaquia]] no està molt arraïlada i el número d'aficionats és baix, pero és habituala programació d'una correguda durant les festes de Santa Marta.<ref>{{Cita web |títul= La Astorga taurina |url=https://www.astorga.com/articulo/toros.htm|fechaacceso=13 de juliol de 2013 |autor= Isidro Martínez |publicació=Astorga. com}}</ref> La ciutat conta en una [[plaça de bous]] construïda a principis d'el {{sigle|XX||s}}, en part en materials procedents del derribe del castell dels Marquesos; fins a llavors els festejos taurins tenien lloc en la plaça Major.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=72}} La figura més destacada que ha donat la ciutat en este camp és el torero Juliol Nort, que va prendre l'alternativa en la plaça de bous d'[[Íscar]] en 1989.<ref>{{Cita web |títul= Juliol Nort |url=http://www.mundotoro.com/torero/julio-norte-espana/1289|fechaacceso= 13 de juliol de 2013 |autor= Mundotoro. com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150203182436/http://www.mundotoro.com/torero/julio-norte-espana/1289|fechaarchivo= 3 de febrer de 2015 }}</ref>

=== Música ===
[[Archiu:Madrid - San Patricio 2026 - 260314 162259.jpg|thumb|La banda de gaites Sartaina en la desfilada del Dia de Sant Patricio el 14 de març de 2026 en Madrit]]
La música és un element destacat en la vida cultural de la ciutat, la qual ha contat entre els seus músics a Juan d'Oliver, autor de ''Sonates de Palau'', [[Evaristo Fernández Blanco]], precursor del [[serialisme]] i autor de ''Obertura Dramàtica'', Venancio Blanco, que va recopilar ''Les mil i una cançons populars de la regió lleonesa'', Antonio Celada o autors de música sacra com José María Álvarez, Manuel Ansola o González Barrón.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=185}} Des de finals d'el {{sigle|XX||s}}, destaca l'organiste Roberto Fresc.<ref>{{Cita web|url=https://www.robertofresco.es/biografia/|títul=Biografia {{!}} Roberto Fresc|fechaacceso=2026-03-29|idioma=és}}</ref>

La ciutat conta en distintes agrupacions musicals, entre les que destaca la banda municipal de música fundada en 1894, encara que els seus orígens es remonten, com a mínim, a 1841.<ref>{{Cita web |títul= Història |url=https://bandastorga.wordpress.com/historia/|fechaacceso=21 de decembre de 2011 |autor= Banda Municipal de Música}}</ref> El restant de formacions representen estils musicals molt variats com a coral, instrumental, celta o roc, aixina com les distintes bandes de música de Semana Santa. En relació a estes últimes, cada any se celebra un certamen de bandes, que oferixen un variat repertori de marches procesionals en els dies previs a Semana Santa.<ref>{{Cita web|url=https://www.astorgadigital.com/el-xxxi-certamen-de-bandas-de-semana-santa-de-astorga-se-traslada-al-teatro-gullon/|títul=El XXXI Certamen de Bandes de Semana Santa d'Astorga es trasllada al Teatre Gullón|fechaacceso=2026-03-29|llinage=Astorga|nom=Diari de|data=2026-03-11|sitioweb=Astorga Digital|idioma=és}}</ref>
=== Festivitats i events ===
[[Archiu:Zuiza.JPG|miniatura|Desfile de la Zuiza]]
[[Archiu:Napoleónicos1.JPG|miniatura|En abril de 2012 es va commemorar el bicentenario de la reconquista d'Astorga per part de les tropes espanyoles en el marc de la [[guerra de l'Independència espanyola]]<ref>{{Cita notícia |títul= Els carrers d'Astorga reviuen la batalla que va lliberar a la ciutat del sege francés en 1812 |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/les-calles-de-astorga-reviven-batalla-que-libero-a-ciudad-del-asedio-frances-en-1812_687284.html|fechaacceso=16 de maig de 2012 |data=29 d'abril de 2012 |periòdic= [[Diari de León]]}}</ref>]]
{{VT|Anex:Festes d'Astorga}}
A lo llarc de l'any són varis els events culturals i festius que tenen lloc en la ciutat. Cronològicament, a mitan del més de giner la parròquia de Porta de Rei celebra la festivitat de sant Antón en les tradicionals processó i bendició de les mascotes.<ref>{{Cita notícia |títul= Aumenten les mascotes que acodixen a la festa de sant Antón |url=http://www.diariodeleon.com/noticias/astorga/aumentan-les-mascotas-que-acuden-a-fiesta-de-san-anton_579886.html|data=24 de giner de 2011 |fechaacceso=14 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]]}}</ref> En febrer, la parròquia de Sant Pedro de Rectivía venera a la [[Verge de la Candelaria|Verge de les Caneles]] en una processó pel barri.<ref>{{Cita web |títul= Els veïns del barri de Rectivía honren a la Verge de les Caneles |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/els-vecinos-del-barrio-de-rectivia-honran-a-virgen-de-les-candelas_238161.html|fechaacceso= 14 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 30 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131230234938/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/els-vecinos-del-barrio-de-rectivia-honran-a-virgen-de-les-candelas_238161.html|deadurl= yes }}</ref> El mateix més, en [[data variable]], comencen els festejos del carnestoltes el Dissabte de Piñata, el primer despuix del Dimecres de Cendra, en una desfilada en més d'un centenar de grups, charangues i carrosses;<ref>{{Cita notícia |títul= La gran desfilada d'Astorga |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/12/leon/1299970515.html|fechaacceso=14 de decembre de 2011 |data=13 de març de 2011 |llinages= Sotil|nom= Álvaro F. |periòdic=[[El Món (Espanya)|El Món]]}}</ref> tanca la fi de semana la crema de la Piñata el dumenge de nit.<ref name="FIE">{{Cita web |títul= Festes |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/fiestas/index.htm|fechaacceso= 14 de decembre de 2011 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111214042749/http://www.ayuntamientodeastorga.com/fiestas/index.htm|fechaarchivo= 14 de decembre de 2011 }}</ref>

A mitan d'abril se celebra la festivitat del patró sant Toribio, que des de principis d'el {{sigle|XXI||s}} es complementa en la fira del Comerç i un concurs de tapes entre els restaurants de la ciutat.<ref>{{Cita notícia |títul= Un potaje per a Sant Toribio |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/un-potaje-pera-santo-toribio_602037.html|data= 29 d'abril de 2011 |fechaacceso= 15 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 3 de novembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111103135230/http://diariodeleon.es/noticias/astorga/un-potaje-pera-santo-toribio_602037.html|deadurl= yes }}</ref> En data variable, en anys de sequia és tradicional fer rogatives durant nou dies en la catedral a la [[Verge de Castrotierra]],<ref>{{Cita publicació |llinages=Rubio Pérez |nomene=Laureano Manuel |any=1981 |títula Verge de Castrotierra. La seua història, santuari i romeria. |publicació=Terres de León: Revista de la Diputació Provincial |volum=21 |número=42 |pàgines=75-88 |issn=0495-5773 |url=http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/tierras-de-leon/html/42/7virgen.pdf|fechaacceso=20 de març de 2012 |fechaarchivo=3 de febrer de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120203135034/http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/tierras-de-leon/html/42/7virgen.pdf|deadurl=yes }}</ref> duta des del seu santuari, a dèsset quilómetros, en una processó en la que participen els habitants de les comarques propenques junt en els [[Pendons de León|pendons]] de cada localitat, sent decidit el seu trasllat per mig del vot dels Procuradors de la Terra.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=194}}

En data variable se celebra la processó del Corpus Christi.<ref>{{Cita notícia|títul= Numerosos fidels varen acompanyar a la Custòdia |url=http://astorgaredaccion.com/not/1526/numerosos_fieles_acompanaron_a_la_custodia/|fechaacceso=10 de juliol de 2013 |data=2 de juny de 2013 |periòdic= Astorga Redacció}}</ref> En juny, i cada tres anys, té lloc la festa de la Zuiza, antiga commemoració de la victòria cristiana en la batalla de Clavijo recuperada en 1994, en la que es procesiona el Pendó de Clavijo —guardat en l'Ajuntament— que rep honors de capità general i és escoltat per cinquanta zuizones.<ref>{{Cita notícia |títul= Tradició ancestral |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/tradicion-ancestral_804491.html|llinages= López |nomene= Sara |data= 17 de juny de 2013 |fechaacceso= 26 de juny de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 20 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130620165854/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/tradicion-ancestral_804491.html|deadurl= yes }}</ref> A finals del mateix més, es festegen les festes dels barris de Sant Andrés i Sant Pedro de Rectivía en jocs populars i verbenes, entre atres actes.<ref>{{Cita web |títul= Comencen les festes del barri de Sant Andrés |url=http://astorgaredaccion.com/not/1740/comienzan_las_fiestas_del_barrio_de_san_andres/|fechaacceso=10 de juliol de 2013 |autor= Astorga Redacció}}</ref><ref>{{Cita notícia |títul= El barri de Rectivía celebra les festes de sant Pedro |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/el-barrio-de-rectivia-celebra-les-fiestas-de-san-pedro_536507.html|fechaacceso= 10 de juliol de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 30 de decembre de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131230233349/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/el-barrio-de-rectivia-celebra-les-fiestas-de-san-pedro_536507.html|deadurl= yes }}</ref>
{{panorama|Circ Romà Asturica.jpg|700px|Plaça de bous moments abans de celebrar-se el Circ Romà de 2013}}

A finals de juliol se celebren les [[festes d'Astures i Romans]], els orígens dels quals estan en 1986 i que varen ser declarades d'Interés Turístic Regional en 2011;<ref name="TUREG">{{Cita web |títul= ORDE CYT/1429/2011, de 20 d'octubre, per la que es declaren Festes d'Interés Turístic de Castella i Lleó |url=https://bocyl.jcyl.es/boletines/2011/11/23/pdf/BOCYL-D-23112011-22.pdf|format= PDF |fechaacceso=24 de novembre de 2011 |autor= Bocyl. és}}</ref> en elles es rememora el passat més antic de la ciutat en actes com el circ romà, el mercat romà o l'instalació del campament romà i del poblat astur en el parc del Melgar.<ref name = "FIE"/> A finals d'agost tenen lloc les festes patronals de la ciutat en honor a Santa Marta, en les quals se celebren verbenes i concerts, teatre de carrer, desfilades de jagantes i cabezudos, competicions deportives, la fira d'Artesania o la tradicional «Nit Llarga», punt culminant dels actes festius en música ininterrompuda fins a l'amanecer.{{Harvnp|Alonso González|2000|pp=197-198}}<ref name = "FIE"/>

Per últim, i en dates variables —la primera edició va ser en 2004—, tenen lloc les Jornades Napoleòniques, que rememoren els acontenyiments ocorreguts durant la guerra de l'Independència, quan la ciutat va sofrir dos seges per part de les tropes franceses.<ref>{{Cita notícia |títul= Napoleón en Astorga |url=http://leonoticias.com/frontend/leonoticias/Napoleon-En-Astorga-vn21874-vst218|fechaacceso= 27 de giner de 2009 |periòdic= Leonoticias. com |fechaarchivo= 12 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120312120612/http://leonoticias.com/frontend/leonoticias/Napoleon-En-Astorga-vn21874-vst218|deadurl= yes }}</ref> L'edició de 2012 va commemorar el bicentenario de la reconquista de la ciutat pel general [[José María de Santocildes|Santocildes]].<ref>{{Cita web |títul= La crisis deixa sense recreació a les Jornades Napoleòniques de la ciutat |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/la-crisis-deja-sin-recreaciones-a-les-jornades-napoleonicas-de-ciudad_546734.html|fechaacceso= 16 de decembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 20 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120320082229/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/la-crisis-deja-sin-recreaciones-a-les-jornades-napoleonicas-de-ciudad_546734.html|deadurl= yes }}</ref>

=== Semana Santa ===
[[Archiu:Domingo de ramos astorga.jpg|miniatura|Passe de ''La Borriquilla'', procesionado en el matí del [[Dumenge de Ramos]]]]
[[Archiu:Nazareno, Silencio.jpg|miniatura|Image de Jesús Nazareno en la nit del [[Dijous Sant]], durant la processó organisada per la [[Germandat de Cavallers del Silenci del nostre Pare Jesús Nazareno|Germandat de Cavallers del Silenci]]]]
{{AP|Semana Santa en Astorga}}
La Semana Santa en Astorga està declarada d'Interés Turístic Nacional<ref name="TURNAC">{{Cita web |títul= Resolució de 27 de juliol de 2011, de la Secretaria General de Turisme i Comerç Interior, per la que es concedix el títul de «Festa d'Interés Turístic Nacional» a la festa «Semana Santa» d'Astorga (León). |url=https://www.boe.es/boe/dias/2011/08/09/pdfs/BOE-A-2011-13653.pdf|fechaacceso=10 d'agost de 2011 |autor= boe. és}}</ref> i d'Interés Turístic Regional,<ref>{{Cita web |títul= ORDE de 26 de setembre de 1997, de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme de la Junta de Castella i Lleó, per la que es declara Festa d'Interés Turístic de Castella i Lleó |url=https://bocyl.jcyl.es/boletines/1997/10/28/pdf/BOCYL-D-28101997-2.pdf|fechaacceso=13 de febrer de 2011 |autor= [[Junta de Castella i Lleó]]}}</ref> i durant la mateixa ixen al carrer huit confraries i germandats, junt a la Junta Profomento de la Semana Santa, portant un total de quaranta passos.<ref>{{Cita web |títul= Junta Profomento de la Semana Santa d'Astorga |url=http://www.semanasanta-astorga.com/index.htm|fechaacceso= 1 de giner de 2009 |autor= Junta Profomento |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120112133133/http://www.semanasanta-astorga.com/index.htm|fechaarchivo= 12 de giner de 2012 }}</ref> El conjunt d'eixes huit ho componen la [[Confraria de la Santa Vora Cruz i Confalón]], una de les més antigues a nivell nacional, puix el document més vell és de 1475,{{Harvnp|Alonso González|2000|p=201}} la [[Real Confraria del nostre Pare Jesús Nazareno i María Santíssima de la Soletat]], de 1674, la [[Archicofradía de La nostra Senyora dels Dolors]], de 1911, la [[Germandat de Cavallers del Silenci del nostre Pare Jesús Nazareno]], de 1926, la [[Confraria del Beneït Crist dels Afligits]], de 1943, la [[Confraria de l'Entrada de Jesús en Jerusalem (Astorga)|Confraria de l'Entrada de Jesús en Jerusalem]], de 1953, la [[Germandat del Sant Sopar (Astorga)|Germandat del Sant Sopar]], de 1969, i la [[Confraria de les Dames de la Verge de la Pietat]], de 1992. Entre els actes més destacats estan el Viacrucis, que organisa la Junta Profomento, i en el que participen totes les confraries; alguns dels actes que tenen lloc el Divendres Sant, com la processó de la Trobada —en la tradicional carrera de Sant Juanín—, el Desenclavo en la plaça Major o la processó de la Soletat; i la processó del Resucitat el Dumenge de Resurrecció. Entre l'imagineria religiosa descollen les talles del Crist Crucificado, de 1560, el Beneït Crist dels Afligits, de finals d'el {{sigle|XVII||s}}, la Verge de la Soletat, també de finals d'el {{sigle|XVII||s}}, la Verge dels Dolors, obra de 1706 de José de Roces, el Jesús Nazareno, de 1783 o la Creu Dorada, de 1789. Junt a lo religiós, durant la Semana Santa es mantenen diverses costums que acompanyen a la celebració, com «[[matar judeus]]» o menjar la bolla —feta de farina, mel i llet— acompanyada de va vindre moscatell.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=204}}

=== Vida cultural ===
Des d'el {{sigle|XIX||s}}, Astorga ha destacat com un important centre cultural.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=179}} Entre els seus primers autors rellevants destaquen el bisbe [[Sampiro]], que entre els sigles {{sigle|X||n}} i {{sigle|XI||n}} va escriure la ''Crònica'' del seu nom, i Juan Lorenzo d'Astorga, autor, entre els sigles {{sigle|XIII||n}} i {{sigle|XIV||n}}, del manuscrit O del ''[[Llibre d'Alexandre]]''. L'Iglésia i els seus membres varen tindre un destacat paper en la producció lliterària; aixina, varen aparéixer figures com Alfonso de la Mare de Deu, en la seua obra ''Chronica de la reforma de la seua religió'', de 1618, Pedro Aingo d'Ezpeleta, que va publicar en 1634 ''Fundació de la Santa, Cathedral Iglésia de la ciutat d'Astorga'', o Pedro Junc, que en 1639 va publicar ''Fundació, armes i noms d'Astorga''. A ells caldria afegir l'àmplia producció documental que generava la |diòcesis. En el {{sigle|XIX||s}} varen tindre rellevància un elenc d'autors, destacant, entre uns atres, a [[Marcelo Macías]] i a Francisco Blanco García, autor de ''La lliteratura espanyola en el {{Sigle|XIX||s}}'', procedents abdós de l'àmbit eclesiàstic, als jurisconsultos Alfonso de Villadiego, Mateo Martínez Moreda, Manuel García Prieto i Manuel Prieto de Castro, i al bibliógrafo [[Andrés Martínez Salazar]].
[[Archiu:Casa Panero, Astorga.jpg|miniatura|La Casa Panero recorda a l'anomenada Escola d'Astorga]]
A principis d'el {{sigle|XX||s}} els beneficis generats per l'indústria chocolatera havien favorit el sorgiment d'una burguesia adinerada, entre els fills de la qual va nàixer un autèntic «parnaso cultural», en poetes com [[Juan Panero]] i [[Leopoldo Panero]], crítics lliteraris com [[Ricardo Gullón]] i escritors com Luis Alonso Luengo, tots ells integrants de l'anomenada «Escola d'Astorga».{{Harvnp|Alonso González|2000|p=182}} En els anys següents, a eixe esplendor cultural varen contribuir atres poetes com [[Eugenio de Nora]] o Esteban Carro Celada, novelistes com José María Goy, intelectuals com a Juliol Carro o estudiosos com Augusto Quintana Prieto, Eduardo Aragó i [[José María Luengo Martínez|José María Luengo]], aixina com les tertúlies o debats que tenien lloc en distints llocs de la ciutat com el Café Modern, el Café Iris o el Gran Café Universal. Ademés, es varen crear distintes societats teatrals adscrites al Cassino, al Círcul Catòlic, al centre cultural Segura, a l'Unió i a la Societat de l'Amistat.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=183}}

Des de les últimes décades d'el {{sigle|XX||s}}, la vida cultural de la ciutat està protagonisada no solament pels diferents actes que se celebren en ella, sino, especialment, per les més de cinquanta associacions que existixen, les quals, a lo llarc de l'any, organisen multitut d'activitats i events culturals.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=192}} Entre elles les hi ha socials, culturals, deportives, de pares i mares i de veïns.<ref>{{Cita web |url=http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.64/relcategoria.370/idmenu.1050/chk.022cf67a1a10fa252817377e4fa81684.html|títul= Associacions d'Astorga |fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130704062558/http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.64/relcategoria.370/idmenu.1050/chk.022cf67a1a10fa252817377e4fa81684.html|fechaarchivo= 4 de juliol de 2013 }}</ref>

=== Llengua ===
{{VT|Idioma lleonés}}

[[Archiu:Ríu Xerga.JPG|miniatura|Pintada reivindicativa sobre l'us de la toponímia tradicional en els cartells de senyalisació<ref>{{Cita lliure|llinages = González Arias|nomene= Ismael María|títul= L'Asturies cismontana|any= 2003|editorial= Publicacions Ámbitu|isbn=978-84-95640-67-3|pàgina=124}}</ref>]]
L'idioma parlat en el municipi és l'espanyol o castellà, pero fins al {{sigle|XX||s}} pervivien en el parla quotidiana, tant d'Astorga i el seu entorn com de [[Maragatería]], numeroses formes provinents delleonés que pertanyien a la variant occidental del [[asturleonés]].{{Harvnp|Alonso Garrot|2011|p=22}} Fonèticament, alguns de les principals traces eren la diftongació de /o/ i /i/, la conservació dels diptongos decreixents, l'inflexió de la vocal tònica, la substitució de la /o/ final per la /o/ o la conservació de la /f-/ iniciallatina. En aspectes morfològics, destacava l'escassea de prefixos i, pel contrari, l'abundància de sufixos, especialment els diminutius, i sobre el seu |sistema verbal, la carència de temps composts i la colocació dels pronoms personals darrere del verp.{{Harvnp|Alonso Garrot|2011|pp=27-85}}

En els últims anys diversos colectius com [[La Caleya]] i [[Associació Cultural Faceira|Faceira]] han portat a terme llabors de defensa i promoció del patrimoni llingüístic lleonés per mig de distintes activitats, com l'organisació de cursos de llengua lleonesa, charrades divulgatives o certàmens lliteraris.<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/la-caleya-entrega-els-premios-del-concurso-de-relatos-en-leones_376060.html|títul= La Caleya entrega els premis del concurs de relats en lleonés |fechaacceso= 19 de decembre de 2011 |data= 25 de març de 2008 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 19 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120319132229/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/la-caleya-entrega-els-premios-del-concurso-de-relatos-en-leones_376060.html|deadurl= yes }}</ref><ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/xose-anton-gonzalez-riano-cierra-hoy-con-una-charla-els-cursos-de-leones-organizados-por-caleya_393117.html|títul= Xosé Antón González Riaño tanca hui en una charrada els cursos de lleonés organisats per la Caleya |fechaacceso= 19 de decembre de 2011 |data= 25 de juny de 2008 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 20 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120320081947/http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/xose-anton-gonzalez-riano-cierra-hoy-con-una-charla-els-cursos-de-leones-organizados-por-caleya_393117.html|deadurl= yes }}</ref><ref>{{Cita notícia|url=http://astorgaredaccion.com/not/2150/concurso_literario_en_la_lengua_de_nuestros_abuelos/|títul= Concurs lliterari en la llengua dels nostres yayos |fechaacceso=2 d'agost de 2013 |periòdic= Astorga Redacció}}</ref> En colaboració en la Conselleria de Cultura de la Junta de Castella i Lleó, la [[Diputació de León]] —a través de l'Institut Lleonés de Cultura— i l'Ajuntament d'Astorga, es varen realisar varis concursos de contes tradicionals lleonesos, en els que varen participar escolars de fins a 14 anys de la província de León; els contes, redactats en les modalitats llingüístiques de León —lleonés, gallec i castellà— varen ser plasmats en ellibre ''Contes populars lleonesos (escrits per chiquets)''.<ref>{{Cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/caleya-organiza-concurso-cuento-leones_61732.html|títul= La Caleya organisa el concurs de conte lleonés |fechaacceso= 30 de setembre de 2018 |data= 18 de giner de 2003 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 30 de setembre de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180930081244/http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/caleya-organiza-concurso-cuento-leones_61732.html|deadurl= yes }}</ref> Aixina mateix, frut de la colaboració entre les associacions culturals [[Facendera pola Llengua]] i La Caleya, en 2009 es va editar ''El Prencipicu'',<ref>{{Cita lliure |autor= Antoine De Saint-Exupéry |títul= El Prencipicu (traducció del ''Principito'' al cabreirés per varis autors) |any= 2009 |editorial= El Muçol Viager |isbn=978-84-96872-03-5}}</ref> versió en dialecte cabreirés de l'obra de l'escritor francés [[Antoine de Saint-Exupéry]], ''[[El Principito]]''. Ellibre va sorgir com a conseqüència de la llabor pedagògica realisada en sèt alumnes cabreireses de la residència d'estudiants del IES Astorga dins de l'anomenada Aula de Cultura Cabreiresa.

=== Indumentària tradicional ===
[[Archiu:Maragato des environs d'Astorga.jpg|miniatura|Ilustració d'un maragato a mitan d'el {{sigle|XIX||s}}]]
[[Archiu:Murias, maragatos.jpg|miniatura|Grup de maragatos de [[Murias de Rechivaldo]]]]
Una part important del folore [[maragato]] és la seua indumentària tradicional. El trage típic d'[[arriero]], en us durant els sigles {{sigle|XVIII||n}}, {{sigle|XIX||n}} i principis d'el {{sigle|XX||n}}, és notable entre el vestuari tradicional per mantindre's el seu us diari fins a una data tardana; es categoriza entre els trages d'ofici, puix és el que vestien en viajar, i es caracterisa per ser molt funcional, en materials i formes que protegien del ras i facilitaven la [[arrieroArrieros maragatos|activitat arriera]], i per evolucionar molt poc en el pas del temps, resultant totalment diferent als trages del restant de [[Anex:Comarques de la província de León|comarques lleoneses]], al contrari que el femení, que progressivament ha perdut varietat i singularitat.<ref name = "TRA">{{Cita web |títul= Vaig dur maragato |url=http://museodeltraje.mcu.es/popups/01-2009.pdf|fechaacceso=16 de decembre de 2011 |autor= [[Museu del Trage]]}}</ref>

El trage masculí estava format per camisa, jupetí, [[almilla]], bragas o calzones, cinto —per a dies festius i el ball, brodat segons la categoria social—, [[polaina]]s, sabates, capell i capa. Algunes d'estes penyores, com la almilla o les bragas semblen remontar-se al {{sigle|XVI||s}} o {{sigle|XVII||n}}, segons distints autors;<ref name = "TRA"/> estes últimes presenten certa singularitat respecte a les usades en atres comarques d'Espanya per ser del tipo calzón ample o bombacho, trobant únicament semblat en el trage típic de [[Mallorca]].<ref name = "MARA">{{Cita publicació |llinages=Sotil Pérez |nomene=José Manuel |any=1997 |títul=Maragatos en una desfilada |pàgina=22 |ubicació=León |editorial=Edicions Lleoneses |isbn=84-8012-165-3 |fechaacceso=19 de març de 2012}}</ref>

El [[indumentària femenina en Espanya|vaig dur femení]] és una evolució del trage antic, influenciat per l'indumentària de zones limítrofes i carent de l'originalitat del vestuari masculí, pero que conserva una gran riquea sobre penyores i complements es referix. Ho formen la falda blanca, el [[zagalejo]] (en pany de varis colors, segons la categoria social de la persona), la [[faltriquera]] —bojaca interior—, el [[manteo de davall|manteo]], el mandil —brodat en seda o felpilla, segons la categoria social—, el [[jubón]] i el mocador del coll, el mocador del cap —distint el de fadrina del de casada—, la mantilla i mant per a cerimònies religioses, les cintes i puntes blanques, les sabates i les joyes —[[arracada]]s o gargantillas, pendents i anells-. Una excepció a esta tipologia és el trage de les [[maya (folore d'Espanya)|mayas]], jóvens danzantes, més vistós i colorista que el tradicional de maragata, destacant el roig, vert i blanc.<ref name = "MARA"/>

=== Encreuament de camins ===
[[Archiu:Hispania roads.svg|miniatura|Mapa en les principals calçades romanes d'Hispania]]

Per la seua situació i devindre històric, Astorga és des d'época antiga un enclavament de trobada i partida de camins, de trascolada de pobles i cultures.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=17}} Durant la [[Antiga Roma|época romana]] va estar conectada en les principals ciutats del moment a través de vàries [[calçada romana|vies de comunicació]]. Ya en les cridades ''[[Itinerari de fanc|taules d'Astorga]]'', d'el {{sigle|III||s}},<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/els-analisis-resuelven-enigma-de-les-tablas-de-barro-de-astorga-són-autenticas_783372.html|títul= Els anàlisis resolen l'enigma de les Taules de fanc d'Astorga: són autèntiques |fechaacceso= 26 de juny de 2013 |llinages= Vinyes |nomene= Verónica |data= 2 d'abril de 2013 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 5 d'abril de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130405011025/http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/els-analisis-resuelven-enigma-de-les-tablas-de-barro-de-astorga-són-autenticas_783372.html|deadurl= yes }}</ref><ref>{{Cita publicació |llinages=García i Bellido |nomene=A. |any=1975 |títul=El cridat "Itinerari de fanc" |publicació=Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història |número=172.3 |pàgines=547-563 |url=http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35772718989144619754491/013781.pdf?incr=1|fechaacceso=16 de maig de 2012 |fechaarchivo=30 d'agost de 2005 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050830232432/http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/35772718989144619754491/013781.pdf?incr=1|deadurl=yes }}</ref> apareixen citades diverses rutes en les que es menciona Asturica. També en el {{sigle|III||s}}, el ''[[Itinerari d'Antonino]]'' senyala l'entramat de comunicacions que unien la ciutat en [[Bracara Augusta]] ([[Braga]]) per la ruta XVIII, o passant per [[Lucus Augusti (Espanya)|Lucus Augusti]] ([[Lugo]]) en la ruta XIX, a [[Augusta Emerita]] ([[Mèrida (Espanya)|Mèrida]]), a [[Tarragona]] passant per [[Caesaraugusta]] ([[Saragossa]]) per la ruta XXXII o Ab Asturica Terracone, o en [[Bordeus]], per la ruta XXXIV o [[Ab Asturica Burdigalam]]: pràcticament cap als quatre punts cardinals de la província [[Tarraconense]], i pel qual transitaven les tropes, els viagers i es transportaven els productes, principalment l'or de [[Les Mèdula]].<ref group='nota'>Asturica es va convertir en centre de comunicacions de l'occident d'Hispania tal i com va quedar constatat en el ''[[Itinerari d'Antonino]]'', recopilat en temps de l'emperador [[Caracalla]] (211 al {{esd|217 d. C.}})</ref>

Des del sur, l'anomenada via de l'Argent unia Mèrida en Astorga i sigles despuix, coincidiria en alguns punts en la Cañada Real de la Vizana, per la qual es desplaçaven les raberes [[Trashumancia|transhumants]] en el seu viage des d'Extremadura cap a les montanyes lleoneses.<ref group='nota'>Esta ruta va ser utilisada pels àraps per a internar-se en el nort peninsular. Ells li varen donar el nom de B’clapixca, en el significat de ''camí ben empedrado''.</ref> En época contemporànea forma partix d'una de les principals vies de comunicació que vertebren l'occident espanyol, entre Gijón i Sevilla, a través de la [[N-630]] i la [[autovia Ruta de l'Argent]] / [[autopista Ruta de l'Argent]]. Cap a l'est, la calçada que va unir Asturica en [[Legio (ciutat)|Legio]], i que després continuava cap a Caesaraugusta, va ser utilisada com a Camí de Santiago, i va passar a ser la base de l'actual [[N-120]]. Per la seua banda, cap a l'oest, la calçada cap a Lucus Augusti i [[Gallaecia]] també es convertiria, sigles despuix, en un tram del Camí de Santiago que, eixint d'Astorga, travessa Foncebadón, Ponferrada i Villafranca del Bierzo, entre atres llocs.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=19}} Al voltant d'estes rutes principals es varen ser teixint atres camins com els de la arriería o els de les [[razzia]]s, utilisats tant pels musulmans [[Táriq ibn Ziyad|Tarik]], [[Musa ibn Nusair|Muza]] o [[Almanzor]] com per les tropes franceses durant la guerra de l'Independència espanyola. Tots ells varen tindre sempre una circulació que els va donar vida i que va contribuir a l'intercanvi de gents i cultures, aixina com a l'introducció dels diferents estils artístics. Astorga arreplega l'història d'alguna d'estes vies de comunicació en el Museu dels Camins, creat en 1962.<ref>{{Cita web |títul= El Museu dels Camins |url=http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaacceso= 21 de maig de 2012 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120621065756/http://www.ayuntamientodeastorga.com/quevisitar/caminos.htm|fechaarchivo= 21 de juny de 2012 }}</ref>

;Camí de Santiago
[[Archiu:Albergue de peregrinos de Astorga.jpg|miniatura|Albergue Siervo de María]]
De les distintes rutes de pelegrinage a Santiago de Compostela, la més utilisada i coneguda des de l'Edat Mija és el Camí Francés, que té el seu orige en la calçada romana [[Via XXXIV|Ab Asturica Burdigalam]]. El seu recorregut aplega a Astorga des de la localitat de [[Sant Just de la Vega]], entrant en la ciutat per l'antiga porta del Sol, hui desapareguda. El caminante seguix per Sant Francisco (antic carrer de les Tendes), plaça Major, Pío Gullón (abans Rúa Nova), Santiago Crespo, Santiago (antigament Caleya Yerma), i desemboca front al Palau Episcopal, l'iglésia de Santa Marta i la catedral. Des d'allí, el peregrí continua per Leopoldo Panero, Sant Pedro, per a aplegar a l'iglésia de Sant Pedro, de construcció moderna i ya en l'arraval de Rectivía. Creuant la [[N-6]], el camí seguix cap al [[port de Foncebadón]]. Durant l'Edat Mija, la ciutat contava en un bon número d'albercs o hospitals per als peregrins. Algun, com l'Hospital de Sant Joan Batiste, en el que segons la tradició va passar uns dies de convalescència [[Francisco d'Assís|sant Francisco]], va donar lloc a una institució moderna benèfic-assistencial, pero la majoria d'ells varen ser desapareixent a lo llarc dels sigles, no quedant més que el seu recort i alguna descripció de l'immoble i la seua història en la documentació conservada. Fins a finals dels anys huitanta, els peregrins trobaven refugi i hospedería gràcies a la [[Congregació religiosa catòlica|congregació]] dels Germans de La nostra Senyora de Lourdes,<ref>{{Cita publicació |llinages=Valiña Sampedro |nomene=Elías |any=1985 |títul=El Camí de Santiago, guia del peregrí |url=https://archive.org/details/elcaminodesantia0000vali|pàgina=[https://archive.org/details/elcaminodesantia0000vali/page/116 116]|editorial=Everest |isbn=84-241-4200-4 |fechaacceso=22 de maig de 2012}}</ref> pero des de llavors dits servicis són atesos, per un costat, per l'Associació d'Amics del Camí de Santiago d'Astorga,<ref>{{Cita web |títul= Amics del Camí de Santiago d'Astorga |url=http://www.caminodesantiagoastorga.com/|fechaacceso=22 de maig de 2012 |autor= Associació d'Amics del Camí de Santiago}}</ref> que despuix d'oferir la seua assistència en vàries sèus manté des de 2006 l'alberc Siervo de María, en un total de 164 places, i per un atre costat per l'alberc Sant Javier, obert en 2003 i gestionat per l'Associació Cultural Via de l'Argent, que oferix 110 places, i per l'alberc Só Per Hoje, obert en 2019 i que oferix 10 places.<ref>{{Cita web|url=https://www.alberguescaminosantiago.com/poblaciones/astorga-leon-camino-de-santiago/|títul=Astorga, León, Camí Francés :: Guia del Camí de Santiago|fechaacceso=2022-06-02|sitioweb=Albercs del Camí de Santiago|idioma=és}}</ref> L'Associació d'Amics va rebre en 2007, de mans de la [[Junta de Galícia]], el premi Elías Valiña, que reconeix la llabor promocional de les rutes jacobeas.<ref>{{Cita web |títul= Associació d'Amics del Camí de Santiago |url=http://www.caminodesantiagoastorga.com/index.php?modulo=1&noticia=42|fechaacceso=22 de maig de 2012 |autor= Associació d'Amics del Camí de Santiago}}</ref>

=== Gastronomia ===
[[Archiu:Cecina.jpg|miniatura|Plat de [[cecina de León]]]]
[[Archiu:Mantecadas de Astorga.jpg|miniatura|Mantecades d'Astorga]]
[[Archiu:Merles de Astorga.jpg|miniatura|Merles d'Astorga]]
{{VT|Gastronomia de la província de León}}

La gastronomia en Astorga està lligada al camp i a la ganaderia de la zona. El plat més conegut és el [[cuit maragato]], la principal característica del qual és que se servix al revés, començant per les carns —la varietat de les quals pot alcançar els dotze tipos—, seguint els cigrons, les creïlles i la verdura, i la sopa, per a acabar en la darreria, que sol consistir en natillas.<ref>{{Cita web |títul= Cuit Maragato |url=http://www.castrillodelospolvazares.net/cocido_maragato|fechaacceso= 1 de giner de 2014 |autor= www. castrillodelospolvazares. net |fechaarchivo= 24 de febrer de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200224011640/http://www.castrillodelospolvazares.net/cocido_maragato|deadurl= yes }}</ref> La raó d'este canvi en l'orde dels plats no es coneix de manera segura, pero la costum sembla procedir dels [[arriero]]s, que preferien menjar abans la carn freda per a després, una volta aplegats a una població, calfar la sopa.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=210}}

Atres plats destacats són les sopa d'all, el congrio al ajoarriero, les mollejas en salsa, les berzas en abadejo i la [[cecina de León]], fiambre de vacú que des de 1994 goja del benefici d'una [[Indicació Geogràfica|Indicació Geogràfica Protegida]] el Consell Regulador De la qual està en Astorga.<ref>{{Cita web |títul= Pàgina oficial |url=http://www.cecinadeleon.org/|fechaacceso=30 de setembre de 2010 |autor= Consell Regulador de la Cecina de León}}</ref> Totes estes possibilitats culinàries, que varen ser bàsiques per a la gent d'esta zona, són conservades i difoses per l'Associació Gastronòmica i Cultural «El Borrallo», les jornades del qual de cuina culminen en la [[matança del porc]], de la qual s'obtenen diferents productes.<ref>{{Cita notícia |títul= Les jornades de cuina del Borrallo alcancen el seu equador en la matança |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=108329|fechaacceso= 30 de setembre de 2010 |llinages= Almanza |nom= Maite |data= 17 de novembre de 2003 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref>

Sobre rebosteria, els dolços ocupen un lloc destacat en la cuina astorgana. La major fama la proporcionen les [[Mantecades d'Astorga|mantecades]], que conten en [[Indicació Geogràfica|Indicació Geogràfica Protegida]].<ref>{{Cita web |títul= Mantecades d'Astorga |url=http://www.mantecadasdeastorga.es/igp.html|fechaacceso= 3 de giner de 2009 |autor= IGP Mantecades d'Astorga |fechaarchivo= 21 de setembre de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170921064423/http://www.mantecadasdeastorga.es/igp.html|deadurl= yes }}</ref> La primera menció escrita a elles data de 1805, i en 1850 va escomençar la seua comercialisació; el seu orige és poc segur, encara que es creu que la recepta va sorgir d'una monja del convent de Sancti Spiritus, que va abandonar els hàbits per a casar-se i la va popularisar.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=211}} Un atre dolç, estés també pel restant de la província, són els [[Hojaldres d'Astorga|hojaldres]], banyats en almibre i sorgits a mitan d'el {{sigle|XX||s}}.<ref>{{Cita web |títul= Hojaldres d'Astorga |url=http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=415&idarticulo=3251|fechaacceso=3 de giner de 2009 |autor=patrimoni-gastronomico. com}}</ref> També són destacats els merles, una massa d'hojaldre reblix de crema i coberta de sucre torrat,<ref>{{Cita web |títul= Asemac |url=http://www.asemac.com/index.php?option=com_content&task=view&id=265&Itemid=123|fechaacceso= 3 de giner de 2009 |autor= Asemac }}</ref> i el [[chocolate]], present ya en Astorga a mitan d'el {{sigle|XIX||s}}, l'indústria de la qual contava en 1916 en 41 fàbriques en la ciutat, de les quals solament queden quatre.{{Harvnp|Alonso|2000|p=212}}

== Mijos de comunicació ==
[[Archiu:El Faro Astorgano.jpg|miniatura|Sede del periòdic ''[[El Far Astorgano]]'']]
;Mijos escrits
La tradició periodística d'Astorga es remonta a 1852, quan va eixir a la llum la primera publicació periòdica, el ''Bolletí Eclesiàstic del Bisbat''. Ya a finals de sigle, en 1885, va aparéixer el semanari ''Pedro Mate'', en 1892, el semanari catòlic ''La Llum d'Astorga'' i en 1899, ''L'Heralt Astorgano''. En 1903 eixia tres voltes per semana ''La Lid'' baix elema «lliberteu, progrés, moralitat i treball», i es va fundar ''[[El Far Astorgano]]'', de caràcter catòlic. A l'any següent, es va escomençar a editar ''El Pensament Astorgano'', en 1906, ''El Evangelio en Astorga'', i en 1907, ''El Adalid''. Anys més vesprada, en 1917, naixia el semanari ''La Fresca'', i en 1928 va escomençar a publicar-se el semanari ''Fum'' baix la tutela de Ricardo Gullón, Leopoldo Panero i Luis Alonso Luengo.{{Harvnp|Alonso González|2000|p=185}}

De tots ells preval ''[[El Far Astorgano]]'', d'alcanç comarcal, provincial i autonòmic, en edicions tant impresa com a digital.<ref>{{Cita web |títul= El Far Astorgano |url=http://www.astorga.com/faro/|fechaacceso= 11 d'abril de 2012 |fechaarchivo= 8 d'abril de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120408114209/http://www.astorga.com/faro/|deadurl= yes }}</ref> A ell s'unixen els ''Quaderns Municipals'', dedicat al patrimoni històric artístic, la revista ''Catedral'', de l'associació Amics de la Catedral, la revista ''Argutorio'', de l'associació cultural Mont Irago, aixina com les publicacions de vàries de les confraries de Semana Santa. De la mateixa manera poden adquirir-se els periòdics nacionals de major difusió aixina com els provincials ''[[Diari de León]]'' i ''[[La Nova Crònica]]''.

;Mijos electrònics

En Astorga es poden sintonizar alguna de les principals cadenes de ràdio que operen a nivell nacional i regional, aixina com aquelles que en la ciutat disponen d'emissores locals que emeten espais dedicats a l'actualitat local en les seues desconexions en diferents trams horaris, com [[COPE|COPE Astorga]]<ref>{{Cita web |títul= Ricardo García i Cristina Fernández: responsables de COPE Astorga |url=http://adelantobanezano.com/?interview=ricardo-garcia-y-cristina-fernandez-responsables-de-cope-astorga|fechaacceso=9 de juny de 2013 |obra= La Bestreta Bañezano |data=21 de maig de 2012}}</ref> i [[Castella i Lleó Radi]].<ref>{{Cita web|url=https://guiadelaradio.com/emisoras-leon|títul=Emissores León – Guia de la Ràdio|fechaacceso=2021-10-09|idioma=és}}</ref>

Sobre mijos digitals, a nivellocal i comarcal cal senyalar els dos llocs web de l'Ajuntament a on s'oferix als ciutadans l'informació institucional i turística més significativa, la versió digital de ''El Far Astorgano'', el periòdic digital ''Astorga Redacció'', fundat en 2013,<ref>{{Cita notícia |títul= ‘Astorga Redacció’, un nou digital conduït per Antonia Regnares |url=https://tamtampress.es/2013/03/08/astorga-redaccion-nuevo-digital-conducido-por-antonia-reinares/|fechaacceso=9 de juny de 2013 |data=8 de març de 2013 |periòdic=tamtampress. és}}</ref> el periòdic digital ''Diari d'Astorga'', fundat en 2014,<ref>{{Cita notícia |títul= La societat astorgana tendix la mà al nou Diari d'Astorga |url=https://www.astorgadigital.com/la-sociedad-astorgana-tiende-la-mano-al-nuevo-diario-de-astorga/39863|data=21 de març de 2014 |fechaacceso=8 de febrer de 2016| periòdic=Diari d'Astorga}}</ref> i el portal Astorga. com.<ref>{{Cita web |títul= Astorga. com |url=http://www.astorga.com|fechaacceso=18 d'abril de 2012}}</ref>

== Deport ==
[[Archiu:Pabellón Felipe Miñambres.jpg|miniatura|Pabelló polideportiu Felipe Miñambres]]
[[Archiu:Fachada La Eragudina.jpg|miniatura|Frontera del complex deportiu La Eragudina, a on juga els seus partits el [[Atlètic Astorga Club de Fútbol|Atlètic Astorga]]]]
;Entitats deportives

L'entitat deportiva més important de la ciutat és el [[Atlètic Astorga Club de Fútbol]],<ref>{{Cita web |títul= Atlètic Astorga C. F. |url=https://www.atleticoastorga.com|fechaacceso=18 d'abril de 2012 }}</ref> que milita en la [[tercera divisió d'Espanya]]. El [[fútbol sala]] té gran tradició en la ciutat, que fins a 2001 va contar en l'equip [[Astorga Fútbol Sala]], el qual va jugar en la [[Primera Divisió de fútbol sala|primera divisió]] de la [[Lliga Nacional de Fútbol Sala]] des de la fundació de la mateixa en 1989 fins a 2001, any en el que el club va desaparéixer per les dificultats econòmiques.<ref>{{Cita web |títul= El Dulma Astorga desapareix |url=https://hemeroteca-paginas.mundodeportiu.com/EMD03/PUB/2001/02/20/EMD20010220021MDP.pdf|fechaacceso=18 d'abril de 2012 |periòdic= [[El Món Deportiu]]}}</ref>

Atres disciplines o activitats practicades en Astorga són el ciclisme, en el Club Deportiu Cicloturista d'Astorga, el [[Slot (modelisme)|slot]], en el Slot Club Astorga, els deports de motor en el club deportiu Moto-Quad Senderes Maragatos o el Moto club deportiu Astorga, el senderisme en el club polideportiu La Salle, o el [[kung-fu]],<ref>{{Cita web |títul= Associacions deportives |url=http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.81/cat.380/chk.dfce95d37cd38c935128ff2e62a2c62a.html|fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130705161425/http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.81/cat.380/chk.dfce95d37cd38c935128ff2e62a2c62a.html|fechaarchivo= 5 de juliol de 2013 }}</ref> en l'escola dirigida per la família Jiménez, coneguda per les seues exhibicions de força i resistència.<ref>{{Cita notícia |títul= Nous reptes per als Jiménez |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/nuevos-retos-pera-els-jimenez_626633.html|fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |data= 20 d'agost de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref><ref>{{Cita notícia|títul= Els Jiménez, una família de forzudos |url=http://www.antena3.com/noticias/sociedad/jimenez-familia-forzudos_2010082600166.html|fechaacceso=18 d'abril de 2012 |autor= Antena3. com}}</ref> Aixina mateix, l'Ajuntament conta en diverses escoles municipals de deport com a atletisme, bàsquet, fútbol sala, lluita lleonesa i natació.<ref>{{Cita web |títul= Escoles Deportives Municipals |url=http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.listado/relcategoria.382/relcategoriainicial.371/idmenu.116/chk.f6135cbf3c1be67133cc1fc70f1007a2.html|fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130704062508/http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.listado/relcategoria.382/relcategoriainicial.371/idmenu.116/chk.f6135cbf3c1be67133cc1fc70f1007a2.html|fechaarchivo= 4 de juliol de 2013 }}</ref>

;Events deportius

Entre els principals events deportius que s'organisen en la ciutat destaquen, per un costat, la Marcha Cicloturista Contra la Droga, que cada any reunix a varis centenars de participants en una ruta per les afores d'Astorga,<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/mil-seiscientos-contra-droga_559604.html|títul= Mil siscents contra la droga |fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |data= 18 d'octubre de 2010 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref> i per un atre costat, els tornejos locals de vàries disciplines com a fútbol, billar o tenis durant la celebració de les festes patronals de [[Marta d'Astorga|Santa Marta]], a finals del més d'agost.<ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/les-fiestas-patronals-contaran-con-un-presupuesto-de-330-000-euros_211868.html|títul= Les festes patronals contaran en un presupost de {{Unitat|330000|euros}} |fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |llinages= Merino |nomene= Silvia |data= 12 d'agost de 2005 |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref>

En 1947, 1967 i [[Anex:Etapes del Regrés a Espanya 2011|2011]], Astorga va ser meta o eixida d'etapa de la [[Regrés a Espanya]],<ref>{{Cita web |url=http://historia.lavuelta.com/es/salida.asp?n=Astorga|títul= Eixides i Metes. Astorga |fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |autor= lavuelta. com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140102193049/http://historia.lavuelta.com/es/salida.asp?n=Astorga|fechaarchivo= 2 de giner de 2014 }}</ref> sent aixina mateix vàries les voltes en que la mateixa, la [[Regrés a Castella i Lleó]] i la Tornada Ciclista a León han passat per la ciutat.

;Instalacions

Per a la pràctica del deport existixen diverses instalacions ubicades principalment en la zona de la Eragudina: el [[camp de fútbol]] «La Eragudina», en el qual juga els seus partits l'Atlètic Astorga,<ref>{{Cita web |url=http://www.terrenosdejuego.com/detalle-campo.asp?Id_Team=1059|títul= La Eragudina |fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |autor= terrenosdejuego. com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140102192607/http://www.terrenosdejuego.com/detalle-campo.asp?Id_Team=1059|fechaarchivo= 2 de giner de 2014 }}</ref> el [[Pabelló Felipe Miñambres|pabelló municipal de deports Felipe Miñambres]], les piscines municipals, un gimnasi, vàries canches de tenis i dos pistes de pádel.<ref>{{Cita web |url=http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.listado/relcategoria.381/relcategoriainicial.371/idmenu.116/chk.4605967ac2c76a1062f57410e738e3e7.html|títul= Instalacions Deportives Municipals |fechaacceso= 8 de novembre de 2013 |autor= Ajuntament d'Astorga |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130704062512/http://www.aytoastorga.es/index.php/mod.pags/mem.listado/relcategoria.381/relcategoriainicial.371/idmenu.116/chk.4605967ac2c76a1062f57410e738e3e7.html|fechaarchivo= 4 de juliol de 2013 }}</ref><ref>{{cita notícia |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=499758|títul= La zona deportiva d'Astorga inclou pistes de pádel i una piscina de recree |fechaacceso= 18 d'abril de 2012 |data= 5 de giner de 2010 |llinages= Dumenge |nomene= A. |periòdic= [[Diari de León]] }}</ref> Aixina mateix, Astorga conta en un circuit de motocross, ubicat en el parage del Serre.

== Ciutats hermanades ==
La ciutat d'Astorga participa en l'iniciativa d'[[agermanament de ciutats]] promoguda, entre atres institucions, per la [[Unió Europea]]. A partir d'esta iniciativa s'han establit llaços en les següents localitats:

<center>
{| class="wikitable"
|+Ciutats hermanades
|- bgcolor=silver
! País
! Ciutat
! Data d'agermanament
|-
|align="left"| {{bandera|Espanya}} [[Espanya]]
| [[Reus]]
| 1988<ref>{{cita notícia |títul= Astorga està celebrant l'Any de Gaudí en molta propietat |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/astorga-esta-celebrando-ano-de-gaudi-con-mucha-propiedad-_37173.html|fechaacceso= 6 de novembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 20 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120320090643/http://www.diariodeleon.es/noticias/cultura/astorga-esta-celebrando-ano-de-gaudi-con-mucha-propiedad-_37173.html|deadurl= yes }}</ref>
|-
| align="left" | {{bandera|ESH}} [[Campos de refugiats de la província de Tinduf|Campos de Refugiats de la RASD en Tinduf]]
| Aargub
| 1993<ref>{{Cita web |títul= Notícies d'el {{Sigle|XX||s}} |url=https://www.rectivia.org/p2a1.html|fechaacceso=23 d'abril de 2014 |autor= Rectivia. org}}</ref>
|-
| align="left" | {{bandera|França}} [[França]]
| [[Moissac]]
| 1996<ref>{{cita notícia |títul= Els ciutadans de Moissac celebren els dèu anys d'agermanament |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/els-ciudadanos-de-moissac-celebran-els-diez-anos-de-hermanamiento_272506.html|fechaacceso= 6 de novembre de 2011 |periòdic= [[Diari de León]] |fechaarchivo= 19 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120319143154/http://www.diariodeleon.es/noticias/astorga/els-ciudadanos-de-moissac-celebran-els-diez-anos-de-hermanamiento_272506.html|deadurl= yes }}</ref>
|-
| align="left" | {{bandera|Espanya}} [[Espanya]]
| [[Clavijo]]
| 25 de març de 2007<ref>{{Cita web |títul= Agermanament Clavijo-Astorga |url=http://www.ayuntamientodeclavijo.org/Hermanamiento-Clavijo-Astorga.3832.0.html|fechaacceso= 6 de novembre de 2011 |autor= Ajuntament de Clavijo |fechaarchivo= 14 de març de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120314221020/http://www.ayuntamientodeclavijo.org/Hermanamiento-Clavijo-Astorga.3832.0.html|deadurl= yes }}</ref>
|-
| align="left" | {{bandera|Espanya}} [[Espanya]]
| [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]]
| 2012<ref>{{cita notícia |títul= Astorga es germana en Mèrida |url=http://leonoticias.com/frontend/leonoticias/Astorga-Se-Hermana-Con-Merida-vn109830-vst218|fechaacceso= 2 de decembre de 2012 |periòdic= Leonoticias. com |fechaarchivo= 21 d'agost de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140821090426/http://leonoticias.com/frontend/leonoticias/Astorga-Se-Hermana-Con-Merida-vn109830-vst218|deadurl= yes }}</ref>
|-
|}</center>

== Persones notables ==
[[Archiu:Pio Gullon e Iglesias (Vicente Palmaroli).jpg|miniatura|El ministre [[Pío Gullón Iglésies|Pío Gullón]]]]
{{AP|Categoria:Persones d'Astorga}}

== Vore també ==
{{Portaleón|text=Contingut relacionat en la [[província de León]]}}

== Notes ==
{{listaref|group=nota}}

== Referències ==
{{listaref|3}}

== Bibliografia ==
{{refcomienza}}
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*{{Citation|last={{versalita|Huidobro i Serna}}|first=Luciano|year=1950|title=Els pelegrinages Jacobeas|publisher=Institut d'Espanya}}
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
{{reftermina}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Wikcionario|Asturica}}
{{wikiviajes|Astorga}}
{{Relació OSM|347413}}
* [https://www.aytoastorga.es/ Sitie web de l'Ajuntament d'Astorga]

[[Categoria:Astorga|Astorga]]

== Referències ==
<references />

{{Traduït ref|es|Astorga}}
[[Categoria:Enciclopèdia]]

Phishing

2026-10-10T14:10:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

{{Artícul bo}}
[[Archiu:PhishingTrustedBank. png|dreta|thumbnail|280px|Est és un eixemple d'un intent de ''phishing''. Fent-se passar per un correu electrònic oficial, tracta d'enganyar als clients del banc per a que donen informació sobre la seua conta en un enllaç a la pàgina del ''phisher''.]]

'''''Phishing''''' o '''ciberpesca'''<ref>{{Cita lliure|títul=Revista Investigació i Ciència|url=https://archive.org/details/iyc2010/IYC402-2010-03-mar/page/70/mode/2up|data=Març de 2010|fechaacceso=2026-07-11|pàgina=70}}</ref><ref>{{Cita publicació|url=https://www.injuve.es/sites/default/files/adjuntos/2022/03/revista-estudios-juventut-125.pdf|títul=Violències i noves tecnologies. Estat de la qüestió. «¿Cóm viuen els jóvens les relacions en esta societat tecnològica?»|llinages=Martín Pérez|nomene=Carlos|data=Març 2022|publicació=Revista d'Estudis de Joventut|pàgines=102}}</ref> és un [[Anex:Gerga informàtica|terme informàtic]] que distinguix a un conjunt de tècniques que l'engany a una víctima guanyant-se la seua confiança fent-se passar per una persona, empresa o servici de confiança (suplantació d'identitat de tercer de confiança), per a manipular-la i fer que realise accions que no deuria realisar (per eixemple, revelar informació confidencial o fer clic en un enllaç).<ref>[https://www.bbc.com/mundo/noticias-47212337 Cóm saber quàn un estafador s'està fent passar pel teu banc]. BBC News Món. 13 de febrer de 2019</ref><ref name="lupin">[https://colegiocriminologosmadrid.es/desmontando-a-lupin-la-prevencion-de-la-estafa-informatica-desde-y-para-el-usuario/ DESMONTANT A LUPIN: La prevenció de l'estafa informàtica, des d'i per a l'usuari]. Adrián Carmona Cavaller. Colege Professional de la Criminologia de la Comunitat de Madrit. 30 de novembre de 2019</ref>

Per a realisar l'engany, habitualment es fa us de l'[[Ingenieria social (seguritat informàtica)|ingenieria social]] explotant els instints socials de la gent,<ref>{{Cita notícia|títul=Segons Guillermo Chas, el desafiu de la Justícia és combatre el cibercrimen|url=https://www.nortecorrientes.com/172084-segun-guillermo-chas--el-gran-desafio-de-la-justicia-es-combatir-al-cibercrimen|data=06 d'octubre de 2021|fechaacceso=08 d'octubre de 2021|periòdic=Nort Corrents}}</ref> com és d'ajudar o ser eficient. També per mig de l'adulació a la víctima, explotant la seua intrínseca vanitat o necessitat de ser reconegut, baixa autoestima, o una persona que busca treball. Per eixemple, enviant correus electrònics o mostrant publicitats a la víctima dient-li que ha guanyat un premi<ref>{{Cita notícia|títul=Notificacions falses sobre premis de loteria|url=https://encyclopedia.kaspersky.es/knowledge/fake-notification-of-lottery-wins/|periòdic=Kaspersky}}</ref> i que seguixca un enllaç per a rebre-ho, sent aquelles promeses falses (un esc). A voltes també es fa us de procediments informàtics que aprofiten vulnerabilitats. Habitualment, l'objectiu és furtar informació, pero atres voltes és instalar ''[[malware]]'', sabotejar sistemes, o furtar diners a través de fraus.<ref name="gchq">[https://www.cpni.gov.uk/system/files/documents/63/b4/Phishing_Attacks_Defending_Your_Organisation.pdf Phishing Attacks:Defending Your Organisation]. National Cyber Security Centre. GCHQ (servici d'inteligència del Regne Unit).</ref> El phishing està considerada una de les tècniques de robos de contrasenyes més utilisada.<ref>{{Cita notícia|títul=Els 5 principals atacs contra contrasenyes de l'actualitat|url=https://www.nts-solutions.com/blog/no-usar-contrasenas-mejora-seguridad.html#-ataques-|data=01 de febrer de 2023|fechaacceso=01 de febrer de 2023|periòdic=NTS}}</ref>

A qui realisa el phishing se li crida ''phisher''.<ref>Stutz, Michael [https://web.archive.org/web/20051222120913/http://wired-vig.wired.com/news/technology/0,1282,9932,00.html AOL: A Cracker's Paradise?] 29 de giner de 1998</ref>

Donat el creixent número de denúncies d'incidents relacionats en el ''phishing'', es requerixen métodos adicionals de protecció. S'han realisat intents en lleis que castiguen la pràctica i campanyes per a previndre als usuaris en l'aplicació de mides tècniques als programes.
== Orige del terme ==

El terme ''phishing'' prové de la paraula [[idioma anglés|anglesa]] "''fishing''" (peixca), fent alusió a utilisar un esc i esperar a que les víctimes "mosseguen l'ham". Els escs utilisats poden ser molt variats.<ref name=ri5phi>[http://www.ri5.com.ar/ayudaphishing.php Suplantació o robo d'identitat (phishing)a]</ref><ref>[https://es.mailjet.com/blog/news/que-es-phishing/#tipos ¿Qué és el phishing?]. Gabriela Gavrailova. mailjet. com/. 10 de decembre de 2019</ref>

També es diu que el terme ''phishing'' és la contracció de ''password harvesting fishing'' (collita i peixca de [[contrasenya]]s), encara que açò provablement és un acrònim retroactiu, ya que l'escritura ''ph'' és comunament utilisada per hackers per a substituir la ''f'', com a raïl de l'antiga forma de ''hacking'' telefònic coneguda com ''[[phreaking]]''.<ref>"phishing, n." OED Online, March 2006, [[Oxford University Press]]. Oxford English Dictionary Online. [http://dictionary.oed.com/cgi/entry/30004304/]. 9 d'agost de 2006</ref>

La primera menció del terme ''phishing'' data de giner de 1996, en el [[grup de notícies]] de ''[[hacker]]s'' ''alt.2600'' i va ser usat per a denominar a els qui intentaven "peixcar" contes de membres d'[[AOL]].<ref>"phish, v." OED Online, March 2006, Oxford University Press. Oxford English Dictionary Online. http://dictionary. oed. com/cgi/entry/30004303/ 9 d'agost de 2006</ref> És possible que el terme ya haguera aparegut anteriorment en l'edició impresa del bolletí de notícies ''hacker'' ''2600 Magazine''.<ref>Ollmann, Gunter. Phishing Guide: Understanding and Preventing Phishing Attacks. Technical Info. [http://www.technicalinfo.net/papers/Phishing.html]. 10 de juliol de 2006.</ref>

En el ''phishing'' en AOL l'atacant es feya passar com un empleat d'AOL i enviava un mensage instantàneu a una víctima potencial. Per a poder enganyar a la víctima de modo que donara informació confidencial,<ref>[https://web.archive.org/web/20051222120913/http://wired-vig.wired.com/news/technology/0,1282,9932,00.html AOL: A Cracker's Paradise?]. Michael Stutz. ''Wired News''. 29 de giner de 1998</ref> el mensage podia contindre texts com "verificant conte" o "confirmant informació de factura". Una volta l'usuari enviava la seua contrasenya, l'atacant podia tindre accés al conte de la víctima i utilisar-la per a varis propòsits criminals, incloent el [[Correu fem|spam]].
== Tècniques de phishing ==
Els atacs de phishing es poden classificar segons l'objectiu contra el que es dirigix l'atac, el fi, el mig que s'utilisa o segons el modo d'operació. Un cas concret pot pertànyer a varis tipos al mateix temps.<ref name="lupin"/> Actualment s'han contant més de 10{{esd}}000 formes de phishing.<ref>[http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/127507/TFG_Leguizam%C3%B3n_Mayra.pdf?sequence=1 EL PHISHING]. Mayra Sheila Mariana Leguizamón. TREBALL FINAL DE GRAU. GRAU EN CRIMINOLOGIA I SEGURITAT. Universitat Jaume I</ref> Els tipos d'atacs de phising més freqüents són:<ref name="lupin"/>

* '''Phishing general''', '''phishing tradicional''', '''''Bulk Phishing''''' o '''''Spray and pray'''''. Consistix en l'emissió massiva de correus electrònics a usuaris. Estos correus suplanten a entitats de confiança (eixemple bancs) i perseguixen l'engany de l'usuari i la consecució d'informació. Per eixemple en el mensage s'inclouen enllaços a dominis maliciosos. Per a camuflar estos enllaços és habitual que el text de l'enllaç siga l'URL correcta, pero l'enllaç en sí apunt al lloc maliciós.

* '''Vishing'''. És similar al phishing tradicional pero l'engany es produïx a través d'una cridada telefònica. El terme deriva de l'unió de dos paraules en anglés: ‘'voice'’ i ‘'phishing’'. Un eixemple típic d'us d'esta tècnica és quan un ciberdelincuente ha furtat ya informació confidencial a través d'un atac de phising, pero necessita la clau SMS o token digital per a realisar i validar una operació. És en eixe moment el ciberdelincuente crida per teléfon al client identificant-se com a personal del banc i, en mensages particularment alarmistes, intenta que el client revele el número del seu clau SMS o token digital, que són els necessaris per a autorisar la transacció.<ref name="bbva">[https://www.bbva.com/es/phishing-vishing-smishing-que-son-y-como-protegerse-de-estas-amenazas/ 'Phishing', 'vishing', 'smishing', ¿qué són i cóm protegir-se d'estes amenaces?]. Claudia Castell. bbva. com. 29 de novembre de 2018</ref>

* '''[[Qrishing]]''': phishing a través de còdics QR el qual consistix en la manipulació de còdics QR i el posterior engany a les víctimes per mig de la suplantanción de la pàgina web o aplicació a la que s'accedix en escanejar el còdic el qual dirigix a l'usuari a un enllaç fraudulent utilisat en la finalitat d'obtindre informació privada de les víctimes.<ref>{{Cita web|url=https://www.tekcrispy.com/2021/09/19/qrishing-estafa-codigos-qr/|títul=Et contem sobre el Qrishing, el método d'estafa a través dels còdics QR|fechaacceso=2022-05-13|data=2021-09-19|sitioweb=TekCrispy|idioma=és-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.h50.es/qrishing-el-phishing-a-traves-de-codigos-qr/|títul=Qrishing: el phishing a través de còdics QR|fechaacceso=2022-05-13|apellidar=H50|nom=Policia|data=2022-05-02|sitioweb=h50|idioma=és-ÉS}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.genbeta.com/a-fondo/phishing-a-traves-tu-qr-qrishing-asi-funciona-esta-estafa-que-alerta-policia-espana|títul=Phishing a través del teu QR o Qrishing: aixina funciona esta estafa de la que alerta la Policia en Espanya|fechaacceso=2022-05-13|llinage=Bécares|nom=Bàrbara|data=2021-09-14|sitioweb=Genbeta|idioma=és}}</ref>

* '''[[Smishing]]'''. És similar al phishing tradicional pero l'engany es produïx a través mensages de text ya siguen per SMS o [[mensageria instantànea]] (com [[WhatsApp]]). Un eixemple típic d'esta tècnica és quan el client rep un mensage de text, a on l'emissor es fa passar pel banc, i li informen que s'ha realisat una compra sospitosa en la seua targeta de crèdit. A la seua volta, el text solicita que es comunique en la banca per teléfon de l'entitat financera i li brinda un número fals. El client torna la cridada i és ahí quan el ciberdelincuente, fent-se passar pel banc, solicita informació confidencial per a supostament cancelar la compra. En una variant d'esta modalitat el mensage també podria incloure un enllaç a una ‘web’ fraudulenta per a solicitar informació sensible.<ref name="bbva"/>

* '''URL Phishing'''. Es tracta d'enganyar a l'usuari fent que una ''[[Localizador de recursos uniforme|URL]]'' d'un lloc maliciós semble la d'un lloc confiable. A elles a voltes s'accedix de forma inadvertida en escriure noms de domini mal escrits que estan molt prop del domini llegítim, o seguint un enllaç maliciós que sembla correcte, o per [[Nom de domini internacionalizadoConsideracions per enganys|enganys en usar caràcters unicode semblats difícilment detectables]], especialment en dispositius mòvils, en pantalles més chicotetes i generalment una resolució de pantalla inferior. Per eixemple caràcters llatins en un punt baix o la lletra grega ''ómicron'', "ο".<ref>Evgeniy Gabrilovich and Alex Gontmakher. [https://web.archive.org/web/20060130101301/http://www.cs.technion.ac.il/~gabr/papers/homograph_full.pdf The Homograph Attack].''Communications of the ACM 45(2):128''. febrer del 2002</ref><ref> Johanson, Eric. [https://web.archive.org/web/20060130101301/http://www.cs.technion.ac.il/~gabr/papers/homograph_full.pdf The State of Homograph Attacks Rev1.1.] '''The Shmoo Group''. 11 d'agost de 2005.</ref><ref>[https://www.adslzone.net/2018/02/20/punto-url-phishing/ Conte en les URL que amaguen punts baix de vocals i consonante: són clavada]. Carlos González. adslzone. net. 20 de febrer de 2018</ref> Una atra forma de disfrassar enllaços és utilisar direccions que continguen el caràcter [[Arrova (símbol)|arrova]]: '''', per a posteriorment preguntar el nom d'usuari i contrasenya (contrari als estàndarts<ref>Berners-Lee, Tim. [https://web.archive.org/web/20060204193032/http://www.w3.org/Addressing/rfc1738. cht Uniform Resource Locators], IETF Network Working Group, 28 de giner de 2006</ref>). Per eixemple, l'enllaç <tt><nowiki>http://www. google. com@members. tripod. com/</nowiki></tt> pot enganyar a un observador casual i fer-ho creure que l'enllaç va a obrir en la pàgina de <tt><nowiki>www. google. com</nowiki></tt>, quan realment l'enllaç envia al navegador a la pàgina de <tt>members. tripod. com</tt> (i en intentar entrar en el nom d'usuari de <tt><nowiki>www. google. com</nowiki></tt>, si no existix tal usuari, la pàgina obrirà normalment). Este método ha segut erradicat des de llavors en els [[Navegador web|navegadors]] de [[Fundació Mozilla|Mozilla]]<ref>Fisher, Darin. [https://bugzilla.mozilla.org/show_bug.cgi?id=232567 Warn when HTTP URL auth information isn't necessary or when it's provided]. Bugzilla. 28 d'agost de 2005</ref> i [[Internet Explorer]].<ref>Microsoft. [http://support.microsoft.com/kb/834489/ A security update is available that modifies the default behavior of Internet Explorer for handling user information in HTTP and in HTTPS URLs] ''Microsoft Knowledgebase Database''. 28 d'agost de 2005</ref>

* '''Whaling'''. Es diferencia dels atres tipos d'intents de phishing que l'objectiu són persones importants com per eixemple eixecutius d'alt ranc. Les solicituts d'informació contingudes en l'atac estan més adaptades a la persona concreta. Per eixemple, l'informació presentada pot incloure solicituts de citacions, queixes de clients, solicituts de transferència bancària o atres solicituts relacionades en transaccions financeres concretes. La persona objectiu desprevenida pot vore's atret a revelar informació confidencial del sistema o atres senyes valioses als que solament uns pocs individus tenen accés.
* '''Business Email Compromise''' ('''BEC''') o estafes '''Man-in-the-Email'''. Consistixen en usar el correu electrònic per a desplegar tàctiques d'ingenieria social i conseguir enganyar a empleats desprevenidos. Els formes concretes més habituals d'este tipo d'atacs són:<ref>[https://www.trendmicro.com/vinfo/us/security/definition/business-email-compromise-(bec) Business Email Compromise (BEC)]. trendmicro. com</ref>

** '''CEO Fraud'''. Consistix en fer-se passar per un CEO o un atre eixecutiu d'alt ranc que es comunica en un usuari final de nivell inferior per a persuadir-ho de realisar certes accions. Per a realisar este tipo d'atac poden extraure prèviament informació rellevant per a que la solicitut semble lo més llegítima possible. Per lo tant, l'atacant pot combinar les diverses tècniques de phishing i ingenieria social.
Compromís del conte. El conte de correu electrònic d'un eixecutiu o empleat és piratejada i utilisada per a solicitar pagaments de factures a proveïdors que figuren en els seus contactes de correu electrònic. Els pagaments s'envien a contes bancaris fraudulents.
Suplantació d'identitat dels advocats. Els atacants fingixen ser un advocat o algú de la firma d'advocats supostament a càrrec d'assunts crucials i confidencials. Normalment, tals solicituts falses es realisen per correu electrònic o per teléfon, i durant el final del dia hàbil.

El fals esquema de factures (''Bogus Invoice Scheme''). L'atacant fingix ser un proveïdor que solicita transferències de fondos per a pagaments a un conte que controla l'atacant. És típic de les empreses en proveïdors estrangers.
Robo de senyes. El seu objectiu són els empleats de nivell baix de Recursos humans i contabilitat i l'objectiu és obtindre'ls informació d'identificació personal o declaracions d'imposts d'empleats i eixecutius. Dits senyes poden usar-se per a futurs atacs.

* '''Spear Phishing'''. L'objectiu a enganyar és una persona o empleat específic d'una companyia en concret. Per a això els cibercriminals recopilen meticulosament informació sobre la víctima per a conseguir la seua confiaza. Un correu maliciós de spear phishing ben elaborat (típicament en enllaç a lloc maliciós o en document adjunt maliciós) és molt complicat de distinguir d'un llegítim, per lo que acaba sent més fàcil caçar a l'assut. El spear phishing és una ferramenta típica usada en atacs a empreses, bancs o persones influents i és el método d'infecció més utilisat en campanyes d'[[Amenaça persistent alvançada|APT]]. Els objectius d'este tipo d'atac són tant els alts càrrecs en accés a informació potencial, com els departaments el treball dels quals consistix en obrir numerosos documents provinents d'atres fonts.<ref>[https://www.kaspersky.es/blog/what-is-spearphishing/14959/ ¿Qué és el spear phishing?]. Marvin the Robot. kaspersky. és. 7 de decembre de 2017</ref><ref>[https://docplayer.es/815862-Maite-moreno-csirt-cv-jose-miguel-holguin-csirt-cv.html Detecció d'APTs]]. José Miguel Holguín et ali. CSIRT-CV. Maig 2013</ref>

* '''Search Engine phishing'''. En este tipo d'atac els estafadores creen el seu propi lloc maliciós i ho indexen els motors de busca llegítims. És habitual que estos llocs maliciosos oferixquen productes barat, oportunitats d'ocupació o inclús llancen alertes de virus per als que és necessari adquirir el seu [[antivirus]]. Els compradors en llínea trobaran estos llocs apareixent en una pàgina típica de resultats de Google, i pot ser molt difícil notar la diferència en un lloc llegítim. El lloc maliciós encoraja als usuaris a entregar la seua informació personal, com el número del document d'identificació o el seu número bancària per a poder realisar la compra. Estes senyes es poden usar per a furtar-li, seqüestrar la seua identitat o destruir la seua reputació.<ref>[https://medium.com/ReputationDefender/tips-to-avoid-phishing-4-search-engine-phishing-bcaec7811933 Tips to Avoid Phishing # 4 — Search Engine Phishing]. ReputationDefender. medium. com. 18 de maig de 2017</ref>
* '''Phising en evasió de filtres'''. Els mecanismes 'Anti-Phishing' i 'Anti-malware' disponen de mecanismes per a detectar atacs. Per eixemple:

** Coneixen les paraules clau que deuen buscar en correus electrònics per a detectar atacs de phishing. Per a evadir eixos filtres els atacants usen tècniques de per a evadir eixos filtres. Per a evitar-ho es poden usar images que contenen text de phishing incrustat per a evitar filtres anti-phishing basats en l'anàlisis de cadenes de text.
** Analisen els fichers adjunts per a detectar atacs. Per a evitar-ho es poden afegir fichers adjunts protegits en contrasenya. Esta tècnica al mateix temps que evita l'anàlisis de detecció, crea una falsa sensació de seguritat.<ref>[https://www.enisa.europa.eu/publications/info-notes/phishing-on-the-rise Phishing on the rise]. European Union Agency For Cybersecurity. 12 d'octubre de 2017</ref>

* '''[[Estafa nigeriana|Nigerian phishing]]'''. És la transposició a Internet de la clàssica [[estafa]] que utilisa el gancho d'hereues/viudes/secretàries/advocats de millonaris fallits/dictadors en desgràcia/negocis segurs etcétera, que necessiten una chicoteta cantitat de diners per a certa gestió que els recompensarà generosament. Les històries s'han adaptat als nous temps i estan ampliant el seu objectiu a empreses sent freqüent habitual la compra de bases de senyes de direccions electròniques corporatives en el mercat negre. No obstant la base és la mateixa, aprofitar-se de l'avarícia i la credulidad de les seues víctimes. Pot creure's irrellevant este tipo d'atacs, pero el [[FBI]] estima que entre octubre de 2013 i maig de 2016 es varen estafar més de 3 mil millons de dólars.<ref>[https://securelist.com/nigerian-phishing-industrial-companies-under-attack/78565/ Nigerian phishing: Industrial companies under attack]. Kaspersky Lab ICS CERT. 15 de juny de 2017</ref>

* '''[[Pharming]]''' o '''DNS-Based Phishing'''. L'engany consistix en redirigir a l'usuari a una lloc fals aprofitant per a això vulnerabilitats en el procés de conversió de la seqüència de lletres que componen una URL en una [[direcció IP]]. L'atac, pot ser dirigit contra l'ordenador de l'usuari o aprofitar vulnerabilitat del servidor [[Domain Name System|DNS]]. El terme "pharming" és una paraula composta pels térmens "phishing" i "farming".<ref>[https://www.kaspersky.es/resource-center/definitions/pharming Qué és el pharming i cóm evitar-ho]. kaspersky. és</ref>

* '''Addline Phishing'''. Consistix en accedir de forma fraudulenta al dispositiu de la víctima en l'intenció de furtar informació dels contes personals (correus, PayPal, Amazon, Bitcoin, contes bancaris,...), típicament usant servicis Wifi gratuïts maliciosos. Estos contes furtats, són utilisades per a cometre o realisar operacions fraudulentes com si fora la persona ama del conte. D'esta forma es dificulta la detecció del delinqüent ya que són fetes en nom d'una atra persona.<ref>[https://steemit.com/spanish/josecarrerag/bitacora-tecnologia-3-ataques-comunes-a-los-sistemas-informaticos Bitàcola Tecnologia #3: Atacs comuns als sistemes informàtics]. José Gutierrez. steemit. com 2018</ref> Els montos de diners obtinguts pel Addline Phishing solen ser baixos (menors a $50.000) per lo que els bancs dediquen poca atenció i respal a la víctima. Segons un estudi de l'[[Universitat de Nova York]], el 74% de les víctimes del Addline Phishing són turistes conectats a rets WiFi d'hotels

* '''[[Malware]]-based phishing'''. Es referix a aquells atacs de phishing que impliquen l'eixecució d'un software maliciós en els ordenadors de la víctima. Per eixemple, en un correu electrònic que suplanta l'identitat d'una marca s'inclou com a adjunt, o és accessible a través d'un enllaç, un document [[PDF]] que en obrir-se infecta el dispositiu de la víctima<ref>[https://www.muyseguridad.net/2019/02/15/ataques-phishing-riesgo-seguridad/ Huit tipos d'atacs phishing que posen en risc la teua seguritat]. Rodolfo. muyseguridad. net. 15 de febrer de 2019</ref><ref name="roberto">[https://es.godaddy.com/blog/que-es-el-phishing-y-que-tipos-existen/ ¿Qué és phishing i quins tipos existixen?]. Beatriz Corchado. goDaddy. com. 25 de giner de 2017</ref>
* '''Content-Injection phishing'''. En este tipo d'atac els atacants reemplacen part del contingut d'un lloc llegítim en contingut maliciós dissenyat per a obtindre informació confidencial de l'usuari.<ref name="roberto"/>
* '''Man-in-the-Middle Phishing'''. L'atacant es posiciona entre l'ordenador de l'usuari i el servidor, gravant aixina, l'informació que es transmet entre abdós<ref name="roberto"/>

* [[atac d'abrevadero|'''Watering Hole Phishing''', '''watering hole attack''' o '''atac d'abrevadero''']]. L'atacant infecta en ''malware'' llocs web de tercers molt utilisats pels usuaris de l'organisació. D'esta forma quan els usuaris de l'organisació accedixen a eixe sitie web queden infectats. L'atac és altament efectiu ya que en l'infecció d'un sol lloc, es pot conseguir que mils de víctimes descarreguen l'amenaça. L'èxit s'incrementa si s'usa vulnerabilitats 0-Day, no conegudes encara públicament i que no han segut solucionades pel fabricant. El seu nom prové de la forma en que alguns depredadors del món animal esperen la seua oportunitat per a atacar al seu assut prop dels pous d'aigua que servixen d'abrevadero.<ref name="mut">[https://mug-it.org.ar/343019-Watering-Hole-Attack-Metodo-de-espionaje-contra-las-empresas.note.aspx Watering Hole Attack: Método d'espionage contra les empreses]. Cristian Borghello. MUG 2013.</ref>

* '''Evil Twin'''. Es tracta de crear un Punt d'Accés maliciós a una ret Wireless, en apariència de llegítim, per a que els víctimes puguen conectar-se i aixina capturar informació confidencial. Per eixemple redirigint a llocs maliciosos que capturen les nostres credencials.<ref>[https://nordvpn.com/es/blog/evil-twin-attack/ How to identify and prevent evil twin attacks]. Emily Green. nordvpn. com. 3 de març de 2020</ref><ref>[https://origendata.com/2018/01/11/realizar-un-ataque-evil-twin-para-capturar-claves-wi-fi-con-wifiphisher/ Realisar un atac Evil Twin per a capturar claus Wi-Fi en Wifiphisher]. Cristian McGrath. origendata. com. 11 de giner de 2018</ref>
* '''Social Network Phishing'''. Són atacs de phishing en els que estan involucrades les rets socials. Per eixemple:<ref>[https://resources.infosecinstitute.com/the-most-popular-social-network-phishing-schemes/#gref The Most Popular Social Network Phishing Schemes]. Rasa Juzenaite. infosecinstitute. com. 10 de novembre de 2015</ref>
*Phishing d'injecció de contingut en rets socials consistix en insertar contingut maliciós en les rets socials. Per eixemple, publicació de post falsos publicats per usuaris els contes dels quals es varen vore afectades en aplicacions no autorisades.

Man-in-the-middle social network attack també conegut com a social network session hijacking attack. És una forma de phishing en la que l'atacant es posiciona entre l'usuari i el lloc web d'una ret social llegítima. L'informació que es mana a la ret social passa a través de l'atacant el qual la llig, la processa i inclús pot afegir contingut. La forma en que l'atacant se situa entre l'usuari i la ret social poden ser variades, per eixemple es pot aprofitar d'una vulnerabilitat de la ret social, o atraure a la víctima a un lloc de phishing (per eixemple, una pàgina d'inici de sessió falsa de Facebook) a on la víctima ingressa el seu nom d'usuari i contrasenya que el servidor de phisher utilisa per a ingressar al sitie web llegítim de la ret social i actualisar i llegir en la ret social llegítima.

Basat en ''malware''. En este tipo d'atac es realisa la propagació de mensages de phishing per mig de l'us de ''malware''. Per eixemple, el conte de Facebook d'una víctima que va instalar una aplicació de Facebook no autorisada, envia automàticament mensages a tots els amics de la víctima. Dits mensages a sovint contenen enllaços que permeten als receptors dels mensages instalar l'aplicació maliciosa de Facebook en les seues computadores o dispositius mòvils.
*Deceptive phishing. En un escenari típic, un ''phisher'' crea un conte que fingix ser el conte de la víctima. A continuació, el phisher envia solicituts d'amistat als amics de la víctima, aixina com un mensage com «He abandonat el meu conte de Facebook anterior. D'ara en avant, comunique's en mi solament a través d'este conte». A continuació, el phisher comença a enviar mensages als amics de la víctima que exigixen que el destinatari faça clic en un enllaç. Per eixemple una factura fictícia que es pot cancelar fent clic en un enllaç que solicita a l'usuari que proporcione la seua informació personal.

