L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Espanya

2013-01-19T23:33:43Z

JOSELITO AMOR MEU:

><big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
{{Ficha de país
<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
| image_bandera = Flag of Spain.png
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Espanya.png
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]]'' ([[llatí]]: ‘Més allà')
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]]''
| capital = [[Madrit]]
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
| ciutat_principal = [[Madrit]]
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
| govern = [[monarquia parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]] [[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]]
| fundació = Formació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
| superfície_lloc = 51
| superfície_aigua = 1,04%
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
| costes = 7.921 km
| població = 46.157.822<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
| població_any = 2008
| població_lloc = 27
| població_densitat = 91,4
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 10
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 11
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
| IDH = 0,949
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 13
| IDH_categoria = Alt<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenrollament humà] (en anglés)</ref>
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Espanyol, -a
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .es
| còdic_telefònic = 34
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península) EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}} IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
| nota1 = En les atres llengües cooficials és: *[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya *[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya *[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España *[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma *[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
| matrícula_coche= E
| matrícula_avió= EC
}}
'''Españaha''', nomenat oficialment "Reino de Espanya" (Regne d'Espanya).(En [[castellan]], España, en [[català]], Espanya, en [[asturlleonès]], Espanya, en [[euskera]], Espainia, en [[valencià]], Espanya, en [[gallec]], [[asturià]] i [[aragonés]] España), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. Te quiero José. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]], les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]], les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".
[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

== Història ==
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Conjunt Arqueològic de Mèrida#Teatre Romà|Teatre Romà]] de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] [[província de Badajoz|(Badajoz)]].</center>]]

=== Edat Antiga ===

Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que van ocupar la [[península Ibèrica]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai van entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.

Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.

[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]

Entre els anys [[1200 a. C.|1200 a. C.]] i [[800 a. C.|800 a. C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les muntanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.

En torn a l'any [[1100 a. C.|1100 a. C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys després de la guerra de [[Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104 a. C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.

[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]

Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front al llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139 a. C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59 a. C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).

Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.

=== Edat Mija ===
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys després, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Església Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], després de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc després de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].

En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].

Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys després, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, després d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".

L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Així com tota una série de regnes de taifa musulmans.

En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.

A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]]'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]

Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.

A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.

Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; així com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.

En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].

[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.

En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.

=== Edat Moderna ===
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o després de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]

Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].

També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.

En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i després [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).

Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.

[[Archiu:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].

Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].

Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.

Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero després fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.

El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.

=== Edat Contemporànea ===

[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]]

L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder després de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.

Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.

[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.

La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.

La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut després de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i després del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.

=== Sigle XX ===

[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].

Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, després, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]]''.

Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]

Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'esglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal).

El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].

La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de basses militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]

El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies després en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], després de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista basca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, així com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

[[Image:568PX-~1.PNG"|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]

En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]]''.

Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].

Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.

=== Sigle XXI ===

El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], després de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].

L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].

A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web
|
|apellido = Pérez
|nombre = Claudi
|enlaceautor =
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya
|año = 2007
|Edición =
|ubicación = Barcelona
|editorial = EL PAÍS
|ID =
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007
}}</ref>
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.

En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida.

Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació
|autor =
|título = Zapatero repetix victòria en més força
|año = 2008
|publicación = El País
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes
}}</ref>

[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]

== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}

{{UE}}

[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Espanya]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Castelló de la Plana

2013-01-19T23:33:30Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
TE Jodo C A B R Ó N

'''Castellón de la Plana''' és una [[merda]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[SHIT Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== SHIT ==
SHIT d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== SHIT ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|<center>Climograma de Castelló (Almassora)</center>]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. SHIT hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofs ===
El seu terme municipal llimita en els de [[SHIT]], [[Almassora]], [[SHIT]], [[Borriol]], [[SHIT]] i [[Vilafamés]].

== SHIT ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==
=== SHIT ===
Els SHIT i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la SHIT de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els SHIT de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la SHIT d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de SHIT:
*[[Ronda SHIT de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
*[[SHIT Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
*[[Ronda SHIT de SHIT | ''' ronda Nort ''']]
Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (SHIT)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
SHIT la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
*[[Avinguda de Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
*[[Avinguda de Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda d'Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilareal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
*[[Avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos SHIT per l'oest:
*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
*[[Carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
*[[Passeig de Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
*[[Avinguda de L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
*[[Ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
*[[Ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
*[[Carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport ur SHITbà ===
==== Autobús ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En [[2008]] serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilareal]], [[Almassora]], [[Borriana]], [[Benicàssim]] o El Grau).

====Bicicas====
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans SHIT.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[SHIT]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser SHIT de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del [[sigle XX]], Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del [[segle XXI]], per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[SHIT Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'[[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal]], [[Borriana]], [[Almassora]] i [[Les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers). SHIT{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. SHITEra obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Iglésia de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Iglésia de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|<center>[[Gaiata]].</center>]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Veja's també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.laplanaaldia.com laPlanaAlDia.com] - Notícies de Castelló

{{Capitals de província}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]

Ontinyent

2013-01-19T23:33:08Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície = 127 km2
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
|densitat = 290,02 hab./km²
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].

== Monuments==
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]].
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
*Palaus i Cases Senyorials.
*Convent dels Pares Franciscans.

== Museus ==
*Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
*Museu Fester - (96 238 02 52).
*Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

== Festes==
La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia.
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent.
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.

== Fills ilustres ==
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
*[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor

== Història==
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
{{Capitals comarques}}

Castellón

2013-01-19T23:32:45Z

JOSELITO AMOR MEU:

#REDIRECT [[<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
de la Plana]]

Torrevella

2013-01-19T23:32:39Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''', (en [[castellà]] i oficialment ''Torrevieja''), antigament conegut com '''Torrevella de la Mata''', és un municipi situat en la zona costera del [[Baix Segura]], en el sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Les activitats principals són el turisme, l'extracció de sal i la peixca. És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en esta ciutat i que conta en molts anys de tradició.

== Geografia ==
Situada a la planura litoral, prop del [[Mediterràneu]]. Més de la mitat del seu territori està ocupat per les [[Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella|llacunes de Torrevella i la Mata]], declarades [[parc natural]] en el [[1989]] per la [[Generalitat Valenciana]]. La costa de Torrevella és rocosa i en numeroses cales, com la del Molló, ''Redonda'', del ''Cura'' o ''la Cornuda'', totes al nort del port. En el sur apareixen plages més amples i arenoses.

=== Plages ===
* [[Plaja de la Mata]].
* [[Plaja de los Locos|Plaja de ''los Locos'']].
* [[Plaja del Cura]].
* [[Plaja dels Nàufrecs]].

=== Clima i vegetació ===
El clima és sub-àrit, en precipitacions mijanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentres que les temperatures mijanes varien entre els 11 °C de giner i els 26-27 °C d'agost, lo que determina una vegetació caracterisada per l'espinar.

=== Núcleus de població ===
* Torrevella
* [[La Mata (Torrevella)|La Mata]]

=== Llímits ===
El terme municipal de Torrevella llimita en els térmens d'[[Almoradí]], [[Guardamar del Segura]], [[Oriola]], [[Rojals]] i [[Sant Miquel de les Salines]], tots en la comarca del [[Baix Segura]].

=== Accés ===
A Torrevella s'accedix per la carretera nacional [[N-332]], paralela a la [[AP-7]] que conta en una eixida al municipi, la 77.

== Demografia ==
El creiximent de la ciutat als últims anys és el més fort de tot l'[[Espanya|estat]] i ha motivat la urbanisació de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 en [[1991]], 60.172 en [[2001]], 75.530 en [[2004]] i 92.034 en [[2006]], per la qual es la quinta ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], i la tercera ciutat de la [[província d'Alacant]], superant a [[Oriola]], capçalera comarcal. En conseqüència, actualment es veu immersa en un procés de creiximent desorbitat, la qual cosa fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde [[Pedro Hernández Mateo]].
<center>
{| class="bellataula"
!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Torrevella
|-
![[1857]]!! [[1887]]!! [[1900]]!! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]
|-
| align=center| 6.947|| align=center| 7.708||align=center| 7.706||align=center| 8.961|| align=center| 8.885||align=center| 8.754|| align=center| 8.935 || align=center| 9.234|| align=center|9.726|| align=center| 12.314|| align=center| 25.891|| align=center| 35.998|| align=center| 58.828|| align=center|92.037|| align=center|94.006|| align=center|101.381
|}
</center>

== Fills ilustres ==
* '''[[Joaquín Chapaprieta Torregrosa]]''' (Torrevella, [[1871]] - [[Madrid]], [[1951]]). Polític valencià, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.
* '''[[José María Ruiz-Pérez Águila]]''' (Torrevella, [[1905]] - [[Alacant]], [[1982]]) fon un periodiste i polític valencià.

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.torrevieja.es Ajuntament de Torrevella]
* [http://www.convega.com Portal de la Vega Baixa.]
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
* [http://www.habaneras.org/ Portal del certamen d'havaneres]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Ayora

2013-01-19T23:32:35Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' es un municipi del suroest de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la comarca de la [[Vall d'Ayora]], de la que es capital. Conta en 5.444 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2009]]).

== Enllaços externs ==
* [http://www.ayora.es/ Ajuntament d'Ayora]
* [http://www.villadeayora.es/alojamiento-rural.php/ Voltants d'Ayora]
* [http://basketayora.blogspot.com/ Club de Basquet Ayora]
* [http://mural.uv.es/helgimo/cultura.html Turisme Ayora]
{{Municipis de La Vall de Cofrents}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Chelva

2013-01-19T23:32:33Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[Els Serrans]].

{{Municipis de Els Serrans}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Sueca

2013-01-19T23:32:27Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]]; els seus orígens radiquen en una [[alqueria]] àrap. Com el seu enorme terme municipal se dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]], se considera que esta zona podria ser l'orige de la [[Paella]].

La ciutat alberga des de [[1961]] el prestigiós [[Concurs Internacional de Paella Valenciana]].

{{Municipis de La Ribera Baixa}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alzira

2013-01-19T23:32:26Z

JOSELITO AMOR MEU:

{{Infobox pobles
<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]]
|nom = Alzira
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Ribera Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]]
|coor = 39°9′00″N 0°26′6″O
|superfície = 110,40 km²
|altitut = 14 msnm
|població = 44.982 hab.
|densitat = 0,41 hab./km²
|gentilici = Alcireny/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46600
|festes = Setembre
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]
|notes =
}}

'''Alzira''' (en [[castellà]] ''Alcira''), és una ciutat de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis d'[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.

== Geografia ==
[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|<center>Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).</center>]]
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.

Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat ''La Garrofera'', el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Les Agulles'', entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]

El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].

El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.

S'accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[A-7]] i l'autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].

Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d'autobusos urbans (''AlziBus'') de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l'estació de ferrocarril, l'[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d'ensenyança, etc.
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional.

=== Barris i pedanies ===
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|<center>Vista general de la Plaça Major</center>]]
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|<center>El distrit de ''Venècia''.</center>]]
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:

* ''La Barraca d'Aigües Vives'', Entitat Local Menor.
* ''El Torrecho''.
* ''La Garrofera'''.
* ''El Pla de Corbera''.
* ''San Bernat''.
* ''Vilella''.

En la ciutat trobem els següents barris:
[[La Vila d'Alzira]], ''Tulell'', ''Alborchí'', ''l'Avinguda'' i el ''Arraval de Sant Agustí'', ''Sant Joan'', ''Albuixarres'', ''Sants Patrons'', ''Sant Judes'' , ''Capuchins'', ''les Bases'', ''Venècia'' i l'''Alquerieta''.

===Localitats llimítrofs===
El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.

== Història ==
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|<center>[[Muralla d'Alzira]].</center>]]
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de ''Chicherá'' i la ''cova d'Alfons''; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'[[edat de bronze]] la montanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d'[[Albalat]]- els orígens no estan clars.
Per alguns la ciutat és la successora de la ''Sucro'' ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat.

[[Alfons III d'Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]].
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].

Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.

En [[1820]] se crea el partit judicial d'Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d'agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l'insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]].
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

El desenroll de l'industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]].
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d'octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I d'Espanya|Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al ''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'', desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la ''montanyeta del Salvador'', on el sum pontífex de l'[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa.

Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s'hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

== Demografia ==
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Alzira
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!
|-
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982
|}

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D.
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992
| Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_6 = Pedro Grande Diago
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono
| Partit_9 = [[PPCV]]
}}

== Economia ==
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|<center>Central d'Ice Cream Factory Comaker.</center>]]
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|<center>Central de [[Grefusa]].</center>]]
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|<center>Central del Grup Blauverd.</center>]]
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de porcs per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc.
La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector ''Tulell'' confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l'Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.

=== Turisme ===
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d'Alzira]], Festa d'Interés Turístic Nacional (''Cremà'' de la Falla Plaça Major 2008).]]
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s'han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l'image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l'oficina ''Tourist Info''.

Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la Semana Santa (declarades festes d'interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d'industria en la ciutat en el futur.

La ciutat conta en quatre establiments hotelers:
*Hotel Avinguda-Plaça.
*Hotel Lluna.
*Hotel La Masia.
*Hotel Reconquista.

== Monuments ==
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira]], seu de l'Ajuntament.</center>]]
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]

* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.
* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]]'''. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.
{{AP|Casa consistorial d'Alzira}}
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]

* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]'''. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}
* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]

*''[[Círcul Alzireny]]'', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.
{{AP|Círcul Alzireny}}
* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.
* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]

* '''[[La Vila d'Alzira]]''' i la '''[[Muralla d'Alzira]]'''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]
{{AP|La Vila d'Alzira}}
{{AP|Muralla d'Alzira}}

* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].
*'''[[Monasteri de La Murta]]'''. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]].
{{AP|Monasterio de La Murta}}

==Parcs, jardins i parages naturals==
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|<center>El parc de ''L'Alquenencia''.</center>]]
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|<center>La ''Montanyeta del Salvador''.</center>]]
El municipi d'Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d'incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit ''Montanyeta del Salvador'' que fa les funcions de gran parc de la ciutat.

Els parcs urbans més destacats son:
*El parc de ''L'Alquenencia'': és el parc més extens, situat en el distrit de ''Venècia''. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]].
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l'anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d'[[Alfons el Magnànim]], natural d'Alzira.
*El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al [[Regne d'Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].
*'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.

Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]]'', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]]''' de [[Nova York]].

En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de ''La Casella'' i la seua ''reserva de cérvols'' i la vall d'''Aigües Vives'', que alberga el [[Convent d'Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives]]. Les altures d'estes serres son el ''Tallat Roig'' (394 m.), la ''Creu del Cardenal'' (543 m.), les ''Orelles de Ruc'' (592 m.) i la ''Ralla'' (625 m.).

Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela ''Entre Naranjos''.

== Premis Lliteraris ''Ciutat d'Alzira'' ==
Els ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira'' (XX edicions), s'han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d'actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d'entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític.

[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]

[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias]

[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]

== Festes ==
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|''Mascletà'' de les [[Falles d'Alzira]] en la plaça del Regne.]]
*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.
{{AP|Falles d'Alzira}}
*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.
{{AP|Semana Santa d'Alzira}}
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.
* Festes patronals de Sant [[Bernart d'Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'[[Casa consistorial d'Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de ''l'Alborgí''; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, ''Montanyeta del Salvador'', ''Vilella'', ''Chavegó'', ''La Graella'', ''Racó de les Vinyes'', ''urbanisació Sant Bernart'', ''Sant Roc'', ''Forn de Carrascosa'', ''Colónia Santa Marina'', ''pujades de Brú'', ''Risneres-Chicherà'' i ''Vallvert-La Coma''.

== Mijos de comunicació ==
=== Radio y Televisión ===
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]].

Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.

===Prensa escrita===
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d'àmbit autonòmic i en edició comarcal.

===Prensa en Internet===
Per últim, també existix un diari digital, ''El Seis Doble'', en tota l'actualitat i personages de la ciutat.
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]

==Educació==
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|<center>Escola La Puríssima d'Alzira.</center>]]
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l'''Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir'', en el campus d'Alzira.]]
L'educació en Alzira depén de la Conselleria d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].

===Educación infantil y primaria===
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2.
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.
*Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34.
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació Secundaria===
*Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.
*Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.
*Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.
*Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació universitària===
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera
*Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.

===Atra ensenyança===
*Escola d'Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.

== Personages ilustres d'Alzira ==
===Personalitats actuals===
Per orde alfabètic:
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d'Història de la Medicina ([[1972]]).
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d'economia i política agrària.
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d'[[Espanya]] d'[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).
* [[Jorge Martínez "Aspar"]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).

===Personalitats històriques===
Per orde cronològic:
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d'[[Ibn Jafaya]].
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d'Abu Bakr.
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l'Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]].
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d'[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]].
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de ''Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae'' en [[1690]].
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques ''Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae'' ([[1693]]) i ''Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones'' ([[1697]]).
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l'atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]].
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de ''L'Agricultura Espanyola'', en [[1863]].
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.

== Ciutats agermanades ==
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]

== Veja's també ==
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]
* [[La Vila d'Alzira]]
* [[Muralla d'Alzira]]
* [[Casa Consistorial d'Alzira]]
* [[Batalla d'Alzira]]
* [[Unió Deportiva Alzira]]
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]

== Notes ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.alzira.es Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira]
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): "Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs".]
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&file=article&sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alcira}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Ademús

2013-01-19T23:32:20Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image: 95px-Localisació_d'Ademús_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎ ]]
|image_província = [[Image: 160px-Ademús_Localisacio_respecte_del_Racó_d'Ademús.svg.png‎ ]]
|nom = Ademús
|image_escut = [[Image: 90px-Escut_d'Ademús.svg.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Racó d'Ademús]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Llíria]]
|coor = 40°3′51″N 1°17′5″O
|superfície = 100,4 km²
|altitut = 660 msnm
|població = 1.242 hab.
|densitat = 12,37 hab./km²
|gentilici = Ademuser/a
|llengua = [[Castellà]]
|còdic_postal = 46140
|festes = 10 al 15 d'Agost
|alcalde = Fernando Soriano Antón ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús]
|notes =
}}

'''Ademús''' (en [[castellà]] ''Ademuz'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Ademús és la capital de [[El Racó d'Ademús]], comarca que constituïx un [[enclavament]] valencià rodejat completament per terres d'[[Aragó]] i de [[Castella-La Mancha]].

== Geografia ==
Ademús i el seu terme ocupen la zona central de la comarca del Racó, en les estribacions occidentals de la [[Serra de Javalambre]]. El territori presenta una orografia accidentada, montanyosa. Les seues altures principals son: El Pinar (1.042 [[metro|m.]]), El Cerrellar (1.219 m.), Los Molares (1.076 m.) i Tortajada (1.516 m.). Ademés, té un gran interés paisagístic el cerro dels Zafranares, que en les seues faldes s'assenta la vila, el Pico Castro i l'imponent Pic de La Muela. El riu [[Túria]] creua el terme de nort a sur, configurant en els seus dos màrgens un amplia i fèrtil vega que suavisa considerablement l'orografia, predominantment montanyosa. Junt a la vila d'Ademús aboca aigües al Turia el seu afluent, el riu [[Bohílgues]]. Les aigües d'abdós fertilisen, per mig d'una antiga e intrincada ret de sequies, tant la Vega del Túria com els numerosos bancals escalonats de l'horta ademusera. Les rambles de la Verge, de les Tóvedas, del Val, de Negrón i de Riodeva, en un règim fluvial més irregular -de freqüents sequies en époques estivals- completen la ret fluvial del terme.

=== Patrimoni natural ===
Dos terços de la superfície de [[El Racó d'Ademús]] és forestal, per lo que la comarca constituïx un autèntic pulmó vert dins de la [[Comunitat Valenciana]]. Diversitat de espècies arbòrees mediterràneus se distribuïxen pels boscs de montanya: [[carrasca]], [[Pinus|pins]] larico, carrasca i rodeno, així com antigues [[Tetraclinis|sabines]]. Els monts continuen repoblant-se en l'actualitat en espècies autòctones, després d'unes décades de fallits intents per implantar atres espècies alòctones. També son abundants els arbusts i les diverses plantes que alimenten el ganado -oví majoritàriament- i contribuïxen de la mateixa forma al manteniment de una apicultura un poc decaiguda hui en dia, pero de gran importància en un passat no tant lluntà. Per atre costat, esta adquirint un prometedor desenroll el cultiu de plantes aromàtiques, molt estimades en la comarca. Abunda la caça -[[conill]], [[perdiu]], [[javalí]]- i la peixca de [[riu]] en espècies com el [[barp ]] i la [[truita]].

Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, així com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varis espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.

Existixen dos itineraris diferents per carretera per aplegar a Ademús des de [[Valéncia]] i que confluïxen abdós en la capital comarcal del Racó. El primer seguix l'A-3 (Autovia Valéncia-Madrit), que ha de abandonar-se en [[Utiel]] per agarrar la N-330 (Alacant-França) en direcció cap a Terol-Saragossa. L'atre itinerari alternatiu des de [[Valéncia]], de major interés paisagístic pero més tortuós, és per la [[Pista d'Ademús]], que ix de l'Avinguda de les Corts Valencianes de la capital del Túria, seguint per [[Llíria]] i [[Chelva]] fins a Ademús. Les estacions de tren més properes son les de [[Terol]] i [[Utiel]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal d'Ademús se troben també els següents núcleus habitats, aldees en població estable:

* [[Sesga]]. Iglésia parroquial de la Puríssima Concepció ([[segle XVI]]). Font, abeurador i llavador públic.
* [[Mas del Olm]]. Iglésia parroquial de santa Bàrbara ([[segle XVII]]). Museu del Pa i forn típic.
* [[Val de la Sabina]]. Ermita de Sant Miquel Arcàngel ([[segle XVI]]).

Ademés, la vila d'Ademús conta en varies masades disperses pel seu terme municipal, entre les que destaquen:

* Altamira, al nort del terme municipal, en els llímits en el de [[Riodeva]].
* Guerrero, a la vora de la vega del riu Turia.
* El Soto, a la vora de la vega del riu Turia.
* La Balsa, en les últimes estribacions d'El Pinar, dominant el Túria.
* Las Veguillas de Sant Joan, a la vora del riu [[Bohílgues]].

=== Localitats llimítrofs ===
Donada la seua situació central dins de [[El Racó d'Ademús]], la major part del terme municipal d'Ademús llimita en els termes de la pròpia comarca: l'est llinda en el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], al sur en el terme de [[Cases Altes]], a l'oest en el de [[Vallanca]] i al nort en els de [[Castielfabit]] i [[Torrebaixa]], també en el terme de [[Riodeva]], població que se troba en la [[província de Terol]]. La rambla de Riodeva dibuixa el llímit nort del terme d'Ademús i la seua comarca.

== Història ==
Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].
La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en la important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc després torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].
[[Image: Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]

Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mijans del [[segle XIV]]: Ademús i [[Castielfabit]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.

Des de principis del segle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].

A mijans del [[segle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terremot que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó després del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà de alguna utilitat en el [[segle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.

Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien varies poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[segle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[segle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el segle XIX).

Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de [[1822]], dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de [[Terol]]. Ninguna d'elles se dugué a cap. La primera, per el efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en 1823 ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823).

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Martirián Sánchez Monterde
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Martirián Sánchez Monterde
| Partit_2 = [[OIV]]
| Alcalde_3 = Rafael Edo Pertegaz
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Jesus Férriz Hinojosa
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Jesus Férriz Hinojosa
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Jesus Blasco Sánchez
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Fernando Soriano Antón
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Fernando Soriano Antón
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Ademús conta en la actualitat en 1.242 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:white;"|Evolució demográfica d'Ademús des de 1842
|-
![[1842]] !! [[1877]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !![[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 3.033 || align=center| 3.339 || align=center| 3.415 || align=center| 4.092 || align=center| 3.866 || align=center| 2.827 ||align=center| 1.545 || align=center| 1.115 || align=center| 1.157 || align=center| 1.183 || align=center| 1.242
|}

Des de la última [[Guerra Civil|guerra civil]] i a lo llarc de la segona mitat del [[segle XX]] ha hagut una forta emigració, que fonamentalment se dirigia a [[Valéncia]], [[Port de Sagunt]] i [[Barcelona]]. Les condicions de vida d'estos emigrants han sigut plasmades en les obres de '''[[Francesc Candel]]''', destacat intelectual oriünt de la veïna [[Casas Altas]], guardonant en la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la [[Generalitat de Catalunya]]. També va ser molt significativa l'emigració temporal a les veremes del [[Languedoc]] francés.

L'evolució demogràfica negativa s'esta invertint en els últims anys, fonamentalment per la arribada d'immigrants procedents en la seua majoria de [[Romania]] i del [[Magrep]].

== Economia ==
L'accidentada orografia, l'altitut (660 metros) i el clima determinen l'activitat econòmica i el desenroll d'estes terres, dedicada tradicionalment a l'activitat agrícola. En lo relatiu als cultius, se diferencien els de secà -en terres de montanya que no se reguen- i els d'horta -que aprofiten les aigües del [[Túria]] i els seus afluents, rambles i sequies per al rec. En l'actualitat, l'[[armela]] s'ha convertit casi en monocultiu de secà, encara que en un passat no molt lluntà el [[cereal]] i el [[raïm|cep]] ocuparen grans extensions i originaren chicotetes industries derivades de la transformació de estos productes agrícoles. Per atra banda, la [[poma]] predomina com principal frutal de regadiu en la fèrtil Vega del Túria. Pomes d'Ademús que han tingut renom fora de la comarca, especialment la varietat autòctona ''esperiega'', apreciadíssima en els mercats.

L'industria, antany molt més diversificada (destileries, cantereries de escurada, teixiries, serraries, telers, etc.), en l'actualitat se reduïx a l'elaboració de productes de subsistència diària, encara que en una calitat remarcable i que fan les delícies dels visitants: [[pa]] i rebosteria tradicional, carn i gran varietat d'embotits, armeles i els seus derivats. En tot, algunes d'estes industries locals -càrnica i [[torró|torronera]], especialment- exporten els seus productes fora de la comarca.

Com capital de la comarca, el comerç se troba prou desenrollat en Ademús, on acodixen a provindre's gents d'atres poblacions del Racó. El mercat té lloc tots els dimecres en la plaça del Rabal. Existix una bona ret de servicis que van des de tallers de reparacions (coches, maquinaria agrícola, electrodomèstics), bancs i caixes d'aforros, numerosos bars, pubs i discoteques, restaurants, establiments hotelers, cases rurals, peluqueries, mobiliari, supermercats i atres comerços.

Els servicis sanitaris i educatius de major relleu en la comarca també queden ubicats en Ademús: el Centre Comarcal de Salut i l'Institut de Ensenyança Secundaria.

== Patrimoni històric-artístic ==
=== Arquitectura religiosa ===
*[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]. Ya en l'any [[1600]] s'aborda la construcció d'un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada a l'abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el [[20 de novembre]] de [[1644]], pero no va ser finalisada completament fins a la última década d'eixe segle. Erigida de nova planta des de [[1626]], en que se firmen les capitulacions en Pere d'Ambuesa, arquitecte que intervingué en l'obra del monasteri Jerónimo de [http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html[[Sant Miquel dels Reixos de Valéncia]],se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon d'una gran nau central, articulada en pilastres d'orde corinti, i nou capelles laterals. D'estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), en cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i miracles de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta en un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia l'esplèndida taula valenciana de l'obra de Bertomeu Baró, així com magnífiques peces d'orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del [[segle XVIII]], els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.
[[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|right|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Segle XIV. Ademús]]

*[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]. Erigida en el [[segle XIV]] segons models constructius del segle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantisima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.

*[[Ermita de Sant Joaquim]]. Situada en l'empinat carrer de Sant Joaquim, l'actual ermita del mateix nom formà part en el passat de l'antic '''Hospital de Pobres de Santa Ana''' d'Ademús. La fundació d'esta institució benèfica data de [[1446]], durant el regnat d'[[Alfons V el Magnànim]], en que se dona llicencia al Justiciat i Jurats de la vila per a l'erecció d'un hospital de pobres en la població. La seua capella, com l'institució, estigué originalment baix l'advocació de santa Ana. Se tracta d'un chicotet edifici de planta quadrada, que presenta arcs gòtics casi idèntics en la seua portada, en l'altar major i en el mur de llevant. L'ermita de Sant Joaquim és de gran valor en l'àmbit comarcal puix constituïx l'única recialla dels quatre hospitals que funcionaren antany en la comarca de [[El Racó d'Ademús]].

