L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Martí de Riquer

2026-04-08T18:41:40Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Martín de Riquer Morera
| image = [[File:Acte d'homenatge al Dr. Josep M. Font i Rius, al Parlament de Catalunya.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, escritor i migevaliste.
| data_naix = [[3 de maig]] de [[1914]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[17 de setembre]] de [[2013]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Martín de Riquer Morera''', també conegut per '''Martí de Riquer''' ([[Barcelona]], [[3 de maig]] de [[1914]] - † [[17 de setembre]] de [[2013]]) fon un filòlec, escritor i migevaliste espanyol.

== Biografia ==

Martí de Riquer fon doctor en Filologia Romànica i especialiste en lliteratura trovadoresca. Fon catedràtic de lliteratura romànica en les universitats Central i Autònoma de Barcelona.

== Obra ==

Especialisat en estudis migevals, Martín de Riquer es va distinguir en el camp de la lliteratura provençal (''Els trobadors'', tres volums, [[1975]]) de l'antiga lliteratura francesa (''Els cantars de gesta francesos'', [[1957]]; ''La llegenda del Graal i temes èpics migevals'', [[1968]]) i de la lliteratura valenciana (edicions de [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], i d'obres d'[[Andreu Febrer]] i [[Jordi de Sant Jordi]] i de [[Bernat Metge]]).

En l'àmbit de la lliteratura espanyola va destacar com un dels més reputats intérprets de [[Miguel de Cervantes]] i de la seua màxima creació, [[En Quixot de la Mancha]], en títuls com ''Cervantes i el Quixot'' ([[1960]]). També va editar ''Cavallers errants espanyols'' ([[1967]]), ''Heràldica catalana des de 1150 a 1550'' ([[1983]]), ''La tragèdia de Lancelot'' ([[1984]]), ''Vida i aventures de don Pedro Maça'' ([[1984]]), ''Heràldica castellana en temps dels Reis Catòlics'' ([[1987]]), ''Cervantes en Barcelona'' ([[1988]]) i ''Aproximació al «Tirant lo Blanc»'' ([[1990]], premi nacional d'ensaig).

Fon aixina mateix autor, en colaboració en José María Valverde, d'una ''Història de la Lliteratura Universal'' (dèu volums, [[1984]]-[[1986]]).

En l'any [[1999]] va publicar ''Quinze generacions d'una família catalana''.

Fon president de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ([[1963]]-[[1996]]) i membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de l'any [[1965]].

== Premis i guardons ==

* En l'any [[1990]] li fon otorgat el premi Internacional Menéndez Pelayo.
* En [[1997]] va rebre el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials]].

== Cites ==

{{Cita|Les [[Homilies d'Organyà]], com reconeix [[Martí de Riquer]], en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del [[sigle XX]], tingué que fer-la un ingenier químic, [[Pompeu Fabra]] -feu la gramàtica catalana de [[1907]] en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix-.|[[José Aparicio Pérez]]}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Martí de Riquer i Morera}}

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/riquer.htm Martín de Riquer - Biografías y vidas]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Riquer Martín de Riquer en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
[[Categoria:Medievalistes]]

Riu Toixa

2026-04-08T18:41:17Z

Jose2:

<div style="line-height: 1em;">
{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Riu Tuéjar'''
|-
| align=center colspan="2"|
{| style="background: none;"
|- align=center
| [[File:Tuejar azud lago.jpg|250px|<center>Naiximent del riu Tuéjar</center>]]
|}
----
|- style="vertical-align: top;"
| Llongitut:
| 22,2 km
|- style="vertical-align: top;"
| Altura del naiximent:
| 1.675 msnm
|- style="vertical-align: top;"
| Cabal mig:
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Superfície conca:
| 429,9 km²
|- style="vertical-align: top;"
| Conca hidrogràfica:
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Països que travessa:
| [[Espanya]]
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| Riu [[Túria]]
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| n/d
|}</div>
<noinclude>
El '''Toixa''' (en [[Idioma castellà|castellà]] ''Tuéjar''), és un riu situat en l'est de la [[Península Ibèrica]]. Naix en la Rambla de Arquela, en el terme municipal de [[Tuéjar]] en la [[província de Valéncia]]. Desemboca en el [[Pantà de Loriguilla]], convertint-se aixina en un afluent del riu [[Túria]], que desemboca en el mar [[Mediterràneu]].

== Nom del riu ==
La disputa sobre el nom del riu, entre riu [[Tuéjar]] i [[Chelva]], entre els poblats homònims s'ha mantengut a lo llarc del temps.
El [[17 de juny]] de [[2002]], l'alcalde de la localitat de [[Chelva]] solicita del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) un Informe-Dictamen sobre el nom més adequat a la tradició històrica i que oficialment deu donar-se al riu conegut com Tuéjar o de Chelva. En [[octubre]] de [[2002]] el CVC emeté dit informe, a on se determina:

''En qualsevol cas, estimem que el CVC no pot desautorisar l'us, be fonamentat, de la forma ''Riu Tuéjar'', sino reconéixer la llegitimitat de la forma ''Riu de Chelva'' (no ''Riu Chelva''), recolsada en els texts antics; i la de la denominació Riu Tuéjar, assentada no a soles en l'us social i administratiu contemporàneu, sino també en el caràcter oficial que li conferix el Centre d'Estudis Hidrogràfics.''<ref>http://cvc.gva.es/archivos/116.pdf</ref>

== Referències ==
{{Listaref}}
{{Traduït de|es|Río_Tuéjar}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Tuéjar River}}

[[Categoria:Rius d'Espanya]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]

Arròs a banda

2026-04-08T18:41:08Z

Jose2:

{{Infotaula Arros
| color =
| textcolor = black
| nom = Arròs a banda
| image = Arroz a banda (2015).JPG
| image-width =
| llegenda = '''Arròs a banda''' i trocets de llima
| orige = [[Comunitat Valenciana]]
| tipo cuina = [[Gastronomia valenciana]]
| ingredients destacats = [[peix]], [[safrà]], [[ceba]], [[sepionet]], [[tomata]]
| método = en [[paeller]]
| on = [[Comunitat Valenciana]]
| atres = si
}}
[[Archiu:Arroz a banda con sofrito de pimiento rojo.jpg|thumb|250px|Arròs a banda en sofrito de pimentó roig]]
L''''arròs a banda''' o '''arrossejat''' <ref>{{DGLV|Arrossejat}}</ref> és un dels plats més típics i coneguts de la gastronomia valenciana i també és un dels arrossos valencians més apreciats. S'elabora en tota la [[Comunitat Valenciana|geografia valenciana]].

== Ingredients ==
* 1,5 quilo de morralla.
* 2 nyores.
* 2 [[tomata|tomates]].
* 3 caps d'[[all|alls]]
* 1 got d'[[oli]] d'[[oliva]].
* [[Safrà]].
* [[Sal]].
* 2 [[pebrera|pebreres]].
* 1/2 quilo d'[[arròs]].

== Elaboració ==
Fregir en una paella fonda les pebreres, alls i tomaques. Afegir l'[[aigua]], la morralla i el safrà junt a la nyora picada. Se deixa bollir un hora en lo que obtindrem el fondo de peix. L'autentic arròs a banda es fa substituint tot açò per caldo de caldero.

Se posa en una perola al fòc i en dos cullerades de greix del caldo es sofrig l'arròs. Despuix se posa el caldo de peix necessari deixant bollir 20 minuts.

La costum és que l'arròs a banda vaja precedit pel peix que s'ha fet en el caldero. En el cas de que el caldo s'haja fet, com en este cas, de morralla, se prepararà un surtit de marisc, encara que no és obligatori.

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arrossos valencians]]

Vicente Salas Quiroga

2026-04-08T18:40:57Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Vicente Salas Quiroga
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Militar i polític
| data_naix = [[1817]]
| lloc_naix = [[Ortigueira]], [[Galicia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1894]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], Espanya
}}

'''Vicente Salas Quiroga''' ([[Ortigueira]], [[Galicia]], [[1817]] - † [[Valéncia]], [[1894]]) fon un militar gallec, [[alcalde de Valéncia]] durant la restauració borbònica.

== Biografia ==

En l'any [[1823]] va quedar orfe de pares i es va traslladar a [[Madrit]], a on en l'any [[1834]] va ingressar com a cadet en el Regiment de Cavalleria del Rei, en el qual va lluitar en la primera guerra carlista en la zona de [[Sogorb]].

Membre del Partit Progressista, es casà en Valéncia i es llicencià de l'exèrcit, ingressant en la Milícia Nacional. Despuix del pronunciament de Sagunt de [[decembre]] de [[1874]] va ingressar en el Partit Liberal, en el que fon nomenat diputat provincial en l'any [[1874]] i regidor de l'ajuntament de Valéncia en [[1889]].

De [[giner]] a [[juliol]] de [[1890]] fon alcalde de Valéncia i en l'any [[1892]] fon governador civil interí.

== Vore també ==
* [[Alcalde de Valéncia]]

== Referències ==
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Díez Arnal, J. ''Los Alcaldes de Valencia'']
* [https://books.google.cat/books?id=U2ZibZzE4IoC&pg=PA95&lpg=PA95&dq=Vicente+Rodr%C3%ADguez+de+la+Encina+Falc%C3%B3+de+Belaochaga&source=bl&ots=ZYYpnW78or&sig=jJ06FwSTE95wuCUXXG7NPsUbAnE&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi86dmR7Z_fAhXxQhUIHXTHBPAQ6AEwDXoECAIQAQ#v=onepage&q&f=false Paul Preston, Ismael Saz, ''De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)'']

== Bibliografia ==
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo
* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]

{{Successió
| predecessor = [[Ramón Mata Crespo]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]] [[Alcalde de Valéncia]]
| periodo = [[1 de giner]] de [[1890]] – [[21 de juliol]] de [[1890]]
| successor = [[José Sanchis Pertegás]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]

A Cabanela (Castroverde)

2026-04-08T18:40:49Z

Jose2:

[[Archiu:Montecubeiro12.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Cibrao de Montecubeiro]]

'''A Cabanela''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Castroverde (Lugo)|Castroverde]], (parròquia de [[San Cibrao de Montecubeiro]]) situada en la [[Comarca de Lugo]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 3 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Castroverde (Lugo)|Castroverde]]

== Referències ==
* [https://concellodecastroverde.gal/ Ajuntament de Castroverde]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cabanela INE. Població d'A Cabanela]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Montecubeiro, Castroverde}}

{{Comarca de Lugo}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Vicedo (Municipi)

2026-04-08T18:40:43Z

Jose2:

[[File:4626- O Vicedo (Lugo) (20331340194).jpg|thumb|250px|Vicedo]]

'''Vicedo''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). El municipi conta en 7 parròquies en un total de 137 [[pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], el municipi conta en una població de 1.613 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://concellodovicedo.org/ Ajuntament de Vicedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vicedo INE. Població de Vicedo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Vicedo}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

307 a. C.

2026-04-08T18:40:35Z

Jose2:

{{any|307|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle IV a. C.]]

Mancomunitat de La Armuña

2026-04-08T18:40:26Z

Jose2:

[[File:La Armuña.SVG|thumb|250px|Localisació de la Mancomunitat de La Armuña, en la [[província de Salamanca]]]]

La '''Mancomunitat de La Armuña''', és una agrupació administrativa de municipis en la [[província de Salamanca]], [[Castella i Lleó]], ([[Espanya]]), que es correspon en la demarcació històrica-tradicional, cultural, geogràfica i agraria de la [[comarca de La Armuña]].