* '''[[Tabnabbing]]'''. Este tipo de phishing es basa en el fet de que molts acostumen a tindre vàries pestanyes del navegador obertes. L'atac es basa que mentres la víctima revisa els continguts d'atres pestanyes, el lloc maliciós canvia la seua apariència per a semblar que es tracta d'un atre lloc. Si no es dona conte de que este nou lloc no és el que estava utilisant, pot capturar l'informació. Per eixemple el lloc maliciós pot simular que s'ha perdut la conexió a una web de correu electrònic i demanar-li a la víctima les credencials. Quan les introduïx, li redirigix a la pàgina original a on havia iniciat sessió anteriorment i li fa creure que el seu ingrés de senyes va tindre èxit.<ref>[http://www.maestrosdelweb.com/que-es-tabnabbing-phishing-robo-identidad/ ¿Qué és TabNabbing?]. Eugenia Tobar. maestrosdelweb. com. 1 de juny de 2010</ref>

* '''Man in the Browser''' ('''MITB'''). Combina l'us de tècniques de phishing per a instalar un troià en el navegador de l'usuari, per a capturar, modificar i/o insertar informació adicional en les pàgines sense el coneiximent de l'usuari. Una tècnica habitual per a realisar este tipo d'atac és l'instalació d'una extensió maliciosa en el navegador. L'instalació d'esta extensió maliciosa pot ser realisada per un software maliciós o per la pròpia víctima pensant que es tracta d'una extensió fiable. El ''malware'' instalat en el navegador analisarà el tràfic i quan es carregue una pàgina d'una llista de llocs objectius realisarà les accions per a les que està programat<ref>[https://ro.ecu.edu.au/cgi/viewcontent.cgi?referer=https://en.wikipedia.org/&httpsredir=1&artícul=1014&context=ism A Review of Browser Extensions, a Man-in-the-Browser Phishing Techniques Targeting Bank Customers]. Nattakant Utakrit. 7th Australian Information Security Management Conference, Perth, Western Austràlia. 1-3 de decembre de 2009</ref>

* '''Phishing 2.0'''. Consistix en utilisar un [[proxy invers]] transparent per a montar un [[Atac d'intermediari|atac man-in-the-middle]] contra usuaris. Este intermediari fa que en temps real, sense que l'usuari siga conscient, cada paquet provinent del navegador de la víctima, siga interceptat, i despuix enviat al sitie web real. Análogamente en temps real cada paquet provinent del sitie web real serà interceptat, abans de ser enviat al navegador. En l'interceptació, el proxy invers analisa el contingut del paquet, almagasenant lo que considere útil (per eixemple, l'identificador d'usuari, contrasenya o cookies de sessió) i podent inclús modificar el contingut del paquet. Per a poder usar estes tècniques en servidors web que usen https, és necessari que el servidor proxy tinga instalat un certificat https vàlit d'una URL falsa que suplante a la URl del sitie web real. Este tipo d'atac, en tindre un control total del tràfic entre el navegador i el servidor, permet atacar sessions en [[Autenticació de múltiples factors|autenticació multifactor]]. Ferramentes especialisades per a automatisar este tipo d'atacs són Evilginx2 i Modlishka<ref>[https://www.ubisecure.com/security/phishing-2-0/ What is Phishing 2.0 and which countermeasures ca organisations use against it?]. Ubisecure. 11 de març de 2019</ref><ref name="breakdev">[https://breakdev.org/evilginx-2-next-generation-of-phishing-2fa-tokens/ Evilginx 2 - Next Generation of Phishing 2FA Tokens]. Kuba Gretzky. breakdev. org. 26 de juliol de 2018</ref>

* '''Phishing mòvil'''. Són atacs de phishing especialment orientats als dispositius mòvils. Per eixemple:<ref>[https://www.redeszone.net/2019/07/07/diferentes-tipos-ataques-phishing-movil-consejos/ Phishing en el mòvil: totes les formes d'atac i cóm protegir-nos]. Javier Jiménez. redeszone. net. 7 de juliol de 2019</ref><ref>[https://www.pandasecurity.com/spain/mediacenter/consejos/ataques-phishing-movil/ Conte en els atacs de phishing en el teu mòvil]. pandasecurity. com. 16 d'agost de 2017</ref>
Aprofitar mensages de SMS o d'aplicacions de [[mensageria instantànea]], per eixemple WhatsApp, per a manar enllaços falsos.
Aprofitar [[aplicació mòvil|aplicacions mòvils]] malicioses per a recopilar informació personal. Les senyes poden ser introduïts per l'usuari o obtinguts directament per l'app, per eixemple accedint als fichers del dispositiu o usant l'informació de geolocalisació.
Obtindre informació personal com on vivim o on estem en un precís moment, a partir d'aplicacions de venda d'objectes de segona mà com Vibbo o Wallapop

** Aprofitar informació de valoracions de restaurants i atres llocs d'interés turístic per a averiguar on està la víctima o per a tindre informació sobre ella. Esta informació pot ser usada, per eixemple, per a un primer contacte de tal manera que semblen persones de confiança
* '''Hishing''' o “'''hardware phishing'''”. Consistix en distribuir ''malware'' ocultant-ho en equips que van a ser venuts, ya siguen estos nous o usats. Estos còdics maliciosos poden ocultar-se en teléfons mòvils, equips MP3, etc.<ref name="inteco">[https://www.aui.es/IMG/pdf_estudio_phishing_observatorio_inteco.pdf Estudi sobre usuaris i entitats públiques i privades afectades per la pràctica fraudulenta coneguda com phishing]. Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO). Octubre de 2007.</ref>
== ''Phishing'' com a servici ==

El '''Phishing com a servici''' o '''PHaaS''' (de l'anglés ''Phishing-as-a-Service'') consistix en oferir, previ pagament, una plataforma que proporciona varis servicis de phishing. D'esta forma s'establix un mercat per a comprar i vendre dits servicis.<ref name="conartist">[https://theconartist.substack.com/p/phishing-as-a-service-making-cybercrime Phishing-As-A-Service: Making Cybercrime Easy to Commit]. theconartist. substack. com. 21 de giner de 2020</ref>

És habitual que el sistema oferixca una série de plantilles (de rets socials, banca, comercie minorista, telecomunicacions, servicis públics, jocs, plataformes de cites,...) per a que l'usuari elegixca la que usa i la configure d'acort a l'atac de phishing que vullga utilisar. Ademés, el sistema proporciona un panel que permetrà a l'usuari seguir els detalls de la campanya de phishing i obtindre les credencials furtades en èxit. A partir d'ací ya l'usuari pot explotar estes credencials per al seu propi benefici o vendre-les a compradors interessats en el mercat.<ref name="conartist"/>

A voltes s'oferixen subscripcions debades que permeten vore tutorials i s'assessora sobre com utilisar el phishing per a guanyar diners fàcils.<ref name="conartist"/>

Un eixemple d'este tipo de plataformes és Hackshit<ref name="conartist"/>
== Fases ==

* En la primera fase, la ret d'estafadores es nutrix d'usuaris de chat, fòrums o correus electrònics, a través de mensages d'ofertes d'ocupació en una gran rendabilitat o disposició de diners (''[[hoax]]'' o ''[[scam]]''). En el cas de que caiguen en la trampa, els presunts intermediaris de l'estafa, deuen reblir determinats camps, tals com: Senyes personals i número bancària.
* Es comet el ''phishing'', ya siga l'enviament global de millons de correus electrònics baix l'apariència d'entitats bancàries, solicitant les claus del conte bancari (''phishing'') o en atacs específics.
* El tercer pas consistix que els estafadores comencen a retirar sumes importants de diners, les quals són transmeses als contes dels intermediaris (muleros).
* Els intermediaris realisen el traspàs als contes dels estafadores, duent-se estos les cantitats de diners i aquells —els intermediaris— el percentage de la comissió.
== Referències ==
<references/>
{{listaref|2}}

{{Traduït ref|es|Phishing}}
[[Categoria:Informàtica]]

Mar de l'Argent

2026-10-10T14:09:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:MDQMontage.jpg|miniatura|Mar de l'Argent]]
{{atres usos}}
{{redirigix|Marplatense|Marplatense (edat)|la capa estratigráfica}}
{{distinguir|L'Argent}}

[[Archiu:Presentación ciudad de Mar del Plata.ogg|miniaturadeimagen|Breu àudio introductori]]

'''Mar de l'Argent''' és una ciutat ubicada en el surest de la [[província de Buenos Aires]], [[Argentina]], sobre la costa del [[mar argentina]]. És la capçalera del [[partit de General Pueyrredón]], un important [[port]], la localitat balnearia més important del país i el segon destí [[turisme|turístic]] despuix de [[Buenos Aires]]. En época [[Estiu|estival]] la seua població pot aumentar en al voltant d'un 301 %, per lo que conta en una gran oferta d'infraestructura d'hotels i atres servicis. l'[[Ruta Provincial 2 (Buenos Aires)|autovia 2]] l'enllaça despuix de 404 km en Buenos Aires i es troba a 368 km de [[L'Argent]]. Va ser fundada en el seu nom actual el 10 de febrer de 1874 per [[Patricio Peralta Ramos]], en una estància de la seua propietat, sobre la base de la segona de les tres extintes missions jesuíticas de la Pampa, fundades en la segona mitat d'el {{sigle|XVIII||s}}, denominada La nostra Senyora del Pilar de Puelches, que més vesprada va rebre el nom de «Port de l'[[Estany dels Pares]]».<ref name=fundacion/>

Les principals indústries són la [[peixca|peixquera]], la turística i la [[indústria textil|textil]]. La peixca, activitat principal del port, es complementa també en barcos petrolers i cerealeros. La ciutat conta també en una [[base naval]] de submarins. Entre la gran varietat d'indústries, es destaquen també les derivades de l'horticultura, la construcció, la metalúrgica i la mecànica. La ciutat conta en [[Estadi José María Minella|un complex deportiu]] que va ser subsede del [[Copa Mundial de Fútbol de 1978|Mundial de Fútbol 1978]],<ref>{{Cita web|url=https://www.lacapitalmdp.com/el-mundial-y-mar-del-plata-una-ciudad-signada/|títul=El Mundial i Mar de l'Argent, una ciutat signada|fechaacceso=21 de giner de 2019|sitioweb=Diari La Capital de Mar de l'Argent|idioma=és-ÉS}}</ref> sèu dels [[Jocs Panamericans de 1995]] i a on es va jugar la final de la [[Copa Davis 2008]]. el [[Club Atlètic Aldosivi]] és l'equip de fútbol més popular que representa a la ciutat. Ademés, és coneguda per la seua calitat en el básquetbol, a on el [[Club Atlètic Peñarol (Mar de l'Argent)|Club Atlètic Peñarol]] i el [[Club Atlètic Quilmes (Mar de l'Argent)|Club Atlètic Quilmes]] representen a este deport a nivell nacional.<ref name="aldosivi">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/deportes/futbol/sube-Aldosivi-Gimnasia_0_1267073542.html|títul=Ascendio Aldosivi a Primera Division|fechaacceso=18 de decembre de 2014}}</ref><ref name="alvarado">{{Cita web|url=http://www.futbol-argento.com.ar/index.php?topic=22758.0|títul=Alvarado 5 - Sant Lorenzo d'Almagro 0|fechaacceso=23 de setembre de 2009}}</ref>

== Història ==

=== {{Sigle|XVI||s}} ===

==== Primeres exploracions ====

Els [[pobles originaris]] [[nómada]]s que transitaven per la zona de l'actual Mar de l'Argent, abans de l'arribada dels europeus, varen anar els [[indígenes d'Amèrica|pobles]] [[Indígenes pampes|pampes]], [[het]] o [[tehuelches|tehuelches septentrionals]] i [[mapuches]]. Els primers exploradors europeus en descobrir la zona varen ser: [[Fernando de Magallanes]], al servici del [[Imperi espanyol]], durant el primer viage de circumnavegació del món, en 1519, va anar també el primer europeu en navegar les seues costes al referenciar una «Punta d'Arenes Grosses», que podrien ser les plages de «[[Punta Mogotes]]».{{harvnp|Echard|1795|p=11}} Posteriorment el corsario anglés [[Sir Francis Drake|Francis Drake]] va descriure per primera volta en la cartografia d'eixe llavors lo que actualment és el [[Veta Corrents (Argentina)|veta Corrents]], en el seu viage al voltant del món de 1578, batejant alloc com Cape Llops per l'existència de [[Otaria flavescens|llops marins]] en les seues plages.<ref>{{Cita lliure|llinages=Ayesa |nom=Félix de |títul'Almirant Brown no va fondejar l'actual Veta Corrents |fechaacceso=3 d'abril de 2011 |any=1982 |ubicació=Universitat de Virginia |pàgina=62}}</ref> I per últim l'espanyol [[Juan de Garay]] la va descriure com una «molt galana costa» quan va explorar la regió per terra en 1581 un any despuix d'haver fundat la [[Ciutat Autònoma de Buenos Aires|Ciutat de la Santíssima Trinitat i Port de Santa María del Bon Ayre]].<ref>{{Cita lliure|llinages=Busaniche |nom=José Luis |títul=Estampes del passat: llectures d'història argentina |fechaacceso=3 d'abril de 2011 |any=1982 |editorial=Solar/Hachette |pàgina=62}}</ref>

=== {{Sigle|XVIII||s}} ===

==== La Missió jesuítica de La nostra Senyora del Pilar del Volcà ====

Els primers europeus que es varen establir en la zona varen ser els [[religiós]]s de la [[Companyia de Jesús]] [[José Cardiel]], [[Matías Strobel]] i [[Tomás Falkner]], els qui en 1746 varen fundar la segona de les tres Missions jesuíticas de la Pampa. Esta [[Reducció d'indis|reducció]] es va cridar [[Nostra Senyora del Pilar]] de [[Puelche]]s, adjacent al «estany Les Cabrillas», l'actual [[Estany dels Pares]], distant a pocs quilómetros al noroest de la futura Mar de l'Argent. La missió va aplegar a albergar prop de cinccentes persones. Posteriorment va deure ser abandonada a causa de la repentina hostilitat d'un grup de [[tehuelches]] liderats pel cacic [[Cangapol]].{{harvnp|Bruno|1992|p=32}}

Per la presència de [[Otaria flavescens|llops marins]], es va denominar «La Lobería Gran» a la zona de la costa, mentres que la planicie estava coberta per un tipo d'arbusto espinós conegut com [[Colletia paradoxa|treball]].

=== {{Sigle|XIX||s}} ===

==== Fundació del Port d'Estany dels Pares ====

En 1856 es varen assentar nous pobladors d'orige europeu en la zona de la futura Mar de l'Argent. La causa va ser un increment de les relacions comercials en [[Brasil]] i l'instalació d'un [[saladero]] o establiment saladeril de carn vacuna a càrrec del [[Portugal|portugués]] (ex[[Cònsul (servici exterior)|cònsul]] en Buenos Aires) [[José Coelho de Meyrelles]].<ref>{{Cita web |autor=Armant Maronese |títul=SALADERO |url=http://www.mardelata-ayer.com.ar/saladero.html|fechaacceso=26 d'octubre de 2012 |obra=HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE MAR DE L'ARGENT}}</ref>

Este nou establiment va produir com resultat l'aparició d'una població estable, la qual va començar a cridar-se «Port de l'Estany dels Pares». [[Patricio Peralta Ramos]] va comprar estes terres a Coelho de Meyrelles en 1860 i es va dedicar a desenrollar l'àrea. Tretze anys més vesprada va ser construït un nou temple [[catòlic]]: la Capella Santa Cecilia, el nom de la quali va ser donat honrant a l'esposa de Peralta Ramos, Cecilia Roures.

En 1873 varen començar els demanats davant la [[província de Buenos Aires]] per a que es reconeguera formalment a la població del Port de l'Estany dels Pares, la qual va ser efectivizado el 10 de febrer de 1874 per mig de la firma d'un decret. Per a eixe llavors, el viage des de la ciutat de Buenos Aires fins a Mar de l'Argent demorava entre 8 i 10 dies.<ref name="Sense-nom-p2TC-1">https://www. infobae. com/sociedad/2019/02/10/mar-del-plata-cumple-145-anos-la-curiosa-historia-del-tendero-y-el-inmigrante-que-fundaron-la-ciudad-feliz/</ref>

En 1877 [[Pedro Luro]] es va posar al front del saladero i va enriquir la regió propulsando el desenroll de l'agricultura. Va instalar un [[molí harinero]], va construir un [[Moll (construcció)|moll]], va edificar una barraca i va favorir la construcció de vivendes. Per la seua banda, la seua filla, María Luro de Chevalier, va ajudar a edificar l'iglésia de Sant Pedro, és dir, l'actual [[catedral dels Sants Pedro i Cecilia]].

==== Fundació de Mar de l'Argent i creació del Partit de General Pueyrredon ====

[[Archiu:Peralta ramos.jpg|miniaturadeimagen|[[Patricio Peralta Ramos]], fundador de Mar de l'Argent.]]

* Patricio Peralta Ramos va continuar, pese a l'oposició de varis veïns, en els tràmits per a la fundació de Mar de l'Argent. Per un decret de la governació de la província de Buenos Aires del 10 de febrer de 1874, es va reconéixer al poble de l'Estany dels Pares i se li va donar el nom de Mar de l'Argent, per iniciativa del seu fundador, Patricio Peralta Ramos. Esta és la data oficial de la fundació de Mar de l'Argent. El seu nom té el sentit de «mar de la regió de l'Argent» o «mar aledaño al [[Riu de l'Argent]]».<ref>{{Cita lliure|llinages=Cova |nom=Roberto Osvaldo |títul=Síntesis històrica de Mar de l'Argent: notes per al coneiximent de l'orige, evolució i desenroll de la ciutat i de la zona |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |pàgina=8|cita=Creem, no obstant, que per ser el primer contacte que els hòmens del Riu de l'Argent varen prendre en la mar es va cridar a este punt precisament mar de l'Argent.}}</ref> Més vesprada, en 1879 i també a iniciativa del seu fundador, es va establir el [[Partit de General Pueyrredon]] dividint en dos el [[Partit de Balcarce|Partit de General Balcarce]].

[[Archiu:Playa-centro1895.jpg|miniaturadeimagen|Mar de l'Argent en 1895.]]

En 1886 va aplegar el ferrocarril a Mar de l'Argent per mig de gestions del governador [[Dart Rocha]]. El trayecte des de l'estació Constitució tardava 10 hores.<ref name="Sense-nom-p2TC-1"/> La seua arribada va produir una nova etapa de progrés per al poble que es va convertir en un destí turístic preferit de l'aristocràcia de Buenos Aires. A l'any següent es va construir el [[Bristol Hotel]], inaugurat el 8 de giner de 1888. Eixe mateix any la Municipalitat va aprovar un «Reglament de banys» que establia:

{{cita|Artícul 1.º: Està prohibit banyar-se nuet. Artícul 2.º: El trage de bany admés per este reglament és tot aquell que cobrixca el cos des del coll fins al genoll. Artícul 3.º: En les tres plages conegudes: del Port, de l'Iglésia i de la Gruta, no podran banyar-se els hòmens mesclats en les senyores a no ser que tingueren família i ho feren acompanyant a ella. Artícul 4.º: Està prohibit als hòmens sols aproximar-se durant el bany a les senyores que estiguessin en ell, devent mantindre's per lo manco a una distància de 30 metros. Artícul 5.º: Es prohibix a les hores del bany l'us d'anteojos de teatre o un atre instrument de llarga vista, aixina com situar-se en la vora quan es banyen senyores. Artícul 6.º: Està prohibit banyar animals en les plages destinades per al bany de famílies. Artícul 7.º: Està igualment prohibit l'us de paraules o accions deshonestas o contràries al decore.<ref>Sáenz, Jimena (1974). «Mar de l'Argent: Sigle I (1874-1974)». Buenos Aires: L'Alba, pag. 57</ref>}}

El 19 de juliol de 1907 la llegislatura va aprovar el proyecte que va declarar ciutat a Mar de l'Argent (Llei 1306).<ref name=fundacion>{{Cita web |url=http://www.mdp.com.ar/historia/|títul=Síntesis Històrica |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |fechaarchivo=4 de maig de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110504022714/http://www.mdp.com.ar/historia/|deadurl=yes }}</ref>

=== {{Sigle|XX||s}} ===

==== 1900 a 1920 ====

[[Archiu:Playa Bristol - Mar del Plata- Ca 1910.jpg|miniaturadeimagen|[[Plaja Bristol]] (ca. 1910). El cos devia estar completament cobert i els varons, separats de les dònes.]]

Les dos primeres décades d'el {{sigle|XX||s}} varen dur a que Mar de l'Argent alcançara un notable grau de desenroll urbà, situació que es va donar dins de l'ampli marc de progrés general i ascens social que va viure Argentina durant els anys de la [[República Conservadora (Argentina)|República Conservadora]]. En 1903 es va encarregar al prestigiós paisagiste francés [[Carlos Thays]] el disseny de la passejada General Pau, un ampli parc públic de quatre hectàrees acompanyant el camí coster en el tram cèntric de la ciutat, des del Bristol Hotel fins a la Plaja dels Peixcadors, i integrant-se en la plaça Colón.

[[Archiu:Club Mar del Plata (ca 1910).jpg|miniaturadeimagen|Club Mar de l'Argent (ca 1910), va ser danyat pel fòc en 1961 i mai va ser reconstruït.]]

En 1904 es va construir el [[Torreón del Monge]], lo que va ampliar els llímits del balneari. L'edifici tenia una confitería i un club de tir a la coloma. Esta obra va estar a càrrec de l'empresari [[Ernesto Tornquist]]. Més alvance, en 1909, es va inaugurar l'esplanada de la loma del Torreón; a l'any següent es va habilitar l'estació Mar de l'Argent Sud del [[Ferrocarril del Sud]], que funcionava solament en temporada estiuenca.<ref>Wadell, Jorge: [http://www. todotren. com. ar/mundo/hist_mps_1. htm «Mar de l'Argent sud, una estació part-clave»] {{Wayback|url=http://www.todotren.com.ar/mundo/hist_mps_1.htm|dona't=20100515144736 }}, artícul en elloc web Todotren.</ref> Per últim, en 1914, es va inaugurar la Rambla Bristol, una passejada de material en la plaja homònima. El poble de Mar de l'Argent va ser declarat ciutat per mig d'una llei (Llei N.º 3040) promulgada el 22 de juliol de 1907 i sancionada el 25 de juliol del mateix any.<ref>{{Cita web |url=https://www.concejomdp.gov.ar/historia/LEY%20QUE%20DECLARA%20CIUDAD%20AL%20PUEBLO%20DE%20MAR%20DEL%20PLATA.pdf|títullei Nº3040 |fechaacceso=5 d'abril de 2011}}</ref>

[[Archiu:Mardelplata tourists 1930.jpg|miniaturadeimagen|Turistes en la plaja en 1930.]]

[[Archiu:1er gobierno socialista de MDP-1920.jpg|miniaturadeimagen|Primer govern socialiste de Mar de l'Argent (Argentina). D'esquerra a dreta. Assentats: [[Juan A. Fava]], [[Teodoro Bronzini]], Antonio Valentini, Juan Laffranconi i [[Rufino Inda]]. De peu: [[Antonio de Tomaso]], Alejandro F. López, [[Antonio Zaccagnini]], Francisco Berengeo i Miguel Pascarelli.]]
[[Archiu:Rambla de mar de plata agn 1938.jpg|miniaturadeimagen|Rambla de Mar d'Argent en 1938]]
[[Archiu:Mar del Plata Sud.JPG|miniaturadeimagen|L'estació Mar de l'Argent Sud, inaugurada en 1910 i desactivada en 1949, en que va passar a utilisar-se com a terminal d'ómnibus. Més vesprada, l'edifici va ser danyat pel fòc. Encara que ha segut restaurat, està molt manco adornada.]]

El 23 de giner de 1910 es va inaugurar el [[Club Mar de l'Argent]], exclusiu edifici reservat per als distinguits estiuejadors del creixent balneari per als seus events socials, nits de joc i balls. Dissenyat per l'ingenier [[Carlos Agote]], va ser ícono de la Mar de l'Argent aristocràtic fins al seu incendi en 1961, després del com la seua estructura va quedar sériament danyada i va ser demolida. En 1912 Francisca Ocampo d'Ocampo, membre d'una tradicional família del país, va adquirir en Anglaterra, de l'empresa Boultoun & Paul, una magnífica casa de fusta de dos pisos. La va fer traslladar en barco fins a Mar de l'Argent, a on va ser emplaçada en l'antiga zona coneguda com Loma del Tir de la Coloma, que és actualment el coqueto barri [[Barri Els Troncs]], en la poma delimitada per les calles Arenals, Lamadrid, Matheu i Quintana. Va ser un centre cultural i un dels edificis més importants de l'era en que Mar de l'Argent va ser el centre de vacacions dels sectors alts de la població argentina. Es coneix actualment alloc com a «Vila Victoria» (per [[Victoria Ocampo]]). En 1915 es va iniciar la costum ―sobretot femenina― de «prendre sol»; per llavors es dia: «Les chicones semblen "fregides"». En 1918 varen començar a canviar els trages de bany femenins, descobrint els braços. Es va denominar ''mallot'' i va ser considerat un escàndal d'immoralitat.<ref>{{Cita lliure|llinages=Sáenz |nomene=Jimena |títul=Mar de l'Argent: Sigle I (1874-1974) |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |any=1974 |editorial'Alba |pàgines=78-79}}</ref>

En la década de 1920 es va iniciar un moviment per a assegurar l'autonomia municipal de la ciutat. Fins a llavors la governava un comissionat designat pel governador provincial. Entre 1903 i 1928, onze comissionats i solament tres intendents varen estar a càrrec de la ciutat.<ref>Pastoriza, Elisa (2002). «L'història política d'una ciutat balnearia durant la primera mitat del present sigle»</ref>

En 1919 va assumir [[Teodoro Bronzini]], del [[Partit Socialiste (Argentina)|Partit Socialiste]], fill d'un peixcador italià, acompanyat per Rufino Inda i Juan Fava, entre uns atres. El socialisme va impulsar el turisme tant de la [[classe mija]] com de la [[classe obrera]] a partir de lleis laborals que establien vacacions pagues.

En 1924 es va establir el port, destinat principalment a la peixca, a on es varen assentar obrers italians principalment. En esta década es va terminar de construir el port d'ultramar i es va constituir en el principal centre peixquer de l'Argentina.

==== 1930 ====

En 1932 va finalisar la construcció de la [[Ruta Nacional 2 (Argentina)|Ruta Nacional 2]], conectant Mar de l'Argent en Buenos Aires.<ref name=«covisur»>Covisur, «[https://web. archive. org/web/20081022223622/http://www. covisursa. com. ar/Texto/inicio13. htm Història de la Ruta 2]</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Governe de la Província de Buenos Aires |títul=Quatre anys de govern 1936-1940, volum IV Vialidad |any=1940 |editorial=Guillermo Kraft}}</ref> S'estén des del empalme en la [[Ruta Provincial 36 (Buenos Aires)|Ruta Provincial 36]] i la [[Ruta Nacional A004 (Argentina)|Ruta Nacional A004]] en la Rotonda Juan María Gutiérrez «que està ubicada en ellímit entre les localitats de [[Juan María Gutiérrez (Buenos Aires)|Juan María Gutiérrez]] ([[Partit (Buenos Aires)|partit]] de [[Berazategui (Partit)|Berazategui]]) i [[Ingenier Allan]] (partit de [[Florencio Varela (partit)|Florencio Varela]]). Es troba en superposició en un trayecte de 6 km en la Ruta Provincial 36 fins a la localitat de [[L'Ànet]], Partit de Berazategui, i culmina el seu trayecte en la [[Ruta Nacional 226 (Argentina)|Ruta Nacional 226]] en esta ciutat ([[Avinguda Luro]]). Es troba marcada en roig en el mapa adjunt».<ref>{{Cita web |apellidar=Direcció de Vialidad de la Província de Buenos Aires |any=2007 |títules nostres Rutes |url=https://www.vialidad.gba.gov.ar/datos/nuestras_rutas/nuestras_index.htm|fechaacceso=23 de març de 2008}}</ref>

==== Submarins alemans en 1945 ====

{{AP|O-530}}

El 30 d'abril de 1945, els submarins alemans varen rebre l'orde d'estar preparats per a l'operació «[[Regenbogen]]», vocablo alemà que significa «arc iris», aludint a l'operació que contemplava el autohundimiento. No obstant, el 4 de maig els va ser transmesa la contraorden, confirmada el 8 de maig de 1945, quan les forces alemanes deixen de combatre. L'almirant [[Karl Doenitz]] va anunciar la rendició del [[III Reich]] per la Comunicació N.º 0953/4, transmetent a les forces alemanes l'orde de rendició i l'immediata cessació del fòc. Aixina, dos submarins alemans es varen rendir en la [[Base Naval Mar de l'Argent]] davant el capità de fragata Ramón Sayús.<ref>{{Cita web|url=https://www.lacapitalmdp.com/contenidos/fotosfamilia/fotos/5510|títul=5510 « Fotos de Família|fechaacceso=22 de giner de 2019|idioma=en-US}}</ref><ref name="submarí">{{Cita web|url=http://www.militar.org.ua/foro/submarinos-alemanes-en-argentina-t16026.html|títul= Submarins alemans en Argentina|fechaacceso= 18 de setembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090912030242/http://www.militar.org.ua/foro/submarinos-alemanes-en-argentina-t16026.html|fechaarchivo = 12 de setembre de 2009}}</ref>

El 10 de juliol de 1945 es va rendir, a les 7 A. m., l'[[O-530]], en 54 tripulants comandados pel comandant Otto Wermuth que tenia el grau de tinent de fragata. cal senyalar que el comandant Wermuth era un oficial sense experiència, el mando que eixercia era la seua primera prova de mando, la qual no havia segut afortunada. Els marins argentins, maravillados en l'aspecte exterior del sumergible, varen quedar sorpresos en el seu desastrós aspecte interior, a on la falta de disciplina i orde feyen gala. El 17 d'agost de 1945, es rendix l'[[O 977 (1943)|O 977]] en 31 tripulants dirigits pel comandant [[Heinz Schäffer]]. Schäffer havia assumit la seua comandància en 1944. Va salpar de [[Kristiansund]] el 2 de maig de 1945 en 48 submarinistes. L'orde era la de no rendir-se a l'enemic, donada per l'almirant [[Karl Dönitz|Dönitz]]. Aixina les notícies de la rendició aplegades en navegació per mijos de comunicació enemics no va tindre credibilitat, els quals passen a votar sobre qué fer davant la nova situació. La majoria va votar per navegar fins a Argentina, puix el país contava en gran respecte entre l'oficialitat naval alemana per l'actitut mantinguda en la tripulació del [[Graf Spee]], en 1939.<ref name=submarí/>

A diferència de Wermuth, Schäffer va mantindre l'orde i la disciplina en la nau, en 24 anys no va tindre inconvenients en afirmar la seua autoritat i rellevar al primer oficial a bordo quan este es va opondre a les seues directives. Un atre moment crucial per a este capità va sorgir quan poc abans de l'entrega de la nau a les autoritats argentines, s'enteren per radi de la sòrt correguda per l'O–530. Es varen suscitar vàries discussions en la nau, hi havia els qui consideraven necessari afonar el submarí i ingressar illegalment en territori argentí, pero el capità va conseguir persuadir a la tripulació i va entregar el submarí en tot el seu equipament i documentació completa, elements els quals li servirien per a demostrar que no havia afonat cap nau —ya que tenia tots els torpedos— i que no havia traslladat a cap jerarca nazi.<ref name=submarí />

Despuix de la rendició, els militars argentins, entre ells el tinent coronel [[Dumenge Mercant]], posterior governador de la província de Buenos Aires pel [[peronisme]], varen homenajar als marins alemans, lo que va generar friccions en els Estats Units i [[Cuba]]. Les naus alemanes i la seua tripulació, varen ser entregades després a Estats Units.<ref name=submarí/>

==== 1940 a 1980 ====

[[Archiu:Gran Hotel Provincial MDQ (ca. 1950).jpg|dreta|miniaturadeimagen|Vista de la Rambla Cassino de Mar de l'Argent, en les escultures de llops marins de l'artiste [[José Fioravanti]] i l'edifici del Gran Hotel Provincial dissenyat per [[Alejandro Bustillo]] i terminat en 1950.]]

A partir de 1940, Mar de l'Argent va ser transformant la seua fisonomia per a convertir-se en una ciutat eminentment turística. La difusió de la [[Sindicats|sindicalisació]] i els [[drets laborals]] en els anys 1940 va permetre que els sectors treballadors començaren a elegir a «La Feliç» per a passar les seues vacacions, fenomen facilitat pel pagament del [[aguinaldo]] (tretzena paga rebuda a fi d'any) i el turisme social. Per este motiu els sindicats varen ser adquirint més de trenta hotels, entre ells l'Hotel Hurlingham, un dels més elegants de la ciutat, que va ser conseguit per la «Confederació d'Empleats de Comerç».<ref>Fagnani, Fernando (2005). Mar de l'Argent. La ciutat més volguda, Buenos Aires: Suramericana</ref> Més vesprada, el gremi de Llum i Força construiria l'Hotel 13 de Juliol i l'[[Unió Obrera Metalúrgica]] proyectaria el nou Royal Hotel, construcció que va quedar abandonada i inconclusa després de l'assessinat delíder [[Augusto Vandor]] en 1969. En la década del 50 les autoritats nacionals junt en el governador [[Dumenge Mercant]] es varen decidir a construir dins de l'àrea noves zones portuàries i un ferrocarril conectat directament a la ret ferroviària i la construcció d'elevadors de grans en el sector oest, junt a obres de dragado que varen permetre duplicar la seua capacitat i convertir-ho en port d'ultramar. En 1950 ellavors president [[Juan Dumenge Perón]] inaugura el complex portuari industrial i instalacions frigorífiques, lo que va provocar un va incrementar el moviment de carns, que es va completar en l'adquisició de 3 carregadors laterals i tres grues. Impulsat per la política per a fomentar el desenroll de l'indústria peixquera nacional, les captures de la flota peixquera costera passarien de 18.203 tonellades en 1947 a 59.127 en 1954, transformant-se d'un port secundari al major port peixquer de [[Sudamérica]] durant els anys 50.<ref>Les portes a la mar: consum, oci i política en Mar de l'Argent, Montevideo i Vinya de la Mar, Mónica I. Bartolucci, Biblos 2003 ISBN 9789507863264</ref>

En 1950 i 1960 els sectors mijos es varen bolcar massivament a posseir un departament en Mar de l'Argent, generant un auge de la construcció i un canvi notable de la seua estructura edilicia. Este mateix sector social, en molts casos va preferir comprar cases d'estiueig en els nous barris que paulatinament varen ser ampliant el ejido de la ciutat. A partir dels xixanta algunes famílies de l'alta societat argentina varen començar a abandonar Mar de l'Argent com a balneari turístic, per a instalar-se principalment en [[Punta de l'Est]], [[Uruguay]].<ref>{{Cita web |apellidar=Direcció de Vialidad de la Província de Buenos Aires |any=2007 |títul=El naiximent de Mar de l'Argent com un poble dins d'una estància. |url=http://www.maraustralis.com/mag510histoMDQ.html|fechaacceso=23 de març de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091206061146/http://www.maraustralis.com/mag510histoMDQ.html|fechaarchivo=6 de decembre de 2009 }}</ref><ref>{{Cita web |apellidar=Direcció de Vialidad de la Província de Buenos Aires |títul=Mar de l'Argent Testic de la societat Argentina |url=http://www.revistafesta.com.ar/F07_Lugares.htm|fechaacceso=23 de març de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080208082809/http://www.revistafesta.com.ar/F07_Lugares.htm|fechaarchivo=8 de febrer de 2008 }}</ref>{{harvnp|Schlüter|p=35}}

Per [[Bula|bula papal]] i en acort en el govern de facto de la [[Revolució Libertadora (Argentina)|Revolució Libertadora]], en 1957 es va fundar la [[diòcesis de Mar de l'Argent]].<ref>(en llatí) [https://www. vatican. va/archive/aas/documents/AAS-49-1957-ocr.pdf Bula ''Quandoquidem adoranda''], AAS 49 (1957), p. 653</ref> Forma part d'una onada que pretenia modernisar l'estructura eclesiàstica argentina, adaptar-la a l'estructura administrativa del país, reduint la cantitat de quilómetros quadrats per [[diòcesis]], aixina com la seua densitat poblacional, sobretot en la Província de Buenos Aires. La nova diòcesis la varen conformar els partits de [[Partit de General Pueyrredon|General Pueyrredon]], Balcarce, [[General Alvarado]], [[General Conesa (Buenos Aires)|General Conesa]], [[General Madariaga]], [[Generalavalle]], [[Lobería]], [[Partit de Maipú|Maipú]], [[Partit de Mar Chiquita|Mar Chiquita]] i [[Necochea]], dividint a l'[[arquidiócesis de l'Argent]] i a l'[[arquidiócesis de Baïa Blanca]]. Va ser enviat com [[bisbe]] [[Enrique Rau]], figura de renom intelectual en el camp catòlic argentí.<ref>{{Cita lliure|llinages=Allunte Recluso |títula renovació conciliar en la diòcesis de Mar de l'Argent |any=2013 |editorial=Tesis de llicenciatura, inèdita}}</ref>

[[Archiu:Bahia Varese.jpg|miniaturadeimagen|Baïa Varese i Veta Corrents]]

Vàries reformes urbanes es varen donar a fins de la década de 1970, durant el [[Procés de Reorganisació Nacional]] (1976-1983). L'intendent ''de facto'' Mario Russak va mamprendre varis proyectes controvertits i trascendentes: l'inauguració de la Peatonal Sant Martín, la construcció dels balnearis en el complex [[Punta Mogotes]], el derrocament dels vells hotels sindicals en [[Plaja Varese|Plaja dels Anglesos]] (hui «Varese») i la reforma de l'Avinguda Constitució;<ref>[http://www. mardelata-ayer. com. ar/politica. html HISTÒRIA DE MAR DE L'ARGENT] per Armant Maronese</ref> mentres, el Govern Nacional va construir l'[[Estadi José María Minella|Estadi Mundialiste]] per a la [[Copa Mundial de Fútbol de 1978|Copa FIFA de 1978]]. La Municipalitat es va endeutar profundament, mentres el dólar favorable per al turisme a l'exterior perjudicava en les temporades d'estiu, un problema que varen tindre que enfrontar les següents gestions una volta que es va tornar a la democràcia.<ref>[https://nulan. mdp. edu. ar/83/1/FACES_n12_49-73.pdf Obertura democràtica, govern local i polítiques urbanes] “Faç” n.º 12, Setembre/Decembre de 2001</ref> A pesar d'això, estes obres d'infraestructura varen millorar significativament la ciutat. En el temps, Mar de l'Argent es va convertir en un dels balnearis més prestigiosos i atractius del món. Esta ciutat balnearia, forjada en els temps enyorats de la «[[Belle Époque]]», quan la societat porteña de principis de {{sigle|XIX||s}} va iniciar en els seus periòdics èxodo estiuencs cap a les dorades plages atlàntiques, és hui, al marge de l'época de l'any en que li la transite, «capital turística dels argentins». En més de 800.000 habitants, una atractiva infraestructura, una vasta ret de comunicacions i una variada agenda cultural i deportiva, esta ciutat atrau anualment 3 000 000 de turistes. Rutes d'accés puixants, un aeroport internacional d'excelent operatividad, trens diaris des de Buenos Aires i un port accessible a la navegació ultramarina, són factors determinants del protagonisme de Mar de l'Argent hui dia. Durant el [[Procés de Reorganisació Nacional]], es produïx en la ciutat la ''[[La nit de les corbates|nit de les corbates]]'' en la que contingents del [[Eixèrcit Argentí]] que varen actuar en forma illegal, en elapsus entre la vesprada del 6 de juliol i la matinada del 13 de juliol de 1977.<ref>Segons el ''Diccionari panhispánico de dubtes'', deuen anar en mayúscules els noms d'acontenyiments històrics, com l'Edat dels Metals, la Primavera de Praga, la Revolució de les Clavellineres, el Dia de la Constitució, l'Any Nou, etc.</ref> Segons sobreviviente, varen realisar «la major operació de repressió massiva que va viure esta ciutat a 16 mesos d'instaurada la dictadura militar». El nom donat al succés va tindre orige en que sis dels seqüestrats eixercien la seua professió d'advocats.<ref name="bozzi">{{Obra citada|url=http://www.desaparecidos.org/arg/testimonios/bozzi.html|títula llarga nit de les corbates|llinages=Bozzi|nom=Carlos A. Bozzi|fechaacceso=17 de maig de 2012}}</ref><ref name="ponsico">{{Obra citada|url=http://www.elortiba.org/nochecor.html|títul=A 30 anys de la Nit de les corbates, un sobreviviente recorda l'horror|llinages=Ponsico|nom=José Luis|fechaacceso=17 de maig de 2012|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120525232739/http://www.elortiba.org/nochecor.html|fechaarchivo=25 de maig de 2012}}</ref>

==== IV Cim de les Américas ====

[[Archiu:Head of States at the Americas Summit in Mar del Plata Argentina 2005.jpg|miniaturadeimagen|Cim de les Américas 2005.]]

En 2005 es va celebrar l'[[IV Cim de les Américas]] i per a este acontenyiment tots els presidents dels països americans, exceptuant a [[Cuba]], varen aplegar a la ciutat balnearia. Entre estos estaven [[Néstor Kirchner]], [[Tabaré Vázquez]], [[George W. Bush]], [[Hugo Chávez]], [[Vicente Fox]], [[Luiz Inácio la da Silva]], entre uns atres. El principal tema de debat anava a ser l'expansió del [[ALCA|Tractat de Lliure Comerç]] favorit per [[Washington D. C.]]. Els presidents varen ser protegits en tres tanques de seguritat (es varen imprimir targetes d'identificació per als residents de la zona), a banda d'un megaoperatiu dins de la ciutat per part de les tres Forces Armades, l'extinta SIDE (Secretaria d'Inteligència de l'Estat), Policia Federal Argentina, Prefectura Naval Argentina i Policia Bonaerense. El president [[George W. Bush]] va tindre seguritat personalisada, va aplegar a l'aeroport de Mar de l'Argent en l'[[Air Force One|avió presidencial]] i es va traslladar al cim a bordo d'un [[Sikorsky SH-60 Seahawk|helicòpter]] de l'[[Cos de Marines dels Estats Units|Infanteria de Marina]] del seu país. A pesar de dits operatius es varen produir disturbis front a les tanques de seguritat, en els quals els manifestants varen danyar varis comerços i varen incendiar una sèu bancària. També va haver incidents en atres ciutats importants, com [[Buenos Aires]] o [[Rosario (Argentina)|Rosario]]. No obstant, la Municipalitat de General Pueyrredon va assimilar els costs produïts pel vandalisme, fet destacat per la cadena [[CNN]].

Al mateix temps es va organisar una contracumbre, que tenia per objecte donar una mirada diferent a la de les propostes establides en el cim oficial. Va tindre lloc una multitudinària marcha en la qual uns dèu mil activistes, pertanyents a organisacions socials d'esquerra de tota [[Amèrica Llatina]] varen marchar des de les zones aledaño al centre de la ciutat fins al Complex Polideportiu de Mar de l'Argent; varen estar presents personalitats com [[Diego Armant Maradona]], el Premi Nobel argentí [[Adolfo Pérez Esquivel]], el popular cantant [[Manu Chao]], les [[Mares de Plaça de Maig]] i com a orador principal de la contracumbre, el president veneçolà [[Hugo Chávez]].

== Demografia ==

[[Archiu:Mar del Plata nocturna.jpg|miniaturadeimagen|La Ciutat de Mar de l'Argent representa el [[Anex:Aglomerados urbans d'Argentina|sèptim conglomerat urbà més important]] d'Argentina.]]

=== Població ===

Des dels seus inicis, la població marplatense es va caracterisar per una forta influència de les migracions internes i externes. Aixina en 1895 el 40 % de la població del Partit era estrangera, predominantment d'orige italià i espanyol. Ya des d'eixa época, va començar a notar-se un increment poblacional en estiu, no solament d'estiuejadors sino de població en intencions d'assentar-se en la ciutat. El ritme de creiximent demogràfic va ser molt llent al principi, només despuix del cens de 1947 es varen superar els 100 000 habitants, valor que es va duplicar en 1960 en l'arribe de famílies principalment de [[Buenos Aires]], de l'interior del país i de la província. El cens de 1991 va contabilisar en la ciutat uns 500 000 habitants. La ciutat de Mar de l'Argent com qualsevol atra ciutat turística del món, experimenta una notable variació entre la població estable, i l'estacional. Per l'increment poblacional es fa necessari generar una major oferta de bens i servicis en els periodos de vacacions o fins de semana llargues. En el [[Cens (estadística)|cens]] argentí de 2010 va tirar la sifra de 593 337 habitants (vore REDATAM pàgina oficial del INDEC) sobre un total de 316 014 vivendes censades, dels quals un 48 % pertany a hòmens i un 52 % a dònes. A la seua volta, esta sifra representa un increment del 5,6 % front als 512.809 del cens anterior; per este baix índex de creiximent demogràfic es conclou que va haver un lleu èxodo poblacional durant la década passada.

El cens 2022 va tirar 644.234 en l'àrea aglomerada marplatense sense població rural dispersa o localitats disperses en el municipi. Ademés, el cens va donar a conéixer senyes de la seua composició poblacional (304 499 hòmens 339 735 dònes), densitat i l'àrea urbana redefinida que va incloure a [[Batán (Buenos Aires)|Batán]], [[Estació Chapadmal]] i [[El Casal]] que varen quedar definitivament aglomerados i integrats en la població de Mar de l'Argent.<ref>{{Cita web|url=https://citypopulation.de/en/argentina/buenosaires/buenos_aires/06357110__mar_del_plata/|títul=Mar de l'Argent (General Pueyrredón, Buenos Aires, Argentina) - Population Statistics, Charts, Map, Location, Weather and Web Information|fechaacceso=2025-08-16|sitioweb=citypopulation. de}}</ref>

Esta magnitut poblacional'ubica com el sèptim centre més poblat d'Argentina i el tercer de la [[Província de Buenos Aires]]. Des d'un punt de vista geogràfic és considerada la ciutat costera més poblada d'Argentina.

{{Gràfica d'evolució|tipo=demogràfica|color_12=blue|nomene=Mar de l'Argent|altura=300|esgambi=450|1881|4030|1895|8175|1914|32940|1947|123811|1960|224824|1970|323350|1980|434160|1991|532845|2001|564056|2010|618989|2022|682605|notes=Font: Censos nacionals del [[INDEC]]}}

{|class = "toc" style = "text-align:center; clear:all; margin-right:10px; font-size:85%"
! colspan="14" style="text-align:center;"| Evolució demogràfica de l'àrea metropolitana de Mar de l'Argent
|-
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF;" |
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" |
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1881
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1895
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1914
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1947
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1960

! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1970
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1980
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 1991
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 2001
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 2010
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF; width: 55px" | 2022
|-
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF;" | Població
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" |
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 4.030
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 8.175
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 32.940
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 123.811
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 224.824
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 323.350
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 434.160
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 532.845
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 564.056
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 618.989
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | 682.605
|-
! style="background: #497CDA; color:#FFFFFF;" | Taxa de creiximent intercensal

| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" |
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | -
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +50,7%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +75,18%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +73,39%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +44,93%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +30,47%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +25,52%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +18,52%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +5,9%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +9,7%
| style="background: #FFFFFF; color:#000000;" | +10,3%
|}

=== Àrea metropolitana ===

[[Archiu:Mar del Plata urban area.svg|miniaturadeimagen|[[Àrea urbana]] de Mar de l'Argent, [[Batán (Buenos Aires)|Batán]] i [[Estació Chapadmal]] en [[Cens argentí de 2001|2001]] segons el INDEC.]]

{{AP|Anexe:Barris de la ciutat de Mar de l'Argent}}

Oficialment, la ciutat de Mar de l'Argent està dividida en 121 barris. Segons el [[Cens argentí de 2010|Cens 2010]], el aglomerado urbà de Mar de l'Argent està compost també pels barris de: Belgrano, Tossal Alegre, Parc La Florida, Parc Palermo, Llibertat, Santa Rosa de Lima, Verge de Luján, Hipòdrom, Newbery, Centenari, Montemar, Les Pinades, La Sulema, Les Tiles, Parc Bell, Cerrito, [[Punta Mogotes]], [[Camet]] i [[Estació Camet]], etc. El barri Tossals Verts, a 2021 inclós en Mar de l'Argent, figurava en el [[Cens Nacional de Població, Llars i Vivendes en l'Argentina|Cense de 1991]] com una localitat separada. La població de Mar de l'Argent sense les localitats anteriors era de {{indec|541 857|2001}}. En diverses estadístiques que s'elaboren sobre àmbits urbans, sol també agrupar-li-la junt en la ciutat de [[Batán (Buenos Aires)|Batán]], aglomerado que és denominat Mar de l'Argent - Batán. Açò es dona en l'enquesta permanent de llars del [[INDEC]]; el aglomerado marplatense té població estimada de 609 000 pobladors per a 2009.<ref>{{Cita web |url=http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/4/EPHcont_2trim09.pdf|títul=Enquesta permanent de llars |fechaacceso=22 de març de 2011 |data=14 de setembre de 2009 |editor=INDEC |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120126050220/http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/4/EPHcont_2trim09.pdf|fechaarchivo=26 de giner de 2012 }}</ref>

== Arquitectura ==

{{VT|Estil Mar de l'Argent}}

=== La «Biarritz argentina» ===

[[Archiu:Villa-Normandie.jpg|miniaturadeimagen|Casona de principis de {{sigle|XIX||s}}]]

El desenroll de Mar de l'Argent com a ciutat balnearia al començament d'el {{sigle|XX||s}} va donar com a resultat que els sectors alts de la societat porteña construïren grans residències d'estiueig, inspirades en el [[pintoresc|pintoresquisme]] europeu i més vesprada en l'[[art decó]]. Mar de l'Argent va ser coneguda en aquella época com la «[[Biarritz]] argentina», a semblança de l'exclusiu balneari francés. L'indústria de la construcció es va transformar en la principal activitat no estacional de la ciutat durant aquells anys.

[[Archiu:Chalets en La Perla-1.jpg|miniaturadeimagen|Conjunt de chalets estil Mar de l'Argent en el barri de la Perla]]

==== Estil Mar de l'Argent ====

En Mar de l'Argent, entre les décades de 1930 i 1950, arquitectes i constructors locals com Auro Tiribelli, Raúl Camusso, Alberto Córsico-Piccolini, Arturo Lemmi i Luís Scheggia varen recrear i varen traslladar les principals característiques i materials del pintoresquisme a l'espai domèstic, donant lloc a l'aixina cridat [[estil Mar de l'Argent]]. També cridat marplatense, és un estil arquitectònic utilisat principalment en els chalets edificats durant eixes tres décades en la ciutat. La producció d'estes vivendes es va estendre també a les ciutats veïnes de [[Necochea]] —principalment en la Vila Díaz Vélez— [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]] i a través de tota la costa atlàntica argentina. L'estil Mar de l'Argent sorgix del pintoresquisme, especialment el seu alvertent relacionat en el chalet californià, degut a que compartix algunes característiques en l'aixina cridat ''ranch style'' house originat en Califòrnia (Estats Units) i en l'[[American Craftsman]]. Aixina, el chalet marplatense està relacionat en l'arquitectura pintoresquista de les originàries residències estiuenques construïdes durant les primeres décades de la ciutat balnearia. En els primers anys d'el {{sigle|XX||s}}, la [[movilitat social]] en Mar de l'Argent era molt dinàmica, superior inclusivament a aquella que es percebia en la ciutat de Buenos Aires, degut majorment a una incipient classe mija, que depenia d'activitats com els servicis turístics, l'indústria de la construcció i el comerç.

[[Archiu:Casino de Mar del Plata (lateral).JPG|miniaturadeimagen|El Cassino de Mar de l'Argent, una obra de gran rellevància històrica i arquitectònica i ícono de la ciutat de Mar de l'Argent.]]

==== Hotel Provincial i Cassino de Mar de l'Argent ====

L'Hotel Provincial i el Cassino de Mar de l'Argent formen part d'un important conjunt urbanístic que va ser construït en Mar de l'Argent entre els anys 1927 i 1946, en la participació d'arquitectes de la talla d'[[Alejandro Bustillo]], Eduardo Lanús i Federico Woodgate. Es troben ubicats entre l'Avinguda Colón, els carrers Buenos Aires, Alsina i la [[Bristol (Mar de l'Argent)|plaja Bristol]]. Les diferents tipologies i resolucions formals i constructives, resulten exponents del devindre històric de la ciutat. La passejada urbana es desplega a lo llarc de la baïa de la plaja Bristol, seguint una suau curva i proporciona una série de perspectives que resalten el perfil coster. Un eix perpendicular que enllaça la mar en la ciutat, articula la diagonal de la plaça Colón i la baixada a la plaja, emmarcada pels célebres "[[Otaria flavescens|llops marins]]", de l'escultor [[José Fioravanti]]. Els edificis del Cassino i de l'Hotel Provincial es troben separats per la Placeta Almirant Brown, i formen el núcleu del conjunt, que va ser encarregat pel Govern de la Província de Buenos Aires i inaugurat en 1938. D'escala monumental i grandilocuente, el complex està resolt en un neoclassicisme simplificat, llenguage habitual de l'arquitecte Alejandro Bustillo. Ací va utilisar l'estil [[Luis XIII]], en el model de la [[Plau Vendôme]], de [[París]]. Són característics els materials del tractament exterior: la pedra Mar de l'Argent, una calcàrea local, en pilastres, pòrtics de les recovas i elements ornamentals; rajoles per als panys i pissarres en les mansardas. Els seus valors ambientals i paisagístics es conjuguen en aspectes i rellevants d'orde històric i arquitectònic. Verdader front marítim, que va absorbir i va ordenar les transformacions que va sofrir el centre de la ciutat, va quedar íntimament associat a l'imaginari social del país com a expressió del turisme de masses, del que Mar de l'Argent, és un centre de primer orde.

[[Archiu:Costanera de Mar del Plata, Playa Chica.jpg|miniaturadeimagen|Rambla costera de Mar de l'Argent]][[Archiu:Golf Mar del Plata.jpg|miniaturadeimagen|Club de gòlf, Mar de l'Argent]]

=== El boom immobiliari ===

No obstant, per a la década de 1960, en l'auge de la construcció i la sanció de la llei de [[Propietat horisontal (Argentina)|propietat horisontal]], els grans edificis de departaments varen començar a ser una fracció cada volta major del paisage habitual del teixit urbà, moltes voltes en desmedro del patrimoni arquitectònic tradicional.<ref>Sáez, Javier: «La màquina promiscua. L'Estil Mar de l'Argent i la formació de l'espai domèstic entre 1935 i 1950». Aliança editorial, 1997. ISBN 950-40-0155-6</ref> Com a conseqüència es va donar un procés notable de renovació urbana, en el qual es va iniciar l'erecció en massa de grans edificis i torres de departaments en el centre urbà de la ciutat, en a on fins a eixe moment encara abundaven les mansions de la classe alta i els edificis baixos. Els eixemples més característics d'esta etapa de l'arquitectura en Mar de l'Argent són un conjunt d'edificis com el [[Palau Edén]], l'[[Edifici Demetrio Elíades]] (conegut popularment com «Havanna»), el [[Palau Cosmos]] (conegut com «Pepsi») i el [[Mirador Veta Corrents]].

==== Edifici «Havanna» ====

L'Edifici Demetrio Elíades (conegut popularment com a Edifici Havanna, per posseir històricament elogo d'esta fàbrica d'alfajores en la seua arremate) és, en 125 metros d'altura, l'edifici més alt i un dels paisages urbans més representatius de la ciutat de Mar de l'Argent. Va ser proyectat pel prolífic arquitecte Juan Antonio Dompé, també autor d'atres grans edificis marplatenses com el [[Palau Cosmos]] o el Palau Edén, durant la década de 1960, durant la quala ciutat pràcticament es va construir a nou, canviant velles casonas i chalets no tan antics per edificis i torres d'altura considerable, formant un front homogéneu de construccions en vista a la costa i les plages.

==== Mirador Veta Corrents ====

[[Archiu:Monumento a la Expedición Atlantis en Mar del Plata.jpg|esquerra|miniaturadeimagen|Monument a l'Expedició Atlantis, ubicat en la Veta Corrents de Mar de l'Argent.]]

El Mirador Veta Corrents és un complex de vivendes ubicat front al [[Veta Corrents (Argentina)|veta Corrents]], propenc a la Plaja Varese. Per la seua particular distribució de cossos front a la mar, li l'ha cridat Quatre Dits. Front a l'aflorament rocós de veta Corrents en la costa marplatense, es trobava fins a fins de la década de 1960 un gran terreny de planta irregular i marcada pendent, en 9347 m² de superfície. Est va ser adquirit per l'exitós empresari de la construcció Dumenge Fiorentini, qui va proyectar allí un mega complex de vivendes d'estiueig en privilegiades vistes de la ciutat, el penya-segat i el mar.

== Geografia ==

=== Ubicació ===

La ciutat de Mar de l'Argent, és capçalera del partit de [[Partit de General Pueyrredón|General Pueyrredón]]. El mateix té una superfície de 1453,44 km², dels quals el teixit de la ciutat ocupa 252.5 km². La seua ubicació en relació en les principals ciutats dels distints països del [[Mercosur]], permet determinar que potencialment és una ciutat de negocis i tràfic internacional tant pels mijos terrestres, marítims com a aéreus. El seu relativament curta distància a la ciutat de [[Buenos Aires]] i el Gran Buenos Aires, principal centre poblacional de consum i producció, fa de Mar de l'Argent un pol de creiximent de potencial importància per a [[Argentina]].

<center>

'''Mar de l'Argent'''</center>

=== Clima ===

[[Archiu:Clima Mar del Plata (Argentina).PNG|miniaturadeimagen|250px|Climograma de Mar de l'Argent.]]

el [[clima]] de Mar de l'Argent és [[Clima atlàntic|templat oceànic]] (''Cfb'') segons la [[Classificació climàtica de Köppen]] en [[pluja|precipitacions]] abundants durant tot l'any. de característiques similars a l'oest d'[[Europa]], constituint una excepció a nivell mundial puix estos climes es donen en les fronteres occidentals dels continents. L'oscilació tèrmica anual no és elevada, els estius són suaus, en temperatures miges per baix dels 22 [[Grau Celsius|°C]] i els hiverns frescs en temperatura mija de 8 °C.{{harvnp|Cionchi|2000|p=6}}<ref name=Roca /> La humitat relativa promig anual és del 80 %.

[[Archiu:NASA Tº 1931-2007 M del Plata.gif|miniaturadeimagen|esquerra|330px|Tº promig de l'aire en casella meteorològica, de 1931 a 2007; en NASA.]]

Pese a la seua image més coneguda i promocionada de balneari estiuenc, el turiste que aplega a la ciutat busca més be canviar la calor extrema del seu lloc d'orige (especialment el de la zona metropolitana), per una temperatura més moderada. És de destacar que la velocitat promig del vent en estiu és de 18,1 km/h. Esta raó, per un atre costat, és la que ha impedit a Mar de l'Argent competir en regions a on predomina el [[clima subtropical]] o [[clima tropical|tropical]], i les corrents marines són més càlides ([[Brasil]] o el [[Carib (zona)|Carib]]). En efecte, l'estiu és curt i vàries voltes el fret (màximes de 14 [[Grau Celsius|°C]]) s'ha fet present en el més de decembre. No han faltat tampoc matinades fredes (6 °C) en el més de giner, en teoria el de major temperatura de l'any. Els dies en temperatura superior a 30 °C rara volta excedixen el número de dèu o dotze per temporada. La màxima històrica absoluta és de 42,4 °C, la qual va tindre lloc el 14 de giner de 2022, a les 16:20hs.<ref name=Roca>{{Cita web|url=https://www.lacapitalmdp.com/record-absoluto-mar-del-plata-vivio-el-dia-de-mas-calor-en-su-historia/|títul=Récort Absolut: Mar de l'Argent va viure el dia en més calor en la seua història|data=14 de Giner de 2022|fechaacceso=4 de decembre de 2025}}</ref>

[[Archiu:Nieve en La Perla.jpg|miniaturadeimagen|270x270px|Un paisage poc freqüent: [[neu]] en plaja «La Perla», 15 de juliol de 2010]]

Les [[Neu|nevades]] dèbils s'han repetit en certa freqüència, pero les intenses són extraordinàries i es donen cada varis anys. Són especialment recordades les que varen tindre lloc en 1975 i 1991. L'event meteorològic es repetix cada 15 o més anys. La caiguda i acumulació de neu és una miqueta més comuna en la zona de [[Serra dels Pares]] i en la zona costera sur, a on també les [[gelada]]s són més freqüents. El fenomen es va donar llamativamente en cinc ocasions en estos llocs durant la década de 1990: 1991, 1994, 1995, 1997 i 1999. El 10 de juliol de 2004, el 15 de juliol de 2010 i 11 de setembre de 2015 es varen produir precipitacions níveas de major magnitut, pero sense aplegar a ser com la de 1991.<ref>Diari «La Capital», en les següents edicions:

* 17 de juliol de 1975
* 2 d'agost de 1991
* 5 d'agost de 1995
* 27 de juny de 1997

* 11 de juliol de 2004</ref><ref>Diari «Clarín» de Buenos Aires, edició del 28 de juny de 1994</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1285279|títul=Una ona de fredor invadix a tot el país |data=15 de juliol de 2010 |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |fechaarchivo=19 de juliol de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100719211658/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1285279|deadurl=yes }}</ref> El 3 de juliol de 2011 també es va registrar una nevada que va durar uns quinze minuts, aproximadament a les 23:00 hores, en tota la ciutat i també zones aledaño. Açò es va repetir en la nit del 22 d'agost de 2013 i matinada del 23 d'agost de 2013. Més habituals en autumne i hivern són les aixina cridades «[[sudestada]]s», provocades per la rotació de vents frets de l'oest que es carreguen d'aire humit en l'oceà Atlàntic, provocant pluges intenses i mar de fondo. En estos casos la temperatura es manté per damunt dels 0 °C, per les condicions d'inversió tèrmica produïdes pel pas de la massa d'aire a través d'el mar.

== Economia ==

[[Archiu:Mar del plata station 1.jpg|miniaturadeimagen|Trens Nous que cobrixen el tram Buenos Aires-Mar de l'Argent en l'estació ferroviària inaugurada en 2011 en la Ciutat de Mar de l'Argent.]]

L'història de l'economia marplatense reflectix un dinamisme propi, per la seua característica de ciutat balnearia i industrial, dinamisme que en certa mida és motorisat a lo llarc del temps per les distintes conjuntures nacionals. Dos moments diferents servixen d'eixemple a lo dit, l'Argentina [[Economia d'ArgentinaModele agro exportador|model agroexportador]] de fins d'el {{sigle|XIX||s}}, va provocar canvis en l'economia regional, ya que esta no solament es va vore favorida per les seues riquees ganaderes, sino que a la parell va sorgir una ciutat balnearia destinada a perdurar i a transformar l'eix rural que fins a llavors va ser lo constitutiu de l'economia. A fins d'el {{sigle|XIX||s}}, es va conformar un eix urbà-turístic-comercial. Un atre fet d'índole nacional que va dur canvis estructurals, és el procés que es va iniciar en la década de 1930 i va culminar en el advenimiento del peronisme en la década de 1940. El pas al turisme social, que per les seues característiques va requerir d'una infraestructura diferent i servicis concordes al seu nivell de despeses, va presentar la proliferació de chicotets i mijans comerciants. Lo cert és que tots estos canvis varen ser possibles, perque la comunitat va ser permeable a les transformacions i va tindre capacitat de resposta adaptant-se a les noves circumstàncies.

=== Port ===

{{AP|Port de Mar de l'Argent}}

[[Archiu:P33ARAGranville.jpg|miniaturadeimagen|Corbeta misilística A-69 [[LLAURA Granville (P-33)|LLAURA ''Granville'' P-33]] en la [[Base Naval de Mar de l'Argent]].]]

El port de la ciutat de Mar de l'Argent és un port artificial tancat per dos importants escolleras, la Nort i la Sur. Es troba sobre el [[Mar Argentina]] i les seues coordenades geogràfiques són {{coord|38|01|00|S|57|31|00|W}}. En 1999 es va crear per decret el Consell Assessor per al Port de Mar de l'Argent. Dita disposició va ser firmada pel Ministeri d'Obres i Servicis Públics de la província. Este ent va dissenyar un pla de remodelació total del complex donant-li un caràcter regional i que siga multipropósito. Es va crear ademés un consorci.

El port té les particularitats de ser marítim d'ultramar, la seua activitat principal és la peixca. Ademés com a activitats secundàries està el transport de cereals, de petròleu i el turisme. És un port peixquer, petroler, cerealero i d'explotació turística.

=== Indústria ===

==== Peixquera ====

Mar de l'Argent conta en un port d'ultramar que concentra gran part de l'activitat peixquera de tot el país. És un important centre peixquer (conserves, congelat i fileteado), contant aixina mateix en dos importants drassanes navals (Contessi i Spisa).

L'activitat peixquera en la regió té els seus orígens en les corrents migratòries. Per als anys 1980 es dona un procés de transformació del sector, de manera que s'expandixen les captures que ho du per a 1997 cap a la [[sobreexplotació]] dels recursos.<ref>{{Cita web|url=http://republica_argentina.ar.tripod.com/pesca.htm|títul=Els recursos peixquers|fechaacceso=19 de setembre de 2009|fechaarchivo=22 d'agost de 2010|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100822235834/http://republica_argentina.ar.tripod.com/pesca.htm|deadurl=yes}}</ref>

La zona peixquera es dividix en:{{harvnp|Martín|2003|p=2}}
# '''Plataforma continental''': comprén des de la costa fins a la isóbata de 200 [[metro|m]] en gradient pocs profunts eixamplant-se cap al sur. La plataforma interior, compresa entre Médanos i Mar Chiquita té bancs alineats en altura de varis metros orientada cap al nort-sur, fins als 200 m de profunditat

#'''El talús continental''': una zona relativament angosta que es troba en forma adjacent a la plataforma continental, en gradient completament profunts.
# '''L'oceà profunt''' al peu del talús, en profunditats superiors als 2000 m. Els desembarques de captures marítimes totals de l'any 2007 demostren una supremacia del 93,5 % en el port de Mar de l'Argent sobre la totalitat de la [[província de Buenos Aires]] en un total de 432 243,8 captures. Aixina mateix representa el 47,54 % del total en tot el país, que va anar de 909 204,5 captures.

Per a 2006 estes senyes havien segut similars, ya que el total de captures en el port de Mar de l'Argent va representar un total de 461 575,7 captures sobre 489 488,7 captures en tota la província; és dir, el 94,30 %. Aixina mateix, representava el 43,14 % del total de captures marítimes en tot el país. Per a lo que du del 2008 (giner i febrer) es registren, segons els informes de la Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Peixca i Aliments de la [[República Argentina]]; un total de 46 587 captures del port de Mar de l'Argent, sobre un total de 72 063,9 en tot el país.

==== Hortícola ====

Les [[hortaliça]]s són en l'Argentina una de les produccions principals abastecedoras del mercat intern, sent aixina aliments de primera necessitat i demandades per indústries conserveras ([[tomata]], [[pimentó]], [[Pisum sativum|arvejas]], [[Cynara scolymus|alcauciles]], [[Asparagus officinalis|espárragos]]), les deshidratadoras i les de supercongelados. Les hortalices es classifiquen en:

* '''Pesades''': [[Solanum tuberosum|papa]] i [[batata]]s
* '''De frut''': [[tomata]] i [[pimentó]]
* '''Aliáceas''': [[all]] i [[ceba]]s
* '''De full''': [[Apium graveolens|api]], [[espinac]], [[lletuga]], [[llegum]]s, [[llentilla]], [[Pisum sativum|arveja]] i [[poroto]]s
* '''Atres''': alcaucil, espárrago, etc. D'entre estes, les principals produccions són les de papa, tomata, ceba, zapallo, carlota, all, pimentó i arveja. El Partit de General Pueyrredon és un important centre de producció d'[[horta]]s de tot el país, caracterisat per la varietat d'espècies. Açò es deu a que la zona presenta [[estiu]]s frescs i [[hivern]]s no tan frets; ademés d'una adequada distribució de les precipitacions i caracterisada per una abundant humitat. La producció està majorment donada en la zona de l'[[Estany dels Pares]].<ref name=secretària>{{Cita Harvard|Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Peixca i aliments|2008|p=1}}</ref>

La principal producció en el Partit de General Pueyrredon està donada per lletuga, [[carlota]], tomata i [[Carabassa|zapallitos]]. La producció de verdures de full en general (lletuga, bleda, espinac, entre atres) és important en la regió.<ref name=secretària />

==== Construcció i inmobiliària ====

[[Archiu:Chalet-MDQ-Garay.jpg|miniaturadeimagen|[[Chalet|Chalet]] marplatense de dos plantes.]]

En Mar de l'Argent tant la construcció com el rubro immobiliari es veuen afectats tant el sector públic com el privat; empreses constructores, contractistes o [[subcontratista]]s. És un fort sector per a l'[[economia]] pel fet de generar forts esclavons productius a partir de les relacions entre venda d'insumos materials i servicis, tant [[majoriste]]s com [[minorista]]s. És aixina que des del sector privat es distinguixen tres tipos d'empreses diferents: les constructores, aquelles industrials proveïdores de la construcció i les dedicades a la comercialisació dels materials necessaris per a la construcció. Este últim està conformat per grups de corralones, cases de materials elèctrics i una atomizada oferta de comerços especialisats en diferents branques: [[plomería]], [[gas]], zinguería, [[electricitat]], [[ferreteria]], etc. Durant els principis dels anys 1990 l'activitat del sector va estar dedicada particularment a la construcció d'[[hotel]]és, [[edifici]]s i [[vivenda]]s. Per a la segona mitat d'esta década l'activitat cau notòriament. En el sector del Partit de General Pueyrredón l'activitat de la [[construcció]] va ser sempre una de les primordials per a l'economia de la regió. L'activitat [[turisme|turística]] i les obres públiques de la zona varen motivar sempre a una forta demanda, siga per obres noves o per reparació i remodelació de les ya existents.
[[Archiu:Bahia Playa Grande.jpg|alt=" Costa Galana"|miniaturadeimagen|Baïa de Plaja Gran]]

S'ha percebut en el periodo del 2005 al 2009, un sostingut increment en la taxa d'[[inversió]] referent al mercat immobiliari, particularment direccionar al sector de les torres de [[apartament|departaments]] i [[propietat]]és en PH (dúplex o similar), encara que en el 2009 va baixar la demanda en el mercat immobiliari, sense la conseqüent baixa de preus, provocant el fre d'esta activitat. En setembre de 2010, es contabilisaven 360 edificis en construcció, entre dúplex i edificis en i sense «amenities».

==== Textil ====

Este sector està format per dos branques principals: de punt i confecció. Abdós estan concentrats per poques empreses de gran tamany. El sector teixit de punt és un dels sectors més tradicionals de la regió que sorgix en els anys 1960 com a treball artesanal a càrrec dels immigrants italians a partir de la forta entrada de turistes en la zona, lo que va dur a la possibilitat d'instalació de grans plantes destinades a l'ampliació d'este tipo d'indústria. En el pas del temps esta indústria conseguix anar creixent cada volta en major ímpetu a partir de l'importació de maquinàries cada volta més noves. És aixina que el cens econòmic de 1874 demostra un número de 180 empreses registrades en la ciutat, en una àmplia gama de subcontratistes locals. Els anys 1980 varen ser encara millors, possibilitant el desenroll d'una indústria creixent i competitiva, incrementant aixina la seua capacitat productiva. Per als anys 1990, l'obertura del mercat va donar noves expectatives a l'indústria en no tan bons resultats. El sector textil de la ciutat es troba en una gran capacitat productiva i una excessiva [[oferta]] que no és resposta per tan escassa [[demanda (economia)|demanda]], lo que la du a no poder posicionar-se ara en els [[mercat]]s internacionals, ni tan sols sobre les relacions comercials en els països veïns.

La situació del sector, a partir del baix poder adquisitiu intern i l'aument de la [[competència (economia)|competència]] de la producció nacional en els productes importats, varen dur al sector a una difícil posició. No obstant, d'acort en les diferents característiques de les empreses que intervenen, no totes varen sofrir esta mateixa sòrt. Les més grans empreses són molt més flexibles a l'adaptació d'estes situacions degut a que poden llavors carrejar en certs [[cost]]s que les chicotetes empreses, aquelles que no alcancen produccions a escala, no poden solucionar. A tot açò es va sumar que la producció textil de punt es va vore amenaçada també per la competència extra local, perdent participació no solament en el mercat propi de la regió sino de l'interior del país.

==== Metalmecánica ====

Este sector de la [[producció (economia)|producció]] és important sobretot per la mà d'obra que ocupa, la seua dinàmica en la comercialisació internacional i els esclavons productius que genera en l'economia. Dins de les subramas del sector la de fabricació de maquinàries i equips ha pres rellevada importància a partir de tindre els majors tamanys dels establiments i una alta productivitat per empleats. Esta mateixa, a la seua volta, es destaquen els rubros de fabricació i instalació d'equips de refrigeració i fabricació de maquinàries envasadoras i empaquetadoras; importants abdós per la cantitat de locals. Mentres que una tercera, la fabricació de [[calefactor]]és comprén poques empreses pero en alta activitat (escala, [[disseny]] i innovació).<ref name="pime">{{Cita Harvard|Fundació Observatori Pime|2007|p=42}}</ref>

Dins de les [[metalmecánica]]s més importants, es troben les [[envasadora]]s, dinàmiques sobre la creació de nous establiments. Sector que va ser creixent en la regió a partir de la contractació de bons [[tècnic]]s i l'implementació de capacitacions permanents.<ref name="pime" />

==== Parc Industrial General Manuel Savio ====

[[Archiu:PT PQUE INDUSTRIAL1.jpg|miniaturadeimagen|esquerra|Parc Industrial General Manuel Savio.]]
[[Archiu:PT PQUE INDUSTRIAL.jpg|miniaturadeimagen|esquerra|Parc Industrial General Manuel Savio.]]

Mar de l'Argent conta en un parc industrial ubicat en el quilómetro 6,5 de la [[Ruta Provincial 88 (Buenos Aires)|Ruta Provincial RP 88]]. Conta en una superfície total de 260 ha, de les quals 94 ha corresponen a [[parcela]]s industrials, actualment estan ubicades 51 indústries que desenrollen les seues activitats productives dins del predio, incloent empreses de sectors alimentici, metalmecánica, construcció, química, textil, maderero, polímer, gràfic i combustible.<ref name="pime29">{{Cita Harvard|Fundació Observatori Pime|2007|p=29}}</ref>

Dins dels servicis dels que dispon el predio es troben l'energia elèctrica, en subestació transformadora de 33/132 kV 2 x 5 MVA per a distribució de ret trifásica de mija tensió, gas natural conectat al gasoducte Tandil-Mar de l'Argent, un sistema intern de ret [[colector|cloacal]] conectat a la ret troncal Provincial N.º 88 i vinculada al sistema de la 3.ª cloaca màxima, el sistema [[teléfon|telefònic]] que és proveït per la Cooperativa de Batán, una unitat operativa de servicis integrada per personal municipal que brinda servicis de manteniment i cort d'[[herba]] en llocs comuns i servici de vigilància privada.

L'interior del predio conta en carrers de [[formigó]] de 20 cm de gruixa en carrers colectoras de 10,5 m i en carrers secundaris de 7 m. Ademés s'ubica en el parc una superfície destinada a reserva forestal i cortina de protecció ambiental en plantacions de [[pi]]s.

L'administració del Parc Industrial està a càrrec del Consorci de Copropietaris del Parc Industrial Gral. Manuel Savio, creat en 1996 per Ordenança N.º 10 411, conformat majoritàriament per propietaris empresaris radicats en el Parc.

Les indústries que es troben ubicades actualment en el parc pertanyen en un 41,5 % al sector alimentici, un 13,2 % a les metalúrgiques i de construcció, un 11,3% al químic-farmacèutic i el restant distribuïts en atres àrees industrials, tals com a gràfica, madereras, cerealeras, polímer, textils i combustibles. Els beneficis que presenta l'inversió en el Parc General Savio estan relacionats en la reducció de costs a partir dels menors costs dels terrenys, de l'infraestructura i servicis centralisats; major seguritat en l'abastiment dels diferents servicis i beneficis promocionals; ademés del més propici control ambiental. Actualment existix un proyecte en gestió per a l'ampliació del mateix en 95 noves hectàrees.

== Turisme ==

[[Archiu:"Torreon del monje".jpg|miniaturadeimagen|Vista del Torreón del monge i Baïa Bristol]]

Mar de l'Argent és la principalocalitat ubicada dins del corredor turístic coster de la Província de Buenos Aires, sobre el [[Mar Argentina]]. Esta atres localitats són, de nort a sur: [[Sant Clemente del Tuyú]], [[Les Toninas]], [[Santa Teresita]], [[Mar del Tuyú]], [[Costa de l'Est (Argentina)|Costa de l'Est]], [[Aigües Verdes (Argentina)|Aigües Verdes]], [[Lucila de la Mar]], [[Sant Bernardo del Tuyú]], [[Mar d'Ajó]], [[Nova Atlantis]], [[Pinamar]], [[Ostende (Argentina)|Ostende]], [[Valeria de la Mar]], [[Cariló]], [[Vila Gesell]], [[Mar de les Pampes]], [[Mar Blava]], [[Mar Chiquita (Buenos Aires)|Mar Chiquita]], [[Mar de Cobo]], [[Santa Clara de la Mar]], [[Barri Felix O. Camet|Barri Félix O. Camet]], Mar de l'Argent, [[Plaja Chapadmal]], [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]], [[Mar del Sud]], [[Centinela de la Mar]], [[Quequén]], [[Necochea]] i [[Balneari els Àngeles]]. La ciutat és un dels més importants centres turístics d'Argentina i rep durant cada temporada estiuenca aproximadament entre dos i tres millons de visitants lo que produïx un bot en el número d'habitants, que s'ha elevat en casos extrems fins a multiplicar dos voltes la població estable. A fi de rebre semblant onada de visitants, posseïx una completa infraestructura turística. Ademés de l'oferta d'estiu, l'anomenada «Perla de l'Atlàntic» o la «Biarritz argentina» -per la marcada similitut en eixa ciutat francesa- conta en una variada oferta de temporada baixa: turisme deportiu, ecològic, aventura, peixca i events culturals són només algunes de les alternatives que esta ciutat oferix als seus visitants com també un interessant patrimoni històric i natural.

Mar de l'Argent conta en diferents factors que la fan més accessibles al turisme intern. L'accessibilitat a la ciutat està donada per vies tant aérees com a terrestres (movilitat pròpia, ómnibus i ferrocarril). Sobre l'hostage conta en un total de 56 771 estages hotelers de diferents característiques per a la recepció dels seus turistes. Ademés de 1590 establiments gastronòmics en diferents servicis d'acort en les preferències de la demanda que abastix la ciutat.

Per a entreteniments nocturns conta en més de cent cinquanta establiments tals com a bars, discs, pubs i demés. Una atra activitat recreativa per excelència és el [[Cassino de Mar de l'Argent|Cassino Central]] o els diferents Bingos establits en la ciutat, aixina com el Bingo del Port, el Peatonal, el Bingo del Sol i el d'el Mar.<ref>{{Cita web |url=http://www.turismomardelata.gov.ar/bingos-casino-amarlaweb.asp|títullista de bingos i cassinos |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110706084319/http://www.turismomardelata.gov.ar/bingos-casino-amarlaweb.asp|fechaarchivo=6 de juliol de 2011 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ruta0.com/mar-del-plata/discotecas.html|títullista de discoteques |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304085223/http://www.ruta0.com/mar-del-plata/discotecas.html|fechaarchivo=4 de març de 2016 }}</ref>

=== Plages ===

{{AP|Anexe:Plages de la ciutat de Mar de l'Argent|l1=Llista de plages de la ciutat de Mar de l'Argent}}
[[Archiu:Desde el boulevard maritimo.jpg|miniaturadeimagen|Vista de la Baïa Varese des del Boulevard Marítim.]]
[[Archiu:Costa Parque San Martin.jpg|alt=|miniaturadeimagen|Parc Sant Martín i Veta Corrents]]

Ellitoral marítim de la ciutat s'estén per més de 28 km. Les plages marplatenses més recorregudes actualment pels turistes són prioritariamente les ubicades al sur de la ciutat i les del centre. Açò està altament relacionat en els mijos de transport en els que conten els turistes marplatenses i la movilisació temporal en la que deuen contar des de les costes fins als establiments hotelers i demés estages.

Els últims informes del «Ent Municipal de Turisme del Partit de General Pueyrredón» demostren que la major procedència de turistes és interna, en un distribució, d'acort en la temporada 2006-2007, de 34,3 % provinents de la Capital Federal, el 25,5 % del Gran Buenos Aires i un 16,2 % del restant de la [[província de Buenos Aires]], sent estos majoritàriament de la ciutat de [[L'Argent]]. Unes atres de les grans característiques dels turistes marplatenses està donat perque és una ciutat receptora de, sobretot, grups familiars i en menor medida grups d'amics, provinents de nivells socioeconòmics alts, de forma tal que majoritàriament utilisen com a mig de transport [[automòvil]]és particulars.

==== Contaminació ambiental ====

Ha reduït notablement la contaminació produïda pels efluents cloacals gràcies a la construcció del nou emissari submarí, inaugurat en 2012.

==== Seguritat en les plages ====

La municipalitat marplatense implementa un Servici de Seguritat en Plages, integrat per al voltant de 550 guardavidas. Estos professionals del Salvament Aquàtic, s'integren operativamente per Sectors, els quals, tenen els seus respectius Caps de Sector i Encarregats de Plaja. Els guardavidas de Mar de l'Argent, realisen en cada temporada, una important cantitat de rescats i intervencions, que alcancen la sifra de varis mills. El dia 4 de febrer de cada any, els Guardavidas commemoren el seu dia,<ref>https://sindicatoguardavidasmdp. blogspot. com. ar/2012/01/por-que-el-4-de-febrero-es-el-dia. html Dia del Guardavidas</ref> en el Partit de General Pueyrredon, per tractar-se de la primera data fixada a tal efecte, ya que el 4 de febrer de 1978, actuant en un rescat en la baïa de Plaja Gran, va fallir el Guardavidas Guillermo Volpe en compliment del deure. Cada any ininterrompudament ho commemoren en la tradicional competència d'aigües obertes "Copa Guillermo Volpe". Estos treballadors, cada volta més profesionalisats, conten en una entitat que els agrupa, i el primer sindicat d'esta activitat en l'Argentina, és el Sindicat de Guardavidas i Afins de Mar de l'Argent que conta en Personería Sindical nro. 433 des de 1961. Els seus inicis varen ser en la denominació Sindicat de Bañeros sent encara un sindicat a nivell municipal sobre la seua representació. El Sindicat que agrupa als Guardavidas a nivell nacional és el Sindicat Únic de Guardavidas i Afins de la República Argentina (S. O. G. A. R. A.).

[[Archiu:Playas del Faro.jpg|miniaturadeimagen|Plages de la Baïa del Far, al sur de la ciutat.]]

=== Llocs d'interés ===

==== Hotel Provincial i Cassino ====

{{AP|Hotel Provincial|Cassino de Mar de l'Argent}}

El complex «Hotel Provincial i Cassino Central» és un dels principals símbols de la ciutat de Mar de l'Argent. La seua construcció va ser proyectada en 1937 com a part de lo que es va convertir en la [[Cassino de Mar de l'Argent|Rambla Cassino]]. Va ser construït entre 1938 i 1940, per iniciativa del govern provincial. Dissenyat per l'arquitecte Alejandro Bustillo i amoblado per la Casa Comte, a on colaborava el dissenyador francés [[Jean-Michel Frank]]. Declarat Patrimoni Històric Nacional. El cassino és un dels majors del món, per la seua extensió, estaja el Teatre Auditorium Centre Provincial de les Arts, en el qual es festegen diversos events, entre els quals es destaca l'entrega dels premis Estrela de Mar, dedicats a l'activitat teatral.<ref>{{Cita web |url=http://patrimoniomdp.com.ar/news.php?newsid=293#prof|títul=Hotel Provincial i Cassino Central |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110820133336/http://patrimoniomdp.com.ar/news.php?newsid=293#prof|fechaarchivo=20 d'agost de 2011 }}</ref>

L'entrada a les màquines tragamonedas és gratuïta. El cassino conta en una sala comuna, una sala intermija, en apostes superiors i una nova sala especial reservada, per a apostes majors.

==== La Rambla, els llops de mar, Les Recovas, la Plaça seca i la Plaça Colón ====

«la [[Rambla Cassino|Rambla]]», «Les [[Recova]]s», la «Plaça seca» i la «Plaça Colón» són un Conjunt Urbà Arquitectònic Nacional i formen part del Patrimoni Històric Nacional.

El ''Monument allop marí'', ubicat en la Rambla, està compost per dos escultures de l'escultor [[José Fioravanti]] i és un dels símbols de la ciutat de Mar de l'Argent.

==== El Torreón ====

{{AP|Torreón del Monge}}

[[Archiu:VistadelTorreondelMonje.jpg|miniaturadeimagen|Vista del Torreón del Monge.]]

El «Torreón del Monge» va ser inaugurat en 1904, és un dels referents obligats de la costa marplatense i va ser remodelat en l'any 1929. Està ubicat sobre la barranca de Punta Pedres, en la passejada Galíndez. Funcionen en l'edifici [[cafeteria|confiterías]], instalacions del balneari, sala d'exposicions i un [[Belvedere (arquitectura)|mirador]]. En el seu interior funcionen un restaurant i una confitería i ho convertixen en un punt panoràmic obligat pels turistes. L'entrada és un porche semicubierto en tres arcs i una columna de pedra. Sobre este espai, una torre de planta octogonal en la seua [[chapitel]] curvilíneo de teixixques normandas. Atres dos torres menors, una de tres nivells i una atra coberta en làmines metàliques que repetix la forma de chapitel curvilíneo. Els materials bàsics en els que està construït són pedres, reboçat rústic i rajola vist que es van alternant. El Torreón del Monge va ser declarat d'Interés Patrimonial per Ordenança 10075/95 de la Municipalitat de General Pueyrredon i ademés és Patrimoni Històric Nacional. Una llegenda, atribuïda a [[Ernesto Tornquist]], conta que en eixa mateixa torre va viure per més de setanta mesos un soldat, Alvar Rodríguez, dedicat a la ciència dels astres; i que en la Reducció vivia una índia, Mariña, qui mantenia un amor no correspost pel soldat. El cacic Rucamará ataca el Torreón dut impulsivamente per les celosies d'eixa relació. Rucamará conseguix entrar al Torreón i pren en possessió a Mariña, pero perseguit per la força d'Alvar i els seus hòmens es veu obligat a botar des de lo alt el precipici, duent en si a la seua captiva.

==== Plaça del Mileni ====

La «Plaça del Mileni - Font d'Aigües Danzantes» està ubicada front al Cassino, sobre el Boulevard Marítim de la ciutat de Mar de l'Argent. Va ser construïda en el principal objecte d'oferir una visió completa del Cassino i Hotel Provincial a la ciutat. La seua edificació va dur prolongades gestions degut a que en eixe espai s'ubicava anteriorment lo que es va cridar la «poma 115», la qual va deure ser demolida per a la construcció de la mateixa. En el centre de la plaça es troba una gran font de 40 m de diàmetro en aigües danzantes programades acompanyant sis cançons del músic i compositor argentí [[Lito Vitale]], les quals varen ser compostes especialment per a este espectàcul permanent. Les denominacions d'estes cançons aixina com la seua composició estan estretament vinculades en el fort de la ciutat: «Font a la mar, Mar tranquila, Mar picada, Moviment, Mar oberta i Mar en Tres». En la mateixa Plaça es varen ubicar 15 històriques [[palmera]]s donades per veïns de la ciutat, la més antiga d'elles data de l'any 1895, havent pertanygut originalment a la família «Rodrigué», provinents del mateix jardí es troben sèt palmeres més. Unes atres de la mateixa espècie són provinents de l'Hotel Plaja Chica, del campament municipal de la riera Lobería, i del carrer Gaboto plantada en l'any 1935 per Alfredo Diminutto.

===== Iglésia Catedral =====

[[Archiu:Mar del Plata 04.JPG|miniaturadeimagen|Catedral dels Sants Pedro i Cecilia.]]

La principal iglésia catòlica de Mar de l'Argent és la [[catedral dels Sants Pedro i Cecilia]], declarada Patrimoni Històric Nacional va ser inaugurada el {{Data d'inici|12| febrer|1905|edat}}. Prèviament en l'objecte de construir un temple, en el més de giner de 1893 va ser colocada la pedra fonamental. L'obra va ser dirigida per l'ingenier [[Pedro Benoit]], mantenint un estil particularment [[neogótico]]. I la primera missa es va portar a terme en 1897. Originalment el seu nom era Sant Pedro, en 1912 va passar a cridar-se Parròquia de Santa Cecilia i en 1924, dedicada ya a abdós sants, va ser nominada [[Basílica menor|Basílica]] Menor. En 1957 es va crear la diòcesis de Mar de l'Argent i el temple es va constituir en la sèu del Bisbat, en la denominació actual (1905). La catedral va ser declarada d'Interés Patrimonial per Ordenança N.º 10075/95 del Concejo Deliberante de General Pueyrredón. Els [[vitral]]és de la catedral són tots provinents de França i donados per famílies de Mar de l'Argent. l'[[Aranya (llàntia)|aranya]] central va ser duta del [[Hotel Bristol]] de la ciutat. El pis és de mosaic anglés i el sostre està fet de teixixques vidriades de distints colors, totes europees. l'[[Orgue (instrument musical)|orgue]] és italià i va ser construït el mateix any de la fundació de la catedral, en tres teclats manuals en un total de 36 registres i 2500 tubos. En l'[[altar major]] es troben les [[relíquia]]s, un tros de la Creu de Crist, els restants de Sants Màrtirs i els restants de Monsenyor [[Enrique Rau]], primer bisbe de Mar de l'Argent. Sobre la dreta, en l'interior del temple, es troba una rèplica de «[[Pietat del Vaticà|La Pietat]]». el [[carillón]] està compost per cinc campanes de bronze que varen ser foses en França, identificades en el nom d'els qui desinteresadamente les donaron: Clara, Inés, Ercilia, Ernestina i Josefina. És la tercera catedral més gran de la província de Buenos Aires despuix de la [[catedral de l'Argent]] i la [[Basílica de Luján]].

===== Circuit Interreligioso =====

La ciutat posseïx, per a aquells que fan [[turisme religiós]], un interessant circuit interreligioso el mateix inclou la visita entre els catòlics, ademés de la Catedral, el [[Moviment apostólico de Schönstatt|Santuari de Schoenstatt]], el “Crist” de la Escollera Sur, una rèplica de la [[Gruta de Lourdes (Mar de l'Argent)|Gruta de Lourdes]], les Capelles de Stella Maris i de Santa Cecilia, d'atres cults està l'Iglésia Ortodoxa Russa de Mar de l'Argent. La comunitat musulmana obri les portes de la Mesquita Sunita de la comunitat musulmana. Per la seua banda la comunitat judeua oferix visites al Temple Gabriel.

==== Monument a Alfonsina Storni ====

[[Archiu:Interior de la Catedral de Mar del Plata.JPG|miniaturadeimagen|Interior de la Catedral de Mar de l'Argent.]]