*Ermita de Santa Bàrbara. Edifici que data de la segona mitat del [[segle XVII]]. S'erigix dins del perímetro del castell, aproximadament en el solar on se trobà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere intramurs i la célebre [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/33-La+cruz+que+chilla+y+las+reliquias+de+Santa+Generosa+de+Ademuz.pdf "Cruz que chilla"]. Encara que el seu trespol se troba en ruïnes des de la década de [[1960]], la seua silueta en la cúspide de la vila forma part inseparable de l'image d'esta.

*Ermita de Nostra Senyora del Rosel. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del [[segle XVIII]] i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el [[riu Túria]], en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.

*Ermita de Sant Miquel Arcàngel. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mijans del [[segle XVI]]. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.

*[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del [[segle XVI]], l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent de esta va fer convenient que ya en el [[segle XVII]] se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.

*Iglésia parroquial de Santa Bàrbara. [[Mas de l'Om]]. Va ser l'últim dels eremitoris de les aldees d'Ademús en construir-se. Encara en la primera década del segle XVII els seus habitants se queixaven davant el rector de Sant Pere d'Ademús per la lluntania de la parròquia, demanat-li premis per a acodir a la veïna parròquia de [[La Puebla de San Migue]]l, per a complir en les seues obligacions cristianes. Poc després, tingué lloc la construcció de la llavors ermita de Santa Bàrbara. A finals del [[segle XVII,]] Mas de l'Om aplegaria a compartir vicari en Sesga, assignant-li un propi en l'últim terç del [[segle XVIII]].

=== Arquitectura civil ===
*[[Castell d'Ademús]]. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'Al-Dāmūs. Després de la seua conquista en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] ([[1356]]-[[1369]]). Destruïda i reconstruïda en varies ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[segle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.

*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx el element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.

*'''La Casa de la Vila'''. Presidix la plaça del Ajuntament, verdader centre neuràlgic de la vila migeval. En ella se situaren llavors diversos edificis d'importància, tant des del punt de vista administratiu, econòmic, com religiós: la Casa de la Vila (Ajuntament), la Cambra Vella del Blat (antic almodí o almagasén municipal de gra), la Casa Abadía i la desapareguda iglésia de Nostra Senyora de la Plaça, que funcionà durant varios segles com segona parroquial. Lo més característic de la Casa de la Vila és l'arcada de cantería de la planta baixa o llonja que servi en els animats mercats del passat.

*'''La Cambra Vella del Blat'''''. Situada en un dels extrems de la plaça de la Vila, la Cambra Vella del Blat constituí l'antic almodí o almagasén municipal de gra. La seua portada inferior dona pas a un carreró sense eixida on també se situaren atres dependències municipals. El caràcter públic de l'edifici durant l'época foral justifica la presencia del escut municipal en la seua entrada: les quatre barres en losange coronades de la Casa d'Aragó.

*'''La Presó Municipal'''. Situada darrere de la Casa de la Vila. Se tracta d'un edifici erigit en l'últim terç del [[segle XVI]]. D'ell destaca la seua portada en arc de mig punt, així com el interessant escut que la corona.

*'''El Forn de Dalt'''. Dels dos forns municipals que Ademús tingué en época foral, únicament subsistixen alguns elements arquitectònics del Forn de Dalt.

*'''El Molí de la Vila'''. Situat a la vora del riu [[Bohílgues]] i nutrint-se de les aigües d'este, se tracta del molí més antic del terme d'Ademús. La seua existència ya esta documentada en el [[segle XIII]], si be en aquella época era conegut com el Molí Real, ya que la [[Corona Aragonesa]] tenia jurisdicció sobre els forns i els molins de la vila. No obstant, [[Jaume II d'Aragó]], a principis del [[segle XIV]], donà l'edifici a la municipalitat. En les immediacions poden admirar-se diverses construccions relacionades en l'aigua: la Font Vella, el Llavador Públic, el Molí de Efrén. Tots estos elements fan de l'entorn un dels més visitats de la vila.

*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del [[segle XVIII]], aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Túria, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros''''']] conduïen a la ciutat de [[Valéncia]] per les aigües del Túria.

*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del [[segle XVIII]] i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].

*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.

== Museus i espais culturals ==
*'''Museu per a l'Interpretació de l'Aigua'''. Estajat en el Molí de la Vila, propon un recorregut expositiu que subralla l'importància de l'aigua en la naturalea i les activitats econòmiques de la comarca.
*'''Museu del Pa i forn tradicional'''. Situat en el [[Mas de l'Olm]], acollix diferents utillages relacionats en el tradicional cultiu del cereal i la seua transformació, així com un antic forn de pa que es posa en funcionament en ocasions especials.
*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra de arquitectura del ferro, acollix també diversos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.
*'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del [[segle XVI]].

== Gastronomia ==
La gastronomia ademucera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes ''[[gaches]]'' (fetes en farina de dacsa), les ''almortas'', el ''empedrado'' o el ''puchero'', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns de estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament.

L'abundant ''armela'', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|''alajuz'']], dolç d'orige àrap elaborat en [[mel]], [[pa]] rallat i [[armela]].

L'exquisita '''poma d'Ademús''', molt apreciada en els mercats, els codonys i atres frutes de la fèrtil vega del Turia son usats en una rica i variada rebosteria tradicional.

== Festes i tradicions populars ==
* '''Fira de Sant Josep''', [[19 de març]]. Tradicional fira de ganado.
* '''Sant Vicent Ferrer''', següent dumenge de Pasqua de Resurrecció. [[Mona|Mona de pasqua]] i, per la nit, tradicionals ''Hoguericas de San Vicente'' en els carrers.
* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui les més concorrits. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]].
* '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.
* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.
* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.
* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres ''[[albades]]'', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar després de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.
* En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals ''[[carnestoltes]]'', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes.

== Personalitats destacades ==
*[[José Ríos (sacerdot)]]. Escritor i antiquari del [[segle XVIII]]. Naixcut en Ademús, el doctor Ríos va ser rector de [[Llíria]] i més tart de [[Cullera]], on va morir en [[1777]].
*[[Vicent Espanyol]]. Rector de la iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús a mijans del segle XVIII i que mantingué relacions epistolars en Mayans i atres ilustrats.
*[[Eusebi Cañas]]. Escritor i traductor del segle XVIII. Sacerdot jesuïta natural d'Ademús que se establí en [[Itàlia]] i allí formà part del círcul del ilustrat valencià Manuel Lassala. Va morir en [[Itàlia]] en [[1809]].
*[[Elvira Lindo]]. Destacada escritora i guionista. Naixcuda en [[Cadis]] ([[1962]]) la qual la seua família és originaria d'Ademús.

== Enllaços externs ==
* [http://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús]
* [http://www.icera-rincondeademuz.es/ Pàgina web de l'''Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademús'' i la seua revista ''ABABOL'']
* [http://www.rincondeademuz.com/manzanas/index.htm Pomes d'Ademús]
* [http://www.topwalks.net/en/rincon_ademuz.htm Algunes rutes senderistes per les terres d'Ademús]
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
* [http://www.noticiasdelrincon.com Noticies d'Ademús]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Ademuz}}
{{Municipis de El Racó d'Ademús}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Requena

2013-01-19T23:32:12Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:LOCALI~2.PNG‎| 100px]]
|image_província = [[Image:LOCALI~4.PNG‎| 125px]]
|nom = Requena
|image_escut = [[Image:EscudoRequena.jpg‎ ]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]]
|partit_judicial = Requena
|coor = 39°29′N 1°06′O / 39.483, -1.139°29′N 1°06′O / 39.483, -1.1
|superfície = 814,2 km²
|altitut = 692 msnm
|població = 21.278 hab. (2009)
|densitat = 26,13 hab./km²
|gentilici = Requenenc/a
|llengua = Castellà
|còdic_postal = 46340
|festes = Fira i festa de la Verema
|alcalde = Adelo Montés Diana ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.requena.es/ Web oficial de Requena]
|notes =
}}
'''Requena''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]). Està situat en la part oriental de la [[Utiel-Requena|comarca Utiel-Requena]]. El seu terme municipal s'estén per una gran part de la conca superior del [[riu Magre]] i és, per extensió, el major terme de la [[Comunitat Valenciana]]. Conta en 21.278 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2009]]). El municipi és castellaparlant. Dòna nom al Full 720 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

== Geografia ==
Està ubicada entre l'altiplà [[Castella-La Mancha|castellà-manchec]] i el [[Mediterràneu]] del que tan sols la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la [[província de Valéncia]], on el Riu [[Cabriel]] la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 [[metro|m.]]) la separen de les montanyes del [[Túria]].

Abunden les pinades, fonts i brolladors i el [[Riu Magre]] és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les [[vinya|vinyes]], en els que es basa l'economia local. '''Requena''' està considerada com una autèntica porta de l'Altiplà.

=== Localitats llimítrofes ===
[[Utiel]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Venta del Moro]], [[Cofrents]], [[Cortes de Pallars]], [[Yàtova]], [[Bunyol]], [[Setaigües]], [[Chera (Valéncia)|Chera]], [[Loriguilla]], i [[Chelva]] totes elles de la [[província de Valéncia]] i també en el [[riu Cabriel]] que la separa de la [[província d'Albacete]].

=== Clima ===
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els [[estiu|estius]] són curts i més calorosos que en el litoral en nits fresques, i els [[hivern|hiverns]] són llarcs i gèlits, superant-se fàcilment els 6 mesos seguits d'hivern. La [[neu]] és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats durant l'época estival.

{| class="wikitable"
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" | Mes
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Gin
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Feb
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mar
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Abr
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mai
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Juny
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Jul
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Ago
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Set
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Oct
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Nov
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Dec
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Any
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mijana Màx °C
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 5,8
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 7,5
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 9,9
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 14,3
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 18,0
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 25,2
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 28,2
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 30,8
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 27,9
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 21,4
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 14,2
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 8,1
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 13,4
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;" | Mijana mín °C
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -5,2
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -3,5
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 0,7
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 9,9
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 11,2
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,5
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 15,1
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 16,0
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,9
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 10,4
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 4,7
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -2,6
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 5,3
|-
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Pluges mm
| style="background: #2288BB;" | 58
| style="background: #2288BB;" | 46
| style="background: #44AADD;" | 29
| style="background: #44AADD;" | 50
| style="background: #44AADD;" | 58
| style="background: #66CCFF;" | 39
| style="background: #66CCFF;" | 28
| style="background: #66CCFF;" | 24
| style="background: #66CCFF;" | 29
| style="background: #44AADD;" | 56
| style="background: #2288BB;" | 58
| style="background: #2288BB;" | 70
| style="background: #2288BB;" | 541
|}

== Demografia ==
El municipi de '''Requena''' conta en 21.278 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2009]]).
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolución demogràfica de Requena
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 12.029|| align=center|14.457|| align=center|16.236 || align=center| 17.658 || align=center| 18.818 || align=center| 17.650 || align=center| 19.422|| align=center|20.253 || align=center| 18.933 || align=center| 17.840|| align=center| 18.152 || align=center| 17.014 || align=center| 19.092 || align=center| 20.046 || align=center| 20.216 || align=center| 20.440 || align=center| 20.807 || align=center| 21.278
|}

== Política ==

{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = [[Tomás Berlanga]]
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Tomás Berlanga / [[Regino Díaz]] / [[Mercedes Peris]]
| Partit_2 = Independents
| Alcalde_3 = [[Antonio Monteagudo Luján]]
| Partit_3 = [[PSPV]]-[[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]]
| Alcalde_4 = Antonio Monteagudo Luján / [[Flor Mercedes Cebrián]]
| Partit_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = [[Mª Emma Iranzo Martín]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Mª Emma Iranzo Martín
| Partit_6 = PPCV
| Alcalde_7 = Adelo Montés Diana
| Partit_7 = PSPV-PSOE
| Alcalde_8 = Adelo Montés Diana
| Partit_8 = PSPV-PSOE
}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.requena.es/ Ajuntament de Requena]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Requena}}
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Borriana

2013-01-19T23:32:06Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''', és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], de la comarca de la [[Plana Baixa]] en la província de [[Província de Castelló|Castelló]].

== Geografia ==
Es situa esta localitat front a la costa del mar [[Mediterràneu]], en la part més plana de la [[comarca]] de la [[Plana Baixa]] i rodejada de camps de [[taronja|taronges]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de '''Borriana''' es troben també els següents núcleus de població:

*'''Alqueries de Santa Barbera'''.
*'''Poblats marítims'''

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de '''Borriana''' llimita en les localitats de [[Les Alqueries]], [[Nules]], [[Vilareal]] i [[Almassora]], totes elles de la [[província de Castelló]].

== Demografia ==
En 34.235 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]), '''Borriana''' és la tercera localitat de la [[província de Castelló]] per població.

En els últims anys ha experimentat un fort creiximent demogràfic en gran part degut a l'immigració estrangera.

== Economia ==
La seua economia està basada en l'[[agricultura]], predominant el cultiu del [[taronja|taronger]]. L'industria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de [[cítrics]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.burriana.es Ajuntament de Borriana]
*[http://www.burrianasemanal.es burrianasemanal.es] Revista semanal de Borriana
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
*[http://www.danividal.net Pagina del nostre campeó Dani Vidal.]
*[http://www.elperiodic.com/burriana/ elperiodic.com] Periòdic digital de Borriana
*[http://www.festesdelcarmen.com www.festesdelcarmen.com] Comissió Festes del Carme (Port de Borriana).
*[http://www.laplanaaldia.com/burriana Notícies de Borriana] - LaPlanaAlDia.com

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Morella

2013-01-19T23:32:03Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image: Comarca_Morella.png‎|95px]]
|image_província = [[Image: Morella.png‎|100px]]
|nom = Morella
|image_escut = [[Image: Escudo_de_Morella.svg.png|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Els Ports]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Vinaròs]]
|coor = 40°37′9″N 0°6′2″O
|superfície = 413,5 km²
|altitut = 984 msnm
|població = 2822 hab.
|densitat = 6,82 hab./km²
|gentilici = Morellà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12300
|festes = Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
|alcalde = Joaquim Puig Ferrer ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.morella.net/ Web oficial de Morella]
|notes =
}}
'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada al nort de la [[província de Castelló]], capital de la [[comarca]] d'[[Els Ports de Morella]], en ple [[Maestrat]]. El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la [[Comunitat Valenciana]]. Conta en 2.822 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2009]]).

