L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Aldaya

2021-06-19T15:59:35Z

Jbonet: Canviar Séquia... del Comunal per del Comuner

[[File:Escudo de Aldaia.svg|thumb|200px|Escut d'Aldaya]]

[[File:Aldaia. Plaça de la Constitució 2.jpg|thumb|200px|Plaça de la Constitució]]

'''Aldaya''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[província de Valéncia]]. Conta en 31.320 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2017]]).

== Geografia ==
Pertanyent a [[L'Horta Oest]], el poble està situat en la zona de contacte entre [[L'Horta de Valéncia]] i el ''pla de Quart'', fins als contraforts de la [[Serra Perenchiza]]. El terme és completament pla. El clima és temperat.

Creua el terme la séquia de Benàge, que porta aigua del riu [[Túria]], distribuïdes despuix per la séquia cridà del ''Comuner d'Aldaya''.

La població d'Aldaya es troba dividida per la llínea férrea de [[Madrit]]-[[Valéncia]]. El poble està molt prop d'Alaquàs, en el que quasi formen un sol núcleu urbà.

=== Accessos ===
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat per carretera a través de la [[CV-409]] i la [[CV-410]]. Té estació de [[ferrocarril]] en la llínea [[Valéncia]] a [[Madrit]] (per [[Conca (Espanya)|Conca]]) (llínea de [[Llínea C-3 (Proximitats Valéncia)|Rodalies de Valéncia C-3]] de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyoles|RENFE]]).

=== Localitats llimítrofes ===
Aldaya llimita en les següents localitats: [[Alaquàs]], [[Quart de Poblet]], [[Chirivella]], [[Chiva]] i [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

{{Municipis de L'Horta Oest}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia

2021-06-19T15:27:30Z

Jbonet: Afegir referències

El Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaya rep aigües a través de la Séquia del Comuner, que transcorre paralela a la de Benàger, i de la que van eixint els diversos braços que reguen la zona d'horta anomenada Rollet de Gràcia, aixina, Pont Nou, Rollet de Vila, Escorriola, Trullets, dilluns, dimecres, divendres, dissabte i dumenge, esta última en l'actualitat sense rec.

La Comunitat de Regants Rollet de Gràcia de l’Horta d'Aldaya està domiciliada en el mateix municipi, carrer Pablo Iglésies, nº 10 baix, si be podrà ser variat per acort de la Junta General Ordinària (artículs 1 i 5 de les Ordenances actuals de 2017).

La Comunitat de Regantes del Rollet es constituïx com a Corporació de Dret Públic adscrita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i, com a tal, queda subjecta als seus Ordenances (les vigents de 2017) i a la llegislació vigent, en capacitat per a celebrar tota classe de contractes, aixina com adquirir i posseir bens per al compliment dels seus fins (artícul 7 dels seus Ordenances).

El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaya és un tribunal tradicional i consuetudinari que té per objecte resoldre controvèrsies de rec en l'àmbit territorial del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaya. Segons l'artícul 75 de les seues Ordenances, té per objecte: "1.º Conéixer de les qüestions de fet que se susciten en el rec entre els interessats en ell. 2.º Impondre als infractors d'estes Ordenances les correccions que pertoque @con arreglo a les mateixes”. I, segons l'artícul 71 de les mateixes Ordenances, “les infraccions en que incórreguen els comuners es corregiran pel Tribunal del Comuner, imponent als infractors una sanció econòmica i determinant la quantia dels danys i perjuïns que, en el seu cas, s'hagen causat a la Comunitat o a un o més dels seus partícips, o aquella i a estos al mateix temps, aixina com les obligacions de fer que, en el seu cas, resulten”.