El Monument a Alfonsina Storni es troba pròxim alloc a on l'escritora [[Alfonsina Storni]] es va internar en la mar, suïcidant-se el 25 d'octubre de 1938. Es tracta d'un senzill monument recordatori, obra de l'escultor [[Luis Perlotti]] (1942). Front a la mar, la figura tallada en la pedra està acompanyada pels versos del poema «Dolor», escrit per l'artista en 1925. Una rèplica de l'obra es troba en el «Panteó dels Artistes» del [[Cementeri de la Chacarita]], en la ciutat de [[Buenos Aires]].

==== Parc Camet ====

El Parc Camet és un ampli parc municipal arborat en foguers, jocs, lloguer de cavalls i rodats. Es troba ubicat al nort de la ciutat. Conta en un parc de 140 hectàrees en eucaliptos i un estany a on desemboca la riera «La tapera», sent un àrea de recreació, encara que no està permés banyar-se. Conta en canches per a practicar diferents deports.
[[Archiu:Casona antigua.jpg|miniaturadeimagen|Casona antiga sobre carrer Güemes]]

==== Barri Els troncs ====

el [[Barri Els Troncs]] és el principal barri residencial de Mar de l'Argent, el nom del qual és de 1938, quan un acabalat [[salteño]] va fer construir un chalet edificat en troncs de [[Schinopsis|quebracho]] i [[lapacho]]. En posterioritat es va originar a la seua entorn l'edificació de casonas de similars característiques que li otorguen un aire [[aristocràtic]].

==== Torre Tanc ====

[[Archiu:Torre Tranque de Obras Sanitarias de la Nación.jpg|miniaturadeimagen|esquerra|Torre Tanc.]]

La torre Tanc, pertanyent a [[Obres Sanitàries de la Nació|Obres Sanitàries Societat d'Estat]], va ser construïda en l'any 1943, a càrrec de l'arquitecte Cornelio Lange (empleat d'OSN, el proyecte del qual va ser elegit per mig de concurs en 1939) en [[estil Tudor]]. L'edificació té una altura de 88,387 m. Dins s'ubica un tanc de 500 m³, una vivenda i un mirador. Posseïx una escala interior de 194 escalons i un ascensor que, en aplegar al mirador, ubicat en lo més alt, passa per la part central d'un tanc en forma d'anell. Els tres volums principals es complementen en un atre més chicotet conformat per torres (en els tancs auxiliars), tragaluces i mojinetes. La torre està ubicada en la loma més alta de la ciutat (Stella Maris). Totes les maquinàries que dispon la torre es troben en funcionament des de 1943.<ref>{{Cita web|url=http://www.mardelataturistica.com/torre-tanque.php|títul=Torre Tanc|fechaacceso=26 de novembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100429181914/http://www.mardelataturistica.com/torre-tanque.php|fechaarchivo =29 d'abril de 2010}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.osmgp.gov.ar/web001/index.php?inc=56&|títul=Torre Tanc|fechaacceso= 26 de novembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110902184831/http://www.osmgp.gov.ar/web001/index.php?inc=56&|fechaarchivo=2 de setembre de 2011}}</ref>

==== Avinguda de les Tiles ====

L'Avinguda de les Tiles o la Diagonal Pueyrredón és una curta passejada cèntrica que ix de la plaça Sant Martín, de dos vies separades per grans canteros en els que es troben plantats [[Tilia|tiles]]. En la década del setanta va inspirar la cançó «Avinguda de les tiles», cantada per [[Luciana (cantant argentina)|Luciana]], en música de [[Marco Montoya]], sobre un poema de la poetisa [[María Wérnicke]]. La cançó va aplegar a ser primera en vendes en el país i és considerada per alguns crítics com una de les més belles de l'història de la [[música pop]] argentina.

[[Archiu:Orientés Mar del Plata.jpg|miniatura|Casa de té en la ciutat de Mar de l'Argent (Argentina).]]

==== Casa del pont ====

{{AP|Casa del Pont}}

[[Archiu:Casa del Puente 2012 (detalle)-2.jpg|dreta|miniaturadeimagen|Casa del Pont (també cridada Casa sobre la Riera).]]

Originalment cridada «Casa sobre la Riera», se situa entre els carrers Matheu, Quintana, Funes i Guido, pròxima al Colege Nacional Dr. Arturo Illia. Va ser construïda per al seu pare, el músic [[Alberto Williams]], en 1943 per l'arquitecte [[Amancio Williams]] i la seua sòcia i esposa [[Delfina Gálvez Bunge|Delfina Gálvez]], junt en la colaboració de l'ingenier Carlos Teglia, en l'objectiu de demostrar que pot deixar-se el solliure, de manera que la construcció no solament puga ser vista pels seus costats sino per baix de la mateixa. Per un atre costat, l'ambient elegit per l'arquitecte és totalment natural i es troba dividida per la hondonada d'un [[riera]].<ref>{{Cita web |url=https://www.noticiasarquitectura.info/temp/casadelpuente/casadelpuente.htm|títul=Casa del Pont, Mar de l'Argent (Argentina), Amancio Williams, 1942 |fechaacceso=5 d'abril de 2011}}</ref>

No es varen usar per a la seua construcció revoques, estuc, [[algeps]]s o pintures que pogueren emmaixquerar la calitat pròpia de l'obra, i la seua construcció es va vore dificultada per l'escassea de materials per l'II Guerra Mundial. Com a detall, deu dir-se que el seu destinatari, Alberto Williams, jamai va ocupar la casa, que va albergar una [[LU9 Radi Mar de l'Argent|emissora comercial de radi]] durant molts anys. La Casa del Pont va ser declarada d'Interés Patrimonial per Ordenança 10075/95 del Concejo Deliberante de General Pueyrredon.<ref>{{Cita web |url=http://www.puntomardelata.com/la-casa-del-puente.asp|títula Casa del Pont |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110616065853/http://puntomardelata.com/la-casa-del-puente.asp|fechaarchivo=16 de juny de 2011 }}</ref>

En 2012 va ser adquirida per la Municipalitat de General Pueyrredon, en fondos aportats pels governs Nacional i Municipal, actualment s'està portant a terme el procés de posada en valor.

==== Teatre Colón i Club Espanyol ====

[[Archiu:Interior del Teatro Colón de Mar del Plata.jpg|miniaturadeimagen|Interior del Teatre Colón de Mar de l'Argent.]]

El Teatre Colón i Club Espanyol va anar antigament pertanyent a la Societat Espanyola de Recobres Mutus i actualment al Club Espanyol, el Teatre Colón de la ciutat de Mar de l'Argent va ser construït per Martín Marco, segons proyecte de l'Arquitecte Ángel Pascual, en l'any 1924. En els seus inicis va ser construït per a brindar a la ciutat un teatre de major importància que els existents. Actualment la sala és administrada per la Municipalitat de General Pueyrredon. Va ser declarada «d'interés patrimonial» per mig de l'[[ordenança]] 10075/95 del concejo deliberante de General Pueyrredon.<ref>{{Cita web |url=http://historiademardelata.com/2010/03/16/teatro-colon-en-mar-del-plata/|títul=Teatre Colón en Mar de l'Argent |fechaacceso=5 d'abril de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110509031549/http://historiademardelata.com/2010/03/16/teatro-colon-en-mar-del-plata/|fechaarchivo=9 de maig de 2011 }}</ref>

==== Banquina de peixcadors ====

La Banquina de Peixcadors està ubicada en el Port de Mar de l'Argent i va ser declarat «Patrimoni Històric Nacional». Este lloc típic alberga [[dotzena]]s d'embarcacions de peixcadors. Estos barquitos generalment ixen a peixcar molt primerenc al matí i tornen a la vespradeta. A la vesprada hi ha arremate de [[peix]]s, i és possible comprar-els directament dels barcos.

==== Usina 9 de juliol ====

La «Usina 9 de juliol» va ser construïda en 1950 per l'ingenier [[José Zanier]] en la zona del port, dita [[central termoelèctrica]] va ser precursora en el seu tipo i conte en el seu disseny en un oleoducte interconectado a la planta de [[YPF]] i túnels subterràneus units a la mar per a la refrigeració de l'aigua. Encara hui seguix abastint a la reconeguda ciutat balnearia en una mostra cabal d'aquell visionari emprendimiento.[[Archiu:ACUARELA.jpg|miniaturadeimagen|Escena del port.]]

==== Reserva natural Port Mar de l'Argent ====

{{AP|Reserva natural Port Mar de l'Argent}}

La Reserva natural Port Mar de l'Argent consistix en un [[chapull]] ubicat entre un àrea industrial, el port, una zona [[vivenda|residencial]] i el Complex Balneari de Punta Mogotes. Actua com a espai d'[[amortiguamiento]] i [[moderació]] de totes les activitats industrials, residencials i turístiques realisades en dites zones. Habiten en ella més de cent cinquanta espècies d'[[aus]] (algunes d'elles [[aus migratòries|migratòries]]), diferents [[espècies]] de chicotets [[mamífers]], [[reptils]], [[amfibis]] i [[peixos]]. Aixina mateix, posseïx una gran varietat de [[flora]] [[autòctona]] i [[exòtic|exòtica]].

==== Mar de l'Argent Aquarium ====

{{AP|Mar de l'Argent Aquarium}}

Mar de l'Argent Aquarium és un [[oceanario]] situat junt al [[Far Punta Mogotes]]. Després de "[[Món Marí]]", és el parc marí més important d'Argentina, per lo que és un dels destins turístics recreatius més coneguts de la ciutat.

==== Far Punta Mogotes ====

el [[Far Punta Mogotes]] va ser construït en 1890, es troba en un tossal a {{esd|26 m s. n. m.}}, aixina el far alcança a {{esd|35 m s. n. m.}} Té forma cònica i una escala de 154 escalons. El seu [[llanterna]] alcança més de 50 km, i és un dels punts de referència marítima més antics d'esta costa atlàntica. De dia, un barco pot observar-ho fins a una distància de 35 km.

[[Archiu:El sur.jpg|miniaturadeimagen|Vista de les plages del Sur des dels Penya-segats|esquerra]]

==== Bosc Peralta Ramos ====

El Bosc Peralta Ramos és un bosc de 400 hectàrees en arbres d'[[eucaliptus]], [[pi]]s, [[àlber]]s i [[sauce]]s es troba ubicat lindante al [[Barri Alfar]] que ho separa dèu quadres de les plages d'eixe barri i que dona naiximent a les plages del sur. La descendència del fundador de la ciutat lo lotearon i en les següents décades es crea un barri residencial del mateix nom, únic per la seua topografia i característiques botàniques. Els seus principals carrers estan pavimentades i la seua edificació està principalment composta per chalets vacacionals. En els últims anys han sorgit varis emprendimientos com a casa de té, hosterías, una heladería i [[cabanya]]s que oferixen els seus servicis al turisme.

[[Archiu:La ciudad y la costa.jpg|miniaturadeimagen|La ciutat, vista nocturna des de lo alt cap al nort.]]

==== Fires ====

Mar de l'Argent conta en diferents [[fira]]s i [[mercat (establiment)|mercats]] ubicats en distints punts de la ciutat. Potser la més popular per la seua preferent ubicació geogràfica siga la «Diagonal dels Artesans» sobre la Diagonal Pueyrredon, en ple centre de la ciutat, a mija quadra del Teatre Colón i a una de la Catedral. El tradicional Mercat de Puces i Fira d'Antiguetats ubicada en la Plaça Rocha sobre els carrers 20 de Setembre i avinguda Luro; a la que se sumixca en el mateix lloc la «Fira Verda Agroecològica» organisada per l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, l'Universitat Nacional de Mar de l'Argent i el Ministeri de Desenroll de la Nació.

[[Archiu:"el oceano atlantico".jpg|miniaturadeimagen|La mar des de Plaja Gran.]]

Dos de les més reconegudes fires de la ciutat es troben estratègicament ubicades sobre la [[costa]] en la zona de Varese, passejada Galíndez, i una atra sobre la Rambla Cassino; abdós en les mateixes característiques d'exposició i venda d'[[artesania]]s i manualitats de tot tipo. En el centre de la ciutat, en la Plaça Sant Martín, es realisa totes les vacacions d'hivern la Fira de les Colectivitat, a on es venen distints menjars i es realisen espectàculs sobre cada u dels països que eixe any organisen la fira. Sobre [[Parc Camet]] es troba la Fira Artesanal dels Majors en la que s'exponen i venen productes en un recint típic de principis de sigle, construït en fusta.

=== Vida nocturna ===

La ciutat de Mar de l'Argent conta en una àmplia varietat de [[discoteca]]s ubicades principalment per zones:

* Plaja Gran: comprén el Boulevard Marítim i vàries quadres dels carrers Alem i Irigoyen. Esta zona és coneguda per l'abundant cantitat de bars, pubs, restós, restaurants i discoteques.
* Avinguda Constitució: allí, es trobaven les grans discoteques de la ciutat, hui per hui és un dels epicentre de molts bars i pubs cerveceros.
* Centre: la ciutat conta en numerosos bars, pubs i concert-bars en el centre de la ciutat, en la costa i en les afores.
* [[Carrer Martín Miguel de Güemes|Passejada Güemes]]: constituïx un de les passejades més elegides per turistes i marplatenses pels seus negocis, cafens i restaurants. A la seua volta, durant els últims anys han proliferat, en els carrers parals a Güemes, gran cantitat de cerveseries i bars.

[[Archiu:Atardecer Playas del Sur.jpg|alt=|miniaturadeimagen|Vespradeta d'estiu en les Plages del Sur.]]

== Transports ==

=== Accessos i autopistes ===

[[Archiu:Avenida Colón en Mar del Plata al atardecer.jpg|miniaturadeimagen|Avinguda Colón en Mar de l'Argent a la vespradeta.]]

Mar de l'Argent goja d'una bona conexió en la ret d'autovies, rutes nacionals i provincials que l'unixen en les principals ciutats bonaerenses i del país. Les principals rutes que conecten a la ciutat en el restant del país són les rutes provincials [[Autovia 2|AU2]] que l'unix en la capital del país, la [[Ruta Nacional 226 (Argentina)|RN226]] que la conecta en Balcarce, Tandil i el nort i noroest del país i la [[Ruta Provincial 88 (Buenos Aires)|RP88]] que l'unix en Necochea.<ref>{{Cita lliure |títul=El camí a Mar de l'Argent |any=1934 |editorial=Buenos Aires: Direcció Nacional de Vialidad}}</ref>

la [[Ruta Provincial 11 (Buenos Aires)|RP11]] travessa la ciutat de nort a sur vorejant les costes del [[oceà Atlàntic]], lo que genera gran trànsit en la temporada estival i en [[Semana Santa]]. La ciutat no conta en servicis marítims de passagers regulars pero si conta en arribos de travessies turístiques de diferents part del món. El port està equipat en una dàrsena de passagers i servici d'[[Aduana]].

; Accessos principals a la Ciutat de Mar de l'Argent
{|class="wikitable" align="center"
! Identificador!! Denominació!! Itinerari
|-
| <center>[[Archiu:RN226-AR.svg|link=|50px|RN226]]</center>
| [[Ruta Nacional 226 (Argentina)|RN 226]]
| [[Olavarría]]- [[Blava (Argentina)|Blava]] - [[Tandil]] - [[Balcarce (Buenos Aires)|Balcarce]] - [[Serra dels Pares]] - Av. Pedro Luro
|-
| <center>[[Archiu:RP2-AR.svg|link=|50px|RP2]]</center>
|[[Ruta Provincial 2 (Buenos Aires)|RP 2]]
|[[Buenos Aires]] - [[Ciutat de Chascomús|Chascomús]] - [[Dolors (Buenos Aires)|Dolors]]- [[Maipú (Buenos Aires)|Maipú]] - [[Aeroport Internacional Astor Piazolla|Aeroport Internacional]] - Av. Monsenyor Zabala - Av. Champagnat
|-
|<center>[[Archiu:RP11-AR.svg|link=|x50px|RP11]]</center>
|[[Ruta Provincial 11 (Buenos Aires)|RP 11]]
|[[Sant Clemente del Tuyú|Sant Clemente]] - [[Santa Teresita]] - [[Mar d'Ajó]] - [[Pinamar]] - [[Vila Gesell]] - [[Santa Clara de la Mar|Santa Clara]] - [[Barri Felix O. Camet|Av. Félix O. Camet]] - [[Boulevard Marítim Patricio Peralta Ramos|Bv. Marítim Peralta Ramos]] - Av. Martínez d'Hoz - [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]]
|-

|<center>[[Archiu:RP88-AR.svg|link=|x50px|RP88]]</center>
|[[Ruta Provincial 88 (Buenos Aires)|RP 88]]
| [[Necochea]] - [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]] - Av. del Centenari - Av. Champagnat
|}

=== Transport urbà ===

:Per a accedir allistat de recorreguts de les diverses llínees de colectiu de la ciutat, vejau [[Anex:Llínees de colectiu de Mar de l'Argent|Llínees de colectiu de Mar de l'Argent]]. La ciutat conta en 32 llínees de colectius urbans i interurbans (29 de concessió municipal i 3 de concessió provincial) el recorregut de la qual se circumscriu dins dels llímits de la ciutat i afores. La flota d'ómnibus dins de la ciutat era de 430 coches en l'any 2013.

==== Ómnibus - Ferroviari ====

<gallery>
Archiu:Trenamardelata.jpg
Archiu:Mar de l'argent station 4.jpg
</gallery>

Arriben i partixen de l'estació [[FerroAutomotora de Mar de l'Argent|terminal d'ómnibus]] de passagers diferents servicis de transport públic de passagers de llarga distància. La mencionada terminal d'ómnibus va ser mudada en l'any 2009 de l'antic edifici de les Heras i Alberti a un modern ubicat en Luro i Jara pròxim a l'estació ferroviària. Des d'esta [[Terminal FerroAutomotora de Mar de l'Argent|estació ferroviària]] partixen trens en destí a l'Estació Constitució operats per l'empresa estatal [[Trens Argentins Operacions|Trens Argentins]].<ref>{{Cita web |url=https://www.sofse.gob.ar/servicios/horarios-larga-distancia.php|títul=SOFSE |fechaacceso=31 de març de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161108212310/https://www.sofse.gob.ar/servicios/horarios-larga-distancia.php|fechaarchivo=8 de novembre de 2016 }}</ref> En decembre de 2009 la presidenta [[Cristina Fernández Kirchner]] va inaugurar la nova Terminal Ferroautomotora de Mar de l'Argent, com a part dels festejos del «Bicentenario». La nova terminal va ser rebatejada en el nom de «Eva Perón». El servici especial [[Constitució]]-Mar de l'Argent, en els nous trens [[Talgo (tipo de tren)|Talgo IV]] va entrar en operacions el 29 de juliol de 2011.<ref>{{Cita web |url=http://www.transporte.gov.ar/content/acciones_nuevoserviciodetr_1313792055/|títul=Copia archivada |fechaacceso=21 de juliol de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160202071436/http://www.transporte.gov.ar/content/acciones_nuevoserviciodetr_1313792055/|fechaarchivo=2 de febrer de 2016 }}</ref>

=== Aeroport ===

{{AP|Aeroport Internacional Astor Piazzolla}}

La ciutat conta en l'[[Aeroport Internacional Astor Piazzolla]], MDQ en el còdic d'[[Associació Internacional de Transport Aéreu|IATA]]. Està ubicat en Parc Camet i des d'ell partixen i arriben vols de les empreses [[Aerollínies Argentines]], [[Australlínees Aérees|Austral]], [[LADE]] i [[Andes Llínees Aérees|Andes]], que la conecten en l'[[Aeroparque Jorge Newbery]] de la ciutat de Buenos Aires i els aeroports de Baïa Blanca, Rosario, Còrdova, Tucumán, Mendoza i vàries localitats patagónicas. El principal accés a l'aeroport és des de la AU2 que unix a Mar de l'Argent en [[Buenos Aires]]. La rotonda d'accés s'ubica a penes a 2000 m de la rotonda de l'avinguda Constitució, a uns 9 km del centre de la ciutat.<ref>[http://www. clarin. com/sociedad/Plata-Cordoba-Rosario-Mendoza-Tucuman_0_1661833921. htmlEs volarà directe a Mar de l'Argent de Còrdova, Rosario, Mendoza i Tucumán]</ref>

== Cultura ==

=== Organismes musicals ===

* '''Banda Simfònica Municipal''': Els seus inicis daten de fins del 1800. En 1919, la Banda anomenada "General Pueyrredon", baix la batuta del Mestre Dumenge Sclocco, és municipalizada per l'Intendent Municipaluciano Arrué.

* '''Orquesta Simfònica Municipal''': Es reconeix els seus orígens en l'Associació Gremial de Músics de la ciutat i el seu primer concert es va realisar en el Teatre Odèon el dia 22 de novembre de 1945, baix la direcció del Mestre Néstor Romà. La municipalisació de l'Orquesta es va efectuar l'1.º d'octubre de 1948, per Ordenança 381 i promulgada per Decret 395/48.

* '''Orquesta Municipal de Tango''': Per decret 1711/97, s'establix la seua constitució des de 1997. La seua primera aparició oficial es va portar a terme en el Teatre Municipal Colón el dia 9 de juliol de 1997, i a partir de llavors la seua activitat ha segut ininterrompuda.

=== Festivals ===

[[Archiu:Aza1.JPG|miniaturadeimagen|Els autors [[Jon Lee Anderson]] i Josefina Licitra en el Festival Azabache de Lliteratura 2012.]]
[[Archiu:Hossein Shahabi at the mar del plata.jpg|miniaturadeimagen|El director de películes, guionista i productor de cine iraní Hossein Shahabi en el Festival de cine de Mar de l'Argent.]]

* La '''[[Festa Nacional de la Mar]]''': de caràcter anual. Es fa l'elecció de la Reina Nacional de la Mar i les seues princeses, i dona inauguració a la temporada estival.
* '''[[Festa Nacional dels Peixcadors]]''': de caràcter anual, es poden degustar plats típics en peixos i fruts de la mar, realisats pels mateixos peixcadors de la ciutat.
* '''Festa Nacional Semana Fallera Marplatense''': es porta a terme en març de cada any, i culmina en la crema de la [[falles|falla]] construïda a la usanza [[valència]]na.

* '''[[Festival Internacional de Cine de Mar de l'Argent]]''' és un prestigiós festival de cine internacional que es realisa tots els anys en la ciutat de Mar de l'Argent ([[Argentina]]). El festival de Mar de l'Argent és un festival de categoria "A" reconegut per la [[Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics]] ([[FIAPF]]) junt en els festivals com [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Berlín|Berlín]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]] o [[Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià|Sant Sebastià]] entre molts uns atres (vore l'enllaç a la FIAPF per a la llista completa).
* '''Festival Internacional de Cine Independent''' (MARFICI) és el festival d'orige privat més gran del país i un dels principals a nivelatinoamericà.
* '''[[Premis Estrela de Mar|Entrega de Premis Estrela de Mar]]''', dedicats a guardonar els millors espectàculs que cada temporada estiuenca es donen cita en la ciutat.
* '''Mar de l'Argent Moda Show''' consistix en desfilades de moda de coneguts dissenyadors i marques de roba locals.

* '''Festival Nacional de Percussió''': organisat pel músic Sergio Mileo en la ciutat de Mar de l'Argent, declarat d'Interés Turístic i Cultural Provincial.
* '''Festival Gastronòmic de Mar de l'Argent''', portat a terme en la Plaça de l'Aigua de la ciutat. Organisat per l'Associació Empresària Hotelera Gastronòmica de Mar de l'Argent i Zona d'Influència en l'auspici de la Federació Empresària Hotelera Gastronòmica de la [[República Argentina]], el Festival és declarat d'Interés Turístic per l'Ent Municipal de Turisme de Mar de l'Argent (EMTUR), la Secretaria de Turisme i Deport del Govern de la [[Província de Buenos Aires]] i la Secretaria de Turisme de la Nació.
* '''Festival Tango Fusió''': [[Astor Piazzolla]] creat en 2005 en el marc del Cim de les Américas la Secretaria de Cultura del [[Partit de General Pueyrredón]] en l'objecte de difondre i estimular la creació d'aquells artistes que tinguen dins del seu repertori obres del músic marplatense.

* '''Caravana de la Primavera''' portada a terme des de 1961 el dumenge posterior al 21 de setembre, encara que subjecta a canvis d'acort en el clima. La multitudinària i històrica caravana és organisada pel Centre Jovenil Catòlic chicotet Món de l'Obra Don Orione.
* '''Fira dellibre de Mar de l'Argent''', Port de Llectura»: organisat des de 2005 per la Municipalitat del [[Partit de General Pueyrredón]], a través de la Secretaria de Cultura, l'Universitat Nacional de Mar de l'Argent, l'Institut Movilizador de Fondos Cooperatius i la Cambra de Llibrers del Surest de la Província de Buenos Aires; en l'objecte de difondre la cultura i l'accés a la llectura, ademés del desenroll d'indústries locals i promocionar autors locals. En el marc del Festival s'entrega també el «Premi Municipal de Lliteratura» [[Osvaldo Soriano]].
* '''Fira de les Colectivitat''': convoca a centres i associacions pertanyents a les diferents colectivitat residents en la ciutat. Cada una d'elles nos invita a conéixer la seua cultura, història i menjars típics, ademés de brindar espectàculs de danses, música, documentals i charrades debat informatives.

* '''Expo La Boda''': expolaboda és una exposició orientada a brindar informació per a la realisació d'events socials i empresarials, durant la qual es realisen importants desfilades.
* '''Trimarchi DG''': trobada internacional de disseny gràfic i arts gràfiques. Es realisa any rere any en octubre. Conta en dissenyadors, artistes, docents i professors destacats de tot lo món.
* '''Bot Llum''': Des de 2009 és un espai de formació i divulgació de la Fotografia Contemporànea que conta en múltiples activitats culturals en a on es nuclean referents de l'art de distintes parts del país.
* '''SAC MdP''': Semana de l'Art Contemporàneu en Mar de l'Argent, 7 dies d'art contemporàneu en la ciutat.
* '''Festival de Jazz en abril''': contant en músics destacats de tot lo món, i havent-se realisat durant el 2009 la seua edició número XXI.

* '''Festival Azabache de Lliteratura Policial i Negra''' es tracta del major festival de dit gènero lliterari en Amèrica Llatina. Es va iniciar en 2011 i en la seua segona edició realisada en 2012 va convocar a més de 15 000 persones, ademés de contar en la participació d'autors com [[Jon Lee Anderson]], [[Bernard Minier]], Andreu Martín, Carlos Salem, Josefina Licitra, Juan Sasturain, Gustavo Nielsen, Leonardo Oyola, Claudia Piñeiro, Jorge Fernández Díaz, Federico Andahazi, Vicente Battista, Guillermo Orsi, etc.
:Forma part del seu programa el ''Concurs Internacional de Novela Negra'', en la primera edició de la qual es va impondre Horacio Convertini en ''La Soletat del Mal''. Ellibre va ser publicat en setembre de 2012 en l'Argentina. Els escritors marplatenses Javier Chiabrando i Fernando del Riu formen part de la direcció del Festival.
* '''Congrés Galliponter per la PAU''' que es realisa tots els anys en el més d'octubre, en el complex de la Vella Usina del Port.

* '''Festival Internacional de Poesia de l'Atlàntic''', festival de poesia únic en la ciutat. Es va iniciar en 2013 i la seua segona edició de 2014 va convocar a més de 210 poetes i poetizas de l'Argentina, Uruguay, Mèxic, Iran, Chile, Perú i Cuba. Part del Moviment Poètic Mundial.<ref>{{Cita web|url=https://issuu.com/lavispa/docs/a60bis/1|títul=Nota a un dels creadors i organisadors del FIPA Carlos Cartolano en el numere 60 bis de la Revista L'Avespa|fechaacceso=7 de maig de 2015}}</ref>

* '''La Prosa Mutante''' és un cicle d'experiències lliteràries i [[colectiu d'artistes]] que des de giner de 2013 és punt de trobada per a artistes de totes les disciplines creat per l'artiste marplatense Nicolás Alcetegaray. L'event s'organisa tots els dijous de 20 en avant en Piano Bar (Moreno 3359). Posseïx un format de varietés culturals que muta totes les semanes en distintes consignes i espectàculs que li han permet a més de 100 artistes locals, nacionals i internacionals mostrar les seues produccions artístiques.<ref>{{Cita web|url=http://www.redfederaldepoesia.gob.ar/profiles/304/|títul=Perfil de la Prosa Mutante en La Ret Federal de Poesia.|editor=Ministeri de Cultura de la República Argentina|fechaacceso=30 de setembre de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151001131410/http://www.redfederaldepoesia.gob.ar/profiles/304/-|fechaarchivo=1 d'octubre de 2015}}</ref>

=== Personalitats de la ciutat ===

{{VT|Categoria:Naixcuts en Mar de l'Argent|Categoria:Persones de Mar de l'Argent}}

Mar de l'Argent és breçol d'artistes, tant en l'àmbit de la música com de la lliteratura, el cine i la televisió. També oferix una gran cantitat de sals cinematogràfiques i una àmplia gama d'espectàculs teatrals que alcancen el seu màxim número durant l'estiu; durant l'hivern, és el circuit teatral independent el que perviu en diverses estrenes i una constant de públic, provinent de la mateixa ciutat, que conta en diversos centres de formació d'actors i de docència en teatre.<ref>{{Cita web|url=http://www.mardelata.com/teatros.html|títul=Teatres en Mar de l'Argent|fechaacceso=14 de decembre de 2009}}}}</ref>

[[Archiu:Astor Piazzolla.jpg|miniaturadeimagen|esquerra|[[Astor Piazzolla]], músic marplatense.]]

El músic [[Astor Piazzolla]] és un dels pilars de la música, no solament en la ciutat, sino en el país. Comença la seua carrera com bandoneonista d'[[Aníbal Troilo]]. Va aplegar a conéixer personalment a [[Carlos Gardel]] en 1935 i participar en el film «El dia que em vullgues». Va ser un artiste molt criticat dins del seu ambient, la seua música era determinantemente particular, mesclant el jazz i el tango i una miqueta de música clàssica. No era un tanguero en el perfil del mateix, chocava en la comunitat del tango per les seues actituts, la seua forma de vestir i de tocar el bandoneón. Va ser lo que molts varen cridar després un revolucionari del tango, tant és aixina que en algun moment Osvaldo Pugliese confessa que Piazzolla «nos va obligar a estudiar a tots de regrés».<ref>{{Cita web|url=http://gabrielcastagna.com.ar/piazzolla_biografia.html|títul= Biografia d'Astor Piazolla|fechaacceso = 14 de decembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090925053050/http://gabrielcastagna.com.ar/piazzolla_biografia.html|fechaarchivo = 25 de setembre de 2009}}</ref>

Dins de l'àmbit de la lliteratura, [[Osvaldo Soriano]] va nàixer en esta ciutat, qui va començar treballant com a periodista fins a la publicació de «Trista, solitari i final» en 1973. Va deure exiliar-se en Europa pel procés militar argentí i conseguint la seua tornada en 1984 en el regrés a la democràcia es va tornar l'ànima del periòdic Pàgina 12 com cofundador del diari. Algunes de les seues obres varen ser dutes a les pantalles del cine, tals com «No hi haurà més penes ni oblit» (1983) de la mà del director Héctor Olivera, en la que guanya l'Orso d'Argent; «Una ombra ya pronte seràs» (1990) i «Quarters d'Hivern», adaptada al cine dos voltes.

Atres personalitats argentines naixcudes en esta ciutat, tant d'ahir com d'hui són la cantant [[Chenoa]], el pianiste [[Manuel Rego]], el periodiste [[Jorge Lanata]], la cantant [[Nacha Guevara]], entre uns atres. Músics i bandes contemporànees reconegudes en tot el país també tenen orige en esta ciutat com Juan Eduardo (cantant i compositor d'èxit en la década de 1970 principalment, en el duo Juan i Juan), [[Flavio Cianciarulo]] (exmiembro de la banda [[Fabulosos Cadillacs]]), Científics del pal, Les Súper Rates, Els Tipitos, Els Descarrilats, Deu els Crío, Alt Camet i Ligeia Circus.

[[Archiu:Nacha Guevara cropped.jpg|miniaturadeimagen|Nacha Guevara.]]

Mar de l'Argent també conta en grans personalitats del deport com el teniste [[Guillermo Vilas]],<ref>{{Cita web|url=http://www.lacapitalmdp.com/noticias/Deportes/2012/07/16/224251.htm|títul=De lo nostre, lo millor Diari La Capital de Mar de l'Argent|fechaacceso=21 de giner de 2019|sitioweb=www. lacapitalmdp. com}}</ref> que naixcut en la capital argentina, va viure en Mar de l'Argent des de chicotet, deprenent allí a jugar tenis. En 2012 i per iniciativa del periodiste Eduardo Puppo, es va inaugurar una estàtua de Vilas que engalana els jardins del Club Nàutic de Mar de l'Argent, lloc que ho va vore fer els seus primers passos en el deport. Ademés, destaquen el teniste [[Horacio Zeballos]], els germans [[Juan Curuchet]] i [[Gabriel Curuchet]], el remero [[Cristian Rosso]], el tirador campeó mundial i medalliste olímpic [[Carlos Enrique Díaz Sáenz Valent]], el pilot [[Christian Ledesma]], el sèt voltes campeó mundial de [[pilota vasca]] [[Juan Miró]], la jugadora d'hockey sobre herba [[Inés Arrondo]], el jugador de vóley [[Martín Allunte Comte|Martín Comte]], la patinadora [[Nora Vega]], els futbolistes [[Emiliano Martínez|Emiliano ''Dibu'' Martínez]], [[Juan Esnáider]], [[Germán Burgos]], [[Fabián Cubero]], [[Emiliano Buendía]], [[Lucas Martínez Quarta]], [[Walter Erviti]], [[Vicente Matias Vuoso|Matías Vuoso]] i [[José María Minella]] i els basquetbolistas i membres de la selecció nacional [[Marcos Mata]], [[Selem Safar]] i [[Patricio Garino]].

=== Equipaments culturals ===

==== Museus ====

{{VT|Anex:Museus en la Ciutat de Mar de l'Argent}}

{| style="background: F5F5F5; padding:0em 1em 0em 1em;"
| style="vertical-align:top" |
| width = "300" |

;
* ''' Museu Històric Municipal Don Roberto T. Barili''' conta en mostres permanents de Mar de l'Argent i la seua evolució urbana i social
* ''' «Centre Cultural Victoria Ocampo. Vila Victoria''' està instalat en l'antiga casa pertanyent a la poeta [[Victoria Ocampo]] va ser convertida en un lloc de portes obertes per a escritors nacionals i de l'estranger.
* '''Museu Arqueològic Guillermo Magrassi'''.
* '''Museu Casa Bruzzone'''
|valign="top"|
| width = "300" |

* '''[[MAR - Museu d'Art Contemporàneu de la Província de Buenos Aires|Museu MAR d'Art Contemporàneu]]'''
* ''' Museu de la Força de Submarins''' conta en un archiu d'imàgens de la construcció de la [[Base Naval de Mar de l'Argent|Base Naval]], aixina com de maquetes i peces de la mateixa.
* '''Museu de les Comunicacions''' dispon d'exposicions d'objectes relacionats en l'història de la comunicació: télex, telégraf, fono postal, buçons, guies telefòniques i material fotogràfic.

* '''Museu Malvines Argentines''' es troba una exposició de material relacionat en la [[guerra de les Malvines]].
* '''Museu de l'Home del Port'''
|valign="top"|
| width = "300" |
* '''[[Museu de la Mar (Mar de l'Argent)|Museu de la Mar]]''' conta en una colecció de 30{{esd}}000 caragols. El museu sorgix a partir de l'idea de brindar una obra dedicada a l'alvanç del coneiximent de l'oceà. El Museu està tancat al públic des de setembre de 2012.
* '''Museu Municipal d'Art Juan Carlos Castagnino''' conta en una colecció de 450 obres plàstiques d'artistes nacionals marplatenses, pintures, dibuix, gravat, fotografia i escultura.
* '''Museu Naval'''
* '''Museu Municipal José Hernández'''

;
|}
* '''Museu Històric Municipal Don Roberto T. Barili'''

Ubicat en el carrer Lamadrid 3870; conta en mostres permanents: Mar de l'Argent i la seua evolució urbana i social 1856/1950; Del Arcón a Vila Mitre; Art i Indústria en la Prehistòria; Exposició de material bibliogràfic; El Racó d'Alfonsina. Este museu està conformat per aportes de famílies pròpies de la ciutat intentant salvaguardar l'identitat local. Aixina mateix conta en activitats educatives, tals com a visites guiades, activitats culturals, exposicions fotogràfiques, charrades, cursos i conferències.

[[Archiu:PT VILLA MITRE4.jpg|miniaturadeimagen|esquerra|Museu Històric Municipal Don Roberto Barili.]]

L'archiu d'este museu conta en documentació des de les époques de la fundació de la ciutat fins a l'actualitat. El acervo documental està constituït pels següents fondos: Municipalitat del Partit de General Pueyrredón (conté expedients des de 1880 fins a l'actualitat), Jujat de Pau (format per expedients des de 1884 en avant, Fondo del Departament Judicial de Mar de l'Argent (provinents del fur Civil i Comercial des de 1955 fins a 1991), Fur Penal (de 1955 fins a 1980), Fur de Menors (des de 1955 a 1970), Fur Laboral (de 1950 a 1955), Secretaria d'Educació del Partit General Pueyrredón (informes estadístics des de 1910 a 1930) i Colecció-Archive privat de Félix d'Ayesa.<ref>{{Cita web|url=http://www.todomardelata.com/cultura/barilivillamitre.asp|títul= Vila Mitre|fechaacceso=14 de decembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100121100737/http://www.todomardelata.com/cultura/barilivillamitre.asp|fechaarchivo=21 de giner de 2010}}</ref>

La biblioteca conta en al voltant de 2000 obres arquitectura, història, cultura, biografies, turisme, estadístiques, geografia, educació, deports de la ciutat; junt en treballs d'investigació de l'[[Universitat Nacional de Mar de l'Argent]]. La mapoteca conta en 80 documents especials: plans urbans i suburbans des de 1874, mosaics traçats, cartes nàutiques i topogràfiques de les distintes estàncies. la [[fototeca]] conta en 3300 plaques de vidre, 10 000 fotografies en paper fotogràfic, 12{{esd}}000 negatius flexibles i 1700 diapositives estereoscópicas. La casa a on es troba el museu va ser donada en 1979 per María Delfina Astengo de Moores (neboda de la família Mitre) a la Municipalitat de Gral. Pueyrredón. Este museu es troba estajat ací des del 10 de febrer de 1981. Originalment esta propietat tenia una extensió de tres pomes. La construcció data de 1930 i l'arquitecte responsable de la mateixa va ser Guillermo Fernández Haitze. Declarada d'Interés Patrimonial per Ordenança Nro 10075/95 del Concejo Deliberante de General Pueyrredón.

[[Archiu:Villa Victoria (fachada delantera), Mar del Plata, Argentina.JPG|miniaturadeimagen|Vila Victoria.]]

* '''Centre Cultural Victoria Ocampo''', ubicat en el carrer Matheu 1851, està instalada en l'antiga casa pertanyent a la poeta [[Victoria Ocampo]], construïda per a Francisca Ocampo d'Ocampo. Una volta heretada per Victoria Ocampo esta casa d'estiueig va ser convertida en un lloc de portes obertes per a escritors nacionals i de l'estranger. Tant Vila Victoria com a Vila Ocampo, en Sant Isidro, havien segut donades en vida per la seua propietària a l'UNESCO. Esta organisació decidix arrematar la casa de Mar de l'Argent en l'objectiu de poder solucionar les despeses de la vivenda de Buenos Aires, és allí quan la Municipalitat de General Pueyrredón adquirix esta casa en subasta pública i instala allí el Centre Cultural Victoria Ocampo. La propietat va ser declarada d'Interés Patrimonial per Ordenança N.º 10075/95 del Concejo Deliberante de General Pueyrredón.<ref>{{Cita web|url=https://www.welcomeargentina.com/mardelata/centro-cultural-ocampo.html|títul=Centre Cultural Vila Victoria Ocampo|fechaacceso=14 de decembre de 2009}}</ref>

* '''[[Museu de la Mar (Mar de l'Argent)|Museu de la Mar]]'''

El «Museu de la Mar» es troba ubicat en Avinguda Colón 1114. Este museu sorgix com a homenage a Rebuig Sisterna, coleccioniste de caragols dedicant els seus últims 40 anys de vida a esta activitat en la ciutat de Mar de l'Argent. El museu, inaugurat el 22 de setembre de 2000, conta en una colecció de 30{{esd}}000 caragols. Originalment el museu sorgix a partir de l'idea de brindar una obra dedicada a l'alvanç del coneiximent de l'oceà, possibilitant el material necessari a persones de totes les edats. El museu no està destinat solament a l'exposició de caragols marins, sino que pot trobar-se ademés aquaris de diferents tamanys, una sala d'art contemporàneu en exposicions, una sala de conferències i auditori d'usos múltiples, una biblioteca especialisada, el Siga Shop Aurantium, en artesania marines de tot lo món, i un café temàtic, Gloria Maris, el nom del qual correspon a la denominació científica d'una de les peces del museu preferida pel seu fundador. La planta baixa del museu està destinada a donar charrades als visitants a on se'ls dona una introducció i explicació de tot allò que van a vore i en lo que conta el Museu d'el Mar.

[[Archiu:Pintoresquistas.jpg|esquerra|miniaturadeimagen|Casonas de principis d'el {{sigle|XX||s}}, junt en la modernitat de l'época.]]

L'Auditori Rebuig Sisterna és utilisat per a realisar permanent activitats organisades pel museu o atres organisacions relacionades, a on es brinden congressos, activitats teatrals, espectàculs recreatius, musicals, cinematogràfics, etc. En esta mateixa planta es troba el café Gloria Maris, que té la particularitat d'estar rodejat per aquaris d'aigua salada acompanyat per vitrines de caragols de tot lo món. Ademés, el museu manté exposicions d'artistes locals i regionals per mig de la difusió de les seues obres en el mateix museu. Ademés de contar en les ya descriptas exposicions de caragols i una biblioteca especialisada. El Nivell de les Roques està ambientat en la forma d'una caverna immersa en aigua, contenint un estany en organismes marins. En el Nivell El Cel es troba un mirador intern pel que es poden visualisar totes les plantes del museu; i per sobre la part externa, en el nivell superior, es troba el mirador del far des del que es pot gojar d'una visió panoràmica de la ciutat.

El Museu de la Mar va tancar les seues portes el 24 de setembre de 2012, després de 12 anys d'ininterromput esforç per a brindar a la comunitat un lloc de divulgació de les ciències de la mar i naturals en general, i constant sostingues financer de part de la família fundadora del Museu.<ref>{{Cita web |url=http://www.museodelmar.org/es/carta.html|títul=Museu de la Mar |fechaacceso=30 de maig de 2013 |fechaarchivo=30 de novembre de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201130053031/https://www.museodelmar.org/es/carta.html/|deadurl=yes}}</ref>

* '''[[MAR - Museu d'Art Contemporàneu de la Província de Buenos Aires|Museu MAR d'Art Contemporàneu]]'''

Més de 7000 m² dedicats a l'art contemporàneu, el Museu d'Art Contemporàneu de Mar de l'Argent és una de les obres de patrimoni cultural més importants que s'ha construït en Argentina. Per primera volta un organisme estatal inaugura més de 7000 m² dedicats a l'art contemporàneu, un museu planificat i pensat com a tal des del seu inici. Concursado i construït en sol tres anys. Ubicat a metros de Parc Luro, front a la mar, este nou edifici de museu és el més modern del país. Una imponent construcció de 7000 m² en un predio de 2 hectàrees que va ser realisat a partir d'un Concurs Nacional d'Anteproyectes. Este museu serà sèu de mostres temporals d'artistes nacionals i internacionals de distintes disciplines i posarà émfasis en les seues activitats d'extensió i formació educatives, en associació en atres institucions.

* '''Museu Municipal d'Art «Juan Carlos Castagnino»'''

El «Museu Municipal d'Art [[Juan Carlos Castagnino]] està ubicat en Avinguda Colón 1189. La Residència Ortiz Basualdo és Declarada d'interés patrimonial per Ordenança Nro. 10075/95 del Concejo Deliberante de [[General Pueyrredón]]. El museu es troba en la Vila Ortiz Basualdo i comença a funcionar des del 9 de juliol de 1980. Anteriorment, el museu funcionava en l'Edifici del Correu Central en el sèptim pis, des de 1963 a 1977, baix la denominació Museu de Belles arts «Mar de l'Argent», sent el seu fundador el professor i reconegut artiste plàstic Manlio Ceccotti, en este periodo es va constituir en un dels Museus d'art més importants de la República Argentina per l'important acervo pictòric que va saber rebalsar Manlio Ceccotti, a on es veuen reflectides totes les corrents pictòriques que varen marcar els rumbos artístics d'Argentina. A partir del seu funcionament en l'actual sèu en 1980 es fa càrrec el professor Nicolás Jiménez, reconegut artiste gràfic qui li dona la seua impronta vanguardista. A partir de 1983 i fins a l'actualitat els seus directors han sabut donar-li una dinàmica concorde als temps. El museu conta en una colecció de 550 obres plàstiques d'artistes nacionals marplatenses, pintures, dibuix, gravat, fotografia i escultura les quals 130 pertanyen a [[Juan Carlos Castagnino]]. Porta a terme activitats de mostres permanents i temporarias, conferències i cursos referides a l'àrea artística visual i les seues expressions, proyeccions i visites guiades a escolars i públic en general.

=== Teatre ===

El Galpón de les Arts és un grup de [[teatre]] independent, d'esta ciutat, creat en 1996, que produïx obres de teatre, de caràcter experimental, tant per a l'infància com per a adults. El mateix grup administra una sala teatral per la que han passat més de 150 espectàculs independents en els seus primers 10 anys d'existència.<ref>{{Cita web|url=http://www.lacapitalmdp.com/noticias/Espectaculos/2009/03/29/104599.html|títul=«El Galpón de les Arts» va presentar el seu nou espai|fechaacceso=14 de decembre de 2009|data=29 de març de 2009}}</ref>

== Govern ==

{{VT|Anex:Intendents de Mar de l'Argent}}

La ciutat és capçalera del [[Partit de General Pueyrredón]], les seues principals autoritats són l'intendent que eixercix el [[Poder Eixecutiu]], el [[Concejo Deliberante]] a càrrec del [[Poder Llegislatiu]]. L'actual intendent és [[Guillermo Montenegro]]. La Municipalitat es troba en el carrer Hipólito Yrigoyen 1627. En eixe mateix edifici, en l'ala esquerra s'ubica el Concejo Deliberante. Mentres que el Tribunal de faltes està constituït en el carrer Mitre 1435.

la [[seguritat]] està a càrrec de la [[Policia de la Província de Buenos Aires]] i en el port de la [[Prefectura Naval Argentina]]. Igualment, la [[Policia Federal Argentina]] conta en una delegació local i en l'obligació de combatre els delictes d'índole federal. En l'aeroport local el control corre per conte de la [[Policia de Seguritat Aeroportuario]]. La municipalitat s'encarrega d'organisar i controlar el [[trànsit vehicular]] destinant per a això un cos de policies de trànsit.

== Deports ==

=== Fútbol ===

En l'àmbit futbolístic, la ciutat conta en tres clubs de convocatòria que competixen en tornejos d'AFA: el [[Club Atlètic Aldosivi]], el [[Club Atlètic Alvarado]] i el [[Club Atlètic Kimberley]].

=== Básquet ===

Un atre deport molt practicat en la ciutat és el [[Básquetbol|basquet]], que conta en un representant en la [[Lliga Nacional de Básquet|màxima categoria del país]]: [[Peñarol (Mar de l'Argent)|Peñarol]], este últim, pentacampeón de la mateixa. Els partits entre Peñarol i Quilmes en els que abdós s'enfronten entre sí són considerats el [[Clàssic del básquet argentí|clàssic del básquet nacional]] ya que els seus unfles han desenrollat una gran rivalitat deportiva. Ademés, hi ha clubs importants del básquet com a Unió o Kimberley, formadors de jugadors professionals. Peñarol és l'equip professional més exitós de la ciutat, ya que ademés d'obtindre cinc títuls nacionals ([[Lliga Nacional de Básquet 1993/94|1993/94]], [[Lliga Nacional de Básquet 2009/10|2009/10]], [[Lliga Nacional de Básquet 2010/11|2010/11]], [[Lliga Nacional de Básquet 2011/12|2011/12]] i [[Lliga Nacional de Básquet 2013/14|2013/14]]), posseïx dos [[Lliga de les Américas|Lligues de les Américas]] ([[Lliga de les Américas 2007-08|2007/08]] i [[Lliga de les Américas 2009-10|2009/10]]), títul internacional més important a nivell continental. Per la seua banda, Quilmes va obtindre dos títuls nacionals de [[Torneig Nacional d'Ascens|segona divisió]], en 1998/99 i en [[Torneig Nacional d'Ascens 2010/11|2010/11]].

[[Archiu:Estadio Polideportivo.jpg|alt=Té capacitat per a més de 9.000 persones.|miniaturadeimagen|Estadi Polideportiu]]

=== Automovilisme ===

Mar de l'Argent ha segut el breçol de varis pilots que han fet història en el deport motor nacional i internacional. En esta ciutat va nàixer [[Christian Ledesma]], Campeó 2007 de [[Turisme Carretera]] i 2004 de [[Turisme Competició 2000|TC 2000]] en [[Chevrolet]]. Ademés va competir en [[Fòrmula 3 Suramericana]] i va realisar un test de [[Fòrmula 3000 Internacional]] (Hui [[GP2]]).

[[Lionel Ugalde]] és un atre marplatense que es destaca. Va ser campeó de TC Pista en 2003 en el primer any que va participar conseguint el passe al [[Turisme Carretera]] on va competir sobre un [[Ford Falcon (Argentina)|Ford Falcon]] íntegrament preparat en Mar de l'Argent pel seu propi equip. Hui competix en la marca Torino. Un atre pilot naixcut en la ciutat que s'ha destacat és Juan Manuelanda, subcampeó 1992 de [[Turisme Carretera]] a bordo d'una [[Dodge]].

=== Equips deportius en categoria nacional ===

{| class="wikitable sortable"
! width=150|Equip
! width=80|Deport
! width=150|Categoria actual
! width=180|Estadi

|-
|[[Club Atlètic Peñarol (Mar de l'Argent)|Peñarol]]
|[[Básquet]]
|[[Lliga Nacional de Básquet]]
|[[Estadi Polideportiu Illes Malvines|Polideportiu Illes Malvines]]
|-
|[[Club Atlètic Quilmes (Mar de l'Argent)|Quilmes]]
|[[Básquet]]
|[[La Lliga Argentina (básquet)|Lliga Argentina]]
|[[Estadi Polideportiu Illes Malvines|Polideportiu Illes Malvines]]
|-
|[[Club Atlètic Unió (Mar de l'Argent)|Unió]]
|[[Básquet]]
|[[La Lliga Argentina (básquet)|Lliga Argentina]]
|[[Estadi Polideportiu Illes Malvines|Polideportiu Illes Malvines]]<ref>https://elmarplatense. com/2023/09/23/union-y-su-nueva-localia-buscamos-muchas-alternatives-per a-no-ir-al-polideportiu/</ref>
|-
|[[Club Atlètic Kimberley|Kimberley]]
|[[Básquet]]
|[[La Lliga Federal (básquetbol)|La Lliga Federal]]
|Gimnasi Valentí Pérez
|-
|[[Club Atlètic Aldosivi|Aldosivi]]
|[[Fútbol]]
|[[Primera Divisió d'Argentina|Primera Divisió]]
|[[Estadi José María Minella|José María Minella]]
|-
|[[Club Atlètic Alvarado|Alvarado]]
|[[Fútbol]]
|[[Torneig Federal A]]
|[[Estadi José María Minella|José María Minella]]
|-
|[[Club Atlètic Kimberley|Kimberley]]
|[[Fútbol]]
|[[Torneig Federal A]]
|Estadi Jose Alberto Valle
|-

|Club Atlètic Once Units
|[[Voleibol]]
|[[Lliga de Voleibol Argentina]]
|Once Units
|-
|Banc Província
|[[Futsal]]
|[[Campeonat de Futsal AFA|Primera Divisió "D"]]
|Gimnasi Banc Província
|}

=== Atres deports ===

En 1995, el Seleccionat masculí de l'Associació Amateur Marplatense d'Hockey sobre herba, va obtindre el Campeonat argentí de Cavallers Majors disputat en esta ciutat. En les últimes décades, es varen escomençar a practicar nous deports en la ciutat atraent a turistes practicantes de disciplines com el [[surf]], el [[bodyboard]] i el [[skateboarding]]. Els mateixos es practiquen a lo llarc de tota la costa marplatense i produïxen una important movilitat deportiva, comercial i ecològica. En els anys 1980, es varen escomençar a instalar numeroses pistes de [[paddle]] pel notable aument de l'afició a este deport que va derivar en una professionalisació i provocant a la seua volta que la ciutat siga considerada per alguns mijos com la «capital mundial del paddle».<ref>{{Cita web|url=http://es.pschitt.info/page/Mar+del+Plata|títul=Mar de l'Argent|fechaacceso=25 de setembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090725002657/http://es.pschitt.info/page/Mar+del+Plata|fechaarchivo=25 de juliol de 2009}}</ref>

==== Federacions ====

Mar de l'Argent és sèu de la federació nacional de bandy. També és sèu de la ASABAL (Associació Atlàntica de Balonmà). Els equips que l'integren són: Jaya Handball, Punt Sur, Once Units, Acha, Urquiza, Tallers, Handball Nort, Handball Pompeya, CEF San Antonio d'Olavarría, Altamira de Necochea i Maipú.

=== Campeonats mundials i competències internacionals ===

Mar de l'Argent va ser subsede del Campeonat Mundial de Fútbol de 1978, sèu de la final de la [[Copa Davis 2008]] de tenis, i sèu dels «XII Jocs Deportius Panamericans» de l'11 al 26 de març de 1995, entre els acontenyiments deportius més importants celebrats en el país. Per al Mundial de 1978 es va construir l'[[Estadi José María Minella|Estadi Mundialiste]], posteriorment cridat «José María Minella». Es va inaugurar oficialment el 2 de juny de 1978, en el partit entre Itàlia (2) i França (1). Posteriorment es va jugar el partit Suècia (1) vs Brasil (1) el 3 de juny,<ref>{{Cita web|url=https://www.lacapitalmdp.com/un-gol-que-llego-decimas-de-segundo-tarde/|títul=Un gol que va aplegar dècimes de segon tarde|fechaacceso=21 de giner de 2019|sitioweb=Diari La Capital de Mar de l'Argent|idioma=és-ÉS}}</ref> Itàlia (3) vs Hongria (1), el 6 de juny, Brasil (0) vs Espanya (0) el 7 de juny, França (3) vs Hongria (1) el 10 de juny i Brasil (1) vs Àustria (0) l'11 de juny.<ref>{{Cita web|url=http://www.nuevasion.com.ar/nota.asp?IDNoticia=000295|títul = La festa de pocs, una dictadura per a tots|fechaacceso = 25 de setembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228025426/http://www.nuevasion.com.ar/nota.asp?IDNoticia=000295|fechaarchivo = 28 de febrer de 2009}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.efdeportes.com/efd9/panam93.htm|títul=12º Jocs Deportius Panamericàs.11 al 26 de març de 1995 en Mar de l'Argent (Argentina).|fechaacceso=25 de setembre de 2009|autor=Mariano Buren|data=6 d'octubre de 2003}}</ref>

En 1993, l'[[Estadi José María Minella]] va ser sèu de la [[Copa Artemio Franchi 1993|Copa Artemio Franchi]], disputada per les seleccions de fútbol d'Argentina i Dinamarca. En [[Diego Maradona|Maradona]] com a capità, la selecció albiceleste va guanyar el títul per penals. En 2008 es va disputar la final de la [[Copa Davis 2008]] de tenis. En la final [[Espanya]] va derrotar a l'equip argentí. En 1981, la ciutat va ser sèu d'un torneig de l'ATP, que va guanyar el teniste local [[Guillermo Vilas]] davant el paraguayà Víctor Pecci. Vilas va ser el número un del món tres anys en la classificació Grand Prix (1974, 1975 i 1977), va guanyar quatre Grand Eslam i un Masters, i va establir els encara hui vigents récorts de victòries consecutives en un any i de tornejos guanyats en una temporada (Nadal ha necessitat de tres temporades per a batre eixe récort).<ref>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/deportes/final/Copa/Davis/jugara/Mar/Plata/elpepudep/20081010elpepudep_7/Tes|títula final de la Copa Davis es jugarà en Mar d'Argent|fechaacceso=26 de setembre de 2009|editorial=Diari El País d'Espanya}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://deporte.com/tenis/abierto_de_francia/rafael_nadal_supera_el_record_de_guillermo_vilas|títul = Rafael Nadal supera el record de Guillermo Vilas|fechaacceso = 25 de setembre de 2009|editorial =Eldeporte. com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090107131129/http://deporte.com/tenis/abierto_de_francia/rafael_nadal_supera_el_record_de_guillermo_vilas|fechaarchivo = 7 de giner de 2009}}</ref>

=== Jocs Panamericans ===

{{AP|Anexe:Jocs Panamericàs de 1995}}

Sobre els Panamericans, va ser la sèu a on es varen portar a terme els jocs; ademés, va haver subsedes a on es varen realisar distintes disciplines en les ciutats de [[Buenos Aires]], [[Paraná (Argentina)|Paraná]], [[Ciutat de Santa Fe (Argentina)|Santa Fe]], [[Tandil]], [[Necochea]] i [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]]; estes últimes varen ser partícips solament en softbol, fútbol i mountain bike, respectivament. Varen participar 5.144 atletes provinents de 42 països en 34 deports. Llavors, la ciutat contava en al voltant de 800.000 habitants per a donar lloc a un espectàcul deportiu de tal envergadura. En esta edició es varen jugar per primera volta en els Panamericans 37 noves disciplines entre les quals s'incloïen bádminton, esquí nàutic, karate, raquetbol, squash, triatló, pilota i taekwondo femení; es va incrementar el número de medalles d'or en joc de 75 i 248 en total.<ref>{{Cita web|url=https://archivodeporteargentino.blogspot.com/2009/02/juegos-panamericàs-mar-del-plata-1995.html|títul=Jocs Panamericàs Mar de l'Argent 1995|fechaacceso=25 de setembre de 2009}}</ref>

La delegació [[argentina]] va alcançar el quart lloc entre els països participants, en una totalitat de 159 medalles: 40 d'or, 45 d'argent i 74 de bronze; mentres que el primer lloc, el segon i el tercer varen ser per a [[Estats Units]] en 425, [[Cuba]] en 238 i [[Canadà]] en un total de 177, respectivament.

[[Archiu:PT PARQUE DEPORTES4.jpg|miniaturadeimagen|Complex Natatorio.]]

En pocs mesos, Mar de l'Argent va convertir el vell Camp de Deports en un complex deportiu, el Parc Municipal de Deports «[[Teodoro Bronzini]]», perfectament dispost a donar la benvinguda a estos jocs. Entre els escenaris principals es troba l'Estadi [[José María Minella]], subsede també del [[Campeonat Mundial de Fútbol]] de 1978, en el que es va portar a terme la cerimònia inaugural dels Jocs i les eliminatòries, semifinals i final de fútbol. Este estadi té una capacitat per a 34 465 espectadors. Per a l'ocasió, va ser restaurat el Patinódromo de la ciutat, que va ser construït en 1969 per iniciativa de l'Associació Marplatense de Patí. Es varen agregar dos tribunes capçalera i la seua capacitat és llavors de 7500 persones; es varen reubicar sanitaris i vestuaris (sauna i hidromasajes, sala de primers auxilis, consultoris mèdics, vestuaris, tallers de manteniment i banys) baix d'eixes tribunes. El sector antic correspon a l'àrea vip, la sala de prensa, controls de pista i còmput, sala de juges, gimnasi. En este Patinódromo es varen portar a terme les competències de patí carrera i hockey sobre patins.<ref>{{Cita web|url=http://www.paseosmdq.com/notas/040101_Mar_del_Plata_resena.php|títul= Mar de l'Argent Resenya històrica 1519-1998|fechaacceso = 3 d'octubre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090107055420/http://www.paseosmdq.com/notas/040101_Mar_del_Plata_resena.php|fechaarchivo = 7 de giner de 2009}}</ref>

Els nous escenaris construïts varen ser l'Estadi Polideportiu, el gran Complex Natatorio i el Complex Velòdrom-Cancha d'Hockey sobre Herba. Este últim està materialisat en forma d'[[elipse]], que acompanya la circulació de públic, el circuit d'aeròbica i de [[bicicleta]]s. Conta en dos plantes, la més alta per a circulació dins del Complex Deportiu i en l'inferior, les instalacions de la Cancha. Per un atre costat, el Velòdrom té una capacitat de 2400 espectadors i la cancha d'hockey de 1000. La pista d'atletisme del complex havia segut inaugurada en motius dels [[Jocs Iberoamericans]]. Posseïx una pista principal de 400 metros, de 8 carrers d'anell i 9 en la recta principal. Les modificacions per a este event varen ser importants, per l'estat en el que es trobava el mateix. Es va colocar, en una de les capçaleres, material sintètic en un llarc de 20 metros, a on es varen realisar les competències de [[Llançament de javalina|javalina]] i el [[bot en alt]]. En l'atra capçalera es va ubicar un fos d'aigua, una corredera de garrocha (percha) i la principal de javalina. Parala a la recta principal es troba en 60 [[metro|m]] de llarc, el caixó d'arena per a bot en llarc i triple i el bot en garrocha. El nou disseny es complementa en 4 arcs de llançament, un de de pes i 3 en reducció de gàbia de protecció per a disc i martell. La pista d'atletisme té una capacitat per a 8000 espectadors.<ref>{{Cita web|url=http://www.viajoporargentina.com/buenos_aires/mar_del_plata/s_monica_esp.htm|títul=Santa Mónica, Mar de l'Argent|fechaacceso=25 de setembre de 2009|fechaarchivo=13 de setembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090913055124/http://www.viajoporargentina.com/buenos_aires/mar_del_plata/s_monica_esp.htm|deadurl=yes}}</ref>

Les disciplines de rem i cabotaje es varen portar a terme en l'[[Estany dels Pares]], per a lo que es va requerir el dragado previ. La pista té una llongitut de 2000 m en tribunes naturals per la conformació natural de l'estany.<ref>{{Cita web|url=http://www.sierrapadres.com.ar/historia/index.html|títul= Història de l'Estany dels Pares|fechaacceso = 25 de setembre de 2009|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090122155324/http://sierrapadres.com.ar/historia/index.html|fechaarchivo = 22 de giner de 2009}}</ref>

Varen ser també chicotetes subsedes dels Jocs les dependències del Club A. Quilmes (en alçament de peses, lluita i taekwondo), el Club Onze Units ([[boxeig]] i [[karate]]) el Club Nàutic (en tenis, yachting i windsurf), el Centre d'Educació Física N.º 1 (en tenis de taula), la Vila Marista (en tir a l'arc); ademés d'alguns circuits galliponters de la ciutat per a prova de ciclisme i triatló. El «Viver Dunícola» [[Florentino Ameghino]] de la ciutat de [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]] va participar com a sèu per a la realisació de les competències de mountain bike.<ref>{{Cita web|url=http://www.abchoy.com.ar/leerdeportes.asp?id=37433|títul=Es realisarà l'acte per un nou aniversari dels Jocs Panamericàs Mar de l'Argent 1995|fechaacceso=25 de setembre de 2009|editorial=Diari digital abchoy. com. ar}}</ref>

=== Jocs Suramericans ===

[[Buenos Aires]] va ser sèu dels [[VIII Jocs Suramericans]] en 2006 i es va designar a Mar de l'Argent com a ciutat subsede.

== Educació ==

=== Bàsica i mija ===

El sistema educatiu del Partit de General Pueyrredón conta en 178 establiments d'[[educació]] inicial, dels quals només 42 són de dependència [[estat|estatal]], mentres que el restant 136 són establiments privats. Per un atre costat per al nivell primari bàsic conta en 163 organisacions educatives, 77 públiques i 86 privades. Mentres que l'[[Polimodal|escola polimodal]] funciona en un total de 98 establiments, 35 escoles en dependència pública i 63 de caràcter privat. Sobre l'educació superior de la regió, existixen tres institucions estatals, mentres que es conformen d'acort en les diferents especialisació un total de 25 organisacions privades que dicten carreres d'este nivell educatiu.<ref>{{Cita web |url=http://www.paginadigital.com.ar/colegios/paginas/colegioyunivm.html|títul=Coleges |fechaacceso=5 d'abril de 2011 }}</ref> Resulta notori el predomini de l'educació privada, en desmedro de l'educació pública i gratuïta, que en els anys i la desinversión ha quedat relegada.

=== Educació superior ===

Durant els anys 50 i 60, el creiximent de la ciutat du a que el Ministeri d'Educació de la [[Província de Buenos Aires]] encomane a l'[[UCIP]] l'organisació de la primera Assamblea per a constituir la Comissió Cooperadora de l'Universitat Provincial; va ser aixina que per Decret N.º 11723 del 19 d'octubre de 1961, el Poder Eixecutiu de la Província de Buenos Aires va crear, dependent del Ministeri d'Educació, l'Universitat de la Província de Buenos Aires. Esta organisació, junt en l'Universitat Catòlica «Stella Maris», fundada en 1957, donarien lloc en 1975 a la fundació de l'actual [[Universitat Nacional de Mar de l'Argent]].

Ademés d'esta Institució, s'han radicat en la ciutat atres universitats i institucions, tant de gestió pública com a privada. Entre elles, es troben la sèu Mar de l'Argent de l'[[Universitat CAECE]], radicada en l'any 1997 en el tradicional cantó de Gascón i Olavarría, l'Universitat Tecnològica Nacional, l'[[Universitat FASTA]] i l'[[Universitat Atlántida Argentina]]. També existix la carrera de periodisme general en els instituts terciarios ÉTER i DeporTEA.

== Religió ==

{{AP|Religió en Argentina}}

=== Llibertat de cult ===

Encara que l'estat argentí reconeix, en l'artícul 2 de la [[Constitució de la Nació Argentina]] un caràcter preeminent a l'[[Iglésia catòlica]] que conta en un estatus jurídic especial i diferenciat sobre el restant d'iglésies i confessions, de la mateixa manera que en tot el país, la llibertat de cult de l'habitant marplatense està garantisada per l'artícul 14 de la Constitució Nacional.

=== Principals seguidors ===

La major part dels marplatenses es declaren profesantes de la [[religió catòlica]]. el [[Diòcesis de Mar de l'Argent|bisbe de Mar de l'Argent]], que la seua [[Anex:Diòcesis catòliques|diòcesis]] forma part de l'[[arquidiócesis de l'Argent]], és [[Gabriel Antonio Mestre]]. En la [[Catedral basílica dels Sants Pedro i Cecilia (Mar de l'Argent)|catedral dels Sants Pedro i Cecilia]] es veneren les [[Relíquia cristiana|relíquies]], un tros de la [[Creu de Crist]] i de sants [[màrtirs]].
[[Archiu:GrutaLourdesMdp2.JPG|miniaturadeimagen|[[Gruta de Lourdes (Mar de l'Argent)|Gruta de Lourdes]] en el [[Port de Mar de l'Argent]].]]
Cada 22 de novembre se celebra el dia de [[Cecilia de Roma|Santa Cecilia]] la patrona de Mar de l'Argent i patrona de la Música, en una fervorosa i tradicional [[processó]], que va estar present des del començ de la ciutat i va ser centre de reunions dels pioners per a planificar els destins d'esta ciutat. En el [[Port de Mar de l'Argent]] un lloc de devoció religiós és la [[Gruta de Lourdes (Mar de l'Argent)|Gruta de Lourdes]]. Un atre event religiós molt important és durant el tancament de la [[Festa Nacional dels Peixcadors]] del 29 de giner. La festa termina en missa en l'iglésia Sagrada Família. I com tanque una processó exhibint l'image de Sant Salvador, Patró i Protector dels Peixcadors, la tradicional processó en l'image fins a la banquina dels peixcadors i ofrenes florals en el monument al peixcador i després una processó nàutica i bendició dels fruts de mar i començ de la processó nàutica en ofrenes de flors a la mar en homenage als peixcadors morts en altamar.<ref>[http://www. mardelata2017. com. ar/fiesta-de-els-pescadores. php Festa Nacional dels Peixcadors 2017] {{Wayback|url=http://www.mardelata2017.com.ar/fiesta-de-els-pescadores.php|dona't=20170324013802 }}</ref>

Sent un important aglomerado urbà del país, també hi ha presència [[Iglésies Evangèliques|evangèlica]], [[Judaisme|judeua]] i [[Islam|musulmana]]. La comunitat judeua es troba reunida per mig de la Societat Unió Israelita Marplatense (SUIM), la qual nuclea aproximadament 230 famílies judeues residents en la ciutat.<ref>{{cita web |url=http://www.amia.org.ar/index.php/locator/default/view/idlocator_item/222/key/e1225c4a6a87bd51e329a041ddfe32e6|títul=Societat Unió Israelita Marplatense |autor=[[AMIA]] |fechaacceso=22 de novembre de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171201033415/http://www.amia.org.ar/index.php/locator/default/view/idlocator_item/222/key/e1225c4a6a87bd51e329a041ddfe32e6|fechaarchivo=1 de decembre de 2017 }}</ref>

== Mijos de comunicació ==

En la ciutat s'editen dos diaris, els dos matutinos i circulen els sèt dies de la semana: La Capital pertanyent al multimedios del mateix nom i L'Atlàntic i ademés es reben els diaris nacionals.<ref>{{Cita web |url=https://lacapitalmdp.com|títul=Pàgina web del diari |fechaacceso=22 de març de 2011 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://diarioelatlantico.com|títul=Pàgina web del diari |fechaacceso=22 de març de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110429213233/http://www.diarioelatlantico.com/|fechaarchivo=29 d'abril de 2011 }}</ref>

Des de la ciutat emeten cap a una gran part de la província de Buenos Aires els canals [[Telefe Mar de l'Argent|8]] (Grup Neomedia), [[Canal 10 (Mar de l'Argent)|10]]<ref>{{Cita web |url=http://www.telefe.com/interior.html|títul=Pàgina web de Telefé |fechaacceso=22 de març de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100820122500/http://www.telefe.com/interior.html|fechaarchivo=20 d'agost de 2010 }}</ref> (estació afiliada comercialment a [[Canal 13 (Argentina)|El Tretze]]) i una [[Anex:Repetidores de Canal 7 (Argentina)|repetidora]] de la [[Canal 7 (Argentina)|TV Pública]]. Dos empreses s'encarreguen de proveir el servici de televisió per cable en la localitat: [[Flow (Argentina)|Flow]] i La Capital Cable ([[Multimedios La Capital (Mar de l'Argent)|de Multimedios La Capital]]). Hi ha tres radis en la banda d'AM, [[LU9 Radi Mar de l'Argent]], [[Lu6 Emissora Atlàntica]] i la AM 1620 -les tres propietat del [[Multimedios La Capital (Mar de l'Argent)]]- i una numerosa oferta d'emissores FM que proporcionen programació per a totes les edats.<ref>{{Cita web |url=https://www.lu6.com.ar|títul=Pàgina web de l'emissora |fechaacceso=22 de març de 2011 }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.lu9mardelata.com.ar|títul=Pàgina web de l'emissora |fechaacceso=22 de març de 2011 }}</ref>

=== Ràdio Club Mar de l'Argent LU2DT ===

Des del 18 de setembre de 1948, esta institució dicta cursos de radioaficionados, participa en events socials colaborant en les comunicacions i també ha prestat servici en moments que les comunicacions habituals de la ciutat han segut afectades per les inclemències meteorològiques. Es troba en el carrer Brown 4255.

== Ciutats germanes ==

* {{bandera|PER}} [[Viana do Castelo]], [[Portugal]] (des de 2025)<ref>{{Cita web|url=https://www.0223.com.ar/nota/2025-6-11-11-8-0-mar-del-plata-tiene-una-nueva-ciudad-hermana-es-europea-cuenta-con-ocho-siglos-de-historia-y-tambien-da-al-mar|títul=Mar de l'Argent té una nova ciutat germana: és europea, conta en huit sigles d'història i també dona a la mar}}</ref>
* {{Bandera|Argentina}} [[L'Argent]], [[Argentina]] (des de 2012)
* {{Bandera|Argentina}} [[Tandil]], [[Argentina]] (des de 2009)
* {{Bandera|Brasil}} [[Florianópolis]], [[Brasil]]
* {{Bandera|Bulgària}} [[Varna (Bulgària)|Varna]], [[Bulgària]] (des de 2024)<ref>{{Cita web|url=https://puntonoticias.com/mar-del-plata-y-varna-firmaron-un-acuerdo-de-hermanamiento-y-cooperacion/|títul=Mar de l'Argent i Varna varen firmar un acort d'agermanament i cooperació|fechaacceso=2025-03-02|data=2024-12-14|sitioweb=Punt Notícies Mar de l'Argent}}</ref>
* {{Bandera|Chile}} [[La Creu (Chile)|La Creu]], [[Chile]] (des de 2001)
* {{Bandera|Chile}} [[Vinya de la Mar]], [[Chile]] (des de 2001)
* {{Bandera|China}} [[Tianjin]], [[República Popular China|China]] (des de 2001)<ref>{{Cita web|url=https://www.mardelata.gob.ar/Noticias/pulti-recibi%C3%B3-delegaci%C3%B3n-de-tianj%C3%ADn|títul=Pulti va rebre delegació de Tianjín {{!}} Lloc Oficial del Municipi de General Pueyrredon|fechaacceso=2025-03-02|sitioweb=www. mardelata. gob. ar}}</ref>

* {{Bandera|Cuba}} [[La Habana]], [[Cuba]] (des de 1998)<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.lanacion.com.ar/economia/comercio-exterior/ciudades-hermanades-nid502553/|títul=Ciutats hermanades|fechaacceso=2025-03-02|data=2003-06-10|sitioweb=LA NACION|idioma=és}}</ref>
* {{Bandera|Espanya}} [[Alacant]], [[Espanya]] (des de 2000)
* {{Bandera|Espanya}} [[La Corunya]], [[Espanya]] (des de 2000)
* {{Bandera|Espanya}} [[Palma de Mallorca]], [[Espanya]] (des de 2009)
* {{Bandera|Espanya}} [[Torrelavega]], [[Espanya]]<ref name=":1" />
* {{Bandera|Espanya}} [[Vitòria]], [[Espanya]] (des de 2008)
* {{Bandera|Estats Units}} [[Fort Lauderdale]], [[Estats Units]] (d. 2001)
* {{Bandera|Itàlia}} [[Acireale]], [[Itàlia]] (des de 1996)
* {{Bandera|Itàlia}} [[Bari]], [[Itàlia]] (des de 2000)
* {{Bandera|Itàlia}} [[Isquia]], [[Itàlia]] (des de 2010)<ref>{{Cita web|url=https://www.lacapitalmdp.com/noticias/La-Ciudad/2009/09/21/157761.htm|títul=Es va firmar l'agermanament en Ischia Diari La Capital de Mar de l'Argent|fechaacceso=2025-03-02|sitioweb=www. lacapitalmdp. com}}</ref>
* {{Bandera|Itàlia}} [[Porte Recanati]], [[Itàlia]] (des de 1998)

* {{Bandera|Itàlia}} [[Sant Benedetto del Tronto]], [[Itàlia]] (d. 2010)
* {{Bandera|Itàlia}} [[Sant'Angelo in Vau]], [[Itàlia]] (des de 1998)
* {{Bandera|Itàlia}} [[Sorrento]], [[Itàlia]] (des de 2007)<ref>{{Cita web|url=https://www.cazadordenoticias.com.ar/nota/00004887/convenio-de-hermanamiento-entre-mar-del-plata-y-sorrento/|títul=Conveni d'Agermanament entre Mar de l'Argent i Sorrento|fechaacceso=2025-03-02|sitioweb=CAÇADOR DE NOTÍCIES|idioma=és-AR}}</ref>
* {{Bandera|Itàlia}} [[Tornareccio]], [[Itàlia]] (des de 2024)<ref>{{Cita web|url=https://elretratodehoy.com.ar/2024/04/14/mar-del-plata-y-tornareccio-hermanades-por-la-produccion-apicola-y-la-cultura/|títul=Mar de l'Argent i Tornareccio hermanades per la producció apícola|fechaacceso=2025-03-02|data=2024-04-14|idioma=és-ÉS}}</ref>
* {{Bandera|Mèxic}} [[Illa Dònes]], [[Mèxic]] (des de 2001)<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.0223.com.ar/nota/2009-9-4-mar-del-plata-y-montevideo-ciudades-hermanas|títul=Mar de l'Argent i Montevideo, ciutats germanes|fechaacceso=2025-03-02|apellidar=REDACCIÓ|sitioweb=0223. com. ar|idioma=és}}</ref>
* {{Bandera|Nicaragua}} [[Sant Joan del Sur]], [[Nicaragua]] (des de 2009)

* {{Bandera|Perú}} [[Districte de Miraflores (Llima)|Miraflores]], [[Perú]] (des de 2021)<ref>{{Cita web|url=https://www.miraflores.gob.pe/mar-del-plata-y-miraflores-sientan-bases-per a-firma-de-acuerdo-de-cooperacion/|títul=Mar de l'Argent i Miraflores senten bases per a firma d'acort de cooperació|fechaacceso=2025-03-02|llinage=Rodriguez|nom=Mirella|data=2021-11-30|sitioweb=Municipalitat Distrital de Miraflores|idioma=és}}</ref>
* {{Bandera|Rússia}} [[San Petersburgo]], [[Rússia]] (des de 2010)<ref>{{Cita web|url=https://noticiaslatam.lat/20190302/vinculo-entre-mar-del-plata-y-san-petersburgo-1085827085.html|títul=¿Quin és la ciutat llatinoamericana germana de Sant Petersburgo?|fechaacceso=2025-03-02|llinage=Todoroff|nom=Karen|data=20190302T1500+0000|sitioweb=Sputnik Món|idioma=és}}</ref>
* {{Bandera|Suïssa}} [[Cantón de Friburgo]], [[Suïssa]] (des de 1994)
* {{Bandera|Uruguay}} [[Montevideo]], [[Uruguay]] (des de 2009)<ref>{{Cita web|url=https://www.0223.com.ar/nota/2009-9-4-mar-del-plata-y-montevideo-ciudades-hermanas|títul=Mar de l'Argent i Montevideo, ciutats germanes|fechaacceso=2025-03-02|apellidar=REDACCIÓ|sitioweb=0223. com. ar|idioma=és}}</ref>
* {{Bandera|Veneçola}} [[Tovar]], [[Veneçola]] (des de 2006)

== Vore també ==

* [[Aeroport Internacional Astor Piazzolla]]
*
*

== Notes i referències ==

{{listaref|3}}

== Bibliografia ==

* {{Cita lliure |autor=De Marco, Silvia Graciela i atres |títula Reserva Natural Port de Mar de l'Argent: un oasis de vida selvada. |any=2010 |editorial=Universitat FASTA |url=http://www.docstoc.com/docs/82182147/Reserva-Natural-del-Puerto}}
* {{Cita lliure |autor=Bozzi, Carlos A. |títul=Cent anys d'una ciutat sense futur. Una mirada diferent sobre l'història de Mar de l'Argent |any=1975 |editorial=Buenos Aires: Edicions Suárez |aneu=[https://www. elortiba. org/mardel. html (text en llínea)]}}
* {{Cita lliure |autor=Gascó, Juliol César |títul=Del arcón dels meus recorts. Mar de l'Argent anecdòtic |any=1946 |editorial=Buenos Aires: Padilla i Contreras}}
* {{Cita lliure |autor=Rocatagliata, Juan A. i atres |títul=Mar de l'Argent i la seua Regió |any=1984 |editorial=Buenos Aires: SAEG}}
* {{Cita lliure |autor=Sáenz, Jimena |títul=Mar de l'Argent. Sigle I (1874-1974) |any=1974 |editorial=Buenos Aires: L'Alba}}
* {{Cita lliure |autor=Schlüter, Regina |títul=Àrees protegides i turisme en Argentina |any=1997 |editorial=Bo Aires: Centre d'Investigacions i Estudis Turístic |isbn=9879628209,}}

* {{Cita lliure |autor=Iris Lucero, Patricia |títul=Dinàmica demogràfica i configuració territorial de Mar de l'Argent i el Partit de General Pueyrredon en la segona mitat del sigle XX. |editorial=Universitat Nacional de Mar de l'Argent |url=http://www.redadultosmayores.com.ar/buscador/files/ARGEN036_LUCERO.pdf|fechaacceso=15 d'agost de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100702090350/http://www.redadultosmayores.com.ar/buscador/files/ARGEN036_LUCERO.pdf|fechaarchivo=2 de juliol de 2010 }}
* {{Cita lliure |autor=INDEC |enlaceautor=INDEC |títul=Mercat de treball: principals indicadors dels aglomerados urbans |url=http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/4/ephtot_may03.pdf|fechaacceso=15 d'agost de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090620034835/http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/4/ephtot_may03.pdf|fechaarchivo=20 de juny de 2009 }}
* {{Cita lliure |títul=El sector peixquer del PGP |url=http://www.eclac.org/publicaciones/xml/9/11589/Parte3CapIIIpuntoC.pdf}}
* {{Cita lliure |autor=Secretaria d'Agricultura, Ganaderia, Peixca i aliments |títul=ANÀLISIS DE L'OFERTA I PREUS D'HORTALICES EN FUNCIÓ DE LES PRINCIPALS VARIABLES CLIMATICAS 2007 |url=http://www.google.com.ar/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=13&url=http%3A%2F%2Fwww.alimentosargentinos.gov.ar%2F0-3%2Fhorta%2Finformes%2FRESUMEN_cultivos3.pdf&ei=LgSHSvL3KNGguAfR6fiNCA&rct=j&q=mar+del+plata+hortícola&usg=AFQjCNGtA1xBO7VZWX3xYTig_FiTkqr9Rg}}
* {{Cita lliure|llinages=Bruno |nomene=Cayetano |títula evangelización de la Patagonia i la Terra del Fòc |url=http://books.google.com.ar/books?id=LmXrbmebmUcC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Nuestra+se%C3%B1ora+del+pilar+del+volcan&source=bl&ots=Yzt3zLuR3o&sig=w7ZY1ZYFsEgYQR281hzk7OiQOJg&hl=es&ei=wW25SrSoENS0tgfzzKGVDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=&f=false|any=1992 |isbn=9507870040}}
* {{Cita lliure|llinages=Echard |nom=Lawrence |editor=Imprenta de Don Joseph Doblat |títul=Diccionari Geogràfic Universal |url=http://books.google.com.ar/books?id=xfsHAAAAQAAJ&pg=PA11&dq=punta+de+arenas+gordas+mar+del+plata&lr=&as_brr=1#v=onepage&q=punta%20de%20arenas%20gordas%20mar%20del%20plata&f=false|any=1795}}

* {{Cita lliure |llinages=Automòvil Club Argentí |títul=Ciutat de Mar de l'Argent |url=http://www.aca.org.ar/servicios/revistas/2003/costa/ciudad_mardel.pdf|fechaacceso=25 de setembre de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110725110625/http://www.aca.org.ar/servicios/revistas/2003/costa/ciudad_mardel.pdf|fechaarchivo=25 de juliol de 2011 }}
* Escapades a la Costa. [https://escapadasalacosta. com. ar/turisme-fin-de-semana/mar-del-plata/Marde l'Argent, la ciutat costera més important d'Argentina]. Sitie web de turisme.

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Mar de l'Argent}}
{{wikcionario|Mar de l'Argent}}
{{wikinoticias|Categoria:Mar de l'Argent}}
{{wikiviajes|Mar de l'Argent}}
* {{web oficial|http://www. mardelata. gov. ar/}}
{{Portal|Província de Buenos Aires}}

[[Categoria:Mar de l'Argent|Mar de l'Argent]]
[[Categoria:Ciutats d'Argentina]]
[[Categoria:Capçaleres de partit de la província de Buenos Aires]]

== Referències ==
<references/>

{{Traduït ref|es|Mar del Plata}}

Contracte inteligent

2026-10-10T14:09:02Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

Un '''contracte inteligent''' (en anglés ''smart contract'') és un programa informàtic que facilita, assegura, fa complir i eixecuta acorts registrats entre dos o més parts (per eixemple persones o organisacions). Com a tals ells els ajudarien en la negociació i definició de tals acorts que causaran que certes accions succeïxquen com a resultat de que es complixquen una série de condicions específiques.<ref name="blockrevol">Blockchain Revolution: How the Technology Behind Bitcoin Is Changing Money, bussness, and the world. Don Tapscott,Alex Tapscott. Penguin Random House LLC. 2016</ref><ref name="why4">[https://medium.com/creativeblockchain/lets-disintermediate-all-the-lawyers-smart-contracts-on-the-blockchain-why-blockchain-matters-to-the-cd031e40a75e Let’s Disintermediate All the Lawyers: Smart Contracts on the Blockchain (Why Blockchain Matters to the Arts, Part 4)]. Llance Koonce. 23 de febrer de 2016</ref><ref>{{Cita web|url=https://es.cointelegraph.com/explained/what-is-a-smart-contract|títul=¿Qué són els contractes inteligents o 'smart contracts'? Guia completa|fechaacceso=8 de juny de 2019|llinage=Rojas|nomene=Ezio|data=18 d'abril de 2019|sitioweb=Cointelegraph|idioma=és}}</ref>

Un contracte inteligent és un programa que viu en un sistema no controlat per cap de les parts, o els seus agents, i que eixecuta un contracte automàtic el qual funciona com una sentència if-then (si-llavors) de qualsevol atre programa d'ordenador. En la diferència de que es realisa d'una manera que interactua en actius reals. Quan es dispara una condició pre-programada, no subjecta a cap tipo de valoració humana, el contracte inteligent eixecuta la clàusula contractual corresponent.<ref name="why4" />

Tenen com a objectiu brindar una seguritat superior a la llei de contracte tradicional i reduir costs de transacció associats a la contractació. La transferència de valor digital per mig d'un sistema que no requerix confiança (ej. bitcoins) obri la porta a noves aplicacions que poden fer us dels contractes inteligents.

És veloç, eficient i precís. Realisa presa de decisions de millor manera de la que la realisaria un humà convencional. Ademés és segur, puix deu estar planejat en encriptación per a poder garantisar un nivell de seguritat. D'igual modo, fomenta l'aforro ya que busca la manera més econòmica de fer el negoci.