== Municipis ==
Els principals [[Municipi|municipis]] i [[Pedania|pedanies]] que pertanyen a la Mancomunitat, són:
{| class="wikitable sortable"
|-
! Municipi
|-
| [[Aldeanueva de Figueroa]]
|-
| [[Aldehuela de los Guzmanes]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[Alto del Barrio]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[Arcediano]]
|-
| [[Arenal del Ángel]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[Cabezabellosa de la Calzada]]
|-
| [[Cabrerizos]]
|-
| [[Calzada de Valdunciel]]
|-
| [[Cañadilla]], pedania de Villaverde de Guareña
|-
| [[Cañedino]], pedania de Topas
|-
| [[Cardeñosa]], pedania de Topas
|-
| [[Casablanca (Salamanca)|Casablanca]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[Castellanos de Moriscos]]
|-
| [[Castellanos de Villiquera]]
|-
| [[Centro Penitenciario]], pedania de Topas
|-
| [[El Pedroso de la Armuña]]
|-
| [[El Praíto]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[Espino de la Orbada]]
|-
| [[Forfoleda]]
|-
| [[Fuente Pedraza]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[Gomecello]]
|-
| [[Granja Capea]], pedania de Moriscos
|-
| [[Ízcala]], pedania de Topas
|-
| [[La Carcesa]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[La Flecha]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[La Granja (Salamanca)|La Granja]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[La Orbada]]
|-
| [[La Orbadilla]], pedania de La Orbada
|-
| [[La Vellés]]
|-
| [[Las Dunas]], pedania de Cabrerizos
|-
| [[Monterrubio de Armuña]]
|-
| [[Moriscos]]
|-
| [[Mozodiel del Camino]], pedania de Monterrubio de Armuña
|-
|-Negrilla de Palencia]]
|-
| [[Pajares de la Laguna]]
|-
| [[Palencia de Negrilla]]
|-
| [[Parada de Rubiales]]
|-
| [[Pedrosillo el Ralo]]
|-
| [[Pitiegua]]
|-
| [[Polígono industrial]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[Prado del Valle]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[San Cristóbal de la Cuesta]]
|-
| [[San Cristóbal del Monte]], pedania de Topas
|-
| [[Tardáguila]]
|-
| [[Topas]]
|-
| [[Torresmenudas]]
|-
| [[Urbanización Fuente Vieja]], pedania de La Vellés
|-
| [[Urbanización La Almunia]], pedania de Castellanos de Moriscos
|-
| [[Valdehermoso]], pedania de Topas
|-
| [[Valdibáñez]], pedania de Topas
|-
| [[Valdío]], pedania de Topas
|-
| [[Valdunciel]]
|-
| [[Valverdón]]
|-
| [[Villamayor]]
|-
| [[Villanueva de Cañedo]], pedania de Topas
|-
| [[Villanueva de los Pavones]], pedania de La Orbada
|-
| [[Villares de la Reina]]
|-
| [[Villaverde de Guareña]]
|-
| [[Vivero Forestal]]
|-
|}

== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Salamanca]]
* [[Província de Salamanca]]

[[Categoria:Província de Salamanca]]
[[Categoria:Geografia de la província de Salamanca]]
[[Categoria:Comarques de la província de Salamanca]]

Santes

2026-04-08T18:40:07Z

Jose2:

[[File:Temestemes.jpg|thumb|250px|Païsage de Temes]]

'''Santes''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]], (parròquia de [[Santa María de Temes]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 5 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/carballedo/ Ajuntament de Carballedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Antes INE. Població de Santes]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Temes, Carballedo}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Eiriz

2026-04-08T18:39:58Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[Eiriz (Chantada)]] ........................................................................Parròquia i [[pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Eiriz (Folgoso)]] ...........................................................................Parròquia i pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Ľuboriečka

2026-04-08T18:39:46Z

Jose2:

[[File:Ľuboriečka - Obecný úrad.jpg|thumb|250px|Ajuntament de Ľuboriečka]]

'''Ľuboriečka''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Banská Bystrica]], al nort-oest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 142 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1335]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

A Cruz (Ribadeo)

2026-04-08T18:39:20Z

Jose2:

[[Archiu:Vilaselanfrontal.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa María de Vilaselán]]

'''A Cruz''' o simplement '''Cruz''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Ribadeo (Municipi)|Ribadeo]], situada en la [[Comarca de la Marinya Oriental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 19 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.ribadeo.gal/ Ajuntament de Ribadeo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cruz INE. Població d'A Cruz]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vilaselán, Ribadeo}}

{{Comarca de la Marinya Oriental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:59Z

Jose2:

[[File:Miradoiro da Capela, Vilachá, A Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Vistes del mirador de la Capilla]]

'''A Abelaira''' o simplement '''Abelaira''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[San Mamede de Vilachá]]) situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vilachá, A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:55Z

Jose2:

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:45Z

Jose2:

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:40Z

Jose2:

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:36Z

Jose2:

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:31Z

Jose2:

A Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:38:20Z

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Vistes del mirador de la Capilla '''A Abelaira''' o simplement '''Abelaira''', és una pedania del municipi de Puebla del Brollón, (parròquia de San Mamede de Vilachá) situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). == Vore també == * Anex:Municipis de la pr…»

A Abelaira

2026-04-08T18:37:01Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[A Abelaira (Pantón)]] ............................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[A Abelaira (Paradela)]] .........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Abelaira (Puebla del Brollón)]] ..........................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Puerto Argentino/Stanley

2026-04-08T18:35:48Z

Jose2:

[[Archiu:Aerial photo Port Stanley.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aerea de Puerto Argentino]]
'''Puerto Argentino''' és el principal port i l'única ciutat de les [[illes Malvines]]. En [[anglés]] rep el nom de '''Stanley'''. Està ubicada en la costa este de l'[[illa Soledad]] i fon fundada en [[1845]]. La seua població va aumentar despuix de la [[guerra de les Malvines]], aplegant als 2.460 habitants en el cens de l'any [[2016]].

Administrativament, és la [[Capital (política)|capital]] del [[territori britànic d'ultramar]] de Malvines; és també sèu de la Prefectura apostólica de les Illes Malvines.

En [[Argentina]], país que reclama [[Qüestió de les Illes Malvines|sobirania sobre les illes Malvines]], la localitat forma part del [[departament Illes de l'Atlàntic Sur]] de la [[província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur]], la capital del qual és [[Ushuaia]]. Per esta disputa territorial, en els països de parla hispana la ciutat és coneguda en dos noms: Stanley, el seu nom de fundació, utilisat pel govern britànic; i Puerto Argentino, nom assignat pel govern argentí durant la [[guerra de les Malvines]] com a part del reclam de sobirania.

En l'any [[2022]], com a part dels honors cívics del jubileu de platí de la reina [[Isabel II d'Anglaterra]], Stanley fon una de les candidatures per a l'estatus de ciutat, coincidint en el 40 aniversari de la guerra; el [[14 de juny]] de 2022, Stanley va rebre l'estatus de ciutat.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Stanley, Falkland Islands}}

[[Categoria:Illes Malvines]]

San Cristovo (Mondonyedo)

2026-04-08T18:35:32Z

Jose2:

[[File:Mondonedo08.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nuestra Senyora de los Remedios de Mondonyedo]]

'''San Cristovo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Mondonyedo]], (parròquia de [[Nosa Señora dos Remedios]]) situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 7 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellomondonedo.es/portal_localweb/p_97_principal_ayto_mondonedo.jsp?codResi=5&language=gl Ajuntament de Mondonyedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cristovo INE. Població de San Cristovo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Os Remedios, Mondoñedo}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Alamparte

2026-04-08T18:35:13Z

Jose2:

[[Archiu:Foz, Galicia (Spain).jpg|thumb|250px|Foz]]

'''Alamparte''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Foz]], (parròquia de [[San Pedro de Cangas]]) situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Foz]]

== Referències ==
* [https://concellodefoz.gal/ Ajuntament de Foz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Foz}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Faquiós

2026-04-08T18:35:02Z

Jose2:

[[File:Igrexa de Santa María de Castelo, Taboada (vista frontal e lateral).JPG|thumb|200px|Iglésia de Santa María de Castelo]]

'''Faquiós''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Taboada (Municipi)|Taboada]], (parròquia de [[Santa María de Castelo]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 26 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Taboada (Municipi)|Taboada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/taboada/ Ajuntament de Taboada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Faquiós INE. Població de Faquiós]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Castelo, Taboada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Gallegos de Solmirón

2026-04-08T18:34:56Z

Jose2:

[[File:Nevada en Gallego de Solmirón en marzo de 2018.jpg|thumb|250px|Gallegos de Solmirón]]

'''Gallegos de Solmirón''' és un [[municipi]] de la [[comarca de Guijuelo]], ([[Mancomunitat de Alto Tormes]]), en la [[província de Salamanca]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 115 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Salamanca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Salamanca]]

1776

2026-04-08T18:34:49Z

Jose2:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
* [[Ignaci Vergara|Ignaci Vergara Gimeno]], va ser un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]] (n. [[1715]])

[[Categoria:Sigle XVIII]]

Cima de Vila (San Pedro Fiz de Reimóndez)

2026-04-08T18:34:44Z

Jose2:

[[File:Igrexa de San Pedro Fiz de Reimóndez. San Fiz de Reimóndez, Sarria.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro Fiz de Reimóndez]]

'''Cima de Vila''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sarria (Municipi)|Sarria]], (parròquia de [[San Pedro Fiz de Reimóndez]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 16 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sarria (Municipi)|Sarria]]

== Referències ==
* [https://sarria.gal/gl/ Ajuntament de Sarriá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cima INE. Població de Cima de Vila]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|San Fiz de Reimóndez, Sarria}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Ribera (Páramo)

2026-04-08T18:34:35Z

Jose2:

[[File:Igrexa de San Mamede da Ribeira, O Páramo.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Mamede da Ribeira]]

'''Ribera''', (oficialment '''San Mamede da Ribeira'''), és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Páramo]], situada en la [[comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 1 pedania.

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]], la parròquia conta en una població de 40 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Páramo]]

== Referències ==
* [https://concellotriacastela.com/ Ajuntament de Páramo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ribeira INE. Població de Ribera]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Ribeira, O Páramo}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Convencio Valencianista

2026-04-08T18:34:28Z

Jose2:

[[Archiu:45678v.jpg|thumb|250px|Convencio Valencianista 2012]]

[[Archiu:Reval.jpg||thumb|250px|Representació per municipis en la "Convencio Valencianista 2012"]]

'''Convencio Valencianista''' és una entitat cívic-social valenciana que naixqué en l'espirit que es creà en la [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme2012]] celebrada el [[21 d'abril]] de l'any [[2012]], i de les bases consensuades en ella.

== Història ==

La Convencio Valencianista. Valencianisme2012 sorgí de la necessitat de superar les divisions en les que se trobava immers el [[valencianisme]], les quals tenien en bona mida el seu orige en la falta d'un ideari clar que orientara les accions futures.

El 21 d'abril de l'any 2012 es va celebrar en la ciutat de [[Valéncia]] (en un hotel de l'avinguda del Port) la Convencio Valencianista Valencianisme2012 (V2012). Creada una comissió preparatòria i organisadora, una presidència de taula i uns participants acreditats, es va expondre un ''Document Marc'' aprovant-se o no els diferents punts despuix de la presentació d'esmenes, debat, si calia, i votació.

Els assistents i participants foren més de 150 persones, representant a quasi totes les comarques valencianes. Els participants en la Convencio, elaboraren i acordaren unes bases sobre diferents aspectes:

* Idiosincracia del Poble Valencià
* El patrimoni dels valencians, Territori i governabilitat
* Drets i deures de la ciutadania valenciana
* Obligacions dels/de les valencianistes
* Valencia, poble del mon, les quals foren arreplegades en la publicació ''[[Consens per al futur]]''.

Una volta acabada la Convenció i vistes les aprovacions ad eixe ''Document Marc'' s'edità un llibre titulat ''[[Consens per al futur]]'' (Valéncia, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9, en totes les conclusions, que fon editat per [[Edicions Mosseguello]].

== Associació ==

Convencio Valencianista es una associació naixcuda despuix de la celebració de la Convencio Valencianista. Valencianisme2012, celebrada en el mes de maig d'eixe any. Se constituí com a associació per a difondre i implementar les orientacions sorgides i aprovades en aquell encontre que reuní a més de 150 participants els quals, en les seues aportacions i esmenes, aprovaren un Document Marc editat en el nom de ''[[Consens per al futur]]'', en la voluntat de que servira per a definir clarament el concepte [[valencianisme]] i inspirar le llínees de futur del moviment per al [[sigle XXI]].