== <big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
==
Morella, ciutat de la [[província de Castelló]] llimítrof en les de [[província de Terol|Terol]] i [[província de Tarragona|Tarragona]], apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metros d'altitut i en accessos a través dels ports de montanya de Torre Miró (1259 m.) i Querol (1020 m.).

El relleu abrupte i montanyós de la comarca d'[[Els Ports de Morella]] sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscs de pins, carrasques, roures, [[rambla|rambles]] i [[mola|moles]].

El seu clima és [[Clima mediterràneu continentalisat|mediterràneu]] d'alta montanya, en estius frescs i hiverns molt frets en gelades freqüents i abundants nevades. Durant els mesos més centrals de l'hivern, el fort vent de [[mestral]] (NO), que sovint bufa en esta zona, provoca que la sensació tèrmica descendixca en numeroses ocasions d'uns -20[[°C]].

La [[N-232]] és l'eix de comunicació de Morella en [[Saragossa]] i [[Logronyo]]. Aixina mateix, esta carretera conecta Morella en els destins turístics valencians del litoral, en l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]]) i en la carretera [[N-340]]. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la [[N-238]] que enllaça posteriorment en la [[N-232]] en direcció a Morella.

=== Pedanies ===

En el terme municipal de Morella es troben les següents [[pedanies]], ordenades per població segons l'INE 2008:<ref>[http://www.Ine.es/nomen2/index.Do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=080&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - unitats poblacionals de Morella] i [http://www.civis.Gva.es/pls/civisc/p_civis.Detall1?ent=1208000000&codigo=nucleo&codcat=12080&tabla=NUCLIS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Nucleos+de+Población Portal CIVIS-Información municipal de la Generalitat Valenciana]</ref>

* [[Primera del Riu (Morella)]], 156 hab.
* [[Segona del Riu (Morella)]], 108 hab.
* [[coll i Moll]], 65 hab.
* [[Ortells]], 56 hab.
* [[Chiva de Morella]], 42 hab.
* [[La Bespa]], 30 hab.
* [[La Roca (Morella)]], 27 hab.
* [[Muixacre]], 24 hab.
* [[Morella la Vella]], 17 hab.
* [[Els Llivis]], 16 hab.
* [[Castellons (Morella)|Castellons]], 13 hab.
* [[Font en Torres]], 12 hab.
* [[La Pobla d'Alcolea]], 10 hab.
* [[Herbeset]], 6 hab.
* [[Vallivana]], 3 hab.

=== Localitats llimítrofes ===
<center>
''Localitats llimítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="75%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Sorita del Maestrat]], [[Palanques]]
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Herbés]]
| width="35%" align="center"|'''nordest:''' [[Castell de Cabres]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Forcall]], [[Villores]], [[La Mata de Morella]]
| width="30%" align="center"|'''Morella'''
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Vallibona]]
|-
| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[Cinctorres]]
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Castellfort]], [[Ares del Mestre]]
| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Catí]]

|}
</center>

== Història ==
[[Image:800px-Morella Panorama1.jpg|thumb|280px|<center>Vista general</center>]]
Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga ''Castra Aelia'' dels romans i feu del [[guerres carlistes|carlisme]] en temps del general [[Ramón Cabrera|Cabrera]], senyoreja el paisage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.

=== Prehistòria ===
En la seua comarca s'han trobat numeroses i interessants recialles arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per estes terres. En ''Els Solanes'' van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'[[Edat de Bronze]] i hipogeus en ''Hostal Nou'', relíquies prehistòriques que foren lamentablement destruïdes. Morella fon un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ya que es considera que la seua fundació data del periodo [[eneolític]], que se situa entre l'any [[2500 a. C.|2500 a. C.]] i el [[200 a. C.|200 a. C.]] En l'arribada dels [[celta|celtes]] s'establí en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces.

=== Antiguetat ===
De l'estada dels [[Grècia antiga|grecs]] per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tesor de Morella, les valioses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut.
Els [[cartaginesos]] no varen conseguir sometre els ilercavons, descendents dels beribraces. [[Aníbal]] pactà en ells i els va convertir en aliats seus. [[Mandonio]], règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons lluitaren unes vegades al costat dels cartaginesos i atres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.
Després de la mort del general [[Quinto Sertorio]], que s'havia rebelat contra el poder de [[Roma]], tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella fon profundament romanisada i els seus habitants seguiren els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títul de municipi romà i es va integrar en la província [[Tarraconense]].

=== Alta Edat Mija ===
El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els [[vàndal]]s van prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any [[411]]. Els visigots manats per [[Ataúlfo]] varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que [[Eurico]] es va apoderar totalment de la província l'any [[476]].

[[Image:800px-Morella-castle.jpg|thumb|left|220px|<center>Castillo de Morella</center>]]
=== Periodo àrap ===
Fon ocupada pels [[Ètnia bereber|berebers]] l'any [[714]]. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del [[Cid]] que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste [[Rodrigo Díaz de Vivar]], contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa [[al-mundir al-Hayib]] i el rei cristià [[Sancho Ramírez d'Aragó]]. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el [[14 d'agost]] de [[1084]], en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el cridat ''[[Pla del Rei]]'', derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.

=== Baixa Edat Mija ===
L'any [[1117]] el rei Don [[Alfonso I el Batallador]] va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]] intentà apoderar-se d'ella l'any [[1157]], després de la conquista d'[[Alcanyís]], pero no ho va conseguir. Havia de ser [[Jaume I el Conquistador]] qui, l'any [[1232]], expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor [[Blasco d'Alagó]] -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el [[16 d'abril]] de [[1233]] la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de [[Sepúlveda]] i [[Extremadura]]. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el [[16 de febrer]] de [[1249]]. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

=== Edat Moderna ===
L'any [[1672]] va patir els estragos d'una epidèmia que els documents de l'época denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses [[Festes Sexenals]], en commemoració de la decisió presa el [[14 de febrer]] de [[1673]] de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Deu de Vallivana quan Morella patí esta epidèmia de pesta.

Durant la [[Guerra de Successió]], Morella va prendre partit per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Els partidaris de l'[[archiduc Carles]], al comandament de Mut de [[Valjunquera]], varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el [[3 de febrer]] a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

[[Image:800px-Morella Panorama.jpg|800px|Vista panoràmica de la localitat des del castell.]]

En [[1808]] es sumà al patriòtic alçament contra [[Napoleó]]; com en molts llocs van ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de [[1813]] les forces espanyoles, manades pel general [[Elío]], van conseguir reconquistar-la.

=== Edat Contemporànea ===
En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

Al morir Fernando VII en [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítol II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.
[[Image:800px-Morella-Calbo.jpg|200px|thumb]]
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.

== Demografia ==
*

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<ref>[http://www.ine.es/intercensal/intercensal.Do INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842] i [http://www.civis.gva.es/civis/es/index_menu.Htm Portal CIVIS] [http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=1208000000&codigo=ente&codcat=12080&tabla=HABITANTS&opcion=1&categoria=Municipio&escudo=ep/1208000000.gif&bandera=&denominacion=Morella&tit=Habitantes Habitants de Morella]</ref>

![[1860]] !! [[1877]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 6.563 || align=center| 7.190 || align=center| 6.812 || align=center| 7.335 || align=center| 6.722 || align=center| 5.498 || align=center| 5.832 || align=center| 5.037 || align=center| 4.786 || align=center| 4.132 || align=center| 3.652 || align=center| 3.337 || align=center| 2.717 || align=center| 2.797 || align=center| 2.718 || align=center| 2.815 || align=center| 2.822
|}

== Política ==
{{Alcaldes_España
| Alcalde_1 = Rafael Sabater - Francisco Blasco
| Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
| Alcalde_2 = Francisco Blasco - Ramón Tena
| Partido_2 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
| Alcalde_3 = José Vives Borrás
| Partido_3 = [[PP]]
| Alcalde_4 = Javier Fabregat Antolí
| Partido_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Joaquim Puig i Ferrer
| Partido_8 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Economia ==

Morella caracterisada per la [[indústria textil]], ha sigut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. Mentres que l'agricultura i la ganaderia (porcina i avícola) complementen la seua activitat econòmica.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
[[Image:800px-SantaMariaMorella.jpg|thumb|220px|left|<center>Iglésia Archiprestal</center>]]
* '''[[Església de Santa Maria (Morella)|Iglésia de Santa Maria]]'''. L'església Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció [[arquitectura gòtica|gòtica]] reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Gloria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del [[sigle XIV]] i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.

* '''convent de San Francesc'''. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del [[sigle XV]]. L'església del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en el [[1800]]. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original.
* '''Església de Sant Nicolau'''. La que fon Església de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

=== Monuments civils ===
[[Image:398px-Morella puerta.jpg|thumb|170px|<center>Porta</center>]]
* '''[[Castillo de Morella|Castillo]]'''. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per on van entrar en [[1838]] els carlins, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
* '''Muralles Medievals'''. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
* '''Aqüeducte de Santa Lluïa'''. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "''Vinatxos''" i del "''Aljup''" cap a la "''Font Vella''" de Morella.

* '''Ajuntament'''. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
* '''Cases Solariegues'''. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del [[sigle XVI]], és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són només uns eixemples més.

== Llocs d'interés ==

* '''Cuevas prehistòriques de Morella La Vella''' (pintures rupestres [[Patrimoni de la Humanitat]]).
* '''Rius Bergants i Cérvol'''. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de ''Els Ports'' són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un paisage aspre i accidentat.
* '''Cimes montanyoses'''. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la ''Mola dels Fusters'', la ''Mola del Moixacre'', el ''Turmeli'', el ''Regaxolet'', el ''Bovalar'', el ''Port de Torre Miró'', la ''Nevera de Catí'' o el ''Tossal de Xivalcolla''.
* '''Camí del Cid'''. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del [[Cid Campeador]], Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.

== Gastronomia ==

La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: [[corder]], [[porc]], [[embotit]]s i [[pernil]]s, [[trufa|trufes]], etc. Plats típics: [[vedella tendral]], gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, [[conill]] en [[vaqueta]]s, [[perdiu]] en [[escabeig]], [[Lactarius deliciosus|robellones]], croquetes morellanes, [[carn salada i fumada]], [[quallada]], flaons.

== Festes ==
La majoria tenen orige en el cult religiós.

* Sant Julià, patró de la ciutat (7 giner).
* Sant Antoni (cap de semana posterior al 17 de giner).
* Carnestoltes
* Cicle de rollos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
* Pregària en el santuari de [[Vallivana]] (primera fi de semana de maig).
* Corpus Christi.
* Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
* Bous de Sant Roc (agost).
* Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre).
* [[Sexeni de Morella]]: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi ([[torn d'alfarer|torners]], teixidors, llauradors, arts i oficis, [[pelegrí]]ns, ''gitanetes'') realisa la seua dansa. La pròxima, en agost de l'any 2012.
* [[Sexeni de Morella|L'Anunci]]: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.

== Persones celebres naixcudes en esta localitat ==

* Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.

* [[Joaquín Oliet Cruella]]: pintor neoclàssic del sigle XIX.

* [[Juan Francisco Cruella]]: pintor muraliste del sigle XIX.

* José Segura Barreda: sacerdot i historiador del sigle XIX.

* [[Francesc de Vinatea]]: ''Jurat en Corts''. Sigle XIV.

* [[Salvador Alepus]] (Salvatore Alepus):<ref>http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana</ref> teòlec i poeta (Morella, 1503 – [[Sàser]] [[Sardenya]] 1568) arquebisbe de Sàser des de 1524.

* Ramón Ripollés Cardona: soldat pertanyent al grup conegut com [[Sege de Baler|els Últims de Filipines]].

== Agermanament ==
* [[Baler]], [[Filipines]]

== Vore també ==
* [[Aqüeducte de Morella]]
* [[Sexeni de Morella]]
* [[Jaciment icnològic del Barranc de Vallivana]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.
* [http://www.morella.Net Morella.Net]
* [http://www.morellaturistica.Com Web Turística de Morella]
* [http://morella.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Morella realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
* [http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Morella,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana,+Espa%C3%B1a&t=k&om=1&ll=40.620012,-0.102117&spn=0.007492,0.021629 Vista des de satèlit en Google Maps]
* [http://www.todosobremorella.Com/ Tot Sobre Morella - Fotos de Morella. Més de 3000 fotos de Morella]
* [http://www.cuevascastellon.uji.es/ Totes les cavitats de la província al detall]
* [http://www.caminodelcid.Org/Poblacion_Morella.aspx Informació sobre Morella en El Camí del Cid]

== Notes ==
<references />

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Dénia

2013-01-19T23:31:52Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:Deniacomunitatvalenciana.png|90px]]
|image_província = [[Image:Localisació deniamarinaalta.png|80px]]
|nom = Dénia
|image_escut = [[Image:Escut_Dénia.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[Marina Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Dénia]]
|coor = 38°50′26″N 0°06′20″E
|superfície = 66,2 km²
|altitut = 22 msnm
|població = 44.035 hab.
|densitat = 665,18 hab./km²
|gentilici = Denier, -a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 03700
|festes = Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
|alcalde = Ana María Kringe Sánchez ([[PPCV|PP]])
|uep = [http://www.ayto-denia.es Web de l'ajuntament de Dénia]
|notes =
}}

'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

== Història ==
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor pasant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la tiafa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial qeu acunyarà sa pròpia moneda hasda la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué hasda la ivnasió almoràvide.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i expermienta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, qeu se independisà administrativament enetre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la pasa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

== Economia ==
La crisis de la pasa, desde principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.

== Gastronomia i festes ==
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una exceplent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].