Un contracte inteligent, també es pot definir com un protocol de transacció computarizado que eixecuta els térmens d'un contracte, en a on poden existir tantes estipulacions com siga necessari per a satisfer les necessitats dels participants, en la seguritat de que la tasca es completarà satisfactòriament.

Els contractes inteligents normalment també es componen d'un interfaç d'usuari i a voltes emulen la llògica de les clàusules contractuals.
==Propietat inteligent==
[[Archiu:Smart Contracts. png|miniaturadeimagen|535x535px|Una breu infografía que explica algun dels seus usos i qué nos aporten.]]

Una '''propietat inteligent''' (en anglés ''smart property'') és un dret de propietat controlat usant contractes inteligents.<ref>[https://news.bitcoin.com/oh-brazil-only-smart-contracts-can-save-you/ Oh Brazil! Only Smart Contracts Ca Save You]. Juliol Gil-Polze. 28 de març de 2016</ref> És l'afirmació digital de drets de propietat d'un actiu a través de la seua entrada en una [[cadena de blocs]], usant la clau privada del propietari. El propietari de l'actiu pot provar a atres individus la propietat en la corresponent clau pública. Quan el propietari decidix vendre l'actiu, el contracte inteligent completa el procés entregant la clau privada del propietari al comprador. Alguns tipos de propietats com a marques, drets d'autor i palesos poden ser fàcilment propietats inteligents ya que poden ser fàcilment codificats i processats com a documents digitals. No obstant, en els actius físics, és a on els propietaris estan més exposts a fraus. De fet per a registrar en la cadena de blocs alguna cosa físic, com un coche, necessitem adherir-li una etiqueta única o chip. Si l'informació continguda en l'etiqueta o chip pot ser alterada, o pot ser arrancada, la propietat inteligent pugues no estar garantisada.<ref>Decentralized Computing Using Blockchain Technologies and Smart Contracts: Emerging research and opportunities. S. Asharaf i S. Adarsh. IGI Global 2017 </ref>

== Eixemples==
Digam que vosté vol apostar 2500 euros (o el seu corresponent valor en [[bitcoin]]) a que la Real Societat va a guanyar, mentres que el seu amic està apostant la mateixa cantitat a que l'Atlètic de Madrit guanyarà el partit. El primer pas és que vosté i el seu amic coloquen els bitcoin en un conte neutral controlat per un contracte inteligent. Quan el joc haja terminat i el contracte inteligent siga capaç de verificar a través d'un lloc de notícies quí va guanyar, el contracte inteligent depositaria automàticament els euros o bitcoins en el conte de l'acertante.

Supongam que vullc vendre una producció d'art digital a un coleccioniste. El preu de la compra s'acorda realisar-ho en quotes. L'esquema de pagament és introduït en un contracte inteligent i, quan els determinis es complixen, els pagaments passen al meu conte. Despuix de certa cantitat de pagaments satisfets, la pròpia producció digital passa al coleccioniste (hi ha una transferències del [[actiu digital]]). ¿Per qué usar un contracte inteligent i no per eixemple que el coleccioniste faça pagaments automàtics des del seu banc i que un sistema transferixca la producció digital quan en el meu conte es reben els ingressos? La diferència és que sense contractes inteligents cada part realisa transaccions independents. En el nostre cas el coleccioniste pot cridar al seu banc per a cancelar els pagaments. Jo sempre puc canviar el meu sistema per a que la transferència de la producció digital no ocórrega. Per a evitar estes possibilitats en el món real és necessari establir un '''contracte llegal''' en el que nos comprometam a complir la nostra part del tracte. Si un dels dos falla en els seus compromisos el contracte llegal nos donarà dret per a eixecutar les disposicions contractuals en un juí. No obstant no es pot físicament parar el que una de les parts es tire arrere, Mentres que en un contracte inteligent idealment tant l'actiu digital a ser transferit com la moneda/actiu usat per al pagament viuen en el sistema. El contracte en sí és una transacció autoejecutada entre parts, disparada per events que determinen de forma definitiva per a que succeïxquen o no.<ref name="why4" />

Múltiples parts colaboren per a crear una gravació de sò. Estan el compositor de la música, un letrista, músics, cantants, productors i uns atres. Les parts que fan la creació poden embeber els térmens de licenciamiento en un contracte inteligent, i quan un consumidor compra la música, les [[regalía]]s poden fluir immediatament a cada una de les partixes participants. No es necessiten intermediaris per a processar les transaccions, o distribuir el contingut. Este tipo de sistemes permet un fluix més transparent de regalías en menys intermediaris entre els drets d'autor dels propietaris/artistes i els consumidors. [[Imogen Heap (empresa)|Imogen Heap]] i [[Ujo (empresa)|Ujo]] estan treballant en un sistema d'este tipo.<ref name="why4" />
== Història ==
En les décades de 1970 i 1980 un moviment informàtic es va propondre implantar els mecanismes de mercat com les [[subasta]]s o les vendes al camp de l'informàtica. Mentrestant la [[criptografia de clau pública]] va revolucionar en aquell llavors lo que era possible sobre seguritat en la ret.

El terme "smart contracts" va ser falcat per l'informàtic [[Nick Szabo]], provablement al voltant de 1993, per a emfatisar l'objectiu de dur lo que el cridava les pràctiques "altament evolucionades" de la llei de contractes i les pràctiques comercials relacionades cap al disseny de protocols de [[comerç electrònic]] entre estranys en internet. Szabo, inspirat per investigadors com [[David Chaum]], també creïa que l'especificació a través d'una llògica clara, i una verificació o eixecució a través de [[protocol criptogràfic|protocols criptogràfics]] i atres mecanismes de seguritat digital, podrien constituir una millora important sobre els contractes llegals tradicionals.<ref>{{cita web|url=https://firstmonday.org/ojs/index.php/fm/artícul/view/548/469|editorial=First Monday|autor=Nick Szabo|títul=Formalizing and Securing Relationships on Public Networks}}</ref> [[Mark S. Miller|Mark Miller]] i uns atres han subrallat l'utilisació d'un atre tipo de seguritat<ref>{{cita web|url=https://research.google.com/pubs/pub40673.html|autor=Miller, Van Cutsem, and Tulloh|títul=Distributed Electronic Rights in JavaScript|booktitle=ESOP'13 22nd European Symposium on Programming}}</ref> com a base dels contractes inteligents, a diferència de Chaum i atres investigadors en [[criptografia financera]] els quals posen émfasis en utilisar protocols criptogràfics alvançats per a millorar la seguritat i la privacitat dels diners digitals, la firma de contractes, les subastes i atres mecanismes comercials. La majoria dels anteriorment citats eixemples, tenen, provablement llínees de desenroll independents, i de fet molts defensors veuen els contractes inteligents com el resultat inevitable de molts esforços independents per a millorar les operacions en vàries indústries que utilisen la tecnologia digital. Actualment, varis llenguages formals s'han desenrollat, especificat o propost per a especificar les clàusules contractuals d'este tipo de contractes.<ref>http://www.erights.org/</ref><ref>{{cita web |url=http://szabo.best.vwh.net/contractlanguage.html|títul=Copia archivada |fechaacceso=6 d'agost de 2006 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060821134647/http://szabo.best.vwh.net/contractlanguage.html|fechaarchivo=21 d'agost de 2006 }}</ref><ref>[http://research.microsoft.com/~simonpj/Papers/financial-contracts/pj-eber. ps]</ref> l'[[IEEE]] té dos grups de treball especialisats en contractes digitals,<ref>http://tab.computer.org/tcec/cec04/programWEC.html</ref> els quals promouen que esta investigació continue en el futur.

Per a ilustrar el funcionament dels Smart Contracts, Szabo va utilisar l'analogia de la màquina expenedora: un dispositiu que opera baix la llògica de ''<nowiki/>'si-llavors' (if-then)'', en a on, si s'introduïx l'import correcte, i se selecciona el producte, la màquina eixecuta automàticament la transacció sense la necessitat d'intervenció humana, d'esta forma es garantisa que cap de les parts involucrades puga incomplir el tracte una volta iniciada l'eixecució, per eixemple, en comprar un producte en la màquina l'única forma d'obtindre-ho és pagant en la seua totalitat, i en cas de requerir canvi, la màquina ho donarà automàticament, en el cas de donar els diners exacte, no retornarà res, i pel contrari en cas que falte per pagar la màquina mateixa ho indicarà.<ref>{{Cita web|url=https://ethereum.org/es/smart-contracts/|títul=Contractes inteligents: Qué són i quins són els seus beneficis.|fechaacceso=2026-05-23|sitioweb=ethereum. org|idioma=és}}</ref>

En el 2014 en la publicació del whitepaper: A next generation smart contracts & decentralized application platform, escrit per Vitalik Buterin el concepte dels contractes inteligents va reprendre la seua importància, ya que propon agregar la proposta desenrollada per [[Satoshi Nakamoto]].

Abans de l'aparició de la [[cadena de blocs]] no existia cap plataforma que poguera fer realitat els contractes inteligents, per lo que solament estava definida conceptualment. [[Bitcoin]] en sí mateixa és un eixemple d'un contracte inteligent, a on les regles de joc estan codificades i acceptades pels seus participants. Ethereum entre atres plataformes, permet crear contractes inteligents Turing complets (significa que qualsevol programa que es puga crear en un computador estàndar, és també possible de ser programat ací) i almagasenar el [[còdic font]] en la seua cadena de blocs. D'esta manera és possible crear una infinitat de programes que seran eixecutats en cada computador de la ret i que tindran tots els beneficis de la tecnologia Blockchain. Apareix l'idea de crear distints programes basats en la tecnologia de cadena de blocs donant lloc a una nova descentralisada Internet plena d'aplicacions descentralisades.<ref>[https://www.linkedin.com/pulse/cadenas-de-bloques-descentralizaci%C3%B3n-y-contratos-h%C3%A9ctor-ugarte/?trk=articles_directory&originalSubdomain=es Cadenes de blocs, descentralisació i contractes inteligents] Hector Ugarte. 20 d'octubre de 2016</ref> La cadena de bloc assegura que totes les transaccions són verificades per múltiples participants, i només transaccions que seguixen les regles del contracte inteligent seran confirmades.<ref name="why4"/>

En febrer de 2021 el Consell General de la Abogacía Espanyola en colaboració en l'empresa CTI soluciones s. l. i [[CaixaBank|Caixabank]] varen llançar una plataforma de contractació digital associada i condicionada a un event de pagament per a facilitar els acorts judicials i extrajudicials entre lletrats. Dita plataforma permet formalisar i deixar firmat un contracte entre abdós parts i condicionar la seua eficàcia a que es faça un ingrés bancari en el conte associat a dit contracte. L'iniciativa va ser desenrollada basant-se en l'idea de l'advocat espanyol José Enrique Rodríguez Albarzer<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/sociedad/abci-abogacia-espanola-lanza-primera-plataforma-mundial-contratacion-digital-y-pagos-online-202102031636_video.html|títul=La Abogacía espanyola llança la primera plataforma mundial de contractació digital i pagaments online|fechaacceso=2021-04-17|data=2021-02-03|sitioweb=abc|idioma=és}}</ref>
== Aplicacions ==
Els smart contract poden ser amprats en una àmplia varietat d'escenaris. Són ideals per a realisar simples transaccions, en les parts de les quals deguen estar obligats a un conjunt de requisits verificables per la ret, tant dins del blockchain com a variables externes per mig d'APIs.

Eixemples d'aplicació dels contractes inteligents

* la [[Gestió digital de drets|Gestió digital de drets d'autor o DRM per les seues sigles en anglés]] consistix en l'us de contractes digitals per a gestionar llicències de drets d'autor
* la [[criptografia financera]] proporciona contractes inteligents per a realisar contractes financers.
Algunes rets d'intercanvi d'archius [[P2P]] necessiten mecanismes per a assegurar que el client remot contribuïx oferint recursos al sistema de la mateixa manera que els consumix, tot açò sense requerir les despeses que puguen ocasionar la tramitació d'un contracte tradicional a l'us. Un eixemple d'açò pot ser flud.<ref>{{cita web |url=http://www.flud.org/wiki/index.php/Fairness|títul=Copia archivada |fechaacceso=14 de febrer de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150214201745/http://www.flud.org/wiki/index.php/Fairness|fechaarchivo=14 de febrer de 2015 }}</ref>
En l'[[Internet de les coses]] hi ha varis proyectes per a que les coses realisen contractes inteligents entre elles. Per eixemple hi ha proyectes per a electrodomèstics i per a rets de telemetría.

Per a desenrollar [[Aplicació descentralisada|aplicacions descentralisades]] el còdic d'estes està escrit en smart contracts eixecutant-se en una ret descentralisada i no en un servidor centralisat. Les aplicacions descentralisades o dApps utilisen cadenes de blocs com [[Ethereum]] per a l'almagasenament de senyes i contractes inteligents per a la llògica de la seua aplicació. Les Dapps es poden descentralisar perque estan controlades per la llògica escrita en el contracte, no per un individu o una empresa i ademés són eixecutades sobre una cadena de blocs, que per naturalea és immutable.<ref>{{Cita web|url=https://ethereum.org/|títul=Decentralized applications (dapps)|fechaacceso=2022-12-04|sitioweb=ethereum. org|idioma=en}}</ref>

Per a automatisar i agilitar els servicis que oferixen administracions governamentals,<ref>{{Cita publicació|url=https://iopscience.iop.org/artícul/10.1088/1757-899X/1071/1/012026/pdf|títul=Radware Bot Manager Captcha|fechaacceso=2024-02-20|doi=10.1088/1757-899x/1071/1/012026/pdf}}</ref> com el vot electrònic, subastes electròniques d'immobles embargats, registres de naiximent,<ref name="dup-0-57">{{Cita web|url=https://www.stateregstoday.com/business/blockchain-technology-adoption-in-government-services-in-massachusetts|títul=Blockchain Technology Adoption in Government Services in Massachusetts – State Regs Today|fechaacceso=2024-02-20|data=2024-01-27|idioma=en-US}}</ref> verificació d'identitat<ref name="dup-0-57" /> etc.
== Referències ==
<references/>
{{listaref|2}}

{{Traduït ref|es|Contrato inteligente}}
[[Categoria:Informàtica]]

Núcleu (informàtica)

2026-10-10T14:08:44Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

En [[informàtica]], un '''núcleu''' o '''''kernel''''' (de la raïl [[idioma alemà|germànica]] ''Kern'', 'núcleu', 'os') és un ''[[software]]'' que constituïx una part fonamental del [[sistema operatiu]], i es definix com la part que s'eixecuta en [[modo privilegiat]] (conegut també com a modo núcleu).<ref name="what_is_gnu_en">{{cita web |url=http://www.gnu.org/software/hurd/|títul=What is the GNU Hurd? |fechaacceso=18 de febrer de 2010 |data=25 de juliol |any=2009 |editor=gnu. org |idioma=anglés}}</ref> És el principal responsable de facilitar als distints programes [[seguritat informàtica|accés segur]] al ''[[hardware]]'' de la [[Computadora electrònica|computadora]], o, en forma bàsica, és l'encarregat de gestionar recursos a través de servicis de cridada al sistema. Com hi ha molts programes i l'accés al ''hardware'' és llimitat, també s'encarrega de decidir qué programa podrà usar un dispositiu d'hardware i durant quant temps, lo que es coneix com multiprogramación. Accedir a l'hardware directament pot ser realment complex, per lo que els núcleus solen implementar una série d'[[abstracció de l'hardware|abstracció del ''hardware'']]. Açò permet amagar la complexitat, i proporcionar un interfaç net i uniforme a l'hardware subjacent, lo que facilita el seu us al [[programador]].

En alguns sistemes operatius no existix un núcleu com a tal (alguna cosa comú en sistemes empotrats), degut a que en certes arquitectura no hi ha distints modos d'eixecució.
== Tècnica ==

Quan s'aplica voltage al [[Unitat central de processament|processador]] d'un dispositiu electrònic, est eixecuta un reduït còdic en [[llenguage ensamblador]] localisat en una direcció concreta en la memòria [[ROM]] (direcció de ''reset'') i conegut com ''reset code'', que a la seua volta eixecuta una [[subrutina|rutina]] en la que es inicializa l'hardware que acompanya al processador. També en esta fase sol inicializarse el controlador de les [[interrupció|interrupcions]]. Finalisada esta fase s'eixecuta el còdic d'arrancada (''startup code''), també còdic en llenguage ensamblador, la tasca del qual més important és eixecutar el programa principal (''main()'') del [[Aplicació (informàtica)|software de l'aplicació]].<ref name="programming_és">{{cita lliure |llinages=Barr |nom=Michael |títul=Programming Embedded Systems in C and C++ |any=1999 |url=https://archive.org/details/programmingembed00barr_524|url-access=registration |edició=1ª |volum= |editorial=[[O'Reilly Mija|O'Reilly]] |idioma=anglés |isbn=1565923545 |pàgines=[https://archive.org/details/programmingembed00barr_524/page/n74 54]-55 |capítul=5 Getting to know the hardware }}</ref>
== Generalitats ==
En informàtica, els sistemes operatius són el núcleu de l'ordenador que s'assegura de:

* La comunicació entre els programes que soliciten recursos i el ''[[hardware]]''.
* Gestió dels distints programes informàtics (tasques) d'una màquina.
* Gestió del ''hardware'' ([[Memòria (informàtica)|memòria]], [[CPU|processador]], [[Perifèric (informàtica)|perifèric]], forma d'almagasenament, etc.)

La majoria de les [[interfaç d'usuari|interfaços d'usuari]] es construïxen entorn al concepte de núcleu. L'existència d'un núcleu, és dir, d'un únic programa responsable de la comunicació entre el ''hardware'' i el programa informàtic, resulta de compromisos complexos referents a qüestions de resultats, seguritat i arquitectura dels processadors. El núcleu té grans poders sobre l'utilisació dels recursos materials (''hardware''), en particular de la memòria.
=== Funcions generalment eixercides per un núcleu ===
Els núcleus tenen com a funcions bàsiques garantisar la càrrega i l'eixecució dels processos, les entrades/eixides i propondre un interfaç entre l'espai núcleu i els programes de l'espai de l'usuari.

Aparte de les funcionalitats bàsiques, el conjunt de les funcions dels punts següents (inclosos els pilots materials, les funcions de rets i sistemes de fichers o els servicis) necessàriament no són proporcionats per un núcleu de sistema d'explotació. Poden establir-se estes funcions del sistema d'explotació tant en l'espai usuari com en el propi núcleu. La seua implantació en el núcleu es fa en l'únic objectiu de millorar els resultats. En efecte, segons la concepció del núcleu, la mateixa funció anomenada des de l'espai usuari o l'espai núcleu té un cost temporal òbviament diferent. Si esta cridada de funcions és freqüent, pot resultar útil integrar estes funcions al núcleu per a millorar els resultats.
=== Unix ===
[[Archiu:Kernel-Power. png|miniaturadeimagen|240x240px|alt=|la migració de nivell inferior sense conexió es va realisar correctament. Una entitat que no siga el gestor d'energia del núcleu accelera el processador ' 1: Canvis en l'estat d'alimentació en esta màquina 2: Canvis en l'interfaç de ret o topología de ret]]

Un núcleu Unix és un programa escrit casi en la seua totalitat en [[llenguage C]], en excepció d'una part del maneig d'interrupcions, expressada en el [[llenguage ensamblador]] del processador en el que opera. Les funcions del núcleu són permetre l'existència d'un ambient en el que siga possible atendre a varis usuaris i [[multitarea|múltiples tasques en forma concurrent]], repartint al processador entre tots ells, i intentant mantindre en grau òptim l'atenció individual.

El núcleu opera com asignador de recursos per a qualsevol procés que necessite utilisar les facilitats de còmput.
Les seues funcions principals són:

* Creació de processos, assignació de temps d'atenció i sincronisació.
* Assignació de l'atenció del processador als processos que ho requerixen.
* Administració d'espai en el sistema d'archius, que inclou: accés, protecció i administració d'usuaris; comunicació entre usuaris i entre processos, i manipulació d'I/S i administració de perifèrics.
* Supervisió de la transmissió de senyes entre la memòria principal i els dispositius perifèrics.

Residix sempre en la memòria principal i té el control sobre la computadora, per lo que cap atre procés pot interrompre-ho; solament poden cridar-ho per a que proporcione algun servici dels ya mencionats. Un procés crida al núcleu per mig de mòduls especials coneguts com a cridades al sistema.

Consta de dos parts principals: la secció de control de processos i la de control de dispositius. La primera assigna recursos, programes, processos i atén els seus requeriments de servici; la segona, supervisa la transferència de senyes entre la memòria principal i els dispositius de l'ordenador. En térmens generals, cada volta que algun usuari oprimix una tecla d'una [[terminal de computadora|terminal]], o que es deu llegir o escriure informació del disc magnètic, s'interromp al processador central i el núcleu s'encarrega d'efectuar l'operació de transferència.

Quan s'inicia l'operació de la computadora, deu carregar-se en la memòria una còpia del núcleu, que residix en el disc magnètic (operació denominada bootstrap). Per a això, es deuen inicializar alguns interfaços bàsics d'hardware; entre elles, el rellonge que proporciona interrupcions periòdiques. El núcleu també prepara algunes estructures de senyes que comprenen una secció d'almagasenament temporal per a transferència d'informació entre terminals i processos, una secció per a almagasenament de descriptores d'archius i una variable que indica la cantitat de memòria principal.

A continuació, el núcleu inicializa un procés especial, cridat procés 0. En [[Unix]], els processos es creen per mig d'una cridada a una rutina del sistema (fork), que funciona per un mecanisme de duplicació de processos. No obstant, açò no és suficient per a crear el primer d'ells, per lo que el núcleu assigna una estructura de senyes i establix apuntadors a una secció especial de la memòria, cridada taula de processos, que contindrà els descriptores de cada u dels processos existents en el sistema.

Despuix d'haver creat el procés zero, es fa una còpia del mateix, en lo que es crea el procés un; este molt pronte s'encarregarà de ''donar vida'' al sistema complet, per mig de l'activació d'atres processos que també formen part del núcleu. És dir, s'inicia una cadena d'activacions de processos, entre els quals destaca el conegut com despachador, o planificador, que és el responsable de decidir quin procés s'eixecutarà i quins van a entrar o eixir de la memòria central. A partir d'eixe moment es coneix el número un com a procés d'inicialisació del sistema, ''init''.

El procés ''init'' és el responsable d'establir l'estructura de processos en Unix. Normalment, és capaç de crear a lo manco dos estructures distintes de processos: el modo monousuario i el multiusuario. Comença activant l'intérpret del llenguage de control [[Shell d'Unix|''shell'' d'Unix]] en la terminal principal, o consola del sistema, proporcionant-li privilegis de [[Root|superusuario]]. En la modalitat d'un sol usuari la consola permet iniciar una primera sessió, en privilegis especials, i impedix que les atres llínees de comunicació accepten iniciar sessions noves. Esta modalitat s'usa en freqüència per a revisar i reparar sistemes d'archius, realisar proves de funcions bàsiques del sistema i per a atres activitats que requerixen us exclusiu de la computadora.

Init crea un atre procés, que espera a que algú entre en sessió en alguna llínea de comunicació. Quan açò succeïx, realisa ajusts en el protocol de la llínea i eixecuta el programa login, que s'encarrega d'atendre inicialment als nous usuaris. Si el nom d'usuari i la contrasenya proporcionades són correctes, llavors entra en operació el programa Shell, que en lo sucesivo s'encarregarà de l'atenció normal de l'usuari que es va donar d'alta en eixa terminal.

A partir d'eixe moment el responsable d'atendre a l'usuari en eixa terminal és l'intérpret Shell. Quan es desija terminar la sessió cal desconectar-se de Shell (i, per lo tant, d'Unix), per mig d'una seqüència especial de tecles (usualment. < CTL > - D). A partir d'eixe moment la terminal queda disponible per a atendre a un nou usuari.
== Tipos de sistemes ==

No necessàriament es necessita un núcleu per a usar una computadora. Els programes poden carregar-se i eixecutar-se directament en una computadora ''buida'', sempre que els seus autors vullguen desenrollar-los sense usar cap [[abstracció (informàtica)|abstracció]] del ''hardware'' ni cap ajuda del sistema operatiu. Esta era la forma normal d'usar moltes de les primeres computadores: per a usar distints programes es tenia que reiniciar i reconfigurar la computadora cada volta. En el temps, es va escomençar a deixar en memòria (encara entre distintes eixecucions) chicotets programes auxiliars, com el [[carregador de programes|carregador]] i el [[depurador]], o es carregaven des de [[memòria ROM|memòria de solament llectura]]. A mida que es varen ser desenrollant, es varen convertir en els fonaments de lo que aplegarien a ser els primers núcleus de sistema operatiu.

Hi ha quatre grans tipos de núcleus:
* Els '''[[núcleu monolític|núcleus monolítics]]''' faciliten abstracció de l'hardware subjacent realment potents i variades.

* Els '''[[micronúcleu|micronúcleus]]''' (en anglés '''''microkernel''''') proporcionen un chicotet conjunt d'abstracció simples del ''hardware'', i usen les aplicacions anomenades [[servidor]]és per a oferir major funcionalitat.<ref>{{cita web |url=http://community.qnx.com/sf/projects/core_os|títul=QNX Operating System: Project overview |fechaacceso=10 de febrer de 2010 |any=2004 |editor= QNX Software Systems |idioma=anglés}}</ref>
* Els '''[[núcleu híbrit|núcleus híbrits]]''' (''micronúcleus modificats'') són molt semblats als micronúcleus purs, llevat perque inclouen còdic adicional en l'espai de núcleu per a que s'eixecute més ràpidament.
* Els '''[[exonúcleo|exonúcleos]]''' no faciliten cap abstracció, pero permeten l'us de [[biblioteca (programa)|biblioteques]] que proporcionen major funcionalitat gràcies a l'accés directe o casi directe a l'hardware.
=== Micronúcleus ===
[[Archiu:Kernel-microkernel. svg|250px|thumb|Esquema del funcionament d'un micronúcleu.]]
{{AP|Micronúcleu}}

L'enfocament micronúcleu consistix en definir una abstracció molt simple sobre l'hardware, en un conjunt de primitives o cridades al sistema que implementen servicis del sistema operatiu mínims, com la gestió de [[Fil (informàtica)|fils]], l'[[espai de direccionament]] i la [[comunicació entre processos]].

L'objectiu principal és la separació de l'implementació dels servicis bàsics i de la política de funcionament del sistema. Per eixemple, el procés de bloqueig d'[[entrada/eixida|I/S]] es pot implementar en un servidor en espai d'usuari eixecutant-se damunt del micronúcleu. Estos servidors d'usuari, utilisats per a gestionar les parts d'alt nivell del sistema, són molt modular i simplifiquen l'estructura i disseny del núcleu. Si falla un d'estos servidors, no es penjarà el sistema sancer, i es podrà reiniciar este mòdul independentment del restant. No obstant, l'existència de diferents mòduls independents origina retardos en la comunicació per la còpia de variables que es realisa en la comunicació entre mòduls.

Alguns eixemples de micronúcleus:
* [[AIX]]
* La família de micronúcleus [[L4 (micronúcleu)|L4]]

* El micronúcleu [[GNU Mach|Mach]], usat en [[GNU Hurd]] i en [[Mac VOS X]]
* [[BeOS]]
* [[Minix]]
* [[MorphOS]]
* [[QNX]]
* [[RÀDIOS]]
* [[VSTa]]
* [[Hurd]]
=== Núcleus monolítics en contraposició a micronúcleus ===
{{AP|Núcleu monolític|Micronúcleu}}

Freqüentment es preferixen els [[núcleu monolític|núcleus monolítics]] front als micronúcleus pel menor nivell de complexitat que comporta el tractar en tot el còdic de control del sistema en un sol espai de direccionament. Per eixemple, [[XNU]], el núcleu de Mac VOS X, està basat en el núcleu Mach 3.0 i en FreeBSD, en el mateix espai de direccionament per a disminuir la latencia que comporta el disseny de micronúcleu convencional.

A principis dels anys 1990, els núcleus monolítics es consideraven obsolets. El disseny de Linux com un núcleu monolític en lloc de com un micronúcleu va ser el tema d'una famosa disputa<ref>[https://web.archive.org/web/20140621054711/http://www.dina.dk/~abraham/Linus_vs_Tanenbaum.html un resum] de la disputa entre [[Linus Torvalds]] i [[Andrew Tanenbaum]] (en anglés).</ref> entre [[Linus Torvalds]] i [[Andrew Tanenbaum]]. Els arguments d'abdós parts en esta discussió presenten algunes motivacions interessants.

Els núcleus monolítics solen ser més fàcils de dissenyar correctament, i per lo tant poden créixer més ràpidament que un sistema basat en micronúcleu, pero hi ha casos d'èxit en abdós bandos. Els micronúcleus solen usar-se en robòtica embebida o computadores mèdiques, ya que la majoria dels components del sistema operatiu residixen en el seu propi espai de memòria privat i protegit. Açò no seria possible en els núcleus monolítics, ni tan sols en els moderns que permeten carregar [[Mòdul de núcleu|mòduls del núcleu]].

Encara que [[Mach kernel|Mach]] és el micronúcleu generaliste més conegut, s'han desenrollat atres micronúcleus en propòsits més específics. [[L3 (microkernel)|L3]] va ser creat per a demostrar que els micronúcleus no són necessàriament llents. La família de micronúcleus L4 és la descendent de L3, i una de les seues últimes implementacions, cridada [[Pistachio (microkernel L4)|Pistachio]], permet eixecutar Linux simultàneament en atres processos, en espais de direccionament separats.

[[QNX]] és un sistema operatiu que ha estat disponible des de principis dels anys 80, i té un disseny de micronúcleu molt minimaliste. Este sistema ha conseguit aplegar a les metes del paradigma del micronúcleu en molt més èxit que Mach. S'usa en situacions en que no es pot permetre que hi haja fallos de ''software'', lo que inclou des de braços robòtics en naus espacials, fins a màquines que polixen cristal a on un chicotet error podria costar molts diners.

Molta gent creu que com Mach bàsicament va fallar en l'intent de resoldre el conjunt de problemes que els micronúcleus intentaven subsanar, tota la tecnologia de micronúcleus és inútil. Els partidaris de Mach afirmen que esta és una actitut estreta de mires que ha aplegat a ser lo suficientment popular per a que molta gent l'accepte com a veritat.
=== Núcleus híbrits (micronúcleus modificats) ===
{{AP|Núcleu híbrit}}

Els núcleus híbrits fonamentalment són micronúcleus que tenen una miqueta de còdic «no essencial» en espai de núcleu per a que este s'eixecute més ràpit de lo que ho faria si estiguera en espai d'usuari. Est va ser un compromís que molts desenrolladors dels primers sistemes operatius en arquitectura basada en micronúcleu varen adoptar ans que es demostrara que els micronúcleus poden tindre molt bon rendiment. La majoria de sistemes operatius moderns pertanyen a esta categoria, sent el més popular [[Microsoft Windows]]. XNU, el núcleu de Mac VOS X, també és un micronúcleu modificat, per l'inclusió de còdic del núcleu de FreeBSD en el núcleu basat en Mach. [[DragonFlyBSD]] és el primer sistema BSD que adopta una arquitectura de núcleu híbrit sense basar-se en Mach.

Alguns eixemples de núcleus híbrits:
* [[Microsoft]] [[Windows NT]], usat en tots els sistemes que usen el còdic base de Windows NT.
* [[XNU]] (usat en [[Mac VOS X]])
* [[DragonFlyBSD]]
* [[ReactOS]]

Hi ha gent que confon el terme ''núcleu híbrit'' en els núcleus monolítics que poden carregar mòduls despuix de l'arrancada, lo que és un error. ''Híbrit'' implica que el núcleu en qüestió usa conceptes d'arquitectura o mecanismes tant del disseny monolític com del micronúcleu, específicament el pas de mensages i la migració de còdic ''no essencial'' cap a l'espai d'usuari, pero mantenint cert còdic ''no essencial'' en el propi núcleu per raons de rendiment.
=== Exonúcleos ===
{{AP|Exonúcleo}}

[[Archiu:Kernel-exo. svg|thumb|200px|Esquema bàsic de l'interacció entre un exonúcleo (''exokernel'') en el ''[[software]]'' a través de [[Biblioteca (programació)|biblioteques]].]]

Els exonúcleos, també coneguts com a sistemes operatius verticalment estructurats, representen una aproximació radicalment nova al disseny de sistemes operatius.

L'idea subjacent és permetre que el desenrollador prenga totes les decisions relatives al rendiment del ''hardware''. Els exonúcleos són extremadament menuts, ya que llimiten expressament la seua funcionalitat a la protecció i el multiplexado dels recursos. Es diuen aixina perque tota la funcionalitat deixa d'estar resident en memòria i passa a estar fòra, en [[Biblioteca (informàtica)|biblioteques]] dinàmiques.

Els dissenys de núcleus clàssics (tant el monolític com el micronúcleu) abstrauen l'hardware, amagant els recursos baix una capa d'abstracció del ''hardware'', o darrere dels controladors de dispositiu. En els sistemes clàssics, si s'assigna memòria física, ningú pot estar segur de quin és la seua localisació real, per eixemple.

La finalitat d'un exonúcleo és permetre a una aplicació que solicite una regió específica de la memòria, un bloc de disc concret, etc., i simplement assegurar-se que els recursos demanats estan disponibles, i que el programa té dret a accedir a ells.

Degut a que l'exonúcleo solament proporciona un interfaç a l'hardware de molt baix nivell, carint de totes les funcionalitats d'alt nivell d'atres sistemes operatius, est és complementat per una ''biblioteca de sistema operatiu''. Esta biblioteca es comunica en l'exonúcleo subjacent, i facilita als programadors d'aplicacions les funcionalitats que són comunes en atres sistemes operatius.

Algunes de les implicacions teòriques d'un sistema exonúcleo són que és possible tindre distints tipos de sistemes operatius (p. i. Windows, Unix) eixecutant-se en un sol exonúcleo, i que els desenrolladors poden elegir prescindir o incrementar funcionalitats per motius de rendiment.

Actualment, els dissenys exonúcleo estan fonamentalment en fase d'estudi i no s'usen en cap sistema popular. Un concepte de sistema operatiu és [[Nemesis (informàtica)|Nemesis]], creat per l'[[Universitat de Cambridge]], l'[[Universitat de Glasgow]], [[Citrix Systems]] i l'[[Institut Suec d'Informàtica]]. el [[Institut Tecnològic de Massachusetts|MIT]] també ha dissenyat alguns sistemes basats en exonúcleos.

Els exonúcleos es manegen en diferent estructura ya que també complixen funcions distintes.
== Referències ==
{{listaref}}
== Vore també ==
* [[GNU GRUB]]
* [[Núcleu Linux]]
* [[Shell d'Unix]]
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Operating system kernels}}

* [http://www.kernel-labs.org/kernel-labs.org - Kernel labs] {{Wayback|url=http://www.kernel-labs.org/|dona't=20051218083822 }} (anglés)

[[Categoria:Núcleus de sistemes operatius|Núcleus de sistemes operatius]]
[[Categoria:Conceptes de sistemes operatius]]

{{Traduït ref|es|Núcleo (informática)}}
[[Categoria:Informàtica]]

Desenroll guiat per proves

2026-10-10T14:08:43Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

'''Desenroll guiat per proves de software''', o '''test-driven development (TDD)''' és una pràctica d'[[ingenieria de software]] que involucra atres dos pràctiques: ''Escriure les proves primer (test first development)'' i ''[[refactorisació]] (refactoring)''. Per a escriure les proves generalment s'utilisen les [[Prova unitària|proves unitàries]] (unit test en [[Idioma anglés|anglés]]). En primer lloc, s'escriu una prova i es verifica que la nova prova falla. A continuació, s'implementa el còdic que fa que la prova passe satisfactòriament i seguidament es refactoriza el còdic escrit. El propòsit del ''desenroll guiat per proves'' és conseguir un còdic net que funcione.
L'idea és que els requisits siguen traduïts a proves, d'esta manera, quan les proves passen es garantisarà que el software complix en els requisits que s'han establit.
== Requisits ==

Per a que funcione el desenroll guiat per proves, el sistema que es programa té que ser lo suficientment flexible com per a permetre que siga provat automàticament. Cada prova serà suficientment chicoteta com per a que permeta determinar unívocamente si el còdic provat passa o no la verificació que esta li impon. El disseny es veu favorit ya que s'evita l'indeseado "sobre disseny" de les aplicacions i es conseguixen interfaços més clars i un còdic més cohesivo.
== Cicle de desenroll conduït per proves TDD ==

En primer lloc es deu definir una llista de requisits i despuix s'eixecuta el següent cicle:
# '''Elegir un requisit:''' S'elegix d'una llista el requisit que es creu que nos donarà major coneiximent del problema i que al mateix temps siga fàcilment implementable.
# '''Escriure una prova:''' Es comença escrivint una prova per al requisit. Per a això el programador deu entendre clarament les especificacions i els requisits de la funcionalitat que està per implementar. Este pas força al programador a prendre la perspectiva d'un client considerant el còdic a través dels seus [[Interfaç|interfaços]].

# '''Verificar que la prova falla:''' Si la prova no falla és perque el requisit ya estava implementat o perque la prova és errònea.
# '''Escriure l'implementació:''' Escriure el còdic més senzill que faça que la prova funcione. S'usa l'expressió "Deixe-ho simple" ("Keep It Simple, Stupid!"), coneguda com [[principi KISS]].
# '''Eixecutar les proves automatizado:''' Verificar si tot el conjunt de proves funciona correctament.
# '''Eliminació de duplicació:''' El pas final és la [[refactorisació]], que s'utilisarà principalment per a eliminar [[còdic duplicat]]. Es fa un chicotet canvi cada volta i despuix es corren les proves fins que funcionen.
# '''Actualisació de la llista de requisits:''' S'actualisa la llista de requisits tachant el requisit implementat. Aixina mateix s'agreguen requisits que s'hagen vist com a necessaris durant este cicle i s'agreguen requisits de disseny (P. ej que una funcionalitat estiga desacoplada d'una atra).

Tindre un únic repositori universal de proves facilita complementar TDD en una atra pràctica recomanada pels [[Desenroll àgil de software|processos àgils]] de desenroll, la "[[Integració contínua|Integració Contínua]]". Integrar contínuament el nostre treball en el del restant de l'equip de desenroll permet eixecutar tota la bateria de proves i aixina descobrir, si nostra última versió és compatible en el restant del sistema. És recomanable i menys costós corregir chicotets problemes cada poques hores, que enfrontar-se a problemes enormes prop de la data d'entrega fixada.
== Característiques ==

Una característica d'esta forma de programació és l'evitar escriure còdic innecessari ("You Ain't Gonna Need It" (YAGNI)). S'intenta escriure el mínim còdic possible, i si el còdic passa una prova encara que sapiam que és incorrecte nos dona una idea de que tenim que modificar la nostra llista de requisits agregant un de nou.

La generació de proves per a cada funcionalitat fa que el programador confie en el còdic escrit. Açò permet fer modificacions profundes del còdic (possiblement en una etapa de manteniment del programa) puix sabem que si despuix conseguim fer passar totes les proves tindrem un còdic que funcione correctament.

Una atra característica del Test Driven Development és que requerix que el programador primer faça fallar els casos de prova. L'idea és assegurar-se de que els casos de prova realment funcionen i puguen arreplegar un error.
== Estratègies d'implementació ==

Un dels punts més delicats a l'hora d'aplicar TDD com a ferramenta de disseny és en el pas en el que ya tenim un test que falla i devem crear l'implementació mínima per a que el test passe. Per a això [[Kent Beck]] expon un conjunt d'estratègies que nos van a permetre alvançar en passos chicotets cap a la solució del problema.

* '''Implementació falsa:''' Una volta que tenim el test fallant, la forma més ràpida d'obtindre la primera implementació és creant un fake que torne una constant. Açò nos ajudarà a anar progressant poc a poc en la resolució del problema, ya que en tindre la prova passant estem llests per a afrontar el següent cas.
* '''Triangular:''' o la tècnica de la triangulació, és el pas natural que seguix a la tècnica de l'implementació falsa. És més, en la majoria dels contexts, forma part de la triangulació, basant-se en lo següent:
*# Triar el cas més simple que deu resoldre l'algoritme.
*# Aplicar l'algoritme del TDD''.''
*# Repetir els passos anteriors cobrint les diferents casuísticas.
* '''Implementació òbvia:''' quan la solució sembla molt senzilla, lo ideal és escriure l'implementació òbvia en les primeres iteraciones del cicle ''del TDD''.
== Ventages ==

Els programadors que utilisen el desenroll guiat per proves en un [[Proyecte Greenfield|proyecte valencià]] troben que en rares ocasions tenen la necessitat d'utilisar el [[depurador]] o debugger.

A pesar dels elevats requisits inicials d'aplicar esta metodologia, el desenroll guiat per proves (TDD) pot proporcionar un gran valor afegit en la creació de software, produint aplicacions de més calitat i en menys temps. Oferix més que una simple validació del compliment dels requisits, també pot guiar el disseny d'un programa. Centrant-se en primer lloc en els casos de prova un deu imaginar-se cóm els clients utilisaran la funcionalitat (en este cas, els casos de prova). Per lo tant, al programador solament li importa l'interfaç i no l'implementació. Esta ventaja és similar al [[disseny per conveni]] pero s'assembla a ell pels casos de prova més que per les asserció matemàtiques.

El poder del TDD radica en la capacitat d'alvançar en chicotets passos quan es necessita. Permet que un programador se centre en la tasca actual i la primera meta és, a sovint, fer que la prova passe. Inicialment no es consideren els casos excepcionals i el maneig d'errors. Estos, s'implementen en acabant de que s'haja alcançat la funcionalitat principal. Una atra ventaja és que, quan és utilisada correctament, s'assegura de que tot el còdic escrit està cobert per una prova. Açò pot donar al programador un major nivell de confiança en el còdic.
== Llimitacions ==

El desenroll guiat per proves requerix que les proves puguen automatisar-se. Açò resulta complex en els següents dominis:

* [[Interfaç gràfic d'usuari|Interfaços Gràfica d'usuari]] (GUIs), encara que hi ha solucions parcials propostes.
* [[Objectes distribuïts]], encara que els objectes simulats (''MockObjects'') poden ajudar.

* [[Bases de senyes]]. Fer proves de còdic que treballa en base de senyes és complex perque requerix posar en la base de senyes unes senyes conegudes abans de fer les proves i verificar que el contingut de la base de senyes és l'esperat despuix de la prova. Tot açò fa que la prova siga costosa de codificar, aparte de tindre disponible una base de senyes que es puga modificar lliurement. Ademés, la prova pot tardar massa en eixecutar-se, lo que viola un dels principis de TDD.
== Vore també ==
* [[Prova de software]]
* [[Cas de prova|Casos de prova]]
* [[Prova unitària]]
* [[Filosofia del desenroll de software]]
== Enllaços externs ==

* [http://www.chuidiang.com/java/herramientas/test-automaticos/tdd-test-driven-development.php Introducció a TDD]
*[https://softwarecrafters.io/javascript/tdd-test-driven-development TDD (Test Driven Development) en JavaScript]
* [https://sedici.unlp.edu.ar/bitstream/handle/10915/4216/Documento_completo.pdf?sequence=1 Estat de l'art i tendències en Test-Driven Development]
* [https://msdn.microsoft.com/es-es/library/bb932285.aspx MockObjects i TDD en . Net Framework]

[[Categoria:Proves de software]]

{{Traduït ref|es|Desarrollo guiado por pruebas}}
[[Categoria:Informàtica]]

Rootkit

2026-10-10T14:08:42Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

{{referències|t=20111108|informàtica}}
[[Archiu:Ubuntu 10.04 rootkit2. png|miniaturadeimagen|Eixemple d'us de rootkit en el sistema operatiu [[Ubuntu]].]]
Un '''''rootkit''''' o '''encobridor'''<ref>{{Cita web|url=https://www.avast.com/es-es/c-rootkit?hsSkipCache=true&hs_ungate__cos_renderer_combine_all_css_disable=true|títul=¿Qué és un rootkit (encobridor) i cóm eliminar-ho?|fechaacceso=8 d'abril de 2019|sitioweb=www. avast. com}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://moodle2017-18.ua.es/moodle/pluginfile.php/80624/mod_resource/content/5/seguridad/pagina_14.htm|títul=Rootkits|fechaacceso=8 d'abril de 2019|sitioweb=moodle2017-18. ua. és}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.icann.org/news/blog/que-es-un-ataque-de-intermediarios|títul=¿Qué és un atac d'intermediaris?|fechaacceso=8 d'abril de 2019|sitioweb=www. icann. org|idioma=és}}</ref> és un conjunt de ''[[software]]'' que permet a l'usuari un accés de "privilegi" a un ordenador, pero manté la seua presència inicialment oculta al control dels administradors en descompondre el funcionament normal del [[sistema operatiu]]. Este terme prové d'una [[concatenació]] de la paraula anglesa ''[[root]]'', que significa 'raïl' (nom tradicional del conte privilegiat en els sistemes operatius [[Unix]]) i de la paraula anglesa ''kit'', que significa 'conjunt de ferramentes' (en referència als components de software que implementen este programa).

El terme ''rootkit'' té connotacions pijoratives ya que li l'associa a [[malware|programes maliciosos]] en amagar-se a sí mateix i a uns atres [[programa computacional|programes]], [[Procés (informàtica)|processos]], [[Archiu (informàtica)|archius]], [[directori]]s, claus de [[registre de windows|registre]] i ports. Açò permet a l'intrús mantindre l'accés a una àmplia varietat de sistemes operatius com poden ser [[GNU/Linux]], [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] o [[Microsoft Windows]] para remotamente enviar accions o extraure [[informació]] sensible.

Usualment, un [[Hackear|atacant]] instala un encobridor en una [[computadora]] despuix de primer haver obtingut drets d'escritura en qualsevol part de la jerarquia del [[Sistema d'archius|sistema de fichers]], podent ser per haver-se aprofitat d'una [[Vulnerabilitat (informàtica)|vulnerabilitat]] coneguda o per haver obtingut una [[contrasenya]] (ya siga per [[Password cracking|dessifrat de contrasenyes]] o per [[Ingenieria social (seguritat informàtica)|ingenieria social]]). Una volta que el ''rootkit'' ha segut instalat, permet que l'atacant disfrasse la següent intrusió i mantinga l'accés privilegiat a la computadora per mig de rodeos als mecanismes normals d'[[autenticació]] i [[autorisació]]. Pese a que els ''rootkits'' poden servir en molts fins, han guanyat notorietat fonamentalment com ''malware'', amagant programes que s'apropien dels recursos de les computadores o que furten contrasenyes sense el coneiximent dels administradors i dels usuaris dels sistemes afectats. Els encobridors poden estar dirigits al ''[[firmware]]'', al [[hipervisor]], al [[Núcleu (informàtica)|núcleu]], o, més comunament, als programes de l'usuari.

La detecció de l'encobridor és complicada puix és capaç de corromper al programa que deuria detectar-ho. Els métodos de detecció inclouen utilisar un sistema operatiu alternatiu confiable; métodos de base [[comportament|conductual]]; controls de firma, controls de diferències i anàlisis de [[bolcat de memòria]]. L'eliminació de l'encobridor pot ser molt difícil o pràcticament impossible, especialment en els casos en que el ''rootkit'' residix en el núcleu; sent a voltes la reinstalación del sistema operatiu l'únic método possible que hi ha per a solucionar el problema.
== Us dels rootkits ==

Un ''rootkit'' s'usa habitualment per a amagar algunes aplicacions que podrien actuar en el sistema atacat. Solen incloure [[porta trasera|portes traseres]] per a ajudar a l'intrús a accedir fàcilment al sistema una volta que s'ha conseguit entrar per primera volta. Per eixemple, el rootkit pot amagar una aplicació que llance una [[llínea de comandos|consola]] cada volta que l'atacant es conecte al sistema a través d'un determinat [[Port (computació)|port]]. Els ''rootkits'' del [[Núcleu (informàtica)|núcleu]] poden contindre funcionalitats similars. Una porta trasera pot permetre també que els processos llançats per un usuari sense privilegis d'administrador eixecuten algunes funcionalitats reservades únicament al [[superusuario]]. Tot tipo de ferramentes útils per a obtindre informació de forma ilícita poden ser ocultades per mig de ''rootkits''.

Els encobridors s'utilisen també per a usar el sistema atacat com a «base d'operacions», és dir, usar-ho a la seua volta per a llançar atacs contra atres equips. D'esta manera pot semblar que és el sistema infiltrat el que llança els atacs i no l'intrús extern. Este tipo d'atacs podrien ser de refús de servici ([[Atac de refús de servici|DOS]]), atacs per mig d'[[IRC]] o per mig de [[correu electrònic]] en forma de [[correu fem]].
== Funcionament dels ''rootkits'' ==
El funcionament dels encobridors es pot generalisar de la següent manera:

# Infecció del sistema: en primer lloc, el ''rootkit'' s'instala en el dispositiu i infecta el sistema.
# El modo encobert: una volta que el ''rootkit'' s'haja instalat, passa al modo encobert. En atres paraules, el rootkit s'oculta en el sistema i escomença a manipular els processos d'intercanvi de senyes que utilisen els programes i les funcions per a manar falsa informació als programes de seguritat com, per eixemple, els programes [[antivirus]].

# Crear una [[porta trasera]]: l'últim pas consistix en crear una porta trasera per a permetre l'[[accés remot]] al dispositiu. La tasca de l'encobridor consistix en ocultar els inicis de [[Sessió (informàtica)|sessió]] remots i qualsevol activitat que es puga classificar com a sospitosa per a poder manipular el dispositiu sense deixar cap rastre.<ref>{{Cita web|url=https://www.ionos.mx/digitalguide/servidores/seguridad/rootkit/|títul=Lo que cal saber sobre el rootkit|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=IONOS Digitalguide|idioma=és}}</ref>
== Tipos de rootkits ==
=== Tipos bàsics ===

Els ''rootkits'' es poden classificar en dos grups: els que van integrats en el [[Núcleu (informàtica)|núcleu]] i els que funcionen a nivell d'[[Aplicació (informàtica)|aplicació]]. Els que actuen des del núcleu afigen o modifiquen una part del còdic de dit núcleu per a ocultar el ''backdoor''. Normalment este procediment es complementa afegint nou còdic al núcleu, ya siga per mig d'un [[Controlador de dispositiu|controlador]] o un mòdul, com els [[Mòdul de núcleu|mòduls]] del [[núcleu de Linux]] o els dispositius del sistema de [[Microsoft Windows|Windows]]. Estos rootkits solen parchear les [[cridada al sistema|nomenades al sistema]] en versions que amaguen informació sobre l'intrús. Són els més perillosos, ya que la seua detecció pot ser molt complicada.

Els encobridors que actuen com a aplicacions poden reemplaçar els archius eixecutables originals en versions dessifrades que continguen algun [[troià (informàtica)|troià]], o també poden modificar el comportament de les aplicacions existents usant [[Hackear|hacks]], pegats, [[Injecció de còdic|còdic injectat]], etc.
=== Eixemples ===

Alguns troians han utilisat estos ''rootkits'' no persistents que carreguen en la memòria una volta que ells es troben instalats:
* SuckIT
* Adore
* T0rn
* Ambient's Rootkit (ARK)
* [[Hacker Defendre]]
* [[First 4 Internet]] XCP (Estendre Copy Protection) [[Gestió digital de drets|DRM]]
* RkU Test Rootkit & Unreal<ref>[http://infomars.fr/forum/index.php?showtopic=280&view=findpost&p=1776 RkU Test Rootkit & Unreal] (en francés) rootkits per a sometre a un test els seus softwares de protecció.</ref>
* Rootkit de núcleu: UACd (agrega un controlador de molt baix nivell cridat UACd. sys)
* Rootkits de Macintosh
== Detecció de ''rootkits'' ==

Hi ha llimitacions inherents a qualsevol programa que intente detectar ''rootkits'' mentres s'estiguen eixecutant en el sistema sospitós. Els ''rootkits'' són aplicacions que modifiquen moltes de les ferramentes i llibreries de les quals depén el sistema. Alguns ''rootkits'' modifiquen el propi núcleu (a través de mòduls i atres métodos com s'indica més dalt).{{cr}} El principal problema de la detecció de ''rootkits'' consistix que el [[sistema operatiu]] en eixecució no és fiable globalment.{{cr}} En atres paraules, algunes accions com demanar la llista dels processos en eixecució o llistar els fichers d'un [[directori]] no són fiables al no comportar-se com deurien.

El millor método per a detectar un ''rootkit'' és apagar el sistema que es considere infectat i revisar o salvar les senyes arrancant des d'un mig alternatiu, com un [[disc de rescat]] (com un CD-ROM) o una [[memòria USB]]. Un ''rootkit'' inactiu no pot ocultar la seua presència. Els programes antivirus millor preparats solen identificar als ''rootkits'' que funcionen per mig de cridades al sistema i peticions de baix nivell, les quals deuen quedar intactes. Si hi ha alguna diferència entre elles, es pot afirmar la presència d'un ''rootkit''. Els ''rootkits'' intenten protegir-se a sí mateixos monitorizando els processos actius i suspenent la seua activitat fins que l'escanege ha finalisat, de modo que el ''rootkit'' no puga ser identificat per un detector.

Els fabricants d'aplicacions de seguritat han anat integrant els detectors de ''rootkits'' en els productes tradicionals de detecció d'[[antivirus]]. Si un ''rootkit'' conseguix amagar-se durant el procés de detecció, serà identificat pel detector de ''rootkits'', que busca moviments sospitosos. Si l'encobridor «decidix» detindre's momentàneament, serà identificat com un [[Virus informàtic|virus]]. Esta tècnica combinada de detecció pot obligar als atacants a implementar mecanismes de contraatac{{cr}} (també cridats retrorrutinas) en el còdic del ''rootkit'', en l'objectiu d'eliminar els processos creats pel software de seguritat, eliminant aixina al programa antivirus de la memòria. De la mateixa manera que en els virus convencionals, la detecció i eliminació dels rootkits serà una batalla permanent entre els creadors del rootkit i dels programes de seguritat.

Hi ha varis programes disponibles per a detectar ''rootkits''. En els sistemes basats en Unix, dos de les aplicacions més populars són [[chkrootkit]] i [[rkhunter]]. Per a Windows està disponible un detector cridat [[Blacklight]] (gratuït per a us personal) en la web de F-Secure.{{cr}} Blacklight presenta problemes d'incompatibilitat en Windows 7.{{cr}} Una atra aplicació de detecció per a Windows és [[Rootkit Revealer]] de Sysinternals. Detecta tots els ''rootkits'' actuals comparant les funcionalitats del sistema operatiu original en les que s'han detectat. No obstant, alguns ''rootkits'' han escomençat a afegir este programa a la llista dels quals no deuen amagar-se. En essència, eliminen les diferències entre els dos llistats, de modo que el detector no els troba. Pero alguna cosa tan simple com renombrar el ficher 'rootkitrevealer. exe' fa que el ''rootkit'' ya no sàpia que s'està enfrontant a un detector. Com es dia abans, serà una contínua batalla entre els ''rootkits'' i els [[antivirus]].
== Vore també ==
* [[Cracker]]
* [[Hacker]]
* [[Malware]]
* [[Seguritat informàtica]]
* [[Seguritat de l'informació]]
* [[Virus informàtic]]
== Referències ==

{{listaref}}
== Enllaços externs ==
* [http://la-samhna.de/library/rootkits/index.html Rootkits en el núcleu Linux]
* [https://web.archive.org/web/20070428163143/http://www.sans.org/resources/malwarefaq/t0rn_rootkit.php Anàlisis del rootkit T0rn]
* [https://web.archive.org/web/20051125030608/http://www.egocrew.de/download.html Rootkits per a Windows i Linux i software de detecció(En alemà)]
* [http://www.anti-trojan.org Anti-trojan.org: Informació sobre troians en rootkits i software de detecció]
* [https://web.archive.org/web/20081015071450/http://research.microsoft.com/Rootkit/ Strider GhostBuster Rootkit Detection]
* [http://packetstormsecurity.org/UNIX/penetration/rootkits/ Unix Rootkits en packet storm security]
* {{en}} [http://www.informationweek.com/software/showArticle.jhtml?articleID=196901062 Six Rootkit Detectors Protect Your System] (Serdar Yegulalp - InformationWeek)
* [https://web.archive.org/web/20070930023520/http://www.europe.f-secure.com/exclude/blacklight/index. shtml web de F-Secure]
* [https://web.archive.org/web/20051128053735/http://www.sysinternals.com/utilities/rootkitrevealer.html Sysinternals]

[[Categoria:Seguritat informàtica]]
[[Categoria:Hacking]]
[[Categoria:Malware]]
[[Categoria:Paraules i frases en anglés]]
[[Categoria:Rootkits|Rootkits]]
[[Categoria:Tipos de malware]]

{{Traduït ref|es|Rootkit}}
[[Categoria:Informàtica]]

Garona

2026-10-10T14:08:04Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

{{atres usos|Ric Garona (afluent del Gállego)}}

{{Ficha de cos d'aigua
|nomene = Garona
|un atre_nom = Garonne {{fr}}
|foto = Bordeaux port de la lune 01.jpg
|tamany_foto = 280px
|peu_foto = Vista del Garona al seu pas per [[Bordeus]]
|país = {{ESP}} {{FRA}}
|tipo_divisió_administrativa = Regió
|divisió_administrativa = [[Image:Flag of Catalonia.svg|20px]] [[Catalunya]] [[Image:Flag of Région Occitanie (symbol only).svg|20px]] [[Occitània (regió)|Occitània]] [[Image:Flag of Nouvelle-Aquitaine.svg|20px]] [[Nova Aquitània]]
|subdivisió_administrativa = {{ESP|LL}} [[Alt Garona]] [[Tarn i Garona]] [[Gironda]] [[Lot i Garona]]
|conca_hidrogràfica = [[Estuari de la Gironda]]
|lloc_naiximent = [[Pla de Beret]], [[Valle d'Arán]] ([[Espanya]])
|lloc_desembocadura = [[Estuari de la Gironda]] ([[França]], [[Oceà Atlàntic]])
|altitut_naiximent = 1800 [[metro|m]]
|altitut_desembocadura = 0 [[metro|m]]
|llongitut = 568,9 [[quilómetro|km]] (47 km en ESP i 521,9 km en FRA)
|superfície_conca = 55 000 [[quilómetro quadrat|km²]]
|cabal_mig = En Bordeus, 700 [[metro cúbic|m³]]/[[segon|s]]
|mapa = MapGaronne.jpg
|tamany_mapa = 280px
|peu_mapa = Localisació del riu Garona
|afluents= [[riu Joèu|Joeu]] ( - ), [[riu Lot|Lot]] ({{unitat|485|km}}), [[riu Tarn|Tarn]] ({{unitat|380|km}}), [[riu Baïse|Baïse]] ({{unitat|188|km}}), [[riu Gers|Gers]] ({{unitat|175|km}}), [[riu Arièja|Arièja]] ({{unitat|163|km}}), [[riu Save (Garonne)|Save]] ({{unitat|148|km}}), [[riu Gimone|Gimone]] ({{unitat|136|km}}), [[riu Dropt|Dropt]] ({{unitat|132|km}}), [[riu Arrats|Arrats]] ({{unitat|131|km}}) i [[riu Louge|Louge]] ({{unitat|100|km}})
}}

El '''riu Garona''' ({{lang-fr|Garonne}}; {{lang-oc|Garona}}) és un dels grans [[riu]]s d'[[Europa Occidental]], un dels més importants de la [[oceà Atlàntic|vertent atlàntica]]. Naix en [[Espanya]] i discorre principalment per [[França]]. En una llongitut de {{unitat|568.9|km}} —en {{unitat|47|km}} en Espanya i {{unitat|521.9|km}} en França sense contar l'estuari, segons el [[Service d'administration nationale dones données et référentiels sur l'eau|Sandre]]—<ref name="sandre">{{sandre|O---0000|li Garonne|fechaacceso=15 d'abril de 2016}}.</ref> és el [[Anex:Rius de França|{{Ord|3.|er}} riu de l'alvertent atlàntic francesa]], el [[Anex:Rius de França|5.º del país]] i el [[Anex:Rius més llarcs d'Europa|34.º d'Europa]]. Drena una àmplia conca de {{unitat|55846|km²}} —la [[Anex:Rius més llarcs d'Europa|52.ª europea]]— i en més de {{unitat|55000|km²}} drenados en França, la [[Anex:Rius de França|4.ª major del país]].

Naix en el [[Pirineus|Pirineu]] central, en el [[Valle d'Arán]], [[província de Lleida]], [[Espanya]]. Ya prop de la mar, en els voltants de [[Bordeus]] ([[Gironda (departament)|Gironda]]) [[França]], el Garona es troba en el [[Dordonya (riu)|Dordonya]] formant entre abdós el [[estuari de Gironda]], que té uns 65 quilómetros de llongitut i desemboca en el [[golf de Viscaya]] ([[oceà Atlàntic|Atlàntic]]). En França el riu fluïx per dos regions —[[regió d'Occitània|Occitània]] i [[Nova Aquitània]]— i 4 departaments —[[Alt Garona]], [[Lot i Garona]], [[Tarn i Garona]] i [[Gironda (departament)|Gironda]] —, donant nom a tres d'ells. Travessa dos importants capitals regionals —[[Toulouse]] ([[Alt Garona]])({{unitat|466297|hab.}}), capital d'[[Occitània (regió)|Occitània]], i [[Bordeus]] ([[Gironda (departament)|Gironda]]) en [[França]]. ({{unitat|239157|hab.}}), capital Nova Aquitània—, ademés de banyar atres importants ciutats (en direcció aigües avall): [[Montréjeau]] ({{unitat|2872|hab.}}), [[Saint-Gaudens]] ({{unitat|11255|hab.}}), [[Muret]] ({{unitat|24975|hab.}}), i [[Blagnac]] ({{unitat|23416|hab.}}), en [[Alt Garona]], [[França]]; [[Verdun-sur-Garonne]] ({{unitat|4660|hab.}}), [[Castelsarrasin]] ({{unitat|13765 |hab.}}), en [[Tarn i Garona]], [[França]]; [[Agen]] ({{unitat|34126|hab.}}), [[Tonneins]] ({{unitat|8973|hab.}}), [[Marmande]] ({{unitat|17748|hab.}}), en [[Lot i Garona]], [[França]]; i [[La Réole]] ({{unitat|4091|hab.}}) i [[Langon (Gironda)|Langon]] ({{unitat|7396|hab.}}), en [[Gironda (departament)|Gironda]], [[França]]. En [[Espanya]] discorre pel [[Valle d'Arán]], en la [[província de Lleida]]. Creua els pobles de [[Salardú]], [[Artiés]], [[Viella]] (capital de la comarca), [[Bosost]] i [[Els (Lleida)|Els]]. És un riu molt caudaloso degut a que rep les aigües dels Pirineus i després, pel seu marge dreta, les del [[Massiç Central]] francés, principalment a través del [[riu Lot|Lot]] i el [[riu Tarn|Tarn]]. Té dèu afluents de més de 100 km —[[riu Lot|Lot]] ({{unitat|485|km}}), [[riu Tarn|Tarn]] ({{unitat|380|km}}), [[riu Baïse|Baïse]] ({{unitat|188|km}}), [[riu Gers|Gers]] ({{unitat|175|km}}), [[riu Arièja|Arièja]] ({{unitat|163|km}}), [[riu Save (Garonne)|Save]] ({{unitat|148|km}}), [[riu Gimone|Gimone]] ({{unitat|136|km}}), [[riu Dropt|Dropt]] ({{unitat|132|km}}), [[riu Arrats|Arrats]] ({{unitat|131|km}}) i [[riu Louge|Louge]] ({{unitat|100|km}})—, ademés d'atres huit subafluentes d'eixa llongitut —[[riu Avairon|Avairon]] ({{unitat|291|km}}) i [[Agout]] ({{unitat|194|km}}), afluents del Tarn; [[riu Viaur|Viaur]] ({{unitat|168|km}}), afluent de l'Avairon; [[Truyère]] ({{unitat|167|km}}) i [[Célé]] ({{unitat|104|km}}), afluents delot; [[Hers-Vif]] ({{unitat|135|km}}), afluent de l'Arièja; [[riu Osse|Osse]] ({{unitat|120|km}}), afluent del [[Gélise]] i subafluente del Baïse; i [[Dadou]] ({{unitat|116|km}}), afluent del Agout.

El riu en el seu curs francés ha segut casi totalment acondicionat, tant per al rec i la producció d'energia elèctrica com per a evitar inundacions en époques de riuades, lo que ha permés una navegació segura en gran part del seu curs, en importants ports fluvials —Bordeus, Agen o Toulouse— i inclús un servici de travessies fluvials. El Garona representa un paper molt important en la navegació interior ya que permet que els barcos oceànics alcancen el port de Bordeus i que gràcies a un [[Canal de Garona|canalateral del Garona]] —inaugurat en 1856 en {{unitat|193|km}} de llongitut—, les barcaces remonten aigües dalt fins a Toulouse i, a través del [[canal del Midi]], apleguen a [[Sète]] i la costa mediterrànea. La marea es fa sentir fins a [[Casseuil]], {{unitat|12|km}} aigües dalt de Langon.<ref name="chro">{{Cita web |url=https://estuairegironde.net/doc/docu/chronique04a.pdf|títul =La chronique du fleuve, p.3 |autor=Conservatoire de l'estuaire de la Gironde |any=2004 |editorial= |format=pdf|fechaacceso=31 août 2010 }}</ref>

Des dels [[Pirineus]] a [[Bordeus]] ([[Gironda (departament)|Gironda]]) [[França]], el riu s'ha acondicionat per a la producció d'energia hidroelèctrica (hi ha 37 centrals) i més recentment, s'han construït dos [[Central nuclear|centrals nuclears]] en el seu curs baix, una en l'estuari, en [[central nuclear del Blayais|Blayais]] (1976) i una atra en [[central nuclear de Golfech|Golfech]] (1991). El seu cabal mig anual, medit en [[Li Mes-d'Agenais|Mes-d'Agenais]], és de {{unitat|631|m³/s}} (més que el Sena en la seua desembocadura), que va alcançar el màxim el {{data|5|3|1930}} en {{unitat|5700|m³/s}}. El Garona és el [[Anex:Rius de França|4.º riu més caudaloso de França]] i el segon dels rius europeus que desemboquen directament en la costa atlàntica, despuix deloira (sense considerar els que desaguan en les mars del Nort, Bàltic i Blanco). Té fluctuacions estacionals ben marcades,<ref name="iTolosa_1">{{Cita web |url=http://www.merlet.eu/lab/hydro/touch/
|títul = Suivi et historisation dones données hydrologiques à Toulouse (Garonne, Touch et autres principaux affluents) |autor=iTolosa}}</ref> pero no excessives. Les aigües altes corresponen a l'hivern i primavera i el estiaje va de juliol a octubre, abdós inclusivament, en una disminució en el cabal promig mensual fins a {{unitat|190|m³/s}} en agost, un cabal que seguix sent considerable. No obstant, les fluctuacions en el fluix són més importants en funció de l'any, o les observades durant periodos curts. Les [[inundació|inundacions]] més fortes han segut les de 1835, 1855 i 1875. El 18 de juny de 2013, el Garona es va desbordar a causa de les fortes pluges i del desgel, afectant a la gran part de les poblacions del Valle d'Arán, causant pèrdues de més de 20 millons d'euros.

El Garona és un dels pocs rius del món que conta en [[Macareo (física)|ona de marea]] (''tidal bore'' o ''mascaret''). Els surfistes poden remontar l'ona de marea fins al poble de Cambes, a casi ({{unitat|100|km}}) de la costa de l'oceà Atlàntic. També conta en este fenomen el Dordonya.

== Orige del nom ==
El nom ''Garona'' prové de ''Garumna'',{{cita requerida|}} nom que, segons pareix, conté la paraula aquitana{{cita requerida|}} ''-unn'', ''onna'', 'font, riu' i que es troba en el nom de varis rius d'Europa occidental tals com ''Saona''. En les fonts [[llatí|llatines]] apareix com ''[[Garunna]]'' ([[Garuna]]) ([[Juliol César]], per eixemple, ho arreplega com ''Garumna''). Una atra hipòtesis sugerix que «Garona» procediria del [[protoeuskera]] ''gar'' i ''ona''.{{cita requerida|}} 'Gar' fa referència al 'aigua' (com en ''garbi'' o ''garoa'') i ''ona'' significa 'bo'. Esta hipòtesis es veu reforçada pelloc a on tradicionalment s'ha marcat com a naiximent del riu: La Bonaigua.{{cita requerida|}}

== Geografia ==
=== El curs del Garona ===
[[Archiu:France drainage basins-és.svg|miniatura|250px|La conca del Garona és una de les més importants de França]]

El Garona es pot considerar dividit en vàries parts, que en direcció aigües avall són les següents:
* un recorregut montanyós en direcció S-N, des de la seua formació en els [[Pirineus Centrals]] espanyols;
* un recorregut de piedemonte de direcció O-I, a lo llarc de la cadena central pirenaica;
* un primer recorregut de planura de direcció BAIX-NE, fins a la confluència en l'Arièja i la ciutat de [[Toulouse]];
* un segon recorregut de planura de direcció ES-NO fins a la ciutat de [[Bordeus]];
* la desembocadura des de la ciutat de Bordeus i la confluència en el Dordonya fins al [[Golf de Viscaya|golf de Gasconya]]. El punt triple entre les tres divisòries de les conques del Garona, del [[Loira]] i del [[Ródano]] es troba en el [[departament de Losera]], en una "cim" del mont Planes ({{coord|44|33|12|N|03|43|23|I}}, altitut: {{unitat|1271|m}}) en la comuna d'[[Allenc]] molt prop dellímit en la de [[Belvezet]], al noroest del «Carrefour de la Pierre Plantée» en un menhir propenc.

=== Naiximent i curs en Espanya ===

Tradicionalment s'ha acceptat com a naiximent del riu al cim situat en el [[Pla de Beret]] coneguda com el ''Uelh deth Garona'', pero a la vista de les senyes cartogràfiques (Mapa Topogràfic Nacional, série 1:25.000) sembla més adequat considerar com a autèntica font al circ de Saboredo i als llac de Ratero, a on naix el riu Ruda a {{unitat|2580|m s. n. m.}}, per a aplegar despuix de {{unitat|12|km}} de recorregut al ''Pont deth Ressèc'' (confluència en el Aiguamog i desaiguador del ''Uelh deth Garona''). El [[bosc de ribera]] del curs alt del riu en Espanya està protegit baix la denominació de [[Ribera del Garona]].

Últimament s'ha popularisat l'opinió de que el Garona naix als peus del [[pico Aneto]], en la dolina del Forau d'[[Aigualluts]] a on l'aigua del desgel es filtra per a tornar a eixir a la superfície pels ''Uelhs deth Joeu'', en la Artiga de Lin. El recorregut del Joeu des d'[[Aigualluts]] fins a la [[Era Artiga de Lin|Artiga de Lin]] és un curiós fenomen càrstic descobert en 1931 pel geólogo francés Norbert Casteret, que abocant 60 kg de [[fluoresceïna]] en l'alvenc d'Aigualluts, va comprovar que l'aigua teñir resorgia en els mencionat ''Uelhs deth Joeu'' (Artiga de Lin, Valle d'Arán), a una distància de casi 4 km en llínea recta. No obstant, l'informació cartogràfica disponible demostra que:
* L'altura de la conca d'Aigualluts ({{unitat|2000|m s. n. m.}}) és inferior a la de Saboredo ({{unitat|2500|m s. n. m.}}). Ademés, el punt de confluència d'el Joèu en la vall principal és també molt més baix ({{unitat|800|m}}) que el del Ruda ({{unitat|1500|m s. n. m.}}).
* El recorregut Aigualluts-Les Brodes és de {{unitat|11.5|km}}, mentres que el de Saboredo-Pont deth Ressèc és de {{unitat|12|km}}.
* El cabal mig anual aportat pel riu Joèu (desaiguador d'Aigualluts) al caixer principal és de ({{unitat|2.16|m³/s}}, mentres que en el punt de confluència, el Garona ya du {{unitat|17.17|m³/s}}.<ref>Vejau en: https://web.archive.org/web/20110720135855/http://oph.chebro.es/DOCUMENTACION/HidrogeologiaPirineos/3.2.ACUIFEROS.htm i ftp://oph. chebro. és:2121/BulkDATA/DOCUMENTACION/DirectivaMarco/Garona/DocumPrevia%202008.pdf).</ref>

Les senyes referides al Ruda-Garona són pràcticament idèntics si s'apliquen al riu Aiguamog, si ben el punt de confluència del citat riu en la vall principal està un poc més avall que el de Ruda-Garona. Aixina que, si s'atenen els criteris d'altura del primer cabal permanent, del recorregut del mateix, i del cabal mig aportat, el circ de Saboredo i el port de Ratero són elloc de naiximent del Garona.

[[Archiu:Valledelgarona.jpg|miniatura|700px|centrat|Panoràmica rotulada de l'alta vall del Garona en el que s'arrepleguen les tres possibles fonts.]]

Fins a entrar en territori francés, passat el [[Pont del Rei]], el Garona rep els aportes principals del [[Riu Ruda|Ruda]] (I), [[Riu Aiguamòg|Aiguamòg]] (I), [[Riu Unhòla|Unhola]] (D), [[Riu Valarties|Valarties]] (I) [[Riu Negre (Valle d'Arán)|Negre]] (I), [[Riu Varradòs|Varradós]] (D), el mencionat [[Riu Joèu|Joèu]] (I) i el [[Riu Torán|Torán]] (D), i passant pels principals pobles del [[Valle d'Arán]], com [[Artiés|Arties]] ({{unitat|476|hab.}}<ref>Tots els habitants de localitats espanyoles que s'arrepleguen en este artícul corresponen a l'any 2016, llevat Artiés, que correspon al 2005.</ref>), [[Viella]] ({{unitat|5459|hab.}}), [[Bosost]] ({{unitat|1123|hab.}}), [[Els (Lleida)|Els]] ({{unitat|958|hab.}}) i [[Les Brodes]] ({{unitat|250|hab.}}).

<gallery mode="packed" caption="El Garona en Espanya">
Archiu:SbrdoJavierSanchezPortero.jpg|Circ de Saboredo, un dels llocs proposts de naiximent del Garona, en concret del Ruda-Garona. Archiu:Cascada Aigualluts i Aneto.JPG|[[Aigualluts|Forau d'Aigualluts]], una atra de les supostes fonts del Garona
Archive:ÉS5130034-Rio Valarties-Arties-IMG 0833.jpg|El Garona en [[Artiés|Arties]]
Archiu:Bossost village.jpg|Vista del Garona travessant [[Bosost]]
Archiu:Garonne Els aval.jpg|El Garona entrant en [[Els (Lleida)|]]
</gallery>

=== Curs en França ===
==== Montanya i piedemonte ====
[[Archiu:Dux Wasconum 1150-és.svg|miniatura|Territoris migevals travessats pel Garona.]]
El riu corre cap al nort, entrant en França pel [[Pont del Rei (Bausén)|Pont del Rei]] (en la comuna de [[Fos (Alt Garona)|Fos]], departament d'[[Alt Garona]]) en un àrea drenada fins a eixe lloc de solament {{unitat|521.9|km}}.<ref name="sandre"/> El riu anirà acompanyat en la marge dreta per la carretera N-125 i a menys de {{unitat|1.5|km}} de la frontera hi ha un assut en un chicotet embassament, poc abans d'alcançar Fos (en {{unitat|247|hab.}} en 2014<ref>Tots els habitants de localitats franceses que s'arrepleguen en este artícul corresponen a l'any 2014.</ref>), a on el riu gira cap al NO. Seguix al poc per les chicotetes localitats d'[[Argut-Dessous]] ({{unitat|27|hab.}}), [[Arlos]] ({{unitat|97|hab.}}) i [[Saint-Béat]] ({{unitat|393|hab.}}), una chicoteta localitat considerada «clau de França» (''clef de France'') en la que des de temps romans s'han explotat pedreres de marbre, un marbre blanc usat especialment en el regnat de Luis XIV.

En [[Chaum]] ({{unitat|188|hab.}}) rep, per la marge esquerra, al primer dels seus afluents d'importància, el [[Pique (riu)|Pique]] (de {{unitat|32.9|km}}), que descendix dels [[Luchonnais|massiços de Luchon]]. El riu anirà acompanyat des d'ací, per la marge esquerra, per una atra carretera més, la D-825. Pansa despuix el Garona en este tram montanyós per les chicotetes localitats d'[[Estar]] ({{unitat|185|hab.}}) i [[Fronsac (Alt Garona)|Fronsac]] ({{unitat|202|hab.}}), a on es conserven les ruïnes d'un castell dels comtes de Cominges. Després el seu curs senyala, durant un tram d'una miqueta més de {{unitat|15|km}} i intermitentemente, ellímit departamental entre Alt Garona (I) i Alts Pirineus (O). En eixe tram la vall canvia gradualment a un paisage de suaus tossals boscosos, i passa per [[Galié]] ({{unitat|89|hab.}}), [[Bertren]] ({{unitat|210|hab.}}), [[Luscan]] ({{unitat|60|hab.}}), [[Loures-Barousse]] ({{unitat|611|hab.}}), [[Labroquère]] ({{unitat|328|hab.}}) i [[Valcabrère]] ({{unitat|146|hab.}}) —a on es conserva la [[basílica de Saint-Just de Valcabrère]]— , en les afores de [[Saint-Bertrand-de-Comminges]] ({{unitat|237|hab.}}). El Garona passa a menys d'un quilómetro, per la dreta, de l'històrica capital del migeval [[comtat de Cominges]], situada en un lloc estrátegic cap als ports espanyols ya poblat des de temps romans i en l'encreuament en el ''Chemin du Piedmont'', la ruta jacobea que vorejava l'extrem nort dels Pirineus. En la hui chicoteta localitat encara es conserva un ric patrimoni que atesta la seua importància passada, com la [[Catedral de La nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges|catedral de La nostra Senyora]].

<gallery mode="packed" caption="El Garona en el seu curs montanyós">
Archiu:Fos barrage Pla d'Arem.JPG|Presa de Pla d'Arem, abans de Fos
Archiu:Garonne Fos pont D44h aval.jpg|El riu travessant la localitat de [[Fos (Alt Garona)|Fos]]
Archiu:Saint-Béat village (1).JPG|El Garona travessant [[Saint-Béat]]
Archiu:Garonne Valcabrère pont N125 aval.JPG|El Garona en ellímit de [[Valcabrère]] i [[Labroquère]]
Archiu:Saint-Bertrand-de-Comminges vue générale.jpg|Vista de l'històrica [[Saint-Bertrand-de-Comminges]] en l'eixida de la vall pirenaica que descendix el Garona
Archive:StBertComminges-vuegénérale.JPG|La [[Catedral de La nostra Senyora de Saint Bertrand de Comminges|catedral de La nostra Senyora]], a un quilómetro del Garona
</gallery>

Despuix de passar per [[Seilhan]] ({{unitat|202|hab.}}) i [[Jaunac]] ({{unitat|137|hab.}}) —a menys d'1 km de les [[grutas de Gargas]]— el Garona abandona el Pirineu i rep en seguida, en [[Gourdan-Polignan]] ({{unitat|1223|hab.}}), al [[riu Neste|Neste]] (de {{unitat|73|km}}), que li aborda per l'esquerra. Aplega immediatament a [[Montréjeau]] ({{unitat|2872|hab.}}), la primera localitat d'importància del seu curs alt. Localisada a una altitut de 468 m, esta antiga bastida fundada en 1272 baix el regnat de [[Felipe III de França|Felipe III]], oferix un soberp panorama de la cadena pirenaica. Prop de la localitat està el [[château de Valmirande]], un palauet d'el {{sigle|XIX||s}} classificat en 1992 com a monument històric. Canvia de direcció el Garona per a dirigir-se cap al noreste, en un recorregut sinuós pel piedemonte, en abundants encara que curts meandres, que discorre per la part central d'una àmplia vall (planura fluvial) que també aprofiten vàries infraestructures: la [[Autoroute A64 (França)|A-64]] per a aplegar fins a Toulouse i la D-817 (fins a Martres-Tolosan); i el ramal de la [[SNCF]] des de Tarbes a Toulouse, que el seu traçat anirà parell al riu des de Gourdan-Polignan, canviant vàries voltes de marge. Despuix de passar el Garona per les chicotetes localitats d'[[Huos]] ({{unitat|486|hab.}}), [[Ausson]] ({{unitat|561|hab.}}), [[Pointis-de-Rivière]] ({{unitat|851|hab.}}) —a on un chicotet assut permet derivar aigua per un canalateral, el canal de Camon—, [[Clarac (Alt Garona)|Clarac]] ({{unitat|616|hab.}}), [[Vores-de-Rivière]] ({{unitat|491|hab.}}) i [[Valentine (França)|Valentine]] ({{unitat|885|hab.}}), abdós molt pròximes pel sur a la ciutat de [[Saint-Gaudens]] ({{unitat|11255|hab.}}), la que va ser ''capital'' econòmica del Comminge. Ací en 1959 es va instalar una paperera, Fibre Excellence Saint-Gaudens, totalment renovada en 1992. En el riu s'ha construït un atre chicotet assut per a alimentar un atre canal que permet evitar una zona de ràpits. Contínua després el Garona el seu alvanç passant per [[Miramont-de-Comminges]] ({{unitat|776|hab.}}) i [[Estancarbon]] ({{unitat|616|hab.}}), per a rebre despuix, per la marge dreta, al [[riu Ger]] ({{unitat|37.2|km}}). El riu s'encamina cap al noreste i despuix de passar per [[Lestelle-de-Saint-Martory]] ({{unitat|448|hab.}}) aplega a [[Saint-Martory]] ({{unitat|944|hab.}}), a on una nova derivació per mig d'un chicotet assut permet derivar aigua per al [[canal de Saint-Martory]]. El canal és un canal d'irrigación de 71,2 km de llongitut construït en 1866 i ideat també com a canal de navegació, encara que l'inauguració del ferrocarril ho va fer ya innecessari.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en el piedemonte abans dels chicotets Pirineus">
Archiu:Pont de Gourdan.jpg|El pont de Gourdan, en [[Gourdan-Polignan]], un pont del sigle XIX inscrit com a Monument Històric
Archiu:Château de Valmirande (Montréjeau, Haute-Garonne, France).JPG|El [[Château de Valmirande]], prop de [[Montréjeau]]
Archiu:Pont Miramont Panorama.jpeg|Pont en [[Miramont-de-Comminges]]
Archiu:269 St-Martory.JPG|Pont en [[Saint-Martory]]
Archiu:Église de Saint-Martory (31).JPG|Iglésia de [[Saint-Martory]]
</gallery>

Al poc el Garona inicia la curta travessia dels chicotets Pirineus, la part occidental dels [[Prepirineus]], a l'oest de la vall del Volp, i alcança [[Mancioux]] ({{unitat|442|hab.}}) —a on rep per l'esquerra al riu [[Noue]] (44,2 km)—, [[Roquefort-sur-Garonne]] ({{unitat|796|hab.}}) —a on rep per la marge dreta al [[riu Salat|Salat]] ({{unitat|78|km}}), descendit de [[Saint-Girons (Arièja)|Saint-Girons]]— i [[Boussens (Alt Garona)|Boussens]] ({{unitat|1122|hab.}}), a on el Garona talla una gola per a deixar arrere les últimes estribaciones dels chicotets Pirineus i alcançar en seguida [[Martres-Tolosane]] ({{unitat|2288|hab.}}). Novament un atre chicotet assut permet derivar aigua per a un nou canalateral. Seguix el seu llent alvanç el riu passant per [[Mauran]] ({{unitat|206|hab.}}), [[Cazères]] ({{unitat|4871|hab.}}) —una atra antiga bastida a on un atre assut alimenta un atre canalateral— [[Gensac-sur-Garonne]] ({{unitat|401|hab.}}) i [[Saint-Julien-sur-Garonne]] ({{unitat|537|hab.}}), a on està «Li Village Gaulois - L'Archéosite», un chicotet parc a la vora del riu que recrea la vida en un chicotet llogaret gal.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en la planura abans de Toulouse">
Archiu:Garonne Saint-Martory aval.jpg|Derivació d'aigua del [[canal de Saint-Martory]]
Archiu:Boussens canal St Martory amont.jpg|El canal de Saint-Martory en [[Boussens (Alt Garona)|Boussens]]
Archiu:La Garonne à Boussens 1.jpg|El Garona en [[Boussens (Alt Garona)|Boussens]]
Archiu:Saint-Julien-sur-Garonne pont D25.jpg|Pont en [[Saint-Julien-sur-Garonne]]
Archiu:Garonne Saint-Julien-sur-Garonne aval.jpg|El Garona entre Saint-Julien-sur-Garonne (izqda) i [[Rieux-Volvestre]]
</gallery>

Continua per [[Ix-els-sur-Garonne]] ({{unitat|554|hab.}}) —en un atre assut i un canalateral a on hi ha inclús un club de vela— i [[Carbonne]] ({{unitat|5377|hab.}}), a on rep per la dreta al [[riu Arize]] ({{unitat|83.8|km}}). Entre abdós, a l'atre costat del riu, a un parell de quilómetros a ciutat migeval de [[Rieux-Volvestre]] aguaita al Arize en la seua antiga catedral reflectixc de temps millors. Pansa en seguida per les chicotetes localitats de [[Marquefave]] ({{unitat|997|hab.}}), [[Capens]] ({{unitat|997|hab.}}), [[Noé (Alt Garona)|Noé]] ({{unitat|2863|hab.}}), [[Mauzac]] ({{unitat|1228|hab.}}), [[Li Fauga]] ({{unitat|1960|hab.}}) i finalment la ciutat de [[Muret]] ({{unitat|24975|hab.}}), en la confluència, per l'esquerra, en el [[riu Louge]] ({{unitat|100.1|km}}). El 12 de setembre de 1213 es va celebrar en elloc la [[batalla de Muret]], que va fer entrar Muret en l'història, una batalla de la [[creuada albigense]] que va canviar els horisons d'abdós costats de la frontera pirenaica i va vore inclinar el destí dels occitans. En Muret va fallir el rei [[Pedro II d'Aragó]], que havia aplegat en reforç de les forces locals occitanes i eixa derrota de les tropes occità-aragoneses va anunciar l'anexió del [[Llenguadoc]] a la corona de França i el fi dels [[catarisme|càtars]]. Seguix despuix el Garona per [[Roques (Alt Garona)|Roques]] ({{unitat|4402|hab.}}), [[Roquettes]] ({{unitat|4182|hab.}}), [[Pinsaguel]] ({{unitat|2793|hab.}}) i [[Portet-sur-Garonne]] ({{unitat|9609|hab.}}), ya en els suburbis de Toulouse, a on rep per la dreta a un dels seus principals afluents pirenaics, el de més cabal, el [[riu Arièja]] ({{unitat|163.5|km}}). Un àrea de la confluència de {{unitat|579.07|ha}} està protegida des del 4 de juny de 2015 en haver-se declarat la [[Reserva natural regional Confluència Garona-Arièja]] (''Réserve naturelle régionale Confluence Garonne-Arièja'').