Per a poder dur a terme les orientacions allí arreplegades se creà Convencio Valencianista, una entitat cívic-social en el mateix esperit que inspirà la Convenció: ser un punt de trobada de valencianes i valencians en el que, de forma constructiva, treballar per a revertir l'actual situació de despersonalisació del poble valencià i començar a construir un futur més valencià i mes lliure per a tots.

== Objectius ==

Els següents objectius se portaren a la Convencio Valencianista. Valencianisme2012:

1.- Tancar definitivament aquells assunts i ferides que han generat divisió entre els valencians-valencians, en la conseqüent perdua de forces, de recursos i d'efectius.

2.- Desmarcar el moviment d'actituts i postures pseudovalencianistes que tant de mal han fet al valencianisme de construcció.

3.- Possibilitar un camí per al futur en clau valenciana, lliure d'ingerencies.

4.- Definir que entenem per valencianisme.

== Activitats ==
[[Archiu:Convnecio9oct.jpg|thumb|130px]]
La [[Convencio Valencianista]] seguix vigent com a entitat cívic-cultural organisant diferents actes i publicacions, com:

* L'activitat ''Tots els dies 9'' ademés de la publicació d'un bolletí d'informació i diferents iniciatives tot encaminat a la defensa de la cultura i llengua valencianes.
* [[L'Observatori de la Llengua Valenciana]]
* Raonem. Punt d'encontre Manolo Soler (proyecte audiovisual)
* Campanya anual "Senyeres al balco", en motiu de la celebració del 9 d'Octubre.
* L'edicio d'un dossier-revista que s'edita en motiu del 9 d'Octubre i que des de l'any [[2021]] se titula ''[[Claus de llibertat]]''.
* Encontres formatius.

== Llínees d'actuació ==
[[Archiu:Clausdelli.jpg|thumb|130px|Portadas revista ''Claus de llibertat'']]
L'entitat ampara ya sis llínees d'actuació en les que desenrollar objectius ambiciosos, pero reals i alcançables, deixant certes utopies en un segon pla.

El treball en els àmbits cultural, social, econòmic, formatiu, organisatiu i politològic busca el millorar la societat valenciana, i es realisa tenint com a referència quatre fins bàsics que, en el cos estutari, queden arreplegats de la següent manera:

* Contribuir a donar solució als assunts que generen divisió entre els valencians.
* Desmarcar el moviment socio-cultural valencianiste d'actituts i postures pseudovalencianes.
* Possibilitar un camí de futur, lliure d'ingerenies i en clau valenciana per a la societat valenciana.
* Dotar de major contingut al terme valencianiste.

== Document Marc ==
[[Archiu:Confa.jpg|thumb|300px|Portada del llibre]]
En el ''Document Marc'' aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 ''Senyes d'identitat'', en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:

{{Cita|''La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.''}}

== Congrés Valencianisme 2018 ==

El dia [[24 de novembre]] de l'any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d'[[Alfafar]], en un hotel d'eixe poble, el [[Congrés Valencianisme 2018]].

Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l'any [[2012]], una quinzena d'associacions, entre elles Convencio Valencianista, s'uniren per a treballar en l'organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.

== La RAE i la llengua valenciana ==

El 7 de març de l'any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la ''Real Academia Española'' (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el ''Diccionario'' d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.

== Cites ==

* Manifest de Convencio Valencianista Valencianisme2012, davant la notícia de que el PP demanà a la RAE canviar la definicio de 'valenciano' del seu diccionari.

{{Cita|Davant la notícia publicada en diversos mijos de comunicació referent a una iniciativa del PP valencià per a solicitar a la Real Academia Española que modifique la definició actual de la paraula “valenciano” en el seu diccionari, Convencio Valencianista desija manifestar lo següent:

1) Deplorem que el PP, passats díhuit anys des de que té responsabilitats de govern en matèria llingüística, decidixca, precisament ara, prendre partit per una iniciativa que, si be pot valorar-se com a interessant i inclús convenient, no pretén sino distraure l’atenció dels problemes realment importants del nostre poble. Problemes molt greus no ya en matèria purament llingüística i cultural (com la manipulació i adoctrinament que continua efectuant l’anexionisme llingüístic en les escoles) sino especialment en matèria social i econòmica: àmbits en els que el poble valencià es troba sumit en una profunda depressió sense signes de millora real.

2) Nos provoca igualment estupor i indignació que, durant estes dos décades de govern del PP, iniciatives anteriors de molta més incidència estatal i internacional (que haurien donat soport eficaç i definitiu al ple reconeiximent del valencià com a llengua) reberen del PP valencià la callada com a resposta, o directament foren boicotejades des de diferents instàncies del poder polític valencià i espanyol. I això, a pesar de que foren dutes a terme en gran esforç i implicació per importants institucions, i des d’àmbits socials i intelectuals valencians ben diversos. Este fet nos fa sospitar doblement de les intencions purament electoralistes del PP en esta contradictòria acció.

3) De fet, ha segut precisament l’acció o la deixació del PP en les seues llabors de govern lo que ha reforçat durant estes dos décades les tesis de l’anexionisme llingüístic; possibilitant que l’inacceptable consideració del valencià com a dialecte o varietat regional del català conte hui en un soport llegal inexistent i impensable en 1995, quan el PP escomençà a governar, i prenga aixina carta de naturalea en els coleges dels nostres chiquets.

4) En eixa acció de govern destaca la nefasta actuació de la AVL, creada a través de pacte polític entre el PP, el PSOE i CiU, i naixcuda supostament per a “resoldre el conflicte llingüístic” i “defendre el nom i l’entitat de l’idioma valencià”. Una entitat política que, ben al contrari, ha pervertit les seues teòriques obligacions llegals i estatutàries, en contribuir eficaçment a perpetuar la dialectalisació forçada de la llengua valenciana, aixina com la dilució de les seues característiques llingüístiques particulars i la censura social i acadèmica a tot aquell que discrepe llegítimament en dita postura.

5) La consideració del valencià com a llengua és un fet indiscutible si atenem a l’història lliterària de l’idioma valencià i a la percepció sociollingüística històrica i actual del nostre poble –acreditada recurrentment per diverses enquestes d’opinió–.

La plena llingüicitat del valencià és una reivindicació irrenunciable del valencianisme cultural i cívic, que no a soles reclama la defensa d’una denominació centenària i privativa (la de “llengua valenciana”), sino també la seua identificació unívoca en un estàndart oral i escrit propi, prescriptiu i no potestatiu, construït des d’uns criteris d’estricta valencianitat llingüística i verdaderament efectiu per a la seua plena normalisació social. Aixina quedà establit, de fet, en el “Document Marc” de la Convenció Valencianista de maig de 2012.

No és ya perque lo contrari supon un trencament en l’història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu –al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia–, i perpetua, en l’encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un “dialecte” o “varietat regional” que, ademés, se presenta com d’orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l’us real del valencià en les últimes dos décades, i l’empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.

Erren, per tant, aquells rogles d’opinió –alguns d’ells, autodenominats irònicament “valencianistes de construcció”– que tracten en frivolitat o displicència una qüestió que va molt més allà d’una pura convenció ortogràfica o del respecte formal a un gentilici.
En el marc descrit, encara que la definició d’un diccionari de llengua castellana –mes que siga el de la RAE– en res hauria de condicionar la consideració del valencià com a llengua, entenem com a positiu, necessari i just que la RAE recupere la definició de 1959, que reconeixia a l’idioma valencià la categoria de llengua.

Per això, no nos resta sino desijar sòrt al PP en la mampresa, perque és justament això lo que necessitarà per a eixir de la fossa que ell mateix s’ha cavat durant estes dos décades de govern. Perque difícil resultarà que des de fòra puga resoldre’s un problema que la seua constant acció de govern ha provocat des de dins.

Per la nostra part, des de Convenció Valencianista continuarem treballant per a coordinar, donar visibilitat, cohesió interna i difusió al valencianisme idiomàtic: aquell que unix, de forma indissoluble, l’us social de la llengua en tots els àmbits i la fixació definitiva d’un estàndart llingüístic que protegixca les seues peculiaritats i puga ser adoptat de manera efectiva per la majoria de la comunitat valenciaparlant.

Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.}}

* Manifest de Convencio Valencianista davant el 9 d'Octubre de 2012.

{{Cita|Manifest Àrea Socio Cultural Convenció Valencianista davant el 9 d’Octubre de 2012

Un any més commemorem l’entrada del Rei Jaume I, el dia 9 d'octubre de 1238, a la ciutat de Valéncia. El rei conquistador, que podia haver anexionat el nostre territori als diferents regnes o comtats que conformaven la seua corona, optà per mantindre, en unes fronteres ampliades i ben definides, la realitat diferenciada del Regne de Valéncia en peu d'igualtat en els seus atres territoris, units només en la pròpia persona del rei. Com a necessària conseqüència de la seua crucial decisió, nos llegà els Furs del Regne, els quals jurà respectar com a primer rei cristià de Valéncia en 1261 i manà que juraren els seus successors a perpetuïtat abans de ser proclamats reis de Valéncia.

Els Furs, dret nacional valencià fins a 1707 i eixemple de convivència entre la cultura àrap, judeua i cristiana, fon la llegislació predemocràtica més moderna del moment. Per primera volta el ius soli s’imponia al ius sanguinis, marcant la natural tendència valenciana de ser hospitalaris en qui ve a morar en les nostres terres. Eixa sana condició valenciana favorí el mestiçage que nos ha conformat com a poble i que ha donat carta de naturalea a la llengua valenciana, com ya afirmava el flare gironí Francesc Eiximenis en el seu Regiment de la Cosa Pública (1383), en el que recordava que esta terra “ha llenguage compost de diverses llengües que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha deixat los pus durs e los pus malsonants vocables, e ha presos los millors”.

En efecte, l'existència dels valencians com a poble és fruit d'una llarga evolució històrica, i el seu naiximent (com el de qualsevol atre poble del món) no pot circumscriure's a una data determinada. Pero el 9 d'octubre sí que fon la data que, en el transcórrer dels anys (i ya des del sigle XIV) triaren els valencians de totes les époques per a, una volta a l'any, reafirmar-se, no només en la seua personalitat com a poble, sino també en la seua realitat política i llegal, en el seu autogovern i en les seues llibertats irrenunciables, representades pels Furs i, a nivell simbòlic, per la Real Senyera del Rat Penat.

La Senyera, símbol del Regne de Valéncia per antonomàsia, naixcuda també com a conseqüència de la lluita dels valencians per la seua llibertat, hui com fa cinccents anys desfila orgullosa pels carrers de la ciutat de Valencia -Cap i Casal- sense abatre's davant de ningú. I encara en les époques més fosques de la nostra història, en la que la desfilada pública de la nostra ensenya fon prohibida per orde de l'autoritat (ya fora acabada la Guerra de Successió en el sigle XVIII, o finalisada la Guerra Civil, en 1939), el poble valencià trobà unes atres maneres de commemorar, tal dia com hui, l'orgull de ser i sentir-se valencians i de reivindicar el dret a recuperar el seu ple autogovern.

Desgraciadament, estos fets dels que podem i devem sentir-nos orgullosos, al temps que hem d’evitar que caiguen en l’oblit, s'encontren en una realitat actual clarament despersonalisadora. A l’amenaça simbòlica pero inassumible de traslladar la centenària festivitat del 9 d’octubre de data, s'unix el fracàs econòmic i mediàtic de l’únic mig de comunicació públic teòricament en valencià, l’increment imparable de la desocupació, la decadència dels sectors econòmics tradicionals, l’aument del percentage de valencians que es troben en situació de pobrea i les amenaces reals
d'una involució en l'autogovern parcialment recuperat pels valencians en 1982: situacions clarament nocives per al bon desenroll d’una societat dins d'uns paràmetros mínims de benestar social.

Per això, el 9 d'octubre no pot ser una data d'autocomplaença, de sentimentalisme buit de contingut, de maneig interessat del natural sentiment de valencianitat del nostre poble. Ha de ser un dia en el que recordem d'a ón venim, per a decidir cap a ón volem anar. Un dia en el que el sentiment de pertinença a un poble milenari nos recorda que els dies més gloriosos del nostre poble vingueren quan els nostres antepassats gojaren de la sobirania econòmica i política.