== Política ==
El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als concellals que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornantse a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Joaquín Chornet Torres
| Partit_1 = [[Unió de Centre democràtic (Espanya)|UCD]]
| Alcalde_2 = Jaime Sendra Timoner
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Pepe Crespo Mahiques
| Partit_3 = Gent de Dénia
| Alcalde_4 = Sebastià Garcia i Mut
| Partit_4 = [[Bloc Nacionalista Valencià|Bloc]]
| Alcalde_5 = Sebastià Garcia i Mut (1993-1995) Pedro Pastor (1995-1997)
| Partit_5 = [[Bloc Nacionalista Valencià|Bloc]] Gent de Dénia
| Alcalde_6 = Miguel Ferrer Marsal (*)
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Francisca Viciano Guillem
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Francisca Viciano Guillem Ana Kringe Sánchez(**)
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] [[PPCV]]
}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.denia.es/ Ajuntament de Dénia]
*[http://www.canfalimarinaalta.es/ Periòdic Canfali Marina Alta]
*[http://www.denia.net Portal Turístic de Dénia].
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03063&Submit.x=39&Submit.y=10 Índex Estadístic Municipal de Dénia.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://maps.google.es/maps?ll=38.840429,0.108575&z=12&hl=es&t=h en Google Maps]
*[http://denia.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agencia Valenciana de Turisme].
*[http://www.justo.gva.es/civis/va/indexmenu.htm Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana].
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
*[http://www.uv.es/barroso/galeria Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia]
*[http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
*[http://visita-denia.alsito.com/ Vista virtual de Dénia]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Catarroja

2013-01-19T23:31:48Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==
Situat en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l'[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d'Albufera és famós, i gràcies a ell s'ha convertit en el breçol de l'''[[all i pebre]]'' (plat típic valencià la base principal del qual és l'[[anguila]]).

Catarroja s'estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s'eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l'oest de la comarca.

L'horta i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l'Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.

Els camps d'arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d'[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
*'''Barri de les Barraques'''.
*'''Barri del Toll'''.
*'''Barri de la Rambleta'''.
*'''Barri de la Raval'''.
*'''Port de Catarroja'''.
*'''Barri de la regió'''.

=== Localitats llimítrofs ===
Catarroja llimita en les següents localitats:
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Torrent (Valéncia)

2013-01-19T23:31:45Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet ([[PPCV]])
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
|notes =
}}

'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].

== Història==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys després de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[segle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

== '''Monuments''' ==
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus==
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen les seues senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[segle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== Festes==
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
*'''15 al 19 de març''': [[Falles]].
*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[Maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Moncada

2013-01-19T23:31:36Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' [mon-'ka] és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), pertanyent a la comarca de l'[[Horta Nort]]. Conta actualment en uns 23.478 habitants. Moncada és molt rica en història i cultura.

Actualment el Poble de Moncada conta en una secció activa de [[JJGAV]] (Joventuts del [[GAV]]).

=== Al voltant del nom ===

El nom impost pels pancatalanistes, és “Montcada”, i utilisen com a argument que Moncada està situada en un mont. Açò no és cert. Moncada està situada dins d'un clot, entre el Tossal Pelat i les montanyes de [[Nàquera]], el [[Garbí]] , etc...

== Referències ==
{{Traduït de|es|Moncada}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[http://www.uiquipedia.org títul de l'enllaç]

Chiva

2013-01-19T23:31:32Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]] i situat en la [[comarca]] de [[La Foya de Bunyol]].

== Geografia ==
=== Localitats llimítrofs ===
Chiva llimita en les següents localitats: [[Chestalgar]], [[Chest]], [[Ribarroja del Túria]], [[Quart de Poblet]], [[Aldaya]], [[Torrent]], [[Godelleta]], [[Bunyol]] i [[Setaigües]] totes elles en la [[província de Valéncia]].

{{Municipis de la Foya de Bunyol}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Xàtiva

2013-01-19T23:31:20Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:xativacvalenciana.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[La Costera]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Xàtiva]]
|coor = 38°59′25″N 0°31′16″O
|superfície = 76,60 km²
|altitut = 115 msnm
|població = 29.363 hab.
|densitat = 383,33 hab./km²
|gentilici = Xativí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46800
|festes = agost
|alcalde = Alfonso Rus Terol ([[PPCV]])
|uep = [http://www.xativa.es Web Oficial de Xàtiva]
|notes =
}}

'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És la capital de la comarca de [[La Costera]].

Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i [[Sogorp]] tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: [[1347]].

Els habitants de Xàtiva es nomenen xativins, encara que popularment es coneixen per [[socarrats]], perque la ciutat va ser cremada per les tropes de [[Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]].

== Geografia ==
Situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el riu [[Canyoles]]. El seu terme, es un perímetro molt desigual. Fora del terme conta en diversos enclavaments territorials, destacant per la seua extensió el Realenc.

La ciutat està enclavada als peus del Castell els caents del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'[[Horta de Xàtiva]].

Llimita en [[L'Alcúdia de Crespins]], [[Barcheta]], [[Canals]], [[Cerdà]], [[Estubeny]], [[Genovés]], [[La Granja de la Costera]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]], [[Llanera de Ranes]], [[La Llosa de Ranes]], [[Montesa]], [[Novele]], [[Roglà i Corberà]], [[Torrella]] i [[Vallés]] (en la mateixa comarca); en [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Càrcer]], [[Ènova]], [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[Sellent]] i [[Castelló de les Guerres]] (en la comarca de la [[Ribera Alta]]); en [[Anna]] i [[Énguera]] (en la [[Canal de Navarrés]]); en [[Bellús]], [[Benigànim]], [[Guadasséquies]] i [[L'Olleria]] (en la [[Vall d'Albaida]]) i en [[Simat de Valldigna]] (en la comarca de la [[Safor]]).

=== Climatologia ===
El clima a Xàtiva és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, els estius són més calorosos que en la resta del [[Comunitat Valenciana]], registrant-se freqüentment les màximes de tota Valéncia en l'estiu.

=== Núcleus ===
* Xàtiva
* [[Annauir]]
* [[El Realenc]]
* [[Sorió]]
* [[Torre d'En Lloris]]

== Enllaços Externs ==
* [http://www.xativa.es Web de l'Ajuntament de Xàtiva]
* [http://www.a13.san.gva.es Sanitat Area 13, Hospital Lluís Alcañís]
* [http://www.upv.es/xativa Extensió de la Universitat Politècnica de Valéncia en Xàtiva]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
* [http://www.cvxativa.com Club Voleibol Xàtiva]

{{Municipis de La Costera}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Cocentaina

2013-01-19T23:31:16Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és una ciutat situada en el nort de la [[província d'Alacant]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Capital de la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Durant un temps el seu nom oficial fon Co'''n'''centaina, passant posteriorment al nom actual '''Cocentaina'''. Conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

== Geografia ==
Cocentaina està situada en las riberes del [[riu Serpis]], en la vertent est de la [[Serra de Mariola]]-Pic del Montcabrer (1.390 m). Capital de la comarca de El Comtat, en 24 municipis i una extensió de 378,9 Km2.

Posseïx un clima de transició entre el mediterràneu i el continental. El major índex de precipitacions es registra en els mesos de [[setembre]], [[octubre]] i [[novembre]] i en els mesos de [[març]] i [[abril]].

Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per mig de la [[N-340]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de Cocentaina se troben els següents barris i pedanies:

*'''Barris''':
*[[Urbanisació Gormaig]]
*[[Residencial Entrepinos]]
*[[L'Altet (en construcció)]]
*[[Beniasent (en construcció)]]
*[[Mas de Moltó]]
*[[Ferrocarril - Barri Roig]]
*[[Eixample (Xixona)|Eixample]]
*[[Riera - Sant Hipòlit]]
*[[Real Blanc]]
*[[Llauradors]]
*[[Sant Jaume (Xixona)|Sant Jaume]]
*[[La Goma]]
*[[Fraga (Alacant)|Fraga]] (Centre Històric Antiga Juderia)
*[[Vila Vella]] (Centre Històric Antic barri cristià)
*[[El Raval (Xixona)|El Raval]] (Centre Històric Antic barri morisc)

*'''Pedanies''':
*[[Alcudia (Cocentaina)|Alcudia]]
*[[Algars (Xixona)|Algars]]
*[[Penella]]
*[[Poble Nou de Sant Rafel]].

=== Localitats limítrofs ===
Llimita en els térmens municipals d'[[Agres]], [[Alcosser]], [[Alcoy]], [[L'Alqueria d'Asnar]], [[Benilloba]], [[Benillup]], [[Benimarfull]], [[Gorga]], [[Millena]], [[Muro]], [[Penàguila]] i [[Bocairent]]. Este últim pertany a la [[província de Valéncia]]

== Demografia ==
Cocentaina conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

== Contestans ilustres ==
*[[Francisco Nicolás Borrás]], [[Pintura artística|pintor]], [[retor]].
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]], pintor.
*[[Agustín Arques Jover]], [[franciscà]], [[escritor]] i [[historiador]].
*[[Antonio Torró Sansalvador]], franciscà, [[filòsof]] i [[teòlec]] catòlic.
*[[Gustavo Pascual Falcó]], [músic i autor del passodoble [[Paquito el Chocolatero]].
*[[Justo Sansalvador Cortés]], músic.
*[[José Pérez Vilaplana]], músic.
*[[José Luis Moltó]], jugador internacional de voleibol.
*[[Vicente Belda]], ciclista internacional.
*[[Vicente Paul Agulló Sanchis]], ("Agulló de Cocentaina"), escultor.
*[[Carolina Ferre Amat]], periodiste.
*[[Antonio Ferrándiz Montava]],músic
*[[Octavio Cerdá]],futboliste.
*[[Eduardo Pérez Ferre]],futboliste.
*[[Francisco Valor Llorens]],músic.

== Grups i associacions culturals constestanes ==
*Ateneu Musical de Cocentaina.
*Centre d'Estudis Contestans.
*Centre Excursioniste Contestà.
*[[Cor de Càmara]] "[[discanto|Discantus]]".
*[[Cor]] "Just Sansalvador".
*Grup de Danses Cocentaina.
*Grup de Danses el Convent.
*Grup de Danses Real Blanc.
*Orquesta de Pulso Púa "La Paloma".
*Grup de teatre "Teló Teatre".
*Unió Musical Contestana.
*Colla de Dolçaines i Tabals "Mal Passet"
*Club Ye Faky Fútbol Sala
*Riders team
*Club Deportiu Contestà

== Enllaços externs relacionats en Cocentaina ==
*[http://www.cocentaina.es Ajuntament de Cocentaina]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03056&Submit.x=16&Submit.y=8 Índex estadístic municipal de Cocentaina.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://www.firadecocentaina.org Web Fira de Tots Els Sants]
*[http://www.jfcocentaina.org Web Federació Junta de Festes de Moros i Cristians]
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]
*[http://cocentaina.comunitatvalenciana.com Web de turisme de Cocentaina realisada per l'Oficina de Turisme per al portal turístic de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha extret l'informació en el seu consentiment.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

{{Localitats d'El Comtat}}
{{Capitals comarques}}

Énguera

2013-01-19T23:31:11Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''V<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Pertanyent a la comarca del [[Canal del Navarrés]]. Conta en 5.762 habitants.

== Celebritats de la localitat ==
* [[Fray Francisco Cabezas]], arquitecte i religiós.
* [[Manuel Ciges Aparicio]], escritor i polític.
* [[Manuel Tolsá]], arquitecte i escultor.
* [[Eduardo López Palop]], advocat, notari i escritor. Membre del Consell del Regne.
* [[Emili Granero]], escritor.
* [[José Garnelo y Alda]], pintor i erudit.
* [[José Ibáñez Marín]], militar, escritor i historiador-
* [[José Palop Gómez]], dibuixant de còmics.
* [[José María Albiñana Sanz]], especialiste en malalties nervioses i mentals i polític.
* [[Nacho Vidal]], actor de cine pornogràfic i actualment productor.

{{Municipis de El Canal de Navarrés}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Llíria

2013-01-19T23:31:06Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província =
|nom = Llíria
|image_escut =
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Camp de Túria]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Llíria]]
|coor = 39°38′N 0°36′O
|superfície = 228 km²
|altitut = 164 msnm
|població = 22.441 hab.
|densitat = 98,43 hab./km²
|gentilici = Llirià, lliriana.
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46160
|festes = 29 de septiembre
|alcalde = Manuel Izquierdo Igual ([[PPCV]])
|uep = [http://www.lliria.es Web Oficial de Llíria]
|notes =
}}

'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]]. Conta en 22.441 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]).

== Geografia ==
Situat sobre el peu que s'estén des de les montanyes d'[[Alcubles]] i [[Marines]] fins al marge esquerre del riu [[Túria]]. Dòna nom al Full 695 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

En el seu paisage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.

La vegetació és més rica en les montanyes del nort, on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]].

També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

=== Localitats llimítrofs ===
Llíria llimita en [[Casinos]], [[Domenyo]], [[Benaguasil]], [[Benissanó]], [[La Pobla de Vallbona]], [[Olocau]], [[Marines]], [[Les Alcubles]], [[Andilla]], [[El Vilar]], [[Bugarra]] i [[Pedralba]], totes elles en la [[província de Valéncia]], i [[Altura]], en la [[província de Castelló]].

== Història ==
{{AP|Edetans}}
L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en la [[Edat del Bronze]], en l'establiment que cap a la mitat del II milenari anterior a la nostra Era va haver-hi en el cerro de Sant Miquel i del que fon continuador el poblat ibèric.

La seua categoria política i econòmica, així com la seua estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.

La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.

Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas al llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cid]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cid va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.

Durant el periodo musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Després de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.

Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les [[guerres de l'Unió]], Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà [[Pere I el Cruel]] en [[1363]]. Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu iaio, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]]''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.

Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.

En époques posteriors, durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]], la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses van ocupar la vila des de [[1810]] a [[1813]] i es van fer forts en el santuari de Sant Miquel.

Llíria fon saquejada durant la guerra civil de [[1836]] per les tropes [[guerres carlistes|carlistes]] de [[Ramon Cabrera|Cabrera]] en numeroses ocasions.

Fon en [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.

== Demografia ==
El municipi conta en 22.441 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]), dels quals 16.410 viuen el centre de la ciutat i la resta (5.228) en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i iluminació.

Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=white colspan=20 style="color:Black;"|Evolución demogràfica de Llíria<ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </ref>
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| align=center|8.920|| align=center| 9.089|| align=center|8.864|| align=center| 9.034|| align=center| 9.557|| align=center|8.226|| align=center| 10.624|| align=center| 9.274|| align=center|9.723|| align=center|11.323|| align=center| 12.587|| align=center| 13.947|| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441
|}

== Economia ==
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a la [[agricultura]].