<gallery mode="packed" caption="El Garona abans de Toulouse">
Archiu:Cazères.jpg|Travessant [[Cazères]]
Archiu:Ix-li-sur-Garonne 1.JPG|El Garona en [[Ix-els-sur-Garonne]]
Archiu:Carbonne pont du Jumelage.jpg|Pont del Jumelage en [[Carbonne]]
Archiu:Capens.jpg|El riu en [[Capens]]
Archiu:Vue du ciel de mauzac - 31410.jpg|Vista aérea del riu en [[Mauzac]]
Archiu:Roques31 garonne.JPG|El riu en [[Roques (Alt Garona)|Roques]]
Archiu:Confluent Garonne-Arièja - 05 - 2016-05-21.jpg|Confluència del Garona (izqda.) i l'Arièja (dcha.)
</gallery>

==== La travessia de Toulouse ====
[[Archiu:Toulouse Karte 1631.jpg|miniatura|Pla de Toulouse en 1631, de Melchior Tavernier.]]
[[Archiu:Map Toulouse.jpg|miniatura|Pla de Toulouse de 2011 (a partir del proyecte [[OpenStreetMap]]]]
[[Archiu:Aerial view of Stadium Toulouse.jpg|miniatura|Les illes de Toulouse, en el Stadium]]
[[Archiu:Panorama from pont Saint-Pierre in Toulouse - 2012-08-31.jpg|miniatura|Panorama des del pont de Saint-Pierre (2012)]]
[[Archiu:France_Toulouse3.jpg|dreta|miniatura|Vista del riu Garona al seu pas per [[Toulouse]].]]
[[Archiu:Xvolks canal du midi 01.jpg|miniatura|Vista del Canal del Midi.]]

El Garona aplega a Toulouse des del sur, en un ampli caixer d'entre {{unitat|100-200|m}}. Deixa en el seu curs dos àmplies illes que han segut urbanisades: les [[illa de Ramier|illes del Ramier]] (Empalot i Gran Ramier, a on està el Stadium). Són molts els ponts que conecten eixes illes i abdós màrgens de la ciutat, escomençant pels viaductes de la A-620, la passarela de la Poudrerie, el , pont de la Croix de Pierre (1966), el [[Pont Saint-Michel (Toulouse)|pont Saint-Michel]] (1844, 1890, 1962), [[Pont Neuf (Toulouse)|pont Nou]] (1632), [[pont Saint-Pierre]] (1852, 1931,1987), [[pont dels Catalans]] (1908) i els viaductes de la A-620 i de la A-621 i per últim, el pont de Blagnac, en el nort de la ciutat. Entre el pont de Saint-Pierre i el pont dels Catalans, el Garona és desviat, per la marge dreta, per a alimentar el [[canal de Brienne]], que enllaça, a poc més de {{unitat|200|m}} i en el mateix Toulouse, en el [[Port de l'Embouchure]], que des de 1681 conecta en el [[canal del Midi]]. En este bescanviador estan les boques ennoblecida pels [[ponts-Jumeaux]]. En este enllaç les barcaces poden remontar el Garona i, a través del canal del Midi, aplegar a [[Sète]] i la costa mediterrànea. Els molls i les vores del Garona es varen acondicionar en el {{sigle|XVIII||s}}. Els molls Henri Martin i el moll Tounis, construïts en rajola, es varen alçar per a contindre les inundacions i permeten caminar a lo llarc del riu i descobrir els antics ponts de Toulouse. En raó considerat com el pont més antic de la ciutat,<ref>Li plus ancien vestige de pont est celui de la première arche du pont de la Daurade, toujours ben visible au beau milieu de la façade sur Garonne de l'Hôtel-Dieu et datant de 1179. Li plus vieux pont encore en service est li pont de Tounis, vaig datar de 1528, donc de plus d'un siècle l'aîné du Pont-Neuf ! (c. f.: COPPOLANI, Jean : Els ponts de Toulouse, Éditions Privat, 1992)</ref> el pont Neuf, en una llongitut de {{unitat|220|m}}, no és solament una obra mestra si no el primer pont que va poder resistir les moltes inundacions del Garona. Una miqueta més avall del Garona està el [[Bazacle]], un vau cruzable al voltant del com es va fundar la primitiva Toulouse. Ara hi ha ahí un dic per a mantindre un nivell suficient d'aigua en el Garona durant els mesos d'estiu.

El riu passa prop de molts edificis i espais històrics, com la praderia dels Filtres (a on es filtrava l'aigua per al seu consum humà) i [[Li Château d'eau]] (una torre de rajola en un depòsit d'aigua), la [[Escola de Belles arts de Toulouse|Escola de Belles arts]], l'antic [[Hôtel-Dieu Saint-Jacques]], el [[Hôpital de la Greu]] (un antic hospici per a malts de la pesta), la passarela Viguerie, la [[basílica de la Dorada de Toulouse|basílica de la Dorada]], [[Els Abbatoirs]] (museu d'art modern i contemporàneu en els jardins Raymond VI.) o el [[espace EDF Bazacle]].

<gallery mode="packed" caption="Ponts en Toulouse">
Archiu:Pont St Pierre.jpg|Pont de St Pierre
Archive:Pont dones Catalans vu depuis li jardin Raymond VI 02.JPG|[[Pont dels Catalans]] des del jardí Raymond VI
Archiu:Li Pont-Neuf de Toulouse.jpg|[[Pont Neuf (Toulouse)|Pont Nou]]
Archiu:Pont Saint-Michel Toulouse-1.jpg|[[Pont Saint-Michel (Toulouse)|Pont Saint-Michel]]
Archiu:Pont de Blagnac.jpg|[[Pont de Blagnac]]
</gallery>

==== Des de Toulouse a Bordeus ====
El Garona deixa Toulose en direcció casi nort, i despuix de rebre per l'esquerra al curt [[riu Touch]] ({{unitat|74.5|km}}) passa al poc per la ciutat de [[Blagnac]] ({{unitat|23416|hab.}}), hui un suburbi de Toulouse. Blagnac, a on està el [[aeroport Toulouse-Blagnac]] és la sèu d'Airbus, i un dels principals pols de l'indústria aeronàutica mundial. L'orige es remonta a l'instalació de la fàbrica de Sud-Aviation que va desenrollar el [[Sud Aviation Caravelle|Caravelle]] (1958), el [[Aérospatiale SA 330 Puma|Puma]] (1969) i el [[Concort]] (1969). Ara ademés d'Airbus i [[Avions de Transport Régional]], hi ha un centre de manteniment d'[[Air France Industries]] i l'espai museográfico aeronàutic, [[Aeroscopia]] (inaugurat en 2015). Seguix després el Garona per [[Beauzelle]] ({{unitat|6111|hab.}}) —en la ''Base de sports et loisirs dones Quinze sols''—, [[Gagnac-sur-Garonne]] ({{unitat|2933|hab.}}) i [[Seilh]] ({{unitat|3109|hab.}}), localisada en la confluència en el curt [[riu Aussonnelle]] ({{unitat|42.4|km}}), que aborda al Garona per l'esquerra. Seguix per [[Merville (Alt Garona)|Merville]] ({{unitat|5112|hab.}}) i [[Ondes]] ({{unitat|701|hab.}}) i, despuix de rebre per la dreta al chicotet [[riu Hers-Mort]] ({{unitat|89.3|km}}), passa front a [[Grenade]] ({{unitat|8557|hab.}}). Granade és una antiga bastida fundada en 1290 que és el principal pol administratiu i econòmic de l'eix Toulouse-Montauban i res més eixir d'esta ciutat, rep el Garona per l'esquerra al [[Riu Save (Garona)|riu Save]] ({{unitat|148.4|km}}), just en entrar en el departament de [[Tarn i Garona]].

<gallery mode="packed" caption="El Garona despuix de Toulouse">
Archiu:Blagnac - Lacs dones Quinze Sols - 20110405 (2).jpg|Lagos dones Quinze Sols, en Blagnac, unes antigues graveras hui lloc d'espargiment i recree
Archiu:Beauzelle - La Garonne - 20110405 (1).jpg|Ràpits en [[Beauzelle]]
Archiu:Seilh - 20110620 (4).jpg|El Garona des de la passarela que unix [[Seilh]] i [[Gagnac-sur-Garonne]]
Archiu:Grenade - pont sur la save.jpg|El Save en [[Grenade|Grenade-sur-Garonne]], casi en la confluència en el Garona
</gallery>

===== En el departament de Tarn i Garona =====

Contínua el Garona el seu alvanç en direcció NO passant per [[Verdun-sur-Garonne]] ({{unitat|4660|hab.}}), [[Mas-Grenier]] ({{unitat|1366|hab.}}), i [[Bourret]] ({{unitat|849|hab.}}), molt pròxima a [[Montech]] ({{unitat|6158|hab.}}), a la vora del canal de Garona, apreciada pel seu port deportiu i la seua pendent d'aigua única en el món (un curiós ascensor d'aigua inaugurat en 1974 que impulsa una làmina d'aigua sobre la que deliza el barco). L'important ciutat de [[Montauban]] està a menys de 10 km, a l'oest, podent accedir-se a ella navegant des del propi canal del Garona.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en Tarn i Garona">
Archiu:Verdun-sur-Garonne - Pont suspendu sur la Garonne -1.JPG|Pont colgante en [[Verdun-sur-Garonne]]
Archiu:Pont de Bourret -7.JPG|Pont colgante en [[Bourret]]
Archiu:FR-82-Garonne2.JPG|El Garona en Bourret
Archiu:FR-82-Montech1.JPG|Montech, a la vora del canal de Garona
Archive:PenteEauMontech.jpg|Les dos locomotores que fan funcionar la pendent d'aigua de Montech
</gallery>

Seguix despuix el Garona per [[Cordes-Tolosannes]] ({{unitat|348|hab.}}) —a on està la [[abadia de Belleperche]], establida en 1130/1140—, [[Castelferrus]] ({{unitat|483|hab.}}), [[Saint-Aignan (Tarn i Garona)|Saint-Aignan]] ({{unitat|415|hab.}}) i [[Castelsarrasin]] ({{unitat|13765 |hab.}}), a on rep per l'esquerra al curt [[riu Gimone]] ({{unitat|135.7|km}}). Despuix de passar per [[Saint-Nicolas-de-la-Greu]] ({{unitat|2192|hab.}}), rep després per la dreta al [[riu Tarn]] ({{unitat|380.2|km}}), el seu segon major afluent, que acaba de passar per la ciutat de [[Moissac]] (a uns ({{unitat|3|km}}, en {{unitat|12408|hab.}}), i que aplega des del [[Massiç Central]]. El canal de Garona també passa per Moissac abans de tornar a discórrer pròxima a la ribera dreta.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en Tarn i Garona">
Archiu:Abbaye belleperche garonne.jpg|[[Abadia de Belleperche]] en [[Cordes-Tolosannes]]
Archiu:PortJYC.jpg|Port de recree Jacques-Yves Cousteau, en el canal del Garona, inaugurat en 1997 en el centre de [[Castelsarrasin]]
Archiu:2009-05-08-4000-Moissac.JPG|El canalateral del Garona en [[Moissac]]
Archiu:Tarn-Garonne confluence.jpg|Confluència del Tarn i el Garona, poc abans d'aplegar a [[Boudou]]
Archiu:Boudou point de vue.JPG|El Garona en [[Boudou]]
Archiu:Auvillar garonne.JPG|El riu en Auvillar, en el pont colgante
Archiu:Auvillar - Pont suspendu -1.JPG|El pont colgante d'Auvillar
Archiu:Golfech.jpg|Central nuclear de Golfech
Archiu:LaMagisterefromAccrosstheGaronneRiver.jpg|El riu en [[Lamagistère]]
</gallery>

El Garona es torna cada volta més al noroest, passant per les chicotetes localitats de [[Boudou]] ({{unitat|719|hab.}}), [[Malause]] ({{unitat|1122|hab.}}) —a on s'inicia el canal de Golfech que alimenta [[Valence d'Agen]] ({{unitat|5194|hab.}})—, [[Auvillar]] ({{unitat|935|hab.}}), [[Espalais]] ({{unitat|400|hab.}}) i [[Saint-Loup (Tarn i Garona)|Saint-Loup]] ({{unitat|509|hab.}}) —a on rep, per l'esquerra, al [[riu Arrats]]({{unitat|131|km}}— i [[Donzac (Tarn i Garona)|Donzac]] ({{unitat|1023|hab.}}). Aplega després a la [[central nuclear de Golfech]], pròxima al poble de [[Golfech]] ({{unitat|954|hab.}}), una central que va entrar en servici en 1991 en una potència instalada de 2620 MW. Rep immediatament, per la dreta, al curt [[riu Barguelonne]] ({{unitat|61.1|km}} i contínua el seu alvanç per [[Lamagistère]] ({{unitat|1125|hab.}}) per a al poc entrar en el departament de [[Lot i Garona]].
[[Archiu:France-Panorama-Auvillar.JPG|miniatura|centrat|700px|Panorama de la vall del Garona], en la [[central nuclear de Golfech]] tirant columnes de vapor d'aigua al fondo]]

===== En el departament de Lot i Garona =====
Alcança pronte el Garona les chicotetes localitats de [[Saint-Nicolas-de-la-Balerme]] ({{unitat|392|hab.}}) —a on rep per l'esquerra al [[riu Auroue]] ({{unitat|62.4|km}}) que senyala ellímit departamental—, [[Saint-Jean-de-Thurac]] ({{unitat|525|hab.}}) i [[Sauveterre-Saint-Denis]] ({{unitat|443|hab.}}). Despuix de rebre per la dreta al [[riu Séoune]] ({{unitat|64.9|km}}) i per l'esquerra al [[riu Gers]] ({{unitat|175.4|km}} en [[Layrac]] ({{unitat|3520|hab.}}), aplega a [[Boé]] ({{unitat|5552|hab.}}), molt pròxima al [[aeroport Agen-La Garenne]] i alcança al poc la ciutat d'[[Agen]] ({{unitat|34126|hab.}}). Agen ya va ser una important plaça des de l'Edat Mija, durant tres sigles plaça fronteriça entre els territoris anglesos i francesos, i que va canviar de mans fins a onze voltes. En els sigles següents, Agen es va beneficiar de l'auge del Garona com a via comercial, aventajant a la ret de camins mal mantinguda, aumentant la producció agrícola i de les indústries alimentàries, aixina com l'exportació de la producció de vi, farina i prunes. Conta en un reputat [[Musée dones beaux-arts d'Agen]]. En 1981s'ha establit la «Reserva natural de desove del sábalo» (Réserve Naturelle de Frayère d'Alose) que protegix {{unitat|47.8|ha}}) i {{unitat|2.31|km}}) del curs del Garona. En la travessia d'Agen el Garona és creuat pel pont-canal d'Agen, un pont de 539 m que permet que el canalateral del Garona canvie de marge del riu. Inaugurat en 1849 i des de 2003 inscrit com a monument històric, va ser una important obra d'ingenieria en el seu dia, el major pont-canal de França fins a finals d'el {{sigle|XIX||s}} en l'obertura del pont-canal de Briare en 1896.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en Agen">
Archiu:Agen from canal.jpg|Agen vist des del canal
Archive:Port de plaisance à Agen.JPG|Port deportiu d'Agen
Archiu:Pont Canal d'Agen 5.jpg|El pont-canal d'Agen
Archiu:Pont Canal d'Agen 1.jpg|El pont-canal d'Agen
</gallery>

Seguix el Garona despuix per [[Colayrac-Saint-Cirq]] ({{unitat|2902|hab.}}), [[Saint-Hilaire-de-Lusignan]] ({{unitat|1479|hab.}}), [[Clermont-Dessous]] ({{unitat|831|hab.}}), [[Saint-Laurent (Lot i Garona)|Saint-Laurent]] ({{unitat|518|hab.}}) i [[Feugarolles]], a on rep per l'esquerra al [[riu Auvignon]] ({{unitat|55.7|km}}). Pansa despuix per [[Port-Sainte-Marie]] ({{unitat|1924|hab.}}), [[Thouars-sur-Garonne]] ({{unitat|211|hab.}}), [[Saint-Léger (Lot i Garona)|Saint-Léger]] ({{unitat|157|hab.}}) —a on rep per l'esquerra al [[riu Baïse]] ({{unitat|187.7|km}})— i [[Aiguillon (Lot i Garona)|Aiguillon]] ({{unitat|4324|hab.}}), en la confluència per la dreta al [[riu Lot]] ({{unitat|485|km}}). Elot és el principal afluent del Garona i li aporta casi un quarto del seu cabal, arreplegat en el Massiç Central; és el segon afluent més llarc de França (despuix del [[riu Marne]]).

Contínua després el Garona per [[Nicole (Lot i Garona)|Nicole]] ({{unitat|268|hab.}}) , [[Monheurt]] ({{unitat|204|hab.}}) i la ciutat de [[Tonneins]] ({{unitat|8973|hab.}}), passada la qual rep per la dreta al [[riu Tolzac]] ({{unitat|47.8|km}}). Seguix per [[Li Mes-d'Agenais]] ({{unitat|1481|hab.}}), [[Taillebourg (Lot i Garona)|Taillebourg]] ({{unitat|78|hab.}}), [[Fourques-sur-Garonne]] ({{unitat|1287|hab.}}), [[Saint-Pardoux-du-Breuil]] ({{unitat|609|hab.}}) i la chicoteta ciutat de [[Marmande]] ({{unitat|17748|hab.}}), passada la qual rep per l'esquerra al [[riu Alvance]] ({{unitat|56.4|km}}) en [[Gaujac (Lot i Garona)|Gaujac]] ({{unitat|262|hab.}}). Seguix el seu llent discórrer el Garona alcançant les chicotetes localitats de [[Couthures-sur-Garonne]] ({{unitat|356|hab.}}), [[Sainte-Bazeille]] ({{unitat|3143|hab.}}), [[Meilhan-sur-Garonne]] ({{unitat|1347|hab.}}) i [[Jusix]] ({{unitat|122|hab.}}), just abans d'abandonar Lot i Garona.

<gallery mode="packed" caption="El Garona despuix d'Agen">
Archiu:Tonneins vue du pont.jpg|[[Tonneins]] vist des del pont
Archive:Bridge over the Canal de Garonne and the Garonne river. Li Mes-d'Agenais (département de Lot-et-Garonne, France) - panoramio.jpg|Pont sobre el garona i el canalateral en [[Li Mes-d'Agenais]]
Archiu:Fourques-sur-Garonne Canal.jpg|El canal del Garona en [[Fourques-sur-Garonne]]
Archiu:Marmande Pont suspendu.jpg|Pont colgante de [[Marmande]]
Archiu:Couthures-sur-Garonne Bords de Garonne.jpg|[[Couthures-sur-Garonne]]
Archiu:Meilhan-sur-Garonne Canal.jpg|Canal en [[Meilhan-sur-Garonne]]
</gallery>

===== En el departament de Gironda =====
Entra en el departament de [[Gironde (departament)|Gironde]], a on seguix per [[Bourdelles]] ({{unitat|103|hab.}}), [[La Réole]] ({{unitat|4091|hab.}}), [[Floudès]] ({{unitat|84|hab.}}), [[Gironde-sur-Dropt]] ({{unitat|1230|hab.}}) —a on rep per la dreta al [[riu Dropt]], també Drot ({{unitat|132.4|km}})— i [[Casseuil]] ({{unitat|396|hab.}}), a on ya es fa sentir la marea.<ref name="chro"/> (Les oscilacions característiques es poden observar també en [[La Réole]], {{unitat|5|km}} aigües dalt (quan el cabal és lo suficientment baix.<ref>{{cita web|url=http://www.vigicrues.gouv.fr/niveau3.php?idspc=13&idstation=370|títul=http://www.vigicrues.gouv.fr/niveau3.php?idspc=13&idstation=370|fechaacceso=31 de març de 2017|fechaarchivo=30 de novembre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131130014809/http://www.vigicrues.gouv.fr/niveau3.php?idspc=13&idstation=370|deadurl=yes}}</ref>)

Contínua el Garona per [[Barie]] ({{unitat|289|hab.}}), [[Caudrot]] ({{unitat|1182|hab.}}), [[Castets-en-Dorthe]] ({{unitat|1169|hab.}}) —a on enllaça, per l'esquerra, en el [[canalateral del Garona]]—, [[Saint-Pierre-d'Aurillac]] ({{unitat|1351|hab.}}), [[Saint-Macaire]] ({{unitat|2089|hab.}}) i [[Langon (Gironda)|Langon]] ({{unitat|7396|hab.}}). En Langon poden observar-se clarament els efectes d'importants marees i era ellímit de la navegació per a les grans barcaces abans d'inaugurar-se el canalateral del Garona. L'història de la ciutat és inseparable de la de [[Bases]], quinze quilómetros al sur, important centre militar i religiós de l'antiguetat fins al {{sigle|XVIII||s}}, que tenia a Langon com a port en el Garona, competint en el temps en Bordeus. Prenent ventaja de la seua ubicació en un recodo del riu en la confluència, per l'esquerra, en la riera Brion ({{unitat|12.9|km}}), Langon es va convertir en l'Edat Mija en una important en una vila en mercat en el camí entre Bordeus i Agen. Seguix el Garona banyant moltes chicotetes localitats eregidas a les seues vores, [[Preignac]] ({{unitat|?|hab.}}), [[Barsac (Gironda)|Barsac]] ({{unitat|2054|hab.}}) —a on rep per l'esquerra al [[riu Ciron]] ({{unitat|96.9|km}}—, [[Loupiac (Gironda)|Loupiac]] ({{unitat|1151|hab.}}), [[Cadillac (Gironda)|Cadillac]] ({{unitat|2743|hab.}}), [[Béguey]] ({{unitat|1168|hab.}}), [[Podensac]] ({{unitat|3115|hab.}}), [[Rions]] ({{unitat|1576|hab.}}), [[Virelade]] ({{unitat|1030|hab.}}), [[Arbanats]] ({{unitat|1142|hab.}}), [[Paillet]] ({{unitat|1224|hab.}}), [[Portets]] ({{unitat|2615|hab.}}), [[Langoiran]] ({{unitat|2259|hab.}}), [[Beautiran]] ({{unitat|?|hab.}}), [[Baurech]] ({{unitat|799|hab.}}), [[Cambes (Gironda)|Cambes]] ({{unitat|1361|hab.}}) i [[Isle-Saint-Georges]] ({{unitat|537|hab.}}). Ya en les afores de [[Bordeus]], el Garona banya [[Quinsac (Gironda)|Quinsac]] ({{unitat|2145|hab.}}), [[Cadaujac]] ({{unitat|5845|hab.}}), [[Camblanes-et-Meynac]] ({{unitat|2801|hab.}}), [[Villenave d'Ornon]] ({{unitat|31027|hab.}}) i [[Latresne]] ({{unitat|3352|hab.}}). Després, despuix de passar la chicoteta illa d'Ancines i passar baix el Pont François-Mitterrand (1993), en la partix sur de la circumvalació de Bordeus que soportant l'autopista I5/I70, el Garona alcança [[Bègles]] ({{unitat|26437|hab.}}), ara un suburbi de Bordeus a on una moderna incineradora ha segut construïda en la mateixa vora del riu.

<gallery mode="packed" caption="El Garona en Gironde">
Archiu:La Réole and Garonne river, general view.JPG|El Garona en [[La Réole]]
Archiu:LR - Pont du Rouergue.jpg|Pont colgante en [[La Réole]]
Archiu:Caudrot Confluent Drot Garonne.JPG|Confluència del Drot i el Garona
Archive:Barie Port.jpg|El riu en [[Barie]]
Archiu:Castets-en-Dorthe Écluse01.jpg|El Garona i el final del canal de Garonne, en [[Castets-en-Dorthe]]
Archiu:Castets-en-Dorthe Pont01.jpg|Pont en [[Castets-en-Dorthe]]
Archiu:Langon, Gironde.jpg|El Garona en [[Langon (Gironda)|Langon]]
Archiu:IncineratorGaronneBègles2.jpg|Moderna incineradora en [[Bègles]]
</gallery>

==== El Garona en Bordeus ====
[[Bordeus]] ({{unitat|1196122|hab.}})
Pansa pel Port de la Lluna, el [[miroir d'Eau]], el Quai dones Chartrons, el Museu nacional de les Aduana,

<gallery mode="packed" caption="Ponts en Bordeus">
Archiu:Bordeaux, Li pont de Pierre sur la Garonne.jpg|[[Pont de pedra (Bordeus)]], de 1822
Archiu:Bordeaux -pont St Jean et passerelle Eiffel vus depuis la flèche Saint-Michel.JPG|Passarela Eiffel (1860) i pont Saint-Jean (1965)
Archiu:PONT D'AQUITAINE 1.jpg|[[Pont d'Aquitània]] (1967)
Archiu:Pont François-Mitterrand, Bordeaux1.JPG|Pont François-Mitterrand (1993)
Archiu:Pont Jacques-Chaban-Delmas levé 03.JPG|Pont Jacques-Chaban-Delmas (2012)
</gallery>

==== De Bordeus a l'estuari ====
{{AP|Estuari de Gironda}}
[[Archiu:Garonne confluent Dordogne.jpg|miniatura|Confluència del Garona i el Dordonya que dona naiximent al [[estuari de la Gironda]].]]
[[Archiu:Bordeaux, Li pont de Pierre sur la Garonne.jpg|miniatura|Li [[Pont de pedra (Bordeus)]] en els seus dèsset arcs.|alt=]]
En eixir de Bordeus al Garona encara li queda un curt tram d'uns 20 km fins a la confluència en el Dordonya en la que el riu té un esgambi entorn al mig quilómetro. Despuix de passar baix el pont d'Aquitània, que soporta la circumvalació nort de la A630, el Garona abandona Bordeus pel nort, en una zona d'instalacions portuàries prou degradada: passa front al Sector d'Activitat Bordeus-Lac (izqda.) i la Zona Industrial del Port Autònom de Bordeus (a dcha.). Despuix de passar per [[Saint-Louis de Montferrand]] aplega finalment a la confluència en el Dordonya, que li aborda per la dreta, un lloc en a on s'ha construït el Complex portuari d'Ambes, front a la chicoteta localitat de [[Macau (França)|Macau]].

En [[Bordeus]] el riu és molt ample i està somés a l'influència de les marees. Quan la marea està pujant es forma un [[mascaret]] que remonta el riu.<ref name="Chanson_etal2010">{{Cita lliure| idioma = anglais |autor= [[Hubert Chanson|Chanson, H.]], Lubin, P., Simon, B., and Reungoat, D. | títul = Turbulence and Sediment Processes in the Tidal Bore of the Garonne River: First Observations | editorial= Hydraulic Model Report No. CH79/10, School of Civil Engineering, The University of Queensland, Brisbane, Austràlia, 97 pages | ubicació= Brisbane |any= 2010 | pages totals = | format = poche | isbn = 978-1-74272-010-4 |url=http://espace.library.uq.edu.au/view/UQ:219711}}</ref><ref name="Simon_et_al2011">{{Cita lliure| idioma = anglais |autor= Simon, B., Lubin, P., Reungoat, D., [[Hubert Chanson|Chanson, H.]] | títul = Turbulence Measurements in the Garonne River Tidal Bore: First Observations | editorial= Proc. 34th IAHR World Congress, Brisbane, Austràlia, 26 June-1 July, Engineers Austràlia Publication, Eric Valentine, Colin Apelt, James Ball, Hubert Chanson, Ron Coix, Rob Ettema, George Kuczera, Martin Lambert, Bruce Melville and Jane Sargison Editors, pp. 1141-1148 |any= 2011 | pages totals = | isbn = 978-0-85825-868-6 |url=http://espace.library.uq.edu.au/view/UQ:243200}}</ref>{{,}}<ref name="Chanson_etal2012">{{Cita lliure| idioma = anglés|autor= [[Hubert Chanson|Chanson, H.]], Reungoat, D., Simon, B., Lubin, P. | títul = High-Frequency Turbulence and Suspendre Sediment Concentration Measurements in the Garonne River Tidal Bore | editorial= Estuarine Coastal and Shelf Science (DOI: 10.1016/j. ecss.2011.09.012) |any= 2012 | pages totals = | issn = 0272-7714}}</ref> L'aigua salada de l'oceà aplega fins a Bordeus en el periodo d'estiaje,<ref name="chro"/> quan la marejada es pot vore aigües dalt de Cadillac en periodos de marees altes.

== Hidrografia ==
[[Archiu:La Garonne au sud de Toulouse.jpg|miniatura|El Garona al final de l'estiu al sur de Toulouse]]

El cabal del Garona depén, en el seu curs superior, aigües dalt de Toulouse, de la neu caiguda i del desgel de la neu, i en la seua part inferior, té un suministrament d'aigua de pluja pels seus principals afluents.

* el [[canal de Saint-Martory]] a en la pren d'aigua en [[Saint-Martory]], pren {{unitat|10|m|3}}/s al riu,<ref>Site de la préfecture de la Haute-Garonne, [http://www.haute-garonne.pref.gouv.fr/web/961-lirrigation.php page sur l'irrigation] {{Wayback|url=http://www.haute-garonne.pref.gouv.fr/web/961-lirrigation.php|dona't=20081204080922 }}</ref>
* el [[canalateral del Garona]] en la pren d'aigua en [[Toulouse]] pel [[canal de Brienne]].

El [[SANDRE]] («Service d'administration nationale dones données et référentiels sur l'eau») atribuïx al riu Garona el número d'identificació 0 --- 00000 i el còdic genèric O --- 0000.<ref>{{Cita web |idioma=fr |autor=[[Service d'administration nationale dones données et référentiels sur l'eau|SANDRE]] |títul = Dictionnaire dones données: référentiel hydrographique |url=http://www.sandre.eaufrance.fr/squelettes/consulter_fiche_entite.php?dictionnaire=/db/sandre/Schemas/eth/1.1/sandre_fmt_xml_eth.xsd&entite=EntiteHydrographique|dona't= |site= |fechaacceso=14 juin 2016}}.</ref>{{,}}<ref>{{Cita web |idioma=fr |autor=[[Service d'administration nationale dones données et référentiels sur l'eau|SANDRE]] |títul = Fiche cours d'eau: La Garonne (O---0000) |url=http://services.sandre.eaufrance.fr/Courdo/Fiche/client/fiche_courdo.php?CdSandre=O---0000|data= 1er de giner de 2006 |ubicació=sandre. eaufrance. fr |fechaacceso=14 juin 2016}}.</ref>

=== Riuades del Garona ===
[[Archiu:Pont Neuf 1.jpg|miniatura|dreta|Vue sur un [[dégueuloir]] del [[Pont-Neuf de Toulouse]]. Grâce à són architecture, l'ouvrage tint bon lors de la [[Crue de la Garonne en 1875|Riuada de 1875]].]]
[[Archiu:16 1930 03 gde rupture matte Thivras.jpg|miniatura|Creixcuda de 1930, ruptura de la matte en Thivras ([[Marmande]])]]

En Toulouse, el Garona ha sofrit numeroses inundacions, sobretot perque el seu marge esquerra ha estat tradicionalment habitada. Hi ha registres d'importants riuades en 1177, en 1220, en 1258, en 1430, en 1523, en 1536 i en 1589, en 1608, en 1658, en 1673, en 1675, en 1709, en 1712,<ref>cf l'Errata 1, en page 454</ref> en 1727, en 1750, en 1772, en 1788, en 1804 i en 1810, en 1827 i en 1835, en 1855 i en 1856.<ref name="dramesdelinondation">Els drames de l'inondation à Toulouse / Théophile Astrié Auteur: Astrié, Théophile Éditeur: Arnaud et Labat (Paris) Éditeur: Librairie centrale (Toulouse) Dona't d'édition: 1875 gallica. bnf. fr/ark:/12148/bpt6k5778575j</ref>

En Toulouse, en 1827, el Garona va alcançar quatre metros sobre el ''nivell ordinari'' omplint els arcs del pont de Pedra i del pont Nou. En 1835, el Garona va aplegar fins als {{unitat|5.35|m}} per damunt del nivell de l'aigua baixa i va passar a través de les quatre llunes del pont. En 1772, el Garona va alcançar {{unitat|8.50|m}}.<ref name="dramesdelinondation" />

* Riuada del Garona en 1835: {{unitat|7.50|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 1855: {{unitat|7.25|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* [[Riuada del Garona en 1875]]: {{unitat|9.70|m}} en Toulouse Pont-Neuf (o 8,32 m d'après vigicrue).
* Riuada del Garona en 1879: {{unitat|4.87|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 1890: {{unitat|3.30|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 1900: {{unitat|4.00|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 1905: {{unitat|4.24|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* [[Riuada de 1927 en Aquitània]], particularment important despuix de la confluència del Garona en el [[Lot (riu)|Lot]] (seguix sent creixcuda de referència), insignificant aigües dalt.<ref>{{Cita notícia|autor=Maurice Pardé |títul = La crue de la Garonne en mars 1927|revista=Revue de géographie alpine|any= 1927|volum=15 |número=3|pàgines=455-458|doi= 10.3406/rga.1927.5045|url=https://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/artícul/rga_0035-1121_1927_num_15_3_5045|fechaacceso=15 février 2013}}</ref>
* Riuada del Garona en 1952: {{unitat|4.57|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 1977: {{unitat|4.31|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 2000: {{unitat|4.38|m}} en Toulouse Pont-Neuf
* Riuada del Garona en 2004: {{unitat|3.52|m}} en Toulouse Pont-Neuf

En 1777, el Garona va sofrir una extraordinària inundació fins al punt de que el retor de [[Bourdelles]] es va molestar en transcribir l'event, al final dels actes de l'any, en el [[registre parroquial]] de batisme, matrimonis i defunció:
{{cita|Siga per a la memòria que el 17 de maig de setembre d'este present any que el riu de Garona sent desbordat durant tres voltes diferents anegando i perdent totalment la recolecció de la parròquia de Bourdelles que va obligar als habitants a tallar els Bleds fenaç i que no varen arreplegar més que quatre celemines menys dos picotazos de blat, nou de blat d'Espanya, i tot del vi.|col2=Soit pour mémoire que li dix sept May de cette présente année que la Rivière de Garonne étant débordée pendant trois diverses fois a noyé et perdu totalement la Récolte de la parroisse de Bourdelles qui obligea els habitants a faucher els Bleds foins, et qu'il ne ramasser que quatre boisseaux moins deux picotins froment, neuf de Bled d'Espagne, et du tout de vin.<ref>[http://gael.gironde.fr/img-viewer/FRAD033/Mi/1MiEC/FRAD033_1MiEC144R1/viewer.html?np=FRAD033_1MiEC144R1_281_P.jpg&nd=FRAD033_1MiEC144R1_361_P.jpg&ns=FRAD033_1MiEC144R1_281_P.jpg AD33, Paroisse Saint-Saturnin de Montagoudin, Collection communale, BMS 1773-1792], page 17. Nota: li mot bled est l'ancienne écriture du mot [[blé]].</ref> }}

=== Hidrologia: cabals ===
==== El Garona en Mes-d'Agenais ====
El cabal del riu ha segut observat durant 76 anys (1913-1988) en [[Li Mes-d'Agenais|Mes-d'Agenais]], localitat del departament de [[Lot-et-Garonne]] situada a unix dotzena de quilómetros aigües dalt de la vila de [[Marmande]].<ref name="hydro">{{Hydro|O9060010|texte=La Garonne au Mes-d'Agenais|fechaacceso=18 de maig de 2015}}</ref> La superfície de la conca aproximada en eixe punt és d'uns {{unitat|52000|km²}}, que correspon al {{unitat|95|%}} del total de l'àrea drenada pel riu (uns {{unitat|55000|km²}}. La mija anual del cabal o [[mòdul (hidrologia)|mòdul]] del riu en Mes-d'Agenais és de {{unitat|631|m³/s}} (més que el Sena en la seua desembocadura, que és d'uns {{unitat|540|m³/s}}). El Garona presenta fluctuacions estacionals ben marcades,<ref name="iTolosa_1"/> pero no excessives. Les aigües altes corresponen a l'hivern i primavera, i es caracterisen per fluix mensuals mijos que van des de {{unitat|832|m³/s}} fins a {{unitat|1030|m³/s}}, de decembre a maig inclusivament (en un llauger pico en febrer). Des de finals de maig, la taxa disminuïx gradualment duent a les aigües baixes de l'estiu. Estes es donen de juliol a octubre, abdós inclusivament, i s'acompanyen d'una disminució en el cabal promig mensual fins a {{unitat|190|m³/s}} en agost, un cabal que seguix sent considerable. No obstant, les fluctuacions en el fluix són més importants en funció de l'any, o observades durant periodos curts.

<center>
{{Gràfica d'evolució |nomene_complet = Cabal mig mensual del Garona en l'estació de [[Li Mes-d'Agenais|Mes-d'Agenais]] (en m³/s. Senyes calculades en el periodo de 76 anys, 1913-1988)
|altura =300 |esgambi =500 |posició = center
|escala_major =200
|escala_menor =50
| color_2=blue | color_8=blue
| Giner | 926| Febrer | 1030| Març | 951| Abril | 905| Maig | 832| Juny | 564| Juliol | 299| Agost | 190| Sept. | 212| Oct. | 321| Nov. | 514| Dic. | 849}}
</center>

==== Estiaje o aigües baixes ====

En el estiaje, el VCN3 pot baixar fins a {{unitat|77|m³/s}}, en cas de periodo quinquenal sec, que no és en absolut sever. Aixina, la taxa del Garona, , en temps de sequia, seguix sent molt millor que les del Sena o eloire.

==== Riuades ====
Ademés, les riuades del riu poden ser molt importants, agravades pel gran tamany de la seua conca. El QIX 2 i QIX 5 són, respectivament, {{unitat|3500}} i {{unitat|4400|m³/s}}. El QIX 10 ascendix a {{unitat|5000|m³/s}}, i el QIX 20 és {{unitat|5500|m³/s}}. Sobre el QIX 50, equival a no menys de {{unitat|6300|m³/s}}, casi el fluix mig o mòdul Danubio al final del seu discórrer. Per lo tant la possibilitat de grans desbordament és una amenaça constant.

El cabal màxim diari registrat en Mes-d'Agenais va ser de {{unitat|5700|m³/s}} el 5 de març de 1930, durant l'inundació històrica de 1930. En comparar este valor en l'escala de QIX senyalada anteriorment, sembla que esta inundació va ser una miqueta més gran que l'inundació de vint anys calculat pel QIX 20 (una inundació de vint anys té, cada any, una provabilitat d'1/20 de succeir). També pot observar-se que les estimacions de l'inundació del Garona en 1875, a on a lo manco {{unitat|10000|m³/s}} haurien passat aigües avall de la confluència en el Tarn.<ref>{{Cita notícia|idioma=fr-FR|autor=Maurice Pardé|títul = La crue catastrophique de mars 1930 dans li Sud-Ouest de la France|publicació=Revue de géographie alpine |volume=18 |número=2 |any=1930 |doi=10.3406/rga.1930.4534 |url=http://www.persee.fr/doc/rga_0035-1121_1930_num_18_2_4534#rga_0035-1121_1930_num_18_2_T1_0359_0000|fechaacceso=18 de febrer de 2017 |pages=343–393}}</ref>

==== Làmina d'aigua i cabal específic ====

Encara que gran part de les planures de la conca tenen escassea de precipitacions, fins al punt de requerir obres d'irrigación, el Garona és un riu caudaloso, poderosament alimentat per les fortes pluges en els alts picos dels [[Pirineus Centrals]] i d'una bona part del [[massiç Central]]. La [[làmina d'aigua]] més allà de les seues cantitats de conques a 384 milímetros per any, que és significativament més alta que el promig general de França en totes les conques (320 milímetros per any). La velocitat de [[cabal específic]] (o Qsp) va alcançar 12,1 litros per segon i per quilómetro quadrat de conca.

=== Hidrologia: el estiaje (juliol-octubre) ===
[[Archiu:Carte prelevements garonne.png|miniatura|Les extracció d'aigua del Garona]]
[[Archiu:Carte soutien etiage garonne.png|miniatura|El manteniment del cabal en estiaje]]

Els cabals generalment baixos en estiu i autumne, periodo cridat d'estiaje, coincidixen en importants extracció. Per a llimitar els riscs per al Garona i evitar conflictes entre usos, s'assegura la recarrega a partir dels embassaments en els Pirineus. Els usos que extrauen aigua del riu són (senyes promig trets del ''Pla de Gestió d'Étiage du 1er juillet au 31 octobre''):

* aigua potable: regular en tot l'any, les cantitats de consum d'aigua potable, en el estiaje, són de prop de {{unitat|60|hm³}}. Una tercera part es consumix i els dos terços restants són tornats al mig ambient. No obstant, els efluents de les plantes de tractament tenen un impacte encara més important quan el nivell d'aigua és baix.

* Indústria: les extracció industrials (nuclear, hidroelectricidad, papereres...) són regulars a lo llarc de l'any, representen en el estiaje {{unitat|108|hm³}}. Esta aigua es restaura en gran mida, i el consum net representa a penes un 7% de les extracció, pero pot causar variacions de cabal instantànees perjudicials per a l'ecosistema i una atra activitats.

* Agricultura: la irrigación representa el 40% de les extracció en el estiaje, pero el 80% del consum, ya que poca de l'aigua de rec es torna al mig. No obstant, en el cicle biològic de les plantes de maig a setembre, les primeres necessitats són atesos per l'hidrologia natural i les precipitacions. El possible impacte del bombeig per a l'agricultura només s'inicia a mitan de juliol i a principis de setembre comença a desaparéixer. Si encara és baix en comparació als fluix naturals en anys humits, pot ser decisiu en anys secs (mínim de {{unitat|93|hm³}} i màxim de {{unitat|188|hm³}}). Aigües avall de la conca, l'extracció neta agrícola (no compensada, en un pes per tant en el recurs natural) pot alcançar, en lo més alt de la temporada de rec (entre el 25 de juliol i 5 d'agost), {{unitat|20-25|hm³}}; l'objectiu d'estiaje és d'un cabal de {{unitat|110|m³/s}}.

* Transferències d'aigua: representen fins a {{unitat|212|hm³}}. Tres canals deriven l'aigua durant els quatre mesos d'estiaje: el canal de Garonne i el canal de Saint-Martory (incloent retirs en el Garona, sense compensació, pesant sobre els recursos naturals quan s'agota) i el [[canal del Neste]] (en el que la derivació en Neste Aure es compensa al 50% pels llac d'altitut de Néouvielle).

* El cabal d'estiaje: els acorts plurianuals de cabal d'estiaje movilisen ya, i des de 1993, més de {{unitat|50|hm³}}) de recursos aigües dalt de Toulouse (de {{unitat|30-70|hm³}} són movilisats depenent de l'any). En esta acció, el promig de volum movilisat és de {{unitat|25|hm³}} (mínim {{unitat|12|hm³}} i màxim {{unitat|46|hm³}}) ya que hi ha estius humits, estius secs i pluges otoñals més o menys tardanes.<ref>{{cita web|url=http://www.eptb-garonne.fr/partenaires/presentation.php|títul=Voir els données statistique et els prévisions quotidiennes|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081115004304/http://www.eptb-garonne.fr/partenaires/presentation.php|fechaarchivo=15 de novembre de 2008}}</ref>

== Navegació ==
[[Archiu:Bordeaux - Transport de l%27A380 sous li pont de pierre - 3.jpg|miniatura|Transporte de seccions de l'A380 passant per Bordeus]]

En atres temps important eix de navegació i del transport de mercaderies, el riu Garona és ara navegable fins a per a els barcos més grans (els [[bucs de càrrega]], [[barco de contenidor|contenidors]]...) en el seu estuari, fins al [[Pont de Pedra (Bordeus)|Pont de Pedra]] en Bordeus, i per a grans barcaces fins a [[Langon (Gironde)|Langon]]. El tràfic fluvial pren a continuació el [[Canal del Garona]] que es dedica casi exclusivament al [[turisme fluvial]]. La navegabilitat del Garona s'ha mantingut estable des dels temps antics en un bon tram.<ref>{{cita web |url=http://www.volvestre-patrimoine.info/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=31|títul=http://www.volvestre-patrimoine.info/index.php?option=com_content&task=view&id=51&Itemid=31}}</ref>

El transport de grans barcaces s'ha recomençat fins a Langon gràcies a la construcció [[aeronàutica]] i especialment de l'avió [[A380]] en els tallers de Toulouse.

El ''[[Ville de Bordeaux]]'' és un dels tres barcos construïts per al transport de peces de l'A380 fins a [[Pauillac]] ([[Gironde (departament)|Gironde]]) que són transferides a continuació a una de les dos barcaces, el Breuil i el Brion, remontant el Garona fins a Langon. Els components principals que comprenen els dispositius de la gama Airbus es produïxen en fàbriques repartides per tota Europa, pero les llínees de montage es troben en elloc del [[aeroport de Toulouse-Blagnac]] en França o en [[aeroport d'Hamburc-Finkenwerder]] d'Alemània. Estos desplaçaments entre els diferents llocs de producció i montage es realisaven en grans camions o per l'aire, gràcies al Beluga, un [[Airbus A300-600ST]] el fuselage del qual va ser especialment modificat per a rebre peces de gran tamany. No obstant, en les dimensions de l'A380, l'us d'eixa aeronau es va fer impossible i per lo tant Airbus va implementar un sistema combinat de transport per aire, mar i terra, per mig de barcos, barcaces i camions.

== Antigues pràctiques ==
=== Ponts ===
[[Archiu:Li Pont-Neuf de Toulouse.jpg|miniatura|El Garona en Toulouse, el pont de Pedra o ''pont Nou'', en arcs i llunes que permeten el pas de l'aigua en cas d'inundació.]]

A lo llarc de la seua història, en el Garona es varen construir molts ponts per a afranquir-ho, construïts sobretot en les ciutats de Bordeus i Toulouse. Entre els vells ponts, destaquen el pont de Montaudran i el pont de Velours.<ref>{{cita web|url=http://www.gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5720333n/f180.item|títul=http://www.gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5720333n/f180.item}}</ref> En 1789, el pont aigües avall de Montréjeau era encara de fusta.<ref>Fragmens d'un voyage sentimental et pittoresque dans els Pyrénées ou Lettre écrite de ces montagnes / parell M. de St-Amans Auteur: Saint-Amans, Jean-Florimond Boudon de (1748-1831) Éditeur: Devilly (Metz) Dona't d'édition: 1789 gallica. bnf. fr/ark:/12148/bpt6k351540/f11. image</ref>

En 1860 la companyia dels camins ferroviaris del sur va construir la via férrea per a conectar Toulouse en Tarbes (abans d'aplegar a Bayona) i va necessitar erigir sis ponts sobre el Garona: dos ponts en Empalot, dos en els llocs coneguts com Fourqs i Appas i dos més en [[Valentine (França)|Valentine]] i en [[Montréjeau]].<ref>Nouvelles annals de la construction: publication rapide et économique dones documents els plus récents et els plus intéressants relatifs à la construction française et étrangère... / C.-A. Oppermann Titre: New annals of the construction Titre: Neue Annalen der Baukunst Éditeur: V. Dalmont (Paris) Éditeur: V. Dalmont (Paris) Éditeur: Dunod (Paris) Éditeur: J. Baudry (Paris) Éditeur: C. Béranger (Paris) Dona't d'édition: 1860-11 gallica. bnf. fr/ark:/12148/bpt6k55770432/f5. item</ref>

=== Flotage ===
El flotaje o [[maderada]] —transport dels troncs de fusta surant— ya es va utilisar per a construir els voltons principals de la [[catedral de Montauban]] a partir de la fusta talada en la vall del Aure.<ref>''Bulletin de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne'', Société archéologique et historique de Tarn-et-Garonne, 1994, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6533536h/f196.item llegir en linea]</ref> El flotaje va desaparéixer en la construcció de la llínea de ferrocarril (ara reemplaçada per un servici d'autobusos) entre Luchon i Montréjeau.<ref>''Rapports et délibérations'', Conseil général de la Haute-Garonne, 1938, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k56950860/f244.item llegir en linea]</ref>

El Garona també es va aprofitar per a fer surar llenya de calefacció i de construcció, que aplegava des del [[Valle d'Arán]], en [[Espanya]], fins a Cazère o inclús a la mateixa Toulouse. El flotaje es feya en el context dels intercanvis comercials lliures, encara que posteriorment varen quedar subjectes a privilegis, un tema de diferències locals fins a la seua desaparició. Aixina, uns 500-600 hòmens tallaven 8000 troncs de fusta a l'any per a la regió de Toulouse. Les parades es realisaven en els ports de [[Bosost]], [[Els (Lleida)|Els]] (hui en Espanya), [[Saint-Béat]] i [[Fos (Alt Garona)|Fos]].<ref>''Revue de Comminges'', Société dones études du Comminges (Saint-Gaudens, Haute-Garonne), Société Julien Sacaze, 1958, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6539396z/f84.item llegir en linea]</ref> Per una atra part, Julien Sacaze supon que [[Lugdunum Convenarum]] —hui [[Saint-Bertrand-de-Comminges]]— ya hauria segut un antic port fluvial en l'época romana. Aixina, en Alt Garona, en 1878, el Garona era navegable en un tram d'uns {{unitat|190|km}}.<ref>''Usages locaux ayant force de loi dans li département de la Haute-Garonne'' (2i édition revue, augmentée et corrigée...), Victor fondo (1801-1882), éditeur Brun-Rei (Toulouse), 1878 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54736494/f142.image Llegir en linea].</ref>

=== Ports i molls ===
En 1847, Toulouse contava en el Garona en molls i tres ports.<ref>Pla géométrique de la ville de Toulouse, dressé d'après els plans du cadastre / parell P. J. Bellot... Auteur: Bellot, Pierre-Joseph (Aîné). Dessinateur Auteur: Raynaud frères (Toulouse). Auteur du texte Éditeur: impr. de Raynaud frères (Toulouse) Dona't d'édition: 1847 gallica. bnf. fr/ark:/12148/btv1b53060495j/f1. item</ref>

=== Peages ===
L'història dels peages del riu Garona i els seus afluents en l'Edat Mija ha segut estudiat pel professor C. Higounet, arreplegant que hi hauria una trentena entre Bordeus i Toulouse.<ref>{{Cita notícia|idioma=fr |autor=Charres Higounet|títul = Géographie dones péages de la Garonne et de ses affluents au Moyen Âge|publicació=Journal dones savants|any=1978|número=1|pàgines=105-130
|url=http://www.persee.fr/doc/jds_0021-8103_1978_num_1_1_1367|fechaacceso=18 de maig de 2016}}.</ref>

== Peixos migratoris ==
{{Série d'imàgens
|títul = Peixos en el Garona
|fondo = {{RGB|cobalt1}}
|ample = 200
|image1 = Alosa alosa.jpg | text1= [[Alosa alosa|Gran sábalo]]
|image2 = Els poissons BHL6704296.jpg| text2=[[Alosa agone|Sábalo fals]]
|image3 = Anang o0.gif| text3=[[Anguilla anguilla|Anguilla]]
|image4 = Acipenser sturio.jpg| text4= [[Acipenser sturio|Esturión europeu]]
|image5 = Flussneunauge.jpg | text5=[[Lampetra fluviatilis|Lamprea]]
|image6 = Petromyzon marinus.jpg| text6= [[Petromyzon marinus|Lamprea de mar]]
|image7 = Salm salar.jpg| text7= [[Salm salar|Salmón de l'Atlàntic]]
|image8 = Bachforelle_Zeichnung.jpg| text8= [[Salm trutta|Trucha de mar]]
}}
El Garona i el seu estuari encara acullen a les huit espècies de peixos migratoris [[diádromos]]: [[Alosa alosa|gran sábalo]], [[Alosa agone|sábalo fals]], [[Anguilla anguilla|anguila]], [[Acipenser sturio|esturión europeu]], [[Lampetra fluviatilis|lamprea]], [[Petromyzon marinus|lamprea de mar]], [[Salm salar|salmón de l'Atlàntic]] i [[Salm trutta|Trucha de mar]]. El riu constituïx l'eix principal de la migració d'eixos peixos altament migratoris, que unix el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] en els [[Pirineus]]. El [[estuari de la Gironda]], verdader mig de transició, juga un paper clau en l'adaptació fisiològica d'eixos peixos d'un mig marí a un entorn del riu, i viceversa. El Garona és un lloc de reproducció i les graveras del seu llit estagen els ous. També és un mig nutritiu.

[[Archiu:Carte migrateurs garonne 1.png|miniatura|esquerra|Els peixos migratoris: hàbitats i coaccions (''contraintes'')]]
Poc a poc, l'impacte de les activitats humanes va escomençar a danyar estes poblacions fràgils. Les extracció intensives d'àrits, la [[contaminació de l'aigua]] i sobretot els assuts varen alterar els ecosistemes, fent a sovint que les zones de desove quedaren inaccessibles o senzillament anaren destruïdes. Fins als anys 1970-1980 els poders públics no varen estendre els plans per al rescat de salmón a totes les espècies migratòries, imponent la construcció de dispositius de franqueig d'assuts, preveent alevinages i llimitant la peixca, donant futur a la tornada d'espècies emblemàtiques en les comarques del Garona.<ref>{{cita web|url=http://www.migado.fr/php/StationsTotal.php|títul=Voir li dernier bilan dones migrations sur la Garonne|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20081226131754/http://www.migado.fr/php/StationsTotal.php|fechaarchivo=26 de decembre de 2008}}</ref>

* El [[Acipenser sturio|esturión europeu]] es troba en la llista roja d'espècies amenaçades de la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN). El sistema [[estuari de la Gironda|La Gironde]]-[[Garona]]-[[riu Dordonya|Dordonya]] alberga els últims desovaderos.

* La [[Anguilla anguilla|anguila]], molt temps considerada perjudicial, és actualment objecte d'atenció. Es necessiten mides d'emergència a nivell nacional i local per a protegir l'espècie.

* El [[Alosa alosa|gran sábalo]]: el Garona i Dordonya han acollit durant molt temps la major població de sábalo en Europa. Hui en dia, esta espècie de la família de les sardines ha experimentat una disminució preocupant. Un pla de salvaguarda de l'espècie es va implementar en 2008.

* La [[Petromyzon marinus|lamprea marina]], peixcada en la part baixa del Garona, en canya o en nasas. Cuinada «à la bordelaise», encebollada, per a la seua comercialisació en conserva. És l'espècie migratòria més abundant.

* El [[Salm salar|salmón de l'Atlàntic]], desaparegut en la década de 1970, repobla gradualment la conca del Garona, gràcies al pla de restauració.

== Activitats turístiques ==
{{llista de columnes|3|
* [[Canoa]]-[[cayac]]
* [[Balsisme]]
* [[Hidrospeed]]
* [[Peixca deportiva]] i sense mort
* [[Natació]]
* [[Naútica (vés-la)|Vés-la]]
* [[Aviron (deport)]]
* [[Motonaútica]] i [[esquí nàutic]]
* [[Navegació fluvial]]
}}

<gallery mode="packed">
Archiu:Bordeaux - MS Insígnia (2).JPG|Croisière sur la Garonne à Bordeaux. Archiu:Garonne 2008 10 08.jpg|Cabane de pêche au filet carré (carrelet) sur pilotis.
</gallery>

== En lliteratura ==
[[Archiu:C'est unix garonne.jpg|miniatura|« C'est unix Garonne ».]]
La Garonne és, «a la carta, una de les figures més importants de l'obra de [[Pierre Gamarra]]. (...) Eloira va tindre el seu poeta i noveliste en Maurice Genevoix, el Durance el seu en Giono, el Garona, en Pierre Gamarra té el seu trobador.»<ref>« à la lettre, l'un dones personnages els plus importants de l’œuvre de [[Pierre Gamarra]]. (…) La Loire a eu són poète et romancier avec Maurice Genevoix, la Durance li pols avec Giono, la Garonne, avec Pierre Gamarra, a sò troubadour. » Claude Sicard, « Cet homme em parle en occitan » in ''Recueil de l'Académie de Montauban: sciences, belles-lettres, arts, encouragement au ben'' ([[Montauban]]), 1997 (série III, prenga 81), {{ISSN|1154-7995}}</ref>

{{clr}}
== Anexos ==
=== Afluents del riu Garona ===

El riu Garona té molts afluents, sent els més importants els que arreplega la taula següent. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura.

{| class="sortable" border="0" align="center" valign="top" style="vertical-align:top; border: 1px solid #999; background-color:FFFFFF; font-size:100%"
|+ style="background:black; color:white" |El riu Garona i els seus afluents (de més de 50 km i primaris destacats)

|-bgcolor=d8d8d8 align=center
!
!
! width=15px|
! width=15px|
! width=15px|
!
! width=110px|
! width=60px|
! width=60px|
! width=60px|
!
! width=120px|  
! width=60px|  
!

|-bgcolor=d8d8d8 valign=bottom align=center
! colspan=2|Ramal
! colspan=4| Nomene afluent
! Riu desagua
! Desembocadura
! Llongitut (km)
! Conca (km²)
! Cabal (m³/s)
! Departament(s) pels que corre
! colspan=2 | Tram

|-valign=top bgcolor=D5DB96
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Neste]]|| align="right" | Garona || [[Montréjeau]] || align=right | {{formatnum:73}} || align=right |{{formatnum:870}} || align=right | {{formatnum:19.4}} || Alt Garona, Alts Pirineus || Montanya || bgcolor=F5F6CE rowspan=15 | Alt Garona

|-valign=top bgcolor=D5I9BF
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Ger]]|| align="right" | Garona || [[Pointis-Inard]] || align=right | {{formatnum:37.2}} || align=right |{{formatnum:200}} || align=right | {{formatnum:5}} || Alt Garona || rowspan=3 | Piedemonte

|-valign=top bgcolor=D5I9BF
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Noue]]|| align="right" | Garona || [[Mancioux]] || align=right | {{formatnum:44.2}} || align=right |{{formatnum:127}} || align=right | {{formatnum:0.99}} || Alt Garona

|-valign=top bgcolor=D5I9BF
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Salat]] || align=right| Garona || [[Roquefort-sur-Garonne]] || align=right | {{formatnum:78}} || align=right |{{formatnum:1570}} || align=right | {{formatnum:42.5}} || Alt Garona i Arièja

|-valign=top bgcolor=I3F6CE
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Arize]] || align=right| Garona || [[Carbonne]] || align=right | {{formatnum:83.8}} || align=right |{{formatnum:528}} || align=right | {{formatnum:5.31}} || Alt Garona i Arièja || rowspan=5 | Primer tram planura

|-valign=top bgcolor=I3F6CE
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Louge]]|| align="right" | Garona || [[Muret]] || align=right | {{formatnum:100.1}} || align=right |{{formatnum:486}} || align=right | {{formatnum:6.14}} || Alt Garona

|-valign=top bgcolor=I3F6CE
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Arièja]] || align=right| Garona || boca || align=right | {{formatnum:163.5}} || align=right |{{formatnum:4120}} || align=right | {{formatnum:76.4}} || Pirineus Orientals, Arièja i Alt Garona

|-valign=top bgcolor=I3F6CE
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Lèze]] || Arièja || [[Clermont-li-Fort]] i [[Labarthe-sur-Lèze]] || {{formatnum:70.3}} || {{formatnum:351}} || {{formatnum:2.01}} || Arièja

|-valign=top bgcolor=I3F6CE
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Hers-Vif]] o Grand Hers || Arièja || [[Cintegabelle]] || {{formatnum:134.9}} || {{formatnum:1350}} || {{formatnum:15.7}} || Arièja, Aude, Alt Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Touch]] || align=right| Garona || [[Blagnac]] i [[Toulouse]] || align=right | {{formatnum:74.5}} || align=right |{{formatnum:508}} || align=right | {{formatnum:3.85}} || Alt Garona || bgcolor=i3f3f5 rowspan=47 | 2.º tram planura

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Aussonnelle]]|| align="right" | Garona || [[Seilh]] || align=right | {{formatnum:42.4}} || align=right |{{formatnum:192}} || align=right | {{formatnum:0.79}} || Alt Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Hers-Mort]]|| align="right" | Garona || [[Grenade]] i [[Ondes]] || align=right | {{formatnum:89.3}} || align=right |{{formatnum:768}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Girou]]|| Hers-Mort || [[Saint-Sauveur (Alt Garona)|Saint-Sauveur]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || Alt Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Save (Garona)|Riu Save]] || align=right| Garona || [[Grenade]] || align=right | {{formatnum:148.4}} || align=right |{{formatnum:1152}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Gesse]]|| Save || [[Cadeillan]] i [[Espaon]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Gimone]]|| align="right" | Garona || [[Castelferrus]] || align=right | {{formatnum:135.7}} || align=right |{{formatnum:840}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}} || rowspan=20 bgcolor=F6I3CE| Tarn i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Tarn]] || align=right| Garona || [[Boudou (Tarn i Garona)|Boudou]] i [[Saint-Nicolas-de-la-Greu]] || align="right" | {{formatnum:380.2}} || align=right |{{formatnum:15700}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Lemboulas]]|| Tarn || [[Moissac]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Avairon (Tarn)|Riu Avairon]]|| Tarn || [[Montastruc (Tarn i Garona)|Montastruc]] i [[Villemade]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Vère (Avairon)|Riu Vère]]|| Avairon || [[Bruniquel]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Cérou]]|| Avairon || [[Milhars]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Viaur]] || Avairon || [[Laguépie]] || {{formatnum:166}} || {{formatnum:1530}} || {{formatnum:15.2}} || Avairon, Tarn, Tarn i Garona

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=3 bgcolor=ffffff |- || colspan=1| [[Riu Céor]]|| Viaur || [[Saint-Just-sur-Viaur]]] || {{formatnum:}} || {{formatnum:340}} || {{formatnum:4.6}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Tescou]]|| Tarn || [[Montauban]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Agout]]|| Tarn || [[Coufouleux]] i [[Saint-Sulpice (Tarn)|Saint-Sulpice]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Dadou]]|| Agout || [[Ambres]] i [[Giroussens]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Sor]] || Agout || [[Sémalens]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Thoré]]|| Agout || [[Castres]] i [[Navès (Tarn)|Navès]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=3 bgcolor=ffffff |- || colspan=1| [[Riu Arn]]|| Thoré || [[Mazamet]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Gijou]]|| Agout || [[Lacrouzette]] i [[Vabre]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Rance]]|| Tarn || [[Curvalle]] i [[La Bastide-Solages]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Dourdou de Camarès]]|| Tarn || [[Broquiès]] i [[Saint-Izaire]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Dourbie]]|| Tarn || [[Millau (Avairon)|Millau]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Arrats]]|| align="right" | Garona || [[Saint-Loup (Tarn i Garona)|Saint-Loup]] || align=right | {{formatnum:131}} || align=right |{{formatnum:950}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Barguelonne]]|| align="right" | Garona || [[Lamagistère]] i [[Valence (Tarn i Garona)|Valence]] || align=right | {{formatnum:61.1}} || align=right |{{formatnum:552}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Auroue]]|| align="right" | Garona || [[Saint-Nicolas-de-la-Balerme]] i [[Saint-Sixte (Lot i Garona)|Saint-Sixte]] || align=right | {{formatnum:62.4}} || align=right |{{formatnum:200}} || align=right | {{formatnum:cau}} || Lot i Garona || rowspan=19 bgcolor=F5F6CE | Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Séoune]]|| align="right" | Garona || [[Boé]] i [[Lafox]] || align=right | {{formatnum:64.9}} || align=right |{{formatnum:463}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Gers]] || align=right| Garona || [[Layrac (Lot i Garona)|Layrac]]|| align="right" | {{formatnum:175.4}} || align=right |{{formatnum:1227}} || align=right | {{formatnum:cau}} || Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Auvignon]]|| align="right" | Garona || [[Feugarolles]] || align=right | {{formatnum:55.7}} || align=right |{{formatnum:303}} || align=right | {{formatnum:cau}} || Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Baïse]] || align=right| Garona || [[Saint-Léger (Lot i Garona)|Saint-Léger]] || align=right | {{formatnum:187.7}} || align=right |{{formatnum:2910}} || align=right | {{formatnum:cau}} || Lot i Garona

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 | - || bgcolor=f6f6f6 | - || bgcolor=ffffff | - || colspan=3| [[Riu Gélise]]|| Baïse || [[Lavardac]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Osse]]|| Gélise || [[Andiran]] i [[Nérac]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Auzoue]]|| Gélise || [[Mézin]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Petite Baïse]]|| Baïse || [[L'Isle-de-Noé]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Lot]] || align=right| Garona || [[Aiguillon (Lot i Garona)|Aiguillon]] || align=right | {{formatnum:485}} || align=right |{{formatnum:11254}} || align=right | {{formatnum:155}} || Losera, Avairon, Cantal, Lot i Lot i Garona

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Lède]]|| Lot || [[Casseneuil]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Célé]]|| Lot || [[Bouziès]] i [[Tour-de-Faure]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Dourdou de Conques]] || Lot || [[Grand-Vabre]] || {{formatnum:83.8}} || {{formatnum:550}} || {{formatnum:7.47}} || Avairon

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Truyère]] || Lot || [[Entraygues-sur-Truyère]] || {{formatnum:170}} || {{formatnum:3300}} || {{formatnum:69.5}} || Losera, Cantal i Avairon

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Goul]]|| Truyère || [[Saint-Hippolyte (Avairon)|Saint-Hippolyte]] || {{formatnum:52}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || colspan=2 bgcolor=ffffff |- || colspan=2| [[Riu Bès]]|| Truyère || (retinguda per [[barrage de Grandval]], [[Faverolles (Cantal)|Faverolles]] i [[Fridefont]]) || {{formatnum:66.7}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || {{FRA}}

|- valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=f6f6f6 |- || bgcolor=ffffff |- || colspan=3| [[Riu Colagne]]|| Lot || [[Li Monastier-Pin-Moriès]] i [[Saint-Bonnet-de-Chirac]] || {{formatnum:lon}} || {{formatnum:area}} || {{formatnum:cau}} || Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4 |[[riu Tolzac]]|| align="right" | Garona || [[Tonneins]] || align=right | {{formatnum:47.8}} || align=right |{{formatnum:255}} || align=right | {{formatnum:1.33}} || Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Alvance]]|| align="right" | Garona || [[Gaujac (Lot i Garona)|Gaujac]] || align=right | {{formatnum:56.4}} || align=right |{{formatnum:}} || align=right | {{formatnum:}} || Lot i Garona

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | - || bgcolor=d8d8d8 | D || colspan=4| [[Riu Dropt]] || align=right| Garona || [[Caudrot]] i [[Casseuil]] || align=right | {{formatnum:132.4}} || align=right |{{formatnum:1350}} || align=right | {{formatnum:6.03}} || Dordogne, Lot-et-Garonne i Gironde || rowspan=1 bgcolor=F6I3CE | Gironde

|-valign=top bgcolor=i3f3f5
| bgcolor=d8d8d8 | I || bgcolor=d8d8d8 | - || colspan=4| [[Riu Ciron]] || align=right| Garona || [[Barsac (Gironda)|Barsac]] || align=right | {{formatnum:96.9}} || align=right |{{formatnum:1500}} || align=right | {{formatnum:cau}} || {{FRA}}
|}
* '''[[Garonne]]''' ([[estuaire de la Gironde]] : [[Ambès]] et [[Bayon-sur-Gironde]])

=== Localitats a lo llarc del riu Garona ===

Les principals localitats a lo llarc del riu Garona s'enumeren a continuació; la majoria tenen un significat històric o tradició cultural que les relaciona en el riu. Es llisten des del naiximent del riu fins al seu final i els habitants corresponen tots a l'any 2014. Es destaquen en negreta les localitats de més de 2000 habitants i en versalita les majors de 20000 habitants .

{{Plegable
| image =
| tamany_image= 2
| títul_estil = width: 60%; margin: 0.5em; background:DDE; text-align:center;
| contingut_estil = text-align: left; color:green;
| color = EEF9FA
| títul = Localitats a la vora del riu Garona
|sagnat = left
| contingut = {{llista de columnes|3|
* En Espanya (Província de Lleida):
::* [[Arties]] ({{unitat|476|hab.}})
::* [[Viella]] ({{unitat|5459|hab.}})
::* [[Bosost]] ({{unitat|1123|hab.}})
::* [[Els (Lleida)|Els]] ({{unitat|958|hab.}})
::* [[Les Brodes]] ({{unitat|250|hab.}})
* En França:
:*Departament d'Alt Garona:
::* [[Fos (Alt Garona)|Fos]] ({{unitat|247|hab.}})
::* [[Argut-Dessous]] ({{unitat|27|hab.}})
::* [[Arlos]] ({{unitat|97|hab.}})
::* [[Saint-Béat]] ({{unitat|393|hab.}})
::* [[Chaum]] ({{unitat|188|hab.}})
::* [[Estar]] ({{unitat|185|hab.}})
::* [[Fronsac (Alt Garona)|Fronsac]] ({{unitat|202|hab.}})
::* [[Galié]] ({{unitat|89|hab.}})
::* [[Bertren]] ({{unitat|210|hab.}})
::* [[Luscan]] ({{unitat|60|hab.}})
::* [[Loures-Barousse]] ({{unitat|611|hab.}})
::* [[Valcabrère]] ({{unitat|146|hab.}})
::* [[Labroquère]] ({{unitat|328|hab.}})
::* [[Seilhan]] ({{unitat|202|hab.}})
::* [[Jaunac]] ({{unitat|137|hab.}})
::* [[Gourdan-Polignan]] ({{unitat|1223|hab.}})
::* '''[[Montréjeau]]''' ({{unitat|2872|hab.}})
::* [[Huos]] ({{unitat|486|hab.}})
::* [[Ausson]] ({{unitat|561|hab.}})
::* [[Pointis-de-Rivière]] ({{unitat|851|hab.}})
::* [[Clarac (Alt Garona)|Clarac]] ({{unitat|616|hab.}})
::* [[Vores-de-Rivière]] ({{unitat|491|hab.}})
::* [[Valentine (França)|Valentine]] ({{unitat|885|hab.}})
::* '''[[Saint-Gaudens]]''' ({{unitat|11255|hab.}})
::* [[Miramont-de-Comminges]] ({{unitat|776|hab.}})
::* [[Estancarbon]] ({{unitat|616|hab.}})
::* [[Lestelle-de-Saint-Martory]] ({{unitat|448|hab.}})
::* [[Saint-Martory]] ({{unitat|944|hab.}})
::* [[Mancioux]] ({{unitat|442|hab.}})
::* [[Roquefort-sur-Garonne]] ({{unitat|796|hab.}})
::* [[Boussens (Alt Garona)|Boussens]] ({{unitat|1122|hab.}})
::* '''[[Martres-Tolosane]]''' ({{unitat|2288|hab.}})
::* [[Mauran]] ({{unitat|206|hab.}})
::* '''[[Cazères]]''' ({{unitat|4871|hab.}})
::* [[Gensac-sur-Garonne]] ({{unitat|401|hab.}})
::* [[Saint-Julien-sur-Garonne]] ({{unitat|537|hab.}})
::* [[Ix-els-sur-Garonne]] ({{unitat|554|hab.}})
::* '''[[Carbonne]]''' ({{unitat|5377|hab.}})
::* [[Marquefave]] ({{unitat|997|hab.}})
::* [[Capens]] ({{unitat|997|hab.}})
::* '''[[Noé (Alt Garona)|Noé]]''' ({{unitat|2863|hab.}})
::* [[Mauzac]] ({{unitat|1228|hab.}})
::* [[Li Fauga]] ({{unitat|1960|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Muret]]}}''' ({{unitat|24975|hab.}})
::* '''[[Roques (Alt Garona)|Roques]]''' ({{unitat|4402|hab.}})
::* '''[[Roquettes]]''' ({{unitat|4182|hab.}})
::* '''[[Pinsaguel]]''' ({{unitat|2793|hab.}})
::* '''[[Portet-sur-Garonne]]''' ({{unitat|9609|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Toulouse]]}}''' ({{unitat|466297|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Blagnac]]}}''' ({{unitat|23416|hab.}})
::* '''[[Beauzelle]]''' ({{unitat|6111|hab.}})
::* '''[[Gagnac-sur-Garonne]]''' ({{unitat|2933|hab.}})
::* '''[[Merville (Alt Garona)|Merville]]''' ({{unitat|5112|hab.}})
::* [[Ondes]] ({{unitat|701|hab.}})
::* '''[[Grenade]]''' ({{unitat|8557|hab.}})
:* Departament de [[Tarn i Garona]]:
::* '''[[Verdun-sur-Garonne]]''' ({{unitat|4660|hab.}})
::* [[Mas-Grenier]] ({{unitat|1366|hab.}})
::* '''[[Montech]]''' ({{unitat|6158|hab.}})
::* [[Bourret]] ({{unitat|849|hab.}})
::* [[Cordes-Tolosannes]] ({{unitat|348|hab.}})
::* [[Castelferrus]] ({{unitat|483|hab.}})
::* [[Saint-Aignan (Tarn i Garona)|Saint-Aignan]] ({{unitat|415|hab.}})
::* '''[[Castelsarrasin]]''' ({{unitat|13765 |hab.}})
::* '''[[Saint-Nicolas-de-la-Greu]]''' ({{unitat|2192|hab.}})
::* [[Boudou]] ({{unitat|719|hab.}})
::* [[Malause]] ({{unitat|1122|hab.}})
::* '''[[Valence d'Agen]]''' ({{unitat|5194|hab.}})
::* [[Auvillar]] ({{unitat|935|hab.}})
::*[[Espalais]] ({{unitat|400|hab.}})
::*[[Saint-Loup (Tarn i Garona)|Saint-Loup]] ({{unitat|509|hab.}})
::* [[Donzac (Tarn i Garona)|Donzac]] ({{unitat|1023|hab.}})
::* [[Golfech]] ({{unitat|954|hab.}})
::* [[Lamagistère]] ({{unitat|1125|hab.}})
: Departament de [[Lot-et-Garonne]]:
::* [[Saint-Nicolas-de-la-Balerme]] ({{unitat|392|hab.}})
::* [[Saint-Jean-de-Thurac]] ({{unitat|525|hab.}})
::* [[Sauveterre-Saint-Denis]] ({{unitat|443|hab.}})
::* '''[[Layrac]]''' ({{unitat|3520|hab.}})
::* '''[[Boé]]''' ({{unitat|5552|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Agen]]}}''' ({{unitat|34126|hab.}})
::* [[Colayrac-Saint-Cirq]] ({{unitat|2902|hab.}})
::* [[Saint-Hilaire-de-Lusignan]] ({{unitat|1479|hab.}})
::* [[Clermont-Dessous]] ({{unitat|831|hab.}})
::* [[Saint-Laurent (Lot i Garona)|Saint-Laurent]] ({{unitat|518|hab.}})
::* [[Feugarolles]]
::* [[Port-Sainte-Marie]] ({{unitat|1924|hab.}})
::* [[Thouars-sur-Garonne]] ({{unitat|211|hab.}})
::* [[Saint-Léger (Lot i Garona)|Saint-Léger]] ({{unitat|157|hab.}})
::* '''[[Aiguillon (Lot i Garona)|Aiguillon]]''' ({{unitat|4324|hab.}})
::* [[Nicole (Lot i Garona)|Nicole]] ({{unitat|268|hab.}})
::* [[Monheurt]] ({{unitat|204|hab.}})
::* '''[[Tonneins]]''' ({{unitat|8973|hab.}})
::* [[Li Mes-d'Agenais]] ({{unitat|1481|hab.}})
::* [[Taillebourg (Lot i Garona)|Taillebourg]] ({{unitat|78|hab.}})
::* [[Fourques-sur-Garonne]] ({{unitat|1287|hab.}})
::* [[Saint-Pardoux-du-Breuil]] ({{unitat|609|hab.}})
::* '''[[Marmande]]''' ({{unitat|17748|hab.}})
::* [[Gaujac (Lot i Garona)|Gaujac]] ({{unitat|262|hab.}}).
::* [[Couthures-sur-Garonne]] ({{unitat|356|hab.}})
::* '''[[Sainte-Bazeille]]''' ({{unitat|3143|hab.}})
::* [[Meilhan-sur-Garonne]] ({{unitat|1347|hab.}})
::* [[Jusix]] ({{unitat|122|hab.}})
:* Departament de [[Gironde (departament)|Gironde]]:
::* [[Bourdelles]] ({{unitat|103|hab.}})
::* '''[[La Réole]]''' ({{unitat|4091|hab.}})
::* [[Floudès]] ({{unitat|84|hab.}})
::* [[Gironde-sur-Dropt]] ({{unitat|1230|hab.}})
::* [[Casseuil]] ({{unitat|396|hab.}})
::* [[Barie]] ({{unitat|289|hab.}})
::* [[Caudrot]] ({{unitat|1182|hab.}})
::* [[Castets-en-Dorthe]] ({{unitat|1169|hab.}})
::* [[Saint-Pierre-d'Aurillac]] ({{unitat|1351|hab.}})
::* '''[[Saint-Macaire]]''' ({{unitat|2089|hab.}})
::* '''[[Langon (Gironda)|Langon]]''' ({{unitat|7396|hab.}})
::* [[Preignac]] ({{unitat|?|hab.}})
::* '''[[Barsac (Gironda)|Barsac]]''' ({{unitat|2054|hab.}})
::* [[Loupiac (Gironda)|Loupiac]] ({{unitat|1151|hab.}})
::* '''[[Cadillac (Gironda)|Cadillac]]''' ({{unitat|2743|hab.}})
::* [[Béguey]] ({{unitat|1168|hab.}})
::* '''[[Podensac]]''' ({{unitat|3115|hab.}})
::* [[Rions]] ({{unitat|1576|hab.}})
::* [[Virelade]] ({{unitat|1030|hab.}})
::* [[Arbanats]] ({{unitat|1142|hab.}})
::* [[Paillet]] ({{unitat|1224|hab.}})
::* '''[[Portets]]''' ({{unitat|2615|hab.}})
::* '''[[Langoiran]]''' ({{unitat|2259|hab.}})
::* [[Beautiran]] ({{unitat|?|hab.}})
::* [[Baurech]] ({{unitat|799|hab.}})
::* [[Cambes (Gironda)|Cambes]] ({{unitat|1361|hab.}})
::* [[Isle-Saint-Georges]] ({{unitat|537|hab.}})
::* '''[[Quinsac (Gironda)|Quinsac]]''' ({{unitat|2145|hab.}})
::* '''[[Cadaujac]]''' ({{unitat|5845|hab.}})
::* '''[[Camblanes-et-Meynac]]''' ({{unitat|2801|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Villenave d'Ornon]]}}''' ({{unitat|31027|hab.}})
::* '''[[Latresne]]''' ({{unitat|3352|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Bègles]]}}''' ({{unitat|26437|hab.}})
::* '''{{versalita|[[Bordeus]]}}''' ({{unitat|1196122|hab.}})
}}
}}

== Vore també ==
* [[Ribagorza]]
* [[Valle d'Arán]]
* [[Canal del Midi]]
* [[Toulouse]]
* [[Bordeus]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
*[http://www.arkheia-revue.org/-Arkheia-no21-.html Els Caprices du Temps dans li Sud-Ouest] {{Wayback|url=http://www.arkheia-revue.org/-Arkheia-no21-.html|dona't=20131016233219 }}, numéro spécial de la revue d'histoire [[Arkheia]], Montauban, 2009. À lire notamment, [[Max Lagarrigue]], [http://www.arkheia-revue.org/L-inondation-du-siecle-mars-1930.html L'inondation du siècle, mars 1930] {{Wayback|url=http://www.arkheia-revue.org/L-inondation-du-siecle-mars-1930.html|dona't=20090622103433 }}.
*{{Cita lliure| autor=Hautreux, Joseph-Alfred | títul = La Rivière à Bordeaux depuis deux cents ans, étude sur els passes | editorial=impr. de G. Gounouilhou | ubicació=Bordeus |any=1889 | pàgines=55 |url=https://1886.u-bordeaux-montaigne.fr/items/show/7343| fechaacceso=10 juin 2014}}
*{{Cita lliure| autor=Jean-Loup Marfaing, Charles Daney, Jean-Ramière | títul = La Garonne | editorial=[[Loubatières (Nouvelles Éditions)|Nouvelles Éditions Loubatières]] | any=2011 | pàgines=224 |isbn=978-2-86266-650-1}}
*{{Enllaç trencat|1={{Cita notícia |autor=Charres Higounet |títul=Géographie dones péages de la Garonne et de ses affluents au Moyen Âge |publicació=Journal dones savants |més=janvier-juin |any=1978 |volume=1 |número=1 |pàgines=105-130 |issn=1775-383X |url=http://www.persee.fr/docAsPDF/jds_0021-8103_1978_num_1_1_1367.pdf|fechaacceso=12 de maig de 2016 }} |2=http://www.persee.fr/docAsPDF/jds_0021-8103_1978_num_1_1_1367.pdf |bot=InternetArchiveBot }}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Garonne (Spain)}}
{{traduït ref|fr|Garonne}}
* [http://www.lagaronne.com/ Portail de la Garonne]
* [http://www.smeag.fr/ Site du syndicat mixte d'Études et d'Aménagement de la Garonne]
* [https://web.archive.org/web/20051013005335/http://www.smeag.fr/pages/agenda.php?num_semaine=2 L'histoire de la source de la Garonne]
* [https://web.archive.org/web/20051225233218/http://www.auvillar.com/leport.php Li port d'Auvillar, au bord de la Garonne, depuis li Moyen Âge]
* [http://ahbon.free.fr/crue_1875.html La crue de juin 1875 à Toulouse (artículs de presse)]
* [http://www.garona-i-garonne.com/ La collaboration franc-espagnole] {{Wayback|url=http://www.garona-i-garonne.com/|dona't=20071029053548 }}
* [http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php Banque Hydro - Station O0050010 - La Garonne à Chaum (Synthèse)] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php|dona't=20150219053605 }}
* [http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php Banque Hydro - Station O6140010 - La Garonne à Lamagistère (Synthèse)] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php|dona't=20150219053605 }}
* [http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php Banque Hydro - Station O9060010 - La Garonne au Mes-d'Agenais (Synthèse)] {{Wayback|url=http://www.hydro.eaufrance.fr/selection.php|dona't=20150219053605 }} (ne pas cocher la case "Station en service")
* [http://www.merlet.eu/lab/hydro/tls/ Suivi et historisation dones données hydrologiques à Toulouse]
* {{Sandre|aneu=O---0000||nom=La Garonne}}
* {{Cita web | autor = [[Agence de l'eau Adour-Garonne|SIEAG]] | títul = Portail dones Données sur l'Eau du Bassin Adour-Garonne - fiche de la Garonne |url=http://adour-garonne.eaufrance.fr/carto/ficheCoursEau?coursdeauId=O---0000&submitCE=Acc%C3%A9der+%C3%A0+la+fiche+du+cours+d%27eau| ubicació= adour-garonne. eaufrance. fr }}

{{Control d'autoritats}}
[[Categoria:Riu Garona|Riu Garona]]

[[Categoria:Rius de França]]

Ciutat de Buenos Aires

2026-10-10T14:08:03Z

Jose2: Text reemplaça - ' pansa ' a ' passa '

[[Archiu:Vista aérea de la Plaza del Congreso 10.jpg|miniatura|Ciutat de Buenos Aires]]
{{Artícul bo}}
{{redirigix|Baires|atres=Capital Federal}}
<div class="dablink">
Este artícul tracta sobre la ciutat capital d'Argentina. Per a la conurbación més àmplia, vejau [[Gran Buenos Aires]]. Per a la província, vejau [[Província de Buenos Aires]]. Per a atres usos, vejau [[Buenos Aires (desambiguación)]].</div>

'''Buenos Aires''', històricament cridada '''Santa María del Bon Aire''', és la [[Capital (política)|capital]] i [[ciutat]] més poblada de la [[Argentina|República Argentina]]. Els seus noms oficials són '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' ('''CABA''').<ref name="ART2"> {{cita web|url=https://www.infoleg.gob.ar/?page_id=166|títul=Art. 2 de la Constitució de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|fechaacceso=2 d'abril de 2021|llinage=|nomene=|data=|sitioweb=Infoleg. gob. ar|idioma=és|cita=La Ciutat de Buenos Aires es denomina d'esta manera o com a “Ciutat Autònoma de Buenos Aires”}}</ref> També és cridada '''Capital Federal''', sèu del [[Govern d'Argentina|Governe nacional]].<ref>[[Federalisació de Buenos Aires|Des de 1880 fins al present]] li la crida també «Capital Federal», encara que des de 1996 no figura oficialment en eixe nom ni en la seua Constitució ni en la [[Constitució de la Nació Argentina|Constitució Nacional]]. [https://www.wipo.int/edocs/lexdocs/laws/es/ar/ar075es.pdf Constitució Nacional Argentina]; {{cita web|url=https://www.lanacion.com.ar/2051683-eleccions-2017-capital-federal-mira-els-resultados-de-les-paso-en-tu-distrito|obra=La Nació|títul=Eleccions 2017 - Capital Federal: mirá els resultats de les PASSE en el teu districte|data=14 d'agost de 2017|fechaacceso=5 de febrer de 2018|fechaarchivo=6 de febrer de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180206151442/https://www.lanacion.com.ar/2051683-eleccions-2017-capital-federal-mira-els-resultados-de-les-paso-en-tu-distrito|deadurl=yes}}; {{cita web|url=https://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/15000-19999/19442/texact.htm|obra=Infoleg|títul=Còdic Nacional Electoral|capítul=artículs 49, 60, 152, 158 i 164}}; {{Cita web |url=https://www.buenosaires.gob.ar/areas/leg_tecnica/sin/normapop09.php?id=26766&qu=c|títul=CONSTITUCIÓ DE LA CIUTAT DE BUENOS AIRES. |fechaacceso=27 de decembre de 2019 |fechaarchivo=8 de març de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210308002449/https://www.buenosaires.gob.ar/areas/leg_tecnica/sin/normapop09.php?id=26766&qu=c|deadurl=yes }}; [https://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma.htm Constitució Argentina actual.] {{Cita web|url=https://www.buenosaires.gob.ar/laciudad/ciudad|títul=Ciutat de Buenos Aires|fechaacceso=5 de maig de 2021|sitioweb=www. buenosaires. gob. ar|idioma=és}}</ref> És un dels 24 districtes, o «jurisdiccions de primer orde»,<ref>[https://www.argentina.gob.ar/validez-nacional-de-titulos/jurisdiccion "Jurisdicció de primer orde" en Argentina]</ref> que conformen el país. Des de 1996 és una [[ciutat autònoma]], per lo que té els seus propis poders [[Cap de Govern de la ciutat de Buenos Aires|eixecutiu]], [[Llegislatura de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|llegislatiu]] i [[Organisació política de la ciutat de Buenos AiresPoder Judicial|judicial]]. Està situada en la regió centre-este del país, sobre la vora sur del [[Riu de l'Argent]], en la [[regió pampeana]]. En 1880, la ciutat de Buenos Aires va ser cedida per la [[província de Buenos Aires]] per a que fora la capital federal del país; encara que en 2020 es varen declarar 24 «capitals alternes» (una en cada província en la sola excepció de la [[província de Buenos Aires]] a on es varen declarar dos) en ciutats propostes per les 23 províncies de la República (llei 27.589).<ref>{{Cita web|url=https://www.boletinoficial.gob.ar/detalleAviso/primera/238063/20201204?busqueda=1|títul=Capitals Alternes de la República Argentina. Llei 27589|fechaacceso=9 de giner de 2026|data=4 de giner de 2020|sitioweb=Bolletí Oficial de la República Argentina}}</ref> En virtut de la [[Reforma constitucional argentina de 1994|reforma constitucional de 1994]], goja d'un [[Estat (entitat subnacional)|règim d'autonomia]]. El seu teixit urbà s'assembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la lindante província de Buenos Aires i a l'est en el Riu de l'Argent. Oficialment la ciutat es troba dividida en [[Comunas de la ciutat de Buenos Aires|15 comunas]] que agrupen a 48 [[Barris de la ciutat de Buenos Aires|barris]].<ref>{{Cita web|url=https://buenosaires.gob.ar/organizacion-politico-territorial|títul=Organisació polític territorial {{!}} Buenos Aires Ciutat - Governe de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|fechaacceso=2023-08-20|sitioweb=buenosaires. gob. ar}}</ref>

La població de la ciutat, segons el [[Cens argentí de 2022|Cens de 2022]], és de 3{{esd}}120{{esd}}612{{esd}}habitants.<ref name="INDEC-CENSE2022-RESULTATS">{{cita web|url=https://www.indec.gob.ar/ftp/cuadros/poblacion/censo2022_indicadores_demograficos.pdf|obra=INDEC|títul=Cense Nacional de Població, Llars i Vivendes 2022. Resultats definitius|data=Novembre 2023}}</ref> Integra un aglomerado urbà major denominat [[Gran Buenos AiresÀrea Metropolitana de Buenos Aires (AMBA)|àrea metropolitana de Buenos Aires (AMBA)]] junt a quaranta partits-municipis de la lindera província de Buenos Aires, que en total suma una població de 13 395 796 habitants.<ref name="INDEC-CENSE2022-RESULTATS"/>

Buenos Aires és una ciutat cosmopolita i un important destí turístic.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/ciudades/Ciudad_de_Buenos_Aires-ranking-TripAdvisor-Sudamerica_0_1501649832.html|títul=Buenos Aires, la preferida de Sudamérica |publicació=Clarín |data=10 de giner de 2016 |autor=Nora Sánchez |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160112212245/http://www.clarin.com/ciudades/Ciudad_de_Buenos_Aires-ranking-TripAdvisor-Sudamerica_0_1501649832.html|fechaarchivo=12 de giner de 2016 }}</ref><ref name="visitada">[http://america.infobae.com/notas/52348-Ciudad-de-Mexico-Buenos-Aires-y-San-Pablo-els-destinos-turisticos-favoritos Ciutat de Mèxic, Buenos Aires i Sant Pablo els destins turístics favorits]. {{Wayback|url=http://america.infobae.com/notas/52348-Ciudad-de-Mexico-Buenos-Aires-y-San-Pablo-els-destinos-turisticos-favoritos|dona't=20130115022952}}. [[Infobae]].</ref> La seua complexa infraestructura la convertix en una de les metròpolis de major importància d'[[Amèrica]] i és una [[ciutat global]] de categoria «alfa -»,<ref>{{Cita web|url=https://www.lboro.ac.uk/microsites/geography/gawc/world2020t.html|títul=GaWC - The World According to GaWC 2020|títulotrad=El món segons GaWC (Globalization and World Cities) 2020|fechaacceso=2023-11-21|sitioweb=www. lboro. ac. uk|fechaarchivo=16 de març de 2023|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20230316190541/https://www.lboro.ac.uk/microsites/geography/gawc/world2020t.html|deadurl=yes}}</ref> donades les seues influències en el comerç, finances, moda, art, gastronomia, educació, entreteniment i principalment en la seua marcada cultura.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/2009/08/13/466270-identifican-19-empresas-multinacionals-argentinas/|títul=Identifiquen a 19 empreses multinacionals argentines|fechaacceso=2023-11-21|data=2017-10-31|sitioweb=infobae|idioma=és-ÉS}}</ref> El seu [[renda per càpita]] és de les més altes de la regió.<ref>{{enllaç trencat|1={{cita web|url=http://www.observatoriodegobierno.buenosaires.gob.ar/images/indicadores/2010/indicadorOtrasCiudades2010_Trabajo03.png|títul=Indicadors de TREBALL I DESENROLL ECONÒMIC}}|2=http://www.observatoriodegobierno.buenosaires.gob.ar/images/indicadores/2010/indicadorOtrasCiudades2010_Trabajo03.png}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.ukmediacentre.pwc.com/imagelibrary/downloadMedia.ashx?MediaDetailsID=1562|títul=Ciutats més riques del món en 2008|editorial=ukmediacentre. pwc. com|data=novembre de 2009|fechaacceso=15 de setembre de 2017|fechaarchivo=4 de maig de 2011|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110504031739/https://www.ukmediacentre.pwc.com/imagelibrary/downloadMedia.ashx?MediaDetailsID=1562|deadurl=yes}}</ref> En 2022, va ser la ciutat més visitada de Llatinoamèrica.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/economia/2022/12/08/buenos-aires-fue-el-destino-turistico-mas-elegido-por-els-latinoamericàs-en-2022/|títul=Buenos Aires va ser el destí turístic més elegit pels llatinoamericans en 2022|fechaacceso=2023-04-09|sitioweb=infobae|idioma=és-ÉS}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://topadventure.com/experiencias/les-ciudades-en-Latinoamerica-mas-visitas-en-el-2022-20230104-0009.html|títules ciutats en Llatinoamèrica més visitades en el 2022|data=4 de giner de 2023}}</ref> És considerada una de les vinticinc ciutats més influents del món.<ref>{{Cita web|url=https://www.kearney.com/global-cities/2020|títul=Rànquing ciutats més influents, consultora kearney}}</ref>

El seu perfil urbà és marcadament [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] en el [[Caixco històric de Buenos Aires|casque històric]]. Es mesclen els estils [[arquitectura virreinal espanyola|virreinal espanyol]], [[art decó]], [[Modernisme (art)|art nouveau]], [[Arquitectura neogótica|neogótico]], [[Arquitectura italianizante|italianizante]], [[Beaux Arts (arquitectura)|francés borbònic]] i [[Beaux Arts (arquitectura)|academicisme francés]]. Per açò últim, sumat al seu desenroll edilicio i marcada influència europea en la seua arquitectura en determinades zones, és que li la coneix en el món pel renom de «la [[París]] d'[[Amèrica]]».<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1868566-argentina-són-realmente-els-portenos-els-parisinos-de-sudamerica|títul=¿Són realment els argentins de Buenos Aires els parisino de Sudamérica? |publicació=La Nació |data=5 de febrer de 2016 |fechaacceso=6 de febrer de 2016 |fechaarchivo=6 de febrer de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160206083434/http://www.lanacion.com.ar/1868566-argentina-són-realmente-els-portenos-els-parisinos-de-sudamerica|deadurl=yes }}</ref>

== Toponímia ==

[[Archiu:Catedral Metropolitana de Buenos Aires - 20130309 145928.jpg|miniatura|esquerra|upright|Image de [[Nostra Senyora de Buenos Aires]] i el [[Chiquet Jesús]] en la [[Catedral metropolitana de Buenos Aires]], advocación de la que va prendre el nom la ciutat.]]