És faena nostra, com a valencians, lluitar per a revertir esta desfavorable conjuntura i treballar per un canvi de model econòmic i social, que permeta una major redistribució de la riquea i un millor nivell de vida per a tots els segments de la societat valenciana. Un esperit que, cívicament, hui proclamem, i aspirem a que assumixquen els nostres representants polítics: els representants de la sobirania popular.

Convencio Valencianista. En Burjassot, a 29 de setembre de 2012}}

== Sobre la llengua valenciana ==

{{Cita|No és ya perque lo contrari supon un trencament en l'història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu -al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia-, i perpetua, en l'encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un 'dialecte' o 'varietat regional' que, ademés, se presenta d'orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l'us real del valencià en les últimes dos décades, i l'empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.|'Dos décades perdudes per a la llengua valenciana', comunicat de Convencio Valencianista reproduït pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] ([[Valencia ciutat]], 21 de juny de [[2013]])}}

== Vore també ==

* [[Valencianisme 2012]]
* [[Consens per al futur]]
* [[Declaració Valencianista de 1918]]
* [[Congrés Valencianisme 2018]]

== Referències ==

* ''[[Consens per al futur]]. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012'' ([[Edicions Mosseguello]]. Castelló, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9.

== Enllaços externs ==

* [http://www.convenciovalencianista.org/ Pàgina web de Convencio Valencianista]
* [https://es-es.facebook.com/ConvencioValencianista Pàgina en Facebook de Convencio Valencianista]
* [http://www.convenciovalencianista.org/wp-content/documents/dossier_2019.pdf Dossier valencianiste 2019]
* [https://congresvalencianisme.com/wp-content/uploads/2019/10/Declaracio-Valencianista-2018_sa-23-08-19_REV.pdf Declaració valencianista 2019]
* [https://valencianews.es/cultura/lassociacio-cultural-roc-chabas-i-convencio-valenciannista-organisen-una-intensa-jornada-cultural-en-denia/ L’Associacio Cultural Roc Chabàs i Convencio Valenciannista organisen una intensa jornada cultural en Denia - Valencia News]
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]
* [https://convenciovalencianista.org/?p=948 Convencio Valencianista celebra el «I Encontre Formatiu» - Convencio Valencianista]
* [http://www.abc.es/.../abci-valenciano-201306191520.html El PP pide a la RAE que cambie la definición de 'valenciano' - ABC]

[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Convencio Valencianista

2026-04-08T18:33:23Z

Jose2:

[[Archiu:45678v.jpg|thumb|250px|Convencio Valencianista 2012]]

[[Archiu:Reval.jpg||thumb|250px|Representació per municipis en la "Convencio Valencianista 2012"]]

'''Convencio Valencianista''' és una entitat cívic-social valenciana que naixqué en l'espirit que es creà en la [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme2012]] celebrada el [[21 d'abril]] de l'any [[2012]], i de les bases consensuades en ella.

== Història ==

La Convencio Valencianista. Valencianisme2012 sorgí de la necessitat de superar les divisions en les que se trobava immers el [[valencianisme]], les quals tenien en bona mida el seu orige en la falta d'un ideari clar que orientara les accions futures.

El 21 d'abril de l'any 2012 es va celebrar en la ciutat de [[Valéncia]] (en un hotel de l'avinguda del Port) la Convencio Valencianista Valencianisme2012 (V2012). Creada una comissió preparatòria i organisadora, una presidència de taula i uns participants acreditats, es va expondre un ''Document Marc'' aprovant-se o no els diferents punts despuix de la presentació d'esmenes, debat, si calia, i votació.

Els assistents i participants foren més de 150 persones, representant a quasi totes les comarques valencianes. Els participants en la Convencio, elaboraren i acordaren unes bases sobre diferents aspectes:

* Idiosincracia del Poble Valencià
* El patrimoni dels valencians, Territori i governabilitat
* Drets i deures de la ciutadania valenciana
* Obligacions dels/de les valencianistes
* Valencia, poble del mon, les quals foren arreplegades en la publicació ''[[Consens per al futur]]''.

Una volta acabada la Convenció i vistes les aprovacions ad eixe ''Document Marc'' s'edità un llibre titulat ''[[Consens per al futur]]'' (Valéncia, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9, en totes les conclusions, que fon editat per [[Edicions Mosseguello]].

== Associació ==

Convencio Valencianista es una associació naixcuda despuix de la celebració de la Convencio Valencianista. Valencianisme2012, celebrada en el mes de maig d'eixe any. Se constituí com a associació per a difondre i implementar les orientacions sorgides i aprovades en aquell encontre que reuní a més de 150 participants els quals, en les seues aportacions i esmenes, aprovaren un Document Marc editat en el nom de ''[[Consens per al futur]]'', en la voluntat de que servira per a definir clarament el concepte [[valencianisme]] i inspirar le llínees de futur del moviment per al [[sigle XXI]].

Per a poder dur a terme les orientacions allí arreplegades se creà Convencio Valencianista, una entitat cívic-social en el mateix esperit que inspirà la Convenció: ser un punt de trobada de valencianes i valencians en el que, de forma constructiva, treballar per a revertir l'actual situació de despersonalisació del poble valencià i començar a construir un futur més valencià i mes lliure per a tots.

== Objectius ==

Els següents objectius se portaren a la Convencio Valencianista. Valencianisme2012:

1.- Tancar definitivament aquells assunts i ferides que han generat divisió entre els valencians-valencians, en la conseqüent perdua de forces, de recursos i d'efectius.

2.- Desmarcar el moviment d'actituts i postures pseudovalencianistes que tant de mal han fet al valencianisme de construcció.

3.- Possibilitar un camí per al futur en clau valenciana, lliure d'ingerencies.

4.- Definir que entenem per valencianisme.

== Activitats ==
[[Archiu:Convnecio9oct.jpg|thumb|130px]]
La [[Convencio Valencianista]] seguix vigent com a entitat cívic-cultural organisant diferents actes i publicacions, com:

* L'activitat ''Tots els dies 9'' ademés de la publicació d'un bolletí d'informació i diferents iniciatives tot encaminat a la defensa de la cultura i llengua valencianes.
* [[L'Observatori de la Llengua Valenciana]]
* Raonem. Punt d'encontre Manolo Soler (proyecte audiovisual)
* Campanya anual "Senyeres al balco", en motiu de la celebració del 9 d'Octubre.
* L'edicio d'un dossier-revista que s'edita en motiu del 9 d'Octubre i que des de l'any [[2021]] se titula ''[[Claus de llibertat]]''.
* Encontres formatius.

== Llínees d'actuació ==
[[Archiu:Clausdelli.jpg|thumb|130px|Portadas revista ''Claus de llibertat'']]
L'entitat ampara ya sis llínees d'actuació en les que desenrollar objectius ambiciosos, pero reals i alcançables, deixant certes utopies en un segon pla.

El treball en els àmbits cultural, social, econòmic, formatiu, organisatiu i politològic busca el millorar la societat valenciana, i es realisa tenint com a referència quatre fins bàsics que, en el cos estutari, queden arreplegats de la següent manera:

* Contribuir a donar solució als assunts que generen divisió entre els valencians.
* Desmarcar el moviment socio-cultural valencianiste d'actituts i postures pseudovalencianes.
* Possibilitar un camí de futur, lliure d'ingerenies i en clau valenciana per a la societat valenciana.
* Dotar de major contingut al terme valencianiste.

== Document Marc ==
[[Archiu:Confa.jpg|thumb|300px|Portada del llibre]]
En el ''Document Marc'' aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 ''Senyes d'identitat'', en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:

{{Cita|''La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.''}}

== Congrés Valencianisme 2018 ==

El dia [[24 de novembre]] de l'any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d'[[Alfafar]], en un hotel d'eixe poble, el [[Congrés Valencianisme 2018]].

Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l'any [[2012]], una quinzena d'associacions, entre elles Convencio Valencianista, s'uniren per a treballar en l'organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.

== La RAE i la llengua valenciana ==

El 7 de març de l'any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la ''Real Academia Española'' (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el ''Diccionario'' d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.

== Cites ==

* Manifest de Convencio Valencianista Valencianisme2012, davant la notícia de que el PP demanà a la RAE canviar la definicio de 'valenciano' del seu diccionari.

{{Cita|Davant la notícia publicada en diversos mijos de comunicació referent a una iniciativa del PP valencià per a solicitar a la Real Academia Española que modifique la definició actual de la paraula “valenciano” en el seu diccionari, Convencio Valencianista desija manifestar lo següent:

1) Deplorem que el PP, passats díhuit anys des de que té responsabilitats de govern en matèria llingüística, decidixca, precisament ara, prendre partit per una iniciativa que, si be pot valorar-se com a interessant i inclús convenient, no pretén sino distraure l’atenció dels problemes realment importants del nostre poble. Problemes molt greus no ya en matèria purament llingüística i cultural (com la manipulació i adoctrinament que continua efectuant l’anexionisme llingüístic en les escoles) sino especialment en matèria social i econòmica: àmbits en els que el poble valencià es troba sumit en una profunda depressió sense signes de millora real.

2) Nos provoca igualment estupor i indignació que, durant estes dos décades de govern del PP, iniciatives anteriors de molta més incidència estatal i internacional (que haurien donat soport eficaç i definitiu al ple reconeiximent del valencià com a llengua) reberen del PP valencià la callada com a resposta, o directament foren boicotejades des de diferents instàncies del poder polític valencià i espanyol. I això, a pesar de que foren dutes a terme en gran esforç i implicació per importants institucions, i des d’àmbits socials i intelectuals valencians ben diversos. Este fet nos fa sospitar doblement de les intencions purament electoralistes del PP en esta contradictòria acció.

3) De fet, ha segut precisament l’acció o la deixació del PP en les seues llabors de govern lo que ha reforçat durant estes dos décades les tesis de l’anexionisme llingüístic; possibilitant que l’inacceptable consideració del valencià com a dialecte o varietat regional del català conte hui en un soport llegal inexistent i impensable en 1995, quan el PP escomençà a governar, i prenga aixina carta de naturalea en els coleges dels nostres chiquets.

4) En eixa acció de govern destaca la nefasta actuació de la AVL, creada a través de pacte polític entre el PP, el PSOE i CiU, i naixcuda supostament per a “resoldre el conflicte llingüístic” i “defendre el nom i l’entitat de l’idioma valencià”. Una entitat política que, ben al contrari, ha pervertit les seues teòriques obligacions llegals i estatutàries, en contribuir eficaçment a perpetuar la dialectalisació forçada de la llengua valenciana, aixina com la dilució de les seues característiques llingüístiques particulars i la censura social i acadèmica a tot aquell que discrepe llegítimament en dita postura.

5) La consideració del valencià com a llengua és un fet indiscutible si atenem a l’història lliterària de l’idioma valencià i a la percepció sociollingüística històrica i actual del nostre poble –acreditada recurrentment per diverses enquestes d’opinió–.

La plena llingüicitat del valencià és una reivindicació irrenunciable del valencianisme cultural i cívic, que no a soles reclama la defensa d’una denominació centenària i privativa (la de “llengua valenciana”), sino també la seua identificació unívoca en un estàndart oral i escrit propi, prescriptiu i no potestatiu, construït des d’uns criteris d’estricta valencianitat llingüística i verdaderament efectiu per a la seua plena normalisació social. Aixina quedà establit, de fet, en el “Document Marc” de la Convenció Valencianista de maig de 2012.

No és ya perque lo contrari supon un trencament en l’història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu –al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia–, i perpetua, en l’encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un “dialecte” o “varietat regional” que, ademés, se presenta com d’orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l’us real del valencià en les últimes dos décades, i l’empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.

Erren, per tant, aquells rogles d’opinió –alguns d’ells, autodenominats irònicament “valencianistes de construcció”– que tracten en frivolitat o displicència una qüestió que va molt més allà d’una pura convenció ortogràfica o del respecte formal a un gentilici.
En el marc descrit, encara que la definició d’un diccionari de llengua castellana –mes que siga el de la RAE– en res hauria de condicionar la consideració del valencià com a llengua, entenem com a positiu, necessari i just que la RAE recupere la definició de 1959, que reconeixia a l’idioma valencià la categoria de llengua.