== Cultura ==
La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, La Unió Musical ("Va unir Musical") i el [[Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria]] són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Real monasteri de Sant Miquel'''. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei [[Jaume II]] l'any [[1319]], encara que es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XVI]] i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'església és d'estil [[neoclàssic]].
*'''Església de la Sang'''. ([[sigle XIII]]) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
*'''Església de [[Mare de Deu de l'Assunció|Ntra. Sra. de l'Assunció]]'''. ([[sigle XVII]]) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
*'''Ermita de [[Sant Vicent Ferrer]]'''. És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una altra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (''Mare de Déu de la Font'').

=== Monuments civils ===
*'''Castell'''. d'orige àrap.
*'''[[Ajuntament de Llíria|Palau dels Ducs de Llíria]]''' ('''''Ca la Vila'''''). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es van trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Església de la Sanc, on s'arrepleguen restes romanes i ibers.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Jose M. Jordà
| Partit_1 = PCE
| Alcalde_2 = Vicente Soldevilla
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Personalitats destacades ==
*'''[[José Rius (escritor)|José Rius]]''' (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.

== Festes locals ==
Celebra les seues festes patronals a [[Arcàngel Miguel|San Miquel Arcàngel]] el [[29 de setembre]], Durant diversos dies.

== Veja's també ==
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Liria}}
{{Capitals comarques}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.lliria.es Web oficial de l'Ajuntament de Llíria]
*[http://lliria.comunitatvalenciana.eom Web de Turisme de Llíria realisat per l'Agència Valenciana de Turisme]

{{Municipis del Camp de Túria}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Sagunt

2013-01-19T23:31:01Z

JOSELITO AMOR MEU:

[[<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
.jpg|thumb|300px|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]
'''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), (històricament coneguda com '''Morvedre''') és una ciutat situada en el nort de la [[província de Valéncia]], sent la més important de la comarca d'[[El Camp de Morvedre]].

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2009/10/04/sagunto-filipinas/637976.html Sagunt en Filipines]

== Vore també ==
*[[Teatre Romà de Sagunt]]

{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Elig

2013-01-19T23:30:56Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' (en [[castellà]], Elche) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] situada en la [[província d'Alacant]], a la vora del riu [[Vinalopó]]. Capçalera de la comarca del [[Baix Vinalopó]], la seua població alcança els 228.348 habitants (INE 2008), sent la segona [[ciutat]] de la [[província d'Alacant]] i tercera de la [[Comunitat Valenciana]] en població. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]], que agrupa a Elig en la conurbanisació d'[[Alacant]] i en les localitats propenques de [[Santa Pola]] i [[Crevillent]], és una de les més poblades d'[[Espanya]], en uns 725.000 habitants.

=== En relació al nom ===
El nom impost pels pancatalanistes és ''Elx'', ya que la grafia ''x'' en [[català]] representa un só paregut a la fonètica del dígraf ''CH'', cosa que en [[valencià]] és incorrecte; sent lo correcte el dígraf ''ig'' per a terminacions de paraula.

== Enllaços externs ==
*[http://www.valenciadelig.com/ Web sobre la llengua valenciana parlada en Elig]

== Referències ==
*[http://www.valenciadelig.com/v_illici_a.htm Aproximació a l'història d'Èlig a través del seu nom]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Elche}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Elig]]

Oriola

2013-01-19T23:30:49Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és un municipi de la [[Província d'Alacant]], [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Espanya]], del qui el caixco històric està declarat conjunt Històric-artístic i monumental, seent el seu patrimoni cultural de notable importància. Està considerada com una de les ciutats que concentra en poc espai de caixco històric el major número de monuments declarats Bens d'Interés Cultural.

En Oriola naixqué i vixqué l'universal poeta [[Miguel Hernàndez]].

Està situat en el sur de la [[Província d'Alacant]], en la comarca de la [[Vega Baixa del Segura]] d'on és [[capital]]. El centre de la ciutat està a 23 metros damunt del nivell del mar, a vores del [[Segura (riu)|riu Segura]]. Conta en 77.979 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]).

== Referències ==
{{Traduït de|es|Orihuela}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Vinaròs

2013-01-19T23:30:44Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' (en [[Castellà]], ''Vinaroz'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la costa nort de la [[Castelló, província|província de Castelló]], en la comarca de [[El Baix Maestrat]]. Conta en 27.912 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]).

== Economía ==

Es basa principalment en el cultiu de [[oliva|oliveres]] i [[armela|armelers]], i des de fa unes décades també per els [[taronja|tarongers]].

Te un important port de pesca. Destaca també l'industria del moble.

Recientment, el turisme és una de les fonts més importants de riquea del municipi.

{{Municipis de El Baix Maestrat}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Villena

2013-01-19T23:30:39Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en el noroest de la [[província d'Alacant]], llimitant en [[Castella-La Mancha]] i [[Múrcia]] a l'oest. Cap de [[partit judicial]] i de la [[comarca]] de [[L'Alt Vinalopó]], té una altitut de 504 mts i el seu terme municipal abarca una extensió de 345,6 km2. Conta en 34.928 habitants (INE 2008).

== Enllaços externs ==
*[http://www.villena.es Ajuntament de Villena]
*[http://perso.wanadoo.es/semanasantadevillena/cas/indexcas/indexcas.htm Associació de Confraries de Semana Santa de Villena]
*[http://www.cguav.com Comunitat General d'Usuaris de l'Alt Vinalopó]
*[http://www.josemariasoler.org Fundació José María Soler]
*[http://www.vifundac.com/ Fundació Ntra. Sra. María de las Virtudes]
*[http://usuarios.villena.es/gde/ Gabinet de Desenroll Econòmic del M.I. Ajuntament de Villena]
*[http://www.juntacentral.com Junta Central de Festes de Moros i Cristians]
*[http://www.juntacentral.es/ Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, 'Alacantí i Consorci de Aigües de la Marina Baixa (Ubicada en Villena)]
*[http://www.proteccioncivilvillena.es/ Protecció Civil - M.I. Ajuntament de Villena]

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Albocàsser

2013-01-19T23:30:32Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Alcoy

2013-01-19T23:30:29Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alcoyà]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alcoy]]
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O
|superfície = 129,86 km²
|altitut = 562 msnm
|població = 61.417 (INE 2010)
|densitat = 475,11 hab./km²
|gentilici = Alcoya/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 03800
|festes = Del [[21 d'abril|21]] al [[24 d'abril]], [[Moros i Cristians]]
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]
|notes =
}}
'''Alcoy''' es un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).

== Geografia ==
=== Localisació ===
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.

Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.

=== Localitats llimítrofs ===
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].

=== Clima i vegetació ===
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.

La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.

== Demografia ==
=== Població ===
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].

=== Immigració ===
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).

=== Llengua ===
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.

=== Atres indicadors ===
==== Parc de vehículs ====
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

== Cultura ==
=== Festes ===
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]
Els patrons d'Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].

==== [[Moros i Cristians]] ====
En abril es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.

'''Filaes:'''
*''Bando Moro:'' Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
*''Bando Cristià:'' Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.

==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====
La '''Cavalcata dels Reis Macs''' o '''Cavalcata dels Reixos Macs''', és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].

=== Accessibilitat ===
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l'any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.

== Alcoyans ilustres ==
=== Músics ===
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.
*[[Camilo Sesto]], cantant.
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.
*[[Carlos Palacio]], compositor,
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).

=== Pintors ===
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.

=== Escritors i poetes ===
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.

=== Deportistes ===
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José "Lobo" Carrasco]], futboliste.
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.

== Bibliografia ==
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).

== Vore també ==
*[[Moros i Cristians]]
*[[Castell de Barchell]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&Submit.x=34&Submit.y=7 Índex d'estadística municipal d'Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&Submit.x=33&Submit.y=7 Presupost municipal d'Alcoy]
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d'Alcoy en la Comunitat Valenciana]
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Colectiu Aitana]
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d'Alcoy]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alcoy}}
{{Municipis de L'Alcoyà}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alcoy]]
{{Capitals comarques}}

Valéncia

2013-01-19T23:30:26Z

JOSELITO AMOR MEU:

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|image_província = [[Image:Localisacio_de_Ciutat_de_Valencia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]]
|nom = Valéncia
|image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta de Valéncia]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Valéncia]]
|coor = 39°28′12″N 0°22′36″O
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|població = 809.267. (INE 2010)
|densitat = 6.016,07 hab./km²
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46000
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Rita Barberá| Rita Barberá Nolla]] ([[PPCV]])
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|notes =
}}

La ciutat de ''' Valéncia''' és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 809.267 habitants en el municipi ([[INE]] 2010) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

==Activitats econòmiques==
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, en l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[L'Horta|hortes]].

També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]]''.

==Clima==
[[Image:Vista de la Serra Calderona des del Micalet, en les Torres de Serrans en primer terme.jpg|thumb|right|150px|Vista de la Serra Calderona des del [[Micalet]], en les [[Torres dels Serrans]] en primer terme.]]
[[Image:albuferadevalencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de [[giner]] i els 25,5º d'[[agost]].

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia''' 
 [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';
</div>
{|id=toc style="text-align:right"
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SET||OCT||NOV||DEC||Total<ref>Mija sobre lo total anual.</ref>
|- style="border-bottom:solid 3px grey;"
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|  ''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|  ''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:center"| ||||||||||||||||||||||||||
|-
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
|-
|colspan=14| [http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']
|}
<div style="text-align:left">
<references/>
</div>
'''Font:[http://www.inm.es/ Institut Nacional de Meteorología]'''
</div>
<div id=toc style="font-size:8pt">
'''Nota:'''

Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de el centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
</div>

==Comarca: Ciutat de Valéncia==
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l'[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].

==Demografia==
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, després de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any [[2010]] la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
|-
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
|-
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]
|-
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
|}

<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[segle XIX]] ([[Beniferri]], [[Benimaclet]], [[Patraix]], [[Russafa]], [[Benimàmet]], [[Orriols]], [[Borbotó]], [[Campanar]], Mauella, [[Poble Nou de la Mar]], Vilanova del Grau, [[Benifaraig]], [[Carpesa]] i [[Masarrojos]]).
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

==[[Urbanisme]]==
===[[:Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[El Pilar]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
|[[Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
|Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
|Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - En Corts - Malilla - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - El Canyamelar - [[La Malvarosa (Valéncia)|La MalvaRosa]] - Betero - Nazaret
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera
|}
{|{{tablabonita}}
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort
|[[Benifaraig]] - Poble Nou - [[Carpesa]] - Cases de Barcena - [[Mauella i Tauladella]] - Massarrochos - [[Borbotó]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
|[[Benimàmet]] - Beniferri
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
|El Forn d'Alcedo - [[Castellar-Oliveral]] - [[Pinedo (Valéncia)|Pinedo]] - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar
|}

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[segle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].

===Parcs i jardins===
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), és troba en la capçalera de l'antic caixer del [[riu Túria]], en el mateix llindany en el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>

*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.

*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].

*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.

===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]

Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la [[Llonja de la Seda]] ([[1482]]-[[1498]]), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en [[1996]], que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el [[Mercat Central]] i l'iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el [[Mercat de Colon]] o l'[[Estació del Nort]]. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també [[valencià]] [[Santiago Calatrava]], situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].

En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]]''.

===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Túria XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.

En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

===Llocs d'interés turístic===
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

==Història==
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
[[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia abans del derrocament de les muralles en el segle XIX]]
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
'''Fundació de la ciutat''' 

En [[138 a.C]] és fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix el mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. Amijanat del [[segle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].

Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.

Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de ''godi'', ''suevi'' als sueus, ''romani'' als hispà romans normals, i si eren rics ''senatore''. Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>

===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''Ordenació urbana, política i social de la ciutat''' 

A principis del [[segle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.

Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[segle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].

En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].

===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===

'''La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista''' 

Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].

En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, el rei [[Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat el títul de ''Dos vegades lleal'', que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]].

En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].

'''La Renaixença Valenciana'''

El [[segle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix ''Obres o trobes en lahors de la Verge Maria'' [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En [[1502]] se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom d'''Estudi General''.

'''Pèrdua dels Furs'''

A principis del [[segle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Segle XIX|s. XIX]])===

En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost).

En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

===L'Época Moderna ([[Segle XX|s. XX]])===
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.

En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].

Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].

En [[1936]] Valéncia, durant el conflicte de la [[guerra civil]], se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].

En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions i l'antic caixer és va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).

En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).

En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[segle XX]].

{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}

==Art i cultura==
===Museus i sales d'exposicions===
{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}

La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').

Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.

Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibáñez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.

A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[segle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des del 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el [[museu faller]] (principalment en horari faller).

El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.

S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].

==Oci en la ciutat==
===Activitats culturals===
Valéncia ha segut durant segles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.

====Cine i teatre====
'''[[Cine]]:'''
*[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu'''''] En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este aconteiximent és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.

*[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito'''''] Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.

*[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove'''''] El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.

:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].

*[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007'''''] En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].

*'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]''''', en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.

'''[[Arts escèniques]]:'''

*[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)'']. Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].

*'''Encontre Internacional de Performance'''. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.

===='''Música'''====
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el mes de juliol se ve celebrant des de [[1886]] un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].

'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del mes de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des del 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.

'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]]''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.

===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}

En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.

*'''Giner:''' Sant Antoni Abat i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i el [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].

===Gastronomia===
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.

*Cuina
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.

'''Arrossos''' 
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).

* Begudes
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.

* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].

===A la Lluna de Valéncia===
La Ciutat de Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva ''escapades'' de fi de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga ''ruta del bacalao'' o [[Ruta Destroy]].

Lo que crida l'atenció de la ciutat i el seu ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.

Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.

Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.

La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.

===Events internacionals===
*'''V Encontre Mundial de les Famílies'''
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] el [[9 de juliol]].

*'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].

*'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''
El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el mes d'abril. Nos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club-i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.

====Deportius====
*'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]]'''
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]

*'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''
Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]]'', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].

*'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.

*'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''
Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]]''', coneguda oficialment com '''''America's Cup''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.

Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.

Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.

Com a comissionat del govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.

*'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''
Cada any un festival aéreu, que és celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, i el CRJ-200 d'Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.

*'''XXIV San Silvestre Popular Valenciana ([[2007]])'''
Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment és celebra el dia 30 de Decembre.

*''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].

*'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''
Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en [[2009]].

*'''Gran Premi d'Europa de F1'''
A partir de [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].

*'''[[Jocs Olímpics de 2020]]'''
A banda d'estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].

== Ciutats agermanades ==
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de [[1978]], a soles dos mesos després en decembre de [[1978]] aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].