En la cridada ''primera fundació'', [[Pedro de Mendoza]] la va cridar '''Ciutat de la Santíssima Trinitat i Port de Santa María del Bon Ayre''', en homenage a la [[Santíssima Trinitat]] i per a complir la promesa que fera a la Patrona dels Navegants, que es trobava en la Confraria dels Mareantes de [[Triana (Sevilla)|Triana]] i de la que ell era membre. En efecte, «Bon Ayre» és la castellanisació del nom de la [[Nostra Senyora del Bon Aire|Santa María del Bonaire]], és dir de la [[Verge de la Candelaria]], a qui els pares [[Orde de la Mercé|mercedarios]] havien alçat un santuari per als navegants en [[Cagliari]], [[Cerdenya]], i que era venerada també pels navegants de [[Càdis]], [[Espanya]].<ref>{{cite news|url=https://turisme.buenosaires.gob.ar/es/artícul/historia-de-buenos-aires|title=Història de Buenos Aires|work=Buenos Aires Ciutat}}</ref>

Mendoza, no obstant, no va fundar una ciutat, sino un [[assentament]] (real en la terminologia de l'época) propenc a un llogaret [[Querandíes|querandí]], la qual no era considerada com a tal pels europeus, que els aprovisionó d'aliments durant dos semanes. Les hostilitats posteriors varen impedir que es concretara la [[Ciutat colonial espanyolaFundació de ciutats|fundació d'una població d'acort a les lleis castellanes]], per lo tant la fundació de la ciutat de Buenos Aires es remonta a [[Juan de Garay]] en 1580, qui la va denominar '''Ciutat de la Trinitat''',<ref>[[s:Acta de Fundació de Buenos Aires (1580)]]</ref> nom oficial, pero casi mai usat, de la ciutat fins a 1996.<ref name="CL-Bosoer">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/saben-Buenos-Aires-llamo-Trinidad_0_825517547.html|títul=“Molt pocs saben que Buenos Aires es va cridar La Trinitat ¡fins a 1996!”|fechaacceso=3 de març de 2016|llinage=Bosoer|nom=Fabián|data=9 de decembre de 2012|obra=Clarín|8=|fechaarchivo=10 d'abril de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210410225814/https://www.clarin.com/zona/saben-Buenos-Aires-llamo-Trinidad_0_825517547.html|deadurl=yes}}</ref>

La raó del nom no apareix en cap documentació; s'ha especulat per ser la Trinitat la festivitat religiosa més propenca o pel dia en el qual els colonizadores varen arribar alloc. El port, per la seua banda, va conservar el nom en el qual ya era conegut en l'época, en la forma de '''Port de Santa María dels Bons Ayres'''.<ref>{{Cita web|url=http://www.buenosaires.gov.ar/areas/ciudad/historico/calendario/destacado.php?menu_id=23203&ide=44|títul=Governe de la Ciutat de Buenos Aires|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121024201506/http://www.buenosaires.gov.ar/areas/ciudad/historico/calendario/destacado.php?menu_id=23203&ide=44|fechaarchivo=24 d'octubre de 2012}}</ref><ref>{{cita lliure|llinage=Levene|nom=Ricardo|títul=Història Argentina i Americana|url=|idioma=és|any=1999|editorial=Ministeri de Cultura de Buenos Aires|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-9500084000}}</ref> Fins a 1996 no va haver disposició oficial alguna que canviara el seu nom; no obstant el desconeiximent dels fets i el recort de la tràgica expedició de Pedro de Mendoza varen fer que es generalisara l'us del nom de Buenos Aires per a la ciutat.<ref>Per a la secció d'Etimologia es varen consultar les revistes ''Buenos Aires nos conta'', n.º 3 (edició quinta, any 1993) i n.º 15 (edició tercera, any 1991), publicació dirigida per Elisa Casella de Calderón i ellibre ''Buenos Aires, senzilla història: La trinitat'' (1994), de Juliol A. Luqui Lagleyze, ed. Llibreries Turístiques.</ref>

Per molts anys se li va atribuir el nom a Sancho del Camp, de qui [[Ruy Díaz de Guzmán]] en la seua obra ''L'Argentina manuscrita'' va arreplegar la frase: «¡Qué bons aires són els d'este sol!», que va pronunciar en baixar. No obstant, en 1892, [[Eduardo Madero]], despuix de realisar exhaustives investigacions en els archius espanyols, terminaria per concloure que el nom estava íntimament relacionat en la devoció dels marins sevillans per La nostra Senyora dels Buenos Aires. L'autor [[Pastor S. Obligat]] atribuïa l'homenage a la Verge del Bon Aire a [[Leonardo Gribeo]], escuder de Mendoza.<ref>{{cita lliure |llinage=Obligat |nomene=Pastor S. |enlaceautor=Pastor Servando Obligat |títul=Tradicions argentines |url=https://books.google.com.ar/books?id=luwGAQAAIAAJ&q=%22leonardo+gribeo%22&dq=%22leonardo+gribeo%22&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjH9_yBgYHZAhVKhJAKHXUbC8I4ChDoAQgrMAI|idioma=és |any=1903 |editorial=Montaner i Simón |ubicació=Barcelona |isbn= |pàgines=19}}</ref>

En Argentina solen referir-se a ella en distintes denominacions. El nom de ''Capital Federal'' va ser un dels més utilisats —sobretot per a diferenciar-la de la [[província de Buenos Aires|província homònima]]—, en alusió a la condició de districte independent que va adquirir en la llei de federalisació que promulgara [[Juliol Argentí Roca]]. Moltes voltes també s'usa l'expressió «Ciutat de Buenos Aires», o senzillament «Buenos Aires», encara que esta última es presta a confusió en la província lindante, de la que va anar la seua capital fins a 1880, any en que va ser federalizada.

«Ciutat de Buenos Aires» i «Ciutat Autònoma de Buenos Aires» són les dos denominacions que oficialment li va donar la [[Constitució de la ciutat de Buenos Aires|Constitució de la ciutat]] sancionada en 1996. És per açò que també sol amprar-se l'abreviatura 'CABA' per a mencionar-la. Informalmente sol cridar-li-la ''Baires'', apòcop de la forma original, comuna dins de la ciutat pero poc utilisada en l'interior del país. De manera figurada posseïx numerosos noms, tals com ''la París del sur'', per la seua bellea arquitectònica i el seu caràcter cultural; o el ''Cap de Goliat'', segons un ensaig d'[[Ezequiel Martínez Estrada]], en alusió al seu tamany i influència desproporcionada sobre el restant del país; o ''la Reina de l'Argent'', com la denominen [[Manuel Jovés]] i [[Manuel Romero]] en un [[Buenos Aires (tango)|famós tango]], prenent una metàfora que ya havia utilisat [[Esteban Echeverría]] en el seu poema ''Avellaneda''.<ref>{{Cita lliure |títul=Cent tangos fonamentals |url=https://archive.org/details/isbn_9789870411239|nom=Oscar |apellidar= Del Priore |nom2=Irene |apellidar2=Amuchástegui |capítul=Buenos Aires |editorial=Aguilar |any=2008 |ubicació=Buenos Aires |isbn=978-9870411239}}</ref>

== Geografia ==

{{AP|Geografia de la ciutat de Buenos Aires}}
[[Archiu:Buenos Aires - Argentina.webm|miniatura|Buenos Aires, Argentina.]]
[[Archiu:Mapa_de_la_Gran_Buenos_Aires.svg|miniatura|Vista del [[Gran Buenos Aires]]. La ciutat forma part d'un dels majors [[Aglomeració urbana|aglomerados urbans]] del món.]]
[[Archiu:NASA ISS006-E-24987.jpg|miniatura|Image satelital nocturna del [[Gran Buenos Aires]].]]

=== Ubicació ===

{{Extracte|Geografia de la ciutat de Buenos Aires|Ubicació}}

=== Llímits ===

{{Extracte|Geografia de la ciutat de Buenos Aires|Llímits}}

=== Hidrografia ===

En la frontera sur de la ciutat passa el [[Ric Matança-Riera|Riera]]. Ademés, la regió estava antigament tacada d'[[estany]]s i travessada per [[riera]]s, alguns dels quals varen ser reblits i atres entubados. Entre les rieres d'importància estan els Tercers (del Sur o de Granados, del Mig o de Matorras i del Nort o de Manso), [[Riera Maldonado|Maldonado]], [[Riera Vega|Vega]], [[Riera Medrano|Medrano]], [[Riera Cildáñez|Cildáñez]] i [[Riera White|White]]. En 1908 moltes rieres varen ser canalisats i rectificats, ya que en les riuades causaven danys a l'infraestructura de la ciutat. Varen ser canalisats pero es mantenien a cel obert, construint-se varis ponts per al seu creuament. Finalment en 1919 es va dispondre la seua canalisació tancada, pero els treballs varen escomençar recent en 1927, terminant alguns en 1938 i uns atres, com el Maldonado, en 1954.<ref>[http://www.espacioagua.org.ar/archivos/cuenca/cuencas_de_la_ciudad.pdf Conques hidrogràfiques de la Regió Metropolitana Buenos Aires] {{Wayback|url=http://www.espacioagua.org.ar/archivos/cuenca/cuencas_de_la_ciudad.pdf|dona't=20121224085208}}. Extret i elaborat a partir de ''Nou Atles de l'Argentina'' (1994).</ref>

=== Relleu ===

{{Extracte|Geografia de la ciutat de Buenos Aires|Relleu}}

=== Sismicidad ===

{{Extracte|Geografia de la ciutat de Buenos Aires|Sismicidad}}

=== Clima ===

{{AP|Clima de la ciutat de Buenos Aires}}

[[Archiu:Clima Buenos Aires (Argentina).PNG|miniatura|[[Climograma]] de Buenos Aires]]

El país està ubicat en l'[[hemisferi sur]], per lo que les [[Estacions de l'any|estaciones]] en Argentina s'invertixen en comparació al [[hemisferi nort]]. L'estiu austral en Buenos Aires és calorós i solejat, a pesar de possibles [[Tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]], i les temperatures oscilen entre els 19 °C i 30 °C. L'hivern austral és templat i humit, en temperatures entre els 7 °C i 16 °C. El clima de la ciutat de Buenos Aires és [[Clima pampeano|templat pampeano]].<ref name="canvi">[http://estatico.buenosaires.gov.ar/areas/med_ambiente/apra/des_sust/archivos/pacc/cap2_pacc_ba3030.pdf Canvi climàtic, Capítul 2: Impacte en la ciutat de Buenos Aires]. {{Wayback|url=http://estatico.buenosaires.gov.ar/areas/med_ambiente/apra/des_sust/archivos/pacc/cap2_pacc_ba3030.pdf|dona't=20120310111736}}. Govern de la Ciutat de Buenos Aires. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref> D'acort en la [[classificació climàtica de Köppen]], Buenos Aires té un [[clima subtropical humit]] (Cfa). Considerant el periodo 1991-2020, normalment amprat per a designar els promijos climàtics, la [[temperatura]] mija anual és de 18.1 [[grau celsius|°C]] i la mija anual de [[precipitació (meteorologia)|precipitació]] és de 1257.6 [[milímetro|mm]]. La temperatura més alta registrada en Buenos Aires va ser de 43.3 °C, el 29 de giner de 1957, i la més baixa va ser de -5.4 °C, registrada el 9 de juliol de 1918. A lo llarc d'el {{sigle|XX||s}}, com ha succeït en la majoria de les grans ciutats del món a causa de l'urbanisació, les temperatures de la ciutat han aumentat lleument per l'[[illa de calor]] (desenroll urbà), sent actualment entre 1 i 8 °C superiors a les de regions propenques menys urbanisades, com el Gran Buenos Aires. La rodalia al Riu de l'Argent és també un factor influent. Les precipitacions també s'han acreixcut des de 1973, com ya va ocórrer en l'anterior hemicicle humit, el de 1870 a 1920. Si ben els dies coberts són més freqüents en [[hivern]], quan més [[pluja|plou]] és en [[estiu]], época en que es produïxen tormentes a voltes molt intenses, per lo que cauen enormes cantitats d'aigua en poc temps.<ref>{{Enllaç trencat|1=[http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=202&lang=es Atles Ambiental de Buenos Aires] |2=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=202&lang=es |bot=InternetArchiveBot }}. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref>

En hivern és més comú que hi haja [[purneig]]s dèbils pero contínues. De tots modos no pot dir-se que hi haja estacionalidad de pluges. Els estius són [[Ona de calor|càlits]], en un promig de temperatura de 24.9 °C en giner. L'elevada [[humitat]] pot fer que el temps siga sofocant en ocasions.<ref>[http://www.smn.gov.ar/?mod=clima&id=20 L'estiu en la ciutat de Buenos Aires] Servici Meteorològic Nacional. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref>
La humitat relativa promig anual és del 71.2 %. Els hiverns són frescs, en una temperatura màxima promig en juliol de 15.5 °C i mínimes que, en ocasions excepcionals, poden aplegar per baix dels 0 °C (en [[gelada]]s en àrees suburbanes).<ref name="hivern">[https://web.archive.org/web/20150924102957/http://www.smn.gov.ar/?mod=clima&id=23 L'hivern en la ciutat de Buenos Aires]. Servici Meteorològic Nacional. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref> L'hivern, a la seua volta, és prou irregular o variable, ya que també s'observen dies templats,<ref>{{Cita notícia|llinages=Clarin. com|títul=Primavera en ple hivern: casi tot el país, en més de 25 graus|url=https://www.clarin.com/sociedad/primavera-pleno-invierno-pais-grados_0_SJQlc8c9PXl.html|fechaacceso=20 de març de 2018|idioma=és}} • {{Cita web|url=https://www.eldia.com/quilmes/sigue-la-primavera-en-invierno-73164|títul=Seguix la primavera en hivern|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. eldia. com}} • {{Cita notícia|títul=Primavera en ple hivern en la ciutat|url=http://www.lanacion.com.ar/1714394-primavera-en-pleno-invierno-en-la-ciudad|fechaacceso=20 de març de 2018|idioma=és|fechaarchivo=4 de març de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180304231634/https://www.lanacion.com.ar/1714394-primavera-en-pleno-invierno-en-la-ciudad|deadurl=yes}} • {{Cita web|url=http://www.edicionciudad.com/0/nota/index.vnc?id=7887|títula Ciutat va amanecer en boira pero pronostiquen una "primavera" en hivern - Edició Ciutat|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. edicionciudad. com|fechaarchivo=2 de juliol de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170702062251/http://www.edicionciudad.com/0/nota/index.vnc?id=7887|deadurl=yes}} • {{Cita notícia|llinages=Clarin. com|títul=Primavera alvançada en Buenos Aires: vénen dies de fins a 27°|url=http://www.clarin.com/ciudades/Primavera_adelantada-Buenos_Aires-clima-pronostico_del_tiempo_0_1195080754.html|data=19 d'agost de 2014|fechaacceso=20 de març de 2018|idioma=és}} • {{Cita web|url=http://www.unique-southamerica-travel-experience.com/clima-en-buenos-aires.html|títul'absoluta guia de viages per Amèrica del Sur|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=Unique South America Travel Experience - USATE|idioma=en-US|fechaarchivo=4 de març de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180304172653/http://www.unique-southamerica-travel-experience.com/clima-en-buenos-aires.html|deadurl=yes}}</ref> i fins a excepcionalment càlits durant eixa estació,<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2013/09/10/1507888-record-calor-invierno-buenos-aires-la-temperatura-supero-els-34-grados|títul=Récort de calor en hivern per a Buenos Aires: la temperatura va superar els 34 graus |publicació=Infobae |data=10 de setembre de 2013 }} • {{Cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/1998/98-09/98-09-07/pag15.htm|títul=Res més fàcil que passar l'hivern |publicació=Pàgina/12 |data=7 de setembre de 1998 |autor=Carolina Bilder }} • {{Cita web |url=https://www.clarin.com/ediciones-anteriors/temperatura-llego-344-batio-record-historico-agosto_0_SJD1FRTKg.html|títula temperatura va aplegar a 34,4° i va batre el récort històric d'agost |publicació=Clarín |data=31 d'agost de 2009 }} • {{Cita web |url=http://www.clarin.com/sociedad/Buenos-Aires-historico-verano-invierno_0_991100887.html|títul=Buenos Aires: récort històric de calor i ànims d'estiu en ple hivern |publicació=Clarín |data=11 de setembre de 2013 }} • {{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1720123-sigue-el-calor-en-pleno-invierno-maximas-de-hasta-35-grados-en-el-pais|títul=Seguix la calor en ple hivern: màximes de fins a 35 graus en el país |publicació=La Nació |data=20 d'agost de 2014 |fechaacceso=11 de setembre de 2015 |fechaarchivo=8 de decembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208093707/http://www.lanacion.com.ar/1720123-sigue-el-calor-en-pleno-invierno-maximas-de-hasta-35-grados-en-el-pais|deadurl=yes }} • {{Cita web |url=http://www.lacapital.com.ar/la-ciudad/La-tormenta-Santa-Rosa-podriacutea-precipitarse-el-domingo-20090826-0066.html|títula tormenta Santa Rosa podria precipitar-se el dumenge |publicació=Diari La Capital |data=26 d'agost de 2009 |fechaacceso=11 de setembre de 2015 |fechaarchivo=8 de decembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208125510/http://www.lacapital.com.ar/la-ciudad/La-tormenta-Santa-Rosa-podriacutea-precipitarse-el-domingo-20090826-0066.html|deadurl=yes }} • {{Cita web |url=http://archivo.losandes.com.ar/notas/2008/7/16/un-369915.asp|títul=Argentina viu una inusual ona de calor en hivern |publicació=Els Andes |data=16 de juliol de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208191852/http://archivo.losandes.com.ar/notas/2008/7/16/un-369915.asp|fechaarchivo=8 de decembre de 2015 }} • {{Cita web |url=http://www.diario26.com/en-pleno-invierno-se-espera-un-finde-con-calor-y-buen-tiempo-212718.html|títul=En ple hivern, s'espera un finde en calor i bon temps |publicació=Diari26 |data=29 d'agost de 2015 |fechaacceso=11 de setembre de 2015 |fechaarchivo=12 de setembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150912044135/http://www.diario26.com/en-pleno-invierno-se-espera-un-finde-con-calor-y-buen-tiempo-212718.html|deadurl=yes }} • {{Cita web |url=http://www.infobae.com/2014/08/21/1589301-veranito-la-ciudad-la-temperatura-supero-els-30|títul="Veranito" en la Ciutat: la temperatura va superar els 30° |publicació=Infobae |data=21 d'agost de 2014 }}</ref> la qual cosa ho fa més suau i curt sobre la seua duració.<ref>{{Cita web |url=http://tiempo.infonews.com/nota/132524/el-invierno-no-desaparecera-pero-siĺva-a-ser-mas-corto|títul="L'hivern no desapareixerà, pero sí va a ser més curt" |publicació=Temps Argentí |data=14 de setembre de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208125715/http://tiempo.infonews.com/nota/132524/el-invierno-no-desaparecera-pero-si-va-a-ser-mas-corto|fechaarchivo=8 de decembre de 2015 }} • {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1439634-buenos-aires-avanza-capa-la-tropicalizacion|publicació=La Nació |títul=Buenos Aires alvança cap a la tropicalizacion |data=11 de giner de 2012 |fechaacceso=11 de setembre de 2015 |fechaarchivo=8 de decembre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151208151001/http://www.lanacion.com.ar/1439634-buenos-aires-avanza-capa-la-tropicalizacion|deadurl=yes }}</ref>

Poden produir-se [[boira]]s de manera variable durant l'any, encara que no són massa freqüents. Sobre l'[[heliofanía]] (duració de la insolación), és entre moderada i considerable, en aproximadament 2{{esd}}300 a 2{{esd}}400 hores de sol anuals sobre un total d'aproximadament 4{{esd}}300 possibles. Respecte de les condicions atmosfèriques, es registren a l'any un promig de 131 dies clars o rebujats, 111 dies en cel cobert i 49 dies en tormentes, i el restant mixts.

;Vents

La ciutat de Buenos Aires rep l'influència de dos tipos de [[vent|vents zonals]]: el [[pampero]] i la [[sudestada]].<ref name="canvi" /> El primer prové del suroest i sol iniciar-se en una tormenta curta que ràpidament dona pas a un aire molt més [[fret]] i sec. Encara que pot donar-se en qualsevol época de l'any, es dona en major intensitat en estiu; li l'espera quan refresca després de dies càlits. La sudestada es dona principalment entre abril i octubre. Consistix en un vent fort del [[surest|surest]], fresca i molt humit, que dura varis dies i va moltes voltes acompanyat de precipitacions de variada intensitat. El vent continu fa pujar les aigües del [[Riu de l'Argent]], aplegant a voltes a produir [[Inundació|inundacions]] en les zones més baixes de la ciutat, com el barri de [[La Boca]].<ref>{{cita web |url=http://www.portalanetasedna.com.ar/clima7.htm|títul=Els Vents: Pampero Zonda Sudestada República Argentina |publicació= Portal Planeta Sedna}}</ref>

;Nevades
{{AP|Nevades extraordinàries en la ciutat de Buenos Aires}}
[[Archiu:Nieve en Buenos Aires 9 de julio de 2007.JPG|miniatura|esquerra|Mostra d'una nevada en Buenos Aires]]

Les [[neu|nevades]] en la ciutat no són freqüents. [[Nevades en Argentina del 9 de juliol de 2007|L'última nevada important]] va tindre lloc el 9 de juliol de 2007. Va escomençar en forma d'araboga i va terminar cobrint de neu gran part de la ciutat i el conurbano. En les zones suburbanes va aplegar a tindre una gruixa molta major. Va ocórrer a conseqüència d'un gran vent polar que es va estendre per tot el territori de l'Argentina.<ref name="hivern" />

Des de que s'han obtingut registres sistemàtics del clima, en l'any 1870, se sap també d'[[Nevades en Argentina del 22 de juny de 1918|una atra nevada considerable]] en 1918.<ref name="canvi" /><ref name="hivern" /> Fenomens d'araboga s'han donat en repetides ocasions, principalment en l'àrea suburbana.

== Història ==

{{AP|Història de la ciutat de Buenos Aires}}
{{VT|Història de l'Argentina}}

[[Archiu:Buenos Aires shortly after its foundation 1536.png|miniatura|Buenos Aires en la seua [[Història de la ciutat de Buenos AiresPrimera fundació|primera fundació]]. Va ser abandonada després de cinc anys en guerra en els indígenes que no varen autorisar la radicació en les seues terres dels conquistadors espanyols. (1536)]]

=== Exploració ===

El 15 de giner de 1526, [[Diego García de Moguer]] va salpar des de [[La Corunya]] com a capità general de l'armada al mando d'una expedició de tres naus, finançada per comerciants, per a buscar la ruta de les espècies, seguint la derrota d'[[Juan Sebastián Elcano|Elcano]], passant pel [[estret de Magallanes]]. En el camí, en febrer de 1528, es va detindre a explorar la zona del [[Riu de l'Argent]], per lo que se li atribuïx el seu descobriment. El 24 d'agost de 1534 va viajar, en una segona expedició, en la carabela ''Concepció'' cap al [[Conca del Riu de l'Argent|territori del Riu de l'Argent]], passant per l'[[illa de Santiago]] de [[Veta Verda]], després al [[Brasil]], a on va ascendir l'[[Riu de l'Argent|estuari de l'Argent]] dels [[riu Uruguay|rius Uruguay]] i [[riu Paraná|Paraná]], convertint-se en un dels primers veïns del primigeni assentament de Santa María del Bon Aire.

=== 1536: Primera fundació de Buenos Aires ===

El 2 de febrer de 1536 (o 3 de febrer segons atres historiadors), l'[[Imperi espanyol|espanyol]] [[Pedro de Mendoza]] va establir un assentament al que li va donar el nom de Port de ''[[Nostra Senyora del Bon Ayre]]'' en una regió habitada per indígenes [[Pampa (ètnia)|pampes]] coneguts com [[querandíes]].<ref>[https://web.archive.org/web/20140605092500/http://www.laeducacion.com/vinculos/materias/historia/not020107.htm Aborigen de l'Argentina]. John D. Torres Barreto. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140711021051/http://www.mendoza.edu.ar/efemerid/p_mendoz.htm Pedro de Mendoza]. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>
Despuix d'hambruna i conflictes en els querandíes, la posició va ser finalment abandonada i destruïda pels propis espanyols a finals de juny de 1541.<ref name="província" />
[[Archiu:Philip II's realms in 1598.svg|miniatura|l'[[Imperi espanyol]] en temps de la [[Història de la ciutat de Buenos Aires|segona fundació de Buenos Aires]] en 1580 i de la seua [[cabildos colonials|cabildo]], baix el regnat de [[Felipe II]], distinguint l'àmbit de cada [[Consells en Espanya|Consell territorial]] en el [[Règim polisinodial|sistema polisinodial]] de l'Imperi espanyol.{{llegenda|#ff0000|Territoris adscrits al [[Consell d'Índies]].}}]]

=== 11 de juny de 1580: Segona fundació de Buenos Aires ===

[[Archiu:José Moreno Carbonero - Fundación de Buenos Aires.jpg|miniatura||''Fundació de Buenos Aires'' (1923), de [[José Moreno Carbonero]]. Segona versió a on, per les crítiques argentines, varen ser inclosos els fundadors guaraníes de la ciutat i [[Ana Díaz]], l'única dòna en dret de veïnat.<ref>{{cita web|url=https://www.historiahoy.com.ar/la-controvertida-obra-la-fundacion-buenos-aires-n108|obra=Història Hui|títula controvertida obra sobre la fundació de Buenos Aires. Les dos obres de José Moreno Carbonero en les que esmena les inexactitudes històriques de la seua pintura|data=11 de juny de 2018}}</ref>]]

La segona fundació de Buenos Aires va ser organisada en [[Asunción]], per [[Juan Torres de Vora i Aragó]] designant al [[alvançat]] [[Corona de Castella|castellà]] d'orige [[vasc]]<ref>Urquijo i Ibarra, Juliol de; Amics del País, en "Revue internationale dones études basques" (Vol. 18, p. 366, Ed. Biblioteca de la Gran Enciclopèdia Vasca, any 1971). Segons una declaració de la filla Jerónima de Contreras, Juan de Garay era viscaí.</ref> o [[Província de Burgos|burgalés]] [[Juan de Garay]] com a responsable de dita missió. En giner de 1580 Garay va reclutar en Asunción al voltant de 300 persones que constituirien la població inicial de Buenos Aires. La majoria d'ells, unes doscentes persones, eren famílies guaraníes. A ells es varen sumar 65 persones inscriptas com a veïnes, moltes d'elles acompanyades per les seues esposes i fills. Dels 65 veïns inscriptos com a tals, una era dòna, Ana Díaz. Ella mateixa era guaraní per part de mare (les dònes fadrines o viudes majors de 25 anys tenien el dret a ser considerades «veïnes»). Del total del contingent, solament dèu eren naixcuts en Espanya.<ref>{{cita web|url=https://www.lanueva.com/nota/2017-6-11-7-0-0-11-de-junio-de-1580-juan-de-garay-funda-buenos-aires|obra=La Nova|títul=11 de juny de 1580: Juan de Garay funda Buenos Aires|data=11 de juny de 2017}}</ref> Asunción va proveir ganado, plantes, forrajes i fustes per al nou assentament. A fins de febrer 18 soldats varen eixir per terra arreando les tropes de cavalls i vaques. A mitan de març, va salpar el gros del contingent, navegant pel riu [[Riu Paraguay|Paraguay]]/[[Riu Paraná|Paraná]] aigües avall. La majoria es va desplaçar en [[Canoa|canoas]] tripulades pels [[guaraníes]]. El restant es va embarcar en la carabela «Sant Cristóbal de Bona Ventura», construïda en Paraguay —la qual devia proseguir després el seu viage a Espanya—, i en dos bergantines. Despuix de recalar en [[Santa Fe (Argentina)|Santa Fe]], fundada prèviament i a on Garay tenia la seua família, es va recomençar el viage a fins de maig. El 29 d'eixe més, la escuadrilla va fondejar en el [[Ric Matança-Riera|Riera]] en elloc a on va estar el destruït fort de Mendoza. Li'l reputó inadequat per a la població i es va buscar millor emplaçament. Al fi va ser ubicat elloc, segons les cròniques una mija [[llegua]] al [[nort]], en un lloc alt. Allí, el dissabte 11 de juny de 1580 va tindre lloc tècnicament la fundació de la ciutat, a la que es va donar el nom de ''Ciutat de la Trinitat '', en el Port de Santa María dels Buenos Aires - ya que fins a llavors ni el poblat dels querandíes destruït pels [[lansquenete]]s ni el fort i port de [[Pedro de Mendoza]] representaven una [[ciutat]] segons el concepte i normes espanyols de l'época. D'acort a les [[Lleis d'Índies|ordenances i lleis d'Índies]], la cerimònia va escomençar de matí en la futura plaça Major, hui [[plaça de Maig]], quan Garay va fer plantar una creu en elloc destinat per a l'[[Catedral metropolitana de Buenos Aires|iglésia]]. En seguida es va constituir el primer [[Cabildo de Buenos Aires|Cabildo]] i es va erigir el [[Roll (administració)|Roll de justícia]] en el centre de la plaça. Finalment, Garay va prendre possessió del territori, tirant mà a l'espasa, tallant en ella unes bolves d'herba i [[Estocada|tirant estocades]] segons el ceremonial. En estos ritos, va quedar fundada la ciutat de Buenos Aires. [[Archiu:Buenos Aires (Aldus Verthoont, ca 1628).jpg|miniatura|Primera vista coneguda de Buenos Aires, pintada cap a 1628 per un neerlandés]]
[[Archiu:El Cabildo por Emerix Vidal.jpg|miniatura|el [[Cabildo de Buenos Aires (institució)|Cabildo de Buenos Aires]] va ser una [[institució]] fundada en 1580 i que va funcionar fins a 1821, quan va ser reemplaçada en les seues funcions per la [[Junta de Representants de Buenos Aires]]]]

[[Archiu:Iglesia San Ignacio, Buenos Aires.JPG|miniatura|[[Iglésia de Sant Ignacio (Buenos Aires)|Iglésia de Sant Ignacio]], el temple catòlic en peu més antic de la ciutat de Buenos Aires]]
[[Archiu:Flag of Cross of Burgundy.svg|miniatura|la [[Imperi espanyol|Cruz de Borgoña]] és la [[Virrey|bandera dels regnes espanyols]]]]

Originàriament Buenos Aires, nom que va reemplaçar en la pràctica al de ''Ciutat de la Trinitat'', va ser sèu d'una [[Governació del Riu de l'Argent|governació]] subordinada al [[Virreinato del Perú]]. Durant uns dos sigles els habitants, més vesprada designats com [[porteño]]s, varen sofrir moltes penúries: alluntats de tot centre comercial important, carien dels elements necessaris per a mantindre l'estil de vida europeu i eren incapaces de fabricar-els en la ciutat. La Corona, per la seua banda, privilegiava els ports sobre el [[Oceà Pacífic|Pacífic]], pels seus rics carregaments, i per lo tant relegava a Buenos Aires a un segon pla, ya que solament rebia dos [[Navío de permís|navío ''de registre'']] per any, i va haver [[lustre]]s en els que no va aplegar cap.<ref name="bons">[http://books.google.com/books?id=3T0JgfcN89EC&pg=PA28&dq=Buenos+Aires+%22muy+noble+y+muy+leal%22+1716&hl=es&ei=seXaTIi0MIT68AaHq4jrCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Buenos Aires i el país], págs 12-61, 80-82. [[Félix Lluna]].</ref><ref name="Breu">Breu Història dels argentins, de [[Félix Lluna]] (vejau la bibliografia).</ref>

Açò va dur a que els habitants (a penes uns 500 en 1602)<ref>[http://books.google.com/books?id=RHgD-ZYyYKIC&q=500+habitantes+1610+%22Buenos+Aires%22&dq=500+habitantes+1610+%22Buenos+Aires%22&hl=es&ei=rgDcTNnyKsOB8gaP0Zj4CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAAEl Monitor de l'educació comuna, Números 833-834], pág. 449. Consell Nacional d'Educació, 1891.</ref> buscaren burlar la llei i viure del [[Contrabando en Buenos Aires|contrabando]], que venia fonamentalment des de [[Brasil]].<ref name="bons" /><ref name="Breu" /> Este contrabando era pagat en l'única font de riquea que va existir fins a principis d'el {{sigle|XVII||s}}, que consistia en la venda del cuiro que s'obtenia de la matança de raberes (''[[Vaquería (caça)|vaquerías]]'') de vacuns sense amos que vagaven pels camps. La carn, el séu, les astes i demés es consumien localment i es rebujaven les sobres.<ref name="bons" /><ref name="Breu" />

De cap a 1660 aproximadament és una de les primeres descripcions de la ciutat de Buenos Aires, de part del viager Acarete du Biscay, continguda en la ''Relació d'un viage al Riu de l'Argent i d'allí per terra al Perú en observacions sobre els habitants, siguen indis o espanyols, les ciutats, el comerç, la fertilitat i les riquees d'esta part d'Amèrica''.<ref>{{Cita web|url=https://hdlab.space/Relacion-de-un-viaje/|títul=Relació d'un viage al Riu de l'Argent|fechaacceso=26 de maig de 2020|sitioweb=hdlab. space}}</ref>

En 1680 els [[Portugal|portuguesos]], recentment independisats d'Espanya, varen aplegar en una expedició a [[Colónia del Sacrament]], en la costa oposta del Riu de l'Argent, pretenent establir-se en eixe territori poc poblat pero dependent del monarca castellà. El governador de Buenos Aires, [[José de Garro]], despuix d'enviar-els un [[ultimàtum]] ordenant-els la seua retirada, el qual va ser rebujat, va reunir als habitants, que sumaven uns tres mil hòmens en contingenes provinents d'atres ciutats de la governació, inclosos guaraníes de les missions, i va atacar en èxit als [[Usurpador|usurpadores]]. Esta contundent victòria va ser molt celebrada en Buenos Aires i la va fer més prestigiosa en el sí de la [[Monarquia Hispànica]].<ref name="bons" /><ref name="Breu" />

A partir d'el {{sigle|XVIII||s}} va cobrar gran auge en la ciutat el [[comerç d'esclaus africans]], els principals empresaris dels quals eren [[Regne Unit|britànics]].<ref> Pot vore's al respecte l'artícul de wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Poblaci%C3%B3n_negra_en_Argentina</ref> Molts d'estos esclaus varen quedar heretats en la ciutat per a realisar tasques domèstiques en les cases de les famílies més importants. Açò va dur a que la ciutat aplegara a tindre un 25 % de [[Afroargentina|població d'orige africà]] sobre el total dels seus habitants. L'indústria del cuiro va ser progressant, i cap a mediats d'el {{sigle|XVIII||s}} existia una producció local important. Per una atra part, ya que en Buenos Aires solament es podia prosperar per lo que un tenia, el valor social no ho donaven els llinages o la rodalia en l'aristocràcia, sino l'èxit conseguit per mèrit propi. A diferència d'atres ciutats veïnes, els prejuïns aristocràtics o de [[Castes (americanes)|castes]] tenien menor preponderancia que la fortuna.<ref name="bons" /><ref name="Breu" />

En 1776, la ciutat va ser designada capital del recent creat [[Virreinato del Riu de l'Argent]]. Les causes principals d'esta decisió es varen deure a: la necessitat de frenar l'alvanç portugués i britànic en la regió, l'intent de terminar en el contrabando,<ref name="urbana">Buenos Aires 1536-2006, Història urbana de l'Àrea Metropolitana, de M. Gutman i J. I. Hardoy (vejau la bibliografia)</ref> i la seua localisació estratègica sobre la [[Ruta de l'Atlàntic Oriental|ruta de l'Atlàntic]]. Va escomençar aixina un periodo de gran prosperitat, puix la ciutat va ser beneficiada per la [[Monarquia Espanyola|Corona espanyola]] en un tipo de comerç més obert, flexible i lliberal, donat pel [[Reglament de lliure comerç (1778)|Reglament de lliure comerç]]. Buenos Aires podia introduir mercaderies de qualsevol regió, i conectar-se en atres ports, sense demanar permís a les autoritats reals; d'esta manera va tallar en la seua dependència política i comercial de [[Llima]]. La ciutat va viure un exponencial progrés entre 1780 i 1800, rebent ademés una forta immigració, fonamentalment d'espanyols, i en menor mida de francesos i italians;<ref name="bons" /><ref name="Breu" /> i es va poblar de comerciants i els primers [[Estància|estancieros]].

=== Invasions estrangeres i procés d'independència d'Espanya ===

[[Archiu:Museo del Bicentenario - "Ataque por los ingleses a Buenos Aires".jpg|miniatura|esquerra|Atac pels anglesos a Buenos Aires en 1807.]]

Des de la seua creació fins a 1807 la ciutat va sofrir vàries invasions. En 1582, un [[corsario]] [[Anglaterra|anglés]] {{Cita requerida}} va intentar un desembarc en l'[[illa Martín García]] pero va ser rebujat. En 1587 l'anglés [[Thomas Cavendish]] va intentar apoderar-se de la ciutat, sense conseguir-ho. En 1658 es va produir el tercer intent, ordenat per [[Luis XIV de França|Luis XIV]], rei de [[França]], pero el Mestre de camp, don Pedro de Baigorri Ruiz, a l'adop governador de Buenos Aires, va conseguir defendre en èxit el port. El quart intent va estar a càrrec de l'aventurer Mr. de Pintis, pero el veïnat ho va rebujar. En 1699 es va produir la quinta invasió a càrrec d'una banda de pirates danesos que va anar ràpidament expulsada. Durant el govern de [[Bruno Maurici de Zabala]], el francés Étienne Moreau va desembarcar en la costa oriental del Riu de l'Argent, a on les tropes espanyoles ho varen rebujar i varen matar. En el marc de la [[Guerra anglo-espanyola (1804-1809)|guerra anglo-espanyola]] —undècima guerra anglo-espanyola—, en 1806, [[Invasions Angleses|Gran Bretanya s'havia interessat en les riquees de la regió]] i Espanya estava aliada a França, enemic d'aquell imperi. El 27 de juny el major general anglés [[William Carr Beresford]] es va apoderar de Buenos Aires, casi sense resistència, puix no existia un eixèrcit fort i organisat. Va prendre el govern, pero va ser derrotat el 12 d'agost de 1806 per un eixèrcit provinent de [[Montevideo]] comandado pel francés [[Santiago de Liniers]].<ref name="bons" /><ref name="invasions">[http://estatico.buenosaires.gov.ar/areas/cultura/invasiones/cronista54.pdf Croniste Major de Buenos Aires N.º 54 (Juliol de 2006)], Institut Històric de la Ciutat de Buenos Aires. Consultat el 16 de juny de 2010.</ref><ref name="invasions2">[http://www.agc.buenosaires.gov.ar/noticias/?modulo=ver&item_id=3&contenido_id=13780&idioma=es Bicentenario de la reconquista de Buenos Aires] {{Wayback|url=http://www.agc.buenosaires.gov.ar/noticias/?modulo=ver&item_id=3&contenido_id=13780&idioma=es|dona't=20120814145051 }}. Consultat el 16 de juny de 2010.</ref>

En 1807 una segona expedició anglesa al mando de [[John Whitelocke]] va prendre la plaça forta de Montevideo i va permanéixer en este enclavament per varis mesos. El 5 de juliol de 1807, Whitelocke va intentar ocupar Buenos Aires, pero els seus habitants i les milícies urbanes, ara organisades —i una volta més en ajuda de Liniers— varen derrotar als anglesos.<ref name="bons" /><ref name="invasions" /><ref name="invasions2" /> La resistència del poble i la seua participació activa en la defensa i la reconquista va aumentar el poder i la popularitat dels líders criollos, a l'hora que incrementava l'influència i el fervor dels grups independentistes. Buenos Aires va guanyar en poder militar (conformat principalment per criollos) i prestigi moral.<ref name="bons" /><ref name="invasions2" /> Paralament, va quedar en evidència l'insuficiència de la [[Espanya|metròpoli]] sobre enviar tropes que pogueren defendre a les seues colónies, ara desijades en avidez per atres potències emergents.<ref name="bons" /> Tot açò, i l'arribada d'idees [[lliberalisme|lliberals]]<ref name="bons" /> i fonamentalment l'ocupació d'Espanya per l'eixèrcit napoleònic, va permetre la creació de moviments emancipadores, que varen desnugar en 1810 la [[Revolució de Maig]] i la creació del primer govern patrio.<ref>[http://books.google.com.ar/books?id=DRcOAAAAYAAJ&pg=PA81&dq=primeros+pobladores+de+Buenos+Aires&hl=es&ei=jxbcTLDQMIP6lweD0ayvCQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=10&ved=0CFcQuwUwCQ#v=onepage&q=primeros%20pobladores%20de%20Buenos%20Aires&f=false Buenos Aires i les províncies del Riu de l'Argent: des del seu descobriment i conquista pels espanyols, Volum 1], pág 96-102. Sir Woodbine Parish.</ref>

Com a conseqüència d'açò es va produir la deposición del poder dels espanyols en benefici dels criollos.<ref name="bons" /> La ciutat, d'uns 40 000 habitants,<ref>[http://books.google.com/books?id=v2VQAAAAMAAJ&pg=PA46&dq=40000+habitantes+%22Buenos+Aires%22+1810&hl=es&ei=0AHcTIysBIP88Ab6zMiKCQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=1&ved=0CDEQuwUwAA#v=onepage&q=40000%20habitantes%20%22Buenos%20Aires%22%201810&f=false Registre estadístic de la província de Buenos Aires, Parts 1-2], pág. 46. Oficina d'estadística general de la província de Buenos Aires.</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=FXfe1-2WWP0C&pg=PA24&dq=40000+habitantes+%22Buenos+Aires%22+1810&hl=es&ei=0AHcTIysBIP88Ab6zMiKCQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=8&ved=0CE8QuwUwBw#v=onepage&q&f=false L'oposició espanyola a la revolució per l'independència en el Riu de l'Argent entre 1810 i 1820: paràmetros polítics i jurídics per a la sòrt dels espanyols europeus], pág. 26. Maricel García de Flöel.</ref> es va transformar en un important port consumidor de productes manufacturados que provenien principalment de Gran Bretanya i es va produir el desmembramiento del Virreinato del Riu de l'Argent.<ref name="bons" /> Buenos Aires es va constituir en un primer moment en centre hegemònic, pero va deure impondre's a les oligarquies provincials, que tenien els seus propis proyectes econòmics.<ref name="bons" /><ref name="suarez" />

=== Fins a fins d'el {{sigle|XIX||s}} ===

[[Archiu:Fuerte de Buenos Aires, rivera norte.jpg|miniatura|el [[Fort de Buenos Aires|Fort]] (a on actualment es troba la [[Casa Rosada]]) i la costa del [[Riu de l'Argent]] cap a 1816]]
[[Archiu:Aduana Vieja (1888).jpg|miniatura|La mateixa vista en una fotografia de 1888. El Fort va ser demolit i s'observa l'[[Aduana Taylor]] i l'[[Estació Central de Buenos Aires]]]]
[[Archiu:Ribera Sur de Buenos Aires, 1852.jpg|miniatura|Antigament, el Riu de l'Argent aplegava a l'altura de l'[[avinguda Passege Colón]]. Una vista de la ribera des del Fort, 1852]]
[[Archiu:Buenos Aires-Jura de la Constitución (1854).jpg|miniatura|esquerra|Jura de la Constitució del [[Estat de Buenos Aires]], en 1854]]
[[Archiu:Paseo de julio.png|miniatura|esquerra|el [[passejada de Juliol]] (actual [[avinguda Leandro N. Alem (Buenos Aires)|avinguda Leandro N. Alem]]) en 1867]]
[[Archiu:BuenosAiresPlano1870.JPG|miniatura|[[Pla (cartografia)|Pla]] de Buenos Aires en 1870]]

[[Archiu:Partidos de la PBA antes de la federalización.svg|miniatura|esquerra|Partits de la província de Buenos Aires abans de la [[Federalisació de Buenos Aires|federalisació de la ciutat de Buenos Aires]]. En roig, la ciutat actual en els seus barris]]
[[Archiu:BUENOS AIRES PLANO DE 1888.jpg|miniatura|Pla de Buenos Aires en 1888]]
El govern que va succeir al virrey, la [[Primera Junta]], va considerar que tenia tots els poders d'aquell. Lo mateix varen entendre els governs que li varen succeir: [[Junta Gran]], [[Primer Triumvirat (Argentina)|Primer]] i [[Segon Triumvirat (Argentina)|Segon Triumvirat]], i [[Director suprem de les Províncies Unides del Riu de l'Argent|Directoris]]. La Primera Junta va pretendre ademés designar als governadors-intendents, enviar eixèrcits i recaptar els drets d'aduana. Açò va fer que el restant del virreinato sentira que la revolució solament havia substituït el poder central del virrey pel de Buenos Aires, sense obtindre cap ventaja.<ref name="bons" />

En 1815 les províncies es varen rebelar contra el govern central en ser designat [[Carlos María d'Alvear]] com a Director Suprem. Est va ser depost tres mesos despuix, lo que va obligar a insuflar un nou motiu de fervor per la Revolució. Aixina va sorgir la necessitat de declarar, en el [[Congrés de Tucumán]] de 1816, lo que ya era un fet: l'independència del virreinato sobre Espanya. Aquell congrés es va traslladar després a Buenos Aires, i va elaborar la [[Constitució Argentina de 1819|Constitució de 1819]], que no va funcionar i va ser rebujada pels federals. A l'any següent les forces federals varen derrotar al Directori i es va crear la [[província de Buenos Aires]], sent el seu primer governador [[Manuel de Sarratea]] qui va firmar en els vencedors el [[Tractat del Pilar]].<ref name="província" /> Després d'un periodo d'inestabilitat, [[Martín Rodríguez]] va ser designat governador<ref name="província" /><ref name="suarez">[http://books.google.com.ar/books?id=oWJIbaiZhb0C&pg=PA565&dq=Historia+de+la+Provincia+de+Buenos+Aires&hl=es&ei=i9zaTOHfHMP_lgfnq4y6CQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=5&ved=0CD4QuwUwBA#v=onepage&q=Historia%20de%20la%20Provincia%20de%20Buenos%20Aires&f=false Història general d'Espanya i Amèrica: Emancipació i nacionalitats americanes], pág 555-560. Luis Suárez Fernández.</ref><ref name="rivadavia">[http://www.elhistoriador.com.ar/biografias/r/rivadavia.php Biografia de Bernardino Rivadavia - L'Historiador] {{Wayback|url=http://www.elhistoriador.com.ar/biografias/r/rivadavia.php|dona't=20101228123652 }}, [[Felipe Pigna]]. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref> i els seus ministres, entre els que es destacava [[Bernardino Rivadavia]], varen iniciar un periodo d'orde i reformes:<ref name="rivadavia" /> es va crear el Registre Nacional, es va fundar l'Administració de Vacuna i l'Archiu General de Buenos Aires i es va inaugurar la Bossa Mercantil. En l'aspecte cultural es va destacar l'inauguració de l'[[Universitat de Buenos Aires]]<ref name="rivadavia" /><ref>[[s:Compendio de Lliteratura Argentina: 27|Biografia de Bernardino Rivadavia]], [[s:Compendio de Lliteratura Argentina|Compendio de Lliteratura Argentina]]. [[s:Emilio Alonso Criat|Emilio Alonso Criat]].</ref> i es va crear la Societat de Ciències Físiques i Matemàtiques. A fins de 1824 es va reunir un [[Congrés General de 1824|congrés]] per a redactar una constitució nacional pero als pocs mesos va esclatar la [[guerra del Brasil]], lo que va obligar a formar un eixèrcit urgentment, i es va pensar que també es tenia que formar un Poder Eixecutiu Nacional per a unificar el mando militar.<ref name="suarez" /><ref name="rivadavia" /><ref name="celso">[http://books.google.com/books?id=1U3bsmyZHmEC&pg=PA52&dq=renuncia+de+les+Heras&hl=es&ei=mh7bTObcDMGs8AaE75SMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=7&ved=0CEsQuwUwBg#v=onepage&q=renuncia%20de%20Las%20Heras&f=false Manual d'Història Constitucional Argentina 2], pág 46-57. Celso Ramón Lorenzo.</ref>

De modo que, sense escomençar siquiera a discutir una constitució que li donara marc llegal al càrrec, el 6 de febrer de 1826 es va sancionar la llei de presidència, creant un Poder Eixecutiu Nacional Permanent, en el títul de «President de les [[Províncies Unides del Riu de l'Argent]]».<ref name="rivadavia" /><ref name="celso" /><ref>[[s:és:Registre Nacional: Llibre II/025|Decret per al nomenament del Poder Eixecutiu Permanent]]</ref>

Es va nomenar a Rivadavia com el primer president en febrer de 1826, lo que no va ser ben rebut en les províncies.<ref name="suarez" /><ref name="rivadavia" /><ref>[[s:és:Registre Nacional: Llibre II/027|Nomenament de Bernardino Rivadavia com a president de les Províncies Unides del Riu de l'Argent]]</ref>

* Rivadavia va presentar a eixe congrés un proyecte de [[Llei de Capitalisació (Argentina)|capitalisació de Buenos Aires]], en el quala ciutat i gran part de la campanya circumdant es proclamava capital de l'Estat. el [[Federals porteños|federalisme porteño]] es va opondre, en defensa de les institucions de les províncies garantisades per la llei fonamental, en especial el port i l'aduana, principal font de recursos de la província. No obstant, la llei va ser sancionada en 1826.<ref name="província" /><ref name="suarez" /><ref name="rivadavia" /><ref name="celso" /> El governador de la [[província de Buenos Aires]], [[Juan Gregorio de les Heras|Les Heras]], va cessar en el seu càrrec per decret del Poder Eixecutiu.<ref name="celso" /> La Junta de Representants va ser dissolta, i es varen nacionalisar l'eixèrcit de la província, les terres públiques, l'aduana i totes les propietats provincials.<ref name="celso" /> Els hacendados, alarmats per les conseqüències que podia tindre la capitalisació, varen deixar de recolzar a Rivadavia, i est va quedar políticament aïllat.<ref name="suarez" /> Tres mesos després la [[Constitució argentina de 1826|Constitució de 1826]] es va aprovar pero les províncies la varen rebujar.<ref name="suarez" />

Mentrestant, en 1825, va desembarcar en la [[Banda Oriental]] l'expedició libertadora de [[Juan Antonio Lavalleja]] i les seues [[Trentatrés Orientals]] i després de posar lloc a [[Montevideo]] varen reunir un congrés que va declarar que la Província Oriental es reincorporava a les Províncies Unides del Riu de l'Argent. El Congrés Nacional va acceptar la reincorporació pero Rivadavia va decidir llavors desfer-se de la guerra en Brasil ya que un bloqueig naval impost per aquell afectava el comerç, base de la recaptació de rendes de l'estat. A pesar de la contundent victòria sobre Brasil es va firmar un tractat deshonroso que reconeixia la sobirania de l'Imperi sobre la Banda Oriental i es comprometia a pagar-li a l'enemic una indemnisació. Encara que davant les crítiques Rivadavia va rebujar el conveni, igualment va sofrir el cost polític del pacte, que anava a ser una de les raons de la seua posterior renúncia.<ref name="suarez" />

Durant la cridada «[[época de Rivadavia]]» la ciència i la cultura varen prosperar significativament. El seu impuls reformiste va donar a la vida intelectual una dinàmica desconeguda fins a llavors, creant un clima propici que va fructificar en diversos camps a través de l'obra personal de molts individus. Les mides centralistes varen incrementar l'enemistat de les províncies en el seu govern i la guerra en el Brasil va agotar els recursos.<ref name="suarez" /> Rivadavia va tindre que renunciar i es va exiliar en Anglaterra. Aixina, el règim presidencial va concloure i novament cada província es va governar per les seues pròpies institucions confiant en Buenos Aires el maneig de les [[Relacions Exteriors]].<ref name="suarez" /><ref name="rivadavia" /> La majoria dels protagonistes compromesos en el règim caigut va emigrar, empobrint-se el quefer intelectual de tendència europeizante, principalment en Buenos Aires. Es va obrir llavors un periodo de cuestionamiento als supòsits que fins a llavors havien fonamentat les relacions porteñas en el restant del país. En 1829, [[Juan Manuel de Roses]] va aplegar en poder despuix de derrotar al [[Partit Unitari]].<ref name="bons" /><ref name="suarez" /> En 1831 va derrotar a l'eixèrcit unitari i va deixar el govern en 1832 per a tornar en 1835, assegurant-se la ''suma del poder públic'', encapçalant una coalició formada per la major part de l'èlit federal i tradicionalista de la ciutat.<ref name="bons" /><ref name="roses">[http://www.elhistoriador.com.ar/biografias/r/rosas.php Biografia de Juan Manuel de Roses] {{Wayback|url=http://www.elhistoriador.com.ar/biografias/r/rosas.php|dona't=20120807123058 }}, per [[Felipe Pigna]] en L'Historiador. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref><ref>[http://www.portalanetasedna.com.ar/federales_unitarios.htm Unitaris i Federals] {{Wayback|url=http://www.portalanetasedna.com.ar/federales_unitarios.htm|dona't=20140801074326 }} en Portal Planeta Sedna. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>
* Rivadavianos i unitaris es varen vore obligats a emigrar. El cens de 1836 realisat en la ciutat a demanat de Roses indicava que hi havia 62 000 habitants. En 1852 ya hi havia 85 000 en 350 pomes edificades. Roses va sancionar una Llei d'Aduana que protegia la producció de les províncies, pero aumentava notablement els ingressos de Buenos Aires. En esta época la ciutat va enfrontar airosament el [[Bloqueig francés al Riu de l'Argent|Bloquege francés]] i el [[Bloqueig anglo-francés del Riu de l'Argent|Bloquege anglofrancés]].<ref name="roses" />

En derrotar [[Just José d'Urquiza|Urquiza]] a Roses en la [[batalla de Casers]], este últim es va exiliar en [[Anglaterra]], i aixina en Buenos Aires el centre de poder polític va quedar en mans de lliberals i unitaris.<ref name="roses" /> [[Vicente López i Plans]] va ser designat governador provisorio de la província de Buenos Aires i pel [[Acort de Sant Nicolás]] l'aduana de la ciutat va ser nacionalisada, i els seus ingressos manejats per Urquiza, en designar-li-ho Director de la Nació. Pero la Llegislatura de Buenos Aires, gràcies a l'alegat de [[Bartolomé Mitre]], va rebujar l'acort, lo que va provocar la renúncia del governador López. Urquiza va pretendre assumir la conducció de Buenos Aires, pero els porteños, despuix de la [[Revolució de l'11 de setembre de 1852|revolució de setembre de 1852]], varen reprendre el control de la ciutat. D'esta manera, si ben l'[[Estat de Buenos Aires]] no es va declarar lliure, es va apartar del restant de les tretze províncies que varen conformar la [[Confederació Argentina]].<ref name="província" />

A partir de Casers la ciutat es va obrir cap a l'immigració. Mils d'europeus, especialment d'[[Itàlia]] i [[Espanya]], li varen canviar la fisonomia a la ciutat i a la seua idiosincràsia. Es varen realisar construccions de tot tipo, incloent el primer [[Ferrocarril Oest de Buenos Aires|ferrocarril de l'Argentina]],<ref name="llimites2"/> que unia la ciutat en el poble de Flores, que en aquelavors estava en la província. Els palaus i cases varen ser construïts o ornamentados a l'estil italià, reemplaçant al «estil colonial». La fundació en 1854 de la Municipalitat va permetre ordenar la ciutat. Pero la falta d'higiene era un gran problema i va anar recent despuix de [[Febra groga en Buenos Aires|l'epidèmia de febra groga de 1871]], que diezmó lliteralment la població, que es va millorar el problema de l'aigua corrent i es varen millorar les condicions de vida de la població, que en alguns llocs vivia enfeixada<ref>Howlin, Diego. [https://www.revistapersona.com.ar/Persona34/34DHowlin.htm «Bossada Negra, Història de la febra groga, en Buenos Aires de 1871». Revista Persona.] Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref> i en 1875 es va crear l'ampli espai vert del [[parc Tres de Febrer]].<ref>[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/med_ambiente/parque_3_de_febrero/resena_historica.php?menu_id=18892 Parc 3 de Febrer: Resenya Històrica]. Govern de la Ciutat de Buenos Aires. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

Durant ellarc procés que va dur a la creació de l'Estat Nacional Argentí, Buenos Aires va ser elegida lloc de residència del Govern Nacional, encara que este caria d'autoritat administrativa sobre la ciutat, que formava part de la [[província de Buenos Aires]].<ref name="província">{{cita web |url=http://www.gba.gov.ar/institucional/historia.php|títul=Resenya històrica de la província. Govern de la Província de Buenos Aires. |fechaacceso=15 de setembre de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140508025250/http://www.gba.gov.ar/institucional/historia.php|fechaarchivo=8 de maig de 2014}}</ref>

La necessitat del govern nacional de [[Federalisació de Buenos Aires|federalizarla]], sumada al moviment de tropes ordenat pel governador de la província, [[Carlos Tejedor]], va produir en 1880 una [[Revolució de 1880|série d'enfrontaments]] que terminarien en la derrota de la província de Buenos Aires i la federalisació de la ciutat. Posteriorment, la província va cedir els partits de [[Sant Josep de Flores|Flores]] i Belgrano, que varen ser anexats al territori de la Capital Federal, rebent a canvi una compensació econòmica.<ref name="província" /><ref name="llimites2">Govern de la Ciutat de Buenos Aires, ''[http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/institucionalimites/Llímits] {{Wayback|url=http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/institucionalimites/|dona't=20090710113211 }}''. Consultat el 15 de juny de 2010.</ref>

En 1882 el Congrés Nacional va crear les figures del [[Anex:Intendents de la Ciutat de Buenos Aires|Intendent]] i el [[Concejo Deliberante]] de la ciutat. L'intendent no era elegit per vot popular, sino que era designat pel [[President de la Nació Argentina|president de la Nació]] en conformidad con el [[Senat de la Nació Argentina|Senat]]. El primer en eixercir el nou càrrec va ser [[Torcuato d'Alvear]], designat en 1883 per [[Juliol A. Roca]]. En canvi el Concejo Deliberante sí era votat pels habitants. Ademés la ciutat es va tornar cosmopolita, a diferència del restant del país, i va desenrollar una potencialitat financera i cultural. La Nació va fer tot lo possible per engrandir i embellir la ciutat que ara li pertanyia. De 337.617 habitants en 1880, la ciutat va passar a tindre en 1895 la sifra de 649.000, dels que solament 320 000 eren natius.<ref>Villeco, Miguel Héctor. ''Cronologia per a una història de la ciutat de Buenos Aires. (1580-1996)'', Buenos Aires, Govern de la Ciutat de Buenos Aires, 2000, p. 23</ref>

=== Fins a l'actualitat ===

[[Archiu:Ciudad de Buenos-Aires y distrito federal (Cuarta edicion) - publicado por Pablo Ludwig, 1900 - btv1b53058289m.jpg|miniatura|Pla de Buenos Aires en 1900.]]
[[Archiu:Horacio Coppola - Buenos Aires 1936 - Noche en Avenida de Mayo.jpg|miniatura|Vista noctura de l'[[Avinguda de Maig]] i l'[[Avinguda Roque Sáenz Penya]] des del [[Palau de la Llegislatura de la Ciutat de Buenos Aires|Palau Ayerz]].]]
[[Archiu:Palacio_Ortiz_Basualdo_ca_1910_(AGN).jpg|miniatura|El desaparegut [[Palau Ortiz Basualdo (Plaça Sant Martín)|Palau Ortiz Basualdo Dorrego]] va ser construït en 1904 i demolit en 1969.]]

Cap a fins d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{sigle|XX||s}} la ciutat va sofrir una transformació important; la prosperitat econòmica que travessava el país sumada a les preparacions per al [[Centenari Argentí|I Centenari]] que se celebraria en 1910 varen permetre que l'infraestructura urbana es desenrollara. Es varen millorar els servicis públics i en 1913 va contar en el primer [[subte de Buenos Aires|subterràneu]] d'[[Iberoamèrica]]. En lo urbanístic es va modificar en estils, edificis alts i en la traça urbana. Es varen discutir i varen formular plans per a fer de la metròpolis el símbol d'una nova i progressista nació.<ref>{{Cita lliure |títul=Escultura i Poder en l'espai públic, pág 56 |autor=María del Carmen Magaz |editorial=Acervo Editora Argentina |isbn= 978-987-23100-2-8 |any=2007}}</ref>

L'aument del tràfic comercial requeria la construcció d'un nou port en la ciutat. [[Eduardo Madero]] havia presentat varis proyectes per a la seua construcció en 1861 i 1869, pero va anar en 1882 quan el seu proyecte és acceptat gràcies al seu tio [[Francisco Bernabé Madero|Francisco Madero]], vicepresident de la Nació durant la primera presidència de [[Juliol Argentí Roca]]. El port va ser inaugurat en 1884, pero la dàrsena nort i el dic 4 varen ser inaugurats recent en 1897. Este port va tindre moltes deficiències, per lo que en 1908 el [[Congrés de la Nació Argentina|Congrés de la Nació]] va establir la construcció del [[Port Nou (Buenos Aires)|Port Nou]], que va ser inaugurat en forma provisoria en 1919, compost per dàrsenes obertes i ubicat al nort de l'[[avinguda Còrdova]].<ref>{{Cita lliure |autor=Luqui Lagleyze, J. M. |títul=Breu Història Arqueològica del Port de la Ciutat de Buenos Aires. 1536-1827 |editorial=s/l, Departament d'Estudis Històrics Navals de l'Armada Argentina |any=2005}}</ref><ref>{{Cita publicació |autor= Ruiz Moreno, H.; Cedrone, G. |títul= Titularitat i competència sobre el port de la Ciutat de Buenos Aires. El conflicte entre la Nació i la Ciutat de Buenos Aires |publicació= La Llei |número= 15 |volum= setembre |any= 2005}}</ref>

Pero no tot era prosperitat en la ciutat de Buenos Aires. Els festejos del Centenari es varen desenrollar baix [[estat de lloc]], declarat a raïl de la [[folga general]] succeïda l'any anterior després de la sanguinosa repressió en [[plaça Lorea]] a una manifestació anarquista, que va deixar huit morts i més de cent ferits, i que després es donaria a conéixer com la «[[Semana roja (Argentina)|Semana Roja]]».<ref name="croniste">{{Cita web |url=http://www.cronista.com/notas/135959-190819-nace-una-nueva-republica|títul=1908/19 Naix una nova república |fechaacceso=3 de febrer de 2011 |obra=El Croniste Comercial |ubicació=Buenos Aires |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080505141155/http://www.cronista.com/notas/135959-190819-nace-una-nueva-republica|fechaarchivo=5 de maig de 2008 }}</ref><ref name="argentina. ar">{{Cita web |url=http://www.argentina.ar/_es/cultura/C1956-comienza-el-ano-del-bicentenario.php|títul=Comença l'Any del Bicentenario |fechaacceso=6 de novembre de 2010 |data=26 de maig de 2010 |urlarchivo=https://www.webcitation.org/68cqd6vNI?url=http://www.argentina.ar/_es/cultura/C1956-comienza-el-ano-del-bicentenario.php|fechaarchivo=23 de juny de 2012 }}</ref><ref name="MIJOS GRÀFICS I HISTÒRIA">{{Cita web |url=http://perio.unlp.edu.ar/question/numeros_anteriors/numero_anterior13/nivel2/articulos/informes_investigacion/badellgringauz_1_informes_13verano06.htm|títul=MIJOS GRÀFICS I HISTÒRIA. LA SEMANA ROJA DE 1909 |fechaacceso=6 de novembre de 2010 |llinage=Badell |nom=Martín Alejandro |apellidar2=Gringauz |nomene2=Lucrecia |editor=Facultat de Periodisme i Comunicació Social (UNLP) |ubicació=L'Argent |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120323161251/http://perio.unlp.edu.ar/question/numeros_anteriors/numero_anterior13/nivel2/articulos/informes_investigacion/badellgringauz_1_informes_13verano06.htm|fechaarchivo=23 de març de 2012 }}</ref> En giner de 1919 varen ser assessinats setcents obrers i va haver prop de quatre mil ferits després d'un conflicte desnugat a raïl d'una folga en els tallers metalúrgics ''Pedro Vasena i Fills'', fet que seria recordat com la [[Semana Tràgica (Argentina)|«Semana Tràgica»]].<ref>[http://www.elhistoriador.com.ar/articulos/movimiento_obrero_hasta_1943/la_semana_tragica.phpLa Semana Tràgica - L'Historiador] {{Wayback|url=http://www.elhistoriador.com.ar/articulos/movimiento_obrero_hasta_1943/la_semana_tragica.php|dona't=20121015075237 }}, pres dels mits de l'història argentina III, de [[Felipe Pigna]], Editorial Planeta, 2006. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

Des de 1895 a 1914, a raïl de l'[[Immigració en ArgentinaLa gran ona d'immigració europea (1850-1950)|arribada de les grans corrents inmigratorias]], la ciutat va créixer en una de les taxes anuals més grans del món i en 1914 era la duodècima ciutat més gran del món en 1 575 000 habitants, i també va créixer cultural i comercialment.<ref>{{Cita lliure |autor=Romero, José Luis |enlaceautor=José Luis Romero (historiador) |títul=Breu Història de l'Argentina |capítul=X. La República Lliberal (1880-1916) |editorial=Abril |edició=8 |any=1987 |pàgina=139 |isbn=950-10-0072-9 |urlcapítulo=http://www.faggella.com.ar/histoargenta/liberal.htm |fechaacceso=6 de decembre de 2010 |fechaarchivo=10 d'agost de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120810044040/http://www.faggella.com.ar/histoargenta/liberal.htm|deadurl=yes }}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://www.elbarriopueyrredon.com.ar/ediciones%2010/mayo/noticias_bicentenario_ciudad.shtmlLaciutatiel Bicentenario]. El Barri Vila Pueyrredón. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

Esta immigració va provocar canvis en la fisonomia de la ciutat. Era freqüent la construcció de [[conventillo]]s, vivendes precàries que eren llogades als nouvinguts, els qui devien conviure en una situació d'arrimerament i falta d'higiene.<ref>[https://web.archive.org/web/20100918045823/http://inmigracion.suite101.net/artícul.cfm/la-inmigracion-y-el-conventillo L'Immigració i el conventillo]. Virginia Vacarezza. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref><ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:H0DhhBkcU3gJ:www.encuentro.gov.ar/gallery/1076.pdf+conventillos+en+Buenos+Aires+Inmigraci%C3%B3n+a+principios+del+siglo+XX&hl=es&gl=ar&pid=bl&srcid=ADGEEShH1JjX0xMM1vUFEYSrjYIzq2XapTq0HYQ4P6CAjrvKgOu9STc8R5CGQ_nsOpFE1cUtcxWzHrDqmXndpDE7opwa8fiTnaGvAsTccORUiBY-ViqzEry7c0kQTiApShXlR9l4MvKx&sig=AHIEtbTkqpQ7NZ3_Z0ZO3DMaazFJVZ_xdA Història d'un país. Argentina sigle XX, cap. 5]. Educ. ar. [[Trobada (canal de televisió)|Canal Trobe]].</ref> També varen escomençar a formar-se les primeres ''[[vila misèria|viles d'emergència]]'', que si be es varen desenrollar a partir de la década de 1930, existien des de fins d'el {{sigle|XIX||s}}.<ref>[http://www.solesdigital.com.ar/sociedad/historia_villas_1.htm Història de les viles misèria en Buenos Aires - Partix 1]. Sols digital. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

[[Archiu:Av entre rios en 1920.jpg|miniatura|esquerra|L'edifici de la "Associació Espanyola de Mutualitats" en 1920.]]