Per això, no nos resta sino desijar sòrt al PP en la mampresa, perque és justament això lo que necessitarà per a eixir de la fossa que ell mateix s’ha cavat durant estes dos décades de govern. Perque difícil resultarà que des de fòra puga resoldre’s un problema que la seua constant acció de govern ha provocat des de dins.

Per la nostra part, des de Convenció Valencianista continuarem treballant per a coordinar, donar visibilitat, cohesió interna i difusió al valencianisme idiomàtic: aquell que unix, de forma indissoluble, l’us social de la llengua en tots els àmbits i la fixació definitiva d’un estàndart llingüístic que protegixca les seues peculiaritats i puga ser adoptat de manera efectiva per la majoria de la comunitat valenciaparlant.

Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.}}

* Manifest de Convencio Valencianista davant el 9 d'Octubre de 2012.

{{Cita|Manifest Àrea Socio Cultural Convenció Valencianista davant el 9 d’Octubre de 2012

Un any més commemorem l’entrada del Rei Jaume I, el dia 9 d'octubre de 1238, a la ciutat de Valéncia. El rei conquistador, que podia haver anexionat el nostre territori als diferents regnes o comtats que conformaven la seua corona, optà per mantindre, en unes fronteres ampliades i ben definides, la realitat diferenciada del Regne de Valéncia en peu d'igualtat en els seus atres territoris, units només en la pròpia persona del rei. Com a necessària conseqüència de la seua crucial decisió, nos llegà els Furs del Regne, els quals jurà respectar com a primer rei cristià de Valéncia en 1261 i manà que juraren els seus successors a perpetuïtat abans de ser proclamats reis de Valéncia.

Els Furs, dret nacional valencià fins a 1707 i eixemple de convivència entre la cultura àrap, judeua i cristiana, fon la llegislació predemocràtica més moderna del moment. Per primera volta el ius soli s’imponia al ius sanguinis, marcant la natural tendència valenciana de ser hospitalaris en qui ve a morar en les nostres terres. Eixa sana condició valenciana favorí el mestiçage que nos ha conformat com a poble i que ha donat carta de naturalea a la llengua valenciana, com ya afirmava el flare gironí Francesc Eiximenis en el seu Regiment de la Cosa Pública (1383), en el que recordava que esta terra “ha llenguage compost de diverses llengües que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha deixat los pus durs e los pus malsonants vocables, e ha presos los millors”.

En efecte, l'existència dels valencians com a poble és fruit d'una llarga evolució històrica, i el seu naiximent (com el de qualsevol atre poble del món) no pot circumscriure's a una data determinada. Pero el 9 d'octubre sí que fon la data que, en el transcórrer dels anys (i ya des del sigle XIV) triaren els valencians de totes les époques per a, una volta a l'any, reafirmar-se, no només en la seua personalitat com a poble, sino també en la seua realitat política i llegal, en el seu autogovern i en les seues llibertats irrenunciables, representades pels Furs i, a nivell simbòlic, per la Real Senyera del Rat Penat.

La Senyera, símbol del Regne de Valéncia per antonomàsia, naixcuda també com a conseqüència de la lluita dels valencians per la seua llibertat, hui com fa cinccents anys desfila orgullosa pels carrers de la ciutat de Valencia -Cap i Casal- sense abatre's davant de ningú. I encara en les époques més fosques de la nostra història, en la que la desfilada pública de la nostra ensenya fon prohibida per orde de l'autoritat (ya fora acabada la Guerra de Successió en el sigle XVIII, o finalisada la Guerra Civil, en 1939), el poble valencià trobà unes atres maneres de commemorar, tal dia com hui, l'orgull de ser i sentir-se valencians i de reivindicar el dret a recuperar el seu ple autogovern.

Desgraciadament, estos fets dels que podem i devem sentir-nos orgullosos, al temps que hem d’evitar que caiguen en l’oblit, s'encontren en una realitat actual clarament despersonalisadora. A l’amenaça simbòlica pero inassumible de traslladar la centenària festivitat del 9 d’octubre de data, s'unix el fracàs econòmic i mediàtic de l’únic mig de comunicació públic teòricament en valencià, l’increment imparable de la desocupació, la decadència dels sectors econòmics tradicionals, l’aument del percentage de valencians que es troben en situació de pobrea i les amenaces reals
d'una involució en l'autogovern parcialment recuperat pels valencians en 1982: situacions clarament nocives per al bon desenroll d’una societat dins d'uns paràmetros mínims de benestar social.

Per això, el 9 d'octubre no pot ser una data d'autocomplaença, de sentimentalisme buit de contingut, de maneig interessat del natural sentiment de valencianitat del nostre poble. Ha de ser un dia en el que recordem d'a ón venim, per a decidir cap a ón volem anar. Un dia en el que el sentiment de pertinença a un poble milenari nos recorda que els dies més gloriosos del nostre poble vingueren quan els nostres antepassats gojaren de la sobirania econòmica i política.

És faena nostra, com a valencians, lluitar per a revertir esta desfavorable conjuntura i treballar per un canvi de model econòmic i social, que permeta una major redistribució de la riquea i un millor nivell de vida per a tots els segments de la societat valenciana. Un esperit que, cívicament, hui proclamem, i aspirem a que assumixquen els nostres representants polítics: els representants de la sobirania popular.

Convencio Valencianista. En Burjassot, a 29 de setembre de 2012}}

== Vore també ==

* [[Valencianisme 2012]]
* [[Consens per al futur]]
* [[Declaració Valencianista de 1918]]
* [[Congrés Valencianisme 2018]]

== Referències ==

* ''[[Consens per al futur]]. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012'' ([[Edicions Mosseguello]]. Castelló, 2012) ISBN: 978-84-938137-8-9.

== Sobre la llengua valenciana ==

{{Cita|No és ya perque lo contrari supon un trencament en l'història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu -al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia-, i perpetua, en l'encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un 'dialecte' o 'varietat regional' que, ademés, se presenta d'orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l'us real del valencià en les últimes dos décades, i l'empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.|'Dos décades perdudes per a la llengua valenciana', comunicat de Convencio Valencianista reproduït pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] ([[Valencia ciutat]], 21 de juny de [[2013]])}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.convenciovalencianista.org/ Pàgina web de Convencio Valencianista]
* [https://es-es.facebook.com/ConvencioValencianista Pàgina en Facebook de Convencio Valencianista]
* [http://www.convenciovalencianista.org/wp-content/documents/dossier_2019.pdf Dossier valencianiste 2019]
* [https://congresvalencianisme.com/wp-content/uploads/2019/10/Declaracio-Valencianista-2018_sa-23-08-19_REV.pdf Declaració valencianista 2019]
* [https://valencianews.es/cultura/lassociacio-cultural-roc-chabas-i-convencio-valenciannista-organisen-una-intensa-jornada-cultural-en-denia/ L’Associacio Cultural Roc Chabàs i Convencio Valenciannista organisen una intensa jornada cultural en Denia - Valencia News]
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]
* [https://convenciovalencianista.org/?p=948 Convencio Valencianista celebra el «I Encontre Formatiu» - Convencio Valencianista]
* [http://www.abc.es/.../abci-valenciano-201306191520.html El PP pide a la RAE que cambie la definición de 'valenciano' - ABC]

[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Munyosancho

2026-04-08T18:32:37Z

Jose2:

[[File:Muñosancho - cartel.jpg|thumb|250px|Munyosancho]]

'''Munyosancho''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca d'Arévalo]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 89 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/munosancho/ Ajuntament de Munyoosancho]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Muñosancho INE. Població de Munyosancho]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Muñosancho}}

{{Comarca d'Arévalo}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

Podente

2026-04-08T18:32:31Z

Jose2:

[[File:Igrexa Merlán, Chantada.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Tomé de Merlán]]

'''Podente''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Chantada]], (parròquia de [[San Tomé de Merlán]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]] conta en una població de 7 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Podente INE. Població de Podente]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Merlán, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Podente

2026-04-08T18:32:25Z

Jose2:

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:31:54Z

Jose2:

[[File:Miradoiro da Capela, Vilachá, A Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Vistes del mirador de la Capilla]]

'''Abelaira''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[San Mamede de Vilachá]]) situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vilachá, A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:31:49Z

Jose2:

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:31:44Z

Jose2:

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:31:39Z

Jose2:

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:31:26Z

Jose2:

Abelaira (Puebla del Brollón)

2026-04-08T18:30:35Z

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Vistes del mirador de la Capilla '''Abelaira''', és una pedania del municipi de Puebla del Brollón, (parròquia de San Mamede de Vilachá) situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons les senyes del INE de l'any 2024 conta en una població de 4 habitants.…»

[[File:Miradoiro da Capela, Vilachá, A Pobra do Brollón.jpg|thumb|300px|Vistes del mirador de la Capilla]]

'''Abelaira''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Puebla del Brollón]], (parròquia de [[San Mamede de Vilachá]]) situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Puebla del Brollón]]

== Referències ==

* [http://www.concellodapobradobrollon.gal/es Ajuntament de Puebla del Brollón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Abelaira INE. Població d'Abelaira]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vilachá, A Pobra do Brollón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Abelaira

2026-04-08T18:28:30Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[Abelaira (Pantón)]] ......................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Abelaira (Paradela)]] ...................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Abelaira (Puebla del Brollón)]] ....................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Barrio de San Antonio

2026-04-08T18:27:04Z

Jose2:

[[File:Barrio de San Antonio - P1550533.jpg|thumb|250px|Barrio de San Antonio]]

'''Barrio de San Antonio''', és una [[pedania]] del municipi de [[Loja]], [[Comarca de Loja]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2010]], conta en una població de 905 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]
* [[Loja]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Loja}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

Tarrío

2026-04-08T18:26:51Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[Tarrío (Castroverde)]] ................................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Tarrío (Chantada)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Calçat

2026-04-08T18:26:10Z

Jose2:

El '''calçat''', '''calcer''' o '''calçadura''' és qualsevol peça de vestir que cobrix el [[peu]] i, a vegades, part de la [[cama]], per a protegir-lo del fret i de l'exterior, pero també en fins ornamentals.

[[Categoria:Indumentària]]
[[Categoria:Calçat| ]]

Camilo Sesto

2026-04-08T18:25:55Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Camilo Blanes Cortés
| image = [[Archiu:Csesto.jpg|250px|'''Camilo Sesto''', cantant valencià de proyecció internacional]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Española]]
| ocupació = Cantant
| data_naix = [[16 de setembre]] de [[1946]]
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[8 de setembre]] de [[2019]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Camilo Blanes Cortés''', més conegut pel nom artístic de '''Camilo Sesto''' ([[Alcoy]], [[16 de setembre]] de [[1946]] - † [[Madrit]], [[8 de setembre]] de [[2019]]), [[Cantant|cantant]], [[Cantautor|cantautor]] i compositor [[Valencians|valencià]], fon un dels més destacats referents de la balada llatina i del [[Pop|pop]] en [[espanyol]].

== Biografia ==

Camilo Sesto naixqué el 16 de setembre de l'any 1946 en Alcoy, [[Província d'Alacant|Alacant]], en la comarca de [[L'Alcoyà|l'Alcoyà]].

Resulta amplament considerat l'artiste més complet de la seua generació, puix fon autor, compositor, intérpret i productor de la seua pròpia obra. Provablement haja segut el cantant [[Espanya|espanyol]] més important de la década dels [[anys 70]] i els [[anys 80]].

La seua popularitat en [[Espanya]] i en [[Iberoamèrica]] alcança llavors cotes màximes, sent encara hui en dia un ídol en països com [[Argentina]], [[Chile]], [[Mèxic]], [[Veneçuela]], [[Costa Rica]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[El Salvador]], [[Guatemala]], [[Hondures]] o la [[República Dominicana]], a banda de ser molt reconegut en el seu país natal, [[Espanya]]. També actuà exitosament en atres llocs, com [[Estats Units]], [[Japó]], [[Alemanya]], [[Itàlia]] i el restant d' [[Europa]].

Ademés de cantar en castellà, Camilo Sesto, ha cantat en diferents idiomes, entre ells, el [[llengua valenciana|valencià]]. Camilo Sesto se retirà del món de la cançó l'any [[1986]] despuix de conseguir un gran éxit nacional i internacional.