El naiximent del Tribunal del Comuner es pert en les boires dels temps. Provablement va anar gestant-se com a embrió i posteriorment adaptant-se als diversos contexts sociopolítics de lo més variats fins que va adquirir una forma més o menys similar a l'actual. La seua antiguetat resulta en tot cas inqüestionable. De fet, les normes de rec existien abans de 1268, i és de supondre que lo mateix ocorria en el sistema de resolució de conflictes. El Tribunal va ser constatat en el capítul XIII de les Ordenances de 1589, i, encara que les posteriors ordenances de 4 de maig de 1747 no regulen el Tribunal del Comuner, el mateix funcionava llavors en regularitat, cosa que no és més que indicativa del seu caràcter consuetudinari.

Actualment, junt al Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola, està en tràmits en el Senat per al seu reconeiximent com a orgue jurisdiccional en base a l'artícul 19 de la Llei Orgànica del Poder Judicial en relació en l'artícul 125 de la Constitució espanyola.

Les Ordenances de 27 de juliol de 2017 contenen un Reglament del Tribunal del Comuner de la Comunitat de Regantes Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaya que regula solament algun dels seus aspectes donat el seu caràcter consuetudinari.

El Tribunal del Comuner es compon d'un President, que serà un dels Vocals elegits en la Junta General, i també d'uns Jurats propietaris, en els seus respectius suplents elegits directament per la Comunitat. L'elecció dels membres del Tribunal del Comuner es verificarà en la Junta General Ordinària que se celebre cada quatre anys i en la mateixa forma i en iguals requisits que la dels vocals de la Junta General.

== Referències ==

* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=576972 El Tribunal de las Aguas de Valencia. Claves jurídicas]
* [https://www.uv.es/ajv/obraspdf/El%20Tribunal%20del%20Comuner%20del%20Rollet%20de%20Gracia.pdf El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia]
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/alicante/consuetudinario-aguas-orihuela-comuner-aldaia_1_1789201.html El senado aprueba por unanimidad reconocer el carácter consuetudinario del Juzgado de Aguas de Orihuela y del Comuner de Aldaya.]

Tribunal de les Aigües

2021-06-19T15:19:51Z

Jbonet: /* Vore també */ Afegir un parell de referències

[[File:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG|300px|thumb|Miniatura del quadro "El Tribunal de les Aigües" del pintor [[Bernardo Ferrándiz]], en l'any [[1865]].]]

El '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''', conegut també com a '''Tribunal de la Vega de Valéncia''' és un [[Jurat de Recs]] encarregat de resoldre els conflictes per l'aigua de rec entre els agricultors de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] de les séquies que formen part d'ell (''Quart'', ''Benagéber i Faitanar'', ''Tormos'', ''Mislata'', ''Mestalla'', ''Favara'', ''Rascanya'' i ''Rovella''). El conjunt d'estes séquies formen la denominada ''[[Vega de Valéncia]] '', sobre la qual té jurisdicció el Tribunal, que junt en la [[Séquia Real de Moncada]], en jurisdicció a banda, formen l'[[Horta de Valéncia]]. En [[setembre]] de l'any [[2009]] és designat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
{{cita|...sol testimoni d'una tradició cultural viva: la de la justícia i el govern democràtic i autogestionari de les aigües per part dels llauradors andalusins en l'àmbit de les hortes que voltaven les grans ciutats de la frontera mediterrànea de la Península Ibèrica...}}

El Tribunal de les Aigües és l'institució de justícia més antiga d'[[Europa]] i del [[Món]].

== Funcionament ==

El Tribunal és un [[tribunal consuetudinari]]. Està format per un representant de cada una de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] que formen part, huit en total, denominats síndics, i un d'ells és triat president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha segut el síndic de Favara o el de Tormos, alternativament.