Durant finals d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{sigle|XX||s}} va existir un gran desenroll del sistema tranviario. La primera llínea de [[tramvia]] va ser inaugurada el 14 de juliol de 1863. Per a la década de 1920 la ret contava en 875 [[quilómetro|km]] de llínees, 3000 vehículs i 12{{esd}}000 empleats. El sistema va continuar funcionant fins al 19 de febrer de 1963,<ref name="tranvia">[https://web.archive.org/web/20130728175332/http://www.tranvia.org.ar/tranvias/ciudaddebsas.htm Història del Tramvia en Buenos Aires]. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref> després de la qual cosa la ciutat es queda sense tramvies fins que s'inaugura el [[Premetro (Subte de Buenos Aires)|PreMetro]] el 27 d'agost de 1987,<ref name="premetro">[https://web.archive.org/web/20100219172353/http://www.sbase.com.ar/es/index.php/la-red/premetro Subterràneus de Buenos Aires - Premetro] Consultat l'11 d'agost de 2010.</ref> salve per un servici històric que funciona en el barri de [[Caballito]] els feriados i fins de semana des de 1980 —el «Tramway Històric de Buenos Aires»— proporcionat per l'[[Associació Amics del Tramvia]].<ref name="tranvia" />

En 1936 es va construir l'[[Obelisc de Buenos Aires|Obelisc]] i l'any següent es va inaugurar el primer tram de l'[[avinguda 9 de Juliol]], l'extensió del qual seria ampliada vàries voltes en les décades següents.<ref>{{Cita publicació |apellidar= Sánchez |nomene= Nora |títul= Avinguda 9 de Juliol. Històries d'un ícono porteño |url=http://www.clarin.com/diario/2005/05/29/laciudad/h-05015.htm|publicació= Diari "Clarín" |data= 29 de maig de 2005 |fechaacceso= 14 de novembre de 2010 |fechaarchivo= 20 de juliol de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120720063426/http://edant.clarin.com/diario/2005/05/29/laciudad/h-05015.htm|deadurl= yes }}</ref>

En 1941, despuix de 4 anys d'obres, es va inaugurar l'[[Avinguda General Pau (Buenos Aires)|avinguda General Pau]]. Des d'eixe llavors, li servix de llímit en la [[província de Buenos Aires]], si ben dits llímits havien segut fixats per llei en 1887.<ref name="llimites2" />

Durant els governs de la [[Revolució del 43]] i els mandats de [[Juan Dumenge Perón]], a raïl d'un fort procés de migració interna, la ciutat va aumentar la seua població tant dins dels seus llímits administratius com en els [[Anex:Partits de la província de Buenos Aires|partits]] de la província de Buenos Aires lindantes en la mateixa, la qual cosa va dur a la conformació de la [[megaciudad]] coneguda com [[Gran Buenos Aires]].<ref name="llimites2" /><ref>[http://www.indec.mecon.gov.ar/nuevaweb/cuadros/2/pobl_1895-01.xls Població segons els censos nacionals de 1895 a 2001 per província ordenades per la cantitat de població en 2001] {{Wayback|url=http://www.indec.mecon.gov.ar/nuevaweb/cuadros/2/pobl_1895-01.xls|dona't=20120213191403 }}. [[INDEC]].</ref>

En 1955 la ciutat va sofrir el [[bombardeig de la Plaça de Maig]] per un grup de militars i civils oposts al govern del president Juan Dumenge Perón en l'intenció de derrocar-ho. En el fet varen morir 308 persones i va haver més de 700 ferits.<ref>{{Cita web |títul=A 54 anys del dia en que varen bombardejar al poble reunit en la plaça de Maig |any=2009 |ubicació=L'Argent |url=http://www.elargentino.com/nota-45390-A-54-anos-del-dia-en-que-bombardearon-al-pueblo-reunido-en-la-Plaza-de-Mayo.html|fechaacceso=15 de juny de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304002732/http://www.elargentino.com/nota-45390-A-54-anos-del-dia-en-que-bombardearon-al-pueblo-reunido-en-la-Plaza-de-Mayo.html|fechaarchivo=4 de març de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web |apellidar=Gaggero |nom=Jorge |títul=Quan un no golpista era “traïdor a la pàtria” |any=2006 |ubicació=Buenos Aires |editorial=Pàgina 12 |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-68674-2006-06-19.html|fechaacceso=15 de juny de 2010}}</ref>

Cap a 1976 (en plena [[Procés de Reorganisació Nacional|dictadura militar]]), en vistes a un parc automotor en constant expansió, va ser ideat el [[Pla d'autopistes urbanes]], fermament eixecutat per l'intendent [[Osvaldo Cacciatore|Cacciatore]], que contemplava una ret d'autopistes en peage.<ref>Eduardo Criscuolo, ''[http://www.barriada.com.ar/varios/149barrios.htm Quan Drago es va separar d'Urquiza]''. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

La construcció va escomençar en 1978, i les autopistes [[Autopista 25 de Maig|25 de maig]] i [[Autopista Pèrit Moreno|Pèrit Moreno]] varen ser finalment inaugurades el 6 de decembre de 1980.<ref name="ausa">AUSA, ''[https://web.archive.org/web/20090708030739/http://www.ausa.com.ar/site/subpagina.asp?IdSeccion=9&IdSub=37 Història]''. Consultat el 3 de febrer de 2010.</ref>
Una important cantitat de terrenys varen ser expropiats, en molts casos de manera forçada, i en profunt malestar i rebuig de gran part dels veïns afectats. Molts d'ells varen ser traslladats a barris construïts per proyectes estatals de vivenda. Atres obres varen ser començades i després abandonades, i dits terrenys varen ser ocupats illegalment.<ref>''[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=85138Elfantasmadelescasespresesrondaelsbarris] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=85138|dona't=20241219025949 }}'', Diari La Nació, 11 de giner de 1998. Consultat el 3 de febrer de 2010.</ref>

El 17 de març de 1992 a les 14:45 hores, un [[coche bomba]] [[Atentat a l'embaixada d'Israel en Argentina|explotava]] contra l'edifici de l'Embaixada d'[[Israel]] causant 29 morts,<ref>[http://www.perfil.com/contenidos/2008/03/17/noticia_0003.html Aniversari de l'atentat a l'Embaixada d'Israel: 16 anys sense trobar els culpables de les 29 morts] {{Wayback|url=http://www.perfil.com/contenidos/2008/03/17/noticia_0003.html|dona't=20130515081729 }}, [[Diari Perfil]], 17 de març de 2008. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref> pero no seria l'únic, ya que el fet [[Atentat a la AMIA|es repetiria]] el 18 de juliol de 1994 a les 9:53, esta volta contra la sèu de l'[[Associació Mutual Israelita Argentina|AMIA]], causant 85 morts i més de 300 ferits.<ref>[http://www.losandes.com.ar/notas/2010/7/16/un-502823.aspA16anysde l'atentat de la AMIA, renoven el demanat de justícia] {{Wayback|url=http://www.losandes.com.ar/notas/2010/7/16/un-502823.asp|dona't=20121120205501 }}, [[Diari Els Andes]], 16 de juliol de 2010. Consultat el 3 de febrer de 2011.</ref>

Despuix de la [[Reforma de la Constitució Argentina de 1994]] la ciutat va poder contar en la seua pròpia [[Constitució de la Ciutat de Buenos Aires|Constitució]] i en un govern autònom d'elecció directa.<ref name="llimites2" /> En les primeres eleccions del Poder Eixecutiu, efectuades en 1996, va resultar guanyadora la fòrmula [[Unió Cívica Radical|radical]], convertint a [[Fernando de la Rúa]] en el primer cap de Govern.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=171737Dela Rúa en tota la Capital] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=171737|dona't=20131102113246 }} Diari [[La Nació (Argentina)|La Nació]], 1 de juliol de 1996. Consultat el 19 de juny de 2010.</ref>
De la Rúa renunciaria al seu càrrec en 1999 per a assumir la Presidència de la Nació, sent el seu mandat completat pel vicejefe [[Enrique Olivera]].<ref>{{Cita web |títul=De la Rúa assumix sense el presupost |any=1999 |edició=[[La Nació (Argentina)|Diari La Nació]] |ubicació=Buenos Aires, [[Argentina]] |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=164383|fechaacceso=13 d'agost de 2010 |fechaarchivo=10 de decembre de 2024 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20241210185605/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=164383|deadurl=yes }}</ref>

[[Archiu:Puerto_Madero,_Buenos_Aires_(40689219792)_(cropped).jpg|miniatura|450px|[[Image panoràmica|Panoràmica]] dels edificis de Buenos Aires en [[Port Madero]].]]
Durant els anys següents la ciutat va continuar en el seu desenroll cultural i de la seua infraestructura. Varen escomençar noves obres d'ampliació de la [[Subte de Buenos Aires|llínea de subterràneus]]; al mateix temps que varen ser inaugurats i refaccionados diferents museus, teatres i centres culturals. En decembre de 2001 la ciutat va ser testic d'alguns dels [[cacerolazo]]s i marches que demanaven la renúncia del ministre d'Economia, [[Dumenge Cavallo]], i del [[President de la Nació Argentina|president de la Nació]], [[Fernando de la Rúa]]. La repressió policial ordenada pel Govern Nacional va causar varis morts tant en les rodalies de la [[Casa Rosada]] com en les del [[Palau del Congrés de la Nació Argentina|Palau del Congrés]]. El conflicte va finalisar en la renúncia del president, i va donar lloc a [[Crisis de decembre de 2001 en Argentina|una de les pijors crisis institucionals]] que va sofrir la República Argentina.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2001/12/21/p-02615.htm Repressió en Plaça de Maig: una batalla en cinc morts] {{Wayback|url=http://www.clarin.com/diario/2001/12/21/p-02615.htm|dona't=20120110132816 }}, Clarín, 21 de decembre de 2001.</ref>

En 2003 va ser promulgada l'[[Unió Civil]],<ref>Vejau [https://web.archive.org/web/20050318072435/http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/htmley1004.htmllei 1004]</ref> tant per a les [[Diversitat sexual en Buenos Aires|parelles homosexuals]] com per a les heterosexuals, convertint-se en la primera ciutat en [[Amèrica Llatina]] en oficialisar dites unions. En el 2004 la ciutat va sofrir una de les seues majors tragèdies quan en un recital de roc el 30 de decembre es va produir un incendi en elocal bailable [[República Cromañón]] al moment de tirar en el seu interior, per part dels assistents al mateix, vengals causant un incendi de va deixar 193 morts i 1432 ferits.<ref name="falloHechosProbados">{{Cita lliure |autor=Tribunal Oral en lo Criminal N.º 24 de la Ciutat de Buenos Aires |títul=Falle de la Causa N.º 2517 |capítul=XVI. Fets provats del dia 30 de decembre de 2004 |any=2009 |data=19 de juny de 2010 |fechaacceso=30 de decembre de 2009 |url=http://www.clarin.com/diario/2009/08/19/um/sentencia.doc|fechaarchivo=23 d'agost de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090823132247/http://www.clarin.com/diario/2009/08/19/um/sentencia.doc|deadurl=yes }}</ref>

Este fet va produir una investigació en un juí polític per a determinar la responsabilitat política del cap de Govern [[Aníbal Ibarra]]; despuix del qual, la [[Llegislatura de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|Llegislatura]] va decidir suspendre-ho<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/785243-multitudinario-acto-en-apoyo-a-ibarra|títul=Multitudinari acte en respal a Ibarra |fechaacceso=11 de maig de 2014 |fechaarchivo=11 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160911062111/http://www.lanacion.com.ar/785243-multitudinario-acto-en-apoyo-a-ibarra|deadurl=yes |data=2 de març de 2006}}</ref> i després destituir-ho, sent reemplaçat definitivament pel Vicejefe de Govern [[Jorge Telerman]] el 7 de març de 2006.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2005/11/15/elpais/p-00315.htm|títula Llegislatura porteña va aprovar el juí polític per Cromañón i suspenen a Ibarra en el càrrec |editor=Clarín |data=15 de novembre de 2005 |fechaacceso=19 de juny de 2010 |fechaarchivo=25 de giner de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080125115544/http://www.clarin.com/diario/2005/11/15/elpais/p-00315.htm|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2005/11/15/elpais/p-00701.htm|títul=Telerman: "No assumixc com a cap de Govern. Soc el vicejefe a càrrec" |editor=Clarín |data=15 de novembre de 2009 |fechaacceso=19 de juny de 2010 |fechaarchivo=25 de giner de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080125124024/http://www.clarin.com/diario/2005/11/15/elpais/p-00701.htm|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2006/03/08/elpais/p-00315.htm|títula Llegislatura porteña va destituir a Ibarra en el juí polític per Cromañón, en els vots justs |editor=Clarín |data=8 de març de 2006 |fechaacceso=19 de juny de 2010 |fechaarchivo=24 d'agost de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090824072136/http://www.clarin.com/diario/2006/03/08/elpais/p-00315.htm|deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2006/03/08/elpais/p-01201.htm|títul=Telerman completa el mandat i demana que no s'apuren renúncies |editor=Clarín |data=8 de març de 2006 |fechaacceso=19 de juny de 2010 |fechaarchivo=22 d'octubre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071022230226/http://www.clarin.com/diario/2006/03/08/elpais/p-01201.htm|deadurl=yes }}</ref> En el juí penal iniciat despuix, es va comprovar que Aníbal Ibarra no era culpable i va resultar sobreseer,<ref>{{Cita web |url=https://www.cij.gov.ar/nota-4333-Casaci-n-confirm--el-sobreseimiento-de-An-bal-Ibarra-por-Croma--n.html|títul=https://www.cij.gov.ar/nota-4333-Casaci-n-confirm--el-sobreseimiento-de-An-bal-Ibarra-por-Croma--n.html }}</ref> fallo que després va quedar ferm.<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2006/09/20/277151-confirman-desvinculacion-ibarra-del-caso-cromanon|títul=http://www.infobae.com/2006/09/20/277151-confirman-desvinculacion-ibarra-del-caso-cromanon }}</ref>

En l'any 2007 es produïxen les eleccions per a cap de Govern i llegisladors. El 10 de decembre de 2007 [[Maurici Macri]] va assumir el càrrec de cap de Govern, després de véncer la fòrmula composta per ell i [[Gabriela Michetti]], en el segon regrés de les [[Eleccions en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires de 2007|eleccions]] realisades en juny del mateix any, al binomi [[Daniel Filmus]]-[[Carlos Salomón Heller|Carlos Heller]] en el 60.96 % dels vots. Dita fòrmula havia triumfat també en el regrés previ en obtindre el 45.62 %, en una diferència de més del 20 % respecte dels seus principals competidors. En la mateixa data també assumix Aníbal Ibarra el càrrec de llegislador en la Llegislatura Porteña, despuix d'haver guanyat en les eleccions llegislatives. En 2010 en la ciutat es varen realisar els actes centrals del [[Bicentenario d'Argentina]], durant els quals també es va celebrar la reinauguración del [[Teatre Colón]], després dels treballs de restauració fets a raïl de la seua deterioració.<ref>{{Cita web |url=http://www.bicentenario.argentina.ar/es/agenda/grandes-eventos/paseo-del-bicentenario-16.php|títul=Passege del Bicentenario |fechaacceso=26 de maig de 2010 |autor=Bicentenario. argentina. ar |data=26 de maig de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100514180547/http://www.bicentenario.argentina.ar/es/agenda/grandes-eventos/paseo-del-bicentenario-16.php|fechaarchivo=14 de maig de 2010 }}</ref><ref name="eluniversal">{{enllaç trencat|1=[http://economia.eluniversal.com/2010/05/25/cul_ava_reinauguran-el-teatr_25A3905219.shtml Reinauguran el Teatre Colón despuix de restauració de 4 anys] |2=http://economia.eluniversal.com/2010/05/25/cul_ava_reinauguran-el-teatr_25A3905219.shtml |bot=InternetArchiveBot }}. L'Universal, 25 de maig de 2010. Consultat el 20 de giner de 2011.</ref>

=== Proyecte de trasllat de la capital ===

En 1868 el president [[Bartolomé Mitre]] va vetar la Llei 252, que pretenia mudar la capital a la ciutat de [[Rosario (Argentina)|Rosario]].<ref name="trasllat">[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=75093Resimpedixel traspàs de la Capital] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=75093|dona't=20140518042839 }}. La Nació, 18 d'agost de 1997 (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref> [[Dumenge Faustino Sarmiento|Dumenge Sarmiento]] també va vetar dos lleis que pretenien mudar-la al mateix destí: la Llei 294 en 1869 i la 620 en 1873.<ref name="trasllat" /> També va vetar en 1870 la llei 462, que pretenia traslladar-la a [[Vila María]].<ref name="trasllat" />
[[Archiu:Skyline Puerto Madero.jpg|miniatura|450px|Vista nocturna de [[Port Madero]].]]
[[Archiu:Casa Rosada, Buenos Aires 2024.jpg|miniaturadeimagen|Fotografia de [[Casa Rosada]], presa en abril de 2024]]
El 3 de maig de 1972, durant la presidència de facto del general [[Alejandro Agustín Lanusse]], es va dictar el decret-llei 19.610, el qual declarava la necessitat de traslladar la capital de la nació fòra de la ciutat de Buenos Aires.<ref name="trasllat" />

El 27 de maig de 1987, durant la presidència de [[Raúl Alfonsín]], el Congrés de la Nació va sancionar la llei 23.512, en la que es declarava com la nova capital federal als núcleus urbans erigits i per erigir-se en un futur en l'àrea de les ciutats de [[Viedma]], [[Carmen de Patagones]] i [[Guàrdia Mitre]] ([[Districte Federal de Viedma-Carmen de Patagones]]), junt en un ampli territori de camps en la zona de la Vall Inferior del [[Riu Negre (Argentina)|riu Negre]], cedit per les Llegislatures de les províncies de Buenos Aires i [[província de Riu Negre|Riu Negre]]. Este proyecte, el qual és conegut com [[Proyecte Patagonia]], tenia com a objectiu no solament descentralisar la ciutat de Buenos Aires, sino també poblar i desenrollar la regió patagónica. Per a complir en el proyecte, el 21 de juliol de 1987, a través del decret 1156, es va crear l'Ent per a la Construcció de la Nova Capital-Empresa de l'Estat ([[Ent per a la Construcció de la Nova Capital|ENTECAP]]).<ref name="trasllat2">[http://www.rionegro.com.ar/arch200604/16/v16a15.phpEldiaque Alfonsín va prometre a Viedma ser capital argentina] {{Wayback|url=http://www.rionegro.com.ar/arch200604/16/v16a15.php|dona't=20071006155717 }}. Riu Negre, 16 d'abril de 2006 (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref>

Quan [[Carlos Menem|Carlos Saúl Menem]] va assumir la presidència, en 1989, va decidir dissoldre el ENTECAP.<ref name="trasllat" />

En el proyecte de trasllat de la capital es va obrir un debat sobre l'eventualitat de que la ciutat retornara a la jurisdicció de la [[província de Buenos Aires]], lo que es va resoldre en l'artícul 6.º de la llei 23.512, el qual establix la provincialisació de la ciutat una volta que les autoritats federals estigueren radicades en la seua nova sèu i que es deuria convocar a una Convenció Constituent per a organisar les seues institucions.<ref name="trasllat" /> Despuix de véncer-se els determinis de vigència de les cessions fetes per la província de Buenos Aires (el 12 de novembre de 1991) i per la de Riu Negre (el 14 de juliol de 1994) el 21 de maig de 2014 va ser derogada la llei 23512 en la sanció del Digesto Jurídic argentí (llei N.º 26939), que és el cos ordenat de les normes nacionals argentines vigents, al no ser inclosa en el seu cos normatiu. D'esta manera el proyecte de trasllat de la capital federal va aplegar jurídicament al seu fi.<ref>{{Cita web |url=https://www.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/231154/norma.htm|títul=Digesto Jurídic argentí }}</ref>

== Discussió sobre el seu estatus jurídic ==

la [[reforma constitucional argentina de 1994]] va otorgar a la ciutat de Buenos Aires un nou estatus jurídic en dispondre que «La Ciutat de Buenos Aires tindrà un règim de govern autònom, en facultats pròpies de llegislació i jurisdicció, i el seu cap de govern serà elegit directament pel poble de la ciutat» (art. 129). Abans de 1994, la ciutat de Buenos Aires era un [[municipi]] que tenia la facultat extraordinària de tindre representació pròpia en les cambres de [[Cambra de Senadors de la Nació Argentina|senadors]] i [[Cámara de la Nació Argentina|diputats]] del [[Congrés de la Nació Argentina|Congrés de la Nació]], pero no tenia la facultat d'elegir a l'intendent municipal, l'elecció del qual recaïa en el president de la Nació. En posterioritat a 1994, els ciutadans de la ciutat varen elegir una convenció constituent que va procedir a aprovar en 1996 un [[Constitució de la Ciutat de Buenos Aires|«estatut organisatiu» (art. 129, CN), denominat «constitució» per la convenció]], que també va adoptar com a nom oficial de la ciutat, el de «Ciutat Autònoma de Buenos Aires». Des de llavors no hi ha acort entre els especialistes sobre quin és l'estatus jurídic de la ciutat de Buenos Aires. La discussió central es concentra al voltant de les dicotomia [[ciutat autònoma|autonomia]]-[[autarquia]] i [[municipi]]-[[estat]]. A continuació es presenta la síntesis de les principals postures sobre l'estatus o naturalea jurídica de la ciutat de Buenos Aires a partir de 1994:

* '''Govern autònom'''. Per a Claudio Kiper Buenos Aires no és una «ciutat autònoma», ni un «estat autònom», sino una ciutat en «govern autònom», és dir una ciutat autogobernada. Kiper sosté que l'utilisació de la paraula «governe autònom» que utilisa la Constitució Nacional, i no «estat autònom» o «ciutat autònoma», expressa la voluntat dels constituents de llimitar l'autonomia al govern, establint per a les facultats llegislatives i jurisdiccionals (judicials) un criteri més acotat de «facultats pròpies» definides per la llei reglamentària dictada pel Congrés Nacional. Per a Kiper la condició d'estat autònom en Argentina, solament li correspon a les províncies. Per esta raó, segons Kiper, la Ciutat de Buenos Aires no té facultats per a tindre una justícia civil pròpia, perque el concepte de «govern autònom» no inclou la noció d'un poder judicial propi, sino solament el de «facultats pròpies de jurisdicció».<ref name="Kiper">{{cita publicació|apellidar=Kiper|nom=Claudio|títul=Raones que impedixen el traspàs de la justícia nacional ordinària a la Ciutat de Buenos Aires|publicació=La Llei|any=4 de març de 1997}}</ref>

* '''Ciutat-estat en camí cap a l'autonomia plena'''. Per a Antonio María Hernández és una «ciutat-estat» en camí cap a la «autonomia plena», que en 2017 encara no l'havia alcançat, degut a que moltes àrees institucionals encara estan a càrrec de l'Estat federal i són pagades per tota la població del país.<ref name="Hernández">{{cita web|apellidar=Hernández|nomene=Antonio María|url=http://www.lavoz.com.ar/opinion/atre-paso-capa-la-autonomia-plena-de-la-ciudad-de-buenos-aires#!/registro|títul= Atre pas cap a l'autonomia plena de la Ciutat de Buenos Aires|obra=La Veu de l'Interior|ubicació=Còrdova|data= 6 de març de 2017}}</ref>
* '''Ciutat-estat d'estatus inferior a una província.''' per a [[Juan Octavio Gauna]] també és una «ciutat-estat», en un estatus jurídic superior a un municipi, pero inferior a una província.<ref name="Gauna">{{cita publicació|apellidar=Gauna|nom=Juan Octavio|títul=Poder central i poder local|publicació=La Llei|any=1996|volum=D|pàgina=1497}}</ref>

* '''Municipi en ampli grau d'autarquia.''' per a [[Rodolfo Barra]] és un «[[municipi]]», la naturalea del qual com tots els municipis està conferida per les relacions de veïnat urbà. En la seua condició de municipi no té autonomia sino [[autarquia]], que la reforma constitucional de 1994 va concedir en un grau de gran amplitut.<ref name="Barra">{{cita publicació|apellidar=Barra|nomene=Rodolfo|títul=Buenos Aires: l'Estatut Organisatiu no és Constitució|publicació=El Dret|any=16 d'agost de 1996}}</ref>
* '''Municipi federat.''' Per a Pedro Fredes també és un municipi, pero a diferència dels demés municipis argentins, integra la federació argentina junt a les províncies.<ref name="Fredes">{{cita publicació|apellidar=Fredes|nom=Pedro|títul=¿Quina autonomia per a Buenos Aires?|publicació=La Llei|any=1995|volum=C|pàgina=1069}}</ref>

* '''Ciutat autàrquica en una àmplia competència funcional'''. Per a Miguel Marienhoff, en el règim constitucional argentí solament les províncies tenen autonomia, degut a que la seua poder és originari. Les persones públiques que el seu poder és derivat d'un atre poder, no tenen autonomia, sino autarquia. Per eixa raó, per a Marienhoff, Buenos Aires no és una ciutat autònoma, sino que és ciutat autàrquica en una àmplia competència funcional.<ref name="Marienhoff">{{cita publicació|apellidar=Marienhoff|nom=Miguel|títul'autonomia de la Ciutat de Buenos Aires i la Constitució Nacional de 1994|publicació=El Dret|número=164|pàgina=1113}}</ref>

* '''Persona de dret públic no originada en la voluntat dels seus habitants.''' Per a Alberto Spota la personería de la ciutat de Buenos Aires s'assembla més a l'autarquia que a l'autonomia. La raó d'això és que no va ser instalada per la voluntat dels seus habitants, sino per una convenció reformadora de la Constitució, que podria en el futur extinguir eixe estatus i retornar a l'estatus anterior o un atre que es decidixca.<ref name="Spota">{{cita publicació|apellidar=Spota|nom=Alberto|títul=Naturalea polític-institucional de la ciutat de Buenos Aires en el text de la Constitució vigent a partir d'agost de 1994|publicació=La Llei|any=1995|volum=A|pàgina=967}}</ref>
* '''Província urbana.''' Per a Ricardo Ottonello és una «província urbana».<ref name="Otonello">{{cita publicació|apellidar=Otonello|nom=Ricardo|títula ciutat de Buenos Aires com a província urbana|publicació=La Llei|any=1997|volum=B|pàgina=1058}}</ref>

* '''Ciutat constitucional federada.''' [[Horacio Rosatti]] sosté que es tracta d'una «ciutat constitucional federada».<ref name="Rosatti">{{cita publicació|apellidar=Rosatti|nom=Horacio D.|títul=Status jurídic de la ciutat de Buenos Aires|publicació=La Llei|any=2000|volum=I|pàgina=165}}</ref> Esta doctrina va ser recentment adoptada per la Cort Suprema de Justícia de la Nació en els autos:<ref>Fallos de la CSJN 342:533.</ref>
{{Cita|Ciutat de Buenos Aires c/ Pcia. de Còrdova s/ Eixecució fiscal», sentència del 4 d'abril de 2019. En este precedent es va resoldre que «…el art. 129 de la Constitució Nacional va ser incorporat en la reforma constitucional de 1994 reconeixent a la ciutat de Buenos Aires el status de ciutat constitucional federada (…) dotant-la d'autonomia de llegislació i jurisdicció i per esta via l'inclou en el diàlec federal.}}

* '''Autonomia llimitada pel seu rol de capital federal.''' Per a Jorge Francisco Cholvis és una «ciutat constitucional federada» (conf. [[Horacio Rosatti]]), no equiparada a les províncies, en una "autonomia llimitada" pel seu doble rol de govern local i capital federal. Per esta raó, Cholvis sosté que el [[Port de Buenos Aires]] no deu ser transferit a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, ya que el seu domini i jurisdicció correspon a l'Estat federal.<ref name="Cholvis">{{cita publicació|apellidar=Jorge Francisco|nomene=Cholvis|títul=El Port Federal Argentí|publicació=El Dial|editorial=Albremática|volum=VIII|número=1936|any=19 de decembre de 2005}}</ref>

* '''No és una província.''' La Cort Suprema de Justícia de la Nació ha sostingut que la Ciutat de Buenos Aires després de 1994 no era una província. (conf., CSJN, «Cincunegui c. Govern de la Ciutat de Buenos Aires», del 18.11.99; CSJN, «Fisc Nacional-Administració Federal d'Ingressos Públics-Direcció general Impositiva», del 16.5.2000 — «El Dret», Série Especial Dret Constitucional del 25 d'agost de 2000-; CSJN, «Rodríguez, Héctor i Atres c. Província de Buenos Aires», del 5.12.2000, pub., en Rev. J. A. S. del semanari 6255, del 18.7.2000; entre uns atres). En fallos més recents, com a «Ciutat de Buenos Aires c/ Província de Còrdova s/ Eixecució fiscal» (Fallos 342-533) i «Nisman» (Fallos 339-1342), va sostindre que la Ciutat de Buenos Aires:

{{Cita|és ciutat, per les seues característiques demogràfiques. És ciutat constitucional, perque és l'única designada expressament pel seu nom i en atributs específics de dret públic en la Constitució Nacional, a diferència de les atres ciutats que són aludides genèricament en tractar els municipis de província. I és ciutat constitucional federada, perque integra de modo directe el sistema federal argentí conjuntament en els restants subjectes polítics que ho componen, tant els de «existència necessària» o «inexorables», l'identificació de les quals i regulació —o la previsió de la seua regulació— obra en la pròpia Llei Fonamental (l'Estat Nacional, les províncies, els municipis de província i la ciutat autònoma de Buenos Aires), com els de «existència possible» o «eventuals», aquells l'existència dels quals depén de la voluntat dels subjectes inexorables (tal el cas de les regions).}}

== Població i ordenament urbà ==

[[Archiu:City of Buenos Aires 2022 population pyramid.svg|miniaturadeimagen|250px|[[Piràmide de població]] de Buenos Aires, segons el [[Cens argentí de 2022|Cens de 2022.]]]]

=== Demografia ===

{{AP|Demografia de la ciutat de Buenos Aires}}

En el [[Cens argentí de 2010|cens nacional]] realisat en octubre de 2010 pel [[INDEC]], en la ciutat de Buenos Aires es varen contabilisar 2 890 151 habitants dels quals les dònes són el 54.0 % i els varons representen el 46.0 %.<ref>[http://www.censo2010.indec.gov.ar/CuadrosDefinitius/P2-P_Caba.pdf Població total per sexe i índex de masculinitat, segons edat en anys simples i grups quinquenal d'edat. Any 2010] {{Wayback|url=http://www.censo2010.indec.gov.ar/CuadrosDefinitius/P2-P_Caba.pdf|dona't=20140309214217 }}. [[INDEC]].</ref> Aixina mateix, la ciutat conta en una important densitat demogràfica que ascendix a 14 307.68 hab/km². A inicis d'el {{sigle|XXI||s}}, per l'envelliment (per escassa fecunditat dels estrats de [[classe mija]]) de la població nativa porteña, a l'emigració a l'estranger i a la substitució demogràfica en gran mida provocada per les [[crisis econòmica]]s, un 40 % dels porteños no va nàixer ni en la ciutat ni en els partits del [[Gran Buenos Aires]], sino que es tracta de població que migró des de les províncies del nort argentí i d'atres països (es calcula que 381 778 dels seus habitants, varen nàixer en l'estranger).<ref>[http://www.censo2010.indec.gov.ar/CuadrosDefinitius/P6-P_Caba.pdf Població total naixcuda en l'estranger per lloc de naiximent, segons sexe i grup d'edat. Any 2010] {{Wayback|url=http://www.censo2010.indec.gov.ar/CuadrosDefinitius/P6-P_Caba.pdf|dona't=20140517124315 }}. [[INDEC]].</ref> Segons la ''Direcció general d'Estadística i Censos'' (pertanyent al Govern de la C. A. B. A.), en 2008 la [[taxa global de fecunditat]] va ser d'1.94 fills per dòna (per baix del nivell de tongada generacional de 2.1 fills per dòna).<ref>{{Cita web |url=http://www.generacionba.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/areas_tematicas/dinamica_estructura/indec.php|títul=Direcció general d'Estadística i Censos (Ministeri de Facenda del Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires). |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120111170641/http://www.generacionba.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/areas_tematicas/dinamica_estructura/indec.php|fechaarchivo=11 de giner de 2012 }}</ref>

Des de fa més de xixanta anys, la població de la ciutat de Buenos Aires està estancada en aproximadament 2.9 millons d'habitants, en lleus variacions intercensals. En 2001 la ciutat va cedir el 2.º lloc que històricament ocupava entre les jurisdiccions més populoses del país, davant el creiximent demogràfic de les províncies de [[província de Còrdova (Argentina)|Còrdova]] i [[província de Santa Fe|Santa Fe]].|

[[Archiu:Caba densidad poblacional 2022.svg|miniaturadeimagen|esquerra|250px|Densitat poblacional de la Ciutat de Buenos Aires, segons el [[Cens argentí de 2022|Cens de 2022.]]]]

=== Arquitectura i urbanisme ===

{{VT|Caixco històric de Buenos Aires}}

[[Archiu:The Crossing by Diego Llarrull.jpg|miniaturadeimagen|[[Avinguda 9 de Juliol]], [[Plaça de la República (Buenos Aires)|plaça de la República]] i l'[[Obelisc de Buenos Aires|Obelisc]], tres símbols de l'[[arquitectura]] argentina]]
[[Archiu:Palacio Anchorena 2018.jpg|miniatura|el [[Palau Sant Martín]] va ser alguna volta la residència dels [[Anchorena (família)|Anchorena]], una de les tantes famílies pertanyents a l'aristocràcia porteña. El seu estil arquitectònic pertany al [[Beaux Arts (arquitectura)|academicisme francés]] i hui és sèu ceremonial de la [[Ministeri de Relacions Exteriors i Cult (Argentina)|Cancelleria Argentina]]]]

La ciutat de Buenos Aires va evolucionar a partir de diverses corrents inmigratorias pertanyents a diferents cultures i, en conseqüència, han creat un remarcat eclecticisme que s'evidencia en la seua arquitectura en la qual poden trobar-se expressions que van de la fredor [[Beaux Arts (arquitectura)|academicisme francés]] o l'[[art decó]], fins a l'alegre [[Modernisme (art)|art nouveau]]; del [[neogótico]] modern, passant pel francés borbònic, al rascacels modern realisat en vidre o formigó. O estils molt peculiars, com per eixemple, el del colorit barri italià de [[La Boca]], ademés d'edificacions de l'época colonial o neocolonial. La ciutat es troba sobre un bon soport geogràfic: el seu territori és extens i pla i rarament sofrix complicacions de temperatures extremes, vents, nevades (tres per sigle), o terremots (baixa sismicidad). Posseïx una molt bona font d'aigua dolça com és el Riu de l'Argent. El traçat de la ciutat és molt regular. El centre històric i financer de la ciutat posseïx pomes perfectament quadrades, esteses de nort a sur i d'est a oest, tal com el seu fundador Garay les establira. Este traçat de carrers perpendiculars (el cridat «damero») es va estendre en gran part cap al restant de la ciutat. Buenos Aires posseïx 2113 carrers (entre avingudes, carrers i passages).<ref>[http://www.clarin.com/diario/2005/10/26/conexiones/t-01077861.htm Carrers de Buenos Aires] {{Wayback|url=http://www.clarin.com/diario/2005/10/26/conexiones/t-01077861.htm|dona't=20130728153709 }}, [[Diari Clarín]], 26 d'octubre de 2005.</ref>

Durant el cridat periodo rivadaviano (1821-1828) varen arribar a estes plages arquitectes, ingeniers i tècnics vinguts de Gran Bretanya, Itàlia i França, els qui varen dur una arquitectura que reflectia lo que ocorria en els seus països d'orige. Hi havia sense dubte en la dirigencia porteña una voluntat de canvi, de ruptura cultural, en manifest caràcter antihispano. En 1880 varen aparéixer les alteracions a la traça urbana. En Buenos Aires, en 1894, l'avinguda de Maig va planejar un eix al que es va calificar de parisino. Cap a 1920, va escomençar l'obertura de les dos avingudes diagonals a partir de la plaça de Maig, completant en l'avinguda anterior l'esquema de ''patte d’oie'' que remetia als traçats urbans francesos d'el {{sigle|XVII||s}}. Les places es varen ajardinar en dissenys també presos del repertori gal incorporant fonts, luminarias i monuments als prohombres de la pàtria consagrats d'acort en les ensenyances de lo que es va cridar l'història oficial. En la capital i les ciutats de l'interior es varen crear parcs de disseny europeu important-se espècies vegetals moltes voltes exòtiques.<ref name=":0" />

La metròpolis és fèrtil en àrees de calitat urbanística i arquitectònica. Posseïx insuficients places públiques entre les que es destaquen els parcs: [[parc Tres de Febrer]] o (Boscs de Palermo), l'[[parc Almirant Brown|Almirant Brown]] i els de l'ex [[Reserva Ecològica de Buenos Aires|Costanera Sur]] (Andrés Borthagaray i Manueludueña). Buenos Aires posseïx un total de 640 places i placetes. I el faltante de parcs i places és de 2400 hectàrees.<ref name ="BERJMAN"/>

Una característica és la diversitat d'arbres i de colors de les flors d'estos. En gran part açò és conseqüència de la tasca de [[Carlos Thays]], paisagiste francés, creador entre atres coses del [[jardí botànic de Buenos Aires]], que va implantar arbres com les [[Tipuana tipu|tipas]], els [[jacaranda mimosifolia|jacarandás]] i els [[Tabebuia|lapachos]].<ref>{{cita web |url=https://www.clarin.com/ciudades/arboles-portenos-paleta-colores-pinta-ciudad_0_HkivWRFyz.html|títul=Els arbres porteños: la paleta de colors que pinta a la Ciutat |publicació=Clarín |autor=Silvia Gómez |data=21 de novembre de 2017}} • {{Cita lliure |títula plaça espanyola en Buenos Aires 1580/1880 |autor= [[Sonia Berjman]] |editorial=Ed. KLICZOWSKI |isbn= 987-9474-13-9 |any=2001}}</ref> seguint els criteris de les variants geomètriques i pintoresques que França havia adoptat des d'el {{sigle|XVII||s}} per als espais verts.<ref name=":0">{{Cita lliure |llinages=Cacciatore |nomene=Juliol |títul=Manifestacions franceses en Argentina |url=https://issuu.com/cedodal/docs/mallet_isuu|any=2011 |editorial=Cedodal |isbn=978-987-1033-40-9 |editor= |pàgina=23 |capítul'Arquitectura de l'alvertent cultural francesa en l'Argentina }}</ref>

Una atra característica destacada són els coronamientos en [[cúpula]]s, [[torre]]s i [[mansarda]]s que posseïxen els edificis. En principi varen ser el resultat de l'influència europea en l'arquitectura porteña, sobretot pel treball realisat per arquitectes francesos, italians i alemans, que varen dissenyar els edificis entre fins d'el {{sigle|XIX||s}} i principis d'el {{Sigle|XX}}, com una tongada a l'arquitectura colonial. Al principi era un element arquitectònic simbòlic. Pero després es varen elegir com a símbol de la suntuositat de la burguesia argentina que detentaba el poder nacional. Tal volta la principal característica de les mateixes és la varietat: hi ha en forma de mija taronja, de pinya, acebollades i moltes atres.<ref>[https://web.archive.org/web/20100726130751/http://www.conozcabuenosaires.com.ar/cupulas.htm ''Les cúpules''], per Susana Espósito. Consultat en "conega Buenos Aires", el 31 de giner de 2011.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20100115144255/http://arquitectura.com/historia/patrimonio/cupula/cupula.asp ''Patrimoni Arquitectònic. Les cúpules de Buenos Aires.''] En Arquitectura in line. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref><ref>[http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi99/interolimpicos/arquitectura/torres.html ''Cúpules i torres de Buenos Aires''] {{Wayback|url=http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi99/interolimpicos/arquitectura/torres.html|dona't=20120305074913 }} Oni, escoles. Consultat el 31 de giner de 2011.</ref>

No obstant, la cantitat d'espais verts públics és insuficient, no alcança els estàndarts mínims de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).<ref>{{Cita web |url=http://www.defensoria.org.ar/publicaciones/pdf/ficha12.pdf|títul=http://www.defensoria.org.ar/publicaciones/pdf/ficha12.pdf |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140221054628/http://www.defensoria.org.ar/publicaciones/pdf/ficha12.pdf|fechaarchivo=21 de febrer de 2014 }}</ref>

=== Barris ===

{{AP|Barris de la ciutat de Buenos Aires}}
[[Archiu:The Lake, The Rose Garden, Palermo, Buenos Aires.jpg|miniatura|[[Boscs de Palermo]]]]

Els més antics deriven de les antigues ''parròquies'' establides en el {{sigle|XIX||s}}. A partir de fins d'el {{sigle|XIX||s}} sorgix una nova generació de barris, ya no determinats per parròquies sino en distints orígens.<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=423&Itemid=55|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120120060647/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=423&Itemid=55|fechaarchivo=20 de giner de 2012 }}</ref>
Encara que es parla de [[Cent barris porteños|100 barris porteños]], esta expressió té orige en una cançó popular i no en la cantitat real de barris. Cada barri té la seua pròpia història i característiques poblacionals que li imprimixen color, estil i costums úniques; i són un reflex de la varietat cultural que subyacer en la ciutat.<ref>{{Cita web |url=http://www.todobuenosaires.com/buenos_aires/es/barrios/barrios/index.php|títul=TodoBuenosAires. com |fechaacceso=8 d'octubre de 2009 |fechaarchivo=6 de giner de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100106112716/http://todobuenosaires.com/buenos_aires/es/barrios/barrios/index.php|deadurl=yes }}</ref>

Moltes d'estes unitats territorials són centenàries, unes atres estan oficialment desaparegudes i existixen unes atres que varen ser determinades recentment. Est és el cas de [[parc Chas]], els llímits del qual varen ser establits el 25 de giner de 2006 quan va ser publicada en el Bolletí Oficiala Llei 1907.<ref>[http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/ley1907.htmllei N.º 1.907] {{Wayback|url=http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/ley1907.html|dona't=20110903051324 }}. Llegislatura de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires</ref>

No obstant, sempre va existir una gran cantitat de [[Anex:Barris no oficials de la ciutat de Buenos Aires|denominacions no oficials]] per a algunes zones de la ciutat, com [[Palermo Chic|barri Parc]] i [[Abast (Buenos Aires)|Abast]]. Els barris del noreste són els de major poder adquisitiu, en tendes exclusives i vàries àrees residencials de la classe alta com [[Recoleta (Buenos Aires)|Recoleta]], Retir, [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]], [[Belgrano (Buenos Aires)|Belgrano]], [[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]], [[Les Cañitas]], [[Colegials (Buenos Aires)|Colegials]] aixina com també [[Port Madero]], a l'est de la ciutat. A excepció del barri de [[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]], en el que emergix una població de classe mija i mija alta gràcies a l'auge immobiliari, la zona sur és la que ostenta els menors indicadors socioeconòmics de la ciutat.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.surcapitalino.com.ar/notas/VerNota.php?idedi=7&idnota=70 "''A on la mort està més prop''"]. Martina Noailles, decembre de 2002. Consultat el 5 de setembre de 2009.</ref>

El sistema de descentralisació de govern per comunas, va reprendre els llímits interbarrials, ya que hi ha una comuna per cada barri o barris veïns.<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=424&Itemid=55&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |fechaacceso=11 de decembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120120060635/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=424&Itemid=55&lang=es|fechaarchivo=20 de giner de 2012 }}</ref> Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris o unitats territorials.<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=422&Itemid=55&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140303020151/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=422&Itemid=55&lang=es|fechaarchivo=3 de març de 2014 }}</ref>

=== Problemàtica urbana ===

{{VT|Vila misèria|Anexe:Viles d'emergència de la ciutat de Buenos Aires}}

[[Archiu:Villa_31_de_Buenos_Aires.jpeg|miniatura|la [[Vila 31]], [[Retir (Buenos Aires)|Retir]].]]
[[Archiu:Radicaciones_en_Argentina.svg|miniatura|Radicació otorgades per país d'orige pel [[Pla Pàtria Gran]] a [[Immigració llatinoamericana en Argentina|immigrants llatinoamericans]].]]

Les [[vila misèria|viles misèries]] porteñas, similars a les ''[[favela]]s'' [[brasil]]eñas, els ''[[cantegril]]és'' [[uruguay]]vos, els [[tugurio]]s [[colombia]]nos, els [[Rancho (Veneçola)|barris]] en [[Veneçola]] o les [[Població callampa|poblacions callampas]] [[chile]]nas. Un assentament és un conjunt d'un mínim d'huit famílies agrupades o contigües, en a on més de la mitat de la població no conta en títul de propietat del sol, ni conta en accés regular a a lo manco dos dels servicis bàsics. Des d'el {{sigle|XIX||s}}, alimentades tant per l'èxodo rural com per una gran cantitat d'immigrants europeus. El creiximent de les mateixes es va potenciar durant la [[Gran Depressió|crisis internacional de 1930]] i la [[Crisis de decembre de 2001 en Argentina|crisis del 2001]], havent esta última provocat un aument en la desigualtat de l'ingrés.<ref>[http://www.fcp.uncu.edu.ar/upload/Pobreza_y_desigualdad_en_la_sociedad_argentina.pdf Adriana Clemente ''Pobrea i desigualtat en la societat Argentina. De cara al bicentenario.''] {{Wayback|url=http://www.fcp.uncu.edu.ar/upload/Pobreza_y_desigualdad_en_la_sociedad_argentina.pdf|dona't=20111005032101 }} Si no funciona l'enllaç vejau [http://www.google.com.ar/webhp?sourceid=navclient&hl=es&ie=UTF-8#hl=es&source=hp&biw=1010&bih=528&q=%27%27Pobreza+y+desigualdad+en+la+sociedad+Argentina.+De+cara+al+bicentenario.%27%27&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=&fp=e44defc54beb6e2dest] enllaç i faça clic en vista ràpida.</ref>

El 26% dels caps de llar són estrangers i un 13% procedixen d'atres províncies, pero el 61% varen nàixer i es varen criar en Buenos Aires.
<ref>http://uca.edu.ar/es/observatorio-de-la-deuda-social-argentina/publicaciones/presentaciones</ref>
<ref>https://elpais.com/internacional/2017/10/26/argentina/1508985742_852129.html</ref>
La situació actual de les viles, és variada: algunes fonts indiquen que algunes continuen creixent,<ref>[https://web.archive.org/web/20130323094358/http://www.fadu.uba.ar/mail/difusion_extension/090206_pon.pdf Magnitut i creiximent de les viles i assentaments en l'Àrea Metropolitana de Buenos Aires en els últims 25 anys]. [[Facultat d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme (Universitat de Buenos Aires)|FADU]].</ref> mentres que vàries atres viles han segut urbanisades parcial o totalment en els últims anys, i algunes atres són objecte de plans i campanyes d'urbanisació a futur, com la Vila 20 de Lugano i la [[Vila 31]].<ref>[http://www.ctacapital.org.ar/spip.php?article2044Es llança la campanya d'urbanisació de la Vila 20]. CTA Capital.</ref><ref>[http://www.lapoliticaonline.com/noticias/val/86221/acusan-a-la-campora-de-trabar-la-urbanizacion-de-la-villa-31.html Acusen a la Cámpora de travar l'urbanisació de la vila 31]. Lapolitica online, 27 de novembre de 2012.</ref>

==== Insuficient ret de subterràneus ====

La ret de [[Metro (sistema de transport)|metro]] —inclosos els ''[[Subte de Buenos Aires|subtes]]''— de Buenos Aires va ser la primera del [[hemisferi sur]] sent inaugurada en 1910. Pels interessos creats en favor de les companyies privades de [[Colectius de Buenos Aires|colectius]] o busos urbans, despuix de més d'un sigle té a penes 56 quilómetros de vies, contra 294 quilómetros de [[Metro de Madrit|la de Madrit]], 226 quilómetros de [[Metro de la Ciutat de Mèxic|la de Ciutat de Mèxic]], 140 quilómetros de [[Metro de Santiago|la de Santiago de Chile]], 80 quilómetros de [[Metro de São Paulo|la de São Paulo]] i 70 quilómetros de [[Metro de Caracas|la de Caracas]].<ref>[https://elpais.com/internacional/2017/06/12/argentina/1497282627_707091.html Buenos Aires aposta pel bus i pert la carrera del subterràneu]. El País, 12 de juny de 2017.</ref>

==== Espais verts públics ====

No existix un estàndart internacional establit sobre la cantitat i calitat d'espai vert que deu tindre una ciutat. Els valors oscilen entre un mínim de nou metros quadrats d'espai vert per habitant, mencionats en alguns ''papers'' realisats per investigadors de l'[[Organisació Mundial de la Salut]] (OMS), fins a vint metros quadrats i inclús quaranta metros quadrats, proposts per experts de països desenrollats. Aixina mateix tampoc hi ha consens sobre qué deu entendre's com a «espai vert», variant de superfícies d'un quarto d'hectàrea a superfícies de cinc hectàrees.<ref>{{cita web|url=https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf|obra=WHO Regional Office for Europe|ubicació=Copenhagen|títul=Urban green spaces and health|data=2016|pàgina=32|fechaacceso=28 de decembre de 2021|fechaarchivo=8 de març de 2023|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20230308123653/https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf|deadurl=yes}}</ref> Finalment, els treballs sobre espais verts urbans, li donen màxima importància a la distància que cada habitant viu d'un espai vert, considerant-se en alguns ''papers'' com a raonable un màxim de trescents metros.<ref>{{cita web|url=https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf|obra=WHO Regional Office for Europe|ubicació=Copenhagen|títul=Urban green spaces and health|data=2016|pàgina=31|fechaacceso=28 de decembre de 2021|fechaarchivo=8 de març de 2023|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20230308123653/https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf|deadurl=yes}}</ref> Finalment ha recomanat calcular els espais verts per persona tenint en conte la cantitat de persones que ingressa diàriament a la ciutat. La ciutat de Buenos Aires no ha publicat senyes oficials posteriors a 2018, quan va informar que contava en 6.09 metros quadrats per habitant, considerant com a espais verts públics sis categories: parcs, places, placetes, canteros i jardins.<ref name="REDACCIÓ">{{cita web|url=https://www.redaccion.com.ar/la-falta-de-espacios-verdes-y-el-impacto-en-la-vida-de-els-portenos/|obra=Redacció|ubicació=|títula falta d'espais verts i l'impacte en la vida dels porteños|nom=Agustina|llinage=López|data=6 de juliol de 2018|pàgina=|fechaacceso=28 de decembre de 2021|fechaarchivo=19 de febrer de 2025|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20250219084342/https://www.redaccion.com.ar/la-falta-de-espacios-verdes-y-el-impacto-en-la-vida-de-els-portenos/|deadurl=yes}}</ref> El total d'espais verts oscila en poques variacions per al periodo 2006-2020 en unes 1800 hectàrees.<ref name="REDACCIÓ"/>

El dèficit d'espai vert públic en la ciutat és de 2400 hectàrees segons la doctora [[Sonia Berjman]],<ref name ="BERJMAN">{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/917924-hay-mucho-descuido-y-desprecio-por-els-espacios-verdes|títul="Hi ha molt descuit i despreci pels espais verts" |publicació=La Nació |autor= |data=16 de juny de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140222065532/http://www.lanacion.com.ar/917924-hay-mucho-descuido-y-desprecio-por-els-espacios-verdes|fechaarchivo=22 de febrer de 2014 }}</ref> i la tendència actual indica que la cantitat d'espai vert públic per habitant en la ciutat seguirà baixant perque el [[factor d'ocupació total]] (FOT)<ref>{{Cita web |url=http://www.arquitectonline.com/nota07.htm|títul=Que és el FOT i el FOS |publicació=Arquitecte Online |autor=Gregorio Raúl Unfirer |data=20 de febrer de 2013 }}</ref> permet la construcció indiscriminada, degut a que el pla del govern és duplicar la població de la ciutat de Buenos Aires.<ref>{{Cita web |url=https://www.vecinosycomunas.com.ar/el-gobierno-de-la-ciudad-planea-duplicar-la-poblacion/|títul=El Govern de la Ciutat planeja duplicar la població |publicació=Veïns i Comunas |data=20 de febrer de 2014}}</ref>

Adicionalment, els espais verts es troben distribuïts de manera desigual en la ciutat,<ref>{{Cita web |url=http://www.defensoria.org.ar/publicaciones/pdf/justa13A.pdf|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140522233438/http://www.defensoria.org.ar/publicaciones/pdf/justa13A.pdf|fechaarchivo=22 de maig de 2014 |publicació=Defensoría del Poble de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires |títul=Nota de tapa: Els invasores}}</ref> per eixemple, barris com Almagro estan en pijor situació que barris com Palermo.<ref>{{cita web |url=https://www.lanacion.com.ar/buenos-aires/areas-verdes-buenos-aires-casi-la-peor-de-america-latina-nid1692542|títul=Espais verts: Buenos Aires, casi la pijor d'Amèrica llatina |publicació=La Nació |autor= Laura Rocha|data=19 de maig de 2014 }}</ref> Grans ciutats del món com Nova York i Londres conten, respectivament, en 29 i 27 metros quadrats d'espai vert públic per habitant.<ref>{{Cita web |url=http://www.observatoriodegobierno.buenosaires.gov.ar/?q=content%2Frelaci%C3%B3n-m2-de-espacio-p%C3%BAblico-verde-habitante|títul=Relació M2 d'espai públic vert / habitant |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140222014431/http://www.observatoriodegobierno.buenosaires.gov.ar/?q=content%2Frelaci%C3%B3n-m2-de-espacio-p%C3%BAblico-verde-habitante|fechaarchivo=22 de febrer de 2014 |publicació=Observatori de Resultats de Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires}}</ref>

Segons un estudi publicat pel BID, Buenos Aires està entre les ciutats que pijor calitat de vida oferixen en térmens d'espai vert públic per habitant. Oferint a penes 2.69 metros quadrats d'espai vert públic per habitant en 2001 contra 11.58 metros quadrats d'espai vert públic oferits per [[São Paulo]].<ref>{{Cita web |url=https://blogs.iadb.org/ciudadessostenibles/2012/06/28/la-ciudades-latinoamericanas-poseen-suficiente-espacio-verde-publico-que-es-suficiente-existe-un-minimo/|títula ciutats llatinoamericanes posseïxen suficient espai vert públic? Qué és suficient, existix un mínim? |publicació=Ciutats Sostenibles |data=28 de juny de 2012 |editorial=Divisió de Vivenda i Desenroll Urbà - Banc Interamericà de Desenroll }}</ref>

Entre parcs i places la cantitat d'espai vert de la ciutat promediaba 4.54 metros per habitant en 2007, no obstant per a l'any 2014 esta proporció a penes alcança els 3.9 m² per cada porteño, dels quals 1.17 m² els aporta la [[Reserva Ecològica Costanera Sur]].<ref>{{Cita web |url=https://www.minutouno.com/notas/326862-el-macrisme-busca-destinar-parte-la-reserva-ecologica-la-basura|títul=El macrisme busca destinar part de la Reserva Ecològica per al fem |publicació=MinutoUno |data=20 de juny de 2014}}</ref>

En Caballito, per la seua banda, la cantitat d'espai vert per habitant no aplega a 1.5 metros quadrats.<ref>{{Cita web |url=http://www.soscaballito.com.ar/000_020_2014.html/|títul=Que junts conseguim una millor ciutat en el 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140628113412/http://soscaballito.com.ar/000_020_2014.html|fechaarchivo=28 de juny de 2014 |publicació=SOS Caballito}}</ref>

Superfície d'espais verts per habitant (ha/mil habitants) per comuna. Ciutat de Buenos Aires. Anys 2006/2013.<ref>{{cita web|títul=Superfície d'espais verts per habitant per comuna. Ciutat de Buenos Aires. Anys 2006/2017|url=http://www.estadisticaciudad.gob.ar/eyc/?p=27349|obra=Estadística Ciutat|fechaacceso=10 d'octubre de 2018}}</ref>

{| class="wikitable"
|-
! Unitat administrativa !! 2006 !! 2007 !! 2008 !! 2009 !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013
|-
| Total || 0.60 || 0.60 || 0.61 || 0.61 || ... || 0.63 || 0.62 || 0.59
|-
| [[Comuna 1 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 1]] || 2.44 || 2.45 || 2.46 || 2.35 || ... || 2.33 || 2.33 || 2.30
|-
| [[Comuna 2 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 2]] || 0.26 || 0.26 || 0.27 || 0.27 || ... || 0.28 || 0.29 || 0.38
|-
| [[Comuna 3 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 3]] || 0.04 || 0.04 || 0.04 || 0.04 || ... || 0.04 || 0.04 || 0.04
|-

| [[Comuna 4 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 4]] || 0.36 || 0.36 || 0.43 || 0.43 || ... || 0.39 || 0.38 || 0.37
|-
| [[Comuna 5 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 5]] || 0.01 || 0.01 || 0.02 || 0.02 || ... || 0.02 || 0.02 || 0.02
|-
| [[Comuna 6 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 6]] || 0.15 || 0.15 || 0.15 || 0.15 || ... || 0.14 || 0.15 || 0.15
|-
| [[Comuna 7 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 7]] || 0.18 || 0.18 || 0.19 || 0.19 || ... || 0.18 || 0.18 || 0.18
|-
| [[Comuna 8 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 8]] || 2.22 || 2.24 || 2.19 || 2.17 || ... || 2.29 || 2.31 || 1.49
|-
| [[Comuna 9 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 9]] || 0.64 || 0.65 || 0.65 || 0.66 || ... || 0.68 || 0.68 || 0.68
|-
| [[Comuna 10 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 10]] || 0.12 || 0.13 || 0.13 || 0.13 || ... || 0.13 || 0.13 || 0.13
|-
| [[Comuna 11 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 11]] || 0.31 || 0.31 || 0.32 || 0.32 || ... || 0.31 || 0.32 || 0.32
|-
| [[Comuna 12 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 12]] || 0.83 || 0.83 || 0.83 || 0.83 || ... || 0.80 || 0.81 || 0.81
|-
| [[Comuna 13 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 13]] || 0.49 || 0.49 || 0.48 || 0.48 || ... || 0.65 || 0.55 || 0.50
|-

| [[Comuna 14 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 14]] || 0.84 || 0.84 || 0.82 || 0.83 || ... || 0.97 || 0.98 || 1.14
|-
| [[Comuna 15 (Ciutat de Buenos Aires)|Comuna 15]] || 0.15 || 0.15 || 0.16 || 0.16 || ... || 0.13 || 0.13 || 0.13
|}

Segons les senyes oficials, a penes 3 comunas (1, 8 i 14), complixen en el mínim establit per l'OMS de 10 metros quadrats d'espai vert per habitant. Les comunas 3 i 5, que inclouen barris com [[Boedo (Buenos Aires)|Boedo]], [[Almagro (Buenos Aires)|Almagro]], [[Sant Cristóbal (Buenos Aires)|Sant Cristóbal]] i [[Balvanera]], pràcticament no tenen espais verts. Les comunas 2, 4, 6, 7, 10, 11 i 15 també es troben en una situació molt crítica. Esta falta d'espais verts afecta la salut de la població. El 56{{Esd}}% dels chiquets i adolescents de la ciutat no realisa suficient activitat física i un motiu important, per al 28.5{{Esd}}%, és que el seu club o plaça es troba alluntat de la seua llar.<ref>{{cita publicació |url=http://www.uca.edu.ar/uca/common/grupo68/files/2014-Observatorio-Boletin-2-BDSI.pdf|títul=Insuficient activitat física en l'infància: chiquets, chiquetes i adolescents entre 5 i 17 anys en l'Argentina urbana |llinage=Tuñón |nom= Ianina |editorial=Educa |any=2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150123084929/http://www.uca.edu.ar/uca/common/grupo68/files/2014-Observatorio-Boletin-2-BDSI.pdf|fechaarchivo=23 de giner de 2015 |pàgina=3 |isbn=978-987-620-274-9}}</ref>

Segons senyes oficials, el 80{{Esd}}% dels espais verts públics corresponen a parcs, places i placetes (també es conten les places seques). El 20{{Esd}}% restant està conformat per canteros, jardins, patis recreatius, polideportius, jardins ubicats en l'[[Avinguda General Pau (Buenos Aires)|avinguda General Pau]] i espais diversos mantinguts per la Direcció general d'Espais Verts. En la qual cosa, l'espai vert utilisable (places i parcs sumats), alcançaria a penes a 4.48 metros quadrats per habitant.<ref>{{Cita web |url=http://www.ssplan.buenosaires.gov.ar/dmdocuments/catastro_ecologic/articulos/pensar_en_verde.pdf|títul=Pensar en vert. Proposta verda per a Buenos Aires. |autor=María Emilia Persico |data= 9 de maig de 2012}}</ref>

Respecte de l'arborat urbà, hi ha 425 000 arbres.<ref>{{Cita web |url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/buenos-aires-celebra-el-dia-del-arbol|títul=Buenos Aires celebra el Dia de l'Arbre |publicació=Buenos Aires Ciutat |editorial= Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires |data= 29 d'agost de 2014}}</ref> Per a que no hi haja menys d'un arbre cada tres habitants, com en atres ciutats, el govern de la ciutat deguera plantar 575 000 arbres adicionals,<ref name="infobae_1">{{cita web |url=https://www.infobae.com/2015/09/03/1752875-grave-descenso-del-espacio-verde-la-ciudad-buenos-aires/|títul=Greu descens de l'espai vert en la Ciutat de Buenos Aires |autor=Matías Pandolfi |publicació=Infobae |data=3 de setembre de 2015 |fechaacceso=18 de juliol de 2022}}</ref> ya que la ciutat té al voltant de tres millons d'habitants. Reconeixent el problema de la falta d'espais verts, el govern de la ciutat va llançar el Pla Buenos Aires Vert<ref>{{Cita web |url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/una-ciudad-mas-verde-es-una-ciudad-mas-abierta-moderna-y-saludable|títul=Els detalls del Pla Buenos Aires Verda |publicació=Buenos Aires Ciutat |editorial= Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires |data=3 de juliol de 2014}}</ref> que propon lo següent: «en el Pla Buenos Aires Vert estarem agregant per a l'any 2034, més d'un milló de metros quadrats de nous espais verts públics a Buenos Aires». Això significa que per a l'any 2034, de no variar la superfície construïda i sempre d'acort a les senyes oficials, la ciutat tindrà 6.23 metros quadrats d'espai vert per habitant, molt per baix dels dèu metros quadrats per habitant sugerits per l'OMS. En la redacció d'un nou còdic urbà, el govern d'Horacio Rodríguez Larreta propon duplicar la població actual de la ciutat.<ref>{{Cita notícia|títul=El proyecte del Govern porteño per a duplicar els habitants de la Ciutat|url=https://www.bigbangnews.com/politica/El-proyecto-del-gobierno-porteno-pera-duplicar-els-habitantes-de-la-Ciudad-20170501-0012.html|periòdic=Big Bang! News |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170504202351/https://www.bigbangnews.com/politica/El-proyecto-del-gobierno-porteno-pera-duplicar-els-habitantes-de-la-Ciudad-20170501-0012.html|fechaarchivo=4 de maig de 2017 |autor=Agustín Gulman |data=2 de maig de 2017}}</ref> En esta proposta la ciutat passarà de tres millons de persones a sis millons. L'impacte ambiental d'esta mida serà forta, la superfície verda baixarà dels 5.9 metros quadrats per habitant actuals a 2.95 metros quadrats, alluntant-se encara més del mínim de dèu metros quadrats de vert per habitant recomanats per l'Organisació Mundial de la Salut.

==== Cursos d'aigua contaminats ====

La ciutat de Buenos Aires llimita en un dels rius més contaminats del planeta, la Riera.<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1635635-la-cuenca-matanza-riachuelo-entre-els-10-lugares-mas-contaminados-del-mundo|títul=http://www.lanacion.com.ar/1635635-la-cuenca-matanza-riachuelo-entre-els-10-lugares-mas-contaminados-del-mundo |fechaacceso=17 de març de 2014 |fechaarchivo=21 de giner de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140121173105/http://www.lanacion.com.ar/1635635-la-cuenca-matanza-riachuelo-entre-els-10-lugares-mas-contaminados-del-mundo|deadurl=yes }}</ref> També llimita en el [[Riu de l'Argent]], que està fortament contaminat<ref>{{Cita web |url=http://www.coepsa.com.ar/Proy%20cuencas/Contaminacion%20Rio%20de%20la%20Plata%20.html|títul=http://www.coepsa.com.ar/Proy%20cuencas/Contaminacion%20Rio%20de%20la%20Plata%20.html |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150923205310/http://www.coepsa.com.ar/Proy%20cuencas/Contaminacion%20Rio%20de%20la%20Plata%20.html|fechaarchivo=23 de setembre de 2015 }}</ref> Segons [[AYSA]] els residus cloacals són tirats a 2.5 km de la costa després de ser tractats.<ref>{{Cita web |url=http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=89|títul=http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=89 }}</ref> En el passat, els dies de calor els porteños contaven en més espais verts per habitant i ademés tenien l'opció de refrescar-se en el riu.<ref>{{Enllaç trencat|1={{Cita web |url=http://Balneario%20Costanera%20Sur.%20Ca%201930.|títul=http://www.memoriabuenosaires.com.ar/costasur2.htm }} |2=http://balneario%20costanera%20sur.%20ca%201930./|bot=InternetArchiveBot }}</ref> La contaminació del riu va ser baixant la calitat de vida en la ciutat de Buenos Aires.<ref>{{Cita web |url=http://edant.clarin.com/diario/2005/01/22/opinion/o-03602.htm|títul=http://edant.clarin.com/diario/2005/01/22/opinion/o-03602.htm }}</ref>

=== Prioritat Peató ===

[[Archiu:Calle Suipacha 100,.jpg|miniatura|458px|Carrer Suipacha, renovada durant el Proyecte "Prioritat Peató"]]

Este pla va ser implementat a partir d'un pla urbà integral per a renovar els carrers del microcentro, denominat «Prioritat Peató», en l'objectiu general d'optimisar l'espai públic, que va incloure: l'ordenament del trànsit i transport —restringint l'us de les avingudes per a la circulació vehicular i l'us dels carrers per a la circulació [[Peatonalidad|peatonal]]—, l'aument de ciclovías, l'ordenament de la publicitat en els comerços,<ref name=":3" /> la renovació de fronteres d'edificis històrics, la colocació de contenidors soterrats per a millorar la neteja dels carrers, la renovació de les luminarias per tecnologia led,<ref name=":3" /><ref>{{Cita lliure|llinages=Chain|nom=Daniel|enlaceautor=|títula humanización de l'espai públic 2009|url=http://cdn2.buenosaires.gob.ar/desarrollourbano/publicaciones/la-humanizacion-del-espacio-publico-2009.pdf|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=16|idioma=|capítul=}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/microcentro-cada-dia-mejor|títul=El microcentro, cada dia millor}}</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Chain|nom=Daniel|enlaceautor=|títula Humanización de l'Espai Públic 2009|url=http://cdn2.buenosaires.gob.ar/desarrollourbano/publicaciones/la-humanizacion-del-espacio-publico-2009.pdf|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=Buenos Aires|pàgina=8|idioma=|capítul=}}</ref> la nivellació de les vereda en la calçada la colocació de reixes en desaiguadors i l'instalació de bolardos per a desalentar l'us d'automòvils.<ref name=":3" />

Es va portar a terme per mig de Plans i Programes per la Subsecretaria de Proyectes d'[[Urbanisme]], Arquitectura i Infraestructura, a càrrec del Ministeri de Desenroll Urbà, conjuntament en l'administració de la ciutat; des de l'any 2009 fins al 2015.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/els-peatones-tienen-prioridad-en-el-80-del-microcentro|títul=Els peatons tenen prioritat en el 80% del Microcentro}}</ref><ref name=":1">{{Cita lliure|llinages=Chain|nom=Daniel|enlaceautor=|títula humanización de l'espai públic 2009|url=http://cdn2.buenosaires.gob.ar/desarrollourbano/publicaciones/la-humanizacion-del-espacio-publico-2009.pdf|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>
[[Archiu:Jornada La Humanización del Espacio Público.jpg|miniatura|Jornades “La Humanisació de l'Espai Públic” del 2008, organisades pel Ministeri de Desenroll Urbà, en l'auspici de la Societat Central d'Arquitectes]]

== Govern i administració ==

=== Govern local ===

{{Extracte|Governe de la Ciutat de Buenos Aires}}

=== Govern nacional ===

Buenos Aires és la sèu del [[Govern d'Argentina]], ubicat al voltant de la [[Casa Rosada]]. Moltes de les autoritats que conformen el govern nacional residixen en la ciutat. el [[Congrés de la Nació Argentina]] va ser inaugurat en 1906, i és un dels més grans d'[[Amèrica]].<ref name="cai">[https://web.archive.org/web/20071205002828/http://www.cai.org.ar/dep_tecnico/comisiones/CTECO/trabajos/marc-trabajos2.htm Palau del Congrés Nacional] Centre Argentí d'Ingeniers.</ref> En el congrés argentí hi ha 3 [[Senat de la Nació Argentina|senadors]] i 25 [[Diputat d'Argentina|diputats]] que eixercixen els seus càrrecs en representació de la ciutat, elegits per mig de les [[eleccions]] llegislatives.<ref>[https://www.senado.gov.ar/Senate of the Nation]. Consultat el 25 de decembre de 2015.</ref>

== Infraestructures ==

=== Salut ===

{| class = "toc" cellpadding = 0 cellspacing = 1 style = "float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:2px;"
! bgcolor = black colspan = 4 style = "color:white"|Estadístiques
|-
! bgcolor="i0i0i0" colspan="4" |Atenció Primària<ref>[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/salud/sistemas_salud/?menu_id=1056 Consulta d'establiments] - Govern de la Ciutat de Buenos Aires.</ref>
|-
|align = left colspan = 3|'''Centres de Salut||44
|-
|align = left colspan = 3|'''CMB||38
|-
|align = left colspan = 3|'''Meges de Capçalera||286
|-
|align = left colspan = 3|'''Odontólogos de Capçalera||57
|-
! colspan="4" bgcolor="i0i0i0" |Mortalitat infantil<ref name="mortalitat06">[http://buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/informe_358_estadistica_mortalidad_infantil.pdf Informe de resultats N.º 358] - Govern de la Ciutat de Buenos Aires.</ref>
|-bgcolor = #efefef
! width = 25% |Any
! width = 25% |TMI
! width = 25% |Prenatal
! width = 25% |Postnatal
|-
|'''1990||16.0||10.7||5.3
|-
|'''1991||13.6||8.5||5.1
|-
|'''1992||14.4||10.2||4.2
|-
|'''1993||15.4||10.4||5.0
|-
|'''1994||14.0||9.6||4.4
|-
|'''1995||12.5||8.3||4.2
|-
|'''1996||14.3||9.6||4.7
|-
|'''1997||11.8||8.1||3.7
|-
|'''1998||12.6||8.7||4.0
|-
|'''1999||10.3||7.1||3.2
|-
|'''2000||9.0||5.9||3.1
|-
|'''2001||9.1||6.2||2.9
|-
|'''2002||9.9||6.3||3.6
|-

|'''2003||10.1||6.4||3.7
|-
|'''2004||8.5||5.7||2.8
|-
|'''2005||7.8||5.2||2.6
|-
|'''2006||7.9||4.9||3.0
|-
|'''2007||7.9||5.0||2.9
|}

El sistema públic de salut de la ciutat brinda cobertura al 21.9 % de la població, en base en una enquesta realisada pel govern porteño.<ref name="mortalitat06" /> La ciutat de Buenos Aires conta en 34 establiments hospitalaris en atenció totalment gratuïta, que funcionen dins del sistema de salut estatal. El 90 % de les consultes realisades en el sistema públic de salut són realisades en algun d'eixos establiments.<ref name="mortalitat06" /> De les consultes realisades en els hospitals un 55.6 % correspon a la població resident en la ciutat, mentres que un 41.2 % correspon a residents de la província de Buenos Aires i un 3.2 % a residents d'atres localitats.<ref name="mortalitat06" />

Este sistema d'atenció primària està constituït pels Centres de Salut, els Centres Mèdics Barrials i els Meges de Capçalera. Els Centres de Salut estan integrats, entre uns atres, per meges clínics, pediatres, sicòlecs i assistents socials, ya que la seua funció no solament és l'atenció, sino també l'eixecució dels diferents programes de prevenció. Els Centres Mèdics Barrials (CMB) complixen la mateixa funció de prevenció i atenció, pero esta atenció i entrega de medicaments gratuïts està orientada als sectors considerats «de risc». Els Meges de Capçalera és un atre sistema de descentralisació, a on els meges dels hospitals brinden atenció i entrega de medicaments gratuïta en els seus consultoris particulars. Entre els hospitals porteños es poden destacar els generals, com l'[[Hospital General d'Aguts Dr. Juan A. Fernández|Hospital Fernández]] o l'[[Hospital General d'Aguts Dr. Cosme Argerich|Hospital Argerich]]; els [[Pediatria|pediàtrics]] com l'[[Hospital Pedro d'Elizalde|Hospital Elizalde]] i els especialisats en diverses patologies, com l'[[Hospital Municipal d'Oncología Marie Curie|Hospital Marie Curie]] d'[[oncología]].

[[Archiu:DefPuebloCABA - Hospital Cosme Argerich.jpg|miniatura|[[Hospital General d'Aguts Dr. Cosme Argerich|Hospital Dr. Cosme Argerich]], en el barri porteño de [[La Boca]]]]

La ciutat conta ademés en una gran cantitat de clíniques i consultoris privats, a on es destaquen entre uns atres l'[[Hospital Italià de Buenos Aires|Hospital Italià]] (lloc a on es realisen molts dels [[transplant]]s d'òrguens en l'[[Argentina]]), la Clínica i Maternitat Suís Argentina, l'Hospital Universitari de la [[Fundació Favaloro]], el CEMIC (Centre d'Educació Mèdica i Investigacions Clíniques «Norberto Quirno») i el FLENI (Fundació per a la Lluita contra les Malties Neurològiques de l'Infància), entre unes atres. La metròpolis ha ostentat baixes taxes de natalitat en les últimes décades comparada en atres jurisdiccions del país. En 2008 es varen registrar 45 820 naiximent donant una [[taxa bruta de natalitat]] del 15.1{{Esd}}‰. Les defunció varen ser 32 074, en una elevada [[taxa bruta de mortalitat]] del 10.5{{Esd}}‰ (producte d'una estructura [[Envelliment de la població|poblacional envellida]]). Com a resultat s'entreveu un molt baix [[Creiximent natural|creiximent vegetatiu]] de 4.6 ‰ (0.46 %) similar al que s'observa en països [[Europa|europeus]].<ref name="doneu. gov. ar">{{Cita web |url=http://www.deis.gov.ar/Publicaciones/Archivos/Serie5Nro52.pdf|títul=Estadístiques vitals - Informació Bàsica - Argentina 2008 - Ministeri de Salut de la Nació i D. I. I. S. Pág. 17/144 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110125031148/http://www.deis.gov.ar/Publicaciones/Archivos/Serie5Nro52.pdf|fechaarchivo=25 de giner de 2011 }}</ref>

;Mortalitat infantil

la [[mortalitat infantil]] és un indicador que reflectix indirectament les condicions socioeconòmiques d'una societat, i sobretot el seu impacte en els sectors més desprotegits. En el periodo 1990-2007 la taxa de mortalitat infantil va sofrir una baixa del 51 %. Mentres que en 1990 la taxa era de setze per mil, en 2007 va ser reduïda a 7.9 per mil. Pero existix en la ciutat una brecha molt gran entre el sur i el nort: mentres que en algunes comunas de l'oest i el nort de la ciutat (Comunas 10, 11 i 12) la taxa és molt menor a la mija de la ciutat (4.6, 4.0 i 5.9, respectivament), en les comunas de la zona sur (3, 4, 5, 8 i 9) la taxa és molt major (8.9, 9.9, 8.5, 10.0 i 8.7, respectivament).<ref name="mortalitat06" /> L'indicador en 2008 va ser del 7.7 ‰, segons el [[Ministeri de Salut (Argentina)|Ministeri de Salut de la Nació]].<ref name="doneu. gov. ar" />
[[Archiu:Emblema de la Policía de la Ciudad de Buenos Aires.png|miniatura|La Policia de la Ciutat de Buenos Aires, força a càrrec de la seguritat]]

=== Seguritat ===

El ministre de Justícia i Seguritat de la Ciutat de Buenos Aires és el coordinador de l'àrea.

==== La Policia de la Ciutat i el Sistema Integral de Seguritat Pública ====

Des de l'1 de giner de 2017, Buenos Aires està baix la jurisdicció de la [[Policia de la Ciutat de Buenos Aires|Policia de la Ciutat]], que conta en personal traspassat de la [[Policia Federal Argentina|Policia Federal]], que operava anteriorment, ademés del personal de l'ex [[Policia Metropolitana de Buenos Aires|Policia Metropolitana]], segons lo establit per la Llei 5688 del Sistema Integral de Seguritat Pública, sancionada el 17 de novembre de 2016.<ref>{{Cita web|url=http://www.policiadelaciudad.gob.ar/sites/default/files/LEY%20N.%C2%B0%205688.pdf|títullei 5688|fechaacceso=23 d'octubre de 2017|sitioweb=Policia de la Ciutat|idioma=és|fechaarchivo=4 de juliol de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170704135051/http://www.policiadelaciudad.gob.ar/sites/default/files/LEY%20N.%C2%B0%205688.pdf|deadurl=yes}}</ref>
[[Archiu:Agente prevencion ciudad.jpg|miniatura|Un agent de prevenció de la ciutat desplegat en una sendera escolar]]

L'urbs posseïx un Sistema Integral de Seguritat Pública, en un Centre de Monitoreo Urbà en capacitat de monitorear les 24 hores les cambres instalades en catorze parcs i places porteñas, en els carrers aledaño a la Jefatura de Govern i la Llegislatura, el Districte Tecnològic, les afores de plaça de Maig i la plaça Nacions Unides, en les rodalies de la Facultat de Dret.<ref>{{Cita web|url=http://www.buenosaires.gob.ar/justiciayseguridad/centro-de-monitoreo-urbano|títul=Centre de Monitoreo Urbà|fechaacceso=23 d'octubre de 2017|sitioweb=Buenos Aires Ciutat - Governe de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|idioma=és}}</ref> Ademés se li agrega la presència en els carrers dels agents de la Policia de la Ciutat, Bombers de la Ciutat, agents de trànsit, prevenció, guardians de parcs i personal d'emergències; lo que dona un total, al 12 de juny de 2017, de 36{{esd}}137 efectius, contra els 32{{esd}}987 que hi havia en 2016.<ref>{{Cita web|url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/sistema-integral-seguridad|títul=Aixina funciona el Sistema Integral de Seguritat Pública|fechaacceso=23 d'octubre de 2017|sitioweb=Buenos Aires Ciutat - Governe de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|idioma=és}}</ref> També conta en un anell digital format per llectors de palesos, els que registren l'ingrés i egreso dels vehículs automotores.<ref>{{Cita web|url=https://www.buenosaires.gob.ar/noticias/rodriguez-larreta-presento-les-lectoras-de-patentes-que-se-instalaran-en-avenidas-de-la|títul=Rodríguez Larreta va presentar les llectores de paleses que s'instalaran en la Ciutat|fechaacceso=23 d'octubre de 2017|sitioweb=Buenos Aires Ciutat - Governe de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires|idioma=és}}</ref>

En major mida despuix de la [[Crisis de decembre de 2001 en Argentina|gran crisis de 2001]], el delicte va créixer notablement en la ciutat i no va tornar a baixar, a pesar del creiximent econòmic dels anys següents, segons les estadístiques del propi govern.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/politica/Inseguridad-portena-exploto-Menem_0_776922484.html|títul=«L'inseguritat porteña va explotar en Menem» }}</ref> Un estudi d'opinió pública realisat per l'[[Universitat de Belgrano]] en 2012 revela que el 79 % dels habitants de la urbs creïa que «actualment l'inseguritat és alta», sensació que va aumentar 37 punts des de 2006. Un 80 % dels enquestats en dit estudi va sostindre que l'inseguritat en la ciutat va créixer en 2012 respecte de l'any anterior, derivant en conseqüències que han afectat la seua calitat de vida.<ref>{{Cita web |url=http://diario.latercera.com/2012/07/17/01/contenido/mundo/8-113973-9-aumenta-sensacion--de-inseguridad-entre-els-habitantes-de-buenos-aires.shtml|títul=«Aumenta la sensació d'inseguritat entre els habitants de Buenos Aires» }}</ref>

=== Transport ===

{{AP|Transporte en la Ciutat de Buenos Aires}}<gallery mode="nolines" widths="550" heights="550">
Archiu:GREATER BA RAIL NETWORK-b.png|Mapa de la ret de ferrocarril
</gallery>La complexitat de la Ciutat de Buenos Aires requerix un [[transport públic|sistema de transport]] i d'accessos a la ciutat igualment complex i extens. La ciutat no solament necessita un sistema de transport per a els qui habiten en ella, sino també per als habitants de l'aglomerado que es traslladen a la ciutat principalment per motius laborals. A partir de 2009 es va escomençar a implementar en forma progressiva el [[Sistema Únic de Bolleta Electrònica|PUJA]], un sistema prepagament que permet abonar en una sola targeta viages en colectius, subtes i trens.<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=251&Itemid=122&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120118164701/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=251&Itemid=122&lang=es|fechaarchivo=18 de giner de 2012 }}</ref>

==== Transport terrestre ====

'''Colectius i sistema de Metrobús''': El mig de transport de major us és el [[Colectius de Buenos Aires|colectiu]], que en [[Anex:Llínees de colectiu del Gran Buenos Aires|més de 135 llínees en servici]] no solament permet conectar diferents punts de la ciutat sino que també aplega a diferents [[Partit (Buenos Aires)|partits]] de la lindante [[província de Buenos Aires]].
[[Archiu:Buenos Aires autobus 19.jpg|miniaturadeimagen|Un colectiu de la [[Llínea 59 (Buenos Aires)|llínea 59]] circulant pel [[Metrobús (Buenos Aires)|Metrobús]]]]

Des del 31 de maig de 2011 funciona el [[Metrobús (Buenos Aires)|Metrobús]], un sistema de paradores i carrils exclusius per a busos, que va escomençar per l'[[Avinguda Juan B. Just (Buenos Aires)|avinguda Juan B. Just]], en 21 parades a lo llarc de 12.5 quilómetros entre els barris de [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]] i [[Liniers (Buenos Aires)|Liniers]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1377920-el-metrobus-ya-une-palermo-con-liniersEl metrobús ya unix Palermo en Liniers] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/1377920-el-metrobus-ya-une-palermo-con-liniers|dona't=20160505232439 }}. [[La Nació (Argentina)|La Nació]], 1 de juny de 2011.</ref> El 24 de juliol de 2013, es va habilitar un nou corredor sobre el recorregut de l'[[avinguda 9 de Juliol]]<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1604034-mauricio-macri-inauguro-el-metrobus-en-la-9-de-julio|títul=Maurici Macri va inaugurar el nou Metrobus en la 9 de Juliol |fechaacceso=25 de juliol de 2013 |data=24 de juliol de 2013 |obra=Diari La Nació |fechaarchivo=6 d'octubre de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151006151342/http://www.lanacion.com.ar/1604034-mauricio-macri-inauguro-el-metrobus-en-la-9-de-julio|deadurl=yes }}</ref> i, tres semanes despuix, es va inaugurar un atre ramal que unix l'[[estació Plaça Constitució]] en el [[pont de la Nòria]]. Posteriorment un nou corredor va ser inaugurat en juny del 2015, sobre l'avinguda Cabildo (costat Capital) i l'avinguda Maipú (costat Província).<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/ciudades/metrobus_norte-demoras-obra-caos-transito_0_1355864417.html|títul=http://www.clarin.com/ciudades/metrobus_norte-demoras-obra-caos-transito_0_1355864417.html }}</ref> En abril de 2016 va quedar habilitat el carril exclusiu sobre l'avinguda Sant Martín, conectant els barris de la Paternal i Vila Devot. Actualment es troben en construcció nous corredors: sobre avinguda Alem i avinguda Passege Colón (Metrobús del Baix), sobre la Ruta Nacional 3 (Metrobús la Matança) i sobre la Ruta Provincial 8 (Metrobús 3 de Febrer).

'''Trens''': L'atre mig massiu utilisat per a accedir a la ciutat és la [[ret ferroviària argentina|ret ferroviària]], que té en Buenos Aires un clar nodo concentrador. Algunes d'estes llínees tenen conexió en el [[Metro (sistema de transport)|subterràneu]], lo que permet un trasllat relativament fluït des del conurbano bonaerense fins a diferents zones de la ciutat.<ref name="transport">{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=54&Itemid=41&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120119021400/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=54&Itemid=41&lang=es|fechaarchivo=19 de giner de 2012 }}</ref>
Els trens també són usats pels porteños com a mig de desplaçament ràpit dins de la ciutat.
[[Archiu:Banfield station.jpeg|miniatura|Un tren de la [[Llínea General Roca|llínea Roca]] en una estació]]

'''Subte''': el [[Subte de Buenos Aires]] conta en sis llínees en funcionament ([[Llínea A (subte de Buenos Aires)|A]], [[Llínea B (subte de Buenos Aires)|B]], [[Llínea C (subte de Buenos Aires)|C]], [[Llínea D (subte de Buenos Aires)|D]], [[Llínea I (subte de Buenos Aires)|I]], i [[Llínea H (subte de Buenos Aires)|H]]), que sumen un total d'al voltant de 56.7 km de túnels per a servici comercial i 90 estacions.<ref name="sbase">[https://web.archive.org/web/20100330125728/http://www.sbase.com.ar/es/Subterràneusde Buenos Aires].</ref>S'han inaugurat durant 2013 l'extensió de la [[llínea A (Subte de Buenos Aires)|llínea A]] fins a l'intersecció d'[[avinguda Rivadavia]] en les avingudes [[avinguda Naixca|Naixca]] i Sant Pedrito en el barri de [[Flores (Buenos Aires)|Flores]]<ref>[https://web.archive.org/web/20110531182757/http://www.sbase.com.ar/es/index.php/obras/obras-linea-a Extensió Llínea A]. Subterràneus de Buenos Aires.</ref> i la [[llínea B (Subte de Buenos Aires)|Llínea B]] des de l'estació [[Dels Incas - Parc Chas (Subte de Buenos Aires)|Dels Incas - Parc Chas]] fins al barri de [[Vila Urquiza (Buenos Aires)|Vila Urquiza.]]<ref>[https://web.archive.org/web/20110531182818/http://www.sbase.com.ar/es/index.php/obras/obras-linea-b Extensió Llínea B]. Subterràneus de Buenos Aires.</ref> la [[Llínea I (Subte de Buenos Aires)|llínea I]], en 2019 va ser extendienda fins a [[Retir (Buenos Aires)|Retir]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110531183036/http://www.sbase.com.ar/es/index.php/prensa/articulos/67-fotos/413-avançen-les-obras-de-extension-de-la-linea-e-de-subterraneos- Alvancen les obres d'extensió de la llínea I de subterràneus] Nota en el diari La Nació, 17 d'octubre de 2009.</ref>

[[Archiu:Img 8045 opcion b modif.jpg|miniatura|Vista de l'estació [[Sant Josep de Flores (subte de Buenos Aires)|Sant Josep de Flores]] de la [[Llínea A (subte de Buenos Aires)|llínea A]]]]
Està planificada la construcció d'atres tres llínees: [[Llínea F (Subte de Buenos Aires)|F]], [[Llínea G (Subte de Buenos Aires)|G]] i [[Llínea I (Subte de Buenos Aires)|I]], en els que les llínees en funcionament aplegarien a nou.<ref name="sbase" /> La llínea A —inaugurada en 1913— és també una atracció turística, per haver segut la primera llínea de subterràneu de l'hemisferi sur, de Llatinoamèrica i del món de parla hispana, ademés per conservar catorze d'estacions inaugurades entre 1913 i 1914 en estat pràcticament original.

'''Tramvia''': [[Tramvies en Argentina|El tramvia]], si ben va ser molt important en époques passades, actualment solament és una atracció turística ubicada en el barri de Caballito.

'''Premetro:''' el [[Premetro (subte de Buenos Aires)|Premetro]] és un sistema de trens que recorren els carrers de la zona sur de la ciutat. Va ser inaugurat en l'any 1987 com a forma de continuar el servici de la [[Llínea I (subte de Buenos Aires)|llínea I]] al final d'esta en direcció BAIX.[[Archiu:Villa Lugano, estación "Centro cívico Lugano" de Premetro (septiembre 2008).jpg|miniatura|Una formació del [[Premetro (Buenos Aires)|premetro]] en la seua estació terminal, [[Centre Cívic (premetro de Buenos Aires)|Centre Cívic]]]]

'''Tren Llauger:''' La ciutat de Buenos Aires va contar en el seu moment en un sistema de trens llaugers cridat Tramvia de l'Est que va escomençar a operar en l'any 2007 en el barri de [[Port Madero]], i va ser suspés en 2012. el [[Tren de la Costa]], ubicat en la província argentina de Buenos Aires, és un tren llauger turístic, inaugurat en 1995 que recorre 15.5 km travessant elegants barris residencials en forma parala al Riu de l'Argent, entre les estaciones Avinguda Maipú, ubicada en la localitat d'Oliveres i Delta, en Tigre.
[[Archiu:J30 621 Bf Canal San Fernando, ET 6.jpg|miniatura|Una formació del [[Tren de la Costa]]]]

En el seu trayecte d'11 estacions, passa pels municipis de Vicente López, Sant Isidro, Sant Fernando i Tigre.

'''Remís:''' El Remis és un sistema de transport que, a diferència dels taxis, solament poden ser contactats per teléfon i conten en tarifa fixa.

'''Taxi''': Els taxis circulen contínuament per la ciutat i en pocs minuts s'obté un de lliure durant les 24 hores. És suficient un gest en la mà per a que es detinga i poder realisar el viage desijat. Els taxistes són els qui més coneixen la ciutat lo que fa que el viage siga segur i ràpit. El taxi té dos tarifes una que s'aplica en l'horari de 6:00 fins a les 22:00 i el restant la cridada tarifa 2 o nocturna que té un recàrrec del 20 %. Sempre es deu pagar el monte que indique el rellonge i en pesos, sumant el cost del peage en cas que ho hi haguera durant el viage. Pot aplicar el taxiste i de forma llegal un recàrrec per cada bosso, mala o bulto i també el regrés, si és que es viaja fòra de la ciutat, cap a la Capital Federal si no torna el passager. Les apps de transport particular de passagers com uber no estan regulades pel govern de la ciutat i estan prohibides en tot el país. En cas de ser detinguts per un dels habituals controls de vehículs pels agents de trànsit, el passager serà infraccionado per la contravenció i al chofer se li seqüestrarà l'auto ademés de pagar una forta multa.

[[Archiu:Avenida General Paz entre Cabildo y Panamericana.jpg|miniatura|l'[[avinguda General Pau (Buenos Aires)|avinguda General Pau]] és una [[autopista]] de gran importància en el fluix automotor entre la ciutat i la [[província de Buenos Aires]]]]'''Combis, chárteres i uns atres''': També les combis o chárteres tenen dos terminals pròpies: la [[Terminal obelisc]] i la Terminal Port Madero, en el propòsit de que les combis que es dirigixen cap a i des del Gran Buenos Aires no obstruïren el trànsit en el baix porteño, en l'[[avinguda 9 de Juliol]] i al [[Metrobus (Buenos Aires)|Metrobús]]. Les combis són usades per les persones que treballen en la ciutat i viuen en la província.

'''Bicisendas i Ciclovías''': Buenos Aires ocupa el dècim quart lloc d'entre 122 centres urbans com una de les ciutats més amigables del món per a movilisar-se en bici, segons un informe de la Copenhagenize Index Bicycle-Friendly Cities. En els últims anys es va portar a terme la construcció de bicisendas en les artèries més importants de la ciutat i el sistema de bicicletes compartides Ecobici que funcionen automàticament.<ref>{{Cita web |url=https://internacional.elpais.com/internacional/2015/06/22/actualidad/1435006259_779158.html|títul=https://internacional.elpais.com/internacional/2015/06/22/actualidad/1435006259_779158.html }}</ref><ref name="larazon_1">{{Cita web |url=http://www.larazon.com.ar/ciudad/boom-bicis-kilometros-ciclovias_0_731100004.html|títul=http://www.larazon.com.ar/ciudad/boom-bicis-kilometros-ciclovias_0_731100004.html |fechaacceso=4 de giner de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222153956/http://www.larazon.com.ar/ciudad/boom-bicis-kilometros-ciclovias_0_731100004.html|fechaarchivo=22 de decembre de 2015 }}</ref>

Buenos Aires també conta en una ret de 269 quilómetros [[ciclovía]]s integrades i protegides, estimulant l'us de la bicicleta com a mig de transport,<ref>{{Cita web |url=https://www.buenosaires.gob.ar/jefedegobierno/noticias/rodriguez-larreta-anuncio-la-transformacion-de-la-av-delibertador-en-la|títul=Rodríguez Larreta va anunciar la transformació de la Av. Libertador en el primer carrer compartit}}</ref> aixina com un [[Servicis de bicicletes públiques (Ciutat de Buenos Aires)|sistema de lloguer gratuït de bicicletes]].<ref name="larazon_1"/><ref>{{Cita web |url=http://mejorenbici.buenosaires.gob.ar/sistema-de-transporte-publico-en-bicicletas/el-sistema/|títul=Programa Bicicletes de Buenos Aires |fechaacceso=9 d'agost de 2014 |fechaarchivo=24 de maig de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120524014803/http://mejorenbici.buenosaires.gob.ar/sistema-de-transporte-publico-en-bicicletas/el-sistema/|deadurl=yes }}</ref>

'''Terminals d'Ómnibus''': En el transport interurbà de passagers es destaca la [[Terminal d'Ómnibus de Retir]], de la que partixen servicis [[Autocar|pulman]] en destí a l'interior del país i a països limítrofs,<ref name="transport" /> i el parador de micros de Liniers. En març del 2017 es va inaugurar la tercera terminal d'ómnibus de llarga distància, en el barri de Vila Soldati, denominada Terminal Dellepiane, per a servir a l'àrea metropolitana.<ref>{{Cita web |url=http://www.larazon.com.ar/ciudad/terminal-micros-porteno-inaugurara-julio_0_676500046.html|títul=http://www.larazon.com.ar/ciudad/terminal-micros-porteno-inaugurara-julio_0_676500046.html |fechaacceso=7 d'agost de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150801093020/http://www.larazon.com.ar/ciudad/terminal-micros-porteno-inaugurara-julio_0_676500046.html|fechaarchivo=1 d'agost de 2015 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1793705-a-fines-de-julio-empezara-a-funcionar-la-nueva-terminal-de-omnibus-en-villa-soldati|títul=http://www.lanacion.com.ar/1793705-a-fines-de-julio-empezara-a-funcionar-la-nueva-terminal-de-omnibus-en-villa-soldati |fechaacceso=7 d'agost de 2015 |fechaarchivo=12 d'agost de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150812081647/http://www.lanacion.com.ar/1793705-a-fines-de-julio-empezara-a-funcionar-la-nueva-terminal-de-omnibus-en-villa-soldati|deadurl=yes }}</ref>

'''Autopistes''': La ciutat conta en quatre accessos per autopista, que se sumen a la gran cantitat d'accessos existents, ya siguen ponts o avingudes que creuen l'[[Avinguda General Pau (Buenos Aires)|avinguda General Pau]]. Els accessos per autopista són l'[[Ruta Nacional 1 (Argentina)|Autopista Buenos Aires - L'Argent]], l'[[Ruta Nacional A002 (Argentina)|Autopista Ricchieri]], l'[[Autopista Accés Oest|Accés Oest]] i l'[[Autopista Panamericana|Accés Nort]]. Segons un estudi de la [[Comissió Nacional de Regulació del Transport|CNRT]], el ferrocarril és la forma més ràpida d'aplegar des del conurbano al centre de la ciutat, seguida de prop per l'automòvil particular o taxi, i en tercer lloc, el colectiu, a excepció de la zona sur, a on viajar en automòvil és un poc més ràpit que fer-ho en tren. Segons este mateix estudi, el tren és el mig de transport més barat, seguit del colectiu, i en últim lloc, l'automòvil. I conclou que el ferrocarril, si be sol ser més ràpit i barat que l'automòvil, els problemes de puntualitat en els horaris i calitat del viage, fan que a pesar del major cost i inclús provables demores, molta gent elegixca traslladar-se a la capital en auto.<ref>{{Cita web |url=http://www.cesvi.com.ar/revistas/r97/accesos_capital.pdf|títul=ACCESSOS A CAPITAL FEDERAL. A Buenos Aires cal entrar en HELICÒPTER. |fechaacceso=27 de novembre de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130515145346/http://www.cesvi.com.ar/revistas/r97/accesos_capital.pdf|fechaarchivo=15 de maig de 2013 }}</ref>

==== Transport fluvial ====

[[Archiu:Buquebus silvia ana.jpg|miniatura|Els ferries d'alta velocitat de l'empresa [[Buquebus]] conecten Buenos Aires en les ciutats costeres de l'Uruguay]]
el [[port de Buenos Aires]] és el major del país,<ref name="puertoporteño">[https://web.archive.org/web/20080619233950/http://www.puertobuenosaires.gov.ar/BA_RRII_historia.asp?lang=1 Història Del Port De Buenos Aires] - Administració General de Ports S. I. (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref> i va anar tradicionalment la principal entrada marítima d'Argentina. Actualment maneja el 70 % de les importacions argentines i concentra aproximadament un 40 % del total del comerç exterior del país.<ref name="estadispuertoba">[https://web.archive.org/web/20111107144106/http://www.buenosaires.gov.ar/areas/des_economico/cedem/pdf/coyunt/05/05_19_puerto.pdf Port de Buenos Aires: transformacions recents, situació actual i perspectives] - Govern de la Ciutat de Buenos Aires (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref>

L'àrea metropolitana de Buenos Aires també conta en l'[[Estació fluvial de passagers "Dumenge Faustino Sarmiento"|estació fluvial internacional Dumenge Faustino Sarmiento]], ubicada en la localitat de Tigre, des de la qual partixen llanches taxi, llanches colectives i catamarans turístics que realisen recorreguts cap a les numeroses illes de la delta del Paraná, cap a Carmelo, cap a Nova Palmira i cap a Colónia (totes ubicades en la República Oriental de l'Uruguay); aixina mateix des de dita terminal fluvial és possible arribar a Port Madero, en la Ciutat de Buenos Aires.