El cantant Camilo Sesto fallí, la matinada del 8 de setembre de 2019, en un hospital madrileny despuix de sofrir un fallo renal.

== Discografia ==

*'''1971:''' ''[[Algo de mí]] ''
*'''1972:''' ''[[Sólo un hombre]] ''
*'''1973:''' ''[[Algo más]]''
*'''1974:''' ''[[Camilo (álbum)|Camilo]] ''
*'''1975:''' ''[[Amor libre (álbum)|Amor libre]] ''
*'''1975:''' ''[[Jesucristo Superstar (álbum)|Jesucristo Superstar]] ''
*'''1976:''' ''[[Memorias (álbum)|Memorias]] ''
*'''1976:''' ''[[Look in the eye]] '' (inédit fins a 1997)
*'''1977:''' ''[[Entre amigos]] ''
*'''1977:''' ''[[Rasgos]] ''
*'''1978:''' ''[[Sentimientos (álbum) de Camilo Sesto|Sentimientos]] ''
*'''1979:''' ''[[Horas de amor]] ''
*'''1981:''' ''[[Más y más]] ''
*'''1982:''' ''[[Amaneciendo]] ''
*'''1982:''' ''[[Camilo]] '' (en inglés)
*'''1982:''' ''[[Camilo en italiano y en alemán]]'' (encara inèdit)
*'''1982:''' ''[[Muy personal]] ''
*'''1983:''' ''[[Con ganas]] ''
*'''1984:''' ''[[Amanecer/84]] ''
*'''1985:''' ''[[Tuyo]] ''
*'''1986:''' ''[[Agenda de baile]] ''
*'''1991:''' ''[[A voluntad del cielo]] ''
*'''1992:''' ''[[Huracán de amor]] ''
*'''1994:''' ''[[Amor sin vértigo]] ''
*'''1995:''' ''[[Serie 20 Éxitos]] ''
*'''1997:''' ''[[Camilo Superstar]] ''
*'''1998:''' ''[[Serie Platino 20 Éxitos]] ''
*'''1999:''' ''[[Lo mejor de lo mejor]] ''
*'''2000:''' ''[[El Fantasma de la Ópera|El fantasma de la Ópera]]'' (encara inèdit)
*'''2002:''' ''[[Alma (álbum)|Alma]] ''
*'''2004:''' ''[[Camilo Sesto Nº 1]] ''
*'''2005:''' ''[[Jesucristo Superstar (álbum)|Jesucristo Superstar]]'' (Edició 30 Aniversari)
*'''2006:''' ''[[Camilo Sesto canta a Bujalance]]''

=== Jesucristo Superstar ===

L'estrena del musical ''Jesucristo Superstar'' en [[Espanya]] tingué lloc el [[6 de novembre]] de l'any [[1975]] en el Teatre Alcalà Palace de Madrit (actual Nou Teatre Alcalà), produït i protagonisat pel cantant [[Camilo Sesto]], qui va invertir dotze millons de [[Pesseta|pessetes]] per a posar en marcha l'obra. Fon tot un repte per a l'época, ya que, llavors, llevat excepcions puntuals el musical anglosaxó no s'hi havia prodigat en els escenaris espanyols. Ademés, eren els últims temps de la [[Franquisme|dictadura de Franco]] i els problemes que la versió cinematogràfica havia tingut en la censura per a poder proyectar-se en Espanya encara estaven recents. No obstant, l'espectàcul es va convertir en tot un èxit de públic i es va mantindre en cartell durant casi cinc mesos, contribuint a aumentar encara més la fama de la seua estrela principal. El tancament es va produir el [[28 de març]] de [[1976]], motivat pels compromisos professionals adquirits en anterioritat per Camilo Sesto.

Dirigida per [[Jaime Azpilicueta]], qui també va realisar l'adaptació de les lletres al castellà junt a Nacho Artime, i coreografiada per Gelu Barbu, la producció contà en [[Teddy Bautista]] com a Judes, [[Ángela Carrasco]] com a María Magdalena, [[Alfonso Nadal]] com a Pilatos, Paco Plazas i Charly Chausson alternant-se com a Caifàs, Jason com a Anàs, Guillermo Antón com a Pedro, Antonio de Diego com a Simón Zelotes i Dick Zappala com Herodes, els qui foren triats entre els més de 1.200 aspirants que varen passar pels oïments. Teddy Bautista no solament interpretà a Judes, sino que ademés es va encarregar dels apanys i la direcció musical, mentres que l'escenografia i el vestuari foren dissenyats per Moncho Aguirre i l'allumenament per Fontanals. Un doble àlbum gravat en els Estudis Kirios de Madrit fon editat pel sagell Ariola, i un dels seus senzills, «Getsemaní», conseguí aplegar al número un de la llista de vendes.

== Camilo Sesto cantant en valencià ==

Camilo Sesto també ha cantat en [[llengua valenciana]]:

* ''Som'', és una cançó inèdita que no fon inclosa en la seua discografia oficial, cantada en valencià i que fon gravada en l'any [[1984]].
* ''El meu cor és d'Alcoy'', dins de l'àlbum titulat: ''A Voluntad Del Cielo'' gravada en l'any [[1991]].

=== Lletra cançó ''El meu cor és d'Alcoy'' ===

Estic en el món,

tractant de fer lo més humà i millor.

Pero entre tants som sempre tan pocs

els que estem a favor.

Soc una veu més,

que pregunta cantant, una resposta o raó.

Sabem que al cap i al fi ni cas,

a la nostra cançó.

Cadascú a lo seu,

que mos ampare Deu.

(Tornada)

El meu cor és d'Alcoy,

i encara que tinga l'aigua hasta el coll,

a mi, no em fa mai res por.

Yo vaig nàixer per sort,

en la terra que vullc

i em voldrà hasta la mort.

Vaig comenzar a respirar,

i al mateix temps a parlar

com un suspir, de fòc i festa.

Anant entre montanyes i valls,

sempre porte en la sanc

a la meua terreta. (Final de tornada)

Raimet de pastor, romer, pebrella i timó,

tot es part de mi.

Deixeu que creixca en els bancals

les llavors en pau.

No mos talleu els ponts i els camins

que mos porten al cel.

L'amor sempre està als nostres peus

i aixó no té preu.

Cadascú va a lo seu,

que mos ampare Deu.

(Tornada 2)

El meu cor és d'Alcoy,

i encara que tinga l'aigua hasta el coll,

a mi, no em fa mai res por.

Yo vaig nàixer per sort,

en la terra que vullc

i em voldrà hasta la mort.

Vaig comenzar a respirar

i al mateix temps a parlar

com un suspir, de fòc i festa.

Anant entre montanyes i valls,

sempre porte en la sanc

a la meua terreta.

(Tornada 3)

El meu cor és d'Alcoy,

i encara que tinga l'aigua hasta el coll,

a mi, no em fa mai res por.

Yo vaig nàixer per sort,

en la terra que vullc

i em voldrà hasta la mort.

Vaig comenzar a respirar

i al mateix temps a parlar

com un suspir, de fòc i festa.

Anant entre montanyes i valls,

sempre porte en la sanc

a la meua terreta.

== Retir del món de la cançó ==

El retir de Camilo Sesto, en l'any [[1986]], no fon definitiu. Tornà en noves presentacions i llançament de discografia. Fins i tot participà en Viña del Mar ([[Chile]]) en l'any [[2004]], ocasió en que va rebre els màxims honors: Antorcha d'argent, Antorcha d'or i Gavina d'argent, el màxim guardó.

== Reconeiximents ==

Camilo Sesto va rebre la Medalla d'Or ([[2016]]) i fon nomenat Fill Predilecte d'Alcoy ([[novembre]], [[2016]]), ademés la [[Generalitat Valenciana]] el nomenà Embaixador de la [[Comunitat Valenciana]] a títul pòstum ([[octubre]], [[2019]]).

Aixina mateix en [[Las Vegas]] ([[Nevada (Estats Units)|Nevada]]) en els [[Estats Units]], i en ocasió de la seua presentació dins de lo que es va denominar la gira de l'adeu se li va otorgar la distinció de Màxim Orgull Hispà, el [[28 de maig]] de [[2011]]. I eixe mateix dia es va designar tal data com "el dia de Camilo Sesto" en tot l'estat de Nevada ([[Estats Units]]).

En l'any [[2019]] Camilo Sesto va rebre, a títul pòstum, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, concedida pel Consell de Ministres del govern espanyol.

== Referències ==

* [https://www.efe.com/efe/espana/cultura/camilo-sesto-recibe-emocionado-la-medalla-de-oro-su-pueblo-alcoy/10005-3101307 Camilo Sesto recibe emocionado la medalla de oro de su pueblo, Alcoy - Agencia EFE]
* [https://www.youtube.com/watch?v=x2yOnBM9n0g Camilo Sesto. Alcoy rinde homenaje a su Hijo Predilecto - YouTube]
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2016/11/18/582f673ee2704ed01c8b45bd.html Camilo Sesto, hijo pródigo y predilecto - El Mundo]
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-alcoy-llora-muerte-camilo-sesto-embajador-conectado-muchas-generaciones-201909081235_noticia.html Alcoy llora la muerte de Camilo Sesto, el «embajador» que ha conectado con muchas generaciones - ABC]
* [https://www.alcoi23.com/2019/10/07/el-consell-otorga-a-camilo-sesto-la-distincion-de-embajador-de-la-comunitat-valenciana-a-titulo-postumo/ El Consell otorga a Camilo Sesto la distinción de Embajador de la Comunitat Valenciana a título póstumo - Alcoi23]
* [https://cadenaser.com/emisora/2019/09/13/radio_valencia/1568377041_694661.html Camilo Sesto, Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes a título póstumo - Cadena SER]

== Bibliografia ==
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/sesto_camilo.htm Biografia de Camilo Sesto]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Camilo Sesto}}

* [http://www.camilosestoweb.com Web Camilo Sesto]
* [http://www.clubcamiloperu.com Club Camilo Sesto del Perú (1976-2009)]
* [http://www.camilosestosiempre.blogspot.com Web camilosestosiempre.blogspot.com]
* [http://www.fundacionjoseguillermocarrillo.com/sitio/muspopular_camilo_sesto.php Fundació Internacional José Guillermo Carrillo]
* [http://www.siemprecamilosesto.com Web siempreCamiloSesto.com]
* [http://www.camilosesto.biz Web CamiloSesto.biz]
* [http://www.camilo-sesto.com Web Camilo-Sesto.com]
* [http://www.camilosestonumerouno.com/ Web Oficial del CD/DVD Camilo Sesto Nº 1]
* [http://viejitospiolas.blogspot.com Viejitos Piolas El rincón de los recuerdos]
* [http://www.ayerhoy.com/ayerhoy/camilosesto.cfm ''AyerHoy.com'']
* [https://www.efeeme.com/las-razones-de-camilo-sesto/ Las razones de Camilo Sesto - EfeEme.com]

=== Entrevistes audio ===

* [http://www.wradio.com.co/realarchi.asp?id=713745 Camilo Sesto en Colombia (11/19/2008)]

=== Vídeos ===

* [http://www.youtube.com/watch?v=iI4B8QRthPc Camilo Sesto - Perdóname]
* [http://www.youtube.com/watch?v=S3ppqHNdUlM Los 3 grandes de la música latina]
* [http://www.youtube.com/watch?v=dfTK_C8zYt4&feature=channel Las más grandes voces masculinas en español de todos los tiempos]
* [https://www.youtube.com/watch?v=6encKt8zZk8 El meu cor és d'Alcoy - Camilo Sesto canta en valencià - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=pEv2Rj1Cgxg El meu cor és d'Alcoy - Camilo Sesto canta en valencià - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=7ExlJ4EFaT4 Camilo Sesto cantant en valencià - ''Som'' - YouTube]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantants valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Alcoyans]]

2019

2026-04-08T18:25:35Z

Jose2:

{{any}}
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==

* [[Camilo Sesto]], cantant [[Comunitat Valenciana|valencià]] (n. [[1946]])
* [[José Lladró]], ceramista i empresari valencià (n. [[1928]])
* [[Manuel Tejada]] de Luna, actor espanyol (n. [[1940]])
* [[Manuel Zarzo i Lozano]], empresari i escritor valencià, fundador del [[Grup d'Acció Valencianista]] (n. [[1934]])
* [[Margarita Salas]], bioquimica [[Espanya|espanyola]] (n. [[1938]])

[[Categoria:Sigle XXI]]

Bat (mitologia)

2026-04-08T18:25:28Z

Jose2:

[[File:Bat_-_Hathor_emblem_from_a_sistrum_MET_26.7.987_EGDP013548.jpg|thumb|250px|Image de Bat en un sistro]]

'''Bat''' (no confondre en el [[deu]] egípcio [[Bata|Bat]]), és una [[Deu|deesa]] celest, associada a la fertilitat, en la [[mitologia egipcíaca]].