Cada [[dijous]] de l'any (excepte festius i aquells que van des de [[Nadal]] a Reixos) se reunix el Tribunal en els seus assessors en la ''Casa Vestuari'' de la [[Plaça de la Mare de Deu]] de [[Valéncia]] per a discutir diversos assunts. Pero és a les dotze en punt del migdia, mentres sonen les campanes d'[[El Micalet]], quan el Tribunal se constituïx formalment en la Porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]], en la mateixa plaça. És llavors quan l'aguasil, en el permís del president, flama als denunciats de cada una de les séquies, en la tradicional frase: “''denunciats de la séquia de...! ''”. El juí es desenrolla de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el guarda de la séquia a que pertany l'infractor, expon el cas davant del Tribunal, i despuix el denunciat se defén ad ell mateix i respon a les qüestions del síndic de la séquia a que pertany. És tot seguit quan el Tribunal, en l'excepció del síndic de la séquia, decidix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui impon la pena a pagar per l'infractor, d'acort en les Ordenances de la pròpia Comunitat de Regants. Encara hui en dia la pena s'impon en “sous”, tal com se feya en l'época migeval, entenent-se actualment per “un sou”, el sou diari del guarda de la séquia.

Són objecte de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües: els mateixos membres del Tribunal, les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]], els atandadors, les persones jurídiques (per eixemple les [[Cenres Agràries]]), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigües, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els síndics, els ''elets'' que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que és com un fiscal) i terceres persones.

== Història ==

El seu orige segons algunes fonts <ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20091115/opinion/agricultura-tribunal-aguas-valencia-20091115.html]</ref> el trobaríem en l'época romana, a pesar de que lo més provable és que és una evolució a lo llarc del temps, basada en tradicions andalusines anteriors.

La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en [[1813]] davant de les [[Corts de Cadis]] per a provar de salvar-lo de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal i com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida donada. La raó és que és el sol moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.

De fet, en l'any [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el [[sigle XX]]. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de l'any [[1239]], pel qual ordena que les séquies se rigguen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet de que es celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'[[Àfrica]] cada home sabut otorga la paraula al restant d'indígenes de la seua pròpia tribu).

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], lo que no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perque no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, puix la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en sí, tal com se fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-lo a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal en el [[sigle XIX]] que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''La Barraca''.

== Perspectives de futur ==

Els temps canvien, i el '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''' no té hui l'importància que ha tengut històricament. Quan en l'any [[1950]] va entrar en funcionament el [[pantà de Benageber]], que regula els cabals del [[riu Túria]], el Tribunal ya va perdre part de la seua importància en la minva del número de pleits que es derivaven de la manca d'aigua. Hui el perill d'extinció del Tribunal li ve de la desaparició física de la mateixa [[horta de Valéncia]], davant de l'expansió de la ciutat, i en conseqüència, corre el perill de convertir-se en un “teatre de carrer” folclòric per a turistes.

No obstant això, la seua funció jurisdiccional està plenament vigent, ademés d'expressament reconeguda per la llegislació, i el fet de que es constituïxca cada dijous i el respecte que cap al mateix tenen tots els regants és garantia de pervivència en el futur.

== Cites ==

{{Cita|El Tribunal de les Aigües datat en [[960]] és l'institució de justícia més antiga que existix en [[Europa]]|[[Francisco A. Roca Traver]]}}

== Vore també ==
*[[Consell d'Hòmens Bons]].
*[[Home Bo]]
*[[Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia|Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaya]]

== Referències ==
<references />[https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=576972 El Tribunal de las Aguas de Valencia. Claves jurídicas]{{Traduït de|es|Tribunal_de_las_Aguas_de_Valencia}}

== Enllaços externs ==

*[http://www.tribunaldelasaguas.es Portal del Tribunal de les Aigües]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090930/local/valenciana/tribunal-aguas-valencia-designado-200909301522.html Patrimoni de l'Humanitat]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20091115/opinion/agricultura-tribunal-aguas-valencia-20091115.html La agricultura y el Tribunal de las Aguas en la Valencia musulmana]
*[https://www.youtube.com/watch?v=mJyCyWuvhSw&t=112s Tribunal de les Aigües - Vídeo - Youtube]

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]
[[Categoria:Institucions i drets forals]]]
[[Categoria:tribunals consuetudinaris|Aigües de Valéncia]]
[[Categoria:Agricultura]]

Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia

2021-06-19T15:07:05Z

Jbonet: un parell d'errades