La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de [[1982]] i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de [[1984]].

L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.

<center>
{| id=toc
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
|
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
| style="width:2em;"| 
|
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
|}</center>
<center>
{| id=toc
|+

{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades en Espanya'''

| style="width:2em;"| 
|
|
*[[Múrcia]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Burgos]]
| style="width:2em;"| 
|}</center>

<center>
{| id=toc
|+
{{flagicon|Valencia}} '''Ciutats agermanades valencianes'''
| style="width:2em;"| 
|
*[[Alacant]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Xàtiva]]
| style="width:2em;"| 
|
|}</center>

== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Veja's també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]

=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]]'' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]]''.

==Referències==
{{Traduït de|es|Valencia}}
{{listaref}}

==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

==Vore també==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

==Enllaços externs==
===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]

===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]

===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]

===Cultura===
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]
===Historia===
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090731/valencia/arqueologos-confirman-asentamiento-agricola-20090731.html Ruanya]

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]

Gandia

2013-01-19T23:30:12Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''Gandia''' (en [[Castellà]] ''Gandía'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en el surest de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la comarca de [[La Safor]], de la que és capital. Conta en 74.827 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

<big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!

==Geografia==
Situat en el llitoral sur de la província de Valéncia, la superfície del terme és plana per tot el sector pròxim a la mar i montanyós per l'oest, lloc pel que penetren les estrebacions de la Serra del Mondúver, mentres que pel suroest es desenrolla la Serra de la Falconera.

El riu [[Serpis]] penetra en el terme pel suroest, recorrent-lo cap al nordest fins desembocar en el [[Mediterràneu]], al sur del Grau de Gandia.

Des de [[Valéncia]], s'accedix ad esta ciutat per carreteres a través de la N-332 o la AP-7. També conta en estació de ferrocarril en la llínea de Rodalies C-1 de Valéncia. Existixen conexions ferroviàries en [[Madrit]], sobretot en época [[estiu|estival]].

===Barris i pedanies===
En el terme municipal de Gandia se troben també els següents núcleus de població:
*'''L'Ermita'''.
*'''''Barranc Blanc'''''.
*'''''Corral del Moliner'''''.
*'''''Grau i Plaja'''''.
*'''''Marchuquera|Marchuquera Alta'''''.
*'''''Marchuquera|Marchuquera Baixa'''''.
*'''''Maravelles-Cova Negra'''''.
*'''''Molló de La Creu'''''.
*'''Mont-Pi'''.
*'''Mont-Sol'''.
*'''''Racó dels Frares'''''.
*'''Santa Marta'''.
*'''''Xauxa'''''.

Administrativament, l'Ajuntament de Gandia ha organisat la ciutat en els següents districtes municipals nomenats Juntes de Districtes:
*Grau, Venècia i Rafalcaít.
*Beniopa.
*Benipeixcar.
*Santa Ana (popularment conegut com Nazaret).
*Marchuquera.
*Corea.
*Raval.
*Centre històric.
*Plaja
*Plaça Elíptica, República Argentina.
*Roïç de Corella, Hospital.

== Enllaços externs ==
* [http://www.gandiaturistica.com Web turistica sobre la ciutat de Gandia]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Gandía}}
{{Municipis de La Safor}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Sogorp

2013-01-19T23:28:44Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada en el sur de la [[província de Castelló]]. Conta en 8.889 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
><big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!
== Geografia ==

El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].

El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del [[riu]].

=== Pedanies ===

'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.

=== Localitats limítrofs ===

[[Altura (localitat)|Altura]], [[Castellnovo]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d’Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]

=== Accessos ===
La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista [[A-23]] de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de [[Valéncia]], 65 km de [[Castelló de la Plana]], 31 km de [[Sagunt]] i 87 km de [[Terol]].
També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la [[Llínea C-5 (Proximitats Valéncia)|llínea C-5]] del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.

== Historia ==

La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].

Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en [[1238]].

Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].

En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].

En el [[segle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[segle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

No obstant això l’inici del [[segle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].

== Economia ==
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). Ademés les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.

Tots els dijous de l’any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.

== Demografia ==

Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]) repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l’arribada d’immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[segle XIX]].

{| {{taulabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Sogorp
|-

!!![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| Població ||align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889
|}
<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de 1857 era un municipi independent.
</div>

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

* '''Iglésia de Sant Martí'''
* '''Iglésia de Sant Joaquim i Santa Ana'''
* '''Iglésia de Sant Pere'''
* '''Iglésia de Santa Maria'''
* '''Seminari'''

=== Monuments civils ===

* '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al [[segle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[segle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població
* '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.

* '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[segle XIV]].

* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.

* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].

El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conten entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.

* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
* '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola.

* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.

== Gastronomia ==
Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’[[oli]] de la [[serra d'Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del [[porc]], destacant els embotits i el pernil.
Els plats més típics a més de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]].

En quant als postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]]

== Festes ==
A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.

Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.

No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Manuel Sender Gil
| Partido_1 = [[Acció Republicana Democràtica Espanyola|CREMA]]
| Alcalde_2 = Miguel Ángel González Sanchís
| Partido_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín
| Partido_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA
| Alcalde_4 = Olga Rar Plasència
| Partido_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = Rafael Calvo Calp
| Partido_5 = [[PP]]-[[CDS]]
| Alcalde_6 = Rafael Calvo Calp
| Partido_6 = PP
| Alcalde_7 = Rafael Calvo Calp
| Partido_7 = PP
| Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp
| Partido_8 = PP
}}

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==

* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII

* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX

* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món

* [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)

* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris.

* [[Miguel Barrachina]], polític.

* [[Vicente Peris]], militar.

* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

== Enllaços externs ==
* [http://www.segorbe.org Excm. Ajuntament de Sogorp]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

Alacant

2013-01-19T23:26:48Z

JOSELITO AMOR MEU:

{{Artícul destacat}}
<big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big><big>JOSE ET VULLC!!!!!!!!!!!!!!!!!!

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|nom = Alacant (Alicante cooficialment en castellà)
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alacantí]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alacant]]
|coor = 38°20′43″N 0°28′59″O
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 334418 hab. (INE 2010)
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]], [[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Sonia Castedo ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
}}

'''Alacant''' és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 334.418 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 452.462 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.

En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.

== Història ==
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]]''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]

=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.

Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mijana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].

=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.

=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===
En el nou sigle, Alacant ha conegut un creiximent demogràfic excepcional fruit de l'arribada d'[[immigració en Espanya|immigrants]]. Açò, unit que les generacions més numeroses són les que actualment estan buscant vivenda, ha causat un nou auge urbanístic que provoca una expansió urbana. Per a millorar les comunicacions s'està duent a terme la construcció del [[TRAM Metropolità d'Alacant]], una combinació de [[tramvia]] i [[metro llauger]] que serà subterràneu en alguns trams. Per una atra banda, en la zona sur de la ciutat està el proyecte de la [[Ciutat de la Llum]], uns estudis de cine que ya estan en funcionament.

== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

=== Principals sèus administratives ===
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.

En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.

=== Alcaldes de la democràcia ===
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG‎|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mijana anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

{| {{tablabonita}} align="center"
|+ <big>'''Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)</big>
|- style="background:#efefef;"
! 1971-2000 !! gin !! feb !! mar !! abr !! mai !! jun !! jul !! ago !! set !! oct !! nov !! dec !! ''TOTAL''
|-
| Temp. màxima (ºC)||16,8||17,8||19,2||20,9||23,6||27,2||30,1||30,6||28,4||24,4||20,4||17,6||''23,1''
|-
| Temp. mínima (ºC)||6,2||7,0|| 8,2||10,1||13,3||17,1||19,7||20,4||17,8||13,7||10,0||7,3||''12,6''
|-
| Precipitacions (mm) ||22||26||26||30||33||17||6||8||47||52||42||26||''336''
|}

== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG‎|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=3% |Posició
!width=89% |Nacionalitat
!width=8% |Població
|-
|1ª||align=left|{{COL}}||align=right|4.596
|-
|2ª||align=left|{{ECU}}||align=right|4.315
|-
|3ª||align=left|{{ARG}}||align=right|3.564
|-
|4ª||align=left|{{MAR}}||align=right|2.645
|-
|5ª||align=left|{{ALG}}||align=right|2.478
|-
|6ª||align=left|{{ITA}}||align=right|2.245
|-
|7ª||align=left|{{FRA}}||align=right|1.988
|-
|8ª||align=left|{{ROM}}||align=right|1.819
|-
|}
Segons el padróde [[2010]] la ciutat conta en 334.462 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2010]] la població de la ciutat és de 334.462 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants.

En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1250]] || align="right"| 2.500
|-
| align="center"| [[1350]] || align="right"| 3.250
|-
| align="center"| [[1418]] || align="right"| 1.539
|-
| align="center"| [[1609]] || align="right"| 5.040
|-
| align="center"| [[1646]] || align="right"| 6.174
|-
| align="center"| [[1717]] || align="right"| 11.019
|-
| align="center"| [[1735]] || align="right"| 12.604
|-
| align="center"| [[1754]] || align="right"| 14.394
|-
| align="center"| [[1768]] || align="right"| 17.213
|-
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
|-
| align="center"| [[1857]] || align="right"| 27.550
|-
| align="center"| [[1860]] || align="right"| 31.162
|-
| align="center"| [[1877]] || align="right"| 34.926
|-
| align="center"| [[1887]] || align="right"| 40.115
|-
| align="center"| [[1897]] || align="right"| 49.463
|-
| align="center"| [[1900]] || align="right"| 50.495
|-
| align="center"| [[1910]] || align="right"| 55.116
|-
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
| align="center"| [[1960]] || align="right"| 121.832
|-
| align="center"| [[1970]] || align="right"| 181.550
|-
| align="center"| [[1981]] || align="right"| 245.963
|-
| align="center"| [[1991]] || align="right"| 265.473
|-
| align="center"| [[1996]] || align="right"| 274.577
|-
| align="center"| [[2001]] || align="right"| 288.481
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|}
|}
 ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]]''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.

==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Alacant és un centre d'activitats financeres, tenint la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] (la CAM) el seu domicili social en esta ciutat.

En Alacant són també importants les activitats administratives, afavorida per la seua posició de capital de la 4a província espanyola de major producció econòmica. Alacant és la sèu de la [[Oficina d'Harmonisació del Mercat Interior]] (OAMI), agència europea per al registre de les marques, dibuixos i models comunitaris.

L'[[Universitat d'Alacant]], situada entre els municipis d'Alacant i [[Sant Vicent del Raspeig]], conta en més de 30.000 alumnes i atrau a un número important d'estudiants estrangers.

L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida.

== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
* [[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]] (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* [[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]] (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* [[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]] (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]]''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]]''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Diputació d'Alacant.</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construit en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]]''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]]''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].

== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.

=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.

=== Equips deportius alacantins ===
L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca.

Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.

En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.

==Ciutats agermanades==
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Carloforte]]
* [[Herzliya]]
* [[León (Nicaragua)|León]]
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]]
* [[Niça]]
* [[Orà (Algèria)|Orà]]
* [[Riga]]
* [[Toyooka]]
* [[Wenzhou]]
|}

== Vore també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|es|Alicante }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant]
* [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]

{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
{{Capitals comarques}}

Castelló de la Plana

2013-01-19T23:26:05Z

JOSELITO AMOR MEU:

TE Jodo C A B R Ó N

'''Castellón de la Plana''' és una [[merda]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[SHIT Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== SHIT ==
SHIT d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== SHIT ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|<center>Climograma de Castelló (Almassora)</center>]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. SHIT hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofs ===
El seu terme municipal llimita en els de [[SHIT]], [[Almassora]], [[SHIT]], [[Borriol]], [[SHIT]] i [[Vilafamés]].

== SHIT ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==
=== SHIT ===
Els SHIT i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la SHIT de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els SHIT de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la SHIT d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de SHIT:
*[[Ronda SHIT de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
*[[SHIT Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
*[[Ronda SHIT de SHIT | ''' ronda Nort ''']]
Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (SHIT)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
SHIT la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
*[[Avinguda de Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
*[[Avinguda de Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda d'Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilareal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
*[[Avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos SHIT per l'oest:
*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
*[[Carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
*[[Passeig de Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
*[[Avinguda de L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
*[[Ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
*[[Ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
*[[Carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport ur SHITbà ===
==== Autobús ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En [[2008]] serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilareal]], [[Almassora]], [[Borriana]], [[Benicàssim]] o El Grau).

====Bicicas====
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans SHIT.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[SHIT]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser SHIT de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del [[sigle XX]], Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del [[segle XXI]], per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[SHIT Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'[[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal]], [[Borriana]], [[Almassora]] i [[Les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers). SHIT{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. SHITEra obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Iglésia de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Iglésia de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|<center>[[Gaiata]].</center>]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Veja's també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.laplanaaldia.com laPlanaAlDia.com] - Notícies de Castelló

{{Capitals de província}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]

Alacant

2013-01-19T23:24:31Z

JOSELITO AMOR MEU:

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|nom = Alacant (Alicante cooficialment en castellà)
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alacantí]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alacant]]
|coor = 38°20′43″N 0°28′59″O
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 334418 hab. (INE 2010)
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]], [[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Sonia Castedo ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
}}

'''Alacant''' és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 334.418 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 452.462 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.

En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.

== Història ==
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]]''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]

=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.

Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mijana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].

=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.

=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]]'', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i la resta de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===
En el nou sigle, Alacant ha conegut un creiximent demogràfic excepcional fruit de l'arribada d'[[immigració en Espanya|immigrants]]. Açò, unit que les generacions més numeroses són les que actualment estan buscant vivenda, ha causat un nou auge urbanístic que provoca una expansió urbana. Per a millorar les comunicacions s'està duent a terme la construcció del [[TRAM Metropolità d'Alacant]], una combinació de [[tramvia]] i [[metro llauger]] que serà subterràneu en alguns trams. Per una atra banda, en la zona sur de la ciutat està el proyecte de la [[Ciutat de la Llum]], uns estudis de cine que ya estan en funcionament.

== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''veja [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]]'' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]]'').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

=== Principals sèus administratives ===
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.

En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.