== Iconografia ==
Es va representar com a dòna en orelles i banyes de [[vaca]] que portava un tocat en dos varetes enrollades cap a dins que despuix es transformaria en un [[sistro]].

== Mitologia ==
Deesa celest molt antiga, que ya figura en la paleta de [[Narmer]] i en els Texts de les Piràmides. Va permanéixer en el panteó egipcíac com deitat secundària, puix molt pronte va ser fusionada en [[Hathor]]. El seu animal sagrat era la vaca, en relació en Hathor. A partir de l'Imperi Mig es troba representada en el sistro seshesh.

== Cult ==
Com a deesa del nomo VII de l'Alt Egipte, va ser venerada en la seua capital, Hut-Sejem (Dióspolis Parva).

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bat (goddess)}}

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Deeses egipcíaques]]

Plataforma Salvem a Vinatea

2026-04-08T18:25:12Z

Jose2:

[[Archiu:Platafvin.jpg|thumb|250px|Logo]]
La '''Plataforma Salvem a Vinatea''' o simplement '''Plataforma Vinatea''' se creà a finals de l'any [[2022]] ([[novembre]] de l'any 2022), davant l'intenció de l'[[Ajuntament de Valéncia]] de reformar la cèntrica [[plaça de l'Ajuntament]] i llevar l'estàtua de [[Francesc de Vinatea]], ya que en el proyecte de reforma de dita plaça no se contava en la seua permanència.

== Objectiu ==

La Plataforma està conformada per més de quaranta associacions valencianes i valencianistes, creada en l'únic propòsit de preservar l'estatua de Francesc de Vinatea, situada en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

== Francesc de Vinatea ==
[[Archiu:Vinatea.jpg|300px|right|Estàtua de Francesc de Vinatea en la plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal]]
El morellà [[Francesc de Vinatea]] és una figura clau en l'història valenciana, en la preservació del [[Regne de Valéncia]], ell evità que el Regne no es dividira i se creara un contrafur, conservant l'integritat territorial del Regne.

== Manifest ==

En un mon cada volta mes globalisat, a on internet i la forma d’interactuar a través de les rets socials han obert el camp del coneiximent a noves cultures que nos enriquixen socialment, es de vital importancia no deixar de costat la verdadera historia dels pobles, la que dona eixe sentit de pertinença que perdura en l’imaginari colectiu i que, passe el temps que passe, sempre permaneixera com a patrimoni comu de la societat.

La memoria historica servix per a que lo succeït en el passat siga una experiencia que ajude a deprendre.

Els pobles construixen i fonamenten el present i el futur a partir dels referents historics propis. En el cas del Poble Valencià, per eixemple, va unit el fet de Vinatea als conceptes d’integritat territorial i de determinats valors com son el no tolerar ser subyugats o el de la valentia d’estar disposts a donar la vida (tant per part dels ciutadans com dels jurats), enfrontant-se al mateix rei, evitant aixina que es pervertixca la llei i es desmembre el Regne.

En aquells moments dificils, el poble valencià, gracies a que tingue plena conciencia com a tal, no s’entregà als caprichos d’una reina que a punt estigue d’acabar en el Regne de Valencia i la seua integritat dins de la Corona d’Arago.

Els pobles que perden i no mantenen la seua memoria historica, acaben perdent tambe les seues senyes d’identitat, lo qual incidix directament en una manca d’arrelament i d’amor propi que inhibix la defensa dels propis interessos.

Historicament s’ha personalisat en Vinatea un fet colectiu del poble valencià unit i dispost a lluitar fins a entregar la vida per la pervivencia de la seua entitat i identitat com a poble.

Actualment es innegable la falta que fa eixa memoria del fet de Vinatea i dels valors que representa, que tan vius es mantenen encara en estos moments actuals que nos toca viure en els que ya fa 40 anys que hem recuperat l’autogovern i, no nomes patim d’una finançacio molt injusta, sino que nos toca lliurar una gran lluita juridica per a poder recuperar lo que ningu hauria d’haver-nos negat mai: la capacitat llegislativa en materia de Dret Civil.

El fet de Vinatea, contrariament a lo que alguns senyalen per a bandejar-lo, no es exclusiu del valencianisme, sino que es de tots els valencians, i representa noblement a tot el poble a través de la pervivencia i el compliment de l’ordenament juridic otorgat i pactat, respectat monarca darrere de monarca davant les Corts Valencianes.

Els monuments historics fonamentalment servixen per a ajudar a conservar la memoria historica d’un personage, d’un fet, d’una fita social, civica, cientifica o cultural i traslladar un mensage a les generacions presents i futures; per este motiu s’ha de preservar el monument a Vinatea en la plaça principal del Cap i Casal.

Es per tot lo anterior per lo que entusiasticament fem una crida i demanem al poble valencià conseguir el maxim numero possible d’adhesions, quantes mes i mes representatives millor, tant de particulars com d’entitats civiques i culturals, publicacions i corporacions de la nostra terra, en un acte de patriotisme que mai sera suficient.

Valencia, Cap i Casal a 31 d’octubre de 2022.

Plataforma Salvem a Vinatea

== Nota de prensa ==

Davant del proyecte de reforma de la plaça de l'Ajuntament que segons les noticies publicades en prensa no contempla que es mantinga en el seu lloc l'estatua que en el seu dia es dedicà a l’insigne Vinatea, important personalitat de l’historia del Poble Valencià, un grup d'entitats del teixit sociocultural valencià ha constituit la Plataforma Salvem a Vinatea en l’objectiu de que dita estatua es mantinga en el lloc preeminent que ara ocupa, i que mereix.

En el mateix sentit volem fer public el Manifest “Tots junts en Vinatea” que adjuntem a esta nota de prensa.

Dit manifest s’ha dirigit a tots els grups politics en representacio en l’Ajuntament de Valencia per a que presenten mocions al plenari en l’objectiu de que l’estatua es mantinga en el seu lloc.

En este moment la Plataforma Salvem a Vinatea la conformen mes d’una trentena d’entitats civiques i associacions representatives de tot el Regne i de forma contínua estan adherint-se noves associacions i colectius.

Nota: En la nota de prensa s'adjuntà el Manifest que està també en la present pàgina i la relació d'entitats adherides que també figuren en esta pàgina.

== Associacions ==

Les associacions que s'adheriren a la campanya "Salvem a Vinatea" i que conformaren la Plataforma Salvem a Vinatea foren les següents (per orde alfabètic):

* Associacio Colectiu Corona LGTBI
* Associacio Convencio Valencianista
* Associació Cultural “Poble de Benimaclet”
* Associacio Cultural Alboayal – Albal
* Associació Cultural Cardona Vives – Castelló
* Associació Cultural Casal Bernat i Baldoví
* Associacio Cultural de les Comarques de l'Antic Regne de Valéncia
* Associacio Cultural de Mestres i Llicenciats del Regne de Valencia
* Associacio Cultural Grup d'Accio Valencianista
* Associacio Cultural i Tradicions Maniseres
* Associació Cultural l'Horta de Valéncia
* Associacio Cultural Lletres de Batalla de La Safor
* Associacio Cultural Reinaixença Valencianista
* Associacio Cultural Roc Chabàs La Marina
* Associació Consciència Valenciana
* Associació Cultural Poble de Benimaclet
* Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
* Associació de Sant Vicent Ferrerde L'Eliana
* Associació Valencianista de Vall d'Uxó
* Asociación Inventores de España
* Asociación de Mujeres Juristas
* Associación Valencia Cultural-Vía Augusta y Camino de San Vicente Mártir
* Ateneu Mercantil de Valéncia
* Camino de San Leandro
* Casa de Valencia en Saragossa
* Cassino d'Agricultura de Valéncia
* Círculo de Opinión Bunyols d'Or i Brillants ab Fulles de Llorer
* Club de Opinión y de Estudios Históricos Jaime I
* Colectiu Fullana de Professors d’Universitat i Doctors
* Colectiu Valldaura - Burriana
* Consejo Asesor de la UNESCO
* Consejo Internacional de Monumentos y Sitios
* Diari Digital Cultura Valenciana
* Edicions Mosseguello
* Entitat Cultural Valenciana «El Piló» de Burjassot
* F.I.Ll.A. – Front per les Identitats de les Llengües Amenaçades
* Foment de les Lletres Valencianes
* Grup Cultural Ilicità R.V. “Tonico Sansano Mora” d’Elig
* Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma
* Institut d'Estudis Valencians
* Junts Front a la AVL
* Lo Rat Penat
* Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
* Real Acadèmia de Cultura Valenciana
* Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports
* Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

== Web ==
[[Image:objuli.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Francesc de Vinatea"]]
La Plataforma Salvem a Vinatea ha creat una web d´a on se pot llegir tota la documentació generada (Manifest, Nota de Prensa "Tots junts en Vinatea" i atres actuacions de la Plataforma), també les associacions adherides que formen part de la Plataforma, aixina com, poder-se descarregar un llibre sobre la figura de Francesc de Vinatea i també un còmic.

== Ple de l'Ajuntament de Valéncia ==

Durant la sessió plenària, celebrada el dia 26 de giner de 2023, de l'[[Ajuntament de Valéncia]] s'aprovà respectar el monument i l'estàtua de [[Francesc de Vinatea]] en les obres de remodelació de la cèntrica plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal.

En el debat de les mocions presentades pels grups polítics ([[Partit Popular]] i [[Ciutadans]]) intervingueren vàries entitats valencianes en representació de la Plataforma Salvem a Vinatea. [[Joan Sancho]], en nom de l'[[Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma]], que solicità el manteniment de l'escultura per considerar que “l'història dona sentit de pertinença i ajuda a deprendre als pobles, que fonamenten el futur a partir del passat” i per part del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV), Josep Enric Nadal considerà que el jurat Vinatea és símbol de la “grandea del Regne de Valéncia i de la relació dels valencians en el monarca” i demanà que “no es retire l'estàtua de Vinatea de la plaça Major del Cap i Casal”.

Els grups polítics ([[Partit Popular]], [[Ciutadans]], [[VOX]], [[PSPV-PSOE]] i [[Compromís]]) iniciaren un debat d'exposicions i rèpliques i en la votació fon aprovada la moció del seu manteniment per majoria excepte VOX.

== Canvi de denominació ==

Una volta alcançat l'objectiu de la Plataforma Salvem a Vinatea, en agost de l'any [[2023]] canvià la denominació per '''Plataforma l'Espirit de Vinatea''' per a seguir l'associacionisme cultural valencià lluitant per la defensa dels interessos valencians.

== Llegalisació ==

En l'octubre de l'any [[2025]], la '''Plataforma Vinatea''' fon registrada i llegalisada per la [[Generalitat Valenciana]] com a associació valenciana.