==== Transport aéreu ====

[[Archiu:Aeropuerto Ministro Pistarini, Ezeiza, Buenos Aires, Argentina.jpg|miniatura|l'[[Aeroport Internacional Ministre Pistarini]] va ser calificat com el millor aeroport de la regió per Skytrax.<ref>[https://en.mercopress.com/2007/09/06/ezeiza-chosen-as-best-airport-in-the-region-santiago-second Ezeiza chosen as best airport in the region; Santiago second]. MercoPress, 6 de setembre de 2007.</ref> S'ubica en [[Partit d'Ezeiza|Ezeiza]], fòra dels llímits de la ciutat, pero servix majoritàriament a Capital Federal i l'[[Gran Buenos Aires|àrea metropolitana]]]]

La ciutat i el [[Gran Buenos Aires]] tenen tres aeroports comercials, cinc militars i dos privats.<ref>Font: [http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=53&Itemid=40&lang=es Atles Ambiental de Buenos Aires] {{Wayback|url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=53&Itemid=40&lang=es|dona't=20120120060700 }}</ref> Els dos comercials són l'[[Aeroport Internacional Ministre Pistarini]], en el [[partit d'Ezeiza]], a 35 quilómetros de la ciutat, i l'[[Aeroparque Jorge Newbery]] en el barri de [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]]. Ademés, Buenos Aires conta en l'únic aeroport low cost d'[[Amèrica Llatina]], el qual es troba destinat a les operacions de l'[[Aerollínia de baix cost]] [[Flybondi]]: es tracta del [[Aeroport El Colomer]], ubicat en el [[conurbano bonaerense]]. Este aeroport també té fins militars. Des de l'aeroport d'Ezeiza hi ha vols a tota [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], [[Norteamérica]], [[Europa]], [[Àfrica]], [[Oceania]] i [[Àsia]].<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=159&Itemid=40&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |fechaacceso=9 de decembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120120195518/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=159&Itemid=40&lang=es|fechaarchivo=20 de giner de 2012 }}</ref>

Des del [[Aeroparque Jorge Newbery]] partixen principalment vols nacionals i en menor mida presta servicis internacionals en destí a [[Paraguay]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Brasil]] i [[Uruguay]].<ref>{{Cita web |url=http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=158&Itemid=40&lang=es|títul=Atles Ambiental de Buenos Aires |fechaacceso=9 de decembre de 2010 |urlarchivo=https://archive.today/20120628221723/http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?option=com_content&task=view&id=158&Itemid=40&lang=es|fechaarchivo=28 de juny de 2012 }}</ref> Els [[Còdic d'aeroports d'IATA|còdics IATA]] dels aeroports són EZE (aeroport internacional), AEP (aeroport Jorge Newbery) i EPA (El Colomer).

=== Servicis públics ===

[[Archiu:Aguas Corrientes-2011-TM.jpg|miniatura|el [[Palau d'Aigües Corrents]] posseïx una de les arquitectura més exuberantes de la ciutat]]
[[Archiu:Torre YPF.JPG|alt=|miniatura|la [[Torre YPF]], sèu de la petrolera argentina [[YPF]]<ref>[http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=509821Elsplansdel Govern sobre el futur de YPF] {{Wayback|url=http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=509821|dona't=20131113225500 }}. Diari de Que el seu</ref>]]

El servici d'aigua corrent i cloaques va ser administrat des de 1993 fins a 2006 per l'empresa [[Obres Sanitàries de la NacióPrivatisació|Aigües Argentines]], en març de 2006 la seua concessió va ser rescindida. Per a reemplaçar-la, l'Estat nacional va crear l'empresa estatal [[Obres Sanitàries de la Nació#Reestatisació|Aigües i Sanejament Argentins]] (AYSA).<ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/03/22/elpais/p-00301.htm "Creen una empresa estatal que s'encarregarà del servici d'aigua"] {{Wayback|url=http://www.clarin.com/diario/2006/03/22/elpais/p-00301.htm|dona't=20120729122927 }}. Clarín, 22 de març de 2006 (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref>El servici és suministrat per mig de dos plantes potabilisadores, la planta General Sant Martín i la planta General Belgrano.<ref>[http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=61AySA-Elsistemaderecapte d'aigua potable] {{Wayback|url=http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=61|dona't=20130114233907 }} (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref> La Planta Potabilisadora General Sant Martín, inaugurada en 1913, es troba ubicada en el barri de [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]], contant en una superfície de 28.5 ha i en una producció de {{Esd|3 100 000 m³}} d'aigua diaris.<ref>[http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=62AySA- Planta potabilisadora Gral. Sant Martín] {{Wayback|url=http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=62|dona't=20130114233921 }} (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref> La Planta Potabilisadora General Belgrano es troba en la [[província de Buenos Aires]], en la localitat de [[Bernal]]. Va ser inaugurada en 1978 i conta en una superfície de 36 ha i una producció de {{Esd|1 700 000 m³}} diaris.<ref>[http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=63AySA- Planta potabilisadora Gral. Belgrano] {{Wayback|url=http://www.aysa.com.ar/index.php?id_seccion=63|dona't=20130114233933 }} (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref>

El servici de gas natural és suministrat per [[Metrogas (Argentina)|MetroGAS]] des de decembre de 1992. Durant 2006 varen ser distribuïts un total de {{Esd|4 398 286 000 m³}} de gas, sent {{Esd|1 031 385 000 m³}} per a usuaris residencials, {{Esd|339 704 000 m³}} per a Gas Natural Comprimit, {{Esd|169 264 000 m³}} per a usuaris comercials, {{Esd|173 411 000 m³}} per a indústries, {{Esd|2 629 972 000 m³}} per a usinas elèctriques i {{Esd|55 007 000 m³}} per als ents oficials.<ref>[https://web.archive.org/web/20100415084753/http://www.cedem.gov.ar/areas/des_economico/cedem/pdf/mensual/2007/infomen_mayo_2007_077.pdf Informe econòmic Ciutat de Buenos Aires]. número 77. Maig de 2007, CEDEM (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref>

El servici elèctric es troba a càrrec de dos empreses: [[Edesur]] i [[Edenor]]. L'àrea de cobertura d'Edenor es troba delimitada per: Dàrsena «D», carrer sense nom, traça de la futura Autopista La La Costera, prolongació avinguda Pueyrredón, avinguda Còrdova, vies del Ferrocarril Sant Martín, avinguda General Sant Martín, Zamudio, Tinogasta, avinguda General Sant Martín, avinguda General Pau i el Riu de l'Argent;<ref>[https://web.archive.org/web/20081212030635/http://www.edenor.com.ar/edenor/pages/contenido/informa/areaconcesion.jsp Àrea de concessió], Edenor (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref> mentres que Edesur s'encarrega del servici en el restant de la ciutat. Segons valors provisorios de 2004 la ciutat va generar 14 783 018 [[Quilovat-hora|MWh]], mentres que solament va consumir 9 689 504.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.socearq.org/download/Informe_Decreto_1929.pdf "Impacte del creiximent edilicio sobre els servicis per ret en la Ciutat de Buenos Aires"], Ing. Pablo Chelmicki. Consell Professional d'Ingenieria Civil d'Argentina (consultat el 22 de novembre de 2008).</ref> La principal planta de producció d'energia elèctrica és la [[central tèrmica Costanera]], situada en la zona sur del [[Port de Buenos Aires|àrea portuària]], en una potència instalada de 2304 MW.<ref>{{Cita web |url=http://www.endesacostanera.com/sitio/index.asp|títul=Endesa Costanera: Presentació. |urlarchivo=https://www.webcitation.org/6E6oWtLhr?url=http://www.endesacostanera.com/sitio/index.asp|fechaarchivo=1 de febrer de 2013 }}</ref>

El servici de telefonia fixa és brindat per [[Telecom Argentina]] i [[Telefónica d'Argentina]]. Estes empreses són les encarregades de brindar el servici des de la privatisació d'[[ENTel]], en 1990. Per a l'any 2006 es trobaven en servici {{Esd|1 604 750}} llínees de telefonia, mentres que per al 2005 existien {{Esd|9 491 787}} abonats a la telefonia mòvil.<ref>Anuari Estadístic 2006. Capítul 13: Servicis públics. [http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/Cd_Cap13/c13_10.htm Quadro 13.10].</ref> Ademés existien en 2006 1 068 859 accessos residencials a internet<ref>Anuari Estadístic 2006. Capítul 13: Servicis públics. [http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/Cd_Cap13/c13_11.htm Quadro 13.11].</ref> i 77 948 accessos d'organisacions.<ref>Anuari Estadístic 2006. Capítul 13: Servicis públics. [http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/Cd_Cap13/c13_12.htm Quadro 13.12].</ref> Sobre el servici televisió per cable, en 2006 hi havia {{Esd|2 752 323}} abonats al mateix.<ref>Anuari Estadístic 2006. Capítul 13: Servicis públics. [http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/Cd_Cap13/c13_13.htm Quadro 13.13].</ref>

El servici de recolecció de residus es troba organisat en sis zones de recolecció, en les quals el servici ho presta una empresa diferent. En la Zona 1 (que inclou els antics [[Centre de Gestió i Participació Comunal|CGP]] 1, 2S, 2N i 3) el servici ho brinda l'empresa ''Cliba'', en la Zona 2 (que inclou els antics CGP 13, 14O i 14I) és brindat per l'empresa ''AESA'', en la Zona 3 (que inclou els antics CGP 4, 5 i 6) el servici ho presta l'empresa ''URBASUR'', en la Zona 4 (que inclou els antics CGP 7 i 10) el servici ho brinda l'empresa ''Níttida'', en la Zona 5 (que inclou els antics CGP 8 i 9) és brindat pel ''Ent d'Higiene Urbana''<ref>El ''Ent d'Higiene Urbana'' és un organisme públic descentralisat creat per la [http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/ley462.htmllei N.º 462] {{Wayback|url=http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/ley462.html|dona't=20081205182024 }} de la Ciutat de Buenos Aires.</ref> i en la Zona 6 (que inclou els antics CGP 11 i 12) ho presta l'empresa ''INTEGRA''.<ref>[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/med_ambiente/higiene_urbana/info_gral/zonas_recoleccion.php?menu_id=22685 Zones de recolecció], Govern de la Ciutat de Buenos Aires (consultat el 23 de novembre de 2008).</ref> A la seua volta, des de l'any 2008 el Ministeri d'Ambient i Espai Públic porta a terme la formalisació de recuperadores urbans en la finalitat de que realisen la recuperació de materials reciclables en condicions de treball dignes, higièniques i segures. Actualment, més de 2100 recuperadores ya estan treballant sense menors, en uniforme, credencial, recursos i llogística proveïts pel govern de la ciutat, en el marc de les lleis de Fem Zero (n.º 1854) i la 992 (recuperadores urbans). Els seus habitants conten en un elevat accés als servicis públics: el 99.9 % conta en aigua de ret, la mateixa cantitat conta en electricitat de ret, el 92.8 % conta en gas de ret, el 99.6 % en allumenat públic, el 99.3 % en recolecció de residus i el 89.7 % de les llars conta en telefonia. Estes sifres disminuïxen per a la població resident en viles, si be la totalitat dels seus habitants rep aigua corrent (incloent la canilla pública), el 99.5 % dispon d'energia elèctrica, el 93.1 % d'allumenat públic, el 87.8 % de recolecció de residus i solament l'1.3 % de gas corrent.<ref>Segons Enquesta Anual de Llars 2004</ref>

=== Desplegament de les Forces Armades ===

{{Extracte|Anexe:Desplegament de les Forces Armades argentines|Buenos Aires}}

== Educació ==

{| class = "toc" cellpadding = 0 cellspacing = 2 style = "float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
! bgcolor = black colspan = 4 style = "color:white;"|Estadístiques
|-
! colspan="4" bgcolor="i0i0i0" |Institucions educatives<ref name="educacion06">[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/tomo1/05.pdf Anuari Estadístic de la Ciutat de Buenos Aires] - Govern de la Ciutat de Buenos Aires.</ref>
|-bgcolor = #efefef
! width = 55% |Nivell d'ensenyança
! width = 15% |Total
! width = 15% |Estatal
! width = 15% |Privat
|-
|align = left| '''Nivell Inicial||683||204||479
|-
|align = left| '''Nivell Primari||890||454||436
|-
|align = left| '''Nivell Mig||484||145||339
|-
|align = left| '''Nivell Terciario o  Superior no Universitari||261||51||210
|-
! colspan="4" bgcolor="i0i0i0" |Alumnes matriculats<ref name="educacion06" />
|-bgcolor = #efefef
! width = 55%|Nivell d'ensenyança
! width = 15%|Total
! width = 15%|Estatal
! width = 15%|Privat
|-
|align = left| '''Nivell Inicial||101 358||45 961||55 397
|-
|align = left| '''Nivell Primari||263 719||149 549||114 170
|-

|align = left| '''Nivell Mig||195 294||104 011||91 283
|-
|align = left| '''Nivell Terciario o Superior no Universitari||96 200||34 567||61 633
|}

[[Archiu:Palacio Pizzurno.jpg|miniatura|[[Palau Pizzurno]], sèu del [[Ministeri d'Educació (Argentina)|Ministeri d'Educació]].]]

La Ciutat de Buenos Aires conta en el menor índex d'[[analfabetisme]] de la [[República Argentina]], sent de 0.45 % entre els majors de 10 anys.<ref>{{Cita web |url=http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/5/educacion_7.xls|títul=INDEC, Cens 2001 (Archiu. XLS) |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060522203953/http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/5/educacion_7.xls|fechaarchivo=22 de maig de 2006 }}</ref>

Segons una enquesta realisada per la Direcció general d'Estadística i Censos en 2006,<ref name="educacion06" /> la taxa d'escolarisació per nivell és de 96.5 % per al nivell inicial (5 anys) és de 98.6 % per al nivell primari (6 a 12 anys) i de 87.0 % per al nivell mig (13 a 17 anys). Ademés, la cantitat d'alumnes matriculats es manté en aument, alcançant els 656 571 alumnes en 2318 establiments durant el 2006.<ref name="educacion06" />

En l'any 2013, va haver una major inscripció a les escoles públiques d'educació primària, revertint 10 anys de reculada en la ciutat i convertint-se en l'únic districte del país en conseguir que caiga la pèrdua d'inscripcions front als instituts privats, no obstant la matrícula en l'escola secundària pública encara va continuar caent eixe any.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/educacion/contramano-crece-escuela-publica-Ciudad_0_931106939.html|títul=Pàgina en www. clarin. com }}</ref>

Buenos Aires conta en una gran cantitat d'establiments educatius. Llevat en el cas de les escoles primàries a on hi ha més establiments estatals,<ref name="educacion06" /> és major el número d'establiments privats.<ref name="educacion06" /> No obstant la cantitat d'alumnes matriculats en establiments educatius de gestió privada és lleument menor a la registrada en les institucions estatals.<ref name="educacion06" />

La ciutat rep també a estudiants que viuen en la [[província de Buenos Aires]], durant 2005 el percentage d'alumnes en residència en eixa província que varen assistir a escoles estatals va ser del 4.5 % en el nivell inicial, de l'11.8 % en el nivell primari, del 19.5 % en el nivell mig.<ref name="educacion06" />

=== Educació primària i secundària ===

[[Archiu:Colegio Nacional Buenos Aires.jpg|miniatura|el [[Colege Nacional de Buenos Aires]] és un dels instituts educatius més prestigiosos del país i d'Amèrica Llatina]]
L'educació inicial correspon al periodo entre els 45 dies i els cinc anys. Els Jardins Maternals s'encarreguen de l'educació de menors entre els 45 dies i els dos o tres anys, segons l'establiment. Les nomenades Escoles Infantils comprenen el periodo complet, entre els 45 dies i els cinc anys. L'educació primària comprén des dels sis als dotze anys del menor, i és obligatòria en tota la [[República Argentina]]. En totes s'ensenya un segon idioma, en les de gestió oficial solament des del 4.º grau (anglés en les institucions de jornada simple; i anglés, francés o italià en les de jornada completa), encara que en la ciutat funcionen 22 establiments plurilingües, a on ademés del castellà s'ensenya anglés, francés, alemà, portugués o italià. L'educació mija està destinada als menors d'entre 13 i 18 anys d'edat, pot alcançar els 19 anys en algunes modalitats, i està organisada en un cicle bàsic que inclou els tres primers anys, i un cicle d'especialisació que inclou el periodo restant (fins als 19 solament en les escoles tècniques). A diferència de moltes províncies, la Ciutat de Buenos Aires va mantindre les seues escoles tècniques, i per mig de la Llei 898<ref>{{Cita web |url=http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/htmley898.html|títul=Text de la Llei |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050327230116/http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normas/leyes/htmley898.html|fechaarchivo=27 de març de 2005 }}</ref> es va dispondre que el nivell mig d'educació siga obligatori.<ref>[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/educacion/niveles/media/ins_secundario/ley.php?menu_id=18231 L'escolaritat secundària és, per llei, obligatòria] - Govern de la Ciutat de Buenos Aires</ref> Alguns coleges són depenents de l'[[Universitat de Buenos Aires]] com per eixemple l'[[Institut Lliure de Segona Ensenyança]], l'[[Escola Superior de Comerç Carlos Pellegrini]] i el [[Colege Nacional de Buenos Aires]]; Mentres que uns atres són depenents del [[Govern de la Ciutat de Buenos Aires]] com per eixemple l'[[Escola Tècnica Otto Krause]] i l'[[Escola Tècnica Raggio (Argentina)|Escola Tècnica Raggio]].

=== Educació superior ===

[[Archiu:UBA.svg|miniatura|Logo de l'[[Universitat de Buenos Aires]]]]

La ciutat és sèu d'algunes de les Universitats més importants del país, incloent les diferents modalitats d'educació terciaria. Buenos Aires és una ciutat en gran pes a nivell regional en matèria d'educació superior. La consultora britànica ''Top Universities'' en un estudi de 2013 va considerar a la ciutat com la millor ciutat per a estudiants en Amèrica Llatina.<ref>{{cita notícia |títul=Buenos Aires és la millor ciutat per a estudiants en Amèrica llatina |url=http://www.lanacion.com.ar/1639984-buenos-aires-es-la-mejor-ciudad-pera-estudiantes-en-america-latina|fechaacceso=30 de decembre de 2015 |agència=Lanación |data=20 de novembre de 2013 |fechaarchivo=23 de març de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150323102649/http://www.lanacion.com.ar/1639984-buenos-aires-es-la-mejor-ciudad-pera-estudiantes-en-america-latina|deadurl=yes }}</ref> En el curs 2014 la ciutat va tindre una població universitària que rondava el mig milló d'estudiants, aproximadament un de cada tres de tot el país, dels quals un 68.4 % dels estudiants varen assistir a universitats públiques.<ref name="estudioeducativo2014">{{Cita publicació |títul=Estudiants universitaris en la Ciutat de Buenos Aires. Un anàlisis per sector de gestió |publicació=estadisticaciudad. gob. a |data=març de 2014 |url=https://www.estadisticaciudad.gob.ar/eyc/wp-content/uploads/2015/04/ir_2014_664.pdf|fechaacceso=30 de decembre de 2015}}</ref>

En els seus 308 748 estudiants, l'[[Universitat de Buenos Aires]] (UBA), que és pública, és la major universitat d'educació presencial en tota [[Amèrica Llatina]].<ref>{{cita notícia |títula UBA va quedar primera en un ''rànquing'' universitari en la categoria de països hispanoparlantes |url=http://www.lanacion.com.ar/1719057-la-uba-quedo-primera-en-un-ranking-universitario-en-la-categoria-de-paises-hispanoparlantes|fechaacceso=29 de decembre de 2015 |agència=Lanación |data=15 d'agost de 2014 |fechaarchivo=24 de giner de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160124152425/http://www.lanacion.com.ar/1719057-la-uba-quedo-primera-en-un-ranking-universitario-en-la-categoria-de-paises-hispanoparlantes|deadurl=yes }}</ref><ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1047613 "Universitats argentines, llunt en els ''rànquings''"] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1047613|dona't=20120420020853 }}. La Nació, 8 de setembre de 2008 (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref> Va ser fundada el 12 d'agost de 1821 i es dividix en dos terrenys —la [[Ciutat Universitària de Buenos Aires|Ciutat Universitària]] i Centre Universitari Regional Paternal— que agrupen vàries de les seues entitats acadèmiques, contant en un total de tretze facultats.<ref>{{cita notícia |títula UBA té nous consellers superiors |url=http://www.uba.ar/comunicacion/noticia.php?id=678|agència=Universitat de Buenos Aires |data=31 de març de 2006 |fechaacceso=29 de decembre de 2015 |fechaarchivo=4 de març de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304095145/http://www.uba.ar/comunicacion/noticia.php?id=678|deadurl=yes }}</ref> El primer any de totes les carreres ho constituïx el [[Cicle Bàsic Comú]] (CBC), que deu ser aprovat per a ingressar a la facultat corresponent. L'Universitat també posseïx huit centres universitaris regionals, quinze museus i cinc unitats assistencials. Cada u d'estos membres de l'Universitat de Buenos Aires té els seus propis procediments d'admissió i els seus propis premis als estudis que impartixen. Des de fa varis anys, l'Universitat de Buenos Aires és calificada segons distints i prestigiosos rànquings internacionals com la millor universitat d'Iberoamèrica i de parla hispana, integrant el selecte club d'èlit de les millors cent universitats del món.<ref>{{Cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201706/191635-uba-mejor-universidad-iberoamerica.html|fechaarchivo=2022-07-06|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220706165821/http://www.telam.com.ar/notas/201706/191635-uba-mejor-universidad-iberoamerica.html|títula UBA es manté com la millor universitat d'Iberoamèrica i està entre les 100 més prestigioses del món|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. telam. com. ar}}</ref>

En la ciutat també hi ha atres institucions d'estudis superiors alienes a l'Universitat de Buenos Aires, entre elles l'[[Universitat CAECE|Universitat Caece]], l'[[Universitat de Palermo]], l'[[Universitat Catòlica Argentina]], l'[[Escola Nacional de Nàutica Manuel Belgrano]], l'[[Universitat del Salvador]], l'[[Universitat de Belgrano]], l'[[Institut Tecnològic de Buenos Aires]], l'[[Universitat Argentina de l'Empresa]], l'[[Universitat Torcuato Vaig donar Tella]], que són privades. També es troben les principals sèus de l'[[Universitat de la Ciutat de Buenos Aires|Universitat de la Ciutat de Buenos Aires (UniCABA)]], [[Universitat Tecnològica Nacional]], [[Universitat Nacional de Tres de Febrer]], i estan algunes sèus de l'[[Universitat Nacional de General Sant Martín (Argentina)]] que són públiques de la mateixa manera que la UBA. Hi ha alguns terciarios depenents de la ciutat tals com l'[[Institut Superior del Professorat "Dr. Joaquín V. González"|Institut Superior del Professorat «Dr. Joaquín V. González»]], aixina com instituts dedicats a l'art com l'[[Universitat Nacional de les Arts]] o l'[[Escola Superior de Belles arts de la Nació Ernesto de la Cárcova|Escola Superior de Belles arts]].

=== Llibertat de cult ===

De la mateixa manera que en tot el país, la llibertat de cult del ciutadà porteño està garantisat pel ''Artícul 14'' de la constitució nacional, encara que l'Estat reconeix un caràcter preeminent a l'[[Iglésia catòlica]] que conta en un estatus jurídic diferenciat respecte al del restant d'iglésies i confessions. El 2 de febrer de 1825 es firma el tractat de [[Tractat d'Amistat, Comerç i Navegació entre Argentina i el Regne Unit]] que, entre atres coses, dona llibertat religiosa als súbdits de [[Regne Unit|Gran Bretanya]] residents en les [[Províncies Unides del Riu de l'Argent]]. Açò permet que el 25 de setembre de 1825 es realise un cult anglicà, sent la primera volta que es realisa una celebració religiosa no Catòlica Apostólica Romana en Argentina. Ho oficia el Rvdo. John Armstrong. En 1831 s'inaugura en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires la [[Catedral anglicana de Sant Joan Batista|Catedral Anglicana de Sant Joan Batista]], que és el temple protestant més antic d'[[Argentina]] i de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]].

=== Principals seguidors ===

[[Archiu:Despedida Papa Francisco (19349217748).jpg|miniatura|esquerra|el [[Francisco (papa)|papa Francisco]], naixcut en Buenos Aires, es va convertir en el primer papa americà de l'[[Iglésia catòlica]].]]

Segons l'enquesta proporcionada pel [[Conicet]] respecte a la situació religiosa d'acort a les diferents regions argentines en 2008, Buenos Aires, en ser part de la regió [[Gran Buenos Aires|Gran Buenos Aires i Capital Federal]] encara que és la regió més indiferent cap a lo religiós en un 18.0%, els catòlics són el 69.1% de la població. Mentres és la quarta àrea dels evangèlics en el 9.1%. Pel seu passat d'immigració i distintes corrents d'immigració actuals és a on es concentra el màxim de les religions minoritàries en el 2.3%.

[[Archiu:Iglesia_Santa_Catalina_de_Siena,_Buenos_Aires.jpg|miniatura|el [[Monasteri de Santa Catalina de Siena (Buenos Aires)|Monasteri de Santa Catalina de Siena]], en autorisació real des de 1717 és el més antic del país.]]
[[Archiu:Sinagoga_israelita.JPG|miniatura|[[Sinagoga de la Congregació Israelita Argentina]], ubicada a on va ser la primera sinagoga de la ciutat en l'any 1897.]]

La major part dels porteños es declaren profesantes de la [[religió catòlica]]. l'[[Arquidiócesis de Buenos Aires|Arquebisbe de Buenos Aires]], actualment [[Jorge Ignacio García Cuerva]], és el Primat de l'Iglésia catòlica en Argentina. L'anterior Arquebisbe de Buenos Aires era [[Mario Aurelio Poli]]. [[Francisco (papa)|Jorge Mario Bergoglio]] era l'antic arquebisbe fins que en el [[Cónclau de 2013|cónclau del 2013]] va ser elegit com el [[papa Francisco]], és el primer papa [[jesuïtes|jesuïta]], el primer provinent de l'hemisferi sur i el primer no [[Europa|europeu]] des del [[Síria|siri]] [[Gregorio III]] ―fallit en 741―. A pesar de la seua llarga tradició catòlica, l'Argentina té solament dos [[sants]] reconeguts: el [[màrtir]] [[Héctor Valdivielso Sáez]] (1910-1934) i el sacerdot diocesà [[José Gabriel Brochero]] (1840-1914); el primer va nàixer en Buenos Aires. També en la ciutat existix una important cantitat de temples evangèlics o protestants que representen el 9.1 % de la població. el [[judaisme]] és la segona religió més practicada en la ciutat despuix del [[cristianisme]]. la [[Història dels judeus en Argentina|població judeua en l'Argentina]] és la més gran d'[[Amèrica Llatina]], la tercera en el continent i la sèptima més gran del món fòra d'[[Israel]]. A l'any 2006 es calculava una població d'al voltant de 184 500 judeus segons algunes estimacions,<ref name="JVL">[http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Judaism/jewpop.html «The Jewish population of the world»] (2006), artícul en anglés en elloc web Jewish Virtualibrary.</ref> unes atres, basades en un informe del JOINT<ref name="JOINT">{{Enllaç trencat|1=[http://argentina.shalomonline.com/noticias.asp?id=948 Informe del Joint] |2=http://argentina.shalomonline.com/noticias.asp?id=948 |bot=InternetArchiveBot }}, artícul en elloc web Argentina Shalom Online.</ref> (o JDC: Jewish Joint Distribution Committee, comissió judeua de distribució conjunta) fonamentat en una mostra de 30 000 llars, estimava (en 2005) 233 000 judeus en '''Buenos Aires''' i afores, basant-se en la definició de judeu d'acort a la Llei de la Tornada d'Israel. Atres religions d'importància són els [[Testics de Jehová]] i els [[Moviment dels Sants dels Últims Dies|mormones]], mentres que una atra gran part de la població es considera [[Ateisme|ateu]] o [[Agnosticisme|agnòstic]]. Aixina mateix, la ciutat conta en la presència d'algunes mesquites, sent el [[centre cultural islàmic Rei Fahd]], localisat en el barri de [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]], la mesquita més gran d'Argentina i d'Amèrica Llatina.

== Economia ==

{{AP|Economia de la Ciutat de Buenos Aires}}
[[Archiu:Buenos Aires Galerias Pacifico 3.jpg|miniaturadeimagen|Interior de la passejada comercial [[Galeries Pacífic (centre comercial)|Galeries Pacífic]]]]
En 2008 el Producte Brut Geogràfic (PBG) de la Ciutat de Buenos Aires va ser d'aproximadament 460 455 millons de [[pes (Argentina)|pesos argentins]] (ARS), lo que resulta en $80 400 (pes argentí) per càpita.<ref name="anuari06econ">[http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/tomo1/09.pdf Anuari Estadístic de la Ciutat de Buenos Aires 2006] - Secció Economia (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref> L'ingrés, aproximadament US$ 24.900 ([[dólar nortamericà]]) per càpita, va ser molt superior al [[Argentina|nacional]] d'eixe any i ubica a la ciutat en el segon major ingrés per càpita de [[Llatinoamèrica]] en térmens nominals, despuix de [[Mèxic, D. F.|Ciutat de Mèxic]].<ref>(en anglés) [https://web.archive.org/web/http://www.rhsmith.umd.edu/ciber/pdfs_docs/pwcukeconoutlookmarch2007.pdfUK Economic Outlook (Març de 2007)] - PriceWaterHouseCoopers (consultat el 13 d'agost de 2008)</ref>

Açò, pel tipo de canvi relativament devaluado del pes argentí, presenta importants distorsió, ya que, tenint el poder adquisitiu en conte, Buenos Aires conta en el major producte per càpita en la regió llatinoamericana.<ref>{{Cita web |url=http://www.citymayors.com/economics/usb-purchasing-power.html|títul=City Mayors }}</ref>
El PBG real va créixer en 2006 un 11.4 % respecte de 2005.<ref name="anuari06econ" />

El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector Servicis, que representa el 78 % del seu PBG en térmens constants,<ref name="anuari06econ" /> molt major al 56 % a nivell nacional. Les branques més importants són les de servicis immobiliaris, informàtics, servicis professionals, servicis a les empreses i de lloguer i els servicis d'intermediació financera. Un dels sectors més dinàmics va ser la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44 %, sent les comunas 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164 %, 132 % i 130 % respectivament. L'influència del sector en el PBG va alcançar els 7480 millons de pesos en 2006.<ref>Producte Brut Geogràfic a preus de productor i Valor Agregat Brut a preus bàsics. [http://buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/anuario_2006/cap_11.htm Producte Brut Geogràfic.] Anuari Estadístic de la Ciutat de Buenos Aires 2006 (consultat el 27 de setembre de 2008).</ref>

Sobre els servicis financers, Buenos Aires genera el 70 % del valor agregat de la Nació.<ref name="anuari06econ" /> Concentra el 53 % dels depòsits bancaris i el 60 % dels préstams al sector privat no financer, que ascendixen a 90{{Esd}}446 i 53{{Esd}}567 millons de pesos, respectivament.<ref name="anuari06econ" /> Ademés, el 90 % de les entitats financeres del país tenen la seua sèu central en esta ciutat.<ref name="anuari06econ" />

L'indústria manufacturera representa el 20.2 % del PBG. El sector va sofrir un aument del 10 % respecte de l'any anterior,<ref name="anuari06econ" /> i els rubros que varen registrar un major aument de l'activitat són el de medicaments, productes químics i penyores de vestir, que varen superar el 14 %. Els rubros de «Aliments, begudes i tabac», «Medicaments per a us humà» i «Paper i imprenta» concentren el 60 % dels ingressos del sector.<ref name="anuari06econ" />

En els últims anys la ciutat es va convertir en un pol turístic, en especial per la baixa de costs que va produir per als visitants estrangers la devaluación del [[pes (Argentina)|pes]]. Entre 2002 i 2004 la cantitat d'establiments hotelers va aumentar un 10.7 %, mentres que la taxa d'habitacions ocupades va tindre un important aument del 42.9 %.<ref>Enquesta d'Ocupació Hotelera (EOH), Direcció general d'Estadística i Censos (GCBA) i Secretaria de Turisme de la Ciutat de Buenos Aires.</ref>

En la ciutat existix un important desenroll del sector de servicis [[informàtica|informàtics]]. En la Ciutat de Buenos Aires es troben instalades, aproximadament, el 70 % de les empreses generadores de [[software]], que a nivell nacional exporten per més de 940 millons de dólars.<ref name="anuari06econ" /> el [[Port de Buenos Aires]] és el més gran del país i gestiona 9.7 millons de [[tonellada]]s de mercaderies tots els anys.<ref>{{Cita web |títul=2014 Especial Rànquing de Ports |url=http://rankings.americaeconomia.com/puertos-2014/ranking-2/|obra=Amèrica Economia |data=2014 |fechaacceso=1 de giner de 2016 |fechaarchivo=7 de febrer de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160207145142/http://rankings.americaeconomia.com/puertos-2014/ranking-2/|deadurl=yes }}</ref><ref name="estadispuertoba" />

== Turisme ==

[[Archiu:High-rises of Puerto Madero (40022145164).jpg|miniatura|Barri de [[Port Madero]]]]
[[Argentina]] es troba entre els països més visitats de Sudamérica i a la seua volta, Buenos Aires conta en 5.5 millons de visites a l'any.<ref>{{Cita web|url=https://data.worldbank.org/|títul=World Bank Open Data|fechaacceso=2026-02-17|sitioweb=World Bank Open Data}}</ref>
Buenos Aires és una ciutat populosa i es troba entre els 20 destins preferits en tot lo món.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/ciudades/Ciudad_de_Buenos_Aires-ranking-TripAdvisor-Sudamerica_0_1501649832.html|títul=Buenos Aires, la preferida de Sudamérica |fechaacceso=30 de març de 2016 |llinage=Sánchez |nomene=Nora |sitioweb=Clarin. com |fechaarchivo=12 de giner de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160112212245/http://www.clarin.com/ciudades/Ciudad_de_Buenos_Aires-ranking-TripAdvisor-Sudamerica_0_1501649832.html|deadurl=yes }}</ref>
[[Archiu:Cabildo de Buenos Aires 2023.jpg|esquerra|miniaturadeimagen|El Cabildo, eixemple d'arquitectura colonial.]]

Els llocs turístics més importants es troben en el caixco històric de la ciutat, sector format pràcticament pels barris de [[Monserrat (Buenos Aires)|Monserrat]] i [[San Telmo (Buenos Aires)|Sant Telmo]]. La ciutat va escomençar a construir-se al voltant de la plaça Major (hui [[plaça de Maig]]), i les institucions administratives de la Colónia estaven instalades en la zona. A l'est de la plaça pot observar-se la [[Casa Rosada]], actual sèu del Poder Eixecutiu de l'Argentina, en elloc de la qual antigament es trobava el [[Fort de Buenos Aires|Fort]]. Cap al nort de la plaça es troba la [[Catedral Metropolitana de Buenos Aires|Catedral Metropolitana]], que ocupa el mateix lloc des de la colónia, i l'edifici del [[Banc de la Nació Argentina]], la parcela de la qual era en un principi propietat de [[Juan de Garay]]. Una atra important institució colonial va ser el [[Cabildo de Buenos Aires|Cabildo]], ubicat cap a l'oest, que no es conserva en la seua forma original ya que partix de la seua estructura va ser demolida per a l'obertura de l'[[avinguda de Maig]] i la diagonal [[avinguda President Juliol Argentí Roca|Juliol A. Roca]]. Cap al sur s'observa l'edifici de l'antic [[Antic Congrés Nacional (Argentina)|Congrés de la Nació]], a on actualment funciona l'Acadèmia Nacional de l'Història. I per últim, cap al noroest pot observar-se la Jefatura de Govern de la Ciutat, alvançant cap a l'[[avinguda de Maig]].
[[Archiu:Aerial view - Recoleta, Buenos Aires.jpg|esquerra|miniatura|Barri de [[Recoleta (Buenos Aires)|Recoleta]] i en el centre, la [[Floralis Genèrica]]. ]]
[[Archiu:Congreso Monumental.jpg|miniaturadeimagen|Cúpula del Palau del [[Congrés de la Nació Argentina|Congrés de la Nació.]]]]

l'[[avinguda de Maig]] és considerada el ''Eix Cívic'', ya que unix la [[Casa Rosada]] en el [[Palau del Congrés de la Nació Argentina|Palau del Congrés]], sèus del Poder Eixecutiu i del Poder Llegislatiu, respectivament. Per esta avinguda poden observar-se alguns edificis de gran interés cultural, arquitectònic i històric: es troben instalats la [[Casa de la Cultura (Buenos Aires)|Casa de la Cultura]], el [[Palau Barolo]] i el [[Café Tortoni]], entre uns atres. baix esta avinguda corre la [[Llínea A (Subte de Buenos Aires)|Llínea A]] del [[subte de Buenos Aires]] que en ser inaugurat en 1913 es va convertir en el primer d'[[Iberoamèrica]]. En aplegar al final de l'artèria es pot observar un conjunt de [[plaça del Congrés|places]], decorades en varis monuments i escultures, entre les que es troba una còpia firmada de ''[[El pensador]]'' de [[Auguste Rodin|Rodin]]. En les rodalies d'estes places es troben el [[Palau del Congrés de la Nació Argentina|Palau del Congrés]] i l'edifici de la Confitería El molí.[[Archiu:Buenos Aires Bus (8906026530).jpg|miniatura|Buenos Aires Bus.]]En el caixco històric es pot visitar, ademés, la [[Poma de les Llums]]. Allí es troben estajats varis edificis en gran valor històric, com l'iglésia de Sant Ignacio i la sèu del [[Colege Nacional de Buenos Aires]]. En la poma poden observar-se els túnels amagats que recorrien la ciutat durant l'época colonial i pot recórrer-se ademés l'edifici a on va funcionar el Concejo Deliberante des de 1894 a 1931. En la zona de [[San Telmo (Buenos Aires)|Sant Telmo]] pot visitar-se la [[plaça Dorrego]], en a on tots els dumenges s'instala la famosa Fira d'Antiguetats. Ademés en les seues rodalies s'ubiquen varis comerços d'anticuarios i un complex jesuïta format per l'iglésia de La nostra Senyora de Bethlem, la Parròquia de Sant Pedro Telmo i el Museu Penitenciari «Antonio Ballve». En la zona es troben ademés el [[Museu Històric Nacional (Argentina)|Museu Històric Nacional]] i el [[parc Lezama]], a on varen ser estajades vàries escultures i monuments. En el barri de [[Recoleta (Buenos Aires)|Recoleta]] es troben una gran cantitat de llocs turístics i molts que ademés tenen un gran valor cultural. Allí poden trobar-se la sèu principal del [[Museu Nacional de Belles arts (Argentina)|Museu Nacional de Belles arts]], la [[Biblioteca Nacional de la República Argentina|Biblioteca Nacional]], la [[floralis genèrica]], entre uns atres.

<gallery mode="packed" heights="125">
Pont de la dòna Buenos Aires Argentina.JPG|el [[Pont de la Dòna]] de nit. Planetari Galeo Galei Palermo Argentina.jpg|el [[Planetari Galeo Galei]].

* MALBA-interior-TM.jpg|Interior del [[MALBA]]. Inauguració Usina de les Arts.jpg|[[Usina de l'Art]], un centre cultural i d'espectàculs.
* Foyer Usina de les Arts.jpg|Foyer de la Usina de l'Art durant la nit.
* Fortabat Museum2.jpg|[[Colecció d'Art Amalia Lacroze de Fortabat|Colecció d'Art Fortabat]].
</gallery>

[[Archiu:Buenos Aires - Florida y Córdoba.jpg|miniatura|Edifici del [[Centre Naval]]]]

== Cultura ==

{{Extracte|Cultura de la ciutat de Buenos Aires}}

=== Museus i biblioteques ===

{{AP|Anexe:Museus en la Ciutat de Buenos Aires}}
El govern de la Ciutat administra dèu museus que comprenen diferents temàtiques: des de les [[arts plàstiques]] [[Museu d'Arts Plàstiques Eduardo Sívori]] fins a l'[[Història]] [[Museu Històric de Buenos Aires Cornelio de Saavedra]], passant pel cine [[Museu del Cine Pablo Ducrós Hicken]]. També existixen molts museus depenents del Govern Nacional com el [[Casa Rosada|Museu de la Casa Rosada]], el [[Museu Nacional de Belles arts (Argentina)|Museu Nacional de Belles arts]], el [[Museu Nacional d'Art Decoratiu]], el [[Museu Argentí de Ciències Naturals]] o de fundacions com el [[Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires]]. De la ciutat depenen 26 [[Biblioteca pública|biblioteques públiques]] que conten en 317.583 eixemplars. Ademés existixen moltes biblioteques depenents dels diferents Poders de la Nació, aixina com de les diferents universitats que es troben en la Capital.

=== Indústria editorial ===

[[Archiu:El Ateneo Grand Splendid Bookshop, Recoleta, Buenos Aires, Argentina, 28th. Dec. 2010 - Flickr - PhillipC.jpg|miniatura|La llibreria [[L'Ateneu Grand Splendid|L'Ateneu]] va ser elegida la segona llibreria més bella del món.<ref>[http://www.guardian.co.uk/books/2008/jan/11/bestukbookshops Best Bookshops. Top shelves] (en anglés). [[The Guardian]].</ref><ref>[http://www.lanacion.com.ar/979452-el-ateneo-grand-splendid-una-joya-entre-les-librerias-del-mundo L'Ateneu Grand Splendid, una joya entre les llibreries del món] {{Wayback|url=http://www.lanacion.com.ar/979452-el-ateneo-grand-splendid-una-joya-entre-les-librerias-del-mundo|dona't=20171014235249 }}. La Nació, 17 de giner de 2008.</ref>]]

La metròpolis es distinguix ademés com el major centre [[Edició de llibres|editorial]] del país, ya que allí residixen les editorials més importants, i és també la ciutat a on s'editen els diaris i revistes de major tirada. Per eixemple, ''[[Diari Clarín|Clarín]]'' és el diari en major tirada de l'Argentina, sent ademés un dels de major difusió en el món de parla hispana, en una tirada que promedia els 300 837 eixemplars diaris en juny de 2010.<ref name="tirada">{{Cita web |url=http://www.ivc.org.ar/consulta?op=c&asociado_id=78|títul=Senyes del mig - Clarín |editor=Institut Verificador de Circulacions |fechaacceso=30 d'agost de 2010 |urlarchivo=https://www.webcitation.org/6BcKHtr1t?url=http://www.ivc.org.ar/consulta?op=c|fechaarchivo=23 d'octubre de 2012 }}</ref>
El segon de major tirada (promig de 160 000 eixemplars de dilluns a dissabtes i 250 000 els dumenges)<ref>Senyes extretes d'http://www.ivc.org.ar/Actualisats a agost de 2008.</ref> és [[La Nació (Buenos Aires)|La Nació]] que és un dels més antics del planeta, el seu primer eixemplar es va publicar el 4 de giner de 1870. L'indústria editorial de Buenos Aires és una de les més competitives de la regió. Segons el World Cities Culture Forum, Buenos Aires és la ciutat del món en més llibreries per càpita.<ref>{{Cita web|url=http://www.worldcitiescultureforum.com/data/number-of-bookshops-per-100.000-population|títul=Number of bookshops per 100.000 population|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. worldcitiescultureforum. com|fechaarchivo=27 de setembre de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180927113654/http://www.worldcitiescultureforum.com/data/number-of-bookshops-per-100.000-population|deadurl=yes}}</ref> En diferents llocs poden conseguir-se en regularitat llibres antics, primeres edicions i publicacions en diferents idiomes, sobretot en els comerços ubicats en l'[[avinguda de Maig]] i en l'[[avinguda Corrents]], entre [[avinguda Callao|Callao]] i [[avinguda 9 de Juliol|9 de Juliol]].

Tots els anys en el més d'abril se celebra la [[Fira Internacional dellibre de Buenos Aires]], una de les cinc fires més importants del món, junt en les de Fráncfort, São Paulo, Guadalajara, Londres i la Book Expo America. La mateixa va orientada al públic en general, aixina com a la comunitat lliterària en la seua totalitat.

=== Bars i teatres ===

{{VT|Anex:Bars notables de Buenos Aires}}
[[Archiu:Colon-interior-escenario-TM.jpg|miniatura|el [[Teatre Colón]] és un dels cinc teatres d'òpera més importants del món<ref name="mlacoustic" />]]

Buenos Aires té una de les majors concentracions de teatres del món, ocupant el quart lloc entre les ciutats en major número de sals teatrals,<ref>Les fonts diferixen sobre les ciutats ubicades en els tres primers llocs. Segons [[La Nació (Argentina)|La Nació]], citant el ''World Cities Culture Report 2012'', Buenos Aires és la quarta ciutat del món en número de sals teatrals i «la superen Nova York, en 420; París, en 353 i Tòquio, en 230» (Amorós, Carolina. [http://www.lanacion.com.ar/m1/1638941-buenos-aires-capital-del-teatro «Buenos Aires, capital del teatre»]. ''La Nació'', Buenos Aires, 17 de novembre de 2013). Segons el ''World Cities Culture Forum'', els tres primers llocs són ocupats per [[Nova York]] (420, font Alliance for the Arts/NYC-ARTS), París (353, font CNT) i [[els Àngeles]] (330, font SpacefinderLA), per damunt de Buenos Aires (287, font [[Secretaria de Cultura (Argentina)|SINCA]]; informació [https://web.archive.org/web/20131211191502/http://www.worldcitiescultureforum.com/indicators/number-theatresdisponibleen llínea], consultada 4 de decembre de 2013.</ref> i unes fonts inclús l'ubiquen com la ciutat en més teatres en el món.<ref>{{Cita notícia |títula ciutat en més teatres del món |url=http://www.lanacion.com.ar/1074260-la-ciudad-con-mas-teatros-del-mundo|fechaacceso=21 d'octubre de 2016 |fechaarchivo=2 de març de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190302053849/https://www.lanacion.com.ar/1074260-la-ciudad-con-mas-teatros-del-mundo|deadurl=yes }}</ref> La ciutat posseïx ademés l'indústria de teatre més gran d'Amèrica Llatina.<ref>{{Cita notícia|llinages=Newbery|nom=Charres|títul=Entertainment boom hits Buenos Aires|url=https://variety.com/2011/film/news/entertainment-boom-hits-buenos-aires-1118039096/|data=25 de juny de 2011|fechaacceso=20 de març de 2018|periòdic=Variety|idioma=en-US}}</ref>

el [[Teatre Colón]] és un dels més importants del món pel seu tamany<ref name="eluniversal" /> i trayectòria, i un dels cinc millors teatres per a l'òpera per la seua acústica.<ref name="mlacoustic">[http://mlacoustics.com/PDF/Shoebox.pdf What is baix special about Shoebox Halls? Envelopment, envelopment, envelopement]. {{Wayback|url=http://mlacoustics.com/PDF/Shoebox.pdf|dona't=20170808081005}} Marshallong (en anglés).</ref>

[[Archiu:El tradicional Café Tortoni de Buenos Aires.JPG|miniatura|Interior del [[Café Tortoni]], en a on es realisa La Penya, les jornades artístiques de la qual varen iniciar en 1926]]

l'[[avinguda Corrents]], en els tradicionals cafens de la qual i bars va evolucionar el [[tango]] a principis i mediats d'el {{sigle|XX||s}}, és l'artèria a on es troben alguns dels teatres més importants. En este sentit, la Ciutat de Buenos Aires conta en una oferta molt diversa, i molts dels teatres de major rellevància depenen directament del Govern de la ciutat: el [[Teatre Colón]], el [[Teatre General Sant Martín]], el [[Teatre President Alvear]], el [[Teatre Regio (Buenos Aires)|Teatre Regio]], el [[Teatre Sarmiento]] i el [[Teatre de la Ribera]], entre uns atres. També existix una important activitat en el [[Teatre Nacional Cervantes]], el [[Teatre Gran Rex]], el [[centre cultural Recoleta]], el [[centre cultural General Sant Martín]], el [[Teatre Maipo]], el [[Teatre Coliseu]], el [[Teatre la Membrives]], entre uns atres i la gran cantitat de teatres independents que es troben distribuïts pels barris de [[Vila Crespo]], [[Almagro (Buenos Aires)|Almagro]] i [[Abast (Buenos Aires)|Abast]]. La ciutat conta en més de 300 teatres. La ciutat conta en un selecte grup d'uns 70 [[Bars de Buenos Aires|bars]] denominats com ''[[Bars Notables]]'' que es caracterisen per haver segut protagonistes d'una part important de l'història de la ciutat, estos reben una ajuda del Govern de la Ciutat de Buenos Aires. Alguns inclusivament varen ser declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat de Buenos Aires. Es troben principalment en els vells barris de la Ciutat, [[Sant Nicolás (Buenos Aires)|Sant Nicolás]], [[San Telmo (Buenos Aires)|Sant Telmo]] o [[La Boca]]. A això se sumixca la locación de bars notables antics pero l'història dels quals interessa a aquells que apleguen buscant un enfocament històric en la seua visita a la Reina de l'Argent. Tal és el cas de dos cafens que varen quedar vinculats a un dels més importants episodis de la lliteratura argentina, la dialèctica social i lliterària entre el [[Grup Florida]], cridat aixina perque es reunien en la [[Confitería Richmond]] en la cèntrica [[carrer Florida]], i publicaven en les oficines de la propenca [[revista Martín Fierro]], en integrants cóm [[Jorge Luis Borges]], [[Victoria Ocampo]], [[Leopoldo Marechal]], artistes cóm [[Antonio Berni]], vs. el [[Grup Boedo]] cridat aixina perque publicaven en l'[[Editorial Claritat]] i es reunien en el [[Café El Japonés]] en l'[[avinguda Boedo]] en l'actual barri del mateix nom, quedant dita confrontació lliterària i els establiments que els varen acaronar en l'història de la ciutat. Un atre dels bars notables de la ciutat és el reconegut [[London City (café)|London City]] café, una dels cantons emblemàtics de Buenos Aires, per la seua permanència en el temps, per estar vinculat a l'història viva de la seua gent, per haver contribuït a fets culturals i històrics rellevants i pel seu disseny arquitectònic consevado. Va ser ací a on [[Juliol Cortázar]] va escriure, i també va situar, gran part de la seua primera novela Els premis, publicada en 1960.

=== Música ===

[[Archiu:Pensamientos tangueros.jpg|miniatura|esquerra|[[Tango]]]]
Buenos Aires és coneguda internacionalment per ser el breçol del [[tango]], sent el cantant argentí [[Carlos Gardel]] el seu major exponent. Pero no cal oblidar-se d'orquestes com les d'[[Aníbal Troilo]], [[Mariano Mores]] i [[Osvaldo Pugliese]], o de letrista com [[Enrique Sants Discépolo]] i [[Homero Manzi]]. A mitan d'el {{sigle|XX||s}} varen sorgir nous cantants com [[Juliol Moixa]], [[Edmundo Rivero]] i [[Roberto Goyeneche]], aixina com noves tendències, el major exponent de les quals va ser [[Astor Piazzolla]]. A partir del final de la década de 1960, de la mateixa manera que en molts centres urbans del país, va sorgir el [[Roc argentí|Roc Nacional]], i en els 80 i 90, el punk roc argentí; de fet Argentina va ser el tercer país en el món en crear un [[roc]] d'identitat pròpia. La ciutat ha tingut també influències de la [[Cumbia (Colòmbia)|cumbia colombiana]], el [[Quartet (gènero musical)|quartet]] i, a finals d'el {{sigle|XX||s}}, de la [[cumbia villera]], sorgida en les zones més pobres de la ciutat i del [[Gran Buenos Aires]]. Hui, el nou gènero de moda que va nàixer en Buenos Aires i s'exporta en Europa és la cumbia digital, mescla del ritme ternario de la cumbia en influències electròniques.

=== Planetari Galeo Galei ===

{{Extracte|Planetari Galeo Galei}}

=== Tradicions ===

[[Archiu:Fileteado porteño.jpg|miniatura|el [[fileteado]] és un art popular de la ciutat]]
Una manifestació cultural pròpia de la ciutat és l'us del [[lunfardo]], gerga que es va desenrollar i va estendre des de mediats d'el {{sigle|XIX||s}} en les zones pobres de la Ciutat de Buenos Aires. Té aportes idiomàtics provinents d'[[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Portugal]], aixina com de la població negra i criolla local i inclús indígena. Elunfardo va quedar immortalisat en les lletres de la música popular, particularment en les del tango. Una atra manifestació cultural pròpia del porteño és el [[fileteado]], art decoratiu i popular, naixcut en les primeres décades d'el {{sigle|XX||s}}. Sol presentar-se en contexts emparentats en el tango, el disseny i la publicitat. Flores, volutes, fulls d'acant, cintes argentines, es combinen en personages populars per mig de colors molt vius i a través del contrast es dona l'idea del volum. Els texts també formen part de la composició del fileteado, en frases falcades pel saber popular. En l'any 2006 la llegislatura porteña va declarar al fileteado com a ''Patrimoni Cultural'' de la Ciutat de Buenos Aires a partir de la sanció de la llei 1941.<ref>{{Cita web|url=http://www.solesdigital.com.ar/sociedad/filete_patrimonio.htm|títul=Sols Digital - El filete porteño, declarat Patrimoni Cultural de Buenos Aires|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. solesdigital. com. ar}}</ref>

Una tradició important és la dels [[Carnestoltes en Argentina|Festejos de Carnestoltes]]. Existixen en Buenos Aires 103 [[murga]]s, agrupant a més de 10{{esd}}000 persones. Anualment solen juntar-se més de 800 000 persones per a gojar de la música, ball i vora que oferixen estes [[comparsa (carnestoltes)|comparses]] en la gran cantitat de [[carnestoltes en Argentina|cors]] que es realisen en els [[Barris de la Ciutat de Buenos Aires|barris porteños]].

=== Moda ===

En Buenos Aires, des de 2001, es realisa dos voltes a l'any l'event de moda més important d'[[Argentina]], la [[Buenos Aires Fashion Week]] en la finalitat de mostrar les últimes tendències per a les coleccions primavera-estiu i autumne-hivern. BAF Week conta en la presència de dissenyadors internacionals pero sobretot nacionals de manera que és una bona ocasió per a oferir un panorama sobre l'indústria de la moda local. La convocatòria es realisa en [[Exposició Rural Argentina|La Rural]].<ref>{{Cita web |url=http://vos.lavoz.com.ar/content/bafweek-celebra-en-grande|títul=BAFWeek complix 10 anys }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.revistaohla.com/1351854-comienza-bafweek-la-gran-semana-de-la-moda-argentina|títul=Comença BAFWeek, la gran semana de la moda argentina }}</ref>
En la ciutat també es porten a terme l'Argentina Fashion Week i l'event [[Buenos Aires Moda]] que duen 34 i 46 edicions respectivament.<ref>{{Cita web |url=http://www.buenosaires.com/agenda/index.shtml?action=ampliar&record_id=3831|títul=Buenos Aires Moda |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111005024525/http://www.buenosaires.com/agenda/index.shtml?action=ampliar&record_id=3831|fechaarchivo=5 d'octubre de 2011 }}</ref>

La ciutat conta a la seua volta en el [[Centre Metropolità de Disseny]], una institució pública pertanyent al [[Govern de la Ciutat de Buenos Aires]] ubicada en el barri de [[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]] en elloc de l'antic [[Mercat de Peix]]. El predio conta en 3.000 m² per a la realisació de mostres relacionades en el disseny. Events com a Casa FOA i Buenos Aires Runway han tingut lloc en les seues instalacions. calen ser destacats també, els espais dedicats exclusivament al dictat de cursos de capacitació vinculats en el disseny.<ref>{{Cita notícia|llinages=Clarin. com|títul=De mercat del peix a pol del disseny|url=https://www.clarin.com/capital_federal/mercado-pescado-polo-diseno_0_rygfxM36wXx.html|fechaacceso=20 de març de 2018|idioma=és}}</ref>

=== Gastronomia ===

{{Extracte|Gastronomia de Buenos Aires}}

== Mijos de comunicació ==

{{AP|Mijos de comunicació de la ciutat de Buenos Aires|Cultura de la ciutat de Buenos Aires}}

=== Televisió oberta ===

{{AP|Categoria:Canals de televisió de la ciutat de Buenos Aires}}
{{VT|Televisió d'Argentina}}

Les principals emissores de televisió oberta són [[Amèrica Televisió (Argentina)|Amèrica TV]] (canal 2), [[Televisió Pública (Argentina)|Televisió Pública]] (canal 7), [[Canal 9 (Buenos Aires)|El Nou]] (canal 9), [[Telefe (Buenos Aires)|Telefe]] (canal 11), [[Canal 13 (Argentina)|El Tretze]] (canal 13), [[Net TV (Argentina)|Net TV]] (canal 27.2), [[Canal 21 (Argentina)|Canal 21]] i [[Canal 26 (Argentina)|Canal 26]]. Històricament, estes estacions han emés per [[televisió terrestre|televisió analògica terrestre]] des del seu començ d'emissions, encara que també estan disponibles per la [[televisió digital terrestre en Argentina|televisió digital oberta]] (TDA).

=== Emissores de ràdio ===

{{AP|Categoria:Emissores de radi de la ciutat de Buenos Aires}}
{{VT|Ràdio en Argentina}}

La ciutat de Buenos Aires té numeroses emissores de radi, tant AM com FM. De la mateixa manera que en el restant del món, les FM són més escoltades. Entre les 15 més escoltades es troben 10 que emeten en FM: [[La 100]], [[Pop Radi]], [[Roc & Pop (ràdio d'Argentina)|Roc & Pop]], [[Metro 95.1|FM Metro]], [[Ràdio El Món]], [[Els 40 (Argentina)|Els 40]], [[l301 Radi Disney|Radi Disney]], [[Aspen 102.3|FM Aspen]], [[Mega 98.3|Mega]], [[Val 97.5|Val]], [[Ràdio One 103.7]], [[Vorterix Roc]]; i en AM: [[Radi 10]], [[Radi Mitre]], [[Ràdio Continental|Continental]], [[Ràdio La Ret|La Ret]], Ràdio BBN - 730 AM i [[LRA Ràdio Nacional|Ràdio Nacional]],<ref>[https://web.archive.org/web/20101218193303/http://urgente24.com/noticias/val/1381-140/la-100-la-radio-mas-escuchada-despues-radio-10.htmlLa100la ràdio més escoltada, despuix Radi 10]. Urgent 24, 14 de decembre de 2010.</ref> sense deixar de mencionar entre les més importants a [[AM de l'Argent|De l'Argent]] i la desapareguda [[Radi Amèrica (Argentina)|Ràdio Amèrica]].<ref name="mijos">{{Cita web |url=https://www.mibuenosairesquerido.com/xArgentina6.htm|títul=El meu Buenos Aires Volgut - Comunicacions }}</ref>

=== Periòdics ===

{{AP|Categoria:Periòdics de la ciutat de Buenos Aires}}

Els dos de major circulació són ''[[La Nació (Buenos Aires)|La Nació]]'' i ''[[Clarín (periòdic)|Clarín]]''.<ref name="mijos" /> També tenen circulació nacional: ''[[Diari Crònica (Buenos Aires)|Crònica]]'', ''[[Diari Popular|Popular]]'', ''[[La Prensa (Argentina)|La Prensa]]'', ''[[Pàgina/12]]'' i ''[[Diari Perfil|Perfil]]''. En orientació financera s'editen ''[[Buenos Aires Econòmic]]'', ''[[El Croniste]]'' i ''[[Àmbit Financer]]''.
<ref>{{Cita web |url=http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=1551|títul=Portal Argentina - Principals Diaris |fechaacceso=30 de decembre de 2010 |fechaarchivo=8 de giner de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110108055600/http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=1551|deadurl=yes }}</ref>

== Deports ==

=== Fútbol ===



[[Archiu:Mourzo_v_ramondiaz.jpg|miniatura|el [[Superclásico del fútbol argentí]].]]

El deport més popular en Buenos Aires, de la mateixa manera que en tot el país, és el fútbol, i gran part dels equips en major història en la [[Primera Divisió d'Argentina]] es troben en la ciutat, que és la que té la major concentració de clubs de fútbol en el món (en 21 institucions). Per una atra part, 18 d'ells tenen el seu propi estadi, aspecte en el que solament és comparable en [[Londres]] i [[Montevideo]], que varen seguir el model anglés que pregona que cada equip siga amo de la seua cancha, a diferència de lo que succeïx en l'Europa continental, a on sol haver un sol gran escenari, generalment de propietat comunal, que és compartit pels equips de la ciutat.<ref>{{Cita web|url=https://www.theguardian.com/observer/osm/story/0,,1182710,00.html|títul=50 sporting things you must do before you die {{!}} Sport {{!}} The Observer|fechaacceso=20 de març de 2018|sitioweb=www. theguardian. com|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita notícia|llinages=Veiga|nomene=Gustavo|títul=Una nova llei de seguritat {{!}} Es va aprovar en la Llegislatura el Règim Integral per a Events Futbolístics|url=https://www.pagina12.com.ar/50007-una-nueva-ley-de-seguridad|data=1500000163|fechaacceso=20 de març de 2018|periòdic=PAGINA12|idioma=és-AR}}</ref>

En Buenos Aires es troben varis dels clubs de fútbol més importants del país:
* [[Primera Divisió d'Argentina|Primera Divisió]]: [[Associació Atlètica Argentins Juniors|Argentins Juniors]], [[Club Atlètic Barraques Central|Barraques Central]], [[Club Atlètic Boca Juniors|Boca Juniors]], [[Club Deportiu Riestra|Deportiu Riestra]], [[Club Atlètic Huracà|Huracà]], [[Club Atlètic River Plate|River Plate]], [[Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro|Sant Lorenzo]] i [[Club Atlètic Vélez Sarsfield|Vélez Sarsfield]].
* [[Primera B Nacional]]: [[Club Atlètic All Boys|All Boys]], [[Club Atlètic Atlanta|Atlanta]], [[Club Atlètic Defensors de Belgrano|Defensors de Belgrano]], [[Club Ferro Carril Oest|Ferro Carril Oest]], [[Club Atlètic Nova Chicago|Nova Chicago]] i [[Sacachispas Fútbol Club|Sacachispas]].
* [[Primera B (Argentina)|Primera B]]: [[Club Comunicacions de Buenos Aires|Comunicacions]].
* [[Primera C (Argentina)|Primera C]]: [[Club Deportiu Espanyol de Buenos Aires|Deportiu Espanyol]], [[Club Atlètic Excursionistes|Excursionistes]], i [[Club Atlètic Generalamadrid|Generalamadrid]].

* [[Primera D]]: [[Club Atlètic Deportiu Paraguayà|Deportiu Paraguayà]], [[Club Sportiu Barraques|Sportiu Barraques]] i [[Club Social i Deportiu Yupanqui|Yupanqui]]. Algunes institucions han mudat els seus estadis, i inclús les seues sèus, al [[Gran Buenos Aires#Conurbano bonaerense|conurbano bonaerense]] o a l'interior de la [[província de Buenos Aires]], pero mantenen llaços en la ciutat, a on permaneixen els seus núcleus edilicios i una cantitat de socis i simpatisants. Ells són:
* Primera Divisió: [[Club Atlètic Platense|Platense]]
* Primera B Nacional: [[Club Almagro|Almagro]], [[Club Atlètic Chacarita Juniors|Chacarita Juniors]], [[Club Atlètic Estudiants|Estudiants]] i [[Club Atlètic Sant Telmo|Sant Telmo]]
* Primera B: [[Club Atlètic Colegials (Munro)|Colegials]], [[Deportiu Armeni]] i [[Club Atlètic Fénix|Fénix]]
* Primera C: [[Club Atlètic Atles|Atles]], [[Club Social i Deportiu Liniers|Liniers]], [[Club Sportiu Italià|Sportiu Italià]]
* Primera D: [[Club Atlètic Lugano|Lugano]]

En lo deportiu, Boca Juniors, River Plate i Vélez Sarsfield són els tres clubs porteños que han segut ''[[Anex:Clubs de fútbol campeons del món|campeons del món]]''.

=== Atres disciplines ===

La ciutat ademés conta en numeroses entitats que participen de les diferents categories del [[Campeonat de Futsal AFA (Argentina)|Campeonat de Futsal AFA]], entre ells els més importants de la disciplina del país, els multicampeones [[Club Pinocho|Pinocho]] i [[Club Atlètic Boca Juniors (futsal)|Boca Juniors (futsal)]].


Existixen institucions que disponen d'infraestructura per a la pràctica de deports com el [[Bàsquet|básquet]] (la màxima competició del qual a nivell nacional és la [[Lliga Nacional de Básquet]]), o el [[tenis]] (a on el [[Buenos Aires Lawn Tennis Club]] és la sèu de l'únic torneig [[Associació de Tenistes Professionals|ATP]] disputat en el país, el [[Torneig de Buenos Aires]]). També hi ha atres estadis per a la pràctica de deports com el [[Lluna Park (Buenos Aires)|Lluna Park]] (en el que es destaquen les trobades de boxeig) i el nou [[Estadi Mary Terán de Weiss|estadi multipropósito Parc Roca]], inaugurat en 2006, utilisat per a séries de [[Copa Davis]]. En el barri de [[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]] es troba el [[Centre Nacional d'Alt Rendiment Deportiu]] (CeNARD), un complex estatal que alberga deportistes de tot el país i permet la pràctica de gran cantitat de deports. Posseïx canches de [[Fútbol|fútbo]]<nowiki/>l, [[hockey]], [[balonmà]], [[rugby]], [[tenis]], [[voleibol]], pistes de patí, piletas de natació, entre atres deports, gimnasis de complements, taekwondo, judo, halterofília i dos pistes d'atletisme.

=== Events ===

La ciutat de Buenos Aires va ser sèu de vàries competències internacionals: dos estadis, [[Club Atlètic River Plate|River Plate]] i [[Club Atlètic Vélez Sarsfield|Vélez Sársfield]], varen albergar la [[Copa Mundial de Fútbol de 1978]],<ref name="diarioUno">{{Cita web |url=http://www.diariouno.com.ar/contenidos/2008/05/31/noticia_0042.html|títul=A 30 anys de l'obscur mundial Argentina '78 |editor=Diari Un |data=31 de maig de 2008 |fechaacceso=29 de giner de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120307055245/http://www.diariouno.com.ar/contenidos/2008/05/31/noticia_0042.html|fechaarchivo=7 de març de 2012 }}</ref> i en vàries ocasions la [[Copa Amèrica]] del mateix deport. Ademés del fútbol, la ciutat va albergar dos [[Campeonat Mundial de Bàsquet|campeonats mundials de básquet]] (1950 i 1990), un de [[Campeonat Mundial de Voleibol Masculí de 2002|voleibol masculí]] (2002) i un atre de [[Campeonat Mundial de Pol de 1987|pol]] (1987). Sobre [[events multideportius]], va ser sèu dels [[Anex:Jocs Panamericàs de 1951|primers Jocs Panamericàs]] disputats entre el 25 de febrer i 9 de març de 1951, i posteriorment va perdre per a penes un vot l'elecció per a albergar els [[Jocs Olímpics de Melbourne 1956|Jocs Olímpics de 1956]]; aixina mateix va quedar entre les 5 millors sèus per als [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Jocs Olímpics de 2004]]. En 2006, va albergar l'[[Jocs Suramericans de 2006|octava edició dels Jocs Suramericans]], organisats per l'[[Organisació Deportiva Suramericana]] (ODESUR). La ciutat va ser elegida en 2013 com a ciutat amfitriona dels [[Jocs Olímpics de la Joventut de Buenos Aires 2018|Jocs Olímpics de la Joventut d'Estiu de 2018]]. Sobre l'automovilisme, en l'[[Autódromo Oscar i Juan Gálvez]] es va realisar en vint oportunitats del [[Gran Premi d'Argentina]] de [[Fòrmula 1]] i dèu voltes del Gran Premi d'Argentina de Motociclisme. En quatre ocasions (2009, 2010, 2011 i 2015) la ciutat va ser el punt d'inici i finalisació del [[Rali Dakar]].

{{panorama|LA_BOMBONERA_1.jpg|1200px|<center>L'estadi [[Estadi Alberto J. Armant|Alberto J. Armant «La Bombonera»]], propietat del [[Club Atlètic Boca Juniors]], en el barri de [[La Boca]].</center>}}

{{panorama|Estadi mes monumental.jpg|1200px|<center>L'estadi [[Estadi Antonio Vespucio Liberti|Antonio Vespucio Liberti «El Monumental»]], propietat del [[Club Atlètic River Plate]], en el barri de [[Belgrano (Buenos Aires)|Belgrano]], és un dels [[Anex:Estadis de fútbol en Amèrica|estadis]] més importants del continent. En ell es va jugar el partit final de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1978]].</center>}}

=== Equips deportius ===



{| class="wikitable sortable"
! width=150|Equip
! width=80|Deport
! width=150|Categoria actual
! width=120|Barri
! width=180|Estadi

|-chacarita
|[[Club Atlètic All Boys|All Boys]]
|[[Fútbol]]
|[[Primera B Nacional (Argentina)|Primera B Nacional]]
|[[Mont Castro (Buenos Aires)|Mont Castro]]
|[[Estadi Illes Malvines|Illes Malvines]]
|-
|[[Associació Atlètica Argentins Juniors|Argentins Juniors]]
|Fútbol
|[[Primera Divisió d'Argentina|Primera Divisió]]
|[[Vila General Mitre|Vila Mitre]]
|[[Estadi Diego Armant Maradona (Argentina)|Diego Armant Maradona]]
|-
|[[Club Atlètic Atlanta|Atlanta]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Vila Crespo]]
|[[Estadi Don León Kolbowsky|Don León Kolbowsky]]
|-
|[[Club Atlètic Barraques Central|Barraques Central]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]]
|[[Estadi Claudio Chiqui Tàpia|Claudio Tàpia]]
|-
|[[Club Atlètic Boca Juniors|Boca Juniors]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[La Boca]]

|[[Estadi Alberto J. Armant|Alberto J. Armant]]
|-
|[[Club Comunicacions (Buenos Aires)|Comunicacions]]
|Fútbol
|Primera B
|[[Agronomia (Buenos Aires)|Agronomia]]
|[[Estadi Alfredo Ramos|Alfredo Ramos]]
|-
|[[Club Atlètic Defensors de Belgrano|Defensors de Belgrano]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]]
|[[Estadi Juan Pasquele|Juan Pasquele]]
|-
|[[Club Deportiu Espanyol de Buenos Aires|Deportiu Espanyol]]
|Fútbol
|Primera C
|[[Parc Avellaneda (Buenos Aires)|Parc Avellaneda]]
|[[Estadi Nova Espanya|Nova Espanya]]
|-
|[[Club Atlètic Deportiu Paraguayà|Deportiu Paraguayà]]
|Fútbol
|[[Primera D]]
|[[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]]
|No posseïx
|-
|[[Club Deportiu Riestra|Deportiu Riestra]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Vila Soldati (Buenos Aires)|Vila Soldati]]
|[[Estadi Guillermo Laza|Guillermo Laza]]
|-
|[[Club Atlètic Excursionistes|Excursionistes]]
|Fútbol
|[[Primera C (Argentina)|Primera C]]
|[[Belgrano (Buenos Aires)|Belgrano]]
|[[Estadi d'Excursionistes|Excursionistes]]
|-
|[[Club Ferro Carril Oest|Ferro Carril Oest]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Caballito]]
|[[Estadi Arquitecte Ricardo Etcheverri|Arquitecte Etcheverri]]
|-

| [[Club Atlètic Generalamadrid|Generalamadrid]]
| Fútbol
| Primera C
|[[Vila Devot]]
| [[Estadi Enrique Sext|Enrique Sext]]
|-
|[[Club Atlètic Huracà|Huracà]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[Parc Patricios (Buenos Aires)|Parc Patricios]]
|[[Estadi Tomás Adolfo Ducó|Tomás Adolfo Ducó]]
|-
|[[Club Atlètic Nova Chicago|Nova Chicago]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Matadors (Buenos Aires)|Matadors]]
|[[Estadi Nova Chicago|Nova Chicago]]
|-
|[[Club Atlètic River Plate|River Plate]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]]
|[[Estadi Antonio Vespucio Liberti|Antonio Vespucio Liberti]]
|-
|[[Sacachispas Fútbol Club|Sacachispas]]
|Fútbol
|Primera B Nacional
|[[Vila Soldati (Buenos Aires)|Vila Soldati]]
|[[Estadi Beto Larrosa|Beto Larrosa]]
|-
|[[Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro|Sant Lorenzo]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[Boedo (Buenos Aires)|Boedo]]
|[[Estadi Pedro Bidegain|Pedro Bidegain]]
|-
|[[Club Sportiu Barraques|Sportiu Barraques]]
|Fútbol
|Primera D
|[[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]]
|No posseïx
|-
|[[Club Atlètic Vélez Sarsfield|Vélez Sarsfield]]
|Fútbol
|Primera Divisió
|[[Liniers (Buenos Aires)|Liniers]]

|[[Estadi José Amalfitani|José Amalfitani]]
|-

| [[Club Social i Deportiu Yupanqui|Yupanqui]]
| Fútbol
| Primera D
| [[Vila Lugano]]
| No posseïx
|-
|[[Club Atlètic Boca Juniors (bàsquet)|Boca Juniors]]
|[[Bàsquet|Básquet]]
|[[Lliga Nacional de Básquet]]
|[[La Boca]]
|[[Estadi Luis Comte|Luis Comte]]
|-
|[[Club Ferro Carril Oest (Básquetbol)|Ferro Carril Oest]]
|Básquet
|Lliga Nacional de Básquet
|[[Caballito]]
|[[Estadi Héctor Etchart|Héctor Etchart]]
|-
|[[Club Atlètic Obres Sanitàries de la Nació|Obres Sanitàries]]
|Básquet
|Lliga Nacional de Básquet
|[[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]]
|[[Estadi Obres Sanitàries|Obres Sanitàries]]
|-
|[[Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro|Sant Lorenzo]]
|Básquet
|Lliga Nacional de Básquet
|[[Boedo (Buenos Aires)|Boedo]]
|[[Polideportiu Roberto Pando]]
|-
|[[Club Atlètic River Plate|River Plate]]
|Vóley
|[[Lliga de Voleibol Argentina]]
|[[Núñez (Buenos Aires)|Núñez]]
|[[Microestadio River Plate]]
|}


== Relacions internacionals ==

=== Sèus d'organisacions internacionals ===

* [[Secretaria del Tractat Antàrtic]]

=== Aeroports internacionals conectats al [[aeroport d'Ezeiza]] ===

{{llista incompleta|201908192024}}
{| class="wikitable sortable"
|-
! align="left"|Ciutat
! align="left"|Aeroport
|-
|align="left"|{{Bandera|Bolívia}} [[Santa Creu de la Serra]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Viru Viru]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Brasil}} [[São Paulo]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de São Paulo-Guarulhos]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Brasil}} [[Riu de Janeiro]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Galeão]]
|-
|align="left"|{{bandera|Brasil}} [[Brasília]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional President Juscelino Kubitschek]]
|-
|align="left"|{{bandera|Brasil}} [[Curitiba]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Curitiba]]
|-
|align="left"|{{bandera|Brasil}} [[Salvador de Baïa|Salvador]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Salvador|Aeroport Internacionaluís Eduardo Magalhãés]]
|-
|align="left"|{{bandera|Brasil}} [[Porte Alegre]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Salgado Filho]]
|-
|align="left"|{{bandera|Brasil}} [[Belo Horizonte]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Tancredo Neves]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Brasil}} [[Florianopolis]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Hercilio Llum]]
|-

|align="left"|{{Bandera|Brasil}} [[Recife]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Recife]]
|-
|align="left"|{{bandera|Uruguay}} [[Montevideo]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Carrasco]]
|-
|align="left"|{{bandera|Uruguay}} [[Punta de l'Est]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Punta de l'Este|Aeroport Internacional d'Estany del Sauce]]
|-
|align="left"|{{bandera|Paraguay}} [[Asunción]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Silvio Pettirossi]]
|-
|align="left"|{{bandera|Chile}} [[Santiago de Chile|Santiago]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Arturo Merino Benítez]]
|-
|align="left"|{{bandera|Perú}} [[Llima]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Jorge Chávez]]
|-
|align="left"|{{bandera|Colòmbia}} [[Bogotà]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional El Dorat]]
|-
|align="left"|{{bandera|Veneçola}} [[Caracas]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Maiquetía Simón Bolívar]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Panamà}} [[Panamà (ciutat)|Panamà]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Tocumen]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Mèxic}} [[Ciutat de Mèxic]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Benito Juárez]]
|-

|align="left"|{{Bandera|Mèxic}} [[Cancún]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Cancún]]
|-
|align="left"|{{Bandera|República Dominicana}} [[Punta Cana]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Punta Cana]]
|-
|align="left"|{{Bandera|República Dominicana}} [[Sant Dumenge]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de les Américas]]
|-
|align="left"|{{bandera|Cuba}} [[La Habana]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional José Martí]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Nova York]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional John F. Kennedy]]
|-
|align="left"|{{bandera|Estats Units}} [[Nova York]]
|align="left"|[[Aeroport Internacionallibertat de Newark]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Miami]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Miami]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[els Àngeles]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional dels Àngeles]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Houston]]
|align="left"|[[Aeroport Intercontinental George Bush]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Dallas]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Atlanta]]

|align="left"|[[Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Estats Units}} [[Orlando (Florida)|Orlando]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional d'Orlando]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Canadà}} [[Toronto]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Toronto Pearson]]
|-
|align="left"|{{Bandera|França}} [[París]]
|align="left"|[[Aeroport de París-Charres de Gaulle]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Itàlia}} [[Roma]]
|align="left"|[[Aeroport de Roma-Fiumicino]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Espanya}} [[Madrit]]
|align="left"|[[Aeroport de Madrit-Barajas]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Espanya}} [[Barcelona]]
|align="left"|[[Aeroport de Barcelona-El Prat]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Països Baixos}} [[Ámsterdam]]
|align="left"|[[Aeroport de Ámsterdam-Schiphol]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Alemània}} [[Fráncfort del Meno]]
|align="left"|[[Aeroport de Fráncfort del Meno]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Regne Unit}} [[Londres]]
|align="left"|[[Aeroport de Londres-Heathrow]]
|-
|align="left"|{{bandera|Regne Unit}} [[Londres]]
|align="left"|[[Aeroport de Londres-Gatwick]]
|-
|align="left"|{{bandera|Suïssa}} [[Zuric]]

|align="left"|[[Aeroport Internacional de Zuric]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Emirats Àraps Units}} [[Dubái]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional de Dubái]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Tastar}} [[Doha]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Hamad]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Nova Zelanda}} [[Auckland]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional d'Auckland]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Turquia}} [[Estambul]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Atatürk]]
|-
|align="left"|{{Bandera|Etiopia}} [[Adís Abeba]]
|align="left"|[[Aeroport Internacional Bole]]
|}

=== Agermanament ===

La ciutat de Buenos Aires ha tingut, a lo llarc de la seua història, diversos [[agermanament de ciutats|agermanament]] i acorts de cooperació en ciutats de varis continents, ademés d'algunes regions o [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]].<ref>{{Cita web |url=http://www.buenosaires.gov.ar/areas/internacionals/docs/convenios_hermanamientos.pdf?menu_id=14807|títullista d'agermanament i convenis |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060627170429/http://www.buenosaires.gov.ar/areas/internacionals/docs/convenios_hermanamientos.pdf?menu_id=14807|fechaarchivo=27 de juny de 2006 }}</ref>
[[Agermanament de ciutats|Ciutats hermanades]] en Buenos Aires:

Regions, estats i [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] (entitats sub-estatals) hermanades en la Ciutat de Buenos Aires:
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* {{bandera|Calàbria}} [[Calàbria]], [[Itàlia]] (1987).
* {{bandera|Galícia}} [[Galícia]], [[Espanya]] (1998).
|
* {{bandera|Basilicata}} [[Basilicata]], [[Itàlia]] (1999).
* {{bandera|Nova Jersey}} [[Nova Jersey]], [[Estats Units]] (1999).
|
* {{bandera|Andalusia}} [[Andalusia]], [[Espanya]] (2001).
* {{USA|OH}}, [[Estats Units]] (2001)
|
* {{MEX|MOR}}, [[Mèxic]] (2012).<ref name="diariodemorelos. com">http://www.diariodemorelos.com/artícul/pactan-hermanamiento-morelos-y-buenos-aires/</ref>
|}

== Vore també ==

* {{Portal| Buenos Aires}}
* {{Portal|Argentina}}
* [[Proyecte de districte federal Viedma-Carmen de Patagones]]
* [[Gran Buenos Aires]]
* [[Geografia de la ciutat de Buenos Aires|Geografia de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires]]
* [[Província de Buenos Aires]]
* [[Ciutadà ilustre de la Ciutat de Buenos Aires]]
* [[Federalisació de Buenos Aires]]
* [[:Categoria:Persones de la ciutat de Buenos Aires|Persones de la ciutat de Buenos Aires]]
* [[Megaciudad]]
* [[Barris de la Ciutat de Buenos Aires]]
* [[Anex:Comunas de la ciutat de Buenos Aires per població]]
* [[Anex:Carrers de la ciutat de Buenos Aires]]
* [[Anex:Àrees metropolitanes d'Amèrica]]
* [[Anex:Ciutats germanes en Argentina]]
* [[Anex:Monuments i escultures en la Ciutat de Buenos Aires]]

== Notes ==

<references group="lower-alpha"/>

== Referències ==
<references/>

{{listaref|3}}

== Bibliografia ==

* [https://web.archive.org/web/20060309183524/http://www.buenosaires.gov.ar/areas/cultura/observatorio/documentos/anuario_2004.pdf ''Anuari indústries culturals, Ciutat de Buenos Aires 2004''.] Buenos Aires: Secretaria de Cultura de la Ciutat de Buenos Aires.
* [https://web.archive.org/web/20070311023108/http://www.buenosaires.gov.ar/areas/hacienda/sis_estadistico/Anuario_2004/index.htm ''Anuari estadístic 2004''.] Buenos Aires: Govern de la Ciutat de Buenos Aires, 2005.
* Cerruti, Marcela: «La migració peruana a la Ciutat de Buenos Aires: la seua evolució i característiques», en ''Revista Semestral de Senyes i Estudis Demogràfics'', any 2, número 2, Secretaria de Facenda i Finances. 2005, Buenos Aires, Argentina. ISSN 1668-5458
* ''Ciutat de Buenos Aires: de la fundació a la participació ciutadana''. Buenos Aires: Subsecretaria de Comunicació Social, 2004.
* {{Cita lliure|llinages=Eggers Lan|nomene=Margarita,|títul=Història baix els taulls|editorial=Comissió per a la Preservació del Patrimoni Històric Cultural de la Ciutat de Buenos Aires}}
* {{Cita lliure|llinages=Leandro.|nom=Losada,|títul'alta societat en la Buenos Aires de la «Belle époque»: sociabilitat, estils de vida i identitats|url=https://www.worldcat.org/oclc/244998649|data=2008|editorial=Sigle Veintiuno Editora Iberoamericana|isbn=9789871013654|edició=1. ed. argentina|oclc=244998649}}

* {{Cita notícia|periòdic=Clarín. com|títul=Els urbanistes veuen en la Ciutat tant calitat com a desigualtat|url=http://www.clarin.com/diario/2009/01/04/laciudad/h-01833132.htm|data=4 de giner de 2009|fechaacceso=20 de març de 2018|idioma=és|fechaarchivo=11 d'abril de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210411184730/https://www.clarin.com/diario/2009/01/04/laciudad/h-01833132.htm|deadurl=yes}}
* {{Cita lliure|llinages=1925-|nomene=Lluna, Félix,|títul=Breu història dels argentins|url=https://www.worldcat.org/oclc/67770605|data=cop. 1997|editorial=Planeta Argentina|isbn=9507428119|oclc=67770605}}
* {{Cita lliure|llinages=Associats.|nom=Cases i|títul=Nou atles de l'Argentina|url=https://www.worldcat.org/oclc/906256397|data=1994|editorial=Clarín|isbn=8460511154|oclc=906256397}}
* Romer, José Luis; i Luis Alberto Romero: ''Buenos Aires, història de quatre sigles''. Buenos Aires: abril de 1983.
* {{Cita lliure|llinages=Aires.|nomene=Comissió per a la Preservació del Patrimoni Històric Cultural de la Ciutat de Bons|títul=Patrimoni i identitat cultural.|url=https://www.worldcat.org/oclc/48806923|data=2000|editorial=Comissió per a la Preservació del Patrimoni Històric Cultural de la Ciutat de Buenos Aires|isbn=9879784588|oclc=48806923}}

* {{Cita lliure|llinages=Ricardo.|nom=Watson,|títul=Buenos Aires té història : onze itineraris guiats per la ciutat|url=https://www.worldcat.org/oclc/387771853|data=2008|editorial=Aguilar, Altea, Taurus, Alfaguara Edicions|isbn=9789870409526|oclc=387771853|llinages2=1973-|nom2=Vaig donar Meglio, Gabriel,}}

== Enllaços externs ==

{{commons|Buenos Aires}}
{{commonscat|Buenos Aires}}
{{wikcionario|Buenos Aires}}
{{Wikinoticias|Categoria:Buenos Aires}}
{{wikisource|Ciutat de Buenos Aires}}
{{wikiviajes|Buenos Aires}}
* {{Relació OSM|1224652}}{{Sitie web oficial|https://buenosaires.gob.ar/}}

[[Categoria:Ciutat de Buenos Aires|Ciutat de Buenos Aires]]

{{Traduït ref|es|Buenos Aires}}