=== Alcaldes de la democràcia ===
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG‎|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mijana anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

{| {{tablabonita}} align="center"
|+ <big>'''Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)</big>
|- style="background:#efefef;"
! 1971-2000 !! gin !! feb !! mar !! abr !! mai !! jun !! jul !! ago !! set !! oct !! nov !! dec !! ''TOTAL''
|-
| Temp. màxima (ºC)||16,8||17,8||19,2||20,9||23,6||27,2||30,1||30,6||28,4||24,4||20,4||17,6||''23,1''
|-
| Temp. mínima (ºC)||6,2||7,0|| 8,2||10,1||13,3||17,1||19,7||20,4||17,8||13,7||10,0||7,3||''12,6''
|-
| Precipitacions (mm) ||22||26||26||30||33||17||6||8||47||52||42||26||''336''
|}

== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG‎|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=3% |Posició
!width=89% |Nacionalitat
!width=8% |Població
|-
|1ª||align=left|{{COL}}||align=right|4.596
|-
|2ª||align=left|{{ECU}}||align=right|4.315
|-
|3ª||align=left|{{ARG}}||align=right|3.564
|-
|4ª||align=left|{{MAR}}||align=right|2.645
|-
|5ª||align=left|{{ALG}}||align=right|2.478
|-
|6ª||align=left|{{ITA}}||align=right|2.245
|-
|7ª||align=left|{{FRA}}||align=right|1.988
|-
|8ª||align=left|{{ROM}}||align=right|1.819
|-
|}
Segons el padróde [[2010]] la ciutat conta en 334.462 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2010]] la població de la ciutat és de 334.462 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants.

En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1250]] || align="right"| 2.500
|-
| align="center"| [[1350]] || align="right"| 3.250
|-
| align="center"| [[1418]] || align="right"| 1.539
|-
| align="center"| [[1609]] || align="right"| 5.040
|-
| align="center"| [[1646]] || align="right"| 6.174
|-
| align="center"| [[1717]] || align="right"| 11.019
|-
| align="center"| [[1735]] || align="right"| 12.604
|-
| align="center"| [[1754]] || align="right"| 14.394
|-
| align="center"| [[1768]] || align="right"| 17.213
|-
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
|-
| align="center"| [[1857]] || align="right"| 27.550
|-
| align="center"| [[1860]] || align="right"| 31.162
|-
| align="center"| [[1877]] || align="right"| 34.926
|-
| align="center"| [[1887]] || align="right"| 40.115
|-
| align="center"| [[1897]] || align="right"| 49.463
|-
| align="center"| [[1900]] || align="right"| 50.495
|-
| align="center"| [[1910]] || align="right"| 55.116
|-
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
| align="center"| [[1960]] || align="right"| 121.832
|-
| align="center"| [[1970]] || align="right"| 181.550
|-
| align="center"| [[1981]] || align="right"| 245.963
|-
| align="center"| [[1991]] || align="right"| 265.473
|-
| align="center"| [[1996]] || align="right"| 274.577
|-
| align="center"| [[2001]] || align="right"| 288.481
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|}
|}
 ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]]''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.

==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Alacant és un centre d'activitats financeres, tenint la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] (la CAM) el seu domicili social en esta ciutat.

En Alacant són també importants les activitats administratives, afavorida per la seua posició de capital de la 4a província espanyola de major producció econòmica. Alacant és la sèu de la [[Oficina d'Harmonisació del Mercat Interior]] (OAMI), agència europea per al registre de les marques, dibuixos i models comunitaris.

L'[[Universitat d'Alacant]], situada entre els municipis d'Alacant i [[Sant Vicent del Raspeig]], conta en més de 30.000 alumnes i atrau a un número important d'estudiants estrangers.

L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida.

== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
* [[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]] (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* [[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]] (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* [[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]] (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]]''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]]''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Diputació d'Alacant.</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construit en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]]''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]]''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].

== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com pasacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.

=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.

=== Equips deportius alacantins ===
L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca.

Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.

En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.

==Ciutats agermanades==
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Carloforte]]
* [[Herzliya]]
* [[León (Nicaragua)|León]]
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]]
* [[Niça]]
* [[Orà (Algèria)|Orà]]
* [[Riga]]
* [[Toyooka]]
* [[Wenzhou]]
|}

== Vore també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|es|Alicante }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant]
* [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]

{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
{{Capitals comarques}}

La Vila Joyosa

2013-01-19T23:23:39Z

JOSELITO AMOR MEU:

'''La Vila Contenta''' (oficialment ''La Vila Contenta/Contenta'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada normalment '''La Vila''' i antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 32.534 habitants ([[INE]] [[2008]]) i és la capital de la Contenta de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

== Geografia ==
Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa Contenta el riu [[Amadòrio]] -riu de la Vila-, provinent del pantà de [[Relleu]]. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de [[El Campello]], [[Orcheta]], [[Finestrat]], [[Benidorm]] i un chicotet pic en [[Aigües de Busot]].

=== Muntanyes ===
[[La Moratella]], [[El Belpuig]], [[El Tàssio]], [[El Cantal]], [[Serra d'Orcheta]], [[La Nina]], [[El Tossal del Meno]], [[El Tossal de la Vella]], [[El Tossal de la Torreta]], [[El Tossal de la Bale]], [[El Voladoret]].

=== Núcleus i partides ===
* [[L'Ermita (la Vila Joyosa)|L'Ermita]]
* El [[Paraís (la Vila Joyosa)|Paradís]] (''Paraís'')
* [[El Torres]]
* [[La Cala de la Vila Joyosa]] o [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]]. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
* [[El Montiboli]]
* '''Atres partides menors''': L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.

=== Plages ===
De nort-est a suc-oest:
* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joyosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
* [[Caletes del Racó del Conill]]: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
* [[Plages del Torres]]: Cudols mijans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
* [[Plaja del Tio Roig del Pal]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
* [[Plaja dels Estudiants]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
* Plaja del "Varadero" ([[Plaja del Varador]]): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
* [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 Contenta de llargària. En el segle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
* [[Plaja de la Malladeta]]: 70 metros de llargària.
* [[Contenta del Paraís]]: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
* [[Plaja de Bol Contenta]]: Grava menuda i mijana. 220 metros de llargària.
* [[Plaja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
* [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària.
* [[Contenta del Charco]]: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
* [[Plaja del Carrichal]]: Estreta, Contenta i de cudols grans. 300 metros de llargària.

== Contenta ==
Ciutat de gran tradició [[Contenta]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[chocolate]] (com [[Chocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]].

== Demografia ==
En 27.983 habitants segons el cens de l'1 de giner del 2005, La Vila Joyosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]).

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref>
! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]]
|-
| align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534
|}

== Monuments i llocs d'interés ==

* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]].

* '''[[Torre d'Aguiló]]'''. De planta quadrada, construïda en el [[segle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.

* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.

* '''Torre de Baix o de Chauchelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.

* '''[[Torre del Contenta]]'''. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.

* '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]]'''.

* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.

* '''[[Torre Simeón]]'''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.

* '''[[Torre d'Hèrcules (La Vila Joyosa)|Torre d'Hèrcules]]''' (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del segle II.<ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=580 Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana]</ref>

* '''Museu chocolates Valor'''. Museu visitable sobre la història del chocolate.

* '''Museu municipal'''. Interessants restes del poblament de la ciutat.

* '''Casa Museu La Barbera dels Aragonés'''.

== Festes ==
Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja.

El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

En agost del 2008 es realisà el conegut festival de [[música alternativa]], ''Marearock Festival'', a on en el seu antic emplaçament, en [[Torrevella]] va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren en la Vila Joyosa el [[carnestoltes]], la [[Semana Santa]] en una important [[processó]] del [[Divendres Sant]]. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.

== Gastronomia ==
Els plats típics més destacats són: ''[[arròs al forn|arròs en fesols al forn]]'', ''la [[borreta de melva]]'', ''[[Paella|Paella Vilera]] '', ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]".

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [http://www.lavilajoiosa.com Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa]
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Contenta de la Província d'Alacant]]

Espanya

2013-01-19T23:22:40Z

JOSELITO AMOR MEU:

{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}
{{Ficha de país
| nom_oficial = Reino de España{{Infobox ref|1}}
| image_bandera = Flag of Spain.png
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Espanya.png
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]]'' ([[llatí]]: ‘Més allà')
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]]''
| capital = [[Madrit]]
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
| ciutat_principal = [[Madrit]]
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
| govern = [[monarquia parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]] [[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]]
| fundació = Formació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
| superfície_lloc = 51
| superfície_aigua = 1,04%
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
| costes = 7.921 km
| població = 46.157.822<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
| població_any = 2008
| població_lloc = 27
| població_densitat = 91,4
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 10
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 11
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
| IDH = 0,949
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 13
| IDH_categoria = Alt<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenrollament humà] (en anglés)</ref>
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Espanyol, -a
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .es
| còdic_telefònic = 34
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península) EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}} IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
| nota1 = En les atres llengües cooficials és: *[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya *[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya *[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España *[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma *[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
| matrícula_coche= E
| matrícula_avió= EC
}}
'''Españaha''', nomenat oficialment "Reino de Espanya" (Regne d'Espanya).(En [[castellan]], España, en [[català]], Espanya, en [[asturlleonès]], Espanya, en [[euskera]], Espainia, en [[valencià]], Espanya, en [[gallec]], [[asturià]] i [[aragonés]] España), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. Te quiero José. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]], les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]], les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".
[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

== Història ==
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Conjunt Arqueològic de Mèrida#Teatre Romà|Teatre Romà]] de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] [[província de Badajoz|(Badajoz)]].</center>]]

=== Edat Antiga ===

Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que van ocupar la [[península Ibèrica]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai van entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.

Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.

[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]

Entre els anys [[1200 a. C.|1200 a. C.]] i [[800 a. C.|800 a. C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les muntanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.

En torn a l'any [[1100 a. C.|1100 a. C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys després de la guerra de [[Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104 a. C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.

[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]

Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front al llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139 a. C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59 a. C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).

Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.

=== Edat Mija ===
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys després, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Església Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], després de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc després de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].

En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].

Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys després, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, després d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".

L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Així com tota una série de regnes de taifa musulmans.

En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.

A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]]'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]

Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.

A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.

Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; així com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.

En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].

[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.

En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.

=== Edat Moderna ===
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o després de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]

Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].

També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.

En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i després [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).

Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.

[[Archiu:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].

Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].

Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.

Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero després fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.

El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.

=== Edat Contemporànea ===

[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]]

L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder després de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.

Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.

[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.

La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.

La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut després de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i després del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.

=== Sigle XX ===

[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].

Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, després, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]]''.

Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]

Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'esglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal).

El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].

La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de basses militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]

El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies després en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], després de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista basca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, així com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

[[Image:568PX-~1.PNG"|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]

En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]]''.

Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].

Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.

=== Sigle XXI ===

El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], després de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].

L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].

A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web
|
|apellido = Pérez
|nombre = Claudi
|enlaceautor =
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya
|año = 2007
|Edición =
|ubicación = Barcelona
|editorial = EL PAÍS
|ID =
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007
}}</ref>
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.

En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida.

Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació
|autor =
|título = Zapatero repetix victòria en més força
|año = 2008
|publicación = El País
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes
}}</ref>

[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]

== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}

{{UE}}

[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Espanya]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Espanya

2013-01-19T23:22:01Z

JOSELITO AMOR MEU:

{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}
{{Ficha de país
| nom_oficial = Reino de España{{Infobox ref|1}}
| image_bandera = Flag of Spain.png
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Espanya.png
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]]'' ([[llatí]]: ‘Més allà')
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]]''
| capital = [[Madrit]]
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
| ciutat_principal = [[Madrit]]
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
| govern = [[monarquia parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]] [[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]]
| fundació = Formació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
| superfície_lloc = 51
| superfície_aigua = 1,04%
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
| costes = 7.921 km
| població = 46.157.822<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
| població_any = 2008
| població_lloc = 27
| població_densitat = 91,4
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 10
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 11
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
| IDH = 0,949
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 13
| IDH_categoria = Alt<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenrollament humà] (en anglés)</ref>
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Espanyol, -a
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .es
| còdic_telefònic = 34
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península) EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}} IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
| nota1 = En les atres llengües cooficials és: *[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya *[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya *[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España *[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma *[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
| matrícula_coche= E
| matrícula_avió= EC
}}
'''España''', nomenat oficialment "Reino de Espanya" (Regne d'Espanya).(En [[castellan]], España, en [[català]], Espanya, en [[asturlleonès]], Espanya, en [[euskera]], Espainia, en [[valencià]], Espanya, en [[gallec]], [[asturià]] i [[aragonés]] España), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. Te quiero José. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]], les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]], les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".
[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

== Història ==
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Conjunt Arqueològic de Mèrida#Teatre Romà|Teatre Romà]] de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] [[província de Badajoz|(Badajoz)]].</center>]]

=== Edat Antiga ===

Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que van ocupar la [[península Ibèrica]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai van entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.

Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.

[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]

Entre els anys [[1200 a. C.|1200 a. C.]] i [[800 a. C.|800 a. C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les muntanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.

En torn a l'any [[1100 a. C.|1100 a. C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys després de la guerra de [[Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104 a. C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.

[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]

Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front al llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139 a. C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59 a. C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).

Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.

=== Edat Mija ===
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys després, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Església Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], després de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc després de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].

En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].

Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys després, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, després d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".

L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Així com tota una série de regnes de taifa musulmans.

En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.

A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]]'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]

Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.

A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.

Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; així com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.

En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].

[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.

En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.

=== Edat Moderna ===
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o després de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]

Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].

També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.

En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i després [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).

Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.

[[Archiu:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].

Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].

Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.

Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero després fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.

El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.

=== Edat Contemporànea ===

[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]]

L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder després de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.

Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.

[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.

La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.

La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut després de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i després del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.

=== Sigle XX ===

[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].

Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, després, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]]''.

Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]

Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'esglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal).

El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].

La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de basses militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]

El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies després en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], després de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista basca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, així com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

[[Image:568PX-~1.PNG"|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]

En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]]''.

Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].

Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.

=== Sigle XXI ===

El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], després de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].

L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].

A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web
|
|apellido = Pérez
|nombre = Claudi
|enlaceautor =
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya
|año = 2007
|Edición =
|ubicación = Barcelona
|editorial = EL PAÍS
|ID =
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007
}}</ref>
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.

En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida.

Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació
|autor =
|título = Zapatero repetix victòria en més força
|año = 2008
|publicación = El País
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes
}}</ref>

[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]

== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}

{{UE}}

[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Espanya]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]