== Vore també ==

* [[Francesc de Vinatea]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.salvemavinatea.com/ Pàgina web de la Plataforma Salvem a Vinatea]
* [https://www.facebook.com/profile.php?id=100087443265238 Pàgina de la Plataforma Salvem a Vinatea en Facebook]
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesfrancescdevinatea.html Personajes valencianos. Francesc de Vinatea - web de J. Díez Arnal]
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201506/03/francesc-vinatea-tiene-estatua-20150603165707.html ¿Por qué Francesc de Vinatea tiene una estatua en la plaza del Ayuntamiento? - ''Las Provincias'']
* [https://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201610/13/francesc-vinatea-hombre-salvo-20161013120342.html Francesc de Vinatea, el hombre que salvó el Reino de Valencia - ''Las Provincias'']
* [https://www.historiasdemiciudad.com/francesc-vinatea-figura-la-historia-valencia-los-valencianos/1348 Francesc de Vinatea, figura de la historia de Valencia y de los Valencianos - Historias de mi ciudad]
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/estatua-de-francesc-de-vinatea/293698 Estatua de Francesc de Vinatea - Juan Benito Rodríguez Manzanares - ''El periódico de aquí'']
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2022/10/21/francesc-vinatea-quien-es-77547994.html ¿Quién es Francesc de Vinatea y por qué retiran su estatua de la Plaza del Ayuntamiento de València? - ''Levante-EMV'']
* [https://www.elperiodic.com/valencia/valencia-retirara-estatua-morellano-francesc-vinatea-quien-este-personaje_857791 Valencia retirará la estatua del morellano Francesc de Vinatea: ¿Quién es este personaje? - ''El Periòdic'']
* [https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2022/10/25/la-estatua-de-francesc-de-vinatea-situada-en-la-placa-de-lajuntament-de-valencia-podria-acabar-en-morella-radio-castellon/ La estatua de Francesc de Vinatea situada en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia podría acabar en Morella - ''Cadena SER'']
* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/20221114/eb7sruhoq5bn5gkazm7iwl2uay.html Francesc de Vinatea, el polémico homenaje al hombre que mató a su mujer y al amante de esta - ''La Razón'']
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/racv-pide-ribo-20221129193612-nt.html La RACV pide a Ribó que deje la estatua de Vinatea en la plaza del Ayuntamiento - ''Las Provincias'']
* [https://actualitatvalenciana.com/mantener-estatua-vinatea/ Más de 40 entidades de la sociedad valenciana reclaman mantener la estatua de Vinatea - ''Actualitat Valenciana'']
* [https://valencianews.es/cultura/la-plataforma-vinatea-ha-presentat-en-subdelegacio-de-govern-instancies-als-onze-ajuntaments-involocrats-en-el-contrafur-evitat-pel-fet-de-vinatea/ La Plataforma Vinatea ha presentat en subdelegacio de Govern instancies als onze Ajuntaments involocrats en el contrafur evitat pel fet de Vinatea - ''Valencia News'']
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/salvem-vinatea-pide-20221210194307-nt.html Salvem Vinatea pide apoyo a once municipios para mantener la estatua del jurado - ''Las Provincias'']
* [http://www.salvemavinatea.com/2022/12/solicitem-recolzament-onze-ajuntaments.html Solicitem recolzament a onze Ajuntaments, per a mantindre l'estatua de Vinatea en l'actual ubicacio - Web Plataforma Salvem a Vinatea]
* [https://valencia.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/salvem-a-vinatea-demana-a-diferents-consistoris-suport-per-a-mantindre-lestatua-en-la-placa-de-lajuntament-de-valencia/301816 'Salvem a Vinatea' demana a diferents Consistoris suport per a mantindre l'estàtua en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia - ''El periódico de aquí'']
* [https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/traslado-estatua-vinatea-plaza-ayuntamiento-valencia-20230116115420-nt.html El traslado de la estatua de Vinatea se votará en el pleno - ''Las Provincias'']
* [https://officialpress.es/estatua-de-vinatea-plaza-del-ayuntamiento/ Valencia ¿Qué pasará con la estatua de Vinatea de la plaza del Ayuntamiento? - ''Official Press'']
* [https://www.elperiodic.com/valencia/estatua-vinatea-quedara-plaza-ayuntamiento-tras-remodelacion_878555 La estatua de Vinatea se quedará en la plaza del Ayuntamiento tras su remodelación - ''El Periòdic'']
* [https://actualitatvalenciana.com/escultura-vinatea-queda-plaza-ayuntamiento/ La escultura de Vinatea se quedará en la plaza del Ayuntamiento de Valéncia - ''Actualitat Valenciana'']
* [https://valencianews.es/valencia/el-pleno-de-valencia-aprueba-que-vinatea-se-quede-en-la-plaza-del-ayuntamiento/ El Pleno de Valencia aprueba que Vinatea se quede en la Plaza del Ayuntamiento - ''Valencia News'']
* [http://alicantehoy.es/2023/01/30/urbanismo-democracia-josefa-soler-garcia/ Urbanismo y Democracia - Josefa Soler García - ''Alicante Hoy'']
* [https://www.lasprovincias.es/politica/valencianismo-cultural-respalda-acento-cerrado-denominacion-valencia-20250822181605-nt.html El valencianismo cultural respalda el acento cerrado para la denominación de Valencia - ''Las Provincias'']
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/el-poble-valencia-no-accepta-mes-desprecis-exigim-respecte-justicia-i-dignitat/378663 El poble valencià no accepta mes desprecis: exigim respecte, justicia i dignitat - Joan Ignaci Culla, president de la Plataforma Vinatea - ''El Periódico de Aquí'']

=== Cultura Valenciana ===

Arrepleguem tota l'informació apareguda en la web Cultura Valenciana sobre l'estàtua de Francesc de Vinatea davant la seua retirada per l'Ajuntament del Cap i Casal:

* [https://www.culturavalenciana.es/qui-va-ser-francesc-de-vinatea/ ¿Quí va ser Francesc de Vinatea? - Juli Moreno - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-reclama-el-manteniment-de-lestatua-de-vinatea-en-la-placa-de-lajuntament/ Lo Rat Penat reclama el manteniment de l’Estàtua de Vinatea en la plaça de l’Ajuntament - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/joan-i-culla-llevar-a-vinatea-de-la-placa-de-lajuntament-es-una-barbaritat/ Joan I. Culla: «Llevar a Vinatea de la Plaça de l’Ajuntament es una barbaritat» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/poble-de-benimaclet-demana-que-vinatea-seguixca-en-la-placa-de-lajuntament/ «Poble de Benimaclet» demana que Vinatea seguixca en la Plaça de l’Ajuntament - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/3163-2/ El Centenar de la Ploma demana que el monument de Vinatea seguixca en la seua ubicació actual - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/ma-dolors-garcia-broch-la-gesta-de-vinatea-mereixia-ser-recordada-de-forma-perenne/ Mª Dolors Garcia Broch: «La gesta de Vinatea mereixia ser recordada de forma perenne» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/manuel-rodriguez-a-francesc-de-vinatea-se-li-trindria-que-coneixer-mes-pero-aci-fas-algo-i-la-gent-toblida/ Manuel Rodríguez: «A Francesc de Vinatea se li trindria que coneixer mes, pero aci fas algo i la gent t’oblida» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/decidix-insta-als-grups-municipals-a-que-es-manifesten-publicament-sobre-vinatea/ DECIDIX insta als Grups Municipals a que es manifesten publicament sobre Vinatea - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/el-rogle-constanti-llombart-denuncia-la-manipulacio-que-esta-sofrint-vinatea-i-demana-que-el-seu-monument-seguixca-en-el-seu-lloc/ El Rogle Constanti Llombart denuncia la manipulacio que esta sofrint Francesc de Vinatea - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/ni-vinatea-ni-son-pare/ Ni Vinatea, ni son pare - Carles Recio - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/borrat-dels-simbols/ Borrat dels simbols - Rogle Constantí Llombart - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/historicament-las-provincias-en-vinatea/ Històricament «Las Provincias» en Vinatea - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/vinatea-i-el-milenari-del-regne-de-valencia/ Vinatea i el Milenari del Regne de Valéncia - Carles Recio - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/juristes-valencians-convoca-una-concentracio-en-reconeiximent-de-francesc-de-vinatea/ Juristes Valencians convoca una concentració en reconeiximent de Francesc de Vinatea - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/joan-i-culla-vinatea-no-es-duns-ni-datre-es-de-tot-el-poble-valencia/ Joan I. Culla: «Vinatea, no es d’uns ni d’atres, es de tot el poble valencià» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/mes-de-30-associacions-demanen-que-vinatea-seguixca-en-la-placa-de-lajuntament/ Mes de 30 associacions demanen que Vinatea seguixca en la Plaça de l’Ajuntament - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/3311-2/ Juristes Valencians convoca este dumenge una concentració per a que deixen a Vinatea en la Plaça de l’Ajuntament - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/oscar-rueda-vinatea-no-es-a-soles-patrimoni-de-la-ciutat-es-patrimoni-de-tots-els-valencians/ Òscar Rueda: «Vinatea no és a soles patrimoni de la Ciutat: és patrimoni de tots els valencians» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/joan-i-culla-vinatea-no-es-duns-ni-datre-es-de-tot-el-poble-valencia/ Joan I. Culla: «Vinatea, no es d’uns ni d’atres, es de tot el poble valencià» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/joan-i-culla-pense-que-les-paraules-de-sandra-gomez-son-un-brindis-al-sol/ Joan I. Culla: «Pense que les paraules de Sandra Gómez son un brindis al sol» - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/la-racv-demana-a-ribo-que-deixe-a-vinatea-en-la-placa-de-lajuntament/ La RACV demana a Ribó que deixe a Vinatea en la Plaça de l’Ajuntament - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/salvem-a-vinatea/ Salvem a Vinatea - Editorial del Rogle Constantí Llombart nº 195 - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/demanen-a-11-ajuntaments-que-es-manifesten-a-favor-de-mantindre-el-monument-de-vinatea-en-la-seua-ubicacio-actual/ Demanen a 11 Ajuntaments que es manifesten a favor de mantindre el monument de Vinatea en la seua ubicació actual - Cultura Valenciana]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Associacions valencianistes]]

Lama Redonda (Incio)

2026-04-08T18:24:36Z

Jose2:

[[File:Igrexa de San Pedro Fiz do Hospital, O Incio.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Pedro Fiz do Hospital]]

'''Lama Redonda''' o també '''Lamarredonda''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Incio (Municipi)|Incio]], (parròquia de [[Santa María de Foilebar]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 16 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Incio (Municipi)|Incio]]

== Referències ==
* [http://www.concellooincio.es/ Ajuntament d'Incio]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lama INE. Població de Lama Redonda]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Hospital, O Incio}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Micronèsia

2026-04-08T18:24:28Z

Jose2:

{{Infobox països
|nom = ''Federated States of Micronesia'' Estats Federats de Micronèsia
|image_Senyera = [[Archiu:Flag of the Federated States of Micronesia.svg|109px]]
|image_escut = [[Archiu:Seal_of_the_Federated_States_of_Micronesia.svg|70px]]
|image_situacio = [[Archiu:Micronesia on the globe (Southeast Asia centered) (small islands magnified).svg|209px]]
|capital = [[Palikir]]
|població = 103.549
|ciutat més poblada =
|forma de Govern = [[República federal]] [[Democràcia representativa|democràtica]]
|president = [[Peter M. Christian]]
|llengües = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[llengües micronesies]]
|coor = 6_55_N_158_15_W_ 6°55′ N 158°15′ E
|ubicació =
|altitut =
|superfície = 702
|densitat =
|gentilici =
|Moneda =
|Prefix Telefònic = 691
|Us Horari =
|Domini = .fm
|Membre de: =
}}
'''Micronèsia''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (també coneguts com els ''Estats Federats de Micronèsia'') són un estat federal d'[[Oceania]], localisats al nort de l'[[oceà Pacífic]].

Estan situats al nordest de [[Papua Nova Guinea]], a l'est de [[República de Palau|Palau]], al sur de les [[illes Marianes del Nort]], a l'oest de les [[illes Marshall]] i al noroest de [[Nauru]]. La seua capital es [[Palikir]].

== Referències ==
{{reflist}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Federated States of Micronesia}}

{{Països d'Oceania}}
[[Categoria:Micronèsia]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Oceania]]

Eleni Artymatá

2026-04-08T18:24:06Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = Eleni Artymatá
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Chipre]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[16 de maig]] de [[1986]]
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
}}

Eleni Artymatá ([[16 de maig]] de [[1986]]) és una deportista de [[Chipre]] que competix en [[atletisme]]. Va guanyar una medalla d'[[or]] en el Campeonat Europeu d'Atletisme per Nacions de l'any [[2019]], en la prova de 400 m.

== Referències ==
* [https://worldathletics.org/athletes/_/14263333 «Eleni Artymatá». World Athletics (en [[anglés]])]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Atletisme]]